...

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica

by user

on
Category: Documents
9

views

Report

Comments

Transcript

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica
L'anàlisi de construccions personals en textos de
significació psicològica
Guillem Feixas i Viaplana
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat
intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva
reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la
presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum
de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la
persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos
de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se
autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private
uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading
and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX
service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In
the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
E3Sr
T E X T O S
r>ESI01Srir!-ICACI<f>
PSICOLe>GIOA
UNÍ
D E
Dlvisló
de C l é n c i e s
BARCELOlsTA
de
la.
Salut
Departament de P e r s o n a l i t a t , Avaluado 1 Tractament P s i c a l ó g i c
L'ABTÁLISI
DE CONSTRÜCCIONS
PERSONALS
EF TEXTOS
DE S I G H I F I C A C I ó
Guillem
FelicaG
PSICOLÓGICA
±
Vlaplana
Tesi
per
a
l'obtenció
Grau de Doctor d i r i g i d a
del
peí
Dr. Manuel V i l l e g a s i Besora
A ÍTúrla
a
a
George
A.
Kelly
i
Dolors
amb r e s p e c t e
i
a Don B a n n i s t e r
amb
amta a m o r ,
estimado,
reconeixement,
en
homenatge.
"Aquest e s c r l t , t o t e l l , t r a c t a de
v e r i t a t s a mitges namés. Res d e l
que conté,
o
Intenta
ser,
és
totalment v e r l t a t . Les afirmacions
teoriques que es presenten no son
mes que canstrucclans parcialment
acuradas deis esdevenlments, e l s
quals, albora, na e s perceben mes
que parcialment. A mes, e l que
praposem, f i n s i t o t aquelIs a s pectes
mes
vertaders,
amb
el
temps será descartat i s u b s t i t u í t
per quelcom raes v e r i t a b l e . Certament, la nostra t e o r í a ha e s t a t
dissenyada francament per c o n t r i buir efectlvament
al seu propi
enderrocament 1 s u b s t l t u c i ó . "
(Gearge Alexander K e l l y , 1958a>
AGRAÍMEHTS
Per
realitzar
un t r e b a l l
d'aquest
tipus
es
requereix
la
col.laborado
directa i i n d i r e c t a de maltes mes persones que e l propi slgnant de la t e s i ,
1 mes encara que e l s que es poden fer constar en aquest apartat. He rebut
suport
1 col. laborado
de
tota
mena,
des
de
la
realitzacló
de
tasques
concretes f i n s a l suggeriment 1 p a r t i c i p a d o a c t i v a en e l s plantejanents de
la t e s i , Així és que no v o l d r i a deixar de f e r esment del meu agraiment
a l professor
transmetre
el
seu
Kanuel V i l l e g a s
entusiasme,
va
i Besara, qui des del p r l n c l p i em va
acceptar
la
dlrecció
de
la
tesi,
1 ha
inspirat i o r i e n t a t pacientment la seva e l a b o r a d o ;
a Franz Epting
i Harry Procter, e l s quals amb la seva presencia 1
amb e l s seus suggeriinents han encoratjat
1 millora d'aquesta
trobar
formules
la prasecució
recerca;
a l professor
de
molt defInitivament
Joan Guardia per la seva paciencia i
interés a l'hora
i
a
procediments
estadístlcs
per
dur
terme
aquest
projeete;
a
correcció
Húria
del
Gallinat,
cátala,
qui
tasques
ha
realitzat
que
ha
amb cura
realitzat
les
amb
gráfiques
i
la
prafessianalitat,
paciencia, i n t e r é s i e s p e r i t de c o l . l a b o r a d o ;
a Joan López 1 Jardi Navarro, que s'han compromés prou en e l procés
d'elaboració
de la t e s i
(buidat de t e x t o s . Introdúcelo de dades, e t c . . )
com
per poder c o n s i d e r a r - l a també un x l c seva;
a Antoni G a l l i n a t , qui amb la seva perseverancia 1 m e t l c u l o s i t a t ha
m i l l o r a t molt la q u a l i t a t formal de la t e s i ;
a
Cristina,
Nuria,
José,
Cristina
i
Montserrat
per
diverses
tasques concretes;
a
Ferran,
Neus,
Pilar,
Ana,
Neus, Jauíne, Herminia,
Jordi,
a l t r e s , niembres t o t s e l l s d'un grup de recerca on es va o r i g i n a r e l
Anna
i
projecte
d'investigacló on s ' l n s e r e l x aquesta t e s i ;
i
al
recentment
era va encoratjar
traspassat
molt profundament
Don Bannister, qui amb e l s
i
amb e l s
seus e s c r i t s
part de la seva energía;
a t o t s e l l s la meva g r a t i t u d mes sincera.
seus
m'ha
gests
transmés
IHDEX GENERAL
PREFACI
1
0) IITTRODUCCIó:
La T e o r í a de l e s Construccions P e r s o n á i s
14
0.1) C a r a c t e r i t z a c i ó g e n e r a l
15
i assumpclons básiques de la t e o r í a .
0 . 2 ) Orígens i e v o l u c l ó
42
0 . 3 ) T e o r í a básica
71
0.4)
Revisló c r í t i c a
174
1) PRIMERA PART:
Metodologia g e n e r a l per a 1 ' a v a l u a d o de l e s Construccions P e r s o n á i s
..183
1.1)
E l s procediments niitjani;ant
l'entrevista
188
1.2)
E l s procediments
e l s textos
267
1.3)
Revisió c r í t i c a
raitjangant
2) SEGONA PART:
Metodología e s p e c í f i c a per a 1 ' a v a l u a d o de l e s
P e r s o n á i s en t e x t o s a u t o b i o g r á f i c s
287
Construccions
297
2.1)
Caracterí stiques deis t e x t o s autobiográf i c s
299
2.2)
Dlsseny g e n e r a l de procediments
310
2.3)
Procediments d ' e l i c i t a c i ó
319
2.4)
Procediments d ' a n á l i s i
333
2.5)
I n d i c a c i o n s d e l métode: p o s s l b i l i t a t s
COHSCLUSIOHS
i l i m i t a c i o n s . . . . . . . . . 383
393
INDEX DETALLAT
PREFACI
1
O) IHTRODUCCIó: La Teoría de l e s Canstrucclons Personáis
0.1) C a r a c t e r i t z a c i ó g e n e r a l i assumpcions báslques de la t e o r í a .
0.1.1)
La P s i c o l a g l a
en e l c o n t e x t
0.1.1.1 Kelly
0.1.1.2 Kelly
de l e s Construccions P e r s o n á i s
de l a P s i c o l o g í a en g e n e r a l
i l a P s i c o l o g í a Genética
i la P s i c o l o g í a Cognitiva
14
15
18
20
21
0.1.2)
La T e o r í a de l e s Construccions P e r s o n á i s en e l
c o n t e x t de l a P s i c o l o g í a de l a P e r s o n a l i t a t
23
0 . 1 . 2 . 1 K e l l y i la c o n t r o v e r s i a P e r s o n a - S i t u a c l ó
23
0 . 1 . 2 . 2 K e l l y i l a c o n t r o v e r s i a I d i o g r á f i c - n o m t é t i c . . 26
0 . 1 . 2 . 3 K e l l y i l a c o n t r o v e r s i a d e s c r i p t i u - c a u s a l . . . . 29
0 . 1 . 2 . 4 K e l l y i e l camp de l e s p s i c o t e r á p i e s
30
0.1.3)
L'assumpció e p i s t e m o l ó g i c a c o n s t r u c t i v i s t a
0 . 1 . 3 . 1 L ' A l t e r n a t i v i s m e Constructiu de K e l l y
0 . 1 . 3 . 2 E l s a r r e l s d e l c o n s t r u c t t v i s i n e de K e l l y
0 . 1 . 3 . 3 El moviment c o n s t r u c t i v i s t a
0.2) Orígens i e v o l u c i ó
0.2.1)
0.2.2)
0.2.3)
0.2.4)
0.2.5)
L ' e s t a d l nornial < f i n s a 1955)
L ' e s t a d l de xarxa (1955-1966)
L ' e s t a d l d ' a g r u p a d o (1966-1972)
L ' e s t a d l d ' e s p e c i a l i t z a c i ó C1972-Actualitat)
La P s i c o l o g í a de l e s
Construccions P e r s o n á i s a Espanya
0 . 3 ) T e o r í a básica
34
34
35
38
42
45
49
54
57
67
71
0.3.1)
Estructura f o r m a l : Un p o s t u l a t i e l s seus c o r o l a r i s . .
0 . 3 . 1 . 0 El p o s t u l a t fonamental
0 . 3 . 1 , 1 El c o r o l a r i de c o n s t r u c c i ó
0 . 3 . 1 . 2 El c o r o l a r i d ' e x p e r i e n c i a
0 . 3 . 1 . 3 El c o r o l a r i d ' o r g a n i t z a c l ó
0 . 3 . 1 . 4 El c o r o l a r i de d i c o t o m í a
0 . 3 . 1 . 5 El c o r o l a r i d ' e l e c c t ó
0 . 3 . 1 . 6 El c o r o l a r i d'ámblt
0 . 3 . 1 . 7 El c o r o l a r i de modulado
0 . 3 . 1 . 8 El c o r o l a r i d ' i n d l v i d u a l l t a t
0 . 3 . 1 . 9 El c o r o l a r i de comunalitat
0 . 3 . 1 . 1 0 El c o r o l a r i de s o c i a l l t a t
0 . 3 . 1 . 1 1 El c o r o l a r i de f r a g m e n t a d o
0 . 3 . 1 . 1 2 E l s c o r o l a r i s de grup i de f a m i l i a
74
75
79
82
85
87
94
96
98
101
105
111
119
123
0.3.2)
Conceptes fonamentals
125
0 . 3 . 2 . 1 Les C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s i e l s e l e m e n t s . . . 1 2 5
0 . 3 . 2 . 2 Construccions r e a l c i o n a d e s arab l a t r a n s i d o . . 135
0.3.3)
L ' e s t r u c t u r a j e r á r q u i c a d e l Sistema de
Construccions P e r s o n á i s
146
0.3.3.1
0.3.3.2
0.3.3.3
0.3.3.4
Les farmulacians básiques de K e l l y
147
L ' a p o r t a d o de Hinkle
151
L ' a p o r t a d o d e i s modele l ó g l c s
156
La g r a e l l a conceptual d e i s models J e r á r q u l c s . 1 6 8
0.4) E e v i s l ó c r í t i c a
1)
PRIMERA
174
0.4.1)
Principáis critiques
176
0 . 4 . 1 . 1 Manca d ' e s f o r * ; i n t e g r a d o r .
176
0 . 4 . 1 . 2 Manca d ' i n v e s t i g a c l ó sobre l a t e o r í a b á s i c a . . 1 8 0
0 . 4 . 1 . 3 Manca d ' e l a b o r a c í ó t e ó r i c a des de 1955
180
0.4.2)
Principáis virtuts
182
PART:
Metodología general per a 1 ' a v a l u a d o de l e s Construccions Personáis. . . 183
1.1) E l s procediments
raitjan9ant
l'entrevista
1.1.1) E l s procediments d'escalament
1.1.1.1 El procedíment ascendent
1.1.1.2 E l s procediments descendents
1.1.2) La t é c n i c a de g r a e l l a . . .
1. 1.2. 1 Dlsseny
1.1.2.2 A d m i n i s t r a c i ó
1.1.2.3 El tractament de l e s dades
1.1.2.4 I n t e r p r e t a d o p s i c o l ó g i c a I :
índexs de mesura
1.1.2.5 I n t e r p r e t a d o p s i c o l ó g i c a I I :
Coraparacions e n t r e g r a e l l e s
1.1.2.6 I n t e r p r e t a d o p s i c o l ó g i c a I I I :
Análisl q u a l i t a t i v a del protocol
1. 1.2.7 F i a b i l i t a t
1. 1.2.8 V a l i d e s a
1.2) Procediments mitjangant e l s t e x t o s
188
190
190
182
194
196
201
207
219
233
238
254
261
267
1.2.1) L ' a u t o c a r a c t e r i t z a c l ó
1.2.1.1 A d m i n i s t r a d o
1.2.1.2 Procediments d ' a n á l i s i
1.2.1.3 A p l l c a c i o n s
260
270
272
279
1.2.2) L ' a n á l i s i
283
deis textos l l t e r a r i s
1.3) E e v i s l ó c r í t i c a
1.3.1) R e v i s i ó
1.3.1.1
1.3.1.2
1.3.1.3
1.3.1.4
287
d e i s d i f e r e n t s procediments d ' a v a l u a d o
E l s procediments d ' e s c a l a m e n t t
La t é c n i c a de g r a e l l a
L' a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó
Els t e x t o s l l t e r a r i s
1.3.2) R e v i s i ó de l ' ú s d i f e r e n c i a l
procediments a v a l u a t i u s
289
289
290
293
294
deis diversas
295
2)
SEGGNA P A R T :
Metodología e s p e c í f i c a
per a 1 ' a v a l u a d o
de l e s Construccions P e r s o n á i s en t e x t o s
autoblográfles..297
2.1) Carácter! stiques d e i s t e x t o s autoblográf l e s
299
2.1.1)
Característlques generáis deis textos
2.2.2)
M o d a l l t a t s d e l genere a u t o b l o g r á f l e
2.1.2.1 Eplstolarls
2. 1.2.2 D i a r i s
2. 1.2.3 Mernórles
2 . 1 . 2 . 4 Autoblográf l e s
La n a t u r a l e s a de l e s Construccions P e r s o n á i s
expressades en t e x t o s a u t o b l o g r á f l e s
2.1.3)
autoblográfles.300
302
302
303
304
304
306
2 . 2 ) Disseny g e n e r a l de procediments
2.3)
2.4)
310
2.2.1)
Característlques generáis
311
2.2.2)
S l s t e m a t i t z a c l ó d ' e l e m e n t s 1 Canstrucclons
2.2.3)
D e l i m i t a d o de 1'ámblt de c o n v e n i e n c i a temporal
Personáis.313
318
Procediments d ' e l i c i t a c i ó
319
2.3.1)
Procedierants d ' e l i c i t a c i ó d ' e l e m e n t s
2 . 3 . 1 . 1 I d e n t i f i c a d o d ' e l e m e n t s p e r s o n á i s manádics.
2 . 3 . 1 . 2 I d e n t i f i c a d o de meta-elements
2.3.1.3 I d e n t i f i c a d o d'elements r e l a c i o n á i s
322
. 322
322
323
2.3.2)
Procediments d ' e l i c i t a c i ó de Construccions P e r s o n á i s . 3 2 5
2 . 3 . 2 . 1 I d e n t i f i c a d o de c o n s t r u c c i o n s a v a l u a t i v e s . . . 325
2 . 3 . 2 . 2 I d e n t i f i c a d o de c o n s t r u c c i o n s r e l a c i o n á i s . . . 326
2 . 3 . 2 . 3 I d e n t i f i c a d o de c o n s t r u c c i o n s f i g u r a t i v a s . . . 326
2 . 3 . 2 . 4 I d e n t i f i c a d o de c o n s t r u c c i o n s amb d i f e r e n t s
ámbits de c o n v e n i e n c i a temporals
327
2 . 3 . 2 . 5 I d e n t i f i c a d o de c o n s t r u c c i o n s " negat I v é s " . . . 328
2.3.3)
Registre i s e l e c c l ó d'elements 1
Construccions P e r s o n á i s
2 . 3 . 3 . 1 R e g i s t r e 1 s e l e c c l ó de c o n s t r u c c i o n s
a v a l u a t i v e s simples
2 . 3 . 3 . 2 R e g i s t r e de c o n s t r u c c i o n s a p l l c a d e s a
elements d i á d i c s
2 . 3 . 3 . 3 R e g i s t r e de c o n s t r u c c i o n s f i g u r a t l v e s
2 . 3 . 3 . 4 R e g i s t r e de c o n s t r u c c i o n s amb un árabit de
c o n v e n i e n c i a temporal molt ampli
2 . 3 . 3 . 5 A n o t a d o d e l segraent a t e x t a cada r e g i s t r e . .
330
330
331
332
332
332
Procediments d ' a n á l t s i
333
2.4.1)
335
335
336
A n á l i s i de 1' a m b i v a l e n c i a
2 . 4 . 1 . 1 A s s l g n a c i ó de c a t e g o r i e s
2 . 4 . 1 . 2 A n á l i s i de l a c o h e r e n c i a
2.4.2)
Análisl
2.4.2.1
2.4.2.2
2.4.2.3
2.4.2.4
2.4.2.5
situacional
338
UCS de 1'autor
339
irCS d e i s elements p e r s o n á i s
339
UCS temporal
34 0
UCS h i s t ó r i c a , c u l t u r a l , s o c i a l i económica..341
D e t e r m i n a d o de l a i n f l u e n c i a de l e s UCS
341
2.4.3)
A n á l i s l s i m é t r i c a de c o n s t r u c c i o n s i elements
2 . 4 . 3 . 1 S e l e c c i ó de la matriu de c o n s t r u c c i o n s
la d'elements
2 . 4 . 3 . 2 A n á l i s i d'agruparaents c o m p u t e r i t z a t .
2 . 4 . 3 . 3 La matriu cam a s o r t i d a g r á f i c a
343
i
343
344
346
2.4.4)
A n á l i s i a s i m é t r i c a de c o n s t r u c c i o n s i elements
2.4.5)
I n t e r p r e t a c i ó P s i c a l ó g l c a I : fndexs de mesura
352
2 . 4 . 5 . 1 Intensifcat
352
2 . 4 . 5 . 2 CoiTiplo.'íl hat c o g n i t i v a
354
2 . 4 . 5 . 3 Construccions Funcianalraent Independents
355
2 . 4 . 5 . 4 Or diu.Tidó
355
2 . 4 . 5 . 5 Consto 1 . 1 ac i ó
356
2 . 4 . 5 . 6 runtu.iclons extremes
356
2.4.5.7 Arhiculacio
356
2 - 4 . 5 . 8 Couf 1 IctG
357
2 . 4 . 5 . 9 Couisisténoia l ó g i c a i c o m p l e x l t a t i n t e g r a t i v a 3 5 9
2.4.6)
I n t e r p r e t a d o P s i c o l ó g i c a I I : Análisi Jerárquica
360
2 . 4 . 6 . 1 Ambit de c o n v e n i e n c i a
360
2.4.6.2 Intensitat jerárquica
361
2 . 4 . 6 . 3 A n á l i s i J e r á r q u i c a g l o b a l de c o n s t r u c c i o n s . . . 3 6 2
2.4.6.4 Determinado d e i s p r i n c i p á i s p a r e l l s
implicatius
364
2 . 4 . 6 . 5 D e t e r m i n a d o de c o n f l i c t e s J e r á r q u l c s
364
2.4.7)
I n t e r p r e t a d o P s i c o l ó g i c a I I I : A n á l i s i de d í a d e s
2 . 4 . 7 . 1 A n á l i s i d e i s n l v e l l s de p e r c e p c l ó
2.4.7.2 Análisi relaclonal
2 . 4 . 7 . 3 A n á l i s i de l a comunalitat percebuda
2 . 4 . 7 . 4 A n á l i s i de l a i m p l i c a d o
365
365
369
369
371
2.4.8)
I n t e r p r e t a d o P s i c o l ó g i c a IV: A n á l i s i q u a l i t a t i v a . . . .
2 . 4 . 8 . 1 Nombre i v a r i e t a t de
l e s construccions e l i c i t a d e s
2 . 4 . 8 . 2 Grau de comunalitat de l e s c o n s t r u c c i a n s
2 . 4 . 8 . 3 A n á l i s i de c o n t i n g u t de l e s c o n s t r u c c i o n s . . . .
2 . 4 . 8 . 4 A n á l i s i q u a l i t a t i v a d e i s elements
372
Fiabilitat
377
2.4.9)
2 . 4 . 10) V a l i d e s a
2.4.10.1
2.4.10.2
2.4.10.3
2.4.10.4
2.4.10.5
2.4.10.6
Validesa
Validesa
Validesa
Validesa
Validesa
Validesa
de c o n t i n g u t
de c o n s t r u c t e
discriminant
convergent
predictlva
incremental
348
372
372
372
373
379
379
379
380
381
381
382
2.5)
I n d l c a c l o n s d e l métode: p o s s i b i l i t a t s i l i m i t a c i o n s
383
2.5.1)
P o s s i b i l i t a t s 1 l i m i t a c i o n s p e í que fa
a la modalitat t e x t u a l . . . .
385
2 . 5 . 1 . 1 La p o t e n c i a l a p l i c a d o a t e x t o s l i t e r a r i s . . . . 385
2 . 5 . 1 . 2 La p o t e n c i a l a p l l c a c i ó a m a t e r i a l c l í n i c
388
2 . 5 . 1 . 3 La p o t e n c i a l a p l l c a c i ó t e r a p é u t i c a
389
2 . 5 . 1 . 4 La p o t e n c i a l a p l i c a d o a i s e s t u d i s de c a s o s . . 389
2 . 5 . 1 . 5 La p o t e n c i a l a p l i c a d o a m a t e r i a l t e x t u a l
traduít
390
2.5.2)
P o s s i b i l i t a t s 1 l i m i t a c i o n s p e í que f a
2.5.3)
al tipus d'elementa e s c o l l i t s
391
Carácter!stiques idónies del text
392
CONCLUSIONS
393
-o-Q-o-
-Q-O-o-
"Per
bé
que
la
Fllasafia
de
1'Existencia no é s domlni de la
Psicologia,
qualseval
psicóleg
esdevé, en algún moment, vulgui o
no vulgui, ho sápiga o no ha
sápiga, un f i l ó s o f e s c l a r i d o r de
1'existencia."
(Karl Jaspers)
"A Sartre 11 correspon e l mérit
d'ha ver
fet
aplicables,
a
la
práctica, e l s conceptes e x i s t e n c i a l s . En parlar de práctica ens
referim a múltiples d i s c i p l i n e s ,
des de la c r í t i c a l i t e r a r i a f i n s a
l'análisi sociológica o les interpretacions
politiques
o
psicológiques de la praxi individual."
(Luis Martín-Santos)
Aquesta
tesi
desenvolupar una
está
emraarcada
raetodologia
en
d'análisi
un
projecte
mes
ampli,
adre^at
a
textual capa9 de copsar, sino en la
seva t o t a l i t a t s i almenys en part, 1'estructura de la vivencia expressada en
e l s e s c r i t s auto-descriptlus. La cancepcló de base és la del constructivisme
de
l'experiéncia,
teñen
un valor
(re)construcció
segons
el
substantiu
qual
en
els
sí
fets
(vivéncles
raateixos
sino
a
o esdeveniments)
través
d'un
procés
no
de
psicológica.
El projecte s ' i n s p i r a
en e l que V i l l e g a s
(1981) desenvolupa
i
delimita
com Análisi Exlstenclal. Aquest tipus d ' a n á l i s i c o n s i s t e l x en
",,,rexpo5ici6 i concalenació estructurada de les vLvéncies de
la persona que formen un llenguatge 14gic i intel,ligible, arab
una coherencia immanenl, la qual cosa ens psrraet una comprensió
profunda, awpática i respectuosa alhora, que no podríem obtenir
per cap altre raitjá que no fos una análisi fenoraenológica, previa
a qualsevol 'interpretado'," (Villegas, 1981)
En la mateixa obra V i l l e g a s
(1981) d i s t i n g e l x
l'Análisi
Existencial
de
la r e l a c l ó terapéutica. Tot i que arabduea constitueixen de forma conjunta 1
articulada
la Psicoterapia E x i s t e n c i a l , la primera es pot donar també sense
la segona. D'aquesta manera han e s t a t p o s s i b l e s l e s profundísslmes
de casos
realltzades
Paul Sartre
Pero
tot
s'endlnsaven
per Ludwig Binswanger
análisis
(1945a; b; 1947; 1949)
1 Jean
(1946; 1952; 1971-1972).
i
amb la
en
les
seva
lucldesa
profunditats
per
deis
realitzar
móns
aqüestes
individuáis
a n á l i s i s , que
deis
subjectes
estudiats a t r a v é s deis seus t e x t o s , ni Sartre ni Blnswanger ens van deixar
una metodología
rigorosa
amb la qual a l t r e s , amb menys t a l e n t
i
saviesa,
poguera dur-la a terme amb a l t r e s casos.
-
Interés
per a la Psicología
El genere
sino
un
autoblográfic
fenomen
ciéncies
de
humanes
reconstrucció
histórlques
emprat
món
narraclons
báslques
aráis
textos
histórlques,
sovint
per
alxí
histories
com
en
la
i
literatura
socials.
<auto)biográf ic
característiques
considera
vida
tipus
de
psicológiques
unes
de
tot
eplfenomen
l'estudi
L'Antropologia
les
autobiográfics
un simple
determinat
especifiques.
metodologles
no és
dimensions
han
d'un
deis
a
culturáis
com a una de l e s
(.Ufe
de
per
la
i
seves
basades
histories),
material
Les
en
hetero-descrlptlu
necessari per a la construcció d'una b i o g r a f í a . La h i s t o r i a ha emprat també
e l s documents personáis. Un estudi
recent
i paradigmátic
en aquest
sentit
és e l de Colé i Premo (1984).
Semblantment
de
l e s seves
la S o c i o l a g i a
raetadologies
estudis s o c i o l o g i c s
vie a llfe
Un
de recerca.
Cp.e. Bertaux,
raoviraent
ciencia
métode que desenvolupen
1981) es basa en e l
sociológic
autobiográftc és Vetnometadolagia.
una
El
com una
aquests
r e c u l l de récíts
de
pero amb f l n a l i t a t s naraatétiques.
stories,
altre
fa s e r v i r e l s r e l a t s autobiográfics
encaminada
a
impartant
que
empra
el
material
Benson i Hughes (1983) la defineixen com
copsar
"el
sentit
comú
mundá
deis
merabres
ordlnaris que viuen en e l món i ha fa de manera que confia en t o t s aquells
métodes,
procediments,
construir
reconeix
practiques,
etc..
que
utilitzen
les
persones
per
i donar s e n t i t a aquest món s o c i a l " . Aquest tipus de metodología
com
individus
a
válida
entenen
autobiograf l e s
i
i
altres
qualsevol
dada
experiencien
documents
que
la
il.lumini
societat
personáis
son
la
en
manera
qué
com
viuen.
expressions
els
Les
d'aquesta
experiencia.
Na
obstant
el
semblen especialment
seu
ús
en
altres
ciéncies,
adequats per a l'estudi
els
textos
autobiograf i o s
individual de l ' é s s e r
per tant especialment r e l l e v a n t s per a la P s i c o l o g i a . En una r e v i s i ó
huma, 1
recent
de l'ús de l e s autabiografíes en P s i c o l o g i a , Birren i Hedlund (1987)
que
s'está
notant
un retorn
de
Consideren que aixó r e f l e c t e i x
el
aquest
tipus
de
afirmen
l'interés
per
material.
Zeitgeíst
d'una s o c i e t a t canvlant. Sembla
evldent que la implantado del paradigma conductista va crear un clima pac
favorable a i s documents personáis.
En e l s d a r r e r s anys pero, l'emergéncia de l'anomenat paradigma cognitiu,
i e l reconeixement c r e i x e n t del paper actiu de l'individu en la conducta han
afavorit
la c o n s i d e r a d o , no sense
les lógiques r e s e r v e s , d ' a l t r e s tipus de
materials cora a font de dades psicológiques. Per exemple, e l debat sobre la
validesa
amplia
i
reflex
signe
deis
autoinformes
sintética
per
per
a
Fernández-Ballesteros
d'aquest nou clima. Birren
important
Skinner
ha e s t a t
(1976),
conductlsme
la
s'ha
qual
pres
1'avaluado
i
Hedlund
la p u b l i c a d o
cosa
les
indica,
seves
personal,
(1986,
recollit
1987)
de
forma
és en part
un
(1987) consideren que un a l t r e
de 1'autabiografia
segons
Birren,
experiéncies
d e l propi
B. F.
que
"el
príncep
del
subjectives
tan
seriosament
com per p u b l i c a r - l e s " . Una a l t r a de l e s figures mes r e l l e v a n t s de la P s i c o l o g i a actual, Albert Bandura, ha emprat material autabiografic
publicat
També
(Bandura, 1982) a la r e v i s t a
el
prestigios
seva autobiografía
psicóleg
en un estudi
p s i c o l ó g i c a americana mes important.
Jerome
S.
Bruner
ha publicat
recentment
la
(Bruner, 1983).
Entre e l s antecedente raes destacats
de l'ús del material
autoblográfic
en P s i c a l o g i a es traba G. S. Hall, qui va emprar-lo per a l'elaboracló de la
seva t e o r í a de 1'adolescencia. Murray
una d'entre v i n t - i - v u i t
ría
de
d'aquest
la
(1938) va emprar 1'autabiografla
técniques d'avaluació per desenvolupar
personalltat.
Murray
es
va
manifestar
tipus de material, especialment
molt
com a
la seva
favorable
teo-
a
l'ús
peí que fa a la comprensió de
la
naturalesa del desenvolupament de la p e r s o n a l l t a t ,
Pero
potser
1'autor
que
s'ha
manlf estat
de
forma
mes
explícita
i
coherent en favor del material autabiograf i c ha e s t a t Gordon W. A l l p o r t . En
la seva monografía
The Use of
Personal Documents in Psychological
(Allport,
una crida
per
aquesta
1942)
crida
fa
no
interessants, cora
ha
la
tlngut
a
un gran
publicado
i
l'ús
d'aquests
ressó,
análisl
va
documents.
propiciar
de L e t t e r s
from
Science
Tot
alguns
Jenny
i
que
estudis
(Allport,
1965). Cora caraentarera mes endavant, segulnt aquesta t r a d i c l ó , hem e s c o l l l t
aquest t e x t per a l ' a p l i c a c l ó del métode que presentera en aquesta t e s i .
Aquest campromís d ' A l l p o r t
amb la v a l i d e s a
psicológica deis
documents
personáis cal entendre'l també dins del seu plantejaraent mes general que ha
generat
la
polémica
idiográfic
versus
nomotétic, de
la
qual
ens ocuparem
també mes endavant. Tot i que aquesta polémica t é actualment un c a i r e molt
diferent
teñir
a quan va comentar, en e l
un s i g n i f i c a t
peques
d'aquella
molt
época
moment h i s t o r i e
que es va produlr
important. La veu d ' A l l p o r t
que
va
reivindicar
el
va ésser
valor
de
una de
va
les
l'experiéncia
subjectiva de l ' i n d l v l d u per a la ciencia p s i c o l ó g i c a . Aquesta t e s i val
retre
homenatge a aquest pianer i a aquest plantejament, del qual v o l ser hereu.
els
D'engá
tingut
una
anys
quaranta,
presencia
molt
els
estudis
limitada
en
amb t e x t o s
el
conjunt
autoblográfles
d'estudis
han
psicológics.
L'estat actual de la qüestió e l caracteritzaríem per dos t r e t s : e l primer és
l'augment
d'interés
general
sobre
el
tema,
en
part
causat
peí
desgast
d ' a l t r e s metodologies Ja molt emprades. La segona c a r a c t e r í s t i c a és la manca
de procediments metodologies acurats que permetin un aproparaent r i g o r e s
material a u t o b l o g r á f i c . En r e l a c l ó
a l primer aspecte assenyalat,
(1980) en la seva conferencia p r e s i d e n c i a l a la Saciety
Social
Psycholagy
aquest
camp
constrenyen
Wrlghtsman
Personallty
and
va f e r palés que la raajor part de la recerca efectuada en
empra
de
far
al
metodologies
forma
molt
1 criterls
severa
la
de
forma
selecció
com
de
s'obtenen
subjectes
les
que
dades
estudis de p e r s o n a l i t a t adulta. Com a a l t e r n a t i v a proposa, precisament,
en
l'ús
de documents personáis en la recerca p s i c o l ó g i c a .
Peí que fa a la qiiestló metodológica, Wrlghtsman
una
solució:
técniques
emprar
mes
aquests
conegudes.
tipus
de
material
Independentment
de
en
(1980) propasa
con júnelo
l'indubtable
amb
valor
també
altres
d'aquesta
suggeréncla, n o s a l t r e s pensem que no es pot renunciar a l'aprofundlment
de
metodologies a l t e r n a t i v e s que ens permetin una a n á l i s i progressivament mes
rigorosa
deis
metodolagles
textos
caldrá
autoblográfles.
valorar
a l t r e s mes ben e s t a b l e r t e s .
la
seva
Una
vegada
validesa
i
desenvolupades
fiabllitat
en
aqüestes
relacló
a
En e l s
l'interés
darrers
de
anys
l'estudi
de
material autobiográfic
revisions
sobre
des de l'Annual
Singer
i
diverses
l'experléncla
les
privada
veus que han
i
han
assenyalat
suggerit
l'ús
(p.e. Runyan, 1983), pero volem destacar l e s
l'estat
Reviev
Kolligan,
han e s t a t
de la qüestió en l'área
of
(Rorer
Psycbolagy
1987).
Tots
aquests
de Personalitat
darreres
efectuades
i Widiger, 1983; Pervin,
estudis
del
reflecteixen
1985;
un
estat
favorable per a l'estudi deis t e x t o s autobiográfics.
- La Teoría de les Construccians
Personáis
coiü a marc teóric
metodológic
per a 1 'análisl de textos autobiográf
les
L'análisi
de t e x t o s
autobiográfics
i
precisa d'una metodología
específica
pero, albora, aquesta metodología s'ha de basar en un marc t e ó r i c deterralnat
que respongui a un enfocaraent concret. El marc t e ó r i c e s c o l l i t per a aquesta
f i n a l i t a t ha e s t a t la Teoría de l e s Construccions Personáis de G. A. K e l l y .
En i n i c i a r aquest PREFACI, féiem referencia a i s orígens
existencials
ocasions
d'aquesta
tesi.
(p.e. V i l l e g a s ,
Hem
Feixas
coherencia entre l'enfocament
i
volgut
López,
posar
de
fenomenológico-
manifest
1987; V i l l e g a s
i
en
diverses
Feixas,
1985)
la
Fenomenológico-Exlstencial, s i t u a t a un n i v e l l
meta—teóric, i la Teoría de l e s Construccions Personáis, situada a un n i v e l l
t e ó r i c i operatiu.
En e l
nucli d e l nostre plantejament
Sartre anomena Projecte
Psicología
de
supraordinada
que
els
explícit.
les
Construccions
que dona s e n t i t
textos
Mes
Existencial
autobiográf i c s
endavant
h i ha la presuposició que a l i ó que
pot ésser considerat
Personáis
al
sistema
poden
comentera
ser
també
com
una
construcció
de construcció
una
els
de
les
en termes
de
de
central
la persona,
maneres
paral, le lismes
la
de
i
fer-lo
entre
la
Construcció Personal de Kelly, les t e o r i e s deis esquemes i e l s s c r l p t s de la
Psicología Cognitiva contemporánia.
Mes enllá d'aquesta
Construccions Personáis
important s i m i l i t u d postulada, la P s i c o l o g í a de
i
l'enfocament
unes semblances que proporcionen
les
Fenomenológico-Existencial
presenten
l e s bases per a una fecundado
mutua, en
comptes que un inclogui a l ' a l t r e . La poslcló básica per la qual Kelly
volia
ésser recardat era l'actitud crédula, que pot s e r considerada plenament una
actitud
fenoraenológica
en
tant
que
fa
posslble
un
acostainent
al
món
personal de l ' l n d i v i d u de forma no prejudicativa, orientada a la comprensió.
Son
diversos
similitud
els
(Holland,
1984). Tots e l l s
forma
única
autors
que
1970; Levy,
emfatitzen
han
1975; Tyler,
aquest
d'estructurar
posat
el
també
de
a
aquesta
1980; Weckowicz, 1981; Epting,
i n t e r é s comú per
món
manifest
partir
la persona
de
i
la
l'organització
seva
de
les
percepcions que duu a terme de la r e a l l t a t .
Tant per a Sartre
mltjan^ant
realltat
com per a K e l l y , canstru'ím e l
l'anticipació
deis
nostre món personal
esdevenlments. Aquesta construcció
que coneixem. La manera com experienciera
c l e s , com hl convivlm, com delxem que infuenciin
les nostres
és
l'única
circumstán-
la nostra aparenta externa,
el nostre llenguatge, e l tipus de presupostos deis quals partim i e l
que atorguem a l e s c o s e s , t o t aixó está dlns l ' e s f e r a
decisió.
Sartre
(1943)
afirma
que
sora
valor
del nostre poder de
responsables
de
tots
aquests
aspeetes.
Kelly comparteix amb e l s e x l s t e n c l a l i s t e s e l tema de la r e s p o n s a b i l i t a t .
La
raateixa
concepte,
idea
l'estructura
del
Personal,
d'una
quelcom
diferent
d'un
resposabilitat.
Som
de
relleváncla
i
nostre
sistema
de
construcció
ates
de
la
nostra
capacitat
huma no está
del seu món d'experiéncla.
son, sino
cora
crlteris
l'ésser
és només f á c t i c a ,
accions
Construcció
els
forraatlva
1 Sartre,
slgnificat
fets
la
introdueix
responsables
Kelly
de
determinat
no
deriven
de
valorativa;
per
la
l'hora
amb
Arabdós pensen que la s l g n i f i c a c l ó
i
a
D'acord
el
que s i g n i f i q u e n
persona
escollir.
constituelx
de construir
sino també emotiva
en e l
per
que
no rau en a l i ó que e l s
a nosaltres.
manera
com,
El
en
carácter
percebre
i
el
les
món,
l'avalua, 1 aqüestes avaluaclons 11 son completament própies.
Tant
Kelly
com e l s
fenomenólegs
comparteixen aquest
interés
per a
comprensió del món personal de s i g n i f i c a c i o n s de l ' l n d i v i d u . Atxí, la
de
Kelly
sembla
individual,
teórica,
estar
essencialment
que cora hem d i t
especialment
per
dos
dissenyada
motius.
considerera
El
per
primer
fenomenológica;
a
l'estudi
per
el
la
seva
segon per
la
teoria
del
cas
posicló
la
seva
8
metodología, dlssenyada
per acomplir aquesta f i n a l l t a t
ds comprensió de la
persona amb les seves própies paraules, des del seu propi punt de v i s t a .
Amb la doble i n s p i r a d o de l'enfocaraent Fenomenológico-Existencial
Teoria de l e s Construccions
postulat
lógica
básic
que
1'existencia
Idioslncrática
significado,
i
Personáis hem guiat
en
que H i g a
de
el
conseqüéncia
l'individu
té
i
la
la nostra recerca sota
el
una
lógica
interna,
una
passat amb e l present en una unitat
cada
existencia
repetida. Per a Kelly "l'home fa de sí
raateix
és
única
i
no pot
de
ésser
un pont entre e l passat i
el
futur d'una manera que és única".
En s í n t e s i , Kelly
i e l s fenomenólegs-existencials
partelxen de supósits
sobre la naturalesa de 1'ésser huma, del món, de la r e a l i t a t , de la
i
sobre
la
responsabilltat
equivalents.
Kelly
va
Pero
a
crear
en l'acció
diferencia
una
de
teoría
i
el
canvi, que poden
l'enfocament
psicológica
Ilibertat
considerar-se
Fenoraenológico-Existendal,
altament
estructurada
1
plantejaments operatius que permeten un desenvolupament metodológic
i
concret.
Des d'aquesta
Psicología
per
dur
de l e s
a
d'analitzar
Interrelacions
organitza
Construccions
terme
les
perspectiva
el
tipus
tal
la g l o b a l i t a t
Personáis
d'análisl
construccions
per
teórica
que
personáis
d'identlficar
i metodológica,
cora e l
ens
aplicat
considerem
la
marc t e ó r i c mes adequat
proposem.
d'un
amb
individu
l'estructura
La
i
possibilitat
estudiar
nuclear
llurs
central
del sistema, ens sembla una de l e s m i l l o r s
que
maneres
per d e l i m i t a r a l i ó que e l s e x i s t e n c i a l i s t e s anomenen Projecte E x l s t e n c i a l .
Des d'aquesta
perspectiva, e l
com una construcció
central
Projecte
del s e l f
i
Exlstencial pat ésser
considerat
de la seva p o s i c i ó en e l
món, des
d'on la persona percebeix i a n t i c i p a e l s esdevenlments, l e s seves accions
les
deis
altres.
d'aquesta
análisl
D'acord
amb
han d'estar
aquest
plantejament,
adre(;ats a copsar
els
eixos
l'estructura
principáis
jerárquica
Sistema de Construccions Personáis de 1'autor del t e x t autoblográf i c .
va descriure en termes heurístlcs,
zació
que pren aquest
sistema,
i
i per tant generáis, la forma
alguns d e i s
posteriorment models mes estructurats.
seus seguidors
i
del
Kelly
d'arganit-
han
elaborat
-
Objectlus
de la
tesi
El objectlu p r i n c i p a l d'aquesta t e s i és desenvolupar una metodología de
slgniflcacló
1
relleváncia
psicológica
per
a
l'análisi
de
textos
auto-
blográf l e s . Com hem v t s t en parágrafs a n t e r i o r s , está essent reconegut per
a la Psicolagla
el
valor del material a u t o b l o g r á f l e , peí f e t de representar
una reconstrucccló que fa la persona espontániament sobre la seva v i v e n c i a ,
actual i passada, del seu raón personal,
També hem f e t palés pero, la manca de metodologies adequades a aquest
tipus de material. Certament l'enfocament
una perspectiva
raitjá
un
enfocament
paraules.
No
presentar
un r i g o r
obstant
fet
ja
de 1'estructura del món personal
que
ens
aquesta
permeti
actitud
peí que fa a i s
coherent métodológteament i
Havent
aquesta
parlar
en
les
fenomenológica,
de 1'autor. Ha
seves
el
procediments a seguir,
métode
elecció
desenvolupament
autoblográf les
ha
de
1 una estructura
a
un
nivell
raeta-teórlc
d'aquest
en
favor
de
i , en coherencia amb aquesta primera
e l e c c i ó , havent optat a un n i v e l l t e ó r i c per la Teoría de l e s
el
raateixes
teórica.
l'enfocament Fenomenológico-Existenclal
Personáis,
teñir
f enoraenológlca s i v o l a n a l l t z a r e l t e x t autoblográf l e com a
per a la comprensló
d'ésser
metadológic a emprar ha de
métode per
ha d'emanar d e i s plantejaments
Construccions
a l'análisi
teórlcs
deis
textos
i metodologies de la
P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis originada en e l pensament 1 l'obra
de G. A. K e l l y .
Segulnt
construir-se
el
fil
també
d'aquest
com
tenint
plantejament
un a l t r e
d'objectius,
objectlu
aquesta
complementar!
tesi
ais
pot
abans
esmentat.s. Pot c o n s i d e r a r - s e una extensió de 1'ámblt de la P s i c o l o g í a de l e s
Construccions Personáis en un s e n t l t metadológic, i en un s e n t i t
innovadora. Diem un s e n t i t metadológic perqué aquesta t e s i pretén
se en la
raetodologia
d'apllcaeió
Inspirar-
Ja ben e s t a b l e r t a de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions
Personáis per crear una de nova, que t o t
i havent e s t a t creada a Imatge
semblanza de la ja e x i s t e n t , presenta unes característlques d i f e r e n c i á i s
11 atorguen
identitat
l'árabtt d ' a p l i c a c l ó
com
a
tal.
I
diem
que
pretenem
una a m p l i a d o
de la t e o r í a p s i c o l ó g i c a k e l l i a n a , p e í f e t
i
que
de
que elaborera.
10
en
el
dable
sentlt
d'extendre
1 definir,
l'aplicació
de
la
metadalagia
c a n s t r u c t i v i s t a a un material d i f e r e n t , e l s t e x t o s a u t a b i o g r a f l e s .
No obstant no s'hagin desenvolupat métodes estructurats, tant K e l l y com
Bannister,
com
altres
representants
de
la
Teoría
de
les
Construccions
Personáis han demostrat e l seu i n t e r é s peí material textual de forma
i
clara
explícita.
Aquesta
diferent
aplicado
a
les
innovadora
Ja e x i s t e n t s ,
heurística
del
pensament
contribuir,
amb
un
de
de
petit
permet
la
G.
gra
validesa,
A.
de
aportar
a
prava
mes, de
fecunditat
Kelly.
sorra,
una
i
D'aquesta
la
-
Fia de la
potencialitat
manera
consolidado
i
d'aquest enfocament p s i c o l ó g i c en e l context de la P s i c o l o g í a
caire
pretenem
enfortiment
contemporánea.
tesi
L'estructurado
d'aquesta
tesi
teórica-metodológlcs
expressats
parts
i
métodológiques
pretén
en
aquest
una introdúcelo
respondre
PREFACI.
teórica.
ais
Així
plantejaments
consta
Ha r e s u l t a t
de
dues
necessari
de-
senvolupar amb c e r t a extensió aquesta INTRODUCCIó a la Teoría de l e s Canstruccians Personáis per dos motius fonamentals. El primer é s la coherencia
i
interconnexió
aquesta
entre
coherencia
la t e o r i a
ens cal
fer
i
el
métode que desenvolupem. D'acord
referencia
canstant a aspectes
teórics
amb
que
hem hagut, per tant, d'elaborar prévlament en aquesta introdúcelo t e ó r i c a . El
segon
motlu
psicológic
és
el
desconeixement
espanyal,
tret
d'unes
generalitzat
notables
que hl
1 honorables
ha en e l
panorama
excepcions,
de
la
P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis. Sovlnt es canelxen algunes de l e s
l í n i e s generáis de la t e o r i a , o la seva a p l i c a d o mes extesa, l'anomenat REPTEST, pero moltes vegades es descanelx e l gruix d ' l n v e s t i g a c t ó
i
aplicacions
innovadores que han s o r g i t en e l s d a r r e r s deu anys.
La INTRODUCCIÓ es d t v i d e i x
en quatre apartats. El primer
<0.1)
suposa
la c a r a c t e r i t z a c i ó general de la t e o r i a kelliana en r e l a c i ó a la r e s t a de la
Psicalogia,
s'emprén
i
especialment
també
la
tasca
al
de
carap de
descriure
la
Personalltat.
l'assumpció,
per
En aquest
part
de
apartat
Kelly,
de
11
l'epistemolagla
canstructivista,
de
la
qual
participen
també
altres
tendéncies en d i v e r s e s c i é n c i e s naturals i s o c i a l s .
El segon apartat
práctica
ais
(0.2) fa un recorregut h i s t o r i e des d e i s i n i c i s de la
p s i c o l ó g i c a que va portar a Kelly a elaborar
nostres
progressiu
dies,
dedica
arrelament
de
també
la
una
Psicología
la seva t e o r i a
atenció
especial
de
Construcclons
les
al
fins
recent
pero
Personáis
a
l ' e s t a t espanyol.
El t e r c e r apartat
ments
teórics
Incloure
teñen
les
(0.3) pretén dur a terme una d e s c r i p c i ó deis planteja-
básics
d'aquest
aportacions
enfocaraent
psicológic,
mes recents. En aquesta
en corapte
els
aspectes raes formáis
també s'inclouen
els
aspectes
(0.3.2). A mes, s'erafatltzen
mes dináraics
de
i
la
albora
presentado
teoria
no només
descriptius
del
visló
integrem en la nostra
canvi
crítica
d'aquesta
que
huma
Jerár-
(0.3.3) d'acord amb e l pes que
Per concloure aquesta introdúcelo hem inclós un apartat
nostra
es
(0.3.1), sino
s'atorga en l'enfocament t e ó r i c 1 meta-teórlc a aquest aspeóte
la
intenta
e l s aspectes r e l a c i o n a t s amb l'estructura
quica del Sistema de Construccions Personáis
expressar
que
teoria,
albora
fonamental.
(0.4) on volem
que r e c o l l l m
1
v i s i ó algunes de l e s c r i t i q u e s que s'han r e a l l t z a t a
la Teoría de l e s Construccions Personáis.
La PRIMERA PART va adregada a la d e s c r i p c i ó i e l a b o r a d o de la metodología general per a l'avaluacló de l e s Construccions Personáis. Aixó permet
després, en la segona part, a p l i c a r - l a
de forma p a r t i c u l a r i
característica
a i s t e x t o s a u t o b i o g r á f i c s . La d l v i s i ó que utilitzem en aquesta primera
part
per a d i v i d i r e l s procediments emprats per a l'avaluacló en la P s i c o l o g i a de
l e s Construccions Personáis, es basa en un c r l t e r i pragmátic pero
a
l'estructura
general
de
la
tesi.
Per
una banda
tenlm
els
rellevant
procediments
mitjangant 1'entrevista ( 1 . 1 ) , 1 per l ' a l t r a e l s procediments t e x t u a l s
El primer
ment
d'aquests
dos apartats e s dedica a i s procediments
(1.1.1). El segon t é un pes molt e s p e c í f i c
en aquesta t e s i
(1.2).
d'escala-
peí f e t
de
t r a c t a r sobre la técnica mes extesa, elaborada, i a la vegada també l a mes
coneguda de l e s insplrades en l'obra k e l l i a n a : la técnica de g r a e l l a
(1.1.2).
12
Dlns deis procediments mitjanqant
estructurat
1'autocaracterització
alguns p s i c ó l e g s
el
t e x t , destaca peí seu ús mes extés 1
(1.2.1) dissenyada peí mateix Kelly. A mes
de l e s Construccians
Personáis han mostrat també e l
interés per l ' a n á l i s i d e i s t e x t o s l l t e r a r i s
De la
aquesta
que
mateixa
manera que fera
PRIMERA PART expressem
caracteritza
aspectes
la
crítics
la
Psicología
considerem
que
(1.2.2).
en concloure
la
nostra
crítica
de
les
no
seu
visió
INTRODUCCIó, en
de la
Construccians
poden
mancar
tancar
metodología
Personáis.
en
tot
Aquests
treball
que
pretengui t e ñ i r c e r t abast c i e n t í f i c .
La
SEGOIÍA
PART
desenvolupament
constitueix
de
la
metodologia específica
textos
seva
per
autobiográf l e s .
finalitat
delimitar
el
nucli
faceta
mes
El
primer
tesi
innovadora:
i,
per
el
tant,
dlsseny
el
d'una
capítol
d'aquesta
part
(2.1)
té
cora
a
l e s c a r a c t e r í s tiques deis t e x t o s autobiográf i c s . Per una
que diferencien
Finalment, e l
la
a 1'avaluado de l e s Construccions Personáis en
banda les seves caracterí stiques generáis
terístiques
de
tercer
(2.1.1), i per
a cada modalitat
apartat
(2.1.3)
l'altra
les
de t e x t autobiográf i c
especifica
carac(2.1.2).
les c a r a c t e r í s t i q u e s
parti-
culars de l e s Construccions Personáis expressades en t e x t o s autobiográf i c s .
El segon
s'ha
capítol
elaborat
en
(2.2)
aquesta
(2.2.1), i poc després
pretén
tesi.
(2.2.2)
I
presentar
ho
presenta
fa
el
dlsseny
prlraerament
(metodológic)
en
termes
una s i s t e m a t l t z a c i ó
raes Irapartants en qué es basa aquest disseny
deis
que
generáis
components
(construccions i elements).
En e l t e r c e r c a p í t o l es descriuen el.s procediments d ' e l i c i t a c i ó
(2.3) que
constitueixen e l s procediments de la primera fase del métode. C o n s i s t e i x en
determinar
els
criteris
(2.3.1), l e s construccions
En e l
quart
capítol
operatius
pels
quals
s ' i d e n t i f iquen
(2.3.2) 1 la forma com s ' e n r e g l s t r e n
es
desenvolupen
els
procediments
els
elements
(2.3.3).
d'análisi
(2.4)
e s p e c í f i c s per a l tipus de material préviaraent e l i c i t a t d e i s t e x t o s autobiográf l e s
és
1 sintetitzat
probablement
la
en una s e r i e de r e g i s t r e s concrets de dades. Aquesta
part
más
original
del
dlsseny
que
estem
descrivint.
Aquests procediments comenten amb una a n á l i s i de 1'ambivalencia
(2.4.1), que
13
suposa que alguns d e i s elements o construccions detéctate se sotmetln a una
a n á l i s i sltuacional
(2.4.2). D'aquesta depurado primera de l e s dades e s pas-
sa a dues a n á l i s i s en p r l n c l p i d i f e r e n t s . La primera és una a n á l i s i
ca de construccions
gráfica
de
la
mitjantpant
i elementa
dlstribucló
l'análisi
valuosa
técnica,
(2.4.4)
que
interna
hem proposat
Jerárquica
les
Servlnt-nos
informado
sistema
de
una primera
construccions
també,
a mes una a n á l i s i
una
del
que proporciona
de
d'agruparaents.
proporciona
1'estructura
(2.4.3)
molt
i
en
valuosa
elements,
part,
d'aquesta
de
i
imatge
deis
asimétrica
construccions
simétri-
de
les
cara
de
dades
a
les
copsar
relacions
i m p l i c a t l v e s entre elements.
Els passos que seguelxen van encamtnats a copsar la s i g n i f i c a d o
lógica de la informado
de l e s própies
descrluen
que han donat e l s procediments d ' a n á l i s i , mes e n l l á
sortides
una
serie
psico-
gráflques
d'índexs
de
que han proporclonat.
mesura,
basats
en
Per una banda
la
que
datábase
es
han
proporclonat e l s procediments d ' a n á l i s i
(2.4.5). Seguidament es r e a l l t z a una
análisi
Jerárquica
per
analitzades
determinar
(2.4.6). Addlclonalment
díades d'elements
raateix
temps,
qualltativa
fiabllitat
perqué
l'estructura
donen
(2.4.8).
i validesa
que
les
una
unes
Flnalment,
indicacions
conclou
significado
necessária
avaluado
possibilitats
psicológica.
i
generáis
aquest
del
propi
concrets
fonamental
casos son
(I)
presenta
del
a
un
una
análisi
apartat
sobre
per
poder
les
l i m i t a c i o n s del métode d e s c r i t ,
albora
Flnalment,
de
tot
el
a altres
es
troben
treball
disseny
material
i
necessária
i consistencia.
d'aplicacló
En un volum a part es poden t r o b a r
casos
capítol
métode
materlals
les
d'lnvestlgació
aportar algunes suggeréncles per a la recerca
l'ANWEX on es
per
(2.4.10). Ambdós aspectes cal t e n i r - l o s en c o n s i d e r a d o
(2.5) es planteja
seves
construccions
realltzem un a l t r e tipus d ' a n á l i s i , e l de
c o n s o l i d a r - l o , i m i l l o r a r la seva a p l i c a d o
El capítol
les
(2.4.7), que proporciona informado de tipus r e l a c l o n a l . Al
es
suposen
de
de
potencial
CONCLUSIONS,
on
ens
part
permetem
futura.
l e s REFERÉÍfCIES BIBLIOGRÁFIQUES 1
els
resultats
que hem desenvolupat
de l ' a p l i c a c l ó
en aquesta
tesi.
a
tres
Aquests
Jenny Masterson, cas ja c l á s s i c presentat per G. W. A l l p o r t ;
( I I ) e l poeta c á t a l a Mariá Manent: 1 ( I I I ) e l poeta x i l é Pablo Neruda.
14
La T e o r í a
de
les
Canstrucclans
Personáis
"Tota teoría és un sistema de
conceptes representats per paraules,
forjats
per
explicar
un
conjunt de f e t s i de dades de
1'experiencia,
essent
aquesta
r e l a t i v a al punt de v i s t a d e l seu
creador... Aquests conceptes son
categarltzacions
actives
d'alló
r e a l , que fragmenten la r e a l i t a t
per construir e l s conjunts i l e s
c l a s s e s de fenómens anomenables,
r e c o n e i x i b l e s , ordenats. La r e a l i tat
es troba, des
d'aleshores,
f i l t r a d a constantment p e í sistema
de c a t e g o r i e s , . . . tractada <i malt r a c tada) per t a l d'entrar en e l s
models ja confeccionats."
<Rager Mucchielli)
15
0.1) Caracterització general i assumpclons básiques de l a t e o r í a
"El comportament de l'home no és Independent
de l e s t e o r i e s del comportament que adopta."
(Verner Heisenberg)
"Estem acosturaats a considerar que e l s o b Jectes e x i s t e i x e n incondicionalment, encara que
no e x i s t e i x i aquesta e x i s t e n c i a incondicional.
Extrapolar l'experléncla mes e n l l á d e i s seus
líraits i assumir l ' e x l s t é n c i a d'una 'cosa en s í
mateixa' no t é cap s e n t i t i n t e l . l i g i b l e . "
(Ernst Hach)
"Las r e l a c i o n s
mentáis ja que
son
mentáis.
f í s i c s í . . . ) sent
entre observacions son fenóraens
l e s observacions i percepcions
Alxó
ha defensen
també
els
a i x i que es pot afirmar que
1) El c e r v e l l construelx p r o p i e t a t s mentáis en
organitzar V input procedent del raón f í s i c t a l
com s'obté d e i s s e n t i t s .
2 ) Les p r o p i e t a t s mentáis son e l s p r l n c i p i s
organitzadors omnlpresent de l ' u n i v e r s , e l qual
Inclou a l c e r v e l l .
Paradoxalment, gairebé t o t s e l s conductistes 1
neurólegs s'apuntarien d'alguna manera a la
primera afirinació, mentre que la segona r e f l e c t e l x la créenla deis f í s i c s mes influents,"
(Karl Pibrara)
16
És ben compromés
Teoría
de
les
s'erapraven
Holland
Kelly
i
Construccions
Gsquerp
molt
situar,
a
en
l'hora
fa
tant
Personáis.
d'admetre
d'alguna
El
mateix
qualsevol
anar
un
una a n á l i s i
forq:a
profunda
a no permetre
i
que la
seva
to
teoría
manera c l a s s l f i c a r ,
Kelly
tipus
feia
l'época,
(1970)
per
manifestar-se
d'etiqueta
far<;a
fos
va
deis
de
per
Irónic
les
que
rebatre-les.
motius que van
considerada
la
portar
fenomenológica
o
e x i s t e n c i a l . Explica aquest autor que quan algú va suggerir aquesta etiqueta
per a la seva t e o r i a , Kelly -desconeixedor, com bona part d e i s americans de
l'época,
de
europeas-
les
va
fenómenoleg,
tesis
fenomenológiques
manifestar
el
i
mes
encara
seu
i
existencials
dlsgust
per
peí
haver
fet
de profundes
d'haver
estat
estat
etiquetat
arrels
considerat
'existencial'.
Constderava e l s e x l s t e n c l a l i s t e s com " r e a l i s t a s naíve decebuts".
Mes
palesa
enllá
la
de
la
lucldesa
predominancia
d'aquest
d'una
actitud
estudi
rebel
de
per
Holland
part
de
(1970)
Kelly
que
a
la
fa
col-
locacló de qualsevol etiqueta a la seva t e o r i a -en comptes d e l reconeixement
planer
de
la
seva
ignorancia
atorgaven-, ens trobem
les
dlferents
teóric
de
l'estudi
concepcions
la
sobre
de Stolorow
sobre
personal i t a t
algunes
la
están
i
condició
de
les
Atwood
etiquetes
11
(1979) que raanté que
humana que o f e r e i x
estretament
que
relacionades
qualsevol
amb
la
seva
r e a l i t a t personal, i per tant considerablement biaxades.
Tanmateix,
-encara
aquesta
tasca
de
que suposi c o l . l o c a r - l i
necessária
des de
la propia
situar
etiquetes-
perspectiva
per poder entendre, integrar... construir,
se'ns
presenta
cal
poder
disposa e l públic al
poder-se
la
vinculár-la
teoría
en
el
context
es fa necessária.
de la
teoria
actual
I ádhuc es
kelliana.
fa
En e f e c t e ,
en e l s e n t i t k e l l i á , una t e o r i a que
ais
coneixements
qual va adre<;ada. Per ser
que
presumiblement
encara raes k e l l l a n s , ha de
incloure en l'árabit de conveniencia de les construccions
comunals
d'aquest públic.
En
aquest
sentit,
no
ha
d'estranyar
que
la
pretenstó
kelliana
presentar la P s i c o l o g i a de l e s Construccions Personáis com quelcom
de
la
majoria,
resta
de
d'enf ocaments
manera
que
ha
topes
romas
nombre de vegades que se la c i t a
amb
la
dlficultat
ámpliament
en la
de
comprensió
desconeguda.
Malgrat
de
diferent
de
el
l i t e r a t u r a , només e s fa esment
la
bon
al
17
seu v a l o r cora a antecedent deis plantejaments cognltlus raoderns. En a l t r e s
ocasions,
es
considera
com
a
únic
fruit
d'aquesta
teoría
la
técnica
de
g r a e l l a , i es presenta com un a l t r e t e s t . Pero poques vegades es descriu
la
t e a r i a amb certa extensió i es teñen en corapte l e s i n v e s t i g a c i o n s recents.
En e l s ultims anys, s'han donat una s e r i e de f a c t o r s favorables a l'auge
actual
(descrit
amb
publicacions
deis
deis
de
models
constltució
camp
deis
en
tant
en
l'interés
extensió
psicólegs
de
processament
l'anoraenat
processos
predominancia
certa
deis
Psicología
creixent
les
de
enfocaraents
com
les
que
informació
cognitiu
en
la
basats
en
cora en c i é n c i e s
per
0.2)
Construccions
la
paradigma
básics
a
han
Personáis:
en
que
ocupa
la
de
de c a i r e
les
la
1'epistemología
dades q u a l i t a t i v e s
Psicología
Psicología
psicoterapia;
i
la
tant
seva
en
el
progresslva
constructivista
ben d i f e r e n t
i
les
1'emergencia
amb repercusions
l'enfocament
les Ciéncies S o c i a l s en general; e t c . Aquests f a c t o r s
posició
experiraentat
com la
Física;
idiográfic
en
teñen a veure amb la
Construccions
Personáis
en
la
P s i c o l o g í a en general, en la P s i c o l o g í a de la P e r s o n a l i t a t , i amb la r e lacló
de Kelly amb 1'epistemología
constructivista.
18
LA
0.1.1
PSICOLCKÍIA
PSICOLOGÍA B I
COHSTRUCCIGFS
LES
a
causa
de
la
<vegeu 0.3), d i v e r s l t a t
catalogar-la
PERSOHALS
EL
BH
COHTEXT
DE
LA
GEFBRAL
Preclsainent
teoría
DE
a
partir
de
presentado
d'autors
les
seves
for^a
han f e t
atíplca
esfor<;os
construccions
que
té
aquesta
considerables
teóriques,
per
per
tal
de
poder-la i n t e g r a r a i s seus esquemes. No és p o s s i b l e esmentar-los t o t s , pero
s í val
la pena anomenar-ne alguns: t e o r i a c o g n i t i v a
Zlegler,
teoría
1976;.,.), t e o r í a
fenomenológica
Certament,
la
emocional
(Patterson,
Teoria
de
les
(Allpnrt,
citat
1980), t e o r í a
Construccions
(Bruner, 1956; HJelle
per
Kelly
humanista
Personáis
elements d'aquests enfocaments, especialment s i
i
1965a/1969),
(Veiner, 1980),...
conté
molts
tenim en compte e l s
deis
desen-
volupaments de l e s darreres décades i a l t r e s f a c t o r s . S'han t r a c t a t aquests
aspectes amb mes profunditat a Feixas i V i l l e g a s (1985).
Les d i f i c u l t a t s
mes enllá
editar
els
Theary
of
en
aquest
l'ámbit
per c l a s s i f i c a r
pero, de l e s etiquetes
tres
priraers
Peirsonallty
camp. Si
clínic,
com
capítols
seu
aftrmem
propasada per Kelly,
abans esraentades. No obstant
de
la
seva
obra
magna
focus
en
un
de conveniencia
altre
lloc
re-
títol
A
exclusivament
inicial
(Feixas,
van
es van
amb e l
la seva temática no s'emraarca
(1963a),
bé e l
la P s i c o l o g i a
se
1987
sitúa
en
Gener),
el
desenvolupament d e l Sistema de Construccions Personáis bé pot c o n s i d e r a r - s e
un
model
del
pensament
huma.
Bruner
(1956)
afirma
que
es
tracta
d'una
" t e o r i a del coneixement" o bé d"'una t e o r i a de la cognició extrapolada
dins
d'una t e o r i a de la p e r s o n a l l t a t " .
La
Psicologia
de
Kelly
tracta
deis
processos
humans.
És
a
dir,
considera
la manera en qué es dona la dinámica del sistema en r e - c o n s t r u i r ,
anticipar
i actuar. És per aixó que trobem encertada l'afirmació de P i n i l l o s
(1983):
",,.Ia
Psicologia da les Construccions Personáis és una
Psicologia dinámica, ates que aquest wot no correspon noniés a les
teories psicoanalítiques."
Certament,
el
seu
objecte
d'estudi
no és
l'individu
com un
organisme
e s t á t l c per a qui cal h i p o t e t i t z a r quelcom que ens e x p l i q u i e l seu movlment,
19
sino que Kelly p a r t e i x que la vida és moviment en sí
mateixa. Des d'aquest
punt de v i s t a na t é s e n t i t estudiar la "raotivació" com un tópic
sino que c a l c e n t r a r - s e en l'estudi
perqué
l'ésser
es
dona
el
huma. K e l l y
moviment
sino
expressa
en
diferenctat,
d e i s processos humans. No c a l
la
forma
termes
que pren
metafórics
la
aquest
seva
explicar
moviment
visló
en
d'aquest
tema:
"Las teories motivacionals podan divldir-se en dos tipus; les
teorías de rempanyiment (.pusñJ i les teories de Tatracció
ipull.), En les primares trobem termes cora impuls, motiu i fins i
tot astíraul, Les teories de Tatraccii empren construccions tais
com propisit, valor o necessitat, En paraules d'una metáfora
popular, hi hauria per una banda les teoires de l'estaca i per
l'altra les teories de la pastanaga. Par* la nostra no és cap
d'aquestes, Preferim atendré la naturalesa de l'animal nateix,
per tant s'escauria anomenar-la 'la teoria de T a s e ' , "
(Kelly, 1958)
Malgrat aquest
d'impuls,
Bruner
pulsió,
(1956)
necessitat
en afirmar
t e o r í a de K e l l y és
Els
rebutg de Kelly
que la
motivado
motivado
en la
específica,
fonamental
seva
teoría
padem
cap mena
coincidir
amb
de la persona en
la
l'anticipació.
plantejaments
posterlors
o
a incloure
kelllans
tan p r e s t i g i o s o s
s'acosten
també
forga
a
desenvoluparaents
com la t e o r í a de Schank i Abelson
scripts, o e l s esquemes de Rumelhart
(1977)
deis
(1975), fonamentals per a l'anomenada
P s i c o l o g í a Cognitlva. Albora son notables e l p a r a l . l e l i s m e s amb el pensament
de Jean P i a g e t . Mancuso i Adaras-Vebber
<1982a) ho expressen a l x í :
"Kelly i Piaget van estar d'acord amb les contribucions pioneras
de Bartlett (1932) sobre la comprensió de la percepci6, neniiria i
pensament que es van acoplar ben poc a Tarabient mecanicista da
l'época fins que no van ésser incorporades en els influants
treballs de MiUer, Galanter i Pibram (1960) i Neisser Í1967),
ftquests treballs van representar un viratge decisiu en la
"revolució cognitiva" que ha porlat les concepcions constructivistes a la Psicologia per rivalitzar seriosaraent amb els
conceptes que guien el conductisme mecanicista,"
20
0.1.1.1 K e l l y 1 La P s i c o l o g í a Genética
La t e o r í a
d'una
teoría
de Jean Piaget
és un exeniple e x c e l . l e n t
constructivista
del
coneixement,
1 de
del
la
desenvolupament
fecundltat
teórica,
experimental 1 aplicada que pot generar un plantejament c o n s t r u c t i v i s t a . Son
diversos
i
Cp.e. Mancuso i Hunter, 1985; Mancuso i Adaras-Vebber, 1982a; Feixas
Villegas,
en
prep.)
els
estudis
que
han
posat
de
manifest
aquests
paral, l e l l s m e s .
