...

Delphineae (Rcnunculaicae)

by user

on
Category: Documents
2

views

Report

Comments

Transcript

Delphineae (Rcnunculaicae)
DE
FACULTAT DE
LABORATORI DE BOTÀNICA
Estudis sobre biologia de la reproducció de la tribu Delphineae
Warming (Rcnunculaicae) a la Mediterrània occidental.
per
i
per a
ai
de Doctora en
soia !» direcció dels Drs, Cèsar Blanche i Vergés í
í Palli»,
Titular i Professor Associat, respectivament, de la Unitat de
del
de
Productes Naturals,
Vegetal
i
de la Facultat de Farmàcia de la
Universitat de Barcelona.
Slgnat
Visí-i-plau
Els Dírectop"""
^-
Dr. C. Blanche
/
Dr, J. Simon
Maria Bosch i Daniel
Barcelona, març de 1996
BIOLOGIA IX LA REMIOOUCOO RN DßStmtf«
A I_A MEDTTEMIANIA OCX.OCNTAL
7.4. DISCUSSIÓ
7.4,1. VAMABILITAT GENÈTICA ISOENZIMÀTÏCA
Els tres grups de taxons que hem escollit per estudiar la diversitat isoenzimàticamciiren caractcìistiques ben diferenciades que influeixen en la seva variabilitat genètica.
Recapitulant. D, mamama* és una espècie perenne, tetraploide (2n=32 ). endèmica, que habita
en ambients subalpins. D bolosn timbé és perenne i endèmica, amb una nuda poblacional
inferior a D. montaman, i presenta la particularitat de ser un displr.idc amb 2n-18 Es localitza
en ambients més montans, altitudinalment més baixos. El subgènere Delphinium està format
per espècies anuals (excepte D balansae). diplcides —amb una clara reducció de ta quantitat
de DNA respecte les perennes (AL-KELIDAR & RICHARDS, 1981)—, amb una distribució, en
general, molt més àmplia i una ecologia arvense, subestèpica i colonitzadora. Viuen a una
altitud notablement inferior que els altres dos taxons, sovint prop del nivell del mar.
a^ El nombre mitjà c'al.leis per locus (A) és molt alt en D montanum (2,5-2,8) i
sensiblement més baix en D bolosii (1,7-1,8). hn la primera espècie, els valors tan alts es
poden atribuir ai seu caràcter poliploide. atès que l'èxi! dels poliploidcs c ta basà,
pnncipalment. en ei ¡nantenimrnt de la hibriditai. és a dir. l'efecte mantenidor de l'herència
tctrasòmica incrementa automàticament el nombre d'al Icls presents a un locvs déterminât
(STEasws. 19SO). Tot i això, només hem detectat duplicacions en els enzims 6-PGD i PGM.
És itmareable que. tot i gaudir del doble de cromosomes, aquest fet no es reflecteixi en els
paL o:is de bandes ¿els altres enzims estudiats. De fet, com ja hem indicat anteriormmt. altres
dades com ía mida del gra de pol.leo, la densitat d'cstornes {BLANCHE. Î99Î) o el nombre
d'estams, tampoc denoten aquest increment del material hereditari. De fet, les duplicacions
detectades »a de difícil explicació, en terme«, evolutius.
Primerament, caldria rem untai-se a la discussió sobre l'origen autcpoìiploide i
al iopoliploidc del 2nas32. Les evidències Morfològiques »lei cariotip (cf. BLANCHE, 1991)
assenyalen l'absència de quartets de cromosomes, cosa q«e suggereix, 1 ) una diploïditzacié
molt avançada d'un autotctrapioide molt antic, o bé, 2) un origen ai.iotetraplosde, a partir
d'espècies originalment llunyanes.
Les dades del nombre d'isoenzims no afavoreixen pas tampoc la hipòtesi
autotetrapioide. atès que de les duplicacions esperables en la majoria de sistemes, únicament
han estat identificades en cl 6-PGD i en ei PGM. Tampoc les evidències del comportament
meièt'c (BLANCHE, ¡oc ci/.), on només s'han detectat bivtlents, poden suggerir un origen
autotetraploide, atès que la presència de multivalents és esperable, almenys en un determinat
percentatge.
Però, de fet, la duplicació en aquests dos sistemes (PCM i 6-PGD) apareix també en
£>. bolosii (2jr=18), cosa que en principi ens va fer pensar sn una duplicació ocorreguda en
un determinat parell de cromosomes duplicat respecte a les dotacions eupicides 2n=16 Per
tant. podíem estar davant d'un mateix tipus de duplicació —en un cromosomi»— que
294
EL£CmCTO«ESl
!' observada m el tetraploide D mont aman. ES remarcal.le. pao, que la duplicació també
apareix en les anuals del subgènere Delphinium. Aquest fiel obliga a plantejar nos que en D
bolosii, tot i el seu caràcter dispioide, els dot cromosomes de més to aponen cap duplicació
suplementària, com a mínim a partir dels enzims analitzats. Aquest fet dóna suport a la
hipòtesi que els dos cromosomes et més s'han format per fragmenució i posterior
^organització del maferi&I hereditari (possible translocació robertsoniana, cf. capítol 6) i no
per duplicació cromosòmica.
Això deixa totalment oberta la interpretació correcta de les duplicacions observades.
MACHON er cd, (1995) analitzen i ¡oci en llmus minor aggr., dels quals només 4 sen
duplicats (PGM, MDH, PRXA-1 i P1XA-2). Les seves plantes leñen 2n=28 cromosomes i
atribueixen l'increment del nombre d'isoenzims a al.lopioïdia semental o bé a la completa
d'un autotctraploidc ancestral, fet que és moll més cl» en les planter de nombres
cronosòmics més ah com ara Olta twopoca (2n«46), 0n GUAZZASI eí a! (1993) delecten
duplicacions residuals en l'enzim PG1. Finí i tot, LUMARET (1986) reporta duplicacions en
Dacrylis tetraploides que també es »oben en els seus diploides ancestrals i que, per tant, han
de significar una traça d'origen molt antic La mateixa diversitat d interpretacions dels
diversos »sternes duplicats (PGI. 6-PGD i PGM) detectats en Clarkia (vegeu b discussió de
CRAWFORD, 1989), fa evident que no hi ha cap possible explicació única. El que si sembla
clar és que la duplicació de fens és una característica ubiqua en ¡'evolució del genoma i
històricament ha estat considerada com eí mecanisme predominant per a l'evolució cap a
noves funcions genètiques (H AL DANE, 19?? OHNO, 1970) Darrerament. WALSH (1995) ha
estudiat el fenomen de ¡a dupiracio oes d'un punt de vista teónc i conclou que a les
pobiar ;c>ns sttfictentaiatt gians. li majona de duplicacions que s' esdevenen poden significar
realment noves funcions en lloc de pseudogens (o al lels nuls) que anteriorment es creia el
més probable. En ei gènere Delphinium, la duplicació ha de tractar-se d'una característica
força antiga, ¿stesa àmpliament pels taxons analitzats que pertanyen a tres subgèneres diferent,
cosa que pot indicar que ens trobem davant d'un grup monofilètic
Les diferències marcades de variabilitat entre les dues espècies perennes poden ser
atribuïdes també a les diferents mides de les poblacions, com va demostrar formalment E v* ENS
(1972). considerablement més petites en D bolosii. Però seria agosarat i masa simplificat
atribuir la menor diversitat només a la mida poblacional Aquests valors es podrien també
atribuir a colls d'ampolla o efectes fundadors (BARRET & KOHN. 1991 ). D bolosiï dóna uns
valors que es troben dins l'interval de variació dels de D virideseem (RiCHTER et al.. 1994),
un endemisme perenne de les muntanyes Wetnachee dels Estats Units, —de fet, l'única
referència en què disposem actualment d'aquests tipus de dades dins la tribu— mentre que D
montanum difereix notablement, probablement per aquesta tetrapioïdia.
b) La proporció o percentatge de ¡oci polimòrfics (P) entre les dues espècies perennss
també va en el mateix semn que el valor A, cosa que referma que D montanum gaudeix
d'una variabilitat marcadament més gran que D bolosu. Amb tol, cal tenir present que en D
motuanum podria haver-hi un petit esbiaix de les dades perquè s'han interpretat menys enzims
(alguns enzims no interpretats com l'ACO o l' MDH semblaven fixats, cosa que faria davallar
295
BIOLOGIA m LA RHHOOUCOO EN AoMtMU«; A LA MEDiroutÀNu OCCIDENTAL
un xic aquesto vaJors). En ambdues espècies eis valors són superiors ais obtinguts en D
viridcscens (RICHTER t( al., 1994). Les llavors et D. mantornan presenten dormància (cf
capítol 3), la qual sovint s'interpreta com un mecanisme de dispersió de varâbilitat en el
temps que pot arribar a retardar o esmorteir l'efecte d'una possible selecció, permeten
mantenir alts nivells de variabili'Jit.
c) En ei subgènere Delphinium, els valors més alts de! nombre mitjà d'al.lels per locus
els enregistren D. Jere&gcri, D. ver&mtnse i £> pengrinum àrab 2,2-2,5. En l'altre extrem
hi ha D davisii, espècie endèmica d'iré« restringida i D. macroptíalum, població molt reduí da
amb una ecologia de dunes, en els dos casos amb 1,6 (en aquesta darrera espècie els valors
baixos també poden ser ocasionats per !a petita mida de la mostra). Tot i així, la majoria de
taxons presenten valors superiors a 2. Pel que fa al percentatge de loci polimòrfics, els valors
més alts correspondrien també a D. f avar gerì, espècie molt àmpliament estesa pel Marroc, i
dues espècies turques D. peregriman i D. virgatvm (63-72 %), mentre que els valors inferiors
els enregistren D davisii i algunes poblacions de D gracile i D. verdunenst amb un 36 %.
En general, les espècies peninsulars presenten una menor variabilitat que les nord-africancs
i les turques.
Aquesta disminució de la variabilitat genètica pot ser indicadora d'una possible erosió
genètica que sofreixen les espècies europees com D. verdumme. Són taxons amb una ecologia
en l'actualitat predominantment arvense. que sovint han estat perseguits amb herbicides o se
situen en t-rrenys que es llauren ràpidament després de la collittk per reduir T efecte de les
males hert es. En canvi, les espècies nord-afncanes mostren un caràcter encara expansiu com
ara ü favargerí Aquestes tendències que observem amb el nostre material justificarien la
inclusió de D verdumme entre Ics espècies amenaçades a França (OuviER el al., 1995).
d) HAMRJCK & GODI (19S9) efectuaren un recull de la diversitat isoenzimàtica
publicada —que, fins al moment actual, és el més ampli de què es disposa— i classifiquen
els taxons en base a 8 característiques: 1 ) el gran grup taxonòmic, 2) la forma vital. 3) l'abast
geogràfic, 4) la distribució regional. 5) el sistema reproductiu, ò) el mecanisme de dispersió
de les granes, 7) el mode de reproducció (sexual o asexual) i 8) la fenologia. Van analitzar
les dades a 3 nivells diferents: ¡'específic, l'interpoblacionai i i'mtrapoblacionai. Aquest darrer
és el nivell en què estem fent les comparacions. Segons aquests autors, les espècies de vida
Harga, àmpliament distribuïdes, que habiten en regions boreals temperades, ai.lògames,
anemòfil.les amb temps de fecunditat més llargs, que es dispersen pel vent i amb
característiques de comunitat més complexes, presenten els nivells de variabilitat
intrapoblacional més grans.
A nivell intrapoblacional, HAMRICK & GODT (¡oc. cit. ) no van trobar diferències de
diversitat isoenzimàtica entre anuals i perennes, que manifesten uns vaJors de Tordre de 1,4
per A i un 30 % per P, tot i que si detecten un increment marcat en les espècies perennes
llenyoses de »-ida Harp (1,7 i 50 %, respectivament). En tots els nostres taxons, els valors
obtinguts han estat notablement superiors, fins i tot, alguns més que les espècies llenyoses.
Tampoc hem detectat una determinada tendència de la variabilitat pel que fa al seu cicle vital.
296
Enfe anuals i perennes tail optate <pe te primeres fossin més variables perquè gaudeixen
d'un cicle vitti més cuit i rxrorporen els OBVIS poteries més ràpidament que tes perennes,
que. a més, poden produir descendència per via vegetativa, que fixa e¡s genotips. Però també
conüibueix a conservar la variabilitat, ja que també els genotips hcterozigots es fixen. Si les
espècies anuals presenten nivells de reproducció encreuada alts, s'espera que produeixin
homozigots. Ac jest fenomen és molt més dramàtic si s'autofecunden, doncs només la meitat
de la descendència d'heïerozigot serà heterozigota (sempre que no hi hagi ¿elecció contra els
boniozigots). D'altra banda, les anuals viuen en ambients més heterogenis i variat les (moltes
són espècies colonitzadores) i els efectes de la selecció poden ser més acusats.
D'altra banda, les espècies d'àrees restringides presenten menor variació que les
d'àmplia distribució (BARRET & K.OHN. 1991). Els valors mitjan: reportats en les espècies
endèmiques són A * 1,4 i P - 26,3 %, mentre que l'altre exttem, tes de distribució àmplia
són A - 1,7 i P » 43 % (HAIÄICK & GODT, Ï9SÇ). Els nostres valors són més alts, tot i que
en aquest cas sí que té lloc certa relació entre la mida de la població i el grau de variabilitat.
Pel que la a la distribució regional, les dades reportades (HAMRICK & GODT, /oc. cit.)
semblen indicar l'existència d*IBM gradació de la diversitat, sent major en les espècies boreals
temperades i menor en les tropicals. En aquest cas, cl tàxon d'alta muntanya (D moníanum}
mostra una major diversitat isoenzimàtica respecte de les altres espècies, de distribució
fonamentalment mediterrània, que ja aniria en aquest mateix sentit.
Comparativament, doncs, els nostres resultats superen els valors de variabilitat genètica
recollida per aquests autors per plantes amb les mateixes característiques biològiques. Respecte
a d'altres gèneres ée distribució mediterrània estudiats, aquests paràmetres són d'ordre similar
cnAiidr0cymbittm(CA\}iAPt. 1995)o£c5n/arifl(BüRGEK 1995), mentre que en O*irolophus
s'han obtingut valors mo*t més baixos (A * 1,4 i P = 12%) (GARMATJE. 1995).
e) Sense desmerèixer el valor indicatiu dels paràmetres A i P, l'heteroiigosi esperada
(He) tal vegada és el paràmetre més fiable per quantificar els nivells de variabilitat genètica
isoenzimacca de les poblacions naturals, ja que no depèn de l'arbitrarietat del concepte de
polimorfisme i és una mesura probabilistica que pot ser clarament definida en termes de
freqüència gènica.
L'heierozigosi esperada en les dues poblacions de D moníanum és mol* elevada
(0,307-0,389), el doble aproximadament que D boiosn (0.157-0,183), que s'assembla als
valors obtinguts en D viridescens (0,041-0,161 ) (RICHTER ei al., 1994). De fet, les poblacions
petites i aïllades sovint preseníer. una heterozigosi més baixa que les grans i referma el
possible estat de poblacions depauperades (BARRETT & KOMM, 1991) de BOLI s BOL2.
D'altra bande, les espècies tetraploides solen presentar valors més alts que els respectius
diploides (SOLTis & RIESENBERG, 1986; MACHON et d., 1995). En les nostres espècies
perennes, l'heterozigosi observada sempre Ita estat més petita que l'esperada, però mentre que
en les dues poblacions ée D. baiasti les diferències séti petites, en D moníanum són més
marcades Per tant, tot i que la poliploïdia de D. moníanum faci pensar en una fixació de
297
BIOLOGIA rt UÀ RMOBuaoo m floMiMac A u MMWO^MA acararnu.
l'heterozigositat pò- í'efecte conservador de les combinacions aJ.lèliqucs additives en
nombrosos gens (CRAWFORD, 1989). el nombre d'honozigots observats en aquesta especie és
molt superior als esperats. La desviació de ta llei (te Hardy-Wcinberg suggereix una
diploidització avançada.
L'interval de vanació de l'heterorigosi esperada ea el sah gènere Delphinium oscilla
entre 0,098 i 0.292. En la majori« de '.axons, rhcterozigosi obst vad; : l'esperada són força
diferents. A diferència de les perennai, algunes espècies anuals com D gracile. D. dovuti, D.
virgafum. D. balansae i D, macrvpctaiwn rheterozigosi observada és més gran que l'esperada,
per tant, s'observen més hcterozigots dels espejáis.
Comparant els resultats obtinguts amb els valors d'hctetozigosi esverada recollits per
HAMRICK & (}ODT (1989), els nostres valors en general son més elevats, especialment els de
D monianum. l'heterozigosi es comporta similarment als paiàmetres A i P. en les diverses
categories analitzades.
7.4.2. IMPLICACIONS REPRODUCTIVES
Respecte al mecanisme de pol.linització, les nostres dades de variabilitat genètica
s'apropen més als valors reportats per a les espècies anemóíilcs que son les que presenten una
major diversitat, mentre que en les entomòfiles (el tipus de poi.linització de les Delpkineae)
són més baixos (HAMRioc & GODT, 1989) En el mode de reproducció sexual i asexual
aquests autors no troben diferències significatives quant a variabilitat mtrapoblaciorul, tot i
que cal unir present que la reproducció asexual manté els genotipi. D'altra banda, el
mecanisme de dispersió de les granes pel vent sembla produir major variació isoennmàtka,
tes expansions i ornamentació de les granes dels nostres taxons sembla indicar que aquest
sistema és força habitual en la tribu (cf. apartat 3.6.).
En els taxons anuals, la majoria dels valors de l'índex de fixació de Wright (F) per
població (cf. taula 7JO.) estan propers a O, cosa que indica un equilibri entre homozigots i
heterongots» excepte en D peregrimun (0.255), D fwergeri (0.261-0,286) —són les
poblacions en què hem detectat una major variabilitat uoetuurtafka— i especialment la
població VER3 (0303), en les quals té lloc un excés d'homoagots El valor del coeficient r,
calculat a partir de F dóna, en la majoria de casos, valors prcpers a 1 que mdiqt-n que els
aparellaments son a l'atzar i. per tant, les taxes d'al.logàmia han de ser molt altes. Aquests
resultats es corresponen amb les taxes d'al logàmia obtingudes en els encreuaments controlats,
que són de Tordre del 70*80 % de ¡a producció de granes (cf. capítol 5). Per tant, a partir
d'aquestes dades podem inferir que aquestes espècies »enen un comportament bàsicament
tUòpm. Segons BROWN (1990) sen predominantment aDògames perquè s < 0.01.
Les desviacions d'aquest patró general ens poden ajudar a comprendre fenòmens que
tenen importància a escala poblacional. Per exemple, els elevats valors del coeficient
d'autngàmia v trobats en la població VER3. ens fa pensar en un possible efecte fundador
2Ü
EUCniOPORESI D°»OENZIMS
(MAYR. !%3), és a dir. restabliment d'una nova població que porta una petita fracció de la
variació genètica de I« població parental. La població VER3 creix al marge de la carretea,
ea una zona de temi remoguda i Is molt possible que s'hagi originat a partir d'un o pocs
individus, que posteriorment s'han anat escampant. La IM de BAKER (1955. 1%7) postula
que. atès que la probabilitat de dos o met propaguis fiad» una mateixa localitat és moh
minsa, h majoria d'efectes fundadors a illes tel estat ocasionats per un sol individu. Aquest
ha de iaia capacitat d'autofecundació per reeixir a fundar la nova població. Aquest tipus de
fenòmens reproductius (reforç et l'autogàmia en poblacions sistemàticament agredides)
podrien desembocar, a la llarga, en una dràstica disminució de la diversitat genètica, fenomen
conegut com a inbreeding depression —també detectat en algunes poblacions de 0 nelsonii
(WASER &. PRICE, 1994)—, que explicaria baixes tetes de diversitat genètica detectades en
poblacions europees de D verJúnense i que, per tant, estarien a la base de llur consideració
com a amenaçades (OLIVIER el ai. 1995).
Pel que fa a les dues espècies de perennes, els vaiors d'F són d'ordre relativament
similar i es troben dins el marge de variació de D \iridescens (RICHTER er al., 1994), Amb
tot, D Mosti manifesta un index de fixació lleugerament més petit, que es tradueix amb una
t més gran i, per taüt, comparativament a partir d'aquestes dades, són menys autògams que
0 monianum. Aquests valors no es corresponen amb els resultats obtinguts prèviament (c/
capítol 5), ja que empíricament hem trobat que D montunas es comporta com a al.logama
estricta mentre que D baiasti, en canvi, presenta certa autogàrrua espontània (de l'ordre d'un
20 % de producció de granes, tant en condicions experimentáis com de camp)
En D bolosn hem detectat una freqüència molt elevada vie robadors de néctar, però
en general no pol linitzen perquè visten les flors externament Per tant. en principi no
influiran en la variabilitat genètica d'aquestes plantes. D'altra banda, en la població Je là
Noguera (BOLI) varo detectar molts esftefjds del gènere Macroghsmm stellaîarum (cf.
capitol 4) que podrien afavorir les taxes d'autogàmia i geitonogàmia perquè ies visites són
menys sistemàtiques que les dels abellots. Aquesta podria ser una possible explicació de
perquè el valor de s (coeficient d'ai-togàmia) ¿s més alt en ía població BOL i. Aquest tipus
de pol Imitzadors tenen un gran p-iralclismc amb els colibrís que visiten les espècies
americanes de Delphinium (PYKE, 1978a; WASER, 1978; PRICE & WASER, 1979; RICHTER et
al.. 1994).
