...

d'altres temes com és el d'aquesta tesi, molt sovint es... que no hi ha bibliografia suficient que tracti de manera

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

d'altres temes com és el d'aquesta tesi, molt sovint es... que no hi ha bibliografia suficient que tracti de manera
d'altres temes com és el d'aquesta tesi, molt sovint es diu
que no hi ha bibliografia suficient que tracti de manera
específica el tema escollit. No crec que sigui el cas: tots
els treballs citats han estat útils, tant per saber com es
poden fer determinades coses, com també saber com no s'han
de fer. Així doncs, crec que cal assenyalar que tant els
treballs sobre mobilitat obligada (que recullen parcialment
la mobilitat quotidiana de la població) com els treballs
fets a partir de la time geography ideada per Torsten
Hágerstrand, i difosa amb un èxit important per tots els
àmbits geogràfics del món, han estat molt útils per a
realitzar aquesta tesi. Algú podrà dir, però, que no hi ha
una clara i directa relació entre aquests dos grups de
treballs citats i la tesi que aquí es presenta, però
personalment, malgrat que no parli de trajectòries,
diorames, projectes i restriccions, crec el treball empíric
que es presenta no s'allunya d'altres treballs empírics de
l'escola de Lund.
Val a dir que en la bibliografia
només apareixen els
textos citats explícitament al llarg de la tesi, i sobretot
en el capítol II., que inclouen tant textos bàsics i
fonamentals com altres de més erudits. No s'ha cregut
convenient fer una recopilació exhaustiva de totes les
possibles cites bibliogràfiques sobre mobilitat, temps,
espai i distribució de la població en uns moments en que
les -ja no tan noves- tecnologies ens permeten consultar
des de l'ordinador del despatx la biblioteca del Congrés de
Washington, de la London School of Economies, o de
qualsevol altre base de dades. Tampoc s'ha cregut necessari
forçar la redacció per a incorporar cites de textos que
tracten tangencialment el tema de la tesi.
La segona part d'aquesta tesi ha volgut mostrar, a
partir de les dades de l'Enquesta Metropolitana
de
Barcelona de 1990 com els habitants d'aquesta àrea es mouen
per ella per a realitzar les seves activitats. En l'apartat
III.4. es parla de què és aquesta enquesta, així com de les
virtuts i problemes que té el treballar un tema que no
376
estava pensat de treballar explícitament en el qüestionari,
encara que les preguntes utilitzades ho han permès. No cal
repetir aquí els resultats, ni fer un nou resum. Només
recordar que la informació que s'ha utilitzat de l'Enquesta
Metropolitana de Barcelona és la localització territorial
de 23 activitats (que tracten sobre cinc grans àmbits:
treball, proveïment, lleure, relacions socials i vacances)
que poden fer les persones entrevistades. La localització
territorial de les activitats s'ha creuat amb una sèrie de
variables d'identitat dels individus entrevistats: sexe,
edat, relació amb l'activitat, nivell d'estudis acabats,
categoria socioeconómica, tipus de municipi de residència
(classificats a partir del número d'habitants) i cicle de
vida. De l'encreuament de les variables anteriors amb les
localitzacions
territorials
de
les
activitats
s'ha
demostrat com les activitats que es realitzen, així com on
es realitzen, fan que l'ús del territori sigui diferent
segons les característiques que té l'individu.
Si aquesta segona part se l'ha de qualificar, es pot
dir que és una barreja de sociologia (hàbits i actituds
dels individus) amb geografia (localització territorial
d'aquests hàbits i actituds).470 Aquesta geografia social de
la Regió Metropolitana de Barcelona, juntament amb dades
d'altres enquestes, han servit de base per a desenvolupar
l'objectiu final de la tesi: veure com la població es
localitza i es distribueix de la manera més exacta possible
al llarg d'un any en un territori concret com és la Regió
Metropolitana de Barcelona. Aquest és un dels temes bàsics
en geografia humana
(i sobretot en geografia de la
població), encara que s'hagi realitzat de maneres molt
diferents segons el paradigma en el qual s'inclou el
geògraf o geògrafa de torn. Això és el que s'ha fet en la
tercera part de la tesi.
470
Vegeu Capel (1984, p. 42-82), on explica d'una manera
interessant les relacions entre geografia humana i sociologia.
377
molt
L'anàlisi de 1'estacionalitat de la població en la
Regió Metropolitana de Barcelona permet veure com un
fenomen que s'ha d'estudiar d'una manera estàtica, a saber,
la distribució i localització territorial de la població,
canvia constantment per la mobilitat associada a qualsevol
mena d'activitat que realitzen les persones. Malgrat els 24
mapes de l'annex són visions estàtiques (fotografies), la
visió de tots ells permet veure com les xifres de població
dels 129 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona
varien al llarg del conjunt de dies laborables i de dies no
laborables dels dotze mesos de l'any. I d'aquesta visió es
desprèn una conclusió òbvia: l'explicació a tots aquests
canvis es deu a la mobilitat de la població, a com la
població utilitza temporalment les diferents parts del seu
espai de vida.
Al llarg d'aquesta tesi s'ha intentat anar mostrant la
importància de tot el que es deriva del coneixement del
territori quotidià. Conèixer amb el màxim d'exactitud
possible aquesta relació entre els individus i el territori
vol dir disposar d'una informació bàsica per a l'actuació
de les administracions públiques i de les empreses privades
sobre el territori. Algunes d'aquestes actuacions possibles
faran veure la importància d'aquesta tesi. Pel que fa a les
administracions públiques, la informació que es pot obtenir
d'aquest treball és bàsica per a planificar la xarxa i els
mitjans de transport, per a localitzar els equipaments
esportius, els culturals, les escoles; però també la
policia, la xarxa de línies telefòniques o les bústies de
correus. Pel que fa a les empreses privades, saber on es
fan determinades activitats pot ser útil per a crear -o només caixers automàtics, més diversitat de botigues, més
cinemes...
El coneixement de l'espai de vida és bàsic per ordenar
el territori i establir quins són els usos més profitoses
per la qualitat de vida dels seus habitants, ja que aquesta
mobilitat de la població pel territori fa que els
equipaments relacionats amb el medi ambient (recollida
378
d'escombraries, xarxa d'aigua potable, clavegueram per
aigües brutes...) tinguin més a veure amb la població present
i la seva estacionalitat en el territori que no pas només
amb la població empadronada. Només cal pensar que la
població turista que ocupa constantment el litoral català
els mesos de juliol i agost vénen, justament, en el període
de l'any que serveix per a definir el clima mediterrani: en
el període de sequera d'estiu. És a dir, en les àrees
turístiques, quan hi ha menys aigua, hi ha més població.471
El treball
de Lluís Casassas
i Joaquim
Clusa,
L'organització territorial de Catalunya, proposa organitzar
Catalunya en unitats territorials definides com un conjunt
de nuclis de població dins dels quals es produeixen
relacions humanes quotidianes i que hauria de ser l'únic
esglaó de govern local autònom a Catalunya, amb totes les
competències
d'administració
local,
que
els
autors
anomenaven municipalies.
Els criteris de delimitació de les municipalies eren
l'existència
d'un
àmbit
territorial
significatiu
de
relacions quotidianes, distàncies que no superessin el sis
quilòmetres entre els nuclis de població compactes, i uns
mínims poblacionals de 10.000 habitants sempre que fos
possible. La metodologia utilitzada per a elaborar aquest
treball es basava en la mobilitat obligada, en la mobilitat
no obligada i en les trucades telefòniques. Hom diu que el
país no varia: el que canvia és l'ús que del país en fa la
gent, i la mobilitat actual de la població fa veure a
Casassas i Clusa, que les unitats territorials que sortien
en les seves anàlisis no eren les comarques tradicionals
que estem acostumats a veure en els mapes que s'han
divulgat, sinó unes unitats formades per petits conjunts de
municipis, que tenen prou població i potència econòmica per
gestionar conjuntament els servei's, sense aclaparar, però,
les competències polítiques de cadascun dels municipis que
en formen part. Aquestes unitats serien l'aproximació més
Vegeu Salvà (1985).
379
bona a l'espai de vida de la majoria de la població
resident a Catalunya.
La mobilitat dels individus crea un espai d'ús
quotidià, l'espai de vida. La mobilitat dels individus pel
territori, si d'alguna cosa no se la pot qualificar, és de
ser caòtica i desordenada: al llarg de la tesi sempre s'ha
pogut explicar les raons de perquè els habitants de la
Regió Metropolitana es distribueixen com es distribueixen,
amb unes explicacions plausibles. Les característiques
socials, econòmiques i demogràfiques dels individus, i les
activitats que efectuen segons aquestes característiques,
fan que la seva mobilitat sigui diferent, i que, per tant,
la seva distribució en l'espai variï al llarg del dia, de
la setmana, de l'any. En la ubicació d'equipaments de tot
tipus s'ha de tenir present la mobilitat de la població: la
població que està només uns dies també compra queviures,
pot posar-se malalt i haver d'anar al metge, consumeix
aigua potable i produeix
escombraries
i deixalles,
exactament igual que la població censada. S'ha de tenir
present la mobilitat de la població perquè tothom pugui
obtenir i gaudir de totes i cadascuna de les oportunitats
que ofereix qualsevol territori.
380
BIBLIOGRAFIA
"És sorprenent quantes ximpleries podem dir pel
nostre compte -i cosa que em sembla encara
pitjor: amb la consciència tranquil·la-,
emparant-nos en la cita d'un autor il·lustre."
Joan Fuster (1968) Consells, proverbis,
insolències (reproduït a Indagacions i
propostes, Barcelona, Edicions 62, p. 255).
ABLER, R., JANELLE, D., PHILBRICK, A., i SUMMER, J.
(1975) Human geography in a shrinking World, Belmont,
Duxbury Press.
ADAM, B. (1990) Time and social theory, Cambridge, Polity
Press.
AGUIRRE ROJAS, C. (1995) "La larga duración en el espejo
(más
allá
del
tiempo
«vivido»
y
del
tiempo
«expropiado»", a BARROS, C., editor, p. 21-33.
AKOUN, A.
(1976) "La sociología", a CHÀTELET, F.,
director
(1976) Historia de la filosofía. Ideas,
doctrinas, Madrid, Espasa-Calpe, tom IV, p. 100-125.
ALDSKOGIUS, H. (1977) "A conceptual framework and a
Swedish case study
of recreational
behavior and
environmental cognition", Economic Geography, 53, 2, p.
163-183.
ALEXÉEV, A.
(1987)
Geografía
de
la
población
con
fundamentos de demografía, Moscú, Progreso.
ALSINA, P., coordinador
(1992)
Infrastructures
dels
serveis municipals de la província de Barcelona,
Barcelona, Diputació de Barcelona.
ANGUERA, J., director (1994) La transformació del Vallès
Oriental, Barcelona, Caixa de Catalunya.
ANGUERA, J. i CASAS, J., directors (1990) L'economia del
Vallès
Oriental.
De
la
indústria
als
serveis,
Barcelona, Caixa de Catalunya.
ANISI, D. (1987) Tiempo y técnica. Trabajo intra y
extramercado, desocupación voluntaria y frustración de
consumo: una estructura analítica para el cambio
técnico, Madrid, Alianza Editorial.
381
AROSTEGUI, J. (1995) "La historia como atribución (sobre
el significado del tiempo histórico)", a BARROS, C.,
editor, p. 35-49.
ATTALI, J. (1985) Historias del tiempo, Mèxic, Fondo de
Cultura Económica.
AVENI, A.F. (1989) Empires of time. Calendars, clocks,
and cultures, Nova York, Basic Books.
BAILLY, A.S., coordinador (1984) Les concepts de la
géographie humaine, Paris, Masson,
BAILLY, A. i BEGUIN, H. (1992) Introdución a la geografia
humana, Barcelona, Masson.
BARROS, C., editor (1995) Historia a debaté. Tomo III:
otros enfoques, Santiago de Compostela, Historia a
Debaté.
BECKER, G. (1965) "A theory of allocation of time", The
Economic
Journal,
LXXX,
p.
-493-517
(la versió
utilitzada és la reproduïda a AMSDEM, A.H., editora
(1980) The economics of women and work, Hardmondsworth,
Penguin, p. 52-81).
BEL ADELL, C. (1982) Población y recursos de la región de
Murcia, Murcia, Editora Regional de Murcia.
BENNETT, R. i ESTALL, R. , editors (1991) Global change
and challenge. Geography for the 1990s, Londres,
Routledge.
BERGER, P. i LUCKMANN, T. (1984) La construcción social
de la realidad, Madrid, Murguia.
BERGMANN, W. (1992) "The problem of time in sociology: an
overview of the literature on the state of theory and
research on the 'sociology of time', 1900-82", Time &
Society, vol. 1, na 1, pegs. 81-134.
BERICAT, E. (1994) Sociología de la movilidad espacial.
El sedentarismo nómada, Madrid, CIS-Siglo XXI.
BERRY, B.J.L. (1985) "Los enfoques del análisis regional:
una síntesis", a GARCIA RAMON, M.D., editora, p. 79-94.
BIELZA DE ORY, V. (1977) La población aragonesa y su
problemática actual, Saragossa, Librería General.
382
BLAIKIE, P. (1978) "The theory of the saptial diffusion
of innovation: a spacious cul-de-sac?", Progress in
Human Geography, vol. 2, na 2, p. 268-295.
BLANCHARD, R. (1931) "Un mètode de geografia urbana",
Butlletí del C.E.C., p. 1-19.
BLANCHARD, R. i VILA, P. (1925) "Assaig de geografia de
la muntanya", a VILA, P. (1978) Aspectes de geografia
de Catalunya, Barcelona, Curial, p. 27-168.
BLAUT, J.M.
(1977)
"¿Dónde nació el capitalismo?",
Documents d'Anàlisi Metodològica en Geografia, 1, p. 727.
BLYTON,
P.
(1985)
Changes
in
working
time.
An
international review, Londres, Croom Helm.
BOLOS, M. de (1992) "Landscape studies in Spain: a
review", a Real Sociedad Geográfica
Geógrafos
Españoles,
Geography
i Asociación
in Spain
de
(1970-1990).
Spanish
contribution
to
the
27th
International
Geographical Congress (IGU) , Madrid, Fundación BBV, p.
305-308.
BONNAFOUS, A.; PATIER-MARQUE, D. i PLASSARD, F.
(1981)
Mobilité et vie quotidienne: suivi experiméntale du
metro de Lyon, Lió, Presses Universitaires de Lyon.
BOSQUE MAUREL, J. (1986) "El espacio urbano. Evolución y
cambio en geografía urbana", a GARCÍA BALLESTEROS, A.,
editora (1986) p. 259-283.
BOSQUE SENDRA, J. (1985) "Modelos y teorías matemáticas
en geografía de la población", Estudios Geográficos,
vol. XLVI, n2 178-179, p. 103-122.
BOTER, I.; LLES, C. i TOBÍO, C. (1990) Encuesta sobre
Formas de Vida de la Población Madrileña. Primeros
Resultados,
Madrid,
Departamento
Análisis, Ayuntamiento de Madrid.
de
Estudios
y
BOURDIEU, P. (1988) Cosas dichas, Buenos Aires, Gedisa.
BOURGEOIS-PICHAT, J. (1978) La demografía, Barcelona,
Ariel.
BRAUDEL, F. (1958)
longue
durée",
"Histoire et sciences
Annales E.S.C.,
4,
383
sociales: la
p.
725-753.
(traducció al castellà: BRAUDEL, F. (1968) "La larga
duración", a La historia y las ciencias sociales,
Madrid, Alianza Editorial, p. 60-106).
BROEK, J.O.M. (1932) The Santa Clara Valley, California;
a study in landscape changes, Utrech, Oosthoek.
BROEK,
J.O.M.
(1967)
Geografía:
su
ámbito
y
su
trascendencia, Mèxic, Uteha.
BROEK, J.O.M. i WEBB, J.W. (1968) A geography of mankind,
Nova York, McGraw-Hill.
BROWN, E.H., compilador
(1985) Geografía. Pasado y
futuro, Mèxic, Fondo de Cultura Económica.
BRÜHNES, J. (1964) Geografía humana, Barcelona, Juventud,
3a ed.
BURKE, P. (1993) El Renacimiento italiano: cultura y
sociedad en Italia, Madrid, Alianza Editorial.
BUTTIMER, A. (1980) Sociedad y medio en la tradición
geográfica francesa, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.
CABRÉ, A. (1991) "Població i poblament", Primer Congrés
Català de Geografia. Tom I Conferències, Barcelona,
Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p.