Rychlak
<1981)
personalitat
ha
dedicar—los
en
la
seva
ressaltat
un c a p í t o l
la
conjunt,
voluminosa
similitud
dins
de
obra
entre
sobre
ambdós
1'apartat
deis
les
teorles
de
la
autors
peí
fet
de
models
kantians
de
tendencia fenomenológica. Com a d i s t i n t l u d'aquests models Rychlak considera
que
ambdós posen
l'émfasi
en
conceptual I t z a c i o n s
de
la
persona,
els
en coraptes de p o s a r - l o en una r e a l i t a t independent, noumena.
fenomena,
Per a Piaget, conéixer
de
les
transformado
que
un objecte
poden
dur-se
a
(realitat)
terme
suposa c o n s t r u i r
sense
objectes
sistemes
(Piaget,
1967).
Aquests sistemes transformacionals constitueixen e l coneixement pero no son
copies
de la r e a l i t a t . El coneixement a i x í , esdevé un procés de construcció
contlnuat en e l qual "cada acte de comprensló
implica c e r t grau d ' i n v e n c i ó "
(Piaget, 1973).
"La mateixa percepció no consistelx en un mer registre de les
dades sensorials, sin6 que inclou una organitzaci6 activa en la
qual intervenen decisions i anticipacions del resultat en funció
d'un esquema d'acci6 i operació", (Piaget, 1970)
La
noció
cognitiva
d'esquema,
específica
cora
la
forma
general
i
d'una
actlvltat
(Furth, 1969), és molt propera a la noció k e l l i a n a
Construcció Personal. Ambdós, la Construcció
anticipar
interna
generalitzar
la
coordinado
Personal
i
de
l'esqueraa, permeten
d'activltats
en
situacions
percebudes cora serablants.
Koplowitz
(1975/1981), en e l seu c o n s l s t e n t estudl sobre
c o n s t r u c t i v i s t a de Piaget, afirma que:
l'epistemologia
21
"L'epistemologia de Piaget és constructivista en dos sentits, En
primer lloc la noci-i d'assirailació implica construcci-^, En emprar
aquest concepte, Piaget enfatitza la seva postura segons la qual
les tasses, per exemple, no se'ns presenten com a tais sin6 que
les identifiquen i reconeixem les seves igualtats a través deis
nostres esquaroes, Sora nosaltres que fem d'un objecte una lassa;
els qui jutgem que aqüestes piles sin iguals, i tot el nostre
coneixement consistelx en accions constructives semblants,
(...)
Piaget veu les estructures de coneixement construides peí
subjecte cora a resultat de les seves pripies accions nés que com
estructures provinents d'una font externa, Cada estructura és
construida sobre les bases de les altres anteriors i totes poden
ésser indoses en unes poquas estructures pre-enlla9ades,"
0.1.1.2 Kelly i la Psicología Cognitiva
Sota
el
d'estudls
rétol
amb
de
Psicología
orígens,
Cognitiva
metodologia
i
s'han
caraps
desenvolupat
d'aplicacló
molt
una
serie
diferents.
Tanmateix, una de l e s nocions fonamentals en aquest camp, 1'esquema, sembla
ser
present
en
tots
els
seus
desenvolupaments.
A mes de
concepte e l van u t i l i t z a r originalment Head (1920) i
Piaget,
aquest
Barlett:
"Esquema fa referencia a una organització activa de reaccions i
experiéncies passades ( , , . ) ,
Quan es dona cert ordre o
regularitat de conducta,
només és possible una resposta
determinada si es relaciona amb altres respostes sirailars que
s'han organitzat serialment a pesar d'operar com una unitat,"
(Barlett, 1932)
Així,
segons
esdeveniments
Barlett
depén
deis
agrupen. Per a B a r l e t t
impliquen
les
enfocament,
memoria
i
Kelly,
la
similitud
esquemes
(canstrucclons)
consistelx
(1967)
en
suggereix
rastres
que
entre
das
o raes
actlvament
els
1 t o t e l s actes perceptius mes simples
i Kelly, fins
estructures de s i g n i f i c a t
Neisser
percebuda
i
l'anticipació.
que la
d'actes
informació
similars
de
D'acord
amb aquest
que es
reté
construcció
en
i
la
que
s ' o r g a n i t z a d'acord amb l'estructura d'aquests actes p r e v i s .
En s í n t e s i , tant l e s Construccions Personáis com e l s esquemes controlen
1'entrada
Ceely,
d ' l n f ormació,
1980)
antlcipatives.
i
el
seu
emraagatzament
constitueixen,
per
tant,
a
memoria
dlmensions
(vegeu
Mancuso
i
f onaraentalment
22
La noció d'esquema ha tlngut un ús que ha anat mes e n l l á de l'ámbit de
la P s i c o l o g í a . Coincidint en e l
la
lingüística;
(1975)
és
la
Schmidt
l'empren
(1975)
de forma
realitzada
en
matelx any, F i l l m o r e
el
en
l'execució
interdlsciplinar.
camp de
la
(1975)
motriu;
L'aplicació
Intel.ligéncia
i
l'ha emprat en
Bobrow
i
Norman
mes destacable
Artificial
(p.e.
pero,
Kinsky,
1975; Schank i Ableson, 1977).
També
en
aportaclons
el
camp
interessants
de
la
eraprant
Intel, ligéncia
Artificial
s'han
realitzat
la Teoria de l e s Construccions
Personáis
(Shaw, 1981b; 1984a; b; 1985a; Shaw i Gaines, 1983a; b; 1984a; b; 1985 Agost;
Seterabre; 1 en e l nostre medi Plaza, 1987; Plaza 1 López de Mantaras, 1987).
Els
para l e í . llsmes
que es donen e n t r e K e l l y
1 la P s i c o l o g i a
Cognitiva
teñen a veure, de forma semblant que amb la P s i c o l o g í a Genética de P i a g e t ,
amb
la
explícita
base
epistemológica
fonamenta
tots
constructivista
aquests
que
plantejaments.
de
forma
Un d e i s
mes
o
fundadors
menys
de
la
P s i c o l o g i a Cognitiva ho expressa a i x í :
",,.no lenim cap accés directe al m6n ni a cap de
propietats, Tol all>i que coneixem sobre la realitat
n^ediatitzat no noniés pels 6rgans sensorials sin6
sistemes complexes que interpreten i reinlerpreten la
sensorial," (Neisser, 1967)
les seves
ha estat
també per
ínforraaciiS
23
0.1.2
LA
TEORÍA
DE
COHSTRÜCCIOHS
LES
PERSOIALS
EH EL
COHTEXT
DE LA
literatura
sobre
PSICOLOGÍA DE LA PEESOHALITAT
Tal
com
creu
personalltat
generáis.
pot
Pac
Pervln
(1984a),
considerar-se
després
en
(Pervln,
bona
termes
1985)
t e o r i e s , com la de l'aprenentatge
part
de
de
la
controvérsies
manifesta
que
i
encara
temátiques
que
s o c i a l , exerceixen considerable
algunes
influencia
en e l camp de la p e r s o n a l l t a t , no tenim encara un paradigma com a t a l . Tal
com exposa
Tous
l'estudi de la
(1986)
es
poden d e l i m i t a r
tres
enfocaments
generáis
en
personalltat:
1) L'individu que s'enfonta a l medi
2) El medi que configura l ' i n d i v i d u
3) La i n t e r a c c i ó medi-individu
Estructurarem aquesta secció plantejant
amb d i f e r e n t s
controvérsies
la r e l a c i ó de la t e o r i a
1 p e r s p e c t i v e s . Addicionalment
kelliana
tractarem
també
e l tema de la seva r e l a c i ó amb e l s a l t r e s enfocaments p s i c o t e r a p é u t i c s .
0.1.2.1 Kelly 1 l a controversia Persona-Situació
Aquest debat s'ha f e t
de
Mischel
(1968),
palés especialment
pero
galrebé
vint
des de la p u b l i c a d o de
anys
després
podem
l'obra
assolir
una
p e r s p e c t i v a d i f e r e n t d'aquesta c o n t r o v e r s i a . De f e t , e l pensament del matelx
Mischel ha r e a l i t z a t
una evolució considerable en aquests anys. Podeu veure
Marcet (1986) per a un estudi camplet sabré aquest autor.
De forma
molt s i n t é t i c a
supósit
implícit
créenla
en
dlstingir
que
imperava
l'establlitat
entre
podem d i r
en
les
temporal
de
personalltat
consideracions c r i t i q u e s
i
que Mischel
(1968)
investlgacions
la
conducta.
conducta,
1
va f e r
d'aquella
En
va
aquest
palés
el
década:
la
sentlt
va
realitzar
certes
impartants:
"...Mischel en 1968, considera que és rambient el que controla
U
conducta,
Manté que els
trets son construccions de
l'observador,
i que la consistencia i estabilitat de la
Personalitat no pot ésser demostrada a nivell empíric, Segons
e l l , noniés la situaci6 és responsable de la conducta i controla
totalment a l'individu, de manera que la persona es comporta de
forma específica segons la situació," (Marcet, 1986)
24
A aquesta
psicólegs
pastura
defensora
se
de
l'ha
la
anamenada sltuaclanlsme.
consistencia
deis
trets
La paléinlca
de
entre
1
personalitat
s i t u a c i o n i s t e s ha e s t a t especialment intensa en la passada década. R e v i s i o n s
recents sobre e l
tema
<p.e, Rorer i Widiger, 1983; Pervin, 1985)
que la polémica s'ha partat a extrems
manifesten
irrellevants:
" . . . e l s psiC'Hegs deis trets no suggereixen que la gent es
comportará de la mateisca manera en totes les slluacions, G,W,
ftllport (1961) va dedicar una atenció específica a les relacions
entre situacions i trets i condou que ambdós son imporlants,
(,,,) A vegades sembla com si tant els defensors de la tearia
deis trets com els qui 1'ataquen contestessin una visió inexistent entre els principáis teórics deis trets," (Pervin, 1985)
"Está ciar que no es va a un restaurant per tallar-se els
cabells, Ni es teñan relacions saxuals a l'església mentre s'está
oficiant, És poc conú trobar-se algú llegint un Ilibre al cinema,
La gent usualment no s'adorn ais partits de fútbol, Si al!<:6 son
exemples d'alló que els conductistes volen dir quan afirmen que
el comportament es determina primarianient per les situacions,
aleshores teñen ra<S, i nosaltres no hem sentit parlar a cap
teóric deis trets que no hi estigués d'acord (noteu que aix6 és
un fet observacional, no experimental), D'altra banda, els trets
d'algú poden determinar si anirá al cinema, a un partit de
fútbol, o si es quedará a casa,,," (Rorer i Widiger, 1983)
Aquesta c o n t r o v e r s i a , segons Pervin
(1985) no ha e s t a t encara r e s a l t a
i
no es resoldrá t a l com ha e s t a t plante jada. Tots aquests anys de recerca
i
debat han proporcionat
per a la v a r i a b i l i t a t
evidencia
entre
favorable
tant
per a la c o n s i s t e n c i a
individus. Aquest autor conclou que hem d'anar
mes e n l l á de la disputa entre persones versua s i t u a c i o n s
cia
versus
persones
persones.
i
variabilitat)
situacions
Aquesta
interacclonlstes
per
alhora
posició
com
tal
de
que e l s
coincideix
considerar
(o bé
processos
patrons d ' e s t a b i l i t a t
amb
altres
consisten-
que
i
irapliquin
canvi de
postures
que semblen dominar en l ' a c t u a l i t a t , en d i v e r s e s
les
denorainades
modalitats
(p.e. Magnusson i Endler, 1977; Magnusson, 1984; Pervin i Lewis, 1978).
Una d'aquestes modalitats i n t e r a c c i o n i s t e s és 1'adoptada per l e s t e o r i e s
i m p l í c i t e s de t r e t s de p e r s o n a l i t a t que consideren, t a l com suggeria
segons
la c i t a
de Marcet
(1986)
reproduida
en la
página a n t e r i o r , que
t r e t s son construccians de l'observador. En aquesta
l í n i a es pot
la
sobre
famosa
investigado
de Cantor
i
Mischel
(1979)
Mischel
considerar
prototipus
c a t e g o r i t z a c i ó de persones i s i t u a c i o n s en la qual conclouen:
els
en
la
25
"No existeix una estructura ni 'totalment en el cap' de
l'organisme ni 'totalaient en la persona percebuda'; sin6 que está
en funci6 d'una intaracció entre les creences deis observadors i
les característiques de l'observador," (Cantor i Mischel, 1979)
En aquest punt calncidlm plenament amb Rosenberg
(1977) en considerar
la Teoria de l e s Construccions Personáis com un tipus de t e o r i a
de la p e r s o n a l i t a t . Hampson (1982) ha i n c l ó s
la
teoria
implícita
perspectiva profana
de
la
personalitat,
sota
implícita
ambdues t e o r i e s , la de K e l l y
una
mateixa
perspectiva,
i
la
(.lay> de la p e r s o n a l i t a t ,
"La perspectiva profana
<. Jay) pot ser distingida de la
perspectiva del teóric de personalitat per qué la darrera intenta
descriure que és realment la personalitat en lloc de descriure
les creences que té la gent, Tanraatei;<:, el te^iric de la
personalitat no pot evitar ser també un psicóleg ingenu (.naive),
Les creences descriptives i intuiitives que formen la perspectiva
profana han servit
també per donar forma al tipus de
qüestionaments científics que s'han fet sobre la personalitat, i
per tant, han determinat parcialment les respostes que s'han
trobat. I encara mes important, partint del fet que
la
personalitat no pot ser observada mai directaraent i ha d'ésser
inferida, la perspectiva profana ha influit necessáriament en la
forma com s'han fet aqüestes inferéncies i ajudat a la
construcció de les representacions de personalitat fetes pels
teórics de la personalitat,"
(Hampson, 1982)
En
aquest
pensament
de
predecessores
sentit,
Kelly
d'aquesta
la
teoria
poden
i
les
investigacions
considerar-se
perspectiva
de
la
originadas
participants,
personalitat,
en
alhora
Tornant
a
el
que
Hischel,
que é s també un d e i s representants actuáis de la p e r s p e c t i v a profana, v a l a
d i r que ha e x p r e s s a t e l seu reconeixement a K e l l y en d i v e r s e s ocaslons:
"George Kelly va ésser una veu molt profunda, original i
refrescant, i aixó ha estat sempre evident per a aquells que
l'hem conegut bé, Alió que n'ha sorprés a mi no és la brillantor
amb la qual parlava sino la precisió amb qué va anticipar les
direccions cap on es mouria la Psicologia dues décades mes tard,
Virtualment, cada aspecle de la teoria de G, A, Kelly deis anys
cinquanta,,. ha resultat ser una profecía per a la Psicologia
deis anys setanta i -sembla segur predir-ho ara- per a raolts dais
anys vinents," (Mischel, 1980)
"El reconeixement que la conducta humana depén de 'tal com
l'estímul es codifica' requereix que avaluem cóm els individus
percebeixen, pensen, interpreten i experiencien el món, Per
definido, una orientado cognitiva de l'avaluacló de persones ha
d'incloure un centraraent en la codificació d'estírauls, en els
26
esdeveniments i en les persones tal com s6n representats
cognitivament i tal com s6n vistos per qui percebaix, Aquesta
postura
fenoraenobigica
dirigeix
l'atenció
a les
pnipies
Construccions Personáis de l'individu o a la seva forma de
codificar, En aquesta linia, la recerca pionera de George Kelly
(1955) per tal da trobar formes d'avaluació que il.luminin les
Construccions Personáis del client en comptes de les hipótesis
preferides peí clínic proporciona una fita conceptual i empírica
molt impressionant, L'irapacte actual de la perspectiva de Kelly
és, encara avui en dia, dramátic tal com es pot veure en l ' a r t i cle de e. Neimeyer i R, Neimeyer (1981b)." (Mischel, 1981; 1985)
Padem considerar, d'acord amb Mischel, Eosenberg
Magnusson
(1982),
que
la
Teoría
de
les
1 també amb Nysted 1
Construccions
Personáis
és
una
t e o r í a i n t e r a c c l o n i s t a . Segons Tous (1986);
",. 1' interaccionisme no és mes que una sistematitzaci6 entre les
teories
situacionistes
i
fenoinenol6giques,
basada
en
l'especif itat de la conducta que es converteix en el punt de
recolrament de la hipótesi de la unicitat de l'ésser huma,"
0.1.2.2 Kelly 1 l a c o n t r o v e r s i a i d i o g r á f le-nomotétic
Aquesta
efectuada
peí
introduida
tard,
controversia
filósof
en
la
podem d i r
és
V.
ja
molt
Vlndelband
Psicología
que encara
per
és
antiga
i
es
(1848-1915),
G.W.
motiu
Allport
per
basa
en
delKeble
la
distinció
de
Dllthey,
(1937). Cinquanta
omplir
for9a
anys
pagines
1
mes
d'articles
(p.e. Marceil, 1977; Bem, 1983; H a r r l s , 1980; Kenrick 1 Braver; 1982; Runyan,
1983;
Rushton
et
al,
1981, Pervln,
1984b), D'entre
destacar e l volum e d i t a t recentment per Valslner
a la discusió d'aquesta c o n t r o v e r s i a
aquests
estudis,
(1986) dedlcat
i a la p r e s e n t a d o
Integrament
d ' e s t u d l s de
s e s árees que palesen l'lmportáncia d e l subjecte individual en
volem
diver-
l'investlgació
psicológica.
No obstant l ' a t e n c i ó que s'ha dedicat a aquesta qüestió, d i v e r s o s
coincideixen
Tous
(1986)
en considerar
ho
considera
qüestió a un n i v e l l d ' e s t i l
controversia
ha funcionat
que aquesta c o n t r o v e r s i a
un
pseudo-problema;
i
ha e s t a t
Pervln
de recerca 1 assenyala que f i n s
a base de t ó p i c s
mal
(1985)
fa
(p.e. un és c i e n c i a
autors
enfocada,
sitúa
la
poc, aquesta
raentre
que
l ' a l t r e no; un és reduccionista mentre que l ' a l t r e no; un és huma mentre que
l'altre
na; un és subjectiu
mentre que l ' a l t r e
no; un creu en l i é i s
mentre
27
que l ' a l t r e na; un creu en la i n d l v i d u a l i t a t mentre que l ' a l t r e n a ) . Per a l t r a
banda aquest autar creu que no está prou d e f i n i t a l i ó que s'entén per
de recerca
idiográflca.
Per a alguns
dades i n d i v i d u á i s ; per a a l t r e s
Inclou t o t s e l s
Un estudi bastant a c l a r i d o r és e l de Marceil
part
de
la
plantejar
confusió
la
ve
Idiografia
del
estudis que a n a l i t z e n
només inclou estudis
com e l s estudis l o n g i t u d i n a l s , e l s estudis de casos,
propi
Allport
intenslus
d'indlvidus
etc.
(1977). Considera que gran
Marceil,
va
com quelcom mes que un métode: com la garantía
de
la persona en la P s i c o l o g í a . Marceil
qui,
estil
en
opinió
de
(1977) suggerelx d l s t i n g i r entre
teoria
i métode en aquesta c o n t r o v e r s i a i proposa la següent matriu:
Supósits isstodológics
Supósits
teórics
A, Els homes s6n
mes aviat semblants
B, L'home és
mes aviat únic
a, Examen selectiu de molts subjectes
Aa
Bb
b, Examen intensiu de pocs subjectes
Ab
Bb
Situar la Teoría de l e s Construccions Personáis en aquesta matriu no és
una tasca
senzllla.
En primer
estudis concrets. En segon
matriu
de
posicions
Marceil
(1977)
intermedies
distlncló
que
materials
i
formáis.
perqué
aquesta
matriu
fa
referencia
l l o c , perqué l e s quatre p o s i c i o n s que permet
son, en c e r t a
ni
considerem
lloc,
matisacions.
fonamental:
O bé
en
la
paraules
mesura, extremes
I
finalment,
distinció
mes
i
no
perqué
entre
actuáis,
la
contemplen
no
supósits
entre
a
fa
una
teórics
continguts
i
processos.
En la t e o r i a de K e l l y e l pes del c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l i t a t , que considera
la u n l c i t a t d e i s processos de construcció
es veu contraposat
peí
corolari
de cada individu
de comunalitat, que admet
(vegeu
0.3.1.8),
la s i m i l i t u d
de
d i v e r s a s sistemes de construcció
(vegeu 0.3.1.9). Per a l t r a banda, considera
1'existencia
del
de
liéis
generáis
funclonament
huma
(el
seu
postulat
28
fonamental i e l s onze c o r o l a r i s en son una e x p r é s e l o ) , pero son l i é i s
e l s processos
de la persona i no sobre e l s continguts
En conseqüéncia, per
poder s i t u a r
la
teoria
sobre
d'aquests processos.
de K e l l y
en e l
quadre de
Marceil (1977) hem de proposar una modificació mes elaborada d e l quadre:
Si/oósiís m^todúlógics
SuDósiis i^íirics
PACA
PACR
PBCA
PRCR
a, Examen selectiu de molts subiectes
PACAa
PACBa
PBCAa
PBCBa
b, Examen Intensiu de pocs subjectes
PACAb
PACBb
PBCAb
PBCBb
P - Processos
C = Continguts
PACA = T e o r i e s que consideren que tant e l s processos com e l s
continguts deis é s s e r s humans son mes a v i a t semblante.
PACB = T e o r i e s que consideren que e l s é s s e r s humans son raes a v i a t
semblants peí que fa a i s p r o c e s s o s , pero que e l s continguts
d'aquests processos son únics.
PBCA = T e o r i e s que consideren e l s processos d'una persona únics,
t o t i que creuen que e l s continguts son mes a v i a t semblants.
PBCB = T e o r i e s que consideren que tant e l s processos com e l s
continguts d e i s é s s e r s humans son únics.
Segons
formáis de
la
les
classificació
que proposem,
es
poden d i s t i n g l r
m a t e r i a l s . Les primeres son l e s
d e i s processos no inclouen cap d e s c r i p c i ó
que en la
les
seva
teories
descripció
material o cap contingut
<PACB o
PBCB). Les t e o r i e s materials impliquen la inclusió de continguts concrets en
e l s processos
factible
(PACA o PBCA). D'acord amb aquest plantejament, ens sembla Ja
classlficar
la
teoria
de K e l l y :
es
tracta
d'una
teoria
formal
del
tipus PACB.
Peí que
fa
ais
aspectes
metodologles,
la
Teoria
de
les
Personáis ha e s t a t capag de generar una metodología general
en
la
únlc.
PRIMERA PART d'aquesta
Així,
es
dona
el
fet,
tesi)
que
aparentment
permet
l'estudi
paradóxic,
que
Construccions
(desenvolupada
exhaustiu
del
tractant-se
t e o r i a sobre e l s processos d e i s é s s e r s humans en general, e s t á
cas
d'una
perfectaraent
ideada per copsar e l s continguts d'una persona concreta. Preclsaraent aquesta
29
tesi
presenta
Individual.
dlssenys
una
metodologia
Pero, a
mixtes
mes a
de
específica
mes, l'ús
graella
permet
(SEGONA
PART)
de construccions
posar
en
adreqada
al
cas
proporcionades
práctica
el
i
de
corolari
de
propasta
de
de
la
comunalitat i avaluar construccions de grups d'indlvidus.
Abans
Lamiell
de
tancar
(1981, 1983)
aquesta
sobre e l
secció
val
la
pena
esmentar
que anoraena una p s i c o l o g i a
la
ídiotétioa
p e r s o n a l l t a t . Lamiell argumenta que la p e r s o n a l l t a t d'un individu es descriu
mes bé s i es contrasta amb e l que la persona no fa pero podría fer, que s i
es contrasta arab a l i ó que e l s a l t r e s fan. Propasa com a índex del s t a t u s de
la
persona
en
un
atribut
la
proporció
de
conductes
actitudinalment
c o n s i s t e n t s de la persona en e l domlni de t o t s e l s coraportaments
atributivament
ésser
rellevants
comparades entre
possibles
en aquesta s i t u a d o . Aqüestes proporcions
persones
1 substituir
així
les
matrius
podrien
persones
x
v a r i a b l e s que considera inadequades per a l ' e s t u d i de la p e r s o n a l l t a t .
Val a d i r ,
sltuacions
Neimeyer,
x
que també poden e f e c t u a r - s e
construccions
1981b)
Lamiell, en tant
(p.e.
el
que acompleixen e l s
cas
dlssenys
presentat
requislts
que poden també generar
de g r a e l l a
a
G.
del
Neimeyer
generáis de la
índexs de mesura
tipus
i
R.
proposta
de
(vegeu
1.1.2.4)
comparables entre i n d i v i d u s .
0.1.2.3 Kelly i la contravérsla descrlptlu vs.
H.J. Eysenck
i
M.W.
Eysenck
sobre e l s estudis de p e r s o n a l i t a t
(1985)
han
causal
proposat
una
sistematitzacló
que e l s d i v i d e l x en dues grans árees. La
primera compren e l s estudis d e s c r i p t i u s de la p e r s o n a l l t a t
i
estudis
causáis.
sistematitzacló,
expressa
així
Tous
(1986)
en
sintetitzar
la seva r e l a c i ó amb la c o n t r o v e r s i a
aquesta
idiográfic
la segona
els
v s . nomotétic
que acabem de comentar:
"Aquesta tasca taxoninúca deis diferents tipus da conducta
origina dos plantejaments; per una banda, la constatado de
diferencies entre els individus en base a la seva classificació
pre-te6rica
que dona suport
a l'estudi
de
biografíes,
autobiografíes i casos individuáis, que ha generat des de
Teofrast, el métode idiográfic d'estudi de la personalitat. Per
altra banda, la constatado en base a una d a s s i f i c a d ó postleirica que totes les diferencies entre individus poden agrupar-
30
se en algunes categories que permeten establir distincions no
només entre un individu i un altre, sin6 entre grups d'individus
amb una categoría comuna i altres grups d'individus arab una altra
categoría comuna, que ha generat des d'Hipócrates el riiétoda
nomotétic d'estudi de la personalitat.
(,, •)
,,,les postures idiográflea i nomotética no podan plantejar-se
com etapes consecutives d'un procés linial que, havent-se iniciat
una, ¡'anterior deixa da teñir sentit, sino que en cada tnoment
historie es dona una volta cap a 1'etapa previa a la dorainant peí
que fa a l'enfocament o métode, per>i amb els coneixedients disponibles en aquel 1 moníent; per la qual cosa la cultura humana no
l'entenem com un etern retorn, ni cora un cerde vicios, sin6 com
una escala de cargol en la qual en una da les seves parets está
alió idiosincrátic, i en l'altra alió nomotétic, i alhora a cada
tram hi ha nous coneixements i noves técniques que permaten
seguir
considerant
la
ciencia
con
una
acuraulació
da
coneixements," (Tous, 1986)
D'acard
arab aquests
podem considerar
causal,
sino
la
que
plantejaments,
Teoría
és,
per
que
assumlm
en
aquesta
forma,
de l e s Construccions Personáis com una
la
forma
com
está
concebuda,
les
noves
procediments.
tecnologies
En
aquest
per
a
mateix
la
seva
flnalitat
sentit,
i
teoría
essencialment
d e s c r i p t i v a . Pero, en e l s e n t i t que acabem de c i t a r a Tous, pretén
de
no
servir-se
i,
a
mes,
crear
nous
responent
a
aquesta
mateixa
aspectes
teórlcs
f i l o s o f í a , concebem també aquesta t e s i .
0.1.2.4 Kelly i e l camp de les psicoterapias
Evidentment
aquest
camp
té
molta
abans esmentats, i amb la d l f i c u l t a t
terapia
kelllanes.
De
fet
tampoc
relacló
amb
per c l a s s i f i c a r
en
aquesta
els
tant la t e o r í a com la
tesi
es
desenvolupen
els
aspectes t e r a p é u t l c s de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Per-sonals.
En general,
la
terapia
fenomenológica
(Patterson,
necessáriament
assimilable
1985), t o t
moviment
i
a
que K e l l y
Oíd
proposada
1980; V i l l e g a s
a
la
l'any
Kelly
1964,
en
i
es
considera
d'orientació
1 Feixas, 1985), pero no per
Psicología
va p a r t i c i p a r
Saybrock
per
Humanista
(Feixas
la conferencia
va
publicar
( K e l l y , 1965d; 1966e/1969) en e l seu órgan de d i f u s i ó .
1
inaugural
un p a r e l l
aixó
Villegas,
d'aquest
d'articles
31
En r e l a c l ó a la p s l c o a n á l i s l
t ais diferents
enfacaments
pslcodináinlcs
de la terapia, considerem que l e s i n c o n s i s t é n c i e s entre la t e o r í a kelliana
la p s i c o a n a l í t i c a
D'aquestes
continguts
etc..)
marquen clarament l e s d i f e r e n c i e s
diferencies
corauns
mentre
a
que
volem
totes
la
destacar
les
persones
Psicología
processos de funcionament
una;
de
les
peí que fa a la t e r a p i a .
la
<complex
pslcoanálisl
d'Edip,
Construccions
comuns, que d i f e r e i x e n
i
foría
postula
pulsió
de
raort,
Personáis
postula
en contingut
segons
e l sistema de construcció de cada persona.
Peí que fa a l carap de la modificació de conducta, v a l la pena esmentar
la
"new
look"
que
han pres
algunes
terápies
conductistes, especialment
a
p a r t i r de Bandura (1969), amb
<1> l'acceptació d'un determinisme
l'entorn, deixant
Ja de banda e l
conductistes c l á s s i c s , i
recíproc entre l'organisme 1
determinisme ambiental
deis
<2> la p o s t u l a d o que e l s processos b á s i c s de canvi
impliquen mecánismes c e n t r á i s (cognitius i s i m b ó l l c s ) .
Dins
d'aquesta
nova
perspectiva
es
poden
desenvoluparaents
de Mahoney
(1977), Goldfried
(1979), Eeck (1976; Beck e t a l , 1979,..).
Han
aparegut
cognitives
(p.e.
diverses
Kendall,
(1974, Mahoney
obres
1982;
de
caire
Turk,
i
incloure,
Freeman,
integrador
Meichenbaum
i
per
conductual
exemple,
1985),
Meichenbaum
d'aquestes
Genest,
els
terápies
1983)
que
reconeixen e l valor de K e l l y com a predecessor:
"Kelly, Rotter i Beck son tres exemples de cultivadors precogos
de l'enfocaraent cognitivo-conductual, la influencia deis quals és
raolt important en el treball conteraporani, Mitjangant Uur
recerca, llurs teories i riiípacte que han tingut en els seus
estudiants, aquests autors podrien haver estat els tres pares
fundadors del nostre corrent actual."
(Mahoney i Arknoff, 1978)
No obstant
aquest
reconeixement
a la
irónicaraent,
la
major part de l e s t e r á p i e s c o g n i t i v e s s'han desenvolupat sense reconéixer
i,
e l que és mea important, sense a p r o f i t a r
teoría
de K e l l y ,
la contribució
teórica
i
práctica
de K e l l y . Potser recentment es veuen s i g n e s d'una mes bona i n t e g r a d o
coneixement en e l s t r e b a l l s de Guidano i L l o t t l
i
en
la
publicado
d'alguns
articles
de
R.
i
re-
(1983, 1985; Guidano, 1987),
Neiraeyer
(G.
Neimeyer
i
R.
32
Neimeyer, 1981b, 1985, 1986) a l l i b r e s forqra p r e s t i g i o s a s dins
l'enfacaraent
cognitivo-conductual.
En
un
mitjan^ant
exemple)
estudi
recent
(Feixas
i
Villegas,
l ' a p l i c a c i ó d'una g r a e l l a conceptual
ais
plantejaments
terapéutlcs
l'enfocament
cognitivo-conductual
posat
a
també
Kelly
elements. L ' a n á l l s i
de
i
a
la
les
(Bandura,
modificado
dades
r e n c l a t s ! l'un inclou a Kelly
de
permet
1987
hem
estudiat
(vegeu 1.1.2, i 0.3.4 per a un
diferents
El l i s ,
de
autors
Beck,
conducta
veure
i a Mahoney;
Malg)
tres
l'altre
cognltivQ-conductuals; i e l t e r c e r e l c o n s t i t u e i x
pertanyents
Mahoney,...)
tradicional
agruparaents
a la r e s t a
la M o d i f i c a d o
ben
j
3.963
-
3.504
-
3.040
-•
2.575
•
2.111
••
1.G47
•
1.182
-
0.718
-
0.253
-•
oa
o
CE
Q-
ANALISl
o
_J
-C
LLI
n
uj
X
üc
D'ELEMENTS
DE LA GRAELLA
CONCEPTUAL
o
LLI
m
SCRITC
hem
cora
a
dife-
d'enfocaraents
de Conducta
t r a d i c i o n a l . Aixó está representat gráflcament peí següent dendograma:
4.433
a
33
Michael Mahoney merelx un comentarl e s p e c i a l atesa la seva
intel.lectual
situava
i terapéutica: des de l e s seves primeres publicacions en qué se
clararaent
teoritzaclons
1987c).
entre
a
els
un
l'elaboració
quest
esfor?
d'una
concordanga
amb
desenvalupar
les
constructivista
autor
dedicant
que
té
va
fent
terapéutiques
1985;
Agost
a)
una
les
huma (1985;
part
de
Per
la
per
seves
banda,
1987a)
l'altra
seva
Desenvolupem
les
una
(Mahoney,
i
seves
en
intenta
conceptualltzació
mes
a
fons
aquesta
(en p r e p . ) .
els
forga
1987b).
de
a
de canvi
vessants.
constructivista,
implicacions
fins
major
1'epistemología
terapeutes
sólida.
de
les
Construccions
Un exponent d'aquesta
International
Personáis
estreta
relacló
Congress
on
1
és
Personal
c e l e b r a t e l passat mes d'Agost a Memphls (vegeu 0.2.4).
Psychology
haver
la
dues
la p a r t i c i p a d o de Mahoney en e l Seventh
Hi
conducta
constructivista
entre
Mahoney s'está
Construct
de
meta-teoria
(Mahoney,
relacló
está
integrat
qiiestió a Feixas i V i l l e g a s
La
modlficadors
actuáis amb a l i ó que anomena processos
Actualment
energles
trajectória
conferencia
1 un seminar!
inaugural
monográftc
sobre
en
els
aquest
dies
tema
previs
(Mahoney
a
aquest
1987
congrés
(Mahoney Agost 1987 b ) .
S'ha d i s c u t i t en e l s í de la comunitat de p s l c ó l e g s de l e s Construccions
Personáis
la p o s s i b i l i t a t
cognitivQ-conductuals
1986a;
1987). Pero
d'integracló
especialment
hi
entre aquesta terapia
amb e l s
ha hagut a l t r e s
Villegas,
d'integrar
1985).
aquest
(Procter,
Per
altra
enfocament
1978; 1981; Foley,
banda
teráples
(1985c;
una posicló
mes
(Epting, 1984; Takens, 1987; Feixas
hi
terapéuttc
les
de R. Neimeyer
que han mantingut
prapera a i s plantejaments fenomenológics
i
treballs
i
ha
hagut
amb la
uns
terapia
1985; F e i x a s , Cunillera
intents
familiar
notables
sistémica
i V i l l e g a s , 1987
Agost;
Setembre; Octubre; Feixas i V i l l e g a s , en p r e p . ) , Tanmateix la base d'aquestes
posslbles
sois
en
comuna.
i n t e g r a c i o n s no está en un e c l e c t i c l s m e o un s l n c r e t i s m e , ni tan
una
addltivitat
Aixó
permetria
enfocament
dlns
de
sino
la
l'altre.
en
recorrer
integrado
En qualsevol
a
una
sense
posicló
que
cas aquesta
suposés
epistemológica
incloure
integrado
només
un
pot
v e n i r d'una p o s i c l ó epistemológica, que a mes e s troba a r r e l a d a en d i v e r s e s
ciéncies,
mes
constructivista.
enllá
de
la
Psicologia:
la
posicló
epistemológica
34
0.1.3 L'ASSDMPCIó EPISTEMOLÓGICA CONSTRUCTIVISTA
La
poslcló
teoría
és
epistemológica
el
constructivisme.
configurado
En
multidisciplinar
epistemológica.
pot
que va
els
del
ates
el
molt
moment
constructivisme
Kelly
darrers
per
deu
vegem
actual
a
pero,
historie
en
alhora
inspirar
anys,
favorable
Abans de d e s c r i u r e - l a
considerar-se,
predecessora
adaptar
la
s'ha
es
va
una
posició
de K e l l y
donar,
que hereva
seva
donat
aquesta
posició
qué
la
de
la
que
cam
a
tradició
funcionallsta.
0.1.3.1 L'Altematlvisme constructiu de Kelly
La Teoría
de l e s Construccions Personáis és una de l e s peques
sobre e l funcionament huma, que fa e x p l í c i t a la seva postura
per
bé
altra
que é s
evident
posició
que t o t e s
meta-teórica
que
les
altres
implica
també están
una
cancepcló
teories
metapslcológica,
imbui'des d'una
determinada
o
sobre
l ' é s s e r huma i la naturalesa del món que l ' e n v o l t a .
"Suposem que l'univers realwent existeix i que l'hoiíie el va
coniprenent, Prenei» aquesta posició i volein clarificar que hi ha
un món real del qual podriera parlar, no un món composat només de
les ombres canviants deis pensaments de la gent, Pero, a mes, ens
agradarla deixar clara la nostra convicció que els pensaments de
la gent també existeixen realraent, encara que la correspondencia
entre alió que la gent pensa que existeix realment i alió que
realment existeix canvia constantment" (Kelly, 1955)
L'alternativisme
és
constructiu
el
nom
que
dona
Kelly
a
la
posició
epistemológica de l a qual p a r t e i x . Considera la r e a l i t a t com quelcora que no
se'ns
manifeata
directament
sino
a
través
Personáis, la qual cosa preveu e l f e t
viscuda
de
formes
Implica
també,
i
ben d i f e r e n t s ,
aixó
té
de
les
Construccions
que una mateixa s i t u a d o
idioslncrátlques,
importants
nostres
per
repercussions
pugui
diferents
terapéutiques,
ésser
persones.
que
una
persona no é s víctima de la seva r e a l i t a t , sino de la seva construcció de la
realitat.
Per
a
Kelly
serapre
existeix
una
forma
alternativa
aquesta r e a l i t a t . El sofriment huma s'esdevé s a v i n t perqué l e s
de l ' i n d i v i d u
no son prou adients per a l ' a n t i c i p a c i ó
de la
que les s u b s t i t u e l x l per una construcció a l t e r n a t i v a mes ú t i l .
de
construir
construccions
realitat
i
cal
35
"Totes les nostres interpretacions actuáis de l'univers poden
ésser revisades o reposades." (Kelly, 1955)
"Siguí el que sigui la natura o el que s'esdevingui al final amb
la veritat, els esdeveniments ais quals ens enfronten) avui poden
ésser construíts de tantes maneres diferents coi» ens ho permeti
el nostre enginy. Aix6 no vol dir que una construcció no sigui
mes bona que una altra, ni suposa negar la possibilitat que en
algún moment, infinit en el temps, la visió humana percebeixi la
realitat exterior con un assoliment suprent de l'existéncia, Per<i
aix6 ens recorda que totes les nostres percepcions actuáis están
obertes al qüestionament i reconsideració, i que aixó suggereix
en general que fins i tot els fets mes obvis de la vida
quotidiana podrien aparéixer completament transforniats si fóssim
prou inventius per construir-los da forma diferent,"
(Kelly, 1966a/70)
L'aptimisme
la
seva
vlsló
Inherent a l e s paraules de K e l l y és una part fonamental
del
món: nlngú no és
víctima
de
esdeveniment está p r i v a t d'una r e - c o n s t r u c c i ó
la
seva
alternativa
persona. En aquest optiraisme i aquest c r i t e r i d ' u t i l l t a t
fonamentals de la f i l o s o f í a
biografía
de
ni
cap
mes ú t i l per a la
traspuen e l s
valors
mes genuinaraent americana: e l pragmatismo i
el
funcionalisme.
0.1.3.2 E l s a r r e l s d e l c o n s t r u c t i v i s m e de K e l l y
Certaraent e l pensament de K e l l y s ' a r r e l a
James
i
John
l'experléncla
persona
Dewey.
religiosa
cerca
una
En
relació
al
en e l funcionalisme de William
primer,
trobem
en una de l e s seves obres
posició
religiosa
que
li
que
que
influencia
fa
a
Dewey,
especialment
Kelly
en e l
11 reconeix
dona
en
parlar
de
(James, 1902), diu que
una
visió
c o n s i s t e n t amb s í mateixa, amb la qual és p o s s i b l e e x p l i c a r
Peí
en
diversos
concepte d ' a n t i c l p a c i ó ,
completa
la
1
l'univers.
moments
que s i
és
la
seva
fonamental
en e l funcionalisme encara ho és mes en e l pensament de K e l l y .
"Dewey va emfatitzar la naturalesa anticipativa de la conducta.
(..,)
la Psicologia da les Construccions Personáis segueix a
Dewey en aquest aspee te.
(,.,)
Pero on Dewey va dir que comprenem els esdeveniments anticipantlos, nosaltres afegiríem que les nostres vides s'orienten
totalment vers l'anticipació deis esdeveniments," (Kelly, 1955)
36
Des de la
les
própies
perspectiva de la Teoría de l e s Construccions Personáis son
anticipacions
de
la
persona
les
que defineixen
el
slgnificat
d e i s f e t s en r e l a c l ó a la nostra conducta, La unltat básica de la t e o r i a ,
Construcció
Personal,
esdevenlments
Aqüestes
servelx
actuáis,
i
Construcclons
manera que cada
imbricada
en
per
xarxa
per
anticipar
Personáis
construcció
una
albora
está
de
comprendre
els
están
que
relacions
en
vinculada
que
interpretar
immedlatament
estructurades
íntiraaraent
i
sistema
maltes
les
els
succelran.
un
a
inclou
la
de
altres
i
construcclons
conductuals que d e l i m i t e n l e s p o s s i b i l i t a t s d'actuacló de l ' l n d i v i d u .
Una a l t r a
alemany
Hans
Philoaophy
of
font
d'inspiració
Vaihinger
As
If
Important
(1852-1933).
escrita
el
1876
La
i
per a K e l l y
seva
obra
publicada
el
va ésser
mes
el
filósof
coneguda
és
Xhe.
1911. Sembla
ser
que
A l f r e d Adler es va I n s p i r a r en gran mesura en aquest f i l ó s o f , 1 Kelly en va
saber g r á c i e s
filósof
a la seva araistat
amb H. L. Anabacher. Per a a l t r e s , aquest
ha romas desconegut o bé se*l coneix només per la recensió que d e l
seu pensament es troba a la Ja c l á s s i c a obra d'Ellenberger
Vaihinger
fet
va rebre
filosofía
és
considerat
influencia
en F i l o s o f í a
d'altres
(1970).
com un neo-kantiá,
tat
Els p a r a l . l e l i s m e s
entre
fllósofs.
1 la P s i c o l o g í a de K e l l y son sorprenents
1 que de
la
seva
<cf. Wilkinson, 1981). Les
seves afirmacions están a la base d e l constructlvlsme
kelliá;
" , , , la consciéncia no ha d'ésser comparada a un roirall passiu,
que reflectéis els raigs d'acord a liéis purament físiquas, sini
que la consciéncia no rep cap estíraul extern sense donar-li forma
segons la seva propia naturalesa, La psique és dones, una forga
orgánica formativa que canvia i adapta els elements externs a la
seva manera,,. La ment no és només apropiativa, també és
assimilativa i constructiva,
Ha de tenir-se en compte que la finalitat del m6n de les idees
com a totalitat no és retratar la realitat (la qual cosa
esdevindria una tasca totalment irapossible) sino roes aviat
l'instrument amb qué trobar mes fácilraent el nostre camí en el
iftón." (Vaihinger, 1876/1911)
L'esséncia
d'aquest
reflectits
del
filósof,
en
el
que s e r l a
de
forma
coralari
d ' o r g a n i t z a c i ó Jerárquica
la Construcció
que
denota
Personal s ' a l b i r a
diversos
d'organització
elements
(0,3.1.3)
(0.3.3) que se'n d e r i v e n :
1
en
Ja en
que
els
es
l'abra
traben
aspectes
37
"En la percepció, el coraplex sensorial dolf-blsnc es dona
constantnent en la substancia que anoraenem sucre, Aleshores la
psique aplica a aquesta cowbinaci<i la categoría de cosa i els
seus atributs; 'El sucre és dolg'. Ací, tanmateíx, el blanc tawbé
apareix con a objecte,
(,..)
Tot all<^ que és donat a la consciéncía és sensaci<S, En agregar
una cosa on les sensacions han d'adherir-se com a atributs el
pensament comet un error serios. Cosifica la sensaci-S (que en
definitiva no és mes que un procés) com atribut subsistent, i
assigna aquest atribut a una cosa que exísteix,.. On está el dolg
que se li assigna al sucre? Existeix únicaroent en l'acte de la
sensació,.. El pensament no només canvia la sensaci6 inmediata
sino que es retira cada vegada mes de la realitat i es va
enredant cada vegada mes en les seves formes pripies.
C..,)
Tan aviat la sensació ha entrat en 1'esfera de la psique, es veu
atreta cap al revoltí deis processos Ugics. La psique, en gran
mesura, altera peí seu compte alió que se l i presenta.,.
L'actívitat organitzada de la funció lógica incorpora totes les
sensacions i construeix un raón interior propi que progressivanent
s'aparta de la realitat," CVaihinger, 1876/1911)
Hem p r e f e r i t
ens
reveles
d'inspiració
les
deixar
seves
parlar
al
similituds
propi
amb e l
Valhinger
per
pensament
tal
que e l l
kelliá.
matelx
Una a l t r a
font
reconeguda també p e í propi K e l l y va é s s e r A. Korsybski, de qui
també volem c i t a r unes paraules en r e l a c i ó a la d i s t i n c i ó fonamental, t o t 1
que metafórica, que fa entre mapa i
territori:
",,,cal que es considarin algunes característiques importants
deis mapes. Un mapa no és el territori que representa, perd si és
correcle, tindrá una estructura semblant al territori, la qual
cosa diu molt de la seva u t i l í t a t , . , " (Korsybski, 1941)
La conslderació
hipótesis
de
la
utilltat,
1 construccions humanes
mes que
la v e r i t a t
o realitat,
(1 de la conducta) és una
de
les
característica
que uneix a t o t s aquests autors, que podrien c o n s i d e r a r - s e dones, en aquest
sentlt,
funclonalistes
pensament, que és
troba
reflectida
canstructivista,
1
pragraáttcs.
congruent
en
també amb a l t r e s
un movlment
plantejaments
Actualment,
que aplega
presents
en
al
pero
aquesta
tradicions
voltant
ciéncies
tan
de
línla
de
filosófiques,
es
1'epistemología
diverses
com
F í s i c a , la B i o l a g i a , la Cibernética 1 la propia P s i c o l o g i a 1 p s i c o t e r a p i a .
la
38
0.1.3.3 El moviinent constructivista
El
constructivisme
és
una
posició
a r r e l s en la H i s t o r i a de la F i l o s o f í a ,
f i n s a Vico i Kant. La fenomenología
seus
predecessors
apartats).
Pero
mes
tot
1
propers
tenint
epistemológica
que
té
uns
sólids
que van des del p r e s o c r á t i c
Gorgias
1 e l funcionallsme es troben entre e l s
(ambdós
aqüestes
han
estat
solides
comentats
arrels
(una
en
altres
revisió
mes
d e t a l l a d a es pot t r o b a r a Von G l a s s e r f e l d , 1981; 1984 i a Feixas i V i l l e g a s ,
en p r e p . ) , l a
seva
configurado
actual
com a moviment
interdlscipllnar
no
s'ha donat f i n s a i s d a r r e r s anys.
La
Física
confluencia
i
la
Psicología,
prep.),
constructivista
Biología,
com
la
está
Psicología
la Psicología
Psicología
i
Social
En
serien
aquesta
bones
tesi
es
a
diferents
a
i
1
la
de
la
i
Villegas,
en
1 Villegas,
en p r e p , ) ,
la
prep.),
la
branques
1 Feixas
Feixas
Feixas
com
diverses
(0.1.1.1
(0.1.1.2
cléncies,
Villegas,
en
i
(0.1.2).
podrien
candidates
ja
Genética
1985;
P s i c o l o g í a de la P e r s o n a l i t a t
de
arrelant
Cognitiva
(Gergen,
prové
trobar
definido
un
del
bon
nombre
d'afirmaclons
constructivisme,
pero
que
preferim
presentar també la de Mahoney;
"El constructivisme psicoldgic fa referencia a una familia de
teories que contparteixen l'afirmació que el coneixement huma i
l'experiéncia impliquen la participado activa de l'individu,"
(hahoney, 1987a)
Tanmateix
definido
nosaltres
conslderem
que e l
físic
Max Planck
va
oferir
una
també for^a v á l i d a de la concepcló c o n s t r u c t i v i s t a de la r e a l i t a t :
"1) Hi ha un món real que existeix independentment del nostre
acte de coneixement,
2) El món exterior real no és directament cognoscible,"
(Hax Planck, 1932)
La
Física,
la
ciencia
per
metodológica per a l a P s i c o l o g í a
excel.léncia
els
físics
materials aplicant
van
creure
la l l e i
ha
servit
d'inspiració
( i a la qual a s p i r a a s s e m b l a r - s e ) , ha jugat
un paper fonamental en l'emergéncia
passat
que
que
d e l constructivisme. A f i n á i s del
podrien
explicar
tots
els
segle
fenómens
de l e s p a r t í c u l e s de Newton 1 la de l e s ones de
39
Maxwell.
Na obstant
relativitat
i
tradicional
de
que
la
la
la
utilltat
mecánica
la r e a l i t a t
física
clássica
evident
quántica
i
d'aquestes
han
desafiat
l'objectivitat.
descrivia
com
liéis,
Per
teoria
seriosament
posar
composada
la
de
la
visió
un exemple, la
d'ones,
va
la
llum
adaptar
les
p r a p i e t a t s de l e s partícules segons un experiment r e a l l t z a t per Einstein
el
1905. Tanmateix, Einstein
de
no va s e r capag de demostrar que la h i p ó t e s i
l e s ones fas f a l s a . Va ésser Bohr, amb e l seu principl
qui
va
tipus
resoldre
partícula
el
dilema
no
son
complementarles
que
conseqüéncia,
materia
la
en afirmar
propietats
depenen
que e l s
de
de
la
la
no e x i s t e i x
de
oomplementarietat
comportaraents
llura
sino
interacció
dues
amb
tipus
teoria
de
1'observador.
en una forma definida
sino
En
que depén
observat.
<1983c) compara alguns p r i n c i p i s de la f í s i c a quántica amb la
Kelly,
i
en
comentar
aquesta
proposta
de
Bohr
realitza
una
o b s e r v a d o ben aguda quan assenyala que "de manera s i m i l a r , l ' a g r e s s i v i t a t
la
gentilesa
o
representacions
d e i s Instruments de 1'observador i de la seva i n t e r a c c i ó amb a l i ó
Fransella
ona
no
son
trets
existents
en
la
persona
sino
que
idea
de
poden
i
ser
e l l c i t a t s mitjanqiant la nostra i n t e r a c c i ó amb e l l a " .
Albert
Einstein,
la
realltat
o b j e c t i v a , va d i s c r e p a r inicialment de Bohr i de la r e s t a de f í s l c s
allniats
amb la nova f í s i c a
reticent
encara
a
abandonar
la
(Louis de B r o g l l e a Franga; Verner Heisenberg a Alemanya;
Paul Dlrac a Anglaterra; e t c . . )
i va dissenyar l'experiment c r u c i a l que s'ha
conegut amb e l nom de paradaxa EPR CEinsteln-Podolsky-Rasen). C o n s i s t í a en
que
un observador
podía
escollir
un e i x
de
medido
per
a
subatómica amb un espí determinat. Si en e l moment d'efectuar
la partícula
una
partícula
la m e d i d o de
1, la partícula 2 (situada a una d i s t a n c i a irapossible de c o b r i r
raes que a v e l o c i t a t s superiors a l e s de la llum) pren un espí complementar i
al
que
ha
quántlques
teorema
de
d'objectes
definit
1'investigador
quedarlen
Bell,
validades.
com
la
per
Tant
posterior
a
la
aquest
partícula
experiment,
experiencia
d'Aspect
1,
com
el
les
hipótesis
el
posterior
1975 a
a la nostra escala, han proporcionat una c r e d i b i l l t a t
nivell
decisiva a
la f í s i c a quántica, i per tant a la concepcló d ' a l l ó que és c i e n c i a :
"Ciencia no és precisament una col.Iecció da l i é i s , un catáleg de
fets per relacionar, És una creació de la ment humana, atnb les
seves idees i conceptes lliurement inventats. L'única j u s t i f i caci6 per a les nostres estructures mentáis es dona quan les
40
nostres teories es Iliguen al nostre ain d'impressions sensorials
i la forma coi» ho fan," (Einstein i Infeld, 1938)
En aquest mateix s e n t i t es manifestava un a l t r e f í s i c
famós:
"Cada imatge humana del món és, i sempre romandrá així, una
construcció de la nostra rasnt i no pot ésser daniostrat que tingui
cap altra existencia que aquesta,"
(Erwin SchríJdinger, 1967)
Na padem extendre'ns g a i r e mes en aquest tema que, per a l t r a
e s t a t extensament e l a b o r a t en a l t r e s l l o c s
Ortoll
i
Pharabod,
1984; Feixas
i
banda ha
(p.e. Capra, 1982a; b; Bohm, 1980;
Villegas,
en prep.; Zukav, 1979),
Aquest
darrer autor conclou de forma una mica especulativa, amb unes paraules que
relacionen estretament la P s i c o l o g i a amb la F í s i c a :
"D'acord amb la mecánica quántica no existeix l'objectivitat, No
ens podem eliminar nosaltres mateixos de l'escena, Som part de la
natura i quan l'estudieni no es tracta d'altra cosa que la natura
estudiant-se a sí mateixa. La Física ha esdevingut una branca de
la Psicologia, o potser a l'inrevés," (Zukav, 1979)
També
la
Cibernética
ha
esdevingut
defensora
de
la
inclusló
de
l'observador en e l sistema o b s e r v a t . Si bé la Cibernética de primer ordre e s
va
centrar
en
l'estudi
de
cora
(relacionat
amb
conceptes
com
Cibernética
va
emfatitzar
la
organització
(relacionada
els
homeostasi,
manera
amb e l s
desviació-ampliftcació,
etc.).
en e l s
de r e a l i t a t
models e x t e r n s
sistemes
mantenen
llur
morfastasl,
com
els
conceptes
organització
etc.),
sistemes
canvien
de morfogénesi,
t h e r e " ) , la
segona
aquesta
processos
A i x í com la primera c i b e r n é t i c a
("out
la
e s va
de
basar
segona ha suposat
una
p o s i c i ó meta respecte a la primera en incloure e l r o l de l ' o b s e r v a d o r en la
construcció de la r e a l i t a t que e s t á essent observada.
Heinz von F o e r s t e r , és un c i b e r n é t i c
litzat
una a p o r t a d o
posen
de
Watzlawick
deis
manifest
volum
xilens
de
Humberto
(p.e. 1979; 1984). Tot
d'aquesta
incalculable
Segal
al
(1986)
biofísica
constructivisme,
i
l'hamenatge
que ha
tal
que
rea-
com ho
11 ádrela
(1984). Les seves aportacions en e l camp b i o l ó g i c se sumen a l e s
biólegs
Várela
el
de v a l o r
de f o r m a d o
tesi
presentar
Maturana
i
(p.e.
que cauria
aqüestes
1970a;
b;
1976)
f o r a de l'ámbit
aportacions,
és
adient
concluslons g e n e r á i s a que han a r r l b a t aquests autors.
de
i
Francisco
conveniencia
esmentar
algunes
41
Maturana
(1976), en la seva r e f l e x l ó
que la p r e d í c e l o c i e n t í f i c a
sobre e l métode c l e n t í f l c ,
no prediu e l que s'esdevindrá en e l món objectiu
sino que prediu únicament e l que succeirá. en l ' e x p e r i é n c i a
Quan aquesta
experiencia
conclou
és coherent
i
compartida
de
l'observador.
per una comunltat
de
c i e n t í f i c s , aleshores s e l a declara com a coneixement váilid.
Von
Foerster
(1981)
creu
que
els
mltes
d'objectivitat,
realitat
i
v e r i t a t , son f r u i t d'un desig que presenta d i f e r e n t s dimensions:
1) El d e s i g que l a r e a l i t a t e x i s t e l x i independentment de n o s a l t r e s que l ' o b s e r v e r a .
2 ) El d e s i g que l a r e a l i t a t s i g u i p o s s i b l e d e s c o b r i r - l a , que
s e ' n s r e v é 1 1 t a l qual é s .
3 ) El d e s i g de conéixer e l s seus s e c r e t s , és a d i r , com funciona.
4 ) El d e s i g de c e r t e s a ; desitgera saber que a l i ó que hem d e s c o b e r t sobre l a r e a l i t a t é s v e r i t a t .
Malauradament, per a aquells que s ' l d e n t i f i q u i n
constructivisme
els
posa
afirmar que l ' a s s e r c i ó
comparable
a
en c r i s l .
Vatzlawick
(1984)
arriba
a
que n o s a l t r e s creem l e s nostres própies r e a l i t a t s é s
l'expulsló
constructivisme
totalment
amb aquests d e s l t j o s , e l
trenca
del
paradís
de
l'objectlvitat
i
la
amb 1'ideal de la F í s i c a d e l s e g l e
certesa.
passat
El
(1 de l a
d'aquest s e g l e per a la P s i c o l o g í a ) de poder e x p l i c a r la naturalesa a p a r t i r
de
llels
generáis
que c o n v e r t i r i e n
al
món en quelcom
totalment
predible.
Aporta una nova concepció de la c i e n c i a i de l ' a d q u l s i c i ó d e l coneixement, 1
orienta
la
Investigado
d'investigació
cap a l propi
1 metodologies
Tanmateix,
els
reconeguts
com
seus
a
diferents
avenaos
avenios
individu
son
a
encara
les
paulatinament
clássiques
precaris
constructtvistes,
"descobriments". En r e l a c i ó a aixó Segal
creant
i
i
de
laboratori.
mes que
sovint
son
camps
aixó,
presos
pac
com
(1986) opina:
"Tot i qua la teoria de la relativitat i la mecánica quántica (i
la Cibernética, i algunes iendéncies dins de la Siolcgia, la
Psicologia Senética, Social i Cognitiva) han alterat radicalmant
la visi6 deis científics de la realitat, aquest canvi no ha tocat
la
persona
mitjana
(ni a gran part
de la Psicologia?,
De la
mateixa manera, o potser encara de forma mes greu, molts
científics han fallat també en no revisar el seu pensament sobre
la realitat i sobre la naturalesa del treball científic. Així,
Molta gent veu el m6n com els científics del segle passat, i
assumeix que és possible ésser objectiu i conéixer la realitat."
Cíes paraules entre paréntesi
son nostres)
42
0,2) Orígens i evolució
"Les
bones
idees,
per
tal
de
poder-se desenvolupar, requereixen
suport s o c i a l . "
(H. C. Mullins)
43
La P s i c o l o g í a
de
les
Construccions
Personáis
veu la
llum
pública
per
primera vegada arab la p u b l i c a d o de la voluminosa obra magna de Kelly The
Psychology
com
of
tota
Personal Constructs
prodúcelo
humana,
(1218 pagines en dos volums). Tanmateix,
aquest
esdeveniment
social
i
científlc
és
el
r e s u l t a t d'una g e s t a d o de la qual no és aliena la s i t u a d o económica, s o c i a l
1 cultural de l'época i la g e o g r a f í a on e s produeix.
La
descrlpcló
psicológica
mateix
del
ha rebut
certa
(1963f/1969)
recentment
procés
va
R. Neimeyer
Construct Psychology
de
creado
atenció
per
escriure
ha publicat
i
evolució
part
d'aquesta
deis
seus
V Autobiograpby
of
tendencia
participante,
a
1
Theory,
un 1 l i b r e , The áevelopment
Kelly
of
mes
Personal
(1985e> on exposa e l desenvolupament de la t e o r í a
d e i s seus orígens f i n s
a l'establiment
deis diferents
nuclis
des
internacionals
e x i s t e n t s a i s i n i c i s d'aquesta década, Tot p l e g a t , posa de manifest
1'interés
per part d e i s p s i c ó l e g s de l e s Construccions Personáis per a la comprensló
i
elaborado
deis
d'assoliment
seus
orígens
i
evolució.
en general,
és
un
signe
d'identitat.
En e l s seus estudis R. Neimeyer
Mullins
(1973). Aquest
interés
deis
sistemes
Aixó,
model s'ha
sociólegs
1 els
de coneixement
(1983, 1985d, 1985e) empra e l model de
desenvolupat
filósofs
existents
de
en e l
la
context
ciencia
en d i f e r e n t s
per
del
Investigar
especlalltats
i Lakatos
els
clentífiques.
L'anomenada " c i e n c i a de la c i e n c i a " rep un gran impuls amb l e s
de Kuhn (1962)
creixent
aportacions
(p.e. 1968). Aquests estudis tendeixen a posar de
manifest e l paper d e i s processos s o c i a l s en e l s desenvolupaments
científics
(p.e. Grane, 1972; Mulkay, 1979; Lemaine et a l , 1976).
El
model
científics
amb
de
Mullins
(1973)
que s ' i d e n t i f i q u e n
aquest
disciplina
model
quan
un
pren
com a
unitat
amb una p o s i c i ó
"grup
teóric"
nou
d'análisi
teórica
es
determinada.
diferencia
de
grup
cooperin
diversos
autors.
és
en
l'estadl
de
xarxa
quan
de
D'acord
la
seva
d'origen evoluciona a p a r t i r d'un e s t a d i normal c a r a c t e r i t z a t
unes r e l a c i o n s entre c o l . l e g u e s minses, pocs d e i x e b l e s i peques
on
el
per
publicacions
s'incrementen
aqüestes r e l a c i o n s , d e i x e b l e s , 1 publicacions en c o o p e r a d o . També en aquest
període,
es
produeixen
acords
direceló
de
la
i
recerca
es
programátics
concreten
els
importants
centres
sobre
on dur-la
l'estil
1
la
a terme. En
44
l'estadi
d'agrupament
facilitada
doctorat
aquest
per
una
concentrado
en uns quants
estadi
l'agrupament,
es
dona
i sovint
seu desenvolupament.
raarxant
estadi
(."cJuster'O
centres
poca
es
dona
una
"explosló
de
mes
gran
de
professors
i
principáis
comunicado
apareix un líder
Finalment,
ates
que publiquen
amb
social
que e l s
els
del
publicacions"
estudiants
de
conjuntament.
En
científics
aliens
a
moviment que promou
el
membres d e l
grup han
d'anar
deis agrupaments mes nombrosos i e x l s t o s o s , la t e o r í a a r r i b a a un
d'especialització. Tot
i
que la prodúcelo del
la seva estructura comunicativa s ' e n f e b l e i x
gradualment raes v i n e l e s
presentera
l'origen
i
amb c i e n t í f i c s
evolucló
d'acord amb aquest model.
de
la
creixent,
i e l s seus membres van e s t a b l i n t
d'altres
Teoría
grup segueix
de
orientacions.
Seguidament
les Construccions
Personáis
45
0.2.1 L'ESTADI ÍORMAL <fliis a 1955)
Descriure
1'origen de
la Teoria
de l e s Construccions
Personáis
suposa
f e r un esbós b i o g r a f í e de la persona de George Alexander K e l l y . Va néixer
28 d ' a b r i l
seva
de 1905 a 1'estat americá de Kansas, en una zona coneguda per la
vasta
Kelly
extensió
va passar
de
terreny
pía,
la seva infancia
poblada
només
en una granja
pares d'acord amb l e s creences p r e s b i t e r i a n e s
i
anys
interessar
es
va
graduar
en
Física
de v i a t j a r
obtenir
el
seu
becat
doctorat
camperols.
educat p e l s seus
fora de casa. Ais
i
poc
Psicología
d'Edinburgh
un any
vint-
després
en la qual es va graduar e l
a la U n i v e r s i t a t
en
alguns
( e l seu pare va s e r c a p e l l á ) .
1 Ma temátiques,
per l'Educació, d i s c i p l i n a
després
per
va ser
A p a r t i r d e i s t r e t z e anys pero, va haver d'estudiar
i-un
el
es
va
1930 pac
( E s c o c i a ) . Kelly
després
a
la
va
Universitat
d'Iowa, amb una t e s i sobre e l s t r a n s t o r n s de parla i de lectura.
