...

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica

by user

on
Category: Documents
3

views

Report

Comments

Transcript

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica
L'anàlisi de construccions personals en textos de
significació psicològica
Guillem Feixas i Viaplana
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat
intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva
reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la
presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum
de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la
persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos
de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se
autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private
uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading
and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX
service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In
the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
E3Sr
T E X T O S
r>ESI01Srir!-ICACI<f>
PSICOLe>GIOA
183
METODOLOGÍA GEHERAL
DE
LES COHSTRÜCCIOHS
PER A
L'AVALUACIó
PERSOHALS
184
"Les
Invenclons
del
científlc
I'ajuden de dues maneres: 11 dluen
quines e x p e c t a t l v e s ha de t e ñ i r 1
I'ajuden a observar e l s r e s u l t a t s .
Les prlmeres son Invenclons t e ó rlques 1 l e s segones instrument á i s . Els dos tipus no son mal
totalment
independents
l'un
de
l ' a l t r e , i s o v i n t e s deriven de
l e s mateixes assumpcions. Aixó és
inevitable.
És
mes, sense
les
s e v e s Invenclons, t a n t teórlques
com instrumentáis, l'home e s t a r l a
d e s o r i e n t a t i cec. BTo sabría a on
mirar n i com o b s e r v a r . "
"Hi han dues maneres
d'enfocar
l'avaluació 1 la dtagnosi c l í n i c a .
Per
una banda, es
pot
cercar
f l x a r la p o s i c i ó d e l subjecte en
determinades dlmensions o c o o r d e nades <p.e. i n t e l . l i g é n c i a , e x t r o v e r s i ó , e t c . . ) o bé c l a s s i f i c a r - l o
com un tipus c l á s s i c (p.e. e s q u i z o i d e , neurótic, e t c . ) . Per a l t r a
banda, hom es pot i n t e r e s s a r per
la
Ilibertat
de
moviment
del
subjecte, l e s seves p o t e n c i a l i t a t s ,
e l s recuross que pot m o b i l l t z a r 1
e l que s'esdevlndrá amb e l l . Des
del punt de v i s t a de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions P e r s o n á i s , on l'émfasi s e s i t ú a en e l s
processos mes que en p o s i c i o n s
pre-fixades,
el
darrer
resulta
l'enfocament raes suggerent. Diem
dones, que e l p r o p ó s i t p r i n c i p a l
de la medieló p s i c o l ó g i c a (...) é s
estudiar l e s avlngudes (pathways)
per l e s que e l s subjecte e s pot
moure, i e l p r o p ó s i t p r i n c i p a l de
la
dlagnosl
clínica
és
idear
(plottlng
off)
el
curs
de
moviment mes f a c t i b l e .
(George Alexander K e l l y )
185
La medició ha e s t a t sempre present en la ment d e i s p s i c ó l e g s . No podía
ser
menys en e l cas d'una p s i c o l o g i a que concep l'home com a c i e n t í f i c . Un
d e i s problemes claus en 1'avaluado de la p e r s o n a l i t a t
ha e s t a t
"Qué c a l mesurar?": la conducta, un t r e t determinat, l e s
Tal cora está plantejat
Construcció
pulsions
qüestió
latents,...
no e x i s t e i x aquest problema en la P s i c o l o g í a
Construccions Personáis. La unitat d ' a n á l i s i
la
la
Personal.
En aquest
sentit,
ha e s t a t
la
teoria
clarament
segueix
de
les
establerta:
coherent
ais
seus p r l n c i p i s i o b j e c t i u s . Aixó no v o l d i r que aquests p r l n c i p i s no s i g u i n
qüestionables, i per tant, també es podria qüestlonar la concepcló
kelliana
de 1'avaluado.
En
general,
originats
en la
la
filosofía
Psicologia
K e l l y en e l que e l l
que
guia
tots
els
de l e s Construccions
procediments
Personáis
la
d'avaluacló
va
expressar
anomena " a c t i t u d crédula": " S i no saps qué és e l que no
funciona adequadament en una persana, 11 ho pots preguntar, podría molt bé
ser que t'ho digués". Certament, aquest enfocaraent contrasta amb la
majoria
de l e s concepcions regnants en e l s í de l a P s i c o l o g i a c a r a c t e r l t z a d e s per la
s o s p i t a de l e s afirmacions d i r e c t e s que r e a l l t z a e l subjecte. A i x í , la
ria
de t e s t s o proves no resulten
transparents a l subjecte. És c a r a c t e r í s -
t i c a dones, d e i s procediments d'avaluacló
cions
Personáis
la
possibilitat
d'ésser
de la P s i c o l o g i a de l e s Canstructransparent
amb e l
e v i t a , en p a r t , fomentar f a n t a s i e s s o b r e e l s poders mágics d e l
En
la
concepcló
kelliana
de
l'avaluació,
p s i c o l ó g i c a u t i l i t z a d a en un context c l í n i c
a Kelly
val
una que a p o r t i
numérlcs
funció
estrictes
hipótesis
(cut-and-dríed)
Alxó
psicóleg.
d'una
la i n t e r v e n c l ó d e l
mes una prava que p r o p o r c i o n i
resultats
la
subjecte.
ha de ser l a d'aportar
que, en e l decurs d e l tractament, puguln guiar
Per
majo-
prova
hipótesis
terapeuta.
clínlques
que no
ja que paques
vegades suggereixen nous enfocaraents a i s problemes p r á c t l c s d e l c l l e n t . Peí
que fa a l e s h i p ó t e s i s que proporciona la prova:
186
" S i son bones h i p ó t e s i s , p o r t a r a n a l p s i c ó l e g c l í n i c a s e g u i r una
línia
d'experimentació
que
pot
ajudar
el
client,
Si
son
irrellevants
poden, encara que s i g u i n
'vertaderes',
portar
al
psicóleg
clínic
a abandonar
el
seu
client
com a
neurótic
i n c o r r e g i b l e , " ( K e l l y , 1955)
Patser Kelly ha e s t a t raes conegut peí f e t
de g r a e l l a ,
o
la
seva
forraa
d'haver d i s s e n y a t la
mes estandarltzada,
r e s t a de l e s seves aportacions. Pero s i
el
técnica
Rep-Test, que per
tenlra en compte que l ' e x t e n s l ó
la
que
ocupa en la seva obra és propera a l 5%, pedrera t e ñ i r una idea del seu v a l o r
real en e l context de la seva proposta, l a P s i c o l o g í a de l e s
Construccions
Persanals.
Kelly
va
apartar
alguns
instruraents
básics
d'avaluació,
i
els
seus
seguldors e l s han anat arapliant 1 perfecclonant. De f e t aquesta t e s i , com ja
s'ha d i t , suposa una extensió d e i s procediments d'avaluació de Construccions
Personáis
aquest
ais
intent
textos
autobiográfics.
nosstre
d'aportació,
Per
a
copsar
en quin context
continuado
presentera
se
un
sitúa
quadre
c l a s s i f i c a t o r l d'aquestes técniques:
(
Escalament
Ascendent
.
Descendent
Mitjangant
entrevistaJ
Procediments per a
Técnica de g r a e l l a
l'avaluacló de l e s
Construccions Personáis
Autocaracterització
Mitjangant t e x t o s
^
Textos
Textos
literaris
autobiográfics
187
En el
per
a
decurs
l'avaluació
d'aquesta
de
textos
autoblográf l e s
detall
i
extensió
que
les
PRIMERA
Construccions
ocupará
les
PART s'estudia
tota
altres
la
Personáis.
SEGONA
técniques
la
metodalogia
Tanmateix,
PART,
i
mostrades
l'apartat
de
amb raes
s'exposará
en
emprada
aquesta
PRIMERA
PART.
Aquesta e x p o s i c i ó
deis principáis
no pretén s e r
exhaustiva. Es t r a c t a d'una
Instruments d'avaluació
ja e x i s t e n t s
en e l
sí
descripció
de la
Psico-
l o g í a de l e s Construccions Personáis. Pero e s fará un émfasl e s p e c i a l en t o t
a l i ó que després será
el
métode
per
aquesta t e s i
a
també emprat o emulat en la SEGONA PART. Certament,
l'avaluació
es basa
en gran
deis
textos
autoblográf l e s
mesura en e l s
procediments
d'avaluació ja e x i s t e n t s , que d e s c r i v i m seguidament.
que
presentera
en
constructivistes
188
1.1) Els procediments mitjangant
1'entrevista
"Per
a
qualsevol
de
nosltres,
compartir una experiencia p e r s o nal suposa construir
l'experiéncia
de l ' a l t r e
i
no merament una
qüestió de mantenir-lo i n t a c t e a
l ' a l t r e banda de la taula d e l d e s patx. A i x í , la P s i c o l o g í a de l e s
Construccions
Personáis
s'escau
bastant convenientment per t r a c t a r e l problema t e ó r i c de l ' a c c é s
a i s mons p r i v a t s .
(George Alexander
Kelly)
189
La situació d ' e n t r e v i s t a
o mes persones
nals.
es c a r a c t e r l t z a
per t a l d'encaixar
llurs
per 1'intent que r e a l l t z e n dues
sistemes
de construccions
persa-
És en aquesta i n t e r a c c i ó on e s posa de manifest l ' a c t i t u d profunda de
l'entrevistadar;
si
es
tracta
d'una
actitud
que
manlfesta
l'intent
per
sotmetre l e s construccions de la persona a l e s d e l i n v e s t i g a d o r o bé s i és
una actitud d'acostament
fenomenológic
a la persona amb d i s p o n i b i l i t a t per
copsar empáticaraent l e s seves construccions.
Autors capdavanters de l a P s i c o l o g í a
seguldors
fldels
d e l pensament
kelliá,
de l e s Construccions
com son Fay Fransella
Persanals, 1
i
Don Ban-
n i s t e r expressen l a conveniencia d'aquesta actitud fenomenológica en aquests
raots:
" L ' o b t e n c i ó i escalament de c o n s t r u c c i o n s és un a r t i no una
c i e n c i a , ( . , , ) 1 ' e n t r e v i s t a d o r ha d ' a p r e n d r e a n i n i r a i t z a r la seva
i n f l u e n c i a en l e s c o n s t r u c c i o n s que dona la persona,
(...)
Potser
la regla
mes important que c a l t e ñ i r
present per a
l ' o b t e n c i ó i escalament de c o n s t r u c c i o n s és que l ' e n t r e v i s t a d o r
ha d'ESCOLTAR, No ha d ' e s t a r en s i l e n c i , P o t murmurejar, moure e l
cap en s e n y a l d ' a s s e n t i m e n t i a c c e p t a c i ó , f i n s i t o t r e p e t i r e l
que l a persona ha d i t i p r e g u n t a r - l i s i era a i x ó e l que v o l i a
d i r , pero mai no ha d'imposar Jes seves construccions, is ací on
rau l'art." ( F r a n s e l l a i B a n n i s t e r , 1977)
Pot e s d e v e n i r - s e que en e l s processos d ' e n t r e v i s t a
a
l'hora
facilitar
de respondre
e l procediment
suggereixen e l següent:
una pregunta
autors
o
de molt
suggeriment
prestigi
l a persona
s'encalli
que 11 hem f e t . Per
i e x p e r i e n c i a en e l camp
^
" , , , e n c o r a t g e u a l a persona per a que d i g u i q u a l s e v o l cosa que l i
p a s s i p e í cap sense p r e o c u p a r - s e p a l f e t de r e p e t i r f r a s e s , Si la
persona s e n t que hauria da respondre amb mes rapidesa o troba
d i f í c i l e x p r e s s a r - s a amb e l s mots mes a p r o p i a t s , cal r a - a f i r m a r l o d i e n t - l i que aquesta tasca susposa una nova e x p e r i e n c i a i que
l a majoria de l e s persones teñen d i f i c u l t a t s en r e a l i t z a r - l a per
primera vegada ( l a qual cosa és v e r i t a t ) , " ( L a n d f i e l d , 1971)
"Podeu d i r 'Cree que he e n t e s e l que v o l i e s d i r , pero només per
a s s e g u r a r - m e ' n , p o d r í a s dir-rae una a l t r a vegada e l que tens a l
c a p ' , S o v i n t , en r e p e t i r l a d i s c r i m i n a c i ó l a persona e s d e v é capa?
de r i g i d i f i c a r
l a seva
construcció
i expressar-la
en m i t j a
dolzena de p a r a u l e s .
En q u a l s e v o l c a s , s i dubteu d e l s l g n i f i c a t d'una c o n s t r u c c i ó ,
l ' o b t e n c i ó d e l p o l oposat segurament us ho a c l a r l r á , "
( F r a n s e l l a i B a n n i s t e r , 1977)
190
1.1,1 > E L S PRCX:EDIMEHTS
Aquests
dlnació
D'ESCALAMEHT
procediments
i
pretenen
subordinado
l'estructura
jerárquica
entre
del
esbrinar
les
les
impllcacions
construccians,
sistema
i
per
de construccions
de
dones, es poden considerar e l s procediments d'escalament
de
tant,
la
supraoresbossar
persona.
Així
com una a p l i c a d o
del c o r o l a r i d ' o r g a n i t z a c i ó , alhora que permeten v a l i d a r - l o en c e r t a mesura.
S'ha dedicat ja un apartat a l e s aportacions teóriques de Hinkle
sobre l e s r e l a c i o n s
presentar
la
implicatives
entre construccions. Ara ens pertoca pero,
alguns d e i s procediments
naturalesa
jerárquica
del
crear la g r a e l l a d'implicacions
(1965)
aplicats
sistema
de
que va d i s s e n y a r
construccions
per e s b r i n a r
d'un
individu.
Va
i la g r a e l l a de r e s i s t e n c i a a l canvi que per
la seva complexitat r e q u e r i r l a un apartat e s p e c i a l . No ha e s t a t
i n c l ó s pero,
en
al
aquesta
tesi
perqué
seva
teoría,
no
presenta
cap
potencial
aplicado
material
textual.
En
la
ascendents
Hinkle
considera
dos
tipus
d'implicacions:
les
i l e s descendents. D'aquesta d i s t i n c i ó s e segueixen dos tipus de
procediments d ' e n t r e v i s t a
diferents.
1.1.1.1) El procediment ascendent
El
punt
de p a r t i d a
qualsevol procediment
és una ,construcció
que pot h a v e r - s e
elicitat
( g r a e l l a , conversa, a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó , e t c . . )
per
1 de la
qual ja s'ha obtingut e l p o l oposat. Es demana a l a persona per quln pol de
la construcció p r e f e r i r l a ésser d e s c r i t a . Seguidament, se l i dona a l subjecte
aquesta consigna estándard:
"En aquesta c o n s t r u c c i ó has p r e f e r i t aquest p o l a l ' a l t r e . El que
v u l l comprendre ara és perqué p r e f e r i r í a s e s t a r en aquest p o l en
comptes d ' e s t a r en l ' a l t r e . Tal com tu ho veus quins son e l s
a v a n t a t g e s d ' a q u e s t extrem en c o n t r a s t amb e l s d e s a v a n t a t g e s da
l ' a l t r e ? . " ( H i n k l e , 1965)
De
la
resposta
que
supraordinada a l a primera
la
persona
es pot s i t u a r
dona
la
persona
s'obté
una
altra
construcció
( c a l demanar e l pal oposat per c o m p l e t a r - l a ) on
en e l
pol p r e f e r i t
1 així
tornar
a comentar
el
191
procés.
La pregunta
"Per
qué?" es
formula
una
1 altra
vegada
fins
que
persona no pot "pujar mes amunt". Las construccions que es troben a l
d'aqüestes
cadenes ascendents son de c a i r e
nuclear
i
teñen un a l t
la
final
grau de
jerarquía dins e l sistema de construccions d e l subjecte.
Tal
com
caldria
procedlment
obtlngudes
arribar
es
en
repeteix
una
progressivament
construcció
a
partir
partint
graella
ordinades. Des de
la
esperar
que
de
tipus)
estructura
corolari
diferents
existeix
a un nombre
la p e r s p e c t i v a
del
construccions
una tendencia
reduít
Existencial
construccions
si
el
(p.e.
les
predomlnant
per
de canstrucclons
de l ' A n á l i s i
aqüestes
d'organització,
molt
(Villegas,
nuclears
supra1981),
pot
ésser
assimliada a l Projecte E x i s t e n c i a l de la persona. Ens trobem, dones, amb un
procedlment
presencia
terapéutic
del
alhora
que
avaluatiu,
ates
que
la
persona,
en
terapeuta, e s qüestiona coses de s í mateixa que probablement
no s'havla qüestionat abans.
Si
se'ns
metodologia
permet
exposar
d'avaluació
s l m u l a t ) . Es t r a c t a
un exemple
d'un
emprada, s'escau
cas c l í n i c
presentar
d'un Jove de v l n t - 1 - s e t
ara
per
el
11.lustrar
cas
Robert
la
(nom
anys que tenia d i f i c u l t á i s
per
t r e b a l l a r , casat i amb un f i l l . Havia aconseguit algunes f e i n e s pero 11 venia
por 1 a l t r e s sentlments negatlus i
bllitat
económica
que
tenia,
l e s havla de d e i x a r . Atesa
accentuada
peí
fet
que
la
la
seva
responsamuller
no
t r e b a l l a v a , va d e c i d i r acudir a consulta.
En una de
les
en
felicítate
Va c o n t e s t a r que p r e f e r í a
qué respon
sistema.
construcció
se
sltuar-se
per
la
entrevistes,
perqué
En p r e g u n t a r - l i
que d'aquesta manera
el
que fa totham.
vencer
Té
la mort.
va a r r i b a r
Pot
11 va
Valora
el
propis
novament
per
coses
en quln pol
com
treball
com
oposat
també a p a r t i r
a
qué ho p r e f e r í a
que els
altres
a
és de c a i r e
Té els
així,
Valora
la
valors
va
del
contestar
versus
Fa
a que ho p r e f e r í a
Per
no poden
L'escalament següent va condulr-nas
Aquesta e x p r e s s i ó
oposat
preferirla
e l segon pal al primer. En p r e g u n t a r - l i
valors
fer
preguntar
fer
altament supraordinat
de d i v e r s e s construccions d i f e r e n t s . La
i
s'hl
persona
va manifestar que s'havla qüestionat coses que mai abans s'havla p l a n t e j a t 1
que s'havien
posat de manifest aspectes malt profunds
procés es podría posar de forma mes g r á f i c a
així:
de s i
mateix. Aquest
192
Fa el
Té els
que
valors
fa
totham
del
Valora
el
Pat
vencer
~ Pat
fer
sistema
-
Té
treball
-
Valora
la
mort
coses
valors
que
els
altres
no
fan
propis
la
felicitat
1.1.1,2) Bis pi-ocediments descendents
De
la
raateixa
supraordinades,
manera
també
que
obtenlra
podem conduir
construccions
el
procés
per
progressivament
tal
mes
de " d a v a l l a r " .
Les
preguntes adlents en aquest cas podrien s e r , per exemple "Com saps quan una
persona
valora
el
persona v a l o r a la
treball?"
o
bé
"En
quines
coses
es
manifesta
que una
felicitat?".
Honikraan (1976) va a p l i c a r aquest procediment per estudiar la v i s i ó que
teñen
les
d'estar
persones
de
les
la consideraven,
sales
d'estar.
per exeraple,
Els
formal.
preguntava
per
qué una
sala
Les r e s p o s t e s que 11 donaven
feien referencia a c a r a c t e r í s t i q u e s f í s l q u e s , cora podrien s e r e l c o l o r de l e s
parets,
etc.
Landfield
descendent
(1971)
va
dissenyar
un
que va anoraenar Construcció
altre
Piramidal.
procediraent
d'escalaraent
Es podría
esquematitzar
e l procediment de la següent manera:
1 e r ) Se l i demana a la persona que pensl en algú que conegul amb
qui se s e n t i raolt bé i gaudeixi de la seva corapanyla.
2on) Se l i deraana que r e s s a l t i una c a r a c t e r í s t i c a d'aquesta
(p.e. pot respondre que és
oberta).
3 e r ) Se 11 pregunta "Quin t i p u s de persona r e p r e s e n t a r l a
é s s e r obert?"
(p.e. la resposta podria s e r
tancat).
persona
l'oposat a
4 r t ) En qualsevol d e i s dos p o l s de la construcció es pot coraengar
per preguntar "Quin tipus de persona és una persona oberta?"
(p.e.
la resposta podria s e r una persona
que
t'escolta).
Amb aquesta resposta
primera. Segons Landfield
i
altre
pol
de
les
tenim un pal d'una construcció subordinada a
amb aquest procediment, " d a v a l l a n t " a p a r t i r
construccions,
construccions de l a persona.
es
pot
anar
dibuixant
la
pirámide
la
d'un
de
193
Cora e s pot veure, per f e r
cal
teñir
ciar
un
model
un ús adequat d e i s procediments
de
l'estructura
Jerárquica
d'escalaraent
del
Sistema
de
Construccions Personáis. Hipotéticament, amb aquests procediments es podria
copsar bona part d e l sistema de construcció de l a persona i
d'acord
arab e l
alguns
d'aquests
model
era
acurada
model
precari.
model
d'escalament,
eraprat. Pero quan Hinkle
procediments,
encara
del
teóric
tant
Ten
teóric
per
com s'ha
la
de
base
Kate
vist
<1981>
en
la
(1965)
secció
desenvolupa
Hinkle
1
també
en
se
sustenten,
qué
formalitzar-lo
deis
va
dissenyar
0.3.3.1, e l
una
crítica
seus
com
seu
molt
procediments
per
la
mateixa
esséncia d e l procediment.
Ten Kate
qué?"
(1981) posa un exemple molt c i a r
(escalament
ascendent)
porta
"Com ho saps?" o "En quines coses
Se l i
ser
a la
i
gastar
mateixa
Aquesta
segona
supraordinada a la primera. Pero s i
molts
construcció
suposadament
és
raonable
supraordinada
a
pregunta
qué?"
"Per
implicado,
Jerárquiques
(una
una
etc.
pot
).
subordinada.
construcció
altra)
i
teñir
no
l'exemple
raoltes
pot
és
entre
(com oposat a ser
hipotéticament
molts
La
ser
construccions
dinero'.
crítica
alhora
versemblant.
connotacions
Cadascuna ^ d'aquestes
diferents
descendent).
se 11 pregunta a l mateix individu "Cora
construcció
(1981)
pregunta
(com oposat a
seria
pot respondre "Per qué gasta
ara
s e r ric
diners
saps que algú és rlc?"
serla
que l a
(escalament
qué p r e f e r e i x
pot respondre que v o l gastar
diners).
resposta
es manifesta?"
pot preguntar a un individu per
pobre}
en e l qual la pregunta "Per
no
han
Ten
Kate
subordinada
i
Certament,
la
(causalitat,
connotacions
que
de
Aquesta
suposa
estat
finalitat,
relacions
encara
prou
descrites.
La
nostra
oplnió
pero, é s
d'un model c i a r , cora per
0.3.3.3.3, no t i n d r i a
bons r e s u l t a t s
peí
exemple e l
grans
que fa
que un e n t r e v i s t a d o r
problemes
de Chlari e t a l
per
a l'avaluació,
cora assenyalávem mes amunt.
entrenat
emprar
i
fins
i
coneixedor
(1985), s i n t e t i t z a t
aquests procediments
i
tot
de t i p u s
a
arab
terapéutlc,
194
1.1.2) LA TfeCHICA DE GRAELLA
Kés e n l l á
de cada acte
menys grau de c o n s c i é n c i a )
de conelxement
existeix
que fa una persona
una t e o r í a
implícita
(amb mes o
sobre e l
conjunt
d'esdevenlments que l'han p r e c e d i t i que formen e l seu context de s l g n i f i c a c l ó . La técnica de g r a e l l a é s , en l a seva d l v e r s i t a t de formes, una manera
d'explorar
de
l'estructura
significado
a
1 e l contingut d'aquestes t e o r i e s i m p l í c i t e s o xarxes
través
de
les
quals
percebem
i
manipulem
els
esdeve-
nlments,
George A. K e l l y , a p r o f i t a n t
desenvolupar
obtenir
aquest
les
la seva
instrument
relacions
entre
excel.lent
d'avaluació
un r e p e r t o r i
formado
mttjangant
de
matemática, va
el
qual
Construccions
es
poden
Personáis.
El
p r o p ó s i t de la g r a e l l a és p r o v e l r i n f o r m a d o sobre l'estructura, la c a p a c i t a t
prediotiva
d e l sistema
esdevenlments
i
sobre
sistema. La r e l l e v á n c l a
de construccions
les
de l a
alternatives
d'aquest
persona
conductuals
per a n t i c i p a r
que
ofereix
els
aquest
procediment s'ha posat de manifest
en e l s
anys t r a n s c o r r e g u t s des de l a seva c r e a c i ó en l e s innombrables aportaciones
deis
seus
seguldors
que han a p l i c a t
la
d i v e r s e s com e l pensament e s q u l z o f r é n i c ,
la
delinqüéncia,
les
relacions
técnica
de g r a e l l a
l'anoréxia,
familiars,
la
a árees
e l s processos
percepció
tan
grupals,
ambiental,
les
toxlcomanles, e t c .
Els
protagonlstes
principáis
construccions. Ambdós han e s t a t
de l a t e o r í a básica
de
la
graella
ja presentats
son
els
elements
com a conceptes
i
les
fonamentals
(0.3.2,1 1 0.3.2.2). Es t r a c t a fonamentalraent d'una taula
de doble entrada on se sitúen e l s elements
i l e s construccions donant
a un e n r e l x a t que 11 dona e l ñora de g r a e l l a
(.grid,
lloc
Es pot veure un
rejilla).
exemple de g r a e l l a , la del cas Robert, en l a página següent.
Les etapas d e l procés de construcció
el
dlsseny,
psicológica.
l'adrainistració,
Les
general d'aquesta
seguirem,
técnica.
el
en
tractament
aquest
d'una g r a e l l a
de l e s dades
ordre,
per
son, principalment,
i
realitzar
la
interpretado
una
descripció
195
GRAELLA
1
2
Insegur
?
1
necessita afecte
2
io 5'adapta al
1
7
5
5
5
Bon hunor
5
Es desenvolupa bé
professionalnenl
3
Fa vida social
2
3
3
X
X
2
4
X
3
4
2
4
1
X
X
2
X
X
4
Independent
2
X
X
X
"Nornal', adaplat
X
Ineficient laboralment
2
3
3
4
'alora el treball
1
X
X
4
3
X
X
X
lutodisciplinat
1
íesitja aventures
1
"Aficií"
intel.leetual
X
X
Espiritual
1
1
5=5
11
19
<?
X
1
Díbil afectivament
f?
X
ifectiu laboralment
flutoritari
FOBERT
3
1
rínid
5
4
X
D'EN
3
3
X
X
X
X
Valora la f e l i c i t a t
3
S
S
2
X
S
No s'autosacrifica
2
3
X
X
4
5
X
Oesitja seguretat
S
3
3
5
S
5
X
Es preocupa per subsistir
3
4
2
3
X
2
5
5
X
Ignorant
4
X
X
3
3
4
3
3
X
X
X
X
X
3
3
3
X
^
^
^
^
-*-
A
m
A x n X
c=
-*-
*-
O
*•
F ' ^ x - ^ X X s i
I P s i r - o l l a .
Bondadis
4
Independent
I c í ^ s l X
CT) iTip> e t x \ 3R
M s i 3 : ~ c 5 ^ X
±«o
X
e
X
ei. c::-fc u
t
v
X
o.
X
S
196
1.1.2.1) Disseny
Consistelx en una p l a n i f i c a d o
de
l'lnvestigador
nombre
de
totalment
1 suposa
decisions
a
general que ve determinada p e l s
un coneixement acurat de t o t
prendre.
estandarltzat
com
No
son
es
els
tracta,
tests.
el
dones,
Cal
objectlus
procés
d'un
adequar-lo
ates
el
procedlment
ais
objectlus
d'avaluació. Aquests son e l s que guiaran l e s següents d e c i s i o n s :
1.1.2.1.1)
Cal
planificar
l'interés
de
terapéutic
En
Nombre
passació
el
moment
l'lnvestigador
cal
alguns
de graelles
passar
casos,
es
pot
la
1.1.2.1.2) Elecció
L'elecció
ámblt
de
persona.
deis
és
construccions.
on
construccions
No
obstant
s'ajustes
per
a investigar
es
sempre
el
millor
dones,
deixar
construcció
es
peí
sovint
quan
procedlment
el
tractament.
construccions,
es
realltza
la
en
el
deis
suposar
que
sí
podría
que
es
predícelo.
criteri
pot
resoldre
la
en funció
l'actlvitat
interessos
de l ' á r e a
constructiva
de
de
l'lnvestigador,
o
la
cal
factors:
per
Per
la
aplicar
per
aquesta
caselles
amb una "N" indicant
persona
vegetáis.
el
tant, el
un
sentlt
els
que
la
persona
comú d e l
de
persona
deterrainat.
permetre
que aquella
d'una
ámbits
element
qüestió,
cas
utilitza
les
persones que per d i s c r i m i n a r
donar
no
de
mateixes
detectar
a
1'ámblt de conveniencia
les
posslbllltat
proposa,
element.
les
es r e a l l t z a
estudiar
entre
serapre
no
vol
discriminar
a aquesta
exemple,
1 en f l n a l l t z a r
pero
han de caure d i n s
fácil
aixó,
produit
proporciona
indivldus
independentment
elements
És
canvi
Per
d'elements
t e ñ i r en compte e l s següents
Els
el
passacló.
individual.
conveniencia
a)
de
en i n i c i a r
diversos
elements
Tanmateix,
copsar
l'lnvestigador
a
decurs d'una e n t r e v i s t a
passar
1 seqüéncia
graella
quan
fer
a
que
construcció
la
que
psicóleg
no és
conveniencia.
expllciti
persona
no s ' a p l i c a
Cal,
que
Landfield
no
una
(1976)
ompll
a
les
aquell
197
b) Els elements han d'ésser representatlus de l'área o p o b l a d o que
es
val
estudiar.
Per
exemple,
si
es
pretenen
estudiar
les
relacions
f a m i l i a r s , e l s elements mes s i g n l f I c a t i u s serán persones de la familia
persones de l'ámbit
c)
Els
i no
laboral.
elements
han d'ésser
fácilment
comprensibles
i de
l'abast
habitual de la persona, alhora que adequats a l e s seves p o s s l b l l l t a t s . Amb
persones
que
pateixen
perturbacions
greus
del
utllltzar
eleraents no r e p r e s e n t a t s verbalment
llenguatge
(fotografíes,
és
preferible
altres
objectes,
s o n s , . . . ) . En e l cas de passacló a nens c a l adequar-los a la seva edat i a i s
coneixements
ja
adquirits.
Ravanette
Cp.e. 1975)
i
Salmón
(p.e.
1976)
han
blblloraétric
sobre
bon
e s t a t pioners en adaptar la técnica de g r a e l l a a i s nens.
Rlvas
norabre
de
i
Karco
les
(1985)
en
realitzar
investlgacions
un estudi
efectuades
amb
graelles
conclouen
amb
la
i n f o r m a d o d'un nombre proraig d'elements que se s i t u a r l a e n t r e deu i quinze.
Peí que fa
classif icació.
l'ariginari
a l t i p u s d'eleraents, en l ' a p a r t a t
La
forraa
REP-TEST
mes
(abreviado
empra una l l i s t a de r o l s
Kelly
C1955)
que
coneguda
de
Rale
estándar i tzada
Construct
de
Repertory
graella
Test)
és
que
(un d e i s tipus d'elements p e r s o n á i s ) s u g g e r i t s per
inclou
a
raes
deis
subjecte, a l t r e s f i g u r e s s i g n l f i c a t i v e s
"1 ,
2,
3,
4,
5,
i
0.3.2.1 s'ha presentat una
Escriu el
Escpiu e l
Escriu el
Escriu'^el
Escriu e l
( s i no es
conviscut
membres
de
la
faraília
nuclear
del
i algunes f i g u r e s de c o n t r a s t ;
leu nom.
nom de l a l e v a nare ( o s u b s t i t u í a ) ,
nom del l e u pare ( o p a d r a s t r e ) ,
nom d e l germá mes proper a tu en e d a t ,
nom de l a germana mes propera a tu en e d a t .
tens germans p e r i hi ha una persona que ha
amb tu des d e i s primers anys de l a v i d a p o s a - l a )
A PARTIR O'ACf NO REPETEIXIS CAP NOM, SI UNA PERSONA JA HA ESTAT
ANQMENADA, SIMPLEMENT ESCOLLEI)(-NE UNA ALTRA
6, E s c r i u e l nom de l a l e v a p a r e l l a ( s i no en tens posa e l nom
de la persona de sex.e c o n t r a r i a l leu amb qui t i n g u i s mes
relació).
7, E s c r i u e l nom de l a persona mes propera a tu de sexe oposat
després de l ' a b a n s esmentada,
8, E s c r i u e l nom del l e u m i l l o r amic d e l m a t e i x s e x e ,
9, E s c r i u e l nom d'una persona del mateix s e x e que vas
c o n s i d e r a r en un moment donat com un bon amic/ga pero que
198
després l ' h a d e c e b u t .
10, E s c r i u e l nom d e l c a p e l l á amb qui t ' e s l i m a r i e s mes p a r l a r
sobre e l s l e u s s e n l i m e n t s r e l i g i o s o s .
11, E s c r i u e l nom d e l leu metge.
12, Escriu e l nom del v e í a c t u a l que mes c o n e g u i s .
13, Escriu e l nom d'una persona amb qui has e s t a t v i n c u l a t per6
que a r a , per una e s t r a n y a r a o , no e t cau b é ,
14, Escriu e l nom de la persona a qui mes t ' a g r a d a r i a a j u d a r .
15, Escriu e l nom de la persona amb qui e t s e n t s mes incomode,
16, Escriu e l nom d'una persona que h a g i s conegut recentment i
que t ' a g r a d a r i a c o n é i x e r mes.
17, E s c r i u e l nom del mestre que mes e t va i n f l u e n c i a r al v o l t a n t
d e i s deu anys.
18, E s c r i u e l nom del m e s t r e , e l punt de v i s t a d e l qual t r o b e s
mes q ü e s t i o n a b l e .
19, E s c r i u e l nom d'una persona que hagi t i n g u t un c a r r e e s u p e r i o r a tu ( c a p ) en alguna a c t i v i t a t ( l a b o r a l ) en un p e r í o d e
de t e n s i ó ,
20, E s c r i u e l nom de l a persona que ha t i n g u t mes é x i t d ' e n t r e
l e s que c o n e i x e s ,
2 1 , E s c r i u e l nom de l a persona mes f e l i g que c o n e g u i s ,
22, E s c r i u e l nom de l a persona que coneguis que sembli t e ñ i r un
n i v e l l é t i c mes e l e v a t , " (1955)
L'elecció
vulgui
de r o l s
estudiar:
pot escapar-se d'aquesta
persones
d'un
grup,
de
lllsta
l'árabit
en funció
laboral,
etc.
d e l que es
S'aconsella
també p o s a r - h l la/les parella/es a n t e r i o r / s de la persona, o a l t r e s persones
significativos.
Tot aixó en funció
de la
informació
p r e v i a que es t i n g u l
i
d e l que es vulgui avaluar.
1.1.2.1.3)
L'estudi
Nombre 1 tipus
de
Rivas
i
de
Marco
construccions
(1985),
informa
també
que
el
nombre
de
construccions s o l s e r lleugerament i n f e r i o r a l nombre d'elements. Peí que fa
a l tipus de construccions, una d e c i s l ó
l'lnvestigador
fonamental que s'ha de prendre és s i
mateix aportará l e s construccions o bé s i
l e s obtindrá de la
persona mltjan^ant d i f e r e n t s procediments d ' e l i c i t a c i ó . En aquest d a r r e r cas,
s'interessa
per
l e s construccions i d i o s l n c r á t l q u e s de la persona en e l marc
d'un estudl c l í n i c d e l cas i n d i v i d u a l , en un enfocament
les
aportl
construccions
l'lnvestigador,
d'una
poblado
el
seu
interés
determinada
a partir
comunes a aquell grup. És a d i r , s ' i n t e r e s s a
d e l grup.
va
i d i o g r á f i c . Cas que
adreejat
d'unes
a
extreure
etiquetes
les
verbals
per l e s construccions comunals
199
Cal qüestionar-se, pero, s i l e s canstruccions proporcionades corresponen
realment a l grup que s'estudia
o a l sistema de canstruccions
professlonals
de l ' l n v e s t i g a d o r . En aquest cas, la g r a e l l a deixa de ser en gran mesura una
eina fenomenológica. Com comenta F r a n s e l l a
(1981b):
"El tema da s i és l e g í t i m p r o p o r c i o n a r o a p o r t a r l e s c o n s t r u c c i o n s s ' h a v i s t e n v o l t a t d'una c o n s i d e r a b l e c o n t r o v e r s i a . P a r t
del problema va per qué algunes persones semblen pensar que
proporcionar
l e s c o n s t r u c c i o n s és c o n t r a r i a l ' a s p e r i t de la
t e o r i a da K e l l y . En l l o c d ' u t i l i t z a r e l i c i t a t com a l p o l oposat a
p r o p o r c i o n a t , u t i l i t z e n a l da p e r s o n a l , A i x í va s o r g i r la idea
que l e s c o n s t r u c c i o n s p r o p o r c i o n a d e s no s6n p e r s o n á i s , Aixó nega
l ' e x i s t é n c i a d e l C o r o l a r i de Comunalitat, que accepta que l e s
persones de c o n t e x t o s c u l t u r á i s s i m i l a r s c o n s t r u a i x e n de forma
similar
alguns
esdavanimants
corapartint,
per
tant,
certes
c o n s t r u c c i o n s , D'acord que e s diu que aquestas c o n s t r u c c i o n s no
s'empraran necessáriament d'una forma i d é n t i c a , a t e s que la xarxa
t o t a l d ' i m p l i c a c i o n s d'una c o n s t r u c c i ó c o n c r e t a p o l v a r i a r d'una
persona
a
l'altra;
pero
existeix
un solapament
inplicatiu
suficient
com perqué es doni una comunicació d i á f a n a ,
Si as
d e c i d e i x p r o p o r c i o n a r l e s c o n s t r u c c i o n s a i s s u b j e c t e s , p o t s e r és
perqué es d e s i t j a comprovar h i p ó t e s i s e s p e c i f i q u e s i s'assumaix
e l s u p ó s i t que l e s c o n s t r u c c i o n s p r o p o r c i o n a d e s s i g n i f i q u e n e l
n a t e i x per a t o t e s a q u e l l e s p e r s o n e s , i que t o t e s e l l e s l i poden
trobar
significat,
Una
práctica
comuna
(i
aconsellable)
consisteix
a elicitar
aqüestes
construccions
a partir
d'una
mostra da s u b j e c t e s i f e r s e r v i r p o s t e r i o r m e n t l e s que p r e s e n t l n
major f r e q ü é n c i a , "
Al nostre entendre, és d i f í c i l
o
diverses
sorprenent
persones
que
en
s i g u i la norma
Jiménez,
proveint
l'estat
avaluar l e s Construccions Personáis d'una
les
etiquetes
espanyol
l'ús
verbals.
de
construccions
López
i
Moreno-Jiménez,
dissenys basats en l e s construccions e l i c i t a d e s
banda,
és
proparcionades
1985)
mentre
que
l'ús
(p.e. Martí 1 Feixas,
de
1986)
l'excepció.
Ja hem expasat
d'investigacions
significació,
altra
(M. Clemente, 1985; Montañés e t a l . 1982; Cárdenas 1 Moreno-
1985; Jiménez,
son mes a v i a t
Per
en p a r l a r
que
per
fan
les
del
palesa
corolari
la
d'individualitat
preferencia,
construccions
peí
elicitades.
que
el
fa
Les
bon
a
una
nombre
major
construccions
proporcionades e s consideren menys s i g n i f i c a t i v e s i a d i e n t s , tant des de la
perspectiva
de
la
persona
(avaluado
subjectiva,
t i v e s ) com de la p e r s p e c t i v a de l ' l n v e s t i g a d o r
puntuacions
autodescrip-
( e x t r e m l t a t de puntuacions).
200
E x i s t e i x una tercera p o s s i b i l i t a t ,
en
praporcionar
comparacions
aporti
algunes
s o v i n t pac explotada, que c o n s i s t e i x
construccions
entre d i v e r s e s
persones
i
l e s seves própies construccions
que
interessen
alhora
estimular
mitjangant
dlsseny
s'ha
emprat,
per
exemple,
a
Torras,
realitzar
a la
persona que
procediments
d'elicitació
t r a d i c i o n a l s . En aquest cas ens trobem arab un dlsseny
de
per
raixte.
Villegas
i
Aquest
Feixas
tipus
(1986,
1987).
Una solucló
proposada
per
molt enginyosa,
Procter
(1978,
i
molt ben fonaraentada
1985b)
en
el
carap de
teórlcament, és
l'avaluacló
i
la
terapia
f a m i l i a r . Aquest dlsseny suposa la passació de dues g r a e l l e s . En l a priraera
s'ellciten
selecctó
l e s construccions, i en la segona es proporcionen a p a r t i r
de
les
construccions
elicitades.
Els
mes s u p e r f i c i a l s
crlteris
i
de s e l e c c l ó
idlosincrátiques;
suposen excloure
se
seleccionen
expliquen mes percentatge de la varianga, es procura que siguin
raent
Independents"
(aquest
1.1.2.4.3). S ' e s c o l l e i x e n
índex
de
mesura
d'una
s'explica
mes
les
les
que
"funcionalendavant
a
a i x í un norabre de construccions de cada membre per
construir un Instruraent comú v á l i d per aquella familia concreta: la
graella
familiar.
Aquest tipus de dlsseny ha e s t a t emprat posterlorment en estudis sobre
l'assessorament
1987a;
(Feixas,
b),
i
d'entrenadors
en
Cunillera
el
propi
d'equips
camp
1 Villegas,
de
1987a;
esportius
(Martí, Feixas
l'avaluacló
b).
En
de
aquest
famílies
darrer
i
Villegas,
d'alcohóllcs
estudi
s'han
modificat lleugeraraent e l s c r l t e r i s de s e l e c c l ó :
"/*"".) Costufíalitat explícita;
Se s e l e c c i o n e n
les
construccions
emprades en dues o mes g r a e l l e s amb la mateixa e t i q u e t a
verbal,
¿ion;
P(fcjgf. discriminatiu; s e s e l e c c i o n e n l e s c o n s t r u c c i o n s que
mes d i s c r i m i n e n e n t r e e l s raembres de la f a m i l i a ,
Es c a l c u l a
r índex d ' o r d i n a c i ' i
(Landfield,
1977)
per a i s merabres da la
f a m i l i a da cada g r a e l l a com a mesura d e l poder d i s c r i n i n a t i u o
flaxibilitat
amb qué s ' a p l i c a
una c o n s t r u c c i ó e n t r e
aquests
elements,
J""".) 6rau
de
contribució
a
la varianpa
segons
factors; és e l
t e r c e r c r i t e r i en i m p o r t a n c i a , P r e t é n captar e l máxira de v a r i a n g a
de
cada
graella
individual
d'acord
arab
els
components
p r i n c i p á i s , " ( F e i x a s , C u n i l l e r a i V i l l e g a s , 1987 Setembre)
201
1.1.2,1.4)
En
Tipus
de
descriure
possibilitats
de
puntuacions
1'etapa
d'administrado
puntuado,
que
ofereixen
es
comentaran
graus
les
diferents
diverses
de
dificultat.
Tenint en compte l e s c a p a c i t a t s de la persona o grup que ha de respondre es
tria
el
un o a l t r e tipus de puntuado. En gran mesura aquesta e l e c c i ó
tipus
d'análisis
possibles
de
nombre de mesures de s i g n i f i c a d o
Cora
graella
es
cal
pot
veure,
conéixer
d'informació
es
vol
per
bé
la
realitzar
procediment
extreure
de
dades
1 pot
restringir
el
que se'n poden extreure.
poder
el
matriu
delimita
per
tal
de
temps pero a la vegada que p r o v e e i x i
la
adequadament
complet,
fer
i
fins
i
un disseny
informado
un
tot
disseny
quin
de
tipus
prou económic
de
necessária. En g e n e r a l ,
requereix haver efectuat una s e r i e de passos p r e v i s , inherents a l procés on
s'insereix
la passacló de la g r a e l l a ;
- En e l camp c l í n i c , implica un coneixement de la persona a qui es
va a passar la g r a e l l a , de la seva h i s t o r i a i problemática. Per a
aixó es recomana efectuar una e n t r e v i s t a previa a la passacló.
- En a l t r e s tipus d ' l n v e s t i g a c i o n s , c a l conéixer la p o b l a d o per
adequar-hl e l disseny. óbviament, en e l cas que 1'investigador
proporcioni l e s construccions c a l que d i s p o s l de motius t e ó r i c s o
proves p i l o t s que l i donin suport.
1.1.2.2) A d m i n i s t r a d o
Existeixen
nistren
1977),
procediments
inforraatitzats
que de forraa
interactiva
admi-
la g r a e l l a a la persona com e l s programes PEGASUS (Thomas 1 Shaw,
FLEXIGRID
(Tschudi
i
Keen,
1985), REPGRID
(Shaw,
1987)
i
G-PACK
( B e l l , 1987), pero en general c o n s i s t e i x en una e n t r e v i s t a estructurada que
implica la presencia de dues persones com a mínira, Consta de t r e s f a s e s :
1.1.2.2.1)
Poden
Elicitació
obtenir-se
d'elements
de
la
persona
mitjangant
títols
de
rols
Cp.e. pare,
raare, amic, persona "non-grata", p a r e l l a , . . . ) o bé p r o p o r c i o n a r - s e directaraent
per t a l de representar
una área d'estudi
determinada. En e l cas Robert, que
202
ens
servelx
d'exemple,
s'havla
realltzat
una
entrevista
previa
i
es
disposava Ja de dades r e l a t l v e s a la seva h i s t o r i a personal, la qual cosa va
ajudar
a
qué
els
de
rols
permetessin
extreure
les
persones
mes
del seu raón. Ates que e l raotlu de consulta d'en Robert és la
slgnificatives
dlficultat
títols
per r e l a c i o n a r - s e adequadaraent amb e l s corapanys 1 e l cap en l e s
d i f e r e n t s f e i n e s que ha r e a l l t z a t , es va incloure com a element un cap i un
campany de t r e b a l l .
Rowe (1976) observa que 1'ordre en que la persona proporciona e l s noms
per
ais
títols
de r o l s , a i x í
cora
les
oralssions son Ja un primer
material
s i g n i f i c a t i u . Hi podem a f e g i r que aporta una imatge d e l v e n t a l l de r e l a c i o n s
que té la persona. Per exemple, s'ha donat e l cas de persones de l e s quals
només es
poden
poden t r o b a r
obtenir
elements
mes persones
en e l s
títols
slgnificatives
sens dubte, t é c e r t a r e l l e v á n c l a
fora
de r o l s
familiars
d e l context
i
no e s
familiar.
Aixó,
clínica.
També és digne d'observació
l ' a c t i t u d que t é l a persona en proporcionar
noms de persones en funció de t í t o l s de r o l s . En aquest raoment és molt ú t i l
teñir
ben present
la
historia
importants
en
la
seva
proporciona
en
resposta
de
vida,
ais
la
per
títols
persona,
tal
de
de r o l s .
d'oraetre una persona esmentada anteriorment
de l a qual no s'havla
la seva
persones
que han
constratar-les
Es por donar
amb
tant
estat
les
que
en e l
cas
com e l de proporcionar-ne una
p a r l a t , pero que una e x p l o r a d o
p o s t e r i o r pot
indicar
significado.
Un a l t r e aspecte a considerar
Es t r a c t a que l ' e n t r e v i s t a d o r
des-soleranltzat,
sense que l e s
contribuir
és e l context on s ' i n s e r e i x
que perraeti a l a
consideri
també a c r e a r
d'efectuar
les
Construccions P e r s o n á i s .
la
c r e í un context a f a v o r i d o r d'un clima
persona expressar
un Judicl
aquest
manera que a cadascuna en f i g u r i
l'hora
les
(en e l
clima
sentit
escriure
l e s seves
de c o n t e x t
els
passació.
relaxat,
impresslons
Judicial).
eleraents en t a r g e s
Pot
de
un. Aqüestes t a r g e s son molt practiques a
presentacions
d'elements
en
l'elicltació
de
203
1.1.2.2,2)
Bllcitació
Existeixen
construccions
dlversltat
truccions
(el
suposa
seva
la
de
mateix
de
Kelly
descripció
procediments
que
va
Bllcitació
proposar
construccions.
aspecte
per
son
semblants
de
cons-
atesa
l'extensió
que
exhaustiva
optat
una s i n t e t i z a d o
que
que
Consistelx
l'elicltacló
s i s ) , pero
tríades
Kelly
a
en va s u g g e r i r
s'ha
pretén donar una idea de l e s p o s s i b i l i t a t s
a)
per
per
existents.
Es t r a c t a de la forma o r i g i n a l
d'elements.
parteix
del
context
en presentar
tres
elements
dos d'aquests
elements
mínim
elicitar
1 preguntar "En quln
1 alhora
c e r ? " , 1 seguidament "De quina manera es d i f e r e n c i a
per
diferents
del
ter-
e l t e r c e r element
deis
a l t r e s dos?".
Es
presenten
a
convenlent. L'ordre
la
persona
tantes
de p r e s e n t a d o
el
tríades
fixa
com
l'lnvestigador
també l ' e n t r e v i s t a d o r
cregui
segons
el
seu c r i t e r i . K e l l y va s u g g e r i r que es podlen presentar l e s t r í a d e s de forma
seqüencial, canvlant només un element cada vegada. S i es manté cada vegada
1'element
corresponent
a
la
persona
entrevistada
Kelly
creía
que
s'assegurava la r e l l e v á n c i a de l e s construccions e l l c l t a d e s .
b)
Bllcitació
que només presentant
per
díades
d'elements,
dos elements
es
Eptlng
poden obtenir
et
al.
(1971)
afirmen
p o l s de c o n t r a s t mes
e x p l í c i t s . En aquest procedlment d ' o p o s i c i ó se 11 pot preguntar a la persona
"Quina és la c a r a c t e r í s t i c a que aquests dos elements teñen en comú que s e ' t
f a mes e v i d e n t ? " . En aportar e l t r e t demanat se 11 pregunta "Quln é s , per a
tu, l'oposat
a aquesta c a r a c t e r í s t i c a ? " . Cas que la persona
11 c o s t l
trobar
s i m l l l t u d s e n t r e e l s elements, s e 11 pot demanar "En quln aspecte creus que
es diferencien
mes aquests dos elements?" de manera que a cada element 11
correspongul un pol de la construcció.
Un a l t r e
aspecte
important
és
la
seleccló
de
les
construccions
genera la persona per part de l ' e n t r e v i s t a d o r . Aquest pot d e s c a r t a r
que
aquelles
construccions que no r e s u l t l n adequades per a i s seus p r o p ó s l t s . En g e n e r a l ,
en
les
investigacions
psicológiques
té
poca
e n t r e dues persones s i g u í e l c o l o r del c a b e l l .
relleváncia
que
la
semblanza
204
Hunt (1951) en la seva t e s i d o c t o r a l , d i r i g i d a i comentada per K e l l y en
la seva
obra magna
amb una f l n a l i t a t
truccions
(1955), va e l a b o r a r
molt
que no
clara
fossin
i
una c l a s s i f i c a c i ó
definida:
potencialment
detectar
útils
de
aquells
construccions
tipus
en un procés
de
cons-
d'elicitació
de
construccions.
Les prlmeres c a t e g o r i e s
fan r e f e r e n c i a a l grau de permeabllltat
de l e s
construccions, en concret quan e l grau és excessiu en un o a l t r e s e n t l t . Les
construccions excessivament permeables poden incloure una d l v e r s l t a t
d'elements
que no teñen v a l o r
discrlmlnatiu,
s l g n i f l c a c l ó . Per exemple, la construcció
será
molt
útil
és
borne-dona
a causa de la
massa
seva
des del
ésser
permeable.
Per
punt de v i s t a
i tot
Fins
altra
banda,
de
la
probablement no
bumá-animal
generalltat.
amplia
la
construcció
construccions
les
excessivament impermeables poden no s e r ú t i l s tampoc per d i s c r i m i n a r en un
aspecte només a p l i c a b l e a uns quants elements. Per exemple, la
té
kleiniá-lacaniá
p s i c ó l e g s . Potser
massa
concreta.
ópttm
de
una
aplicado
depén
permeabilitat
pero,
de
les
limitada
el
entre
conjunt
a alguns p s l c o a n a l i s t e s . fes una
només s ' a p l i c a
Tot
molt
construcció
del
context
del
construccions
qual
depén
es
del
tractl.
context.
deis
distinció
El
grau
Entre
context d e i s p s l c o a n a l i s t e s , la discrirainació abans esmentada pot s e r
el
molt
adient. Encara que potser alguns caiguln fora del seu ámblt de conveniencia,
pot ser ú t i l per s i t u a r bon nombre de p s l c o a n a l i s t e s
la
construcció.
En canvi,
en
el
context
deis
en un o a l t r e pal de
professionals
de
la
salut,
probablement s e r i a poc r e l l e v a n t .
Les construccions situacionals son dlscrimlnacions en base a un aspecte
reladonat
lloc
amb
la
ubicado
concret, e t c . ) .
Poden
física
teñir
deis
elements
a no i n t e r é s
I n v e s t i g a c i ó . S o v i n t , en e l camp de
la
(p.e. c i u t a t ,
depenent
recerca
del
barrí,
propósit
interpersonal
país,
de
la
1 psicológica
son pac ú t i l s . fes e l mateix cas de l e s construccions s u p e r f l c l a l s com per
exemple, ulls
cions
blaus
derivades
o cabell
ros.
directament
Una cosa semblant passa arab l e s construc-
d'un
titol
de
rol,
com
per
exemple
jmestre-
alumne. Probablement aquesta és una informació que l ' l n v e s t i g a d o r Ja t é !
Les
construccions
d'argot
vagues
una persona
presenten
un problema
empra la construcció
"guaf
diferent.
Si
per q u a l l f i c a r
un en
ámblt
un company.
205
és quelcom mássa i n d e f l n i t
(per
a 1'Investigador)
i cal
aprofundir
en una
concreció mes acurada del terme.
Cora
Ja
tipología
s'ha
pogut
observar
en
de Kunt respon a la seva
construccions
l'existéncia
descartant
aquelles
el
descurs
finalitat:
poc
d'aquesta
facilitar
útils
descripció,
l'elicltació
d'entrada.
Per
de
tant,
la
les
suposa
Implícita d'una a l t r a c a t e g o r í a ; l e s construcclons que en a l t r e s
c l a s s i f Icacions s'anomenen p s i c o l ó g i q u e s o de p e r s o n a l i t a t 1 que son l e s que
probablement tindran u t i l l t a t en e l camp c l í n i c .
1.1.2.2.3 Sistemes
de
puntuacions
Una vegada s'han obtingut e l s eleraents i l e s construccions se sitúen en
una taula de doble entrada que, com Ja hem d i t ,
ñora a la g r a e l l a
part
superior
(.grid,
de
En general, e l s
rejilla).
manera
construcclons a l'esquerra
forraa 1'enrelxat que dona
que
els
eleraents se sitúen a
corresponguin
les
columnes,
i
(o bé a esquerra un pal i a d r e t a l ' a l t r e )
la
les
1 son
representados per l e s f i l e r e s . La f i n a l i t a t d'aquesta d i s p o s i c i ó é s que cada
construcció
s'apliqui
sobre
tots
els
elements
mitjangant
algún sistema
de
puntuacions. D'ací ve e l requeriment que t o t s e l s elements e s t l g u i n dlns de
l'ámbit de conveniencia de l e s construccions.
El
sisteraa
realitzar,
crlteris
alxí
de
puntuacions
com la
durada
per a l ' e l e c c i ó
escollit
determina
1 complexitat
de la
depenen de l ' l n v e s t i g a d o r ,
el
tipus
d'análisi
passació. Novament,
de l e s seves
a
els
possibili-
t a t s i liraitacions, a i x í com de l e s c a p a c i t a t s de la persona. En casos on es
coneix una d e f i c i e n c i a
i n t e l . l e c t u a l o perceptual c a l e s c o l l i r e l procediment
mes s e n z i l l i adequat a l problema,
a)
Sistemes
en un o a l t r e
construcció
l'altre
seva
Suposen la
dicotómics.
pol de cada construcció.
galrebé
tots
els
elements
Kelly
cálculs
capacitat
numérics.
Bannister
(1960)
per
D'altra
anomenada
discriminar
banda,
la
i
del
solució
spllt-half,
de t o t s
va s u g g e r i r
s'inclouen
queda arab un o dos eleraents, s ' e l i m l n i
poca
inclusió
els
eleraents
que quan en una
en un p o l , de manera que
la construcció a causa de la
balangament
proposada
que c o n s i s t e i x
produ'ít
en
els
originariament
per
en s i t u a r
la
raeitat
206
d e i s elements en cada pol, suposa una l i m i t a d o
considerable de
moviments
per a l ' e n t r e v i s t a t .
h)
Sistemes
(1963), va s o r g i r
Aquest procediment
d'ordinacions.
com a
intent
per e v i t a r
els
descrit
problemes
a
Bannister
abans
esmentats
amb e l s sistemes de puntuado d i c o t ó m i c s . Consisteix a demanar a la persona
que orden! e l s eleraents r e p r e s e n t a t s per una tarja d'un pol a l ' a l t r e de la
construcció, per exemple del mes hanrat
El procediment d'ordinació
a l mes
poca-vergonya.
d i s c r i m i n a mes que e l s slteraes
dicotómiques
pot forgar e l subjecte a indicar d i f e r e n c i e s entre e l s elements que no tenlm
cap base per assumir que e x i s t e i x i n .
c)
Sistemes
d'intervals
tipus
Likert.
És e l procediment mes popolar.
En aquest cas a cada element se 11 asslgna un v a l o r en una escala
p e l s dos pols de l e s construccions. Un exemple on s ' u t i l l t z a
definida
l a construcció
esmentada raes amunt podria s e r :
1.
2.
3.
4.
5.
Molt s o v i n t
banrat.
Bastant sovint
banrat.
Punt mig,
Bastant s o v i n t
poca-vergonya.
Molt s o v i n t
poca-vergonya.
Com es
veu
aquest
l'hora d ' a p l l c a r
nacions
quan
procediment
ofereix
raes
Ilibertat
a
la
l e s construcclons a i s elements, i no o b l i g a a f e r
no
teñen
sentit.
Les
escales
poden
teñir
el
persona
a
discrirainombre
de
i n t e r v a l s que es d e s i t j i , pero l e s mes emprades son l e s de c l n s i s e t punts.
Evidentment, a mes norabre de-punts
tarabé mes complexitat
punts és necessária
mes p o s s i b i l i t a t s
de resposta
i
análisi.
de " f i l a r
prim" pero
En e s c a l e s de onze 1 t r e t z e
una p r e s e n t a d o que f a c l l l t i
visualment
l ' e l l c i t a c i ó . En
general no son a c o n s e l l a b l e s e s c a l e s más coraplexes.
No obstant
aquest
problemes. No hi
procediment
ha r e s
sigui
el
mes acurat, no está exempt de
que ens permetl assumir que l e s
distancies
entre
i n t e r v a l s son métricament e q u i v a l e n t s . Tampoc está c l a r a la s i g n i f i c a d o que
cada
persona
siguin
raes
atorga a i s
f aclis
de
intervals.
construir
els
Mentre que sembla que a l a
punts
interraedis poden r e s u l t a r ben imprecisas.
extrems,
mentre
que
persona
els
li
punts
207
1.1.2.3) El trac-tament de l e s dades
Una vegada s'ha administrat
una g r a e l l a , ens trobem arab una matriu de
dades tan complexa com ho hagl permés e l s
Es
tracta
caselles
de
les
tingui
d'informació
respostes
la
donades
graella).
que c a l
És
sintetitzar
a
a
un raunt de preguntes
dir,
de
sistema de puntuado
tenim
un
(tantes
quantitat
manera que es pugui
utllitzat.
com
considerable
percebre
la
seva
estructura i es p e r d i un raínim d'informació.
Independentraent
propia
matriu
de
l'análisi
intuitiva
de dades, e x i s t e i x e n
directa
sofisticats
que
es
pot
procediments
fer
de
la
matemátics de
redúcelo de dades que comporten l ' o b t e n c i ó de mesures d e l grau
d'associació
e n t r e l e s construccians i entre e l s elements, i l ' e x t r a c c i ó de l l u r s patrons
i
estructura.
Tots
aquests
procediments
forma básicament mes g r á f i c a
Aquesta
estructura
pot
van
encaminats
a
copsar
en
una
i entenedora l'estructura interna de l e s dades.
representar
un
segment
de
l'espal
psicológic
de
l'individu,
- La focalitzacíó
Abans
de
de les
descriure
dades
aquests
procediments
mes coraplexes,
val
la
pena
presentar una forma de p r e s e n t a d o de l e s dades mateixes de la matriu que,
malgrat la seva s e n z i l l e s a é s for9a g r á f i c i trasnparent, Aquest procediment
Thomas i Shaw 1'anomenen f o c a l i t z a c í ó de l e s dades.
Es tracta d'un procediment que ha a r r e l a t considerablement per la seva
c l a r e d a t . Un d e i s seus avantatges rau en la no manipulado i n t r í n s e c a de l e s
dades, la qual cosa permet que e l propi
a l i ó que ha respes
entrevistat
sense n e c e s s i t a t d ' i n t e r p r e t a c i ó
v e g i amb mes c l a r e d a t
ni m e d i a d o
estadística
complexa.
Consisteix
canstruccions
pols
de
la
en re-ordenar
mes s i m i l a r s
mateixa
manera
les
filares
se s i t u i n
que
els
i l e s coluranes de manera que
ben a prop. S i c a l
elements
s i m i l i t u d . Vegeu e l següent exemple s i m p l e :
se
sitúen
s'lnverteixen
segons
la
les
els
seva
208
A
B
C
D
E
1 (Jo)
O
O
X
O
X
Enérgic
Actiu
Rígid
Intel.lectual
Critica
La
focalltzacló
Invertlnt
els
pols
Element'.
3(Marit)
O
2(Cap)
O
X
O
O
X
en
ñ Cfínn-grata ) K.
Tranquil
X
At urat
X
Obert
X
Na-inte 1.
X
Accepta
o
o
o
X
X
X
o
X
aquesta
d'algunes
4(Amir:)
o
o
graella
s'efectúa
construccions
canvlant
els
ordres
de manera que quedin
1
ardenats,
construccions i elements segons la seva s i m i l i t u d . El r e s u l t a t é s aquest:
O
B
C
A
D
E
4 (Amic?
