...

John St Mill: una lectura republicana

by user

on
Category: Documents
7

views

Report

Comments

Transcript

John St Mill: una lectura republicana
Departament de Sociologia i Metodologia de les
Ciències Socials de la Universitat de Barcelona
Programa de Filosofia Jurídica, Moral i Política
Bienni 1993-1995
John St Mill:
una lectura republicana
Per optar al títol de Doctor en Filosofia
Joan Comas i Miralles
Director: Doctor Miquel Caminal i Badia
Tutor: Doctor José Antonio Estévez Araujo
2
3
Per a la Joan, el Màrius i la Xeixa que s’ho mereixen més que ningú
Setembre 2003
4
ÍNDEX
0. Int roducci ó
0.1.
G ènesi, m otivació i etapes d‟ investigació
0.2.
Ob jecte de la tesi
5
5
11
0.2.1.
Enu nciat del prob lem a
11
0.2.2.
Metodolo gia
12
0.2.3.
Ob jectiu s i hipòtes is
13
0.2.4.
Im portàn cia cientí f ica de la investig ació
16
0.2.5.
Descripció dels contingu ts per capít ols
18
0.3. A graïm ents
23
1. El l i beral i sme pecul i ar de John St uart Mi l l
25
2. Reforma i revol uci ó: el paper de l a hi st òri a
52
2.1.
R u ptu res i re volu cions
63
2.2.
Cu ltu ra i civilitza ció
86
2.3.
L‟ estat de la societat a la ll u m del contrast
d‟ opinio ns
95
2.4.
Cu ltu ra i políti c a
101
2.5.
El paper de les ciències socials
107
2.6.
La dive rsitat de la condició hu m ana
116
3. Mi l l : pol i tei a vs democràci a
125
3.1. L‟ estratègia polí ti ca de Mill
125
3.2. Interessos p articu lars i Int erès general
140
3.2.1. Ind ividu alit at i socialitat
140
3.2.2. Del desig al caràcter
147
3.2.3. Int erès general
153
5
3.3. La f alsa dem ocràcia
164
3.4. El princi pi de qu alitat en l es institu cions en u na
dem ocràcia representativa
178
3.4.1.
El Parlam ent i l' execu tiu
181
3.4.2.
La classe com ercial
189
3.4.3.
El vot: dr et i deu re
192
3.4.4.
L' edu cació: la seg ona cam b ra i
l' adm inistració
4. La Ll ibert at
196
205
4 .1. Llib ertat i pro grés hu mà
210
4.2. Llib ertat i caràcter
215
4.3. Llib ertat i responsab il i tat: la cu ltu ra del civism e
224
4.4. Igu alt at i llib e rtat en d em ocràcia
229
4.5. Els vots sota control d e qu alitat
246
4.6. Cu ltu ra i llib ertat: el com prom ís de la pr opietat
am b el coneixem ent
5. L’ exerci ci de l a pol í t i ca i de l ’ autori t at
251
258
5.1. Els conf lictes
264
5.2. La crisi de lid eratge
273
5.3. El po der
282
5.4. Poder execu tiu i poder delib erat iu
293
5.5. A u toritat
301
6. Epí l eg
314
7. Bi bl i ografi a
323
6
0. Introducció
0.1. Gènesi i motivació
P ren ent com a ref erència la m eitat dels anys viscu ts per
Mill, 34 a l‟ any 1840, han estat 162 anys els qu e han
transcorregu t des d‟ aleshores. Du rant aqu est segle i m ig, la
m ajoria dels tret s estru ctu rals def initoris de les societats
indu stria ls han m antingu t u na certa continu ï tat m algrat le s
prof u ndes transf orm acions tecnològiqu es, de les qu e n‟ és
el
m illo r
exem ple,
per
la
seva
espectacu laritat,
les
innovaci ons de l es darreres dècades en e l cam p de les
anom enades tecnologies d e la Inf orm ació (T IC) . Sob re els
trets qu e assenyalen la con tinu ït at r especte el segle X IX hi
tenim el m ode de produ cció capitali sta y la seva “f ilosof ia”
del “m ercat” com a regu ladora de la produ cció econòm ica,
am b m ajor o m enor grau d‟ intervenció estatal. Per altra
b anda,
t am b é
sem b la
que
les
preocu pacions
sob re
la
dim ensió cu ltu ral d‟ aqu estes societats ha e stat i segu eix
s ent lloc de discu ssió, alg u nes vegades f orm u lades des de
l‟ encotill am ent de discu rsos ideològics operant a m anera
d‟ au tèntiqu es cosm ovisions socials; d‟ altres, sim plem ent,
assenyalant les i nsatisf acci ons i el s interro gants del m odel
7
e conòm ic d‟ aqu esta econo m ia de m ercat a la qu e sem bla
s ovint l i f alti u n g u ió, u n p la d‟ ordenam ent i de posa da en
c om ú d‟allò qu e pretenen els in dividu s, ja no a cu rt
term ini sinó a m ig i ll arg term ini; en def initiv a tam bé
algu na
explicació
qu e
proporci oni
alg u n
sentit
als
innegab l es desgasts i sof rim ents als qu als estan exposats
e ls individu s de les societat contem porànies. Fins i tot dins
d‟ aqu esta discu ssió hi ha tingu t ca b u da la negació de tal
c ontinu ït at am b el passat p renent ara com a ref erència el
s egle de Mill. El f et és qu e Mill, com altres pensadors del
s eu tem ps, reconegu é qu e s‟ estava produ in t u n f enom en
nou qu e era el de la internacion alització de la societat
indu stria l, f enom en qu e avu i reconeixem descrivint - lo amb
les
característiqu e s
del
denom inat
procés
de
m u ndialització i glob alit zació, u tilitzant, aqu í, els dos
term es a la m anera d‟ u n dels estudiosos m és em b lem àtics
del
f enom en,
G iddens 1:
la
glo b alització
és
intensiu
desenvolu pam ent tecnològi c, extensiva intern acionalit zació
e conòm ica, increm ent del p es específ ic de les anom en ades
identitat s col· lectives, i, f inalm ent, pro g ressiva pèrdu a
d‟ entitat ref lexiva pel q u e f a al deb at pú b lic de les
decisions polítiqu es.
Són aqu ests trets els que qu eden escenif icat s am b la
c aigu da del m u r de Berlín , el 1989, el darrer episodi del
1 A. Giddens. Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza 1993
8
c onf licte
ideològic
i
tam b é
geo - polític
del
segle
XX,
j u stam ent dos - cents anys després de la revolu ció f rancesa
de
1789.
lib eralism e,
Les
qu atre
grans
conservadorism e ,
f am ílies
reform ism e
ideolò giqu es,
i
socia lism e,
oportu na m ent desdib u ixades pel desgast de la pràctica
política han segu it nodr in t les decisions p olítiqu es f ins
avu i; f et qu e es ref lecteix en la m ajor part de les recerqu es
acadèm iqu es de la ciència polític a ( f ets) , de la teoria
política ( la crítica, la generalització i la prospectiva) i de la
f ilosof ia política ( la ref lexió sob re la natu ral esa i la c u ltu ra
hu m ana) .
R ellegir Mill ha e stat, per a m i, retornar al pu nt de partida
d‟ aqu est procés, retornar a u n dels m om ents decisiu s
originari s. Prim er, perqu è és a m itjans del XI X qu e es
veu en els resu ltats de la revolu ció indu s trial i d e la
c onstitu ció de la societat i nternacio nal dels nostres dies;
s egon, p erqu è, tam b é en vida de Mill es constitu ei xen els
m ovim ents nacion alistes els qu als cerqu en tenir veu p ròpia
dins
d‟ aqu est
marc
internacional ;
tercer,
perqu è
ja
a
m itjans del XI X es f a palès el lide ratge econòm ic i m ilitar
d‟ A nglaterra; qu art, perqu è, tam b é, és el m om ent en qu è la
s ocietat pren les característiqu es d‟ u na soci etat d e m asses;
c inqu è, perqu è és en aqu est període qu e apareixen les
ideologie s polítiq u es en sentit m odern; sisè, perquè és
aqu est, tam b é, el m om ent en qu è les tres disciplines
9
e sm entades més am u nt – ciència, teoria i f ilosof ia de la
política – i nicien u na pre cària i p rob lem àtica au tonom ia
disciplin ar.
Mill f or m à part d‟ aqu ella prim era gener ació testim oni
directe de la tran sició d‟ u na societat com ercial i no b iliària
a u na altra d‟ indu strial on com erciants i terratinents seran
s u b stitu ïts per les noves f o rces p rodu ctives, els propi etaris
del capital i la m assa produ ctora. Les “m asses” llu itaran
pel
seu
reconeixem ent
com
a
conseqü ència
de
la
rellevància qu e adqu ireixen en el procés de produ cció i
m és endavant en e l del con su m .
El tem ps transcorregu t des de la m or t de Mill ha est at u na
e tapa,
en
la
p ràctica
de
les
decisions
polít iqu es,
e ssencialm ent partidista. L a conf rontació id eològica entre
s ocialistes
i
lib erals,
totalit aristes
i
dem òcrates,
internaci onalistes i nacion alistes h a estat a l‟ ordre del dia
e xpressa nt
les
te nsio ns
socials
qu e
provo ca
la
internaci onalitzac ió.
Els esdevenim ents viscu ts per la ciu tadania de m ol ts
països i principal m ent eu ropea no han estat precisam ent
m odèlics. Les tensions irresoltes al llarg de dos segles
s ‟ ha n
concretat
en
du es
gu er res
m u ndials,
nom b roses
gu erres civils, mu ltitu d de conf lictes “regionals” i la
divisió d el m ón en dos b l ocs respectivam ent am b volu ntat
e xpansiv a tal co m ja caracteritzaven pensa dors com Mill i
10
Marx del qu e com portava la revol u ció ind u strial. El f inal
rec ent, l a dob le crisi; d‟ u na b anda, la de l‟ estat del
b enestar i, de l‟ al tra, la de ls sociali sm es dits reals am b la
s eva desaparició. En el contrapu nt, u na generalitzada
s atisf acció dels po sicionam ent lib er als i con servadors am b
nom s tan em b lem àtics com el d e Fu ku yam a, Friedm an o
Hu nting t on.
P aral· lelam ent, en l‟ àm b it de les ciències socials, la crisi
e pistem ològica s‟ ha f et sentir am b la m ateix a intensi t at qu e
en
altre s
optim ism e
disciplines
científ ic
ha
de
m anera
acom panyat
qu e
a
el
la
relativ itzat
desconf i ança
respecte de du es nocions b àsiques de la m odernitat, la
c re ença en el prog rés i en la histò ria .
És en aqu est context des del qu e en aqu esta investiga ció és
pensat Mill perqu è en la seva teoria polític a, s‟ argum enta,
Mill recu pera u na posició p rivilegi a da. Permet recu perar la
pregu nta de per qu è cu ltu ra i política h an d‟ anar per
c am ins dif erents i en u na relació conf lictiva. Per qu è, avui,
e ls f racassos m és evidents en els països desenvolu pats, a
m és dels desequ ilib ris econòm ics, els trob em a l‟ edu cació ?
O, per qu è han calgu t m és de cent cinqu anta any s per
c onstat ar qu e hi ha u na prof u nda crisi d‟ allò qu e s‟ ha
vingu t a denom i nar prog rés? I, encara u n a altra, per qu è
darrera de tot p legat no costa g aire en t erm es socials i
11
intel· lectu als, trob ar u na inqu i et u d i pre ocu pació sob re
u na su posada crisi de la cu ltu ra?
En
aqu est
context,
la
i nvestigació
social
i
pol ítica
c ontem porània h a assajat de recu perar el sentit de la
política sob re la b ase d‟ u na ref undació d ‟ allò qu e s‟ ha
e ntès qu e constru eix u na societat cohesiona da. A lgu ns han
assajat
am b
la
recu peració
de
la
idea - sentim ent
de
c om u nitat ( com u nitarism e), d‟ altres sob re el valor de la
llib ertat
negativa
desenvolu pan t
sistemes
cu rosam ent
neu trals ( lib eralism e) , o de la igu altat ( socialism e) , i,
altres, per ú ltim , d‟ u na cu ltu ra en positiu de la política
qu e recupera la idea de la “virtu t cívica” ( repu b licanism e) .
En el cas d‟ aqu esta relectura, l‟ opció ha estat llegir a Mill
des
de
la
darrera
repu b licana.
d‟ aqu estes
Mil l,
es
opcions,
def ensarà
al
és
a
l larg
dir,
la
d‟ aqu esta
investiga ció, contem pla la realitat social del passat, del
present i del f u tu r en clau de l‟ anom enat “h u m anisme cívic
repu b licà”, qu e sostingu t p er u na concepció antropo l ògica
de b ase m aterialista postu larà, en prim er lloc, la vincu lació
de polí ti ca i cu ltu ra i en segon ll oc, la su b ordinaci ó de
l‟ econom ia
de
l es
societats
ind u strials
a
la
po lítica.
Igu alm ent s‟ argu m entarà qu e am b Mill s‟ acab a u na etapa
de
la
modernitat ,
m oderna,
i
qu e
qu e
el
podríem
qu e
anom enar
segu eix
adop ta
d‟ alta
u na
edat
lògica
s u b stancialm ent dif erent en el tract am ent d‟ u ns prob lem es
12
qu e no canvien: r evolu ció indu stria l i societ at de m asses,
hegem onia
angl osaxona
i
m u ndialitza ció;
i,
tam b é,
preem inència de l‟ econom ia sob re la política . No és casual
qu e
la
polèm ica
entre
dem ocràcia
antig a
i
m oderna
s orgeixi ju stam ent a principis del XIX ( B. Constant ) i qu e
s igu i la revolu ció f rancesa u n prot otipu s f racassat de la
denom in ada dem ocràcia antiga.
D‟ aqu esta ref lexió en va s orgir el t ítol d‟ aq u esta T esi, J ohn
St uart
Mi ll :
una
l e ct ura
repub li cana.
Centrats
en
la
c onju ntu ra del segle XIX , serveix per a la ref lexió, més
d‟ u n segle després, d‟ u n inic de segle qu e es m anté en la
inqu ietu d
articu lació
pels
canvis
polít i ca;
socials
un
i
segle
econòm ics
qu e
deixa
de
dif ícil
endarrera
rev olu cions, qu e com les del XV II I i XIX, han ence tat, al
m ateix tem ps, f anàtiqu es adhes ions, viscerals rebu tjos i
desconcertats sil encis. E n la m anera de present ar les
necessitats polítiq u es del seu segle, Mill, p el qu e f a a la
dem ocràcia, la llib ertat, la i gu altat i l‟ au toritat segu eix
s ent u na f ont de su ggerim ents.
0.2. Objecte de la tesi
0 . 2.1. E n u nci at d el p r obl em a
La f ilosof ia políti ca de Mill és representativa d‟ u na manera
d‟ entend re
la
m odernitat
expressada
des
d‟ u na
13
e pistem ologia
em pirista
a
la
qu al
s‟ ha
d‟ af egir
u na
e ru dició il· lu strada en la lí nia de l‟ hu m anism e m odern. El
s egle és el XIX i les circum stàncies es caracteritzen per la
internaci onalitzac ió de l‟ econom ia li derada p er A nglat erra,
el
prestigi
dels
econo m i stes
clàssics,
m és
tard
pel
victorian ism e i els deb ats entorn a les ref orm es polítiqu es
c onf ront ada am b les revolu cions polí tiqu es. La d ispu ta
s ob re el paper de l‟ estat, la polític a i la natu ralesa de les
lleis,
si
és
un
m al
m enor
o
un
i nstru m ent
de
desenv olu pam ent de la societat per la seva def ensa d‟ un
interès general, han centrat les idees de repu b licans i no
repu b licans des del XVI I. A m esu ra qu e va entrant el segle
XIX aqu e st deb at es desplaça a les qu e es coneixera n amb
e ls term es de “dem ocràcia dels ant ics vs dem ocràcia dels
m oderns”;
“democràcia
representativa
vs
dem ocràcia
participa tiva”; “llib ertat negativa vs llib ertat positi va” i,
per ú ltim ,
“liberalism e vs socialism e”. El prob lem a a
e xam inar serà qu in d‟ aqu ests és el deb at qu e va a l‟ arrel
dels altres.
0 . 2.2. Meto d o lo g ia
La perspectiva dels m és de cent cinqu anta anys qu e ens
s eparen de Mill ens situ a davant d ‟ u na anàlisi textu al del
c onju nt de l‟ ob ra del pe nsador a nglès, pr incipalm ent la
qu e s‟ ocu pa de les relacions ent re cu ltu ra i polít ica, i
14
c u ltu ra
i
societat.
L‟ in stru m ent
d‟ aproxim ació
a
la
interpret ació repu b licana o, si es vol, no lib eral qu e aqu í es
f a de Mil l ha estat la revisi ó de la c rítica ge neralitza da de
la literat u ra lib eral sob re les insu f iciències, m ancances,
c ontradic cions i des viacions racional - idealistes am b qu e el
propi lib eralism e ha denu n ciat Mill.
He optat per la inclu sió de les cites dels textos de Mill en
notes a peu de pàgina qu e il· lu stren la m eva lectu ra i de
les
qu als
dono
noticia
b ib liogràf ica
imm ediatam ent
a
c ontinu a ció de la cita. Les cites d‟altres autors qu e m ‟ han
s em b lat rellevant s per a l ‟ argu m entació de la invest igació
e stan
tam b é
a peu
de
pàgina
i
qu an
no
ho
e xigeix
l‟ exposició princi pal consigno sim plem ent la ref erència
b ib liogràf ica en la qu al es pot trob a r ref erència al te m a i a
l‟ argu m entació. E n algu ne s ocasions s‟ ha inclòs la cita en
e l cos p rincipal del text procu rant qu e no dif ic u lti el
s egu im ent de l‟ argu m entació gen eral i s‟ ha opta t, en
algu ns casos, per tradu ir - la de la versió origi nal angle sa.
0 . 2.3. O bj ect i us i hi pòt esi s
L‟ ob jectiu general d‟ aqu esta tesi do ctoral és f er u na lectu ra
del pensam ent polític de Mill de s de la perspectiva del
pensam ent repu b licà m odern. S‟ adopta aqu esta perqu è des
d‟ ella hau ria de poder resoldre‟ s algu ns dels prob lem e s
qu e planteja no n om és u na m és cab dal com prensió de la
15
ref lexió de Mill sob re la societat de la seva època sinó
tam b é poder resoldre algu ns dels prob lem es qu e susciten
les m ú ltiples inte rpretacions del pe nsam ent de Mill d es de
la visió conven cionalm ent li b era l de la seva su posada
incoherè ncia.
A qu est ob jectiu general serà contex tu alitzat en u n escenari
històrico conceptu al com el qu e segueix:
1 . Mill m anté viu a la G ran Bretanya el pensam ent m és
genu ïna m ent con trari a l‟ a b solu tism e pre - modern - e n totes
les seves variants: social, polític, c ientíf ic, epistem ològic i
f ilosòf ic – en u na etapa his tòrica en la qu e s‟ ha im pos at la
interpret ació
tradiciona lista
i
lib eral
de
les
transf orm acions de les in stitu cion s polítiq u es en el trànsit
de l‟ antic règim ab solu tist a al repu b licà; i qu e són, la
revolu ció anglesa del 1688 i la f rancesa de 1789. Aqu esta
interpret ació
ideologit zada
lib eral
és
oposició
la
de
qu e
def inirà
“democràcia
f inalment
m oderna
la
vs.
dem ocràcia antiga ”.
2 . qu e Mill assenyala entre els perills de la d e m ocràcia la
progressiva
ho m ogenitz ació
de
les
consciències
indivi du als. A qu esta hom ogenitzaci ó é s en u n m om ent del
pensam ent polí tic teòric i pràctic en la dob le oposició entre
llib ertat
negativ a
i
llib ertat
po sitiva
i,
lib erali sm e
i
s ocialism e. A qu í s‟ a rgu mentarà qu e aqu estes oposicions
aconsegu eixen en el seu mom ent ob stacu litzar els esforços
16
de
revitalització
c ontingu t
en
la
interpret acions
c ontradic to ris.
i
readequ ació
politeia
del
m illeans
clàssica
seu
L‟ ob jectiu
i
m és
de
l‟esperit
tard
su scitar
pensam ent
serà
dem ostrar
total m ent
qu e
Mill
s ‟ u b icaria en sint onia a la reivindi cació de la virtu t cívica
repu b licana i en seria, a més, u n renovador en teorit zar - la
e n les específ iqu es c ircu mstàncies sociològi qu es del segle
XIX, pod ent ser reconegu t els seu s plantejam ents en els
c orrents de la teoria dem ocràtica participati va actu al.
3 . qu e és la pròpia ideolog ització d el discu rs polític a
partir de la segon a m eitat del segle XIX i to t el segle XX la
qu e ha du t a u na inter pretació f ins a u n cert pu nt
patrim on iali sta i partidist a del pe nsam ent polític m illeà.
A qu esta ha estat la qu e queda ref lectida en la seva inclu sió
e n les m és variades adscripcions ideològiqu es, qu e van des
de la lib eral, llib ertari, socialista, “b enestarista” f ins a
l‟ au toritària i conservadora .
4 . qu e a la conf u sió resu ltant d‟ aqu esta ideolog ització, s‟ hi
af egeix la derivada de la ref orm u lació per part de Mill de
l‟ epistemologia he retada – Hob b es, Hu m e, J am es Mill – la
qu al s‟ orienta v ers u na m etodologia ecl èctica de b ase
e m pirista.
Des
d‟ aquest
e clecticism e
m etodològic
s ‟ explicarà la diversitat de f am ílies f ilosòf iqu es a les qu als
ha estat assignat Mill, ent re altres, u tilitari sta de dif erents
m enes, psicologista, positi vista, idealista i n atu ralista.
17
0 . 2.4. Imp o rtàn c ia cient í fic a de l a invest i gaci ó
En
aqu esta
investigació
s‟ adopta
la
perspectiva
repu b licanista qu e perm et u na visió glob al p oc hab itu al de
Mill, u na perspectiva qu e s‟ oposa a la clàssica lectu ra d‟ u n
Mill tra dicional m ent lib eral. L‟ esgotam ent de la lectu ra
lib eral s‟anu ncia en la seva parcialitat qu e la inca pacita
per trob ar nou s sentits al qu e f inalm ent per a ella qu eda
c om a excentricit ats o prob lem es de caràcter relacionats
am b u na personali tat heter odoxa.
D‟ altra banda, la rellevància de Mil l des del pu nt de vista
històri c i els su ggerim ents qu e proporciona per a entendre
e l present polític pocs el discu teixen. N‟ és una evidència la
notab le p rodu cció recent d‟ estu dis específ ics sob re la seva
ob ra, aix í com les ref erències const ants en a ltres qu e tenen
per ob jecte el pen sam ent polític en general i el pensa m ent
lib eral en particu lar.
D‟ entre els m olt indicador s de la notorietat de Mill en vida
s eva m encionar l ‟ hom enatge postu m , escrit el m atei x any
de la seva m ort, qu e li f eren reconegu des persona litats,
e ditada per H.R . Bou r ne, J ohn St uart Mil l. H i s Life and
W o r k s 2 ( 1873) aparegu da el m ateix any de la m ort de Mill.
Qu alsevol b iograf ia de Mi ll dóna com pte de la noto rietat
2 H.R. Bourne, John Stuart Mill. His Life and Works New York: Henry Holt and Company
1873. Participaren en aquests homenatge pòstum el propi editor, W.T. Tornton, i H. Spencer,
H. Trimen, W. Minto, F.H. Levy, W.H. Hunter, F.E. Cairnes, H. Fa wcett, i M. G. Fawet.
18
pú b lica d‟ aqu est pensad or anglè s i de l‟ èxit editorial
d‟ algu nes de les seves principals ob res. Després d e mort, a
la ciu tat d‟ A vignon on pas sava llar ges tem porades i on és
e nterrat, a prop d el canvi de segle, l‟ interè s per l‟ ob ra de
Mill expe rim enta u n descens qu e es recu pera a partir de la
II G u e rra Mu ndial . Des d‟ aqu ell m om ent l‟ interès ha estat
u na con st ant, en positiu i nega t iu , i de s de m ú ltiples
perspectives
disciplinà ri es:
f ilosof ia,
epistem ologia,
m etodologia, ciències socials i, f ins i tot, des del pu nt de
vista lite rari.
L‟ interès per Mill el converteix en un clàssic del pensam ent
m odern en com plir - se la condici ó de ser u n au t or qu e
tracta aqu ells temes qu e aju den a entendre e l m om ent de la
s eva produ cció, al m ateix tem ps qu e es projecten cap al
present, resistint - se a u na m onolít i ca interp retaci ó, i f ent
dels contingu ts de l‟ ob ra tem es recur rents d‟ interès.
Hi ha su f icients aspectes en l‟ ob ra de Mill am b els que
traçar una línia continu a de prob lem àtiqu es. En aqu est
s entit, és dif ícil l l egir Mill i n o pen sar en el s reptes t eòrics
i pràctic s en els qu e es trob a avu i la t eoria i pràctica
dem oc ràtica
a
escala
glob al,
així
com
els
reptes
i
interroga nts qu e aqu est m ón glo b al plat eja. En aqu est
darrer sentit, especialm ent su ggeridor és l‟ ob ra de Mill en
u n m om ent en qu è les polaritzacio ns com a resu ltes de les
f idelitats intel· lectu als dels segles XIX i XX han pas sat a
19
m illor vi da i apa reixen les prim eres interpretacions qu e
s ‟ esf orcen
a
explicar
els
esdevenim ents
històrics
dels
darrers vint an ys, com ençant per la desaparició de la U nió
Soviètica
i
de
la
pràct ica
total itat
de
les
an tigu es
repú b liqu e s socialistes. A l m ateix tem ps, el lib er alism e
m ostra tant la seva f ragilit at pràctica davant els prob lem es
c ontem poranis, com la seva vitalitat teòr ica posada de
m anif est en literat u ra recent a part ir dels any s setantes del
s egle passat, i en com petència di recta ressorgeixen am b
notab le f orça els discu rsos com u nitaristes i els de l a de
tradició r epu b licana.
0 .2.5. Desc ri p ció d el s c onti ngut s per c apí t ol s
En el prim er capítol
– 1 . El li b eral i sm e pecul i ar de J ohn
St uart Mi l l – es f a u n recorregu t per les interpretacions
m és signif icatives sob re l‟ ob ra de Mill des de l‟àm b it
anglosax ó, f ent re f erència b reu a altres qu e s‟ han pro du ït a
l‟ estat
espanyol ,
b u scant
atre u re
l‟ atenció
d‟ u na
s ignif icat iva vinc u lac ió entre la d isparitat de “Mil l ” que
s orgeixen d‟ aqu estes interpretacion s am b la constern ació i
perplexit at qu e provoca en les f iles del lib eralisme les
s u posades desviacions d‟ aqu est pensador. T ipif icades les
dif erents versions de l‟ ob ra m illeana en “tra dicionali stes” i
“revision istes”, s‟estab leix al m ate ix tem ps u na vincu lació
e ntre aqu ests i les dif erents f amílies ideològiqu es del
20
lib eralism e, a partir de l es qu als s‟ ha ju tjat a Mill com a
lib eral ortodox o heterodox, i/o coherent o incohe rent. A
m és, en aqu est capítol es f ixa la perspectiva f ilosòf ica
glob al a m b la que es contem pla en aqu esta investiga ció el
c onju nt de l‟ ob ra polític a m illeana, qu e, dit en b reu,
c onsisteix
en
dim ensions
a
un
Mill
considerar
anti - ab solu tista
-
f ilosof ia,
en
tot es
ciència,
les
política,
s ocietat, epistem ologia – q u e es tra du eix en el terreny de la
política pràctica en u n projecte de canvi de m entalitat i
c anvi de cu ltu ra política , de recu peració, tam b é, en un
s entit po sitiu de la política , a partir de les característiqu es
de la societat ind u strial m oderna i per a u ns indivi du s qu e
s ón prot agonistes d‟ aqu esta societat qu e ja no qu eda
lim itada a redu ïts nu clis de pob lació privile giada.
El segon capítol – 2. Ref orm a i revol uci ó: el paper de la
hi st òri a –està dedicat a l‟ estu di de la concepció m illeana de
la històri a a partir de ls estereotips i preju dicis dels seu s
c om patriotes cont em poranis. En el capítol e s segu eix les
m ostres d‟ interès de Mill r especte les revolucions a F rança,
tant la d e f inals del segle XVI II co m les del XIX. A q u estes
dem ostracions es com paren am b les reacci ons qu e les
m ateixes
su sciten
entre
els
polítics
i
intel· lectu als
anglesos. A ixò po rtarà a a rgu m entar sob re la im por tància
qu e atorga Mill a la h istòria c om a p art integ rant i
f onam ental de les ciències socials i com a través d‟ elles
21
c oncep Mill qu e el m ot or del canvi és, en la societat
m oderna, el con eixem ent. Per això u na part d‟ aqu est
c apítol està dedicat a la seva epistem ologia am b la qu e
dóna su port a la seva teoria social i política.
En
el
t ercer
s ‟ argu menta
capítol
la
–3.
m anera
Mi l l :
com
Pol i tei a
Mill
vs
atrib u eix
dem ocràci a –
un
paper
f onam ental a l‟ interès general en u na línia tota lm ent
dif erent a l‟ argu m entada pels den om inats, respectivam ent,
lib eralism e políti c i lib eralism e lliu recanvista ( econòm ic o
de m ercat) . Mill es situ a am b el seu “interès general” en
l‟ àm b it de la tra dició m oderna repu b licana iniciad a am b
les repú b liqu es renaixent istes ital ianes, i s‟ argu mentarà
qu e actualitzades a les condicion s sociològiqu es d‟ u na
s ocietat indu stria l. T am b é en aqu est capít ol, es d óna a
c onèixer la teoria de la d em ocràcia de Mil l anu nci ant els
perills de la “f alsa” dem ocràcia representativa b asada en el
s u f ragi universal per elecció de m ajories nu m èriqu es com a
f orm u la per garantir la id entif icació d‟ interessos entre els
c iu tadans i els governant s.
A qu est apartat tracta, tam b é,
dels perills qu e poden resu ltar d‟ u na cu ltu ra política
negativa, la qu al prepara l‟ escenari per a u na conf rontació
ideologis ta b asada en inte ressos de classe, com f inalm ent
s u cceeix en la pol arització entre lib eralism e i socialism e.
En el qu art capít ol – 4. L a l l ib ertat – es b usca m ostrar les
dif erencies de Mill respecte els tòpics del liberalisme
22
ideològic em ergent en el XIX. S‟ argu m entarà qu e Mill
def ensa u na teor ia de la ll ib ertat en la q u e la def ensa
d‟ igu altat
n‟ és
d‟ aqu est s
dos
u na
part
valors
f ona m ental.
presentats
La
vincu lació
p el
lib eralism e
j eràrqu icam ent, p rim er la llib ertat i després la igu alt at, és
revisada per Mill a partir de la seva teoria de la div ersitat
dels
individu s
els
qu als
es
constru eixen
sem pre
s ocialm ent. L a l li b ertat serà entesa a la m an era repu b licana
c om
procés
d‟allib eram ent
de
les
constriccions
i
dom inacions exercides des de la pròpia societat. La solu ció
al prob lem a de la dom inació social, es m ostrarà, la f a Mill
a partir de la rec u peració de la com u ni tat política entesa
e n term es d‟ u na “convicció intel· lectu al” com partida qu e
aglu tini a tots els individu s en la seva diversitat.
En el ci nqu è capítol – 5. Políti ca i au toritat - es du
l‟ argu m entació d e la interpretació repu b licana de Mill –
allu nyad a de l ‟ oposició de Constant de “dem ocràcia antiga
vs.
democràcia
m oderna”
–
a
l‟ àm b it
de
la
noció
d‟ au toritat. Es tr aça aqu í el vincl e entre l a concepció de
Maqu ivel de la virtu t cívica qu e exerceix el lideratge
patriòtic envers a u na societat cohe sionada i part icip ativa
am b la de Mill qu an reclam a la necessitat del l id eratge
d‟ u na classe del coneixem ent, cívic a, posant èm f asi en la
c onvicció
intel· lectu al
com partida
ab ans
m encionada.
A qu est capítol se rveix per tancar el recorregu t inici at amb
23
la def ensa de Mill de la necessitat d‟ u na nova cu ltu ra
política i el pap er protagonista en les circu m stàncies
dictades per l‟ època m oderna per a u n gru p social històric
dirigent – el “pr í ncep” o la classe del coneixem ent segons
Mill – di sposada a assum ir el repte de la im ple m entació
d‟ aqu esta
nova
cu ltu ra.
T am bé,
en
aqu est
capítol,
s ‟ analitza el concepte de poder i el d‟ autoritat e n Mill
u b icant - lo dins de la tradició repu b licana d‟ u na au toritat
e ntesa en term es de “no dom inació”, i, per tant, dif erent a
un
pode r
m eram ent
“n o
interv encionist a”
o
de
“no
ingerènci a” característic del lib eralism e clàssic.
Finalm en t, en el darrer capítol, - 6 . Concl us i ons - , prim er,
e s def ensa la conf irm ació de les hipòtesis m arcades en els
ob jectiu s generals i constr u ïdes capítol a capítol; se gon , es
c ontextu alitza el “f racàs” m illeà en els esdevenim ents
polítics històrics i deb ats ideològic s del dar rer segle en el
m arc de la hipòtesi general segons la qu al segu eix pendent
e ncara avu i, a) la progressió d‟ u na nova cu ltu ra políti ca de
c aràcter
cívic
i
contit u cionalista”
i,
b)
s‟ af irm a
la
c onsolid ació en term es cultu rals d‟ allò qu e Mill anu nciava
c om la gran am enaça per a la dem ocràcia qu e és “l‟ opinió
pú b lica”, en el qu e es reconeixeria la noció contem porània
del “pen sam ent ú nic”. A m b aqu esta hom og en ització de les
c onsciències indi vidu als s‟ expressaria la im possib ilit at de
s intonia entre els principis m orals qu e es pretén sigu in els
24
qu i resolgu in els prob lem es de desigu altat i d‟ insatisf acció
e xistencial i u na cu ltu ra b asada en la possessió de b ens
m a terials.
0.3. Agraïments
Qu an per dif erents m otiu s u na tesi com aqu esta s‟ ha
allargat tant en el tem ps ha ting u t per força qu e f er - se
deu tora de m oltes com panyies. La prim era, l‟ he deixada
c onsigna da en l a dedica tòria i ha estat la qu e m ‟ ha
proporci onat i nst int an im al i sent im ent. A ltres, com les
f am iliars ( Xeixa, J oana i Màriu s) , no ha n estat m enys
im portan ts: han a cceptat la invasió f ísica i m onotem àtica
de volu ms i m aterials sob re el tem a i en el tram f inal s‟ han
c arregat
d‟ u na
paciència
b envolent
qu e
va
des
de
l‟ encoratjam ent directe f ins el f er veu re que res passa. I
qu eden de m oltes altres qu e han estat a l‟ altu ra de les
f am iliars, intenta nt trob ar sortida a allò qu e el doctorand
volia expressar i trob ava m és dificu ltats del com pte. En
aqu ests cas, u n vell am ic, J.G . ha estat im prescindib le. Pel
qu e f a a la inf rast ru ctu ra en els dar rers m esos, decisiu ha
e stat l‟ auxili d‟ A . de Feb rer i J .M. Pu igserver, i m encionar
aqu í el segu im ent de I. Nu ñez, P. Novella, J . Barb ier i A.
Sau qu et. Per ú ltim , qu i m ‟ ha proporcion at la co nf iança
s u f icient per creu re en aqu esta investiga ció és el m eu
25
director, Miqu el Cam inal. A tots ells, el qu e hi hagi
d‟ encerts en aqu ests f u lls.
26
1. El liberalisme peculiar de John Stuart Mill
-»Ahí verá V. -contestó pausadamente mi
amigo - lo que son los franceses. Sobre
un hecho forjan una teoría general.
Aguárdese V. veinte años, y encontrará
en Londres las ideas de París y de Berlín.
-Bueno, las de París y de Berlín; ¿pero
qué tienen Vds. en pensamiento
original?
-Tenemos a Stuart Mill
-¿Y quién es Stuart Mill?
- Un político. Su opúsculo De la
libertad es tan excelente, como
detestable el Contrato Social de su
Rousseau de Vds.
- Taine a Pardo E. Pardo Bazán -3
En aqu est prim er capítol i ntrodu ct ori es tractarà de situ ar
e l pensam e nt de J ohn Stu art Mill a partir de la revisió de
les
prin cipals
i nterpreta cions
crítiqu es
del
lib eralism e
s ob re la seva ob ra. L‟ ob jectiu qu e es pretén aconsegu ir és
dob le
i
sim u ltani.
El
prim er
és
que
sigu in
aqu estes
c rítiqu es les qu e aju din a traçar el ra stre per a accedir a
u na lectura repu b licana de Mill; el segon, m ostrar des de la
3 Taine citat a E. Pardo Bazan, Prólogo a Mill, La esclavitud femenina Administració, Madrid
189?
27
glob alita t
del
seu
pensam ent
polític
la
f o nt
de
s u ggeriments qu e of ereix per a l a teoria i crític a dels
s istem es polítics d em ocràtics actu als.
A qu esta
revisió
s im u ltàniam ent
de
tres
la
crítica
lib eral
dim ensions,
a)
a
Mill
tractarà
delim itar
aqu ells
aspectes conside rats des del lib eralism e com a m enys
lib erals; b ) indicar les rao ns per le s qu als la tradició lib eral
s egu eix, m algrat les crítiqu es, incloent a Mill di ns del
c orr ent p rincipal del pens am ent lib eral; i, c) conf ront ar els
resu ltats
ob tingu ts
am b
la
perspectiva
repu b licà m odern. Es tra cta, en
del
pensam ent
def initiv a, en a qu est
prim er capítol, d e f e r el negatiu del pensam ent lib eral de
Mill per, a conti nu ació, conf ron tar aqu est am b el qu e es
podria f er de positiu des del pensam ent repu b licà. Com es
veu rà, el resu ltat és concloent. Mill té de lib eral el qu e li
ha volg u t atrib u ir la conf ronta ció ideol ògica entre els
lib eralism es i socialism es/m arxismes dels segles XIX i XX.
La m ajoria d‟ estudiosos del lib eralism e han considerat a
Mill 4 com u n pensador clau en la història del pensam ent
4 Una molt sumaria noticia sobre alguns dels treballs que han tingut a l‘estat espanyol per
objecte exclusivament, o quasi, a Mill i que estan detallats a l‘apartat de bibliografia.
Especialment interessants són les notes editores de les traduccions de Mell izo (1986, 1986,b,
1993, 1995, 1996, 1997); igualment interessant, és la introducció de Guissan (1984) per la
bona argumentació presentada contra la crítica mooriana de la suposada ―fal·làcia naturalista‖
de Mill; també, ressenyar l‘estudi d‘Iturbe (1985) que en les consideracions generals afirma:
―... se había apartado suficientemente del credo bentahamita para poder ser hoy calificado
como social-demócrata, una combinación de conservadurismo determinista y escepticismo
liberal‖. En canvi l‘estudi de Schwartz (1968) té altres mèrits. El primer, és que ubica molt
bé els silencis haguts entorn a la figura de Mill durant el segle passat, el segon, una
entenedora ubicació de Mill en la història del pensament econòmic dels segles XIX -XX i les
raons de la seva importància; i, la tercera, l‘explícita claredat amb què expressa la seva
ortodòxia liberal. També, fer referència aquí a alguns dels estudis de Negro (1975, 1983) dels
quals podem dir el que de Schwartz però des de l‘ortodòxia marxista: en aquest cas, ens
28
polític li b eral del segle XI X. Per a algu ns, Mill ha e stat u n
dels principals artíf exs de l‟ actu alització en el segle XIX
del pensam ent li b eral. Un clàssic historia dor de les idees
polítiqu e s com Sab ine l‟ u bica en el procés de ref ormu lació
del lib eralism e del seu segle tant des del pu nt de vista de
la renovació de l‟organitza ció políti ca com en els aspectes
doctrinal s,
els
qu als
tindrien
com
a
protag onistes
s u ccessius, prim er al pro pi Mill, després a Spen cer i
f inalm ent als idealistes d‟ Oxf ord en la f igu ra visible de
T .H. G reen 5. D‟ altres l‟ han considerat u n revisionist a poc
af ortu nat dels propis princ ipis lib erals en desnatu ralitzar
e ls
prin cipis
essencials
del
li b eralisme 6.
Malg rat
les
c rítiqu es, pocs autors lib erals, després de sospesar i f er
b alanç del conju nt de la seva ob ra, i f ins i tot de la seva
vida 7, ha n du b tat qu e Mil l no f os, en darr era instà ncia –
proporciona una bon marc històric de les idees socials amb l‘inevitable condescendència
d‘estar tractant amb el típic ingenu – Mill - petit burgès. Tenim també l‘estudi sobre
l‘utilitarisme de Colomer (1987) que parla de Mill sobretot com una alternativa ―ètica‖ a
l‘utilitarisme anterior i que resumeixo en un comentari seu ―... el de Mill ... es, pues, un
utilitarismo más evaluativo que directamente prescriptivo. La utilidad es más un criterio
indirecto al que recurrir en última instancia que una guía cotidi ana para la acción dirigida al
fin de la máxima felicidad‖. Hi ha també l‘estudi d‘Abellán (1993) a l‘obra col·lectiva de F.
Vallespín. Abellán situa a Mill com un precursor frustrat de Th. Green: ―Pero, recono cidas
todas estas importantes aportaciones, e s verdad que Mill continuó como un profeta de la
libertad vacía y del individuo abstracto. No tenía una filosofía clara de los derechos del
individuo, a través de los cuales la idea de la libertad logra una significación concreta; no
tenía una idea clara del todo social, en cuya realidad l‘antítesis entre Estado e individuo
adquiere una nueva dimensión. Se necesitaba una nueva filosofía. Los liberales de la dé cada
de los ochenta, como Thomas Green, elaborarían esa nueva filosofía liberal en Inglaterra.
Per últim, recordar la presentació de Pardo Bazán (189?) per l‘interès, l‘oportunitat i la
sintonia de les aspiracions feministes de l‘època.
5 ―(el liberalismo) Como partido tenía que revisar su política, pero para mantener su posición
como factor del pensamiento social tenía que revisar su teoría. (...) La revisión se produjo en
dos olas... La primera consistió en las filosofías relacionadas, pero contrastantes de John
Stuart Mill y Herbert Spencer; la segunda fue la filosofía de los idealistas de Oxford,
especialmente la de Thomas Hill Green.‖. G.H. Sabine. Historia de la teoría política.
México: Fondo de Cultura Económica, 1992, pàg. 511 -512
6 J. Gray. Liberalismo. Madrid: Alianza, 1994.
7 ―En el caso de Mill no existe contradicción entre comportamiento y obra. Su vida fue
encarnación de sus creencias. Su absoluta dedicación a la causa de la tolerancia y la razón fue
29
s alvant incoherèn cies, contradic cion s i errònies inf lu ències
– lib eral, perqu è, després de to t, conclou ran, Mil l acab a
prioritza nt l‟ esf era privada per davant d e la pú blica o
c ol· lectiva i prioritzant, ta m b é, el principi de la llib ertat
individu al per d avant de l de la i gu altat s ocio - econ òm ica.
En
darr era
instància,
d‟ harm onització
im pedeixen
es
diu ,
d‟ aqu estes
constatar
el
els
du es
caràcter
intents
de
Mill
dim ensions
no
lib eral
f inal
del
pensam ent de Mil l. 8
D‟ entre els com entaristes a l‟ ob ra de Mill, la relativam ent
recent ob ra de Skoru pski sens dub te aju darà a entendre
algu nes de les r aons, i no de l es m enys im port ants,
d‟ aqu esta tendèn cia a inclou re a Mill en el lib eralism e, ni
qu e sigu i m al gré lui , perquè a f i de com ptes, conclou aqu est
au tor, Mill “ i s very Engl i sh .” 9.
P odríem
trob ar
pregu nta
és
per
dotzen es
qu è
d‟ af irm acions
aqu esta
sim ilars.
am b ivalència
de
La
situ ar
c ríticam ent a Mil l, en els lím its m ateixos perm esos de
l‟ ortodòx ia lib eral, però, si m u lt àniam ent, m antenir - lo dins
de
la
tradició.
U na
m anera
de
respondre
a
aqu esta
pregu nta seria revisar la tendència de la historio graf ia
ejemplar si se la compara con tantas otras vidas... en el siglo XIX‖, I. Berlin. John Stuart
Mill y los fines de la vida. Madrid: Alianza 1997, pàg. 27
8 Entre altres, alguns dels autors representatius d‘aquesta adscripció i que seran citats al llarg
d‘aquesta investigació tenim a Berlin, Gray, Skopuski, Ryan i Hamburger.
9 ―Mill is very English. The English tradition of the philosopher and pra ctical man of sense,
and the English paradox of conservative radical, go far to explain the strengths and
weaknesses of his mind‖ (…) Mill has de same conservative radicalism, centring on hatred
of domination but fear of the atomised human mass … He lik ed to lecture his compatriots
about the virtues of continental thought, but it was from the island of Albion that he did so.‖
J. Skorupski; John Stuart Mill 1991, London: Routledge, pàg. xii
30
lib eral segons la qu al, la vessant exitosa de la m odernitat –
c reixem ent
eco nòm ic,
individu als
i
protecció
aportacio ns
de
les
llib ertats
polít ico - ideològiqu es
-
està
íntim am ent relaci onada a m b l‟ èxit de les i dees lib erals, les
qu als hau rien estat les protagon istes de la ru ptu ra o
e volu ció respecte l‟ ab solu tism e polític en el segle XVII
anglès 10.
En
aqu est
sentit,
existeix
u na
consolidada
percepció lib eral, cal dir m olt anglesa i en def init iva a
hores d‟ ara angl osaxona, qu e f a d‟ aqu esta tradic ió de
c aràcter individu alista el nu cli f on am ental i gaireb é ú nic
en
la
contestació
antiab sol u tista
( d‟ inconf orm ism e religiós ) .
i
antip apista
Fins i tot es m enciona dins
d‟ aqu esta tradició u n referent rem ot, m ític, a A nglaterra,
anterior a la dom inació norm and a, en el qu e els saxons
s ‟ hau rien regit ja per u n principi in dividu ali sta del qu al en
s eria
testim oni
c onvencions
la
recopilació
centenàries ,
les
dels
qu als
seu s
costu m s
hau rien
i
tingu t
c ontinu ït at a parti r del segle XVI I 11. A qu esta historiog raf ia
e n el seu conju nt ref orça l‟ au topercepció ab ans m encionada
s egons la qu al cal f er – és l‟ ú nica - u na lectu ra en term es
lib erals, en especial d el segle XIX, per ò tam b é de la
m odernit at en el seu conjunt. A qu esta lectura com pren tot
10 J. Gray. 1994, pàg. 23 i ss.
11: ―El movimiento popular en contra del absolutismo monárquico en la Inglaterra del siglo
XVII tuvo diversos ingredientes peculiares, y algunos de ellos influyeron en la evolución
posterior del liberalismo inglés. Uno de estos fue el mito de la antigua cons titución, leyes y
tradiciones de la Inglaterra libre antes de quedar sometida por la conquista normanda ... J.
Gray. 1994, pàg. 32; J. Abellán. ―Reacciones ante la revolución francesa. (Edmund Burke, los
pensadores alemanes y de Maistre y de Bonald)‖. A: V allespin, F. Historia de la teoría
política. Madrid: Alianza Editorial, 1993, pàg. 17-23.
31
e l dom in i de la c u ltu ra, els estils de vida, l a concepció del
c oneixem ent
i
de
la
ciència,
les
f onts
d‟ inspiració
–
c làssiqu es, estoiqu es, cristianes i le s dels drets natu rals - i,
tam b é, les f orm es d‟ actu ació pol ític a am b les institu cions
qu e se‟ n deriven; en definitiva, es el que perm et f er
af irm acions del ti pu s qu e “l‟ Eu ropa del segle XX, i en
e special
A nglat erra,
pot
conte m plar - se
am b
raó
com
l‟ exem plif icació del pa radigm a històric d‟ una civilit zació
lib eral” 12.
D‟ aqu esta m anera, u n sector im portant del lib eralism e ha
revisat el pensam ent i pràctiqu es polítiqu e s dels darrers
tres segles en b ase al que considera són els dos pilars
f onam entals
d‟ aqu esta
m odernitat,
d‟ u n a
b anda,
l‟ individ u alism e i de l‟ altr a, u na co ncepció l im itada de la
racionali tat hu m ana qu e reconeixeri a els seus propis lím its
respecte a les seves possib ilitats d‟ u na com prensió r acional
de la realitat. 13
Des d‟ aqu esta perspectiva lib eral, en sentit f ort , de la
percepció del m ón i de la reali tat, Mill resu lta ser un
lib eral incoheren t, prob lem àtic i excessiu . Els pro b lem es
12 J. Gray. 1994, pàg. 49.
13 Aquest darrer aspecte és rellevant i des de la historiografia liberal explica per què en el
liberalisme té cabuda tota mena de tarannàs ideològics, filosòfics i religiosos. ―Como
movimiento político real, el liberalismo en Inglaterra estaba integrado por muchos elementos
que aprendieron a cooperar para fines específicos sin insistir en el acuerdo ideológico. Lo
más notable, quizá, fue lo que Graham Wallas llamó "la tradición de una alianza efectiva"
entre el cristianismo evangélico y el radica lismo no religioso de Jeremy Bentham y los
radicales filosóficos. La disparidad de sus creencias filosóficas era más que compensada por
la semejanza esencial de sus fines morales y sociales. La columna vertebral del liberalismo
político, como advertía Gladstone, eran las sectas religiosas no conformistas.‖. G.H. Sabine,
1992, pàg. 491.
32
detectats en el lib eralisme de Mill han estat diversos i
im portan ts respecte els aspectes def initoris essencials a la
doctrina. S‟ ha a f irm at de Mill qu e és u n “ingenu i u n
am b igu ”,
f racassant
u tilitaris ta
en
d‟ ind ividu
el
i
seu
intent
col· lectivitat,
d‟ harm onit zació
d escu idant
un
desenvolu pam ent pertine nt d‟ u na teoria de la ju stícia
u tilitaris ta qu e evités el perill de po sar en qü estió l ‟ equ itat
e ntre els individ u s en la protecció de la seva llib ertat
individu al;
s‟ ha
af irm at,
tam b é,
qu e
Mill
incor re
en
l‟ anom enada “f al· làcia con stru ctivista” per l ‟ èm f asi en la
c onstru cció racion alista de la cond u cta indi vidu al i social
posant en perill e l princi pi m ateix de la llib ertat 14; tam bé
e s diu de Mill, q u e com et l‟ error de conf ondre la l lib ertat
individu al
am b
el
principi
aliè
al
lib eralisme
de
l‟ au torealització i ndividu a l 15 qu e no f aria m és qu e indicar
qu e es va prendre m assa seriosament a A ristòt il; o, tam b é,
s ‟ ha argu m entat qu e Mill, com Kant, f racassen des de la
perspectiva
lib eral
pel
caràcter
“com prensiu ”
i
en
c onseqü ència avalu atiu sob re la condu cta hu m ana, per la
qu al cosa es prob lem àtica u na justícia neu tral, d‟ au toritat
neu tral, en els con f lictes entre inter essos individu als.
Els estu dis sob re les “dif icu ltats lib erals” de Mill n o han
f et m és qu e increm entar -se en el darrer qu art del segle
14 F.A. Hayeck. ―Introduction‖. A: The Earlier Letters of John Stuart Mill 1812 -1848. CW.
Vol.XII. London: Routledge & Keagan Paul, 1963
15 I. Berlin, Two concepts of Liberty in four Essays on Liberty. Oxford: Oxford University
Press, 1969
33
passat. L‟ article de J ohn R ees The Thesi s of Tow Mi l l s ( 1977)
ha
estat
un
ref erent
em b lem àtic
de
la
re visió
del
pensam ent de Mil l en les darreres dècades del segle XX. En
aqu est article ja no nom és es parla de les incoherències i
m anca de rigor lògic de Mill sinó de l‟ existència de
diversos “Mill”, segons ob ra i m om ent de la vida del
pensador anglès. En el m encionat a rticle es su m aritzen les
lectu res revisioni stes sob re Mill de l‟ època, com el conegu t
treb all sob re els dos Mill‟ s de G ertru d Hi m m elf arb , a O n
Li b ert y and Li b eral i sm . The case of J ohn St uart Mi l l , 1974; els
c om entaris de Feyerab end a Agai nst Th e Met hod 16 elogiant
l‟ epistemologia de Mill d‟ O n Li b ert y en detrim ent de la de
Syst em
of
c onf licte
Logi c ; el treb all de
entre
pare
i
f ill
Mazlish 17, analitz ant el
en
term es
psicoanal ítics,
reaf irm ant l‟ inter ès anglosaxó en la relació entre b iog raf ia
i conti n g u ts científ ics i f ilosòf ics de Mill 18. Per la seva
b anda, R ob son, director de la m onu m ental pu b licació de
les Ob res Com pletes de Mill, la Col l ect ed Works (CW.) ,
c onvenie ntm ent c om entades i ano t ades, ja havia av ançat la
tesi
dels
dos
Mills
al gu ns
anys
ab ans ,
el
1968. 19
Him m elfarb conti nu a la te sis de R ob son dels dos Mill s, que
tam b é com parteix Berlin: el dels dos Mills contradic toris.
16 P.K. Feyerabend. Contra el método. Barcelona: Ariel, 1974
17 Mazlish, B. James and J.St.Mill. Father and son in the Nineteenth Century . London:
Hutchinson, 1975
18 Algunes biografies interessants consig nades a la bibliografia són les de Bain 1882, Hayek
1969, Ryan 1974, Mazlish, 1975, Glassman 1985.
19 J. Robson, The improvement of Mankind: The social and Political Thought of J.S.Mill.
Toronto: University of Toronto Press, 1968.
34
Hi ha do s discu rsos en Mill, dirà Him m elfarb . Cadascu n
c onstru ït
i
dif erents:
articu lat
d‟ u na
a
partir
b anda,
el
d‟un
conju nt
concepte
de
valors
d‟ ésser
hu mà
c onsu m idor i ego ista; de l ‟ altra, el concept e d‟ ésser hu m à
e ntès com a ésser poten cialm ent au torealitzab le en les
s eves capacitats i hab ilit ats intel · lectu als. Qu an algu ns
au tors – Macpherson y Kahan – han pri vilegiat aqu est a
darrera concepció antrop ològica del pensam ent m illeà,
privilegi ant - la i f ent - la servir per cercar coherència en el
c onju nt d el seu pensam ent, aleshore s Mill s‟ h a convert it en
u n pensador hu m anista qu e no es d esem pallegà m ai de les
inf lu ències u tilitarist es dels seu s m estres.
Dins
de
l‟ am plia
lib eralism e
literatu ra
sem b la
qu e
sob re
es
el
tem a
conf igu ren
i
des
dos
del
tipu s
d‟ interpr etacions 20, la dels “t radiciona listes” qu e accentu en
e ls com ponents d ‟ incoherència i de contradi cció en l‟ ob ra
de Mill 21, i els qu i sostindrien u na interpretació qu e
accentu aria
el
paper
de
Mill
com
a
actu alitzador
revisioni sta 22 del l ib eralisme, posan t les b a ses per a la
f u tu ra
revisió,
en
clau
positiv a,
de
la
llib ert at
del
20 J. Hamburger, John Stuart Mill On Liberty and Control . Princenton, NJ: Princenton
University Press, 1999.
21 I. Berlin. 1969, pàg. 139 i 161; C.L. Ten. Mill on Liberty. Oxford: Oxford University
Press. 1980; G. Himmelfarb. On Liberty and Liberalism. The case of John Stu art Mill. New
York: Knopf, 1974.
22 Vegis bibliografia: Rees. 1977, 1985; Ryan. 1970; Gray. 1983; i Hamburger 1999. Aquest
últim desenvolupa una argumentació que pretén defensar a Mill de les clàssiques acusacions
de paternalista (Jevons. 1871, 1874; Cowling. 1990; Carlisle 1992) i d‘elitista (Letwin 1965,
Himmelfarb 1974; Anschutz 1953). L‘argumentació cercarà harmonitzar el que hi ha de
llibertat negativa amb fiscalització i control individual i social, principalment a On Liberty,
sobre la base de la distinció milleana en aquesta obra entre l‘esfera privada (self regarding) i
l‘esfera pública (other regarding).
35
lib eralism e de f inals de segle 23. A l m arge d‟ aqu ests dos
grans gr u ps qu edarien in terpretacions com la de Du ncan
qu e s‟ inclinaria p er u na lectu ra qu e deixés endarrera les
rigideses doctrin als en aqu ell mom ent centrades en la
discu ssió sob re el cor partit entre les seves inclina cions
lib erals i les qu e l‟ orienta ven cap al sociali sm e 24. Du ncan
s ‟ adona qu e allò qu e inter essa de Mill, a na nt al f on s de la
qü estió, és la concepció millena del canvi històric, en u n
m om ent “històric ” qu e evidenciava qu e les coses anaven
“m olt de pressa”, qu e s‟ estaven pr odu int tr ansf orm acion s
m olt “ob servab les”. Du ncan consid era qu e haver pr estat
atenció a u n f et tan evident no el converteix ni en h egelià
ni en m a rxista. Però sem bla qu e els tem ors lib erals a u na
historia com prensiva ha pogu t m és que l‟ evidència dels
c anvis i t ransf ormacions e n cu rs.
Molts pocs au tors han suggerit qu e si Mill of eria tants
prob lem es per a u na int erpretació lib eral, per qu è no
intentar - ho des d‟ u na perspectiva repu b licana? Entr e els
pocs qu e ho han fet d‟ u na m anera explicita hi ha Se m m el 25,
J u stm an 26 i U rb inati 27. S em mel, u n dels pion ers
en la
23 El debat focalitzat en la diferència entre llibertat positiva i llibertat negativa iniciat amb
Constant i continuat per Green i Berlin.
24 ―We find that Mill accepted, often provisionally, certain ideas and pro posals that lead
beyond liberal individualism but the appropriate ques tion then is not whether Mill was a
liberal or a socialist, or a democrat or an elitist, but how far he succeeded in elab orating a
convincing image of society and social change, in relation to the abilities and concerns that
he deemed important.‖ G. Duncan. Marx and Mill: Two views of social conflict and social
harmony. Cambridge: Cambridge University Press, 1973. pàg. 211.
25 B. Semmel. John Stuart Mill and The Pursuit of Virtue . New Haven: Yale University
Press, 1984.
26 S. Justman. The Hidden Text of Mill's Liberty. Savage, Md.: Rowman & Littlefield, cop.
1991.
36
lectu ra repu b licana de Mill, inequ í vocam ent af irm a qu e el
pensador anglès h au ria d‟ estar dins del gru p de pensadors
repu b licans
perqu è
f a seva
la
def ensa de
les virtu ts
c íviqu es segu int el pen sam ent dels qu i, en la “llarga
m od ernit at”
ini ciada
renaixent istes,
en
vincu laran
les
la
repú b liqu es
lli b ertat
italianes
individu a l
a
l‟ exercici d‟ aqu estes virtu ts pú b liqu es, lligam qu e després
c ontinu a rà en al tres pensadors repu b licans b ritànics i
am ericans en els segles XVI I i X VII I 28. A excepció dels
m encionats, el pen sam ent repu b licà recent, o no ha m o strat
e special interès en Mill p er destacar u n possib le reraf ons
repu b licà rellevant 29, o b é, directam ent, el ti pif ica com u n
pensador lib eral 30.
A qu est és el cas de Petti t, qu i en u na
ob ra col· lectiva 31 sob re les “tradicions del lib eralisme”
s itu a
a
Mill
dins
dels
denom inats
lib erals
c onseqü encialistes 32. De totes m aneres, cal tenir en com pte
qu e aquesta recu peració de la literatu ra interessada en la
tradició
repu b licana,
amb
pretensions
de
re pensar
la
27 N. Urbinati. Mill on Democracy: From the Athenian Polis to Representative Government.
Chicago: The University of Chicago Press, 2002.
28 B. Semmel. 1984; S. Justman. 1991.
29 M.J. Sandel. El Liberalismo y los limites de la justicia . Barcelona: Gedisa, 2000;
Sunstein, C.R.; Free markets and social justice. New York-Oxford : Oxford University Press,
1999. J. G. A. Pocock El Momento maquiavélico: el pensamiento político florentino y la
tradición republicana atlántica. Madrid: Tecnos, cop. 2002.
30 Ph. Pettit. ―Liberalism and its defence: A lesson from J.S.Mill‖. A: K. Haakonssen,
Traditions of Liberalism. St. Leonards: Centre for Independent Studies, 1988.
31 K. Haakonssen, Traditions of Liberalism. St. Leonards: Centre for Independent Studies,
1988.
32 Segons aquest autor hi ha un liberalisme neutralista consistent en la defensa d‘una
neutralitat, exquisida respecte de possibles premisses avaluadores a fi i efecte, precisament,
d‘evitar la més remota limitació a la llibertat dels individus, el cas de Hayeck; i tres més, que
sí permetrien algun tipus de premissa aval uativa, serien: liberalisme de fonamentació
deontològica, el de Nozick (Deontic Defences), de fonamentació conseqüencialista
(Consequentialist Defences) que és on Pettit ubica a Stuart Mill; i de fonamentació
contractualista que Pettit assigna a Rawls i Gr ay (Contractualist Defences). Ph. Pettit. 1988.
37
política avu i 33, té u na vessant parti cu lar en la discu ssió
historiog ràf ica
desenvolu pada
da rreram ent
en
l‟ àm b it
anglosax ó sob re els segles XVI I i XV II I , discu ssió de
notab le r ellevància i ressò acadèm ics i qu e ha anim a t a la
revisió d‟ algu ns dels tòpi cs sob re el segle XIX 34. A questa
revisió i nclou ta m b é la ref orm u lació d‟ al gu nes de les
interpret acions clàssiqu es sob re Mill, am b les qu als deixa
de ser un m er i desaf ortunat segu idor de Bentham p er ser
c onsiderat com una au tor original.
En qu alsevol ca s, el lector de Mill, i no n om és el lector
d‟ ob res em b lem àtiqu es com O n Li b ert y ( 1859) sinó el del
c onju nt de l‟ ob ra, constata b en aviat qu e en l‟ob ra hi ha u n
tarannà
desconcertantm ent
allu nyat
de l
relati vam ent
s atisf et optim ism e de la societat anglesa, i nteriorit zat el
principi individu alista com a m otor de la societat; aqu ell
optim ism e i possib ilism e qu e du gu é a Disraeli a af irm ar
despectivam ent de Mill qu e semb lava u na institu triu en
decadència 35. El lib eralism e anglès està a la def ensiva pel
qu e su cceei x en el contine nt, tam b é està preocu pat per les
llu ites socials en au gm ent, però al m ateix tem ps confia en
les possib ilitats
qu e li
dona el
seu
esperit pr àctic i
negocian t.
33 Els casos de S. Giner i de T. Domenech entre nosaltres i entre altres.
34 M.Francis and J. Morrow. A History of English Political Thought in The Nineteenth
Century. Duckworth: London 1994. Vegis la ressenya sobre aquesta publicació a M. Bevir.
―Review Article: English Political Thought in the Nineteenth Century‖. A: History of
Political Thought. Vol XVII. Nº1 Spring 1996.
35 I. Berlin. 1997, pàg. 70
38
Les perm anents denu ncies de Mill, m oltes referides als
prob lem es de cu ltu ra políti ca dels anglesos, trenqu en am b
la im atge d‟ u na socie tat triom f ant i apropa a Mill a la visió
m és hab itu alm ent “pessimista” pel qu e f a al diagn òstic,
m és propera a la crítica repu b licana, ju stam ent allà on el
lib eralism e es presenta com m és optim ista, però al m ateix
tem ps desvela un c onju nt de propostes qu e tènu em ent
qu eden entrem esclades en la prà ctica de la cu ltu ra política
i de les i nstitu cio ns m odernes les qu als correspondri en al
qu e es coneix com a tradició d em ocràtica. Si per als
lib erals,
la
dem ocràci a
és
un
evolu ció
natu ral
del
lib eralism e per als “democratistes” la dem ocràcia lib eral
no és més que u n m atri m oni de conveni ència de dif ícil
e ncaix 36.
On el lib eralism e veu indi vidu alita ts qu e triom f en en les
s eves em preses, en la consecu ció del seu s desigs , Mill
destaca la corru pció, la in cu ltu ra, l‟ egoism e, allò qu e a On
Li b ert y ( 1859) i a Consi derat i on on Represent ati ve Governm ent
( 1861) es converteix en u n dels seu s principa ls ob jectes de
c rítica, la “indivi du alitat m iserab le”, qu e no sem pre és la
de l‟ i gno rant per pob re sinó qu e és la de l‟ ignora nt per
e goista.
T anta
crítica
f in alm ent
i rrita
i
Berlin
no
pot
evitar
e xpressar el qu e u n lib eral “com cal” pensa respecte a
36 F. Requejo. Las Democracias: democracia antigua, democracia liberal y Estado de
Bienestar. Barcelona: Ariel 1990.
39
determ inats com entaris en excés radical f ins a af irm ar qu e
aqu est anglès és poc m enys qu e un R ou sseau inf iltrat 37.
Es evident qu e la pu gna entre lib eralism e i repu b licanism e
e s decideix a gr an distà ncia a f avor dels prim ers. Les
c ircu m stàncies eu ropees del XIX e n la seva com posició de
f orces en el si de la revolu ció ind u strial, la com petènci a
c olonial; la repercu ssió de les revolu cions polítiqu es a tot
Eu ropa i la competència entre A n glaterra i França a m b el
paper qu e va jugar Nap oleó avi vant els f antasm es dels
anglesos varen f acilitar l a consoli dació d‟ u na orientació
“lib eral” de la teoria
y la pràctica polí tica del XIX,
c om partint aqu est protag onism e am b el conservadorism e
am b qu i coincidie n en f or m u lacions i m atisos dif erents dos
e lem ents f onam entals: la def ensa de la propietat pri vada i
la
sacralització
secu laritzada
dels
drets
natu ra ls
individu als. El repu b licanism e i sobretot el repu b licanism e
dem ocràtic es dilu eix i la c ontestaci ó al cons ervadorism e i
al lib eralism e qu edarà en la teoria i pràctica de la tradició
s oc ialista. En a lgu ns casos, f ins i to t algu na interpret ació
e logià o criti cà a Mill com a socialista. De f et, per al
37 ―...Mill había expresado su entusiasmo por la revolución y por las matanzas, con el
argumento de que la justicia valia más que la vida. Tenía veinticinco años cuando escribió
eso. Un cuarto de siglo después declaró que una civilización que no tuviera fuerza interna
para resistir a la barbarie sería mejor que sucumbiera. Puede que esta no sea la voz de Kant,
pero tampoco es la del utilitarismo; más bien es la de Rousseau o la de Mazzini. (...) Pero
rara vez prosigue en este tono.‖ I. Berlin. 1997, pàg. 67.
40
lib eralism e,
el
sociali sm e
és
u na
continu a ció
del
repu b licanism e 38.
El
repu b licanism e,
per
la
seva
b anda,
ha
criticat
al
lib eralism e pel qu e considera u na apropia ció indeg u da de
l‟ època m oderna. Segons el repu b lica nism e, el lib eralism e
s ‟ hau ria
apropiat
de
pensadors
clau s
tant
del
repu b licanism e f rancès com de l‟ anglès i l ‟ am ericà. Ho
hau ria
f et,
apro piant - se
Montesq u ieu ,
de
la
dels
de
l‟ au toritat
fu ndadors
de
de
la
Lo cke,
de
repú b lica
am ericana, Ham il ton, Ma dison, J ef f erson, etc. . Sem b lant
voracitat
històric a podria
haver actu at tam b é am b
la
inclu sió en les f il es lib erals del Mil l em b lemàticam ent m és
individu alista, en detrim ent d‟ u n Mill m és repu b licà.
A qu esta cu ltu ralització l ib eral de la m odernitat es fa
patent al llarg del segle XVI II 39. Du rant aqu est segle és
c onsolid a u n nou st at us q uo entre d if erents f orces socials a
A nglaterra i a Esc òcia. A qu ests st atus q uo té qu e veu re am b
les inten ses transf orm acions econò m iqu es qu e són les qu e
porten
a
A nglaterra
a
u na
po sició
preem inent
i
determ inant en el concert d e nacions eu ropees – su b stitu int
Holanda i rival it zant am b l‟ altra g ran potè ncia, Fra nça –
38 J. Skorupski. 1991.
39 Ph. Pettit. Republicanismo: una teoría sobre la libertad y el gobierno . Barcelona: Paidós,
cop. 1999.
41
tot preparant la seva def initiva he gem onia en l‟ expansió
internaci onal 40.
El lib eral conservador Bu rk e és el ref erent d‟ u na nova visió
no conti nental d el procés de m odernitzaci ó du t a term e a
A nglaterra, en el qu e individu ali sm e i tradicional ism e
trob en la sintoni a necessària 41. Els esdeve nim ents de la
França revolu cionà ria es trasllad en a A nglaterra en la
f orm a de polèm ic a respecte a la pr òpia rev olu ció an glesa,
la de 16 88, i la qu e en aqu ells mom ents està en c u rs a
França. B u rke f a u na lectu ra tradici onalista de la de 1688 i
deixarà c lar, pel q u e f a a l a f rancesa, qu e a partir de 1791
tot
ja
estava
Nacional
f et
f rancesa
i
decidit,
qu e
és
arru ïnan t- h o
l‟ au tèntica
l‟ A ssem b lea
responsab le
dels
desastres revolu cionaris posteriors. A parer de Bu rke, i
c om partit per m olts, el qu e su cceí a con tinu ació – el
període del terro r jacob í - f ou aberrant i innecessari, i
s egu int aqu esta apreciació, b ona pa rt de la t radició li b eral
accepta la distinci ó de dos m om ents, u n de r evolu cionari i
u n altre de contrare volu cionari ( u n m om ent lib eral i u n
altre d‟ au toritari) , en els esdevenim ents de f inals del XVI II
a França 42.
A qu esta
interpr etació
c al
contextu alitza r - la
tenint
en
c om pte dos elem ents f on am entals, el pri m er, la rivalitat
40 E.J. Hobsbawm,E.J.; Las revoluciones burguesas Madrid: Ediciones Guadarrama, 1976.
41 J. Abellan. 1993
42 A.S. Kahan, Aristocratic Liberalism. The social and Political Thought of Jacob
Burckhardt, John Stuart Mill and Alexis de Tocqueville . New York-Oxford: Oxford
University Press, 1992, pàg. .84
42
e conòm ica i pol ít ica, ja m encionada anter iorm ent, entre
França i A nglaterra, i qu e A nglaterra vivia com u na
am enaça en el c as de la revolu ció, per proxim it at, de
possi b le propagac ió i expo rtació del m odel f rancès 43 a u na
s ocietat anglesa en la qu al algu ns sectors se sentien m enys
s atisf ets
del
s u f icientm ent
qu e
la
atrets
historiog raf ia
pel
gir
polític
of icial
f rancès.
m ostra,
El
i
segon
e lem ent era qu e tot això s ‟ esdeven ia en el m om ent en què
e ls historiadors situ en l‟au tèntic salt qualitatiu en els
índexs de produ cció econòm ics anglesos, és a dir, qu an a
A nglaterra la re volu ció qu e s‟ està opera nt és la qu e
c oneixem am b el nom de R evolu ció I ndu strial . I aqu est salt
qu alit ati u s‟ havia preparat i du t a t erm e a partir de nu clis
de propi etaris, b u rgesos i no b u rgesos, que m otivats per
l‟ ob tenció
de
g u anys
havien
m odif icat
am b
criteris
produ ctivistes la relació am b la propietat r u ral. Els ef ectes
s ón u na agricu ltu ra preparada p er a la i n du strialit zació:
s u f icient produ cció per a lim entar a m asses no ru rals i
s u b m inistram ent
inversion s
en
el s
de
capital
sectors
u t ilitzab le
com ercials,
per
a
in du strials
noves
i
de
c reació d‟ inf rastru ctu res 44. A qu ests aspectes en els qu als es
b arrege n rivalitat s, oportu nitats de grans b enef icis privats,
qu e a m és es vincu laran a escala individu al en els serveis a
l‟ estat per al m antenim ent de l‟ expansió col onial de G ran
43 C.B. Macpherson. Burke. Madrid: Alianza, 1984. Pàg. 63 i ss.
44 E.J. Hobsbawm. 1973, pàg. 65.
43
Bretanya
posen
l‟ accent
sob retot
en
el
dinam ism e
de
l‟ interès privat, g enerant l a percepció qu e són aqu ests els
qu i
en
continu ït at
a
le s
reivin dicacions
de
lli b ertat
individu al de dè cades anteriors senten le s b ases d‟ u na
hegem onia econòm ica i política a escala internacion al. És
aqu esta m ateixa revolu ció indu stri al qu e l‟ any 1835 f arà
dir a T o cqu eville ref erint - se a Man chester qu e “des de la
b ru tícia i la corru pció de ciu tats com aquesta b rota “or
pu r” i qu e seria en aqu estes ciu tats on la hu m anitat
aconsegu iria el m és com plet desenvolu pam ent” 45.
Mill n o ho veu t ant clar. La seva ob ra és u n perm anent
b alança entre les pos sib ilit ats qu e of ereix els nou s tem ps i
e ls perills qu e els am enacen. L‟ optim ism e lib eral per la
diversitat d‟ oport u nitats de caràcter individ u alista, és per
a
Mill
un
m otiu
d‟ alarm a
i
preocu pació
si
aqu est
oportu ni sm e cri stalitza en la convicció cu ltural qu e són els
interessos egoist es el m otor de les societats h u m anes.
T am poc està convençu t Mill qu e sigu i realm ent la societat
c ivil qu i de f orm a indepen dent al p oder estigu i liderant el
c reixem ent econò m ic, m és aviat consid era qu e aqu esta
s ocietat civil n o és tota la s ocietat si nó la qu e ell an om ena
com m ercial cl ass
m ateixos
i el poder polític com parteix am b ella els
interessos.
Per
ú ltim ,
Mill
c om para
aqu est
desenvolu pam ent am b el d‟ altres països eu ropeu s i el
45 Tocqueville, a E.J. Hobsbawm. 1973, pàg. 57.
44
c onsidera in com plet en u n gran nom b re d‟ aspectes, com
ara instr u cció, escoles, serveis pú b lics i cu lt u ra políti ca. A l
respecte, i en resposta a u na carta de D‟ Eichthal en el qu e
aqu est elogiava el caràcter indu striós i negocian t dels
anglesos es qu eixa qu e aqu esta su p erioritat respongu i a
l‟ aspecte m es deplorab le del caràcter anglès, la seva ànsia
d‟ acu mu lació i de b enef icis egoistes 46.
És la m ediocritat d‟ aqu est esperit egoista all ò qu e en erva a
Mill. A qu est sel f regardi ng om nipresent qu e determ ina, a la
s eva m anera de veu re, u na voracitat qu e absorb eix totes les
dim ensions
de
l‟ activitat
hu m ana
i
traeix
el
qu e
ell
c onsidera decisiu en aqu esta nova era qu e és per a ell la
m odernit at: el con eixem ent.
El pensa m ent pol ític de Mill és radical en la co n cepció
il· lu strada en el sentit m és genu í i radical: af irmar la
“llu m ” de la intel· ligència hu m ana en oposició a les
teneb res de la su perstició i de la ignorància. La llib ertat de
O n Li b ert y s‟ acom panya no nom é s d‟ u na exigènc ia de
s ervei a la cosa p ú b lica sinó qu e a m és l‟ ob li gació cívica
s ‟ argu menta sota le s condicions del m odel de cu ltu ra
il· lu strada
qu e
no
és
altra
qu e
la
de
no
ad m etre
s u persticions n i e xplicacio ns transc endents. En la tra dició
46 ―You were very naturally struck with the superiority of the English to the French in all
those qualities by which a nation is enabled to turn its productive and commercial resources
to the best account. But this superiority is closely connected with the very worst point in our
national character, the disposition to sacrifice every thing to accumulation & that exclusive &
engrossing selfishness which accompanies it.‖ Mill, letter 26, 15.May 1829, C.W. XII 1962
45
lib eral, o b serva Skinner 47, es considerava u n perillós error
vincu lar la llib ert at am b l‟ideal de virtu t i l a vida p ú b lica.
Era
perillós
perqu è
com
argum enta
Ju stm an
aqu esta
llib ertat passava aleshores a ser considerada en term es de
no constr icció, d‟ ab sència de dom inació. A questa entesa, al
parer de lib erals, af e gia elem ents distorsion adors respecte
de la si m plif icada f órm ula de la l lib ertat negativa lib eral.
Davant d‟ això, Ju stm an recorda qu e aquesta vincu lació
e ntre lli b ertat i vida p ú b lica no era n ova en l‟ època
m oderna, ja es trob ava en Maqu iavel per a qu i la llib ertat
depenia de la virtu t, qu e “nom és el virtu ós és capaç de
m antenir la seva llib ertat”
48.
Però aqu est recordatori é s
insu f icient. De f et, el tem a é s la concepció antropo lògica
qu e es pretén adoptar. En aqu est cas, en el de Mill,
s ‟ adopta u na visió com plexa sob re la condi c ió hu m ana, i
c om plexa serà la llib ertat d‟ aqu est ésser hum à. L‟ individu
m ateix hau rà de prestar - se u na especial i activa aten ció. En
aqu esta atenció activa, que com veu rem serà ref lexiva, hi
aprecia Mill la vi rtu t m ateixa.
La desconf iança lib eral de vincu l ar llib ertat i virtu t s‟ ha
e xpressat
de
m aneres
algu nes
ref erides
m olt
dif er ents
ju stam ent
a
i
t am b é
aqu esta
sub tils,
concepció
antropol ògica de Mill. El cas de Berlin, per exem ple. El qu e
per a Ber lin era u n pri ncip i d‟ au torealització im preg nat de
47 Q. Skinner. Liberty before liberalism. Cambridge: Cambridge University Press, 1998
(Reprinted 2001). pàg 24
48 S. Justman. 1991, pàg 24-25
46
teleolo gi a aristot èlica segons la q u al aqu esta f aria de Mill
un
hu m anista
i dealista
m és 49,
és
en
realitat,
i
sense
m enysprear les f ons de la f ilosof ia aristotèl ica, u n exam en
de les condicion s de desenvolu pam ent del coneixe m ent
hu m à segu int l‟ estela del natu rali sm e il· lustrat, qu asi b e
m aterialista 50. A quest com ponent il· l u strat és el qu e f a que
Mill val ori posit ivam ent els treb alls dels phi l osophes del
XVI II
f rancès
qu e
per
cert
havien
estat
f ortam ent
inf lu enciats pels pensadors anglesos i escocesos del segle
XVI I.
El progr am a f ilosòf ic pol ític de Mill és u na vari ant del
program a
il· lu strat
de
dif ícil
a com odament
dins
del
lib eralism e. Comprèn u n a contest ació en tres direccions
c laram ent
delim itades:
en
el
f ront
f ilosòf ic
contra
la
m etaf ísica i la t eologia; en el ci e ntíf ic i epistem ològic
c ontra el cientif icism e i el determ inism e; i en el socio polític contra el s sistemes de dom inació de qu alsevol
m ena, no nom és els ref erits a l‟ au toritat de l govern o de
l‟ estat 51.
49 ―Para Bentham el individu es un dato psicològico para Mill un ideal‖. I. Berlin. 1997.
50 J. Skorupski. 1991. Tracta molt encertadament del tema del naturalisme de Mill.
51 ―El tema de la demolición de los ordenamientos sociales y conceptuales que impiden la
libertad y el desarrollo del hombre ... está en el centro del positivismo de John Stuart Mill ....
... en este caso se trata de comprender que la raíz de tal demolición no es la simple voluntad
gratuita de abatir las estructuras tradicionales de la sociedad, sino la percepc ión -más o
menos captada- de que todo orden que se presume inmutable está en contradicción con el
devenir de la realidad y de la realidad humana.‖ i ―En Stuart Mill, la crítica del absolutismo
actúa en tres direcciones principales: como crítica de la lógi ca tradicional, como crítica del
determinismo filosófico y también científico, y como crítica del absolutismo en el ámbito
social.‖ E. Severino, La filosofía contemporánea. Barcelona: Ariel, 1987, pàg. 89.
47
No és estrany qu e am b aquest progr am a radical, Mill, hagi
e stat vist com un pensador u n tant pecu liar, u n hom e
d‟ idees vagu es i generals 52, u n angl ès af rancesat 53 qu e va
c om etre l‟ error d‟ im portar el pensa m ent f rancès – i no el
m illor – a les illes 54.
Des d‟ u na perspectiva glo b al, la ll u ita polí tica de Mill era
c ontra u na cu ltu ra qu e havia in tegrat l‟ ab solu tism e, el
tradicion alism e,
l‟ ob scu rantism e
am b
l‟ individu a lisme
e goista. L‟ alternativa era la d‟ elaborar u na f ilosof ia de la
c u ltu ra qu e inclogu é s u n a f ilosof ia de la història, el que
e xplicita a Col eri dge ( 1840) i a Syst em of l ogi c ( 1843) .
A qu esta perspectiva glob al adopta da per Mill no era, pel
qu e s‟ ha vingu t dient, pr eocu pacions lib erals ni ta m poc
e strictam ent u tilit aristes, i f oren reb u des com a s ospit oses.
T am b é, m algrat les evidències al l larg de l‟ob ra de Mill, la
possib ilit at de la seva relectu ra des d‟ u na perspectiva
repu b licana hau ria de sospesar les possib les cau teles am b
les qu e Mill va t enir qu e expressar aqu estes “perilloses”
idees. El pr opi Mi ll es conscient de la im portància qu e té la
m anera de dirigi r - se al seu s compatriotes i sap qu e ser
identif ic at
am b
les
idees
repu b licanes
pot
tenir
52 Bentham de Mill. A: I. Berlin. 1997, pàg. 38.
53 J. Skorupski. 1991; C. Mellizo. ―Prólogo‖ a J.S.Mill, Diario. Madrid: Alianza, 19961996
54 ―... aun cuando resultara contrario a sus propias intenciones, puede decirse que Mill
importó al pensamiento inglés el iliberalismo de los ideólogos franceses.‖ J. Gray. 1986, pàg.
55
48
repercu ssions de m argina ció im po rtants pe r l‟ alarm a que
desperten 55.
S‟ ha detectat en Mill alg u ns dels tòpics repu b licans. Són
aqu ests tòpics els qu e Mill vol qu e f orm in part de la nova
c u ltu ra qu e no renu ncia a vincu lar am b el qu e és el tòpic
lib eral per excel·lència, la llib ertat individ u al, qu e tam bé
é s u n tòp ic repu b licà. A ra b é, caldrà veu re si Mill, co m diu
J u stm an, s‟ acab a perf ilant com u n pensado r qu e “... was
less a lib eral than repu b lican.” 56.
De ser així, la n oció de llib ertat en Mill f orm aria part
d‟ u na cultu ra af irm ativa de la po lítica, en contra d‟ u na
c u ltu ra qu e negaria la polí tica. En el prim er cas, el vincle
de Mill am b Milton 57 (O n Li b ert y) , am b els repu b licans
am ericans, f rancesos i els col· legu es m és af ins del seu
e ntorn
radical
c om panyies” 58
deixarien
i
el
seu
de
ser
pronòs tic
“nom és
de
la
m ales
im m inent
repu b licanització d‟ Eu ropa en u n per íode qu e no excediria
e ls deu anys en c om pletar - se
1 848 –
– si triom f a la revolu ció de
deixaria de ser interpreta t com un m er im pu ls
e m ocional 59.
55 S. Justman. 1991, pàg. 6-7.
56 S. Justman. 1991, pàg. 8.
57 ―That On Liberty bears a strong relation to Milton‘s Areopagitica none dispute‖. S.
Justman. 1991, pàg. 6.
58 S. Justman. 1991, pàg. 3.
59 ―If France succeeds in establishing a republic and reasonable republican government, all
the rest of Europe, except England and Russian, will be republicanissed in ten years, and
England itself probably before we die‖ Mill, letter 523, 29 February 1848, CW, Vol. XIII,
1962, pàg. 732.
49
L‟ ob jectiu d‟ aqu esta tesi serà precisam ent m ostrar com
algu ns dels tòpics repu b licans són els qu e donen la raó a
les crítiq u es lib erals, però, parado xalm ent, f ent de Mill
m és coherent al m ateix tem ps qu e m enys lib eral. Les
c rítiqu es
lib erals
serien
pertine nts
en
assenyalar
les
incoherè ncies i les contradiccions però aqu estes no ho
s erien tant per di vergències prof undes de la pròpia ob ra de
Mill com resu ltat d‟ entossu dir - se els seu s crítics lib erals de
m antenir al pensador anglè s dins de la tradic ió lib eral.
P er a J u stm an no hi ha cap du b te de l‟ error qu e su posa les
lectu res lib erals, def ensa inequ ívocam ent la interpre tació
d‟ u n Mill repu b licà en tots els sentits, així, en Mill s‟ hi
recu ll
els
repu b licana,
principals
entre
ells,
trets
la
de
la
prevenció
tradició
i
política
lim itació
dels
privilegi s hereditaris , la pràctica del govern representatiu ,
la igu alt at davan t la llei, la sob irania popu lar en u n estat
s ecu lar, la llib ertat d‟ expressió i de pensam ent, el servei en
la m ilícia ciu tadana, la participa ció p olít ica, la def ensa
e nèrgica de l‟ esf era pú b lica enf ront de la pri vada. Per tant,
i a dif er ència del qu e s‟ ha vingu t c onsiderant al llar g del
s egle passat, el segle XIX és m olt m enys lib eral del qu e
algu ns au tors han estat considerant. En això la nova
hist oriog raf ia – la dels Pettit, Pollock, Sem met – han t ornat
a posar a discu ssió la rellevància qu e en la m odernit at ha
tingu t la m oralitat sob re la “nova econom ia “, és a dir, el
50
c onf licte entre b enef icis privats i in t erès general o co m ú . I
aqu esta preocu pac ió, es veu rà al llarg d‟ aqu est relectu ra,
é s u na constant e n Mill. J a no n‟ hi ha prou en inter pretar
les crítiqu es de Mill als interessos privats com u n m er
c orol· lari de l‟ atmosf era moralista de l‟ època victoria na.
P erò b asar la justif icació d‟ aqu esta inv estigació en u na
reelectu ra
repu b licana
de l
pensa m ent
de
Mill
no
pot
am agar u na raó qu e va m és enllà de qu alsevol etiqu eta i
c lassif icació acadèm ica. Aqu esta raó és la de qu e Mill
s egu eix sent u n clàssic i la m illor dem ostració d‟ aqu esta
c ondició és la de qu e la seva lectu ra – parci al o com pleta s egu eix sent f ont de nou s su ggeriments, nov es pregu ntes i
tam b é noves respostes als prob lem es d‟ interpretació del
pensam ent
pol ít ic
no
nom és
del
XIX ,
sinó
dels
e sdevenim ents del segle XX i del segle XXI, am b capac itat
e ncara d‟inspirar ref lexions per a l‟ acció política prà ctica
e n el X X I. A qu esta capacitat de su ggerim ents és la qu e fa
de Mill u n clàssic. A qu esta condic ió de clà ssic s' adqu ireix
– a la m anera com ho considera T racy 60 - qu an la ref lexió
qu e provoca en els lectors és capaç d‟ incidir agu dam ent
s ob re les pregu nt es b àsiqu es qu e es f an els indivi d u s; i,
indu b tab lem ent, la lectu ra de Mill du a ref lexionar, des de
m oltes perspectives, sob re la pròp ia identi tat, sob re les
c ondicio ns de l‟ acció i condu cta h u m ana i de qu ina m anera
60 D. Tracy. Pluralidad y ambigüedad, ed. Trotta. Madrid 1997.
51
aqu esta qu eda inscrita en el context inters u b jectiu en el
qu e es m ou en els indivi du s. U n reconeixem ent directe
d‟ aqu esta condició de clàssic el suggereix u n altre clàssic,
Berlin, a qu est del segle XX, qu i f ou , a m és, u n im placab le
c rític de la f ilosof ia de Mill. Mé s enllà d‟ aqu esta crítica,
Berlin di rà de Mill qu e aqu est era “capaç de transm etre
u na sensib ilitat qu e resisteix les crítiqu es i le s polèm iqu es,
les
insu f iciències
de
contingu ts
i
les
incoherènci es” 61.
A qu esta sensib ilitat és la qu e es descob reix en la seva
perspectiva
antr opològic a
i
és
la
qu e
desf erm a
u na
c oncepció de la n atu ralesa hu m ana ( condicions de f or m ació
del ser hu m à) sobre la qu e f onam enta la seva teoria de la
c u ltu ra, de la dem ocràcia, de la lli b ertat i de l‟ au toritat .
En el proper capítol, s‟ analitza la concepció qu e té Mill de
les revolu cions de 1789 i les del XIX. Es com para aqu esta
am b les reaccions qu e els esdevenim ents revolu cionaris
s u sciten entre els polít ics i intel· l ectu als anglesos. A ixò
portarà a argu m entar sob re la im p ortància qu e atorga Mill
a la hist òria com a part integrant i f onam ental de les
e m ergents ciències socials, des de les qu als s‟ estu dien els
c anvis socials en general i els f enòm ens revolu cionaris.
A ixò du rà a revisar la concepció epistem ològic a de Mill
s ob re les ciències socials qu e donarà argu m ents sob re els
agents actiu s a considerar en el desenvolu pam ent històric
61 I. Berlin. 1997.
52
de l‟ època m oderna, u ns agents dif erents als apu ntats pel
lib eralism e ortodox centr at en l‟ espontane ïtat de l‟ interès
individu al. Les dif erències am b la concepció lib eral i
l‟ apropam ent al repu b licanism e s‟ apreciarà en la concepció
qu e té Mill de la his tòria, en la qu al posa especial èm f asi
e n u na cu ltu ra qu e aposta per l‟ esf era púb lica i per tant
per la política, qu e e n el segle XIX , voldrà dir def inir u na
dem ocràcia “b ona”, això és, adequar el sistem a polític a la
incorpor ació pol ítica del s indivi du s no nom és els que
integren els gru ps de privil egiats i p ropietari s, sinó els que
integren el pob le, les “m asses”. I aq u estes darreres p er cap
altra
ra ó
qu e
protagon istes,