És en
Kansas, a l
plena
Fort
depressló
Hays
americana
Kansas
quan
College,
l'envien
novament
cora a p r o f e s s o r .
casar i e l s temps eren ben d i f í c i l s
per a tathora, Zelhart
aprof undelxen
possibles
període
en
que
consecutius
va
el
l'estudi
estar
salari
en
de
les
aquest
College,
deis professors
i
a
l'estat
de
S'havia
acabat
de
i Jackson
influencies
comenten
va d a v a l l a r
(1983)
ambientáis
que
en
del
cinc
anys
un 257», mentre que
les
s e v e s cárregues docents suposaven donar trenta hores de c l a s s e setmanals, a
part de l a d e d i c a d o a la d l r e c c i ó del t r e b a l l d e i s estudlants graduatsí
D'altra
l'únlca
banda,
Instltució
necessitava
que
assistencials.
d'assisténcia
la
Universitat
d'ensenyament
es
En e l
clínica
de
Fort
universitarl
desenvolupessin
arab
temps que va e s t a r
itinerant
Hays
que
va
en
era
una
urgencia
allá
ser
(i
és
área
servéis
encara
de
malta
Kms.
psicológics
va desenvolupar
de
300
avui)
utilltat
i
1
un programa
a
tota
la
comarca.
"Vistes en retrospectiva aqüestes activitats clíniques eren una
iieravella que havia d'eraprendre's amb considerable audacia i
capacitat d'aguant, L'horari tipie per a un dia de visita del
servei clínic itinerant suposava sortir de Hays arab cotxe a les
tres da la roatinada per estar a mes de 100 Kms, a primera hora,
L'equip de treball es coiinposava pal raateix Kelly i de tres a cinc
estudiants avanjats que havien d'assurair funcions d'assessorament, treball social, avaluació, etc. Es tractaven fins a dotze
46
casos per dia, MoU sovint, mentre els estudiants estaven passant
proves diagnostiques, Kelly donava una xerrada-col,loqui a pares
o educadors, (,,,) Després del sopar era l'hora de donar-los-hi
recomanacions par a la guarició, Aqüestes reconianacions eren
especifiques, suggeréncies 'practiques' en reUci<S a l'entorn
social del nen o a actuacions deis adults, Un tret característic
d'aquest programa és que es feia un seguiment de cada cas par
correu fins a un període da dos anys,
(...)
Preses en conjunt aqüestes activitats son sirailars, pal que fa a
1'estructura i operativitat, al modal de centres comunitaris de
salut mental que es va adoptar a nivell nacional trenta anys
després," (Zelhart i Jackson, 1983)
Les demandes s a c i á i s
i
l e s c a r a c t e r í s t i q u e s de l'entorn van
c e r t a manera en e l pensament p s i c o l ó g i c
e l s seus I n t e r e s s o s per la
k e l l l á . K e l l y va haver
influir
en
d'abandonar
psicofisiologia:
"En aquells temps de depressi6, no vaig tardar gaire setmanes a
prendre la decisi6 d'endegar quelcora mes humanitari que la
psicologia fisiológica, tlassa gent jove s'estava preguntant qué
fer amb les seves vides, (,,,) Era el moraent que el professor
parles de coratge i aventura enmig de la desesperado. No era el
moment de la 'E-R'!
Oeixau-me dir pero, que estic conven^ut que no van ser les
circumstáncies les que van dictar les conclusions a qué vaig
arribar, Podria haver eraprat els mateixos arguraents per confirmar
la psicologia d'eslímul-resposta," (Kelly, 1963f/1969)
Certament, ja e l mateix K e l l y ens desaconsella considerar aquest c o n t e x t
com determinant. Fer alxó s e r i a
Tanraateix,
cal
proporcionar
reconéixer
renegar del seu a l t e r n a t i v i s m e
la
una experiencia
importancia
que s e r v i r l a
del
context
canstructiu.
a
com a base per a la
l'hora
de
construcció
de la Teoría de l e s Construccions Personáis.
Encara
que en una primera
lectura
Kelly,
essent
encara
trabar Freud "infundat", "sense s e n t i t " i " a r b i t r a r ! "
(Kelly,
iniciar
la
escrits
prendre
un nou
Kelly
va
seva
práctica
sentit;
admetre
així,
clínica
"Aquest
que
les
a
Fort
'tío',
Hays, e l s
Freud, era
seves
estudiant,
1963f/1969), en
freudlans
veritablement
interpretacions,
en
va
un
funció
van
clínic!"
de
la
p s l c o a n á l i s l , l'ajudaven a comprendre e l s seus c l i e n t s . Pac després pero, va
descobrir
que l ' e l a b o r a c í ó
cora 1'hermenéutica
d'interpretacions
freudiana.
alternatives
functonava
Per aquest mateix teraps va t e ñ i r
tan
bé
coneixement
47
deis
treballs
impressionar
de
la
Moreno
i
de
importancia
Korzybskl.
pensament
seva terapia
i
llenguatge. La
del r o l
primer
atorgada a l ' a c c i ó
va p r o p i c i a r - 1 1 una s e r i e de r e f l e x i o n s
entre
Del
manif esta
en e l
pslcodrama.
sobre la semántica
influencia
que
de Moreno es
El segon
1 les
fa
11 va
relacions
palesa en
la
fix
(que va comentar a emprar de forma p r o v i s i o n a l a
f i n á i s d e i s anys t r e n t a )
i, a un n i v e l l mes t e ó r i c , en e l paper que atorga a
la conducta en e l procés de construcció 1 de canvi
(p.e. K e l l y 1966d/1970).
En e l s anys que va passar a Fort Hays va elaborar
Clínica!
(Kelly,
Practice
especlficava
de
forma
estudlants en e l
cora
manif esta
1936). Es t r a c t a v a
molt
clara
com
bon nombre d ' a c t i v i t a t s
Kelly
en
el
prefaci
de
veritablement
havien
de
la
seva
obra
of
d'un manual que
treballar
els
seus
clíniques a qué es dedicaven.
manual va generar una s e r i e de r e f l e x i o n s
t e o r í a en l ' a p l l c a c l ó
e l seu Handboak
magna,
l'ús
Tal
d'aquest
importants sobre e l paper de
la
tecnológica.
"Aquesl Ilibre va comengar fa trenta anys coi* a manual de
procediments clínics, Va estar dissenyat per ais estudiants da
l'autor i utilltzat com a guia en la clínica d'on era director
(,,,) Paró, al cap d'un temps aquest escrit no va passar da ser
un embolic de patitas máximes forga pesadas, No anava bé aixó
d'intentar dir al lector wararaent com tractar els problemas
clínics; al per qué romanía a la reraguarda donant voltes en al
cap." (Kelly, 1955, p, IX)
En aquells
s'lntentava
anys va r e a l l t z a r
ofertr
també alguna p u b l i c a d o
una a l t e r n a t i v a
al
modal
raédic.
(Kelly,
Considarava
1938) on
la
terapia
com una tasca "educativa" en la qual e l c l l e n t r e a l i t z a v a una s e r i e de " d e s cobriments". Peí que fa
a l ' a v a l u a c l ó , va elaborar conjuntament amb un d e i s
seus estudiants
(Bishop
zava
de "com s i "
la
posició
i Kelly,
1942) una técnica
per
part
del
client
projectlva
d'acord
que
emfatit-
amb La
posslble
i d e n t i f i c a d o amb algunes de l e s h i s t o r i e s que coraposaven la t é c n i c a .
la
En aquests e s c r l t s Kelly es manlfesta
de forma s i s t e m á t i c a , centrat en
práctica
erainentment
mostrar
clínica,
en d i f e r e n t s
de
manera
ocaslons
que
son
que un d e i s
fets
práctics,
Kelly
de maJor influencia
en
va
la
seva vida va é s s e r la Segona Guerra Mundial. Va t r e b a l l a r a l ' e x é r c i t com a
p s i c ó l e g encarregat de la f o r m a d o
h a v l a . una quantltat
considerable
de p i l o t s d'avions. Acabada l a guerra
de veterans
que necessitaven
hl
assisténcia
48
c l í n i c a . Kelly va comentar aleshares la seva a c t l v l t a t c l í n i c a i académica a
la U n l v e r s i t a t de Maryland com a P r o f e s s o r
en aquesta U n l v e r s i t a t
va a s s a l i r
Associat. En l'any que va e s t a r
una p r e s t l g i
considerable com a c l í n i c
académlc, que e l va portar a la d i r e c c l ó del departament de P s i c o l o g í a
i
Clí-
nica de l'Ohlo State U n i v e r s i t y , justament quan Cari R. Rogers l'acabava
de
deixar. Allá tenia com a veí a l també b r i l l a n t J. B. Rotter. En e l s v i n t anys
que Kelly va romandre en aquesta U n l v e r s i t a t , va c o n v e r t i r e l seu programa
de f o r m a d o c l í n i c a en un d e i s m i l l o r s del món (segons diu Rychlak, 1981).
En e l s anys que va passar a Ohlo, K e l l y va desenvolupar la seva
i
la
va compartir
internacional
redactar
amb e l s
considerable.
manuscrits
(Kelly,
1951)
havla
mes
ja
seus estudiants,
A
fináis
teórlcs
elaborat
per
deis
ais
alhora
anys
seus
de forma
que rebla
quaranta,
rudimentaria
una
va
estudiants
i
el
teoría
difusió
comentar
en pocs
que pac
a
anys
després
publicarla en el seu faraos p a r e l l de volums.
Un deis t r e t s mes c a r á c t e r í s t l c s
i importants d'aquests anys va ser
la
capacitat
de Kelly per atreure un bon nombre d'alumnes amb qui d i s c u t i r
compartir
l e s seves
idees. Un v e h i c l e p r l v i l e g l a t
per a aquesta d i f u s i ó
i
va
ser un serainari setmanal anomenat "Grup d e i s Dijous a la N i t " que aplegava
al
voltant
Landfield,
esdevenir
de
J.
divuit
Bieri,
figures
R.
partlcipants
regulars.
Cromwell,
R.
significatives
A.
D'entre
Howard,
L.
aquests,
Levy
en e l desenvolupament
sis
(A.W.
1 B, Maher)
van
de la P s i c o l o g í a de
l e s Construccions Personáis.
Amb
la
publicado
l'any
1955
de
la
The
Psychology
of
Personal
Constructs, es podría donar per acabat e l primer e s t a d i de desenvolupament
de
la
teoría
d'aquest
d'acord
estadi
l'estat
Hays, cosa que f a c i l i t a
altra
banda
el
amb
el
model
de r e l a t l u
de
Mullins
aillament
(1973).
És
en qué va e s t a r
característlc
Kelly
a Fort
la c r e a d o de sistemes t e ó r l c s mes independents. Per
"Grup d e i s
Dijous
a
la
N i t " va
servir
no només per
a
la
d i f u s i ó de l e s idees k e l l l a n e s sino també per donar un s e n t i t de pertenen<;a
a i s i n t e g r a n t s d e l grup. També s'ajusta
de publicacions
amb
paques
siguí
escás
col.laboracions
i
a aquest model e l f e t que e l nombre
realltzades
signif icatives.
sempre per
La
la
formado
t e o r í a es l i m i t a v a , també, a un s o l c e n t r e : l'Ohlo State
mateixa
i
disfusió
University.
persona,
de
la
49
0.2.2 L'ESTADI DB XARXA C1955-1966)
Com
Ja
s'ha
dit
la
publicado
de
la
sistematitzacló
de
les
k e l l l a n e s en das voluras d i f o s a s a bona p a r t del món anglosaxó marca
d'una
nova
Personáis.
teoría
etapa
en aquest
És c a r a c t e r í s t i c
1 una p r e s e n t a d o
grup t e ó r i c i
neixent
grup
d'aquesta
de t e ó r i c s
etapa
i
programática
de
les
una e x p l l c t t a c i ó
metodológica
Idees
l'lnici
Construccions
pública de
la
que c a r a c t e r l t z e n
al
l'identifIquen.
Durant e l s v i n t anys d'estada de K e l l y a Ohio, e s van graduar un t o t a l
de dlnou p s l c ó l e g s
i
altres
van
contribuir
segueixen
anar
a
(alguns Ja p a r t i c i p a v e n en e l "Grup d e i s Dijous a la K i t "
venir
atrets
l'engrandiraent
encara
a altres
avui
llocs
per
la
publicado
de
la
teoría.
investigant
de
l'obra
D'entre
des d'aquesta
on van e s t a b l l r
centres
de
aquests,
perspectiva
de
difusió
Kelly)
que
un bon
van
nombre
teórica
i
1 formado
van
sobre
aquesta t e o r i a .
Alwin Landfleld va e s t a b l t r - s e a la U n i v e r s i t a t de Missouri des de 1956
f i n s a 1972 on va c o l . l a b o r a r amb O l l i v e r , Fjeld
d e i s anys de t r e b a l l
principalraent,
psicoterapia
en aquesta
l'elaboració
dlrigit
Universitat
deis
peí
resultats
matelx
i
Issacson. Cora a r e s u l t a t
es troben d i v e r s o s
del
Landfleld
programa
publicat
en
de
articles
recerca
forma
1,
sobre
de
Ilibre
(Landfield, 1971).
James
línia
ja
Bieri
va
de recerca
extingida.
1.1.2.4.2).
anar
far(;a
Es
a la
Columbia
significativa
tracta
de
i
University
en aquesta
va e s t a b l l r
etapa, encara que ara
complexltat
l'anomenada
allá
cognitiva
una
está
(vegeu
Aquesta l í n i a de recerca funciona de forma independent a la r e s t a
de xarxes d'autors
i es c o n v e r t e i x en una l í n i a de c a r a c t e r í s t i q u e s
i ja allunyada de la t e o r i a k e l l i a n a . La seva culminació es troba en
de 1966 publicada per B i e r i en c o l l a b o r a c i ó
alguns d e i s p s i c ó l e g s
posteriorment
a t r e t s per
cantrlbuídors
Personáis, cora per exemple Franz Epting.
a
l'obra
amb c i n c autors mes. Tanmateix,
la "complexltat
essencials
própies
la
cognitiva"
Teoría
de
les
han
esdevingut
Construccions
50
Altres
graduats
sense
que
donat
suport
d'Ohlo
farmessln
a
la
han
de d l f u s i ó
Teoría
de
de Kelly
que ha s e r v i t
ais
recaneguts
nuclls
ocasions. Brendan Maher, per
deis e s c r i t s
estat
les
de
la
per
la
teoría.
Construccions
exemple, va e d i t a r
Tots
de dlfusió
de
i
ells
publicar
l'obra
valor
década
peí
deis
fet
d'haver
vuitanta
antlcipat
vint-i-clnc
(1981; 1985) per a r t i c u l a r
el
que
anys
edltat
en
diverses
en
nombre
(Maher,
kelliana. Valter
passaria
abans.
pero, han
un bon
(1980) ha reconegut explícitaraent e l seu deute I n t e l . l e c t u a l
seu
especlalitat
Personáis
p o s t e r l o r s a 1955 en un l l i b r e
propósits
seva
1969)
Mischel
amb K e l l y
Psicologia
Posteriorraent
ha
i
el
a
la
treballat
la Teoría de l e s Construccions Personáis amb la
recerca c o g n i t i v a en P e r s o n a l i t a t .
Després
de
significatius
haver
publicado
de
l'obra
de
han e s t a b l e r t centres de f o r m a d o
passat
connectar
la
per
Ohio.
Tots
amb l ' o r i e n t a c i ó
ells
i
diversos
autors
i d l f u s i ó de la t e o r í a sense
manifesten
idiográfica
Kelly,
que
la
tearia
fenomenológica
de
Kelly
que tenien.
va
D'entre
e l s araericans ens trobem amb James Mancuso que des de 1961 t r e b a l l a a la
State
University
of New York at Albany.
ün a l t r e centre important va ser e l
de la U n i v e r s i t a t de Kansas l i d e r a t per Walter Crockett. Tot i que en aquest
estadi
no
van
constituir-se
en
nuclis
importants,
posteriorraent
han
esdevingut fortja c r e a t i u s i productius.
El
tret
l'establiment
estrangers
Bannister
mes
de
d'una
i
signlficatiu
la
teoría
d'aquest
ais
importancia
període
Estats
Units
cabdal, d'entre
no
sino
els
Hans Bonarius, que han c o n t r i b u i t
ha
vingut
per
quals
donat
l'adhesió
cal
d'autors
destacar
declsivament
a
per
a Don
l'arrelament
internacional de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis,
A Bannister
se l i
a t r i b u e i x , pensem que amb rao, l a
implantado
de
la
t e o r í a de K e l l y a la Gran Bretanya. El seu desenvolupament a aquest país ha
estat
mes
convertir
considerable
en
una opció
una a l t e r n a t i v a
Eysenck
pot
fins
i
teórica
tot
que
d'elecció
Estats
molt
Units,
prestigiosa
s'ha
arrlbat
que ha
a
resultat
académica i c l í n i c a a la l í n i a experimental de la qual H. J.
considerar-se
capdavanter,
t r o b a r - s e amb e l s dos volums de K e l l y
Maudsley Hospital
ais
de la
University
i
a
la
pslcoanálisl.
Bannister
va
mentre era estudiant de d o c t o r a t
al
of London e l 1957.
51
"Cercava un marc t e ó r i c
(,,,)
que em p o s s i b i l i t é s
Iluitar
i
s o b r e v i u r e en mig de l ' a m b i e n t c o n d u c t i s t a que era per a mi molt
a n t i p á t i c , Havia comengat per la l l e t r a ' A ' i en a r r i b a r a la
cinquantena d ' o b r e s r e v i s a d e s e s t a v a per la 'K'
i v a i g trobar
K e l l y . Grácies a Déu que no es d e i a Z i n i n s k y ! Recordó que era v a i g
endur e l s dos volums de la b i b l i o t e c a a l meu despatx ( , . , )
Era un
diumenge a l matí, I v a i g l l e g i r t o t d'un s e g u i t durant t o t e l dia
f i n s a l e s 8 ó 9 de la n i t ! " ( B a n n i s t e r c i t a l a Neimeyer 1985e)
Tant en aquests parágrafs com en a l t r e s t e x t o s es delxa veure quelcom
que é s comú a la majarla de p s l c ó l e g s que s'han s e n t i t a t r e t s per la Teoría
de
les
Construccions
sentit
ais
fets
Personáis;
la r e l l e v á n c l a
quotidians de la seva
que t é
propia
la t e o r í a
v i d a . Es t r a c t a
per
donar
dones, d'una
qüestló d'lmplicació personal reconeguda obertament,
Bannister
perspectiva
proves
va
comen(;ar
teórica
pilot.
i
a
l'any
La resposta
treballar
1958
va
de K e l l y
a
una
relacló
revisió
entre
Kelly
mes
i
detallada
es
va
es
a Kelly
fer
els
esperar,
des
d'aquesta
resultats
ates
d'unes
que havia
fet
havia enviat entre e l s seus d e l x e b l e s
1 rica
Bannister
esquizof r é n i c s
enviar
c i r c u l a r e l material que Bannister l i
per
amb
va
en
fer
suggeréncles.
molt
estreta,
Pac
després
Kelly
va
la
visitar
Bannister i e l seu grup d i v e r s e s vegades, 1 Bannister va anar també a Ohio,
En pacs anys la xarxa de la
primers
en
interessar-se
peí
pensament
kelliá
M i l l e r Mair. El primer s'ha e s p e c i a l i t z a t
problemes
1977;
molt
infantils
1980;
interessants
aportacions
especialment
1983). Mair
critiques
a
de
elles.
fortja
En
conjunta amb Bannister
raetodológlc
(Bannister
troben
(p.e.
Tam Ravanette
Ravanette,
contribucions
1'estad!
interés
1964; 1966; 1967a; 1967b). Aquesta
es
en la metodología d'avaluació
1'escola
ha r e a l l t z a t
totes
of Londan va c r é i x e r . Entre e l s
Unlversity
a
línla
la
que
de
ens
tipus
ocupa
metodología
1968;
molt
va
dlvers,
fer
de g r a e l l a
de recerca va culminar amb
i orientar e l
deis
1975;
i Mair, 1968) que s e r l a e l primer
de la t e o r í a que va impulsar
i
unes
(Mair,
l'abra
manual
moviment neixent en
aquells moraents a la Gran Bretanya, a mes de rebre també gran difustó
entre
e l s americans.
Tot
Hospital
i que Bannister
que no está
va anar e l
afiliat
a
la
1960 a l
Bexley
University
of
National
Londan,
Helath
va seguir
Service
tenlnt
52
Influencia
en aquesta
Jugarla posterloment
Unlversitat.
El
cooperar
Fay
Fransella
un paper for9a r e l l e v a n t . Des d'aleshores
amb Bannlster f i n s a e s t a n d a r i t z a r
Bsquizofrente"
1962 va conéixer
(Bannlster
principalment
i
va
la "Graella d e l Transtorn del
Fransella,
amb P h i l l i d a
1966;
1967). A Bexley
Salmón
(Bannlster
que
treballar
Pensament
Bannlster
va
1 Salmón, 1966a; b;
1967; Bannlster, Salmón 1 Lieberman, 1964) tant en temes de metodología de
graella
com
en
la
línia
d'lnvestlgació
amb
el
transtorn
de
pensament
esqulzofrénlc.
L'esdeveniment
Bannlster,
mes
va é s s e r
important
l'aportacló
d'aquest
estadi,
de Patricfc
després
de
l'adhesló
S l a t e r . Va s e r
F.
Maklouf,
de
una
estudiant egipcia de Bannister, qui va parlar de la g r a e l l a a S l a t e r . Aquest
havia
fet
la
seva
tesi
(resumida a S l a t e r ,
l'análisi
doctoral
1960)
de coraponents
i
en
temes
estadístics
va desenvolupar
principáis
de
poc
temps
un programa d'ordinador per a
l e s dades déla
graella
(aspeóte
tractem a 1.1.2.3.2). El seu programa va Jugar un paper h i s t o r i e
en
mantenir
l'interés
deis
psicólegs
abans
británlcs
en
la
que
fonamental
Psicología
de
les
Construccions Personáis ates que disposaven d'un programa molt ú t i l per a l
tractament de l e s dades que e l
mitjan(;ant
professor
1'Institute
of
Medical
Psychiatry
de
la
va f e r
Councll
University
of
accesslble
d'on. era
London
Slater.
Es podrien
esmentar
altres
noms s i g n i f I c a t i u s
grup b r l t á n i e en aquest e s t a d i com e l
mateixa
Research
University
of
que es
van adherir
d'A. H. Crisp que va t r e b a l l a r
London e l concepte de t r a n s f e r e n c i a
al
a la
(Crisp 1964a; b )
des de la p e r s p e c t i v a c o n s t r u c t i v i s t a . N e i l Varren va tntroduir la Teoría de
les
ConstruGcians
Personáis
a
la
Brunel
University
i
va
organltzar
una
s e r i e de "Semlnaris sobre K e l l y " que van culminar l'any 1964 amb la primera
conferencia de la nova t e o r í a a la qual va a s s l s t l r e l mateix K e l l y .
En s í n t e s i , Ja en aquest període, en vida de K e l l y , es podría d i r que la
Psicología
Bretanya
afirmar
de
les
que a i s
Construccions
Estats
Personáis
s'havla
Units. Son d i v e r s a s
aixó alhora que suscriblm
l'afirmació
els
mes a
arrelat
factors
que ens
de R. Helmeyer
que cap a l'any 1965 e l grup b r l t á n i e havia ja a s s o l i t l ' e s t a d l
Per
una banda
tenlm
la
recentment
esmentada
conferencia
i
la
Gran
permeten
(1983, 1985e)
d'agrujjament.
per
l'altra
el
53
programa de S l a t e r , com a signes de maduresa. Aquests quedarien
re-afirmats
pocs anys després amb e l Ja esraentat l l i b r e de Bannister 1 Mair (1968).
Peí que fa a Han Bonarius, l ' i n i c i a d o r de la t e o r i a a Holanda, va anar a
Ohio a estudiar amb K e l l y
de
1962 a 1964 després de s e n t i r
p a r l a r de la
t e o r í a en un curs de p e r s o n a l i t a t de la seva U n i v e r s i t a t . Com a r e s u l t a t del
seu t r e b a l l d'aquells anys va publicar la primera gran r e v i s i ó de la recerca
efectuada f i n s al moment en t e o r í a i metodologia
(Bonarius, 1965).
54
0.2.3
L'ESTADI
El
D'AGRUPAKEHT
1965
Kelly
va
(1966-1972)
acceptar
la
Invitado
de
Maslow
per
dirigir
el
Departament de P s i c o l o g í a Clínica de la U n i v e r s i t a t de Brandéis. Kelly es va
emportar
a Jack
Brandéis.
Aquest
Adams-Webber,
va
seguir
un d e i s
els
seus
després de la sobtada raort de Kelly
Kelly
no havia
estat
prou
1968.
Fruit
d'aquesta
darrers
estudis
de
estudiants
doctorat
ací
per un atac de c o r e l
Bexley
va
i
a
tot
1967. Ates que
un equip de
a t r e b a l l a r amb Bannister
Hospital
col.laborado
d'Ohio,
fins
temps a Brandéis com per generar
recerca, Adams-Vebber va anar a l
el
seus
ser
la
conjunta de Bannister, Adams-Vebber, Penn i Radley
posterior
publicado
<1975), a i x í com Adams-
Webber <1970a; b; c ) . El 1970 Adams-Vebber se'n va anar a la U n i v e r s i t a t de
Brock, Canadá. Posteriorment aquest centre s e r i a
un d e i s mes importants d e l
món i un deis ntés r e l l e v a n t s del moment actual.
Al pac temps de marxar K e l l y d'Ohio, Franz Epting
anar a la U n i v e r s i t a t
de F l o r i d a , que s'ha c o n v e r t i t des d'aleshores
deis nuclis mes importants de f o r m a d o
es f a r i a
palesa
fins
i David Suchman van
al
següent
en un
i d i f u s i ó . La seva prodúcelo pero, no
estadi, tret
d'algunes
excepcions
(Epting,
1972; Epting i Suchman, 1969; Epting, Suchman i Nickeson, 1971).
Una de l e s incorporacions raes i n t e r e s s a n t s d'aquest període va ésser
d'Anthony
Ryle, d i r e c t o r
de VUniveirsity
of
Sussex
de la lectura d e i s ja esraentats t r e b a l l s de Crisp
graella
per
investigar
la
transferencia.
les obres o r i g i n á i s de K e l l y
Tot
i
psicoanalítica
aquest
estadi
realitzar
de
les
es c a r a c t e r i t z a
aportaclons
Service
a
partir
<1964a; b) que empren la
que aquest
autor
ha
lleglt
1 l e s de Bannister, e l seu i n t e r é s s'ha c e n t r a t
en l'ús de la técnica per a l ' o p e r a d o n a l i t z a c i ó
teoria
Health
la
Relacions
per
de conceptes d e r i v a t s de la
Objectuals.
la c o l . l a b o r a d o
metodológiques
i
clíniques
El
treball
amb a l t r e s
importants.
Lunghi va elaborar la " g r a e l l a d i á d i c a " per a l t r e b a l l c l í n i c
de
Ryle
autors i
en
per
Amb Breen 1
CRyle i
Breen,
1972a; 1972c; Ryle i Lunghi, 1970) i també va publicar a r t i c l e s en r e l a c i ó a
la u t i l l t a t de la g r a e l l a per d i s c r i m i n a r
Breen,
1972b); per
a
l'avaluació
de
1971) 1 per a la I d e n t i f i c a c i ó sexual
la
entre neurótics 1 normáis
psicoterapia
(Ryle
(Ryle i Lunghi, 1972).
i
(Ryle
Lunghi,
i
1969;
55
En anar a la U n i v e r s i t a t de Surrey e l
seus
interessos
doctorar-se
Psicologia
Una
altra
a la U n i v e r s i t a t
de la
Rowe va
la
(.1960).
australiana)
difusor
per
Psicologia
inlcar
el
seu
1967, Salmón va desenvolupar e l s
Evolutiva
añada,
(1969, 1970)
la
de S h e f f i e l d ,
de
poc
Dorotliy
després
Rowe
(psicóloga
va engegar aquest centre cora a
de l e s Construccions Personáis. En aquest
treball
de
amb 1'avaluado
i
tractament
de
període
depressius
(1969; 1971a; b ) .
Un a l t r e
del
llibre
qual
va
de
important esdevingut a la Gran Bretanya va ser
Bannister
aparélxer
Bannister
obres
fet
i
mes
Mair
el
i
1971.
(1968)
llegides
Fransella
Inqulring
Conjuntament
amb
també corresponent
en
aquest
camp
per
Man, la
la
ja
estadi,
anys
edició
esmentada
a aquest
molts
primera
l'aparició
no
van
només
a
del
obra
de
ser
les
la
Gran
Bretanya sino també a i s Estats Units i arreu del món.
Tret
Crisp,
d'algunes
1968),
exclusiva
l'estadi
assolir
entre
pocs
en
aquest
anterior
Bretanya.
publicacions
En
de
Mair
desenvoluparaents
estadi.
De f e t ,
correspondria
comparado
mes
bona
part
l'estadi
els
es
Boyd,
podrien
del
incloure
que
d'agrupament
a
de
i
forma
ja
s'havia
dit
peí
que fa
a Gran
Gran
fet,
molt mes c i a r ,
Bretanya
en
en major grau l e s c a r a c t e r í s t i q u e s de l ' e s t a d i d'agrupament p e í
visible
Units,
1967; Mair
van
un líder
Estats
i
es
a l t r e s , de t e ñ i r
amb
a
(1970; Mair
justament quan
els
americans e l van perdre. En c e r t a mesura Landfleld va acomplir aquest paper
de l i d e r a t g e
en e s t a b l i r
el
1968 la
Clearlng
House far
Personal
Construct
Research.
Aquesta o r g a n i t z a c i ó
i
comunicado
entre
té com a f i n a l i t a t
les
persones
d'arreu
l í n i a t e ó r i c a . C o n s i s t e i x en una r e l a c i ó
d'un
llistat
Informado
Clearing
seus
que tenia
i
manuscrits
per
de
món interessades
en
aquesta
de p a r t i c i p a n t s elaborada a p a r t i r
de persones
tal
del
i aglutinar la recerca
interessades
rebre'n
a l e s quals
l'opinló.
Des
envlava
d'aleshores
la
House ha proporcionat a i s seus membres, a mes de la l l i s t a amb e l s
noms
i
adreces,
b i b l l o g r á f iques
notables
Kelly
facilitar
i
una
realitzades
s'anuncien
les
circular
aquell
any,
activitats
d ' i n t e r é s per a t o t s e l s membres.
anual
on
on
es
s'indiquen
comenten
ÍnternaclonaIs
les
les
que
novetats
obres
mes
podrien
ser
56
Amb dades
cinquanta
de
raembres
(Desembre de
1987)
1981
de
(R.
Netmeyer,
vlnt-1-un
1985e),
paísos
ja se superaven
la
llista
diferents.
En
e l s quatre-cents
conté
la
tres-cents
darrera
merabres. La
edlcló
Clearing
Hause s e r v e l x a l x í , a i s p r o p ó s l t s d'una f u n d ó comunicativa important de t o t
grup t e ó r i c : f a c i l i t a r
per
aixó
que
podriera
e l senttment d ' i d e n t i t a t
considerar,
aquest e s t a d i cora d'agrupament.
d'acord
i pertinen<;a. Possiblement és
amb R.
Neimeyer
(1983,
1985e),
57
0.2.4 L'ESTADI D'ESPECIALITZACIó
L'tnlci
d'aquest
estadi
<1972-Actualitat)
es c a r a c t e r l t z a
d e i s agrupaments a n t e r l o r s
ja que e l s
per
l'afebllment
de la
majoria
seus membres es dispersen a a l t r e s
centres, on crearan e l seu propi nucll. Com observa Mulllns (1973) la pérdua
de bon nombre de raembres d'un agrupament actiu és e l preu g a l r e b é necessari
(per bé que i r ó n i c ) que toca pagar peí seu é x l t .
A la
University
of
el
London,
centre anglés mes impartant, e l grup de
persones t r e b a l l a n t en aquesta l í n i a va passar de dotze a cinc en pocs anys
atesa
la d l s p e r s i ó
que ja
en
el
que comentávem en e l
període
que va
sobre percepció ambiental
estar
parágraf
en aquesta
a n t e r i o r . Peter
Universitat
Strlnger,
havla
publicat
(1970; 1971), va anar e l 1972 a la U n i v e r s i t a t de
Sur rey, on estava Canter. Tot i que no van publicar conjuntament, ambdós van
contribuir
en
gran
l'arqultectura
distinglr
publicar
mesura
(Canter,
aquesta
1968;
Universitat
amb Bannister
s o c i a l s de la t e o r i a
la
década
deis
al
camp
1974;
per
de
la
percepció
Stringer,
aquesta
1974;
línia
un volura d ' e s c r l t s
de
ambiental
1975;
1976)
recerca.
i
1
van
Stringer
que se centren en e l s
de
va
aspectes
( S t r l n g e r i Bannister, 1979). Alan Radley, autor que en
setanta
faria
un bon nombre d'aportacions
(1974a;
1974b;
1977; 1978a; 1978b; 1979) tant teoriques cora sobre temes a p l i c a t s , s e r i a un
deis autors que marxarten de la University
of
London.
M i l l e r Mair, de qui ja hera p a r l a t , va marxar també a i s i n i c i s d e i s anys
setanta
al
Departament
notable
seves
Crichton
de
tasca
recents
seus e s c r l t s
Royal
Recerca
teórica
Hospital.
1 Servéis
(1977a;
aportacions
d'aleshores
Pslcológlcs
des
1977b; 1979; 1988a)
sobre
en memoria del
Des
Psicología
mestre
d'on
hi
ha
dirigetx
realltzat
de la que destaquen
Narrativa
(1987;
1 amic Don Bannister
Entre e l s autors que també han marxat de la Unlversity
1988a)
i
el
una
les
els
(Mair, 19&6a; b ) .
of London es troben,
entre a l t r e s , Applebee, Poole i N o r r i s .
També en a l t r e s U n i v e r s l t a t s angleses hi va haver aquesta d l s p e r s i ó . A
la U n i v e r s i t a t de S h e f f l e l d ,
Des
d'aleshores
concretament
ha
sobre
Rowe va anar e l
publicat
depressió
1972 a l
els
temes
Lincolnsbire
for(;a
sobre
(Rowe,
1976; 1977; 1982; 1983a;
Hospital.
terapéutics,
i
raes
1983b; 1984;
58
1985a; 1985b; Rawe i S l a t e r , 1976). També Steve Duck, que es va doctorar en
aquesta
Unlversitat,
una de
les
d'un
línles
model
de recerca
d'atrácelo
comunalitat
(0.3.1.9
va inarxar a la de Lancaster
mes
Importants
1 formado
d'amistats
el
1973 on ha
relacionada
en
amb
relacló
ais
realitzat
1'elaborado
corolaris
i s o c i a l l t a t . En e l s apartats corresponents a aquests
i
0.3.1.10)
Unlversitat
s'exposa
de S h e f f i e l d
aquesta
ha quedat
recerca.
afebllda.
Així
corolaris
dones,
Només s ' h l
de
també
la
van quedar
Peter
Warr i D.A. Shaplro. El primer é s un p s i c ó l e g s o c i a l que ha t r e b a l l a t
sobre
e l s f a c t o r s que afecten e l Judici interpersonal
1970; Warr
i
l'avaluació
deis
(Caplan,
Jackson,
1977). Shapiro
grups
terapéutlcs
Rohde, Shaplro
i
Vatson,
(Varr, 1971; Warr i
ha emprat
en
la
técnica
col.laborado
1975; Shapiro,
de g r a e l l a
amb
Caplan,
Coffraan,
altres
Rohde
en
autors
i
Vatson,
1975).
Malgrat
les
característlques
d'aquest
estadi,
hi
ha centres
que
s'han
consolidat bastant f i n s a r r i b a r a s e r capdavanters. Aquest és e l cas de la
Brunel
d'inactivitat
far
que després
University,
the
de
raarxar
la
Study
seva
af
que
Human Learning
creado
principáis
han
educacional
i
ha
a
estat
mitjans
deis
l'aplicacló
empresarial
1 raes publicacions ha generat
des
la
metodología
1978b;
i formado
(Thomas
i
Les
seves
de
1979;
llocs
es
traba
alumnes
Mildred
importants
L.G.
Shaw
aportacions
graella
al
camp
1985). Thomas
ha
alhora que un equlp. Amb
l i d e r a t g e del grup a mes de
Harri-Augstein,
1983;
entre
les
learning que ve a ser una s í n t e s i
del
t r e b a l l d'aquest equlp f i n s a la data de la seva p u b l i c a d o
els
centres
Canter
mes
1978a;
quals destaca e l I l i b r e S e l f - o r g a n j s e d
Entre
un període
que
Shella Harri-Augstein comparteix actualment e l
interessants
un d e i s
setanta.
de
(Thomas,
estat
anys
creat un v e r i t a b l e programa de recerca
produceions
passar
f i n s que Laurle Thomas, un deixeble seu, va engegar e l
estudiants ha tingut a la Gran Bretanya
de
N. Warren, va
d'aquest
que
va
centre
elaborar
que
1985)
(1985).
han
anat
amb Thomas
a
altres
programes
d'ordinador
importants que es comenten a 1.1.2.3 1 1.1.2.5. Actualment Shaw
treballa
la
a
Unlversitat
de
Calgary,
Canadá,
des
d'on
ha
realitzat
una
a p o r t a d o molt notable per a la Informatització de la metodología de g r a e l l a
i
l'elaboracló
1982b;
1984a;
de sistemes e x p e r t s
1984b;
1985a;
(Shaw,
1985b;
1978; 1980; 1981a; 1981b;
1987).
Sovlnt
ha
treballat
1982a;
amb
la
59
and
c o l . l a b o r a d o del seu marit, Brian Galnes, d i r e c t o r de la s e r l e Computer
Feople
Series
Hacbine
A'Academia
Studles
(Shaw
1 editor
Press
1 Galnes,
International
del
1979;
1980;
1981;
Jaumal
1983a;
of
1983b;
Kan-
19843;
1984b; 1985 Agost; Setembre; Galnes 1 Shaw, 1981; 1984a; 1984b; 1985).
Una
altra
alumne
important
d'aquest
centre
és
Maureen
Pope
que
ha
r e a l l t z a t aportacions fonamentals a l camp de la P s i c o l o g í a Educativa mentre
col.laborava
a la
Brunel
de Surrey on t r e b a l l a
1981;
Pope
i
i
University
des d ' i n i c i s
també quan va anar a la
d e i s vuitanta
Shaw, 1981a; b ) . A l t r e s
Universitat
(Pope, 1978; Pope i
alumnes notables d'aquest
Keen,
centre han
e s t a t D. S. M i a l l , R. Beard i S. Mendoza.
En
l'actualitat
Bretanya
amb
Fransella
a
el
l'abans
Centre
Londres
for
el
esraentat
centre
Personal
Construct
1982.
Aquesta
té
un
paral.leí
Fsychalagy
autora
ha
a
la
creat
esdevingut
Gran
per
Fay
de
les
una
contribuidores mes notables de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis.
A mes de la ja esmentada c o l . l a b o r a d o
la
publicado
Bannister,
mateixa
1976;
del
1977)
una
Manual
for
i la r e - e d l c i ó
tasca
considerable
amb Bannister, que va culminar amb
Repertory
d'Inquirlng
en
la
Grld
Technlque
(Fransella
Man (1981), ha r e a l l t z a t
divulgado
de
la
teoría
i
per
sí
(1975a;
b;
1977; 1978b; c; 1980a¡ 1981b; d; 1982a; b; c; d; e; 1983a; b; c; 1985c;
1985d; 1986a; b; Fransella
gacions
1970b;
en árees
1981;
diverses
1982f;
1984;
1 Adams, 1966) a raes d'un bon nombre d ' i n v e s t i que
van de la
1985a;
1985b;)
psicoterapia
a
la
terapia
en general
(1970a;
específica
amb
la
quequGsa
(1965; 1968; 1969; 1972; Evesham i Fransella, 1985) o e l pensament
obsessiu
(1974); la condició femenina
(Fransella i F r o s t , 1977); 1 e l
treball
amb t r a n s t o r n s aliraentarls
(Fransella i C r i s p , 1970; 1971; 1979). Els propó-
sits
Fransella
d e l centre
creat
per
graduats en p r o f e s s i o n s
la
Psicologia
de
les
és
la
formado
de p s i c ó l e g s ,
i
altres
a s s i s t e n c i a l s , en l e s impllcacions terapéutiques
Construccians
Personáis.
La
demanda
per
a
f o r m a d o p r á c t i c a ha e s t a t tan gran que en pocs anys que e l c e n t r e
una o f e r t a de cursos molt d i v e r s a
de
aquesta
ofereix
i atorga un diploma a i s qui segueixen
el
programa de f o r m a d o de t r e s anys. A mes, des de 1981 e l c e n t r e publica
la
revista
Constructs,
la
newsletter
que permet
una conexió
entre
totes
persones properes a l c e n t r e , alhora que publica a r t i c l e s de poca e x t e n s i ó .
les
60
Peí
que
fa
ais
Estats
Unlts,
un
deis
fets
mes
és
destacables
la
c o n s o l i d a d o del grup de F l o r i d a . Epting ha e s t a t capaq d'atreure-hl un bon
nombre d'estudiants
i c o l . l a b o r a d o r s . Amb M. Rigdon, R. Neimeyer, S. Krieger,
L. Rainey, L. Lettner ha desenvolupat una l í n l a de recerca sobre e l sentiment
d'amenaga davant
la mort for^a
productiva
(p.e. Rigdon, Epting, Neimeyer,
i
Krieger, 1979; Rigdon i Epting, 1981; 1985; R. Neimeyer, 1978; 1986b; Epting,
Rainey
i
Weiss,
1979; Krieger,
Mayes,
1979). Aquesta
línia
volura e d i t a t per Epting
parla
Epting
i
de recerca
i Neimeyer
una mica raes a 0.3.2.2.4
Leitner,
té
1974; K r i e g e r ,
la seva
Epting
máxima expressió
(1984). Del contingut d'aquesta
i a 1.1.2.6.4. Una a l t r a
línla
Nazario,
1987; Epting,
Landfield
i
Epting,
Rigdon, O l i v e r
1987). Una
aquest grup ha e s t a t
entre Epting
i Amerkaner, 1980; Epting
de
i
les
d'investigació
programa de recerca
el
que
i
(1974;
i Boger, 1981; Epting 1
West, 1987; Rigdon
coses
el
l í n i a es
forqra important d e l propi Epting ha e s t a t e l camp de la p s i c o t e r a p i a
1978; 1981; 1984; Epting
en
1
ha
i
Epting,
donat
1983;
relleváncia
I n t e r c a n v i docent
a
realitzat
i e l grup holandés l i d e r a t per Bonarius, f r u i t d'on han s o r t i t
algunes publicacions conjuntes entre aratadós grups
(Eland, Epting i Bonarius,
1979; Neimeyer, Dlngeraans i Epting, 1977; Neimeyer i Dingemans, 1980).
Aquest grup ha v i s t
incrementat e l seu potencial arab l ' a r r i b a d a de Greg
Neimeyer, que hi ha esdevingut un segon puntal. Greg havia estudiat ja amb
Epting pero va anar a la U n i v e r s i t a t de Notre Dame, Indiana on va cooperar
arab p r o f e s s o r s d'aquesta U n i v e r s i t a t
Neimeyer
terapia
i
de p a r e l l e s
ha s e g u i t
aquest
Merluzzi,
A
Florida
(G. Neimeyer,
a
Florida
i atrácelo
ha
treballat
1985; G. Neimeyer
una l í n i a de c o o p e r a d o
estava
relacions
1979).
(G, Neimeyer, Banikiotes 1 lanni, 1979;
1 també
i
preferentment
en
la
Hudson, 1985). A raes
important amb e l seu germá Robert, quan
posteriorment,
interpersonal, així
cora
en
temes
raetdológics
de
formado
de
(G. Neimeyer i R.
Neimeyer, 1981a; b; 1985; 1986; R. Neimeyer i G. Neimeyer, 1977; 1983; 1985).
Robert
University
Neimeyer,
el
per
la
seva
1983 on ha e s t a b l e r t
part,
en poc
va
anar
a
la
Kemphis
temps, un centre
State
important
de
d i f u s i ó de la t e o r í a . El t r e b a l l d'aquest autor ha e s t a t molt d i v e r s a pesar
de
la
seva
Joventut.
Ha
realitzat
un t r e b a l l
socio-históric
considerable
(1980; 1983; 1985: 1985d; Neimeyer, Davis i R i s t , 1986), ja esraentat en p a r t
en aquest mateix a p a r t a t . Per a l t r a banda ja hem comentat mes amunt que ha
61
c a l . l a b o r a t en la recerca sobre 1'amenaza de la mort. També ha t r e b a l l a t en
temes
com
Neimeyer,
la
depressió
Heath
i
(1984;
Strauss,
1985b),
1985)
i
la
psicoterapia
altres
(1977,
(1985c;
1981),
1986a;
R.
Recentment
ha
publicat un I l i b r e de casos conjuntament amb e l seu gerraá <R. Neimeyer i G.
Neimeyer, 1987).
Peí que fa a Franz Epting, val a d i r que des de 1980 ha compartit
coordinado
de
responsables
la
Clearing
del
lideratge
temps, dones, b i c é f a l .
amb
House
del
De f e t
Landfield.
moviment
Ambdós
americá,
ambdós autors
han
esdevlngut
que ha e s t a t
han compartit
per
alguns
molt
alumnes
b r i l l a n t s com R. Neimeyer 1 Larry Leltner, Aquest darrer ha t r e b a l l a t
l e s implicacions
valoracions
també
i
temes
Leltner
Niami
for9a
que teñen l e s Construcclons Personáis per a l e s emocions,
conducta
(Leltner,
terapéutics
d'un I l i b r e
la
editat
1 de P e r s o n a l i t a t ,
conjuntament
va deixar
pero,
1979; 1981; 1985)
la
especialment
anlb Landfield
Universitat
alhora
(Landfield
de Nebraska e l
que ha
amb la
elaborat
publicado
1 Leltner,
1980a).
1985 per anar a
d'Ohio. A part de la prodúcelo d e l p r o p i Landfield
University
la
(1975;
1976; 1977; 1978; 1979; 1980a; b; 1982; Landfield i R i v e r s ; 1975; Landfield
Schmlttdlel,
1983)
a
la
Universitat
de
Nebraska
no hi
ha e x i s t i t ,
ni
i
hi
e x i s t e i x , un nucll comparable al de F l o r i d a .
A la U n i v e r s i t a t
Valter
Crockett
comunicado
Press
1 O'Keefe,
fet
Jesse
Delia
Interpersonal
Universitat
havla
i
de Kansas, s'ha
la
tesi
amb
interessos
(Crockett, Goynea
1975; Crockett
de Rochester,
anat consolldant
a
en
Delia,
liderat
cognlció
per
social
1970; Delia,
1
Crockett,
i Meissel, 1974; Crockett, 1982; 1985). A la
la f i g u r a
doctoral
i
un grup
mes s i g n i f i c a t i v a
Ohio
sota
la
direcció
és Rué Cromwell, que
del
propi
Kelly.
Ha
t r e b a l l a t en c o l . l a b o r a d o amb L. Space (Space 1 Cromwell, 1978; 1980; Space,
Dingemans
i
depressió.
R.
d'anar
Cromwell,
Neimeyer
a Memphls. Frutt
1983;)
va
en
estar
d'aquest
temes
un
relacionats
temps
període és
en
amb
aquesta
la seva
esquizofrenia
Universitat
publicado
i
abans
amb Heat
i
Strauss (R. Neimeyer, Heat i Strauss, 1985).
Fora
Psicologia
deis
de
Estats
les
Unlts
i
Construccions
d'Anglaterra,
Personáis
el
ha e s t a t
desenvolupament
mes a v i a t
de
minso,
la
tret
d'unes paques excepcions. Ja hem p a r l a t d e l nucll canadenc l i d e r a t per J. R.
62
Adaras-Vebber. Aquest autor ha desenvolupat des d'aleshores
un t r e b a l l
molt
Intens sobre l'anomenada "sécelo d ' o r " que e s comenta amb certa extensió en
parlar
J.
del c o r o l a r i
Benjafleld
Universitats
i
de dicotomía
altres
autors
(0.3.1.4). Ha c o l . l a b o r a t
canadencs,
1 també
cora per exemple James Mancuso
principalment arab
amb
persones
(Adams-Webber
d'altres
i Mancuso, 1983;
Mancuso i Adams-Webber, 1982b). Aquest nucli canadenc s'ha anat
engrandint
amb persones com Alan Brown, J. Novack i E. Mire amb i n t e r e s s o s
relacionats
amb la P s i c o l o g í a
S'ha
Educativa.
parlat
també
del
Unlversitat
d'Utrecht.
relacionada
amb l ' e x t r e m l t a t
estat
nucli
Aquest
autor
1970a;
Bonarlus
Takens,
i
1980a; b;
Rooij,
1984).
director
d'Amsterdam,
el
del
de
la
1984a;
Entre
programa
qual
ha
ha
publicat
cosa deixa
a
terme
i
la
1984b; Bonarlus,
él
seus
de
per
una
terapia
de Kelly
Angleitner
psicoterapia
aquest
de
i
Cangress
recerca
a Europa
1983;
amb
Roelf
Free
(Takens,
University
1980;
(vocal i s e c r e t a r i general
European
la
John,
compta
la
tema
de
a
1.1.2.4.6) pero ha
c o l .laboradors
sobre
Bonarlus
línia
(veure apartat
teoría
1987). Ambdós teñen un paper important
varaent) en 1' o r g a n i t z a c l ó del Ist.
liderat
dut
de resposta
també un gran difusor
(1967b;
holandés
respectl-
af Psychology,
veure e l seu pes en la P s i c o l o g í a europea. A l t r e s
1981;
la qual
col.laboradors
d'aquest grup son H. Ten Kate 1 P. Rathod.
Segulm amb Europa, on un d e i s grups mes I n t e r e s s a n t s en l ' a c t u a l i t a t
és
e l d e i s i t a l i a n s . Inicialment va ésser un grup de la U n l v e r s i t a t de Roma que
va comenijar a emprar la g r a e l l a com a elna conductual
i Guidano, 1972)
diferents
i
per copsar
sistemes
de
( S i b i l a , L i o t t i , Borgo
l e s pereepcions d e i s p s i q u i a t r e s
tractament
(Borgo,
Liotti
i
Sibila,
italians
de
1973). Pero
ha
e s t a t en aquesta década quan e l grup I t a l i a s'ha c o n s o l i d a t de forma
a la U n l v e r s i t a t
F,
Mancini,
A.
a p a r t i r d'un grup de terapeutes com G. Chiari, M.L. Nuzzo,
Seraerarl,
S.
Sassaroli,
R,
Lorenzini
1 G. Gardener,
a l t r e s , que van convidar a Bannister a donar uns semlnaris e l
darrer va encoratjar
una a s s o c t a c i ó
fins
fa
poc
aliena
1983. Aquest
molt declslvament e l grup f i n s a l punt que han forraat
d'árabit
(Chiari
entre
i
nacional.
La seva
productivitat
Nuzzo, 1984a; Mancini
i Semerari,
no s'ha
fet
palesa
1987; Lorenzini
S a s s a r o l i , 1987). Potser e l seu exponent raes v i s i b l e é s e l I l i b r e e d i t a t
1
per
63
Hanclnt
i Semerarl
Intitulat
sulla t e o r í a d i G.A. Kelly
Un
altre
d'Austrália.
Universitat
del
Construttl
Personall.
Saggl
(1985).
creixement
Linda
La P s i c o l o g í a
a
nivell
Vlney,
cap
nacional
del
que
sembla
Departament
de Wollongong, ha r e a l i t z a t
de
proraetedor
Psicología
és
de
aportaclons en camps tan
el
la
diversos
com la metodologia de l ' a n á l l s i de contingut des d'una p e r s p e c t i v a constructivista
(Viney
i
Vestbrook,
1976; Vlney,
Viney, 1986); l e s m a l a l t i e s cróniques
do
femenina
ha
treballat
1984;
1987; Gottschlak,
(1983b; 1984; 1985; 1986)
(Viney, 1980). V i l l i a m
Warren, a la U n i v e r s i t a t
en
temes
relaclonats
amb la
i
Parry,
1981)
(1985;
1987a;
Warren
kelliana
1983a;
i
la
b ) . Richard
construcció
fonamentació
Bell
ha donat
de
Lolas
i la
1
candi-
de Newcastle,
la
mort
(1982;
filosófica
de
la
teoria
un suport
metodológic
1
informátic a l grup ( B e l l , 1985; 1987; Bell i Keen, 1981).
Serla massa extens haver i n c l ó s en aquest apartat t o t s e l s desenvolupaments d'aquesta
línla
t e ó r i c a en e l s
e s t a d i s precedents, pero encara ho é s
mes f e r - h o en aquest e s t a d i en e l qual e l nombre de publicacions ha crescut
galrebé
exponencialment.
Rosenberg
a
la
Rutgers
Tschudi, Kuusinen
Universlteit
i
Es
poden
ais
Leuven de Bélgica;
pero
McPherson a
University;
Nystedt
esmentar
Paísos
la
Nórdics;
Gatina a
aportaclons
com
les
de
Universitat
de Dundee;
De Boeck a l a
Katholieke
la R. F. Alemanya; L i p s h i t z
a
la
U n i v e r s i t a t de Halfa, I s r a e l ; e t c . .
Ens a t r e v i r í e m
a afirmar que l'esdeveniment
mes important d'aquest
tadi ha e s t a t I'establiment d'una s e r i e bianual de congressos
Aquest
esfor<; aglutinador
seminaris
a la
Brunel
va
teñir
University
el
seu
precedent
en
els
es-
internacionals.
Ja
esmentats
o r g a n l t z a t s per Nell Warren a mes p e t i t a
escala.
L'Octubre de 1975, Landfield va o r g a n i t z a r
an Motivation
el
24th.
Nebraska
Symposlum
que va aplegar 143 p a r t i c i p a n t s de d i v e r s o s e s t a t s araericans
1 de cinc paísos e s t r a n g e r s . Landfield
i Colé
(1977) e s van encarregar
de
publicar l e s contribucions mes importants. D'acord amb aquesta rebuda entus i á s t i c a de la I n i c i a t i v a de Landfield per o r g a n i t z a r aquest symposlum, que
després s'ha considerat com e l primer congrés de la s e r i e , Fay Fransella va
64
formular
la idea de convocar-ne un a l t r e e l
port de d i v e r s e s
figures
Oxford, amb l'ajut
signifIcatives
de Don Bannister
i
1977, La idea va rebre e l su-
ella
mateixa e l
va o r g a n i t z a r
i M i l l e r Mair. Hi van p a r t i c i p a r
a
dues-
centes persones, e l 30% de les quals no eren britániques. Provenien de t r e t ze
paisos.
Ambdós
presentado
decidir
de
congressos
havien
comunicaclons
publicar
un l l i b r e
estat
breus,
a
recolllnt
organitzats
mes
de
per
ponéncies,
una s e l . l e c c t ó
i
incloure
la
Fransella
va
d'aquestes
aportacions
(Fransella, 1978a).
Ates l ' é x l t d'aquestes dues convocatórles, e l s " l í d e r s naturals" d e l grup
(Fransella,
van
Bannister,
projectar
l'encarregat
Landfleld,
realltzar
el
d'organitzar
1979. Amb l'ajut
següent
aquest
es
organitzat
l'edició
va c e l e b r a r
per
del
J.
el
tercer
del
a
Holanda.
congrés
a
i
Adams-Vebber)
Bonarius
Breukelen
el
va
Juliol
1 un a l t r e a n g l é s , Bonarius va
1981 a
congrés
la
qui
Brack
Epting,
que
van
publicar
comunicaclons presentades
es
va
fer
(Adams-Webber
ajudar
i
per
J.
decisió
en assemblea
de
editar
Mancuso
Mancuso, 1983). El
també
un
llibre
amb
una
en
cinqué
Landfleld
selecció
de
les
(Epting i Landfleld, 1985).
En aquesta seqüéncia de congressos va quedar e s t a b l e r t a la
blanual, la l a c a l i t z a c i ó
de
a Ontario, Canadá,
University
congrés es va c e l e b r a r a Boston e l Juliol de 1983, o r g a n i t z a t per
i
ésser
(Bonarius, Holland i Rosenberg, 1981). El quart
Adams-Vebber,
llibre
Mancuso, Bonarius,
congrés
d'un e d i t o r americá
també un l l i b r e d e l congrés
congrés
Mair,
alternativa
perlodicitat
a una i a l t r a banda de l ' A t l á n t i c , i
la seu amb quatre anys d'antelació.
Així, e l
sisé
congrés es va c e l e b r a r a Cambridge amb un comité organitzador p r e s i d i t
Don Bannister
el
i
patrocinat peí
Centre
for
Personal
Construct
C. S. H. L. Així e l l l i b r e del congrés l ' e d l t e n Fransella
Hi va p a r t i c i p a r
llegas
i va presentar comunicaclons
congrés
Memphis o r g a n i t z a t
Applied
Psychalogical
es
pels
va
realltzar
justament
germans Neimeyer
Research
de
la
amb e l
Hemphls
congrés ha presentat un lema, "Tendéncies
i
Fsychalogy
i Thomas
(1987).
i Feixas, 1985) per primera vegada un cátala, l'autor d'aquesta
seté
per
(Feixas i V i l l e g a s , 1985; V i -
que va publicar una nota informativa sobre aquest congrés
El
la
el
passat
patrocinl
State
(Feixas, 1985c).
raes
del
University.
integradores
tesi,
d'Agost
a
Center
for
Enguany
el
de la Teoría de
les
65
Canstrucclans
Persanals",
que
pretén
inspirar
un
caire
Integradar
a
les
apartacians en r e l a c l ó a la r e s t a d'aven9as de la P s i c o l o g i a . Per a aquesta
finalitat,
les
sesslons
plenáries
del
congrés
estaven
dissenyades
com
a
s e s s i o n s de " d l á l e g " en l e s quals per a cada tema es canvidava a una figura
significativa
exterior
al
moviment
a
mes d'un
representant
del
moviment.
Aixó 11 va donar un c a i r e raes dinámic.
En aquest
Construct
congrés
s'ha
presentat
que
Psycbology
pretén
Jcnimal
1'IntemaHonal
publicar
"recerca
af
Personal
empírica,
análisis
conceptuáis, r e v i s i o n s c r i t i q u e s , a i x í com estudis de casas pertanyents a la
Teoría de l e s Construccions Persanals o enfocamsnts c o n s t r u c t i v l s t e s
psico-
l ó g i c s r e l a c i o n a t s " . Aquest any l e s comunicacions seleccionades per a p u b l i cado
per
sortiran
a
1'Abril
Construct
a
1988.
activitat
al
va
que t é
previst
presentar
per
aquest
també
Robert
investigacions
el
i
seu número
l'Institute
Greg
Neimeyer,
far
que
innovadores per part d e i s
Instltut
va
convocar
inaugural
el
Personal
té
com a
estudiants.
preml
"Young
Atoará" entre t a t s e l s estudiants que presentessin alguna comucongrés. El guanyador va ser
presentar
Cunillera
S'hi
inaugural,
contribució " c r e a t i v a
va
revista,
coordinat
promoure l e s
Investigatar
nicado
de
Psycbology
finalitat
Com
en aquesta
i rigorosa"
diverses
1 Villegas,
d'aquesta
test
per l a
seva
<Feixas i V i l l e g a s , 1987 A g o s t ) , qui a mes
investigacions
1987
l'autor
Agost;
del
Feixas,
grup
Martí
i
de
Barcelona
Villegas,
(Feixas,
1987;
Torras,
V i l l e g a s i F e i x a s , 1987).
El
proper congrés
del centre
d'Italia,
grup i t a l i á .
ha
per
La p r e v i s i ó
de /Teiv York.
hi
está
hagut
previst
a 1'Agost de 1989, o r g a n i t z a t
per a l
Independentment
també
que s e c e l e b r l a A s s i s i ,
1991 és c e l e b r a r
d'aquesta
conferencies
a
el
per
una
1'abans esraentat
nave congrés a
s e r i e , ja consagrada de
nivell
localitat
nacional
ais
l'estat
congressos,
Estats
Unlts,
Anglaterra i Australia en e l s d a r r e r s anys.
E x i s t e i x e n alguns
una
banda
la
signes
consolidado
de maduresa e v i d e n t s
de
la
celebrado
en aquest
blanual
deis
moviment. Per
congressos
que
aconsegueixen atreure a l v o l t a n t de d o s - c e n t s p a r t i c i p a n t s de bon nomibre de
paisos, i que apleguen l e s f i g u r e s raes r e l l e v a n t s da la
tema. Per a l t r a banda l ' e x i s t é n c i a
major
sortida
deis
treballs
d'un mitjá de d i f u s l ó
d'aquesta
línia
literatura
sobre
propi f a c i l i t a r á
t e ó r i c a . Pero, una de l e s
el
una
coses
66
que
esperem
haver
fet
palesa
en
aquesta
exposició,
és
que
el
desenvolupament de la t e o r í a ha e s t a t molt desigual segons e l país. És per
aixó
que ens sembla
(1973), t o t
algunes
difícil
poder
validar
el
model
proposat
per
i que ens ha e s t a t ú t i l per a 1'exposició. fes adient
diferencies
entre
les
dues
naclons
Mullins
assenyalar
capdavanteres
en
el
desenvolupament de la t e o r í a k e l l i a n a , e l s Estats Units i la Gran Bretanya.
La implantado a Gran Bretanya ha e s t a t molt mes important i
consoli-
dada que a i s Estats Units, t o t i que la t e o r í a va néixer a América. Un d e i s
motius apuntats
per
R. Neimeyer
(1983, 1985e)
és que e l
lideratge
de Don
Bannlster va ésser molt mes e f e c t i u que e l del propi K e l l y . En part degut a l
període de vida mes l l a r g del primer i en part per a l t r e s
factors
Institu-
c l o n a l s c a r a c t e r í s t i c s de cada país. Bannister va aconsegulr que molts d e i s
seus col.laboradors
entressln
nents de la
University
alguns
professors
deis
of
com a p r o f e s s o r s
London
que
hi
ais diversos
centres
depe-
després d'acabar e l d o c t o r a t , alhora
havia
se
sentissin
també
atrets
per
que
la
t e o r í a . Aixó no es va donar mai a Ohlo. Quan va marxar Kelly d ' a l l á . Ja no
hi
va quedar
nlngú. En canvi, quan Bannister
va
deixar
la U n l v e r s i t a t
el
grup es va mantenir.
Un a l t r e
aspecte
diferencial
important
és que la Teoría
de l e s
Cons-
truccions Personáis ha tingut un arrelament important en l e s r e v i s t e s de l a
British
slu
Psycbalogical
per
a
la
Saciety.
difusió
de
les
Aqüestes han esdevingut canal galrebé
exclu-
seves
Estats
investigacions,
Units les publicacions son molt mes d i s p e r s e s
en r e v i s t e s
es
podría
de
dir
1' American
que
la
Fsychologlcal
raajoria
d'autors
raentre
que a i s
i només en un 28% es donen
En e l
Assaciation.
británlcs
treballen
mateix
en
sentit,
la
xarxa
pública d'Hospitals depenents de l e s U n i v e r s i t a t s , per la qual cosa la seva
recerca
Units,
és
la
mes
clínica
recerca
és
i
té
finalitats
exclusivament
practiques.
universitaria,
i
En c a n v i ,
els
ais
alumnes
Estats
graduats
difícilraent poden entrar a la mateixa U n l v e r s i t a t cora a p r o f e s s o r s i han de
canviar d ' e s t a t , o bé trobar una feina aplicada. Ja desconnectada de la Univ e r s l t a t , on difícilraent podran f e r recerca. Davisson
(1978) aporta a mes un
a l t r e argument. Considera que la P s i c o l o g í a a la Gran Bretanya ha e s t a t raes
interessada
per
la
descripció
idiográfica
americana, que t r e t d'algunes excepcions
aquest i n t e r é s per l ' i n d i v i d u
concret.
que
la
Psicología
académica
(p.e, T y l e r , 1978) ha f e t poc p a l é s
67
0.2,5
LA P S I C O L O G Í A
DE L E S COHSTROCCIOHS PEKSOFALS
A ESPAUYA
En e l nostre país aquesta tendencia t e ó r i c a , t o t 1 que se c i t a
dediquen
1987)
capítols
en d i v e r s o s
1 traduits
arrelat
nianuals o r i g i n á i s
(p.e. Patterson,
(p.e.
Avia,
1 se 11
1986; Lorenzo,
1974; Pervln, 1975), es pot d i r que no ha
1 que román per a bona part deis p s l c ó l e g s , 1 a l t r e s
professionals
de la salut, desconeguda. Aixó es fa palés en e l poc nombre de publicacions
origináis,
afirmar
de
traduccions
que e l
i
de
tesis
n i v e l l de t r e b a l l
doctoráis.
original
de
difusló
disponible
capítols
la
d'aquesta
tradúcelo
teoría.
de
de
internacional.
la
l i m i t a , malauradament, l e s
De la
propia
relmpressió
Bannister
(1966)
d'aconseguir.
obra
de
americana
en
un I l i b r e
Un a l t r a
editat
També ha e s t a t traduida l'abra de Fransella
el
Pirámide
1985,
metodología
i
possibili-
Kelly
deis
només
tres
está
primers
editorial
que
conté
tres
que
tradúcelo és un a r t l c l e
tracta
temes
(1981c), per part de
capítols
específics
no
Desclée
sobre
s'ha
publicat
de Brouwer.
Personalitat
fins
Es
i
la
tracta
tardor
de
psicoterapia
de
l'abra
des
de
1987
de
diversos.
l'edltorial
sobre
recerca sobre l e s Construcclons Persanals. Pero
raes r e l l e v a n t
(1980b)
a
( K e l l y , 1963a) a la e d i t o r i a l sudamericana Troquel e l 1966. Ara per
ara, aquesta obra és d i f í c i l
curt
atrevim
d'haver d'accedir a obres no només de paísos e s t r a n -
gers sino també en llengua estrangera
tats
ens
dut a terme, encara que no g a i r e
abundant, és d'una q u a l i t a t comparable a l n i v e l l
Sens dubte e l f e t
Tanmateix,
la
la
per
tradúcelo
part
Landfield
la
teoría,
de
i
la
Leltner
perspectiva
de
la
P s i c o l o g í a de les Canstruceíons Persanals.
Peí
que
fa
década,
tret
d'una
Kelly
era
espanyola.
ja
a
la
publicado
ben
Per
prodúcelo
coneguda
exemple,
J.
espanyola,
no e d i t o r i a l .
per
L.
alguns
Pinlllos
conélxer personalment e l propi K e l l y
das).
Va s e r
Huid
(1980)
grupals.
preclsaraent
sobre
l'avaluacló
Posterlorment
aquesta
estudis sobre l ' a p r e c i a c i ó
1986;
Macla,
1979).
