...

Taxonomia de les unitats d’habitació i de les agrupacions interviàries

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

Taxonomia de les unitats d’habitació i de les agrupacions interviàries
Taxonomia de les unitats d’habitació i de les agrupacions interviàries
(traçats viaris)
Tesi doctoral: Salvador Tarragó i Cid
Índex general tesi digitalitzada
Índex general paper
text:
01Stc01de19.pdf
Pag.doc
6-35
Introducció
text:
1Stc01de19.pdf
36-60
Capítol II
Condicionants urbanització 1ària
text:
02Stc02de19.pdf
Capítol IV
Condicionants urbanització 2ària
text: 03Stc03de19.pdf
gràfic: 10Stc10de19.pdf
Capítol VI
Condicionants urbanització 3ària
text: 04Stc04de19.pdf
05Stc04de19.pdf
gràfic: 12Stc12de19.pdf
13Stc13de19.pdf
Capítol VII-2
Formes d’urbanització 3ària :
ciutats
text :
07Stc07de19.pdf
08Stc08de19.pdf
gràfic: ciutats
16Stc16de19.pdf
16Stc16de19.pdf
17Stc17de19.pdf
18Stc18de19.pdf
19Stc19de19.pdf
2-38
33-88
14-35
60-95
2-38
52-55
2-22
20-124
2-50
62-64 sic
3-43
2-81
2-66
2-22
Pag.doc
Capítol I
Plantejaments teòrics
text: 02Stc02de19.pdf
69-91
Capítol III
Formes d’urbanització 1ària
aixoplucs i campaments
text:
02Stc02de19.pdf
03Stc03de19.pdf
gràfic: 09Stc09de19.pdf
10Stc10de19.pdf
39-100
2-32
5-62
2-12
Capítol V
Formes d’urbanització 2ària :
barraques i aldees.
text:
03Stc03de19.pdf
04Stc04de19.pdf
gràfic : 10Stc10de19.pdf
11Stc11de19.pdf
12Stc12de19.pdf
90-124
2-58
37-54
2-53
2-50
Capítols VII-1
Formes d’urbanització 3ària:
cases i palaus.
text: cases i palaus
05Stc05de19.pdf
06Stc06de19.pdf
07Stc07de19.pdf
gràfic: cases
13Stc13de19.pdf
14Stc14de19.pdf
15Stc15de19.pdf
16Stc16de19.pdf
gràfic: palaus
16Stc16de19.pdf
16Stc16de19.pdf
Capítol VIII
Conclusions
text : 08Stc08de19.pdf
09Stc09de19.pdf
41-31
2-106
2-18
24-105
2-77
2-56
2
65-86sic
44-59sic
52-88
2-4
TAXONOMIA DE LES UNITATS D’HABITACIÓ I
DE LES AGRUPACIONS INTERVIÀRIES
Tesi doctoral de SALVADOR TARRAGÓ CID
843
8.2.- Síntesi final
De la línia central d'ordenament cap a la concentració progressiva de les configuracions urbanístiques, s'en
pot fer una síntesi esquemàtica,que,per tal de posar de manifest els trets essencials definidors d'aquest procés, de_s
criurem a l'inrevés.
L'establiment d'un traçat reticular, solament fou
possible després d'haver resolt prèviament els elements fonamentals que el defineixen : el carrer vorejat de cases en
tot el seu recorregut i per tots dos costats, l'encreuament
ortogonal dels carrers i l'illa urbana rectangular.
L'alta racionalitat en l'ocupació de l'espai i la
gran economia conseqüent que el carrer com a mode d'organit
zació lineal comporta, es reafirma a la vegada en la invenció de la mitgera o mur divisori compartit entre dues cases
veines o contigües. La seriació,1'autonomia, l'economia d'e£
pai i de materials, la facilitat constructiva, la rigidesa
estructural i estanqueitat hídrica que la mitgera permet, ha
estat un dels grans pogressos més importants de la història
de la urbanització.