Les mesures isoenzjtnàtiques són el results; observable de la interacció de múltiples
variables que impliquen diferents factors biologies i la història evolutiva del tàxon. Per
discernir la influència d'aquestes interaccions sobre la variabilitat genètica és important
determinar l'efecte dels components intrapoblacicnals. interpoblaciorals i totals. La sevr
quamificacio es pot obtenir a partir de l'estadística de l'índex de fixació de Wright < F IV FÏT
1 Fn ). En la taula 7.1 !. hi ha representats aquests paràmetres per âls taxons en què teníem més
d'una població
0. fw-frgeri i 0, verdumme mostren un patró similar, en què el component de
variabilitat intrapoblacicnal (0,443 i 0,4$ 1 ) influeix mes que l'intcrpoblacional (0,051 i 0,073).
299
BntoGiA m ut KEPKODucctô m OBMNC«? * M
L'elevat valor de Fff (0.466 i 0.471) denota que aquestes espècies tampoc estar en equilibn.
per excés <f homozigots. Ea DL gracile, d component interpoblacional és més all (0.073) {¡ne
rintiapoblacional (0,039)» tot i que els valors són molt petits i propos. El component total
(0,109) és notablement menor que en tes dues espècies anteriors, cosa que indica un major
equilibri.
Les Aies espècies perennes mostren comportaments ben diferents. D monianwn
seguiria una tendència semblant a D. fovargcri í D. verdunense, però el component
interpoblacionai és profjorcionalment més alt. En D bolosii, el component interpoblacional
té més pes. però ei mal és proper a O i. per tant, estan en equilibri
Tot i això, remarquem que cal considerar iotes aquestes dades com una primera
estimació, ja que la mida de la rrostra, així com el nombre de enzims estudiats són
relativament baixos.
7.4,3. CONSIDERACIONS FER GRUPS
D.
D montanum. tot i ser una espècie endèmica, gaudeix d'una 'mportai.t variabilitat
genètica que denote un estat de la bona salut de Ics poblacions, tot i que es coneixen poques
localitats d'aquesta espècie (SIMÓN et al.. 1995), D'altra banda, és remarcable que k pressió
dels isards al Cadí (MON?) no sembla que afecti la variabilitat genètica, ja que de moment
r,o es detecten diferències importants entre ambdues poblacions, ni un excés d'hcterozigots
que denotí un increment de la reproducció vegetativa.
D.boloMÍ
La menor variabilitat genètics detectada en D. bolosn respecte a r al tra espècie perenne
pot set atribuïble, com hem indicat, a una menor mida de la població que produeix ur» efecte
important d "erosió genètica En aquest sentit, és remarcable que la població d'Ulldemolins
(BOL2). que nome« té un centenar d'individus, mostra valors inferiors a l'altra població
(BOL 1 ), que conté un miler d'individus Aquests resultats també s*mtuien en els encreuaments
mtcrpoblacionals. ja que BOL2 s'encreuava millor amb BOLI que mtrapoblac naiment (cf
capítol S). Aquesta menor v arabi li tai és un aspecte a tenir en compte en la seva conservació,
ja que la supervivència d'espècies a llarg termini depèn del manteniment d'una variabilitat
genètica suficient entre poblacions per adaptar-se a noves pressons de selecció portades pels
canvis mediambiemals (ScHONF.WALD-Cox, 1983).
Les does úniques poblacions conegudes d'aquesta espècie, mostren patrons de bandes
que són molt semblants i que comparteixen la majoria dels al Icls En la població de !a
Noguera hem detectat una petita diferència & escala de subooblacions en el PGI. Aquesta
300
població està situada en dues terrasses sobre el Segre, eis individus de la terrassa superior
mostren una banda tenyida a ia part inferior de! gel que no apareix e« els altres.
L'anàlisi de fes dato obtingudes en el subgènere Delphinium semblen indicar que hi
ha ate »veis de similaritaí eau« tes poblacions. Per verificar aquestes hipòtesis s*ban calculat
la identitat genètica de NB (1978), que mesura la semblança de les freqüències al lèliques
entre parells de poblacions Í es mou en un interval de O a 2 (cf. taula 7.11). Els valors
obtingut són relativament ait§% amb una mitjana de 0.814 i un interval de variació que oscilla
de 0,522 a 0,998, que confirmen aquesta gran semblança, c,uc també s'ha detectat a nivell
citogenètk (c/ capítol 6). la manca de barrerei genètiques d'encreuament (cf. capítol 5)
també donen suport a aquesta idea. Han detectat, en general, una major vanabi iitat genètica
que em les espècies perennes, que pot ser deguda al seu ekle més curt i a l'adaptació & nous
ambients.
Toies aquestes dades (citogenètiques. electróforètiqi!es i reproductives) denoten que és
un grup monofilètic. estable i de diferenciació força recent
A partir del test de MANTEL (1967). que determina sí els elernenis de dues matrius
ssmètriques presenten correlació, s'ha trobat que la variació genètica (identitat genètica) no
estava correlacionada significativament amb '•• distnbucsó geogràfica (r = 0.233). ni amb els
caràcters morfològics (r * C. 181), tot i que a grans trets si que s'intuïen aquestes tendències
(BLANCHE el a/., 1995) En ambdós casos, però, s està correlacionada en el sentit que r X
0. Aquests resultats poden ser deguts a que la mida de! mosír?'ge és petita o perquè realment
no és significatiu
A partir dels valors d'identitat genètica s'ha elaborat un cluster {cf. f gura 7.9.) que
expressa la relació entre els taxons estudiats basat en aquest paràmetre
301
BIOLOGIA m ta MMMBueaô m
* LA ttomMAN*
Taula 7.12. MATRIX DE DïSTÀKCffiS GEOGRÀFIQt'FS (PER SOBKE LA DIAGONAL) I
D'IDEN^ITAT GENÉTICA (PER SOTA) DC NEI (1978) EN EL
DELPHIMIM.
TiMB
FAVI FAV2 FAV3 OBC! MACI COSI BALI VEKI VtR3 (MAI GSA2 GRA3 DAVI pul VIRI
FAVI
»***»
30
130
540
220
423
MS 1460 1490 OSO 1100 1100 3?» 4510 MIO
FAV2
0,990 *****
125
560
200
460
400
F.AV3
0,991 0.99C *«**" 5»
190
415
453 1530 1550 1420 11 TO UTO 3960 4600 3740
CACI
0,7«
0.7W 0.114 »«*»* 750
175
MACI OJ21 0,145 WTi 0,f2 J ****" 650
1490 1510
265
940
<»50
1310 1130 1130 * JW 4530 3640
120
610
610 3390 4160 3290
580 1700 1120 1590 1340 1340 3ft3 4750 3S30
COS!
0,751 0.7W 0,104 0,fff 3.900 ***** 95 1010
,040
910
750
750 3370 4140 3260
BALI
0.777 0,103 OJ35 0,995 0,931» 0.9W **»** HOC
I1M
1010
650
650 3410 4150 3290
VER!
O.W2 0,115 O.Ì26 0,^0 0,^ 0,132 0,170 *****
VER3
0,115 O.S29 0,133 OJ73 0.165 0,127 O.S51 0,993 ***** 140
420
415 2610 3400 24»
ORAI
O.W7 OJI9 0,102 CJ12 0,755 0,664 0,702 O.iW 0,174 ***** 315
310 2660 3500 2710
G»A2
OJÖ6 0,322 O.ÌW O.WI 0,?62 0,641 0.éS2 O.S75 O.S6S 0,991 *****
GRA3
0,7t2 0,791 0.711 0,646 0,775 0,60? 0,636 0,14! 0,141 0.972 0,915 **»* 2760 3530 2730
DAVI
0,665 0.671 OJOI 0,901 O.S01 O.S91 O.S92 0.759 0.75S 0,514 0.565 0.522 **** 830
PEK1
0,749 0.7W 0,779 0,903 O.S75 0.933 O.IS7 0,177 OJ96 C.752 C.739 0.739 0,830 ***** 190
VIRI
0,746 0,733 0,741 O.Ì56 0,113 0,797 O.S19 0.925 0,939 0,769 0.755 0,724 0,152 U.S5I ****"
Les» diswncici s'expressen a km
302
120 160 m
365 25«» 3350 2250
5 2760 3530 2730
520
o. st
e. i?
t, tí
t.ii
0.93
Ô, il
1,00
** FAVI
*
»
*
*
*******
•
** FÄV2
« GUAI
*
* ** *
*
«»*» amo
•• OSCI
»**
*
*
###*
#
*
*»»» COS ï
*
w
»
»»
*
8,se
8,S?
e, ?3
5. to
o, ti
Figura ? J. Anàlisi dmttr d« hi identitat
Percentatge de desviació
Correlarle cofenetíei - 0.774
303
1,00
m cl subgènere Delphinium.
* 930?
S- CONCLUSIONS
S ha dut a terme una prospecció 4e
ta
reproducm a de la
Dclpturtfot a
la Mediterrani* occidental S'han analitzat 21 taxons, que pertanyen ais gèneres Aconttum.
Dflphtnium i C(tsohJa
i.- La
de ks De^ptàneae
adaptada a la poi.limtzició per
a) £1 penant es petaloide i
b) Mostren
brillants, vius. bàsicament gammes de
o violats i, menys
grocs.
oTOSAS,fi« fan Ic- corol·les
visibles.
c) Presenten
i hercogam:a
Existeixen dos models diferenciats d'inflorescències
a) Fn Íes especie? perennes, ka
té una estructura de
poc o
ramificat i compacte cut
«n floració
a ta periode de
temp* limitât
I»i En les especies anua!5. la
és
i
oberta, amb
possibilitat d emissió de
de
2 - Les
ée
fes
ei nectar
í »vint
de netta- Sé«
nectanferes.
anà producció
de 6- ' 7 M l en les
perennes i de 14 pi ea h» anuals, i una
de «eres «lla de] 40-60 %. La
àe nectar no eüà directament relacionada amb la
de l'esperó, sino oes
ta
(loral
LA ' ribvKió del néctar produït diris de les inflorescències te implicaciofu importants
en e* • >Jei de voi érfs pol Imitzadors. Lei
(situades s la
dels ra> BI)
una producció de nec^r
e!e%ada que no p« ks
(situades ta
mes
apicalmcni) Això afsvoreix l'elecció d'una tlor
situada hasaiment a la
per part dels
que. alea l'existència de
dicogamia-hercogàmia. potència l'ul.logàrnia
BIOLOGIA ai u» MMKXXXCIÔ 0« Datmmm *yk WKtmttAm*
A més éel néctar, que pot ser considerat con la recompensa principal, la gran
producció pol linict pot ser utilitzada com a recompensa pels pol.iinitzadors menys específics.
j.-AconitumiehsubgéntTttDelphinasTnimi Oligopbyilon k Delphinium són plantes
¿c cick perenne que es comporten com a geòfils Els subgèneres Staphisagria i Delphinium
i d gènere Consolida son piantes de cicle anual o teròfits. Les espècies dei subgènere
Siaphisagria, considerat tradicionalment con a biennaí. sempre s'han comportat com a anuals
estrictes.
Les espècies perennes presenten unes taxes de germinació rruh més baixes (0-70 %)
que tes aní»'' (2S-8U %)» un rite» de desenvolupament molt mis tait • no sempre floreixen
el primer any En tots els taxons, ei pende de germinació és força llarg, d'uns 30 dies,
aproximadament A la memóna s'aporten dades sobte el desenvolupament, la fenologia í ¡oral,
ei, mecanismes de dispersió i hi maduració de les granes d'aquests taxons.
Les espècies perennes poden reproduir-se vegetali \ ameni per fragmentació dels òrgans
(mels i ruâmes).
4.- La biologia de ia pol hnstzaaó s'ha estudiat a partir de 21 ? hores de censos en el
de 22 poblacions Podem concloure que els himcnòpters son els visitants florals
mes freqüents i contenen els pol.'iniîzadors nés efectius, principalment abellots del gènere
Bambús La
divemtaf d'espècies de Bomhus és a les zones d'alta muntanya, en
Aíonnum i D monianum. i disminueix marcadament a les poblacions de zones ahitudinalment
baixes En els taxons
pren més importància el gènere Jmtgilla. de manera molt
notabie en fes poblacions nord-alricanes Els ícpiuòpters obsen ats nociés cerquen nectar i
l'efectivitat com a pol linitzadors és baixa L'espècie Macroghs^nm steUatarwn l'hem censat
a pol Imitzador en la majoria de poblacions de Delphinium. Els lepidòpters no visiten de
manera legal les
d "aconits peí limitacions morfològiques, ja que no poden corbar les
1 l«rgues espmtrompev La resta d'ordres d'insectes (dipters. coïeòpters i heteròpters) poder,
comportar-se
a pol hrutzadors de manen accidentai.
à
Les diferències d espectres de \ rsitants florals i pol iinitzadors semblen més degudes
to ¿isponiblc que a diferències morfològiques, ja que la gran diversitat de morfologies
ne repercuteix substancialmc.it en ei comportament dels \ectors
S'han detectat fenòmens de robatori de nectar en poblacions d M lycocionum. D
montünvm. D. bolom. D gracile t C. ajacis, a causa, en la majoria de casos, de limitacions
de li morfologia floral. Tot i així. no nen trote una correlació entre h llargada dels ncc-aris
i les probóscides deis vectors. L'anàlisi de les càrregues pol Uniques dels insectes capturats
demostra que aquests vectors see predominantment o!«}?oièctics, ja que ei pol.ien de
Delphineüt és el majoritari.
306
CONCLUSIOHS
5.- Per a l'estudi dels sistemes reproductius s'han dut a terme més de 4.200
encreuaments, els quals ens han permès concloure que es tracta de plantes fonamentalment
al.lògames, parcialment autocompatibles. Es poden diferenciar diversos models reproductius:
a) Plantes esüict?jTicnt al.lògames (A. napellus^ A. anthora, D. montanum).
h) Plantes amb taxes d'autogàmia clarament inferior a les d'al.logàmia (A. fycoctonum,
sèrie Fissa, sèrie Pentagyna, subgènere Delphinium, Consolida).
c) Plantes amb taxes d'autogàmia molt elevades properes o superiors a les
d'al.logàmia (subgènere Staphisagria).
Totes les plantes són autocompatibles. L'augment de les taxes d'autogàmia és causat
perquè rbercogàmia no és completa (es produeixen contactes estam-estigma), mentre que la
proteràndria és marcada en totes les estirps. No s'han detectat fenòmens de partenogènesi.
Els valors de la relació P/O obtinguts indiquen que tots els taxons de Delphmeae
estudiats són al.lògams facultadas excepte D. Staphisagria, que s'allunya molt dels valors
proposats per CRUDEN (1977) i que seria al.lògam obligat. A grans trets, els valors de P/O
donen suport al tipus de sistema reproductiu en base als encreuaments assajats.
6.- Del programa d'encreuaments interespecífics duts a terme es conclou que:
a) Les hibridacions entre espècies filogenèticament properes de Delphinium han
produït granes viables en un percentatge elevat (34-78 %). Això suggereix 1?.
feblesa de barreres genètiques, tant entre les espècies anuals com entre les
espècies perennes assajades.
b) Els encreuaments entre espècies de Delphinium que pertanyen a subgèneres
diferents han donat percentatges de granes viables molt baixos o nuls (0-0,7%).
c) Les hibridacions entre les espècies de Consolida assajades han donat percentatges
de granes també baixos (4-34 %). Aquest fet és demostratiu d'un model de
diversificació i aïllament interespecífic notablement diferent al de les espècies
anuals de Delphinium amb les quals han estat relacionades segons models
taxonòmics obsolets.
7.- A partir del control citogenétic de 18 poblacions no s'han detectat anomalies ni
aberracions cromosòmiques, ni alteracions del cariotip que poguessin comprometre l'èxit del
programa d'encreuaments. S'han observat dos nombres de hase: x=8 en la majoria de taxons
(és el nombre predominant de la tribu) i x=9 en D, holosii i D Staphisagria. En l'àrea
d'estudi, la poliploïdia només s'ha détectât en les espècies d'Aconitum i D montanum. Pel
que fa al cariotip, es diferencien 3 grups:
a) Cariotips que presenten el model tipus de la tribu, amb dues parelles de
cromosomes llargs (2n=16).
b) Cariotips amb una parella de cromoson« s llargs (2n=16).
c) Cariotips amb una parella de cromosomes »iargs (2n=18).
307
BIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ ü« Dm/nimm A LA MEDITERRÀNIA OCODENTAL
En relació als encreuaments interespccifics, no sembla que les diferències de nombres
cromosòmics (2n=l6 i 2n=18) entre taxons molt propers a nivell de subgènere, sigui ima
barrera genètica important en la formació d'híbrids.
8.- L'estudi electroforèctic ha permès resoldre 13 sistemes isoenzimàtics. S'ha analitzat
la diversitat genérica per mitjà de l'estudi dels paràmetres P (percentatge de ¡oci poümòrfics),
A (nombre mitjà d'aLlels per locus). Ho i He (heterozigosi observada i esperada,
respectivament). Els grups supervisáis han estat:
a) D. moniaman, que mostra una gran variabilitat genètica intra- i interpoblacional. Els
valors d*A (2,5-2,8) notablement elevats es corresponen amb la superior
diversitat genètica esperable en un tetraploide.
b) D. bolostij que mostra una escassa diversitat (valors d'/4 entre 1,7 i 1,8),
probablement a causa de fenòmens d'auto fecundació i de la petita mida de les
poblacions. L'erosió genètica observada reclama una atenció especial sobre
Festat de conservació d'aquesta espècie.
c) Subgènere Delphinium, que permet detectar certa correlació entre la diversitat
genètica obtinguda i les distàncies geogràfiques entre poblacions estudiades. Els
valors d'A oscii.len entre 1,6 i 2,5. La gran similitud isoenamàtica que
concorda amb les similituds morfològiques, citogenètiques i la pràctica
absència de barreres reproductives, ens suggereix que es tracta d'un grup
monofilètic, de diferenciació recent i amb una escassa divergència genètica.
S'ha calculat també els índexs de fixació de Wright (F) i les taxes d'autogàmia a partir
del coeficient s. Aquesta estimació dels sistemes reproductius per mitjà de relectroforesi
d'isoenzims és coincident, a grans trets, amb els resultats dels encreuaments assajats.
9.- Dels estudis realitzats en aquesta memòria se'n desprenen algunes conclusions de
tipus taxonòmic:
9.1.- Totes les espècies i poblacions estudiades del subgènere Staphisagria sempre
s'han comportat com a anuals estrictes. Per tant, el caràcter taxonòmic anualbiennal no pot ser utilitzat com proposen alguns autors.
9.2.- El ïàxon descrit com a D fission subsp. fontqueri ha resultat ser un sinònim de
ü. bolosü a partir de les coincidències amb el nombre cromosòmic, els trets
morfològics bàsics i els patrons de bandes isoenzimàtiques molt similars.
9.3.- A partir dels encreuaments interespecífics en Delphinium i Consolida es referma
la proximitat de les espècies que pertanyen al mateix subgènere i la poca
afinitat entre les espècies de subgèneres i seccions diferents. Això referma que
les
taxonòmiques supraespecifiques estan fundades a partir d'afinitats
filogenetiques.
308
JL·
CONCLUSIONS
10.- El model de diversitat de les Delphineae existent a k Mediterrània occidental
presenta unes caractéristiques pròpies i tn percentatge d'endemismes molt elevat (el 70 % de
les especies estan restringides). Ets fenòmens reproductius han jugat un paper cabdal en aquest
procés de diferenciació. Podem indicar, com a tendències principals:
10.].- Tendència a k simplificació de la morfologia floral de les espècies anuals
mediterrànies, amb una reducció del nombre d*estams, de la producció de
pollen per antera i del nombre de primordis; els pètals laterals de Delphinium
perden els cilis i aquestes peces desapareixen en Consolida. D'altra banda, té
lloc un increment de la producció de flors i de ramificacions, adoptant una
inflorescència més paniculiforme i oberta que les perennes, que permet una
eclosió més gradual de les flors. També s'observa un augment de les taxes
d'autogàmia.
10.2.- El subgènere Staphisagria mostra un conjunt d'estratègies reproductives molt
divergents i originals dins les Delphineae mediterrànies que comporta una
reducció de la llargada de l'esperó, una reducció dràstica del nombre de granes,
un increment significatiu de la mida de la grana i un increment notable de les
taxes d'autogàmia.
10.3.- Els principals mecanismes d'aïllament reproductiu de les Delphineae són
geogràfics, fenològica i en algun cas, ecològics. L'aïllament genètic observat
és molt feble.