61-70
CABRÉ, A. i PUJADAS, I. (1984) "Población y recursos
humanos", Reconeixement Territorial de Catalunya, vols.
6 i 7, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
CABRÉ, A. i PUJADAS, I. (1985) "La població de Barcelona
i del seu entorn al segle XX", L'Avenç, n2 88, p. 3337.
CABRÉ, A. i PUJADAS, I. (1987) "Activitat econòmica i
potencial demogràfic a les ciutats catalanes", a Les
ciutats petites i mitjanes a Catalunya: evolució recent
i problemàtica actual. lia Setmana d'Estudis Urbans a
Lleida, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya,
p. 89-115.
CAPEL, H. (1981) Filosofía y ciencia en la Geografía
contemporánea.
Una introducción
a
la
Geografía,
Barcelona, Barcanova.
384
CAPEL, H. (1984) Geografía humana y ciencias sociales.
Una perspectiva histórica, Barcelona, Montesinos.
CAPEL, H. i URTEAGA, L. (1982) Las nuevas geografías,
Barcelona, Salvat.
CARLSTEIN, T. (1978) "Innovation, time allocation and
time-space packing", a CARLSTEIN, T., PARRES, D., i
THRIFT, N., editors (1978b) p. 146-161.
CARLSTEIN,T. (1981) "¿Sociologia regional o espacial?", a
KUKLINSKI, A., editor (1981) p. 469-482.
CARLSTEIN, T. (1983) Time resources, society and ecology:
on the capacity for human interaction in space and
time. Vol. 1: Preindustrial societies, Londres, Allen &
Unwin.
CARLSTEIN, T., PARRES, D. i THRIFT, N., editors
(1978a)
Timing space and spacing times. Vol 1: Making sense of
time, Londres, Edward Arnold.
CARLSTEIN, T., PARKES, D. i THRIFT, N., editors (1978b)
Timing space and spacing times. Vol 2: Human activity
and time geography, Londres, Edward Arnold.
CARLSTEIN, T., PARKES, D. i THRIFT, N., editors (1978c)
Timing space and spacing times. Vol 3: Time and
regional dynamics, Londres, Edward Arnold.
CASASSAS,
LI.
(1977) L'espai
català:
el paper de
Barcelona en la formado i en 1 'ordenament del
territori de Catalunya, Barcelona, Curial.
CASASSAS, Ll.
(1978) Fires i mercats a Catalunya,
Barcelona, Edicions 62.
CASASSAS,
Ll.
(1988)
"L'organització territorial de
Catalunya. El cas del Solsonès-Cardener", Cardener, 5,
p. 35-54.
CASASSAS,
Ll.
i CASASSAS,
J. , directors,
(1994),
"L'organització territorial-.de l'administració pública
de Catalunya", treball encarregat per la Diputació de
Barcelona.
CASASSAS,
Ll.
i
CLUSA,
J.
(1981)
L'organització
territorial de Catalunya, Barcelona, Publicacions de la
Fundació Jaume Bofill.
385
CASTAÑER, M. (1993) Una nova dimensió de la xarxa urbana
de Catalunya: àrees de cohesió, Bellaterra, Departament
de Geografia de la UAB (Tesi doctoral).
CEOTMA (1985) Movimientos de población en áreas urbanas
españolas, Madrid, MOPU.
CHALENDAR, J. (1973) La planificación del tiempo, Madrid,
Instituto de Estudios de Administración Local.
CHESNEAUX, J.
(1'984) ¿Hacemos tabla rasa del pasado?
propósito de la historia y de los
Madrid, Siglo XXI, 6a edició.
CHISHOLM, M.
(1975) Human geography:
revolution?, Harmondsworth, Penguin.
CHOMBART DE LAUWE, P. (1952)
parisienne, París, PUF.
Paris
CHORLEY, R. i HAGGET, P., editors
A
historiadores,
evolution
or
e t I'agglomeration
(1971) La geografía y
los modelos socio-económicos, Madrid,
Estudios de Administración Local.
Instituto
de
CHRISTOPHERSON, S. (1995) "Changing women's status in a
global economy", a JOHNSTON, R.J., TAYLOR, P.J. i
WATTS, M.J., editors, p. 191-205.
CIPOLLA, C.M.
(1967)
Londres, Collins.
Cloks
and
culture
1300-1700,
GIRES (1992) La realidad social en España (1990-1991),
Bilbao, Fundación BBV, Bilbao Bizcaia Kutxa i Caja de
Madrid.
GIRES (1993) La realidad social en España (1991-1992),
Bilbao, Fundación BBV, Bilbao Bizcaia Kutxa i Caja de
Madrid.
GIRES (1994) La realidad social en España (octubre 1992junio 1993), Barcelona, Ediciones B.
CLARKE, J.I. (1977) "Population geography", Progress in
Human
CLARKE,
Human
CLARKE,
Human
Geography, vol. 1, na 1,
J.I. (1978) "Population
Geography, vol. 2, n2 1,
J.I. (1979) "Population
Geography, vol. 3, n2 2,
386
p. 136-141.
geography", Progress
p. 163-169.
geography", Progress
p. 261-266.
in
in
CLARKE, J.I.
(1980) "Population geography", Progress in
Human Geography, vol. 4, n2 3, p. 385-391.
CLARKE, J.I., editor
(1984a)
Geography
and population:
approaches and applications, Oxfrod, Pergamon Press.
CLARKE, J.I. (1984b) "La géographie de la population. Une
vue Internationale", Espace Populations Sociétés, 2, p.
59-63.
CLARKE, J.I. i KOSINSKI, L.A., editors (1982) Population
redistribution in Africa, Londres, Heinemann.
CLAVAL,
P.
(1974)
Evolución de
la
geografía
humana,
(1979) La nueva geografía, Vilassar
de Mar,
Vilassar de Mar, Oikos-tau.
CLAVAL, P.
Oikos-Tau.
CLAVAL, P.
(1980) Elements de géographie humaine, París,
Litec, 2a ed.
CLAVAL,
P.
(1987)
Geografía
humana
y
económica
contemporánea, Madrid, Akal.
CLIFF, A. i HAGGETT, P.
(1995) "Disease implications
of
global change", a JOHNSTON, R.J., TAYLOR, P.J. i WATTS,
M.J., editors, p. 206-223.
CLOS,
I.
(1986)
"El viatge
al
treball
a
entorn", Documents d'Anàlisi Geogràfica, n
Barcelona
a
i
8-9, p. 25-
38.
CLOUT,
H.D.
(1976)
Geografia rural,
Vilassar
de
Mar,
Oikos-tau.
CORPORACIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
mobilitat
1981.
Pla
intermunicipal
Integral
dels
obligada.
(1982) Enquesta de
Dades
transports
del
Padró
metropolitans,
Barcelona, Publicacions de la CMB.
CORPORACIÓ METROPOLITANA
DE BARCELONA,
(1988), Mobilitat
obligada 1986, Barcelona, Publicacions de la CMB.
CORTIZO ALVAREZ, T. (1989) "Los movimientos pendulares en
Asturias", a GRUPO DE POBLACIÓN DE LA AGE, p. 145-150.
COURGEAU,
D.
spatiale.
(1988) Méthodes de mesure de
Migrations
internes,
navettes, París, INED.
387
mobilité
la mobilité
temporaire,
DEMANGEON,
A.
(1956)
Problemas
de
geografía
humana
,
Barcelona, Omega.
DERRUAU,
M.
(1971)
Geografía
humana,
Barcelona,
Vicens
Vives, 5a ed.
DÍAZ,
M.A.
(1992)
cotidiana
de
"Espacio
la
y
tiempo
población",
a
en
la
BOSQUE
actividad
SENDRA,
J. ;
CASTRO, C. de; DÍAZ, M.A. i ESCOBAR, F.J., Prácticas de
geografía de la percepción y de la actividad cotidiana,
Vilassar de Mar, Oikos-tau.
DÍAZ, M.A. (1994) "Sociedad, tecnología y naturaleza: una
entrevista
con
el
profesor
Torsten
Estudios Geográficos, vol. LV, n
a
Hagerstrand",
214, p. 5-31.
DICCIONARI de sociología (1992), Barcelona, Termcat.
DION, R.
(1934) Essai sur la formation du paysage rural
français,
(reedició
a
París,
Editions
Guy
Durier,
1981) .
DONÓLO, C.
(1981)
"Sociología", a DD.AA. La cultura del
900, Mèxic, Siglo XXI, vol 4, p. 11-76.
DUNCAN
O.D.
(1975)
"Ecología
humana
y
estudios
demográficos", a HAUSER, P.M. i DUNCAN, O.D., editors,
El estudio de la población, Santiago de Xile, CELADE.
vol. Ill, p. 956-1.008.
ELIAS, N. (1989) Sobre el tiempo, Mèxic, Fondo de Cultura
Económica.
ELLEGARD,
K.,
"Activity
HAGERSTRAND,
organization
T.
and
i
the
LENNTORP,
generation
s
travel", Economic Geography, vol. 53, n
ESCOLA UNIVERSITARIA
B.
of
(1977)
daily
2, p. 126-152.
POLITÈCNICA DE GIRONA (1991) Estudis
estadístics informàtics de l'índex ocupacional. Costa
Brava 1987, 1988 i 1989, Girona, Patronat de Turisme
Costa Brava Girona.
ESTEBAN, J.
Català
(1991)
de
"El fet metropolità", Primer Congrés
Geografia.
I
Conferències,
Barcelona,
Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p.
89-107.
388
ESTEBAN, M. (s.d. a) "La mobilitat obligada 1986 a l'àrea
metropolitana
de
Barcelona",
Documents d'Anàlisi
2
Territorial, n 2.
ESTEBAN, M. (s.d. b) "Distribució de la mobilitat per
treball de la regió metropolitana de Barcelona. Anàlisi
dels
mercats
de
treball",
Documents
d'Anàlisi
2
Territorial, n 3.
ESTEBÁNEZ, J. (1989) Tendencias y problemática actual de
la geografía, Madrid, Cincel, 9- reimpressió.
EVANS-PRITCHARD,
E. E.
(1977)
Los
nuer,
Barcelona,
Anagrama.
FAGNANI, J. (1987-1988)
"Trajets domicile-travail et
modes
de vie
des meres
actives;
l'exemple
de
1'agglomeration parisienne", Treballs de la Societat
Catalana de Geografia, Barcelona, n2 13-14, p. 63-81.
FEBVRE, L. (1968) Le pr óbleme de 1 ' incroyance au XVIe
siécle la religión de Rabelais, París, Albin Michel.
FERRER REGALES, M. (1992) Los sistemas urbanos, Madrid,
Síntesis.
FINDLAY, A.M.
(1991) "Population geography", Progress in
Human Geography, vol. 15, n2 1, p. 64-72.
FINDLAY, A.M. (1992) "Population geography", Progress in
Human Geography, vol. 16, n2 1, p. 88-97.
FINDLAY, A.M. (1993) "Population geography", Progress in
Human Geography, vol. 17, n2 1, p. 73-83.
FINDLAY, A.M. (1995) "Population crises: the Malthusian
specter?", a JOHNSTON, R.J., TAYLOR, P.J. i WATTS,
M.J., editors, p. 152-174.
FINDLAY, A.M. i GRAHAM, E. (1991) "The callenge face of
population geography", Progress in Human Geography,
vol. 15, n 2 2, p. 49-162.
FLORISTÁN, A. (1951) Síganos,y Marcheprime. Contribución
al estudio de la vida rural ' en las Landas de Gascuña
(Francia), Saragossa, C.S.I.C.
FOURASTIÉ, J. (1969) Les 40000
Laffont.
389
heures,
París,
Robert
FREUND, J. (1975) Las teorías de las ciencias humanas,
Barcelona, Peninsula.
GARCÍA BALLESTEROS, A., editora (1986) Teoría y pràctica
de la geografia, Madrid, Alhambra
GARCÍA BALLESTEROS, A., editora
(1992)
humanismo, Vilassar de Mar, Oikos-tau.
Geografia
y
GARCÍA
BALLESTEROS A.
(1994)
"La geografia
de la
población en el último decenio del siglo XX", Estudios
Geográficos, vol. LV, n a 217, p. 593-615.
GARCÍA
FERRER,
A.
(1988)
"Movimientos
pendulares
alrededor de la ciudad de Elda", a PÉREZ APARICIO, C.,
editor, Estudis sobre la polació del País Valencià,
València, Edicions Alfons el Magnànim, vol. II, p. 891901.
GARCÍA RAMÓN, M.D., editora (1985) Teoría y método en la
geografía humana anglosajona, Barcelona, Ariel.
GARCÍA RAMÓN, M.D., (1988) "La geografía como compromiso
social: un recorrido desde la geografía social a la
geografía del género", a BARRERÉ, P. i altres, Espacios
rurales y urbanos en áreas industrializadas, Vilassar
de Mar, Oikos-tau, p. 213-234.
GARCÍA RAMÓN, M.D., (1989) "Para no excluir del estudio a
la mitad del género humano: un desafío pendiente en
geografía humana",
Boletín de
la Asociación de
Geógrafos Españoles, na 9, p. 27-48.
GARCÍA SELGAS, F.J. (1994) Teoría social y metateoría
hoy. El caso de Anthony Giddens, Madrid, CIS-Siglo XXI.
GARNER, B. J. (1971) "Modelos de geografía urbana y de
localización de asentamientos", a CHORLEY,
R. i
HAGGETT, P., editors, p. 211-294.
GEL·L, A.
(1992) The anthropology of time. Cultural
constructions of temporal maps and images, Oxford,
Berg.
GENTILESCHI, M.L. (1991) Geografia delia popolazione,
Roma, La Nuova Italia Scientifica.
GEORGE, P. (1971) Geografía de la población, Vilassar de
Mar, Oikos-tau.
390
GEORGE, P. (1974) Sociología y geografía , Barcelona,
Península.
GIDDENS, A. (1990) "Time, space and regionalization", a
GREGORY, D. i URRY, J, editors (1990) p. 265-295.
GIDDENS, A. (1991a) Sociology, Cambridge, Polity Press.
GIDDENS, A. (1991b) The constitution of society. Outline
of the theory of s true turati on, Oxford, Blackwell.
GINER,
S.
(1974)
El
progreso
de
la
conciencia
sociológica, Barcelona, Península
GINER, S. (1979) Sociología, Barcelona, Península
GODLUND, S. (1986), "Swedish social geography", a EYLES,
J.,
editor,
Social
Geography
in International
Perspective, Londres, Groom Helm, p. 96-150.
GOMEZ MENDOZA, J. (1990) "Per una geografia regional
renovada",
Treballs
de
la
Societat
Catalana de
a
Geografia, n 21, p. 51-71.
GÓMEZ MENDOZA, J.; MUÑOZ JIMÉNEZ, J i ORTEGA CANTERO, N.
(1982)
El
pensamiento
geográfico.
Estudio
interpretativo y antología de textos (De Humboldt a las
tendencias radicales), Madrid, Alianza Editorial.
GONZÁLEZ J.A. (1993) "Tiempo", a AGUIRRE BAZTÁN, A.,
editor,
Diccionario
temático
de
antropología,
Barcelona, Boixareu Universitaria, p. 603-608.
GOULD,
P.
(1985)
The
geographer
at
work,
Londres,
Routledge & Kegan Paul.
GOUROU, P. (1981) Introducción a la geografía humana,
Madrid, Alianza Editorial, 2a ed.
GOZÁLVEZ PÉREZ, V. (1991) "Notas sobre el estado actual
de la investigación en geografía de la población",
Cuadernos de Geografía, ns 50, p. 215-225.
GRAU, R.; LÓPEZ, M. (1979) "Historiografia", a ARTAL, F.;
GABRIEL, P.; LLUCH E[nric] -et alii, Ictineu:diccionari
de
les
ciÉncies
de
la
societat
als
Països
Catalans:segles XVIII-XX, Barcelona, Edicions 62, p.
238-245.
391
GREGORY, D. (1985) "Espacio, tiempo y política en la
teoría social. Entrevista a Anthony Giddens", Debats,
n2 14, p. 103-108.
GREGORY, D. (1987a) "Lugar", a JOHNSTON, R.J., GREGORY,
D. i SMITH, D.M., directors, p, 272-273.
GREGORY, D. (1987b) "Teoría de la estructuración", a
JOHNSTON, R.J., GREGORY,
D. i SMITH, D.M., directors,
p. 394-399.
GREGORY, D. i URRY, J., editors (1990) Social relations
and spatial structures, Londres, Macmillan.