I remontant l'últim esglaó en aquest procés de recerca dels origens, arribem a la casa quadrada o rectangular
com a cèl·lula elemental que fa possible la mitgera. En la
història de la urbanització, a la fase primitiva de les baixes densitats, les unitats residencials eren autònomes, inde_.
pendents i per tant no tenien punts de contacte i intersecció amb les veïnes. Normalment eren coberts o barraques con_s
truïdes amb fibre vegetals o animals, de planta circular o
rectangular i els agrupaments urbanístics a que donaven origen aquestes unitats els permetia de mantenir el seu aïlla -
844
ment físic quasi total. Els campaments dels indis nord-amecans, els agrupaments de les cabanes dels bosquimans, els
campaments dels nòmades del desert, entre els altres exem pies, són els prototipus d'assentaments a que ens referim.
La densificació progressiva posterior, obligà a la concentració de les unitats autònomes residencials, moltes vega.
des circulars, en agrupaments cada vegada més petits el que
exigí resoldre aquests problemes d'organització espacial, mit
jançant les formes quadrangulars com les més aptes i més sim
pies tant des del punt de vista constructiu com d'aprofita ment topològic.
Com resultat d'aquest procés esmentat i de la constatació de que el "sistema ortogonal", com el designà Cerdà, es :
- el més universal adoptat per moltes cultures sense re_
lació directa entre elles i en quasi totes les èpoques a partir del segle -XVIII.
- el que millor pot suportar tots els registres de densitat que podem imaginar, desde el de nuclis rurals incipients
fins a ïes elevadíssimes concentracions de l'àrea mitjana de
Manhattan.
- d'una gran neutralitat, tal pel seu caràcter potencialment globalitzador per canalitzar el creixement d'una urbs
sensera o pel contrari, per ésser reduible a una part o barri
d'una ciutat.
- d'una gran adaptabilitat a situacions geogràfiques i
topogràfiques ben diferenciades, així com per poder sofrir im
portants deformacions de traçat en planta.
845
- el que disposa d'un caràcter abstracte d'esquema organitzatiu que igual serveix per establir un campament mili tar, un poblat agrícola, un centre comercial com una gran capital política.
En poques paraules, repetint el pensament d'en J. W.
Reps
"no és sorprenent que el sistema ortogonal s'hagi imposat essent el tipus de projecte més econòmic de tra
car, més ràpid de construir i més fàcil de comprendre""
(D .
I el més pràctic ., afegim nosaltres, ja que resol amb
simplicitat extrema totes les exigències de desplaçament intern, d'agrupament i subdivisió, de concentració i dispersió
i de creixement i fragmentació que es poden demanar a tot es_
pai humà.
Podem concloure, doncs, que la ciutat quadrangular com
a model urbanístic ha estat una gran conquesta històrica, resultat possiblement d'un llarg procés de decantació fins arribar a la seva formulació més acabada, la quadrícula, resolució òptima d'un aprofitament màxim d'un tros de la superfície
terrestre.
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
TAXONOMIA DE LES UNITATS D'HABITACIÓ I
DE LES AGRUPACIONS INTERVIÀRIES
Tesi doctoral de Salvador Tarragó i Cid
VOLUM V
Gràfics (Capítol I a VI)
f UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA 1
Biblioteca
1400136221
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA
Barcelona, setembre de 1988
ÒÍ36E.21 •
ArfíW
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
> o
\
V).
i,
t
tt-SSLA,'^--k->-^-~.
U N IV E R S I TAT
POLITÈCNICA
CATALUNYA
DE
C
UNIVERSITAT POLITÉCNICA DE CATAÍUMYA
ADMiNlbTRAC!Ó ',V-\::i"'¡j/,';?!15 ACADÈMICS
B I B L I O T E C A
E x - L 1 B R I S
Barcoioua,
-/-? - 7 - 9 O
L'ENCARREGAT DEL REGISTRE,
TAXONOMIA DE LES UNITATS D'HABITACIÓ I
DE LES AGRUPACIONS INTERVlARIES
Tesi doctoral de Salvador Tarragó i Cid
VOLUM V
Gràfics (Capítol I a VI)
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA
Barcelona, setembre de 1988
I I I
1 O1 J d VD
REFUGIS SUPRATERRERS INDIVIDUALS
Nómada en su nido arriba
Anidar es un rasgo típico del comportamiento del chimpancé. Los nidos se hallan a buena altura en los árboles, de 5 a 36 m, hechos de ramas que han doblado o
partido y luego entrelazado hasta formar una plataforma La copa es entonces acondicionada con ramitas. Un
nido diurno se hace a menudo durante la temporada de
lluvias, cuando el chimpancé, normalmente nómada, nasa allí la mayor parte de su tiempo, y menos tiemoo
en busca de una vasta gama de alimentos, cerca del
suelo del bosque.