309
9. BIBLIOGRAFIA
ASOUCAYA. A. 1983. Les Bes d'Hyèrcs: Comparaisons floristiques avec les Maures et la Corse. Liens pbytogéograpfaiques.
Diplôme d'Études Aprofondics (inèd.) Université d'Abc-Marseille. 3.
AFIFY, A. 1933. Chromosome form and behîvior in diploid nnd ictraploid .iconstum. J Genêt. 27(2): 239-318.
ALFOR0, D V |075 Bumblebees Davis-Poynter Londres
ALTAMURA, L... M- COLASAKTE & G D'AMATO 1984. Numeri cromosomici per la flora «aliai». 1012-1036 Inform Bol
Itti. '6: 261-270
AL-ICBJDAR. R K. & A. J. RICHARDS 198i. Chromosomal indications of evoluti «wry trends in the genus Delphinium L
Criologia 4é 623-é33
ANGOSTO. T. U, BüEwo. M M. DELGADO. M GALLARDO, M. I SANCHEZ-CALLE & A J MAULLA 1990 A BA and
poi) amine contents of Aconitum nevadense seeds and some histológica!, hwtochemica!» ukrastructural aspects of the coat
in relatori to its ecologi. Physiol PI. 79(2 parti) 129
AJUSTA. M. 1994. Supervivencia de las plántulas de Abies pinsapo Boiss. sn su hàbrtai natura!. Anales lard. Bot, Madrid
51(2): ¡93-Í 98
AWSTA. M & S. TALAVERA 1995 Producción de piAas y ciclos de -oscchas en Abtei pinsapo Boiss. Anales Jard Bot.
Madrid 53(1) 5-12
AWSTA. M.. S TALAVERA & J HERRERA 1992 VwbükSad y germinictén de las semillas de Âbtti pinsapo Bons Acta Bot
MalacHana 17: 223-228
ARROYO.]. 1988a Geographic vanttion of flowenng phenology ¡n twenty-six common shrubs in SW Spain. Flora 184:
43-49
ARROYO. J. I988b Atribuios fteraks y fenología de It floración en matorrates «kl Sur de Espafta Lapscalia 15(1) 43-78
ARROYO. J 1990 Ritmos climátkos y floración en los matorrales del SW de Esptfta Lagascai« 16(1): 25-50
ARULSBUR, S,. D E. PARFTTT. W BERES &. P. E. HAHSCHE. I9S6 Genetk of matole dehydrogenise isozyrncs in the peach
J Hoed Ti: 49-51
AKASO, J A i PEDROL 1991 De plantis vmetihritus praseittm ibericis FwiH}«:ría 3l: Î35-I40
AWUVtUUS. C. 118?. Ober dic Blftle und die Befruchtung von Àcanitum fyi-ecionum L. Bot CenWlbl Deuischl 29:
125-121
311
BIOLOGIA m LA REPRODUCCIÓ m uamwE« A LA MEEMTERKÂNIA OCCIDENTAL
AYiRBE, L. & J. L CBUESUELA. Ì9KL Germinación de especies endémicas españolas Ansies !nsL N«c Invest Agrar., Ser.
Forestal 6: 17-41.
BAIGES. J. G, X. ESPADALER át C. BLANCHE. 1991. Seed dispersal by «jits in West Mediterranean Euphorbia species. Bot.
Out», 10: 657-705.
BABJEY. L. H. 1939. The garden of Larkspurs. The MacMilian Co. Nova York.
BAKER, H. G. 1955. Self incompatibility and stabltshmcn: tfter "longdistance" dispersal. Evolution 9: 347-349.
BAKER. H. G. 196?. Support for Baker's Law as a rule. Evolution 21: 853-856
BAKER. H. G. 1975. Sugar concentrations in nectars from hummingbird flowers Biotropica 7: 37-41.
BAKER. H G. & I. BAKER 1975 Studies of nectar-constitution and plant-poliinator coevolution. In L E Gilbert & P. H
Raven (eds,). Coevohition of Animals and Plants' 100-140. Texas University Press Austin.
BAKER. H. G. & I. BAKER 1977 Imraspecific constancy of floral nectar amino acid complements. Bot. Gaz. (London)
138(2): 183-191.
BAKER. H G. & I. BAKER 1979. Sugar ratios in nectars Phytochem. Bull 12: 43-45
BAKER. H. G. & I BAKER. 1982. Chemical constituents of nectar in relation to pollination mechanisms and phylogeny. In
M. H. Nitecki (ed.). Biochemical aspects of evolutionary biology: 131-171. Proceedings of 4th annual spring systematic
Symposium. University of Chicago Press Chicago.
BAKER. H. G. & I. BAKER. 1983, Fiorai nectar sugar constituents in relation to pollinator type In C E. Jones & R. J Little
(eds.). Handbook of Experimental Pollination Biology: 1 1 7-1 4 i Van Nostrand Remhold Company Nova York
BAKER. H G. & I BAKER. 1986. The occurrence and significance of aminoàcids in floral nectar plant PI. Syst Evo!. 151:
175-186
BAKER, H G & P. D. H'JRD 1968 Intrafloral ecology Ann. Rev Eniomol. 13: 385-414
BAKER, I. 1 979. Methods for the determmatio,! of volume* and sugar concentrations from nectar spots on paper. Phytocncm.
Bull. 12 40-42
BAKER, I & H. 6 BAKER. 1976 Analysis of tmino acids tn flower nectars of hybrids and their parents, with phylogeneiic
implications New Phytologist 76(1) 87-98.
BALTISBEHGER, M. & A CHARPW 1989 Chromos wnenzâhlungen von Gilben Boquct Ber Geobot Inst. ETH, Stiftung
Rabel 55 246-261.
BALLERÒ. M à I FEESU. 1992 Li piante di uso officinale nella barbata di Seuì (Sardegna Centrale). Fitoterapia 64:
141-150
BARBER. A 1980 Annual Delphiniums, the larkspurs and others Delphinium Soc Year Book 1980 77-82.
BARRET. S C. H. & C G ECKERT. 1990 Variation and evclution of mating systems in seed planu. In S Kawano (cd K
Biological approaches and evohranary trends in plants: 229-254 Academic Press Londres
BARRETT, S. C li ft K. HQ-ENURM. 1987 The reproductive biology of boreal forest herbs. 1 Breeding systems and
Pollination Cañad. J. Bot 65(10): 2036-2046
312
BIBLIOGRAFIA
BARRÌ!, S C. H. & J. R. KOMM 1991. Genetic and evolutionary consequences of small poputaiion size in plane:
Implications tar conservation, /n D. A. Ftlk Si K. E, Holsinger (eds.X Genetic and conservation of rare plant.: 3*30, Oxford
Unive«% Press. l*w* York.
BARTH. F. G. 19S5. Insects and flowers. The biology of a partnership Princetown Univcrsiw Press. Pnncetown.
BARTON, L V. 1932. Effect of storage on the vitality of Dtlph.nmm seeds. Contr. Boyce Thompson test PI. Res. 4:
141-153.
BAKTW. L V. 1935. Germination of Delphinium seeds. Contr. 805 --e Thompson Inst. PL Res. ?{4): 405-409.
BASAK. S L. & & H. K. JAIN, 1963. Autonomous and interrelated formation of chiasma in Delphinium chromosomes.
Chromosoma 13: 577-587
BASK.IN. C, C. & i. M BASWN 1994. Deep complex morphophysiologica) dormancy* in seeds of the mesk woodland herb
Delphinium tricorne. International J. PI. Sci. 155(6). 738-743.
BASKIN. J. M, & C. C. BASKIN. 1974. Some aspects of the aitfoccotogy of prairie larkspur (Delphinium virescens) in
Tennessee cedar glades. Aruer. Midi. Naturalist 92(1): 58-71.
BASKIN. J. M. & C. CLAUDE. 1968. Germination and dormancy in cedar glad: plants, 2. Delphinium virescens. ¡. Tennessee
Acid. Sci. 43(4) U5-116
BASSETT, D !992. Propagation of Delphiniums by taking cuttings. Delphinium Soc Year Book 1992 39-46
BASSETT, S. E. 1990. Modem garden Delphiniums. Collect. Bot (Barcelona) 19: \Z 3- 1 60
BA TEMAN, A J. S 952. Self-auloincompatibility systems in angiosperms. Heredity 6: 285-310.
BAUER, P. J 1983. Bumblcbre pollination relationships on the beartooth plateau tundra of southern montana. Amer. J. Bot.
70(1): ¡34-144.
BAW„. K S & J H. BEACH. 1981 Evolution of sexual systems in flowering plants Ann. Missouri BOL Gard 68: 254-274
BAZZJCHELL!, G 1967 Studi del ciclo del Leacanthemum airatum (Jacq ) DC sensu ampio Ann Bot (Rome) 29: 835-891
BEADLE. G. W 1963. Genetics and modern biology, American Philosophical Society Filadelphia
BEATTIE. A. J. 1985. The evolytionary ecology of ant-plant raitualisms, Cambridge Universi^ Press. Cambridge
BECKMAN, I. 1928. Krcuzungsuntersuchungen an Delphinium orientale Hereditas 11: 107-128.
BENN, M H & J M. JACYI*O. 1983 The Toxicology and Pharmacology of Dterpenoid Alkaloids In W. Pelletier (ed ).
Alkaloids Chemical and Biological Perspectives i 153-208 John Wiky & Sons. Nova York.
BENTLEY. B & T ELIAS 1983. The biology of nectaries Columbia University Press Nova York
BENTZER, B.. R. v. BOTHMER. L. EHOSTOAND. M. GUSTAFSSON & S. SHOOERW 1971 Some sources of error in the
determination of arm ratios of chromosomes. Bot Noi 124: 65-74.
. SHE, L.. M PWKAS & M TQRCK 1986. Les plantes dans la lerapíUíkjue moderne (2 ed ) Maloine
SA Paris
BENZWO. L 1970. OK spomcntwicklung de blute von Delphinium Toum (Ranunculaceac). Preslia 42 249-255
313
BIOLOGIA DE u REPRODUCCIÓ m DEWHIKEAK A LA MEDTTERAANIA OCCIDENTAL
BEST. L S. & P BlölZYCHUDEK 1982. Pollinator behavior foraging on floxglove (Digitalis purpurea): A lest of a new
model. Evolution 36{l):
bŒJUYCHUDEK P. 1981. Pollinator limiuüon of pieni reproductive effort Amer Naturalist 117: 838-8*0
Bis. S. S.. H. K. THAK.UF. & G. S. CHATHA 198?. Chromosomal studies in cenáis members of Ranunculaceae and
Menitpermaceat Proc. uidsan Se». Ccngr Assoc 74(3, VI): 184- ¡85.
BLANCHE. C. 1990. Delphinium L. Subgcn. Dtlphmium. origin and evolutionary trends. Collect Bot (Barcelona) 19 73-93
BLANCHE, C 1991. Revistó biosistemàt.ca del geatre Delphinium L. a la Peninsula ibèrica i a ics Illes Balears Arxius de
la Secció de Ciències 98. Irutini! d'Estudis Catalans. Barcelona
BLANCHE, C. & J. MOLERÒ 19S3. Delphinium bolosii sp. nova. Étude de sa position systématique dans la ser. Fissa B.
Pawl. Candolka 38: 709-716.
E'-ANCHÉ, C. A J. MOLERÒ, 1986 Delphinium. In S. Castroviejc. M. Lainz. G. López Gonzalez, P. Montserrat, F. Mufloz
Garmendia, J. Paiva & L. Villar (eds.), Flora Ibérica {Lycopodvceae-Papaitraceat} \; 242-251 Real Jardín Botánico de
Madrid, CS.l.C. Madrid.
BLANCHE, C A A. Ron«) (eds ). 1990. Current research on the mbe Delphineoe Warming (Ranuncuioeeot). Collect Bot
(Barcelona) 19
BLANCHE. C., C. BENEDÌ & J VALLÈS. 1985 Chromosome reports. [In A Löve (ed.), IOPB chn..nosome number reports.)
Taxon 34 349
3LANCHÈ. C.. J M<Ä£RO A J SIMON. 1987. Données cvnotaxonomiques sur les Consolida (DC ) S F
(Ranuncuhc'ae) en Méditerranée Occidentale. Saussurca 18: 1-10
Gray
BLANCHE. C . J. MOLERÒ & J SIMON. 1990. Cytotaasonomy of North African species of Delphinium L sect. Delphinium
(RanuiKviaceae), Collect Bot (Barcelona) 18: 59-74
BLANCHE, C-, J. MOLERÒ, M BOSCH & J. SIMON La dísploídie dans la tribu Dflphtneœ. Bocconea (en premsa)
BLAiCHÉ, C . J MOLERÒ. A. ROVIRA. J. SIMON & M. BOSCH. 1995. Delphinium L. subgen Delphinium in tht fbcnan
Peninsula and North Africa: A new taxonomsc approach VIII Meeting OPTIMA Llibre de resums: 15 Sevilla.
BOCQUET. G., B. WILD» & H, KJEFER. 1978. The messinian modcl-A new outlook for the floristics and systemaiics of the
Mediterranean area. Candolka 38: 269-287.
BOGGS. C. L 1988. Rates of nectar feeding in b
2 289-295
•? . effect of sex. size, age and nectar concentration. Functional Eco!,
BoucHOvstUKH, Z., V. GRIF. T. MAT*EJEVA & O. ZAKHARYEVA. 1969. Chromosome Numbers of Flowering Plany
Academy of Science USSR. Leningrad.
BOLOS. O . J VtGO. R. M MASALI.ES & J M. NINOT 1990 Flora Manual dels Països Catalans Pòrtic Barcelona
BOLTEN, A. B. & P. FEINSÎNGER. 1978. Why do hummingbird flowers secrete dilute nectar5 Biotropica IO: 307-309
BOLTEN, A, B.. P. FEINSINGER & H G BAKER. 1979. On the calculation of sugar concentration in flower nectar Oeco!.
(Berlin) 41: 301-304.
BONET, A, 1991. Biologia floral d'un« brolla caldcóla de la serra de Collserola Tesi de llicenciatura (inèd ). Facultat de
Biologia Universität de Barcelona. Barcelona.
314
r,
BIBLIOGRAFIA
BORGEN. L. 1995. Genetic differentiation in atdemk Lobulana (Brassicactot) in the Canary Islands. VII] Meeting
OFTAÍA. Llitae de resums: 75. Sevilla.
BÔN1CKE. L, 1911. Zur Kenmis der Prophasea der heterotypischen Teilung einig«.* rollcnmutterzellen. Ber. Deutsch Bot.
Ges. 29(2): 59-65.
BOSCH. J. (9S6, Insectos ílorícoías y polinización en un matorral de romero. Tesi oc llicenciatura (inèd.), Faculta: de
Biologia Universitat de Barcelona. Barcelona.
BOSCH. J. 1992. Osmio cornuta (Lair.) (Hymenoptera. Mfgachiliéae) como poliniza lor potencia! de almendros Tesi
doctoral (mea.). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Barcelona.
BOSCH. i. 1994. The nesting behaviour of the mason bee Osma cornuta (Latr.) with special reference to ils pollinating
potential \Hymtnop:era. Megochilidae). Apidologie 25: 84-93.
BOSOl. J & M. BLAS. 1994. Foraging behaviour and pollinating efficency of Osmio cornuta and Apis melkfera on Almond
(Hymenoptera* Mrgachitidae and Apidae). Appi. Enlomol. Zoos. 29(1) 1-9.
BOSCH, J.. M. BLAS & A. LACASA. 1992. Osmta cornuta (Hytns. ,ap¡era, Megachilídc'}. un nuevo poiinizador part ios
almendros Fruticultura Profesional 44: 65-71.
BOSCH. M. 1993. Contribució ai coneixement de la biologia de la reproducció en el gènere Delphinium L (Ranunculaceae).
Tesi de llicenciatura (inèd.) Facultat de Farmern, Universität de Barcelona. Barcelona.
BOULOS. L. 1983. Medicinal plan» of NiHth Africa. Reference Publications. Algonac
BRIAN. A. D. 1954a. The foraging of Bumblebees. Part 1. Foraging behaviour. Bee World 35: 61-67
BRIAN. A. D I954b. The foraging of Bumblebees Part II Bumblebees as pollinators Bee World 35 81-91
BRIAN, A. D. ¡957 Differences m the flowers visited from species of bumblebees aid their causes. J. Animal Ecol. 26:
71-98
BRÎNIÎ. D. E. 19SO. Reproduction and variation in Aconitum columbtanum (Ranunculaceae) with emphasis on California
populations Amer J Bot. 67(3) 263-273
BRINK. D E. 1982 A bonanza-blank pollinator rrward schedule in Delphinium nelsonn (Ran-tnculaceae) Occol (Berlin)
52: 292-294
BRINK, D. E. A. J. M. J. DE WET 1980 Interpopuhtion vanation in nectar production in Aconitum columbianum
(Reattncvlaceael Oeco! (Beriir») 47: 160-163.
BROWN. A H. D. 1979 Enzyme polymorphism in plant populations Thcor. Pop Biol. 15: 1-42.
BROWN. A H D 1990 Genetic characterization of plant mating systems In A. H D Brown. M T Clegg. A. L Khaler
& B. S. Weir (eds.i. Plant populatwn genetics, breeding and genetic resources: 145-162. Smuaer Associates. Sunderland
BRO*x. A H D & B S WBR I9S3 Measuring genetk variability in plant populations in S D Tankiley & T J Onon
(cds.). Isozyrm in Ptar: Genetks and Breeding: 219-239 Eisevier Science Publishers Amsterdam
BROWN. A. H. D . S. C. H. BARJÜT &G,f MORAF 1985. Mating system estimauon in forest trees models, methods and
meaniiigs in H R. Gregorius (ed \, Population genetics in forestry: 32-49 Springer Verlag. Novi York
. A H D . J S, BLRDON & A M. JAROSZ 1989. Isozjme analysts of plant mating systems In D E Soltis & P. S
Sote (eds.), Isozymes in Plant Biolog) 73-86. Dioscorides Press Portland
315
BIOLOGIA «i t* iwMüueao m öswBwwr * LA &ÜMBOAÄA
BROWN, A H. D . M. T, QJQG, A. L. KHALER A B S . WER. 1990. Plant popuUiion genetics, breeding and genetic
resources. Sinuacr Associates Sunderland.
BRLtMrrr. R. K. &. C. E POWELL. 1992. Authors of Plant Names. Royal Botanr Gantas. K,ew,
BUNDERSON. F. B. M. H RALPHS. J O. EVANS, C. A. CALL & D. B NIELSEN. 1995. Carpeied roller application of
herbicides for larkspur (Delphinium sp.) control. Weed Technol. 9(2): 392496.
BÙRQUEZ. A & S A CORBET 1991. Do flowers reabsorb nectar? Function»! Ecol. 5(3). 369-379
CAMERARIUS, R j. 1694. De sextt plantarum epistola, la M MObins (ed.), Ostwald klassikcn der Exacten Wissenschaften
IOS. Wilhern Engebnann. Leipzig.
CAMPBELL, C. S., N. FAMOUS & M. G. ZUCK. 1986. Pollination biology of Primule laureniutnc (Primulactae) m Maine.
Rhodora 88: 253-260.
CAMPO. G & S ROMANO 1995. Numeri cromoscmici per la flora italiana. 1346-1357. Inform Bot loti. 27: 26-34.
CANDOLLE, A. P. DE. 1817. Aconitam, Delphinium. In Regni Vegetabilis Systema Naturak I: 340-381. Paris.
CAPPELETO. E. & L POLDlNt. 1984. Seed morphology in some European Aconites (Aconitum, Ramtnculaceae). PI S\-s:.
EvoL 145: 193-201.
CARPENTER. W. P. & ). F. BOUCHER. 1992. Temperature requeriments for the storage and germination of Delpfiir,tum j.
cuitorum seed. Hortscience 27(9): 989-992
CASTRO, L. 1988. Sobre Bambus (Mtgabamims) reintgieHw (RasmonL Î983) (Hym.. Apidae). Bol Asoc. Esp Entomol
12: 28S-2SÍ
CAUJAPÉ, J. 1995. Aplicació del concepte d'i'biqüitai i raresa al.lchca a 6 espècies del gènere Androcymbium
(ColcHicaceae). Tesi doctoral (inèd ) Facultat de Biologia. Universitat Barcelona Barcelona.
CHAN, T. 1994. Aconitine Poisoning: A global perspective. Vet. Human Toxicol 36(4): 326-328.
CHARLESWORTH, D. & B CHARLESWORTH, 1981 Allocation of resources to male and femak functions in hermaphrodites
Biol. i Lmnean Soc. 15: 57-74
V, E. L 1979. Simultaneous hermaphro¿iüsm and sexual selection Proc. Nati Acad Sci 76: 2480-2482
CHARNOV, E. L. 1982. The theory of sex allocation. Princetown University Press. Nova Jersei.
CHATER. A. 0 1993. Consolida (DC.) S.F. Gray. In T. G Tutin. N. A. Burgès. A O. Chater. J R. Edmonson, V. H.