X
X
O
O
O
Actiu
Obert
Enérgic
Intel.lectual
Accepta
Elemsnts.
3
(Harit)
O
O
O
O
O
1 (Ja?
O
O
O
O
O
o
5(lfnn-grata>
X
Aturat
X
Rígid
X
Tranquil
X
No-i
niel
X
Critica
X
'(Cap?
O
o
X
X
bbviament, quan e l nombre de construccions i elements augmenta é s forga
difícil
reslitzar-ho
manualment.
La
cosa
encara
es
complica
mes s i
les
dades no son dicotómiques. És per a Í K ó que e l s seus c r e a d o r s han d l s s e n y a t
el
programa d'ordinador
impediments.
El
seu
FOCUS
cálcul
(Thomas
pero,
i Shaw, 1976) que s o l v e n t a
requereix
deis
passos
habituáis
aquests
per
a
l ' a n á l l s i matemática de la matriu.
1.1.2.3.1) Mesures d e l grau d ' a s s o c i a c i ó
El mateix K e l l y
(1955) va donar peu a aquesta a n á l i s l en afirmar que e l
grau de s i m i l i t u d e n t r e construccions
(o elements) pot v e n i r donat per una
e x p r e s s i ó matemática. A i x í és com pren i n t e r é s la construcció de matrius de
similitud
matrius
o
correlació
pero, s'obtenen
puntuacions u t i l i t z a t .
entre
per
construccions
un procediment
i
entre
diferent
elements.
segons
el
Aqüestes
sistema
de
209
a)
Es
d'aparellament.
construcció
Atesa
la
El procediment
Dades dicatómiques.
tracta
coincideix
variado
de
comptar
amb l ' a l t r a
d'aquesta
el
a l'hora
puntuado
mes emprat és e l
nombre
de
d'atorgar
segons e l
coeficient
vegades
que
valors ais
una
elements.
nombre d'elements
<a), c a l
r e s t a r a./2 de cada puntuado d'aparellament. a/2 s e r i a la puntuado esperada
cas
que
la
respostes
s'haguessin
donat
obtinguda indica la d e s v i a d o de l ' a t z a r
a
l'atzar.
Així,
la
puntuado
imposada peí patró de respostes de
la persona. Un avantatge addiclonal que s'obté amb aquesta o p e r a d o és que
les
puntuacions
cosa f a c i l i t a
de
llur
Tanraateix,
les
matrius
un
deis
tal
seus
cora
comenta
manifesta
dades
mentre
Kendall
el
pols,
Sneath
distorsionen
Leach
(1979)
adequat.
i
Sokal
els
d'aquesta
és e l c o e f i c i e n t
que
raes
també s i g n e
negatiu. La
qual
(1973),
les
construccions
l e s que sitúen gairebé t o t s e l s seus elements
escloure aqüestes construccions
(1973)
teñir
interpretació.
molt balancejades, es a d i r ,
en
poden
fS e l
resultats.
recomana
a n á l i s i . Per a l t r a banda
dones,
Phillips
mes c o r r é e t e per a aquest tipus de
defensa
Tanmateix
Es
que
ambdós
és
el
coeflciennt
coeficients
arriben
tau.b
a
de
resultar
equivalents amb aqüestes dades. Aquests c o e f i c i e n t s pero, no son tan simples
com
les
puntuacions
d'aparellament
que
es
poden c a l c u l a r
manualraent arab
facilitat.
b> Dades
Per
ordinals.
a
aqüestes
poden emprar son
l a p de Spearman i
el
peí
mes u t l l i t z a t
d'agrupaments
fet
dissenyat
de formar
per
els
coeficients
que
es
tau de Kendall. É S e l primer pero,
la
part
Bannister
dades
del
procediment
(1965)
intitulat
coeficient
mes
manual
métode
d'análisi
de
l'áncora
que es comentará a la próxima s e c c i ó .
c>
Dades
El
d'intervals.
puntuacions d ' e s c a l e s
d'intervals
tipas Likert
emprat
és e l c o e f i c i e n t
per
r
a
les
producte-
moraent de Pearson. Tanmateix, aquest c o e f i c i e n t ha e s t a t c r i t l c a t perqué pot
t e ñ i r com a v a l o r
la
unitat
compte com están de lluny
per
a "dos
perfils
l'un de l ' a l t r e "
p a r a l . l e l s , sense t e ñ i r
( E v e r e t t , 1974). Shaw
(1980)
en
es
basa en un a l t r e tipus de mesures anomenades métriques o de d i s t a n c i a que
son mes s e n s i b l e s per proposar una mesura derivada de la métrica de
blook"
per a l ' a n á l i s i de r e l a c i o n s e n t r e construccions.
"city
210
Tal
cara
emprats
s'inslnua
tant
per
e n t r e elements
1.1.3.3.2)
Les
mes
mesurar
amunt,
tots
l'associacló
aquests
entre
coeficients
poden
construcclons
ésser
<flleres)
com
Ccoluranes).
Extracció
matrius
deis patrons
obtingudes
pels
i
procediments
relacionen e n t r e s í
l e s construccions
segueixen,
pretenen
copsar
proveir-ne
una d i s p o s i c i ó
la
estructura
i
els
complexitat
gráfica.
anterlors
ens diuen
com es
elements. Els procediments que
de
Aquesta
l'estructura
de
representado
la
pretén
matriu
i
expressar
e l s p r i n c i p á i s patrons de r e l a c i o n s en un espai v i s u a l per t a l de permetre
llur
i n t e r p r e t a d o . Hem agrupat s o t a e l s
encapgalaments de procediments de
redúcelo de dades i a n á l i s i d'agrupaments aquests procediments.
- Procediments
a)
Análisi
desenvolupar
de redúcelo
factorial
aquest
de dades
no
El
paramétrica.
procediment
per a
l'análisi
mateix
Kelly
<1955)
de matrlus de
va
puntuacions
d'aparellament de dades dicotómiques. El va descriure amb c e r t a extensió per
tal
de
facilitar
el
seu
raanualraent. D i f e r e i x
de
els
principáis
els
elements a s s o c i a t s
elaborar
extensió
l'análisi
només e l
pslcólegs
factorial
d'ordinador
e l procediment. Marco
i
la
factor
entre
clínics
deis
principal
ofereix
peí
el
calculessln
fet
de
l e s construccions
(J. V. K e l l y ,
i
identificar
seu propi f i l l
1963; 1964)
revelar
qui va
que m i l l o r a
<1982; Rivas i Marco, 1985) dedica
1 comentarl d'aquest
claredat
que
tradicional
a aquests patrons. Va ser e l
a la d e s c r i p c i ó
senzillesa
ais
patrons de r e l a c i o n s
un programa
informatitza
ús
grafios
que
certa
certa
programa 1 conclou l l o a n t
proporciona
fiabilitat,
pero
lamenta
mentre que e l s
1
la
que
rstants
teñen poca c o n s i s t e n c i a .
De f e t aquest procediment ha e s t a t poc emprat (1 s i ho ha e s t a t no s'ha
reflectit
priraer
en l e s publicacions) prlmordialment per dos motius e x t r í n s e c s . El
motiu
és
el
poc ús que es
fa
de l e s
puntuacions
segon a l ' a p a r i c l ó de procediments raes s o f i s t i c a t s
per a i s "usuaris de g r a e l l e s " .
dicotómiques.
El
i alhora mes d i s p o n i b l e s
211
b)
mes
L'análisi
emprat
en
complicado.
les
components
d'aquesta
Es tracta
principáis.
Investigacions
Bona part
camp de Slater
IRGRID
de
1
publicacions
difusió
es deu a l
del
procedlment
malgrat
seu
la
seva
introductor
en el
<1964) qui va proporcionar un programa d'ordinador anomenat
CSlater, 1972) que realltza la t o t a l i t a t de l ' a n á l i s i
fins arribar a
la graficació.
En síntesi,
l'an&lisl
d'un joc original
de components principáis suposa la
de variables
<les construccions)
transformado
en un joc de
variables
hipotétiques que expliquen el máxim de varian^a possible. No requerelx cap
assumpcló ^previa sobre la naturalesa de les dades 1 realltza la seva análisi
per
flleras
albora.
o
columnes
La graficació
(construccions
pero, pot
o elements)
presentar
junts
pero
no de
construccions
i
les
dues
elements.
Una descripció mes completa d'aquesta técnica es pot trabar a Rivas i Marco
(1985), i també a l mateix Slater
(1976t 1977) que la 11.lustra amb diversos
casos.
Aquesta
análisi
FLBXIGRID, G-PACK
deis
components
es
pot
realitzar
(que a
mes
residuals)
i
té
el
també
l'opcló
amb
els
d'efectuar
programes
una análisi
CIRCUMGRIDS de Chambers
(que presenta un opcló que realltza una análisi factorial
també
altres
programes
no
dissenyats
especialment
i
REPGRID,
factorial
Grice
(1986)
confirmatoria)
per
a
l'análisi
1
ds
graelles. En e l cas del SPSSX (Nle et a l , 1984), el subprograma PAl realltza
aquest tipus d'análisi, 1 en el cas del BMDP (Dixon, 1986) e l
c)
les
L'escalament
solucions basades en l ' a n á l i s i
amb l'análisi
va s o r g i r
mvltldimensional.
factorial.
de components principáis.
original
entre
les
com una alternativa
Tanmateix té for^a
Es diferencia
les dades teñen propietats ordlnals. Així, en l'autput
realció
construccians
p4K.
pero
la
a
semblanza
en que assumeix que
final es manifesta
distancia
actual.
la
S'han
aplicat diversas programes d'escalament multldimanstonal a les dades de la
graella,
1981).
D'aquests
programes
el
mes conegut és el
HOMALS
(Van der
Kloot,
212
- Procediments
a)
d'análisi
El
métode
d'agrupaments
de
Es
1'áncora.
("Clvster
tracta
Analysls")
d'una
d'agrupacions que va suggerir Bannister
finalltat
de
persona,
llur
els
d'análisi
factors
proveir
ordenado
que
construccions
una
disposlctó
en l'espal
s'obtenen
especifiques
per
gráfica
forma
molt
senzllla
(1965) dlssenyada amb la
de
les
construccions
de
1 interrelacions. Se 11 diu així
aquest
utilitzades
métode
com a
están
eixos.
perqué
"ancorats"
Ha tlngut
la
en
les
una amplia
difusió g r a d e s a la seva senzlIlesa i u t l l i t a t .
En
la
seva
forma
manual,
aquest
procediment
esmentat mes amunt, de l a matriu de correlacions
parteix,
tal
com hem
p. Tanmateix, en la seva
forma inf ormatitzada, el programa GAB (Higglnbotham i Bannister, 1983) 1 la
seva
versló
catalana
TAGRA
(Feixas,
1988)
fan
producte-moment de Pearson. El resultat final
correlacions entre les construccions
En aquest procediment s'agafa
totes les a l t r e s
(vertical).
Peí
servir
la
correlació
r
d'aquest pas és una taula de
(o elements).
la construcció que mes correlacioni
anb
(o primer referent clau) per representar l ' e i x d'ordenades
que
fa
a
l'eix
abscises
s'escull
la
construcció
que mes
varlanqa expliqui pero que no estigui correlacionada s i g n l f icatlvament amb
el
primer referent
clau. El nivell
poden situar a la gráfica
coordenades
determinadas
de signlf icació recomanat és el 5%. Es
la resta de les
peí
cálcul
de
construccions en fundó
(o
r^)
x
100. A
de
les
Fransella
i
Bannister (1977) s'explica amb forga detall aquest procediment.
El
programa
GAB/TAGRA
realitza
totes
aqüestes
operacions
en
micro-
ordlnadors la qual cosa ha fet e l métode de l'áncora raolt popular entre e l s
psicólegs clínics que paques vegades disposen d'aparells mes s o f i s t i c a t s ,
FOCUS. Ja s'ha descrit la lógica de funclonament
b) El procediment
d'aquest
programa.
La
seva
versló
computerl tzada
(Thomas
i
Shaw,
1976)
calcula les distancies entre totes les parelles de construccions i elements,
i executa una a n á l i s l de vinculacions Jerárquiques
simple
en dos
sentlts
i
presenta
un
diagrama
("hierarchical
d'arbre
linkages")
connectat
amb
la
213
graella
re-ordenada.
Realitzen
també
aquest
tipus
d'análisi
els
paquests
FLBXIGRID, G-PACK i REPGRID.
c)
d'análisi
la
Atklns
"Q-Analysís".
d'agrupaments
construcció
que parteix
es
simpátíc-agre
L'algorlsme
agre/no-agre.
exempliflca
(1974)
l'ús
emprat
d'aquest
va desenvolupar aquest
procedimant
cada construcció en dues. Per exemple,
converteix
en
és
Jerárqulc.
també
procedlment
1
simpátic/na-simpátic
defensa
i
Phillips
la
seva
(1985)
utilització
especialment en 1'ámblt educatiu.
El
programa
diverses
"city
G-PACK
opclons
block"!
completes).
realitzar
i
(empra
permet
correlaclons,
també amb el
També
diverses
els
realitzar
distancies
métode de
grans
modalltats
análisis
paquets
d'análisi
Vard
de
i
d'agrupaments
euclldlanes
l'análisi
programes
d'agrupaments.
i
de
distancies
correlaclons
estadístics
Un
amb
paquet
poden
que
és
especialment indicat per aquests afers és CLUSTAH (Wlshart, 1986).
-
Algunes
canslderacians
i
alternatives
A mesura que l'interés en la técnica ha anat creixent s'han desenvolupat
mes 1 mes procediments d'análisi de la matriu de dades acompanyats del seu
corresponent programa d'ordinador. Ací només s'han descrit e l s procediments
mes coneguts. En a l t r e s t r e b a l l s
1985b; Fransella
(Rathod, 1981; Rivas i Marco, 1985; Feixas,
i Bannlster, 1977; Beall, 1985; ...) es revisen i
conparen
aquests procediments amb mes amplitud.
Son
adients
algunes conslderactons
especialment
les que tracten
sobre
la s o f i s t i c a d o estadística i Informática, i sobre llur ús.
a)
Hem v l s t
ja que algunes
formes
de cálcul
no el
requereixen,
descrluen a 1.1.2.6 formes d'análisi qualltativa que no passen per
i
es
l'análisi
matemática de la graella.
b) El coneixement del mecanisme de cálcul i del tipus de decisions que
implica
afavoreix
la
millor
coneixement permet na a f e r r a r - s e
comprensló
de
a la gráfica
V"outpui¡*
com v e r i t a t
final.
Aquest
absoluta de
la
214
realitat de la persona slnó com a metáfora topográfica o mapa Indlcatlu que
ens pot aportar algunes idees sobre com es relacionen entre s í la mostra de
construccions analitzada.
c ) No hl ha cap procediment que pugui gandir de legítlmitat absoluta 1
existeixen critiques considerables per a i s procediments mes emprats.
Leach
de
(1981) assenyala que l ' a n á l l s i
manifest
aquests
les
interaccions
es grafiquin
entre
de components principáis no posa
construccions
Junts. Per exemple, el
i
elements
encara
que
subjecte pot acutar de manera
similar a l'hora d'aplicar una construcció en gairebé tots e l s elements pero
fer-ho
de manera totalment diferent
certa s i g n i f i c a d o
amb un element determinat.
I aixó
té
clínlcaí
Per a aquest autor un segon desavantatge pot venir de la poca atenció
dediquen els
usuaris a la varianga no explicada peí components
que son sempre dos, ateses les
principáis
limitacions de l'espal bldimenslonal. Val a
d i r que les critiques que Leach <1981) adrega a l ' a n á l l s i de components p r i ncipáis son valides també per a l métode de l'áncora de Bannister. L'alternativa proposada per Leach (1981) és el métode de l'algorlsme directe.
Un altre
aspecte
l'ortogonalitat
parlar
postulada
de l ' a n á l l s i
personalitat
discutible
moltes
per
factorial
ais
l'anállsi
components
de components principáis
produíts.
en general, suggerelx
dimensions
sembla estar poc ciar s i
de
exhibelxen
Flske
<1971)
que en el camp de
una covarlació
considerable,
la senzlllesa conceptual de l'estructura
La
tot
Salter
la
i
oblíqües
factorial.
correlació
principáis
en
ortogonal
provará teñir prou avantatges teórics en relació a les estructures
de l ' a n á l l s i
és
i,
producte-moment
és
al
cor
de
l'anállsi
de
components
com Ja hem comentat, ha estat ámpllament criticada.
(1977)
conclou
considerant
en
contra
d'aquest
tipus
Malgrat
d'análisi
compensats pels arguments a favor.
Com a
alternativa
a
l'anállsi
de
components
principáis
1 les
seves
limitacions, pero també dins deis procediments de redúcelo de dades, Rivas 1
215
Marco
(1985) proposen l ' a n á l l s i
Benzecry
C1964;
1973)
com
factorial
a
de carrespondéncies elaborat
procediment
d'elecció.
Sembla
que
el
per
seu
suggeriment está sént acceptat en 1'Estat Espanyol ates que també l'empren
Maciá i Huici
(1986) aprofItant
el programa dlssenyat a la Universitat de
Valencia.
Gaines 1 Shaw
lógica
formal.
l'apartat
(1981) han desenvolupat un métode d'análisi
Els
fonaments
0.3.3.2 atesa
d'aquest
la seva
métode Ja han
relleváncia
estat
basat en la
comentats
per a l ' a n á l l s i de
en
l'estructura
Jerárquica del sistema. En el programa G-PACK per a l ' a n á l l s i Jerárquica que
empra la carrelació
ratlo
(eta)
en dades
ordinals
1 d'intervals;
i
la de
"diamond lattice" per a dades binarles.
d ) En aquest moment son pocs e l s
possibilitats
práctica
diferenciáis
és
que cada
de cada métode d'análisi.
investigador,
procediment que té a l'abast.
entre
el
planer
métode
estudis compratius que indiquin
de
1 mes encara
Fransella
l'áncora
El que succeeix
cada
clínic,
C1965) va realitzar
calculat
manualment
les
en la
utilitza
el
una comprado
1 el
sofisticat
anéillsi de componen ts principáis realitzat en el programa IlfGRID de Slater,
en el qual correlaciona va en un 0.95 e l primer component principal amb el
primer referent clau, 1 e l segon component correlacionava en un 0.77 amb el
segon referent
programes
clau. Shaw
INGRD,
considerable.
Van
HOMALS agafant
factorial
FOCUS
el
del
i
i Gaines
la
Kloot
cas
i
i
Q-Analysls
(1981)
original
no-paramétrica
<1981> compraen e l s
hi
comprara
emprat per
conclou
que
troben
també
Kelly
els
procediments
una
correspondencia
l'INGRID
per
tres
del
amb el
11.lustrar
seu
l'anállsi
procediments
son
comprables.
Un deis estudis más seriosos r e a l i t z a t en aquest camp és e l de Rathod
(1981). Aquest estudi comenta per revisar amb detall les bases teóriques de
les
mesures
d'extracció
del
de
grau
patrons
d'associació
1 estructura.
i
del
Seguldament
obtlnguts mitjangant t r e s procediments, l ' a n á l l s i
l'escalament
multidimensional
quatre mides diferents
graelles
generades
per
i
procediments
l'anállsi
campara
multlvarlats
els
de components
d'agrupaments,
en
(15x15; 20x20; 25x25; 30x30) produides
estudiants.
Els
criterls
emprats
resultats
principáis,
graelles
de
a l'atzar 1
per
a
les
216
comparacions son la bondat d'ajust, coeficients cofenétics i el coeficient de
congruencia ^ de Tucker. Rathod <1981) conclou l'estudi aflrmant:
1) les graelles deis estudiants posseeixen
interna que les generades a l'atzar.
molta
mes
estructura
2) en les graelles deis estudiants e l s tres procediments están molt
mes Interrelaclonats que en les graelles a l'atzar.
3) l'escalament multldimenslonal 1 l ' a n á l i s i de components p r i n c i páis
(models espaciáis) produeixen resultats mes similars que
l ' a n á l i s i d'agrupaments.
4) d'entre e l s models espaciáis, l'escalament multidimensional és el
raes similar a l ' a n á l i s i d'agrupaments
5) a mesura que la mida de les graelles augmenta, e l s coeficients
cofenétics dtsminueixen mes significativament per a les graelles a
l'atzar que per les graelles d'estudiants. Aixó podría indicar que
la "complexitat" de la g r a e l l a augmenta amb la mida, encara que no
necessáriament.
Aquests
resultats
procedlment
reflectelx
entre
entitats.
ens
suggereixen,
aspectes
Malauradament,
entre
lleugerament
no
tenlm
altres
diferents
una
coses,
de
les
interpretado
que
cada
distancies
psicológica
d'aquestes diferencies que ens permeti considerar l'opcló mes coherent. Sens
dubte aquesta és una área que necessita mes Investigado.
La millor advertencia que es pot fer és no separar-se mal de les dades
de la matriu original. Aqüestes son les que ha respós la persona 1 van mes
enllá
de qualsevol
serveixen
per
tipus d'análisi
copsar
la
estadística. Els métodes d'análisi
dlsposició
espacial
d'elements
i
pero,
construccions, 1
orientar la interpretado psicológica. Així, una observado, la de la gráfica
resultant deis procediments estadístics, ha de complementar-se amb l ' a l t r a ,
l'observacló de la matriu orginal.
Com a
trabar
a
il.lustrado
la
página
que ens
següent
serveix
l'análisi
per
acabar
aquest
de construccions
i
apartat,
elements
podeu
de
la
graella que ens ha s e r v i t d'exemple, la del cas Robert, mitjan9ant la técnica
de l'análisi de components principáis disponible en el programa CLUSTAH; i
en la página 218 raitjan9ant l ' a n á l i s i
d'agrupaments.
FACTOB
1
+AFICINTE
+EFECTLAB
+AUTODISC
+VALORT
INOSLSTEM
+7IH1D
+DEBMMM)RITA
+INSEGUR
•tNEUROTlC
ce
+NECESAFE
PLOT
NUM3ER
FACTOR
O
<
1
1
+IDEAL
+COHPANY
+PARELLA1
+CAP
i-GERMA
+AMICHARC
KMARE
+PARELLA2
TU
OQ
O
OC
TU
tu
C9
PLOT
+PARE
NUMBER
1
+ROB^RjlJICXAVI
OC
O
O
•<
LL
2»932
j
2.682
--
2.432
--
2.182
--
1.932
--
1.681
-•
1.431
--
1.181
-•
0.931
--
0.681
--
1—1
1—
o
GC
=3
ÜJ
GRAELLA
4.239
j
3.883
--
3.528
-•
3.172
--
2.817
--
2,461
--
2.106
--
1.751
--
1.395
--
1.040
--
LU
U-c
LU
ce
CQ
LU
_)
•c
ce
o
_1
1—4
>
D>EN
oa
1—
\—
ROBERTi
a
ce
o
o
1—
1—
•=>
<:
ANÁLISI
Q
Z:
•—T
•c
_j
1—
LU
LL
UJ
2:
LU
HIS)
1—T
u>
o
t—
CONSTRUCCIONS
DE
1
<
OC
UJ
m
o
•<
TU
ce
LU
UJ
ce
ce
GRAELLA
D'EN
ROBERT»
lij
ce
•R
a.
ANÁLISI
ü-
o
Q.
•<
_J
_l
LU
OC
<
• ra
1—
1—*
LU
>
-c
in
UJ
Q
00
<
_J
_1
LU
OC
-c
Q-
D'ELEMENTS
^
LU
ti-C
LU
UJ
QC
00
QU)
LU
z
L>
LU
LU
\Z
I—(
1—1
>
t_)
OC
X
<J
o
•—1
JT
•<
•<
<
LU
a
211
1.1.2.4) I n t e r p r e t a d o p s i c o l ó g i c a I : índexs de mesura
És forga d i f í c i l
donar d l r e c t r l u s
resultats
ates
efectuat.
En l í n i e s
manifest
e l s patrons de r e l a c i o n s e n t r e e l s components de la g r a e l l a .
es
poden
índexs
que aquesta
generáis, t o t s
diferenciar
de mesura,
dependrá
g e n e r á i s per a l a i n t e r p r e t a d o
tres
árees
en gran
mesura d e l tipus
e l s métodes d ' a n á l i s i
d'análisi
l e s comparacions
i
de dlsseny
intenten posar de
qualitativament
entre graelles,
deis
Pero
diferents:
l'análisi
els
qualltativa
del protocol.
Tots aquests procediments van adregats a elaborar e l p r o p ó s i t que tenia
Kelly
(1955) amb la g r a e l l a :
" M i r a r mes e n l l á de l e s p a r a u l e s , Poden e s t u d i a r c o n t e x t s , Per
exemple, ¿ U t i l i t z a l a persona la paraula apassionat només quan
p a r l a de persones d e l sexe oposat? ¿ A p l i c a e l t e r n e
simpátic
només a i s merabres de la seva f a m i l i a o a persones que han e s t a t
d e s c r i t e s com a
íntias^"
-
índexs
de mesura
Mes e n l l á
de l a i n t e r p r e t a d o
que e s pot f e r de la i n f o r m a d o
que ens
proporciona una g r a e l l a a p a r t i r d e i s objectius 1 la f o r m a d o que p o s s e e l x i
l'lnvestigador,
s'han
desenvolupat
diversitat
de c o e f i c i e n t s
mesura a l v o l t a n t de l e s dades de la g r a e l l a . Fransella
adverteixen
les
l a confusió
regnant en aquest camp i
i
índexs
i Bannister
no e s dispasa
de taules
normatives.
(1977)
l e s peques excepcions on
mesures gaudelxen de suport t e ó r i c c i a r , É S mes, per comparar
mesures
de
BTo obstant
aixó,
i
aqüestes
a t e s que
aqüestes mesures han e s t a t forga u t i l l t z a d e s en la l i t e r a t u r a es descriuran
l e s mes s l g n i f i c a t i v e s .
1.1.2.4.1)
Intensitat
Indica l a i n t e n s i t a t
truccions
recollida
en
de l e s c o r r e l a c i o n s
la
graella.
Quan
totals
mes baixa
de la mostra de c o n s és
la
puntuado
mes
f l u i x e s son l e s construccions. Quan mes a l t a é s la puntuado mes r í g i d e s son
l e s construccions. En e l c a s d e l métode de l'áncora, aquest puntatge
de
la
suma
de
tots
el
p=-
ir^
en
el
GAB/TAGRA)
x
100. El
s'obté
programa
220
CIRCUMGRIDS
(1966)
també
aquest
efectúa
índex
es
aquest
cálcul.
relaciona
arab
Segons
el
Bannister
"desordre
del
i
Fransella
pensament"
e s q u l z o f r é n i c s de manera que l e s puntuacions baixes en I n t e n s i t a t
deis
indlcarien
un a l t grau en e l desordre d e l pensament. Bannister ha posat de manifest en
la d i v e r s i t a t
d'estudis
efectuats
qui
"desordre
del
pateixen
sobre e l
pensament"
pensament e s q u l z o f r é n l c
esdevenen
excluslvament
que
els
fluixos
o
laxes en la seva construcció de l l u r raón interpersonal, 1 que son incapa<;as
de
rigidificar
el
seu
pensaraent
de
raanera
que
generi
plans
d'actuació
concreta. Aquest índex t é una connexió d i r e c t a molt important amb l'índex de
consistencia
que
es
comentará
en
el
següent
apartat,
Ambdós
han
estat
c r e a t s p e í mateix autor,
1.1.2.4.2)
Complexitat
cognitiva
Va s e r un d e i x e b l e de Kelly, James B l e r i , qui va c r e a r
(1955) i elaborar
(1966) aquest terme 1 d i v e r s a s índexs per designar:
" . , , U c a p a c i t a t per c o n s t r u i r la conducta d'una manera m u l t i d i mensional, Quan mes c o g n i t i v a m e n l complexa és una persona t i n d r á
a la seva d i s p o s i c i ó un sistema de dimensions mes d i f e r e n c i a l per
p e r c e b r e la conducta d e i s a l t r e s " ( B i e r i e t a l , , 1966)
L'índex
construcció
original
per
coincidencia
utllitzat
construcció
total
entre
per
Bieri
(1955)
consisteix
a
comparar
a cada p a r e l l de f i l e r e s . Cas que hi h a g l una
dues
fileres
es
puntúa
"2".
Quan
es
dona
excepció en una c a s e l l a es puntúa " 1 " . En una e l a b o r a d o p o s t e r i o r
al,
1966), empren g r a e l l e s
des,
en e s c a l e s
de s i s
de 10 elements x
intervals,
10 c o n s t r u c d o n s
una
(Bieri
et
proporciona-
compten " 1 " per cada puntuado
repetida
per a un element donat. Actualment, e l programa CIRCÜKGRIDS calcula aquesta
segona
versió
de
l'índex.
En ambdós casos,
a raes c o t n c l d é n c i e s ,
mes
alta
será la puntuado i mes baix e l grau de complexitat c o g n i t i v a de l a persona.
Crockett
d'un
individu
d'un
nombre
persones
d'una
altres
(1965)
el
fix
va propasar
nombre de construccions
d'elements
i
que empren moltes
forma
relatlvament
persones.
com a mesura de la complexitat
Una
serie
coraparacions.
construccions
mes
que es
precisa
d'estudis
podien
Aquest
és
elicitar
autor
les
venen
a
a
defensa
mes probable
entre
cognitiva
que
suport
que
les
diferenclYn
característiques
donar
partir
a
de
les
aquesta
2ZÍ
h i p ó t e s i . Delia 1 e l seu grup (Della 1 Clark, 1977; Clark 1 Delia, 1976, 1977;
O'Keefe
1
Della,
1979;
correlaciona
amb
(1)
perspectiva
d'altres
Hale
i
Delia,
1'adaptado
persones,
1976;
de
(2)
la
arab la
etc.)
han
comunicado
millor
deis
execució
requereixen una c e r t a a d a p t a d o a i s sentiments de l ' a l t r e ,
d'estratégies
Clark i
comunicatives que irapliquin
Swltzer
(1979) van estudiar
el
demostrat
nens
que
a
la
de tasques
que
( 3 ) amb l'adopcló
persuasió. Tarabé en a d u l t s , Delia
contingut de converses de p a r e l l e s
de persones que no es conelxien, i l e s que puntuaven a l t en aquesta mesura
de
complexltat
cognitiva
personáis, mentre que
interacció.
En e l s
(1977)
es
segons
aquest
índex,
fruits
punt
completa
Aquesta
Mayo
i
raes
de
extensa
en
un
de
atenció
(1964)
que e l s
bons
pot
model
seguelx
trobar
d'ampll
i
que
contradictóries
es
característiques
i
mes
la
en
les
la
i
complexes,
a
l'hora
descripcions
donant
a Crockett,
a
Delia
resta
encara
abast
aliens
O'Keefe,
individus
resultats
recerca
en
temes g e n e r á i s
Crockett
manifest
mes
línia
(1965)
els
1962)
sobre
informa de deu índexs de complexltat
posteriorment
es
par laven
de
tenien
seva
la
seus
fins
al
formado
(Crockett, 1985).
Bonarius
i
de
posar
concretar-se
d'impressions
resta
la
potencialment
(una r e v i s i ó
de
rents,
va
qualitats
proporcionades.
la
estudis
O'Keefe
d'lntegrar
centraven
pot
se'n
trobar
Marco <1985), i Marcet
La i n v e s t i g a d o
a
van desenvolupar
Adams-Vebber
encara
raes.
(1979), Crockett
cognitiva
dife-
Una r e v i s i ó
mes
(1982), Rivas
i
(1985b).
de la coraplexitat
c o g n i t i v a t a l com la concebía e l seu
creador, va t e ñ i r
forga auge a i s anys s e i x a n t a , pero Ja una década després
de
Bonarius,
l'estudi
manifestar
de
que
"la
Fransella
'complexltat
i
Bannister
cognitiva'
no
(1977)
mesura
clarament d e f i n i t teóricaraent". L i fan dues c r i t i q u e s
res
s'atrevten
que
a
estigui
fonamentals:
1§) Des de la p e r s p e c t i v a de B i e r i semblarla que e l s e s q u i z o f r é n i c a
son cognltivaraent coraplexes. És c i a r , dones, que ací es barreixen
conceptes cora e l de construcció f l u i x a i coraplexitat c o g n i t i v a .
Fransella i Bannister
(1977) resolen e l l s
raateixos
la qüestió
suggerint que e l concepte de
coraplexitat c o g n i t i v a de B i e r i es
podria correspondre, en termes de l e s mesures de Bannister: arab
I n t e n s i t a t baixa i Consistencia a l t a
(en una segona p a s s a c l ó ) .
Aquesta a l t a c o n s i s t e n c i a no es dona en e l cas de subjectes
esquizofréncis.
222.
2^) Bannister 1 Fransella
(1980) ho expressen a l x í :
" C o n s t r u i r da manera ' s i t i p l e ' o ' c o m p l e x a ' é s en e l n i l l o r d e i s
casos,
només s i g n i f i c a t i u
quan fa
referencia
a sub-sistemes
específics,
Es n e c e s s i t a molta p r e c a u c i ó en aquesta
qüestió.
S e r i a molt f á c i l caure en T e r r o r de pensar que l a ' s i w p l i c i t a t c o m p l a x i t a t ' é s un t r e t o una dimensió de p e r s o n a l i t a t , com s i
f o s una e s c a l a on la persona guanya l a seva p o s i c i ó i hi román
amb t o t a la g l o r i a que s ' a t o r g a a l e s d a d e s , "
1.1.2,4.3> Construccions
Aquest
índex,
Funcianalment
desenvolupat
per
d'agrupaments de construcclons
en la
mostra e l i c i t a d a
sub-sistema
de
mes a l t és e l
límit, seria
de
manera
el
d'una
nombre
subjecte
Mesura e l grau de d l f e r e n c i a c i ó
analltzat.
Quan mes a l t a
o complexitat
cap
construcció
fet
aparegués
que un element
sigui
la
del
puntuado,
d e l sub-sistema. Un cas
construcció.
índex de CFI,
indica
Aquest
de
amb
classificat
sobre s i
es t i l
un d i f e r e n c i a d o
correlacionada
estlgui
no comporta cap i m p l i c a d o
altra
el
cas en qué haguessin tantes agrupacions cora construcclons,
que e l
construcció
(1971), r e f l e x t e i x
<1 també d'elements) que u t i l i t z a e l
grau de d i f e r e n c i a d o
que
Suposaria
Landfield
en la g r a e l l a .
construccions
Independents
tan a l t a
altres.
en un p o l
ha d ' e s t a r
construcció,
les
d'una
o no en e l
denotat
que suposa
la
per
un
pol
alt
fragmentado
conceptual.
Per
altra
banda, e l
sistema
de construccions
d'una
persona
pot
ésser
tan monolític que cada construcció r e a l i t z i essencialment e l mateix tipus de
discriminado
que l e s a l t r e s . Hl ha una I m p o s s l b i l i t a t per copsar e l
de t o n a l i t a t s
del g r i s : tot
seria
1,
és
a
1'equivalencia
dir,
totes
funcional
és~ o blanc o negre. En aquest c a s , 1'índex CFI
les
de
ventall
la
construccions
mostra
depenen
entre
de construccions
sí,
1 senyala
independentment
de
llurs etiquetes verbals.
El
cálcul
programa
components
determina
de
la
GAB/TAGRA
puntuado
ho
principáis
obté
és
1'índex CFI. El
construcció i element.
depén
peí
métode
precisament
programa
del
el
tipus
de
d'análisi
l'áncora.
nombre
de
En
efectuat.
El
l'análisi
de
components
G-PACK calcula aquest
el
que
índex per a cada
223
1.1.2.4.4)
Orúlnació
És una mesura creada per Landfleld
pretén mesurar la f l e x i b i l i t a t
construcció.
Homés
es
pot
(1977; Landfleld
i Barr, 1976) que
a s u b t l l l t a t amb que el subjecte u t i l i t z a una
obtenir
en
graelles
puntuadas
amb
escales
d'intervals. En una construcció donada, la puntuado d'ordinacló es determina
a partir de multiplicar el nombre de puntuacions diferents per la diferencia
entre el valor mes gran 1 e l mes petlt d'aquestes puntuacions. Per exemple,
en
la
graella
del
cas
Robert,
la
puntuado
d'ordinacló
per
la
tercera
construcció és 20, mentre que la de la desena és 12. Els programes G-PACK i
CIRCUMGRIDS també proporcionen aquest índex.
Landfleld
anomena a aquesta mesura ordinacló perqué, segons e l l , copsa
el grau de supraordlnació. Aquest aspecte e l considerem discutible, pero Ja
es comentará en p a r l a r de les mesures de supraordlnació. Una e l a b o r a d o mes
Interessant és la que fa el mateix autor
(1977) en relacionar e l s seus dos
índexs r ordinacló i CFI.
a) Ordinacló
baixa i CFI baix. Suposa una baixa integrado 1
d i f e r e n c i a d o , la qual cosa implica rigldesa i d i f i c u l t a t s v i s i b l e s
d'ajust social.
b) Ordinacló
alta i CFI baix. Implica unes bañes aptituds per a les
relacions s o c i a l s , i es tracta de persones que son comprases
fácllment.
c) Ordinacló
baixa 1 CFI alt.
Indica confusió interpersonal.
tracta de persones que confonen i son confoses pels a l t r e s .
d) Ordinacló
baixa 1 CFI alt.
Indica certa
entendre 1 perqué e l s ~ a l t r e s e l s coneguin.
1.1.2.4.5 Grau de
Tal
segons
com
el
s'ha
seu
proposicionals
i
per
fer-se
constel.lacló
vist
de
dificultat
Es
grau
a
0.3.2.2,
de
d'apropiacló.
les
construccions
control
sobre
els
També
s'han
comentat
poden
elements,
els
considerar-se
contel.latórles,
estudis
de
Levy
(1954; 1956) que posaven de manifest que l a reconstrucció que segueix a l a
i n v a l i d a d o de les construccions contel.latórles és mes considerable que la
de les proposiclonals. El que ens interessa aquí és el c r i t e r i que va emprar
per
considerar
una
construcció
d'un
o
altre
tipus.
Les
construccions
224
ccmstel.latórles eren aquelles que s'agrupaven en clusters
molt amb d ' a l t r e s ,
mentre que va
considerar
i es relaclanaven
proposiclanalB
aquelles
que
presentaven pooques vinculacions amb les a l t r e s , en termes analítlcs les que
corresponen a i s factors
residuals.
Pocs anys mes tard, Flynn
a
partir
primer
de
l'anállsi
factor
(1959)
de columnes. Consisteix
(figura)
deis
elements.
posterioment per Adams-Vebber
Com es
pot
veure,
mesuren aspectes
va proposar un índex de canstel.lacló
en el
Aquest
índex
(1970b> 1 Bavelas et a l
malgrat
s'empri
molt diferents
la
poder explicatlu
mateixa
ha
del
esta
emprat
ambdós
índexs
(1976).
etiqueta
del grau de contel.lacló.
Ates que aquesta
propietat ha estat descrita teóricament per a les construccions, considerem
que l'índex de Flynn hauria de d i r - s e d'una manera manera que expressés que
mesura el grau de contel.lacló d'una figura, entre e l s elements.
Mesures
1.1,2,4,6)
Kelly
en
el
de
seu
Supraordinació
corolari
d'organització
establelx
la
naturalesa
jerárquica del sistema de construccions. Aquest tema ha presentat un interés
creixen
des
que
Hinkle
debatut
extensament
a
(1965)
0.3.3.
va
Son
mesurar el grau de supraordinació
realitzar
diverses
el
les
seu
estudi,
formes
en
tal
qué
d'una construcció a p a r t i r
com
es
de les
s'ha
pretén
dades
de la g r a e l l a :
a) Puntuacions
extremes.
Una primera interpretado
que es va donar
a i s e s t i l s de resposta extrema en qualseval tipus de qüestionari o t e s t , va
ser
la d ' a s s o c i a r - l o s
(1965)
va
donar
possibilitat
amb el
ais
una
explicado
d'interpretar
trantorn,
l'altre
transtorns
conductuals del subjecte. Ja O'Donovan
b l f actor l a l
del
fet
en
contemplar
la s i g n l f icació com un deis factors
factor.
La l í n i a de recerca
deis
la
conjuntament
investigadors
de
l e s Construccions Personáis ha optat per l a hipótesi de la s i g n l f icació. Ha
resultat una recerca considerable
(Cromwell i Cadwell, 1962; Landfleld, 1965;
1971;
1965; Isaacson, 1965; Hender, 1968b; 1969;
1977; Isaacson i Landfield,
Bonarius,
1967a;
1968;
1970b;
teóric s i n t e t l t z a t a Bonarius
1971)
que ha
estat
integrada
en
ün
model
(1977). Aquest model postula la extremltat de
225
puntuacions
com a resultat
construccions,
possibles
la
entre
deis
de la
interaccló
elements
aquests
tres
1
la
entre
persana.
factors
l a significació
Totes
han rebut
les
suport
de les
Interacclons
empíric
en l e s
investigacions
abans esmentades d'aquest autor. Algunes de les concluslons
validades
les
<1)
construccions
elelcitades
reben
puntuacions
eleictades
reben puntuacions mes extremes que l e s proporcionades; <2> els elements mes
signif icatius
<p.e. familiars
propers)
reben
puntuacions
mes extremes que
e l s altres.
Aquesta
mesura
s'Inclou
dins
l'apartat
de mesures
de
supraordlnació
ates que una construcció s i g n i f i c a t i v a per a l a persona tindrá, d'acord amb
la Tearia de l e s Canstruccions Personáis, un jerárquic considerable.
b)
Ambit
de
Cas
conveniencia.
que,
tal
com s'ha
aconsellat
en
la
passació, es permeti indicar a l a persona quina construcció no s'aplica a un
element determinat, es podrá obtenir una idea de l'ámbit de conveniencia de
les construccions. Les que tinguin un ámbit de conveniencia mes ampli teñen
un
nivell
Jerárquic
mes elevat.
Precisament
et
al
(1985)
presentat
a
0.3.3.3.3 i l ' a n á l i s i de g r a e l l a de Galnes 1 Shaw (1981) presentat a 0.3.3.3.2
es basen molt en l'ámbit de conveniencia.
c>
d'ordenar
hi
Grau
de
conrelació
amb
les
altres
Es
construccians.
tracta
les construccions en funció de l l u r contribució a la varian<;a. Fo
ha cap Intepretació
que a l nostre
parer sigui
escaient
en a t r i b u i r un
s i g n l f l c a t a aquesta mesura, 1 mes tenint en compte que pot variar depenent
del
tipus de dades
mesures
i coeficients
de supraardinació
emprats. Tanmateix, en e l s estudis
s'Inclou
i
es per alxó
que apareix
sobre
en aquest
apartat.
d)
Ordinació.
Fa pac que s'ha parlat d'aquesta
l'argument
de Landfleld
relacionar
l'extremitat
justificar
(1977)
de
segons
puntuado
e l qual,
d'acord
amb
de
aquesta mesura com d'ordinacló
la
mesura. Ens sembla
amb l'hipótesi
significació
es
de
post
Jerárquica. En canvi, ens sembla
una excel.lent mesura de la capacitat discrlminativa d'una construcció.
226
e)
diversos
Altres
Com ja hem d i t Hlnkle
procediments.
procediments
per i n v e s t i g a r
la
C1965> va
naturalesa jerárquica
dissenyar
deis
sltenes
de construcció. Els procediments d'escalamanet están ja exposats ( 1 . 1 . 1 ) . Els
a l t r e s constituelxen tipus de g r a e l l e s considerablement d i f e r e n t s de l e s que
s'han
descrit
d'impllcacions
desenvolupat
1
i
requereixen
la
graella
una modalitat
b i p o l a r s que t é forga
de
tractament
resistencia
de l a
primera
Son
especial.
al
canvi.
intitulada
la
Fransella
graella
graella
(1972)
ha
d'implicacions
interés.
Un a l t r e procediment
1'estimado
un
subjectiva.
ha emprat seguint
Se
li
pot
demanar
construcclons e l i c i t a d e s segons e l seu ordre
Bannister i Salmón
(1967) van r e a l i t z a r
mesures de supraordlnació
1'"actitud crédula" de K e l l y , é s
a
la
persona
que
orden!
les
d'importáncia.
un estudi comparatiu sobre
1 van t r o b a r c o r r e l a c i o n s s l g n i f i c a t i v e s
les
<p<0.01)
e n t r e l'ámbit de conveniencia, la g r a e l l a de r e s i s t e n c i a a l canvi, e l grau de
c o r r e l a c i ó de l e s construcclons 1 l ' e s t l m a c i ó subjectiva de la persona. Ates
que
al
moment
d'ef ectuar-se
l'estudi
no
s'havia
formulat
la
mesura
d'ordinació no apareix en aquest e s t u d i .
1.1.2.4.7
Articulado
Makhlouf-Norris, Jones 1 H o r r l s
basada en l e s
correlacionen
correlacions
amb un n i v e l l
(1970) descriuen una mesura d l n t e g r a c i ó
e n t r e construccions. Aquelles construccions que
de
significado
agrupaments p r i m a r i s . Una construcció
construccions
construcció
diferents
correlacionada
en un agrupament determinat é s
que
correlación!
superior
al
S'X e s
amb t o t e s
consideren
les
altres
una construcció central. Una
s i g n i f icattvament
amb
dos
agrupaments
és una constniccló de llgam. Una construcció que no c o r r e l a c i ó n !
s i g n i f i c a t l v a m e n t amb cap a l t r a é s una construcció ai'llada.
Aquests autors han comparat
obsesslus:
1 ' a r t i c u l a d o entre e l s
normáis i
pacients
22>
"L'estructura conceptual normal és articulada, Conté alnenys dues
agrupacions diferents que están connectades per una construcció
de U i g a n . L'estructura conceptual de l'obsessiu és desarticulada, consisteix nonolíllca«ent en una agrupado doninant
Juntanent amb altres agrupacions secundarles que no están
connectades per cap construcció de H i g a » "
(flakhlouf-Norris, Jones i florris, 1970)
El que Fransella
importancia
escolllt.
1 Bannister
cabdal
que
Qué passaria
(1977) qüestlonen d'aquesta
adquireix
si
el
en lloc
nivell
de
mesura és
slgniflcació
d'un 5% s'escollís
la
estadística
un 1%, o un 10%? ün
a l t r e aspecte a qüestlonar és el caire normatiu que pren la descripció que
fan
els
autors
sobre
l'estructura
conceptual
"normal",
lío
ens
trobem
novament amb trets de personalitat?
De fet bona part d'aquest camp deis Índexs de mesura corre el r l s c de
convertir
la
Psicología
psicologia
deis
trets
de
les
Construccions
de personalltat.
Personáis
Certament, és
en
aquesta
una
la
altra
línia
que
han seguit alguns autors com per exemple e l s qui han desenvolupat aspectes
com la "complexltat cognitiva" com una área de recerca ara Ja independent
de la Teoria de les Construccions Personáis,
1.1.2.4.8)
Conflíete
A partir del t r e b a l l de Lauterbach <1975> on es desenvolupa una técnica
per a l'avaluació del conflicte psicológic derivada de la teoría del balan^ o
equilibri
Slade
i
cognitiu
Sheehan,
de
Helder
1979)
técnica de g r a e l l a .
ha
(1946)
en
desenvolupat
tríades,
una
Aquesta autora detecta,
Sheehan
mesura
del
(1981,
conflicte
considera
negativament
"desequilibrada"
entre
sí,
o
bé
quan
quan
les
dues
bj
en
la
per a cada tríada possible
de
construccions, s i es dona un " e q u i l i b r i " o bé un "desequillbrl".
es
1985a,
tres
construccions
correlacionen
Una tríada
correlacionen
posltivament
i
la
tercera negativament.
Per
xlcot
de
11.lustrar
una mica aixó
vint-l-dos
anys
presentarem
que patia
crisis
el
cas, anomenat
d'angolxa,
sovlnt
Ricard, un
relacionades
amb un recent ascens a la feina que suposava haver de s o r t i r a provínoles a
229
representar un producto téonlc. En la graella
d'en Rlcard várem trobar
la
següent "tríada desequilibrada":
Amaros
"Agoblable"
Personalitat
definida
Aquesta tríada es pot expressar de la següent manera: la gent que és
"agoblable" no té una personalitat definida
i no és amorosa. Pero l a gent
que és amorosa no és "agoblable". Com es veu, aquesta tríada no és
ment conslstent,
ates
que
Precisament la construcció
no acomplelx
el
requislt
"Agablable"-Soluclana
les
de
la
lógica-
transitlvltat.
s e centra va sobre
coses
alió que en Rlcard conslderava el nucli del problema.
D'acard amb el corolari de fragmentado, aquest tipus
es
donen sovint
en el
Sistema
de
Construccions
d'un
d'lnconslsténcies
individu.
nivell jerárquIcament superior quan aqüestes contradlccions
És
aparents
en un
teñen
un sentit. Un exemple hipotétlc podría s e r :
-
A la senyora X no 11 agraden e l s esparts
-
La senyora X no es perd ni un p a r t i t televisat de fútbol
Aquesta
contradlcció
aparent
és
conslstent
si
observem
un
nivell
superior en l'estructura Jerárquica del seu sistema:
-
A la
senyora
X li
encanta
estar
al
costat
del
seu
marit
les
dona
un
procés
de
poques hares que passa a casa.
Kelly
<1955)
suggereix
constricció per t a l
que provoquen
aquells
fets
que
en
la
depressló
es
d'excloure del procés de construcció e l s
ansietat,
amb la
qual
cosa es
limita
l'ámbit
esdeveniments
perceptual
a
que es poden construir cómodament. El resultat és un sistema
r í g i d amb ben poques contradlccians. En e l s seus estudis, Sheehan operaclonalitza
aquest
aspecte
teóric
de
la
depressió
com una major
consistencia
223.
lógica.
I en elG casas detallats
que exposa
<p.e. 1985b), es veu com son
precisament les paques tríades "desequilibradas" existents
les que senyalen
el confllcte v i t a l exlstent.
Sheehan
(1981, 1985a) ha demostrat experimentalment que e l índex total
de confllcte, calculat amb el programa COIÍFLICT (Slade i Sheehan, 1977), és
significatlvament
mes
balx
en
grups
de
pacients
diagnosticats
com
depresslus greus que en el grup de control. De forga interés son també e l s
seus
estudis
depresslus
Tot
sobre
<1984a,
plegat
elegancia,
posa
que
la
psicoterapia
1984b>, avaluada
de
és
manifest
una
característica
de
Construcclons
també amb aquest
coherencia
de
molts
Personáis
procediment
teór Ico-metodológica
deis
desenvolupaments
per
a
(1985).
1 una
de
la
Psicología de les Construccions Personáis.
1.1.2.4.9 Consistencia lógica i complexitat integratlva
Villiam Chambers
(1983; 1985a) ha presentat unes mesures que parteixen
d'una a n á l i s i una mica diferent de les habituáis. Per poder calcular aquests
índexs
cal
emprar
una graella,
anomenada
la
graella
coordinada, que
pot
p a r t i r de les dades de la g r a e l l a o be c r e a r - s e de forma idependent, per bé
que complementaria.
La g r a e l l a coordinada només t r e b a l l a amb un deis dos compenents de la
graella, en general e l s elements. É S ciar, pero que l'lnvestigador pot emprar
com elements
el
que d e s i t j i .
L'administració
punt de partida
un deis elements
entre
d'elements.
la
resta
coeficients
per
i efectuar
Aquest
judicl
o mesures del grau d'associació
procediments
estadística
consisteix
< 1.1.2.3.1)
en prendre
com a
un Judicl de similitud
global
es
pot
efectuar
a
entre construccions
o
bé
demanar
partir
de
obtingudes
dlrectament
al
subjecte, "Quin d'aquests elements s'assembla mes a l'element X"?"- Una vegada
s'ha obtingut una ordlnació a p a r t i r d'aquest element de referencia, que per
definido
assoleix e l primer lloc en aquesta ordlnació
mes a s í
mateix), s'agafa
un a l t r e
<és e l que s'assembla
element com a element de referencia,
alxí successivament fins haver pres a t o t s els elements com a referents.
i
230
Fruit d'aquestes camparaclans, tenim una matriu elements x elements de
puntuacions de similitud, en la que en l a diagonal hi ha sempre les puntuacions
1, i les
parta superior
i
inferior de la matriu habitualment no son
idéntiques. A p a r t i r d'aquest moment hl ha tres passos comuns per a l c&lcul
de l'índex de consistencia lógica i el de complexitat integrativa.
1) S'obté la matriu explícita de similituds
2) Es calculen les correlaclons entre les f i l e r e s , que indiquen les
puntuacions d'ordinacló, amb la qual cosa s'obté la matriu de
correlaclons entre f i l e r e s (elements).
3) Es transforma aquesta matriu de correlaclons en una matriu
d'ordinaclons, que s'anomena matriu implícita, ates que reflectelx l a
similitud Implícita segons les correlaclons.
A partir
consistencia
d'aquest
lógica
(a)
moment
hi
ha
1 uns a l t r e s
dos
dos
passos
passos
que parten
a
l'índex
de
que parten a
l'índex
de
complexitat integrativa <b),
4a) Es crea una matriu dé diferencies resultat de restar la matriu
explícita de la matriu implícita. Les puntuacions negatives en
aquesta matriu indiquen que e l valor de l'element que correspon a
aquella comparado s'ha subestlmat, mentre que un valor positiu
indica que s'ha sobrestimat.
5a) Se sumen per a cada element l e s puntuacions de l a matriu de
diferencies anterior en f i l e r e s 1 columnes, cosa que proporciona
una idea de la consistencia lógica amb que s'ha comparat cada
element. La suma de tots e l s elements dona l'índex global de
consistencia lógica.
4b) A p a r t i r de la matriu implícita de similituds es crea una
matriu simétrica de diferencies resultat de r e s t a r la part Inferior
de la matriu implícita de l a part superior d'aquesta mateixa matriu.
5b) Es calcula l a suma per f i l e r e s (o per columnes) per a cada
element i s'obté la puntuado de complexitat integrativa per a
cadascun. La suma de tots dona l'índex global d© complexitat
integrativa.
Chambers
basa
en
la
(1983)
manifesta
suposició
que
els
que
l'análisi
elements
da la
que
consistencia
1'entrevistat
creu
lógica
es
que
son
s i m i l a r s haurien de correlacionar de forma similar entre e l l s en la
amb
que
s'assemblen
a
altres
elements.
operacionalitzat per l a matriu de correlacions.
Aquest
segon
forma
aspecte
ve
231
La s i g n i f i c a d o
psicológica d'aquesta mesura té a veure segons Chambers
<1983) amb el cicle C-A-C
(0.3.2.2.1). Si les construccions que la persona
s'apropia en aquest c i c l e son lógicament consistents
l'índex
de consistencia
lógica)
(puntuacions balKes en
podran v a l i d a r - s e en la fase
da control o
experimentado. En canvi,
'SI una persona enpra un sistema de construccions Idgicanent
inconsistenl, aleshores l'ansletat pot arribar a desenvolupar-ge
a causa de T u s de prediccions contradictóries. ñixd podria
portar a conflicte, incertesa, i frustrado sobre quina construcció cal eaprar per a una predicció. L'fls de construccions contradictóries significa, a mes, que cap de les construcdons pot ser
falsejada o invalidada, ates que, tal con senyala Popper, la consistencia lógica és necessária per posar a prova les hipótesis.
La construccions inconsistents son ambigúes i iipliquen nassa
prediccions diferents. Per tant l'ús d'aquestes construcdons
podría menar a una invalidado del propi procés de predicció,*
(Chambers, 1983)
En el
mateix estudi
Chambers troba
correlaclons
de l a
inconsistencia
lógica amb diversos factors del 16 PF de manera conclou a i x í :
'Els resultats suggereixen que la persona lógicament inconsistent
tendeix a desconfiar, ser aprensiva, preocupar-se, deprimir-se,
tendeix a teñir ansietats alhora que és tensa i frustrada, També
és tímida, confia poc en sí nateixa, li nanea espontaneitat i té
una resposta enocional abundant,' (Chambers, 1983)
En un estudi
inconsistencia
posterior,
lógica
Chambers
i
correlacionava
neuroticlsme en el Eysenck
Personality
Epting
(1985)
positlvament
van trobar
amb
la
qua
mesura
Chambers 1 Sanders
Inventory,
la
de
(1984)
van trobar també que aquesta mesura correlacionava s i g n i f Icativament mes en
una mostra de paclents alcohóKcs que en un grup control, l a qual cosa dona
suport a l'assoclacló entre alcohollsme i conflicte.
En
(1985)
una
altre
investigado
van considerar
de
caire
que la s i n c e r l t a t
diferent,
Chambers
i
vé de la consistencia
Stonerock
lógica
del
Sistema de Construccions Personáis de l'individu. El disseny Incluía un grup
de
subjactas
demana va
darrer
no
grup
que
se'ls
dir
sempre
va
treure
demanava
la
ser
sincers
i
un a l t r e
veritat
del
que
pensaven.
puntuacions
qué
denotaven
una
grup
que
Certament,
se'ls
aquest
construcció
lógicament inconsistent, amb diferencies s i g n i f Icatives amb l ' a l t r e grup.
mes
232,
Pal que fa a la complexitat integrativa, Chambers (1983) manifesta que
la lógica d'aquesta a n á l i s i
i
5b)
JudieIs
es
basa
que ha
en
fet
la
(operaclonalitzada mes amunt amb e l s passos 4b
comparado
la
persona.
presentará poques diferencies
de
Una
les matrius
persona
Inferior
Integrada
entre una 1 a l t r a
i superior
de
forma
deis
complexa
part de l a matriu, mentre
que una persona amb puntuaclons altes en complexitat Integratlva
posseirá
menys Integrado complexa.
Chambers (1983) relaciona també aquest índex amb el cicle C-A-C.
'La gent "apropiativa" acaba de forna prenatura la fase de
circuMspecció, Tendeix a ser rígida i dagnátlca, Aquesta e v i t a d o
de la construcció proposldonal es caracteritza per persones que
encaren la vida anb una actitud incrédula. S6n escéptics que es
protegeixen a sí nateixos de les conplexitats potencialnent
amenagants de la circumspecció fragttentant el seu món en
categories l estereotips,(.,.)
La complexitat integrativa ve donada per una elaboració ánplia de
les construccions, un procés que requereix la d r c u n s p e c d i i
l'ús de construccions proposidonals,'
En
aquest
integrativa
estudl
Chambers
C1983 >
va
trabar
baixa correlaciona va amb alguns factors
que
del
la
16 PF, de manera
que la persones que tenien puntuaclons a l t e s en aquest índex
denota aquesta complexitat integrativa baixa)
salltárles,
cautes.
rígides
Bis
resultats
manca
i
espontaneitat
alhora
<la qual ccDsa
tendeixen a ser reservados
que
1 entusiasme.
mes
seriases,
Segons
prudente
aquest
autor,
donen suport a la Idea que l a a p r o p i a d o , com a e s t i l
trucció, es caracteritza
posterior
escéptlques,
complexitat
Chambers
per un pensament incrédul
<1985g>
considera
que
aquets
i
i
els
de cons-
1 tancat. En un eatudi
resultats
li
permeten
afirmar la complexitat integrativa és també una mesura de 1'actitud crédula.
En un experlment amb dos grups de subjecte que havlen de respondre a una
g r a e l l a coordinada, l e s persones a comparar variaven segana e l grup. En el
primer havlen de ser persones que e l subjecte comprengués bé. En e l segón,
havlen
de ser
persones
de
les
que e l
subjecte
desconfíes.
Els
resultats
recalzen de forma maderada la hipótesi.
Chambers
C1985a) també compara les puntuaclons en aquest índex en dos
grups. Al primer s e ' l s demana que efectuin e l s seus Judicis de similitud en
,
233
la
graella
grup
caordiiiada«
se'ls
demana
Intel, ligéncia
i
que
funció
no havia
Existia
encara
l'atzar.
Els
trobat
un
en
A aquest
correlacions
tercer
resultats
d'una
responguin
introversió.
Eysenck
efectúava
en
grup
van
dimensió,
funció
de
segon
grup,
poaitives
experimental
donar
intel.ligéncia.
suport
a
dos
crlteris
se'ls
va
hipótesi
Judieis mes Integrats, el primer, tindira
segon
diferents,
explicar
entre ambdues
conslstent
la
Al
dimensions.
en
que
que
respostes
el
puntuacions
grup
a
que
mes balxee
que el segon, i que aquest les t l n d r i a mes baixes que el grup d'atzar.
Com es
pot
veure, l a
graella
coordinada
ofereix
cert
interés,
tenlnt en compte que Chambers l'ha Informatltzada p>el que fa a
i a n á l i s i , en el programa CIKGUMGRIDS
considerar
slgnificació
pero,
que
no
diferenciada
s'han
1 mes
l'elicltació
<Chambers i Grice, 1986). També cal
realltzat
prou
estudis
com per
copsar
la
d'ambdues mesures, i Chambers, que peí moaent ha
estat galrebé l'únic en t r e b a l l a r - h i seriosament, no fa molt per a c l a r l r - h o .
1.1.2.5)
Interpretado psicológica II: Comparacions entre graelles
Aquesta és una área d'análisi
sumament Interessant
i delicada
tant peí
que fa a la comparado de g r a e l l e s d'individus diferents com a g r a e l l e s del
mateix
individu en moments diferents.
Es troben en aquest darrer cas
les
investigacions que avalúen e l resultat de la intervenció psicoterapéutica en
tornar
a passar
la g r a e l l a
emprada a
l'inici
del
tractament en
diferents
moments del procés terapéutlc i comparant-les,
Algunes
individual
Tovlm
d'aquestes
investigadons
<p.e. Fransella
1 Greenup,
1983;
i
s'han
realltzat
Adams, 1966; Dresser,
Caine,
Vljsinghe
i
Watson,
1970b;
1972;
Ryle
i
Lipshitz,
1971; Winter i Trippet, 1977; Flelding,
Doster,
1976a),
1987)
En
i
una
altres
revisió
en terapia
d'aquests
1969; Slater,
Vinter;
Sheehan, 1981; 1985a, b ) , a l t r e s en terapia grupal
psicoterapia
en
1981;
1976; Ben
Catlna,
1987;
(p.e. Gaplan et a l . , 1975;
1976b; Fransella
1
Joyston-Bechal,
1975; 1983; Koch, 1983a; b ; Watson i
de parella
estudis
(p.e. Ryle 1 Llpshitz,
Vinter
(1985)
l'interés de la comparado de g r a e l l e s en el camp clínic.
fa
ben
1975;
palés
234 ^
Pero
trobat
tampoc
aquest
amb clients
és
que
un camp exempt de problemes.
després
d'un
procés
terapéutic
Sovlnt
no
ens hem
podlen
donar
sentlt a les construccions ellcitades en la graella del prlnclpi del procés.