Gràfic !•- Ximpancé dormint al seu niu.
Gràfic 2.- Família d© ximpancés al seu niu»
Gràfic 3»- Nius d© go
ril.la.l i 2* Nius Ar
borisj les- llatres•in
etiquen l'ordre preferit del plegat d© les
rames. 3 i.4. Llit —
fet amb arbusts pler-*gats a terra.
REFUGIS SUPRATERRERS INDIVIDUALS.
Gràfic k." Refugi dels indis del Brasil.
a
•.<{ •••.
\i ^
* r
- 1/^yf
Gràfic 5.-Refugi Vinza o Twa a Mlagarassi, Tanzània.
REFUGIS SUPRATERRERS UNIFAMILIARS. PALAFITS PRIMITIUS
Gràfic 6»- Habitacle sakai sobre estaques.
,v>-
Gràfic 7»- Mampares tasmanlanes.
AIXOPLUCS INDIVIDUALS FIXES I PLANS.
Gràfie 8.- Mampara dels Semang,
Gràfic 9,- Exemple de paravents,
Gràfic 10.- Paravent dels Puri al Brasil Oriental,
AIXOPLUCS UNIFAMILIARS FIXES I PLANS
Gràfic 11.- Para-sol tailandès de Phi Tong Luang.
Gràfic 12.- Aixopluc xeta a Serra dos Dourados, Paranài,Brasil
AIXOPLUCS UNIFAMILIARS FIXES I PLANS
Gràfic 13.- Coberta para-sol de les illes Andaman, Àsia SudOriental
Gràfics 1^-17.- Aixoplucs yanoaines. Amazones, Brasil Oriental.
AIXOPLUCS UNIFAMILIARS FIXES I PLANS
AIXOPLUCS INDIVIDUALS FIXES I SEMICÒNICS.
Gràfic 18.- Semicon vegetal recobert de terra a S. Teotonio,
Odeimirar Portugal.
Gràfic 19«- Cabana bosquimanjax.
AIXOPLUCS UNIFAMILIARS FIXES I QUARTE3FÈRICS
Gràfics 20 i 21.- Armadures
Gràfics 22 i 23. Cobert naku,
d'un cobert pigmeu ai Ba» Mbuti, Niagatora, Etiopiai.
Congo, i alakalufe (Arxipèlag
de Magallanes, Xile), respectivament .
Gràfic 2^.- Aixopluc quariredTèric tancat amb estores bezanozà,
de; Madagascar.
AIXOPLUCS UNIFAMILIÁR3 FIXES I QUART-E3FÈRICS.
Gràfic 25.- Aixopluc dièdric dels indis del Brasil.
¡v • ^.ISïírV ' r S^ ' ^^OS^S?^
CV>Ji?^>V ^ ^Sí^Ps
^^i\^v^ \,% ^^5
Gràfic 26.- Aixopluc de rames i fulles de bombonatge a Bahia
.de Kunggava, Melanesia.
AIXOPLUCS UNIFÁMILIARS FIXES I DlEDRICS.
Gràfic 27«- Cobert provisional guaraní^ Alt Paranà| Sud del
Brasil.
Gràfic 28.- Cabana dièdrica guato. Mato Grosso, Brasil.
Gràfic 29.- Armadura d'un cobert biabsidial a Caragià, Brasil
AIXOPLUCS UNIFAMILIAHS FIXES I DIÈDRICS.
Gràfic 30»- Aixoplucs dièdrics portuguesos, a) i c) a S. Pedró
de Cadeira, Torres Verdas, i b) a Santiago de Cacem.
Gràfic 31.- Armadura de cabana amb coberta de palla de mill a
Angeiras, Matosinhos, Portugal.