Pinillos
Una
de
comenta
Pero
deis
fins
sembla
pioners
(1986,
a
la
ser
que
de
la
comunicado
present
l'obra
de
Psicología
personal)
va
( e x i s t e i x una f o t o g r a f í a on surten e l l s
qui
la
autora
del p a i s a t g e
altra
no
va
dirigir
complexitat
ha
tesi
doctoral
cognitiva
cal.laborat
(Huid
contribució
la
amb
en
H.A.
a
la
C.
procesas
Macía
i Macla, 1981; Macla i
primerenea
de
teoria
en
Huicl,
la
va
68
constituir
la
tesina de J. Alonso Tapia
(1979), becada
i publicada per
la
Juan March, Aquest t r e b a l l va ésser i n s p i r a t per Mario Carretera
Fundación
(Alonso, 1987; comunicado personal) poc després d'un v i a t g e a Anglaterra on
va
poder
país.
copsar
De
fet
el
desenvolupament
aquesta
d'investigacló,
recerca
s'lnserelx
plenament
en
la
s'ha
de
en
línia
aquell
británica
línia.
mes c o n s o l i d a t
transtorns
tearia
e s q u l z o f r é n i c s . Tanmateix, aquest autor no ha t r e b a l l a t mes en aquesta
nucli
els
la
deis
el
amb
tingut
pensament
Potser
relacionada
que havia
desenvolupat
a
la
Universitat
de
Valencia sota e l l i d e r a t g e de Francisca Rivas. Rivas va conéixer la t e o r í a
va a p r o f i t a r
un desplaijament
a Anglaterra
a f i n á i s d e i s anys setanta
conéixer directament la metodologia de g r a e l l a de la má de P a t r l c k
qui va f a c i l i t a r
del propi Rivas
Marco
també
publicado
(1981) d'un a r t i c l e metodológic i en l a lectura de la tesina
(1982)
relacionada,
comunicaclons
Slater,
expressions
de l'assumpció d'aquesta metodalogia per aquest grup es troben la
R.
per
e l seu paquet de programes G.A.P. (que e s comenta a 1.1.2.5)
a aquesta U n i v e r s i t a t per a f i n a l t t a t s de recerca. Les primares
de
i
dirigida
es
per
Rivas.
Menys
la
tesina
de
troba
presentades
al
I
Congreso
centrada
Jornet
en
el
(1980),
tema,
i
Internacional
pero
també
de
les
Psicología
(Rivas, Marco i Morant, 1981; Rivas, Alcantud et a l , 1981; Rivas,
Científica
Sosa i Peleehano, 1981.
Aquesta
troba
el
línia
seu
metodológica
punt
álgid
en
que
la
ha
caracterltzat
publicació
de
al
l'únic
grup
llibre
de
Valencia
de
prodúcelo
nacional l'any 1985, i n t i t u l a t Evaluación Conductual Subjetiva: La t é c n i c a dq
rejilla.
Aquest
llibre
sistematitzada
i
ha
conté
tingut
un
Malauradament, ara
está
com
universitari.
déiera
a
caracterltzat
l'ús
gran
ja exhaurit
Ja
ús
Inspirado
de S l a t e r
aquest
sentit
que
el
grup: l ' a p l l c a c i ó
d'informació
gairebé
atesa
hem
per la recerca metdológica
amb la
quantitat
excluslvament
la seva curta
fet
molt
notar
que
académic.
tirada,
aquest
ben
destinada
grup
en la técnica de g r a e l l a ,
s'ha
coherent
que és un metdóleg pur. Per t a n t , ha e s t a t en
potser
de l ' a n á l i s i
representa
factorial
l'aportació
mes o r i g i n a l
de correspondéncles
d'aquest
a l e s dades de
la g r a e l l a , informatitzada peí p r o f e s s o r Alcantud. Tanmateix, darrerament
línia
d'lnvestigació
(Pérez,
1983;
A.
s'está
Clemente,
centrant
1983;
en
l'ámbit
Sosa,
de la
1983),
i
Psicología
mes
la
Educativa
concretament
en
69
l'assessorament
vocacional.
Bona
part
d'aquestes
investlgacions
les
va
presentar Rlvas <1987> en la seva ponencia sobre "Evaluación P s i c o l ó g i c a de
la Educación" al
II
Congreso
de Evaluación
celebrat
Psicológica
el
passat
raes de Setembre a Madrid. En aquest congrés es van presentar també algunes
aportaclons en aquesta
1987),
Properaraent
sobre e l
de
línia
Rivas
(Rius, Rlvas
i Alvarez, 1987; Rtvas i
<1987, comunicado
personal)
publicará
Latorre,
un
lllbre
tema que inclourá d i v e r s a s c a p í t o l s sobre g r a e l l a . Una a l t r a
recerca
realitzat
és
la
altres
Rodríguez,
del
treball
sobre
col.laboradors
Sanchis,
Mirand,
del
delinqüéncia
grup
Garrido,
(Garrido
Alcantud
i
i
psicopatía
Rivas,
i
línia
que
han
1983; Montañés,
Riva-s,
1982;
Bardisa,
Garrido, Rivas i Alcantud, 1984).
Un a l t r e
nucli
Moreno-Jiménez
a
aparegut raes recentment
la
Universidad
Autónoma
és
de
el
coordinat
per
Aquest
Madrid.
Bernardo
autor
va
r e a l i t z a r la seva t e s i d o c t o r a l sobre la complexltat c o g n i t i v a 1 l ' a t r i b u c i ó
de
conducta
Psicologia
(Moreno-Jiménez,
de
les
Construccions
Psicología
que suposa
espanyal.
En
aquest
(More no-Jiménez,
alcoholisme
1985a).
1985b),
(Cárdenas
i
i
coordinat
Personáis
la p u b l i c a d o
dossier
Ha
hi
la
de mes difusió
ha
uns
en
un
article
articles
Moreno-Jiménez,
un
revista
sobre
a
temes
de
per un autor
introductori
la
teoria
apllcats
delinqüéncia
Clemente, 1985) i r e p r e s e n t a d o c o g n i t i v a d e l mapa e l e c t o r a l
la
Estudios
realitzada
sobre
1985),
dossier
cora
feraenina
(M.
(Jiménez, López
i Moreno-Jiménez, 1985).
Finalment,
de
molt
recent
creado
és
el
grup
de
la
Facultat
de
P s i c o l o g í a de la U n i v e r s i t a t de Barcelona en e l qual s ' i n s e r e i x aquesta t e s i .
Aquest grup s'ha
i n s p i r a t en la t e s i d o c t o r a l de Manuel V i l l e g a s
(1981) on
a l ' a p a r t a t de técniques terapéutiques s'esmenten e l s procediments
ment
i
es
parla
tesi
ja
s ' e x p l i c a com la l í n l a de recerca en t e x t o s autobiograf l e s va considerar
la
teoria
la
kelliana
Psicología
breument
cora
la
de
mes
la
teoría.
adequada.
En e l
d'escala-
Fruit
PREFACI d'aquesta
d'una
familiarització
de l e s Construccions Personáis per part de M. V i l l e g a s
d'aquesta t e s i , i g r a d e s a l suport rebut peí segon per la seva
en
els
anteriorment
esmentats
congressos
internacionals,
algunes l í n i e s de recerca amb alguns c o l . l a b o r a d o r s .
amb
i
l'autor
participado
s'han
iniciat
70
Amb la i n i c i a t i v a de Jaume Martí, s'ha a p l i c a t la metodología de g r a e l l a
a l'assessorament
Villegas,
Carme
s'ha
treballs
de
sobre
terapia
la
Harry
raodel sistéraic
estat
desenvolupat
Procter
familiar
una
(1978;
línia
1981;
de
recerca
1985a;
constructivista
de
sense
1985.
en d i v e r s a s
el
contacte
Aquesta
que suposa
personal
investigado
congressos
inspirada
1985b;
de
(Feixas, Cunillera
1985
d'aquesta
i
Seterabre, Octubre). S'ha a p l i c a t
també la técnica de g r a e l l a
imatge
estudiants
ideal
del
mestre
U n l v e r s i t a t de Barcelona
Per
a
tot
el
grup
en e l s
de l'Escola
1987)
entre
al
només
Villegas,
els
el
recerca no
amb Procter
moment
i
de
en
Agost;
una s í n t e s i
i e l de Kelly. Sens dubte l'endegament
possible
internacional
present
(Martí i Feixas, 1986; Martí, Feixas
1987a; b; Feixas, Martí i V i l l e g a s , 1987). Amb la c o l . l a b o r a c i ó
Cunillera
hagués
de grups esportius
congrés
s'ha
1987
fet
Agost;
per copsar
de M a g i s t e r i
de
la
la
(Torras, V i l l e g a s 1 Feixas, 1986; 1987).
va
ser
un estímul
Eptlng a Barcelona e l Novembre de 1986, i
important
la
vinguda
de
la de Harry Procter e l
Franz
Desembre
de 1987. Ambdós van impartir semlnaris i xerrades per a i s estudiants, van
supervisar amb deteniment t o t e s l e s i n v e s t i g a c i o n s abans esraentades, i van
expressar suggeréncles i observacions
interessants.
En la U n l v e r s i t a t de Barcelona ha t r e b a l l a t també aspectes de la Teoría
de l e s Construccions Personáis la professora Consol Marcet. El seus estudis
raes
importants
han
técnica de g r a e l l a
d'articles
sobre
estat
l'article
(Marcet, 1985b)
Personalitat
sobre
la
complexitat
i la p u b l i c a d o
(Marcet,
1985c)
on
cognitiva
interna d'una
hi
ha dos
i
la
compilacló
capítols
seus
sobre e l tema (Marcet, 1985a; d ) . Posteriorment Consol Marcet ha publicat un
Ilibre
sobre
Personalitat
les
contribucions
(Marcet, 1986).
de
Valter
Mischel
a
l'estudi
de
la
71
0.3) Teoria básica
"No hi ha r e s mes p r á c t i c que una
bona t e o r í a . "
(Kurt Lewin)
72
Cada
teoría
suposa
d e i s esdevenlments
expressa
el
que
una reconstrucció
que intenta
és
explicar.
característic
deis
processos
i
la
naturalesa
Per a aixó crea un nou l é x i c
d'aquella
teoría
envers
les
que
altres
ja
e x i s t e n t s . Aquest és un aspecte encara mes marcat en e l cas de la Teoría de
les Construccions Personáis a t e s e l
diferenciar-la
de l e s
ja comentat d e s i g del
que clrculaven
en e l
seu creador
seu temps. Aixó va
fer
per
que
la
t e o r í a de K e l l y f o s bastant d i f e r e n t en la seva p r e s e n t a d o especialment en
dos aspectes. El primer
molt e s p e c í f i c ,
t é a veure en l'ús galrebé massiu d'un
ben conectat
i
entenedor
quan e s coneix
vocabularl
bé la t e o r i a
pero
que pot f e r felxuga la tasca a aquells que només volen t e n i r - n e una impressió
general.
Probablement,
sotmetre la t e o r í a
en
aquest
cas
el
lector
cercará
a l'ámblt de l e s seves Construcclons
t e ó r i c sense haver de m o d i f i c a r - Í e s ,
la
manera
de
Personáis de c a i r e
la qual cosa pot d e r i v a r
fácilment
en
una comprensió només p a r d a l .
El
segon
estructurada
postulat
Incloem
(1978;
de la
general
els
1981).
cadascuna
amb
De
de
forma
teoría
les
parts
la
presentado
formal
nombre
Una
Personáis. Es coraposa d'un
corolaris
formulado
grup
i
en la
de
a la
cal
elaborats
existeixen
totalitat
entendre-la
s'entén
seva
familia
mlllor
una
de la
com un t o t
el
original.
per
serle
teoría.
conslderant
d'altres
parts
de
seu c a r á c t e r estructural
teoría
altament
de l e s Construccions
addlcional
lllgats
la
conseqüéncia, e l
directa.
de
és
evolutiva
sempre
la
teoría.
i els
permet
Harry
de
organitzat
Procter
aquesta
en e l
seu conjunt.
Aixó
També
conceptas
No obstant
la seva e x p o s i c i ó . Per entendre plenament una p a r t c a l
bon
conté.
1 d'onze
for<;a
estructurado,
diferenciador
Teoria
corolaris
fonamentals
difícil
aspecte
qual
Aixó
fa
relacionar-la
denota,
i
n'és
pocs elements evolutius que
una
comprensió
mes l i n i a l
i
73
Aquest c a p í t o l , consta de t r e s a p a r t a t s que en el seu conjunt
exposar
els
aspectes
Personáis. En e l
la
tearia:
tracten
el
teórlcs
primer apartat
pastulat
altres
básics
i
tercer
apartat
del
corolarl
fonamental
l'estructuració
Sistema de Construccions
Teoría
de
les
Construccions
corolaris.
En
el
segon
formal
de
(0.3.2),
es
pels
corolaris
pero
fonamentals
un
aspecte
que
.suposa
un
entendre,
és
teoría.
(0.3.3)
desenvolupament
per
els
no desenvolupats
per a la comprensió g l o b a l de la
El
la
(0.3.1), e s presenta l'estructura
general
conceptes
de
pretenen
exposa
d'organització
de
Personáis
la
que,
teoría:
i els
al
nostre
l'estructura
Jerárquica
models d i s s e n y a t s
per
del
descriure-
la.
Aquests temes s'han t r a c t a t
teñen
en e l
l'evolució
conjunt
de
que han tingut
la
Intentant e x p l i c a r
teoría,
suggerint
des de l l u r
o ampliar e l s e n t i t que
algún exemple,
i
o r i g e n . A mes s ' i n t e n t a
fent
palesa
recolllr
els
avenaos t e ó r l c s 1 d ' i n v e s t i g a c l ó que s'han esdevingut en cadascun.
Tanmateix, v a l a d i r , que e l desenvolupament de la t e o r í a básica i
treball d'investigacló
gruix d ' i n v e s t i g a c l ó
En canvi, presenta
teoría
amb
d'altres
per v a l i d a r - l a no está en un e s t a d i g a i r e avan<;at. El
s'ha dut a terme preferenclalraent en l'área
indubtable
que
han
interés
anat
la
integrado
sorgint
que
quals es
troben aqüestes s i m i l i t u d s e s t r a c t a
que la Teoría de l e s Construccions
deis
presenten
s i m i l a r encara que amb un vocabulari d i f e r e n t . Si
els
el
tecnológica.
continguts
un
la majarla d e i s casos en
de t e o r i e s mes p a r o l á i s
la t e o r í a com a marc
d'un bon nombre de coneixements ja e x i s t e n t s .
la
plantejament
Personáis, l ' e v l d é n c i a empírica
b i l i t a t que aporten permet anar apuntalant
de
i
credi-
integrador
74
0.3.1> ESTRUCTURA FORMAL: UH POSTULAT I ELS SEÜS COROLARIS
L'estructura d'aquest apartat seguelx l ' o r i g i n a l de K e l l y
(1955) a n i v e l l
formal, pero e l seu ordre está c a n v l a t per t a l de posar junts e l s coro lar i s
que d'acord amb e l
facuitar-ne
nostre c r i t e r i
l'exposició.
presenten mes r e l a c i ó
Tanmateix,
per
millor
fldelitat
i especialment
histórica
per
exposem
seguldament l e s dues ordlnacions del c o r o l a r i s :
Formulado
Exposicló actual
Original
1) C. de Construcció
1) C. de Construcció
2 ) C. d ' i n d i v i d u a l i t a t
2) C. d'Experiéncia
3 ) C. d'Organització
3) C. d'Organització
4 ) C. de Dicotomía
4) C. de Dicotomía
5 ) C. d'Elecció
5) C. d'Elecció
6 ) C. d'Amblt
6) C. d'Amblt
7 ) C. d'Experiéncia
7) C. de Modulado
8 ) C. de Modulado
8) C. d ' i n d i v i d u a l i t a t
9 ) C, de Fragmentado
9) C. de Comunalitat
10) C, de Comunalitat
10) C. de S o c i a l i t a t
11) C. de S o c i a l i t a t
11) C. de Fragmentado
12) C. de Grup i de
Familia
Les
raons
facilitat
for^a
nuclears
on
corolaris.
corolari
banda,
per
aquests
l'exposició
s'expressen
Per
peí
és
d'individualitat
si
efectuat
també
petites
modificacions
copsa
necessaris
amb
expressat
peí
mes
abans s'ha
aparta
la
de
els
poder
pero
han
corolaris
mes
parlar
Per
a
exemple,
l'aspecte
Socialitat.
d'altres
1 significado
Ja d'Organització.
per
la comprensió
é s e l p r o p ó s i t que l e s ha guiades.
primer
profunditat
parlat
base
arbitrarles
per
temátiques.
corolari
facilitin
semblar
de presentar
agrupacions
Individualitat-Comunalitat
teoria,
fet
poden
conceptes
exemple,
s'han
canvis
que
altra
dimensló
social
S'espera
de la t e o r í a
la
Per
el
de
la
aqüestes
a t e s que aquest
75
0.3.1.0) El postulat fonamental
" E l s p r o c e s s o s d'una persona es c a n a l i t z e n p s i c o l i g i c a m e n t per
manera com a n t i c i p a e l s e s d e v e n i m e n t s , "
la
És t r a c t a de ben poques paraules pero son e l p i l a r fonamental sobre
el
qual es fonamenta la Teoría de l e s Construccions P e r s o n á i s . També es podría
d i r que és e l seu axioma básic i alhora la promesa s o b r e a l i ó que pretendrá
descriure
i
explicar;
la
definido
de
l'objecte
d'estudi
i
la
postulado
d ' a l l ó que, com hem esmentant recentment, es c o n s t i t u e i x en l ' e l x c e n t r a l de
l ' a c t l v i t a t humana segons K e l l y ;
En
l'expressió
metafórica,
d'aquest
especialment
l'anticipació.
postulat
en
l'ús
es
del
fa
verb
patent
una
"canalitzar".
certa
Si
vessant
se'ns
desenvolupar un x i c mes aquesta metáfora, dlrem que per a K e l l y
permet
e l que ha
d'ésser objecte en P s i c o l o g í a é s l a naturalesa 1 c a r a c t e r í s t l q u e s d e i s canals
pels
quals
primera
que
circula
fa
l'aigua
de
que l'aigua
inherent; é s e l
pas d e l
la
es
vida.
mogui
temps, l a
Fo s e r i a
(el
adient
moviment
v i d a ) , sino
n'és
estudiar
una
la
causa
característica
la forma que pren en passar
p e l s canals humans ( l e s Construccions P e r s o n á i s ) , e l s quals determinaran
la
forma
al
que
aquesta
aigua
prendrá
en
sortlr
deis
canals
i
retornar
corrent.
En p o s t u l a r
objecte
els
fonamental
processos
d'estudi,
humans
Kelly
i
la
forma
e s desmarca
que aquests
d'aquells
preñen
que consideren
conducta cora objecte de la P s i c o l o g í a i s'avanga a i s qui posteriorment
i n t e r e s s a t p e í processament que fa
l'home de la i n f o r m a d o . La noció
de Construcció Personal, que e s desenvolupará amb p r o f u n d i t a t
suposa alhora e l
l"'home-clentíf i c "
esdeveniments
conductual
canal de processament
posa
concrets.
(sortida
i
a
prova,
ÉS a
la
entrada
i
que
de la
11
informació
permet
vegada
canal
alhora),
en
un
r e a l i t a t . És a l mateix temps a c c i ó i a n t i c i p a d o
i
predir
perceptlu
procés
com
la
s'han
básica
mes endavant,
la h i p ó t e s i
el
curs
que
d'uns
(entrada)
1 canal
dialéctic
amb
(Du Preez, 1977).
la
76
En eniprar la metáfora de l'home-cora-a-científic,
Kelly v o l emfatitzar
seu centraraent en e l futur iraraedlat i l a c a p a c i t a t d ' a n t i c i p a r - l o
el
raitjanqant
l e s p r e d l c c l o n s que e s desprenen de l e s h i p ó t e s i s que formula. Tanraateix, no
es
tracta
mes
que
d'una
metáfora.
Com
molt
docuraentadament
assenyala
Vázquez (1985), malgrat l ' é x l t que aquesta metáfora ha a s s o l l t segons aquest
autor
des
que
l'emprá
Kahneman, S l o v l c
també
i Tversky,
Heider
1982)
(1958)
i
Kahneraan
constituint-se
i
Tversky
en p e r s p e c t i v a
(p.e.
imperant
en la P s i c o l o g í a Cognitiva, 1'ésser huma no és un bon c i e n t í f i c : comet molts
e r r o r s i b i a i x o s . I é s que en concretar una mica raes l a seva metáfora
parla de l'home com a c i e n t í f i c
de cada dia,
de dluraenge, amb la qual cosa admet l e s
en general
l'home
i del c i e n t í f i c
imperfeccions
p e r s o n a l ) . Per
altra
com d'un home
que presenta
( p o t s e r mes encertada encara és l a metáfora
cora a c i e n t í f i c
Kelly
de Shaw
banda, és que e l
l'home
(1980)
de
científic
no
s'equivoca mal?
Deixant Ja de banda l e s
qual
fa
referencia
exhaustiva.
Podem
predictible?!!
irapllcat
en
mitjan<;ant
El
el
la
desenvolupa
mes en e l s
com
i
l'anticipacló
seria
la
guia
modificació
de
les
Aquest
mecanlsme
corolaris
no
d'avorrlt
és
de
és
un
de
una
totalment
i
está
Construccions
i
predícelo
món
l'acció,
validado
de construcció
Construccions
el
básiques
de s i g n i f i c a d o
tori.
de
o
molt
Personáis
invalidado
experiencia,
i
és
també en
d'Experiencia.
de
procés
d'acord
unitat
dlrem que e l tipus de p r e d í c e l o a la
concepte d ' a n t i c l p a c i ó
unitaria
mateixa
parlar
imaginar
validació.
parlar
l'individu
en
manteniraent
parlar d e l C i c l e
En
Kelly
raetáfores,
té
En aquesta
de
amb
Personáis,
l'experléncla
ates
que estructuren
la
seva
impllcacions
activitat
historia
que
les
concebelx
d'una
manera
les
unitats
considera
1'entrada d e i s estímuls
externs a
i
i
conductuals
constructiva
Kelly
el
seu
ates
están
el
processament,
seu c a r á c t e r
impllcats,
prenent
procés g l o b a l , t ó p i c s fonamentals de la P s i c o l o g í a com l ' a t e n c l ó ,
aquesta
anticipa-
part
d'un
percepcló,
memoria, m o t i v a d o , aprenentatge 1 conducta.
Des de
cada
vegada
la
perspectiva
es
tradíelonalment
tendeix
Investígats
actual
mes
de
a
que ens o f e r e i x
una
forma
visió
separada.
la
Psicología
integrada
Cognitiva,
d'aquests
Com a precedent
tópics
d'aquesta
77
v l s l ó , val
de
la pena esmentar que ja B a r t l e t t
connectar
els
estímuls
d'entrada
amb
(.esquema) com un acte de s i g n i f i c a d o .
emfatltzen
considerar
al
món.
el
paper
del
(1932) es va r e f e r i r
alguna
estructura
També Bannister
signlflcat
en
l'anticipacló;
al
procés
pre-formada
1 Fransella
fins
al
(1980)
punt
la p e r s o n a l i t a t com la forma que pren e l procés de donar
Com
l'individu
molt
encertadament
perdés
difícilraent
la
seria
seva
comenten
capacitat
explicable
la
Nysted
per
seva
i
Magnusson
anticipar
els
participado
de
sentit
(1982)
si
esdeveniments,
activa
en
un
món
contínuament canviant.
Mancuso i Adams-Webber
assenyalen
la
facilitado
concepte d'esquema
ja
a
0.1.1
Neisser
concepte
(1976), Rumelhart,
i
processos
com
tendeix
que o f e r e i x e n
els
fonamental
recents desenvalupaments en
el
a l a comprensió d e i s processos d ' a n t i c l p a c i ó . Hem p a r l a t
d'aquest
Rumelhart
(1982a) en aprofundir en e l postulat
Norman
Ortony,
1981)
percepcló,
a una u n i f i c a d o
que
els
ha
Norman
quals
memoria
deis
estat
i
desenvolupat
(p.e. Rumelhart
ofereixen
una
aprenentatge.
tópics
clássics
i
autors
Ortony,
visió
El
abans
per
com
1977;
integrada
de
concepte
d'esqueraa
esmentats,
coincidint
amb la proposta k e l l i a n a , i l e s i n v e s t i g a c i o n s que s ' e s t a n duent a terme en
aquest
camp v a l i d e n
Adams-Vebber
aquesta
posició
hollsta.
En e l
seu estudi
Mancuso
1
(1982a) conclouen:
"El
concepte d ' a n t i c l p a c i ó
ha de f i g u r a r
en una t e o r i a
del
funcionament huraá, En f a r a i x ó es p r e n d r i a una p o s i c i ó t o t a l m e n t
c o n s t r u c t i v i s t a , Les e x p l i c a c i o n s de l a p e r c e p c i ó , memoria, i t o t
a l i ó que es c o n s i d e r a c o g n i c i ó p r o v é de 1'assuiupció que e l s
e s t í m u l s s e n s o r i a l s s ' i n t e g r e n en l a xarxa de s i g n i f i c a c i o n s da
l a persona. El " c o n e i x e n e n t " d'un esdeveniment g ' e n t é n cora l a
construcció,
muntada
a partir
deis
elements
recuparats
del
ntagatzem
de
memoria
a
1 larg-terraini,
els
quals
assinilen
immediatament
l'estimulado.
Les
anticipacions,
en
aquests
termes, no son res mes que e l s esquemes que s ' a r t i c u l e n
per
assimilar la informació d'entrada,"
Mancuso
fonamental
i
Hunter
integrant
l'emació
esquemes eraprats son
fisiológica
la
que c a l
integrado
(1983)
donen
un
en aquest
inadequats
per
a
pas
raes
procés
la
al
en
elaborar
considerar
tasca, es
dona
una
el
pastulat
que quan
els
mobllitzacló
i n t e g r a r conjuntament amb e l s estímuls a s s o c i a t s . Per a
d'aquest
arousal
la gent
adapta
rols socials
servelxen com a guia per a l e s actuacions emocionáis.
transitoris
que
78
Aquesta
l'actuacló
manera
poslcló
comparteix
emocional
cora un r o l
que
fonamental:
en
es
les
poden
de
vlsló
social.
explicar
tots
d'Averlll
Tanmateix,
els
<1980)
Aquesta
Lazarus
conseqüéncia de
perspectiva
(1980)
i
Zajonc
la c o g n i c i ó . D'acord
empra la construcció
emocíó
aporta
processos
(1980)
una
vlsló
que
amb Mancuso
en
l'expllca
actuacions emocionáis son declaracions
l'anticipació.
coneguda
la
des
de la
mateixa
del
postulat
obertes d'un
diferent
per poder donar s e n t i t
Hunter
ben
l'afecte
una
(1983), la
gent
a l'arousal
a
fracás
la
consideren
i
considerar
produit per
la fallada en l ' a n t i c i p a c i ó en un procés c i r c u l a r .
"La f i i i j b i l i t z a c i ó
que acompanya una f a l l a d a
en
l'anticipació
produeix
canvis
interns,
Anoraenarem aquests
canvis
arousal,
L ' a r o u s a l , a l h o r a , a f e c t a d i v e r s e s e s t r u c t u r e s anatóniiques en l e s
formes d ' e s t i n i u l a c i ó d a i s t e r m i n á i s s e n s o r i a l s u b i c a t s en e l s
t e i x i t s d ' a q u e s t a s e s t r u c t u r e s , Aquest e s t í m u l s e n s o r i a l ,
com
qualsevol
altre,
ha d ' é s s e r
anticipat
de forma e x i t o s a .
Per
c o n s t r u i r e l s e s t í m u l s que s ' a s s o c i e n arab a r o u s a l , aprenera a
parlar d'amocions, passions,
impulsos i ádhuc - e n algún c a s d'arousal,
Amb aquest
tipus
de
construccions
és
possible
a n t i c i p a r e l s e s t í m u l s a s s o c i a t s a l ' a r o u s a l , Es poden i n c l o u r e
en la t e o r í a i m p l í c i t a de la p e r s o n a l i t a t de cadascú a q ü e s t e s
creances s o b r e l e s emocions i l e s passions que s6n compartidas
per la s o c i e t a t ,
A i x í , s ' a c o n s e g u e i x almenys, la v a l i d a d o a
p a r t i r d e l consens s o c i a l . " (Mancuso i Hunter, 1983)
La v a l i d a d o
a
partir
dificulta
molt
d'experimenta
especialment
dissenyats.
El
seu
carácter
oferir
general
la seva o p e r a c i o n a l i t z a c l ó . Tanmateix, e s t u d i s mes especif l e s , pero
quantlosos,
evidencia
experimental d'aquest postulat fonamental no es pot
dins
1'ámblt
deis
esquemes
1
la
memoria
proveeixen
empírica que sembla donar suport a aquest p o s t u l a t . Mes pero que
aquesta e v i d e n c i a , es podría d i r que e l canvi en l ' o b j e c t e
donat amb l'auge de l a P s i c o l o g í a
Inespecífica
fonamental.
d'estudi que s'ha
C o g n i t i v a v a l i d a de forma molt general 1
l ' a n t i c i p a c i ó que va r e a l i t z a r K e l l y a l formular e l seu p o s t u l a t
79
0.3.1.1) E l c o r o l a r i de construcció
"Una
persona
anticipa
els
esdeveniments
construint
llurs
repliques."
Aquest
corolari
fonamental
pretén
especificar
de la persona: l ' a c t l v i t a t
construir
és
un
procés
les
característlques
constructiva.
d'abstracció
en
el
Per
qual
de
l'actlvitat
a Kelly,
la
l'acció
persona
de
atrlbuelx
p r o p i e t a t s a un flux contlnuat d'esdeveniments. És en aquest procés quan la
persona dona s i g n i f i c a t a i s esdeveniments.
"La persona e r i g e i x una e s t r u c t u r a , en e l marc de la qual l a
substancia pren forma i esdevé s i g n i f i c a t , La s u b s t a n c i a que l a
persona c o n s t r u e i x no p r o d u e i x l ' e s t r u c t u r a , é s l a persona qui ho
f a . " C K e l l y , 1955)
Aquest procés de construcció comporta, com deiem, un procés
c i ó de s i m l l l t u d s
de
l'anterior.
construit
i d i f e r e n c i e s . Evidentment, cada esdeveniment és
Pero,
en
un
malgrat
moment
que
fos
temporal
el
de
regularitats
d'incertesa.
la
comunicació
en
el
Per
tal
flux
mateix,
diferent.
certes simllltuds, certes repetlcions
pragmática
d'abstrac-
els
La
persona
produit
humana
de
Watzlawlck
per
esdeveniments
tal
resultln
o
necessita
(o redundáncles d'acard
d'esdeveniments
que
s'haurla
diferent
et
al.
de
serla
trobar
amb la
teoría
1967),
certes
redulr
el
predlctlbles
nivell
en
mesura. Per t a l de poder a n t l c l p a r - l o s que, com ja s'ha d i t , é s la
certa
motivado
fonamental I m p l í c i t a en la T e o r í a de l e s Construccions P e r s o n á i s .
Aquest procés K e l l y
Consta
construcció.
de
el reflectelx
tres
alguna dlmensió o a t r l b u t
Construcció
Personal
discriminado
Avia
es
troba
(1986), només
qualitats
i
és
elements,
de
manera
(Construcció P e r s o n a l )
una dlmensió
l'esséncla
quan s'ha
finalitats
amb e l que anomena context
és
del
dotat
possible
de
de
son s i m i l a r s
en
i
En aquest
construcció.
esdeveniments
predir-los
de
i d i f e r e n t s d e l t e r c e r . La
discriminado.
procés
ais
que dos
mínim
Com
de c e r t s
antlclpar-los.
acte
de
comenta
prlnclpis,
En
aquest
procés d ' a t r l b u c i ó preñen part fonamental la d i s c r i m i n a d o 1 l ' a b s t r a c c i ó .
Altres
enfacaments
teórlcs
han e m f a t i t z a t
també e l
paper cabdal de
c a p t a d o d'una d i f e r e n c i a en e l procés de la f o r m a d o d e l coneixement:
la
80
"Les
dades
primarles
de
l'experiéncia
s6n
les
diferencies,
D'aquestes
dades
construitn
les
nostres
hipotétiques
(senipre
h i p o t é t i q u e s ) i d e e s i imatgas d e l 'món e x t e r i o r ' . La c o n s t a t a c i ó
d'una d i f e r e n c i a és la idea inés e l e m e n t a l ; T a t o i » i n d i v i s i b l e d e l
pensament, ( B a t e s o n , 1976)
Gregary
Bateson,
prestigios
antropóleg
inspirador
de
l'enfocament
slstéraic de la t e r a p i a que es va o r i g i n a r a Palo A l t o , c o i n c i d e l x arab K e l l y
en designar
unitat
seva
la c o n s t a t a d o
básica d e l
línla
d'una d i f e r e n c i a ,
pensament. Autors
la Construcció Personal, com a
posteriors
de pensament e p i s t e m o l ó g i c
a Bateson, seguidors de
1 t e r a p é u t i c , elaboren
la
una mica mes
aquesta qüestió:
" L ' a c t e e p i s t e m o U g i c b á s i c é s l a c r e a c i ó d'una d i s t i n c i ó ,
is
només d i s t i n g i n t un p a t r ó d'un a l t r e que som capagos de c o n é i x e r ,
Tot i que aquesta idea pugui r e s u l t a r i n t u í t i v a m e n t o b v i a , no ha
e s t a t formulada f i n s l ' o b r a de G, Spancer Brown The laws of form
( 1 9 7 3 ) , reconeguda com una de l e s c o n t r i b u c i o n s mes importants a l
pensament c i b e r n é l i c , " . (Keeney, 1983)
" D e l i n e a una d i s t i n c i ó . "
Peí que fa
la
base
per
a les
a
la
(Spencer Brown,
1973)
r e p l i q u e s de que parla aquest c o r o l a r i ,
predícelo,
ates
que una r é p l i c a
suposa
constitueixen
que quelcom
que
passa ara ha passat Ja abans i pot e d e v e n i r - s e també en e l futur. En c o n s t r u i r e l s esdevenlments, la persona d e t e c t a aspectes que son repliques
devenlments
és
construits
clarament
anteriorment.
sirabolltzada,
seria
Aquesta
l'esséncia
actlvitat
del
que
pensament,
poques
d'es-
vegades
una especie
llenguatge i n t e r i o r . No en debades K e l l y c i t a en d i v e r s e s o c a s i o n s
de
Vigotsky!
Shoemaker (1955) va v o l e r v a l i d a r l a h i p ó t e s i que quan l e s persones son
construides
concreta
r =
que
0.28,
Bonarius
com
simtlars,
impliqul
p<.04)
algún
donen
( 1 9 6 5 ) , es
es
faran
tipus
un c e r t
podría
dir
predlccions
d'elecció.
suport
a
slmilars
Els
la
en
resultats
hipótesi,
que son encoratjadors
una
(una
pero
tenint
situado
carrelació
com
comenta
en compte
el
poc nombre de subjectes eraprats. Malauradament, la p e r s p e c t i v a h i s t ó r i c a que
disposem
ens
permet
provocar r e p l i q u e s
Per
altra
veure
que
no
ha
estat
prou
encoratjador
cora
per
(que coneguem) d'aquest i n t e r e s s a n t experintent.
banda, experiments
mes r e c e n t s
(Posner
1 Keele,
1968; Eeed,
1972; Hayes-Roth i Hayes-Roth, 1977) suggereixen que en e l p r o c é s de donar
81
ardre a l flux d'esdevenlments, es dona un. Increment de l ' a c t l v a c l ó
emocional
1 de 1'atenció cap a i s f e t s que ocorren. D'acord amb aquests experlments, la
persona
té
una
recurrents.
Alió
notable
que
capacitat
s'abstreu
experimentará subseqüentment.
ha de disposar d ' h l p ó t e s i s
per
atribuir
organltza
el
detecció
de temes que es
esdevenlments
persona
van r e p e t i n t ,
percebrá
(1982)
la percepció d i r i g i n t
"la
1
persona
l'atenció
ais
significatius.
Així, en la base del procés de donar s e n t i t
la
la
Hayden
esdevenlments" - a f e g i m - de forma que 11 r e s u l t l n
ha
ais
que
Tal com manlfesta
que governln
trets
a l món que ens envolta
1 llur
categorltzació.
hi
A un
n i v e l l molt básic la s i m i l i t u d detectada pot é s s e r molt concreta, com en e l
reconeixement
procés
pot
quotldiá
esdevenir
d'una
molt
taula
subtil,
o d'una cadira.
Per
complex
alt
i
d'un
altra
banda, aquest
nivell
d'abstracció
quan una vegada mes ens trobem decebuts o experienciem la b e l l e s a
cosa.
Aquest
procés
pero,
ha
estat
descrit
amb
conductisme t a l com comenten Bannister i Fransella
diferents
d'alguna
termes
peí
(1980):
"La nostra c a p a c i t a t per r e c o n é i x e r l a r e p l i c a c i ó d e i s temes é s
una assunipció e x p l í c i t a de la idea t r a d i c i o n a l de condicionament,
P e r o e l s c o n d u c t i s t e s perden la n a t u r a l e s a e s s e n c i a l m e n t p e r s o n a l
de la t r a n s a c c i ó que anomenen condicionamant en a t o r g a r s t a t u s de
r e a l i t a t a l e s r e p l i q u e s ganeralment reconegudes que son la base
de l l u r s e x p e r i m e n t s ,
(...)
La f a l , l a c l a
de l a p s i c o l o g i a d ' e s t i m u l - r e s p o s t a
( i e l s seus
d e r i v a t s mes s o f i s t i c a t s ) rau en la creanga que l a persona raspón
a un e s t í m u l , Respon a a l l d que i n t e r p r e t a que é s r e s t í n u l
i
a i x ó a l h o r a e s t á en f u n c i ó d e l t i p u s da c o n s t r u c c i o n s que la
persona ha a p l i c a t a l ' u n i v e r s , "
La v a l i d a d o
característica
no ha
rebut
també g e n e r a l .
tampoc una atenció
Tanmateix,
es
pot
específica
trobar
atesa
evidencia
d ' a l l ó que afirma en e l conjunt de coneixements acumulats per la
El
les
mateix
condicionament
construeix
resposta.
de
També e l
aquest s e n t i t .
la
provarla
mateixa
procés
que
manera
la
persona
fins
de g e n e r a l l t z a c i ó
al
detecta
punt
d'estímul
de
la
seva
empírica
Psicología.
redundáncles,
donar
aporta
la
1
mateixa
evidencia
en
82
0.3.1.2) El c o r o l a r i
d'experléncla
" E l sistema de c o n s t r u c c i ó d'una persona v a r i a en la mesura que
c o n s t r u e i x successivament l e s r e p l i q u e s d e i s e s d e v e n i m e n t s "
Ací
es
posa
de
manifest
la
naturalesa
canvlant
del
sistema
de
construcció de la persona. Aquest procés de canvi es du a terme a p a r t i r de
la
réplica
successiva,
L'explicació
la
qual
condueix
d e l canvi c o n s t i t u e i x
e l desenvolupament
aquesta
vida.
descrlu
Kelly
validado
o
la
invalidado.
psicoterapia,
i l'aprenentatge. S i bé és important per a la
a
l'home
d'adaptar-se en l ' a n t i c i p a c i ó
la
la
l ' e l x c e n t r a l d'árees cora l a
ho és encara mes per a la P s i c o l o g í a
que
a
elabora
com
Psicolagla,
de l e s Construccions Personáis, a t e s
ésser
en
constant
moviment
per
tal
d e i s esdeveniments, a l f l u x també canvlant de
una mica
mes aquest
procés
de
canvi
en e l
Cicle
d'Experiéncia que s ' e x p l i c a r á raes endavant (0.3.2.2.3).
Com ja s'ha d i t en e l c o r o l a r i
de construcció
i e l postulat
la Construcció Personal
t é alhora
i
per K e l l y ) una vessant a n t i c i p a t l v a . La construcció
(molt mes emfatitzada
de l e s r e p l i q u e s
una vessant de processament
fonamental,
d e i s esdeveniments és la que permet
l'anticipació
s'ha d i t en e l c o r o l a r i de c o n s t r u c c i ó ) . Aquesta a n t i c i p a d o
p r e d i c t i v a que fa que, talment com s i
o s'lnvalidl.
D'aquesta
persona per posar
forija
explícita
(1966d/1970).
aquest
les
pretén
(el
Si
psicoterapia
mitjaníjant
la
la
será
en
conseqüéncles
la v a r i a b l e
dependent.
f a s una h i p ó t e s i c i e n t í f i c a , es
validi
conducta
de
és
a
la
Bebavíor
Is
an
psicoterapia
Construccions
un experlment,
dtssenyar
invalidado
per
l'article
son
la
forma
experlment
clares:
la
independent a manipular mentre que a l i ó que e s
Sistema
el
t é una dlmensió
seves h i p ó t e s i s . K e l l y desenvolupa de
aspecte
conducta esdevé
canviar
(com ja
manera, la conducta esdevé un experlment que f a
a prova
Les
d'lnformació
de l e s
experiments
hipótesis
Personáis)
una
que
és
actlvltat
permetin
pac ú t l l s
i
la
la
variable
básica
de
la
reconstrucció
la v a l i d a d o
de
les
h i p ó t e s i s a l t e r n a t i v e s que e l mateix subjecte a p o r t l .
Pero
no es t r a c t a
de s e r la d e l
científlc:
d'una
validado
exhaustiva
i estricta
com ho
hauria
83
"La
validació
representa
la
compatibilital
(construida
subjectlvament) entre
la p r e d i c c i ó i e l r e s u l t a t e s p e r a t , La
invalidado
representa
la
incompatibilitat
(construida
subjectivament)
entre
la p r e d i c c i ó
i
el
resultat
observat,"
( K e l l y , 1955)
L'especif i c a c i ó
validació,
no aporta
important per a l
individual
de
les
del
component
subjectiu
cap tndlcació
clara
i mpl l c a c i on s
en
a a l i ó subjectiu, K e l l y
queda c i a r
el
Sistema
de
al
predicció
clau
la
procés p r e d i c t i u
tan
ací,
i
métode
la
com a
resultat
(veure
mes
mes prim p e í que fa
g a i r e aquest mecanlsme de v a l i d a c i ó .
és corapletament
És
significació
Personáis
pot ajudar a f i l a r
no aprofundeix
invalidado.
s ' i n v a l i d a ü Maturana
relació
de
d'indivldualltat)
Construccions
g l o b a l de la t e a r i a , é s que la r e a l i t a t
o
sobre aquest
corolarl
endavant e l c o r o l a r l d ' o r g a n i t z a c i ó )
validació
aspecte
c a n v i . Si bé és c e r t que la comprensió de la
(veure mes endavant e l
El que s i
com
coherent
amb e l
plantejament
no juga un paper determinant en la
réplica
construida
la
que
es
valida
o
(1976) ha e l a b o r a t una mica mes aquest plantejament en
científic.
científica
(1 per
Conclou
tant
la
de
la
seva
análisi
qualsevol
home)
afirmant
no
que
prediu
succeirá en e l món objectiu s i n o que prediu únicament la n o s t r a
el
la
que
experiencia,
i la d ' a l t r e s hames, en r e l a c i ó amb aquest raón.
Un a l t r e
aspecte
important a c o n s i d e r a r
e l C i c l e d'Experléncia
la
validació
realltza
en
preñen a i x í
o
a 0.3.2.2.3)
invalidado.
funció
forma
de
les
La
revisió
Si
implicado
(vegeu
de la persona en l'experiment que mena a
de
anticipacions
d'hipótesi.
és e l de la
no es
les
Construccions
irapllcades
deis
dona aquesta
Personáis
esdeveniments
implicado
la vida
es
que
no
esdevé e x p e r i e n c i a ja que no és construida.
Kelly
l'experléncla
concebelx
regut. És l ' a c t i v t t a t
simple
pas d e l
corolarl
pensament
parágraf
cora quelcom d i f e r e n t
constructiva
la que marca e l
temps. En comentar
Morrisan
de P i a g e t
i
Cometa
amb l e s
(1982)
la
vessant
posen
forraulacions
de
d e l temps
desenvolupament
de desenvolupament
manifest
kellianes
la
transcori no
el
d'aquest
semblanza
que s'esmentaven
en
del
el
anterior:
"De manera s i d i i l a r , l a p e r s p e c t i v a defensada p e í paradigma c o n s t r u c t i v i s t a de P i a g e t pot d e s c o n c e r t a r a a q u e l l s educadors que
creuen que e l coneixement pot é s s e r " i n j e c t a t " a un nen
raitjan-
84
gant la l e c t u r a , i n s t r u c c i 6 , r e p e t i c i - S i reforgaraent.
L'enfocament p i a g e t i á per promoure I ' a p r e n e n t a g e en e l nen e m f a t i l z a la
n e c e s s i t a t d'una a v a l u a d o c l a r a d e l n i v e l l de desenvolupament
conceptual Cinic i c a r a c t e r í s t i c de cada nen, i i n s i s t e i x en la
visió
que e l
nen ha d ' i n v e n t a r
i
construir
el
coneixement
nitjangant
la
seva
propia
implicado
activa
en e l
procés
d ' a p r e n e n t a t g e , és a d i r , e l seu p r o c é s da c o n s t r u c c i ó s u c c e s siva,
(...)
Ambdós, K e l l y i P i a g e t , veuen a l desenvolupament p s i c o l ó g i c com
quelcom
i n h e r e n t a l p r o c é s de c o n s t r u c c i ó ,
amb e l qual
els
individus
busquen
constantment
ampliar
llur
comprensió
deis
esdevaniments,"
Compartlm
plenament
similitud
entre
Kelly
s'explica
a partir
i
aqüestes
Piaget,
de la postura
afirmacions
que
s'ha
i
posat
epistemológica
considerem
ja
de
que
manifest
aquesta
a 0.1.1,1,
de base que ambdós autors
comparteixení e l c o n s t r u c t l v l s m e .
En la
revisió
que
fa
Bonarius
(1965)
sobre
dona suport a l mecanlsrae de v a l i d a c i ó / i n v a l i d a c l ó
en e l sistema de construcció
l'evidéncia
empírica
que
com a generador de c a n v i
afirma:
" , , . l a i n v a l i d a c i ó de l a p r a d i c c i ó condueix a un canvi mes gran
en l e s c o n s t r u c c i o n s invocadas per la p r a d i c c i ó que la v a l i d a c i ó ,
Aquest canvi pot prandre d i v e r s e s
formes,
l e s q u a l s depenen
probablement de l e s a l t e r n a t i v e s d i s p o n i b l e s a la persona que no
e s t á s a t i s f e t a amb una c o n s t r u c c i ó d ' e s d a v e n i m e n t s determinada.
En a i s e s t u d i s r e v i s a t s l e s c o n s t r u c c i o n s van é s s e r abandonadas o
bé r e - f o r m u l a d a s ; e l s elements c o n s t r u i t s van c a n v i a r da p o l en
l a mateixa dimensió de la c o n s t r u c c i ó o bé van é s s e r c o n s t r u i t s
per una a l t r a c o n s t r u c c i ó .
(...)
Per
altra
banda,
d e s p r é s de la v a l i d a c i ó
les
construccions
t e n d e i x e n a é s s e r mantingudes com a base per a noves p r e d i c c i o n s
en s i t u a c i o n s s i m i l a r s subsegüents, A i x í , la v a l i d a c i ó sembla s e r
una c o n d i c i ó
que
afavoreix
l'estabilització
del
sistema
de
construcció,"
Aquesta
conclusió
pot
perraetre'ns
validar
la
nostra
c o r o l a r l d ' e x p e r i é n c l a . És mes, en un estudi raes recent
construcció
del
(Bonarius, 1984a) no
es desdiu d'aquestes a f i r m a c i o n s tan c o n c l u s l v e s .
Des de la C i b e r n é t i c a i l a Teoría General de Sistemes é s planteja com a
mecanlsrae
fonamental
per
a
l'adaptació
i
el
canvi
la
retroallmentació.
85
Aquesta, s i
invalidació
deis
és
positiva,
equival
de la h i p ó t e s i
processos
humans
a una
validació,
i
si
és
negativa
implicada peí sistema. Aquesta v i s i ó
ha
estat
devenvolupada
a una
cibernética
posteriorment
per
altres
autors (p.e. Montserrat-Esteve, 1985).
La importancia d'aquest c o r o l a r i ha r e s u l t a t mes e v l d e n t encara, quan e l
recentment
traspassat
Don
Bannister
i
el
seu
grup,
en
els
seus
sobre e l s t r a n s t o r n s d e l pensament c a r a c t e r í s t t c s de pacients
d'esquizofrénia
la
diagnosticats
(Bannister, 1959, 1960, 1962b, 1963, 1965bi Bannister, Adams-
Webber, Penn, i
Fransella
estudis
Radley,
1975; Bannister
i Agnew, 1971; Bannister
invalidació
serial
i Fransella,
1966, 1967; Bannister,
i Salmón, 1966b; e t c . .
com un f a c t o r
determinant
en la
) , han c o n s i d e r a t
desorganització
del
pensament e s q u i z o f r é n i c .
0.3.1.3) El c o r o l a r i
d'Organització
"Cada persona desenvolupa
la seva c o n v e n i e n c i a en
sistema de c o n s t r u c c i o n s
aqüestes c o n s t r u c c i o n s . "
La noció
simples
de sistema
(Construccions
implica
de manera c a r a c t e r í s t i c a , d ' a c o r d amb
l'anticipació
d e i s e s d e v e n i m e n t s , un
que compren r e l a c i o n s o r d i n a l s e n t r e
un conjunt
Personáis)
Interconnectat
estructurats
com a
d'elements
totalltat
mes
integrada.
Aquesta t o t a l l t a t é s mes que l a suma de l e s p a r t s . K e l l y no va e x p l i c i t a r
el
sistema
sistemes
hipotetitzat
propugnadas
Bertalannfy
(1962,
en
per
aquest
la
1968). Pero
corolari
Teoria
el
cert
acompleix
General
és
que e l
de
les
condlcions
Sistemes
corolari
té
de
considerar
al
corolari
de f r a g m e n t a d o
deis
L.
Von
un pes
molt
considerable en la t e o r í a , 1 e s t á r e l a c i o n a t arab g a l r e b é t o t s e l s
(per bé que es podría
si
corolaris
com la
seva
contrapartida).
Si
l'home
és
un c i e n t í f i c
que elabora
teoría
sobre e l
món, és
adient
considerar e l que é s una t e o r i a :
"Una t e o r i a és una s e r i e de dues o mes e t i q u e t e s esquemátiques
( p a r a u l e s , imatges v i s u a l s denominades, e t c . , . )
[construccions]
de l e s q u a l s s ' h a h i p o t e t i z a t , p r e s u m i t , o f i n s i t o t d e m o s t r a t
empíricament que mantenen una r e l a c i ó s i g n i f i c a t i v a e n t r e e l l e s . "
( R y c h l a k , 1981)
( l a paraula e n t r e [ 1 é s n o s t r a )
86
Aquesta c i t a del f i l ó s o f
la
metáfora
de
Construccions
(hipótesis)
l'horae-clentíf l e
Personáis
están
dissenya
d'lnferéncla
es
és
una
relaclonades
assenyala T. Mischel
persona
de l a c i e n c i a Rychlak ens permet aprofundlr en
de
Kelly
aflrmant
teoría
personal
entre
sí
de
en
que
qué
forma
el
Sistema
les
de
construccions
Jerárquica.
Tal
com
(1964) una construcció poques vegades está ai liada. La
el
seu
pugui
sistema
moure
de
d'una
manera
que
construcció
a
en
seguir
l'altra
de
una
línea
manera
forq;a
ordenada. A i x í , una construcció, en funció de l e s s e v e s vlnculaclons amb l e s
a l t r e s construccions, implica un conjunt de p r e d l c c l o n s sobre cadascun
esdeveniments
ais
quals
s'aplica.
Cada
esdeveniment
s'escau
deis
en
la
i n t e r s e c ó l o d'un bon nombre de construccions organitzades e n t r e s í .
Atesa
la
aquesta t e s i
models
importancia
s'ha
d'aquest
dedicat
desenvolupats
corolari
un apartat
1 les
especial
per
explicar
l'estructura
Construccions
Personáis.
Aquesta
pero,
d'lnvestlgació
que
ha
generat
és
aquest
Implicacions
(0.3.3)
té
a la d e s c r i p c i ó
Jerárquica
només
corolari.
que
una
A
deis
del
Sistema
de
les
part
en
de
línles
deis
aspectes
jerárquics d e l sistema s'han e s t u d l a t aspectes e s t r u c t u r á i s .
S'han desenvolupat d l v e r s l t a t d'índexs de mesura 1 conceptes per copsar
les
Aixó
característlques
va mes e n l l á
(vGgeu
1.1.2.4).
integrado
i
El
estructuráis
de l ' e s t u d i
que
del
deis
pretenen
diferenciado
Sistema
de
Construccions
patrons de r e l a c l ó
cobrir
existent
entre
els
els
indexs
entre
Personáis.
construccions
estructuráis
subsisteraes
i
en e l
és
la
sistema
com a g l o b a l l t a t .
La r e v i s i ó
possibilitats
de t o t
e l t r e b a l l desenvolupat en aquesta área desborda
d'aquesta
tesi
ates
que
inclou
árees
de
recerca
t r e b a l l a d e s com la complexitat c o g n i t i v a , l ' a r t l c u l a c i ó
1 e l s transtorns
pensament.
estat
Val
a
dir
pero,
que
aquests
temes
han
estudiats
les
tan
del
arab
metodologia propia de K e l l y per a l'avaluació de l e s Construccions Personáis
(la
técnica
de g r a e l l a )
1 que aquesta recerca ha a p o r t a t algunes
hipótesis
molt i n t e r e s s a n t s per una banda i a l t r e s molt confoses per una a l t r a .
Com s'ha
Construccions
comentat
Personáis,
en
el
fer
la
tema
revisió
de
la
histórica
complexitat
de
la
Teoría
cognitiva
va
de
les
teñir
un
87
auge molt
Bierl
et
notable a p a r t i r d e i s e s t u d i s de James B l e r i
al.
1966; B l e r i
assolir cert éxit
nostre
un t r e t
Blacker,
entre l e s
entendre,
possibilitat
i
l'éxit
de p e r s o n a l i t a t
i
Messerley,
l í n i e s mes c o g n i t i v i s t e s
deis
la conversió
1956; B i e r i
plantejaments
de la dimensló
mes f á c i l
de
(1955, 1961, 1966;
Bieri
1957)
i
va
de la p e r s o n a l i t a t .
Al
rau en e l
fet
d'haver
slmple-complex cognitlvainent
de subsumir p e l s enfocaraents
en
nomotétics
Ja e x i s t e n t s que l a Teoria de l e s Construccions Personáis c a r á c t e r I t z a d a
l'enfocament
la
i d i o g r á f i c . Pot c o n s i d e r a r - s e un exponent d'aquesta
perspectiva
pero,
aquesta
oferta
área
per
Galdstein
d'estudl
está
i
Blackraan
allunyada
(1978,
deis
asslmilació
1981).
interessos
per
Actualment
de
la
majoria
deis i n v e s t i g a d o r s de l e s Construccians Personáis.
Per
altra
"complexttat
sobre
la
mesura
panorama
és
de
de
les
controvertit.
la
mesures
L'estudi
dtferenciació
i
es pot trobar a Adams-Vebber
sobre
s'aconsella
el
cognitiva"
construcció
estudis
banda,
llurs
característiques
l ' a r t i c l e de Karcet
emprades
mes
per
complet
integrado
deis
(1979c>, que r e c u l l
estructuráis.
copsar
En
el
que
la
hi
ha
sistemes
de
tots
aquests
nostre
medi
composa d'un
nombre
(1985b).
0.3.1.4) El c o r o l a r l de dicotomía
" E l sisteraa de c o n s t r u c c i ó d'una persona
f i n i t de c o n s t r u c c i o n s d i c o t ó m i q u e s , "
Cora K e l l y
va
manifestar
punts mes c o n t r o v e r t i t s
la
vegada
pero,
és
posteriorraent
es
(1966/1970), aquest é s
un d e i s
i que ha p a r t a t mes malentesos de la seva t e a r i a . A
un d e i s
favorable,
1 un d e i s
pensament
huma. Una r e v i s i ó
que
ha
que presenta
generat
mes
exhaustiva
mes
investigado
similituds
de t o t
i
amb a l t r e s
aquest
evidencia
teories
material
del
sobrepassa
e l s p r o p ó s i t s de la present t e s i , pero s í v a l la pena f e r esment d ' a l l ó
que
considerem mes s i g n l f i c a t i u .
Kelly
dicotómtca
com
va argumentar
i
que alxó
conceptual itzera
representa
la
que l e s Construccions
suposa
una c a r a c t e r í s t i c a
l'experléncla.
similitud
i
el
Personáis son de
pol
El
pol
de c o n t r a s t ,
essencial
nominal
la
de
sobre
la
diferencia.
naturalesa
la
manera
construcció
Per
exemple,
88
donat un context
mínlm de construcció
Joan i Pere poden é s s e r c o n s i d é r a t e
veure com agrá.
Si
la
termes pogués ésser
de t r e s
persones Joan, Pere i Anna;
com simpátics
mentre que Anna es pot
mateixa conducta que ha e s t a t construida en aquests
entesa
com simpática
i agrá alhora, aquesta
no ens a p o r t a r l a cap tipus de s i g n i f i c a d o
distinció
per a aquesta conducta. Així, e l
que s'assumeix que t é estructura dicotómica és la forma de la d i s t i n c i ó que
fa la persona en a p l i c a r una Construcció Personal en un context
K e l l y ho e s p e c i f i c a
determinat.
així:
"Una c o n s t r u c c i ó és e l c o n t r a s t b á s i c e n t r e dos grups. Quan
s'imposa s e r v e i x a l h o r a per d i s t i n g i r e n t r e e l s seus elements i
par
agrupar-los,
Així,
la
construcció
fa
referencia
a
la
naturalesa
da
la
distinció
que
es
pretén
fer
entre
els
esdeveniments,
(...)
Les c o n s t r u c c i o n s no s i m b o l i t z e n o r e p r e s e n t e n e l s esdeveniments
sino que mes a v i a t ens c a p a c i t e n per e n c a r a r - l o s , la qual cosa és
d'un o r d r e ben d i f e r e n t , "
( K e l l y , I966a/I970)
En
aquest
simultánia
sentlt,
d'integracló
discriminado
la
fa
cada
i
diferenciado.
l'individu
coses. Fixera-nos que Kelly
aclareix
que l e s
s'abstreuen
construcció
i
a partir
d'ells.
Val
fonamentalment
la
pena
no respon a la
empra e l
construccions
és
ressaltar
naturalesa
verb "imposar"
una
i en e l
operado
que
mateixa de
mateix
s'iraposen sobre e l s esdeveniments
Aixó
reflecteix
una vegada
aquesta
mes
la
les
article
1 no que
coherencia
amb la seva p o s i c i ó e p i s t e m o l ó g i c a , l ' a l t e r n a t i v i s m e c o n s t r u c t i u ; i assenyala
la
diferencia
abstracció
Aixó
o
no treu
entre
Construcció
representado.
La Construcció
que en un procés
c e r t paper 1'abstracció.
Personal
1 concepte.
El
Personal
una
de construcció
és
darrer
és
una
discriminado.
(discriminado)
no Jugui un
La naturalesa dicotómica de la Construcció
Personal
és un t r e t fonamental que també la d i f e r e n c i a d'un concepte o c a t e g o r í a .
Peí que fa
estudis
del
a la i n v e s t i g a d o
canadenc
Jack
sobre aquest tema és adient esmentar
Adams-Webber
i
els
seus c o l . l a b o r a d o r s
els
(Adams-
Webber, 1978, 1979c; 1981 a, b; Adams-Webber i Bejanfield, 1973; Bejanfleld
i
Adams-Webber, 1975, 1976; Benjafleld
i Oreen, 1978; Romany 1 Adams-Webber,
1981).
de
Aquests
categoritzen
a
estudis
coneguts
van
posar
seus
de
manifest
forma
que
dicotómica
a s s l g n a n t - l o s , en un 62% d e i s casos, a l'aspecte
quan
els
tendeixen
subjectes
a
fer-ho
mes p o s i t i u d e l pal de
la
89
construcció.
tipus,
en
Aquesta
grups
proporcló
culturáis
es
raanté
diferents,
amb
construcclons
1 amb métodes
diferents
També s'ha r e p l i c a t amb e l s mateixos subjectes en d i f e r e n t s
probabilísticament
(50/50)
1 la
Intepretació
e s t a t forga e l a b o r a t s per Adaras-Vebber
diferents
d'avaluació.
situacions.
Els motius p e l s quals es dona una proporcló d i f e r e n t
rada
de
(62/38) a 1'espe-
teórica
d'aquest
coincideix
anomenar
la
"secció
deis costats
aquesta
plenament
deis
que
de
el
la
presocrátlc
proporcló
i
diversos
pintors
Pousin, e t c .
Alraenys
des
renaixentistes
van emprar-la
de
Fechner
Piehl
(1978)
han deraostrat
que e l
per
a la
(1876)
rectangle
grega es basa en
com
diversos
Fiero
della
veure
pslcólegs
1 Adams-Webber
que la
va
mida
(per a mes inforraació
estudlat aquesta proporcló. Mes recentment, Benjafleld
i
proporcló
Pitágores
ideal
r e c t a n g l e s . Bona part de l ' a r q u l t e c t u r a
Francesca, B e l l i n i ,
1971).
la
d'or". Es t r a c t a
proporcló
Berlyne,
amb
han
(1979c, 1981a, b, 1982). L ' e x p l i c a c l ó
o f e r t a per aquest autor é s , en part, de c a i r e e s t é t i c , ates que la
trobada
fet
majoria
de
han
(1976)
la
gent
traba raes plaent é s e l que segueix la "secció d'or".
Berlyne
la
teoría
(1971) proveeix un argument complicat pero i n t e r e s s a n t basat en
de
la
informado
i
emprant
conclou aportant e l v a l o r de 0.37
la
fórmula
de
Shannon-Wlener
que
(molt proper, dones, a la secció d ' o r ) com
e l v a l o r óptim que permet a un eleraent mes p e t l t ocupar una proporctó de la
t o t a l i t a t de forma que e l f a c í
c l o n s Adams-Webber
a proporció
ideal
consldera-
(1979c, 1982) s u g g e r e l x que la " s e c c i ó d ' o r " s e r v e l x com
per harmonltzar
com ha deraostrat Varr,
impresslons)
mes n o t o r i . A la llum d'aquestes
la construcció
1974) és mes r e l l e v a n t
amb la construcció p o s i t i v a
la construcció, e l s
positius
i els
negativa d e i s a l t r e s
en la f o r m a d o
de
(que
primeres
de manera que arabdós aspectes de
negatlus, queden compensats reduint
així
e l sentlment d'amenaza que poden generar e l s d a r r e r s .
Adams-Vebber
ací
algunes
l'análisi
<1979c, 1982)
troballes
lingüística
difereixen
en
un
és
tret
l i n g ü í s t i c a . Greenberg
s'afegelx
a
alguna
de
la
el
suggerelx
la
relleváncla
pslcollngüística.
de
simple
contrast
que
ntínim.
servelx
(1969) anomena marca al
forma
básica.
Aquest
Un
per
que podrien
concepte
Es
dona
básic
quan
realitzar
una
teñir
per
dos
de
marcada
ítems
distlncló
procés p e í qual un nou
procés
a
sembla
tret
també
90
present
en
la
blpolaritat
"marcat".
farmado
el
llarg-curt
Sovint
d'adjectlus
es
primer
dona
amb pols
seria
que
el
l'ús
aposats.
pal
del
Per
exemple, en
la
i
el
"na-marcat"
segon
pol
es
el
segon
neutralitza
en
determina t s c o n t e x t o s . En 1'exemple, e s pot preguntar b a s a n t - s e en e l primer
pol
("Quina
emprant e l
teñir
Jiargada
segon
té
el
pal?")
pero
no
seria
pol. Sembla, dones, que e l s
ambdós usos, e l
nominal
i el
adient
adjectlus
contrastatiu,
fer
la
pregunta
"no-marcats" poden
mentre que e l s
"mareats"
només poden é s s e r enteses com a c o n t r a s t s . A mes, Deese (1973) afirma que
els
pols
procés
"no-marcats"
evolutiu
del
deis
adjectlus
nen. Hamilton
son
apresos
1 Deese
1 eraprats
(1971)
també
abans
informen
en
que
el
els
adjectlus "mareats" s'avalúen mes negativament que e l s seus oposats.
Tenint en compte aquest aspecte, la dlmensió a v a l u a t i v a
Tannenbaum,
1957)
sembla e s d e v e n l r - s e
un c o r r e l a t
lingüística,
la qual cosa també I n f l u e l x
(Osgood, Suel
pslcológlc
de
en la seva freqüéncla
la
d'ús
i
marca
(Deese,
1971). És a d i r , tant e l s adjectlus "no-marcats" com e l s p o s i t i u s , s'erapren
raes que e l s "mareats" 1 negatlus, L ' e x p l i c a c i ó
que p r o v e e i x Zajonc
(1968) a
aquest
considerar
alió
fenomen
passa per t a l
és
que
la
persona
tendeix
a
positiu
de poder-se adaptar a l seu medí. Per a l t r a
que
banda, Boucher 1
Osgood (1969) aporten la "Hipótesi Pollyana" que suposa que e l s adjectlus no
raarcats
s'empren
senzilla
rao que e l s primers tendeixen a ésser avaluats mes posltlvament
en
general
es
l'explicació
l'estat
mes
preferelx
de Deese
tipie
freqüentment
els
que
els
aspectes
seus
positius
oposats
ais
negatlus.
(1973) s u g g e r e i x que e l s adjectius
de l e s coses
(norma)
mentre que e l s
mareats
per
la
i
Flnalment,
na mareats suposen
oposats
mareats suposen
d'Elser
i
la d e s v i a d o d'aquesta norma.
