...

Flora i vegetació de les planes i Ferran Royo Pla

by user

on
Category: Documents
6

views

Report

Comments

Transcript

Flora i vegetació de les planes i Ferran Royo Pla
Universitat de Barcelona
Facultat de Biologia
Departament de Biologia Vegetal
Tesi doctoral
Flora i vegetació de les planes i
serres litorals compreses entre el
riu Ebro i la serra d’Irta
Ferran Royo Pla
Barcelona, 2006
Universitat de Barcelona
Facultat de Biologia
Departament de Biologia Vegetal
Programa de Doctorat:
Vegetals i fitocenosis (1997-1999)
Flora i vegetació de les planes i
serres litorals compreses
entre el riu Ebro i la serra d’Irta
Memòria presentada per optar al grau de Doctor en Ciències Biològiques per:
Ferran Royo Pla
Dirigida per:
Ramon Maria Masalles Saumell
Catedràtic de Botànica del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat
de Barcelona
Lluís de Torres Espuny
Doctor en Ciències Biològiques
Barcelona, març de 2006
1
2. LA FLORA
2.1. Estudis botànics precedents
Els inicis en el coneixement florístic del territori, en el sentit modern del mot, caldria situar-los en els naturalistes
del segle XVII que serien el francés Jacques Barrelier i l’anglés Francis Willughby. Tanmateix, el primer botànic del
qual queda constància del seu pas pel territori és l’occità Joseph Pitton de Tournefort que, en companyia dels
apotecaris barcelonins Jaume Salvador i Francesc Sala, passarien la tardor de 1687 pel camí de Tortosa, la Galera i
Traiguera, resseguint l’antiga Via Augusta. Dos dècades més tard els van seguir Antoine de Jussieu, deixeble de
Tournefort, i Joan Salvador, fill de Jaume, que el dia 20 d’octubre de 1716 van ser a Vinaròs, venint d’Ulldecona
[CAMARASA (1989: 43)], un camí que seguirien cap a comarques més meridionals en dates successives.
Tanmateix, l’impuls decisiu es bastirà al voltant de la figura d’Antoni Josep Cavanilles (CAVANILLES, 1795, reed.
1987) que permetrà situar la botànica del país entre les més destacades d’Europa. Amb ell, arribarà la Il·lustració i la
sistemàtica linneana.
A principis de segle XIX el jove metge militar gascó Léon Dufour recorrerà el territori i parlarà apassionadament
dels voltants de Tortosa en els dies passats durant la Guerra del Francés tal com ens recordava FOLCH (1980: 11) tot
parlant dels “boscos” de garrofers, oliveres i tarongers. Durant la resta del segle visiten el territori botànics com
Antoni Cebrià Costa (COSTA, A.C., 1877, 1877b) i Ramon de Bolòs (BOLÒS, A., 1921). Altres com Philip Webb o
Francisco de Loscos i José Pardo no queda clar que arribessen a visitar l’àrea estudiada. A darrers de segle irromp
Joan Montserrat i Archs (MONTSERRAT I ARCHS, 1890), metge naturalista que farà un estudi sobre els recursos
naturals de la regió.
Amb l’inici del segle XX, són molts els botànics que hi faran visites reiterades, però cal destacar Pius Font i Quer
(FONT QUER, 1915, 1917, 1917b, 1920, 1921) i Carlos Pau (PAU, 1918, 1919), mentre que altres com frère Sennen
hi faran llargues estades, aprofitant per a publicar diferents articles florístics (SENNEN, 1909, 1910, 1911, 1912).
Val la pena esmentar la faena duta a terme des del Laboratori Biològic de l’Ebre de Roquetes, abans que es
traslladés a Barcelona com a Institut Biològic de Sarrià, pels botànics jesuïtes Josep Maria Barnola, Anníbal Moliné,
Jaume Pujiula, etc. Un botànic nascut al territori és Ermenegild Santapau i Bertomeu (la Galera 1903 – Bombai
1970), el qual es va formar inicialment com a jesuïta a Roquetes i més tard a Barcelona i a Anglaterra; posteriorment
va arribar a rebre la més alta distinció al mèrit civil de l’Índia: el Padma Shri, país on arribarà a ser Cap del Servei
Botànic. La seua tasca com a botànic es desenrotlla al món de la taxonomia, camp en el qual assolix un prestigi
internacional (IBÁÑEZ, 1985). Tanmateix no ha quedat constància de les seues possibles prospeccions botàniques
inicials a Roquetes o la Galera.
L’historiador tortosí Enric Bayerri (BAYERRI, 1935) dedicarà un capítol a la flora comarcal de discutible vàlua
científica.
L’any 1934 té lloc la famosa excursió de la SIGMA a Catalunya, amb la presència dels iniciadors de la
fitosociologia com Josias Braun-Blanquet, Werner Rothmaler o Joan Susplugas, entre altres, acompanyats de
botànics catalans com Pius Font i Quer, Josep Cuatrecasas o Karl Faust (BRAUN-BLANQUET et al., 1935, 1936). Tots
junts visitarien la Ràpita i el delta de l’Ebre.
La dictadura va suposar una reculada molt forta, si bé la regió va poder gaudir dels treballs d’un botànic de
rellevància internacional: Oriol de Bolòs (O. BOLÒS & MASCLANS, 1955; O. BOLÒS, 1956, 1957, 1967, 1979; O.
BOLÒS & VIGO, 1979), fill d’Antoni de Bolòs (A. & O. BOLÒS, 1961) que també visitarà sovint la regió. A partir de
la segona mitat del segle XX es comptarà amb botànics com Manel Calduch, Francesc Masclans, Joan Cañigueral
(CAÑIGUERAL, 1957), Teodor Malagarriga (MALAGARRIGA, 1971) o Josep Vigo. També se’n van fer presents de la
universitat de Madrid com ara Salvador Rivas Goday i el seu fill Salvador Rivas Martínez (RIVAS GODAY & RIVASMARTÍNEZ, 1958). Francesc Queralt (QUERALT, 1957, 1957b) fa algunes aportacions sobre estudis botànics del
territori i dóna alguna dada florística d’interés.
El darrer terç de segle suposa un salt qualitatiu de primer ordre amb la irrupció dels botànics locals que permetran un
seguiment molt més continuat i exhaustiu. Entre estos, són especialment rellevants les figures del tortosí Lluís de
Torres (TORRES, 1968, 1983, 1987, 1989; TORRES & ROYO, 2000, 2003) i, poc més tard, de l’ampostí Rafel Balada
(BALADA et al., 1977, 1998; BALADA, 1980, 1981, 1983, 1985, 1985b, 1989, 1994, 1996, 1996b, 2000, 2000b,
2001, 2002; BALADA & IDIARTE, 2002, 2003). Els benicarlandos Ramon Cid (CID, 1971), que tants contactes va
mantenir amb Manel Calduch, Teodor Malagarriga i Oriol de Bolòs; i Vicent Aran (ARAN, 1994, 1996) fan diferents
aportacions al coneixement de la flora del Baix Maestrat, este darrer descrivint fins i tot un nou tàxon (CRESPO &
ARAN, 2000). Josep Maria Forcadell (FORCADELL, 1999, Treball pràctic obtenció títol d’Enginyer Tècnic en
Explotacions Forestals) fa una contribució decisiva al coneixement florístic i fitosociològic de la serra de Montsià.
El basc Juan Manuel Aparicio, afincat a Benicarló de fa uns quants anys, fa aportacions botàniques molt notòries
(APARICIO, 2002, 2003, 2003b, 2003c, 2003d, 2004, 2005; APARICIO et al., 2002; APARICIO & MERCÉ, 2003, 2004,
2004b, 2005, 2005b; APARICIO & URIBE-ECHEBARRÍA, 2005). Tanmateix són molts altres els botànics locals com
45
Alfred Giner, Carme Loscos, besnéta de l’insigne botànic aragonés, Àlex Farnós (FARNÓS et al., 1996; FARNÓS,
2001), Josep Aragonés, tots ells amb molts testimonis dipositats en diferents herbaris particulars i de caire local;
resten encara el benicarlando Ramon Cid (CID, 1971), que tants contactes va mantenir amb Manel Calduch, Teodor
Malagarriga i Oriol de Bolòs, l’ulldeconenc Manel Llarch (LLARCH & VIRGILI, 1994), els seniencs Natàlia Jiménez i
Víctor Reverté (REVERTÉ & JIMÉNEZ, 2000), el rapitenc Joan Moisés, els ampostins Joan Josep Idiarte, Manolo
Arrufat, Anna Añó i Jordi Valero, el milianenc d’adopció Salvador Cardero. No podem oblidar la faena duta a terme
de manera absolutament anònima per gent com els rossellans Batista Niñerola i Olegario Beltran. A més, els
estudiosos locals vam patir el sotrac de la pèrdua sobtada de Josep Martínez.
Ha estat determinant per al coneixement florístic de l’àrea estudiada, la faena duta a terme pels botànics vinguts del
Cap i Casal valencià com són José Luis Carretero (CARRETERO, 1979, 1979b, 1981; CARRETERO & PASTOR, 1987),
Antoni Aguilella (AGUILELLA, 1991), Gonzalo Mateo (MATEO, 1998, 2001, 2004), Manuel B. Crespo (CRESPO &
MANSO, 1989, 1991; CRESPO & MATEO, 1990; CRESPO & LLEDÓ, 1998), Josep Tirado (TIRADO et al., 1993) i per
damunt de tot la de Carme Villaescusa (VILLAESCUSA, 2000) amb el seu treball de tesi doctoral sobre la flora de la
comarca del Baix Maestrat. Altres com Anna Maria Ibars (IBARS, 2000), Carlos Fabregat (FABREGAT & LÓPEZ
UDIAS, 1997), Sílvia López Udias, Juan José Herrero-Borgoñón o David Guillot han fet diferents prospeccions pel
territori.
Trobem encara les aportacions fetes per diferents botànics castellonencs en els camps de l’etnobotànica, de la flora i
de la vegetació com són Lluís Mulet (MULET, 1991), Antonio José Samo (SAMO, 1995), Jesús Albuixech
(ALBUIXECH, 1989), Isabel Queral (QUERAL, 1996) o Ricard Pitarch (PITARCH, 1998, 2004).
De la penúltima fornada de botànics vinguts del Principat cal remarcar la presència de botànics Ramon Folch,
Ramon Maria Masalles o Eulàlia Velasco que col·laborarien amb Josep Maria Camarasa en l’estudi sobre la
Vegetació del Delta de l’Ebre (CAMARASA et al., 1977). Per altra banda, cal esmentar a Ramon Margalef i Mir
(MARGALEF MIR, 1981), Julià Molero (MOLERO & ROVIRA, 1983, 1989; MOLERO et al., 1996), l’orquidiòleg Josep
Enric Arnold (ARNOLD, 1981, 1983, 1996), Àngel Maria Romo (ROMO et al., 2002) o Llorenç Sáez (SÁEZ, 1997;
SÁEZ & ROSELLÓ, 1999; SÁEZ et al., 2000). També es comptarà amb les visites sovintejades de botànics com Empar
Carrillo, Josep Maria Ninot o Xavier Sans, entre altres. Tanmateix, les aportacions de major rellevància per al
context del territori són les d’Anna Maria Rovira (ROVIRA & MOLERO, 1983; ROVIRA, 1986 (Tesi Doctoral), 1987),
sobretot pel que fa a la seua tesi, amb la qual compartim una xicoteta part de l’àrea estudiada.
Existixen encara altres aportacions com les del botànic alemany Werner Nézadal que va aixecar alguns inventaris
dins del territori (NÉZADAL, 1989).
De l’última tongada no podem deixar de banda especialment dos noms: Antoni Curcó (CURCÓ, 1994, 1996, 1996b,
1998, 2000, 2001, 2001b, 2003, 2004) i Josep Manuel Álvarez de la Campa (ÁLVAREZ, 2003, 2004) que realitzaran
les seues respectives tesis doctorals sobre la flora i la vegetació del delta de l’Ebre (CURCÓ, 2004) i del massís del
Port (ÁLVAREZ, 2003, 2004).
Dins ROYO (2004) es recull una anàlisi prou exhaustiva de bona part dels botànics que ací es recullen. Són molts
altres els que han treballat i continuen treballant i que per motius diversos hem deixat d’explicar-ne la tasca feta. Són
botàniques i botànics com: Agueras, Boira, Boldú, Bonet, Brumit, Casasayas, Comín, M. Costa, Devis, Domingo,
Figuerola, Font, Gallardo, Garcia, Gibbs, Gómez, Hernández, Ibàñez, Laguna, Lledó, López Udias, Manso, Mayol,
Mateu, Mayoral, Mercé, Monje, Nuet, Peña, Peris, Quadrada, Rosell, Roselló, Rubio, Rubió, Sanz, Segarra, Seoane,
Serra, Socorro, Stübing, Tàrrega, Uribe-Echebarría, Vallverdú, Vidal, Virgili... i tants altres que, per diverses causes,
han escapat a la nostra recerca.
Malgrat tot, l’àrea estudiada, si més no la que pertany al Baix Maestrat, cap a finals de la dècada dels norantes
(AGUILELLA, 1998) era la que disposava de menys dades corològiques de les terres castellonenques; tanmateix el
treball de VILLAESCUSA (2000) permetrà que la situació patisca un gir copernicà.
Per concloure, i dins MORERA (1925: 680), trobem un passatge que, encara que exagerat, és d’una força expressiva
considerable: La flora de Tortosa es d’una riquesa poch comuna y d’una explendent força de vegetació, puix
participant aquell territori de grans nuclis montanyenchs, d’altres licorells, marítims y fluvials, axís com tropicals,
donada la disposició de determinats llochs, hi ha que convindre que la varietat en les especies botàniques deu
resultar verdaderament interessant y comprensiva de munior de plantes, com pochs punts del nostre país pot
presentar devant de la classificació feta per la ciencia.
46
2.2. Estudi florístic
2.2.1. Recopilació de dades bibliogràfiques i de camp
Per tal de fer una interpretació correcta de la informació arreplegada per als diferents tàxons del catàleg florístic,
comentem a continuació com s’han estructurat les dades florístiques.
Tota la informació recollida s’ha integrat en una única base de dades ACCESS que consta de vora 82000 registres.
Inclou les dades pròpies procedents de plecs d’herbari i d’observacions de camp, una part de les quals corresponen
als inventaris alçats per l’autor, així com a dades d’altri, majoritàriament bibliogràfiques i d’herbari.
La base de dades consta dels següents camps i continguts:
Tàxon. Porta el nom científic de la citació seguint, en la major part dels casos, els criteris d’O. BOLÒS & VIGO
(1984-2001) i O. BOLÒS et al. (2005) o, excepcionalment, els de CASTROVIEJO et al. (eds., 1986-2003) o els de
MATEO & CRESPO (2001).
Autor. Si no s'explicita, es tracta d'una observació de camp pròpia, si hi apareix un autor sense cap any al costat
estem davant d'un plec d'herbari propi o d'altri, mentre que si s'acompanya d'un any ens trobem davant d'una
referència bibliogràfica o extreta d'una tesi doctoral; finalment, quan s’hi reflectix un autor en majúscula estem
davant d'una dada de fora de l'àrea estudiada.
Localitat. En la gran majoria dels casos són topònims locals, normalment sense esment al cap de municipi. En el cas
de les dades d’altri, sobretot si són antigues, sovint no ens ha estat fàcil d’establir un lligam unívoc entre una
localitat i un quadrat UTM a causa de la falta de precisió i/o la incorrecció a l’hora de referir un topònim. A la Fig.
2.1 es poden identificar els codis de les localitats que apareixen al catàleg florístic, a les taules d’inventaris i a la
base de dades florística. S’ha seguit una numeració de nord a sud i de ponent a llevant, tant pel que fa als quadrats
UTM com pel que fa a l’ordenació dins de cadascun dels UTM.
Altitud. Totes les dades pròpies incorporen el nivell altitudinal, mentre que en el cas de les alienes més antigues hi és
absolutament absent, conseqüència de la manca de precisió de la localitat. La precisió aproximada de les nostres
dades a les àrees muntanyenques ha estat de +20 m s.m., mentre que a les àrees planes es troba al voltant de +10 m
s.m.
UTM. Es referencien les dades segons el quadrat UTM 10x10 km, però no s’especifica la referència 31T, ja que tots
els quadrats del territori formen part d’esta zona. De vegades ens hem vist obligats a rectificar les assignacions fetes
a UTM per altres autors, alguna volta no prou coneixedors del territori. Estes dades es troben rectificades a la base
de dades al camp UTM, siga de manera segura [ex. BF72(BF92)]; o bé acompanyant l’UTM d’un interrogant (?),
quan haguem tingut dificultats a l’hora d’assignar-lo [ex. BF72?(BF92)]. Entre parèntesi apareix l’UTM assignat
per l’autor o autors de la publicació i que nosaltres hem considerat erroni1.
Observacions. Pel que fa a les dades pròpies, se sol fer referència a la data, que sovint s’acompanya d'altres
precisions sobretot pel que fa a l’estat fenològic de la planta. Les dades d’altres autors, en la major part dels casos,
s’acompanyen de l’any de la publicació i de la pàgina d’on procedix la informació. També, com ja s’ha esmentat en
els rengles precedents hi pot aparéixer altres referències com són el fet que la dada procedisca d’una àrea fora del
territori o bé que l’autor hagués fet servir un nom diferent als emprats al catàleg florístic.
L’estructuració és relativament senzilla, partint d’una única base de dades on s’hi recullen totes les citacions fetes
del territori, tan pròpies com alienes. Esta base de dades permet:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Elaborar el llistat de tots els tàxons.
Confegir els mapes de distribució.
Situar els límits altitudinals superior i inferior de distribució dins del territori.
Conéixer els períodes de floració al territori.
Deduir d’una forma aproximada la freqüència del tàxon.
Saber quines han estat les sinonímies i altres combinacions nomenclaturals emprades per altres autors
en les seues cites per a l’àrea estudiada.
1
El major element de distorsió és la base de dades del projecte ANTHOS que ha incrementat el nivell de confusió considerablement, sobretot per
aquells botànics que no siguen bons coneixedors de la regió. En esta base de dades, les referències a l’equívoc topònim “ports de Tortosa” han
fet que s’hagen assignat plantes de distribució eurosiberiana, que viuen per damunt dels 1000 m s.m., a un UTM termòfil, on es troba ubicada la
ciutat de Tortosa, amb cotes per sota dels 400 m s.m.; o que la referència “Montsià”, siga interpretada, amb certa lògica, des de la cartografia
oficial espanyola únicament com a “serra de Montsià”, obviant o desconeixent l’existència d’una comarca amb este nom.
47
Fig. 2.1. Mapa amb codis de les localitats recollides a la base de dades florística.
Les dades s’acompanyen d’una correspondència entre codis numèrics i localitats a la relació de localitats de la pàgina 1055, de la
mateixa manera que hi ha la correspondència entre les localitats ordenades alfabèticament pel nom del topònim i el codi numèric
que es recullen a la pàgina 1061.
48
2.2.2. Estructura del catàleg florístic
El catàleg s'organitza seguint els criteris de la Flora dels Països Catalans (O. BOLÒS & VIGO, 1984-2001; O. BOLÒS
et al., 2005), tant pel que fa a l'ordenació de les famílies i dels tàxons com pel que fa a la nomenclatura; tanmateix i
per motius diversos en alguns casos s'han seguit els criteris d'altres obres, com ara Flora Iberica (CASTROVIEJO et
al. (eds.), 1986-2005) o el Manual para la determinación de la flora valenciana (MATEO & CRESPO, 2001). El
diferent criteri respon bàsicament a la invalidació de combinacions nomenclaturals o a l'aparició de noves que hem
considerat s'ajustaven millor a la complexitat observada. També, i pel que fa als pteridòfits, s’ha compartimentat el
catàleg en diferents famílies atenent al criteri de Flora Iberica, defugint el de la Flora dels Països Catalans per
massa genèric.
Les combinacions nomenclaturals invàlides o purament circumstancials apareixen entre parèntesis. La incorporació
d'algunes de les combinacions nomenclaturals considerades com a supèrflues no ha estat en tots els casos senzilla;
algunes de les emprades per frère Sennen, per exemple, no han pogut ser confirmades fins que s'ha consultat el plec
testimoni, i en alguns casos, ni tan sols així.
A continuació, sempre que ha estat possible, s'han incorporat noms populars, alguns dels quals havien romàs
pràcticament inèdits fins a l'actualitat com s'esdevé en el cas de l’obra Memoria descriptiva de las aguas mineromedicinales del Balneario de Tortosa... y de la flora y fauna de sus alrededores... de Joan Montserrat i Archs. Hi
hem afegit, també, els noms que ens consta que són vius actualment al territori; bona part d’ells ens han arribat per
transmissió oral directa, altres recollits a partir de dades bibliogràfiques que prenen com a marc d’estudi,
parcialment o total, al territori (MASCLANS, 1981; TORRES, 1989). Algun camí, els noms són de pobles o comarques
veïns (BALADA & MIQUEL, 1984; MULET, 1991) i poden figurar entre parèntesis seguits de l’autor de la referència
[ex. romer blau (Forcall, MULET)].
En el text, cadascun dels tàxons és citat en masculí, llevat dels casos en què es fa una referència expressa a una
subespècie, varietat o forma. Si un tàxon no l’hem pogut localitzar dins de l’àrea estudiada, l’inici de la primera
frase serà: “No l’hem vist”, “No l’hem advertit” o “No l’hem ensopegat”, fent-se tot seguit esment de l’autor o
autors que l’hagen referit. Si hem tingut molts dubtes sobre l’autenticitat o espontaneïtat de la cita, o fins i tot
haguem comprovat que es tractava d’una indicació errònia, el tàxon apareix al catàleg amb un cos de lletra menor i
no s'acompanya d'un mapa de distribució.
Llevat de casos molt concrets, no sempre s’ha gosat incloure termes científics que fessen referència al grau
d’humitat, ja que creiem que, en el país estudiat, s’haguessen perdut molts matisos que permeten distingir lleugeres
diferències. La realitat és molt més diversa que les anomenades condicions mesoxèriques o xèriques. Un prat humit
ací podria ser considerat un prat sec un o dos graus de latitud més al nord. També s’han inclòs alguns termes
dialectals, per exemple cordó, el significat dels quals s’indica a un glossari (ex. Divisió de terra elevada entre dos
quadros d’arròs). Ho fem recollint una mica el mestratge d’aquells que més ens han influït en el present treball:
Lluís de Torres, Oriol de Bolòs i Ramon Maria Masalles, uns botànics que d’una manera o altra han acabat per fernos adonar de la importància d’afermar la pròpia riquesa lingüística. No en va, en determinades disciplines o sota
circumstàncies poc galdoses, s’han manllevat mots que, lluny d’enriquir el llenguatge, l’han empobrit.
A la fi del primer paràgraf s’hi han afegit les referències fitosociològiques, és a dir, de les unitats sintaxonòmiques
en les quals ha estat trobat el tàxon al territori. No sempre el nostre parer ha estat coincident amb el de la
fitosociologia “acadèmica”. En aquells casos en què no l’haguem trobat, o bé s’ha omés, o bé s’ha donat aquella que
teòricament li esqueia. Pel que fa a la simbologia, totes les indicacions sintaxonòmiques s'expressen entre parèntesi
(). Podem trobar un segon parèntesi que indica la presència del tàxon a una altra unitat sintaxonòmica de manera
secundària (()). La presència de punts suspensius (...) pretén indicar una manca de fidelitat del tàxon a uns ambients
concrets, que sol anar precedida de referències a les unitats sintaxonòmiques dins de les quals l’hem detectat de
manera primordial. La indicació d’un símbol d'interrogació (?) assenyala que ens trobem davant d’aquella més
probable, tot i que ens han restat dubtes sobre la seua adscripció definitiva.
A continuació s’hi han indicat els nivells altitudinals entre els quals ha estat localitzat el tàxon (ex. 0-100 m). S’ha
emprat l’abreviatura m, en lloc de m s.m., per tal de simplificar i estalviar espai. Puntualment es pot assolir una cota
superior o inferior de manera excepcional, llavors s’ha indicat entre parèntesi (ex. (25)200-400(600) m). El límit
altitudinal superior per al territori són els 600 m s.m., a excepció de la serra de Montsià on s'arriba fins als 765 m
s.m.; en este darrer cas hi pot aparéixer una cota superior als 600 metres que sempre correspondrà a una localitat
d’esta Serra (ex. 300-765 m).
Per tal d'acabar este segon bloc, tenim una referència a la freqüència d'un determinat tàxon al territori. S’empra el
criteri seguit per O. BOLÒS & VIGO (1984):
ccc
cc
c
molt comú, sovint dominant
força comú
poc comú
r
poc rar
rr força rar
rrr molt rar, conegut de poques localitats
49
Sovint una determinat tàxon pot ser força rar a bona part o a la major part del territori, i ser en canvi comuna a una
àrea concreta (o a l'inrevés), llavors pot aparéixer al catàleg com a: ex. rr (cc al Port i a la Tinença).
Tot seguit pot aparéixer un segon paràgraf on s'explica alguna característica o particularitat del tàxon per al territori,
alguna precisió sobre una referència d'altres autors o sobre algun testimoni dipositat als herbaris...
A continuació apareixen els plecs testimoni dipositats per l'autor als herbaris públics de la Universitat de Barcelona
(BCN) i del Museu del Montsià (MMA). Els plecs incorporen referències a la localitat, l'ambient, l'altitud en m s.m.,
el quadrat UTM 10x10 km, el/s recol·lector/s i la data en què es va collir. Si se'ns han presentat dubtes en la
determinació definitiva, estos s'encapçalen de cf.. (pendent de comparar).
Un altre bloc significatiu és el de les referències precedents (publicades o procedents d'altres tesis doctorals o
treballs de recerca, considerats obres bàsiques), les quals s'ordenen cronològicament. El fet que haguem triat este
criteri fa que ens haguem pres la llicència de donar-los una data a determinades obres bàsiques com si d'una obra
publicada es tractés [ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003) i CURCÓ (2004)]; val a dir que la tesi de
Josep Manuel Álvarez va ser publicada a darreries de 2004 [ÁLVAREZ (2004)]. Quan la indicació és d'una localitat
de fora de l’àrea estudiada, rere l'any s'hi incorpora un asterisc (*). A més, quan la dada és errònia, molt dubtosa o
s’ha assignat a un quadrat UTM que no correspon, davant de l'autor s’hi ha afegit un interrogant (?).
A banda, poden recollir-se referències inèdites comunicades per altres autors i que apareixen al darrere de les
anteriors com a: ex. BALADA (com. pers.). Finalment es poden incloure dades extretes dels bancs de dades de
biodiversitat impulsats des dels estaments autonòmics del País Valencià: BDB (http://bdb.cth.gva.es) i del Principat
de Catalunya: BDBC (http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html), així com aquelles dades extretes del projecte
ANTHOS del Real Jardín Botánico-CSIC: ANTHOS (http://www.programanthos.org).
Les referències exactes de les diferents localitats dels autors no s'han explicitat, com tampoc s’hi recullen les pròpies
de l’autor, llevat d’aquells casos en què la dada fos prou rellevant, malgrat la càrrega d'inevitable de subjectivitat
que això comporta.
Tot seguit, si s’escau, s’assenyalen els plecs d'herbari que s'han pogut consultar als herbaris BC (BC i BC Sennen),
BCN (BCC i BCF), HBIL, MMA i VAL (VAB i VAF), dels quals incorporen un asterisc (*) aquells que procedien
de fora de l'àrea estudiada. Quan un plec ha estat determinat amb el nom d'un tàxon no coincident amb el nostre
parer, s'hi ha afegit un interrogant (?) al davant. Entre els herbaris consultats val la pena esmentar dos herbaris
personals confegits a partir de mostres del territori: El primer és l’herbari d’Alfred Giner-Sorolla fet al Baix
Maestrat durant els anys 1944 i 1945, mentre cursava els estudis de farmàcia a Madrid, davall les ordres de Salvador
Rivas Goday. Com a dada significativa, cal dir que incorporava a les mostres indicacions concretes a l’ambient on
s’havia herboritzat. Bona part d’estes dades van ser arreplegades bibliogràficament a l’Atlas de Vinaròs (PALACIOS,
2001). El segon dels casos és el de Carme Loscos, besnéta de Francisco de Loscos, que incorpora una quantitat
immensa de plecs de la Terra Alta, Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat, sobretot de la dècada dels 80.
Malauradament una part dels quals apareix malmesa, i un gruix important manca de referències geogràfiques
concretes. També hem pogut accedir als herbaris personals de Rafel Balada i Lluís de Torres.
Arribem finalment a un bloc on es recullen dades sobre les característiques del tàxon en qüestió. Primerament
apareix referida la forma vital o tipus biològic de cadascun dels tàxons del catàleg florístic, sense que hi haja gaire
diferències d’allò que n’han dit les principals obres de referència ja referides. Es fan servir les abreviatures següents:
MP p.
MP c.
MP semic.
NP p.
NP c.
NP semic.
Ch.
G.
macrofaneròfit perennifoli
macrofaneròfit caducifoli
macrofaneròfit semicaducifoli
nanofaneròfit perennifoli
nanofaneròfit caducifoli
nanofaneròfit semicaducifoli
camèfit
geòfit
G. par.
H.
Th.
Th. par.
Hydr.
Hel.
Ep par.
geòfit paràsit
hemicriptòfit
teròfit
teròfit paràsit
hidròfit
hidròfit-helòfit
epífit paràsit
Alguna volta un tàxon pot presentar un segon tipus biològic, una referència que s’expressa al catàleg entre parèntesi
[ex. Th.(H.)]. Una altra de les indicacions que es pot presentar és la d’un faneròfit o camèfit semicaducifoli o
caducifoli estival, que ve referida al text amb la indicació entre parèntesi [ex. (estival)].
Dins del mateix bloc trobem la indicació de l'alçada que pot assolir el tàxon al territori. Es dóna el port màxim i
mínim que la planta acostuma a presentar. Excepcionalment hi pot figurar una mida superior o inferior entre
parèntesi. En el cas d’aquells tàxons amb una alçària inferior al metre, les mides s’expressen en centímetres (cm);
mentre que quan són alçades superiors al metre, s’expressen en metres (m).
Trobem encara el període de floració al territori. S’expressa en números romans els mesos d’inici i final de la
florida, units amb un guionet (ex. III-VI). En el cas que la florida es puga avançar o endarrerir puntualment, sovint a
conseqüència de fluctuacions climàtiques anuals, els mesos aniran entre parèntesi i units amb un guionet al període
50
de floració principal [ex. (II-)III-VI(-VII)]. En darrer terme, i en el supòsit que la florida siga del tot fora d’època,
apareix entre parèntesi i sense guionet [ex. III-VI(X)].
Finalment, i per a tancar el bloc, s'indica l'àrea general del tàxon en qüestió atenent a les abreviatures de les
províncies i regions fitogeogràfiques següents:
Atl.
Eur.
Iran.
Lateeur.
Latemed.
Latesubmed.
Latetrop.
atlàntic
eurosiberià
irano-turanià
lateeurosiberià
latemediterrani
latesubmediterrani
latetropical
Macaron.
Med.
Med. munt.
Pont.
Plurireg.
Sahar.
Submed.
macaronèsic
mediterrani
mediterrani muntanyenc
pòntic
pluriregional
saharià
submediterrani
Tanmateix no manquen casos en què un tàxon assolix més d'una regió o província fitogeogràfica, llavors s'indica:
ex. Med.-Eur. o Med.-Atl. Quan l'abast d'un tàxon abasta un nombre de regions gran, rere la indicació Plurireg. hi
apareix l'abreviatura (Subcosm.). Els endemismes s’indiquen de la següent forma: ex. Med. munt. (endèm.). Els
elements fitogeogràfics es poden acompanyar de les diferents referències cardinals bàsiques (N,S,E,W) o
secundàries (NW,SW,NE,SE), este criteri és també vàlid pel que fa als tàxons introduïts. Estos van precedits de la
indicació Introd: seguits de l’àrea geogràfica o fitogeogràfica d’on procedixen. Hi trobem els orígens següents:
Àfrica
Amèr.
Àsia
Austràlia
Canàries
Europa
Iran.
Macaron.
Madagascar
Àfrica
Amèrica
Àsia
Austràlia
illes Canàries
Europa
Iran
Macaronèsia
Madagascar
Med.
mediterrani
Neotrop.
neotropical
Paleotrop. paleotropical
Pantrop.
pantropical
Plurireg.
pluriregional
Pònt.
pòntic
Submed.
submediterrani
Trop.
tropical
Origen desconegut, incert, hybr. ?
Resta només explicar la simbologia emprada a l'hora de confeccionar els mapes de distribució. A mà dreta de la
pàgina hi ha una segona columna, que ocupa aproximadament un terç de l’amplària total. En esta columna s’hi situa
el mapa de distribució de cadascun dels tàxons. La simbologia que s’empra per a indicar la presència a cadascun
dels quadrats UTM seguix el següent criteri:
Presència d’un tàxon a una localitat dins del territori, a partir d’una dada del propi autor, siga
observació de camp o plec d'herbari.
Presència d’un tàxon una localitat dins del territori, a partir d’una dada aliena, siga publicada o
procedent de plec d'herbari.
Presència d’un tàxon a una localitat de fora del territori, però dins dels UTM considerats al
treball, a partir d’una dada del propi autor o d’altri.
Presència d’un tàxon a un UTM de fora del territori, a partir d’una dada del propi autor o d’altri.
Presència d’un tàxon com a subespontani o accidental, a partir d’una dada del propi autor.
Presència d’un tàxon com a subespontani o accidental, a partir d’una dada d’altres autors.
+
Presència d’un tàxon no retrobat a un determinat UTM des de 1930, per la qual cosa es dóna com
a extingit a nivell local.
?
Presència d’un tàxon molt dubtosa o errònia, o de difícil assignació a un UTM concret.
Val a dir que, per tal que un tàxon aparega al catàleg, cal que haja estat citat explícitament d'alguna localitat inclosa
dins del territori, no dins d'un dels seus quadrats UTM (és a dir, si Fagus sylvatica és present a l'UTM BF71 i es
localitza per damunt dels 600 m s.m., en quedarà automàticament exclòs). Tanmateix, quan un tàxon presenta una o
molt poques localitats dins del territori i hi haja constància de la seua presència als UTM parcialment estudiats, estes
referències s'incorporen al mapa de distribució.
51
52
2.2.3. Catàleg florístic
EQUISETOPHYTA
EQUISETOPSIDA
EQUISETACEAE
Equisetum telmateia Ehrh.
cua de cavall (Orta, BALADA & MIQUEL); coa de cavall (a totes les espècies
del gènere)
S’estén principalment pel curs del riu Sénia, llevat d’algunes
localitats disperses de certa vocació muntanyenca (Populetalia
albae, Magnocaricion elatae), (100)300-560 m, rr.
BCN 14314: Riu Sénia a la Sénia, bosquina de freixes, 300 m, BF60, leg. Royo, 24/07/98.
BCN 14313: Molí de Malany (riu Sénia), mare del riu argilosa, 350 m, BF60, leg. Royo, 05/04/99.
ROVIRA & MOLERO (1983), TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 2 (1992)*, HERREROBORGOÑÓN et al. (1997)*, IBARS et al. (1999), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ
(2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: G., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: II-IV, Dist.: Plurireg.}
Equisetum arvense L.
cua de cavall (MONTS.-ARCHS, 1890); junça de lluquet (Rossell)
Apareix sobretot al riu Sénia i a les vores de l'Ebro, formant part
de comunitats herbàcies d’ambients humits (PolygonoChenopodion, Plantaginetalia majoris), 5-500 m, r.
BCN 14312: Mianes, séquia de desaigüe, 15 m, BF91, leg. Royo, 08/04/02.
BOLÒS, O. (1967), LLARCH & VIRGILI (1994), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997),
FORCADELL (1999), IBARS et al. (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: G., Alç.: 20-50 cm, Fl.: II-VI(IX), Dist.: Lateeur.(-Med.)}
53
Equisetum palustre L.
trenca nua (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem localitzat sempre en àrees submontanes del Port, quasi
sempre al voltant de fonts i fent part d'herbeis molt humits
(Molinio-Holoschoenion, Magnocaricion elatae), 530-600 m, rrr.
Les citacions recollides de SENNEN (1909: 149, 1911: 177): “bords
de l'Ebre” i “terrains humides” corresponen als voltants del Prat de
Peníscola i de Tortosa, i ens han semblat insegures. IBARS et al.
(1999: 88) dubten també d’esta darrera cita.
BCN 14087: Volta Plana, a l'ombria, fondet humit, 590 m, BF72, leg. Royo, 05/09/02.
BCN 14053: Barranc de la Vall, codolar humit prop de font, 550 m, BF71, leg. Abella & Royo,
18/07/03.
?SENNEN (1909, 1911), TORRES (1989)*, IBARS et al. (1999).
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.}
Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
(E. campanulatum Poiret in Lam.)
junça de lluquet (Rossell)
S’escampa per ambients poc o molt humits des de les parts més
baixes fins a les barrancades del Port (Molinio-Holoschoenion,
Polygono-Chenopodion...), 1-540 m, c.
BCN 22128: Barranc de la Galera a l'Ebre, cuneta, 10 m, BF91, leg. Royo, 10/03/96.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1957, 1967), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), HERREROBORGOÑÓN et al. (1997), TORRES (1989), SÁEZ (1997), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), CURCÓ (2000, 2001, 2004),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP(G)., Alç.: 0,3-1,5 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Plurireg.}
PTERIDOPHYTA
FILICOPSIDA
NEPHROLEPIDACEAE
Nephrolepis cf. exaltata (L.) Schott.
Prou cultivat, l’hem arribat a veure a una paret vella de taperot del
poble de Peníscola, a uns 5 metres de terra, indret on es feia amb
Parietaria officinalis (Parietario-Galion), 25 m, rrr.
No l’hem pogut herboritzar, per la qual cosa no podem estar del
tot segurs si es tracta d’este tàxon o de N. cordifolia (L.) C. Presl.
De les comarques de la Plana Baixa i del Camp de Túria ha estat
assenyalat per HERRERO-BORGOÑÓN et al. (2000: 54) i per
GUILLOT (2003b: 14).
HERRERO-BORGOÑÓN et al. (2000), GUILLOT (2003b).
{T.b.: G., Alç.: 30-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Introd.: Latetrop.}
54
DAENNSTAEDTIACEAE (HYPOLEPIDACEAE PRO PARTE)
Pteridium aquilinum (L.) Kuhn.
folguera femella (MONTS.-ARCHS, 1890); falaguera (Orta, BALADA &
MIQUEL); falaguera
Creix per clarianes d'indrets ombrius, sòls molt rics amb matèria
orgànica que induïxen processos de descarbonatació elevats.
Sempre dins del massís del Port o la Tinença, llevat d'una citació
de la serra de Montsià (Geranion sanguinei), (200)300-600 m, rr.
BCN 14307: Matamoros, ametlerar abandonat, 250 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
MMA 13202: Barranc de la Vall, vorada de bosc mesòfil, 600 m, BF71, leg. Royo, 12/10/95.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 2 (1991), SAMO
(1995), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), SÁEZ (1997), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: G., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
SINOPTERIDACEAE
Cheilanthes pteridioides (Reichard) C. Christ. subsp. acrostica (Balbis) O. Bolòs et Vigo
Ch. acrostica Balbis, (Ch. fragrans (L. fil.) Swartz)
Només l'hem ensopegat al barranc dels Masos damunt del reble
d'un marge d'antics cultius, avui ocupat per pinedes secundàries de
sapí (Asplenion glandulosi), 300 m, rrr.
Hi ha una citació de Ch. fragrans de BARNOLA (1915) de "Tortosa
i veïnatge", que FOLCH (1980: 54) no veu versemblant. Ja fora del
territori, ROVIRA & MOLERO (1983: 558) i VILLAESCUSA (2000:
125) l'esmenten de localitats relativament properes, en què també
l’hem vist. A la primera, la planta es fa en badalls de conglomerats
terciaris compartint ecologia amb Ramonda myconi; mentre que a
la segona es troba en els murs més nitrogenats i insolats de
l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu.
BCN 14311 i MMA 18050: Barranc dels Masos, replà de marge de pedra en sec, 300 m, BF83, leg. Royo, 20/05/01.
?BARNOLA (1915), ROVIRA & MOLERO (1983)*, IBARS et al. (1999)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.-Macaron.}
ADIANTACEAE
Adiantum capillus-veneris L.
falzía de póu (MONTS.-ARCHS, 1890); arracada de la reina, fatzilla,
guardallibres, falcija, falzija, falaguereta de pou
Prou freqüent per tot el territori, fins al punt que l'hem arribat a
veure enmig de l'empedrat dels carrers ombrius de Peníscola
(Adiantion capilli-veneris), 3-600 m, c.
BCN 14323: Racó dels Capellans, degotall i badall de roca, 450 m, BF71, leg. Royo, 12/10/95.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1957, 1967), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), SÁEZ (1997), FORCADELL (1999), IBARS et al.
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner;
MMA 11298,11299,11361,11362, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Latemed.-Pantrop.}
55
DRYOPTERIDACEAE
Dryopteris filix-mas (L.) Schott
Considerem inverosímil la cita recollida per FDEZ.-CASAS (1989c: 177) recollida de FRASER-JENKINS (1982: 223)
leg. Teodora (H.T. Malagarriga?); Bol. Soc. Brot. sér. 55: 175-336: "Alcanar, nuestra señora del Remei". Àdhuc,
en el cas que existís, el plec ens pareixeria del tot inexplicable, per a una localitat de forta influència marítima.
?FRASER-JENKINS (1982) in FDEZ.-CASAS (1989c).
Gymnocarpium robertianum (Hoffm.) Newm.
Dryopteris robertiana (Hoffm.) C. Christ
La dada recollida pel projecte ANTHOS atribuint a BALADA (1983) la localitat "Sierra de Montsiá" és del tot
errònia. L'errada es basa en el fet que els transcriptors de la base de dades florística ANTHOS confonen els termes
geogràfics de "serra de Montsià" amb el de "comarca del Montsià", a conseqüència del desconeixement de
l'existència d'este darrer. Nosaltres hem vist este tàxon a la part alta del Port.
?ANTHOS.
Cyrtomium falcatum (L. fil.) C. Presl.
Polystichum falcatum (L. fil.) Diels
Localitzat en bades molt ombrejades dels blocs rocosos del pont
de la via de ferrocarril, damunt del riu Sec o rambla Cervera, a
Benicarló, compartint ambient amb Adiantum capillus-veneris
(Adiantion capilli-veneris), 20 m, rrr.
La primera localitat ibèrica seria la de CASASAYAS & FARRÀS
(1986: 425-426) per al Barcelonès, mentre que la primera del País
Valencià és l’assenyalada per SEGARRA (2001: 248) per a la
Marina Alta, concretament de Xàbia, on s’hi indica: “grietas del
puente”, una ecologia del tot similar a la que nosaltres l’hem
trobat. HERRERO-BORGOÑÓN (2004: 263) el dóna de dos localitats
de la ciutat de València.
CASASAYAS & FARRÀS (1986)*, SEGARRA (2001)*, HERRERO-BORGOÑÓN (2004)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-20 cm, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Àsia E}
ASPLENIACEAE
Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer
falzía (MONTS.-ARCHS, 1890); herba del cordó negre (Tivissa)
Es fa en màrgens de pedra, badalls i replanells de roca, rebleres...
de tot el territori, llevat dels indrets massa insolats (Asplenion
glandulosi), 5-730 m, c.
BCN 14322: Lo Pelós, badall de roca, 150 m, BF81, leg. Royo, 19/12/95.
BCN 14320: Barranc de Valldebous, pedruscall, 550 m, BF70, leg. Royo, 17/06/00.
FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), MATEO & FIGUEROLA (1986c)*, ROVIRA (1986),
TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), SÁEZ (1997), FORCADELL (1999),
IBARS et al. (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), BALADA (2000c),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12462,12537, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
56
Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. et DC. subsp. petrarchae
Pot aparéixer per qualssevol de les fissures de calcàries del
territori, encara que sempre de manera escadussera (Asplenion
glandulosi), 5-760 m, r.
Probablement siga l'única falaguera del territori que en ambients
eixuts es puga arribar a fer sense mirar al nord, fent-ho a l'est en
indrets pròxims a la mar.
BCN 14319: Covalta, pedres de marge cara nord, 200 m, BF81, leg. Torres & Royo, 01/04/99
BCN 14318: Serra de la Galera, barranc a l'est, badall de roca molt amagat, 140 m, BF80, leg.
Royo, 22/11/01.
BCN 14317: Puig de Benicarló, badall de roca, 120 m, BE88, leg. Royo, 23/11/01.
BCN 14316: Vall de l'Infern, badall de roca, 600 m, BF83, leg. Royo, 29/11/01.
BCN 14315: Desembocadura del barranc del Saldonar, mur de pedra seca, 5 m, BE88, leg. Royo,
04/03/02.
MMA 18539: Racó d'Aiguadonzella, badall de roca, 400 m, BF71, leg. Royo, 01/11/01.
MMA 20211: Castell de Polpís, pujant al., badall de roca, 200 m, BE77, leg. Abella & Royo, 18/11/01.
SENNEN (1909*, 1911), TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), SÁEZ (1997), IBARS et al. (1999), TORRES in ORCA 10
(2000)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: H., Alç.: 5-15 cm, Fl.: IX-VI, Dist.: Med. W}
Asplenium × protomajoricum Pangua et Prada
(A. petrarchae × A. fontanum, incl. A. majoricum Litard., incl. A. petrarchae (Guérin) DC. in
Lam. et DC. subsp. majoricum (Litard.) O. Bolòs et Vigo)
Únicament l'hem advertit en clavills de roca cara nord de la serra
d'Irta (Asplenion glandulosi), 350 m, rrr.
PÉREZ DACOSTA (2004: 13) assenyala este darrer tàxon de la
comarca de la Plana Alta, citació que ve avalada pel plec VAL
118495, que hem pogut consultar.
VILLAESCUSA (2000: 121) indica A. majoricum, fora ja de l'abast
de l'estudi del present treball, de la serra d’Irta. Hem pogut
consultar el plec VAL 25711 de C. Villaescusa i J. Tirado, gens
diferent del nostre.
Val a dir que a l'indret s’hi fan, a més, A. fontanum i A. petrarchae subsp. petrarchae que ben bé
podrien ser candidats a ser-ne els parentals. Els individus que hi hem incardinat presenten quasi la
mitat del nervi medial de la fronda verdós. PAU (1895: 174) va descriure A. valentinum com a
tàxon híbrid entre els tàxons esmentats. SOLER & SÁEZ (1997: 27) atribuïxen els plecs de la
Marina Alta MA 374320 i 374321 (leg. A. Rigual, 12/05/1975) a A. majoricum.
BCN 31148: Racó de Puça, badall de roca poc ombrejat, 350 m, BE77, leg. Royo, 08/02/01.
?PAU (1895)*, ?SOLER & SÁEZ (1997)*, ?IBARS et al. (1999)*, ?VILLAESCUSA (2000)*, PÉREZ DACOSTA (2004).
*VAL 25711, Racó dels Falugos, bc., 250 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 01/04/1990, ut A. majoricum.
*VAL 118495, Cabanes, monte Ferradura, fisuras roquedos calizos, 450-500 m, BE5246, leg. Pérez Dacosta, 23/05/1998.
{T.b.: H., Alç.: 10-15 cm, Fl.: XI, Dist.: Med. W}
57
Asplenium ruta-muraria L.
falzía blanca (MONTS.-ARCHS, 1890); falzija borda (els Ports de Morella)
De capteniment ecològic molt paregut al d'A. petrarchae, presenta
una major tendència muntanyenca i una menor tolerància a
l'eixutesa ambiental (Asplenion glandulosi), 40-710 m, c.
BCN 14524: Barranc de la Galera a la Riba, badall de roca, 240 m, BF80, leg. Royo, 27/04/96.