AIXOPLUCS UNIFAMILIAR3 FIXES I DIÈDRICS.
Gràfic 32.- Cobert de palla de mill complet . Albergaria la No.
va, Portugal.
Gràfic 33.- Cabanes de canyes dels Fulani, Nord de Nigerià..
AIXOPLUCS'UNÍFAMILIARS FIXES I GÒNIC3
Gràfic 3^.- Cabana.de troncs
d'arbres dels indis Ona a l'illa
de Tierra del Fuego, Sud d' Argentina.
Gràfic 35«- Aixoplucs de dobie
albada a la comarca Kinga,
Sud-est de Tanaania.
Gràfic 36.- Estructura d'aixoplucs yaganes, illa Navarino,Xile,
AIXOPLUCS UNÍFAMILIARS FIXES I CÒNICS
Gràfic 37«- Cabanes dels Fulani a l'estació" humida, Nigerià,.
^r, ¿~J~-U'¿ u.^.vyyyA.
jMKí^m^,
»«!•»
Gràfic 38.- Cabana de canyes dels Paiute septentrionals, Nord
Amèrica.
AIXOPLUCS UNIFAMILIAH3 FIXES I CÒNIC3 .
Gràfic 39.- Alçat, planta i estructura d'una cabana de pastors
a Beira, Narvào , Portugal.
•
Des. 18 — Beirá, Marváo. Choco fixo, servindo de Labitaçao do pastor duma cabrada.
a) Aspecto geral. b)-Armaçào do choco, c) Planta — 1) poial; 2) louça e vasilhas para
cozinhar; 3) lugar do fogó; 4) tarimba; S) caixa com roupa; 6) mesa; 7) caixa;
fh banco, d) Pormenor da tarimba.
^_
Gràfic 4o.- Aixopluc de materials vegetals a PóVoa de Cervans,
Manigualde, Portugal.
AIXOPLUCS UNIFAMILIAH3 I INDIVIDUALS
FIXES I CÒNIC3
Gràfic 41»- Cabana de pastor a Avelal, Saitao, Portugal.
Vegeu la pàgina segerat.
AIXOPLUCS UNIFAMILIAR3 FIXES I SEMIESFÈRIC3.
Pagina anterior:
Gràfics k2 i 43»- Aixoplucs wanjis de Sudoest de Tanzania,
Gràfic kk.- Cabana, niika al Sudoest de Tanzania.
Vegeu la pàgina següent»
AIXOPLUCS UNIFAMILIAKS FIXES I SEMIE3FERIC3
Pagina* anterior;
Gràfics 45 i 47.- U l t i m e s fases de construcció d'un aixopluc
que es pot considerar semiesfèric a Niangaitom, Etiopia.
Gràfic 48.- Recubriment amb fulles d'una armadura vegetal. Ben
.gla. Desh.
Gràfic ^9.- "Esteira" de pastor a Bacal, Braganza..
Gràfic 50.- "Esteira" a Vila do Ponte» Sernancelhe, Portugal,
AIXOPLUCS INDIVIDUALS M&BILS I PLANS.
Gràfic- 51.- "Esteira" amb paravents laterals a Sendim, Portu
gal.
• ^IWV •» ' *T'l*» '~
VS*>£V-. Jííí ,V
./-Vi", ""i í|vj_<.. ,',
•
'"•'.
,'»
..VÍ.'/V·"'' '
e
''"
.
-
•*St<«
' .''y^^C
Gràfic 52-»- Aixopluc de pastor a Gástelo Branco, Portugal.
AIXOPLUCS INDIVIDUALS MÒÍ3IL3 I 3EMICÒNIC3.
Gràfic 53 i 5^.- "Chozos" semicònics portuguesos a Gástelo Branco i Orca (Pernamacor), re.s_
pectivament.
AIXOPLUC ÜNIFAMILIAR MOBIL I QRART-E3FÈRIC.
Gràfic 54-1.- Armadura d'un aixopluc dels pigmeus B a < M b u t i , C o n
go.
Gràfic 55«- Aixopluc dels Aranda, Australià.