Evidentment, aixó és un signe molt positiu des del punt de vista clínic pero
no permet la comparado de graelles.
Bannister 1 el seu equip, en les Ja eémentades' Inveétlgacions sobre e l s
transtorns del
estudiar
la
idéntiques
pensament deis esquizofrénlcs,
consistencia
passades
esquizofrénics
del
ais
patró
matelxos
de
va dissenyar
construcció
subjectes
una mesura per
entre
d'un
dues
grup
de
graelles
normáis
i
amb un cert interval de temps. La consistencia del grup de
normáis va resultar molt mes a l t a que la del grup d'esquizofrénics
i precl-
sament va s e r v i r per discriminar entre e l grup de persones que obtenen una
puntuado baixa en l'índex d'Intensitat:
la consistencia baixa es
correspon
amb el pensament esquizof rénic extremadament laxe, mentre que la consistencia
alta
es
correspon
amb els
normáis
mes "complexes".
Vegem dones,
la
lógica d'aquest cálcul.
Per a l'obtencló de l'índex de consistencia es calculen les
per
a cada p a r e l l
de construccions
i
s'ordenen
correlaciona
de maJor a menor en cada
graella. La consistencia és el resultat de calculsur el coeficlent p entre les
dues
ordenacions.
Realitzen
aquesta
tasca
els
programes
GAB,
TAGRA
1
GIRCUKGRIDS.
Dins del seu paquet de programes
Slater
(p.e.
1976,
1977)
va- crear
per a l ' a n á l l s i
el
programa
de g r a e l l e s
DELTA
que
(G.A.P.),
seguelx
un
procediment diferent. De r e s t a r una g r a e l l a a una a l t r a obté una g r a e l l a de
diferencies
sobre la qual aplica
l'anállsi
proporciona
un coeficlent
de consistencia
informa e l mateix autor
global
(Slater,
de components principáis. També
o fiabllitat,
que segons
1972) aparta uns resultats equivalents
al
coeficlent de Bannister.
Existeixen un bon nombre de programes d'ordinador que realitzen a l t r e s
tipus
de
Gomparaclons
entre
graelles
en
aquest
paquet.
COIH
analitza
g r a e l l e s que només comparteixen e l nombre de construccions, SERIES obté una
g r a e l l a consens d'entre diverses
i analitza e l s seus components principáis;
23S
i
SEQUEL compara cada g r a e l l a amb el promlg obtingut peí programa SERIES.
PRBFAH extreu les comunalltats d'una serie de graelles aliniades només per
elements i ADELA ho fa només per construccions.
També en el l l i b r e de Thomas i Harri-Augstein
(1985) es presenten tota
la serie de programes del CSHL (Centre for the Study of Human Learning) de
la
Brunel University
que realltzen tasques similars. Tot plegat és un bon
exemple de la soflstlcacló
informática
que regna en aquesta área, i alhora
un indicador de l'interés que pot despertar la comparado de graelles.
En
unes
investigacions
recents
entrenadors d'equips esportius
en
el
camp
de
1'assessorament
a
(Martí, Feixas i Villegas, 1987j Feixas, Martí
i Villegas, 1987), una part del disseny suposa fer un promlg de l e s graelles
de tots e l s membres de l'equlp i comparar aquest promlg amb la graella de
l'entrenador. Ho es dlsposava pero, deis s o f i s t i c a t s
programes del G.A.P. 1
el promlg es va r e a l l t z a r amb una simple calculadora i el cálcul de l'índex
de consistencia amb e l programa CIRCUMGRIDS.
Un deis camps de recerca on ha estat especialment ú t i l la comparado de
graelles
és e l
d'estudis
terapéutlc. A mes deis esmentats mes amunt, un a l t r e mena
son e l s que comparen les prediccions que fa el terapeuta de
puntuacions del cllent
Landfleld,
les
(Rowe, 1971; Ryle i Lunghi, 1971; Rowe i Slater, 1976;
1971) com a mesura de la s o c i a l l t a t del terapeuta; 1 també
les
predlcclons
entre parelles
(Ryle i Breen, 1972b). L'esmentat CSHL ha estat
pioner
l'apllcació
la
en
empresarial
de
comparado
(Thomas 1 Harri-Augstein,
equip d'executius
i se senyalen
de
graelles
a
1'assessorament
1985). Es comparen les g r a e l l e s
les árees d'acord
d'un
1 les de desacord. Pero
principalment ho han emprat com a eina d'elecció en 1'aprenentatge huma. Es
tracta d'una nova concepcló de l a tecnología de 1'aprenentatge
d'indubtable
interés que s'está desenvolupant en aquest centre des de fa vint anys.
Tanmateix, com delem al principi, és una área foría
cap
garantía
que
la
persona
emprl
la
passació malgrat que 1'etiqueta verbal
problemátic
altre
si
punt clau
11 canvlem les
en
la
mateixa construcció
sigui
construccions
comparado
delicada. Mo tenim
en una
segona
la mateixa. Encara es fa
o els
mes
elements. Aquest és un
de g r a e l l e s . fes difícilment
Justificable
236
teóricament
comparar
graelles
amb
diferents
construccions
i
elements,
malgrat que hi hagi programes d'ordinador per realitzar-ho.
Quan es tracta de comparar g r a e l l e s de diferents subjectes, la cosa es
complica
encara
sortlda:
les
un xlc
mes, i
construccions
ens aboca
a un carrero
proporcionades
per
recerca així, es desplaga de la slgniflcació
A
la
página
següent
es
pot
veure
que només té una
l'investlgador.
El
camp
de
individual a la comunal.
un
quadre
on
s'especifiquen
aplicacions deis programes mes emprats tant en l ' a n á l l s i de g r a e l l e s
les
indi-
viduáis com en la comparado de g r a e l l e s . Per a una visió mes simplificada
del quadre, s'ha considerat el paquet GAB en la seva t o t a l l t a t
1 també els
programes de 1'esmentat CSHL' com s i
malgrat que s'hagin
l'IJfGRID
i
el
Introduít també e l s
FOCUS respectivament,
d'apllcacions,
es tractés
d'un
programes pioners d'ambdós
peí
seu
ús massiu
paquet,
grups,
1 diferenclat
del
cadascuna
les
paquet.
Per
altra
banda,
s'ha
optat
per
no
especificar
de
p o s s i b i l i t a t s diferenciáis de comparado de graelles que s'han comentat mes
amunt. Aixó comportarla ampliar
també el cálcul manual
innecessáriament el quadre. S'hi ha Inclós
(amb calculadora) sempre que aixó suposl un esforg
raonable i pensant en graelles de mides relativament petites. Considerant el
nombre
d'apllcacions
que
pot
realitzar
cada
programa,
és
sorprenent
observar com e l procediment manual, amb les limitacions j a esmentades, és
el que pot realitzar mes aplicacions.
D'entre
els
programes, son e l s
moderns G-PACK
i CIRCUMGRIDS e l s
que
realitzen mes aplicacions. No obstant la seva sofisticació, están dissenyats
per
a ordinadors
compte
la
personáis,
rapidesa
progressivament
ais
amb
1 requereixen
que
aquest
micro-ordinadors,
poca memoria
tipus
(320k). Tenint en
d'ordinadors
podem
anticipar
substltueixen,
que
programes substituirán ja molt aviat a i s tradiclonals GAB 1 IHGRID.
aquests
237
QDADRB D'APLICACIOHS DELS PROGRAMES PRIHGIPALS
117?
Manual
E l i c i t a c i 6 de construccions
i elenents
X
Análisi factorial
no-paranétrica
X
1976
1976
1977
nf)i
X
X
i m
1987
1987
X
X
YL
2
X
Análisi de Components
Principáis
TQtal
X
X
X
Análisis factorials
cofliplementaris
X
X
X
X
X
©
2
létode de l'áncora
X
X
3
X
- o c a l i t z a c i i de les dades
X
X
X
X
X
i l t r e s análisis
fagrupanents
X
1
X
iscalanent nultidimensional
X
1
ndex d'Intensitat
X
X
X
X
2
ndex d'Qrdinacií
3
X
oiiiparaci6 entre graelles
X
X
X
X
s
3
X
otal
"7
a
1
1
1
1
*•
3
4
-ííf
•*-
^
*•
^
*
^
REPGR
^
^
G-PACK
^
CIRCUMGRIDS
-3K-5lt•*
FLBXIGRID
-«- CSHL <Paquet>>
-*GAB/TAGRA
HOMALS
PEGASUS
G A P <Paquet)
FOCUS
INGRID
-*J .V. Kelly
Manual
-íK-
^
238
1.1.2,6) Interpretado psicológica I I I : Análisi qualltativa del protocal
Encara
descrits
que
en
no
els
s'bagues
apartats
desenvolupat
anterlors,
cap
la
deis
graella
procediments
d'análisi
proporcionarla
Ja
prou
informado valuosa com per aconsellar e l seu ús, almenys en el camp clínic.
A continuado s'exposen una s e r l e d'aspectes a observar del propi
de
la
graella
una vegada completat per
la
persona, Els primers
protocol
d'aquests
aspectes van adregats a l ' a n á l i s i de les construccions elicitades mentre que
e l darrer té a veure amb l ' a n á l i s i deis elements.
1.1.2.6.1>
Pot ser
Nombre
indicatiu
de
nombre de construccions
d'elements
de les
1 varieiat
canstruceíons
la capacitat
elicitades
de discriminado
que subministra
a partir
d'un
de la
persona
nombre
el
determinat
1 comparacions. Per exemple, en el cas Ricard, diverses
compa-
racions remetien a les mateixes construccions Ja formulades. Senblava com
s i la persona no en tingues mes. Aixó es reflecteix amb el nombre reduit de
construccions
observado
"filar
elicitades
pot
generar
(7
la
prim" 1 per copsar
relacions
construccions
hipótesi
10
que en Ricard
la d i v e r s i t a t
humanes. En canvi, el
per
elements).
té
Aquesta
poca capacitat
de matisos que existeixen
cas Robert, presenta
tretze
en
per
les
construccions
<amb el mateix nombre d'elements ates que l'element "Ideal" no es va u t i l i t zar
a l'hora
captar
de l ' e l i c l t a c i ó )
aquests
Crocket
(1965)
matisos
empra
i
el
la
qual cosa suposa una maJor capacitat
discriminar
mes.
nombre
construccions
de
De fet,
Ja hem comentat
com
a
índex
de
per
com
la
complexitat cognitiva,
Peí que fa
a la varietat, v a l a d i r
que s'observa e l tipus
d'aspectes
que cobreixen les construcclons. Es mira s i es reflecteixen o no les qüestions
afectives,
de
poder,
de
sociabilitat,
de
competencia
professional,
intel.lectual, e t c . Tot aixó és c i a r , en relacló al problema que presenta la
persona.
23?
1.1.2.6,2}
Grau
de comunalitat
de les
construccions
Les construcclons están representades per etiquetes verbals. La s l g n i ficacló
comunal d'aquestes
etiquetes en una comunitat lingüística
determi-
nada ve donada peí dlccionari. Es tracta de veure s i la persona presenta i
utilitza construccions
seu context cultural
de manera similar a la majoria de les persones del
i socloeconómlc, o bé son construcclons molt
idlosin-
crátiques i característiques d'aquella persona.
En el
cas
Ricard,
Probablement,
per
constituirien
extrems
el
repertori
a
d'una
correlacionades
la
de pols
entre
construcció
els
pares
trobem
majarla
persona,
d'aquesta
seus
ens
es
de
En
pot
les
oposats
serien
sí.
amb
sino
análisi
en
simple
que
i
seva
la
que,
li
Amaros-'X^rinyas",
aquests
cas
adjectius
serveix
no
co-existlssin
diferents
de
parella
dos
que
de canstrucclans
observar
("carinyosos")
construcció
persones
pols
una
la
pero
l'ús
que
fa
per
discriminar
(amorosa).
en
en
molt
Ricard
entre
En
l'análisi
posterior de les dades será interessant seguir la pista d'aquesta construcció per tal de veure amb quines a l t r e s construccions es relaciona. Aixó ens
donará una idea del sentit que teñen per a aquesta persona aquests termes.
Les construccions molt idlosincrátiques generalment suposen
dificultats
per Jugar r o l s socials signif Icatius amb a l t r e s persones, ates que t a l com
Kelly defineix
els
rols
poden ésser
jugats
per
persones
que
construeixln
d'una manera similar. Les construcclons que realltzen e l s esquizof rénics son
veritablement
idlosincrátiques
1 denoten un allunyament
de les
comunalitat del seu entorn. Tanmateix, aqüestes construccions
ques poden teñir el seu origen
altre
context
que
postula l'existéncia
suposi
en el
context familiar
un conjunt
de construccions
de persones).
característiques
crasia
de
les
sistémic-comunicaclonal
construcclons
construccions del seu sistema
El
tema de
l'entrevistador
la
de
no s e r i a
l'esquizofrénlc
idlosincráti-
(o bé en qualsevol
Procter
<1978,
del sistema
i ho compara amb e l concepte de mite familiar de Ferreira
amb l'enfocament
pautes de
estrany
tingues
1981)
familiar
(1963). D'acord
que l a
relació
idiosinamb
les
de manifest
que
familiar.
comunalitat
de
les construccions
ha de teñir certa informado
posa
previa a l'hora de passar una
240
graella
a
una persona
i
pertányer,
o bé conéixer,
el
seu context
soclo-
económlc i cultural.
1.1.2.6.3) Alternatives conductuals que ofereixen lee construccions
Un parAmetre
for^a
Interessant
conducta que és capa*; d'oferir
a
observar
s6n
les
possibilitats
de
un sistema de construccions determinat. Cal
recordar que les construccions son avlngudes psicológiques
al l l a r g de les
quals la persona es pot moure. Kelly posa l'exemple d'un hame que construía
les seves relacions personáis com amable
e l for^aven a canviar
amb f a c i l l t a t
En
el
la seva habitual conducta amable,
aleshores apareixla
Vagiressívitat,
cas
Preocupacians
Si e l s esdeveniments
vs. agressiu.
Robert,
trobem
de subsistencia
la
construcció
Afecoió
Intel
.lectual
vs.
de manera que suggereix la hipótesi que una
persona construida sota e l pal
Afeccló
no pugui guanyar-se
Intel.lectual
la
vida ni preocupar-se per fer-ha. Part del problema d'en Robert per motivars e a trobar una feina rau en aquesta canstrucció.
1.1.2.6.4)
Análisi
de contingut
de les
construccions
Ha estat far9a emprat l ' a n á l i s i del contingut de les construccions, per
la qual cosa s'han u t i l i t z a t diversos sistemes de categories. Hem considerat
que algunes d'aquestes categorías de contingut son amplíes mentre que a l t r e s
son
concretes.
Les
primeras,
fan
referencia
al
tóplc
general
de
la
canstrucció, sense entrar en aspectes concrets o connatius. Les segones fan
referencia
a
una área
de construcció
determinada
i
discriminen
a
nivell
far(;a concret entre les canstrucclons d'aquella área.
A continuado presentem esquemátlcament aquests sitemes de categories:
.
241
Sistemes
de categories
de contingut
ampli
a ) La c l a s s l f i c a c i ó de Brierley C1967)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Construcció
Construcció
Construcció
Construcció
Construcció
Construcció
de parentlu
de r o l s o c i a l
d'aparenta
conductual
de personalitat
literal
b ) La c l a s s i f i c a c i ó de L i t t l e
(1968)
1. Construcció psicológica
2. Construcció f í s i c a
3. Construcció de r o l
c ) La c l a s s i f i c a c i ó de Barrat <1977>
1.
2.
3.
4.
Construcció
Construcció
Construcció
Construcció
d'aparen^a o f í s i c a
de r o l s o c i a l
conductual
de personalitat
d) La c l a s s i f i c a c i ó de Duck (1975)
1.
2.
3.
4.
5.
Construcció física
Construcció de r o l
Construcció factual
Construcció psicológica
Construcció Interaccional
e) La c l a s s i f i c a c i ó de Feixas
1.
2.
3.
4.
(1986)
Canstruccions valoratives
Construccions relacionáis
Construccions f i g u r a t i v a s
Construccions s u p e r f l e í a i s
5. Construccions conductuals
Sistemes
de categories
de contingut
a) El sistema dé Lándfiald
(19,71)
b) El sistema de McPherson et a l
.
canbxre^t
(1970)
c) El sistema de Felmeyer, Fontana i Gold (1984)
d) El sistema de Torras, Villegas i Feixas
(1987)
242
a)
La
classificacló
de
Brlerley
Aquesta
<1967):
tipología
va
dlssenyar-se per estudiar el desenvolupament de les Construccions Personáis
a través de la Infancia i adolescencia. Es tracta de s i s categories, algunes
bastant especifiques. La construcció de parentlu basa la seva discriminació
en el parentlu de l'element personal
Cp.e. cosí,
e t c . ) . Sembla s e r
germana,
que el seu pes percentual dismlnuelx amb l'edat pero no s i g n l f icatlvament.
Les construccions de r o l social
<p.e. amJc, mestre,
etc..)
que coincidelxen
amb les derivadas de t í t o l de r o l de Hunt exposades a 1 . 1 . 2 . 2 , i l e s d'aparen^a
(p.e. vestit
decreixen
aodeim-clássicy
percentualment
amb l'edat
de
forma s i g n i f i c a t i v a . Son també l e s que empren predomlnantment e l s nens de
set
anys.
Les canstmccicms
1 'escolase
<p.e. juga
> son l e s mes freqüents
'n va a casa
construccions
conductuals
de personalitat
al
carrer
després
de
en nens da deu anys. Les
<p.e. poderos-feble,
etc.)
sociable-tancat,
son emprades conjuntament amb l e s conductuals de forma gairebé
exclusiva
pels
construir
nens
de
tretze
anys.
Les
construccions
llterals
(p.e.
similitud en fundó del nom) disminuelxen clarament amb l'edat.
b)
La
1'anterior
classificacló
de
Little
i va s e r v i r també per investigar
Personáis
en
el
desenvolupament
és
(1968):
.
molt
mes
simple
1'evolució de l e s Construccions
Les
construccions
psicológiques
coincidelxen amb l e s de personalltat de Brlerley; les construocions
coincidelxen amb l e s d'aparenga;
rol
social
llterals
1
les
conductuals
1 de parentlu
que
físlques
1 les construccions de r o l engloben les de
de
Brlerley.
de Brlerley
no es
En aquesta
contemplen.
classificacló
Tanmateix,
les
ambdós,
Brlerley i L i t t l e , troben r e s u l t a t s s l m i l a r s :
(1) l e s construccions p s i c o l ó g i q u e s ( B r l e r l e y : p e r s o n a l i t a t )
l e s de r o l ( B r l e r l e y : conductuals) augmenten amb l ' e d a t .
i
( 2 ) l e s construccions f í s l q u e s ( B r l e r l e y :
l l t e r a l s ) disminuelxen amb l ' e d a t ,
i
parentlu,
aparenga
(3) l e s noies empren mes a v i a t i amb mes proporció l e s c o n s t r u c c i o n s p s i c o l ó g i q u e s ( B r l e r l e y : p e r s o n a l i t a t ) que e l s n o i s .
c)
també el
La classificacló
de Barrat
desenvolupament
de l e s
<1977>:
Construccions
Aquest
autor
Personáis
va
investigar
1 es
diferencia
deis anteriors no només per emprar un sistema de c l a s s i f i c a c l ó
peí
fet
d'emprar
una
mostra
americana
(les
de
Brlerley
i
prbpl
slnó
Little
eren
243
angleses). La categorltzació que fa pot considerar-se una versió reduida de
la de Brierley i L l t t l e :
construccions
<1) les construcclons d'aparenga o físiques;
de r o l social;
<3) les construccions conductuals;
(2) les
i
(4) les
construccions de personalitat. Merelx ésser destacat e l fet que aquest autor
informa d'una f i a b i l i t a t entre observadors de 0,91, la qual cosa no deixa de
donar certa solidesa a la c l a s s i f i c a c i ó .
d)
La
l'investigació
classificació
amb
c l a s s i f Icacions
de
de
adolescents
Brierley
Duck
i
i
<1975):
Va
deriva
principalment
es
Llttle,
a
excepció
ésser
de
emprada
la
de
s'exposa
mes
construccions
constatables
física.
que
Han té
les
va
social
trobar
persones
fa
en
referencia
termes
de
C1971)
a
les
objectivament
i només e l s relacionats amb l'apparenga
categories
de
Llttle
a mes va a f e g i r
d'interacció.
d'lnteraqcció
categoría
altres
solter,...)
1 de r o l , i
construcclons
Aquesta
descrieuen
Cp.e. casat,
psicológiques
també
endavant.
les
categoría
construcclons factuáis que es deriva de l a c l a s s i f i c a c i ó de Landfield
que
en
Son
cara-a-cara
una f i a b i l i t a t
de
construccions
la seva
propia categoría: les
les
que
focalltzen
(p.e.
tímid
amb la
significativa
a
físiques,
la
conducta
gent-parlador),
Duck
l'hora
en
d'apllcar
el seu
sistema de categories.
Els
resultats
coincideixen
básicament
pero abasten també 1'adolescencia.
un predorainl s i g n i f i c a t i u
excepció
amb e l s deis
autors
anterlors,
Sembla que a i s dotze anys encara hi ha
de les construccions
de l e s construccions í a c t u a l s
físiques
en totes
sobre l e s a l t r e s a
les edats
Cencara que el
percentatge decreixi en augmentar l ' e d a t ) . Ais catoze anys les construcclons
psicológiques han superat
les físiques,
C1975) obté resultats diferents
traoba
de
les diferencies
Duck
ha estat
diversos
tipus
diferents edats
e)
classificació
La
les d'interacció
de L l t t l e
1 Brierley peí que fa a l sexe. l o
que hi troben e l l s . Tanmateix,
l'ús que ha
fet
de construccions
de
i les de r o l . Duck
les categories
influeixen
en la
l a major
contribució
per demostrar que
formado
d'amistat
en
CDuck, 1973; 1975).
classificació
de
Feixas
(1986),
que consta de cinc categories
aspectes de l e s c l a s s i f icacions a n t e r l o r s .
Es
tracta
d'un
intent
generáis que pretenen
de
integrar
244
Les ccmstrucclons
avaluatives
son
les
mes freqüents
quan es
treballa
amb elements personáis. Constitueixen una dimensló valorativa de l a persona
en
atribuir
característiques
alegre-trist,
de
la
personalltat
d'un
altre
persona
(p.e.
e t c . ) . Coincidelx amb les de personalltat de
agradable-aspre,
Brlerley i les psicológiques de L i t t l e .
Les construccions relacionáis
denoten la construcció
que fa
l'individu
d'una relació. és el tipus de construccions que es pretenen obtenir amb e l s
elements relacionáis
(vegeu 2.2.2). Amb elles el subjecte de construcció no
és una persona slnó la relació entre dues persones
(p.e. jo-mare,
jo-marit,
Jo-sogre,...).
els
son
Tanmateix,
sovint
surten
també
quan
elements
rols
unlpersonals. En aquests casos la persona defineix com se sent tractada per
la persona representada per l'element o bé manifesta algún sentiment que té
cap
a
ella
s'interessa
Les
(p.e.
per
m'agrada-no
constituida
persona
1'estimo-1'odio,
m'escolta-na
mi,,,,>.
construccions
judici
m'agrada,
de
peí
determinada
figura
es
conjunt
(p.e,
com
de
la
defineixen
com un elx
característiques
mare-dlferent
que
a ella,
o dimensló
representa
com
de
una
jo-diferent
a
mi,,..).
La utllització d'aquest tipus de construccions té el seu origen en la
noció
kelliana
conveniencia
figura
de
d'una
simbollsme
construcció
simbolitzadora
pot
(qualsevol
pot
esdevenir
arribar
útil
element
a
en
dins
de
l'ámbit
de
representar-la).
L'ús
el
psicología
camp
de
la
d'una
clínica, 1 és t r e t característic del t r e b a l l amb nens i adolescents.
Tanmateix,
Mair
(1967b)
molt
encertadament
ha c r i d a t
1'atenció
sobre
les construccions d'aquest tipus, ates que poden a p l l c a r - s e a i s elements en
sentlts
diferent.
molt
diversos,
cada
un deis
quals
Implicarla
un pol de
contrast
De la mateixa manera que en termes experimental i s tes es parla de
"variables ómnibus" (variables que porten aniuades -incubades- en e l seu s í
moltes a l t r e s ) es podría parlar de "construccions ómnibus".
Les
construccions
superficials
fan
refergencla
a
una
fácilment objectivable per qualseval observador. En f e r - l a ,
la persona no és
"mulla". Poden s e r de caire situacional, f í s l c , genéric, e t c .
mateixa
ciutat,
té els
ulls
blaus,
católic,...)
característica
Cp.e. son de
i sovint es fa d i f í c i l
la
obtenir-
245
ne
l'oposat.
Aquesta
categoría
és
molt
amplia,
Inclou
les
canstrucclons
situacionals i superflclals de Hunt (1951); les de parentlu , r o l , aparenta 1
l l t e r a l s de Brlerley; l e s físlques
i de r o l da Little
(1968); i es basa en e l
sentit ampli de les construccions factuáis de Landfield
<1971) emprades de
forma mes limitada per Duck <1975).
Dependrá
deis
objectlus
de
la
construccions o bé e l desestimar-les
alternatives.
Interessa
Invetigacló
com
la
persona
aqüestes
1 demanar-11 a l subjecte canstrucclons
Per exemple, en una g r a e l l a
copsar
1'admetre
amb elements
estructura
el
seu
personáis
món de
on ens
relacions
personáis és probable que acabem excloent aquest tipus de construccions a
no ser que esbrinem que teñen una s i g n i f i c a d o especial per a l subjecte, és
a
d i r , que son elxos
dlsclmlnatorls
Imporants.
En canvi, <ppoden
haver-hl
casos en que precisament ens Interessln aquest tipus de construccions Cp.e.
Honlkman, 1976; Macla, 1979; H u i d i Macla, 1981; Macla i Hulci, 1986).
Les canstrucclons conductuals teñen implicacions sobre l a conducta que
realitzará
s'adapta
la persona
bé al
(p.e.
treball/na
es relaciona
amb altres/es
en sí
tanca
mateixa,
Quan Kelly comenta va que l e s cons-
funciona,...'),
truccions poden esdevenir les avlngudes per on pot donar-se l a conducta, es
referia en el seu sentlt mes específlc a aqüestes construccions. Tot i que
es
tracta
de
construccions
bastant
subordinadas,
en
general
presenten
interés quan s'acosten a l motlu de consulta. En trobar-nos amb aquest tipus
de construccions an e l camp clínic ens interessa esbrinar l e s construccions
supraordinades
que
governen
construccions nuclears
les
(referldes
conductes
"problema",
a l s e l f ) . Brlerley
especialment
(1967)
1 Beurrat
les
(1977)
Ja van emprar aquesta categoría, 1 en certa mesura també Duck (1975) en l e s
seves construccions
-
Sistemes
a)
El
Ínteraccionáis.
de categories
sistema
de contingut
de Landfield
<1971).
sistema que compren 22 categories
prendre
dos v a l o r s ,
sistema
de
treball,
i
positiu
categories
després
es
i
d'haver
Aquest
autor
va desenvolupar un
de contingut, alguna de l e s quals pot
negatiu.
presenta
concret
En total
com a
ellmlnat
les
sumen 32 categories.
resultat
de diversos
categories
que
El
anys
de
denotaven
un
246
percentatge d'acord entre-jutges
inferior
al 62%. Entre e l s Jutges hl havia
experts 1 persones no entrenadas que únicament havlen estudlat el manual de
classificació
pero no tenien coneixements en Psicología. La mltjana
d'acord
entre les categories és del 80%. Seguidament es presenta un l l i s t a t de les
categories amb e l percentatge d'acord obtingut 1 un exempler
Categoría
Interaccló S o c i a l
Activa
Passlva
Energía A l t a
"
Baixa
Organització A l t a
Baixa
Autosuficiencia Alta
Baixa
Status a l t
"
baix
Descripció f a c t u a l
Intel.lecció Alta
"
Baixa
Auto-referéncia
Imaginado Baixa
Obertura a a l t e r n a t i v e s
Tancament a a l t e r n a t i v a s
SexualItat
Moralltat Alta
Baixa
Aparenta externa
Arousal emocional
Egoisme A l t
Tendresa A l t a
Baixa
Orientat a l passat
a l futur
Implicado Alta
Baixa
Q u a l i f I c a d o r s extrems
Bon Humor
Mal Hunoir
•Exemples
d l v e r t i t , extrovertlt, agresslu
casóla, introvertlt, retret
a g r e s s l u , independent, ambiciós
calmat, r e l a x a t , I n d l f e r a n t
compromés, competent, compulslu
c a ó t l c , confus, f l u c t u a n t
independent, madur, l í d e r
sent. i n f e r i o r l t a t , i n f l u e n c i a b l e
ambiciós, r l c , b u s c a - ó x i t s
gandul, vague, pobre
b a r c a l o n í , c o s í , mestre
i n t e l . l i g e n t , b r i l l a n t , savi
estúpid, curt, a n a l f a b e t
amic meu, m'agrada, germá meu
concret, dogmatlc, r e a l i s t a
o b e r t , v i s i ó amplia
conservador, dogmátic, tancat
a t r a c t i u , " s e x y " , sensual
bona persona, l l e l a l , s l n c e r
d o l e n t , degenerat, e g o í s t a
maco, sembla v a l í , c a b e l l r o s
a g l t a t , angolxat, e n t u s i a s t a
a u t o r i t a r l , dominant, e g o c é n t r i c
c o n s i d e r a t , g e n t i l , dol<;
f r e d , dur, i n s e n s i b l e
de bona f a m i l i a , i n f a n c i a f e l l * ;
creu en e l canvi, optimista
compromés, i n t e r e s s a t , d e d i c a t
reservat, apátic, asocial
mal, sempre, c r ó n i c , massa
slmpátic, g r a d o s , fa r i u r e
a g r e , queixós, mal-carat
89
71
87
88
76
70
69
70
79
78
79
94
84
86
75
75
75
83
80
68
62
95
87
87
83
100
82
70
85
78
82
80
Com es pot veure a p a r t i r d'alguns deis exemples presentats, e l sistema
de
categories
no
és
excluslu,
i
tampoc
és
exhaustlu
ates
que
categories que s'han eliminat peí fet de no apartar un índex d'acord
hi
ha
inter-
Jutges suficient, Tot i que aquest és el sistema de categorías mes c i t a t en
la
literatura,
de
fet
no
ha
estat
gaire
emprat.
Concretament
Fransella
<1972) informa que en intentar a p l i c a r - l o a una mostra anglesa 11 aparelxen
247
freqüéncles
ben
diferents
a
les
presentades
per
Landfield
(1971)
i
va
trabar for9a d l f l c u l t a t s per encalxar algunes expresslans a l e s c a t e g o r i e s .
En c a n v i , e l seu ús va r e s u l t a r prou interessant en la I n v e s t i g a d o que
ja hem esmentat de Sheehan
de
c l a s s l f icació
ellcltades
de
el
<1981). Es van coiapeu-ar segons aquest sistema
contingut
paclents
de
les
depresslus
categories
abans
del
de
les
canstrucclons
tractament,
després
del
tractament, 1 d'un grup c o n t r o l . E l s r e s u l t a t s , com es pot veure seguidament,
son c o n s i s t e n t s amb la m i l l o r a obtlnguda p e l s paclents
(mesurada per a l t r e s
Instruments).
Grup de pacients
la G r a e l l a
depresslus
(abans d e l
n=16
Ordre C a t e g o r í a
l*"^ E n e r g í a b a i x a
gor,
Arousal emocional
Grup de control
2a G r a e l l a
tractament)
Ordre C a t e g o r í a
l-*^ Energía a l t a
2 ° " Interaccló Social Activa
%
14.37
10.00
(normáis)
2S Graella
Ordre C a t e g o r í a
1*'^
Interaccló Social
2°"
Energía a l t a
No obstant
%
21.25
12.50
Activa
la u t i l i t a t
No només n e c e s s i t a
al
validado
nostre
Ordre C a t e g o r í a
I*"" I n t e r a c c l ó S o c i a l A c t i v a
2 ° " Energía a l t a
entendre,
(1971) no és mes que un i n t e n t
p r o b l e m á t l c s . Barre ja
cadors e x t r e m s " ) ; barreja elements i construccions
Feixas,
1986)
cora
1
una
el
provisional.
Í n t e r - c u l t u r a l sino que c a l reformular
contingut; presenta c a t e g o r i e s que poden q u a l l f i c a r
entesa
%
14.00
12.50
d'algunes de l e s a p l l c a c i o n s , a parer n o s t r e , e l
sistema p r e s e n t a t per L a n d f i e l d
ésser
%
13. 07
11.50
n=16
la Graslla
aspectes,
(post-tractament)
construcció
solapament
relacianal
és
aspectes
a altres
formáis
(p.e.
i
de
la
classificació
manera
que
de
"quallfi-
(p.e. " a u t o r e f e r é n c l a "
segons
excessiu,
alguns
pot
de
elements
p r o t o t í p i c s d'una c a t e g o r í a poden s e r - h o tamhé d'una a l t r a . En s í n t e s i , h i ha
motius que expliquen
Landfield
el
poc ús que ha tingut
( 1 9 7 1 ) , pero é s e l
amplia i c o n c r e t a . .
primer
el
sistema
de c a t e g o r i e s
i n t e n t d'una c l a s s l f i c a c i ó de
de
contingut
243
b)
El
sistema
de
KcFhersan
densenvolupar
per
esquizof r é n i c s
amb manca de resposta
ments f o t o g r a f í e s
estudiar
et
les
al.
Aquest
sistema
elicitades
de
(1970).
construccions
es
va
pacients
emocional. Es van emprar com a e l e -
de gent, per la qual cosa
es pot considerar una área de
construcció i n t e r p e r s o n a l . Es va trobar que aquests p a c i e n t s
proporcionaven
significatlvament
la
<p<0.01)
menys
construccions
dlns
categoría
" P e r s o n a l i t a t i e s t a t emocional" que a l t r e s pacients amb menys c a r é n e l e s :
Categoría
1)
2)
3)
4)
5)
6)
7)
8)
9)
10)
11)
12)
Correlació tau
Activitat
Posició corporal
Física
P e r s o n a l i t a t i e s t a t emocional
Edat
Nacionalltat
Ocupado
Vestit
Irrellevant
H i s t o r i a 1 aparenta de la f o t o g r a f í a
Técnica de la f o t o g r a f í a
Refusa c o n t e s t a r
En un estudi
posterior
esquizofréntcs
que
"psicológiques"
(4)
(McPherson,
empren
en
una
1972) e s va demostrar
proporcló
descriure
-0.02
0.26
-0.08
-0.47
0.02
0.15
0.06
0.06
0.12
0.32
0.08
-0.24
mes
fotografíes
gran
presenten
de
que
aquells
construccions
significatlvament
<p.< 0.01) más símptomes n e u r ó t l c s - p s í q u i c s que la r e s t a que manifesten mes
síinptomes s o m á t i c s .
Tot
i e l s bons r e s u l t a t s
ámbit d ' a p l l c a c i ó
a
la
naturalesa
disposem
de
liraitat
deis
dades
d'aquests
e s t u d i s , aquesta c l a s s i f i c a c i ó
(algunes c a t e g o r i e s
eleraents,
sobre
la
les
están completament
fotografíes).
fiabilitat
entre
Per
jutges
vinculades
altra
del
t é un
banda,
no
sistema
de
c a t e g o r i e s , ni de s i és exclusiu o exbaustiu.
c)
El
categories
la
mort.
breument
sistema
de R, Neimeyer,
Fontana
t é un árablt d ' a p l l c a c i ó
Forma
en
part
parlar
instruraent p r i n c i p a l
d'una
del
línia
(1984).
Aquest sistema de
molt concret: la construcció
de
sentlment
d'avaluació
i Gald
recerca
d'araenaga
raolt
d e l tema de
mes amplia, ja
(0.3.2),
un tipus de g r a e l l a
que
ha
anoraenat
esmentada
emprat
Tbreat
com
a
Index
249
(índex d'angoixa
per
elicitar
les
"DesGobrelxes
"La
teva
deforraat
dolor
leucemia
ha mort
un
que u t i l i t z a
construccions.
que tens
avia
en
de mort)
i
s i t u a c i o n s relaclonades amb la mort
Exemples
només et
d'aquestes
queden unes setmanes de
mentre dormía"; "Deixen morir
hospital";
insuportable";...
"Un
Les
pacient
situacions
terminal
construccions
mor
un nadó
després
obtlngudes
a
son
vida";
genétlcament
de
mesos
partir
de
d'aquests
elements teñen un contingut fortaraent r e l a d o n a t amb e l tema de l a mort.
Independentment
graelles
i
deis
Leltner,
de
indexs
Epting
i
Parry,
1981; Neimeyer,
d'investigacions
Gold
van
creure
l'análisi
de
de
mesura
les
dades
obtinguts
de
en
presentat
i
Epting,
a Epting
necessarl
i
d'aquestes
recerca
i Krieger,
(Krieger,
1979; Varren 1
1977; 1 principalment
Neimeyer,
desenvolupar
matriu
aquesta
1974; Rlgdon, Eptlng, Tíeiraeyer
Dingemans
la
1984), Neimeyer,
un sistema
de
el
recull
Fontana 1
categories
per
a
l ' a n á l i s i de l e s construccions relacionadas amb la mort.
En un primer
les
1,140
i n t e n t es
construccions
van desenvolupar
ellcltades
de
basados en e l j u d i c i de t r e s j u t g e s
actual
de
vint-i-vuit
categories.
c a t e g o r i e s , uns a l t r e s dos Jutges
van c o d i f i c a r
d'una
mostra
d'acord
el
un segon
de
31 e s t u d i a n t s .
acceptació
Tres
de
Posteriors
Per
tal
de
verificar
aquest
revisions
sistema
sistema
de
de
1.025
pols
Seguidament
antigües
de construccions
es
presenten
els
elicitades
percentatges
c a t e g o r i e s que, flnalment,
categories
(3a
emacló
positiva,
compasen
4a
alta
percentatge
a l 70%. Les c a t e g o r i e s acceptades teñen un percentatge
37,05%, e l
de c a t e g a r i e s .
de
(entrenats per un període de quatre h o r e s )
i 9b c e r t e s a b a i x a ) van ésser- elirainades a t e s que e l
d'acord era i n f e r i o r
del
les
38, e s t u d i a n t s .
a partir
independents van donar l l o c a l
e n t r e jutges de l e s v i n t - i - c i n c
sistema.
d'acard
conjunt
dinou c a t e g o r i e s
qual sembla
suficient
per c o n s i d e r a r
aquest
sistema
250
Categoría
Exemples
F i n a l l t a t amb s e n t l t
"
sense s e n t l t
Avaluado positiva
"
negativa
Estat emocional n e g a t i u
A c c e p t a c i ó baixa
Comprensió a l t a
baixa
Safriment a l t
baix
I m p l i c a d o personal a l t a
"
personal b a i x a
E x p e c t a c i ó temporal
Na e x p e c t a c i ó
Certesa a l t a
Existencia
No e x i s t e n c i a
Elecció
No e l e c c i ó
Específicltat
General i t a t
Impacte a l t
baix
C a u s a l i t a t sabuda
C a u s a l I t a t ignorada
ú t i l , t é un motlu, b e n e d i c c i ó
100,0
sense cap f i n a l l t a t , a n t i n a t u r a l 9 4 , 1
d e s i t j a b l e , r a o n a b l e , normal
86,6
desfavorable, h o r r i b l e , cruel
73,2
d e s e s p e r a n t , t r i s t a , penosa
78,8
t r a u m á t i c a , decebedora, pérdua
81,4
r a o n a b l e , causa coneguda
81,0
"•no m'entra a l c a p " , desconeguda82,4
dolorosa, torturant, f e r e l x
78,3
g e n t i l , p a c í f i c a , humana
93,3
pérdua p e r s o n a l , p r o p e r a mi
80,6
llunyana, impersonal, d i s t a n t
87,5
coneguda arab a n t e l a d ó , l l a r g a
93,5
sobtada, s o r p r e n e n t , de cop
90,3
sense e s p e r a n z a , q ü e s t i ó de temps85,7
s a l v a d o , encara v i u , ha c a n v i a t 7 6 , 5
la f l , delxa d ' e x l s t l r
79,0
e v i t a b l e , s u i c i d t , s ' h o buscava 91,3
a c c i d e n t a l , d e s t í , casual
67,5
única, s i n g u l a r , r a r a
68,9
passa a tothQm, coraú, a b s t r á e t e 92,3
xocant, greu, s e r l o s
100,0
acceptable, t r i v i a l , abstráete
93,8
suYcLdi, c á n c e r , a t a c de c o r
82,6
UQ causa f í s i c a
100,0
Com en e l sistema de Landfield
en aquesta c l a s s i f i c a c i ó tarabé
(1971>,
es dona solapament e n t r e l e s c a t e g o r i e s . Fer a l t r a banda, també hi ha c a t e g o r i e s e x c l a s a s , com ja hem d i t , a causa del baix acord e n t r e j u t g e s . Aquest
slsteraa
taiapoc é s , dones, ni
exhaustiu
ni exclusiu, amb e l s problemes que
aixó suposa. ELs autors son c o n s c i e n t s d'aquesta l l m l t a c i ó d e l sistema i com
a s a l u d ó recomanen "parsimonia, a l'hora d'atorg.ar una putituactó
d)
ésser
El
sistema
de
per
concQbnt
estudiants
de
taria.
eleraents
Els
estudiante,
raostre.
El
categories
•seguldament:
Torras,
a
raagisterl
par
total
Villegas
l'anállsi
en e l
per
l'área
de
a
algunes
les
l'elicltacló
elicitades
teñen
(1087).
con.strucdons
construcció
de construccians
generáis,
Feixas
moraent d'acabar
emprats
tant
de
i
la
seva
eren
está
Aquest sistema
elicitades
formado
raestres
centrada
va ser
múltiple".
en
Les
44
universi-
coneguts
de 308. Hi
subcategories.
a
va
el
pe'ls
rol
de
ha
quatre
podeu
veure
251
Categoría.^ S u b c a t e g o r i a
QualItats
paclent,
25,9
optimista
Interaccló
Relació simétrica
Relacló asimétrica
comprensiu, empatie
e s t r í e t e , t o l e r a n t , dominant
26,6
16,5
10, 1
linsenyament
N i v e l l d'execució
líatlvació i c r e a t i v i t a t
Planificado
Avaluado
e x p l i c a c i a r , t é c n i c a moderna
o r i g i n a l , motivador, a v o r r l t
a r g a n i t z a bé l a c l a s s e
objectiu, p a r d a l
28,5
11,6
10,0
3,8
2,9
Aptitud professional
Vocacló
Carapaténcia p i ' o f e s s i o n a l
Innovado
i n t e r é s , gaudelx t r e b a l l a n t
compal;ent, capa^, e n t e s
métDde:3 c o n v e n c í o n a l s , moderns
18,8
9.4
7,1
2,2
L'análisi
categories
métodes
deis
resultats
tradicionals
curricula
posa
amb qué e l s . mestres
importancia
ais
aspectes
de
manifest
son c o n s t r u í t s
de f o r m a d o
que
teñen
la
majoria
poc
de
a veure amb
de mestres, ja que aquests atorguen
personáis
(les
primeres
les
categories)
els
poca
en
els
universitaris.
D'aqu<23ts sistemes
una
cálid,
personáis
pretensló
mes
de c a t e g o r i e s ,
ámpll.'s,
ates
el
que
d-3 Landfleld
els
altres
es
concret. T^nra.iiteiK, cora afirmen F r a n s e l l a i Bannister
(1971)
és
redueixen
a
el
un
que
té
ámbit
(1977),
"El
que ha ( e l L a r d f i e l d (1371) és posar en marxa e l c o r o l a r i de
(,,.),
T.syü, l ' ú s d ' e l i q u e t e s v e r b a l s s i m i l a r s no
s i g n i f i c a p e c e s s á i r i a j i e n r s i n i i l i t u d de c o n s t r u c c i ó . "
cosiun^litat
3.firm.ació
Aquesta
.sino
tarib?
teórica
espedalmont
Indicada
eu3
prevé
d^sls
per
ele
la
sistemcss
canoloure
coraplexit-at,
de
aquest
no
només
cLassíf icacions.
apartat
sobre
els
pragmática,
Esdevé
sistemes
aixi
de
c l a s 3 i f i c a c i o n s d e l contingut de l e s Canstruccions P e r s o n á i s .
1..1.2.6.5) Análisl
o G g o n :
tant,
gI
notné.--
d'sls
alements
tipus ó.e disseny
es
poden
donar
s'inclc'-'ran. un o a l t r e
unes
línies
gener-als
i
tipus d'elements. Per
exemples.
Sovint
és
252
reoomanable incloure
l'GlemGnt i d e a l
construcció
arab
s'empra
l'element r e a l
aquest
element
d'invGstigacíó, en e l carap
s'ha emprat cora a eina d ' a n á l i s i
de T o r r a s ,
puntuaclcms
i
rebutjat
raagisteri
Villegas
obtingudes
i-er
coraparar-lo
a l camp
nakhlouf-IIorrls
clínic,
(1976,
i
a
Feixas
(1986,
l'element
distancia
entre
grafíq-jen
la r e s t a
d'elements
ceutrava ea
seus estudis
han e s t a t
de 44 estudiants de
i practiques a l ' e s c o l a de
e l s estudis
i
i
Jones.
i
preñen
generats
entre
a
aquests
partir
la
autors
cora a
eixos
plot.
Jones
(1954,
Ja arab la r e s t a
seva hipo tes 1 és que hi ha una tendencia
d'obtenir
dos elements
la i d e n t i f i c a d o ,
i
1985) e l s
A mes, aquests
self-ldoal,
l'element
per N o r r i s
1971; S t a i n l e y ,
de avto-alienació
self-real
sobre
la comparado
mestre-
Barcelona.
mesura
e l s elements
educativa, on
l'element
mestre-ideal,
foimaiít una d l s p o s i c i ó g r á f i c a ' q u e anomenen self-ideniity
els
que s e r i a
1937) on es comparen l e s
una p o b l a d o
naklilauf-Norrls
han desenvolupat ' la
En
el
de l a p s i c o l o g i a
on e l moment d'ac^ibar e l s seus estudis
Tornant
ainb
aquesta comparació, ha e s t a t la recentment
Jo-com-a-mestre
l'element
M a g i s t e r i de la U n i v e r s L t a d e
que
i
per veure quin t i p u s de
(p.e. ja-re:al>.
Un exemple
esraentada
(p.e. j o - i d e a l )
general
en
1961) s e
d'eleraents. La
l e s persones
a
i d e u t i f icar • s e amb e l s a l t r e s en e l s e u t i t de veure's a s í mateix raes a v i a t
serablaíit 'jue d i f e r e n t
de
la resta d'elements de l a gr,aella. Aquesta h i p ó t e s i
ha eshat canflrraada 1 postoriarniont raolt deserivolupada
p e r Adams-Webber
• < 1979ci 1981a, b; - 1985; Adarar--Webber i Davldsan, 1979), q u i ha t r o b a t també
la praparcló de la "secció d'ar" en aquest c o n t r a s t , t a l cara s'ha e x p l i c a t
quan hera soTnentat e l c a r o l a r i de dicotoinia.
La inclusló en s i d i s s e u j de g r a e l l a
d'alguns eleraents, cora per exemple
l'abaur estnentat ja-ldeaü, j o - t a l cora em veuen e l s a l t r e s ; o bé ' a l t r e s
elenniTits t^specíftcs per a casos c o n c r e t s "cora per exemple Jo-en estat de
g'Sstació,
Ja-qaan
si¿'u.f
1,'^, jo-quan
quau p-^rdo el central
d;j; mi matei::,
ti actanen'.,
dol
(Jc-ah^as
queqvejn,
Jo-quan
preñe
a bé r e l a d a n a t s
tractaiH'i^Jit, Ja-d-^aprés
del
heroína,
Ja-
amb un p r o c é s de
tractament,
Jo-quan
253
3l grup,..,'),
estlc
Aixó pot o f e r i r
possibilitats
d'interpretacló
interessants
a p a r t i r de la comparació de l e s puntuacions entre e l s elements.
Un
tipus
de
graella
consisteix
en considerar
llista
rols
de
calcular
un
percebuda,
diferencia
d'indubtable
de .Sheehan
graella
de
(p.e.
1 altres
Interés
slgnificatives.
entre
En e l s
estudis
abans esmentats
subjecte
seqüencial
casos,
(1986) anomenem anAliel de
relaclonal de l'lndividu. Es tracta d'incloure al dlsseny
les
enamorat),
s'ha
de
alxí
construcció
la
com
la
d'aquestes
els
<a persones de les quals
parella
persones
actual.
pot
La
comparació
aportar,
en
molts
una i n f o r m a d o d'indubtable valor clínic.
amb unes consideraclons
Acabarem
de
confllcte
interpersonal.
elements pare, mare, i totes l e s parelles anterlors
el
pot
hetero-percepció
per detectar molts casos en que el
p o s s i b i l i t a t és alió que a Feixas
trajectória
es
amb pacients depresslus, aquest tipus de
1981, 1935a, b)
va r e s u l t a r molt ú t i l
Una a l t r a
D'ací
i
auto-percepció
psicológic.
Múltiple"
sent x
com em veu x»
Jo-tal
persones
se situava en l'área de la percepció
la
d'Auto-percepció
"Graella
com a elements
familiars
índex
anomonat
graelles.
d'interpretar
própies
Cal
una
teñir
graella
Construccions
influencia
de
les
diferents
si
s'és
ocupacional,
present
empra
Personáis
nostres
la
per
generáis
que
quan algú
seva
propia
donar-hl
construccions
psicóleg,
mestre o capellá.
sobre
l'análisi
s'enfronta
Aixó
professionals,
pslqulatre,
a
experiencia,
sentit.
metge,
I molt especialment
qualltativa
rep
les
la
tasca
les
seves
una
forta
quals
logopada,
influirán
son
terapeuta
sobre
aquesta
i n t e r p r e t a d o les nostres construccions teoriques.
Tot i
que l e s
Psicología de les
graelles
han e s t a t desenvolupades
Construcclons
dlns del
mare de
Personáis, en t r a c t a r - s e d'una técnica
la
pot
ésser emprada des de diferents perspectives teoriques, i de fet a l x í ho han
fet
diversos
autors. Patrlck
Slater
ha estat
un deis qui más ha
defensat
l'ús de la técnica de forma independent a la teoría. Tot 1 que ha tlngut un
bon nombre de seguldors que han emprat com e l l
el
paquet
de
col.laboradors
programes
que
no
G.A.P.,
com
participen
per
del
exemple
la tecnología de g r á é l l a
Anthony
moviment
de
Ryle
les
1 els
i
seus
Canstrucclans
254
Personáis
i
empren
un
marc
l'estudi de Knowles i Purves
psicoanalítlc-cognitiu
(o
per
altra
banda
<1965) des de la teoría de l'aprenentatge),
la
majoria de persones d'altres orlentacions intenten un cert grau d'lntegració
entre
la
exemple
seva
orientado
destacat
n'és
1 la
el
Teoría
treball
de les
de
Harry
Construccions
Procter
i
Personáis.
els
seus
Un
Intents
Integradors amb l'enfocament slstémic,
El
que
no podem
és
estar
d'acord
amb
l'afirmació
de
Rivas
i
Marco
(1985) que "una gran part deis usuaris de la g r a e l l a no están a d s c r i t s ais
supóslts de la Teoría de les Construccians Personáis". Aixó no es
reflectelx
en e l nombre de publicacions ni es pot copsar en e l s ambients deis darrers
congressos
internacionals.
tendéncies
Integradores
per elaborar
pero
Es
afirmar
amb a l t r e s
1 desenvolupar
també que un gran
pot
que
teories
hi
ha
un
bon
constructivistes
nombre
en
un
mes la Teoría de les Construccions
percentatge deis
usuaris
de la
de
intent
Personáis,
graella
partelxen
deis supóslts constructivistes d'aquesta teoría 1 fonamenten teóricament els
seus estudis dins del marc de la Psicología de les Construccions Personáis,
1.1.2.7)
És
inexcusable
psicológica.
técnica
Fiabllitat
de
parlar
Tanmateix,
graella.
Es
aixó
deis
criterls
esdevé
tracta
una
d'una
de
bondat
tasca
forma
en
qualsevol
sumament
complexa
d'avaluació
que
pot
d l v e r s l t a t de formes, cadascuna pot teñir una validesa i f i a b l l i t a t
Per parlar amb propletat d'aquests
car
en una a p l i c a d o
graella
concreta. A mes, gran
té una f l n a l i t a t
fiabllitat
c r i t e r l s de bondat s'haurlen
idiográfica,
la
part de l'ús
qual cosa resta
que es
prova
en
la
prendre
diferent.
d'especififa
de
la
a
la
importancia
i validesa en general. Potser aquests son alguns deis motius pels
quals hi ha tan pocs estudis sobre
fiabllitat
1 validesa de la g r a e l l a en
termes genérics. Tampoc no son g a l r e nombrosos e l s estudis que mesuren la
validesa
o fiabllitat
poden trobar
mes completes
(1985).
en aspectes
a Fransella
concrets. Les revisions
i Bannister
i exhaustivas es traben
<1977), Yorke
a Yorke
mes generáis
(1978, 1985), pero
C1983a)
i
a Rivas i
es
les
Marco
255
El p r i n c i p a l
problema
dues teñen, en la seva
pretén
ser
copsar
que t é la g r a e l l a
concepcló,
l'estabilitat
un instrument
amb la f i a b l l i t a t
finalitats
d'un instrument
de mesura
sensible
de mesura
a la
la
fiabllitat
1 la graella
inestabllltat
1 al
pretén
c a n v i . En
aquest s e n t l t
s'ha d'entendre
característica
d'un t e s t que e l fa i n s e n s i b l e a l c a n v i " , o e l s arguments de
Fransella
i Bannister
l'afirmació
contraposades:
és que l e s
k e l l i a n a que " l a f i a b l l i t a t
és la
<1977) en contra d e l mlte de l ' e s t a b i l i t a t humana. Per
a K e l l y l ' é s s e r huma é s una "forma de moviment", per tant l a idea d'una ment
constant
és
Impactant
una
contradlcció
que posen
temperatura s e r i a
des
d'aquest
é s que un termómetre
Inútil. L'estabilitat
punt
de
vista.
que mesures
sempre
Un
exemple
la
mateixa
no e s t á en l e s mesures s l n ó en a l i ó
que es mesura. Bl que i n t e r e s s a dones, é s p r e d i r a l i ó que romandrá e s t a b l e
a l i ó que ha de canviar
<Malr, 1964). A i x í , l a f i a b l l i t a t
i
v e a s e r un aspecte
de la v a l i d e s a .
Un punt de v i s t a ben d i f e r e n t é s e l que defensen Bavelas e t a l . <1976)
en e l seu e s t u d l . Tot i que l ' e s t u d i e s t á c e n t r a t en la f i a b l l i t a t
d'uns indexs c o n c r e t s , aquests autors argumenten que f i n s
text
idiográfic
K e l l y defensa
la
graella
ha de presentar
aquesta p o s i c i ó ,
certa
i t o t en un con-
establlltat.
c o l n c i d l n t amb Fransella
1 validesa
El
mateix
1 Bannister, quan
s i t ú a e l pes p r i n c i p a l en la v a l i d e s a :
" C a l que una prova c l í n i c a t r o b l un e q u i l i b r i
raonable entre
l ' e s t a b i l i t a t - t a l c o « e s mesura per l a f i a b i l l t a t l e s t - r e t e s t - i
la s a n s i b i l i t a t
a l canvi q u o t i d i á .
P e r * e l problema é s mes
fonamental que' l e s n e r e s c a r a c t e r í s t l q u e s de l a p r o v a . ás un
problema
de
concepiualiizació
psicológica'. Quina
estructura
dimensional empra e l p s i c d l e g en t r a c t a r e l seu c l i e n t ? Una
vegada
aquesta
estructura
ha e s t a t
assunida,
el
psicdleg
s ' a d r e ; a r á a i s seus intruntents per veure s i e s t á n d i s s e n y a t s per
mesurar d ' a c o r d amb l e s dlmensions s e l e c c i o n a d e s . " ( K e l l y , 1955)
Per endinsar-nos en aspectes mes c o n c r e t s de l a f i a b i l l t a t
vant
de la v a l i d e s a )
comen9a
per
construccions,
aspectes
els
segulrem
1'estructurado
relacionats
sistemes
amb e l s
de puntuaclons,
de Rivas
elements
els
i
1
indexs
<1 mes enda-
Marco
segueix
<1985> que
amb l e s
de mesura
i els
procediments d ' a n á l i s i . Tanmateix, e l que s ' l n t e n t a r á en cada c a s é s f e r una
s í n t e s i d e i s e s t u d i s e x i s t e n t s , que inclouen a l t r e s
fonts.
256
1.1.2.7.1)
Fiabilitat
A) Fiabilitat
Landfleld,
ment)
deis
elements
e l s estudis existents
d'elicitació:
1961) aporten percentatges
de r e p e t i d o ,
en
l'interval
(Pedersen, 1958; FJeld i
satlsfactorls
d'una
<77% i 71% respectlva-
setmana, de persones
elicitades
a
partir de l l i s t e s de r o l s , amb una mostra de 38 subjectes el primer estudi
i
de 20
el
segon.
Cas
que e l s
elements
siguin
proporcionats,
entendre ens trobem clarament amb una qüestió que afecta
al
nostre
mes aviat a
la
validesa,
b)
Els
Fiabilitat
estudis
de Jes puntuacions
abans
satlsfactorls
esmentats
d'elements
també
en
en la
aquest
cas
mateixa
construcció:
aparten
resultats
(un coeficient if de 0.77 en el primer cas i un percentatge del
83% en el segon).
c)
Fiabilitat
centrat
en
correlacló
entre
de
aquest
les
distancies
aspecte
és
ente
el
de
Sperllnger
de r- = 0,57, amb un interval
l'element
i
Jo
la
resta
L'estudi
elements:
(1976)
que mes
que
aporta
de set mesos, per a la
d'elements.
Fins
i
tot
una
distancia
mes estable
apareix la mesura de l a distancia entre e l s elements Jo i
s'ha
(0.87)
Aquest
Jo-ideal.
autor comenta pero, que hi ha una gran divergencia entre l e s puntuacions de
fiabilitat
en diferents
complexitat
cognitiva
Individus,
deis
1 ho atribueix
examinats.
Al
a i s diferents
nostre
parer
no
nivells
hi
ha
de
una
j u s t i f i c a d o teórica per a aquesta, suposició.
1~1J,..7.2 Fiabilitat
a) Fiabilitat
Landfleld,
Tippet,
de les
1959; Renner
coeficients
Son diversos e l s estudis
d'elicitació:
1961; Bleri
construccians
construccions
i
1 Blacker,
1956;
Maher, 1962)
elicitades
en
Sperllnger,
(Hunt, 1951; Fjeld
1976; Crockett,
1965;
que han comparat el contingut de
diferents
(que van des del 0.61 a l 0.95)
ocasions.
Tots
ells
i
les
aporten
i percentatges de similitud
(del
57,7% al 69%) favorables amb diferents procediments i intervals de temps.
b)
vista
Fiabilitat
teóric
s'ha
de les
posat
relacions
de
entre
manifest
que
construccions:
algunes
Des d'un
construccions,
punt de
les
mes
257
supraordinades
i nuclears, son mes estables que a l t r e s . Bannister
emprant construccions
de 0.80 entre
proporcionades,
la construcció
va trobar
un
altre
estudi
coeficients p molt a l t s
amb a l t r e s
com-jo
d'un
piróman.
for^a
re-test
només va trobar un 0.50.
famós,
Fransella
1 Adams
(1966)
aparten
(del 0.59 a 1) per a les relacions de la construcció
construccions en quatre repeticlons diferents, en el cas
També
aporten
(1977) 1 Gathercole et a l
Un altre
de
i l a resta de construccians, mentre
ba-dolent
que per a la construcció normal-anormal
En
una correlacló
C1962b),
resultats
favorables
els
estudis
de
Morris
(1970).
aspecte a considerar
en aquesta secció
és
la
consisténciade
l e s canstruccions quan es canvien e l s elements. Bannister i Mair (1968) han
trobat
percentatges
elevats
de
similitud
(69%, 0.73, 0,91)
pero del
mateix tipus
i
coeficients
de
re-test
relatlvament
en construccions puntuadas amb elements
(fotografíes
1 objectes). Mitsos
diferents
(1958) en canvi, va
trobar ^puntuacions molt mes baixes quan va emprar "amics" com a elements
en lloc d'una l l i s t a de r o l s . Fransella i Bannister
(1977) ho atribueixen a
que la l l i s t a de r o l s és probablement mes significativa, i a que teórlcament
Ja
és
esperable
distints
de
que
construcció)
Gathercole et a l
dir
la
els
elements
diferents
aporttn
fiabllitats
(1970) defensa
comparado
de
les
(que
representen
diferents,
subsistemes
Ho obstant
alxó,
l'ús del métode de les dues meitats, és a
mateixes
construccians
amb diferents
elements.
Aquest autor troba índexs una mica mes balxos
(0.66) quan ho fa per aquest
procediment
test-retest
que
quan
empra
el
procediment
resultats son s i m i l a r s a i s que troba Bannister
En general
general
de les
pero,
el
que
mes
s'empra
(0.72).
Aquests
(1960).
com a
coeficient
de
fiabilitat
construccions és l'índex de consistencia de Bannister,
i
el
similar de Slater, ja comentats en parlar de les compracions entre g r a e l l e s .
Fransella
1 Bannister
(1977) afirmen
que els
estudis
realitzats
en aquest
sentit aporten índexs de consistencia que van des de 0.60 a 0.80. Peí que fa
al
periode
entre
la
primera
i
la
segona
passació,
Landsdown
(1975)
va
trabar una devallada d'aquest índex quan aquest interval és superior a vult
dies
per
a nens de
nou a onze
anys, de manera
que la
correlacló
1'interval de temps 1 l'índex de consistencia va ser de -0.35
(p<0.01).
entre
258
1.1.2.7,3> Fiabilitat
Hl
(1967)
en
ha pocs
de les
estudis
puntuacions
que facln
referencia
tema. Kalr
i
Boid
van trabar resultats bastant similars en emprar dades dicotómiques
graelles
de
tipus
ordlnals. Beail
(1983)
(ja
split-balf
permetln
comentades
a
1.1.2» 2.3),
i
dades
va comparar, per a un mateix cas diversos tipus de
puntuacions i no va trabar resultats
que
a aquest
considerar
les
(correlacions que van del 0.41 a l 0.68)
diverses
formes
de
puntuar
uña
graella
equivalents.