BCN 14523: Barranc de Sant Antoni, badall de roca, 60 m, BF81, leg. Royo, 28/12/98.
MMA 18540: Barranc de la Galera al pont de Besolí, badall de roca, 270 m, BF70, leg. Royo,
07/12/98.
FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997),
SÁEZ (1997), FORCADELL (1999), IBARS et al. (1999), BALADA in ORCA 10 (2000),
TORRES in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO
(2003).
MMA 2862, leg. Farnós.
MMA 11310,12377,12485 leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 5-15 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
A. onopteris L.
falzía negra (MONTS.-ARCHS, 1890)
Característic d’alzinars i carrascars humits, pot aparéixer en retalls
de rouredes, així com en les comunitats arbustives producte de la
seua degradació (Quercion ilicis, (Quercion cocciferae)...),
(30)300-600 m, r.
Si bé la distribució pot semblar relativament extensa, la seua
abundància es reduïx a les àrees una mica alteroses, on encara hi
resten bons testimonis de les comunitats esmentades.
BCN 14754: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 31/08/96.
BCN 14753: Lo Toscar, herbassar humit nitròfil enmig d'alzinar, 500 m, BF72, leg. Abella & Royo,
30/06/01.
MMA 18538: Balma dels Rossegadors, "boixeda", 480 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 3 (1993), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), FORCADELL
(1999), IBARS et al. (1999), BALADA (2000c), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11237 leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed.}
Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
Propi de badalls de roca del massís del Port i de la Tinença, on pot
arribar a sovintejar, i molt més rar a les serres de Montsià i d’Irta
(Asplenion glandulosi), 200-750 m, r (loc. rrr).
BCN 14522: Barranc del Bufador, roques cara nord, 540 m, BF60, leg. Royo, 03/06/99.
BCN 14521: Racó de Puça, roques cara nord, 350 m, BE77, leg. Royo, 08/02/01.
BCN 14520: La Fou, badall de roca, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo, 03/06/01.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN
(1989c), TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997), SÁEZ (1997), IBARS et al.
(1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Submed.}
58
Phyllitis scolopendrium (L.) Newm.
Asplenium scolopendrium L., (Scolopendrium officinale Sm.)
herba melsera (MONTS.-ARCHS, 1890); herba cervuna, llengua cervuna
L'hem trobat en badalls de roca ran de cursos d'aigua i rodalies de
fonts del Toscar (Fraxino-Carpinion (Primulo-Coryletum)), (40
ext.) 460-500 m, rrr.
Balada (com. pers.) ens indica que l'espècie en temps precedents
es feia prop de l'Ebro, al barranc del Molins o de la Vallservera
dins dels canals de rec; malauradament la persistència dels
pagesos amb mètodes mecànics i herbicides van acabar per fer-la
desaparéixer de l'indret; precisament BARNOLA (1918: 133)
l'esmenta d'esta darrera localitat.
BCN 14519: Lo Toscar, roques ombrívoles vora curs d'aigua, 460 m, BF72, leg. Beltran, Ibàñez & Royo, 30/08/99.
BARNOLA (1915, 1918), FONT QUER (1915, 1950)*, HERRERO-BORGOÑÓN & MATEO (1984)*, TORRES (1989)*, FDEZ.-CASAS
(1989c)*, BALADA in ORCA 3 (1993), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997)*, HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997)*, SÁEZ (1997)*,
IBARS et al. (1999)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Eur.}
Phyllitis sagittata (DC.) Guinea et Heyw.
Asplenium sagittatum (DC.) Bange, (Ph. hemionitis auct.)
Detectat només en bades de calcàries humides de dos balmes de la
serra de Montsià (Asplenion glandulosi), 220-500 m, rrr.
Una de les localitats es troba pròxima a la font del Teix, d'on ja va
ser citat per FONT QUER (1920: 194). Recentment, SÀEZ (1997:
104) l'esmenta d'un parell d'indrets ben pròxims a la segona
localitat on l’hem vist. Les indicacions de BARNOLA (1918) són
complicades d’ubicar amb precisió i, malgrat que l'hem cercat
profusament, no l’hem pogut retrobar a les localitats citades.
BCN 14518: Cova del Gall, roca ombria i temporalment reixinflant, 500 m, BE99, leg. Royo, 08/12/99.
MMA 20413: Entre la font del Llop i la font del Burgar, barranc de Solito, clavill de roca, 370 m, BF90, leg. Abella & Royo, 02/10/05.
BARNOLA (1918)?, FONT QUER (1920), BARNOLA in CADEVALL (1913-1936), FONT QUER in CADEVALL (1913-1936), BARNOLA in
MALAGARRIGA (1971), ?BOLÒS, O. in ORCA 3 (1993), SÀEZ (1997).
{T.b.: H., Alç.: 5-10 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. S(N)}
Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
Asplenium ceterach L.
dauradella (MONTS.-ARCHS, 1890); herba dorada, doradella
Es fa en màrgens de pedra en sec, murs poc o molt humits..., tot i
que tolera bé un cert grau d'eixutesa, per la qual cosa és la
falaguera de major presència al territori (Asplenion glandulosi), 3765 m, cc.
BCN 14517: Lo Pelós, badall de roca, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14516: Raval de Cristo, barranc del Xurrit, badall de conglomerat, 28 m, BF83, leg. Royo,
20/01/01.
MATEO & FIGUEROLA (1986c)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN
et al. (1997), SÁEZ (1997), FORCADELL (1999), IBARS et al. (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), TORRES (com. pers.)*.
MMA 11238, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Med.(-Eur.)}
59
POLYPODIACEAE
Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
P. serrulatum Lag., P. cambricum L., (P. australe Fée)
herba pigotera
Apareix en roques enmig de boscos frescals; repeus, relleixos i
badalls de roca; màrgens de pedra dels bancals en vores dels
barrancs i en talussos de les terrasses fluvials... (AnomodontoPolypodietalia), 5-730 m, c (loc. rr).
BCN 14515: Lo Toscar, roques ombrívoles, 460 m, BF72, leg. Beltran, Ibàñez & Royo, 30/08/99.
BCN 14514: Falda de Caro, repeu de marge, 450 m, BF82, leg. Royo, 27/01/01.
MMA 18537: Barranc de Sant Antoni, repeu de marge, 70 m, BF81, leg. Royo, 28/12/98.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), HERRERO-BORGOÑÓN et al. (1997),
SÁEZ (1997), IBARS et al. (1999), BALADA (2000c), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
MMA 11308,11309, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 10-70 cm, Fl.: X-V, Dist.: Latemed.}
Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
herba pigotera
No l'hem observat dins del territori abastat. TORRES (1989: 10) el
cita de l'extrem septentrional del país estudiat, concretament de la
font Girona, entre Paüls i Alfara (Anomodonto-Polypodietalia),
580 m, rrr.
No massa freqüent es troba a la banda alta del Port i de la Tinença,
on l’hem vist.
TORRES (1989).
{T.b.: G., Alç.: 10-70 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Eur.}
MARSILEACEAE
Marsilea quadrifolia L.
agret
Es tracta d'un tàxon que ens ha estat indicat per Balada (com.
pers.), dels planters d'arròs vora el riu Ebro, a l'Esquerra (extingida
avui) (Lemnion minoris), 1-5 m, rrr (ext.?).
Posteriorment havia estat retrobat i s'ha mantingut a l'Ecomuseu
del parc natural del Delta de l'Ebre (IBARS, 2000), on nosaltres
l'hem vist, i a l'illa de Buda. Lluís de Torres va dipositar un
testimoni a l’herbari BC (BC 833190) procedent de l’hemidelta
nord, collit el 1977.
FDEZ.-CASAS (1994b), SÁEZ (1997), CURCÓ (2004).
*BCC s/n: entre l’Ampolla i Camarles, als arrossars, CF01, leg. Casasayas & Farràs, 01/09/1984.
*BCC s/n: Delta de l’Ebre, leg. Casas et al., estiu de 1970.
{T.b.: Hydr., Alç.: 7-20 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Eur.}
60
AZOLLACEAE
Azolla caroliniana Wiild.
(incl. A. filiculoides Lam.)
llapó (abusivament)
De clara vocació per les séquies i arrossars del delta de l'Ebre, pot
tolerar l’exsudació de l’ambient (Lemno-Salvinion), 3-6 m, rr.
A. filiculoides creiem que no és més que una forma diferent de la
mateixa planta, segurament d’un estadi de desenvolupament
diferent. Es tracta d'un tàxon cada volta més freqüent i com a dada
simptomàtica podria servir una frase recollida d'un pagés del
voltant dels ullals de l'Arispe o de Baltasar: "Este llapó ara s'està
escampant per tot arreu i de l'atre ara casi no n'hi ha". Quan deia
"l'atre" s'estava referint a Marsilea quadrifolia?
BCN 14513: Ullals de Baltasar, séquia poc profunda, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/12/00.
BCN 14512: Roquer de la Carrova, séquia d'aigües molt netes brollades del roquer, 7 m, BF91, leg. Royo, 03/02/01.
MMA 18536: Ullals de Baltasar, desaigüe, 5 m, BF90, leg. Royo, 20/10/00.
BALADA (1996), CURCÓ (1996, 1996b, 2004), SÁEZ (1997), QUERAL et al. (1999).
{T.b.: Th.(Hydr.), Fl.: VI-I, Dist.: Introd.: Neotrop.}
SPERMATOPHYTA
GIMNOSPERMAE
CONIFEROPSIDA
TAXACEAE
Taxus baccata L.
teix
Només apareix en algunes raconades i boscos ombrius de la serra
de Montsià i del massís del Port. Dins la primera creix en alguns
indrets arrecerats entremig dels alzinars, a cotes certament baixes,
conjuntament amb Sorbus torminalis, Acer opalus subsp.
granatense, Quercus faginea o Ilex aquifolium (Querco-Fagetea,
Quercion ilicis), 420-600 m, rrr.
No sabem fins a quin punt la presència del teix a la serra de
Montsià va poder ser afavorida en el passat per la mà de l’home.
*MMA 13343: Barranc de la Vall, bosc de pi rojal, 700 m, BF71, leg. Royo, 08/04/96.
FONT QUER (1921, 1950*), BOLÒS, O. & VIGO (1979), ROVIRA in ORCA 1 (1985-87)*, ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 1
(1985-87), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2003, 2003b, 2004), APARICIO et al. (2003),
APARICIO & MERCÉ (2003, 2004)*.
MMA 11646, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 4-8 m, Fl.: III-IV, Dist.: Lateeur.}
61
PINACEAE
Pinus canariensis Sweet ex Sprengel
pi (canari)
Plantat algun camí a la terra baixa i prop d'àrees forestals, fins i tot en àrees forestals, com s’esdevé en algun
indret com el barranc de la Vall, entrant al massís del Port. No hem arribat a veure cap individu ni tan sols com a
subespontani, 140-450 m, rrr.
*MMA 13139: Illa de Blanquet, plantat, 7 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
FORCADELL (1999), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Mp p., Alç.: 5-15 m, Fl.: II-V, Dist.: Introd.: Macaron.(Canàries)}
Pinus halepensis Mill.
pi blanch (MONTS.-ARCHS, 1890); pi sapí (Arnes i Orta, BALADA &
MIQUEL); sapí, pi bord
Àmpliament difós afavorit per l'home, sovint arriba a formar un
doser arbori damunt de brolles, coscollars i màquies (Rosmarinion
officinalis, Rhamno-Quercion, Quercion ilicis), 1-680 m, c.
Una dada que considerem força significativa és la possibilitat que
el sapí puga ser considerat o no un tàxon autòcton; potser la
referència de FONT QUER (1921: 160) és certament significativa,
quan parlant de la serra de Montsià hi escriu: El meu guia després
d’un dia sencer de caminar no va poder-me ensenyar ni un sol pi
(...). Per a reblar el clau, de les dades empíriques obtingudes per
part de Forcadell (com. pers) dels individus més esponerosos de pins de la Serra, estos donaven
edats inferiors als 40 anys.
BCN 14511: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
CAVANILLES (1795), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12617, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 5-15 m, Fl.: III-V, Dist.: Med. (Introd.?)}
Pinus sylvestris L.
var. catalaunica Gaussen
pi bort (MONTS.-ARCHS, 1890); pi rojal, rojalet, melis, rojal
No arriba a formar boscos a causa del nivell altitudinal del territori
d'estudi, i apareix espars en boscos i garrigues de les raconades
ombrívoles del massís del Port i de la Tinença, gràcies a la
inversió tèrmica que es dóna en alguna de les valls (QuercoFagetea), (150)440-600 m, rr.
Sovint hem vist individus a la terra baixa dins de brolles,
aparentment espontanis, però que creiem haurien pogut ser
plantats en el passat.
BCN 12270: Ombria de la mola del Boix, carrascar, 460 m, BF71, leg. Abella & Royo, 25/08/02.
MMA 18570: Barranc de les Coves, brolla, 150 m, BF80, leg. Royo, 07/07/04.
ROVIRA (1986)*, FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: MP p, Alç.: 5-20 m, Fl.: V-VI, Dist.: Eur.-Boreoalp.}
62
Pinus pinea L.
pi ver, pi pinyoner (MONTS.-ARCHS, 1890); pinyera (Arnes i Orta, BALADA
& MIQUEL); pi ver, pi pinyoner
Plantat i subespontani, i alguna volta més o menys naturalitzat a
les àrees més litorals (Quercetea ilicis),15-540 m, rr.
*MMA 13143: Illa de Blanquet, plantat?, 7 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
BOLÒS, O. in ORCA 3 (1993), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP p., Alç.: 10-20 m, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Med. E}
Pinus nigra1 Arnold subsp. salzmanii (Dunál) Franco
(P. clusiana Clem. in Herrera, P. laricio Poir.)
melis (MONTS.-ARCHS, 1890); pi cerrut, pi negral, melis, negral
Forma boscos de pi negral en diverses barrancades cara nord del
Port (Aceri-Quercion, Quercion ilicis), (20)350-600 m, r.
Pels barrancs es pot endinsar al pla de la Galera entremig de
brolles i garrigues, sempre amb individus isolats. Estos exemplars,
en molts casos, són plantats per gent del Mas de Barberans, que
consideraven P. halepensis com un arbre sense vàlua, d’ací el seu
nom de sapí. Val a dir que les condicions de les planes li són
especialment desfavorables i això fa que els individus vistos
siguen sovint relativament escarransits.
BCN 12269: Ombria de la mola del Boix, bancals abandonats, 550 m, BF71, leg. Abella & Royo, 25/08/02.
BCN 31241: Barranc de la Martinenca, mare rocosa (conglomerats) de barranc, 20 m, BE99, leg. Royo, 25/08/05.
CADEVALL (1912-1937), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12525,12526, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 5-20 m, Fl.: III-V, Dist.: Submed.}
Pinus pinaster Ait.
pi marítim (MONTS.-ARCHS, 1890)
Plantat com a arbre forestal ran de repoblacions en algun punt de
la part baixa del Port i de la Tinença, de manera accidental pot
aparéixer algun plançó subespontani (Aceri-Quercion, Quercion
ilicis), 440-600 m, rrr.
MMA 13142: Barranc dels Mangraners, plantat, 550 m, BF60, leg. Royo, 09/02/97.
TORRES (1989), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4411, leg. Farnós.
{T.b.: MP p., Alç.: 5-15 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W (Introd.)}
1
En alguns indrets del sistema Ibèric, dels quals no n’ha quedat exclòs el massís del Port, una part dels individus
pertanyen a la subsp. nigra, els quals van ser plantats arran de les reforestacions oficials dutes a terme a mitan de segle
XX, tal com ens indicaven Rafel Balada i Xavier Cortiella (com. pers.).
63
CUPRESSACEAE
Cupressus sempervirens L.
xiprér (MONTS.-ARCHS, 1890); xiprer, ciprer
Profusament cultivat, tot i que en sòls profunds creixen individus
subespontanis, sovint poc allunyats del focus de dispersió
(Artemisietea vulgaris, Pruno-Rubion...), 10-600 m, rr.
Al Port i a la Tinença apareixen cultivats, fins i tot alguna volta es
poden veure plançons nascuts de llavor de C. arizonica Greene i
C. macrocarpa Hartw. ex Gordon.
MMA 12812: Viver del barranc de la Vall, plantat, 600 m, BF71, leg. Royo, 25/12/95 (C.
arizonica).
MMA 12813: Ibidem (C. macrocarpa).
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45).
MMA 12409, (C. arizonica), leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 5-15 m, Fl.: II-V, Dist.: Introd.: Eur. E}
Thuja orientalis L.
Platycladus orientalis (L.) Franco
Hem advertit alguns individus com a subespontanis al Baix
Maestrat, fins i tot en indrets prou allunyats d’on era cultivat
(Artemisietea vulgaris, Chenopodietalia vulgaris), 25-40 m, rrr.
Com a subespontani, o més o menys naturalitzat, ha estat
assenyalat del Principat per MARCET (1953) de Montserrat i per
VIGO (1976, 1983) de la Vall de Ribes.
MMA 20409: Benicarló, pont de la via, talús ruderalitat, 25 m, BE87, leg. Royo, 24/09/05.
MARCET (1953)*, VIGO (1976, 1983)*, ROMERO & RICO (1989)*, VILLAESCUSA (2000),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP p., Alç.: 1-4 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus
ginebre d'oli (MONTS.-ARCHS, 1890); ginebre (Orta, BALADA & MIQUEL);
ginebre rojal (pron. roijal)
Per tot arreu, fent part de carrascars, alzinars, garrigues, tot i que
es torna més rar a mesura que ens atansem a les àrees més
tèrmiques (Quercetea ilicis), 1-730 m, c.
BCN 14510: Barranc de la Galera a la Riba, rocam de barranc, 240 m, BF70, leg. Royo, 01/10/94.
SENNEN (1911), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989),
JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003, 2004),
APARICIO (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45)
MMA 11597, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-6 m, Fl.: (I)IV-V, Dist.: Med.}
64
Juniperus oxycedrus L. subsp. badia (H. Gay) Debeaux
S’escampa per màquies, garrigues, alzinars de les vores dels rius
Servol i Sénia (Quercetea ilicis), (110)250-600 m, rr.
Els individus vistos presenten una mida superior pel que fa a tots
els seus caràcters, des del port fins a la mida dels fruits, passant
per l'amplària foliar. Tanmateix se'ns fa complicat de poder-los
incardinar a este tàxon, ja donat per VILLAESCUSA (2000: 126) de
cotes superiors en quadrats UTM veïns.
ROSELLÓ (1994)*, SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO & MERCÉ (2004b).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-8 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
Juniperus phoenicea L. subsp. phoenicea
sabina roma (MONTS.-ARCHS, 1890); savina
Creix en relleixos i cingles de calcàries de la major part del
territori, malgrat que a mesura que ens atansem a la franja litoral
esdevé més rar (Quercetea ilicis), 10-730 m, r.
BCN 14509: Riu Sec, badall de roca dins la llera del barranc, 10 m, BE87, leg. Royo, 17/10/01.
SENNEN (1911), FONT QUER (1921), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
TORRES (com. pers.)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45) leg. Giner.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-6 m, Fl.: II-III, Dist.: Med.}
GNETOPSIDA
EPHEDRACEAE
Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis
rahim de mar (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l’hem vist mai fora de les brolles i garrigues termòfiles de
l'extrem nord del territori (Oleo-Ceratonion), 25-550 m, rr.
La indicació recollida per O. BOLÒS dins ORCA 3 (1993) per al
quadrat UTM BE78 no s’ha pogut referir a cap localitat concreta.
ÁLVAREZ (2003: 432, taula 132, inv. 5) el dóna de l’extrem
meridional de la serra de Montsià.
BCN 14508: Assut de Xerta, brolla, 40 m, BF83, leg. Royo, 20/03/98.
BCN 14507: Mas d'en Foix, talús vora carretera, 210 m, BF83, leg. Royo, 03/03/02.
BCN 14506: Riu Canaleta, codolar fluvial, 65 m, BF83, leg. Beltran & Royo, 10/09/01
MMA 18534: L'Arram, talussos, 20 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BOLÒS, O. in ORCA 3 (1993), ÁLVAREZ (2003).
MMA 3126, leg. Farnós.
{T.b.: P, Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
65
ANGIOSPERMAE
MAGNOLIOPSIDA (DICOTYLEDONAE)
LAURACEAE
Laurus nobilis L.
llaurer (MONTS.-ARCHS, 1890); llorer
Cultivat, subespontani i fins i tot naturalitzat en bardisses frescals i
en boscos de ribera de l'Ebro (Prunetalia spinosae, Populetalia
albae), 5-500 m, r.
No és rar de trobar exemplars clarament naturalitzats, com passa
en barrancs prop de Roquetes o Rossell. D'ací vindria l'antic
topònim de barranc de Lloret, encara que a l’indret avui no es veja
cap individu naturalitzat.
BCN 12265: Lo Toscar, subespontani (naturalitzat?) en indret molt frescal, 480 m, BF72, leg. Royo,
16/09/02.
MMA 18675: L’Hereu, cultivat, 90 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BALADA (1983), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45) leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: MP p., Alç.: 3-10 m, Fl.: III-V, Dist.: Med. (Introd.?)}
RANUNCULACEAE
Helleborus foetidus L.
manxiulo
Apareix en boscos de pi negral i més rar en alzinars i codolars
fluvials
(Aceri-Quercion,
Quercion
ilicis,
Thlaspietea
rotundifolii), (100)200-600 m, rr (loc. c).
MMA 12948: Barranc de la Vall, alzinar, 600 m, BF71, leg. Royo, 25/12/95.
FOTN QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), APARICIO
(2004).
MMA 11314,11315,11316,11317, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-40 cm, Fl.: XII-IV, Dist.: Eur.}
66
Nigella damascena L.
Per tot arreu, en camps de secà abandonats, màrgens i vores de
camins (Thero-Brachypodietea), 1-500 m, c.
BCN 14505: L'Hereu, vora de camí, 90 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14504: Vall d'en Bages, pujant al Montsagre, herbassar de vora de camí, 460 m, BF83, leg.
Torres & Royo, 01/07/99.
MMA 17842: Ombria de les Armes del Rei, terres remogudes vora camps, 240 m, BF83, leg. Royo,
29/07/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4358, leg. Farnós.
MMA 12477,12478, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (III-)IV-V(-VI), Dist.: Med.}
Clematis vitalba L.
vidauba (Arnes i Orta, BALADA & MIQUEL); enramadora (Fredes)
Es troba en bardisses, talussos i alzinars de les àrees
muntanyenques, així com de les barrancades frescals que solquen
les planes (Prunetalia spinosae), 70-600 m, r.
BOLÒS, O. (1979), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003), APARICIO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: P, Alç.: 2-10 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Lateeur.}
Clematis flammula L.
vidiella (MONTS.-ARCHS, 1890); vialvera (Castellfort, MULET), vedriella
(Enroig, MULET), vidriella (Forcall, MULET)
var. flammula
Viu en bardisses, vorades de màrgens i coscollars de tot el territori
(Quercion ilicis), 1-600 m, c.
Als indrets més àrids es refugia a les raconades més frescals,
mentre que als llocs més eixuts es difumina dins de la varietat
maritima.
BCN 14751: Font de Cap d'Àsens, bardissa, 300 m, BF80, leg. Royo, 25/05/00.
BOLÒS, O. (1956, 1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS leg. C. Loscos.
MMA 12568,12569, 12570, leg. Forcadell.
{T.b.: P, Alç.: 1-6 m, Fl.: (V-)VI-VIII(-XI), Dist.: Med. N(S)}
67
var. maritima (Lamk.) DC.
(C. canaliculata Lag.)
S’estén en pedrusques, camps de secà abandonats i vores de
camins de bona part del territori, llevat de les àrees més alteroses
(Rhamno-Quercion...), 1-500 m, c.
La referència a C. canaliculata Lag. de SENNEN (1909: 144) l’hem
inclosa dins esta varietat, si bé no hem trobat cap plec d'este tàxon
a l'herbari Sennen.
BCN 14752: Barranc de la Galera a la Riba, bardissa, 240 m, BF80, leg. Royo, 01/10/95.
SENNEN (1909), FONT QUER (1917), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: P, Alç.: 0,2-1 m, Fl.: V-VII (X), Dist.: Med.}
Delphinium ajacis L.
Consolida ajacis (L.) Schur in Verh. (D. ambiguum auct.)
L'hem vist com a subespontani en herbassars ruderals d'algunes
localitats de major termicitat del territori (Chenopodion muralis),
5-70 m, rr.
BCN 14750: Lo Tossal de Santafè, herbassar ruderal, 30 m, BF90, leg. Royo, 26/05/00.
BCN 14749: Desembocadura del barranc de la Barbiguera, herbassar ruderal, 5 m, BE88, leg. Royo,
11/07/00.
BALADA (1998), TORRES & ROYO (2003), BALADA in CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Eur. S}
Delphinium peregrinum L. subsp. verdunense (Balb.) P. Cout.
D. halteratum Sm. subsp. verdunense (Balbis) Graebn. et Graebn. f.
Molt escàs en clarianes de maleses, camps de secà abandonats i
codolars fluvials (Roemerion hybridae, Glaucion flavi), 35-300 m,
rr.
La dada assignada al quadrat UTM BF72 (TORRES, 1989) de la
partida de Terrapico cal referir-la al BF82.
BCN 14632: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 14745: Barranc de Sant Antoni, clariana de malesa, 70 m, BF81, leg. Torres & Royo,
19/06/99.
BCN 14744: Los Escampets, pradell terofític sec, 160 m, BF83, leg. Royo, 07/06/01.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BLANCHÉ (1991), ?BOLÒS, O. in
ORCA 3 (1993)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 3100, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 30-60 cm, Fl.: V-VII(-VIII), Dist.: Latemed. N(W)}
68
Delphinium peregrinum L. subsp. gracile (DC.) O. Bolòs et Vigo
D. gracile DC.
Creix en brolles aclarides, codolars fluvials, pradells terofítics
àrids, en indrets poc o molt més termòfils que el tàxon anterior
(Roemerion hybridae, Glaucion flavi), 90-250 m, rr.
BCN 14748: Pipions, pradell terofític descarbonatat, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo,
06/06/99.
BCN 14747: Les Ombrietes, oliverar mig abandonat, 300 m, BF82, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
BCN 14746: Matamoros-Corral de Reina, munt de terra i grava, entre camí i l'oliverar, 180 m,
BF81, leg. Torres & Royo, 26/05/00.
MMA 18533: Parellades-Galatxo-Fabra, ermot sec, 100 m, BF81, leg. Royo, 31/07/98.
MMA 18532: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 17/10/01.
SENNEN (1911), BLANCHÉ (1991), BALADA in ORCA 3 (1993)*, SAMO (1995), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. SW}
Delphinium pubescens DC. subsp. pubescens
Consolida pubescens (DC.) Soó (incl. raça loscosii Costa)
Vist únicament com a accidental a una cuneta de vora de carretera,
on s'havia descarregat palla per a la cavalleria (com. pers. de la
propietària de la casa); fins i tot, ben a prop, es trobava un individu
de D. orientale (Hordeion leporini), 15 m, rrr.
BCN 21513: Raval de Cristo, cuneta frescal, 15 m, BF82, leg. Royo, 05/05/00.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*.
*VAL 36698, el Bovalar, 1100 m, BF50, leg. Villaescusa & Tirado, 09/07/1995.
{T.b.: Th., Alç.: 20-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
Delphinium orientale Gay
Consolida orientalis (Gay) Schrödinger
L'hem advertit de manera excepcional en sembrats, vores de
camins i de sestadors de bestiar (Roemerion hybridae, (Hordeion
leporini)), 5-190 m, rrr.
Amb molt poca diferència de dates, la primavera de 1998 la vam
trobar per separat Josep Forcadell i nosaltres mateixos pels
voltants de la serra de Montsià. Després de retrobar-lo les
primaveres de 1999 i de 2000, els anys 2001, 2002 i 2003 pareix
haver desaparegut. La presència al territori es deuria a dos causes,
per una banda el transport de palla des de comarques continentals
(?Alt Maestrat, Ports, Terra Alta) veïnes i, per altra, l'ús de llavors
de sembradura de les mateixes àrees geogràfiques.
BCN 14743: Sant Joan del Pas, sembrat, 200 m, BE89, leg. Royo, 23/05/99.
BCN 14742: Amposta, carretera de Sant Jaume, l'Esquerra, vora de corral i camí, molt nitròfil, 5 m, BF90, leg. Abella & Royo, 20/04/00.
BCN 14741: Raval de Cristo, cuneta frescal, 15 m, BF82, leg. Royo, 05/05/00.
FORCADELL (1999), TORRES & ROYO (2000), TORRES & ROYO in CURCÓ (2004).
MMA 12430, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Iran.(-Med.)}
69
Adonis annua L. subsp. cupaniana (Guss.) C. Steinberg
A. cupaniana Guss.
renicles (MONTS.-ARCHS, 1890)
Observat en ambients arvenses de tendència muntanyenca, sempre
pròxims al massís del Port o la Tinença (Roemerion hybridae,
Diplotaxion erucoidis), 280-600 m, rr.
Al mapa de distribució s'incorporen les localitats d'altri fetes sense
precisar la subespècie. Les dades per a la serra de Montsià ens van
ser cedides per Rafel Balada.
BCN 14503: Els Carrascalets, ametlerar, 460 m, BF60, leg. Royo, 17/04/98.
BCN 14502: Camí de Bel, ametlerar, 550 m, BF60, leg. Royo, 23/10/99.
BCN 14501 i MMA 18051: Lo Mas d'en Piquer, ametlerar, 290 m, BF82, leg. Torres & Royo,
06/05/02.
TORRES (1983), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000)*, ?ÁLVAREZ (2003), BALADA (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
Adonis flammea Jacq. subsp. flammea
No l'hem vist. Espècie pròpia de sembrats que hauria patit una
reculada molt forta, possiblement a causa de la pèrdua de sembrats
de tendència muntanyenca, fins al punt que és possible que n'haja
desaparegut (Roemerion hybridae), 450 m, rrr (ext.?).
Citat per FONT QUER (1915: 15, 23) de Prat de Comte i Benifallet
i, posteriorment, dels voltants de Fredes [FONT QUER (1953: 356)],
cites de les quals hem pogut consultar els testimonis BC 379 i
107541, sense que n’haguem pogut precisar el quadrat. La citació
de BALADA dins ORCA 4 (1994) correspon a la localitat de la
Vallfiguera, 450 m s.m., indret on va ser trobat l'any 1979 (com.
pers. localitat).
FONT QUER (1915, 1953)*, BALADA in ORCA 4 (1994).
BC 379, Prat de Compte (Tarragona), margenes de los campos, 250 m, leg. Font Quer, 19/06/1915, vidit Pau, vidit Steinberg 1973.
*BC 107541, inter segetes c. Fredes, 1000 m, leg. Font Quer, 17/06/1946, vidit Steinberg 1973.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.(-Med.)}
Anemone hepatica L.
Hepatica nobilis Schreber, (H. triloba Chaix)
violeta borda (el Boixar, MULET); herba fetgera
De clara vocació pels boscos frescals de la Tinença de Benifassà i
del massís del Port (Quercetalia pubescentis), 400-600 m, rr.
En algunes de les poblacions del territori no manquen individus
albins.
BCN 14500: Costa al Port-Farrúbio, garriga amb boix frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/12/99.
BCN 21105: Caseta de Rafel, a la Vall, vorada d'alzinar, 600 m, BF71, leg. Abella & Royo,
26/03/00 (f. alba).
MMA 12651: Barranc de la Vall, roureda, 600 m, BF71, leg. Royo, 25/12/95 (f. alba).
TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004).
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: I-IV, Dist.: Eur.}
70
Thalictrum tuberosum L.
Abastament difós a les àrees montanes per carrascars, garrigues,
brolles, llistonars, costers... de la major part del país estudiat
(Quercetea ilicis), (30)70-610 m, c (rr a les planes).
BCN 14499: Mas de Mulet, fenassar, entremig de lloses de taperot, 250 m, BE89, leg. Royo,
08/04/00.
MMA 18023: Barranc de la Vall, garriga, 600 m, BF71, leg. Royo, 08/04/96.
LLENSA (1954), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4589, rev. Torres leg. Farnós.
MMA 11465,11466,11576, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Thalictrum morisonii Gmel. subsp. maritimum (Dufour) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
T. maritimum Dufour; subsp. mediterraneum (Jord.) P.W. Ball
L'hem vist per herbassars damunt de torbes higròfiles de les vores
dels ullals de Baltasar o de l’Arispe i del Prat de Peníscola
(Soncho-Cladietum marisci), 1-5 m, rrr.
Este tàxon ja havia estat assenyalat al Baix Maestrat per SAMO
(1995: 236): “Benicarló”, si bé no ens ha estat possible de precisar
el quadrat UTM.
BCN 14636: Ullals de Baltasar, herbassar vora ullal, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/09/00.
MMA 18312: Ibidem anterior, 26/09/02.
MATEO & AGUILELLA (1986)*, BALADA in ORCA 4 (1994), SAMO (1995), CURCÓ (2001,
2001b, 2003, 2004).
BCN s/n: Ullals de l’Arispe, marge de canal, BF90, leg. Balada, 29/08/94, det. O. Bolòs.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: VI-VII(-IX), Dist.: Med. W}
Thalictrum flavum L. subsp. glaucum (Desf.) Batt. in Batt. et Trab.
Th. speciosissimum L. in Loefl.
Les referències bibliogràfiques de BALADA et al. (1977: 98) i CURCÓ (1998: 38) caldria referir-les al tàxon
precedent, més encara un camí consultat el plec procedent dels ullals de l’Arispe i determinat per Oriol de Bolòs.
B
?BALADA et al. (1977), ?CURCÓ (1998).
Thalictrum minus L. subsp. minus
var. pyrenaicum (Jord.) O. Bolòs et Vigo
Molt poc corrent en coscollars i costers pedregosos humits del
Port (Geranion sanguinei, Quercion ilicis), 250-600 m, rr.
La florida, com bé esmentava FONT QUER (1950: 88), es pot
produir ben entrada la tardor.
BCN 14635: Matamoros, garrigues, 380 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
BCN 14633: La Vallfiguera, coscollar, 440 m, BF72, leg. Royo, 02/06/01.
BCN 14634: Covalta, garriga frescal, 300 m, BF71, leg. Abella & Royo, 01/11/01.
MMA 17858: Barranc de la Caramella, badalls de roca, 560 m, BF72, leg. Royo, 25/06/03.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4586, leg. Aragonés.
*BCF 70350: cim del pic de les Aigües, 1000 m, BF73(83), leg. Molero & Rovira, 18/06/1982.
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-IX(-X), Dist.: Submed. W}
71
Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris
canonges penjats (Baix Maestrat; traducció cast.?)
No s’allunya mai de pedrusques humides i prats de vorada forestal
del massís del Port i de la Tinença (Origanetalia vulgaris,
Thlaspietalia rotundifolii), (200)440-600 m, rr.
Un individu vist al barranc de la Vall, a 580 m s.m., podria
correspondre a la subsp. paui (F.Q.) O. Bolòs et Vigo, tanmateix
el fet que es trobés en estat estèril no ens ha permés de confirmar
la presència d'este tàxon. A l'herbari VAL hi ha el plec VAL
26333, en què es basa la citació de TIRADO et al. (1993: 293) que
s'ha vingut considerant com a subsp. paui, i que apareix en la
referència al nom tatxada (per qui?).
BCN 14755: Canal de l'Hedrera, pedruscall, 440 m, BF71, leg. Royo, 17/04/00.
TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000)*.
?*VAL 26333, Bc. del Negret al vall del Salt, BF61, 600m, leg. Villaescusa & Tirado, 28/04/1990.
{T.b.: H., Alç.: 0,2-1,2 m, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.}
Ranunculus gramineus L.
S'estén pels coscollars i costers pedregosos de bona part del
territori, esdevenint molt rar a les àrees litoral i meridional
(Ononido-Rosmarinetea), 90-600 m, rr.
Pareix ser que els individus del territori cal incloure'ls dins la var.
luzulifolius Boiss., de distribució més meridional que la típica.
BCN 14498: Pla dels Bollaires, garriga, 300 m, BF70, leg. Royo, 28/04/01.
BCN 14497: Ermita de Montsià, llistonar damunt sòl rocós, 120 m, BF90, leg. Royo, 21/03/02.
*MMA 13220: Barranc de la Fou, garriga, 600 m, BF61, leg. Royo, 01/05/96.
LAPRAZ (1954)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), TORRES & ROYO (2003), APARICIO & MERCÉ (2005b).
MMA 11477, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. munt. W}
Ranunculus aquatilis L. subsp. baudotii (Godr.) Ball
R. baudotii Godr.; R. peltatus subsp. baudotii (Godr.) Meikle ex C.D.K. Cook
L'hem detectat en els pradells humits de la bassa temporalment
assecada de la Llacuna (Ranunculion aquatilis), 125 m, rrr.
LLARCH & VIRGILI (1994: 14-17, 26-27) el citen, a més de dos
basses relativament pròximes, on no l'hem pogut retrobar.
PIZARRO & SARDINERO (2002: 187-190) a partir d’un plec de G.A.
López-González i E. Valdés-Bermejo esmenten este tàxon de la
Ràpita, sense cap més precisió, assignant el quadrat UTM BE99.
BCN 14756: La Llacuna, bassa, 130 m, BE89, leg. Royo, 19/03/00.
BCN 14757: La Llacuna, bassa temporalment assecada, 130 m, BE89, leg. Royo, 27/03/01.
BCN 27151: Ibidem anterior, 20/06/03.
MMA 18531: Ibidem anteriors, 09/04/98.
LLARCH & VIRGILI (1994), PIZARRO & SARDINERO.
{T.b.: Hydr., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Plurireg.}
72
Ranunculus trichophyllus Chaix
Només l'hem vist als codolars humits i als tolls del riu Canaleta, a
la banda septentrional (Potamion), 25-65(230) m, rrr.
L’única dada aliena detectada per al territori estudiat és la
d’ÁLVAREZ (2003: 223), de les Codines, terme d’Alfara de Carles.
BCN 14490: Riu Canaleta, codolar humit, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00.
BCN 14496: Riu Canaleta, mare de barranc, 65 m, BF83, leg. Abella & Royo, 10/06/01.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*,
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Hydr., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Plurireg.}
Ranunculus sceleratus L.
tronxot
Es troba en cordons d'arrossars, séquies i herbassars higronitròfils
de basses, fins i tot basses encimentades amb acúmul de partícules
fines, del Baix Maestrat i del Delta (Polypogono-Ranunculetum
scelerati, Bidention tripartitae), 1-300 m, r (loc. cc).
La tardor de 2003, J. Hodgson de la universitat de Sheffield, el
trobà a les basses de la Foia en una ecologia força semblant a la
que es fa la planta a Anglaterra, fet que el sorprengué, creient que
ací l'espècie es feia només en arrossars exsudats i séquies.
BCN 14495: Depuradora de Santa Bàrbara, bassa, 70 m, BF81, leg. Royo, 04/05/97.
BCN 14494: La Carrova, quadro d'arròs no sembrat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
BCN 14493: Riu Sec a Covatelles, basses excedents de gravera, 50 m, BE78, leg. Royo, 11/12/01.
MMA 18530: La Foia, herbassar exsudat nitròfil, 60 m, BF90, leg. Royo, 10/05/96.
BALADA et al. (1977), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-80 cm, Fl.: (I-)II-VII(-XII), Dist.: Plurireg.}
Ranunculus parviflorus L. in Loefl.
botonets d'or (MONTS.-ARCHS, 1890)
Únicament l'hem localitzat en pradells humits i nitròfils de les
vores de la font del Burgar (Malvion parviflorae), 370-380 m, rrr.
L'única referència bibliogràfica prèvia per al territori (SÀEZ et al.
2000), i de la qual en procedix un plec testimoni que hem pogut
consultar, és la mateixa on l'hem trobat.
BCN 14492: Font del Burgar, pradell humit i nitròfil, 380 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
BALADA in ORCA 4 (1994)*, TORRES (1989)*, SÁEZ et al. (2000).
BCN s/n: Font del Burgàs. Bc. del Llop, pradells humits, 370 m, BF9202, leg. Carrillo & Ninot,
01/06/1998.
*BCF 41475: Ports d'Horta, cap a Terranyes, prop del mas de Miralles, fons de cova humida, 600
m, leg. Molero, 09/07/1989.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med.-Atl.}
73
Ranunculus sardous Crantz subsp. trilobus (Desf.) Rouy et Fouc.
R. trilobus Desf.
Present damunt de sòls humits i soldonencs, sovint inundats
d'alguns indrets tèrmics del país estudiat (Bidention tripartitae), 5180 m, rr.
BCN 14758: Llandells, la Marjal, herbassar nitròfil, higròfil i salí, 5 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
BCN 14760: Riu Sénia a les Planes, herbassar nitròfil, higròfil i salí, 110 m, BE89, leg. Royo,
25/06/02.
BCN 14759: Illa d'Audí, depressions humides vora el bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Torres &
Royo, 25/04/02.
MMA 18528: La Carrova, sòl humit, salobre i compactat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
MMA 18529: Illa d'Audí, depressions humides terofítiques, 10 m, BF92, leg. Abella & Royo,
23/03/02.
BALADA et al. (1977)*, BALADA (1981, 1985), BALADA in ORCA 4 (1994), VILLAESCUSA
(2000), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Ranunculus sardous Crantz subsp. sardous
Es fa únicament en sòls permanentment humits i feblement salins
del delta de l'Ebre (Magnocaricion elatae), 3-5 m, rrr.
Tàxon citat de Deltebre per part de CURCÓ (2004: 93),
concretament del quadrat UTM CF00.
BCN 27152 i MMA 17830: Prop dels ullals de Baltasar, herbassar higròfil en vores de séquies, 3 m,
BF90, leg. Royo, 25/04/03.
CURCÓ (2004)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Ranunculus muricatus L.
L'hem trobat només a l'extrem meridional de l'àrea estudiada,
concretament a un codolar exsudat de la rambla d'Alcalà
(Bidention tripartitae), 80 m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 462) l'esmenta d'una localitat relativament
pròxima, en un ambient prou similar. Cap al nord les localitats
més pròximes són les indicades per O. BOLÒS i per NUET dins
ORCA 5 (1995) per a l’Alt Penedès.
BCN 30798: Rambla d'Alcalà, codolar fluvial exsudat, 80 m, BE77, leg. Royo, 31/05/04.
VILLAESCUSA (2000)*, BOLÒS, O. in ORCA 5 (1995)*, NUET in ORCA 5 (1995)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Iran.}
74
Ranunculus arvensis L.
Es tracta d'un tàxon molt rar dins del territori, que únicament hem
aconseguit de veure a un sembrat del pla de la Galera, prop de la
Miliana (Roemerion hybridae), 120-500 m, rrr.
Les altres referències que hi ha del territori, procedents del voltant
de Paüls, són les de ROVIRA (1986: 91) i d'ÁLVAREZ (2003: 272273).
BCN 14585: Mas de Patrici-los Camins, sembrat d'avena, 140 m, BF80, leg. Royo, 22/05/03.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, VILLAESCUSA leg. AGUERAS (2000)*, ÁLVAREZ
(2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Plurireg.}
Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy et Fouc.
(incl. f. gracilis Senn.)
quixal del diable (Vilafranca del Maestrat, MULET)
Creix als prats mesòfils de vorades forestals de les terres
muntanyenques i raconades de barrancs (Molinio-Holoschoenion,
Brometalia erecti), (1)110-650 m, r.
BCN 14491: Barranc de les Figuerasses, prat vora camí, 220 m, BF82, leg. Royo, 09/05/99.
BCN 14489: Camí del castell de Polpís, vora de sender, 220 m, BE77, leg. Royo, 16/04/02.
*MMA 13219: La Fou, prat, 600 m, BF61, leg. Royo, 01/05/96.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4465, leg. Aragonés.
MMA 12445, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Med.}
Ranunculus bulbosus L. subsp. bulbosus
(incl. subsp. bulbifer (Jord.) Neves)
Té tendència a situar-se en prats mesoxeròfils, sobretot de les
àrees més mediterrànies (Brometalia erecti, Origanetalia
vulgaris), (20)100-550 m, rr.
No sempre les diferències entre este tàxon i l'anterior són clares, i
no manquen individus que presenten eixamplaments bulbiformes
molt importants acompanyats de raïls clarament engruixides.
BCN 14488: Ombria del bc. de Sant Antoni, herbassar frescal, 20 m, BF81, leg. Royo, 07/04/00.
BCN 14487: Pla de la Galla, prat mesòfil, 350 m, BF90, leg. Abella & Royo, 06/05/01.
MMA 18527: Ibidem anterior, leg. Forcadell & Royo, 29/04/02.
MMA 17826. Barranc del Mas Roig, prat enmig de roureda, 230 m, BE79, leg. Royo, 29/04/03.
BALADA in ORCA 4 (1994), TORRES (1987, 1989), FORCADELL (1999).
MMA 11356,11443, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: (IV-)V-VI, Dist.: Submed.}
75
Ranunculus acris L. subsp. despectus M. Laínz
(incl. subsp. friesanus (Jord.) Syme)
No l'hem vist. L'única referència que tenim dins del territori és la
de ROVIRA (1986: 90) del barranc de les Fonts, a Paüls
(Arrhenatheretalia), 300 m, rrr.
Si bé no existix cap plec de l’àrea estudiada, el fet que l’autora
n’incloga d’altres d’àrees veïnes fa que donem com a bona esta
referència.
ROVIRA (1986).
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-IX, Dist.: Eur.}
Ranunculus repens L.
Té tendència a fer-se en herbassars de vores de basses i cursos
d'aigua poc o molt permanents, algun camí com a macròfit
(Glycerio-Sparganion), 2-600 m, rr.
BCN 12271: Bassa de Montsià a Ulldecona, vora de bassa, 127 m, BE89, leg. Royo, 19/06/01.
MMA 20220: Roquer de la Carrova, regall de carretera, vora el canal de la Dreta, 6 m, BF91, leg.
Royo, 03/05/05.
BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977), FOLCH (1980)*, ?BOLÒS, O. in ORCA 3 (1993),
ROVIRA (1986)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 15-60 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Lateeur.}
Ranunculus macrophyllus (L.) Schott
La citació de LLARCH & VIRGILI (1994: 20-21), molt possiblement calga referir-la al tàxon precedent, més si tenim
en compte que no hi va ser esmentat. Es tracta d'un tàxon conegut del sud del País Valencià i de les illes Balears.
?LLARCH & VIRGILI (1994).
PAEONIACEAE
Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
(P. peregrina auct. non Mill.; subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heyw.)
ampoina (MONTS.-ARCHS, 1890), celòria, rosa d’ase
No l'hem vist mai dins el territori estudiat. Tàxon propi de les
pinedes de pi negral i els escassos retalls de rouredes (Quercetalia
pubescentis), 550-740 m, rrr (ext.?).
Les úniques citacions són les de BALADA dins ORCA 4 (1994)
(com. pers.) que la va localitzar al barranc de la Vall i al crestall
de la serra de Montsià, on el 8 d'abril de 1979 era en flor. La cita
d'A.C. COSTA (1877: 9) de "Puertos de Horta" com a P. peregrina
Miller caldria referir-la a P. officinalis, ja que P. peregrina és
considerat a hores d'ara un tàxon balcànic.
COSTA, A.C. (1877)*, FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 4 (1994), TORRES in
ORCA 4 (1994).
{T.b.: G., Alç.: 30-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Submed. W}
76
NYMPHAEACEAE
Nymphaea alba L.
cobertores (MONTS.-ARCHS, 1890), nenúfar, nimfes, parallasses
Surt als ullals del Delta i a la llacuna de la desembocadura del
barranc d'Aiguaoliva, indret este darrer on sembla haver-ne
desaparegut (Nymphaeion albae), 1-5 m, rrr.
En alguns punts com ara algun ullal antropitzat del voltant de la
Carrova ens ha paregut cultivat.