GRIGG, D.B. (1962) "Changing regional values during the
agriculture
revolution
in
south
Lincolnshire",
Transactions of the I.E.G., n2 30, p. 91-103 (traduït a
GARCÍA RAMON, M. D., editora, p. 22-37).
GROSSIN, W.
(1974) Trabajo y
tiempo.
Duraciones,
horarios, ritmos, Barcelona, Nova Terra.
GRUPO DE POBLACIÓN DE LA AGE, Análisis del desarrollo de
la población española en el periodo 1970-1986, Madrid,
Síntesis.
GUTIÉRREZ PUEBLA, J (1989) "La movilidad diaria de la
población en las áreas urbanas españolas", a GRUPO DE
POBLACIÓN DE LA AGE, p. 118-128..
HAGERSTRAND,
T.
(1947)
"En
landsbygdsbefolknings
flyttningsròrelser.
Studier
over
migrationen
pá
grundval av Asby sockens flyttininglánder 1840-1944",
Svensk Geògrafisk Àrsbok, n2 23, p. 114-42.
HAGERSTRAND, T. (1952) The propagation of innovation
waves, Lund Studies in Geography, Ser. B., ne 4,
(reproduït a WAGNER, P.L. i MIKESEL·L, M.W., editors,
Readings in Cultural Geography, Chicago, Chicago
University Press, p. 355-368).
HAGERSTRAND, T. (1966) "Aspects of the spatial structure
of
social
communication
and
the
diffusion
of
information", Regional Science Association, Papers and
Proceedings, n2 16, p. 27-42.
HAGERSTRAND, T. (1967) Innovation diffusion as a spatial
process, Chicago, Chicago University Press.
392
HAGERSTRAND, T.
(1970)
"What
about people in regional
science?", Papers of Regional Science Association,
24, p. 7-21
n2
(treduït al castellà a Serie Geográfica.
Geografías personales, n2 1, 1991, p. 93-109) .
HAGERSTRAND, T. (1972) "The impact of social organization
and environment upon the time-use of individuals and
households", Plan (especial issue), p. 24-30
HAGERSTRAND, T. (1974) "Survival and Arena. On the lifehistory
of
individuals
in
relation
to
geographical environment", The Monadnock, n
29,
2
their
49, p. 9-
(reproduït a CARLSTEIN, T., PARKES, D. i THRIFT,
N., editors [1978b] p. 122-145).
HAGERSTRAND, T. (1975) "El terreno propio de la geografía
humana", a CHORLEY, R., editor (1975) Nuevas tendencias
en
geografía,
Madrid,
Instituto
de
Estudios
de
Administración Local, p. 103-135.
HAGERSTRAND,
T.
(1982a)
"Diorama,
Path
and Project",
Tijdschrift voor Economische en Sociale Geographie, n73, p. 332-339.
HAGERSTRAND,
from
T.
the
(1982b), "Proclamations about
pioneering
years
in
Sweden",
geography
Geografiska
Annaler, vol. 64 B, n° 2
HAGERSTRAND, T. i BUTTIMER, A.
Transcript
Series
G9
,
(1985) Dialogue Project,
Lund,
Lund
Universitet
Reprocentralen.
HAGGETT, P.
(1976) Análisis locacional
en la geografía
humana, Barcelona, Gustavo Gili.
HAGGETT, P. (1987) "Geografia humana", a JOHNSTON, R.J.,
GREGORY, D. i SMITH, D.M., directors
(1987), p. 222-
223.
HAGGETT, P., CLIFF, A.D. i FREY, A. (1977) Locational
analysis, Londres, Edward Arnold.
HAMMERSLEY, M. i ATKINSON, P. (1994) Etnografía. Métodos
de investigación, Barcelona, Paidos.
HAMILTON,
F.E.I.
(1971)
"Modelos
de
localización
industrial", a CHORLEY, R. i HAGGETT, P., editors, p.
295-384.
393
HARRIS, M. (1985) Introducción a la antroplogía general,
Madrid, Alianza Editorial.
HARRIS,
M.
(1987)
El
desarrollo
de
la
teoría
antropológica. Historia de las teorías de la cultura,
Madrid, Siglo XXI.
HARVEY, D. (1983) Teorías, leyes y modelos en geografía,
Madrid, Alianza Editorial.
HASSARD, J., editor (1990a), The sociology of time,
Londres, Macmillan,
HASSARD, J., (1990b), "Introduction: the sociological
study of time", a HASSARD, J., editor (1990a), p. 1-18.
HEENAN, B. (1987) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 11, na 2, p. 275-285.
HEENAN, B. (1988) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 12, n2 2, p. 282-292
HEENAN, B. (1989) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 13, n2 3, p. 401-411.
HELLER, A. (1979) La revolución de la vida cotidiana,
Barcelona, Materiales.
HERBERTSON, A.J. i HERBERTSON, F.D. (1927) Geografía
humana, Barcelona, Seix Barral.
HÉRIN, R. (1992) "Las dimensiones personales en la
geografía social", a GARCÍA BALLESTEROS, A., editora
(1992), p. 57-68.
HIGHMAN, B. (1984)' Slave populations of the British
Caribbean 1807-1834, Baltimore, John Hopkins University
Press.
HOLT-JENSEN, A. (1992) Geografía. Historia y conceptos,
Barcelona, Vicens Vives.
HORNBY, W.F. i JONES, M. (1993) An introduction to
population geography, Cambridge, Cambridge University
Press.
HOYT, J.B. (1973) Man and the Earth, Englewood Cliffs,
Prentice Hall.
INDOVINA, F. (1990) La città di fine milenio, Milà,
Franco Angelí.
394
INSTITUT
D'ESTADÍSTICA
municipals
DE
CATALUNYA
d'habitants.
1986.
(1991a)
Fluxos
de
mobilitat
obligada per treball i estudi, Barcelona,
de Catalunya.
INSTITUT
D'ESTADÍSTICA
DE
CATALUNYA
municipals
d'habitants.
1'ocupació
laboral,
1986.
Barcelona,
Padrons
Generalitat
(1991b)
Padrons
Localització
de
Generalitat
de
(1994a)
de
Catalunya.
INSTITUT
D'ESTADÍSTICA
DE
CATALUNYA
Cens
població 1991. Vol. 15, Fluxos de mobilitat obligada
per
treball i estudi. Dades
comarcals
i
municipals,
Barcelona, Generalitat de Catalunya.
INSTITUT
D'ESTADÍSTICA
població
1991
Vol.
laboral.
Dades
DE
CATALUNYA
16,
(1994b)
Localització
comarcals
i
Cens
de
de
l'ocupació
municipals,
Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
INSTITUTO
NACIONAL
DE
ESTADÍSTICA
(1987)
Censo
de
población 1981. Tomo III. Resultados provinciales. 2Parte:
Características
de
la
Población
que
vive
en
familia, Madrid.
INSTITUTO
NACIONAL
DE
ESTADÍSTICA
(1991)
Encuesta
(1993)
Encuesta
sociodemográfica. Proyecto, Madrid.
INSTITUTO
NACIONAL
DE
sociodemográfica.
ESTADÍSTICA
Tomo
II.
Resultados
Nacionales.
Volumen 2. Movimientos migratorios y vivienda, Madrid.
INSTITUTO
NACIONAL
DE
ESTADÍSTICA
(1994)
sociodemográfica. Tomo III Resultados por
Encuesta
Comunidades
Autónomas, Madrid.
INSTITUTO
NACIONAL
DE
ESTADÍSTICA
(1995)
Censo
de
viviendas 1991 Tomo 1, Resultados nacionales, Madrid.
IOPE-ETMAR,
S.A.
(1989)
Encuesta
de
vida
cotidiana,
Madrid.
IZQUIERDO, M.J. (1988), La desigualdad de las mujeres en
el
uso
del
tiempo,
Madrid,
Sociales.
395
Ministerio
de
Asuntos
JOHNSTON, R.J. (1983) Geography and geographers. Angloamerican human geography since 1945, Londres, Edward
Arnold, 2 a ed.
JOHNSTON, R.J., GREGORY, D. i SMITH, D.M., directors
(1987) Diccionario de geografía humana, Madrid, Alianza
Editorial.
JOHNSTON, R.J. i TAYLOR, P.J., editors (1986) A World in
crisis?
Geographical
perspectives,
Oxford,
Basil
Blackwell.
JOHNSTON, R.J., TAYLOR, P.J. i WATTS, M.J., editors
(1995) Geographies of global change. Remapping the
world
in
the
late
tweentieth
century,
Oxford,
Blackwell.
JONES, E. (1977) Geografía humana, Barcelona, Labor, 7a
ed.
JONES, H. (1981) A population geography, Londres, Harper
and Row.
JONES, H. (1990) Population geography, Londres, Paul
Chapman.
JOYCE, P., editor (1989) The historical meanings of work,
Cambridge, Cambridge University Press.
JUAN
i
LLUÍS,
S.,
director
(1995)
Dinàmiques
metropolitanes
a
1'àrea
i
regió
de Barcelona,
Barcelona,
Àrea
Metropolitana
de
Barcelona,
Mancomunitat de Municipis.
JUÁREZ, M., director (1995) "V Informe sociológico sobre
la situación social en España. Sociedad para todos en
el año 2000. Síntesis", Documentación Social. Revista
de Estudios Sociales y de Sociología aplicada, 101
(número monogràfic).
KEEBLE, D.E. (1971) "Modelos de desarrollo económico", a
CHORLEY, R. i HAGGETT, P., editors, p. 129-210.
KUHN, T.S., 1982, La estructura de las revoluciones
científicas, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 8a
reimpressió.
396
KLIOT, N.
(1995) "Global migration
and
ethnicity:
contemporary issues", a JOHNSTON, R.J., TAYLOR, P.J. i
WATTS, M.J., editors, p. 175-190.
KOBAYASHI, A. i MACKENZIE, S., editors
human geography, Boston, Unwin Hyman.
(1989) Remaking
KREBS, N. (1931) Geografía humana, Barcelona, Labor.
KRZYSZTOV, P. (1990) El orden del tiempo. Madrid, Júcar.
KUKLINSKI, A., editor (1981) Aspectos sociales de la
política y de la planificación regional, México, Fondo
de Cultura Económica.
LANDES, D.S. (1983) Revolution in time, docks and the
making of the Modern World, Cambridge (Mass.), Harvard
University Press.
LARIVIÈRE, J.P. (1994) Les chinois, Paris, Masson.
LE GOFF, J. (1983) Tiempo, trabajo y cultura en el
Occidente medieval, Madrid, Taurus.
LE GOFF, J. (1991) El orden de la memoria. El tiempo como
imaginario, Barcelona, Paidos.
LEFEBVRE, H. (1984) La vida cotidiana en el mundo
moderno, Madrid, Alianza Editorial.
LEIGHLY, J., editor (1963) Land and life. A selection of
the writings of Carl Ortwin Sauer, Berkeley, California
University Press.
LENNTORP, B. (1976) Paths in time-space environments,
Lund Studies in Geography, Ser. B, n2 44.
LENNTORP, B. (1978) "A time-geographic simulation model
of individual activity programes", a CARLSTEIN, T. ,
PARKES, D., i THRIFT, N., editors (1978b) p. 162-186.
LIVI-BACCI, M.
(1990) Historia mínima de
mundial, Barcelona, Ariel.
LLARCH,
E.,
director
(1987)
territorial
del
Barcelonés,
la población
Dimensió
econòmica
Barcelona,
Caixa
i
de
Catalunya.
LLEONART, P. director (1982) Els serveis municipals a
Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
LLES, C. i TOBÍO, C. (1990) "Formas de vida y trabajo en
el municipio de Madrid", Economía y Sociedad. Revista
397
de Estudios Regionales de la Comunidad de Madrid, n2 4,
p. 67-87.
LLUCH, E(nric). i NEL.LO, O., curadors (1983) La gènesi
de la divisió territorial de Catalunya, Barcelona,
Diputació de Barcelona.
LLUCH, E(nric). i NEL.LO, O., curadors (1984) El debat de
la divisió territorial de Catalunya. Edició d'estudis,
propostes i documents (1939-1983) , Barcelona, Diputació
de Barcelona.
LUÍS, A., 1983, "La geografía humana: ¿de ciencia de los
lugares a ciencia social?", Geo-Crítica, n2 48.
LUNDMARK, L. (1993) "The historian's time", Time &
Society, vol. 2, n2 1, p. 61-74.
MAIER, J., PAESLER, R., RUPPERT, K. i SCHAFFER,F. (1987),
Geografía social, Madrid, Rialp.
MARTENSSON, S. (1977) "Childhood interaction and temporal
organization", Economic Geography, vol. 53, n2 2, p.
99-125.
MARTENSSON, S, (1978) "Time allocation and daily living
conditions: comparing
regions", a CARLSTEIN,
T.,
PARKES, D., i THRIFT, N., editors (1978b) p. 181-197.
MARTENSSON, S. (1979) On the formation of biographies in
space-times environments, Lund Studies in Geography,
Ser. B, n2 47.
MARTINOTTI, G. (1994) Metrópoli. La nuova morfologia
sociale delia città, Bolonia, II Mulino
MENDIZÀBAL, E.
(1989)
"La población en la montaña
catalana", a GRUPO DE POBLACIÓN DE LA AGE, p. 377-386.
MENDIZÀBAL, E. (1992) "Els moviments migratoris a la
Regió
Metropolitana
de
Barcelona",
a
Aspectes
demogràfics i característiques familiars i relacionals,
Barcelona, lEMB/MMAMB/ Diputació de Barcelona, (vol. 1
de l'Enquesta Metropolitana de Barcelona 1990), p. 125.
MENDIZÀBAL, E. (1993) L'espai de vida dels habitants de
la Regió
Metropolitana
de
Barcelona,
Barcelona,
398
Institut d'Estudis Metropolitans (volum 8 de l'Enquesta
de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990) .
MENDIZÀBAL, E.
(1995) "Los efectos de la movilidad
cotidiana en Cataluña en la distribución territorial de
la población", a XIV Congreso Nacional de Geografía.
Cambios regionales a finales del siglo XX, Salamanca,
A.G.E.-Departamento
de
Geografía.
Universidad
de
Salamanca, p. 345-347.
MENDIZÀBAL, E., director; AJENJO, M., BLANES, A. i
SÁNCHEZ, E. (1993), La poblado estacional en els
municipis de Catalunya, Bellaterra, mimeo (treball
encarregat pel Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya).
MENDIZÀBAL, E., MOMPART, A. i PUJADAS, I. (1991)
mortalité des
zones
rurales
et montagnardes
Catalogne", Espaces,
161-164.
MERCIER,
P.
(1968)
Populations,
Historia
de
Societes,
la
ns
"La
de
1, p.
antropologia,
Barcelona, Península.
MIGUEL, A. de (1992) La sociedad española, 1992-93.
Informe socilógico de la Universidad Complutense,
Madrid, Alianza Editorial.
MIGUÉLEZ, F., i TORNS, T.
(1992)
Treball,
condicions
econòmiques i formes de consum, Barcelona, IEMB/MMAMB/
Diputació de Barcelona (vol. 2 de 1'Informe General de
l'Enquesta Metropolitana de Barcelona 1990) .
MOLINA, M. (1986) "Paisaje y región: una aproximación
conceptual y metodológica", a GARCÍA BALLESTEROS, A.,
editora, p. 63-87.
NASH, A. (1994) "Population geography", Progress in Human
Geography, vol. n2 18, 1, p. 84-91.
NELL, E.J. (1984) "Presión -demográfica y métodos de
cultivo: una crítica de la teoría sin clases sociales",
a NELL, E.J. (1984) Historia y teoría económica,
Barcelona, Crítica, p. 157-174.
399
NEL.LO, O. (1987) "El transport públic i l'ordenació del
territori a l'àrea de Barcelona", Espais, n2 7, p. 2531.
NEL.LO, O. (1991) "Les teories sobre l'ordenament del
territori a Catalunya. Els antecedents", Primer Congrés
Català
de
Geografia.
II
Ponències,
Barcelona,
Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p.
53-67.
NISBET, R.A. (1976) Cambio social e historia. Aspectos de
la teoria occidental del desarrollo, Barcelona, Hispano
Europea.
NOIN, D. (1979) Géographie de la population, París,
Masson.
NOIN, D. (1984) "La géographie de' la population", a
BAILLY, A.S. coordinador, p. 75-83.
NOIN D. i CHAUVIRÉ, Y. (1992) La population de la France,
París, Masson,
NOIN D. i TUMERELLE, P.J. (1993) L'étude geographique des
populations, París, Masson.