per
“u ns
la
seva
nou
rellevància
vingu ts”,
de
com
les
a
nou s
societats
m odernes.
2 . Reforma i revolució: el paper de la història
Interessava en les primeres passes de la investigació
determ inar de la m anera m és precisa possib le qu in f ou el
deb at po lític en el qu e s‟ involu crà Mill, a partir de l qu al
articu laria la seva teoria i el seu activism e polític. Es
tractava de determ inar quin s eren els elements centrals que
c onf igu raren la prioritza ció de la seva investigació. Dos
53
d‟ aqu est elem ents de staquen am b força. D‟ una b anda, i en
la perspectiva qu e interessa a la ciè ncia i teo ria polí ti ca, la
ref orm a de l‟ Estat am b la seva teoria de la dem ocràcia
( parlam ent i gove rn) , i de l‟ altra, des d‟ u na perspectiva de
f ilosof ia social i política, però f onam ental per a la t eoria
política, la m anera e n qu è aqu esta ref orm a la recolzà des
de la seva concepció antro pològica i la seva f ilosof ia de la
c u lt u ra. En el nu cli d‟ aqu estes proposte s Mill pretenia
donar re sposta al conf lict e sociopolític del m om ent entre
interessos particu lars i i nterès g eneral, o el qu e és el
m ateix,
en
qu in a
relació
qu edaven
l‟ esf era
privada
i
l‟ esf era pú b lica.
Es cu riós constata r f ins a qu in pu n t el nu cli principa l del
deb at polític de m itjans del segle XIX pre senta sim ilitu ds
am b el deb at polític de prim ers del segle XXI. El del segle
XIX o pos ava els partidaris de donar prioritat els inter essos
particu lars
a
típica
pensam ent
d el
partir
d‟ una
antro po logia
lib eral
en
les
individu alista,
seves
versions
e conòm ica i políti ca, a aquells altres qu e donaven prioritat
a l‟ interès general a partir d‟ u na concepció antropo l ògica
holista, representada, d‟ u na b and a, pels sectors radicals
dem oc ratistes
identif icab les
am b
l‟ hu m anism e
cívic
o
repu b licanism e, i, per l‟ altra, per l‟em ergent f orça de les
dif erents f am ílies del socialism e. Tam b é hi ha sim ilitu d en
la percepció qu e es tenia aleshores i és té ara sob re els f ets:
54
e s pot parlar d e l‟ inter ès general ( m és sovint, i nterès
nacional) però la m ajoria interpreta aqu esta expressió, en
positiu i en negati u , entenent qu e aqu est interès general és
la su m a de l‟ interès privat i la seva def ensa du rà a afirm ar
la inqü estionab le prioritza ció dels interes sos privats com a
principis rectors de la prà ctica socio - polític a. Pensar en u n
interès general dif erent a la m era generalitza ció dels
privats e s converteix en qu elcom com plicat si es té en
c om pte – aleshores com ara – el con t ext cu ltu ral vigen t.
Mill, en sintonia am b la tradició repu b licana, es situa en la
c itada polèm ica en les f iles d‟u na concepció holist a en el
s entit qu e reconeix el f et social con a u n f enom en real i
radical, això és, qu e està en la rel m ateixa de la co ndició
hu m ana. A m b aqu esta presa de posició i en l‟ entorn
ref orm ista Whig en el qu e es m ou en la prim era m eitat de
s egle
XIX,
Mill
reaccionarà
contra
aqu ells
discu rsos
polítics qu e conceb ien la vida social com u na sim ple
ab stracció
individu als.
resu ltant
de
la
L‟ esce nif icació
sum a
de
d ‟ aqu esta
les
condu ctes
conf rontació
s ‟ ob serva al nivell de la pràctica política en l‟ enf rontam ent
e ntre repu b licans ( radicals) i lib erals, i a nivell teòric
s ‟ ob serva, tam b é, en la f orm u lació de Constant segons la
qu al la dem ocràcia m oderna de cap m anera podi a segu ir
les passes de la c làssica. Havien a cab at, segons Co nstant,
e ls tem ps d‟ u na concepció organ icista i holista de la
55
s ocietat perqu è aqu esta no tenia al tra existència real qu e la
dels
seu s
individu s
considerat s
des
de
la
seva
individu alitat.
La
inten ció
aqu í
es
argu m entar
qu e
Mill
preté n
de
recondu ir el deb at recu perant per a la societat m oderna els
trets f onam entals conting u ts en la idea clàssica de la
dem ocràcia com a pol it ei a –com u nit at polít ica - . Mill seria
doncs pa rtidari d e consid erar la s ociet at c om u n f et real i
no com u n m er epif enom en de la realitat. Per f orm ació
c oneixia perf ectam ent b é els clàssics i va entendre qu e per
a u na ad aptació d e la pol i tei a li calia u na ref orm u lació del
m arc teòric des del qu e poder f er com prensib le aqu est
f enom e n nou , radicalm ent nou segons Mil l, qu e era la
s ocietat m oderna. A qu est m arc des del qu e ref orm ula els
c onceptes
clàssics
dem ocràcia,
de
la
llib ertat,
m odernitat
igu altat,
com
són
au toritat
els
de
con sistirà
e ssencialm ent en la f orm ulació d‟ u na teoria de l a cu ltu ra.
P er a Mil l els com ponents b àsics per a la f or m u lació de la
nova
cu ltu ra
calia
tenir
en
com pte
dos
aspectes
del
m om ent històric d‟ igu al im portància i qu e tenien com a
c entre l‟hom e m odern: d‟ u na b anda, les noves condicions
s orgides de la rev olu ci ó in du strial, “la societat de m asses”,
i, de l‟ alt ra, les op ortu nitat s qu e of eria u na a ltra revol u ció
determ inant, la revolu ció del coneixem ent iniciada am b la
56
ru ptu ra de l‟ ordre teocràtic de la civilit zació catòlica
m edieval.
L‟ ob ra de Mill d el períod e co m près entre les dècades de
prim ers dels anys trenta i f inal dels cinqu antes - els seu s
prim ers escrits a la West m i nst er Revi ew i London R eview
( 1824 - 1840) , la pub licació de Syst em of Logic ( 1843) i de
Pri nci pl es of Poli t ical Econom y ( 1848) f ins als seu s as saigs
s ob re religió, ètic a i ju sticia ( qu e apareixerien pu b licats al
1863 sota el títo l de U t il i tari ani sm , el f am ós O n l i b ert y
( 1859) i Consi derat i on on Represent ati ve Governm ent ( 1861) c ontenen , indepe ndentm ent de la conju nt u ra polít ica del
m om ent, u n d eno m inador com ú que és el d e su b ratllar la
rellevància de la cu ltu ra ( i les qü estions m orals) en term es
de “cu ltura polític a”, pensada a partir d‟ u na epistem ologia
e m pirista des de la qu e guarda sempre distància respecte
de les tem ptacion s essencialistes i i dentitàri es. Els clàssics,
qu e ja s‟ha dit ha vien con stitu ït u na part i m portant de la
s eva
f orm ació
intel· lectu al
ju venil,
eren
u na
f ont
de
s u ggeriments qu e no vol di r u n m er ref erent d‟ identif i cació
m ecànica. A qu ests inspirar en Mill s ens du b te convertin t- s e
e n la ref erència per repensar la seva teoria política i en els
tem ps de ref orm a qu e es viu en inf lu ïren en les propostes
de les reform es que Mill considerava f onam entals 62.
62 Aquesta és la tesi de Nadia Urbinati per la qual entén que ―l‘erudició clàssica‖ de Mill
serveix hermenèuticament per als seus plantejaments polítics tant a nivell teòric com pràct ic.
N. Urbinati. 2002.
57
Mill era conscient qu e la seva posició resu ltava incòm ode
no nom és als seu s opos itors polítics directes sinó tam b é als
s eu s
correligiona ris
i,
en
part,
als
seu s
m és
ínt im s
c ol· lab oradors per l‟ atm osf era intel· lectu al de l‟ A nglaterra
del m om ent, m olt condicio nada per les relacions po lí tiqu es
internaci onals
i
les
característiqu es
dels
d eb ats
intel· lectu als enqu istats en les di spu tes entre les sectes
religioses, aqu esta atm osf era intel · lectu al qu e el du rà a
f irm ar qu e “... aqu ells qu e, com nosaltre s, segu eixen el
ritm e
del
m ovim ent
eu ropeu ,
són
per
aqu esta
c ircu m stància ex pu lsats f ora del corrent d‟ opinió a nglesa
.... Qu è és el que m anté ocu pades les m ents de les tres
qu artes parts d‟ aqu ells que a A nglaterra es preo cu pen per
l‟ interès pú b lic ...? La dispu ta entre Protestants i Catòlics,
o entre Pu seyites i Evangel istes.” 63.
Els tem es conf lictiu s que tractà exhau stivament du rant els
anys tren ta i qu aranta i qu e ell entenia estaven ínt im am ent
relaciona ts eren a) els esdevenim ents polít i cs a França – el
m ovim ent revolu cionari f r ancès i l a seva p ropagaci ó pel
c ontinen t en la f orm a de revolu cio ns repu blicanes contra
e ls sistem es de govern ab solu tistes; b ) les dispu tes internes
s ob re la necessària ref orm a del sistem a polític b ritànic,
particu larm ent, en el qu e f a ref erència a dem ocratització
de l‟ estat i c) n o m enys i m portant , donar resposta a la
63 Mill, Diario. Madrid: Alianza, 1996, pàg. 43
58
qü estió
sociològi ca
sob re
qu in
tenia
qu e
ser
l‟adient
protagon ism e dels gru ps socials, m és exactam ent, quin era
e l paper qu e tenia qu e ju gar, per u na b anda, l‟ antiga
aristocràcia; de l‟ altra, el de la nova classe m itjana i,
f inalm ent, qu in el de l‟ em ergen t cla sse treb alladora.
En relació al prim er dels tem es, en vida de Mill, França
inicia u n relatiu d eclivi com a potè ncia eu ropea després de
l‟ intens protagon ism e continental m arcat per la revolu ció
de
1789
i
repu b licà
l‟ eta pa
de
la
napo leònica
revolu ció
( 1799 - 1814) .
de
1789
L‟ esperit
im pregna
els
e sdevenim ents polítics del XIX am b tres noves revolucions
totes elles en circu m stàncies m olt dif erents, - 1830, 1848 i
1 870 – les qu als e xpressen la continu ï ta t repu b licana
m algrat la diversitat de règim s p olítics qu e coneix a qu ell
país - la restau ració b orbònica ( 1814 - 1830) , la m onarqu ia
orleanist a ( 1830 - 41) , la II R epú b lica 1848 - 51, el II I m peri
1 851 - 70,
i,
f in alm e nt,
la
II I
R epú b lica
( 1871 - )
-
i
l‟ em ergència d‟ u n im portant m ovim ent lib eral. Davant dels
e sdevenim e nts, les posicions a A ng laterra es polarit zen en
du es interpretacions, la pri m era i majoritària , def ensa que
res tenen qu e veu re les revolu cions ang lesa ( 1688) i
f rancesa ( 1789) ; la segona i m inori tària, qu e entén qu e és
França am b els seu s pensadors i ini ciative s polítiq u es els
qu i m ostren el cam í a segu ir pel qu e f a a les inevitab les
ref orm es polí tiqu es dels estats m oderns. E n qu alsevol cas,
59
u ns i alt res estan im m ersos en u n a atm osf era col· lectiva
qu e inclou des dels sectors m és tradicio nals f ins als
m ovi m ents socials ob rers cada cop m és potents, compartin t
tots
la
necessitat
de
ref orm es
encara
qu e
dif erint
radicalm ent sob re els conti ngu ts de les m ateixes.
Cal tenir en com pte qu e aqu esta polaritza ció del deb at
s ‟ inscriu en el qu e s‟ avançava a la introd u cci ó d‟ aqu esta
investiga ció.
Les
circum stàncies
històriqu es,
com
reiteradam ent avisa Mill, estan c onf igu rant u na opinió
pu b lica i u na atmosf era intel· lectu al – les universita ts en
s erien u na m ostra – dom i nada per la lògic a inhere nt als
e f ectes de les transf or m acions de l a R evolu ció Indu strial
d‟ u na econom ia c apitalista de m ercat. A qu esta lògic a, es
deia m és am u nt, im pu lsa a) u n int ensiu desenvolu pam ent
tecnològi c en la seva f ase del m aqu inism e, b ) u na extensiva
internaci onalitzac ió econòm ica, reconegu da per Mi ll 64 c) un
increm ent del pes específ ic de les anom enades iden titats
c ol· lectives per davant de les u niversals característiqu es
de la I l· lu stració, i, d) f i nalm ent, la pro g ressiva pèrdua
d‟ entitat ref lexiva en el qu e ha qu edat el deb at pú b lic de la
política. Mi ll reco negu é i no qü estionà les du es prim eres,
però pel qu e f a a les dues ú ltim es les diferè ncies am b la
c lasse política ang lesa eren radicals.
64 P. Schwartz, La “nueva economía política” de John Stuart Mill. Madrid: Tecnos, cop.
1968.
60
P el qu e fa al tem a identita ri nacion alista, Mill of ereix u na
ref lexió tangenci al respecte del f et cu ltural i de l f et
c ivilitzat ori
tal
com
ell
l‟ entén.
El
f et
nacion al
té
rellevància nom és des del pu nt de vista de l‟ operativitat
am b la qu e u n col· le ctiu hu m à es podia desenvolu par des
del pu nt de vista cu ltu ral i m aterial. En aq u est sentit es
m anté en la línia del p ensam ent polític hu m eà de societats
polítiqu e s “nacionals” lli gades a u na acceptació m ú tua
af irm ada en l‟ experiència de la convivència am b u n lligam
s entim ental o emotiu sorgit d‟ aqu esta experiència. A ixí,
per a ell, l‟ exem ple era França i no ho eren, en c anvi, el
R egne Unit ( G ran Bretany a am b Irlanda) o Espanya 65. Els
e xem ples tenen la seva raó de ser. A França h i veia des del
pu nt
de
vista
social
u na
ef ervescència
col· lectiva
de
c ohesió social qu e no s‟ apreciava en els altres països
m encionats. Malgrat la im portància qu e el tem a nacional
e stà adqu irint, Mill es m anté proper a u na consciència
c u ltu ral eu ropea il· lu strada u ni versalista allu ny ada de
l‟ em ergència
de
e nteses
a
com
( A ng laterra)
o
les
sacralitzad es
pràctiqu es
ident itats
consuetu dinàri es
etnico - racials
( contine nt) .
La
na cionals
ancestrals
identitat
nacional és pensada per Mill des de la f orm ació del
c aràcter i és u n procés ú nic qu e inclou sim ultàniam ent la
f orm ació del caràcter indivi du al i social, però no ab andona
65 Mill. ―Coleridge‖. A: John St. Mill and Jeremy Bentham. Utilitarianism and Other Essays.
London: Penguin 1987, pàg 196.
61
m ai la idea qu e, m algrat les dif er ències entre caràcters
nacionals
es
tracta
en
darrer
term e
d‟u na
societat
u niversal. L‟ argu m ent d‟ aqu esta percepció u niversal i en
això repu b licanista l‟ ob servem en la idea qu e la civili tzació
m aterial
eu ropea
s ‟ expandeix
i
t a rd
qu e
o
s‟ inicia
d‟ hora
en
ani rà
el
renaixem ent
incorporant
a
les
s ocietats en contac te am b ella. No en f a però d‟ això cap llei
im m u table acceptant qu e cada societat
posseeix u nes
c aracterístiqu es específ iques des de les qu als s‟ operen els
pertinent s canvis 66.
P el qu e f a a la qu arta de les qü estions, n‟ esdevindria la
s eva ob sessió. Les re f ormes políti qu es nom és tindrien èxit
s i l‟ inter ès general no er a m argin at a f avor de l‟ i nterès
particu lar d‟ indiv idu s o d e gru ps socials p articu lars. La
gran qü estió residia en s i en la com plexa nova so cietat
indu stria l es podria f er ef ectiu l‟anhel d‟ actu alitzat del
paradig m a de vi rtu t i de condició polí tica dels in d ividus
de l‟ època clàssica. 67 I, pe r a Mil l , aqu esta possib ilitat
depenia del parti t qu e adoptés la nova classe mitja na
prof essional, tem a qu e serà tractat detin gu dam ent més
e ndavant 68.
66 Mill, Del gobierno representativo. Madrid: Tecnos, 1985.
67 J.G.A. Pocock. Historia e ilustración. Madrid: Marcial Pons, 2002.; A. Domenech. De la
ética a la política de la razón. Barcelona: Crítica. Cop., 1989.
68 La noció de classe en Mill no té el mateix significat que en el marxisme. En fa un ús
menys rígid i per alguns més imprecís. C.B. Macpherson. La democracia liberal y su época.
Madrid: Alianza, 1982 i Duncan. 1973.
62
P erò defensar i teoritzar sob re l‟ interès general, al m ateix
tem ps que prom ovent ref orm es adients a aqu est ob ligava a
u na tasca de pedagogia política respecte del qu e havia
passat i estava passant a França qu e tam b é servia per
e ntendre l‟ im m ediat passat de la hist òria d‟ A nglaterra .
Mill està convençu t de la im portància de l‟ herència de
l‟ im m ediat passat. Els con f lictes que arrossega Eu rop a des
de
la
b aixa
E dat
Mitjan a
han
estat
arranj ats
provisio nalm ent: el conf licte entre poder religiós i poder
c ivil;
en t re
cases
c onf ront ació
nob lesa,
reials;
ent re
El
qu e
els
estam ents
b u rgesia,
treb alladors.
i
qu e
socials,
com erciants,
n‟ ha
es
sortit,
per
deriven
això
de
és,
entre
prof essionals
a
algu ns,
la
és
i
la
necessitat d‟ u n Levi at han im placab le qu e protege ixi la
propietat i m anti ngu i co m pletam ent sepa rats els gru ps
s ocials
d‟ aqu est
poder
pervers
qu e
ell
és
però
que
inevitab l em ent la societat necessita; per a al tres, l‟ ob jectiu
s egu eix sent la su peració d e l‟ interès particu lar a f avor de
l‟ interès general, u n inter ès general qu e contingu i en la
s eva m àxim a expressió els anhe ls d‟ u na hu m ani tat no
f ragm entada, cooperativa . Finalm ent, l‟ ú nica cosa en qu è
e s posaran d‟ acord tradici onalistes, repu b licans ( radicals) ,
lib erals i socialist es, adopt ant la perspectiva de tot el segle
XIX, és en la post u lació de la llei com a referent superior
63
m entre ideolò gic am ent gu any e n ter reny els posicion am ents
identitari s: de classes socials i nacionalistes.
La tendè ncia ob servada du rant el segle XIX és qu e el
pensam ent
eu ropeu
particu larista.
E ls
no
pot
elem ents
evita r
co m u ns
la
tem ptació
com partit s
de
l‟ hu m anism e cívic prim er i de l‟ esclat del pensa m ent
il· lu strat
per
lib eralism e
tota
Eu ropa
nacional - econòm ic
im perial - revolu cion ari
acab en
anglès
na poleònic .
f ragm entats
i
pel
l‟ expansionism e
A qu est
ú ltim
serà
l‟ excu sa per a la consolid ació d‟ u n m odel “m odèlicam ent”
lib eral a A nglaterra, la den om inada “era lib eral”. 69
Mill expr essa en m oltes ocasions qu e A nglaterra ha trob at
la m anera d‟ im pu lsar el cr eixem ent econòm i c, però q u e ho
ha f et en d etrim ent de l‟ im pu ls hu m anístic il· lu strat en
term es
cu ltu rals,
i
com
veu rem ,
en
detrim ent
del
“creixement polí t ic”. D‟ aqu esta m anera l‟ anàlisi m illeà
dels esdevenim ents revol u cionaris a França pretén cridar
l‟ atenció
sob re
la
revolu ció
polític a
assenyalan t
la
necessitat d‟ u n canvi de m entalitat respecte a les f orm es de
govern d e la societat m oderna. A qu esta intenció qu edarà
f inalm ent dilu ïda i dom inada per altres deb ats: l‟ anu nciat
per Constant am b la “democràcia dels antics i dem ocràcia
dels m oderns” ( la def ensa dels “ant ics” serà estigm atitzada
c om a u na m odalitat d e tirania
69 J. Gray. 1994.
m entre qu e la dels
64
“m oderns” pretendrà ent ronitzar - se com la def ensa de la
llib ertat individu al) i, m és tard, en la conf rontació entre
c apitalis m e i socialism e.
J a des de f inals del segle XVI II s‟ aprecia una ref orm u lació
de
la
ref lexió
ètica
i
polític a
qu e
generaran
nou s
desenvolu pam ents teòrics. Progressivam ent el corrent de
pensam ent centra t en el d eb at sobre la pos sib ilitat de la
virtu t cívica repu b licana ve a ser su bstitu ït pel d iscu rs
negativis ta de lib erals i pel discu rs econom icista m arxista.
A m és, aqu ests eixos princ ipals des dels qu e es despl ega la
f ilosof ia i la teo ria polí ti ca del XIX qu ed e n acob la ts al
desenvolu pam ent dels m ovim ents nacionali stes i els seu s
c ontraris , els internacion alistes. La presa de posicions
s ob re
les
revolu cions
repu b licanes
de
1789
i
1832
e videncien aqu est canvi en el discu rs polític.
2.1. Rupt ures i revol uci ons
J a s‟ ha vist en el prim er capítol a u n Mill poc orto dox des
de la perspectiva lib eral. Allò qu e el separa del lib eralisme
és
el
dif erent
diagn òstic
sob re
les
cau ses
dels
e sdevenim ents en cu rs i les com plicitats int el· lectu als que
u tilitza. Per als lib erals , l‟ actu al estadi civilitzator i cal
e ntendre‟ l en el sentit qu e és l‟ evolu ció qu i ju ga a favor
d‟ aqu esta societat indiv idu alista i respectu osa am b el
principi de la ll ib ertat. No els preo cu pa qu e la cu ltu ra de
65
la societat s‟ exerceixi en àm b its gru pals redu ïts, pr ivats,
s em pre
qu e
cap
d‟ aqu ests
pretengu i
convertir - se
en
l‟ exclu siva esf era pú b lica, aqu esta, redu ïda hau ria de ser
e xqu isitam ent neu tral. De les lluites socials del XVI I i
XVI II
retenen
p rincipal m ent
l‟ èxit
en
la
def ensa
del
plu ralism e sectari rel igiós oposat a l‟ am enaça del m onopoli
del “pap ism e” i tam b é de les pr etensions de l‟ església
anglican a de su b stitu ir - lo. Cal r ecordar qu e la doctrina
lib eral es reconeix en els seu s antecedents Whigs qu e eren
c onegu t s com “els qu e dissenteixen”. A ls ef ecte s de la
c u ltu ra com partida pel conju nt de la societat, aqu esta
s ocietat qu e tot ju st s‟està descobrint com a tal, aqu esta
c u ltu ra serà def ensiva i m enys neu tralista del que pretén.
Es sostindrà en u n dob le f onam ent, d‟ u na b anda, l‟ in dividu
i,
de
l‟ altra,
les
s eves
creences
de
caràcter
religiós.
G ladston e ( 1809 - 1898) , conservador reconvertit a W hig i,
posterior m ent a li b eral ( liderà la m o dernitzac ió del pa rtit i
f ou qu i of icialitzà el canvi de deno m inació de partit Whig
a partit lib eral) , tenia clar qu e la t rad ició d‟ aqu esta
f orm ació estava constitu ïd a f onam entalm ent per les sectes
religioses no of icialis tes ni conf orm istes 70.
Hi ha e n cu rs u na “pri vatitzaci ó” de l a cu ltu ra que
c aracteritzarà a la societat anglesa f ins als n ostres dies, la
qu e dib uixa du es es f eres com plementàries, u na pú b lica,
70 G.H. Sabine. 1992, pàg. 491
66
redu ïda, i u na altra, f ragm entada, privada. A l f inal, els
principis reconeg u ts com a com partits i pú b lics són en la
pràctica, la garant ia de la neu tralit at de l‟ estat, su stentada
e n els supòsits de l‟ antrop ologia na tu ral ista o u tilitar ista,
e ls
valors
inherents
a
l‟ econom ia
de
m ercat
i
el
desenvolu pam ent de les lleis garant istes de l‟ Estat de Dret.
Les am enaces per als lib erals provenen dels qu i pretengu in
m odif icar la con solidació d‟ aqu est estat de coses amb
aspiracions a pro m ou re una cu ltu ra qu e no es regí s per
aqu ests principis . Per al lib eralism e no són signif icatives
les
am enaces
qu e
provenen
de
possib les
elements
s u pervivents de l ‟ antic règim , terratinents i nob les, entre
altres coses, perqu è aqu ests s‟ han adaptat a les regles del
m ercat i perqu è el m ón cu ltu ral del que provenen ha
qu edat
redu ït
a
u na
sub cu ltu ra
qu e
té
com
a
ú nica
possib ilit at de s u pervivència, en privile gis i ca pacitat
d‟ incidir en les decisions polítiqu es, en les oportu nitats
qu e li ofereix el m odel de f ragm entació cu ltu ral lib eral. La
c u ltu ra qu e em ana del m ercat prom ou els valors neu tres
qu e f an possib le l‟ existència de les cu ltu res privades:
intercanv i, negoci ació, acords en l ínia a u na psico logia
d‟ im pu lsos qu e porten tol erància i resolen els con f lictes 71.
És aqu est ref orçam ent de les su b cultu res el qu e aqu í s‟ ha
71 Albert O. Hirschman. Las Pasiones y los intereses:argumentos políticos en favor del
capitalismo previos a su triunfo. Barcelona: Península, 1978.
67
denom in at “privatització de la cu ltu ra” 72. I és aqu esta
privatitz ació la qu e permet el def initiu ab andonam ent del
deb at ja m encionat sob re la possib ilitat d‟ u na virtu t cívica
qu e alimenti u na cu ltu ra pú b lica. I en la m esu ra qu e Mill
m anté el f il de la seva preocu pació respecte d‟ aqu esta
virtu t cívica, la seva posició qu edarà progressivam ent f ora
del
corr ent
pri ncipal
dels
int eressos
de
polí t ics
i
intel· lectu alitat d e l‟ A nglaterra del m om ent.
La prova de qu e és així la t enim en els seu s textos del anys
c om presos entre f inals de l a dècada dels anys vint i m i tjans
de segle XI X 73. L‟ elecció d‟ aqu est període té im portà ncia,
tant per la rellevància de les aportacions contin gu des en
l‟ ob ra pub licada per Mill com per la signif icació qu e té el
m om ent històric per si m ateix. El s histori adors senyalen
les dècades dels qu aranta i dels cinqu anta del segle XIX el
m om ent en qu è la prim era onada de la revolu ció indu strial
s ‟ ha consu m at, és a dir, s‟ han fet ja visib les de f orma
generalit zada a A nglaterra 74, i a altre s regions del plan eta,
72 És interessant comprovar com a partir de la déca da dels seixanta es produeix un
apropament a les anàlisis sociològics funcionalistes respecte dels valors polítics dels
diferents grups socials, els quals desenvoluparan una teoria de la cultura política de les
societats modernes. G.A. Almond; S. Verba. La Cultura cívica: estudio sobre la
participación política democrática en cinco naciones. Madrid : Euramérica, 1970.
73 Breu nota sobre els articles de Mill utilitza ts sobre aquest període: A més de la
correspondencia (CW. XII-XVII), cal tenir presents els seus articles, la majoria a la London
Review i més tard London and Westwinster Review: Mignet’s Histoire de la Revolution
Français (1826); Scott’s Life of Napoleon (1828), Sprit of Age (1831); On Genius (1832);
What is Poetry? (1833); Alison’s History of the French Revolution (1833), Rationale of
Representation (1835); Civilization (1836); Carlyle, The French Revolution: A History
(1837); Some observations on the French Revolution (1867); i els comentaris a l‘obra de
Tocqueville sobre Amèrica (1835 i 1840).
74 Anglaterra és converteix en ―illa‖ en aquest període. El conflicte de poders entre els
privilegis de l‘antic règim i els que representen als hereus dels lobbies comercials del segle
XVIII han arribat a un compromís moderat, la monarquia esdevé constitucional en política i
mundana en els afers econòmics. Dins d‘aquest equilibri de forces les disputes entre ambdues
68
d‟ Eu ropa i Nord A m èrica, els ef ectes de la revolu ció
indu stria l. Se‟ n coneixen els seus ef ectes paisatgí stics,
u rb anístics, dem ogràf ics, d‟ increment de la produ ctivitat i
de la ri qu esa, tam b é, de noves f orm es d‟ explotació i
d‟ ingerència sob re i entre els indivi du s.
En el XV III i pri n cipis del XIX, la revolu ció visib le havia
e stat f onam entalm ent pol ítica i f ra ncesa. Paral· lelam ent, hi
havia u na altra revolu ció en cu rs que tenia el seu epicentre
a A nglaterra. Dir - ne revolu ció a la qu e estava operant a
A nglaterra
sorgeix
de
la
literat u ra
f rancesa
i
no
de
l‟ anglesa 75. La incom oditat qu e produ eix fer conscient i
analitzab le
els
canvis
com
a
ruptu res
en
prof u nditat
respecte d‟ estadis civ ilitzatoris i cultu rals anteriors sem b la
la constant del p ens am ent de la intel· lectu alitat anglesa.
Les reticències qu e provoca la revolu ció f rancesa són m és
qu e evidents 76. A través dels esdevenim ents revolu cionaris
f rancesos de f inals del segle XVII I es t orna a reviu re amb
intensita t el deb at sob re el pape r de les revolu cions, en
particu lar de la f rancesa però tam b é de l‟ anglesa d e 1688.
El deb at entre partidaris i no p artidaris es m anté amb
resu ltats f avorab les als sectors m és reb ecs a la revolu ció,
qu e s ‟ increm enten am b els qu e entenen l a de 1688 en
esdevenen un estira i arronsa per consolidar institucionalment el pacte no escrit per a
l‘estabilitat política, i l‘anhel de deixar les coses tal com estan. Però ningú està
definitivament satisfet. La revolució industrial és un fet i la classe treballadora es fa visible
en les condicions depauperades que la duran a importants lluites al llarg del segle. Una obra
clàssica en la descripció de la seva situació es la de Hobsbawm. 1973 .
75 R. Williams, Cultura i societat. Barcelona: Laia, 1974.
76 J. Abellan. 1993.
69
term es de contin u ïtat respecte del passat, i, per tant, m ai
c om u n antecedent directe de la de 1789. Bu rke expressa, a
f inals del segle X VII I, les dif erències am b França am b u na
def initiv a i radical declaració del qu e es considerarà el
m anif est
conservador
contra
els
revolu cionaris a F rança. “Els vostres af ers
ref erint - se
als
f rancesos
–
m ol t
a
esdevenim ents
- escriu Bu rke
pesar
nostre,
ens
interessen, com a m ínim en la m esu ra necessària per
m antenir a distàn c ia la v ostra pa nacea, la vostra p esta” 77.
En ell p osa de m anif est du es coses: el ref orçam ent de la
dif erència identit aria naci onal i el seu rebu ig a qu alsevol
planteja m ent ru ptu rista.
Qu an Mi ll com pl eix trent a anys, el 1836, dèiem , ja es
podien
contem plar
els
ef ectes
de
cinqu anta
anys
de
revolu ció indu stri al. En l‟ àm b it f ilosòf ic i intel· lectu al,
s ‟ accentuen
els
contrasto s
d‟ u n
present
d‟ u na
gran
heterogeneïtat i dive rsitat en els qu e els ism es ideològics
e s posicionen respecte dels tem es polítics de f ons d e la
m odernit at
–con servadorism e
vs
progres s ism e –
en
def initiv a el grau de conf iança envers els dos valors
c entrals de la societat de l‟ època: la llib ertat de l‟ indi vidu i
la igu alta t entre els individ u s.
77 ―Anteriormente, vuestros asuntos eran solamente vuestra propia preocupación. Nos
afectaban como hombres, pero permanecíamos lejos de ellos, porque no éramos ciudadanos de
Francia. Pero cuando vemos el modelo levantarse ante nosotros, debemos sentir como
ingleses, y al sentir, debemos tomar precauciones como ingleses. ... Si es una panacea, no la
queremos. Conocemos las consecuencias de los medicamentos innecesarios. Si es una peste,
es de tal carácter que deben establecerse contra ella las precauciones de la más severa
cuarentena.‖ Burke. ―Reflexions on The Revolution in French‖ A: C.B. Macpherson 1984,
pàg, 64.
70
A nglaterra
i
Fr ança
són,
des
d‟ aqu est
conte xt
de
transf orm acions de tot ti p u s, el m ón; i els E stats U nits u na
prolonga ció
qu e
va
prenent
l‟ entitat
d‟ u n
experim ent
original sob re la b ase de les du es revolu cions en cu rs, la
política i la indu strial. La generació de Mill com parteix
aqu est escenari qu e T ocque ville descriu com u n f enom en
de
desenvolu pam ent
m aterial
im parab le 78.
Mill
s ‟ entu siasm a am b la possib ilitat de poder donar - li u na
direcció a aqu ests f enòm ens en cu rs i en això coinc ideix
am b
l‟esperit
positivista
del
segle
qu e
el
dugu é
a
interessar - se en au tors com Com te i el prop i T ocqu eville 79.
Mill està convenç u t qu e els f ets són els q u e f inalm ent
decideixen. I els f ets a la v ista són u na revolu ció pol ítica i
u na altra d‟ indu strial a ca p de les qu als està dispo sat a
renu nciar. Coincidint am b els saintsim on ian s pensa qu e la
s eva època és u na etapa crítica, de prof u nds canvis, els
qu als deixen poc a cosa en peu del passat 80. La idea del
78 ―The Christian nations of our age seem to me to present a fearful spectacle; the impulse
which is bearing them forward is so strong that it cannot be stopped, but it is not yet so rapid
that it cannot be guided: their fait is in their own hands; yet a little while, and it may be so no
longer― Tocqueville citat a Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I), C.W. XIX.
1977, pàg. 51.
79 ―A new science of politics is indispensable to a world which has become new―
Tocqueville citat a Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I), C.W. XIX. 1977, Pàg.
51
80 ―Again, the mobility and fluctuating nature of individual relations -the absence of
permanent ties, local or personal; how often has this been com mented on as one of the
organic changes by which the ancient structure of English society is becoming dissolved?
Without reverting to the days of clanship, or to those in which the gentry led a patriarchal life
among their tenantry and neighbours, the memory of man extends to a time when the same
tenants remained attached to the same landlords, the same servants to the same ho usehold.
But this, with other old customs, after progressively retiring to the remote corners of our
island, has nearly taken flight altogether, and it may now be said that in all the relations of
life, except those to which law and religion have given pe rmanence, change has become the
general rule, and constancy the exception.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America
(II), C.W. XIX. 1977, pàg 194
71
c anvi com u na evidència em pírica adqu ireix u na di m ensió
de
principi
gene ral
im prescindib le
per
com prendre
i
e stu diar la societ at 81.
P er l‟ esperit cient íf ic del segle, els tem ps de canvis tal com
es
donaven
tendènci es
en
i
el
segle
aventu rar
XIX
m odels
dem anava
estu diar
d‟ intervenció
sob re
les
la
realitat social i política. A ixò f eia enten dre a M ill qu e
necessàriam ent la seva època tenia qu e caracteritzar - se per
f orts contrastos d ‟ opinions i qu e aqu ests necessitaven d‟ u n
àm b it en el qu e ser exposats i deb atu ts, perqu è, després de
tot, no n om és és tractava d‟ u na etapa de transició p el que
f a a estru ctu res socials, f orm es de vida en e l sentit m és
am pli, i estru ctures polít iqu es, sinó tam b é canvi en les
pròpies idees, canvi en la m entalita t de la societat davant
f enòm ens qu e eren nou s, com ara la inco rporació d‟ u n
am pli sector de la pob lació qu e f ins a aqu ell m om ent
e stava fora de les p osicions des d‟ on es prenien les
decisions com és el cas de les classes treb alladores.
En aqu est procés de canvi s les idees per a Mill te nen u n
paper f onam ental , són, a la vista dels esdevenim ents, el
principal agent d el canvi. Les idees, les creences nove s, o
la m odif icació d‟ antigu es, escriu , han precedit els canvis
81 ―... the times are pregnant with change; and that the nineteenth century will be known to
posterity as the era of one of the greatest revolutions of which history has preserved the
remembrance, in the human mind, and in the whole constitution of human society‖ Mill citat
a G. Duncan. 1973, pàg 214.
72
s ocials, econòm ics, m aterials i pol íti cs 82. A m b la seva teoria
del canvi, Mill està def ensant dif erenciar entre civili tzació
e n term es de desenvolu pam ent “m aterial” i cu ltu ra en
term es de “cone ixem ent”. Són els individ u s en la seva
produ cció del sab er i en les condicions en qu è aqu esta
produ cció es dón a els qu i creen u n escenari nou . És el
c oneixem ent tal com s‟ ha produ ït des del R enaixem ent el
qu e
ha
preparat
les
co ndicions
per
a
un
det erm inat
desenvolu pam ent m aterial. Per a Mill hi ha u na l ínia de
c ontinu ït at entre el qu e està su cceint a A nglaterra am b
l‟ em ergència d‟ u na societat indu strial i la ru ptu ra de
l‟ u nivers
catòlic - rom à.
Els
act u als
canvis
m aterials,
visib les ja, hem de bu scar - los sego ns Mill en canvis
c ognitiu s anterior s 83.
L‟ evidència em pírica d‟ aqu esta explicació es trob a segons
Mill en l a hist òri a si s‟ és capaç de veu re a aqu esta com a
u na nov a ciència social. La realit at social és u na directa
c reació dels sistem es cu ltu rals qu e ha cone gu t cada època,
així,
el
politeis m e,
el
ju daism e,
el
cristianism e
i
el
protestan tism e han tingu t el seu m om ent i ara és la
82 ―Every considerable change historically known to us in th e condition of any portion of
mankind, when not brought about by external force, has been preceded by a change of
proportional extent in the state of their knowledge or in their prevalent beliefs.‖ Mill, System
of Logic C.W. VIII, 1973, pàg. 927.
83 ―Every considerable advance in material civilisation has been preceded by an advance in
knowledge; and when any great social change has come to pass, either in the way of gradual
development or of sudden conflict, it has had for its precursor a great change in th e opinions
and modes of thinking of society.‖ Mill, System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 927.
73
f ilosof ia crítica i l a ciència positiva del seu segle la qu e li
toca dir l a seva 84.
A ra b é, aqu estes af irm acions típic am ent optim istes d‟ u n
hom e de f orm ació il· lu strada, con eixedor dels clàssics i
c laram ent agnòsti c estan inscrites en u n pen sam e nt, com es
deia anteriorm ent, qu e es veu a ell m ateix inserit en u na
e tapa de transició. Certam ent, la rel levància de la his tòria
c om a di sciplina qu e proporciona l a clau per al cor recte
c oneixem ent de la realitat sociopolítica d el present es
c om partit tan t pel s pensadors rom àntics com pel idealism e
racionali sta representat pe r Hegel, com tamb é pel Marx del
m aterialism e històric. De f orm a ef ectiva, però, serà el
c ontinu is m e
històric
representat
per
Bu rke,
i
més
e ndavant , el darwinism e social de Spencer la c oncepció
qu e s‟ imposarà. Per a la consoli dada concepció lib eral c onservadora, la historia m ostrà el qu e es m anté tot el
c ontrari
d‟ atorg ar - li
el
paper
de
co nsciència
lú cida
reveladora de les ru ptu res am b etapes anter iors i ca paç de
gu iar, d‟orientar el des envolu pam ent f u tu r. En canvi, des
d‟ u na perspectiva m illeana i il· lu strada s‟ ob servava la
s ecu larització i laicització com un com ponent ru ptu rista
respecte del m ón m edieval dom inat per la teologia i la
84 ―Polytheism, Judaism, Christianity, Protestantism, the critical philosophy of modern
Europe, and its positive science---each of these has been a primary agent in making society
what it was at each successive period, while society was but secondarily instrumental in
making them, each of them (so far as causes can be assigned for its existence) being mainly
an emanation not from the practical life of the period, b ut from the previous state of belief
and thought.‖ Mill, System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 927.
74
m etaf ísica, però a qu e sts canvis eren encara i ncom plets . Les
antigu es religions – les ab ans m encionades – m ante n en la
s eva im plantació i ara es veu ran acom panya des per les que
han
est at
les
de
la
n ova
era,
les
id eologies
i
els
nacionali sm es.
Com vèiem , per a Mill, s‟ ha produ ït u na ru ptu ra respecte
e l passat m e dieval gràcies a noves idees les qu als, però, no
han
estat
su f icients
per
im plantar
u na
nova
cu ltu ra
articu ladora de l a societat indu st rial em ergent. S egons
Mill,
el s
nou s
im pu lsos
pro m ogu ts
per
u na
nova
m entalita t, la m oderna qu e prom ou la preem inència de l
poder ci vil sob re el religi ós i de l a raó sob re la revelació,
no són su f icients per alim entar els seu s resu ltats sinó és
prom ou en u nes condicion s f avorab les per tal qu e aqu esta
nova
m entalitat
s‟ enf orteixi
i
es
desenvolu pi.
El
c oneixem ent qu e ob re a n ou s horit zons civi litzatoris dóna
l‟ im pu ls envers a u na nova civilitza ció en u n sentit am pli
però no total, és u n con eixem ent incom pl et. No p odem
pensar,
dirà
Mil l,
qu e
aqu estes
idees
inicials
sigu in
c apaces per elles soles de gu iar les etapes su ccessives de
desenvolu pam ent si no h i ha cap acitat pe r m anten ir - les,
alim entar - les
i
consolid ar - les 85.
El
coneix em ent
ha
de
progressar, segu ir m anten int la f or ça especu lativa a m b la
85 ―The weakness of the speculative propensity in mankind generally has not, therefore,
prevented the progress of speculation from governing that of society at large; it has only, and
too often, prevented progress altogether, where the intellectual progression has come to an
early stand for want of sufficiently favourable circumstances‖ Mill, System of Logic C.W.
VII, 1973, pàg. 927.
75
qu e ha desencadenat els visib les canvis dins de la societat
m aterial.
Dit
en
u nes
altres
parau les,
per
a
Mill
l‟ articu lació del p rogrés m aterial e n u na so cietat m oderna
depèn di rectam ent del pr ogrés del coneixe m ent, del qu e
anom ena “les conviccions intel· lectu als de la hu m anitat”
86.
A qu esta visió rad ical del canvi dist ancia claram ent Mill de
la visió lib eral conservadora qu e def ensa la continu ï tat del
pre sent
am b
un
rem ot
passat
recolzant - se
en
u na
antropol ogia indi vidu alista; tam b é, el distancia de la qu e
argu m enta a f avor de l‟ espontane ism e individu alista qu e
s ‟ acom oda a la perf ecció a les e strictes teories econòm iqu es
del lib eralism e clàssic del l ai ssez faire ; o de l‟ argu m entació
anti - intel · lectu alista qu e entreveu excessos racionalist es en
aqu esta necessitat de pro grés inte l· lectu al especu latiu . La
pru dència epistem ològica, Mill recorda que qu alsevol llei
é s sem pre u na hip òte si, no el conf orm a am b u n concepte de
racionali tat b asat en la des conf iança sistem àtica respecte la
racionali tat hu m ana i de l‟ especu lació am b argu m ents
b asats en els excessos intel· lectu alistes del racionalis m e.
A qu est èm f asi, de Mill, en la pro gressió i en la volu ntat
intel· lectu al
i
política
de
“com pletar”
el
coneixem ent
( knowl edge) és vista m és endavant i explícit am ent des del
pensam ent
lib eral
com
un
dels
m otiu s
per
a
la
86 ―From this accumulated evidence, we are justified in concluding that the order of human
progression in all respects will mainly depend on the order of progression in the intellectual
convictions of mankind, that is, on the law of the successive transformations of human
opinions.‖ Mill, System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 927.
76
desconf iança. El lib eralism e polít ic, per def e cte o per
positiva def ensa és m anté sob re els pilar s f onam entals
d‟ u n empirism e individu a lista, qu e def ensa l‟ existència de
drets
natu rals,
-
per
raons
divine s,
intu ït ives
i/o
u tilitaris tes. El coneixem ent poc m és pot f er com no sigu i
reconèixer aqu esta re alitat natu ral.
El protestantism e cu ltu ral heretat de l‟ anti - papism e, dirà
Mill, ha t ocat f ons, però n o les idees qu e el f eren pos sib le.
A llò qu e va im pulsar els canvis socials i pol ítics a Eu ropa
e n l‟ escenari f eu dal teocr àtic ha t ingu t en les dif erents
v ariants de la ref orm a lu terana u n m om ent qu e necessita
s er su perat. Mant enir la vitalitat e n el terreny relig iós és
u na pèrdu a de tem ps 87. La tasca realm ent necessària, escriu
Mil, és l a qu e duen a term e científ ics com Com te, m algrat
qu e no c om parteixi les esp ecu lacions del f u tu r històr ic qu e
e ns espera 88. Per a Mill hi ha hagu t u n canvi qu e no s‟ha
c om pletat, i de la m ateixa m anera qu e s‟ of ereix u n c amp
87 ―Si fuera posible suprimir enteramente toda la metafísi ca alemana, toda la teología
cristiana y todo el sistema romano e inglés de jurisprudencia técnica, y dirigir todas las
mentes que dedican sus facultades a estas tres empresas hacia una especulación o una práctica
útiles, habría quedado libre talento suficiente para cambiar la faz del mundo. Todas las demás
empresas mentales inútiles que ahora se me tienen a la cabeza dan quehacer a pocos que es tén
capacitados para otra cosa. Pero de cuando en cuando ocupan, e incluso satisfacen, a algún
hombre de talento de primer orden, y a un vasto número de los de talento de segundo orden.
El mundo tiene que haber sido rico en intelecto para poder desperdicia r una cantidad tan
inmensa que ahora se ha perdido, y más que perdido.‖ Mill, Diario, 1996, pàg 29.
88 ―The investigation which I have thus endeavoured to characterise has been systematically
attempted, up to the present time, by M. Comte alone. His work is hitherto the only known
example of the study of social phenomena, according to this conception of the Historical
Method. Without discussing here the worth of his conclusions, and especially of his
predictions And recommendations with respect to the Future of society, which appear to me
greatly inferior in value to his appreciation of the Past, I shall confine myself to mentioning
one important generalisation, which M. Comte regards as the fundamental law of the progress
of human knowledge. Speculation he conceives to have, on every subject of human inquiry,
three successive stages; in the first of which it tends to explain the phenomena by
supernatural agencies, in the second by metaphysical abstractions, and in the third or final
state confines itself to ascertaining their laws of succession and similitude.‖ Mill, System of
Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 928.
77
im m ens a la investigació científ ica en general, igu alm ent
c aldrà tenir cu ra del prog rés en el cam p especu l atiu i en
particu lar en el de les ciències socials. Coherent am b la
s eva concepció ru ptu rista, la ciència es convertirà en u n
instru m ent f acilit ador per a crear la nova cu ltu ra cívica.
Els dif erents corrents lib erals han destacat l‟ existència de
dos m om ent s en l a revolu ció de 178 9, el m om ent “lib eral” i
e l m om ent au tori tari i a nt ilib eral. Mill n o e ntrà en a qu esta
distinció.
Les
revolu cions
s‟ explicaven
pel
m om ent
generalit zat de ru ptu ra qu e es vivia no n om és a França
s inó a E u ropa. A qu est m om ent podia ser e l de la f u ndació
d‟ u na no va polite ia adapt ada als t em ps m odern. A ra b é,
m oltes revolu cions no ho a consegu eixen. La crítica qu e f a a
la revol u ció f rancesa no és perqu è s‟ hagi produ ï t sinó
pequ e no ha aconsegu it els ob jectiu s qu e es proposava.
R ef erint -se Mi ll a la de 1789, com enta qu e les revolucions
no
són
garanti a
del
qu e
prom eten.
Les
conclu sions
c rítiqu es de Mill són tot alm ent repu b licanes: m anca de
progrés real d‟ esperit pú b lic, i d‟ in stitu cion s qu e f om entin
l‟ interès en els af ers pú b lics, en sum a u n su spens en allò
qu e prom etien, u na revolu ció en la qu e el protagonista
hagu és estat el po b le, qu an per aqu est s‟ entén espai p ú b lic,
c u ltu ra
pú b lica
com partida
per
a
la
produ cció
de
c oneixem ent. L‟ estratègia igu alitari sta pel qu e f a a les
c ondicio ns m aterials i de propietat qu edaven en res qu an
78
no venie n acom panyades per u n progrés de “l‟ esperit
pú b lic” 89.
P erò,
més
revolu cions
enllà
dels
del
segles
resu ltats,
XVII I
i
segu eix
XIX
def ensant
perqu è
tenen
les
un
s ignif icat històric plenam ent com prensib le i ju stif i cab le.
Són, af irm arà, u n eclosió preparada per la resistència al
c anvi; u n esclat d‟ energia d‟ u n procés revolu cionari de
llarga du rada, u na resposta a la ta sca destru ctiva du ta a
term e per aqu ells se ctors de la so cietat qu e s‟ oposen als
c anvis. El c as f rancès li sem b la del t ot evident qu e
c onsidera pot ar rib ar a A nglaterra si no s‟ avança en les
ref orm es
polítiq u es
pertinents.
Fou
la
m onarqu ia
b orb ònica la qu e exercí de princip al agent anihila do r del
c os social, m entre qu e la criticada f ilosof ia dels il· lustrats
no f eien altre co sa qu e anu nciar aqu esta destru cció i els
c anvis qu e venien.
El reb u ig visceral de la revolu ció f rancesa per am plis
s ectors de la pob lació angl esa l‟ entén Mill com u n senyal
89 ―After them came the Revolution, bringing with it the abolition of hereditary privileges,
the emigration and dispossession of half the great landed p roprietors, and the subdivision of
large fortunes by the revolutionary law of inheritance. While the equalization of conditions
was thus rapidly reaching its extreme limits, no corresponding progress of public spirit was
taking place in the people at large. No institutions capable of fostering and interest in the
details of public affairs were created by the Revolution: it swept away even those which
despotism had spared; and if it admitted a portion of the population to a voice in the
government, gave it them only on the greatest but rarest occasion –the election of the great
council of the state. A political act, to be done only once in a few years, and for which
nothing in the daily habits of the citizen has prepared him, leaves his intellect and moral
dispositions very much as it found them; and the citizens not being encouraged to take upon
themselves collectively that portion of the business of society which had been performed by
the privileged classes, the central government easily drew to itself not o nly the whole local
administration, but much of what, in countries like ours, is performed by associations of
individuals. Whether the government was revolutionary or counter -revolutionary made no
difference; under the one and the other, everything was don e for the people, and nothing by
the people‖. Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II), C.W. XIX. 1977, pàg 167168
79
de la deb ilitat en la com prensió dels f ets històrics i com
u na m anca de preparació p er enten dre les necessitats de la
s ocietat
m oderna.
c ontrib u ït,
d‟ u na
U na
su m a
b anda,
la
de
circu mstàncies
riv alitat
e ntre
hi
les
ha
du es
potencies eu ropees, de l ‟ altra, la volu nta t pol ític a de
c onservadors
i
lib erals
anglesos
de
distanciar
els
e sdevenim ents anglesos dels f rancesos a ef ectes de b lindar
l‟ equ ilib ri de f orces i privilegis qu e posseïen, qu an en
realitat, per a Mil l, am b dós països estaven im m ersos en el
m ateix procés de canvi. L‟ atm osf era polí tica del país,
e xcepte algu ns radicals com és el cas de Mill, accentu aven
e n term es nacionalistes el reb u ig a la revolu ció f rancesa
per
por
a
la
d‟ estancam ent
propagac ió
de
les
d‟ aqu esta
ref orm es
socials
en
i
un
m om ent
polí tiq u es
a
A nglaterra. Les interpret acions lib erals i con servadores
pref erien ob lidar el term e revolu ció encara qu e aquesta, en
la f orm a d‟ u na revolu ció indu stria l 90, està f ent - se ef ectiva
e n aqu ells m om ents en el propi país. El reb u ig a la
revolu ció es f a extensiu a tot el qu e provingu i dels
desenvolu pam ents
teò rics
i
especu latiu s
il· lu strats
f rancesos – els phi l osophes, considerats poc m enys qu e els
principal s agents corrosiu s de l‟ ordre social 91 – del s egle
XVI II.
90 Segons Williams el terme Revolució Industrial s‘utilitza per primer cop a França pels volts
de la dècada dels vint. Després es generalitzaria també a Anglaterra. R. Williams. 1974
91 Una visió que segueix vigent en Gray, per exemple. J. Gray, 1994.
80
El ju dici de Mill sob re els phi l osophes s‟ integra en la seva
visió d‟ u na etapa de transició g enera litz ada a Eu ropa,
e ncapçalada per aqu estes du es potències del m om ent que
s ón Fran ça i A ng laterra. Mill qu al if ica el pensam ent dels
phi l osophes de “prem atu r” però d‟ extraordin ari valor. A llò
qu e els hi m anca als phi l osophes és el qu e les actu als
investiga ci ons po den apor tar, u na f ilosof ia de la història
am b
el
corresponent
desenvolu pam ent
de
les
ciències
s ocials. T am poc lib erals whi gs i conservadors t ories la
tenen. I encara m enys els nou s econom istes del l ai ssez f ai re .
De f et, Mill com para els il· lu strats f rancesos am b els nou s
e conom istes, els teòrics de l‟ econom ia de m ercat. Molt
interessant el qu e diu en, af irm arà, però és u n pensam ent
prem atu r qu e cal fer m adu rar 92.
T ant els u ns com els altres hau rien d‟ encaixar els seus
treb alls en u n m arc m és ampli, m és com prensiu . No es pot
f er dependre la cu ltu ra, la “vida” social, exclu sivam ent de
la f ilosof ia natu ralista dels philo sophes ( am b qu i Mill
c om parteix m olt 93) , de la ciència positivista com tiana ni
dels “nou s econom istes”. T ots ells han desenvolu pat nom és
u na
par t
del
c oneixem ent
qu e
u na
societat
m oderna
necessita.
92 ―... to do it in the eighteenth century would have been premature, as the attempts of the
economists (who, of all persons then living, came nearest to it, and who were the first to form
clearly the idea of a Social Science), sufficiently testify‖. Mill. Coleridge. 1987, pàg 198
93 J. Skorupski. 1989.
81
Les dif icu ltats per com prendre qu i n és l‟ estat de la situ ació
no són p erò m eram ent int el· lectu als, de m anca de capacitat
de
les
m ents
angleses,
sinó
polítiq u es.
Les
idees,
innovado res o n o, estan vincu lades a gru ps socials i
vincu lades a l‟ estat adqu ireixen f orça política. Les idees
qu e
són
pref igu radores
del
canvis
m aterials
o
de
la
resistència als m ateixos estan vinc u lades a gru ps de poder
i per tant a interessos m olt determ inats. Del “coneixem en t”
e n diu Mill qu e no nom és es f orm a socialm ent, sinó en els
tem ps moderns es constitu eix en u na f orça social – la
d‟ aqu ells qu e adopten le s idees i adopten el qu e és el
procedim ent per arrib ar a aqu estes: la reflexió -
qu e
e sdevé una f orça de recolzam ent polític b àsic per a les
f u tu res
institu cions
d‟un
estat
ref orm at.
A qu esta
vincu lació entre poder, coneixem ent ref lexiu i societat és
e ssencial
per
hu m anism e
entendre
cívic
o
el
caràcter
renovador
repu b licanism e.
Les
del
seu
idees,
el
c oneixem ent, la in tel · ligència – la ref lexivitat , no nom és el
resu ltat - són recu rsos am b els qu e exercir el poder 94.
Segons Mill, es t racta del recu rs principal en la n o va era;
u n recu rs su perior al de la f orça f ísica. L‟ evolu ció hist òrica
dels dos darrers segles ha posat de m anif est la im port ància
d‟ aqu est
recu rs,
c ivilitzac ió
com
tant
en
a ls
el
de
ef ectes
f orjar
d‟ im pu lsar
u na
opinió
la
nova
pu b lica
f avorab le. Precisam ent, les du es f orm es, segons Mill, en les
94 G. Duncan. 1973.
82
qu e
es
m anif esta
socialm ent
aqu est
recu rs
és
com
a
“coneixem ent” ( k nowledg e) i com a opinió. Mill pensa que
e l poder econòm ic o el f ísic no és capaç de descriu re amb
propietat allò qu e han estat els canvis i trans f orm acions de
l‟ Eu ropa
dels
darrers
segles,
m entre
qu e
el
del
c oneixem ent sí 95.
Com ja s‟ ha dit, per a Mill la ru ptu ra am b la civili tzació
f eu dal f ins aleshore s articu lada pel catolicism e s‟ inicià
am b
el
protestan tism e.
La
revolu ció
f rancesa
f ou
un
m om ent en el qu e m olts d‟ aqu ests elem ents de ru ptu ra es
van accentu ar. De f et, u na situ ació revolu cion ària sem b lant
l‟ aprecia Mill a l‟ A nglaterra de 1831 96, poc abans de la tant
e sperada ref orm a de 1832.
Els canvis progressiu s a Eu ropa, segons Mill, ha n estat
revolu cionaris
qu an
per
revolu ció
entenem
transf orm acions radicals en les estru ctu res glob als de la
s ocietat, i, com es deia, le s denom inades revolu cions són
les eclosions pu nt u als on la destru cció de l‟ antic règ im és
95 ―If any one requires to be convinced that speculative thought is one of the chief elements
of social power, let him bethink himself of the age in which there was scarcely a throne in
Europe which was not filled by a liberal and reforming king, a liberal an d reforming emperor,
or, strangest of all, a liberal and reforming pope; the age of Frederic the Great, of Catherine
the Second, of Joseph the Second, of Peter Leopold, of Benedict XIV, of Ganganelli, of
Pombal, of Aranda; when the very Bourbons of Naples were liberals and reformers, and all
the active minds among the noblesse of France were filled with the ideas which were soon
after to cost them so dear. Surely a conclusive example how far mere physical and economic
power is from being the whole of social power. It was not by any change in the distribution of
material interests, but by the spread of moral convictions, that negro slavery has been put an
end to in the British Empire and elsewhere. The serfs in Russia owe their emancipation, if not
to a sentiment of duty, at least to the growth of a more enlightened opinion respecting the
true interest of the State.‖ Mill, Consideration on Representative Government , C.W. XIX.
1977
96 J. Hamburger. 1999; pàg 111.
83
c ontinu a ció de la prèvia destru cció realitzada per les
anteriors classes socials.
Es tracta d‟ u n període revolu cionar i qu e requ ereix encara
de
pos ar - hi
f i.
A ixò
serà
possib le,
argu m entarà,
im plem entant u n a cu ltu ra capaç d e consu mar aqu est canvi
i donar - l i estab ili tat, elev ant a ca tegoria de cu ltu ra, de
“conviccions intel · lectu als de la h u m anitat” com partides,
e l qu e encara són nom és coneixem ents qu e aq u í i allà
m antenen l‟ im pu ls de transf orm ació. A questa convicció
c om partida és l‟ acord d‟ una relació ref lexiva respecta de
l‟ entorn, res m és llu ny de l ‟ espontaneísm e lib eral.
A qu esta teoria de la hist ò ria m adura a través de tots els
treb alls de la dècada d els trenta i s‟ expressa de m anera
inequ ívo ca en l‟ assaig de 1840 sobre Coleridge. En aqu est
assaig am b el que of ereix u n elogiós hom enatge pò stu m –
Coleridg e m orí el 1832 – a u n “en em ic” de l‟ u tilita risme,
s erveix de contrapu nt a u n altre hom enat ge pòstu m , dos
anys ab ans, m olt m és sever i crític, de qu i f ou el seu
m estre, J .
Benth am 97,
m ort
el
1832 .
A mb dós
assaigs
c onstitu eixen u na síntesi del seu pensam ent sob re l‟ estat
de la f ilosof ia a A nglaterra i el seu paper en relació a la
teoria so cial i p o lítica. L ‟ experiència acu mu lada al llarg
dels anys vint i trenta li perm eten f er aqu est b alanç amb
l‟ au toritat de qu i pot rei vindicar per a ell m ateix u n
97 Mill. Bentham. (Estudio preliminar, traducción i notas de C. Mellizo) Madrid: Tecnos,
1993.
84
pensam ent propi en tots aqu ells tem es qu e són del seu
interès. L‟ exigent i qu asi b é espartana i nst ru cció – en e l
tòpic de severa - a la qu e va ser sotm ès a la seva joventut
ha acons egu it f er d‟ ell u n hom e exigent al m àxim am b el
s eu propi pensam ent, en l‟ aspecte de la cons istència l ògica
del m ateix - u na exigència qu e ref orça el seu esperit crític
tant en el s aspec tes teòrics com en els del tractam ent de les
qü estions lligades a la seva activitat com a pu b licista de la
política
ref o rm ista.
Qu eda
llu ny
l‟ an y
qu an
f u ndà
l‟ anom enada societat u tili tarista ( 1822) . Benth am i e l seu
pare, J am es Mill ( 17 73- 1836) són m orts. Els f ets històrics i
les actitu ds de la societat anglesa envers ells prenen nova
rellevància als u lls de Mill. Qu asi vint an ys col· lab orant
( des de l‟any 1824 ) , part d‟ ells dirig int - la, a l a Westm inster
R eview i, a conti nu ació, l a qu e resu lta de la f u sió a m b la
London R eview (1835) veu en el seu f inal am b el tancam ent
def initiu de la revista ( 1840) . Ha arrib at el m om ent de f er
b alanç i Col eri dge és u n r econeixem ent a u na sensib ilitat
adqu irida en el trajecte qu e començà en la f am osa crisi
e xistencial de 1826 qu an se sent mancat d‟ algu na cosa que
e ll m ateix reconeix 98 no és capaç de prop orcionar - li la
instru cció r eb u da. U na certa estab ilitat ha presidit els
darrers
anys
de
govern
Whig
( 1830 - 48)
després
d‟ u n
govern T ory ( 1815 - 1830) presidit pel det erioram ent del
prestigi
de
la
corona
( G eorge
98 Mill. Autobiography. C.W. I. 1980, pàg 142.
IV) ,
per
im portants
85
c onvu lsions socials ocasionades per les transf orm acions
e conòm iqu es, per l‟ intent de restriccions de les llib ertats
( 1819:
Six
A cts),
la
def ensa
de
les
m ateixes
( 1822:
garanties ) i reconeixem ent de les T ra de U nions ( 1824) .
P erò, m algrat tot, Mill pensa qu e la societat anglesa no
e stà a l‟ altu ra dels te m ps en l‟ adequ ació de les institu cions
polítiqu e s. El carregós pactism e sobre el qu e s‟ erigeixen els
principal s òrgans polít ics contrasten am b l‟ esperit f resc i
innovado r de la jo ve dem ocràcia am ericana ( Tocq uevi ll e O n
Am eri ca I( 1835) - II ( 1840) ) o am b la viva i sem pre creativa
intel· lectu alitat f ranc esa i, m és en general, e u ropea.
El projecte intel· lectu al de posar les b ases d‟ aqu esta nova
c u ltu ra està tam bé en l‟ ànim de Mill anu nci at a Syst em of
Logi c on proclam a la nec essitat d‟ u na nova ciència del
c aràcter qu e anom ena Etologia. L ‟ any 1843, m entre escriu
e l seu article sob re l‟ ob ra de l‟ historiador f rancès Michelet,
c onf essa al seu am ic Bain la sev a intenci ó d‟ escriu re u n
assaig qu e tractés s ob re el qu e tenia qu e ser la f u tu ra
c iència del caràcter, u na nova sociologi a en la qu e es
c ontem plés
perspectives
la
condu cta
implicades,
hu m ana
des
psicològiqu es,
de
totes
les
històr iqu es,
s ocials, polítiqu e s, de n acion alit at 99. Es t ractava d‟ u na
99 ―While writing this article (Michelet‘s History of France for the Edinburgh, he was
projecting in his mind his next book, which was to be on the new science, first sketched in
the Logic, and there called ` Ethology‘. With parental fondness, he cherished this subject f or
a considerable time; regarding it as the foundation and cornerstone of Sociology. ― There is
no chance, he says, for Social Statics at least, until the laws of human character are better
treated‖. A few months later he wrote –―I do not know when I shall be ripe for beginning
‗Ethology‘. The scheme has not assumed any definite shape with me yet.‖ In fact, it never
86
resposta als treb alls de Com te, al seu parer, perillos am ent
redu ccionistes i racionalis tes 100.
P erò, que no es decidís f inalm ent a desenvolu par tal
c iència no im pedirà qu e es pu gu i situ ar am b claredat qu è
hi havia darrera d‟ aqu esta idea qu e el rondava. U na idea
íntim am ent vincu lada a a llò qu e considera qu e és u na
e xigència en l‟ actu al estu di de transició d‟ u na antiga
m entalita t a u na altra de nova: u n a cu ltu ra qu e estab leix
u na vinc u lació científ ica entre les dim ensions f isiològica,
psicològi ca,
social
i
po lítica
de
l‟ indi vidu
modern.
Estab lert així, la seva concepció ru ptu rista es constru irà
lentam ent en el q u e tenia qu e ser un segu it de ref orm es de
les instit u cions m itjançant u na edu cació intensiva de les
f orces socials m és actives de la societat.
En qu alsevol cas, qu eda clar qu e la revolu ció de 1789 i
l‟ eco que desperta en el contine nt tenia per a Mill u na
im portàn cia clau en el deb at intel· lectu al i polític en el seu
país: assenyalava el m om ent all ib erador d‟ energies r esu ltat
de
creixents
con viccions
intel· lectu als
bloqu ejades
per
came to anything; and he seems shortly to have dropped thinking of it. I do not believe there
was anything to be got in the direction that he w as looking. He was all his life possessed of
the idea that differences of character, individual and national, were due to accidents and
circumstances that might possibly be, in part, controlled; on this doctrine rested his chief
hope in the future. He would not allow that human beings at birth are so very diferent as they
afterwards turn out.‖ A. Bain. John Stuart Mill: A criticism with personal recollectio ns. 1993,
pàg. 78-79.
100 His failure with `Ethology‘ fatally interfered with the larger project, which I have no
doubt he entertained, of executing a work on Sociology as a whole. The opinion was long
afloat in London that he had such a work in view; but I do not think he ever said so: it was
not his way to give out what he was engaged upon, at least befor e making himself sure of
going through with it. That he despaired, for the present at least, of making anything out of
Ethology at the time I refer to, is proved by his betaking himself soon after to the
composition of his Political Economy.‖ A. Bain. 1993, pàg. 78-79.
87
gru ps socials int eressats a m antenir els seu s privilegis i
m ancats de la capacitat i ntel· lectu al su f icient per adonar s e‟ n de les necessitats pol í tiqu es de la nova societat en la
qu e vivien.
2.2. Cul t u ra i ci vil i t zaci ó
A llò qu e s‟ ha vingu t argum entant f ins ara és qu e el Mill
radical interessat pels m ovim ents revolu cionaris f rancesos
e stà ínti m am ent vincu lat am b l‟ elab oració teòrica de la
noció
d el
qu e
anom ena
“convicció
intel · lectu al”
qu e
c onstitu eix el nu cli princ ipal de la seva teoria de la
c u ltu ra, inspirada en la c oncepció de la tr adició cl àssica
repu b licana de poli t eia i, crítica, per tant, als equ ilib ris de
f orces lib eral - conservador e s del m o m ent. A qu esta noció de
“convicció
intel· l ectu al”,
s‟ entén
qu e
com partida
pels
individu s d‟ u na societat és gesta en els any s anterio rs a la
pu b licació de Bent ham ( 1838) , on Mill sintetitza la seva
c ritica a l‟ u tilitarism e de Bentham .
Les dif er è ncies de Mill am b Bentha m i el se u pare es f an
ostensib lem ent més im portants i pr ogressivam ent inclou en
u n nom b re m ajor d‟ aspectes. L‟ ob jectiu dels prim ers, com
é s sabu t, de convertir - lo en u n esforçat reform ista de la
s ocietat anglesa ha e stat assolit. L ‟ experiment ha es tat u n
88
è xit 101 la q u al cosa per alg u ns no deixa de ser u n èxit
terroríf ic 102. A qu est ref orm ism e radical en el qu e ha estat
instru ït p ren u na direcció pròpia i personal. Les du es ob res
dedicades a Bent ham i C oleridge són em b lem àtiqu es en
aqu esta línia. Per ò per a algu ns com entaristes es tractaria
d‟ u na etapa en el seu procés de m adu ració. Co lem an
interpret a la relació de Mill am b els seu s m entors i amb
tem es com la revolu ció f rancesa des de la vessant dels seus
e stats d‟ànim . Mill en aq u ests anys hau ria entrat en u n
procés
de
m adu ració:
crisi
existencial
del
1826
qu e
c oincidei x am b u n inici de revolta c ontra l‟ e du cació reb u da
– contra el seu pare – qu e tenia els seu s prolegòm ens en les
c rítiqu es de Macau lay a l‟ ob ra polí tica pate rna – Ess ay on
G ov ernm ent ( 1829) ; la m ilitància ra dical, l‟ entu siasme pel
m ovim ent revolu cionari f rancès qu e el du a som iar la
c onstitu ció
d‟ u na
convenció
repub licana
al
parlam ent
londi nen c au toproclam ant - se portaveu de la versió a nglesa
dels girondins f rancesos. Després d‟ aqu ests entu siasm es,
s osté Colem an, Mill es desinteressa per la polít i ca del
c ontinen t am b ocasionals i pu ntu als revif am ents.
Segons Colem an, Mill s‟ int eressà inicialm ent per les llu ites
polítiqu e s
revolucion àries
perqu è
les
interpretava
des
d‟ u na perspec tiva psicologista d e conf licte d ‟ interessos
individu als i d‟ am b ició de pode r ; posteriorm ent, deixa
101 R. Williams. 1974.
102 I. Berlin. 1997.
89
d‟ interessar - li perqu è acaba interpr etant els f ets en clau de
progrés i la revolu ció no és més qu e una etapa de la
hu m anitat vers la m illora de les seves con dicions de vida
individu als. Qu eda alesh ores qu e Mill ref orça , després de
tot – ab andonat l‟ entu siasm e juvenil
– la perspectiva
u tilitaris ta dels seu s m entors. Mill h au ria , segons Col em an,
assentat el cap retornant a la perspectiva racionalis ta de
l‟ u tilit ari sm e patern .
P erò el cert és qu e la contu ndèn cia del qu e escriu en
aqu estes
època
c onsciència
versió
i
la
m anera
generacional
d‟ u n
mal
de
sob re
en
el
jovent u t,
com
segle
u na
reivindica
f an
la
d‟aqu esta
interp retació
e xcessivam ent sim plista 103. Les pròpies ob servacions qu e f a
Bentham en vida sob re els seu protegit – un d ei xebl e am b un
e xcés d’ idees general s 104- serveixen de crítica de Mill a
Bentham : a Benth am , af irm a Mill, el qu e li va m ancar era
idees
generals.
Mill
assu meix
la
seva
condició
de
c ontinu a dor d el r ef orm isme dels seu s m entors i gu ar darà
f idelitat a la seva m em òria però això no im pedeix qu e
aqu est esperit ref orm ista incu lcat es dirigeixi no nom és
c ontra
la
conservadora
atm osfera
cu ltu ral
i
política
b ritànica i les seves institu cions sinó con tra el s propis
103 Nombroses interpretacions veuen en les obres d‘aquest període restes de la crisi ―mental‖
de 1826, una maduració intel·lectual i la conjuntural necessitat d‘autoafirmació enfront de la
generació paterna. Més endavant, Mill aniria tornant a la normalitat en una continuísta
reforma de l‘utilitarisme. J. Coleman, John Stuart Mill, On The French Revolution . A:
History of Political Thought. Vol. IV. Nº1 Spring, 1983. En altres, aquestes són un indici més
del caràcter contradictori i poc coherent del pensament de Mill. I. Berlin. 1999.
104 I. Berlin. 1997.
90
principis de l‟ u ti litarism e. La cap acitat an alítica d e qu e
disposa Mill, b en entrenada per l‟ acu rada f orm ació a la
qu e és sotm ès du rant els anys d‟ aprenent atge, f an qu e
arrib at el m om ent aqu esta capacitat es converteixi en u na
potent ei na d‟ anàlis i lligad a a l‟ experiència pròpia i no a la
de la generació paterna; u na experiència qu e és la dels
resu ltats de les prim eres dècades de revolu ció indu strial.
Com subratlla William s, aqu esta capacitat analítica s erveix
tant per als esdevenim ents ob servab les
diversitat
d‟ idees
i
int erpretacions
com per a la
de
l‟ època.
Les
lim itacio ns de l‟ u tilitarism e, segons Mill estan cont ing u des
en
les
lim itacio ns
del
seu
principal
i m pu lsor,
u nes
lim itacio ns qu e de tan greu s, af irm arà, im pedeixen la
renovació de la f iloso f ia anglesa 105.
La crítica va dirig i da no ta nt al pos icionam ent de Be ntham
e n u n u tilitarism e conseqü ent amb el desenvolu pam ent
d‟ u na econom ia de m ercat, necessitada de ref orm a ú tils,
c om ,
sob retot,
a
l‟ actit u d
de
m enyspreu
respecte
a
105 ―Bentham falló a la hora de sacar luz del cono cimiento adquirido por otras mentes. Sus
escritos contienen pocas trazas de conocimiento exacto alcanzado por otras escuelas de
pensamiento, excepto la suya propia; y contienen asimismo muchas pruebas de que estaba
completamente convencido de que [esas otras escuelas de pensa miento] no podían enseñarle
nada que mereciese la pena. Tenía un desprecio inconmensu rable hacia algunos de los
pensadores más ilustres anteriores a él. ... Tenía una frase que era expresión de la visión que
el tenía de todas las especulaciones morales a las cuales su método no hab ía sido aplicado, o
(lo que, en su consideración, era lo mismo) no estaban fundamentadas en un reconocimiento
de la utilidad como norma de la moral. Esta frase era: «vagas generalidades». Cualquier cosa
que se le presentara en esa forma, la desechaba como algo indigno de atención, o sólo se
detenía en ella para denunciarla como absurda.‖ Mill. Bentham. 1987, pàg. 35.
91
qu alsevol altre pensam e nt qu e no ob serves rígi dam ent
aqu est criteri 106.
La pu b licació de Col eri dge dos anys m és tard de la de
Bent ham ha servit per descob rir un Mill q u e f a b alanç de
l‟ atm osf era intel· lectu al en la qu e està im m ers. Críticam ent
i qu asi d espectivam e nt, “u n m és”, se gons B erlin, del s qu e
van
in t entar
tr ob ar
l‟ equ ilib ri
racionali tat
il· lu strada 107.
tradicion al
de
rom anticism e
Berlin
quan
en
Les
entre
reserves
i nsisteix
la
pràctica
en
els
rom anticism e
del
i
lib eralisme
d esqu alif icar
propis
el
lib erals
qu eden im pregnats ideològicam ent d‟ ell quan proven de
j u stif icar l‟ origen rem ot de la seva concepció antropol ògica
indiv idu alista.
És tracta d‟ u na crítica, però, qu e no és
nova. El s elogis de Mil l a Coleridge són visto s amb
desconf iança
pels
seu s
propis
correligion aris.
De
f et,
incom oden perqu è Bent ham i Col eri dge constitu eixen u na
ú nica aposta per a posar l es “noves” b ase s f ilosòf iqu es des
de les quals assentar l‟ orientació qu e necessita u na societat
m oderna per consolidar - s e .
En el de b at en cu rs sob re el paper de la història , Mill
u tilitza t ant a Be ntham com a Coleridge. Segons Mill, a
Bentham li m anca allò qu e aporta C ol eridge. U na apo rtació
e ssencial qu e està conven çu t Mill no pot ser considerada
106 Per al liberalisme aquest no és el problema perquè el problema de Bentham és que mostra
excessives maneres d‘enginyeria social. J. Gray. J. Mill on Liberty: A Defence. London:
Routledge and Kegan Paul, 1983.
107 I. Berlin. 1997; R. Williams. 1974.
92
patrim on i de cap particu lar doctrin a polí tica o ètica. El qu e
aporta C oleridge és u na f il osof i a de l a soci etat , de l‟ ú nica
m anera qu e, segons Mill això és possib le, és a di r, u n a
f i losofi a de l a hi st òri a . I aqu esta f ilosof ia de la història ha de
perm etre, segu eixo Mill, e l qu e ell denom ina pensa r u na
f i losofi a de l a cul tura , en la qu e inherent a ella hi ha u na
def ensa de la p olítica e n positi u . 108. A qu esta concepció
“política ” de l a cu ltu ra és l‟ aportació essencial i qu e f a de
Mill u n r enovador del pensam ent repu b licà.
La im portància de l‟ aportació de Coleridge i la seva escola
c onsistia en la i ncorporaci ó d‟ u na perspectiva qu e corregia
la f ins al eshores narrativa concepci ó històr i c a de l‟ època 109
i reconsi derava el paper d e la cu ltu ra en u n èm f asi f ins al
m om ent desconegu t en relació al d esenvolu pam ent de les
s ocietats hu m anes. A ixò és el qu e interessava a Mill. J a es
deia a l‟ apartat ante rior, qu e en l‟experiència em pírica –
Baconi an a com diu Mill - d els canvis històric s, allò q u e es
m ostra com a f ets qu e precedeix qu alsevol canvi s ón les
innovaci ons en el cam p de les idees, de les opinio ns i de
les creences. El segle XI X é s resu ltat d‟ aqu ests canvis. A ra,
les idees – per a Mill, les u tilitaris tes dels seu s m entors –
108 ―They were the first who pursued, philosophically and in the spirit of Baconian
investigation, not only this inquiry, but others ulterior and collateral to it. They thus
produced, not a piece of party advocacy, but a philosophy of society, in the only form in
which it is yet possible, that of a philosophy of history; not a defence of particular ethical or
religious doctrines, but a contribution, the largest yet made by any class of thinkers, towards
the philosophy of human culture.‖ Mill. Coleridge. 1987, pàg.199.
109 La irritació contra Walter Scott i la seva novel·lització de la història a Mill, Scott‘s Live
of Napoleon (1828) i la crítica a la nul·la sensibilitat històrica de Bentham i de l‘utilitarisme
en general a Mill, Bentham(1838) 1987 i Mill, Remarks on Bentham’s Philosphy (1833), CW.
X 1969
93
j a no só n les m és adien ts per o rientar l a consol idació
f u tu ra d‟aqu esta societat qu e ha cob ert la seva prim era
e tapa. L‟U tlitarism e bentham ita era u na resposta adequ ada
al
desenvolu pa m ent
d‟u na
societat
d‟ individu alism e
e goista 110, de lib eralism e econòm ic, però és insu f icient per
prom ou re u na reform a que vagi més enllà d‟ aqu est estadi
de transi ció qu e ha im pu lsat, i pr om ovent u nes reform es
qu e adeqü in les cadu qu es institu ci ons tradi cionals a u nes
de
m és
adequ ades
per
a
u na
so cietat
de
m ercat
i
indu stria l 111.
Sota la inf lu ència dels rom àntics alem anys, af irm a Mill,
aqu ests “angleso s” de l‟escola coleridgea na estan anant
m és llu ny del que aporten els m aldestres, m ers epígons,
s egu idors de la f ilosof ia especu lativa del XVII i XVI II
anglesa i escocesa, no nom és u t ilitaristes sinó d‟ altres com
l‟ escocesa escola del com mon sense 112.
R es de nou des de Locke, af irm a Mill. A diferència
d‟ aqu ests,
els
rom àntics,
m algrat
prop orcionen
els
argu m ents per a u n discu rs polític conservador, no stàlgic
de l‟ anti c ordre proporci onen u n a “llavor ” essencial: la
ref lexió sob re la història . U tilitz ant l‟ eclèctic argu m ent
110 C.B. Machperson, La teoría política del individualismo posesivo . Barcelona: Editorial
Fontanella, 1979
111 R. Williams. 1974.
112 ―The doctrines of the school of Locke stood in need of an entire renovation: to borrow a
physiological illustration from Coleridge, they required, like certain secretions of the human
body, to be re-absorbed into the system and secreted afresh. … The philosophy of Locke, as a
popular doctrine, had remained nearly as it stood in his own book…‖ Mill. Coleridge. 1987,
pàg. 189.
94
m etodològic sob re la im portància d e les m itges veritats 113,
Mill no s ‟ està de reivindic ar la f igu ra de Coleridge encara
qu e no descu ida d‟ as senyalar el caràcter reactiu de la seva
irru pció en el panoram a intel· lectu al anglès 114. A qu ests
m etaf ísics, escriu Mill, ha n donat al segle i a A nglaterra
u na visió com plem entària d‟ extraordinàri a im portància.
Coleridg e
i
incisivam ent
c reixem ent
la
seva
sob re
de
escola
la
l es
han
natu r alesa
societats
sab ut
de
interrogar - se
l‟ existència
hu m anes. 115
I
les
i
seves
aportacio ns han e stat prof itoses m és enllà dels b enef icis
polítics conservadors, és a dir, m és enllà d‟ u n interès
partidist a o sectari. A qu ests “m etaf ísics” han desp ertat a
u na
sensi b ilitat
qu e
perm et
com prendre
am b
m ajor
am plitu d allò qu e dóna a conèixer la pròpia ob servació. I
s ‟ han orientat de f orm a correcta, per prim er cop a G ran
Bretanya,
af irm a
solem nem ent,
en
direcció
al
qu e
ja
anu nciava f a u n mom ent, u na f i l osof ia de l a hi st òr i a.
La f ilosof ia de la històr ia li servia a M ill per c ridar
l‟ atenció
sob re
els
f actors
qu e
provocaven
els
canvis
113 G. Duncan. 1973 i R. Williams. 1974.
114 ―Now the Germano-Coleridgian doctrine is, in our view of the matter, the result of such a
reaction. It expresses the revolt of the human mind against. The philosophy of the revolt
human mind against the philosophy of the eighteenth century. It is ontological, because that
was experimental; conservative, because that was innovative; religious, because so much of
that was infidel; concrete and historical, because that was abstract and metaphy sical; poetical,
because that was matter-of-fact and prosaic. In every respect it flies off in the contrary
direction to its predecessor; yet faithful to the general law of improvement last noticed, it is
less extreme in its opposition, it denies less of what is true in the doctrine it wars against,
than had been the case in any previous philosophic reaction; and in particular, far less than
when the philosophy of the eighteenth century triumphed, and, so memorably abused its
victory, over that which preceded it.‖ Mill, Coleridge. 1987, pàg. 184.
115 ―… inquired with any comprehensiveness or depth into the inductive laws of the
existence and growth of human society.‖ Mill, Coleridge. 1987, pàg.199
95
s ocials des dels qu als es podia el ab orar una teoria de la
c u ltu ra cohesiona dora del cos social en l‟ època present.
A ixò és el qu e m anca. A Co l eri dge 116, l‟ argu m entació a f a vor
d‟ aqu esta tesi de m anca de cu ltu ra segueix l‟ estratègia
d‟ analitz ar tres aspectes del pre sent f on am entals per a
Mill. El prim er és el resum qu e fa Mill de l‟ estat de la
c ontrovè rsia qu e es viu a A nglaterra sob re la situ ació
política. El segon aspecte, la m anera com dif erencia entre
c ivilitzac ió
i
cu ltu ra,
am b du es
am b
conseqü ències
im portan ts, ( a) a nivell a n alític - con ceptu al, consistent en
la distin ció entre progress ( progressi veness) i im provem ent
( t endency t o i m provem ent ) 117 i, ( b) a nivell pràctic, consistent
e n la in trodu cció del tem a de l‟ edu cació com u n dels
aspectes essencials a tenir en com pte per al f u tu r. El tercer
aspecte es centra en la def ensa d‟ una dim ensió cu ltural de
la societat argu m entada sob re u n dob le pilar, el de la nova
e specu lació f ilos òf ica, qu e atorga u n salt qu alitati u a le s
c ontrovè rsies presents; i l a sistem atització d ‟ u n projecte de
c iències
socials
des
d‟ u na
perspectiva
em pirista.
116 No interessa aquí les diferències entre Mill i Col eridge ni tampoc desenvolupar les
interpretacions sobre la crítica literària de Mill. Una aproximació interessant al tema es pot
trobar a M. H. Abrams. El espejo y la lámpara. Barcelona: Barral 1975; i W. Donner. The
liberal Self. John Stuart Mill’s Moral and Political Philosophy. Ithaca, NY: Cornell
University Press, 1991.
117―The words Progress and Progressiveness are not here to be understood as synonymous
with improvement and tendency to improvement. It is conceivable that the laws of human
nature might determine, and even necessitate, a certain series of changes in man and society,
which might not in every case, or which might not on the whole, be improvements. (…) For
our purpose it is sufficient that there is a progressive change, both in the character of t he
human race and in their outward circumstances so far as moulded by themselves; that in each
successive age the principal phenomena of society are different from what they were in the
age preceding, and still more different from any previous age: the per iods which most
distinctly mark these successive changes being intervals of one generation, during which a
new set of human beings have been educated, have grown up from childhood, and taken
possession of society.‖ Mill, System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 913-914.
96