AIXOPLUCS INDIVIDUALS MÒBILS I DIÈDRICS.
Gràfic 56.- Diedre triangular
a Monsaraz, Portugal.
Gràfic 57»- Aixopluc format per dos "esteiras", a Castro Verde,
Portugal.
* ' **-*a-x. ''. i·&ZgS
Gràfic 58.- Hablitacle fet amb dos "esteiras" de pastor a Orca,
Penaniacor, Portugal.
AIXOPLUCS INDIVIDUALS MÒBILS I DIEDRICS.
Gràfic 59.- Dos "esteiras 1 " formant un dièdre protecto a Serpa»
Portugal.
Gràfic 00.- Con de pastor a Seia, Portugal.
AIXOPLUCS INDIVIDUALS MÒBILS I CÒMICS
Gràfic 61.- Cabana transportable de pastor a Penalva do Gástelo, Portugal.
Gràfic 62.- Tenda de nòmades dankalos, a la planuria de Dakka.,
Somàlia*
AIXOPLUCS UNIFAMILIARS MÒÜILS I SEMIESFÈRICS.
Gràfic 63.- Tenda dels ojibwas amb coberta d'escorça d'arbre i
estores de jonc a Wisconsin, USA.
Gràfic 64.- Planta
de tenda "agal" a
Somàlia» 1» llit,
2 i 3» morters, 4
i 5« vaixella i
cistelles.
AIXOPLUC UNÍFAMILIAR MÒBILI3EMIE5FÈRIC ,
Gràfic 65-!.- Entramat de la tenda "agal" ante rio r.
Gràfic 65-2.-Paravent o "malhào" a Serra de Aire, Portugal.
ABRIC ARTIFICIAL INDIVIDUAL, FIXE I PLA.
Gràfic 65-3,- Paravent o "malhào" a Almeida, Portugal
ABRICS ARTIFICIALS INDIVIDUALS, FIXES I SEMICONICS
Gràfic 65-^.- Paravent a Montaña R o j a , a Santa Cruz de Teneri
fe.
—
AIXOPLUC UNIFAMILIAR MÒBILIDIEDRIC.
Gràfic 66.- Tenda amb pals de fusta i coberta de pells a Rio
Santa Cruz, Patagònia, Argentina.
AIXOPLUCS UNIFAMILIAR3 MÒBILS I GÒNICS.
Gràfic 67»- A« Cabanes del primer magdalenià a Pincevent, Fran
ça» B. Tenda a Borneck, Holstein. C, Planta de cabana salutià
plantada a la boca de la cova Salpètrière, Pont-du-Gard, Fyança. DÍ Habitacle obtenguda per la unió* de tres còniques a Puskari I» Ucrania,
Gràfic 68.- Campament dels peus negres on s'observa el muntatge d'una de les tendes "tipi". USA.
AIXOPLUCS UNÍFAMILIARS MÒBILS I CÒNIC3
Gràfic 69.- Patró d'una coberta de pell de búfal per una tenda "tipi".
,..-" >>...:··
..;ÍA·">Í"
Gràfic 70.- Armadura de tenda lapona, Escandinavia.
AIXOPLUCS UNIFAMIL1AKS MÒBILS I CONICS.
Gràfic 71 •- Tenda lapona d'estiu" protegida per una tanca de
branques. Escandinavia.
Gràfic 72»- Estructura de cabana col·lectiva a Tucano, Colombia.
AIXOPLUCá COL·LECTIUS ï DIÈDRICS.
Gràfic 73«- Cabana dels indis yanoamos, Alto
lombia.
Orinoco a Ço
Gràfic 7^. Cabana col·lectiva dels Ganda, Uganda.
AIXOPLUCS COL.LECTIUS CÒNXC3.
Gràfic 75. - Cabanes col·lectives dels Ngoni, prop de Songea,
Tanzània.
.'•'• '
V
"-.' .--
- ,C~~-"'-'•*<•>" '
,TÀ
.
~
Gràfic 76.- Cabana haia a Uffurai,
, ¿»*
prop de Bukoba, Tanzània.
AIXOPLUCS CÜL.LECTIUS SEMIESFÈRICS.