NUNES, J. (1986) "Aproximació a l'estructura de l'àrea
metropolitana de Barcelona: les relacions d'intensitat
diària", Documents d'Anàlisi Geogràfica, Barcelona, n2
8-9, p. 71-90.
ODGEN, P.E. (1984) Migration and geographical change,
Cambridge, Cambridge Universityt Press.
ODGEN, P. E.
(1987)
"Geografía de la población", a
JOHNSTON, R.J., GREGORY, D. i SMITH, D.M., directors,
p. 207-209.
OGILVIE, A.G. (1953) "The time element in Geography",
Transactions of the I.B.G., n2 19, p. 1-11
OLANDER, L.O. i CARLSTEIN, T. (1978) "The study of
activities in the quaternary sector", a CARLSTEIN, T.,
PARKES, D., i THRIFT, N., editors (1978b) p. 198-213.
OLANO, A., coordinador (1986) Tendencias demográficas y
planificación económica, Madrid, Ministerio de Economía
y Hacienda.
400
ORTEGA
VALCÁRCEL,
J.
(1976)
Residencias
secundarias
y
espacio de ocio en España, Valladolid, Departamento de
Geografía, Universidad de Valladolid.
ORTOLANI,
M.
(1989)
"La
nouvelle
géographie
de
la
population", Espace Populations Sociétés, n2 3, p. 317-
322.
OSORIO, E.A.
(1985) Geografía de la población
Venezuela, Caracas, Ariel-Seix Barral Venezolana.
PAGÈS,
P.
(1983)
Epistemología,
Introducción
teoría y
a
problemas
la
de
Historia.
de método
en
los
estudios históricos, Barcelona, Barcanova.
PACIONE, M. , editor (1986) Population geography. Progress
and prospects, Londres, Croom Helm.
PALACIO, G., coordinació (1995) Els mercats de treball de
Catalunya,
1981-1986-1991,
Barcelona,
Generalitat
de
Catalunya.
PALLARÈS,
M.
i
RIERA,
P.,
directores
(1991)
"La
residència secundària de la població de Barcelona i de
la seva àrea metropolitana, 1985-86 i 1990", a Papers.
Regió
Metropolitana
de
Estratègies-Planejament, n
a
Barcelona.
Territori-
8.
PALM, R.I. i PRED, A. (1985) "Una perspectiva geògraficotemporal
de
los
problemas
de
desigualdad
de
las
mujeres", a GARCIA RAMON, M.D., editora (1985), p. 107-
131.
PARRES, D. i THRIFT, N. (1980) Times, spaces, and places.
A chronogeographic perspective, Chichester, John Wiley
& Sons.
PARSONS, J.J.
(1985) "Influencias humanas en los bosques
de pino y de laurel de las islas Canarias", Documents
d'Anàlisi Geogràfica, na 7, p. 149-173
PASCUAL,
Les
J.
(1995)
direccions
"Continuï-tats?
de
la
Trencaments?
geografia
de
la
Reptes!
població
anglosaxona (1990-1995) a través de l'anàlisi d'Àrea i
The Professional Geographer", Bellaterra, mecanografiat
inèdit.
401
PEET, R. i THRIFT, N., editors (1989) New models in
geography. The political-economy perspective, Londres,
Unwin Hyman.
PELLETIER, J. i DELFANTE, Ch. (1989) Villes et urbanisme
dans le monde, París, Masson.
PEÑA, O.; SANGUIN, A.-L.
(1984), El mundo de los
geógrafos. Panorama actual de las principales escuelas
nacionales de geografía, Vilassar de Mar, Oikos-tau.
PERULLI, P. (1992) Atlante metropolitano. Il mutamento
sociale nelle grandi città, Bolonia, II Mulino.
PETERSEN, W. i PETERSEN, R.
(1986) , Dictionary of
demography. Terms, concepts and institutions, New York,
Greenwod Press
PLANHOL, X. de (1988) Géographie historique de la France,
Paris, Fayard.
PLA territorial General de Catalunya (1995) Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
POULAIN, M. (1991) "Alegato por una demografía a nivel
local: población y gestión local", a INSTITUTO DE
DEMOGRAFÍA, Demografía Urbana y Regional, las Jornadas
Internacionales, Madrid, C.S.I.C., p. 199-210.
POULALION, G. (1984) La science de la population, París,
Litec.
PRATS, M.; GARCÍA RAMÓN, M.D. i CÀNOVES, G. (1995) Las
mujeres y el uso del tiempo, Madrid, Instituto de la
Mujer
PRED, A. (1977) "The choreography of existence. Comments
on Hágerstrand's time-geography and its uselfuness",
Economic Geography, vol. 53, na 2, p. 207-221.
PRED, A. (1981a) "Of paths and projects: individual
behavior and its societal context", a COX, K.R. i
GOLLEDGE, R.G., editors (1981) Behavioral problems in
geography revisited, Nova York, Methuen, p. 231-255.
PRED, A.
(1981b)
"Production, family and free-time
projects:
a
time-geographic
perspective
on
the
individual and societal change in nineteenth century
402
U.S. cities", Journal of Historical Geography, n2 7, p.
3-36.
PRED, A. (1981c) "Urbanización, problemas de planeación
interna e investigación geográfica en Suècia", a
KUKLINSKI, A., editor (1981) p. 288-360.
PRED, A. (1986) Place, practice and structure: social and
spatial
transformation in
southern
Sweden
1750-1850,
Cambridge, Cambridge University Press.
PRESSAT,
R.
(1983) El
análisis
demográfico.
Conceptos-
métodos-reultados, Mèxic, Fondo de Cultura Económico.
PRESSAT, R. (1987) Diccionario de demografía, Vilassar de
Mar, Oikos-tau.
PROVONOST,
G.
(1989)
Sociology, n
2
"The sociology
of
time",
Current
37, p. 1-129.
PUIG, P., director, (1992), Atlas comercial de Catalunya
1990. El comerç, el consum i 1 ' atractivitat comercial,
Barcelona, Cambra d'Indústria i Navegació de Barcelona.
PUJADAS, I. (1987) "Población y poblamiento en la montaña
catalana. Presentación de un estudio en curso", Papers
de Demografia, n° 8.
PUJADAS, I., ARRIBAS, R., MENDIZÀBAL, E., MÓDENES, J.A. i
MIRET, P. (1991) "Moviments migratoris intermunicipals
a
la
Regió
Metropolitana
de
Barcelona", Papers
de
Demografia, na 56.
PUJADAS,
I.
i MENDIZÀBAL,
E.
(1987)
"La població
de
muntanya a Catalunya" Treballs de la Societat Catalana
de Geogafia, n° 12, p. 93-111.
PUJADAS,
I.
Catalunya
i
MENDIZÀBAL,
1975-1986.
De
E.
(1991)
La
1'explosió
població
de
demogràfica
al
creixement zero, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
PUJADAS, I., MENDIZÀBAL,
E., DEVOLDER, D.
i CABRÉ, A.
(1987) "Estudi demogràfic del territori de muntanya",
Papers de Demografia, n2 18 i n2 19.
PUYOL, R.; ESTÉBANEZ, J. i MÉNDEZ, R.
(1988) Geografia
humana, Madrid, Càtedra.
RAFFESTIN,
C.
(1984)
"La diffusion",
coordinador, p. 157-161.
403
a
BAILLY,
A. S.,
RAMOS TORRE, R. (1992) Tiempo y sociedad, Madrid, CISSiglo XXI.
RANDLE, P.H. (1965) "El tema del tiempo. Cambio y
movimiento
en
el
espacio
geográfico",
Estudios
a
Geográficos, vol. XXVI, n 98, p. 21-40.
RANDLE, P.H. (1966) Geografía histórica y planeamiento ,
Buenos Aires, Eudeba.
RIBAS i PIERA, M. (1991) "La Regió
Catalunya", Primer Congrés Català
Ponències, Barcelona,
Publicacions
Catalana de Geografia, p. 301-305.
Metropolitana de
de Geografia I
de la
Societat
RIERA, P. (1989) "Les àrees funcionals de Catalunya",
Banca Catalana. Revista Econòmica, n2 88, p. 19-42.
RIERA,
P.,
PALLARÈS,
M.
i
FLORES,
J.L.,
Característiques de l'habitatge, la mobilitat
percepció
del
territori,
Barcelona,
Diputació
de
Barcelona
(vol.
3
de
Metropolitana de Barcelona 1990).
1992,
i la
IEMB/MMAMB/
l'Enquesta
RIERA, P. i SALOM, J. (1993) "Els fluxos territorials", a
Geografia General dels Països Catalans. Les ciutats,
Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 92-116.
RIUDOR, LI. (1988) "La Geografia Universal
de Vidal de
la Blache en la geografia espanyola del segle XX",
Treballs de la Societat Catalana de Geografia , na 15,
p. 141-153.
ROSÉS, J - , director (1989a) El Maresme. Diversificació
econòmica i aprofitament intensiu
del
territori,
Barcelona, Caixa de Catalunya.
ROSÉS,
J.,
director
(1989b)
L'economia del
Baix
Llobregat. Creixement i desequilibris, Barcelona, Caixa
de Catalunya.
ROTENBERG,R.
(1992), Time and order in metropolitan
Viena, Washington, Smithsonian Institution Press.
SABATÉ, A.; RODRÍGUEZ, J. i DÍAZ, M.A. (1995) Mujer,
espacio y sociedad. Hacia una geografía del género,
Madrid, Síntesis.
404
SALOM,
J.
i
RIERA,
Geografia General
P.
"Les
jerarquies
urbanes",
dels Països Catalans.
Les
a
ciutats,
Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 64-91.
SALVÀ, P. (1985) "Turisme i canvi a l'espai de les Illes
Balears",
Treballs
Geografia, n
s
de
la
Societat
Catalana
de
2, p. 17-32.
SANCHEZ, A., director
(1992) Encuesta demográfica de la
Comunidad de Madrid, Madrid, Consejería de Economía
SÁNCHEZ, J.E. (1981) La geografía y el espacio social del
poder, Barcelona, Los Libros de la Frontera.
SÁNCHEZ, J.E. (1984) "La coherencia entre cambio social y
transformaciones
espaciales. El ejemplo de Cataluña",
Geo-Crítica, n2 51.
SÁNCHEZ,
J.E.
(1991)
Espacio,
economía
y
sociedad,
Madrid, Siglo XXI.
SÁNCHEZ
DE
LA
YNCERA,
I.
(1995)
Interacción
y
comunicación. Una aproximación al pensamiento de G.H.
Mead, Madrid, CIS-Siglo XXI.
SANTOS, M. (1990) Por una nueva geografía, Madrid, Espasa
Calpe.
SAUER,
C.O.
(1925)
"The
morphology
of
landscape",
(reproduït a LEIGHLY, editor, p. 315-350).
SAUER, C.O. (1930) "Historical Geography and the Western
Frontier", (reproduït a LEIGHLY, editor, p. 45-52).
SAUER, C.O.
(1931) "Cultural Geography", a Encyclopaedia
of the Social Sciences, Nova York, MacMillan, vol. VI,
p.
621-623,
(traduït
a
GÓMEZ
MENDOZA,
J.,
MUÑOZ
JIMÉNEZ, J. i ORTEGA CANTERO, N., p. 349-354).
SCHAEFER,
F.K.
(1977)
Excepcional ismo
en
geografía,
Barcelona, Ediciones de la Universidad de Barcelona, 3a
ed.
SERRA,
J.
(1985)
Barcelona.
"Mercats de
Delimitació
a
treball
partir
a
de
la
la
regió
de
mobilitat
residència-treball", Banca Catalana. Revista Económica,
na 76, p. 21-28.
SERRA, J. (1991) "La ciutat metropolitana: delimitacions,
desconcentracions,
desequilibris",
405
Primer
Congrés
Català
de
Geografia.
II
Ponències,
Barcelona,
Publicacions de la Societat Catalana de Geografia, p.
307-332.
SERVEI D'ACCIÓ COMARCAL, (1983) Delimitació de zones de
muntanya, Barcelona,
Territorial
Direcció
General
de
Política
SERVEI
D'ESTUDIS
I ASSESSORAMENT
ECONÒMIC,
(1993)
Habitatges d'ús turístic a Catalunya. Estimació per a
l'any 1991, Barcelona, Departament de Consum, Comerç i
Turisme.
SHARP, C. (1981) The economies of time, Oxford, Martin
Robertson.
SMITH, D.M. (1973) The geography of social well-being in
the United States. An introduction to territorial
social indicators, Nova York, McGraw-Hill.
SMITH, D.M. (1980) Geografía humana, Vilassar de Mar,
Oikos-tau.
SUBIRATS, M., MASATS, M.
condicions de vida de
Barcelona,
Barcelona,
Barcelona
(vol. 6 de
Barcelona 1990) .
i CARRASQUER, P. (1992) Les
les dones a la ciutat dé
IEMB/MMAMB/
Diputació
l'Enquesta Metropolitana
de
de
SUBIRATS, M., MASATS, M. i SÁNCHEZ, C., 1992, Educació,
llengua i hàbits culturals, Barcelona, IEMB/MMAMB/
Diputació
de
Barcelona
(vol.
4
de
l'Enquesta
Metropolitana de Barcelona 1990).
TAHAR, G. (1985) La reduction de la durée du travail,
París, Editions La Découverte.
TERÁN, Manuel de (1951) La representación cartográfica de
la densidad de población, Saragossa, Instituto de
Estudios Pirenaicos-Consejo Superior de Investigaciones
Científicas.
THOMPSON, E.P. (1979) "Tiempo, disciplina de trabajo y
capitalismo industrial", a THOMPSON, E.P. Tradición,
revuelta y conciencia de clase. Estudios sobre la
crisis
de
la
sociedad
preindustrial,
Barcelona,
Crítica, p. 239-293.
406
THRIFT, N. (1977) "Time and theory in human geography",
Progress in Human Geography, vol. I, nfi 1, pp. 65-101,
vol. I, n2 3, pp. 413-457.
THUMERELLE, P.J. (1996) Les populations du monde, París,
Nathan
TREWARTHA, G.T. (1973) Geografía de la población, Buenos
Aires, Marymar.
UNWIN, T.
(1992) The place of geography,
Londres,
Longman.
VANDESCHRICK, Ch. (1994) "Le temps dans le temps en
demographic.
Le
diagramme
de
Lexis:
hilan
et
perspectives", a VILQUIN, E., director, p. 271-307.
VEGARA, A. i D'ENTREMONT, A. (1988) Introducción al
análisis demográfico. Un enfoque para urbanistas,
Pamplona, Taller de Ideas, Centro de Estudios Urbanos.
VÉRON, J. (1994) "Les dimension du temps en démographie",
a VILQUIN, E., director, p. 371-384.
VIDAL, T. (1978) "Poblament", Gran Enciclopèdia Catalana,
vol. 11, p. 713.
VIDAL, Tomás (1980), "Localització de la població 1970",
Atlas socio-economic de Catalunya, Barcelona, full
1.02.01
VILA, P. (1977) La fesomia geogràfica de Catalunya,
Barcelona, Laia (edició original de 1937).
VILA VALENTÍ, J. (1983) Introducción al estudio teórico
de la geografia. Vol. I Objetivos,
contenidos y
enfoques, Barcelona, Ariel.
VILAGRASA,
J.
(1985)
"La
geografia
històrica
anglosaxona", Revista Catalana de Geografia, vol. I, na
O (època segona), p. 31-46
VILQUIN, E., director, (1994) Le temps et la démographie.
Chaire Quetelet 1993, Lovaina, Academia-L'Harmattan.
VINAY, P. (1992) "Donne e vflessibilita' del lavoro dalla
economia infórmale alia riorganizzacione dei tempi",
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n2 32,
p. 189-205.
407
VINUESA ANGULO, J., coordinador (1988) El estudio de la
población,
Madrid,
Instituto
de
Estudios
de
Administración Local.
VINUESA ANGULO, J. i VIDAL DOMÍNGUEZ, M. J.
(1991)
Los
procesos de urbanización, Madrid, Síntesis.
VRIES, J. de (1984) European urbanization 1500-1800,
Londres, Methuen (existeix una traducció al castellà:
[1987] La urbanización de Europa 1500-1800,
Crítica)
Barcelona,
WALMSLEY, D. J. i LEWIS, G. J. (1984) Human geography.
Behavioural approaches, Londres, Longman.
WATTS, M.J.
(1985) ressenya de CARLSTEIN
(1983) a
2
Progress in Human Geography, vol. 9, n 2, p. 307-308.
WEULERSSE, J. (1940) Le pays des Alaouites, Tours,
Arrault.