Heywood. D. M. Moore. D. H. Valentine. S M. Walters & D A. Webb (eds ). Flora Europsea (2 cd ) i 260-262
Cambridge Universiry Press. Cambridge
CHOWDURI. P. K... P H. DA ViS & M HOSSAW 1958. Materials for a Flora of Turkey: 111. Ranuncuínceat: I. Noies Roy.
Bol. Gard. Edinburgh 22: 403-425
CfflULA. D. A. & M. ZIMMERMAN. 1984. The effect of plant density on departure decisions: testing the marginal value
theorem using bumblebees and Delphinium nelsonii. Oikos 43: 154-158.
QBULA. D A & M. ZIMMERMAN. 1987. Bumblebees foraging behavior Changes m departure decisions as a function of
experimenttl nectar manipulations. Amer. Midi. Naturalist 117: 38M94.
CLEOG. M. T. 1980. Measuring plant mating systems. BioScience 30(12): 814-818
316
BIBLIOGRAFIA
F E & F L LONG. 1923 Experimental pollination Carnegie Inn. Wash Pubi, Washington DC.
COVTANDRIOPOULOS. J. 1957». ContnbutkjR i l'étude caryolog»que des endèmiques de la Corse. Ann Fie. Sci. Marseiile
26; Si-él
COKTANDWOPOUJ-OS, J. 1957k Carvologie et localisation des espècies végétales endémiques *• U Coree Bull. Soc. Bot
France IM; 53-55
CONTANDRJOPOULOS. J. & M. A. CARDONA 1 984 Candire original de te flore endémique de Baléares Bot Helv 94( 1 )
IOM31
COURTNEY, S. P„ C. J. HlLL & A. WESTCRMAN. 1982, Pollen earned for long distances by butterflies Oikos 38: 260-263
CRAWFORD, D. J. 1983 Pnytofenetk and systematic inferences froir. e!eetro«»horefk studies In S D Tanksky &. T J
Ora»» (eds.>. Isozytnes tn Plani Genètics and Breedinf : 257-28? Elsevkr Science Publishers Amsterdam
CRAWFORD. D I. 1989 Enzyms Eíectruphoresis and Plant Systcnatks. In D E Sottis & P. S. Solus (eds,). Isozymes in
Plant Biology: 146-164 Dioscondcs Press Portland
CROM», £ H 1974. Evaluation of some herbicide treatments fot controlling mil larkspur j. Range Managern 27: 2 i 9-222
CRONIN, E. H & D B. NIELSEN 1972. Controlling mil larkspur on snowdrift areas in the subalpine zone j Range
Mantieni. 25 213-216
. E. H & D B NDELSEK l»"»» The lari spur and c»Ok on High Mountain Ranftes In R. F Keek». K R, van
Kämpen ft L, F, James (eds ). Effects of poisonous plants on livestock: 521-533 Academic Press. Novi York
CROWN, E H , J E. BROWS & A. E JOHXSON 1977 Herbicides, nitrogen and control of tail larkspur under aspen trees
J Range Managern 30 420-422
W, E H„ D B. Nias» à N. MADSON 1976 Cask tosses, tali larkspur and their control J Range Managern 29
364-367
CROWE, 1. K. 1964 The evolution of outbreeding in plants. I The anfW$pe,Tns Heredit) 19: 435-457
CRUDO*, R, W. 1976. Imraspedfic vamikm in pollen-ovule rstw and nectary secretion Ann Missouri Bot Gard. 63:
277-289,
CRUDEH. R. W i 977 Polka ovule ratios: a conservative indicador of breeding systems in flowering plants. Evolution 3 1 :
32-46
CRUDE«, R W & S M, HERMANN 1913 Studying nectaf Some observaîbns on the art In B Bentley & J S Elias (eds i.
The biology of rvsctarief 223-24 1 Columbia Unn erwty Press Nova York
GRUDEN, R. W & S ^toiER-WARD 1981 Polten-ov«le ratio, pollen si« and the ratio of stigmatic «ret to the pollen
bearing area of the pollinator, an hypothesis. Evoluuon 35: 964-974
CRUDER R, W, S M. HERMANN & S. PETERSON 1983, Patterns of nectar production and plant-pollinator coevolution In
B Bentk> & T. S. Eltas (eds,). The biology of nectaries: 80-125. Colomb« University Press Nov« York
DAFNL A. 1992 Pollination Ecology A practical approach Oxford University Press Nova York
DAFM, A, &. C. O'TOOLÉ 1994. Pollination syndromes in the Mediterranean: generalizations and pecularities In M.
Arianoutsf« & R. H. Groves (eds ). Plant-animal Interactions in Mediterranean Type Ecosystèmes: i 25- 1 35. Kluwer
Aeademk Pufelishets. Anaterdarn.
317
BIOLOGIA DE LA R£PRCM>UCCtó EN DUTHWÍ^; A 1> MOMTHUUNIA OCCU5EKTAL
DARLINGTON. C. D. 1932. Recents advances in cytology: I-SS9. J, A. Churchill Londres
DARLINGTON. C. 0, 1963. Chromosome boany and Ac origin* of cultivated piants. Hafner Publishing Co. Nova York
!>ARWIN. CH. 1859. On Ac origin of species by means of natural selection, or preservation of favoured races in struggle
íot Ms. Jobo Murray. Londres.
DARWIN. CM. 1862. The various contrivances by »ich orchids are fertilised by insects loin Murray. Londres
DARWIN. CM. 1876, Hie effects of cross- and seif-feni'isatwn in the vegetable kingdom. Joño Murray Londres
DAVIS, P H. 1965. Acomium. Consolida. Dtlphintum in P H Devis (ed). Flora of Turkey and die East Aegean Islands.
1. Edinburgh University Press 106-134 Edimburg
DAWSON. G. W. P. 1955 The inhentance of vanegaicd flower colour in Delphinium ajocà Heredity 9 409-412
D\WSOH, G, W. P. 1959. A mutable gene m Delphinium ajaca Heredity 13: 416.
DELAY. C. 1947. Recherches sur ta structure des noyant quicscents chez tes Phanérogames Rev CytoL Cytophysiol Vég,
9(1-4): 169-222
DELMAS. L. 1976, Contr.bution à l'étude de b tac française des Bambino» Ann. Soc. Entomo! Fr. (N. S.) 12: 247-290
DELFINO. F. ¡868. Ulteriori osservazione stilla dicogamia nel regno vcgeale. 1-2. Atti Soc tel Sci Nal I? 1 1-12
DEMIRJZ, H 1980. Chromosome reports. (In A. Love (ed. L lOPB chromosome number reports LXVIIL] Taxon 29 362
DEVESA. J A . J ARROYO at J HERREXA 1985. Contribución a) conocmiento de to bioiogta floral del gènero Umantluia
L Anaks Jard Bot Madrid 42< 1 ) 165-186
LffAOTt. í 1993 f>bscr\ at iones sobre el comportamicmo en to germinación de las semillas de Atpfujéeliu L
(Asphodelacect) Ligascaìia 17(2): 329-352.
UAI LffAKTE, Là.B. VALUES 1995 The genus AsphaJeha L in W Mediterranean VIH Meetirig OPTWA Llibre de
resums 16. Sevilla.
DÍE¿. M J.. J PAST0R& I FERNAMOH 1984 Números cromosomáíKos ée phnias occidentales, 297-306 Anaks Jard Bot
I9I-S94
DOEBLEY. J., C. W. MORÍAN á. K. F. SCHHtTZ. 1986 A gene modifying milochon«, . mahle dehydfoffnas« eozyines m
Sorghuri (Granant at) Biocher.i Gen 2' 313-819
DONC.Z. M.â. Z L. LJ. 1990 Th« developmental anatamy of the monksnood-tubcr of Ac annum kusne-qffii
32(1) 7-12.
DONG, Z M & Z 1, Ll 1992 De vclofnner.ul studies on Ac seed and seedling of Acimttum kusnfioffi;
Sin 34(11): 868-873.
AtJ Bot Sm
Retcnb Acta Boi
DVORAK, F. a B. DADAKOVA 1977. Chromosome repon» [In A. Love (ed K lOPB chromosome nwnber répons LVII1 J
"îmm 26: 557-565.
DVORAK, F à. F. GRIMI. 1978. Sindy of foe number of ehtwne«»nes of mgiospcnr» 7 Scripm F«c Sci. Kit Univ.
Puriyanac Bruncns 8(1): 23-46.
EDWARDS. C. 1981 Delphiniums Í. M. Dent * Sens Londres
111
AFU
EHRENDORTO. F. 1980 Poryploidy mod distribution h W. H. Lewis (éd. ). Polyptoidy biotogkai revelancc Plenum Press
EKKWOKT. G, C, & H. S. GlNSBEXG 1980 Foraging and mating behavior m Apatdta Ann Rev. Entomol. 25: 421-446.
EL-GAMASSV A M & M K. A. NADA. 1974 Effect of planting dales on Aie growth, flowering and seed production of
some winter towering annuals. Agnc Res Rev. 52(3): 207-255.
EruNG. C 194". The genetic aspects of natural populations Amer Neutralist 81: 104-115
EWJNG. C. & H. LEWIS. I9S2. Increase in the adaptative nage of the genus Delphmaua Evolution 6 253-26?.
EKHAKDT, A 1991. Pollination of DumOua superbia L, Flora 185 99-106.
ERTUGRUL. K. A. O BEYAZOGLL I»W Chromosome number and morphology of sœne Consolida sp. (DC.) S F Gray
Dog« Turk Sot Derg 13(3): 538-546
EWB*$, W J 1972 The sampling theory of selective!) neutral alíeles Theor Pop. Bio! 3 8?.
FAEGW, K & L VAN DiR Put 1979. The Principles of Pollination Ecology (3 ed ) Perpmon Press Oxfod
F AHN. A. 1949. tedies in the ecology of nectar secmmn Palestine í Bou Jerusalem Ser 4(4): 207-224
FAVAMER. C I97Ì. Philosophie ita compugcs de chromov>mcs Tsxon 27(5): 441-44«.
FEDORO\. A. 1969. Chromosome numbers of flowering planti In V L (tonare« (cd. i. d.iinical l.-.stitute Academy
Science USSR. Leningrad
P. A . B. KòSTF» & H -P WEBE» 1991 Faal poisoning by monkshood (Aconnum napeUu.1]
KffiderheOuf 139 M6-M?
Monatsschr
FOVT l CtMT. E 19SS El Doctor Foni i Quer Botarne LkiaKà 15-lS Miste! lanía homenatge ai Dr Pius Font i Quer
Edicmns de l'Institut d'Estuati tkntecs. Lleida
FOST i Qust P. 19-9 Plantas Medicinales Ei Dmcèndes . -notado Labor Bwcelora
R. & E. GALISW i f 77. PoOmùOM Mechanisms Reprodwciion and Ptam 8reed«§ Spnger-Verhf Berlin
FREEMAN. C. E . W. H. Rœ, } L BGTVAR A 9. toaow I9M Snwtawy «id app««M totivetycmct « te necttr-supr
composiuon of some hummirigbirds-pollinateJ floucrs Boi Gaz. (I onJon i M S I » 132-135.
FWE. 1 B. 1W3. to«o PolSn»«» of Cr^>$ i2 ed.) Academic Press. Nove York.
FRYXELL. P. A !957. P4ode of reproduction in higher ptene. B« Rt*. (LaaaBter) 23: 135-233,
FUENTE. G DELA A M RIJNA 1990 Some pbytodicnicil sttrf«softf«§«ie»^f«A« L.. Dtiptumimm L
(DC ) S F. Guy Colteci Bot (Barcetwt«) 19 129-140
GAGE. M. A. 1953. The cìtt»lo§y, marpboto|y. md iv^emMk «te»A^ of Dttpktniitm x Mlodonaa Hort. ex. Bergm
Ann Missen Bot Gard 40 113-113
R. l & O. I. ZAIÍHAUYEVA 1977. Choroiogy and k«ry«ype of speciei Aca*Ottt* kohtnackeri (Bofcs ) Soják
Aoa Sci. Geo§r SSI. to. Bioi 3(3): 45I-4S7.
GALLAI®. N 1988 Recherche n» I origine de h Flore orophile du Maroc F. lude caryolog^ue el cyiogtographwuc Tra«
I«. Sci. CMiiAm. Sér. Gla 35: 1-1*7.
319
BkXOGU DE LA REFKCOUCriÔ EN Dtt./-«WA^/ A LA MED)rO-JtANlA OCCIDENTAL
GALLARDO. R . E. DOMÌNGUE? A J. M Mu&Ctf . 1994, Pollen-ovule ratio. polkn size and breeding s> stem in Astragalus
(Fabaceat) subgcnus Eptglotnt m polten ma seed «Mócate kproach Amer. J, Boi 81(12): 161 1-16 19
GALLEGO. M J & A Af AWCJO. 1990. Chroroosom« numbers for the Spanish (tora: Nimbos 603-617. Lagascalia 15(2):
GAMÌA, y. B. 1993. Biologi* repfwhictiva y ecologi* de plací*« er.oéwicas relictas de los Pirineos. Tes doctoral (¡ned i
Facultad de Ciencias, Univtnifcd ée Nav»m Pamplona.
GARCÍA. Kl. B . R. J. ANTOR £ L. Via Ml 1992. ¿Son actnonwrfts tes (lores de Petrocaptú? influencia d; !s poskión
floral y polmiXMlorc* ca M statarii Anaks Jard Bot M*dnd 50(1) 116-11?.
GARCÍA JACAS, N., A. SUSANNA & R, fcARSLA». !9%. Aneuplcidy in the Cenümrmac (Composant) is n-7 the end of the
series^ Taxon 45 39-42
GARMATJi, M T, 1995 Retaci enox el polimorfisme isoenzimatic i alguns aspe-tes de l'típeciació i de l'evoiuoió en el
Cénere Ckttroiophta Te» doctoral (inèd ) Faculta', de Ciències L'n- versila! Aulònoms de Barcelona Barcelona
CAvm. C. I909a Vorarbeiten zu etna. Monographie der europäischen -iconifum-Artcn, ! Magyar Bot l.apok 8: 1 14-206
GÂtm. G, I909b Vorarbertcn zu cinar Monographie der europäischer Aconiiuat-Amn. 2. Magyar Bot Lapok E: 309-329
GIMÉNEZ, M 1995 Estibaos cttogenettcos » especies ar.uaks de te «UNI Dtlphineae en Turquía. Tesi de líicfnciarura
) Parata de Farmaca Lmversital de Barcelona Ban- c tena
GÖLD3LA7T. P 1981 Index (o plant chrotioso.-ne numbers I975-I978 Monogr Missouri Bot Gard 5
GOUÄJMT. P & D E JOHNSON 1983 Index to plans ctownosoiiK rutmhers ! 979- i 98 1 Monogr Missoun Bot. Gaid 8
GOLDM-ATT, P & D E. JOHNSON ¡985 Index » ptait chromosome numbers 1982-1983 Monogr Missoun Bot Gard 13
GötDBum. P. A D E. JOKUSON !98t Inëe* te plant chromosome numbers 1984-1985 Monogr Missoun BOL Gard 23
GOIDBLATT, P. Ä D E JOHNSON 1990 Inde;, to ptani chromosome numbers I986-Î987 Monogr Missouri 3ot. Gard. 30
T. P. & D E- lOM»*»« 1991 Index K» ptoit chromosome numbers 1988-1989 Monogr Missouri Bot Gard 40
GôsŒZ -CAMPO. C. 1987 Libro rojo de las rspectes végétâtes amenazadas de Esparìa peninsular e islas Baleares. Icona
Madrid
GOME/, C A X. ESPÁDALE» 1995 Curva de dispersión de semilles por hormigas en Euphorbia charadas L y en
Eufhorbta mcaaensis AH. (Luphorhioceot) E col Médit. Marseille 20: 51-39
GÓMEZ. C, D. Sufta à X ESÎADAUO. 1994 Foimgucs dispersants de llavors à' Euphorbia nicaaensu Ail.
(Euphorbuiceae] en um bfolla de romani i bruc d'hivern a te Val! de Sant Daniel (Girons). Sci Ger 2G: 5 i -59
GOODMAH, M. M.. K J. NEWTON & C W STUBEK. 1981 Malate dehydrofenase Viability of ciiosolic null and lethalirv
of mtoc*i»dri»l twills in maize Prec Nttí ActdU.S A 71 1783-1785
GOTTLlffl. L D 1971. Gel ekctrophoresb: new apprroch tc study of evolution BioScience 21: 939-944
GorrLiEB. L. 0. 1977. Electrophowic evidence «id plants systei.iMks. Ann Missouri Bot Gard. 64: 161-iSO.
GorruEE L D. itti. Eiectrophoretic évidence mà plant populations Progr. Phyiochcm 7: 1-46
GOTTLIEB, l D 1982 Conservation and duplication of isozymes in plants Science 2 If: 373-380
320
BIBLIOGRAFIA
GOTTCBÖGHLG., J SCHJWVWEN&H. F LlNSKENS. Itl4, Aminoàcids «M! »girs in M4V. and Utàt putstive evolutionary
significance n, Sy«. Evat 141(1-2): 55-77.
GR..NT. K A A. V GRANI 1968. Hummingbird? and tìwk flowers. Co'umbiz Uiitversily Press Nova Yo«k
GRANT. V. 1949. Pollinaoon Systems ts isolating mechanics in Angiojp-nns. Evolution 3: 82-97.
GRANT, V. r981 Phut speciaiion (2 ed.). Columbia University Press. Nova York.
GRANT. V. & K A. GRANT ! 966. Records of hummingbirds pollinated in the western American Flora i. Some California
plan: species. Aliso 6: 5Î-66.
GRAY, S. F Id. Natural arrangameni of British plants, 2. Lond.-es
GREGORY W C . 1941. Phylogenetic and cytologies! studies in the Ranwnculactoe Trans. Artier. Phil New Ser. 31
443-520
GlieuTBt, W , H. M. BÜRDET & G. LONG. 1989. Med-Cheek-Iist 4 (Lauraceae Rhamnaceae). Editions des Conservatoire
et Jardin botaniques de Genève Ginebra
GREW. N. 1682. Anatomy of plan« Rawiins Londres.
GUERRANT, E. O. (JR.) S982a. Neotcnic evolution of a hummingbird-pollinated flower. BioScience 32(7): 613-614
GlíERRAKT, E. O. (JR.) I982b. NftKenic evolution of Delphinium nudicault (Ranunculaceati a hummingbird pollinated
larkspur Evoiunon 36: 699-712
GUIGNARD, L 1889 Étude «ur les phénomènes morphologiques de ia fécondation Bull. Soc. BOL France 36: 100-146
GumÀN, J. & M. FUEKTRS. 1992. Reproductive biology of Cratatgus monogynu in northwestern Spain. Acta Oecol. 13.
3-IÍ.
GurriA!>i. J. & P GurriAN. ¡990. Fenología de la floración y fructificación en plantas de un espinal de Bierzo (Léon,
noroeste de España). Anaks Jard. 3ot Madrid 48(1): 53-6!
GumÀK, J & Í . M. SANCHEZ. 1992. Fkweriitg phenology and fruit s« of Petrocopta grandiflora (Ctuyophyllaceat]
PI. Sci 153(2): 409-412
J
GumÂN, J., P. GuriTAN &. L. NAVARRO. 1993 Tamafìo del núcleo de población y polinización en Echium p lanugine um
Anakf Jard Bot Madrid 51(1): 65-72.
GumÁN, f., L. NAVARRO Ä. J GumÀN 1995. Efecto de la extracción en la producción de néctai en flores de Melata
melixsopkyilum L (Labiaux) Anzles Jard. Bot Madrid 52(2): 163-169.
GuiTlAn, J , J M. SÀMCHEZ £ P GumÁH. !992 Niveles de fructificación en Crataegus mcnogyna Jacq . Prunus malaheb
L y Prunus tpinosa L, (Rosacene) Anales Jard. Bot. Madrid 50(2): 239-245
GumAN. J..J M SÁNCHEZ & P. GumAn. 1994. Pollination ecology of Petrocoptía grandiflo> a (CaryophyUaceae). aspectes
cndemk to the Nortrmeast Iberitn Peninsula. B«. J. Linnean Soc. 115(1): 19-27.
Gt'YOT, l & M. MtJRACCIOLE. 1995 iMvcntairrs Kid in situ conservation efforts for rare or endangered Corsican plants
Ecol. Medit.. Marseiile 11(1/2): 231-241
HALDANE, J B. S. 1932. The Causes of Evctoikm. Lougüiam Green !x«dres.
321
BKMXKÌIA x LA REFRODUCOÔ a« AofMMLtE A LA MEDITCRRANIA OCXIDENI AL
. L 1989. tayaes «Ml the ana!; sis of genetic structure in piral populations In D. E, Soleis &. P. S. Schis
(eds4 Isozymcs in Flint Biology: 87-105 Dioscorides Press- Portland.