Gràfic: 77 • — Cabana tutsi mwami a Uyanza., Ruanda, cap a
1950,
Gràfic ?8.- Habitacle col·lectiu onge, a P e t i t a Andaman, a. In
donèsia.
AIXOPLUCS GÜL.LECTIUS SEMIESFÈRICS.
Gràfic 79.- Cabana d'iniciació dels Yamanes, illa de Tierra del Fuego, Argentina.
^}f^pw
• /, ''•/-'// •
' I"'/(T> w^\
^IXOPLUC COL·LECTIU DIEDRIC
Gràfic 80 i 81.- Reconstrucció hipotètica d'una cabana de caçadors axelenians de Terra Amata.
àSpsí |?>,,^f^ .^»P^5:r v •> jia^fer. s
»S^?S%^xv5í5*-;^;r-:x^^-^^,^P;,,-r • V-r^iv^^^·V-^v?-;^;::^"^ '^^^.WíSr/ v/v" "- ".~^ V-"0 — --•
^r'^V^;^ <.j-i--"-^ J^r^'^'-v^.'' •;_? *••---.r'-'-^ .•'•'-' ""-"•• ..^.-it--.
:
:
sis^^: ?;mï?& >m :• -;r> -.r^-xvg-^
-—•
.
:
ABRICS
NATURALS:
COVES
ROCHER DE FoNT-DE-GAUME. ¿í La cáveme de Font-de-Gaume, dans la Dordogne, est riche en documents remar
'les sur l'art préhhlorique, nolamment en représentathns de mammouths, de chevawc, de rhinocéros et de chei'mtil
(Ext !aitdefaCauefne<fefoni-¿e-GQiOTie. par MM, Capitán, l'abbé Breuii et Peyrony. Insti tutdePdléontologiehuniai;-°
Vegeu
pàgina següent
¡TO
"*V
f
^^^l^·CI^,\t.i l>t I * CAYffNr HI FoNT-OE-GAUMf. 0 /xi fm//r Jr F-mt df-Gaume. auí fyiírj prftfntr tirux
fífi ¡untellcí; t rür ilc taucfx n'est pro/onde que í/'unc (jninzainr tif mtftfs, telle ife Jrotlc i'cnfume ju^ti'à \2ftntftrti
iirn f/ fci pri/r/ufci /ir if tiuiiixni que i/o/iï /« dnniètf nW/fV t/u parcw/rs. (Kítrsil de /« CoiVrnr c/c í'oní-tieCtaitmr, |>di MM. Opilan. l'«ltíi# H r c n i l c l IVyrony. Inslilut de Palrontolc. ic humainc.)
/ /
ie grotte pa ral I el e
Gà/erte
sí ossements d'our^ ***" t
~~
IALERIE PRINCIPALE DE u, CAVERNE DE FONT-DEjAUME. 0 Les foutlles cn/repr/ses ¿ans la ^ro//c dt
•oni-de-Gaume nous ont apporté d'inestimables tresors
Vari aurignacien et mm?Ja/emen. (Extrait de lo
láveme ¿t Fonl-dc-Gaume, par MM. Capitán, 1 abbé
ireuil et Peyrony. Institut de Paleontològic humaine.,
Granat ffaferfe
des fresquea.
PUN DE LA GROTTE DE FONT-DE-GAUME (RELEVÉ PAR LE
u
CAPITÁN). 0 La grotte de Font-de-Gaume est cèlebre
Par scj f,einlures à fresque; elle nofire quun petit nombre
ae figures gravees, le dessin de l'animal est presque toujoun
«fne ei une bande de couleur large de 2 centímetres ou se
presente avec des colorations rouges ou brunes. (Extrait de la CaVeme de Font-de-Gaume, par MM. Capitán,
Breuii et Peyrony. Institut de Paleontològic humaine.)
abbé
Página anterior;
Gràfics 82-85.- Cova de Font de Gaume, França,
Gràfic 86.- Planta esquemàtica
i disposoció dels pintures de
la cova de Commarque, Dordogne,França.
Gràfic 87." Planta de la cova
de Rouffignac, Périgord, Fran.
ça.