R espectivam ent, l‟ exigència d‟ u na nova etapa especu lativa
tindria c om a ob jectiu dinam itzar la ref lexió a partir de la
diversitat
d‟ interpretacions;
la
segona,
segueix
el
program a del positivism e radical antim etaf ísic.
2.3. L’ estat de l a soci et at a l a l l um del cont rast d’ opi ni ons
La
dif erència
entre
Progress
and
Progressi veness
i
i m provement and t endency t o i m provem ent dóna idea de la
c rítica d e Mill a l desplegam ent en cu rs de la cu ltu ra
m aterial a la qu al es f eia ref erència f a u n m om ent. Mill
c om parteix am b altres pensadors del segle u na distinció
qu e es mantindr à vigent en tota la l i teratu ra crítica f i ns als
nostres
dies,
resu m ib le
en
la
idea
que
“avançar”
o
“progressar” no és sinòni m de “m illorar”. La crít ica al
progrés m aterial esta ref erida no a u na nostàlgia del passat
s inó a qu e cal desenvolu par - se més enllà dels avenços
e strictam ent m aterials. El m illora m ent de les societats
hu m anes depend rà de la seva capacitat d‟ accedir a u n
c anvi de m entalitat qu e ell anota tam b é com u n canvi
generacional. R ef erint - se sob retot als seu s com patriotes
pensa qu e aqu est canvi generacional és im portant perqu è
les seves opini o ns representen f ragm entades i p arcials
percepcions de la realitat.
La prim era part d e Col eri dge la dedica Mill a polsar l‟ estat
d‟ opinió i f er - ne el regis tre dels m atisos interpre tatiu s
97
c ontradic toris,
realitat
sovi nt
política.
No
dif í cils
és
un
de
classif icar,
tip u s
sobre
d‟ anàlisi
la
exclu siva
d‟ aqu esta ob ra sinó qu e f orm a part del m ètode exp ositiu
de MiIl, com s‟ anirà veien t, però e n aqu esta prenen u na
s ignif icació especial per l‟ extensió i èm f asi qu e li dedica.
Les “opi nions” a nalitzade s encara no havi en adqu irit en
vida de Mill el caràcter d ‟ ideologi es a la m anera en com
aqu est concepte es generalitzarà sota la inf lu ència del
m arxisme i es m antindrà polèm icam ent al llarg de l segle
XX. N o es tracta, donc s, de doc trines co nsolidad es de
pensam ent socio - polític a dscrites ab stractam ent a u n gru p
s ocial sinó a cre ences dif u sam ent arrelades com si f ossin
veritats
indiscu tib les
qu e
de
f et
les
conver tien
en
antecedents directes d‟ aquestes ideologies.
Estratègi cam ent, s‟ apropa a les “opinio ns ” en el seu ús
parcialm ent
posi tiu
veritats”
confrontar.
a
ref erint - se
Fer
la
a
elles
com
corresponent
a
“m itges
an àlisi
li
perm etia a Mill f er pedagogia sob re les avantatges i
desavantatges de cadascu na d‟ elles i de nu n ciar el q u e les
f eia inservib les.
Segons ell l‟ opini ó, en la seva parcialitat, f orm a part dels
f ets i són pregu ntes i respostes qu e tenen la virtu t de posar
de m anifest allò qu e es deixa de banda. En la seva versió
m enys
pessim ista,
l‟ opini ó
consti tu eix,
u na
pista
per
apropar - nos a allò qu e ens f alta, per qu è ens ensenya, en el
98
negatiu , els errors en els qu als es sostenen la m ajoria de
c reences
i
preju dicis
qu e
u tilitza
l‟ ésser
hu m à 118.
Inevitab l em ent l‟ hem de tenir en c om pte 119, af irm a, encara
perqu è en aqu estes opini ons s‟ hi com ença a detectar els
prob lem es de f ons de la societat.
Certam ent
i
salvant
la
distància
en
el
tem ps,
la
c lassif icació f eta per Mill segu eix sent su ggeridora per a
les circum stàncies actu als. Mill ex treu de la societat de
l‟ època
qu atre
tipu s
d‟o pinio ns,
les
du es
prim eres,
respectivam ent, optim istes i pessim istes, sob re l‟ evolu ció
de la societat en term es de progrés, i, du es m és sob re el
tipu s de govern m és convenient a la societat del seu tem ps.
T enim l‟opinió, e scriu Mill, dels qui nom és tenen raons per
a l‟ optim ism e. La soc ietat hi ha gu anyat en tot els ordres, i
d‟ això en son pr ova els avenços en tots el s cam ps: en el
c onf ort f ísic, en el cone ixem ent, en el retrocés de la
s u perstició, en les m illores de la com u nicació, en la
s u avització dels c onsu m s, en la dis m inu ció de les gu erres,
e n la realització de grans ob res qu e han com portat la
c ooperació de m olts indivi du s 120. És tracta de la f oto f ixa
118 Nueve décimas partes de todas las opiniones que son mantenidas por el género humano,
son mantenidas por razones equivocadas. Y ésta es una causa de por qué la erradicación ahora empeño tan constante- de errores y prejuicios particulares, no contribuya mucho a
mejorar el entendimiento general. Por lo común, la última décima parte admitida descansa en
presupuestos tan equivocados como el error anterior. ¿Cuál es el remedio? No pue de haber
una reconstrucción del intelecto humano, como no sea a b imo‖ Mill. Diario. 1996, pàg. 34.
119 ―El progreso de la opinión es como el avance de una persona subiendo una colina por un
sendero que la rodea en espiral, unas veces está en la ladera mala, y otras en la buena. Pero
siempre va ganando altura.‖ Mill. Diario. 1996, pàg 45-46.
120 ―…becomes that very common character, the worshipper of ‗our enlightened‖. Mill.
Coleridge. 1987. pàg. 181.
99
del lib eral de tot a època: si es continu a d‟ aqu esta manera
les coses aniran a m és i les m isèries del pr es ent, hau r an de
dism inu ir per f orça. Per contra, u n segon tipu s d‟ opinió
insisteix en els alts costos d‟ aquests avenços i per això
m ateix qü estionab les. Hi ha hagu t u na pèrdu a de caràcter
e n les s ocietats indu stria ls. El pe rill qu e am enaça és el
gregarism e, la m assa indif erenciada, l‟ anu l· lació de la
individu alitat 121.
Du es oposicions m és com plem enten a les m encionades
qu an el criteri p er agru par - les va ref erit a les op inions
s ob re el tipu s de relació qu e hi ha entr e governats i
governan ts. D‟ u na b anda hi ha u ria, anota Mi ll a Col eri dge ,
e ls qu i opinen qu e és u n error de conseqü ències nef astes
pretendr e
atorga r
als
p rotagonis tes
d‟ aqu esta
societat
indu stria l de m asses, on els avenços of ereixen tan t costós
b alanç, participaci ó en el poder po lític, u n protagon is m e
qu e f alsam ent els f a percebre‟ s su periors als qu i sí ho són
per cu ltu ra. Per a aqu ests, l‟ ú nica solu ció és la d‟ u n go vern
d‟ élites
aristocràtiqu es
sosting u des
per
u na
església
121 ―Another fixes his attention, not upon the value of these advantages, but upon the high
price which is paid for them; the relaxation of individual energy and courage; the loss of
proud and self-relying independence; the slavery of so large a portion of mankind to artificial
wants; their effeminate shrinking from even the shadow of pain; the dull unexciting
monotony of their lives, and the passionless insipidity, and absence of any marked
individuality, in their characters; the contrast between the narrow mechanical understanding,
produced by a live spent in executing by fixed rules a fixed task, and the varied powers of th e
man of the woods, whose subsistence and safety depend at each instant upon his capacity of
extemporarily adapting means to ends; the demoralizing effect of great inequalities ni wealth
and social rank; and the sufferings of the great mass of the people o f civilized countries,
whose wants are scarcely better provided for than those of the savage, while they are bound
by a thousand fetters in Iieu of the freedom and excite ment which are his compensations.‖
Mill. Coleridge. 1987, pàg. 182.
100
c ristiana f erm am ent estab lerta 122. La segona p osició, - aquí
descriu a Bentham i al seu pare, sob retot a a qu est darrer - ,
qu e l‟ autogovern b asat en capacitat de càlcu l sob re els
propis in teressos, accessib le a toth o m , és la m illor m anera
per tractar la relació entre governats i governants, U na
opinió d em ocràtica qu e conf iaria en la i ns tintiva capacitat
del càlcul del propi interè s, u na capacitat qu e legitim a a
tots els i ndividu s a def ensar els propis inte ressos, i no cal
dir qu e aqu ests consistiri en en ob tenir el m ajor grau de
s atisf acció
possi b le
i
els
ef ecte
d‟ aqu esta
def ensa
reperc u tiria sob re el conju nt 123.
Com
m olt
bé
explica
William s 124,
d‟ oposicions
agr u pades
hom ogèn ia
classif icació
per
Mill
d‟ idees
aqu ests
no
dos
res ponen
gru ps
a
u na
com partides
en
e xclu sivitat per gru ps socials determ inats hom ogenis, sinó,
m és bé, u na su ma d‟ opin i ons en ab stracte, registrades a
partir d el qu e es podri a denom inar, su m a d‟ opinions
optim istes i su m a d‟ opinio ns pessim istes. Això vol d ir qu e
122 ―We thus see brought together all the elements of a conscientious zealot for an
aristocratic government, supporting and supported by an established Christian church. There
is truth, and important truth, in this thinker's premises.‖ Mill. Coleridge. 1987, pàg. 183
123 ―But there is a thinker of a very different description, in whose premises there is an equal
portion of truth. This is he who says, that an average man, even an average member of an
aristocracy, if he can postpone the interests of other people t o his own calculations or
instincts of self-interest, will do so; that all governments in all ages have done so, as far as
they were permitted, and generally to a ruinous extent; and that the only possible remedy is a
pure democracy, in which the people are their own governors, and can have no selfish interest
in oppressing themselves.‖ Mill. Coleridge. 1987, pàg. 183
124 R. Williams. 1974, pàg. 93 i ss.
101
e l pensam ent i acció política dels individ u s concrets ve
d‟ u na com b inació d‟ u ns i altres 125.
Com es deia al princi pi, Mill pe nsa qu e tal com estan
f orm u lades aqu estes opinions, en la seva parcialitat i en la
s eva incapacitat d e ref erir -se entre elles nom és en term es
c ontradic toris i oposats – d enoten u na “crisi de la cu ltu ra”.
En def ini tiva, Mill qu alif ica l‟ estat d‟ o pinió de l‟ A nglaterra
del seu tem ps d‟aglom erat d‟ opini ons parcials, i en les
c orresponents rei vindicaci ons de l es m ateixes u na m anca
greu de perspectiva glob al per als i nteressos del conj u nt de
la societat. La t asca consistirà p er a Mil l a revis ar en
prof u nditat ( ab i mo ) aju dats per la naixent c iència actu al, i
tenint e n com pte qu e totes elles conten en u na veritat
parcial distorsio nada pe r ef ecte de l‟ exageració de la
c reença en la qu e es b asa. 126. I aqu esta exageració condu eix
a u n efecte preocu pant, qu e la fragm entació no nom és
af ecta al coneixem ent sinó a la pròpia societat perqu è
precisament la f ragm enta, i aqu esta era u na preocu pació
c làssica en la teori a de la cohesió social repu b licana 127.
125 El darrer fragment continua amb ―One who attends to these things, and to these
exclusively, will be apt to infer that savage life is preferable to civilized; that the work of
civilization should as far as possible be undone; and from the premises of Rousseau, he will
not improbably be led to the practical conclusions of Rous seau's disciple, Robespierre.‖.
Mill. Coleridge. 1987, pàg. 182. Notis que el terme que suggereix la contraposició entre
opinions és entre vida salvatge i vida civilitzada.
126 ―Thus it is in regard to every important partial truth; there are always two conflicting
modes of thought, one tending to give to that truth too large, the other to give it too small, a
place: and the story of opinion is generally an oscillation between these extremes‖ (J.S. Mill,
Utilitarianism and others essays, Mill. Coleridge. 1987, pàg. 183.
127 A les primeres pàgines de Mill de Consideration on Representative Government Mill
torna a fer aquest balança d‘opinions i tor na a referir-se a la necessitat que tenen els qui estan
posicionats darrera d‘elles de superar la mentalitat partidista per pod er entrar a un altre nivell
de debat que es centri en les reformes que necessit en les institucions polítiques.
102
2.4. Cul t ura i pol í t i ca
Es deia al princi pi d‟ aquest capítol qu e la m odernitat es
c aracteritza per una ru ptu ra respecte al passat en base a
noves id ees les qu als Mill pensa va no s‟ havien e ncara
articu lat d‟ u na m anera pertinent i en seria u na m ostra
l‟ actu al estat de f ragm entació s ocial qu e tenia la seva
e xpressió en la plu ralitat de creences i opinions ( m itges
veritats) . El procés civilitzatori in iciat a f inals del segle
XIV
i
du rant
el
segle
XV:
hu m anism e,
reform a,
descob rim ents geogràf ics i científ ic s, no pos seeix encara la
c u lt u ra qu e l‟ ha de coh esionar. Els f ets diu en qu e la
s ocietat canvia i avança però el qu e no es coneix am b
propietat és si m illora. És en relació a aqu est m illoram ent
qu e Mill f orm u la la seva teoria de la cu ltu ra. En el
c ontingu t d‟ aqu esta proposta, que s‟ ha dit presenta en
discu ssió am b u tilitariste s i idealistes rom àntics, ell en
destaca tres trets e ssencials dels qu als se n‟ ha parlat
anterior m ent i qu e són resu m its a contin u ació. El prim er
tret es la seva def e nsa de la cu ltu ra com a “con vicció
intel· lectu al compartida” pels individu s; el segon és la
c u ltu ra com a instru m ent qu e articu la les noves idees qu e
s ‟ estan ob rint pas en la no va etapa històrica; i el tercer, la
c u ltu ra
com
a
elem ent
cohe sionador
del
conju nt
103
d‟ individ u s qu e protagoni t zen la vi da social , qu e en cada
m om ent històric poden ser dif erents.
Sim ilar a la noció d‟ acord o volu nt at genera l de R ou sseau
la convic ció intel · lectu al m illeana em f atitza el sign if icat
del
dos
term es,
el
term e
“convicció”
i
el
term e
“intel· lectu al”. En la seva com b inació Mill està proclam ant
la necessitat de c om partir qu elcom des de l a indivi d u alitat
i des de la intersu b jectivitat ja qu e les condicions ú niqu es
e n qu è es poden donar els processos intel· lectiu s és en la
relació am b altres. En def i nitiva, s‟ entén qu e l‟ indivi du pot
assu m ir individu alm ent la ref lexivitat com a espai de
trob ada social. Sob re aquesta b ase constru eix Mill l a seva
c oncepció d‟ u na cu ltu ra polít ica. Sense aqu esta cu ltu ra
política Mill veia dif ícil el m illora m ent anh elat el qu al no
e s produ irà per lle i na tu ral sinó per les oportu nitats
“històriq u es”
qu e
of ereix
la
nova
societat
del
“coneixem ent”. Per tant, e l perill, l ‟ am enaça, no pr ov é dels
avenços
m aterials
m ateixos
sinó
de
no
haver
pogu t
proporci onar el m arc polític adeq u at. A questa dif icu ltat de
trob ar la cohesió cu ltu ral política – qu e no vol dir en
ab solu t hom ogen ització com veu rem m és endavant, no
nom és
és
possib le
interpret ació
perqu è
en
qu e
ella
sinó
Mill
està
es
desitjab le.
m ostra
contin gu da
És
des
d‟ aqu esta
claram ent
repu b licà
la
dem anda
d‟ u n a
recu peració en p ositiu de la polí ti ca. La resta d‟ elem ents
104
qu e composen la cu ltu ra ja en cu rs trobaran en aqu est
e spai pú b lic el lloc per desenvolu par - se ref lexivam ent,
e ntre ell s, el lliu recanvism e, la revolu ció tecnolò gica, el
c oneixem ent il· lu strat i la c iència.
El tercer tret al qu e es f eia ref erència sob re aqu esta
c oncepció de la cu ltu ra sub ratlla el paper de cohesió del
c onju nt de la societat. Mil l entén q u e la societat són tots i
c adascu n dels individu s sigu i qu in sigu i la seva posició
dins del sis tem a social, per tant,
les masses hau ran
d‟ incorporar - se a aqu esta cu ltu ra perqu è inevitab lem ent no
poden ser ob viades com podia f er - se en etapes histò riqu es
anteriors .
A qu est
elem ent
és
rellevant
perqu è
ens
introdu ei x a u n dels argu ments de Mill, el q u al serà tractat
m és endavant, qu e il· lu stra l‟ opció dem ocràtica de Mill de
ref lexionar
sob re
com
organitzar
aqu esta
societat
de
m asses evitant - ne els riscos del seu gregarism e.
Històrica m ent, dirà Mill, cap societat conegu da, ni la m és
desenvolu pada material m ent, ha po gu t ob viar u na cu ltu ra
c ohesion adora,
so
s u pervivència 128.
c ircu m stàncies
m om ent
de
pena
El
de
qu e
particu lars
Mill,
les
posar
les
de
perill
dif erencia
cada
nacion s
en
època
m odernes
i
la
seva
són
les
apli cat
que
al
l‟ han
128 ―The culture of the human being had been carried to no ordinary height, and human
nature had exhibited many of its noblest manifestations, not in Christian co untries only, but
in the ancient world, in Athens, Sparta, Rome; nay, even barbarians, as the Germans, or still
more unmitigated savages, the wild Indians, and again the Chinese, the Egyptians, the Arabs,
all had their own education, their own culture, a c ulture which, whatever might be its
tendency upon the whole, had been successful in some respect or other. Mill. Coleridge. pàg.
200.
105
desenvolu pat, “la cu ltu ra del conei xem ent”,
han est at les
qu e han esdevingu t les m és consolidades i produ ctives 129.
P er altra b anda, el concepte de cu ltura així entès li perm et
m antenir
tots
dim ensions
els
registres
indi vidu al,
am b
social
i
els
que
vincu la
les
polít ica.
Cu ltu ra
és
c u ltivar - s e – d‟ aq u í la im portància del lleu re per f er - ho –
però ta m b é és esf orç, disciplina en la cu ra del propi
c om portam ent.
Hi
ha
u na
m anera
de
ref erir - nos
c u ltu ralm ent a l a dim ensió ind ivi du al en t ant qu e caràcter
individu al, com , tam b é, en les rel aci ons socials es ref ereix
Mill al ca ràcter social i f ins hi tot al caràcter nacional 130.
P erò qu alsevol qu e sigui el “caràcter” qu e es vu lgu i
c onsiderar, la nota particu lar qu e su b ratlla Mill en la seva
teoria de la cu ltu ra és qu e en l‟ època m oderna no hau ria de
pensar - se
aqu esta
en
un
m er
sentim ent
o
creença
a
c om partir i a partir del qu al es crearia u na comu nitat
c ohesion ada, sinó qu e el f actor clau serà el qu e ja s‟ ha anat
dient so b re el fet de af irm ar - se cu ltu ralm ent en u na
c ol· lectivitat “ref lexiva”.
P er t ant, des d‟ aqu esta interpretació, la teor ia de la c u ltu ra
de Mill com portaria el reconeixem ent d‟ u na esf era púb lica
129 Al respecte, i sobre l‘actualitat europea escriu: ―In modern times the countries which
have had that feeling (de grup) in the strongest degree have been the most powerful countries;
England, France .... Holland and Swittzerland; while England in her connection with Ireland,
is one of the most signal exemples of the consequences of its absence. ... the evils of Spain
flow as much from the absecence of nationality among the Spaniards themselves. Mill.
Coleridge. pàg 196.
130 ―Every form of polity, every condition of society, whatever else it had done, had formed
its type of national character.‖ Mill. Coleridge. pàg. 200.
106
potent, t ant pote nt c om per inclou re no no m és u na petita
m inoria sinó qu alsevol qu e si vu lgu i incorpor ar. Donat qu e
c ognitiva m ent
és
desitja b le
el
m ajor
nom b re
possib le
d‟ aportacions i nte l· lectu als és ob vi qu e li sem b larà a Mill
desitjab le aqu esta incorporació, però aleshores l‟ edu cació
e s converteix en u n elem ent capita l en la cr eació d‟ aqu esta
c u ltu ra qu e com s‟ ha dit r eclam a un visió positi va de la
política.
Des
de
l‟ experiència
dels
ef ectes
de
la
civili tzació
indu stria l, l‟ edu cació de la qu e parla Mill dó n a a la cu ltu ra
u n caràcter de “cu ltiu ” de les pròpies capacitats les qu als
hau rien de perm etre anar m és enllà d‟ u na civili tzació
c entrad a en els interessos m aterials del pu r b enef ici, sent
c apaç
de
desenvolu par
c ooperació” 131.
La
vessant
un
en
au ntèntic
“esperit
Mi ll
“intel· lectu al
m és
de
il· lu strada” 132 caracteritza aqu esta dem anda d‟ increment
c u ltu ral
qu e
el du
a u na
radical
crítica
del sist em a
e du catiu anglès al m ateix t em ps que elogia l es institu cions
e du catives del continen t.
A qu est procés edu catiu té per a Mill el valor d‟ u n procés
de
socialització
qu e
f a de
la
introdu cció
dels
hàb its
d‟ aqu esta dedicació a l‟ inc rem ent de la pròp ia cu ltu ra, u na
tasca d‟ àm b it nacional, u n a posada en qü estió dels c adu cs
131 Mill. Civilization. CW. XVIII 1977, pàg. 136.
132 D. Thompson. John Stuart Mill and Representative Government. Princenton: Princenton
University Press, 1976, pàg. 49-50.
107
procedim ents
m arcadam ent
s ectaris
de
l‟ edu cació
religiosa 133 i u niver sitària a nglesa d el m om ent; edu cació i
institu ci ó, qu e segu int les conviccions del seu pare, sem pre
m enyspreà 134.
2.5. El paper de l es ci ènci es soci als
A ixí, l‟ alternativa a la f ragm entació social i política qu e es
ref lecteix en la disparita t d‟ opini ons de conservadors i
lib erals, eli tistes i dem ocratistes consisteix en la creació
d‟ aqu esta espai p ú b lic com partit qu e hau rà de pro m ou re‟s
am b l‟ edu cació, en u n pr océs continu at d e f orm ació qu e
inclou la dim ensió individ u al, social i “nacio nal”.
El
recorregu t
f et
a
través
dels
conceptes
d‟ història,
c ivilitzac ió, cu ltu ra i edu cació m ostren la r ellevància que
adqu irirà per a Mill el m arc epistem ològic teni nt en
c om pte la seva form ació i les característiqu es del segle.
Syst e m of l ogi c no és nom és u n llib re sob re lògica. El
c apítol dedicat a les ciències socials és u na au tèntica
declaració de prin cipis en el terreny de les ciències socials
aplicades. En ell f orm u la els f onam ents d‟ u nes ciències
s ocials
capaces
de
gestionar
el s
conceptes
citats
anterior m ent. El seu int erès reiterat pel s treb alls del
133 On Geniu (1832) és una crítica a l‘adoctrinament de l‘ensenyament cristià i una
defensa d‘una educació centrada en l‘exercici de la ―imaginació‖, ―l‘abstracció‖ i la
―discriminació‖. Mill, On Genius. CW. I. 1977, pàg. 333.
134 Mill, Civilization. CW. XVIII 1977, pàg. 138-46.
108
“contine nt” i “d‟ algu ns a qu í i al l à” d‟ A nglaterra 135, és u n
ref erent del qu e desenvolu parà am b la seva m etodologia i
e pistem ologia ded icada a l es ciències socials. La gèn esi de
la soc ietat actu al i els seus canvis, així com les tend ències
qu e poden ser inf erides, es podran conèixer , segons Mill,
am b l‟ estu di de les lleis em píriq u es del com portam ent
hu m à. A qu est és el paper qu e tenia qu e com plir en el seu
projecte la ciència del caràcte r hu m à o etologi a. I la
història, com a ciència, teni a u n paper m olt im portant en la
c oncepció de l‟ Etologia, qu e relacionades am b la psicologia
i la polí tica don en u na idea de com Mill va intu ir la
c oncepció d‟ inte rdiscipli narietat de les ciències socials
avu i
inqü estionab le
e conom icistes,
qu e
no
( menys
per
han
su perat
algu ns
encara
persistents
la
lectu ra
e sb iaixada dels seu s reverenciats clàssics del XVI II) .
A Aut ob iogrphy insisteix sob re la seva idea d e la vinc u lació
e ntre la història, la polít ica i el p rogrés. Escriu Mill, “qu e
qu alsevol teoria o f ilosof ia política su posa prèviam ent u na
teoria del progrés hu m à, i qu e aquesta no és altra cosa qu e
u na f ilosof ia de la història. ” 136
S‟ ha vist en relació a les dif erències entre civilitza ció i
c u ltu ra qu e Mill t racta sim u ltàniam ent de distingir entre
progrés i m illora. Passar per alt aqu esta distinció ha du t a
135 Els saintsimonians, Comte, els coleridgeans o utilitaristes com Austin i Grote, i sempre
present la convicció heretada del seu pare de trencar amb les epistemologies apriorístiques,
intuicionistes i trascendentalistes.
136 Mill. Autobiography. CW. I 1980, pàg 169
109
presentar
a
Mill
com
un
exem ple
m és
de
pensador
il· lu strat ob cecat am b la ide a de progrés vincu lada a u na
c oncepció
teleol ògica
a ristotèlic a
de
l‟ au torealització
hu m ana, procu rant d‟ aqu esta m anera situ ar - lo en la línia
d‟ u na antropolog i a “dels antics”. A l m arge dels n otab les
c oneixem ents qu e posseïa Mill d‟ A ristòtil i d els clàssics en
general, aqu est fet no el f a m enys m odern. En t otes les
s eves
argu m entacions
Mill
es
situ a
en
sintoni a
als
planteja m ents científ ics del m om ent.
A través de la seva f onam entació epistemològica deixarà
c lar qu e per a ell la idea de progrés o m illora no i nclou
e ntendre el canvi com u na tendèn cia inevi tab le cap a u ns
ob jectiu s f inals de b é i f elicitat com u ns, u ns ob jectiu s que
e s pu gu i n def inir de f orma ab stracta i u niversal. T ot el
c ontrari,
el
pr ogrés
s‟ entén,
en
el
context
d‟ u na
e pistem ologia em pirista s egons la qu al tota llei en histò ria
é s sem pre u na llei de b ase em pírica, derivada de lleis
psicològi qu es
des
històriqu es
polítiqu es,
i
de
les
per
qu e
s‟ inf eriran
coherència,
i
les
lleis
ju stif icant
m etodològicam ent el seu ú s am b l‟ ú nic ob jecte m etodol ògic
de f acilitar la inv estigació dedu ctiva dels f ets histò rics 137.
El qu e deixa con stància a qu esta llei del pr ogrés és el f et
qu e la societat canvia, es transf orm a. En conseqü ència els
c anvis tenen qu e ser orientats, gu iats per la racionalitat –
137 Mill. System of Logic. C.W. VIII. 1973, pàg. 911-942.
110
no u na raó pu ra sinó u na f acu ltat psicològi ca - que no és
altra qu e la capacitat de ref lexió hu m ana.
Els
dif erents
transf orm acions
aspectes
són
les
in volu crats
qu e
en
directam ent
aqu estes
conf igu ren
l‟ agenda política d‟ u na societat. T al com ho entén Mill, la
m ajor o m enor càrrega cu ltu ral ped agògica e xpressada des
de la societat i des de les institu cions polítiqu es són de
c apital i m portància, determ inants, per a f er com prensib le
e l m om ent h istòr ic en rel ació al p assat i d e conf igu rar les
c ondu ctes indivi d u als del present d ‟ aqu esta societat ( i les
decisions presses en nom de la col· lectivitat) . Cal u na gu ia,
c om es deia, i aqu esta pot desenvolu par - se en el m arc
de
la cu ltu ra polít ica qu e proposa M ill, qu e de no ser així,
diagnosti ca, la societat entrarà a la deri va en a qu es ts
prolegòm ens
de
la
i nt ernacion alització;
u na
e vident
ob stru cció dels int eressos pú b lics encara qu e aparentm ent i
de m anera im m ediata no per a algu ns de privat s. És
aqu esta inexisten t cu ltu ra polític a la que tindri a que
def inir l‟ agenda p olítica, n o nom és envers l‟ interior sinó
tam b é envers l‟ exterior. A qu esta mancança per a Mill és
m és qu e evident en la pol ít ica exterior angles a 138.
138 ―Es notable cómo el pueblo inglés se pone invariable mente del lado del statu quo. En
todas las guerras extranjeras, revoluciones, etcétera, es seguro que la opinión inglesa va a
ponerse en contra de la facción -ya sea el rey, o el pueblo- que parezca estar intentando
alterar el existente orden de cosas. Todas las demás naciones ad miten que son posibles los
grandes cambios políticos y que los gobiernos pueden ser derrocados por la fuerza, tanto para
que haya mejoras como para conservar las ya logradas. Los ingleses admiten esto en teoría,
pero sus sentimientos no simpatizan con ello en ningún caso particular‖ Mill, Diario. 1996,
pàg. 14.
111
L‟ elogi, ab ans m encionat, de Mill a Coleridge sob re el qu e
aqu est representa per al pensam ent ang l ès, su ggerint la
necessitat d‟ u na f ilosof ia de la s ocietat q u e incloï a u na
f ilosof ia de la història i q u e nom és podia entendre‟ s des
d‟ u na
f ilosof ia
de
la
c u ltu ra,
pensa
Mill
té
el
seu
c om plement en el desenvolu pam ent d‟ u nes ciències socials
qu e
avalin
aqu e sta
ref lexió
de
caire
m és
general
o
e specu latiu . Es deia qu e era a través del f amós llib re VI de
Syst em of l ogi c on Mill pro porciona la idea m és com pleta de
la seva concepció antropol ògica, en la qu e dóna su port a la
natu ralesa polític a de l‟ individu . Cal considerar aqu est
f ragm ent
no
no m és
com
u na
m era
def ensa
de
la
m etodologia indu ctiva m és o m enys af ortu nada sinó, i per
al qu e en aqu esta lectu ra de Mill interessa, com u n intent
de prop orcionar els f onam ents m etodològics a l a seva
teoria de la cu ltu ra qu an aqu esta es refereix a la seva
teoria de la f orm ació del caràcter.
La
con cepció
antro pològica
qu e
sosté
aqu esta
e pistem ologia int egra tots els registres que af ecten a la
c ondu cta
hu m ana
investigada
d es
de
les
m ú ltiples
perspectives de les ciències socials: u nes ciències qu e van
de s
d‟ una
f isiologia
encara
per
desenvolu par ,
u na
psicologi a qu e exerceix de su b ministrado ra de le s lleis
e m píriqu es de ref erència, u na etolo gia qu e p rom et f acilitar
e ls elements per a u na anàlisi e stàtica d e la con du cta
112
hu m ana, i la socio logia, l‟ e conom ia, la histò r ia i la p o lítica.
R eb u tjada per Mill l‟ opci ó d‟ u na def inició essencialista
d‟ ésser hu m à, el qu e qu eda és l‟ articu lació de les dif erents
perspectives des de les qu e és analitz ab le u n m ateix
ob jecte d‟ estu di, l‟ individu . L‟ au tonom ia de cada u na de
les disciplines m encionad es, f acilitada per la capacitat
ab stractiva de l a m ent hu m ana, no im pedeix l a seva
interdep endència pel qu e f a a l‟ ú s prèviam ent argu m entat
de principis i lleis. Si la històri a és canvi ( progrés de
c ondicio ns
m aterials)
precedit
i
i ndu ït
per
idees
( coneixem ent: psicologia i etologi a) qu e es donen en u n
m arc
social
( de
l‟ in dividu
a
les
condicio ns
de
desenvolu pam ent d‟ aqu est) i tot plegat en u n m arc de
relacions de f orces ( política) , a aquesta realitat com plexa
qu e és l‟ individu entès des de la se va intera cció am b altres
individu s li es n ecessària la posa da en co m ú de totes les
perspectives qu e l‟ estu dien. Els contingu ts de la teoria de
la
cu ltura
a
Mill
s‟ omplen
am b
aqu esta
concepció
interdisc iplinar d escrita en les seves ciències soci als.
A ltra cop la crítica lib eral a aquesta epistem ologi a de
c aràcter ob ert es vista com u na indecisa posició de Mill a
la recerca d‟ equ ilib ris im possib les, el resu ltat d‟ u n cú m ul
d‟ inf lu ències
i,
finalm ent,
d‟ u n
eclecticism e
immadu r.
Skopu rski pref ereix d escri u re - ho com la te nsió ent re la
s eva dim ensió psicològi ca, su b jectivista, i u na altra de
113
s ociologi sta,
procu rant
Mill
sit u ar
aquesta
tensió
en
c oherència a la seva epistem ologia em pirista f ortam ent
inf lu enciada pels corrents natu ralistes 139. A qu esta su pos ada
tensió ta l com la interpre ta Skopo u rski transm et la idea
d‟ u n Mill qu e du b te entre dif erents opcions essencialistes i
qu e f inalm ent decide ix viu re en la i ndecisió entre elles. El
c as, però, és que Mill n o té cap ob sessió essencialista,
s im plement accep ta la diversitat i m u ltiplicitat indi vidu al
c om u n f et, però l‟ accepta com a u n ob jecte qu e pot ser
e stu diat, investigat. La mu ltiplicit at, la diversitat és el
l ei tm ot i v de tot el pensam ent de Mil l i això a rrib a f ins a la
s eva concepció epistem ològica. A p artir de les cond icions
de coneixem ent hu m à, la realitat s‟ explica, es descriu i se‟ n
f an previsions.
A qu esta concepció d‟ u na epistem ologia ob erta apreciada
per Feye rab end en la versió de O n Lib ert y és ref lecteix
e specialm ent en la seva concepció sob re la història i l‟ ú s
d‟ aqu esta en el discu rs polític. Co m ja s‟ ha dit en aqu est
m ateix capítol el tem a de deb at sob re les revolu cions
repu b licanes im pli cava u n posicion am ent sob re el paper de
la hist òr ia com a instru m ent per aportar l lu m sob re les
c ircu m stànci es del present.
Mill vinc u la estretam ent h istoria i política. Les raons de
l‟ estreta relació entre am b du es disciplines es trob a en la
139 J. Skorupski. 1991.
114
c oncepció de la cu ltu ra de la qu e parlava ab ans , qu e
s u stenta de m anera plen am ent in tenciona da en la seva
ref lexió episte m ològica so b re les ciències socials a Syst em
of
Logi c .
Mill
avalu acions
d ef ensa
m or als
en
u na
el
hist òria
sentit
de
con trà ria
a
les
re produ ir
vides
e xem plars i igu alm ent és contrari a la d‟ u na m era recreació
im aginat iva dels f ets. Fins a aqu ell m om ent sego ns podem
llegir en la seva au tob iograf ia, l a histò ri a s‟ entenia com
u na
m anera
de
practicar
la
lectu ra,
fer - ne
exercicis
d‟ oratòria i prop orcionar - nos m odels de condu cta m és o
m enys idealitzats 140. La histò ria està prenent u na dim ensió
dif erent. Es tracta d‟ entendre - la com u na ciència m és; u na
c iència qu e investiga els vincles que pu gu in existir entre
dif erents esdevenim ents tot estab lint tendè ncies possib les
de f u tu r i sem pre sense ob lidar el qu e és u na llei,
qu alsevol llei cien tíf ica en Mill, u na hipòtesi 141.
A qu esta etapa qu e l‟ hi ha tocat vi u re, pensa Mill, e n tant
qu e etapa de transició i per tant de tr ansf orm acions ,
diposita en l‟ acció hu m ana, en el sentit d ‟ acció social i
política, la possib ilitat de def inir l‟ acció col· lectiva en u n
140 Mill, Autobiography, CW. I 1980, pàg. 10-17
141 ―The progressiveness of the human race is the foundation on which a method of
philosophizing in the social science has been of late years erected …. This method, which is
now generally adopted by the most advanced thinkers on the Continent, consists in
attempting' by a study and analysis of the general facts of history, to discover (what these
philosophers term) the law of progress; which law, once ascertained, must according to them
enable us to predict future events, just as after a few terms of an infinite series in algebra …‖
i ―I cannot but deem them to be mostly chargeable with a fundamental misconception of the
true method of social philosophy. The misconception consists in supposing that the order of
succession which we may be able to trace among the different states of society and which
history presents to us, even if that order were more rigidly uniform than it has yet been
proved to be, could ever amount to a law of nature. It can only be an empirical l aw. Mill.
System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 914.
115
s entit
de
preservació
decadència 142.
No
i
progrés,
perqu è
els
o
d‟estancament
individu s
tingu in
i
cap
“m issió” històric a transcendental per com plir, u n projecte
teleològi c,
u na
f inalitat
qu e
inelu dib lem ent
hagin
de
persegu ir com a indivi d u s i com a col· lectivitat, sinó
perqu è en aqu esta etapa de la qu e es té experiènci a, les
c ircu m stàncies s‟han dona t de m anera qu e pot haver - hi no
nom és “canvis” sinó m illores per al desenvolu pam ent
individu al i socia l. Dins d‟ aqu esta concepció de la h ist òria,
e l qu e hi ha són individu s i aqu ests consisteixen en u na
realitat d inàm ica resu ltant de la inte racció am b el m edi, les
c ircu m stàncies. Mai en ab stracte.
La insist ència a d ese nvolu par u na ciència qu e am b rigor i
s ense redu ccionism es donés gara nties d‟ estu diar l ‟ acció
hu m ana en term es no nom és psicològics sinó tam b é socials
i polít ics, f ins hi tot, “na cionals”; i en da rrera instància,
s em pre “cu ltu rals” li atorg a u na sub tilesa qu e l‟ apropa de
f et a u na visió qu asi b é com prensiva de les ciències
s ocials 143, m antenin t u na elevada capacitat de su ggeriments
142 Mill, Consideration on Representative Government . C.W. XIX. 1977, pàg. 384 i ss.
143 Gadamer escriu a propòsit de la traducció alemanya d e System of logic, i referint-se a
l‘apartat IV dedicat a les que Mill denominava moral sciences, ―La autorreflexión lógica de
las ciencias del espíritu, que en el siglo XIX acompaña a su configuración y desarrollo, está
dominada enteramente por el modelo de las ciencias natura les. Un indicio de ello es la misma
historia de la palabra «ciencias del espíritu», la cual sólo obtiene el significado habitual para
nosotros en su forma de plural. (...) La palabra «ciencias del espíritu» se introdujo
fundamentalmente con la traducción de la lógica de J. S. Mill. Mill intenta e sbozar, en un
apéndice a su obra, las posibilidades de aplicar la lógica de la inducción a la «moral sciences». El traductor propone el término Geisteswissenschaften (1 J. St. Mill, System der
deduktven und induktiven Logik, traducido por Schiel, (2) 1863 , libro VI: «Von der Logik
der Geisteswissenschaften».)‖, H-G. Gadamer; Verdad y Método. Salamanca: Sígueme, 1977,
pàg 31; i Diltey el cita àmpliament al llarg de la seva obra, per exemple a Acerca del estudio
de la historia de las ciencias del hombre, de la sociedad y del estado (1875) i a Sobre
psicología comparada (1895-96) : ―Con la distinción entre ciencias del espíritu y ciencias de
116
en
el
cam p
de
la
m etodologia
contem porània
de
les
Ciències Socials.
2.6. La di versi t at de l a condi ci ó humana
A la capacitat an alítica de la qu e parlava m és am u nt se li
af egeix una no m enys nota b le capacit at d‟ art icu lació de les
dif erents dim ensions qu e af ecten a l‟ ésser hu m à sense
perdre de vista els dos pols sob re els qu als es constru irà la
m oderna en tensió te oria política: la dim ensió indiv idu al i
la social. La inte n ció de Sy st em of Logi c té l‟ ob jectiu explícit
de donar aqu est f onam ent epistem ològic caracteritzant
alhora el s su pòsits antrop ològics sob re els qu e desplegarà
la seva teoria polí t ica.
Hi ha i gu altat, per a Mill, en e l f et qu e els hu m ans
c om parteixen les m ateixes condicio ns psico - socials però la
c ondu cta és u na f u nció de la hi stòria m ental i de les
c ondicio ns f isiològiqu es individu als. Per exem ple, explica,
e l desig és com ú a tots però la i ntensitat i l' ob jecte del
desig no. I encara m és, la percepció de la r ealitat di f ereix
d' individ u a ind i v idu . En u ns casos es privilegia u na
associació sincrò nica de les sen sacions m entre qu e en
d‟ altres se‟ n privilegia u na de diacrònica. En u ns casos ens
trob arem davant d' u na psiqu e inclinada a considerar la
la naturaleza en razón del contenido corre paralela una distinción de sus métodos. Esto ha
sido discutido muchas veces desde el famoso ensayo final de la Lógica de Mill.‖ a W.
Dilthey. Psicología y Teoría del conocimiento. México: Fondo de Cultura Económica, 1978 i
W. Dilthey. Historia de la filosofía. México: Fondo de Cultura Económica, 1979.
117
glob alita t d' u na su m a de percepcions qu e en la m en t
e sdevenen la idea d‟ u n ob jecte; m entre qu e en altres casos,
les
condicions
psíqu iqu es
d' u n
individ u
l' inclinen
a
c onsiderar les percepcions en la lí nia de su ccessió en la
qu e es dona.
Hi ha, p er tant, u na incli nació pa rticu lar i ndividu a l en la
f orm a de c opsar els f enòm ens, aqu esta inclinaci ó està
inserida en u na realitat indiv id u al qu e és pro cessu al,
e ncara qu e pu gui interessar f er - ne l‟ estudi des de la
perspectiva estàti ca, qu e seria el m om ent concret qu e
s ‟ estu dia. Igu alment, el desig su ggereix en u n in dividu la
idea d' u n ob jecte considerab lem ent dif erent respecte a u n
altre
in dividu .
A qu esta
diversit at
és
c onseqü ència
de
dif erents cau ses: pot ser el resu ltat de "f ets originals i
ú ltim s", pot dependre de "la prèvia històri a m ental dels
individu s" o pot d ependre de "les varietats d' organi tzació
f ísica individu al" 144.
El cas és qu e per a Mill arrib em a la pri m era conclu sió
c onsistent en u na radical diversitat des de les condicions
psicològi qu es individu als, individu alism e qu e és b iogràf ic
i històric o - cu ltu ral pel qu e f a a les experiències m entals,
c om tamb é ho és per les condici ons f isiològiqu es de la
pròpia
percepció.
A ixí
p lantejat,
Mill
articu la
l‟ individ u alism e psicològi c i el m etodològi c, qu e inclou
144 Mill, System of Logic C.W. VIII. 1973, pàg. 917 i ss.
118
tem poralitat i exp eriència am b el f et qu e no hi ha f or m a ció
de l‟ indi vidu sense l‟ entorn en el qu e aquest es situ a. I
l‟ entorn en el segle XIX – com en el XX i d e m om ent en el
XXI – és social 145. D' aqu esta com prensió de la condició
hu m ana
em ergeix
el
qu e
Mill
anom ena
el
caràcter
( Etologia ) . En cap cas es tracta de redu ir les dim ensions
descob ertes a les anterior s sinó aju dar - se de les lleis i
principis de les disciplines qu e estu dien l‟ ésser humà per
prossegu ir am b l‟estu di de la condu cta hu m ana.
A llò qu e ref orça la interp retació lib eral de Mill ha estat,
per dam u nt de les tension s a les que es ref ereix Skoru psky,
qu e f inalm ent era decisiu el f et qu e Mi ll estab leix u na
j erarqu ia segons la qu al les lleis dedu ctives es deriven de
les em píriqu es, i aq u estes són le s psicolò giqu es. Segons
això,
hi
hau ria
inevitab lem ent
un
redu ccionism e
psicologi sta qu e recolzaria la tesi d‟ u n pensam ent af í a
l‟ individ u alism e m etodològic.
A qu esta interpretació és
però discu tib le. Com ha su cceït en el terreny de les
c ríti qu es ideologi stes, l‟ adscripció de Mill en les f iles del
psicologi sm e epistem ològi c ha f or m at part de la te ndència
a la co m partim entació de les escoles epistem ològiqu es,
tendènci a m olt g eneralitz ada al ll arg del s egle XX. En tot
145 ―Hoy todo es social. (...) La sociedad es ya el ser supremo. La noció n de Comte de una
religion de la humanidad ha vuelto por sus fuero, y con venganza.‖ Giner, La urdidumbre
moral de la sociedad a S.Giner i R. Scartezzini (eds ), Universalidad i diferencia 1996. Arendt
també s‘hi refereix i fins hi tot en dirà ―... la societat de masses ha estat precedida per la
societat, i societat també ... pot ésser datada ... és més antiga ... però no més antiga que
l‘edat moderna...‖ H. Arendt. ; A. Finkielkraut. La crisi de la cultura. Barcelona: Pòrtic
(Assaig 3),1989, pàg 31.
119
c as i en prim er lloc, és po ssib le argu m entar qu e aqu esta
interpret ació
és
poc
convincen t
perqu è
per
a
Mill
l‟ individ u està im pregnat per la seva pròpia dive rsitat i
per
l‟ altre
qu e
no
està
aïllat
sinó
sem pre
en
u nes
c ircu m stàncies socio - històriqu es. En Mill no es dóna u n
s ensacionis m e a la m anera de Ben tham qu e def ineix u na
f inalitat de f elicitat indivi du al en la satisf acció indiv idu al,
u tilitaris m e
e conom istes
psicologista
clàssics
per
qu e
als
com parteix
quals
els
am b
m òb ils
de
els
la
natu ralesa hu m ana estan centrats en els im pu lsos b àsics
d‟ ob tenció de sat isf accions im m ediates. El qu e hi ha en
Mill és u n conju nt d‟ elem ents qu e interactu en en u n
c ontext en el qu e hi ha altres in dividu s i allò qu e són
aqu ests
altres
es
situ a
en
un
nivell
m és
o
m enys
organitza t 146. La su b tilesa de Mill é s af irm ar qu e es donen
s im u ltàniam ent les du es condicions, la d‟ indi vidu alita t i la
interind i vidu al - social, sense dir - ne d‟ això al tre cosa qu e es
tracta de f ets em pírics. A leshores, allò qu e anom enen
c ivilitzac ió és històricam ent les circu m stàncies a parti r de
les qu e aqu ests individu s i nteractu en. El qu e hi ha en Mill
é s u n individu qu e es f a im m ers en u n pro cés canviant.
En segon lloc, el f et qu e Mill recorr i a lleis em píriqu es i a
lleis dedu ctives té u n caràcter estrictam ent m etodològic,
146 Mill, Civilization. CW. XVIII 1977, pàg. 121 i ss.
120
de princ ipi d‟ or dre en l a natu ra lesa de la invest igació
d‟ aqu est f et qu e són els in dividu s en acció.
P el qu e f a a la perspectiva d‟ aqu esta lectura repu blicana
de Mill, im porta af inar sob re la seva argu m entació en
def ensa de la ciència polí tica. La ciència política, s egon s
Mill, té e l seu pu nt de parti da en la dedu cció i això im plica
qu e es parteix d‟ u ns principis generals. A qu ests principis,
e xplica Mill, els ha de proporcio nar, al seu entendre, les
lleis dels f enòm ens m entals, les m aneres en com perceb em
e ls f ets, i de q u ina m anera es f orgen aqu ests socialm ent,
s ent tot el procés d‟ origen em píric i i ndu ctiu 147. A qu estes
lleis dedu ctives, com a m olt, podran estab lir qu e els
patrons d' u na condu cta en dif erents indi vidu s són els
m ate ixos però n o així el grau en qu è aqu ests ind u i ran a
u na acció. La dif erència i la plu ralitat és sem pre present.
Cal insis tir aqu í en el qu e s‟ ha dit anterio rm ent, segons
Mill,
hi
ha
dependra n
dif erè ncies
tan t
de
la
de
su sceptib ilit at
"història
m ental"
m ental
com
de
que
"les
c ondicio ns f isiològiqu es en cada cas" 148. Segons això, per
e xem ple, la llib ertat cal contem plar - la en els dif erents
plans. Pr oposa la llib ertat de sentir, de creu re i de pe nsar i
147 Mill afirma que tria les lleis mentals com a lleis empíriques de referència però que serien
més adequades les fisiològiques. El fet de triar les mentals ho explica perquè, la psicologia
està en un grau de desenvolupament molt més gran que les fisiològique s. No descarta, però,
que en un ―futur‖ es pogués cercar aquestes lleis en la fisiologia. Precursor com és de la
problemàtica epistemològica contemporània i de noves disciplines, sobre el tema de la
fisiologia en el futur, s‘aprecia en clau il·lustrada en Mill, allò que avui desperta gran
interès, la perspectiva biològica en totes les seves vessants. Mill, System of Logic C.W. VII,
1973, pàg. 848-860.
148 Mill, System of Logic C.W. VII, 1973, pàg. 856
121
la f a dep endre de la volu ntat. La llib ertat descansa en la
potencial itat proc essu al en qu è es form a el c aràcter.
Qu an Mill parla de natu ra hu m ana està entenent f orm ació
del caràcter. Probab lem ent, la f am osa ciència del caràcter
qu e pretenia escriu re a la decada dels trentes i qu e pel que
s ‟ anu nciava a la Lògica tenia qu e desenvolu par les b ases
de la sociolo gia d el f u tu r 149. Certam ent no la va poder dur
a
term e
perqu è
no
tenia
encaix
des
de
la
b ase
e pistem ològica m u ltidisciplinar tr açada a Syst em of Logi c .
Es tractava, com escriu Bain, m és d‟ u n dictat del cor, “he
cheri shed t hi s subj ect f or a consi derab l e t i me ” . D‟ haver - se
realitzat tenia t otes les possib ilitats d‟ acab ar caient en
l‟ error
qu e
crítica
en
Com te,
en
un
cienti f icism e
incom pat ib le am b els criteris epistem ològics qu e def ensa 150.
149 ―While writing this article (Michelet's History of Fra nce, 1843), he was projecting in his
mind his next book, which was to be on the new science, first sketched in the Logic, and
there called ` Ethology'. With parental fond ness, he cherished this subject for a considerable
time; regarding it as the foundation and cornerstone of Sociology. " There is no chance, he
says, for Social Static‘s at least, until the laws of human character are better treated." A few
months later he wrote-" I do not know when I shall be ripe for beginning ' Ethology'. The
scheme has not assumed any definite shape with me yet." In fact, it never came to anything;
and he seems shortly to have dropped thinking of it. I do not believe there was anything to be
got in the direction that he was looking. He was all his life possessed of the idea that differences of character, individual and national, were due to accidents and circumstances that
might possibly be, in part, controlled; on this doctrine rested his chief hope in the future. He
would not allow that human beings at birth are so ve ry different as they afterwards turn out.‖
A. Bain. 1993, pàg.78.
150 Carlisle és molt dura amb Mill. El Mill fill el que hauria fet és seguir el pla de treball
marcat per el Mill pare i la seva ambició seria fonamentalment superar -lo. Així, ―Although
James Mill distributes the labels, ',theo retical" and "practical" in way s that his son would not,
although he does not envision an intermediate science between psychology and sociology or
even use the latter term, in some ways this program is a more accurate forecast of John Mill's
work than the list of subjects that he and Ha rriet Mill drew up in the mid-1850s. The Book of
Logic is… the System of logic. (…) The Book of Ethics foretells the writing of the Principles
of Political Economy, On Liberty, Considerations of Representative Government,
Utilitarianism, and The Subjection of Women, ... (…) The Book of Education that James Mill
envisioned corresponds to his son's unwritten ethology. By 1860s … Mi11 had stopped using
the word ethology altogether, having substituted for it the more widely accepted tern
education. The research agenda that James Mill published in 1829 was, therefore, remarkably
prescient. John Stuart Mill was not only prepared by his father to do the work he did; James
Mill also defined that work, just as he defined his son's professional status by putting him a t
122
No hi h agu é m anera de donar - li “f orm a a l‟ esqu em a”,
c om enta el propi Mill, seg ons Bain 151.
En relació a aqu esta concepció de la natu ralesa hu m ana,
qu e pot ser “investigada”, es def ineixen els grans tem es
c om ara la llib ertat, la sociab ilitat, l a igu altat i la política,
tenint e n com pte qu e en el caràcter estan inclosos totes
aqu estes dim ensions. A ixi, Mill exi girà aqu est com ponent
d‟ individ u alitat al seu meliorism e.
Mil sepa ra el seu optim is m e pel qu e f a a les possib ilitats
de
m illora
indiv idu als
i
socials
del
qu e
és
un
f et
inqü estionab le, qu e els afers hu mans estan sotm esos a ls
c anvis i qu e l‟ objectiu imm ediat es conèixer qu e és el qu e
e ls provoca. Del coneixem ent dels f actors desencadenants
dels canvis no se‟ n deriva necessàriam ent l a m illora . Per
altra
b anda,
la
dif icu ltat
af egida
és
qu e
no
podrem
c onsiderar aqu estes lleis d el canvi altra cosa qu e “lleis
e m píriqu es”,
i
per
això,
m ai
no
se‟ n
tindrà
certeses
ab solu tes.
En recapitu lar, a l com ençam ent d‟ aqu est capítol s‟ ha dit
qu e es pretenia dem ostrar al llarg d‟ aqu esta lectu ra qu e
Mill és u n pensador qu e va int ervenir en el deb at de
his desk its the India House.‖ J. Carlisle. John Stuart Mill and the Writting of Carácter 1991,
pag 191.
151 ―The mental attribute which seems exclusively dedicated to Progress, and is the
culmination of the tendencies to it, is Originality, or Invention. Yet this is no less necessary
for Permanence; since, in the inevitable changes of human affairs, new inconveniences and
dangers continually grow up, which must be encountered by new resources and contrivances,
in order to keep things going on even only as well as they did before.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 386
123
f ilosof ia
i
teoria
polític a
des
de
les
f iles
dels
qu e
reconeixi en la soc ietat co m u n f enom en “ real” ent rant en
c onf licte am b les concepcions e strictam ent individu a listes.
Qu e això, s‟ ha argu m entat aqu í, el du ia a desenvolu par
u na teoria política en l a que no nom és def ensaria la virtu t
c làssica repu b licana sinó u na actu alització d‟ aqu esta en el
m arc d‟ una poli teia qu e calia qu e ser pensada tenint en
c om pte les característiqu es històri qu es de la civilit zació
indu stria l. S‟ ha a rgu m entat, tam b é, qu e la im plicació de
Mill
en
m ostren:
el
debat
Prim er ,
sob re
les
aqu esta
revolu cions
deriva
holist a
repu b licanes
m encionada.
Segon , la seva defensa de qu e am b l‟ aparició de la societat
m oderna s‟ ha produ ït u na ru ptu ra revolu cionà ria – n o u na
m era evolu ció respecte d‟u n
passat rem ot – pel q u e f a
idees ( les qu als són les desencadena nts d els canvis) , a
e stru ctu res socials i polí t iqu es respecte de les societat
m edieval
i
qu e
les
m om ents
d‟ eclosió
revolu cions
de
l es
cal
noves
entendre - l es
provocades
per
com
la
destru cci ó prèvia de les antigu es classes dirigents. T ercer ,
qu e Mill entén qu e l‟ etapa en la qu al es trob a és u na etapa
c rítica i en con seqü ència u na etapa en l a qu e no s‟ ha
c onsolid at plena m ent les transf orm acions i els canvis en
c u rs. En aqu est sentit, s‟ ha dit qu e les idees són el m otor
del canvi però qu e no ha n trob at l‟ articu lació adient que
c onsolidi i do ni estab ilitat a la so cietat m oderna. Qu art ,
124
qu e l‟ anàlisi de la societat del seu tem ps evidenci a qu e
s ‟ ha
produ ït
un
gran
desenvolu pam ent
de
la
cu ltu ra
m ate rial ( civilització) m entre qu e la cu ltu ra polí tica s‟ ha
e ndarrerit constatant - se un ref orçam ent de cu ltu res de
gru p però no u na cu ltu ra pú b lica, per tant, com partida per
tots els i ndividu s d‟ u na societat. Cinqu è , qu e l‟ evidència
s ob re el paper de les idees com a m otor de c anvi és
ob servable am b l‟estu di de la històr ia recent. Sisè , que Mill
argu m enta, a la llu m de tot el qu e s‟ ha dit anterior m ent
qu e el fu tu r de la nova societat indu strial passa per
e lab orar u na teoria de la cu ltu ra a desenvolu par a partir de
la idea de convicció intel· l ectu al com partida en la qu e es
reaf irm a en la def ens a de la necessitat d‟ u na esf era pú b lica
vigorosa. Setè , que tota aqu esta argu m entació la recolzarà
am b la seva def ensa d‟ u nes ciències socials f onam entades
e n u na epistem olo gia de caràcter em pirista.
En su m a, s‟ ha def ensat u n a lectu ra de Mill segons la qu al
aqu est
pensador
f ou
f avorab le
als
m ovim ents
revolu cionaris els qu als integrà en una teoria de la història
i u na pr oposta d e teoria de la c u ltu ra en la qu e s‟ hi
reconeixen l‟ inten t de pensar originalm ent u na comu nitat
política en el sentit de c om s‟ entén dins de la tr adició
repu b licana.
En el proper capítol es tractarà de m ostrar l‟ argu m entació
de Mill sob re la centralitat de l‟ interès general d‟ aqu esta
125
c om u nitat
polític a,
particu lar
o
privat.
i
com
Sob re
la
relaciona
aqu esta
am b
l‟ interès
argu m entació,
es
m ostrarà, es con stru eix la seva t eoria d‟ u na dem ocràcia
“b ona”, u na teoria de la dem ocràcia delib erativa.
126
3. Mill: politeia vs democràcia
3.1. L’ estrat ègi a pol í t ica de Mi l l
S‟ ha vist en el ca pítol ant erior, en el diagn ò stic de M ill de
la situ ació social i política , com aqu est incloïa la def ensa
d‟ u na concepció ru ptu rista de la so cietat m oderna respecte
de la societat m edieval i com aquesta ru ptu ra ob ria a u na
e tapa cr í tica i de transici ó. Des d‟ aqu est diagnòsti c, les
revolu cions eren m om ents particu lars dins d‟ u n m ovim ent
de ru ptu ra m és am pli, pr ovocats per les resistències de
s ectors de l‟ antic règim a assu m ir els canvis estru ctu rals
qu e la societat necessitava i qu e venien anu nciant - se amb
la irru pció de no ves “idees”. S‟ ha m ostrat, tam b é, qu e la
proposta de Mill d‟ u na nova f il osof ia social ten ia que
veu re am b el deb at dels segles XVII i X V III e ntor n a la
possib ilit at d‟ u na virtu t cívica qu e ell entenia era possib le
a partir de l‟ expansió d‟ u n a nova c u ltu ra política, i n herent
a la f ilosof ia social pr opu gnad a, de la qu al en seria
e xpressió
el
qu e
Mill
d enom ina
u na
“nova
co nvicció
intel· lectu al” ob erta al m ajor nom bre possible d‟ individu s
m itjançant u na e du cació socialit za dora, qu e era f actib le
per
les
condicions
individu al
i
social.
generals
A qu esta
de
f orm ació
edu cació
del
caràcter
asseguraria
la
127
f orm ació d‟ u n caràcter polític en els indivi du s adequ at a
aqu esta virtu t cívi ca indivi du al.
L‟ origen intel· lectu al de la idea d‟ aqu esta nova cu ltu ra es
f orja
en
Mill
p rogressivam ent
a
partir
de
l‟ acu rada
instru cció reb u da i per la seva experiència com a activista
polític e n la qu e s‟ inicia de m olt jove, u ns m esos després
de la seva estada d‟ u n any a Franç a, a casa del germ à de
Bentham , du rant el qu al ha assist it a la u niversitat de
Montpell ier i ha entrant e n contac te am b algu nes d e les
personali tats f ranceses del m om ent. Des de les seves
prim eres
col· lab oracions
a
la
revista
del
radicalism e
f ilosòf ic, la Westm inster R eview (1824 ) s‟ hi pot tro b ar la
s eva crítica a la pu sil· lànim itat cultu ral de les posicions
intel· lectu als i polítiqu es reaccion àries angle ses pel qu e f a
a la hist ò ria recent eu ropea.
De f et, l‟ esperit ref orm ador no és e xclu siu als ref ormadors
u tilitaris tes ni als ra dicals en particu lar. La necessitat de
ref orm es polítiqu es és qu elcom com partit pel conju nt de la
m ajoria de políti cs i intel· lectu als, sigu in conservadors o
whigs, per les pròpies circu m stàncies històriqu es en les
qu e es trob ava l‟A nglaterra de la revolu c ió indu strial. La
qü estió era per a Mill, qu i na calia qu e f os la m illor m anera
d‟ incidir en el pro cés de ref orm es en cu rs de m anera qu e el
f u tu r Estat i f u tura f orm a de govern s‟ adeqü és als nou s
tem ps respectant la realita t d‟ u na societat cada cop m és
128
c om p lexa i en la qu e els protagon istes eren ja la pràctica
totalitat de la pob lació.
El qu e de segu ida revelen els seu s articles, les seves
ressenyes, tam b é els seu s assaigs i tractats pu b licats és no
nom és la seva intencion alitat re f orm ista radical, en el
s e ntit d‟ anàlisi, diagnòsti c i prescripció, sinó tam b é la
rellevància qu e per ell té desenvolu par u na tasca de
pedagogi a de la política. Des dels seu s primers escrits f ins
l‟ au tob iograf ia aparegu da poc després de m orir Mill no
nom és
està
inte res sat
en
els
asp ectes
teòrics
i
de
desenvolu pam ent norm ati u sinó qu e aqu ests pu gu in ser
c om presos per la societat del seu tem ps. No es pot llegir
Mill sen se tenir en com pte aqu est perspectiva en l a qu e
actu alitat i sentit de l‟ op ortu nitat de les tem àtiqu es de
ref lexió qu e demanen les circu m stàncies d escob reixen u n
planteja m ent estratègic a cu rt i llarg term ini. Skoru pski
insisteix en l‟ existència d‟ aqu esta visió estratègica qu e
ob liga
a
encarar
l‟ ob ra
de
Mill
tenint
en
com pte
el
diagnòsti c de les ne cessitats polít iqu es con siderades per
Mill
més
u rgents
les
qu als
vin cu lava
sem pre
a
u na
c oncepció m és general, f ilosòf ica i cu ltu ral 152.
El f ocu s de resistènc ia pri ncipal a m b el que es trob a Mill
c onsistia
en
l‟ arrelada
tendència
a
rebutjar
un
m arc
152 ―We can learn a great deal from these arguments (filosòfics), but it is from Mill‘s
strategic vision that we have most to learn – especially about the necessary relations between
philosophy, culture and politics‖ J. Skorupski. 1989, xii.
129
c om prensiu
general
als
prob lem es
i
necessitats
socio -
polítics, el reb u ig a replantejar i assu m ir u na perspectiva
general, en term es de f ilosof ia i de teoria de la cu ltu ra - de
la societ at 153. A qu est reb u ig l‟ ob lig a a ser sensib le als
aspectes concrets i part icu lars des dels qu als facilitar
l‟ accés a la perspectiva glob al evitant ge nerar excessives
desconf iances. 154 En aqu est context, l‟ individu alism e era la
ref erència ob liga da qu an es tractava de po lem itzar sob re
l‟ existència d‟ u n i nterès com ú . Des de la di vu lgació dels
treb alls dels econom ist es clàssics i en la prò pia doctr ina de
l‟ u tilitari sm e de Bentham ( per a qu i l‟ int erès s‟ entenia a
partir de l càlcu l racional individu al optim itzador de les
s atisf accions in di vidu als des de les qu als es satisf eien les
generals) , la possib ilitat d e f er plau s ib le un interès comú
e s f eia enorm em ent com plexa. Mill s‟ enf ronta am b aquestes
doctrines cada cop m és arrelades en el conj u nt de cr eences
de la soc ietat ang lesa de l ‟ època ( el qu e perm et parlar de
“l‟ era lib eral”) , perqu è veu en elles la pitjo r am enaça per
al seu projecte polític radi cal.
En el f ons de la qü estió està la convicció d e Mill d e que
donada l a relació de f orces i d‟ interessos en el pú b lic
153 ―In England, on the other hand, the very idea of beginning a reformation in men's minds
by preaching to them a comprehensive doctrine, is a notion which never would enter into the
head of any person who has lived long enough in England to know the people.‖ Mill. Letter
29; February 1830. CW. XII 1962, pag 48.
154 ―To produce any effect on their minds, you must carefully conceal the fact of your having
any system or body of opinions, and must instruct them on insuated points, & endeavour to
form their habits of thought by your mole of treating single and practical questions. When
you have gained a high reputation with them for knowledge of facts, & skill and judgment in
the appreciation of details, you may then venture on enlarged views; but even then, very
cautiously and guardedly.‖ Mill. Letter 29, February 1830. CW. XII. 1962, pag 48.
130
anglès, orientad a
cap a u n in dividu ali sm e de tarannà
m ercantilista i l li u recanvista, la c orrelació de f orce s no
af avoreix la creació d‟ u nes condicions qu e perm etin a
aqu est pú b lic com prendre am b claredat el qu e hi ha
darrera de la distinció qu e def ensa entre civilització i
c u ltu ra. En resposta a u na carta D‟ Eichthal on aqu est
e logia l‟ extraordi nari desenvolu pam ent econòm ic anglès,
Mill li respon qu e els lím its d‟ aqu esta su perioritat só n el
s eu
caràcter
exclu sivam ent
m ercantil 155.
En
a qu ests
c om entaris s‟ hi reconeix el qu e els pensadors de l‟època
c om encen a perceb re, que A nglaterra és am b dif erència la
nació m és d esenvolu pada econòm icam ent – el talle r del
m ón qu e se‟ n dir à després –; però , en l‟ ob sessió d‟ aqu esta
particu laritat, de nu ncia Mill, creix el qu e la lim ita, u na
ob sessió per l‟ acum u lació m aterial i el b enef ici 156. Es tr acta,
af irm a Mill, d‟ u na su perioritat “ m alsana” su stentada en
u na estreta cu ltu ra de gu anys i pèrdu es, alim entada i
c om plementada per u na cu ltu ra de preju dicis respecte
d‟ aqu ells qu e no la com parteixen.
En les d if ícils relacions entre els dos po b les, França i
A nglaterra, escriu Mill – apu ntats prèviam ent els def ectes
155 ‖You were very naturally—struck with the superiority of the English to the French in all
those qualities by which a nation is enabled to turn its productive and commercial resources
to the best account‖ Mill. Letter 26, May 1829. CW. XII. 1962, pag 31.
156 ―…this superiority is closely connected with the very worst point in our national
character, the disposition to sacrifice every thing to accumulation, & that exclusive &
engrossing selfishness which accompanies it‖. Mill. Letter 26; May 1829. CW. XII. 1962, pàg
31.
131
dels f rancesos 157 – q u e la relació entre am b dós països – el
1 841 - és especialm ent delicada, entre altres coses perqu è
e l senti m ent de pob le “dif erent” serà m olt m és intens i
du rador entre els anglesos qu e no entre els f rancesos 158. El
qu e està expressant Mill am b aqu esta caracterització del
“sentim ent anglè s de sentir - se diferents” és justament el
qu e af irm ava Burke am b la seva radical desconf iança cap
als f rancesos ( en general, respecte a tots els qu e no sigu in
anglesos)
concretada
en
el
re b u ig
a
consid erar - se
s ocialm ent part i ntegrant d‟ u na entitat p o lítica. C om és
c om prensib le, f er pedagog ia d‟ aqu esta pèrdu a és realm ent
dif ícil en el context anglos axó i no nom és en el segle XIX.
La correspondènc ia am b D‟ Eichthal ( 1829 -1871) és m olt
s ignif icat iva per calib rar “les idees generals” de Mill i on
e stà
el
lím it
de
la
seva
generalitat.
A qu estes
cartes
perm eten ob servar com entenia M ill qu e s‟ havia d e f er
política a A nglater ra si es volia avan çar per n o cau re en la
m arginació i per recu perar positiv am ent la polít ica i des
d‟ ella assentar u n sistem a social cohesion at qu e potencies
la indivi du alitat de tots els m emb res de la societat ( els
c iu tadans) al m ateix tem ps qu e f os capaç de generar u nes
157 ―In France or Germany the laughable aberrations of sentiment & enthusiasm are common
...‖ Mill. Letter 26; May 1829. CW, XII. 1962, pag 32.
158 ―I have always thought that the events which have so deplorably resuscitated the old
feelings of alienation between the two nations would produce an effect less sudden & violent
on our people than on yours but more deeply rooted & more durable‖ Mill, Letter 313. CW.
XIII. 1962, pàg 468.
132
relacions internacionals in spirades en aquest crei xem ent
c u ltu ral polític, q u e Mill considera inf erior a l‟ eu ropeu 159.
En u n principi, D‟ Eichthal estava interessat en atreu re a
Mill
i
als
seu s
c ol· lab oradors
radicals
a
l‟ em presa
ref orm adora visi onària d els saint - sim onians, però Mill
deixa clar tam b é des de l principi qu e només correspon a
aqu est interès en la m esu ra qu e representa per a ell un
c ontrinca nt in tel· l ectu al am b qu i entrar en el deb at d‟ idees
de cu ltu ra polít i ca, u n deb at im possib le en el context
anglès q u e tendeix a desq u alif icar i m argin ar aqu es t tipu s
de discu ssions 160. A m b u na dif erència de nou a nys, del 1830
al 1839, Mill l‟ ins isteix a D‟ Eichthal repetint - li qu in és el
prob lem a de la int el· lectu alitat angl esa: el preju dici envers
159 L‘intercanvi epistolar emb d‘Eichtal és significatiu, ―Here, it requires great tact &
knowledge of society to enable a man to appear deeply in earnest on any subject without
exposing himself to be laughed at – & the etiquette of what is called good society is to appear
profoundly insensible to every impression, external o internal. You say that you dread to
think what a great nation we shall be, now, or is, our worst point. It is indifference, moral
insensibility, which we have need to get rid of‖. Mill. Letter 26, May 1829. CW. XII. 1962,
pàg 32. ―You are far ahead of us in France‖. Mill. Letter 26; May 1829. CW, XII, 1962, pàg.
32.
160 A l‘Autobiografia la descriu així la seva relació: ―… the St. Simonians I continued to
cultivate. I was kept au courant of their progress by one of their most enthusiastic disciples,
M. Gustave d‘Eichthal, who about that time passed a considerable interval in England. … I
read nearly everything they wrote. Their criticisms on the common doctrines of Liberalism
seemed to me full of important truth; and it was partly by their writings that my eyes were
opened to the very limited and temporary value of the old political economy, which assumes
private property and inheritance as indefeasible facts, and freedom of production and
exchange as the dernier mot of social improvement. The scheme gradually unfolded by the St.
Simonians, … appeared to me a far superior description of Socialism to Owen‘s. Their aim
seemed to me desirable and rational, however their means might be inefficacious; and though
I neither believed in the practicability nor in the beneficial operatio n of their social
machinery,... I ‗honoured them most of all for what they have been most cried down for —the
boldness and freedom from prejudice with which they treated the subject of family the most
important of any, and needing more fundamental alteratio ns than remain to be made in any
other great social institution, but on which scarcely any reformer has the courage to touch. In
proclaiming the perfect equality of men and women, and an entirely new order of things in
regard to their relations with one another, the St. Simonians, in common with Owen and
Fourier, have entitled themselves to the grateful remembrance of future generations. Mill.
Autobiography. CW. I. 1980, pàg 173-174
133
e ls pensam ents de caràcter general, les idees 161. És en
aqu est
conte xt
d ‟ interès
m u tu
en
el
debat
d ‟ idees
–
l‟ esperit il· lu strat - qu e es pot parlar de com plicitat entre
e ls santsim onians i Mill. I de la m ateixa m anera qu e Mill
s ‟ entu siasm à amb Com te i T ocqu eville, no l‟ i m pedí en tots
aqu ests casos m antenir u n esperit i nde pend ent i orig inal 162.
La rellevància qu e atorga a l‟ intercanvi d‟ inf orm ació i
d‟ idees serveix per su b ratllar el sentim ent de Mill de
trob ar - se en u na època in teressant des d‟ una perspectiva
c rítica,
qu e
d‟ A nglaterra
s‟expressa
pe r
la
m olt
m és
riqu esa
i
atractivam ent
varietat
del
f ora
deb at
intel· lectu al.
La vena estratègica de Mill el du en u na trajectòria en ziga
zaga, in directa, per pu b licitar la relació entre cu ltu ra i
política de la qu e parla Skoru pski. A qu est interès de Mil l
per intr odu ir u n deb at polít ic en prof u nditat a escala
nacional genera les corresponents su spicàcies. En són u na
m ostra les m anif estades per Berlin qu an l‟ avalu a en la seva
161 ―Englishmen habitually distrust the most obvious truths, if the person wh o advances them
is suspected of having any general views‖ (Mill. Letter 29; February 1830. C.W. V. XII.
1962, pàg. 48. ―And you know very well that large ideas must be made to look like small
ones here, except (at most) within the limits of ancient & and t raditional Christianity…‖ Mill.
Letter 268; November 1839. C.W. XIII, 1962, pàg. 413.
162 La crítica a Compte i al seu ―poder espiritual‖ es pot seguir a Mill, August Comte and
Positivism. CW. X. 1969. La complicitat amb D‘Eichtal no ha de confondre‘s amb una
suposada dependència intel·lectual amb el corrent saintsimonista a la qual pertanyia aquest.
La seva independència intel·lectual – que hem vist defensada davant de Bentham o Comte –
és manifestament clara respecte a la tesi saintsimoniana d‘un repartiment del poder entre
industrials i intel·lectuals, ―... to the grand practical conclusion of the St Simon school, that
the business of government must be placed in the hands of the principal industriels, the
pouvoir temporel at least, & and the pouvoir spirituel in the savans & artistes: I do know
how it may be in France, but I know that in England these three are the very classes of
persons you would pick out as the most remarkable for a narrow & bigote d understanding, &
a sordid & contracted disposition as respects all things wider than their business or families‖
Mill. Letter. 27, October 1829. C.W. XII. 1962, pàg 37. I sobre el dogmatisme de Comte:
Mill, Letter 27, October 1829. CW. XII. 1962, pag 35-36.
134
vessant
d‟ activista
d‟ origina litat 163 i
políti c
com
Skoru pski,
un
qu an
el
pensador
descriu
m ancat
com
un
e qu ilib r ista entre els dif erents corrents de pensam ent del
m om ent 164.
R econegu des les seves relacions a m b els pensadors socials
del conti nent, m o lts es pr egu ntaven i es pr egu nten encara
f ins a o n arrib a ven aqu estes inf lu ències “contin entals”.
L‟ ob sessió sob re el car à cter o n o anglès de Mil l està
perm anentm ent p resent en els seu s com entaristes. Des de
l‟ òptica m és conservadora i anglòf ila, a la m anera de
Sab ine y G ray qu an parlen del segle XIX an gl ès, s‟ insisteix
e n qu è és essencialm ent li b eral, i t itllaran l es inf lu è ncies
s ob re Mill dels il· lu s trats del XVI II i del socialism e utòpic
del XIX 165 com a unes inf lu ències poc recomanab les que
dif icu ltaren la coherència del seu pensament polít ic. En
altres avalu acions de m enor càrrega ideològi ca, Skoru pski,
reconeixent la rell evància d‟ aqu estes inf lu ències recorda
qu e “m algrat tot”, Mill era u n f ilòsof anglès 166.
En realit at, però, la sin to nia de Mill no és tant a m b els
intel· lectu als
f rancesos
com
amb
tots
aqu ells
que
163 ―... solo un maestro: no es un creador ni un innovador. No se le conoce ningún
descubrimiento o invención duradera. ... No fue original, y, sin embargo, transformó la
estructura del conocimiento de su época‖ I. Berlin. 1997, pàg. 75.
164 ―He is humane and balanced rather than playful and ingenious, incisive and strategic
rather than carefully worked-over and exact‖. J. Skorupski. 1991, pàg. xii.
165 C. Mellizo. 1996, pag. 7.
166 ―Mill is very English. The English tradition of the philosopher and practic al man of
sense, and the English paradox of the conservative radical, go far to explain the strengths and
weaknesses of his mind. (...) He liked to lecture his compatriots about the virtues of
continental thought, but it was from the island of Albion that he did so. (...) This is not
provincialism: the resources of the English intellectual and moral tradition gave Mill the
strength and materials to write earnestly and simply and to encounter continental ideas on
equal terms. J. Skorupski. 1991, pàg. xii.
135
c oincidei xen am b la necessitat de re cu perar u n m arc glob al
de discu ssió d‟ idees, en el sentit de politeia m oderna, m és
qu e u na – ú nica i exclu siva - “idea general”. A qu est m arc
glob al
de
deb at
c onstru eixen
és
les
l‟ àm b it
respostes
en
als
el
qu e
conside ra
prob lem es
de
es
la
m odernit zació, en tots els ordres, i, entre aq u ests, en el de
l‟ econom ia de m ercat, la “n ova econom ia”.
Des de la persp ectiva adoptada en aqu esta lectu ra del
repu b licanism e de Mill, és f a com prensib le explicar - se el
perqu è
de
les
inter pretacion s
gen eralitzad es
d‟ incoherència del seu pensam ent, just am ent perqu è es f an
des d‟ u na lectu ra lib eral. Del qu e es tracta a continu a ció és
de com provar des dels textos de Mill f ins a on en s du el
negatiu d‟ aqu esta interpretació lib eral. El pu nt de partida
c onsistirà en an alitzar com entén Mill l a relació entre
interessos indivi du als i interès general. En els prim ers
paràgraf s de l‟ anterior capít ol s‟ avançava qu e Mill teni a en
m ent el conf licte qu e s‟ arrossegava des del renaix em ent
s ob re la relació entre in te ressos privats i i nterès general.
De f et, s‟ avançava i s ‟ argu m entava després am b la seva
proposta de teori a de la c u ltu ra, qu e Mill f ou en el XIX u n
pensador preocu pat en l a recerca de la virtu t clàssica
actu alitzada a pa rtir de le s noves condicion s sociolò giqu es
de les societats de m asses. A qu esta virtu t cívic a renovada
e ra la resposta al conf licte entre am b dós inte ressos a f avor
136
s ens du bte de l‟ in terès general. La s eva teori a de la c u ltu ra
tenia qu e ser el marc en el qu e es pogu és resoldre aqu est
c onf licte. En l‟ edu cació de Mill s‟ havien com ptab ilitz at tan
l‟ e stu di de l‟ anti gu itat clà ssica com el progrés de la ciència
m oderna
dels
segles
XVI II
i
XIX.
Des
d‟ aqu ests
c oneixem ents s‟ explicarà la seva reconstru cció de la virtu t
c ívica repu b licana 167.
Mill, de m anera m olts cops indirecta , b u sca resposta a la
pregu nta de com pot ser u n indiv id u virtu ós en u na època
c om la seva i la resposta la d u a term e b u scant la
integraci ó des de totes les perspectives qu e li of ereixen les
noves di sciplines científ i qu es com ara la psicolo gia i la
s ociologi a, la his tòria, f in s i tot l a f isiologia, tote s elles
tenint com ob jecte d‟ estu di la n atu ralesa hu m ana. Per
def ensar les condicions i ndividu a ls d‟ u n individu virtu ós
ha de f er f ront a la generalitzada convicció i ndividu a lista
e n la se va vessant pessi m ista d‟ ésser egoista i o ptim ista
b asada en l‟ indiv i du alism e natu rali sta. L‟ in dividu és desig
i la pre gu nta és si respon ú nica m ent sota la pre ssió
d‟ aqu est desig b uscant satisf er - lo en el qu e l‟ envolta. Com
pot tenir cab u da l‟ interès general, l‟interès com ú genu í del
repu b licanism e, prom og u t per u na virtu t c ívica a partir
167 Sobre la seva formació hi ha nombroses biografies i també manuals que en parlen. D‘altra
banda, probablement la millor manera d‘assabentar -se‘n és la seva pròpia autobiografia i
llegir la seva correspondència. Aquesta última ens dóna compte del nombre de contactes que
tenia Mill no només a Anglaterra sinó a diferents països europeus.
137
d‟ aqu estes teories psicològiqu es del desig, de la m otivació
hu m ana, de la volu ntat, i l a de la f orm ació del caràcter?
En revisar la teoria de la f orm ació del caràcter de Mill es
podrà atreu re l‟ atenció sob re l‟ existència
d‟ u na esf era
pú b lica on aqu est individ u es desenvolu pa. A leshores, es
podrà
com prendre
la
seva
teoria
d‟ u na
dem ocràcia
“au tèntica”, d‟ u na dem ocràcia “b ona”, a la qu e hi aju darà
la crítica de Mill al qu e ell anom ena “f alsa dem ocràcia”. El
trajecte
en
aqu est
capítol
c onclou rà
exam inant
la
c onf igu ració institu cional d‟ aqu esta dem ocràcia am b les
proposte s de reform a específ iqu es qu e ell anim a sigu in
discu tides i deb atu des, les qu als apareixen al seu assaig
Consi derat i on
on
Represent at i ve
Governm ent .
A quí
es
def ensarà qu e les crítiqu es d‟ ingenu ïtat, d ‟ idealisme i de
c onservadorism e
elitista
provenen
del
paradigm a
de
pensam ent lib eral qu e les inspira, i qu e, per al contrari,
e ncaixen positivam ent des del paradigm a de pensam ent
repu b licà d‟ orient ació d em ocràtica.
A qu esta perspectiva no ha estat adopta da per la gran
m ajoria d‟ investigadors, com ja es deia, a niv ell gener al, e n
e l prim er capítol. De f et, la interpretació de la dem ocràcia
m illena s‟ ha du t a term e sem pre pensant en u n Mill l ib eral
m és o me nys dem ocràtic segons el cas. A la pregu nta de
s ob re la teoria del gove rn repre sentatiu de Mil l van
aconsegu ir f inalm ent algu n tipu s d‟ èxit no hi ha h agu t
138
u nanim it at en les raons però l‟ avalu ació ha tendit a ser
negativa.
P er a Gray 168 és evident q u e les se ves idees acab aren
im pregnant el lib eralism e de f inals del XI X però no tant
per renovar - lo intel· lectu alm ent com per posar - lo en crisi.
Mill hau r ia accentu at la vessant dem ocratista des de la qu e
progressivam ent
es
qü estionen
i
desvirtu en
els
pilars
b àsics del sistem a lib eral. G ray, do ncs, f a u na in terp retació
a tenir en com pte en la nostra investigació per al negatiu
de Mill. Macpherson 169, per l a seva b anda; sost indrà qu e les
proposte s de Mill f racassen rotu n dam ent i la dem ocràcia
lib eral de f inals d e segle prendrà u n ru m b sota u ns criteris
dif erents, i, en part, aqu est f racàs explicaria les dif icu ltats
e n les qu e es trob a la dem ocràcia avu i 170. El s dos au tors
c itats són representatiu s de les du es visions o posades
s ob re Mill divu lg ades al l larg del segle XX . P er a G ray,
Mill és qu i, des de les pròpies f iles lib erals, posa en
qü estió la doctrin a econòm ica del l aissez fai re , i am b ella
l‟ essència de la concepció de la societat lib eral
171,
es
tractaria en realitat d‟ u n precu rsor poc lú cid dels treb alls
168 J. Gray. 1994.
169 C.B. Macpherson. 1982, pàg 87.
170 C.B. Macpherson. 1982.
171 ―... en Principios de economía política Mill establece tal distinción, entre producción y
distribución en la vida económica, que los arreglos distributivos son vistos como un asunto
sujeto a la elección social, lo cual suprime la óptica liberal sobre el carácter de la vida
económica como algo que contiene todo un sistema de relaciones, entre las cuales las
actividades productivas y distributivas se encuentran inextricablemente mezcladas. Es esta
distinción errónea …la que marca su alejamiento del liberalismo clásico y la que constituye
su conexión real con los liberales tardíos y con el grupo de pensado res fabianos … crea un
sistema de pensamiento que legitima las tendencias intervencionistas y estatistas que
adquirieron gran fuerza en Inglaterra a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX ‖. J. Gray.
1994, pàg. 54-55.
139
de T .H. G ree n 172 f avorab le a l‟ intervencioni sm e estatal.
Mentre qu e per a Macph erson, am b Mill, el lib eralism e
perd l‟ oportu nitat d‟ u na teoria democràtica participa tiva, i
d‟ orienta r - se envers u na societat que no s‟ ha de conf ondre
individu alism e am b egoism e 173.
El f et és qu e després de m ort, Mill és progressivam ent
ob lidat, entre alt res raons, per les noves ori entacions tant
e n el terreny de l‟ econom ia com en el de l‟ epistem ologia i
m etodologia de le s ciències socials, les qu als tendeix en a
u na m ajor m atem atització i f o rm a lització lògica 174 i per tant
no estaran interessades en l‟ enf oc lògic de Mill. A qu esta
pèrdu a de prestigi en el terreny de l‟ epistemologia i de la