HAMRKX J. L. & M. J W. GODT. ¡989. Allozyme diversity n plant species In A, H, D. Brown, II. T. Clegg, A. L. Kahler
& B. S. Weir (eds.). Plan: Populaiwn Genetics. Breeding and Genetic Resources 43-63. Steuer. Sumlcrland
HANELT. P, 1966 Polyploidie-frcquenz imd geographische Verbreitung bei höhere pflanzen. Bio! Rundschau 4: 183-196
HARBGRí'E, J, B. 1982 Introduction to ecological biochemistry Academic Press. Londres
HARDER. L, D. 1982. Measurement and stimatimi of functional proboscis iength m bumblebees (Hymenoptera
Cantd. J. Zooi, 60(5): J07M079.
Apidati.
HARDER. L, D 19S3. Flower handling efficiency of bumble bees: morphological aspeen of probing time. Oeco!. (Berlin)
57(2): 274-280
HARDER. L. D. 1SS5. Morphology as a predictor of flower choke by burobte bees. Ecology 66(1): 198-210.
HARDER. L. D. 1986. Effects of nectar concentration cod flower depth on flower handling efficiency of bumble bees. Oeco!
¿Berlin) 69(2): 309-315
HARDER. L, D. 1989. Pollen remova! is a fundamental process ¡n pollen dispersal. Amer J Bol. 76(6 suppl.): 75
HARDER, L D. 1990. Polka .TisovaJ fey bubble bees and its implication» for pollen dispersal. Ecology 71(3): 11 KM 125
HARDER. L D & M B CRUZAN 1990. An evaluation of die physiological and evolutionary influences of the inflorescence
SÌA and flower depth on nectar production Functional Ecol 4: 559-572
HARRINGTON. G T. 1921. Optimum tempentures for flower seed germination. Bot Gaz. (London) 72: 357-358
»
HAWKINGS, R. P. 1961 ObfervnioBS «n the pollination of red clover by bees Ann. Appi Bbl. 49 55-65.
HBMUCH. B. 1975 Bee flowers: a hypothesis on (tower variety and blooming times Evolution 29 325-334
HEßflUCM, B. 1976. The foraging specializations of individual bumblebees. Eco!. Monogr 46: 105-128.
HspatJCH, B. 1979 Resource heterogeneity and patterns of movement in foraging bumblebees. Oeeol. (Berlin) 40: 235-245
HfRREKA, C M 1984 Tipos morfológicos y funcionales en plantas del matorral mediterráneo dtl Sur de Esparla. Studia
Oecol. 3: 7-34.
HERRExA. C. M. 1987a. Distribución, ecología y conservtcién ds Atropa hataca Willk. (Solanaceae} en la Sierra de
Cazorla Anales Jard Bol Madrid 43 387-398
HERRERA. C. M. 1987b. Componentes del flujo genético en Lavanduía laitfoita Medicus: Polinización y dispersión de
semillas Anales Jard Bol Madrid 44(1) 49-61
HERRERA, C. M 1987c. Component; of pollinator quality: comparative analysis cf a diverse insect assemblage Oikos 50:
79-90
HEMBRA, C. M. 1981. Biologia y ecologi« de l'io/a ca:orlemu I Variabilidad de bs caracteres florales Anales Jard. Bot
Madrid 45(1): 233-246
HEWIERA, C. M. 1989. Biologia y ecología de JYofo cazorlenus li. Uso de sustratos, reproducción y consumo por los
herbívoros Arates Jard. Bot Madrid 47: 125-138
322
BIBLIOGRAFIA
HERRERA. C. M., J HERRERA & X. ESPADALER. 1984. Nectar thievery by ants from southern Spanish insect-pollinated
flown, insectes Sociaux 31(2): 142-154
HERRERA. J. 1982. introducción al estudio de la biología floral del matorral andaluz. Tesi de llicenciatura (ined ) Universitat
de Sevilla. Sevilla
HERRERA, J. 1985a. Biología reproductiva del matorral de Dotata. Tesi doctoral (inèd.). Universitat de Sevilla. Sevilla
HERRERA. J. I985K Nectar secretion penen» in Southern Spanish Mediterranean shrublands. Israel J. Bot. 34: 47-58
HERRERA. J. 1986. Flowering »d fruiting phenology in the coastal shrublands of Doriana. south Spain. Végétât» 68:91-98.
HERRERA. J. 198?. Biología reproductiva de algunes especies dei matorral de Dortana Anales Jard. Bot Madrid 44(2):
483-497
HERRERA, J. 1988. PoK.nation relationships in southern Spain Mediterranean shrublands J. Eco! 76: 274-287
HERRERA..' 1989 Aminoácidos en el néctar <k plantas de! Sur de Esparta Anales Jard. Bot. Madrid 45(2): 475-482
HERRERA. J. 1991. Allocation of reproductive resources within and among inflorescences of Lavanduta stoechas
t). Amcr J Bot. 78(6). 789-794
HERRERA. J 1992. Ftower variation and breeding systems in the Cistoceat. PI Syst Evol 179 245-255
HESS, H E-, £. LANDOLI & R. HIRZEL 1970. Ar annum Flora der Schweiz 2: 16-27.
HK3ASHÍ. S.. M. OHARA. H ARAI & K MATSUO 1988 RoW-tr-likc pollinators överwirsered queen bumbäebees forapng
on Corydalis ambigua Ecol. Entorno!. 13(4): 411-4)8
HaDEBRAW, F. H. G. 1867. Die geschicchtsveiteinhing bei den pflanzen. Wilhem Engeteann, Leipzig.
HIHDAKOVA. M. 1974. In Index to chromosome numbers of Sbvakian Flora (Pan 4* Acta Faç. Rerum Nat Untv
Comenitnae. Bol 23: 1-23
HWDAKOVA. M 1976. In Index of chromosome numbers of Slovakia« Flor* (Part 5) Acta Faç Rerum Nat Unn
Comenianae, Bot 25 1-18.
HocOUCTTE. M 1922. Observations sur le nombre des chromosomes chez quelques Rcnoriculaeées. Cornpt. Rend Séances
Soc. Biol 87: 1301-1302
HODOES. C. M. 1985». Bumblebee fwifini: the threshold departure rule. Ecobgy 66(1 í 179-187
HODGE5, C. M. I9§5b. Bumblebee foraging: energetic consequences of using a threshold departure rule. Ecology 66(11
188-197
HODCES. C. M. &. L L WOLF 198Î optimal foraging in bumblebees why is nectar left behind in flowers'' Behav. Ecol
Sociobiol 9: 41-44.
HOFFMAN, G. R 1985. Germination of herbaceous plants comrnon to aspen forests of western Colorado Bull, Tonry Bot
Club I12<4): 409-413
HOLCQMB. E J & D J. BEATTIE 1990. Poned Dtlphímiatu, Grower talks 8: Î4-I5
HONG DE-YUAN. ¡986. Biosystematic observttkm on S $pr.ar.s of Consolida (Ranunrulacrae) Acta Bot Sin. 28(1): I - ' O
MULKKONEN. O. 1928. Zur biologie des südfinmschcn hummeln Ann. Univ. Fenn, Abo. 3(I): 1-81.
323
BXKOCU DE L* REPBOOUCOÔ EN D«ZW/Vf./a. A LA MG>mElUÙNlA OCCIDENTAL
HUOTBt, R L & C L MAJUCERT. 1957 Histochcmicai demonstration of isozymes separated by zone etecmophorcsjs m
starch gels Sdeace 12S: 1294-1295
Hum E 1895 Monographie der Gattung Dtlptannai Bot Jährt» Syst m 332-499.
iNOUYE, D. W. 1971, Resource panittoninf m bumblebees: Experimental studies of foraging behavtor Ecolog. 59(4)
67247t.
NotA-E. D W. !980a The terminology ot fond tecoy Ecciogy 61(5): 1251-1253
INCH-TH. D. V. 19Mb. The effect of proboscts length and corolla tube length on pwtems and rites of flower vsnation by
bumNetxxs Oecol (Berlin) 45: 197-201
. D. W. I9S3. The ecology of ñeco» robbing. A» B. Bentle> & S. T. Elias (eds,>. The biology of nectaries 153-173
Columba University Press. Nova York.
»
INOUVE D. W. 1991. Quantitative variation in flowering by Delphinium barbeyi (RamtncvJaceot):
determinants »nd consequences for flouer visitors. Amer J. Bot 78(6 suppl ) 57-58
cnvironmentai
D W £ A D McGuiRE 1990 En\ iror.menta! contro! of the timing mà »bundince of ftowering of Delptíruum
nelzonu (Kanmncmlaceae) k) subalpine mcadov.s of Coioodo (USA) Bull Ecoi Soc Amer 71(2 sappi ). 197-198
D W & A O McGllRE !991 Elects o! snowpack on tuning wé shu,id»ncr of fknveniïg m Detphsnmm ntlsanu
implications for climate change. Ama J Bot ?t(7) W7-IOOI
D. W„ W, A CALTÄR ft N. M. WASBL 1991a. Estimares of hummmghird populauon size as a funcvon of flower
abowtacc. Th«- Cowlw 92(2): 279-2S5
D W, W A CALOEX Jt N M WASBL 199Ib, The CA« of floal abu-xlzncc on feeder censuses of hummingbirds
populawms. Fbe COI^JT 93 279-2S5
IWASA. Y, T. J. DE JONG ft P. G. L.ÍÜJNHAÜA Iff? Why poliiwtws vt« ooh-«6iction of die opea flowers on a pla«:
The plant's pon« of vie», i Evol BioL S: 439-45J
¡Am, H. K. & A. K Bost 1960 L\penmenu!»\ induced ¡mer -bi\ aleni rcdistnbütion of thiasmata m Delphaiautt. \»t¿rc
186: 260-26 í
JAIN. H. K„ K. N. VASUOEVAN & S. L. BASAK
ChrorooswiM 14: 134-540
l%3. ExpcrnMnttl product«» of t sew karyotv'pe in Delphinium
JAIN. S K 1976 The cvohitkw m tf» ¡nbrecding m plants Am Rev Ecoi S>a 7
JALAS, j à. i. SUQMDIEN 1989 Alte Florae Europaea rh«nb*rjon of \ascular ptatB in Eurojie Helsinki
J A>.OER. R. 1976 Grooming ami polten manipulation in bees. The nitore and evolution of movements nvohiny Ae ibrcieg
Phystol E»»wl l 1T9-1S4.
JASKUS. A 1968. Studies in Delphimuir. grandíflorum L Acá Bio! Cnco% .. Ser Bot ü: 71-75
JANKUN. A 1970 Stud« m emtosperai dr»e»^i»i« ef Defyhumtm kalmee Pa*l. Acta Biol Cracov , Ser Boi 13 51-64
. A. 1973. Further studies m the devck»pr>eni of h> hnd endosperm m représentâmes of the genus Dtlpfwuiun L
Acta BW. Cncov.. te. Bot 16: 215-225
JAÄUN. A 1974, Seea dcvetopmcnt ate aams of tetraploid and diptoid Dflphwiwn species. Acta BW Cracov.. Ser
B«. 17(1): 45-53
324
BfflUOGlUFlA
J*«», A, 1V75 Cyuxmbriok>gic»I Sudi« in a diseased hybnd oi Delphinium L, Acá Bxri. Ciaojv.. te. Bot It: 41-56
JENSEN. U. 1968 Serotogishe Beitrage aw SynnwÄ te «MMadtKrar. Bo: Jährt» Syst ito): 204-268
JONES.C E.&R J LrrrLE. i9g3 HaixJbookofexpenrnenul poHmauon bwtogy V«n Nostrand RetnhoW Company Novi
Ya*.
JOUMNO. P 1990 Biologia de t* reproducción «Je «es especies del genero Lcntctra (Caprifoluxese)
en ta tierra de
Carnài. Amte JaM. Sot Midhd 48(1). 3! -52
ICARTASHOVA. N. N. & L A, MALAKHOVA 1973, Karyoíogical analyse of spontaneous interespecifk hybrid of iwc
^cow/urn species Genetta 9(7): 167-168
KATSUKL S.. H KOJIMA. K KAWAGUCM & T. FUKUYA 1994 Seed germination of medkiiul plants !I. germination of
te seeds. Nat Medicines 41(4): 233-236
KAWANO. S 1965. Application of pcctinase and cellula«: in an orcein squash method, BOL Meg, (Tokyo) 78: 36-42,
REARMS. C. A. & D. W. INOUYE 1993. Techniques for Poilmanon Biologists University Press of Colorado Niwot
KEENER. C, S 1976. Stttdks in the Ranunculocroe of the southeastern United Senes IV. genera »ith zigomorphic tlowen
Cas«iea4i: 12-20
T, S. R. 1990. Starch gel ekctrophoresis of plant isozyines a comparative analysis of techniques Amer J BOL
77(5): 693-712.
KEVAH, P. G. 1*78. Floral coloration, its colorimetro: analysis end significance in anthecology !n A. J Richards (ed ». The
pollination flowers by insects: 5! -78. Academy Press Londres.
k£VAS. P. G. 1979. Vegetation and floral colors using ulinrvmlet light: tntcrprcut.ona! difficulties for functional
significance. Amer. j Bot 66(6): 749-751
KEVAH. P G, 1983. Fiorai colours through die «sect eye ^ hat they are and what the;, mean in C E. Jones & R J Little
(eds ). Handbotok of Expenmcntal Poilination Bioiogy 5-30 Van Nostrand Remhold Company Nova York
KEVAN, P. G. 1984. Polimation by Animals and Angi&sperm BkKysîeiRatks In W F, Grant (ed .]. Plant BbsysîemaBcs
270-292, Acaocmtc Press Tonwt«.
KEVAH. P G & H. G. BAK?JÍ ¡9S3 ln«ecB as ftewer visiiws »nd pollinators Ann. Rev Entomol 2S 407-453
K.HÛLE5.. G. 1995. Manual de homeopatía. 1 rundarr.enîoi y aplicación. Patdoutèo.
KlRW-OVA. D. S 1988. Sperroodcrrn structure ofDelphmimn L sect Stapkisagrta HuA Ukrajins's Bot, ¿um 45(6} 53-5?
KíSLEV, M. E.. Z, Kjwviz & J. LORCH. 1972 A study of htwkmotf» by a palmologka! analysis of the proboscis Israel J
Bot 21: 57-75
KUCÄLOCH. l W 1972, Imergcneric hytHiéizatkm in flowering plants Taxon 21 ^7-;03
KSUTH. P. 1906-09 Handbook of Flouer Pollination Clarendon Press Oxford
KOEMAN-KwAk. M. 1973, The pollination of Pediculam polustru by nectar thieves (short-iongucd bumblebees) Acta Bot
Nccri. 22: eOS-elS.
K«VA-Tc»«OVS»u. J.T. lt8S. Karyok^kal study of gem» £Wptó»íi«t L in Bulgaria God. Sofijsfc. Umv 79(2) 29-37
325
BlOCOGíA DI LA iWWBUeaÔ B« DUJ'HIMM
A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
KOEVA-TOOOROVSKA, J. T. A. I. NENOVA 1977. Kin ological study of some Ranunculaceae taxo growing in Bulgari*. God.
Unw. 70(2>: 35-4«.
l. J. R & M W ÄSER. I9SS. The effect of Dtlpkinium utisonu pollen mi seed set in Ippcmopzu agregata. a competitor
for hummingbird pollmaior Amer. J. Bol 72: 1144-1 148
KOlAEUTER. J, C. 1761. Voriauftge nachncht vor. einigen das geschlecht der pflanzen betreffenden versuchen und
baobachtung Leipzig
KORNERW, A, & J. H, WA!HSOŒR. 1978, Methuen Handbook of Colour (3 ed.) Mähnen. Londres.
K.OSUCE, K. & M. TAMURA. 1988. Morphology of the petal in Àcomtum Bot Mag. (Tokyo) IDI: 223-237.
KOTUAR. N B. 1992. Hummingbird foraging movements: The influence of patch structure and territorial behavior. Bui!
Ecol. Soc. Amer. 73(2 suppl ): 237.
Kouu A. K. & R. N. GQHIL- 1973 Cytoiavonomica! conspectus of the flora of Kashrrif ( I ). Chromosome number? of some
common plants Phyton (Hom) 15: 57-66
KRASMBCOV, A. A. a. D. N. SCMAULO. S 986. Chromosome numbers of some represeiwatives of tfie families Apiaceae ma
Ranunculr.ceae from the south of Siberia. Bot 2um. (Moscow & Leningrad) 71(1): 1 16-1 17.
KRZAKOWA. M & J SZWEYKÍWSKI 1976 A natural hybrid between two different Acorutvm species (Kamincmlartat.
Dicotyiedoneat) from the Tatry Mountains. Bull Ac«d Poten Sci.. Ser Sci Btol 25: 223-225
KRONFELD. M. 1890 lìber dœ biologischen Verhältnisse der 4contna»-Biatt. Bot Jahrb. Syst. l i 1-20.
KRUSKAL. W. H. & W. A. WALLIS. 1952 Use of ranks ¡none entere» variance analysis J Anver Stai Assoc. 47: 583-621.
. M. A 1 990. Population structure and dynamics of the threatened perennai Aconitum novtboractnse Bull
Ecol. Soc Amer. 71(2 suppl.): 220-221.
KUGUR, H 1943. Hummeln als Wutenbesacher Ergebe» Bbl 19 143-323
rx. P. 1974 Recerches sur les liens de partnté entre ¡a flore orophile des Atpes et celk des Pyrennées Borssiera 23:
3-322
KURITA. M. I9ÍÍ . C>tologic3¡ studies in Ratwneulacea*. id. The karyorv'pcs of several species in Dtipttuttum. Lycoctonwn
and Acaaumm Bol Maf. (Tokyo) 68: 248-251.
KURITA. M. 1756. Cytoiogical studies in Raminculxtat. IX. Further note en the karyotypcs of Mpnwium and its allied
genera Jap. J Gen«. 35: ¡92-195
KURITA, M. 1957. Chromosoine sw&es in Ranxncttlaceait. V. Karyot\-pes of the fubtribt Mphinta*. Rep. Biol. Inst. Ehtme
Univ. 3 1-8
KUHÎTA, M. 1958 Ch»«ncsofne studies in Ranxncuiactoe. Vili. Karvotypes and chromo* jme numbers of some genera
Rep. Biol. tot Ehime Univ. 6: I-!4
K.URÎTA. M. 1965 Chromosome studies in Rununcutaeeae. XXIH. Karyotypes and chromosome numbers of some species
Mew. atme Univ. Sect II. Nn Sci 13(2) o 5 27-30/89-95
LANGUÌ. O F. 1927 Beirntge zur Zytologie der Ranunoilazeen Svensk Bot Tidskr. 21(1): 1-17
LAl«iET, O. F. 1932 Ober ChromosomenverhaltinBse und Systematik der Kamncnloctae Svensk Bot Tidskr. 26(4)
381-400
326
LAUEMEX, L. A & M. T AMURA I97S. A synopsis of ¿cmftMi submenus Parxontium, 1. Notes Roy Bot. Card. Edinburgh
37: 1 13-124.
í. T, M 1994 Costs of foregm£ bumble bees of switching ptant species Car.ad J. Zool 72(1): 43-47.
LAWWEPCË, W. I C 1936. OR the orijm of ne» forms in Dtlphmiam Gcnetka IS: 109-115
LA2U. B £ E. M. BARROWS, i 914. Klo» er visiting and transpon b> die imponeJ cabbage butttrfly in a highly disturbed
urbar. Mite. Enviromen. Emomol 13: 574-578.
LEGRO, R. A H 196I. Spedes hyfcritfs b Ot^^rfw» Enpbyika 10(1) 1-23
LICUÓ, R A H 1962. Pollination and seed set in Otlphmtum Delphinium Soc Year Book 1962: '3-75
LEPPI*.. E. E. 1964 Floral evolution on the Ranuncuiactae Iowa Sute J Sci 39: l - I O l
LEWIS.. E. E 1977 Flora! evoluì^ in relation KI pollination eeoto|y Today and Tomorrow's Print and Publications. Nova
Delhi
LEVAN. A.. K. FRHXÍA &. A. SAMCÄBIG. 1%4. Nomeae!»»* for cenntwneric position on chromosome^. Heredtes 52:
201-220
LEVIN. D A & D, E. B0WJBE 1971 f Urn á^ Cotias: Ü,.- eflfciency ofa pollinasor system. Evolution 26: 242-250
LEWS, D 1949 Incompatibility in flowering plants BM Re*. 24: 427-469
LF*,S. H. 195? Genetics and cytology m relation to axoncmy Taxon 6: 42-46.
LEWIS. H & C EPLtNG 1944. Formation of« diploid specks of DflpUnmm by hybndiation Amer j Bot 33: 21-22
LEWIS. H. & C EfUNG 1959 Delphinium g\psopMum a diploiJ », xies of hybrid ongin Evolution 13(4): 5 11 -525
LEWrraiY, G A 1 93 1 The karyotype m syntnniks (on ttie base of karyology of the subfamily Helltborta* ). Trwly Prikl.