L'estudi
mes considerable ha estat r e a l l t z a t per Rivas i Jornet
<1982)
amb una mostra de vint subjectes. Van comparar dades dicotómiques, ordlnals
i escales d'intervals
proporcionades.
de 3, 5, 9 i 100 punts, en construccions elicitades 1
Van trabar resultats signif Icatius per a galrebé totes
les
comparacions. Les escales mes f i a b l e s van ser les de 5 i 9 Intervals, i la
menys adequada
proporcionaven
és
la
de
100. També van trobar que algunes
puntuacions
mes consistents
que a l t r e s ,
construccions
coincidint
amb
el
que Ja s'ha d i t en parlar de la f i a b i l i t a t de les construcclons.
1.1.2.7.4)
Fiabilitat
deis
procediments
de tractament
de la
informado
L'estudi de Pedersen <1958) és galrebé l'únic efectuat en aquest camp, i
aporta
factors
els
següents
resultats:
un
coeficient
de
0.19
per
al
nombre
de
(construccions); un 0.48 per al grau de representatlvitat del primer
factor; un 0.83 per a l contingut f a c t o r i a l d'aquest primer factor;
per a l contingut factorial
del primer factor-figura
i un 0.85
(elements). En general,
es pot concloure que el primer factor és el más fiable.
1.1.2.7.5)
a)
Fiabilitat
Intensitat:
Bannister,
1962b)
deis
tendeix
entre
índexs
de mesura
a
teñir
una
fiabilitat
test
i
re-test,
baixa
especialment
<p.e.
quan
0.32
a
augmenta
l'interval de temps. Es tracta d'una mesura extremadament sensible a canvis
produits
per
condicions
subjectes a qui s'apliqui.
especifiques
i
molt
variable
segons
el
grup
de
259
b> Complexitat
cognitiva:
conclouen Rivas i Marco
la
fiabilitat
importants
presenta
és el camp on e'han fet raes estudis, pero com
(1985) en la seva extensa revisió, la concreció de
forga
dificultats
ates que alguns deis
estudis mes
(Menasco i Curry, 1978; Bavelas et al., 1976) obtenen
ben diferents
resultats
per a i s mateixos índexs. A aquests problemes s'afegelx el que
ja s'ha comentat abans: hi ha d i v e r s i t a t d'índexs per al mateix concepte, no
correlacionen gaire entre sí i no hi ha una j u s t i f i c a d o teórica suflcient.
Crockett
<1965) informa d'un coeficient de f i a b i l i t a t
de r e - t e s t per al
seu índex de 0.95 en un període de quatre mesos. Peí que fa a la
fiabilitat
entre puntuadors se situava al voltant del 0.90. Hi ha peques dades sobre
a l t r e s mesures. Landfield
<1971) aporta un ventall de correlacions modera-
des <de 0.44 a 0.48) per a l seu índex de CFI.
1.1.2.7.6)
a)
Factors
Fiabilitat
demostrat
la
intra-subjecte
certa
variabilitat
que afecten
fiabilitat
molt a l t a
fiabilitat
vs.
a
entre
nivell
segons e l s
Tot i que la prova ha
subjectes:
general,
individus
també
ha
presentat
concrets que, ponderáis
una
en un
grup, no ha afectat g a i r e negativament a l coeficient general.
b)
emprats
Subsistema
determina
de
construccions
el
subsistema
desenvolupats en aquest sentit
estudlat:
de
La
construcció
naturalesa
a
deis
utilltzar.
elements
Els
estudis
(Bannister 1 Salmón, 1966b; Bannister i Mair,
1968) presenten coeficients mes baixos quan e l s elements son persanals que
quan son objectes.
c)
Construccions
(Gathercole
et
trobat
les
que
al.,
elicitades
1970; Caine
construccions
vs.
i
Smail,
Diversos
praporcionades:
1967; Rivas
proporcionades
teñen
i
un
Jornet,
índex
estudis
1982)
han
significatl-
vament mes a l t que les elicitades.
d)
les
Domini
persones
del
que
llenguatge:
tenien
En l'estudi
un conelxement
de Mair
(1966) es va trobar que
mes acurat
deis
dos pols
construccions proporciona ven coeficients más f i a b l e s que les a l t r e s .
de
les
260
e)
Curry
Format o mida: Tant Rivas,
(1978),
com
la
nostra
Marco i
propia
Morant
experiencia,
(1981)
posen
com Menasco 1
de
manifest
el
cansament que suposen les mides grans de graella. Aixó es veu agreujat quan
a la persona se 11 fa repetir la g r a e l l a per detectar la f i a b i l l t a t .
una
tasca
realment
avorrlda!
Aixó,
lógicament,
pot
afectar
al
Esdevé
patró
de
resposta que es pot acostar mes a l'atzar.
f)
Algunes situacions
es van emprar fotografíes
experimentáis:
Bannister
(1965b) en un estudl que
com a elements va proporcionar una retroallmen-
tacló a i s subjectes que va ser diferent per a i s dos grups. Al primer grup 11
va d i r que les seves puntuaclons eren molt encertades 1 precises
(aportant
experiencia valldaclonal). En canvi, al segon grup els va d i r que les seves
puntuaclons eren for^a desencertades
(aportant experiencia invalldadora). El
primer grup va proporcionar un coeficient de f i a b l l i t a t de 0.74 mentre que
el segon era de 0.56.
g)
Les
Fransella
poblaclons:
1
poblaclons
Bannlster,
clínlques
Bannister
(1960;
1977)
posat
s'obtenen
ha
flabllitats
Bannister
de
i
manifest
diferents.
Fransella,
que
1966;
en
diverses
a
mes, que
Senyala,
aquest fet presenta especial interés ates que es pot emprar la f i a b i l l t a t no
com a mesura de la g r a e l l a slnó de les poblaclons.
"Sembla una p o s t u r a s e n s i b l e dones, c o n s i d e r a r l a
'fiabllitat'
com e l nom d'una área d ' i n d a g a d o sobre l a f o r n a con l e s p e r s o n e s
mantenen o a l t e r e n l l u r c o n s t r u c c i ó , i a p r e c i a r e l v a l o r de l a
g r a e l l a no en f u n c i ó da s i té una f i a b i l l t a t
'alta' o 'baixa'
sin6 mes a v i a t en termes de s i és o no un instrument capa?
d ' i n d a g a r e f e c t i v a m e n t aquesta q ü e s t i ó , "
( F r a n s e l l a i B a n n i s t e r , 1977)
Arrlbat aquest punt pero, podem afirmar que mes enllá de la
senslbilitat
Marco
al
(1985),
canvi
la
seva
que
presenta
fiabilltat
generáis com "satisfactoria".
la
graella,
general
es
tal
podria
indubtable
cora conclouen
considerar
en
Rivas
i
termes
261
1.1.2,8) Valldesa
Tal
com s'ha
"válid",
ni
termes
generáis.
Bannister
test,
i
comentat
potser
De
(1977)
la
fiable
en comentar
parlar
forma
refusen
consideren
de v a l l d e s a
coherent
parlar
en
1'apartat a n t e r i o r ,
de
funció
amb
la
técnica
aquesta
valldesa
de
la
de
faria
utilltat.
<1983a) cora Rivas i Marco
en
Fransella
en e l
Tot
1
cas
i
d'un
comprenent
aquesta p o s i c i ó , pero intentant d i s c r i m i n a r e l s d i f e r e n t s t i p u s de
tant Yorke
gaire
de g r a e l l a
posició
com es
seva
no s e r l a
valldesa,
(1985) empreñen la tasca de
revisar
e l s estudis e x i s t e n t s en funció d e i s parámetres t r a d i c i o n a l s de la v a l i d e s a .
1.1.2.8.1)
Mentre
Validesa
que
demostrada
de
Rivas
en
i
Marco
l'ellcitació
concloure favorablement
raes
contingut
resignada
i
"problemática"
tant
de
es
que
la
en
l'alta
com
d'elements
de
podrem
contingut
saber
mai
si
construccions emprats son r e p r e s e n t a t i u s de l l u r s poblacions
Aquest
validesa
graella
mateix
d'una
autor
graella
afirma
és
la
que "un d e i s
'bondat
1 e l s seus elements". Aixó
posslble,
tal
com
s'aconsella
no
s'ha
l'entrevistat
pot
teñir
de
d'ajustament'
entre
de
la
graella
els
elements
i
claus
el
per
context
a
la
de
la
implica l'ús d'elements e l mes horaogenls
a
1.1.2.1.2.1
donar
crlteris
per
respectives.
determinants
en
parlar
elements. Sobre aquest punt a d v e r t e i x també Yorke
hamagenei'tat
fiabilitat
(1983a, 1985) adopta una postura
validesa
difícllment
basen
construccions
aquest punt, Yorke
considera
ates
(1985)
per
gador. Cal permetre dones, que la
l'elecció
deis
(1983a, 1985) que aquesta
garantida
d'homogeneitat
de
fácilment,
diferents
ates
d e i s de
persona pugul expressar
que
l'lnvesti-
en quin cas un
d e i s elements no s'escau en l'ámblt de conveniencia d'una construcció.
Peí
que fa
considerar
per
naturalesa
ocasionar
a
l'elicltació
tal
de
dicatómica
alguns
construccions
d'elicitació,
millorar
la
de
construccions
problemes
molt
de construccions, h l
les
validesa
(Resnick
"peculiars"
son
i
d'una
factors
a
graella.
dubte,
la
postulada
Landfield,
produídes
ha d i f e r e n t s
a
1961).
causa
Sens
per
Kelly,
Sovint
del
pot
algunes
procediment
t inclouen dues construccions aniuades. En l ' e s t u d i d'Epting
et
262
al
<1971)
s'estudien
comparatlvament
procediments de diferencia
té les seves virtuts
on
es
demana
produlr
construccions
elicitades
la
construccions
similitud
1 després
"lógiques",
mentre
per
1 les que empren la similitud. Cada procedlment
i inconvenlents. En e l procedlment d'elicitació
primer
signif icatives;
les
que
el
que
l'oposició,
sovint
procedlment
son
per
es
diádic,
tendeixen
personalment
diferencia
pot
a
menys
produlr
construccions personalment mes s i g n i f Icatives. Per a l t r a banda, com Ja hem
dit, les construccions massa pecullars poden tenlr-ne a l t r e s d'anluades que
tant
poden
L'elecció
ser
subordlnades
l'ha de fer
com
supraordinades
l'lnvestigador
segons
pero, tot 1 que Kelly
Yorke
<1983b).
va proposar
el
procedlment t r l á d l c basat en la diferencia, e l procedlment diádic també és
coherent
amb
la
seva
teoría.
Aquests
estudis
conclouen
aconsellant
el
procedlment diádic, que sembla ser mes válid.
1.1.2.8.2 Validesa
de
Tots e l s estudis
consultats coincideixen en considerar
un deis
constrvcte
Instruments d'avaluació
la g r a e l l a cora
mes coherents amb la teoría de la qual es
deriva. Així, t a l com hem v i s t a l capítol introductorl
(especialment a 0.3),
la g r a e l l a ha sevit com a eina per a la contrastado empírica de bon nombre
de les aflrmacions que conformen l a Teoría de les Canstrucclons Personáis.
La qüestió de l a validesa de constructe es fa especialment punyent en
la
que
graella
les
quan s'empren construccions
construccions
emprades
proporcionades. En aquest cas, cal
responguin
de
forma
molt
coherent
ais
propóslts de l'lnvestigador 1 tinguin un recolzament teóric ciar 1 deflnit.
Yorke
(1983a,
1985) advertelx
també de les d l f l c u l t a t s
que comporten
algunes indexs de mesura, cora per exemple la complexitat cognitiva, que no
teñen una Justificado teórica suficient.
1.1.2.3.3 Validesa
En aquest
tipus
discriainant
de validesa,
potser
mes que en cap a l t r e ,
parlar en termes generáis. Hi ha uns estudis
no es pat
(Adams-Webber, 1970b; Bavelas
et al, 1976; Kuuslnen 1 Nysted, 1975b) que revisen la validesa
discrimlnant
263
de t r e s
la
índexs de mesura: la c o m p l e x i t a t c o g n i t i v a ,
identificado.
fonamentat
resultats
Especialment
metodológicament
d'aquests
estudis
el
segon
(empra
son
la
estudi
matriu
bastant
la c o n s t e l . l a t o r l e t a t
és
i
ben
multltret-multimétode).
Bis
negatius.
molt
complet
i
Ambdós
coincidelxen
a
presentar c o r r e l a c l o n s molt a l t e s e n t r e aquests t r e s índexs, de manera que
no es pot a f i r m a r que mesurin aspectes d i f e r e n t s .
Certament,
compte
el
aquest
comentarls
resultats
crítics
no
que
ens
en
semblen
diferents
soprenents
moments
índexs que pretenen mesurar la complexitat c o g n i t i v a
justificables
estudis
si
tenim
hem adre<;at
en
ais
o a l t r e s aspectes poc
teórlcament. Probablement, t o t s e l s índexs r e v l s a t s en aquests
copsen
certs
aspectes
de
la
diferenciació
del
Sistema
de
Construccions Personáis, com ho fan també a l t r e s , pero no h i ha motius per
c o n s i d e r a r - l o s t r e s aspectes d i f e r e n t s .
A l t r e s e s t u d i s aporten c o r r e l a c l o n s
c o g n i t i v a de B i e r i e t a l
Webber
(1966)
baixes entre l'índex de complexitat
1 e l de Crockett
(1979c) considera aquests r e s u l t a t s
la v a l i d e s a d i s c r i m i n a n t
( 1 9 6 5 ) . Tanmateix, Adams-
com j u s t i f l c a t s
l
indlcadors de
que cadascun d'aquests índexs ha de t e ñ i r p e í
fet
de mesurar a s p e c t e s d i f e r e n t s de la c o m p l e x i t a t .
Una a l t r a
entre
la
qüestió
graella
1 diferents
relació
a
Blaker,
1956; Jaspars,
Crockett,
alguns
1973).
índexs
Lillie,
1972)
de
a comentar
proves
estudis
és la baixa c o r r e l a c l ó
d'intel.ligéncia
complexitat
1963; Bavelas
Altres
Bannister i F r a n s e l l a ,
i
important
et
cognitiva
al,
verbal
(Bleri,
1976; C r o c k e t t ,
(Bannister,
Fransella
i
trobada
en e s t u d i s
1955;
en
Bleri
1
1965; Della
1
Agnew,
1971;
1966; 1967; P o o l e , 1976; McPherson e t a l , 1973; F r l t h
senyalen
l'abséncia
de
relació
deis
índexs
d'Intensitat
i
Consistencia amb l ' e d a t , sexe o C.I.
1.1,2.8.4 Validesa
convergent
També en aquesta modalitat
en
els
diferents
índexs
de
de v a l i d e s a
l'anomenada
la majoria d ' e s t u d i s se centren
complexitat
r e s u l t a t s son poc s ó l l d s . Al n o s t r e p a r e r , l a confusió
cognitiva,
1 els
seus
t e ó r i c a que regna en
aquest camp es veu r e f l e c t i d a també en e l s d i s s e n y s d'aquests experiments 1
264
en e l s seus r e s u l t a t s , per
la qual cosa no ens extendrem
g a i r e mes sobre
aquest punt.
Peí que fa a l a v a l i d e s a d e i s d i f e r e n t s procediments per a l
tractament
de l e s dades, hem presentat ja alguns e s t u d i s 1 comentarls en incloure una
secció
sobre
consideracions
generáis
que conclou
l'exposicló
de
l'apartat
ha
presentat
1,1.2.3.
1.1.2.8.5 Validesa
Ryle
estudis
(1975;
for9a
transtorns
graella
predictlva
Ryle
1 Lunghi,
satlsfactorls
neurótics
en
1 també a la
d e i s transorns
1971; Ryle
peí
que
subjectes
inversa,
fa
arran
1 Breen,
a
de
de p r e d i r
la
les
1972b)
possibilitat
seves
resultats
predir
puntuacions
en la
graella
que presenta e l subjecte. En un a l t r e e s t u d i
1974), l e s p r e d i c c i o n s e s van r e a l l t z a r
de
en
la
a
partir
(Ryle i
Breen,
en funció de l'entrenament
efectuat
a treballadors socials.
«
Fransella
i
Bannister
(1967)
van f e r
un estudi
for^a
i n t e r e s s a n t , que
va v a l i d a r la h i p ó t e s i que l e s i n t e r r e l a c l o n s entre construccions
(valors
moráis)
1 avaluatlves
(auto-concepte)
poden p r e d i r
polítIques
la conducta
de
v o t , en l e s e l e c c i o n s angleses de 1964.
Hayden 1 Fasby
(1977) van s e r capados de p r e d i r la conducta
d'adoles-
c e n t s amb problemes a p a r t i r d e i s patrons de r e l a c i o n s e n t r e canstruccions.
També a
partir
de
la
"Graella
del
Transtorn
del
Pensament"
(Bannister
i
F r a n s e l l a , 1966; 1967), Bannister, Fransella i Agnew (1971) van poder p r e d i r
el
pronóstic
incert
deis
pacients
que patlen
aquest
transorn. Fransella
Adams (1966) en e l seu estudi s o b r e un piróman, efectúen p r e d i c c i o n s
1
sobre
l a resposta que donará en g r a e l l e s s u c c e s s i v e s que r e s u l t e n v a l i d a d e s .
1.1.2.8.6 Validesa
Son
graella
decurs
molts
per
de
diagnóstica
1 diversas
discriminar
l'exposicló
els
entre
d'aquest
estudis
que
diferents
apartat
demostren
poblaclons
s'han
la
i
esmentat
capacitat
de
la
transtorns.
En
el
els
estudis
amb
265
obsessius de Makhlauf-Narris. Acabem de p a r l a r d e i s de Bannister i e l seu
equlp amb subjectes esqulzof r é n i c s amb t r a n s t o r n s de pensament; e l s de Ryle
sobre
neurótlcs; e l s
indicadors
esmentar e l s e s t u d i s de Button
de depressió
Saber f i n s
altres
serla
podrien
<1980; 1983; 1985; F r a n s e l l a i Button, 1983)
sobre anoréxia, i e l s e s t u d i s sobre f o b l e s
1.1.2.8.7 Validesa
de Sh.ehaan. També es
(O'Sulllvan, 1985); e t c . .
incremental
a quln punt la g r a e l l a aporta un d l a g n ó s t l c mes acurat que
técniques
d'avaluació
necessarl
revisar
torna
els
a
ser
diferents
una qüestió
dlssenys
complexa,
de
graella
ates
per
que
poder
concloure alguna cosa.
El cas en que aixó ha e s t a t mes I n v e s t i g a t ha e s t a t en la "Graella
Transtorns d e l Pensament". Bannlster, F r a n s e l l a i Agnew
deis
(1971) intenten una
v a l i d a d o creuada d e i s seus e s t u d i s o r i g i n á i s amb r e s u l t a t s p o s i t i u s pero no
galre
contundents.
En
un
estudl
posterior
que
millorava
algún
defecte
metodológic de l ' e s t u d i a n t e r i o r , Poole
(1976) conclou senyalant que l'ús d e l
test
la
millora
Altres
i
estudis
ajuda
a
encertar
(McPherson e t
mes
al.,
dlagnosl
1973; F r i t h
i
efectuada
Lillie,
peí
1972)
psicóleg.
també
d'acord en destacar l a m i l l o r a d e l j u d i c i c l í n i c amb l'ús d'aquesta
están
prova.
Concloem aquest a p a r t a t c o l n c i d l n t ámb Rivas i Marco (1985) en que
" , , , h i ha arguments t e d r i c s i e n p í r i c s nés que s u f i d e n i s per
afirmar la u t i l i t a t de la t é c n i c a de g r a e l l a con a instrument de
n e d i c i ó amb l e s s e v e s c a r a c t e r í s t q u e s á n i q u e s , U t i l i t a t que a l
c a p d a v a l l és e l c r i t e r i que é s subjacent a t o t s i cadascun d e i s
n ú l t l p l e s a s p e c t e s de l a v a l i d e s a p s i c o m é t r i c a . "
Aquesta
mateixa
comen9ament,
concepcló
Fransella
i
és
Bannlster
la
que
adopten,
(1977).
com
Tanmateix,
Ja
hem
intentar
dit
passar
r e v i s t a a t o t e s l e s a p l l c a c i o n s ú t i l s de la técnica de g r a e l l a e x c e d e i x
n o s t r e s p r o p ó s l t s . Podem
indicar
pero, que Thomas 1 H a r r i - A u g s t e i n
al
els
(1985)
s'han e n t r e t i n g u t a presentar, en un d e i s apendixs d e l seu I l i b r e , una l l l s t a
d'árees d ' a p l i c a c l ó
sobre
els
de la g r a e l l a
propóslts
per
ais
(que a r r i b a a l nombre de 259) i una a l t r a
quals
es
pot
fer
servir
que
sobrepassa
la
266
cinquantena. A la vista de les
en el darrer congrés
Investigacions mes innovadores
presentades
internacional, podem afirmar que ambdues l l l s t e s
han
quedat ja desfasades.
Per a l t r a banda, hi ha un a l t r e aspecte de la u t i l l t a t que no ha estat
encara
tractat
repetidament
graella
en
les
esmentat
pot esdevenir
línies
estudi
anterlors.
de
Fransella
Com,
i
per
Adams
válida en el sentit d'aportar
exemple,
<1966), la
demostra
el
técnica
de
una informado
que el
psicóleg no tenia préviament, contrlbuint a i x i a construir una teoria sobre
aquella
persona
concreta.
¿No es
podria considerar
també
funció de les potencialitats heurístlques de l'instrument?
la
validesa
en
267
1.2> Procedliaents «Itjaníaiit textos
"El fet que la teoria recent de la
prodúcelo l i t e r a r i a adregi la seva
atenció a i s textos i a i s lectors
és una l l i s s ó per a la Psicología
de les Construcclons
Personáis.
Cal dedicar mes atenció a dades
alternatives a la graella o l'entrevista
clínica:
conversacions,
discursos,
articles
de
dlarie,
novel,les, programes de televisió.
La f i n a l i t a t no és etnográfica,
sino deixar s o r t l r e l
subjecte
implíclt.
(...)
El s e l f en la Psicologia de les
Construccions
Persanals
és
un
text obert a múltiples lectures.
Pren la seva existencia de la
construcció variada deis a l t r e s .
La
subjectivltat
es
projecta
(cast) en e l llenguatge, que la
vincula de forma indefinida amb
els altres."
(Peter Strlnger)
268
Els
procediments
per
a
l'avaluacló
mitjanqrant textos es caracteritzen
per
de
les
Construcclons
la dlficultat
Personáis
per a p l l c a r - h l
formes
d'análisi sistematitzades. Ben a l contrari que en l a técnica de graella,
les
p o s s i b i l i t a t s d'análisi matemática de les construccions provinents de textos
son escasses.
Aixó
atorgat
a aquests
graella.
R.
els
revisió
explicar,
procediments
Neimeyer
publicacions
sobre
pot
(1985e)
que emprln
estudis
de
internacionals
part,
en comparació
informa
técniques
totals,
les
en bona
d'un
presentacions
que
poca
ais
ais
(1985, 1987) aporta resultats
fins
dos
que
a
al
les
a
s'ha
que empren
inferior
diferents
abasten
efectuades
atenció
estudis
percentatge
d'avaluació
amb dades
la
de
l'any
la
5% de
graella
1981. Una
darrers
congressos
de similar slgnificacló
<3% i
9% respectivament).
El tret mes característic de l'avaluacló de les Construccions
Personáis
en textos és la I l i u r e expressió per part de la persona, sense mes l i m i t a cions
que les
seguidament,
mes,
es
que imposen el
paper
1'autocaracterització
tracta
en
definitiva
i
la
ploma. Si
pot semblar
d'un
bé, com es
comentará
que imposa alguna
llmitació
procediment
d'elicitació
Iliure
de
construccions, situacions 1 elements.
Una a l t r a diferencia
autobiográfics,
important entre 1'autocaracterització
és que la primera té una f i n a l i t a t
i els
textos
terapéutica directa i es
dona també en un context terapéutlc. A mes, com ja es veurá, la persona rep
unes consignes sobre com r e a l i t z a r - l a . En e l cas deis textos l i t e r a r i s , i en
la
majoria
deis
textos autobiográfics,
l'autor
difícllment
pot esperar
que
aquell text s i g u í algún dia analltzat des d'una perspectiva psicológica.
En aquest
deis textos
altres
literaris.
llocs,
Construccions
de
la
apartat, només es
graella:
és
un
Precisament aquesta
intent
Personáis
els
tractará
per
extretes
textos
1'autocaracterització
tesi, t a l
desenvolupar
com s'ha
un procediment
d'un context ben diferent
autobiográfics.
És
per
aquest
i
l'análisi
fet palés en
d'análisi
de
motiu
de
l'entrevlsta
que no
es
desenvolupará en aquest apartat sino en tota la SEGONA PART d'aquesta tesi.
269
1.2.1) L'aurtcxasiracteritzacló
L'autocaracterització
és
l'expressió
mes clara
i
directa
de
1'"actitud
crédula" kelliana. fes interessant notar com contrasta aquesta actitud arab la
que adopten la majoria de psicólegs
han posat en qüestió
el
respecte a l'avaluació. Aquests sempre
valor de les afirmacions
directes de la
persana,
Els tests están construíts de manera que alió que és mesurat sovint s'amaga
al
subjecte.
falsedat,
sobre
La
majoria
de
qüestlonar is
contenen
la qual cosa posa de manifest
la naturalesa
nosaltres
sentim
la
humana: som criatures
que
tenim
quelcom
escales
de
veritat
concepcló que hi ha
o
implícita
enganyoses. Tanmateix, molts de
signlficatiu
a
dir
sobre
la
nostra
propia vida.
Kelly no estava preocupat per
la veritat o falsedat del dlscurs de l a
persana sino per la visió que aquesta té de s í mateixa i de l a seva relació
amb els a l t r e s . L'autocaracterització
parlar de sí mateixa. L'objectiu
és un format que convida l a persona a
d'aquest tipus d'lndagacló
cllent estructura el món en relació a l
és veure com e l
qual ha de mantenir algún tipus de
relació. Per tant és pretén;
1) Conéixer e l sistema de construcció de la persona
2) Veure on se sitúa el - s e l f en relació a les categories
i les dimensions amb qué estructura e l món
personáis
3) Veure quin tipus de r o l estableix amb el món que ha estructurat
Consisteix
en una descripció
d'acord amb unes Instrucclons
que ha de fer
que explicarem
la persona
seguidament
de sí
mateixa
(1.2.1.1). fes una
tasca que el terapeuta demana a l a persona a l ' i n i c i de la terapia. Com ja
s'ha
Inslnuat
en relacló
1'autocaracterització
g a i r e slstematitzat
no
ais
es
procediments
basa
en
el
mitjan^ant
cálcul
textos,
matemátic,
ni
l'análisi
tampoc
de
está
(1.2.2.2). La seva f i n a l i t a t no és només avaluatlva sino
que també és en sí mateixa terapéutica, com veurem mes endavant (1.2.2.3) en
parlar de les apllcacions.
270
1.2.1.1) Adainlstració
En general, en un context clínic, l'autocaracterltzacló
és una tasca que
se suggereix fer a la persona a l final de l a primera sessló, després d'haver
tingut una entrevista
Inicial que l'hagi permés expressar
Es
a
presenta
la
tasca
la
persona
dient-11 que
la seva demanda.
Interessa
saber
la
seva
propia vlsló de sí mateixa 1 del problema; i que l'autocaracterltzacló és una
forma de fer-ho que será d'utilitat a l psicóleg. Kelly va proposar donar les
següents instrucclons concretes a la persona:
" V u U que e s c r i g u i s l a c a r a c t e r i t z a c i ó de ( p e r e x e i i p l e ) Harry
Brown, con s i f o s e l p e r s o n a t g e p r i n c i p a l d'una obra de t e a t r e .
E s c r i u con s i ho f e s un anic del p e r s o n a t g e que e l conegués n o l t
í n t i m a n e n t , p o t s e r m i l l o r que nlngú a l t r e , 1 11 t i n g u e s molta
s i m p a t í a , A s s e g u r a ' t que e s c r i u s en t e r c e r a persona, Per exemple,
comenga per d i r ' H a r r y Brown é s , , . ' , " ( K e l l y , 19S5)
Aqüestes instrucclons pero, s'han d'adaptar a cada cas, i poden adequarse
per tal
pateix
d'investigar
una
incompleta
malaltia
important
de
la
qual
es
preveu
una persona
una
recuperado
(pérdua d'una part del eos, Invalidesa, e t c . . ) que només permetrá
una Integrado
de
una área determinada. Per exemple s i
p a r d a l a la seva vida anterior, es pot canviar la consigna
manera que es
demanl
la
caracterització
d'un personatge
malalt un temps pero ara torna a estar sá. Kelly
racterltzacló
com
una
aplicado
del
postulat
que ha
(1955) presenta
fonamental
i,
estat
l'autocaper
tant,
emfatltza la seva dlmensió anticipatlva.
En una i n v e s t i g a d o
Bannlster
l'edat
que es comentará mes endavant
(1985, 1986) adeqüen
deis nens
les
de l'autocaracterltzacló
a
(nou i dotze-tretze anys), Se'ls demana que escrlguin una
descripció de sí matelxos com sí
que expressés
instrucclons
(1.2.2.3), Jackson 1
en una página
ho fes un amic que e l s tingues simpatía 1
(mes o menys) quln tipus
de nen o nena era
cadascú.
1)
Objectlus
de les
Permetre
mes
Instrucclons
Ilibertat
"autoanálisl" o "autodescrlpció"
de
en
l'autocaracterltzacló
la
descripció
que
si
s'anoraenés
271
2)
Emfatitzar
mitjangant
la
l'estructura
creacló
del
global
context
mes
de
que
els
caracterització
detalls
concrets
que
Implica
certa
una
finalltat
g l o b a l i t a t . També p e í f e t d'emprar la t e r c e r a persona.
3)
Fer
plausible
caracterització)
llenguatge
1
la
está
descripció,
feta
excesslvament
per
ates
una
tercera
Interlorltzat
1934/1962). A mes aquesta t e r c e r a
que
(en
persona.
el
Atorgar
cert
Pretén
sentlt
(la
evitar
de
el
Vigotsky,
persona ha de s e r un amic, l a qual cosa
suposa r e a l i t z a r la d e s c r i p c i ó des d'una perspectiva
4)
té
grau de p r o f u n d i t a t
mes que e l s aspectes s u p e r f i c i a l s ,
a
concreta.
la d e s c r i p c i ó
incloent
quelcom
especialment a causa de l'adjectiu
"molt
íntimament".
5 ) Es pretén e v i t a r que la persona es d e s c r i g u i
l i t e r a l m e n t com s i ho
f e s algú a qui coneix mitjangant l a f r a s e "algú que e l conegul p o t s e r
que cap
altre
el
pot
essent-hi,
algunes
s'amaguen
sota
conéixer".
persones
la
capa
Sense
eviten
de
aquesta
frase,
expressar
l"'objectlvltat"
la
i
seva
literal
a
vegades
propia
que
pot
millor
també
visió
1
suposar
d e s c r i u r e ' s com ho f a r i a un a l t r e .
6 ) Promoure una d e s c r i p c i ó de la persona que e l f a c í a p a r é i x e r com algú
acceptable. Aixó e s pretén mitjangant 1'específicació "un amic que 11 tingues
molta simpatía". Aixó e l pretén c o l . l o c a r en s i t u a d o d'una c e r t a p r o t e c c i ó .
7)
Aixó
Disminuir
ho
el
facilita
sentiment
d'amenaga
l'aconseguiment
de
i
els
seus
l'abjectiu
efectes
del
punt
paralitzants.
anterior,
la
d e s c r i p c i ó a c c e p t a b l e , orientada a i s a s p e c t e s p o s i t i u s , i un a l t r e e f e c t e que
anomenarem despers ona 1 i t z a c ió.
8 ) Que la persona p r o p o r c i o n i la seva propia estructura de l a forma mes
espontánia
format
possible
on havien
a la
caracterització.
encapgalaments
del
Kelly
informa
tipus " r e l a c i o n s
que va
familiars",
emprar un
"aspectes
p r o f e s s i o n a l s " , " r e l a c i o n s a f e c t i v e s " , . . . pero e l va abandonar. El r e s u l t a t
va
ésser una pérdua d'espontaneitat c o n s i d e r a b l e , i é l . q u e é s mes important, e s
perdía la seva propia c o n c e p t u a l i t z a c l ó
temática.
272
1,2.1.2>ProcediiBenta
d'análisi
.Kelly es v a r e s i s t i r a l a c o m p t a b l l l t z a c l ó de l e s dades e x i s t e n t s en e l
p r o t o c o l v e r b a l de l ' a u t o c a r a c t e r i t z a c l ó . ITo va v o l e r caure en una a n á l i s l de
vocabulari o una a n á l i s l
sintáctica.
unes guies d ' i n t e r p r e t a d o
Per t a n t , va donar amb c e r t a
coherents amb l'enfocament
ren l'autocaracter i t z a c l ó . L'esbós de procediments
i l ' a c t i t u d que
nalment
científica
ais
del
métode c l í n i c
procediments
proposats
la distinció
per
Kelly
1.2.1.2.1 a 1.2.1.4), incloem en aquesta exposicló un procediment
l'anállsi
de
contingut,
que ha e s t a t
e n t r e una
i e l seu ús i m p r e s s i o n i s t a .
orgiinalraent
aplicat
inspi-
a a p l i c a r a aquest t i p u s
p a r t l u c l a r de dades ajuda, segons K e l l y , a c l a r i f i c a r
aplicado
precisió
posteriorment
a
Addicio-
(1955)
(de
(1.2.1.2.5),
l'autocarac-
ter itzacló.
1.2,1.2.1)
a)
Focalltzacló
Observado
del
de la seqüéncia
protocol
i
transido:
1) Primera lectura d e l p r o t o c o l per e s t a b l l r e l seu c o n t e x t g e n e r a l
2) Establiment de l e s seqüéncies de contingut i l e s t r a n s i c i o n s de
t ó p i c a t ó p i c . Es considera el t e x t com una c o n t i n u i t a t i e l s
aparents trencaments son elaboracions inesperados de c o n t i n g u t s
subjectivament s l m i l a r s o elaboracions de c o n t r a s t .
S'assumeix,
dones, que en cada trencament e s dona una mateixa dimensló de
construcció.
3) Es considera 1'ordre en e l qual t r a c t a e l s temes.
b)
Observado
de
1'organitzacló:
Es
tracta
de
l'observació
de
les
següents f r a s e s de t ó p i c ;
1) La f r a s e d ' a p e r t u r a d e l p r o t o c o l s ' a s s u m e i x que t é un v a l o r
p a r t i c u l a r en poder ( a ) t e ñ i r un n i v e l l molt a l t de g e n e r a l l t a t ,
o ( b ) s e r e l punt de p a r t i d a mes segur per a l a persona.
2) La f r a s e d ' a p e r t u r a d'un
3) L e s
ampli).
frases
mes g e n e r á i s
parágraf.
(arab un ámbit
de
conveniencia
raes
273
c)
Comparado
amb el
Es tracta de considerar cada afirmado de
context:
la persona per separat 1 comparar-la amb el protocol com a tot. Veure qué
pot s i g n i f i c a r
resta
del
aquesta frase en aquest context ampli. Seria com d i r "Si
protocol
es
consideres
com una elaborado
d'aquesta
la
frase,
que
és considerar cada a f i r m a d o
per
significarla?".
Una manera complementarla
de fer-ho
separat i p o s a r - l a mentalment a l costat de totes les a l t r e s , una per una, 1
preguntar-se "Qué pot s i g n i f i c a r
cadascuna d'aquestes
frases
en e l
context
de l'altra?".
d)
Comparado
de
Es tracta d'estar
termes:
alerta deis termes que e s
repetelxen i e l s vineles hi que existeixen entre e l l s , A vegades la persona
posa
diversos
adjectius
seguits
que
intenten
comunicar
la
mateixa
Construcció Personal que encara no té una simbolltzació ben definida, Sovint
aqüestes equivaléncies es presenten repetidas.
e)
Canvls
l'émfasl,
En
d'émfasí:
denotat
a r b i t r a r laraent.
per
El
que
la
lectura
d'una
frase,
la
inflexió
de
la
veu,
es
propasa
ací
és
donar
el
en
lector
un
totes
o
les
pot
posar
altre
punt
inflaxlons
possibles que permet la frase.
f)
Re-afirmació
del protocol s i
deis
Es pot arribar a una millor comprensió
raonaments:
la persona que intenta fer-ne
l ' a n á l i s i expressa e l
mateix
contingut en les seves própies paraules. Aixó suposa un intent de p o s a r - s e
en el lloc de l ' a l t r e , de subsumir les Construcdons Personáis de l a persona
que ha e s c r l t el protocol, la qual cosa resulta ser un pas important per t a l
de poder Jugar-hi un rol
1.2.1.2.2)
Cal
tanlr
Análisi
en
signlficatiu.
de les
compte
l'autocaracterltzació,
árees
el
contextuáis
tipus
de
invocades
temes
e l s contextos que t r i a
tractats
en el
en
la persana per
protocol
el
decurs
de
identiflcar-se.
Aquests contextos Indiquen on es veu a sí mateixa com d i s t i n g l b l e de l ' a l t r a
gent. Cal observar s i la persona se centra, per exemple, en l'aparen^a
o les aptituds
Intel.lectuals.
física
274
Per a l t r a banda, les árees escollides indiquen les bases sobre les quals
la
persona
se
sent
segura
per
elaborar
el
Personáis. En síntesi, les árees escollides
prou incertesa
per f e r - l a
fer
interessant
de
Construccions
son aquelles on la persona veu
l'exploracló
i prou estructura com
significativa.
De la
d'árees
com per
seu Sistema
mateixa
tóplques
manera que en els
on
es
projecta
casos
el
self
d'elecció
ens
vocaclonal,
Indica
on
té
l'elecció
la
persona
construccions permeables en les quals podem confiar. La permeabilitat Ja és
un primer pas cap al
pistes per saber el
experimentar
canvi. L'análisi
de les árees és una de les
millors
tipus de situacions on la persona está preparada
un enfocament
diferent
deis
seus
punts de vista.
per
També ens
proporciona la naturalesa deis elements 1 deis ámbits de conveniencia sobre
e l s quals s'hauran d'apiicar les noves construccions.
Un a l t r e aspecte a teñir present és la seqüéncia de les árees tractades.
Sovint representen una progressió que va d'alló mes estructurat a alió mes
problemátic,
o
bé
d'alló
mes
general
a
alió
mes
signif icatius el primer i el darrer tóplc; l'extensió
específlc.
Poden
1 l'elaboracló
ésser
amb que
es tracta cadascun, etc. Cal anotar les árees que transpiren mes seguretat
les
que transpiren
canvis
de tóplc;
mes tensló
el
fet
i/a
ambivalencia;
de reprendre
tópics de l'autocaracterltzacló;
les
árees
temes anteriors
en
de canvi
la
i
successió
i
els
de
o el fet de vorejar una área amb l a qué la
persona no s'ha enfrontat mal.
S'ha
d'anotar
personal,
interessos,
també
els
pressuposlcions,
afeccions,
llocs,
objectes,
intimitats,
ocasions,
incidents
propietats,
etc. Cal
teñir
grups
de
de
una atenció
la
historia
p6rtlnen9a,
especial
les persones que s'esmenten: son una mostra important deis personatges
amb
del
seu món. VUn a l t r e aspecte a teñir en compte és s i hi ha algún condiclonant
en la s i t u a d o
en la qual la persona ha fet l'autocaracterltzacló que pugui
teñir importancia.
275
1.2.1.2.3)
Na
namés
s'estructuren
Análisi
és
temática
impartant
els
temes:
observar
els
els
arguments
tóplcs
1 els
que
es
donen
raonaments,
slnó
les
com
relacions
causa-efecte d e s c r i t e s , . . , Quin t i p u s d'arguments u t i l i t z a per e x p l i c a r e l que
passa? h i s t o r i e s , a t z a r o l e s s e v e s p r ó p i e s accions? Quina és l a causa mes
eficient
que Implícltament postula? Quins son e l s seus v a l o r s ? Quina és
la
seva p o s i c i ó en r e l a c i ó a la moral i la r e l i g i ó ?
S i e l terapeuta compren algunes de l e s canstrucclans de causa-efecte de
la persona, a p a r t i r
de l ' a n á l i s i
temática d e l p r o t o c o l , comprendrá mes bé
com la persona enfoca e l canvi t e r a p é u t l c . Per exemple, l a persona pot e s t a r
convenguda que t o t s e l s seus problemes son causats per motius f í s l c s , o bé
pensar
que
son
causats
per
la
seva
parella
o
familia.
En cadascun
deis
casos e l canvi s'haurá d'enfocar de forma d i f e r e n t .
També son importants e l s o b j e c t i u s , p r o p ó s l t s
així
com e l s
obstacles,
bloqueigs,
handicaps
i sentiments de p r o g r é s ;
1 les
solucions
adoptades
a
problemes a n t e r l o r s . En la d e s c r i p c i ó d e i s personatges es pot notar e l grau
d'idealltzació,
vegades
la
poder,
capacitat
desaprovació
d'ajuda
Es t r a c t a
Análisi
de
dificultats
de persones, v a l o r s
I n d i c a d o de l e s seves construcclons
1.2.1.2.4)
i
de
i objectes
la
persona.
ens pot donar una
causa-efecte,
dimensional
1 ' o b s e r v a d o de
les
similituds
i
constrastos
en que
basen l e s a l t e r n a t i v e s dicotómiques e n t r e l e s quals pot e s c o l l i r
Cal observar
es
tracten
artificialitat
agrado;
la persona.
les
dimensions
vs.
sinceritat
de dimensions. També e s pot
mes freqüentment
trobades,
o gent-a-qui-li-agrada
vs.
observar
com per
exemple
gent-a-qui-no-li-
i a l t r e s que e s puguin donar en casos s i m i l a r s a l que s ' e s t u d l a .
No només teñen i n t e r é s e l s p o l s e x p r e s s a t s de forma contraposada
també
canvis
es
l e s dimensions mes importants, l e s con t r a p o s i c i o n s de p a s s a t ,
present i futur; i l e s c o n s t e l . l a c i a n s
si
A
on
en
se
el
sitúa
self
el
self
en
expressats
aqüestes
per
la
dimensions.
persona.
També c a l
Aquests
canvis
notar
sino
els
impliquen
276
1'existencia de canals de construcció d i s p o n i b l e s . Ací també és important
la
seqüéncia
la
de
les
dimensions
de construcció,
darrera. Quines construccions
elabora
des
de
la
primera
fins
en e l
decurs
constel.latóriament
a
del
t e x t i quines suposen dimensions a d d i c i o n a l s .
Un a l t r e aspecte a t e ñ i r present é s l'estructura del llenguatge emprat:
la
redefinició
del
les definicions
mitjangant
esmentat
la
de
léxic
de la persona
de d i c c i o n a r i ) ;
puntuado;
les
el
la corapartlmentalitzacló
tipus
equivaléncies
(no necessáriament
i
de
terminología
constrastos
d'ésser conscient que e l que e s t á
s'ha
del
emprada
entre
d'ajustar
a
seu ptínaammiL
i
cora
termes. El
ja
s'ha
psicóleg
ha
fent en a n a l i t z a r e l p r o t o c o l és aprendre
un nou llenguatge, e l del c l l e n t , en comptes de donar per suposat que e l seu
significat
va d'acord
construccions
del
amb e l d i c c i o n a r i . En segon
cllent
des de
la p e r s p e c t i v a
l l o c , ha de subsumir
de l e s seves
les
construccions
p r o f e s s i o n a l s , en aquest cas la Teoría de l e s Construccions Personáis.
1.2.1.2.5)
Els
Análisl
de
procediments
esmentades
a
expressades
a
contingut
per
1.1.2.6.4
a
l'anállsi
podrien
del
també
l'autocaracterització.
El
contingut
aplicar-se
de
a
problema ací
les
les
construccions
construccions
rau en l ' e l i c l t a c l ó
de
l e s construccions d e i s t e x t o s . Aquest problema s'abordará mes endavant, a l a
SEGONA PART, en r e l a c i ó a l ' a n á l l s i del t e x t o s
Un intent que ha t l n g u t alguns r e s u l t a t s
investigado
Jackson
i
sistemes
tretze
d e l desenvolupament d e l self
Bannister,
anys)
tal
com
técnica de g r a e l l a i
En s í n t e s i ,
els
interessants en e l camp de la
son e l s e s t u d i s de Jackson
1985, 1986). Aquests
de construcció
autoblográfles.
estudis
treballen
de nens de dues edats d i f e r e n t s
es
manif estén
a
partir
de
comparant
(nou-deu
diversos
(1980;
i
índexs
els
dotzede
la
l'autocaracterització.
índexs d e r i v a t s de
l'autocaracterització
son
categories
per a l ' a n á l l s i de contingut del p r o t o c o l . Les descriurem seguldament:
J)
altra
Visió
gent.
deis
altres;
Exemple:
"Els
frases
seus
en qué e l nen fa
amlcs
pensen
que
referencia
és
un
a com e l
cregut".
veu
Aquesta
277
categoría
es deriva
dlrectament
del
corolarl
de s o c i a l i t a t .
L'acord
entre-
f r a s e s en qué e l nen fa r e f e r e n c i a
al seu
Jutges a s s o l i t és r = 0.80.
2> Historia
personal
i futur:
passat o p o s s l b l e futur en termes p s l c o l ó g l c s . Exemple: "Abans era una nena
tímida
i
s'amagava
Bannister
sempre.., ara
(1986)
mantenen
que
almenys
aquesta
diu
'Hola* a
categoría
es
la g e n t " . Jackson
deriva
del
i
corolari
d'experiéncla. L'acord entre-Jutges a s s o l i t és r = 0.72.
3)
Causa i efecte
pslcológlcs
f r a s e s en que e l nen vincula dos aspectes
psicológics:
en una r e l a c i ó
de c a u s a - e f e c t e .
Quan es
fan
explícits
tant
la
causa com l ' e f e c t e p s l c o l ó g l c s s'atorga una puntuado de t r e s punts. Exemple:
" S i a la meva germana se la provoca es torna dolentíssiraa". Quan la causa
l ' e f e c t e p s i c o l ó g i c s son i m p l í c i t s s ' a t o r g a
ser escriptora
Jackson
o advocadessa.
1 Bannister
només un punt. Exemple: " E l l a
L i agrada e s c r i u r e
(1986), aquesta
categoría
i ajudar
es
i
vol
la g e n t " . .Segons
deriva
del
corolari
de
construcció. L'acord e n t r e - j u t g e s a s s o l i t és r = 0.87.
4)
Afirmacions
frases
psicológiques:
en
qué
s'efectu'in
afirmacions
p s i c o l ó g i q u e s de qualsevol mena. Exemple: "M'agrada jugar amb a l t r e s nens a l
pati".
Jackson
i
Bannister
(1986)
defensen
que
aquesta
categoría
inspirada en e l c o r o l a r l d ' o r g a n i t z a c i ó . L'acord e n t r e - j u t g e s a s s o l i t
está
és r
=
temes
o
0.92.
5)
Contradiccions:
afirmacions
generáis
frases
que
en qué e s
son
manifesten
centradictoris
en
un p a r e l l
alguna
de
mesura.
Quan
la
c o n t r a d i c c i ó entre dues afirmacions é s raolt c l a r a i accentuada s ' a t o r g a una
puntuado
pensen
de t r e s
que
s'hi
contradicció
diuen
pot
confiar
poc,
é s mes suau s ' a t o r g a
que és
Bannister
punts. Exemple: "No agrada
un mandrós. Fa e l
pero
té
a la
una
majoria
pila
de gent
d'amics."
Quan
noraés un punt. Exeraple: "Els seus
que
11 diuen que f a c í " .
perqué
pares
Segons Jackson
(1986), aquesta c a t e g o r í a es d e r i v a d e l c o r o l a r l de
la
i
fragmentado.
L'acord e n t r e - j u t g e s a s s o l i t és r = 0.50.
6)
Autopercepció
nen s'adona
psicológica
de l e s s e v e s
("insigbt"):
limitacions
i
frases
que
fan
palés
que
problemes. Exemple: "Sóc t e r r i b l e
el
a
278
1'escala". Jackson
t
Bannister
(1986)
consideren
que aquesta c a t e g o r í a
es
d e r i v a del c o r o l a r i d ' e l e c c i ó . L'acord e n t r e - j u t g e s a s s o l l t és r = 0.74.
Aquest
sistema
de
l'autacaracterització
recerca. Si
categories
és
s'estudien
un intent
els
per
a
l'análisi
deis
i n t e r e s s a n t especialment
processos
de construcció
protocols
per
a l camp de
d'un grup de persones,
la comparado de l e s puntuacions obtingudes en cadascuna de l e s
pot donar una idea de la seva c a p a c i t a t d'elaboracíó
es comentaran mes endavant, en p a r l a r de l e s a p l l c a c i o n s
que fa p a l é s
l'interés
categories
p s i c o l ó g i c a o maduresa
en r e l a c i ó a i s a l t r e s membres d e l grup. Els r e s u l t a t s d'aquesta
Un deis aspectes
investigado
(1.2.1.3).
d'aquesta c a t e g o r i t z a c i ó
és
voluntat de c o n n e c t a r - l a directament amb la t e o r í a . Tanraateix, aquest
no ens sembla totalment
satlsfactori
de
la
intent
en alguns casos. Per exemple, mentre
que l e s c a t e g o r i e s " v i s i ó d e i s a l t r e s " i " c o n t r a d i c c i ó " crelem que están ben
fonamentades,
les
personal i futur",
derivacions
categories
directes
que fa
psicológiques"
1
"historia
independentraent d e l seu i n t e r é s p o t e n c i a l , no ens semblen
Jackson i Bannister
Peí
"afirmacions
de
la
teoría,
al
menys
en
el
sentit
que
propugnen
(1986).
a la
fiabilitat,
Per una banda, no s ' e x p l i c i t a
considerem
que presenta alguns
amb prou claredat e l
problemes.
nombre de j u t g e s que h l
han I n t e r v i n g u t , i per l ' a l t r a , h i ha c a t e g o r i e s amb c o e f i c i e n t s ben p r e c a r i s
(p.e.
la
categoría
aquest sistema
puntuar
en
de
presenta e l
diverses
"contradicció
"contradicció"
forta"
problema
categories.
arab
una
r
de
0.50).
Addicionalment,
d e l solapament. Una mateixa f r a s e
L'exemple
emprat
en
la
pot
categoría
( t r e s punts) podria també puntuar a l a c a t e g o r í a
de
"visió
deis altres".
En d e f i n i t i v a ,
aquest sistema n e c e s s i t a mes e l a b o r a d o
emprat amb c e r t a f i a b i l i t a t .
de
conveniencia
d'investigacló
en
grupa 1,
autocaracterltzacions
l'avaluació
clínica,
el
1
de
per poder
ésser
A mes, la seva v a l i d e s a queda relegada a l
focus
qual
per
la
s'ha
l'altra
majoria
requereixen
originat:
els
deis
procediments
l'hora d'extreure s i g n i f i c a c i ó d'un p r o t o c o l .
per
nens.
adults,
una
La
i
banda
complexitat
les
mes acurats
l'ámbit
de
necessitats
1 mes potents
les
de
a
279
1.2.1.3)
Apllcacions
Son
els
pocs
estudis
publlcats
que empren l ' a u t o c a r a c t e r l t z a c l ó .
Aixó,
certament, és un r e f l e x del que délem en encetar l ' a p a r t a t d e i s procediments
mltjan^ant
textos
peí
que
procediments. Per a l t r a
terltzacló
fa
que
fa
banda,
les
a
la
poca
que
l ' ú s preponderantment
publicacions
c o n s i s t e i x l n en l ' e x p o s i c l ó
atenció
en
aquest
han
rebut
c l í n i c de
camp
aquests
l'autocarac-
slguin
poques
1
de casos c l í n i c s . També per aquest motiu es pot
afirmar que e l seu ús entre e l s p s i c ó l e g s de l e s Construccions Personáis é s
mes gran del que r e f l e c t e i x e n l e s poques publicacions sobre e l tema.
El p r i n c i p a l
obstacle
per a un ús mes extens de
l'autocaracterltzacló,
tant en e l camp c l í n i c com en l a recerca en general, rau en e l s
procediments
anterior.
dur
a
d'análisi
Pensem que
bon
terme
proposats
es
per
necessita
l'análisi
Kelly
for^a
d'una
(1955)
formado
1 revisats
complicats
en la
1 entrenament
autocaracteritzacló
en
secció
per
base
a
poder
aquests
procediments.
Una prova del que acabem de d i r
desenvolupat
per
Jackson,
d'análisi alternativa
que presenta,
comentat
l a tenlm en e l sistema
en
la
secció
anterior,
a la de K e l l y . Malgrat l e s l i m i t a c i o n s
ha generat
una l í n i a
de
recerca
si
de
categories
com
a
<Ja senyalades)
mes no prometedora.
puntuaclons que reben l e s a u t o c a r a c t e r i t z a c i o n s
per a cada c a t e g o r í a
una
cada
idea
del
manifest
grau
(p.e.
d'elaboracló
Jackson
i
psicológica
Bannlster,
1985)
de
que
forma
nen.
aquest
Es
va
grau
Les
donen
posar
de
d'elaboracló
augmenta amb l ' e d a t , és a d i r , a mesura que c r e l x e n , e l s nens teñen mes en
compte la v l s l ó
que e l s a l t r e s
teñen d ' e l l s ; fan mes r e f e r é n c i e s
fan raes p r e d i c c i o n s de futur; i son raes capa9os de r e l a c i o n a r
al
passat;
f e t s en forma
de causa i e f e c t e .
Amb l'ús d'aquestes mesures, i de mes de v i n t mesures derivades de
g r a e l l e s , es va t e ñ i r
d e l self
una a p r e c i a d o
bastant
acurada d e l
grau
les
d'elaboracló
per a cada nen. Els nens que eren d e f i n i t s com a problemátlcs
pels
mestres presentaven un grau d'elaboracló de s í matelxos i n f e r i o r a i s a l t r e s .
Jackson
i
Bannister
(1985)
consideren
que
aixó
indica
que
aquests
nens
280
están
en una etapa
d'elaboració
de s í matelxos
inferior
a la d e i s
altres
nens de la seva edat.
"Oes
d'una
perspectiva
constructivista
cal
considerar
els
s i s t e m e s de Construccions P e r s o n á i s a p a r t i r de l l u r
validesa
interna, i per t a n t , e x p l o r a r (en l l o c de simplement a c c e p t a r )
qué s i g n i f i c a que a l t r e s a p i i q u i n 1 ' e t i q u e t a de problema tic a un
n e n , " (Jackson i B a n n i s t e r , 1985)
Una
altra
troballa
signlficatlvament
interessant
d'aquests
estudis,
és
la
correlació
p o s i t i v a trobada e n t r e d i v e r s e s c a t e g o r i e s de l'autocarac-
t e r i t z a c i ó , i entre aqüestes mesures i l e s mesures d e r l v a d e s de l a g r a e l l a .
En general,
integren
permet
establlr
interessants
en un disseny
progressivament
en r e l a c i ó
volura
altre
molt
l'autocaracterització
rització
d'un
considerem
la
validesa
aqüestes
investlgacions
metodológic
concurrent
mes ampli.
de
que
Aixó
l'autocaracte-
a procediments mes emprats i d e i s quals es disposa j a
important
d'informació,
exeraple de l'ús i n t e g r a t
per exemple
de la g r a e l l a
i
la
técnica
de g r a e l l a . Un
l'autocaracterització
en e l
carap educatiu es pot trobar a Honess (1985).
Peí que fa a l ' a p l i c a c i ó
<1981a)
presenta
un d e i s
t e r a p é u t i c a de l ' a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó ,
pocs
casos
publicats
Fransella
on l'ús d'aquesta
eina
va
apartar forga llum i c l a r e d a t en e l procés terapéutic. El t í t o l de l ' a r t i c l e ,
Nature
babbling
ta berself:
<La natura
murmurejant
terapéutica)
es basa
The Self-Characterisatian
per a - s í
raateixa:
en l ' a f i r m a c i ó
as a therapeutic
l'autocaracterització
kelliana
que mes e n l l á
toal
cora a eina
de l e s
proves
'objectives* c a l " e s c o l t a r la natura murmurejant per a s í mateixa".
En aquest a r t i c l e e s desenvolupa un cas, des de l a primera s e s s i ó
al
final
d e l tractament.
Les técniques
emprades
per Fay F r a n s e l l a
fins
per a
l ' e l a b o r a c i ó d ' h i p ó t e s l s c l í n i q u e s inclouen l a g r a e l l a , l'escalament
ascendent
i
é s en l a
la graella
dlscusió
d'implicacions,
amb e l c l l e n t
a mes de l ' a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó .
de la seva
aveng mes notable
en e l procés
era un home casat
i sense f i l i s
psicoanálisi
que
li
autocaracterització
Pero
on e s produeix un
t e r p a é u t i c . El c l l e n t , anomenat ací Roland,
de trenta-un
anys que havia r e a l i t z a t una
kleiniana durant un període de c i n c anys a causa d e i s
apareixien
tot
sovint
en
períodes
de
tensió.
Els
vómits
psiquiatres
281
conslderaven
justifiques
seva
que no tenia cap t r a n s t o r n p s i q u i á t r i c
aquests
millora
era
vómits. Després de
notable
autocaracterització
reproduídes
en
i
molt
aquest
va
mes
aqüestes paraules la darrera
trenta-tres
presentar-se
elaborada
artlcle).
ni causa orgánica
a
que
Fransella
la
la
que
sesslons
de t e r a p i a
terapeuta
amb una
primera
(1981a)
nova
(ambdues
conclou
la
están
comentant
arab
autocaracterització:
" A i x ó pot ser la natura murmurejant a s í m a t e i x a , p e r o ara no é s
e l b a l b u c e i g d'un nen sin6 e l d'un a d u l t que e s t á a d a r i n t
i
d e f i n i n t mes bé e l seu món."
seu
La r e l l e v á n c l a
terapéutica
potencial
a
per
ofereix
el
fet
constituir
de
l'avaluacló,
seu comentarl
un
creades per K e l l y
Aquest
ni
procediment no rau únicament en e l
en
les
en p o s t e r l o r s
pas
essencial
possibilitats
sessions
en
una
de
d'elaboració
terapéutiques,
les
formes
slnó
de
que
en
el
tractament
(1955), patser la mes famosa, la Terapia de Rol F i x .
tipus
de
terapia,
terapéutica
básica
recomanava
emprar-la
de
l'autocaracterització
la
que
només
del
en
client
progresslvament
errónlament
Terapia
a l t e r n a t i v a d'un personatge
práctica
d'aquest
de
un
de
per
(character
per
les
s'ha
considerat
Construccions
cada
tal
qulnze
técnica
Persanals
casos),
d'elabarar
la
una
(Kelly
parteix
de
carácterització
que e l c l i e n t ha de posar en
sketch)
un període determinat de temps. El
terapeuta
l'ajuda a desenvolupar aquest nou r o l progressivaraent, des de la propia s a l a
de
consulta,
terapeuta,
i
arab a s s a i g s
fora
de
conductuals
la sala
amb amics
intens de tractament, s ' i n i c l a
qual
la
persona
perfectaraent
finalitat
vlure
pot
arab
primera apartar
i
de r o l
la
seva
identitat.
l'alternatlvisrae
a la
persona
entre c l i e n t
f a m i l i a r s . Acabat aquest
un procés d'elaboració
consolidar
congruent
1 intercanvis
període
de l ' e x p e r i é n c i a
Aquest
constructiu
l'experiéncia
en la
procediraent
kelliá.
i
Té
com
que l a seva forma
és
a
de
( c o n s t r u i r ) no és l'única p o s s l b l e en l e s seves circumstáncies, que hl
ha formes a l t e r n a t i v e s d'enfrontar
experienclalment
una p e r s p e c t i v a
la v i d a . Una vegada la persona ha a s s o l i t
canstructivista
está en p o s i c l ó
d'elaborar
la seva vida t e n i n t en compte raes a l t e r n a t i v e s .
Está c i a r que e l que acabem de f e r en e l parágraf
extremadament
aspectes
i
simpllflcat
perfilar
les
de la Terapia
indlcaclons
i
a n t e r i o r é s un resum
de Rol F i x . Caldria
contraindtcacions
raatisar
d'aquesta
molts
forma
de
282
tractament,
exposició
1984;
pero
R.
Neimeyer
raes
e s pot
1 Nazario,
(1970), Kremsdorf
De
va
mes detallada
Epting
(1981a),
aixó
enllá
deis
trabar
a Kelly
1987),
(1985c,
Landfleld
1986a),
procediments
que
s'hi
conversacional
d'lndagacló
i
d'aquesta
Epting
(1987),
(1970a),
i Feixas i V i l l e g a s
original
assemblen.
de
Kelly
Mair
1
Trexler
(en p r e p . ) .
derlvat
propasa
alguns
un
model
per a
l a i n t e r a c c l ó e n t r e dues persones amb e l simple p r o p ó s i t d'aprofundir
en e l
reconstructiu.
modificació
1
rautu
Per
de
gaudir
altra
que u t i l i t z a
(1981,
Adams-Webber
Karst
s'han
(1970)
Una
caracteritzactons
coneixeinent
psicológica
tesi.
(1955, 1973), Epting
Bonarius
( 1 9 8 5 ) , Skene (1973)
l'autocaracterltzació
propósits
d'una
banda,
experiencia
Neimeyer
Hudson
a
realltzar
parella sobre l a seva propia t r a j e c t ó r i a
conjunta.
De t o t e l
que es
prou
tracta
emprat,
análisi.
Per
fenamenológic
l'autocaracterltzació
i
que s'ha
d'un
ni
altra
molt
pels
f oreja
(1985)
dos
exposat sobre l ' a u t o c a r a c t e r l t z a c i ó
Instrument
prou
de
de gran
desenvolupat,
banda,
coherent
es
amb
utilitat
especialment
tracta
la
potencial
d'una
postura
peí
eina
kelliana
l ' a l t e r n a t i v i s m e canstructiu com p e í que fa a l ' a c t i t u d
potencial
propasen
membres
una
d'una
es pot
concloure
que no
ha
estat
la
seva
que
fa
a
d'indubtable
valor
tant
fa
peí
crédula.
que
a
283
1.2.2 L'AHALISI DELS TEXTOS LITERARIS
SI
els
estudis
inltjanq:ant
centren en l ' a n á l i s i
textos
en general
son escassos,
per una manca de r i g o r
considerable,
que comprensible a t e s e l c a i r e a-slsteraátlc d e l material
fet
es
se
encara
llterari.