m etodologia
m illeana
–
m olt
importants
en
la
teoria
política
– cont rib u irà al descrèdit de la seva teoria
dem o cràtica de dif ícil encaix en la dem ocràcia lib eral
c om petitiva qu e s‟ acab a im posant . Serà després de la
s egona
gu erra
m u ndial
qu e
torna
Mill
a
ser
revisat
recu perant - se el seu pensam ent a partir del deb at sob re el
grau d‟ intervencionism e de l‟ estat en el m arc de la cri si de
l‟ estat de b enestar 175, u n deb at u b icat no en l‟ àm b it de les
relacions entre c u ltu ra i polí tica , sinó e ntre doc trines
172 T. H. Green. (1836-1882).
173 ―(La societat, segons Mill) No tenia que ser, y no debería ser una masa de consumidores y
apropiadores competitivos, conflictivos y egoístas. Podía y debe ser una comunidad de
personas que ejercitaran y desarrollaran sus capacidades humanas. ‖ i ―...el sistema de
partidos produjo la existencia del modelo de S.M. pero también terminó destruyéndolo... ‖
E.B.. Macperson. 1982, pág. 66 i 87.
174 P. Schwartz. La “nueva economía política” de John Stuart Mill . Madrid: Tecnos, cop.
1986.
175 J. Gray. 1994.
140
e conòm iqu es rivals, la del l ai ssez f ai re i el k eynessianism e.
Finalm en t, i a f ina ls del segle passat i prim e rs del pr esen t,
Mill
és
recu perat
d‟ investigadors
qu e
a
partir
tenen
com
dels
a
renovat
tem a
de
e sf orços
di scu ssió
principal la credib ilitat del s sistem es dem ocràtics.
Sovint, l a tem ptació ha es tat la de converti r a Mil l en el
c làssic def ensor d‟ u na societat de classe s m it janes , típica
d‟ u na societat del b e nestar f ent u na transposició m ecànica
del pens am ent de Mill a ls argu m ents in tervencionistes
c entrats en la dim ensió tecnocràtica i patern alista en el que
ha
esdevingu t
f inalm ent
la
societat
del
b enestar,
ab andon ant e l m otiu essencial qu e anim ava a Mill, i qu e es
m encionava ab ans, entend re a Mill en la seva proposta
radical d‟ u na cu ltu ra no n om és política sinó “polititz ada”.
El b alan ç, pensant en el segle X X, ha estat qu e Mill es
qu eda f ora del corrent principal del pe nsam ent políti c – n o
nom és de la versió lib eral ( negativi sm e polític) sinó tam bé
de la b enestarista o sociald em ocrata ( paternalism e polític)
- qu an def ensa una dem ocràcia representativa en l a qu e
l‟ ob sessió és la qu alitat i no la qu antitat. E l qu e hi ha de
qu alitati u en Mill, en l a seva distinció entre el que
anom ena f alsa i vert adera dem ocràci a , és, d‟ entrada, la
denu ncia del su fragi u niversal per incon sistència, qu an
aqu est no es dón a en el sí d‟ u na societat p ol it ei ca , això és,
e n u na societat am b u na cu l tu ra pú b lica poten t.
141
T am b é i su perposat a aquest b alanç s‟ ha discu tit sob re el
tipu s de dem ocràcia
que def ensa Mill. A partir dels
paràm etres ideolo gitzats q u e ha u ti litzat el segle XX, Mill
ha estat posicion at en les f iles dels dem òcrates elitistes 176 –
d‟ experts
–
i
en
participa cionistes 177,
el
i
b ànd ol
encara
u ns
cont rari,
altres,
en
el
dels
el
d‟ u na
dem ocràcia delib erativa 178. E ntre tote s aqu estes possib les
interpret acions sob re la dem ocràcia m illeana, la qu e m enys
hab itu al ha estat és la d‟ u na dem ocràcia re pu b licana 179.
A qu esta és la qu e es proposa aqu í. El recorregu t del
present capítol consistirà e n aprof u ndir en l ‟ argu m entació
qu e presenta la seva concepció de l‟ interès com ú com el
nu cli de la seva proposta d e dem ocràcia repu b licana.
3.2. Int eressos part i c ul ars i Int erès general
3 .2.1. In d iv id u ali tat i s oc i al i t at
Si per com plir les condicio ns d‟ u na virt u t repu b licana és
necessària
al m enys
la
possib ilitat
d‟ u na
predisposició
e nvers a u n “b é com ú ” o “inter ès general” o, com a
vegades s‟ hi ref ereix Mill , “inte rès de la hu m anitat” cal
176 A.S. Kahan. 1992
177 C. Pateman. Participation and Democratic Theory. Cambridge: Cambridge University
Press 1975 (Reprinted 1999)
178 C.B. Macpherson. 1982.
179 No ha estat molt habitual la interpretació republicana de Mill. Algunes referencies (vegis
detall a bibliografía) són les de Semmel, 1984; Justman 1991; Urbinati. 1998 i, entre
nosaltres, Mellizo i una referència molt breu d‘A. Domènech 1989. Habitualment, més enllà
dels debats concrets sobre (elitista vs. participacionista, coherent vs. contradictori ...) les
interpretacions sobre Mill s‘han focalitzat entorn a la disputa ideològica central del segle XX:
liberalisme vs. socialisme.
142
prim eram ent assentar u na antrop ologia qu e vagi més enllà
de la concepció atom ista lib eral de la qu e ja s‟ havia
c om ençat
a
tractar
e pistem ologia.
La
en
f er
ref erència
a
qü estió
serà
aprof u ndir
en
la
seva
a qu esta
argu m entació su pera dora de l‟ indi vidu alism e des de la qu e
e s podrà explicar la seva teoria de la de m ocràcia. En
aqu esta argu m entació es posarà a prova f ins a qu in pu nt
Mill f a aqu est pas m és enllà de la i nter pretació lib eral
s u perant la tensió contradic tòria ent re els dos po ls clàssics
de la m odernitat l ‟ individu al i el social.
P atem an, qu e és un a de le s def ensor e s d‟ u na interpret ació
de Mill en term es de dem ocràcia participativa, sosté qu e
tant en R ou sseau com en Mill “h i ha u na i nterrelació entre
l‟ estru ctu ra de l‟ au toritat de les i nstitu cio ns i les q u alitats
i actitu d s psicològiqu es individu als de l‟ au toritat.” 180 Si es
trob a
algu n
af irm a,
perm eten.
és
tip u s
de
perqu è
predisposició
les
Igu alm ent
a
la
partici pació,
condicions
psicològiqu es
ho
T hom pson
su ggereix
la
c om plementa rieta t de les t res dim ensions en l‟ antrop ologia
m illeana: la dim e nsió psic ològica, la social i la pol ítica.
Certam ent, Mil l se n‟ ocupa d‟ aqu estes tres dim ensions i a
m és ref erides a la noció
d‟ interès. Mill constata qu e
l‟ individ u té els seu s “propis inter essos” 181 però aqu est f et
180 C. Pateman. 1999, pàg. 27.
181 ―A man‘s interest consists of whatever he takes an interest in. Everybody has as many
different interests as he has feelings; likings or dislikings, either of a selfish or of a better
143
c onté
u na
conc epció
m és
com plexa
sob re
el
que
cal
e ntendre per indiv idu alitat en el ser hu m à.
Mill es r ef ereix a l‟ indivi du com u n com plex energ ètic de
m ajor o m enor intensita t depene n t ta nt de les p ròpies
qu alitats f isiològ iqu es i psíqu iqu es, i m odif icades en la
s eva inte racció am b l‟ entorn – les circu m stàncies. A qu esta
e nergia e s projecta en dif e rents dir eccions, qu e és el m ateix
qu e dir qu e es m anif esta en dif erents pla ns
- f isiològic,
psicològi c ( af ectiu i m entals/intel · lectu als ) – ob servab les
e n la con du cta externa de l ‟ individu i en la d escripció dels
f enòm ens m entals i de la vi da af ectiva, això és: els instints,
e ls desigs i la pro du c ció in tel· lectu al, sem pre en u n co ntext
històric i de „ intersu b jectivitat‟ .
Les
circu m stàncies
e ntendre
tenen
un
paper
f onam ent al
per
el pas d‟ u n individu a lism e qu e sub ratlla la
radicalit at de la dif erència i la diversitat de la condició
hu m ana respecte la seva realitat co m a f et intersu b jectiu i
s ocial 182. El caràcter d‟ intersu b jectivitat i de conte xt so cial
s ervirien
per
antropol ogies
m arcar
de
distàn cies
caràcter
m etaf ísic
respecte
b asades
de
en
les
un
kind. It cannot be said that any of these, taken by itself, constitutes ‗his interest‘‖. Mill,
Consideration on Representative Government : C.W. XIX. 1977 pàg. 123-124.
182 La de l‘individualisme radical, la mirada naturalista de l‘atomisme social és una
perspectiva generalitzada. Macpherson concep la modernitat des del que ell anomena
―individualisme possessiu‖: ―Los supuestos básicos del individualismo posesivo -que el hombre es libre y humano en virtud únicamente de la propiedad de su persona, y que la sociedad
humana consiste esencialmente en una serie de relaciones mercantiles - impregnaron
profundamente los fundamentos del siglo xvii. Estos supuesto s fueron lo que dio su fuerza a
la teoría original, pues correspondían a la realidad de la so ciedad mercantil del siglo XVII.
La teoría liberal moderna ha conservado los supuestos del individualismo posesivo en una
medida que no siempre se comprende.‖ C.B. Machperson. La teoría política del
individualismo posesivo. Barcelona: Editorial Fontanella, 1979, pag 231.
144
natu ralism e sui generi s o en u n sim plif icat i tosc em pirism e
s ensorial. Per a Mill, l‟ a nàlisi e m pirista no ju st if ica la
m irada
de
j erarqu ies
l‟ epistem ologia
pretesam ent
po sit ivista
científ iqu es
a
que
estab leix
partir
d‟ u na
c oncepció atom ista de la societat. Mill està llu ny de f er de
les seves ob servacions em píriqu es u na onto logia de l‟ ésser
hu m à per la raó de qu e pensa qu e les circu m stàncies que
perm e ten apreciar la dim ensió social de la individu alitat
no ob lig u en a cap trascendentalitz ació ni del f et individu al
ni del f et social.
A ixí, les circu mstàncies form en part d‟ aqu est com plex
e nergètic
qu e
perm eten
l‟ òpti m
l‟ ob stru cció
és
dels
l‟ indi vidu .
A qu estes
desplegam ent,
f lu xos
la
energètics.
circu m stàncies
canalitzaci ó
i/o
El
les
f et
que
c ircu m stàncies condicion i n no v ol dir q u e determ inin
f atalm e nt –el se u f at - la condu cta en vers la realitat
ob jectu al, m atèrica, hu mana, cu ltu ral sobre la qual es
descar regarà
aqu esta
energia,
perqu è
tant
les
c ircu m stàncies com l‟ energia indi vidu al su b m inistren en
grau variab le el d esig de m odif icar la reali t at en cu r s i, per
tant, les circu m stàncies mateixes 183.
El f et social, per tant, és tant origi nari ( cap ho és) com el
f et f isiològic i psicològic, i els u ns i els altres no podran
s er tractats com a realitats total m ent in dependents. La
183 En Mill està present encara l‘avui ‗oblidada‘ noció de ‗voluntat‘ que es substituirà per
l‘aparent més ―científica‖ de motivació. Marina, El misterio de la voluntad perdida, 1997.
145
realitat i ndividu a l no dep èn nom és d‟ ella m ateixa sinó de
les condi cions qu e li perm etin ser el la m ateixa. La pro posta
antropol ògica de M ill evita l‟ opo sició ab stracta i tòpica
e ntre in dividu ali tat i socialitat, l a qu al ve argu mentada
qu an pretenen pr esentar - se en oposició per u na pretesa
relació d e necessitat qu e les vincu la com a en titats div erses
qu e es cau sen i/o es jerarqu itzen. L‟ opos ició atom i sm e i
holism e pren en e l te rreny de la pol ítica u n c aire ideo lògic
aliè al pensam ent m illeà.
Segons Mill, la història ens ha donat pro u exem ples, tant
e n societats avançades com en no avançades, de com les
c ondu ctes de cooperació han resu ltat pro f itoses per al
posterior descob rim ent del paper de la individu alita t en el
c onju nt
social,
descob reix
en
i
la
a
l ‟ inrevés,
necessitat
com
de
la
la
indiv i du alitat
su pervivència
els
avantatg es de la cooperació. L‟ ind i vidu és peça clau per a
la societat però és la societat la qu e descob reix a l‟ ind ividu
i en u n c ert sentit li servei x a l‟ in di vidu per descob rir - se.
En aqu est descob rim ent hi té u n paper f onam ental la
intel· ligè ncia, la ref lexió qu e són les qu e desvetllen la
individu alitat,
la
dif erència,
l‟ excen tricitat,
el
geni;
dif erència qu e passa a alim entar i enriqu ir el conju nt de la
s ocietat.
Caràcter
individ u al
i
caràcter
social
són
els
term es
u tilitzats per Mill per ref erir - se a aqu est ésser divers
146
respecte dels al tres éssers qu e posseeixen les m ateixes
c ondicio ns, com a conseqü ènci a de les variants f ísico psí qu iqu es i de les diferents vivències. A ixí, el m eu
c aràcter, def inirà Mill, és el resu ltat del „ m eu organism e,
de la m eva edu cació i de les circumstàncies' ‟ 184.
A qu esta
af irmació
ens
m ostra
la
perspec tiva
e pistem ològica i m etodològica am b la qu e arrenca l‟ anàlisi.
La natu ralesa hu m ana en el sentit m illeà de “condicions
natu rals” revela qu e hi ha u n fet radical, no en sentit
transcendental,
en
la
n atu ralesa
hu m ana,
qu e
és
la
individu alitat, u na radicali tat qu e no és m etaf ísica sinó
f isiològica
i
individu alitat
psicològica
té
un
( em pírica) .
reg istre
dif erent
Però
a
la
aqu esta
con cepció
atom ista, és u na individu a litat ente sa com a diversitat de
l‟ espècie, no per raó d‟ u na individ u alitat o ntològ ica am b
priv ilegi s exclu siu s sob re la condu cta. Ef ectivam ent, no hi
ha en e l planet a, af irmarà Mill, dos in dividu s igu als
perqu è no hi ha du es experiències hu m anes idèntiq u es,
c om tampoc du es percepcions - sensib les, em ocionals,
intel· lectu als - idèntiqu es. Però per a la f ormació d‟ aqu esta
diversitat ind ivid u al, per ob servació, Mill considera provat
qu e es produ eix en la r elació a m b el m edi, am b altres
é ssers 185.
184 Mill, System of Logic C.W. VII, 1973, pàg. 840.
185 Tot el Llibre IV de System of Logic és un intent encara avui suggeridor sobre l‘articulació
interdiciplinar entre les diferents ciències que tenen per objecte l‘e studi del ser humà. Mill,
System of Logic C.W. VIII, 1973
147
De totes m aneres, el f et qu e Mill accentu í en la seva
c oncepció
antro pològica
la
dim ensió
b iogràf ica
no
garant eix encara qu e aqu est indivi du sigu i “virtu ós”. El
qu e ho sigu i dem ana qu e hi hagi la possib ilit at qu e aqu est
individu posseeixi u na v olu ntat no nom é s de deixar de
b anda els seu s intere ssos particu lars per def ensar l‟ interès
general s inó qu e f ins i t ot sig u i capaç de sacrif icar - se per
aqu est interès general ( el patrioti sm e repu b licà) . I per a
això enc ara hi ha u n trajecte qu e Mill su b ratlla no es pot
ob viar si es vol co m prendre les con dicions e n les qu e opera
l‟ individ u . A quest és el trajecte qu e va del des ig a la
f orm ació del caràcter. En com f orm u la aquesta constitu ció
psico - b iogràf ica de l‟ indi vidu m ostra u na altra d e les
dif erències am b l‟u tilitaris m e de Bentham . E l d‟ aqu est serà
c onegu t com u n “u tilitari sm e de l‟ acte” m entre qu e el
s egon
l‟ anom enaran
“l ‟ u tilitari sm e
de
la
regla
c onseqü encionalis ta”. En aqu esta distinció ja s‟ hi reconeix
qu e entre u n i altra hi la dist ància qu e va entre la
dependència del prim er a la im m ediatesa del desig i, en el
s egon, l‟ existència d‟ u na m ediació encara qu e sigu i a
post erior i, entre e l desig i l‟ acció. De totes m aneres tam poc
e l “conseqü encialism e” seria el tret fo nam ent al, encara que
hi és, pe rqu è l‟ avalu ació n o té lloc nom és a posterior i sinó
qu e és produ eix dinàm icam ent en el caràcter processu al de
les condicions hu m a nes de produ cció de les decisions.
148
3 .2.2. Del d esig al car àc t er
A qu esta “m ediació” es po drà expli car m itjançant la seva
teoria de la f orm ac ió del caràcter. En la term inologia
psicològi ca 186 de l‟ època, per a Mill les accions hu m anes
tenen el seu origen en m otiu s entre els qu als inclou el
c aràcter. Els m oti u s tenen el seu origen en el s desigs, entre
e ls qu als f a u na distinció notab le entre desigs de medis i
desigs de f ins 187. A qu esta distinció ti n drà im portància qu an
e s projectarà sob re l‟ argum entació del seu u tilitaris m e ètic
„ qu alitatiu ‟ perquè m arcarà la dif erència pel qu e f a al
paper que ju ga la raó en les eleccions indiv idu als, això és,
les f acu ltats intel · lectu als. En Mill és diferent el “ càlcu l
racional” ref erit a m edis qu e ref erit a f ins. De mom ent
s erveix per pu nt u alitzar qu elcom qu e int eressa per a la
s eva m anera d‟ ente ndre el caràcter qu e f arà possib le
l‟ individ u “virtu ós” m odern dins d‟ u na teori a dem ocràtica
“delib erativa”. El desig d el s m edis es produ eix m olts cops
s ense que existeixi càlcu l racional sob re la gratif icació qu e
e ns produ irà aquest ni tam poc si el m edi evitarà algu n
tipu s de dolor. És u n desig m és proper a u n im pu ls, a u na
m anera instintiva d‟ acció, o a u n sentim ent qu e no ha estat
186 Les fonts psicològiques del moment: Hartley, Helvetius... Hi ha hagut nombrosos autors
que han encasellat la filosofia de Mill en un psicologisme excessivament simplificador: ―El
psicologismo de Hume no es suprimido, sino simplemente continuado en línea recta por el
empirismo de Stuart Mill‖. J. Hirschberger; Historia de la filosofía, Mill, Barcelona: Herder.
1979, pàg. 349-350.
187 Mill. System of Logic. CW. VIII. 1973, pàg. 842.
149
s otm ès
a
ref lexió.
Entr e
aqu estes
du es
m enes
de
ref lexivitat Mill s‟ inclina per la segona, la ref lexivitat
s ob re f ins. El segon, però, no té perqu è donar - se. Segons
af irm a Mill, tro b em em píricam ent tant el prim er com el
s egon ti pu s de ref lexivi tat i qu a lsevol d els dos poden
e sdevenir hàb it, costu m , però com es com prendrà les
c onseqü ències
seran
im p ortants
d‟ adoptar
un
hà b it
o
l‟ altre.
A ixí, el desig, en s diu , pa rteix d‟ u na relaci ó am b l‟ entorn
c onsiderab lem ent
c au ses
poden
dif erent
rem etre‟ ns
d‟ indi vidu
a
“fets
a
individ u .
originals
i
Les
ú ltim s”,
dependre de “la prèvia història mental dels individ u s” o
poden d ependre de “les varietats d‟ organització f ísica
individu al” 188.
D‟ aqu esta
hu m ana,
b en
qu e
poc
com prensió
té
de
de
na tu ralista
la
en
natu ralesa
el
sentit
ontolò gic i qu e s‟oposa, de m anera clara, al determ inism e
de cau salitat nece ssària 189, em ergeix el qu e Mill anom e na el
c aràcter.
188 ―The commonest observation shows that different minds are susceptible in very different
degrees to the action of the same psychological causes. The idea, for example, of a given
desiderable object, will excite in different minds very diferent degrees of in tensity of desire
(…) These differences of mental suceptibility in different individual may be, first, original an
ultamite facts, or, secondly, they may be consequences of the previous mental history of
those individuals, or, thirdly and lastly, they may depend on varities of phisical
organization‖. Mill. System of Logic. CW. VIII. 1973, pàg. 856.
189 ―So Mill was forced to show that a scientific sociology and psychology could in no way
impair our freedom of choice. ...he was satisfied that the problem was no more than seudoproblem; generated by miscalling determinism by the name of necessity ...in Hamilton Mill
addresses himself directly to the problem of whether a determinist account of human action is
compatible with moral responsibility, while in the System of Logic he puts forward the
problem as more obviously methodological... Ryan, A. The Philosophy of John Stuart Mill
London: Macmillan, 1987, pàg 104.
150
El caràcter – capacitat per a l‟ acció qu e inclou tant el sentit
negatiu com el positiu , en term es d‟ob jectiu s y de m oralitat
- és m otiu de la capacitat au tònom a del individu . És m otiu
am b el qu e és vincu la – po sitivam ent o negativa – a m b els
altres,
forjant,
c aràcter
si
les
col· lectiu ,
el
circu m stàncies
qu e
Mill
ho
f aciliten,
anom e na
un
un
caràct er
naci onal . Qu an par lem del c aràct er naci onal s‟ hau rà de tenir
e n com pte aqu esta diversitat en el desplegam ent de la
personali tat perqu è el mencionat c aràct er naci onal s‟entén
des
del
procés
de
madu ració
personal
–
l‟ u nivers
interind i vidu al - i de la p ossib ilitat qu e aqu est pu gu i ser
l‟ elem ent central del conju nt de les interacc ions entr e els
individu s.
La descripció qu e f a Mill d‟ aqu esta relació entre indivi du i
s ocietat és essencialm ent ref lexiva, de m edis o de f ins, i , en
la m anera en com l‟ aplica en l‟ àm bit polí tic , va m és en llà
de la m era perspectiva com u nitarista de “sentim ent s” de
pertinenç a a u n gru p hu m à encara qu e aquesta hagi pogu t
s er
im portant
en
èpoqu es
passades.
En
les
prim eres
organitza cions hu m anes, en les pr im eres hordes, escriu
Mill,
hi
havia
societat
polít ica
p er
qu è
hi
havia
disciplin a 190. A ixí, per exemple, pod em apreciar u n major
190 S‘ha discutit molt sobre un suposat idealisme naturalista a Mill – l‘ideal humanista –
sobre el que no m‘allargaré aquí. De totes maneres seria interessant veure en Mill un
precedent de l‘antropologia materialista, en la que l‘idealisme comunitarista seria repensat
sobre la base d‘una antropologia protopolítica en algunes de agrupacions tribals que
coneixem. No seria l‘absència d‘autoritat el que les caracteritzaria sinó l‘absència de
dominació. Possiblement del materialisme il·lustrat podríen aportar llum sobre aquest tema,
per exemple, Colomer apunta com a fonts dels pensament milleà el ―neoepicurei smo de la
151
grau de cooperació en els pob les capaços de discipli nar - se
i la do m inació o la su pervivència vind rà dona da per
aqu esta disciplin a 191; tam b é, tenim pob les qu e canalitzen
totes les seves e nergies envers ob jectes m aterials, i aqu ests
reeixiran en l‟ augm ent de les seves riqueses; d‟ altres,
tendiran a potenciar l‟ energia int el· lectu al am b la qu al
c osa entendran m és cab dalm ent les oportu nit ats qu e els hi
of ereix
individu a lm ent
la
cooperació.
A q u esta
energia
intel· lectu al és la qu e, segons sig u in les circu m stàncies,
revisen les m odalitats de cooperació qu e s‟ of ereixen a
l‟ individ u . En l‟ etapa qu e s‟ ob re am b el qu e es conegu t
c om a societat m oderna, la intervenc ió de la r aó hu m ana no
l‟ entén n om és com u n sim ple càlcu l el resu ltat del qu al
podríem arrib ar a m esurar en u na relació de 1 a 10
l‟ avalu ació dels n ostres interessos individu als sinó qu e la
c aracteritza com a u na activitat, ref lexiva, delib erativa
individu al per la qu al és possib le distancia r - se de la
im m ediatesa de la proposta de racion alitat de l‟ u tilitari sme
de Benth am . En u na projecció ràpid a d‟ aqu esta psicologia
m illeana a l‟ anàlis i del co m portam ent socia l de la societat
anglesa,
aqu esta
ref lexivitat
és
“l‟ assignatu ra
pendent
ilustración materialista francesa‖. J. Colomer. El utilitarismo. Una teoría de la elección
racional. Barcelona: Montesinos. 1987. El propi Mill anota en el seu Diari escrit entre gener
i abril de 1854: ―Una de las cosas sobre las que más se requiere escribir, y escribir mucho y
bien, es la perfecta suficiencia de lo que en teoría es llamado materialismo, para proporcionar
el fundamento científico del idealismo en el sentimiento y en la práctica .‖ Mill, Diario. 1996,
pàg. 41.
191 ―Considere even war, the most serious business of a barbarous people; see what a figure
rude nations, or semi-civilized and enslaved nations, have made against civilized ones, from
Marathon downwards. Why? Because discipline is more powerful than numbers, and
discipline, that is, perfect co-operation, is an atribute of civilization..‖ Mill. Civilization.
CW. XVIII. 1977, pàg 122.
152
( dels angle sos) qu e si bé “su peren” a totes les altres
nacions en la seva capacitat prod u ctiva són en canvi u n
pob le sense capacitat int el· lectu als notab les, m olt per
darrera dels f rancesos.
Mill dedi ca el seu article C i vi li zat i on ( 1836) a su b ratllar la
im portàn cia
individu als
de
i
la
vi da
col· lecti u s
en
–
f et,
gru p,
am b
escriu ,
avantatges
ob servab le
en
innom b rab les casos – pel qu e f a a la su pervivència. Els
individu s viu en en societat perqu è és el m edi històric
generalit zat am b el qu e tenen pla ntejada l a seva relaci ó
am b els reptes de l‟ entorn. Es tra cta per a Mill d‟ u n f et
ob servable
em pí ric am ent:
s u pervivència
s‟ optim itz en
qu e
com
les
a
condicio ns
resu ltat
de
de
l‟ esf orç
c onju nt dels individu s. La m illora d‟ aqu estes condic ions i
e l f et de sob reviu re m ateix són poss ib les gràcies a la
c ooperació i aqu esta f a possib le la civilització. El f et
c ivilitzat ori es f unda en la capacitat històri ca concreta de
c ooperació entre els ind ividu s. Mill no va m és enllà
d‟ expressar la possib ilitat – hip òt esi 192 - que en el seu
e stadi pri m itiu ja s‟ hi contingu essin ef ectes pernicio sos o
perversos en relació a aqu esta cooperació. Sob reviu re
dem ana organitza ció i tota organitz ació està su b jecta a la
possib ilit at del f racàs en la m odalitat de les diferents
192 ‖ … It will not give the laws of society in general, but the means of determining the
phenomena of any given society from the particular elements or data of that society. ...All the
general propositions which can be framed by the deductive science are, therefore, in the
strictest sense of the word, hypothetical.‖. Mill. System of Logic CW. VIII. 1973, pàg. 900.
153
variants de decadència. Però totes a qu estes consideracions
li serveixen per cridar l‟ atenció sob re u n pu nt essencial,
qu e si bé històricam ent en determ inades etapes aqu esta
s u pervivència b é donada per la coacció externa sobre
l‟ individ u , d‟ altres, parti cu lars circu m stàncies històriqu es
( el c as de l‟ època m oderna) , pot ser tam b é resu ltat de la
ref lexivitat de “f ins” i “m itjans” a l a qu e es f eia m enció al
principi su b stitu int a la m era coacció.
Cooperar,
segons
Mill,
com porta
un
grau
su f icient
d‟ organit zació i, am b aquest, el corresponent repar t im ent
d‟ ob ligacions. E n cadascu n dels c asos, u n reconei xem ent
d‟ au toritat qu e en el desenvolu pam ent de la com plexitat
s ocial i de les seves realitzacions civilitzat òries s‟ ob rirà a
un
pro cés
de
desenvolu pam ent
pol ític,
a
u na
institu ci onalitzac ió de l‟ au to ritat, elem ental en els seus
orígens i am b grans dosis d‟ espontaneïtat. E l poder p olític,
e n el pla ntejam ent m illeà, la cooper ació - sig u i aqu esta del
tipu s que sigu i - sorgeix am b el f et organitz atiu m ateix. I
aqu esta cooperació trob ar à dif erent f orm u laci ons s egons
s igu i l‟ A tenes del segle –V, la R om a del segle XII o
l‟ A nglaterra del segle XIX.
3 .2.3. L ’In t erès g en er al
154
Com es deia, T hom ps on 193 ha resu m it les accepcions d e Mill
s ob re int eressos particu lars i in terès com ú en u na triple
m irada qu e és la qu e s‟ està presentant aqu í : psicològica,
s ocial i política. L‟ interès indivi du al a Mill, és, segons
T hom pson, aqu ell im pu ls vers u n ob jecte qu e l‟ individu
c reu el pot satisf er encara qu e res no pu gu i assegu rar tal
s atisf acció o, sim plem ent, pot ser qu e l‟ ob jecte no sigu i ni
tan sols real; l‟ interès social, l‟ explica com aqu ella m irada
im parcial d‟ allò qu e convé a tots, els interessos de tots
( i nt erest of al l ) , i, des d‟u na dim ensió m és políti ca, la
c onsideració
del s
aqu ells
són
qu e
intere ssos
els
com parats
int eressos
decidin t
“sinistres”
entre
( egoistes
i
particu lars) i aqu ells altre s qu e són recone gu ts com el b é
general d e la comu nitat 194.
J a a nivell social es produ eix u na prim era identif icació de
l‟ interès general però serà a nivell polític q u e es produ eix
la con f irm ació. La dif erència per tant en tre inter essos
particu lars i l‟ inte rès com ú en Mill radicaria en el gr au de
ref lexió en la con sciència individu a l i in teri ndividu a l, qu e
a f i de com ptes resu lten ser el m ateix. No hi ha pacte, hi ha
aclarim ent dels intere ssos qu e convenen a tots. Segons
T hom pson, Mill considerava qu e la visió expressada per
A ristòtil a la P ol ít i ca ( el govern m ixt d ‟ aristocràcia i
dem ocràcia) accentu ava m és la dim ensió pact ista, estàtica i
193 D. Thompson. 1976.
194 D. Thompson. 1976, pag 15
155
d‟ estab ilitat qu e n o la di nà m ica i pr ocessu al adequ ada a la
realitat sociològic a de les societats m odernes. El sistem a
d‟ A ristòtil era m és pactista qu e no delib eratiu 195.
En tot m om ent Mill situ a la polít ica en la perspectiva de
l‟ interès
com ú .
En
l‟ interès
particu lar
aqu esta
és
u na
perspectiva
f antasia
o
„ repub licana‟ ,
u na
orientació
c ondu ctu al irref lexiva i l‟ interès com ú és la m illor resposta
per ref lexiva i in tel· lectu a l al deb at sob re els interessos
individu als.
Mill, s‟ h a estat v eient, creia en la possib ilit at d‟ u n i nterès
general qu e no és ni la su ma dels interessos individu a ls, ni
u na m era ab stracció b u ida de contingu t. L es crítiqu es de
pensam ent incoh erent i contra dic tori van adqu irint el
c aràcter d‟ u na interpretació qu e respon a u na def orm ació
generalit zada no nom és sob re Mill sinó sob re el pens am ent
polític d e tradició repu b licana tal com denu ncia Pettit 196.
Des d‟ aqu esta tradició rep u b licana, Mill pas saria a ser vi st
c om u n def ensor de la cosa pú b lica en term es creatiu s i
im aginat iu s. En la línia d e la interpretació d‟ U rb inati, els
textos polítics i socials m és em b lemàtics de Mill m ostren la
s eva intenció de recu perar l‟ esperit de la polit i kos per a les
institu ci ons
delib eratiu
m odernes,
qu e
proposa
am b
la
l‟ agend a
seva
Boul e
pú b lica)
i
( òrgan
la
seva
195 ―...(politeia) is his second-best regime, the best constitution for most cities and most of
mankind, while Mill‘s representative government is under favorable conditions the ―ideal
type of a perfect government.‖ D. Thompson. 1976, pàg. 93.
196 Ph. Pettit. 1999.
156
e cclesia, l‟ assemb lea dels ciu tadans, tot pleg at sim b olitzat
per la m itif icada Agora 197.
Les condicions de l segle X IX n o só n eviden tm ent les de la
G rècia dels textos clàssics. Idealm ent, a l ’ eccl esi a es donava
de m anera sim u ltània totes les m odalitats de participació:
la d‟ oients, la de oradors i votants, i la decididors. En el
s egle XIX – no g aire dif erent de les condicions de prim ers
del segle XXI – l‟ ú nica m anera qu e es podés representar
aqu est escenari idíl· lic seria com plem entar el parlam ent,
l‟ assemb lea, am b algu n alt r e tipu s de procedim ent en el
qu e l‟ agora m antingu és la seva presència e ncara qu e no
presencial; u na m ena d‟agora virtu al, una “plaça” on
trob ar - se.
Mill
conf ia,
discu rsos
optim i stes
com
si
preveies
conseqü ència
de
algu ns
la
dels
revolu ció
tecnològi ca de la Inf orm ació de f inals del segle XX, que
“ els
diaris i el f errocarril es tan r esolent el prob lem a de
proporci onar u n l loc a la d em ocràcia a A ngl aterra, ta l com ,
a A tenes, aqu est paper l ‟ of eria l‟ agora ”; així do ncs, els
avenços
en
les
com u nicacions
perm etran
crear
u nes
c ondicio ns generals de delib eració adequ ades 198.
Parlem que Mill recupera l‘esperit però no la lletra en tant que el model de democràcia que
defensa aquest pensador del XIX – com la majoria – és el representatiu, mentre que el model
grec, l‘elecció democràtica estava basada en el procediment del ―sorteig‖ i el Principi de
rotació. B. Manin. Elections, Elites and Democracy: on the Aristocratic Character of
197
Election. University of Chicago. Barcelona: Cursos de Doctorat. Fotocòpies. 1993.
198 ―The newspapers and the railroads are solving the problem of bringing the democracy of
England to role, like that of Athens, simultaneously in one Agora‖. Mill. De Tocqueville on
Democracy in America (II). CW, XVIII. 1977, pàg. 165.
157
Si b é per a a lgu ns au tors aqu est paral· lelism e es u n
ab su rd 199 per
d‟ ab su rd.
Per
a
altres
a
com
aqu esta
Nadia
U rb inati
darrera,
la
no
novetat
té
res
de
la
dem ocràcia m illeana consi steix en la noved osa percepció
s ob re els nou s m itjans de com u nicació i dif u sió posats al
s e rvei de l‟ elu cidació de l‟ interès com ú 200. A ixí doncs, és en
la xarxa de comu nicació sob re la qu e és constru ïb le la
c om u nitat polít ica.
S‟ ha m encionat q u e el sistem a polític m illeà, a dif erència
del
qu e
propu gnà
A ristòtil
am b
el
seu
pactism e
de
c onstitu ció m ixta, dóna u n a gran i m portància al pro cés a
partir del qu al s‟ elab ora l‟ interès com ú però aqu est procés
nom és serà possib le si la polític a és capaç de situ ar
l‟ interès com ú en l‟ inter ior d‟ u n procés delib eratiu . La
qu alitat d‟ aqu est discu rs en procés depèn de les capacitats
dels seus elab oradors en el m arc d‟ u nes específ iqu es
c ircu m stàncies, sigu i en situ acions d‟ élites governant s o en
s itu ació de dem ocràcies de m asses.
P er qu è això? I encara m és, de qu ina m anera qu eden
e xpressats l‟ interès com ú , l‟ interès de tots, en aqu esta
xarxa de com u nicació?
199 M.P. Finley, Politics in the ancient World. Cambridge: Cambridge University Press, 1983.
200 ―... is the intermediary network of communication than can fill the gap between the
speaking/hearing moment and the rectifying/voting moment.‖
N.
Urbinati,
Rhetoric
and
Representation:
The
Politics
of
Advocacy.
http://www.src.uchicago.edu/politicaltheory/urbinati99.pdf 1998.
No va ser fàcil en temps de Mill un paper de pedagogia republicana per part del mitjans de
comunicacó i encara menys avui. Com escriu Giner ―La tarea de elaborar una pedagogia
política para la era mediàtica está entermente por hacer‖. Giner, ―Cultura repub licana y
política del porvenir‖. A: Giner, S. (et al.) La cultura de la democracia: el futuro 2000 .
Barcelona: Ariel, 2000.
158
En prim e r lloc, u na xarxa de com u nicació su posa, com ja
s ‟ ha dit, u n procés i no u n a acció isolada. L ‟ interès comú
de Mill n o podrà ser el m ateix qu e el qu e def ensava el seu
pare,
J am es
Mill.
Per
a
Mill
pare
l‟ int erès
com ú
s ‟ identif icava am b la m ajoria representada e n el parl am ent,
pensant - l a aqu esta m ajoria parlam entaria respecte dels
e lectors com el qu e ref lecteix u na m irall 201. T am poc el seu
interès com ú coincideix am b u na determ inada interp retació
c onservadora de R ou sseau , qu e accentua en aqu est el
reb u ig del pensador f rancès a considerar el plu ralism e
d‟ interessos qu e no f a altra cosa qu e ob stru ir la consecu ció
del “b é general” i és u na f ont de con f lictes.
Si per a R ou sseau el “b é general” em f atitza la su peració de
la plu ralitat d‟ in teressos, és a dir, l‟ estab lim ent de la
“volu nta t general ”, per a Mill és im porta nt qu e el “bé
general” sigu i entès de m anera processu al no nom és en el
“procedim ent” sinó tam b é en el seu resu ltat f inal i això vol
dir qu e es reversib le i pot tornar a ser deb atu t. T ot plegat,
tal com és el f et de la comu nicació m ateixa.
Mill no s‟ ha m ostrat e n cap d els seu s escrits m assa
f avorab le a R ou sseau de qu i desconf iava f onam ental m ent
de la seva concepció aprio rística de la natu ralesa hu m ana.
La id ealització de l‟ ordre natu ral en R ou sseau , la qu al
f orm a part de l‟ em ergent orientaci ó rom ànt ica, f acilitava
201 Una de les modalitats de representació política elaborada per Pitkin. H.F Pitkin, El
concepto de representación. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1985
159
u na inter pretació au toritària a les f orces m és reaccionaries
b ritàniqu es, qu e su b ratllaren en R ou sseau la dim ensió de
l‟ ordenació per u nanim ita t de les societats m odernes. Les
institu ci ons i la llei acab arien b astint el r í gid edif i ci des
del qu al els individu s adqu iririen la virtu t. Per a U rb inati
no hi ha cap du bte sob re aqu esta apropiaci ó de R ousseau
per
part
hau rien
dels
polítics
accentu at
conservadors.
aquella
lectu ra
Els
de
conserv adors
R ou sseau
que
vincu lava u na repú b lica b en ordenada am b u n dòcil i
s ilenciós parlam ent 202.
P erò en altres aspectes hi coincidi a plenam ent. Coin cidia
Mill am b R ou sseau e n l‟ aspiració a despertar polí tica m ent
l‟ interès com ú entre els ciu tadans, la im po rtància d e la
participa ció
sostingu da
per
u na
apropi ada
“edu cació
c ívica”, i , am b dós coincidi en, tam b é, en qu è aqu esta nom és
e ra possib le a través de l‟ acció 203.
A ra b é, si el “b é pú b lic” no es pot identif icar am b l‟ interès
c om ú m ajoritari a la m anera de Mill pare ni am b el de la
volu ntat general rou ssou niana, en qu è queda? Qu è en diu
Mill?
202 ―The dichotomy between a deliberative republicanism and a rationalist republicanism
bore its fruits in the post-Revolution era, when the conceptualization of representative
government was perfected. In Mill's time, the E nglish conservatives who opposed a
democratic transformation of the state referred explicitly to the rationalist tradition. In spite
of his anti-republican stand, for instance, the "reactionary" Willian Mitford relied on
Rousseau who, like Harrington and unlike Machiavelli linked a well-ordered republic to a
silent assembly, to corroborate his anti-democratic ideas‖ N. Urbinati. 1998.
203 D. Thompson. 1976, pàg. 46-48.
160
P er a Mill el “b é pú b lic” nom és és tangib le en el f et de la
c om u nicació m ateixa, de manera que aqu est es converteix
e n u n principi re gu lat iu d‟ aqu esta com u nicació 204. A ra ja
no cal qu e hi hagi identitat entre governants i governat s en
e l signif icat lògic del term e. No té cap sentit perqu è és poc
raonab le ni gaire recom anab le qu e pu gu i donar - se aqu esta
identitat. Entre altres coses perquè el b é com ú , com la
veritat, depèn de la delib eració 205. No hi ha m és veritat que
la qu e sorgeix de la discu ssió, de la delib eració, del propi
f et com unicatiu i la prim era cosa qu e caracteritzarà a u n
b on govern és la capacitat de prom ou re la “virtu t” i la
intel· l igè ncia 206.
Qu eda clar des d‟u n princi pi, qu e hi ha inter essos diferents
i qu e és convenie nt qu e cadascú se‟ls def ensi perqu è no hi
ha qu i pu gu i def ensar - los m illor, segons Mill, qu e els
propis in teressats. Es convenient do ncs aqu esta def ensa en
e l m arc d‟ u n a cu ltu ra cívica qu e ha f et de la com u nicació i
de la ref lexió el lab oratori de proves de l‟ interès comú . La
dif icu ltat és conju ntar la natu ral diversitat d‟ interessos
204 N. Urbinati. 1998.
205 ―… en tots aquells temes en què és possible la diferència d‘opinió, la veritat depèn de
l‘equilibri assolit entre dos conjunts de raons en conflicte‖. Mill. Sobre la llibertat.
Barcelona: Laia. 1993, pàg.85.
206 ―…conditions good government in all its senses, from the humblest to the most exalted,
depends, we find that the principal of them, the one which transcends all others, is the
qualities of the human beings composing the society over which the government is exercised.
(...)The first element of good government, therefore, being the v irtue and intelligence of the
human beings composing the community, the most important point of excellence which any
form of government can possess is to promote the virtue and intelligence of the people
themselves. The first question in respect to any pol itical institutions is, how far they tend to
foster in the members of the community the various desirable qualities, moral and
intellectual; or rather (following Bentham's more complete classification) moral, intellectual,
and active.‖ Mill. Consideration on Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 389390
161
particu lars am b el qu e és de capital im portàn cia per a Mill
en
un
govern,
hu m anitat”
i
el
no
de
v etllar
nom és
pels
p els
“int eressos
d‟ u ns
quants.
de
En
la
això
l‟ edu cació es converteix en el f actor clau .
La realit at de la plu ralita t d‟ inter essos - el reconei xem ent
de la div ersitat in dividu al i social – el porta a acceptar el
m odel de dem ocràc ia representativa . La convenièn cia de
qu e tots els individu s i els gru ps tingu in accés al poder, hi
pu gu in
participa r,
qu e
no
en
qu edin
exclosos.
La
possib ilit at però d‟ evitar accions polítiqu es particu laristes
depen drà de la c u ltu ra política i de ls d os - intere ssos i
c u ltu ra - es decidirà la f orma de govern conve nient.
A m b u na sensib ilitat inclu siva, Mil l pensa qu e el sistema
ha de pr otegir el s caràcters descont ent s i inqu iets, qu e són
necessaris en la „ xarxa pú b lica‟ . En el desenvolu pam ent del
s eu argu m ent, - baixant a u n àm b it psicològ ic - actu alitzarà
la m àxim a socràtica af irm ant qu e “és més f àcil qu e u n
c aràcter inqu iet adqu ireixi les qu alitats d‟ ob ediència qu e
no pas qu e u n caràcter passiu adqu ireixi l‟ energia dels
insatisf ets” 207. L‟ ideal de govern, ( “...the idea lly b est f orm
of governm ent...” 208) ,
escriu
Mill,
és
aqu ell
qu e
té
la
207 ―A contented character is not a dangerous rival. Yet nothing is more certain than that
improvement in human affairs is wholly the work of the uncontented characters; and,
moreover, that it is much easier for an active mind to acquire the virtues of patience than for
a passive one to assume those of energy. Mill. Consideration on Representative Government ,
CW. XIX. 1977, pàg. 407.
208 … is that in wichMill the sovereignity, or supreme controlling power in the last resort, is
rested in the entire aggregate of the community; every citizen not only having a voice in the
exercise of that ultimate sovereignty, but being, al least occasionally, called on to t ake an
162
s ob irania en el pob le, p erò aqu est ideal no dei xa de
presentar perills i m portant s qu e poden af ectar a l‟ int erès
c om ú , entre altres coses per u n prob lem a cu ltu ral. A ltra
vegada cu ltu ra i política. Hi ha p ocs païs os qu e poden
aspirar a aqu est ideal i el principa l prob le m a està en la
c u ltu ra/incu ltu ra dels seus ciu tadans 209 ( el major o menor
grau de “convicció compartida” qu e dóna conti ngu t a
l‟ anom enada “virt u t cívica” i qu e n om és e s generalit zarà a
partir de “l‟ edu cació cívica”
La cu ltu ra polít i ca qu e facilitava aqu esta aspiració és la
qu e prom ou u n govern qu e crea les condicions per a u na
vida part icipativa no nom és pel qu e f a a les delib eracions
s inó tam b é pel qu e f a als dif erents nivells execu tiu s a
e scala local. Les repercu ssions d‟ un govern d‟ aqu est tipus
s ob re la vida pú b lica són d‟ u na enorm e importància i no
ho són m enys sob re l‟ indivi du i la seva vida p rivada 210
En def ini tiva, u na societat conveni entm ent representada 211
é s u n est ím u l per als gov ernats, d ‟ entre els qu als cap se
actual part in the government, by the person discharge of some public function, local or
general‖. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg 403-404.
209 ―... the ignorance, the indifference, the intractableness, the perverse obstinacy of a
people, and the corrupt combinations of selfish private interests armed with the
powerful weapons afforded by free institutions...‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg 402
210 ―Still more salutary is the moral part of the instruction afforded by the participation of
the private citizen, if even rarely, in public functions. He is called upon, while so engaged, to
weigh interests not his own; to be guided, in case of conflicting claims, by another rule than
his private partialities; to apply, at every turn, principles and maxims which have for their
reason of existence the common good ...‖ Mill. Consideration on Representative Government
. CW. XIX. 1977, pàg 412
211 ―...the participation of all in these benefits is the ideally perfect conception of
free government ...‖ Mill, Consideration on Representative Government, C.W. XIX. 1977 ,
pàg. 406.
163
s ent inf erior als altres 212. De no donar - se o trob ar -se
am enaçades aqu estes condicions, les conseqü ències poden
s er nef astes. Mill no n om és està convençu t dels b enef icis
d‟ u na
cu ltu ra
política
qu e
anim a
a
com p artir
un
ininterro m pu t diàleg entre ciu tadans, sinó qu e assegu ra
qu e de faltar aqu est energètic deb at d‟ idees, de qu e, en
def initiv a, si f all a la par ticipació i la del ib eració en la
c om u nitat,
def in itivam ent
partic ipació
política,
se‟ n
ressent tant la m ora litat pú b lica com la priva da. Es po t dir,
qu e
qu an
f alla
l ’ agora,
allò
qu e
està
f allant
és
la
c om u nicació i am b ella la c reació de la „ xarx a pú b lica‟ a la
qu e aspira tota pol i s .
Sense aqu esta participaci ó del m ajor no m b re possib le,
participa ció qu e és f ona m entalm ent delib erativa, aleshores
el
govern
representatiu
serà
en
realitat,
encara
que
c onstru ït sob re una representació f orm al d‟ interessos de
m ajories i m inorie s, el gov ern d‟ u na m inori a qu e vetllarà
e xclu sivam ent pels seu s interessos.
A qu esta participa ció popul ar pensa Mill qu e es pot veu re
potencia da
si
els
representats
posseeixen
el
caràcter
adequ at. El caràcter dels qu e accepten l‟ au toritat al m ateix
212 ―...(Popular Government) superiority in reference to present well -being rests upon
two principles, of as universal truth and applicability as any general propositions which can
be laid down respecting human affairs. The first is, that the rights and intere sts of every or
any person are only secure from being disregarded when the person interested is himself able,
and habitually disposed, to stand up for them. The second is, that the general prosperity
attains a greater height, and is more widely diffused, in proportion to the amount and variety
of the personal energies enlisted in promoting it. Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg. 404.
164
tem ps qu e no adm eten sotm etre‟ s. Es tracta altra v egada
d‟ aqu esta pecu liar com posició a m b la qu al des criu les
dif erents f orces qu e operen en el c aràcter hu m à: en aqu est
c as,
el
sentim ent
de
dom ini
no
pot
ser
su perior
al
d‟ independència 213; i, això segons ell, s‟ aprèn. A qu esta
hau ria
de
ser
la
cu ltura
cívica
accessib le
m itjançant
l‟ edu cació cívica.
Fins aqu í Mill està expressant les noves idees polítiqu es
inspirade s pels revolu cionaris del XVI II, i q u e qu eden prou
e xplícite s en assegu rar que en la constitu ci ó 214, pel que s‟hi
trob a escrit així c om en la m oralitat política i positiva en la
qu e està contextu alitz ada, el poder su prem és el pob le i en
les societats indu strials m odernes l‟ ú nica f orm a de govern
possib le és la dem ocràcia. A ra b é, aqu esta nova real itat n o
e stà exem pta de perills. T am b é la dem ocràcia ha de ser
s otm esa a l‟ extensió i inte nsif icació de la delib eració entre
e ls ciu tadans, és m és, no té cap sentit c om no v ingu i
acom panyada d‟ u na polit it zació de la societat.
3.3. La fal sa democràci a
213 There are nations in whom the passion for governing others is so much stronger than the
desire of personal independence, that for the mere shadow of the one they are found ready to
sacrifice the whole of the other. Mill. Consideration on Representative Government. CW.
XIX. 1977, pàg. 420.
214 There is in every constitution a strongest power- one which would gain the victory if the
compromises by which the Constitution habitually works were suspended and there came
a trial of strength. Constitutional maxims are adhered to, and are practically operative, so
long as they give the predominance in the Constitution to that one of the powers which has
the preponderance of active power out of doors. This, in England, is the popular power. Mill,
Consideration on Representative Government, C.W. XIX. 1977, pàg. 423.
165
Mill dón a peu a dif erent s interpretacions en relació a la
s eva teoria de la
s istem a
dem ocràcia. El desenvolu pam ent del
lib eral - dem ocràtic
com ença
a
conf igu rar - se
a
principis del XIX i els estudiosos coincideixe n en dir qu e a
A nglaterra qu edarà prou def init a f inals del m ateix segle 215.
Mill està, per tant, b iogràf icam ent, en el m oment clau de la
c onstitu ció del sist em a qu e es perllongarà f ins als nostres
dies. Igu alm ent, el m om ent és especialm ent im portan t des
del pu nt de vista de la constitu ció de les grans ideologies
de
la
m odernit at.
En
term es
generals
s‟ ha
d it
que
l‟ aportació de Mill al desenvolu pam ent de la dem o cràcia
s ‟ insereix en el corrent de teòrics qu e intenten pen sar u n
ordre socio - políti c en el qu e es garantís ta nt la seg u retat
c om la optim ització de la distrib u ció de la riqu esa 216. Ja
s ‟ ha dit ab ans qu e això es concreta en contrap osades
opinio ns com la d‟ u n lib eral tradicional de l‟ estil de J ohn
G ray o u n teòric de la dem ocràcia particip ativa com és el
c as de Macpherson.
En general, les circu m stàncies de política real du rant el
s egle XX ha com portat l‟ ob sessió per int erpretar - lo des
dels paràm etres de les id eologies em ergents del m om ent –
lib eralism e i socialism e – deixant e n u n segon pla el que
s em b la m és decisiu i que f a entendre la seva teoria i
215 C.B. Macpherson. 1982.
216 ―La obra de Mill supone el intento de reunir en un todo coherente la seguridad de la
persona y de la propiedad, la justicia equitativa y un estado suficientemente fuerte... ‖. D.
Held. Modelos de democracia. Madrid: Alianza Universidad. 1987, pàg. 128.
166
pràctica política. A qu est aspecte més decisiu és la d ef ensa
d‟ u na manera de f er política en el qu e la política f os u n
aspecte clau per a l‟ indi vidu al m ateix tem ps que no
qu edés
su peditat
als
form alismes
d‟ u n
lib eralism e
interessat en retir ar la polí tica de la societat civil. A qu esta
nova m anera d‟ entendre i de f er política ha u rà de tenir en
c om pte les característiq u es de l‟ etapa hist òrica du rant la
qu al nov es f orces socials i nicien el seu prot agonism e com
é s el cas de la classe ob rera, de les dones i de les classes
m itjanes .
Mill reaf irm a la política am b majú scu la. Existeix u na
c om u nitat polít ica, hi ha u n interès c om ú , un pub l i c good ,
qu e no és m eram ent, veiem en l ‟ anterior apartat, ni la
s u m a dels interessos indiv idu als, ni el resu ltat d‟ u n pacte
c onsensu at
respecte
a
aqu ests
interessos
indi vid u als.
A qu est “b é com ú”, es de ia, situ a a Mill cla ram ent dins de
la tradi ció repu b licana dem ocràtica. Mill com parteix amb
R ou sseau la noció d‟ u na ciutadania p olítica activa def inida
e n term es de def ensa de la llib ertat no en el sentit li b eral
s inó en la concepció d‟ u n poder polític qu e a més de
reconèixer els drets indivi du als s‟ erigeixi en salvagu arda
de relacions de n o dom ina ció entre indivi du s i entre gru ps
i indivi d u s 217. A nan t m és enllà qu e R ou sseau 218 contem pla
217 D. Thompson. 1976.
218 ―La libertad, escriu Rousseau, consiste menos en actuar de acuerdo con el deseo de uno
que en no estar sujeto a la voluntad y al deseo de otras personas‖ (De Carta 8, Oeuvres
167
qu e els lím its de l‟ Estat té tamb é el seu lím it en el
c om promís d‟ aqu est de garantir qu e no seran els individu s
e ls q u i el su b stitu eixin esclavitzan t - se entre ells. Aqu esta
preocu pació per redef inir u na cu ltu ra polí tica de la no dom inació està em b lem àticam ent present tant a O n Li b erty
c om a Consi derati on on Represent ati ve Governm ent .
Les conegu des reserves de Mill contra
la dem ocràcia
l‟ enf ronten entre altres am b al seu pare. Per a J am es Mill la
dem ocràcia qu eda expressada en l a m ajoria nu m èrica, i
Mill, receptiu a la crítica de Macau lay al seu pare en
l‟ aparició del seu as saig Essay on Governm ent ( 1829) està
c onvençu t qu e aq u esta no és el ti pu s de d em ocràcia qu e
c onvé a les soci etats m odernes. A qu esta dem ocràcia no
s erà m ai l‟ instru m ent idoni capaç de crear les condicions
per a u na òptim a delib eració sob re l‟ interès com ú , serà més
bé
l‟ instru m ent
per
a
f er
m inories
em m ascarades
e lectorals.
La
dem ocràcia
prevaler
en
els
in teressos
hipotètiq u es
sense
com u nitat
de
majories
pol ít ica
no
garanteix u n gov ern qu e m iri p er l‟ interès comú . En
c onseqü ència, i davant les condicio ns histór ico - socials que
perm eten ob servar l‟ existència de m ú ltiples interessos de
gru ps b en organ i tzats i c onsolidat s l‟ ú nica alternat iva és
e vitar
qu e
la
com u nitat
polít ica
pu gu i
cau re
sota
la
dom inació d‟ algu n d‟ aqu ests intere ssos partidistes. E l qu e
complètes de J.-J. Rousseau citat a D. Held, 1987 i a J. Keane, Democracia y sociedad civil.
Madrid: Alianza. 1994, pàg. 255.
168
l„ interessa a Mill és u na organit zació socio - políti ca que
preservi el vigor i l‟ energi a dels in dividu s en la def inició
de
l‟ interès
comú ,
no
u na
m era
su m a
d‟ interessos
o
d‟ interessos sectaris, representació qu e només pot condu ir
qu e a u na dom inació im placab le de les m inories 219.
P er a Mi ll l‟ inter ès com ú és u n com prom ís en el qu e hi
c onviu en l‟ error i l‟ encert. Es tracta d‟ u n com prom ís
provisio nal, din àm ic, instal· lat en la com prensió d‟ u na
realitat
constru ïda
en
aqu est
escenari
qu e
és
el
la
c om u nicació hu m ana. La dem ocràcia, qu e emergeix per les
c ondicio ns sociol ògiqu es del m om ent histò ric, ha de situ ar s e en aqu est escenari dinà m ic. A ixò és el q u e el sedu eix del
qu e llegeix sob re la dem ocràcia americana a T ocqu eville i
qu e, en el m om ent del coneixem ent de l‟ ob ra d‟ aqu est, el
du a sub stitu ir com a font d‟ in spiració i ref erència la
discu ssió sob re l‟ ab ast de les revolucions a F rança.
En la d em ocràcia am ericana hi exam ina la posa da en
e scena del deb at a partir dels desigs indi vidu als en u n
e scenari descentralitzat, cadascú def ensant el qu e creu,
pu ntu alit zant
el
qu e
of ereix,
si
la
pob lació
en tra
a
c onsiderar qu e l‟interès n o nom és és l‟ interès propi sinó
l‟ interès
com ú ,
prèvia
l‟ assum pció,
clar
està ,
de
la
“convicció intel· lectu al” qu e els individu s viu en en u na
219 ―The triumph of democracy, or, in other words, of the government of public opinion, does
not depend upon the opinion of any individual or set of individuals that it ought to triumph,
but upon the natural laws of the progress of wealth, upon the diffusion of reading, and the
increase of the facilities of human intercourse‖. Mill. Civilization. CW. XVIII. 1977, pàg.
127
169
c om u nitat
polí tic a
d‟ aquest
tipu s.
El
propi
i n terès,
l‟ interès individ u alista i f ins i tot egois ta, és assu m it
nom és com u n pu nt de par tida, m ai com la v eritat ú lt im a i
def initiv a. A llò q u e es f a natu ral é s la sim u ltània pr esència
de la dis sidència am b la relativitzac ió de to t es i cascu na de
les posicions def ensades. Per a Mill, en def initiva, el deb at
é s u n exercici de la capacitat de posar - se en la perspectiva
de l‟ altre 220.
A qu esta concepció del que és el bé pú b lic ens f a a Mill
m olt proper a la perc epció actu al sob re allò qu e m anca a la
dem ocràcia: aclari r qu ines són les condicion s d‟ elab oració
de l‟ interès comú , en u n mom ent que des del pu nt de vista
tecnològi c
s‟ ha
revital itzat
la
com prensió
de
la
c om u nicació com a xarxa i l i ai son , en u n escenari qu e
s u ggereix qu e la polí ti ca podria ser pensada des de la
plu ralita t, des de les m in ories, des de la i ndividu a litat i,
tam b é, en def initi va, des de la diversitat.
U rb inati 221 assenyala qu e el deb at sob re la dem ocràcia en
e ls
darrers
trenta
anys
ha
t i ngu t
co m
a
ref erent
l‟ im possib le d ‟ u na dem ocr àcia pu ra, la dem ocràcia directa ,
idealitza da com l a dem ocràcia real i au tènt ica. El m ateix
qu e opinaven els teòrics polítics d el XIX. Du nn resu m eix
aqu est
esperit
220 N. Urbinati. 1998
221 N. Urbinati. 1998.
am b
el
qu e
ha
estat
persegu ida
la
170
dem ocràcia
am b
tota
c laredat
qu an
af irm a
qu e
la
dem ocràcia é s tant inaconsegu ib le com desitjab le 222.
Els
m ítics
inaccessib les
m odels
com
de
dem ocràcia
prob lem àtiqu es
clàssica
eren
són
tan
aqu estes
dem ocràcies m ítiq u es .en el seu tem ps. Estu dis recents 223
han m os trat com en tots els casos aqu elles dem ocràci es
tenien
m ancances
participa tives
com ençant
per
l‟ assistència f ísica dels ciu tadans a la Eccl esi a . T am bé
algu ns au tors han expressat am b claredat els seu s du b tes
s ob re la capacitat d‟ aqu elles dem ocràcies de transcendir
e ls inter essos particu lars i en aix ò qü estionant - ne el seu
c aràcter dialògic 224. El m ateix A ristòtil s‟ havia ref erit a la
dem ocràcia com u n teatre en el qu e es representaven les
llu ites entre l‟ oli garqu ia i el pob le ( dem os ) . Però tot i els
s eu s defectes i reconeixent - los, Mill des taca qu e el q ue
im porta
era
l‟ esperit
de
la
poli t eia,
convertint - se
en
ref erència en u na època qu e presentava indic is en el q u e el
c oneixem ent, l‟ activitat ref lexiva to rnava a ser u n valor en
alça, en def initiv a era rellevant el alt poten cial delib eratiu
qu e su stentave n a qu ells sistem es 225.
222 ―Today, in politics, democracy is the name of what we cannot have –yet cannot cease to
want‖. Dunn. The Political Thought of John Locke: An Historical Account of the Argument
of the 'Two Treatises of Government. Cambridge: Cambridge University Press, 1992, pàg. 28.
223 R.A. Dahl. La democracia y sus críticos. Barcelona: Paidós, 1992.
224 M.P. Finley. 1983.
225 ―Notwithstanding the defects of the social system and moral ideas of antiquity, the
practice of the dicastery and the ecclesia raised the intellectual standard of an average
Athenian citizen far beyond anything of which there is yet an example in any other mass of
men, ancient or modern. The proofs of this are apparent in every page of our great historian
of Greece; but we need scarcely look further than to the high quality of the addresses which
171
L‟ escepticism e respecte la dem ocràcia ha est at genera litzat
e n el XI X i el X X. Const ant és u n b on ex em ple del reb u ig
del
m odel
clàssic,
del
qu e
representava
la
tradició
repu b licana recu perada per Maqu ivel. L‟ escriptor f rancès,
persegu i t
du rant
repu b licana,
a
l‟ etapa
prim ers
del
jacob ina
segle
de
de
la
Mill,
convenció
és
sím b ol
e m b lem àtic d‟ u n ab ans i després en dif erenciar ent re la
dem ocràcia dels antics i la dels m oderns, def inint a partir
d‟ aqu esta distinc ió la qu e tindr ia qu e ser la llib erta t dels
m oderns. I certam ent, sem b la que els tem ors de Mill de
c om no s‟ ha d‟ entendre la dem ocràcia ni la llib ertat es
c onf irm en
dif icu ltaran
per qu è
el
circu m stàncies
desenvolu pam ent
socio - polí tiqu es
d‟ una
democràcia
delib erativa del tipu s qu e def en sava Mill. Segons ell, el
perf eccionam ent del sistem a dem ocràtic es b asava en dos
pilars f onam ental s: ( 1) el control d el sistema polític i ( 2)
l‟ extensió del deb at pol ític a l‟ àm b it de la so cietat civil, de
les seves institu cions socials i econòm iqu es. Mil l, per tant,
é s contrari a la te si lib eral d‟ u n in dividu i d‟ u na societat
c ivil al m arge de la po líti ca perqu è segons Mill és a través
de la discu ssió política qu e l‟ individu esdevé conscient de
pertànye r a u na gran com u nitat ( és la discu ssió la qu e fa
c om u nitat, no el sentim ent encar a qu e aqu est, tam b é,
their great orators deemed best calculated to act with effect on their understanding and will.‖
Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 411
172
pu gu i
desenvolu par - s e ) 226.
d‟ aqu esta
indif e rència
Per
al
p olítica
lib eralism e
e staria
en
el
la
lím it
m ilitant
def ensa de la pròpia priva citat pro cu rant redu ir el m àxim
el
p rota gonism e
de
l‟ estat,
i
sob re tot,
deixan t
b en
e stab lerta la separac ió entre indi vidu – s ocietat civil – i
e stat. En això els lib erals s‟ apropen a la f orm u lació de
Hob b es sob re el qu e és la llei i l‟ estat, u na llei f orta,
protector a
de
privacitat
i
propietat
m entre
qu e
Mill
s egu eix la tradi c ió locke ana d‟ u na societat civil f orta i
c reativa tam b é en l‟ exercici de la seva inf lu ència sob re
l‟ estat. Qu an en el transcu rs del segle XIX, el socialism e i
e n particu lar el m arxisme dispu ta l‟ hegem onia ideològica
al lib eralism e, es centrarà el deb at en el reb u ig de la
dem ocràcia
lib eral
per
inau tènti ca
denu nciant
l ‟ estat
lib eral com u n estat de dom inació de classe, per tant u n
e stat al servei d‟ u na m in oria i d enu ncian t la m an ca de
c ontingu t de la pretesa neu tralitat de l‟ estat. L‟ experiència
real del m a rxism e en els païso s sota r egim socialista
du rant el segle XX tra nsf orm a aqu esta percepció d‟ u n
lib eralism e estatista. El lib eralism e es perceb rà com la
doctrina i el siste m a políti c qu e posa lím its a l‟ estat m entre
qu e el m arxisme i socialism e acab à sent identif icat am b
l‟ estat totalitari, reaf irmant - se així el d escrèdit de la
política. En aqu esta tensió, els esdevenim ents històrics del
darrer qu art del se gle XX, f i nalm ent, en resu lten els ef ectes
226 C. Pateman. 1999, pàg 33.
173
doctrinal s de ref orçar la vincu lació de la dem ocràcia am b
e l lib eralism e, la qu al cosa no d eixa de ser paradoxal,
perqu è u na i altra parteixen d‟ una consideració inicial
dif erent sob re el valor de la política. La dem ocràcia
representativa ha esdevingu t f inalm ent dem ocràcia lib eral
i es perceb u da com l‟ ú nic sistem a dem ocràtic possib le 227.
Els
teòri cs
lib erals
des
dels
any s
70‟ s
insisteixen
en
c om pletar des d‟ u na perspectiva ètica no j a la legi t im itat
del lib eralism e econòm ic sinó la po ssib ilitat del lib eralism e
dem ocràtic 228. Però al m ateix tem ps, la desf eta del discu rs
ideològic m arxista qu e denu nciava la dem ocràcia com a
dem ocràcia
“f orm al”,
vincu lada
a
les
experiències
distorsio nades dels s ocialism e “real”, deixa m és cam p per
a u na ref lexió sen se m enys constric cions des de dins de les
pròpies f iles lib erals; sense les u rgències de la conf ron tació
am b el m arxisme. És en aqu est context qu e determ inats
portaveu s inicien u na ref lexió qu e situ a el deb at en u na
reconsideració
dels
argu m ents
com unitaristes ,
de
227 G. Sartori, La democracia después del comunismo. Madrid: Alianza. 1993.
228 Requejo explica com liberalisme i democràcia intenten articularse, ―... un Estado liberal
no tiene más remedio que ser un Estado de derecho, mientras que esto no es necesario para un
Estado democrático que no parta de los principios organizativos liberales. Es en este sentido
que podemos afirmar que la democracia liberal no tiene ninguna vocación de convertirse en
democracia política. Es decir, no tiene ninguna vocación de ma ximizar su dimensión
democrática estricta. Más bien al contrario, la democracia liberal se erige como un sistema
alternativo frente a todos los intentos de construir una de mocracia política «verdadera». La
democracia liberal supone, pues, una articulación de dos perspec tivas distintas, v corno tal
remite al terreno empírico, al ámbito práctico, en el momento de concretar cómo se articulan
los valores v procedimientos de ambas perspectivas de modo que nin guna de ellas anule a la
otra.‖ F. Requejo. 1990, pàg. 91.
174
dem ocràcia
parti cipativa
i
f ina lm ent
de
la
tr adició
repu b licana. 229
I és en aqu est nou context qu e les aportacions de Mill
prenen
u na
rellevància
paradigm àtica
per
a
u na
dem ocràcia escind ida entre la p or a la p olít i ca i l‟ ap osta
per la política. Mill su ggereix des de la distànci a d‟ u n
s egle i m ig interessants consideracion s, no tant sob re les
proposte s concretes qu e aporta – sob re su f ragi, rol del
parlam ent i de l‟execu tiu com per els su ggerim ents sob re
e ls problem es i les dificu ltats respecte la democràcia
representativa.
En b reu , seria dir, en prim er lloc, q u e la desm itif icació de
les dem ocràcies com a “dem ocràcies directes” han qu edat
per a la històri a; en segon lloc , qu e la “dem ocràcia
representativa” pa ssa a ser considerada no en oposici ó a l a
“dem ocràcia part icipativa ” sinó c om a co m plem entària 230.
L‟ interès de Mill per la “dem ocràcia clàssica” ja nom és
s erveix per delim itar du es orientaci ons dif erents en el seu
m om ent,
qu e
poc
ten en
qu è
veu re
am b
aqu elles
dem ocràcies reals a les q u e f a referència, u na pol i tei a a
l‟ estil atenenc o u na altre a l‟ estil espartà. Mill es d eca nta
229 Vegis com a exemple l‘obra de Thiebaut, en particular Vindicación del ciudadano (1998)
on l‘autor centralitza tota la discusió sobre la ciutadania en el triple pol de liberalisme,
comunitarisme i republicanisme: ―... en el campo liberal, y como pronto se mostró en
declaraciones explícitas de Rawls y de Ronald Dworkin, no se entendía que la tradición
liberal pudiera alejarse tampoco del republicanismo cívico, terreno, pues que se està
convirtiendo en lugar de encuentro – si no todavía de combate – de teorizaciones inicialmente
contrapuestas ...‖ C. Thiebaut. Vindicación del ciudadano: un sujeto reflexivo en una
sociedad compleja. Barcelona: Paidós, 1998. pàg. 42.
230 N. Urbinati. 1998.
175
“pedagò gicam ent” pel m ite de la dem ocràcia atenenca, a la
qu e incorpora la perspectiva d‟ u na epistem ologia m oderna,
anti - dog m àtica i anti - m etaf ísica. És la dem ocràcia de la
retòrica, de la parla, de la com u nicació en ta nt qu e acció en
procés i qu e vinc u la la com u nitat. I el paper de l‟ edu cació
é s f onamental.
A b ans
s‟ ha
dit
qu e
Mill
i
R ousseau
coincideixe n
en
l‟ edu cació cívica, tam b é és cert qu e dif ereixen en l‟ ab ast
dels
ob jectiu s
d‟ aqu esta.
Coincideixen
els
dos
qu e
af avoreix la identif icació de l‟ inte rès comú i la priorit zació
de
l‟ espai
pú b lic;
dif ereixen
en
qu è
per
a
R ou sseau
l‟ edu cació cívica és la m anera d‟ arrib ar al consens, a la
u nanim it at, m entre, per a Mill, és el desenvolu pam ent
d‟ u na intel· ligència crítica i en el seu desenvolu pam ent
l‟ extens ió
R ou sseau
del
coneixem ent
l‟ edu cació
entre
cí vica
és
els
ciutadans.
polí ti ca
Per
a
d‟ hà b its,
s ocialitza dora, i per tant , el b on ciu tadà no cal qu e
posseeixi grans coneixem ent s científ ics per a ser un b on
c iu tadà; en Mill i ntel· ligè ncia, ciè ncia i po lític a res ponen a
u na
condició
com u na
a
tot s
els
individu s,
u na
c aracterística de l‟ època, qu e és l‟ activitat ref lexiva 231 – a la
231 ―... the end of education is not teach, but to fit the mind for learning from its own
conscoiusness and observation... As the memory is trained by remembering, so is the
reasoning power by reasoning: the imaginative bi imagining; the analytic by analysing; the
inventive by finding out‖. Mill. On Genius. CW. I. pàg. 338.
176
qu e hi tenen u n a ccés individu alm ent dif erent per les seves
c ondicio ns b iogràf iqu es que inclou les m otivacionals 232.
P er a Mill, la d em ocràcia representativa pot lim it ar el
perill de la tirani a “dels m és”, de “l‟ opini ó pú b lica”, i de
les m inories qu e pretenen a poderar - se de l‟ interès general,
i això, se m pre qu e es tingu i n en com pte les condicion s am b
les
qu als
parlam ent
s‟ estab leix
no
po t
ser
l‟ interès
u na
gen eral.
volu ntat
L‟ assemblea
ge n eral
o
acab ada,
plenam ent def ini da i ú ltim a, i tam poc la decisió d‟ u na
m ajoria. Cal qu e sigu i l‟ assem b lea de tots, l ‟ assem b lea de
la divers itat. L‟ in terès com ú sorgirà no per la im p osició
d‟ u n gru p sob re altres sinó de la discu ssió i de l‟ expressió
ref lexiva dels inte ressos de cada ind ividu i de cada gru p.
A parer de Mill , du es són les a m enaces contra la jove
dem ocràcia. U na, els interessos de classe en la m esu ra qu e
aqu ests pu gu in organitzar - se de mane ra excloent; i, aqu í,
és
tan
pernicios a
la
classe
obrera
com
les
classes
terratine nts o la dels grans propietaris. La segona és
l‟ opinió pú b lica b asada en u na cultu ra dels preju dicis 233.
Mill
pa rla
de
l‟ opini ó
pú b lica
com
d‟ u na
entitat
c onsolid ada qu e pot tr aslladar - se f àcilment de l ‟ àm bit
232 Thompson segueix desconfiant de Rousseau: ―The goal of civic education is not only the
creation of a public-regardin spirit – el cas de Rousseau - but also the development of critical
intelligence and extensive knowledge in citizens.‖ Això, als ulls de Thompson fa ―més‖
liberal a Mill. D. Thompson. 1976., pàg. 47-49.
233 ―Mill distinguishes two broad kinds of majority tyranny. First, what may be called
political tyranny of the majority occurs when a majority of the electorate or the legislature
enact laws or adopt policies against the general interest… Second, social tyranny takes place
when de majority act through public opinion to impose their own beliefs and values on
society.‖ D. Thompson. 1976, pàg. 69.
177
s ocial al polític en el seu poder de conform ar majories
polítiqu e s dem ocràtiqu es. 234
Dos
anys
ab ans
de
ser
pu b licat
Consi derati on
on
Representat i ve Governm ent veia la llu m el f am ós assaig
m illeà O n Li b ert y. En aq u est, la pitj or a m enaça contra
l‟ individ u no és n om és la dem ocràcia de pos sib les m ajories
parlam entaries, sinó l‟ opi n ió pú b lica del pre ju dici, de les
c reences sectàries i dogm àt iqu es que es projectarà sob re el
parlam ent. L‟ agent am enaçador, en aqu est cas, no és u na
ins tància política sinó social.
235
En aqu esta preocu pació qu eda ref lectit el f et de qu e el
prob lem a
no
és
nom és
de
“llib ertats
negatives”,
de
llib ertat respecte del pode r, de no i nterf erència del g overn
vers l‟ individu , sinó de ll i b ertat en term es de no dom ina ció
qu e
inclou
qu alsevol
in stància,
sigu i
aqu esta
social,
e conòm ica o polít ica. I si algu n agent constitu eix el pitjor
e nem ic per a la dem ocràcia aqu est és per a Mil l, sens
du b te, el sectarism e de l‟opinió p ú b lica, am enaça tant o
m és f ormidab le qu e qu alsev ol altre i m aginab le o conegu da
al llarg de la hi stòria. S egons M ill aix ò és així perqu è
l‟ opinió pú b lica, respon a allò qu e ell anom ena “principi
234 ―Faith in public opinion, says M. De Tocqueville, becomes in such countries a species of
religion, and the majority its prophet‖. Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II).
CW. XVIII. 1977, pàg. 179.
235 ―la tirania de l‘opinió i dels sentiments prevalents. contra la tendència de la societat a
imposar, per altres mitjans que la legislació penal, les seves pròpies idees i pràctiques‖. Mill.
Sobre la llibertat. Barcelona: Laia. 1983, pàg. 46.
178
psicològi c d‟ ordre pràctic” 236, consistent en qu è la condu cta
individu al qu eda sotm esa a ella. No estranya alesh ores el
desànim
qu e
arrib a
a
transm etre
les
conseqü ències
d‟ aqu est principi qu an af irm a que qu i té el poder és
aqu esta opinió p ú b lica 237. T an t pel qu e f a al prin cipi
psicològi c pràctic com l‟ afirm ació qu e l‟ opinió pu b li ca és
la qu e governa tenen avu i plena r essonància s ob re la
m anera en com es desenvolu pen l es dem ocràcies lib erals
actu als.
L‟ ob jectiu , per tant, és b arrar el pas al principal enem ic. Es
tracta de crear la “f orça social” sob re la qu e ha de ser
c onstru ïda
l‟ assem b lea
política
disposada
a
vèncer
i
c ontrarestar l‟ am enaça de la tirani a de l‟ opinió pú b lica.
Les com petències de l‟ assem b lea de dipu tats són, a m és de
les de “controlar ”, la d‟ enriqu ir el deb at sob re l‟ interès
c om ú .
L‟ assem b lea
és
u na
institu ció
on
s‟ expressen
lliu rem ent els d if erents in te ressos particu lars, on es deb at,
es
discuteix 238,
es
delib era;
ju ntam ent
am b
aquestes
c om petències n‟ hi ha altre s de caire m és “controlad or” com
236 ―el convenciment en l‘esperit de cadascú que tothom hauria d‘obrar com ell i com aquells
amb els quals simpatitza els agradaria que obrés‖. Mill. Sobre la llibertat. 1983, pàg. 47.
237 ―En el camp de la política és gairebé una banalitat afirmar que ara és l‘opinió públi ca la
que governa el món‖. Mill. Sobre la llibertat. 1983, pàg. 123.
238 ―...the Parliament has an office, not inferior even to this in importance; to be at once the
nation's Committee of Grievances, and its Congress of Opinions; an arena in which not only
the general opinion of the nation, but that of every section of it, and as far as possible
of every eminent individual whom it contains, can produce itself in full light and challenge
discussion; where every person in the country may count upon finding somebody who speaks
his mind, as well or better than he could speak it himself- not to friends and
partisans exclusively, but in the face of opponents, to be tested by adverse controversy ...‖
Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 432.
179
s ón les d‟ intervenir 239 i sancionar, en sen tit p osit iu i
negatiu , les actu acions de les altres instànc ies del poder :
l‟ execu tiu i l‟ adminis tració .
3.4. El pri nci pi de qual i t at en l es i nst i t uci ons en una
democràci a represent at i va
En el cap ítol de re f orm es concretes és evident qu e aqu estes
e scapen
al
m odel
de
dem ocràcia
qu e
f inalm ent
es
generalit zarà. La present ació i a r gu m entació les of ereix
Mill a Consi derati on on Represent at i ve Governm ent . Patem an
les ha i nterpreta t af irm ant “qu e hi ha u na pro f u nda
am b igü itat
entre
participa cionista
els
i
f onam ents
alg u nes
de
de
les
la
seva
seves
teoria
propostes
pràctiqu es” 240 m entre q u e Tohm pson 241, vistes des de la
glob alita t
de
l‟ ass aig
on
anal itza
Co nsi derati on
on
Representat i ve Governm ent , hi apreci arà l‟ intent no se m pre
af ortu nat de com patib ilitz ar el “pr incipi de particip ació”
am b el “principi de com petència”.
239 ―Instead of the function of governing, for which it is radic ally unfit, the proper office of a
representative assembly is to watch and control the government: to throw the light of
publicity on its acts: to compel a full exposition and justification of all of them which any
one considers questionable; to censure th em if found condemnable, and, if the men who
compose the government abuse their trust, or fulfil it in a manner which conflicts with the
deliberate sense of the nation, to expel them from office, and either expressly or virtually
appoint their successors,…‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX.
1977, pàg. 432
240 Pateman prefereix remarcar les ambigüetats: ―... there is a profound ambiguity between
the participatory foundations of his theory and some of his practical proposals ...‖ C.
Pateman. 1999.
241 Sobre l‘equilibri milleà entre el principi de competència i el principi de participació
veure D. Thompson. 1976.
180
Des de la lectu ra qu e es f a de Mil l en aqu estes pàgin es, les
proposte s de ref orm es concretes inherents a la seva teoria
d‟ u n “go vern rep resentatiu ” cal considerar - les tenint en
c om pte tres aspectes princ ipals, el prim er, la denu ncia del
qu e no f u nciona de la de m ocràcia angl esa del m om ent, ( a)
del seu sistem a b icam eral –parlam e nt i cam b ra dels Lords –
qu e ho s ón respe ctivam ent per rep resentació de m ajories
( parlam ent) i de control v italici pe r part d els estam ents
nob iliari s ( cam b ra dels Lords) ; ( b) u n govern execu tiu
s u b ordina t a les m ajories parlam entàries i en oca sions
c ontrola dor del parlam ent; ( c) i un aparell adm inistratiu
s u m am ent
b u rocratitzat
i
clientelista;
el
segon,
les
proposte s de ref orm es per a l‟ increm ent de la qu alitat de la
del sistem a representatiu a partir de les condici ons i
e xperi è ncia concretes històriqu es 242; i el tercer, abordar
aqu estes
ref ormes
tenint
en
com pte
les
condicions
s ociològi qu es empíriqu es del m oment, és a dir, els gru ps
s ocials qu e com posen la societat. Els tres aspectes es
c om plementaran
en
l‟ ob jectiu
d‟ u n
sistema
políti c
c om petent, partic ipatiu i d e qu alitat.
242 ―Algunas de las instituciones mas características de la democracia moderna, incluido el
propio gobierno representativo, no fue ron el mero producto de un razonamiento abstracto
sobre los requisitos que debía cumplir un proceso democrático sino que derivaron de
modificaciones específicas sucesivas de instituciones políticas ya existentes. Si solo hubieran
sido el producto de los propugnadores de la democracia, que trabajasen basados
exclusivamente en esquemas abstractos sobre el proceso democrático, posiblemente los
resultados habrían sido distintos.. .[pero] ... el gobierno representativo no se insertó en la
idea democrática simplemente a raíz de la inercia y de la familiaridad con las instituciones
existentes. Quienes emprendieron la labor de modificar esas instituciones sabían muy bien
que, para aplicar la lógica de la igualdad política a gran escala del Estado nacional, la
democracia "directa" de las asambleas ciudadanas debía ser reemplazada por (o al menos
completada con) un gobierno representativo. Esto se observó en repetidas oportunidades,
hasta que pudo darse por sentado como algo obvio, como hizo Mill...‖ R.A. Dahl. 1992, p àg.
261.
181
El to escollit per Mill m entre va desgranant le s seves
proposte s no és tant el de f er el dictat exacte i precís de les
m ateixes sinó el d‟ anim ar a u na discu ssió per a la ref orma
de les ma teixes. És en aqu est to qu e inicia Mill el seu
assaig de 1861 sob re el “govern representatiu ”. E n les
s eves prim eres pàgines dem ana que lib erals i conservadors
s u perin les seves “m itges veritats” per després passar a
reb u tjar les f ormes “f alses” de dem ocrà cia i apu ntant de
f orm a pràctica u nes ref orm es qu e tindra n com a principi
general el d‟ assegu rar la qu alitat del govern representatiu .
T enint p resents els f onam ents de la seva teoria d‟ u na
dem ocràcia representativa, el qu e cal ara, segons Mi ll, és
posar - los en pràctica discutint qu in a seria la m illor m anera
d‟ organit zar
e xecu tiu ,
aqu esta
segona
dem ocràcia
cam b ra,
inevita b le
adm inistració
( parlam ent,
i
processos
e lectorals) procurant qu e no traeixi els tres principis
generals
de
com petència,
p articipaci ó
i
q u alitat
delib erativa.
3 . 4.1. E l P arlam en t i l ’ exec ut i u
La recerca de l‟ equ ilib ri entre els tres principis s‟ aprecia
e n el desenvolu pam ent de les principals i nstitu cio ns de
poder. Sob re el Parlam ent, per exem ple, Mill no volia
c onf erir a l‟ assem b lea com petències d‟ execu ció política,
adm inistrativa o l egislativ a , sinó com petències d‟ institu ció
182
c onsu ltiva, delib erativa i de contr ol de l‟ execu tiu , perqu è,
e l prob lem a, insisteix Mill, no és ta nt qu e el po b le go verni
– dem ocràcia directa o representació de m ajories – si nó que
el
pob le
s‟ assegu ri
un
b on
g overn
i
u na
m anera
d‟ aconsegu ir - ho és f ent qu e el “b on ” govern conegu i qu è és
e l qu e vol el pob le 243. Si el parlam ent és el lloc on ha de ser
discu tit qu in és l‟ interès general de la societat, i si en
aqu est lloc hi esta n els m és capaços, m és val no con ta m inar
aqu ests de b ats amb m esu res execu tives.
P er a Mill la idea d‟ u n sistem a polític racional com porta,
no nom és la coherència lògica del m ateix i l‟ adequ ació
lògica
entre
m itjans
i
fins
( com petència) ,
sinó,
m olt
im portan t, qu e el m ateix sistem a sigu i racional en l ‟ altre
s ignif icat qu e recu ll el term e i qu e é s def initori de l a seva
c oncepció d‟ u na com u nitat polít ica; això és, qu e sigu i u n
s istem a ref lexiu i discu rsiu.
Mill, s‟ h a vingu t def ensant, enté n qu e societat civil i
“estat” o sistem a polític estan ínt im am ent vincu l ats. No
dib u ixa entre aqu ests dos un f rontera nítida s inó m és aviat
tendeix
a
considerar - los
com
una
ú nica
realitat.
El
parlam ent és el lloc on m illor s‟ exem plif ica u na m anera
c ol· lectiva de viure perquè f ixa les regles de relació dins
d‟ u na organitzaci ó h u m ana qu e és la m és representativa
243 ―The idea of a rational democracy, escriu Mill, is, not that the people themselves govern,