COSTA, A.C. (1877), WEBB in COSTA. A.C. (1877), WEBB in CADEVALL (1912-1937),
COSTA, A.C. in CADEVALL (1912-1937), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), BALADA et al.
(1977), MARGALEF-MIR (1981), CURCÓ (1996b, 2001b, 2003), QUERAL et al. (1999), SERRA
et al. (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2004).
MMA 4359, leg. Farnós.
{T.b.: Hydr., Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
CERATOPHYLLACEAE
Ceratophyllum demersum L.
llapó punxenc, llapó de terra
El trobem en tot el curs fluvial de l'Ebro, així com en séquies i
canals del Delta (Potamion), 5-30(500) m, c.
En els últims anys, la pèrdua de cabal de l'Ebro, i el conseqüent
increment de l'eutrofització, n'ha afavorit el seu desenvolupament,
suscitant tot tipus de controvèrsies, fins a esdevenir una qüestió
d'opinió pública. El que no s'ha pogut aconseguir és que se'l
continue anomenant "algues".
BCN 14486: Riu Ebre al de Fabra, submergida a les aigües, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), FERRER & COMÍN (1979), MARGALEF-MIR (1981), BALADA (1985b), CURCÓ (1996b, 2003,
2004), QUERAL et al. (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Hydr., Alç.: 0,3-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
Ceratophyllum submersum L.
Només l'hem localitzat a les séquies del Prat de Peníscola, mateixa
localitat que l’esmentada per part de MARGALEF-MIR (1981: 17)
(Potamion), 1 m, rrr.
Malgrat que l'hem retrobat diferents voltes no hem reïxit a veure'l
en flor. És possible que no florisca tots els anys o que l'excessiva
eutrofització de les séquies dels darrers temps ho haja impedit.
BCN 14485: Marjal, rere el càmping, séquia, 2 m, BE77, leg. Royo, 11/06/01.
MMA 18526: Ibidem anterior, 07/09/01.
MARGALEF-MIR (1981).
{T.b.: Hydr., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
77
ARISTOLOCHIACEAE
Aristolochia pistolochia L.
herba de la carabasseta, herba de la marfuga, herba felera
Abastament estés per repeus de màrgens de pedra seca,
pedrusques, costers pedregosos... (Rosmarinion officinalis, TheroBrachypodion), 3-600 m, c.
MMA 12682: Barranc de la Vall, brolla, 600 m, BF71, leg. Royo, 08/04/96.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. Loscos.
MMA 2854, leg. Aragonés.
MMA 11459,11460,12402, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med. W}
Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel.) Batt. in Batt. et Trab.
A. paucinervis Pomel
viborera (MONTS.-ARCHS, 1890); carabassetes de pudor, herba felera
(Albocàsser, MULET)
Es cria, dispers, per tot el territori formant part d’herbassars
frescals de vores de camps, de canyars i de cursos fluvials
(Populetalia albae, Prunetalia spinosae), 1-600 m, r.
BCN 21092: Barranc de Requena, bardissa, 460 m, BF60, leg. Abella & Royo, 25/03/01.
BCN 21091: Dalt l'ermita de Sant Roc, vorada de camp de secà, marge, 520 m, BF73, leg. Abella &
Royo, 21/04/02.
MMA 18525: La Llacuna, marge de camp, 130 m, BE89, leg. Royo, 09/04/98.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 4 (1994), SAMO (1995), AGUILELLA
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: G., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W-Macaron.}
RAFFLESIACEAE
Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis
(en)gerreta de mel
Es fa en bona part de les brolles més termòfiles, sempre damunt de
Cistus clusii (Rosmarinion officinalis), 10-320 m, rr.
BCN 14484: La Punta, brolla, 90 m, BE99, leg. Royo, 24/04/02.
BCN 14142 i MMA 17792: Pla de l'Espanyola, brolla damunt taperot, 205 m, BE79, leg. Abella &
Royo, 30/03/03.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), TORRES in ORCA 4 (1994)*,
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002, 2003), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003), APARICIO & MERCÉ (2005b).
MMA 11650,11698,11699, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
78
Cytinus ruber (Fourr.) Komarov
C. hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman; (C. hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.)
Wettst.)
(en)gerreta de mel
L'hem advertit en brolles esclarissades, de la falda del Port,
sempre sobre de Cistus albidus (Rosmarinion officinalis), (50)450600 m, rrr.
Balada (com. pers.) el troba també en cotes baixes (quadrats UTM
BF90 i BF91) a més d'haver-lo localitzat al Port (BF71).
BCN 14370: Per damunt del mas de les Glòries, bancals abandonats vora alzinar, 450 m, BF83, leg.
Abella & Royo, 11/05/03.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 4 (1994), BOLÒS, O. in ORCA 4
(1994), VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: G., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
CRASSULACEAE
Kalanchoe daigremontiana Raym.-Hamet. et Perr.
Apareix com a cultivat i naturalitzat en indrets viaris encimentats,
teulades, murs, barrancs, pedregars... (Chenopodion muralis,
Glaucion flavi...), 5-200 m, rr.
Possiblement una part apreciable dels individus puguen pertànyer
a K. longiflora Schltr. ex Wood, tàxon que presenta les flors
roginoses com passa amb els vistos als térmens de Benicarló i
Peníscola.
BALADA et al. (1998), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Introd.: Madagascar}
.
Aeonium arboreum (L.) Webb et Berth.
L'hem observat com a persistent i subespontani en ambients
ruderals dispersos del territori, especialment a les àrees més
termòfiles (Artemisietea vulgaris), 12-190(520) m, rr.
De la mateixa manera que altres tàxons exòtics de la família,
sovint es pot fer damunt de teulades velles.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: XI-III, Dist.: Introd.: Àfrica N}
79
Echeveria cf. waltheri Moran et Meyr.
No l'hem vist. Citat per BALADA (1998: 39) del Delta, en concret
d'una teulada vella d'Amposta (com. pers. localitat) conjuntament
amb Sedum spathulifolium Hook; a més, ens comunica que
possiblement l'edifici damunt del qual creixia ja haja desaparegut
(Artemisieta vulgaris?), 5 m, rrr.
BALADA et al. (1998), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: ??, Dist.: Introd.: Amèr. C-S}
Cotyledon orbiculata L.
Molt menys freqüent com a cultivat que la resta, ens ha paregut que en algunes localitats de la franja termòfila de
l’àrea estudiada es podria trobar algun individu com a subespontani.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Crassula cf. ovata (Mill.) Druce
Es pot trobar com a cultivat i subespontani damunt de teulades
velles i herbassars ruderals (Chenopodion muralis, BromoOryzopsion), 3-80 m, rrr.
Podria ser que alguna de les referències incloses al mapa de
distribució correspongués en realitat a algun altre tàxon de la
família.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Crassula lycopodioides Lam.
C. muscosa L.
Cultivat i poc o molt naturalitzat al capdamunt de murs i teulades
velles de diferents localitats de clara influència marítima
(Artemisieta vulgaris?), 5-70 m, rr.
Balada (com. pers.) el troba en els mateixos ambients, idèntics als
que CASASAYAS (1989) assenyala en la seua tesi doctoral.
BCN 21711: Santa Bàrbara (carretera de Davant), capdamunt de murs, 80 m, BF81, leg. Masalles,
Sans & Royo, 04/05/98.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àfrica S}
80
Crassula arborescens Willd.
Cultivat i accidental damunt de teulades i diferents ambients
ruderals, fins i tot dins d'una màquia degradada, probablement a
conseqüència d'un abocament incontrolat (Chenopodion muralis,
Silybo-Urticion), 25-50 m, rrr.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,5-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Crassula tillaea Lester-Garland
(Tillaea muscosa L.)
Es troba en pradells terofítics efímers de sòls soldonencs àrids,
quasi sempre ran de mar (Crassulo-Saginetum apetalae), 5-25 m,
rr.
L'hem localitzat en diverses localitats del voltant de Vinaròs, però
sempre dins del mateix quadrat UTM. A banda de les cites del
Baix Maestrat recollides per VILLAESCUSA (2000: 269), MATEO &
SERRA (1991: 133) l’assenyalen de la Plana Baixa.
BCN 14483: Pedra del Torn, pradells terofític efímers, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 14482: Fora Forat, prop del Servol, era-hort abandonada, 5 m, BE88, leg. Royo, 29/01/02.
MMA 18524: Barranc d'Aiguaoliva, pradells terofítics efímers soldonosos, 5 m, BE88, leg. Royo,
15/03/01.
MMA 17781. Riu Servol, oliverar, 40 m, BE88, leg. Royo, 06/03/03.
MATEO & SERRA (1991)*, VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 1-3 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Med.-Atl.}
Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy subsp. rupestris
(U. pendulinus DC.)
barretets (MONTS.-ARCHS, 1890)
Se situa en talussos i murs ombrius de pedra seca, sobretot en l'eix
central del territori estudiat (Asplenion glandulosi), 10-400 m, rr.
BCN 31188: La Galera, mur, 110 m, BF80, leg. Royo, 28/11/98.
*MMA 13384: Barranc del Rastre, marge, 100 m, BF92, leg. Torres & Royo, 27/02/97.
TORRES (1987), VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Atl.}
81
Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy subsp. horizontalis (Guss.) A. Bolòs et O. Bolòs
U. horizontalis Guss.
Per algun tipus de problema informàtic, quan es demana a la base de dades del projecte ANTHOS pel llistat dels
tàxons del quadrat UTM BF82, hi apareix este tàxon en lloc del precedent. Val a dir que la dada correspon a TORRES
(1987) i es troba ben recollida com a U. rupestris a la fitxa.
?ANTHOS.
Sedum spathulifolium Hook
Trobat per BALADA (1998: 39) al Delta, en concret a una teulada
vella d'Amposta (com. pers. localitat) juntament amb Echeveria
cf. waltheri Moran et Meyr. (Artemisietea vulgaris ?), 10 m, rrr.
Nosaltres hem vist individus més o menys persistents al voltant
d'hortes i masos abandonats.
BALADA et al. (1998), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Amèr. N-C}
Sedum dendroideum Sessé et Moc. ex DC.
Hem observat este tàxon en indrets ruderals pròxims a l'Ebro,
concretament a la torre del Prior, i més o menys subespontani o
persistent en altres localitats (Silybo-Urticion), 12 m, rrr.
La referència de SENNEN (1929: 18): "naturalisé à Tortose"
considerem que és excessiva, si més no pel que fa al grau de
naturalitat.
SENNEN (1929).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Amèr. N-C}
Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock
Hylotelephium telephium (L.) H. Hobba
curatodo (Fredes, el Boixar, MULET), herba de la cascadura (la Mata de
Morella, MULET), herba de foc
No l'hem vist. Balada (com. pers.) ens indica que únicament es fa
a un barranquet afluent de la Vall, indret d’on pràcticament s’ha
extingit a conseqüència de l'acció dels salvatges (Cappra
pyrenaica) (Asplenietalia glandulosi), 560 m, rrr.
BALADA in ORCA 4 (1994).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VIII-IX, Dist.: Lateeur.}
82
Sedum dasyphyllum L. subsp. dasyphyllum
crespinell
var. dasyphyllum
Apareix en badalls de roca i tarteres del Port, de la Tinença i de la
serra de Montsià (Asplenion glandulosi), 340-765 m, rr.
Al territori no sempre són prou clars els caràcters que diferencien
esta varietat de la següent, tanmateix si que hi podem trobar
individus que clarament corresponen a una o altra subespècie.
BCN 30034: Barranc de la Cova del Garrofer, calcàries exposades al sud, 340 m, BF71, leg. Royo,
11/07/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Plurireg.}
var. glanduliferum (Guss.) Moris
Possiblement més estesa que la raça típica, té tendència a viure en
badalls de roca de totes les serres, davallant fins a cotes més
baixes, tot i que pareix que es trobaria absent de la serra de
Montsià (Asplenion glandulosi) (2)260-765? m, r.
També incloem al mapa de distribució aquells individus que viuen
naturalitzats en teulades i ambients pedregosos dels nuclis urbans
de la franja de major termicitat del territori: Aldover, riu Sénia,
Santa Bàrbara, Ulldecona, Vinaròs...
BCN 30033: Racó de Puça, badall de roca, 350 m, BE77, leg. Royo, 08/02/01.
BCN 30032: Riberola, ombria del Canaletes, badall de roca, 130 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
FONT QUER (1950)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. S}
Sedum sediforme (Jacq.) Pau subsp. sediforme
(S. altissimum Poiret in Lam.)
arrós de pardal (MONTS.-ARCHS, 1890); raïmet de pastor o de sapo (Forcall,
MULET); crespinell
Abastament estés per tot tipus de sòls esquelètics secs, com ara
màrgens de pedra, clarianes de brolles i llistonars... (Sedion
micrantho-sediformis), 1-765 m, cc.
Una part dels individus de les terres més càlides semblen encaixar
millor dins la var. saguntinum O. Bolòs, amb una amplària foliar a
mig camí de les varietats sediforme i dianium O. Bolòs. Tanmateix
ens ha paregut que es podria tractar d'una adaptació a condicions
més xèriques.
SENNEN (1911), BALADA (1985, 1985b), MOLERO & ROVIRA (1989), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), STÜBING
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11245,11246,11247,11389,12431, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 15-40 cm, Fl.: VI-VIII(-IX), Dist.: Latemed.}
83
Sedum acre L.
crespinell groc (Forcall, MULET)
Tria principalment els clapers i codines de taperots dels indrets no
massa eixuts, si bé la majoria de les observacions han estat fetes
prop del riu Sénia (Sedion micrantho-sediformis), (20)110-600 m,
rr.
BCN 14481: Barranc de la Cova Pintada, sòl pedregós, 400 m, BF71, leg. Royo, 04/06/96.
BALADA (1998), TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-10 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.-Med.}
Sedum rubens L.
La referència d'O BOLÒS & VIGO (1984: 296), podria ser la de S. caespitosum de SENNEN (1911: 138) mal
transcrita, ja que esta darrera referència no hi apareix. Tanmateix als herbaris BC i Sennen no hi ha cap plec per al
territori de cap dels dos tàxons. A la primera compilació d'ORCA (1998: 922) ja no hi apareix, per este motiu hem
decidit de no considerar-lo en el present catàleg.
Sedum caespitosum (Cav.) DC.
Tria els pradells terofítics temporalment humits, dins cocons i
altres depressions temporalment entollades de la rambla d'Alcalà
(Thero-Brachypodion), 15-110 m, rrr.
Si bé no hem trobat cap testimoni a l'herbari BC de Sennen
procedent del territori, no dubtem de la referència de SENNEN
(1911: 138) que l'esmenta d'una localitat relativament propera a
les nostres. Més al nord, reapareix a la comarca de la Conca de
Barberà [MASALLES & MESTRES (1990: 61)].
BCN 14480: Rambla d'Alcalà, pradell terofític damunt pedruscall, 80 m, BE77, leg. Royo,
01/02/01.
BCN 14479: Rambla d'Alcalà, codolar fluvial, 90 m, BE77, leg. Royo, 09/05/01.
MMA 18523: Rambla d'Alcalà, arenal entremig del codolar fluvial, 15 m, BE77, leg. Royo,
10/07/01.
SENNEN (1911), MASALLES & MESTRES (1990)*.
{T.b.: Th., Alç.: 3-6 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Latemed.}
Sedum album L. subsp. album
var. micranthum (Bast.) DC.
crespinell petit (MONTS.-ARCHS, 1890); arrosset (el Portell de Morella,
MULET); crespinell, raïmet de pastor
Abastament difós per prats d'anuals de sòl poc profund, reble de
màrgens, codines de taperots... (Sedion micrantho-sediformis), 1765 m, c.
BCN 30035: Barranc de Lloret, pradell de sòl poc profund, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/06/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4535, leg. Farnós.
MMA 12484, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-25 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med. W}
84
SAXIFRAGACEAE
Saxifraga longifolia Lap. subsp. longifolia
var. aitanica Pau
(S. catalaunica Boiss. et Reut.)
altamira (Orta, BALADA & MIQUEL), corona de rei, herba de la carxofeta
Únicament l'hem trobat dins del territori a una tartera, al repeu
d'una calcària despresa d'una cinglera, entre la font del Morellar i
la font del Monjo, prop Paüls (Potentilletalia caulescentis,
Thlaspietalia rotundifolii), 550 m, rrr.
BCN 27209: Barranc del Morellar, tartera en un repeu de calcària, 550 m, BF73, leg. Royo,
28/07/02.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 5 (1995)*.
{T.b.: H., Alç.: 15-40 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med. munt. W}
Saxifraga tridactylites L. subsp. tridactylites
Vist només al reble d'un marge de pedra seca ple de molsa del
barranc de la Vall, prop del maset de Silvestre (TheroBrachypodion), 560-600 m, rrr.
Dins del territori, a més, J. Moro (com. pers.) ens el va indicar de
la cova dels Rossins, indret on el vam poder herboritzar.
BCN 27210: Dalt la caseta de Rafel (prop del maset de Silvestre) a la Vall, reble de marge amb
molses, 560 m, BF71, leg. Royo, 21/06/02.
BCN 31131 i MMA 18619: Balma dels Rossins, pradell terofític damunt rocam ple de briòfits, 490
m, BF60, leg. Hodgson, Palmer, Torres & Royo, 10/05/04.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 5 (1995)*, VILLAESCUSA (2000)*,
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: III-V, Dist.: Plurireg.}
Saxifraga fragilis Schrank subsp. fragilis
var. valentina (Willk.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
S. cuneata Wild. subsp. corbariensis Timb.-Lagr., subsp. cuneata, S. geranioides L. subsp.
corbariensis (Timbal) Engler, S. corbariensis Timb.-Lagr. subsp. valentina (Willk.) Rivas Goday
et Borja; S. paniculata Cav.
herba roquera
Només l'hem ensopegat a les tarteres de calcàries de l'extrem
septentrional del país estudiat, al peu del Montsagre de Paüls
(Polypodion serrulati), 500-600 m, rrr.
L’altra localitat del territori és la que ÁLVAREZ dins ORCA 5
(1995) assenyala per al Toscar.
BCN 27208: Mas de Serrano (peu del Montsagre), pedruscall, 500 m, BF83, leg. Royo, 31/10/99.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), FDEZ.-CASAS leg. FONT QUER (1988)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 5 (1995),
VILLAESCUSA (2000)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-25 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. munt. W}
85
ROSACEAE
Cydonia oblonga Mill.
codonyer
Cultivat i algun camí subespontani en bardisses i vorades d'hortes
(Pruno-Rubion), 12-500 m, rr.
BCN 14560: Illa d'Audí, bosc de ribera, 15 m, BF92, leg. Royo, 05/07/00.
VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-4 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àsia C-SW}
Eriobotrya japonica (Thunb.) Linoll.
nesproner
Cultivat i algun cop subespontani, en bardisses, màrgens i
ambients ruderals de les àrees amb clara influència marítima
(Prunetalia spinosae, Chenopodietalia muralis), 10-270 m, rr.
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12424, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 2-6 m, Fl.: X-IV, Dist.: Introd.: Àsia SE}
Spiraea cantoniensis Lour.
Hem detectat un únic individu aparentment subespontani a una
fissura d'una calcària propera a uns xalets del Toscar
(Asplenietalia glandulosi), 500 m, rrr.
És complicat d'esbrinar l'origen de l'exemplar trobat, tanmateix no
pareixia que hagués estat plantat, ans al contrari.
BCN 30432: Lo Toscar, rocam prop xalet, 500 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
{T.b.: NP c., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: VI, Dist.: Introd.: Àsia E}
86
Filipendula vulgaris Moench.
Spiraea filipendula L.
Es fa molt localitzat en jonqueres molt humides damunt de
margues argilo-calcàries, un ambient molt ombrejat per una
roureda del barranc de Lloret, per damunt del mas d'en Cansalader
i per davall de coll Ventós (Molinio-Arrhenatheretea,
(Deschampsion mediae)), 430-450 m, rrr.
BCN 14559: Mas d'en Cansalader, cap al barranc de l'Hedrera, margues fortament humides,
reixinflants, 450 m, BF71, leg. Royo, 17/06/02.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 5 (1995)*,
VILLAESCUSA (2000)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: H., Alç.: 20-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Lateeur.}
Rubus caesius L.
morera de rostoll (MONTS.-ARCHS, 1890)
Propi de boscos de ribera, talussos de recs, herbassars higròfils...
de bona part del territori (Populetalia albae, Prunetalia spinosae),
1-550 m, r (loc. cc).
En alguns indrets trobem alguns individus que pareixen presentar
caràcters intermedis entre esta espècie i la següent.
BCN 14558: Mianes, vorada d'albereda, 10 m, BF91, leg. Royo, 18/05/95.
BOLÒS, O. (1979), MALAGARRIGA (1971), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
APARICIO (2003b), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: P c., Alç.: 1-5 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Lateeur.}
Rubus ulmifolius Schott
esbarzer, varder (MONTS.-ARCHS, 1890); albarzer (lo Boixar, MULET),
rominguera
A la major part del territori és l'element principal de les bardisses,
i en els indrets més termòfils pot formar poblaments pràcticament
purs, fins i tot arriba a ocupar les mares pedregoses dels barrancs
més estrets (Pruno-Rubion), 1-600 m, cc.
BCN 14557: Santa Bàrbara, bardissa (romeguerar), 80 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BOLÒS, O. (1956, 1967, 1979), ROVIRA (1986), LLARCH & VIRGILI (1994), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), CURCÓ (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: P semic., Alç.: 1-6 m, Fl.: (V-)VI-VIII, Dist.: Plurireg.}
87
Rubus canescens DC. subsp. canescens
L'hem vist només al barranc de la Vall, en bardisses damunt de
bancals abandonats a la vora d'un alzinar-roureda molt humit
(Pruno-Rubion), 380-560 m, rrr.
L'altra localitat dins del territori és del voltant de la font de Sant
Pere, recollida per VILLAESCUSA (2000: 480) a partir d'una dada
d'Aguilella.
BCN 27180: Caseta de Rafel a la Vall (prop dels masets de Silvestre), romeguerar, 560 m, BF71,
leg. Abella & Royo, 26/03/00.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: P semic., Alç.: 1-2 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Submed.(-Med.)}
Rosa gallica L.
roser
L'esmentem per la indicació de SAMO (1995: 244): "Subespontánea en San Jorge"; MATEO & CRESPO (2001) la
considerem únicament com a espècie cultivada. Tanmateix, és cert que, a voltes, pot persistir en ambients ruderals
com ara jardins abandonats.
?SAMO (1995).
Rosa pimpinellifolia L. subsp. myriacantha (DC.) O. Bolòs et Vigo
(R. spinosissima L. subsp. myriacantha (DC.) O. Bolòs et Vigo)
gavarrera, gavernera (a totes les espècies del gènere)
S’ubica clarament en raconades molt humides del Port i de la
Tinença (Aceri-Quercion (Pruno-Rubion)), 480-600 m, rrr.
A conseqüència del nivell altitudinal en què es troba, es refugia en
fondalades amb clars fenòmens d'inversió tèrmica.
BCN 31122: Barranc del Salt, vorada de pista, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo, 16/06/02.
MMA 18808: Lo Toscar, bardissa, 480 m, BF72, leg. Royo, 30/08/99.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: NP p., Alç.: 1,5-6 m, Fl.: V-VI, Dist.: Submed. W}
Rosa sempervirens L.
Té tendència a viure en alzinars frescals i bardisses, sovint prop de
fondalades (Quercion ilicis, (Pruno-Rubion)), (1)10-550 m, r.
A les planes, on els boscos més ombrius han estat destruïts, es pot
refugiar als talussos d'exposició nord de les rambles formant part
de les bardisses.
BCN 14556: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 300 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
BCN 14555: Barranc de la Galera a la Galera, bardissa (romeguerar), 100 m, BF80, leg. Royo,
28/11/98.
BOLÒS, O. (1967), TORRES (1989), SAMO (1995), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA s/n (B321): Barranc de l’Astor, BF90, leg. Añó, 22/09/95.
MMA 11332, leg. Forcadell.
{T.b.: NP p., Alç.: 1-6 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med.}
88
Rosa canina L. subsp. stylosa (Desv.) F. Masclans
R. stylosa Desv. (?R. desiglesei Bor.)
gabarrera (MONTS.-ARCHS, 1890); gavarrera (Arnes i Orta, BALADA &
MIQUEL)
Forma part dels romeguerars més humits de la banda septentrional
del territori (Pruno-Rubion), 220-420 m, rr.
BCN 27177: Barranc de les Figuerasses, bardissa humida, 220 m, BF82, leg. Royo, 09/05/99.
BCN 27176: Barranc de les Fonts, baix Paüls, bardissa vora rierol, 340 m, BF83, leg. Abella &
Royo, 21/04/02.
?ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: P c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.}
Rosa canina L. subsp. canina
Sempre dins de bardisses frescals, a voltes lligades a fondos de
barrancs (Pruno-Rubion), 190-300 m, rr.
Les indicacions de FONT QUER (1950: 95), ROVIRA (1986: 141),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000: 46-49) van ser fetes sense precisar la
subespècie. Val a dir que esta darrera indicació creiem que pot
correspondre a la subsp. dumetorum.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*,
?REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: P c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Lateeur.}
Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Keller et Gams.
R. corymbifera Borkh.
Considerem que hi pertanyen els individus del grup R. canina que
es crien en bardisses del riu Sénia (Pruno-Rubion), 70-280 m, rrr.
Ja fora del territori l'esmenten ROVIRA (1986: 141), de la banda
continental del Port, i VILLAESCUSA (2000: 477) de la part alta del
Baix Maestrat.
BCN 14568: Riu Sénia a la Sénia, bardissa (romeguerar), 280 m, BF70, leg. Royo, 24/07/98.
ROVIRA (1986)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: P c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Submed.}
89
Rosa pouzinii Tratt.
Es fa sobretot en romeguerars d'indrets forestals de la serra de
Montsià, del Port i de la Tinença (Pruno-Rubion) (10)300-600 m,
r.
Citat, a més, de l'illa d'Audí per BALADA dins ORCA 5 (1995),
referència que no trobem gens estranya, donades les especials
condicions edafoclimàtiques que es donen a l'Illa.
BCN 14554: Barranc del Salt de Paüls, bardissa, 300 m, BF83, leg. Royo, 21/08/99.
BCN 14553: Barranc de Valldebous, bardissa vora camí, 550 m, BF70, leg. Royo, 17/06/00.
TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 5 (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000).
MMA 12577 leg. Forcadell.
{T.b.: NP c., Alç.: 1-2 m, Fl.: V-VII, Dist.: Latemed.}
Rosa agrestis Savi
gavarrera, gavernera
Àmpliament difós per les bardisses litorals, codolars fluvials,
vores de camins... (Pruno-Rubion), 1-550 m, c.
El plec BCN 21181 presenta caràcters hibridògens, possiblement
amb algun tàxon del grup de R. canina.
BCN 14552: Barranc de Lledó, bardissa (romeguerar), 90 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14551: Covalta, bardissa, 300 m, BF81, leg. Royo, 16/05/99.
cf. BCN 21181: Riu Canaleta, mare de barranc, 65 m, BF83, leg. Abella & Royo, 10/06/01.
BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12581 leg. Forcadell.
{T.b.: NP c., Alç.: 0,5-3 m, Fl.: IV-VII(XII), Dist.: Submed.(-Med.)}
Rosa micrantha Borrer ex Sm. in Sowerby
var. micrantha
Es troba en bardisses i talussos frescals de la Tinença i del massís
del Port (Pruno-Rubion), 340-600 m, rr.
Reapareix en punts isolats de la banda meridional del territori i en
barranquets pròxims a l’Ebro.
BCN 27175: Barranc de la Vall, romeguerar, 550 m, BF71, leg. Royo, 10/10/98.
MMA 18600: Barranc de Pasqualet, bardissa, 30 m, BF91, leg. Royo, 14/05/04.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 5 (1995), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: NP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
90
Rosa agrestis Savi × R. pouzinii Tratt.
Hem atribuït a este híbrid un individu vist a una bardissa al fondo
d'una rambla, concretament al barranc de Sant Antoni (PrunoRubion), 80 m, rrr.
cf. BCN 27182: Barranc de Sant Antoni, bardissa (romeguerar), 80 m, BF81, leg. Royo, 28/12/98.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP c., Alç.: 1-2 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Hybr.}
Agrimonia eupatoria L. subsp. eupatoria
cerverola (MONTS.-ARCHS, 1890); setge blanc, herba de l’aliacrà, herba de la
ramona (El Bellestar, MULET)
Relativament corrent en indrets no gaire eixuts de tot el territori,
damunt de sòls no gaire magres (Brachypodion phoenicoidis,
Agropyro-Rumicion...), 1-600 m, r.
BCN 14550: La Seniola, herbassar de vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 15/10/94.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004), TORRES (com. pers.)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA s/n (B321): Barranc de l’Astor, BF90, leg. Añó, 22/09/95.
MMA 11284, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 30-60 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Lateeur.}
Agrimonia eupatoria L. subsp. grandis (Andrz. ex Asch. et Graebn.) Bornm.
Hem atribuït a este tàxon dos plecs trobats en herbassars molt
humits, un a la Tinença de Benifassà, conjuntament amb Sison
amomum, ran del curs hídric temporal del barranc de la Pobla; i un
segon al voltant del Toscar, en condicions força similars
(Origanetalia vulgaris) 510-540 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec VAL 29216 al que fa referència
VILLAESCUSA (2000: 468), el qual no diferix essencialment dels
nostres.
BCN 14546: Riu Sénia, prat mesòfil, 540 m, BF60, leg. Royo, 30/06/02.
BCN 31201: Lo Toscar, herbassar frescal subnitròfil, 510 m, BF72, leg. Royo, 24/06/05.
BOLÒS, O. et al. (1985)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*.
*VAL 29216, el Parat, 320 m, BE68, leg. Villaescusa & Tirado, 09/06/91.
{T.b.: H., Alç.: 50-80 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.-Submed.}
91
Sanguisorba minor Scop. subsp. rupicola (Boiss. et Reut.) O. Bolòs et Vigo
herba de talls, pimpinella (a totes les subespècies)
Present per badalls de roca i altres pedrusques de la Tinença i del
Port, excepcionalment pot baixar als replanells dels talussos a
l'ombria dels barrancs que solquen les planes (Asplenion
glandulosi), (80)180-600 m, r.
BCN 14545: Barranc de Valldebous, sotabosc rocós d'alzinar-pineda de pi negral, 550 m, BF70, leg.
Royo, 15/05/02.
TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med. munt. SW}
Sanguisorba minor Scop. subsp. verrucosa (Link ex G. Don) Cout.
subsp. spachiana (Coss.) Muñoz Garmend. et Pedrol; S. verrucosa (Ehrenb.) A.Br., (S. magnolii
(Spach) Braun et Bouché, Poterium magnolii Spach)
pimpinella (MONTS.-ARCHS, 1890)
Sovinteja en prats d'anuals dins camps de secà abandonats,
pedrusques,
vores
de
camins...
(Thero-Brachypodion,
Taeniathero-Aegilopion...), 3-660 m, cc.
BCN 14567: La Seniola, vora de camí, 80 m, BF81, leg. Royo, 06/05/95.
BCN 14566: Horts de Xerta, camps, 20 m, BF83, leg. Royo, 20/03/98.
BOLÒS, O. (1967), MALAGARRIGA (1971), ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA
(1998), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4506, leg. Farnós, rev. Royo.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.}
Sanguisorba minor Scop. subsp. balearica (Bourg. ex Nyman) Muñoz-Garm. et Navarro
S. muricatum (Spach) Gremli, subsp. muricata (Gremli) Briq., subsp. polygama (Walldst. et Kit.)
Holub
sanguina (Forcall, MULET), serverola (abusivament)
De clara vocació per pastures de vorada forestal, fenassars i
raconades frescals de tot el territori (Brachypodion phoenicoidis,
Thlaspietea rotundifolii), 2-600 m, c.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com.
pers.)*.
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.-Submed.}
92
Sanguisorba minor Scop. subsp. minor
Només l'hem vist, ben caracteritzat, en els prats mesòfils
d’algunes fondalades del massís del Port (PotentilloBrachypodion), 430-600 m, rr.
BCN 14147: Barranc del Camp, prat vora pista forestal, 550 m, BF73, leg. Royo, 28/05/03.
MMA 18808: Barranc de la Carrovera, 430 m, BF71, leg. Royo, 26/05/01.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 5 (1995),
?BOLÒS, O. in ORCA 5 (1995)*, VILLAESCUSA (2000)*, TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Lateeur.}
Geum sylvaticum Pourr.
herba de talls
Es cria escadusser en alzinars, boscos de pi negral i prats humits
del Port, de la Tinença i de la serra de Montsià (Querco-Fagetea,
(Quercetea ilicis)), 300-600 m, rr.
La citació feta per ROVIRA (1986: 145) del quadrat UTM BF83,
atenent al criteri de TORRES (1989: 41), caldria referir-la al BF73;
tanmateix, la presència en l'esmentat UTM és del tot versemblant.
BCN 14544: Pla de la Galla, roureda, 360 m, BF90, leg. Forcadell & Royo, 29/04/02.
BCN 14575: Camí del mas de Castillo, prat de vorada forestal, 580 m, BF73, leg. Royo, 28/05/03.
FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. & VIGO (1979), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*,
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Submed. W}
Geum urbanum L.
cariofilada (MONTS.-ARCHS, 1890)
Únicament l'hem advertit d’una única localitat dins del territori
abastat, concretament en herbassars higronitròfils del basament
dels massís del Port (Lapsano-Sisonetum), 500 m, rrr.
O. BOLÒS (1967: 252) l'esmenta d'un Saniculo-Taxetum: "Vall de
la Fou. Rincón sombrío entre acantilados junto a la Cova dels
Àngels". Esta localitat s’ubica clarament per sobre dels 600 m s.m.
i, a més, al quadrat UTM BF61, i no al BF60 com es dóna al
BDBC. L'altra indicació que es podria trobar dins del territori és la
de ROVIRA (1986: 145), on hi apareix una indicació per a l'UTM
BF83 que no s'acompanya de cap localitat en el text. Val a dir que
la seua presència als UTM esmentats és del tot esperable.
FONT QUER (1950)*, ?BOLÒS, O. (1967), ?ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, ?BDBC*.
BCN 30676: Lo Toscar, herbassar higronitròfil sota omeda, 500 m, BF72, leg. Abella & Royo, 12/06/04.
{T.b.: H., Alç.: 40-80 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Eur.}
93
Potentilla reptans L.
fragassa, herba manduixa, mal-llaurà (el Boixar, MULET)
Surt en herbassars humits i compactats, sovint vora cursos
temporals o permanents d'aigua, en talussos de séquies de la major
part del territori (Plantaginetalia majoris), 1-600 m, c.
BCN 14543: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar humit i compactat, 30 m, BF91, leg.
Royo, 10/03/96.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), LLARCH & VIRGILI (1994),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2001), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4417, leg. Farnós.
MMA 12567, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 5-40 cm, Fl.: (I-)V-X(-XII), Dist.: Plurireg.}
Potentilla caulescens L.
herba de cinc dits, te de reina, te de senyor, te de soqueta, te roquer
var. villosa Boiss.
(incl. raça pubescens dins FONT QUER, 1920: 209)
El seu hàbitat més habitual són els badalls de roca humits i
ombrius del Port, de la Tinença i de la serra de Montsià
(Potentilletalia caulescentis), 350-690 m, r.
La indicació per al quadrat UTM BE99 és referida al BDBC com a
dubtosa, si bé és molt probable que s’hi trobe, ni nosaltres ni cap
altre autor l'ha esmentat amb precisió. Es tracta d’una dada de
BOLDÚ (1975: 119) donada com a “Montsià”, i que tant podria
correspondre al BE99 com al BF90.
BCN 27136: Lo Portell, badall de roca cara nord, 680 m, BF90, leg. Royo, 12/10/01.
BCN 27137: Matamoros, badalls de roca, 340 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
MMA 18522: Ibidem, 350 m, BF81, leg. Royo, 10/09/97.
FONT QUER (1920, 1921, 1950*), BOLDÚ (1975), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003b), ?BDBC.
MMA 11275,11276,11307, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-VII(-VIII), Dist.: Submed.}
var. petiolulosa Ser.
(?f. glandulosa F.Q.)
Als mateixos indrets que la raça anterior, encara que habitualment en ambients menys humits
(Potentilletalia caulescentis), 260-600 m, rr.
Tot i l'esmentat fins ara, el fet que les poblacions apareguen barrejades ens fa creure en la
possibilitat que no siguen més que modificacions induïdes per l'ambient.
BCN 27135: La Caramella, badall de roca, 260 m, BF82, leg. Royo, 30/07/97.
FONT QUER (1915*, 1917), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med. munt. SW}
94
Potentilla neumanniana Reichenb.
var. hirsuta (DC.) O. Bolòs et Vigo
(P. verna L. auct. nom. ambig.)
llorága (MONTS.-ARCHS, 1890)
S’ubica en pradells damunt de costers pedregosos i pistes
forestals, sovint poc o molt calcigades de la Tinença i del Port
(Potentillo-Brachypodion), (275)380-600 m, r.
BCN 14683: Pantà d'Ulldecona, replà calcigat baix del Pantà, 450 m, BF60, leg. Royo, 07/11/99.
BCN 31123: Barranc del Mas Roig, prat enmig de roureda, 230 m, BE79, leg. Royo, 29/04/03.
MMA 18617: Bassa Blanca-mas de Mulet, prat, 230 m, BE89, leg. Cardero, Hodgson, Romo,
Torres & Royo, 07/05/04.
?BOLÒS, O. in ORCA 5 (1995), BALADA in ORCA 5 (1995), TORRES in ORCA 5 (1995)*,
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 5-10 cm, Fl.: (I)III-VII, Dist.: Submed. N(-Med. N)}
Fragaria vesca L.
manduixera
No s’allunya mai d’herbassars mesòfils de raconades ombrívoles,
al repeu de panys de paret del massís del Port i de la Tinença de
Benifassà (Querco-Fagetea), 450-600 m, rr.
BCN 14682: Racó del Pany de l'Hedrera, raconada molt ombrívola damunt sòl humit i ric en
matèria orgànica, 450 m, BF71, leg. Abella & Royo, 27/01/02.
MMA 18330: Ombria baix del pantà d'Ulldecona, alzinar amb boix, 480 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 20/10/02.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 5 (1995), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Lateeur.}
Aphanes arvensis L.
La localitat esmentada quedaria altitudinalment lleugerament per damunt del territori objecte d'estudi; tanmateix
es referix la localitat "Convent de Benifassà, 600 m" dins VILLAESCUSA (2000: 469) a partir d'una dada
d'Aguilella, malgrat que el convent de Benifassà se situa al voltant dels 660 m s.m.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O. Bolòs et Vigo
Malus domestica Borkh.
pomera (MONTS.-ARCHS, 1890); mançanera (els Ports, Terra Alta);
maçanera, pomera
Apareix com a cultivat i de vegades com a subespontani en
bardisses humides, des de ran de mar fins a les àrees més alteroses
(Pruno-Rubion), 5-550 m, rr.
BCN 27141: Riu Sénia, bardissa, 5 m, BE88, leg. Royo, 24/04/02.
BCN 27140: Ombria baix del pantà d'Ulldecona, bardissa (procedent d'antic cultiu?), 480 m, BF60,
leg. Abella & Royo, 20/10/02.
BALADA in ORCA 5 (1995), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Eur.}
95
Pyrus communis L. subsp. communis
Malus communis Lam.
perera (MONTS.-ARCHS, 1890); perera
Força cultivat hem arribat a veure diferents individus
subespontanis en herbassars higròfils d'una de les coes del pantà
d'Ulldecona, a la Tinença, així com en diferents bardisses humides
disperses de bona part de l’àrea estudiada (Pruno-Rubion), 10-550
m, rr.
FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Eur.}
Sorbus domestica L.
serbera (MONTS.-ARCHS, 1890); moixera (Ares del Maestrat, MULET),
servera
Prou corrent en màrgens de pedra, alzinars, bardisses...
Antigament molt cultivat, avui en dia romanen naturalitzats molts
individus a les àrees litorals menys eixutes (Prunetalia spinosae),
15-610 m, r.
BCN 14681: La Martinenca, vora de marge, 130 m, BF81, leg. Royo, 18/11/94.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11682 leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 3-10 m, Fl.: IV-V, Dist.: Submed. N(-Med. N)}
Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria
maçanera borda
Dins del territori, únicament hem trobat uns pocs individus entre
els 440 i 540 m s.m., mateix indret d’on REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000: 56-57) l'esmenten; es tracta de les ombries del Sénia, entre
el Pantà i la font de Sant Pere (Violo willkommii-Quercetum
fagineae), 440-540 m, rrr.
L'indret on creix va ser declarat com a Microreserva de flora per
part de la Generalitat Valenciana (Orde de 06/11/2000, DOGV
3930 de 02/01/2001).
La dada referida per al quadrat UTM BF70 dins del BDBC és, a parer nostre, molt dubtosa. Una
altra referència recollida per ÁLVAREZ (2003: 455-456, taula 147, inv. 1) per a l’UTM BF82,
segons ens indica el propi autor, correspon a S. domestica.
BCN 14581: Ombria del molí l'Abat, alzinar-pineda, 440 m, BF60, leg. Royo, 24/07/03.
BCN 14582 i MMA 17833: Ombria del molí l'Abat, boixeda, 540 m, BF60, leg. Royo, 24/07/03.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, SAMO (1995)*, VILLAESCUSA (2000)*, REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000),
?ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003b), ?BDBC.
{T.b.: MP c., Alç.: 3-6 m, Fl.: IV-V, Dist.: Lateeur.}
96
Sorbus torminalis (L.) Crantz
maçanera borda
Es fa en alzinars humits de la serra de Montsià, de la banda
septentrional del Port i d’alguna raconada de la Tinença (Quercion
ilicis, Violo-Quercetum fagineae), 300-600 m, rr.
BCN 14679: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 31/08/96.
BCN 14680: Bosc de Miralles, alzinar litoral, 320 m, BF90, leg. Royo, 12/10/99.
BCN 12253: Ermita de Sant Roc, mas Torrat, bardissa vora alzinar, 500 m, BF73, leg. Royo,
09/09/02.
*MMA 18327: Vall del Convent, carrascar sublitoral aclarit, 620 m, BF60, leg. Abella & Royo,
20/10/02.
ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 5 (1995)*, FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000)*, ÁLVAREZ (2003), APARICIO & MERCÉ (2004b)*.
MMA 11235,11643,11644, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 4-15 m, Fl.: III-V, Dist.: Latesubmed.}
Amelanchier ovalis Medic.
var. balearica Briq.
bellumera (el Boixar, MULET), curronyer, corronyer
A totes les serres que superen els 400 metres d'altitud i als
barrancs més pregons que travessen les planes, per on pot atènyer
cotes aparentment impròpies penetrant en fissures de roques de les
àrees més tèrmiques (Aceri-Quercion, Asplenietalia glandulosi),
30-730 m, r (loc. c).
Hi ha anys que es produïxen floracions teòricament
inversemblants, segurament a conseqüència d'estius frescos i
tardors càlides, com s'esdevingué la tardor de 2002.
BCN 14673: Barranc de la Galera a la Riba, badall de roca, 240 m, BF80, leg. Royo, 01/05/95.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in ORCA 5 (1995)*, TORRES in ORCA 5 (1995)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com.
pers.)*.
MMA 11642 leg. Forcadell.
{T.b.: NP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: III-V (X), Dist.: Submed. W}
Cotoneaster lacteus W.W. Sm.
Apareix com a subespontani en alguns indrets càlids pròxims a
habitacions humanes, com s'esdevé a l'àrea de Vinallop (PrunoRubion), 30-60 m, rr.
A banda d'este tàxon, hem vist almenys un parell d'espècies més
que es poden presentar com a subespontànies: C. franchetii Boiss.
i C. pannosus Franch.
BCN 21714: Barranc de Sant Antoni, subespontani-naturalitzat en un fondo de barranc, 60 m,
BF81, leg. Royo, 27/09/98.
BCN 21713: Vinallop, herbassar vora xalet, 30 m, BF91, leg. Royo, 16/08/01.
BCN 21712: Marjal de Peníscola, rere el càmping, herbassar ruderal humit, 1 m, BE77, leg. Royo,
06/02/02 (C. pannosus).
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP. p., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àsia SE}
97
Pyracantha angustifolia (Franch.) C. K. Schneid.
Algun camí com a cultivat, l'hem vist com a accidental a la mare
del barranc de la Galera (Glaucion flavi), 80 m, rrr (accid.).
La presència d'esta espècie es podria relacionar amb algun
abocament incontrolat.
BCN 27139: Barranc de la Galera, subespontània dins la mare del barranc, 80 m, BF80, leg. Farnós,
Forcadell, Valero & Royo, 11/10/96.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àsia SE}
Mespilus germanica L.
nesplera (MONTS.-ARCHS, 1890); nesproner (bord?)
Cultivat a la serra de Godall. N'hem vist alguns individus jóvens
subespontanis no gaire lluny de la planta mare (Pruno-Rubion),
170-330 m, rrr.
BALADA in ORCA 5 (1995).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-5 m, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Submed. E}
Crataegus monogyna Jacq.
(incl. C. maura L. fil.)
var. brevispina (G. Kunze) Dippel
ars blanch (MONTS.-ARCHS, 1890); espinal (Arnes, BALADA & MIQUEL);
espinalb, espinalbar, cirerer de pastor (cireretes de pastor, als fruits)
Arreu en bardisses i fins i tot en codolars fluvials (Prunetalia
spinosae), 1-600 m, c.
Al territori de vegades apareixen individus molt robustos i de
fulles grans que pareixen atansar-se a la var. monogyna. Flora
Iberica [CASTROVIEJO et al. (1998); basant-se en CHRISTENSEN
(1992)] considera que les diferents varietats es troben unides per
nombroses transicions.
Per altra banda, prop la desembocadura de la rambla d’Alcalà, hem vist individus amb els folíols
cuneïformes que semblen encaixar dins del que s’havia anomenat C. maura L. fil.; a més, estos
individus eren absolutament inermes
BCN 21710: Barranc de la Martinenca, bardissa (romeguerar), 130 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
BCN 21709: Lligallo Major, bardissa vora camí, 310 m, BF70, leg. Royo, 23/08/99 (cf. var. monogyna).
BCN 15222: Volta Plana, 590 m, BF72, leg. Royo, 21/05/03 (cf. var. monogyna).
BOLÒS, O. (1967, 1979), BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: MP c., Alç.: 1-4 m, Fl.: III-V, Dist.: Submed.-Med.}
98
Crataegus azarolus L.
adzaroler (MONTS.-ARCHS, 1890)
Hem atribuït a este tàxon un individu aparentment naturalitzat al
barranc del cementeri d'Amposta (Prunetalia spinosae), 30 m, rrr.
L'individu més gran ultrapassava clarament els 6 metres d'alçària i
presentava un port netament arbori, ben diferent del de C.
monogyna. Per altra banda, els pecíols foliars eren netament
pilosos, fins i tot en fulles ja assecades i despreses de l’arbre.
L’hem vist plantat en alguns indrets del Baix Maestrat, com és el
cas dels voltants de l’ermita de la Misericòrdia. MATEO & CRESPO
(2001) esmenten este tàxon com a naturalitzat a les províncies
d'Alacant i València.
cf. BCN 14977: Cementeri d'Amposta, bardissa en talús de barranc, 30 m, BF90, leg. Royo, 24/07/02.
{T.b.: MP p., Alç.: 2-6 m, Fl.: IV, Dist.: Introd.: Med. E}
Prunus armeniaca L.
albracoquer (MONTS.-ARCHS, 1890); abercoquer, albercoquer
Es troba com a cultivat i alhora profusament naturalitzat en
màrgens i vores de camins de tot el territori (Pruno-Rubion), 2370(560) m, r.
FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4450, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: III-V, Dist.: Introd.: Àsia C}
Prunus persica (L.) Batsch.
presseguer
Cultivat i sovint subespontani, sovint a la vora de les cunetes
viàries, probablement a causa de pinyols de préssecs llençats des
dels vehicles (Chenopodion muralis, Silybo-Urticion, PrunoRubion), 3-190(380) m, r.
BALADA (1983, 1985b, 1998), CASASAYAS (1989)*, FORCADELL (1999), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 1,5-4 m, Fl.: (II-)III(-IV), Dist.: Introd.: Àsia SE}
99
Prunus cerasifera Ehrh.
var. pissardii (Carrière) C.K. Schneid.
L'hem vist com a accidental a un abocador de runa, a ponent del
puig de la Misericòrdia (Chenopodietalia muralis), 80 m, rrr
(accid.).
Segons ens comenta un expert bonsaïsta (Domingo Pastor) la
presència de fulles verdes pròximes a la base de la planta vol dir
que es tracta d'un exemplar nascut de llavor, i este era el nostre
cas.
BCN 14365: Mas d'Anglés, a ponent del puig Misericòrdia, abocador, 90 m, BE88, leg. Royo,
13/05/03.
{T.b.: NP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: III-V, Dist.: Introd.: Iran}
Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
Amygdalus communis L.
ametller (MONTS.-ARCHS, 1890); ametler
Abastament cultivat, a voltes apareix com a subespontani en vores
de camins i màrgens (Chenopodion muralis, Pruno-Rubion), 2500 m, c.
CASASAYAS (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-8 m, Fl.: (XII)I-II(III), Dist.: Introd.: Iran}
Prunus mahaleb L.
cirerer de Santa Llúcia (MONTS.-ARCHS, 1890); cirerer bord, cirer bord
Es cria en bardisses, replanells de roca, mares de barrancs frescals
de les àrees menys càlides del país estudiat (Aceri-Quercion,
Prunetalia spinosae), (20)100-600 m, r.
El seu ús com a porta-empelt, sobretot per empeltar-lo de cirer, és
possible que n'haja afavorit la seua expansió en algunes àrees del
territori.
BCN 14678: Estació FFCC dels Freginals, vora de camí i barranquet, 120 m, BF80, leg. Royo,
29/03/99.
MMA 18521: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 2-7 m, Fl.: III-IV, Dist.: Latesubmed.}
100
Prunus avium (L.) L. subsp. avium
cirerer (MONTS.-ARCHS, 1890); cirer de bosc (Arnes, BALADA &
MIQUEL); cirerer, cirer
Cultivat i subespontani en fondalades frescals, sovint no gaire
allunyat dels exemplars conreats (Prunetalia spinosae), 10-600 m,
rr.
Una plantació de cirers transformada a principis dels anys 90, al
mig del pla de la Galera, va acabar per ser arrencada abans
d'acabar la dècada, sense collir una cirera, per manca de fred.
TORRES (1989), BALADA in ORCA 5 (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-10 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Eur.}
Prunus spinosa L. subsp. spinosa (Weihe) Nyman
aranyoner
Apareix en bardisses, costers pedregosos humits, de les àrees
menys càlides (Prunetalia spinosae), (20)100-600 m, r.
De manera excepcional apareix en talussos de terrasses fluvials
vora l'Ebro.
BCN 14676: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
BCN 14677: Lligallo Major, vorada de corral i camí, 310 m, BF70, leg. Royo, 19/03/99.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP(MP) c., Alç.: 0,3-3 m, Fl.: II-V,(X-XI), Dist.: Eur.}
Prunus spinosa L. subsp. fruticans (Weihe) Nyman
(P. × fruticans Weihe, P. spinosa × P. insititia)
L'hem detectat en algunes vorades de camps de les planes més
meridionals del territori (Prunetalia spinosae), 290-500 m, rrr.
Els individus vistos presenten uns fruits madurs de quasi 2 cm de
diàmetre, intermedis entre els P. insititia i P. spinosa; segurament
el primer s'ha fet servir com a peu per a empeltar i s’hauria pogut
hibridar amb un peu del segon. Les fulles tenen també una mida
intermèdia.
BCN 27138: Serreta al nord de la Font de la Salut, bardissa vora camí, 280 m, BE78, leg. Royo,
22/07/02.
?ORCA (1998).
{T.b.: NP(MP) c., Alç.: 0,6-1,5 m, Fl.: II-IV, Dist.: Eur. S(-Med.)}
101
Prunus domestica L. subsp. domestica
prunera (MONTS.-ARCHS, 1890); prunera
Apareix com a conreat, si bé l’hem arribat a ensopegar alguns
camins com a subespontani (Prunetalia spinosae), 3-500 m, rr.
Una part considerable de les observacions és possible que
corresponguen a la subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens,
caracteritzat sobretot per la presència d'algunes espines al
brancatge. APARICIO (2003b: 82) esmenta este darrer tàxon de la
mateixa localitat on nosaltres aportem el testimoni BCN 14071.
BCN 14674: Barranc del Trillador, subespontània a una bardissa, 200 m, BF81, leg. Royo,
08/06/97.
BCN 14675: Font de l'Arboç, subespontània a una bardissa, 160 m, BF80, leg. Royo, 30/04/99.
BCN 14071: Desembocadura del barranc dels Camps al Servol, bardissa, 170 m, BE79, leg. Abella & Royo, 06/07/03 (cf. subsp. insisitia).
MMA 17850: La Vall, prop del maset de Silvestre, subespontània en sota pinar, 560 m, BF71, leg. Mestre & Royo, 07/08/03 (cf. subsp. insisitia).
BALADA in ORCA 5 (1995), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003b), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 1-5 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àsia W (Caucas)}
PITTOSPORACEAE
Pittosporum tobira (Thunb.) Aiton
Hem vist individus subespontanis i naturalitzats en els indrets de
major influència marítima, formant part de talussos de séquies,
raconades i penya-segats (Crithmo-Staticion, Phragmition
communis), 3-30 m, rr.
VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: MP(NP) p., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àsia E}
PLATANACEAE
Platanus orientalis L.
var. acerifolia Dryand
P. hispanica Münch. (P. × hybrida Brot., P. occidentalis × P. orientalis)
plátano (MONTS.-ARCHS, 1890); plataner
Cultivat, hem observat individus naturalitzats al bosc de ribera
dels rius Ebro i Sénia, i subespontani en clotades frescals del país
més càlid (Populetalia albae, Prunetalia spinosae), 1-450 m, r.
BALADA (1985b), CASASAYAS (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: MP c., Alç.: 10-30 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Hybr.}
102
MIMOSACEAE
Acacia retinodes Schlecht. subsp. retinodes
(incl. A. melanoxylon R. Br.)
acàcia, ascàcia
Present com a subespontani quasi sempre en indrets pròxims a
l'autopista València-Barcelona (Bromo-Oryzopsion, SalsoloPeganion), 20-200 m, rr.
BCN 14672: Mianes, subespontània en un talús viari, 10 m, BF91, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14671: Los Plans, talús, 150 m, BE89, leg. Royo, 08/04/00.
FORCADELL (1999).
MMA 11683,11684, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 2-4 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Austràlia}
Acacia farnesiana (L.) Willd.
aromer (MONTS.-ARCHS, 1890); acàcia
Es poden trobar alguns individus al voltant de les terrasses i planes
d'inundació pròximes a l'Ebro, concretament a la partida de
Mianes, i també a una bardissa de Sant Jordi, camí del Calvari
(Prunetalia spinosae), 10-230 m, rrr.
BCN 12249: Les Comes-lo Calvari, vora de camí, 230 m, BE78, leg. Royo, 07/11/02.
BALADA in ORCA 6 (1996).
MMA 2800, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 1,5-3 m, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Neotrop.}
LEGUMINOSAE (FABACEAE, PAPILIONACEAE)
Cassia corymbosa (Mill.) Lam. ex Andrews
Alguna volta plantat en jardineria, hem vist algun individu
subespontani a la franja litoral; especialment significatiu és el cas
d'un exemplar trobat a la mare del barranc de la Galera, a la
Galera, que creixia dins la fissura d'una roca (Parietarietalia
judaicae, Chenopodietalia muralis), 40-110 m, rrr.
BCN 21353: Barranc de la Galera a la Galera, subespontània, 105 m, BF80, leg. Royo, 28/11/98.
BCN 21354: Santa Bàrbara (Centre cultural), plantada en jardineria, 80 m, BF81, leg. Royo,
10/08/96.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: VII-IX, Dist.: Introd.: Amèr. S}
103
Cercis siliquastrum L.
Cultivat i algun camí subespontani en ambients ruderals de les
àrees més càlides (Artemisietea vulgaris) 1-110 m, rrr.
TIRADO (1998: 229) l'esmenta com a espontani de Benicàssim no
massa lluny de les plantes mare.
BCN 14670: Barranc de la Galera, subespontània, 110 m, BF80, leg. Royo, 28/11/98.
TIRADO (1998)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 4-8 m, Fl.: III-V, Dist.: Introd.: Submed. E}
Gleditsia triacanthos L.
acacia de tres punxes (MONTS.-ARCHS, 1890)
Cultivat i subespontani ací i allà, pot esdevenir pràcticament
naturalitzat dins del bosc de ribera de l'Ebro (Populetalia albae,
Prunetalia spinosae), 10-400 m, rr.
BCN 14656: Barranc de la Galera a Mianes, vora de camí, 10 m, BF91, leg. Abella & Royo,
20/07/01.
BCN 14669: Cementeri d'Alfara, vorada nitròfila, 350 m, BF82, leg. Royo, 25/07/00.
*MMA 12926: Illa de Blanquet, bosc de ribera, 7 m, BF92, leg. Royo, 06/04/97.
BALADA (1985), CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000)*, TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-15 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Parkinsonia aculeata L.
Cultivat i sovint subespontani, fins al punt que pareix que es trobe
en ple procés de naturalització en ermots i barrancs ran de mar
(Lycio-Ipomoeion, Imperato-Erianthion), 1-15 m, rr.
Ha estat assenyalat al litoral del territori per CASASAYAS (1989:
292, 724) i APARICIO & MERCÉ (2004b: 36).
BCN 27092: Desembocadura del barranc de la Barbiguera, mare nitròfila de barranc, 1 m, BE88,
leg. Royo, 11/07/00.
BCN 27142: Maricel-la Punta, barranquet frescal, damunt sòl sorrenc, 1 m, BE99, leg. Forcadell &
Royo, 09/10/99.
CASASAYAS (1989), APARICIO & MERCÉ (2004b).
{T.b.: NP c., Alç.: 3-5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Poinciana gilliesi Hook.
Caesalpinia gilliesii (Wall. ex Hook. ) Benth.
Es tracta d’una espècie relativament pròxima a la precedent i, si bé esdevé més freqüentment conreada dins del
territori, no assolix en cap cas un grau de naturalitat comparable.
MMA 18666: Pla de les Illes, pedruscall molt humit, 20 m, BF92, leg. Royo, 14/10/99.
104
Phaseolus vulgaris L.
monjetera (MONTS.-ARCHS, 1890); fesolera, bajoquera
Localitzat dins d’un herbassar de riba llacosa de les basses de la
Foia, entremig d'un poblament pur de Paspalum distichum,
(Paspalo-Agrostion verticillati), 55 m, rrr (accid.).
{T.b.: Th., Alç.: 30 cm, Fl.: IX, Dist.: Introd.: Trop.}
Ceratonia siliqua L.
garrofer (MONTS.-ARCHS, 1890); garrofer (ver al cultivat i bord al salvatge)
Àmpliament cultivat, viu naturalitzat en màquies, garrigues i
clavills de roca de la major part del territori, llevat del indrets més
afectats per la inversió tèrmica (Oleo-Ceratonion, (Asplenietalia
glandulosi)), 1-500 m, c.
Val a dir que no hi ha garrofers jóvens si no hi un focus de
dispersió prop, com ara un antic cultiu, la qual cosa ve a confirmar
la consideració que es tracta d'una espècie introduïda.
SENNEN (1911), CASASAYAS (1989), JUAN & LÓPEZ (1997), BALADA (1998), ROVIRA
(1986), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-4(cultiv. >10) m, Fl.: VIII-XI, Dist.: Med. S}
Anagyris foetida L.
garroferet bord, bajoquera de moro
Creix dispers en màquies i bardisses d’indrets poc o molt termòfils
del territori, quasi sempre ben a prop de restes d’edificacions
antigues (Oleo-Ceratonion, (Pruno-Rubion)), 3-450 m, rr.
A l’àrea de Vinallop i sobretot del castell de Polpís la seua
presència pareix assegurada, mentre que a la resta de localitats la
seua persistència es trobaria amenaçada.
BCN 14655 i MMA 18520: Vinallop, màquia, 20 m, BF81, leg. Royo, 04/04/97.
SENNEN (1911), TORRES (1983), ROVIRA & MOLERO (1983), ROVIRA (1986),
AGUILELLA in ORCA 6 (1997), BALADA in ORCA 6 (1997), VILLAESCUSA (2000),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP(MP) c(estiv.), Alç.: 1-3 m, Fl.: I-III, Dist.: Med. S (Introd.?)}
105
Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus
(U. australis Clem. auct. non.)
gatosa (MONTS.-ARCHS, 1890); argilaga vera, argilaga blanca, argilaga
Àmpliament difós per brolles, camps de secà abandonats i vores
de camins, resseguint les terres seques i càlides (OnonidoRosmarinetea), 1-765 m, cc.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1921, 1950*), BOLÒS, O. (1956,
1967), MALAGARRIGA (1971), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), TORRES (1989),
JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2004), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12616, leg. Forcadell.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: (IX)(X-)XI-IV(VII), Dist.: Med. W}
Erinacea anthyllis Link
eriçó (Arnes i Orta, BALADA & MIQUEL)
La citació de LLENSA (1954: 125-126): "entre 500 y 900 m, ascenso del Cargol al Puerto" ens pareix massa
imprecisa per tal de poder incloure este tàxon en el present catàleg.
?LLENSA (1954)*.
Calicotome spinosa (L.) Link subsp. spinosa
Únicament l'hem vist a un prat erm pasturat, vora la bassa de les
Ventalles, en un sòl soldonenc (Thero-Brometalia), 120 m, rrr.
Ignorem el perquè de la seua presència a la lococalitat indicada,
aparentment insòlita. L'indret és un punt d'abeurament dels ramats
ovins transhumants i podria tenir-ne relació, un dels pocs llocs on
hem trobat Phlomis herba-venti, presència que també la hi
relacionem. SENNEN (1911: 136) la va citar del Baix Maestrat com
a “moins commun que par les coteaux de Catalogne” sense cap
més precisió. Al BDBC apareix una cita bibliogràfica del quadrat
UTM BF91 que no l'hem poguda referir a cap autor.
BCN 14654: Bassa de les Ventalles, prat erm prop la bassa, 120 m, BF80, leg. Abella & Royo, 08/04/01.
SENNEN (1911), ?BOLÒS, O. in ORCA 7 (1997).
{T.b.: P. semic., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: III-V, Dist.: Med. W}
Genista hispanica L. subsp. hispanica
cascaula
Arreu en carrascars, garrigues, brolles, joncedes; sempre en llocs
poc o molt ombrejats, tot i que es torna molt escàs o absent a
mesura que ens atansem a les àrees més càlides (HelianthemoAphyllanthion, Rosmarinion officinalis), (1)60-610 m, c.
BCN 14653: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
LLENSA (1954), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
TORRES (com. pers.)*.
MMA 11230,11231,11232, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latesubmed. W}
106
Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
(incl. G. salesii Senn.)
argilaga borda, argilaga negra
Per tot arreu, en brolles no excessivament càlides, prats secs, vores
de camins, talussos... (Ononido-Rosmarinetea), 7-600 m, c.
BCN 14652: La Seniola, brolla, 230 m, BF70, leg. Royo, 01/04/94.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), MOLERO &
ROVIRA (1989), TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos
BC Sennen s/n, Benicarló, garigues, leg. F. Sécondaine, 1908 mai, ut Genista sp.
*BC Sennen s/n, Tortose, coteaux argilo-calcaires, leg. Sennen, 12/04/1922, ut G. salesii Senn., Pl.
d'Esp. 4376.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: II-V, Dist.: Med. W}
Genista salesii Senn.
La dada donada per SENNEN (1927) és recollida dins el projecte ANTHOS com a tàxon independent, si bé
CASTROVIEJO et al. (1999) l'inclouen dins la variabilitat inherent de G. scorpius. Nosaltres hem pogut consultar el
typus d’este tàxon a l’herbari BC Sennen i estem d’acord amb esta apreciació, perquè es tracta d’una mostra
procedent d’un individu molt tendre, molt foliós i amb les punxes poc desenrotllades, modificacions possiblement
induïdes per factors ambientals.
SENNEN (1927)*, ?ANTHOS*.
?BC Sennen s/n: Tortose, coteaux argilo-calcaires, leg. Sennen, 12/04/1922, Pl. d'Esp. 4376.
Genista biflora (Desf.) DC.
Cytisus fontanesii Spach, Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heyw.
No s’allunya mai de les brolles termòfiles i prats secs de l'extrem
septentrional, en indrets pròxims a l'Ebro (Rosmarinion
officinalis), 30-230 m, rrr.
La referència donada per LOSCOS & PARDO (1863) per a la Pobla
de Benifassà sembla del tot sorprenent. Ben a prop de l'indret es fa
G. cinerea subsp. ausetana, un tàxon que en estat vegetatiu s'hi
assembla força.
BCN 22101: L'Arram a l'Ebre, brolla, 30 m, BF83, leg. Abella & Royo, 18/03/01.
LOSCOS & PARDO ? (1863), SENNEN (1909), BOLDÚ & MOLERO (1979), ROVIRA (1986),
TORRES (1989)*, TORRES in ORCA 6 (1996).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: III-VI, Dist.: Med. SW}
107
Genista patens DC.
Cytisus patens L. ex Murr., (C. heterochrous Colm.)
gódua (MONTS.-ARCHS, 1890); ginesta vera (Ares, Vilafranca, MULET),
abret (Cardó, FONT); ginestera
Creix en bardisses, fondos de barranc, màquies, rodals de roures i
negrals de les àrees més alteroses (Aceri-Quercion, Prunetalia
spinosae), 30-620 m, r (rr a les planes, c a les serres).
BCN 22100: Barranc de la Galera a la Riba, vorada de boixeda i fondo de barranc, 240 m, BF80,
leg. Royo, 02/11/95.
BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
MMA 11605, leg. Forcadell.
{T.b.: NP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI(X), Dist.: Submed. SW}
Cytisophyllum sessilifolium (L.) O.F. Lang
La indicació de COSTA, M. et al. (1986: 124) de "Mangreber", leg. Peris & Stübing, 08/04/85, (VAF 12372);
creiem que cal referir-la a Mangraners, prop del pantà d'Ulldecona; i malgrat que no disposem de l'altitud a la qual
es va herboritzar, considerem possible que es pogués localitzar en cotes superiors, fora ja del territori abastat.
TORRES (1989: 54) el trobà a 1020 m s.m. (Quercetalia pubescentis).
COSTA et al. (1986)*, TORRES (1989)*, COSTA et al. in VILLAESCUSA (2000)*.
Retama sphaerocarpa (L.) Boiss.
ginesta vimenera, ginestera borda
Es fa als erms àrids de les vores i illes de l'Ebro damunt de sòls
soldonosos (Tamaricetalia...), 12-40(400) m, rr.
Algunes voltes poden aparéixer individus aïllats a les vores de
camins, molt probablement subespontanis procedents d'exemplars
conreats de l'autopista.
BCN 14651: Meandre de Xerta, erm àrid vora el riu, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BCN 14650: Viver de les Truites, talús vora camí, 400 m, BF72, leg. Abella & Royo, 02/06/02.
ROVIRA (1986), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP., Alç.: 1-2,5 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W (estèpic)}
Retama monosperma (L.) Boiss.
Cultivat en jardineria i en talussos de l'autopista, on se'n poden
trobar individus aparentment naturalitzats, 40-100 m, rrr.
La referència de PALACIOS (2001) pareix poc probable, perquè
quan va ser recollida la planta (1945) l'autopista no era encara
construïda, per la qual cosa esta indicació es podria referir als
tàxons precedent o següent. Tanmateix, no és menys cert que al
voltant de Vinaròs hem vist individus relativament vells plantats
en jardins.
BCN 27168: Pont de l'Autopista, entre Masdenverge i Amposta, subespontània en un talús viari, 50
m, BF90, leg. Royo, 11/05/96.
SOCORRO & TÀRREGA (1985), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP., Alç.: 1-3 m, Fl.: II-IV, Dist.: Introd.: Med. SW}
108
Spartium junceum L.
ginesta
Es troba cultivat en jardineria, subespontani i naturalitzat en
codolars fluvials del Baix Maestrat (Rubo-Nerion, (Onopordetalia
acanthii)...), 2-150(300) m, rr (loc. c).
En indrets com ara la rambla Cervera apareix plenament
naturalitzat i es poden arribar a formar poblaments molt densos,
per això, hem emprat una diferent simbologia a l'hora de confegir
el mapa de distribució.
MMA 18519: Pont de l'Autopista, vora de camí, plantada i subespontània, 50 m, BF90, leg. Royo,
11/05/96.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 6 (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11717,11718, leg. Forcadell.
{T.b.: NP(MP), Alç.: 1-3 m, Fl.: (II)IV-VII(XI), Dist.: Med. (Introd.?)}
Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball.
(A. argenteum (L.) Willk., A. linneanum Walp. var. major Lange, Cytisus argenteus L.)
herba de la bajoqueta
Prou freqüent, té tendència a viure en garrigues, brolles i costers
pedregosos de tot el territori (Ononido-Rosmarinetea, TheroBrachypodion...), 2-720 m, c.
BCN 14649: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
SENNEN (1909), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2853, leg. Farnós.
MMA 11021,11668,11350,11357,11565,11668, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-25 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Robinia pseudoacacia L.
acacia (MONTS.-ARCHS, 1890); acàcia
Sovint cultivat i puntualment naturalitzat en ermots, vores de
camins i boscos de ribera (Prunetalia spinosae, Populetalia
albae...), 10-520 m, r.
La seua franca expansió podria esdevenir un risc en algun dels
indrets més frescals del país estudiat, tot i que, ara per ara, no es
pot considerar que la situació siga irreversible.
MMA 18518: Santa Bàrbara, erm, 80 m, BF81, leg. Royo, 10/05/96.
BALADA (1985b), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), BALADA in ORCA 6 (1997),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-12 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Amèr. N}
109
Colutea2 arborescens L. subsp. hispanica (Talavera et Arista) Mateo et Crespo
C. hispanica Talavera et Arista, C. arborescens L. subsp. gallica Browicz f. gallica (subsp.
atlantica auct.)
espanta llops (MONTS.-ARCHS, 1890); esclafidors (?)
Es fa en garrigues i talussos de vores de camins de la mitat
septentrional del territori, sobretot en barranquets pròxims a l'Ebro
i molt rar o inexistent al massís del Port i a la banda meridional
(Quercetalia ilicis, Prunetalia spinosae), 20-240 m, rr.
BCN 21730: Barranc al nord del de les Codines del Cleto, vorada de coster pedregós, 30 m, BF92,
leg. Royo, 18/03/02.
BCN 21729: Aldover, talús de carretera, 20 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
BCN 21731: Barranc de la Conca, garriga, 140 m, BF82, leg. Royo, 11/12/98.
MMA 18663: Barranc de Sant Antoni, garriga, 70 m, BF81, leg. Royo, 25/03/97.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), TALAVERA & ARISTA (1998), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BCN 18899 (BCF 70952): Xerta, cap a Aldover, BF83, leg. Molero & Rovira, 15/05/1981, ut C. arborescens subsp. gallica; rev. J. Vicens
24/03/2000, ut C. brevialata; rev. Royo 17/03/2005, ut C. hispanica.
*VAL 20177, Bc. Torre Nova, 50 m, BE76, leg. Villaescusa & Tirado, 13/04/1990, rev. Royo.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12363 leg. Forcadell.
{T.b.: NP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: (III-)IV-VI, Dist.: Med. SW-Submed. SW}
Colutea brevialata Lange
C. arborescens L. subsp. gallica Browicz f. brevialata (Lange) Torres et Royo
Localitzat en garrigues, alzinars esclarissats i bardisses de les
àrees montanes i dels barrancs de la mitat meridional del territori
(Quercion ilicis, (Pruno-Rubion)), (50)250-600 m, rr.
BCN 14648: Barranc de la Galera cap a Solsó, garriga, 80 m, BF80, leg. Royo, 06/12/94
BCN 14647: Corral de Tabola, fenassar, 490 m, BE99, leg. Abella & Royo, 02/12/01.
BCN 14148: Font de l'Arboç, vorada d'alzinar, 250 m, BF80, leg. Royo, 15/05/03.
MMA 18664: Bosc del Burgar, garriga, 450 m, BF90, leg. Abella, Forcadell & Royo, 31/03/01.
SENNEN (1911), ?VILLAESCUSA (2000)*.
*VAL 20182, ermita de la Mare de Déu dels Àngels, 400 m, BE68, leg. Villaescusa & Tirado, rev.
Royo.
HBIL 14704: Barranc de la Carbonera, 250 m, BF9000, leg. Forcadell ut C. arborescens gallica "no
encaixa", 09/04/95, det. Royo 23/05/05.
{T.b.: NP c., Alç.: 1-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Submed. NW}
2
L'estudi del gènere Colutea que s’exposa ací ens ha estat especialment conflictiu, per la qual cosa hem seguit treball
de TALAVERA & ARISTA (1998: 410-416). Estos autors consideren que, dels quatre tàxons inclosos dins del gènere
Colutea presents a la península Ibèrica, dos es fan al territori (C. hispanica Talavera et Arista, C. arborescens L.) i un
tercer es presenta en localitats pròximes al sud i al nord de l'àrea estudiada (C. brevialata Lange), segons el material
d’herbari que estos autors revisaren. Els plecs són:
C. hispanica: SALA 39717, Xerta, leg. X. Giráldez.
C. hispanica: BC 687548, Tivenys, mas de Beltrais (sic.), 20 m, leg. L. de Torres, 11/05/1981.
*C. hispanica: BC 687549, Entre Xerta i Paüls, 200 m, leg. L. de Torres, 27/09/1982.
C. arborescens: BC 1404019, BC 807706, MA 66501, MA 66504, Peñíscola, barranco de Irta, leg. Sennen, 16-IV i 27/05/1909.
*C. brevialata: BC 261335, Vistabella del Maestrat, 1275 m, leg. J. Vigo, 15/07/1962.
*C. brevialata: BC 807715, Mont-Roig del Camp, leg. Font Quer, 13/05/1926.
TALAVERA & ARISTA (1998).
110
Colutea arborescens L. subsp. arborescens
(C. valentina auct. non Senn.)
No l’hem vist. TALAVERA & ARISTA (1998: 414) consideren este
tàxon present al territori (leg. Sennen, 16-IV/27/05/1909, Pl.
d'Espagne 1909 nº 767, BC 140419, BC 807706; MA 66501, MA
66504), plecs tots ells procedents de l’extrem meridional
(Quercetea ilicis), 200? m, rrr.
Alguns individus de localitats de la banda septentrional més
pròximes al Port pareix que s’allunyen dels tàxons precedents,
presentant caràcters d’este tàxon.
TALAVERA & ARISTA leg. SENNEN (1998).
{T.b.: NP c., Alç.: 1-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.(-Submed. NW)}
Astragalus monspessulanus L. subsp. gypsophilus Rouy
subsp. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) O. Bolòs et Vigo
Es cria en prats secs vora costers pedregosos i caminals,
bàsicament a les planes i les serres litorals (Rosmarinion
officinalis, Helianthemo-Aphyllanthion), 50-460 m, r.
Sembla defugir els indrets més pròxims a la línia de costa.
BCN 21024: Les Ventalles, pastura seca, 250 m, BF80, leg. Royo, 15/03/97.
BCN 21023: Mas d'Aragó, vora de camí, 180 m, BE78, leg. Royo, 13/03/01.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, TORRES in ORCA 6 (1997)*,
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Astragalus incanus L. subsp. incanus
Ça com lla apareix en clarianes de brolles d'ambients
marcadament tèrmics i de pradells subàrids (Rosmarinion
officinalis, Stipion retortae), 1-350 m, rr.
Ens ha sobtat l'escassetat de referències bibliogràfiques sobre este
tàxon per al territori, si bé és cert que sembla absent d'àmplies
àrees.
BCN 14646: Planes dels Carros, brolla, 320 m, BE69, leg. Royo, 17/04/98.
BCN 14645: La Foia, brolla, 50 m, BF90, leg. Royo, 22/05/99.
BCN 14644: Barranc d'Aiguaoliva, brolla, 3 m, BE88, leg. Royo, 15/03/01.
MMA 18517: Valldebous, brolla, 260 m, BF70, leg. Royo, 06/04/96.
MMA 18516: Roberts, brolla càlida, 280 m, BE69, leg. Abella & Royo, 11/03/01.
FONT QUER (1920), ROVIRA in ORCA 6 (1997)*, TORRES in ORCA 6 (1997)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-15 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. W}
111
Astragalus sesameus L.
No s’allunya mai de cultius de secà i pradells terofítics dins
camins (Thero-Brometalia, Thero-Brachypodion, Diplotaxion
erucoidis), 1-600 m, c.
BCN 14643: Lo Pelós, ametlerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 25/05/97.
BCN 14642: Pla de Cerveres, erm terofític sec, 150 m, BE77, leg. Royo, 25/04/01.
SENNEN (1909)*, FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
Astragalus hamosus L.
Apareix espars en camps de secà abandonats, prats d'anuals no
massa secs, vorades forestals dels indrets no excessivament
tèrmics del territori (Thero-Brometalia), 100-540 m, rr.
BCN 14638: Les Tosses (Corral de Lionel)-Sant Joan del Pas, erm terofític, 220 m, BE89, leg.
Forcadell & Royo, 06/06/99.
BCN 14641: Barranc del Bosc Negre, indret obert i xafurnat, 480 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
BCN 14640: Pla de Cerveres, erm terofític sec, 150 m, BE77, leg. Royo, 25/04/01.
BCN 14639: Pla de la Galla, prat mesòfil, 350 m, BF90, leg. Abella & Royo, 06/05/01.
FONT QUER (1915), FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 12332, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 8-25 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Astragalus stella Gouan
Només l'hem advertit de camps de secà damunt de terrer roig
(terra rossa) i vorades properes de l'extrem meridional i en sòls
argilencs rics en algeps de la part central (Thero-Brachypodietalia,
Thero-Brometalia), 110-330 m, rrr.
Citat per ROVIRA (1986: 156), amb la presència del testimoni BCF
70959, de la banda del septentrional del territori, plec que hem
pogut consultar.
BCN 31136: La Basseta, vora el camp de tir, garroferar llaurat- vorada de camí, 110 m, BE77, leg.
Royo, 26/04/04.
BCN 30674 i MMA 18604: La Solsida, vora la mina de carbó, oliverar damunt sòl argilenc, 330 m,
BF80, leg. Abella & Royo, 23/05/04.
ROVIRA (1986).
BCF 70959; Paüls, prats a la vora del riu, BF83, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
112
Glycyrrhiza glabra L.
regalecia (MONTS.-ARCHS, 1890); regalénsia
Es cria en talussos vora camins, masos, séquies del Delta i
puntualment, de la desembocadura del riu Canaleta
(Tamaricetalia?), 25-35 m, rrr.
Només les poblacions més septentrionals ens han semblat
plenament naturalitzades. Després de diversos anys sense fer-ho
les plantes d’estes darreres poblacions van florir els anys 2004 i
2005.
BCN 14637: Riu Canaleta, talús vora camí, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00.
BCN 31212: Riu Canaleta, talús vora camí, 25 m, BF93, leg. Royo, 23/05/05.
COSTA, A.C. (1877), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), TORRES (com. pers.).
{T.b.: G., Alç.: 30-80 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med.-Iran}
Vicia faba L.
Faba vulgaris Moench.
fabéra (MONTS.-ARCHS, 1890); fabera
Molt cultivat, de vegades el trobem com a subespontani en
ambients ruderals de la franja tèrmica (Solano-Polygonetalia,
Chenopodietalia muralis), 1-20(170) m, rr.
BALADA in ORCA 6 (1997), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2004), TORRES (com. pers.).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: II-V, Dist.: Introd.: Àsia o Àfrica N}
Vicia peregrina L.
Àmpliament difós per sembrats, camps de secà abandonats i
fenassars (Roemerion hybridae, Diplotaxion erucoidis,
Brachypodion phoenicoidis...), (5)20-600 m, c.
BCN 14815: Molí de Vallés, herbassar, 120 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
MMA 18515: Lligallo Major, no-cultiu d'oliveres, 320 m, BF70, leg. Royo, 07/04/98.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 6 (1997), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003)*, TORRES & ROYO (2003),
TORRES (com. pers.)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: (III-)IV-V(-VI), Dist.: Latemed.}
113
Vicia hybrida L.
Viu en fenassars i altres herbeis frescals del territori, si bé es pot
arribar a trobar en codolars fluvials i pedregars d’algunes localitats
poc o molt termòfiles (Brachypodion phoenicoidis, PotentilloBrachypodion, Glaucion flavi), 20-600 m, r.
BCN 14804: La Solsida, fenassar, 280 m, BF80, leg. Royo, 09/04/98.
BCN 14805: La Foia, herbassar de vora de camí, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo,
01/05/99.
BCN 14814: Collet de Roig, cultiu abandonat, 350 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
FONT QUER (1950)*, BALADA in ORCA 6 (1997), TORRES (1989)*, ÁLVAREZ (2003),
APARICIO (2003), APARICIO & MERCÉ (2004b).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Vicia lutea L. subsp. hirta (Balb. ex DC.) Lois.
subsp. vestita (Boiss.) Rouy
L'hem localitzat només en vorades de sembrats i fenassars de la
foia
d'Ulldecona
(Roemerion
hybridae,
Brachypodion
phoenicoidis), (20) 120-440 m, rr.
Una part dels plecs pareix que s’atansen a la subsp. lutea,
tanmateix el fet que les dos races apareguen sovint juntes, fa que
creiem que la validesa dels caràcters que es prenen en
consideració per tal de discriminar un i altre tàxon, si més no en el
context de l’àrea estudiada, siguen poc aclaridors.
BCN 15210: La Llacuna, vorada de sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 04/05/98.
MMA 18551: Prop la bassa de les Ermites, vorada de sembrat i camí, 120 m, BF80, leg. Cardero,
Hodgson, Romo, Torres & Royo, 07/05/04.
MMA 18603: La Solsida, vora la mina de carbó, fenassar, 120 m, BF80, leg. Abella & Royo, 23/05/04 (cf. subsp. lutea).
MMA 18550: Barranc de la Carbonera, oliverar pedregós, 210 m, BF80, leg. Moro & Royo, 19/05/04 (cf. subsp. lutea).
BALADA in ORCA 6 (1997), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003)*, TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Vicia sepium L.
Sempre formant part de boscos ombrius, boixedes i raconades
humides del Port, de la Tinença i d’alguna barrancada que davalla
des de la serra del Turmell, indrets de clara inversió tèrmica
(Quercion pubescenti-sessiliflorae), 420-600 m, rrr.
BCN 14813: Ombria de l'Airosa, garriga amb boix, 480 m, BF71, leg. Royo, 17/04/00.
BCN 12277 i MMA 18306: Lo Toscar, herbassar frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Eur.}
114
Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
var. nigra
Present per vorades de camins i cultius no massa secs (TheroBrachypodion), 5-600 m, c.
Hi reflexem totes les citacions pròpies i alienes recollides sense
precisar la varietat, ja que pensem que seria la raça més freqüent
del territori.
BALADA et al. (1977)*, TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2004).
MMA 12359,12459, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
var. angustifolia L.
V. angustifolia L.
L'hem vist per conreus de secà, així com en altres comunitats
terofítiques (Thero-Brachypodion, Glaucion flavi), 25-500 m, r.
Creiem probable que esta siga una de les races del complex de V.
sativa de major entitat taxonòmica, i és possible que el criteri
seguit per Flora Iberica a l'hora de considerar-la com a espècie
siga el més adient.
BCN 15209: Los Termets, herbassar frescal en finca recentment arrancada, 160 m, BF80, leg.
Royo, 09/04/02.
BCN 15216: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 25/04/01.
BCN 15215: La Vall de l'Infern, tartera, 500 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
FONT QUER (1950)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Plurireg.}
var. cordata (Hoppe) Pérez Lara
V. cordata Hoppe,
Observat en sembrats i pradells terofítics (Thero-Brachypodion,
Roemerion hybridae), 25-500 m, r.
BCN 15219: La Foia, sembrat, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/05/98.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Plurireg.}
115
var. heterophylla (Presl.) Fiori et Paol.
Esta raça es faria en conreus de secà i vores de camins, sovint
damunt de sòls molt poc profunds (Thero-Brachypodion,
Diplotaxion erucoidis), (5)120-340 m, r.
Val a dir que no sempre és fàcil de reconéixer les diverses entitats
taxonòmiques del complex Vicia sativa, ans al contrari, és possible
fins i tot que es tracte de modificacions induïdes per l'ambient.
BCN 15214: Mas d'en Carrasca-pla de la Llosa, vorada de camí, 170 m, BF90, leg. Royo, 30/04/99.
*MMA 18514: Illa de Blanquet, vorada de camí, 7 m, BF81, leg. Royo, 02/05/97.
TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Plurireg.}
var. segetalis (Thuill.) Ser.
És possible que esta varietat es faça només en sembrats i conreus
de secà d'ecologia similar, i més rarament en prats d'anuals en
vores de camins (Roemerion hybridae, Thero-Brachypodion), 20520 m, rr.
BCN 15213: Barranc de Sant Antoni, herbassar terofític, 20 m, BF81, leg. Royo, 16/05/00.
MMA 18605: Barranc de la Carbonera, oliverar, 240 m, BF80, leg. Moro & Royo, 19/05/04.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Vicia sativa L. subsp. amphicarpa (L.) Batt. in Batt. et Trab.
V. amphicarpa Dorthes
Molt poc present, apareix dispers en costers pedregosos i herbeis
terofítics (Thero-Brachypodion), 130-480 m, rr.
BCN 14810: Castell de Polpís, ermot frescal, 340 m, BE77, leg. Royo, 03/04/01.
BCN 14811: La Garrotxa, depressions de terra rossa enmig de garrigues, 130 m, BE77, leg. Royo,
07/03/02.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1950)*, TORRES in ORCA 6 (1997), TORRES (com.
pers.).
*VAL s/n (VAB 961867), Serra d'Irta, prop la Coveta Roja, BE6967, leg. Fabregat & S. López
Udías, 30/03/1996.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
116
Vicia sativa L. subsp. sativa
vessa (MONTS.-ARCHS, 1890); veces, guixaveces (fruits), llegumet bord,
pesolina
Repartit per vores de camins i cultius frescals, sobretot del país
més termòfil (Polygono-Chenopodion, Chenopodion muralis), 1500 m, c.
Hi ha una var. cordata (Wulf.) Arc. que fa el pas vers la var.
segetalis (Thuill.) Ser.
BCN 14803: Barranc de Lledó, vorada de camí, 100 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
BCN 14812: Los Termets, vinya abandonada, 130 m, BF80, leg. Royo, 19/04/00.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), NÉZADAL (1989), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
herb. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4839, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: (III-)IV-V, Dist.: Plurireg.}
Vicia ervilia (L.) Willd.
Ervum ervilia L.
Advertit únicament d’un sembrat d'avena del pla de la Galera, on
sense ser abundant, no era tampoc massa rar, com ja havíem
indicat dins CARDERO et al. (2004: 101) (Roemerion hybridae),
240 m, rrr.
L'única referència per al territori és la del catàleg de l'herbari
Giner dins PALACIOS (2001), on parla que es tractava d'una
espècie cultivada a Vinaròs, si bé no ens ha estat possible de trobar
el plec testimoni. BALADA dins ORCA 6 (1997) el cita del mas de
Pau, a la vora del riu Algars, a ponent del territori. MATEO et al.
(1989: 90) l’indiquen de la comarca de l’Horta. Erròniament
l’havíem referit dins CARDERO et al. (2004) del quadrat UTM
BF7425 quan correspon al BF8009.
BCN 22403: Refoia Fonda, sembrat d'avena, 240 m, BF80, leg. Abella & Royo, 16/05/04.
MATEO et al: (1989)*, BALADA in ÓRCA 6 (1997)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 40-70 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Iran-Med.}
Vicia hirsuta (L.) S.F. Gray
Apareix molt dispersa en ambients glareícoles diversos d'indrets
aparentment força isolats (Thero-Brachypodion, Glaucion flavi),
70-540 m, rr.
BCN 14809: Los Termets, herbassar frescal en finca recentment arrancada, 170 m, BF80, leg.
Royo, 09/04/02.
BCN 14802: Rambla d'Alcalà, codolar fluvial, 120 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
MMA 18512: Ibidem, 21/03/01.
MMA 18513: Los Termets, oliverar abandonat molt pedregós, 160 m, BF80, leg. Royo, 09/04/02.
BALADA in ORCA 6 (1997), ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 4829, rev. Hernàndez-Sebastià, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-V, Dist.: Plurireg.}
117
Vicia disperma DC.
L'hem trobat només en prats humits del massís del Port,
concretament al barranc de la Vall i a l'àrea del Toscar (TheroBrachypodion), 520-600 m, rrr.
Les úniques referències prèvies són les de ROVIRA (1986: 160161) que vénen confirmades per tres plecs que hem pogut
consultar. Existix encara el testimoni MMA 4830 recollit dins de
l’àrea estudiada.
BCN 14801: Lo Toscar, herbassar frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
BCN 14808: Barranc de la Vall, codolar, 540 m, BF71, leg. Royo, 26/05/01.
ROVIRA (1986)*.
MMA 4830, rev. Hernàndez-Sebastià, leg. Farnós.
*BCF 71070: Camí de las Heras, sobre substrat calcari, BF73, leg. Molero & Rovira, 11/06/1982.
*BCF 71018: Serra d'Alfara, pujant a la Punta del Mig, 900 m, BF83, leg. Molero & Rovira, 09/06/1982.
*BCF 72579: Las Heras, camins al mig del bosc, BF73, leg. Molero & Rovira, 23/06/1984.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. W}
Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. pubescens (DC.) Bonnier et Layens
Cap cita dins del territori. El plec VAL 26342, d'una localitat pròxima al límit meridional, incorpora una
rectificació com a subsp. gracilis per part de l'autora (?) que no es va veure inclosa en la publicació de la tesi de
VILLAESCUSA (2000: 408); una rectificació que ens sembla del tot pertinent. La citació de FONT QUER (1920) de
la part alta del Port tampoc no ha pogut ser confirmada.
FONT QUER (1920)*, ?TIRADO et al. (1993)*, ?VILLAESCUSA (2000)*.
*?VAL 26342, bassa d'Espigues, 150 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 15/05/1991.
Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. tetrasperma
Dins de l’àrea estudiada l'hem advertit únicament a un herbei
damunt d’una faixa abandonada del mas de Cabossa, a l'ombria de
la serra d'Alfara (Geranion sanguinei), 540-600 m, rrr.
ROVIRA (1986: 563) cita dins del territori este tàxon d'un inventari
(Rumiceto scutati-Arrhenatheretum sardoi), alçat a una localitat
relativament pròxima a la nostra, a 520 m s.m., si bé esta és
recollida en el catàleg florístic de ROVIRA (1986: 161) a 700 m
s.m. i ve confirmada pels plecs BCF 71024 i 71027.
BCN 15212: Baix del mas de Cabossa, herbassar mesòfil, 540 m, BF73, leg. Royo, 30/05/02.
*MMA 20205: Mas de Llobera, sembrat, 940 m, BF71, leg. Royo, 09/07/05.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986).
*BCF s/n, BCC s/n: Cardó, en los claros del encinar, 600 m, leg. Font Quer, 8/06/1946; Centuria VII, abril de 1951, S.128.3852.39.
*BCF 71024, 71027: Serra d'Alfara, pujant pel barranc de l'Infern, 700 m, BF83, leg. Molero & Rovira, 26/04/1982.
*BCF 71062: Pas dels Estrets, cap el mas d'en Lliberos, BF73, leg. Molero & Rovira, 10/06/1982.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Lateeur.}
118
Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. gracilis (Loisel.) Hook.
(V. tenuissima auct., V. parviflora Cav.)
Té tendència a viure en herbassars higronitròfils, damunt de sòls
compactats i sovint salabrosos de la franja litoral (TheroBrachypodietea, Molinio-Arrhenatheretea), 5-230(600) m, r.
BCN 14806: Bassa de les Ventalles, herbassar nitròfil, higròfil, 120 m, BF80, leg. Abella & Royo,
08/04/01.
BCN 14807: Llandells, la Marjal, herbassar nitròfil, higròfil i salí, 5 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
BCN 14588: Vistahermosa, barranc al nord, pradell al repeu de roca, 370 m, BE77, leg. Royo,
12/05/03.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), CURCÓ
(2004)*.
BCF 70975, voltants de Xerta, via fèrria i marges nitròfils, BF83, leg. Molero & Rovira,
09/05/1981, ut V. tenuissima.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4835, leg. Farnós.
*VAL 26342, bassa d'Espigues, 150 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 15/05/1991.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Vicia benghalensis L.
(V. atropurpurea Desf.)
L'hem vist per camps de secà abandonats i vores de camins de la
franja més termòfila (Roemerion hybridae, Diplotaxion erucoidis),
1-300 m, rr.
PAU (1920: 198) el va assenyalar de Castelló.
BCN 12275: Los Termets, herbassar, 160 m, BF80, leg. Royo, 20/04/96.
BCN 12274: Depuradora de Santa Bàrbara, erm d'una vinya, 70 m, BF81, leg. Royo, 07/05/97.
BCN 14145 i MMA 17790: Desembocadura del Servol, talús ruderal vora platja, 2 m, BE88, leg.
Royo, 07/04/03.
MMA 18305: Los Termets, herbassar, 160 m, BF80, leg. Royo, 20/04/96.
PAU (1920)*, ARAN (1996), MOLERO et al. (1996), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4832, leg. Farnós.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 30-70 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Vicia villosa Roth subsp. varia (Host.) Corb.
V. villosa subsp. dasycarpa (Ten.) Cavill., V. varia Host.
L’hem ensopegat en uns fenassars i vores de sembrats del pla de la
Galera, a les Refoies (Thero-Brachypodion, Roemerion hybridae),
190-370 m, rrr.
FORCADELL (1999: 73-74) i BALADA & IDIARTE (2002: 7) el donen
per al territori del mateix quadrat UTM, el BF90.
BCN 14366: Refoia Fonda, sembrat d'avena, 230 m, BF80, leg. Royo, 28/04/03.
MMA 18645: Refoia Fonda, vorada de rostoll d'avena, 230 m, BF80, leg. Royo, 07/07/04.
FORCADELL (1999), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 30-60 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med.-Submed.}
119
Vicia villosa Roth subsp. ambigua (Guss.) Kerguélen
(V. villosa subsp. pseudocracca (Bertol.) Rouy, V. pseudocracca Bertol.)
Apareix, ça com lla, en camps de secà més o menys abandonats i
vores de camins de les planes del país estudiat, més abundant a la
mitat septentrional (Diplotaxion erucoidis), 20-320(550) m, r.
BCN 15156: Depuradora de Santa Bàrbara, herbassar, 70 m, BF81, leg. Royo, 07/05/97.
BCN 15155: Barranc de Covalta, olivar, 160 m, BF81, leg. Torres & Royo, 23/04/99.
BCN 15211: Canal Xerta-Càlig, al Corral de Reina, olivar, 150 m, BF81, leg. Torres & Royo,
30/03/00.
MMA 18554: Barranc de Servera, rostoll d'avena no sembrat, 140 m, BF80, leg. Abella & Royo,
23/05/04.