Certament, la P s i c o l o g í a ha adre9at paques vegades
De
que
de t e x t o s l l t e r a r l s es poden coraptar arab e l s d l t s d'una
má, 1 a mes es c a r a c t e r l t z e n
textos l i t e r a r i s
els
la seva atenció
ais
i e x i s t e i x e n ben pocs estudis p s i c o l ó g i c s en aquesta área.
tracta
d'un
carap
que
gaudeix
de
molt
poc
prestlgi
i
que
es
considera com quelcom purament especulatiu.
Don Bannister
ha e s t a t
vida va reclamar
A g o s t ) , alhora
les
Arts
l'interés
un autor
deis t e x t o s
que va denunuciar
(Bannister,
que en e l s
anys
l i t e r a r i s per a la
l'alienacló
1986). De f e t ,
darrers
ell
de
la
Psicología
seva
(1985
existent entre la Psicología
mateix
va
escriure
i
va
1
publicar
cinc n o v e l . l e s que han tingut forq:a a c c e p t a c i ó .
K e l l y tampoc va romandre a l i é a l v a l o r d e i s t e x t o s
Psicología.
Com a
epíleg
(1969)
recull
una
que
a
l'obra
selecció
postuma
d'escrlts
editada
kellians
literaris
per
per a
Brendan
posteriors
A.
a
la
Maher
1955,
es
publica un a s s a i g de K e l l y I n t l t u l a t Don Juan. Es t r a c t a d'una a n á l i s i de la
famosa ópera de Mozart. Kelly va anar a veure t r e s vegades aquesta ópera en
poc
temps
1
experiencia
va
teñir
vlvencial
"dlvertimento"
sobre
diferents
11
la
serveix
relació
Impressions
per
entre
fer
en
una
l'autar
i
cada
ocasió.
dissertacló
el
receptar
Aquesta
Iliure,
d'una
un
abra
l i t e r a r i a . Considera també d i f e r e n t s I n t e r p r e t a c i o n s p o s s i b l e s de la mateixa
obra
(p.e. com ho hagués
assaig
informal
sobre
interpretat
Freud). Tot
l'alternativisme
plegat
constructiu
consistelx
que
pren
en un
l'esmentada
ópera com a p r e t e x t .
Recentment
Bannister,
en
l'experiéncia
presentada
George
al
Kelly,
Mlller
relació
literaria
darrer
Mair
ha
a
una
i
el
congrés
Don Bannister
elaborat
les
psicología
valor
de
la
internacional
and a Story
propostes
que
tingul
narrado
(Mair,
Telling
d'ambdós,
en
1
mes
en
una
comunicado
1987, A g o s t )
Psychology,
Kelly
Mair
compte
Intitulada
considera
284
que tant K e l l y com Bannister van ser contadora d ' h l s t ó r l e s
d'un
nivell
psicología
considerable,
com
una
que
disciplina
van
voler
d'explicació
contribuir
d'hlstórles
C'story
a
tellers")
fonamentar
{"story
la
telling")
o
una p s i c o l o g í a n a r r a t i v a en comptes d'una p s i c o l o g i a computacional. Mair t é
a punt ja un p a r e l l
de publicacions
mes <;i988a; 1988b) en l e s que elabora
un mica aquests punts de v i s t a .
Mes e n l l á de l e s consideracions g e n e r á i s sobre la P s i c o l o g í a , s í que é s
n o t o r l l ' i n t e r é s c r e i x e n t per a l ' a n á l i s i
psicológica del material l i t e r a r i
peí
de l e s
propi
fet
d'escriure.
e s t a t especialment
La P s i c o l o g i a
1985; P o t t e r , S t r i n g e r
estat
desenvolupar
de
l ' e s p e r l t de l a psicologia
Potser
l'intent
perspectiva
Personáis
s e n s i b l e a aquests aspectes com acabara d'exposar
també S t r i n g e r ,
capa^
Construccions
una
metodología
ha
(vegeu
1984). Tanmateix, no ha
rigorosa
que
siguí
fidel
a
proposada per Mair.
narrativa
mes e l a b o r a t
i Vetherell,
i
d'análisi
de
textos
llteraris
des
de la T e o r í a de le.s Construccions Personáis ha e s t a t
de
la
realltzat
per Moss (1974a, b ) . Aquest autor ha r e a l l t z a t un estudi de l'obra dramática
de
Shakespeare
1974a).
L'eina
Moss d e l
(1959)
(1974b)
concepte
discrepants
en
de r o l
i Harré i Secord
d'una
de
conceptual
en a c c i ó . D'aquesta
tracta
i
forma
la
kelliá
qual
a
construcció,
els
ací
l'análisi
precisament
Moss
Hamlet
les aportacions
dicotomies
les
del
de
Goffraan
de r o l .
quals
son
Aqüestes construccions de r o l
(p.e. bon fill-mal
propi
construccions
de construcció
de
(Moss,
bon fill-mal
mare.
Es
rols
poden
fill).
sencera
de Hamlet, o de t o t a
(1974a)
conceptualitza
part
l'obra
del
va poder jugar e l r o l
fill
Des
bon fill-mal
en relació
d'aquest
al pare
sistema
fill
compleraentari
en dues c o n s t r u c d o n s
assassinat;
de
bon fill-mal
construcció,
era
fill
de
procés
Préviaraent, pero, va haver d ' e l a b o r a r , en e l s e n t i t de d e f i n i r
bé la construcció de r o l
la
concepte
mare).
de la seva mare com mala mare,
mal fill.
a
l'obra
de Hamlet en e l s següents termes. Ates que va c o n s t r u i r
de construcció
rol
llum de
el
pols
(p.e. bona mare-mala
pero
de
e s basa és una e l a b o r a d o
la
propasa
é s s e r complementarles a unes a l t r e s
Shakespeare,
concreta
(1972). Moss considera e l s r o l s com
raanera
No podem exposar
raes
el
de
mes
separades:
en
evldent
relació
que
la
285
construcció
de
rol
quadrava
venjador
totalment
amb
una
coherencia
imparable, que conduiria a l t r á g i c desenllaq: f i n a l de l ' o b r a .
En la seva a n á l i s l
Koss
de la t o t a l l t a t
de l'obra
(1974b) comenta l e s especulacions efectuades sobre la salut mental de
1'immortal
autor.
D'acord
amb e l s
estudis
sobre
deis
obsessius desenvolupats per Makhlouf-Norrls
(p.e.
1970) que ja han e s t a t
que
dramática de Shakespeare,
Shakespeare
presenta
esmentats
un
sistema
els
sistemes
i e l s seus
conceptuáis
col.laboradors
a 1.1.2.4.7, Moss abona
estructurat
de
forma
la
hipótesi
similar
ais
obsessius.
"Des de Trotlus and Cressida ( 1 6 0 0 - 1 ) f i n s a narheth ( 1 6 0 5 - 6 )
podem
veure
una
rigidificació
progressiva
del
Sistema
de
C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s de Shakespeare, ftbans de 1G00 hi havien
dos subsistenies r e l a t i v a m e n t independents c e n t r a t s en e l s temes
de 1'honor i l'amor. Ja a Richard I I I ( 1 5 9 2 - 3 ) , Ti tus Andronícug
( 1 5 9 2 - 4 ) i Romeo and J u l í ^ t ( 1 5 9 4 - 6 ) es p o t v e u r e 1 ' i n t e n t de
mesclar e l s g e n e r e s , l a qual cosa va p r o d u i r , d e s p r é s d e l 1S00,
e l s sistemas de r o l s i c o n s t r u c c i o n s altament o r g a n i l z a t s de l a
t r a g e d i a de r e v e n j a , " (Moss, 1974b)
De forma encara mes g r á f i c a , Moss
en l'obra King
C1974b) d e t a l l a aquesta
rlgidificació
Lear.
" E l que sembla que h a . p a s s a t és que
s i s t e m a de l a trama de l e s comedies
l'estructura
ortogonal
del
orgull
luxúria
caritat
paciencia
ha donat l l o c
a un e i x
simple
orgull
luxtiria
al l l a r g d e l qual se s i t ú e n
(Moss, 1974b)
_
les construccions
paciencia
caritat
principáis,"
286
Mes e n l l á de 1'elegancia de l ' a n á l i s i efectuada per Moss i de la u t i l i t a t
de la seva elabaració de la canstrucció de r o l per efectuar aquesta a n á l i s i ,
s'evidencia també l'abséncia d'un procedlment estructurat per a l'obtenció de
les
construccions
supraordinacló de
personáis
les
de
textos,
construccions
per
discriminar
ellcltades
1 per
a n á l i s i tan g l o b a l 1 s i g n i f i c a t i v a alhora que fa Moss.
dur
entre
el
grau
de
a terme aquesta
287
1.3)
Revisió c r í t i c a
"Quan George K e l l y va dissenyar
la g r a e l l a fa uns trenta anys, la
va presentar essencialment cora un
addenduin 1 una 1 1 . l u s t r a d o de la
Teoria de l e s Construcclons P e r sonáis. (...) La técnica de g r a e l l a
era important per a K e l l y , pero
només en r e l a c i ó a la t e o r i a d'on
es derivava.
(...)
La p r e s e n t a d o de la g r a e l l a es
va f e r en e l punt á l g i d de la bat a l l a entre e l s t e s t s ' o b j e c t i u s ' i
'subjectius'. (...) Els ' o b j e c t i v l s t e s ' t l t l l a v e n e l s seus oponents
com f e t i l l e r s n o - c i e n t í f l e s mentre
que e l s ' s u b j e c t l v i s t e s ' c o n t e s t a ven amb acusacions de mecanicisme i t r i v i a l i t a t . Per a aquells
descontents arab arabdues postures
la g r a e l l a va caure com un r e g a l
d e i s déus.
(...)
El t r e b a l l
actual
i
futur
que
empri la metodología de g r a e l l a
pot veure's com donant suport a
una d'aquestes
dues
tendéncies.
( 1 ) la g r a e l l a ha d l r i g l t poderosaraent l ' a t e n c i ó
deis
pslcólegs
v e r s la importancia c e n t r a l de
l e s i n t e r p r e t a c i o n s que fan l e s
persones d e i s seus raóns, 1 e l s ha
forgat per t a n t , a t e ñ i r en compte
els
principis
centráis
de
la
Teoria de l e s Construcclons P e r sonáis.
(2)
la
metodología
de
g r a e l l a é s un monstre de Frankest e i n que s'ha abocat a un a l d a r u l l
e s t a d í s t i c i experimental p r o p i ,
delxant l a T e o r i a de l e s Construccions
Personáis
ignorada,
desamparada 1 forga allunyada. "
(Don Bannister)
285
El grulx
de la
metodología
kelliana
per a l'avaluació s e centra en
técnica de g r a e l l a . Aixó és alhora una v l r t u t 1 un Inconvenlent. V l r t u t
avantatges
que
d'avaluació.
graella,
ofereix
aquesta
Inconvenlent
els
seus
identifIcació
de
per
dos
desavantatges
la
teoría
técnica
en
motius:
relació
el
primer
metodologies.
arab una técnica
a
El
altres
és
segon
exclusiva
pels
técniques
Intrínsec
és
la
a
la
extrínsec:
la
d'avaluació,
amb e l s
constrenylments t e ó r l c s i metodologies que aixó suposa.
Aquest
és
el
desenvolupament
virtuts
i els
plantejaraent
suposa
considerar
usos d e i s d i f e r e n t s
general
en
d'aquest
primer
lloc
procediments
apartat.
els
El
seu
Inconvenlents,
les
d'avaluació. Seguidament c a l
t e ñ i r en compte una qüestió mes g e n e r a l : v a l o r a r l ' a t e n c i ó que han dedicat 1
l'ús d i f e r e n c i a l que s'ha f e t d e i s d i v e r s o s procediments.
Independentment
d'aquesta
comentar i sobre la concepcló
revisió
mes
estructurada
es
pot
fer
algún
k e l l i a n a de l'avaluació. Val a d i r , que suposa
una concepcló for^a r e v o l u c i o n a r l a , especialment peí moment h i s t o r i e en qué
es va donar. Suposa s i t u a r l ' é m f a s i en e l propi individu avaluat mes que en
les
pressuposlcions
contrast
arab
classificació
crédula"
teórlques
l'anomenada
projectives
l'lnvestigador.
psicología
de l ' i n d i v i d u
constrasta
de
cor r e l a c l o n a l ,
en_ c a t e g o r i e s
amb
Aixó
l'actitud
representa
que
pre-establertes.
reticent
per exemple, que valen copsar
d'altres
es
un
basa
La seva
fort
en
"actitud
técniques,
quelcom que l ' i n d i v i d u
la
les
no sap de
s í mateix.
Aqüestes
proporcionar
hipótesis
informació
característlques
un
reflex
d'lntervenció
de comparar amb a l t r e s
que
la
l'avaluació
del
que
dins
del
propi
d'acord
amb
diagnóstica
c l á s s i q u e s . Tot p l e g a t
fan
persona
mateixa
sistema
les
kelliana
de
tendelxl
pensa
l'individu
categories
i
a
que
passa amb la propia t e o r í a
(vegeu 0 . 4 ) .
aportar
a
donar
psieopatológiques
fa d'aquest enfocament de l'avaluació quelcom
enfocaments, de forma semblant
mes a
<i c o h e r e n t )
difícil
al
que
289
1.3.1
REVISTÓ DELS DIFHRBUTS PROCEDIKEFTS D'AVALUACIÓ
Tant e l s procediments mitjangant
comparteixen
anteriors,
1'entrevista cora e l s que empren t e x t o s
l e s a c t i t u d s básiques d'avaluació
i
intenten
operacionalitzar
esmentades en e l s
aqüestes
actituds
parágrafs
en
técniques
concretes.
E l s procediments d ' e n t r e v i s t a
depenen de l ' a c t i t u d de 1'entrevistador,
la seva coherencia i assoliment de l'enfocament
els
objectius
intervenir
d'aquest
dones,
l'entrevlstador
control.
un
factor
tan
de
en
val
aquest
la
pena
tipus
fenomenológic k e l l i á , perqué
l'avaluació
personal,
i d'aspectes d ' i n t e r a c c i ó
Tanraateix,
aconseguit
enfocament
de
puguin
depenen
de
acorapllr-se.
En
la
de
forraació
i percepció i n t e r p e r s o n a l de d i f í c i l
ressaltar
el
d'entrevista
grau
en
de
sistematitització
relació
a
altres
tipus
d ' e n t r e v i s t a anomenades obertes o també l e s semi-estructurades.
Els
procediments
d'influéncia
dades,
en e l s
perden
d'análisi
textuals
disminuelxen
r e s u l t a t s pero, p e í
potencialitat
fet
d'análisi
els
factors
Interactius
de no imposar estructura a
estadística.
esdevé prou laxa com per c o n s i d e r a r - l a
Així
la
les
metodología
poc sisteraatitzada. Vegera
pero aqüestes qüestlons arab mes d e t a l l per a cada cas.
1,3,1.1 E l s procediments d'escalainent
Aquests procediments pateixen d e l b i a i x que suposa l'arabigüitat
preguntes que fa
pregunta "Per
l'entrevlstador.
qué?" pot
finalltat, justificado
teñir
de
les
Especialment en l'escalament ascendent,
moltes
connotaclons.
Pot
indicar
la
causalitat,
moral, e t c . . Noraés alguns d'aquests s i g n l f i c a t s
poden
indicar, segons e l c a s , supraordinació. Ten Kate (1981) ha assenyalat ja, t a l
com
hem
explicat
a
1.1.1.2,
un
exemple
on
la
mateixa
pregunta
porta
a
escalaraent ascendent i descendent.
Considerem
mes
confiables
assequibles.
que l e s
peí
fet
Tanmateix,
preguntes
de
se'ns
emprades per
deraanar
presenta
nivells
l'escalament
lógics
un problema
mes
descendent
concrets
rastodológic
de
soluctó: Com c o n t r a s t a r la v a l i d e s a de l e s r e s p o s t e s de la persona?
i
son
mes
difícil
290
No podem o f e r i r una resposta a aquesta pregunta 1 per tant, posem e n t r e
paréntesi
la
valldesa
general
de
les
técniques
d'escalament.
tampoc, de cap estudi que i n t e n t i
aportar
d'aquests
pensem que en un context
procediments. Tanmateix,
en compte aqüestes l i m i t a c i o n s
e l s procediments d'escalament
dades en favor
de la
sabem
fiabilitat
clínic,
i d'acord amb a l t r e s m a t e r i a l s
poden é s s e r
No
tenint
d'entrevista,
ú t i l s per a l ' e x p l o r a c i ó
d e l món
personal del c l i e n t .
Finalment, voldríera considerar
model
de
Chiari
relacions
et
al
implicatives,
d'lmplicació?
Ates
origlnalment
Hinkle
<1985)
¿com
que
una c r í t i c a
que
t e ó r i c a . Tenint en compte
distingeix
sabem
quan
aquests
dos
tipus
passem
d'un
procediments
els
(1965), pensem que c a l
diferents
tipus
a
va
un
el
de
altre
desenvolupar
una a c t u a l l t z a c i ó
en r e l a c l ó
a
models mes r e c e n t s .
1.3.1.2 La t é c n i c a de g r a e l l a
Com aflrmávem en comentar de la v a l i d e s a
de
la
ates
graella
el
qüestló
és
gran
molt
nombre
general
difícil
de
formes
diu en favor
comparables arab cap a l t r a
aixó impedeix
l'obtenció
parlar
en termes generáis
1 dissenys
d'una
técnica
(1.1.2.8) i f i a b i l i t a t
d'aquesta
técnica
que poden e l a b o r a r - s e .
Aquesta
flexibllitat
de formes
p s i c o l ó g i c a d'avaluació.
de r e s u l t a t s
(1,1.2.7>
i
continguts
Al mateix
no
temps
norraatius o g e n e r á i s que f a c i l i t i n
la
seva i n t e r p r e t a d o . Son dues c a r e s de la mateixa moneda.
Mantz Yorke ha r e a l l t z a t un d e i s t r e b a l l s c r í t i c s sobre la técnica de la
g r a e l l a mes e l a b o r a t s . La seva e x p e r i e n c i a en l ' a p l l c a c l ó
en
el
exlstent
camp
en
analítiques
educacional
el
per
carap
i
el
seu
11 perraeten
a la c r í t i c a
conelxement
posar
en
comprehensiva
d'aquest
profund
práctica
les
de la técnica
de
instrument
la
literatura
seves
capacitats
de g r a e l l a .
Molts
d e i s seus plantejaraents, n o s a l t r e s ja e l s , haviem intuYt i , per t a n t , e l s a s suraim com a n o s t r e s a f e g i n t - n o s a i x í a l seu e s p e r i t de c r í t i c a
Peí que fa
1983a;
1983b;
a i s procedlraents d ' e l i c i t a c i ó
1985;
1987
Agost)
ha
constructiva.
de construccions, Yorke
remarcat
com
els
pols
(1978;
considerats
291
aposats
poden é s s e r
desviats
Alxó
Cbent).
ha esta
manera en p a r l a r de la v a l i d e s a de contingut
Un aspecte
construcció
manifest
encara
a cada
element.
com una
criteris
mes c o n t r o v e r t i t
mateixa
diferents.
aniuades
potencialment
diferents.
contra
(1983a;
suposa
en
cada
La
aquesta
l'apllcació
aplicar-se
potencial
construcció
crítica
de
aplicado
que es fa de cada
1987; 1987 A g o s t )
pot
la
Ja en c e r t a
(1.1.2.8.1).
és
construcció
Aixó
construccions
principalment
Yorke
assenyalat
que
Yorke
ha posat de
tenint
en
compte
existencia
d'altres
proporcionen
decisions
(1987
Agost)
de l a construcció
en cada
s'ádrela
element
que suposa l a base de la g r a e l l a :
" L ' e v i d é n c i a que breument hera exposat a c í s u g g e r e i x que l ' a l i n e a c i 6 d ' e l e m e n t s segons puntuacions d ' e s c a l e s desccinfextualífsjles
r e l a c i o n s que e x i s t e i x e n e n t r e elements i c o n s t r u c c i o n s , i e v i t a
que l ' e n t r e v i s t a t transmeti la r i q u e s a de la seva c o n s t r u c c i ó ,
( , , , ) Aixó em condueix a preguntar-me s i raoltes de l e s i n v e s t i g a c i o n s basadas en g r a e l l e s están e s t r u c t u r a d a s d ' a c o r d amb e l s
requeriments d e i s procediments a n a l í t i c s , i s i un i n v e s t i g a d o r
necessita
realment
l e s respostes
a,
per exemple,
les
cent
preguntes i m p l í c i t e s que formula una matriu de 10 x 10 en b l a n c , "
En la mateixa
línia Yorke
(1916) entre llengua
(1987 A g o s t ) aplica l a d i s t i n c i ó de Saussure
i p a r l a . A i x í la g r a e l l a
e s t a r l a dissenyada per copsar
e l s i g n l f l c a t de l a parla p a r t i c u l a r d'una persona.
" , . . e l p e r i l l . é s que l a ' p a r l a ' de l ' e n t r e v i s t a t quan é s f i l t r a d a
per una g r a e l l a p o t é s s e r transmutada en ' l l e n g u a ' o ( a l i ó que
encara s e r i a p i t j o r ) en l a ' p a r l a ' de 1 ' i n v e s t i g a d o r ,
La t r a n s m i s s i ó del s i g n i f i c a t es veu atenuada p r i m e r per la
g r a e l l a , i segon per la i n t e r p r e t a c i ó qua fa l ' l n v e s t i g a d o r de
l e s dadas da l a g r a e l l a , Una f r a c c i ó d'una f r a c c i ó de s i g n i f i c a t
és f i n a l m e n t comunicada i , s i l e s f r a c c i o n s son p e t i t e s (com
passa s o v i n t en l a t é c n i c a de g r a e l l a ) ,
e l seu p r o d u c t e és
mínim," ( Y o r k e , 1587 A g o s t )
El plantejament
sentit,
c a l considerar
pot caure
técniques
experiencia
l'ha
de Yorke é s , cora e s pot veure, for^a
fácllment
mes
aqüestes
adverténcies
amb l'ús de la g r a e l l a ;
tancades.
Tanmateix,
arab l ' ú s de la g r a e l l a ,
inspirat,
aqüestes
dificultats
quan
cora p e r i l l s
c r í t i c . En aquest
potenciáis
mes f á c l l m e n t
un
que amb a l t r e s
entrevistador
1 comparteix
i
poden e s v a i r - s e
s i aqüestes f e b l e s e s de l a t é c n i c a 11 son conegudes.
assumeix
en gran
on e s
té
certa
l ' e s p e r l t que
part.
Sobretot
29Í
Peí que fa
a les
técniques d ' a n á l i s i
de la matriu de dades, v a l a d i r
que és una área que ha acaparat bona part de l ' i n t e r é s de l e s
metodológiques
i
ha
generat
un bon nombre de
general, no hi ha hagut un acord m a j a r i t a r i
programes
publicacions
d'ordinadors.
En
sobre quin tipus de técnica
de
tractament de dades emprar. Sembla s e r que t o t e s teñen avantatges
vantatges, i que l e s potencialment mes valuoses, l'escalament
nal,
l'anállsi
han
consolidat
principáis
d'agrupaments
que
el
és
seu
ús
una de
o
l'anállsi
per
poder
les
desplanar
técniques
presenta mes problemes, tant p e í que fa
per
l'anállsi
graficació
independent
factorial
de
que,
i
desa-
multidimensio-
de correspondéncies,
l'anállsi
malgrat
de
ésser
no
components
molt
emprada,
a l'ús de c o r r e l a c i o n s Pearson com
construccions
i
elements
que
no
resol
la
conjunta.
En general
les
técniques d ' a n á l i s i
posen un émfasi, a l
nostre
entendre
excesslu, en e l s aspectes e s t r u c t u r á i s mentre que han desenvolupat de forma
raolt poc acurada l ' a n á l l s i de contingut de l e s construccions. L'extensió i
d e t a l l que hem dedlcat a d e s c r i u r e l ' a n á l l s i de contingut
desraesurat
en
relació
reflecteix
l'excessiva
a
la
proporció
superioritat
real
d'estudis
d'estudis
el
(1.1.2.6.4) és molt
que
l'empren
estructuráis
i
no
els
de
l'escassesa
de
sobre
contingut.
En
relació
plantejaments
ais
índexs
coherents
des
de
mesura
d'una
(1.1.2.4)
perspectiva
val
Construccions
Personáis.
Per
dir
teórica,
sobre e l tipus d'índexs a eraprar i e l seu s i g n i f i c a t
les
a
altra
i
la
raanca
d'acord
p s i c o l ó g i c , segons
Teoría
de
banda, hem f e t
fracás
absolut per p a r t d'aquests índexs per copsar e l s aspectes
la
palés
el
Jerárquics
manifestats per l e s r e l a c i o n s i r a p l i c a t l v e s e n t r e construccions. De l e s dades
d'una g r a e l l a
no podera deduir
un raapa Jerárquic de l e s construccions
d'un
individu.
Per a l t r a
validesa
son
banda,
es
encara
precaris
excessivaraent
individualltzada,
de Procter,
persones.
en
i
pot concloure
resultats
requereix
i
poc
que
que e l s
estudis
slstemátics.
vagin
raes
sobre
Aixó
enllá
de d l s s e n y s raolt acurats
1978; 1985b) per poder copsar s i g n l f i c a t s
fiabllitat
impedeix
de
la
i
confiar
mesura
(com per exemple
el
comuns a un grup de
293
Na obstant t o t e s aqüestes c o n s i d e r a c i o n s c r i t i q u e s sobre la g r a e l l a , v a l
la pena f e r p a l e s e s algunes de l e s v l r t u t s que segueixen f e n t de l a
un
instrument
d'elecció
per
a
l'avaluació
deis
signlficats
graella
personáis
d'un
individu en un context d ' e n t r e v i s t a . Les resumim a i x i :
1) Adaptable a i s c o n t i n g u t s de cada
persona.
2) M e t o d o l o g í a d ' a n á l i s i
rigorosa
f i n a l l t a t fenomenológica d ' a n á l i s i .
pero
3) S e n s l b i l l t a t
coherent
per a l a mesura d e l canvi
amb
la
seva
individual.
4) F l e x i b i l i t a t de d i s s e n y que permet a d a p t a r 1'instrument
cada c a s i també a cada f i n a l l t a t c o n c r e t a d ' i n v e s t i g a c i ó .
5) Coherencia en l a seva
t e o r í a en qué s ' i n s p i r a .
metodología
i
plantejaments
arab
a
la
6) Riquesa d e i s r e s u l t a t s o b t i n g u t s que permeten d i b u i x a r un
raapa d e l
sistema
de
construcció
de l ' i n d i v i d u
i
elaborar
h i p ó t e s i s d ' i n t e r v e n c l ó en l l o c de p r o p o r c i o n a r simpleraent una
etiqueta diagnóstica.
1.3.1.3
L'autocaracterització
El probleraa
en
la
técnica
desavantatges
pocs
deis
principal
d'análisi.
que té e l
de l ' a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó
El
procediment
plantejament
seus a v a n t a t g e s . Seria
en
kelliá
si
rau, a l
mateix
nostre
pateix
de l'avaluació
de
entendre,
tots
els
pero gaudelx
de
i
operacional
de
fet
de permetre
la
1'expressió raes d i r e c t a
l ' a c t i t u d crédula.
No obstant
Iliure
expressió
técniques
guies
sorprenent
s'ha
de
aquest
la
dissenyades
raes
plantejament
de
s'ha
procediraent
peí
liraitacló
rau,
seva
fins
(vegeu 1.2.1.2) son molt
que e l
que
que t é
l'individu,
de comprensió
realitzat
alternativa
valor
d'análisi
propasar K e l l y
son
el
al
que técniques
lax
del
l'anállsi
Les
déiera,
técniques
en
les
que
va
laxes 1 poc s i s t e m a t i t z a d e s . De f e t
l'autocaracterització.
elaborat,
moment.
cora
d'análisi
propi
Kelly
Així,
acurades. Fotser
és
l'únlca
de contingut
ben pobre p e í que fa a l e s seves c a t e g o r i e s .
l'ús
poc e x t é s
técnica
(vegeu
mes
que
d'análisi
1.2.1.2.5),
és
294
En
síntesi,
1'autocaracteritzacló
Interessant quan es d l s p o s l
context
clínic,
pot
aportar
és
una
técnica
potencialment
d'una metodología d ' a n á l i s i
també
farqa
informació
al
molt
mes acurada. En un
psicoterapeuta
aquest disposa d ' h a b l l l t a t s u f i c i e n t per extreure e l s i g n i f i c a t
si
personal que
pot transmetre una a u t o c a r a c t e r i t z a c l ó .
1.3.1.4 E l s t e x t o s
literaris
Els qui han i n t e n t a t a n a l l t z a r t e x t o s l i t e r a r i s des de la p e r s p e c t i v a de
la Teoría de l e s Construccions
demostrar
el
possibilitats
seu
interés
per
Personáis l'únlca cosa que han f e t
aquest
tipus
de la t e o r í a per a l ' a n á l i s i
de
material
1
ha e s t a t
insinuar
les
i n t u i t i v a d e l material textual de
tipus l l t e r a r i . La metodologia pero, b r i l l a per la seva abséncia.
295
1.3.2 REVISIÓ DE L'úS DIFERENCIAL DBLS DIVERSOS PHOCBDDCEHTS AVALÜATIUS
Aquesta secció
pretén descriure
de forma
g l o b a l e l tipus de
prodúcelo
t e ó r i c a i metodológica que s'ha donat d l n s d e l mare de la P s i c o l o g í a de l e s
Construccions
Personáis, Les f o n t s
proporciona R. Neimeyer
el
nostre
propi
estadístlques
que disposem
son l e s
que
(1985e; d ) , que cobreiKen des de 1953 f i n s a 1981, i
recorapte
Internacionals de 1985 i
de presentacions
1987. Tot
en
els
dos
darrers
congressos
i que l e s dues f o n t s no son homogénies
proporcionen una idea g l o b a l de l ' e s t a t de la qüestló.
IlíWS
Teoría
Psicoterapia
Técnica de g r a e l l a
A l t r e s técniques
loial
277•
109
652
48
a985>
IÍ42US
Cambridge
Teoria
Psicoterapia
Educado
T é c n i c a de g r a e l l a
Altres técniques
Com
suposa
Aixó
es
el
en
pot
percentatge
sí
d'estudis
veure
mateix
en
que empren
creat
aqüestes
seria
i
dissenys
possibilitats
i
especialment
trist
la
de prodúcelo
alarmant - s i
investigado
amb
en Construcclons
no
fos
alternativa
és
perqué
tan
el
graelles
Personáis.
percentatge
minso. De f e t
el
la T e o r i a de l e s Construccions Personáis amb una
molt concreta d'avaluació,
formes
taules,
una metodología
compromís que ha r e a l l t z a t
técnica
Memphls (1987)
32%
10%
7%
42%
9%
32%
9%
15%
41%
3%
majoritari
no
Percentatge
26%
10%
60%
4%
la t é c n i c a de g r a e l l a , per molt que hagl
diferents,
limitacions
hipoteca
inherents
quan crelem que la
a
el
seu
qualsevol
teoría
desenvolupament
instrument.
a
les
Aixó
és
kelliana té potencialitats
de
desenvolupament metodológic que no han e s t a t e x p l o t a d e s .
La confianga
investlgadors
restringir
galrebé exclusiva
d'una
tant e l
coneixements
que
teoría,
tal
en una técnica de recerca per part
com
assenyala
Holland
(1977),
tendeix
t i p u s de qüestions que es plantegen com l'amplltud
finalment
es
generen.
Addiclonalment,
aquest
deis
ús
a
deis
exclusiu
d'una técnica constreny en gran mesura la v a l i d e s a de la t e o r í a a la de la
296
técnica. Certament, com es r e v i s a a 1.3.1.2, la técnica de g r a e l l a gaudeix de
for^a avantatges pero també t é alguns entrebancs que r e s t r i n g e i x e n e l tipus
de recerca.
Aquesta qüestió ha e s t a t ja assenyalada per d i v e r s a s p s i c ó l e g s
enfocament. Son d i v e r s e s l e s veus
personal)
que
reclamen
accés a a l t r e s
menys
(p.e. Honess, 1985; Pope, 1987 comunicado
creado
de
metodologies
tipus de material, especialment
estructurada
metodológica".
la
que
Yorke
la
graella.
(1987 Agost)
d'aquest
Neimeyer
proposa
alternatives
que
donin
a material produit en forma
(1985d; e )
parla
d'una
"crisi
metodalogies a l t e r n a t i v e s que no
suposin e n c a s e l l a r la i n f o r m a d o que proporciona
l'individu.
"Aquest e s t i l d ' e l i c i t a c i ó mes I l i u r e v i n d r i a acompanyat per un
canvi r a d i c a l en la raetodologia a n a l í t i c a , Perdríera l ' e l e g á n c i a i
la c l a r e d a t de l e s
raatemátiques,
S ' h a u r l a de reemplazar
per
quelcom s i m i l a r a l ' a n á l i s i t e x t u a l o l e g a l on la comprensló da
l ' i n d i v i d u es coraposaria de forma h e r m e n é u t i c a , , ,
comparant una
p a r t amb l ' a l t r a , i amb la g l o b a l i t a t e m e r g e n t , "
( Y o r k e , 1987 A g o s t )
é s en aquest
sentit
que aquesta
dins
de
l'estat
Personáis.
Així,
el
procedlment que presentera
pretén
de
i n s p i r a r - s e en l e s v i r t u t s
d'enfrontar-se
autoblográfles.
a
un
tipus
de
la
va encaminada
important
tesi
actual
tesi
Psicología
les
mólt
un buit
Construccions
en la SEGONA PART
raetodológiques
material
de
a omplir
d'aquesta
de la g r a e l l a per
diferent:
els
tal
textos
297
SEGOFA PART:
METODOLOGÍA ESPECÍFICA PER A L'AVALüACIó DE LES
COHSTRÜCCIOHS PERSOHALS EH TEXTOS AÜTOBIOGRAFICS
"En tots e l s temps 1'enigma de la
Indlvidualitat ha estat explorat
pels gegants de la
literatura.
Tardívolament a r r i b a el psicóleg
a escena. A alguns humanistes e l s
hl sembla un Intrús vanltós. Es
- c r i t i c a que quan la
psicalogia
tracta la personalitat humana diu
només alió que la literatura ha
dit sempre, pero de forma menys
artística.
(...)
Els documents autoblográfics semblen Justificar sempre el n a r r a dor. El 1iterat se sent j u s t i f l c a t
apilant e l s seus biaixos 1 l e s
seves
metáfores
indlsclplinades
mentre entretinguln e l s seus l e c tors. Al psicóleg no 11 és permés
entretenir (fins i tot és sospitós
s i és Interessant). Per ser c o n s i derada válida la seva a n á l i s l ha
d'estar
fermament
arrelada
en
1'evidencia i ha de dlsposar del
consentiment d'altres observadors
entrenats."
(Gordon V. A l l p o r t )
298
En aquesta SEGONA PART es presenta el métode adre<;at a l ' e l i c l t a c i ó
análisl
de Construccions
Havent ja
exposat
descrit
la
Personáis,
l'enfocament
metodologia
cal
desenvolupament
Personáis
coherent
el
amb
en un text
autobiográf l e .
teóric que emmarca aquest métode, 1 havent
general
considerar
expressades
i
per
a
disseny
la
teoria
l'avaluació
que
de
les
seguidament
1 metodologia
Construccions
exposem
general
com
un
que acabem
d'esmentar. Pero és el material a qué va adre<;at aquest métode, e l s
textos
autobiográf ics, alió que el fa peculiar, i que fa que requerelxi un disseny
específic.
Considerant
diriglt,
abans
aquesta
pecullarltat
d'expllcitar
el
que
dlsseny
li
de
atorga
el
material
procediments,
consideracions generáis sobre e l s textos autobiográfics.
es
a
qué
fan
va
unes
299
2.1 Característlques d e i s textos autoblográf l e s
"En escriure una autobiografía es
posen en perspectiva les contradlccions, paradoxes i ambivalencia de l a vida. Aixó ens retorna
el
nostre sentiment
d'autosuficléncla i d'identitat personal a i s
que han donat forma e l s contratemps 1 e l curs de la vida.
(James E. Birren)
300
2.1.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TEXTOS AÜTOBIOGRAFICS
La naturalesa
deis
textos
d'una metodología específica
autobiografías
requereix
el
desenvolupament
que va mes enllá deis métodes psicométrics o
experimentáis tradiclonals. Li cal, pero, a l mateix temps una estructurado
mes sistematitzada
que
els
procediments
racionáis
i
intuitius
de
Sartre
(1943; 1946; 1952; 1964; 1971-1972) i deis a l t r e s intents r e a l i t z a t s des de
l'enfocament
Fenomenológico-Existencial
(Binswanger,
1945a;
b;
alhora mes rigorosa que les formes habituáis d'Interpretado
(Freud,
1910; Erickson,
Pletsch,
1977;
Poch,
1958;
1987)
1969; Gedo,
consideradas
1972; Moraitis
sovint
1947);
i
psicoanalítica
1 Pletsch,
subjectives
i
1979;
simbolistes
(Gilmore, 1979; Stannard, 1980).
A mes, els
peculiars
textos
que e l s
autoblográf ics
diferencien
presenten
específ icament
unes característiques
deis
altres
tipus
de
molt
textos.
Seguldament exposem l e s diferencies que considerem mes fonamentals:
a)
encara
No son textos
que
funcions,
puguin
slnó
intencionalment
presentar
que es
tracta
Se centren en l'expressió
narratlus,
característiques
de textos
descriptius
o
comblnades
de
específ icament
de les experiéncies
dlscursius,
les
tres
auto-reconstructlus.
vlscudes per l'autor, en l e s
quals la funció valorativa té un pes determinant.
b)
No
s'exceptúen
son
les
própiament
constants
textos
temátics.
refaréneles
El
Implícltes
seu
al
tópic
propi
general,
autor,
és
si
molt
variat, com la vida mateixa. S'entrecreuen e l s temes 1 e l s esdevenlments mes
diversos.
No
existeix
fragmentariament
un
expressats.
únic
referent
Sovint,
com
a
tema
1'única p o s s i b i l i t a t
sino
diversos,
do l l l g a r - l o s
és
mitjangant e l f i l de la cronologia.
c)
Els
textos autoblográfics
poden ésser considerats
com a documents
h i s t o r i e s , peí fet que la trama argumental es desenvolupa segulnt una línla
temporal d'esdeveniments públics i privats.
d) És un text Idlosincrátic on les característiques personáis de l'autor
es manlfesten no només en l ' e s t i l slnó en la selecció deis esdevenlments 1
301
la seva interpretado segons una hermenéutica auto implicada en la prodúcelo
1 v a l o r a d o deis fets.
e>
fes
un
material
d'espontaneitat
es
de
forma
varia certament, segons el
segons una diversltat
general,
produít
tracta
d'externalització
de cireumstándes
d'un
text
per
de l'auto-reconstrucció.
El
grau
tipus de text per una banda,
aleatóries
produit
espontánia.
bastant
sí
per una a l t r a .
mateix,
peí
i
Pero en
seu
valor
Tanmateix, aixó ha de considerar-
se un tret molt general que requereix ésser dilucidat en cada cas concret.
Un
material
d'análisi
molt
d'aquestes
característica,
específic.
L'anállsi
finalltat
psicológica
no
s'interessa
característiques
per
del
ideada
text
exigeix
expressament
autoblográf ic
en
una
per
estar
al
metodología
seu
tractament
determinat
per
una
(en aquest c a s ) i no merament l i t e r a r i a o lingüística,
les
liéis
generáis
d'una
semántica
formal,
slnó
peí
contingut o semántica textual.
Ja s'ha esmentat en el PREFACI d'aquesta t e s i que, per diversos motius,
s'ha
concebut
aquesta
análisl
a
partir
de
la
metodología
general
per
a
l ' a n á l l s i de les Construccions Personáis, dins del marc de l a Psicología de
les Construccions Personáis de Kelly. S'ha originat dones, a l marge d'altres
técniques
com l ' a n á l l s i
de contingut,
que han
intentat
també una
análisl
psicológica deis textos de forma rigorosa.
S'ha
fet
palés
en l'apartat
1.1.2
l'interés
que va demostrar no només
Kelly sino també Bannister, Mair, Moss 1 a l t r e s , pels textos l l t e r a r i s en el
context de
gráfle,
del
l'estudi
qual
del
acabem
cas
individual.
d'assenyalar
Peí que fa
llurs
al
material
característiques
<auto)bia-
diferenciáis,
Bannister ha posat de relleu també e l seu interés com a font documental.
"Les (auto)biografÍes no només revelen la naturalesa de les
eleccions mes importants de la persona, sino que fan sorgir,
d'una forma molt interessant, el tema de la consistencia de les
eleccions al llarg de la vida d'una persona,
(...)
És a dir, es poden tractar te«es com la forna en qué les
construccions supraordinades donen sentit a les inconsisténcies
aparents a un nivell mes subordinat (cosa que té a veure anb el
corolari de fragmentació de la Teoria de les Construccions Personáis) en el context de la vida sencera d'una persona, Podríem,
d'aquesta «añera, revisar novament la qüestió de la consistencia
de la conducta en la seva totalltat," (Bannister, 1975 Sener)
302
2.1.2 MODALITATS DEL GfeHERE AUTOBIOGRÁF IC
El conjunt de documents autobiográfica está format per alió que Allpart
<1942) va anomenar documents personáis de contingut auto-descrlptlu o autoreferenclal.
revelador
Dins d'aquesta
que
intencionalment
l'estructura, dinámica
consideren
definido
textos
o
es
no
1 funcionament
autobiográfles
considera
"qualsevol
proporción!
escrlt
informado
relativa
de la vida mental de l'autor".
els
que
no han estat
auto-
escrits
peí
a
Fo es
propi
subjecte, encara que es referelxin a e l l . Tot i que alguns documents heterodescrlptius,
com
per
exemple
les
biografíes,
poden
teñir
un
valor
de
contextúa 1 ització addiclonal, no son una auto-construcció sino que es tracta
de
la
construcció
que
té
un
altre,
l'autor
de
la
biografía,
sobre
el
personatge biograflat.
La f i n a l i t a t d'aquesta i n v e s t i g a d o se centra en la tasca reconstructiva
del món personal de l'autor des del seu propi punt de v i s t a . Tal com s'ha
expressat
persona
en
el
PREFACI, aquest
interés
és coherent amb l'enfocament
peí
propi
punt
de v i s t a
Fenomenológico-Existencial,
de
la
1 amb la
Teoria de les Construccions Personáis de Kelly. Mes concretament coincideix
amb la concepcló kelliana de l'avaluació, la seva "actitud crédula", desenvolupada
en
sotmesos
la
a
PRIMERA
análisi
PART
son -ho
d'aquesta
expressem
tesi.
En aquest
una vegada
sentit,
mes-
els
textos
auto-referenclals,
com és el cas de l e s cartes, d l a r l s , memóries i autobiográf les.
2.1.2.1 E p l s t o l a r l s
" L e s c a r t e s i n t i m e s , e s p e c i a l m e n t s i han e s t a t e s c r i t e s durant un
p e r í o d e c o n s i d e r a b l e de temps, d e s c o b r e i x e n e l s
interessos
i
temes que g u i e n una v i d a i n d i v i d u a l i , e l que és raes i n p o r t a n t ,
r e v e l e n e l p a t r ó amb e l
qual es t e i x e i x e n a q ü e s t e s t e n e s i
i n t e r e s s o s . Encara que e l s p s i c ó l e g s poques vegades e x p l o r e n l a
riquesa del material e p i s t o l a r . "
ce.
ftllport,
1946)
Les cartes son documents personáis, adreijats a corresponsals
fins
1 tot
imaginarls,
caracterltzats
per
la
seva
funció
reals, o
comunicativa que
condiciona en part l l u r s característiques formáis i e s t i l í s t i q u e s .
303
Cada carta d'un e p i s t o l a r ! es pot c o n s i d e r a r com a unitat sincrónica i
podria a n a l i t z a r - s e
individualment de forma independent d e l conjunt. Alhora
é s p o s s i b l e a n a l l t z a r e l conjunt de c a r t e s en la seva t o t a l i t a t com a unitat
dlacrónlca a t r a v é s de la
temporal. Quant mes l l a r g s i g u í el
línia
període
temporal que a b a s t l , mes e v l d e n t s resultaran l e s constants personáis que es
poden extreure de la seva a n á l i s i
1 mes a l t e l n i v e l l de comprensló que es
podrá obtenir d e l seu món personal.
El
grau
de
reconstrucció
de
l'exlsténcia
que
l'eplstolari
ofereix
ve
s o v i n t l i m i t a t a un nombre d'esdeveniments, a causa de la seva f r a g m e n t a d o ,
pero
a
vegades
significado
expressen
reconstrucclons
d'un
ámblt
temporal
o
d'una
molt mes amplia. En g e n e r a l , e l que es dona en una correspon-
dencia personal és que la persona comunica de forma espontánia i voluntarla
en
un
moment
esdeveniments
i
donat
alió
que
per
a
ella
resulta
signif icatiu.
Els
1 la seva reconstrucció expressada en e l t e x t reben un ordre
seleccló
Imposats
estructurado
és
per
la
una expressió
propia
de
la
estructurado
seva
de
personalitat,
l'autor.
entesa
Aquesta
des de
la
de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis com e l Sistema
perspectiva
de Construccians Personáis
(Fransella, 1978c).
2.1.2.2 Diaris
El d i a r l
les
presenta
la forma
característlques
de
(1934/1962). Es redacta
seva expressió
críptlc
l'anomenat
diaris
íntlm que forija
"llenguatge
1 esquematltzar; e l
amb menys r e f e r e n t s
coincideixen
receptar
sovint
interior"
en abséncia d'un i n t e r l o c u t o r
se s o l s i m p l i f i c a r
1 Ínterioritzat,
concepcló, a i s
de monóle'g
de
recorda
Vygotsky
r e a l o imaglnarl;
llenguatge e s fa mes
e x t e r n s . Ates que per la
1 emisor,
la
seva
aquests r e f e r e n t s
no
son ni imprescindibles n i n e c e s s a r i s .
Per
tant,
d'una a l t r a
es
fa
a
vegades
difícil
la
comprensló
d'un
diarl
per
part
persona, a t e s que la i n f o r m a d o
referencial
l ' a u t a r pat donar-la
per suposada. Tanmateix la seva prodúcelo obeelx freqüentment a n e c e s s l t a t s
íntlmament
immedlatesa
sentldes
deis
d'expressió
fets
que
de
sentlments
configuren
la
i
seva
emocions,
propia
i
d'elaborar
existencia.
Cora
la
a
document h i s t o r i e no és g a i r e bo 1 probablement poc f i a b l e a causa d e l seu
304
carácter irregular i parcial
(tot i que poden haver-hi excepcions notables),
pero és un excel.lent document personal.
Construit
en
construccions
Aquesta
la
immedlatesa
subordinadas
distinció
l'autoblografla,
mes
en la
deis
esdevenlments,
estructurades
imraediata
qual
la
i
d'acord
propera
perspectiva
amb
deis
pot
les
fets
temporal
reflectlr
les
supraordinades.
el
distingeix
de
és molt mes amplia. A
causa de la construcció diacrónica del d l a r i , e l s esdevenlments es descriuen
de
forma
entendre
mes precisa
l'evolució
i
del
ofereixen,
sistema
així,
un banc de dades
de construcció
mes ampli
per
a través
del
de l'lndividu
temps.
2.1.2.3 Kemórles
Les
memóries
presenten,
en
general,
una
intencional itat
explícita
de
p u b l i c a d o . S'hi destaca alguna de les facetes de la vida de la persona, com
per exemple el seu món de relacions
professional,
pero no s'orienten
món personal
intern
laboráis, carrera artística,
política o
necessáriament a l a reconstrucció
o íntim. Son
la
narrado
d'uns
fets
histories
del seu
en
els
quals l a persona ha participat d'una forma mes o menys activa.
La
redacció
de
les
memóries,
a
diferencia
deis
eplstolaris
1
deis
d i a r i s , és sincrónica i es realitza des d'una perspectiva actual en relació a
les
experléncles
viscudes
en
un
període
anterior
mes
o
menys
llarg
o
allunyat en el temps, pero delimitat. En estar adregades a un públic general
poden ésser fácilment terglversades en favor de l'autor per t a l de guanyarse un cert reconeixement en la posteritat.
2.1.2.4 Autobiograf l e s
No sempre
entre
és
posslble,
autobiografía
1
representa
íntima
per
la
la
memóries.
l'autoblografla
vlscuda
en
la
persona
práctica
En
termes
reconstrucció
a
una distinció
través
de
de
la
generáis
clara
es
pot
l'experiéncia
seva
memóries teñen mes aviat un abast h i s t o r i e 1 social.
vida,
i
precisa
dir
que
personal
mes
mentre que
les
305
Es
tracta
conscient
d'una
i
reconstruccló
reflexiva
des
sincrónica
d'una
que
implica
perspectiva
una
temporal
elaborado
determinada,
generalment des d'un moment avangat en la vida de l'autor. En aquest sentlt
es
pot considerar,
d'acord
amb Harré
<1979, 1983), com una
interpretado
deis episodis d'una vida i de la seva relació amb l'autor.
No es tracta d'una mera crónica d'esdeveniments privats o públics, slnó
d'una reconstruccló de la identitat personal
(Pascal,
qual
com a
la
persona
historia
propia,
simbólica
qué fa
continuitat
i
canviants,
es
concebeix
continuada
possible
a
i
sí
mateixa
única.
Per
a
i de les diferents
través
del
ser
identitat
per a un sistema
consistencia
1965) a través de la
singular
s'entén
de personalitat
temps
i
deis
l'estructura
assegurar
estats
posicions ocupades en l'espai
amb una
la
biografíes
social
(Dóbert
et al, 1977).
El text autoblográf ic presuposa, mes que cap a l t r e , una
desenvolupada
des
del
i una consciéncía capag d'organitzar
present.
elaborada.
La vida de
d'esdeveniments,
interna
L'autobiografia
ve
amb
donada
l'autor
la
lógica
per
és
certament,
se'ns
la seva propia
una construcció
presenta com una successió
que
ell
11 atorga.
1'auto-percepció
conseqüéncia de la seva actlvitat
indlvidualitat
unitaria
historia
racional
encadenada
Aquesta aparent
que
té
constructiva, constitutiva
1
unitat
l'autor,
i
és
del seu propi
món de la consciéncía.
Aquesta
reproduir
l'autor
reconstruccló
la
com
totalltat
una
nostra postura
no
ha
de
ser
histórica
de
l'individu
interpretado
és la
que
d'apropar-nos
dona
al
necessáriament
sentlt
Ja que
a
la
punt de v i s t a
completa
és
seva
ni
pot
concebuda
per
existencia.
de l'autor
La
mitjangant
l'explicitació espontánia i voluntarla de les seves Construccions Personáis.
306
2.1.3 LA HATÜRALESA DB LES COFSTRÜCCIOHS PBRSOHALS BXPRHSSADBS
E l TEXTOS AUTOBIOGRÁFICS
Les Construccions Persanals son dimensions de discriminado amb qué la
persona
estructura
el
seu
món
(vegeu
0.3.2.1),
no
etiquetes
verbals,
Tanmateix, bon nombre de construccions son explicitables peí llenguatge. Les
paraules
s'utilltzen,
També s'ha
en aquest cas, per
explicitat
(vegeu
0.3.2.1)
designar
la
Construcció
que existeixen
Personal.
construcclons
que no
poden ser expressades per la persona mitjangant el llenguatge, que son p r e verbals. De fet, perqué una construcció estlgui disponible a la consciéncia
cal
que tingul
algún
tipus
de
representado
simbólica
o verbal.
Aixó
és
condició necessária perqué pugul ésser transmesa de forma verbal en un text
o a
un receptar.
textos
Com Ja s'ha
autobiográfics
aquest
vist
en
receptar
l'apartat
pot
ser
anterior,
el
mateix
en el cas
autor
o
deis
bé una
a l t r a persona segons e l tipus de text.
Quan emprenem la tasca d'analitzar
de
Construcclons
expressades
Personáis
espontániament
queda
peí
un text, la p o s s i b i l i t a t
limitada
llenguatge
a
aquelles
escrlt.
oblidar que estem treballant amb un repertori
Per
que
tant,
de construccions
d'elicitació
han
no
de
estat
es
pot
l'autor
que resulta ser una mostra del seu Sistema de Construccions Personáis que
té
un
doble
biax.
El
primer
és
verbals. El segon és que d'entre
el
a
l'inici
de
que
es
tracti
de
construcclons
les construccions verbals, només disposem
de les que espontániament ha expressat
Ja assenyalávem
fet
l'autor.
l'apartat
1,2
que e l s
estudis
realitzats
per a l ' a n á l i s i de construccions persanals en textos es caracteritzen per la
seva
manca
de
slstematització
tant
peí
construccions com a la seva a n á l i s i . S i
que
bé les
fa
a
l'ellcitació
dificultats
per a
de
les
aquesta
análisi s'han fet Ja paleses en aquesta manca de slstematització, son encara
mes v i s i b l e s quan els textos son autobiográfics:
a ) cal una d e f i n i d o operacional de construcció <i element) per
poder e l i c i t a r - l o s . Kelly va aportar un procediment estructurat
d'entrevista com a operaclonalització 1 procediment d'obtenció de
construccions i elements (1.1.2.2) pero no va especificar com
s'identificaven en e l s textos malgrat haver t r e b a l l a t també amb
textos (vegeu 1.3 ) .
307
b ) e l s temes o ámbits de conveniencia de qué parla l'autor son
v a r i a t s , la qual cosa genera un bon nombre d'elements d i f e r e n t s i ,
per t a n t , construccions amb ámbits de conveniencia l i m i t a t s , per bé
que no se sap on es troben aquests l í m l t s .
c ) l e s Construccions Personáis no s'apliquen a t o t s e l s elements,
sense que aixó impliqul que a l t r e s elements no calguin també d i n s
de l'ámbit de la construcció. Aquest f e t suposa, a mes de l a
impossibllitat
de determinar
l'ámbit
de conveniencia
t a l com
comentávem en e l punt a n t e r i o r , la d i f i c u l t a t per transformar l e s
dades en alguna forma de g r a e l l a on cada construcció e s confronta
amb t o t s e l s elements.
e ) l e s mides d e i s t e x t o s , e l s temes que cada autor toca i e l s t i p u s
tan v a r i a t s de construcció que cadascun pot, potencialment, emprar
fan molt d i f í c i l la comparado entre i n d i v i d u s , no Ja a n i v e l ! de
contingut, sino a l propi n i v e l l e s t r u c t u r a l .
Totes
aqüestes
emprenem,
i
analltzat
temps,
dificultats
fan
Ja
restringirá
posen
de
fan
entre veure
palesa
que
les
les posslbilitats
manifest
apartat ha d ' e n f r o n t a r - s e
que
el
la
complexitat
característiques
d'extreure'n
dlsseny
de l a
que
a aqüestes d i f i c u l t a t s
tasca
del
material
significado.
es
presenta
en
Al
el
per t a l d'obtenir
metodológic necessari i , a l mateix temps, una c e r t a s i g n i f i c a d o
que
mateix
següent
el
rigor
psicológica,
en termes del Sistema de Canstruccions Personáis de l'autor.
Dur
a
confereix
terme
aquesta
posslbilitats
troben, en forma
análisl
presenta
de r e a l i t z a c i ó .
de publicació
pero,
Els t e x t o s
algún
avantatge
autobiográfics
o de document, de
forma
global
que
li
sovint
es
i
acabada.
Fins i t o t , moltes vegades no es t é cap contacte d i r e c t e amb l ' a u t o r i ádhuc
pot e s t a r Ja mort. El t e x t dones, pot é s s e r considerat com una t o t a l i t a t , 1
pot s e r l l e g i t de forma diacrónica
pot permetre l ' o b s e r v a c l ó
la
persana.
possibles
Aquests
que
considerant
el
text
de l ' e v o l u c i ó
documents
l'autor
ha
i s e r c o n t e x t u a l i t z a t históricament. Alxó
posen
tingut
de forma
en
de l e s construccions
de
el
manifest
decurs
de
les
la
acabada, aparelxen en e l
que ha eraprat
diferents
seva
vida
opcions
que
ara,
context d'un nombre
relatlvament f i n i t de p o s s l b i l i t a t s . La seva h i s t o r i a apareix cora un univers
tancat
peces
determinat,
amb
qué
ha
només, per
construi't
metafóricament,
que
encaixar
peces
les
en
la
el
aquesta
del
seva
lógica
seu raón están
análisi
una de
trencaclosques,
Canstruccions Personáis de l ' a u t o r .
i
interna.
a
les
Bon nombre de
1'abast.
Es
coses
que
aqüestes
peces
podria
cal
fer
son
les
dir,
és
les
308
"Podent d i r que l'horae desenvolupa l a seva forma d ' a n t i c i p a r e l s
esdeveniments
construint,
gravant
iscrétching
cut) e l s seus
canals
de pensament.
fiixí
é s cora c o n s t r u e i x
el
seu p r o p i
l a b e r i n t . E l s seus camins (.runvays) s6n l e s c o n s t r u c c i o n s que
forma,
cadascuna és un c a r r e r
de dues d i r e c c l o n s ,
cadascuna
essencialment un p a r e l l d ' a l t e r n a t i v e s . Quan una a l t r a persona
i n t e n t a e n t r a r en aquest l a b e r i n t a v i a t es p e r d . ( . . . ) Molts d e i s
camins (. runvéys) están molt ben anunciats amb s i g n a s v e r b a l s ,
per4 la majoria s i n f o s c o s , r e t o l a t s només a m i t g e s o sense cap
t i p u s de s i g n e v e r b a l .
(...)
El
laberint
está
concebut
cora una xarxa
da
construccions,
cadascuna ds l e s quals és e s s e n c i a l m e n t una a b s t r a c c i ó i , com a
t 3 l , pot ser presa i a p l i c a d a a esdeveniments molt d i v e r s o s per
tal
da f o c a l i t z a r - l o s
i vestir-los
de s i g n i f i c a t
personal."
( K e l l y , 1958a)
S i assumim que tant l e s paraules cora l e s accions
limitat
1 que, per
comprensló
posició
básica
de
respectuosa
tant,
hem de
construir
d e l seu Sistema
posar
les
i empátlca
bases
la
persona
de Construccions
par
reconstruir
el significat
i
d e l seu pi"opi
en maltes ocasions no podem é s s e r ajudats
aixó ens permet copsar la seva l ó g i c a
teñen un s i g n i f i c a t
en
termes
d'una
Personáis, estarem en
comprendre
univers.
de
forma
Kalauradament,
per l'autar, pero en compensado
interna en r e l a c i ó a la g l o b a l l t a t de
la seva e x i s t e n c i a f i n a l a l moment de la redacció última del t e x t .
Considerar l a persona cam a t o t a l i t a t
significa
copsar
l'organitzacló
i d e l i n e a r l a seva l ó g i c a
interna
jerárquica .del seu Sistema de Construccions
Personáis. Aixó suposa p a r t i r d e l supósit que algunes construccions, de l e s
que s ' e l i c i t i n
del text, son mes supraordinades
que a l t r e s
i que es poden
trabar o dedulr algunes relacions implicatlves entre aqüestes canstrucclons.
Tal com havla Ja postulat
Hlnkle
<1965>, les implicacions son la clau de
volta de l'organitzacló Jerárquica. També l'ámbit diferencial de conveniencia
de
les construccions
Chiari
et a l
<1985)
configura
han basat
el
seu grau
e l seu intent
de supraordinacló.
Certament,
de farmalització
d'un model
lógic del Sistema de Construccions Personáis tenint en compte aqüestes dues
consideracions
(vegeu 0.3.3 per a aquesta qüestió).
Mes enllá d'aquesta
oblidar
el
context.
recerca de l a lógica
Les Construccions
interna de l'autar, no ptxiem
Personáis
elicitades
d'un text han
d'ésser contextualitzades per t a l d'esdevenir s i g n l f l c a t i v e s en relació a una
309
s i t u a d o concreta. La persona 1 la s i t u a d o mantenen una relació dialéctica,
la
dialéctica
de
la
situado
(Castilla
del
Pino, 1968). Aquesta concepció
dialéctica pot t r o b a r - s e també en Kelly s i considerem que les construccions
es donen a partir de l'experiéncia de r e a l i t a t , que hi teñen una relació de
validació/invalidació i que quant mes f l e x i b l e s i g u i e l sistema per abastar
la nova experiencia mes eficlent será la seva relació amb e l s esdeveniments.
Tal
com déiem en caracterltzar
la teoría
kelliana de forma global
(0.1),
l'epistemologia constructivista és també dialéctica.
"No estic dient que és l 'ex p eT léncia la que canvia l'home slnó
que nés aviat és l'home que es canvia a sí mateix «itjan^ant un
procés anomenat experiencia,
(...)
L'experiéncia, aleshores, no es mesura pels an/s d'acuMulaci6 de
fets, manejats de la Mateixa forma, sin6 per la revisió de la
propia perspectiva,.,
(...)
Per dir-ho d'una forma senzilla, no tant alió que el passat ha
fet a un home con el el que l'hone ha fet anb el seu passat,
(...) Els homes no están tan configuráis pels esdeveninents (,.,)
com pels significáis que alribueixen a aqüestes sensacions,
(Kelly, 1966b>
En síntesi, es podria d i r que el métode per a l ' e l i c l t a c l ó
1 a n á l i s l de
Construccions Personáis a p a r t i r deis textos autobiografles ha de teñir en
compte la naturalesa histórico-reconstructiva de les construccions, la seva
relació
dialéctica
amb
la
situado
1
les
seves
relacions
ordinals
que
configuren 1'organitzacló Jerárquica de la mostra de construccions verbals 1
escrites del sistema de construcció de l'autor. De les consideracions fetes
en aquest apartat es deriven e l s límits i les p a s s i b i l i t a t s l ' a n á l l s i textual
de
Construccions
Personáis
en
els
textos
autoblográf ics.
També
volem
destacar pero, una a l t r a l i m i t a d o inherent a l métode que presentera. Aquest
se
sitúa
dins
deis
límits
possibles
pero
está
molt
lluny,
encara,
d'exhaurir-los. Probablement, com s'afirma també en a l t r e s llcjcs, caldria un
enfocament plurl-metodológic per abastar s i g n l f icatlvament tot el sentlt que
pot traspuar un text autoblográfic.