Adams-Webber
(197.3)
que
(1978)
donaven
va
suport
r e s u l t a t s molt s i m i l a r s
el
mateix
matisen
"secció
procedlment
l'esmentada
d'or",
la
replicar
parcial
estudis
la
"Hipótesi
Pollyana",
Mowrer
Whtte
1 va
trabar
(62% d'adjectlus p o s i t i u s i 38% de n e g a t l u s ) emprant
i
albora
hipótesi
qual
a
els
queda
un d i s s e n y
d'Osgood
també
en
de
el
reforjada
procediments d i f e r e n t s . Aixó permet descartar
graella.
sentit
en
de
ésser
que e l s
Aquests
resultats
vincular-la
validada
a
per
resultats trobats
produlssin a causa d'algun aspecte concret de la t é c n i c a de g r a e l l a .
la
das
es
91
El
gruix
de
la
investigado
d'Osgaad
sobre
el
diferencial
semántlc
(1979; Osgood, Sucl i Tannenbaum, 1957; Osgood i Richards, 1973) p a r t e i x de
la
naturalesa
dicotómlca
de
suport. Osgood i Richards
les
discrlminacions
de
signlflcat
i
(1973) afirmen que la d i s t t n c i ó entre a l i ó p o s i t i u
i a l i ó negatiu és la mes básica d e i s components connotatius d e l
i
Un
e l seu model implica
deis
pols
és
11 dona
que la c o g n i c i ó s ' o r g a n l t z a
psicológicament
positiu
i
llenguatge,
en dimensions
l'altre
negatiu,
dimensions és relacionen en p a r a l . l e í : p o s i t i u s amb p o s i t i u s
bipolars.
i
aqüestes
i negatlus amb
negatius.
Per
altra
Davldson,
banda,
1979)
d'elements
ha
Adams-Webber
trobat
la
(1979c,
proporció
(persones s i g n i f i c a t i v e s )
de
1981a,
la
b;
"secció
Adams-Webber
d'or"
en e l
a s s l g n a t s a l a construcció
1
nombre
semblant
a
a mi. Aquesta proporció sembla que es troba ja e s t a b l l i t z a d a des
ml-díferent
de 1'adolescencia, mentre que Romany
(1980)
ha t r o b a t d i f e r e n c i e s
en edats
i n f e r i o r s . Les puntuacions en aquesta construcció de subjectes de curta edat
son mes balancejades, en e l s e n t i t que tendeixen a puntuar a mes elements
en e l pol semblant
arriben
a
i es van e s t a b i l l t z a n t en la p r o p o r c i ó 62/38 quan
a mi,
1'adolescencia.
Es
pot
procés i e l que P i a g e t anomena
Aquests
self.
estudis
Kelly
ficativa
(1955)
ens
ja
un
paral.lelisme
a
manifesta
fer
referencia
que e l
self
a
l'interessant
(1974)
d e i s subjectes. Bannister
suggereixen
impliquen
"automáticament"
self/no-self
funciona
d'assimilació
La
i Agnew
aplicado
de
adequada
per
que e l s
cert
judicls
tipus
com un punt d'ancoratge
la
"secció
delimitar
d'or"
els
al
self,
contorns
c o n t r a s t a t de l e s seves d i f e r e n c i e s
A
la
llura
de
Adams-Vebber
que fa
una persona
deis
on
t o t s . aquests
de
resultats
deis
construcció
processos
psicofísics
( 1 9 8 2 ) , que tendlm
que es
tracta
la
figura
del
(1952).
a considerar
self
de
la
les
hlpotetitzar,
nostres
d'aquesta
proporció
com a quelcom
que c o n s t l t u i r i e n
temptador
altres
la
és
és
afirmen
Lemon 1
(1979c, 1981a, 1982)
(els altres)
del
signi-
self/no-self.
d'autocomparació
que dona Adams-Webber
tema
(1977)
i c o n t r a s t posats de manifest per Hovland 1 S h e r l f
interpretació
aquest
esdevé una construcció
que no tenim un concepte de s e l f , sino una construcció
Warren
entre
descentrament.
porten
per a la majoria
establir
el
fons.
com
fa
característiques
92
negatives com quelcom menys Important
que l e s p o s l t i v e s ,
1 mes d i f í c i l
de
Jutjar.
Aquest
conjunt
d'lnvestigacions
d'Adams-Webber
sobre
la
"secció
d'or"
deraostren en part e l p o t e n c i a l i n v e s t i g a d o r que ha s u s c i t a t aquest c o r o l a r i ,
pero
no
el
validen
específicament
a f e r - h o . El
estudi de Lyle
quatre
(1953)
Isaacson,
oposltives
son
la
presenten
així
aquest
que e l
Caldwell,
hipótesi
de
procés
editats
a
corolari.
en e l s 8 p o l s
factorial
Bonarius
i
afirma
1
que
en e l
que
(1970)
l a persona
els
seu
resultats
dicotomía
les
discriminatiu.
de
de
(Resnick 1 Landfield, 1961;
Hancuso
de coneixeraent
adregats
estructura
suggerelx
l'aprenentage
Wallach
fetes
bipolaritat
(1960)
estudie
i donar a conéixer un
una
1962)
de
Kendler
base
i
i
la
Personáis.
O'Donovan
empírica
valldant
Cromwell
clarament
Construccions
Garner,
i
els
va d i r i g i r
(1965) r e v i s a també a l t r e s estudis
1962;
afavorelxen
Kelly
dicotómiques
dicotómica
primer estudi
raateix
altres
en e l qual l e s a s s o c i a c i o n s
construccions
marcadament
Son
suf icientment.
les
dicotomies
Els
escrits
aporten
es
de
de
evidencia
relaciona
amb
la
que
la
qüestió de s i m i l i t u d i c o n t r a s t .
També
nostra
Ogden
(1967)
primera
repeticions
i
en
tractar
impressió
raonotonies,
de
és
el
tema
l'univers,
la
de
l'oposicló
després
d'oposlció.
Com
de
afirma
notar
comenta
les
seves
Mancuso
C1970),
l'assurapció d ' o p o s l c i ó s'erapra a bastament en e l raesuraraent de l e s a c t i t u d s ,
partlcularment
en
l'assumpció
bipolaritat
de
les
analítico-factorlals
sorprenent
tema
i
afirmi
coraunitat
psicólegs
que
d'estructura
la
de
dicotomía
jerárquica
del
la
També
base
fa
deis
(1986, comunicado
(1984a)
les
hagi
notar
que
procediments
ho j u s t i f i c a
Sistema
de
de
Personáis,
personal),
d'opinió
sobre
Personáis
no
genera l l t z a d e s ,
Construccions
l'hora
canviat
Construccions
opinions
(1984)
a
mesura
Epting
que
les
Bonarius
Lickert.
(p.e. 1957) i Eysenck (p.e. 1947).
les
de
tipus
gran
Bonarius
contra
corolari.
genera
en
categór icament
en
d'aquest
de
recentment
que ara
dicotómiques
de
és
de C a t t e l l
Com ens comentava
forija
escales
almenys
sobre
a p a r t i r de l e s
formalitzar
lógicament
Construccions
la
el
son
en
la
utilltat
dificultats
un
Personáis
a p a r t a t 0.3.3), també assenyalades p e í seu c o l . l a b o r a d o r Ten Kate
és
model
(veure
(1981).
93
La naturalesa
oposltlva
present en la h i s t o r i a
opció
en
favor
del
del pensament ha e s t a t
tema de discusió
d e l pensament huma. Kelly en aquest c o r o l a r l
pensament
dialéctic
hegeliá
en
forga
fa una
contraposicló
al
que
Rychlak
(1968; 1981) anomena pensament demostratlu. Aquest té un d e i s seus
máxtms
representants
atomista d'idea
realltzat
que
en
John
implica
una opció
per
la
Locke
la p o s i c i ó
al
construcció
per
vs.
Kant)
i
en
el
seu
u n i p o l a r i t a t . Encara que Rychlak
kantlá, oposat fonamentalraent
(Locke
(1632-1704)
constructivista
(1981)
basada en e l
la
p e r s o n a l i t a t , no pren un p a r t i t d e f i n i t i u per la
seva
ha
pensament
de Locke, i malgrat se s e r v e l x l
desenvolupar
concepte
concepcló
d'aquesta
sobre
la
bipolaritat:
" A r i s t ó t i l i m o l t s d e i s primers f i l i s o f s c r e i e n que l ' é s s e r huraá
p o l raonar 4' ambduós f o r m e s ; d i a l é c t i c a r a e n t i d e m o s t r a t i v a m e n l ,
Tot i que van é s s e r t r í t i c s aatb e l raonament d i a l é c t i c , van
adnietre ambdós t i p u s de c a p a c i t a t s de raonament en l ' é s s e r huma,
Van t r o b a r que e l
raonament d i a l é c t i c
era la font de molts
e r r o r s , pero que en l a seva major p a r t era c r e a t i u , ( , , . ) El f e t
que un t e ó r i c a c c e p t i l a p o s s i b i l i t a t d e l pensament d i a l é c t i c en
la seva t e o r i a a f e c t a dramáticanent la iraatge de l a humanitat que
r e f l e c t i r á . " ( R y c h l a k , 1981)
La seva p o s i c l ó
per tant, esdevé radicalment c o n s t r u c t i v i s t a :
que algunes unltats de s i g n i f i c a d o
(p.e, casa),
Per
tant
mentre que a l t r e s
el
crlteri
que
son unipolars i funcionen per a b s t r a c c l ó
(p.e. ba-dalent)
s'empra
considera
ací
és
el
son discrimlnacions
de
relleváncla
o
bipolars.
pertinencia.
Tanmateix, aquesta p o s i c i ó , en tant que c o n s t r u c t i v i s t a , no l'allunya t a n t de
Kelly qui va presentar
la seva t e o r i a
quelcom a s e r c o n s i d e r a t en f u n d ó
anticipar
l'ésser
com una construcció, i per tant com
de la seva u t i l l t a t a l'hora d ' e x p l l c a r
huraá. Des d'una postura c o n s t r u c t i v i s t a
s'assumelx
i
que no
és pot a s s o l l r la V e r l t a t i per tant s'empra un c r l t e r i raes pragmátic. K e l l y
va considerar ú t i l
informado
ha
posterlorment
la b i p o l a r i t a t de la mateixa manera que la t e o r i a de
va
fer
per
a
en
la
emprar
els
cibernética
bits,
i
que
tan
Informática!!
la
útils
han
esdevlngut
Quin
alt
nivell
complexitat e s pot a s s o l l r a p a r t i r de d i s c r i m l n a c i o n s b i n a r l e s ! !
de
94
0.3.1.5) C o r o l a r i
d'elecció
"Una persona
escull
per
a si
mateixa,
d i c o t ó m i t a determinada, a q u e l l a a l t e r n a t i v a
p o s s i b i l i t a t s d ' e l a b o r a r e l seu s i s t e m a "
El procés d ' e l e c c i ó
construccions
ressalta
la
de
la
esdevé e l nucli d e l desenvolupament d e l sistema de
persona.
capacitat
en una
construcció
anb qué a n t i c i p a mes
del
Boxer
sistema
(1982)
per
desenvolupaments d e l b i ó l e g s Várela
en
comentar
automodificar-se
aquest
i
ho
corolari,
compara
ais
(1979), i n o s a l t r e s conslderem també a
Maturana (1980).
Certament,
mateix
aquesta
sistema
epistemológica
capacitat
ofereix,
está
constructivista
intenclonalitat
de
güent c a p a c i t a t
la
d'elecció
en
la
slnó,
ja
fenomenología
d'autodeterminació
dins
base
de
les
no
forma
de Husserl
alternatives
només
bastant
de
i en la
l'existenciallsme
de
(1943). Ja hem desenvolupat amb mes e x t e n s i ó en e l PREFACI l ' e s t r e t a
entre -l'enfocament Fenomenológic-Exlstencial
En
la
seva
emfatltza e l
fet
darrera
exposició
el
posició
explícita,
(1900/1920)
que propugna
la
que
en
la
subseSartre
relacló
i la t e o r í a de K e l l y .
d'aquest
corolari
(1966c/1970)
Kelly
que 1'elecció es dona entre a l t e r n a t i v e s ja presents en e l
sistema:
"Moteu que 1 ' e l e c c i ó é s e n t r e l e s a l t e r n a t i v e s e x p r e s s a d e s en l a
c o n s t r u c c i ó i no, com algú podria e s p e r a r , e n t r e l e s d i v i s i o n s
d e i s o b j e c t e s ( , , . ) , Una C o n s t r u c c i ó P e r s o n a l governa a l i ó que
l'home f a , no e l que l ' o b j e c t e é s . ( , , . )
Fer una e l e c c i ó , dones,
t é a veure amb e l f e t d ' i m p l i c a r - s e , i no pot é s s e r d e f i n i d a en
termes de l ' o b j e c t e e x t e r n e s c o U i t , ( . . . )
Per t a n t quan un home
fa una e l e c c i ó e l que fa és a l i n e a r - s e en t e r n e s de l e s s e v e s
construccions,"
Kelly
(1961)
manté
que
aquesta
posslbllltat
d'elaborar
mes e l
propi
Sistema de Construccions Personáis governa e l procés d ' e l e c c i ó f i n s i t o t en
el
cas del
suicidl.
haver de f e r
L'exemple
que posa és e l
va s e r entre renunciar a t o t
de Sócrates. L ' e l e c c i ó
que va
a l i ó que havla ensenyat o beure
la cicuta. Segons K e l l y , Sócrates va e s c o l l i r la cicuta per poder f e r r e a l en
la seva vida, e l seu ensenyament. Probablement, no podía donar-se s e n t i t
s í mateix renunciant a l i ó que havia e s t a t t o t a la seva vida.
a
95
Aquest c o r o l a r l
és coherent
cerca poder a n t i c i p a r
els
amb la
r e s t a de
la
t e o r i a . Si
esdeveniments, 1 s i ho aconsegueix
la
persona
desenvolupant
un sistema de construcció p a r t i c u l a r , a l e s h o r e s e s mourá en aquella
dlrecció
que raes bé 11 permeti donar s e n t i t a l món. És a d i r , e s c o l l i r á aquella
al-
t e r n a t i v a que l i permeti elaborar mes e l seu sistema, alxó é s , desenvoluparlo
perqué
útil
en
que aquesta e l a b o r a d o
pot
assenyala
esdevingui
raes
l'anticipacló
prendre
d'esdeveniments.
dues
formes;
Kelly
l'extensió
i
la
definido.
Per extensió s'entén l'ampltació d e l sistema per permetre c o n s t r u i r nous
camps d ' a p l l c a c i ó . Suposa la inclusló de noves Construccions Personáis o bé
1'ampliado
de
l'ámbit
de
conveniencia
(veure c o r o l a r l de modulado)
la c o n f i r m a d o
detall
Suposa
arab l e s a l t r e s
les
construccions
ja
ja
l'aclariment
de
existent
les
vinculaclons
que
d e l sistema. Cora comenta Adams-Webber
una mica mes l e s
jerárquica.
En e l
té
una
(1979c),
determinada,
implicacions de cada a l t e r n a t i v a
la construcció en termes d ' o r g a n i t z a c i ó
s'entén
pero encara amb mes
quan l ' i n d i v i d u fa una e l e c c i ó sobre com actuar en una s i t u a d o
es d e f i n i r á n
existents
mes permeables. Per definido
fent-les
d'un procés de construcció
1 afinament.
construcció
de
que o f e r e i x
cas de
l'extensió
e l sistema s'amplia, en e l cas de la d e f i n i d o , es consolida.
Aquest
corolarl,
tot
1 sent
coherent
t e o r i a , é s e l que ha rebut mes c r i t i q u e s
de
la seva
també
peí
difícil
fet
contrastado
d'haver-se
manera que sembla
delem
amb
la
resta
de
de
la
(Avia, 1986; Holland, 1970) a causa
empírica. El seu a c i e n t i f i s m e
generat
"un p e l x
com
la
dedúcelo
que es mossega
d'altres
es
manifesta
corolaris,
la cua". Bannister
i
de
Fransella
(1980) responen a i x í a aqüestes c r i t i q u e s :
"...el
corolari
és
verificable
si
coneixe»
suficiantrnent
l ' e s t r u c t u r a d e l s i s t e m a p a r t i c u l a r d'un i n d i v i d u . Tanmateix, é s
c e r t que a l c o r o l a r i
només ens d i u que la persona
intentará
a l l u n y a r - s e de la c o n f u s i ó en d i r e c c i ó a l a comprensió, No ens
diu en quins casos i per quins motius a vegades es fa per
e x t e n s i ó i a l t r e s per d e f i n c i ó . El c o r o l a r i mateix
necessita
també d ' e x t e n s i ó i d e f i n i d o , "
Certament,
l'estructura
naturalesa
si
del
s'accepta
Sistema
elucubrativa
de
que
no
és
possible
Construccions
d'aquest
corolarl.
abastar
Personáis,
Així,
encara
la
totalitat
de
cal
reconéixer
la
que
1'explicado
de
95
Bannister i Fransella és bona, i c o r r e c t a teóricaraent, dona l a rao a l e s
c r i t i q u e s en admetre Implícitaraent que e l c o r o l a r i
no é s
verificable
empíricament.
0.3.1.6) El corolari d'áunbit
"Una c o n s t r u c c i ó
només és
determinat d ' e s d e v e n i m e n t s "
convanient
per
anticipar
un
árabit
És e l mateix que succeeix amb l e s t e o r i e s c i e n t í f i q u e s , serveixen per a
l'anticipació
només
d'un nombre
determinat
gravetat
newtoniana
és molt ú t i l
objectes
tangibles
i
de fenómens.
per r e a l i t z a r
directaraent
La t e o r i a
p r e d l c c i o n s en e l món d e i s
observables,
pero
la
física
actual
demostrat que no é s ú t i l quan l'apliquera a l microcosmos. De manera
l e s construccions
les
plantes
que ens son ú t i l s
(p.e. fa
flor-no
fa
per comprendre
flor;
de l a
olorasa-no
ha
similar,
i a n t i c i p a r e l món de
difícilraent
olorosa)
son
a p l i c a b l e s en l e s d l s c r i m i n a c i o n s entre persones.
En descriure
estretaraent
Construcció
al
aquest
de
corolari,
dicotomía
Kelly
(1955, 1966c/1970)
efectuant
la
distinció
e l va
entre
vincular
concepte
i
Personal:
"La noció c l A s s i c a de concepte i n c l o u a t o t s e l s elements que
teñen una p r o p i e t a t cotnuna, i e x c l o u a t o t s e l s a l t r e s , P e r o
aquest
tipus
de n o c i ó no fa per a l e s construccions. Una
construcció
és una d i s t i n c i ó
que t é cora a f e c t e
distribuir
p r o v i s i o n a l m e n t e l s elements an dues a s s o c i a c i o n s . Si algú d i u
que un home és a l t , fa quelcom mes que e x d o u r e a t o t s e l s
elements que no son a l t s , Nega que l'home s i g u i b a i x . Afirma que
hi ha a l t r e s elements que son a l h o r a n o - a l t s i b a i x o s , I e x d o u
només
tots
aquells
elements que están
fora
d'aquest
áwbit
d ' a p l i c a c i ó . " ( K e l l y , 196Gc/70)
En aquest c a s , quedarien
les
batalles
Seria
navals,
ben estrany
fora de l'ámbit
e l s actes
herolcs
i
de conveniencia, per exemple,
l e s actituds
que una a c t i t u d psicoterapéutica
psicoterapéutlques.
f a s construida per algú
cora baixa o a l t a . L'ámbit de conveniencia d'una construcció son t o t s a q u e l l s
elements
a i s quals
una persona
podria
eventualment
aplicar-la,
Ací
Kelly
posa de r e l l e u la nació de relleváincla de l e s construccions.
En desenvolupar
una mica mes e l c o r o l a r i , K e l l y
introdueix
e l concepte
de focus de conveniencia. Aquest consta de t o t e s aquelles coses a l e s quals
97
la persona
son
troba de máxima u t i l i t a t
els
elements
origináriament.
d'aquells
a
Per
elements
raltjan(;ant
deis
banda,
els
construcció.
ates
construcció
altra
d'entre
aquesta
conveniencia
partir
que
emergeix
fa
per
aplicar
quals
el
quals
És
l'ús
s'ha
context
la
a
práctic
format
d'una
persona
quelcom
referencia
a
la construcció. Aqüestes
la
construcció
construcció
discrimina
mes r e s t r l n g i t
les
coses
consta
habitualment
que
circumstáncies
1'ámblt
en
1 no necessáriament
de
qué
la
a totes
les
circumstáncies en l e s quals la persona pot emprar-la en un moment donat. És
quelcom
mes extens que e l
focus de conveniencia ja que la construcció
pot
aparéixer s o v i n t en circumstáncies en qué la seva a p l i c a d o no é s óptima.
Mancuso i
situar
els
Eimer
(1982) conceben e l procés de construcció en termes de
esdeveniments
en un pol d'una construcció
dicotómica, i
d'acord
amb aixó consideren aquest procés com una qüestió de c a t e g o r l t z a c i ó . Aquest
corolari,
situar
dones,
se
centra
un esdeveniment
en
en
1'aspecte
de
una c a t e g o r í a
quina
válida.
construcció
Bruner
va
emprar
per
coincidir
arab
K e l l y en la seva concepcló c o n s t r u c t i v i s t a de l e s c a t e g o r i e s !
"El
reconeixeraent
cJel
status
construít
o
inventat
ds
les
categories
canvia
drásticament
la
naturalesa
del
problema
d ' e q u i v a l é n c i a cora a tema de r e c e r c a en P s i c o l o g í a . L ' e s t u d i de
l ' e q u i v a l é n c i a esdevé, essencialment,
l ' e s t u d i de processos da
c o d i f i c a d o i r e c o d i f i c a c i 6 r e a l i t z a t s per organismes que teñen
h i s t o r i a i requeriments a c o m p l i r , "
(Bruner, Goodnow i A u s t i n , 1956)
Des d'aquesta p e r s p e c t i v a és adient esmentar l e s r e c e n t s
Investigacions
sobre la c a t e g o r l t z a c i ó en termes de t r e t s i p r o t o t i p u s . Massaro i Schmuller
<1975)
postulen
representado
fa
un primer
construccions
una área d'emraagatzament
"pre-perceptual"
on s e sitúa
una
neuronal d e l patró e s p a c i a l de desplegament v i s u a l . Mentre es
reconeixeraent
cridades
es
del
realltza
magatzem
de
una
síntesi,
memoria
a
la
llarg
qual
Implica
termini.
les
Hayzner
(1975) informa d'un bon nombre d ' e s t u d l s que donen suport a aquest model de
síntesi
de
trets.
Mancuso
i
Eimer
(1982)
afirmen
que
l'análisi
de
trets
forma p a r t d e l procés peí qual un esdeveniment mes Inclusiu s e sitúa en una
construcció
de la
altres
mes amplia. Per exemple, ubicar una persona s o t a e l pol
construcció
trets.
honest-trampós
se segueix
d'haver-li
atribuít
bonest
préviaraent
98
Peí que fa
a l'apllcació
de construccions especifiques
concrets pot e x p l l c a r - s e a p a r t i r d e l grau de s i m i l i t u d
Diversas
estudis
suggereixen
(Oden
que
la
i
Massaro,
persona
1978;
establelx
Rosch,
prototipus
a
esdeveniments
amb e l
1978;
i
pratotlpus.
Tversky,
de manera
1977)
que sitúa
els
esdeveniments en una construcció d'acord amb la seva p r o x l m i t a t amb aquests
exemples especialment c l a r s de pertinenga a una c a t e g o r í a . Rosch (1978) a s senyala
la
qualitat
gradual
quadaraent p e l s conjunts
d'aquesta
difusos. El
s i g n a c i ó a c a t e g o r i e s en funció
similitud
que es
model de Tversky
de l ' a s s o c l a c l ó
representarla
(1977)
proposa
adel'as-
de t r e t s mes que en termes
del concepte geométric de d i s t a n c i a . A mes suggereix la interessant
idea de
la p o s s i b l e a s i m e t r í a Implicada en un procés de s i m i l i t u d . Coherentment amb
aquesta
aportado
Sattah
i
Tversky
(1977)
demostren
la
compatibilitat
de
l e s técniques de " c l u s t e r " a n á l i s i amb e l seu model (Tversky, 1977).
L'assumpció
jerárquica
en e l
També
un
és
de
la
similitud
procediment
aspecte
clau
asimétrica
d'análisi
de
és
essencial
per
a
l'análisi
que es desenvolupa en aquesta
l'análisi
de
les
dades
poder
emprar
coherencia amb la t e o r i a l e s técniques d ' a n á l i s i d'agruapaments
tesi.
amb
("clusters").
0.3.1.7) E l c o r o l a r i de modulado
"La v a r i a c i ó en e l s i s t e m a de c o n s t r u c c i ó d'una
l i m i t a d a per la p e r m e a b i l i t a t de l e s c o n s t r u c c i o n s ,
c o n v e n i e n c i a de l e s quals es troben l e s v a r i a n t s . "
persona e s t á
en r á n b i t da
Una construcció és permeable s i admet en e l seu context la percepcló de
nous elements. És impermeable s i
rebutja
elements
Algunes construccions son per a la majarla
apliquem sense problemes
la construcció
peí
f e t de l l u r
de persones foreja
frese-cangelat
al
impermeables:
peix
que l a técnica avanza també a a l t r e s menjars, pero amb poques
novetat.
i a mesura
probabilitats
ampliarem e l seu ámbit de conveniencia a a l t r e s productes o a persones. Per
altra
banda, la construcció
bo-dolent
está g a i r e b é contínuament extenent
seu ámbit de conveniencia. Com comenten Bannister
l e s construccions permeables com l e s
c o n t e x t o s , especialment -afegirala construcció. K e l l y
i
Fransella
(1980)
el
tant
impermeables son ú t l l s en determlnats
depenent d e l context Jerárquic on se
(1966a/70) ho expressa a i x i :
situl
99
" . , . p e r m e a b i l í l a l no és l a p l a s t i d t a l de l a c o n s t r u c c i ó , o l a
seva d o c i l l t a t per a l c a n v i , s i n o la seva c a p a c i t a t per é s s e r
emprada com a r e f e r e n t per a esdeveniments nous i per a c c e p t a r
c o n s t r u c c i o n s subordinados en e l seu ámbit de c o n v e n i e n c i a . "
Aquest c o r o l a r i , com se suggerelx
en aquesta c i t a , está
foreja
tmplicat
arab d ' a l t r e s c o r o l a r i s . Si bé és g a l r e b é una d e r i v a d o d e l c o r o l a r i
(Ja
que
permeabilltat
suposa
la
capacitat
d'eixamplament
de
d'ámbit
l'ámbit
de
c o n v e n i e n c i a ) , adquireix implicacions molt i n t e r e s s a n t s a l r e l a c i o n a r - l o amb
el
corolari
d'Organització.
construccions
Certament,
supraordinades
del
raes
com
Sistema
de
permeables
Construccions
slguin
les
Personáis
raes
gran será la c a p a c i t a t de canvi d e l sistema en l e s subestructures.
Kelly
C1955)
expasa
un exemple
que
afavoreix
la
punt. Per poder efectuar un canvi de la construcció
variant
del
raateix,
supraordlnada
variant.
En
cal
respecte-xaenyspreu
que
sigui
aquest
cas
suficientment
hlpotétic
comprensió
temar-domínació
que e x i s t e l x i
permeable
podria
ser
per
la
una
d'aquest
per una
construcció
admetre
construcció
la
nova
maduresa-
Infantilísme.
Adams-Vebber
(1979c)
en
comentar
aquest
aspeóte,
destaca
les
implicacions per a l desenvolupament que t é e l model de K e l l y i assenyala
el
paral, l e l l s m e
el
amb
el
model
de
Piaget.
desenvolupament c o g n i t i u es d i r i g e i x
diferenciado
Piaget
(1947)
suggerelx
que
contínuament cap a un " e s t a t i d e a l " de
funcional e n t r e e l s esquemes i l l u r i n t e g r a d o l ó g i c a a n l v e l l s
suficientment
alts
d'abstracció
que
permetln
la
introdúcelo
de
novetats
sense crear d e s e q u i l l b r l . Així e l m a t e r i a l acabat d ' a s s i m i l a r no a l t e r a r á
estructures
mentáis
a
les
quals
fa
referencia,
ni
llurs
relacions
les
amb
d ' a l t r e s estructures, a t e s que a l n i v e l l mes a l t d'abstracció e l pensament é s
"reversible"
l'equilibri.
i
es
diposa
d'un
pensament
compensatori
En paraules mes p r e c i s e s , P i a g e t
reversibilitat
implica
un e q u i l i b r i
tal
afirma
que
re-estableix
que e l
seu p r i n c i p l
de
que l e s g l o b a l i t a t s
operacionals
es
conserven a l'hora d ' a s s i m i l a r nous elements.
Hayden
(1982)
característica
condlcions
amb
assenyala
estructural
qué
es
pot
que
aquest
(Jerárquica)
donar
el
corolari,
de
canvi.
l ' a s p e c t e l i m i t a t d'aquest p o s s i b l e c a n v i :
la
en
fer
teoria,
Aquest
autor
al.lusló
especifica
pero,
a
la
les
destaca
100
no es pot c a n v i a r q u a l s e v o l a s p e c t e de l ' e s t r u c t u r a c i * da
rexperiéncia.
és
más,
el
grau
de
permeabil i t a t
de
les
c o n s t r u c c i o n s d e l i m i t a a l i ó que pot é s s e r v a r i a t o a l t e r a t en e l
sistema.
La
modificació
o
canvi
en
l'estructuració
d'un
esdeveniment pot d o n a r - s e només en e l c o n t e x l de l " ' á r a b i t da
c o n v e n i e n c i a " de remnarcaiflent ja e x i s t e n t , " (Hayden, 1982)
Ens sembla
d'alguna
les
interessant
manera e l
Construccions
limitativa
franc
1'assenyalament
optlmisme
Persanals.
d'aquest
corolarl
El
per
al
mateix
en r e l a c l ó
d'aquest
ates
canvi que traspua
Kelly
a
autor
va
comentar
l'opttmisme
que regula
la Teoria
la
Inherent
de
naturalesa
al
coralari
d'experiéncla:
"Hantre que a l C o r o l a r l d ' E x p e r i é n c i a s u g g e r e l x que un i n d i v i d u
pot r e v i s a r l e s s e v e s c o n s t r u c c i o n s d ' a c o r d amb e l s esdevaniments
i la i m p l i c a d o que posa en l e s a n t i c i p a c i o n s d ' a q u e s t s e s d e v e n l ments, hi ha l i m i t a c i o n s que c a l t e ñ i r en compte, Cal que e l
Sistema de C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s s i g u i prou o b e r l a i s nous
esdeveniments que es va t r o b a n t , altraraent a l c i c l e d ' e x p e r i é n c l a
f a l l a r i a en la seva f a s e f i n a l , " ( K e l l y , 1966c/1970)
No obstant
que
les
l l r a i t a c i ó que aixó suposa per a l canvi, 1 s i
estructures
demostrar
seva
la
supraordinades
empírlcaraent
"graella
de
Hlnkle,
resistencia
aqüestes
afirmacions
posslble,
pero
limltat
que
un
al
son
mes
difícils
1965, en
els
experlments
canvi"
canvi
1 mes d i f í c i l
descrits
mes
a
radical
de
canviar
efectuats
0.3.3.2),
na
bé és
sigui
a mesura que implica
cert
(com
va
amb
la
no volen
dir
posslble.
estructures
És
mes
supraordinades.
En
definitiva,
dinámica de la
é s de d i f í c i l
aquest
teoría
dlsseny
coralari
denota
una
vegada
mes
la
naturalesa
k e l l i a n a . Malauradament, la seva v e r i f i c a d o
si
es v a l
aconseguir
un n i v e l l
empírica
de c a n t r a s t a c i ó
molt
concret.
Un exemple sumament
interessant
i
que posa de manifest
la
c r e a t i v a d'aquest c o r o l a r l és l a c r e a d o a r t í s t i c a , especialment l a
naturalesa
literaria.
En emprar metáfores e l poeta a p l i c a construcclons, e l focus de conveniencia
de l e s quals rau en un a l t r e camp, pero que teñen la c a p a c i t a t de s u g g e r i r
un bon nombre de sensaclons a l l e c t o r . Recentment, 1'interés c i e n t í f i c per la
metáfora
s'ha
Incrementat
considerablement
(Cometa
1 Eson,
1978;
Ortony,
S c h a l l e r t , Reynolds 1 Antos, 1978; Ortony, 1979, 1 per part de p s l c ó l e g s
l e s Construccions P e r s o n á i s : Mair, 1977a; Rathod, 1983; i Westcott, 1977).
de
101
Navarnent
aspecte
de
es
pot
trobar
un paral.lelisme
la Teoría General
de Sistemes
entre
aquest
corolari
(p.e. Von Bertalanffy,
i
un
1968):
la
noció de procés e s t o c á s t l c d'autollmltacló d'un sistema. A mesura que passa
e l temps e l sistema va a s s o l l n t uns parámetres de funcionament que limiten
l e s seves p o s s i b i l i t a t s
de canvi. Hall
i
Fagen
(1956) van d e f i n i r
aquesta
p r o p l e t a t d e i s sltemes cora la tendencia a " e s t a t s constants". Un sistema es
estable en r e l a c l ó a algunes de l e s seves v a r i a b l e s s i aqüestes tendeixen a
romandre dins d'uns l í m l t s determinats.
0.3.1.8> Bl corolari d'individualltat
"Una persona es d i f e r e n c i a
deis esdeveniments."
En aquest c o r o l a r i s'expressa
da l a s
altres
en la
seva
construcció
la c o n s i d e r a d o d'unicitat d e i s contlnguts
d e i s processos humans que defensa la Teoría de l e s Construccions Personáis.
Ja
hem
matlsat
a
0.1.2.2
tradicló
idiográfica
(Allport,
1942)
com
en
postulada
va e s t a b l i r
certa
per
les
mesura
Allport
condicions
aquesta
(1937).
en l e s
teoría
Pocs
quals
recull
anys
la
després
l'estudi
de casos
s e r i a "científicament acceptable". Des d'aleshores s'han f e t d i v e r s o s
Intents
per r e a l i t z a r estudis i d i o g r á f l e s amb e l máxim r i g o r , i pensem que la t e o r í a
de
Kelly
n'és
un
bon
exemple.
Ja
s'ha
fenómeno l ó g i c o - e x i s t e n c i a l
comparteix
darrers
l'interés
anys, sembla
considerablement
Honess,
1985;
que
esmentat
aquesta
per
etc.).
Com
també
s'ha
posició
l'estudi
(p.e. Harré, 1976; Harré
i
també
manifestat,
l'enfocament
idiográfica.
de casos
De Vaele,
com
está
En
augmentant
1976; Bromley,
aquesta
els
tesi
1977;
voldrla
incloure's en la l l i s t a d'estudls i d i o g r á f l e s r e a l i t z a t s amb r i g o r .
Tanmateix, e l c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l l t a t
Teoría de l e s Canstrucclons Personáis
socialltat.
quelcom
societat,
Altrament,
aillat
així,
i
suposaria
sense
cap
esdevlndria
amb e l s c o r o l a r i s de comunalitat
que
la
tipus
de
un conjunt
acord entre e l l e s , ni cap p o s s l b l l l t a t
t é la seva contrapartida dins la
teoría
considera
coincidencia
caótic
arab
l'ésser
els
d'individualitats
i
huma com
altres.
La
sense
cap
de g e n e r a l i t z a r . Certament, segulnt a
K e l l y es pot d i r que e x i s t e i x c e r t a comunalitat en e l pensament que permet
la comunicado, la r e l a c l ó , i en d e f i n i t i v a 1'ordre s o c i a l .
102
El c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l i t a t
té forcea implicacions sobre la
considerado
del tipus d'estudis a r e a l i t z a r a l'hora de v o l e r comprendre la persona. Des
d'aquest
punt
l'individu
de
vista,
la
propia
organitzacló
és e l punt de partida raes f é r t i l
de
l'experiéncia
rauen
només
estructura.
en
el
seu
En afirmar
contingut
aixó,
la
sino
Teoria
de
també
les
en
llur
ens
ofereixen
imatges
estandaritzades
de
Construccions
diferents
individus
organitzacló
i
Personáis
desmarca d e i s plantejaments r e a l i t z a t s per moltes t e o r i e s de la
que
fa
per abastar la seva comprensió.
Efectivament, l e s d i f e r e n c i e s entre l e s construccions de d i f e r e n t s
no
que
es
personalitat
tipus
sobre
el
contingut de la condlció humana.
Com ha
fet
palés
l'estudi
de
Stolorow
i
Atwood
(1979),
cap de
les
t e o r i e s examinades és completa ates que e l seu autor és huma i probablement
atorga
status o n t o l ó g l c
a la seva
propia concepció personal
del
món i
de
l ' é s s e r huma. Peí que fa a Kelly no s'escapa tampoc d'aquesta c r í t i c a . I aixó
es manifesta
s'ha
dit,
en
Kelly
classificació.
teoría,
la
no
va
i
a
qui
redacció
voler
En aquest
for^ant
idiográfic,
mateixa
que
sentlt,
la
la
corolari
seva
va v o l e r
volgués
posant-li, d i f í c i l
del
d'individualitat:
teoria
mantenir
fos
la
ja
susceptible
indlvidualitat
comprendre a que emprés
la seva c l a s s i f i c a c i ó
cora
de
de
la
un
procediment
des d'una
perspectiva
nomotética.
Certament,
establlr
els
extroversló,
molts
"tipus"
lloc
considerat
que
tipologles
que
han
de
estat
comprendre
empra
autors
personalitat
de control,...,
per
els
pero
una
i
existents:
han e s t a t
persona
espontániament
per
estudis
és
pocs
que
han
intentat
personalitat
els
millor
estudis
que han
centrar-se
estructurar
el
seu
anal,
en
les
món,
que
incloure-la en una c a t e g o r í a p r e - f i x a d a per 1'investigador.
é s interessant en aquest punt esmentar e l s e s t u d i s de Cantor i Mischel
(1977, 1979) sobre e l que e l l s anomenen p r o t o t i p u s . É S a d i r , una c a t e g o r í a
mes a b s t r á e t e
que
serveix
relacionar-les.
Segulnt
per
aquesta
organitzar
línia,
defensar que la construcció self/no-sel
diverses
Rogers, Kuiper
categories
1 Kirker
tret
(1977)
i
van
f actúa com a p r o t o t i p u s . Gara (1982)
argumenta que aquesta c a t e g o r í a de t r e t , per exemple, íntrovertit
segons Cantor
de
que actúa
1 Mischel com a p r o t o t i p u s , actuará només com a t a l quan la
103
persona l'empri Ja de f e t , en e l seu propi vocabularl, i no com a prototipus
universal. Es podría
afirmar
que la
construcció
relativa
al
self
presenta
mes avantatges a l'hora de funcionar com a prototipus d'ordre universal.
Gara
(1985¡ Gara
1 Rosenberg,
1979)
han desenvolupat
una
metodología
molt semblant a la técnica de g r a e l l a per captar l'estructuració
1 captar el que e l l s anomenen supersets
. Aquest concepte p a r t e i x de la idea
que l e s persones e s c o l l i m figures s i g n i f i c a t i v e s
acomplert
actúen
rols
com
com
a
per
exemple
prototipus
de
pare,
mare,
construcció
estudi denoten que t o t i que e l s e l f
individual
de la nostra vida
parella,
d'altres.
amics
Els
)
(que han
les
resultats
quals
d'aquest
no és un mal esquema superordinat, no
és emprat de forma universal. Gara i Rosenberg (1979) van trobar que alguns
subjectes
altres
tenien
tenien
només
figures
amb e l c o r a l a r i
a
figures
parentals
com amic o p a r e l l a .
cora
a
Aquesta
supersets,
conclusió
mentre
és
que
conslstent
d'individualitat.
Un aspecte que emfatitza aquest c o r o l a r l és la dimensió personal de la
significado.
Els estudis d'Osgood
(1957, 1962) sobre e l d i f e r e n c i a l
t i c presenten una t e o r i a de s i g n i f i c a d o
de
significado
a
nivell
a c t i v i t a t . Klm 1 Rosenberg
seraán-
a f e c t i v a que pretén t r e s dimensions
universal
(noraotétlc)!
avaluado,
potencia
i
(1980) van dur a terme un estudi amb dos grups
de subjectes, e l primer d e i s quals tenia com a tasca descriure persones de
la
seva
segon
vida
grup,
s'avaluaven
emprant
emprava
amb t r e s
un
el
vocabularl
seu
propi
proporcionat
vocabularl.
semántlc
Investlgadors.
Després,
tots
escales de cadascuna de l e s dimensions
conclusions a qué van a r r i b a r Klm i Rosenberg
diferencial
pels
és raanté quan l e s
els
El
trets
d'Osgood. Les
(1980) son que e l model del
puntuacions
d'un grup de
subjectes
se suraa per obtenir la mltjana aritraética, pero no funciona tant bé a n i v e l l
i n d i v i d u a l . A mes e x i s t e i x e n d i f e r e n c i e s
de
manera
s'ajusta
que
el
grup
que
treballa
considerables entre e l s dos grups,
amb e l
mes a l model que l ' a l t r e . De f e t ,
vocabularl
l'análisi
de
1'investigador
mitjangant
l'escalament
multidlmensional suggerelx que l'única dimensió que é s s i g n i f I c a t t v a m e n t c o muna a t o t s e l s individus és l ' a v a l u a t l v a , mentre que l e s dimensions de potencia
i activitat
v a r í e n considerablement segons l ' i n d i v l d u , El nostre pa-
r e r és que la dimensió avaluativa és raassa general
i amplia, i que hi han
forga d i f e r e n c i e s a n i v e l l individual en la seva o r g a n i t z a c i ó
interna.
104
En
l'estudi
suport
a
la
revisions
de
Bonarius
Teoria
de
(1965)
les
sobre
Construccions
i aportacions que ha f e t
l'evldéncia
Personáis,
i
en
que
les
dona
posterlors
(Bonarius, 1971, 1977, 1984a, 1980a; b ) ,
es posa de manifest que e l c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l i t a t
de mes suport empíric. Bannister
empírica
és un d e i s que gaudelx
(1962a) va posar de manifest que d i f e r e n t s
persones emprant l e s mateixes paraules amb e l s mateixos elements presenten
notables
diferencies
estructura
trobat
la
a
l'hora
significació
ÉS a
d'aplicar-los.
de
forma
diferent.
dir,
que
Aquest
de formes molt d i v e r s e s en l e s d i f e r e n t s
cada
resultat
investigacions
persona
ha
estat
realitzades
des d'aleshores amb la técnica de g r a e l l a . El mateix autor de la t e s i ho ha
trobat en i n v e s t i g a r árees tan d i f e r e n t s
com e l s equips esportius
Feixas,
1987)
1986;
(Feixas,
Feixas,
Cunillera
com comenta Avia
i
Martí
i
Villegas,
Villegas,
1987
Octubre).
1 les
(Martí
relacions
Lógicament,
familiars
aquest
(1986), está a la base de la P s i c o l o g i a de l e s
i
corolarl,
diferencies
individuáis.
Bonarius
corolari
(1965)
presenta
d'individualitat.
Construccians
Personáis
f icatives
al
(1952)
per
va trobar
g r a e l l a d'entre
també
FJeld
i
Landfleld
presenten
mateix
altres
una
subjecte
estudis
(1961)
emprant
donen
suport
van demostrar
consistencia
elements
que uns jutges podien reconéixer
t r e s que se l i
que
1
que
fiabilitat
diferents.
al
les
signl-
Shoemaker
e l p r o t o c o l encertat
presenta ven a p a r t i r de l'obsevació
de
conduc-
tual en situacions s o c i a l s , en un estudi emprant 21 subjectes. Tanmateix, en
repetir
l'experiment
s i g n i f i c a t i u s . Payne
amb
menys
subjectes
no
va
trabar
resultats
(1956) va t r a b a r r e s u l t a t s s i g n i f i c a t i u s en favor de la
seva h i p ó t e s i que la gent pot entendre m i l l o r un individu i p r e d i r
resposta
en un qüestianari
a partir
Construccians Personáis. Loehlln
diferents
que
el
signlflcat
que
well,
diversos
1962; Fager,
considera
els
de conéixer
una mostra
els
estudis
subjectes
atorguen
a
les
de l e s
seves
uns
adjectius
significativament.
(Isaacson, 1962; 1966; Cromwell
1958; Bonarius, 1977) que han demostrat
mes s i g n i f i c a t i v e s
la seva
(1961) va provar mitjanqiant t r e s técniques
p r o v e i t s per 1'investigador d i f e r e i x e n
Han e s t a t
tan
própies
construccions
que
que
les
la
1 Cadpersona
proveides
per l ' l n v e s t i g a d o r , tant en termes d'extreraitat de puntuacions cam en termes
de s i g n i f i c a c i ó subjectivament avaluada com en puntuacions a u t o - d e s c r i p t l v e s .
105
En general es pot concloure que e l c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l i t a t
gaudeix de
l'evidéncia empírica s u f i c i e n t . Precisament, alguns deis estudis
<p.e, Ktm i
Rosenberg,
1980)
presentats
proporcionen
evidencia
favorable
a
aquest
c o r o l a r i , pero alhora suggereixen c e r t e s comunalitats. Probablement t e ñ i r en
compte e l s dos aspectes conjuntament i l l u r
una
informado
altre
sentit.
comunalitat
mes
Des
acurada
de
podria
l'investlgació
la
que
les
nostra
interdependencia
Investigacions
perspectiva,
considerar-se
una
la
proporcionarla
especifiques
dlmensió
construcció
en un o
individualitat-
rellevant
per
a
personal.
0.3.1.9) El corolari de comunalitat
"En la mesura que dues persones empren c o n s t r u c c i o n s
l ' e x p e r i é n c i a , e l s seus processos s6n p s i c o l 6 g i c a m e n t
s i r a i l a r s de
sirailars"
Cal assenyalar que aquesta redaccló del c o r o l a r i correspon a la
ficado
que va fer
primera
(1955)
de q u a l l f i c a r
segona
C1966c/1970). En la
l'adverbi "psicblógicament" q u a l l f i c a v a a "processos" en l l o c
a "similars".
formulado
Certament,
Kelly en la seva darrera formulado
recti-
aquesta
respon
La
rao
mes
similitud
no
que
dona
fldelment
és
a
quelcom
per
aquest
canvi
1'alternativisme
físlcament
és
que
la
constructiu.
objectlvable
sino
El que fa pslcológlcament s i m i l a r s dues persones no és només e l
teñir
coincidencia en la construcció.
les
mateixes
construccions
construir
l'experiéncia.
l'individu
construeix,
no
per
construir
D'acord
amb
només
gaudeix
el
els
esdeveniments
corolari
d'una
sino
d'experléncla,
construcció
revisada
per
quan
deis
esdeveniments que v o l l a a n t i c i p a r , sino també del procés peí qual ha a r r l b a t
a
l e s noves construccions. Cora comenta categórlcament
Kelly
(1966c/1970),
e l que ha de s e r s i m i l a r és la construcció de l'experiéncia, I aixó inclou la
s i m i l i t u d de la construcció d'esdeveniments i d e i s processos de construcció.
"La rao per la qual a i x 4 és tan important és que e l r e s u l t a t
d'una e x p e r i e n c i a no és la simple tendencia a r e p e t i r - l a o a
e v i t a r - l a , t a l com presumeix la t e o r í a del r e f o r í a m e n t , s i n o que
l e s c o n d u s i o n s a qué s ' a r r i b a amb l ' e x p e r i é n c i a poden e s d e v e n i r
en forma de noves q ü e s t i o n s que permeten encetar noves a v e n t u r e s ,
(.,,)
en c o n s t r u i r l e s r e p l i q u e s , raes que en d e s t a c a r que s'ha
v i s t r e p e t l c i o n s c o n c r e t e s , un p r o j e c t a una v i s i ó de l'home com
106
i m p l i c a t en aventures wés que r e p e t i n t sempre da forma
a l l 6 que ha e s t a t r e f o r í a t , " ( K e l l y , 19G6c/l970)
Aquesta v l s l ó de l'home com Indagador, que formula preguntes
concreta
mltjanqant
la conducta, d'acord a l que s'ha assenyalat en e l c o r o l a r l d'experléncia
la metáfora de l'home-com-a-clentífle,
i que actúa en forma
1 en
d'experlraentador
que posa a prova h i p ó t e s i s , és la que va donar peu a Bannister 1 Fransella
a
intitular
així
el
Personal
Constructs
mantenen
el
títol
seu
famos
en la
malgrat
primera
el
Inquirlng
llibre
edicto
pes s e x i s t a
Haiu
Ihs
de 1971. En la
que suposa
FsychalQgy
segona
oI
<19&0)
Ces disculpen
en la
introdúcelo). El que és important pero, és aquesta v i s i ó de l ' é s s e r huma com
a actiu indagador d e l seu medi.
Un a l t r e aspecte important d'aquest c o r o l a r i é s e l poc v a l o r que t é per
a la comunalitat la h i s t o r i a personal i l'ambient immediat o s i t u a d o :
"Aquest c o r o l a r i permet d i r que dues persones que han e n f r o n t a t
esdeveniments bastant
diferents,
i que semblen haver eraprat
c i c l e s d ' e x p e r l é n c i a que de f e t semblen ser bastant d i f e r e n t s ,
poden, malgrat t o t , acabar t e n i n t c o n s t r u c c i o n s serablants de l l u r
experiencia,
i
a
causa
d'aixd,
per
tant
seguir
pocessos
psicológicament similars d ' i n d a g a d o ( i n q u i r y ) , "
( K e l l y 19G6c/!970)
D'aquesta a f i r m a d o
que
volem
establir
(Bertalanffy,
concepte
se segueixen dos comentarls d i f e r e n t s . El primer é s
un paral.lelisme
Teoria
General
L. von, 1950, 1956, 1962, 1968). Aquesta
d'equif I n a l l t a t
com una p r o p i e t a t
o b e r t s , que son e l s mes adients
especialment
amb la
l'ordre
social.
Vatzlawick,
teoria
característica
per descriure e l
món d e i s
Beavln
i
de
Sistemes
definelx
deis
sistemes
éssers
Jackson
el
vlus
(1967)
i
ho
s i n t e t t t z e n a i x í quan comenten aquest concepte i l'apliquen a l a comunicado
humana, 1 mes concretament a l e s r e l a c i o n s f a m i l i a r s :
" L ' e s t a t f i n a l d e l sistema tancat e s t á corapletament daterminat
per l e s c i r c u m s t á n c i e s i n i c i á i s que, per t a n t , podan c o n s i d e r a r se la m i l l o r " e x p l i c a d o " d ' a q u e s t s i s t e m a , Tanmateix, en e l cas
d'un
sistema
obart
les
característiques
organitzativas
del
sistema poden f i n s
i t o t f e r que s ' a r r i b i
en un cas extrem
d ' i n d e p e n d e n c i a t o t a l en r e l a c i ó a l e s c o n d i c i o n s i n i c i á i s ; eJ
siste/sa constitueix
aleshores
l'estudi
de la seva
adequada," ( W a t z l a w i c k ,
la
seva
millor
organització
actual
és
Beavin i Jackson, 19G7)
explicado,
la
i
metodología
107
A la
esdevé
llura de la Teoria
clarament
un
General de Sistemes
exemple
a n t e r i o r de Kelly
diferents
d'equi finalltat:
h i s t o r i e s personáis ben d i f e r e n t s
la c i t a
individus
arab
poden a r r i b a r a processos de construcció
de l'experiéncia psicológlcament s l m i l a r s . Per a arabdós, L. von Bertalnffy
Kelly, e l que interessa és 1'organitzacló actual del sistema
independentment
de la h i s t o r i a . Aixó no treu que la h i s t o r i a d'un subjecte pugui a f a v o r i r
seva comprensió
sino
que implica
una p o s i c i ó
determinada
1
que pot
la
denotar
una confluencia epistemológica entre e l constructivisme i la sistémica.
El segon aspeóte a considerar de la c i t a de Kelly abans esmentada son
els
comentaris
que
fan
Bannister
i
Fransella
(1980)
en
relació
a
l'experimentació en p s i c o l o g i a :
"Aquest és un c o r o l a r i i n t e r e s s a n t per l e s i m p l i c a c i o n s que t é en
la P s i c o l o g i a E x p e r i m e n t a l , ates que suposa que no necessitem
posar a la gent en la "mateixa" s i t u a c i ó experimental per t a l
d ' e s b r i n a r s i son i g u a l s o d i f e r e n t s . Persones en la " m a t e i x a "
s i t u a c i 6 poden comportar-se de forma s i m i l a r per un temps, pero
a t o r g a n t una s i g n i f i c a d o molt d i f e r e n t a la seva conducta i a i s
esdeveniments amb qué s ' e n f r o n t e n . Si fera p r e d l c c i o n s a U a r g
termini sobre l l u r i d e n t i t a t , basant-nos en aqüestes s i m i l i t u d s
conductuals p r o v i s i o n a l s , poden molt bé é s s e r e r r i n i e s , Per a l t r a
banda,
fins
a l grau en qué podem e x p l o r a r e l s Sistemes de
Construccions P e r s o n á i s da dos i n d i v i d u s , hi podem determinar
s i m i l i t u d s t o t i h a v e n t - l o s o b s e r v a l en s i t u a c i o n s aparentment
diferents."
Des d'aquesta p e r s p e c t i v a preñen nova llura i n v e s t l g a c i o n s
cora la de Byrne i Clore
e l s uns amb e l s a l t r e s
ja clássiques
(1967) que defensen que e l s individus e s comparen
1 que son aquells que mes s'assemblen e l s que mes
s'atrauen. Duck (1982) rebut ja la i n t e r p r e t a d o que presenten d'aquest f e t en
termes
de
refar(jament
t
argumenta
que
la
comunalitat
és
una
forma
de
c o n f i r m a d o d'anticipacions i que aixó va mes enllá del refor9ament.
Com es pot veure, les conclusions que se segueixen de l ' e x p l i c i t a c i ó
corolari,
almenys
la
que
hem
esraentat
de
Kelly
(1966c/1970),
teñen
importants implicacions. Per una banda suggereixen una v i s i ó d i f e r e n t
el
paper
de
la
historia
en la
determinado
de la
conducta de
(aspecte que s'enfronta especialment a la v i s i ó p s i c o a n a l í t i c a )
suggereixen l'ús de paradigmes d ' i n v e s t i g a c i ó a l t e r n a t i u s a l
la
del
sobre
persona
i per 1'altra
laboratori.
108
Duck (1982) en intentar elaborar una mica mes l e s implicacions d'aquest
c o r o l a r i fa palés e l f e t que es poden donar d i v e r s o s tipus de comunalitat
en d i f e r e n t s n i v e l l s . Peí que fa a i s n i v e l l s es pot
i
diferenciar:
1) la s i m i l i t u d en e l n i v e l l del contingut de l e s Construccions
Personáis, que d'acord amb gran part deis estudis r e v i s a t s per
Adams-Vebber (1979c) sembla s e r e l c r i t e r i operacional e s c o l l i t per
a la s i m i l i t u d .
2 ) la s i m i l i t u d en e l n i v e l l del tipus de r e l a c i o n s que estableix
amb e l l mateix i amb e l s a l t r e s . Aquest n i v e l l de s i m i l i t u d fa
referencia
a l e s construccions r e l a c i o n á i s
(vegeu 2.2.2). Duck
(1982) posa l'exemple del pes de l a construcció agradar
a-no
agradar
a com
una construcció
molt
important
en
establir
simllttuds.
3 ) la s i m i l i t u d en e l n i v e l l de les creences
(construccions
supraordinades) sobre la naturalesa de les r e l a c i o n s .
4 ) la s i m i l i t u d en e l
Construccions Personáis.
5)
la s i m i l i t u d
l'experiéncia.
Aquest mateix
1977a, b,
autor
en
el
nivell
nivell
de
l'estructura
del
ha desenvolupat d i v e r s a s
1979a, b, 1980, 1982, 1983; Duck i
1977, 1978; Duck i
procés
Gllmour,
de
estudis
Alllson,
1981a, b; Duck 1 í t l e l l ,
del
Sistema
de
construcció
de
(1973a, b, 1975,
1978; Duck i
Craig,
1981; Duck i M i e l l
i
Gaebler, 1980; Duck, M i e l l i M i e l l , 1984; Duck i Spencer, 1972) sobre e l tema
de l'amistat
an ha
desenvolupament,
investigat
1 el
de
les
amblólos pretendre d e t a l l a r
els
seus
estudis,
per
el
relacions
totes
tant
factors
Influents
personáis
en la
en
seva
general.
formado
Seria
i
molt
l e s conclusions a qué ha a r r l b a t Duck en
comentarem
en
termes
generáis
alió
que
fa
referencia a aquest c o r o l a r i .
Sembla s e r
que e l
grau
de comunalitat
en e l
Juga un paper s i g n i f i c a t i u en la f o r m a d o d'amistats
es demostra que en s i g u í conseqüéncia
nivell
de contingut
(Duck, 1973b), i que no
(Duck 1 Spencer, 1972). Com a e l a b o -
r a d o d'aquesta conclusió se segueix la h i p ó t e s i que la comunicado
i
la comprensló interpersonal
(1)
també es veu afavorlda per aquesta
efectiva
similitud
(Duck, 1977). Aixó ja havia e s t a t demostrat en d i f e r e n t s contextos: alumne/
mestre
(Runkel, 1956, 1958); caps/subordinats en i n d u s t r i e s
( T r l a n d i s , 1958,
1959); 1 en la r e l a c l ó terapeuta/client en p s i c o t e r a p i a individual
(Landfield
109
i
Nawas,
1964; Landfield,
1971; i
Cartwright
i
Lerner,
1963)
1 de
grup
(Smail, 1972). És mes, en e l mateix estudi demostra que la s i m i l i t u d en e l
cantlngut
de
l'elecció
les
Construccions
d'amistats
que
la
similitud
estándards com e l California
Duck
(1973)
d'amistats
també
forga,
mentre
influent
és
similitud
(1975)
la
en estudiar
observar
global
influeix
és
en
que
en
de
en
en
1'estadi
Construccions
estadis
les
indicador
mes
tests
en
inicial
fiable
de
pslcológlcs
la
de
de
formado
Persanals del
avangats
construccions
1'aspecte evolutiu
mes
Inventory,
que
de l e s
un
respostes
Psycbological
va
la s i m i l i t u d
Persanals
el
que
caire
formado
Sistema
resulta
psicológic.
d'amistats
aquesta seqüéncia en e l desenvolupament d e l contingut de l e s
mes
Duck
confirma
Construcclons
Persanals: a mesura que e l nen c r e i x , i molt especialment en 1'adolescencia,
és la s i m i l i t u d en l e s construccians.de contingut
influeix.
Llttle,
A l t r e s estudis
1968;
confirmat
menys
Scarlett,
en e l s
Press
Estats Unlts
i
que a mesura que e l s
construccions
físiques
percepció interpersonal
Crockett,
1 Anglaterra
1971;
nens creixen
1 mes
interpersonal la que mes
Barrat,
(Brierley,
1977)
van emprant
psicológiques
(a 1.1.2.6.4. s'amplia aquesta
o
1967;
també
progresslvament
relacionades
amb
la comunalitat, pero com assenyala e l mateix Duck (1982), e l s a l t r e s
d'operacionalitzar.
estudis
Triandis
de
similitud
categórica
operaclonalització
(1958,
i
en
la
informado).
En t o t s aquests estudis es t r e b a l l a sobre e l n i v e l l de contingut
son d i f í c i l s
han
( 1 ) de
nivells
És interessant dones, e s p e c i f i c a r que en e l s
1959)
similitud
es
distingeix
Aquesta
slndética.
l'instrument
emprat
entre
en
la
el
que
distlncló
majarla
deis
anomena
és
una
estudis
esmentats, la técnica de g r a e l l a , de dos n i v e l l s de comunalitat: la primera
similitud
(nivell
fa
referencia
a la s i m i l i t u d
del
cantlngut
resultats
donaren
suport
a f a v o r l d o r s de la comunicado
a
ambdós
l'estructura
del
Sistema
Adams-Webber
de
tipus
proporcio-
(probablement e l n i v e l l 5 ) .
de
comunalitat
com
factors
efectiva.
Peí que fa al n i v e l l de comunalitat
comenta
construcclons
1 ) , la segona a la s i m i l i t u d en l ' a p l l c a c l ó de c a t e g o r i e s
nades per 1'investigador a uns mateixos elements
Els
de l e s
( 4 ) r e l a c i o n a t amb la s i m i l i t u d en
Construccions
(1979c)-, els
estudis
Personáis,
malauradament
de Duck no aparten
cap
-com
dada
110
ates que empra un dlsseny
mesures estructuráis.
permeten
i
Els
suggereixen
de g r a e l l a
estudis
que
la
(veure apartat
de Landfleld
similitud
1.1.2) que no permet
(1971)
estructural
en canvi
també
s í que ha
afavoreix
la
comunicació e f e c t i v a .
Lea
nivell
(1979) 1 Lea i Duck (1982) han procurat apartar evidencia sabré e l
(3) de camunalitat. Sembla que quan una persana pat compartir poques
de l e s creences que d'acord amb e l seu Sistema de Construccions
son
básiques, és
comportar-se
de
probable que e x p e r i e n c i i
forma
estranya
i
emocions
trastornada.
for^a
Duck
Personáis
negatives
1 Gilraaur
i
pot
(1981a,
b)
assenyalen que e x i s t e i x e n d i f e r e n c i e s notables entre l e s relacions personáis
en funció d e i s d i v e r s o s tipus de creences i de llur
profunditat.
Una vegada hem comentat e l s n l v e l l s de camunalitat que havla assenyalat
Duck
(1982)
1 la
investigado
realltzada
en cadascun, podem comentar
els
tipus de camunalitat que suggereix:
" , . , l a comunalitat es pot r e c o n é i x e r a d i f e r e n t s n i v e l l s , d i f e r e n t s t i p u s , i d i f e r e n t s graus e n t r e dos s i s t e m e s , tant s i s ' i n t e r p r e t e n a i x í com no, l e s i n s i n u a c i o n s de K e l l y , Alguns t i p u s de
comunalitat s6n productes b á s i c s de 1 ' e x p e r i e n c i a en g e n e r a l i
son compartides per g a i r e b é t o t s e l s é s s e r s huroans normáis ( p e r
exemple, l ' a n t i c i p a c i ó que s o r t i r á e l s o l cada m a t í ) ,
(.,,)
A l t r e s t i p u s de comunalitat és p r o b a b l e que apareguin peí simple
fet
que e l s
dos s i s t e m e s
existeixen
en un mateix
univers
c u l t u r a l , A i x í , una l l e n g u a comuna dona a la gent un marc de
r e f e r e n c i a comú per i n t e r p r e t a r e l món, ( , , , )
A l t r e s t i p u s de
coniunalitat son mes inusuals
i mes d i f í c i l s
d'estudiar
(per
exemple, l e s e x p l i c a c i o n s de per qué l a gent es comporta a i x í ) , "
En alguns estudis
Duck
(1973, 1975, 1977a; b)
proposa
resoldre
problema emprant c a t e g o r i t z a c i o n s de l e s Construccions Personáis.
aquest
Landfleld
(1971) també va r e a l l t z a r un intent de c a t e g o r i t z a c i ó d'una envergadura molt
considerable
i
grans
diferencien
trets
amb c a t e g o r i e s
molt
mes
construcdons
p s i c o l ó g i c , l e s de tipus de r o l
i
raoleculars
de
tipus
del
sistema
sistemes
de
inicial
(1967)
de
i Barrat
Little.
categorització
son
físic
de Duck que a
de
les
de
tipus
les que anomena I n t e r a c c i a n a l s . Les
primeres c a t e g o r i e s van ser emprades per L i t t l e
británics. Brierley
que l e s
(1968) en e s t u d i s amb nens
(1977) han desenvolupat
Tanmateix,
nombrosos
els
tres
problemes
(Takens,
1981)
també v a r i a n t s
que
i
suposen
alxó
els
potser
111
explica e l seu escás desenvalupainent. De tota manera aquest tema mereix raes
atenció i en 1'apartat 1.1.2.6.4 es desenvolupa amb mes extensió.
Per a l t r a
aporta
les
banda, aquesta c i t a
bases
per
a
la
de Duck sobre
recerca
transcultural
desenvolupant de forma extraordinaria.
que
la
Teoría
de
les
Construccions
els
McCoy
tipus de
que
comunalitat
darrerament
(1983) exposa l e s
Personáis
pot
apartar
s'está
aportacions
teóricament
i
metodológica a aquest camp.
Per
concloure
d'individualltat
interpersonal
dlrem
i
el
que
de
la s i m i l i t u d
" r o l e - r u l e " de Harré 1 Secord
individualitat-camunalitat
el
investigacions
Rosenberg,
relacions
corolari
socialltat
suposen
conjuntament
la
base
de
amb
el
l'aspecte
1 s o c i a l de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis. Avia
(1986) comenta
desenvolupar
aquest
corolari
del c o r o l a r i de comunalitat amb e l s
(1972). D'alguna manera es podria afirmar que
formen
una
corolari
donen tarabé suport
entre e l
dlmensió,
d'individualltat.
esraentades en e l
1980)
models de
de comunalitat
En aquest
ja
hem
corolari.
de s o c i a l l t a t
comentat
s e n t l t , alguna
d'individualltat
a aquest
1 el
com
de
en
les
(p.e. la de Klm 1
Les d i f e r e n c i e s
1
es desenvoluparan en
t r a c t a r aquest darrer.
0.3.1.10) El c o r o l a r i de s o c i a l l t a t
"En la mesura que una persona
c o n s t r u e i x e l s processos de
c o n s t r u c c i ó d'una a l t r a pot jugar un r o l en un p r o c é s s o c i a l que
la i m p l i q u i "
Aquest c o r o l a r i
podria ser un punt de partida cap a una i n t e g r a d o
la t e o r í a de la p e r s o n a l i t a t
sobre
la
comunicado
d e l concepte de
i una t e o r í a c o g n i t i v o - s o c i a l
humana. El
corolari
es
complementa
de c a i r e
amb la
de
general
definido
rali
"Un r o l és un p r o c é s p s i c o l ó g i c basat en la c o n s t r u c c i ó per p a r t
de la persona d ' a s p e c t e s d e l sistema de c o n s t r u c c i ó d ' a q u e l l s amb
qui i n t e n t a a s s o c i a r - s e en una a c t i v i t a t s o c i a l . " ( K e l l y , 1955)
112
Tschudi i Eommetveit
a
una construcció
Jugar
un rol
(1982) suggereixen que aquest plantejament
dicotómica
social,
supraordlnada,
Jugar
un rol
respon
social-fracás
de la qual es deriven d i v e r s e s matisacions
a
fetes
per
K e l l y sobre e l c o r o l a r i : (quan no ho indica expressament son de 1955)
iVc jugár un ral
Jugar un,rol
(!) construir meransnt la
conducta de l'altre
construir els processos de
construcció de 1 'altre
(2) veure el resultat aritmétic
de les resposies de l'alume
veure els métodes que empra
per obtenir els resultats
(3) un psicópata és un psicóleg
d'estímul-resposta que s'ho pren
seriosament i tracta els altres
COI» un aecanisfíie conductual o
objecte al qual cal estimular
correetament per obtenir una
conducta determinada.
teñir una construcció d'un ésser
que ta/abé inventa construccions,
amb qui la interacció será
d'un ordre diferent ,
(Kelly, !963f/¡969)
(4) el tipus d'experiéncia que
fa possible artefactes com la
"comonwealth"
el tipus d'experiéncia que fa
viable una societat
(Kelly, f966c/I970)
(5) adaptar el propi self a postures, jugar un paper, tractar
els altres coa figures, construir
les relacions amb els altres com
una qüestió de "posició social".
adaptarse a les persones,
construir les relacions en
termes de llur identitat
única i els punts de vista
de cadascá.