WHITE, P. i JACKSON, P. (1995) "(Re)theorising population
geography",
International
Journal
of Population
Geography, vol. 1, n2 2, p. 111-123.
WHITTLESEY, D. (1945) "The horizon of geography", Annals
of Association of American Geographers, n2 35, p. 1-36.
WHITROW, G.J. (1988) El tiempo en la historia. La
evolución de nuestro sentido del tiempo y de la
perspectiva temporal, Barcelona, Crítica.
WOLF, M. (1982) Sociologías de la vida cotidiana, Madrid,
Cátedra.
WOODS, R.
(1979) Population analysis in geography,
Londres, Longman.
WOODS, R. (1982a) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 6, n2 2, p. 247-253.
WOODS, R.
(1982b) Theoretical population geography,
Londres, Longman.
WOODS, R. (1983) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 7, n2 2, p. 261-266.
WOODS, R. (1984) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 8, n2 2, p. 247-254.
WOODS, R. (1985) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 9, n2 2, p. 278-282.
408
WOODS, R. (1986a) "Malthus, Marx and Population Crises",
a JOHNSTON, R.J. i TAYLOR, P.J., editors, p. 127-149.
WOODS, R. (1986b) "Population studies", Progress in Human
Geography, vol. 10, n2 2, p. 258-266.
WOODS, R.
i REES,
P.,
editors
(1986) Population
structures
and
models.
Developments
in
spatial
demography, Londres, Allen & Unwin.
WRIGLEY, E.A. (1971) "Modelos demográficos y geografía",
a CHORLEY, R. i HAGGETT, P., editors, p. 47-85.
ZELINSKY, W. (1971) Introducción a la geografía de la
población, Barcelona, Vicens Vives.
ZELINSKY, W., 1971, "The hypothesis of the mobility
transition", Geographical Review, vol. 61, n2 2, p.
219-249.
409
AGRAÏMENTS
"E éntáo que amigos nos ofrecen leito
entra-se cansado e sai-se refeito
luta-se pur tudo o que se leiva a peito
bebe-se, come-se e alguén nos diz: bon proveito
e vem-nos à memoria una frase batida
hoje é o primeiro dia do resto da tua vida"
Sergio Godinho, O primeiro dia
Realitzar una tesi és realitzar un projecte individual,
però també un projecte inclòs i relacionat amb els
projectes de moltes altres persones. Els meus interessos
particulars, sovint han coincidit amb els interessos,
encara que només sigui parcialment, de moltes altres
persones, les quals m'han ajudat, i molt. Per tant, en
aquestes pàgines vull recordar explícitament tot allò que
m'ha estat útil i necessari per arribar aquí.
La primera cosa que crec que cal recordar són tots
aquells moments que he passat en aules, reunions i
converses aprenent dels meus i les meves mestres: haver
estat alumne de Lluís Casassas i Simó a la Universitat de
Barcelona -i després fins a. la seva mort- és quelcom que no
es pot explicar en dues línies. La saviesa, erudició i
amistat que ha dispensat als seus deixebles, entre els
quals tinc l'honor de comptar-me, és una herència que
desitjo hagi quedat demostrada al llarg d'aquestes pàgines.
També he tingut la sort d'haver estat alumne de moltes
altres persones: Anna Cabré, Horacio Capel, Maria Dolors
García Ramon, Àngels Pascual de Sans, Isabel Pujadas i
Tomàs Vidal m'han ensenyat moltes coses que espero haver
après.
De les reunions i converses amb col. legues he de
destacar dues coses: el Departament de Geografia de la
Universitat Autònoma de Barcelona.! la Societat Catalana de
Geografia. Del Departament de Geografia només puc dir
excel·lències: a tothom que he demanat ajuda me l'ha donada
sense esperar res a canvi. He d'agrair els comentaris,
cites bibliogràfiques, dinars compartits i somriures d'Abel
Albet, Pau Alegre, Rosa Ascon, Mireia Baylina, Alba
411
Caballé, Gemma Cànoves, Montserrat Domingo, Toni Durà,
Maria Dolors Garcia Ramon, Joan Carles Llurdés, David
Molina, Paco Muñoz Ramírez, Jordi Nadal i Tersa, Montse
Pallarès, Àngels Pascual, Maria Prats, Pilar Riera, David
Saurí, Miguel Solana, Joan Manuel .Soriano, Toni Tulla i
Núria Valdovinos. Ignacio Perrero, del LICIT, és també un
col.lega apreciat i eficaç. Montse Izquierdo i Marià Plou,
des de la secretaria del Departament, han fet i fan la vida
administrativa de la població universitària molt agradable.
Lluís Casassas va aconseguir que al voltant de la
Societat Catalana de Geografia ens trobéssim un conjunt de
persones interessades en la geografia, i el que és millor,
va aconseguir que treballéssim juntes: els projectes
realitzats -i els encara per realitzar- amb Enric Bertran,
Jesús Burgueño, Jordi Cortés, Montserrat Cuxart, Francesc
Nadal i Roser Serra fa que agraeixi molt el temps compartit
amb ells i elles fins ara.
El segon record és pel Centre d'Estudis Demogràfics.
Aquest Centre, amb el qual estic relacionat gairebé des de
la seva fundació fa onze anys, és un lloc fantàstic per a
treballar sobre temes de població: hi ha un útil equipament
informàtic; hi ha una bona biblioteca guiada per l'amiga
Candi Abella, qui ha aconseguit fer d'ella un lloc més
interessant, agradable i divertit que la cuina; i hi ha un
grup de persones que treballen i investiguen sobre temes
que m'interessen. I això no es pot pagar amb res. Andreu
Domingo és el mestre de la conversa, de l'erudició i del
coneixement sobre com s'han de llegir els textos i
investigacions d'altres persones perquè ens siguin útils.
Marc Ajenjo
i Amand Blanes tenen uns
coneixements
estadístics inestimables, i han estat indispensables per a
l'elaboració de l'estudi sobre 1'estacionalitat de la
població. Juan Antonio Módenes és, possiblement, de les
persones que he après més coses de la Regió Metropolitana
de Barcelona. Finalment, a Esther Sánchez, amb qui
comparteixo docència de determinades assignatures i despatx
al Centre d'Estudis Demogràfics i al Departament de
412
Geografia de la UAB, cal agrair-li la seva santa paciència
per suportar-me en tots els treballs que portem fent junts
des de fa temps. A més, els projectes d'investigació que he
realitzat en el Centre d'Estudis Demogràfics formen part
d'una manera o una altra de la tesi que aquí es presenta.
Si em dedico a fer estudis de població és per una raó
d'atzar. Quan vaig acabar la carrera de geografia l'estiu
de 1984, vaig trobar una beca de col·laboració per la
biblioteca del Departament de Geografia de la Universitat
de Barcelona; estant allà, em vaig assabentar que Isabel
Pujadas estava buscant algú que hagués treballat amb les
xifres dels nomenclàtors i tingués una mica de pràctica amb
ordinadors. Vam tenir una reunió un dia de^novembre de 1984
a la tarda, ella em recordava que havia estat un (bon?)
alumne seu, i em va parlar del treball de la població de
muntanya. Poc temps després vaig conèixer Anna Cabré,
mitjançant Isabel Pujadas. He d'agrair d'ambdues tot el
temps que m'han dedicat: cadascuna, amb el seu estil
particular i intransferible, m'han ensenyat demografia, a
analitzar les dades, a trobar-hi errors, a redactar
informes, i, el que no és menys, a formar-me com a persona.
He de recordar un curs de doctorat sobre la població de la
muntanya catalana que van impartir ambdues, en el que ens
van fer pensar i repensar com es podia calcular la població
de les persones/dia, i es van fer alguns treballs
interessants sobre el tema, que han servit de punt d'origen
pels meus interessos particulars. He d'agrair a Isabel
Pujadas el seu treball de directora de la tesi, i de les
seves trucades telefòniques a casa per recordar-me de tant
en tant que com estava la redacció que li havia de portar.
Finalment, vull agrair a Fina Faneca i a Joan
Mendizàbal i Faneca la paciència que han tingut (la primera
des de fa deu anys llargs, i el segon des de fa tres anys i
mig) per aguantar-me
fins ara com sóc:
un temps
considerable.
413
ANNEXOS
415
Taula A.VI.l
Localització del lloc de treball per sexe
domicili
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
homes
2,8
15,7
39,3
12,2
11,0
12,3
1,4
5,3
100,0
(1.596)
dones
5,0
26,7
43,6
9,5
7,4
6,7
0,3
0,7
100,0
(980)
Taula A.VI.2
Localització del lloc de compra de queviures i de roba i sabates per
sexe
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats
intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
queviures/
homes
71,9
8,7
4,2
0,7
1,0
queviures/
dones
74,9
8,4
5,1
0,5
0,9
roba/
homes
37,9
6,8
14,8
4,0
2,2
roba/
dones
42,1
6,4
14,4
4,5
2,0
3,5
0,0
9,7
0,3
100,0
(2.421)
2,7
0,0
7,5
0,0
100,0
(2.627)
2,1
0,0
31,9
0,3
100,0
(2.389)
2,1
0,1
28,3
0,1
100,0
(2.566)
Taula A.VI.3
Localització del lloc de passeig per sexe
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
homes
29,7
11,3
24,7
7,5
2,9
2,7
0,3
20,6
0,3
100,0
(2.266)
417
dones
32,4
10,6
28,5
7,9
3,1
2,4
0,2
14,7
0,2
100,0
(2.414)
Taula A.VI.4
Localització del lloc de la primera i segona activitat de lleure fora de
casa per sexe
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
Ia homes
30,5
12,8
10,1
4,0
6,7
3,6
32,2
0,1
100,0
(2.373)
Ia dones
31,6
13,8
12,0
4,4
6,6
3,1
28,4
0,1
100,0
(2.528)
2a homes
23,0
11,4
11,6
5,2
7,2
4,8
36,8
100,0
(1.368)
2a dones
25,5
10,0
13,8
5,1
7,0
4,3
34,1
0,2
100,0
(1.566)
Taula A.VI.5
Localització del primer i segon llocs de portar a veure a parents i
amics per sexe
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
1 - homes
30,5
12,8
10,1
4,0
6,7
3,6
32,2
0,1
100,0
(2.373)
1 - dones
31,6
13,8
12,0
4,4
6,6
3,1
28,4
0,1
100,0
(2.528)
2 - homes
23,0
11,4
11,6
5,2
7,2
4,8
36,8
100,0
(1.368)
Taula A.VI.6
Localització del lloc de pràctica d'esport per sexe
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
homes
30,8
35,2
3,2
5,8
6,4
5,3
13,3
100,0
(776)
dones
48,5
26,4
1,7
2,9
4,8
5,5
10,2
100,0
(415)
418
2a dones
25,5
10,0
13,8
5,1
7,0
4,3
34,1
0,2
100,0
(1.566)
Taula A.VI.7
Localització de la residència secundaria per sexe
homes
dones
8,5
7,6
22,7
22,7
24,4
30,1
12,1
9,4
7,5
5,3
19,3
21,8
3,9
4,7
100,0
100,0
(512)
(551)
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
CMB
resta RMB
comarques costaneres (1)
Catalunya oriental ( 2 )
Catalunya occidental (3)
resta Espanya
altres
Taula A.VI.8
Localització del lloc de vacances més llargues per sexe
municipi
Catalunya
resta Espanya
Estranger
ns
Homes
15,9
39,2
37,0
7,9
0,0
100,0
(1.775)
Dones
13,8
37,1
39,2
9,7
0,2
100,0
(1.744)
Taula A.VI.9
Localització de les dues principals relacions de fora la llar per sexe
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indisitintament
Homes lera
4.7
33.9
25.5
2.5
3.3
2.6
0.2
27.3
100.0
(2.396)
Dones lera
8.2
32.6
26.5
3.2
2.6
2.3
0.5
24.1
100.0
(2.596)
419
Homes 2 ona
5.1
32.6
23.3
2.7
2.2
1.8
0.3
32.0
100.0
(1.217)
Dones 2 ona
9.7
31.1
21.7
3.9
1.9
3.4
0.2
28.1
100.0
(1.293)
Taula A.VI.10
Localització de les
pertanyen per sexe
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
dues
primeres
Homes lera
39,6
31,6
9,4
8,7
8,6
1,6
0,2
0,3
100,0
(1.277)
entitats
Dones lera
50,9
29,1
7,6
4,3
5,9
1,7
0,3
0,2
100,0
(903)
i
associacions
Homes 2 ona
44,5
31,9
8,1
7,5
4,6
3,1
0,3
100,0
(452)
Dones 2 ona
61,4
22,1
7,3
4,4
2,4
2,0
0,4
100,0
(249)
Taula A.VI.11
Localització del lloc de treball per edat
domicili
barri
altres barris
Barcelona ,
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
<24
1.9
16.8
45.7
11.8
8.0
13.4
0.8
1.6
100.0
374
30-49
2.7
21.5
38.3
12.7
10.2
9.4
1.0
4.2
100.0
1296
25-29
2.6
15.5
42.4
10.5
12.6
12.1
1.1
3.2
100.0
380
50-64
4.7
21.4
44.8
8.4
6.7
9.0
1.0
4.1
100.0
491
>64
51.4
17.1
14.3
14.3
2.9
100.0
35
Taula A.VI.12
Localització del lloc de compra de queviures per edat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
<24
68.2
10.5
5.6
0.5
1.3
3.7
10.2
0.2
100.0
628
25-29
69.4
9.2
3.3
0.6
1.5
4.8
0.4
10.4
0.4
100.0
480
420
30-49
71.3
8.2
4.8
0.5
1.2
3.8
0.1
10.1
0.2
100.0
1862
50-64
74.9
8.9
5.5
0.9
0.6
2.1
7.0
0.1
100.0
1163
que
>64
81.9
7.1
3.5
0.2
0.2
1.5
5.2
0.3
100.0
916
Taula A.VI.13
Localització del lloc de compra de roba i sabates per edat
>24
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
29.2
5.9
15.4
8.1
3.2
2.1
0.2
35.9
0.2
100.0
630
25-29
32.6
5.9
16.0
4.0
2.3
1.9
0.2
36.6
0.6
100.0
476
50-64
43.8
6.9
14.4
2.7
1.6
1.9
0.1
28.4
0.2
100.0
1141
30-49
37.0
6.5
15.6
5.1
2.5
2.5
30.6
0.1
100.0
1855
>64
53.6
7.3
11.3
1.6
0.9
1.4
0.1
23.3
0.3
100.0
858
Taula A.VI.14
Localització del lloc de passeig per edat
<24
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
12.1
10.1
29.7
15.0
6.4
2.6
0.3
23.5
0.3
100.0
622
25-29
16.1
12.9
33.3
8.6
3.2
2.6
0.2
22.8
0.2
100.0
465
30-49
24.7
9.5
29.8
8.7
3.7
3.0
0.1
20.0
0.5
100.0
1780
50-64
40.4
11.8
24.4
5.8
1.4
2.4
0.3
13.3
0.1
100.0
1044
>64
57.6
12.7
15.8
1.6
0.8
1.6
0.1
9.6
0.3
100.0
772
Taula A.VI.15
Localització del lloc de la priemra activitat de lleure fora de casa
per edat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
<24
25-29
30-49
13.8
16.8
14.2
16.4
13.7