310
2.2. Disseny general de procediments
"Pero
el
que mes em contenta
d'aquest métode és que amb e l l
e s t l c segur d'emprar la meva rao
en
tot,
slnó
perfectaraent,
al
menys e l m i l l a r que he pogut; a
mes que, en p r a t l c a r - l o
sentía
que la meva ment s'acostumava poc
a pac a concebir mes c l a r a 1
dlstlntament e l s seus o b j e c t e s . "
<René Descartes)
311
2.2.1 CARACTERÍSTIQUES GHFERALS
En
l'apartat
construccians
complexa
anterior
personáis
1 difícil
posat
elicitades
que e l i c i t a r
técnica de g r a e l l a
una metodología
s'ha
de
de
manifest
textos
l'análisi
autobiográfics
és
de
molt
l e s construccians en una e n t r e v i s t a
1 l e s seves formes d ' a n á l i s i .
específica
que
mes
amb la
La n e c e s s i t a t de dissenyar
ve determinada tant per l e s c a r a c t e r í s t i q u e s
del
material cora p e l s objectius de la recerca.
S'han d e s c r i t
ja, en l ' a p a r t a t
anterior,
les característiques
que hauria
de t e ñ i r aquest disseny de procediments: ha de s e r s i s t e m á t i c ; ha de copsar
el
signlflcat
situado;
tica
personal
etc..
de
ha de t e ñ i r
en compte e l
En aquest moment pero, voldríem
metodológicament
tal
de l'autor;
no portar
operacionalitzar
emfatitzar
a
formes
ambígües.
De f e t
la manera cora s'expressa
disseny
d'elicitació
definida
i
base,
els
teñir
el
una c a r a c t e r í s -
vinculada
disseny
hauria
d'intentar
d'análisi.
arab la de
material.
dos b l o c s : e l s
procediments
Cada
bloc
té
una
l'altre
bloc
L'elicltació
i d e n t i f i c a d o , cora déiera, per c r i t e r i s operacionals d e l
les
construccians
i
els
elements,
que
ha
de
ser
finalitat
que s i m p l i f i q u l n
i possibilitin
de p a r t i r
base de
d'elicitació
1 aplicar
construccions
les
analitzat.
per
Es
registre
una a n á l i s i estructurada. Aquesta a n á l i s i ha
dades
que han proporcionat
procediments
1 elements
ha de
material
t r a c t a dones, de reduir e l t e x t autobiográf l e a uns parámetres de
de la
la
la construcció d'esdeveniments en
dones, básicaraent
procediments
íntimament
permetre la
de
ha de
i
i
molt important: ha de s e r un d i s s e n y operacional per
un t e x t , i proporcionar formes d ' a n á l i s i d'aquest
El
context
tal
de
de
comparado
detectar
la
i
seva
els
procediments
d'associació
entre
estructura
Interna,
En la página següent s'exposa de forma esquemática l ' e s t r u c t u r a
d'aquest
configurada per l'autor en e l decurs d e l t e x t .
dlsseny general
hi
ha
seus
la
de procediments. Com es pot veure, en e l n u c l i d e l
divisló
diversas
entre
tipus.
És
s i s t e m a t l t z a c i ó d'aquesta
elements
per
1 canstruccions,
aixó
tipología.
que
el
següent
i
la
disseny
classificació
apartat
tracta
deis
de
la
3^Z
ESQUEMA
ÜELS:
TEXT
r»ROCEi:> IMENTS
AUTOBIÜGRAFIC
\
IDENTIFICACIÓ D'ELEKENTS
IDENTIFICACIÓ DE CONSTRUCCIONS PERSONALS
/
flVftLUftTlVES
sinples
mSTA
PER
PRELiniNAR
CADA
ELEMENT
DE
BENéRIQUES
ALTRES TIPUS
AVALUATIVES
neta
DESCARTÁIS
FISURATIVES
CONSTRUCCIONS
PERSONAL
3 e :
ANALISl OE L'AHBIVALÉNCA OELS ELEHENTS
- A t r i b u c l J de categories
- A n i l l s i de toheréncl»
Elenenls
Elements ' a m b i v a t e n t s '
ANALISI SnUAClONAL
- D e l i n i t í c U d'UCS
- A n i l i s i de coherencia
en f u n d í de les UCS
LLISTA DE CONSTRUCCIONS PER ELEMENT
T
SELECCIÓ DE LA HATRIU DE DADES
J.
AIALISI SIKéTRICA
AIALISI ASIltóTRICA
- "Clusler" a n i l i s i tonputerltzat
de construccions/elenents
- H a t r i u construccions x elewenls
con a sorlida g r i f i c a
- f! per cada p a r e l l possible
de conslruccions/eleiients
- n a l r l u fl de conslfucclons/elenents
- "Cluster" a n i l l s l de conslrutclons/eleuenls
vi-
ÍNDEXS DE MESURA
ANALISI JERÁRQUICA
ANALISI DE DÍADES
ANALISI QUALITATIVA
313
2.2.2 SISTEHATIZACIó D'ELEHEHTS I COHSTEÜCCIOlfS PEESOUALS
En
la
definido
Introdúcelo
teórica,
hem dedlcat
ja
una
secció
(0.3.2.1)
a
la
1 l'elaboració de construccions i elements. S'ha v i s t com des d'una
perspectiva c o n s t r u c t i v i s t a ,
1 situant-nos en un n i v e l l estrictament
no seria
aquesta d i s t i n c i ó
pertinent
Tanmateix,
efectuar
la d i s t i n c i ó
disposlcionals
i
efectuada
per
representacions
assumir, en un n i v e l l
entre construcció
Crockett
mentáis
(1982)
entre
(o construccions
un
simples)
permet
construc-
certa o p e r a t i v i t a t . De f e t aquest ús d i f e r e n c i a t
terme construcció, com a qualsevol tipus de r e p r e s e n t a d o
a
element.
construccions
metodológic, la d i s t i n c i ó entre eleraents i
cions per t a l d ' a s s o l i r
discrirainacló,
i
teóric,
nivell
teóric,
i
cora
a
del
originada en una
discriminado
aplicada
r e p r e s e n t a d o concreta de persones o esdevenlments, a un n i v e l l
a
la
raetodológlc,
s'ha donat de forraa molt amplia en l'ús de la propia técnica de g r a e l l a .
No obstant l'ús abundant que s'ha f e t d'aquesta d i s t i n c i ó a la práctica,
pensem
que
teóric
1
no
el
s'ha
fet
prou
metodológic
explícita
o
aquesta
operatiu.
diversitat
Conseqüentment
e x p l i c i t a c i ó , no s'ha desenvolupat tampoc una c l a s s i f i c a c i ó
de
construccions,
disposlcionals
que
parteixi
1 simples
d'aquesta
(vegeu
1.1.2.6.4).
distinció
Ates
que
de
arab
nivells,
el
aquesta
no
general i amplia
fonamental
aixó
ha
entre
esdevlngut
necessari per a l'elaboració del dlsseny metodológic, hem e l a b o r a t un intent
de c l a s s i f i c a c i ó t e n l n t en corapte aquesta f i n a l i t a t
En
adequar-se
disposlcionals
i
al
material
textual,
la
slraples es veu reforjada
metodológica.
distinció
entre
per una a l t r a
construccions
dl.stincló: l a
del
Predlcandum, a l i ó que es predica, i Predicatum, a l i ó que és p r e d l c a t . Aquesta
distlncló
és
de c a i r e
operatius
que
Crockett.
No
gramatical,
s'afegeixen
obstant
ais
l'árabit
considerar, temptativament,
i
per
tant
avantatges
textual
té
avantatges
teórics
d'aquesta
de
la
metodológicodistinció
classificació,
la seva validesa com a c l a s s i f i c a c i ó
per tant, cora a s l s t e m a t i t z a c i ó
teórica.
es
de
podría
general, 1
314
'Monádics
Éssers v l u s
iMeta-elements
Diádics
r
Simples
Eelacionals
De s u b s t a n c i e s
Kutus
f
[Objectes
PREDICAJDUH:
Construccions
simples o
elements
r
r
Permanents
Accions
Transltóries
D'accidents
<
Permanents
Estats
•^Transí t o r i s
<
Avaluatives
PREDI C&TÜK:
Construccions d l s p o s i c l o n a l s
Relacionáis
^
Figuratlves
Superflclals
315
El predlcandum és el
predica
alguna
cosa,
subjecte
en v l r t u t
de
la construcció, a l i ó
de la
qualitat
sobre e l que es
predicativa
del
llenguatge.
Coraplementari a a l i ó que es predica hi ha a l i ó que és predicat, e l
mateix: e l predicantum. Aquesta mateixa d i v i s l ó
gran
divisló
de
s'ha
expllcat
a
les
1.1.2.6.4
i
a
l'inici
se sobreposa amb l a primera
simples
canstruccions, entre
d'aquesta
i
dlsposiclonals,
secció.
D'ara
en
a c l a r i t s ja aquests aspectes t e ó r l c s i situant-nas en un n i v e l l
metodológic,
anomenarem
les
predicat
construccions
que ja
endavant,
definidament
elements,
simples
i
les
d l s p o s i c l o n a l s simplement construccions.
Entre
els
accldents.
elements,
Es t r a c t a
la
divisló
mes
d'una d i s t i n c i ó
important
aristotélica
és
entre
substancies
que ens sembla
1
pertinent
a
en aquest punt, per t a l de d i f e r e n c i a r aquells elements que fan referencia
i e l s accldents que e l s
é s s e r s vlus o a objectes, com a e n t i t a t s definidesj
afecten.
Els elements de substancies es d i v i d e i x e n , en aquesta c l a s s i f i c a c i ó
que
presentera, entre éssers vlus i objectes. Aquesta d i s t i n c i ó no necessita
mes
explicado.
D'entre
els
éssers
vlus
es
podria
distingir
entre
persones
animáis. També es podria elaborar mes la branca d e i s objectes, en el
kelliá
de
definir
(veure
corolarl
d'elecció
0.3.1.5)
i
sentit
diversos
tipus
d'objectes. Tanmateix, aixó no s'ha considerat necessari en aquest cas.
Els elements r e l a t i u s a é s s e r s vlus
en monádics i d i á d i c s . Aquesta d i v i s l ó
complexitat.
implica
el
Aquest
procés
criteri
de
fa
(normalment persones) e s d i v i d e i x e n
está f e t a d'acord amb un c r i t e r i de
referencia
construcció,
a
part
al
nombre
del
propi
d'éssers
autor.
vlus
Quan
que
l'autor
construelx justament un a l t r e é s s e r viu, l'element és raonádlc. Quan mes d'un
ésser
viu
está
n'impliqui
implicat
dos; o bé
en
trládic
la
si
construcció,
n'implica
l'element
tres
(en
és
dládlc,
l'esquema
cas
noraés es
que
fa
constar e l dládlc per s i m p l i f i c a r ) .
Entre e l s elements d i á d i c s es fa una d i s t i n c i ó
elements
Procter
i
relacionáis.
Els
primers
(1978, 1985b) a la t é c n i c a
l'avaluació
f a m i l i a r e l s meta-elements,
provenen
de g r a e l l a .
interessant entre meta-
d'una
aportado
de
Harry
Aquest autor u t i l i t z a
per a
que fan r e f e r e n c i a a " l a forma cora a.
316
veu a P",
d'aquest
essent
tipus
aportacions
oc i
de
de
p das membres de la
graella
Lalng,
suposa
Phillipson
familia. Segons Procter,
incorporar
1 Lee
en
(1966)
aquesta
sobre
l'ús
tecnología,
les
les
meta-percepcions
interpersonals. Segons aquests autors, aquest tipus de pereepcions teñen una
importancia cabdal en 1'estructurado
perspectiva
de
la
Teoría
de
les
de l e s r e l a c i o n s f a m i l i a r s . Des de la
Construccions
tipus d'element que i n v e s t i g a la s o c i a l i t a t
Peí
que
fa
ais
es
tracta
d'un
(vegeu 0.3.1.10) de la persona.
relacionáis,
elements
Personáis,
provenen
també
d'una
altra
a p o r t a d o a la técnica de g r a e l l a , la d'Anthony Ryle. Aquest autor, de qui ja
hem
parlat
a
0.2,
va
proposar
un
tipus
de
graella
on
s'empraven
els
elements del tipus oc-a-JS. En aquest cas e l element no és una persona, slnó
la r e l a c i ó
entre dues persones, ot 1
poden a p l i c a r
construccions
j3. A aquest tipus d'element
relacionáis
(vegeu a 1.1.2.6.4 la c l a s s l f Icació
1986). Els elements r e l a c i o n á i s
de Feixas,
primers
son t a l
relació
de
qual
els
poden s e r
acabem de descriure,
correspondencia,
només es
reflexlvitat
i
els
o mutualitat
simples o mutus. Els
segons
de
la
indiquen una
relació
entre
ambdós elements personáis.
En l'esquema
no hem f e t
classificatorl
esment
de
la
general
posslbllltat
t e t r á d i c s ) que iraplicarien t r e s
que es presenta en aquesta
que apareguln
elements
secció,
trládlcs
(o
(o quatre) elements personáis. Aquest n i v e l l
de complexitat no és g a i r e freqüent
(no s'ha donat en e l s t e x t o s
analltzats
f i n s a r a ) pero no per aixó impossible.
Hem d i v i d i t
aristotélica
concretes
els
abans
que
accidents
esmentada.
poden
exemple, e l s é s s e r s
en
accions
Aixó
ens
esdevenlr-se
vius poden, i
i
permet
especialment
de f e t
estats,
referir-nos
amb e l s
aetivltats,
especialment
els
háblts,
notori
la
a
éssers
tradició
qüestions
vius.
sentit
que presenten
1 constancia podem trobar sota aquesta categoría
les
professions,
de p e r i o d i c i t a t ,
es
Per
ho fan contínuament, dur a terme
accions. Quan aqüestes accions son permanents, en e l
una c e r t a p e r i o d i c i t a t
segulnt
etc..
Quan no presenten
tracta
de l e s conductes
que anomenera, en aquest s e n t i t , t r a n s i t o r i a s .
les
un patró
concretes,
317
Quelcom
molt
preferentment
mort,
o
ais
bé
de
d'aquesta
formen
termes
Tanraateix,
éssers
transltorls
transitorietat
tracta
semblant
ates
s'esdevé
vlus
cora
part
que
la
i
els
ser
continu,
<2)
que
É S evldent
la
qual
caldria
se centra
en e l
que requereixen
estats.
Tarabé
s'apliquen
permanents, com la
raalaltia.
d'un
tesi
classificacló
1 poden
la
relatius;
amb
certa
que
casa
treball
o
la
permanencia
suposa
definir
vida
(1)
un punt
que
de
amb a l t r e s
i
es
tall.
aspectes
e l a b o r a d o , no desenvoluparem
mes aquesta branca de la c l a s s i f i c a c l ó .
Les construccions
que han e s t a t
l'autor
ja exposades
d'aquesta
construccions
presentera
tesi
en
aquest
l e s hem d i v i d i t en quatre c a t e g o r i e s
a 1.1.2.6.4. ates que van ésser
(Feixas,
elicitades
construccions, en e l
definido.
(dlsposicionals)
1986)
cora
en
la
graella.
apartat
és
una e l a b o r a d o
sentit
d'extensió
En la c l a s s i f i c a c i ó
De
a
fet
elaborades
classificació
la
per
de
les
sistematitzacló
que
d'aquesta
classificació
del seu árabit de conveniencia
de 1986 pero, hi havia una c a t e g o r í a ,
de
i
de
la de
construccions conductuals, que no s'inclou en aquesta d i v l s i ó . L'hem situada,
dins
d'aquesta
d'accions,
en
classificació
la
seva
mes
general,
subcategoria
de
en
les
transitorios
construccions
(conductes).
simples
Ja en
la
descripció que fem a 1.1.2.6.4 de l e s construccions conductuals advertim que
es t r a c t a de construccions molt subordinades. La seva inclusió en la g r a e l l a
es j u s t i f i c a
perqué en molts casos fan referencia a l raotiu de consulta que
presenta
persona,
altres
la
construccions
i
interessa
d'un
altre
e f e c t e s d'aquest métode d ' a n á l i s i
veure
tipus.
textual.
les
(cor)reladons
Tanraateix
no
s'ha
que
teñen
amb
considerat
a
316
2.2.3 DBLIMITACIó DE L'ÁMBIT DE COHVBHIfelICIA TEMPORAL
S'ha
assenyalat
construcclons
ja
teñen
construcclons
un
en
el
ámblt
es poden a p l i c a r
de conveniencia
té l'apllcacló
corolarl
de
d'ámbit
conveniencia
per a t o t s e l s
temporal, volem fer
referencia
(0.3.1.6),
definit.
No
que
les
totes
les
elements. En parlar
a la
llmitació
d'ámbit
temporal que
d'una construcció a un element. Es t r a c t a d'un s e n t i t matlsat
d'aquest ámbit d ' a p l l c a c i ó . Tot i que una construcccló s'apliqui a un element
en un moment determinat, no vol
qüestió
té
a
veure
amb la
d i r que es pugul a p l i c a r
polémica
sobre
el
sempre. Aquesta
situacionisme
i
els
trets
ementada a 0.1.2.1. No es pot saber l'ámbit de conveniencia temporal que t é
cada
construcció
autobiograf ic
en
ens
ésser
dona
aplicada
inforraació
a
un
sotare
element.
aquest
L'autor
aspecte
del
en
text
comptades
ocaslons, pero aquesta informado té un c e r t v a l o r .
Alxí, hi ha a p l i c a c i o n s d'una construcció a un element per a l e s quals
l'autor postula un ámblt de conveniencia raes ampli. D'acord amb e l model de
Chiari e t a l
(1985) presentat a 0.3.3.3.3, aqüestes construccions tindran un
n i v e l l de supraordlnació mes a l t , atesa aquesta c a r a c t e r í s t i c a d e l seu grau
L'autor
possibilitat
d'apllcació.
construccions
una a p l i c a b i l l t a t
Podríem
dir
que es
tracta
sembla
que va
assenyalar
mes enllá
de construccions
arab
aqüestes
de situacions
concretes.
percebudes
per
l'autor
cora a
transituacionals.
Peí que fa a la r e s t a de construccions, l'autor no ens aporta
sobre
el
considerar
seu
ámbit
de conveniencia
cora i n d e f l n i t .
temporal,
per
la
qual
cosa
No podem copsar, en aquest c a s , e l
supraordlnació mitjangant l'ámbit de conveniencia temporal.
informado
l'hem
de
seu grau de
319
2.3) Procediments d'elicitació
"En qualsevol expressló, tant s i
s'acorapanya
del
corresponent
compllment signlficatiu, cora s i
és una expressló simbólica, es
dona una referencia objectiva."
CEduald Forment)
320
Els procediments d ' e l i c i t a c i ó
han d'operacianalltzar
els diferents
tipus
de construccions 1 elements d e s c r i t s en l ' a p a r t a t anterior per t a l de poderlos
Identificar
han d'anar
en un t e x t
enfocats
operacional
de
autoblográf i c . Els c r i t e r l s
dones, a l ' e x p r e s s i ó
construcció
que
va
d'operacionalització
textual. Ho ens v a l
donar
Kelly
ates
la
que
definido
11
no
podem
preguntar a l'autor del t e x t , per exemple, en qué s'assemblen dos d e i s seus
personatges que e l s d i f e r e n c í i d'un t e r c e r personatge.
S'ha
intentat
elaborar
una
gramatlcals. Les construccions
en forma
de paraules
operacionalització
i els
connectades
elements están
entre
sí
per
basada
en
criterls
expressats en e l
regles
text
sintáctiques. Si
la
gramática ens pot donar alguna clau per i d e n t i f i c a r - l o s hem d'aprof i t a r - l a .
No obstant aixó, hl ha algunes construccions que no e s poden i d e n t i f i c a r de
forma exclusiva
semántlcs.
qualsevol
Si
per c r i t e r l s gramatlcals. Cal a p l i c a r dones, també c r i t e r l s
bé
que
els
tingui
criterls
els
gramatlcals
coneixements
son
mes
mínims
objectivables
necessaris,
els
per
a
criterls
semántlcs poden crear mes ambigüetat. S'intenten, per tant, l i m i t a r a l raínim
imprescindible i d e f i n i r - l o s de la forma mes exhaustiva
possible.
Abans d'endinsar-nos en la d e s c r i p c i ó d'aquests c r i t e r l s , hem d ' a d v e r t i r
que
a
l'hora
deterrainats
d'aplicar
de
d'accions, e l s
suposa
un
aquest
eonstruecions
d'objectes
biaix
i
i
les
fet
s'han
elements.
emprat
S'han
només
descartat
construccions.'superficials.
considerable,
considerable de temps peí
métode,
suposa,
per
de t r e b a l l a r
altra
uns
els
Tot
i
banda,
amb una quantitat
un
tipus
elements
que aixó
estalvi
d'informació
considerablement mes baixa.
Aquesta s e l e c c i ó pot r e a l i t z a r - s e
o no en a l t r e s tipus d ' a n á l i s i . Si en
aquest cas hem p r e s c i n d i t d e i s elements que no son persones
(o algún
ésser
les
viu),
és
interpersonals
técnica
perqué
on es dona
de g r a e l l a
slgnificatives.
pensem
s'erapren
Seguim a i x í ,
la
que
és
en
el
majar
significado
elements
personáis
una t r a d i c i ó
metdodológic en qué ens basera.
carap
de
psicológica.
per e l i c i t a r
ja e x i s t e n t
en e l
altre
relacions
També en
la
construccions
marc
teóric 1
321
Per a l t r a banda, l e s construccions s u p e r f i c i a l s
en
diversos
sistemes
(exposades
a
de
1.1.2.6.4)
categories
per
la
del
seva
concretament, en la c l a s s i f i c a c i ó
han e s t a t
contingut
poca
de
les
significado
assenyalades
construccions
Mes
psicológica.
de Hunt (1951) s'aconsella
no i n c l o u r e - l e s
teñen un grau de supraordlnació
forga baix, peí
en la g r a e l l a .
Els eleraents d'accions
fet
de
ser
representacions
d'activitats,
dones, que l e s construcclons avaluatives
conductas
que s ' h i
1 situacions.
podrien a p l i c a r
Sembla
tindrien,
presuraibleraent, també un grau baix de supraordlnació. Ha quedat Ja c i a r en
l'exposició
introductoria
significado
a
es vol
d i r d'una a l t r a
primer
és
l'ümwelt
El segon és e l
aquesta
área
es
a
amb e l
Construccions
Persanals
que
Hltwelt
o
1 institucionals.
veure
amb
les
la
la seva
on es
relació
les
amb l e s
un
i
tres
1 la
persones. En
slnó
l'Elgenwelt
mateix
en
objectes
altres
personáis
El t e r c e r raón és
amb
vivencia
troben e l s
relacions
relacions
(p.e. 1945b) va
món per part de la persona, o s i
a raón f í s i c ,
troben, no només
socials
Té
les
manera, l'home estructura
natura.
relacions
de
de la Fenamenologia, Blnswanger
t r e s n i v e l l s de r e l a c l ó
raóns. El
propi.
Teoria
i grau de supraordlnació, van Junts.
Des de la perspectiva
distinglr
la
les
també
les
o e l món
seves
auto-
representacions.
En e s c o l l i r
en favor
del
treballar
Mitwelt
l'hetero-descripció,
considera
i
la
slgnificatives
namés arab elements personáis hem f e t
de l'Elgenwelt.
Al
descripció
fa
que
11 correspon
Kitwelt
l'autor
de
les
en la seva vida. El Eigenwelt
una apeló
l'área
persones
vlndrla
de
que
representat
per l ' a u t o - d e s c r i p c i ó , l ' a p l l c a c l ó de determinades construccions a s í mateix.
En f e r
VUmwelt,
aquesta opció assumim na incloure e l
tot
tercer
món
d'experiéncla,
i que en alguns casos padria r e s u l t a r cabdal. Caldria, dones,
Incloure aquest tipus d'elements en t e x t o s que a l x í ho requerelxin i quan e s
disposi
del
temps
viable,
peí
que
fa
necessari.
al
El
temps
obtinguts. Sens dubte, bona part
nostre
requerlt
del
objectiu
per
és
proposar
executar-lo
temps se'n va en e l
que és precisament e l que exposem en la s e c c i ó següent.
i
els
un
raétode
resultats
buidat d e l
text,
322
2,3.1 PROCEDIMBHTS D'ELICITACIÓ D'BLBKBITS
2.3.1.1 Identificado d'elements personáis manádics
En
termes
d'elements
suposa
autoblográf i c .
vegades
mes
simples,
parlar
Aquests
cognoms)
o
de
parlar
la
per
la
identificado
i d e n t i f Icació
personatges
bé
de
venen
algún
deis
personatges
denominats
apel.latiu
d'aquest
peí
particular
seu
que
tipus
del
text
nom
<i
serveix
a
per
d e s i g n a r - l o en e l decurs del t e x t . El c r i t e r i gramatical és ací dones, f á c i l
d'establir.
Es
tracta
d ' i d e n t i f icar
tots
els
noms de
persona,
és
a
dir,
qualsevol grup nominal que d e s i g n i a una persona o grup de persones. Quan
aquests personatges estiguin designats per un pronora, o bé slguin
a causa de qüestions e s t i l í s t l q u e s en la redacció del t e x t , c a l
elíptics
identificar-
los també cora a elements.
Parlant
termes
text
en un s e n t l t
explícits
quedarla
l'elieitadó
estríete
ellminant
així
d'una
tots
els
lectura
fer
pronoras
malt
una t r a n s l a c l ó
1 els
feixuga,
pero
subjectes
ben
del
text
en
elíptics.
El
preparat
per
a
d'elements. A la práctica, aquesta tasca consumeix tant de temps
que mes val que l ' l n v e s t i g a d o r
i
caldria
Identlflqul
els
tingul presents aquests aspectes
pronoms com a elements personáis en funció
estllístics
del nom que
representen.
2.3.1.2 Identif icació de meta-elements
Com hem v i s t a 2.2, e l s meta-elements son un tipus d'elements
personáis
d i á d i c s . Aixó v o l d i r que impliquen mes d'un element personal, és a d i r que
impliquen
mes d'un grup nominal expressat
d'afirmaclons
on l'autar
endevina
el
en la mateixa
frase.
amb
verbs
que
hem
l l l s t a d'aquests verbs:
creure
pensar
imaginar
endevinar
suposar
anomenat
tracta
que un personatge pensa sobre e l l
sobre un a l t r e personatge. Per tant en aquest cas l'autor haurá
aixó
Es
constructius.
Seguidament
o
d'expressar
aportem
una
323
Exemple:
"Algunos creen que soy un poeta s u r r e a l i s t a "
En la g r á f i c a de la página 329, es pot trobar a l t r e un exemple d'aquest
tipus de meta-elements. La fórmula básica és " a - v e r b constructiu-j3", essent
OC l'element personal que fa de subjecte d e l verb constructiu, i P
que
li
fa
de
l'estructura
L'anotació
complement.
sintáctica
sintética
de
deis
Es
la
tracta
frase
per
amb
meta-elements
sobre J3, pero és <x qui r e a l l t z a
tant
el
d'un
criteri
contingut
és
oc-p.
La
aquesta construcció
l'element
que
semántlc
combina
del
verb.
construcció
s'aplica
en oplnió de
l'autor,
Així, s i /3 és també e l propi autor es t r a c t a d'una frase en qué aquest autor
expressa e l que una a l t r a persana, ex pensa sobre e l l mateix. Si
e l que oc creu cobre un tercer, fi. En conseqüéncla, s i
ex és
, expressa
igual a J3, es
tracta del que l'autor creu que un personatge pensa de s í mateix. El que no
es pot donar pero, és que oc s i g u i e l propi autor. Aleshores s e r l a una simple
construcció monádica.
El
subjecte
(a)
del
verb
constructiu
pot ésser
expressat
també d'una
manera d i f e r e n t a la que acabem d'exposar: mitjanijant una locuelo
indirecta.
Exemple:
"Ta her ( B e t t y ) , I have always been the lawless one"
2.3.1.3 I d e n t i f i c a d o d'elements
Els
elements
personáis
Alió
relacionáis,
diádics.
que e l s
Impliquen
diferencia
relacionáis
igual
per
amb e l s
tant
que
els
dos
meta-elements,
elements
son
elements
en una mateixa
frase.
meta-elements, és que un és e l subjecte
i
l ' a l t r e és e l complement d i r e c t e . El verb que vincula un element amb l ' a l t r e
ha de ser
relaclonal.
elements, un c r i t e r i
implica
una
Ací hem d'emprar,
com també hem f e t
semántlc, Entenem per verb r e l a c l o n a l
abstracció
sobre
la
naturalesa
de
la
considera un element (accident) d'acció
transitoria.
Exemple:
"Yo (P. Neruda) l e (Gabriela) tenía miedo"
meta-
aquell verb que
relacló
elements personáis. Si es r e f e r e i x a una conducta concreta
amb e l s
entre
els
dos
( i observable) e s
324
La
fórmula
básica
és "cx-verb
relacional-J3",
essent
J3 el
compelement
directe. Quan <x és un element personal diferent a i3 es tracta d'un element
Quan
a
relaclonal
simple.
relaclonal
mutu. També es
és
plural
consideren
i
és
igual
elements
frase té un subjecte plural i el verb és reflexiu.
Exewple:
"...we <Roos i Jenny) get along ok"
a
fi
L'anomenen
relacionáis
element
mutus, quan
la
325
2.3.2 ELICITACIÓ DB COUSTRÜCCIOlfS PERSOHALS
A diferencia
diferents
de
la
e l s elements
graella,
i
en
el
text
no apareixen
les construccions que s ' M
en
coordenades
apliquen. Apareixen en
la mateixa frase i s ' l d e n t i f iquen de forma conjunta l e s construccions i
els
elements. Si ho hem separat ha estat per f i n a l l t a t s e x p o s i t i v e s i perqué en
e l procés d ' e l i c i t a c i ó s'enregistren de formes separades.
Cal indicar, en aquest s e n t i t , que no s ' e l i c i t e n t o t e s les construccions
i d e n t i f loables
pels
criterls
que seguldament
exposem,
slnó
només
les
que
s'apliquen a elements personáis.
2.3.2.1 Identif icació de construccions avaluatives
En
general
les
Construccions
Personáis
teñen
un
clara
fundó
q u a l i f i c a t i v a , é s a d i r , una fundó a d j e c t i v a . Aixó és encara raes c i a r en les
construccions
criteri
avaluatives
gramatical
per
gairebé
per
identificar
definido.
construccions
Així
podem
avaluatives.
aplicar
un
Només
cal
recorrer a un c r i t e r i seraántic per a d i s t i n g i r l e s construccions avaluatives
de l e s s u p e r f i c i a l s , que es podrien i d e n t i f i c a r també segons aquest c r i t e r i .
Ates
que
la
fundó
adjectiva
té
unes
mqdalltats
gramatlcals
molt
d i v e r s e s , hem considerat necessari d e s c r i u r e - l e s per t a l de millorar e l grau
d'operacionalització del c r i t e r i
a) Adjectlus
d'identlficació.
qualificativs
<p.e. "Siempre me he considerado una persona de paca
b) Predicats
nomináis
o
atributs
(p.e. "Ross i s sex mad)
c) Adjectlus
o atribuclons
nomináis
(p.e. " I don't know how those Fiends raanaged i t , . . " )
importancia")
326
d)
Aposlcions
(p.e. "Tinc ocasló de conélxer l ' e s c r l p t o r Salvador Esprlu, fred
ben
i
educat,..."
e) Camplements
predicatlus
(p.e. "Cuando estuve por primera vez frente al océano quedé
sobrecogido")
f)
Oracions
predicatives
(p.e. "Sense cap tomb d'optlmisme excusava la irrltabilitat
g)
Adjectius
nominalItzats
o
perífrasis
(p.e. "..., preso de una ansiedad profunda, ..."
Les
construccions
d'Anna.."
avaluatives
poden
ansioso)
aplicar-se
tant
a
eleraents
persanals raonádics, cora a meta-elements. El que d i f e r e n c i a e l segon cas del
primer és que la construcció
Identificada
feta
sino
dlrectament
per
l'autor
no és própiaraent una construcció
que aquest
tnfereix
la construcció
d'un
d e i s seus personatges.
2.3.2.2 Identificado de construcclons relacionáis
La i d e n t i f i c a c i ó
a
la
identificado
elements
que
construcció.
de l e s construccions r e l a c i o n á i s va íntiraaraent
deis
elements
constituelxen
Hem
esmentat
relacionáis.
l'element
ja
que
El
verb
relaclonal
aquest
verb
que
és
unelx
Hígada
els
dos
precisament
la
(relaclonal),
i
el
seu
complement s i en porta, ha d'ésser una inferencia sobre la r e l a c i ó entre e l s
das personatges
(eleraents persanals)
i
no una conducta simple
i
concreta.
Per tant, en aquest cas e l c r i t e r i emprat és raixte: gramatical 1 semántlc.
En e l
miedo.
priraer
En e l
complement
exemple
segon s e r i a
expressen
elements r e l a c i o n á i s .
una
que
get
pasa vera
along
a 2.3.1.3,
la
construcció
ok. En arabdós casos, e l
generalltzació
sobre
la
relació
és
tiene
verb 1 e l seu
entre
els
dos
327
És
interessant
remarcar
que
aquest
tipus
de
construccions
venen
expressades en el t e x t com a v e r b s , i no com a adjectius cora en e l cas de
les
construccions
avaluatlves.
Es
tracta
dones,
de
construccions
qualitatlvament d i f e r e n t s .
2.3.2.3 Identificado de construccions figuratives
El c r i t e r i d ' i d e n t l f i c a c i ó és básicament semántlc. Es t r a c t a de detectar
quan l'autor construiex un element personal expressant que és cora un a l t r e .
Aixó s'esdevé paques vegades. De f e t en e l s textos a n a l i t z a t s en l'annex no
s'ha donat cap vegada. Aixó na v a l
dir
pero, que no pugui aparélxer en un
altre text.
Identificado
2.3.2.4
de
canstruccions
amb
diferents
ámbits
de
conveniencia temporals
Quan l ' a p l l c a c i ó
de le.s construccions
a un element teñen un ámbit de
conveniencia temporal raes ampli, aixó es detecta en e l t e x t per
d'un
adverhi
que podriera
anomenar
totalltzador.
Exemples
l'existéncia
d'aquests
tipus
d'adverbls s e r i e n
sempre,
totes l e s vegades,
tot,
Exemple:
"Siempre me he considerado un hambre demasiado s e n c i l l a "
Kelly
(1955) ja havia assenyalat e l v a l o r d'aquestes f r a s e s en e l s seus
procediments d ' a n á l i s i
de l ' a u t o c a r a c t e r l t z a c i ó
(1.2.1.2). És un d e i s tipus de
frases en el que aconsella f l x a r - s e a l'hora de f o c a l i t z a r un p r o t o c o l .
328
2.3.2.5 Identif icació de construccions "negatives"
Per construccions "negatives" entenem aquelles que venen expressades de
forma
negativa
per
l'autor
(p.e. "Yo
(P.
Neruda)
tenia
escasa
capacidad,
ninguna fuerza y poca astucia"). En aquest cas el que s'expressa és
pol de la construcció
{capaz,
fuerte,
l'altre
sense atorgar cap etiqueta al
astuto)
seu oposat. Podria ser que aixó estigués influit peí procés de marca (vegeu
el que hem expressat sobre aixó al corolari de dicotomía 0.3.1.4).
D'aquest
tipus
de construccions
preflx no- (en l'exemple anterior
que
l'análisi
s'associa
dicotómiques
posterior
aquest
"pol
del Sistema
ens
s'enregistra
no-capaz,
indiques
submergit",
de Construccions
pal
no-fuerte,
amb
i
el
quln
copsar
Personáis
expressat
no-astuto).
tipus
així
de
de
algunes
l'autor.
amb el
Podría
ser
construccions
dlmensions
321
•QUADRR EXPLICATlU
TIPUS DE CONSTRUCCIONS
CLAU
CRITERIS D'IDENTIFICACIÓ
TIPUS D'ELEMFNTS
Element
Construcció Personal
GRAMATICAL
Adjectiu (7 sub-criteris)
WALUfiTIVES
100
Konádics
GRAMATICAL
Grup nominal
AVALUATIVES
2)0
Meta-elenents
SEHANTIC
GRAMATICAL
Construcció complexj Adjectiu (7 sub-criteris)
Verb "constructiu" (
locució indirecta
RELACIONALS
221
Relacionáis sinples
GRAMATICAL
2 nons en una frase
X = Subjecte
Y = Conplement
GRAMATICAL/SEMANTIC
Verb expressant
relació
RELACIONALS
222
Relacionáis nutus
GRAMATICAL
Subjecte en plural
= complenent )(5=Ys
GRAMATICAL/SEMANTIC
Verb relacional i/o
ref lexiu
FIGURATIVES
300
Oivers
SEMANTIC
SEMANTIC
OIVERS
400
Senérics
GRAMATICAL
Grup nominal
( + Totalitzador)
OIVERS
EXEMPLES
100
210
221
222
300
400
"Eoss i s nat a good son" (Element: Ross; Construcció: no-goad son)
"He (man) gave me d i s t i n c t l y to understand that I was a l i a r " (E: Man-Jenny; C: l l a r )
"Ross treated me badly" (E: Ross-a-Jenny; C: t r e a t b a d l y )
"We get along ok" (E: Ross/Jenny; C: g e t along ok)
"Juan es como su padre" CE: Juan; C: como su padre)
"Mothers c e r t a i n l y are always a nulssance" (E: Mare (com a r o l ) ; C: nuissance)
REGISTRE DELS EXEMPI.E5
347-12-04
470-03-18
343-02-20
339-01-09
simulat
341-01-01
Element.
Ross
Man-Jenny
Ross-a-Jenny
Ross/Jenny
Juan
Mare ( r o l )
Clau
loo
210
221
222
300
400
Construcció
no-good son
liar
t r e a t badly
g e t a l o n g ok
como su padre
nuissance
330
2.3.3 REGISTRE I SHLHCCI6 D'BLBMBirTS I COHSTROCCIOHS PBRSOHALS
Una vegada definits e l s procediments d'ldontifIcació
de construcclons 1
elements, cal dur a terme l'elicltació. Aquest procediraent consisteix en una
serle de registres a realitzar per a cadascun deis personatges del text. En
la página anterior es pot trobar
trucclons
cada
i elements
tipus
de
un quadre de síntesi deis
que s'ellciten
construcció-eleraent
1 els
se
li
crlteris
assigna
per
un
tipus de cons-
identifIcar-los. A
número
clau,
segons
segueix:
100. Construccions avaluatives apllcades a eleraents monádics
210. Construccions avaluatives apllcades a meta-elements
221. Construccions relacionáis apllcades a eleraents relacionáis
simples
222. Construccions relacionáis apllcades a elements relacionáis
mutus
300. Construccions figurativas
400. Construccions amb un ámbit de conveniencia temporal mes ampli
Aquest
procés
d'elicitació
suposa
portar
a
terme
diversos
tipus
de
registres,
2.3.3.1 Registre 1 s e l e c c l ó de conGtruccions a v a l u a t i v e s simplcis
Hem anoraenat
elements
100.
construcclons
monádics, és
Aquest
a dir
registre
s'ha
les
avaluatives
simples
construccions
d'apllcar
a
les
que
codlfIcades
cadascun
deis
s'apliquen
segons
elements
la
a
clau
persanals
raonádics. Aixó no vol dir que l'element sigui singular, slnó que el nivell de
complexitat de l'element és el mínim. És el cas mes freqüent.
Aquest registre suposa, tal com déiem en el
seccions
o fitxes
autobiograf ic,
parágraf
anterior,
tantes
cora elements personáis apareguin en el text. En un text
sovint
es
fa
esment
d'un nombre
raolt
gran
de
persones
o
grups de gent. Per posar un exeraple, en el cas Jenny que es desenvolupa en
l'ANNEX,
se
citen
una
cinquantena
de
persones.
És
important
abrir
una
"fitxa" de registre per a cadascuna ja que l'autor pot fer esraent a l mateix
element
personal
en
realitza
el registre
diferents
moraents
del
no sap s i aquell element
text,
i
resultará
raolt c i t a t o bé será algú que se c i t a puntualraent.
l'lnvestigador
ser
que
un personatge
331
DG
cara a la fase d'análisi pero, c a l f e r una s e l e c c l ó
(vegeu
2.4.3.1).
A
molts d'aquests personatges no s e ' l s aplica cap construcció o bé només s e ' l s
aplica
unes
poques
construccions
construccions.
mínim per
considerar
Cal
dones,
un element
trobar
rellevant
un
per
nombre
passar
de
a
la
fase d ' a n á l i s i .
És molt d i f í c i l
d'elements
elimini
donar d i r e c t r i u s generáis sobre quln és e l nombre óptlm
1 per t a n t de quln a de ser
a considerar,
els
elements
característlques
que
no
es
volen
analltzar.
tant
peí que fa
ben i d i o s l n c r á t l q u e s
e l punt de t a l l
Cada
text
té
que
unes
a l nombre d'elements
com al nombre de construccions que s'apliquen a cada element. També és molt
variable l'extensió t o t a l del text. En general, un nombre d'elements entre 2 0
i
3 0 es
pot
manejar
forga
bé a e f e c t e s
d'análisi.
Tanmateix, pero
aquest
nombre pot Incrementar-se o disminuir segons e l nombre t o t a l d'elements.
Per
exemple, en e l
s'empra
surten
cas
un punt de t a l l
3 8 elements,
canvi en e l
Pablo
de mes de cinc
que segueix
sent
hi
ha
mes de 3 0 0 elements,
construccions avaluatives
un nombre manejable
SI
simples
d'elements.
En
cas Mariá Manent de uns setanta elements o r i g i n á i s , se'n van
seleccionar
setze,
avaluatives
simples. La r e p l i c a d o
aquesta
Neruda,
tesi
ens
emprant
ha
de
tall
de
raes
successiva
del
métode que presentera
un punt
de
proporcionar
una
experiencia
de
4
canstrucclons
mes sistemática
en
en
aquest s e n t i t . Ara per ara, només podem suggerir -'que en termes generáis un
punt de t a l l
de cinc
construccions
diferents
per element sembla
garantir
uns mínims d ' a n a l i t z a b i l i t a t .
2.3,3.2 Registre de construccions apllcades a elements diádics
Aquest r e g i s t r e
elements
(clau
relacionáis
per
a
cada
inclou
l e s construccians a v a l u a t i v e s
2 1 0 . ) 1 les
simples
parell
(clau
construccions
221.)
d'elements
1
on
mutus
relacionáis
(clau
aparegui
222.).
algún
apllcades a meta-
apllcades a
Cal
elements
a b r i r una
d'aquests
"fltxa"
elements.
En
general e l nombre de construccians d'aquest tipus no é s molt gran, pero s i
se'n donen unes quantes pot proporcionar material per a la comprensló de la
construcció que fa l'autor d'aquella diada de personatges.
332
2.3.3.3 Registre de construcxílons figurativas
Ja hem d l t
abans que aquest
tipus de construccians, c o d l f i c a t
amb la
clau 300, és molt poc freqüent, pero s i n'hi ha alguna c a l anotar-la en un
altre
registre
per
teñir-ne
una c o n s i d e r a d o
1 específica. En
diferenciada
aquest tipus de r e g i s t r e s'anota tota la f r a s e .
2.3.3.4 Registre de construccians amb un ámbit de conveniencia temporal
molt eunpli
Quan l ' a p l l c a c i ó
d'una construcció a un element determinat presenta un
ámbit de conveniencia temporal mes ampli, d'acord amb e l que s'ha
a 2.3.3.4, s'anota
aquest
registre
en aquest
cal
anotar
registre
la
frase
codlficat
amb la
sencera
no noraés
i
delimltat
clau 400. També en
la construcció
i
l'element.
Aqüestes construccians probablement hauran e s t a t Ja agafades en a l t r e s
registres,
aspecte
pero
de
cal
l'ámbit
anotar-les
també
de conveniencia
diferent ais altres
en aquest
temporal,
per
tal
que será
de copsar
analitzat
aquest
de
forma
registres.
2.3.3.5 Anotado del segment de text en cada registre
Per
a
registres
cada
anteriors, cal
lógicament,
verificar
construcció
té
la
qualsevol
funció
i
anotar
de
anomalía
element
el
poder
o
enregistrats
segment del
tornar
problema.
La
text
al
text
forma
en
qualsevol
d'on s'ha e x t r e t .
original
d'anotado
per
deis
Aixó
tal
de
emprada
ha
e s t a t la següent:
XXX-YY-ZZ
X = d í g i t s r e s e r v a t s per a l número de página
Y = d í g i t s r e s e r v a t s per a l parágraf de la página
Z = d í g i t s r e s e r v a t s per a la l í n i a d e l parágraf on s ' l n i c i a
frase
la
333
2.4) Prcxiediineiits d'análisi
"El llenguatge designa sobre la
r e a l i t a t , pero no pot ser imaginat
com a r e f l e x de la r e a l i t a t . Per
aquesta
rao,
la
nostra
parla
sobre una r e a l i t a t no denota la
r e a l i t a t , sino
la nostra
forma
d'estar davant la r e a l i t a t
(...).
En p a r l a r de la r e a l i t a t parlem
de
nosaltres
mateixos,
ho
sapiguem o no."
(Carlos C a s t i l l a del Pino)
334
Tal
com
es
pot
veure
en el
quadre
expllcatiu
general
del
disseny
(página 312), hl ha dos nivells d'análisi. Per una banda, l ' a n á l i s i simétrica
(2.4.3)
1 asimétrica
diferents
tipus
(2.4.4) de construccians
d'interpretado
i elements; 1 per l ' a l t r a
psicológica
(2.4.5-2.4.8).
Les
els
prlmeres
análisis es basen només en les construccions avaluatives simples (clau 100)
1
suposen
l'análisi
haver
passat
sltuacional
el
filtre
(2,4.2).
Les
de
l'análisi
análisis
mes
d'ambivalencia
própiament
(2.4,1)
1
psicológiques
integren els resultats de les anteriors amb les altres construccians
(claus
210, 221, 222, 300 i 400).
Aquests procediments d'análisi, com es pot veure, están inspírate en la
metodalogia
d'análisi
que s'utilitza
per
a
les
dades
de
la graella.
Aixi
l'análisi simétrica de construccions 1 elements pot considerar-se equivalent
al
pas
corresponent
al
tractament
de
dades
(1.1.2.3)
en
la
técnica
graella. De la mateixa manera l'apartat sobre e l s
indexs de mesura
emula
de
fins
l'análisi
allá
on
qualltativa
11 és
possible
(2.4.8)
els
és guiada
indexs
la
també per a l i ó
amb aquest mateix nom a 1.1.2.6. En canvi, l'análisi
graella
de
(2.4.5)
(1.1.2.4);
que es
desenvolupa
jerárquica
(2.4.6), que
es basa fanamentalment en l'análisi asimétrica, és característica del métode
que
presentera.
especialment
l'exposicló
per
L'análisi
a
aquest
de procediments
de
díades
métode.
(2.4,7)
A mes, de
també
forma
ha
similar,
analítics, tant en la g r a e l l a
apartat sobre c r i t e r l s de bondat.
estat
dissenyat
es
conclou
com ací, amb un
335
2.4.1 AXALISI DB L'AKBIVALéVCIA
Aquesta anAlisi és el primer pas de la línla d'anAllsi que condueix, com
déiem abans, a l'análisi
construccions
d'elements
avaluatives
i
simples.
construccions,
Tenlm
dones,
i que parteix de
una
serie
de
les
fitxes
o
l l l s t e s de les construccions avaluatives simples apllcades a cadascun deis
elements
seleccionats,
és
a
dir,
a
cadascun
deis
personatges
a
qué
fa
referencia l'autor del text autoblográfic.
El plantejament de base d'aquesta análisi d'ambivalencia deis elements
és qüestlonar l a coherencia relativa o ambivalencia deis diferents elements
personáis seleccionats. Es tracta d'indagar s i l'autor construeix un element
personal determinat amb una línia clara i definida o s i , en canvi, les árees
semántiques generáis amb qué el construeix son diferents. En el darrer cas,
caldrá r e a li t za r una análisi situaclonal
<2.4.2) per a aquests eleraents.
2.4.1.1 Asslgnació de categories
Aquest
d'assignar
L'eix
és
el
primer
pas
de
l'análisi
d'ambivaléncies.
unes categories molt generáis a cadascuna de les
principal
d'aquest
positiu/negatiu.
Es
sistema
tracta
de
d'una
categories
és
categorltzació
trabar en diversos estudis amb tradició
la
molt
Es
tracta
construccions.
dimensió
general
avaluativa
que
es
pot
1 prestigi, com e l s d'Osgood, i els
de Rosenberg i Jones.
Els estudis d'Osgood amb el seu diferencial semántlc (p.e. Osgood, Suici
i Tannenbaum, 1957) suggereixen que la dimensió avaluativa és la dimensió
de slgnificat
Richards
mes
(1973)
rellevant.
assumelxen
Parlant
que
la
en
termes
distinció
mes específics,
entre
els
pols
Osgood
i
positius
i
negatlus de la dimensió avaluativa, poden ésser els components mes básics
del
slgnificat
connotatiu.
Hem comentat
també aqüestes
investigacions
en
relació a l corolari de dicotomía.
Bn
diversas
Vlvekananthan,
estudis,
Seymour
1968; Rosenberg
Rosenberg
i Olshan,
(1977;
Rosenberg,
1970; Rosenberg
Nelsan
i Sedlak,
1
1972a;
1972b; Rosenberg 1 Jones, 1972; Klm i Rosenberg, 1980) i també Jones (Jones,
336
Senselng
i
Haley,
1974; Janes
1 Rosenberg,
1974)
han acumulat
una gran
quantitat de dades favorables a la generalitat d'aquesta dlnensló avaluatlva
general amb procediments ben diferents que van des de forma ts de resptista
Iliure fins a una novel .la de Drelsser, i han analitzat aqüestes dades amb
procediments
també diferents,
análisi
d'agrupaments
("cluster
análisl")
1
escalament multidimensional. Tot plegat proporciona prou base empírica per
assumir
la
validesa
general
de
la
dimensló
aquesta dimensló básica, que es categoritzen
avaluatlva.
És
d'acord
les construccions
amb
avaluatlves
simples i es puntúen 1, 2 ó 3 segons segueix:
<1) Categoría negativa. Inclou aspectes moralment
característiques de personalitat desfavorables.
negatius
i
(2) Categoría positiva.
Inclou aspectes
característiques de personalitat favorables.
positius
i
moralment
(3) Ciategorla neutra. Inclou les construccions que no son fácllment
assimilables ni a la primera ni a la segona categoría,
2.4.1.2 Análisi de la coherencia
Aquesta
análisl
anteriorment,
es
basa
en
l'asslginació
de
categories
1 s'aplica a casdascun deis elements. Consisteix,
descrita
simplement,
en un recompte del nombre de construccions posltives 1 negatives aplicades
a cada element, una vegada s'han
pot
calcular
el
percentatge
de
extret
les neutres. D'aquest recompte es
canstruccions
predominants,
bé
siguin
posltives o negatives. D'ací es podrien detectar els elements "coherents" 1
e l s elements "amblvalents". Els primers son els elements on predominen les
construccions
posltives o negatives en un percentatge proper al 100%. Els
elements "amblvalents"
determinat
de
son aquells
construccions,
no
on tot
ho
fa
1 que pot predominar
de
forma
clara.
un tipus
Novament
cal
determinar un punt de t a l l , a partir del qual es pugui considerar un element
"ambivalent" o "coherent". Temptatlvament hem emprat e l percentatge del 85%
com a punt de t a l l ,
Com
neutres
85%)
es
pot
veure,
en
aquesta
análisi
s'exclouen
les
(categoría 3 ) . Els elements on predominen clarament
les
canstruccions
negatives
o
bé
les
posltives
construccions
(per sobre del
son
considera ts
337
elements
"coherents",
mentre que e l s
elements
d'unes o altres superior al punt de t a l l
on no hl
ha un predomini
esmentat, es consideren elements
"amblvalents". Per a aquests darrers, cal realitzar una análisi
sltuacional,
per tal d'esbrinar s i existeix algún factor sltuacional que Influelxl
en el
patró de construcció.
fes
adient
realitzar
uns
comentarls
sobre
el
propósit
i
el
paper
d'aquesta análisi d'ambivalencia. Está ciar que una persona o cosa pot ésser
vista coherent o ambivalent, en relacló a alguna altra cosa. En aquest cas,
s'aplica com element comparatlu una dlmensió, l'avaluatlva, que ha demostrat
teñir certa validesa general, és a dir, ser for<;a comunal. De forma coherent
amb els corolaris
algú
emprl
d'individualltat
un patró
de
i
construcció
fragmentado,
que
no
pero, és molt l í c i t que
siguí
coherent
amb
aquesta
dlmensió. fes mes, pot dir en favor de la seva complexitat de construcció, no
governada per un sistema rígid, del tipus
bo/dolent
slnó peí reconeixement
de coses bones 1 dolentes en una mateixa persona.
Quln sentlt
té, dones, aquesta a n á l i s i
d'"ambivalencia"?
És una prova
per detectar elements que presenten mes "complexitat", almenys en un nivell
potencial, i seleccionar-los per a una análisi mes profunda relacionada amb
les situacions que ha vlscut aquesta persona en relacló a 1'element personal
en
qüestió.
quedará
Si
expllcat
es
el
detecta
canvi
un
en
element
el
sltuacional
patró .de
important,
construcció,
i
aixó
aleshores
permetrá
Introdulr les dades de forma mes "coherent" per a l ' a n á l i s i de construccions
1
elements.
Si
l'análisi
sltuacional
no
aparta
aquesta
"coherencia",
aleshares ens trobem, probablement, amb un element que ha estat
de forma "complexa", 1 que l ' a n á l i s i posterior haurá de considerar.
construít
338
2.4.2 AJTALISI SITDACI09A1.
Aquesta análisl
els
que
han
finalitat
es realltza només per a un nombre llmltat
resultat
de
l'análisi
ser
"amblvalents"
situacional
és
segons
identificar,
aspecte evldent del context o da la s i t u a d o
l'análisi
si
és
d'elements,
anterior.
factible,
que hipotéticament
La
algún
influencia
el patró
de construcció. Si aquesta influencia situacional no s'identif lea,
l'element
passará
tal
qual, amb la seva "ambivalencia" o "complexitat",
al
pas següent: l'análisi de construcdons i elements.
Aquesta pastura
ais
aspectes
metodológica confereix
sltuaclonals
al context de la construcció 1
una Importancia
considerable.
Especialment
quan
tractem de patrons de construcció en una área interpersonal, considerar
la
construcció
la
situado
d'elements
la
que
simplificació
que
terme
del
va
de
construíts,
forma
de
en
aquesta
terme
raes
enllá
d'un
forma
(o cosa)
s'atorga
en aquest
sentit,
eraprat
per
o
que ocupa la
cosa.
d'aquest
en una s i t u a d o
métode a
ja
intentarem
context
pot
i
a
resultar
una
la
per
a
la
delimitar
situado
Kelly.
Potser
Entenem
podríem
terme que inclouria
(construida)
d'estar
autobiográf ic. Segulm així, coherents
que
pretén
la
aquest
suggerlr
una
a un element
Així, el
la Teoría de les Construccians
determinado
han
intentem considerar
concreta determinada.
relacló a la controversia persona-situado
font
al
atemporal,
En aquest
element
mes estricta
personal
amb la posició
tesi.
esdeveniment
operacionalització
La
independent
excesslva que es pretén evitar en e l disseny de procediments
prasentem
riquesa
son
personáis
pes que
ser
coherent
Personáis en
(tractada a 0.1.2.1).
d'aquestes
variables
inevitablement
amb el
en
de
situado
que
el
propi
text
principi esmentat a
l'apartat
2.1, segons el qual tota la informado amb qué treballem és la que el propi
autor expressa en el text autobiográf ic. Altrament es tractaria d'un estudi
biografíe i no auto-biográfic.
Aquest tema de la
informado
externa relacionada amb el context i
la
s i t u a d o que proporciona un text ha estat ja tractat per Labov i Waletzky
(1967)
que van distingir
narratlus.
Segons
la
aquests
funció
autors,
referenclal
la
part
1 1'avaluatlva
corresponent
deis
a
la
textos
funció
339
avaluativa suposa la v a l o r a d o que ía l'autor de fets 1 gent d'acord amb el
seu sistema de valors, mentre que la fundó
referenclal
ofereix
informado
sobre el context, 1 fa referencia a fets externs que poden ésser construits
per
l'autor.
És
la
informado
corresponent a aquesta segona fundó
la que
ens serveix per delimitar els aspectes situacionals i contextuáis.
Aquesta delimitado
Contexto-Sltuaclonals
la
realitzem
mitjangant alió
que anomenem ünltats
(UCS). Aqüestes unltats son de diversos tipus, segons
facin referencia al propi autor, a l personatge que está descrlvint, a l'época
histórica
període
(amb els
de
seus
components
referencia
del
text.
relleváncia
quan no son constants
descripció
d'un
personatge,
socials,
per
culturáis
Formalment,
en el
tal
de
i
económics)
aqüestes
unltats
i
al
preñen
període que abasta el
text o
veure
entre
si
la
variado
la
els
diferents valors d'una UCS influeix sobre el tipus de construcció.
2.4.2.1 UCS de l'autor
Aquesta UCS cansisteix en l a s i t u a d o
fa a un joc de variables descriptives
o comprovables)
residencia,
proporcionades
vivenda,
peí
convivencia,
fáctica del propi autor peí que
( i per tant potencialment observables
propi
text, com per
activitats
exemple, lloc
principáis
(estudi,
de
treball,
atur,...). Si durant el període que abasta el text es produeix el canvi en una
d'aquestes variables
(p.e. canvi de residencia) aixó suposa una UCS diferent,
perqué s'ha canviat un deis valors de les seves variables.
Sens dubte, en algunes ocasions el canvi en algunes d'aquestes
pot generar canvis
importants en el patró de construcció
variables
de l'autor
(p.e.
quedar-se en atur hipotéticament pot afectar el patró de construcció r e f e r l t
al
propi
self).
Ací
és
reconeix,
una vegada
mes, e l
paper
potencialment
influent del medi en el sistema de construcció.
2.4.2.2 UCS deis elements personáis
Aquesta
personatges
UCS
ve
definida
(o elements
per
personáis)
la
situado
elicitats
i
fáctica
de
seleccionats
cadascun
del
text.
deis
Per
tant, s'ha de considerar de forma separada per a cadascun deis elements. Es
340
tracta també de variables del mateix tipus de les esmentades en el parágraf
anterior.
Evidentment,
contextual
trobar
per
l'autor
a
tots
1 no dona
construccions
no proporciona
els
cap
elements.
mes
la
mateixa
D'alguns
detall,
encara
com per seleccionar-los.
quantltat
d'informació
només comenta que s e ' l s
que
D'altres
hl
hagl
descriu
prou
va
nombre
de
bé la s i t u a d o
en
qué es troben, pero no es tracta mes que d'una sola situació, per la qual
cosa no hi ha un canvi d'ÜCS que pugul explicar la v a r i a d o en el patró de
construcció. Finalment, per a alguns elements descriu canvis contextuáis, o
bé els descriu en dues situacions diferents. Bn aquest darrer cas sí que hi
ha una v a r i a d o en les variables que dona lloc a diverses UCS.
L'interés
per
situacionals
personáis
afecten
de
teñir
l'autor
en
sino
compte
també
els
es fa ben palés en alguns
a
un
deis
personatges
no
de
només
canvis
casos
qué
les
própies
contextuáis
variables
deis
elements
en qué les circumstáncies que
parla
l'autor
exerceixen
tanta
influencia en el món de l'autor com les seves própies. Probablement aquests
personatges, sovint vinculats afectivament a l'autor, preñen una bona part
del temps que l'autor dedica a descriure personatges 1 la impressió que l i
produeixen. Aixó no només queda plasmat en una informado
forga
detallada
sobre les variables de la UCS d'aquest personatge, que permetran diferenciar
diverses UCS, slnó també en el nombre a l t de construccions que l i aplica.
2.4.2.3 UCS temporal
Fa referencia
al
posslble canvi que pot haver produít en el patró de
construcció la variable temps. La funció d'aquesta UCS varia de forma molt
considerable
l'autor
va
referencia
element
segons
redactant
al
present
personal
diferents.
el
en
tipus
de
forma
(passat
una
text
autoblográf ic.
sincrónica
immediat)
situació
Per exemple, l'autor
concreta a l ' i n i c i
de
(diaris,
l'UCS
concreta
en
varia
dos
En
els
cartes),
si
es
períodes
textos
i
quan
tracta
de
que
fa
d'un
temps
pot parlar d'un personatge en una situació
d'un epistolarl, en les primeres cartes, i pot tornar a
r e f e r i r - s e al mateix personatge en la mateixa situació uns mesos o anys mes
tard i construir-ho de forma diferent.
341
Quan
es
tracta
d'autobiograf les
o
memóries
que
es
redacten
en
un
període curt de temps 1 abasten un període molt llarg, tot és vist des de la
mateixa
perspectiva
temporal.
Tot
i
amb aixó,
hlpotétIcament
l'autor
pot
expllcltar el record de la seva construcció sincrónica d'un fet 1 personatge
1 contrastar-ho
amb
la
seva
oplnló
actual.
Tanmateix,
aquest
tipus
de
distlnclons son ben poc freqüents, encara que posslbles.
2.4.2.4 UCS histórica, cultural, social 1 económica
Aquest
tipus
d'UCS
varia
considerablement,
en
el
paper
que
Juga en
l'análisi situaclonal, segons el tipus de text escollit. Si s'analitza un text
que abasta un període de redacció molt l l a r g
considerar
de
forma
especial
les
(p.e. d i a r i s , e p l s t o l a r i s )
circumstáncies
ambientáis
historie, cultural, social i económic que afecten l'autor
de
cal
tipus
i els personatges.
Un exemple prototíplc d'aixó n'és una guerra, fet que implica un canvi molt
significatiu
en les variables que teñen a veure amb aquesta UCS ( i potser
també amb les a l t r e s ) . Tanmateix, s i el text ha estat e s c r l t en període de
guerra en la seva totalitat, aixó no ens permet efectuar comparacions per
tal de veure s i
la guerra ha afectat el
patró de construcció d'un element
determinat Co de t o t s ) .
2.4.2.5 Determinado de l a influencia de les UCS
Una vegada delimitades les UCS per a cada element cal anar provant en
intents successlus s i el patró de construcció s'ldentifica o no amb e l canvi
d'UCS.