En aquesta taula de s í n t e s i es fa palesa la p o s i c i ó c r í t i c a de Kelly en
r e l a c i ó a d i v e r s a s aspectes de la s o c i e t a t
i
la P s i c o l o g i a . De f e t e l punt
( 2 ) és una a p l i c a d o de (1) a l'educació. Suposa una c r í t i c a que compartirien
e l s enfocaments c o n s t r u c t i v i s t e s de la P s i c a l o g i a de l'educació que deriven
d e l pensament p i a g e t i á , e l s quals coincidelxen amb Kelly en aquest
p e í procés raes que p e í
resultat.
De f e t , Ja e l primer punt presenta elements c r í t i c s
psicologia
centrada
ideológica
iraportant
en
en
la
conducta.
favor
de
versus
l'estudi
exclusiu
El
discurs
l'estudi
pretacions i n d i v i d u á i s de la conducta
persona
interés
del
deis
kelliá
iraportants per a la
conté
processos,
una
de
les
cárrega
Inter-
( i n t r o s p e c c i ó ? ) i d e l centrament en la
que
és
observable
i
mesurable.
En
113
aquest s e n t i t , e l punt
<3) és una c r í t i c a desfermada contra la posició que,
des del punt de v i s t a de K e l l y , preñen e l s p s l c ó l e g s d e l condicionament per
controlar
la
conducta
d'un
subjecte.
Aquesta
crítica,
que
té
al
nostre
entendre a mes del coraponent é t i c del c o n t r o l l'atribució de reduce ion isme,
és compartida també p e l s p s l c ó l e g s humanistes (p.e. Rogers, 1959).
En e l punt
la P s i c o l o g i a . Tschudl i Rommetveit
al
capitalisme.
cosiflcació,
Ideológica que va mes enllá de
(4) es manlfesta una c r í t i c a
Peí
a
que
la
fa
manca
al
(1982) ho veuen com una c r í t i c a
punt
(5)
torna
d'autenticltat
1
a
ser
respecte
una
per
oberta
crítica
a
la
a
la
persona.
Estructurar la r e l a c l ó amb una a l t r a persona en fundó del seu r o l i posició
social
únicament
teñir
que l ' é s s e r
llocs
(PREFACI;
suposaria,
en
llenguatge
existencialista,
valorar
mes
el
(Marcel, 1933/1969; Fromm, 1976; Feixas, 1982). En a l t r e s
Villegas
i
F e i x a s , . 1985;
Feixas
1 Villegas,
1985)
hem
r e a l l t z a t una r e v i s i ó mes acurada d e i s p a r a l . l e l i s m e s de la postura kelliana
amb l'enfocament
Per
Fenomenológlco-Existenclal.
bé
que
aquest
plantejament
dicotóraica,
des
de
qual
la
avaluativa predorainant
desenvolupament
que
diferents.
En
els
quotidiana
es
fa
socialitat".
Per
sospltaríem
Kelly
exemples
palés
del
interactuar
la
aparenta
presencia
corolari
que
que
una
de
monolíticament
la
construcció
v a l a d i r que una lectura mes acurada d e l
bo-dolent,
fa
presenta
posa
no
Kelly
sempre
amb e l
ens
és
mena
C1955)
adlent
conductor
a
conclusions
d'interacció
el
mateix
d'un a l t r e
vehicle
ben
social
"grau
de
amb
un
n i v e l l de s o c i a l i t a t a l t hauríem d'aturar e l t r á n s i t i posar-nos-hi a p a r l a r ,
la
qual
realitat
cosa
faria
inviable
la
circulado.
e v i t e n que e l pensament k e l l i á
El pragmatisme
esdevingui
i
el
sentit
de
una I d e a l l t z a c i ó d e l que
haurien de s e r e l s processos s o c i a l s .
Sembla
evident
dones,
que
diferents
tipus
de
situacions
socials
comporten d i f e r e n t s n i v e l l s óptims de construcció d e i s processos de l ' a l t r e .
Se'ns acudelx que en la condúcelo hom construeix e l s processos deis
conductors a p a r t i r d'aspectes molt concrets de l l u r conducta
altres
(Interraitents,
a l t r e s s e n y a l l t z a c i o n s , e t c . ) . El concepte de v i a b l l l t a t aparelx Ja de forma
e x p l í c i t a en e l punt
nou c o l o r
marcat
( 4 ) . A la llum d'aquests comentaris e l c o r o l a r l pren un
especialment
per
les
paraules
amb qué comenta:
"En
la
114
mesura que,...". En aquest punt es fa adient presentar una reforraulacló
corolarl
que té en compte aquests aspectes, efectuada
raetveit
per Tschudi
del
1 Rom-
(1982):
"Hi ha un n i v e l l óptini, que dapén d e l t i p u s de s i t u a c i ó , de la
mesura en la qual una persona hauria de c o n s t r u i r e l s processos
de c o n s t r u c c i ó de l ' a l t r e
per t a l de f e r e l mes v i a b l e s
i
e f i c i e n t s p o s s i b l e l e s a c t i v i t a t s s o c i a l s que s ' e s d e v i n g u i n , "
Aquesta
socialltat,
redaccló
que
palesa
1'aspecte
re-interpreta
en
normatlu
termes
de
<o
Ideológic)
vlabllitat
les
de
la
dicotomies
presentades a l ' i n i c i d'aquesta s e c c i ó . Com es desprén del que s'ha comentat,
la presa de postura en aquesta dimensló, ara presentada de forma graduada,
té
importants
implicacions
P s i c o l o g i a . Diversos autors
en
la
concepcló
(p.e. Epting,
de
processos
1984; Landfleld,
fonamentals
en
1971; Landfleld
i
Epting, 1987; Feixas i V i l l e g a s , 1985) desenvolupen aqüestes impllcacions en
e l camp de la r e l a c i ó
Dins
de l'ámbit
psicoterapéutica.
psicoterapéutic
c o r o l a r l de s o c i a l l t a t
considerem
important
ressaltar
que e l
esdevé una dimensló en la qual és e s s e n c i a l
obtentr
un n i v e l l óptim adequat a la s i t u a d o terapéutica. Una de l e s condicions que
Rogers
(1957)
coincideix
considera
plenament,
al
suficient
nostre
1 necessária
entendre,
per
arab la
una comprensió profunda
procés
dimensló
Kelly cora c o r o l a r i de s o c i a l l t a t . D'acord amb Rogers
d'experienciar
al
terapéutlc
expressada
(1957) e l terapeuta ha
d e l món p r i v a t
de la persona 1 del
seu marc de r e f e r e n c i a . Ha de donar s e n t i t a l món de s l g n l f i c a t s
de
la
persona
persona
com s i
(facilitar
fos
el
seu.
Alhora,
alxó
per
s'ha
de
personáis
transraetre
a
la seva s o c i a l l t a t ) . Així dones, la s o c i a l l t a t de Kelly
la
i
1'empatia de Rogers poden c o n s i d e r a r - s e equivalents.
Atesa
la
importancia
pena considerar
individualitat.
les
d'aquest
relacions
Bannister
i
que
corolari
té
Fransella
pels
amb e l s
(1980)
processos
corolaris
socials, val
de comunalitat
exemplifiquen
i
elaboren
la
i
la
r e l a c i ó entre comunalitat i s o c i a l l t a t .
"Aquest és un c o r o l a r i
clau que i n s i s t e i x que l a
interacció
i n t e r p e r s o n a l es dona en funció da la comprensió que t é cada
persona de l ' a l t r a , Aix4 és f o r g a d i f e r e n t que assumir que la
gent
només pot
interactuar
quan t é s i s t e m e s de
construcció
s i m i l a r s o quan é s , en algún s e n t i t , s i m i l a r , Es pot i n t e r a c t u a r
115
una bona estona amb un nen i j u g a r - h i en gran mesura un r o l en un
procés s o c i a l , Aixó no implica que e l sistema de c o n s t r u c c i ó da
l ' a d u l t és e l raateix que e l del nen, sino que e l Sistema de
Construccions
Personáis
de
l'adult
li
permet
una
imatge
s i g n i f i c a t i v a d e l sistema d e l nen,
(...)
Segons l e s n o s t r e s i d e e s sobre e l Sistema de Construccions d'un
i n d i v i d u podem i n t e n t a r
ínspirar-lo, confondre'l,
divertir-lo,
c a n v i a r - l o , guanyar e l seu a f e c t e , a j u d a r - l o a passar 1'estona o
v é n c e r - l o , Pero en aquests i molts a l t r e s casos estem j u g a n t - h i
un r o l en un procés s o c i a l . En c a n v i , s i no e l podem entendre, és
a d i r s i no podem c o n s t r u i r la seva c o n s t r u c c i ó , podem fer^li
coses pero no reJacionji^nos-hi
Aquesta perspectiva atorga un paper c r u c i a l a la s o c i a l l t a t , mentre que
la s i m i l i t u d
pes
al
(comunalitat) queda relegada a segon terme. Aixó r e s t a r l a
grulx
d'lnvestlgaclons
(especialment
l e s de Duck)
cert
comentades
en
parlar d e l c o r o l a r i de comunalitat. Duck elabora l e s relacions entre aquests
c o r o l a r i s a la llum de la seva recerca:
"La Comunalitat, pensó, és p o t s e r , en la ment de K e l l y , l a v i a
mes rápida cap a l a S o c i a l l t a t ; p e r o en l a meva o p i n i ó , n ' é s un
i n g r e d i e n t e s s e n c i a l , ts mes, la S o c i a l l t a t sense l a Comunalitat
no és p o s s i b l e en l a t e o r í a de K e l l y , Enteneu-rae; j a sé que K e l l y
diu que la gent p o t t e ñ i r Comunalitat sense e n t e n d r e - s ' h i ¡ pero
e l que j o d i c és que no ens poden entendre e l s uns a i s a l t r e s
sense c e r t t i p u s de c o m u n a l i t a t ,
(,,.)
Certament, sense I n d l v i d u a l l t a t l a Comunalitat i la S o c i a l l t a t no
s e r i e n p r o b l e m á t i q u e s ; la primera s e r i a u n i v e r s a l i la segona no
t i n d r i a s e n t i t ni n e c e s s i t a r i a ésser d e f i n i d a , " (Duck, 1982)
" , , , l a r e l l e v á n c t a s o c i a l de la s i m i l i t u d c o g n i t i v a d e r i v a no
simplement d e l f e t de l a mateixa s i m i l i t u d c o g n i t i v a , sino també
de l a seva s i g n i f i c a d o en un marc s o c i a l i un c o n t e x t s o c i a l
c o n c r e t . La v e r i t a b l e s i g n i f i c a d o p s i c o l ó g i c a de l a comunalitat
per a l ' i n d i v i d u ve donada precisament per l a mesura en qué se
n'adona que e x i s t e i x l a c o m u n a l i t a t , i K e l l y per e x p l l c a r - h o va
emprar e l c o r o l a r i de s o c i a l l t a t , " (Duck, 1983)
D'alguna
manera K e l l y
1 Duck c o i n c i d e i x e n en a t o r g a r
un paper important en la S o c i a l l t a t
Val
a
dir
pero
que
Duck
ha
1 en supeditar
elaborat
en
bona
a la Comunalitat
la primera a la segona.
mesura
el
corolari
de
s o c i a l l t a t de forma semblant a com ho ha f e t amb e l de comunalitat:
" , , . l a S o c i a l i t a t no és un e s t a t o c o n d i d ó s i m p l e sino que és
una c o m b i n a d o
complexa de d i v e r s o s
nivells
de pensament
i
conducta. Redamo que la v i s i ó o r i g i n a l que K e l l y va donar de l a
s o c i a l i t a t n e c e s s i t a poder a m p l i a r - s e per donar compte del f e t
116
que l a comprensió ú' alguns t r e t s d e i s processos de c o n s t r u c c i ó de
l ' a l t r a persona son centráis per a la nostra p o s s i b i l i t a t de
jugar-ht
un r o l en un procés
social.
En a l t r e s
paraules,
s u g g e r e i x o que e l c o r o l a r i de s o c i a l l t a t , t o t i que e s s e n c i a l w e n t
és c o r r é e t e , en la a c t u a l i t a t l i manca e s p e c i f i c a r a q u e l l a s p a r t s
del
sistema
da c o n s t r u c c i ó
da la persona que han de s e r
necessÁriament c o n s t r u i d a s abans de podar-nos-hi r e l a c i o n a r ,
(...)
Ens és p o s s i b l e c o n é i x e r
e l s processos de c o n s t r u c c i ó
d'una
persona de raoltes maneres d i f e r e n t s i a molts n i v e l l s de profund i t a t , i en d i v e r s e s o c a s i o n s , pero e l v e r i t a b l e coneixement da
l ' a l t r e com a persona i m p l i c a mes que a i x ó i i m p l i c a que coneguem
l e s seves c o n s t r u c c i o n s n u d e a r s r e f e r e n t s a l s e l f ,
(...)
La recerca en P s i c o l o g i a S o c i a l sobre l ' a u t o d e s c o b r i m e n t ( " s a l f d i s d o s u r e " ) i n d i c a ben clarament que par c o n é i x e r algú a l t r a de
manera p a r t i c u l a r hem de compartir c e r t coneixement de n o s a l t r e s
mateixos amb l ' a l t r e . " (Duck, 1983)
Així, per obtenir
un ban n i v e l l
de s o c i a l l t a t
hem de conéixer
com la
persona e s construelx a s í mateixa, pero per a alxó c a l que també nosaltres
compartim part del nostre coneixement de n o s a l t r e s mateixos amb e l l a . Duck,
es basa en l e s conclusions d e i s seus estudis p r i n c i p á i s
<1973, 1977, 1979)
per afirmar que la s o c i a l l t a t requereix autoconeixement a i x í com coneixement
deis
altres.
També
Mair
(1979)
argumenta
en
favor
d'aquesta
hipótesi.
Tanmateix, com assenyala Thomas (1979), i també e l mateix Duck <1983), aixó
implica
que
un
tingui
construcció. D'aquesta
socialltat
un
bon
implicado
que consideres
coneixement
es podria
la construcció
deis
seguir
propis
processos
un c o r o l a r i
p r e v i a l de
d e i s propis processos. Si algú no
pogués construir e l s seus p r o p i s processos també t i n d r i a aquesta
en
construir
implicacions
els
deis
altres.
revolucionarles
a
Aqüestes
l'hora
de
de
concluslons
confeccionar
limitado
podrien
plans
teñir
d'estudi
de
professions que requerlssin de la c a p a c i t a t per conéixer a l t r e s persones, i
de
les
relacions
humanes
en
general:
part
de
1'ensenyament
hauria
de
f a c i l i t a r a l'alumne comprendre's a s í mateix!!!
En aquest punt s'escau
Bateson
(1935,
mentarles.
1936/1958)
Exemples
de
la d i f e r e n c i a d o
entre
les
que va e s t a b l i r
les relacions
primeres
serien
simétriques
en
termes
origináriament
i
l e s comple-
generáis:
amics,
companys, estudiants, col,legues, e t c . . Les segones suposen una d i f e r e n c i a en
e l n i v e l l de r e l a c i ó , per exemple, mestre i estudiant, metge i paclent, cap 1
treballador,
e t c . . Hentre que en l e s r e l a c i o n s simétriques,
l'estructuració
117
de r o l s es dona de forma mes I l i u r e 1 Intercanvlant, 1 menys evldent, en l e s
relacions
complementarles
parts juguin un r o l
relacions
l'altre
está
necessita
del
seu
la
ésser
seva part. El professional
partir
i
és
fonamental
determinat. Tal com assenyala
complementarles,
no
pre-fixada
construcció
compensada
que
per
fa
el
Bonarius
l'expert
que ambdues
<1984a) en
les
professional
de
un coneixement
similar
per
la
expert construeix e l s processos de la persona a
subsistema
de
construccions
professionals
que, a l
nostre
entendre, en e l cas de la psicoterapia 11 han de permetre abastar un n i v e l l
óptira de s o c i a l i t a t .
Aquests aclariments e x p l i c a r i e n , en part, e l pes que Duck atribueix a la
comunalitat que probablement juga un paper mes fonamental en l e s
simétriques,
on
no es
juga
necessáriament
complementarles on e l concepte de r o l
té
un
paper
considerem
preponderant.
válid
el
Malgrat
que s'ha
paper mes decisiu en l ' e f e c t i v i t a t
rol
pre-fixat,
en
arabdós
mes amunt que
tipus
de
psicóleg
1 c l l e n t . Tanmateix, Bonarius
en una
graella
("RIT-Reptest
d'un
técnica,
que
podriera
Interaction
procés d'autodescobriment
facilita
la mutua comprensió
juga un
de la comunicado que la comunalitat.
corresponen a r e l a c i o n s
graella
les
relacions,
la s o c i a l i t a t
Peí que fa a l e s técniques d'avaluació, l e s que e s canelxen
ment cara a t a i s
que en
present en e l c a r o l a r i de s o c i a l i t a t
tot,
afirmat
cap
relacions
complementarles
básicaraent
(1977) va transformar
anomenar
TIG-Técnica
Technique"). Es t r a c t a
C'self-disclosure")
interpersonal
entre
i clarificado
fonamentalentre
la técnica de
d'interacció
de
1'estructurado
dues persones
que
que, cora manifes-
ten en e l seu estudi Eland, Epting i Bonarius (1979) respon directaraent
interessos
del c a r o l a r i de s o c i a l i t a t
de
ates que permet a i s dos
ais
participants
conéixer e l Sistema de Construccions Personáis de l ' a l t r e . Jourard i Lasakow
(1958) van d e f i n i r
l'autodescobriment cora e l procés de donar a conéixer
self
persona,
a
una
s'erafatitza
altra
l'aspecte
mentre
d'autenticitat
que
en
l'estudi
que ha d ' e x l s t l r
Epting
et
el
al.
(1977)
perqué es don!
l'auto-
descobriment. En e l seu estudi empíric arab p a r e l l e s que es conelxien 1 a l t r e s que no es conelxien, aquests autors deraostren
cediments d'avaluació
lita
que r e a l i t z a r
l'autodescobriment.
Ateses
les
raitjanijant
diversos pro-
una experiencia mitjan^ant
la TIG
característiques
investigado,
d'aquesta
faci-
es pot considerar com a experiment que dona c e r t suport a aquest c o r o l a r i .
118
Per a l t r a
banda
les
investigacions
realitzades
sobre
la
influencia
de
l'empatia en la r e l a c i ó terapéutica aportarien també evidencia en favor
del
c o r o l a r i de s o c i a l l t a t . Ja dins e l camp de l e s i n v e s t i g a c i o n s originades per
psicólegs de les Construccions Personáis es pot esmentar l'estudi ja c l á s s i c
de Cartwright
i
terapeuta
construir
per
relacionada
persona
Lerner
amb
(la
la
qual
(1963)
els
processos
capacitat
cosa
on e s demostra que la m i l l o r
del
també
de
construcció
primer
aparta
per
de
predir
evidencia
la
la
per
capacitat
del
persona
conducta
al
está
de
corolarl
la
de
c o n s t r u c c i ó ) . Aquesta capacitat del terapeuta es relaciona també amb la seva
ralllora.
Vatsan
Altres
estudis
(1970a>, Landfleld
aqüestes
troballes
els
posterlors
que
(1971), Rowe
estudis
de
es
podrien
(1971)
Takens
i
esmentar
Ryle
(1980,
son
els
de
(1975). Complementen
1981)
on
es
posa
de
manifest que es pot e s t a b l i r una m i l l a r r e l a c i ó d'ajuda quan la persana sent
e l terapeuta com a persona s i g n i f i c a t i v a ,
és a d i r , s'implica en una r e l a c i ó
de r o l Ja coneguda.
Peí que fa a l
crucial
la
que t é aquest c o r o l a r i . Duck
Teoria
de
l'acostament
Stringer
carap de la P s i c o l o g í a
i
les
Construccions
S o c i a l , ja hem r e s s a l t a t e l
(1983) en r e v i s a r
Personáis
i
la
les relacions
Psicología
Social
paper
entre
destaca
important que va suposar la publicació del l l i b r e e d i t a t de P.
D. Bannister,
Constructs
of
Socialíty
and I n d i v i d u a l i t y
(1979).
Tanmateix pero, comenta;
"Hi ha una tendencia per part de la gent que t r e b a l l a en la
T e o r i a da l e s Construccions P e r s o n á i s a i n t e n t a r a p l i c a r - l a a la
Psicologia
Social
d'una forma que suposa la r e f o r m u l a c i 6 de
conceptes d ' a l t n i v e l l p s i c o s o c i a l en t e r m i n o l o g i a de c o n s t r u c cions i forma de g r a e l l a ,
(...)
L'estil
del
llibre
de
Stringer
i
Bannister
(1979)
és
c a r a c t e r í s t i c . Convida a la gent a que v i n g u i
i s'apunti a
n o s a l t r e s perqué tenim un t e o r i a que trobem e s t i m u l a n t en comptes
d'un e s t i l que a s s e n y a l i e l s a v a n t a t g e s que pot r e p r e s e n t a r a
l ' a l t r a gent assumir la T e o r i a de l e s Construccions P e r s o n á i s , "
( H a l g r a t t o t ) No hem d ' o b l i d a r que coro daia s o v i n t Lewin no hi ha
res tan p r á c t i c com una bona t e o r i a ( ! ! ) , " (Duck, 1983)
( l e s p a r a u l e s e n t r e p a r é n t e s i s son n o s t r e s )
119
0.3.1.11) El corolarl de fragmentado
"Una persona pot emprar successivament d i v e r s o s subsistemes
c o n s t r u c c i ó i n f e r e n c i a l m e n t incompatibles e n t r e s í , "
Aquest c o r o l a r l
está
especialment
amb
el
Construccions
Personáis
forga
relacionat
d'organització.
s'organitzen
amb a l t r e s
Una
vegada
en un sistema
de dicotomía
contrast
fragmentado.
d'aquesta
suggerelx
que
Construccions
organització:
existeix
cert
la
grau
de
Personáis en d i v e r s o s
s'expliclta
fragmentado.
Landfield
l'argument d i a l é c t i c
la
molt
especificat
que
les
jerárquicament,
Així,
diferenciado
aquest
del
corolari
Sistema
de
subsistemes, i que presos per separat
unitat
(1982)
pero
i va indicar e l pol de
es pot donar e l cas que menln a una inconsistencia
d'organització
corolaris,
ordenat
Kelly va ser coherent amb e l c o r o l a r i
de
del
en
sistema
lógica. En e l
del
comentar
qual
aquesta
ara
corolari
tractem
dualltat
la
esmenta
que no podem saber qué és e l dia sense la n i t , ni
la
mort sense la vida.
Potser
és
el
moment
de
definir
certs
parámetres
del
Construccions Personáis que es deriven de la seva organització
Sistema
de
estructural:
Fragmentado
es
defineix
per
la
incompatlbllitat
infaréneles de dues construccions o subsistemes.
entre
les
Integrado
fa referencia a 1'agrupado d e i s esdevenlments d'acord
amb l l u r s i m i l i t u d i i n t e r r e l a c l ó . Suposa una mesura d'unitat.
Generalltzadó
és un tipus d ' i n t e g r a c l ó que s'empra a l
aqüestes
similituds
i
interrelacions
en
moments
diferents.
Diferenciado
vegades pot
fragmentado.
La
fragmentado
d'elecció.
Cada
anticipar
mes bé e l s
s'entendrá en e l s
ésser e x p e r l e n c i a t
s'observa
persona
escull
també
el
esdevenlments
casos d'oposició 1
per un observador
des
pol
de
de
la
la
perspectiva
construcció
en un context
reconéixer
temporals
contrast. A
extern com
del
que
corolari
li
permet
determinat. En un a l t r e
context pot e s c o l l i r l ' a l t r e p o l . Aquests c a n v i s de pol quan es donen s o v i n t
1 no presenten
deflnits
com
una
relacló
fragmentado
evident
(o
mala
amb e l
context
lluna!).
Ací
ens
observat
trobem
poden
ésser
novaraent
la
120
coherencia
del
sistema
consistencia.
consistents,
relacló
a
la
seva
construcció
supraardinada,
1 t o t t é un paper mes supraordinat que l'organitzacló
l ' a n t i c i p a c i ó . Fins
la
en
No
sino
ens
per
esdeveniments per t a l
organitzem
qué
aixó
peí
ens
d'anticipar-los.
la t e o r í a en e l s i g n i f i c a t ,
raateix
fet
permet
d'ésser
1
organitzats
interpretar
mes
bé
o
els
Ens trobem novament amb l'émfasi
la i n t e r p r e t a d o
de
i l ' a n t i c i p a c i ó que ens menen a
la seva posició epistemológica: e l constructivisme.
Precisament
l'alternativisme
igual
la
futur
ens
que
hi
complexitat
(seria
hagués
de
vida
molt mes f á c i l
una
sola
que
es
que t o t s
Veritat),
la
deriva
de
Interpretéssim
que
implica
la
de la f r a g m e n t a d o , cosa que pot fer que ens sentlm confosos,
afirma
romandre
aquesta
constructiu
realitat,
posslbllltat
Kelly
és
que
podem
mantenir
indefinidaraent
"paradoxes
privades",
indecisos, o dubtar entre expéctacions a l t e r n a t i v e s
aportará.
En
aquest
c o r o l a r i de modulado de forma
punt
ens
advertelx
de
no
d'alló
o
que
el
interpretar
el
restringida:
"Hem d'anar en compte en no i n t e r p r e t a r e l C o r o l a r i de M o d u l a d o
com d e r i v a n t en un sistema ligicaraent i n t a c t e , ( . . . )
les persones
es mouen d'A a B, i de B a C sense t e ñ i r sempre present que
potser C no es p o d r i a s e g u i r d'A, Un home pot passar d ' e s t i m a r a
t e ñ i r g e l o s , i d ' a c í a o d i a r , encara que l ' o d i no s ' i n f e r e i x
U g i c a m e n t de l ' a m o r , f i n s i t o t en aquel 1 sistema p a r t i c u l a r ,
(,,,)
P o t s e r hauria d ' a f e g i r que no c o n s i d e r o aquest t i p u s d ' " i r r a c i o n a l i t a t " com una cosa necessáriament d o l e n l a . La l ó g i c a i la
i n f e r e n c i a poden ser per a Thome tant un o b s t a d e com una guia
per a l e s s e v e s a v e n t u r e s o n t o U g i q u e s , " ( K e l l y , 1966a/1970)
"Encara que l e s c o n s t r u c c i o n s permeables permetin la v a r i a d o
d ' a l g u n s a s p e c t e s d e l Sistema de Construccions P e r s o n á i s per
acomodar e v i d e n c i a nova, a i x ó no s i g n i f i c a que e l sistema e s t i g u i
r e l a d o n a t de forma corapletament l ó g i c a i que cada c o n s t r u c c i ó
s i g u í implicada per una a l t r a , " ( B a n n i s t e r i Mair, 1968)
El
saber
fragmentado
sólo
hay
popular
ha posat
de
manifest
l'esséncia
del
en f r a s e s com "qui bé t'estima e t c a s t i g a " o "del
un paso".
diferenciado
ja
Per
altra
banda,
un grau
menen a una desorganització
del
excessiu
de
pensament.
corolari
amor al
de
odio
fragmentado
Bannlster
1
(1959,
1960, 1962b, 1963, 1965b, 1976; Bannister e t a l . 1975; Bannlster 1 Fransella,
1966, 1967; Bannlster, Fransella 1 Agnew, 1971; Bannlster i Salmón, 1966b) 1
els
seus seguldors
(McPherson,
1969; McPherson,
Amstrong
i
Heather,
1975;
121
McPherson, Blackburn, Draffan
1 McFayden, 1973; McPhersan 1 Buckley, 1970;
Heather, 1976; Heather, McPherson 1 Sprent, 1978)
rística
desorganItzada
esqulzofrénics
del
tendeixen
pensament
a ser
esqulzofrénic
mes
inconsistents
Construccions Personáis. També han r e l a c i o n a t
pensament arab les construccions laxes
avaluats tenien una construcció
han estudlat
i
han
en
la c a r a c t e -
trobat
l'apllcació
fortament
que
de
els
llurs
l l u r transtorn
del
(vegeu 0.3.2.1). Alguns d e i s subjectes
tan laxa que aparentment e l seu pensament
havla perdut tota s i g n i f i c a c i ó .
Aqüestes observacions de Bannister
amb e l s
estudis
d'O'Donovan
1977)
que
manifesten
forma
de
baixa
que
(1965)
els
i
i col.laboradors poden t e ñ i r
Bonarius
esqulzofrénics
significació,
entesa
la
(1967a,
1968, 1970b, 1971,
polarttzen
significació
les
com
puntuacions. Aquests estudis, r e v l s a t s per Adams-Webber
relació
respostes
en
extremltat
de
(1979c), suggereixen
que e l s transtorns de pensament impliquen no només la construcció laxa sino
que aquesta pot menar a la fragmentado
no-slgnlfIcativa.
Landfleld
(1982)
suggereix que s'haurien d'aprofundir e l s estudis vinculant ambdues linees de
recerca atesa la d l s p o n i b i l i t a t
Val
a
pensament
dir,
que
no
és
el
mes adequat. Aquest
ritualització.
flexibilitat
La
en
construcdons
salut
en
alternar
raetdológica
pensament
podria
ambdós
rígid
menar a l
aquesta
supraordinades
que presenten.
de
individu
oposat
a
laxe)
pensament obsessiu
dimensló
tipus
d'un
(com
vlndria
donada
pensament.
En
son relatlvament
1 a
per
similituds
i
diferencies
en
les
subestructures
general,
les
permeables
Així, e l s subsistemas que teñen un d i f e r e n c i a d o
d'abstracció
poden
quan s'avalúen
per
ésser
integrats
trabar
en e l s
Interrelaclons
alts
que
abstractes
de
1
fet
subordina.
funcional a n l v e l l s
nivells
la
la
aporten certa consistencia a l sistema com a g l o b a l i t a t . Aixó es dona peí
d'abstreure
el
balxos
supraordlnació
en e l
context
de
les
construccions supraordinades.
Adams-Vebber
Makhlouf-Norris
Makhlouf-Norris
d'estudl
sobre
(1979c)
1
considera
Jones,
1971;
els
estudis
de
Makhlouf-Norris,
Makhlouf-Noris
Jones
i
Norrls,
(1968;
1970;
1 N o r r l s , 1972) sobre e l pensament obsessiu com un exemple
fragmentado
índex d ' a r t l c u l a c i ó
i
integrado.
Aquests
basat en l ' a n á l i s i d'agrupaments
autors
desenvolupen
(.clusters)
un
de l e s dades
122
de les
graelles
(vegeu 1.1.2.4,7).
Agrupen l e s construccions conslderant un
cluster primari les que correlacionen amb un n i v e l l de s l g n i f i c a c l ó
a l 5%. D'acrod amb aquest c r l t e r i descriuen de forma d i f e r e n c i a l
conceptuáis
articulades
fragmentado
construcció
del
i
desarticulades.
sistema,
diferenciats
mentre
i
no
segona
que
Les
les
segones
relacionats,
que aquesta
obsesslu
CMakhlouf-Uorris, Jones 1 N o r r i s , 1970).
fragmentado
d'histéria
és
la
de
dissoclatius
la P s i c o p a t o l o g i a
vivencia
dissociació
segons
el
de
o
diverses
de
DSK-III)
suposen
monolítica
dos
poca
blocs
Aquests
correspon
al
de
autors
pensament
que t é també a veure amb la
personalitats.
personalitat
podría
estructures
impliquen
desintegrats.
postules
Un fenomen d e s c r i t per
estructura
primeres
superior
ser
La
dissociada
un
cas
categoría
(transtorns
extrem
del
que
experimenten a vegades a l t r e s tipus de pacients amb certa confusió de r o l s .
La
Psicología
metodología
específic
1981).
de
les
molt
Construccions
acurada
per
Personáis
analitzar
ha
aquests
proporcionat
fenómens:
de g r a e l l a i programes d'ordinador e s p e c l a l i t z a t s
El desenvolupament
Neimeyer
d'un exemple
molt c i a r
un
una
dlsseny
(Shaw i McNlght,
es traba
a Neimeyer
(1981b).
Mes e n l l á d e i s aspectes mes p a t o l ó g i c s , e l tema de la fragmentado
porta a t e ñ i r
en compte e l
temps
i
Alwin
Landfield,
orientat
és
1
les situacions. Page
investiga
a elicitar
l'exploració
del
temps i
van
teñir
com
estables
tema de l e s v a r i a c l o n s
i n t r a - I n d i v i d u á i s en e l
(1979) en la seva t e s i d o c t o r a l d i r i g i d a
aquest
construccions
aspecte
amb
molt relacionades
el
Test
problema
en
en c o n s t r u i r - s e
les
mateixes
per
d'Autorepertori
amb e l s e l f .
L'objectlu
de l e s autopuntuacions en base a i s canvis d i a r i s en
del c o n t e x t . Per a l t r a
ens
fundó
banda, e l s estudiants
de la
a sí
com canvlants
mateixos
dimensions.
alhora
Landfield
en
mostra
revisar
no
1
l'estudi
conclou:
"En e l n i v e l l de l e s Construccions P e r s o n á i s d'un i n d i v i d u , s ' h a
o b s e r v a t que aquest pot canviar d e l pol p r e f e r i t a l seu oposat i
encara p e r c e b r e ' s a s í mateix com la mateixa persona, Aquesta
c o n s c i é n c i a da ser la mateixa persona malgrat aquests c a n v i s en
l e s dimensions da l e s sevas Construccions P e r s o n á i s s u g g e r e l x la
p r e s e n c i a d ' e s t r u c t u r a s supraordinades que inclouen c e r t canvi en
l l u r a u t o c a r a c t e r i t z a c i ó . " ( L a n d f i e l d , 1982)
123
0.3.1.12 E l s c o r o l a r i s de gnjp i de familia
" C o r o l a r i de grup; En la mesura que una persona c o n s t r u e i x l e s
r e l a c i o n s e n t r e e l s membres d'un grup pot formar p a r t d'un procés
grupal en aquest grup,
C o r o l a r i de f a m i l i a ; En un grup de persones que es manté u n i t per
un p e r í o d e e x t e n s de temps, cada una ha da f e r una e l e c c i ó , dins
de l e s l i m i t a c i o n s del seu s i s t e m a , per t a l de mantenir una
c o n s t r u c c i ó comuna de l e s r e l a c i o n s en e l g r u p , "
Aquests
dos c o r o l a r i s son una a p o r t a d o innovadora de Harry G. Procter
(1978, 1981). De f e t es poden considerar la contribució t e ó r i c a mes o r i g i n a l
i
fructífera
haver
estat
des
de
fets
la
publicado
bastants
anys
de
l'obra
mes
tard,
de
Kelly
(1955). No
respecten
obstant
l'esperit
1
están
elabora t s a p a r t i r de la r e s t a d e i s c o r o l a r i s k e l l i a n s .
La inclusió d'aquests dos c o r o l a r i s a la t e o r í a , 11 obre un nou v e n t a l l
de p o s s i b i l i t a t s
en e l camp interpersonal, grupal, f a m i l i a r
i
institucional
en general. S i bé e l c o r o l a r i de s o c i a l l t a t deixa la porta oberta a l ' a n á l i s i
d e i s aspectes p s i c o s o c i a l s , e l s nous c o r o l a r i s de Procter permeten abastar
e l s fenómens s o c i a l s amb mes s o l i d e s a .
La p r i n c i p a l
construeixl
dona
relacions.
lloc
al
relacionáis.
relacions
innovado
La
eleva
que
Aixó
la
c o r o l a r i de grup és e l f e t
va
mes e n l l á
nosaltres
posslbllltat
encert per Bateson
teoría
al
del
anomenarem
de
poder
nivell
fet
de construir
(vegeu
descriure
slstémic
que una persona
2.2.2)
les
d'análisi
persones
1
construccions
construccions
proposat
amb
de
tant
(p.e. 1958; 1976) 1 e l s terapeutes f a m l l l a r s de Palo Alto
(p.e. Watzlawlck,
Beavln
nova
que
perspectiva
del
1 Jackson,
molt
1967). L ' a n á l i s i
difícllment
pot
ésser
sistémica
captada
per
aporta
les
una
teorles
Intrapsíqulques o per l e s i n t e r p e r s o n a l s .
"Les
construccions
famlllars
proporcionen a i s membres de
la
familia
possibilitats
alternatives
de forma que no cal
que
estiguin
d'acord
necessáriament,
Comparteixen,
tanmateix,
un
nombre f i n i t d ' a v i n g u d e s de moviment. El Sistema de Construccions
F a m i l i a r s governa l e s seqüéncies de l e s e l e c c i o n s que c o n s t i t u e i xen e l s patrons d ' i n t a r a c c i ó d a i s membres de la f a m i l i a , En e l
decurs d e i s anys e l s membres de la f a m i l i a es van f e n t cada
vegada wés s e n s i b l e s a l e s r e a c c i o n s d e i s a l t r e s i es comporten
conjuntament com en una 'dansa' d ' a n t i c i p a c i ó mutua. Qualsevol
124
canvi
en l e s e l e c c i o n s h a b i l u a l n e n t a n l i c i p a d e s d e i s
altres
mefflbres s ' e x p e r i e n c i a com a provocadora d ' a n s i e t a t i amenagadora,
En aquest c a s , es r e a l i t z a un i n t e n t per canviar l a persona i
i i a n t e n i r - l a en formes de conducta p r e d i b l e s , A l e s h o r e s , es pot
veure com actúen e l s mecanismes horaeostátics a q u a l s e v o l grup de
persones que viuen juntes durant un p e r í o d e l l a r g de temps."
( P r o c t e r , 1981)
D'acord amb aquest enfocament cada familia ha de construir una r e a l i t a t
comuna,
que
Procter
(1978,
1981)
anoraena
Sistema
de
Construcxilons
Faiailieu-s. Aquest sistema té l e s mateixes propietats d e s c r i t e s per Kelly per
al
Sistema
de
Construccions
familiars
supraordinades
realitzar
una
elecció
dlcotóraics d'aquestes
a
Personáis,
altres,
entre
les
Hi
1 cada
ha
raerabre
alternatlves
construccions.
algunes
de
que
construccions
la
familia
ofereixen
Algunes construccions
ha
de
els
pols
farailiars
poden
incloure dins del seu árabit de conveniencia tants merabres de la familia com
figures
externes, mentre que a l t r e s
només s'apliquen
a aqüestes
exclusivament a i s merabres de la f a m i l i a ) . Les families
construcció
families
que és
d'origen
d'entendre
Sistemes
i
aquesta
de
en part
del
heredat
sistema
herencia
constel.lataris
cultural,
i
Farailiars
o proposicionals,
etc..
pero
la
familiar
poden
(vegeu
(o
teñen un sistema de
d e i s Sistemes de Construccions
cultural
Construccions
figures
seva
és
forma
de
concreta
idlosincrática.
ésser
laxos
o
0.3.2.1). Cadascun
casos determina c a r a c t e r í s t i q u e s importants peí que fa al tipus
les
Els
rígtds,
d'aquests
d'estructura
farailiar; de comunicado que es dona entre e l s seus merabres; i e l tipus de
possibil itats
de
creixement
i
desenvolupament
personal
de
cadascun
merabres que integren la familia. Tot p l e g a t t é iraplicacians molt
per a l'enfocament d'una terapia
Harry Procter encapsala
de
les
Construccions
metodológica
(Procter,
deis
importants
familiar.
un moviraent dins de l'enfocaraent
Personáis
per
elaborar
una
de la Teoria
integrado
i terapéutica amb l'enfocaraent s i s t é m i c . Les seves
1978; 1981; 1985a; 1985b; 1987; Procter
teórica,
publicacions
i Stephens, 1984) mostren
e l s avantatges que suposa aquest pont conceptual i metodológic entre arabdós
enfocaments.
N o s a l t r e s hem seguit
en alguns d e i s
nostres
Setembre; Octubre)
treballs
on proposem
la seva l i n i a d ' i n v e s t i g a c i ó
(Feixas, Cunillera
aquesta
integrado
i
i
Villegas,
a partir
de
integrado
1987 Agost;
la
epistemológica comuna entre ambdós enfocaments: e l constructivisme.
posició
125
0.3.2 COFCEPTES FOHAKEHTALS
El
postulat
general
1 els
onze
corolaris
kellians
suposen
la
base
conceptual de la Teoría de l e s Construccions Personáis, pero no abasten
tot
el
son
seu
contingut
fonamentals
per
emprats
la
atenció
en
básic.
a
la
Existeixen
comprensió
descripció
deis
de
una
la
serle
teoria,
corolaris
pero
de
conceptes
aquests
en
tot
poden
cas
que
haver
estat
mereixen
una
específica.
0 . 3 . 2 . 1 ) Les Construccions Personáis 1 e l s elements
"Una c o n s t r u c c i ó és cora un a i x de r e f e r e n c i a , una diraensió d ' a v a l u a c i 6 b á s i c a , s o v i n t no v e r b a l i t z a d a , freqüentinent no s i r a b o l i t rada ( , , , ) , Conductualmant pot ésser considerada com un canal de
moviment o b e r t ,
El sistema de c o n s t r u c c i o n s p r o v e e i x a cada
persona la seva xarxa personal de p o s s i b i 1 i t a t s d ' a c t u a c i ó ,
i
s e r v e i x alhora per l i m i t a r e l s seus moviments i per o b r i r - l i
camins de I l i b e r t a t que d ' a l t r a manera haurien e s t a t i n e x i s t e n t s
psicológicament,
{,,.)
L'home mira e l
seu món a t r a v é s de patrons transparents o
p l a n t i l l e s que c r e a ,
i intenta a j u s t a r - l e s
f i x a n t - l e s en l e s
r e a l i t a t s que composen e l món,
(...)
Una c o n s t r u c c i ó és la forma en qué dues o mes coses son semblants
i psr
d i f e r e n t s d'una t e r c e r a o mes," ( K e l l y , 1955)
Kelly
Fransella
va o f e r i r
diverses definlcions
de Construcció Personal pero, com
i Bannister no es cansen d'afirmar,
en t o t moment va mantenir
la
noció que l e s construccions son b i p o l a r s . El seu argument és que no afirmem
mal res sense negar alguna cosa a l mateix temps. É S a d i r , donem s e n t i t
al
nostre món en captar slmultániament l e s s i m i l i t u d s 1 d i f e r e n c i e s .
De
les
primera
és
tres
de
construccions
definlcions
caire
siguin
general
fetes
per
1 posa
preverbals.
Kelly
esmentades
de manifest
Una
de
les
la
mes amunt,
possibilitat
principáis
que
les
dificultats
en
l ' e x p l o r a c i ó d e i s sistemes de construccions personáis, mitjanqrant la
de g r a e l l a o amb qualsevol a l t r e métode, rau en la n e c e s s i t a t de
principalment l e s construccions de forma verbal
queta
verbal),
1 per
tant,
les
que son
la
técnica
focalitzar
(representades per una e t i -
mes a c c e s s l b l e s
a la
consciéncia.
Pero no per aixó podem assumir mal que una construcció és e l mateix que una
126
etiqueta
verbal.
Una
construcció
és
una
discriminado,
no
una
etiqueta
verbal.
La segona
malgrat
defínelo
no e s t i g u i
és
probablement
redactada
la
com a t a l .
mes encertada
La
idea
i
representativa
de p l a n t i l l a
suposa
una
metáfora forq:a adient. É S a d i r , l e s construccions representen canals p s i c o l ó g i c s a l l l a r g deis quals es mou la persona per copsar la r e a l i t a t externa
i actuar-hi. Son com c a t e g o r i e s i n t e r p r e t a t i v e s amb qué aprehén e l món, pero
no enteses com etiquetes I n t e l . l e c t u a l s sino que abasten tota la persona.
" , , , l a persona és un é s s e r , la n a t u r a l e s a d e l qual és a n t i c i p a r
e l futur imposant c e r t a comprensió sobre e l s esdeveniments de la
v i d a , Aquesta comprensió és representada en termes de dimensions
de s i g n i f i c a t anomenades Construccions P e r s o n á i s , " ( E p t i n g , 1984)
"Les construccions personáis son e s t r u c t u r e s
i i ü l l o r comprensió d e i s esdeveniments f u t u r s "
( B a n n i s t e r i l i a i r , 1968)
Les d e f i n i c i o n s
presentat
de
Kelly
perfectament
al
graella.
forma
De
que
faciliten
la
d'aquests autors poden complementar la tercera que hem
que
ve
procediment
també
a
ser
una
d'elicitació
operacional
definido
operacional
que
s'ajusta
de construccions en la técnica
podriera
dir
que
una
de
Construcció
Personal és una dimensló judicativa sirabolltzada per una etiqueta verbal que
discrimina
entre
els
eleraents
en
fundó
de
la
dimensló
específica
que
representa.
La d e f i n i d o
construcció)
kelliana
admet
que
d'element
es
puguin
Ccosa o esdeveniraent
considerar
persones, actituds, objectes, e t c . Per
com
a
tant, no e s pot
abstret
eleraents
per
una
situacions,
donar una
definido
r e s t r i c t i v a d'elements en general, pero s í ha de ser molt concisa en e l cas
d'una g r a e l l a
o qualseval
altra
técnica
concreta. La qüestió
fonamental
en
d e f i n i r e l concepte d'element és s i Kelly va postular la seva e x i s t e n c i a com
a t a l en la t e o r í a o no. Certament, es parla d'elements en d i v e r s a s moments,
pero...
" K e l l y , sens dubte, no va considerar que e l s elements f o s s i n una
c a t e g o r í a d i f e r e n t de l e s c o n s t r u c c i o n s . Qualsevol cosa de la
imatge d'una persona és par a e l l una c o n s t r u c c i ó , i l e s i d e e s
d'un
i7t?5,
una
iaula,
o
un
bon
amic
son
semblants
en ser
interpretacions
o construccions
d'esdeveniments.
La d i s t i n c i ó
tragada e n t r e c o n s t r u c c i o n s i elements en una g r a e l l a va e s t a r
f e t a simplement com una manera convenient de d i s t i n g i r c o n s t r u c -
127
cions de d i f e r e n t s n i v e l l s , E l s elements eren a q u e l l a s construccions que aren agrupadas i c l a s s i f i c a d e s per a l t r e s construccions
e l i c i t a d a s per i n c l o u r e a l e s p r i m a r e s ,
(,,,)
E l s elements e s p e c í f i c a m e n t s6n c o n s t r u c c i o n s , que c o n s t i t u e i x a n
ráfflbit
de
conveniencia
d'una
estructura
supraordinada,"
(Bannister i Mair, 1968)
Aquesta
concepcló
epistemológica
desenvalupar
truccions
deis
elements
constructivista.
se segueix dlrectament
Construcclons
(vegeu
posicló
Tal com assenyalen Chiari e t a l . (1985) en
e l seu model de l'estructura
Per.sonals
de la
0.3.3),
Personáis d'ordre
jerárquica d e l Sistema de Cons-
existeixen
tants
subordinat. Possiblement
elements
com
en la r e a l i t a t es
donen molts mes esdevenlments, pero només en tant que son construits
(en
a p l t c a r - h i un pol d'una Construcció Personal) e x i s t e i x e n per a l a persona.
En aquest
punt é s escaient
que efectúa Crockett
i
construccions
considerar
la d i s t l n c l ó
teórica
(1982) en d i s t i n g l r entre construccions
simples
(representacions
mentáis).
Les
fonamental
disposlcionals
construcclons
d i s p o s l c i o n a l s no s'apliquen dlrectament a l e s característiques concretes de
la
gent
i
a la seva conducta, s'apliquen
a l e s representacions
cognitives
d'aquestes representacions concretes. Aquests dos aspectes de l a construcció
s o v i n t no son d i f e r e n c i a t s , pero pensera que ho haurien de s e r . Alió que és
construit
son
slcionals
les
representacions
realltzen
proporcionen
les
la
concretes;
construcció.
anticipacions
de
Les
l'actuació
les
construccions
construccions
futura;
les
dispo-
disposlcionals
representacions
concretes es contrasten amb aqüestes a n t i c i p a c i o n s 1 també amb e l record de
les
accions
del
passat.
Les
acumulados a l a memoria; d'acord
representacions
d'accions
amb la naturalesa
deis c a n v i s
mats, la persona pot re-examinar i r e v i s a r l e s construccions
que aplica a una a l t r a
Aquesta
diferenciar
és
memoria
paral.lela
episódica
a
(les
la
que
fa
Tulving
representacions
ceptas seraántlcs en funció
d e i s quals es dona s e n t i t
cia).
ha e s t a t
raateixa
emraagatze-
disposlcionals
distlncló
també emprada
(1972)
en
d'esdaveniments
concrets emmagatzemades per la persona) de la memoria semántica
La
son
persona.
distlncló
la
concretes
i s'entén
per Carlston
( e l s conInexperien(1980) en
estudis sobre percepció; 1 un punt de v i s t a semblant és presentat a L i n g l e 1
128
Ostrara (1979). El v a l o r de la d i s t i n c i ó pot ésser i l . l u s t r a t per un exemple:
"Joan va somriure en veure'm i va estendre la seva má per donarme-la. Mentre esperava 1'ascensor em va preguntar cora m'anava la
feina i per la meva dona i la familia."
Una vegada s'ha
molt
propera
a
la
acabat
un e p i s o d l , una descripció
mateixa
conducta.
construccions o mes: Joan-na
la
etc.;
má,
proporcionen
Joan son
feina,
pero
el
les
nucli
Joan, soiarient-no
construccions
de l e s
dlsposiclonals
intel,ligent,
com ara
donen
sobre
per
una contribució
gires
cap quan ens trobésslm
al
cam Jo,
l e s raeves e x p e c t a t l v e s 1 s ' a f e g i r i e n
a
de
l'eplsodi
accions
futures
i
a la
dos
1
d'en
en Ja meva
interessat
caritativa,
carrer,
una dotzena
sentit
les
resulta
dona la má-na dona
Cas que en Joan vingués
perceptlu.
demanar-me
que
amistas,
inclou
samrient,
anticipacions
l'endemá
el
La descripció
com aquesta
meva
dles
aqüestes accions
oficina
mes
tard
contradirlen
al magatzem de records de la conducta
d'en Joan. Els canvis s'han de donar en l e s construccions d l s p o s i c l o n a l s que
Jo apliqui a en Joan. A ser p o s s i b l e , donaran s e n t l t a t o t s t r e s e p i s o d l s de
conducta. Algunes construccions
que
romanguln
amistas,
com
com ja,
tot altres
están
en
interessat
(p. e. intel,ligent
la
meva
construcció
en la meva feina)
(p.e. manipulador,
relliscós,
na-de
és
i perceptlu")
d'en
Joan;
possible
altres
(p.e.
poden desaparélxer; i f i n s
1
s ' h l poden a f e g i r
i
confianza)
esdevenir el nucli de la meva reconstrucció d'en Joan. Quan descric en Joan
a
un
amic,
un
dlsposiclonals
i
temps
després,
representacionals
és
probable
en e l
que
Inclogui
meu r e l a t ,
pero
construccions
l'esséncla
de
la
construcció será captada per l e s prlmeres.
Si l e s construccions d l s p o s i c l o n a l s proporcionen l e s e x p e c t a t l v e s sobre
cóm és
actes
probable
d'aquesta
memoria.
que actuí
persona
Tanmateix,
una a l t r a
persona, poden a f e c t a r
que un individu
quan
les
percebelx
expectatlves
son
en una construcció
revisada.
La nova
es
representa
desconf irmades
inequívoca p e l s a c t e s de la persona, aquests actes
explicado
i
fácllment
de
els
en
la
manera
inesperats demanen una
reconstrucció,
si
és
pos-
s i b l e , e x p l i c a r á t o t s e l s esdeveniments, concrets representats en la memoria,
mantenint
una continuítat
arab la
construcció
previa,
i
proporcionant
una
e x p l i c a d o de per qué aquesta construcció i n i c i a l , i l e s expéctacions que va
129
generar, eren Incorrectes. La manera com alxó es r e a l l t z a
explorada en la recerca experimental i l'observacló
No obstant aquesta d i f e r e n c i a c i ó
Crockett,
es
fa
necessari
l'ús
distinció
per
exemple
dones,
procediment.
és
en
una
teórica fonamental que ha desenvolupat
del
concepte
En s í n t e s i
construir
qüestió
una
d'element
de
graella
mental
en
emprar
alguna
Construcció Personal 1
(apartat
conveniencia
dones, considerarem e l
mes proper a la r e p r e s e n t a d o
ésser
clínica.
técnica concreta. En e f e c t e , és molt ú t i l d i f e r e n c i a r
element,
román per
a
1.1.2).
l'hora
Aquesta
d'endegar
terme element cora
d'un objecte, esdeveniment
un
l'aspecte
o persona
externa (vegeu 2.2,2).
Un tema molt interessant que s'escau t r a c t a r ara son e l s tipus
de
Construccions
Personáis,
En e l
quadre
t i p o l o g i e s creade.s a p a r t i r de d i f e r e n t s
que segueix
s'exposen
teórlcs
diverses
criteris;
1) Segons e l grau de supraordlnació
a) Construcció supraordinada
b) Construcció subordinada
2 ) Segons e l grau de e e n t r a l i t a t
a) Construcció nuclear
b) Construcció p e r i f é r i c a
3) Segons e l seu ámbit de conveniencia
a) Construcció general
b) Construcció accessória
4) Segons la seva c a p a c i t a t p r e d i c t l v a
a) Construcció r í g i d a
b) Construcció flulxa (o l a x a )
5 ) Segons e l grau de c o n t r o l sobre e l s elements
a) Construcció d'apropiacló
b) Construcció c o n s t e l . l a t ó r i a
c ) Construcció p r o p o s i c i o n a l
6 ) Segons e l n i v e l l de consciéncia c o g n i t i v a
a) Construcció p r e - v e r b a l
b) Construcció verbal o simbolltzada
Seguidament
categories,
i
si
intentarem
n'hi
ha,
v a l i d a c i ó que han obtingut.
explicar
comentarem
breuraent
la
cadascun
recerca
que
deis
han
criteris
generat
i
i
la
130
1) Segons
del
el grau
corolari
Aquest c r i t e r i es deriva clarament
de supraordlnada!
d'Organització.
La
inclou a una a l t r a construcció
construcció
supraordlnada
és
aquella
que
(o maltes mes) com un d e i s seus elements en
e l seu context. A la inversa, una construcció subordinada és aquella que és
inclosa cora un eleraent en e l context d'una a l t r a
i
polémiques que ha generat aquesta d e f i n i d o
Construccions
Personáis
estructura jerárquica
2) Segons
es
debat
mes
(o mes). Les
peculiaritats
de l'ordenació d e l Sistema de
ámpllament
en
parlar
de
la
seva
(0.3.3).
el grau
També aquest c r i t e r i t é r e l a c i ó amb e l
de centralitat:
c o r o l a r i d'organització. Hl ha construccions que poden ésser alterados sense
generar
cap
modificado
seriosa
en
l'estructura
nuclear.
Son
les
construccions p e r l f é r l q u e s . El seu pes en 1'organitzacló d e l sistema és ben
escás.
En
canvi,
les
construccions
nuclears
son
les
que
governen
els
processos de raanteniment de la persona. Sembla o b v i , dones, que les segones
siguin raes supraordinades que l e s priraeres, Hinkle
graella
de
resistencia
dlferenciació
de
llur
el
de
diferencia
self
supraordinació
raentre
que
i,
el
trabar
per
primer
només
la
Va
(raanteniment
canviar
entre
canvi
que
11
va
construccions en fundó
supraordinació.
impliquen
difícils
de l e s
al
de
la
tant,
les
criteri
i
necessita
centralitat
també
fa
(1965)
permetre
son
les
construcció
el
de dues
aquesta
i
rau
pes
raateix)
les
supraordinades.
en que
construccions
al
construccions
d'un
nuclears
segon
referencia
validar
la
del seu grau de c e n t r a l i t a t
que
raes
va dissenyar
per
de
la
la
relació
poder-se
i
que
mes
La
de
donar,
construcció
en
1'organitzacló g l o b a l del Slsteraa de Construccions Personáis.
3)
Segons
deriva
també
aquella
que
el
seu ámbit
directaraent
pot
incloure
Evidentment aquest c a r o l a r i
de conveniencia:
del
corolari
una
d'ámbit.
diversltat
molt
La
general
és
d'esdeveniments.
En
construcció
amplia
es
r e l a c i ó a l c o r o l a r i de modulado podriera d i r també que es t r a c t a d'una canstruccló
permeable.
Lógicament
incloure una d i v e r s l t a t
la
construcció
molt limitada
accessória
d'esdeveniments
és
la
que
pot
resultant, dones, pac
permeable. També aquest c r i t e r i t é c e r t a r e l a c i ó arab 1'organitzacló j e r á r q u i ca del Sistema de Construccions Personáis. Preclsament, en r e v i s a r
aspectes arab raes profunditat
aquests
(0.3.3) es presentará e l raodel de Chiari e t a l .
(1985) que es basa en l'ámbit de conveniencia de l e s eonstruccions com un
131
d e i s aspectes de la supraordlnació. Certament, ambdós canceptes teñen forga
relacló.
4)
Segons
la seva
a l i ó que Popper
Manclnl
1
capacitat
de
Kelly
1985,
per
1
de
el
les
nombrases
Popper).
Una
interconnexlons
construcció
prediccions i n v a r i a b l e s i per tant és f a l s l f I c a b l e .
amb l e s construcclons f l u l x e s
concretes
dimensió
sino
a
l'estil
entre
rígida
de
no
s'aplica
construcció.
El
a
de
variables
falslficables.
només
fet
el
porta
(o l a x e s ) que porten a prediccions
rígld-flulx
(vegeu
El cas c o n t r a r i es dona
i mantenen a i x í l l u r i d e n t i t a t . Aqüestes dones, no s e r i e n
Aquesta
fa referencia a
(p.e. 1962) va anomenar f a l s i b i l i t a t de l e s hipótesis
Semerari,
pensament
Aquest c r l t e r i
prediotiva:
a
construccions
construir
fluixament
implica, a mes de l'ús de construccions f l u i x e s , que l e s I n t e r r e l a c i o n s entre
l e s construccions slguin vagues, d i f í c l l m e n t
que menin a e x p e c t a t i v e s
fantasía
rígida,
i
la
creació
en canvi,
les
molt amplíes
poética
i
relacions
v e r b a l l t z a b l e s o concretables, i
1 difuses. é s l'árabit d e l somni, la
artística.
entre
les
En e l
cas
de
construccions
la
son
construcció
fortes
1 les
expectativas concretes, 1 en c e r t s casos pot menar a l pensament obsesslu.
Cap d e i s dos sistemes de construcció és bo per s í mateix. El c r l t e r i de
salut a c í , ve de la p o s s i b i l i t a t
ció.
És
raes,
pensament.
tendencia
existeix
Bannister
a
afluixar-lo
l'elaboració,
una
quan
es
afirmen
relacló
(1965b)
rigldiflcar
el
vlu
d'alternanga d'ambdues formes de construci
circular
Fürst
pensament
invalidació.
Bannister
i
entre
(1978)
quan
1 altre
demostren
s'experlencia
Preclsaraent
Fransella
un
el
que
tipus
hl
de
ha
validació
una
i
a
desenvolupament
i
(1980), es donen quan
existeix
una d i s p o n i b i l i t a t per passar d'un tipus de pensament a l ' a l t r e .
Com hem v i s t ,
implicacions
fragmentado.
en e l
aquesta
distlncló
corolari
A mes és
l'eix
entre
d'experiéncla,
del
Cicle
construcció
el
rígida
d'organització
de C r e a t l v i t a t
i
1 fluixa,
té
també e l
de
que s'exposará
raes
endavant, i per a l t r a banda, ha donat peu a la coraprensió d e l pensament e s quizofrénic que han f e t Bannister 1 e l s seus col.laboradors
(p.e. 1959; 1960;
1962b; 1963). En e l s seus experlments palesen que e l s t r a n s t o r n s de pensament esquizofrenia e s c a r a c t e r i t z e n per una construcció molt fluixa i laxa.
132
"Aquest important afluixament en la c o n s t r u c c i ó ens posa en una
p o s i c i ó en la qual no podem, d ' a c o r d amb l e s n o s t r e s p r e d i c c i o n s ,
e q u i v o c a r - n o s , és igualment c e r t que amb aquesta c o n c e p t u a l i t z a c i ó vaga de l a nostra vida tampoc podem, en cap s e n t i t e s p e c í f i c , e n c e r t a r . Cal f e r notar que l ' a f l u i x a m e n t i l a r i g i d e s a no
son per s í
mateixes
reaccions
patológiques,
sino
reaccions
normáis al procés de v a l i d a d o , El que s'argumenta a c í és que e l s
e s q u l z o f r é n i c s amb t r a n s t o r n de pensament han e s t a t p o r t a t s a
sobrepass^r
el punt
d ' a f luixament
on hi
ha prou
línles
p r a c t i c a b l e s d ' i m p l i c a d o e n t r e l e s seves construccions per poder
r e - r i g i d i f i c a r l l u r s i s t e m a . Han s e r r a t la branca p s i c o l ó g i c a en
la qual s ' a s s e i e n ! " ( B a n n i s t e r i F r a n s e l l a , 1980)
5)
Segons
el grau
s'apropia
deis
exclusiva
s'anomena
si
seus
una persona
homosexual.
ració
de control
elements
els
construcció d'aproplacló.
per a
una r e s t r i c c i ó
de la construcció.
Aquest
tipus
en e l
de construcció
exclusiva:
pertany
Coincidim
amb Fransella
la
rápida
apropiatlva
facilita
presa
no será
(1981b)
decisions,
forma
apropiatlva,
r e s nés que un
encaixa
s i un membre pertany
de
de
de l e s p o s s i b i l i t a t s
amb la c a t e g o r l t z a c i ó
a cap a l t r a .
seu doraini
Pensant de forma
nosaltres
important
Quan una construcció
elements:
per i n c l o u r e ' l s
é s homosexual,
Suposa
sobre
d'elabo-
perfectament
a una categoría no
que la
pero
construcció
dificulta
les
la pertineníja
deis
relacions s o c i a l s .
Per a l t r a
seus
banda, la construcció c o n s t e l . l a t ó r i a
elements
estereotipat
al
domlni
d'altres
construccions.
flxa
Es t r a c t a
del pensament
i de c l i t x é s , que creu que s i un home és homosexual
alesbores
ha de ser efeminat, degenerat, 1 una amenaza per a la s o c i e t a t . Bannister 1
Fransella
(1980)
veuen
en
la
construcció
constel.latória
la
base
del
prejudici:
"Per d e f i n i d o e l p r e j u d i c i és una a c t i t u d ( c o n s t e ! . l a c l ó de
c o n s t r u c c i o n s ) que es resistei!<: a l c a n v i . Ja s ' h a argumentat que
la r e s i s t e n c i a a l canvi p a r t e i x d e l f e t que l e s i m p l i c a c i o n s de
la c o n s t e l , l a c i o de c o n s t r u c c i o n s son massa e x t e n s e s per qué la
persona c a n v i l f á c l l m e n t ; a i x ó v o l d i r que t é massa i m p l i c a c i o n s
personáis ( e l s e l f hi e s t á i m p l i c a t ) , " ( e l p a r é n t e s i és n o s t r e )
(,.,)
Al p r i n c i p i , una defensa " p r e j u d i c a t i v a " implica un íis extens de
construccions
constel,latóries
i
apropiatives.
(,,,)
Pero
addicionalment,
i
de forma
mes p e r i l l o s a ,
l a defensa
del
p r e j u d i c i pot emprar l e s c o n s t r u c c i o n s c o n s t e l . l a t ó r i e s de forma
a p r o p i a t l v a , " ( B a n n i s t e r i F r a n s e l l a , 1980)
133
En aquesta c i t a elaboren una mica mes aquesta v i s i ó d e l prejudlci, des
de
la
teoria
de K e l l y ,
emprant
la
dimensló
constel.latorl-apropiatiu
no
només a l e s construccions sino també a l seu ús. Aquesta nova a p l i c a d o de
l'esmentada dimensló respon a un pensament proposicional.
En e f e c t e , la construcció p r o p o s i c i o n a l no comporta cap i m p l i c a d o p e í
que
fa
a
la
pertlnen(;a
deis
seus
elements
en
el
domlni
d'altres
construccians. Suposa un e s t i l de construcció no contaminat ni determinatiu
que permet
l'apllcació
d'una dimensló en ámbits d i f e r e n t s
la construcció d'apropiacló)
contrari
que
la
( a l cantrari que
i que no está determinat a uns de concrets
construcció
constel.latória).
Així,
seguint
(al
l'exemple
a n t e r i o r , un homosexual tant pot s e r eferalnat com no, i pot s e r molt ú t i l a
la s o c i e t a t o s e r un p e r i l l . Suposa una p o s i c i ó c o n s t r u c t i v i s t a de partida:
un t r e b a l l a d o r
pot t e ñ i r
un cap a la feina
i pensar que pot esdevenir un
bon amic, pero també reconéixer, s i pensa de forma proposicional, que aixó
és només una p o s s i b i l i t a t . Podria r e s u l t a r que e s dones o no.
Si bé és c e r t que e l pensament proposicional és raes obert a l món i a
l'experléncla, també ho é s que pot crear grans d i f i c u l t a t s s i un 1'empra de
forma exclusiva. Com en a l t r e s dimensions, é s important poder canviar d'una
forma
a
l'altra,
pero
en
la
Teoria
de
les
Construccions
Personáis
el
pensament proposicional rep un t r á e t e una mica p r e f e r e n c i a l , en tant que a l
nostre entendre, é s la base de 1'alternativisme
constructiu.