SENNEN (1909*, 1911), TORRES (1987, 1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003), TORRES in BDBC (2005)*, TORRES (com. pers.).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-V(-VI), Dist.: Med. W}
Vicia monantha Retz subsp. calcarata (Desf.) Romero-Zarco
(V. villosa Roth subsp. triflora (Ten.) O. Bolòs et Vigo, V. villosa subsp. monantha (Retz.) O.
Bolòs et Vigo)
Present per herbeis terofítics d'indrets frescals de barrancs o
pròxims a basses (Thero-Brachypodion, Glaucion flavi,
Roemerion hybridae), 5-280 m, rrr.
BCN 15153: Barranc de Sant Antoni, pedruscall, 40 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
BCN 15154: La Llacuna, vorada de sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 23/05/98.
BCN 31189: Barranc dels Clots, codolar fluvial, 280 m, BF70, leg. Royo, 28/04/01.
TORRES in ORCA 6 (1997)*, VILLAESCUSA (2000)*, TORRES & ROYO (2003), BDB (2005).
*VAL 36379, Bassa de la séquia de les Llacunes, 280 m, BE68, leg. Villaescusa & Tirado,
19/04/1992.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med. S}
Vicia cracca L. subsp. tenuifolia (Roth) Bonnier et Layens
V. tenuifolia Roth, Cracca tenuifolia (Roth.) Gren. et Godr.
garlanda
Relativament freqüent en herbassars frescals, pot presentar al país
estudiat una lleugera tendència muntanyenca (Brachypodion
phoenicoidis, Geranion sanguinei), (10)60-600 m, r (loc. c).
El mapa de distribució del tàxon pot donar la impressió que siga
més freqüent d'allò que s'observa al camp.
BCN 15152: Pantà d'Ulldecona, herbassar humit, 500 m, BF90, leg. Royo, 01/05/96.
BCN 15151: Barranc de la Galera, vorada de romingueral, 280 m, BF70, leg. Royo, 25/04/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA (1994), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 4834, leg. Farnós.
MMA 11423, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Lateeur.}
120
Vicia onobrychioides L.
No l'hem ensopegat dins dels límits del territori estudiat
(Brachypodion phoenicoidis?), 300-600 m, rrr.
Les referències per a l’àrea estudiada es recullen dins el projecte
ORCA a partir de dades de Balada, dels quadrats UTM: BF60, del
barranc de la Pobla; BF70, de Valldebous; i BE89, del barranc de
la Calderera.
FONT QUER (1915)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 6 (1997), VILLAESCUSA (2000)*.
*VAL 25699, Bel, camí de la Penya, 1000 m, BF60, leg. Villaescusa & Tirado, 01/06/1991.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt.-Alp.}
Lens culinaris Medic. subsp. nigricans
gentillera
L’única referència inclosa dins l’àrea estudiada és la de BALADA
dins ORCA per al camí de les Senioles, dada que apareix recollida
dins del BDBC (Thero-Brachypodion ?), 200 m, rrr (ext.?).
Únicament l'hem observat a la part alta del massís del Port, on ens
el va mostrar Lluís de Torres.
BALADA in ORCA 6 (1997), TORRES (1989)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med.-Iran.}
Lathyrus odoratus L.
Vist només com a subespontani entre una vorada de camí i un
conreu prop la desembocadura del riu Sénia, a la banda d’Alcanar
(Artemisietea vulgaris), 5-15 m, rrr.
Citat com a subespontani i més o menys naturalitzat de dos
localitats de la costa nord de Vinaròs per APARICIO (2002: 62-63).
BCN 30789: Desembocadura del riu Sénia, a la mà d'Alcanar, talús ruderalitzat, 15 m, BE88, leg.
Royo, 03/06/04.
APARICIO (2002).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Med. C}
121
Lathyrus aphaca L.
pesolet bord (a la pràctica totalitat d’espècies del gènere)
Es fa en pradells terofítics i costers pedregosos humits, poc o molt
nitrificats, a les terres amb una certa tendència muntanyenca, i
excepcionalment en alguna fondalada frescal de les planes
(Geranion sanguinei), 200-600 m, r.
BCN 14800: Lo Toscar, herbassar frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 6 (1997)*,
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Lathyrus clymenum L. subsp. articulatus (L.) Briq.
L'hem ensopegat a una única localitat, dins d'un herbassar frescal
entre la vora d'una horta i un hivernacle (Stellarietea mediae), 3090(550) m, rr.
Possiblement este tàxon haja patit una reculada destacada. Ja fora
del territori, el tenim de la carretera de Rasquera a Cardó, en el
quadrat UTM BF93. Hi assimilem totes les citacions sense
precisió subespecífica.
BCN 15150: La Punta, vorada de cultius, 80 m, BE99, leg. Royo, 21/03/02.
*MMA 13003: Carretera de Rasquera a Cardó, prat sec, 400 m, BF93, leg. Royo, 10/05/97.
ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 6 (1997), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 30-60 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Lathyrus pratensis L.
(incl. f. pubescens Beck.)
Tàxon propi de prats humits, com ara vorades de fonts que només
l’hem trobat, en estat vegetatiu, a un oliverar molt humit a la vora
de la rambla Servera (Molinio-Arrhenatheretea), 190-550 m, rrr.
Balada (com. pers.) ens l'indica dins del territori del barranc de la
Vall, al Port, i ja fora de l'àrea estudiada del quadrat UTM BE68:
"vora un riuet a Sant Mateu, 310 m".
BCN 31125: Rambla Servera, oliverar, 190 m, BE78, leg. Royo, 21/02/02.
FONT QUER (1915)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 6 (1997), BOLÒS, O. in ORCA 6
(1997)*.
{T.b.: H., Alç.: 20-80 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
Lathyrus inconspicuus L.
Hem pogut consultar diferents plecs atribuïts a este tàxon a l'herbari BCN (BCF 70003, 70004, 70995, 71025 i
71069) i només un d'ells ens ho ha semblat (BCF 70995), procedent de fora de l’àrea estudiada.
?ROVIRA & MOLERO (1983), ?ROVIRA (1986).
*BCF 70995, Caseres, cap a Gandesa, camps a prop de Mas Cardó, BF74, leg. Molero & Rovira, 09/05/1981.
122
Lathyrus setifolius L.
Apareix per pradells terofítics damunt de costers pedregosos,
màrgens plens de reble... de bona part del territori, llevat dels
indrets més àrids (Thero-Brachypodietea), (5)100-520 m, rr.
El plec d'herbari procedent de l'ombria del Montaspre pareix
pertànyer a la var. heterocarpus Lor. et Barr., ja que ens ha
semblat que una part dels fruits podrien ser hipogeus.
BCN 14799: Los Termets, marge, 120 m, BF80, leg. Royo, 06/05/95.
BCN 23648: Ombria del Montaspre, clariana calcigada d'alzinar, 440 m, BF83, leg. Royo, 28/05/03
(cf. var. heterocarpus).
FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003),
TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Lathyrus sphaericus Retz.
Mostra preferència per pradells d'indrets amb una certa tendència
muntanyenca pels costers pedregosos, sovint en sòls poc o molt
descarbonatats (Thero-Brachypodietea), 270-600 m, r.
BCN 14798: Pantà d'Ulldecona, pradell terofític, 500 m, BF60, leg. Royo, 01/05/96.
BCN 14797: Font de Cap d'Àsens, peu de bardissa, 300 m, BF80, leg. Royo, 25/05/00.
BCN 14796: Barranc de Trinxant, pradell terofític poc eixut, 570 m, BF60, leg. Abella & Royo,
28/04/02.
BCN 27059: Mola Piluca, garriga damunt sòl rocós, 300 m, BE99, leg. Forcadell & Royo, 17/04/02.
MMA 18610: Refoia Fonda, pradell subhumit, 230 m, BF80, leg. Abella & Royo, 16/05/04.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
*BCF 70003, Ports d'Horta, pas dels Estrets, prat pedregós temporalment humit, BF73, leg. Molero
& Rovira, 18/06/1982, sub L. inconspicuus.
*BCF 70004, BCF 71025, Ports de Paüls, serra d'Alfara, pujant el barranc de l'Infern, 700-800 m, BF73, leg. Molero & Rovira, 26/04/1982, sub L.
incospicuus.
*BCF 71069; Ports d'Horta: Camí de las Heras, ombrias, leg. Molero & Rovira, 22/11/1982, sub L. inconspicuus.
MMA 12350, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Latemed.}
Lathyrus hirsutus L.
L'hem vist únicament a un prat mesòfil a la vora d'un camí de la
Tinença de Benifassà, ben a prop del riu Sénia (Geranion
sanguinei), 420 m, rrr.
Citat de la part alta del massís del Port per O. BOLÒS (1967: 19) i
per TORRES (1989: 64).
BCN 31124: Molí l'Abat, herbassar frescal, 420 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
BOLÒS, O. (1967)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-VI, Dist.: Plurireg.}
123
Lathyrus annuus L.
Es fa en vores de camins, sembrats i fenassars, sobretot de la foia
d'Ulldecona, i dels extrems septentrional i meridional de l'àrea
estudiada
(Hordeion
leporini,
Roemerion
hybridae,
Brachypodietalia phoenicoidis), 90-520 m, rr.
BCN 14795: La Llacuna, sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 09/04/98.
BCN 14794: Barranc de les Fenoses, vora de camí, 150 m, BF90, leg. Royo, 30/04/99.
MMA 17824: Rambla d'Alcalà, vora de marge i camp, 120 m, BE77, leg. Royo, 12/05/03.
TORRES (1989), BALADA in ORCA 6 (1997), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2003),
TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Med.}
Lathyrus cicera L.
Prou estés per fenassars, camps de secà abandonats, vores de
caminals herboses, tornant-se més escadusser a mesura que
s'incrementa la influència marítima (Thero-Brachypodietea,
Roemerion hybridae), 50-540 m, c.
BCN 14793: La Seniola, fenassar de vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 18/05/96.
BCN 14792: Granja del Solo, herbassar vora camí, 70 m, BF81, leg. Royo, 31/03/97.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 6 (1997), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com.
pers.).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3271, rev. Torres, leg. Farnós.
MMA 12360, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: (III-)IV-V(-VI), Dist.: Med.}
Lathyrus latifolius L.
var. latifolius
S’escampa per bardisses de vorada d'alzinar de la banda
septentrional del massís del Port, així com en raconades frescals
del riu Sénia, per sota del pantà d'Ulldecona i del riu Servol
(Prunetalia spinosae, Quercetalia ilicis), (10)280-600 m, rr.
BCN 14791: Ermita de Sant Roc, vorada d'alzinar, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 15148: Triador, herbassar ruderal de penya-segat, 5 m, BE88, leg. Abella & Royo, 21/07/01
(raça cultivada?).
FONT QUER (1915, 1950)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med.-Submed.}
124
var. ensifolius (Bad.) Posp.
L. ensifolius Badaro in Giorn.
Prou corrent per bardisses, màquies i carrascars de tot el territori,
llevat dels indrets més àrids (Quercetalia ilicis), 10-600 m, r.
BCN 15149: La Foia, bardissa, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/06/96.
BOLÒS, O. (1967), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3272, leg. Farnós, rev. Torres.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-2,5 m, Fl.: V-VIII(-IX), Dist.: Submed.-Med.}
Lathyrus pulcher J. Gay
L. tremolsianus Pau
Hi hem trobat individus en estat vegetatiu per herbassars humits
de repeus de roca d’algunes barrancades del Baix Maestrat, a les
mateixes localitats que les assenyalades per VILLAESCUSA (2000:
385) (Quercion ilicis, Pruno-Rubion), 300-600 m, rrr.
Es tracta de les localitats més septentrionals conegudes de
l'espècie. El plec VAL 26122 és del tot característic.
BCN 15220: Barranc de la Cova Alta, codolar fluvial, 270 m, BE79, leg. Abella & Royo 10/11/02.
MMA 18824: Barranc del Mas del Coll, raconada frescal, baix del carrascar, 590 m, BE69, leg.
Royo, 02/07/03.
LAGUNA et al. (1998)*, VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000).
VAL 26122: Bc. de la Cova Alta, 300 m, BE79, leg. Villaescusa & Tirado, 22/06/1992.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-VI, Dist.: Med. munt. (endèm.)}
Lathyrus saxatilis (Vent.) Vis.
(L. ciliatus Guss.)
Es pot trobar, no excessivament rar, en camps de secà abandonats,
pedrusques i codolars fluvials (Thero-Brachypodion, Glaucion
flavi), 20-600 m, r.
BCN 14790: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14789: Covalta, vorada d'oliverar, 200 m, BF81, leg. Torres & Royo, 01/04/99.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), SENNEN in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
125
Lathyrus filiformis (Lamk.) Gay subsp. filiformis
L. canescens Gren. et Godr.
garlanda borda
Té tendència a fer-se en herbassars poc o molt humits i no gaire
magres, de les serres d'Irta i de Montsià, de la Tinença de
Benifassà i del massís del Port (Geranion sanguinei,
Brachypodion phoenicoidis), 360-600 m, rr.
BCN 15147: Mas de Cabossa, marge de fenassar, 560 m, BF73, leg. Abella & Royo, 22/04/00.
BCN 15146: Pla de Rueda, prat mesoxèric, 500 m, BF90, leg. Forcadell, Abella & Royo, 31/03/01.
SENNEN (1911), FONT QUER (1915)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), BDB (2005).
{T.b.: H., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. munt.}
Pisum sativum L. subsp. elatius (Bieb.) Asch. et Graebn.
P. elatius Bieb.
pésol (MONTS.-ARCHS, 1890); pesolera
El seu ambient més habitual són els sembrats i les vorades més
pròximes de les àrees més càlides (Roemerion hybridae), 10-140
m, rrr.
BCN 14788: Mas de Sant Pau, sembrat d'ordi, 20 m, BF91, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 24/04/99.
FONT QUER (1950), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 0,5-1,2 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed.}
Ononis spinosa L. subsp. australis (Sirj.) Greut. et Burdet
(subsp. antiquorum (L.) Arcang. auct. non)
Creix força estés per vores de camins, fenassars, pedrusques de
rambles (Brachypodietalia phoenicoidis...), 5-600 m, c.
Una part dels individus sembla s’atansen a la subsp. procurrens
(Wallr.) Briq., la qual es faria en indrets més calcigats i eixuts que
la subsp. australis, malgrat que no apareixen del tot ben
caracteritzats.
BCN 15145: Lo Pelós, fenassar, 150 m, BF81, leg. Royo, 17/06/95.
BCN 15144: Coll d'es Frares, vora de camí, 240 m, BE78, leg. Royo, 25/04/01.
BCN 15142: Lo Toscar, herbassar frescal, 560 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
BCN 15143: Rambla d'Aiguaoliva-Peturrero, sòl saldonós vora mare de barranc, 75 m, BE78, leg.
Royo, 22/05/02.
?TORRES (1989), TORRES in ORCA 6 (1997)*, FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
?BCF 71019: Paüls, al Montsagre, camí de la Refoia pel barranc de la Vall d'en Baixes, BF83, leg. Molero & Rovira, 5/11/1982, sub subsp.
spinosa.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4372, rev. Torres leg. Farnós.
MMA 4374,4375, leg. Aragonés.
MMA 11450, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VIII(-IX), Dist.: Latemed.}
126
Ononis spinosa L. subsp. spinosa
Present per prats mesòfils i herbassars humits de vorada de pistes
forestals de la Tinença, del massís del Port i de la serra de Montsià
(Origanetalia vulgaris, Brometalia erecti), (50)530-600 m, rr.
Val a dir que el plec BCF 71019 que es troba determinat com a
subsp. spinosa, dins ROVIRA (1986) apareix com a subsp.
antiquorum.
BCN 14978: Les Fossetes, vora de camí xafurnada, 160 m, BF90, leg. Abella & Royo, 22/07/99.
BCN 14787: Viver del Vidre, codolar fluvial-vora forestal, 530 m, BF60, leg. Abella & Royo,
01/09/01.
BCN 14786: Volta Plana, costa al Port, herbassar frescal vora camí, 600 m, BF72, leg. Royo,
09/07/02.
TORRES (1989)*, TORRES in ORCA 6 (1997)*.
?BCF 71019: Paüls, al Montsagre, camí de la Refoia pel barranc de la Vall d'en Baixes, BF83, leg. Molero & Rovira, 5-XI-1982.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Eur.}
Ononis tridentata L. subsp. tridentata
gahó salat (MONTS.-ARCHS, 1890); salat
Sempre lligat a les brolles damunt de guixos i talussets rics en
algeps de les vores de pistes forestals de l'extrem septentrional,
única part del territori on hi aflora el substrat necessari (EricoPasserinetum ononidetosum tridentatae), 50-360 m, rrr (loc. r).
Dins del BDBC apareix recollida una citació errònia per al quadrat
UTM BF70: “Fraga, cercanías de San Simón, Miralsot y los
Azafranales”.
BCN 15141: Racó de Gossis, brolla damunt guixos, 200 m, BF83, leg. Royo, 21/08/99.
ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 7 (1997)*, ?BDBC.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-X, Dist.: Med. W}
Ononis minutissima L.
Àmpliament difós per garrigues, brolles, costers pedregosos,
badalls de roca (Rosmarinion officinalis, HelianthemoAphyllanthion…), 5-725 m, cc.
Al territori considerem que es presenten una forma poc o molt
pubescent (f. minutissima) i una altra de glabrescent (f. saxatilis
(Lamk.) Sirjaev), sense que haguem acabat d'escatir l'abundància
relativa de les dos races.
BCN 14785: La Seniola, brolla-garriga, 250 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), STÜBING in
VILLAESCUSA (2000), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4368, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med. W}
127
Ononis pusilla L. subsp. pusilla
(O. columnae All. auct.)
Creix en pradells terofítics, costers i camins pedregosos, sembrats
amb una certa tendència muntanyenca... (Ononido-Rosmarinetea,
Glaucion flavi), 100-600 m, r.
BCN 14784: Els Carrascalets, oliverar ple de fenàs, 400 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
BCN 14783: Pla Jove, camí pedregós, 440 m, BE69, leg. Royo, 25/12/99.
BCN 14782: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 17/10/01.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-IX(-X), Dist.: Med.-Submed.}
Ononis alopecuroides L. subsp. alopecuroides
No l’hem vist. Hem pogut consultar el plec en el qual es
fonamenta la cita de MOLERO et al. (1996: 67) d'un conreu
abandonat de la serra de Godall, localitat que passa per ser l'única
coneguda del Principat de Catalunya i una de les més
septentrionals en la seua àrea de distribució (Brachypodion
phoenicoidis), 280 m, rrr.
MOLERO et al. (1996).
BCF 41440: Ulldecona a Godall, a 2 km de Godall, herbassars d'un cultiu sobre terreny calcari,
BF80, leg. Molero & Vallverdú, 01/06/1996.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. SW}
Ononis natrix L. subsp. ramosissima (Desf.) Batt. et Trab.
(incl. var. microphylla Senn.)
melosa (MONTS.-ARCHS, 1890)
Sempre lligat als arenals marítims, codolars fluvials i vorades
pedregoses de la façana marítima del nord del Baix Maestrat
(Ammophilion, Glaucion flavi), 1-20(70?) m, rr.
Si bé no ens ha estat sempre fàcil discriminar este tàxon del
següent, pensem que els individus trobats a les localitats més
meridionals de major influència marítima hi pertanyerien (BCN
15136 i BCN 27068).
BCN 15138: Barranc de la Barbiguera, codolar fluvial, 30 m, BE88, leg. Royo, 01/08/99.
BCN 15137: Desembocadura del barranc de Polpís, arenal salí, 1 m, BE87, leg. Royo, 01/02/01.
cf. BCN 15136: Riu Sec, brolla, 20 m, BE87, leg. Royo, 13/02/01.
cf. BCN 27068: Puig de Benicarló, garroferar pedregós, 70 m, BE88, leg. Royo, 17/10/01.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), APARICIO
(2003), CURCÓ (2004)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch.(NP)., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. W}
128
Ononis natrix L. subsp. natrix
Creix en sòls magres damunt de vores de camins, erms de bona
part del territori (Thlaspietea rotundifolii, (Hordeion leporini)), 5400 m, r.
Val a dir que ja A.C. COSTA (1877: 57) remarca que "Algunas
formas singulares que tengo de varios puntos merecen un estudio
atento; una se parece a la media Boiss.; y otros se parecen a subsp.
ramosissima y sean producto de una hibridación..."; este fet
explicaria el desconcert davant d'algun dels individus vistos.
BCN 15140: Planes dels Carros, sòl pedregós, 320 m, BE69, leg. Royo, 17/04/98.
BCN 15149: Castell d'Ulldecona, vora de camí, 200 m, BE89, leg. Royo, 31/12/99.
MMA 18580: Barranc de la Fou, codolar frescal, 540 m, BF60, leg. Royo, 21/06/04.
TORRES (1989)*, ?Herb. JACA in ORCA 6 (1997)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Ch.(NP)., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Latemed.}
Ononis reclinata L.
var. minor Moris
O. mollis Savi
Prou corrent en pradells terofítics a sobre de sòls soldonencs de la
major part del país estudiat (Thero-Brachypodion, TheroBrometalia), 1-400(560) m, r.
És possible que esta siga l'única varietat present al territori, si bé
és cert que alguns individus semblen presentar caràcters que
l’atansen a la var. reclinata.
BCN 15135: Lo Pelós, prat d'anuals, 150 m, BF81, leg. Royo, 18/05/97.
BCN 15134: Barranc de Covalta, olivar, 160 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 15133: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 27157: Pipions, pradell terofític descarbonatat, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo, 06/06/99.
MMA 18511: A mig quilòmetre de Paüls, sòl xafurnat i sec, 360 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
FONT QUER (1915), ROVIRA (1986), TORRES (1989), MOLERO et al. (1996), TORRES in ORCA 6 (1997), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4371, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
var. reclinata
Es faria en pradells terofítics descarbonatats de la franja termòfila. La distinció entre les dos varietats és purament
clinal i al país estudiat no és clara la seua presència. Com a dada simptomàtica, a l'herbari VAL, els plecs de les
dos varietats es troben mesclats, tot i que hi predominen aquelles assimilables a la var. minor.
cf. BCN 15383: Riu Sec, pradell terofític dins del barranc, 20 m, BE87, leg. Royo, 20/05/02 (var. reclinata).
{T.b.: Th., Alç.: 10-25 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
129
Ononis pubescens L.
herba mosquera (MONTS.-ARCHS, 1890)
Observat en codolars fluvials, camps de secà abandonats i poc o
molt pedregosos, i d’alguna vorada de carretera damunt de graves,
en localitats ubicades a les terres més càlides dels extrems
septentrional i meridional (Thero-Brachypodion, (Glaucion flavi)),
40-21m, rr.
BCN 14780: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 14781: Puig de la Nau, garroferar pedregós abandonat, 70 m, BE88, leg. Royo, 06/06/01.
MMA 18510: Puig de Benicarló, garroferar abandonat, 60 m, BE88, leg. Royo, 08/03/01.
ARAN (1996), TORRES in ORCA 6 (1997)*, APARICIO & MERCÉ (2005b).
{T.b.: Th., Alç.: 15-40 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med.}
Ononis ornithopodioides L.
No l'hem vist. Assenyalat dins del territori únicament per MATEO
dins ORCA 6 (1997) de Traiguera (Stipion retortae), 200 m, rrr.
A l'herbari VAL hem localitzat només plecs de la Plana Alta.
PASCUAL (1996: 54-56) indica este tàxon de localitats situades
més al nord, dins del Priorat, que representen el límit de
distribució septentrional a nivell dels Països Catalans.
PASCUAL (1996)*, MATEO in ORCA 6 (1997).
*VAL 149908: Benicàssim, Covarchos, 190 m, BE4939, leg. J.M. Pérez, 25/03/2001.
*VAB 820892: Benicasim, l00 m, leg. Mateo, 24/05/1982.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. S}
Ononis viscosa L. subsp. breviflora (DC.) Nym.
O. breviflora DC., (incl. "O. brevifolia" Senn.)
mucosa (MONTS.-ARCHS, 1890)
Present per camps de secà abandonats, pradells terofítics pasturats;
pareix defugir els indrets més àrids (Thero-Brachypodion),
(30)100-500 m, rr.
Considerem les indicacions d'O. brevifolia fetes per SENNEN
(1911: 136) cal referir-les a este tàxon, sobretot una volta consultat
el plec BC 880183 que en fonamenta la seua presència.
BCN 14779: La Vallfiguera, pradell terofític xafurnat i pasturat, 400 m, BF72, leg. Royo, 04/06/00.
BCN 14778: Cementeri de Santa Magdalena, garroferar pedregós, 130 m, BE77, leg. Royo,
03/04/01.
BCN 14777: Riu Sec, codolar fluvial, 35 m, BE87, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 14776: Barranc de la Caldera, vora la Solsida, faixes abandonades de sòl argilenc, 230 m, BF80, leg. Abella & Royo, 05/05/02.
?SENNEN (1911), FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003).
BC 880183, Benicarló, champs, leg. Sennen, 13/05/1909, ut O. breviflora.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med.}
130
Melilotus spicatus (Sm.) Breistr.
(M. neapolitanus auct. non Ten.)
Dins del territori únicament l'hem trobat en herbassars frescals
damunt de sòls soldonencs a la vora del bosc de ribera de l'illa
d'Audí (Thero-Brachypodietea), 10-12 m, rrr.
També l'hem vist, com FONT QUER (1950: 99), a Cardó; ROVIRA
(1986: 174) l'esmenta encara de les rambles del riu Ciurana.
BCN 14775: Illa d'Audí, herbassar frescal vora el bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Torres & Royo,
25/04/02.
BCN 14774: Illa d'Audí, depressió temporalment humida, 12 m, BF92, leg. Royo, 11/05/02.
*MMA 18026: Cardó, prop del balneari, herbassar frescal vora camí, 500 m, BF93, leg. Abella,
Doménec & Royo, 25/05/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Melilotus indicus (L.) All. subsp. indicus
Propi d’herbassars humits poc o molt salabrosos de les ribes i illes
de l'Ebro així com de la sanefa marítima (Bidention tripartitae,
Plantaginetalia majoris), 1-70(480) m, r (loc. c).
Alguns dels individus vistos, sobretot aquells que es troben en
ambients higronitrohalòfils presenten els fruits grossos, els quals
pareixen encaixar dins la subsp. permixtus (Jord.) Rouy.
BCN 15382: Mianes, herbassar humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 17/04/97.
BCN 15381: La Carrova, quadro d'arrossar que no s'ha sembrat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99,
cf. subsp. permixtus.
SENNEN (1909), BALADA et al. (1977), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Latemed.}
Melilotus albus Medic.
Apareix certament rar als codolars fluvials temporalment inundats
de l'Ebro, i més rar a la resta del territori (Plantaginetalia majoris,
Bidention tripartitae), 1-50(120) m, rr.
De la mateixa manera que M. officinalis, les seues llavors
s’empren sovint com a planta fixadora de talussos en obres
públiques.
BCN 14773: Riu Ebre al de Fabra, herbassar humit vora el riu, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo,
17/04/99.
BCN 14772: Lo Ciment, al nord del moll, herbassar halòfil ran de mar, 1 m, BE99, leg. Abella &
Royo, 11/09/01.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 3074, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 0,5-1,2 m, Fl.: V-IX, Dist.: Lateeur.}
131
Melilotus siculus (Turra) Jacks.
M. messanensis (L.) All.
Present per herbassars halonitròfils fortament pasturats i calcigats
del Prat de Peníscola on, encara que localitzat, és prou abundant.
A més l'hem observat a un arrossar abandonat de la vora dels
ullals de l'Arispe o de Baltasar (Juncion maritimi), 1-4 m, rrr.
BALADA dins ORCA 6 (1997) l'esmenta del quadrat UTM CF10,
dins del delta de l'Ebre. Al mateix mapa de distribució la resta de
localitats pròximes conegudes s'indiquen de les comarques
meridionals valencianes; i al nord, del delta del Llobregat.
BCN 14771: Llandells, la Marjal, herbassar nitròfil i salabrós, 1 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
BCN 14770: Llandells, lo Prat (Marjal de Peníscola), prat humit damunt sòl torbós, 1 m, BE77, leg.
Royo, 04/06/02.
BALADA in ORCA 6 (1997)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Melilotus sulcatus Desf.
Sovinteja en bona part dels conreus de secà (Thero-Brachypodion,
Diplotaxion erucoidis), (7)20-600 m, c (loc. rr).
Pensem que és una planta amb eclosions poblacionals en
determinats anys. En tan sols una primavera, dins el quadrat UTM
BE77, hi vam constatar fins a 8 localitats, totes per davall dels 250
m s.m., mentre que VILLAESCUSA (2000: 392) no l'havia trobat per
sota dels 500 m s.m.
BCN 14769: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/04/95.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003),
TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Melilotus elegans (Brot.) Ser. in DC.
Apareix en conreus de secà i herbassars damunt de sòls profunds
(Thero-Brachypodion, Diplotaxion erucoidis), (12)170-600 m, r.
Ens ha semblat que cercava ambients edàfics amb abundor de
partícules fines.
BCN 14768: Les Clotes, regalls de carretera, 480 m, BE69, leg. Royo, 01/07/00.
BCN 14767: Barranc de Vistahermosa, llaurat, 180 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 14766: Illa d'Audí, depressió temporalment humida, 12 m, BF92, leg. Royo, 11/05/02.
MMA 18509: Covalta, herbassar, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/05/99.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: (III-)IV-VI(-VIII), Dist.: Med.}
132
Melilotus officinalis (L.) Lam.
almegó (MONTS.-ARCHS, 1890)
El podem trobar en herbassars frescals damunt de talussos terrosos
i cultius de regadiu (Plantaginetalia majoris, Hordeion leporini),
10-150 m, rr.
Bona part de les localitats vistes se situen dins la foia d'Ulldecona,
o en àrees pròximes.
BCN 14765: Creu del Coll, camp abandonat frescal, 130 m, BF80, leg. Royo, 01/06/00.
BCN 14764: Estació de Vinaròs, vora de camí, 25 m, BE88, leg. Royo, 14/11/01.
MMA 18508: Barranc de Lledó (tarongers de Barrina), tarongerar, 100 m, BF81, leg. Royo,
08/06/96.
MMA 20230: Platja Nord, jardinera del passeig marítim, 1 m, BE87, leg. Royo, 28/01/04.
BALADA et al. (1977), ÁLVAREZ in ORCA 6 (1997)*, TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: H.(biennal), Alç.: 0,2-1 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Lateeur.}
Psoralea bituminosa L.
cabruna (MONTS.-ARCHS, 1890); gira-sol (Arnes i Orta, BALADA &
MIQUEL), ruda borda (Orta, BALADA & MIQUEL); gira-sol bord, pedrenca
Abastament estés per màrgens, vores de camins i fenassars
(Brachypodietalia phoenicoidis,(Hordeion leporini)), 1-600 m, cc.
BOLÒS, O. (1956), BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4455, leg. Farnós.
MMA 11225, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: III-XI, Dist.: Med.}
Psoralea cf. plumosa F. Muell.
Lotodes plumosus (F. Muell.) Kuntze
Atribuïm a este tàxon uns individus que apareixen relativament
abundants a les vorades de l’autostrada A-7 al seu pas per les
comarques del Montsià i Baix Maestrat (Artemisietea vulgaris,
Hordeion leporini), 20-40 m, rr.
La seua presència al territori es deuria a la sembra als talussos de
l’autopista com a fixador de nitrogen. Tal com indica APARICIO
(2003b: 82) es tracta d’una planta molt més robusta, subllenyosa, i
que no desprén la sentor característica de P. bituminosa.
APARICIO (2003b).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: ?V-?VI, Dist.: Introd.: Austràlia}
133
Trigonella foenum-graecum L.
fenigrech (MONTS.-ARCHS, 1890), alfolba, alfolga
No hem detectat cap referència concreta per al territori, llevat de la d'O. BOLÒS & VIGO (1984: 555-556): "de
Cerdanya a l'Empordà i al Baix Ebre" que pensem és massa vaga per tal d'incloure-la en el present catàleg. En
canvi les indicacions de la Terra Alta d’A.C. COSTA (1877: 60) i ROVIRA (1986: 176) són força més concretes,
àdhuc hem pogut consultar el plec BCF 71081.
COSTA, A.C. (1877)*, ?O. BOLÒS & VIGO (1984), ROVIRA (1986)*.
*BCF 71081, ports d'Horta, camps a la vora del Pas dels Estrets, BF73, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Iran}
Trigonella gladiata L.
coleta
No hem identificat cap localitat, tret de la referència d'O. BOLÒS & VIGO (1984: 556): "del Rosselló al Baix Ebre"
que considerem poc explícita per tal d'incorporar-la al catàleg. La indicació de la Terra Alta de ROVIRA (1986:
177), vist el plec BCF 71061, se'ns fa molt complicat de separar-lo de l'espècie anterior, perquè presentava els
fruits molt llargs, del tot similars als del plec BCF 71081.
?O. BOLÒS & VIGO (1984), ?ROVIRA (1986)*.
?*BCF 71061, ports d'Horta, cap el mas d'en Lliberós, 400 m, BF73, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: Th., Alç.: 5-25 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Trigonella monspeliaca L.
Es pot trobar en prats d'anuals no massa eixuts, fins i tot dins
d'oliverars llaurats poc treballats (Taeniathero-Aegilopion, (TheroBrachypodion)), 5-450 m, c.
BCN 12276: Desembocadura del Canaletes, herbassar frescal, 30 m, BF93, leg. Royo, 28/04/00.
TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003), TORRES
& ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: II-VI(X), Dist.: Latemed.-Iran}
Trigonella polyceratia L.
L'hem vist als sòls arenosos de les ribes de l'Ebro i, aparentment
accidental, a un oliverar nitròfil de Covalta, pràcticament a la falda
del Port (Thero-Brachypodion, (Diplotaxion erucoidis)), 1025(400) m, rr.
Lluís de Torres ens indica que este tàxon es va fer present a la part
alta del Port arran de la portada de terra des de les vores de l’Ebro.
BCN 14763: Barranc de Covalta, oliverar, 160 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 14762: Desembocadura del Canaleta, sembrat, 25 m, BF93, leg. Royo, 02/06/00.
BCN 14761: Illa d'Audí, sòl saldonós, 12 m, BF92, leg. Royo, 11/05/02.
*MMA 14761: Illa de Blanquet, camí, 7 m, BF81, leg. Royo, 02/05/97.
MALAGARRIGA leg. SENNEN (1971), BOLDÚ & MOLERO leg. SENNEN (1979),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
*BC Sennen s/n: Bitems, chemins, leg. Sennen, 13/04/1909.
*BC 660322: Riu Algars, Terra Alta, BF7035, leg. J.M. Miquel, 25/05/1986.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
134
Medicago marina L.
Es troba en el sfragments de dunes de la platja del Ciment així
com a les platges de còdols de la platja Nord de Peníscola
(Ammophilion), 1-2 m, rrr.
A hores d'ara és possible que només es faça a la localitat de la
platja del Ciment, perquè la substitució de l'arena de la platja Nord
per materials de construcció fins ha estat del tot traumàtica per a
l'indret.
BCN 14033: Platja del Ciment, duna, 2 m, BE99, leg. Royo, 17/05/02.
MMA 18810: Platja nord de Peníscola, arenal amb còdols, 1 m, BE87, 30/01/01.
RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), ARAN (1996), APARICIO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
Medicago lupulina L.
melguelló
Pensem que els caràcters que es prenen com a referència per a
distingir-ne les diverses races són excessivament variables. Dins
del territori trobem moltes variacions pel que fa a la pilositat i
glandulositat de peduncles i fruits, caràcters que es podrien
correlacionar
amb
adaptacions
a
microcondicions
edafoclimàtiques de l'indret on creixen els diferents individus.
Tanmateix, després d'haver-ne fet un seguiment creiem que de les
races següents se'n pot fer alguna apreciació:
var. lupulina
Es fa en pradells terofítics més o menys humits, com ara codolars fluvials, abeuradors de
bestiar, vorades de fonts... (Plantaginetalia majoris (Polygono-Poetalia)), 1-600 m, c.
BCN 27026: Mianes, herbassar humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 07/02/96.
BCN 27025: Santa Bàrbara, davant les Escoles, jardinera, 80 m, BF81, leg. Royo, 15/04/97.
BCN 27024: L'Ebre al de Fabra, codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 13/06/99.
BALADA et al. (1977), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
var. willdenowiana Koch.
Possiblement aparega a les àrees més termòfiles del territori, conjuntament amb la varietat
glanduligera (Plantaginetalia majoris (Polygono-Poetalia)), 1-60 m, rr.
BCN 27022: La Foia, pradell terofític pasturat, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo, 01/05/99.
var. glanduligera Neum.
Pareix que es puga trobar en sòls més humits i possiblement subhalòfils (Polygono-Poetalia),
10-120 m, rr.
BCN 27023: La Carrova, sòl humit, salabrós i compactat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: (I-)IV-X(-XII), Dist.: Med.-Eur.}
135
Medicago sativa L. subsp. sativa
alfals (MONTS.-ARCHS, 1890); melga (Forcall, MULET); aufals
Àmpliament difós per herbassars de vores de camins, esdevé rar a
les terres més càlides i cultivat a les hortes frescals pròximes a
l'Ebro (Hordeion leporini), 1-680 m, c.
BCN 14032: La Seniola, herbassar vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3070, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: IV-X(XII), Dist.: Plurireg.}
Medicago sativa L. subsp. falcata (L.) Arcang.
aufals bord
Es cria per herbassars no massa eixuts de vores de camins, tot i
que pareix defugir les terres més àrides (Roemerion hybridae,
Thero-Brachypodion, Hordeion leporini), 200-540 m, rr.
BCN 14020: Carretera del Mas, herbassar de vora de camí, 200 m, BF81, leg. Royo, 23/08/97.
BCN 14019: Barranc de Fontanals, cap al mas dels Doménecs, vora de sembrat, 500 m, BE69, leg.
Royo, 27/05/02.
MMA 18301: La Seniola, herbassar de vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
TORRES in ORCA 6 (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000)*, TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Lateeur.}
Medicago sativa L. nothosubsp. × varia (Martyn) Arcang.
(M. falcata × M. sativa)
Apareix en aquells ambients on coincidixen els dos tàxons
precedents (Hordeion leporini, Thaeniathero-Aegilopion), 140550 m, rr.
BCN 27031: La Seniola, herbassar de vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
BCN 27032: Barranc del Bosc Negre, vora de camí, 460 m, BF72, leg. Royo, 25/07/00.
FORCADELL (1999), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Lateeur.}
136
Medicago suffruticosa Ramond ex DC. in Lam. subsp. leiocarpa (Benth) Urb.
Prou present per pastures seques, costers pedregosos enmig de
brolles, coscollars, carrascars... (Helianthemo-Aphyllanthion,
(Thero-Brachypodion)), (7)60-600 m, r.
Si bé es pot aviar pels barrancs fins a assolir cotes molt baixes, el
cert es que es torna molt rar a les àrees de major influència
marítima.
BCN 14018: Valldebous, pastura seca, 500 m, BF70, leg. Royo, 06/04/96.
BCN 14017: Ermita de Sant Marc, pradell terofític, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo, 14/05/00.
MMA 18507: Pantà d'Ulldecona, pastura seca, 500 m, BF60, leg. Royo, 06/04/98.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11227,11297,11446,12435, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med. munt. W}
Medicago orbicularis (L.) Barnal
acordions
Mostra inclinació per cultius de secà mal treballats, pradells
terofítics subnitròfils... (Taeniathero-Aegilopion (Brachypodion
phoenicoidis)...), 1-600 m, r.
BCN 14008: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/04/95.
BALADA in ORCA 6 (1997), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Medicago scutellata (L.) Mill.
L'hem vist per cultius de secà i vorades terofítiques frescals,
freqüentment damunt de sòls profunds argilencs, preferentment de
la mitat meridional de l'àrea estudiada (Brachypodion
phoenicoidis), 10-240 m, rr.
BCN 14007: Los Termets, oliverar, màrgens, 120 m, BF80, leg. Royo, 20/04/96.
BCN 14006: Desembocadura del Canaleta, herbassar frescal, 30 m, BF93, leg. Royo, 28/04/00.
BCN 14005: Coll d'es Frares, ametlerar, 240 m, BE78, leg. Royo, 25/04/01.
MMA 18506: Riu Canaleta, herbassar terofític, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00.
MMA 18505. Los Termets, vorada de marge, 170 m, BF80, leg. Royo, 09/04/02.
VILLAESCUSA (2000), ARRUFAT (com. pers.), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
137
Medicago minima (L.) L.
var. recta (Desf.) Burn.
(incl. f. ononidea (Coincy) F.Q.)
aufalset (a la majoria de les espècies del gènere Medicago)
Es pot fer, quasi per tot arreu, per pradells terofítics no massa
eixuts, fins i tot en cultius de regadiu de la franja termòfila (TheroBrometalia, Thero-Brachypodion), 3-530 m, c.
BCN 27028: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/04/95.
NÉZADAL (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
MMA 11519, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI(VII), Dist.: Med.-Submed.}
var. minima
Pradells terofítics mesòfils del Port i de la Tinença. La distinció entre les dos varietats podria
ser clinal i susbstituïria a la var. recta a les àrees muntanyenques més frescals (TheroBrometalia), 340-600 m, rr.
BCN 27027: Ermita de Sant Marc, pradell terofític, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo, 14/05/00.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Medicago rigidula (L.) All.
S'estén per les planes en cultius de secà i pradells terofítics, on no
acostuma a ser excessivament rar, tot i que puga semblar absent en
determinades àrees (Thero-Brometalia), 20-510 m, r.
No ens ha estat gens senzill escatir la variabilitat dins del territori,
si bé considerem que s’hi fan les subespècies gerardi (Kit.) Burn. i
agrestis (Ten.) Burn., sense que n’haguem copsat el capteniment
ecològic.
BCN 27030: Pantà d'Ulldecona (Pobla), herbassar frescal, 500 m, BF60, leg. Abella & Royo,
03/06/01.
BCN 27029: Bassa Prunyonosa, prat humit exsudat, 170 m, BE77, leg. Abella & Royo, 06/06/01.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
138
Medicago doliata Carmign.
M. muricata Benth.
Dins del territori únicament l'hem vist per herbassars poc o molt
humits de la serra de Godall, damunt de sòls rics en algeps (TheroBrometalia), 1-5 m, rrr.
A més, el tenim herboritzat d’Alcalà de Xivert, en un indret molt
calcigat. Hem pogut consultar el plec de VAL 25719 de la forma
"aculeata", és a dir, amb agullons ben diferenciats. SENNEN (1911:
137): “embouchure du Barranquete” l'esmenta com a M. muricata,
si bé no hem pogut veure cap mostra a l'herbari Sennen.
BCN 27018: Barranc de la Caldera, capçalera, herbassar damunt sòl argilenc, 330 m, BF80, leg.
Abella & Royo, 25/05/03.
*MMA 18504: IES Alcalà de Xivert, aparcament de vehicles, 150 m, BE66, leg. Royo, 29/05/01
(var. muricata).
SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO & MERCÉ (2004b)*.
*VAL 25719, bassa Espigues, 150 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado 17/05/1991.
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Medicago littoralis Rhode ex Loisel.
var. littoralis
Arreu en cultius de secà, pradells terofítics; es fa més corrent a les
àrees càlides (Thero-Brachypodion, Ammophilion), 1-500 m, c.
BCN 27021: Barranc de la Galera a Masdenverge, sorral de barranc, 30 m, BF91, leg. Royo,
01/04/96.
MMA 18503: L'Hereu, ametlerar, 90 m, BF81, leg. Royo, 02/05/97.
BALADA et al. (1977) *, ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: II-VII(X), Dist.: Med.}
var. inermis Moris
Molt més localitzat que l'anterior, viu en pradells terofítics damunt
de sòls poc o molt soldonosos sobretot de la sanefa marítima, tot i
que puntualment pot aparéixer en alguna localitat més interior
(Thero-Brachypodion), 1-5(380) m, rr.
Possiblement la variació en la mida dels agullons siga
conseqüència de variacions en les microcondicions edàfiques més
que de la textura de les partícules del sòl.
BCN 14004: Barranc de Covalta, oliverar, 160 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 13988: Corral de Reina, herbassar a la vora d'un corral, 220 m, BF81, leg. Torres & Royo,
15/05/99.
BCN 13987: Platja del Ciment, duna, 1 m, BE99, leg. Royo, 04/05/01.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
139
Medicago truncatula Gaertn.
(M. tribuloides Desr.)
Una mica per tot arreu, s’ubica per cultius de secà i pradells
terofítics (Thero-Brometalia, Thero-Brachypodion), 1-550 m, c.
Nosaltres no hi hem sabut discriminar varietats. ROVIRA (1986:
179), BCF 71023, esmenta la var. tribuloides (Desr.) Vicioso, que
Flora Iberica considera una combinació supèrflua.
BCN 13986: Les Corralisses, oliverar, 100 m, BF81, leg. Royo, 18/04/97.
BCN 13985: Platja al sud de Peníscola, arenal nitròfil, 1 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
BCN 13984: Riu Sec, pradell terofític dins del barranc, 20 m, BE87, leg. Royo, 20/05/02.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Medicago arabica (L.) Huds.
Només l'hem vist per pradells terofítcs frescals descarbonatats de
la falda del Port, al Toscar (localitat indicada per Lluís de Torres) i
al castell de Carles, dos indrets no gaire allunyats entre ells
(Thero-Brometalia (Trifolio-Cynodontion)), 420-530 m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 387) l’indica de dos localitats del Baix
Maestrat, ja fora de l’àrea estudiada.
BCN 13983: Castell de Carles, pradell molt ombriu, 420 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
BCN 13982: Lo Toscar, herbassar frescal vora camí, 500 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
ROVIRA (1986)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med.-Submed.-Atl.}
Medicago polymorpha L. subsp. microcarpa (Urb.) O. Bolòs et Vigo
M. nigra (L.) Krocker subsp. microcarpa (Urb.) O. Bolòs et Vigo
Creix per cultius, sovint segetals, vores de camins...; com la
subespècie típica es torna més rar a mesura que ens atansem a les
àrees més alteroses (Thero-Brometalia), 1-480 m, c.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004)*.
MMA 11663,12365, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: I-V(-VI), Dist.: Med.-Atl.}
140
Medicago polymorpha L. subsp. polymorpha
M. nigra (L.) Krocker, (M. hispida Gaertn.)
Als mateixos ambients que la subespècie anterior, encara que
possiblement es faça en sòls una mica més profunds (TheroBrometalia), 1-460 m, c.
No sempre la distinció entre els dos tàxons és nítida i algun camí
es poden trobar poblacions amb individus barrejats de les dos
subespècies.
BCN 14607: La Foia, sembrat, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/05/98.
BCN 14570: Barranc de la Galera a l'Ebre (mas de la Creu), olivar, 30 m, BF91, leg. Beltran, Ibáñez
& Royo, 24/04/99.
BCN 14606: Cementeri de Santa Bàrbara, garroferar, 70 m, BF81, leg. Royo, 16/05/00.
MMA 18502: Camí de Royo, sembrat, 60 m, BF91, leg. Royo, 03/04/98.
MMA 17786: Capçalera del barranc de la Caldera, pradell terofític damunt sòl argilenc, 330 m, BF80, leg. Abella & Royo, 25/05/03.
BALADA et al. (1977), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004),
TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI(X), Dist.: Med.-Atl.}
Trifolium alexandrinum L.
bèrsim
Cultivat i aparentment subespontani a l'horta de Vinallop, prop
l'Ebro (Polygono-Chenopodion), 5-15 m, rrr.
BALADA (1996: 39) el dóna també com a conreat i subespontani
del quadrat UTM BF90. En la llengua oral coneixíem el nom de
bèrsim per l'expressió "menjar bèrsim", quan hom no té
pràcticament res de què alimentar-se, pensàvem que es tractava
d'alguna "menja" vegetal, sense saber de quina espècie era.