but that they have security for good government. This security they cannot have, by any other
means than by retaining in their own hands the ultimate con trol. If they renounce this, they
give themselves up to tyranny‖. Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I), C.W.
XIX. 1977, pàg. 71.
183
del sistem a social glob al. Per tan t, am b l ‟ assignació al
parlam ent de tasqu es delib eratives – es r ecorda aqu í de
recerca de l‟ interès general – el qu e expressa Mill és el qu e
c onsidera la f orma de vida per excel· lència d‟ u ns individu s
qu e tenen interessos per protegir, aqu esta és “la f orma de
vida delib erativa”. Mill assigna altr es rols com plem entaris
al parla m ent igu alm ent rellevants com són el respecte al
pob le
com
a
poder
su prem
i
legitim ador,
i
el
rol
d‟ institu ció peda gògica i terapèutica, en el senti aqu est
ú ltim , de su peradora del s conf lictes socials. Per a Mill
aqu est parlam ent tindr ia l a virtu t de qu e no estaria sotm ès
als discursos d‟ allò qu e és “políti cam ent correcte” ni els
s eu s
mem b res
serien
“m eres
prolongaci on s
dels
seu s
partits polítics com petitiu s”, sinó qu e sob resortiria la
individu alitat recolzada en la ine xistència de lím it s a la
llib ertat d‟ expressió de les pròpies opinions. E n això
c onsistiri a l‟ acció terapèu tica i pedagògica de la parau la en
e l discu rs.
L‟ assembl e a de dipu tats es converteix en u na capsa de
ressonància dels interessos i anhels de la po b lació, u n lloc
on contr astar les dif erents opinio ns, tam b é u n lloc on es
donaran a conèix er aportacions d‟ esperits genials, p otser.
En el pa rlam ent, les cl asses socials, les f orces socials s‟ hi
trob en per def ensar el seu s interessos i sob retot per
e xpressar - los. Per a Mill, decidid am ent, és su perior la
184
delib eració qu e l‟execu ció i la legislació, ja qu e la llei i els
governs
en
l‟ escala
de
valors
estan
sotm es os
a
la
delib eració. A ixí, per a Mill, ni el poder execu tiu com
tam poc el legislatiu poden derivar directam ent de la
institu ci ó parlam entària o n estan r epresentades les f orces
s ocials perqu è el qu e cal assegu rar és la qu alitat del procés
delib eratiu am b la seva independència 244.
R especte de l‟ execu tiu Mill es m ostra “ref lexiu ” i tam bé
avalu atiu respecte dels procedim ents qu e estan em prant
les
democràcies
anglesa
i
nord - am ericana.
A f irm a
la
im portàn cia del control pa rlam entari sob re l‟ execu tiu però
c onsidera q u e no ha de ser la seva principa l tasca, sem pre
qu e la “cu ltu ra política” a l a qu e es f eia ref erència ( el nu cli
de
la
seva
f ilosof ia
política
“r epu b licanista”)
s‟ hagi
generalit zat su f icientm ent. El crite ri és u nes instit u cions
polítiqu e s qu e respectin el p rincipi d‟ independència entre
e xecu tiu i parlam ent. L‟aspiració de Mill és assegu rar la
independ ència de les du es institu ci ons f ins al pu nt qu e el
nom enam ent
de
d‟ elecció,
per
l‟ electo rat.
ni
Seria
l‟ executiu
part
dir,
del
no
depengu i
parlam ent
parlam ent
i
ni
d‟ u n
per
electorat
procés
part
de
poden
f er
dim itir però no poden no m enar, si m és no directam ent. Els
procedim ents
emprats
en
les
dem ocràcies
per
als
244 ―… the head of executive must be elected by some agency entirely independent of the
representative body; or the body must content itself with naming the prime minister, and
making him responsible for the choice of his associates and subordinates‖ Mill.
Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg 428.
185
nom enam ents
f aciliten
c orru ptors
qu e
pel
fa
la
a
la
introdu cció
au tèntica
d‟ elem ents
natu ralesa
dels
ob jectiu s de les r espectives institu c ions. A q u ests serien el
principis ref lexiu s qu e aporta Mi ll i qu e té en com pte
alhora d e sospesar entre les dif erent m odalitats d‟ elecció
dem ocràtica dels sistem es vigents.
A ixí, sospesa pensant en l es possibles ref orm es immediates
e ntre la m odalita t b ritànic a d‟ elecció de l‟ execu tiu a través
del
par lam ent
am ericana.
o
la
A qu esta
f orm u la
darrera
presidencialista
of ereix
nord -
l‟ avantatge
que
desvincu la des del pu nt de vista dels procedim ents el
parlam ent i executiu en f er descansar el nom enam ent en
processos electorals dif erents dels qu e duen a anom enar
e ls representants a les cam b res parlam entàries. Però els
desavantatges
i m m ediates
les
fa
no tar
en
el
seu
pessim ism e sob re la provi sional i circu m stancial ed u cació
c ívica
del s
electors
i
la
rellevància
dels
recu rsos
m anipu latiu s de tota m ena dels qu e disposen els qu i es
pres enten, qu e tendeixen a convert ir el proc és electoral en
u na f arsa o espectacle. Mill està prou inf orm at sob re el
m odel am ericà i denu ncia el caràcter perso nalista de les
e leccions presidencialistes am ericanes les qu als serveixen
m és per ocu ltar el de b at p olític qu e no per a f avorir - lo, i en
c onseqü ència es convertiri a en u n perillós i nstru m ent en
m ans d‟ interessos partidist es.
186
De la mateixa m anera que desconf ia de l‟electoralisme
qu an aquest és converteix en el f actor destacat de la vida
política t am b é desconf ia de la representativit at entesa com
a delegació. El rep resentant no pot s er u n delegat dels seus
e lectors com tampoc, ja s‟ ha dit, ho ha de ser el gove rn
respecte del parlam ent. De la mateixa m anera qu e cal
trob ar
f orm u les
qu e
assegu rin
la
ind ependència
del
representant sense qu e es p erdi el c ontrol so b re el m ateix,
tam b é cal assegu rar la independència del representant i del
govern r especte del parlam ent . A m b u na llarga exp eriència
e n políti ca, Mill sap qu e la censu ra a l‟ executiu no sem pre
ob eeix a raons der ivades de l‟ interès general sinó a si m ples
c orrelacions de f orces polítiqu es en com petència. Se‟ l pot
c riticar a l‟ executiu i amb la crítica anu nciar la fi del
m andat qu an aqu est s‟ hagi com plert; se‟ l pot cont rolar,
però no o b stru ir l‟execu ció de la seva política 245.
En tot m om ent, en Mill es donen d u es lògiqu es dif erents,
la
de
la
delib eració
i
la
de
l‟ execució,
la
de
la
“com petència” qu e diria T ohm pson . La de la delib eració és
245 ―I will not affirm that it would at all times and places be desirable that the head of the
executive should be so completely dependent upon the votes of a representative assembly as
the Prime Minister is in England, and is without inconvenience. If it were thought best
to avoid this, he might, though appointed by Parliament, hold his office for a fixed period,
independent of a parliamentary vote: which would be the American system, minus the popular
election and its evils. There is another mode of giving the head of the administration as much
independence of the legislature as is at all compatible with the essentials of free government.
He never could be unduly dependent on a vote of Parliament, if he had, as the British Prime
Minister practically has, the power to dissolve the House and appeal to the people: if instead
of being turned out of office by a hostile vote, he could only be reduced by it to the
alternative of resignation or dissolution. The power of dissolving Parliament is one which I
think it desirable he should possess, even under the system by which his own tenure of office
is secured to him for a fixed period‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW.
XIX. 1977, pàg 525-526.
187
la qu e s‟ exerceix de s del parlam ent i tam b é en tots els
òrgans
anàlegs
l‟ aplicació
c onsecu ció
de
locals;
les
dels
la
de
línies
l‟ execu ció
d‟ acció
ob jectiu s
consisti rà
pertinents
segons
m arqu i
per
a
el
en
la
procés
delib eratiu . Per aqu esta dob le lògica hi ha tam bé dos
tem ps dif erents. En aqu est cas per a Mill é s pref erib le que
e l tem ps de l‟ execu tiu sigu i prèviam ent f ixat m arcant u n
c icle qu e no pu g u i ser obstacu litzat. En el s f onam ents de
delib eració - com petència
és
pref erib le
qu e
p u gu i
dissoldre‟ s el parlam ent m itjançant l a consu lta directa am b
e l pob le qu an aqu est parlam ent entri en u na dinàm ica no
de delib eració sinó de censu res partidistes. El perill prové
s em pre de les m inories inte ressades.
A qu est
au tonom ia
interpret ada
sin ó
de
l‟ execu tiu
estig u és
podria
sustentada
sob re
legitim it at qu e considera Mill pertinent, d‟ u na
ser
m al
l‟ ú nica
societat
qu e cerca el pro grés am b la su f icient co nsciència de la
im portàn cia de l‟estab ilitat requ erida i que aqu esta no
s igu i u na m ordassa per a la llib ertat. Extens ió del su f ragi,
institu ci onalitzac ió de la pu b licitat i de la transparència,
discu ssió, partici pació f in s on aqu esta és possib le 246; però
246 ―As between one form of popular government and another, the advantage in this respect
lies with that which most widely diffuses the exercise of public functions; on the one hand,
by excluding fewest from the suffrage; on the other, by opening to all classes of private
citizens, so far as is consistent with other equally important objects, the widest participation
in the details of judicial and administrative business; as by jury trial, admission to municipal
offices, and above all by the utmost possible publicity and liberty of discussion, whereby not
merely a few individuals in succession, but the whole public, are made, to a certain extent,
participants in the government, and sharers in the instruction and mental exercise derivable
from it. The further illustration of these benefits, as well as of the limitations under which
188
e ls m als qu e li són in herents no deixen d e preocupar - li.
Entre
altres
la
ignorà ncia,
la
incom petènci a.
U na
preocu pació qu e qu an s‟ ob lida el qu e entén per cu ltu ra
política, ha du t a les interpretacions d‟ u n Mill eliti sta o
paternali sta.
Ell ob serva qu e si b é el sistem a representatiu - democràtic
é s u n f re a les ru tines de la b u rocratització am b tot es les
ne f astes conseqü ències pol ítiqu es 247, no és m enys cert que
am b
la
institu cionalitz ació
del
sistema
de
m ajories
nu m èriqu es 248 aqu esta b u rocratització no po drà evitar - se:
la instau ració de l‟ egoism e, u n egoism e qu e en term es
parlam entaris serà l‟ egoisme d‟ u na clas s e 249.
P er aqu est m otiu insistei x en la necessitat de ref orçar
m ecanism es compensatori s qu e protegeixin les condicions
per a un desenvolu pam ent d‟ u na com u nitat polít ica no
b u rocràtica, ob liga a arb itrar m esures d‟ increm ent de la
qu alitat de la política, i , p er tant, dem ana descob rir,
they must be aimed at, will be better deferred until we come to speak of the details
of administration.‖ Mill, Consideration on Representative Government, C.W. XIX. 1977, pàg
436.
247 ―A bureaucracy always tends to become a pedantocracy. When the bureaucracy is the
real government, the spirit of the corps (as with the Jesuits) bears down the individuality of
its more distinguished members. In the profession of government, as in other professions, the
sole idea of the majority is to do what they have been taught; and it requires a popular
government to enable the conceptions of the man of original genius among them to prevail
over the obstructive spirit of trained mediocrity.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg 439.
248 ―Looking at democracy in the way in which it is commonly conceived, as the rule of the
numerical majority, it is surely possible that the ruling power may be under the dominion
of sectional or class interests, pointing to conduct different from that which would be dictated
by impartial regard for the interest of all.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg. 442.
249 ―... the greatest dangers, therefore, of democracy, as of all other forms of government,
lies in the sinister interest of the holders of power: it is the danger of class legislation; of
government intended for (whether really effecting it or not) the immediate benefit of the
dominant class, to the lasting detriment of the whole.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg 446.
189
atreu re, i f orm ar „els m illors‟ . Li convé al si stem a des del
m ateix „ interès com ú ‟ , del b é púb lic, evitar l‟ exclu sió dels
m illors al m ateix tem ps que evitar qu e aqu ests qu edin en
l‟ òrb ita de la cu ltu ra dels interessos indi vidu als 250. Mill
e stà pensant aqu í en la necessitat d‟ atreu re cap a les
posicions a l‟ em ergent clas se prof essional l ib eral qu e és la
qu e m és f àcilm ent pot e ntendre les regles del joc que
deriven d‟ aqu esta “convicció intel· lectu al” qu e reclam a
c om a cu ltu ra cívica.
En u na percepció plena m ent contem porània, criti carà el
s istem a dem ocràtic del qu al res b o pot esperar - se, qu an el
dem os signif ica n om és u na part de la pob lació, u n dem os
nu m èric; i sob retot qu an la cu ltu ra política no aspira
im pregnar aqu est dem os . Aqu est dem os su posaria introdu ir
e ls interessos egoistes, particu lars, i f acilitar la dem agògia
i l‟ oportu nism e dels qu i no tenen escrú pols; signif icaria
im posar u na legislació de classe. Ningú ha de ser exclòs,
però el sistem a té qu e apropiar - se dels m és prepara ts per
e levar el llistó d e la cu lt u ra polít ica d‟ u na societat. I,
insisteix,
l‟ am enaça
no
prové
tant
de
les
classes
treb alladores, amb m és dif icu ltats per apoderar - se del
„ govern‟ , com d‟ aqu elles classes molt m és preparades per a
250 ―A certain amount of conscience, and, of disinterested public spirit, may fairly be
calculated on in the citizens of any community ripe for representative government. But
it would be ridiculous to expect such a degree of it, combined with such intellectual
discernment, as would be proof against any plausible fallacy tending to make that which was
for their class interest appear the dictate of justice and of the general good‖ Mill.
Consideration on Representative Government. CW. XIX. 1977 pàg. 445.
190
aconsegu ir - ho, princ ipalm e nt de la qu e ell anom ena la
c lasse com ercial ( com m ercial cl ass ) .
3 . 4.2. L a class e comer c i al
La
classe
com ercial,
segons
Mil l
és
un
ef ecte
de
la
c ivilitzac ió ( de la cu ltu ra m aterial) i no de la dem ocràcia
c om havia su posat T ocqu eville. É s u na apreciació m olt
im portan t perqu è m ostra f ins a qu in pu nt el pensam ent de
Mill s‟ aparta del pensam ent lib eral en la seva prolongació
dem ocràtica. L‟ in terès d‟ aqu esta classe “qu e no és un
e f ecte de la dem o cràcia”, el def ineix com “ self - interest”, i
s ‟ im posa no per s er l ‟ interès de cada individ u sinó el d‟ u n
tipu s d‟ individu qu e té en el capita lism e la seva expressió.
A ixò no f a de Mill u n socialista perqu è per a ell no és
prob lem a l‟ em ergènc ia d‟ u n interè s qu e cerca el b enestar
individu al, el prob lem a és qu e aqu est inter ès dom ini i
e sdevingu i l‟ ú nic interès conf orm ant u na opinió pú b lica
qu e m onopolitzi l a veritat, f ins hi t ot qu an l a veritat ja no
té
les
dim ensions
transcendenta ls
i
dogm àtiqu es
del
passat. És el qu e T ocqu eville deno m ina “The hypoc risy of
lu xu ry” 251,
i
qu e,
com
es
deia,
el
f ra ncès
atrib u eix
e rròniam ent a la dem ocràcia. No hi ha cap m otiu d‟ elogi a
la posició dom in ant de l a “com ercial class” 252. És m és,
aqu est esperit, aqu esta opinió pú b lica no és exclu siva ni la
251 Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 193.
252 Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). C.W. XVIII. 1977, pàg. 195.
191
necessita
la
dem ocràcia,
és
un
signe
dels
tem ps
c ivilitzat oris, de la cu ltu ra m aterial 253. A qu esta classe és
u na m odalitat de l‟ am enaça de les m asses sob re l‟ individu ,
però no de les masses treb alladores sinó de les m asses
c onf orm ades per u na opi nió pú b lica qu e té en els valor s de
la com erci al cl ass la gu ia de la seva condu cta 254.
En realit at, el qu e pretén Mill és u n altra m odel de
c om u nitat pol ítica el qu al def ensa pot ser i gu alm ent ef icaç
per
als
propis
interes sos
indi vidu als 255.
Un
si stema
d‟ aqu est tipu s cal qu e sigu i def ensat - f ins hi tot m al gré l ui
- s ob re la b ase d‟ u n equ ilib ri qu e ob stacu litzi qu alsevol
m ajoria esclaf adora 256. A qu esta serà u na idea nu clear a Mill
qu e recorrerà tot el tractat i am b la qu e ens hi tornar em a
trob ar.
A rgu m entarà a f avor d‟ aqu esta m irada vigilant de qu e
qu an existeix u na per m anent con trastació d‟ opinions, es
253 ―The mere visible fruits of scientific progress in a wealthy society, the mechanical
improvements, the steam-engines, the railroads, carry the feeling of admiration for modern
and disrespect for ancient times down even to the wholly uneducated classes. Fo r that other
mental characteristic which M. De Tocqueville finds in America – a positive, matter-of-fact
spirit – a demand that all things shall be made clear to each man‘s understanding – an
indifference to the subtler proofs which address themselves to m ore cultivated and
systematically exercised intellects; for what may be called, in short, the dogmatism of
common sense – we need not look beyond our own country. There needs no Democracy to
account for this; there needs only the habit of energetic action, without a proportional
development of the taste for speculation. Bonaparte was one the most remarkable examples of
it ...‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II), CW. XVIII. 1977, pàg. 196.
254 ―The devil is not the preponderance of a democratic class, but of any class‖ Mill. De
Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 196.
255 ―What is requisite in politics for the same end, is not that public opinion should not be,
what it is and must be, the ruling power; but that, in orde r to the formation of the best public
opinion, there should exist somewhere a great social support for opinions and sentiments
different from those of the mass‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW.
XVIII. 1977, pàg. 198.
256 ―In all human affairs conflicting influences are required to keep one another alive and
efficient even for their own proper uses‖ Mill. Consideration on Representative Government .
CW. XIX. 1977, pàg. 439.
192
posen les condicio ns d‟ u n govern r epresentatiu en e l qu al
e s constru eix u na b ase social que def ensa la justícia i
l‟ interès com ú . El m és im portant és qu e cap interès de gru p
s ‟ im posi de m anera perm anent i he gem ònica; i qu e aqu ell
interès g eneral q u e coincideixi am b u n de particu l ar ho
s igu i
en
consciència
l‟ interès general
pú b lica
per qu è
coincideix
amb
257.
El qu e és im porta nt és l‟ in terès general no l a dem ocràcia.
Qu an Mill es declara dem òcrata ho f a am b reticències i per
e xigències civilitzatòries i sociològiqu es. A m b aqu estes
reticències assenyala el s eu reb u ig a la f o rm u la sim plista
qu e u neix „ sob irania popu lar‟ am b „ volu ntat de la m ajoria‟ .
La ignor ància i els interessos de gru p són f atals tant a la
llib ertat
individ u al 258
com
a
l‟ elab oració
de
l‟ interès
general, perqu è els interessos particu lars són nef astos si no
s ón situ ats en el context de l‟ int ercanvi d‟ opinio ns qu e
proporci ona la d elib eració pol ític a, im prescindib le tràm it
de qu alif icació. L a llib erta t, la dive rsitat, la individu alitat
s ón els valors clau s des dels qu e raonar u ns lím its a u n
s istem a qu e pot p osar - los i els estan posan t en perill, però
257 ―The reason why, in any tolerable constituted society, justice and the general interest
mostly in the end carry their point, is that the separate and selfish interests of mankind are
almost always divided; some are interested in what is wrong, but some, also, have their
private interest on the side of what is right: a nd those who are governed by higher
considerations, though too few and weak to prevail against the whole of the others, usually
after sufficient discussion and agitation become strong enough to turn the balance in favour
of the body of private interests which is on the same side with them.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 447.
258 ―It has been seen that the dangers incident to a representative democracy are of two
kinds: danger of a low grade of intelligence in the representative body, and in the popular
opinion which controls it; and danger of class legislation on the part of the numerical
majority, these being all composed of the same class.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977 pàg. 448.
193
aqu est valors no m és es m anif esten en sentit posi tiu qu an
intervene n en la “ cosa pú b lica”.
3 . 4.3. E l v o t: d ret i d eure
El taran n à repu b licà de Mi ll tor na a posar - se de m anif est
e n relaci ó al proc és e lectoral i al si stem a de votacion s en el
qu al tam b é introd u eix m esu res correctives qu e assegu rin la
qu alitat del procés. L‟ exigència de transparència i am b ella
de pu b licitat ( per allò d e la cosa pú b lica) du a Mill a
desconf iar
del
vot
secret.
Un
dels
seus
m és
íntim s
c ol· lab oradors, B ain, expr essa el desconcert propi i dels
s eu s
correligiona ris
qu an
Mill
proposa
les
votacions
pú b liqu es, i no secretes, al parlam ent. Es pref erible per a
Mill af ro ntar els perills d‟ u na vota ció no se creta – p erills
d‟ au tocensu ra,
de
com plicitats
–
qu e
no
les
secretes,
perqu è l‟ anonim at ju ga a f avor de les influ encies d‟ u na
opinió p ú b lica no polít ica, sense esperit „ pú b lic‟ i per tant
def orm adora. A m és a més, la seva proposta de su f ragis
„ qu alitatiu s‟ , és a dir, su f ragis en els qu e no tots els vots
valen igu al corrob ora la idea qu e un sistem a dem ocràtic de
qu alitat no com porta necessàriam ent la igu altat d‟ u n hom e,
u n vot.
Mill té d os argu m ents més pe r dem anar qu e el vot sigu i
pú b lic.
U n,
d‟ ordre
lògic - conceptu al,
l‟ al tre,
d‟ ordre
psicològi c i sob re tot pràcti c. A m b dós són rellevants perquè
194
il· lu stren com Mill encara u n dels g rans m ites sob re el qu e
e s constru eix el lib eralisme anglès, el de la privacit at 259.
El prim e r argu m ent és qu e els dip u tats, els representants
e scollits correspondran a aqu esta pu b licitat dels seu s vots
e n els pa rlam ent a m b u nes actu acions igu al m ent pú b li qu es,
m antindr an
ob ligacio ns
inconceb ib le
m és
íntegre
envers
que
el
els
les
seu
respecte
interessos
exigències
a
les
seves
generals 260.
de
pu b licitat
És
i
transparència no sigu in recíproqu es en la relació electors representants. La prof essió de diputat està tan carregada
del sentit del deu r e e nvers el pú b lic com el f et d‟ em etre u n
vot 261.
A m és, aqu esta ob ligació dels electes envers els electors i
dels electors envers els electes ( el vot el pensa Mill a la
m anera repu b licana com u n deu re, no com u n dret) ens
recorda el caràcter em inentm ent de servidors qu e tenen els
polítics envers la co m u nitat pol ít ica. A quest és un b on
argu m ent per tem perar les interpret acions elitistes de Mill.
No
ob lidem
que
existeix
ob lig ació
com partida
de
governan ts ( servei) i governats ( ob ediència) .
259 X. Arbós I S. Giner. La gobernabilidad. Ciudadanía y democracia en la
encrucijada mundial. México.: Siglo XXI 1993.
260 ―To be under the eyes of others- to have to defend oneself to others- is never more
important than to those who act in opposition to the opinion of others, for it obliges them to
have sure ground of their own‖. Mill. Consideration on Representative Government. CW.
XIX. 1977, pàg. 493
261 ―... It is strictly a matter of duty; he is bound to give it according to his best and
most conscientious opinion of the public good . Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977 pàg. 489.
195
El segon argu m ent sob re els avantatges del vot pú blic és
qu e donad a la con sciència dels electors, orie ntada m és als
interessos particu lars i egoistes dom inats per la irref lexió,
prob ab lem ent la pu b licitat f acilita rà la ref lexió, ju garan a
f avor d‟ una cu ltu ra política orientad a a la „ cosa pú b lica‟ 262.
A qu esta cu ltu ra política h a d‟ af avorir segons Mill q u e en
e l govern s‟ im posi u n criteri de q u alitat q u e exigeix u n
c onsens entorn a u nes norm es de m oralitat polít i ca qu e
predispo saran al s governants a prendre decisions qu e
tingu in c om a gu ia les necessitat s pú b liqu es ab ans qu e per
les priva des, u na m oralita t qu e és la qu e s‟ expressa en la
“convicció
intel· l ectu al”
a
la
qu e
s‟ ha
f et
ref erència
reiteradam ent i qu e anom enarà m oral it at const i t uci onal 263.
P erò qu in serà el criteri qu e
permetrà als electors ju tjar
l‟ acció política d els seu s representants?. Mill m atei x diu
qu e aqu est criteri es m olt dif ícil de trob ar i sob re tot de
262 ―...Everybody has two kinds of interests, interests which he cares for, and interests which
he does not care for. Everybody has selfish and unselfish interests, and a selfish man has
cultivated the habit of caring for the former, and not caring for the latter.‖ Mill.
Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg 444 i ―A great number
of the electors will have two sets of preferences - those on private and those on public
grounds. The last are the only ones which the elector would like to avow. The best side of
their character is that which people are anxious to show, even to those who are no better
than themselves. People will give dishonest or mean votes from lucre, from malice, from
pique, from personal rivalry, even from the interests or prejudices of class or sect, more
readily in secret than in public. And cases exist- they may come to be more frequentin which almost the only restraint upon a majority of knaves consists in their involuntary
respect for the opinion of an honest minorit y‖. Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg. 494.
263 ―... The very existence of some governments, and all that renders others endurable, rests
on the practical observance of doctrines of constitutional morality; traditional not ions in the
minds of the several constituted authorities, which modify the use that might otherwise be
made of their powers.‖ Mill. Consideration on Representative Government, CW. XIX. 1977,
pàg. 505.
196
f orm u lar positiva m ent 264 im possib le f ins i tot ; però qu eda
e l recu rs de qu e als dipu tat s se‟ ls hi ha recon egu t el qu e ha
f et palès la seva elecció: la seva su perioritat intel· l ectu al,
qu e
els
legitim aria
per
a
ser
elegits
però
no
per
a
dom inar 265.
És coherent Mil l qu an af irm a qu e si b é en el cu rs de l‟ acció
política
diària
un
representant
p ot
exig i r
llib ert at
i
au tonom ia respecte dels seu s elec tors sob re la b ase de qu e
e n totes les qü estions està m és preparat i dotat, igu alm ent
no és m enys cert qu e els electors poden exigir conèixer les
s eves accions i, en dissentir de l es qü estions polít iqu es
e ssencials, aqu ests electors tenen perf ecte dret de
privar-
los de la seva conf iança i ob ligar - los a dim itir. T ot i així,
Mill af ir m a qu e si tot el qu e s‟ ha estat dient so b re la
necessitat de crear u na f orça social sob re la es sostingu i
u na
acció
polític a
de
natu ralesa
delib erativa
no
ob té
resu ltats positiu s, aleshores, m és que m ai, els dipu tat s cal
qu e siguin au tòn om s respecte dels electors perquè serà
l‟ ú nica m anera de qu e pu gu in tenir cabu da i expressar
altres opi nions qu e els d‟ una opin ió pú b lica desinf orm ada.
264 ―How are they even to select him in the first instanc e but by the same standard? It will
not do to choose by mere brilliancy- by superiority of showy talent. The tests by which
an ordinary man can judge beforehand of mere ability are very imperfect: such as they are,
they have almost exclusive reference to the arts of expression ... what criterion remains to
them of the ability to govern well?‖ Mill. Consideration on Representative Government. CW.
XIX. 1977, pàg. 506.
265 ―Democracy is not favourable to the reverential spirit. That it destroys reverence for mer e
social position must be counted among the good, not the bad part of its influences ...
democracy, in its very essence, insists so much more forcibly on the things in which all are
entitled to be considered equally, than on those in which one person is entitled to more
consideration than another, that respect for even personal superiority is likely to be below
the mark.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 508.
197
3 . 4.4. L ’ed u caci ó : la s egona c ambra i l ’ admini st raci ó
Mill considera qu e l‟ edu cació té u na im portància capital en
aqu est context. És u na condició del tot necessària per
c onf orm ar el cos polític, l a com u nitat polít i ca cohesionada
a la qu e s‟ aspira. La pol i t ei a qu e descob rim en M ill es
s ostindri a
en
un
esperit
pú b lic
que
inclou
el
desenvolu pam ent d‟ u na intel· ligència crítica per part dels
c iu tadans 266.
L‟ edu cació és l‟ instru m ent per condiciona r i salvar a la
dem ocràcia
de
la
degradació
provocada
per
un
igu alitari sm e pervers, “ O n t ot s som i gual s, - escri u – t ots
hem de ser i gualm ent l l i ures, o i gualment escl aus ”
El
bé
pú b lic
al
qu al
aspira
Mill
és
u na
267.
f orm a
de
c oneixem ent el qu al f arà possib le la virtu t cívica. No es
tracta aqu í d‟ identif icar coneixem ent am b virtu t, el qu e f a
Mill és situ ar el coneixe m ent com u na condició de la
virtu t 268. E n això f a acte de p resència u na de les def inicions
c làssiqu es
de
repu b licanism e:
b ons
ciu tadans,
qu e
gau deixen de la igu altat ju rídica i qu e participen 269. Per
l‟ edu cació i els seu s resu ltat s és pot m esu rar el grau de
266 ―The goal of civic education is not only the creation of a p ublic-regardin spirit but also
the development of critical intelligence and extensive knowledge in citizens.‖ D. Thompson.
1976, pàg.47.
267 Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I), CW. XVIII. 57.
268 D. Thompson. 1976.
269 V. Camps. Paradojas del individualismo. Barcelona: Crítica, cop. 1993.
198
c iv ilitzac ió d‟ u na nació i m itjançant l‟ edu cació és possib le
harm onit zar u n sistem a que està desequ ilib rat.
Segons Mill, u n govern pot ser ju tjat des del criteri
d‟ ob servar
la
d‟ instru cció
d‟ aqu esta
seva
dels
capacitat
seu s
edu cació
d‟ au gm entar
ciu tadans.
estava
el
En
fu tu r
el
nivell
la
prog re ssió
d‟ una
dem ocràcia
au tèntica, f o rta i consolidada, qu e no su posé s u na nova
tirania, e n aqu est cas la de les m ajories nu m èriqu es.
T res exem ples de la importància de l‟ edu cació cívica
pensada en la ref orm a de l‟ estat els tenim en les seves
proposte s
d‟ u na
c ondicio ns
per
segona
accedir
cam b ra
a
delib erativa,
l‟ adm inistració
de
en
les
l‟ estat,
i
f inalm ent en la rellevància d‟ organitzar la vida política a
nivell loc al.
P el qu e fa a la segona cam b ra, es tracta d‟ u na m esu ra q ue
pretén evitar “els m als” de la dem ocràcia. Mill proposa
decididam ent la creació d‟ u na segona cam b ra 270 qu e sigu i
la institu cionalitz ació de tot el qu e s‟ ha anat dient f ins ara.
Es tracta d‟ u na institu ció q u e ha de ser u na garantia c ontra
les def orm acions, m anipu lacions qu e pu gu in deri var de
processo s electorals sense contin gu t delib eratiu 271. Seria
270 Segons Thompson, Aristòtil pensava la seva politeia en termes ―mixtes‖ entre demos i
aristocracia, Mill el que vol és assegurar un equilibri entre la participació i la competència.
D. Thompson. 1976, pàg. 95.
271 ―That there should be, in every polity, a centre of resistance to the predominant power in
the Constitution- and in a democratic constitution, therefore, a nucleus of resistance to the
democracy- I have already maintained; and I regard it as a fundamental maxim
of government.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg.
515
199
u na institu ció que incrementaria la descentralitzaci ó del
poder
i
accentu aria
la
im port ància
d ecisiva
de
la
intel· ligè ncia su perior 272 qu e en la seva opini ó , pensa , cal
qu e caracteritzi a la classe polít ica i qu e la dem ocràcia per
e lla sola no està e n cond ici ons de p oder assegu rar. Hi ha
e n Mill u na concepció m eritocràtic a de la p olítica q u e cal
c ontextu alitzar
en
u na
societat
qu e
és
pensada
viu
políticam ent en u na n ova era en qu è el coneixem ent és la
s eva característica f onam ental 273. Aqu esta segona cam b ra
c om plementària
inevitab l em ent
corregiria
és
pròpia
de
la
b ona
igno rància
part
dels
que
dipu tats
e scollits per su f ragi, seria en parau les de Mill, recon èixer
e l rol f onam ental en polí tica d‟ aqu ells qu i són els seus
líders na tu rals.
T am b é, aqu esta edu cació cívica, h au ria de ref lectir - se en
aqu ells qu e volgu essin accedir a l‟ a dm inistr ació, els qu als
hau rien de tenir u na f orm ació de tipu s hu m aní stic 274.
Interessa u na sòlid a i am plia f orm ació per damu nt de
272 Colomer tendéix a la tipificació formalista sense tenir en compte la dialògica quan
resumeix així la qüestió: ―el diseño de Mill solo es consistente con el supuesto de que la elite
cultivada careciera de fines propios en su condición de gobernante y actuara con
motivaciones altruistas...educar al pueblo promoviendo la participación hasta hacer
innecesaria su propio papel protector. ‖ J.M. Colomer. 1987; i l‘elitista a càrrec de A.S.
Kahan. 1992.
273 ―The deficiencies of a democratic assembly, which represents the general public, are the
deficiencies of the public itself, want of special training and knowledge. The appropriate
corrective is to associate with it a body of which special training and knowledge should be
the characteristics.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977,
pàg. 516.
274 ―About one thing the objectors seem to be unanimous, that general mental cultivation is
not useful in these employments, whatever else may be so. If, however (as I presume to
think), it is useful, or if any education at all is useful, it must be tested by the tests most
likely to show whether the candidate possesses it or not. To ascertain whether he has been
well educated, he must be interrogated in the things which he is likely to know if he has
been well educated, even though not directly pertinent to the work to which he is to be
appointed.‖ Mill. Consideration on Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 531.
200
c oneixem ents especialitzat s, perquè pel que f a a aqu ests
ú ltim s es d‟ esperar qu e l‟ individ u els adqu ireixi en la
pràctica de la se va prof essió. U ns f u ncionaris d‟ a qu esta
m ena són essencials en el projecte de crear u n estat capaç
de f er extensiva l „ edu cació i la inst ru cció polítiqu es entre
e ls seu s ciu tadans; u n e stat capaç de f orm ar ind ividu s
im pregnats de la m oralitat polí tica de la q u e s‟ ha parlat
ab ans. De totes m aneres, Mill n o pot dei xar de veu re
aqu ests prof essionals a la m anera de les altres prof essions
“lib erals”,
en
lligades
sab ers
a
a qu est
cas,
específ ics.
les
em ergents
Segu int
el
prof essions
m odel
d‟ u ns
prof essionals qu e en m olts casos tenen el seu prestigi per
la seva dedicació generacional f am iliar, el m odel ale shores
e l situ a a l‟ antiga R om a i a la m oderna Venè cia, totes dues
e xem ples de govern repu blicà 275 on el poder està b asat en
aqu estes
f am ílies.
D‟ aqu í
pr ové
la
interp retació
aristocràtica d‟ algu ns, com tam b é la pret esa sim ilitu d
platònica de la seva idea del b on governan t com el d‟ u n
governan t
savi.
Però
Mill
està
parlant
d‟ u na
“b ona
dem ocràcia”, expr e ssant - la així de m anera inequ ívoca com
u n sentim ent que com parteix tot a la com u nitat i d‟ u ns
275 ―The governments … of ancient Rome, and modern Venice, were of this character; and,
as all know, for ages conducted the affaires of those states with admirable constancy…‖.
Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I), CW, XVIII. 1977, pàg. 79.
201
procedim ents d‟ accés als càrrecs polí tics sota di f erents
m odalita ts de control 276.
El tercer del exem ples seria el desenvolu pam ent de les
adm inistracions
locals.
Cla ram ent
dif erenciades
han
d‟ estar les f u ncions i com petències de les a dm inistr acions
e statal i locals. Prenent nota d‟ al lò qu e és essencial en
l‟ ideari de Mill, el poder local té u na im portància capital
no tan t per les m atèries de les qu e s‟ ocupa com sob re tot
pels ef ectes qu e pot acon segu ir en l‟ àm b it de l„ edu cació
política de les m asses.
Mill és de la idea qu e el control del s f u ncionaris execu tiu s
locals
h au ria
de
recau re
d‟ algu na
m an era
sob re
els
c iu tadans de les localitats en qü estió, però n atu ralm ent no
pot espe rar - se ni desitjar - se qu e aqu est control sigu i
“directe” . Convé qu e en l‟ àmb it local s‟institu ci onalitzi
u na vida política anàloga a la qu e opera en l‟ àm b it estatal,
e l qu e vol dir qu e la vida local i provincia l s‟ ha de regir
per assem b l e es repres entatives les qu als han de tenir u na
b ase
electiva
el
m és
extensa
po ssib le.
Ref erint - se
als
im postos, sosté Mill qu e sigu in assu m its per la m ajoria de
la ciu tadania, evitant - se al m àxim la carrega im positora
indirecta ,
f ent
coincidir
l‟ extensió
del
su f ragi
am b
l‟ extensió dels im postos di rectes.
276 ―After mankind have out grown the child -like, unreflecting, and almost instinctive love
of country, which distinguishes a rude age, patriotism and public spirit, as a sentiment
diffused through the community, can only exist under a democracy‖ Mill. De Tocqueville on
Democracy in America (I). CW. XVIII. 1977, pàg. 87.
202
La vida política local - s ‟ ha af irm at - té u n s avantatges
e du cati us m és interessants inclòs qu e els qu e es pu gu in
donar
en
m odalita ts
l‟ àm b it
de
nacio nal.
participaci ó
R epassant
ciu tadana 277
les
en
di f erents
el
govern,
c om provem qu e a més de les derivades de la pròpia
llib ertat d‟ expressió i reu n ió, estari en en el cas de la vida
local la possib ilit at - aqu í no tan rem ota com en el cas
nacional - de ser elegit 278.
Mill assegu ra qu e en aqu esta esf era es dón a la possib ilitat
d‟ edu cació 279
de
la
ciu tadania
m itjançant
les
seves
possib ilit ats de participaci ó 280 a dif erents niv ells - sobre
tot, si co m pensa ell, no és u n àm b it amb icionat per les
c lasses su periors, intel· lectu alm ent parlant sinó més bé
ob jecte d‟ interès per part de les classes hum ils. La relació
277 ―Except by the part they may take as jurymen in the administration of justice, the mass of
the population have very little opportunity of sharing per sonally in the conduct of the general
affairs of the community. Reading newspapers, and perhaps writing to them, public meetings,
and solicitations of different sorts addressed to the political authorities, are the extent of the
participation of private citizens in general politics during the interval between one
parliamentary election and another. Though it is impossible to exaggerate the importance of
these various liberties, both as securities for freedom and as means of general cultivation, the
practice which they give is more in thinking than in action, and in thinking without the
responsibilities of action; which with most people amounts to little more than passively
receiving the thoughts of some one elseed.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg. 535.
278 ―...that books and discourses alone are no education – escriu; that life is a problem, not a
theorem; that action can only be learn in action‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in
America (II) CW. XVIII. 1977, pàg. 168-169.
279 ―…that what really constitutes education is the formation of habits; and as we do not
learn to ride or write, to ride or swin, by being merely told how to do it, but by doing it, so it
is only by practicing popular government on a limited scale , that the people will ever learn
how to exercice it on a larger‖. Mill. De Tocqueville on Democracy in America (I) . CW.
XVIII. 1977, pàg. 63.
280 ―A juicio de Mill, al brindar a todos la oportunidad de participar activamente en la vida
política, la democracia promueve....la independencia, la confianza en uno mismo y la
preocupación por la cosa pública....Supongamos que estamos persuadidos de que los adultos
deben poseer....capacidad para cuidarse de sí mismos....ser moralmente autonomos....actuar
en forma responsable....aceptar debatir libre y francamente con los otros....tiene la capacidad
potencial de desarrollar estas cualidades , y de que el grado en que lo hace depende de las
circuntancias que rodean su nacimiento y el medio en que se desevuelven.‖ R.A. Dahl. 1992,
pàg. 115.
203
e ntre les au toritat s centrals i locals cal qu e sigu i anàloga a
la de m estre i deixeb le. L‟ au toritat central, au toritat per
m èrits, donarà l es indicacions generals pertinents sense
b aixar als detalls però assessorarà en tot el q u e f aci f alta a
les locals. Si co nvé, int ervindrà directam ent qu an els
e rrors o la m anipu lació porti a perju dicar a les m inories o
a tercers f ora de la localit at. Mill r esu m eix aqu estes idees
af irm ant qu e m entre el pod er pot estar locali tzat - po dríem
dir- ne descentralit zat - el sab er cal qu e estigui centrali tzat.
Mill
s‟ esf orça
necessitats
de
per
aconsegu ir
l‟ acció,
de
l‟ equ ilib ri
l‟ execu ció
i
la
entre
les
igu alm ent
necessària delib eració qu e def ineix el b é pú b lic, l‟ interès
c om ú 281.
R ecapitu lant el qu e ha es ta t aqu est capítol, e n prim er lloc,
hem deixat estab lerta la possib ilitat d‟ u na interpr etació
repu b licana en Mi ll pel qu e f a a la def ensa de la centralitat
de l‟ esfera políti ca en la vida social. Si al capíto l 2 és
m ostrava el pensa m ent de Mill a pa rtir de ls esdevenim ents
històrics concrets posant de m anifest la rellevància de la
història en el desenvolu pam ent de les “ciències de la
s ocietat”, en aqu est capítol s‟ ha posat de relleu
dos
aspectes qu e tenen conti n u ïtat am b el darrer m encionat:
Mill treb alla la id ea d‟ u n interès com ú al qu al s‟ hi ar rib a
m itjançant el trà m it de la ref lexió social dels inte ressos
281 D. Thompson. 1976: l‘equilibri entre el principi de competència i el principi de
participació.
204
individu als, compartida pels ind ividu s am b interessos.
L‟ interès pú b lic l‟entén en dependència d‟ u n procés pú b lic
de
discu ssió,
delib erativa
i
és
recolzada
partidari
en
la
d‟ u na
repr esentació
p articipaci ó
de
t ots
a
increm entar m itjançant u n a enèrgica instru cció, edu cació
c ívica, f avorab le a la vivència política dels ind ividus
integrant s de la societat.
En segon lloc s‟ ha de ixat e stab lert en aqu est capítol, q u e la
c oncepció dem ocràtica m illeana és en els seu s trets m és
e specíf ics,
u na
dem ocràcia
sociològica,
instru m ental
i
històrica. Per a Mill, les f orm es democràtiqu es no són més
qu e u na optim it zació de la seva concepció di nàm ica de
l‟ organit zació social. E l qu e és rellevant en qu a lsevol
organitza ció és la generació qu alitativa d‟ idees i l‟ àm b it en
e l qu e es produ ir an el pr oporcion a la real itat soci ològica
històrica,
qu e en aqu est cas s‟ inclina p er les form es
dem ocràtiqu es.
En tercer lloc, ha qu edat posat de m anif est qu e Mill
anu ncia l ‟ error polític en c u rs de centrar am b exclu sivitat,
i per ai x ò m ateix ideolog í sticam ent, el deb at pol ític en la
disju ntiva individ u vs societat. Indi vidu i societat són dos
f enòm ens inseparab les d‟ u na realitat històrica ú nica qu e és
la de l‟ època m oderna a Eu ropa.
I en qu ar t lloc, s‟ h a m ostrat com les proposte s concretes de
ref orm a
de
les
instit u cions
persegu ien
un
ob jectiu
205
principal qu e era el de l‟ elevació de la cu ltu ra polí tica, i
per
tant,
s‟ af egia
nou
principi
als
ja
m encion ats
de
c om petència i participaci ó, i aqu est era el de qu alitat del
procés delib eratiu .
206
4 . La llibertat
S‟ ha argu m entat en el capítol an terior qu e la teoria de la
dem ocràcia
de
d‟ elab oració
Mill
de
est à
pensada
l‟ interès
com
general
un
a
ins tru m ent
partir
de
la
institu ci onalitzac ió de la particip ació i de la delib eració
del m ajor nom b re possib le d‟ individu s qu e reu neixin els
requ isits de la “convicció intel· lectu al” sobre com exercir
la vida p ú b lica, l‟ equ ivalent al qu e coneixe m com a virtut
c ívica; tam b é s‟ha argu m entat qu e el desenvolu pam ent
institu ci onal pro posat per Mill pretenia ser coherent a
aqu esta co ncepció delib erativa i havia estat pensat tenint
e n com pte la natu ralesa m ateixa de l‟ activitat pol ítica
s im b olitzada
per
l‟ esperit
de
la
pol i teia
clàssica,
i
preservant els tres princip is qu e són els de “com petència”,
“particip ació”
“qu alitat”,
-
als
adequ ades
c aracterístiqu es
que
es
referia
a
la
històriqu es
de
planteja m ent
el
b asava
antropol ògica
desenvolu pada
Mill
en
T hom pson 282 –
com plexitat
la
de
m odernitat.
en
la
u na
seva
i
les
A qu est
concepció
teoria
de
la
f orm ació del caràcter, la qual contem pla el s er hu m à des de
la dob le dim ensió – com a m ínim 283 – psíqu ica i social.
282 D. Thompson. 1976.
283 En aquests segle es posen les bases de l‘estudi de la ment en obres que Mill segeuix amb
atenció sobre la relació entre operacions mentals i organisme físic. Mill es referirà als
treballs del seu pare (James Mill, Análisis of The Phenomena of The Human Mind” ) als del
207
La nova cu ltu ra cívica a la qu e f a ref erència Mill dep èn de
l‟ encert d‟ aqu esta concepció ant ropològic a i tam b é de
l‟ anàlisi històric a . Per a Mill la dem ocràcia dels antics no
s erveix per als tem ps moderns, encara qu e no p er les
m ateixes raons q u e esgrim í Const ant. Les raons d‟ aqu est
ú ltim eren netam ent lib erals, és a dir, de garanti a de la
def ensa de la llib ertat ind ividu al en sentit negatiu i per la
idea d‟ una separació radical entre soci etat civil i poder
polític. D‟ haver -hi dem ocràcia en el sentit lib eral, aqu esta
c onsistiri a en el desenvolu pam ent dels procedim ents qu e
garantiss in en cad a m om ent qu e el poder po lític n o p ogu és
u ltrapassar els lí m its dels seu s deu res protectors sob re la
propietat i els drets civils. En canv i per a Mill, la r aó era
qu e no es podia pretendre reinstau rar la democràcia antiga
m ecànicam ent a l a m odernitat però sí i nspirant - se en el
m ite
de
l‟ esperit
partici patiu
i
delib eratiu ,
aix ò
és,
l‟ esperit de cercar la co nvivènci a dels individu s com a
c iu tadans com partint entr e tots el f u tu r de la “politeia”.
Entre u ns i altres s‟ ob ra l‟ ab isme de dues concepcions
antropol ògiqu es
radicalm ent
dif erents
com
tam b é
era
dif erent la consideració qu e els m ereixia la hi stòria.
L‟ an trop ologia d e Mill l‟ hem vista conf ig u rada per u na
e pistem ologia de caràcter em pirista qu e es desenvolu pa en
tots els fronts dis ciplinaris en consonància am b la irru pció
seu amic Bain, The Emotion and the Will, i els de H. Spencer, Principles of Psychology, entre
altres. Mill. System of Logic. CW. VIII, 1973, pàg. 852-853.
208
en
el
s egle
disciplin a
XI X
de
les
d‟ aquestes
ciències
darreres,
socials.
La
li
propo rcionat
ha
h i stòria,
l‟ argu m ent de la rellevància del co neixem ent, de les idees
c om a motor dels canvis estru ctu rals els qu als per a ell
qu eda clar són de caràcter ru ptu rista respecte de les
s ocietats
s u b versió
prem odernes,
de
l‟u n ivers
ru ptu ra
cu ltu ral
qu e
com ença
catòlic
am b
la
hegemònic
de
l‟ etapa m edieval. Es deia aleshores qu e per a Mill la
transició
necessitava
ser
com pletada
am b
l‟ elaboració
d‟ u na nova cu ltura com partida q u e es reflectiria en u na
actitu d individu a l generalitzada a la m anera del qu e
ano m ena
c onsistiri a
“convicció
en
qu è
intel· lectu al”.
tots
i
A qu e sta
cadascu n
dels
convicció
indi vidu s
assu m irien l‟ existència po sitiva d‟ u na esf era pú b lica en la
qu e tractar sob re els af ers de la societat i on dirim ir els
c onf lictes
d‟ interessos
elab orant
i
decidint
l‟ i nterès
general. Per aconsegu ir aqu esta consciència de po liteia hi
tindrà u n paper destacat l‟ edu cació cívica qu e és la que
f acilitaria qu e l es c onvicció s intel· lectu al s arrib essin al
m és gran nom b re d‟ individu s possib les. A qu esta cu ltu ra
c om partida no és altra q u e la f orm ació de l‟ hàb it de la
ref lexivitat. Es t r acta, com descriu a O n Geni us ( 1832) , de
c rear els hàb its de ref lexivitat en els individu s, hab itu ar los en la distància ref lexiva respecte de la im mediatesa
dels seus desigs i im pu lsos i tam b é dels interessos sectaris.
209
Amb
aqu esta
ref lexivitat
els
interes sos
origina ts
en
l‟ individ u adqu ireixen u n a dim en sió nova i p ode n ser
c ontrasta ts am b altres transf orm ant - se en interès com ú ,
interès general de la societat. A través d‟aqu est procés
inacab ab le, allò qu e era ab ans u n interès particu lar es
transf orm a en una aport ació qu e no pretén l‟ exclu sivitat
e goista n i reivind icar f igu rar com u na verit at inam o vib le
pera tot els ciu tadans.
A qu esta teoria de la dem ocràcia indisocia b le de la seva
c oncepció sob re l‟ interès general és la q u e dóna peu a
def ensar
aqu í
qu e
Mill
és
un
pensador
no
nom és
c ontinu a dor de la tradició repu b licana en la seva vessant
dem ocràtica – in t erès general dif erent a la m era agregació
d‟ interessos indiv idu als – sinó u n r enovador de la m ateixa
a
partir
de
les
noves
condicio ns
sociològiqu es
i
les
apo rtacio ns del sa b er hu m à iniciade s am b els natu rali stes i
m aterialistes de l a il· lu stració i co ntinu ade s pel m o vim ent
positivist a del segle XIX.
Coherent am b l‟ espe rit repu b licà de la seva teoria de la
dem ocràcia Mill d esenvolu pa la seva teoria de la llib er tat.
Si la se va teori a sob re la dem ocràcia ha estat ob jecte
d‟ incisives crítiques des de les ideologies aparegu des en el
s egle XI X, tam b é la seva teoria sob re la llib ertat que
desenvolu pa a O n Lib erty (1859) , ja des del m ateix mom ent
210
de la seva pu b licació 284, ha m erescu t com entaris adversos.
Fins i tot els seu s am ics i col· legu es tenien les seves
reserves sob re qu e pretenia Mil l am b On Li b ert y , amb
anteriori tat f ins i tot a la seva pu blicació. B ain, en l a qu e
es
coneix
com
la
prim era
b iograf ia
sob re
la
vida
intel· lectu al de Mill, escriu qu e l‟ am ic G rote 285 li confessà
les seves reserves pels com entaris qu e li havia f et Mill
s ob re els contin g u ts de l‟ assaig ( On Li b ert y ) qu an l‟ estava
preparan t. A qu ests com entaris anaven en la direcció de
vincu lar la llib ertat am b algu na m ena de control de la
c ondu cta indivi du al, u n co ntrol qu e u ltrapassava els lím its
c onsiderats adm issib les de protecció de la propietat i dels
danys di rectes sob re els individu s; era u n control q u e f eia
ref erència
a
f orm e s
de
viu re
i
de
condu cta 286.
A
c ontinu a ció, del qu e es tractarà és ju stam ent d‟ exam inar en
qu è consisteix aqu est control i qu ina relació hi ha entre
aqu est i la seva p reocu pació pel qu e pensa són els p erills
qu e am enacen la llib ertat dels in dividu s en les societats
m odernes. A través d ‟ aqu esta anàlisi de la teoria de la
llib ertat
desenvolu pada
per
Mill
es
m ostraran
les
dif icu ltats, u n cop m és, d‟ encaix am b el concepte de
llib ertat del lib eralism e ortodox i, en conseqü ència, és
284 Pyle recull en un volum les significatives reaccions crítiques que en el seu moment va
provocar l‘aparició de On Liberty. A. Pyle (ed), Liberty, Contemporany responses to John
Stuart Mill 1994
285 A. Bain. 1993.
286 J. Hamburger. 1999.
211
podrà c onstatar qu e les recrim inacions del lib eralisme
ortod ox s ón total m ent ju stif icades.
En concr et del qu e es tracta a cont i nu ació és reinterp etar el
pensam ent de Mil l com hem vingu t f ent, que en aquest cas
c onsistirà en revisar el concepte de llib ertat tract ant de
dem ostrar qu e Mill, a la m anera de la tradició repu b licana,
vincu la a u na teoria sob re la igu altat b asada en la virtu t
c ívica.
4.1. Ll i bert at i progrés humà
J a s‟ ha dit qu e el radicalism e i u tilitarism e polític s t eni e n
c om a m eta la re f orm a de les insti tu cions polítiqu e s. En
aqu est sentit, Mil l era u n ref orm ista com ho foren Bentham
i el seu pare. Com aqu ests, està im b u ït de la idea de
progrés la qu al, per a ell, n‟ era u na evidència em pírica el
desenvolu pam ent de la cu ltu ra material de la civilització
e u ropea,
f acilitada
per
l‟ aparició
d‟ u n
nou
tip u s
de
c oneixem ent, d‟ idees. En el cas de Mill, aqu estes reform es
persegu ien l‟ adequ ac ió de les estructu res polítiqu es a u na
s ocietat
d‟ individu s
interessos
de
que
manera
po gu essin
di scu rsiva
i
defensar
ref lexiva.
els
seus
Condició
b àsica per al m antenim en t d‟ a qu est progrés en termes de
m illores
reals,
era
assegu rar
el
desenvolu pam ent
212
intel· lectu al
prom ou re
i
cu ltu ral 287,
les
i
per
condicions
desenvolu pam ent.
I
qu i nes
això
era
adequ ades
eren
aqu estes
f onam ental
a
aqu est
condicions
b àsiqu es? Doncs, segu int les pass es d‟ u n altre repu b licà
anglès, Milton, e s tractava f onam entalm ent de garantir la
“llib ertat de pensam ent, d‟ expressió i d‟ estils de vida”,
llib ertat qu e es converteix d‟ aqu esta m anera en la llib ertat
e ssencial, per a Mill, de la m odernit at.
Mill no conceb ia la llib ertat com u n f i en si m ateix, ni
m enys un atrib u t ontolò gi c d‟ u n ésser hu m à ideal. T am poc
té qu e veu re amb la tradu cció de la llibertat “divina”
m edieval a u n natu ralism e secu laritzat, a la m anera del
pensam ent pol ític natu rali sta del XVII. De l a llib ertat en fa
u na
m àxim a
instru m ental
qu e
adqu ireix
tot
el
seu
s ignif icat a partir del diag nòstic qu e f a Mill de la so cietat
m oderna i el llo c qu e ocu pa el coneixem ent en ell a. La
llib ertat
és
un
ins tru m ent
am b
dos
ob jectiu s
c om plementaris, u n, l‟ allib e ram ent de l‟ individu de les
c onstriccions
so cials
i
polí tiq u es
relatives
a
les
c ircu m stàncies h istòriqu es del m om ent, i , dos, l‟ ef ectiu
potencia m ent de la creativitat, l ‟ energia i la vitalitat
individu al.
En la presentació de qu ins seran els contingu ts de l seu
assaig –O n Li b erty – avisa des del p rincipi q u e aqu est no té
287 W.T. Bluhom. ¿Fuerza o libertad? Barcelona: Editoral Labor 1985.
213
per ob jecte el tem a de la l lib ertat i ndividu a l respecte del
poder po lític ( con trol del poder po lític, del govern i de
l‟ estat) , qu e considera su f icientm ent “estu diada", si n ó qu e
té com a p ropòsit tractar d‟ u na altra tipu s de llib ertat qu e
é s per a ell l‟ au tèntic su b strat de la prim era. De la lli b ertat
de la qu e vol parlar és la de l‟ individu respecte del poder
c oercitiu , de constricció, exercit per altres individu s. Ens
qu edem , doncs, en e l terreny de la societat civil. Pot ser
m olt b é, argu m entarà Mill, qu e a l‟ individu se li reconegu i
la llib ert at respecte del po der polí t ic però d e poc li servirà
aqu esta llib ertat política sinó té la garantia qu e prèviam ent
no pu gu i desenvolu par - se com a i ndividu ll iu re dins de la
s ocietat. En def ini tiva, l‟ in dividu , segons Mi ll, ha d‟ estar
tan prote git de le s arb itrarietats de l‟ estat com de les que
pu gu in provenir d e la prop ia societat 288.
J a s‟ ha mencionat la vena “estratègica” de Mill , i en aqu est
s entit, O n Li b ert y no és u na excepció respecte de la resta
d‟ assaigs. Cadascu n d‟ aqu ests pretenia desenvolu par algu n
c oncepte
particu lar
qu e
aprof undís
en
algu na
de
les
dim ensions de la seva f ilosof ia social i pol íti ca i de la seva
teoria de la cu ltu ra per a les societat m odernes. L‟ ob jectiu
e ra
evidenciar
les
dif icu ltats
en
f orm a
de
m ancances
teòriqu es i conce ptu als o de resi stències ideològiq u es i
288 F. Requejo. 1990, pàg 90
214
c u ltu rals qu e posave n en dif icu ltats el particu lar projecte
ref orm ista de Mill 289.
La “llib ertat de pensam ent, d‟ ex pre ssió i de f orm es de
vida” era, en aqu est context, u na priorit at en els dos
s entits
ab ans
desenvolu par
expressats,
la
individu alistes,
teoria
m és
trasllada nt
d‟u na
enllà
el
b anda,
dels
prob lem a
venia
tòpics
de
a
lib erals
la
seva
realització no en l es relaci ons entre i ndividu i estat sin ó e n
les relacions entre l‟ individ u i els altres individu s, per tant
e n term es de cu ltu ra social. Per alt ra b anda , l‟ u nivers de
O n Li b ert y és, tam b é, u na reivin dicació de la lli b ertat
individu al
al
m ateix
tem ps
qu e
u na
denu nci a
dels
principal s enem ics d‟ aqu esta llib ertat, el pro pi indiv i du en
la seva def icient f orm ació de caràcter i la def orm ant
m anipu lació per part d‟ u na cu ltu ra social nef asta. Dit
d‟ u na altra m anera, la pi tjor am enaça per a la lli b ertat
individu al és privar a l‟ ind ividu d‟ una vida e nèrgica i vital
darrera de la qu al s‟ entén està u n individu ref lexiu , creatiu
i im aginatiu , en def initiva u n indivi du qu e pot ser virtu ós.
A la m anera de veu re de Mill, aqu est individ u virtu ós està
en
perill
no
per
un
poder
polític
intervencionis ta
o
despòtic sinó pels ef ectes d‟ u na cu ltu ra social em b rutidora
i tirànica .
289 Un altre text emblemàtic és el The Subjection of Women
215
Sens du b te, la irri tació qu e es detecta en les pàgines de On
Li b ert y es pot resu m ir en la denu n cia contr a el qu e Mill
anom ena u na “individu ali tat m iserab le”, resu lta nt d‟ u nes
c ircu m stàncies socials tamb é m iserab les. El pitjor enem ic
al qu e f eia ref erència Mill en altre s ob res seves des d‟ u na
perspectiva
polí tica,
Consi derat i on
on
com
per
Represent at i ve
exem ple
veiem
a
Governm ent
( 1861) ,
es
despatxa aqu í centrant - se en la dim ensió socio - cu ltu ral.
Malam ent
es
pot
desenvolu par
u na
ref orm a
polític a
dem ocràtica, sostindrà Mil l, si nó es presta atenció als
prob lem es qu e tenen els individu s en les relacions socio c u ltu rals
de
argu m entant ,
la
seva
Mi ll
existència.
enten gu é
qu e
Si
com
l‟ època
s‟ ha
vingu t
m oderna
era
l‟ època del “coneixem ent” i tam bé de la societat com a
nova real itat ( ab ans lim ita da a u ns pocs i ar a a la m ajoria) ,
aleshores, el prog rés tenia qu e m esu rar - se en term es de
c reixem ent
i nte l· lectu al
inseparab le
del
i
creixem ent
aq u est
creixem en t
in tel· lectu al
era
ind ivi du al
i
poqu es possib ilitats hi ha de creixem ent si les condicions
e n s ón contràries . Contràr ies sob re tot si te nim en com pte
qu e qu an Mill f a r ef erència al creixe m ent int el· lectu al està
pensant
en
la
capa citació
de
l‟ individu
com
a
ésser
ref lexiu , condició qu e per a ell és la condició de la virtu t
c ívica im prescindib le per a u na vid a polít ica com la qu e es
216
descrivia en el capítol a nt erior en parlar de la seva teoria
de la dem ocràcia delib erativa.
4 .2. Ll i bert at i caràct er
A Syst em of l ogi c (1843) i al ja citat capítol VI dedicat a les
c iències socials, Mill insi steix qu e l‟ aspecte m és important
per a l‟ estu di de la cond u cta hu m ana està centrat en el
procés de f orm ació dels caràcters individu a ls. La tria da de
c aràcters – in divi du al, social i polí tic, a la qu e acom panya
tam b é l‟ anom enat caràcter „nacional‟ – és la c oncreció de la
c ondició individu al, social i polític a de l‟ ésser hu m à. J a en
aqu est text Mill p u ntu alitzà, sob re el tem a de la llib ertat,
el
fet
qu e
en
necessitat”
relacions
la
am b
el
cau sals
inadequ at
per
plasticita t
i
condu cta
a
qu e
entre
s‟ opera
dif erent
descriure
f lex ib ilitat
hu m ana
am b
la
la
en
el
“prin cipi
de
l‟ estab lim ent
de
f enòm ens
condu cta
qu e
natu rals
és
hu m ana.
concep
Mill
La
les
c ond icio ns de de senvolu pam ent de la perso nalitat el du a
af irm ar qu e no es pot dem ostrar en cap cas les relacions de
“necessitat” i qu e m és aviat el qu e evidenci a l‟ experiència
é s el ser hu m à és capaç de m odif icar des d‟ ell m ateix les
c ircu m stàncies qu e conf or m en la seva condu cta.
A ixí qu e, a escala indivi du al, la llib ertat és la porta
d‟ entrada a la po ssib ilitat individu al de m odif icar l‟ ef ecte
determ inador
de
les
cir cu m stàncies
qu e
l‟ envol ten,
i
217
aqu esta possib ilit at inclou la m odif icació de les nostres
percep cions i energies conf orm ades b iogràf icam ent 290. Mill
e ntén l‟ ésser hu mà b àsicam ent en term es energètics qu e es
m anif esten en se ntim ents, em ocions y aqu ests cond u eixen
a
com portam ents
i
m aneres
de
perceb re
la
realitat
variab les i diversos. En les condicions d ‟ u na era del
c oneixem ent i de l‟ im pu ls de la civilització indu stria l del
s egle XI X, l‟ ef ecte és u na societat de m a sses, amb u n
protagon ism e
d‟aqu estes
desconegu t
f ins
al
mom ent,
aleshores, l‟ indivi du ha de f er - se am b el control de la seva
e nergia, de la se va vitali tat, en d ef initiva, de les seves
f acu ltats psíqu iqu es. Form a part de la constru cció del seu
f u tu r ú s de la llib ertat social el qu e f aci créixer u n caràcter
f ort i n o dèb il. En les
seves específ iqu es condicions
f ísiqu es i psíqu iq u es , el caràcter f o rt com portarà pr endre
la direcció de les seves accions. La qü estió és si s‟ està a
tem ps
per
salvagu ardar
la
f orm ació
del
caràcter
individu al, d‟ aquí qu e la seva principal preocu pació sigu i
la f orça de l‟ opin ió pú b lica del m o m ent. El risc és, doncs,
greu i concret; no es tracta en cap m om ent d‟ u na discu ssió
teòrica sob re la llib ertat en term es ab stractes i m etaf ísics.
Contra t ota m ena de determ inism es - f isiològic, psicològic ,
290 "A man's choices are, indeed, conditioned by his character, but his character is not
something that he has no power to alter. The circumstances wich form it include his own
desires, and on such desire, wich can often be realised, is the desire to make him self, in some
degree, a different sort of person. In Mill's view 'this feeling, of our being able to modify our
own character if we wish, is what constitutes our feeling of moral freedom‖. A.J. Ayer.
―Introduction‖. A: The logic of the Moral Sciences. London: Open Court Publishing
Company. 1988, pàg 13.
218
s ociològi c i cu ltu ral ( m oral) – l‟ i n dividu té la possi b ilitat
d‟ exercitar aqu esta ref lexivitat, i és qu i en últim a instància
recrea les condic ions de conf or m ació a les qu als està
s otm ès. Depenent de la volu ntat „ ref lexiva‟ , dirà Mill,
l‟ individ u constru eix l‟ au todisciplin a d‟ hàb its i ru tine s qu e
f acilitaran interio ritzar la pròpia re spo nsab ilitat dava nt els
im pu lsos i desigs im m ediats.
Com és hab itu al en tota l ‟ ob ra de Mill i e n raó del seu
activism e
ref ormista,
incorpor en
les
propostes
seves
anàlisi s
prescriptives
i
descripti ves
norm atives.
Natu ralm ent qu e entre u nes i altres s‟ hi trob a el diagnòstic
avalu atiu sob re l‟ estat en el qu e es troba la societat
b ritànica i per ext ensió l‟ eu ropea. El diagn òstic av isa sob re
les dif icu ltats am b les qu als es trob a l‟ exercici de la
llib ertat
en
els
term es
qu e
aqu í
s‟ ha
explicat.
El
pessim ism e s‟ acc entu a qu an l‟ anàl isi tracta de la situ ació
e n la soc ietat b rit ànica. A ixí, escrit s com The Spi ri t of Age
( 1831) i Ci vi l i zat i on ( 1836) donen conte d‟ u na situ ació
s ocial ext rem adament am or f a i acrí ti ca. T am bé a O n Li b erty
i
a
Con si derat i on
on
Rep resent at i ve
Governm ent
aqu est
diagnòsti c pessim ista s‟ expressa qu an es ref ereix a aqu elles
s itu acions en les qu e s‟ af avoreix la m anipu lació de les
m ents individu als, i en cas políti c, en els perills del
desenvolu pam ent de la ja com entada “f alsa dem ocràcia” i,
en
gene r al,
en
les
ref erències
a
la
passivitat
dels
219
“governa ts”
respecte
de
les
decisions
polítiqu e s
dels
“governa nts”. En tots aqu est s casos, però, les m inories que
e s sostrau en a la passivitat i a la m anipu laci ó constit u eixen
u na esperança pel seu caràcter ob ert a la resta de la
s ocietat en term es de virtu t cívica. A qu estes m inories,
tam b é individu ali tats, m ai les f orm u la en la seva teoria
s ob re la llib ertat en el sentit de ser per norm a les ú niqu es i
e ls ú nics qu e poden accedir a la llib ertat. En a qu est sentit i
ressegu int la seva teoria del caràcter no h i en Mil l u na
intenció
elitista
sinó
el
reconeixem ent
qu e
des
de
l‟ ob servació tal caràcter és variab le i divers.
És m és, com su cceeix am b la seva teoria de la cu ltu ra i la
s eva
teoria
de
la
dem ocràcia
tam b é
la
l lib ertat
està
pensada per al m ajor nom b re possib le d‟ individ u s. En
ref erència a les condicio ns de la societat m oderna, Mill
def ensa la conveniència qu e la llib ertat “cívi ca” plena de la
qu e
s‟ està
parla nt
sigu i
accessib le
al
m ajor
nom b re
possib le d‟ individ u s am b sem b lants argu m ents de caràcter
s ocio - històrics com els qu e aconsellen la im plem entació
d‟ u na dem ocràcia representativa de ti p u s participatiu ,
argu m ents als qu als s‟ ha f et ref erència en el capítol
anterior.
Seran
las
circu m stàncies
històriqu es
les
q ue
f acilitaran o im p ediran q u e això sigu i po ssib le, però en
qu alsevol cas les m inories i indi vidu alita ts esm entades
tenen
i n terès
en
l‟ exten sió
de
l‟ edu cació
cívica
i
la
220
possib ilit at
d‟ ampliar
les
aportació
gràcies
a
aqu esta
e xtensió 291.
S‟ han do nat du es m en es de crítica a aqu esta concep ció de
la llib ertat. D‟ u na b anda estan els qu e la denu ncien per
e xcés de racional ism e resu ltat de les m ales inf lu ències
reb u des per Mill de les filosof ies racional istes eu ropees.
R especte d‟ aqu esta c rítica el ju dici d‟ intenci o ns extra pola
la teoria de Mill si retenim el concepte de raó o racionalitat
e m prat per aquest pensador i del qu e se n‟ ha parlat
anterior m ent. Mill u tilit za el concepte de raó ref erit a
l‟ activitat ref lexiva i per t ant dialò gica. La segona d e les
c rítiqu es s‟ ha referit al caràcter elitista segons la qu al la
llib ertat nom és seria accessib le a alguns, aqu ells qu e
pogu essin adqu ir ir u n de term inat nivell d e coneix em ents
intel· lectu als, u na m ena de savis a la m anera platònic a. J a
s ‟ ha dit algu na cosa al respecte. Certam ent, Mill pod ria ser
c onsiderat elitist a si en s entit estr icte podé s dem ostrar - se
qu e def ensa l‟ existència d‟ u n exclu siu grup intel· l ectu al
posseïdor d‟ u na su perior intel· lig ència, i si f os cert qu e
f eia dependre la i nclu sió/exclu sió de la com u nitat segons
e ls conti ngu ts de “c oneix em ent” posseïts pels indi vidu s,
però ell m ai va def ensar aqu est criteri, en r ealitat, e l qu e
es
pot
apreciar
a
On
Li b ert y
és
qu e
va
d ef ensar
291 G. Himmelfarb ha esta una de les comentaristes de l‘obra de Mill que han insistit en les
contradiccions entre el Mill de The esprit of Age (1831) i On Liberty (1859). En el primer,
Mill es argumentaria en clau elitista i clarament pessimista pel que fa a una democràcia
participativa, mentre que el segon accentuaria els seus trets democràtics i participatius.
221
insistent m ent
qu e
els
qu i
per
“b iogràf iqu es”
( f isiològiqu es,
c ircu m stàncies)
tingu essin
les
seves
condicions
psicològi qu es
major
i
de
disponib ili tat
de
l‟ apreciat recu rs del cone ixem ent, aqu ests no podi en de
c ap de le s m aneres qu edar exclosos ( com tampoc ho serien
per origen social ni per no disponib ilit at de recu rsos
e conòm ics) , i, si algu ns hau rien de qu edar al m arge de la
c om u nitat polít ica se ria, no per m ajor o m enor nom b re de
c oneixem ents, sinó pel rebu ig de la regla de joc b àsica: la
c onvicció
intel· l ectu al
com partid a
am b
la
capacitat
d‟ actu ar conf orme a la virtu t cívica m oderna ( é s a dir,
ref lexiva) .
Qu e
algu ns
indivi d u s
estigu in
en
m illor
c ondicio ns, af irm arà, per a l‟ exercici de les capacitats
intel· lectu als és realista a partir de la seva teoria de la
f orm ació del caràcter, procés en el qu e, ja s‟ ha dit, la
diversitat f orm a part dels f ets ob servab les em píricam ent.
P er
això,
la
gran
a m enaça
es
centra
co ntra
la
individu alitat. M ill denu ncia el perill de les m asses en
of egar
la
indivi du alitat
i
anu n cia
tem ps
dif ícils
qu e
e xigiran m olt d‟ aqu ells qu e en tene n contr ol . La b ru t alitat
de les m asses reiteradam ent denu n ciada per Mill n o està
ref erida a la dim e nsió in di vidu al d el la ig no rància de ls qui
pertanye n a les c lasses treb alladores sinó a la ig nor ància
de qu alsevol indi vidu de qu alsevol gru p social 292 ( classe
292 ―All classes (it might be said) are in a most impeerfect st ate of inteligence and knowledge
...‖ Mill, Rationale of Representation. CW. 32.
222
ob rera, „classe com ercial ‟ , classe m itja na) , perqu è aqu esta
ignorànci a els converteix en u na m ajoria indif erenciada
qu e em ergeix com a conseqü ència d‟ u na opinió p ú b lica
b asada en els preju dicis.
Si el diagnòstic és pessim ista no és, però, f atalista. El
propi tar annà ref orm ista gen eralit zat em peny en el seu cas
a
un
p ru dent
optim ism e
a
m ig
term ini
sob re
les
possib ilit ats qu e of ereix les capacitats ref lexives de la m ent
hu m ana i això qu eda exem plif icat en el paper qu e atorga
Mill a l‟ edu cació com a f acilitado r de les condicio ns m és
òptim es i per al m ajor nom b re pel qu e f a a la f orm ació de
c aràcters individ u als f orts qu e es projectin a caràcters
s ocials i polítics s ense ab andonar l a pròpia individu alitat.
En allò q u e és més revelador de la seva concepció política
s ob re la llib ertat, Mi ll com pren qu e aqu esta nom és té sentit
qu an s‟ és capaç de f er in dividu s qu e poden po tenciar les
s eves capacitats en tant qu e éssers psico - socials, és a dir,
psicològi cam ent ob erts a l a ref lexivitat. E n aqu est sentit,
Mill pod rà distin gir entre du es menes d ‟ opinió pú b lica,
u na qu e nega la ll ib ertat i u na altra qu e vetlla per ella.
La
prim era
correspondrà
a
les
per
ell
anom enades
“natu raleses inf eriors”, i la segona a les “natu raleses
s u periors” 293. La pri m era és l‟ opinió p u b lica del preju dici,
dels inte ressos de classe, de la d ef orm ada def ensa d‟ u n
293 Mill. Sobre la libertat. 1983, pàg.115 i ss.
223
desig i em otivitat qu e és expressió no m ediatitzad a de
l‟ anim alitat de l‟ instint, qu e és irref lexiva, qu e cerca la
s egu retat i la m axim ització del b enestar egoista com a
ú ltim ob jectiu de l‟ acció; l‟altra, u na opinió pú b lica qu e ha
f et de la ref lexivitat la sev a f orm a de viu re; f orm a de viu re
qu e s‟ encarregarà de la seva pròpia def ensa am b sistem es
de control – soci al i penal - sob re els esperits inf eriors;
c u ltu ra, f inalm ent, qu e cercarà consolidar - se m itjançant
l‟ ed u cació – social ització – de les noves generacions.
En aqu esta etapa de transició qu e ell af irm a es trob a la
s eva
generació
és
important
considerar,
prim er,
la
im portàn cia i dim ensió de les forces que s‟ oposen a la
ref u ndació de la societat: la cu ltu ra dels antics pri vilegis
ref orçada per la cu ltu ra del cristian ism e sectari qu e en el
c ontingu t i en la f orm a donen su port a la cu ltu ra de la
dom inació.
A qu esta
f onam ental
per
llib ertat
garantir
les
de
caràcter
condicions
social
d‟ u na
és
pol it eia
m oderna. R es del qu e s‟ ha dit en l‟ apartat anterior sob re
u na democràcia “b ona” és f actib le sense u na societat qu e
no ti ngu i en la v irtu t cívi ca el seu pilar f onam ent al. La
s eparació entre societat civil i societ at polí tica és dissol en
u na concepció en el qu e la societat civil és politit za, es
c onverteix no en l‟ àm b it sacralitzat d‟ u na privacitat qu e
e xclou els altres sinó d‟ u na priva citat qu e no exclou la
interrela ció am b els altres, és m és , qu e la necessita en u nes
224
c ondicio ns de ref lexivitat.
En la lectu ra que aqu í es proposa de Mill les relacions
e ntre
societat
i
institu ció
polí tica
estan
ínti m am ent
vincu lades. No hi ha escissió entre Societat Civil i Estat.
Mill enté n qu e l‟ actitu d social, la cu ltu ra qu e im pregna el
c os social, és def initiva per a l‟ èxit de les decisi ons
polítiqu e s perqu è rem et a aqu ella convicció i ntel· lectu al de
la qu e s‟ha parlat . La dem anda d‟ u na nova teoria de la
c u ltu ra a Col eri dge i el seu entu siasm e per l‟ experim ent
nord - am ericà analitzat a t ravés de l‟ ob ra de T ocqu eville té
a O n Lib ert y u na re novada elab oració. L‟ anàlisi d e les
c ondicio ns social s adequ ades per a la ll ib ertat in di vidu al
la com pleta Mill en la se va f onam entació m oral a m b els
s eu s assaigs L’ U t il i tari sm e ( 1863) i en la seva dim ensió de
c rítica d e la religió am b els seus dos assaigs pu b licats
postu m am ent ju ntam ent am b u n tercer elaborat m és tard,
però els dos pri m ers ( Nat ure i The U t il it y of Rel i gion )
e lab orats entre 18 50 i 1858, és a dir , a la m at eixa època qu e
preparava O n Li b ert y . A L’ U t il it ari sm e , part del m a terial
del qu al va se r elab orat ta m b é a la dècada dels cinq u anta
( en particu lar la seva concepció sob re al justícia) , el tema
s erà
recondu ir
la
doctri na
u tilit ària
sensacionista
de
Bentham a u na def e nsa de la reflexivitat com a f ont de
plaer int el· lectu al. Sob re la religi ó, la se va crític a va
dirigida contra l‟ ú s de la religió i de les sectes qu an
225
e sdevenen f orces socials projectades al pod er políti c. No
qü estiona, en can vi, u n al tre ú s, qu e tolera a m ig te rm ini,
e n el qu e destaca l‟ orienta ció com u nitària d el cristia nism e.
D‟ aq u est
és
possib le
conservar
la
vessant
m és
“progressista”, ai xò és, le s idees de ju stícia, d‟ igu altat, i
les de vincles em otiu s i sentim entals ent re els hu m ans,
però en la ref undació de la societat, aqu esta cu ltu ra
c om u nitària cal su b stitu ir - la per la repre sentada p er la
c u ltu ra de l‟ hu m anism e cívic. En qu alsevol cas, si la
c u ltu ra religiosa cristiana accentua el m odel paternalista
dom inad or, present en la doctrina, anu l· la els seu s valors
d‟ altru ism e qu e proclam a i per tant allò qu e els pot
vincu lar a l‟ hu m anism e cívic 294.
4.3. Ll i bert at i responsabi l i t at : l a cul t ura del ci vi sme
En el seg on capí to l s‟ ha f et ref erència a l‟ af ir m ació de Mill
de qu e la f ilosof ia anglesa estava estancada i necessitada
d‟ u na
au tèntica
e stancament
es
revital ització;
rem u nten
al
les
tr au m a
raons
no
d‟ aqu est
su perat
dels
c onf lictes civils eu ropeu s dels se gles XVI I i XV II I; dit
d‟ u na altra m anera i en relació a A nglaterra , segons Mill
e ls anglesos estan estancats en el seu sectarisme; les
294 ―La moral cristiana (si així la podem anomenar) té totes les característiques d‘una
reacció: en gran part, constitueix una pro testa contra el paganisme. El seu ideal és negatiu
més que positiu; passiu més que actiu ... predica ... l‘abstinència del mal més que no pas la
recerca enèrgica del bé (Pursuit of Good)...‖ Sobre la llibertat. (traducció i introducció de L.
Flaquer) Barcelona: Laia, 1983).
226
dif icu ltats de reconèixer les seves vincu lacions a la cu ltu ra
e u ropea en u na n ova era m arcada per la i n ternacion alitat
de l‟ econom ia, i, en definitiva, en el f et qu e els seus
dirigents
eren
descom posició
i ncapaços
social
qu e
de
reconèixer
es
podien
l‟ am enaça
p erceb re
en
de
la
degradació dels seu s costum s i hàb its de la pob lació.
És cert q u e, paral· lelam ent a aqu est diagn òst ic catast ròf ic
Mill
ob serva
determ inats
aspectes
m olt
positiu s
del
c aràcter anglès qu e són els qu e li han f acil itat acon segu ir
u na posició hegem ònica dins de les societats civilit zades,
no n om és situ ant - los com a prim era potèn cia indu strial
s inó en u n f orj ar- se u n caràcter qu e li repèl convertir - se en
el
dom inador
d ‟ altri.
Aqu esta
descripció
positi va
del
c aràcter no dom inador és la qu e resu m eix la seva m anera
d‟ entend re la llib ertat. És tracta d ‟ u n caràcter indiv idu al,
af irm a Mill, qu e ha sab u t situ ar a la classe polític a en el
lloc qu e li correspon, és a dir, en el de servidors m és qu e
no pas en el de senyors. Però Mill m anté la seva m irada
s evera pel qu e f a als símptom es qu e m ostren u na deriva
perju dicial cap a u na societat m alaltissa.
A qu ests
sím ptom es
l‟ alcoholi sm e,
el
só n
els
llib erti natge,
vicis
socials:
l‟ ociositat
m enyspreab le en le s classes adinerades
l‟ au to - indu lgència,
l‟ egoism e 295.
295 Mill. Sobre la libertat. 1983, pàg.140.
A qu esta
el
joc,
–especi alm ent
– la b ru tícia,
individu a litat
227
m iserab le af irm a Mill està dom inada per la cu ltu ra de
l‟ ego isme i es pro pi d‟ u na f orm ació del caràcter incom pleta
i desviada.
En el ri gorism e m ostrat per Mill contra aqu esta cu ltu ra
algu ns d els seu s crítics hi ha vist, en m ajor o m enor grau ,
e l rostre sinistre d‟ u n pensador m oralista prope ns al
totalitari sm e
i
a
la
defensa
de
la
censu ra
sobre
les
c ondu ctes privades. Certam ent, si prenem com a punt de
partida de la seva f ilosof ia social la seva propos ta de
regeneració cu ltu ral, entesa a la m anera d‟ u n apriori m oral
s ob re el qu al es constru eix el seu pensam ent, acab a ríem
c om partint la desqu alif icació dels qu i l‟ han senyalat com
u n au toritari i u n censor del s costu ms no vict orianes.
La preoc u pació d e Bain i G rote estaven en aqu esta línia e n
relació a O n Li b ert y . Però cal teni r en com pte el qu e s‟ ha
dit sob re la m anera de treballar de Mill. En aqu est sentit hi
ha b arrejats els dos nivell s d‟ exposició presents en totes
les seves ob res, d‟ u na b anda, l‟ an àlisi descripti v a i, de
l‟ altr a , les propostes prescriptives i norm ati ves. U na cosa
é s dir “qu ina és la situ ació” i u na a ltra és “qu ina hau ria de
s er”. Dins de la prim era, tenim la corrupció, el joc, la
prostitu ció
i,
en tre
altres,
la
m enyspreab le
su b jecció
f em enina; dins de la segon a, qu e aqu est f ets no tene n per
qu e ser necessàriam ent “tal com són”.
228
Entre el qu e hi ha i el qu e hau ria d‟ haver s ‟ hi situ a la
virtu t la qu al segons Mill depèn de la ref lex ivitat. N o hi ha
ni aprior ism e ni intu icioni sm e m oral perquè sorgeix de la
c ondició psicològi ca de l ‟ activitat re f lexivo - intel· lectu al. El
“volu nta rism e” sorgeix en la ref lexió sob re les necessitats
individu als dins de la co l· lectivitat tant c om la ref lexió
individu al sob re la natu ra lesa dels plaers i ndividu a ls. Es
tracta
d‟ u n
hedonism e
intel· lectu al
qu e
no
depèn
e xclu sivam ent de l‟ indivi du psicològic, en tant qu e la
ref lexivitat
ob liga
a
un
distanciam ent
respecte
de
la
im m ediatesa egoista i co nsidera el context de la re alitat
s ocial hi stòri c a . No hi h a natu ra lism e en el sent it de
def inició d‟ u na natu ralesa hu m ana de la qu al se‟ n derivi
necessàriam ent com cal que sigu i el com porta m ent hu m à 296.
P er això la llib ertat té u na projecció política, en el sentit de