En el
cas
"amblvalents"
l'UCS
ésser
Jenny un deis
d'acord
significatiu
Vivían,
sis
arab l ' a n á l i s i
en relacló
una de les
al
ser
nice,
chip,
pretty,
with
reflned,...
no Intellect,
personáis
d'ambivaléncia
patró
relacions
l ' i n i c i de la descripció que fa
tipus
elements
va
de construcció.
amerases
del
fill
que havien
trobar
resultat
un canvi
en
Aquest element
va
de Jenny, Ross. En
Jenny de Vivían aplicava construccions
1 un tros
prostitute...
mes endavant en el
del
text semblava
L'análisi situaclonal
va
intentar
delimitar canvis en l'UCS de Jenny, la de Vlvian, la de situació histórica
i
la temporal. Jenny no havia canviat de residencia; convivía amb la mateixa
342
persona, el seu f l l l
Ross; 1 seguía sense treballar. Aquest canvi del patró
de construcció es produeix en un període relativament curt de text, en un
interval
entre
carta
1 carta
temporal
1 la
histórica.
de pocs mesos, la qual cosa descarta
ITo hl havla hagut prou temps per considerar
p o s s l b l l l t a t d'un canvi de perspectiva temporal
cap
esdeveniment
l'UCS
historie,
ni
cultural,
ni
la
(2.4.2.3), i no havia passat
social,
ni
económic
(2.4.2.4)
remarcable. En canvi s í que hl havia hagut un canvi important en l'UCS de
Vivían: Vivían
molt
proper
havla canvlat
a
d'on
d'adre^a. S'havla
vivlen
constants visites del f l l l
Jenny
i
Ross,
trasl.ladat
la
qual
a un apartament
cosa
facilltava
les
de Jenny al nou apartament de 1'abans esmentada
senyoreta.
Ates que considerar aquesta UCS suposa una e x p l i c a d o factible al canvi
de patró de construcció emprat per Jenny, es pot suposar que aquest canvi
de residencia va Implicar un canvi en e l
Jenny a l'hora
de construir
partir
amb l'UCS que va resultar
d'acord
patró de canstrucció emprat per
Vivían. Operatlvament,
l'element
significativa,
Vivían es va
en Vivlan-SCUl
1
Vivían-SCU2. La primera abasta les construccions apllcades a Vivían mentre
vivía
en una zona diferent
construccions
apartament.
total
de
apllcades
Aquesta
a
la
de Jenny
a Vivían
partido
l'ambivaléncla.
1 Ross. La segona compren les
des que
de l'element
va a
vlure
Vivían
Ara, Vivlan-SCUl
a
l'abans
proporciona
1 Vivían-SCU2
esmentat
una redúcelo
son dos
elements
perfectament coherents, 1 entren com a t a i s en l ' a n á l i s i de construccians
i
elements.
Evidentment, les situacions que segulnt el procedlment d'análisi
esmentat
han
proporcionen
complementaria
métode
resultat
un
a
presentat
proporcionar
una
Influents
material
tots
en
els
for^a
en
valuós
altres
aquesta
configurado
el
tesi
patró
per
gráfica
és
canstrucció de l'autor d'un text autoblográf le.
la
d'un
autor
de
forma
interpretat
Tanmateix,
tant
i
construcció
ésser
resultats.
no
de
el
propósit
intepretacló
entenedora
del
abans
com
sistema
del
el
de
343
2.4.3 AVALISI SDtóTRICA DE COHSTROCCIOFS I BLEREITS
Com a
llista
o
resultat
fitxa
construccions
per
de
les
análisis
a
cada
element
avaluatives
simples
anteriors
personal
que
l'autor
realltzades
disposem
seleccionat
hl
ha
d'una
on consten
aplicat.
les
Amb aquest
material es pot realitzar, de forma similar a com es fa amb una graella,
una análisl de construccions i una análisl d'elements.
Hem
intitulat
d'análisi
així
aquest
apartat
perqué
descriurem
el
procediment
emprat tant per a construccions com per a elements. L'únlca cosa
que canvia és la forma d'entrar les dades, aspecte al qual farem esment en
la propera secció.
Idealraent,
podríem
aplicar
a aqüestes
dades
un deis
procediments
de
tractament de dades de graella descrits a 1.1.2.3. Pero com ja anunciávem a
l'apartat
2.1,
diferents.
efectes
I
les
dades
destacarem
del
tractament
elicitades
un aspecte
de dades:
d'un
text
on aquesta
si
les
autoblográf ic
diferencia
sltuem
és
son
forga
essenclal
en un format
de
a
graella
(elements x construccions) el nombre de caselles buides és tan gran que fa
inviables
endegar
els
un
tractaments
procediment
tradiclonals
que,
tot
i
de dades de graella.
sent
menys
potent,
Per tant, cal
proporcioni
uns
resultats assimilables ais que s'obtenen amb les dades de graella.
2.4.3.1 SelGCcló de la matriu de construccions i l a d'elements
fes necessária una selecció previa de les construccions
i elements per
tal de reduir la quantitat de material a computar. De fet el tractament de
dades
que
presentera
seguldament
no
pot
atorgar
cap
significat
construcció s i no es dona en mes d'un element. Per tant, les
a
una
construccions
que no acompleixen aquesta condlció han de ser, necessáriament, excloses de
l'anállsi
de
semblant. Si
construccions.
bé ja
Peí
que
s'havien exclós
els
fa
ais
elements,
succeeix
quelcom
elements que teñen menys de cinc
construccions diferents, una vegada s'han descartat les construccions que no
presenten r e p e t i d o pot haver-hi algún d'aquests elements que no acompleixi
el mínlm abans esmentat, per la qual cosa quedará també eliminat. Aixó ho
expressen mes bé els grafios de la página següent.
344
n
8
8
P r o c é s d.e s e l e c c i ó
in
de
matrius
nombre inicial de canstruccions
n = nombre inicial d'elements
X
nombre d'elements amb mes de cinc construccions diferents
z = nombre de construccions aplicades a X elements
d = nombre de construccions repetldes
S = nombre d'elements amb mes de cinc construccions d
h = nombre de construccions aplicadas a g elements
A = matriu per a l ' a n á l i s i de construccions
B = matriu per a l ' a n á l i s i d'elements
345
Les puntuacions
l'autor
no
ha
que es col.loquen a
aplicat
la
construcció
la
a
matriu son bináries. "O" quan
aquell
element
i
" 1 " quan
l'ha
aplicada. Considerar altres aspectes que la simple a p l i c a d o o no a p l i c a d o
d'una
construcció
a un element
en aquest
estadi
del
procés
dificultarla
l'análisi.
2.4.3.2 Análisi d'agrupaments computeritzat
El
propósit
descriure
la
del
procediment
relacló
construccions
d'análisi
exlstent
entre
Co elements). Rosenberg
i
que
mostrem
qualsevol
Jones
seguidament
parell
(1972)
posslble
van treballar
és
de
també
amb material textual, una novel.la de Theodore Driesser, i van emprar per a
aquesta finalitat dos índexs de co-ocurréncia:
o- és una mesura de co-ocurréncia
nostre llenguatge construccions), i
directa
de
dos
trets
(en
el
S és una mesura de distancia indirecta entre els dos trets que es
basa en la mesura oAmbdós
índexs
son
mesures
sumelxen que la construcció
d'associació
simétriques.
És
a
(o element) B a la construcció
A.
permet
suposició
dones,
as-
Co element) A s'assembla tant a la construcció
(o element) B com la construcció
Aquesta
dir,
no
posar
de
manifest
(o element)
les
relacions
asimétriques que fonamenten una estructura jerárquica, amb la qual cosa no
reflecteixen
aquest aspecte
teóric.
Mes endavant
(2.4.4)
exposem un altre
tipus de procediment que permet aquesta a n á l i s i asimétrica.
A partir de les matrlus abans esmentades es pot realitzar una a n á l i s i
d'agrupaments
de
construcclons
1 una a l t r a
d'elements.
El
programa
que
nosaltres hem emprat per a aquesta f i n a l i t a t és el paquet CLUSTAH CVishart,
1986)
versió
Barcelona.
3.2,
Aquest
instal.lat
al
programa
está
Centre d'Informática
especialment
de la
dissenyat
Universitat
per
a
de
l'análisi
d'agrupaments i permet una diversitat d'opclons.
La primera opció important a fer és el tipus de coeficient que es vol
emprar.
Per
Cdis)similitud:
a
aquesta
análisi
hem
triat
següent
el
coeficient
de
346
P elements (construccions) presents a A i absents a B
V elements (construccions) presents a B i absents a A
S nombre total d'elements
(construccions)
La segona opció a realitzar és el métode d'agrupament o algorisme. Per
a
aquesta
análisl
hem
triat
l'opció
anomenada
SLINK,
que
correspon
a
l'anomenat métode del veí mes proper.
ün
deis
aspectes
mes
interessants
d'aquest
programa
és
la
sortlda
gráfica que ofereix. En el nostre Centre d'Informática aquesta sortlda está
connectada a l platter
dendrograma
l'anállsi
on
es
d'elements.
Benson 1333 TWX. Aixó p o s s i b i l i t a la graf icació d'un
presenta
l'anállsi
de
Podeu veure aquests
construccions
grafios
per
i
ais
un altre
diferents
amb
casos
comentats a l'ANHEX.
2.4.3.3 La matriu com a sortlda gráfica
ün deis problemes que té l ' a n á l l s i
copsar el significat
mateix
per
deis agrupaments. Per exemple, en el cas Jenny sabem
que els elements Glenn i Isabel
del
d'agrupaments és la dificultat
agrupament,
pero
están associats, en el sentit de formar part
no
sabem
quines
son
les
construccions
que
influeixen perqué es doni aquest agrupament.
Aquest és un problema que també es dona en l ' a n á l l s i d'agrupaments amb
dades
de
graella.
Ja
hem
vist
com
una
solucló
que
s'empra
per
a
la
visualització
mes directa d'aquests agrupaments és el procediment anomenat
focalltzacló
(vegeu
inici
de
1.1.2.3).
Hem
Intentat
adaptar
aquest
procediment a les dades provinents de textos.
Així
utilitzant
dones,
construYm
cora a ordenado
una matriu
tant
de
d construccions
en unes com en altres
per
g
elements,
la seqüéncia
que
proporciona l ' a n á l l s i d'agrupaments. Per exemple, en el cas Jenny, després de
les construccions 1, 2 1 3 seguelx la construcció 9, en lloc de la 4 que és
1'ordre original
de les construccions. Peí que fa a i s elements, després de
347
l'element
1 segueix el 3, 1 no el
2, d'acord amb la re-ordenacló
que ha
suposat l'análisi d'agrupaments deis elements.
Peí que fa a les dades de la matriu també s'han modificat. En tractarse d'unes dades purament il.lustratives ens podem permetre fer palés en la
matriu
les
diferents
intensitats
i
freqüéncies
amb que les
construcclons
s'han aplicat ais elements. Per poder expressar ambdues coses, intensitat
i
freqüéncia en una sola unltat, hem desenvolupat e l concepte de potencia.
En
síntesi
freqüéncia.
la
Cada
potencia
unitat
de
és
el
producto
freqüéncia,
és
de
a
la
dir
intensitat
cada
vegada
per
que
la
una
construcció s'aplica a un element, cal ponderar-la amb l a intensitat segons
el següent barem:
Ponderado
Intensitat
1,5
1,0
0,5
Malta intensitat
Intensitat simple
Intensitat minvada
D'acord amb aquest c r i t e r i la potencia d'apllcació d'una construcció pot
anar de zero, que és el cas mes freqüent, a un nombre forga gran. Ates el
format
Hlure
deis
textos
autobiográfics
un
autor
pot
aplicar
una
construcció a un eleraent el nombre de vegades que desitgi. En el cas Jenny
es
dona
la
puntuado
de potencia
mes alta,
18. Es
poden veure
aqüestes
presentacions gráflques per a cadascun deis casos a l'ANITEX.
Aquesta
subtilitats
escala
d'intensitat
lingüístiques
amb les
ha
estat
dissenyada
que l'autor
aplica
per
copsar
certes
una construcció
a un
element. El seu slgnificat és el següent:
1) Holta intensitat: construcció aplicada a un
acompanyant que l'emfatitza (p.e, molt
sensible"),
element
amb un
2) Intensitat simple: construcció aplicada a un element sense
acompanyant o bé amb un acarapanyant que no, suposa ni una minva ni
un Increraent de la Intensitat de l'apllcacló (p.e. sensible).
3) Intensitat minvada: construcció aplicada a un element
acompanyant que resta émfasl o valor (p.e. poc sensible).
amb un
348
2.4.4 AFALISI ASIMÉTRICA DE COFSTRUCCIOITS I ELEMBHTS
Si bé on l'análisi simétrica ens basávem en la simple co-ocurréncla de
dues canstrucclons per a un element, inspirant-nos en e l procedlment emprat
per Rosenberg 1 Jones C1972), per a aquesta análisi asimétrica ens basem en
un estudl posterior. Gara 1 Rosenberg
de
relacions
aslmétrlques
entre
(1979) van fer palés que 1'existencia
descrlptors
de
personalitat
ha
estat
considerada en diverses ocasions des de diferents perspectives teórlques, 1
es
van
preocupar
per
trobar
un
procedlment
coherent
amb
aquest
plantejament.
Des de la perspectiva de la Teoría de les Construccions Personáis, la
hipótesi d'asimetría
ha rebut un suport erapíric i teóric considerable. Bns
remetem a l'apartat 0.3.3
(1 a Feixas, 1987 Gener) on hem revisat amb certa
extensió aquest tema.
L'índex
asimetría
emprat a l'estudi
coeficient í( de Francls
de Gara 1 Rosenberg
(1979) és
el
(1961):
Així, per a cada parell de construccions
(o elements), per exemple A 1
B, podem construir una taula de doble entrada (2x2) com aquesta:
Presencia de B
Presencia d'A
OC
Abséncia de B
J3
Abséncia d'A
Les caselles a. ^
"i i. S corresponen al nombre de vegades que es dona
una combinació determinada en la descripció d'elements personáis
feta
per
l'autor. Per exemple, en l ' a n á l i s i de construccions,
OC és el nombre de vegades que les construccians A i B s'apliquen
al mateix element personal;
349
f3 és el nombre de vegades que la construcció A és aplicada a un
element 1 la construcció B no s'aplica a aquest element;
és el nombre de vegades que la construcció B és aplicada a un
element 1 la construcció A no s'aplica a aquest element;
<S" és el nombre d'elements ais quals ni A ni B s'han apllcat.
En el cas de l'análisi d'elements,
O í és el nombre de construccions que s'apliquen ais dos elements,
A 1 B;
J3 és el nombre de construccions que s'apliquen a l'element A 1 no
s'apliquen a l'element B;
V
és el nombre de construccions que s'apliquen a l'element B 1 no
s'apliquen a l'element A;
és el nombre de construccions que no s'apliquen ni a A ni a B.
El
coeficient
ff
varia
de
-1
a
+1
1 fa
palés
el
grau
d'implicacló
existent entre A 1 B. Pot també calcular-se Invertint el parell de construccions
(o elements)
i s'obté el grau d'implicacló entre B 1 A. En el primer
cas, cerquem la intensitat de la Implicado B-)A, 1 en el segon la intensitat
de
la
implicado
coeficient
0
per
coeficient
0
per
A-*B.
a
En
B-»A
termes
tendeix
a A-»B. Alxó
generáis,
a
+1
i
quan
és
significarla
mes
que
la
")(
tendeix
alt
a
zero,
el
que
el
1 positiu
construcció
<o element
personal) A implica B 1 que, per tant, B és un subconjunt d'A, Si és ^3
que tendeix a zero es donarla justament la relació
sigui oc
mes gran será el grau d'associació
la
inversa. Quan mes gran
entre A i B, i quan raes gran
sigui cS" mes petlt será el grau d'associació entre A i B.
De la
computado
d'elements)
cions
el
tots
es pot construir
els
parells
possibles
de
construccions
el
coeficient
seleccionats
>2í , que
per
indica
a aquesta a n á l i s i .
el
elements) de les columnes son irapllcades
construccions
figura un 1.
(i
elements)
(i
una matriu de d construccions x d construc-
(i g elements x g elements) essent d el nombre de construccions
nombre d'elements)
figura
de
de
les
grau
en qué les
A cada
<i g
casella
construccions
(i
(o son un subconjunt de) per les
fileres.
Per
definido
a
les
diagonals
350
Així cam a praducte deis passos a n t e r i o r s
tenim una doble matriu. La
natriu superior, que abans assenyalávem com f i l e r e s ,
indica e l grau en qué
l e s columnes son impllcades. Per tant, la matriu superior indica e l grau en
qué l e s f i l e r e s
son subconjuts
de l e s columnes. Dit d'una a l t r a manera, e l
grau en qué les columnes son conjunts
La matriu i n f e r i o r
son
definitiva,
tenim
tant
el
que
les
diferents.
construccions i dues per a l ' a n á l l s i
d'elements.
cadascuna
quatre
grau
matrius
A
fileres.
indica Justament e l c o n t r a r i : e l grau en que l e s
1 per
supersets,
que inclouen l e s
(superset)
d'aquestes
matrius
se
11
columnes
Dues
son
subsets.
En
a
l'anállsi
de
per
podría
fileres
aplicar
una
análisl
d'agrupaments. El programa CLUSTAN permet Introduir com a dades la
matriu
de c o e f i c i e n t s de l'usuari, arab l'opció READ SIMILARITY MATRIX. Seguidaraent
se l i
pot indicar
e l métode d'agruparaent, que en aquest cas é s l a mateixa
opció
SLIIIK,
vej
del
mes proper.
aquesta
diferencia
un problema
se'ls
i n t e r p r e t a r directaraent. Teóricament no disposen d'un c r i t e r i
quin
deis
dos
arbres,
el
resultants
a
i
simétrica,
decidir
dendrogrames
ocasió,
l'anállsi
vol
els
En
provinent
presenten
d'una
matriu
superior
de
si
per
o
el
provlnent d'una matriu i n f e r i o r , és e l raes adient per a la i n t e r p r e t a d o . En
aquest
cas
l'anállsi
d'agruparaents
descriurem seguidaraent. D'acord
a
serveix
un
altre
amb aquesta f i n a l l t a t ,
propósit,
l'opció del
que
programa
d e i s r e s u l t a t s és raes pobre. Es t r a c t a de l'opció TREE,
per a la g r a f l c a c l ó
que g r á f i c a un dendrograraa sense etiquetes.
Aquesta
sortlda
pero
és
suficient
per
poder
presentar
les
dades en
forma de taula de doble entrada amb l e s construccions arrenglerades segons
l'ordlnació que l i
ha donat l ' a n á l l s i d'agruparaents. També en aquest cas, el
resultat del procediraent és una matriu cora a s o r t i d a g r á f i c a . A diferencia
de
l'anállsi
elements
simétrica,
slnó
una
matriu
pero,
de
no
tenira
una
construccions
matriu
x
de
construccions
construccions
i
una
x
altra
d'elements x elements,
A
les
elements)
columnes
d'aquestes
raatrius
t a l cora les ordena l ' a n á l l s i
de construcclans
figuren
d'agrupaments
(o eleraents). Compleraentáriaraent, a
les
construccions
<o
de la matriu superior
les
fileres
es posen
351
les construcclons
(o elements) segons l'ordenació que proporciona
l'análisi
d'agrupaments de la matriu inferior.
Per a cada análisi
d'agrupament realitzada, d'acord
amb la
coherencia
que presentin les dades, es pot determinar un punt de t a l l que dellmiti un
nombre
d'agrupaments
l'análisi
d'elements
<dis)slmllitud
matriu
a
de
determinat.
el
punt
0.088.
partir
de
Aquests
d'engruixir
Per
exemple,
tall
es
va
línies
el
cas
establir
agrupaments
les
en
es
de
Jenny,
al
per
coeficient
poden
manifestar
separado
entre
a
de
a
la
aquests
agrupaments.
Peí
que
fa
coeficients
a
les
dades
fS, multlplicats
visualització
mes
directa.
que es
posen
per
10
i
Les
caselles
a
la
arrodonits
on
hi
matriu,
a
una
hauria
son
xifra
els
propis
per
a
d'anar
un
una
zero
(puntuacions entre -0.04 i +0.04) es deixen en blanc per emfatltzar-ho mes.
Es poden veure aqüestes matrius per a cada cas en l'AHNBX.
Per a cada construcció
(o element) es poden calcular e l s margináis per
a columnes i fileres. Al mateix temps, es poden promitjar per a cada grup
de
manera
que
agrupaments
obtinguem
un resultat
que presentin
serán
global
una puntuado
superior
(fileres)
els
conjunts
puntuado
mes alta en la matriu
per
mes alta
(.supersets)
inferior
a cada
agrupament.
a partir
i els
de
la
matriu
que presentin
(columnes) serán els
Els
la
subconjunts
(subseis).
Aquesta análisi simétrica de construccions i elements proporciona gran
part de la
datábase
per a l ' a n á l i s i
Jerárquica que desenvoluparem a 2.4.6,
pero també se'n nodreixen altres a n á l i s i s
(2.4.5 i 2.4.7).
352
2.4.5 IITERPRHTACIÓ PSICOLÓGICA I : flTDEXS DE MESURA
Ja
hem
aflrmat
en
diverses
autoblográf ic permeten análisis
ocasions
que
les
dades
d'un
text
mes limitades que les dades que provenen
de la graella. En conseqüéncia no podrem aplicar tots e l s indexs de mesura
que s'exposen a 1.1.2.4, i els que apliquem no els podrem calcular peí mateix
procedlment.
Com
a
procedlment
expositlu,
comentarem
les
possibilitats
d'utllltzació de cadascun deis indexs exposats a l'apartat abans esmentat.
2.4.5.1 Intensltat
Aquest índex pretén mesurar el grau en que una canstrucció correlaciona
amb totes
les
altres.
I també el
grau
total
de correlació
per a tot
el
conjunt de construclons o elements. La seva a p l i c a d o en l ' a n á l i s i de textos
autoblográf les
es
diversifica
segons
emprem
les
dades
obtlngudes
en
l'análisi simétrica o les obtlngudes amb l'análisi asimétrica.
2.4,5,1.1
L'índex
valor
Intensltat
d'Intensitat
absolut
coeficients
d'aquests
simétrica
de
deis
en la
graella
coeficients
<dis)slmilitud,
coeficients
per
a
de
que
una
es
calcula
correlació.
son
de
mitjan^ant
Ací
el
naturalesa
construcció
(o
la suma del
que
tenlm
diferent.
element)
La
ens
son
suma
donarla
justament l'lnvers de la intensltat. Ens donarla la (dls)slmllltud global que
té
cada
construcció
interpretar
en
el
(o
element)
mateix
sentlt
en
relació
cal
a
calcular
les
altres.
l'lnvers
Per
poder-se
d'aquesta
suma.
Proposem així la següent fórmula:
IS = 100 X 1/9
IS = Intensltat simétrica d'una construcció o element
e
= r d e i s c o e f i c i e n t s de < d l s ) s l m l l l t u d per a a q u e l l a
construcció o element
La Intensltat Simétrica Global
per
a cada construcció
intensltat
global
del
i
<ISG) resulta de la suma deis indexs IS
element. Aquesta
sistema
de
puntuado
l'autor.
estandarltzada proposem la següent fórmula:
Per
dona una idea de
donar-li
una
la
forma
353
ISG
ISG
ISg
ISo
g
d
=
=
=
=
=
=
E l S a
+
EISc/g
+
d
Intensltat Simétrica Global
r de l e s I n t e n s i t a t s Slmétrlques deis elements
Z de l e s Intensitats Slmétrlques de l e s construccions
Nombre t o t a l d'elements a n a l l t z a t s
Nombre t o t a l de construccions analitzades
Aquesta mesura permet la comparado entre mes d'un text analttzat, bé
siguí del raateix Individu, bé siguí d'un altre individu, Tanmateix, la manca
d'estudls al respecte aconsella suggerir únlcament aquesta mesura en funció
del seu interés potencial.
2,4.5,1,2
Intensltat
Aquesta
mesura
asimétrica
parteix
de
l'análisi
asimétrica
de
les
dades.
Mes
concretament, parteix de la matriu de correlaclons ^ entre construccians <o
elements).
resultats
Així
dones,
(potencialment)
la
suma
d'aquests
diferents
coeficients
ens
proporciona
segons emprem la matriu superior o la
Inferior. D'ací ve aquesta formulado
diferenciada:
lAS = 100 X e
lAI = 100 X e
lAS = Intensltat asimétrica superior d'una construcció a
element.
lAI = Intensltat asimétrica i n f e r i o r d'una construcció o
element.
e = S deis c o e f i c i e n t s fS per a aquella
construcció o element
Del
resultat
de
restar
lAS -
lAI
s'obté,
per
a
cada
construcció
(a
element) el grau en qué tendeix a ser conjunt o subconjunt. Les puntuaclons
altes
valen
isuperset),
construcció
dir
1
(o
a
qué
la
la
canstrucció
Inversa,
element)
les
tendeix
(o element)
puntuaclons
a
ser
un
tendeix
baixes
a ser
valen
subconjunt
un conjunt
dir
que
(subset).
la
Aquest
aspecte, que anomenarem Intensltat Jerárquica (IJ) es comentará a 2.4.6.2.
De la suma d'IAS
índex,
la
Intensltat
Intensltat
Simétrica.
1 lAI s'obté, per a cada construcció
Asimétrica
La
seva
(lA),
suma
que té
donarla
un significat
lloc
a
un
(o element) un
semblant
índex
a
la
global,
la
Intensitat Asimétrica Global (lAG) que es podría estandaritzar també així:
354
lAG
lAG
IA.3
IA.d
g
d
=
=
=
=
=
= EISAa
+ EIAd/g + d
Intensitat Asimétrica Global
E de les Intensitats Asimétriques d e i s elements
I de les Intensitats Asimétriques de l e s construccions
Hombre t o t a l d'eleraents a n a l l t z a t s
Nombre t o t a l de construccions a n a l l t z a d e s
2.4.5.2 Coraplexitat cognitiva
Per a l disseny d'un procediment de cálcul per a aquest índex ens trobem
amb diversos problemes
teórica
d'aquest
importants. El primer és la manca de
índex,
en
el
sentit
d'una
manca
de
slgniflcació
clarificació,
ja
comentada a 1.1.2.4.2. El segon probleraa és la diversltat d'índexs emprats. I
el tercer és que l'índex, probablement mes emprat, el de Bieri et al
és
inaplicable
a
dades provinents
de textos
autobiográfico.
Aquest
(1966),
índex
suposa comptar les coincidéncies de puntuacions entre fileres 1 columnes, en
escales
de
sis
Intervals,
per
la
qual
cosa
esdevé
un
procediment
impracticable quan la majoria de caselles son buides com és el nostre cas.
No
obstant
Crockett
(1965)
aqüestes
peí
fet
dificultats,
val
que no parteix
la
de
pena
la
considerar
matriu
l'índex
de
de dades sino del
nombre de construccions que sorgeixen de les comparacions entre elements.
Temptativament, es podrien considerar formules com les següents:
t = m/n
V = m/u
ra = norabre total de construccions que apareixen en el text
n = nombre total d'elements que apareixen en el text
u = nombre total de paraules que apareixen en el text
La interpretado psicológica de t i v, és per a nosaltres Incerta. Mes
aviat vindria a s i g n i f i c a r
el grau de contingut psicológic expressat en el
text. Aquesta s i g n i f i c a d o
pero, no creiem que tingui gaire relació amb la
coraplexitat cognitiva. Suggerim, malgrat tot, l'ús exploratori d'aquest índex.
A la llum d'un cas únic probablement no aporta gaire signlf icació, pero a la
llum
d'un
nombre
determinat
de
casos
pot
indicar
alguna
característica
diferencial del text, raes aviat que una característica de l'autor.
355
2.4.5.3 Construccions Funcionalnent Independents
Per una banda, es tracta d'un índex molt adient per al tipus
efectuat,
l'análisi
d'agrupaments.
Pero per l ' a l t r a
d'análisi
banda, malauradament
el
seu cálcul presenta greus problemes. El cálcul que es realltza a partir de
les dades de la graella es basa en els coeficients de correlació. A partir
d'un nivell de s i g n i f i c a d o determinat <p.e. 5%), es poden establir un nombre
d'agrupaments. Aquest nombre configura l'índex CFI.
En el
cas
de
l'análisi
d'agrupaments
hl
ha
serlosos
problemes
per
determinar aquest nivell de s i g n i f i c a d o . Sigui quina siguí la naturalesa de
les dades,
l'algorlsme
que s'empra
a
l'análisi
d'agrupaments,
tant per
al
slmétrlc com per a l'aslmétrlc, agrupa construccions <o elements) de dos en
dos fins arribar
a un sol dendrograma. Caldria determinar un punt de t a l l
que fos válid per a qualsevol dendrograma a fl efecte de poder establir un
índex comparable. Si bé ja és complex determinar un punt de t a l l que tingul
sentlt
per
a
un dendrograma
concret,
encara ho és
mes fer-ha
a
nivell
general. Aquesta complexitat fa desestimar la p o s s l b l l l t a t d'emprar un índex
similar al CFI amb dades de textos autoblográf les.
2.4.5.4 Ordinació
Aquest
graella.
índex
depén
No obstant
molt
aixó,
es
directament
podría
de
intentar
la
matriu
de
una versió
dades
de
la
molt diluida
de
l'índex a p a r t i r de la matriu gráfica que s'obté amb l'análisi simétrica deis
elements.
Les
puntuaclons
que ampien
aquesta
matriu,
les
puntuaclons
de
potencia, poden presentar mes o menys v a r l a b i l l t a t . El fet que no hl hagi un
nombre flx
d'apllcacions
per a cada canstrucció es pot teñir en compte a
l'hora de proposar un índex d'ordinació;
O = l(W-w)/J
0 =
1 =
W=
w =
j =
índex d'ordinació per a una construcció o element
nombre de puntuaclons d i f e r e n t s
puntuado roes gran
puntuado mes p e t i t a
nombre t o t a l de puntuaclons
356
De manera similar
a alió
que mesura
l'índex
d'Ordinació
de
landfleld
(1977) en la graella, aquest índex apllcat a material textual dona una idea
de la f l e x i b i l i t a t o subtllltat amb qué l'autor ha apllcat una construcció, o
ha
construi't
un element.
A partir
de
l'índex
d'Ordinació
es
pot
obtenir
també una mesura de tipus global:
OG = ZOa + EOd/g + d
OG = Ordinació Global
0,3 = Z de les puntuacions d'Ordinació d e i s elements
0.=i = I de l e s puntuacions d'Ordinació de l e s construccions
g
= Nombre t o t a l d'elements a n a l i t z a t s
d
= Nombre t o t a l de construccions analltzades
2.4.5.5. Constel.lacló
Cora hem vist a 1.1.2.4.5 aquest nom s'aplica a dos índexs diferents, arab
slgnlficats
diferents.
dificultat
que
significació
és
per
L'índex proposat per Levy
comuna
a
determinar
l'índex
un
CFI
nombre
<1954, 1956) presenta una
(2.4.5.3):
precisa
d'agrupaments
d'un
concret.
grau
A
de
causa
d'aquest problema no es pot aplicar al material textual.
Tres quartes parts del mateix passa amb l'índex de Flynn (1959) que es
basa
en
el
pes
del
primer
deis
factors
que
resulten
de
l'análisi
de
components principáis. Aquests índexs son dones, de moment, impracticables.
2.4.5.6 Puntuacions extremes
Aquest
Ací
pero,
índex es presenta com a un tipus de mesura de supraordlnació.
tractem
la
possibilitat
d'aplicar-ho
a
les
dades
deis
textos
autobiográf ics. Malauradament, peí fet de ser un índex que es basa en les
puntuacions
directes
de
la
matriu
de
dades
de
la
graella
no el
podem
aplicar.
2.4.5.7 Articulació
En aquest índex ens trobem també amb el problema del punt de t a l l que
hem comentat a 2.4.5.3 i 2.4.5.5. Esdevé igualment impracticable.
357
2.4.5.8 Conflicte
La comparado de construccions
veure s i
les
correlacions
<o elements) de tres en tres per tal de
presenten
conflicte
pot
variar
de significat
1
model de conflicte segons el tipus de coeficlent. Si en lloc d'un coeflcient
de correlació que presenta signes positius
i negatius emprem un coeficlent
de <dis)similitud, la detecció de conflicte es complica considerablement.
En canvi la idea de Sheehan de comparar per tríades les construccions
<o elements)
Jerárquics.
pot
Per
esdevenir
molt
explicar
aquest
útil
per
índex
a
la
detecció
de
l'exemplif Icarera
conflictes
amb
tres
construccions del cas Jenny:
(2) Contemptible
<3) Dog
<4) Anxious
Si tenim en compte l a matriu ^:
<2)
(3)
<4)
2 413 41
4
XX
61 XX 61
26 26 XX
Se'n pot extreure una matriu de diferencies, resultat de restar
meltat inferior a la superior
<2)
<3)
<4)
la
2 3 4
XX-20 15
XX 35
XX
Si considerem que els signes positius d'aquestes diferencies volen
dir que les fileres impliquen les columnes 1 que els signes negatius a la inversa, el significat d'aquesta matriu és el següent:
3-í2;2-)4;3^4
Aquest triangle 1'anomenem coherent, ates que té una estructura
Jerárquica
consistent.
En canvi,
seria
incoherent
a
nivell
d'estructura Jerárquica un hlpotétic triangle amb les següents
direccions de les fletxes:
358
3-+2;2-»4;4-»3
3^
D'acord
construcció
amb el
corolari
de
fragmentado
presenten a vegades subsistemes
(0.3,1.11), e l s
inferencialment
sistemes
de
incompatibles.
Per tant, la detecció d'algún confllcte Jerárquic no suposaria necessáriament
una s i t u a d o
patológica,
segons
la
teoria
kelliana.
Tanmateix,
un nombre
relativament a l t de confllctes Jerárquics s i que suposaria una fragmentado
substancial del sistema de conseqüéncles psicológiques.
Novament, caldria definir
un punt de t a l l a partir del qual poguéssim
copsar la gravetat del nivell de fragmentado del sistema de construcclons
que expressa un autor en un text autoblográf ic determinat. Aquesta decisió
pero, implica la comparació entre Individus
haver
analltzat
considerats
sans
diagnosticada
aqüestes
un nombre de casos
per
altres
dades
i
ens
considerable
crlteris
psicopatológicament.
1,
i
, per tant,
que inclogués
alhora,
Malauradament,
limltem, per tant, a
posslble comparado entre subjectes
(o entre textos)
mostres
no
individus
de
poblado
disposem
proposar aquest
de
totes
índex com una
(o entre textos) d'utilltat potencial.
Per dur a terme el cálcul d'aquest índex per a totes les construcclons
caldria analitzar
totes
les combinacions trládiques posslbles. Aixó suposa
un nombre excessiu de computaclons. Per t a l
viable
el
cálcul
construccions
superior
en
d'aquest
qué
la
s'analltzen
diferencia
entre
i el de la matriu inferior
caigui
sumar 1 restar una desviado
conferim
índex
certa
relleváncla
ais
de simplificar-ho,
estándar
el
només
coeficient
f
tríades
de
fora de l'interval
a la mitjana.
resultats
les
la
els
de
matriu
resultant de
Amb aquesta
que s'obtinguin,
d'especial u t i l l t a t per a l ' a n á l i s i Jerárquica (2.4.6.5).
1 fer mes
seleccló
quals
serán
359
2.4.5.9
Ccmsisténcia lógica i conplezltat integrativa
Aquests índexs s'obtenen mitjangant
la
graella coordinada que es basa
en judlcls de similitud entre, per exemple, elements. Ates que en el cas deis
textos
autobiográfics
no podríem demanar al
subjecte
que efectúes
aquest
judici, ens caldria emprar una mesura de similitud. Ací es podria emprar la
matriu
de
coeficients
de
<dis)similitud
que
s'obté
amb
l'anállsi
d'agrupaments computeritzat que s'efectúa a l ' a n á l l s i simétrica (2.4.3.2).
A la práctica pero, ens hem trobat amb dos problemes de caire diferent
a l'hora de dur a terme el cálcul d'aquest
índex. El primer és que en les
matrius de coeficients de (dis)similltud es donen moltes puntuacions iguals,
amb
la
qual
coeficiente
cosa
iguals
s'impossibilita
quin
és
el
que
decidir
indica
de
forma
ordinal
mes similitud.
entre
Aquest
dos
problema
podria teñir dues soluclons:
1) Emprar els coeficients / de l'anállsi asimétrica per discriminar
en aquests casos (sempre que oferissin aquesta discriminació)
2) Aplicar una forma de cálcul que permetés ordlnacions
(dues comparacions en un mateix rang)
Aquesta
programa
de
índexs, el
Aixó
segona
ens
solució
Chambers
pero, es
1 Grice
té
(1986)
la
dificultat
dlssenyat
práctica
per
al
CIRCUMGRIDS, no admet mes que puntuacions
condueix
al
segon
problema
a considerar,
parelles
de que
cálcul
d'aquests
ordinals
relacionat
estrictas.
també amb
aquest programa: CIRCUMGRIDS només admet com a máxim divuit elements
construccions)
el
(o
de la graella coordinada. Com es pot veure en els exemples
de l'ANHEX, en dos deis tres casos analltzats se sobrepassa aquest nombre
de construccions i d'elements.
En conseqüéncia, volem suggerir
complexltat
integrativa
la
1 consistencia
possible
aplicado
lógica
les
a
dades
deis
índexs de
provinents
de
textos autobiográfics, tenint en compte
(1) les dificultats teóriques per a aquest cálcul abans esmentades;
(2) les dificultats d'ordre práctic, relacionades amb el
CIRCUMGRIDS, de cara a l seu cálcul concret; 1
(3) les dificultats conceptuáis que es comenten a 1.1.2.4.9.
programa
360
2.4.6 IlTERPRBTACIó PSICOLÓGICA: AlALISI JERÁRQUICA
L'análisi
de
l'estructura
Jerárquica
del
Sistema
de
Canstrucclons
Personáis de l'autor és un deis objectlus principáis d'aquest métode 1, sens
dubte, un deis mes ambiciosos. Com a tot objectlu amblólos poques vegades
s'acomplelx en la
seva totalitat,
pero algunes
vegades
es pot assollr
en
certa mesura,
Hem dedicat
d'aquesta tesi
for^a
atenció
teórica
a
aquest
tema
en
diversos
llocs
(especialment a 0.3.3.3), 1 hem v l s t com el grau de supra-
ordinacló es pot copsar per diferents procediments, alguns deis quals teñen
també una slgniflcacló
diferenciada.
2.4.6.1 Anblt de conveniencia
Hem descrit a 2.2.3 que l'aspecte d'ámblt de conveniencia temporal com a
un deis determlnants de l'estructura Jerárquica. Així, quan l'autor del text
autoblográf te
aporta
informació
sobre
aquest
aspecte,
s'ha
enreglstrat
(2.3.2.4). El que ens proporciona dones, aquest procedlment d'elicitació
és
una l l l s t a de frases amb construccions d'un áunbit de conveniencia temporal
sensiblement mes a l t .
Aquest no és pero, l'únlc
procedlment que dlsposem. Des d'un punt de
vista pragmátic, una construcció tlndrá un ámblt de conveniencia ampli quan
s'apllqul a molts elements. I a l'inrevés, una canstrucció tlndrá un ámblt de
conveniencia
indicador
reduít
de
quan
l'ámbit
de
s'apliqul
a
conveniencia
molt
pocs
pragmátic
elements.
d'una
Per
tant,
canstrucció
és
un
el
nombre d'elements a qué s'aplica. D'acord amb aquest c r i t e r i podem obtenir
una l l i s t a ordenada de construccions de majar a menor nombre d'elements.
Ambdues mesures de l'ámbit
orígens
que
diferents,
l'aplicacló
consistencia
teñen unes
d'una
de conveniencia,
limitacions
construcció
percebuda.
canstrucció en diferents
La
en
segona
un
pero, en funció
partlculars.
element
detecta
que
La primera
particular
l'autar
de
detecta
presenta
aplica
llurs
una
aquella
elements. El primer tipus d'ámblt de conveniencia
és temporal, el segón fa referencia a la dlversltat d'aplicacló.
361
Per altra banda, i en vlrtut del tipus de registre, una construcció amb
un ámbit de conveniencia alt pot no estar dins del grup d de construccions
analltzades,
amb
la
qual
cosa
analitzar-la.
És mes, l'element
noraés
al
disposarem
que s'apliqui
d'aquesta
dada
per
pot també excloure's
deis
elements g introduits a l'análisi d'elements. Per les mateixes raons, també
pot donar-se el cas invers, que siguí una de les construccians analltzades.
Totes
aqüestes
qüestions
influirán
en
mes clara
la
l'análisi
Jerárquica
global
de
construccions (2.4.6.3 ) .
En aquest punt es
fa
llmitació
exposada
Ja a 2.1.3 en
relació a la dificultat per delimitar l'ámbit de conveniencia en els textos.
Poden
haver-hi,
1
segur
ámbits
de
conveniencia molt amplis que no son expressades en el text. Tanmateix,
les
que
per
podem determinar
a
que
hi
través
del
han,
text
construccions
ens
aporten
amb
un certa
base
inferir el seu grau i tipus de supraordlnació. I aixó té cert valor, encara
que no podem fer-ho també amb les altres construccions.
2.4.6.2 Intensitat Jerárquica
Hem vist a 2.4.5.1.2 com es poden obtenir e l s
índexs lAS i
lAI. També
hem senyalat que de la resta del segón del primer obtenira el grau en que
una construcció, o element, tendeix a ser conjunt o subconjut. Finalment hem
anomenat Intensitat Jerárquica a aquest índex ÍIJ = lAS-IAI). Si el resultat
d'aquesta resta és positiu indica que aquella construcció
(o element) té un
grau de supraordlnació a considerar. Si és negatiu el que cal considerar és
el seu grau de subordinado. Si obtenlm la mltjana i la desviado típica de
de
la
distribució
de puntuacions
IJ
podem detectar
les
construccions
(o
elements) que mes destaquen. Per aquest procediment, podem teñir una l l i s t a
de les canstruccions
típica
respecte
a
(o elements) supraordinades
la
mitjana)
i
subordlnades
(per sobre d'una d e s v i a d o
(per
sota
d'una
desviado
típica) mes destacades.
Tot
1
que
supraordlnació
significado
d l t que
és
el
el
procediment
mateix
per
per
a
elements
la
que
determinado
per
del
construccions
grau
la
de
seva
psicológica és diferent. En e l cas de les construccions, ja hem
Indica grau de supraordlnació. É S a d i r ,
fa
referencia
al
nivell
362
Jerárquic
que
ocupa
la
construcció
dlns
del
Sistema
de
Construccions
Personáis de l'autor. Aquest aspecte es matisará seguidament en compaginar
els diferents indicadors de supraordlnació.
Peí que fa ais elements, Kelly (1955) ja va descriure la possiblitat que
algunes figures de la vida de la persona tlnguessin un pes determinant de
cara a
la
construcció
d'altres
persones. De fet
és aquesta
la
descripció
constructivista del fenomen de transferencia. Aquest plantejament está també
a la base de l'establlment de construccions figuratives
(vegeu
1.1.2.6.4.e>.
En conseqüéncia els elements que puntuin a l t en aquest índex (.supersets')
anomenarem d'ara
conjunt
de
en endavant elements flguratius,
construccions
que
el
subjecte
peí
empra
de
fet
els
de designar un
forma
similar
en
descriure altres persones. Complementar iament, la majoria de les puntuacions
baixes designen els
elements que son contruYts com subconjunts
isubsets),
amb construccions que pertanyen a l grup descriptiu deis elements figuratius.
2.4.6.3 Análisi jerárquica global de construcclons
Resumint els
aspectes
Jerárquics
descrits
en els
parágrafs
anterlors
direm que el grau de supraordlnació d'una construcció ens vé donat per tres
vies diferents:
1) Ámbit de conveniencia temporal ampli (segons r e g i s t r e
2.3.2.4)
2) Ámblt de conveniencia pragmátic (nombre d'elements a que
s'aplica)
3) I n t e n s i t a t Jerárquica (IJ= l A S - I A I )
D'acord
exitelxen
amb
el
model
Italia
dos tipus d'impllcacions
les lóglques
(Chiari
et
al,
1985 ¡
vegeu
Jerárquiques: les ordlnals
0.3.3.3.3)
(verticals)
i
(borltzontals). Les primeres venen determinades per l'ámblt de
conveniencia. Precisament, de les tres formes de detecció de supraordlnació
que acabem de sintetitzar, les dues primeres teñen a veure amb aquest tipus
d'implicació.
Tanmateix,
ambdues
mesures teñen origens
diferents
i
blaxos
ditints com acavem de veure a 2.4.6.1.
En aquest
global
de
sentit,
hem considerat
construcclons
només
adequat
aquelles
incloure en aquesta
construccions
amb
un
análisi
ámbit
de
363
conveniencia
temporal
ampli
en
les
quals
disposem
altres
mesures
de
supraordlnació. Les construcclons amb ámblt de conveniencia temporal ampli
que no estlguin entre les d construccions analitzades les deixem per a una
análisi qualltativa.
Així les construcclons amb un ámbit de conveniencia temporal ampli que
presentin
també
un
grau
de
supraordlnació
elevat
mitjangat
l'ámbit
de
conveniencia pragmátic i mltjangant 1'Intensitat Jerárquica, és consideraran
construccions
tindrá
per
pragmátic
ordinalment
les
molt
supraordinades.
construcclons
ampli
i,
que
alhora,
Aquesta
presentin
un
índex
mateixa
un
ámblt
IJ
considerado
de
també
Operacionalment considerem que per poder ésser considerades
es
conveniencia
molt
elevat.
construccions
ordinalment supraordinades han de superar les dues desvlaclons típlques en
ambdós mesures (ámbit de conveniencia pragmátic i IJ).
En
síntesi,
deflnim
operacionalment
les
construccions
ordinalment
supraordinades com aquelles que
a) Acomplexen les següents condicions:
1> Teñir ámbit de conveniencia temporal ampli
2) Teñir un ámbit de conveniencia pragmátic superior a una
desviado típica
3) Teñir un índex IJ per sobre d'una d e s v i a d o típica.
b) Acompleixen les següents condicions:
1> Teñir un ámbit de conveniencia pragmátic superior a dues
desvlaclons típlques
2) Teñir un índex IJ per sobre de dues desvlaclons típlques
Aquests
dos tipus
que son diferents,
de construccions
poden considerar-se
ordinalment supraordinades,
equivalents
malgrat
la
tot
i
ponderado
sigui només temptativa.
Peí que fa a l'Intensitat Jerárquica, en principl sembla una mesura mes
adequada a les implicacions lóglques que a les ordlnals. Alxí, conslderarem
construcclons lógicament supraordinades aquelles que superin el seu índex IJ
en una d e s v i a d o típica.
364
2.4.6.4 Deteralnació deis principáis parells I s p l l c a t i u s
Aquest procediment va enfocat a detectar les parelles de construcclons
<o elements) on es dona un major grau d'asslmetria, 1 per tant d'lmplicació.
Aquesta detecció és basa en una matriu de diferencies entre els coeficients
^ resultat de restar la matriu inferior
a la superior. Les puntuacions que
es donen en aquesta matriu de diferencies indiquen el grau d'implicació que
hl entre les construcclons
(o elements). Quan el signe de la puntuado és
posltiu indica que la construcció
fllera.
I a l'inrevés, quan la puntuado és negativa indica el grau que la
construcció
deis
(o element) de la columna implica la de la
<o element) de la fllera
parells
mltjangant
implica al de la columna. La detecció
mes signif Icatius es pot realitzar,
el
cálcul
de la
mitjana
i
també en aquesta
la desviado
típica. Els
construccions que estlguin per sobre i per sota d'una desviado
ocasló,
parells de
típica es
poden seleccionar per la seva signifIcació.
2.4.6.5 Detemlnacló de confllctes jerárquics
Si l'análisi anterior es basa en les implicacions jerárquiques de díades
de construccions,
desenvolupat
a
la
determinado
2.4.5.8,
es
basa
deis
en
les
confllctes
Jerárquics, tal com hem
implicacions
entre
una tríada de
construccions. L'análisi per a aquest tipus de mesura es complica quan hi ha
moltes tríades a analitzar. I aquest és precisament el cas peí que fa a les
dades deis textos autobiográfics. Cal, per tant, efectuar una seleccló de les
que
es
consideraran.
Ates
que
la
precisament la matriu de diferencies
datábase
per
a
aquesta
esmentada en els parágrafs
análisi
és
anterlors,
emprarem també el mateix c r i t e r i que s'utilitzava per a la determinado deis
principáis parells implicatlus.
El resultat d'aquesta análisi per tríades, descrita a 2.4.5.8, pot ésser
la detecció de tríades coherents jerárquicament o bé la detecció d'inconslsténcies Jerárquiques. Si bé les primeres aporten informado molt útil sobre
les
implicacions
delimitado
de tipus
lógic, segons
d'inconsisténcies
potencial confllcte
jerárquic
la distlncló del
Jerárquiques
en el
suposaria
la
model Italia, la
detecció
sistema de construcció de l'autor.
d'un
Les
seves implicacions i limitacions de cara a la comparado Ínter-individual ja
ha estat senyalada a 2.4.5.8.
365
2,4.7 líTERPRBTACIó PSICOLÓGICA I I I : AHALISI DB DfADBS
Aquest tipus
rellevants,
les
té com a finalltat
proparcionar
obtingudes pels procediments anteriors,
relacions
l'autor.
d'análisi
dos a dos entre
e l s elements
De fet, no és una análisi
les dades mes
que teñen a veure amb
o personatges
molt sofisticada,
que descriu
sino una presentado
reordenada de dades relativas a una diada concreta. Des d'una teoria molt
compromesa amb l ' a n á l l s i del contingut, com per exemple la psicoanálisi, es
podria aprofundir molt mes en la interpretado relacional de cada diada. No
obstant aixó, no durem a terme aquesta análisi,
supósits
que no volem assumir,
sintética
les
dades
que el
que implicarla
i presentarem de forma
mateix
autor
proporciona
investigador podrá, aixi, d'acord amb el marc teóric
partir de
mes assequible
en e l
text.
i
Cada
<de contingut) del que
parteixi realitzar la seva análisi.
2.4.7.1 Análisi deis nivells de percepció
Laing,
percepció
Phillipson
i
Lee
(1966)
distingeixen
Interpersonal. Aquesta distlncló
diversos
és la que Procter
nlvells
de
(1978, 1985b)
ha operacionalitzat en un disseny de graella, i nosaltres hem adaptat per
ais
textos
autobiográfics
podrien considerar
(2.2.2)
com meta-elements.
meta-construccions
Aquests autors han posat de manifest
En conseqüéncia, es
les que s'apliquen
a meta-elements.
la important s i g n i f i c a d o
psicológica
deis diferents nivells de construcció o percepció.
" . . . e l neu ámbit d ' e x p e r i é n c i a no culmina nones amb l a neva v i s i ó
d i r e c t a de mi mateix ( e g o ) i de l ' a l t r e ( a l t e r ) , s i n o amb e l que
anomenem metaperspgcUves
( l a « e v a v i s i ó de la v i s i ó que té
l ' a l t r e ( t u , e l l , e l l a , e l l s ) de m i ) , En r e a l i t a t , no puc veurem
con e l s a l t r e s era veuen, pero constantment suposo que e l l s em
veuen de c e r t e s maneres p a r t i c u l a r s , i constantment actuó a la
llum de l e s a c t i t u d s ,
opinions,
necessitats,
e t c . , reals o
suposades que l ' a l t r e t é en r e l a c i ó a n i ,
(,,.)
fiquestes a l t e r a c i o n s de la neva i d e n t i t a t , en la mesura en que en
c o n v e r t e i x o en un a l t r e per a t u , en un a l t r e per a e l l a , en un
a l t r e per a e l l s , son r e i n t e r i o r i t z a d a d e s per mí per tranformarse en mstaidentitats, o en l e s f a c e t e s Múltiples d ' a q u e s t a l t r e
que suposo que soc per a l ' a l t r e ,
(...)
L ' a l t r e que j o soc per a l ' a l t r e é s quelcon que constantment
s u s c i t a e l neu i n t e r é s . La meva v i s i ó de l a v i s i ó que e l s a l t r e s
366
teñen de mi, la neva p e r s p e c t i v a de l a p e r s p e c t i v a que e l s a l t r e s
leñen de n i , é s e l que anomeneu n e t a p e r s p e c t l v a , i l ' a l t r e que
suposo que j o mateix soc per a l ' a l t r e , con j o c r e e que tu en
veus, és e l que anomenem m e t a i d e n t i t a t , Ara bé, aquest esquena
pot
anipliar-se
fins
abarcar
meta-meta
i
meta-rneta-neta
p e r s p e c t i v e s i i d e n t i t a t s , lógicament f i n s a r i n f i n i t ,
(...)
Aqüestes v i s i o n s que e l s a l t r e s teñen de « i no n e c e s s i t e n ésser
acceptades passivament, perd j o no puc i g n o r a r - Í e s a l ' h o r a de
desenvolupar e l meu s e n t l t sobre qui soc j o .
( L a i n g , P h i l l i p s o n i L e e , 1956)
Com es pot veure aquests autors atorguen molta importancia a les raetaconstruccions
corolari
de
<•
meta-percepcions).
socialltat.
De
fet
Aixó
suposa
té
una
una
forta
elaborado,
relacló
en
el
amb
el
sentit
de
d e f i n i d o , d'aquest corolari.
En un primer nivell de percepctó, en una diada (X, Y) d'elements determinada, tenlm les construccions que l'autor
(X) realltza d'un personatge (Y).
Ates que treballem amb material autoblográf ic, no dlsposem de la construcció que fa (Y) de <X). Un segon nivell d'análisi se centra en la construcció
que fa l'autor de com (Y) el construeix a e l l o a un altre
<Y-X). Encara pot
haver-hl un tercer nivell que és com l'autor construeix que l ' a l t r a es vlst
per e l l o per un tercer EY-CX-Y)]. Esquemátlcament:
Primer nivell: Autor-X <X= autor o a l t r e personatge)
Construcló sobre element monádlc simple
Segon nivell:
Autor-(Y-X)
Construcció sobre meta-elément (diádic)
Tercer nivell: Autor-[Y-(X-Y)3
Construcció sobre meta-element ( t r l á d l c )
Com han aflrmat
meta-percepcló
abans
Lalng,
(meta-construccló)
lógic, Tanmateix, en els textos
de tercer
nivell
Phillipson
son
i
Inflnlts,
Lee
(1966), el
des
d'un
( i en la vida quotldlana)
son Ja molt d l f í c i l s
d'expressar.
punt
nivells
de
de
vista
les construccions
Així, s'observa
en
els
textos que aparelx un nombre relativament gran de canstrucclons del primer
nivell
(simples), 1 que aquest n i v e l l de construcció es dona en dlversltat
d'elements. En un segon nivell es troben paques construccions, i son també
molt pocs els elements a i s que s'apliquen canstrucclons d'aquest nivell. Peí
que fa a l tercer nivell, es traben poc casos en el que es donguln.
367
D'acord amb aquesta diferenciado de nivells de percepcló Ja reflectida
en el registre de construccions, podem incloure les construccions de metaelements
per
a
l'análisi.
De fet,
haver
enreglstrat
les
dades
de
forma
diferenciada segons el nivell ens permet <1) no confondre aquests nivells, 1
(2) poder fer una análisi diferenciada.
2.4.7.1.1
Análisi
del primer
nivell
de
percepcló
En aquest nivell tenim només les construccions avaluatlves simples que
l'autor ha expressat en relació a algún personatge. Les dades de
l'análisi
d'ambivalencia
d'aquesta
construcció.
La
(2.4.1)
ens
informació
donen
que
una
podem
Idea
del
extreure
caire
d'aquest
general
nivell
la
podem
sintetitzar de la següent manera:
1) Nombre de construccions emprades per construir l'element de la
diada que s'está analitzant. ün nombre petlt limita les p o s s l b i l i tats d'análisi i, per a l t r a banda, fa palesa la poca atenció que
l'autor ha dedicat al personatge en aquest text concret.
2) Percentatge de construccions neutres aplicades a l'element. Un
percentatge molt elevat podría indicar o bé poca implicado a
l'hora de descriure'1 o bé que els patrons de construcció emprats
no s'ajusten a l'assignació de categories que hem fet a 2.4.1.1.
3) Resultat de l'análisi de coherencia (2.4.1.2). Si aquesta análisi
aporta un patró de construcció coherent (construcdons assignades a
una categoría semántica general, que satura en percentatges propers
al 100%), podem hlpotetitzar una construcció clara 1 coherent per a
aquell element. Si el patró de construcció es incoherent (quan les
construccions
son
assignades
a ' categories
diferents)
podem
hlpotetitzar:
(a) una certa ambivalencia (fragmentado en el sentit
en relació al patró de construcció emprat; o bé
kelllá)
(b) uns canvls de construcció que venen donats per variables
temporals o sltuaclonals que l ' a n á l i s i situacional no detecta; o
(c) una complexitat amb el patró de construcció que va molt
mes enllá de les dos categories de construcció emprades (positiu,
negatiu).
4) Cas que es doni un patró incoherent, el disseny general postula
una análisl situacional (2.4.2) que pot determinar variables s l t u a clonals que hipotéticament influeixen en el patró de construcció. Si
aquesta
análisi
és
capag de
determinar
les
situacions
que
influeixen en el patró de construcció, sens dubte que aquesta será
una informado de significació psicológica. En cas cantrari, ens
368
tornem a trobar amb les tres alternativas del punt anterior (3),
amb la única diferencia que el punt <b) caldria redactar-lo així!
<b) uns canvis de construcció influits per variables temporals
o situacionals no determinadas per l'análisi situaclonal
Certament, postular que l'análsl situaclonal esgota totes les
possibilitats de determinado de la influencia de les situacions en
el patró de construcció seria poc adequat. Per altra banda, les
situacions que influeixen poden no ésser recollides peí propi text.
És aquest canvi pot teñir a veure amb varibales internes personáis
no expressades pal text, i que per tant, s'exclouen de les nostres
possibilitats d'análisi.
El resultat
d'aquests
pasos,
tant s i
el
patró
de construcció
resulta
coherent o no, es pot reflectlr en un percentatge de construcció positiva i
un
percentatge
negatiu,
que
d'alguna
manera
sintetltzen,
de
forma
molt
abstráete i general, el tipus de construcció que l'autor fa d'aquell element.
2.4.7.1.2
Análisi
del segon nivell
de
percepció
La datábase per a aquest nivell son les construccions apllcades a metaelements dládics
se l i
(clau 210). Aqüestes construccions son de tipus avaluatlu i
poden també aplicar
les categories de l ' a n á l i s i
d'ambivaléncia.
Així,
el procés seguirla els pasos realitzats en el primer nivell, resultant també
en
uns
percentatges
globals
positiu/negatiu
que
suposen
una
indicado
genérica del tipus de metapercepció exlstent.
2.4.7.1.3
Análisi
deis
nivells
successlus
de
meta-percepció
Ja hem fet palés que és d i f í c i l que la persona expressi construcions a
un nivell de complexitat superior al diádic. Si es donen pero, pot dur-se a
terme una análisi similar ais nivells anterlors de percepció, d'acord a l que
s'ha exposat un parágrafs mes amunt.
2.4.7.1.4
Análisi
Laing, Phillipson
de les relacions
i Lee
entre
nivells
de
percepció
(1966) han posat de manifest com les
cions que e l s a l t r e teñen d'una persona
percep-
(o mes ben d i t la percepció que té
la persona de la visió que teñen els a l t r e s d ' e l l a ) , exerceix certa
influén-
369
cía amb la Identitat. La identitat, en termes kellians, suposa el conjunt de
construccions nuclears <0.3.2.1.2) que son també supraordinades.
D'ací podem dedulr que aquesta meta-percecló
sistema
de
d'aquesta
ben
construcció,
influencia.
diverses
intuitivament
forma
en
personatge.
diferents
podem
ciar
aquesta
de
que que s i
aixó
no és
inferir
quina
metapercepció
Sistemes
aleshares
Pero
no
Una determinada
sembla
negativa,
pero
Influelx en bona part del
pot
afecti
creu
la
seva
naturalesa
de
Pero
contruint
canstrucció
les
formes
Personáis.
que l'estan
una de
D'acard amb cada cas, es pot hlpotetitzar
la
influir
Construccions
algú
mes que
és
relaclans
de
d'aquest
possibles.
el caire de les relacions entre
nivells. La única casa que volem deixar clara en aquest apartat és que es
tracta de nivells de percepcló diferents
1 que teñen certa interdependencia,
malgrat que no coneguem la naturalesa d'aquesta relació 1 calgui centrar-se
en cada cas per hlpotetitzar-la.
2.4.7.2 Análisi relaclonal
Aquesta análisi
(2.2.2)
sobre
parteix
i
enreglstrades
la
naturalesa
de les
(2.3.3). Es tracta
d'una
informado
és d'un gran
manifesta
l'autor
que
construccions
relacló
del
conjunt
ha
realitzat
que
valor
peí
fet
parteix
de
la
relacionáis
Ja
deflnldes
de general itzacions
l'autor.
Aquesta
de suposar una abstraccló
que ens
construcció
de
diferents
conductes
concretes. En aquest sentlt suposa cert grau de supraordinacló.
Per
poder
construccians
general
com
slntetltzar
relacionáis,
la
la
informació
podem
utllltzada
per
emprar
dur
a
que
també
terme
ens
una
l'análisi
proporcionen
les
categorltzació
tan
d'ambivalencia.
En
aquest sentlt podem realitzar també els passos descrits a 2.4.7.1.1.
2.4.7.3 Análisi de la comunalitat percebuda
Es tracta de detectar la comunalitat que l'autar percebelx en l a diada
analltzada.
construclons
Aquesta
que
primer personatge
análisi
l'autor
(X)
de
com a l
és
text
quelcom
tan
simple
autoblográf le
segon de la
diada
com
asslgna
en
considerar
comú
tant
(Y). Aquesta análisi
les
al
pot
370
teñir en compte el nombre de construccions comunals, i el tipus d'aquestes
construccions.
2.4.7.3.1
Un
Comunalitat
nombre
comunalitat
segons
elevat
percebuda
de
el nombre de
construccions
també
alt.
construccions
comunals
Un nombre
molt
indica
baix
(o
un
grau
de
inexistent)
de
construccions comunals indica un grau baix de comunalitat. La determinado
de s i el nombre és a l t o baix requereix, en certa manera un punt de t a l l
que cal fixar per a cada text.
Una forma alternativa de determinar aquesta comunalitat és a partir del
coeficlent
de
d'elements.
(dis)similltud
La
dlsposició
que
ens
gráfica
proporciona
que
ofereix
l'anállsi
el
simétrica
dendrograma
ens
proporciona, també, una Imatge de la comunalitat en la que son construits
ambdós elements
que
integren
mateix agrupament ens
la
indica
diada.
Si els
una comunalitat
dos elements pertanyen
considerable,
en relació
al
al
conjunt de comunalitat existent en la construcció. Pero per determinar quan
el grau de comulaitat és a l t o baix ens trobem amb el mateix problema del
punt
de
tall.