Bot 27(1): 187-240
N. O J 1906 Neue beitrige ZUT biologie der norwegische hummeln. Bcregns Mus Airb. 9: 1-42
K. VOK 1735. Sy«ema Naturas Leiden
LINNÉ. K VON 1753 Aconitum. Dtlpkmhtm Species Phiniarani. {l ed.): 530-532 Stockholm
L R . F fcteOAa. L OilVîa & M P. TRÖSÄVJW 1995. Excursion to the island of Porqucroltes Planta Europa
Proceedmp lint.
, A 1949. Bumbtee bees in retotton to Aconitum septentrionale in cenffal Norway (Oyer). Nyn M»g Natur\idsn$k
»7: 1-60
L0KEN. A 1950 BamWee bees in retotkm to Acanttum sepieninonule in Wertm Norway (Eidfjord), Norsk Entonwl
Tidsskr 8; 1-16
l.OKFN. A. 1960. Bombus consobrima Dah!b. and oligolectK bumble bee Xlth Ini Corgr Emotnol l ."98-6Ü3
LOKEN. A. 1973 Studies on Scandinavian bumble bees (HymgKipitra. Apulat, Bombus). Nosrx. Entomo! Tidskr 20{l)
1-218.
I KEN. A. 1981 Flower-visiting insects and their importance as poHmaiors Bee WorU 62: 130-140
327
BIOLOGIA ")E L A R£MIOOI»CC1Ò EN Z>fjrMA>^í A U» MEDÎTETIRANIA OCCIDEVTAI.
LOOK J, C. ISM. ChfomosoíTï «pere. [M A, Lov- (ed K KM*B chromosome number reports I.XIX J Twon 29(5 6;
718-110.
LOW, j, C A. H ü. S»B«S. 1979 Chromosom« reporti (In A, Love (ed). lOPB chromosome number reports LXV )
T««! 28: 632434.
LORD. E. M, 1980 Intri-inflcrcsccncc .an«bilrty m poiten-ovjtr tmm m tfx cleistogamous species, Lamutm ampì€\xa*ie
(Laburno»}. A»«. J- Bot 7»: imiti.
LOWTT-DOUST. J & L LOVETT4XXÍST 1 918. Phut RepoAietíve Ecology, Pane*» »nd smegio. Oxford University
Press, Now» York.
LOVE. A IL D LOVE 1942 {Check-fei and chww^joee index. D M MOORE l Kungl Fystogrsfisti« $*IA Lund
ForkKtl 12(6): 1-1?
LOVE. A. & D Lòvt 1975 r^«t Cruwnosos»!. Cr»ae V^ia,
LOVE. A. & E. KJELLQinST. 1 974, C> :ottxorto»Ti> of Spanish plantv III D> cofkdons Sal.coftof-ftsjjcejt
M2.
I .agastali» 4( 1 1
LOVKA, M,, F SL'S«, A. Lôvi à D Lòvt 197! O»wBo®»e reports j/m A, Love (ed. J. IWB tlw«w»ctne niraber
rep««« XXXIV J T»on 20(5*): 7Í5-797
LlMARFT, R. 19Í6. Doubted -Juplicatioíi of the structural gep« for cytosotk ^osphogh.vo^e isomerase in the
gttmtnxe L polypoid contem Mol Bwi Evol 3 499-521
LLOYD. D O & C J, WEM. ItSé Ite aveidwce of wterfereiKe be«**» *« presen««» of polk« «d
1. Dtcopnij Ne* taima í Bot 24: U5-162.
L. W. ¡966, Forafinf! MMVIOUT of Bamtut (Äwf«<^«rro Apuix-i m relatNin 0f Aquilegia poHmaitoo Aswr
J BOL 53 595-6»
MACK». L W ¡%7 PA« foraging btto%«w of Bomlna m retalio« to poliiwBion cf notoinbic ft-j»sn, Amer J B«
54: 359-M4
'.'iACK)K. L W. 1971 Co-e* «tunen of plant* >nd ann··.ai·; Sy«tmsk mstfta from plart-mstc! micfactions Tixor, 20li)
17-28,
. L. W. 1974 BelMvioMst «spcrt« and cc>»<lspuiK>n between flowers and msec! polimator. Ann. Missouri Bol
Gîté, dl
MAO«, L W 1975 The poi l ¡nation cteJofy of Dtl^haumm warm {Ramttmfm;*otì Amer i B« 65(10) 1009-IOÌ6
MACK». L. W, 1978t. Polimtior« ime«»»» » sj-mpürk Dmmre spec»», Amer. J, B«, 65<I): Sî-62
. L, W I97II», Pert»««»« ««top of wcruâl «tg^cni», O*os JO: 452-4*0.
MA«««. N.. M. L^RANCH, ï BILOBI a J. P, HENRY, If9S. Isotji^s as M »d to cto% ite monomy of French etms.
Mcredrt) 74: 39-47.
MAMO, R, 1964 ícowrum. Df ipÄ;nm«i Flore de lAfnquc du Nord l i : 49-85 Lechevaltcr P«ns
MAtYUTW, N 1, 196V Or ihc biological significance of the teal pigments Bot Zum (Mosco» & Leningrad) 54(7)
IQS04WJ.
321
BlBUOGlUFîA
MALYUTIN. R L 1973 He phytogeny and the taxonomy of the Delptumum I. fern* Bot ¿urn (Moscou & Leningrad»
Si; I7UM722.
MAJ.YUIM, N. L 1917 He system of the genus Deipktmtun L based on the morphological features of seeds. BOL ¿im.
O40SCO» A Ler.mgnd) 72 6Í3-693
MASDAL S K. A R K BASIJ 1977 Diflfetmtiai imÄ^»i*v% « Ute ônae kvel iti \tgella tana ma Deiphmmm tracts
fax. bate Sci Congr Ass« 04 151
MANDAU S K A R K BA« : 191t. C>»log> ei endosperm of Dtipkmmm ajoca L l. Cylol Gcnet 13: 23-25.
Nt^NXFNG. A Iv5o Sone aspects of tte íorsgng behaviour uf buDibkbees. Behaviour 9 l¿4-201
N 1967 The defecvkw of díase clysteing ami a generaloed rejirtssior: approach Cancer Res. 27: 209-220
J H Iff« Remcîe perception of floral nectar by bumblebees Oecol (Bert in I 64 232-240
M I99S Estudis citogeixrtics en cl genere At^racymkiuM Wîlld Te*i de üicencïatura lined > F ací: hai de
Farmàcia L'nr\ersit»: de Barcelona Barcelona
T, C I A f MolXtR 1959 Multipk forms of enzymes tissue, ontofenK and spec «i specific pancrr Proc Nad
Ac«a U.S.A. 45: 73J-7«3
. R 1972. Oh*er\»tior.s on vegetative reprod'iciion of Aemamm vormgaoim L Baárn Fiqofr Pol Zacto. B.
25 185-188
1 . J BOSCH &. N VKTEVS ¡994 Pod» collected by wM and manned popuUiion; of the poientiai orchard
pollmauif Otmia conmui <Litr ) (Mrr Megochihdatl 5 Appi Entorno! 117 3S3-3S9
MARTH», C. G. 1911 4¿w;fu»u Gardea (Lmdm) 106(1} 38
.MARTÍN. }. ft C. BLANCHE, 19S2, Eludios ta»onèmicos tu el genero Or^èmiti«- Paímologia Acsts del IV Sœtposw de
A.P.LE' 2W-2IÜ.
IlAVIl» E 1943 Aa«y specks and évolution Harvard Universit> Prea
B * S M«*1S 1984 The sex life of fkmer Farts on File Pubitcttions Ne* a Ywk
T. G A L If53 tehcr»nce in Dtlphmi»m hybrids between D eot-dmait HoA «oé D ríatmm L Prue VII I«
B«. C«ip (1950): 27S-279.
. P N. A P RAMANAÜOAN 1972. Cytology of some Himalayan RatntHcuiaeeae Cytotop« 37 2tl-2%
. J A. 1992 Reproductive biology in the Iberian taxa of genera Son bus and Âtimorkca (Asieracnx Lactttceati
FI, MeÄ 2: 15-32.
MESSEGLEÄ. R. ¡987 Genetica de la % anació isoenzimàtica al clavell (DiantHut ccr\0ptnHu<: Lì Aplicacic a to
Kkntificacic de varietats comercials Tesi doctoral (mèd ) Faculüi de Ciències rnncrsiui Autònoma de Barcelona
Baicekma
MR SEL. H . E. JAÍ.ER & E WEINEÄT 1965 Vergleichende C'horotogie der zcnrraliruropà.'schc Flora lena
MKT1E7A. K 1911 Zvtouxotwmische probkme einiger Pflanzen; ipp* n des Ja vomik>-Obirges Acta Faç. Rerun Nat. L:n:\
tomenianae. Bot 21: 95-104
329
BIOLOGIA m LA REPRODUCCIÓ m DBJWINKM A LA MEDITERRÀNIA OCOOCNTAL
MICKEÎ.SEN L V. M H RAPIDS.J O EVANS&D L TURNER 1990, HeAkiée control oí duocecap larkspur (Delphinium
WM* Sci. ÏSC2): 153-15?.
MKtXMBt, C O, M, L WINSTON &. ft J ANDER. 1978 Pollen mampuìation and related activit** and structures in be« of
te fcmiìy 4f*ie* Univ ¡Cansa.-. Sci. Bull. SI: 575-60!
MUOt, R B IMI . Hwks»** and the geographic putte» of (toral variation m Aqwitfia caerulec Fvolutwn 3Î
7*3.774.
I4KME. T. à G, I AvDLRSON 1992. Pollciï-ovu* rob« «rf brrcdmg s>Mtms evoluitoti n Solomon section
AM*. I. B« If: 279-2Ì7.
MjELOf. A 1Ü3. The feting su«:ef> of 0Mrlns row«i^>>Mtt «.'Amrns^wera Apuiat' Am EatnrnoL Fa«. 42 5 i -56
S. & ¡ M, PLfcASANTS S991. Faeton afTcfting nate and female function in ÂcaaumH cotamttoamm. Amer J. Boi
«5.
MOLERÒ, í à. C. BLANCH! IVA. iccmtiim. Couel^t. in S. Castro^iep, M Lanz. G. López Coniatez. P.
F Muño/ Garmcndt*. i Paf. a à L Vili« i cd* l Flora Ihcnca (Li-c^oeiaefa^-Pt^avtracemi l 233-242 i 252-253. Real
Bountco de VUÒnd. C S I C Madnd
ÜÄBW, I A A Può. !9ÌO. Seed iwuptoh^r»- c€ Ifcentn tpecieü of dM fOH» /tramaMt L. Coiteci. B«. iBwcetoml 19:
III-12Î
IlOUBKi, ,L A. lOVWA & J S»«». »995. Étedet aocMMWpiiolog^ue» «w tes espee« !he«^«s tf»j feneie 4roMdr* L
VI«
MOOM. D M. It^l Ttee cte^WA^ies «u4 ptaM imonmin /n H E St«« |*á X Ea«ys M pia« amona«) J9-56
Academic Press Lanam
MOORE. D M IW2 Fie« Eiiiopaea Check-Li« and ehre«!««»« máen Ca^tadge Uwversitv Press
MOORf. R J. lf?0 lrvle\ to plant ctvoinasoiMe numhen- for i%( Rcfn«i Vcf 61.
MuCME. R J Ì9?l Index to pini chromosome numbers for IW) Repta« Ve§ . "
i«OM£. R. J 1972. Inde» to pla« dwwncwtune «nube» for 1970 Re§w«i5 Ve§ S4
MOORE. E. J Î9Î3 lade» to plant eferontoiOBie ftumèerf to l%?-?l RepMMi Veg. 90
MOORE R J 1974 índe\ to pi»« chr«w»nme mmwers fw l<»72 Refmim Veg 91.
MOQUE. R. J 1977 Indem » plant elwji»»»ste mwnëers for 1 973-74 Rcpmffl Veg. %.
MORALES. R. 1995 Híbridos de Tlnmta {Lattmsatì at la Peamstiti Ibénc«. Anales larú Bo! Madrtd 5K2»: 2IJ-21S
MORSE. D H îfTO The effe« of rteclH abundance m fongmg panems of humbkfcecs Ecol EmomoL 5 53-59
MORM. D H !V«2 Behaxiour and ecoU-g> of bumblebees /» H R Hermana (cd t. «-ocial insects 3 245-322 Academic
MOLLO, H. !SS3. The fertilisation of flowers McMillan &. Commny Londres
Mî,«. P. A. 1943. Ile «limateti aconites Gentes Herb. 6: 461-506
Ml W. P. A. l%7a A î> nops!s of Afncan speci« of Dtiphntum ana ConsoìiJa Ì. Armrid Arbor 48: 30-55.
330
HUM. t. A, 1967k A synopsis of aw Asc» spec«; of CamaUáa, í ArooW Artwr 4« 159-202
A & J A DFVESA I9S7 Conmbución «I conocimiento <k h Mogia flotat del género Lwanctula L_ H.
»wcfcoí L subsp stotftias Anafes J»d Bot Martnd «,!) 63-78
Iff* In Mei of chromosome numbers of Sk»akian Flor» (Pan 61 Acu F*c R-.u/.. Nat Uni*. Comenieaae,
Bot 2fc i -42
M. C & P KAUSHK. 1988 Gcrrn/iaiion studies on tome high «'lituJe medicinal plani species indigenous
L 207-1 IX
NAVARRO, L„ J GwnÀK & P. (AimáM 199J. Reprotfacti«* ^i^^ of Pttncapiu grandiflora Rothm
a species ciiòemic to Nonh»esi (torn PeninsuU F lor» 188 253-261
NEI. M lf?S FsumaiK)n of »% trage hcirron gosit> and genetic distance from a small number of individuals Genetks 89
513-590.
tJfa, D lyn. Setf-i^^K«np«it>il«y BI A^«^>eflBi. S{w»i§er- Vertag, Befi«.
NEvsKt. S, A If 3? öf^bm»« M V L. Kamn» lea 5, FV.i of Ac USSR 7: 7Í-U3.
Noue«, D B. & E. H CkOMM I4T7 fccofwmicí of ai (aricspur conco!. J. Range Managern. 30: 434-438.
NlîLirv l> B A M H. RALPHS ! VSS Larkspur economic conMder»t;ors ^ L. F I amcs' id i. The ccoiofv- and economic
impaci of poison CHI'S plant- on lu estcvk. production WCA^KW Prrss Boulder
R A 1992. Sex raba components of reprodjttion end pollen depositMM n Lindere benzoin (Lomroftaei
l Bot 70(5 r 495-500
. G 1991 8fwd«^ iy«c!W and rd^cd tnüi w se»cml &>ii««w (O«c^/o«t. CâHad ) te_ 69, 2515-2521.
L A tut IT« e-kofcmc» of fl»*e» *iA e«ep corolla fahes Nature 3 54 M'M 49
NYQkCN. A. IfeT Apoma» « «be «»§^cen« Handb PftinÄBpJn s, IS 55! -5%
S. IVO Evohiäoa fr> iene A^lic«^. Spn«|er Vertaf. Beriii»
OLÌVA. ü 1990 Candì« ctto§euÄcos ai eî féoer« Arttmuta L Tesi de Siicene «tura (ir,èd ) Facultat de Farmacia.
de Bartck-na Barcelona
L , l P GALLAXO & H MAL*** 1995. Livre «m§« <te b flo»t inc«»cée ae Fra«« Museum nanonal d'Hisioire
Natur?i!c-!r:«trai d ecokigie et Je Gestion /it la Biodi\trs!té Sen-ice du HstnrrKnnc \zrurei P«i$.
?*. J D. I97t TP!! ¡arkipuT pouoa«^ «n caste and sheep, J. Amer, Vet, Med. Assoc. »73. 762-763
V SasON. I99r DvKripüon of a teak for rataif th« clinical response \tfcank pononedb\ larkspur Amer
J. Vet Res. 5213)- 4SS-49)
OUEN. 1, D., ü D. MANxats & S. W. PELLEnfk. 1990, P»Bonou$ pi^ertie« of l«ksp«r (Delpàmimm ^>p I. Collect B«
19 141-151
. t If^ hrfex » ptat chromosome »«nhcrs for 1966 Regnwn Veg 55
R l%9a Índex U plani chroínosome numbers fe 196? Rcgnum '.c g 59.
ORNDI fi. R, l%% Rcprixlinuv«
in relation lo sy&tem«k$. Ta\<-.n 18 121-133.
331
BW!OGU m LA HBUQiKJCaO B« Ow/WV.4/ A LA MEDITERRÀNIA CKCIDENTAL
I9M La suhfwn:!ia gomèmat ée la fauna española, Tesis doctoral Ediciones dt la UnK«nida4 Complutense
ORTIGA, A & J A DEVBA. 1993» Fiorai re» tras M mme Scrof>ti*ijn¿ specks (Scrophuiartaceatì inm the tbenan
Penmsula and te Balearic Islands PI S>u Evol 114 139-15»
Of "EC*. A & I. A. DtvtSA I99îh Sexual reprodueixin in some Scraplmi^mi species (ScrqpfeJterMCMr) from die ibcnan
Peninsula and die Batearte Islands PI. Sy* Evol ¡14: l.VM'4
OlOTGA, A,, S. RAH«. T. RQBWGUO & J. A.. DEVESA, 1995 Fkva! btometn. floral rewards and pollen-ox uk ratios IB
som* »Vto L. (frteíMf) fr«n EMWa**im VIU Meeting. OPTIMA. U*re ée rrsums. 7? Soiüa
A. 18% Bejlfi^ mr Ew<m«to§ie von Ácana** luotlha L Flora 85' 234-292
ÖSTBt 0 a B. HEWRCM. I9?6. »ly do t»w»Me~èe*s major^ A mMh«n*ncal model EÍOÍ. Monear. 46 1 29- ¡33
ÖTO«UA D., S^ RCÄIANO&N. AU.UTA. I9S5- Numen craiwKomici per la ilo« líala»*, 1 03 7-1041 Inforni B« liai.
I? »I -9t
OTTOSEN, C o. Iftì Mak twmbtebees (Bamlms kartomm L i m pollinators of Lonicera pen·ciiH·emtm L in N E -Zealand.
Fton l?9|2> 155-161
CfcAZ2A»íí, N , R LLMAKET. P Vitio«,1* à F W GIVSTO 1993 Lorf »Itejvn« »inatM» « cwlli*a«d and <*iM «In-ç
L » J. Hered. 84, 34-42
OVEXTOK. E, IÍ93. Oa Äe rcdtKtioR of dwwiWKWBei m she nude« of plana Ann, Bol. (London) 7(25): 139-143
PASTOR, J , ï FUOíAXOfZ à VI j Dio I9W Números cromosAtwcos part Ϋ Flora Ejpaftoi«. 303-313 Lagascalia : 2 » 2 i
2*1-284
PAWLOWSKL B. 1963 D»positiosjsiefn«íAa spec «mm etiropaeum geners? [itlpatntmm Frmgm Horts; Gcobot 9 429-450
PA»IOWSICI B 1993 Dtipkuuum L ¡n T ü. Tutm. N A Burgès, A O. Ctaier. J R F-dmonson, V H He>wood. D M
Muaré, D H Vaientmc. S M Wallers A D A Webb «eds l Fkwa Europaea (2 cd » ! 25"-260 Cambodge «,'n;%ers«n
Pres* Cambridge
. Ì 1993 BMiogia poMacional de! complex 4ndrocv*it>iiun gramineur ¡Ca-v ) VfcBnde (Coichicaceotl Tesi
«toen»! (toed ). F^wtart de Bwtefta l'nnen»«« de Valencia Valencia
SEN. A 197S Mia»eer1»rB«s Itngdv-anation hos Bomhia consabrtnui i Fenni»sk«ndien et e*cmpcl pM anpassnmg
till ntnaffvixien (Âctmitttm ttpierurtoHaltl r¿<jrw. J Ëntomol. 25 8"?
. A 1979 Morphornetnc. coteur trid ennme vtnaaon m bumblebees m Fennoscandia and Denmark Acta
Zoo! Fer» ISS
i, A I9S4 Resource partitioning and coexistence .1 bwnWebe« Ann EiHomoi. Fenn 50- 97-10"1
S W. & S W. PAGE 19«6 Dneipenorf alkaloid« Nat. Prod Rep 3 45 1 -4M
PEUATVM. O 1984. TI* pollination ee0to§> »f Aclara tptcaio \Kmmmncìttoctot\. N(wd J B«t 4(4). 443-456,
PEUMVR. O 1915. Polltnaiion ecotoo of Cimtci/ng o arc<*ucmlhiun»c*laceae\. B«. Gai (London) I46(3V 404-112
ö 19^« rnllmation ecotef) of mo nectanfenws Ctmu-t/aga sp (Kamnetiloceot) und the evolution of
M«d J 8«. 6 129-138
332
BIBLIOGRAFI*
PELL.MYH. O iftéto. "Ut pollmauon ccolog> of two nccartcss Ctmtctfuga sp CAmMCBlatMi*} M North Anerk*. Nord
J. Bet. é- 713-723.
PHJ.MY«. O. if*S. PottMÉwi b»k>g\ Ai R Hiepào (ed l. Die Natürlichen Pftemfmlim. Î7UV»
ÜrtKbiung l«MMiif«Mt* Fun AMa«nrfMMr 160-1 Tí Duiwkcr A Humbkx Berlin
PEKIVAL. M. S 1961. Typ« «f MOV IB Aacmpcnw. New «lytetopst «0: 235-2SI.