13.1
25.4
11.5
11.0
6.8
8.3
1.1
5.7
8.4
2.7
5.6
6.8
• 4.7
38.8
40.0
34:8
0.2
0.0
100.0
100.0
618
475
0.1
100.0
1832
421
50-64
38.3
14.2
9.7
2.4
6.1
4.3
24.8
0.2
100.0
1116
>64
54.7
13.6
9.6
0.9
5.0
1.2
15.0
0.0
100.0
854
Taula A.VI.16
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
edat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
<24
14.1
14.1
13.2
8.4
6.9
2.2
40.9
0.2
100.0
491
25-29
12.3
12.3
14.9
4.9
5.2
4.0
46.4
100.0
349
30-49
17.1
8.5
12.5
6.1
9.3
5.9
40.4
0.1
100.0
1140
50-64
35.6
9.4
12.1
3.4
6.5
5.7
27.0
0.2
100.0
522
>64
51.3
12.7
11.5
1.2
3.9
2.5
16.9
100.0
433
Taula A.VI.17
Localització del lloc de pràctica d'esport per edat
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
<24
34.8
39.5
3.5
3.9
4.7
3.9
9.8
100.0
256
25-29
•30.4
36.1
2.1
8.4
5.8
4.2
13.1
100.0
191
30-49
34.7
31.0
3.2
4.9
6.5
6.3
13.4
100.0
493
50-64
44.4
24.0
1.2
4,1
6.4
6.4
13.5
100.0
171
>64
57.5
22.5
1.3
6.3
5.0
7.5
100.0
80
Taula A.VI.18
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i amics per
edat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
<24
8.1
29.6
23.5
31.6
0.7
3.4
2.9
0.2
100.0
443
25-29
6.2
36.8
22.1
27.1
1.2
3.7
2.5
0.3
100.0
321
30-49
7.5
35.1
18.4
30.7
0.6
2.9
4.3
0.4
100.0
1233
422
50-64
.8.0
43.9
18.0
22.4
0.1
2.0
5.4
0.1
100.0
684
>64
10.4
45.1
17.8
18.1
0.3
3.7
3.7
0.9
100.0
326
Taula A.VI.19
Localització del segon lloc de portar a veure a parents i amics per edat
<24
4.5
40.7
10.6
38.1
1.3
1.9
2.6
0.3
100.0
312
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indi s t intament
ns
25-29
3.9
46.9
14.1
25.4
1.2
2.7
5.1
0.8
100.0
256
30-49
4.5
43.8
11.9
32.7
0.2
2.1
4.5
0.3
100.0
1000
50-64
3.1
53.0
12.8
24.1
0.2
2.5
4.3
0.0
100.0
555
>64
3.3
56.9
12.8
21.5
0.4
1.8
2.6
0.7
100.0
274
Taula A.VI.2O
Localització de la residència secundària per edat
<24 25-29 30-49 50-64
>64
CMB
12.2
8.7
9.6
6.3
7.2
resta RMB
26.5
28.8
19.7
21.9
21.3
26.5
25.0
19.7
comarques costaneres (1)
27.5
31.9
8.2
Catalunya oriental (2)
11.5
14.1
12.1
7.5
Catalunya occidental (3)
3.4
6.7
7.2
9.6
4.7
21.1
23.4
23.6
resta Espanya
12.5
18.6
2.0
4.1
5.7
altres
6.7
4.5
100.0 100.0
100.0 100.0 100.0
147
104
157
334
320
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
Taula A.VI.21
Localització del lloc de vacances més llargues per edat
municipi
Catalunya
Espanya
estranger
ns
<24
21.6
37.3
32.0
8.9
0.2
100.0
472
25-29
16.3
34.7
33.7
15.3
100.0
380
30-49
12.6
35.7
41.9
9.7
0.1
100.0
1447
423
50-64
17.1
40.2
35.8
6.7
0.3
100.0
777
>64
7.9
56.1
32.5
3.5
100.0
545
Taula A.VI.22
Localització de la primera relació de fora la llar per edat
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
<24
2.2
34.8
26.7
3.5
2.7
3.7
0.3
26.1
100.0
629
25-29
2.1
29.9
28.0
1.9
5.5
1.5
0.4
30.7
100.0
475
30-49
6.1
30.6
26.3
3.3
2.8
2.7
0.4
27.6
100.0
1838
50-64
7.9
35.4
25.6
2.8
2.9
2.1
0.3
23.0
100.0
1145
>64
10.7
36.4
24.4
2.0
2.0
2.0
0.2
22.3
100.0
905
Taula A.VI.23
Localització de la segona relació de fora la llar per edats
escala
barrí
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
<24
1.9
27.3
24.8
5.0
1.6
3.7
0.9
34.8
100.0
322
25-29
3.4
22.6
31.3
4.5
3.4
2.6
0.8
31.3
100.0
265
30-49
4.5
27.9
23.1
3.7
2.4
3.1
0.2
35.2
100.0
950
50-64
10.6
37.5
19.7
2.8
1.1
2.0
26.3
100.0
539
>64
16.4
42.6
17.1
1.6
1.9
1.6
18.8
100.0
432
Taula A.VI.24
Localització de la primera entitat i associació a què pertanyen per edat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
<24
32.0
34.0
10.2
9.0
12.5
2.3
100.0
256
25-29
25.0
39.5
12.3
9.5
8.6
4.5
0.5
100.0
220
30-49
43.1
30.9
7.8
7.5
8.9
1.4
0.3
0.2
100.0
926
424
50-64
45.1
30.7
9.8
6.5
6.5
1.0
0.5
100.0
417
>64
67.1
21.3
6.6
2.5
1.1
0.8
0.3
0.3
100.0
362
Taula A.VI.25
Localització del lloc de compra de queviures per relació amb l'activitat
treballa
70.6
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indi s t intament
ns/nc
8.8
4.6
0.7
1.1
3.9
0.1
10.1
0.2
100.0
2570
en atur mestresses persones
de casa jubilades
69.1
78.4
78.4
12.1
7.0
8.0
5.9
4.5
4.5
0.0
0.7
0.4
0.9
0.6
0.7
3.5
2.6
1.4
0.0
0.1
8.2
6.0
6.2
0.3
0.2
0.4
100.0
100.0
100.0
340
1008
773
Taula A.VI.26
Localització del lloc de compra de roba i sabates
1'activitat
treballa en atur mestresses persones
de casa jubilades
barri
altres barris
centre
població
Barcelona
ciutats
intermèdies
resta RMB
resta
Catalunya
indistintament
ns/nc
per relació
amb
14.2
6.5
13.9
50.7
8.4
11.5
persones
que
estudien
23.2
6.7
16.5
5.3
2.7
4.5
1.5
3.4
1.7
1.6
0.8
7.3
3.0
0.7
1.4
2.4
0'. 1
3.3
0.0
1.8
0.1
1.6
0.0
0.0
0.6
0.0
0.0
33.5
0.3
100.0
2567
26.6
0.3
100.0
331
25.1
0.3
100.0
986
25.0
0.3
100.0
736
42.1
0.6
100.0
164
24.3
0.0
100.0
148
34.2
5.8
42.3
7.3
15.7
47.2
425
persones
incapacitades
51.4
8.8
13.5
Taula A.VI.27
Localització del lloc de passeig per relació amb l'activitat
barri
altres barris
centre
població
Barcelona
ciutats
intermèdies
resta RMB
resta
Catalunya
indistintament
ns/nc
treballa en atur mestresses persones persones persones
de casa jubilades
que incapaestudien citades
22.9
23.5
39.6
53.7
11.3
53.7
10.6
11.7
13.5
11.1
3.8
10.4
29.1
31.0
25.8
16.2
35.6
20.1
9.1
4.1
10.8
2.1
5.7
2.4
2.5
0.7
18.1
4.4
2.2
0.7
3.2
0.3
1.8
0.0
2.2
0.1
1.6
0.0
1.9
0.6
0.7
0.0
20.7
100.0
2430
19.0
100.0
332
13.0
100.0
913
11.7
100.0
667
24.4
100.0
160
11.9
100.0
134
Taula A.VI.28 Localització del lloc de la priemra activitat de lleure
fora de casa per relació amb l'activitat
barri
altres barris
centre
població
Barcelona
resta RMB
resta
Catalunya
indistintament
ns
treballa en atur mestresses persones persones persones
de casa jubilades
que
incapaestudien
citades
21.5
29.1
13.7
39.5
51.2
59.2
13.2
13.4
12.2
14.9
13.7
13.6
10.9
11.0
11.9
10.3
13.7
' 8.2
5.1
7.8
4.7
5.9
6.2
3.3
3.5
5.8
2.6
0.9
4.9
1.1
8.1
6.2
0.6
2.7
4.8
1.4
36.7
0.2
100.0
2515
30.9
0.3
100.0
337
24.6
0.0
100.0
968
16.8
. 0.0
100.0
739
44.1
0.0
100.0
161
10.2
0.0
100.0
147
426
Taula A.VI.29
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
relació amb l'activitat
treballa en atur mestresses persones
de casa jubilades
barri
altres barris
centre
població
Barcelona
resta RMB
resta
Catalunya
indistintament
ns
persones persones
que incapaestudien citades
12.8
46.8
15.8
12.9
16.5
9.7
14.8
10.6
12.1
22.4
9.4
14.3
36.3
8.5
13.3
47.6
12.6
12.1
6.1
8.6
5.6
8.1
4.0
2.7
3.7
6.8
4.8
1.6
4.3
1.9
8.3
3.8
2.3
0.0
11.3
1.6
42.1
0.2
100.0
1576
39.0
0.0
100.0
223
26.7
0.0
100.0
543
19.9
0.0
100.0
372
40.6
0.0
100.0
133
17.7
0.0
100.0
62
Taula A.VI.3O
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i .amics per
relació amb l'activitat
treballa en atur mestresses
persones
de casa jubilades
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
7.1
37.2
21.4
26.4
0.7
3.0
3.8
0.4
100.0
1783
7.4
37.1
16.2
30.8
0.4
2.4
5.5
0.2
100.0
542
11.4
29.9
20.4
34.8
0.5
1.5
1.5
100.0
201
427
9.6
41.7
20.2
19.2
0.3
4.2
4.5
0.3
100.0
312
persones
que
estudien
7.6
30.5
32.1
22.9
0.8
3.1
3.1
100.0
131
Taula A.VI.31
Localització del segon lloc de portar a veure a parents i amics per
relació amb l'activitat
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
treballa
en atur
3.7
6.8
41.2
10.1
32.4
1.4
3.4
4.7
0.0
100.0
148
47.5
11.7
29.6
0.6
2.4
4.1
0.4
100.0
1393
mestresses persones persones
de casa jubilades
que
estudien
3.2
3.1
4.3
45.0
54.6
47.9
11.1
15.0
19.1
34.2
21.2
24.5
0.0
0.4
0.0
1.6
1.9
1.1
4.8
3.1
3.2
0.0
0.8
0.0
100.0
100.0
100.0
433
260
94
Taula A.VI.32
Localització del lloc de pràctica d'esport per relació amb l'activitat
treballa
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
32.8
32.8
3.2
5.9
6.7
5.9
12.8
100.0
815
en atur mestresses persones
de casa jubilades
34.7
34.7
0.0
2.7
5.3
6.7
16.0
100.0
75
428
63.2
23.6
0.0
0.0
1.9
3.8
7.5
100.0
106
55.7
23.9
0.0
0.0
5.7
4.5
10.2
100.0
88
persones
que
estudien
25.3
43.4
6.0
8.4
3.6
2.4
10.8
100.0
83
Taula A.VI.33
Localització de la residència secundaria per relació amb l'activitat
6.6
24.1
30.4
13.2
18.9
20.8
6.9
22.1
25.3
10.2
"21.3
21.3
persones
que
estudien
14.8
26.2
27.9
11.0
7.5
10.6
9.4
11.5
6.5
1.9
5.1
10.2
8.2
treballa en atur mestresses
persones
de casa jubilades
CMB
resta KMB
comarques
costaneres (1)
Catalunya
oriental (2)
Catalunya
occidental (3)
resta Espanya
altres
32.1
24.4
17.3
8.2
23.6
3.3
4.0
5.7
5.5
3.9
100
100
100
100
100
53
572
217
127
61
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
Taula A.VI.34
Localització del
1'activitat
lloc
treballa
municipi
Catalunya
Espanya
estranger
ns
17.4
36.1
36.1
10.3
0.1
100.0
2091
de
vacances
mes
llargues
per
relació
en atur mestresses persones
de casa jubilades
12.9
37.1
44.3
5.7
100.0
210
10.6
38.8
44.3
6.0
0.3
100.0
603
429
persones
que
estudien
10.1
11.3
45.2
46.8
40.6
23.4
4.1
18.4
100.0
387
100.0
141
amb
Taula A.VI.35
Localització de la primera relació de fora la llar per
1'activitats
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
Catalunya
indistintament
treballa
en atur
4.4
30.6
26.8
3.1
3.4
2.7
0.4
28.5
100.0
2554
5.4
31.0
29.5
3.6
4.5
2.4
0.6
22.9
100.0
332
Taula A.VI.36
Localització de la segona
l'activitats
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
Catalunya
indistintament
mestresses
persones
de casa jubilades
10.2
9.3
36.7
36.9
23.8
25.0
2.7
1.8
2.2
2.0
2.4
2.1
0.3
0.0
22.6
21.9
. 100.0
100.0
764
991
relació de fora la llar per
treballa
en atur
3.7
25.8
24.6
3.7
2.5
3.1
0.3
36.4
100.0
1336
3.8
26.3
25.6
5.6
1.9
3.1
0.0
33.8
100.0
160
relació amb
mestresses
de casa
14.1
39.1
17.2
3.8
1.5
2.2
0.2
21.9
. 100.0
453
relació amb
persones
jubilades
14.0
46.0
18.9
0.8
1.8
1.3
0.0
17.3
100.0
387
Taula A.VI.37
Localització de la primera entitat i associació a què pertanyen
relació amb l'activitat
treballa en atur
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
35.3
34.1
9.6
8.9
9.5
2.0
0.2
0.3
100
1313
50.4
23.1
8.5
6.8
7.7
3.4
mestresses
de casa
61.2
24.5
7.0
2.8
4.2
0.3
100
117
100
286
430
persones
jubilades
65.7
21.1
7.6
2.4
0.9
0.9
0.3
0.9
100
327
per
Taula A.VI.38
Localització del lloc de treball per nivell d'estudis acabats
sense estudis
domicili
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
4.0
21.3
38.1
12.9
8.9
9.4
1.5
4.0
100.0
202
primaris
4.1
21.7
37.5
11.4
9.1
10.0
0.7
5.6
100.0
1110
secundaris
universitaris
3.4
18.1
43.2
11.9
9.4
10,8
1.1
2.0
99.9
812
3.4
17.9
46.5
8.8
11.7
9.5
0.9
1.3
100.0
452
Taula A.VI.39
Localització del lloc de compra de queviures per nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
sense estudis
79.5
7.7
4.9
0.6
0.2
1.4
0.0
5.6
0.0
100.0
970
primaris
71.9
9.6
5.1
0.6
1.0
3.4
0.0
8.2
0.2
100.0
2285
secundaris universitaris
71.1
74.5
8.2
6.5
4.2
3.6
0.6
0.4
1.5
0.7
3.9
2.7
0.2
0.0
10.1
11.5
0.2
0.2
100.0
100.0
1237
556
Taula A. VI. 40
Localització del lloc de compra de roba i sabates per nivell d'estudis
acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
sense estudis primaris secundaris
54.8
43.7
30.0
7.4
6.8
6.1
12.0
12.4
17.4
1.7
3.5
6.6
1.2
2.2
3.0
1.7
2.2
2.4
' 0.0
0.2
0.1
34.1
20.9
28'.9
0.2
0.2
0.1
100.0
100.0
100.0
927
2277
1231
431
universitaris
25.8
5.1
20.9
6.0
1.1
1.3
0.0
39.9
0.0
100.0
551
Taula A.VI.41
Localització del lloc de passeig per nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
sense estudis primaris secundaris
55.9
32.2
16.9
12.6
10.6
8.9
18.0
32.4
24.1
7.2
11.5
2.9
1.4
4.4
3.2
2.3
2.5
2.9
0.1
0.2
0.3
17.3
21.2
10.1
0.4
0.3
0.0
100.0
100.0
100.0
2138
1187
828
universitaris
19.9
8.1
37.3
8.7
1.7
1.9
0.2
21.8
0.4
100.0
528
Taula A.VI.42
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i amics per
nivell d'estudis acabats
sense estudis
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
9.3
31.0
18.6
32.6
0.0
3.1
5.4
0.0
100.0
387
primaris
7.9
34.5
18.6
30.7
0.5
2.7
4.3
0.6
100.0
1347
secundaris universitaris
7.2
38.6
23.3
23.6
0.7
2.8
3.6
0.2
100.0
893
7.5
46.2
24.0
15.2
0.9
3.5
2.8
0.0
100.0
429
Taula A.VI.43
Localització del segon lloc de portar a veure a parents i amics per
nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
sense estudis
primaris
secundaris
universitaris
3.4
3.8
7.0
42.0
42.5
10.8
35.7
2.7
50.3
15.3
24.8
0.4
1.3
4.7
0.4
100.0
678
12.0
34.6
0.0
2.5
5.6
0.0
100.0
324
0.5
2.6
3.8
0.4
100.0
1040
432
60.6
11.0
14.9
0.8
2.5
2.8
0.3
100.0
355
Taula A.VI.44
Localització del lloc de la primera activitat de lleure fora de casa per
nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
sense estudis
54.2
13.4
9.6
2.2
4.9
1.1
primaris
33.5
13.4
10.6
secundaris universitaris
17.0
13.8
13.5
12.3
12.2
12.8
3.1
6.9
3.6
6.5
7.8
4.1
6.8
6.1
4.6
14.5
28.7
0.1
38.8
"0.2
43.5
0.1
100.0
100.0
2220
100.0
1223
100.0
912
0.2
545
Taula A.VI.45
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
sense estudis primaris