ABRICS NATURALS: COVES
ftràfic 88»~ Planta de la cova de Lascaux, Dordogne, amb la dis.
posici<5 de les seves pintures mes i m p o r t a n t s .
VC31, "bin««
K
i, y$l
¡™ '
12
P ? J U ¡ 10 I
FIGURAS 6 y 7
ABRICS NATURALS: COVES
Gràfics 89"1 i 89-2 ,- Plànol de la cova d"Altamira, Santander i"
representació de la gran composició del sostre de la Sala I.
Gràfic 90 •"" Plantes de coves prehistòriques de la comisa cantàbrica, a la mateixa escala. A. La Loja, B. Del Castillo, C.
Hornos de la Peña y D. Altamira.
ABRICS NATURALS: COVES
Gràfic 91 •" Planta de la cova de Montespan, França, amb algú
nes de les seves representacions d'ossos i cavalls.
:ABRICS NATURALS: CAVERNES
Gràfic 92." Planta de la caverna de
Monteran, Roma.
Gràfic 93«~ Planta y secció de la
verna de Plaóard, a la comarca de
Gharente, França.
Gràfic 9^«~ Secció* de la caverna de
Bouverie, França.
COUPE
PLAN
ÍK\-"'
:. vVy. •• '.' /•-,-* • • v,. "íï-íV ~'\ .-r*-^-,-.. * í t*;/» .
•'' ; -'' li tf ••'•'•' "V ~:'~&:¿?£ffi:''$-&5"te&'?¡&
A. Robcnhausicn.-B.C.D.E.Magdalénien.
F. Solutrè&n, Lypc S'Martin-d'íxideuil.
GíSolutréen.type do Sàóne-et-Loire.
H. Mousiérien.
M
Gràfic 95.-Planta de la visera de le Bouitou, França, amb res.
tes dels focs.
ABRICS NATURAJLS: VISERES
Gràfic 96.- Plantando la visera de Mannlefelsen a Oberlag,
manya, amb restes de la llar.
Om t 2
ABRICS SIMIARTIFICIALS
ABRICS SEMIARTIFICIALS
Gràfics 97 1 98.-Abrics sota una roca
amb 1*entrada arreglada per posar'hi
una porta. Serra da
peneda, Portugal.
Gràfic 99."Abric se
miexcavat sota una
roca amb una porta
artificial. Serra
da Soajo, Portugal.
Gràfic 10O. Abric sota una roca amb una porta artificial. Serra da Soajo, Portugal.
ABRICS SEMIARTIFIALS
Gràfic 101. Abric sota una roca amb tancament artificial de
pedres a Serra do Gerès, Portugal.
Gràfics 102 i 103." Vistes desde l'interior i el fons de la co.
va de Lanzaret, França, amb la reconstrucció* hipotètica d'untancament artificial.
ABRIC SEMIARTIFIAL
^)f. .- ..,'-,"' ".'.- - - ''••• "
^^^
Gràfic IÓ2*.-Croquis de la secció d'un igloo del Estret de Davis, segons Boas.
ABRICS ARTIFICIALS SEMIE3FERICS
Gràfic 105.-Planta d'un grup d 1 igloos units, segons Mathia ssen.
ABRIC ARTIFICIAL SEMIESFÈRIC
Gràfics 106 i 10?.~Construcció d'un igloo a base de plaques
de gel extretes del propi rebaix de la seva base.
**.
%
.
-
•
. .
'
,
Gràfic 108. Habitacle excavat amb dues hipòtesis sobre la for
ma de coberta temporal. Poble de Jing, provincià de Shianxi,
Xina.
ABRIC ARTIFICIAL SEMIE3FERIC
Gràfic 109. Planta d ' h a b i t a c l e excavat a Jianxi, provoncia de
Henan, Xina. 1. Perímetre superior del c l o t ^ 2. Perimetre inferior del c l o t j 3» Posició" de la llar.
i j
*
Grafio
110.- Refugis arboris d r una illa dels. MarS
del Sud,
AGRUPAMENTS D'HABITACLES DE TRAÇAT IRREGULAR
Gràfic 111.- Campament dels Bosquimans Skerm, prop de Bethany,
Sud A f r i c à .
Fly UP