PBl€rVAi_ M S. 1963. Floral Btoiog}
topetón
Press. Oxforó.
POtEZ. l L. 198? Insectos potomaMes a .Varea»« »ranmo L FantqueriB 8 5-8
POSÓN. P à \ Lot vfju \
198-1 Poliinsatiofi et product«» v*|éak*. INRA Pans
PnsTtK. ) A.. M H R.A;PH.S A G D M\Kmxs 19tSê Cank fniinf tali lark^ur m L ah mountain ranfcianá (l'SA)
J Ringe Managern 41(2) 118-122
PFBTEK. J A . G D MAMIŒM, M. H. RALAIS. 7,. X. HOMO A M A LA« 19Mb Eflccts of ^«MA^, »A, and
fil «i Ml larkspur cMsmnptnn b> taale J Range Managern 41(6* S09-5I4
PMlLirs. G A l*>49 [fylfflttntmmt.
The» Httior> and CuttivmoR E>re A Spi«i»m«i^ Lonares
FUI, L. VAN o«. I960 Ecötopeal ispee« of te»cr evoluti«! I Ptivte« etcartion Evotaion 14 40J~*ie
Put, L. VAN DDL l%! Ecotefiod «spec» of fkww evohMM». 11 ?A^*ifcis flcmet eJ*s§e$ Evolution 15 44-5*
Put, L. VAS DE» 1972. prtp€<pie$ of disfrenai « Higher nan» Springer Vertag Bert«
PrmONi. B 19}? Bettaubuni unJ neàttmub beim (cl'oefi ei««»h* 1 4co«ini* IIU^XITM Reiche » Aus der Hearn,
50 1 7-8 1. 209-;¡3
PiEA SANTS, J M Ì9SO. Competition %r bemèlebee poìl«*K*s in Rock) Mountain
1 446- ! 459
PLEASAVTS. J M 1981 Bumblebee response io vanauon ir, nectar «\»tebilir.
communities Ecologj 6It6i
Ecotog> 62<6) i64§-!66!
PLEASANTS. J M Î9S3 Nectar producticvi patterns m IppoumpfuaggrtgautPotfmonttKeaeì
Amer J B« 30 14éA-l4?5
PLEASAVTS. J M S9S% Opttntal foragint b> nectan\orc5 A lesi oí thè mar«,maJ-\ »lue ihciwrm Amer Naturalist ! 344 1 1
5I-TI
PLE» SANTS, J M I98% Kw •"•?!> pie and ftinetwnti gcncter ^f • hennaphnxlrtjc, proandroms species Role of inflorescence
SIM Amer /'. é«. ?6<6 suppi > 119
PllASAVTS. i M & N M WASEÄ. IV8Í Bumhktiee^ fongmg ai a hummingbird flower re» a«1 econoir.K« anà f?oral
choice Amer. Midi, Naturalist !!4, 283-291
Pl£ASAN'TS. J M. à. M ZÎMMERMAN. IVT9. Paichincss m thé dispersion of nectar «sources evidence ftr hoî and cold sp-ns
Occol (Berlin* 4é! 2S3-2S8
TS. I M A M . ZIMMERMAN. 1990. The effect of mfteresccncc sue on pollinator v««tai»n of Dripkmmm ittlsonu
and Acmaum tolumbnrntm. Coiteci Bot. (Barcekwaì 19 21-39
PilTMAHN, U A D A Uvw. 1990 Breeding system* in the Polemomaceae Pi S>M tvol. l"0 205-2S4
PÖHL.F. 193? DiePollenkom|r*ichteetni|er Pflanten und rfire <*oiogij«he Bcdeutyng Beth Bot . Centralbl 5" 1 12-172
333
BIOLOGIA DÌ ut MMomcoû EN
A LA UtewmtiMMM «KOKNTAI.
POfOV*. M.A1. CESCHMEDJBV Jtm fhnxix-wme tcpan. PI A Love («li. K)PB Chromosoms number reports LXI )
Taxon «f«tr
PO«lLl E V * C.. E 1OST3 1913 FtonJ mutuai«™ • Lupinni ànttfeMit t ï acocear i afa Dk^tatMS porr-.,
/« C E Jone* A H I Link leds L Handbook of experimental pollmaiion b:olog> 310-32* Van
Voti
POZDOVA. L M. A, M A ÜAIJIASOVA Iff* Lu«! peea pecwlw«« » s«« species of fenus ¿T-WMM L in
BM Pt '6(»uprii It*
O. K. Itf4 lÄ*«r»faf*jf Ar A
a K P«rt leas i D, c
PUKKtuetttiea 3<2| 43-éé
PRiStW, K E ¡VtW. Po!»cn-,nul< f*MS • the c*ciírr¿< Amer 1. Bot. ?3<12i 1732-1740
M V A N M WAÌER !«**f
J¡«rcrv»i ami opiimal etHCTOMMtf » Defèmmm ntitmut Nature 2T* 2
M tf^t
i%naiw«e* a w e%efc*«ian and ecwyseinie o»«« ¡m A J Ricianb t ed l Tfce
<rf ItokK» h> n»ess 105-1 le Átateme Pue» LOB*«*
FW3CÎÏ». M A P Veo if 1 Tie
öf flw»«s. CoHms
H if« Einige
*<w Dc^»»iai G4neabMt»«aaMciuft 14 642-650
. O A S A Courr tW"
ramenait i:n»enN> Pr»s
Pi KJ M A IW? tstuJis bK^i·.irroatx.·i n ics espècies therapm Jc¡ gènere Irem!*« 1. TCM Jf IteenciMsa
F it u fuit Je finn»»,a l:ai%er»oat Je Rcrceio^
** VI A à j MrXEBO I9M LstuJio puiuoà^KO de tas csî>ct.tc* ihenca» «kl f enero At-otutun L M J Ci* «s Llovera
M F Vtik Hemi^iie/ ie>d& .. Acttt île pjhnoù'gia I 4 1 - Ì 4 " Università! de
G H I9?ta. <^«Ml ft«§«| m î«n»»iel»ecï and cooote»« »nfc Arir piane* Occo. iBcrlia) J*i3i 2S1-2W
PVKE. G H If^iè Opbmai fonftnf
^x.'iicnKiH5 pMems of Ni»»l»lcbcrs ëctv»ccn ifilkwïsccnceî» Theor PTJ» Biol 13
PYKE.G H It"*f Optanal fanfutf « buaièkliAS rule of movement between flo-aer» »uh» mflomceac« Aavn
P%"KE. G H 1 980 Optima) Confini « Njfrr»leh.ir* cmJculatx» of nei me of e«erj> tutta« and opuma) patch choice
Timor Pc» Ewl l?<2> 232-246
G H 1WÎ Opuma) nectar
in a humiwingNrd
piani The« Pop BMÌ 20 326-341
P\'kf.. G H l9S2a Fettig « »-mmbteeces rule oídc^rtere from in ¡nfterescence Cañad J /ool 60 4 1 '-428
H IW2fc Local §ewfi^»fc«c
«Beta« Icato^ 63 555-5?J
of lwnlikh*es nearCnreted Buns. Colorado compenti«! ma común»!}
G M A N M W%$E* J»II The pmduciM« of ite diluite necw b> hummingbi i tad twnejcater
I. M IfW Notas ct/n*ià§teaf cn
JtMMr«&icMr pwtufuesas Colteci B« ¡Barcekw»! II 45-57
QUÌI«», M 1*91. amMMaMnie n«rtef of »e Pwmpioe flora 104-115 Bol Soc Brat ^4<2| 135-142
334
BlBLKXilUFU
(XELLER. D C. 1914 Pollen-ovule ratios and itemapkroditk sexual allocation suarcgK
Evoluuon 38<ï) ï I48-1151
QUEER, P. I9S?. Peuplement vegetale des Hattet Monugnes de l'Afrique du Nord. Enr>clop 8;ogeogr Ecol !0(131):
RAUMS M H & O L TlxsER I9Ì9 DiticuH> m controlling duncecap lari spur (Dtlptummm occtdenta¡t\ Weed Techo»!.
J, 335-339
RAUMS, M.. H., J, O. EVANS A S. A DEWEY 1992. "Fusing of herbicide applications for control of larkspurs (Delphinium
ipp I Weed Sci. 40(2» 2*4.»,
RAL««. M. H, O A Ti«*». L V. MK^asw, J O EVA« & S. A DEWEY 1990. Herbicides for contro! of all larkspur
{Dtípttutatm bvbiyil %eed Sci .IS. SÎ3-S7Î.
E & H LIKOBBWÏ I9SÖ Re^«»t« {M»ti^Mi§ « fcmmbkbees: the signifcance of dirTerc^ces in proboscrs length
OAot35«3> »1-302
T. P I98S. M«»§rt{*ie écef-^^iie et «o^^a|rfiKH« d« bo««*«»s de France et de Belgique. Tesi docioral
(•¿dl f»cmM des Sc«nc-s Agroonùiues de l'E». Getnbiottx.
it»\"ES. P H 1975 "Pie tas« of tngtospenn ptntofcny. c>lolofv
4nn Missour: B« Gart t»2 "*24-764,
T. A S . A S. PHAfcS%'A>» & M. C NAI HVAL 1992 Propag«^ of Âfoaa*m atrca (Bnibiï Muk. (RantínculaceaeL
a KgWMÜ> itacMened mediciitti herb Ecan. Bel 46^3»; Î37-33S.
RXAL. L lf*3 Poll»«» ÍMotogj Academic Press Floridi
, E... J &ANCH&2 à. F AMICH 198! Numeros croraowwiieos de plantas occciet-nal«, I OU- 1 0"* Amies Jarf Boi
3» I T 265-268
RlOUMOf . A J I97S The peiliBMier. of flowers b\ insects Academic Press Londres
RICHARDS. A i i 916 Plani ÌMitcJing sesteros George Alte & l'nwm l.o«dre\.
RlCNTEX. T S , P S Soins A, D E SCM.T;S. i 994 Genetic *MT«H» within Kid amonf popuhimns of the mrro» enderntt,
Delftimitsuti viridtjctm (RamaieiJactael Amer J Bol. SHlt 1070-107»
RrrtAND. K 19t3 Estimation of ipatmg $> sterns /« S D Tankïkv à. T J C" »non ,td$ l. l»z>ni«$ m Pía« Genetic »J
Breeding- 2IW-J02 Elsevter Science Publishers Amsterdam
RrrVANO. K & S Ml* i W l .A model for tìic esumai wo oí ttuicfossing rale and gene freqticncv usrnr, »-independe»! kKi
Heredk) 4 . ( l i . 55-52
. D A C O*ON 1991 La guta ÍNCAFO de las ptonas útiles \ ^^enenows fexctu>cndo las medicmalesi Incafo
. A W A D C LiOVD 1991 Hniogani}. dichi^am) and ieíf>»oHiBaiiori m »>\ ipecas of
Trenos R . 5 ( 1 ) 5?-63.
ROKRTSao». C 1W11». Flowers and «sects. 1 8«
G«. <Cf>» tords» »Me» I « 1 2
. C 1929 Fkmcn, tnú iríseos L na of teuton of 453 fom-ers. Cwlwvilh- Illinois
. W. R. B. 1916. Chromos«!« sivdin. I Taxeowntc «laiioirtips six»» in o»e chiwmwomes of Tenigtdae mtà
V 'shaped chn»MS«i»5 imi their si§B»ficiMKe » ÂfrtétJœ. Lacusttéœ and Grylluioe chromosomes »nd
J M«ph. 27 I79-J31
335
BIOLOGIA or * REPRODUCCIÓ EN DEÍSMOHM: A LA MHWTERIUMIA OCCIDENTAL
ROBERTS, H. F. 1929. Plant hybridation before Mendel, Princetown Unive àty Press. Nova Jersei
ROBERTS, R. B & S R VALLESPIR. 1978, Speeìmtaion of hairs beartaf polien and oil on the legs of bees Aim Entomo!
Soc. Amer 7l: 619-627.
RODRÍGUEZ. V. 1989. lim los y plantas Relaciones evolutiva. Sobre Flora y vegetación de Galicia 151-2€
del grupo Botánico Gallego Santiago de Compostela
H Reunión
ROMERO, C. 1986. A new method for estimating karyorypc asymmetry Taxon 25 341-346
ROC'»SEAU, S. 1994. Les relations coadaptttives dei Aconits {Rartunculactoe. ¿cotation L i de Belgique et des P>r£»ées
avec les bourdons pollmisateurs (Hymenaptera. Aptdat, Rombinoti Tesi de llicenciatura (med i Faeuhé des Sciencies
Université de Mons-Haînatit. Mons-Hainaut
ROVIRA. M. 1^93. Genètica de la variabilitat tsoenzimàtica en l'avellaner identificació varietal Tesi doctoral (mea. (
Universi!»! de Lleida. Lleida
RUBtNSTEiN. A. M.. J. MARQUEZ. M. SUARE/-CERVEXA A P A BEDING» An cxtensm-hkc glycoprotem specifically
localized to the pollen tube wall PI Cel! (en premsat
RlriZ DC CLAVUO. E & J L UBERA 1982 Numeros cromosomacicos de planas occidenislcs. n"-¡g5 Anales Jard Bot
Madnd 39(1) ¡93-197
RUYS. B 1933 The first rcJ Delphinium Delphinium 35-3?
SAJTO, Y . A MITSURA. K. SASAKI. M SATAKE A M. UCKÎYAMA 1980 E)ctcction of poisonous substances m honey which
caused iwoxtcatkm Bull Nati In« Hvg Sci (Tokyc» 9« 32-35
SALA. A.. M Sl'AREZ-CEJtvoiA, J, SEOANE-CAMBA St ! MAR«.»; '•/ 1992 L'itrastructurai modifications m polien grmsns
stored by hooey bees (Apa mtUifera 1. i. J Apjc Res 3 1 ( 2 ) 53-64
SAMUELSOK. A. A 195? Wild Delphiniums and lhe«r hvtards Delphinium Soc Year Booà 105"7 l u i - ! 12
SAMUELSO.N. A A. 1960 The wild scarfci-fiowercd Drtfktn-.um
Petphinium Soc Year Book I960 9-19
SANCHIS. E. J B. PERIS ¿t R. CURRAS. 1992. Caracieraactòa fenologia c tnierés »pcola del romeral »»tendano con
pcbrella iHelianthema-Ttnmemm ptptreilot) en las prüMnc:a$ ik Alicante > València. Bt>t Compluiensis P 99-11 ï
SAHTANA. D O. 1975. Analysis o f » natura! Dtìphtnmm (RamtrKula€?a*l h>bnd s<*»rrn Masicrs Thesis («ed ì HvmboUi
State Coitete. Arcala. California
SARKAR. A K...N. DATTA. U.CHATTERJEE A D HA¿RA 1982 Chromosome répons [.'«A Lo\e (ed L lOPB chromosome
number reports) Taxon 31(1) 576-579
SCHÄFER. B & L LA COUR 1934 A chromosome surve> of 4coninun. ! Ann Bot 191(41) 693-713
SCHEFFL H 1959 The analysis of variance Wiley
NO\Ü York
SCHLISfNG. R A &. R. A TURPfN 197! Hummmgbird dispersal of Dftphtnmm cardinale poîlcn treated »i» v . radioact^'
iodine. Amer J Bot 58 401-406
SCHMID-HEMPEL. P. & B SPBSÖi 1988 Effect of inflorescence size on pollina'ion in Epilohtuvi oitgusn/dmm
98-104
336
Oikos 53
BtBUOGRAFlA
SCHONF» ALD-Cox. C, M- 1983 CoTcluMOOs guidelines RI management s bcgming attempt /n C M Schoocw aid-Cox
S, M Chamberi. B. McBnòe A W. L. Thomis (cds l. Genetics and conservation a reference fa managing wild anima!
and plant populations 414-445 Benjamin Cummmgs Mento Pari
Scoors. R 1983 Visible floral pigments and pollinators h C- E Jones A R. J. Link feds.). Hawftook
PoiiwBseit Biology 160- T 2 Van NoskKid Rantoid Company Nov» Y ori
SEAVEY. S. R, & K S. BAWA, 191» Laie-«a»§ ï*if-tne«iip«tîi»flify- «i «wpospen» Boi Rr» (Laacncr) 52SSTZ. W 1969 Oe taxonòmic der yteMMMr napettm Gruppe n Europa Feddes Repcn HO* 1 1 l-?6
SitTZ. W , D ZP*»ŒISTER & M AMCWT I9?2. Baaay nir sysioiiatià der Gaamig -ttattititm m Eiaropa BOL Jährt S>R
92<4):
D V* A A. D H. B*o»~s I9S2. OptHiwtn number of marier loo for estimating mKfOMMig ir plarî
Gea« 61 J2Ì-325,
C R-. T J CATO* à. C W STL»» 19S3 An «aline of general resources n««fe. Md procedures for tí«
ttK icpawuc» of active «azyme* fmm plant tissue Ai S D Taakslc> * T J Orco« (e¿5 l tarâmes IB Pta«
Genefc and Breeding, Elscvier Scioiee Publisten
SHIMDO. K at H KAMOÄJTO i 963 Kmyotyçe «naH»a of som« sweaiÄ»« orcinas Amer J Bot K> 73-?9
. I 1916 Re1*«*» tiwsiaoiJ^ca del gènere C"e«if£rf«áj S F Gta> • h Península flsènea i ïiks Baltars Tes» ac
ii>ccnc atura j »¿d i Facukat de fmmàcm. i nivcrsitai de Barrciorj Bwtetaa
. J . M BOSCR C BLANCMf &. i MotOo ï 995 Phut vs
Planta Europt Pfoceedwigs kras
SlMPSOK. B B à J L SEff
coB.sentn>iB A case «f •
IB Niasaa Park"
I9f i riof»! rt»»d» »ternao^cs to pollen md aecar Ann Vftsso«n B« òant ei JdS-322
S»»$<». B B 4 J L NBFf 1 913 E»oh«»B me A*ersit> of floral re»«nÉ* I» C E Joan A R J Link leas i
of Eapenmentz! Polim«»«» Bwk^j 142-159 Van Vostrand RemhoU Catnpian> \o\rn N'ori
. R J ï 993 Piani cyWfcmrtics CRC Press Fionda
SP*GH, L" íW2 The effect of acuno»» ci» 0 «î chr»»fiì<»s<»ii»r beha^wtr * ft"í|j*»a«w Cetologia 4' 595-602
T P à. H K J*D» I9~9 AfitmjsaÉíoliie« and eh»«»»
m [Mpiumam
C>«otojpi 44 123 1 33
M & E PIA AL 19"! Further fwdin IB chromes«» »««nèers »f P»i«l» A»f»ipernM
Acta B«ol Craecv. Ser B« M 199-213
O 1953 Zone eiecttaptiomn » sîarcls pelt pw«p %afa*iofi » the
B»chew J él 629-641
of
. E A, R S CfWUH A E Tex» I9tt V*s*t»Iii> 'íné p-fwi^iíw »f rwrtacertis pcreroiM; »freies nat>\e v
Allerta gr*4ftaiá$ Cavwd Fwkt-VaoaTatai I Oli S » 5I-3Í
. J IÇ4W 4c«fttMlla Spaek e*w *ergn*oie G«l»»§ áer fasulle Kanmitemioctar Folta Geobot Phywn» Befee»
44i-44f
SOLMIC. O I. 1970 Pnac^tes and MeAods »Í Pîrnot Hwfjs««*«» MacMih« Londres
SOUMM). Ü. T, 1976 om the ictai*" »tf*««i^s oí er»»- and jcM-feflifatiioti
337
Ann Missouri 8m Garrf 63 262-27*
TB"
BIOLOGÌA m LA «ruootccio EN
A LA MEDTTEJOU MA ocaocvr A L
SOL TLS, D E & L H.. Rmmc. 1986 Amopolyploidy MI Toa»*« «camn (Saxtfragaceoft
enzyme electrophorcsts Amer J Bct 73(2): 310-311
genetic msigh« from
SOLTTS. D E A P S Sot T» Ift9 Iso7>mc5 in »Uní Biok>g> Keseenées Press Portend.
SOL1B.D. E- H, lUunOLD. DAmowAJ.GASTONY. 1983 Si·ieh gei efcAtrophefesis of ferns t cMapitaiof) of ghndrng
buffers, gel and electrode buffer* «na mnkif schedules. Amer Fem J ""3 9-2?