Tanmateix,
aquest
punt
es
pot
determinat
per
a
cada
dendrograma a partir de la seva propia estructura. Hi ha agrupaments que es
realitzen gairebé com una solució de continuitat entre un i altre. En canvi
n'hi
ha d'altres
salts
poden
que suposen
indicar
un s a l t
possibles
de coeficlent
punts
de
el
tipus
de
de
les
tall
considerable.
donats
per
Aquests
la
mateixa
pot
ser
estructura de les dades.
2.4.7.3.2
El
Comunalitat
nivell
segons
de s i g n i f i c a d o
construccions
construccions
comunals
un
indicador de la qualitat d'aquesta comunalitat. D'acord amb la Teoria de les
Construccions
significado
Personáis
podem
considerar
equivalent
aquest
nivell
de
amb el nivell de .supraordinació. Hem v i s t a 2.4.6 com es podía
operacionalitzar el nivell de supraordinació d'una construcció expressada en
el
text mitjangant
pragmátic
1 el
l'index
d'Intensitat
temporal. Si
(per sota d'una d e s v i a d o
les
típica)
Jerárquica,
construccions
i
l'ámbit
de conveniencia
comunals teñen un IJ baix
no presenten un ámbit de conveniencia
371
ampli
(ni temporal ni pragmátic)
podem considerar el tipus de comunalitat
com pac signlficatiu psicológicament. Si es dona el cas invers, considerarem
la comunalitat percebuda per l'autor com significativa
En aquest
punt
és
adient
esmentar
les
psicológicament.
investigacions
de
Duck
(p.e.
1973b; 1979; comentades a 0.3.1.9 i 1.1.2.6) on es posa de manifest que la
qualitat
de
les
construccions
comunals
té
Influencia
en
la
formado
d'amistats.
2.4.7.4 Análisl de la implicació
Els coeficients
donen
una
idea
assimétrlcs 0 entre e l s dos elements de la diada ens
de
la
relacló
impllcatlva
entre
ambdós
elements
a
considerar. Ens remetem a l'apartat 2.4.4 i a 2.4.6.2 per a l'expllcacló del
signlflcat Implicatiu d'aquest coeficient i de la seva possible interpretado
en
termes
de
supersets
1 subsets.
També mes endavant
(2.4.8.4)
tractem
aquest tema. Ací pero, es tracta de l ' a n á l i s i d'una diada concreta en termes
de les seves relacions implicatives.
La
deteccló
signlflcatives
de
les
es realltza
díades
fácllment
que
teñen
a partir
relacions
de la matriu de
implicatives
diferencies
que resulta de restar la matriu inferior a la superior. Aquesta operado Ja
ha estat realltzada a 2.4.6.4.
372
2.4.8 IlTERPRETACIó PSICOLÓGICA: AITALISI QDALITATIVA
Fent un paral.lellsme amb e l punt 1.1.2.6 de l ' a n á l i s i de la g r a e l l a , hem
Inclós aquesta a n á l i s i
qualltativa
com una forma mes d i r e c t a
d'análisi
de
l e s construccions 1 elements que apareixen en un t e x t autoblográf i c .
2.4.8.1 Hombre i varietat de les construcclons elicitades
Hera d e s c r i t a 1.1.2.6.1 cora e l nombre de construccions que proporciona
la
persona
considera
a partir
indicatiu
d'un
de
nombre f i x
la
seva
de
comparacions
complexitat
C1965)
Crockett
cognitiva.
En e l
text
ho
pero,
aquesta comparado no é s p o s s l b l e donat que l'autor expressa l e s construcclons lllurement i no a p a r t i r d'un nombre determinat de comparacions. Ens
remetem al que hem d i t a 2.4.5.2 en r e l a c l ó a i s
índexs Indicatlus del grau
de contingut p s i c o l ó g i c expressat en un t e x t .
En
relació
d'aspectes
text
a
la
cobreix
i
varietat,
si
podem
aquests
o no. Per a aquesta
veure
aspectes
finalitat
seria
per
venen
a
cada
text
determinats
interessant
quins
peí
tipus
tipus
una a n á l i s i
de
temática,
que és una de les suggeréncles que realitzem a l e s CONCLUSIONS.
2.4.8.2 Grau de comunalitat de l e s construccions
Aquest tipus d ' a n á l i s i és molt I n t u i t i u . É s ' a d i r , en e l fons t é a veure
amb
la
comunalitat
donar-li
certa
d'indagació
i
validesa
entre
caldrien
que podria ser eficag
amb d i c c i o n a r i s
general,
exlstent
veure
semántics
en quina
de
l'lnvestigador
molts
estudis
del
text
proporcló
ja
l'autor
ben
l'autor.
d'objectivadó.
ens sembla que padria s e r
freqüéncies
i
la
establerts
s'ajusta
a
Per
Una
via
comparació
per
aquesta
al
léxic
semántica
general o no,
2.4.8.3 A n á l i s i de contingut de l e s construccions
L'análisi
de
contingut
ha
estat
sovint
la
técnica
d'elecció
per
al
material textual. Un deis problemas p r i n c i p á i s que presenta és
l'elaboració
d'un sistema de c a t e g o r i e s . En l a secció
alguns
1,1.2.6.4 hem d e s c r i t
deis
373
sistemes
de categories
emprats
per
a
la
categorització
de
Construccians
Personáis elicitades en la graella. SI algún d'aquests sistemes ens sembles
prou ben elaborat, válid i fiable podría constituir-se en una camplementacló
molt adequada de l'análisi que proposem en aquesta tesi. Aquesta qüestió la
desenvalupem una mica mes a les CONCLUSIONS.
No obstant el seu valor potencial, considerem una opció molt arriscada
dur a terme una análisi
de contingut deis textos autobiográf ics a
partir
deis sistemes que hem presentat a 1.1.2.6.4. Potser el sistema mes adaptable
sigui el de Landfleld
<1971) ja comentat en l'abans esmentat apartat, pero
ja
mateix
hem senyalat
allá
les
deficiéncies
que tenia, peí que fa
a
la
exclussivitat, f i a b i l i t a t , exhaustivitat, e t c . Cal dones, elaborar un sistema
de
categories
relacionáis,
adequat
1
que
que
vagl
discrimini
definint
entre
altres
canstruccions
subcategories
avaluatlves
mes
i
concretes,
Malauradament pero, aquesta tasca no está feta.
2.4,8,4 Análisi qualitativa deis elements
Bona part d'aquesta análisl en la graella, se centra en e l tipus d'elements que ha suggerit l'lnvestigador per poder investigar aspectes concrets.
Evidentment, aquesta
faceta
de
l'análisi
d'elements no és possible
en els
textos autobiográfics. En canvi, altres tipus d'análisi s i que son possibles,
2.4.6.4.1
Identificado
Hem v i s t
global
entre
a
global
1.1.2.6.5
l'element
com Jones
Jo amb
la
(1954j
resta
1961)
d'elements.
mesurar en aquest cas, amb l'índex d'Intensitat
representa
a
l'autor
del
text
comparava
autobiográf le.
Aquest
la
similitud
índex
es
pot
Simétrica de l'element que
La
interpretació
de
si
la
similitud és molt o poca pot donar-se en funció de s i aquest índex es troba
per sobre
o per sota
sobrepassa
les
dues
d'una
desviado
desviaeions
típica.
podrem
No obstant, és ciar
copsar
malta
mes
que
si
significado
estadística i treballar a uns nivells mes confiables.
Peí
que
fa
la
significado
psicológica
d'aquest
índex,
parteix
d'un
origen psicoanalític. Intenta mesurar el grau en que es dona el mecanlsme de
374
defensa conegut com identifIcactó. Des de la perspectiva de la Teoría de les
Construccions
Webber
(p.e.
Personáis
la slgniflcacló
1979). Suposaria el
d'aquest
índex 11 ha donat Adams-
grau de diferenciado
entre el
Jo i
els
altres; entre el susbsltema de construccions emprat per a la construcció del
self i 1'emprat per a la canstrucció deis altres.
2.4.8.4.2
Análisi
evolutiva
del
Aquesta és una a p l i c a d o
self
potencialment
molt interessant ates que com
afirmen Birren i Hedlund (1987), uns deis psicólegs que más han emprat el
material
autoblográf ic,
aquest
material
és
molt
fuctífer
en
l'área
déla
Psicología Evolutiva.
Metodológlcament consistelx en dividir
subelements del tipus autor-a
Joventut,
etc..
Aquesta
dlvisló
l'infáncia,
1 incloure'ls
es
pot
aixi
autoría
en
realitzar
la figura de l'autor en diversos
1'adolescencia,
l'análisi
en
simétrica
funció
d'una
i
autar-a
la
asslmétrlca.
tearla
evolutiva
determinada, o bé en funció d'una dlvldsló particular que proposi l'autor. É S
ciar pero, que aquest darrer cas es dona en poques ocasions.
Certament, el tipus de text pot restringir l'aplicacló d'aquesta análisi
evolutiva.
Hl
ha
modalltats
de
text,
com per
diaris, que no permeten que l'individu
son
escrits
poc
després
de
tingul
donar-se
un
exemple
una vlsló
els
eplstolarls
o
de conjunt perqué
esdeveniment,
i
constitueixen
visions fragmentarles del curs v i t a l de la persona. En canvi, hl ha altres
modalltats,
les autoblográf les
retospectiva
que
permet
que
i
les
mernórles, que permeten
l'autor,
en
alguns
casos,
una vlsló en
determlnl
certes
etapes en el seu cicle vital.
Independentment pero, d'aquestes
la
posslbllltat
d'efectuar
modalltats textuals, influelx
una a n á l i s i
evolutiva
del
self,
també en
l'extensió
del
text, principalment en relacló al període que abasta, pero també peí que fa
al
nombre
de
(vegeu 2.5.3)
vida
de
construccions
de
base
que
inclou.
En textos
molt
reduits
o textos en els que es par 11 molt d'un moment concret de la
l'autor,
1 s'aportl
evolutius, és d i f í c i l
poca
informació
sobre
la
resta
de
mamen ts
dur a terme aquesta análisi. Deis tres casos relatáis
375
en l'AHFEX, només hem pogut fer-ho amb el cas Pablo Neruda, grácles a (1)
que
ell
matelx
d'elements;
fa
una
divlsió
<2) tractar-se
en
capítols
que
d'un text escrit al
d'on la veu en retrospectiva;
(3)
afavoreix
final
el
disseny
de la seva vida, des
peí bon nombre de construcclans que hl
apareixen.
2.4.6,4.3
S'ha
2.3.3.3)
Análisi
fet
de figures
esment
que Kelly
signlf
icatives
Ja en diverses
va considerar
el
ocasions
fet
en
aquesta
que alguns
tesi
(1.1,2.6.4;
individus, en la
d'una persona, poden esdevenir tan signlf icatius com per articular
de construcció
que permeten
la
construcció
d'altres
individus tan signlf icatius Kelly els va anomenar
individus.
vida
patrons
A aquests
figures.
Metodológicament hi ha dues formes de detectar aqüestes figures en e l s
textos. La primera ens la proporciona el registre descrit a 2.3.3.3 quan es
dona el cas que l'autor ho ha expressat de forma explícita.
Malauradament
pero, aixó no és gaire freqüent. En e l s tres textos analltzats en l'ANHEX, no
ens
hem trobat
en
cap
cas.
Una
signlf icatives és la detecció deis
altra
manera
d'identlf icar
les
figures
supersets.
Aquesta identif icació es basa en l ' a n á l l s i assimétrica d'elements
i
es
fa
elements.
efectiva
en
d'Intensitat
Jerárquica
quan
IJ
d'aquest
(1979) ha desenvolupat preclsament el tipus
d'análisi
Operativament
l'anállsi
de
definirem
un
l'índex
(2.4.4)
superset
l'índex
deis
superi les dues desviaclons típiques.
Gara i Rosenberg
Jerárquica que nosaltres hem emprat amb la finalltat específica de detectar
supersets
i
subsets.
" E l s supersets, és a d i r , l e s persones s i g n i f i c a t i v e s en la v i d a
d'un
individu,
proporcionen
les
categories
perceptuals
( c o n t i n g u t ) per l a p e r c e p c i ó d ' a l t r e s p e r s o n e s , Aquesta I d e a ,
certament, no és nova, Está expressada de f o r n e s d i f e r e n t s en
d i v e r s e s p s i c o l o g i e s de l a persona e x i s t e n t s ( p . e . Freud, 1940;
K e l l y , 1955; S u l l i v a n , 1 9 5 3 ) . ' '
( 6 a r a i Rosenberg, 1979)
376
Partint d'aquesta
transferencia,
Kelly
central
en el
(1955) va elaborar la noció freudiana de
dlscurs
psicoterapéutic
deis
pslcoanalistes.
(1955) considera que sovint el client aplica al terapeuta
persones)
figures
aquest
idea Kelly
una seqüéncia
del passat.
fenomen
continuada
A diferencia
patológic
sino
de construccions
deis
natural
de tipus
psicoanalistes,
i
saludable
(1 a altres
Kelly
dlvers de
no considera
en principl.
Reconeix
pero, que quan aqüestes construccions que el client empra per construir el
terapeuta s'apliquen de forma apropiativa
(vegeu 0.3.2) suposen una rigidesa
del sistema sobre la qual cal donar una resposta terapéutica.
" A p l i c a t a l c o n t e x t mes a n p l i de de la p e r c e p c i ó de persones en
g e n e r a l , nés que a la p e r c e p c i ó d e l terapeuta en p a r t i c u l a r , la
t r a n s f e r e n c i a fa simplment r e f e r e n c i a a l ' e x p e r i é n c i a d'algunes
persones com a st/ósets ú'illres mes s i g n i f i c a t i v e s , "
(Sara i Rosenberg, 1979)
En la seva investigado Gara i Rosenberg (1979) traben una relació
significativa
entre
i
supersets
qüestionari
que
l'item
van
d'afectacló
passar
o
preocnipacló
ais
subjectes
proporcionar la datábase per identificar- e l s supersets
i subsets.
(.concern')
d'un
els
que
van
En aquest
ítem responien a la pregunta "Fins a quin punt et preocupa o afecta el fet
que aquesta persona pensl bé de tu?".
" . . . l e s puntuacions a t o r g a d e s p e l s s u b j e c t e s a i s superseis en
T i t e m d ' a f e c t a c l ó o p r e o c u p a d o (concerne r e f l e c t e i x l l u r d e s i g
que aqüestes persones importants en l e s seves v i d e s e l s a c c e p t l n
t o t a l m e n t . En a l t r e s p a r a u l e s , aquesta q ü e s t i ó podria i n t e r p r e t a r - s e cora e l d e s i g per una c o n s i d e r a d o p o s i t i v a i n c o n d i c i o n a l
( R o g e r s , 1957) d e i s supersets, '
(...)
Mes e n l l á d e l r o l que e l superset manté amb e l s u b j e c t e , i ádhuc
quan e l superset e l e l p r o p i a u t o - c o n c e p t e , hi ha sempre a l nenys
una r e p r e s e n t a d o fenomenológica d'una persona que guia e l s a c t e s
de 1 ' i n d i v i d u , " (Sara i Rosenberg, 1979)
La
Idea
que el
governen el sistema
self,
o les construccions
de construcció
sobre
de l'lndividu
el
self
és central
(nuclears),
també en la
teoria de Kelly.
Des de la perspectiva que hem expressat en e l s parágrafs anterlors es
pot dur a terme aquesta análisi de figures
slgnificatives.
377
2.4.9 FIABILITAT
Els
estudis
sobre
la
bondat
d'un
instrument
de
mesura
ajuden
a
delimitar les limitacions i possibilitats d'aquell instrument. En aquest cas,
pero, no es tracta d'un mer instrument sino d'un disseny de procediments. Hl
ha pero, encara una dlficultat per poder parlar de f i a b i l l t a t i validesa com
ho fariem d'un altre Instrument qualsevol: aquesta tesi és la presentado
d'aquest disseny
que ha estat
aplicat només a tres casas
<recollits en
l'ASHEX). En conseqüéncia els comentarls que es faran en relacló a aquests
c r i t e r l s de bondat teñen un valor Indlcatlu i totalment provisional. Fomés
després d'anys de recerca i aplicado múltiple del métode podrem parlar arab
propletat de f i a b i l l t a t i validesa.
Molts deis
estudis
de f l a b l i t a t
puntuaclons que un subjecte
es basen en la consistencia
de
les
(o grup de subjectes) dona en un Instrument
concret de mesura en dues ocasions diferents, amb cert interval de temps
<re-test). Aquest tipus de f i a b l l i t a t és galrebé impossible d'aconsegulr ates
que difícllment
l'autor
construeixl
matelxos
temps.
I si
els
aixó
realitzará
espontániament
personatges
(elements)
es danés, només copsaríem
la
das textos
en e l s
en un interval
fiabilltat
que
curt
d'aquell
de
text
concret.
Per altra banda, el procedlment per valorar la f i a b i l l t a t que consistelx
en comparar una meltat deis resultats a un instrument amb l ' a l t r a meltat,
tot
i
que
autoblográfic
mes
factible,
1 el
presenta
partlm,
la
també
primera
problemes.
meltat
Si
cantindrá
agafera
un
text
personatges
i
canstrucclons que poden no aparéixer en la segona, 1 a mes, 1 potser mes
important, l'autar estará fent referencia a períodes de temps diferents 1 a
moments diferents del seu c i c l e v i t a l . De forma similar al que comentávem
sobre la f i a b i l l t a t en relació a la graella, en intentar copsar la f i a b i l l t a t
o
la
consistencia,
estaríem
mesurant
el
canvi
produit
per
un
període
evolutiu determinat.
L'únlca dada que podem aportar en relació a la f i a b i l l t a t del disseny de
procediments que proposem té a veure amb e l s procediments d'elicitació. Les
dades han estat ellcltades simultániament per tres investigadars diferents:
378
l'autor de la tesi i dos persones mes. Aqüestes persones son dos estudiants
voluntarls de tercer curs de la Facultat de Psicologia de la Universitat de
Barcelona que van seguir
Autobiográfics"
instrucclons
d'elicitació
en el
1
de
es
un seminari optatiu
intitulat "Análisi de Textos
que com a part de les seves activitats es donaven
resellen
dubtes
Construccions
relaclonats
Personáis
que
amb
presentera
Addicionalment van teñir unes dues hores d'explicado
amb
exemples.
Aquests
alumnes
van
ésser
els
en
procediments
aquesta
tesi.
i entrenanent práctic
seleccionats
per
les
aptituds
demostrades en 1'abans esmentat seminari.
El percentatge d'acord global al que han arrlbat els tres
és del 90.5%, En una sessió posterior a la
investigadors
fase de registre, en la que es
van posar en coraú les dades, es van discutir els exemples que havien creat
desacords i es va consensuar una solució compartida. Aqüestes soluclons no
van resultar de la legitimado d'un deis tres registres slnó que tots tres
investigadors
van
similar.
dona
Aixó
teñir
suport
errades
a
la
d'interpretado
idea
de
la
en
una
possibilitat
proporció
d'aplicació
molt
del
métode per persones alienes a l seu equip creador, i per tant, considerar que
aquest disseny el pot emprar tothom que segueixi unes instrucclons 1 tingui
una formado mínima.
379
2.4.10 VALIDESA
Segulrera ací el procediment exposltlu que hem emprat també a 1.1.2.8, en
parlar de la validesa de la técnica de graella.
2.4.10.1 Validesa de contingut
De forma apriorístlca, podem pensar que el fet d'haver escollit per ais
tipus
d'análisi
principáis
(2.4.1-2.4.5)
només
construccions
avaluatlves
simples i elements personáis monádics proporciona una validesa de contingut
avalada per l'homogeneitat tant de construccians com d'elements. En altres
paraules, que cadascuna
de
les
construccions
emprades
per
a
un element
concret tenia la possibilitat d'haver-se emprat també per altres elements,
peí fet de ser potencialment aplicable.
A mes, 1 de forma també apriorístlca, en el cas deis textos autoblográfics no podem caure en el problema que té la graella de presionar a l subjecte a contestar
una puntuado que relaclonl
l'apllcació
d'una construcció
en un element concret (amb la p o s s i b i l i t a t de fer-11 aplicar una construcció
a un element de forma no congruent amb el seu sistema). Ans al
l'individu ha expressat
ha
volgut
sense
cap
les canstruccions que ha desltjat
tipus
aparent
de
pressió.
contrari,
a i s elements que
Queden així
salvades
les
reserves que pasa Yorke (1983b; 1985) sobre aquesta qüestió en la graella.
No obstant
alxó,
hem
donat que és molt d i f í c i l
insltlt
en posar
la
paraula
"apriorísticament"
poder saber de forma empírica s i e l s elements o
construccions son homogenls o no, o bé s i
la persana tenia algún constre-
nyiment o restricció a l'hora de redactar el text.
2.4.10.2 Validesa de constructe
Hem Intentat dissenyar aquest métode de l a forma mes coherent possible
amb un plantejament teóric, la Teoría de les Construccions Personáis, 1 amb
totes
les
construcció
impllcacions
que aixó
del métode ha estat
suposa.
El
procediment
intentar elaborar
seguit
una d e f i n i d o
per
a
la
operativa
per a i s textos autobiográf ics deis conceptes que empra la teoría kelliana.
380
2.4.10.3 Valldesa dlscrlnlnant
Es pot considerar aquest tipus de valldesa de formes diferents. Una és
considerar
caldria
la
valldesa
comparar
presentera
en
el
discrlmlnat
resultats
aquesta
tesi
d'aquest
que
arab
tipus
s'obtenen
altres
d'análisi
mltjangant
resultats
textual.
el
que
Alxi
métode
obtenen
que
altres
procediments.
En aquest sentit hem escollit un text anglés, Letters from Jenny que ha
estat analltzat per diferents procediments, tal com es comenta en l'AHFEX.
Els
resultats
procediments
obtinguts
diferents
han
estat
diferents
com
emprats. Bn aquest sentit
a
conseqüéncia
deis
no considerem viable
la
comparació entre procediments d'una forma carrelaclonal. L'análisi merament
intuitiva,
aquest
tot
métode
i que no aporta
pot
copsar
mes validesa que la
aspectes
clarament
ecológica,
diferents
que
indica que
els
altres
procediments emprats per analitzar el cas Jenny.
Una
altra
raétode que
forma
alternativa
presentera
serla
d'entendre
considerar
la
la
validesa
seva
discrlminant
validesa
del
diferencial
en
relacló a les aptltuds verbals o l l t e r á r l e s de l'autor; o bé en relació a la
seva intel.ligéncia. Ates que hem treballat amb textos d'individus deis que
no tenira un conelxement directe
(dos están morts ja fa temps), aixó no ha
estat posslble. Si que és factible, en canvi, demanar a individus vlus que
tinguin escrlts autobiográfics la seva col.laborado per a aquest afer.
En
aquest
sentit,
i
si
se'ns
permet
fer
una
afirraació
purament
intuitiva, probablement els escrlts autobiográfics es donen en individus de
cert nivell
escrita
a
cultural,
certa costura d'expressar-se
de forraa
(escritors, poetes, e t c . ) . Aquesta condició pero, no la percebem com
determinant
escrit
que han tlngut
per
slnó
una Sra.
simplement
que no
influent.
tenia
Precisament
formado
el
universitaria,
cas
ni
Jenny,
está
aparentment
havla escrlt cap i l i b r e . Per altra banda s'ha donat casos de gent de nivell
socio-cultural
balx que fins
i tot no sabien escriure, que han "escrit"
seva autobiografía en cintas magnetofónlques.
la
381
2.4.10.4 Valldesa convergent
Es
podría
dissenyar
un sistema
per
obtenir
una
validesa
d'aquest
tipus, tot 1 que no ha estat aplicat. Es pot mesurar la capacitat d'aquest
raétode per copsar el Sistema de Construccions Personáis de l'autor en r e l a cló a un altre instrument que estlgui dissenyat per a la raateixa finalitat:
la técnica de graella, o l'autocaracterització.
molt
mes
ben
establerta
que
la
segona,
Sens dubte la primera está
1 proporcionarla
elements
de
comprado mes horaogenls. En aquest cas caldria que l'autor, després d'haver
produít un text autoblográf ic de forma espontánia, s'avingués
a respondre
una graella. Millor encara si aixó es pot aconseguir en mes d'un cas!
2.4.10.5 Validesa prediotiva
Per poder copsar aquest aspecte de la validesa s'hauria d'apllcar aquest
disseny a textos de diferents
establir
comparacions
que
poblacions
servissin
per
psiquiátriques
definir
uns
per tal
criteris
de poder
d'utilitat
diagnóstica.
Una forma alternativa, pero menys válida de fer-ho, seria partir deis
supóslts i troballes que ha generat la metodología general per a , l'avaluacló
de
les
Construccions
Personáis
en
relacló
ais
indicadors
diagnótics
(Ja
comentada breument a 1.1.2.8.5) 1 a p l i c a r - l o s al nostre dlsseny en la mesura
que siguin
equivalents.
Alxi,
per exemple, un índex d'intensitat
Simétrica
Global molt alt podria indicar pensament rígld o estereotipat.
En aquest estadi de desenvolupament del métode, tanmateix, ens sembla
arriscat
extreure
conclusions
de
l'estil
que
insinuávem
en
el
parágraf
anterior. Amb un métode tant nou com aquest, 1 peí tipus de material a l que
s'aplica, cal ser molt caute de cara a la generalltzació de qualsevol
tipus
d'índex o resultat. No obstant aquesta actitud cautelosa, podem assenyalar
la
validesa
potencial
del
métode
en
la
seva
aplicado
diagnóstica.
Per
exemple, el cas Jenny, és d'entre e l s analltzats el que pot posar-se más en
qüestió
la
salud
mental
de
l'autor,
i
presenta
Simétrica mes elevat que e l s altres dos casos.
un
índex
d'intensitat
382
2.4.10.6 Valldesa Incremental
És molt d i f í c i l assunir s i aquest métode aporta dades mes acuradas que
altres procediments. Novament aquest tipus de valldesa és Interpretable de
dues
maneras. La primera
raétode presentat
altres
per
procedlraents
2.4.9.2.: és d i f í c i l
a
interpretado
l'análisi
d'análisi
establir
de
seria
textos
textual.
Ens
considerar
autobiográfics
remetem al
uns parámetres
la capacitat
en
del
relació
a
que Ja hem dit
a
de comprado que ens permetln
avaluar quin procediment és millor.
L'altra
intepretació
d'aquest
tipus
de
validesa,
és
considerar
la
capacitat del métode per a copsar el Sistema de Construcclons Personáis de
l'autor en comparació a altres procediments per a fer-ho. En aquest
sentit
volem dir
aquest
será
l'únic
que s i
l'autor
métode per
está mort
copsar
els
<o no disponible)
probablement
seu sisteraa de construcció.
Per
altra
banda s i se 11 poden passar graelles, cora apuntávem en parágrafs anterlors,
els parámetres de comparació serien mes horaogenls. Tot i així, seria
difícil
establir quin deis dos procediments és millor. Aixó no vol dir que no s'hagi
d'intentar
ates
que afavorirla
també
la
valldesa
convergent,
com ja hem
senyalat.
En síntesi, no es pot dir gaire deis c r i t e r i s de bondat del métode que
es presenta en aquesta tesi. Aixó per altra banda, és Inherent al tipus de
material utilltzat
i a la novetat del dlsseny. Així dones, cal endegar tota
una serle d'estudis
per poder aportar
solidesa
a aquest métode i
totes quelles qüestions que calgui per f e r - l o mes válid i
revisar
fiable.
Si es valora, com félem temptativament amb la graella, la validesa en
funció de la u t i l l t a t
i del nombre d'hlpótesis heurístlques que genera con-
sideren que, donat el pac explorat que ha estat e l material
autobiografía,
és un métode útil. La seva millor validesa rau en el fet de no haver constrenyit en res al subjecte en la prodúcelo del material analltzat. Es tracta
d'un prodúcelo espontánia. En aquest
punt un métode observacional.
sentit
Per a l t r a
pot considerar-se
banda, el
disseny
fins a cert
per a
la
seva
análisi pretén ser fldel al propi vocabularl i estructura de l'autor en Ilac
d'apllcar-hi un teoría de contingut per a la seva interpretado.
383
2.5) Indlcaclans del métode: p o s s l b l l l t a t s 1 limitacions
"... totes l e s novel.les de tots els temps
s'incllnen sobre l'enigma del Jo. Així que
crees un ésser Imaginari, un personatge,
t'assalta automátlcament una pregunta: qué
és el Jo? Qué pot copsar-lo? Heus ací una de
les qüestlons fonamentals sobre les quals
s'ha fundat la novel.la com a t a l . Segons les
diferents respostes, podríem dlstingir, s i
volguésslm,
les
diferents
tendéncles,
1
potser els diferents períodes de la historia
de la novel.la. (...)
Qué
hi
ha
mes
enllá
de
la
novel, la
anomenenada
psicológica?
Altrament
dit:
quina és la manera no psicológica de copsar
e l jo? Copsar un jo significa, en les meves
novel.les, ¡copsar la seva problemática e x l s tencial. Cdpsar el seu (xxll
exlstencial.
En
escriure I.a insostenible lleugeresa del ser
vaig adonar-me que el codl de qualsevol
personatge
es
compon
d'una
serle
de
paraules-clau."
"Pero no és cert que l'autor no pot parlar
slnó de sí mateix?
(...) he conegut i he vtscut totes aqüestes
sltuacions;
tanmateix de cap d'elles
ha
s o r g i t un personatge que sóc Jo, amb el meu
ctirriculum vltae. Els personatges de l a meva
novel.la son les meves própies p o s s l b l l l t a t s
que no s'han realitzat. Per aixó les estimo
totes de la mateixa manera i totes em
produeixen e l mateix pánic: cadascun d'ells
ha travessat la frontera a la qual Jo matelx
només m'he acostat.
(Milán Kundera)
384
Les possibilitats i potencialitats d'aquest métode d'análisi, 1 també les
seves limitacions, teñen a veure amb dues qüestions diferents. La primera fa
referencia al
tipus de material per al
qual está dissenyat el métode: e l s
textos autoblográf les. La segona qüestió té a veure amb el propi métode en
sí.
En
aquest
possibilitats
capítol
deis
no
textos
ens
extendrem
autoblográf l e s
en
a
exposar
general,
les
limitacions
aspecte
1
que Ja hem
comentat en altres moments de la tesi, slnó que ens centrarem en l'exposicló
específica de les indicacions del métode d'análisi textual que hem presentat
en aquesta tesi.
385
2.5.1 POSSIBILITATS I LIXITACIOIS PBL QUE FA A LA KODALITAT TEXTUAL
Hem expasat
un disseny
de
procediments
per
a
l'anállsi
de
textos
autobiográfics com a mitjá per copsar el Sistema de Construccions Personáis
de l'autor. Hem definit també les modalitats de textos a qué anava adregat
<epistolaris,
diaris,
memóries
i
autobiograf l e s ) .
Pero
ara
ens
pertoca
plantejar-nos la possibilitat d'aplicació d'aquest métode a altres modalitats
textuals.
2.5.1.1) La potencial a p l i c a d o a textos l l t e r a r i s
Hem
comentat
a
1.2.2
l'interés
que
van
demostrar
tant
Kelly
com
Bannister pels textos l l t e r a r i s . En aquest sentit vollen recuperar per a la
Psicología un material, l'anállsi del qual pot ésser de considerable interés,
donat e l fet que es tracta d'una prodúcelo genuinament humana.
En aquest sentit, Bannister
(1986> denuncia l'alienació de la Psicologia
de les Arts com a conseqüéncia de 1'antiquíssima distinció que regna en la
nostra cultura entre el pensament i l'emoció, entre el cor i la ment, entre
la racionalitat i la passió.
s i l e s A r l s f o s s i n una part p o t e n c i a l de cada seminari de
psicologia,
aleshores
hauríem
aprés
ja
fa
molt
tewps
la
importancia de la h i s t e r i a ( s t o r y ) . La importancia de l a h i s t o r i a
( s t o r y ) en t o t t i p u s de c o n t e x t s , La importancia de l a h i s t e r i a
( s t o r y ) d'una persona, P o t s e r la importancia de la teva propia
h i s t e r i a ( s t o r y ) . La P s i c o l o g i a conta la seva propia h i s t - i r i a
( s t o r y ) , a l meu parer d'una forma bastant i n c r e í b l e , Si l l e g i u
h i s l ' ^ r i e s ( h i s t o r i e s ) de p s i c o l o g i a , la h i s t o r i a ( s t o r y ) que us
expliquen és e s t r a n y a , és una h i s t o r i a ( s t o r y ) de gent v i v i n t en
un món ben c u r i o s
on passen gran p a r t del
seu temps « é s
s i g n i f i c a t i u l l e g i n t a l i ó que e s c r i u e n a l t r e s d e l seu non, i son
influits
per
aqüestes
lectures
i
alhora e s c r i u e n coses que
i n l u i r a n a a l t r e s . És una h i s t o r i a ( s t o r y ) estranya d'una mena
d ' a r b r e g e n e a l ó g i c en e l qual e l s gens son transmesos en forma
d ' a r t i c l e s de r e v i s t e s , Trobo que a i x ó és i n c r e í b l e o alnenys un
t i p u s d ' h i s t ó r i a ( s t o r y ) f o r ^ a r e s t r i n g i t . Si haguessin conprés
l a n a t u r a l e s a de l a n a r r a t i v a i alguns d e i s seus usos, a l e s h o r e s
hauríem conengat a i n t e n t a r entendre i e s c r i u r e la nostra p r o p i a
h i s t o r i a ( s t o r y ) a la l l u n de la s o c i e t a t en l a qual v i v i n , l e s
guerres que hen p a s s a t , l e s formes con ens hem guanyat l a v i d a ,
la posició s o c i a l
i e l s r o l s que venin a ocupar, S e r i a una
historia
(story)
«olt
mes
interessant
que
ens
informaría
i n f i n i t a m e n t n o l i m e s , ' ( B a n n i s t e r , 198G)
386
En els darrers
anys de la seva vida, Don Bannlster va dedicar molta
atenció al camp deis textos
novel.les,
que
es
van
l l t e r a r l s . De fet e l l
publicar
a
la
Gran
mateix va escriure cinc
Bretanya
1 van
teñir
for^a
acceptació. En una ponencia presentada al darrer congrés Internacional que
va
poder
asslstlr,
Bannlster
(1985
Agost)
va
presentar
l'escrlptura
1
lectura de novel.les des de la perspectiva de la Teoría de les Construccions
Personáis,
partint
de
la
seva
experiencia
com
a
psicóleg
1
com
a
novel, lista.
"Una n o v e l , l a pot é s s e r considerada con l a t e s i de l ' a u t o r sobre
la
naturalesa
de
la
vida,
elaborada
en
l'exercici
de
r a n t i c i p a c i ó continua,
(,,,)
Presentant la t e s i en la forna
d'una h i s t o r i a ( s t o r y ) p o s s i b i l i t a al n o v e l , l i s t a a l a g a r ( a s í
aiateix i al l e c t o r ) la naturalesa supraordinada de la seva t e s i
en i n c r u s t a r - l a en e l s esdeveninents s u b o r d i n á i s ( e l e m e n t s ) ,
(...)
La tasca d e l n o v e l . l i s t a és extendre (unpack) l e s i n p l i c a c i o n s de
la seva c o n s t r u c c i ó de
la vida
i
'realitzar-les'
en forna
p r o p o s i c i o n a l (en g e n t , esdeveniments, d i á l e g s , s i t u a c i o n s ) , La
tasca del l e c t o r é s donar s e n t i t a l a h i s t o r i a ( s t o r y ) d ' a c o r d
amb l e s seves p r ó p i e s c o n s t r u c c i o n s . Ambdues tasques son de
naturalesa problemática i e x p l o r a t o r i a , " ( B a n n i s t e r , 1985 A g o s t )
De fet,
la relacló
entre el científlc
1 el
novel.lista
havla
ja
estat
esbossada peí mateix Kelly:
" . . . e l n o v e l , l i s t a d e s i t j a anb mes i n t e n s i t a t c o n f i a r en l e s
seves s u p o s i c i o n s , f i n s i t o t p u b l i c a r - Í e s , i d e s i t j a posposar
racunuLació
d'evidéncia
empírica
que
doni
suport
a
la
g e n e r a l i t a t d e i s p e r s o n a t g e s i l e s escenes que ha n a r r a t . ( . . . ) I
e l f e t que e l n o v e l . l i s t a no c o n t i n u i e l seu p r o j e c t e f i n s a l
punt de l ' o b t e n c i ó de dades per t a l de donar suport a i s seus
r e t r a t s i g e n e r a l i t z a c i o n s només s u g g e r e i x que l ' e x p e r i é n c i a de
l'home provará, f l n a l m e n t , que eren e n c e r t a t s sense que ningú no
recorrí
a proves
fornals.
Pero e l
científic
brillant
1 el
n o v e l , l i s t a b r i l l a n t son f o r g a semblants j a que acaben d i e n t e l
mateix. Sens dubte, ha de passar f o r g a temps per qué c o n v e r g e i x i n
l ' u n en l ' a l t r e .
Per a l t r a banda, e l
científic
pobre i
el
n o v e l , l i s t a pobre f a l l e n en e l mateix, Cap d ' e l l s no és capag de
trascendir
alió
que
és
obvi,
Anbdós
fallen
en l e s
seves
s u p o s i c i o n s , ' ( K e l l y , 1964b)
En
base
ais
representativos
considerar
el
comentarls
de
la
material
posen de manifest
sobre
Psicología
llterari
la
de
com
novel.la
les
la
de
les
Construccions
prodúcelo
dues
figures
Personáis,
d'un ésser
mes
podem
huma on es
les seves Construccions Personáis. Les cites que acabem
387
de fer de Bannister i Kelly son ben clares en aquest sentit. Tanmateix. cal
considerar
el
grau
diferencial
d'implicacló
que
suposen,
per
la
seva
naturalesa, els textos l l t e r a r i s .
La
prodúcelo
expressió.
artística
També
es
no és
només una producció
constitueix
en
un producte
espontánia
d'auto-
comercial (Itzable)
en
la
majoria deis casos, 1 com a tal, pot haver estat produít en funció d'aquesta
finalitat
crematística.
naturalesa
dir,
En canvi,
auto-referenclal,
alió que es
els
suposen
textos
autobiográf ics,
una experiencia
posa en Joc en el
mes
Cicle d'Experléncia
per
la
seva
implicada.
És
és dona de
a
forma
potencialment diferent en els textos autobiográf ics que en els l l t e r a r i s . En
els primers la fase d'implicacló
del Cicle
(vegeu 0.3.2.2) es dona amb una
intensitat considerable peí fet d'incloure construccions nuclears que teñen
al
self
dins
del
la
fase
llteraris
seu
ámbit
de
conveniencia.
d'implicacló
no
ha
de
intensitat ates que l'autor no s'identifica
personatges,
malgrat
que
pugui
fer-ho
En
canvi,
donar-se
en
els
textos
necessáriament
amb
explícitament amb cap deis seus
implícitament.
Així,
en els
textos
l l t e r a r i s es posa també en Joc el Cicle de Creativitat, permetent a l'autor
l'elaboracíó mes laxa de peronatges 1 escenes sense que aixó el comprometí
directament.
socialltat,
Addicionalment
és
a
dir,
Juga
la
un
capacitat
paper
de
important
l'autor
per
el
corolari
posar-se
de
dins
de
l'experléncla del lector 1 per conduir-lo a través de l'estructura narrativa.
No obstant aquest munt de conslderactons que acabem de fer, no eixteix
una possibilitat
fáctica
i
directa
de posar
a prova el
grau
d'implicacló
contingut en un text. I aixó és una l i m i t a d o específica del material textual
en general, pero no exclusiva
(tampoc sabem s i la persona s'implica en una
entrevista o en la resposta a un test o qüestionari). Tanmateix, peí que fa
a i s textos, tenim una base apriorístlca per considerar, en termes generáis,
cert
temes
tipus
de text com a mes impllcats,
básics
que configuren
el
món de
i
la
per tant, mes expressius
persona.
Aquesta
deis
suposició
es
fonamenta en el tipus d'experléncia que suposa escriure un i altre tipus de
text.
En
aquest
continu
que
va
des
deis
textos
autobiográf ics
com
a
material de mes valor auto-reconstructiu fins a les crónlques periodístiques
o documents legáis que pretenen no estar imbuides de cárrega reconstructiva, podem situar al costat deis textos autobiográfics e l s textos l l t e r a r i s .
388
Des d'aquesta perspectiva, considerem la potencial a p l i c a d o del métode
ais
textos
literaris
amb certes
reserves,
especialment
peí
que
fa
a
la
generalltzació que es pugul fer de l'análisi sobre la persona de l'autor, per
exemple, d'una novel.la. En la mesura que es tinguin
autoblográfiques
prodúcelo
del
analltzada
psicológica sobre
novel.les
propi
ens
autor
on s'expliciti
acostem
raes
i
mes a
la persona de l'autor.
autoblográf iques
son
un
la
fonts
seva
copsar
biográfiques
implicado
certa
En aquest sentit,
genere
privil.leglat
o
en
la
significado
les anomenades
en
el
camp
deis
textos literaris.
2.5.1.2 La potencial a p l i c a d o a material clínic
Considerem
que
aquest
material auto-referenclal
d'altres
persones
transcripcions
métode
que impliqui
slgnificatives
de
les
té
sessions
virtual
apllcació
l'auto-descripció
del
seu
d'un
món.
procés
En
a
tot
tipus
del subjecte
aquest
terapéutlc
sentit
poden
de
i
la
les
ésser
considerades área de potencial apllcació d'aquest métode d'análisi textual.
La diferencia fonamental que presenta aquest tipus de material amb e l s
textos autobiográfics
clínica
no
ha
autoblográf ic
estat
sino
l'entrevistador
o
és el
fet que el que diu una persona en una sessió
produít
de
que ha estat
terapeuta.
forraa
generat
Malgrat
tan
espontánia
en relació
tot,
com
en
el
a una interacció
segueix
sent
material
text
amb
auto-
referencia 1, i per tant, idoni per a ser analltzat amb aquest métode.
Per altra banda, hl ha persones que demanen ajuda a un professional de
la psicoterapia i 11 presenten, de forma espontánia, un d i a r i o uns e s c r l t s
autobiográfics. Aquest no és un fet freqüent, pero es dona algunes vegades.
Probablement el terapeuta pot copsar intuítlvament el valor d'aquest raater i a l i s i ho creu convenient, destinar un temps de la terapia a comentar-lo
amb la persona. Tanmateix, s i
material
capag
d'oferir-li
no disposa de cap métode d'análisi
una
síntesi
estructurada
i
visual
d'aquest
del
món
personal que expressa la persona, 11 podrá treure menys suc. Per aixó, una
possibilitat d'apllcació del métode que hem elaborat podria ser l'análisi del
material que espontániament aporta la persona a la terapia.
389
2.5.1.3 La potencial
L'ús
Intencional
aplicado
terapéutica
deis escrlts
autobiográfics
amb flnalitats
terapéuti-
ques ha estat emprat ja en algunes ocaslons. James Birren, director d'una
Instltucló geriátrica de Los Angeles, utilitza l'autoblografla com a técnica
terapéutica.
Demana
a
les
persones
que
están
Ingressades
a
la
seva
instltucló que escriguin alió que anomena autobiograf les guiades. En algunes
de les seves publicacions recents (1987; Birren i Hedlund, 1987) exposa els
efectes
saludables
que té
l'experiéncia
d'escriure
una autobiografía
i
de
teñir la possibilitat de comentar-la. Birren i Hedlund (1987) han analltzat
algunes
d'aquestes
autobiografles,
en
teñen
mes
de
400
comunicado personal), amb un procediment simple d'análisi
ha comparat els
resultats amb els d'altres
quals
técnica
hi ha
la
de graella.
(Birren,
1987
de contingut,
técniques de mesura, entre
Hem suggerit
a aquest autor
l'ús
i
les
del
nostre métode i el contacte és prou bo com per poder-lo t i r a r endavant. Ens
sembla una a p l i c a d o
potencial
del
métode molt útil
1 interessant.
A mes
consideren que en els darrers anys de la vida d'una persona és un moment
idoni,
mentre
es
tinguin
les
facultáis
adequades,
per
Iniciar
la
tasca
reconstructiva d'escriure una autobiografía.
La reserva mes important que cal fer en aquest cas és el fet que no es
tracta
d'una
prodúcelo
espontánia
slnó
prescrita
com ho és
l'autocarac-
terització. En aquest cas dones, cal
teñir en compte la distorsió que pot
generar
amh
el
consisteix
sino
en
context
1 la
exclusivament
quelcom
finalitat
en quelcom
suggerit
per
qué
s'escriu
que sorgeix
algú,
en
certa
l'autoblografla.
d'una
necessitat
mesura
es
No
interna,
tracta
d'una
prescripció.
2.5.1.4 La potencial apllcació a i s estudis de casos
Hem comentat en el PREFACI de la tesi
autoblográf ic
i
les
diferents
modalitats
humanes. Per exemple, a Bertaux
sociológic
basats
en els
rédts
(1981)
de
material també podria ser analltzat
l'ús que ha tlngut el
que adopta
en diverses
es troben diferents
vie
o
Ufe
mltjangant
material
stories.
ciéncies
estudis
Aquest
d'ámbit
tipus
de
el disseny de procediments
que presentera, Així també diversos materials amb qué treballen antropólegs,
390
psicobiógrafs i hlstoriadors podrien beneficlar-se de les potencialltats del
métode. Aquest probablement s'haurla
de
text
de
que
es
tractés
1
d'ajustar
les
seves
lleugerament a la
característiques
modalltat
i
finalltats
diferenciáis.
2.5.1.5 La potencial a p l i c a d o a material textiial tradui't
Traduttore,
text
traduít
assumir
el
tradúcelo.
tradlttare
suposa
rlsc
En
de
canvi,
una
diu la saviesa popular. Certament l'anállsi
limitado
presentar
el
text
considerable.
l'anállsi
Letters
d'un
from
Nosaltres
text
Jenny
a
d'un
no hem volgut
partir
<Allport,
de
la
1965)
seva
l'hem
treballat també a partir de la seva tradúcelo castellana. Mitjangant aquest
procediment
tradúcelo
hem
pogut
en l'ellcitaeió
copsar
la
d'elements
distorsió
i
que
ha
suposat
construccions. Es podria
1'efecte
de
considerar
que hi ha diferencies en un 13% deis casos. Per tant, hem de considerar la
potencial a p l i c a d o del métode a textos traduits amb certes reserves
391
2.5.2 Posslbilitats i limitacions peí que fa a l tipus d'elements
escolllts
Hem manlfestat Ja a 2.3.1 que e l s elements escolllts per a l'análisi son
només els personáis. La finalitat
homogenei'tat
continguts
entre
les
analitzats
construccions
suposen
l'autor. Aquesta qüestió
d'aquesta restricció
només
elicitades.
una
part
és aconsegulr
Tanmateix,
de
les
árees
el
certa
tipus
de
tóplques
de
suposa alhora una llmitació del métode en el seu
disseny actual
i
una possibilitat:
la d'ampllar
o canviar
l'ámbit
d'estudi
prenent altres
tipus d'elements. En aquest sentit se'ns acudeixen diverses
idees;
1) Emprar situacions com a elements. Caldrla d e f i n i r l a s i t u a d o
de forma precisa com a conjuncló d'accions que efectúen uns
elements en r e l a c i ó a a l t r e s elements en un moment determinat.
Concretar
mes aquesta d e f i n i d o
general
1 trobar
criteris
operatius per i d e n t i f i c a r situacions en e l text s e r i a l a tasca
p r i n c i p a l necessária per e l a b o r a r l a variant del métode que
proposem a c í .
2)
Emprar objectes
com a elements.
Aixó
és
especialment
Interessant en el cas de diversos autors,
sovint de tipus
poétic, que dediquen bona part del text a l a construcció de
paisatges, objectes concrets, e t c . . . Per a aquests textos, que
descriuen ben poques persones o cap, aquesta v a r i a d o
seria
útil.
3) Emprar e s t a t s t r a n s i t o r i s (emocions) com a elements. Aquesta
opció ens permetria copsar quan i de quina forma és construida
l'emoció. La construcció que .fa l a persona d e i s seus e s t a t s
transitoris,
generats per canvls f l s i o l ó g i c s ,
té un i n t e r é s
for<;a considerable per a l a P s i c o l o g í a . També en aquest cas
c a l d r l a d e f i n r amb malta p r e c i s l ó e l s c r i t e r i s operacionals
d ' i d e n t i f i c a d o de l e s emocions en e l s textos.
Totes
aqüestes
posslbilitats
impliquen
l'elaboracíó
de
variants
del
métode que l'adaptarlen de forma específica a altres f i n a l l t a t s d'análisi.
probablement
no
hem
exhauritt,
possibles variants alternatives.
amb
aqüestes
tres
propostes,
totes
I
les
392
2.5.3 Característlques Idónies del text
Existeixen
un
nombre
de
característlques
que
pot
teñir
un
text
autoblográfic que fan que s'adapten Idónlament a les limitacions del métode
que hem presentat. Es tracta de característlques intrínseques i formáis del
text que no teñen a veure arab el seu contingut o valor com a reconstrucció
autobiográfica. Les exposem seguidament:
1) Que tingul una certa extensió. El nombre mínim de pagines o
paraules és molt d i f í c i l de determinar. Provlslonalment podriera
parlar de dues-centes pagines com a mínim, pero aixó depén molt de
les característlques següents.
2) Que descrigul un cert nombre de personatges. És d i f í c i l establir
ací també un mínim 1 un máxim. Quatre o cinc personatges podría
semblar un número molt balx, pero s i l'análisi sltuacional, o bé
l'análisi evolutiva, ens permet desdoblar-las en un nombre mes gran
d'elements. Ja está bé. Hlpotétlcament, hl hauria un límlt molt alt
peí que fa al nombre d'elements, pero en la práctica quan se supera
el
número
de
cinquanta
la
feina
1 la
interpretado
es
complexifIquen massa.
3 ) Que cobrelxl un cert període de temps. És convenlent que siguí
un t e x t que descrigul un període ampli de la vida de l'autar. Si es
tracta, per exemple, d'un d i a r l detallat pot ser que abastl pocs
anys, pero s i es tracta d'un text mes reconstructiu (autoblográfla o
mernórles)
cal
que
descrigul
un període
dllatat
de
temps.
Preferentraent, en aquest darrer tipus de t e x t , és interessant que
comenci per descriure aspectes de la infancia i joventut fins a l
moment de la vida de l'autar que escriu el t e x t . Ja hem comentat a
2.4.8.4.2 les possibilitats que aixó o f e r e i x de cara a una análisi
evolutiva del s e l f .
4) Que es donin c e r t nombre de repetlcions de construccions. Aquest
métode es basa en el recompte de les apllcacions d'una mateixa
construcció a d i v e r s a s elements. Hlpotétlcament (i creiem que és
d i f í c i l que es doni) s i un autor apliques sempre adjectlus diferents
aixó faria Inaplicable aquest métode. Podriera pasar en una qulnzena
el nombre mínira de canstrucclons que tingul alguna a p l i c a d o
repetida en das o mes elements.
En
general,
sobrepassen
condicions.
restrictlves
majarla
de
procedlment.
bona
les
Ens
part
deis
dues-centes
atrevim
per a l
textos
a
textos
pagines
manifestar
acompleixen
que
publlcats
autoblográfics
na
son
també
unes
les
condicions
que
altres
molt
tipus de material a qué va adreqat e l métode i que la
autoblográfics
poden
ésser
analltzats
per
aquest
393
"Ho son les coses mateixes les
que
ens
perturben,
slnó
les
opinions
que
tenim
d'aquestes
coses.'
(Ep le teto, segle I d. C.)
"Ho ets la víctima de la teva
autobiografía pero pots esdevenir
la víctima de la forma com Interpretes la teva autobiografía."
(George Alexander Kelly)
394
El dlsseny que presentem en aquesta tesi está centrat en l'análisi d'un
material
que
ha
progressivament
estat
es
va
molt
pac
reconeixent
emprat
la
en
seva
Psicolagia
relleváncia
pero
que
psicológica:
els
textos autobiográfics. Dirlgint la nostra atenció i esfor^ a aquest tipus de
material pretenem contribuir a la seva considerado com a font de dades de
considerable riquesa psicológica.
Hem comentat relteradament com la mancanqa d'una metodología rigorosa
per a l'análisi
psicológica deis textos autobiográf ics ha llmltat e l s seus
estudis a l'análisi
intuitiva. Aixó ha afavorit sens dubte el descrédlt que
ha sofert aquest material. La metodologia específica que hem desenvolupat en
aquesta
tesi
pretén
omplir
parclalment
el
bult
metodológic
existent
en
aquesta área.
En aquest sentit pretenem haver desenvolupat un instrument metodológic
que, tot i
del
les seves
material
autobiográf ic
sintética i gráfica
per
l'autor
diferencies
limitacions, permet dur a terme una a n á l i s l
per
i
de
manera
que
es
poden
manifestar
rigorosa
de
forma
les relacions entre les principáis dimensions emprades
estructurar
el
interrelaclons
seu
món interpersonal,
percebudes
entre
i
els
les
similituds,
personatges
mes
importants descrits en el text. Tot plegat dona una idea del mapa personal
de l'autor en termes esquemátlcs i directes. De fet molts deis resultats que
obté aquest métode els pot captar ja de forma intuitiva un lector amatent
per
simple
sentit
comú, pero
el
métodé aporta
precisió
a
aquest
procés
intuitlu. Alhora, s i els resultats quadren amb el sentit comú, ens susciten
la satisfácelo d'una validació ecológica o intuitiva.
L'análisi rigorosa que presentem en aquesta tesi no té com a
classlfIcar
l'autor en categories psicológiques
pre-establertes
finalitat
slnó
copsar
el seu món amb els seus propis termes. El disseny en sí fa palesa l'actitud
fenomenológica
básica
ampli d'investigacló
que guia
la
on s'lnserelx.
recerca
i
que inspira
el
projecte
mes
En aquest sentit el métode és coherent
amb l'enfocament Fenomenológico-Existencial que l'ha inspirat.
EespectuQsa
fenomenológica
1
i
el
defensora
métode,
la
d'aquesta
Teoría
de
coherencia
les
entre
Construcdons
l'actitud
Personáis
ha
395
permés desenvolupar uns procediments analítlcs resultat de l'aplicació de la
tecnología
de
graella
a
la
idiosincrasia
del
material
autoblográf ic.
En
aquest sentit el métode ve a acomplir en cert grau el desig de considerar
seriosament el
material
textual
manifestat
entre altres,
pels dos
teórics
mes rellevants d'aquest enfocament, Kelly i Bannister.
Grácies
a
Construccions
la
fldelitat
Personáis
teórica
1 metodológica
del disseny
amb la
de procediments
Teoria
analítlcs
aquesta tesi, aquest enfocament teóric es veu enfortit
de
les
exposat en
una vegada mes per
una altra a p l i c a d o potencial, la deis textos autobiográfics, que encara no
havia
estat
mal
potencialitat
desenvolupada.
heurística
i
la
Així
seva
la
teoría
capacitat
fa
palesa
la
tecnológica
seva
per
crear
Instruments sensibles a 1'estructurado personal en camps ben diversos.
Per altra banda, aquesta capacitat per emprar tecnologies alternatlves a
la Ja ben establerta técnica de graella pot alliberar a la Psicalogia de les
Construccions
técnica.
De
enfocament
reduit
Personáis
i
no
seu
generar-se
les
compromís
aqüestes
es veuria empobrit
compromés a
aixó, cal
del
exclusiu
metodologies
amb
aquesta
alternatlves,
aquest
i limitat progressivament
vicissituds
reconéixer que peí
gairebé
fet
de
l'instrument
d'haver-s'hi
fins
a quedar-se
emprat. Ka obstant
inspirat, el métode que hem
elaborat pateix en certa part, d'aquest mateix i d l l i que ha existit entre la
Teoría de les Construccions Personáis i: la técnica de graella. Pero el tipus
de
material
al
que
va
adregat
el
que
11
proporciona
una
identitat
metodológica consistent i diferenciada de la graella.
El métode consisteix en un conjunt de procediments estructurats per a
l'elicltacló
i
principáis
esmentats
procediments
diferents
Personáis
análisi
classificació
la
seva
Construccions
per
d'elicitació
constructes
i
de
l'autor,
considerats
consisteixen
teórics
en
emprats per
metodología
Personáis
una
i
com
deis
a
definido
elements.
Els
operacional
de
la Teoria de les
general
d'avaluació.
personatges
Construccions
Partelxen
general amplia de construccions, per restringir
d'una
posteriorment
l'aplicació del métode a uns tipus concret de construccions i elements. Hem
assenyalat
Ja a
2.5.2
com
la
focalltzacló
en
canviaria el contingut deis resultats analltzats.
un a l t r e
tipus
d'elements
396
Les possibilitats
fet
el
métode
personáis.
l'autor,
es
1 limitacions del text han estat tractades a 2.5. De
limita
Pretén
a
l'análisi
descriure
que d'acord
el
amb la
estructural
Sistema
teoria
de
de
les
construccions
Construccions
que guia aquesta
Personáis
de
governa
les
recerca,
conductes, formes de comprensió i anticipacions de la realitat. Tanmateix,
aspectes
com
reflectits.
l'evolució
del
Només en el
sistema,
cas
d'apllcar
en
un
sentit
genétlc,
queden
poc
una anaiisi evolutiva deis elements
(2.4.8.4.2), es pot copsar parcialment aquesta qüestió.
Peí que fa a les seves aplicacions Ja hem comentat a 2.5 les potenciáis
aplicacions
a
sociología,
l'análisi
deis
textos
i
historiografía.
1'antropología,
la
literaris,
la
psicobiograf la,
la
El que té mes Interés
per
ais pslcólegs és que pot aplicar-se de forma fecunda en el camp clínic.
Cal manifestar de forma ben clara pero, que aquest métode no és l'única
forma d'encarar
una análisi
textual. En la
redúcelo que aquest
tractament
textual fa de la informado que expressa l'autor en el text autoblográf le es
perden
Infinitat
de
matisos
d'indubtable
rlquesa
(aspectes
evolutius,
e s t i l í s t l c s , e t c . ) . En aquest sentit el métode acompleix només alguns deis
objectius
val
del projecte de recerca mes ampli on s'insereix.
desenvolupar
un dlsseny
metodalogies
d'análisi
complementar
dones,
deis
amb
molt
mes
textos
de
molts
complexe
significado
altres
textual.
que
enfocaments
Aquest
articull
psicológica.
metodologles
projeete
diferents
S'ha
de
d'análisi
:
Un text autoblográfic és, al capdavall, un tipus de text. Com a tal 11
poden
ésser
existents.
aplicáis
La
d'enfocament
metodológic,
nostra
la
opció
epistemológlc
gran
diversitat
ha estat
que
i que ha inspirat
ha
una
guiat
la creació
de
opció
tipus
d'análisi
compromesa
l'elecció
del
textual
amb un
model
tipus
teóric
del métode. Precisament peí
i
fet
que aquest métode pretén ser el resultat coherent i rigores d'una opció, es
padria haver enfocat de maltes altres maneres.
397
Delimitar i descriure, encara que fos breument, totes les
de
1'Análisi
propósits
Textual
i
suposa
un treball
posslbilitats
que excedeix en molt els
posslbilitats. Tanmateix, hl ha algunes d'aquestes
nostres
apllcacions
método lógiques que ens semblen especialment adients al nostre propi enfocament i que volem considerar com a metodologies d'análisi
complementarles
a la que hem desenvolupat en aquesta tesi.
S'ha esmentat Ja a 2.4.8.3 com el desenvolupament d'unes categories ben
elaboradas podria donar lloc a una análisi
sentit
considerem
desenvolupada
molt interessant
per
constructivista
Gottschalk
australiana
1 útil
(1979;
Viney
de contingut. En aquest mateix
la
línia d'análisi
Gottschalk
(Viney
i
de contingut
Glesser,
1 Vestbrook,
1969)
i
1976; Viney,
la
1983a;
1987; Gottschalk, Lolas 1 Viney, 1986). Aquests tipus d'análisi de contingut
han estat Ja aplicats des d'una perspectiva d'análisi
L'establiment
d'un
sistema
de
categories
psicológica.
adequat
permetria,
a
l'apllcació d'una técnica de redúcelo de dades, l'análisi deis retards
mes,
(.lags),
(p.e. Sackett, 1978; 1979) d'extraordinária potencia per a la captado de les
seqüéncies temátlques del text. Fins a on sabem, aquest tipus d'análisi no
ha
estat
apllcat
mal
a
material
textual,
i
crelem
que
aportarla
una
informado molt valuosa.
Peí
que
l'apllcació
deis
(p.e. 1970;
idlológica
fa
a
la
captado
procediments
1976); l'análisi
d'aspectes
estilístics
d'análisi - semiótica
hermenéutica
podem
dissenyats
(p.e. Castilla,
considerar
per
Greimas
1972) 1 l'análisi
(p.e. Gerbner et al, 1969).
Per altra banda, resulten molt Interessants els desenvoluparaents de la
Psicologia
Cognitiva
per
a
l'análisi
de
les
estructures
narratlves
(p.e.
Thorndyke, 1977; Kancuso, 1985; Sarbin, 1985; Mandler, 1984). La Psicologia
Cognitiva ens aporta Instruments d'análisi
molt ú t l l s
per a la comprensió
de les característiques estructuráis de les narraclons.
També els desenvoluparaents de Van Dijk
del dlscurs
(vegeu per exemple els
1 colaboradors sobre
seus quatre volums editats:
l'análisi
Van Dijk,
398
1985) i les aportacions de Klntsch
(1977; 1985) podrien teñir forga interés
en aquesta área d'análisi.
L'esforg 1 coratge que suposa la creació d'un métode per a l'análisi d'un
material
tan poc utilltzat
en Psicología com els textos autobiográfics
és
una aventura indescriptible. Durant tot el camí no se sabia s i finalment, la
recerca, els repetits intents f a l l i t s , la generació constant d'alternatlves, i
el dubte contlnu, portarien a un resultat final o es quedarlen només en un
bell propósit.
Una
vegada
presentada, sentó
sitat,
de seguir
concretada
aquesta
recerca
en
la presencia de la possibilitat,
amb aquesta
línia
d'indagació,
una
tesi,
i fins
formalment
i tot la
de proseguir
neces-
l'esforg
aconseguir procediments mes i mes acurats per tal de copsar el
per
slgnificat
de l'experiéncia íntima deis éssers humans i de llur món personal.
Una
empresa
com
aquesta
difícllment
pot
ser
duta
a
terme
sense
fallades i auto-limltaclons importants. Aquest mateix reconeixement pero, és
una
responsabilitat
mes,
potser
aprofundir i proseguir la recerca.
la
que
mes
pesa,
que
m'impel.leix
a
Fly UP