politeia. En el qu adre d‟ exigències m orals – de cu lt u ra - ,
qu e descriu Mill per a tots i no per u ns pocs, hi ha un
optim ism e il· lu strat sob re les possib ilitats de l‟espècie
hu m ana de constru ir u na esf era pú b lica, u na com u nitat
política, des d‟ u na societat in div idu alm ent lliu re en la
vivència
social
responsab le,
de
virtu osa,
l‟ existència.
La
llib ertat
ref lexiva
tendeix
a
social
situ ar
els
individu s per dam u nt de les passions irracio nals, per
e goistes, qu e són les que han caracteritzat a la classe
296 Contra Moore i la seva crítica de l‘anomenada fal·làcia naturalista a Mill. Vegis M.
Warnock. ―Introduction‖. A: Mill, J.St. Utilitarianism, On Liberty, Essay on Bentham
(together with selected writings of K. Bentham and J. Austin) . London: Fontana Press 1990.
229
política dels darrers tres -cents anys, i de les qu e només es
c oneixen algu nes excepcion s de prín ceps il· lustrats 297. En la
m ajor part dels casos, dirà Mill, la classe aristocràtica ha
destru ït les condicions b àsiqu es per a l‟ existència de la
c om u nitat polí tica . En f ron t d‟ aqu estes l‟ esperança és u na
c iu tadani a gu iada per l‟ educació cívica.
El radicalism e, en la distinció entr e aqu estes natu raleses
s u periors
i
e specialm ent
inf eriors
sever
m encionades
am b
els
qu i
ant eriorm ent,
tenen
és
m ajors
responsab ilitats – és aconsellab le qu e totho m en tin gu i en
m ajor o m enor grau , d‟això es tracta participar en la
c om u nitat – i els qu i ocu pen aqu ests càrrecs per rao ns de
privilegi s heretats m és que no per m è rits. La inf lexi b ilitat
de
Mill
en
algu ns
dels
seu s
com entaris
sobre
la
responsab ilitat i au tocont rol la recu ll en la seva aposta de
def ensar
el
radicalism e
de
la
convenció
repub licana
f rancesa – de la qu e se‟ n va f er ressò Berlin 298 - , disposada
a liqu ida r a tota u na gene ració dir igent nef asta i i n capaç
de respondre dels seu s actes i de les exigències qu e el seu
paper els reclam a.
A la m anera de veu re de Mill, la rege neració m oral,
inscrita en u na rege neració cu ltu ral, reclam a u na severa
responsab ilitat soci al i això no é s incom patib le am b la
llib ertat, n‟ és u na garantia. Mill arr i b a f ins al detalls s ob re
297 Mill. Rationale of Representation. CW. Pàg.23.
298 I. Berlin. 1997.
230
aqu estes qü estions. Def ensa la r esponsab ilitat so b re les
c onseqü ències
relacions
del
despot ism e
sexu als
entre
m atrim onial 299,
gèneres
en
equ ivalents
u n es
al
m altractam ent que avu i és notí ci a perm anent; f am ílies
desestru ctu rades, inc apaces de respondre pe l b enestar dels
s eu s f ills; en su m a, u na m irada severa contr a la deb ilitat
de l' au to - indu lgència i de l‟ egoism e i d‟ u na esponta neïtat
instint iv a
qu e
està
conven çu t
està
llu ny
d‟ u n
c om portam ent hu m à entès ref lexivam ent. A qu est és el
rigorism e
m oral
qu e
despertà
la
desconf iança
dels
def ensors de la privacita t en la qu e reduïren l‟ ideal de
llib ertat m odern.
4.4. Igual t at i l li bert at en democràci a
Malgrat l es crítiq u es sob re u n su posat au toritarism e 300, O n
Li b ert y ha sigu t considerat du rant m olt temps u n sím b ol de
la def ensa de la llib ertat individ u al qu edant d‟ aqu esta
m anera dins de la tradició l ib eral i en conseqü ència com un
s ím b ol
de
la
ll ib ertat
entesa
ne gativam en t.
Però
u na
lectu ra atenta des cob reix qu e ni l a llib erta t def ensada és
tan “neg ativa” n i l‟ indiv idu alism e qu e def ensa és tan
“individ u alista”. D‟ u na b anda, els aspectes de control i
299 Deu anys després de publicar On Liberty, el 1869, publica The Subjection of Women. En
aquest tractat fa un recorregut sistemàtic sobre la desigületat de la dona amb el mateix sentit
de l‘oportunitat que caracteritzà el d‘On Liberty pel que respecte a la sensibilitat sobre les
temàtiques que esdevindrien fonamentals e l‘evolució de les societats modernes. Precisament
, amb The Subjection of Woman, Mill respon a la inquietud del moviment feminista emergent.
300 M. Cowling. Mill and liberalism. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
231
responsab ilitat d e la condu cta reclam aven u n sentit m és
positiu qu e negati u de la llib ertat en la m esu ra qu e es
dirigien contra le s im posicions d‟ u na opin ió pú b lica qu e
am enaçava la llib ertat més genu ïna entesa en term es de
ref lexivitat ( “de pensam ent, expressió i f ormes de vida”) ,
per altra b anda, la def ensa radical qu e f a Mill de la
diversitat of ereix u na lectu ra m enys lib eral com , d‟ altra
b anda, els propis au tors lib erals han ref lectit am b les seves
insistent s
crítiqu es 301.
A ixò
és
així,
com
es
veurà
a
c ontinu a ció, perq u è la div ersitat en Mil l es convert eix en
l‟ argu m ent a f av or d‟ u n concepte de llib e rtat vinc u lat a
l„ altra gr an valor de la m odernitat, la igu alt at. Per m ostrar
l‟ argu m entació de Mill de qu e ef ectivam ent la seva teoria
de la llib ertat no encaixa a m b la de la tradi ció lib eral cal
retornar a la teori a de la dem ocràci a b ona qu e ell f orm u la.
S‟ ha vist en el capítol an t erior qu e segons Mill la “f alsa”
dem ocràcia porta a u na igu alació al preu de la pèrdu a de
la
ind i vidu alita t.
u niversalitat
dels
La
coherència
princip is
de
u tilit aristes
m antenir
no
dó na
la
altre
s ortida q u e u n sufragi u niv ersal en el qu e a cada “ho m e” li
c orrespon u n vot . T am bé veiem qu e Mill no li sem b lava
pertinent aqu esta m ecànica inf erència per la qu al cosa
recorda qu e la dem ocràcia és u n instru m ent b enef iciós
donades les circum stàncies d‟ u na nova èpo ca b asada en el
301 I. Berlin. 1997.
232
c oneixem ent i en l a seva f unció de c analitzad or de la nova
realitat social, qu e, a m és, es revela com u n instru m ent de
gran rell evància edu cativa de les m asses. Les prevencions
qu e inspi ra en Mi l l la dem o cràcia no provene n del tem or a
u na pre sa del poder de les classes popu lars sinó, com es
c onf irm arà, qu e el sistema qu edi atrapat en la di spu ta
e ntre
in teressos
dom inat
per
partidi stes,
m ajories
de
qu e
el
minories,
pa rlam ent
“...
qu edi
represents
little m or e than a b are majority of the people” 302 i que
pretenen parlar en nom d‟ u n gru p m ajoritari de la nació.
Com
recorda
Mill,
el s
propis
candidats
del
partit
m ajoritari, sovint són u n gr u p de com prom ís qu e està llu ny
de representar l‟ au tèntica m ajoria dels m em b res del partit,
i sovint e s tracta d els representants m és m ediocres f ru ït de
pactes segons in teressos particu lars 303. D‟ altre b anda, la
m ecànica electoral distor siona gr eu m ent la consti tu ció
d‟ u na com u nitat política seriosa, escriu Mill com entant a
T ocqu eville a pro pòsit de les eleccions presiden cials als
Estats U nits 304. Hi ha en Mill u na preocu pació qu e afecta no
nom és
al
f et
qu e
la
dem ocràcia
sigu i
realm ent
un
294 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977.
303 ―... (The) electors who are on a different side in party politics from the local majority are
unrepresented. Of those who are on the same side, a large proportion are
misrepresented; having been obliged to accept the man who had the greatest number
of supporters in their political party, though his opinions may differ from theirs on every
other point.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 450
304 ―...where, at the election of President, the strongest party never dares put forward any of
its strongest men, because every one of these, from the mere fact that he has been long in the
public eye, has made himself objectionable to some portion or other of the party, and
is therefore not so sure a card for rallying all their votes as a person who has never been
heard of by the public at all until he is produced as the candidate.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977 pàg. 451.
233
instru m ent per a la salvag u arda de la societ at sinó t ambé
per tal q u e en la seva pràctica sigu i respectu osa am b la
llib ertat dels m emb res qu e la integr en.
En realit at, pensa rà Mill, l a “f alsa” dem ocràcia esdevindrà
u n m ecanism e de legitim a ció del p oder de les m inories i
u na
m arginació
legal
d‟ altres
minories
i
f ins
hi
tot
d‟ individ u alitats qu e en un altra ti pu s de sistem a podrien
s er
b enef ic ioses
per
a
l‟ interès
general 305.
A questes
individu alitats – am b la seva excentricita t – serien u na
b ona resposta contra u na de les conseqü ències a la qu e
aqu est
tipu s
de
dem ocràcia
ab ocava,
el
poder
de
la
b u rocràcia. Entesa així la dem ocràcia, l‟ inte rès ego ista, la
def orm ació de l‟ in terès nacional i la corru pció en seran els
principal s resu ltats i tota possib ilitat d‟ edu cació política
c ívica de les m asses s‟ hau rà esvaït.
Si
la
d em ocràcia
pot
e sdevenir
un
sistem a
opressiu,
aleshores del qu e s‟ està parlant és ju stam ent sob re posar
e n perill l‟ aspiració hu m ana a la ll ib ertat. En la críti ca de
Mill a aqu est tipu s de dem ocràcia no hi h a cap nostàlgia
aristocràtica. De f et, reconeix exp lícitam en t qu e la seva
reserva pel qu e f a a les “m asses” i qu e concreta en
l‟ exp ressió “ The tyranny of t he m aj ori t y ” 306, és, com partida
305 ―Now, nothing is more certain than that the virtual blotting -out of the minority is no
necessary or natural consequence of freedom; that, far from having any connection with
democracy, it is diametrically opposed to the first principle of democracy, representation
in proportion to numbers. It is an essential part of democracy that minorities should be
adequately represented.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977.
306 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977.
234
pels
conservadors,
però això
no
el
converteix
en
un
antidem ò crata 307. La idea qu e té Mill d‟ aqu esta am enaça
dif ereix
de
la
dels
conservadors
perqu è
fa
seva
la
c oncepció de la dem ocràcia de T ocqu eville entesa com a
igu altat de condi cions socials i pol ítiqu es 308. I la qü estió és
qu è entén Mill p er “igu altat de condicio ns”. No hi ha
ideologia nascu da al segle XIX qu e no f aci ref erència a
aqu esta igu altat de condi cions socials i p olítiqu es qu e
després
s‟ om pli rà
de
contin gu ts
qu e
les
f arà
irreconciliab les, igu altat d‟ oportu ni tats, igu altat m aterial,
igu altat davant la llei en són u na p etita m ostra.
La igu alt at de con dicions e n la qu e pensa Mi ll ens ret orna
a la seva concepció antrop ològica y a la seva teoria de la
f orm ació del
caràcter.
Com
ja s‟ ha
dit,
hi
ha
en
el
pensam ent antro pològic la reaf irm ació en u na realitat
ú nica de la i ndiv idu alitat ( psicolo gia em pi rista) , i de la
s ocialitat . La indi vidu alita t i la so ciab ilitat són f ets que
e m ergeixen a la nostra ob s ervació i el qu e cal, diu Mill, és
intentar com prendre‟ ls com a realitat ú nica. Individ u alitat
i sociab ilitat són u na m ateixa realit at i generen en el pla
c u ltu ral dos valors qu e han estat escindits ideològi cam ent
per
la
m odernit at:
la
llib ertat
i
la
igu al tat.
A qu esta
307 ... i ha estat adoptada l‘expressió pels propis conservadors: ―into the Conservative dialect
…‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 156
308 ―By Democracy, M. De Tocqueville, understands equality of conditions; the absence of
all aristocracy, whether constituted by political privileges, or by superiority in individual
importance and social power. It is towards Democracy in this sense, towards equality between
man and man, that he conceives society to be irresistibly tending‖ Mill. De Tocqueville on
Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 159.
235
c oncepció de realitat ú ni ca és la qu e ha provocat m és
disparita t d‟ inter pretacion s del pensam ent de Mill.
P erò qu alsevol d‟ aqu estes interpre tacions e xpliqu en m és
qu ins ha n estat e ls deb ats del segl e XX, car acteritzats per
u na du ra conf rontaci ó i deològic a, qu e no pas el que
e ntenia
Mill
inevitab i litat
pe r
de
llib ertat
la
i
ig u altat.
de m ocràcia,
un
Certam ent,
f et
la
ob servab le
c onsiderant en el XIX la p rogressiva rellevància econ òm ica
i per aix ò m ateix social de les m asses per a u n projecte
e nca ra
il· lu strat,
du ia
en
ella
m ateixa
u na
dem anda
d‟ igu altat polític a. De f et, aqu est f enom en sociològic és
anterior a l‟ explosió de la revolu ció indu str ial del X VII I i
XIX. A q u est és u n f enom en qu e es comença a viu re a
Eu ropa
a
f inals
del
període
m edieval.
L‟ hu manisme
renaixent ista, i l‟ i ndividu a lism e qu e l‟ acompanya, c om ença
a qü estionar la r igides a de la m ob ilitat social de la societat
m edieval i aqu est qü estionam ent està m odif icant els rígids
lím its d‟ allò qu e s‟ ha vingu t considerant com a “societat”
309.
H i ha t endència a valora r la igu altat ju stam ent perquè
hi ha i nd ividu s dif erents.
La qü estió qu e es deb atia respecte Mill i d‟ altres pensadors
s ocials en l‟ estret m arc doctrinari de les ideologie s era,
c om ser igu als sense deixar de ser lliu res; en def initi v a, el
prob lem a era si es tenia q u e pagar algu n p reu per a ser
309 H. Arendt. 1989.
236
igu als, i a l‟ inrevés, qu in era el preu qu e es tenia qu e p agar
per a ser lliu res. Mill associa en la seva ob ra les consignes
de llib ertat i de i gu altat c om els valors cu ltu rals am b els
qu e es p osa f i a l‟ antic règim , sem pre entenen t qu e
c orresponia pensar u n projecte de societat en el qu e tant la
c om u nitat servís a l‟ indivi du , com l‟ individ u a la societat.
I per f er - ho calia considerar qu e tant la dim ensió social
c om l‟ individu al estan situ ades en la m ateixa r ealitat
ob servable
dels
f ets
empírics.
El
caràcter
social
està
present en tota l‟ ob ra de Mill, com qu elcom constitu t iu del
f et qu e en la individu ali tat està el f et de l‟ organització
s ocial.
Segons U rb inati cal entendre aqu esta posició de M ill, l a
qu e el separà de l ‟ argu m ent del seu pare, qu e preteni a f er
de les m ajories el criteri d ‟ u n b on govern d em ocràtic, com
u n inten t de con vertir el principi de la i gu altat en u n
argu m ent aliat al princi pi de la llib ertat polí tica. En
realitat, per a M i ll, s‟ argu m enta, segu int a U rb inati en
l‟ intent, la igu alt at i la lli b ertat es b u squ en. Per a Mill n o
é s nom és qu e la igu altat sigu i u n argu m ent a f avor de la
llib ertat,
sinó
que
la
ll ib ertat
és,
sim u ltàniam en t,
un
argu m ent a f avor de la igualtat. L‟ elem en t qu e els vincu la,
aqu ell qu e dissol l‟ aparent contrad icció, és precisament la
dif erència,
la
diversitat.
L‟ argu m e nt
de
Mill
és
pot
resu m ir en qu è no hi ha ll ib ertat si no som i gu als per a ser
237
lliu res en la nostra dif erència; sense ob lidar m ai qu e és
u na dif erència qu e es constru eix socialm ent.
El princi pi d‟ igu altat reconvertit a argu m ent de la lli b ertat
s u b ratlla qu e u na dem ocràcia cal qu e respecti el principi
de la ind ividu alit at, no de l‟ indivi du egoista, sinó del fet
qu e l‟ individu és divers respecte dels altres i f ins i tot
respecte a ell m ateix, considerat com a ser “b iogràf ic”.
A qu est individu – b iograf ia nom és pot ser entès des de la
dif erència. La societat i la cu ltu ra política del qu e s‟ entén
per pol it ei a parteix de la “convicció intel· lectu al d ‟ aqu esta
diversitat ref lexiva qu e són les b io graf ies individu a ls. La
politeia
m oderna
hi
veu
u na
possib ilitat
en
aqu esta
diversitat ( per això s‟ oposa Mill al gregarism e social)
perqu è
per
ref lexivitat
sem pre
cal
la
distància,
la
c onsciència sob re u n m ateix , la int eracció am b altres, u n
diàleg
qu e
su posa
l‟ “enrahonar - se”
am b
un
m ateix
o
“parlar am b tercers”. La política “virtu osa” és u na manera
de viu re entre d‟ individu s, i en aqu est cas els gru ps o les
c lasses són secu ndaris o f ins hi tot m enyspreab les si
r esu lten ser sectes o f accions. La teoria dem ocràtica de
Mill esta pensada per af avorir la di versitat dels indi vidu s,
d‟ individ u s particu lars o de m inori es, no co m u na política
per af avorir part idis tam ent a u ns davant dels altres sinó
c om u na política de no af avorir a nin gú . A quest no
af avorir a ningú no s‟ entén en el sentit neu tralista del
238
poder po lític def ensat per determ inades escoles lib erals,
s inó en e l sentit q u e de la discu ssió o delib e ració en su rt
l‟ interès com ú i cap dels individu s - gru ps qu e com par tien
la delib eració ten ien la veritat. I la delib eració m ateixa és
part d‟ aqu est interès com ú, és la “dim ensió pú b lica”.
D‟ aqu esta m anera s‟ integr a la teori a de la l l ib ertat di ns de
la teoria dem ocràtica, qu e exigeix u n lloc pr eem inent a la
igu altat. En M il l la d iv ersitat és la qu e f a igu als als
individu s, igu als en les cir cu m stàncies d‟ elab oració d el seu
c aràcter, de la seva personalitat. E ls indivi du s són igu als
en
les
condicions
desenvolu pam ent.
llib ertat
és
I,
qu e
co m
l‟ instru m ent
requ ereixen
hem
vist
per
al
a nteriorm ent,
im prescindib le
per
seu
la
garantir
aqu esta igu altat.
A m b aqu esta argu m entació, la dem ocràcia delib erativa
m illeana està en coherèn cia am b aqu esta antropo logia
psico - social allu n yada tan t dels natu ralism es ab stractes
qu e
postu laven
e ssencialism es
l‟ in div idu alism e
holistes
de
la
atom ista
tradició
com
dels
clàssica,
rou sseauniana i s ocialista qu e jerarqu itza abstractam ent el
gru p
per
davant
de
l‟ individu .
És
tracta,
aquesta,
prob ab lem ent d‟ una de les f orm u lacions m és su b tils i, tot
s ‟ ha de dir, m enys ateses del segle XIX des de les f iles de
repu b licanism e dem ocràtic.
239
No
hi
ha
d u b te
qu e
Mill
traslla da
adaptant - la
raonab lem ent a l es exigèn cies del seu tem ps, l‟ esperit del
m ite
de
la
dem ocràcia
anti ga.
U na
dem ocràcia
participa tiva, qu e igu ala en la inst itu cional ització d e les
veu s dels individ u s a l‟ eccl esi a m oderna, en u n sistem a on
l‟ individ u qu eda protegit no nom és de l‟ arb itrarietat del
poder
p olític
si nó
tam b é
de
la
l‟ arb itrarietat
dels
“poderosos” perqu è la resistència contra la tirania, en Mill ,
és
tamb é
resistència
contra
qu alsevol
int ent
de
m onopoli tzar el qu e és correcte, la veritat. I aqu esta és la
llib ertat repu b licana.
R etornan t a l‟ argu m entació inicial q u e m ostrava la de f ensa
“social” de la ll ib ertat, per a Mil l, e n la dim ensió soc i al, en
la societat civil és on es constru eix la igu altat. És deia m és
am u nt qu e no hi ha llib ertat si a l‟ individu no se‟ l
c onsidera en condició d‟ igu altat per a ser lliu res en la
dif erència i qu e l a possib ilitat d‟ aq u esta descansava en el
reconeixem ent
que
tots
els
in dividu s
en
co ndicions
psicològi qu es norm als són ref lexius. Per això Mill entén la
política com a u n procés discu rsiu qu e a m és de respectu ós
am b la dif erència, aju da a prendre decisions i a exercir el
c ontrol d e l‟ acció del govern. L‟ assem b le a discu rsiva és u n
m om ent d‟ u na com u nitat política en la qu al la discu ssió
s erveix per constru ir sob re la div ersitat d‟ opinio ns, és a
dir, la i gu al diversitat; qu e aqu esta diversitat ref lexiva,
240
tam b é, fa com prendre qu e hi ha g i algu ns indivi d u s més
interess ats en la participa ció políti ca, com , igu alm ent, la
diversitat explica qu e hi hagi indiv idu s m és b en preparats
qu e altres per expre ssar les aspiracions i r eivindica cions
pròpies i alienes. Però el q u e està clar és qu e la dive rsitat
pot desenvolu par - se nom é s si es def ensa aqu est m arc de
relació cívica entre els individu s, obert a tots els individus
de totes l es condicions i ori gen, soci al i econ òm ic. A qu esta
é s la m anera com Mill vinc u la la igu altat i l a llib ertat.
A ixí les coses, Mill dóna u n criteri per av alu ar a u n b on
govern d em ocràtic. A qu est serà les f acilitats qu e of ereix el
s istem a per desenvolu par aqu est cos polít ic, com u nitat
política, de la qu e es f eia ref erència en el capítol a nt erior i
qu e la retrob em altre cop am b la seva teoria de la lli b ertat.
I
aqu esta
dem ocràcia
és
ab solu tam ent
contrària
a
la
c oncepció organi cista de la dem ocràcia representativa de
les m ajories, insu f icient perqu è aqu estes constru eixen la
representativitat s ob re la base de suposades identitats pre o no pol í tiqu es ( no “virtu o ses”) , u nes identit ats qu e ho són
per m otiu s socials o econ òm ics ( interessos particu lars),
provocan t ja en el si de la societat r elacions de desig u altat
e ntre els individu s.
Diversitat, def ensa de les m inories, de les i ndividu a litats,
de qu e arrib i la veu de tots aqu ells que es vulgu in
e xpressar i qu e ho f an perqu è poden, per q u è són lliu res.
241
Def ensant aqu esta diversitat, Mil l dóna su port al pla
Hare 310 amb el qu e pretén garantir la igu altat real i la
llib ertat en u na dem ocràcia. A qu est “pla”, am b la seva
pro posta de llistes nom inals i mesu res qu e assegu rin la
dispersió
del
vot,
pretén
evitar
el
m onopoli
de
la
representació per part d‟ aqu ells candidat s qu e pu gu in
haver gu anyat u n a popu la ritat de natu ralesa extra - política
( “no virtu osa”) , - u n dom ini i/o m anipu laci ó dels electors
per raon s d‟ ordre ec onòm ic o d‟ ascendència social. En la
dem ocràcia
representativa
im plicació
del
conju nt
qu e
persegu eix
u na
dels
indivi du s
en
m ajor
l‟ acció
delib erativa i de govern cal m esu res que ref orcin la
presència de la m ajor vari etat po ssib le d‟opinio ns i de
c ontrib u cions pol í tiqu es. Mill pe n sa qu e la propos ta de
Hare
aconsegu eix
donar
u na
id ea
del
qu e
es
podria
aconsegu ir en la p olititzad a elecció dels representants 311.
Cal tenir en com pte per als qu i les propostes de Mill els
s em b lin poc consistents, i ng è nu es o idealis tes qu e en el
procés de ref orma parlam entària, A nglaterra passa per
dif erents etapes qu e s‟ inicien el 1832 i, m arqu en el ru mb
310 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 454 i ss.
311 ―Under this relation the tie between the elector and the representative would be of a
strength, and a value, of which at present we have no experience. Every one of the
electors would be personally identified with his representative, and the representative with
his constituents. Every elector who voted for him would have done so either because, among
all the candidates for Parliament who are favourably known to a certain number of
electors, he is the one who best expresses the voter's own opinions, because he is one of those
whose abilities and character the voter most respects, and whom he most willingly trusts to
think for him. The member would represent persons, not the mere bricks and mortar of the
town- the voters themselves, not a few vestrymen or parish notabilities merely. All however,
that is worth preserving in the representation of places would be preserved.‖ Mill.
Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 455.
242
def initiu
envers
el
su f ragi
u niv ersal
el
1888
( su f ragi
u niversal m ascu lí) , qu an Mill ja és m or t. El parlam ent
anterior a 1832 és essencialm ent u n parlam ent reaccionari,
e n m ans dels grans propiet aris terratinents i dels nob les 312.
En poqu es parau les, és u n parlam ent “an tic règim ” a u lls
de Mill, els qu e vindran a continu ació anir an sem b lant - s e
pro gressivam ent als de les dem ocràcies lib erals actu als. Els
radicals constitu eixen en aqu esta atm osf era el lab o ratori
d‟ idees i iniciativ es per ref orm ar aqu est estat de coses. En
c onseqü ència,
les
propost es
de
Mill
pre tenen
re collir
l‟ esperit del qu e cal qu e s igu i u na politeia m oderna en u n
parlam ent
d‟ aqu elles
a
u lls
seu s
m esu res
corru pte.
qu e
Mill
cercant
la
no
es
partidari
si m plicitat
dels
procedim ents pu gu in aigu alir els ob jectiu s i l‟ ef icàcia de
les principals insti tu cions polítiqu es qu e són el govern i el
parlam ent. En el context de la def ensa m illeana de la
llib ertat
aqu esta
és
u na
def ensa
de
la
“llib ertat
de
pensam ent, expressió i f orm a de viu re” perqu è assegu ra
allò qu e per a ell té m és valor des del pu nt de vista polític,
la discu ssió, el deb at, la i ntel· ligè ncia. T ots els esforços
s ón pocs per aconsegu ir corregir les conseqü ències nef astes
d‟ u n sistem a democràtic b asat en f alses presu m pcions com
s eria la de la identif icació d‟ interessos entre electors i
e legits,
o
de
ge nerar
un
cos
de
m ediocritats
n o m és
312 J. Abellán, John Stuart Mill i el liberalismo. A: F. Vallespín, Historia de la teoria
política. Vol 5. Madrid: Alianza Editorial, 1993a, pàg 344.
243
j u stif icada per u n procés electoral, f alses presu mpcions
qu e es converteix en en o b stacles per a l‟ elecció de les
individu alitats m és preparades. Per evitar h egem onies qu e
e lim inin l‟ esperit crític es convenient tro b ar u n sistem a
d‟ equ ilibri
en
el
qu e
l es
dif erents
po sicions
sigu in
e scoltades, enriquint - se tot el procés amb l‟ antagoni sm e
qu e
es
donarà
entre
elles,
sense
la
vit alitat
de
l‟ antagon ism e no hi ha esp ai per a la dem ocràcia 313
Mill sem b la conscient dels reptes que s‟ ob ren a les nacions
“civilitza des” i és ab su rd, pensa, u na altra organi tzació
qu e no sigu i aqu ella qu e com pti am b el concu rs de la
totalitat dels indi vidu s, o de la m ajor part d ‟ ells, escollint
e ls m illors per la seva capacitat int el· lectu al ( il· lu strada) .
R econèixer la div ersitat és l a con di ció. Serà la diversi tat de
vitalitat i d‟ energia de la com u nitat la qu e assegu ra
l‟ enriqu im ent,
la
qu alita t,
del
deb at
polític.
A qu esta
diversitat és la s ab a qu e alim enta a la co m u nitat política.
Sense ella la democràcia qu eda en m ans d‟ incom petents i
313 ―In the old democracies there were no means of keeping out of sight any able man: the
bema was open to him; he needed nobody's consent to become a public adviser. It is not so in
a representative government; and the best friends of representative democracy can hardly be
without misgivings that the Themistocles or Demosthenes, whose counsels would have saved
the nation, might be unable during his whole life ever to obtain a seat. But if the presence in
the representative assembly can be insured of even a few of the first minds in the country,
though the remainder consist only of average minds, the influence of these leading spirits is
sure to make itself sensibly felt in the general deliberations, even though they be known to
be, in many respects, opposed to the tone of popular opinion and feeling ... This portion of
the Assembly would also be the appropriate organ of a great social function ... This may be
called the function of Antagonism. In every government there is some power stronger than all
the rest; and the power which is strongest tends perpetually to become the sole power. Partly
by intention, and partly unconsciously, it is ever striving to make all other things bend
to itself; and is not content while there is anything which makes permanent head against it,
any influence not in agreement with its spirit.‖ Mill. Consideration on Representative
Government. CW. XIX. 1977, pàg. 458.
244
m ediocres, i per tant, f àcilm ent seran presoners no nom és
de la seva incom petència sinó de la corru pció, la qu al cosa
desencadenarà u na inevita b le decadència de la societat. Hi
ha en Mi ll u na co ncepció de la div ersitat com tam bé u na
c oncepció dinàm ica d e la realitat social qu e persegu eix u na
c om u nitat polít ica ú nica però al m ateix tem ps heterogènia.
Ningú té la verit at i l‟ execu tiu no és inf al· lib le, per tant,
e n aqu est sentit f u ig de qu alsevol sacralització d‟ aqu estes
individu alitats.
És dins de l‟ edu c ació cívica polític a qu e aqu ests individus
podran convertir - se en els dinam itzadors i en la seva
varietat prom ou ran l‟ atenció del conju nt de la societat.
D‟ altra b anda aqu esta m inoria, qu e com més endavant
tractaré de descriu re ref erint - m e a la noció d‟ au t oritat en
Mill, po drà ser el gru p ob ert als altres qu e lideri la
recu peració
de
la
pol íti ca.
diagnòsti cs
pessim istes
de
No
la
estan
ll u ny
ne cessitat
de
els
la
seu s
f i gu ra
e stratègica del pr íncep m a qu iavèlic davant els reptes dels
m anipu ladors de les m ents indivi d u als e irònicam ent es
ref erirà a aqu ells qu e ataqu en Maqu iavel i s‟ ob liden de la
c orru pció am b la qu e aqu ell hagu é d‟ enf rontar - s e 314.
314 ―La dificultad que los autores han encontrado en entender la moralidad de Maquiavelo,
muestra, o bien una crasa torpeza o una falta de familiaridad con la historia de la época. Es
difícil creer que alguien haya podido imaginar jamás que El Príncipe era una sátira. El libro
tiene todas las características de la más abierta sinceridad, igual que la Historia florentina y
los Discursos sobre Livio. Los autores modernos , en su simple, por no decir su estúpida
escrupulosidad, no pudieron entender como un hombre que, evidentemente, tenía buenos
propósitos, podía tolerar, e incluso aconsejar que se cometieran crímenes‖. Mill. Diario.
1996.
245
El prob lem a de la dem ocràcia, posats ja en el f et que
aqu est
ha
esdevingu t
u na
realitat,
és,
segons
Mill,
proporci ona r a l a societat els ele m ents per assegu rar la
s eva resistència contra els interessos partic u lars i contra
u na opin ió pú b lica def ormant 315. Vistos els resu ltats és com
s i Mill af irm és que el peril l de la de m ocràcia és qu e sigu i o
acab i sent u na “dem ocràcia li b eral”.
J u stam ent, això és així, perqu è en una dem ocràcia el pob le
e s la f ont ú ltim a del poder i en no ser el pob le u na
ab stracció sinó el s seu s individu s cal u na b a se social per a
la def ensa de la individu a litat, pu nt en el qu e es trob a la
tensió, s em b la qu e irresolu b le del projecte dem ocràtic:
d‟ u na b anda la i gu altat i de l‟ altra la lli b ertat. Mill, es
c onscient de la pri m era i la té en m ent per tal de preservar
la segona. La igu altat com la llib ertat dem ana individu s
polítics. U na dem oc ràcia d‟ aqu esta m e na és per a Mill
l‟ antídot qu e necessita la societat m oderna 316.
La dif erència, en el pensam ent de Mill, entre u na f alsa
dem ocràcia i u na de vertade ra hem vist qu e consistia en
315 ―... when the Democracy is supreme, there is no One or Few strong enough for dissentient
opinions and injured or menaced interests to lean upon. The great difficulty of
democratic government has hitherto seemed to be, how to provide, in a democratic society,
what circumstances have provided hitherto in all the societies which have maintained
themselves ahead of others- a social support, a point d'appui, for individual resistance to
the tendencies of the ruling power; a protection, a rally ing point, for opinions and interests
which the ascendant public opinion views with disfavour. For want of such a point d'appui,
the older societies, and all but a few modern ones, either fell into dissolution or became
stationary (which means slow deterioration) through the exclusive predominance of a part
only of the conditions of social and mental well-being.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 459.
316 ‖… alone equal, alone impartial, alone the government of all by all, the only true type of
democracy- would be free from the greatest evils of the falsely-called democracies which
now prevail, and from which the current idea of democracy is exclusively derived Mill.
Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 467.
246
qu è la prim era és b asa en m és qu e du btoses m ajories
m entre qu e la segona pretén s er u n sistem a representatiu i
participa tiu
per
a
tots
els
int eressos,
intel· li gències,
opinio ns, és a di r pretén af irm ar -se com u na com u nitat
política.
Per
a consegu ir - ho,
és
essencial
posa r
les
c onstriccions – el control - qu e sigu in necessàries per tal
de qu e això sigu i així 317, constriccions per e vitar qu e la
dif erència sigu i hom ogen itzada. Calen q u adres polítics,
c alen
gr ans
indi vidu alita ts
no
p er
exercir
el
p oder
tirànicam ent sinó per a elevar la qu alitat de la pròpia pol i s .
I
això
nom és
es
pot
f er
qu e
de s
d‟ una
llib er tat
de
pensam ent, expre ssió i f o rm es de vida ra dical s , i ha de
c om ençar dins de l a societat m ateixa.
4.5. El s vot s sot a cont rol de qual i t at
Si es cert qu e, segons Mill, els ef ectes corru ptors del poder
c orren p aral· lels als ef ectes positiu s i ennob lidors, és a dir
qu e hi ha de tot, això vol dir qu e caldrà pot enciar aqu ests
s egons
qu e
són
princip alm ent
la
discu ssió
polí t ica
i
l‟ edu cació. En aq u est sentit totes l es m esu res qu e proposa
Mill va n en la di recció de provoca r els ef ectes “posi tiu s i
e nnob lid ors”. És a través de la discu ssió política i de la
participa ció qu e Mill esperar es produ eixin grans avenços
317 ―...All trust in constitutions is grounded on the assurance they may afford, not that the
depositaries of power will not, but that they cannot, misemploy it.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 467.
247
e n la m a ssa de la pob lació , escassam en t inst ru ïda. Per això
la dem ocràcia adequ adam ent organ itzada és u n b é, qu an
atorgant el vot a tots o a qu asi tots perm et als indi vidu s
increm entar la se va consciència so b re l‟ interès comú . T ot
això és certam ent dif ícil de congeniar am b u n “esperit”
lib eral p er a qu i com pta princip alm ent l a seva retirada
“f eliç” a u na esf era privada sense interf erències. I això té
qu e veu re am b una llib er tat qu e no és la de Mil l . La
retirada a u n u niv ers privat sense interf erència é s posat en
qü estió per Mill en el f et m atei x de considerar el vot com
u n deu re ciu tadà i no com u n dret 318.
Mill co n sidera qu e cada individu es m ereixedor d e vot;
tam b é, qu e negar - li als in dividu s aqu est i procu rar qu e
s igu in al tres els qu i parli n per ell és deni grador p er als
prim ers 319, però d es conf i a en det erm inats procedi m ents
dem ocràtics qu e tendeixe n a convertir - se en intr u m ents
c ontra la pròpia dem ocràcia. Contra els perills derivats de
possib les
m anipu lacions,
Mill
assaja
m esu res
de
perf eccionam ent d el sistema i dels p rocedim ents tal co m va
apu n tar Macpherson 320. Cal pensar en f órmu les concretes
qu e evitin els m als típics d‟ u na societat reclosa sob re ella
m ateixa, qu e es veu separada del poder polí tic. En a qu esta
318 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 489.
319 De la mateixa manera que la diversitat és el vincle entre llibertat i igualtat, es pot
considerar la igualtat com a vincle entre la individualitat i la llibertat. M‘ho suggereix el
Principio categórico de la igualdad de Dahal: ― … ...ninguna persona, en general, puede ser
mejor juez que uno mismo de sus propios bienes e intereses, ni actuará mejor que uno mismo
para lograrlos....Cabe delegar la elección de los medios....Pero no se podría ceder....el propio
derecho a juzgar ...si los resultados favorecen los intereses propios.‖ Dahl . 1992.
320 C.B. Macpherson. 1982.
248
línia s‟ h i trob e n en Mill propost es a deb atre sob re la
regu lació
dels
vots,
i
no
n om és
d‟ aqu elles
m és
m encionades pels seu s crítics lib erals, el qu e el vot de
determ inats
indi vidu s
pu gu i
tenir
m és
valor
qu e
el
d‟ altres, sinó en l a re gu lació d‟ indi vidu s - vots segons tem es
a deb at - en la elab oració dels pressu postos, per exemple 321.
L‟ ob jectiu
és
el
d‟ increm entar
la
qu alitat
de
la
vida
política. I l‟ increm ent és possib le apel· lant a la condició
d‟ éssers “intel· lig ents”, ref lexiu s. Es tracta de m esu res
c ontra el perill del pop u lism e, –gregaris m e, irref lexió,
c lientelis m e,
sedu cc ió,
espectacle –
qu e
tan
nef astes
c onseqü ències té per a les societats indu strials m odernes.
La llib ertat tam b é s‟ ha de def inir segu int u n princ ipi de
qu alitat.
Entre el su f ragi u niversal i l„ edu cació, Mill pen sa qu e
l‟ edu cació
té
prioritat.
L‟ edu cació
perm et
avançar
gradu a lm ent cap a u n sistem a qu e ting u i en l‟ i ndividu
c ívic, ref lexiu , el seu valor essencial.
I els èxits en
l‟ edu cació es convertiran en u n dels princi pals criteris per
decidir sob re la bondat d‟ u n govern. T ot el capítol V III del
Representat i ve
Governm ent
e s tà
dedicat
al
tem a
de
321 Dahl ho explica de la següent manera: ―Toda persona sujeta a un gobierno y a sus leyes
tiene el derecho irrestricto de ser miembro del demos ...‖ (...però, segons el ...) ―...Principio
contingente: Solo las personas calificadas para gobernar pueden ser mi embros del demos,
pero todas ellas deben serlo.....‖ Per a Dahal, Mill no fa més que explicitar el que estava
implícitament a Locke i Rousseau. El criteri d‘idoneïtat és el que prima, ―sobre cualquier
principio, ya sea categórico o utilitario ... Mill opin aba que en la Inglaterra de su época,
muchas clases de adultos no cumplían con este requisito, y por ende debía negárseles el
sufragio hasta que adquiriesen la idoneidad de la que entonces carecían‖. R.A. Dahl. 1992,
pàg 131-138.
249
l‟ edu cació,
u na
edu cació
qu e
s‟aju sta
als
canon s
del
repu b licanism e clàssic. L‟edu cació, per a Mill, és u na
qü estió d‟ estat 322.
La im plic ació dire ct a de l‟ edu cació és la qu e du a Mill , per
e xem ple, a af irm ar qu e el dret a vot i el val or “assignat” no
e stà don at de per vida a n ingú . De la m atei xa m anera qu e
algu ns no el tind ran en raó de la seva escassa cu ltu ra i se
l‟ hau ran de gu any ar, altres el pode n perdre en no p rovar
qu e en f an u n b on ú s 323. La política és tam b é un instru m ent
e du catiu e n la inte rrelació entre els individu s.
El valor d‟ u na opinió sob re u n tema qu alsevol, en el qu e
e ls indiv idu s s‟ hi ju gu en els seu s interessos, s‟ ha de poder
j u tjar en b ase al b on cri teri qu e am b el qu e s‟ expressi
aqu esta opinió. I af irm ant el caràcter dinà m ic i proc essu al
de la ge neració d ‟ opinions Mill no veu dif icu ltats a poder
distingir sob re l‟enc ert entre du es opinio ns indivi du als,
perqu è sem pre és f actib le qu e aquesta com unitat ref lexiva
pu gu i
identif icar
les
m és
allu nyades
de
les
certes
o
vertaderes.
Mill és t ant “pol í tic”, és tal el seu convencim ent de les
possib ilit ats de la dinàm ica discu rsiva d‟ aquesta comu nitat
política,
des
de
la
qu e
es
def ensen
els
interessos
322 ―If there are here ... schools for all, under the superintendence of the state, the test might
be a certificate from the teacher …‖ Mill, Rationale of Representation. . pàg 31
323 Tot el cap. VIII de Consideration on Representative Government el dedica a argumentar
sobre la diversitat de vots, el grau d‘instrucció, el tipus d‘instrucció i, tot plegat, recordant
que el vot és un deure, una obligació del ciutadà, i cal que estigui en condicions per exercir lo convenientment, això és, a favor de l‘‖interès general‖. Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 467-481.
250
individu als aconsegu int re f lexivam ent eleva r - los a i nterès
c om ú , que sosté qu e en u na societat am b cultu ra política
e ls
pocs
prepara ts
però
am b
“convicció
intel· le ctu al”
hau rien de com prendre la lim itació del su f ragi com a
prim er
com promís
perillosa
cívic
am b
la
pol i t eia .
Certam ent,
aqu esta consideració si és pensada f ora del
c ontext
d‟ u na
societat
política
en
sentit
el
“virtu osa”,
de
valor
qu e
m arc
no
d‟u na
valor és
la
comu nitat
c om partida i si no tingu és en l‟ edu cació un dels criteris
principal s d‟ avaluació del govern.
P erò el criteri per determ inar qu i pot i qu i no pot exercir el
vot és f o rça com plicat. Es contrari a la discrim inació per
s exe, ètnia , raça i riqu esa però no ho és pel qu e respecte a
intel· ligè ncia qu an aqu esta es entesa com a capacitat
ref lexiva.
Els
relaciona des
qu i
amb
tenen
el
com
a
coneixem ent
activitat
(a
la
prof essions
m anera
com
s ‟ entenia des del s phi l osophes il· lu strats) tenen u n m ajor
avantatg e per constitu ir - se en el gru p m és sensib le a u na
“convicció intel· le ctu al” de la cu ltu ra cívica qu e reclam a.
Conju ntu ralm ent, i pel qu e s‟ ha explicat de l‟ anàlisi social
i la se va correlació de f orces respecte a l‟ob jectiu de la
c reació d‟ u na cu ltu ra polít ica i m ai am b volu ntat del que
e ll denu ncia co m a possib le “pedantocr àcia” a Com te,
pensa que el criteri ocu pacional aju da 324. A ltra vegada la
324 ―The Democracy, at least of this country, are not at present jealous of personal
superiority, but they are naturally and must justly so of that which is grounded on mere
251
dim ensió sociològ ica dels seu repub l icanism e irrom p am b
f orça.
Sociològi cam ent
pensarà,
com
s‟ avançava
anterior m ent, qu e els qu i su rten af avorits - aqu ells qu i són
m és apropiats per a l‟ exercici de la vida pol ítica - són els
qu i
és
dediqu en
a
les
prof essions
lib erals.
La
independ ència de cri teri es dóna m és f àcilm ent en aqu esta
“classe” cívica i f acilitarà la seva opini ó de qu e cal
acceptar u n sistem a sense m ajories ( per això desvi ncu la
e xecu tiu i parlam ent, el prim er assegu ra la com petència, el
s egon la delib eració) , on el poder es ob jecte d e perm anent
discu ssió i llu ita i, per tant, on m antenir - s‟ hi costa tant
c om aconsegu ir arrib ar - hi; si a això ú lti m hi af egim el
principi de qu e la su perioritat està en la intel· ligè ncia 325
e starem davant d ‟ u na Constitu ció qu e necessitarà ref lectir
tota la co m plexitat de la realitat cu lt u ral hu mana.
pecuniary circumstances. The only thing which can justify reckoning one person's opinion as
equivalent to more than one is individual mental superiority; and what is wanted is
some approximate means of ascertaining that. If there existed such a thing as a really national
education or a trustworthy system of general examination, education might be tested directly.
In the absence of these, the nature of a person's occupation is some test. ‖ Mill. Consideration
on Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 474-475. I, ―The natural tendency of
representative government, as of modern civilisation, is towards collective mediocrity: and
this tendency is increased by all reductions and extensions of the franchise, their effect being
to place the principal power in the ha nds of classes more and more below the highest level of
instruction in the community.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX.
1977 pàg. 457.
325 ―The position which gives the strongest stimulus to the growth of intelligence is that of
rising into power, not that of having achieved it; and of all resting -points, temporary or
permanent, in the way to ascendancy, the one which develops the best and highest qualities is
the position of those who are strong enough to make reason prevail, but not strong enough to
prevail against reason.‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977
pàg. 479.
252
4.6. Cul t ura i l li bert at : el compromí s de l a propi et at amb
el conei xement
És signif icatiu qu e Mill m esu ri el grau de civilitzac ió pel
grau de cu ltu ra política d‟ u na societ at. I el gr au de cu ltu ra
política
s‟ apreci a
incorpor ar - se
en
a
la
u na
dispo sició
societat
dels
indiv idu s
am b
a
insti tu cions
representatives, a la m anera qu e s‟ ha explicat, és a dir, de
f orm a participativ a i enten ent qu e la delib eració és la part
realm ent rellevant d‟ aqu esta cu ltu ra política.
En e l seu article Ci vi li zat i on ( 1836) contraposa els qu e
s erien els trets d‟ u na societat civil itzada a m b u na qu e no
ho és i se‟ n segueix qu e les prim eres són aqu elles en les
qu als
els
indivi du s
viuen
en
ciu tats,
són
riqu es
en
agricu ltu ra, com erç i m anu f actu res ; han desenvolu pat u n
s entim ent de plae r en la sociab ilita t, han de senvolu pat u n
s istem a de prote cció dels indivi d u s i de la propi etat i,
f inalm ent, han re nu nciat els seu s individu s a dirim ir els
s eu s conf lictes per la violència. Els f actors decisius per
desencadenar això qu e ja existeix “... in m odern Eu rope,
and specially i n G reat Britain...” h a estat l‟ extensió de la
propietat
i
del
coneixem ent
a
àm plies
capes
de
la
pob lació 326.
326 The gradual emancipation, escriu Mill, of the agricultural, the tumults and
bouleversements which accompanied these changes in instituti ons, opinions, habits, and the
whole of social life, which they brought in their train‖. Mill. Civilization. CW. XVIII. 1977,
pàg. 120.
253
El qu e s‟ hagi p rodu ït a qu ests avenços no su po sa cap
garantia per al f utu r, és m és, hi ha elem ents qu e poden
interrom pre
i
f er
entrar
en
decadència
a
la
societat
e u ropea. El progr és no és inevitab l e en Mill com assegu ra
Kahan 327. Mill està convenç u t qu e en l‟ actu al cu rs dels
e sdevenim ents els avenços qu alitatiu s dependran de la
c apacit at d‟ arrib ar a com prom isos entre “la propietat ” i “el
c oneixem ent”,
és
a
dir,
au gm entar
la
capacitat
de
c ooperació per tal qu e allò qu e ha aconsegu it la civilit zació
e s conservi i s‟ increm enti 328. En def ensa de la dem ocràcia
c om a instru m ent de reconeixem ent de la diversitat i de la
igu altat qu e li és inherent , cal no nom és qu e les ref ormes
ho ref lecteixin en les seves constitu cions sinó tam b é que
s ‟ evidenci ï en la pràctica de les condu ctes individ u als 329.
A qu esta era el lli gam entre les seves teroies de la lli b ertat i
de la dem ocràcia.
La m anera com vincu la política i coneixe m ent, per a la
nova societat qu e s‟ està ob rint pas, i de pensar aqu est
c oneixem ent en te rm es d‟ inf orm ació i de com u nicació ho
f orm u la Mill excl u sivam ent a part ir del de senvolu pam ent
e m pí ric de les societats eu ropees. La dif e renciació entre
c ivilitzac ió i cu ltu ra l‟ aplica a l‟ extraordinari potencia l del
327 A.S. Kahan. 1992, pàg. 94.
328 ―It is only civilized beings who can combine. All combination is compromise: it is the
sacrifice of some portion of individual will, for a common purpose.‖ Mill. Civilization. CW.
XVIII. 1977, pàg. 120.
329 ―The distribution of constitutional power cannot long continue very different from that of
real power, whitout a convulsion. Nor, if the institutions which impede the progress of
democracy could be by any miracle preserved, could even they do more then render that
progress a little slower.‖ Mill. Civilization. CW. XVIII. 1977, pàg. 120.
254
desenvolu pam ent m aterial i, el cu ltu ral, entén Mill é s u na
assignatu ra pendent, u n aspecte a completar. És dels
prim ers
en
copsar
la
relle vància
de
la
dim ensió
internaci onal dels ef ectes de la civi lització i ndu strial i com
Marx, li atrib u eix a
aq u esta expansió, u n progr és que
podrà sostenir - se si les m etròpolis pod en resoldre les
ref orm es
polítiq u es
renovació
de
repu b licanism e
pendents
la
cu ltu ra
per
tot
qu e
depenent
política.
Eu ropa
es
El
d‟ u na
triom f
presenta
del
com
u na
possib ilit at.
La
qü estió
està
en
qu è
A nglat erra
i
“ Eu ropa”
estan
c onstru in t la seva cu ltu ra polític a i les am enaces que
anu ncia Mill sob r e el f racàs d‟ aquesta cu ltu ra polí t ica es
c onf irm en
def ini tivam ent
a
f inal s
del
segle
XI X
i
es
perllong u en en u n segle X X; u n segle qu e és, d‟ entre totes
les èpoqu es de la hu m anitat, el m és destru ctiu qu e ha
c onegu t les societats hu m anes, o si m és no, de les que es té
not ícia.
En les cond icion s qu e ell pensa es trob en les societats
e u ropees
m odernes
–
A nglaterra ,
França,
A lem anya
-
s im ilars en m oltes coses al m ateix tem ps qu e m olt div erses,
necessiten de ser pensades en la u nitat des d‟ aqu esta
plu ralita t. Mill pensa en term es d‟ Eu ropa ( i N ord - am èrica)
a dif erència de molts dels seu s compatriotes , per als qu als
la resta d‟ Eu ropa és el qu e no són les illes. Mill, tam b é, és
255
c onscient de la i n ternacion alització però no de la m ateixa
m anera en com pe nsa am b Eu ropa. Els qu e no són E u ropa
( i Nord - am ericà) són països a civilitz ar.
En recapitu lar, algu nes de les idees centrals d‟ aqu est
c apítol, s ‟ ha argu m entat qu e la concepció de Mill sob re la
llib ertat és coh erent a m b la tradició r epu b licana i en
particu lar
am b
proporci onant
d‟ aqu esta
Constant
la
de
tradic ió.
de
la
tradició
f orm a
repub licana
anticipada
Cont em porani
llib ertat
negativ a
a
dem ocràtica 330,
u na
la
renovació
f orm u lació
representada
en
de
les
dem ocràcies m odernes enf ront de les “antigu es” , Mill
aposta per u na teoria de la llib ertat qu e trans cendeix la de
Constant ; en prim er lloc, en def ensar la llib ertat com a “no
dom inació”, i, en segon llo c, recu perant la idea d‟ igu altat
per u na societat q u e s‟ ha de reconèixer princ ipalm ent en la
s eva ref lexivitat. Donada per assum ida la rellevància de la
llib ertat negativa com a con trol del poder, insisteix en qu è
aqu esta a m és hau rà de tenir en c om pte la condició dels
330 ―The dichotomy between a deliberative republicanism and a rationalist republicanism
bore its fruits in the post-Revolution era, when the conceptualization of representative
government was perfected. In Mill's time, the English conservatives who opposed a
democratic transformation of the state referred expli citly to the rationalist tradition. In spite
of his anti-republican stand, for instance, the "reactionary" Willian Mitford relied on
Rousseau who, like Harrington and unlike Machiavelli linked a well -ordered republic to a
silent assembly, to corroborate his anti-democratic ideas‖ I ―Speech and the art of
disputation were esteemed in Machiavelli's times, not in Descartes' and Hobbes's. Sparta, and
its silent assembly, was a model for James Harrington as well as for Rousseau, not for
Machiavelli‖. N. Urbinati. 1998.
256
individu s
com
ésser
creatiu s
i
im aginatiu s
els
qu als
vincu la a la def ensa de la seva llib ertat de pensam ent.
S‟ ha dit qu e la ll ib ertat en e l seu caràcter instru m ental
l‟ entenia Mill en r elació a l ‟ ob jectiu general d e l‟ increm ent
de les capacitats intel· lectu als dels individ u s. A qu esta és
la raó per la qu al considera Mill qu e la llib ertat nu clear és
la de pensam ent, expressió i f ormes de vida. Per ella sola
no
s‟ assegu ra
una
ciu tadania
que
tingu i
per
o b jectiu
l‟ interès com ú , a la cosa púb lica, però sí qu e constitu eix u n
instru m ent creati u alhora qu e defensiu respecte del que
c onsidera Mill é s el gran prob lem a de la societat de
“m asses”,
les
soc ietats
m odernes,
qu e
és
el
de
la
m anipu lació de les conscièn cies indi vidu als. Sense excedir s e en el seu optim ism e – el d ia gnòstic a vegades és
pessim ista i ha donat peu a interpretacions d‟ elitism e i/o
au toritarism e – Mill arg u m enta qu e la llib ertat perm e t la
c onstitu ció de caràcters individu a ls f orts en el sentit de
c aràcters qu e han sab u t tractar els seu s im pu lsos, desigs i
m otivacions
ref lexivam ent.
És
aqu esta
ref lexivitat
adqu irida en u nes condicions edu catives – la socialització
– adequ a des les qu e f a n créixer la volu nt at. La v olu ntat
qu an té com a ref erent l‟ interès com ú , la cosa pú b lica,
c onstitu eix el qu e coneixe m com a virtu t cí vica. A leshores
no hi ha du b te que estem parlant d‟ u na virtu t cívica q u e no
té res qu e veu re am b una virtu t inhere nt ni in nata a
257
l‟ individ u i en el qu e reconeix qu e per la diversitat de la
c ondició hu m ana la presència en cada indivi du és diferent
e n grau i intensita t. És aqu esta la au tèntica dim ensió d‟ u na
virtu t
cívica
m oderna
perqu è
en
ella
es
reconeix
la
diversitat com a n ota posi tiva i constru ctiva de la realitat
s ocial de l‟ individ u .
És aqu esta llib ertat la qu e posa les condicions d‟ igu altat
e ntre els individ u s i la qu e ha de determ inar el tipu s de
c u ltu ra dem ocràtica a la qu e s‟ hauria d‟ apropar teni nt en
c om pte les carac terís tiqu es de la civilització eu ropea. Mill
va m és enllà del r epu b licanism e clàssic per anu nciar el qu e
a f inals del X X i prim e rs del X XI s‟ ent endrà co m un
repu b licanism e
no
nom és
norm atiu
sinó
qu e
intenta
aprof u ndir en la realitat social i per ai xò m atei x és
c aracteritzarà
d‟ estratègies
per
ser
concretes
m és
sociològic 331,
favorab les
c iu tadani a m és activa i part icipativa.
331 S. Giner. 2000.
al
és
creixem ent
a
dir,
d‟ u na
258
5 . L’exercici de la política i de l’autoritat
En els d os capíto ls anteri ors s‟ han tractat dos tem es que
tenen u na íntim a relació conceptu al am b el es tractarà a
c ontinu a ció. El p rim er, al qu e se li ha de dicat el tercer
c apítol,
ha
consistit
en
el
nu cli
essencial
per
poder
c onsiderar a Mill des de la perspectiva repu b licana, això
é s, la defensa d‟ un e scen ari pú b lic per a la dilu cidació de
l‟ interès general . A llà explicava qu e Mill va co nceb re
l‟ interès general en l‟ interi or m ateix d‟ u n procés dinàm ic
qu e ob ligava a def inir - lo sem pre de m anera ob erta en la
discu ssió, el deb at i la com u nicació, i, sob re aqu e sta b ase,
e n la in teracció int el· lectiva entre els indivi du s i els gr u ps.
El segon dels tem es – capítol 4 - , s‟ ha m ostrat com la
c oncepció antrop ològica m illeana b asada en la radical
diversitat
hu m ana
con du ïa
a
“repu b licans”, el d‟ igu a ltat i
articu lar
dos
valors
el de llib ertat. Es deia,
aleshores, qu e per a Mill no hi ha igu altat sense llib ertat i
a
l‟ inrevés,
i
qu e
amb du es
estan
vi ncu lades
per
l‟ experiència de la diversitat. S‟ ha dit, tam b é, qu e la
vincu lació entre a qu ests dos valors, els qu als expressen per
a Mill u na realit at em pírica, era anàloga a u na concepció
antropol ògica qu e enteni a l‟ ésser hu m à – per la seva
f orm ació – sota le s condicions sim ultànies d‟ individu alitat
i “socialitat”.
259
Mill con cep la ll ib e rtat de pensam ent, d‟ expressió i de
f orm a de viu re com u n tret característic i particu lar a
l‟ etapa
històrica
qu e
inau gu ra
la
m o dernitat
i
qu e
anom enarà etapa del conei xem ent. En aqu esta concep ció de
la llib er tat, com ja s‟ ha exposat , hi sint etitza la seva
c onvicció repu b licana, d‟ h u m anisme cívic, s egons la qu al
la
virtu t
“convicció
cívica
és
caracteritzaria
intel· l ectu al”
des
de
per
la
com partir
qu e
dirim ir
u na
els
c onf lictes d‟ interessos i elab orar l‟ interès general. Per tots
aqu est elem ents s‟ha def ensat f ins aqu í qu e hi ha en M ill la
idea d‟ una r eno vada
poli t eia
c erqu en
l‟interès
activam ent
en la qu e els individu s
general
renovant
les
institu ci ons polít iqu es i generant u na cu ltu ra política que
al m ateix tem ps qu e protegeix a l‟ individu de coercions
arb itraries del poder polític ta m b é tenen cu ra d e les
possib les
m anipu lacions
de
la
consciència
qu e
pu gu i
provenir de les relacions socials 332. D‟ aqu esta m anera s‟ ha
def ensat qu e en Mill cont inu a present l‟ anhel d‟ u na virtu t
c ívica viscu da com u n ideal prob lem àtic du rant el segle
anterior i qu e ell ref orm u la a pa rtir de l es condi cions
històriqu es - en tots els senti ts,
epistem ològiqu es, de
c orrelacions de f o rces i d‟ esdevenim ents qu e van des de la
f u ndació de la repú b lica Nord - am ericana f ins als esclats
revolu cionaris f rancesos - dels segles XVII I i XIX.
332 La noció de llibertat del republicanisme defensada per Pettit: llibertat com a coerció no
arbitrària vingui d‘on vingui. Ph. Pettit. 1999, pàg. 40 i ss.
260
S‟ ha dit, tam b é, qu e Mill reconeix l a dim ensió sociol ògica
del segle incorporant la noció d‟ individu alit at a partir de
la m encionada concepció de la diversitat hu m ana. La
diversitat es converteix en el princi pi sob re el qu e erigeix
la seva teoria de la lli b ertat i tam b é la seva teoria de la
dem ocràcia representativa. Igu alm ent s‟ ha vist qu e a partir
de les seves anàlisis i del diagnòsti c corresponent, el f u tu r
polític d epenia de la volu ntat a cti va dels ciu tadans i qu e la
lu cides a d‟ aqu esta depèn de la cap ac itat de f er f ront a les
am enaces – en l a f orm a de l‟ opinió pú b lica i de la
“m iserable indivi du alitat” – i de l‟ edu cació del m ajor
nom b re possib le d‟ individu s.
En el reraf ons d‟ unes dècades ref orm istes com són les qu e
van dels anys vint f ins als qu arantes, tota la seva ob ra
c onté pr opostes de ref orm es de les insti tu cions en la
direcció
d‟ u na
cu ltu ra
políti ca
“ref lexiva”
i
això
s ignif icava enten dre - les – les institu cions – com espais
discu rsius,
el
qu e
U rb inati 333 anom ena,
accentu ant
la
proxim it at am b el presen t, espais de „ xarxa discu rsiva‟ .
L‟ activitat ref lexiva, el deb at intel· lectu al, és “la cosa de
tots” de qu e tant es m alf ia el lib eralism e ortodox incl inat a
veu re un nou o rdre pol ític def i nit f ona m entalm ent en
term es de preservació de l‟ individu entès com u n u nivers
333 N. Urbinati. 1998.
261
privat 334. Igu alm ent les ref orm es de Mill s‟ apartaven de
l‟ ideari d‟ enginy eria social de l‟ u tilitarism e sensorial de
Bentham .
L‟ argu m entació d‟ u n Mill r epu b licà s‟ ha conf rontat a m b el
negatiu de les crítiqu es lib erals i s‟ ha c ontrarest at les
genèr iqu es i a cops m olt en detall acu sacions d‟ u na ob ra
e volu tiva
sotm esa
accentu aven
la
a
circu m stàncies
im atge
d‟ u n
b iogràf iqu es
Mill
qu e
extrem adam ent
inf lu enciab le – la crisi existencial, e l seu m atrim oni a m b H.
T aylor, les inf lu ències intel· lectu als dels saint - sim onians,
de rom àntics com Wordsworth i Coleridg e – qu e, segons
aqu estes f onts, e l du gu eren a can vis su b stancials en la
f orm a de pensar. T ot plegat, això explicaria qu e la seva
ob ra, en el seu conju nt, pr esentes m om ents contradi ctoris;
d‟ altres, apr eciaren aqu estes contradiccions no tan t c om u n
ref lex del seu procés de madu ració com el resu ltat d‟ u na
m anca
de
coherència
c ontradic cions
int erna
assenyalad es
del
poden
seu
pensam ent.
tan t
ref erir -se
Les
al
c onju nt de la sev a ob ra co m a errors intern s a a lgu n s dels
s eu s escrits – per exem ple,
a l‟ Ut il i tari sm e ( 1863) o a O n
Li b ert y (1859) o a Syst em of l ogi c ( 1843) . Ent re u ns i altres
af irm aran qu e Mill no va sab er u ltrapassar l‟ atm osf era
intel· lectu al de l ‟ ascendent classe m itja na prof essional de
334 Aquesta fòbia per la ―cosa de tots‖ l‘escenifica molt bé Sartori referint -se als
desapareguts sistemes socialistes: ―La erradicación del individualismo posesivo no ha
generado en el mundo colectivista ninguna transferencia del cuidado del contexto de lo ― mío‖
al contexto de la cosa de todos. La cosa o la casa de todos está podrida y basta.‖ G. Sartori.
1993, pàg. 93.
262
l‟ era victoriana 335. Seria el tí pic representant de la pe tita
b u rgesia il· lu strada. Com s‟ ha vingu t sostenint d es del
principi, s‟ ha posat en du b te aqu estes crítiqu es i les
m ateixes han esta t u tilitza des aqu í per apro par - nos a Mill
des d‟ u na perspectiva reb u tjada pel lib eralism e com és el
pensam ent repu blicà. A ixí, la llib ertat en tensió entre
versió protectora i versió discu rsiva ens du ia a la idea
d‟ u na
llib ertat
qu e
prescindia
de
la
i ngerènci a
o
no
ingerènci a i es po sicionava com u na llib erta t am b la qu e
c ontrol ar qu alsevol m odalitat de dom inació 336 al m ateix
tem ps qu e reclam ava l‟ assu m pció d‟ u na responsab ilitat
“patriòti ca” b asada en la seva com pleta teoria de la
f orm ació del caràcter.
S‟ ha vingu t insistint, tam b é des del princi pi, qu e Mill des
de la dèc ada dels v int, en particu lar, des de la f am osa crisi
“m oral”, o, sim plem ent, intel· lectu al, havia consolidat de
m anera notab le el se u pensam ent polític, contra el qu e es
deia m és am u nt, i el qu e és m és im portant , havia d ef init
les qu e serien les principal s línies es tratègiqu es de la seva
tasca com a intel· lectu al i com a activista polític. A qu estes
línies de treb all són aqu ella teoria de la cu ltu ra de la qu e
e s parlava al sego n capít ol a partir de la q u al tenie n qu e
ref orm ar - se les institu cio ns polít i qu es angleses. A qu esta
ref orm a
tenia
present
sem pre
al
conju nt
335 J. Rees. ―The Thesis of Two Mills‖. A: Political-Studies, 1977, 369-382.
336 On Liberty n‘és l‘exemple més representatiu.
de
països
263
“civilitza ts”,
és
a
dir,
aqu ells
qu e
havien
aconsegu it
arrib ar a u n estadi de desenvolu pa m ent en la seva cu ltu ra
m aterial com
Bretanya,
el qu e es donava
Holand a,
i
en
m enys
en paï sos com G ran
propor c ió
França
i
A lem anya; però q u e per internacio nalitzaci ó, arrossegaria
a tots aqu ells altres qu e per proxim itat quedarien sota la
inf lu ència d‟ aqu ests m és avançats.
En aqu est context apareix u n n ou concepte de capital
im portàn cia, estretam ent vincu lat a ls a nteri ors i no m enys
polèm ic per la m anera com el tracta Mill. A qu est concepte
é s el d‟ au toritat qu e serà analitzat en aqu est darrer capítol
m ostrant les dif erències de conting u t notab l es respecte la
tradició
lib eral.
Ja
veiem
en
el
darrer
aparta t
com
deter m inades opinions de Mill sob re les condu ctes socials
havien
generat,
entre
els
lib erals,
les
corresponents
c rítiqu es d‟ au toritarism e, extensives i com plem entàries a
les d‟ elitista i paternalista.
En rigor es podria dir q u e la pròpia doc trina sob re la
llib ertat f a inelu dib le tractar sob re com hauria de ser u na
au toritat qu e la respectés. Com apunta R az 337, u na doctrina
s ob re la llib ertat qu edaria òrf ena s i nó es planteg é s qu in
tipu s
de
govern
és
l‟ adient
per
garanti r
la
lli b ertat
individu al i de f racassar en aqu est intent, la conseqü ència
de la vio lació de l a llib erta t du ria i ndiscu tib lem ent, d es de
337 ―The doctrine of freedom is part of a view of the foundations of legitimacy of political
authorities‖. J. Raz. The Morality of freedom. Oxford: Clarendon Press. 1989, pàg 21.
264
la teoria dem ocràtica com la qu e s‟ ha vingu t exposant aquí
def ensa Mill, a q ü estionar la legiti m itat de l‟ au toritat. De
f et Mill, s‟ argumentarà a continu a ció, dón a resposta a la
pregu nta sob re si és possi b le qu e u na au toritat pu g u i ser
dem ocràtica en u na com u nitat qu e es caracteritza com a
pol it ei a .
5.1. El s confl i ct es
L‟ estricta concepció u tilitarista de Bentham i de Mill pare
e stava encam inada a u na política de ref orm es socials qu e
donessin satisf acció a le s dem andes i aspiracions dels
individu s en la seva dim ensió sensib le, dim ensió que
proporci onava
un
pri m er
registre
del
sistem a
de
pref erències ob servab les i qu e tenia en el desig de plaer i
b enestar
el
f actor
m és
determinant.
Els
conf lictes
individu als respecte a qu ina seria la m illor condu cta
podien ser dirim its m itjançant càlcu ls racionals am b el
c riteri de triar aqu ella opció – elecció racional – qu e
m invava el dolor i increm entava el plaer.
Vist així , l‟ u ti litarism e de Bentham servia d‟ excel· lent
c om plement al lliu recanvism e en consolid ar u n sistem a
e conòm ic qu e prem iava, castigava i corre gia de m anera
e spontàn ia les eleccions f etes. Mill com es sab u t s‟ aparta
d‟ aqu esta concepció. Si l‟ individu estava en u na co ntinu a
possib ilit at de tria r entre d if erents opcions per satisf er els
265
s eu s desigs, consi dera qu e tractar a qu est procés conf lictiu
e ntre
eleccions
Bentham
era
possib les am b
sim plif icador
i
el “càlcu l racional”
su perf icial.
Si
de
s‟adm etés
aqu est criteri l‟ au toritat qu edaria legitim ada en darrera
instància en aqu est recurs a u n a raó c alcu ladora qu e
ponderar ia satisf accions in dividu als. La resposta de Mill
c onsisteix en crid ar l‟ atenció sob re el f et de la com plexitat
intel· lectu al dels conf lict es qu e viu l‟ indi vidu , i a qu esta
c onstatació
l‟ arg u m enta
en
la
pròpi a
experiència
individu al qu e exem plif ica en la seva pròpia experi ència
b iogràf ica 338.
El conf licte, per a Mill, f orm a part de la condició hu m ana
de la qu al en teni m coneixem ent per experiència. Sob re les
m aneres de resoldre el conf licte els m anu als de f ilosof ia
política c oincideix en en af irm ar qu e l‟ antrop ologia es toica,
c ristiana i cartesi ana esta n presen ts en el discu rs m illeà i
es
pot
segu ir
pretengu i
considerant
conver tir - se
en
així
un
m entre
arg u m ent
qu e
a
això
f avor
no
d‟ u n
s u posat idealism e qu e i n ext remi s podria com portar pensar
en
un
Mill
antropol ògicam ent
du alista.
Fent
seva
l‟ expressió socràti ca de qu e és m illo r u n ind i vidu insa tisf et
qu e no un de satisf et per ignorànci a 339, Mill introdu ei x en
la seva concepció sob re la condi ció hu m ana la i dea que
l‟ individ u , sigu in qu ins si gu in els seu s ob jectes de d esig,
338 Mill. Autobiography. CW. I. 1980.
339 ―... better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied...‖ Mill, Utilitarianism 1863,
Cap II
266
l‟ acció per aconsegu ir - los dem ana u n grau variable de
perseverança, esforç i volu ntat. El qu e està dient, i en u na
perspectiva qu e recorda les r elacions entr e consciència i
inconsciència f reu dianes ( convé recordar aqu í qu e Mil l
c om Freu d caracteritza l‟ individu com a energia) , qu e en
c adascu na de les persones existeix u na tensió per tal
d‟ adequ ar el desig i l‟ acció qu e pretén. En aqu esta relació,
allò qu e l‟ individ u f a és forjar el seu caràcter. La f orm ació
del caràcter no es indepen dent del m edi nat u ral i social en
e l qu e està im m ers l‟ indivi du .
Especialm ent rellevant i delicada per a la resta de les
dim ensions –soci al i polí tica – és aqu esta f orm ació del
c aràcter pel qu e fa a u na noció d‟ au toritat qu e pu gu i ser
vincu lada a la virtu t cívica de la qu e s‟ ha estat en els
c apítols
anterio rs.
A b ans
però
d‟ entrar
a
m ostrar
la
vincu lació de l‟ autoritat a m b l‟ hom e “virtu ós” cal aclarir
qu e Mill insistei x r eitera dam ent qu e sigu i qu in si gu i el
c aràcter resu ltant del proc és f orm atiu , és ob vi qu e aqu est
c onté u n deter m inat g rau d‟ autoexigèn cia i di sciplina
respecte d‟ u n m ateix en la realització ref lexiva dels seu s
desigs o ref orm u lació d‟ aqu ests. Darrera de cad a indi vidu ,
per tant, hi ha u n determ inat carà cter qu e pot ser t am bé
descrit, així ho f a ell, com a m és o m enys f ort o, el seu
oposat, m és o menys dèb il i aix ò am b independènci a de la
avalu ació m oral, de la qu al m és endavant s‟ en parlarà,
267
e ntendrà com pert anyent a l‟ àm b it cu ltu ral. A l caràcter, en
e l grau qu e sigui, se li o b ren dos cam ins b en dif erents.
D‟ u na banda aqu esta disciplina adqu irida pot donar - s e
d‟ entrada
en
la
consecu ció
dels
desigs
i
condu ctes
destru ctives o meram ent sensitives a escala individ u al i de
gru p ( aliena a l ‟ interès general) , de l‟ altra, pot estar
orientad a a u na activitat de tipu s ref lexiu sob re aqu ests
ob jectiu s qu e són els desigs als qu als cal cercar l‟ob jecte
pertinent per satisf er - se individu alm ent.
Mill com ença a p arlar d‟ au tori tat qu an tra cta de la relació
de l‟ indi vidu respecte de les qu e sent com les seves
necessitats m és perem ptòries. Ell e ntén qu e en la f or m ació
individu al, l‟ indi vidu té la possib ilitat de erigir - se en u na
au toritat
sob re
ell
m ateix.
Qu an
això
és
dón a,
l‟ au t oexigència i disciplin a correspon a les condicions de
la natu ralesa intel· lectiva hu m ana. No nom és l‟ individu és
e xigent p el qu e f a a la persecu ció dels seu s ob jectiu s sinó
qu e ho f a sense deixar - se dom inar per la i m m ediatesa del
desig, és a dir, es tracta d‟ u na exigència ref lexiva. En
c oherència a aqu esta noció de caràcter ref lexiu pren f orm a
u na concepció de l‟ au toritat qu è Mil l, com ha f et en al tres
àm b its, reclam arà sigu i congru ent am b qu alsevol altre
tipu s d‟ au toritat qu e considerem .
Es deia en el cap ítol 4, on s‟ analitzava la idea m illeana de
llib ertat, qu e la llib erta t ind ivi du al es possib le en la
268
m anera en com individu alm ent donem f orm a a aqu est
c aràcter recreant, en i nter acció am b les “circu m stàncies”
e conòm iqu es,
socials
( creences)
i
p olí tiqu es
( i dees,
c oneixem ents per a l‟ acció) les condicion s de la nostra
c onstitu ció psicol ògica i b iològica, i polít iq u es. Dit d‟ u na
altra m anera, en prim era instànci a, el caràcter no és
s inònim de m oralitat en el sentit tradiciona l de b ones o
m ales condu ctes. Es p ot ser u n delinqü ent, u n criminal i
tenir “m olt caràcter”. Com tam bé es pot tenir caràcter i
disposar d‟ escassa intel· ligència, a la m anera en com
u tilitza Mill el t erm e. De f et, la m oral a partir de l segle
XIX i f i ns als n ostres dies s‟ ha vist arrossegada per la
dim ensió social i política i tindrà q u e veu re am b el major o
m enor grau de af avorir el b é com ú , l‟ interès general qu e
pot ser m olt b é el qu e coincideixi am b el propi in t erès. El
pensam ent
de
Mill
n‟ és
un
exem ple
d‟ aqu esta
“socialitz ació i po lititza ció ” de la m oral i a dif erència de
Kant qu e pretén s itu ar - la en u n po stu lat de la raó, Mill,
e ntén qu e la m oral està lli gada a le s circu m stàncies socials
de l‟ existència d e l‟ indiv idu ( d‟ aqu í la r ellevància de
l‟ edu cació i no nom és d‟ u n su posat accés a la condició de
s ers racionals) . És la interacció amb l‟ entorn del m om ent el
qu e incidirà en la creativitat de cadascu n dels indi vidu s i
des de la qu e en resu ltaran els com portam ents. Si les
c ircu m stàncies estan im pregnades per les creences d‟ u na
269
opinió p ú b lic a basada en “l‟ interès com ercial”, aleshores
les decisions indi vidu als am b repercu ssió social i política
s ‟ orientaran cap a accions qu e poc tenen q u e veu re amb
l‟ interès com ú . En def initiva, reconeix Mill, n o hi ha du b te
qu e determ inat “hom es de negocis” t enen u n gran caràcter,
i
estan
dotats
d ‟ u na
gran
astú cia
i
inte l· ligència .
El
prob lem a consi stirà en qu è, aqu esta astú cia i intel· ligè ncia
no s‟ aplica ref lexivam ent sob re els f ins sinó sob re els
m itjans. D‟ entre els m olts exem ples qu e poden il· lu strar
aqu e st f et conside rarem u ns f ets que a f inals del segle XIX
s ón il· lu stratiu s del poder de la nova classe “indu strial
e m ergent” i qu e com aquest cas venien su cceint i sens
du b te continu arie n su cceint f ins als nostres dies. Es t racta
d‟ u ns f ets qu e van determ in ar l‟ ap arició d‟ u n país i u n
e stat nou , el de Panam à. El f u ndador d‟ u na les m és
im portan ts f irm es d‟ advocats de N ova Yor k, Su lliv an &
Crom well, i el b anqu er J .P.Morgan, des d el seu còm ode
despatx novayork ès veieren l‟ oport u nitat d‟ ob tenir grans
b enef icis a propiant - se de la com panyia estatal f rancesa qu e
c onstru ïa el canal interoceànic com prant les seves accions,
qu e en aqu ell m om ent havien perdu t b ona part del seu
valor.
Mentre,
els
nord - am ericans
im pu lsaven
la
c onstru cció d‟ u n canal sim ilar al sud de Nicar agu a. El pla
de Morgan i com panyia consistia en aconsegu ir qu e el
c ongrés
nord - a m ericà
retirés
aqu est
recolzam ent.
Els
270
poderosos hom es de neg ocis ho
aconsegu iren a m b
el
s u b orn dels representant s aleshores en el congrés. Si
l‟ ob jectiu
era
convertir - se
en
pr opietaris
d‟ u na
e xtraordi nària f on t de b enef icis poc im portava la corru pció
dels pro pis representants polítics com tam poc im portava
qu e entre les conse qü ències del projecte s‟ inclogu és la
s ecessió de Panam à respecte de Colòm b ia i la f ru stració del
projecte a Nicaragu a. En def initiv a, u n acord de n egocis
qu e polvoritza la política i la m oral 340.
Es pot te nir m olt caràcter i en canvi tenir m o lt poca cu ltu ra
e n el sen tit qu e m enciona Mill de cu ltu ra i polí tica. Per a
Mill
la
m oralit at
no
e stà
su peditada
a
cap
pr incipi
ab stracte ni m etafísic ni di ví; la m oral i l‟ ètica són cultu ra,
u na m anera de fer im pregnada de “convicció intel· lectu al”,
l‟ equ ivalent a la virtu t cí vica. La del cas de l‟ exemple, la
c u ltu ra en cu rs no era altra qu e la del b enef ici.
Entenent Mill qu e l‟ aportació de Kant és im portant pe l qu e
f a a l‟ esf orç de constru ir u na ètica il· lu strada – la de
l‟ au tonom ia i el de la “majoria d‟ edat” – Mill deix a clares
les seves dif erències am b el f ilòsof alem any a l‟ Ut il it ari sm
( 1863) reb u tjant la necessitat d ‟ u n f onam ent f orm al i
apriorísti c del de u re m oral. No hi ha res a priori so b re el
qu e estab lir el criteri d‟ u na cond u cta m oral, sinó qu e la
m oralitat és im m anent a l‟ experiència del conf licte per la
340 Diaz Espino, O. How Wall Street Created a Nation. JP. Morgan, Teddy Roosevelt, and
the Panama Canal. New York: Four Walls Eight Windows, 2001.
271
llib ertat entre u n individ u qu e està conf orm at per u nes
c ondicio ns
psicològiqu es
c ircu m stàncies
am b
les
i
b iològiqu es
qu e
tindrà
am b
u nes
possib ilitats
d‟ interactu ar - hi creativam ent. L‟ individu té a l‟ abast la
s eva llib ertat en aqu esta oportu nit at qu e li of ereix el ser
u n ésser ref lexiu. A quest és el plaer intel · lectu al al que
aspira l‟ hedonis m e m illeà. En aqu est sentit la legi tim itat
de
l‟ au toritat
no
podri a
venir
d‟ u n
principi
m oral
apriorísti c.
La ciència de l‟ etologia a nu nciada per Mill , de la q u e se
n‟ ha parlat en altres m oments, tracta sob re això ú ltim , i e n
e l seu projecte calia qu e e s despleg u és en les tres variants
possib les, a) en una ciència del caràcter individu al, b ) en
u na altra del caràcter social i c) en u na del caràcter polític.
El f et que Mill no desenvolu pés aqu esta ciència ha estat
interpret at de m aneres m olt dif eren ts. U na p art de ra ó pot
tenir Carlisle 341, qu an af irm a qu e Mill pref ereix no g aire
després d‟ haver escrit Syst em of Logi c retornar a u na
term inol ogia m és convencional i s u b stitu ir - la pel terme
e du cació. Però ta m b é cal valorar u n altre aspecte, el que
Mill en descob rís la im possib ilitat de la m ateixa. Mill
e m f atitza el caràcter plu ral de les ciències socials, f ins i tot
pref ereix aqu est term e qu e no el de Sociologia. E l que
reconeix Mill, la s eva tem ptativa n‟ és u n exem ple, qu e les
341 J. Carlisle. 1991.
272
c iènc ies socials seran “mú ltiples” o no seran i dif ícilm ent
e s deixarien redu ir a u na ú nica ciència. T enia u na clara
c onvicció del caràcter int erdisciplinar al q u e ob ligava el
c om plex
estu di
de
la
societat.
De
fet,
avu i
aqu esta
plu ralita t es prou m anif esta i li don a la raó.
Manteni n t la seva f ilosof ia social i p olítica, la concreció de
les m esures a apli car s‟ im pregnen d e pru dència, com tam b é
é s pru dent i pra gm àtic per ref erir - se als enf ronta m ents
e stèrils am b sectors tan rellevant s com són els d e les
e sglésies cristianes. De totes m aneres, és m olt m és du r am b
e ls qu i representen a l‟ an tic règim i als qu i conf orm en u na
opinió
pú b lica
am b
preju dicis
històri cs
i
am b
u na
m entalita t m ercantilista q u e considera nef asta. A llò qu e
resta im m òb il és el pape r ab solu tam ent pr im ordial d‟ u n
dob le criteri instr u m ental, el coneixem ent com el prim er
recu rs per constru ir u na societat en llib ertat i l‟ edu cació,
qu e inclou rà el sentit de la disciplina, de l‟hàb it, i ru tina
qu e prepara per a la creativitat i la im aginació. La m illor
arm a qu e té el govern és sens du b te l‟ educació, edu car per
a
la
llib ertat.
L‟ ú nica
au toritat
possib le
es
la
que
proporci ona el coneixem ent tal com el concep Mill.
5.2. La cri si de li derat ge
Es deia m és am unt qu e els conf li ctes f orm en part de la
c ondició
h u m ana
i
Mill
tenia
la
convi cció
qu e
eren
273
tractab les
des
de
l‟ au tocontrol
i
el
pr océs
discu rsiu
intersu b jectiu . L‟au toritat tenia doncs u na dim ensió qu e
ob ligava a entendre - la com la possib ilitat de l‟ indivi du de
c onvertir - se en l íder i au toritat d‟ u n m atei x. A ra b é, aqu est
procés in teractiu carregat de ref lexivitat po t no trob ar les
c ondicio ns per ta l qu e es desenvolu pi. Les condicio ns per
tal qu e això su cceeixi depe ndrà de la capacitat d‟ u n altr e
tipu s de lideratge qu e ell fa recau re en el de la “classe de l
c oneixem ent”. De f et, Mill m ateix es veu com u n exem ple
de
representant
d‟ aqu est
gru p
d‟ activism e
polític
i
intel· lectu al.
Mill, s‟ h a dit, vi via la p olítica d e m anera intens a i la
vessant intel· lectu al i reflexiva n o és qu edava en el m er
diagnòsti c. Es s uf icientm ent coneg u da la instru cció que
reb é del seu pare, i en a lg u n m om ent s‟ ha f et ref erència a
aqu est f et i qu e d escriu ell m ateix a la seva au tob iograf ia.
P erò aqu esta “instru cció” va m és enllà, per exem ple, de la
lectu ra dels clàssics en la seva llen g u a origin al, llatí i grec,
qu e dominava ab ans de com plir els deu anys, sinó qu e,
c om ell m ateix explica, e l seu pa re va ser l‟ ànim a, en
l‟ origen,
de
l‟ organitza ció
i
proselitis m e
del
grup
ref orm ista radical qu e el jove Mill f u ndà. A qu esta intensa
activita t desenvolu pada pe r Mill f ou la cu lm inació directa
del m inu ciós experim ent am b el que el seu pare i Bentham
274
preparaven a u n f u tu r “ref orm ador”: u n hom e d‟ idees i
d‟ acció per a u na nova societat necessitada de ref ormes.
Sob re l‟ ideari radical, ell m ateix el resu m eix am b u na
e norm e claredat p el qu e f a a raons, ob jectius, inf lu ències i
e sperit pràctic del qu e tenia qu e ser la projecció pú b lica de
les seves idees. Poc ab ans de la se va partid a cap a F rança
e l 1830, recorda Mill, a la Aut ob i ograf i a , i en la persp ectiva
de les ref orm es qu e semb laven apropar - se, les qu als es
c oncretarien el 1832 am b la prim era de les reform es
e lectorals qu e coneixeria A nglaterra du rant el segle XI X, el
s eu diagnòstic de la situ ació. El paí s estava desm oralitzat i
la cau sa era l‟ hege m onia de l‟ aristocràcia i de l‟ élite
e conòm ica, desm oralització 342 qu e actuava sob re el conju nt
de la societat pro du int els ef ectes d‟ u na reacció contra la
c lasse política. Com ell m ateix escriu , es donaven les
c ircu m stàncies
per
a
u na
revolu ció
repu b licana
a
A nglaterra.
El term e clau aqu í és la desm oralització, qu e ell entenia
e ra la pr eem inència d‟ u na acció p olítica c entrada en els
interessos privats m enyspreadora dels pú blics. A qu esta
política propicia va el de scrèdit de la prò pia pol ít ica en
342 ―I was as much as ever a radical and democrat for Europe, and especially for England. I
thought the predominance of the aristocratic classes, the noble and the rich, in the English
Constitution, an evil worth any struggle to get rid of; not on account of taxes, or any such
comparatively small inconvenience, but as the great demoralizing agency in the country.‖
Mill, Autobiography C.W. I, 1980, pàg. 177.
275
am plis sectors de la socie tat 343. La societat a nglesa, e n el