BCN 14003: Vinallop, horta, 15 m, BF81, leg. Torres & Royo, 16/06/00.
BALADA (1996), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Introd.: Med. SE}
Trifolium campestre Schreb. in Sturm subsp. campestre
var. minus (Koch) Gremli
(T. procumbens auct.)
Abastament estés per la majoria dels pradells terofítics del país
estudiat (Thero-Brachypodion), 1-600 m, c.
BCN 30512: Lo Toscar, pradell terofític, 500 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
BCN 30511: Barranc de Valldebous, vorada de pista, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4794, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Plurireg.}
141
var. dertosense O. Bolòs et Vigo
Es faria per cultius i herbassars frescals (Diplotaxion erucoidis,
Thero-Brachypodion), 80-520 m, rr.
La distinció varietal no és sempre prou clara, i es pot tractar d'un
caràcter adaptatiu a condicions d’una major o menor humitat
edàfica.
BCN 30514: La Foia, herbassar, 60 m, BF90, leg. Royo, 06/06/96.
BCN 30513: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
TORRES (1989), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. munt. W}
Trifolium dubium Sibth.
L’hem advertit únicament a uns escocells urbans amb gespa del
nucli de Vinaròs (Plantaginetea majoris), 15 m, rrr (accid.?).
La seua presència a l’indret pareix casual. Tal volta hi podia haver
arribat amb les granes emprades per a la revegetació dels
escocells. MOLERO dins ORCA 7 (1997) l’indica del Tarragonès i
VIGO (1968: 61) de l’Alcalatén.
BCN 31200 i MMA 20223: Vinaròs, avinguda Ruiz Picasso, escocells sembrats amb gespa, 15 m,
BE88, leg. Royo, 12/05/05.
VIGO (1968)*, MOLERO in ORCA 7 (1997)*.
*BCF 41472: Salou, cap el recó, herbazales prox. a las dunas, leg. Molero, 12/05/1974.
{T.b.: H., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur. (Atl.-Med.)}
Trifolium repens L. subsp. repens
trévol, trevolets (a la majoria de les espècies del gènere)
La podem trobar prou corrent per ambients calcigats, higronitròfils
(Molinio-Arrhenatheretea, Plantaginetea majoris), 1-600 m, c.
BCN 14002: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar humit, 30 m, BF91, leg. Royo,
10/03/96.
BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977), LLARCH & VIRGILI (1994), SAMO (1995),
BALADA in ORCA 6 (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2001, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (III-)IV-VI(X), Dist.: Lateeur.}
Trifolium subterraneum L.
Citat per SENNEN (1909: 148) d'Aldover, i no retrobat per ningú més. A l'herbari BC Sennen no hi ha cap
testimoni que puga confirmar esta citació. Balada (com. pers.) ens indica que no l'ha trobat mai. A l'indret és molt
abundant T. fragiferum, tàxon que Sennen no esmenta i amb el qual presenta certa semblança morfològica.
?SENNEN (1909), ?TORRES (dada bibliog. SENNEN) in ORCA 6 (1997).
142
Trifolium fragiferum L.
Present als gespets humits i calcigats de tot el territori, tot i que a
la major part dels quadrats es troba molt localitzat (TrifolioCynodontion), 1-600 m, r.
BCN 14000: Mianes, herbassar humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 29/07/97.
BCN 14001: La Foia, herbassar humit, 60 m, BF90, leg. Royo, 16/07/99.
MMA 18501: Ibidem anterior, 03/06/96.
BALADA et al. (1977)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
MMA 4795, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Trifolium tomentosum L. subsp. tomentosum
L'hem advertit en pradells terofítics damunt de sòls soldonencs,
dins oliverars i vores de camins (Thero-Brachypodion), 160-220
m, rr.
Les localitats pròpies són només tres, dos de les quals se situen a
la falda del Port, i una tercera cap al curs mitjà del barranc de la
Barbiguera. Lluís de Torres (com. pers.) ens l’indica dels voltants
d’Ulldecona. BOLÒS, O. & VIGO (1979: 83) l'esmenten d'una
localitat relativament propera a l'extrem meridional del territori i
MOLERO (1982: 13) del Priorat.
BCN 30509: Barranc de Covalta, oliverar, 160 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 14571: Barbiguera-Pipions, pradell terofític entre codines, 180 m, BE79, leg. Royo, 13/04/00.
MMA 18500: Corral de Reina, vora de camí, 220 m, BF81, leg. Torres & Royo, 15/05/99.
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, MOLERO (1982)*, TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Trifolium resupinatum L.
No l'hem vist. L'incloem en el present catàleg per la indicació de
Balada (com. pers.), el qual ens assenyala que este tàxon es criava
a la vora del canal de la Dreta de l'Ebre a Amposta, quan era de
terra, (20/06/74) i que, molt probablement, haja desaparegut,
conseqüència de la destrucció de l'hàbitat (Trifolio-Cynodontion),
5 m, rrr (ext.?).
BALADA in ORCA 6 (1997), BALADA in CURCÓ (2004).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Plurireg.}
143
Trifolium scabrum L.
Té tendència a viure en pradells terofítics secs, sovint en camps de
secà abandonats i ambients una mica nitròfils (TheroBrachypodion, Thero-Brometalia), 1-600 m, c.
Pel que fa a la seua adscripció fitosociològica és dels tàxons amb
major complexitat, tot i que aparentment se'ns manifesta més fidel
als prats d'anuals feblement nitrificats, encara que no manquen
casos en què això no sembla així.
BCN 13981: La Foia, pradell terofític, 60 m, BF90, leg. Royo, 06/06/96.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES in ORCA 6 (1997), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Trifolium lappaceum L.
Únicament l'hem detectat dins del territori al voltant d'una font de
la cara oest de la Mola de Godall, damunt de sòl argilenc, ric en
algeps; com ja havíem indicat dins CARDERO et al. (2004: 102)
(Thero-Brometalia, (Deschampsion mediae)), 330 m, rrr.
Anteriorment havíem herboritzat este tàxon, en companyia de
Lluís de Torres, a un sembrat frescal a la vora del camí que des
d'Arnes duu al Toll del Vidre.
BCN 14088 i MMA 17788: Barranc de la Caldera, capçalera, herbassar damunt sòl argilenc, 330 m,
BF80, leg. Abella & Royo, 25/05/03.
*MMA 18032: Arnes, camí del mas de Pau, sembrat d'ordi, 500 m, BF63, leg. Torres & Royo,
28/06/02.
CARDERO et al. (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: (III-)IV-VI(X), Dist.: Latemed.}
Trifolium angustifolium L.
Creix per vores de camins i pradells terofítics nitròfils, molts
camins per indrets pròxims a cursos fluvials o barrancades (TheroBrometalia, Thero-Brachypodion), 1-600 m, r.
BCN 13980: La Foia, herbassar terofític subhumit, 60 m, BF90, leg. Royo, 06/06/96.
FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (V-)VI(-VII), Dist.: Med.}
144
Trifolium stellatum L.
Gens corrent per pradells terofítics frescals, sovint prop de mar,
esdevé molt rar o inexistent per àmplies àrees del territori (TheroBrachypodion (Thero-Brometalia)), (5)150-530 m, r (loc. rrr/c).
BCN 13979: Camí del castell de Polpís, pradell terofític frescal, 220 m, BE77, leg. Royo, 03/04/01.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
MMA 4797, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Med.}
Trifolium pratense L. subsp. pratense
herba de la desfeta (Orta, BALADA & MIQUEL), herba de la desfeta
Sovinteja per prats poc o molt humits amb un mínim de grossària
edàfica (Molinio-Arrhenatheretea, Plantaginetea majoris...), 5600 m, r.
Hem vist algunes poblacions que es podrien incardinar a la var.
microphyllum Lej. et Court., tanmateix és possible que es tracte
d'individus amb adaptacions induïdes per l'ambient. A banda, per a
la revegetació de talussos es fan servir granes de la var. sativum
(Schreb.) Cincovic.
BCN 14572: Ombria del molí l'Abat, camí, 420 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
BCN 30510: Barranc del Morellar, vora de camí subhumida, 470 m, BF73, leg. Royo, 28/07/02, (cf. var. microphyllum).
MMA 18499: La Foia, prat humit, 60 m, BF90, leg. Royo, 06/06/96.
MMA 17807: Barranc de la Vall, vora l'àrea de lleure, prat vora camí, 530 m, BF71, leg. Abella, Cardero, Loaso & Royo, 07/06/03, (cf. var.
microphyllum).
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), CURCÓ (2000, 2001, 2004), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: (II)V-X, Dist.: Plurireg.}
Dorycnium pentaphyllum Scop.
socarréll (MONTS.-ARCHS, 1890); socarrell, ajocaperdius
var. pentaphyllum
(D. suffruticosum Vill.)
Arreu per vores de camins, fenassars, brolles... (RhamnoQuercion, Rosmarinion officinalis, Brachypodion phoenicoidis...),
1-730 m, cc.
BCN 21566: Barranc de la Martinenca, brolla, 130 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ
(1997), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 3119, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
145
var. candicans (Costa) O. Bolòs et Vigo
No s’allunya mai dels talussos de vores de camins a tocar de les
brolles de l'extrem septentrional de l'àrea estudiada (Rosmarinion
officinalis), 30-65 m, rr.
Alguns exemplars de la zona pareixen presentar caràcters
intermedis, tanmateix es poden trobar plantes de port molt elevat
que poden atènyer fins a 2 metres d'alçària.
BCN 21565: Desembocadura del Canaleta, talús, 30 m, BF93, leg. Royo, 28/04/00.
{T.b.: NP., Alç.: 1-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
Bonjeania hirsuta Reichb.
herba negra, socarrell (Forcall, MULET), herba de setge (l'Alt Maestrat,
MULET)
Es cria per vores de camins entre les brolles, garrigues... i malgrat
que és prou comú, es torna més rar a mesura que ens atansem a la
franja litoral (Rhamno-Quercion, Rosmarinion officinalis,
Brachypodion phoenicoidis...), (2)50-720 m, c (loc. rr).
BCN 13978: La Seniola, vorada de camí, 220 m, BF70, leg. Royo, 11/05/96.
SENNEN (1909), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
MMA 3118, leg. Farnós.
{T.b.: Ch.(NP), Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Dorycnium rectum (L.) Ser. in DC.
Bonjeania recta Reichb.
De clara vocació per tota classe d’herbassars higròfils com ara
vorades de séquies, basses i ullals, així com en cursos fluvials
amerats (Molinio-Holoschoenion), 2-520 m, r.
BCN 13977: Mianes, herbassar humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 29/07/97.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2004),
ÁLVAREZ (2003, 2004); APARICIO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med.}
Lotus creticus L. subsp. creticus
La seua presència al territori es deu a la introducció de granes l'any 2001 per tal de revegetar dunes artificials que es
van construir en el passeig Fora Forat de Vinaròs, ben a prop de la desembocadura del riu Servol; a hores d'ara pareix
que ja hi ha un grapat d'individus clarament subespontanis (Ammophilion), 1-2, rrr.
L'any 1993, segons indica BALADA (1996b: 39), este tàxon ja va ser introduït a les platges del Trabucador o de l'Aluet
per tal de fer de fixador dunar. Darrerament s’està emprant en la revegetació de talussos terra endins.
BALADA (1996b)*, CURCÓ (2004)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Med. S}
146
Lotus ornithopodioides L.
Es fa a les àrees més termòfiles del Baix Maestrat, per prats
d'anuals arvenses i ruderals, a voltes ran de mar (TheroBrometalia, Thero-Brachypodion), 1-50(130) m, rr.
Si bé se l'ha considerat un tàxon silicícola, creiem que es tracta
d'una espècie força tolerant a un cert grau de carbonats en el sòl,
sempre i quan estos no siguen excessius i hi haja una presència de
partícules de mida sorra significativa.
BCN 13975: Barranc Moles, ametlerar llaurat, ermots, 40 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
BCN 13976: Murtera, oliverar, 20 m, BE88, leg. Royo, 16/04/02.
MMA 18498: Cerro-Mar, arenal damunt codina salina, 5 m, BE77, leg. Royo, 09/05/01.
ARAN (1996).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Lotus pedunculatus Cav.
Hem atribuït a este tàxon un individu ensopegat a una jonquera
permanentment humida de la falda del massís del Port, a l’àrea de
la Caramella (Molinio-Holoschoenion), 400 m, rrr.
El testimoni que s’aporta presenta les tiges fistuloses, caràcter
definitori del tàxon, així com uns folíols que ultrapassen clarament
les mides del complex L. corniculatus; tanmateix els peduncles
presenten només 2 o 3 flors.
cf. BCN 31118: La Caramella, prat humit, 400 m, BF72, leg. Abella & Royo, 02/08/03.
{T.b.: H., Alç.: 30-60 cm, Fl.: VII-VIII, Dist.: Eur.}
Lotus corniculatus L. subsp. tenuifolius (L.) P. Fourn.
L. glaber Miller
El trobem molt rar en alguns codolars de l'Ebro, vores d'arrossars i
basses litorals, d’ambients poc o molt salins (TrifolioCynodontion, Plantaginion crassifoliae), 1-30(300) m, rr.
BCN 23598: Arrossars del Raval de Cristo (Fabra), herbassars salabrosos vora els arrossars, 12 m,
BF81, leg. Royo, 17/08/99.
BCN 23596: La Carrova, erm salabrós, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/08/99.
BCN 23597: Desembocadura del Barranquet, herbassar salí humit, 1 m, BE87, leg. Abella & Royo,
29/07/01.
BCN 23595: Desembocadura del Servol, lloc salí xafurnat, 1 m, BE88, leg. Abella & Royo,
15/08/01.
BCN 23594: Riu Ebre baix del Pont del Mil lenari, herbei inundable temporalment, 10 m, BF92,
leg. Royo, 27/06/02.
MMA 18495: La Carrova, sòl humit, salobre i compactat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
MMA 18497: Barranc de la Barbiguera, herbassar humit, 30 m, BE88, leg. Royo, 01/08/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977)*, ARAN (1996), CURCÓ (2001b, 2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Plurireg.}
Lotus lancerottensis Webb et Berth.
A conseqüència d’alguna errada a la base de dades del projecte ANTHOS, quan es demana pel llistat dels tàxons dels
quadrats UTM BF90 i BF91 hi apareix este tàxon en lloc de Lotus corniculatus. Val a dir que les dades corresponen a
CURCÓ (2001), les quals es troben ben arreplegades com a L. corniculatus a la fitxa de la citació.
?ANTHOS.
147
Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus
var. corniculatus
El seu hàbitat més usual són els herbeis humits i jonqueres de la
major part del territori (Molinio-Holoschoenion, TrifolioCynodontion), 1-600 m, r.
Algunes voltes trobem individus que no acaben d'encaixar en cap
de les formes del cercle. Hi hauria individus que possiblement
podrien pertànyer a la var. crassifolius (Pers.) Ser. in DC., de
dubtosa validesa taxonòmica, i que se situaria en ambients salins
litorals (Plantaginion crassifoliae).
BCN 23316: La Carrova, prat humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 04/05/97 (cf. var. crassifolius).
BCN 23593: L'Ebre al de Fabra, codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
BCN 23317: La Vall, jonquera, 570 m, BF71, leg. Abella & Royo, 16/09/01.
BCN 23592: La Caramella, prat humit, 280 m, BF72, leg. Royo, 28/07/1999.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2001, 2004),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-X, Dist.: Plurireg.}
Lotus corniculatus L. subsp. delortii (Timb.-Lagr. ex F.W. Schultz) O. Bolòs et Vigo
L. delortii Timb.-Lagr. ex F.W. Schultz, (var. villosus auct.)
Apareix per prats mesòfils, joncedes i vorades forestals del Port i
de la Tinença (Brometalia erecti, Helianthemo-Aphyllanthion,
Geranion sanguinei), 500-600 m, rr.
Segurament hi correspondrien bona part de les indicacions de les
àrees muntanyenques fetes sense precisar la subespècie.
BCN 23315: Mas de Macià (dalt del), vora de camí (GR7), 580 m, BF73, leg. Abella & Royo,
23/04/00.
BCN 23314: Barranc de Valldebous, badall de roca dins la mare del barranc, 520 m, BF70, leg.
Royo, 15/05/02.
BCN 14043: Ermita de Sant Roc, vora de bassa, 500 m, BF73, leg. Royo, 20/05/01.
MMA 18496: Barranc de Valldebous, prat humit, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02 (cf. var.
rivasii).
ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003).
BCF 70857: Ermita de Sant Roc, BF73(83), leg. Molero & Rovira, 13/06/1981, sub Tetragonolobus maritimus, rev. Royo, 10/07/05.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. munt. W}
Tetragonolobus maritimus (L.) Rothm.
var. hirsutus (Willk.) Muñoz Garmend. et Pedrol
(T. siliquosus (L.) Roth. var. hirsutus Willk.)
Es fa per herbassars temporalment inundats i jonqueres del massís
del Port i de la Tinença (Molinio-Holoschoenion), 270-560 m, rrr.
BCN 31164: Masets de Silvestre (caseta de Rafel) a la Vall, prat humit, 550 m, BF71, leg. Royo,
05/06/99.
BOLÒS, O. (1957), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000).
*BCF 71031: Beseit al Parrissal, 550 m, BF62, leg. Molero & Rovira, 09/07/1983.
*BCF 70829: Caseres, del riu Algars, BF64, leg. Molero & Rovira, 16/05/1981.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
148
Anthyllis cytisoides L.
albayda (MONTS.-ARCHS, 1890); botja blanca
Tria les brolles i els talussos termòfils del territori, acabant per
desaparéixer a mesura que ens atansem al massís del Port i de la
Tinença (Rosmarinion officinalis), 1-420 m, c.
Presenta un període de florida ben llarg, des de ple hivern fins
entrat l'estiu, encara que el nombre de flors que es troben durant
els períodes extrems siguen quantitativament menys remarcables.
BCN 13999: La Martinenca (costereta de León), brolla vora camí, 100 m, BF81, leg. Royo,
01/04/94.
BCN 21104: Solana de les Portes, mas d'Espinós, brolla vora camí, 190 m, BF83, leg. Royo,
17/06/03.
VAYREDA (1902), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1915), ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989), JUAN & LÓPEZ (1997),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP semic.(estival), Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. S}
Anthyllis montana L.
(incl. subsp. hispanica (Degen et Hervier) Cullen)
Present al Port, a la Tinença i a la serra de Montsià en rocams de
calcàries, brolles i llistonars pròxims a llocs careners ventosos
(Helianthemo-Aphyllanthion, Potentilletalia caulescentis...), 350730 m, rr.
BCN 13998: Corral de Reina, badall de roca-jonceda, 350 m, BF81, leg. Torres & Royo, 15/05/99.
BCN 13997: La Trencada, badall de roca cara nord, 720 m, BF90, leg. Royo, 512/10/01.
MMA 18494: Matamoros-Rastells, clavill de roca, 400 m, BF81, leg. Torres & Royo, 26/04/97.
FONT QUER (1921, 1950*), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES
& ROYO (2003).
{T.b.: H, Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. munt. W-Alp.}
Anthyllis tetraphylla L.
Tripodion tetraphyllum (L.) Fourr.
llentia borda (MONTS.-ARCHS, 1890)
Corrent en prats secs d’anuals de la franja litoral, es va tornant
més rar a mesura que ens allunyem de la influència marítima, tot i
que no en desapareix, llevat de les terres més septentrionals
(Stipion retortae, Thero-Brachypodion), 1-500 m, c.
BCN 13996: La Foia, prat sec, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
BCN 13995: Matamoros, prat sec, 350 m, BF81, leg. Royo, 16/05/97.
TORRES (1989), ARAN (1996), VILLAESCUSA leg. MATEO, leg. MARÍN (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 2845 leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
149
Anthyllis vulneraria L. subsp. gandogeri (Sagorski) Maire
(subsp. font-queri (Senn.) Cullen)
Freqüent a les garrigues i brolles del territori, esdevé rar quan ens
atansem a la part més termòfila (Rosmarinion officinalis, TheroBrachypodion), 20-650 m, c.
N'hem vist exemplars amb un únic folíol terminal enmig d'altres
de normals [var. subunifoliata (L. Chodat) O. Bolòs et Vigo],
sovint quan creixien damunt badalls de roca o sòls especialment
magres, per la qual cosa creiem possible que es tracte d'un caràcter
adaptatiu.
Per altra banda la indicació de la subsp. forondae (Senn.) Cullen per part de TORRES (1989: 80) és
possible que puga correspondre a individus albins de la subsp. gandogeri, que hem herboritzat
endiferents indrets frescals del Port i de la serra de Cardó.
BCN 14029: Lo Pelós, garroferar mig erm, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/03/96.
BCN 14030: Les Ventalles, brolla, 250 m, BF80, leg. Royo, 15/03/97.
BCN 14031: Pantà d'Ulldecona (la Pobla), pastura, 500 m, BF60, leg. Royo, 06/04/98.
BCN 21102: Lo Coniller, badall de roca, de cara al NW, 80 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02 (cf. var. subunifoliata).
BCN 21103: La Caramella, a l'ombria de la Roca del Migdia, pastura, 320 m, BF72, leg. Royo, 16/05/02 (f. albina).
MMA 18493: Covalta, vora de camí, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/05/99.
MMA 20212: Volta Plana, clivells de roca, 590 m, BF72, leg. Royo, 21/05/2003 (f. albina).
*MMA 18033: Cardó, prop del balneari, herbassar frescal vora camí., 590 m, BF93, leg. Abella, Doménec & Royo, 25/05/02 (f. albina).
TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003).
MMA 11588,11608, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.}
Scorpiurus muricatus L. subsp. sulcatus (L.) Fiori in Fiori et Paol.
S. sulcatus L.
El trobem en pradells terofítics àrids, damunt de sòls soldonosos
de la franja termòfila (Stipion retortae, (Scorpiuro-Hedysaretum)),
1-120(270) m, r.
L'escassetat de citacions bibliogràfiques precedents ens ha sorprés,
tot i que molt possiblement siga un tàxon que ha passat
habitualment desapercebut dins del complex de S. muricatus, ja
que no ens ha semblat tan rar.
BCN 27232: Desembocadura del Barranquet, erm terofític, 5 m, BE87, leg. Royo, 09/05/01.
BCN 27231: Los Escampets, pradell terofític sec, 160 m, BF83, leg. Royo, 07/06/01.
MMA 18492: La Foia, pradell terofític pasturat, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo,
01/05/99.
SENNEN (1911), DOMÍNGUEZ & GALIANO leg. SENNEN (1974), TORRES in ORCA 6 (1997)*, TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. S}
150
Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
S. subvillosus L.
unflabou (Orta de Sant Joan)
Per tot arreu en pradells terofítics, conreus de secà i vores de
camins (Thero-Brachypodion, Diplotaxion erucoidis), 1-550 m, c.
BCN 27230: Lo Pelós, prat sec, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BALADA (1985), ROVIRA (1986), DOMÍNGUEZ & GALIANO (1974)., AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4528, leg. Farnós.
MMA 11432,11545,11546,11547,11548, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Coronilla scorpioides (L.) Koch
enamorada (MONTS.-ARCHS, 1890); coleta (Vilafranca del Maestrat,
MULET); unflabou
Mostra inclinació pels cultius, tant de secà con regadiu, defugint
només els massa humits o els massa eixuts (Centaureetalia cyani,
(Diplotaxion erucoidis)), 4-540 m, c.
BCN 13994: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/05/95.
MMA 18491: Ibidem anterior, 01/04/94.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
(2000),
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
Coronilla juncea L.
ginestera (Cardó, FONT QUER)
Es cria per brolles de vorada de caminals de l'extrem septentrional
de l'àrea abastada (Rosmarinion officinalis), 20-200(450) m, rr.
La referència de SAMO (1995: 185): "toda la provincia en zonas
bajas" pareix del tot inversemblant perquè VILLAESCUSA (2000),
no l'esmenta i només la cita de PALACIOS (2001: 71) s'hi pot
referir.
BCN 13993: L'Arram, brolla, 40 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
*MMA 12800: Cardó, brolla, 500 m, BF93, leg. Royo, 25/03/97.
FONT QUER (1915), ROVIRA leg. BOLÒS, A. (1986), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
?SAMO (1995), ÁLVAREZ (2003), TORRES (com. pers.)*.
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2979, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1,2 m, Fl.: (II-)III-VI(-VII), Dist.: Med. S}
151
Coronilla minima L. subsp. lotoides (Koch) Nyman
subsp. clusii (Duf.) Murb.
Té una clara vocació per les brolles i els costers pedregosos de tot
el territori (Rosmarinion officinalis), 3-600 m, c.
BCN 13992: Lo Pelós, brolla, 240 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
SENNEN (1909, 1911), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2979, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Ch.(NP), Alç.: 20-40 cm, Fl.: (II)IV-VI, Dist.: Med. W}
Coronilla emerus L. subsp. emerus
Emerus major Mill.
senèt bort (MONTS.-ARCHS, 1890); ginestera borda (Fredes)
De clara vocació per boscos ombrius, barrancades pregones,
bardisses... de les àrees més alteroses i fondalades frescals (AceriQuercion), 180-600 m, r.
BCN 13991: Barranc de la Galera (Lligallo Major), bardissa humida, 310 m, BF70, leg. Royo,
19/03/99.
BCN 13990: Covalta, marge d'olivar, 180 m, BF81, leg. Royo, 01/04/99.
MMA 18490: Barranc de la Galera a la Riba, boixeda, 240 m, BF80, leg. Royo, 27/04/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: (III-)IV-VI, Dist.: Submed.}
Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt. in Batt. et Trab.
Cultivat, s’escampa com a subespontani i més o menys naturalitzat
per herbassars ruderals poc o molt humits (Bromo-Oryzopsion,
(Phragmito-Magnocaricetea)), 5-380 m, rr.
BALADA (1985: 19) l'indica, a més, d'ullals i canals del Delta i
d'àrees pròximes a l'Ebro.
BCN 13989: Mas d'en Cansalader (Barranc de Lloret), vorada de bassa, 300 m, BF72, leg. Royo,
14/11/99.
BALADA (1985), CASASAYAS (1989)*, ROVIRA (1986), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: II-VI, Dist.: Med. (Introd.?)}
152
Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
H. ciliata Willd.
desferra caballs (MONTS.-ARCHS, 1890)
Àmpliament estés per pradells terofítics, sovint a la vora de
camins (Thero-Brachypodietalia), 1-600 m, c.
BCN 14027: La Foia, pradell terofític pasturat, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo,
01/05/99.
BCN 14028: Pujant a Cap d'Àsens, cuneta vora camí, 250 m, BF80, leg. Royo, 25/05/00.
SENNEN (1909, 1911), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Hippocrepis comosa3 L. subsp. scorpioides (Req. ex Benth.) O. Bolòs et Vigo
(H. glauca auct. non Ten.)
desferracavalls
Es faria en pastures seques i costers pedregosos, només al voltant
de les àrees montanes interiors, sense esdevenir excessivament rar
(Helianthemo-Aphyllanthion), ?300-600 m, r.
BCN 15384: La Vallfiguera, camí, 450 m, BF72, leg. Royo, 02/06/01.
MMA 18587: Barranc de la Fou, vorada forestal, 540 m, BF60, leg. Royo, 21/06/04.
?SENNEN (1909, 1911), ?FONT QUER (1950)*, ?BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), ?FORCADELL (1999), ?VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), ?TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (III-)IV-VI(-VII), Dist.: Med. NW}
Hippocrepis fruticescens Senn.
(H. glauca auct., H. scorpioides auct.)
Prou freqüent per pastures seques, costers pedregosos, brolles
esclarissades de les terres termòfiles de l’àrea estudiada
(Rosmarinion officinalis), 1-?400 m, c.
BCN 22170: La Foia, herbassar vora camí, 50 m, BF90, leg. Royo, 16/07/99.
BCN 22169: Barranc d'Aiguaoliva, brolla, 3 m, BE88, leg. Royo, 15/03/01.
BCN 22168: Barranc de les Moles, brolla vora camí, 280 m, BE69, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 15385: Barranc del Bassiol, brolla vora camí, 180 m, BE99, leg. Royo, 02/06/01.
BCN 22171: Sellet la Roca, brolla-garriga, 150 m, BE77, leg. Royo, 12/05/03.
MMA 18489: La Foia, pastura seca, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
MMA 18616: Bassa Blanca-mas de Mulet, brolla vora camí, 290 m, BE89, leg. Cardero, Hodgson,
Romo, Torres & Royo, 07/05/04.
SENNEN (1928)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11226,12383,12411,12412,12413, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-V(-VI), Dist.: Med. SW}
3
L'estudi del complex d’Hippocrepis comosa en el territori ens va suposar un replantejament i una revisió de les
dades bibliogràfiques i de camp, així com dels plecs d’herbari. Nosaltres ens havíem trobat individus que no
encaixaven de cap manera a la subsp. scorpioides, de tal manera que la recuperació d’H. fruticescens (SENNEN (1928)
in Bol. Soc. Iber. 1927, xxvi. 118) per a Flora Iberica ha estat del tot determinant. Possiblement fóra millor considerar
este tàxon amb un rang inferior al d’espècie dins d’H. comosa.
153
Hedysarum coronarium L.
L'hem vist per ambients ruderals, quasi sempre d’indrets pròxims
a l'autopista A-7 (Trifolio-Cynodontion, Hordeion leporini), 10100 m, rrr.
Atribuïm la seua presència al territori pel seu ús com a espècie
fixadora de talussos, encara que moltes vegades puga aparéixer en
punts relativament allunyats.
BCN 14133: Barranc de Sant Antoni, munt de terra, 50 m, BF81, leg. Royo, 26/04/97.
BCN 14132 Vilarojos, illetes de carretera, illetes viàries, 30 m, BE77, leg. Royo, 29/03/01.
MOLERO in ORCA 6 (1997), BALADA in ORCA 6 (1997), APARICIO (2002), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Med. SW}
Hedysarum boveanum Bunge ex Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
H. humile Loefl. subsp. fontanesii (DC.) A. et O. Bolòs, (H. confertum auct. var. major Lange)
estaca rocins (MONTS.-ARCHS, 1890)
Només l'hem detectat a l'extrem septentrional del territori per
talussos i brolles ran de camins, damunt d’ambients edàfics poc o
molt gipsacis (Rosmarinetalia officinalis), 90-360(500) m, rr.
Esmentat per SENNEN (1911: 138) de prop del límit meridional de
l'àrea abastada. Dins del Banc de Dades de Biodiversitat apareix
una indicació per al quadrat UTM BE88 que no hem sabut referir
a cap autor.
BCN 23347: Les Portelles, vora de camí, 150 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
BCN 23346: Barranc del Titot, camí argilenc, 140 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
SENNEN (1911)*, TORRES (1989), TORRES in ORCA 6 (1997)*, ÁLVAREZ (2003), ?BDB
(2005), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Hedysarum spinosissimum L.
(incl. H. pallens Moris (Halácsy), incl. subsp. capitatum (Desf.) Asch. et Graebn.)
Creix per pradells terofítics àrids damunt de sòls soldonencs de les
àrees més tèrmiques del territori (Stipion retortae, (ScorpiuroHedysaretum)), 5-100(200) m, rr.
La distinció varietal no pareix ajustada, si més no pel que fa als
nostres exemplars; així hi ha exemplars amb peduncles de 7 flors i
amb dimensions intermèdies entre les varietats pallens (Moris)
Rouy i spinosissimum. La indicació per al quadrat UTM BF91 és
clarament errònia, ja que correspon a una localitat del Segrià.
BCN 14130: La Tossa, prat d'anuals vora ametlerar, 110 m, BE78, leg. Abella & Royo, 14/04/02.
BCN 14131: Torre d'en Corder, pradell terofític àrid damunt soldó, 30 m, BF92, leg. Torres &
Royo, 25/04/02.
BCN 14129: Les Timbes, pradell terofític ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo, 03/06/02.
MMA 18488: Cerro Mar, pradell terofític àrid, damunt sòl argilós, 10 m, BE77, leg. Royo, 11/06/01.
MMA 18487: Torre d'en Corder, terrasses pròximes, sòl saldonós àrid, 35 m, BF92, leg. Royo, 16/02/02.
MMA 18612: La Basseta, vora el camp de tir, garroferar llaurat, 110 m, BE77, leg. Royo, 26/06/04.
SENNEN (1911), ?CONESA in ORCA 6 (1997), SÁEZ et al. (2000), ÁLVAREZ (2003), ?BDBC.
*BCF 70826: Venta d’en Roc, cap al Pinell de Brai, als espartars, BF84, leg. Molero & Rovira, 17/04/1982.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
154
Onobrychis viciifolia Scop.
Molt rarament cultivat, pot aparéixer naturalitzat per vores de
camins i carreteres (Hordeion leporini), 10-510 m, rr.
En algunes localitats més pròximes a les àrees montanes
considerem que la seua presència es deu a poblacions residuals
d'antics conreus farratgers, mentre que a les planes més
provindrien del seu ús com a fixadora de talussos.
BCN 14127: La Galera, naturalitzada a una vora de camí, 120 m, BF80, leg. Royo, 20/04/96.
BCN 14125: Mas dels Domènecs, prat damunt faixa abandonada, 510 m, BE69, leg. Royo,
27/05/02.
{T.b.: H, Alç.: 20-70 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Introd.: Med. SE-Àsia W}
Onobrychis saxatilis (L.) Lam.
El trobem en brolles i talussos de vores de pistes forestals, sobretot
de les àrees alteroses de l'extrem septentrional (Rosmarinion
officinalis), 390-600 m, rr.
BCN 14128: Ermita de Sant Roc, brolla vora pista forestal, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 14126: La Creu, talús vora camí, 390 m, BF82, leg. Torres & Royo, 06/05/02.
MMA 17831: Ombria del Montaspre, vora de pista, 400 m, BF83, leg. Royo, 28/05/03.
ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 6 (1997)*, TORRES in ORCA 6 (1997)*, ÁLVAREZ
(2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. W}
Onobrychis supina (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. supina
No l'hem vist. ROVIRA (1986: 194) l'esmenta del camí de la Punta
del Mig, serra del Montsagre, 600 m, i TORRES (1989: 85) del
barranc de Lloret, 280 m, formant part de brolles i fenassars del
massís del Port (Helianthemo-Aphyllanthion, Rosmarinion
officinalis, Thero-Brachypodietalia), 280-600 m, rrr.
ROVIRA (1986), TORRES (1989).
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed.}
155
LYTHRACEAE
Ammannia coccinea Rottb.
aufabigueta
S’ubica clarament per arrossars i cordons limítrofs, sempre i quan
l'aplicació d'herbicides no siga excessivament reiterada (Oryzetea
sativae), 3-15 m, rr.
BCN 14258: Raval de Cristo (Fabra), arrossar, 12 m, BF81, leg. Royo, 02/07/97.
MMA 18320: Ibidem anterior, 15 m, BF82, leg. Royo, 03/09/02.
BOLÒS, O. & MASCLANS (1955), BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), BALADA in
ORCA 7 (1997), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Ammannia robusta Heer et Regel
aufabigueta
Als mateixos ambients que l'anterior, amb la qual probablement
sovint s'ha confós (Oryzetea sativae), 4-10 m, rr.
És possible que esta espècie siga fins i tot més abundant que
l'anterior.
BCN 21114: La Carrova, quadro d'arrossar que no s'ha sembrat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
MMA 18486: Raval de Cristo (Fabra), arrossar, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97.
BALADA in ORCA 7 (1997), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VIII-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Lythrum salicaria L.
salicària (?)
Una mica per tot arreu, es fa corrent, sense ser abundant, per
herbassars temporalment inundats (Magnocaricion elatae,
(Bidention tripartitae)), 1-500 m, r.
BCN 14257: La Carrova, herbassar vora séquia, 10 m, BF91, leg. Royo, 05/09/96.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2001, 2001b, 2003, 2004), ROMO et al. (2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
156
Lythrum junceum Banks et Solander in Russell
(L. graefferi Ten., L. flexuosum auct.)
Tria els herbassars nitròfils humits de les planes i àrees litorals
més càlides (Paspalo-Agrostion verticillati, Bidention tripartitae),
1-260(500) m, r.
BCN 14256: Barranc de Lledó, pradell vora bassa, 110 m, BF81, leg. Royo, 22/06/97.
BCN 14255: Barranc de la Galera a l'Ebre, sòl fatgenc, 10 m, BF91, leg. Forcadell & Royo,
05/06/99.
MMA 18485: Ullals de la Carrova, pradell de sòl molt humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
SENNEN (1911), ?MALAGARRIGA (1971), BALADA et al. (1977)*, VILLAESCUSA (2000),
CURCÓ (2000, 2001, 2001b, 2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3299, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.}
Lythrum hyssopifolia L.
Es troba dispers per herbassars higronitròfils, damunt de sòls
exsudats i sovint fatgencs (Nanocyperion), 1-180(400) m, rr.
BCN 14252: Meandre d'Aldover, herbei vora l'Ebre, 12 m, BF82, leg. Royo, 22/06/98.
BCN 14251: Ombria de la Vallfiguera, curs d'aigua permanent, 400 m, BF72, leg. Royo, 04/06/00.
BCN 14249: Desembocadura del Barranquet, sòl humit salí, 5 m, BE87, leg. Royo, 09/05/01.
BCN 14250: Riu Servol, vorada humida de bassa, 170 m, BE79, leg. Royo, 22/07/02.
MMA 18484: Desembocadura del Canaleta, codolar fluvial ran de curs d'aigua, 30 m, BF83, leg.
Royo, 30/06/02.
BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), ROVIRA (1986)*, TORRES & ROYO (2003), GUTIÉRREZ
in ORCA 7 (1997)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
Lythrum flexuosum Lag.
La base de dades ANTHOS assigna al quadrat UTM BE89 la cita de PAU (1919): "entre Ulldecona y la Cenia",
una espècie que O. BOLÒS & VIGO (2005) no la consideren present als Països Catalans i MATEO & CRESPO (2001)
la donen com a dubtosa de la província de València. A l'herbari BC no hem detectat cap testimoni del territori, ni
tan sols de veïns. Segons Flora Iberica (CASTROVIEJO et al., 1997) amb este nom s'havia anomenat L. junceum.
?ANTHOS.
MYRTACEAE
Eucalyptus camaldulensis Labill. Dehnh.
eucaliptus, anquelito, angelito
Plantat i subespontani en els codolars inundables de l'Ebro, fins i
tot als roquissars marítims dels contraforts de la serra d'Irta, vora
Peníscola, on hi vam veure individus nascuts dins la roca que no
ens van semblar plantats; tanmateix la imparable pressió
urbanitzadora en va esborrar qualsevol testimoni (Populetalia
albae), 3-25 m, r.
BCN 14246: Riu Ebre al de Fabra, codolar fluvial inundable, 10 m, BF81, leg. Royo, 18/03/02.
BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 5-15 m, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Austràlia}
157
Eucalyptus globulus Labill.
angelito, anquelito, eucaliptus
A diferència del tàxon precedent, a nosaltres no ens ha semblat
veure individus subespontanis o naturalitzats, val a dir que és molt
més rar com a arbre plantat, 3-15 m, rrr.
BALADA (1981), SAMO (1995), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 10-20 m, Fl.: XI-VI, Dist.: Introd.: Austr. SE}
Myrtus communis L.
murta (MONTS.-ARCHS, 1890); murta
Forma murtars als fondos de barrancs. També s'endinsa a les
màquies més humides, no lluny de les mares dels barrancs més
septentrionals. A la franja marítima arriba, en alguns indrets,
pràcticament fins a la desembocadura dels barrancs (CalicotomoMyrtetum chamaeropetosum, Oleo-Ceratonion), 1-440 m, r.
En molts casos, només la intervenció antròpica n'ha esborrat la
seua presència. L’herbari Giner (1944-45) i O. BOLÒS (1967: 255)
l'esmenten del Servol a Vinaròs. Alfred Giner de l'any 1945 hi diu:
"Muy escaso por los barrancos del litoral, debido a la tala que se
hace de él para usarlo como adorno en las fiestas". Al propi
Vinaròs, trobem la partida de la "Murtera", indret on avui hi ha
l'IES Josep Vilaplana i l'hospital Comarcal.
GUAL (2000: 276-283) esmenta la presència de fins a 4 individus d'una alçària de 5 metres,
amb diàmetres de capçada N-S: 9 m i E-W: 10 m, i perímetres a 0,7 m que oscil·laven entre
0,65 i 1,45 m. Els exemplars apareixen fotografiats, tot i que malauradament desapareguts.
BCN 14248: Barranc de Lloret, màquia de fondo de barranc, 210 m, BF81, leg. Royo, 06/07/97.
BCN 14247: Desembocadura de la Martinenca, mare de barranc, 3 m, BE99, leg. Royo, 29/01/02.
MMA 18483: Barranc de la Galera a Masdenverge, màquia de fondo de barranc, 25 m, BF91, leg. Royo, 26/04/97.
SENNEN (1909), FONT QUER (1917, 1920), BOLÒS, O. (1956, 1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), BALADA in
ORCA 7 (1997)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4351, leg. Farnós.
MMA 4350, leg. Aragonés.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-3 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med.}
158
PUNICACEAE
Punica granatum L.
magraner (MONTS.-ARCHS, 1890); mangraner (mangraner bord, als que
creixen en estat espontani)
Naturalitzat de molt antic per talussos i codolars fluvials de la
major part del país estudiat, llevat de les àrees més alteroses, tot i
que, fins i tot en estes darreres, hi poden aparéixer individus poc o
molt allunyats dels masos en què s'havien conreat (RubioNerietum oleandri, Pruno-Rubion), 1-470 m, c.
Al límit del territori entrant pel barranc de la Fou es localitza el
racó dels Mangraners, un dels pocs indrets d’on semblen haver-ne
desaparegut.
BOLÒS, O. (1956), BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
MMA 4458, leg. Farnós.
MMA 12611, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 1-4 m, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Àsia SW-Med.}
ONAGRACEAE
Ludwigia grandiflora (Michx.) Greut. et Burdet
No l'hem vist. Localitzat únicament dins del territori per Balada
(com. pers. localitat) al riu Ebro, tres quilòmetres baix d'Amposta
el 13/09/1991 i retrobat per ell mateix el 17/07/1997; a banda, ens
indica que no apareix tots els anys (Bidention tripartitae), 5 m, rrr.
TORRES dins ORCA 7 (1997) el cita, a més, de l'hemidelta Nord.
BALADA in ORCA 7 (1997), TORRES in ORCA 7 (1997)*, CURCÓ (2004).
{T.b.: Hydr.(helòfit), Alç.: 0,2-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Oenothera rosea L'Hér. ex Ait.
No l'hem vist. Torres l'havia trobat un parell de camins per
herbassars frescals, a la vora del bosc de ribera, de la riba esquerra
de l'Ebro, una de les localitats de fora l'àrea abastada (Bidention
tripartitae), 10 m, rrr (ext.?).
Es tracta d'un tàxon citat com a subespontani d'altres contrades,
com és el cas de la comarca de l'Alt Millars [ROSELLÓ (1994:
216)].
TORRES (1983), ROSELLÓ (1994)*, TORRES & ROYO (2003)*.
*Herb. pers. Torres: Barranc del Rastre, bassot eixut, a la mare, sòl soldonós, 30-40 m, BF92, leg.
Torres, 05/06/1997.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
159
Oenothera biennis L.
Cultivat a un jardí botànic de la Miliana, hem pogut observar
diferents individus subespontanis no gaire allunyats del focus de
dispersió (Chenopodietalia muralis), 150 m, rrr.
Salvador Cardero ens el mostrà al seu jardí, i decidirem
d'incorporar l'espècie al catàleg, per la possibilitat que, en un futur,
es pogués naturalitzar. Citat de l'hemidelta Nord per part de
BALADA et al. (1977: 90).
BALADA et al. (1977)*, CURCÓ (2004)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Epilobium hirsutum L.
Gens freqüent, té tendència a viure per herbassars higronitròfils,
cultius de regadiu i séquies de bona part del territori (Convolvulion
sepium), 1-460 m, r.
BCN 14245: Ullals de la Carrova, herbassar humit, 10 m, BF91, leg. Royo, 29/07/97.
BCN 14244: L'Hereu, tarongerar, 90 m, BF91, leg. Royo, 18/08/01.
BCN 14243: Rambla Cervera, codolar fluvial, 90 m, BE78, leg. Royo, 07/09/01.
BALADA et al. (1977), ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*, BALADA in ORCA 7 (1997)*,
VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
Epilobium parviflorum Schreb.
Apareix no massa rar per herbassars temporalment inundats, ran
de diferents cursos d'aigua, quasi sempre en localitats d’una certa
tendència muntanyenca (Glycerio-Sparganion), 5-550 m, r.
BCN 14242: Canal Xerta-riu Sénia (els Reguers), herbassar humit, 140 m, BF82, leg. Royo,
21/07/98.
BCN 30788: Barranquet de Santa Bàrbara (a mà de baix de casa Verònica Martí), bada terrosa de
repeu de paret vella, 75 m, BF81, leg. Abella & Royo, 29/07/04.
MMA 20406: Barranc de la Vall, vorada de rierol, 550 m, BF71, leg. Royo, 04/08/05.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2004).
MMA 3130, leg. Aragonés.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 20-80 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
160
Epilobium brachycarpum C. Presl.
E. paniculatum Nutt. ex Torr. et A. Gray
Neòfit d'introducció relativament recent. Trobat únicament a un
codolar fluvial del riu Canaleta, un indret que se situa per sota de
l'antiga línia de ferrocarril de la Val de Zafan que, en el passat,
n'hauria pogut ser el focus d'introducció, tal com es recull dins
CARDERO et al. (2004: 99-100) (Thlaspietea rotundifolii), 65 m,
rrr.
Es tractaria de la primera indicació d'esta espècie per als Països
Catalans, que era coneguda només del quarter sud-occidental de la
península Ibèrica (CASTROVIEJO et al., 1997) fins a les indicacions
de MATEO et al. (1996: 40) i MATEO & PISCO (2002: 19) per a la
part oriental d’Aragó.
Hem pogut consultar fins a dos plecs a l'herbari BCN, procedents de la mateixa recol·lecció,
del tot semblants a les nostres mostres. La nostra determinació es basa en la comparació amb
els plecs esmentats i en la clau i la descripció de l'espècie dins Flora Iberica (CASTROVIEJO et
al., 1997).
BCN 15223 i MMA 18811: Riu Canaleta, codolar fluvial de la mare, 65 m, BF83, leg. Abella & Royo, 10/06/01.
MATEO et al. (1996)*, MATEO & PISCO (2002)*, CARDERO et al. (2004).
*BCF 39531 i BCN s/n: Ciudad Universitaria. Terrenos baldíos entre la facultades de C. Biol. y Farmacia, comunidades ruderales
acusadamente nitrófilas sobre suelos arenosos silíceos (Chenopodion muralis), 30TVK385778, leg. Gavilán, Casas & Echevarría, 28/10/1988.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Amèr. N}
HALORAGACEAE
Myriophyllum verticillatum L.
llapó anguilenc, llapó
No l'hem vist. Surt en aigües lentes o encalmades de l'Ebro, del
Delta i, possiblement, del Prat de Peníscola (Potamion), 1-7 m, rrr.
Creiem haver-lo vist, però una revisió acurada dels nostres
materials ens va fer veure que tots pertanyien a l'espècie següent.
SENNEN (1909: 138) l'esmenta com a "eaux saumâtres des marais
et fossés de Peníscola"; FERRER & COMÍN (1979: 113) del prat del
Notari; MARGALEF-MIR (1981: 18) el cita dels ullals d'Amposta i,
finalment BALADA (1985: 20, 1985b: 142), de l'illa de Vinallop
Occidental.
SENNEN (1911), FERRER & COMÍN (1979), MARGALEF-MIR (1981), BALADA (1985*,1985b), QUERAL et al. (1999), CURCÓ (2004).