"El pensament a p r o p i a t i u , en un moment de d e c i s i ó , és e s s e n c i a l
s i un pren una p a r t a c t i v a en e l món, Pero quan no es transforma
mai en p r o p o s i c i o n a l , conderana la persona a un e s t a t de rigor
mortis i n t e l . l e c t u a l ,
P o t s e r e l denominaran "persona d ' a c c i ó " ,
pero l e s s e v e s a c c i o n s seguirán sempre r u t e s p e r e n n e s , "
( K e l l y , 19.5.5)
En aquest punt v a l la pena esmentar la i n v e s t i g a d o ja c l á s s i c a de Levy
(1954, 1956) sobre
cions
l'efecte
constel.latóries
reconstrucció
diferencial
de la i n v a l i d a d o
v s . les proposiclonals.
que implica
la i n v a l i d a d o
Va trabar
en l e s construc(p<.001>
en l e s construccians
que
constel.lató-
r i e s é s mes gran que en l e s p r o p a s i c i o n a l s . També va trobar suport
per
a
la
hipótesi
que l e s
primeres
son mes s e n s i b l e s
d ' i n v a l i d a d o . És a d i r , que amb una i n v a l i d a d o
a
la
la
(p<.05)
quantitat
c r e i x e n t e l grau de canvi
134
global en. les c o n s t e l . l a t ó r i e s és mes gran que e l grau de canvi observat en
les
proposicionals.
assolir
També
signlficació
va
rebre
estadística):
suport
en
una
tercera
condlcions
de
hipótesi
baixa
(sense
invalidado,
el
canvi en l e s proposicionals és mes gran que en l e s c o n s t e l . l a t ó r i e s . Bennion
(1959)
en
diferencies
investigar
el
individuáis
construccions. És c i a r
interessant,
conjunt
encara
d'aquestes
tema
en
de
la
que la
forma
resistencia
recerca
que n e c e s s i t i
al
va
canvi
que ha generat
certa
investlgacions,
similar,
com
actualltzació.
assenyala
trobar
d'arabdós
aquesta
Per
Segons
el
nivell
de consciéncía
la construcció és fácilment
tipus
de
dimensló
altra
Bonarius
proporcianen evidencia favorable 1 c o n s i s t e n t per a l c o r o l a r i
6)
importants
banda,
(1965),
el
també
d'experiéncia.
Quan aquest n i v e l l és a l t
cognitiva:
expressable en sírabols socialment e f e c t i u s ;
a l t e r n a t l v e s deis quals son d i r e c t e s
és
i a c c e s s i b l e s . Quan e l
les
n i v e l l és baix
es t r a c t a de construccions p r e - v e r b a l s . Son dlscriminacions que la persona
fa malgrat no hi hagi cap símbol v e r b a l consistent que l e s r e p r e s e n t i . K e l l y
(1955) ho expressa a i x í :
"Una persona no articula necessáriament les construccions que
identifica en el seu món. Algunes de les seves construccions no
se simbolitzen mitjangant paraules, pero poden ésser expressades
amb mímica, També els elements que son construits poden teñir
estímuls no verbals que poden ésser emprats en la construcció.
Així, la persona es troba responent de forma muda,"
Aquesta d i s t i n c i ó entre n l v e l l s
a
l'inconscient
construcció
energía
mental
persona
Freud.
pre-verbal
i en a l t r e s
hi
Per
sembla ser
real
com s ' a n a l l t z a
s'assembla
fonamental
a Freud,
moments de la seva obra sembla s e r
per
energía.
Es t r a c t a
poder a n t i c i p a r
que la d i s c r i m i n a d o
persona
una diferencia
l ' i n c o n s c i e n t , freudiá.
els
no, segons e l n i v e l l de consciéncía
la
ha
("awareness")
a Feixas,
entre
existeix
la
una
metafórica
1984;
o
1985a;
H í g a d a a a l i ó inconsclent o reprirait. En canvi, per a Kelly no
aquesta
fa
Pero
i
(que en d i v e r s a s
1985 A b r i l )
existeix
de
de consciéncía
tingues
simplement
d'una
discriminado
esdeveniments, Pot s e r - n e
en que es fa
que
conscient
la
o
la d i s c r i m i n a d o . Pot s e r
(construcció) n o - v e r b a l hagi e s t a t concebuda abans que
domlni
posteriorment. Fransella
del
simbollsme
verbal
com pot
haver-ho
(1981c) posa un exemple d e l primer c a s :
estat
135
"Per exemple, un nadó pot c o n s t r u i r la seva mare com dolga i
ifsciuúsa, i a l e s a l t r e s personas (. no-márés) com que no ho son,
Aquesta forwa no v e r b a l de d i s c r i m i n a r a l e s dones que c o n e i x e s
manlfesta en e l seu comportament; es g i r a i abraga la seva mare
quan e l l a a l c r i d a i dona l ' e s q u e n a a l e s a l t r e s p e r s o n e s , En e l s
anys
següants
no
necessita
ampliar
i
verbalitzar
aquesta
construcció;
román en l a forma o r i g i n a l .
En l a v i d a
adulta
' l ' e x t r e u " d e l seu r e p e r t o r i quan l ' e n v o l t e n dones a f e c t u o s a s ,
AlgCi p o d r i a a t r i b u i r - h o a que c e r c a " f i g u r e s m a t e r n a s " , P e r o per
emprar mes e l s saus termes, podríem d i r que cerca t o t a
la
s e g u r e t a t i n f a n t i l , e l s sentiments de c a l o r i s a c i e t a t que van
acompanyar l a d i s c r i m i n a c i ó o r i g i n a l , "
Des
de la
coincideix
1
Combs
nostra
perspectiva,
amb l ' i n c o n s c i e n t
(1959)
reflexiva.
Aquest
la
concepcló
fenomenológic
1 també
Perls
aspecte
está
(1973).
descrit
kelliana
de
que empren Rogers
Es t r a c t a
de l a
(1959), Snygg
consciéncia
amb mes profunditat
l'enfocament Fenomenológlco-Existenclal a V i l l e g a s
l'inconscient
no-
en r e l a c l ó
a
(1981).
0.3.2.2> Construcclons relacionades arab l a t r a n s i d o
K e l l y Inclou s o t a aquest t í t o l e l que anomena c i c l e s de t r a n s i d o
que tradicionalraent
s'ha conegut
cora emocions. En conjunt,
i alió
es t r a c t a d'un
en e l canvi. É S c i a r que s i
bon nombre d'aspectes d e l procés que s'esdevé
una t e o r i a v o l incloure en e l seu árablt de conveniencia e l camp t e r a p é u t l c ,
i .fins 1 t o t l'aprenentatge, ha d ' e x p l l c a r
com e s dona e l canvi i quins son
e l s elements que h l p a r t i c i p e n . Ja s'han exposat alguns d'aquests mecanlsmes
en e l
manera,
persona
corolari
d'experiéncla,
la t e o r i a
cora
un
sencera
ésser
el
de modulado
és una t e o r í a
canviant.
Pero
i
e l de dicotomía.
d e l canvi
en
parlar
ates
de
D'alguna
que considera
les
la
construccions
relacionades amb la t r a n s i d o , e s t r a c t a mes específ icament aquest tema.
0.3.2.2.1)
El Cicle
Circumspecció-Aproplació-Control
(o
C-A-C)
Es t r a c t a de l a seqüéncia de construcció que implica successivament
clrcumspeccló
o abertura, l ' a p r o p l a c i ó
a una e l e c c l ó
que l a p r e c i p i t a
circumspeccló
el
fet
de
la
i e l c o n t r o l , que condueix l a persona
a una s i t u a d o p a r t i c u l a r . K e l l y entenia per
tractar
els
aspectes
problema determinat en forma p r o p o s i c i o n a l
que
fan
referencia
a un
(veure tipus 5 de Canstruceíons
136
Personáis
en
hipótesis
alternatives.
reflexionen
des
de
1'apartat
sobre
definido
Aquesta
Així,
l'lntcl
angles
suposa
que
i
postura
del
posslbilitats
punts
de
d e l problema que s'está
Cicle
i
La persona pot e s c o l l l r
millor
anticipado
Personáis i
sistema,
del
e x i s t e n t s , miren e l
problema
només
finalment
una, e s
decideixen.
pren
com a
considerant. E l següent pas d e l c i c l e , e l
manteniment
la subsegüent
tal
posar
a
predicció
com s'expressa
prava,
en
i
la
del
seu
Sistema
está
presa.
manifest la polémica
Kelly.
el
corolari
d'elecció.
Construccions
está
determinada.
considera
aquest
Una vegada
l a fase de c o n t r o l , en e l s e n t i t
conducta
Kelly
de
d'esdeveniments que fa p o s s i b l e
suggereix que es pot donar un c e r t grau d ' l m p u l s i v i t a t
decisió
a
persones
1
C-A-C
obert
Iliurement e l p o l d'una construcció que permeti una
realltzat l'elecció, s'estableix
la
estar
les
vista,
una a l t e r n a t i v a ,
suposa
s'hagués pogut anomenar també e l e c c i ó , segons va assenyalar
control
de
a
les diferents
diferents
h'apropiado
0.3.2.1).
s'ha
experimental
Fransella
(1981b)
en la conducta quan
que en aquest
cicle
es posa
de
determinisme-llibertat:
"Determinisme
i I l i b e r t a t son dos a s p e c t e s c o m p l e n e n t a r i s da
l ' e s t r u c t u r a , No p o t e x i s t i r l ' u n sense l ' a l t r e , de la mateixa
manera que no pot e x i s t i r e l dalt sense a l baix, ni e l drst sense
l'esqusrre. Ni e l determinisme ni l a I l i b e r t a t son a b s o l u t s , A l g ú
pot s e r I l i u r e en relació a una cosa] i e s t á d e t e r m i n a t
en
relació a una altra cosa diferent." ( K e l l y , 1955)
El
mateix
Hamlet
de l'immortal
procés. Quan Hamlet va r e f l e x i o n a r
Shakespeare, ens pot 11.lustrar
sobre l a seva s i t u a d o
aquest
(p.e. la mort d e l
seu pare, la conducta de l a seva mare, 1'actitud d e l seu oncle,...) actuava de
forma
circumspectiva.
Quan
finalment
es
formula
la
qüestió
"ésser
é s s e r ? " , Kelly argumenta que s'havia a p r o p i a t de l a construcció matar
matar.
Es va e s t a b l i r
un c o n t r o l
(determinado)
o no
vs. no
en la conducta futura
de
Hamlet una vegada havia d e c l d i t quina de l e s a l t e r n a t i v e s de l a construcció
que s'havia a p r o p i a t s e g u i r l a . I a i x í e s va esdevenir que e l tenebrós " d e s t í "
de Hamlet f a s matar e l seu oncleí
0.3.2.2.2)
El Cicle
de
Creativitat
Aquest é s e l segon c i c l e de construcció
postular K e l l y
r e l a c i o n a t amb e l canvi que va
(1955). En aquest c a s , la successló d'esdeveniments passa p e r
137
l'af l u i x a m e n t - r i g l d i f icació
Construccions
construcció
de
Personáis).
i
les
Aquest
construccions
cicle
comenta
acaba amb la r l g i d i f i c a c i ó
i
aquest
les
Quan s'esdevé
cicle
permetem
que
(veure
amb
tipus
l ' a f luixament
validado
d'aquesta
nostres
4
de
de
la
construcció.
canstrucclons
slguin
laxes i que es concretIn, juguera amb l e s construccions, ens l e s provem per
veure s i ens van a la mida. No sempre ens ho prenem t o t seriosament ni ens
creiem
tot
alió
que diem. A vegades
podem adoptar
1'actitud "Qué
passarla
s i . . . " o "Per qué no assumlm que l e s coses son a i x í només per uns segons...",
Rychlak
(1981)
assenyala
les diferencies
e n t r e aquests dos c i c l e s . En
C i c l e C-A-C la persona está implicada en un procés que la portará a alguna
accló
concreta
d'entre
la
dlversltat
construida.
No
juga
slnó
que
está
compromesa en la recerca de quelcom que resulta s e r preliminar a una a c c i ó .
Está compromesa en l ' a c c i ó encara que l e s d i r e c c l o n s e s p e c i f i q u e s de la seva
actuado
no
Fransella
están
determinades
(1981b)
fonamental
remarca
que
fins
aquest
a
la
finalltzació
cicle
és
el
que
del
juga
cicle.
el
en la presa de d e c i s i o n s . En canvi, en e l C i c l e de
També
paper
mes
Creativitat,
no hi ha un compromís personal a p r e c l a b l e encara que és c e r t que quan una
cosa nova é s construida, s a v i n t ve seguida d'una a c c i ó .
En e l camp de l a r e s a l u d ó de problemes
al,
1976),
i
en
la
passos
necessaris
forma,
segons
formulado
i
anomenada
"brainstorming",
perqué es doni una resolució
cada
deis
ingredlents
técnica
(p.e. Mahoney, 1977; Splvack
autor,
cicles
les
els
de
Ingredlents
construcció.
alteracions
en
llur
i
per
ambdós
ús están
deflnit
inclouen en una o
emprats
Per
s'han
forq:a
Kelly
en
enfocaments
relacionats
et
els
altra
la
seva
aquests
amb
els
t r a n s t o r n s de conducta.
0.3.2.2.3)
El Cicle
Aquest c i c l e
C-A-C
i
d'Experiéncia
és p o t s e r
el de C r e a t i v i t a t
el
mes fonamental de t o t s t r e s . S i
bé e l
Cicle
teñen a veure mes estrictament amb e l procés de
c a n v i ; e l C i c l e d'Experiéncia
é s , com e l seu nom indica, e l procés de v l u r e ,
d'experienclar.
canvi
una
elaborado
postulat
Pot
menar a l
substanciosa
fonamental.
del
o a
la
corolari
consolidado.
d'experléncla
De f e t
a
la
representa
llum
del
138
r
1.
2.
Anticipado
is 1'esdeveninsanl
Implicado
en el resultat
3. Encontré
amb 1lesdeveniment
5. R e v i s i ó C o n s t r u c t i v a
del Sistema de Construccions Personáis
4.
Confirmado
o bé
Desconfirmacló
de l'anticipació
o hipótesi
En
coherencia
metáfora
amb
el
postulat
de " l ' h o m e - c l e n t í f i c " ,
el
fonamental,
primer
i
d'acord
pas en e l
també
procés de
amb
la
l'experiéncia
és l ' a n t i c i p a c i ó . Aquesta a n t i c i p a d o , prové d'un c i c l e a n t e r i o r . Aixó suposa
t a n t s avantatges com desavantatges. Per una banda, permet una c o n c e p t u a l i t zacló totalment c í c l i c a en forma de procés, on no hi ha un i n i c i ni un f i n a l
sino una c o n t i n u i t a t . Per a l t r a banda, s u g g e r e l x la pregunta qué va passar a
l'lnici
del
procés.
En aquest
punt
es
posa
de manifest
la
feblesa
de
la
t e o r i a p e í que fa a la poca e l a b o r a d o d e l procés evolutiu de la persona des
de la
infantesa.
en
L'anticipació,
Sistema
de
Construccions
construccions
son
en
expectatives
no es
del
sino
sistema
aquesta
sí
primera
Personáis.
mateixes
converteixen
que
en
fase
son
Ja
del
hem
deixat
antlclpaclons.
en un t ó p i c
la
cicle,
seva
determinada
ben
ciar
D'aquesta
o factor
esséncia.
ve
Així,
separat
en
en Joc. Neimeyer
cas
clínic.
d'assimilar
financers.
les
manera
les
de l a
resta
seqüéncia
d'expectatives
(1985c) 11.lustra l ' e x p o s i c i ó del C i c l e d'Experiéncia amb un
Elsie,
desenvolupat
que
cada
conductual h i ha, de forma raes a menys i m p l í c i t a , una s e r i e
peí
la
una pacient
convicció
informado
Aquesta
depressiva
ferraa
nova"
construcció
sobre
sobretot
central
si
i
tractada
sí
es
per aquest
raateixa
tractava
nuclear
la
que
de
autor,
era
temes
havia
"incapa9
técnics
menava a a n t i c i p a r
f r a c á s p e í f e t d ' e n f r o n t a r - s e a i s seus probleraes económics.
o
el
139
Per qué e l pas d e l teraps s i g u i e x p e r i e n c i a la persona s'ha d'Implicar
el
resultat
de l e s
seves
antlclpaclons.
Com a part
del
procés
en
terapéutic,
E l s i e va acceptar dur a terme un "experiment conductual" ( K e l l y ,
1966d/1970)
per posar a prova la construcció sobre la seva ineptitud financera. La seva
Implicado
provocar
en
la
tasca
acceptar-la.
es
va
posar
En t r o b a r - s e
de
manifest
per
l'ansietat
amb l'esdeveniment
<en dur
la seva competencia
Aquest
clara
que s e r i a
suposava
una desconf irmacló
tncapa^ de t r e b a l l a r
constructiva
En
va
conseqüéncia,
aquesta
revisió
afectar
la
d'execució.
de la seva p r e d í c e l o
amb aquest tipus d'informació
qual cosa va menar a una r e v i s i ó
11 va
a terme
t a s c a ) , E l s i e es va sorprendre de d e s c o b r i r
resultat
que
de
de
i material,
l e s seves
la
construccions.
signlfIcatlvament
les
seves
e x p e c t a t i v e s peí que fa a la seva e f i c a c i a en temes f i n a n c e r s .
El
Cicle
procés
d'Experiéncia
terapéutic
Neimeyer
llibre
com
ja
(1985c). P o t s e r
d'Epting
al
part
central)
(i
camp de
que
la
del
s'ha
Terapia
Cicle
les
en
aquest
una
de
les
Construccions
"L'aventura
del
exemple
ha e s t a t raes destacada
considerat
de
a la d e s c r i p c i ó
en
el
mes
aportaclons
Personáis.
de
La
segona
psicoterapéutica
cora a
l ' e s t r u c t u r a d'acord arab l e s c i n c etapes d e l
d'Experiéncia.
0.3.2.2.4)
Emocians
Kelly
considerar
definida
va
d'una forma
que estava vinculada
6
entreveure
intitulada
una experiencia g l o b a l " , Epting
també per
utllització
está
llibre,
emprat
deixat
aquesta
(1984)
solides
ha e s t a t
de
o
transicions?
les
emocions
cora
laxa o bé no estava
a una construcció
construccions).
Els
una
conducta
que
o
estava
Hígada a una etiqueta verbal slnó
no-verbal o pre-verbal
d'una
sentiments
bé
persona
son
(veure
tipus
esdevenlraents
i n t e r l o r s que c a l c o n s t r u i r . S o v l n t , e l que la persona anomena emoció é s una
altra
cara
I'emoció
donar
de
és
sentlt
la
moneda
quelcora
a la
que
d'alló
que és
només
podem
conducta
que succeeix en e l sistema
intenta
explicar
emocions.
En
un bon
eraoclonal
construir
conegut.
vagaraent,
després d'haver
per
c l á s s i c a entre c o g n i c i ó i eraoció:
de
fenómens
a
Kelly
no
d'alló
té
i
dones,
només
podem
qué és
perspectiva,
que s'han
cap
Així
clariflcat
de construcció. Des d'aquesta
nombre
conseqüéncia,
conscientraent
sentlt
conegut
la
el
Kelly
com
distinció
140
"La d i s t i n c i ó c l á s s i c a que separa aqüestes dues c o n s t r u c c i o n s , de
forma s i m i l a r al que passa arab a l t r e s d i s t i n c i o n s que van é s s e r
Citils en un a l t r e teraps, s ' h a c o n v e r t i t en un o b s t a c l e per a una
a v a l u a d o p s i c o l ó g i c a s e n s i b l e . Quan es d i v i d e i x a i x í l ' e x p e r i é n c i a humana, r e s u l t a d i f í c i l r e a l l t z a r l ' a s p i r a c i ó h o l í s t i c a mes
gran que la c i e n c i a p s i c o l ó g i c a pot i n c u l c a r de forma r e n o v a d a , "
( K e l l y , 1966e/1969)
Bannister
les
si
(1977; Bannister 1 Fransella, 1980) emfatitza que la Teoria de
Construccions
Personáis no pot c o n s i d e r a r - s e
purament c o g n i t i v a
i que
la gent l'ha construi't a i x í es deu a que K e l l y no va acceptar emprar
construcció
estava
pensament-sentlment.
Intentant
conviccions
re-escriure
teóriques
esdevingués
una
es
Teoria
(1977) expressa e l
la
Segons
teoria
canviés
de les
sembla
Kelly,
poc
abans de
de manera que mantenint
l'estil
del
llenguatge
per
Humanes. En un a l t r e
Passions
seu d e s i g per abastar
la comprensió
les
morir
seves
tal
que
escrlt
d'alló
la
Kelly
que sota
el
r é t o l d'emoció es considera " i r r a c i o n a l " i per tant incomprensible:
"L'home que e s t á enamorat pot no veure r e s de r a c i o n a l en l a seva
experiencia,
i pot anar tan l l u n y cora per c o n s i d e r a r - s e una
v í c t i m a de l a psicodináraica o de l e s pocions amoroses, Pero a i x ó
no suposa que n o s a l t r e s ens haguem de l i m i t a r a i s mateixos u s o s .
La n o s t r a f e i n a és e n t e n d r e l a seva e x p e r i e n c i a en g e n e r a l , "
McCoy
(1977)
dificultarla
seus
posa
de
manifest
com
el
dualisrae
que
la comprensió de la persona com a t o t a l i t a t ,
processos.
Precisaraent
es
podria
comprendre
i
l'emoció
rebutja
Kelly
la unitat
deis
com
component
d'un procés que en moments d i f e r e n t s pot o f e r i r m o d a l i t a t s d'experléncia ben
d i v e r s e s . Posteriorment
ha e s t a t
Leitner
(1979, 1981, 1985) qui ha p r o v e i t
c e r t a evidencia empírica i ha e l a b o r a t l e s concepcions k e l l i a n e s de l'emoció.
Ja
hem
comentat
a
propósit
del
postulat
fonamental
l'elaboracíó
que
presenta Mancuso (1985; Mancuso i Hunter, 1983) de l'emoció com m o b l l i t z a c l ó
fisiológica
Personáis
(arousal)
(esquemes)
que
es
produeix
en
la
utilització
inadequats. A i x í , segueix A v e r l l l
de
Construccions
(1980) en
considerar
la conducta emocional com un r o l que es juga en e s d e v e n i r - s e una f a l l a d a en
el
procés
de
construcció.
interessant
perqué
sens
important.
dubte
integra
Aquest
la vessant
Tanraateix,
plantejament
fisiológica
aquesta
extensió
ens
i
sembla
conductual de
de
la
teoria
sumament
l'emoció,
a
altres
ámbits no modifica e l s plantejaments mes estrlctaraent p s i c o l ó g l c s de K e l l y .
141
En la seva obra fonamental, K e l l y
(1955) Ja presenta l ' e x p l i c a c l ó des de
la Teoria de l e s Construcclons Personáis d'una s e r l e d'emocions en termes de
construccions de t r a n s i d o . Les presentera seguidament.
Amenaza: El
a)
canvi
imminent
sentlment
d'ampll
és
d'amenaga
abast
en
les
la
própies
presa
de
consciéncia
estructures
nuclears
d'un
(veure
tipus 2 de Construcclons P e r s o n á i s ) . Una persona s e sent amenazada quan l e s
seves creences sobre
el
p o s s l b l e canvi
la naturalesa de l e s coses s ' i n v a l i d e n .
é s substancial
d e l sistema.
Fransella
araenagat s i
ha passat
bona
dlns
estructura
teórica,
d'una
interessant
i
útil,
(1981b)
pero
és
també
es
posa
part
que
des
percebelx
com afectant
la
es
seva
troba
d'aquesta
pot
vida
professional
arab
una
nova
cas
a bona p a r t
l'exemple que un p s i c ó l e g
de
i
t r e b a l l a n t e r i o r podria serablar
L'amenaga
i
En aquest
altra
veure's
treballant
teoria
perspectiva
molt
tot
el
seu
vol
que
inútil.
una p r e d í c e l o
no desitjada,
que no es
es
r e a l i t z i pero que hi ha motius per e s p e r a r - l a . Es percebelx com i n e v i t a b l e 1
amb
poder
per
alterar
radicalment
mateixa. Una l í n i a d ' i n v e s t i g a c l ó
d e l raarc de la P s i c o l o g i a
alió
molt
que
la
persona
considera
de
impartant que s'ha desenvolupat
de l e s Construcclons Personáis és la
sí
dlns
relacionada
amb e l sentlment d'amenaga davant l a mort. Els autors que mes destaquen en
aquesta l í n i a son Franz Epting 1 Robert Neimeyer, que han e d i t a t un I l i b r e ,
Personal
MeanlnffS
Clinical
Practice
importants
del
of
Death; A p p l i c a t i o n s
(1984),
que
recull
moraent. El g r u i x
of
Personal
algunes
d'aquestes
Construct
de
les
Theory
aportacions
investigacions
in
mes
pero, no e s
pot
reduir a aquests dos autors ni a aquesta p u b l i c a d o .
Un d e i s desenvoluparaents
l'anoraenat
Threat
Index
mes importants d'aquesta
(índex
d'amenaga
de
mort)
línia
de
de recerca
Krieger,
és
Epting
i
Leitner
(1974) que é s un t i p u s de g r a e l l a d i s s e n y a t per p o s s l b i l l t a r que la
persona
manifesti
Ates
que
la
definido,
pertoca
pero
el
la
construcció
Tbreat
extendre'ns
sembla
pronóstic
de
naturalesa
ser
de
Index
ací
que
guariment
la
en
grau
les
mort
mesura
sobre
un
de
les
seves a n t i c i p a c i o n s
pot
el
grau
amenagant
d'amenaga
conclusions
d'amenaza
diverses
esdevenir
alt
malalties
sobre
que
d'aquesta
la
mart.
galrebé
genera.
línla
de
un
No
per
ens
recerca,
correlaciona
amb
pitjor
"orgániques",
mentre que
un
142
grau d'araenai;a baix
Warren
mlllara
e l pronóstlc de guariraent. Per a l t r a
banda, ¥.
<1982) ha f e t palés cara es p o t eraprar aquesta modalltat de g r a e l l a
també en e l camp p s l c o t e r a p é u t i c .
Els
sentlments
persona
d'amena9a
pot s e n t i r - s e
poden
amenafada
donar-se
si
la
també en la p s i c o t e r a p i a . La
terapia
resulta
massa
eficaí;: pot
percebre que s i continua a i x í haurá. de r e a l i t z a r un canvi massa r a d i c a l per
al
qual
potser
l'expressió
no
se
sent
d'hostllitat
preparada.
cap a l
La
terapeuta
conducta
massa
resultant
entusiasta
pot
del
ésser
canvi
o
a l t r e s manifestaclons de r e s i s t e n c i a a aquest canvi.
Una a p o r t a d o
la va r e a l i t z a r
tarabé for^a
Landfield
important a l tema d e i s sentlments
(1954, 1955) 1 e l mateix Kelly
d'amenaza
(1955) la comenta
en la seva obra magna:
"La
hipótesi
d'sxsaplificació
pot a p a r é i x e r amenagant per
aquesta va é s s e r en un temps
segona h i p ó t e s i de L a n d f i e l d
persona r e s u l t a amenajant s i
comportl de 1 ' a n t i g a f o r m a , "
de L a n d f i e l d
diu que una persona
a una a l t r a s i e x e m p l i f i c a a l l 6 que
pei-ó que ara creu no é s s e r , ( , , , ) La
va s e r l a hipótesi d'expecfació; Una
sembla esperar d'una l ' a l t r a qué es
És a d i r una persona pot r e s u l t a r amena<;ant per a n o s a l t r e s tant s i e s
comporta
d'una
manera que n o s a l t r e s
hem d e c i d i t
no comportar-nos
espera que ens comportera d'aquesta
manera que j a hem d e s c a r t a t .
dones,
en un canvi
é s una amenaza de r e t r o c é s
encara massa s o l i d l f l c a t
b)
própies
L'amenaza,
que probablement
no e s t á
p e í f e t d'ésser recent o per a l t r e s motius.
Por-, La por é s l a conscléncia
estructures
com s i
imminent d'un canvi i n c i d e n t a l en l e s
nuclears, Ens enfrontem
a esdeveniments
especif l e s
(el
catxe s u r t una mica d e l c a r r i l , un g o s que borda a prop n o s t r e ) que poden
afectar,
o
periférlques
almenys
pero
accessori.
Eptlng
produeixen
por
aixó
és
el
delxaran
intactes
(1984)
assenyala
perqué
les
sobre
els
efectes
les
l e s nuclears.
conelxem
r a d l a c i o n s nuclears s i tenlm poca
informado
que antlclpem,
que
savint
poc.
informado
que poden
Poden
sobre
teñir
en
nostres
El canvi
hi
ha
estructures
anticipat
coses
és
que ens
produlr-nos
por
les
l l u r s e f e c t e s . S i rebem
la
generacions v e n i d o r e s segurament ens sentlrem amena<¡:atsí
poblado
i
en
les
143
a) Ansietat:
és la presa de consciéncia que e l s esdevenlments
L'ansietat
amb qué la persona s'enfronta
s'escauen
fora
de l'áimbit de conveniencia
del
seu Sistema de Construccions Personáis. L'ansietat e s t á present en qualsevol
tipus de canvi. D'acord amb K e l l y
<1955) no s'ha de considerar
ni bona ni
dolenta, sino com la condició p r e v i a per efectuar qualsevol t i p u s de r e v i s i ó
d e l sistema. Epting
<1984) pero, remarca e l s seus aspectes p o s i t i u s peí
fet
d e l reconeixement d e l problema encara que provoqui c e r t d o l o r . Altrament
persona simplement no percebrla la s i t u a d o
En general
resulten
Construccions
angolxants
Personáis,
és
a
les
dir,
i no s ' h i veuria afectada.
árees en qué es disposa de peques
les
que
han
estat
objecte
de
a c t i v i t a t c o n s t r u c t i v a . Per exemple, un estudiant d ' H i s t o r i a es pot
si
pot
l'examlnen
de cálcul
produlr
general,
angoixa
un sistema
infinltesslmal;
quan
el
menys
angoixar
un cast amb e l sexe; e t c . També e s
sistema
amb peques
la
té
relacions
poc
elaborada
irapllcatives
p o s s i b i l i t a t de t r o b a r - s e amb esdevenlments d i f í c i l s
aquella
área.
o afluixat
té
En
mes
d'elaborar.
Des d'aquesta p e r s p e c t i v a , l ' a n s i e t a t no e s considera com quelcom
aillat
d e l sistema p s i c o l ó g i c , ni com quelcom exclusivament f i s i o l ó g i c , ni com una
entitat
a part.
aspecte
de
Es t r a c t a
l'aetlvltat
d'una
del
part
del
sistema
propi
sempre
procés
de construcció, un
canviant
de
Construccions
Personáis. Avia
<1986) fa notar l e s semblances d'aquest model amb la
de
deis
l'ansietat
Melchenbaum,,..
l'ansietat
modlficadors
1 nosaltres
amb l'amenaga,
de
afegiríem
en e l
a
sentit
conducta
actuáis
(Sarason,
Hahoney). Aquesta
que la v i v e n c i a
autora
repetida
teoria
Vine,
relaciona
d'ansietat
provoca e l sentlment de n e c e s s i t a t imminent d'un canvi profund 1 la persona
s e sent amenazada.
d}
la
Culpa:
La culpa
propia estructura
és presa de consciéncia que e l s e l f
nuclear.
Quan una persona
es
troba
s'escau f o r a
de
realitzant,
en un
grau c o n s i d e r a b l e , aquells actes que no hagués esperat f e r s i f o s la
classe
de persona que sempre ha pensat que é s , se sent culpable. Per exemple, quan
un p r o f e s s o r
culpable
si
respon
es
sarcásticament
construeix
a sí
la
pregunta
d'un
com e l
tipus
mateix
s e n s i b l e a l e s n e e e s s l t a t s de 1'estudiant.
alumne pot
sentir-se
de p r o f e s s o r
que
és
144
Cal f e r notar que e l grau d'abstracció d'aquesta d e f i n i d o d e l sentlment
de c u l p a b l l l t a t
és prou a l t com per a l l l b e r a r - s e
valors o codls culturáis, r e l i g i o s o s , e t c . .
de qualsevol r e f e r e n c i a
La culpa es d e f i n e i x
a
només des
d e l punt de v i s t a de la persona que la sent. Té poc a veure arab la
violado
de normes s o c i a l s des d'una p e r s p e c t i v a externa. Té molt a veure, en c a n v i ,
amb l'estructura
d'identitat
nuclear
que és
1 integritat
la
que s e r v e l x
per
mantenir
el
en la persona. Quan aquesta estructura
sentlment
discrepa de
la construcció de la propia conducta, la persona s e sent culpable.
e> Agressívítat:
és
L'agressivitat
l'elaboració
activa
del
propi
camp
perceptual. La persona és a g r e s s l v a , en e l s e n t i t de K e l l y , quan experimenta
activament
amplia
la
coraprovacló
l'ámblt
activitats)
de
les
de
la
seves
en d i r e c c i o n s
valldesa
construccions
de
la
seva
<i
per
construcció;
tant
noves; quan intenta c o n s t r u i r
de
quan
les
seves
una estructura
per
manejar esdevenlments que de f e t en aquell moment s'escauen f o r a de la seva
comprensió
i que, per t a n t , l'angotxen;
i simplement quan explora e l s
seus
l í m i t s . Aixó pot assemblar-se a l que s'entén normalment per a g r e s s i v i t a t
si
les
el
altres
raateix.
persones
Novaraent,
persona
1
no
se
es
de
senten
tracta
les
poder)
com a l'executiu
a altres
l'explicacló
reaccions
delinqüent que intenta v a l i d a r
policía,
de
amenagades,
que
pero
de
no
és
necessáriament
l'eraoció
provoca.
Tant
en
pot
fundó
de
aplicar-se
la
al
l e s s e v e s h i p ó t e s i s sobre la impotencia de la
que prova
si
s e c c i o n s de la seva
pot ampliar
empresa o s i
la seva competencia
<1
pot vendré productes a
a l t r e s s e c t o r s del mercat.
f)
Hostilítat:
extorsionar
social
és,
per
a
Kelly,
l'esforg
l ' e v i d é n c i a de v a l i d a c i ó per t a l d ' a f a v o r l r
que ja ha e s t a t
encaminada a
sorra
L'hastílitat
raantenir
(s'invalida)
i
status
quo.
per
un tipus de p r e d í c e l o
reconeguda com errónla. C o n s i s t e i x
el
continuat
en una conducta
Probablement, part d e l
seu raón s'en-
la persona considera necessari i n s l t l r per t a l de t r o -
bar evidencia que doni e l suport a a l i ó que necessita v a l i d a r . Quan es t r a c ta de p r e s e r v a r i n t a c t e e l seu sistema, la persona no pot assumir e l f e t
e s t a r equivocada
til
i
forga
d'-
l e s c o s e s . Per exemple, un marit pot r e s u l t a r h o s -
en manifestar que la seva dona l i expressa obertament e l seu amor quan,
de f e t , l a r e l a c l ó ja no es manté per l'amor. La persona deixa de ser
quan troba formes a l t e r n a t i v e s d ' l n t e r p r e t a r - s e en aquella s i t u a d o .
hostil
145
L'hostllltat
el
slgnificat
poden
es pot confondre
habitual
considerar-se
d'ambdós
fins
i
fácilment
termes és ben proper.
tot
oposats:
d'auto-preservació,
mentre
activament. Epting
<1984), per a l t r a
espontánia,
mentre
que
que
en
l'hostllltat
l'agressivitat
el
i mes quan
amb l ' a g r e s s i v i t a t ,
En e l
sentit
acompleijf
pretén
kelliá
una
ampliar
el
funció
sistema
banda, assenyala que l ' a g r e s s i v i t a t
cas
de
l'hostllltat
la
persona
pot
és
estar
apassionadament enfadada o metódicament freda. El que teñen en comú é s que
son a l t e r n a t i v e s conductuals en front del sentlment d'araenaga.
g>
La
Impulsivltat'.
inextricablement
definido
vinculada
al
de
Cicle
Kelly
C-A-C.
de
El
la
tret
está
ímpulsivltat,
característic
de
i m p u l s i v l t a t és que e l període de circumspeccló, que normalment precedeix
decisió,
l'hora
s'ha
de
escurgat
prendre
massa.
una
És
decisió
molt
que
proper
al
requería
fet
de
examinar
preclpltar-se
préviament
la
la
a
altres
alternatives.
Amor-, McCoy
(1977)
deis
emocionáis
b)
clonal
amor,
estats
felicitat,
dlsgust,
ha i n t e n t a t
satisfácelo,
alegría,
sorpresa,
i
per
inclore
complaenga,
de t o t s aquests e s t a t s , v a l
que e l l a
ofereix
carácter
les
definicions
tristor,
rabia. Tot
definido
peí
eixaraplar aquesta d e f i n i d o
i
de
transl-
dol,
autoconf langa,
vergonya,
que no podem extendre'ns en
la pena esmentar la d e f i n i d o
diferent
dubte,
que t é
en
relació
a
les
la
d'amor
emocions
d e f i n i d a s per K e l l y :
"/fmr;
És l a c o n s c i é n c i a de v a l i d a c i ó da l a p r o p i a e s t r u c t u r a
nuclear, ( , , , )
En poi;iues p a r a u l e s , en r a m o r la persona es veu a
sí
mateixa
completada
i
las seves estructures
nuclears
es
v a l i d e n . " (McCoy, 1977)
"I' 3/»úr és un p r o c é s da v a l i d a c i ó i i n v a l i d a c i ó que mana a una
major e l a b o r a d o de l a persona com a é s s e r c o m p l e l " .
( E p t i n g , 1977)
La
definido
confirmado
invalidar
afegiríem,
definido
d'Epting
1 suport
aquelles
que
son
abasta
no
només
per a la v a l i d a c i ó
coses
poc
de
la
valuases
que
es
troba
en
slnó també l'amor que " s e r v e l x
persona
per
l'amor
que
a
la
son
poc
relació.
de McCoy s'escauria mes bé en e l cas de
valuoses".
A
parer
1'enamorament.
la
per
Nosaltres
nostre,
la
146
0,3.3) L'ESTRUCTURA
La
JERÁRQUICA
descripció
de
D E L SISTEMA
l'estructura,
D E COHSTRÜCCIOHS
funclonament
i
PHRSOHALS
desenvolupament
Sistema de Construccions Personáis é s la base sobre la qual es
els
eixos
principáis
de l a Teoria
de
fonamenten
l e s Construccions Personáis,
tasca, pero, desborda
del
la provada
Aquesta
imraensa i d i f í c i l m e n t
abastable
de K e l l y per elaborar
la seva t e o r i a , Tanmateix, l e s l í n i e s g e n e r á i s Ja han
estat
fermament mar cades, almenys en un grau s u f i c i e n t
bon
nombre
d'lnvestigacions.
El
major
nombre
capacitat
com per generar un
de
recerques
desenvolupat a l v o l t a n t d e i s aspectes e s t r u c t u r á i s d e l sistema
s'han
(complexltat
c o g n i t i v a , I n t e n s i t a t , i n t e g r a d o , e t c . , , ) , pero e l s avengas en aquest camp no
han
aportat
res
peí
que
fa
a
les
relacions
Jerárqu iques,
L'intent
important per elaborar 1 d e f i n i r amb mes extensió i profunditat
mes
l'estructura
Jerárquica d e l Sistema de Construccions Personáis e l va r e a l i t z a r Hinkle en
la seva t e s i d o c t o r a l
(1965), d i r i g i d a peí mateix K e l l y , Es basa en la noció
d'irapllcació com a aspecte fonamental de l e s r e l a c i o n s Jerárquiques.
Des
d'aleshores
relació
al
tema
considerado.
na
fins
s'han
ais
L'excepció
efectuat
darrers
es
anys,
podria
fer
(1970a), que intenta a p l i c a r
la teoria
Jerárquiques.
década.
crítica
Ja
deis
en
aquesta
procediments
perspectiva
lógico-formal
perspectiva
també l ó g i c a
g r a e l l e s , Gaines i
l'anállsi
lógica
Shaw
de
les
i
gaire
que
amb
esforgos
s'ha
la
signlficatius
tornat
proposta
a
prendre
conceptes
Kate
(1981)
emprats
efectúa
per
en
d'Adams-Webber
booleana de conjunts a l e s
Ten
en
relacions
una
Hinkle
revisió
des
d'una
que aparta una nova llum a la q ü e s t i ó . Des d'una
pero en una dimensló aplicada,
(1981) desenvolupen
dades.
El
seu
la de l ' a n á l l s i
un programa d'ordinador
plantejament
presenta
de
per
a
aportacions
conceptuáis i n t e r e s s a n t s sobre la naturalesa de l ' o p o s l c i ó entre e l s p o l s de
l e s construccions, i també sobre l l u r
Cal
considerar
teóric
desenvolupat
1985).
Aquest
model
també
peí
fa
relleváncia.
l'aportació
recent
pero
un esfori;
fonamental
fruitós
del
model
grup d ' l t a l l a n s
considerable
per
estrictament
(Chiari e t
desenvolupar
un
al,,
raodel
l ó g l c forcpa f i d e l a la p o s i c i ó c o n s t r u c t i v i s t a de K e l l y , i especialment a la
noció d'ámbit de conveniencia.
147
0.3.3.1) Les formulacions básiques de K e l l y
La noció de sistema, com a a g r u p a d o de Canstruccions Personáis vlnculades entre s í formant un t o t , apareix en la t e o r i a de K e l l y
necessitat
per
desenvolupar
predlcclons
que
(1955) cora una
trascendeixin
les
possibles
c o n t r a d i c c i o n s , d'aquesta manera s ' a t o r g a a l sistema personal una coherencia
interna única per a cada individu. Aquest sistema únic de construccions
és
e l que és c a r a c t e r í s t i c
la
d'una p e r s o n a l i t a t
concreta, i
la seva funció
és
d' a n t i c i p a r e l s esdeveniments. La seva naturalesa canviant 11 permet r e s o l dre progressivament l e s i n c o m p a t i b i l l t a t s i i n c o n s i s t é n c i e s , 1 r e - a d a p t a r - s e
per poder a n t i c i p a r mes bé e l flux també canviant
Els
aspectes
fonamentals
de l ' e s t r u c t u r a
d'esdeveniments
del
Personáis e l s va expressar K e l l y en e l c o r o l a r l
Sistema de
Construccions
d'organització:
"Cada persona desenvolupa de manera c a r a c t e r í s t i c a , d ' a c o r d arab
U
seva c o n v e n i e n c i a en l ' a n t i c i p a c i ó d e i s esdeveniments, un
Sistema de C o n s t r u c c i o n s que compren r e l a c i o n s o r d i n a l s e n t r a
aqüestes c o n s t r u c c i o n s , " ( 1 9 5 5 )
Aquest c o r o l a r i
ordinals
entre
les
enuncia la noció de sistema
Construccions
Personáis.
i
l'exlsténcia
En desenvolupar
de r e l a c i o n s
la
naturalesa
d'aquestes r e l a c i o n s o r d i n a l s manifesta que n ' e x i s t e i x e n de dos t i p u s :
"Una c o n s t r u c c i ó p o t i n c l o u r e a una a l t r a com un d e i s seus
e l e m e n t s , Pot f e r - h o de dues formas d i f e r e n t s ;
1) e n g r u i x i n t la l í n i a de s e p a r a d o ( e n t r e e l s p o l s de l a
c o n s t r u c c i ó ) i n i c i a d a per l a primara, o bé
2 ) a p a r t a n t - s e de l a l í n i a de s e p a r a d o de la p r i m e r a . "
( K e l l y , 1955) ( e l t e x t e n t r e p a r é n t e s i és n o s t r e s )
L'exemple que posa K e l l y d e l primer cas é s que la construcció
pot
incloure
cas,
raatisa
entre
d'altres
Ten Kate
ordinada) son alhora
(1970a)
i
Ten Kate
conceptualitzar
construcció
en
construcció
(1981), e l s
elements
(1981)
subordinada
elements
de la
de
un
sentit
la
de la
segona
tipus
booleana
sub-conjunt
construcció
(supraordinada).
que aquest
teoria
En
intel.ligent-estúpid.
primera
consideren
termes
subordinada, en aquest
la
de
la
de
bo-dalent
de
aquest
(sub-
Adams-Webber
relació
conjunts,
es
essent
supraordinada.
pot
la
ésser
suposa que t o t s e l s elements de la construcció
son també elements de la construcció supraordinada. Ten Kate (1981) anomena
aquest
tipus
de
relació
ordinal
hiponímla,
i
assenyala
l'analogla
amb
la
148
teoría
semántica;
d'acord
amb
Lyons
(1977),
hiponímia d'animal. Per a l t r a banda, Ryle
gas,
per
exemple,
s'anomena
(1975) 1'anomena forma mes general
de supraordlnació
Peí
que
fa
al
segon
la
avaluatiu-descríptiUf
subordinada
tipus
qual
que
en
l'exemple
un d e i s
seus
és
la
mateixa
que
i un element; la construcció subordinada
a s e r , de f e t , un element del pal
axiomática
de conjunts
mateixos, conjunts.
de
la
construcció
pols
la
construcció
on e l s
Ho descriu
es
dona
fa
notar
entre
ve
el
supraordinada
paral.lelisrae
amb
elements d'un conjunt son, també
també gráficament
una
intel.llgent-estúpid
de la construcció
avaluatlu
També a c í , Ten Kate
avaluatiu-descriptiu.
teoria
posa
Ten Kate (1981) recomana anomenar a aquest
ates
d'element
Kelly
inclou
Intel,llgent-estúpid.
relació
construcció
tipus,
emprant e l s
diagraraes
la
ells
de
Venn;
'evaluatíve' — 'descriptive'
'inteüjent' -
'intelligent' — 'stupíd'
'stupid'
(a)
'good' — 'bad'
'intelligent'
Al
Don
Fay
Ray
Al
Seymour
Don
Fay
Ray
Seymour
(b)
Relació d'element ( a )
i Relació d'hiponímia ( b ) .
Ten Kate ( 1 9 8 1 )
No
ordlnals
obstant
Kelly
va
distinglr
clarament
en aquest c a s , dos p a r á g r a f s
de supraordlnació i s u b o r d i n a d o , diu:
els
dos
tipus
mes endavant, en donar
de
relacions
la
definido
149
"Dins d'un Sistema de Construccions poden haver d i v e r s o s n i v e l l s
de r e l a c i o n s o r d l n a l s , Algunes c o n s t r u c c i o n s poden
incloure'n
a l t r e s , l e s q u a l s , a l mateix temps, n ' i n c l o u e n unes a l t r e s , Quan
una c o n s t r u c c i ó i n c l o u una a l t r a ,
l a seva r e l a c i ó o r d i n a l p o t
anomenar-se suprsordinal,
i la r e l a c i ó o r d i n a l de l ' a l t r a es
torna subordinada,
(,..)
"Una c o n s t r u c c i ó subordinada és a q u e l l a que s ' i n c l o u
element en e l c o n t e x t d'una a l t r a , " ( K e l l y , 1955)
Tant
Ten Kate
naraés o f e r í s
(1981)
una d e f i n i d o
cam Ryle
(1975)
de construcció
es quelxen
cor» a un
d e l f e t que K e l l y
subordinada, en funció del tipus
r e l a c l ó d'element, en l l o c de donar-ne una per a cada t i p u s . Fins i t o t , Ryle
fa
responsable aquest f e t de generar
poca i n v e s t i g a d o
confusió
a l v o l t a n t d e l tema 1 de l a
que s ' h l ha r e a l i t z a t . A mes considera que e l segon
tipus
de construcció, a l qual anomena construcció de construccions,
" , , , , encara que e s f a e x p l í c i t poques v e g a d e s , s'ewpra c o n t í n u a ment,
en l ' e l e c c i ó
de c o n s t r u c c i o n s
apropiades.
Apropiat en
aquest s e n t i t s i g n i f i c a que ho s i g u í tant psr a la tasca com psr
a l'slsment a construir, La c o n s t r u c c i ó supraordinada inapropiada
d ' a q u e s t t i p u s és l a base d ' a l g u n e s formes d'humor i també de
t r a n s t o r n s d e l pensament," ( R y l e , 1975)
Aquest
autor
considera
que la
majarla
deis
seguidora
de Kelly
iraitat, augmentant a i x í la confusió, no només per no a c l a r i r aquest
slnó perqué en la majoria
1965; Bannister
i
1980) empren l a
ofereixen
Kalr,
forma
Bannlster
1 Fransella
d'element
1970a; Bannlster
subordinada d e l tipus
segons
Ten
Kate).
A
aspecte
(p.e. Hlnkle,
i
(hlponímia segons Ten Kate)
de construcció
(relacló
a la supraordinacló
1968; Adams-Vebber,
mes general
la d e f i n i d o
construccions
de r e f e r é n c i e s
l'han
Fransella,
mentre que
construcció
tall
(1980) exposen sense g a i r e complicacions
de
d'exemple
un exemple
on es combinen ambdós tipus de subordlnaclans:
"Per alguna gent l a c o n s t r u c c i ó jazz tradicional versus
jazz
modern pot e s t a r
coraprsa com a i m p l i c a d o subordinada da l a
construcció
Jazz bo versus
jazz dolent i ambdós p o l s de l a
construcció podrien estar
compresos s o t a e l p o l música da l a
construcció
música-jazz,
Probablement
aquesta
element.
confusió
Ryle
té part
que p a r t e i x
Com s'ha
vlst
a
de r a o , pero
de la mateixa
0.3.2.1
aquesta
podem o f e r i r
distinció
distinció
una e x p l i c a d o
entre
té
construcció
efectes
a
i
únlcament
150
operatius, pero a un n i v e l l
teóric
l'element
és simplement una construcció
de c a i r e sutaordinat.
Certament, s i la d i s t i n c i ó entre construcció i element és una qüestió de
conveniencia a l'hora
d'emprar
una técnica
determinada,
la d e f i n i d o
abans
esmentada de s u b o r d i n a d o és v á l i d a per ambdós tipus de r e l a c i o n s o r d i n a l s .
Aquesta postura es basa en l ' e p i s t e m o l o g i a
constructivista
que c a r a c t e r i t z a
la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis.
Així
dones, s i
bé
és
cert
que
aquest
elaborat ni a c l a r i t en t e x t o s fonamentals
aspecte
no
ha
estat
prou
<p.e. Bannister i Fransella,
ben
1980)
ni en e l s que parlen de l'estructura Jerárquica d e l Sistema de Construccions
Personáis
<p.e. Crockett,
1982 i
molt especialment
seguldament), aixó respon a l'assoliment
Per
tant,
les
1'esmentada
critiques
posició
a
aquest
epistemológica
Hinkle, 1965 que veurem
d'una postura
plantejament
ates
que
teórica
s'hauran
l'opció
determinada.
d'adregar
a
d'aquests
autors
és
val
que una
coherent amb aquesta p o s i c i ó .
No obstant
el
reconeixement
d'aquesta
coherencia,
a dir
i
a l t r a forma de s u b o r d i n a d o presenten c a r a c t e r í s t i q u e s formalment d i f e r e n t s .
Probablement
formes t o t
la
Teoria
resultarla
i respectant
de
les
en
diferenciar
et al.
a
la
Personáis.
tipus
de
constructivista.
teoria
constructivista
En aquest
<1985) ha r e a l i t z a t
ambdós
r a d i c a l i s m e la p o s i c i ó
per
l'epistemologia
Construccions
avangar que Chiari
sant
aclaridor
diferenciar
en que e s fonamenta
sentlt
una a p o r t a d o
relacions
pero
ambdues
ens
permetem
forga
interes-
emfatitzant
amb
cert
151
0.3.3.2) L'aportació de Hinkle
L'obra de Hinkle
exhaustivament
primera
tearia
i
(1965), encara que no ha e s t a t publicada, es d e s c r i t a
a Bannister
mes important
de K e l l y "
i
i
Mair
(1968), e l s quals
elaborado
consideren
i
definido
que a l t r e s
la presenten
d'alguns
esfor9as
com " l a
aspectes
anteriors
de la
malgrat
teñir
i n t e r é s "no suposen una reformulació substancial de la t e o r i a " .
Hinkle e s va proposar
de Construccians
Personáis
que va anomenar
Teoría
procediments
elaborar
e l s aspectes
1 la seva r e l a c i ó
de les
d e l Sistema
amb e l c a n v i . Va formular
el
1 va desenvolupar una s e r l e de
impllcacions
(escalament, g r a e l l a
organltzatlus
d'implicacions,
graella
de r e s i s t e n c i a
al
c a n v i ) que o p e r a c i o n a l i t z e n , i per tant permeten v a l i d a r , l a seva t e o r í a com
una e l a b o r a d o
En
o perllongació
aquest
apartat,
fonamenten
la seva
pero,
de la Teoria de l e s Construcdons
ens centrarem
investigado
en l e s aportacions
i deixarem
Personáis.
teóriques que
la d e s c r i p c i ó d e i s
procediments
per a 1'apartat corresponent a 1'avaluado de l e s Construccions Personáis.
La
seva
idea
central
es
podría
resumir
en una e s p e c i e
de
corolari
d'Implicado:
"La d e f i n i c i 6 d'una c o n s t r u c c i ó ha de suposar una a f i r m a c i ó sobra
la ubicado de l a d i w e n s i ó de la c o n s t r u c c i ó en e l c o n t e x t d'una
xarxa j e r á r q u i c a d ' i m p l i c a c i o n s e n t r e c o n s t r u c c i o n s ,
(,,.)
Oes d ' a q u e s t punt de v i s t a , e s c o n s i d e r a r á que l e s c o n s t r u c c i o n s
només teñen una c a r a c t e r í s t i c a , q u a l i t a t o p r o p i e t a t ; és a d i r ,
una c o n s t r u c c i ó t é i/iiplicacions óHiveni^
en un conieat j e r á r q u i c
d e t e r m i n a t , " ( H i n k l e , 1965)
Partint
d'aquest nucli, considera dos tipus d'implicacions
diferenciáis:
l e s ascendents i l e s descendents. És a d i r , l e s i m p l i c a c i o n s subordlnades 1
l e s supraordinades. Hinkle o f e r e i x
de supraordlnació,
resposta
com a d e f i n c i ó operacional de la r e l a c i ó
que l a construcció
a la pregunta
e s produeixi
de manera p l a u s i b l e en
"Per qué?". En e l cas de s u b o r d i n a d o
la
pregunta
s e r l a "Com ho s a p s ? " o bé "En quines coses es manifesta aixó?".
En un exemple e x t r e t d'un cas c l í n i c , s e 11 va preguntar a l ' A d r i á (nom
simulat) per qué p r e f e r í a e l primer p o l de la construcció
inspira
desconfianza.
Va respondre
que a i x í
era algú
Inspira
que Fot
confianzaser
estimat
152
(com aposat a Pot ser rebutjat).
algú i n s p l r a v a confianza,
Quan se 11 va preguntar com sabia e l l que
va donar l a construcció
honrat-manipula"}.
Aquest
procedlment s'anomena escalanent 1 en l e s seves dues v a r l a n t s , ascendent 1
descendent, es desenvolupen amb mes profunditat a l ' a p a r t a t
1.1.1.
S I bé é s c e r t que Hlnkle va abordar e l tema d e l v e n t a l l
de p o s s i b l e s
r e l a c i o n s e n t r e dues construccions dicotómiques, estem d'acord amb Ten Kate
(1981) que no va o f e r i r
i n t e r é s e l parágraf
un model c i a r . Tanmateix, v a l la pena c i t a r peí seu
sencer on expressa aqüestes r e l a c i o n s . El presentera de
forma esquemática per a la seva m i l l o r comprensló.
"Centrem ara l a n o s t r a a t e n c i ó breutnant en l e s d i v e r s e s formes
d'implicació
entre
dues
construccions,
Per
exemple,
la
c o n s t r u c c i ó A-B i
la c o n s t r u c c i ó
X-Y, és p o s s i b l e un ampli
v e n t a l l de combinacions i m p l i c a t l v e s e s p e c i f i q u e s , pero e l que
teñen
en
comú
son a q u e s t s
quatre
patrons,
el
paral,leí,
l'ortogonal,
e l reciproc
i l e s formes ambígües. Es d e s c r l u e n
seguidament;
1, Psrsl.Jel; A i m p l i c a
plaent-displaent),
X i
B implica
Y,
(p,e,
estima-odia;
2, Ortogonal; A i m p l i c a X, pero B no i m p l i c a Y; també quan A
i m p l i c a X i B i m p l i c a X pero tampoc i m p l i c a Y, ( p . e , t r e b a l l a d o r a l u r a t ; té i n g r e s s o s - n o t é i n g r e s s o s . També b o - d o l e n t ; a v a l u a t i u objectiu),
3, Reciproc, A i m p l i c a X i 8 i m p l i c a Y; també X i m p l i c a A i Y
i m p l i c a B, ( p , e . n e r v i ó s - c a l w a t ; t e n s - r e l a x a t ) , Aquest t i p u s da
r e l a c l ó s u g g e r e i x una e q u i v a l e n c i a funcional de l e s e t i q u e t e s de
les construccions.
4, ñnibigu ; A i B impliquen X, i B implica Y; també A i m p l i c a X
i Y, 1 B i m p l i c a X i Y. Un s u b j e c t e , per exemple, quan p a r l a v a de
desitjable-indesitjable
i r e a l i s r a e - i d e a l i s m e , va d i r que tan e l
realisme
com r i d e a l i s m e
implicaven
aspectes
desitjables
i
i n d e s i t j a b l e s per a e l l . La t e o r í a d e l c o n f l i c t e i la d e l d o b l e vinde
fan r e f e r e n c i a a aquests dilemes implicatius. Aqüestes
situacions
semblen
ser
el
resultat
de
(1)
una a b s t r a c c l ó
incompleta de l e s d i f e r e n c i e s e n t r e e l s c o n t e x t o s en e l s qué
s'empra la c o n s t r u c c i ó ; o bé ( 2 ) en e l cas de l ' e x e m p l e esmentat,
e l s u b j e c t e va u t i l i t z a r una e t i q u e t a per a dues c o n s t r u c c i o n s
Independents, p , e , , r e a l i s m e - i d e a l i s m e en e l s e n t i t de comprovar
i d e e s - n o comprovar i d e e s i r e a l i s r a e - i d e a l i s m e en e l s e n t i t de
t e ñ i r o b j e c t i u s - n o t e ñ i r o b j e c t l u s , Quan a i x ó e s va a c l a r i r , e l
s u b j e c t e va poder
referir-se
a cada una da l e s e x p r e s s i o n s
a n t e r i o r s en una forma no-ambigua, p a r a l e l . l a . En aquest s e n t i t
e l moviment p s i c o l ó g i c , l a r e s o l u c i ó de c o n f l i c t e s , i V insight
153
depenen de la u b i c a c i ó d ' a q u e s t e s i m p l i c a c i o n s ambigúes
seva r e s o l u c i ó en formes o r t o g o n a l s o p a r a l e l , l e s . "
( H i n k l e , 1965)
Para 1.leí
i
de
la
Eecíprac
A
B
(estima-odia)
X
Y
(plaent-displaent)
A
B
(nerviós-calmat)
X
Y
(tens-relaxat)
A
B
X
Y
X X
Ortogonal
o bé
A
B (treballadar-aturat)
X
Y (té
ingressos-no
té
Ambigú
ingressos)
(bo-dolent)
(avaluatiu-objectlu)
a bé
A
B
A
B
i y/
l
l
l
X
Y
X
Y
Una p o s s i b i l i t a t
no d e s c r i t a
(1981) com per Gaines i
Shaw
(reallsme-idealisme)
(desitjable-lndesitjable)
per Hinkle i comentada tant per Ten Kate
(1981), é s la que es d e r i v a d e l
construcclons son dicotómiques. Pot h a v e r - h l
fet
que
les
casos en e l s quals A Irapliqui
X (p.e. g a s t a r molts d i n e r s impliqui s e r r i c ) , i que Y impllqui B (ser pobre
impllqui
no g a s t a r
molts d i n e r s ) . El f e t que l e s construccions tinguin dos
p o l s introdueix un n i v e l l mes gran de complexitat que sembla que Hinkle no
va t e ñ i r prou present.
Certament,
model,
ates
la
que
descripció
no
és
prou
sorprenent que c o n s i d e r i
la
mateixa
diferents,
categoría
la r e l a c i ó
mateix K e l l y
amb
d'aquests
patrons
exhaustiva.
Ten
no
Kate
pot
considerar-se
(1981)
afirma
igualment una I m p l i c a d o , 1 a mes l e s
(1'ortogonal),
d'element
i
dos
tipus
la d'hiponímla
de
relacions
(distlncló
1
Mair
d ' i m p l l c a c i o n s , l'ascendent
(1968),
que
la
distinció
entre
que
és
inclogul
en
Jerárquiques
Ja efectuada
1 comentada en 1'apartat a n t e r i o r ) . També fa notar,
Bannister
els
i la descendent, que fonamenten e l s
un
peí
coincidint
dos
tipus
procediments
154
d'escalaraent
no teñen
(construcció
sentlt:
només
subordinada)
i
cal
alió
dlstingir
que
és
entre
alió
que
implicat
implica
(construcció
supraordlnada).
Servint-nos
de
1'exemple a n t e r i o r ,
des d'una a l t r a construcció,
en efectuar
e l primer p o l a l segon, va o f e r i r
proveir
la
Aixó
desconf langa.
construcció
genera
la
la mateixa resposta, é s a d i r , va
supraordlnada
qüestió
descendent
i Jet, preguntant a l ' A d r i á per qué
bona fe-mala
prefería
mateixa
l'escalament
de
la
Pot
ser
inspira
relació
confianza-inspira
entre
aqüestes
dues
construccions subordinades.
Pot
ser
Inspira
banrat
T
confianza
inspira
manipulador
Segulnt
aquesta
estimat
construccions és
ates
r
desconfianza
?
estrictament
pregunta,
rebutjat
el
que
bona fe
corolari
sembla
la d ' i m p l i c a c i ó .
de
que
Hinkle
l'únlca
no
es
relació
mala
pot
llet
respondre
posible
entre
Es podria pensar que es t r a c t a d e l
a
dues
tipus
de patró d e s c r i t per Hinkle com a r e c í p r o c , pero al nostre entendre, aquest
tipus de patró presenta c e r t s
tracta
d'etiquetes
diferents
problemes. Es pot afirmar
que simplement
per a la mateixa construcció. Ates que
es
l'ámbit
de conveniencia de l e s construccions és e l mateix, ¿no podría s e r també que
existís
certa
sobreposició,
o
bé
que
existís
algún
tipus
alternatlu
de
r e l a c i ó de tipus gradual?
Malgrat que la t e o r i a de l e s implicacions de Hinkle presenta un i n t e r é s
indubtable,
d'implicació,
hi
trobem
la
a
faltar
formulado
una
d'altres
raajor
elaborado
relacions
deis
possibles
tipus
que
possibles
les
Impli-
c a t i v e s , l ' a c c e p t a c l ó d'un tipus d ' i m p l i c a c i ó raes gradual i una d e f i n i d o
concreta
i operacionalització
raes
bona de
la
relació
iraplicativa.
mes
Inslstim
pero, que l ' a p o r t a c i ó de Hinkle va s e r valuosa especialment en e l moment que
es va produlr. Probablement e l problema rau en qué a p a r t i r d'aleshores
s'han r e a l i t z a t
mes e s f o r g o s per continuar en la l í n i a endegada per
r e p e t l n t e l s matelxos plantejaments cada vegada.
no
Hinkle,
155
Tanmateix,
a
mes de
la
seva
aportado
teórica,
val
la
pena
fer
una
p a t i t a r e f e r e n c i a a la i n v e s t i g a d o desenvolupada per Hinkle C1965), la qual
v a l i d a en gran mesura determinats aspectes r e l a c i o n a t s amb l'estructura
del
Sistema de Construccions Personáis
les
i e l canvi. Presentarem seguidament
h i p ó t e s i s que va emprar, v a l i d a d e s t o t e s
g í a molt r i c a , f i n s
(p<0.001) mitjangant una metodolo-
i t o t en e l camp c l í n i c : la g r a e l l a d'impllcacions
g r a e l l a de r e s i s t e n c i a a l c a n v i .
i
la
Val a d i r pero, que aquesta metodología
es
l i m i t a a i s patrons p a r a l . l e l s i a i s r e c í p r o c s .
De forma resumida, e s podria d i r
que la primera h i p ó t e s i , r e l a t i v a
ais
aspectes mes e s t r i c t a m e n t e s t r u c t u r á i s , és compresa en e l s següents termes:
"Les Construccions Personáis que funcionen en un n i v e l l e l e v a t de
supraordlnació, en un context jerárquic determinat teñen un rang
supraordinat mes gran d'impllcacions que aquelles que funcionen a
un n i v e l l mes baix."
La
segona,
centrada
en
la
possibilitat
de
canvi
en
relació
a
l'estructura, e s podria enumerar a i x í :
"La r e l a t i v a r e s i s t e n c i a a l canvi d'un pol a l ' a l t r e en una
Construcció Personal e s r e l a c i o n a dlrectament a l rang supraordinat
d'impllcacions de la c o n s t r u c c i ó . "
El s e n t i t d'aquesta r e l a c i ó s e r i a que
"Les construccions mes supraordinades en un c o n t e x t
Jerárquic
determinat mostraran una r e s i s t e n c i a mes gran a l canvi de pol que
l e s subordlnades."
Ambdues h i p ó t e s i s están r e l a c i o n a d e s . Hi haurá una r e s i s t e n c i a mes gran
al
canvi
en l e s
construccions
supraordinades
ates
que q u a l s e v o l
aquest n i v e l l suposará necessáriament un gran nombre de c a n v i s
1 un r l s c
considerable
per
al
desenvolupament
1 capacitat
canvi
en
relacionats
prediotiva
del
sistema. És a d i r , una reconstrucció mes profunda.
La
formulado
de
Hinkle
(1965)
relativa
a
un
deis
tipus
d e s c r i t s per K e l l y , e l c a n v i de pol en una Construcció Personal,
també un pas mes en l ' e l a b o r a c i ó d e l c o r o l a r l
d'elecció:
de
canvi
representa
156
"Una persana e s c u l l un o a l t r e pol de l a construcció de manera que
el pol e s c o l l i t 11 o f e r e l x i un nombre mes gran d'implicacions d i n s
del seu Sistema de Construccions Personáis."