diagnòsti c de Mill, patia d‟ u n prob lem a greu de lideratge,
de crisi d‟ au toritat en e l sentit dob le d‟ u na atm osf era
política poc creïb le des d el pu nt de vista de l‟ elu cidació
dels inte ressos generals i desm oralit zant per les decisions
polítiqu e s les quals estaven directam ent dictades pels
interessos sectaris i partidi stes.
Més
enllà
dels
esdevenim ents
protagonitzats
per
les
dif erents f accions polít iqu es hi hav ia u n ele m ent m és que
increm entava
la
desesperança.
A qu est
era
la
pròpia
dinàm ica reprodu ctora de la classe governa m ental qu e, tal
c om es produ ïa, no perm etia au gu rar c ap canvi signi f icatiu
e n la renovació de la classe política , és m és, totes les dades
insistien en la per cepció qu e el pod er no era res m és qu e el
c orol· lari dels gru ps propietaris de les noves f onts de
riqu esa i dels qu e les posseïen per h erència 344.
A qu esta desesperança f eia evident qu e m entre l‟ estat de
c oses continu és no hi h avia possib ilitats d‟ u na política
e du cativa dif erent qu e f acilités alt res procedim ents en la
c ooptaci ó i reprodu cció dels grups dirigents. Els seus
articles i tam b é la seva correspon dè ncia d e ju st abans de
343 ―Demoralizing, first, because it made the conduct of the government an example of gross
public immorality, through the predominance of private over public interests in the State, and
the abuse of the powers of legislation for the advantage of classes.‖ Mill, Autobiography
C.W. I, 1980, pàg 178-179.
344 ―Secondly, and in a still greater degree, because the respect of the multitude always
attaching itself principally to that which, in the existing state of society, is the chief passport
to power; and under English institutions, riches, hereditary or acquired, being the almost
exclusive source of political importance; riches, and the signs of riches, were almost the only
things really respected, and the life of the people was mainly devoted to the pursuit of them .‖
Mill, Autobiography C.W. I, 1980, pàg. 179.
276
1832
oscil· len
incendiar i.
I
entre
el
entre m ig
dem ocratització
pessim ism e
d‟ ambdós,
apareix,
sense
i
la
l ‟ entu siasme
proposta
recels,
com
de
l‟ ú nic
instru m ent qu e pels seus procedim ents podia of erir u na
via de solu ció a aqu esta “desm o ralització”, en ob liga r als
gru ps socials m és poderosos a u n canvi, sob retot en term es
e du catius qu e “af ecta a m olts” ob ligats per la pròpia
posada en pràctica de la dem ocràcia. 345. Així, qu e la
revolu ció de ju liol del 18 30 of ereix sacsejar de no u les
c ondic io ns
polít iqu es
no
nom és
a
França
sinó
a
A nglaterra 346.
J a s‟ ha f et constar anteri orm ent qu ina era la sit u ació
política en aqu ell m om ent a A nglaterra, u na situ ació amb
hegem onia polític a clarament reaccion à ria i, en això, poc
dif erent, sob re el terreny pràct ic, a la qu e es viv ia en el
c ontinen t . Els ob jectiu s de polít ica pràctic a de Mil l, en
aqu est sentit, só n encara el de la necessitat de ca nvi de
m entalita t: El pro b lem a de la societat angl esa no és u n
prob lem a
d‟ im postos
lliu recanv istes
i
( nota
8)
–
el
proteccionistes
-
sinó
deb at
entre
de
llu ita
e strictam ent pol ít ica qu e exigia e xpu lsar les f orces que
345 ―I thought, that while the higher and richer classes held the power of government, the
instruction and improvement of the mass of the people were contrary to the self -interest of
those classes, because tending to render the people more powerful for throwing off the yoke:
but if the democracy obtained a large, and perhaps the principal, share in the governing
power, it would become theinterest of the opulent classes to promote their education, in order
to ward off really mischievous errors, and especially those which would lead to unjust
violations of property. (…)‖ Mill. Autobiography. CW. I. 1980, pàg 179.
346 ―In this frame of mind the French Revolution of July found me. It aroused my utmost
enthusiasm, and gave me, as it were, a new existence. I went at once to Paris…‖ Mill.
Autobiography. CW. I. 1980, pa`g 179.
277
e staven desm oralitzant i desacreditant
la política, posant
e n perill l‟ estab ilitat de la nació, el conju nt de la societat,
“u n m al tant ter rib le qu e ju stif ic a qu alsevol llu it a per
allib erar - se‟ n” ( “an e vil wo rth any s tru ggle t o get rid of ”).
L‟ ú nica m anera era recu perar per a la polí tica
“l‟ interès
general”.
L‟ acció
ref orm ista
estava
en
pri m er
lloc
dirigid a
a
l‟ agitació de les consciències, la f am osa edu cació a la qu e
f a ref erència el text ( vegis nota
13),
qu e és la qu e f acilitaria
la creació d‟ u n nova at m osf era política orientad a a la
ref orm a
de
les
institu cions.
A qu esta
acció
dirigida
a
rem ou re les consciè ncies dels seu s com patriotes té u n
ob jectiu b en def in it, f er com prendre a aqu ests qu e les
restes de l‟ ab solutism e són capaces de destru ir la cohesió
s ocial tal com ja havien f et els borb ons a França en el
XVI II.
Els ob jectiu s estan def inits, la im portància del com b at
d‟ idees és indiscu tib le; així don cs, el
aqu estes
són
p rese ntades
a
la
qu an i el com
societat
angles a
són
im portan ts per a Mill. La conveniè ncia ve m arcada per la
necessitat de f er arrib ar el seu m issatge al m ajor nom b re
possib le de m ents.
T ots
els
pensadors
ref orm istes
progressistes
del
XIX,
inc losos els u tilitaristes Bentham i Mill par e participen en
algu na m anera de l‟ esperit repu b lic à de l‟ època en el sentit
278
d‟ u n cert esperit prom eteic. Hi ha u n paral· lelism e am b les
vivències polítiqu es del m om ent i el m ite m odern del
Prí ncep d e Maqu iavel. Hi h a qu elcom de “m aqu iavelisme”
e n com , per exem ple, explica a l a seva au tob iograf ia els
ob jectiu s qu e es
m arca el gru p d‟ opinió d e joves radicals
qu e ell tenia en m ent recon vertir en u n nou partit pol í tic.
T am b é hi ha u n “príncep” en el pensam ent polític de Mill,
s ob retot a R epresentative G overnm ent. El seu “príncep”
pensa cal qu e l‟ assu meixi la ja m encionada “classe del
c oneixem ent”, la classe mitja na il· lu strada, “la gen t del
c oneixem ent”; u n “príncep ” anàlog a tants altres prí nceps
m oderns socials del X IX i XX, com el “prín cep” de Lenin
am b
el
partit
avantgu arda
de
la
classe
ob rera
o
el
“príncep ” m odern de G r am sci, “l‟ intel· lectu al orgànic”,
disposat a inf iltra r - s e f ins a les darreres posicions de les
institu ci ons b u rgeses de m itjans del segle XX, i f ins i tot en
l‟ actu alitat torna a recuperar - se la idea d‟ u n lideratge
s im ilar teoritzant sob re la necessitat d‟ u na “classe cívica”
e n la societat civil de s de la qu e renovar la po lítica 347.
A qu est príncep m illeà serien els il· lu strats radicals, els
m illors per a l‟ assem b lea o parlam ent, els seu s f u ncionaris
b en ensinistrats i f inalm ent els m és actiu s a escala local.
En su m a, portar la polí t ica a tot arreu de la m à dels
individu s m illors, els indiv idu s m és energèti cs i vital s. Són
347 S. Giner. 2000.
279
aqu ests els qu e f acilitaren l‟ ex pansió de la pol it eia a la
resta de la societ at qu e en m ajor o m enor grau – segons
s igu in le s condic ions de f orm ació b iogràf iqu es c onvidar à
a
sum ar - se
als
af ers
d‟ aquesta
se‟ ls
com u nitat
política. És aqu est taran nà el q u e acab a incom o dant a
qu alsevol li b eral en el sentit m és ortodo x: el pol ític. El
lib eralism e “polític” no com parteix el polit icism e de Mill;
l‟ econòm ic, no co m parteix la rellev ància ato rgada a l ‟ esf era
pú b lica
am b
efecte s
redistrib u tiu s.
R especte
d‟ aqu est
politicis m e, J ohn R awls retreu a M ill qu e m algrat la seva
def ensa de la in dividu ali tat, incor re en riscos m olt grans
e n desviar - se del tipu s de lib eralism e m és neu tralm ent
ortodox del qu e ell n‟ és el principa l def ensor des de f inals
del segle passat 348. S‟ hau ria de dif erenciar, dirà R awls,
e ntre el lib eralism e políti c pròpia m ent neu tre del qu e ell
anom ena
lib eralism es
“com prensiu s”.
Dins
d‟ aqu ests
ú ltim s hi situ a a Kant i a Mill, pe rò a dif erència del de
Kant, escriu R awls, el de Mill és u n lib erali sm e comprensiu
opressiu 349. El f orm alism e de R awls no pot adm etre el ti pu s
de passió polític a de Mill. De f et, R awls i Mill p arlen
respectivam ent
d‟ u n
possib le
acord
previ
entre
els
individu s en el qu e es produ iria u na acceptació d‟ u nes
regles
de
joc,
respectivam ent,
l‟ anom enat
“vel
de
la
ignorànci a” i “la convicció intel· lectu al”. Evidentm en t no
348 Ph. Pettit. 1999.
349 J. Rawls. El liberalismo político. Barcelona: Crítica. 1993.
280
hi ha con nexió en t re l‟ u n i l ‟ altre. En el prim e r cal acceptar
la hipòte si de la ignorànci a m entre qu e en el segon cal
acceptar la il· lu m inació de
la ref lexió. El vel de la
ignorànci a f a ref erència a l‟ accept ació del qu e es trob arà
l‟ individ u en retirar - se aqu est vel, m entre qu e la convicció
intel· lectu al m illeana reclam a qu e no hi pu gu i haver m ai
c ap vel. R etornan t a M ill, davant de la cri si històri ca de
lideratge
am b
els
seus
ef ecte
desm oralitzado rs
i
deasac reditadors s‟ explica perf ectam ent b é la dem anda de
resistència
i
rearm am ent,
u na
resistència
qu e
alhora
prepara u na particu lar of ensiva com la qu e pretén posar en
m arxa am b el seu gru p de radicals, des de la plataf orm a de
la Londo n R eview, - m és tard Londo n a nd Westwinster
R eview -, i, des de l‟ escalonada pu b licació de la seva ob ra
de f ilosof ia i teoria polí tica. Si s‟ intentés resum ir les
intencio n s de Mil l entre 1830 i 1 860 podr ia dir - se qu e
pensava era necessari “prendre” el poder. En u n escenari
relativa m ent opt im ista com el de m itjans del segle XIX,
Mill enc ara veia possib ilit ats de pr acticar i f er extensib le
u na reh ab ilitació de la política. R ehab ilitar la política
s ignif ica entendre qu e és el poder per f er possib le def inir
c onvenie ntm ent
u na
au toritat
qu e
sigu i
ju stament
c ontrari de la qu e està m ostrant - se en aqu ells m om ents.
el
281
5.3. El poder
En la seva dim ensió social, el poder és per a Mill u n
c oncepte qu e es def ineix com a relacional , això és , que
s itu a als individ u s e ntre ells en una determ inada relació.
El poder no té ca p s entit en term es ab stractes i s‟ entén a
partir de la poss essió de determ inats recu rsos que són
decisiu s
per
desavantatge;
conf igu rar
u na
d‟ ascendència
relació
o
d‟ avantat ge
dependència
o
entre
individu s, entre gru ps i entre indi v idu s i gru ps. A quí, a la
m anera de Hob b es, els “recu rsos” són la ri qu esa, la f orça
f ísica i la intel· li gència 350 p erò a dif erència de Hob b es, la
intel· ligè ncia
ad qu ireix
u nes
proporcion s
qu e
nom és
indirecta m ent són r econegu des per Hob b es, sob re tot qu an
aqu e sta incloïa l a ciència
351.
La d i f erència de percepció
e ntre Ho b b es i Locke sob re la rellevància política de la
s ocietat
civil
m arca
tam b é
la
dif erència
entre
el
planteja m ent hob b esià i el de Mill. En H ob b es el poder
s ervirà per protegir a la societat civil d‟ ella m ateixa am b la
pau civil qu e es garantid a am b la transm issió dels poders
individu als en la llei su perior qu e em ana de l‟ estat. Mentre
qu e en Locke i sob re tot en Mill la societat civil no nom és
350 ―When it is said that the strongest power in so ciety will make itself strongest in the
government, what is meant by power? … To mere muscular strength, add two other elements,
property and intelligence, and we are nearer the truth, but far from having yet reached it.‖
Mill. Consideration on Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 380-381.
351 ―Las ciencias son escaso poder, por no ser eminentes y, en consecuencia, no ser
reconocibles en cualquier hombre. Y tampoco están en todos, sino en unos pocos, e incluso en
ellos sólo referidas a escasas cosas, porque la ciencia tiene una naturaleza tal que sólo puede
comprenderla quien la ha alcanzado en buena medida.‖ Th. Hobbes, Leviatán. Madrid:
Editora Nacional. 1980, p.189.
282
c erca protecció sinó qu e es vincu la al poder particip an t en
e ll, ja sigu i contr olant, ja sigu i en la vessant delib erativa
de les institu cions polítiqu e s generals i locals.
J a en la perspectiva del segle XI X, la vincu l ació m ill eana
e ntre po der social i p oder polí tic é s tan est reta com ho és
e n Marx qu e vincu la poder econòm ic am b poder polí tic en
les societats capitalistes. La dif erència entr e u n i altre és
qu e ni la term inol ogia n i l‟ anàlisi d e les classes socials són
c om parab les 352. La crítica q u e des del m arxism e s‟ ha fet de
Mill és ju stam ent el qu e es considera va com u na m anca de
rigor con ceptu al i, f inalm ent, cient í f ic en la term inologia
m illeana 353. Però pr escindint aqu í d‟ aqu estes crítiqu es, la
vincu lació entre aqu estes du es m odalitats de poder f orm en
part de la perc epció de b ona p art dels pensad ors no
lib erals d‟ aqu esta època. La idea de la í nti m a relació entre
les du es m odalita ts de pod er és u n fet explíci tam ent tr actat
i coincid ent entre saintsim onia ns, C om te, m arxistes i, m és
e ndavant ,
f ab ians
i
pra gm àtics
am ericans,
sob re tot
a
Dewey. De f et el poder polític – el gove rn, el pr íncep,
l‟ estat – depèn de la correlació de f orces qu e operen
s ocialm ent en u nes determ inades circu m stàncies. El poder
s ocial, dirà Mill, té tendència a convertir - se en poder
352 G. Duncan. 1973.
353 D. Negro. Liberalismo y socialismo. La encrucijada intelectual de Stuart Mill. Madrid:
Instituto de estudios políticos, 1975.
283
polític 354. El poder social està constitu ït per “gru ps o f orces
s ocials”
aparent m ent
ho m ogenis
pel
qu e
fa
als
seus
interessos m aterials, o, i no m enys im portan t, a les seves
c reences. Els corrents d‟ opinió, per exem ple, i com veiérem
e n anteri ors apartats, constitu eixen f orm idab les poders –
f orces socials qu e s‟ introdu e ixen en la polí tica, ens diu
Mill, sen t capaces de conf i gu rar i d eterm inar el sistem a de
govern, q u alsevol sistem a de govern 355.
Segu int u na argu m entació m arcada pel sentit com ú de
l‟ ob servació
em pírica,
M ill
su b ratlla
la
diversitat
i
c om plexitat de le s estr u ctu res de poder en les societats
m odernes, b asades en la f orça dels recu rsos ( econom ia) , en
la f orça de les creences ( religió) , en la f orça de l‟ opinió
pú b lica ( els preju dicis) i en la del coneixem ent. La de
l‟ opinió era u na m odalita t particu lar i n ov a d e pod er en
e m ergència, ef ecte de l‟ ascens en les societats indu strials
del prot agonism e de les “m asses” ( no produ cte de la
dem ocràcia, qu e, com ja s‟ ha dir, pensava T ocqu eville) ; i la
del coneixem ent f eia ref erència a la etapa qu e havia
aparegu t am b el tre ncam ent am b l a societat m edieval i qu e
354 ―The power in society which has any tendency to convert itself into political power is not
power quiescent, power merely passive, but active power‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 381.
355 ―… that opinion is itself one of the greatest active social forces. One person with a
belief is a social power equal to ninety -nine who have only interests. They who can succeed
in creating a general persuasion that a certain form of government, or social fact of any kind,
deserves to be preferred, have made nearly the most important step which can possibly be
taken towards ranging the powers of society on its side.‖ Mill. Consideration on
Representative Government. CW. XIX. 1977, pàg. 381.
284
al seu entendre tenia qu e ser la f orça qu e sostingu és a la
s eva ref orm a polít ica d‟ esperit cívic.
Segons Mill, tot es aquestes f orces són m esu rab les en
term es de poder i de correlació de f orces entre elles, és a
dir, d ‟ avantatge/ desavantatge entr e les u nes i les altres, si
b é qu e de m anera im precisa i inex acte. A ixò és, no hi ha
c ap
poder
ab solu t
qu e
pu gu i
reivindicar
per
a
ell
l‟ exclu sivitat d‟ aqu est tipu s de relació interindivid u al qu e
é s el poder. Per tant, de la m at eixa m anera qu e la b ellesa o
la riqu esa, o la f orça f ísica, no són ab solu tes sinó m aneres
d‟ estab lir com paracions entre indi vidu s, el m ateix passa
am b la intel· ligè ncia. Cap de les m encionades es pot
atorgar l ‟ exclu sivitat del poder en sí. T ot allò qu e ens f a
poderosos està en cadascu n de nosaltres, igu alm ent en
term es relatiu s, com paratiu s.
La relació qu e estab leix el poder entre els individ u s, es
deia
ab ans,
és
u na
relació
d‟ avantatg e/desavantatge,
d‟ ascendència/dependènci a. Mill ens dib u ixa u n q u adre
s ob re qu ina podri a ser la situ ació – en b ase a la historia –
de la preponderàn cia d‟ u n o altre poder. Nom és cal, Mill
insistia, repassar la històri a d‟ A nglaterra dels darrers dos
s egles.
Identif icar
c ristianes,
el
els
poder
qu e
tenen
eco nòm ic
poder :
les
representat
esglésies
pels
grans
propietar is; els terratinen ts; les classes treb alladores, a
m itjans
de
segle,
ja
definides
en
singu l ar,
la
classe
285
treb alladora; i, per ú ltim , el poder qu e d‟ alguna m anera ell
representa,
allò
qu e
representa
el
radicalism e
i
els
ref orm adors anu nciat en el program a tan viv am ent sentit i
qu e s‟ ha m encionat ante riorm ent a parti r de la seva
au tob iograf ia. Es tracta, del poder de les anom enades a
vegades
“classes
m it janes ”,
altres,
“classe
del
c oneixem ent” o “c lasse lib eral”. En cap c as, aqu esta classe
e s conf onia, am b la “clas se com ercial” ( com m erci al cl ass ) ,
c om tampoc podi a ser tradu ïda mecànicament a les qu e
avu i es coneixen c om a “classes m it janes ”, aqu est amb igu i
e qu ívoc segm ent de la po b lació qu e alim enten la m ajoria
d‟ enqu este s sociològiqu es i polítiqu es contem porànies.
El
pod er
d‟ aqu esta
“classe”
del
coneixem ent
és
e videntm ent la p oss essió del recurs de la intel· lig ència
( knowl edge ) , i d‟ u na intel· li gència qu e té que veu re am b les
aportacio ns d‟ u na ciència en progr essió. Els m emb res qu e
la
integ ren,
segons
Mill ,
són
individu s
de
diferents
procedències socials qu e tenen en com ú haver adoptat la
qu e per a ell és la gran noveta t de la m odernit at, el
c oneixem ent com a instru m ent per com prendre la realitat i
qu e es considerat gu ia d e la condu cta social individu al. La
s u spicàcia lib eral qu e genera aqu est intel· lec tu alism e b asat
e n les nom b roses vegades am b qu e Mill s‟ hi ref ereix
af irm ant la im portància de les idees és el que el fa
m erèixer la critica de idealista i i ntel· lectu alista. Però, el
286
c oneixem ent de Mill n o és el de la raó u niversal qu e
anu ncia u n m ón d‟ idees sinó u n c oncepte qu e designa u n
f et, relacional, rel atiu i variab le. Per això f in s hi tot e l savi
é s f al· lible. Ning ú en el m ón pot acaparar tota la ri qu esa,
c om tampoc ni n gú pot acaparar tota la intel· li gència,
e ncara qu e pot f er com si ho f e s qu e és el cas dels
dogm atism es ideològics i de l‟ op inió pú b lica.
T am bé
qu eden descartats els qu i cerqu en ab solu ts ni qu e sigu i en
u n altre “regne” . Ins isteix per tant Mill en qu è e n el m ón
no hi ha cap poder ab solu t, i f ora del m ón, l a qü estió no té
s entit. El s elem ents consti tu tiu s del poder, escriu Mill el
1835, són la “propietat”, la “intel· li gència” i el “poder de
c om b inació” 356, i la “intel· lig ència” si es combina am b la
c apacitat
i hàb it d‟ actu ar es converteix
en u n poder
“f orm idab le” 357. A qu est és el poder qu e ha de pre valer
e ncara qu e sigu i b u scant u n com prom ís am b aqu ell altre
poder am b el que com peteix, el poder de la propiet at, u n
c om promís
no
o b stant
qu e
reclam arà
la
su b ordina ció
d‟ aqu est darrer si, com pretén Mill, es vol qu e triom f i
l‟ esperit pú b lic de la virtu t cívica.
Amb
la
irru pció
de
la
intel· l igència
com
el
m és
“f orm idab le” recu rs del poder en l‟ etapa m oderna es fa
356 ―The constituent elements of poIitical importance are property, intelligence, and the
power of combination.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII.
1977, pàg. 163.
357 ―The knowledge which is power, is not the highest description of knowledge only: any
knowledge which gives the habit of forming an opinion, and the capacity of expressing that
opinion, constitutes a political power; and if combined with the capacity and habit of acting
in concert, a formidable one.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW.
XVIII. 1977, pàg. 163.
287
e vident la necessitat no tant de control ar el po der de
l‟ Estat
per
tal
qu e
no
exerceixi
violè ncia
o
coacció
arb itrària sob re els indi vidu s f ísics, sinó contro lar els
recu rsos de poder d‟ indivi du s i gr u ps de m anera qu e no
pu gu in d om inar l es consciències d‟ altres in dividu s, qu e és
u n dels tem es centrals de O n Li b erty .
En el seu diagnòst ic f a patent la seva preocupació sob re els
nou s poders socials, su b ratlla la dif icu ltat qu e es pu gui
c om plir el som ni lib eral d‟ u na llib ertat sense interf erència
real. Més aviat tot el contrari. La llib ertat no es garanteix
am b la n o interf e rència del poder polític sob re l‟ individu ,
e s garanteix ref orçant tot s els m ecanism es d‟ edu cació i
d‟ activació de la intel· li gència r ef lexiva dels ind ividu s
s ob re
els
f ins
adients
a
l‟ interès
general
( del
m ajor
nom b re) perqu è aqu esta és l‟ ú nica m anera de contrarestar
la dom in ació de la pub l i c opi ni on.
Mill assenyala qu ines són les tres dinàm iqu es principals
qu e en els gru ps socials actu en am b capacitat de projectar se
políticam ent:
l‟ econòm ica,
el
sentim ent
i
la
intel· ligè ncia. Es tracta de tres f orces actives, històri qu es:
( 1) la dels “recu rsos acu mulats”; ( 2) la del sentim ent, en el
qu e inclou religió, naci onalism e i prejudicis; i ( 3) la
intel· ligè ncia.
A llò
qu e
correspon
a
“l‟ etapa
del
c oneixem ent” és la intel· li gència qu e per altre b anda és la
qu e està sacsejant am b noves possib ilitats d e progrés les
288
s ocietats “indu strials”. Aleshores, per a Mill, qu an el
c oneixem ent s‟ ab orda des de les relacions hu m anes, t he
power of com b i ned act i on , és qu an la dem ocràcia du a term e
u n salt q u alitatiu 358. Mill p o sa com a prova de l seu m oderat
optim ism e f ent esm ent del qu e considera determ inades
m illores envers aqu est “interès de la hu m anitat”, com és el
c as de la llu ita antiesclavista o l a progre ssió cu ltu ral i
organitza tiva de l a classe ob rera 359. Hi ha in dicis no nom és
de progrés científ ic sinó de progrés educatiu i cívic, i
l‟ entu siasm e col· lectiu revolu cionar i dóna n oticia d‟ aqu est
desprenim ent que envaeix als individu s qu an aqu ests
c om parteixen la m ate ixa convicció.
A qu est avenços son els q u e m ostren la po ssib il itat d‟ u na
tendènci a f u tu ra possib le b asada no en proj ectes de classe
s inó en projectes relacionats am b l‟ interès general sorgit
d‟ u na no va cu ltu ra ref lexiva, d‟ u n esperit pú b lic i en el
qu e s‟ imposen els esperits ref lexiu s 360. A qu est entu siasme
358 ―It is in this last element, the power of combined action, that the progress of the
Democracy has been the most gigantic. What combination can do has been shown by an
experiment. of now many years duration, among a people the most backward in Civilization
(thanks to English misgovernment) between the Vistula and Pyrenees.‖ Mill. De Tocqueville
on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 165 .
359 ―Even on this side of the Irish Channel we have seen something of what could he done by
Political Unions, Anti-Slavery Societies, and the like; to say nothing of the less advanced, but
already powerful organization of the working classes, the progress of which has been
suspended only by the temporary failure arising front the manifest impracticability of its
present objects.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg.
165.
360 ―And these various associations are not the machinery of democratic combination, but the
occasional weapons which that spirit forges as it needs them. The rea l Political Unions of
England are the Newspapers. It is these which tell every person what all other persons are
feeling, and in what manner they are ready to act: it is by these that the people learn, it may
truly be said, their own wishes, and through th ese that they declare them. The newspapers and
the railroads are solving the problem of bringing the democracy of England to vote, like that
of Athens, simultaneously in one agora; and the same agencies are rapidly effacig those local
distinctions which rendered one part of our population strangers to another; and are making
289
s erà m otiu d e crít iqu es i f acilitarà la creació d‟ u na i m atge
d‟ u n Mill “ingenu i dèb il” 361, d‟ u n idealism e hu m anista poc
rigorós
i
desf asat 362.
L‟ ob jectiu
d‟ u na
Però
per
societat
a
qu e
ell
l‟ opció
vu lgu i
és
clara.
preservar - se,
s ob reviure, i no entrar en decadència, ha de conf iar en u n
organitza ció
qu e
tingu i
en
la
intel· li gència,
en
el
c oneixem ent la di nàm ica hegem ònica.
Si els poders són relaciona ls i sem pre poden ser descrits en
term es de grau com paratiu entre ell s – els gr u ps, les sectes
religioses, les associacions ob rers, els part its pol íti cs de
m asses – la po líti ca serveix per a def inir a u n gru p hu m à
c om post d‟ individ u alitats i de gru p s am b dif erents poders
i interessos. És a dir, qu e la política és u n term e que rem et
no a u na acció ab stracte dels poders sinó a indi vid u s i a
gru ps hu m ans que m antenen vincles de poder. Es donen
b ones i m ales polítiqu es, és a dir, polítiqu e s qu e posen en
dif icu ltats els individu s i els gru ps, i polítiqu es qu e
e stim u len, af avoreixen, vitalitzen els gru ps i els individu s.
Les primeres de sm oralitzen, desacrediten i corrom pen, les
s egones
tot
el
contrari,
ref orcen
intel· lectu alm ent
(no
nom és sentim enta lm ent, q u e tam b é) el gru p. A qu est és el
paper de la intel· ligè ncia qu e a m és dem ana desenvolu par s e en condicions d‟ u na agora , de la xarxa co m u nicativa de
us more than ever (what is the first condition a powerfull public opinion) a homogeneous
people.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 165
361 D. Negro, Liberalismo y socialismo. La encrucijada intelectual de Stuart Mill 1975
362 I. Berlin. 1997.
290
la qu e parla U rb inati . Nom és la intel· ligència entesa com a
c oneixem ent
perm et
a
la
societat
consolidar - se
en
el
present i assegu rar - se el futu r.
P arlar qu e el fu tu r “m eliorista” depèn de la intel· l igència
dels indi vidu s no com porta negar l a dim ensió econò m ica,
la del m ercat; i tam poc com porta la desaparició de la
religió. Però qu eda c lar que allò qu e no disposen ni l‟ u na
ni
l‟ altre
és
la
“intel· ligència”.
La
prim era
està
c ondicio nada per la im m ediates del seu ob jecte, la segona
e stà b asada en la creença i en conseqü ència li m anca
ref lexivitat.
P el qu e fa al pape r de la re ligió, no nom és en f arà veure la
s eva u tilitat des del pu nt de vista de la cohesió i estab ilitat
de la societat sinó qu e en f arà veu re la coarta da qu e su posa
per als poder f à ctics int eressats en qu è prevalgu in el
interessos com ercials. En el reraf ons d‟ aqu estes f orces
s ocials – les de les creences de les sectes religioses al m ón
anglosax ó - , i parlant des del m ón occidental, Mill detecta
e l vigor dels m odels cu lturals qu e desp rés interessaren i
s u posaren u n ref erent ex plicatiu clàssic en els tre b alls de
Web er sob re la contrib u ció d‟ aqu estes al desenvolu pam ent
del capit alism e 363. Qu an Web er du a term e el seu assaig
s ob re les f acilitat s qu e proporcion a la ref orm a prot estant
per a l ‟ expansió del capitalism e està recollint i conti nu ant
363 M. Weber. La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Barcelona: Orbis 1995.
291
les percepcions de Mill i altres sob re l‟evolu ció de la
s ocietat capitalist a “lib eral” del XIX, la f amosa era lib eral
de Sab ine y G ray. És u n f et qu e la f ragm entació cu ltu ral
qu e su posa la plu ralitat de les esglésies cristianes estan
potencia nt el lib eralism e econòm ic i parcialm ent el polític.
Ho estan f ent perqu è elles su b stitueixen resistint - se a la
recu peració d‟ u na cu ltu ra cívica laic a.
En l‟ anàl isi de les condicio ns cu ltu rals del m om ent, Mill té
c la ra la im portàn cia de la religió en la seva dimensió
política. La correlació de f orces respecte d‟aqu ella altra
f orça
que
està
constitu ï da
per
la
“intel · ligència”
no
s ectària, cívica i ref lexiva és del icada. L a seva qu eixa
c onstant de la pèrdu a de tem ps de la intel· lectu alitat
anglesa
respecte
discu ssions
de
religi oses
l‟ ú s
de
la
sectàries
seva
és
intel· ligè ncia
tradu eix
sovint
en
en
irritació. En la com b inació de f orces del m om ent és factib le
qu e la intel· ligè ncia no pu gu i ob rir - se pas. D‟ aqu í que
davant de la potènc ia d‟aqu estes cosm ovisions, Mill, de
vegades, pensi qu e el seu ob jectiu de “renovació cu ltu ral”
podria a ccelerar -se a la m anera d‟ u n esclat revolu cionari.
U na revolu ció radical, per exem ple, com la qu e ell es veu
e ncapçalant
en
u na
hipotètica
f ac ció
girondina
d‟ u n
parlam ent b ritànic reconvertit en co nvenció repu b licana 364,
o, qu e pensi, segons s‟ ha vist en el segon c apítol qu an es
364 ― …and the most transcendant glory I was capable of conceiving, was that of figuring,
successful or unsuccessful, as a Girondist in an English Convention.‖ Mill. Autobiography.
CW. I. 1980, pàg. 66.
292
parla so b re “les revolu cions”, en u n plant ejam ent m és a
llarg ter m ini, segons el qu al el cam í es f a tant am b les
petites com en le s grans s acsejades, en u na perseverant i
pedagògi ca tasca de sedu cció del p ú b lic anglès. R es està
decidit. La històr ia pot m ostrar - nos tendèn cies i aju dats
per les ciències socials podem orientar l‟ acció indiv idu al,
s ocial i política en u na d eter m inada direcció, però res no
garanteix qu e necessàriament es superarà aqu esta etapa de
transició i qu e ni ngú , segons Mill,
pot ass egu rar qu e els
perills i l es am enaces no acab aran p er f er entrar en cri si la
s ocietat m oderna.
5.4. Pode r execut iu i poder del i berat i u
P er a Mill la polí t ica des de la vessant del q u e es reconeix
avu i com el contingu t d‟ u na teoria de l‟ Estat es concreta en
les insti tu cions del parl am ent delib eratiu i organism es
delib eratiu s locals, de l‟ adm inistr ació cent ral i loca l, i del
govern execu tiu . La dim ensió execu tiva de l‟ estat, el
govern, consisteix en gestionar els recu rsos del poder i els
s eu s gestors són els fu ncionaris - polítics. En relació a
aqu ests dels qu als se n‟ ha parlat en el capítol so b re la
dem ocràcia, l‟ argum ent pràctic sob re les avantatges de la
dem ocràcia, no es tant qu e “el pob le governi i decideixi
293
s inó qu e tingu i u n b on govern” i qu e a m és el pu gu i
c ontrolar 365.
P er a dur a terme aqu est control i assegu rar - se u n b on
govern li caldrà r ecolzar aqu est govern. Com seria po ssib le
s inó u n b on gov ern? S‟ ha dit qu e per a Mill l‟ ac ció de
govern e s recolza sem pre en “f or ces socials”. No hi ha
gestió exitosa de la política sense aqu est recolzam ent. A ixí,
c ada etapa històr ica té les oportu nitats po lítiqu es segons
les f orces socials actu ants en la societat. Fins i tot, arrib a a
argu m entar, qu e si la s ocietat n o recolz a al gov ernant,
aqu est per segu ir governa nt hau ria de pode r contar am b la
indif erèn cia del p ob le, però no am b la seva oposició 366. Les
c ircu m stàncies de l‟ etapa històric a en la qu e viu Mill, li
perm et
argu m entar
qu e
existeix
l‟ oportu nitat
d‟ u na
política r ecolzada per u na f orça social qu e té el recu rs del
poder en la “intel· ligè ncia”, és a dir qu e pot f er -se
hegem ònica
intel· lectu al”,
entorn
a
un
a
la
esperit
ja
m encionada
cívic
i
pú b lic.
“convicció
D‟ aqu esta
m anera, la pol ític a és en Mill, en l a seva versió opti m ista,
e l lloc on es don en tres tipu s d‟ accions: a) l‟ elecció de les
m illors r egles, lleis i disp osicions de gover n i b ) la m és
òptim a a cció pedagògica i socialit zant am b l‟ ob jectiu de
365 ―The idea of a rational democracy is, not that the people themselves govern, but that they
have security for good government. This security they cannot have, by any other means than
by retaining in their own hands the ultimate control. If the renounce this, they give
themselves uo to tyranny‖ Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX.
1977.
366 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 413 i ss.
294
garantir la m àxim a energia individ u al su bministrado ra de
vitalitat al sist em a polític; c) i el m és òptim procés
delib eratiu . En aq u est entram at l‟ edu cació es converteix en
l‟ instru m ent clau no nom és del govern sinó de la f orça
s ocial qu e sosté aqu esta com u nitat política 367.
J a hem vist qu an es par lava de l‟ existència d‟ u n i nterès
c om ú o general, l‟ interès de tots , qu e la intel· lig ència
aplicada a la política és la ref lexió sob re els interessos
individu als, és a dir, l‟ acció discu rsiva i ref lexiva que
perm et fer el pas dels interessos m erament insti n tiu s i
im m ediatistes a uns altres de raonats i m ediats. Per això,
l‟ anàlisi de les classes socials es f a im prescindib le per
poder
avalu ar
les
possib ilitats
de
cadascu na
de
les
e xistents en la co nt rib u ció d‟ aqu est espai com ú , pú b lic de
deb at i delib eració. Les principals classes, de les m oltes
ref erències a gru ps i classes sobre les qu e parla Mill,
interessen aqu í per veu re l‟ am pli espectre social, sob re el
qu al vol recolzar el seu govern de la “int el· lig ència”.
A qu estes
són
“ociosos”
i
“la
la
“classe
classe
del s
agricu ltors”,
instru ïda ” 368.
A qu í
és
“la
dels
on
Mill
transf orm a la idea del control sob re el poder sense m és, –
e l control sob re l‟estat, típ icam ent negatiu dels lib erals -,
367 ―Where then, is the remedy'? It is in the knowledge and clear compreh ension of the evil.
It is in the distinct recognition that the end of education is not to teach, but to fit the mind
for learning from its own consciousness and observation: that we have occasion for this
power under ever-varying circumstances, for which not routine or rule of thumb can possibly
make provision. As the memory is trained by remembering, so is the reasoning power by
reasoning; the imaginative by imagin ing; the analytic by analyzing;‖ Mill. On genius. C.W. I.
1980, pàg. 338.
368 Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 198
295
e n la ide a del c on trol sob re les f orces socials qu e no tenen
e n l‟ inte rès general el seu ob jectiu explí cit. A questes
c lasses són la dels grans propietari s i la “classe com ercial”.
La classe dels cam perols està lligada als interessos locals,
e scriu Mill, i “apo rtaria l‟ arr elam ent sem pre b enef iciós”, la
dels “ociosos” aporta el
seu
“desinterès com ercial” i
f inalm ent la de la “intel· ligència” aportaria ju stam ent la
“cu ltu ra” qu e perm etria un règim de llib ertat i igu altat en
la diversitat b asada en la delib eració sob re qu ina é s la
m illor op ció en cada m om ent en ter m es d‟ interès general.
Mill associa el perill d‟ u na perversa opinió pú b lica a
qu alsevol gru p qu e aconsegu eixi im posar socialm ent els
s eu s
interessos
classistes
sense
el
tràm it
de
llu r
delib eració. A ixò vol dir , qu e Mill no e stà cont ra els
interessos d‟ aqu estes classes sinó qu e aqu estes es pu gu in
im posar com si f os sin l‟ interès general, allò qu e està
c ontingu t en les proclam es de la m ajoria de governa nts de
la seva època ( i de l‟ actu al) qu an f an esm ent d‟ u n suposat
“ interès nacional ” o “int erès d‟ estat”. En aqu est sentit,
qu an aqu est s interessos són interiori tzats per la tiran i a de
“les m asses” és qu an hi ha m ajor perill d‟ u na au tèntica
tirania 369. Però la classe instru ïda, qu an la seva instru cció
369 ―Let the idea take hold of the more generous an cultivated minds at the most serious
danger to the usure prospects of mankind is in the unbalanced influence of the commercial
spirit -let the wiser an better-hearted politicians and public teachers look upo n it as their
most pressing duty, to protect and strengthen whatever, in the heart of man or in his outward
life, can form a salutary check to the exclusive tendencies of that spirit -and we should not
only have individual testimonies against it, in all th e forms of genius, from those who have
the privilege of speaking not to their own age merely, but to all time; there would also
296
vol dir q u e té per hàb i t la ref lexió, aqu esta es converteix
e n u n a ntído t c ontra el m onopo li d‟ u n interès privat.
A consegu ir això, requ ereix la f orm ació de la m illor o pinió
pú b lica i ob tenir el recolzam ent social necessari evitant el
perill d‟ u na societat de m asses indif erenciad a 370.
En to t el qu e es ve dient, tenim u na def en sa d‟ u na teoria
s ob re el poder b en poc lib eral. El pod er en darrera
instància em ana de la societat. La preocu pació de M ill no
é s proteg ir - se del poder, d e def ensar la no in terf erència del
poder so b re els in divi du s, sinó la p reocu pació és la d e que
determ inats
gru ps
socials
am b
interessos
partidistes
pu gu in exercir u n dob le control: sob re el govern i sob re la
resta de la pob lac ió elim in ant aix í s u port so cial cívic a u n
e stat orientat a po lítiqu es d‟ interès genera l, a u n pod er qu e
tingu i pe r ob jecte l‟ interès de tots. Es tract a de con trolar
s ocialm ent el govern però al m ateix tem ps recolzar - lo qu an
e s tracta d‟ evitar el m ono poli d‟ al gu ns sob re la societat.
L‟ edu cació,
m agnitu d
per
perqu è
exem ple,
es
n‟ és
proposava
u na
prov a
de
“interv enir”
pr im era
pe r
a
la
f orm ació dels ciu tadans. Mill en va f er u n tem a explícit de
govern. En def ini tiva, es pot consi derar el control c om un
gradually shape itself forth a national education, which, without overlooking any other of the
requisites of human well-being, would be adapted to this purpose in particular. Mill. De
Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 198
370 ―What is requisite in politics for the same end, is not that public opinion should not be,
what it is and must be, the ruling powe r; but that, in order to the formation of the best public
opinion, there should exist somewhere a great social support for opinions and sentiments
different from those of the mass. The shape which that support may best assume is a question
of time, place, and circumstance; but (in a commercial country, and an age when, happily for
mankind, the military spirit is gone by) there can be no doubt about the elements which must
compose it: they are, an agricultural class, a leisured class, and a learned class.‖ Mill. De
Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg. 198
297
valor en si m ateix qu e li és inhe rent la i gu altat, perqu è
aqu esta au toritat és garanti a de div ersitat 371. Perdre aquest
“su port social” f acilitarà qu edar sota u na tirania i gu al o
pitjor q u e la qu e representen l es possib les tiranies de
l‟ ab solu tism e
civil
o
teocràtic,
la
tiran ia
de
l‟ individ u alism e en u na societat f ragm entada de cultu res
privades.
La lectu ra lib eral no tradi cionalist a d‟ aqu est textos és la
qu e intenta propor cionar la versió d‟ u n Mill “b enestarista”
o de llib ertat positiva, és a dir, u n Mill p artidari d‟ u na
intervenc ió
per
corregir
els
excessos
de
la
classe
e conòm ica, f ins hi tot per aq u í s‟ ha pensat en u n possib le
decantam ent de Mill pel socialism e 372. A ltre cop estaríem
am b el tem a de la incoherè ncia de Mill. El c as és qu e Mill
té m olt c lara la re llevància d‟ aqu esta classe indu strial però
tam b é que no és convenien t qu e m onopoli tzi les cr eences i
c onviccions del conju nt d e la pob lació 373. A qu est és el
371 ―In conclusion, Mill linked the claim for a talking assembly to the two main principles of
democracy: control (and thus security) and equality. Control implies the anti -Platonic stand
that no one holds the right solution in political decisions, and that human knowledge is
fallible. Fallibility implies the recognition of both diversity of opinions and equality of
consideration and opportunity. Hence, as Anne Phillips has recently a rgued, popular control
is not simply grounded on prudence (self-protection from the monopoly of power) but it is
also a value in itself, in so far as it is predicative of equality‖. N. Urbinati. 1998.
372 J. Abellán. 1993.
373 ―The spirit o commerce and industry is one of the greatest instruments not only of
civilization in the narrowest, but of improvement and culture in the widest sense: to it, or to
its consequences, we owe nearly all that advantageously distinguishes the present period from
the middle ages. So long as other coordinate elements of improvement existed beside it,
doing, what it left undone, and keeping its exclusive tendencies in equipoise by an opposite
order of sentiments, principles of action and modes o thought - so long the benefits which it
conferred on humanity were unqualified. But example and theory alike justify the
expectation, that with its complete preponderance would commence an era either of
stationariness or of decline.‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII.
1977, pàg. 197
298
prob lem a de la dem ocràcia, de convertir - n os en súb dits i
m ers espectadors 374.
La polí ti ca qu e protagoni t zaria aqu esta societat ref lexiva
per a Mill, i sim ilar a la de Maqu iavel són els individu s
organitza ts
A qu esta
“virtu osos”,
organi t zació
e spontàn ies
d‟ aqu estes
no
indi vidu als
accions
és
am b
a
és
sinó
dir
la
am b
su m a
la
caràcter
de
les
coordi nació
l‟ ob jectiu
de
cívic.
accions
ref lexiva
m antenir
en
les
m illors condicion s possib les l‟ organització m ateixa, això é s
la coordi nació, d‟ aqu ests individu s.
A m b l‟ aparició de les societats indu stria ls, Mill detecta
anticipad am ent les tres dinàm iqu es qu e han m arcat i
s egu eixen
en
l ‟ actu alitat
m arcant
els
treb alls
dels
e specialistes en ciència po lítica i en te oria social. Les tres
s ón decisives per al desenvolu pa m ent d‟ u na societ at que
aspira a consolidar - se sob re la b ase de la vitalitat i
l‟ energia
indiv idu al.
A qu estes
dinàm iqu es
són
l‟ econòm ica, la social i la política ( les versions d‟ aqu esta
“tríade” son m ú l tiples i plenes de m atisos en els qu e no
s ‟ hi
entrarà
aqu í) .
Les
tres
dinàm iqu es
tenen
com
a
protagon ista els i ndividu s en term es de les seves ru tines,
hàb its, en def init iva cu ltura. I de les tres nom és la tercera
té capacitat d‟ explicitar el tipu s d‟ “ordr e” ( anàlogam ent es
374 ―The passive imbecility of the people of Paris, when a handful of hired assassins
perpretated the massacres of Setembrer‖ , o ―we must look to the annals of religious
persecution ...‖ Mill. De Tocqueville on Democracy in America (II). CW. XVIII. 1977, pàg.
197
299
donen en les tres) , qu e Mill pensa i m prescindib le, u n ordre
qu e inclou la cons ervació del passat i la m illora d‟ a qu est
passat ( en term es m illeans) . No és qu e tot e s redu eixi al
poder polític, a la classe política, sinó qu e des de l‟acció
c ívica cal qu e sigu i la pol ítica la q u e im pregni les a ltres
tres dim ensions, i nteractu ant entre elles. L‟ econom ia ha de
polititzar - se i la societat tam b é en el sent it qu e vol di r
polititzar - se des d‟ u na concepció repu b licana dem ocràtica,
això és, cal adm e tre la ref lexió i la delib eració sob re els
f ins qu e en aqu est cas són l‟ interès general plante jat de
m anera discu rsiva i dinàm i ca.
La cu ltu ra polí tic a de l‟ hu m anism e cívic és pot des criu re
c om la capacitat d‟ u tilització sim ultània de les en ergies
individu a ls i de les sinè rgies interindivid u als. Com ja ha
e stat m encionat e n els altres apartats, la vitalitat de cada
dim ensió descansa en l‟ estat de d isposició per a l‟ acció
dels indi vidu s. Aqu est pot ser passiu i indif erent a la
política i en aquest cas tot dep èn de la disposició qu e
tingu i el governan t d‟ acab ar am b aqu esta indif erència – el
governan t il· lu strat 375 - , o d‟ increm entar - la per aprof it ar - la
per als s eu s interessos, potenciant la ind if erència m ateixa
o generant estats d‟ opinió b asats en creences i prej u dicis.
A qu esta
societat
organ i tzada,
coordinad a
en
l‟ acció,
descansa sob re la b ase de la discu ssió sob re l‟ interès comú
375 Mill. Consideration on Representative Government . CW. XIX. 1977, pàg. 401.
300
e ntès no a l‟ excl u siva m anera d‟ u n b enestar m aterial ni
determ inat per un o u ns sistem es de creences religioses.
Ningú q u eda exclòs de par ticipar e n aqu est m arc i, és m és,
qu alsevol au torit at é s avalu ab le en f u nció de la capacitat
d‟ integra ció en l‟ exercici del discu rs polític dins d‟ a qu est
m arc. Mill def ensa la polí tica i els polític s. Però qu ins
polítics? U ns d‟ ells són gestors, els f u n cionaris - polítics qu e representen l‟ ef icàcia de la im plem entació de decisions
polítiqu e s
orient ades
al
bé
com ú .
El
reconeixem ent
d‟ aqu esta ef icàcia i per tant la seva au toritat es m esu ra en
e ls
resu ltats
i
per
tant
ac centu arà
el
caràcter
c onseqü encialista de la t eoria po lítica de Mill ( com li
reconeix
Pettit 376).
Però
en
a ixò
no
s‟ esgota
la
c aracterització qu e es pot f er del concepte d‟ au toritat a
Mill, qu e és el qu e serà tractat a cont inu ació.
5.5. A ut ori t at
Es deia a l‟ inici d‟ aqu est capítol qu e en u na teoria de la
dem ocràcia és ind isociab le de la co rresponent teoria de la
llib ertat d‟ u na teoria sob re l‟ au toritat, i tam b é es deia que
de
la
seva
l‟ au toritat,
complem entació
la
po ssib ilitat
depenia
d‟ u na
la
au toritat
legitim ita t
de
dem ocràtica.
A qu esta vinc u lació entre llib ertat i au toritat ha posat de
m anif est el paper qu e havia de ju gar la dem ocràcia, o dit
376 Ph. Pettit. 1988.
301
d‟ u na altra m anera, qu e la teoria sob re la dem ocràcia de
Mill aju dava a fer entendre el marc i les condicions de
possib ilit at de la llib ertat i per tan t proporci onava el perf il
del qu e tenia qu e ser u na au toritat “ b ona”.
Si
algu na
cosa
delib erativa
c apacitat
és
de
signif ica
qu e
jutjar
en
u na
ella
sobre
el s
els
concepció
ciu tadans
af ers
democràtica
retenen
pú b lics,
i
la
el
desenvolu pam ent d‟ u na teoria d‟ aqu est tipu s sem b la que
hau ria d ‟ especif icar els m ecanism es i procedim ents per
increm entar la q u alitat d els ju dicis dels ciu tadans, al
m ateix
tem ps
qu e
ob rir
vies
d‟ inter venció
en
la
m u ltiplicitat d‟ esf eres sobre tem es de discu ssió púb lica.
T res aspectes d e la teoria de la dem ocràcia delib erativa tal
c om és pensada en l‟ actualitat 377 són identif icab les en la
teoria de la dem ocràcia de Mill. Ell es serviran per copsar
e l caràcter dem ocratista de com entén M ill l‟ au toritat.
D‟ u na b anda l‟ ele m ent “m és” lib eral qu e és el de co ntrol,
s i és pref ereix, el com ponent qu e tota dem ocràcia lib eral
ha de tenir pel qu al el individu s coneixen qu e l‟ autoritat
dels qu i prenen decisions depenen en darrera instància del
s eu ju dici expressat m itjan çant les periòdiq u es eleccions.
La segona és que en u na teoria d‟ aqu est tipus, les decisions
i execu ció pràcti ca de les m ateixes han de m ostrar - se
c om petents pel qu e f a a l‟ interès general, i, per tant,
377 M.E. Warren. ―Deliberative Democracy and Authority‖. A: American Political Science
Review. Vol. 90, nª1, 1996.
302
generar la conf iança de la ciu tadania. I per ú ltim , si
l‟ àm b it delib eratiu m és els m ec anism es i procedim ents
s ‟ exerceixen de m anera apropiada – sistem a de votacions,
drets d‟ expressió i associació ... – alesho res la sintonia
e ntre ciu tadans i govern e xecu tiu és raonab lem ent f actib le.
A l llarg de tota la i nter pretació du ta a t erm e sob re el
pensam ent
de
Mill
s‟ ha
volgu t
posar
de
manif est
l‟ existència d‟ u n f il articu lador qu e pretenia def ensar
aqu est
individu
qu e
conservava
segons
les
seves
c ondicio ns i b iograf ia aquesta possib ilitat d e ju tjar sob re
e ls af ers de caràcter pú b lic.
S‟ ha
vist
qu e
un
dels
elem ents
princip als
d‟ aqu esta
f ilosof ia i teoria polítiqu e s és l‟ ús qu e f a Mill del terme
c oneixem ent, “el coneixem ent”. U n co neixe m ent en el que
c onta so b re tot l‟ aspecte discu rsiu i relacion al, qu e és, per
tant, u n coneixem ent qu e i nclou les dif ere nts dim ensions
de l‟ ésser hu m à, l‟ indivi du al, el social i el pol ít ic. La
llib er tat individu al n‟ és una, l‟ altra , és qu e en u na societat
de m asses m oderna aqu esta llib ertat indivi du al requ ereix
igu altat.
A rgum enta
c oneixem ent
és
a
qu e
la
el
m ida
potencial
d‟ aqu esta
glo b al
del
inc orporaci ó
s ociològi ca: la mu ltiplicit at de les intel· lig ències relatives
s ón les q u e han d e constit u ir el criteri per a l reconei xem ent
de l‟ au toritat.
303
U na
societat
com
aqu esta
dem ana
un
procé s
de
s ocialitza ció am b aqu estes noves idee s, i per a aqu esta
s ocialitza ció és essencial u n govern qu e prengu i l‟ edu cació
c om a un ob jectiu prioritari. A questa educació és la tasca
principal
del
govern.
Mill
aposta
per
una
com unitat
política sostingu da per u n equ ilib ri entre l a delib eració i
l‟ acci ó, equ ilib ri possib le des de la capacitat de generar
u na cu ltura polític a.
El projecte m il leà té u na im portant càrrega pro cedim ental.
El cam í a segu ir adqu ireix m és rellevància qu e l‟ hipotètic
f inal; si és qu e a aqu est s‟ hi arrib a m ai (en l‟ etapa de
tran sició els perills i les dif icu ltats són m ajors però, am b
algu nes excepcions, els pr ocedim ent no ca nv iaran respecte
de l‟ etapa consoli dada de la societat) . D‟ aqu esta manera
m arca dif erències respecte d‟ altres u topies per als quals el
c am í
era
qu elcom
gu anyar - se
els
a
m illors
ab an don ar.
per
a
Discu tir,
au gm entar
delib erar,
la
qu alitat
d‟ aqu estes delib eracions és el cam í i tam b é el f inal.
P er a Mill, la dif erència am b l‟ imm ediat passat és qu e els
c anvis en l‟ estructu ra social i econòm ica, les revolu cions
polít ica
i
ind u strial,
han
estat
provocats
per
la
intel· ligè ncia, u n a era am b noves idees. Per aqu estes, es
donen les condici ons per recu perar la pol i t ei a com a eix
c entral d e l‟ organització d e tota la societat. Les f órm u les
de legiti m ació tradicionals ja no só n possib l es, i les noves,
304
e n term es de m ajories nu m èriqu es desnatu ralitzaran la
c om u nitat
políti ca
f u tura.
I
l‟ au toritat
necessitarà
legitim ar - se. Descarta qualsevol fórm u la de legitim ació
ab solu tista, religiosa, cientif icista, m etaf ísica, totes elles
am b ju stif icacions dogm àti qu es. Certam ent en la teo ria de
la dem ocràcia defensada per Mill no com porta reclam ar
u na au toritat gen erada a partir de l‟ origen diví, d‟ u na raó
transcendental
o
d‟ u na
tradició
estranya
als
canvis
històrics. La dem o cràcia participati v a cal qu e conf orm i u na
au toritat
qu e
estru ctu ralm ent
sigu i
anàl oga
al
tipu s
d‟ aportacions qu e ella aporta en m atèria de garanties
polítiqu e s, de gestió de l‟ i nterès general. Per això de f ensa
qu e sigui la pol ít ica la qu e generi la seva dinàm ica a la
c reenç a,
als
sentim ents
i
desigs
irref lexiu s
o
instin t,
integrant als indi vidu s en la di nà m ica de la ref lexió. És la
intel· ligè ncia ente sa en el seu sentit discu rsiu , lingü ístic,
c om u nicatiu 378, el m edi a disposició d els indiv idu s per al
b on govern i el control d‟ aqu est, des de la delib eració qu e
aju da a la relativi tzació, a la com paració i al estab lim ent
de relacions im aginatives i creatives.
Des
d‟ aqu esta
interacció
i
control,
el
segu im ent
del
c iu tadà, l‟ ob ediència, no és m ai absolu ta, cega, irreflexiva
s inó
re l ativa.
S‟ estab leixen
co ntrols
per
certif icar
perm anentm ent l a capacit at d‟ u na au toritat i qu an a qu esta
378 J. Habermas. Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una política
deliberativa. València: Universitat de València, 1994.
305
c ondició no és com pleix, l‟ au toritat és su b stitu ïda. A ixí
doncs, p er a Mil l el pol í tic es sotm et a dos contr ols, el
previ
de
la
assem b lees,
delib eració
su f ragi,
de
la
par ticipació,
com u nit at
del
qu al
polít ica
en
–
s orgirà
l‟ elecció del polít ic; i el control d e passar la prova dels
resu ltats de la r ealització pràctic a de les decisions qu e
prendran els especialistes.
Mill con stru eix la seva concepció de l‟ a u toritat sob re les
m ateixes b ases que li han s ervit per constru ir la seva teoria
s ob re la dem ocràcia i sob re la llib ertat, qu e és la seva
antropol ogia in tegradora de les du es dim ensions in herent
a l‟ indiv idu : la individu alitat i la socialitat. A ix í, la
llib ertat depèn de l‟ au torit at tan t c om l‟ au toritat de pèn de
la
llib ertat
ente sa
a
la
m anera
de
Mill,
repu blicana,
llib ertat com a no dom inació. Peça fonam ent al per a
e ntendre aqu esta af irm ació serà la teoria sobre la f orm ació
del
caràcter.
El
caràcter
indivi du al
no
és
aliè
a
les
dim ensions social i polític a de l‟ individu . El caràcter, en
les dif erents èpoqu e s i biograf ies, té u n m ajor o m enor
grau de desenvolu pam ent. Entenen t la histò ria recent com
ho f a Mill, en t ant qu e recorregu t en el qu e l‟ individu
aspir a a allib erar - se de les constriccions del seu m om ent
històric 379,
la
f orm ació
del
caràcter
estarà
estretam ent
vincu lada al caràc ter com partit per tots els i ndividu s d‟ u na
379 Mill. Sobre la llibertat. 1983.
306
s ocietat – el carà cter social -
i p el caràcter discu rsiu i
ref lexiu com partit pels ind ividu s d‟ aqu esta societat qu e és
e l caràcter polític.
Des d‟ aqu esta conce pció psico - social del ser hu m à, Mill
ref orça la concepció de l‟au toritat com a “coneixem ent” i
e n sinton ia a m b la delib eració qu e fan possib les les idees, i
no
com
a
dominac ió
a
parti r
d‟ u n
recu rs
de
poder
tradicion al d‟ àm bit exclu sivam ent particu lar, exclu siu a
u ns indi vidu s. A ra b é, el caràcter, tal com ho f orm u la Mill,
é s tam b é disciplin a, respon sab ilitat i ob edièn cia. En a qu est
c as, això com ença per la capacitat individu al d‟ enf ron tar s e am b el propis conf lictes individ u als. D‟ això tract arem
b reu ment a contin u ació.
S‟ ha dit anteriorm ent que l‟ au toritat deix ava de ser - ho
qu an no garanti a la llib ertat entesa com a llib ertat de
j u dici – de pensam ent i expressió, entre altres – perq u è p er
a Mill el “polí tic” no és l‟ am o o senyor – dom i nus - , ni
l‟ em perador – i m perat or - sinó l‟ au toritat – auct ori t as – en
raó de ser - li reconegu ts els m èrits o prestigi pels qu als
m ereix aqu est reconeixem ent. En a qu est cas l‟ au toritat, si
n‟ ha tin g u t el sen yor o l‟ em perador, no pro vé per ser l‟ am o
o el cap dels exercits 380. A quest reconeixem ent vindrà, dirà,
Mill
per
la
sintonia
“d elib erativa”
d‟ aqu esta
am b
la
c om u nitat política delib erativa i pels resu ltats de l‟ acció de
380 D. Sternberger. Dominación y acuerdo. Barcelona: Gedisa. 1986.
307
govern. En aqu est cas el control d e l‟ au toritat vind rà pel
propi deb at, per la qu alitat d‟ aqu est; i aqu est control
dem ana les tres condicions de la m o dernitat t al com l‟ entén
la tradici ó repu b licana: la llib ertat en el sentit m és am pli,
la igu alta t i el com prom ís am b l‟ interès com ú.
L‟ au torita t m illea na no és ni “neu tr al” ni li m itada p er u na
c oncepció negativ a de la ll ib ertat. No estra nya, do n cs, que
aqu esta provoqu i incom oditat co nceptu al al lib eralism e
polític. De fet, el m odel lib eral d‟ au toritat és u n dels
prob lem es
del
protector a
i
lib eralisme.
no
L‟ au tor itat
interf erir,
però,
cal
qu e
sigu i
paradoxalm ent,
el
lib eralism e polític prom ou u n poder f ort garantista de les
llib ertats
en
un
u nivers
privat.
El
l ib eral
desconf ia
d‟ aqu est poder i llei q u e necessita i n om és s ‟hi sent
c òm ode qu an m és li m itat i m és redu ït és el seu àm b it
d‟ actu ació. Mill r ef e rint - se a la legitim itat de l‟ au toritat
def ensa
qu e
aquesta
en
darrera
instànc ia
està
en
la
s ob irania popu lar , però e ntenent aqu esta en term es dels
individu s
qu e
interactu ant
entre
ells
f orm e n
aqu esta
c ol· lectivitat. Hi ha en el pensament de Mill u na f orta
presència d‟ u na esf era pú b lica com partid a. En ca nvi, i
s egu int aqu í l‟ anàlisi de Warren, el lib eralism e en la seva
tradició
m és
clàssica,
qu e
ref orm u la
Rawls,
situ a
la
legitim it at en l‟ exqu isita neu t ralit at de l‟ au toritat respecte
de l‟ esf era individu al que identif icarà amb l‟ àm b it de
308
l‟ u nivers privat individu al. Les condicio ns per a u na
s ocietat ju sta exigeixen el vel de la ignorà n cia, qu e és allò
qu e perm et poder triar l a m illor de les accions pol ít iqu es
possib les en la resolu ció del conf lictes. Segu int aqu esta
preocu pació rawlsiana, el lib eral dem ana qu e l‟ au toritat
s ‟ exerceix en el q u e calgu i sem pre però qu e pu gu i m ostrar s e neu tra respecte a les lleialtats i creences dels indi vidu s
e n conf licte. P er tant, reb u tja
au toritat
j u dicis.
qu e
pretengu i
U na
segona
incu lcar
variant
tota possib ilitat d‟ u na
o
inhi b ir
d‟ aqu esta
creences
o
preocu pació
neu tralista seria la qu e dif erenciaria en tre estar en l a
au toritat o ser u na au toritat 381. A ixò es tradu eix en q u è una
au toritat “lib eral” pot regu l ar condu ctes sense aspirar a f er
j u dicis per se . Aqu esta concepció es def ensada des del
s u pòsit qu e l‟ estru ctu ra política legal po t ser neu tral
respecte tant dels interessos en com petició en els qu e com
a au toritat ha de f e r d‟ interm ediari com tam b é neu trals
respecte d‟ aqu ells intere ssos qu e ells af egeixen. I u na
tercera possib ilitat, qu e bu scaria salvar les dif icu ltats de
c ontingu t i possib ilitats qu e of ereixen a la pràctica les
anteriors , qu e con sistiria, e n u na b o na do si d e conf ian ça en
“u na doctrina de l‟ au toritat política en la que la condició
de legiti m itat de l‟ au toritat està b asada en l‟ exist ència
d‟ u na
pob lació
qu e
percep
el
“govern”
com
el
seu
381 R.B. Friedman. ―On The Concept of Authority in Political Philosoph ‖. A: Raz, J. ed,
Authority. New York: New York University Press, 1990.
309
representant i am b el qu e la gent acab a identif ican t amb
l‟ ”interès co m ú ” 382. En aqu est cas l‟ autoritat és percep com
u n instr u m ent de “coordinació d‟ interessos” . El m ateix
Warren – des de la perspectiva de la seva def ensa d‟ u na
dem ocràcia
parti cipativa
-
s‟ encarrega
de
situ ar
les
dif icu ltats de totes aqu estes posicions del l ib eralisme i ho
f a recordant de qu ina m anera Mill ja havia assenyalat que
c ap d‟ aqu estes respon a u na teoria de dem ocràcia “b ona”,
e l d‟ u na au toritat entesa en term es dinàm ics, dialògics i
delib eratiu s 383. Am b les du es prim eres, és ob vi pel qu e s‟ ha
vingu t d ient qu e Mill no hi com parteix ab solu tam ent res,
ni en ter m es d‟ autoritat ni en term es de teoria sob re la
llib ertat. R especte de la tercera de les concepcion s s‟ ha
m ostrat ja reiteradam ent en aqu esta interpretació de Mill
qu e el factor de constr u cció de ju dicis i raons depen
directam ent de les condicions d‟ i nt eracció entre indi vidu s
e n qu è aqu estes es donen. A ixí, prenent com a ref erència el
c oncepte d‟ au toritat lib eral altre cop es veu qu e els crítics
lib erals de Mill t enien to t a la raó en la seva crítica a Mill
perqu è aqu est no pensa en term es de “neu tralitat li b eral”,
382 J. Raz. ―Introduction‖. A Raz, J. (Ed), Authority, New York: New York university Press,
1990.
383 Les tres posicions esmentades correponene respectivament a (1) Rawlls i Rosenbun; (2)
Friedman, Dworkin, Flathman i Nagel; i la (3) a Raz ―Democracy has little place in Raz's
argument for two reasons. First. Raz misses the key epistemological prob lem in democratic
theory. He seems to take the "independence" of right reason literally, as if political reasons
could be known independently of political interactions. Raz conceives reasons for political
authority as if they were accessible independently of political deliberation and expression. An
important reason for democracy, however, is precisely to make reasons available to
authorities. who are unlikely to know what a good reason is without, at minimum, airing it in
public and inviting reaction. In politics, a reason gains its authoritative stature b y means of
public dialogue enabled by democratic protections and supports, a point made by John Stuart
Mill and John Dewey and one which remains persuasive today…‖ M.E. Warren. 1996, pàg.
54.
310
j a qu e per a ell el procés polític l ‟ entén com a procés de
reaf irm ació d‟ u na c om u nitat pol í tica, d‟ u na polit eia. I
aqu esta és u na concepció qu e reaf irm a la tesi que s‟ ha
vingu t d ef ensant f in s aq u í; qu e des de la teoria del
repu b licanism e dem ocràtic, l‟ au toritat és inherent a u n
s istem a qu e té en l‟ inter ès general, dirim it en l‟ esf era
pú b lica, el seu principal f o nam ent.
R ecapitu lant el qu e s‟ ha di t f ins ar a, al pr i ncipi d‟ a qu est
c apítol es recordava qu e de les tres dinàm iqu es que
c onf igu ren
la
m odernit at,
l‟ econòm ica,
la
social
i
la
política, aqu esta ú ltim a és la qu e segons Mi ll ha de m arcar
”l‟ agenda”, les qü estions a tractar i decidir, i aqu esta tan t
en
la
s eva
dim ensió
d elib erativa
com
d‟ execu ció
és
e lab orada a parti r d‟ u na cu ltu ra cívica car acteritzada per
u n com prom ís com partit de qu ines són le s condic ions
d‟ elab oració.
La
“politi t zació”
de
la
societat
és
u na
e xigència per a l‟ elab oració de l‟ interès general i, per tant,
e l projecte de r e f orm es concretes de Mill es desvia del
lib eralism e triomf ant perqu è es m anté f idel a la tradició
repu b licana.
A m b el concepte d‟ au toritat qu e em ana d‟ u n sistem a
polític q u e té entre els seu s deu res preservar la lli b ertat
individu al
de
qu alsevol
tipu s
de
coerció,
no
nom és
política, ens hem apropat u n cop m és a una de le s idees
c lau s del pensam ent repu b licà . A qu esta és la d‟ u n concepte
311
d‟ au toritat
entès
e stru ctu ralm ent
en
term es
equ ivalent
de
al
“no
dom inació”
d esenvolu pam ent
i
d‟ u na
teoria dem ocràtica deli b erativa, no com partint la concepció
lib eral qu e entén des de la noció de llib ertat negativa i, per
tant, trac ta de desenvolu par u na teoria d‟ au toritat d es de
la neu tralitat i no interf erència o no in gerència en el
s istem a de creences dels individu s. Dit s u m àriam ent, s‟ ha
c onsiderat qu e les interpretacions qu e veuen en Mil l a u n
pensador incoherent, ho ar gu m enten en aqu elles su posades
m ancances qu e són preci sam ent de les qu e Mill pretén
distancia r - se i que m arquen tota la seva ob ra. L‟ autoritat
f orm a part e n Mill d‟ u na garantia contra la tirania q u e es
desplega des de la indi vidu alita t ( el desig) , la societat
( l‟ opinió pú b lica) i l‟ estat ( els interessos de classe) . Mill
recu pera la noció d‟ au toritat com partida, en term es d‟ u na
au toritat “no do m inant”, en lí n ia a la m an era com s‟ entén
e n la tra dició repu b licana.
T am b é, s‟ ha argu m entat qu e el poder, em píricam ent, és u n
f et
relacional
i
divers
en
les
seves
f onts.
Qu e
la
intel· ligè ncia n‟ és u n dels seu s recu rsos, sent u na f u nció
necessària del desenvolu pam ent d‟u na comu nitat polític a
e ntesa a la m anera d‟ u na pol i t ei a . En aqu est sentit, s‟ ha
destacat
el
paper
del
coneixem ent,
la
“intel· lig ència”
m illeana com u n agent hi stòric de la m ode rnitat pe r a la
redef inició de la n ova cu ltu ra polític a.
312
Finalm en t, s‟ ha insist it en el paper de l‟ edu cació qu e en
Mill és fonam ent al per a la constru cció de la nova cu ltu ra
política, en la lín i a d‟ u na cu ltu ra cívica, socialitzada, a ser
c om partida pel conju nt de la pob lació. T am bé, qu e la noció
d‟ au toritat és complem entària a la de llib ertat i igu altat en
tractar - se
d‟ u n
reconei xem ent
de
l‟ acció
in tel · ligent
ref lexiva i per ta n t expressió de la c om prensió i elab o ració
perm anent en cada cas de l‟ interès com ú . L‟ au toritat,
d‟ aqu esta m anera, s‟ adequ a a les tasqu es su periors de
participa ció en la com u nitat política , en la delib eració i en
la execu ció polí tic a.
313
5. Epíleg
L‟ ob jectiu general de la tesi doctoral consistia en du r a
term e u na lectu ra de Mill “ob erta” a la perspectiva del
pensam ent repu b licà m odern. Es deia qu e am b aqu esta
s ‟ esperava
poder
resoldre
algu ns
dels
prob lem es
qu e
planteja les m ú ltiples interpretacions qu e hi ha sobre el
pensam ent m illeà des de la visió de les di f erent escoles
lib erals.
S‟ ha
constru ït
un
f il
argu mental
qu e
començava
assenyalant qu e la diversitat d‟ i nt erpretacions sob re Mill
s ‟ explicaven
pel
gir
l ib eral 384
polític
respecte
el
repu b licanism e, ja en el XVII I i representat per pensadors
c om Constant en el XIX, B erlin en el XX i f ins hi tot Sartori
e n el XX I . A qu est “gir lib er al”, es deia, es caracteritza, en
prim er lloc, per considerar la trad ició repu b licana com a
antiqu ad a per la seva equ í voca def ensa de la lli b ertat
individu al vincu lant - la a la igu altat i, en segon lloc,
af irm ant la doct rina lib e ral per procu rar u na f ilosof ia i
teoria
política
f onam ent ad a
en
l‟ estreta
vincu lació
de
l‟ individ u alism e antropol ògic am b el princi pi polí tic de la
llib ertat negativa.
384 Ph. Pettit. 1999.
314
Es tractava, donc s, de com provar qu ina e ra la pos ició de
Mill respecte a aqu esta dem ocràcia “m oderna” af irm ada
pels
lib erals,
b asada
en
els
i ntocab les
princip is
de
l‟ individ u alism e i de la lli b ertat negativa.
La prim er aproxim a ció ha consistit en esb rinar qu è en
pensava Mill sob r e la revo lu ció de 1789 i, p aral· lelam ent,
q u è en pensava de les interpretacions qu e sob re la m ateixa
def ensaven la in tel· l ectu alitat an g lesa del m om ent.
La
c onclu sió qu e se n‟ ha tret és qu e Mill està m olt llu ny de la
versió lib eral de la revolu ció i qu e, per tant, la irritació de
Berlin contra Mill , o tesis integrad ores com les de Kahan,
s egons les qu als en Mill hi ha u na distinció entre pe ríode
revolu cionari
i
c ontrarev olu cionar i,
són
i nf u ndades,
i,
aqu estes ú ltim es, nom és fan qu e perllongar la il· lu sió en
aqu est aspecte, d‟u n Mill lib eral. Tam b é en aqu est apartat,
s ‟ ha vist qu e Mill argu m enta a f avor d‟ u na f ilosof ia de la
història qu e contingu i u na f ilosof ia de la cu ltu ra, la qu al
c osa des del sector lib eral m és tradicional del lib eralisme
é s, com a m ínim , u na excentricitat . Sob re els dos aspectes
c itats, s‟ha argu m entat qu e Mill s‟ entén molt m illo r si e l
s eu “af rancesam ent” i “hi storicitat cu ltu ral” es cont em pla
des d‟ u na tradici ó com la repu b licana. U na t radició d ‟ altra
b anda qu e no és exclu sivam ent f rancesa sinó qu e ho és de
la m ajoria de socie tats del conti nent eu ropeu incloses
A nglaterra i Escò cia qu e des del segle XV I f an qu e p rengu i
315
f orm a el qu e coneixem com a Estat en l‟ Eu ropa m oderna, i
dins d‟ aqu esta, angle sa i escocesa. 385
T am b é s‟ha f et co nstar qu e aqu esta lectu ra de Mill no ha
tingu t g aires precedents des de les f iles del pensam ent
repu b licà m od ern. Ha estat escàs l‟interès del pensam ent
repu b licà recent vers Mill, f ins al pu nt qu e u n em inent
repu b licanista del m om ent, Petitt, tipif ica a Mill com a
lib eral. D‟ altres com Sandel, Su nnstein o Pocock en prou
f eines el m encionen. Stu art Mill segu eix s ent des del
repu b licanism e u n lib eral, al qu e es f a poca ref erència o
u na
referència
m olt
f ragm entada.
En
qu alsevol
cas,
l‟ ob jectiu d‟ aqu esta tesi no era f er de Mill u n “repu b licà”
c om tampoc estudiar el pensam ent dels repu b licanism e. Es
tractava de f er u n a lectu ra posant a prova f ins a qu in pu nt
les
interpretacions
d‟ in coherència
lib erals
sob re
el
pensam ent de Mill, vistes des del repu b licanism e podien
f acilitar u na m illor com prensió tant del pensam ent de Mill
c om de les pròpies crítiqu es lib erals a Mill. L a investi gació
realitzad a conf irm a l‟ ob jectiu am b el qu e va ser iniciada.
La segon a etapa en l‟ exam en del pensam ent ha du t a u n
altre tem a am b im portant s credencials repu b licanes. És el
c as de la noció d‟ interès com ú . S‟ ha con stat at qu e Mill
actu alitza e n el XIX la i dea de l‟ interès com ú m antenin t
u na nota b le am b igü itat term inològi ca però indiscu tib le pel
385 Ph. Pettit. 1999.
316
qu e f a als contin g u ts: hi h a interès com ú a la m anera d‟ u n
bé
comú
com partit,
i
no
es
pot
conf ondre
am b
u na
interpret ació m eram ent com u nitarista en acce ntu ar - se el
c aràcter
de
reflexivitat,
m és
qu e
no
d‟ em otivitat
i
s entim ents, d‟ aqu est interès com ú . Poc a veu re sob re
aqu est tem a am b els seu s m entors, Bentha m i J am es Mill,
am b
la
def ensa
del
principi
d‟ u na
f ilosof ia
política
u tilitaris ta de la f elicitat b asada en la satisf acció del plaer
per al m ajor nom b re possib le d‟individu s, qu e Mill no
c om parteix.
En relació a aqu est darrer aspecte, s‟ ha mencionat qu e la
c rítica lib eral a Mill d‟ u na incoh erent reelab oració de
l‟ u tilitari sm e p rovocada per la incorpora ció de tot un
s egu it
d‟ inf lu ències
idealistes
i
holiste s,
clàssiqu es
i
m odernes, ha estat c onseqü ència de la ideologitzac ió a la
qu e
estigu é
sotm ès
el
pensam ent
social
i
polít ic
del
m om ent, provocat pel desplaçam ent del deb at des d‟ u na
c om prensió posit iva de la polític a a u na de negativa.
Contra aqu esta interpretació, s‟ ha argu m entat, a partir dels
s eu s textos, qu e la noció d‟ interès s‟ explica perf ectam ent a
partir d‟ u na concepció f ilosòf ica qu e com parteix la passió
pel coneixem ent en sinton i a am b el m om ent m és b rillant de
la il· lu stració f rancesa i escocesa. U n Bacon b en entès,
s u m ant - li l‟ escepticism e de Hu m e, am b l‟ escenograf ia de
l‟ esperit natu ral - m aterialista inqu isitiu dels Phi l osophes en
317
diàleg a m b les versions m enys dogm àtiqu es de Com te i
s antsim onia ns l‟ h a situ at com u n dels precu rsors moderns
del pensam ent en teoria de les ciències socials. A l m ateix
tem ps, Mill af egeix u na co m prensió m és àmplia en s entir s e inspirat pel rom antici sm e de l‟ escola de Coleridge,
c onf ront ant - lo
a
la
rígida
ahistoricitat
o
su perf icial
historicit at, segons sigu i el cas, del lib eralism e. T ot plegat,
e l qu e resu m eixen Du ncan 386 i William s 387 am b la seva noció
de
“m etodolog ia
eclèctica”
aplicada
l‟ epistem ologia
e m pirista de Mill.
P aral· lelam ent, i des d‟ u na perspectiva m és políti c a, s ‟ ha
posat de m anif est les diferè ncies de Mill respecte de la
def ensa d‟ u n interès indiv idu al “po ssessiu ” des del qu al és
def ineix la polític a lib eral de la no - interf erència. Mill no
parla
de
pactes
( interès
comú
escocès)
ni
parla
d‟ espontaneism e a la m anera de Mandevil le am b els seu
e m b lem àtic “vicis privats, virtu ts pú b liqu es”.
A ixí don cs, hi ha en Mill “interès com ú ” i aqu est interès
c onstitu eix el segon gran argu m ent f avorab le a u na lectu ra
qu e destaqu i els elem ents coincidents am b el pensam ent
repu b licà.
El segü ent pas d‟ aqu est itinerari ha estat la concreció d‟ u n
argu m ent de gran rellevàn cia per a la lectu ra repu b licana.
Es tracta de la vincu lació entre cu ltu ra i política. Sob re
386 G. Duncan. 1973.
387 R. Williams. 1974.
318
aqu esta
s‟ ha
vist
en
la
crítica
de
Mil l
a
la
“f alsa
dem ocràcia” de le s “m ajories” qu e no és la se va. La seva és
u na democràcia delib erativa su stentada en u na cu ltu ra de
c om u nitat política qu e situa l‟ edu cació com a u n dels eixos
principal s de possib ilitat.
Fins aq u í, sense cap gènere de
du b tes, elem ents repu b licans, no lib erals.
Sob re la “m odernitat” en clau del segle XIX e n plenes
transf orm acions socio - econòm iqu es, es recu ll l‟ aportació
de T hompson 388 reafirm ant - se en l‟ apreciació positiva de la
política en l‟ equ ilib ri ent re el principi pa rticipatiu i el
principi d‟ ef icàcia per part de Mill al qu al hi hem af egit el
principi de qu alitat. El que destaca des de la perspectiva
repu b licana
és
qu e
el
principi
de
la
p articipaci ó
–
interessos i dem ocràcia - està reconegu t en Mill la qu al
c osa evidencia l a seva concepció positiva de la p olítica.
R es m és llu ny de la tesi de Constan t segons la qu al a llò a
qu e aspira l‟ individu “m odern” és a poder prescindir de la
política.
La coherència del pensam ent de Mil l es m anté qu an s‟entra
a considerar la seva concepció sob re la llib ertat, la q u al ha
qu edat anu nciada en la seva def ensa d‟ u n i nterès com ú discu rsiu,
ref lexiu
–
i
d‟ u na
dem ocràcia
de
caràcter
s ociològi c conf igu rada per f acilitar la recerca d‟aqu est
interès com ú .
388 D. Thompson. 1976.
319
A qu esta coherència és resu m eix en la def ensa, no d‟ u na
llib ertat “po lítica ” qu e es ref lectiria en l‟ assolim ent de les
llib ertats polít iqu es lib erals sinó d‟ u na cu ltu ra polít ica de
la
llib ertat.
És
a
dir,
la
llib ertat,
en
u na
societat
s ociològi cam ent dem ocràtica i en el segle XIX, té per a Mill
el
seu
m arc
individu s
de
en
la
la
qu e
cu ltu ra
pol ítica
prèviam ent
s‟ ha
com partida
parlat,
pels
A qu esta
c u ltu ra de “llib ertat”, p er condi cions hi stòriqu es
– la
incorpor ació de les m asses i la irru pció d‟ u na societat
b asada en el cone ixem ent, en la “i n tel· ligència” f ent s ervir
la term in ologia m illeana – prom ou la igu altat. L‟ elem ent
c lau per com prendre les preocu pacions dem ocràtiqu es de
Mill és el de la diversitat. La diversitat en Mill no ho és
d‟ individ u s qu e són lliu re s per f er les seves eleccions sinó
d‟ individ u s capaços de produ ir a partir de les seves
c ondicio ns i experiències b iogràf iqu es.
En tots aqu ests elem ents qu e s‟ han extret dels propis
textos
de
Mill,
es
conf irm a
la
inadequ ació
d‟aqu est
pensador dins le s f iles lib erals. Mill es situ a en u na
e scenari dif erent previ al deb at e ntre llib ertat negati va vs.
llib ertat
positiva
i
òbviam ent,
tam b é,
previ
a
la
c onf ront ació ideo lògica en tre lib eralism e i socialism e en la
qu e Mill entra nom és tangencial m ent i sem pre com el
resu ltat de la per ell anu nciada d ef orm ació i peril ls que
assetge n a la dem ocràcia. Mill no e ntra en el f ons d‟ aqu est
320
deb at
perqu è
pensava
qu e
les
em ergents
doc trines
e conòm iqu es liberals eren incom pletes i f ins hi t ot u na
am enaça per a l a creació d‟ u na cu ltu ra polí tica per al
c onju nt del indivi du s de la societat.
Mill no està contra la i nterf erència, no està contra el
c ontrol s ocial i po lític. És m és, hi està a f avor. Per a ell el
c ontrol é s u na exigència de la pròpi a llib ertat.
A lgu nes de les interpretacions m encionades han ext rem a t
la seva crítica f ins a la denú ncia d‟ u n Mill no n om és
e litista
sinó
argu m entat,
au t oritari.
qu e
En
con t ra
l‟ orientació
d‟ aqu esta
m és
tesi
s‟ ha
au ton om ista
i
individu alista de Mill, de respecte per la l lib ertat, és la
s eva
defensa
d‟u na
au toritat
“ anti - tirà nica”,
possib le,
pensa, en u na c u l tu ra delib erativa i par ticipativ a, en la
qu al l‟ au toritat n o equ ival a d om inació. L‟ au toritat està
s ota les condicion s de la vi da pol íti ca de la com u nitat, i e n
e l segle XIX aix ò vol dir l a d‟ u na com u nitat qu e incorpora
a l‟ indivi du m itjançant l‟ e du cació, i am b u na au torit at qu e
té per m issió estar a l‟ altu ra per f acilitar les condicion s del
desenvolu pam ent
d‟ aqu esta
llib ertat.
Segu eix
aqu í
la
c oherència d‟ u na m anera d‟ entend re el f et polític a nterior
al lib eral ism e i af í a la co ncepció repu b licana. Es tr ac ta
d‟ u na llib ertat qu e és possib le, en o posició a l‟ ab solu tisme,
nom és am b la igu altat. A f i de com ptes, allò qu e sem b la
realm ent decisiu per a u n a m illor com prensió de M i Ll
és
321
no ob lid ar com s‟ ha arrib at a l‟ actu al estadi civilitz atori.
La dif icultat del lib eralisme, el d‟ aleshores i el d‟ ara, es
trob a, en aqu est pu nt, negant l a polí tic a i evit ant la
“història ”.
Dins
de l
f il
ar gu m ental
qu e
s‟ ha
pers egu it
al
llarg
d‟ aqu estes pàgin es s‟ ha com pletat el cercle. S‟ ha com ençat
am b la història i des d‟ella s‟ ha parlat d‟ interès comú,
dem ocràcia, llib ertat, igu altat i au toritat p er f inalm ent
tornar a parlar de la hi stòria, n o en el sentit id ealista,
d‟ u nes lleis de la història qu e tot ho ensen yen sinó en el
s entit de la im portància d e no perdre la mem òria del que
ha estat el m otor del canvi socio -polític c om ençant per la
c om prensió del m és imm ediat passat . Mill, de s de la
perspectiva qu e ha estat tractat aqu í, ha volgu t ser un
e xem ple de com es perd la m em òria. A nglaterra f ou
c apdavan tera del m ovim ent repu b licà pe rò tam b é ob lidà
aspectes essencials d‟ aqu est passat qu e l‟ im possib ilitaren
c om prendre el qu e su cceïa en el seu país i en el m ón. Mill
é s exemple d‟ aqu esta m em òria qu e posa les b ases, amb
altres, d e la m od ernitat, s ense cap nostàlg i a pel pa ssat i
arrelad Ís s im a a les condicions em píriqu es del present.
322
6. Bibliografia
L‟ ob ra de ref erència ha estat la Col l ect ed Works of J ohn
St uart Mil l , dirigida per J ohn M. R o b son i pu b licada per la
U niversitat de T o ronto; les ref erències a aqu esta edició
venen anotades am b CW., i a les notes a peu de pàgina he
indicat l a ref erència del títol co m pleta per f acilitar la
identif ic ació de l ‟ ob ra citada dins de les CW. En algu ns
dels escrits de Mill he u tilitzat u na edició dif erent a les de
les CW i així ho h e indicat en les no tes i en l a b ib liog raf ia.
Nom és en dos casos he f et servir les tradu ccions castellana
i catalan a – Bent ham i Sob re l a l li b ert at - , respectivam ent les
tradu ccions de C. Mellizo i de Ll. Fl aqu er.
P er a una m illo r identif icació de les ob res de Mill, la
b ib liogra f ia
està
ordenada
prim er
am b
u na
apartat
( su b divit en tres: correspondència , articles i ressenyes, i
llib res) de les ob res de Mill qu e han estat u tilit zades
directam ent en la investig ació. El segon ap artat con signa
les ob res consu ltades sobre Mill i sob re les tem àtiqu es
tractades en relació al seu pensam ent pol ític .
323
Bibliografia de Mill
Cor r espondènci a