{T.b.: Hydr., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
161
Myriophyllum spicatum L.
llapó anguilenc, llapó
Sempre dins de séquies i cursos fluvials de les terres més càlides
del país estudiat (Potamion), 2-35 m, r.
BCN 14241: La Llacuna, bassa, 130 m, BE89, leg. Royo, 24/12/98.
*MMA 13093: La Granadella, canal de reg, 6 m, CF01, leg. Royo, 05/05/97.
FERRER & COMÍN (1979), MARGALEF-MIR (1981), LLARCH & VIRGILI (1994), CURCÓ
(1996b, 2003, 2004), QUERAL et al. (1999), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BC s/n: Ullals de Baltasar, Potamion, BF90, leg. Curcó, 23/08/1993.
{T.b.: Hydr., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Plurireg.}
THELIGONACEAE
Theligonum cynocrambe L.
No ha pogut ser retrobat d'ençà que SENNEN (1911: 172) el cités
de Benicarló: "pierraielles d'une pet. dépression entre le Río Seco
et bco. qui suit, tout près de la Mer"; citació de la qual se'n
conserven els plecs BC 57769 i MA 30171, dels quals hem pogut
verificar el primer (Isoetion?), rrr (ext.?).
SENNEN (1911), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN (1996).
BC 57769, Benicarló, eboulis, leg. Sennen, 16/05/1909.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-VI, Dist.: Med.}
THYMELAEACEAE
Daphne laureola L. subsp. laureola
Apareix als sotaboscos d’alzinars i pinedes pi negral d’una
barrancada que davalla de la serra del Turmell, ben a prop de la
bollonera amb el riu Servol (Aceri-Quercion, Quercion ilicis),
425-440 m, rrr.
No l’hauríem trobat a no ser per les indicacions d’APARICIO &
MERCÉ (2003: 22). Hem fet un recompte a l’àrea d’una desena
d’individus, si bé, només un d’ells presentava un port elevat.
BCN i MMA 18805: Per damunt de les Ferreres del Servol, barranc del Salvatge, sotabosc
d’alzinar, 430 m, BE69, leg. Abella & Royo, 19/12/04.
APARICIO (2002)*, APARICIO & MERCÉ (2003).
{T.b.: NP p., Alç.: 30-60 cm, Fl.: I-III?, Dist.: Lateeur.}
162
Daphne gnidium L.
tey, astruch (MONTS.-ARCHS, 1890); matagallina (Forcall, MULET),
matapeixos i picapoll (Arnes, BALADA & MIQUEL); matapoll, matapollera
Creix per carrascars, alzinars i coscollars, molt més rar a les planes
que a les àrees d’una lleugera tendència montana (RhamnoQuercion cocciferae, Quercion ilicis), 20-610 m, r.
BCN 12267: Lligallo de la Roca Roja, garriga, 400 m, BE99, leg. Abella & Royo, 23/08/02.
*MMA 12820: Barranc de la Vall, 700 m, BF71, leg. Royo, 12/10/95.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: (VI-)VII-X(II), Dist.: Med.}
Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
Passerina hirsuta L.
bufalága (MONTS.-ARCHS, 1890), herba del mal de quixals
Es fa per arenals i brolles litorals, així com en vores de camins
damunt de sòls soldonencs, sense allunyar-se massa de la
influència marítima (Crithmo-Staticion, Stipion retortae,
(Rosmarinion officinalis)), 1-50(150) m, r.
BCN 14420: Riu Servol a Vinaròs, sorral de barranc, 5 m, BE88, leg. Royo, 28/07/98.
BCN 14239: Cementeri d'Amposta, ermot vora camí., 30 m, BF90, leg. Royo, 04/09/01.
VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,4-1,2 m, Fl.: X-IV, Dist.: Med.}
Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria
Passerina tinctoria Pourret, (Daphne vermiculata Vahl.)
bufalága (MONTS.-ARCHS, 1890); badaolles
S’estén per brolles i coscollars incipients, esdevé més rar quan ens
atansem a la franja litoral (Rosmarinion officinalis), 1-650 m, r.
El mapa de distribució confegit pot donar una falsa impressió
d'omnipresència al territori que no s'adiu amb allò que s'observa al
camp.
BCN 30522: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 10/02/96.
SENNEN (1911), FONT QUER (1920, 1921, 1950*), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986),
TORRES (1989), SAMO (1995), TORRES in ORCA 7 (1997)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12403,12404,12405,12541, leg. Forcadell.
{T.b.: NP p., Alç.: 30-80 cm, Fl.: I-III, Dist.: Latemed. W}
163
Thymelaea pubescens (L.) Meissn. in DC.
T. thesioides (Wikstr.) Endl., Daphne pubescens L.
L'hem vist únicament a una vorada de pista forestal pedregosa, al
repeu d'una jonceda-brolla del barranc de la Vallfiguera, ja dins
del massís del Port (Helianthemo-Aphyllanthion), 440 m, rrr.
Tota la resta de referències detectades han estat fetes fora de l’àrea
estudiada.
BCN 14041: La Vallfiguera, vora de camí, 440 m, BF72, leg. Royo, 02/06/01.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, FONT QUER in TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in
ORCA 7 (1997)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*, VILLAESCUSA (2000)*,
APARICIO (2003b)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
ELAEAGNACEAE
Elaeagnus angustifolia L.
Cultivat per passejos i jardins d'Amposta o del litoral del Baix Maestrat, sense que l’haguem arribat a veure mai ni
tan sols com a subespontani. BALADA el cita dins ORCA del quadrat UTM BE87 que correspon a la localitat de
Benicarló.
BALADA in ORCA 7 (1997).
PAPAVERACEAE (incl. FUMARIACEAE)
Eschscholzia californica Cham. in Nees.
Algun camí cultivat, pot aparéixer esporàdicament com a
subespontani, com és el cas d’una vorada d'un camí i una séquia,
ben a prop dels ullals de Baltasar, al delta de l’Ebre (TrifolioCynodontion), 5 m, rrr.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-X, Dist.: Introd.: Amèr. N}
164
Papaver somniferum L. subsp. somniferum
adormidera (cast.?), cascall
Cultivat en jardineria i naturalitzat per herbassars ruderals i regalls
de les principals vies de comunicació, podent penetrar algun
codolar fluvial (Hordeion leporini, Chenopodion muralis), 3120(330) m, rr.
Especialment rellevant va ser la primavera de 2002 en què al llarg
de tota la N-340 s'hi podien trobar exemplars, que van ser
eliminats ben entrada la primavera pels conservadors de la via.
BCN 14040: Barranquet de Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 70 m, BF81, leg. Royo, 11/05/00.
BCN 14371: Santa Magdalena vora la N-340, cuneta de vora carretera, 110 m, BE77, leg. Royo,
12/05/03.
MMA 18482: Lo Tossal-pont de l'Autopista, vorada de camí-cuneta, 60 m, BF90, leg. Royo, 11/05/96.
*MMA 13122: Bítem, cunetes, 30 m, BF92, leg. Beltran & Ibáñez, 24/04/99.
SENNEN (1911), BALADA (1981, 1985), APARICIO (2002), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Plurireg.}
Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcang.
L'hem ensopegat únicament a una vorada de carretera pedregosa,
front les antigues granges de Fabra, actualment d'Avigan Terralta
(Hordeion leporini, Glaucion flavi), 10-240 m, rrr.
Citat al territori per BALADA (com. pers. local.) dins ORCA 7
(1997) de la vora de la N-340; i per APARICIO (2002: 66) de la
desembocadura del barranc del Triador al riu Servol.
BCN 31127 i MMA 18826: Vinallop, prop a la vora de les granges d'AVIGAN Terra Alta, vora de
carretera i mur, damunt sòl pedregós, 55 m, BF81, leg. Royo, 19/03/04.
BALADA in ORCA 7 (1997), APARICIO (2002).
{T.b.: Th., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Papaver rhoeas L.
cascáll salvatje (MONTS.-ARCHS, 1890); ruella (a la pràctica totalitat
d’espècies del gènere)
Àmpliament difós per tota classe d'ambients ruderals i arvenses,
tot i que només pot acabar per esdevenir dominant en alguns
sembrats (Stellarietea mediae), 2-600 m, c.
El plec del barranc de Lledó es basa en un individu aparentment
anòmal, si bé és possible que es puga tractar d'una forma més
corrent d'allò que havíem suposat inicialment. No hem fet un
seguiment suficient per tal de fer-ne un diagnosi acurada.
BCN 27091: Lo Pelós, tarongerar, 100 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
BCN 27090: Barranc de Lledó, codolar, 70 m, BF81, leg. Royo, 30/05/97 (cf. f. strigosum (Boenn.)
Rothm.)
MMA 18481: L'Hereu, ametlerar, 80 m, BF81, leg. Royo, 14/04/00.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4384, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: III-VII(-VIII), Dist.: Plurireg.}
165
Papaver dubium L. subsp. dubium
ruella, ruella blanca
var. dubium
(P. collinum Bogenh.)
Present en cultius de secà, vores de camins i pedrusques de les
planes (Stellarietea mediae), 7-280 m, r.
Al mapa de distribució s’hi han incorporat les referències
bibliogràfiques sense precisió varietal.
A l'herbari VAL hem pogut consultar diversos plecs de fora del
territori que indestriablement pertanyien a les varietats dubium o
obtusifolium, i encara a la subsp. lecoqii.
BCN 27088: Saldonar, herbassar ruderal, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 27089: La Closa, Llaurats, vores de camins, 40 m, BE88, leg. Royo, 04/03/02.
SENNEN (1909), BALADA (1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, TORRES in ORCA 7 (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos
MMA 11659,11660, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: II-V, Dist.: Plurireg.}
var. obtusifolium (Desf.) Elk.
P. obtusifolium Desf.
Apareix als mateixos ambients i llocs que la varietat típica, sovint
formant part de les mateixes poblacions (Stellarietea mediae), 7310 m, r.
Esta raça va ser esmentada, per primer camí al continent europeu,
de Tortosa per SENNEN (1910: 126, 1912: 180).
BCN 27084: Barranc de les Coves, oliverar, 110 m, BF81, leg. Royo, 25/04/99.
BCN 27085: Los Colomers, vorada de camí pedregós, 60 m, BF82, leg. Royo, 18/03/02.
MMA 17804: Camí de Mianes, vora de camí, 60 m, BF81, leg. Royo, 16/03/03.
SENNEN (1910, 1912), TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Papaver dubium L. subsp. lecoqii (Lamotte) Fedd
L'hem vist per conreus de secà de les planes pròximes a l'Ebro i de
les terres de major influència marítima del Baix Maestrat
(Stellarietea mediae), 40-250 m, rr.
Més al sud, BOIRA & CARRETERO (1985: 411) l’assenyalen del
Camp de Morvedre.
BCN 27086: Corral de Ferreres, oliverar, 170 m, BF81, leg. Torres & Royo, 07/04/00.
cf. BCN 27087: L'Hereu, ametlerar, 80 m, BF81, leg. Royo, 14/04/00.
BCN 27083: Cementeri d'Amposta, vora de camí i oliverar, 20 m, BF90, leg. Royo, 01/05/03.
BCN 31126 i MMA 18819: Carretera Vinaròs-Ulldecona, km 3.5, oliverar, 40 m, BE88, leg. Royo,
08/03/04.
BOIRA & CARRETERO (1985)*, BALADA in ORCA 7 (1997), MATEO in ORCA 7 (1997), APARICIO (2002, 2003), APARICIO & MERCÉ
(2005b).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV, Dist.: Eur. W}
166
Papaver pinnatifidum Moris
Rar, sense esdevenir excepcional, viu en cultius de secà i vorades
de camins sobretot de les àrees pròximes al pla de la Galera i al riu
Ebro (Roemerion hybridae, Diplotaxion erucoidis), 10-380 m, rr.
Tàxon que ateny al territori pràcticament el seu límit septentrional
de distribució a nivell de Països Catalans, i del qual ens ha sobtat
no haver-lo trobat a la comarca del Baix Maestrat.
BCN 14321: L'Alcàsser (els Reguers), oliverar, 140 m, BF82, leg. Royo, 20/03/98.
BCN 14268: Los Colomers, vorada de camí pedregós, 60 m, BF82, leg. Royo, 18/03/02.
TORRES in ORCA 7 (1997)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Med. S}
Papaver argemone L.
Detectat només a tres localitats força distants entre elles, un
oliverar, un sembrat i un codolar fluvial (Roemerion hybridae,
(Thlaspietea rotundifolii)), 180-500 m, rrr.
BCN 14267: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 14266: Barranc de Fontanals, cap al mas dels Doménecs, sembrat (per a perdius?), 500 m,
BE69, leg. Royo, 27/05/02.
BCN 30673: La Vall, corral de la Marieta, oliverar poc treballat, 380 m, BF71, leg. Forcadell &
Royo, 25/05/04.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
Papaver hybridum L.
(P. hispidum Lam.)
var. hybridum
Una mica per tot arreu integrant sembrats i altres comunitats
arvenses, codolars fluvials, vores de camins... (Roemerion
hybridae, Diplotaxion erucoidis...), 5-600 m, r.
Alguns individus ens havia semblat que podien pertànyer a la var.
siculum (Guss.) Fiori, varietat citada per TORRES (1989: 90) de
l'altra banda del riu Ebro. Existix encara una var. ambiguum Rouy
et Foucaud a la qual hem atribuït el plec MMA 18636.
BCN 14265: L'Hereu, ametlerar, 80 m, BF81, leg. Royo, 14/04/00.
BCN 14264: Barranc de Fontanals, cap al mas dels Doménecs, sembrat (per a perdius?), 500 m,
BE69, leg. Royo, 27/05/02.
MMA 18636: Carreretes-al peu del Port, llaurat d'oliveres, 240 m, BF82, leg. Royo, 21/04/00 (var. ambiguum).
SENNEN (1909, 1911), BALADA et al. (1977)*, ROVIRA (1986), NÉZADAL (1989), TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*,
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 11402,11403,11404, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-V(VII), Dist.: Latemed.}
167
Roemeria hybrida (L.) DC.
(R. violacea Medik.)
rosella morada (MONTS.-ARCHS, 1890), ruella morada
Té tendència a fer-se en conreus de secà, sobretot segetals, de la
mitat septentrional de l'àrea estudiada (Roemerion hybridae,
Diplotaxion erucoidis), 70-400 m, rr.
Val a dir que, molt probablement, l'espècie es trobe en franca
recessió, com tantes altres d'afinitats segetals. Inicialment ens va
sobtar el volum de dades sobre l'espècie aportades per Aguilella al
projecte ORCA.
BCN 14263: Finca de l'"Abogat", sembrat d'avena, 70 m, BF80, leg. Royo, 12/04/98.
BCN 14262: Collet de Roig, ametlerar, 360 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
BCN 14261: La Creu, ametlerar, 400 m, BF82, leg. Torres & Royo, 06/05/02.
*MMA 13239: Pimpí, oliverar, 100m, BF92, leg. Royo, 27/03/97.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), AGUILELLA in ORCA 7 (1997), ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*, TORRES in
ORCA 7 (1997), APARICIO (2003), BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.-Iran.}
Glaucium flavum Crantz
G. luteum Scop.
cascall groch (MONTS.-ARCHS, 1890), ruella groga
Es pot trobar per codolars fluvials, platges de còdols i terres
remogudes de quasi tot el territori (Glaucion flavi, Cakiletalia
integrifoliae), 1-380(540) m, c.
BCN 14260: Barranc de Lledó, codolar, 100 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), BALADA (1981, 1985),
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001),
APARICIO (2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3209, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: (III-)IV-IX(-XII), Dist.: Plurireg.}
Glaucium corniculatum (L.) J.H. Rudolph
(incl. var. phaeniceum Crantz)
Repartida per les terres d’una certa influència continental del
centre i nord del territori dins de sembrats i, excepcionalment, per
talussos i costers pedregosos (Roemerion hybridae, SalsoloPeganion), 50-200(260) m, rr.
BCN 14259: Lo Tossal de Santafé, camí pedregós, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/06/97.
BCN 14238: Barranc de Lledó, sembrat, 60 m, BF81, leg. Royo, 02/05/00.
BCN 14237: Barranc del Titot, llaurat d'oliveres, 100 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
MMA 18480: Finca de l'"Abogat", sembrat d'avena, 70 m, BF80, leg. Royo, 12/04/98.
SENNEN (1909)*, ROVIRA (1986), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Plurireg.}
168
Chelidonium majus L.
Mostra inclinació per herbassars humits i una mica nitròfils; l'hem
vist prou comú al llarg de tot el riu Sénia i més rar a les raconades
del massís del Port com el Toscar o a l'Illa d'Audí o al barranc de
la Vallcervera vora Roquetes (Arction lappae, (Silybo-Urticion)),
3-600 m, rr (loc. c).
És possible que, dins del país estudiat, puga arribar a florir quasi
tot l'any.
BCN 14236: Molí de Malany (Riu Sénia), herbassar d'un fondo de barranc, 350 m, BF60, leg.
Royo, 05/04/99.
BCN 14235: Illa d'Audí, herbassar frescal sota albereda, 10 m, BF92, leg. Abella & Royo, 23/03/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003).
MMA 2959, leg. Farnós.
MMA 2960, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: II-IX, Dist.: Lateeur.}
Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
H. imberbe Sm., (H. aequilobum auct. non Viv.)
ballarides (MONTS.-ARCHS, 1890); angelets
L'hem advertit només al voltant del pla de la Galera, quasi sempre
en sembrats i, més rarament, en oliverars llaurats (Roemerion
hybridae, Diplotaxion erucoidis), 20-400 m, rr.
Dins del BDBC hi apareix referida la dada per al quadrat UTM
BF93 de Cardó a partir d’un plec propi que no existix.
BCN 22162: Granja del Solo, vorada de camí, 70 m, BF91, leg. Royo, 31/03/97.
BCN 22161: Riu Sénia, a Ulldecona, sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 09/05/01.
MMA 18479: Sant Joan del Pas, sembrat, 140 m, BE89, leg. Royo, 23/05/99.
SENNEN (1909, 1911), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3231, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med.-Iran.}
Hypecoum pendulum L.
L'hem vist únicament a un sembrat de l’àrea de la Miliana-Sant
Joan del Pas, presència que podria ser del tot fugissera (Roemerion
hybridae), 180 m, rrr (accid.?).
Balada (com. pers.) l'hauria trobat en sembrats dels quadrats UTM
BF86, 87, 96, 97; de la mateixa manera que ROVIRA (1986: 99) el
cita del BF76. FONT QUER (1915: 19) l’indica d’Orta, a l’UTM
BF73; finalment AGUILELLA dins ORCA 7 (1997) el cita del
BF60.
BCN 14367 i MMA 17827: Sant Joan del Pas, vers la Miliana, sembrat prop del cementeri, 180 m,
BE89, leg. Royo, 29/04/03.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, AGUILELLA in ORCA 7 (1997)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.-Iran. (estèpic)}
169
Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC. subsp. enneaphylla
Corydalis enneaphylla DC.
esclopéts de la Verge (MONTS.-ARCHS, 1890); aurelles de ratolí, herba
freixurera
Es fa als badalls de roca amb inclinacions superiors als 90º, molt
fidel a les balmes, des de la vora de l'Ebro fins al país més alterós,
si bé esdevé molt rar a les àrees de major influència marítima
(Asplenietalia glandulosi, (Adiantetalia capilli-veneris)), 10-665
m, r.
BCN 27189: Barranc del Toll, badall de roca, a l'extraplom en menuda balma, 50 m, BF93, leg.
Royo, 04/04/02.
BCN 27190: Castell de Polpís, clavill de mur, 340 m, BE77, leg. Royo, 16/04/02.
*MMA 13266: La Fou, badall de roca, 700m, BF61, 01/05/96.
SENNEN (1909), FONT QUER (1915*, 1920), TORRES (1989), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN (1990), BALADA in ORCA 7 (1997)*,
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003),
TORRES & ROYO (2003).
MMA 12589, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-15 cm, Fl.: (II-)III-IX, Dist.: Med. W}
Fumaria bastardii Boreau in Duch.
(F. vagans Jord.)
angelets (a la totalitat de les espècies del gènere)
Es cria no excessivament rar per cultius de regadiu, sembrats,
vores de camins de les terres més càlides, si bé esdevé
especialment freqüent a la franja més pròxima al riu Ebro
(Stellarietea mediae), 5-450 m, r.
BCN 14234: Depuradora de Santa Bàrbara, vorada de camí, 70 m, BF81, leg. Royo, 03/04/98.
SENNEN (1911), SAMO (1995), TORRES in ORCA 7 (1997), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
HBIL 14107: Mas de Mulet, 250 m, BE8896, leg. Forcadell, 13/04/96, rev. Pedrol.
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: II-V, Dist.: Latemed.}
Fumaria capreolata L.
(F. speciosa auct. non Jord.)
julivert bord (MONTS.-ARCHS, 1890); julivert bord
Àmpliament difós per repeus de murs, pradells terofítics nitròfils
frescals... (Chenopodion muralis), 1-530 m, c.
SENNEN (1909: 147) parla de les varietats albiflora Hamm. i
speciosa Hamm. Existix una F. albiflora, avui del gènere
Corydalis descrita d'Hongria, que no hi tindria res a veure.
BCN 14233: Barranc de la Galera cap a Solsó, vorada de camí, 100 m, BF80, leg. Royo, 06/12/94.
SENNEN (1909), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), AGUILELLA
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3175, leg. Farnós.
MMA 12352,12353,12354, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: XII-V, Dist.: Plurireg.}
170
Fumaria muralis Sonder ex Koch.
No l'hem vist. Citat per FORCADELL (1999: 83,199): "eres
nitrificades del Mas de Mulet" (Stellarietea mediae), 250 m, rrr.
Hem pogut revisar el plec HBIL 14111 que ens ha paregut del tot
característic. En canvi, a l'herbari VAL el plec del nord valencià
més pròxim és un de Cirat que no ens ho ha semblat. Els individus
típics tenen les fulles superiors són molt menudes, i les inferiors
més grans.
FORCADELL (1999).
HBIL 14111: Eres del mas de Mulet, sòl nitrificat pel bestiar, 250 m, BE8896, leg. Forcadell,
08/03/98, rev. Pedrol.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Lateatl.}
Fumaria agraria Lag.
Com FOLCH (1980: 108) considerem que molt probablement la indicació de SENNEN (1909: 147), seria errònia. A
l'herbari VAL els plecs més pròxims procedixen d'Alacant.
?SENNEN (1909).
Fumaria gaillardotii Boiss. subsp. major (Maire in Jah. et Maire) O. Bolòs et Vigo
F. major Badaro, F. bella P.D. Sell, F. barnolae Senn. et Pau ex Senn., (F. agraria auct.)
No s’allunya mai de vorades de sembrats i camins de les vores del
riu Ebro i altres punts de l’àrea d’Ulldecona-Vinaròs
(Chenopodietalia muralis), 12-130 m, rr.
CRESPO & MATEO (1990: 153), a partir del testimoni VAB 81/364,
indiquen esta subespècie de Vinaròs, plec que no hem pogut
localitzar. No és gens clara la distinció d’este tàxon del següent.
BCN 14232: Desembocadura del Canaleta, herbassar frescal damunt sòl saldonós, 35 m, BF93, leg.
Royo, 04/04/02.
BCN 14094: Bassa de la Llacuna, vorada de sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 28/04/03.
MMA 17863: Ibidem anterior, 07/04/03.
MMA 18647: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar nitròfil, 35 m, BF91, leg. Royo,
01/06/04.
FONT QUER (1915, 1933, 1950*), ROVIRA (1986), CRESPO & MATEO (1990), SAMO (1995).
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Fumaria gaillardotii Boiss. subsp. gaillardotii
Mostra inclinació per herbassars ruderals damunt de terres
remogudes dels voltants de Vinaròs, on no és excessivament rar; a
banda l'hem ensopegat a les vores d'un conreu, anant de Paüls a
l'ermita de Sant Roc (Chenopodietalia muralis), 5-25(400) m, rr.
BCN 22073: Riu Servol, herbassar ruderal, 5 m, BE88, leg. Royo, 06/07/00.
BCN 22074: Pedra del Torn, talús ruderal ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 14095: Paüls, camí de Sant Roc, ametlerar i talús vora camí, 350 m, BF83, leg. Abella &
Royo, 10/04/03.
MMA 18478: Riu Servol a Vinaròs, herbassar ruderal, 5 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
MMA 17862. Vinaròs, prop l'Estació, vorada de camp, 25 m, BE88, leg. Royo, 01/04/03.
SENNEN (1909), BALADA in ORCA 7 (1997).
BCN s/n: Godall, cap a Ulldecona, barranc dels Mangraners, fons de riera, codolars i racons
ombrívols, BF80, leg. Molero & Rovira, 12/05/2001.
{T.b.: Th., Alç.: 20-80 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med. E(W)}
171
Fumaria parviflora Lam.
Present per cultius de secà, pedrusques de tot arreu, llevat de les
àrees més alteroses (Stellarietea mediae), 1-500 m, c.
BCN 14231: Lo Pou Nou, oliverar, 120 m, BF81, leg. Royo, 13/02/96.
LOSCOS in COSTA, A.C. (1877b)*, SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Plurireg.}
Fumaria densiflora DC. subsp. densiflora
El tenim d'uns oliverars del cor del pla de la Galera i d'un codolar
fluvial del Canaleta, ja al límit amb la Terra Alta (Stellarietea
mediae), 65-170 m, rrr.
ROVIRA (1986: 101) el cita d’una localitat de la banda
septentrional del territori.
BCN 22075: Los Termets, oliverar, 170 m, BF80, leg. Royo, 09/04/02.
MMA 18058: Ibidem, vorada de marge.
ROVIRA (1986).
*BCN 26383 (BCF 70437): El Pinell de Brai, camps, BF94, leg. Rovira & Molero, 28/03/1981.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Plurireg.}
Fumaria officinalis L. subsp. officinalis
fumisterre (MONTS.-ARCHS, 1890); peuets de nostre Senyor, mataconill
(Forcall, MULET); manetes de nostre Senyor
Freqüent i, a voltes, abundant per conreus i herbassars ruderals de
tot arreu (Stellarietea mediae), 1-530 m, c.
BCN 14230: La Seniola, oliverar, 230 m, BF70, leg. Royo, 20/02/96.
BCN 14229: Ballesteres, vores de camí, 210 m, BE79, leg. Abella & Royo, 11/03/01.
MMA 18477: Quatre Carreteres, paret-vorera, 70 m, BF81, leg. Royo, 14/05/99.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3174, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: I-VI, Dist.: Plurireg.}
172
Fumaria officinalis L. subsp. wirtgenii (Koch) Arcang.
F. wirtgenii Koch
L'hem vist per vores de camins i oliverars de la banda
septentrional del territori (Stellarietea mediae), 35-480 m, rr.
BCN 14228: Desembocadura del Canaletes, herbassar frescal damunt sòl saldonós, 35 m, BF93,
leg. Royo, 04/04/02.
BCN 14227: Dalt l'ermita de Sant Roc, vorada de camp de secà, 520 m, BF73, leg. Abella & Royo,
21/04/02.
BCN 31132: Barranc de les Valls, marge de camp, 400 m, BF83, leg. Abella & Royo, 02/05/04.
TORRES in ORCA 7 (1997), AGUILELLA in ORCA 7 (1997), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000).
HBIL 14105: Camí de Mataredona, vora de camí rural, 150 m, BF9400, leg. Forcadell, 03/05/98.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Submed.}
Platycapnos spicata (L.) Bernh. subsp. grandiflora (Rouy) Losa et Rivas Goday
P. tenuiloba Pomel, P. echendiae Pau, (P. spicatus var. grandiflorus (Rouy) Willk.)
Es presenta en els conreus de secà i vores de camins de les planes
més càlides, podent arribar a esdevenir pràcticament dominant en
alguns llaurats pedregosos (Diplotaxion erucoidis, Roemerion
hybridae), 10-300 m, r (loc. cc).
Hem pogut consultar fins a tres plecs procedents del territori a
l'herbari BC.
BCN 27109: Pont de Besolí, llaurat, camp buit, 270 m, BF70, leg. Royo, 19/03/99.
BCN 27110: Lo Poble, prop la gravera, pradell terofític, 80 m, BF90, leg. Royo, 21/03/02.
MMA 18476: La Seniola, oliverar, 240 m, BF70, leg. Royo, 20/02/96.
SENNEN (1909), FONT QUER (1917), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BC 02428, vinyes, Reguers, pr. Tortosa, leg. Font Quer, 25/06/1917; ut P. spicata.
BC 115532, Tortosa e Jesús, leg. J. Closas, vere 1933; rev. J.L. Fernández ut P. tenuiloba.
BC 115532, Aldover, abundant als garroferars, 50 m, leg. O. Bolòs, 11/04/1951; rev. J.L. Fernández ut P. tenuiloba.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4423, leg. Farnós.
MMA 11359,11360, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med. W}
Platycapnos spicata (L.) Bernh. subsp. spicata
Fumaria spicata L.
Es fa per vorades de sembrats i altres cultius de secà pròxims a
l'Ebro (Roemerion hybridae), 15-100 m, rr.
Alguns dels individus, a banda de presentar les típiques flors
menudes i de coloració molt clara, tota la planta és glaucescent.
BCN 14226: Torre del Prior (Jesús), vora de sembrat, 15 m, BF92, leg. Royo, 02/06/00.
BCN 14225: Les Comes, prop la gravera, pradells terofítics àrids, 90 m, BF90, leg. Royo, 06/04/01.
BCN 14224: Barranc del Pelós, olivar, 40 m, BF91, leg. Royo, 09/05/02.
BCN 14223: Barranc del Titot, llaurat d'oliveres, 100 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI(-VII), Dist.: Med. W}
173
CAPPARACEAE (CAPPARIDACEAE)
Capparis spinosa L. subsp. rupestris (Sm.) Nyman
var. rupestris Turra, var. inermis Savi
taparera (MONTS.-ARCHS, 1890); taperera
De clara vocació per murs i talussos de terrasses fluvials, quasi
sempre fortament insolats, en localitats marcadament càlides
(Parietario-Galion), 10-100 m, rr.
Dins del territori, les poblacions del castell de Peníscola pareixen
haver desaparegut en temps precedents, mentre que les que es
troben al castell de Cervera del Maestrat han patit una forta
reculada. La indicació per al quadrat UTM BF90 és a parer nostre
dubtosa, ja que les poblacions que hi hem vist s’ubiquen dins del
BF91, molt a prop del BF90.
Al marge esquerre de l’Ebro, a les antigues murades de Tortosa, les poblacions que s’hi fan
patixen la persistent obstinació d’una associació anomenada Amics dels castells, que
periòdicament n’elimina bona part dels individus més esponerosos.
BCN 21319: Barranc de Sant Antoni, paret de conglomerats i graves, 100 m, BF81, leg. Royo, 24/04/97.
MMA 18475: Barranc de Roé, talús, 25 m, BF81, leg. Royo, 10/04/97.
SENNEN (1909), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), BALADA et al. (1977), BALADA (1983), ROVIRA (1986), SAMO (1995),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: NP semic., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Med. S(N)}
CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Sisymbrium runcinatum Lag. ex DC.
var. hirsutum (Lag.) Coss.
S. hirsutum Lag.
Només l'hem trobat a l’extrem més septentrional del territori, a un
herbei subàrid d‘una terrassa a tocar de l'Ebro, al Coniller, front
Benifallet (Salsolo-Peganetalia), 90 m, rrr.
Citat per FONT QUER (1915: 18) i per ROVIRA (1986: 105) dels
voltants d’Orta; nosaltres l'havíem herboritzat amb anterioritat a la
Ribera d'Ebre.
BCN 31187 i MMA 18057: Lo Coniller, sender enmig de bancal abandonat mirant al riu, 90 m,
BF93, leg. Royo, 04/04/02.
*MMA 13321: Flix, erm terofític ruderal, 100 m, BF96, leg. Balada, Idiarte & Royo, 12/04/97.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.-Iran}
174
Sisymbrium officinale (L.) Scop.
citró groc (a la pràctica totalitat de crucíferes de flor groga)
Té tendència a viure per herbassars nitròfils poc eixuts d’indrets
viaris, de corrals de bestiar... (Chenopodion muralis, Diplotaxion
erucoidis), 1-540 m, c.
BCN 14222: Santa Bàrbara, vorada de camí, 100 m, BF81, leg. Royo, 04/12/93.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
MMA 12337, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Plurireg.}
Sisymbrium erysimoides Desf.
Vist només a un oliverar subnitròfil damunt de sòl soldonenc dins
la plana d'inundació del marge dret del riu Servol, a la vora del
camí que duu a l'ermita de la Misericòrdia (Diplotaxion erucoidis),
40 m, rrr.
L'espècie no ha pogut ser retrobada en temps precedents d’àrees
pròximes a l'Ebro, per la qual cosa no hem pogut confirmar les
indicacions de TORRES dins ORCA 7 (1997).
BCN 30446 i MMA 17789: Riu Servol, oliverar inventariat, 40 m, BE88, leg. Royo, 06/03/03.
TORRES in ORCA 7 (1997), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Med. S}
Sisymbrium orientale L. subsp. orientale
(S. columnae Jacq.)
Es fa de manera predominant per conreus de secà, i més rarament
d’ambients viaris de les planes del país estudiat; pareix defugir la
franja més marítima així com la més alterosa (Diplotaxion
erucoidis), (7)40-450 m, r.
BCN 30447: Marranya, vorada de camí, 130 m, BF81, leg. Royo, 24/02/96.
BCN 30445: Paüls-Sant Roc, camp de cirers, 360 m, BF83, leg. Abella & Royo, 23/04/00.
SENNEN (1909, 1911), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11584,11585, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: I-VII, Dist.: Med.-Iran.}
Sisymbrium orientale L. subsp. macroloma (Pomel) H. Lindb.
(subsp. gaussenii (Chouard) O. Bolòs et Vigo)
Citat al quadrat UTM BE69 per AGUILELLA dins ORCA 7 (1997), una dada que a la base de dades ORCA apareix
com a “Rosell”, un topònim que entenem fa referència al terme municipal. Es tracta d'un UTM que la major part
de la seua àrea apareix inclosa dins del territori d'estudi, tanmateix el fet que no haguem pogut confirmar la
localitat i que habitualment es crie en nivells altitudinals superiors, ha fet que no l'haguem considerat present al
catàleg.
AGUILELLA in ORCA 7 (1997).
175
Sisymbrium irio L.
(incl. var. turolense Senn., incl. f. gracilior Senn.)
citró groc
Abastament estés per herbassars terofítics ruderals i per cultius de
secà i regadiu de nitròfils (Chenopodion muralis), 1-500 m, c.
La referència de SENNEN (1912: 181) com a f. gracilior Senn
considerem que cal referir-les a formes sense vàlua taxonòmica.
Dins el projecte ANTHOS apareix reflectida encara una var.
turolense del mateix quadrat UTM (BE87).
BCN 14158: Santa Bàrbara, herbassar terofític ruderal, 100 m, BF81, leg. Royo, 01/04/97.
BCN 14157: Pipions, vora de camí i marge, 200 m, BE79, leg. Royo, 13/04/00.
MMA 18474: Riu Ebre al de Fabra, munt de terra, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97.
MMA 17784. Riu Servol, oliverar, 40 m, BE88, leg. Royo, 06/03/03.
SENNEN (1909, 1912), BALADA et al. (1977), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
ROYO (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 5-60 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Latemed.-Iran.}
Sisymbrium crassifolium Cav. subsp. crassifolium
Trobat únicament a un sembrat d'avena del pla de la Galera, on era
molt escàs, tal com havíem indicat dins CARDERO et al. (2004:
101)] (Roemerion hybridae), 240-400 m, rrr.
Citat de Paüls per ROVIRA (1986: 104) de camps i vores de
camins; i per FORCADELL (1999: 84) del lligallo de la Llacuna,
d'una vora de camí rural, una indicació que una volta vist el plec
(MMA 11676), no hi pertanyeria. Erròniament l’havíem referit
dins CARDERO et al. (2004) del quadrat UTM BF7425 quan
correspon al BF8009.
BCN 22409: Refoia Fonda, sembra d'avena, 240 m, BF80, leg. Abella & Royo, 16/05/04.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986), ?FORCADELL (1999), CARDERO et al. (2004).
?MMA 11676, lligallo de la Llacuna, 230 m, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 30-70 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engl. et Prantl
No l'hem vist. Localitzat dins del territori per BALADA dins ORCA
7 (1997) (com. pers. localitat), a l’encreuament de la carretera de
Santa Bàrbara a la Sénia amb el barranc de Valldebous, en un
replà a mà de baix de la carretera, el 08/06/1995 (Onopordion
acanthii), 250 m, rrr.
BALADA in ORCA 7 (1997).
*BCN 22268 (BCF 72690): Entre Maella i Fabara, vores de camps pròximes al riu Matarranya,
erms, BF65, leg. Rovira & Molero, 27/05/1984.
*BCN s/n: prop de Fondespatla, camps d'oliveres, 700 m, BF52, leg. A. Pérez & J.M. Blanco,
02/04/2001.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV, Dist.: Lateeur.}
176
Alliaria petiolata (Bierb.) Cavara et Grande
No l'hem vist. L'única referència per al territori ha estat extreta
d'un inventari (Parietario-Chelidonietum) d'ÁLVAREZ (2003: 314,
taula 65, inv. núm. 8) procedent del riu Sénia al seu pas per Sant
Pere (Arction lappae (Parietario-Chelidonietum)), 380 m, rrr.
Pensem que la indicació és del tot verosímil, essent com és l'indret
especialment favorable per tal que s'hi faça. Les referències per als
quadrats UTM BF82 i BF73 són, a parer nostre, poc segures.
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H, Alç.: 0,2-1 m, Fl.: ?IV-VI, Dist.: Eur.}
Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. in Holl et Heynh.
Té tendència a viure per pradells terofítics temporalment humits
damunt de sòls descarbonatats de la foia d'Ulldecona, de la falda
del Port, així com a conreus i vores de camins de la sanefa
marítima (Thero-Brachypodion, Polygono-Chenopodion...), 20300 m, rr.
Es tracta d'un tàxon menys rar del que hom havia suposat
inicialment, malgrat l'aparent absència d'ambients edàfics
favorables.
BCN 14156 i MMA 18056: Barranc de les Fossetes (Freginals), pradell terofític, 100 m, BF80, leg.
Royo, 29/03/99.
BCN 14155: Corral de Reina, barranquet ombriu, pradell molt humit dins d'olivar, 250 m, BF81,
leg. Torres & Royo, 30/03/00.
BCN 14154: Les Fenoses, olivar, 200 m, BF90, leg. Royo, 06/04/00.
BCN 14140 i MMA 17795: Vinaròs, prop l’encreuament N-232 amb la via, tarongerar molsós, molt ombrejat, 20 m, BE88, leg. Royo, 01/04/03.
MMA 18820: Granja de Màrio, vora la ctra. Mas a Roquetes, vora de camí gravosa, 160 m, BF81, leg. Torres & Royo, 24/03/04.
ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Plurireg.}
Isatis tinctoria L.
Hem vist alguns individus subespontanis, prou allunyats de les
plantes font, al jardí botànic que Salvador Cardero té a la Miliana
(Chenopodion muralis), 160 m, rrr (accid.).
L'incloem al catàleg per tal de constatar la presència d'una espècie
de la qual existia al territori constància que ni tan sols hagués estat
cultivada. Darrerament ha estat indicada per ÁLVAREZ & MERCÉ
(2004b) de la comarca de l’Alt Maestrat.
ÁLVAREZ & MERCÉ (2004b)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Iran.}
177
Brassica napus L. subsp. napus
nap (MONTS.-ARCHS, 1890); nap, napicol (?)
No s’allunya mai de talussos i cunetes de les vores de les
principals vies de comunicació de la banda tèrmica (Hordeion
leporini), 1-130 m, r.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), BALADA in BDBC, TORRES in BDBC,
TORRES (com. pers.)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: I-XII, Dist.: Introd.: Hybr.}
Brassica rapa L.
colza
Es cria en els mateixos ambients i indrets que B. napus, però
també en herbassars ruderals, per la qual cosa hem considerat que
presentaria un estatus de naturalitat superior, encara que ens ha
semblat una mica més rar que el tàxon precedent (Hordeion
leporini), 1-150 m, rr.
BCN 14153: Depuradora de Santa Bàrbara, herbassar humit i nitròfil, 70 m, BF81, leg. Royo,
07/05/97.
MMA 17828: Barranc de Sant Antoni, codolar fluvial, 50 m, BF81, leg. Abella & Royo, 01/05/03
(cf. subsp. oleifera)
VILLAESCUSA (2000), BALADA in BDBC.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 40-80 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Brassica oleracea L. subsp. oleracea
col (MONTS.-ARCHS, 1890); col, bròcul, col-i-flor
Apareix per herbassars ruderals no gaire eixuts de tot el territori,
quasi sempre dins, o a la vora, dels nuclis habitats, sovint a tocar
d’abocadors (Chenopodion muralis), 1-500 m, rr.
BCN 14152: Les Cases d'Alcanar, penya-segats nitrificats, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), BALADA in BDBC.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 0,4-1 m, Fl.: II-V, Dist.: Med.-Atl.}
178
Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. confusa (Emb. et Maire) Heywood
(incl. subsp. dertosensis Molero et Rovira; incl. subsp. saxatilis auct. non (Lam.) Heyw.; incl. auct.
subsp. nudicaulis (Lag.) Heyw.; incl. auct. subsp. humilis (DC.) O. Bolòs et Vigo; ), Diplotaxis
nudicaulis (Lag.) Pau
S’ubica clarament en badalls de roca i vores de camins al peu de
cingleres de l'extrem septentrional del territori (Potentilletalia
caulescentis), 450-600 m, rr.
Pels voltants del territori este tàxon ha estat esmentat sota diverses
nomenclatures, que considerem compliquen excessivament el
cercle de formes del complex B. repanda. Segons Flora Iberica la
subsp. saxatilis seria un nom il·legítim. Atenent a ROVIRA (1986:
124-127; 1987: 99-101) els nostres exemplars pertanyerien a la
subsp. dertosensis. Les indicacions de TORRES (1989: 94) de la
subsp. humilis i FONT QUER (1915: 10) de Diplotaxis nudicaulis
també s'hi inclourien.
*BCN 21330: Coll de la Corderada, badall de roca, 650 m, BF83, leg. Torres et Royo, 28/06/02.
BCN 12263: Camí del Montsagre, prop la font de les Glòries, vorada de sender, 400 m, BF83, leg. Royo, 09/09/02.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986, 1987)*, TORRES (1989)*, ?MOLERO in ORCA 7 (1997)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-V (VII), Dist.: Med. munt. W}
Brassica fruticulosa Cyrillo subsp. fruticulosa
Només l'hem localitzat a Peníscola, formant part de la vegetació
de les murades i penya-segats encarats a llevant (SalsoloPeganion), 20-40(540) m, rrr.
FORCADELL (1999: 84) el troba molt rar a la serra de Montsià; i
VILLAESCUSA (2000: 278) al mateix indret que nosaltres i, a més,
al Prat de Peníscola. És possible que tot l'any s'hi puguen trobar
individus florits.
BCN 14151: Carrers del poble, rocam exposat a l'est, 30 m, BE87, leg. Royo, 18/06/01.
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Ch.(Th), Alç.: 20-50 cm, Fl.: X-VI, Dist.: Med.}
Erucastrum virgatum (J. et C. Presl.) C. Presl. subsp. brachycarpum (Rouy) Gómez Campo
Assenyalat del territori únicament per FORCADELL (1999: 84),
concretament de bancals ruderalitzats de Mata-redona, a la serra
de Montsià (Carthametalia), 550 m, rrr.
Amb Lluís de Torres vam poder consultar i determinar el plec avui
dipositat a l'herbari de l’Intitut d’Estudis Ilerdencs, i que un camí
tornat a revisar ens ha paregut del tot característic.
FORCADELL (1999).
HBIL 14089: Bancals de Mataredona, 550 m, BF9202, 26/07/97, leg. Forcadell, det. Royo &
Torres.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. W (endèm.)}
179
Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O.E. Schulz subsp. nasturtiifolium
(E. obtusangulum Rchb.; Diplotaxis stenocarpum auct. Rouy et Fouc)
citrons (MONTS.-ARCHS, 1890); citró groc
Molt abundant, a tot arreu, per vores de camins, cultius,
pedrusques; esdevé més rar a mesura que ens atansem a les àrees
més alteroses (Stellarietea mediae), 1-700 m, cc.
La indicació de SENNEN (1909: 144) com a Diplotaxis
stenocarpum: "coteaux secs, autour de la ville de Tortosa, forme
perennante", vist el plec (BC 854983) en què es basa esta indicació
no hi ha dubte que pertany a E. nasturtiifolium.
BCN 22062: L'Hereu, tarongerar, 90 m, BF81, leg. Royo, 25/10/95.
SENNEN (1909, 1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), NÉZADAL (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO (2003), TORRES & ROYO (2003).
BC 854983 (Herb. Sennen), Tortosa, coteaux, leg. Sennen, 10/04/1909, sub Diplotaxis stenocarpa, rev. Gómez Campo.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11393,11394,11395,11488, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-80 cm, Fl.: III-XI, Dist.: Med. W (Submed.)}
Sinapis arvensis L.
mostassa
Només l'hem trobat a dos sembrats del pla de la Galera, prou
allunyats entre ells, però dins del mateix quadrat UTM
(Centaureetalia cyani), 140-480 m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 292-293) el cita de la balma dels
Rossegadors, a partir d'un plec d'Aguilella; també vam poder
verificar un plec de l'herbari personal Loscos-Farnós de la Foia.
BCN 14375: Barranc de Servera, sembrat d'avena, 140 m, BF80, leg. Royo, 15/05/03.
BCN 30803: Les Refoies, sembrat d'avena, 230 m, BF80, leg. Royo, 26/05/04.
MMA 18650: Barranc de Servera, rostoll d'avena no sembrat, 140 m, BF80, leg. Abella & Royo,
23/05/04.
TORRES (1989)*, AGUILELLA in ORCA 7 (1997), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
Sinapis alba L. subsp. mairei (H. Lindb.) Maire
(incl. subsp. alba)
mostassa
L'hem vist per sembrats, vores de camins i herbassars ruderals de
la franja més tèrmica (Hordeion leporini, Chenopodion muralis),
1-300 m, rr.
BCN 14306: Finca de l'"Abogat", llaurat, 70 m, BF80, leg. Royo, 02/05/00.
BCN 14305: Hort dels Malicciosos (PADESA), sembrat d'avena, 10 m, BF91, leg. Royo, 05/05/00.
BCN 14304: Rambla d'Alcalà, herbassar ruderal a les vores del barranc, 10 m, BE87, leg. Royo,
21/03/01.
MMA 18473: La Foia, sembrat, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
MMA 18472: La Barceloneta de Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 70 m, BF81, leg. Royo,
04/03/01.
ARAN (1996), APARICIO (2002), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 20-80 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Introd.: Eur.}
180
Hirschfeldia incana (L.) Lagrèze-Tossat
(H. adpressa Moench)
citró groc
Es troba per ambients ruderals de tot el territori i encara per
codolars fluvials pròxims a la mar (Hordeion leporini, Glaucion
flavi...), 1-600 m, c.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), CURCÓ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: III-X(-XII), Dist.: Med.-Iran}
Diplotaxis erucoides (L.) DC.
ravanices blanques (MONTS.-ARCHS, 1890); citró, citró blanc, citrons
Omnipresent per tota classe de cultius de secà i regadiu, així com
per ambients ruderals (Diplotaxion erucoidis), 1-600 m, cc.
BCN 14303: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), NÉZADAL
(1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11592, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
Diplotaxis virgata (Cav.) DC.
Es tracta d'una referència extreta d'un inventari alçat entre Amposta i la Ràpita del treball de NÉZADAL (1989,
taula 12), una dada per a un tàxon que no creiem versemblant. Possiblement es podria assimilar a Erucastrum
nasturtiifolium, tàxon especialment abundant a l'indret i que no apareix a l'inventari.