SEKOVSKY. IMI Chromosome altes of some Macedonian anpasperms. II. Ana f ü Bioi Unn . Skopje
34: 45-76
SOFOVA. M, & Z. SEKOVSRY. I9C. Ctawn««»« «te of swnc Macedón«» »giospenm. III. Aim Fae Bioi. UnH
35 '45-161
SOLTMWKX. E. E 1990 Fta«l mem Ame Bee J 130(lr 517-519
So» IG. P. . 919 Elfes oí flowering
pMek sue or species composition of poitinMw ^emmuriucs. Ibraging
cid resource partit:onmg m íMin-.Mcbct^ (.hSfwrocvrrj 4piéaei Oeco! (Berhai ?S(4| 550-551
C II I "^93 Das «aaecelae fefcc«iMis5 der n«w m but and in der befhicte»! der Minnen Friedrich Vie\»eg
Bert»
STACI, C A 19t9 PteH T»«i«n> «na &»s>sie«t«:K$ (2 erf » Eé»»^ .AfTWKJ Ed Londre*
SlAMLEY. f G * H F LoíSkENO !9"l Polkn Biotep. B»chc»»«»\ w^ N4anagemeM SfWBfrr Vertag Bertm-
STAff . O 1905 Tîsc »ammo, of tetfa \m» Ro> Bot. Gard Cmlcuoa» 10 I-|0SÏAW . O I«»"? .4cs»Ä» p««««»**-»» B« M^ tTai>ot »33 IÜ3-ÍM4
Sl^^B«*, G L 195"* Self ftniitancnt ami pnip*!Ì«ti0o %anaiNla> m ffcc Iwftier pta»8 Amer Vanirai« 9! 33^-554
STEMINV G L Wl ChnMaasonml Evolution » Hinter Ptaw ExStani \nrnU L««hc»
(i L !9"*4 Ffo»er»f
Eiohnun afao\-e te Species leiel Hm\wd l'«i\ers«i> Press
S. G L I9SO p»íjftoirf% »
aoretoKed
|W>^ects /«i W H
idrvaoc« l" • A*B ft«* No» a York.
H It5* M> tolf-ceaif> of Or^*««w
S« Year Book 1959 9-21
STEPMENSOv A G A i i BetTTK 1»I3 Maie compenix». fcw«k dioice and semiial setectM» w Ptoits /K L Reti »e«l t
IIO-ISI Arider-.... Freu LonJrcs
«
W 4M M GotÄ^W«* I9S3 li^«M>ce. maaccüitiar
<ZM MM» L i Atoche» f*« 2 ï 6é?
SllXW. T F IfW Pini tauMM} tfM »%«^^i»e ev^^üw of comparatn« toe Cofciaifca L:itivena> Pres»
bv hnae oí
in.. J MAav.CZ. J
tau
IÄ«»«^wa,
SUMAMMflJtli. O I9ÍÍ C\KH4\«>ooniical
A J SEOAMC-CAMÌA. 1994, A»
Grana )3 191-204
»«}> of polka
B MX* Imitan «.vtu/n a/ji rt-c C>mlogu 50 T59-7M.
33S
consumed
BIBLIOGRAFIA
SUSNBC. F. & M. LOVKA. 1973 Chromosome répons, [ht A. Love (ed.), lOPB chromosome number reports XLl.] Taxon
22(4»; 462-463,
. F, B. DRUSKOVC. A LOVE & D LOVE I »72, Chromosome reports [In A. Love (ed.), iOPB chromosome numbers
répons XX3CVI] Taxon 21: 333-346
SVEH5SON. R & .M WiGREN. 1986, History and biology of Consolida regalis in Sweden Svensk Bol Tidskr 80( 1 ) 3 1 -53
SwOTFORD, D L & R B SBANOBt I9S9. BIOSYS-1 : reatee l .7. A computer program for the analysis of ailette variation
in genetics User's Manu«! Department of Genetics and Development University of Illinois L rbana-Champaign
SYBENC».' . J 1983 Genetic manipulation M Ute plant breeding «.ornane versus generative, Thcur -\pp! Genet, 66 179-201
SYBENGA. J 1993 Cytogenetics in phut br.Tdmg. Monographs on theorical and applied genetics Spnnger-Veriag Berlin
TAKHTAMN. A- L 1 97S, Florís«: regions of the world, Nauka, Leningrad
TAKHTAJAN. A L 1991 Evolutionary trends w flowering plants Columbia University Press. Nova York
S. J flERREitA. J ARROYO. P. L CHOU &. J A DEVESA I9S8 Estudios de la fkxi apkoít de Andalucía
Occidental Lagascalia 15 567-599
TAMWU. M. I%2 TtxonoiBKal mid phytoycnetica! consKteraiion of the Ranmnculaceat Acta Ptiytotax Geobot 20 "1-81
TAMARA. M 1964 Morphology, ecology and phytefcn> of the Ranuncalaceae II Sci Rep Col! Gen Education Osaka
l«!v 13 I4Í-156
T AMURA. M 1967 Morphology, ecology and phyiogen> of the Ranuncvlocea« . VI. Sci Rep Coll Gen Education Osaka
Unrv 16 13-35
ÎAML'RA. M ¡992 A iw» classitkation of the ftmih Ranunculacfot. 4 Ac» Phytotax Geobot 43<2i 139-146
TAMUKA. M 1995 General pan and systematic part In P Hiepko íed i Die Natürlichen Pflan;.entamilien
Ordnung RonuncmaUs Fam Ranmnculactat Duncker A. Humbiot Berlin
I7(IV)
TAMUKA. M. A L A. LAUENER 1979 A synopsis of Actmtrum subgenus L^cocumum. \\ Notes Roy Bot Gard Edinburgh
37(3 y 431-465
TAMWA. M, A Y MITUMOTO 1972, Sages of embryo dcvetopment tn ripe seeds or tchenes of the Raamnculaceae ¡ Jap
Bol 47<f»; 225-237.
TAMURA. M.. Y MEIÎMOTOAH KÜBOTA. 1977 Observations on seedbngs of the Rananculaftae
293-304
TEXAS. I 1976 I- tower visits of bumblebees Bomètu Latr (tfymttiapttra.
!3 2W-232
¡ Jap Dos 52(10)
,1fttéatì during one summer Ann Zoo! Fenn
TERAS, I I«»i5 Foodptaws and flo»er visits » s«»diem Finhiid Aca Zool Fern 1 79 I-I20
THOMPSON. P A 1 961 Effins oí añcr-nppenmg treatment and temperature on the germination of some Mpkmmm
species Hon R« Kl) 62-66
THOMSON. J 0 1 9g; Patterns of VIUMKM by animal p^linators Oik r* 39. 241-250
T ISC Hl E*. G 1927 PAmzliche chmmosomen/ahtcn Tato! Biol 4 l-t3
BIOLOGIA m LA REPRODUCCIÓ EN Dfj./w.v^t A L. MEPÍTOIÚNL» OCCIDENTAL
TISCHLER. C 1934. Die Bedeutungen der Polypk>idc fu. die Verbrartung der Angiospermen, cn lau ter an der Arten
Schleswing-HotacMS mit Ausblicken auf andere Florengebeile. Bot Jahrb S\st 67: 1-36
TJEBBES. K. 192?. The chromosomes of three Delphinium species Hereditas 10(1-2): 160-164
TUSHES, IL 1928 The chromosome numbers of flowering plants Hcreditas ¡0(3): 328-332
Tm J. H. & A LEVAN. 1950 The use of oxy<jumoleitte in chromcíomc analysis Anales Estac. Exp. Aula Dei 2: 21-64
TO*£LL. P I A R . H, HAAS 1963 Herbicide control of ali teksptr Weeds 11 10-13
TUFONOVA. V I 1973 A biosystematK study of Caucasian species of Cansotiaa S F Gray Bot ¿urn (Mtóco» &
Leninfiwtì 58(4) 505-519
TRifONOVA. V |. |984a Morphology of seeds end anatomical criaractcnsivcs of the seed-coat in some representatives of
the gems Corualuia iRa.iuncuiace.ie} Bot ¿un. (Moscow A Leningrad) 69(9): 1199-1209
VA, V I I984b Morphology of seeJs md anatomical chata neristks of seed-coat in some species of the genera
Acoaaeíla. Dviptunium and Àcorutum (Roiuaicm¡octot\. Bot ¿um (Mosco« & Leningrad) 69(10) 1336-1341
TRffO>»VA. V L 19Ì6 ChancteristKS of seed germination in some m«nbers of the genera Consolida and Acowuüa
t}. Bot ¿ura (Moscow & Leningrad) 71(3): 375-3?8
. V 1 1990. Coinp«f»tive biomorpholoficaJ study of the taxonomy and phytogeny of the genera Consolida (DC I
S F Gray and Aecmtutta Spach Coîkct Bot (Barcetenai 19 9"?-l!0
TROLL. P W. 19*4 Dk míkwcsGenzen. Gustav Fischer Verlag. Jena
TSCHERMAMK-WOESS. E 1956 Ncxiicr ober âx Rciscnkeme und Rc!sefKhrwnos«nen m den Antipoden von Aconitum
Chromos*»« S 114-134
C L. A J BEATTŒ A F M RAMXAWA 1913 Seed dispersai by anís m the Rocky Mountains South»
N*Bntoi 28. 219-293
TLWÖL D L . M H RALPHS A J O EVANS 1992 Lofutic analysis for rnonrtonnf and assessing herbicide efficacy Weed
Technol 6(2) 424-430
Tims. T G . N. A BLKGES. A 0 CHATTR. J R EDMÖNSÖN. v H HEVWOOD. D M MOORF D H VALENTINE. S M
WALTBIS A D A WEBB 1993 Ftom Furcpaea (2 cd.) Cambodge University Press Cambridge
UUANSKA. K M 1984 Ptant reproductive srstefies In W F Grant (cd j. Plant Biosysttanatics 21 1-22S Academic Press
Toronto
VALUES, B A J A MEJIAS 198S Contribución al estudio de la biok.«» de la reproducción de tas espccks espsflol« de
Mmtcart {Lttactaeì L-ap^ala 15(1): 95-103
VALLEIQS, E. 1W3 Enzyme acitvily staJ3«| /n S D Tankesky and T J Orton (eds J, Isozymes m Pto« Genetics and
Breeding: 449-516. Ehr* w SciOK-e PuWbhers. Amsterdam.
. D M 197V. Reproductive biology »f four spetta of Delphinium endemic to the Wenatchc« Mountains Master s
Thesis tmed I Unevenly of washmgtor Seaok.
I. A. AaOUCAIf A, M. A, CAHDOWA & ¡ CotrrAHORIOKÄJLOS 1991 (>clquc5 exanpks de specialion insulaire
en Mediterranee occidentale B«. Chron 10: 137-153.
340
BIBLIOGRAFIA
VOGEL. S. 1978 Evolutionary shite from rewtnl lo deception in pollen flowers In A. J. Richards (ed.), The Pollination
of Flowers b> Insects 89-104 Academic Press Londres.
WADDBÄHON, K. D. 1979 Quantification of the movement panero of bees: a novel method Amer, Midi Naturalist 101(2)
278-285
WADDlN0röN, K D 1981. Factors influencing pollen flow in Numblebev pollinated Delphinium virtteens Oikos 37
153-159
WADDtNGTON. K. D 1983 Pollen flow and optimal outcrossmg distance. Amer. > aturahsl 122(1): 147-1SI
WADDIKGTOH. K. D. St B. HEINRICH. 1979. The foraging movements of bumblebees on vertical inflorescences: in
expérimentai analysis J. Comp Physiol 134 113-117
WALSH, S B 1995 How often do duplicated genes evolve new functions' Genetics !39 421-428
WANG. F P 1981 A review of chemical studies on the alkaloids from Aconitum and Delphinium Vao Hsueh Pao 16: 943959
WANG. W. T 1962 Cntical review of the genus Delpmnium from the Ranunculaceaous Flora of China Acta Boi Sin IO
87-282
WARNOCK, M. J I9SI. Biosystematies of'he Delphinium caroítmanum Complex (Ranunculaceae) Syst Bol 6(1) 38-54
WARNOCK. M. .1 1983 Natural hybriduauon between Delphinium treleasei and D caroimtanum (Ranu.tculacfael Amer
J Bot 7«5part 2): 134-135
WARNOCK. M. J 1987. Color Variation in Texas populations of Delphinium carolinumum (Ranuneuiaeeaei Abstrets of the
Getterai Lecnires. Symposium pipe:J and posters presented at the XVI International Botanical Congress. B Zimmer & W
Greuttf 437, Berllri
WARNOCK. M J I9Í9 Anal>sisof hibndiation between Delphinium barbevi (Huth) ind D accidental* (Watson) Watson
(Ranunctíloceo*) Amer J Bot, 76(6 suppl.): 281
WASEX, N M 1978. Competition for hummingbird pollination and sequential flowering in two Colorado wildflowers.
Ecology 59(5) 934-944
WASER. N M. 1982 A companston of distances flown by different visitors to flowers of the same species Oecoi (Berlin)
'5: 21.1-257
WASER. N M, 1987 Spatial genetic hrierofenctt) in í population of Ö»e montane perennial plant Dttpkuuum ntlsonn
Heredin 58 249-256
WASER. N. M 1988 Comparative polien am) dn Bansfer by pollinators of Delpkintum nettanti Functional Ecol 2 41-48
WASER. N. M. a. M. L FUGATI. 1986. Pollen precedence and stigma closure: a mechanism of competition for pollination
between DrlpHimum imbonii and Ipomopiu aggregata. Oecc¡. (Berlin) 70: 573-577
WASER. IM, M & R J MITCHBU.. 1990. Nectar standing crops in Delphinium nthonn flowers spatial autocorrelation among
plants'» Ecotofy 71(1) 116-123
WAS», N M. *. M, V PRICE. 1981 PoHinator choice and stabilizing selection for flower color in Delphinium, nelsonii
Evolution 35Ü) 376-39v
WASER. N M & M V PRICE 1983 Pollinator behavior and tallirai selection for flower cokv r in Delphinium nelsonn
NMnre 302: 422-424.
341
BIOLOGIA m LA REPRODUCCIÓ EN DafHon-M A LA MEDITEJUANIA OCCIDENTAL
WASER, N M. & M. V, PRICE 1985a. Reciprocal transplant experiments with Delphinium nelsonii (Kanunculaceae)
evidence for ¡ocal adaptation Amer. J. Bot. 72(11): 1726-1732.
WASER. N M. & M V PRICE. 1985b The effect of nectar guido on pollinator preference: Experimental studies with a
montane herb. Oecol. (Berlin) 67(1): 121-126.
WASER. N. M & M. V. PRICE. 1990. PoUinsiion efficiency and cffcctiviness of bumble bees and hummingbirds visiting
Delphinium aelsonu. CoIlecL Bot (Barcelona) 19: 9-20.
WASER. N. M &. M. V. PRICE. 1991a. Femak mate choke in montane wildflowers: Outcrosssing distance and pollen tube
growth Bull Ecol. Soc. Amer. 72(2suppl.): 281.
WASER, N M. SL M. V. PRICE 1 99 1 b. Outcrossing distance effects in Delphinium nelsonii: pollen loads, pollen tubes, and
seed set Ecology 72(1) 171-179
WASER. N. M. & M. V. PRICE. 1993. Crossing distance effects on prezygotk performance in plants: an argument for female
choice Oikos 68 303-308
WASER. N. M. &. M. V. PRICE 1994. Crossing-distance effects in Delphinium nelsonii: outbrceding and inbreeding
depression in progeny fitness. Evolution 48(3): 842-852.
WASER. N M. A L A. REAL. 1979 Effective mutualism between sequentially flowering plant species. Nature 281 : 670-672
WASER, N M, M. V. PRICE, A M MONTALVO & R N. GRAY 1987. Female mate choice tn a perenna! herbaceous
wildflower. Delphinium nelsofiti Evol. Trends PI. l(l(: 29-33.
WATT. W B . P C HOCH & S G MILLS 1974 Nectar resource use by Coitos butterflies Occol (Berlin) 14 353-374
WEAST. R C 1978. CRC Handbook of chemistry and physics CRC Press Florida
WEBB. C J 1984 Constraints on the evolution of plant breeding systems and îhcir relevance to systematks In W. F Grant
(ed i Plant biosystemaiics: 249-270 Academic Press Toronto.
WEM. C J & D. G. LLOYD, 1986. The avoidance of interference between the presentation of pollen and stigmas in
angtospcrms. 11. Herkofamy New Zealand J Bot. 24: 163-178
WEBERLING. F 1989 Morphology of flowers and inflorescences. Cambridge University Press Cambridge
WEEDEN. N F & L D GOTTLIEB. 1980. The genetics of chloroplasts enzymes. J Heredttv 7!: 692-3%
WEEDEN. N F à ¥. WENDEL 1989. Genetics of plant isozymes In D E. Sotós & P S Soins (eds.S. Isozymes m Piani
Bbtegy 46-72 Diovcorides Press. Portland
WEIR. B, S. 1990 Genetic data analysis: method for discrete population genetic data. Sinuaer. Sundcriand. MA.
WENDEL. F. AN. F WEEDEN, 19S9 Visualization and imsaprctation of plant isozymes In D E Soltis & P S. Solus ísds .).
Isozymes in Plani Biology: 5-45 Dkweoñdes Press. Portland
WEHÎH. E 1940. Ober einige Blûicnbiologischc L'nictsuchungcn in den Alpen Ber Deutsch Bot. Ges 58 527-546
WHITE. M J D 1978. Models of spectatkm Frefanan & Co San Francisco.
. C.. T. ERICKSSON & H. LÜNDBERG. 1979. The wood hite buncrfly Leptidea smapa and its nectar potenB a
case of mutualism'1 Oikos 33: 3ÍÍ-362.
342
BIBLIOGRAFIA
WKXLUND, E., T. BUCKSSON &. H. LUMDBERG. 1982. On the pollination efficiency of butterflies a reply to Counney et
al Oikos 38: 263.
WIENS, D. C. A WILSON, C. L. CALVIN, D. FRANK. C I. DA VERN & S, R SEAVEY. im Reproductive success, spontaneous
embryo abortion and genetic load in flowering plants, Oecol, (Berlin) 71: 501-509.
WILDE. E. 1931. Studies of tìie genus Delphinium. Cornell Univ. Agrie Exp Stai Bull. 519: 1-106.
WrLLENSTBN. S. C. 1987. Ail evolutionary bas» for pollination biology. Leiden Botanka Series IO. E. J. Brii!. Leiden.
WttxlAMS. N. H. 1983. Floral fraganccs as cues in animal behavior. In C. E. Jones &. R. J Link (cds.). Handbook of
Experimental Pollination Biology: 50-72, Van Nostrand Remhold Company Niova York.
WOOLF. N B. ¡990 Biotechnologies sow seeds for the future BioSciencc 40(5) 346-348
WRIGHT. S. 1933 Inbreeding and boreozigosis. Proc Nati. Acad U.S.A. 19: 411-420
WRIGHT, S. 1951 The gcnetical structure of populations Ann. Eugen 15: 323-354
WRIGHT. S. 1969. Evolution and the genetics of populations. li. The theory of gene frwjueficies University Chicago Press
Chicago
W'YATT. R 1982. Inflorescence a chiiecture: how (lower number, arrangement, and phenology affect pollination and
fruit-set Amer. J. Bot. 69(4): 585-594
WYATT. R. 1983. Polliiutor-ptent ir.Kractkms and the evolution of breeding systems In L Real (cd l Pollination Biology
5 i -96 Academic Press. Londres
YASAKA. M_ Y SUNAGA. F. KAWASAKJ & Y. KOKMO 1994 Effect of forest fragmentation on the frort set ratio for three
perennial herbs Jap J. Bot 44(1): 1-7
Yl-'MOTO. T 1986 The ecological pollination syndromes of inseci-politnaied plants in alpine meadows. Eco1 Res ! : S3-95
Y R !982a An electrophoretk and otológica! «udy of hibridoatjon between Aconitum napeliiu ;cp. skeruorat
(2n-32) and A variegatum (2rp l l6l I Elecirophcreric evidence Acta Soc Bot. Potoniae 5H3 4): 453-464
ZlEUKSKY. R !982b An clectrophoretK "id cytotogka! study of h> bridizauoii b*;rv»een Acon:tum tapeUtts ssp skgruo'ae
;2n»32) and A vartegatum (2n=l6l. lì Cvtologica! evidence. Acta Soc Bot Pcloniíe 51(3-4) 465-471
ZlMAN. S N S. C KEENEÄ. 1989 A geographical analysis of 'he fitmiîy Ranuneuiaceae Ann Missoun Bol Gard 76
1012-1049
ZIMMERMAN. M 197V Optima! foraging a case for random mo'.tmerw ueecl (Bcrim) 43 261-267
ZIMMERMAN. M 1981 P«ehir«ss in the dispersion of nectai resources pn«bab>e cause: Oecol (Bcilmi 49 I54-Í5 7
ZÍMMERM/.N. M 1982 The effect of nectar product ion on neighborhood size Oecol (Berlin) 52 104-108
ZlMMEXMAN. M. 1983a Calculating nectar preludia» ratei: residutl nccta» and optirrial foraging. Occo1 (Berlin) 58
258-259
ZIMMERMAN. M, 1983b. ,'*tant reproduction and optimal foraging: experimental nectar manipulations in DtipHinhun Ktlsonn
0*os4l 57-61
ZIMMERMAN. M. I9S8 Pollinaiior, bk»k>gy of montane planis: Relationship between rate of nectar production anc! standing
crop Amer Midi Naturi« 120(1): 50-57
343
Fly UP