Mi ll , J .St . The Earl ier Let t ers of J ohn St uart Mi ll 1812 - 1848.
C W. Vol. XII - X III. T oronto: U niversity of T oronto Press.

_ _ _____. T he L ate r L et t ers o f J o hn S t uart Mil l 1812 - 1848. CW.
Vol. X VI - XVI. T or onto: U ni versity of T oronto Press.

Mi ll , J . St. La vi da pri vada de J ohn Stuart Mil l . ( Introdu cción,
tradu cción y notas de Carlos Mellizo) . Madrid: A lianza,
1 9 95.
A r t ic l es

_ _ _____. O n Geni us. CW. I, 1980.

_ _ _____ . August Comte and Positivism. CW. X. 1969.

_ _ _____. Rem arks on Bent ham ’ s Phil osphy . CW. X. 1969.

Mi ll , J . St. Essays on Phi l osophy and t he Cl assi cs. CW. XI ,
1 9 78.

_ _ _____. Ci vi l ization. CW. XVI II 197 7.

_ _ _____. Rat i onale of Represent at i on . CW. XVII I. 197 7.

_ _ _____. Essays on French H i st ory and H i storians. CW. XX,
1 9 85.
o
_ _ _____. R eview: Mi gnet ’s H i stoi re de l a Revolut i on Françai s .
1 8 26.
324
o
_ _ _____. Scot t ’ s Live of Napol eon . 1828.
o
Al i son’ s H i story of t he French Revol uti on . 1833.
o
_ _ _____. C arlyl e, The Fren ch Revol ut ion: A H i st ory . 1837 .
o
Vi ndi cat ion of t he French Re vol ut ion of Feb ruary1848. 1849.
o
Grot e’ s Hi st ory of Greece . ( I) i ( II) . 1846.
o
Bai n’ s Pychol ogy . 1859
o
_ _ _____. S ome ob serva t io ns on t he French Revo lut io n . 1867.

_ _ _____. D e Tocq uevi l le on D em ocracy i n Am eri ca ( I ) i (II ) .
C W. XVII I. 1977.

_ _ _____. D i ari o . Madrid: A lianza, 19 96

_ _ _____. The Spi ri t of t he Age . CW. XXII.
Llibres

Mi ll , J . St. Aut ob i ography CW. I. 1980. ( Mill, J . St.
Aut ob i ograf í a . Madrid: A lianza 1986) .

_ _ _____. A Syst em of l ogi c CW. VII I. 1973.

_ _ _____. Bent ham CW. X. 1969 ( Mill, J . St. Bent ham . ( Estu dio
prelim in ar, tradu cción i n otas de C. Mellizo ) Madrid:
T ecnos, 1993) .

_ _ _____. T hree E ssays o n Religio n . CW. X. 1969.
325

_ _ _____. O n Li b erty . C W. XVII I. 197 7 . ( Sob re l a ll i bert at .
( tradu cció i intro d u cció de L. Flaqu er) Barcelona: Laia ,
1 9 83) .

_ _ _____. Col eri dge . CW. XIX . 1977 ( Mill, J .St. “Coleridg e”.
A : J ohn St . Mil l and J e rem y Bent ham . U t il it ariani sm and O t her
Essays. (Edited a nd In tro du ction b y A lan R yan) Lon don:
P engu in 1987 ) .

_ _ _____. Consi derat i on on Represent ati ve Governm ent . CW.
XIX. 1977 .

_ _ _____. La ut i li dad de l a reli gi ón . ( Introdu cción, tradu cción
y notas d e Carlos Mellizo) . Madrid: A lianza, 1995.

_ _ _____. Pri nci pi os de econom í a pol ít ica . México: Fondo de
c u ltu ra Económ ica, 1996.

_ _ _____. Chapt ers on Soci al ism . Cambridge: Cambridge U.P.
1995.

_ _ _____. The Sub j ect i on of Wom en. Cam b ridge: Cambridge U.P.
1995.

_ _ _____. U t il it ariani sm , O n Li b ert y, Essay on Bent ham
( t oget her wi t h sel ect ed wri ti ngs of K. Bent ham and J . Aust i n) .
London: Fontana Press 1990 .

_ _ _____. Ensayo sob re al gunas cuest i ones di sput adas en
e conom í a pol ít i ca . Madrid: A lianza, 1997 .
326
Bibliografia general i sobre Mill

A b ellán, J . “J ohn St uart Mi ll i el li beral i sm o ”. A : Vallespín,
F. H i st oria de l a teorí a pol í ti ca . Vol 5. Madrid: A lianza
Editorial , 1993 a, pàg. 14 - 81

A b ellan, J . “R eacciones ant e la revolu ción f rancesa.
( Edm u nd Bu rke, los pensadores alem anes y de Maistre y de
Bonald) ” . A : Vallespin, F. H i storia de l a t eoría pol ít i ca .
Madrid: A lianza Ed itorial, 1993b , pàg.

A lexander, P. P. Mi l l and Carl yl e an exam i nat i on of Mr John
St uart Mil l ' s doct rine of causat i on i n rel ati on t o m oral f reedom
wi t h an Occasi onal di scourse on Sauertei g . Bristol: Bristo l
T hoem mes cop. 1990.

A lm ond, G ab riel A b raham; Verb a , Sidney. L a Cul t ura cí vi ca:
e st udi o sob re l a part i ci paci ón pol ít i ca dem ocráti ca en ci nco
naci ones . Madrid: Eu ram érica, 1970

A nderson, B. A . “Mill on B entham : f rom Ideology to
Hu m anised U tilit arianism ”. A : H istory of Poli t i cal Thought .
Vol. I V. Nº 2 Su mm er, 1983, pàg.

A nschu tz, R .P. The Phi l osophy of J ohn St uart Mi l l . Oxf ord:
C larendo n Press, 1953.

A rb aster, A . D em ocraci a . Madrid: A lianza, 19 92.

A rendt, H.; Fink i elkrat, A . La cri si de l a cul t ura . Barcelona:
P òrtic ( Assaig 3) , 1989.
327

A yer, A .J. “Introd u ction”. A : The l ogi c of t he Moral Sciences .
London: Open Co u rt Pu b lishing Co m pany. 1988.

Bain, A . J ohn St uart Mil l : A cri t i ci sm wi t h personal
r ecol l ectio ns . Bristol: T hoem m es Press, 1993.

Benedict o, J .; Morán, Mª L. ( eds.) Soci edad y pol í ti ca. Tem as
de soci ol ogí a polí ti ca. Madrid: A lianz a U niversidad, 1995

Berger, F. H appi ness, J usti ce and Freedom . The m oral an
pol it i cal Phi l osophy of J ohn St uart Mil l . Berkeley: U niversity
of Calif ornia Press, 1984.

Berlin, I. El f ust e torci do de l a hum anidad , Barcelona:
P enínsu la, 1995.

Berlin, I. “J ohn St u art Mill y los f in es de la vida”. A : Mill,
J .St. Sob re l a li b ertad . A lianza Editor ial, 1997.

Berlin, I. Four Essays on Li b ert y . Oxf ord: Oxf ord U niversity
P ress, 1969.

R ab os, X. y G iner, S; La gob ernab i li dad. Ci udadaní a y
dem ocracia en l a encruci j ada m undi al . Madrid: Siglo X XI ,
1 9 93.

Bevir, M. “R eview A rticle: English P olitical T hou ght i n T he
Nineteen th Centu ry”. A : Hi st ory of Pol i ti cal Thought . Vol.
XVI I. Nº 1 Spring, 1996.

Blu hm , W.T . ¿Fuer za o li bert ad? Barcelona: Editoral L ab or
1 9 85.
328

Bou rne, H.R . J ohn St uart Mi l l . H i s Lif e and Works . New
York: He nry Hol t and Com pany 187 3.

Bu rke, E. Ref l exions on The Revol ut i on i n French . Oxf or d
U niversity Press 1993.

Bu rrow, J.M. Whi gs and Li b eral s: Conti n ui t y and change i n
Engl i sh Pol it i cal Thought . Oxf ord: Clarendon Press. 1988

C am ps, V. Paradoj as del i ndi vi duali sm o . Barcelona: Crí tica,
c op., 1993.

C anovan, M. “T he eloqu ence of J ohn Stu rat Mill”. A :
H i stori cal of Poli t i cal Thought 3:3. Winter 1987 .

C arlisle, J . J ohn Stuart Mil l and t he Wri t i ng of Caráct er .
G eorgia: U niversity of G eorgia Press, 1991 .

C hretién, M. ( edt) Li b éraux et Ant i - Lib éraux. Royaum e -Uni ,
XI X si ècl e . Paris: Econom ica 1994

C olem an, J . “J ohn Stu art Mill, On T h e French R evolu tion ”.
A : H i st ory of Poli t ical Thought . Vol. I V. Nº 1 Spring, 19 83.

C olom er, J .M. El ut i li t ari smo. U na t eorí a de l a el ecci ón
r aci onal . Barcelona: Monte sinos, 1987.

C owling, M.; Mi l l and Li b eral i sm . Cam b ridge: Cam b ridge
U niversity Press, 1990.

D ahl , R .A . La democra ci a y sus crí t i cos . Barcelona: Paid ós,
1 9 92.
329

D ahl , R .A . ¿D espués de l a revol uci ón? . Barcelona: G edisa,
1 9 92.

D ilthey, W. Psi cologí a y Teorí a del conoci m i ento . México:
Fondo de Cu ltu ra Económ ica , 1978 .

D ilthey, H i storia de l a fi l osof i a . México: Fond o de Cu ltu ra
Económ ica , 1979.

D om enech, A . D e la ét i ca a la pol ít i ca de l a razón . Barcelona:
C rítica. Cop., 1989.

D onner, W. The l ib eral Sel f . J ohn St uart Mil l’ s Moral and
Pol i ti cal Phi l osophy . Ithaca, NY: Cor nell U niv ersity Press,
1 9 91.

D u ncan, G . Marx and Mi ll : Two vi ews of soci al conf l i ct and
s oci al harm ony . Cam b ridge: Cam b ridge U niversity Press,
1 9 73.

D u nn, J . The Pol i tical Thought of John Locke: An H i st ori cal
Accou nt of t he Argum e nt of t he ' Two Treat i ses of Governm ent .
C am b ridge: Cam bridge U niversity Press, 1992.

Feyerab end, P.K. Cont ra el m ét odo . Barcelona: A riel, 1974

Finley , M .P. Pol it i cs i n t he anci ent Worl d , Camb ridge:
C am b ridge U niversity Press, 1983 .

Flaqu er, L. “Intro du cció”. A : Mill, j.St. Sob re l a ll i bertat .
Barcelona: Laia, 1983 .
330

Fou x Bou rne, H. R . J o hn St uart Mil l : not i ces of hi s l if e and
works t oget her wi t h t wo papers wri t ten b y hi m on t he l and
q uest ion . Bristol: T hoem es, 1990.

Friedm an, R .B.; “ On The Concept of Aut hori t y i n Pol it i cal
Phi l osoph ”, A : R az, J . e d, Aut hori t y . New York: New York
u niversity Press, 1990.

Friedm ann, T h. L. Tradi ci ón vs I novaci ón . Bu enos A ires:
A tlántida , 1999.

Fu ku yama, F.; El fi n de l a hist oria y el úl t i mo hom b re .
Barcelona: Planeta, 1992.

G adam er; Verdad y Mét odo . Salam anca: Sígu em e, 1977 .

G iddens, A . Consecuenci as de l a moderni dad . Madrid:
A lianza, 1993.

G iner, S. “Cu ltu ra repu b licana y pol í tica del p orvenir”. A :
G iner, S. ( et al.) La cul t ura de l a democraci a: el f ut uro2000 .
Barcelona: A riel, 2000.

G iner, S. “La u rdidu m b re m oral de la sociedad ” . A : Giner
S.; Scarte zzini, R . U ni versali dad i di f erenci a . Madrid:
A lianza, 1996.

G iner, S y Cam ps, V; L’ i nt erès com ú . Barcelona: Fu ndació
C aixa de Barcelona, 1990.

G lassm an, P. J .S.Mi ll . The evol ut ion of a Genius . G ainesville,
FL.: U niv ersity of Florida P ress, 1985.
331

G lassm an, R .M. ( et al.) A Web er - Marx D i al ogue. Lawrence,
Kan: U ni versity Press of Kansas, cop. 1985.

G ray, J . Mi ll on Lib ert y: A D ef ence . London: R ou tledge and
Kegan Pau l, 1983.

G ray, J . Li b eral i smo . Madrid: A lianz a, 1986.

G ray, J . “Mill and other Lib eralism s”. Tradi ti ons of
Li b eral i sm . A : K. Haakons sen. Tradi t ions of li b eral i sm : essays
o n J ohn Locke, Adam Sm it h and J ohn St uart Mi ll . St.
Leonards: Centre f or Indep endent St u dies, 1988.

G ray, J . (i. al.) Ed. O n Li b ert y i n Foc us, Lond on: R ou tledge.
1 9 91.

G reen, Th. H. Lect ures on The Pri nci pl es of Pol í ti ca O bigat i on ,
1 9 60.

G u issan, E. “Intro du c ción”. A : Mill, J . St. El ut i l it ari sm o .
Madrid: A lianza 1984.

Haakons sen, K. Tradi ti ons of li b eral ism : essays on J ohn Locke,
Adam Sm it h and J ohn St uart Mi ll . St. Leonards: Centre f or
Independ ent Stu di es, 1988

Hab erm as, J . Tres m odelos de dem ocraci a. Sob re el concept o de
una pol í tica del i b erat i va . València: U niversitat de Valèn cia,
1 9 94.

Ham b u rger, J . I nt el l ect uals and Pol i tics:J ohn St uart Mil l and
t he phi losophi c Radi cal s . London: Ne w Haven, 1965.
332

Ham b u rger, J . J ohn St uart Mi ll O n Li b ert y and Cont rol .
P rincent on, NJ : Princento n U niversity Press, 1999.

Hayeck, F.A . “Int rodu ction”. A : The Earl i er Let t ers of J ohn
St uart Mil l 1812 - 1848 . CW. Vol .X II. London: R ou tledge &
Keagan Pau l, 1963.

Hayek, F . A . v. J ohn St uart Mi ll and H arriet Tayl or . London:
Kelley, 1969.

Held , D. Mode l os de dem ocraci a . Madrid: A lian za
U niversidad, 1987.

Him m el farb , G .; O n Li b erty and Li beral ism . The case of J ohn
St uart Mil l . New York: Kno pf , 1974.

Hirschb erger, J . Hi st ori a de l a fi l osofía . Vol 2. Barcelona:
Herder, 1979.

Hirschm an, A lb ert O. Las Pasi ones y l os i ntereses :
a rgum entos polí t i cos en f avor del capit ali sm o previ os a su
t ri unf o . Barcelona: Penínsu la, 1999.

Hob b es, T h. Levi at án . Madrid: Edit ora Nacional, 198 0.

Hob sb awm , E.J . Las revol uciones b urguesas . Madrid:
Edicione s G u adarram a, 1976.

Hu nting t on, El Ch oq ue de civi l izaci ones y l a reconf i guraci on
del orden m undi al . Barcelona: Piadós, 2001.

Itu rb e 1985
333

J evons, W. S. The Pri nci pl es of Sci ence. New York: Do ver.
[ 1874] 1958.

J evons, W. S. The Theory of Pol i ti cal Econom y. London:
MacMilla n. 1871.

J u stm an, S. The H idden Text of Mil l' s Li b ert y . Savage, Md.:
R owm an & Littlef ield, cop. 1991.

Kahan , A .S. Ari st ocr at i c Li beral ism . The soci al and Pol i tical
Thought of J acob Burck hardt , J ohn St uart Mil l and Al exi s de
Tocq uevi ll e , New York - Oxf ord: Oxf ord U niversity Press,
1 9 92.

Keane, J . D em ocraci a y soci edad ci vi l . Madrid: A lianza, 1994.

Ku rer, O; “J ohn St u art Mill On G overnm ent I nterventi on ”.
A : History of Polit ical T hou ght. Vo l. X. Nº 3 A u tu m n, 1989.

Laine, M. Bi b li ography of Works on J ohn St uart Mi ll . Bristol:
T hoem mes, 1990, pàg 457 - 480.

Letwin, S .R . The Pursui t of cert ai nt y: D avi d Hum e, J erem y
Bent ham , J ohn St uart Mil l , Beat ri ce Web b . Camb ridge:
C am b ridge U niversity Press, 1965.

Machperson, C.B. La t eoría pol ít i ca del i ndi vi dual i smo
posesi vo . Barcelona: Editori al Fonta n ella, 1979.

Macpherson, C.B. “Mill' s m oral th eory and the prob l em of
pref erence change.” A : Et hics . Vol 92 . 1982. pàg. 252 - 273.
334

Macpherson, C.B. La dem ocraci a li b eral y su época. Madrid:
A lianza , 1987 .

Macpherson, C.B. Bur ke. Madrid: A lianza , 19 84 .

Manin, B . El ect i ons, El i t es and D em ocracy: on t he Ari st ocrat i c
Charact er of El ecti on . U niversity of Chica go. B arcelona:
C u rsos de Doctorat. Fotoc òpies.

Manin, B . The Pri nci pl es of Representat i ve Governm ent .
C am b ridge: Cam bridge U niversity Press, 1997.

Marina, El m i st erio de l a vol unt ad perdi da , Barcelona:
A nagram a, 1997.

Mazlish, B. J am es and J .St .Mi ll . Fat he r and son i n t he
N i net eenth Cent ury . London : Hu tchin son, 1975 .

Mellizo, C. “Prólogo”. A : Au tob iograf ía. Madrid: A lianza,
1 9 86.

Mellizo, C. “Intro du cción”. A : La u tilidad de la religi ón.
Madrid: A lianza, 1986.

Mellizo, C. “Estu dio preli m inar”. A : Benth am . Madrid:
A lianza, 1993.

Mellizo, C. “Intro du cción”. A : La vida pri vada de J ohn St uart
Mi ll . Madrid: A lianza, 1995.

Mellizo, C. “Prólogo ” a J .S.Mill, D i ari o. Madrid: A lian za,
1 9 96.
335

D iaz Espino, O. H ow Wal l St reet Creat ed a Nat ion. J P.
Morgan, Teddy Roosevelt , and t he Panam a Canal . New York:
Fou r Walls Eight Windows, 2001.

Morrow, J J ; “Lib eralism and British Idealist P olitical
P hilosop hy: a R essessment”. A : H istory of Poli t i cal Thought .
Vol V. Nº 1 Spring 1984.

Moss, L. S. B.; P. Bru ce. “John Stu a rt M ill - T he writing of
the Char acter.” A: Sout hern Econom i c J ournal ( SEJ ) . Vol: 59:
3 . pàg. 560 - 561.

Negro, D. Li b eral i sm o y social i sm o. La encruci j ada i nt elect ual
de St uart Mi ll . Madrid: Inst itu to de estu dios políticos, 1975.

Negro, D. “Presentación”. A : Mi ll, J .St. D el gob i erno
r epresentat i vo . Madrid: T ecnos, 1985

P ardo Bazan, E.; “ Prólogo” . A : Mill, J .St. La esclavitu d
f em enina, A dm inistració, Madrid 1 89 - ?

P arry, G . Pol i ti cal El i t es. London: G e orge A llen and U n win,
1 9 88.

P atem an, C; Part i ci pati on and D em oc rat i c Theory . Cam b ridge:
C am b ridge U niversity Press 1975 (R eprinted 1999)

P ettit, Ph . “Lib eralism and its def ence: A lesson f rom
J .S.Mill”. A : Haakonssen, Tradi ti ons of Li b erali sm . St.
Leonards: Centre f or Indep endent St u dies, 1988.
336

P ettit, Ph . Repub l i cani sm o: una t eoría sob re l a lib ert ad y el
gob i erno . Barcelona: P aidós, cop. 1999.

P itkin, H . F. El concept o de representaci ón . Madrid: Centro
de Estu dios Constitu cionales, 1985.

P ocock, J. G . A . Hist oria e ilust raci ón . Madrid: Marcial Pons,
2 0 02.

P ocock, J. G . A .. El M omento m aq ui avél i co: el pensam i ento
pol ít i co florent i no y l a t radici ón repub l i cana atl ánt i ca . Madrid:
T ecnos, cop. 2002.

P yle, A . (ed) , Li b ert y, Cont em porany responses t o J ohn Stuart
Mi ll . Bristol: T ohe m m es Press, 1994.

Qu esada, F. “C .B.Macpherson. De la teoria política del
individu alism o posesivo a la dem ocracia participativ a”. A :
Qu esada, F.; G onzález, J .M. ( coords.) . Teorías de l a
dem ocracia. Barcelona: A nt hropos. 1 988, pàg 267 - 310.

R awls, El l i b erali sm o polí ti co . Barcelona: Crít ica , 1996.

R az, J . The Morali ty of f reedom . Oxf ord: Clarendon Pre ss,
1 9 89.

R az, J . ( Ed) , Aut hori t y , New York: N ew York u niversity
P ress, 1990.

R ees, J . C. Mi ll and hi s Earl y Cri t i cs . Leicester: Leicester
U niversity 1956.
337

R ees, J .; “T he T hesis of T wo Mills”. A : Political - Stu dies,
1 9 77, 369 - 382.

R ees, J .; John St uart Mil l 's On l i b ert y . Oxf ord: Oxf ord
U niversity Press.1985.

R equ ejo, F. Las D em ocraci as : dem ocraci a ant i gua, dem ocraci a
l i b eral y Est ado de Bi enest ar . Barcelona: A riel 1990.

R ob son, J. The i m provem ent of Manki nd: The soci al and
Pol i ti cal Thought of J .S.Mil l . T oronto: U niversity of T oronto
P ress, 1968 .

R yan, A . T he Philosophy o f J ohn Stu art Mill London:
Macm illan, 1987.

R yan, A . J .S.Mi ll . London: R ou tledge and Kegan Pau l,
1 9 74.

R yan, A . “Introdu ction”. A : J ohn St uart Mil l and J erem y
Bent ham . U t il it ariani sm and O t hers Essays. London: Pen gu in
1 9 87.

Sab ine, G .H. H i st ori a de la teorí a pol ít i ca . México: Fond o de
C u ltu ra Económ ica, 1992.

Sandel, M. J . El Li b eral i smo y l os l im i t es de la j ust i cia .
Barcelona: G e disa, 2000.

Sartori, G . Teori a de l a democraci a. El deb at e cont em poráneo .
Madrid: A lianza U niversidad. 1988.
338

Sartori , G . La democra ci a después del com uni smo . Madrid:
A lianza, cop. 1993 .

Schwartz, P. La “nueva econom í a pol íti ca” de J ohn St uart Mi ll .
Madrid: T ecnos, cop. 1986.

Schwartz, P. “Prólogo”. A : Mill, J .St. Sob re l a li b ert ad .
A lianza Editorial, 1997.

Skinner, Q. Li b erty b ef ore lib erali sm . Cam b ridge: Cam bridge
U niversity Press, 1998 ( R eprinted 2 001) .

Sem m el. B. J ohn St uart Mil l and The Pursui t of Vi rt u e . New
Haven: Y ale U niversity Press, 1984.

Severino, E. La f i l osof ía cont em poránea . Barcelona: A riel
1 9 87.

Skoru pski, J . J ohn St uart Mil l . London: R ou tledge, 1991 .

Sternb erger, D. Dom i naci ón y acuerdo. Barcelona: G edisa,
1 9 86.

Su nstein, C.R . Free m arket s and soci al j ust i ce. New York Oxf ord : Oxf ord U niversity Press, 1999.

T en, C. L. Mi ll on Li b ert y . Oxf ord: Oxf ord U niversity Press.
1 9 80.

T en, C. L. “Mill' s Def ence of Lib erty”. A : Haakonssen , K.
Tradi ti ons of li b eral i sm : essays on J ohn Locke, Adam Sm it h and
J ohn St uart Mil l . St. Leonar ds: Centre f or Independent
Stu dies, 1988 .
339

T hieb au t , C. Vindi cacion del ciu dadano: u n su jeto ref lexivo
e n u na sociedad com pleja. Barcelona: Paidós, 1998 .

T hieb au t , C. Los Lim i t es de la com uni dad : ( l as cri t i cas
com uni t ari as y ne oari st ot eli cas al program a moderno) . Madrid:
C entro d e Estu dios Constit u cionales, 1992.

T hom pson, D. J ohn St uart Mi ll and Representat i ve
Governm ent . Princenton: Pr incenton U niversity Press, 1976.

T ou chard, J . H i st ori a de las ideas polí ti cas. México: T ecnos.
1 9 72.

T racy, D.; Pl ural idad y am bi güedad . Madrid: T rotta, 1997.

U rb inati, N; Mill on Dem ocracy: From t he Atheni an Pol i s to
Representat i ve Governm ent . Chicago: T he U niversity of
C hicago Press, 2002.

U rb inati , N; Rhet ori c and Represent ati on: The Po l i ti cs of
Advocacy ,
http://w ww.src.uchicago.edu /politi caltheory /u rb inati99.p
df 1998 .

Walker, J .L. “A critiqu e of the Elitist T heory of Dem ocracy”.
A : The Am eri can Pol it i cal Sci ence Revi ew . Vol L X. J u ne, 1996

Warnock, “Introdu ction”. A : Mill, J .St. U t i li tari ani sm, On
Li b ert y, Essay on Bent ham (toget her wi t h sel ect ed wri t i ngs of
K. Bent ham and J . Aust i n) . London: Fontana Press 1990

Warren, M.E. “ Delib erative Dem ocracy and A u thority”. A :
Am eri can Pol i ti cal Sci ence R evi ew , Vol 90, nª 1, 1996.
340

Warren, M.E . D emocracy and Associ at i on . Princenton:
P rinceton U niversity Press, 2000.

M. Web er, M. La ét i ca protest ant e y el espí ri t u del capi t al i smo.
Barcelona: Orb is 1995.

R . William s, Cul t ura i soci etat . Barcelona: Laia , 1974.

Wollhei m , R . “J ohn Stu art Mill and Is aiah B erlin”. A : A .
R yan. The i dea of Freedom . Oxf ord, Oxf or d U niversity Press .
1979) , 253 - 69.
Fly UP