secundaris
universitaris
51.6
28.7
7.7
13.7
10.1
9.9
11.9
10.5
15.7
11.6
11.7
13.4
2.8
7.8
2.0
3.4
7.5
4.4
7.4
6.2
5.6
8.0
7.2
5.5
14.1
34.5
100.0
1239
41.9
100.0
45.4
100.0
893
401
100.0
397
Taula A.VI.46
Localització del lloc de pràctica d'esport per nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
sense estudis
53.9
21.1
primaris
44.5
26.5
secundaris
31.7
37.4
universitaris
30.2
34.1
0.0
3.9
7.9
5.3
7.9
3.1
4.6
5.9
4.3
2.6
4.7
5.5
5.1
2.8
5.6
6.7
7.1
100.0
11.2
100,0
13.0
100.0
13.5
100.0
76
393
470
252
433
r
Taula A.VI.47
Localització de la residència secundària per nivell d'estudis acabats
sense estudis
4.8
CMB
resta RMB
comarques
costaneres (1)
Catalunya
oriental (2)
Catalunya
occidental (3)
resta Espanya
altres
14.5
12.1
primaris secundaris
10.2
7.6
23.1
22.9
25.0
32.5
universitaris
7.7
26.3
34.0
4.0
12.4
11.8
9.8
4.8
4.5
8.0
8.2
47.6
12.1
100.0
124
24.3
11.1
10.3
3.4
3.1
3.6
100.0
100.0
100.0
420
323
194
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
Taula A.VI.48
Localització del lloc de vacances més llargues per
acabats
municipi
Catalunya
Espanya
Estranger
ns
sense estudis
18.6
25.8
52.5
3.1
0.0
100.0
488
primaris
15.8
38.0
41.2
5.1
0.0
100.0
1543
secundaris
15.1
40.8
32.2
11.6
0.2
100.0
997
nivell
d'estudis
universitaris
7.4
45.4
26.2
20.7
0.4
100.0
489
Taula A.VI.49
Localització de la primera relació de fora la llar per nivell d'estudis
acabats
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
sense estudis
11.2
39.1
23.4
2.5
2.8
2.0
0.3
18.7
100.0
950
primaris
secundaris universitaris
7.5
2.6
3.3
36.6
24.5
2.5
3.2
2.6
0.3
22.9
100.0
2259
28.9
29.6
3.3
2.9
2.3
0.6
29.8
100.0
1231
18.9
28.9
4.0
2.0
2.9
0.4
39.7
100.0
551
434
Taula A.VI.50
Localització de la segona relació de fora la llar per nivell d'estudis
acabats
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta KMB
Catalunya
indistintament
sense estudis
16.9
49.2
14.8
2.1
1.9
1.7
0.2
13.1
100.0
472
primaris
7.5
35.2
20.6
3.2
2.3
3.1
0.2
27.8
100.0
1053
secundaris
3.2
22.2
29.1
4.1
2.1
2.6
0.5
36.3
100.0
663
universitaris
1.9
15.6
25.9
4.4
1.2
2.5
0.3
48.3
100.0
321
Taula A.VI.51
Localització de la primera entitat i associació a què pertanyen per
nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta KMB
resta Catalunya
indistintament
ns
sense estudis
69.2
19.4
7.3
2.1
1.4
0.3
0.0
0.3
100.0
289
primaris secundaris
49.8
37.0
25.3
37.3
10.2
5.5
6.3
7.1
7.1
10.5
0.8
2.3
0.0
0.5
0.6
0.0
100.0
100.0
863
622
Taula A.VI.52
Localització de la segona entitat i
nivell d'estudis acabats
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
sense estudis
77.8
13.9
4.2
1.4
2.8
0.0
0.0
100.0
72
associació
a què pertanyen
primaris secundaris
55.0
49.3
23.6
31.9
7.2
10.0
4.5
5.3
4.1
4.8
2.3
1.4
0.5
0'. 0
100.0
100.0
220
207
435
universitaris
26.4
39.5
11.4
11.1
7.9
3.2
0.2
0.2
100.0
405
universitaris
37.1
35.6
6.9
11.4
3.0
5.4
0.5
100.0
202
per
Taula A.VI.53
Localització del lloc de treball per categoria socioeconómica objectiva
familiar
domicili
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
alta
mitjana
4,2
4,1
21,6
40,0
10,1
8,5
8,9
0,9
5,8
100,0
961
21,4
46,1
7,4
7,1
10,4
1,5
1,8
100,0
336
baixa
3,4
18,4
40,0
12,9
11,2
11,0
0,8
2,2
100,0
1177
Taula A.VI.54
Localització
del
lloc
de
compra
socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya •
indistintament
ns/nc
alta
74,4
7,2
4,0
0,4
0,9
2,8
0,2
9,9
0,2
100,0
527
mitjana
71,7
8,0
5,6
0,7
alta
26,8
queviures
per
categoria
baixa no classificable
74,6
76,2
9,5
4,2
5,3
4,1
0,6
0,0
0,8
0,5
2,4
3,7
0,0
0,0
8,0
10,1
0,0
0,0
100,0
100,0
2613
189
1,1
4,1
0,1
8,7
0,0
100,0
1709
Taula A.VI.55
Localització del lloc de compra
socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
de
no classificable
2,9
15,5
42,7
12,6
10,7
10,7
1,0
3,9
100,0
103
de
roba
mitjana
36,4
baixa
45,3
7,3
12,1
3,2
1,9
2,3
0,1
27,6
0,2
100,0
2559
4,4
6,4
19,5
6,3
2,1
0,8
0,0
17,0
5,1
2,4
2,1
0,1
40,2
0,0
100,0
523
30,5
0,1
100,0
1686
436
sabates
per
no classificable
37,8
4,3
13,3
4,8
2,7
2,1
0,5
33,5
1,1
100,0
188
categoria
Taula A.VI.56
Localització del lloc de passeig per categoria socioeconómica objectiva
familiar
alta
20,9
9,8
35,5
7,8
2,4
1,6
0,2
21,7
0,0
100,0
498
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indi s t intament
ns/nc
mitjana
25,7
10,7
29,8
9,2
3,5
2,3
0,2
18,2
0,4
100,0
1592
baixa
36,4
11,4
23,0
6, 8
2,9
3,0
0,2
16,1
0,2
100,0
2415
no classificable
36,0
9,1
22,9
6,9
2,3
1,1
0,6
18,9
2,3
100,0
175
Taula A.VI.57
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i amics per
categoria socioeconómica objectiva familiar
alta
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
7,6
46,8
25,5
14,6
1,0
2,6
1,2
0,7
100,0
419
mitjana
7,2
39,2
22,0
23,5
0,4
3,3
4,1
0,4
100,0
1134
baixa
8,3
32,1
18,8
32,9
0,4
2,7
4,7
0,1
100,0
1397
no classificable
8,4
37,4
15,9
28,0
0,9
3,7
4,7
0,9
100,0
107
Taula A.VI.58
Localització del segon lloc de portar a veure a parents i amics per
categoria socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
alta
mitjana
5,4
57,4
16,8
15,3
0,3
1,8
2,7
0,3
100,0
333
4,5
51,0
12,4
23,7
0,6
2,7
5,0
0,2
100,0
898
baixa
3,0
41,2
10,9
38,4
0,5
2,0
3,8
0,3
100,0
1082
437
no classificable
5,9
47,1
10,6
30,6
0,0
1,2
3,5
1,2
100,0
85
Taula A.VI.59
Localització del lloc de la priemra activitat de lleure fora de casa per
categoria socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
alta
17,8
12,8
14,7
3,9
6,0
5,8
39,1
0,0
100,0
517
mitjana
24,1
14,4
11,6
5,1
7,1
3,8
33,7
0,1
100,0
1665
baixa no classificable
38,2
30,8
11,0
12,9
10,1
9,3
3,5
6,6
6,7
3,8
2,5
4,9
32,4
26,0
0,1
1,1
100,0
100,0
2541
182
Taula A.VI.60
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
categoria socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
alta
12,9
11,8
16,3
4,7
5,5
6,6
42,1
0,0
100,0
363
mitjana
18,2
10,9
13,4
6,1
7,8
4,9
38,8
0,0
100,0
1032
baixa no classificable
25,4
31,6
10,1
11,0
11,5
11,9
4,6
5,1
7,3
4,2
3,9
1,7
30,9
39,0
1,7
0,1
100,0
100,0
1422
118
Taula A.VI. 61
Localització del lloc de pràctica d'esport per categoria
objectiva familiar
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
alta
31,4
34,7
2,5
3,8
7,5
5,4
14,6
100,0
239
mitjana
32,9
33,5
2,9
5,8
7,0
6,0
12,0
100,0
484
socioeconómica
baixa no classificable
44,0
44,2
29,2
32,6
2,6
2,3
4,0
7,0
4,2
2,3
4,7
2,3
11,3
9,3
100,0
100,0
425
43
438
Taula A.VI.62
Localització de la residència
objectiva familiar
secundaria per categoria socioeconómica
alta mitjana
7.9
9.4
22.9
28.6
27.6
33.9
12.6
10.3
7.9
8.0
17.0
6.7
4.2
3.1
100.0
100.0
406
224
CMB
resta RMB
comarques costaneres (1)
Catalunya oriental (2)
Catalunya occidental (3)
resta Espanya
altres
baixa no classificable
7.8
4.2
19.0
25.0
24.3
12.5
8.8
20.8
3.6
8.3
31.4
25.0
5.1
4.2
100.0
100.0
411
24
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
Taula A.VI.63
Localització
del
lloc de vacances
socioeconómica objectiva familiar
alta
municipi
Catalunya
Espanya
estranger
ns
6.7
52.8
21.1
19.0
0.5
100.0
436
mitjana
11.6
41.9
35.2
11.2
0.1
100.0
1264
mes
baixa
18.5
32.8
44.3
4.4
0.1
100.0
1681
Taula A.VI.64
Localització de la primera relació de
socioeconómica objectiva familiars
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indi s i t intament
per
categoria
no classificable
25.2
23.0
42.4
8.6
0.7
100.0
139
fora
alta
mitjana
baixa
3,6
5,0
8,0
22,2
28,2
2,3
1,3
2,5
0,8
39,1
100,0
522
30,1
28,3
3,3
3,1
2,5
0,4
27,4
100,0
1696
37,8
24,6
2,7
3,2
2,2
0,3
21,3
100,0
2583
439
llargues
la
llar per
no classificable
7,9
28,6
19,0
2,6
2,6
•
4,8
1,1
33,3
100,0
189
categoria
Taula A.VI.65
Localització de la segona relació
socioeconómica objectiva familiars
alta
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indisitintament
2.7
15.7
28.8
1.7
0.7
2.0
0.3
48.2
100.0
299
mitjana
5.7
27.2
25.4
4.1
2.0
3.0
0.4
32.3
100.0
839
de
baixa
9.6
39.1
19.3
3.1
2.5
2.5
0.2
23.7
100.0
1270
fora
la
llar
per
categoria
no classificable
7.1
29.3
20.2
5.1
0.0
2.0
0.0
36.4
100.0
99
Taula A.VI.66
Localització de laprimera entitat i associació a què pertanyen
categoria socioeconómica objectiva familiar.
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
alta
27.0
41.5
9.7
7.6
9.7
3.9
0.6
0.0
100.0
330
mitjana
39.8
32.9
8.7
7.5
8.5
2.0
0.2
0.5
100.0
840
baixa
54.3
24.8
8.5
5.6
6.3
0.4
0.0
0.1
100.0
916
per
no classificable
48.5
27.8
7.2
11.3
3.1
2.1
0.0
0.0
100.0
97
Taula A.VI.67
Localització de la segona entitat i associació a què pertanyen per
categoria socioeconómica objectiva familiar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
alta
39.4
35.2
6.3
9.2
5.6
2.8
1.4
100.0
142
mitjana
43.3
31.2
9.4
8.4
4.4
3.4
0.0
100.0
298
baixa
64.8
21.7
7.4
2.6
2.6
0.9
0.0
100.0
230
440
no classificable
60.6
21.2
3.0
3.0
0.0
12.1
0.0
100.0
33
Taula A.VI.68
Localització del lloc
municipi de residència
de
>1. 000. 000
domicili
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
3.4
21.0
58.6
0.0
8.6
4.7
1.0
2.8
100.0
1118
treball per
100.000999.999
3.3
19.6
35.2
20.7
6.4
10.3
0.3
4.2
100.0
613
Taula A.VI.69
Localització del lloc de compra de
població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats
intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
84.8
7.0
1.2
1.0
0.1
5.7
0.1
100.0
2186
grandària de
10.00099.999
3.2
17.3
21.5
21.6
15.6
15.6
1.1
4.2
100.0
666
queviures
la població del
2.0009.999
6.8
21.6
23.0
10.1
6.1
25.0
2.7
4.7
100.0
148
per
<2 .000
14.3
35.7
25.0
3.6
21.4
100.0
28
grandària
100.000999.999
73.0
6.7
4.8
0.3
0.7
10.00099.999
63.9
11.0
7.6
1.8
1.4
2.0009.999
36.4
15.5
16.3
1.6
5.8
<2.000
2.4
4.7
14.0
12.0
12.1
9.4
0.2
100.0
1245
9.3
1.2
100.0
258
12.0
2.0
100.0
50
100.0
1309
441
20.0
22.0
22.0
2.0
8.0
de
la
Taula A.VI.70
Localització del lloc de compra de roba i sabates per grandària de la
població del municipi de residència
>1. 000. 000 100.000-
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
0.1
0.9
0.7
10.00099.999
32.7
7.6
13.8
11.1
3.2
2.9
29.7
0.1
100.0
2140
31.4
0.2
100.0
1286
28.7
0.2
100.0
1227
44.6
7.2
17.4
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
Taula A.VI.71
Localització del lloc
municipi de residència
2.0009.999
6.6
6.3
9.8
11.7
19.5
11.7
1.2
32.0
1.2
100.0
256
<2.000
2.0
3.9
2.0
7.8
25.5
17.6
39.2
2.0
100.0
51
de passeig per grandària de la població del
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indi s t intament
ns/nc
999.999
47.6
4.8
12.1
3.2
36.8
12.8
31.9
0.0
1.1
0.1
16.8
0.4
100.0
2029
100.000999.999
32.0
8.9
27.5
10.6
0.1
1.8
0.1
.18.7
0.4
100.0
1205
442
10.00099.999
26.2
9.6
20.3
16.8
5.4
3.0
0.3
18.3
0.2
100.0
1160
2.000- <2.000
9.999
8.3
4.4
12.0
11.1
12.4
6.7
14.1
6.7
24.5
37.8
12.0
20.0
1.2
2.2
15.4
11.1
100.0
241
100.0
45
Taula A.VI.72
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i amics per
grandària de la població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
9.6
64.2
23.3
0.0
0.2
0.9
1.7
0.1
100.0
1479
100.000999.999
7.0
9.0
25.7
53.6
0.4
1.0
3.1
0.0
100.0
668
10.00099.999
5.3
11.0
13.5
55.4
1.1
5.4
7.5
0.7
,100.0
718
2.0009.999
6.3
18.8
10.0
36.3
1.9
13.8
11.9
1.3
100.0
160
<2.000
5.7
31.4
14.3
8.6
0.0
25.7
11.4
2.9
100.0
35
Taula A.VI.73
Localització del segon lloc de portar a veure a parents i amics per
grandària de la població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indi s t intament
ns
4.6
77.8
15.1
0.4
0.8
1.1
0.2
100.0
1318
100.000999.999
3.6
7.2
9.4
74.6
0.5
1.9
2.7
100.0
414
10.00099.999
2.8
11.4
8.8
62.6
0.7
2.8
10.1
0.7
100.0
543
2.0009.999
2.9
11.5
5.8
48.1
1.0
13.5
16.3
1.0
100.0
104
<2.000
15.4
38.5
38.5
7.7
100.0
13
Taula A.VI.74
Localització del lloc de la priemra activitat de lleure fora de casa per
grandària de la població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
30.4
16.4
11.0
0.0
6.5
4.8
30.8
0.1
100.0
2127
100.000999.999
37.5
8.9
11.3
4.8
3.8
1.0
32.7
0.0
100.0
1273
443
10.00099.999
29.0
12.7
11.4
9.9
7.6
3.3
26.0
0.1
100.0
1204
2.0009.999
16.4
12.4
9.6
9.2
. 16.8
3.2
32.0
0.4
100.0
250
<2.000
16.3
16.3
8.2
6.1
14.3
4.1
34.7
0.0
100.0
49
Taula A.VI.75
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
grandària de la població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
23.5
14.1
14.1
0.0
6.1
6.3
35.8
0.0
100.0
1339
100.000999.999
31.9
4.0
10.8
6.9
3.1
1.5
41.6
0.2
. 100.0
649
10.00099.999
22.4
10.4
11.9
12.1
9.5
4.5
29.0
0.1
100.0
758
2.0009.999
12.3
9.7
13.5
7.1
17.4
1.3
38.1
0.6
100.0
155
<2.000
6.5
12.9
9.7
9.7
22.6
6.5
32.3
0.0
100.0
31
Taula A.VI.76
Localització del lloc de pràctica d'esport per grandària de la població
del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
37.4
33.0
0.0
4.7
5.7
8.0
11.2
100.0
597
100.000999.999
47.8
24.8
5.3
3.5
4.9
2.7
11.1
100.0
226.