Una
relativa
altra
formulado
a l'ámbit
interessant
de conveniencia
i
descrita
el
per
context
aquest
Jerárquic,
autor
és
la
é s a d i r , la
cadena d'implicacions on s e sitúa la construcció:
"Construccians amb ámbits de conveniencia amplis poden é s s e r
emprades en contextos d i f e r e n t s , pero l e s i n t e r r e l a c l o n s entre l e s
construccions ve'ínes en la xarxa d'implicacions poden v a r i a r d'un
context a l ' a l t r e . "
0.3.3.3) L'aportació deis models lógics
"L'home no sempre pensa lógicanianl,
ftlgú
c o n s i d e r a a i x i una
s e r i o s a d e s g r a c i a , P e r o j o dubto que s i g u i a i x í . S i hi ha alguna
d e s g r a c i a pensó que mes probablement rau en e l f e t que, f i n s a r a ,
e l s canons de l a l ó g i c a no han sabut copsar t o t 1'enginy da
l ' h o m e , , , " ( K e l l y , 19S5)
S i bé son c e r t e s aqüestes afirmacions
que ha estat
acurats
la lógica
en r e l a c i ó
de K e l l y , també ho é s 1 ' a f i r m a d o
la que ha proporcionat
a l'estructura
Jerárquica
d e l Sistema
Personáis. Altrament aquesta c i t a de K e l l y s e r l a
Va
models
ser Adams-Vebber
lógics
per
(1970a)
referlr-se
models progressivament mes
lapidaria.
qui probablement
a l'estructura
de Canstruccions
va
aperar
primer
arab
d e l Sistema de Canstruccions
Personáis:
"Cap c o n s t r u c c i ó no román s o l a en un s i s t e m a j a que una c o n d i c i ó
per a l ' o r g a n i t z a c i ó de pensament i a c c i ó é s l ' e x i s t é n c i a de c e r t
grau de sobreposícíí^ e n t r e c o n s t r u c c i o n s
en termes de l l u r s
ámbits da c o n v e n i e n c i a . Par t a l que un esdeveniment q u a l s e v o l
s i g u i a n t i c i p a t o i n t a r p r e t a t c a l que ocupi la i n t e r s a c c i ó de l e s
e x t e n s i o n s almanys de dues c o n s t r u c c i o n s ,
Podem c o n c e p t u a l i t z a r aqüestes r e l a c i o n s e n t r e c o n s t r u c c i o n s en
termes de la t e o r i a booleana de c o n j u n t s , sobre l a qual es basa
la l ó g i c a t r a d i c i o n a l de p r o p o s i c i o n s , fttés que una c o n s t r u c c i ó
és a q u e l l t i p u s da cosa que d a f i n e i x un conjunt d ' e l e m e n t s p e í
que fa a l l u r s a s p e c t e s parcebuts cora a comuns, podem determinar
la r e l a c i ó e n t r e e l conjunt d e f i n i t par una c o n s t r u c c i ó d e t e r m i nada i e l conjunt d e f i n i t per una a l t r a c o n s t r u c c i ó en un doraini
157
e s p e c í f i c d ' e l e m e n t s . En comparar l e s e x t e n s i o n s de dues c o n s t r u c c i o n s q u a l s e v o l s podem t r o b a r - n o s un d ' a q u e s t s cinc c a s o s ;
( 1 ) la c o n s t r u c c i ó A d e f i n e i x
per l a c o n s t r u c c i ó B;
un subconjunl
del
conjunt
definit
(2)
per
un subconjunt
del
conjunt
definit
la c o n s t r u c c i ó B d e f i n e i x
la c o n s t r u c c i ó A;
( 3 ) hi ha
conjunts
una
relació
de
correspondencia
total
entre
ambdós
(4)
hi ha almenys un raembre en l a i n t e r s e c c i ó e n t r e arabdós
conjunts,
pero
cap
d'ells
és
un subconjunt
o
un
conjunt
e q u i v a l e n t de l ' a l t r e ;
( 5 ) e l s dos conjunts son mútuament
exdusius.
(,.,)
. . . l a n a t u r a l e s a de l e s r e l a c i o n s e n t r e c o n s t r u c c i o n s pot é s s e r
representada en termes de d i v e r s o s graus de s o b r e p o s i c i ó e n t r e
a g r u p a c i o n s , l e s q u a l s r e f l e c t e i x e n e l s j u d i c i s de s i m i l i t u d i
c o n t r a s t e n t r e e l s elements a l l l a r g de dimensions r e l l e v a n t s , "
(Adams-Webber, 1970a)
El v a l a r d'aquest madel rau, a l n o s t r e entendre, en la seva
1 les
posslbllltats
que o f e r e i x .
D'entre
elles
val
simplicitat
la pena destacar
la
de
s o b r e p o s i c i ó , no contemplada abans de manera e x p l í c i t a ni per Hinkle n i p e í
raateix
K e l l y . Per
altra
banda,
intradueix
el
raodel
lóglc
en l'ámbit de
la
d e s c r i p c i ó de l ' e s t r u c t u r a d e l Sistema de Construccions Personáis, model que
han s e g u i t l e s forraulacions
No obstant
aixó,
forga e l a b o r a d o
que
les
no es
entre
construccions
(Ten Kate, 1981) o
en compte la p o s s i b i l i t a t
construccions.
raes
tracta
que d'un primer
pas que
necessita
per c o n v e r t i r - s e en model. Per exeraple, p a r t e i x de la
relacions
d'hipanímia
posteriors.
D'altra
forma
només
poden
banda, tampoc considera
del
tipus
relació
(Ryle, 1975), sense
mes general
que una construcció
ser
defineixl
la
el
naturalesa
domlni
base
teñir
d'altres
dicotómica
de
l e s construccions i e l raajor norabre de p o s s l b l l l t a t s que a i x ó suposa.
0,3,3.3.1 El reduccionisme
Ten
Kate
Construccions
(1981)
Personáis
sí
lóglc
que
i
de Ten Kate
considera
presenta
un
aquesta
model
característica
estrictament
lóglc
de
que
les
es
158
d e r i v a de la
possibles
d'una
descripció
d'Implicado.
de
les
que fa
Segons
Bonarlus
aquest
dues construccions
(1980a; b) d e i s d i f e r e n t s
darrer
patrons
autor, de cadascun deis
poden o r l g i n a r - s e
O, 1 ó 2 s a g e t e s .
pols
Així,
per a cada un d e i s quatre pols es poden donar quatre p o s s i b i l i t a t s :
P
Q
P
Q
^
R
S
R
S
P
Q
p-
Q
\
R
S
R
'\
S
El nombre t o t a l de p o s s i b i l i t a t s és 256 !!
De la
mateixa
possibilitats,
Ten
manera
Kate
teñen cap s i g n i f i c a d o
que
(1981)
fins
Bonarlus
fa
arribar
la
suggereix
feina
aquest
Inversa
sorprenentment
sostre
d'eliminar
máxim
les
a només t r e s
que
de
no
possibles
patrons. Aixó ho aconseguelx r e a l l t z a n t l e s següents reduccions:
1) Patrons
d'implicació
simétrics:
aquells que esdevenen e l mateix
patró en i n v e r t i r e l s p o l s de la construcció ( a t e s que P-Q = Q - P ) .
'
Q
R
S
P—~Q
S
R
2) Patrons
lógicament
equivalents:
s i conslderem que P = TQ, podem
considerar dues canstrucclons P, T P (gasta molts d l n e r s - n o g a s t a
molts d i n e r s ) i R, 1 R ( r i c - n o r i c ) . Per a l cas P-ÍR, la qual cosa
s i g n i f i c a que P é s una c o n d i d ó s u f i c i e n t per a R, se segueix
lógicament, sense importar e l s i g n i f i c a t de P i R, que 1R-» 7P. En
l'exemple, s i un individu gasta
molts
diners,
ha de s e r
ric,
aleshares s i no és ric implica que no gasta molts
diners.
P
i
R
TP
(=Q)
P
=
IR
(=S>
4.
R
I P (=Q)
r
IR
(=S)
Segulnt aquest raonament l ó g i c , s i també es dones el cas que
(1P)-í IR ( s i t u a d o que Hlnkle anomena patró p a r a l . l e í i a la qual
atorga máxima importancia, a t e s que l'escalament es basa en aquest
p a t r ó ) , a l e s h o r e s també s e r i a c e r t que 1 (7R)-> 1 ( 7 ? ) , aixó és igual
que R-íP. És a d i r , que s i P^R, 1 1P-iTR,
a l e s h o r e s P i R son
equivalents.
159
P
~i P (=Q)
P
nP
<=Q)
R
1 R
R
1 R
<=S)
<=S)
3 ) Patrons
lógicament
impossihles:
el
Hinkle per a l patró o r t o g o n a l , on P-^R
lóglcament impossible. R no pot é s s e r a l
f a l s a . Per raons s i m i l a r s , s i P ^ R , T P C=Q>
P
<=Q)
1 P
R
D'aquesta
Impossibles ^
<=S)
IR
C=Q)
P — ~ 1 P
lóglcament
4-'^^^'^
segon exemple posat per
i alhora P - Í 1 R (=S>, é s
mateix temps vertadera i
no pot i m p l i c a r mal R.
7R
R
manera
per
a
Ten
Kate
(1981)
les
(=S)
relacions
d'implicació
lógicament p o s s l b l e s son t r e s :
p
Q (nerviós-calmat)
P
Q (bo-dolent)
4
r
R
S
S (honest-deshonest)
R
P
Q
(nerviós-calmat)
S
(tens-relaxat)
(honest-deshonest)
T
R
Si bé és c e r t que no és en absolut c r i t i c a b l e l a coherencia l ó g i c a
arguments
que
legitimitat
lógicament
suposa
del
presenta
raonament
el
lógic
per
1'equivalencia
sí
que
a
aquest
que
en
entre
la
és
almenys
cas.
Quan parla
construcció
negació
qüestionable
P
de
mateix
Shaw
Kelly
es
(1981)
va
pero v a l
manifestar
la
patrons
Q, Q=*7P. Aixó
o no pertinenqa
1 oposlció,
i pensament. Aquest tema es t r a c t a mes endavant en comentar
model de Gaines i
que
Kate,
considera
equivalents
considerar
entre lógica
Ten
deis
el
la pena esmentar en aquest moment
clarament
en
contra
d'identif Icar
ambdues c o s e s :
"La n o c i ó da c o n t r a s t cora qualcon d i f e r e n t de la no p e r t i n e n g a no
forma p a r t de l ' e s t r u c t u r a de s u p o s i c i o n s de c e r t s s i s t e m e s de
l ó g i c a , N o s a l t r e s , per a l t r a p a r t , simplement suposen que l a g e n t
pensa d ' a q u e s t a manera p a r t i c u l a r , " ( 1 9 5 5 )
leo
Peí que fa a l cas que Ten Kate anomena patrons lógicament
és a d i r que en una construcció P
construcció R
Imposslbles,
Q tant P com Q impliquen e l pal R de la
S, (aquest és e l cas que e l mateix Ten Kate anomena
relacló
d'elemenf)
ací s í que topem amb una bona contradicció interna: per una banda
assenyala
que
Hinkle
no
distingeix
subordinacions d e l tipus relació
en elaborar
el
seu
entre
present
les
subordinacions
En aquest s e n t i t hom pot pensar que é s p r e f e r i b l e
simple, on se sitúen
pero
considerar
Bannister
ambdós
tipus
i
Fransella
tal
de no f e r
com
s'ha
amunt en l'exemple d e l j a z z . Aquest es podría f o r m a l i t z a r
que
fa
Ten
¿^.^-'''^
d'un individu. E l l
construccions
d'una
construcció
mentre
que
en
a
on s'admeti
siguin
altres
algunes
ocasions
d'hiponímia)
(subordinaci6 d'eleittenl)
tres
com e l
mateix ho reconeix
entre
mes
Soroll
Kate
d e s c r i u r e quelcom tan complicat
esmentat
Jazz dolent
ha
Música
redúcelo
distinció
Jazz modern
^
La
la
i
així:
(subordinado
Jazz
hiponímla!!
la pastura t r a d i c i o n a l ,
(1980)
d'implicacions,
Jazz t r a d i c i o n a l
i
d'hlponímla
1 per l ' a l t r a ens trobem que e l l ,
d'element,
model, només t é
subordinaclons
cert
1 suggereix
tipus
no ho
és
excesslva
per
Sistema de Construccions
vegades
t e a r i a de conjunts, la veu c o n f l i c t i v a
patrons
que c a l
Personáis
cercar
relacions
de solapament, on e l s
elements
siguin.
La
d'una
solució
altra
que
peí que fa a la naturalesa
poder
elements
construcció
proposa,
la
dicotómlca
de l e s construccions.
Certament, s i
Adams-Vebber
problema
deis
té
bé e l
model basat en la t e o r i a de conjunts proposat
l'avantatge
pols
de permetre e l
dicotomies.
En c a n v i ,
la
proposta
corapte de manera exeraplar
totes
de l e s canstruccions, pero
no permet solapament. Val
p e í parer de Bonarius
les
solapament no t é en compte
posslbilitats
(1984a) aquesta d i f i c u l t a t
de Ten
Kate
té
per
el
en
que generen arabdós p o l s
la pena esmentar
que
es pot e s v a i r renunciant a
la b i p o l a r i t a t de l e s Construccions P e r s o n á i s . Ko hi ha dubte que podría s e r
una solució..,. ben llunyana, pero, a l ' e s p e r l t de la t e o r i a de K e l l y .
161
0.3.3.3.2 ENTAIL: Les xarxes
Gaines 1 Shaw
mática
de vineles
implicatíus
(1981 > des d ' l n t e r e s s o s
d'extreure
l'estructura
de Gaines
d i f e r e n t s , s l t u a t s en la p r o b l e -
jerárquica
del
conjunt
emprades en una g r a e l l a , desenvolupen un tipus d ' a n á l i s i
que
han
aplicat
(Entailment
ja
Nets
l'aplicació
de
de
manera
Throvgh
valors
inf ormatitzada
Analysisng
de
1 Sbaw
en
a
construccions
l ó g i c a de l e s dades
el
Implicational
veritat-faIsedat
de
programa
Es
Llnks).
predicats
lógics
ENTAIL
basa
en
tenint
en
compte l'ámbit de conveniencia.
Aquesta forma d ' a n á l i s i
serle
de
anteriors
característiques
i
resolen
o f e r e i x un i n t e r é s excepcional en presentar una
que
algunes
mantenen
de l l u r s
raes importants que propugnen son e l
els
avantatges
dificultats.
deis
models
En s í n t e s i ,
les
lógics
novetats
tractament per separat d e i s dos
pols
de l e s construccions, i la introdúcelo de la l ó g i c a de v a l o r s múltiples i
t e o r í a de conjunts
-
Negado,
construcció
difusos.
opasició
La p o s i c i ó
i
de Gaines
és
sumament
relleváncia
i
Shaw
que
el
un
tema.
pol
i
en r e l a c i ó
s'inspira
ais pols
oposats
en p o s i c i o n s
d'una
filosófico-
(1976) havia i n t e r p r e t a t de la postura k e l l i a n a
Aquesta p o s i c i ó
d'una
(1981)
interessant,
lóglques que també Landfield
sobre
la
construcció
s'enfronta
actúa
arab la concepció
cora
la
negació
ja
de
tradicional
l'altre
pol,
presuposlció que s e r v e i x a Ten Kate (1981) per a la seva r e v i s i ó .
Certament,
Kate basada
relaciona
el
Kelly
en
la
tema
sembla
lógica
deis
oposar-se
convencional.
pols
oposats
a
la
postura
En l e s
i
el
reduccionista
següents
vincula
afirmacions
amb
el
tema
de
Ten
Kelly
de
la
relleváncia:
"Com várera e x p l i c a r a n t e r i o r m e n t , en l ' e x p o s i c i ó d e l C o r o l a r i de
D i c o t o m í a , l a n o s t r a p o s i c i ó en aquest cas e s d i f e r e n c i a una mica
de la l ó g i c a c l á s s i c a , Veiem que la semblanza i e l
contrast
p e r t i n e n t s son t r e t s e s s e n c i a l s i complementaris de l a
raateixa
construcció,
i
ambdós e x i s t e i x e n
dins
del
raateix
árabit
de
c o n v e n i e n c i a de la c o n s t r u c c i ó . El que e s t r o b a f o r a d ' a q u e s t
ámbit no es c o n s i d e r a p a r t de cap c o n t r a s t s i n o simplement área
de no p e r t i n e n g a .
(.,,)
162
La U i g i c a convencional a f i r m a r i a que negre i blanc han de s e r
I r a c t a l s com conceptes s e p a r a t s , És mes, d i r i a que l ' o p o s a t de
negrs només pot e x p r e s s a r - s e com no-negrs, i l ' o p o s a t de blanc
només pot e x p r e s s a r - s e com no-blanc. A i x í , la persona de l a qual
hem p a r l a t t i n d r i a sabates que s e r i e n tan no-blangues con l ' h o r a
del d i a , i e s c r i u r i a en un paper tan no-nsgre com l a d i s t a n c i a a
l a seva o f i c i n a . " ( K e l l y , 1955)
Segons Gaines
i Shaw
e l de r e l l e v á n c i a .
no a l'hora
la
lógica
(1981), part d e l problema que ací es d i s c u t e i x
A i x í , no blanc
serla
un predicat
r e l l e v a n t a sabates
d e l d í a . Aquests autors e s basen en desenvolupaments
formal
(Anderson
i Belnap,
1975) que comprenen
és
pero
recents de
la qüestió
de la
relleváincla. Malgrat t o t , afirmen:
" . , , a l l 6 que f i n s i t o t aquesta l ó g i c a moderna no abasta i que
K e l l y desenvolupa é s e l r o l p s i c o l ó g i c d e l concepte d ' o p o s i c i ó
que no t é cap t r a d ú c e l o l ó g i c a ; é s r e l a c i o n a amb la n e g a c i ó pero
no é s i d é n t i c a a a q u e s t a , " (Gaines i Shaw, 1981)
En desmarcar-se
Shaw
(1981)
tret
son f i d e l s
essencial
lógica,
una d i f e r e n c i a
sense
a l a cancepcló
del pensament
Hegel Ja d i s t i n g l a
seva l ó g i c a
de la
mateix"
deixar
1 Bogomolov
Gaines
i
básica de K e l l y de " l a dicotomía com
i en la t r a d i c i ó
entre negació com una d i f e r e n c i a
essencial,
de s e r v i r - s e ' n ,
en la qual
s'arrela.
i o p o s i c i ó com
absoluta
s ' h l va basar per a la fundado
de la
dialéctica:
" . , . l a i n v e s t i g a c i ó sobre l a r e l a c i ó e n t r e dos o b j e c t e s , . . c o r a e n g a
per e s t a b l i r l a diferencia e n t r e e l l s , que en l a seva forma mes
g e n e r a l s ' e x p r e s s a arab l l u r n e g a c i ó mutua ( A i
A ) , Per d i r - h o
d'una a l t r a manera, e l segon o b j e c t e actúa i n i c i a l m e n t com l a
simple n e g a c i ó del p r i m e r , i generalment s ' e x p r e s s a en l ó g i c a per
la seva n e g a c i ó i n d e f i n i d a . , , ,
En d e s c r i u r e aquest t i p u s de
desenvolupament
del
concepte,
Hegel
considera
que
aquesta
t r a n s i c i ó de l a d i f e r e n c i a a b s o l u t a a la d i f e r e n c i a
essencial
( d l v e r s l t a t ) , i d ' a q u e s t a a l ' o p o s i c i ó ( a n t i t h e s i s ) , e r a una de
l e s e t a p e s fonamentals de l a v i a g e n e r a l que va de l a i d e n t i t a t a
1' optfSi£•;'<>• passant per l a d i f e r e n c i a , " (Bogomolov, 1977)
La
saludó
independent
de
ambdós
Gaines
pols
predicat
autónom d'tgual
donar
conéixer
a
tradlcionals,
pols
d'una
status
una v e r s i ó
assignar
és aplicable
1 Shaw
dos p o l s son a p l i c a b l e s alhora
consistelx
construcció.
que qualsevol
de g r a e l l a
dos v a l o r s
{asslgnació
<1981)
(assginació
pol
és
a
de
tractat
a l t r e . Landfield
que permet,
adicionáis:
de f a l s e d a t
Cada
a tractar
manera
com un
<1976)
mes d e i s
Ja va
valors
"N" p e í cas que cap d e i s das
per ambdós p o l s ) ;
1 " ? " quan e l s
de v e r i t a t p e l s dos p o l s ) .
163
Permetre v a l o r a c i o n s separades per a cada un d e i s p o l s , segons Gaines i
Shaw
(1981), r e s o l
ates
que
relació
permet
a
en gran
copsar
un element.
el
Una
mesura e l
grau
de
problema de
relleváncla
construcció
será
l'ámblt
de
de
cada
Irrellevant
conveniencia
construcció
per
a
un
en
element
concret s i aquest no s ' a s s i g n a a cap d e l dos p o l s . Ates que e l seu programa
permet
treballar
també
puntuacions
en
escales
(a
mes de
dicotómiques raes properes a l e s asslgnacions de v e r l t a t
de
la
lógica
tradicional)
conjunts difusos
emprant
la
lógica
de
les
puntuacions
i falsedat
valors
típlques
múltiples
1
de
(Zadeh, 1976), es podría d i r que quan e l grau de puntuado
és proper a zero en arabdós p o l s d'una Construcció Personal per a un element
concret denota e l seu grau de relleváncla
En s í n t e s i ,
es
podria
dir
que
el
per a aquell element.
programa
ENTAIL
de
Gaines
i
Shaw
(1981) per a l ' a n á l i s i de Construccions Personáis e l i c i t a d e s en una g r a e l l a
realitza
les
següents
aportacions
per
la
fonamentació
d'un
raodel
lógic
de
l'estructura jerárquica d e l Sistema de Construccions Personáis:
(a) O f e r e i x un procediraent
informatitzat
d ' a n á l i s i de g r a e l l e s
(raitja
mes
freqüentment
emprat
per
elicitar
Construccions
Personáis) que proporciona una d i s p o s i c i ó g r á f i c a de l e s x a r x e s
i m p l i c a t i v e s entre construccions, de la qual es pot extreure l l u r
estructura j e r á r q u i c a.
(b) Empra l e s mes r e c e n t s aportacions de la l ó g i c a ( l a l ó g i c a modal
d'Anderson i Belnap, 1975; la l ó g i c a d i a l é c t i c a de Bogomolov, 1977;
la l ó g i c a de v a l o r s raúltiples i de conjunts difusos de Zadeh, 1976)
per t a l d ' e v i t a r reduir l'oposlció
a la negació.
( c ) En t r a c t a r arabdós p o l s de l e s construcclons per separat,
atorguen a l a r e l l e v á n c l a e l paper fonamental que probablement t é .
Aixó posa de manifest la r e l a c i ó , f i n s ara no g a i r e desenvolupada,
entre e l c o r o l a r i d ' o r g a n i t z a c i ó i e l d'ámbit de conveniencia.
0.3.3.3,3 El model
Chiari
intitulat
terms
of
et
al
(1985)
The Hieraz-cbical
the
range
interessants. Parteix
existeixen
Italia
tants
af
basat
han
en l'ámbit
desenvolupat
organization
convenience,
of
de
un
model
the Personal
que
presenta
d'una p o s i c i ó c o n s t r u c t i v i s t a
elements de r e a l i t a t
conveniencia
estrictament
lógic
Construct
Systems
in
algunes
aportacions
e s t r i c t a , segons la qual
com Construccions Personáis
presents
164
en e l
sistema
i capaces de c o n s t r u i r - l a s .
l e s Construccions
fora
de
l'ámbit
abjectes
i no e l s elements. L'aparició
Personáis
de
Així, e l s
conveniencia
del
Sistema
de
prtraltius son
d'un esdeveniment
Construccions
Personáis
for<;ará la c r e a d o d'una nova construcció.
Aquesta
posició,
fidel
a
r e l l e v á n c i a a la d i s t i n c i ó
relació
de
d'element
vs.
supraardinació
manera
es podria
aquesta d i s t i n c i ó
dir
que e l
definlcions
segons e l
(1981)
(1975):
primer, 1 forma
general
peí
estríete
segón.
justifica
está
i corolaris,
relacions
el
no
fer
(1980).
estructurat
com
a
tal
en
forma
1 empra de forma for9a exhaustiva
de c o n s t r u c c i o n s .
t i p u s de
D'alguna
tradicional
d'axiomes,
formalitzacions.
Concebelx e l Sistema de Construccions Personáis cora un conjunt
ordenat
treu
i Ryle
construccions
constructivisme
Kelly,
i l e g i t i m a tant la p o s i c i ó de K e l l y , cora la ja
Italia,
model
de
de
constructiu
per Ten Kate
d'hiponímia
construcció
de Bannister 1 Fransella
El
reivindicada
relació
vs.
Valternativisme
D'acord
entre
les
amb a i x ó ,
existeixen
construcdons:
les
parclalment
fonamentalment
impllcacions
dos
d'ordinacló
i
l e s implicacions l ó g i q u e s .
Així dones, esdevé fonamental per a aquest model la d i s t i n c i ó entre
implicacions
d'ordinacló
n o s t r e punt de v i s t a
del
quallficatiu
anomenar
implicacions
d'ordinacló
se'ns
lógic
i
permet
relacions
i
per
a
un d e i s
tipus
les
Chlari
que
horltzontals
senzilla,
diferents
lógiques.
Tanraateix,
l ó g i q u e s , 1 per t a n t
a només
verticals
una metáfora
les
implicacions
ambdues son
implicacions
entre
les
les
a
les
d'un
des
del
escau poc
l'ús
d'implicacions.
et
que
implicacions
plantes
s'hl
al
(1985)
anomenem
i
Proposem
anomenen
lógiques.
verticals
edlflci,
les
serien
les
Si
les
relacions
h o r l t z o n t a l s s e r i e n l e s r e l a c i o n s e n t r e e l s vei'ns d'un mateix r e p l á .
Peí que fa a l e s
raes
fidelltat
implicacions
representen
les
verileáis,
relacions
v a l a d i r que son l e s que amb
Jerárquiques,
i
es
podrien
c a r a c t e r i t z a r p e l s següents t r e t s :
( 1 ) l'ordenació e n t r e dues c o n s t r u c d o n s es dona s i l'ámbit de
conveniencia de la segona C a c o i n c i d e i x amb un pol de la primera
C i . és a d i r , que C s implica C i ( C s C i ) .
165
<2) l e s ordenaclans poden esdevenir cadenes de construccions, on hi
ha una construcció maximal amb un ámblt de conveniencia que abasta
tota la cadena, i una construcció minimal de la qual no se'n
s e g u e t K cap a l t r a .
<3) en aqüestes cadenes d'ordenacions pero, poden e x i s t i r construccions que tinguin e l mateix árablt de conveniencia, i per tant e l
mateix
antecedent.
Aquests subconjunts
formen
una familia
de
construcclons.
És en l e s r e l a c i o n s entre aquesta
borltzontals.
Els
construccions
d'una
es
poden
diversos
tipus
mateixa
familia
descriure
a
partir
construcció e s projecta
de
familia
de
en una a l t r a
relacions
(arab e l
les
on es donen l e s
irapllcatives
mateix
projecclons
de la seva
Implicacions
árablt de
que
s'hi
raateixa
entre
les
conveniencia)
esdevenen.
Una
familia, de manera
que per a un d e i s p o l s de la segona, e s poden a p l i c a r o no, e l s dos p o l s de
la primera.
Considerera,
per
que
(.formal-informal),
(.tráete
exemple,
poden
personal-aptitud
Jerárquica
les
traplicar
professional),
Crz
construcclons
les
dues
la
Cgentil-brusc)
mateixa
C-»
construcció C i
pero entre s í no e x i s t e i x una r e l a c i ó
d'lmplicació.
(Ci)
tráete psrsonal-tracts
professional
(implicado
('C^.> gentil-brusc
Entre
i
C-,-!
i
(Cs) forisal-informal
C 3 poden
donar-se
projecclons
ordinal)
(implicado
d'acord
amb
les
lógica)
següents
possibilitats:
( 1 ) l e s p r o j e c c l o n s de C:: sobre C 3 e s produeixen en ambdós p o l s .
És a d i r , una persona construida cora a informal
pot
ésser
construida indistintaraent cora gentil
o com brusca, Igualment, una
persona formal
t a n t pot s e r construida gentil
com brusca, Aquest
s e r i a una cas on no hi hauria cap tipus de r e l a c i ó i r a p l l c a t i v a .
S e r i a , en a l t r e s paraules, un solapament. Vegem-ho gráflcament a l a
página següent:
166
( 2 ) l a projeccló de Cs; e s produeix només en un d e i s p o l s de C3. En
aquest cas, una persona formal
no pot s e r brusca. En canvi, una
persona informal
tant pot ser gentil
com brusca.
( 3 ) No es dona p r o j e c c l ó . A i x í , una persona formal
con gentil
i una persona informal
com brusca.
Les
projeccions
son
el
concepte
clau
que
governa
será
les
construida
implicacions
h o r l t z o n t a l s , i é s , a l n o s t r e entendre, una a p o r t a d o molt i n t e r e s s a n t perqué
permet
Aquesta
model.
la
possibilitat
possibilitat
no
que
está
es
doni
solapament
contemplada
tan
entre
les
explícitament
construccions.
en
cap
altre
167
En r e l a c i ó a la f o r m u l a d o o r i g i n a l de K e l l y , e l model Italia, e x p l í c i t a
fa
concreta
tema
de
la
la
Chiari e t
pastura
distinció
al
epistemológica
entre
constructivista,
construcció
(1985), c o i n c i d e i x e n
i
element.
en c o n f e r i r
d'element.
Aixi,
tant
Kelly
horitzontals
prlmeres
serien
un
cas
el
com
l ' l n v e s t i g a d o r . Tanmateix, e l
d i s t i n g e l x perfectament e n t r e r e l a c i o n s d'hiponímla
Les
en
a aquesta d i s t i n c i ó un v a l o r
funcional en r e l a c l ó a l'instrument que u t l l l t z l
model I t a l i a
especialment
i
particular
de
1 relacions
les
implicacions
<el cas 2 onla projecció es produeix només en un d e i s p o l s ) ;
i
l e s segones s e r i e n clarament l e s i m p l i c a c i o n s v e r t i c a l s .
Per a Hlnkle
(1965)
el
solapament
seria
considerat
un cas
particular
d e i s patrons ambigus, i per tant, n e c e s s i t a r i a d'un aclariment p o s t e r i o r que
perraetés
tranformar-lo
en un a l t r e
com ha demostrat Ten Kate
aquest
capítol,
el
patró
patró
deis
que e l l
(1981), i d'acord arab e l
paral.leí,
en termes del
descrlu.
Tanmateix,
que s'ha e x p l i c i t a t
model
Italia,
tan
en
podría
r e s u l t a r una i m p l i c a d o v e r t i c a l com h o r i t z a n t a l .
Per
altra
funcional
compte
totes
patró
reciproc
de Hlnkle, suposa una
entre dues c o n s t r u c c i o n s . L'afirmació
només
les
banda, e l
les
implicacions
relacions
verticals.
horitzontals
entre
Des
serla
de
correcta
la
si
tenlm
perspectiva
l e s construccions son
e q u i v a l e n t s . La g r a c i a d e l model I t a l i a
equivalencia
en
vertical
funcionalment
e s t a r en d e s c r i u r e t matlsar
aquest
a l t r e t i p u s de r e l a c i o n s que son l e s i m p l i c a c i o n s h o r i t z o n t a l s .
Adams-Vebber
possibles
<1970b>
relacions
entre
postulava
Ja
construccions.
p r o j e c c l o n s son una forma d ' l n t e r s e c c l ó
el
solapament
Certament,
com
es podria
una
de
les
dir
que
les
e n t r e conjunts, d'acord amb la
seva
proposta. No obstant a i x ó , e l s models basats en la t e o r í a de conjunts e x c l u sivament no r e s o l e n e l problema de la dicotomía de l e s Construccions P e r s o n á i s . En c a n v i , e l model I t a l i a admet ambdues c o s e s ; solapament i
La
propasta
presenta
una
Chiari e t a l
terme
de
utilitat
Gaines
i
evident
Shaw
que
<1981)
no
pot
amb
oferir
el
de
seu
dicotomía.
programa
moment
el
ENTAIL,
model
de
<1985): e s t á m a t e r i a l i t z a d a en programa d'ordinador 1 pot dur a
per t a n t , una a n á l i s i de dades provinents de g r a e l l e s . S i bé aixó
el
sitúa en una bona p o s i c i ó , també es podría d i r que com a model t é un ámblt
165
t e ó r i c , presenta potencialment maltes mes p a s s i b i l i t a t s . El que é s ben c e r t
pero,
és
que
l'anállsi
de
moment
de g r a l l e s ,
entre
son
i
que obtenen Gaines
implicacions
les
posslbllltats
ben minses. Pero
Shaw
(1981)
verticals
o
d'aplicació
del
tampoc
xarxes
les
en l e s s e v e s g r a e l l e s
haritzontals.
I
encara
Italia
model
a
implicatives
poden
discriminar
menys
discernir,
d'entre l e s segones, quin tipus d ' i m p l i c a c i ó é s .
0.3.3.4 La g r a e l l a conceptual deis models jerárquics
Segulnt e l f i l
coraparatiu d e i s p a r á g r a f s a n t e r i o r s , en aquest apartat e s
pretén dur a terme una s í n t e s i conceptual d e i s d i f e r e n t s models i
presentats
en e l
decurs d'aquest
Sistema de Construccions
síntesi
1 clarificació
apartat
Personáis. El
sobre l ' e s t r u c t u r a
mitjá
emprat
propastes
Jerárquica
per a aquesta
del
pretesa
conceptual ha e s t a t una eina propia de la metodologia
que va crear K e l l y , possiblement la raes coneguda: la técnica de g r a e l l a . Tot
i que aquesta técnica es t r a c t a r á própiament en l ' a p a r t a t
virem en aquest moment per u t i l i t z a r - l a
1.1.2, ens en s e r -
cora a elna d'aclarlment
conceptual.
Una a p l i c a d o , per c e r t , ben poc explotada de la técnica de g r a e l l a .
En la
els
set
página següent
autors
presentera aquesta g r a e l l a .
principáis
deis
quals
hem p a r l a t
construccions hem emprat una s í n t e s i
Els seus eleraents
en aquest apartat. Cora a
de conceptes e l i c i t a t s
d e l propi
que configura t o t l ' a p a r t a t . S'ha de c o n s i d e r a r dones, com una a p l i c a d o
t é cora a única pretensio
Jerárquica
Ja
construccions
raes
semblants
tracta
del
que
i
una e x p o s i c l ó s i n t é t i c a sobre e l tema d e i s
presenta
eleraents
están
está
mes
procediment
de
una
complexltat
presentat
properes
focalltzacló,
e x p l i c a t a l ' l n i c i de la s e c c i ó 1.1.2.3.
coiisiderable.
ja de forma que l e s
entre
son
sí,
igual
basat
en
que
els
l'anállsi
text
que
raodels
L'ordre
de
construccions
elements.
Es
d'agrupaments,
169
GRAELLA CONCEPTUAL DBLS MDDELS LÓGICS
1
1970
3) Aporta procediments operatius
3er avaluar l'estructura
jerárquica del sistema
5
1
n Es basa en l ' i i b i t de
lonveniéncia
1
1
1) No considera la distinció entre
ílemenl i construcci*
[Constructivista)
1
1
í) Model que descriu relacions
iiiplícatives solapades
>) Considera que l'estructura
ierárquica només s'abasta a
¡artir de les implicacions
2
s
5
2
1
5
3
1
a.
2
3sr
1
1
IT
S
1
2
4
1
5
1
4
1
1
1.
5
1
Í3
Model estriclamenl
No considera l'ámbit de
conveniencia essencial per
a la Jerarquía
Distingaiií entre dos tipus de
subordinado
i) Model formalitzat lógicament
No admet relacions
implicatives solapades
Considera que les mesures
estructuráis denoten jerarquía
partir de les implicacions
Model descripliu general no
fornalitzat Ugicauent
•*-
-*
-*•
-*
C t L j - S i 3 r ±
-*•
-51C-*•
X I es
H ±
-*
e
No s'aplica
X
r x k l
1
teóric
^ - t
s i l
170
A la niatrlu de dades que ens proporciona aquesta g r a e l l a 11 hem a p l i c a t
diversas
tipus
d'análisi,
Aquesta p r e s e n t a d o
análisi
focalitzada
d'agrupaments
dendrograraes
descrits
arab
resultants
a
1.1.2,3,
a
mes
de
la
focalització.
s'ha pogut r e a l i t z a r després d'haver
el
programa
d'aquestes
CLUSTAH
análisis
es
(Wishart,
f e t una
1966).
poden veure
a
la
Els
página
172. I a la página 173 es poden t r a b a r l e s g r á f l q u e s r e s u l t a n t s de l ' a n á l i s i
de components p r i n c i p á i s de construcclons i elements.
Per a l t r a banda, s'ha c a l c u l a t la raatriu de c o r r e l a c i o n s
<Pearson)
entre
l e s construccions que es traba a la página 171. Una primera cosa a notar a
p a r t i r d'aquesta matriu és que e l s c o e f i c i e n t s son, en general, forga b a i x o s .
De f e t
la c o r r e l a c i ó
construcció
1
i
la
descriure
un model
distinció
entre
traba
4.
Aixó
basat
indica
en
construcció
una
l'árabit
i
certa
de
eleraent.
associació
conveniencia
Relacionada
entre
i
na
el
amb l a
4.
Aixó
suposa
de
considerar
la
amb aqüestes
dues,
dos
aspectes
abans
esmentats
es
(r =
ir =
1, pero té una c o r r e l a c i ó bastant a l t a
que e l s
la
fet
la construcció 2, que només c o r r e l a c i o n a de forma s i g n i f i c a t i v a
0.77; p<0.05) amb la construcció
0.67)
ir = 0.87; p<0.05) es dona entre
mes s i g n i f i c a t i v a
teñen
també r e l a c l ó amb e l f e t d'admetre solaparaent entre construccions.
Preclsaraent aqüestes t r e s construccions
raent
carreguen
el
priraer
coraponent
son l e s que mes
principal
resultant
significatlva-
de
l'análisi
de
components p r i n c i p á i s de la matriu. Aquest primer coraponent e x p l i c a 48,65%
de
la
varianga,
percentatge
que en aquest
cas, en t r a c t a r - s e
d'una
tan poc correlacionada, és bastant e x p l i c a t i u . El segon coraponent
matriu
principal
e x p l i c a e l 23,69% de la varlanga i l a construcció que hi c a r r e g a mes, sense
fer-ho
de
forma
contundent,
mesures e s t r u c t u r á i s
és
la
6,
cara a j e r a r q u í a ,
és
a dir,
pero
no é s
el
fet
de considerar
un f a c t o r
gaire
les
expllcat
per cap de l e s construccions.
Peí que fa
a l'análisi
171) també forga d i s p e r s a
qual cosa és d i f í c i l
mes a l t a ,
tat
corresponent
(1970b).
i
a
que
deis
elements, ens trobem amb una matriu
en la qual predominen c o r r e l a c i o n s
negativas,
d ' i n t e r p r e t a r e n t r e e l s elements. La c o r r e l a c i ó
no s i g n i f i c a t i v a
Chiari
et
al
(1985)
ir
i
=
el
0.75)
es
dona
corresponent
entre
a
(pág.
la
positiva
l'element
Adams
Webber
171
Hatrlu ds correlacions gntrs construcglons
4)
1)
2)
6)
5)
0.47
0.15 0.87
0.03 0.67 0.77
0.33 0.29 0.28-0.16
0.02-0.03 0.01 0.10 0.31
3>
4)
1)
2)
6)
Matriu de c o r r e l a c l o a s entre elements
Hinkle
Gaines i Shaw
Adams-Vebber
Chiari e t a l
Ryle
Ten Kate
Com es
análisl.
pot
Tal
veure
com
ho
1.1.2.4.3, es t r a c t a
ais
elements
(descrit
forma
alt
en
0.60
-0.46-0.22
0.27-0.50-0.43
0.58-0.27-0.42 0.75
0.20 0.00-0.36 0.41 0.29
-0.28-0.53 0.26-0.07 0.32-0.46
KellyHlnklGaineAdamsChlariRyle
la
dispersió
mesura
l'índex
d'una g r a e l l a
(CFI
=
l'apartat
7/7).
una tónica
CFI
de
molt
ens
índex
diu
tots
peí
set
en aquesta
(1971),
Especialment
calculat
que
present
Landfield
molt "complexa".
Aquest
1.1.2)
independent. A p l i c a t
és
descrit
a
peí que
fa
programa
elements
GAB/TAGRA
funcionen
de
a l e s construccions ens dona també un CFI molt
(CFI = 5/6), t o t i que com comentavem en e l parágraf a n t e r i o r e s podria
prendre un c r i t e r i
una mica mes f l e x i b l e
1 considerar
l e s construccions
1,
2 1 4 com una CFI, arab la qual cosa l'índex quedarla en 4/6.
En r e l a c i ó a l tema de la
2
la
que t é
gran de
l'índex
la variaga
Intensitat
mes a l t ,
1 per
(vegeu 1.1.2.4.1), és la
tant
de la matriu de construccions.
del solapament é s un d e i s raes c e n t r á i s
de models. D'entre e l s elements, és e l
e x p l i c a mes percentatge de varianga,
Gomponent.
teórica
En
que
conslderava
certa
hem
el
la que e x p l i c a
dut
model
mesura,
a
aquests
terme
en
de C h i a r i
el
a l'hora de d e s c r i u r e aquest
et al
també e l que carrega
resultats
les
donen
pagines
mes e l
en
la
proposta
de
Chiari
et
al
(1985)
com
a
model
tipus
primer
a
l'anállsi
el
qual
mes a v a n t a t g e s ,
sembla raes e l a b o r a t . Per t a n t , d'ara en endavant considerarera
tema
(1985) e l que
suport
anteriors,
que presenta
raes
percetatge
Aixó indica que e l
model de Chiari
i
el
construcció
1 el
que
preferentment
f orraalitzador
l'estructura jerárquica d e l Sistema de Construccions Personáis.
es
de
172
6»257
5 = G91
5=126
--
4.560
--
3=994
--
5 = 428
2 = 863
--
2 = 297
--
1=731
--
UI6S
--
•
tr
o
GRAELLA
6 o 392
--
5.402
--
4.907
--
3=917
3 = 422
2=927
2 = 432
1=937
DELS
o
M O D E L S
LOGICSi
ANÁLISI
a.
DE
(J3
O
C O N S T R U C C I O N S
j
5=897
4 = 412
C O N C E P T U A L
<;
o.
«c
_J
o
en
to
m
x:
-<
UJ
51
ir
I-
-•-----
ui
CQ
ÜJ
w
txi
<
-c
GRAELLA
C O N C E P T U A L
QELS
(J)
M O D E L S
>CE
LOGICSs
ANÁLISI
D'ELEMENTS
173
FACTOR
1
+3TE0PIC
+ 1C0NSTRÍ)'1'ÁMBITO
I-2BÜLAPAH
16IMPLICA
(M
hSLOGICA
PLOT
FACTOR
NUMBER
1
1
+RYLE
+ADAMSWEB
+KELLY
-l-CHl A R l
+HINKLE
+GAINES
+TEN K
tr
<
PLOT
NUMBER
1
174
0.4) Revisió crítica
"La gent que t r e b a l l a en la T e o r í a
de
les
Construccions
Personáis
s'alimenten e l s uns d e l
treball
d e i s a l t r e s , 1 no han e s t a t i n f l u i t s f i n s a l punt que Jo c r e e
que haurien d'haver-ho e s t a t p e l s
avenaos de la P s i c o l o g i a C o g n i t i va. Aixó, em sembla pero, está
coraengant a c a n v i a r . "
(Valter Crockett)
"Pensó que hi ha p r o v e s , p r o v e s
ben r e c e n t s , de que la t e o r i a e s t á
Ja tan ben e s t a b l e r t a que pot
comentar a adonar-se d'algunes de
l e s seves l i m i t a c i o n s i d'alguns
deis
contextos
amplis a i s
que
s'ha de vincular, s i v o l t e ñ i r una
influencia
raes
amplia
que
la
p s i c o t e r a p i a o la propia s i t u a d o
personal d'un-a-un."
(Ray Holland)
175
En e l decurs de la d e s c r i p c i ó que s'ha r e a l i t z a t
de l e s Construccions
els
seus continguts
Personáis
sino
fer
compte l e s l i m i t a c i o n s d'espal
no s'ha
pretés s e r
una s í n t e s i
dit
de
passada
pero
i
completa,
amb
tenint
en
i contingut. Ara pero, ens pertoca assenyalar
que
p o s s i b l e evolució de la t e o r i a
Teoria
especialment c r í t i c
elaborada
e l s aspectes mes c r í t i c s de la t e o r i a , r e s s a l t a r
s'ha
f i n s ara de la
suposa
tot alió
un aspecte
que potser
important
de
només
cara
a
i de l ' a p o r t a c i ó que des d'aquesta es pot
la
fer
a la P s i c o l o g í a .
En aquest s e n t l t , entenem la c r í t i c a com a una a v a l u a d o on no només e s
ressalta
alió
avantatges.
recull
les
assumim,
vtrtuts.
que
té
Dividirem
principáis
1 la
segona
de
així
negatiu
la
aquest
critiques
assenyala
teoria
apartat
que
se
molt
li
kelliana
en
han
dues
fet
sintéticament
sino
també
seccions:
tal
les
els
la
primera
com n o s a l t r e s
seves
seus
les
principáis
176
0.4.1 PRIUCIPALS CRfTIQUES
0.4.1.1 Manca d'esfoi-9 integrador
Hem expasat amb c l a r e d a t cara K e l l y , en c r e a r l a seva t e o r i a , va e v i t a r
qualsevol
cannexió
amb e l s desenvoluparaents
aleshores en P s i c o l o g i a .
De f e t é s com s i
que s'havlen
hagués volgut
Psicologia diferent
a t o t a l i ó Ja e x i s t e n t . Malgrat
creatiu
suposa,
que
perspectiva
alxó
haver
"anti-integradora"
concebut
no e s
pot
una
realltzat
crear
de nou una
l'originalitat
Psicologia
considerar
fins
i
des
precisaraent
l'esforg
d'aquesta
quelcom
positiu.
Gara
(1982) e s basa en Stolorow
i Atwood
(1979) per afirmar que K e l l y
va plantejar a i x í
la seva v i s i ó de la P s i c o l o g i a
personal.
aquests
Segons
creador. Pero aquest
han v l s t
les virtuts
autors
biaix
cada
ha c o s t a t
teoría
a causa d'una qüestió molt
patetx
del
biaix
d e l seu
i está costant molt c a r tant a i s que
de l e s p r o p o s t e s
kellianes,
1 han tntentat
treballar
assumlnt e l s seus punts de v i s t a , cora a la r e s t a de p s i c ó l e g s . E l s priraers
perqué s'han v i s t t r e b a l l a n t amb un l l e n g u a t g e i en una forma que pocs d e i s
seus
companys
comprenien
1
cooperaven;
els
segons
peí
fet
d'ignorar
qüestions fonamentals que no han e s t a t d i t e s per a l t r e s t e ó r l c s f i n s v i n t , o
trenta
anys
després.
I
ádhuc
algunes,
encara
e s t a b l e r t e s en e l s í de la P s i c o l o g í a académica
L'actitud
Irreverent
i
rebel
de K e l l y
avui,
potser
no han
estat
"oficial".
en r e l a c i ó
a la P s i c o l o g í a
aca-
démica d e l seu temps es fa palesa en molts d e i s seus t e x t o s . Per exemple:
"Hi
ha quelcom
patéticament
incongruent
en e l s wanuals de
P s i c o l o g i a ( . , , ) El que e s l l e g e i x a l l á c o r r e s p o n a l que d i u un
membre
Ileial
de
la
Socieisi
de Psicólegs
Cara-Tibats
que
Publiquen.
Quan un ensopega amb aquest t i p u s de l e c t u r e s p o t e s t a r segur da
trobar una s e c c i ó i n t i t u l a d a ' t e o r i e s de l a p e r s o n a l i t a t ' , L e s
c r i a t u r e s que es d e s c r i u e n a l l á no s6n f i l ó s o f s , No son f í s i c s ,
Ni son p s i c ó l e g s .
Ni tan s o i s
l e s persones que v o s t é
i
jo
coneixem -nens i a d u l t s - s ' a j u s t e n a a q ü e s t e s d e s c r i p c i o n s . El
p s e u d o c i e n t í f i c que a s c r i v i a e l l l i b r e e s t a v a en una e s p e c i e de
malson, en e l qual e r a incapag d ' e x p l i c a r e l f e t mateix d ' e s t a r
e s c r i v i n t un l l i b r e , "
( K e l l y , 1966d/1970)
177
Cal admetre que la P s i c o l o g í a
de
crisi,
i
sistema.
que havia
Evitar
aportat
pero,
associacionista
tota
poc
i
de
basar-se
tenien,
en
seu
de
suposa
la
l'hora
de
dissenyar
una concepcló
hagués
pensament
persona
que K e l l y
la P s i c o l a g l a e x i s t e n t
micro-teories
especulatives,
el
a
el
no només
poc
amplíes
intentat
hagués
o
integrar
estat
mes
bé
els
tenia
acumula-
en
model
la
seva
en la seva época
per
que eren
aspectes
compres
seu
anti-
la p o s s l b l l l t a t de construcció d'aquest
no compartimentalitzat
purament
Kelly
(en paraules de K e l l y c o n t r a r i a a l "fragmentallsme
ment. Si en l l o c de menysprear
fet
a
connexió
t i u " ) sino que també d i f i c u l t a
ampli
en aquells anys es trobava en una época
teories
positius
1 aixó
peí
que
podría
h.aver
que han pres
alguns
f a c i l l t a t e l curs futur d e i s esdeveniments.
Una qüestió raes c o n t r o v e r t i d a
encara és
l'actitud
d e i s seus s e g u i d o r s . Fay F r a n s e l l a , per exeraple, considera que a mesura que
es
va
una
desenvolupant,
alternativa
la
Psicología
angoixant
L'angolxa
es
produeix
d'integrar
amb a l t r e s
el
seu
es
per
a
la
Personáis
resta
aquest
de
la
enfocament
és
difícil
sorgelxen
que suposen una p a r c i a l i t z a c i ó d e l pensament
en
les
diverses
veuen
les
árees
la
una a l t e r n a t i v a g l o b a l . L'araenaípa
es
del
compartiments
kelliá
de
potencialitats
i
esdevé
Psicología.
t e o r i e s . Com a r e s p o s t a a aquesta angoixa
esmicolament
quan
Construccions
d'entrada
P s i c o l o g í a en comptes de c o n s i d e r a r - l o
produeix
les
1 araenagant
perqué
i n t e n t s de c l a s s l f i c a c i ó
1
de
model,
en
relació
ais
plantejaments g e n e r á i s de la P s i c o l o g í a académica s o v i n t poc r e l l e v a n t s
a
la
práctica
resposta
i
composats
a aquesta
Psicología
de
les
f ragmentalltzar-la.
de
micro-teories.
amenaza és
l'hostllitat:
Construccions
Personáis
Fransella
(1978b)
Segons
Fransella
no considerar
el
com a P s i c o l o g í a
acaba
aquesta
per
(1978b),
valor
que
alternativa
reflexió
amb
la
té
i
les
següents paraules:
"Cree que hem da d e i x a r c i a r que la P s i c o l o g í a a l t e r n a t i v a de l e s
C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s é s , p o t e n c i a l m e n t , mes p r o d u c t i v a , mes
ú t i l i mes p e r s o n a l que cap a l t r e enfocament e x i s t e n t , ( . , , )
No
hem
da
permetre
ésser
incorporáis
dins
deis
emraarcamants
e x i s t e n t s en P s i c o l o g í a ; s i ha de ser a i x í mes v a l que n o s a l t r e s
incorporem e l s a l t r e s , " ( F r a n s e l l a , 1978b)
Enfront
d'aquesta
tendéncies mes o b e r t e s
actitud
en
certa
a la r e a l i t a t
manera
canvlant de
prepotent,
la
hi
Psicología
ha
altres
actual
que
178
tendeixen
a
integració
establir
respectuosa.
internacional
dlficultat
s'ha
é s , al
principal
fan
esforgos
que
Ja
que
el
lema
"Tendéncies
corrent
integradar,
entendre,
considerables
progresslvament,
a
aquest
d'integracló.
conduir,
vist
sota
té
nostre
poden
hem
realltzat
principal
majorItari,
pant
ponts
0.2.4
com
arab quin grup
Per
exeraple,
Mancuso
per
elaborar
una
el
darrer
una
congrés
integradores",
que
de
psicológic
i
a
fet
és
el
construir
el
Adams-Webber
connexió
La
(1982b>
important
amb
la
P s i c o l o g i a Cognitiva contemporánia i amb la perspectiva e v o l u t i v a de P i a g e t .
R. Neimeyer
<1987 A g o s t )
ha r e a l l t z a t
un esforq
enfocaraent cognitivo-conductual. Franz Epting
Feixas
i
Villegas
d'aquesta
van
(1985)
hem advocat
i n t e g r a c i ó . Stephen Soldz
observar
les
1981;
1985a;
están
elaborant
relacions
1985b),
un
i
mare
La
nostra
Feixas
i
amplia
i
opinió
Villegas,
també
en prep.)
de
forma
raes
per un enfocament
encert
conceptual
(Feixas,
(1984), Larry L e i t n e r
Pslcoanáilisl.
menys
l'enfocament s i s t é m i c de t e r a p i a
arab l'anoraenat
Harry
Pamela
arapli
que permett
Cp.e. 1978,
C1987
la
i
<1987 A g o s t )
Procter
Alexander
(1985)
fenomenológic
(1987 A g o s t ) i Linda Viney
amb la
amb
integrador
Agost),
integració
arab
familiar.
Cunillera
és que
la
i
Villegas,
integrado
interdisciplinar
sota
1987
s'ha
el
Agost;
de donar
raarc
Octubre;
de
forma
Integradar
d'una
p o s i c i ó epistemológica comuna: e l c o n s t r u c t l v l s m e . En t r a c t a r - s e d'una metat e o r i a , d'un n i v e l l e p i s t e m o l ó g l c meta en r e l a c i ó a l e s t e o r i e s 1 árees de la
P s i c o l o g i a , pot perraetre una i n t e g r a c i ó
raeta-paradigraátlca.
En qualsevol cas e l que no es pot f e r é s I n d a r un i n t e n t d ' i n t e g r a c l ó a
l'estil
és e l
que ho fa
raillor.
Fransella:
partint
de la
posició
que e l p r o p i
Malgrat t o t c a l r e c o n é i x e r que la T e o r í a de l e s
enfocament
Construccions
Personáis permet incloure en e l seu vócabulari e l s fenómens p s l c o l ó g l c s que
l e s a l t r e s t e o r i e s descriuen de forraa mes p a r c i a l . Pero aquest reconeixement
ha de ser
complementat arab e l
e l s a l t r e s enfocaments
pslcológlcs.
Un exeraple d'aquesta
dificultats
reconeixement d e i s avantatges que presenten
d'acceptació
crítica
que
el
ha
Personáis en e l s í de la P s i c o l o g i a
trobem
tlngut
Social.
la
a Duck
Teoria
(1983)
de
en r e l a c l ó a
les
les
Construccions
179
"Com a i n v e s t i g a d o r s de c o n s t r u c c i o n s no persuadim a i s a l t r e s a
causa d ' e s t a r emocionalment compronesos amb la t e o r i a g a i r e b é amb
una mania a p o s t ó l i c a , A mes som prou e n t u s i a s t e s com per e s p e r a r
que a l t r e s i n v e s t i g a d o r s de d i s c i p l i n e s d i f e r e n t s c o m p a r t e i x í n e l
nostre f e r v o r ,
La f e pot ser bona per a n o s a l t r e s pero no
persuadeix a i s a l t r e s ,
(...)
Hi ha una tendencia d a i s qui t r e b a l l e n en la T e o r i a de l e s
Construccions P e r s o n á i s a i n t e n t a r a p l i c a r - l a a la P s i c o l o g i a
S o c i a l ( i a la r e s t a de la P s i c o l o g i a ) només en una forma que
i m p l i c a la r e f o r m u l a c i ó de conceptes d ' a l t n i v e l l en P s i c o l o g i a
S o c i a l en t e r m i n o l o g í a de c o n s t r u c c i o n s i format de g r a e l l a , "
(Duck, 1983)
( l e s p a r a u l e s e n t r e p a r é n t e s i son n o s t r e s )
Sigui per l e s raons que s i g u i un d e i s desaventatges raes iraportants de
la
Psicalogia
lectual
de
les
<R. Neimeyer,
Construccions
Personáis
1985d;
la
e>
de
resta
és
aquest
de
la
aillament
Psicología.
intel-
Jankowitz
(1987) ha publicat recentraent un estudi on v a l o r a aqüestes qüestlons i cons i d e r a e l paper d'aquesta l í n i a p s i c o l ó g i c a "marginal, p e r i f é r i c a "
R.
Neimeyer
aíllaraent
(1985d;
Intel.lectual,
e)
dona
una
interpretado
i e l considera una " c r i s l
raes
ifringe).
positiva
de creixeraent"
d'aquest
necessária
per a s s o l i r c e r t a
i d e n t i t a t . La base d'aquesta afirraació es troba a Mullins
(197.3)
et
cites
i
a
Lemaine
teórics
d'agruparaent.
per
a
la
d'algunes
externs
(1976), on e s
a
Segons aquests
facilitado
de
al
les
d'una
qüestlons
la
disciplina,
autors,
la
una
l'aillaraent
coraunicació
que
considera
la raanca de
característica
serveix,
cohesiva
propia
teoria
útil
relacions
de
la
en aquest
per
planteja
a
la
i
per
i
fase
estadi,
resolució
al
seu
desenvolupament.
"Tanmateix,
el
reconeixement
de
la
funció
adaptativa
de
l ' a i l l a m e n t en l e s primeras etapes del desenvolupament d e l grup
no i m p l i c a que la t e o r i a no hagi d ' i n t e n t a r t r a s c e n d i r a q u e s t s
patrons i n t e r n i s t a s de coraunicació a mesura que a s s o l e i x l ' e s t a d i
d'especialització,
A l i ó que va ser comprensible ( i qui sap s i
n e c e s s a r i ) per a l a primera g e n e r a d o d e i s seus membres pot s e r
una e r r a d a s e r i o s a e n t r e e l s e s p e c i a l i s t e s de segona o t e r c e r a
generado.
El
repte
en que es t r o b a ,
en e l
p r e s e n t moment
historie,
la T e o r i a de l e s C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s no é s e l
mateix que e l que es t r o b a v a aquest grup t e ó r i c e l 1955, ni tan
sois
el
1970, tiés a v i a t ,
el
repte
actual
es
troba
en
la
r e v i t a l i t z a c i ó m i t j a n g a n t la i n t e g r a d o amb a l t r e s d i s c i p l i n e s , "
(R. Neimeyer, I985d; e )
180
0.4.1.2 Hanca d'lnvestigació sobre la teoria básica
La g e n e r a l i t a t
kellians
i
dificulten
amplitud
del
postulat
l'operacionalització
i
general
deis
1 experimentado
onze
corolaris
amb la t e o r i a
que
s'ha dut a terme básicament amb una sola técnica, la g r a e l l a . Tot i que en
e l s anys que va v i u r e K e l l y es van dur a terme I n v e s t i g a c i o n s encaminades a
validar
diversas corolaris, tal
nostra
revisió
validado
actual
fet
pocs
Bonarius
estudis
( 1 9 6 5 ) , d'acord amb
mes
encaminats . a
la
aquesta
teórica.
En canvi, s'han
pllcació
s'han
com r e c u l l
incrementat exponencialment
de la t e a r i a a noves árees
e l s e s t u d i s basats en
l'a-
metodológica de la
i a la s o f i s t i c a d o
técnica de g r a e l l a . Aquest aspecte pero, es comentará amb mes extensió a 1.3
0.4.1.3 Kanca d.'elaborado teórica des de 1955
S i bé es c e r t que hi ha hagut un increment considerable
d'lnvestigació
aplicada des de 1955, 1 també de r e c e r c a en l'área c l í n i c a , peí que fa a la
t e o r í a básica
hi ha hagut paques e l a b o r a c i o n s importants. Rosenberg
assenyala l a manca d'autocrítica
de
la
Psicología
de
les
que c a r a c t e r i t z a e l s
Construccions
Personáis
i
1'ortodoxia k e l l i a n a . En r e v i s a r l'obra Adams-Vebber
(1980)
t r e b a l l s d i n s e l carap
el
respecte
excessiu
a
(1979c) comenta:
" , , , r a b s é n c i a de q u a l s e v o l c r í t i c a s e r i o s a en e l l l i b r e é s també
c a r a c t e r í s t i c de l a forma com s'erapra l a t e o r i a en la r e c e r c a , És
a d i r , amb poques e x c e p c i o n s e l paper p r i n c i p a l de la T e o r i a de
l e s Construccions P e r s o n á i s ha e s t a t e l de c o n s t i t u i r un marc per
a la f o r m u l a c i ó d ' h i p ó t e s i s i i n t e r p r e t a c i ó da r e s u l t a t s . Sense
q ü e s t i o n a r - s e que la t e o r i a formal ha romas sense m o d i f i c a r
durant v i n t - i - c i n c a n y s , " ( R o s e n b e r g , 1980)
Coincldim
plenament amb Rosenberg
pero, assenyalar
dos
algunes excepcions
nous c o r o l a r i s
per
part
peí que fa
a aquesta
honroses. La primera
de Harry
Procter
(1978,
és
crítica.
Volem
l'extensió
1981), t a l
com
amb
s'ha
expressat a 0.3.1.12. La segona és l ' e l a b o r a c í ó d e i s models t e ó r l c s de Hinkle
(1965)
1 Chiari
Construccions
et
al
(1985)
Personáis.
sobre
Ambdós
l'estructura
models
han
Jerárquica
estat
del
descrits
Finalment, v a l a d i r que la l í n i a de recerca sobre e l pensament
Sistema
a
de
0.3.3.
esqulzófre-
nic de Basnnister i c o l . l a b o r a d a r s han c o n s t i t u í t una a p o r t a d o cabdal.
181
Valem
acabar
aquesta
secció
arab
les
paraules
que
utilitza
Rosenberg
(1980) a l f i n a l de la seva r e v i s i ó :
"La H i s t o r i a ens d i u que l e s t e o r i e s i i d e o l o g i e s mes e x i t o s a s
s6n a q u e l l e s que .generen c o n t r o v e r s i a , m o d i f i c a c i 6 i d i v e r s i f i cació
en
coraptes
d'ortodóxia
i
reverencia,
El
propi
a l t e r n a t i v i s m e c o n s t r u c t i u de K e l l y s u g g e r e i x que desafiem las
a l t e r n a t i v e s t e ó r i q u e s que e l l va e s c o l l i r e l 1955,"
(Rosenberg, 1980)
182
0.4.2
PRIFCIPALS
VIRTÜTS
Els p r i n c i p á i s
avantatges
que presenta
la Teoria de l e s
Construccions
Persanals han e s t a t ja r e s s a l t a t s en e l decurs d'aquesta INTR0DUCCI6, per la
qual cosa ací exposarem una l l i s t a
sintética
de l e s
seves p r i n c i p á i s
vlr-
tuts;
1) Combinado d e l profund r e s p e c t e per la u n l c l t a t de la persona
arab una s i s t e m a t I t z a c i ó t e ó r i c a i metodológica, r i g o r o s a i coherent,
que permet descriure alhora la comunalitat d e i s processos humans 1
la i d i o s i n c r a s i a d e i s continguts p a r t l c u l a r s de cada individu.
2 ) Punt de partida e p i s t e m o l ó g l c
(o m e t a - t e ó r i c ) congruent
plantejaments raoderns de la F í s i c a , Cibernética i B i o l o g í a .
amb
3) A l t n i v e l l de coherencia interna tant t e ó r i c a com metodológica
c l í n i c a que atorga a aquesta t e o r i a c e r t a elegancia.
i
4) P o s s i b i l i t a t d ' i n t e g r a r des d'aquesta p e r s p e c t i v a t e ó r i c a e l s
recents desenvoluparaents d'árees tradicionalraent d i s s o c i a d e s com
memoria,
percepció,
atenció,
motivado,
emoció,
personalitat,
aprenentatge, r e l a c i o n s i n t e r p e r s o n a l s , c l í n i c a , e t c . .
5) Plantejament general no deterrainista adregat a la generació
d ' a l t e r n a t l v e s . Com a model i n s p i r a constantment noves
formes
d'enfocar la i n v e s t i g a d o i la p r á c t i c a c l í n i c a .
6) Potencia t e ó r i c a . Presenta un n i v e l l d'elaboració i concreció que
permet descriure a vegades amb mes p r e c i s i ó fenómens que han
d e s c r i t a l t r e s t e o r i e s . El seu ámbit de conveniencia és molt arapli
sense que aixó impedeixt que s i g u í una t e o r í a només a b s t r a c t a . Té
implicacions concretes molt p r e c i s e s .
7) Sitúa l'émfasi de la recerca en la forma cora l ' l n d i v i d u construe i x mes que en l a c l a s s i f i c a c i ó general i a b s t r a c t a d ' i n d i v i d u s en
c a t e g o r i e s tancades.
Com a s í n t e s i de c r i t i q u e s i v i r t u t s , per concloure aquest apartat volem
c i t a r l e s conclusions de l ' e s t u d i recent de Jankovficz
(1987):
"En s í n t e s i , la P s i c o l o g i a de l e s C o n s t r u c c i o n s P e r s o n á i s i l e s
i d e e s de K e l l y s o b r e v i u e n cois un tema o r g a n i t z a d o r c e n t r a l per a
una p e t i t a xarxa d ' e n t u s i a s t e s , S e r i a i n a p r o p i a t anomenar a aquest grup un c u i t e a t e s que t o t s e l s seus p a r t i c i p a n t s han e s t a t
f o r m á i s en una d i s c i p l i n a mes amplia i s e g u e i x e n t r e b a l l a n t - h i ,
Tanmateix, e l que v a l la pena r e s s a l t a r és e l grau en qué l e s
i d e e s de K e l l y donen forma al seu t r e b a l l i e l grau en qué e l s
seus p a r t i c i p a n t s t r a c t e n temes de P s i c o l o g i a a p l i c a d a on e l s
conceptes p r i n c i p á i s i l e s t é c n i q u e s d e r i v a d e s de l a p e r s o n a l i t a t , a p r e n e n t a t g e i desenvolupament r e s u l t e n s e r poc r e a l i s t e s o
i n s u f i c i e n t s , és un t r i b u í a la g e n e r a l i t a t de la t e o r i a de K e l l y
que sembla s e r e s s e n c i a l en molts t r e b a l l s de t i p u s a p l i c a t . "
Fly UP