444
10.00099.999
33.0
34.0
6.0
6.7
4.9
2.8
12.6
100.0
285
2.0009.999
19.7
40.8
2.8
2.8
14.1
2.8
16.9
100.0
71
<2.000
13.3
26.7
6.7
0.0
13.3
0.0
40.0
100.0
15
Taula A.VI.77
Localització de la residencia secundaria per grandària de la població
del municipi de residencia
>1. 000. 000 100.000999.999
CMB
resta KMB
comarques costaneres (1)
Catalunya oriental (2)
Catalunya occidental (3)
resta Espanya
altres
10.00099.999
9.0
14.2
22.3
10.0
5.7
30.8
8.1
100.0
211
2.0009.999
7.7
23.1
23.1
7.7
3.8
26.9
7.7
100.0
26
<2.000
8.5
4.9
20.0
24.3
26.2
20.0
28.9
29.0
20.0
12.4
6.6
0.0
7.8
2.7
0.0
15.9
24.0
20.0
2.2
6.6
20.0
100.0
100.0
100.0
637
183
5
(1) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès. (2) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès. (3) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i
Val d'Aran
Taula A.VI.78
Localització del lloc de vacances més
població del municipi de residència
>1. 000. 000
municipi
Catalunya
Espanya
estranger
ns
12.1
44.4
33.3
10.1
0.1
100.0
1636
100.000999.999
16.3
33.5
42.5
7.6
0.1
100.0
854
llargues per
10.00099.999
17.9
31.8
43.5
6.7
0.1
100.0
850
grandària
2.0009.999
18.1
32.9
36.8
12.3
<2.000
100.0
155
100.0
24
de la
25.0
37.5
20.8
16.7
Taula A.VI.79
Localització de la primera relació de fora la llar per grandària de la
població del municipi de residència
>1. 000. 000
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indisitintament
7.1
31.1
32.7
0.0
2.8
1.5
0.6
24.2
100.0
2165
100.000999.999
6.1
38.4
20.6
3.6
2.0
2.1
0.1
27.2
100.0
. 1293
445
10.00099.999
6.9
31.8
21.4
6.7
' 4.0
3.0
0.3
25.8
100.0
1223
2.0009.999
3.1
30.7
21.8
5.4
3.4
7.7
0.8
27.2
100.0
261
<2.000
2.0
37.3
9.8
3.9
0.0
9.8
0.0
37.3
100.0
51
Taula A.VI.80
Localització de la segona relació de fora la llar per grandària de la
població del municipi de residència
>1. 000. 000
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indisitintament
8.5
27.5
29.4
0.0
2.0
1.6
0.3
30.8
100.0
1127
100.000999.999
7.0
39.2
17.9
3.5
0.2
1.7
0.0
30.6
100.0
604
10.00099.999
7.2
31.5
15.6
7,7
4.1
3.4
0.5
29.9
100.0
609
2.0009.999
2.1
36.4
17.1
10.0
1.4
10.0
0.0
22.9
100.0
140
<2.000
3.6
32.1
17.9
10.7
3.6
10.7
0.0
21.4
100.0
28
Taula A.VI.81
Localització de la primera entitat i associació a què pertanyen per
grandària de la població del municipi de residència
>1. 000. 000
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
46.7
38.6
6.7
5.0
2.3
0.4
0.3
100.0
1035
100.000999.999
51.9
18.7
9.2
12.0
7.2
0.7
10.00099.999
39.1
25.8
10.9
14.8
8.6
0.6
2.0009.999
26.4
28.7
14.7
10.1
17.1
3.1
<2.000
0.4
100.0
459
0.2
100.0
532
100.0
129
100.0
26
446
11.5
19.2
11.5
11.5
38.5
7.7
Taula A.VI.82
Localització del lloc de
entrevistada dins la llar
treball
per
situació
de
la
persona
1
2.8
15.7
45.0
11.2
9.8
12.0
1.0
2.4
100.0
573
2
3a
3b
4
5
5.1
4.1
3.9
3.2
2.6
20.2
21.0
22.3
23.8
14.1
32.3
38.9
45.9
39.5
53.8
11.6
19.2
7.4
8.5
9.0
9.7
9.1
8.5
9.5
14.1
9.4
12.1
12.9
8.1
3.8
0.4
1.0
0.0
1.4
1.3
3.2
4.5
2.0
1.4
1.3
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
1430
99
248
148
78
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
domicili
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
irregular
Taula A.VI.83
Localització del lloc de compra de queviures per situació de la persona
entrevistada dins la llar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats
intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
1
2
3a
3b
4
5
72.6
71.9
78.6
76.5
73.5
81.5
9.5
3.8
0.5
1.3
8.3
5.0
0.8
1.0
8.2
3.9
0.4
0.0
6.5
5.5
0.3
0.0
9.2
4.6
0.7
0.8
8.4
4.9
0.0
0.3
2.5
0.1
9.5
0.1
3.7
0.0
9.2
0.1
3.6
0.0
5.0
0.4
2.0
0.0
8.9
0.3
2.8
0.1
8.0
0.4
0.7
0.0
3.8
0.3
100.0
100.0
2520
100.0
100.0
100.0
100.0
280
293
830
287
838
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu ,amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
447
Taula A.VI.84
Localització del lloc de compra deroba i sabates per situació de la
persona entrevistada dins la llar
1
2
3a
4
3b
5
30.7
40.4
43.5
43.0
barri
43.9
49.8
6.3
5.1
6.2
7.3
altres barris
6.6
7.3
centre població
14.4
14.4
15.6
15.2
15.3
13.0
Barcelona
6.7
4.0
3.6
3.3
2.3
4.5
ciutats intermèdies
3.1
2.2
1.6
2.2
0.3
1.5
1.4
2.4
2.1
1.9
resta RMB
2.9
0.8
resta Catalunya
0.1
0.4
0.3
indistintament
27.1
37.0
30.0
26.4
27.0
25.3
0.2
0.4
0.6
ns/nc
0.3
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
835
2497
276
800
289
261
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
Taula A.VI.85
Localització del lloc de passeig per situació de la persona entrevistada
dins la llar
1
2
3a
3b
4
5
10.9
31.2
43.3
35.8
42.6
46.2
9.4
10.9
11.8
10.9
11.5
14.2
30.7
23.0
27.3 . 25.3
26.1
19.4
14.4
7.1
4.5
6.2
5.0
4.0
5.7
2.9
1.6
1.9
1.6
1.2
2.9
3.0
1.2
1.6
2.0
0.8
0.2
0.2
0.1
0.0
•0.8
0.0
17.1
25.3
11.8
17.1
13.6
14.2
0.5
0.1
0.3
0.4
0.0
0.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
253
822
2346
245
257
755
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
barri
altres barris
centre població
Barcelona
ciutats intermèdies
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns/nc
448
Taula A.VI.86
Localització del primer lloc de portar a veure a parents i amics per
situació de la persona entrevistada dins la llar
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
ns
1
8.0
2
7.2
33.1
25.2
26.9
3a
3b
35.3
19.7
29.6
11.6
37.2
23.1
21.5
13.5
43.6
18.4
16.0
0.5
3.7
2.5
0.2
0.5
2.5
4.8
0.4
1.7
2.5
1.7
0.8
0.6
100.0
100.0
1617
100.0
4
6.6
5
8.5
42.8
19.4
23.5
48.7
17.1
18.8
4.3
0.0
0.5
3.4
3.9
0.0
0.9
0.9
4.3
0.9
100.0
100.0
100.0
• 3.7
163
599
121
439
117
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
Taula A.VI.87
Localització del segon lloc de portar a veure
situació de la persona entrevistada dins la llar
1
4.5
a
parents
i
amics per
3b
4
5
2
3a
8.1
3.8
5.1
3.2
4.4
barri
46.2
44.5
50.5
55.9
52.0
55.6
altres barris
13.2
14.1
11.2
12.5
11.0
12.2
centre població
22.0
14.0
25.5
20.2
31.5
32.7
Barcelona
1.3
0.4
resta RMB
2.9
2.4
1.0
1.8
2.1
5.5
resta Catalunya
6.6
5.1
4.1
3.0
3.1
4.3
indistintament
0.7
1.0
0.4
0.2
ns
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
136
369
99
448
1253
91
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i .la descendència viure
fora de casa.
449
Taula A.VI. 88
Localització del lloc de la priemra activitat de lleure fora de casa per
situació de la persona entrevistada dins la llar
1
2
3a
3b
4
5
12.9
31.6
38.7
30.6
41.8
42.9
15.7
11.3
18.0
18.0
11.8
18.9
14.3
10.5
10.0
13.3
9.8
8.6
7.7
4.0
5.0
2.9
2.2
2.5
7.9
7.2
5.7
2.9
5.7
5.4
1.6
4.7
3.1
3.2
2.1
0.7
39.8'
30.6
19.2
28.8
26.6
21.1
0.2
ns
0.1
0.4
0.4
0.0
0.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
835
2445
261
278
806
280
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
barri
altres barris
centre població
Barcelona
resta RMB
resta Catalunya
indistintament
Taula A. VI. 89
Localització del lloc de la segona activitat de lleure fora de casa per
situació de la persona entrevistada dins la llar
1
2
3a
3b
4
5
12.5
barri
24.2
30.5
28.5
31.5
38.9
13.9
altres barris
9.1
9.9
11.0
8.9
14.6
14.9
centre població
11.5
10.7
10.5
15.0
12.1
8.2
Barcelona
4.2
. 5.3
4.1
4.4
4.0
6.2
resta RMB
9.0
8.4
2.3
6.1
3.0
resta Catalunya
2.3
6.3
2.3
7.6
3.4
2.0
indistintament
41.9
35.7
32.8
'30.7
35.5
25.3
0.2
ns
0.1
O. 6
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
649
1312
131
172
473
198
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
450
Taula A. VI. 90
Localització del lloc de pràctica d'esport per situació de la persona
entrevistada dins la llar
1
33.1
38.2
4.6
4.3
5.1
4.3
10.3
100.0
369
2
3a
3b
4
5
36.6
32.3
barri
41.2
46.1
43.6
28.7
29.4
37.1
altres barris
30.5
21.8
1.7
5.9
0.0
Barcelona
1.9
1.8
4.8
5.9
8.1
3.2
resta CMB
7.3
7.8
5.9
3.2
resta RMB
2.6
7.3
7.0
3.2
5.9
3.2
resta Catalunya
3.6
13.4
16.1
12.3
indistintament
5.9
14.5
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
516
62
34
154
55
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
Taula A.VI.91
Localització de la residència secundària per situació de la persona
entrevistada dins la llar
1
CMB
resta RMB
comarques
costaneres (a)
Catalunya
oriental (b)
Catalunya
occidental (c)
resta Espanya
altres
26.0
2
6.8
22.1
28.3
3a
5.4
21.6
27.0
3b
10.6
17.0
31.9
4
7.1
18.7
25.2
5
11.8
26.5
23.5
10.1
12.0
18.9
10.6
7.7
2.9
5.4
7.1
2.7
10.6
5.2
5.9
10.9
26.0
12.8
33.5
23.5
17.4
19.1
16.2
6.4
2.6
5.9
4.3
4.5
8.1
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
34
47
155
258
533
37
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i .la descendència viure
fora de casa.
(a) Alt Empordà, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Garraf, Selva i
Tarragonès, (b) Alt Penedès Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa,
Gironès, Osona i Ripollès, (c) Alt Camp, Alt Urgell, Baix Ebre, Conca de
Barberà, Garrigues, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès,Terra Alta, Urgell i Val
d' Aran
451
Taula A.VI.92
Localització del lloc de vacances més llargues per situació de la persona
entrevistada dins la llar
1
4
2
3a
3b
19.0
19.5
24.6
10.5
12.9
38.4
34.8
40.3
38.4
30.3
30.2
36.5
33.3
40.9
40.8
12.1
5.7
11.8
13.8
5.8
0.3
0.0
0.0
0.2
0.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
643
552
1805
159
195
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa.
municipi
Catalunya
Espanya
estranger
ns
Taula A.VI.93
Localització de la primera relació de fora la llar per situació de la
persona entrevistada dins la llars
1
2
3b
4
3a
5
1.1
6.4
6.6
14.0
8.0
11.3
30.4
34.0
29.0
33.2
35.3
32.1
28.4
25.1
27.2
24.9
26.0
27.6
3.5
2.8
1.1
2.1
3.3
3.1
3.2
2.9
1.8
2.4
3.5
1.7
2.6
2.5
2.4
2.1
2.9
1.4
0.5
0.4
0.7
0.7
0.1
0.3
30.3
25.9
•23.2
27.7
21.7
22.5
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
838
272
822
2477
289
293
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
escala
barri
altres barris
Barcelona
resta CMB
resta RMB
resta Catalunya
indisitintament
452
Taula A.VI.94
Localització de la segona relació de fora la llar per situació de la
persona entrevistada dins la llars
1
1.0
27.6
26.9
5.6
1.0
2.9
0.5
34.5
100.0
409
2
3a
3b
4
5
7.1
11.9
6.3
escala
10.0
16.3
32.2
41.3
22.5
barri
33.1
37.6
23.9
22.1
11.9
22.7
altres barris
19.7
3.2
3.7
4.9
Barcelona
2.3
0.6
0.7
2.4
0.9
2.8
resta CMB
1.1
3.5
2.3
2.8
resta RMB
2.5
2.8
0.7
0.2
0.0
0.5
resta Catalunya
0.6
30.4
27.5
37.3
26.2
indisitintament
21.3
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
142
432
1239
109
178
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5} La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
Taula A.VI.95
Localització de laprimera entitat i associació a què pertanyen per
situació de la persona entrevistada dins la llar
1
5
2
3b
4
3a
48.2
45.9
52.8
28.3
45.2
58.3
barri
35.0
30.3
21.3
31.1
24.7
37.3
altres barris
5.8
8.2
10.4
10.6
7.9
9.3
centre població
5.1
7.4
5.4
9.8
6.3
7.4
Barcelona
5.1
10.6
8.3
4.1
4.7
2.8
resta RMB
0.7
1.4
2.5
1.3
3.0
0.9
resta Catalunya
0.3
0.3
indistintament
0.8
0.6
0.3
ns
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
137
316
1128
122
367
108
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i .la descendència viure
fora de casa.
453
Taula A.VI.96
Localització de la segona entitat i associació a què pertanyen per
situació de la persona entrevistada dins la llar
1
24.7
39.3
15.7
11.2
3.4
5.6
2
3a
3b
4
5
barri
54.7
77.8
47.6
50.6
44.4
altres barris
25.6
11.1
28.6
30.4
42.2
centre població
7.3
3.7
7.1
6.3
2.2
Barcelona
5.5
9.5
6.3
6.7
resta RMB
4.3
3.7
4.8
3.8
2.2
resta Catalunya
2.1
3.7
2.4
2.5
2.2
indi s t intament
0.5
100.0
ns
100.0
100.0
100.0
100.0
100.0
89
422
27
42
79
45
1) La persona entrevistada és filla i viu encara amb els pares; 2) La
persona entrevistada viu amb una parella i tenen descendència; 3a) La
persona entrevistada no té parella però té descendència; 3b) La persona
entrevistada viu dins d'una família complexa, és a dir, que no és
nuclear típica; 4) La persona entrevistada viu amb una parella i no
tenen descendència perquè ja han marxat de casa; 5) La persona
entrevistada viu sola, en tant és vidu o vídua i la descendència viure
fora de casa.
Font: Enquesta Metropolitana de Barcelona, 1990.
454
Fly UP