?NÉZADAL (1989).
Diplotaxis viminea (L.) DC.
Únicament l'hem detectat a una vorada calcigada d'una bassa
d'abeurar les raberes d'oví, a l'extrem meridional del territori,
concretament a la bassa Prunyonosa (Plantaginetalia majoris),
170 m, rrr.
Esmentat per SENNEN (1911: 133) "n'y sont pas bien communes" i
per SAMO (1995: 140) com a "toda la provincia, partes bajas". Ja
fora del territori, per a la banda septentrional, ROVIRA (1986: 123,
1987: 99) l'esmenta del balneari de la Fontcalda.
BCN 30681: Bassa Prunyonosa, vorada calcigada, 170 m, BE77, leg. Royo, 22/10/03.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, SAMO (1995).
*VAB 945905: Culla, rambla Carbonera, pr. los Rosildos, 420 m, YK56, leg. Fabregat & López Udias, 28/03/1993.
{T.b.: Th., Alç.: 6-25 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Latemed.}
181
Diplotaxis muralis (L.) DC.
citró groc
Viu com a arvense i més rarament com a ruderal (Diplotaxion
erucoidis), 2-600 m, r.
De la mateixa manera que D. erucoides, és possible que puga
florir tot l'any.
BCN 14302: Los Reguers, camp d'ametlers, 120 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
BCN 14301: Pitxells, garroferar, damunt sòl pedregós-argilós, 70 m, BE77, leg. Royo, 14/03/02.
MMA 18471: Barranc d'Aiguaoliva, pradell àrid damunt sòl arenós, 20 m, BE88, leg. Royo,
15/10/01.
ROVIRA (1986), TORRES in ORCA 7 (1997)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO
(2003), TORRES (com. pers.).
Herb. Sennen (BC 854948), Benicarló, champs, leg. Sennen, X-1908, sub D. tenuifolia × littoralis,
rev. Martínez.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: II-X, Dist.: Med.-Eur.}
Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. vesicaria
Citat de l'extrem septentrional del territori per TORRES dins ORCA
7 (1997), concretament de Prat de Comte (Stellarietea mediae),
200 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec d’herbari de Lluís de Torres, el qual
presentava els sèpals persistents en les silíqües jóvens, caràcter
definitori d’esta subespècie.
TORRES in ORCA 7 (1997).
Herb. pers. Torres: Vora carretera a Prat de Comte, 200 m, BF83, leg. Torres, 05/05/1986.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. SW (estèpic)}
Eruca vesicaria4 (L.) Cav. subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi
ruca
var. sativa
Creiem que pertany a la raça típica un individu trobat a una vorada
d’un codolar fluvial del barranc de Covalta, al basament del
massís del Port (Glaucion flavi), 160 m, rrr.
cf. BCN 22063: Barranc de Covalta, vora el pedruscall del barranc, 160 m, BF81, leg. Torres,
Beltran & Royo, 23/04/99.
ROVIRA (1986), APARICIO (2003b).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.-Iran}
4
Ens ha sobtat l'existència de tantes varietats al territori, conseqüència de l'heterogeneïtat dels fruits. És possible
que es tracte d'una plasticitat inherent al complex d'E. vesicaria. El mapa de distribució inclou totes les referències
sense distinció varietal.
182
var. eriocarpa Jauzein
Únicament l'hem vist a un herbassar ruderal frescal entrant al Delta, concretament a la partida
de l'Oriola (Chenopodion muralis), 5 m, rrr.
No sabem fins a quin punt esta raça es podria assimilar a la var. orthosepala. Els plecs BC
109120 i BC 143629 s'hi atansen molt.
BCN 22066: L'Oriola, herbassar ruderal frescal, 5 m, BF90, leg. Royo, 30/04/01.
*BC 109120: Sanaüja (la Segarra), leg. Font i Quer, 12/06/1932.
*BC 143629: Rincón de la Victoria (Màlaga), leg. Roivainien; 17/05/1952.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.-Iran}
var. orthosepala Lange
Present per sembrats (Centaureetalia cyani), 70-250 m, rr.
BCN 22064: Finca de l'"Abogat", sembrat, 70 m, BF80, leg. Royo, 15/04/01.
BCN 12246: Les Andorres, sembrat d'avena, 250 m, BF71, leg. Royo, 13/04/02.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.-Iran}
var. longirostris Rouy ex Thell. in Hegi
Se situaria pràcticament de manera exclusiva dins de sembrats de la mitat septentrional del
territori (Roemerion hybridae), 5-480 m, rr.
BCN 22065: Gasolinera del barranc de Lledó, sembrat, 60 m, BF81, leg. Royo, 08/05/99.
cf. MMA 18470: L'Hereu, sembrat, 90 m, BF81, leg. Royo, 04/05/97.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Raphanus raphanistrum L. subsp. sativus (L.) Domin
R. sativus L.
rave (MONTS.-ARCHS, 1890); rave
Només l'hem vist com a cultivat. ROVIRA (1986: 131) el cita de
Paüls (BCF 70550) i VILLAESCUSA (2000: 291), com a
subespontani, d'herbassars ruderals del riu Sénia (VAL 35941)
(Chenopodietalia muralis (Silybo-Urticion)), 100-400 m, rrr.
ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: G., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.-Eur.}
183
Raphanus raphanistrum L. subsp. landra (Moretti ex DC.) Bonnier et Layens
Localitzat en sembrats damunt de sòls profunds dels fondals
pròxims a l’Ebro i a la foia d’Ulldecona (Roemerion hybridae,
(Diplotaxion erucoidis)), 30-240 m, rrr.
Considerem que el plec que s'esmenta és clarament diferent dels
individus vistos de la subsp. raphanistrum, tant pel que fa al
nombre d'articles, d'1 a 5, com per l'amplària del fruit madur, de
més de 4 mm. Vistos els plecs procedents de les illes Balears, és
cert que els nostres tenen més articles, tanmateix continuen
atansant-s'hi més que als de la subsp. raphanistrum. El plec HBIL
14084 ens ha paregut encara més característic, tanmateix és de
difícil assignació a un quadrat UTM concret, perquè mentre dins
FORCADELL (1999: 85) s’assigna al BE89, el plec duu la indicació BF80; val a dir que al punt
geogràfic concret es produïx el canvi d’UTM.
BCN 14300: Barranc de la Galera (mas de sant Pau), sembrat, 30 m, BF91, leg. Royo, 03/04/98.
BOLÒS, R. in COSTA, A.C. (1877b), FORCADELL (1999).
HBIL 14084: Barranc de la Carbonera, oliverar-garroferar, BF8900, leg. Forcadell, 09/04/95.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
Raphanus raphanistrum L. subsp. raphanistrum
ravanices (MONTS.-ARCHS, 1890)
S’estén per sembrats i vores de camins de la franja més pròxima a
l'Ebro i, excepcionalment, en alguns punts isolats de les àrees
muntanyenques interiors (Centaureetalia cyani), 5-140 m, rr.
BALADA (1985), ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 7 (1997)*, ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), ?BDBC.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Matthiola sinuata (L.) R. Br.
violer vermell (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist. Tàxon propi d'arenals marítims. SENNEN (1911:
133) l'esmentà del Baix Maestrat i A. BOLÒS (1921: 133) de l’àrea
dels Alfacs-la Ràpita, dada que ve confirmada per la presència
dels plecs BC 112984 i BC 145313 (Ammophiletalia), rrr (ext.?).
La seua més que possible desaparició es relacionaria molt
probablement per la destrucció del seu hàbitat Recentment TIRADO
(1998: 191) el troba a la comarca de la Plana Alta. Relativament
corrent als sorrals de l'hemidelta sud, d'on el citen BALADA i
TORRES dins ORCA 7 (1997).
SENNEN (1911), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), BALADA in ORCA 7 (1997)*, TORRES in ORCA 7 (1997)*, TIRADO (1998)*.
BC 112984, La Rapita, Tortosa, leg. R. Bolòs.
BC 145313, maritimis, La Rapita, leg. R. Bolòs, VII-1874.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.-Atl.}
184
Matthiola incana (L.) R. Br.
var. incana
Cultivat i naturalitzat per murs, talussos i platges ruderalitzats
d’indrets dispersos del territori (Parietarietalia judaicae,
Cakiletalia integrifoliae), 1-300(520) m, rr.
BCN 27016: Trillador-barranc de Lladó, talús ruderalitzat, 200 m, BF81, leg. Royo, 06/07/97.
BCN 27017: Platja del Ciment, rocam artificial de l'espigó del moll, 2 m, BE99, leg. Royo,
21/03/02.
MOLERO et al. (1996), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BCF 41490-2/3, prop d'Alcanar, punta del Codonol, sorres de la platja, leg. Molero, BE99,
15/06/1993.
{T.b.: Ch.(Th.), Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.-Atl.}
Matthiola fruticulosa (L.) Maire in Jah. et Maire subsp. fruticulosa
Únicament l'hem advertit a l'extrem septentrional del territori, a
una localitat de cara influència continental fent part de talussos i
costers àrids (Salsolo-Peganion), 190-200 m, rrr.
De la resta de citacions recollides només la de MATEO dins ORCA
7 (1997) per a Cervera del Maestrat s’inclouria dins del territori.
BCN 27015: Solana de les Portes, mas d'Espinós, camí de pujada, 190 m, BF83, leg. Royo,
17/06/03.
MMA 17810: Ibidem, talús argilós a la solana.
ROVIRA (1986)*, MATEO in ORCA 7 (1997), VILLAESCUSA (2000)*, BDB (2005)
*VAB 904533: Onda, entre el Sitjar i la Llidona, 250 m; YK33, platja, leg. Aguilella, 26/05/1985.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
Malcolmia littorea (L.) R. Br. in Ait.
No l'hem vist. Citat dels arenals marítims de Peníscola per
SENNEN (1911: 133) (Ammophilion), (ext.).
La cita és del tot versemblant, si bé no hem pogut consultar cap
testimoni als herbaris BC i Sennen, només la destrucció de
l'hàbitat pareix haver estat responsable de la seua extinció local, de
manera similar al que hauria succeït a Matthiola sinuata.
SENNEN (1911).
*VAB 16728: Borriana, arenales de Serredal, leg. Roselló, 10/03/1986.
*VAB 08739: Almenara, platja, leg. Aguilella, 10/04/1981.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med. W}
185
Malcolmia africana (L.) R. Br.
Apareix per diferents indrets dispersos del territori, tot i que es pot
fer en herbassars subnitròfils àrids, és encara més freqüent de
trobar-lo dins de sembrats (Salsolo-Peganetalia, Roemerion
hybridae, (Thero-Brachypodion)), 60-340 m, rr.
BCN 14298: Finca de l'"Abogat", sembrat, 70 m, BF80, leg. Royo, 05/04/99.
BCN 14299: Gasolinera del barranc de Lledó, sembrat, 60 m, BF81, leg. Royo, 08/05/99.
BCN 14297: Collet del Roig, camí-talús ric en guixos, 340 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
SENNEN (1909), FOLCH (1980)*, TORRES (1989), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.-Iran. (estèpic)}
Erysimum cf. incanum5 G. Kunze subsp. matritensis (Pau) G. López
(E. mairei Senn. et Mauricio; subsp. incanum sensu O. Bolòs et Vigo)
Hem atribuït a este tàxon un individu trobat en regalls pedregosos
de la carretera N-340, a la vora del barranc de la Martinenca, ben a
prop de la fàbrica del Ciment (Thero-Brachypodion), 40 m, rrr
(accid.?).
La seua presència al territori és del tot sorprenent i no sabem fins a
quin punt es pot relacionar amb el trasllat de pinsos per part del
transport pesat que recorre la sanefa marítima. ROVIRA (1987: 99)
assenyala E. incanum de la Terra Alta i del Matarranya.
cf. BCN 22056: Barranc de la Martinenca amb la carretera N-340, talús pedregós, 40 m, BE99, leg.
Royo, 17/04/03.
ROVIRA (1987)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Med. SW}
Erysimum grandiflorum Desf. subsp. dertosense O. Bolòs et Vigo
E. gomezcampoi Polatschek, (E. australe auct., E. myriophyllum auct., E. bocconii (All.) Pers.)
Present per codolars eixuts dels barrancs, vores de camins
forestals del Port i de la Tinença (Andryaletalia ragusinae, TheroBrachypodietalia, Salsolo-Peganetalia...), (1)20-600 m, r.
Al Baix Maestrat s’avia per les rambles pràcticament fins a la línia
litoral.
BCN 22061: Covalta, codolar, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/05/99.
BCN 22060: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 22059: Pantà d'Ulldecona, pinar sec, 520 m, BF60, leg. Royo, 03/06/01.
BCN 22058: Riu Sec, codolar fluvial, 1 m, BE87, leg. Royo, 18/06/01.
BCN 22057 Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 17/10/01.
MMA 18469: Mas de la Móra-Bufador, codolar 520 m, BF60, leg. Royo, 03/08/99.
SENNEN (1911), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004).
MMA 3205, rev. Royo, leg. Aragonés.
{T.b.: Ch.(Th.), Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. W}
5
Al mateix indret en què vam trobar aquest tàxon hi havia una altra crucífera pròxima al gènere Malcolmia i que,
malgrat haver mostrat els plecs a diferents botànics locals, de Barcelona i de València, no vam reeixir a determinar.
La situació és encara més sorprenent quan la vam retrobar l’any següent a una finca pròpia. Esta crucífera presenta els
fruits falcats amb un bec certament llarg; l’únic tàxon al que s’assembla mínimament és Malcolmia karelinii Lipsky,
un tàxon propi d’Àsia Central.
186
Cheiranthus cheiri L.
Erysimum cheiri (L.)Crantz
Apareix rarament com a subespontani sense assolir un grau de
naturalitat massa rellevant (Parietario-Galion, Chenopodion
muralis ), (10) 420-500 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec d'herbari de Farnós del Toscar i, a
més, trobem les referències del molí l'Abat d’AGUILELLA dins
VILLAESCUSA (2000: 294-185) i d’ALVAREZ (2003: 248) per al
poble d’Alfara.
BCN 27155: Vinallop, hort, subespontània, 10 m, BF81, leg. Royo, 10/04/97.
FONT QUER (1950)*, CASASAYAS (1989)*, BALADA in ORCA 7 (1997)*, AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
MMA 2958, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Med. E}
Cardamine hirsuta L.
Àmpliament estés per pradells terofítics damunt de sòls humits,
sovint subnitròfils de tot el territori (Thero-Brachypodion, TheroBrometalia), 3-600 m, c.
BCN 14631: Barranc de la Galera, pradell terofític, 70 m, BF80, leg. Royo, 15/03/97.
MMA 18468: Lo Pelós, pradell terofític, 150 m, BF81, leg. Royo, 15/03/96.
BALADA (1996), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11355, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: I-V(VIII), Dist.: Plurireg.}
Arabis scabra All.
A. stricta Huds.
Sempre dins d’alguns codolars frescals del Port i de la Tinença, en
indrets amb forta inversió tèrmica (Thlaspietalia rotundifolii),
520-600 m, rrr.
ÁLVAREZ (2003: 361-362) incorpora una dada per a la serra de
Montsià, concretament de la Foradada.
BCN 14630: Viver de la Vall, codolar, 550 m, BF71, leg. Royo, 01/01/00.
MMA 12668 Mangraners, clivells de roques, 600 m, BF60, leg. Royo, 01/05/96.
*MMA 17818. Barranc de Valldebous, pedrusca de mare de barranc, 620 m, BF71, leg. Abella &
Royo, 18/05/03.
FONT QUER (1915)*, TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Submed.}
187
Arabis hirsuta (L.) Scop. subsp. gerardi Hartman
A. planisiliqua (Pers.) Reichb.
Es cria per pradells terofítics de repeus de roca a l'ombria, vorades
forestals montanes i barrancades que solquen les planes
(Brometalia erecti, Thero-Brachypodion), (20)200-600 m, r.
BCN 21099: Barranc del Trillador-Lladó, herbassar humit de fondo de barranc, 200 m, BF81, leg.
Royo, 15/04/97.
BCN 21096: Ermita de Sant Roc, vora de camí, lloc terrós, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 21097: Ombria del barranc de Sant Antoni, talús frescal, 20 m, BF81, leg. Royo, 07/04/00.
BCN 21098: Barranc de la Carbonera, clariana d'alzinar, 320 m, BF90, leg. Royo, 05/05/01.
MMA 18467: Barranc de la Galera-les Olles, herbassar humit, vora la llera del barranc, 280 m,
BF71, leg. Royo, 24/06/99.
ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997), BALADA in ORCA 7 (1997), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
VAL 35931, Bc. del Mas del Coll, 600 m, BE69, leg. Villaescusa & Tirado, 26/05/95, ut A.
planisiliqua.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. NW}
Arabis hirsuta (L.) Scop. subsp. hirsuta
(auct. subsp. sagittata (Bertol.) Nyman)
Es fa també per indrets humits sobretot dels barrancs i les àrees
muntanyenques (Brometalia erecti...), 180-600 m, r.
No sempre és clarament destriable del tàxon precedent, perquè de
vegades poden conviure a una mateixa localitat individus dels dos
tàxons. Hi hem assimilat totes les referències de la subsp. sagittata
(Bertol.) Nyman, atenent el criteri de TALAVERA dins
CASTROVIEJO et al. (1996).
BCN 14629: Barranc de la Barbiguera (Les Forques), repeu de garriga vora barranquet, 190 m,
BE79, leg. Royo, 24/12/98.
BCN 14628: Ombria del castell de Carles, herbassar frescal, 400 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
BCN 14627: Font del Burgar, pradell humit i nitròfil, 380 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
MMA 18466: Barranc de Trinxant, pradell terofític poc eixut, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo, 28/04/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), ?BOLÒS in ORCA 7 (1997)*, FORCADELL (1999), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2849, det. Royo, leg. Aragonés.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Eur.}
Arabis turrita L.
No l'hem vist. Citat al territori per TORRES (1989: 100-101) del
barranc de la Fou, plec que hem pogut consultar, i per
VILLAESCUSA (2000: 276) de la font de Sant Pere, a l’entrada de la
Tinença, dos localitats relativament pròximes entre elles (AceriQuercion), 420-560 m, rrr.
TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000).
Herb. pers. TORRES: Barranc de la Fou, cuneta, 560 m, BF60, leg. Torres, 06/04/1987.
{T.b.: H., Alç.: 20-80 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Submed.}
188
Arabis auriculata Lam.
(A. recta Vill.)
Es cria per pradells terofítics i tarteres del Port i de la Tinença
(Thero-Brachypodion, Thlaspietalia rotundifolii, Brometalia
erecti), 520-600 m, rr.
BCN 14626: Barranc de Trinxant, pradell terofític poc eixut, 570 m, BF60, leg. Abella & Royo,
28/04/02.
BCN 14625: La Vall de l'Infern, tartera, 580 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
BCN 14624: Barranc de Valldebous, codolar fluvial, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
LLENAS in CADEVALL (1912-1937), FONT QUER (1915, 1950)*, TORRES (1989)*,
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
VAL 19911, Bc. de la Fou, ladera NO, 560 m, BF60, leg. Villaescusa & Tirado, 19/04/90.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.-Submed.-Iran}
Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek subsp. nasturtium-aquaticum
Nasturtium officinale R. Br. in Aiton
créixem, créixens, berro (Forcall, MULET)
Es pot trobar relativament comú en herbassars ran de cursos
d'aigua més o menys constant, podent tolerar un cert grau de
nitrificació i assolir pràcticament les terres de major influència
marítima (Glycerio-Sparganion), 1-520 m, r.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994),
BALADA in ORCA 7 (1997)*, VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2003), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Hydr(helòfit), Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX(-XI), Dist.: Plurireg.}
Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis
Vist als talussos argilosos i herbassars de vores de camins de la
Font del Fangar, a l'extrem septentrional del territori on arriba a
ser certament abundant (Salsolo-Peganetalia, Resedo lanceolataeMoricandion), 140-150 m, rrr.
La referència de SAMO (1995: 145) com a “toda la provincia” és,
si més no, una impressió subjectiva d'este autor, donada
l'escassetat de referències precedents al Baix Maestrat.
BCN 27052: Font del Fangar, talús argilós, 150 m, BF83, leg. Abella & Royo, 24/04/00.
ROVIRA (1986), ?SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES
(com. pers.)*.
MMA 3094, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: I-VII, Dist.: Med. S(N)-Sahar.}
189
Moricandia moricandioides (Boiss.) Heyw. subsp. baetica (Boiss. et Reut.) Sobrino Vesperinas
Localitzat als talussos artificials entre el canal Xerta-Càlig i el
barranc de Sant Antoni i al nou accés a Freginals des de la
carretera d’Ulldecona a Santa Bàrbara (Salsolo-Peganion ?), 120160 m, rrr.
Tres dies abans d’haver-lo trobat per primera volta al territori,
l’havíem vist a Sant Hilari Sacalm, a un talús vora carretera,
probablement sembrat amb el mateix objectiu.
BCN 27053 i MMA 17829: Barranc de Sant Antoni, talús regenerat artificialment, 160 m, BF81,
leg. Abella & Royo, 26/04/03.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 10-70 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Med. SW}
Conringia orientalis (L.) Dumort
No l'hem vist dins del territori. L'única localitat que se situaria
dins l'àrea estudiada ens va ser indicada per Balada (com. pers.)
dels afores de Santa Bàrbara (80 m, 08/04/1998) (Centaureetalia
cyani), 80-600 m, rrr.
AGUILELLA dins VILLAESCUSA (2000: 381) l'esmenta del convent
de Benifassà, a 600 m s.m., localitat de fora del territori estudiat,
però d’un nivell altitudinal que teòricament en pertanyeria. L'hem
herboritzat d’un sembrat prop la font de Pallerols.
*BCN 31128: Font de Pallerols, sembrat, 820 m, BF70, leg. Abella & Royo, 22/02/04.
TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Med. E}
Rapistrum rugosum (L.) Bergeret subsp. rugosum
citró groc
Mostra preferència per cultius i herbassars ruderals de bona part
del territori, sense arribar a esdevenir abundant (Stellarietea
mediae), 1-550 m, c.
BCN 14623: Collet de Roig, ametlerar, 360 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
BCN 14622: La Vallfiguera, no-cultiu d'oliveres, 360 m, BF82, leg. Royo, 02/06/01.
BCN 14621: Lo mas d'en Piquer, ametlerar, 290 m, BF82, leg. Torres & Royo, 06/05/02.
MMA 18465: La Vall de l'Infern, vora el barranc de les Fonts, faixes cultivades molt frescals, 170
m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
MMA 18654: Mianes, tarongerar d’horta, 10 m, BF91, leg. Royo, 17/04/97.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA
7 (1997), TORRES in ORCA (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
190
Rapistrum rugosum (L.) Bergeret subsp. orientale (L.) Arcang.
(incl. subsp. linnaeanum (Coss.) Rouy et Fouc.); R. hispanicum (L.) Crantz
S’ubica clarament per oliverars i sembrats de la banda
septentrional del país estudiat (Roemerion hybridae), 10-300 m, rr.
La separació entre este tàxon i l'anterior no és sempre prou clara, i
no manquen individus amb caràcters intermedis, sobretot a les
localitats més pròximes a l'Ebro.
SENNEN (1929)*, FONT QUER (1950)*, TORRES (1989).
BCN 14620: La Caramella, a l'ombria de la Roca del Migdia, pastura, 320 m, BF72, leg. Royo,
16/05/02.
cf. BCN 14619: Barranc del Titot, llaurat d'oliveres, 100 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
Cakile maritima Scop. subsp. maritima
rave marí
Resseguix les platges nitròfiles de la línia de costa (Cakilion
maritimae), 1-2(150) m, c.
L’atribució per al quadrat UTM BF90 que ve referida al BDBC
com a “Alfacs, 1 m” pensem que és poc segura, donat que esta
localitat s’ubicaria als UTM BE99 o CE09. Per altra banda, val la
pena esmentar la localitat de les Talaies de Peníscola a 150 m s.m.,
indret on es van ser depositades les arenes de l'antiga platja Nord
de Peníscola. Les sorres van ser substituïdes per productes d'àrids
de qualitat, si més no, discutible. El pressupost de vora 5000
milions de les antigues pessetes va servir per a crear una barrera
que impedix el retorn de l'aigua a la mar quan hi ha llevantades.
BCN 14618: Aiguaoliva amb Cala Puntal, platja sorrenca i pedregosa, 1 m, BE88, leg. Royo, 26/06/99.
BCN 14617: Platja del Ciment, arenal, semiduna, 1 m, BE99, leg. Royo, 01/12/00.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), ?BALADA et al. (1977), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al.
(2001), ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
Carrichtera annua (L.) DC.
(C. vellae DC.)
ruca (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem trobat només en pradells terofítics a sobre de sòls
soldonosos, damunt terrasses fluvials de l'Ebro i en vorades de
carretera i conreus de l’àrea d’Aldover-Xerta (Resedo lanceolataeMoricandion), 35-260 m, rrr (loc. r).
ROVIRA (1986: 129) l'esmenta d'una localitat situada entremig de
les nostres. Prop del límit de l'extrem meridional, SENNEN (1911:
133) l'indica d'Alcalà de Xivert.
BCN 12359: Terrassa vora l'Ebre del camí de Barrabom., vora de camí damunt sòl saldonós àrid a
mitja ombra, 35 m, BF92, leg. Royo, 14/08/02.
BCN 14086 i MMA 17783: Ibidem anterior, 03/03/03.
SENNEN (1911)*, ROVIRA (1986), TORRES in ORCA 7 (1997)*, TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Med. S-Sahar.-Iran}
191
Lepidium draba L.
Cardaria draba (L.) Desv.
sabonera (Morella, MULET), herba del pilanet
S’escampa per herbassars ruderals i cultius de regadiu mal
treballats, damunt de sòls poc o molt profunds (Chenopodietalia
muralis, (Polygono-Chenopodion)), 1-150(460) m, c (rr fora del
litoral).
BCN 23641: Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 80 m, BF81, leg. Royo, 01/04/96.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3275, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: II-V, Dist.: Plurireg.}
Lepidium campestre (L.) R. Br.
Tàxon que frega per ponent el territori estudiat, d'on ha estat citat per ROVIRA (1986: 120), TORRES (1989: 103),
VILLAESCUSA (2000: 288) i APARICIO (2003: 17).
Lepidium latifolium L. subsp. latifolium
trenca-pedres
Cultivat i rarament subespontani al voltant de les hortes
(Chenopodietalia muralis), 30-460 m, rr.
BCN 23638: L'Hereu, horta, 90 m, BF81, leg. Royo, 06/08/97.
BALADA in ORCA 7 (1997), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 40-80 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Eur.}
Lepidium graminifolium L. subsp. graminifolium
Ambients ruderals de tota l'àrea estudiada, vores de camins i de
sestadors de bestiar, codolars fluvials nitròfils... (Chenopodietalia
muralis, Thero-Brometalia), rr.
Possiblement una part dels exemplars indicats per altres autors
caldria referir-los al tàxon següent, subespècie que MATEO &
CRESPO (2001) consideren com la més comuna.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA
(2000), CURCÓ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3276, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.-Iran.}
192
Lepidium graminifolium L. subsp. iberideum Rouy et Fouc.
Als mateixos ambients que el tàxon precedent (Chenopodietalia
muralis, Thero-Brometalia), 1-560 m, c.
Al territori sembla que es puga produir el contacte entre les dos
races. Hi trobaríem, en ambients frescals de l'extrem septentrional,
individus clarament atribuïbles a la subsp. graminifolium, mentre
que els que es crien en els més àrids i meridionals farien part de la
subsp. iberideum. El mapa de distribució que s'acompanya l'hem
fet només a partir de citacions amb precisió a nivell de subespècie.
cf. BCN 23640: Meandre de Xerta, erm sec, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BCN 23639: Rambla d'Alcalà, mare de barranc, 10 m, BE87, leg. Royo, 21/03/01.
FORCADELL (1999).
{T.b.: Ch., Alç.: 30-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med. W}
Coronopus squamatus (Forsk) Ask.
(Senebiera coronopus Poir.)
Apareix molt poc freqüent per herbassars temporalment inundats
de vores de basses i per cordons d'arrossars en punts aïllats de les
terres més càlides (Polygono-Poetalia), 1-120 m, rr.
BCN 14616: La Llacuna, vora de bassa exsudada, 130 m, BE89, leg. Royo, 09/04/98.
BCN 14615: La Foia, bassa exsudada, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/05/98.
MATEO in ORCA 7 (1997)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Plurireg.}
Coronopus didymus (L.) Sm.
(Senebiera didyma Pers.)
Creix per cultius de regadiu una mica calcigats, on pot arriba a ser
pràcticament dominant, així com en indrets viaris del país més
càlid (Polygono-Poetalia, Polygono-Chenopodion), 1-170 m, r.
BCN 14691: Mianes, tarongerar, 10 m, BF91, leg. Royo, 14/03/97.
SENNEN (1929), BALADA (1981, 1985), CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000),
CURCÓ (2000), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Introd.: Amèr. S}
193
Iberis pinnata L.
L'hem trobat un sol camí a un sembrat de la vora de Sant Joan del
Pas (Roemerion hybridae), 200 m, rrr (ext.? accid.?).
La localitat indicada representa el límit meridional de l'espècie
dins dels Països Catalans. No retrobat amb posterioritat, ja que el
camp on el vam herboritzar es va deixar en guaret i des de llavors
no s’ha tornat a sembrar.
BCN 14614: Sant Joan del Pas, sembrat, 200 m, BE89, leg. Royo, 23/05/99.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. N}
Iberis amara L.
matablats (MONTS.-ARCHS, 1890); matablat blanc
No s’allunya mai del riu Sénia, formant part d’herbassars frescals i
vorades de codolars fluvials, indret d'on procedixen tant les
referències pròpies com les alienes (Arction lappae, Glaucion
flavi), 120-400 m, rrr.
L'única citació aliena dins del territori es localitza al mateix riu
Sénia. Esmentat, a més, per ROVIRA (1986: 118) dels codolars del
riu Matarranya i per APARICIO & MERCÉ (2005b: 71) del Coratxà.
BCN 14613: Riu Sénia a la Sénia, herbassar frescal vora la mare, 300 m, BF70, leg. Royo,
09/06/01.
MMA 18464: Riu Sénia a les Planes, codolar fluvial, 120 m, BE89, leg. Royo, 09/05/01.
ROVIRA (1986)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000). APARICIO & MERCÉ (2005b)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Submed. W}
Iberis ciliata All. subsp. ciliata
var. vinetorum Pau
I. contracta Pers. subsp. vinetorum (Pau) Crespo et Mateo
Es cria per costers pedregosos d'una àrea molt reduïda del pla de la
Galera (Thlaspietalia rotundifolii), 140-510 m, rr.
La indicació detectada dins ORCA 7 (1997) per al quadrat UTM
BF72 no l’hem sabuda referir a cap autor.
BCN 22155: Lo Pelós, coster pedregós, 170 m, BF81, leg. Royo, 06/08/97.
BCN 22156: Covalta, vora de camí pedregós i amb taperot, 180 m, BF81, leg. Royo, 09/07/99.
MMA 18463: Barranc de Lloret, coster pedregós, 220 m, BF81, leg. Royo, 06/07/97.
ROVIRA (1986)*, CRESPO & GARCIA-FAYOS (1992)*, BALADA in ORCA 7 (1997), ?O.
BOLÒS in ORCA 7 (1997)*, TORRES in ORCA 7 (1997)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. W}
194
Iberis ciliata All. subsp. pruitii (Tineo) O. Bolòs et Vigo
var. carnosa (Willd.) O. Bolòs et Vigo
I. carnosa Willd. subsp. lagascana (DC.) Mateo et Figuerola; I. lagascana DC. var.
longipedunculata (Loscos et Pardo) Pau
L’hem advertit únicament a una reblera del massís del Port, ben a
prop del racó d’en Marc, entrant pel barranc de la Vall
(Thlaspietalia rotundifolii), 440 m, rrr.
Tàxon relativament freqüent a la part alta del Port que,
ocasionalment, davallaria als estatges mitjà i inferior.
BCN 31198: Barranc de la Vall, prop del racó d'en Marc, tartera cara nord, 440 m, BF71, leg.
Abella & Royo, 22/05/05.
MMA 20203: Ibidem, leg. Royo, 09/07/05.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986, 1987)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ (2003)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt. W}
Biscutella laevigata L. subsp. cuneata F.Q.
B. fontqueri Guinea et Heywood
ulleretes (MONTS.-ARCHS, 1890)
var. cuneata (F.Q.) O. Bolòs, Masclans et Vigo
S’instal·la en costers pedregosos i codolars fluvials de la Tinença i
del Port (Thlaspietalia rotundifolii), 260-600 m, rr.
No sabem fins a quin punt es pot parlar de varietats dins d'esta
subespècie, ja que entre les dos races hi ha transicions insensibles
que possiblement podrien procedir de modificacions induïdes per
l'ambient.
BCN 21502: Matamoros, replanell de roca, 350 m, BF81, leg. Royo, 11/09/96.
BCN 21503: Barranc de la Cova del Garrofer, pedruscall, 300 m, BF71, leg. Royo, 11/07/99.
BCN 21504 i MMA 18292: Barranc de Valldebous, codolar, 280 m, BF70, leg. Royo, 01/04/00.
MMA 18291: Mas dels Domènecs, clariana de carrascar, 500 m, BE69, leg. Abella & Royo, 07/04/02.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
var. cardonica O. Bolòs et Masclans
Als mateixos ambients que la varietat anterior, tot i que pareix que
puga atènyer cotes prou més baixes (Thlaspietalia rotundifolii,
Andryaletalia ragusinae), (50)200-600 m, r.
BCN 21498: Barranc del Llop, codolar fluvial, 200 m, BF82, leg. Royo, 27/03/98.
BCN 21497: Barranc de Requena, coster pedregós enmig de carrascar, 420 m, BE69, leg. Royo,
30/08/01.
MMA 12716: Mangraners, pedrusca, 560 m, BF60, leg. Royo, 01/05/96.
FONT QUER (1920)*, TORRES (1989), CRESPO et al. (1992)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS
(1997), LAGUNA et al. (1998), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ANTHOS
(2003)*, TORRES & ROYO (2003).
VAL s/n (VAB 922156), subida hacia el monte Caro, 550 m, BF8022, leg. Mateo, 18/06/1992.
VAL s/n (VAB 922157), embalse de Ulldecona, 450 m, BF6605, leg. Mateo, 18/06/1992.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2882, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
195
Biscutella laevigata L. subsp. stenophylla6 (Duf.) Vigo
B. valentina (L.) Heyw.
Àmpliament estés per tot el territori, formant part de llistonars,
brolles... (Thero-Brachypodion, Helianthemo-Aphyllanthion...),
20-700 m, c.
BCN 21334: Camí de Bel, vorada d'alzinar, 550 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
BCN 21335: Lo Solà, cara nord baix sant Pere, brolla pedregosa, 420 m, BE69, leg. Royo,
25/12/99.
BCN 21336: Barranc del Toll, fenassars i brolles, 50 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
BCN 21333: Riu Sec, brolla vora talús, 45 m, BE77, leg. Royo, 20/05/02.
BCN 21501: Rambla Cervera, carrascar-garriga, 280 m, BE78, leg. Royo, 29/05/02.
MMA 18290: Mata-redona-Serra de Montsià, garriga, 400 m, BF90, leg. Carrillo... & Royo,
04/06/99.
MMA 18289: Moles Llergues, fenassar vora camí, 170 m, BF83, leg. Royo, 03/03/02.
MMA 18288: Serra del Solà, garriga, 400 m, BE69, leg. Royo, 26/02/02.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986, 1987), ROVIRA leg. FONT QUER (1986)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), SÁEZ et al. (2000),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11382,11675,12465, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W}
Biscutella laevigata L. subsp. mediterranea (Duf.) Vigo
var. tarraconensis (Boreau) O. Bolòs et Masclans
Hem atribuït a este tàxon uns individus vistos a la banda nord més
termòfila del territori, en un fenassar a la vora d'un coscollar
pròxim a Xerta (Brachypodion phoenicoidis), 100 m, rrr.
Esmentat per SENNEN (1936: 80) de les àrees litorals de Tarragona
i Barcelona. El plec que s’aporta és possible que es puga
relacionar amb la B. carolipauana més meridional o amb la subsp.
coronopifolia (L.) Rouy et Fouc.
cf. BCN 31129 i MMA 18822: Carretera de Paüls a Xerta, fenassar-garriga, 100 m, BF83, leg.
Royo, 03/03/02.
SENNEN (1936)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
Biscutella laevigata L. subsp. coronopifolia (L.) Rouy et Fouc.
B. coronopifolia L.
Es tractaria d'un tàxon més propi de les comarques septentrionals del Principat de Catalunya segons indiquen O.
BOLÒS & VIGO (1990: 142). ROVIRA (1986: 119) l’indica de la Terra Alta. Apareix referida a la base de dades
ANTHOS del quadrat UTM BE77, a l'extrem meridional del territori estudiat. Tampoc MATEO & CRESPO (2001: 160162) consideren este tàxon present al País Valencià. Possiblement esta indicació es puga referir a B. carolipauana.
?ANTHOS, ROVIRA (1986)*.
6
A bona part del territori apareixen individus amb caràcters diferents de les subespècies cuneata i stenophylla, o de B.
carolipauana, que tal camí es podrien referir a B. maestracensis G. Mateo & M.B. Crespo. Hem pogut consultar
alguns plecs d’herbari, algun dels quals era certament semblant a d’altres de propis que han romàs al calaix.
LAGUNA et al. (1998).
VAL s/n (VAB 963363), Rossell, valle del río Sèrvol, matorral seco, 250 m, BE6994, leg. Esteve & S. Torres, 23/03/1996.
?VAL s/n (VAB 961870), Santa Magdalena de Polpís, serra d'Irta, matorral seco, 200 m, BE7271, leg. Fabregat & S. López Udías, 30/03/1996.
?VAL s/n (VAB 962009), camino de Vallibona a Rossell, 520 m, BE6098, leg. Fabregat & S. López Udías, 15/05/1996.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
196
Biscutella carolipauana Stübing, Peris et Figuerola
B. coronopifolia auct. L.
Es localitza en matollars i rocams de l'extrem meridional del
territori, sobretot al voltant de la serra d'Irta i dels barrancs que en
deriven (Rosmarinetalia, Asplenietalia...), 5-450 m, rr (loc. c).
En pertanyen individus amb el port molt gran. A l'herbari VAL hi
ha plecs del territori prou ben caracteritzats, com ara el VAL
19891, molt pròxim al typus; mentre el VAL 36016, d'una localitat
ben pròxima a l'anterior, pareix presentar certs caràcters de la
subsp. stenophylla, com ja esmenta VILLAESCUSA (2000: 276).
Les dades de SENNEN (1911: 133) de B. coronopifolia segurament
s’hi poden referir.
cf. BCN 21499: Barranc de la Galera, 0.5 km dalt la Galera, brolla, 130 m, BF80, leg. Royo, 27/03/99.
BCN 21500: Barranc de la Garrotxa, garriga, 110 m, BE77, leg. Royo, 07/03/02.
MMA 17857: Sellet la Roca, brolla-garriga, 150 m, BE77, leg. Royo, 12/05/03.
?SENNEN (1911), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), LAGUNA et al. (1998), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000).
VAB 961890, pr. Torre Badum, 100 m, BE77, leg. Fabregat & S. López Udías, 31/03/1996.
VAL 19891, Torre Nova-Torre Badum, 5 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 22/04/1989.
VAL 36016, Bc. de Moles, 60 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/1996.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
Biscutella laevigata L. subsp. stenophylla (Duf.) Vigo × subsp. cuneata F.Q.
L'hem vist únicament a un repeu de brolla a la vora d'un codolar
d’un barranc del pla de la Galera, una localitat on conviu amb els
parentals (Thlaspietea rotundifolii), 100 m, rrr.
Possiblement siga un dels exemples més clars per tal d'explicar els
diversos fenòmens d'especiació del grup B. laevigata. Un fenomen
semblant podria haver esdevingut a l'origen de la subsp.
maestracensis, en què les varietats cardonica i carolipauana
n'haurien pogut esdevenir els parentals.
BCN 21332: Barranc del Clot de l'Olivera, brolla, 100 m, BF82, leg. Royo, 24/03/00.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
Biscutella auriculata L.
Iondraba sulphurea Medik.
No l'hem vist dins del territori. Citat per ROVIRA (1986: 120) de
conreus i camps pedregosos prop Paüls (Roemerion hybridae)
400? m, rrr.
Malgrat que no hi haja plec testimoni de la localitat indicada, la
seua presència a l'indret és del tot probable, donada la seua
presència a les terres més septentrionals pròximes.
*MMA 12714: Flix, ametlerar, 80 m, BF96, leg. Balada, Idiarte & Royo, 12/04/1997.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
197
Thlaspi perfoliatum L. subsp. perfoliatum
Es troba per conreus i herbassars terofítics poc o molt nitròfils i
humits de clara tendència muntanyenca, sobretot de la mitat
septentrional de l'àrea estudiada (Thero-Brometalia, TheroBrachypodion, Diplotaxion erucoidis), (120)420-600 m, rr.
BCN 14690: Barranc de Lledó, herbassar frescal, 120 m, BF81, leg. Royo, 23/03/97.
BCN 14689: Dalt l'ermita de Sant Roc, ametlerar, 520 m, BF73, leg. Abella & Royo, 21/04/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 7 (1997),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ(2003), TORRES &
ROYO (2003), TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Aethionema saxatile (L.) R. Br. subsp. saxatile
No s’allunya mai dels cursos fluvials temporals del massís del Port
i dels barrancs més frescals que solquen les planes (Thlaspietalia
rotundifolii), 160-600 m, r.
BCN 14612: Barranc de Covalta, codolar, 160 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 14611: La Vallfiguera-font de les Gúbies, pedrusca frescal, 380 m, BF72, leg. Royo, 19/10/99.
BCN 14610: Barranc de Valldebous, codolar fluvial humit, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
MMA 18462: Barranc de Valldebous, codolar, 280 m, BF70, leg. Royo, 01/04/00.
LLENAS in CADEVALL (1912-1937)*, TORRES (1989), BALADA in ORCA 7 (1997)*,
APARICIO & MERCÉ (2004b)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch.(Th), Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. munt. W-Alp.}
Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. rubella (Reut.) Hobkirk
C. rubella Reut.
sarronéts (MONTS.-ARCHS, 1890); citró bord (Catí, MULET), bossa de pastor
(Forcall, MULET)
S’escampa per tot tipus de conreus nitròfils i ambients ruderals,
fins i tot viaris, ambients on pot esdevenir dominant
(Chenopodietalia muralis, Diplotaxion erucoidis), 1-520 m, c.
La mida de les silícules és, a parer nostre, clinal i segons les
condicions edafoclimàtiques on es desenvolupen els individus,
estes són més o menys grans.
BCN 21317: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar ruderal, 30 m, BF91, leg. Royo,
10/03/96
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), NÉZADAL (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Latemed.}
198
Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. bursa-pastoris
El procés de transició entre esta subespècie i l'anterior és massa gradual al territori, com per a ferne una distinció neta. NEUFFER & HOFFROGE (2000) estudien els dos tàxons com a distints, si bé
esmenten una variabilitat clara en funció de gradients latitudinals i altitudinals. Tanmateix si que
hi ha alguns individus amb silícules grans i de revores més o menys rectes que pensem caldria
referir a la subsp. bursa-pastoris (Solano-Polygonetalia), rr.
BCN 14609: Caseta dels Gasos (Les Corralisses), llaurat d'oliveres (molt nitrificat?), 130 m, BF81, leg. Royo, 06/02/99.
cf. BCN 21318 Lo Toscar, horta, 500 m, BF72, leg. Royo, 16/09/02.
TORRES (1989), BALADA in ORCA 7 (1997), BOLÒS, O.? in ORCA 7 (1997).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
Hornungia petraea (L.) Reichenb. subsp. petraea
Hutchinsia petraea R. Br.
Estés per tota l'àrea, llevat de la franja de major influència
marítima, per pedrusques, replanells terofítics de roques... (TheroBrachypodion, (Asplenion glandulosi)), 20-600 m, r.
BCN 14608: Vinallop, repeu de terrassa fluvial, 40 m, BF91, leg. Royo, 10/03/01.
BCN 14688: La Caramella, barranc a mà dreta, pradell terofític, 300 m, BF72, leg. Royo, 16/03/02.
MMA 18461: Lo Pelós, pedrusca ombria, 150 m, BF81, leg. Royo, 28/03/98.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: (I-)II-IV(-V), Dist.: Med.-Submed.}
Hornungia petraea (L.) Reichenb. subsp. aragonensis (Loscos et Pardo) Malag.
Únicament l'hem advertit a la pedrusca humida de la mare del
barranc de Valldebous (Thlaspietalia rotundifolii), 550-600 m, rrr.
Balada (com. pers.) ens indica que es poden trobar individus amb
caràcters intermedis; malgrat tot, els exemplars dels nostres plecs
considerem que s'ajusten força a este tàxon, tant com els BCN
27482 i BCN 27487.
BCN 22164: Barranc de Valldebous, pedrusca de mare de barranc, 570 m, BF70, leg. Royo,
15/05/02.
MMA 17822: Barranc de Valldebous, pradell terofític dins codolar, 550 m, BF70, leg. Abella &
Royo, 18/05/03.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*.
*BCN 27487 (BCF 70633): Punta del Mig, 800 m, BF83, leg. Molero & Rovira, 16/05/1981.
*BCN 27482 (BCF 70631): Barranc del Salt, 450 m, BF73, leg. Molero & Rovira, 01/05/1982.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. munt. W}
199
Hymenolobus procumbens (L.) Nutt. ex Torrey et A. Gray subsp. procumbens
Hutchinsia procumbens (L.) Desv.
S’estén per pradells terofítics humits, nitrificats i salabrosos dels
cordons i dels arrossars exsudats, i més rarament per indrets viaris
calcigats de les terres més càlides (Puccinellio-Salicornietea,
Polygono-Poetalia), 1-12(80) m, rr.
BCN 14603: Santa Bàrbara, herbassar terofític ruderal, 80 m, BF81, leg. Royo, 28/03/97.
BCN 14687: Arrossars de Fabra, cordó d'arrossar, 10 m, BF81, leg. Royo, 27/01/01.
BCN 14602: Fora Forat, prop del Servol, era-hort abandonada, 5 m, BE88, leg. Royo, 29/01/02.
MMA 18460: Racó d'Omedo-Raval de Cristo, ombria de regadora reixinflant, 10 m, BF82, leg.
Royo, 22/08/00.
MMA 17782: Arrossars del Raval de Cristo (Fabra), ermot vora mas, 10 m, BF82, leg. Royo,
21/03/03.
SENNEN (1911), BALADA (1985, 1989), CURCÓ (1994), ROYO (1998), VILLAESCUSA
(2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: (XII)II-V(VIII), Dist.: Latemed.-Iran.}
Hymenolobus procumbens (L.) Nutt. ex Torrey et Gray subsp. pauciflorus (Koch)Schinz et Thell.
H. pauciflorus Schinz et Thell.
var. catalonicus O. Bolòs et Vigo
L'hem vist només a l'engalzament dels barrancs de Covalta i
Desferracavalls, a un repeu d'una balma on hi reixinflava aigua
(Saxifragion mediae), 480-500 m, rrr.
Del mateix ambient el donen MOLERO et al. (1996: 65), del
barranc d'en Pere Pasqual a la serra de Montsià, indret ubicat al
quadrat UTM BE99, com bé s'indica al plec d'herbari, però que es
transcriu a l'UTM BF90 en la referència bibliogràfica.
BCN 31137: Barranc de Desferracavalls, repeu de balma damunt sòl humit nitrificat, 480 m, BF71,
leg. Abella & Royo, 08/02/04 (premsat el 27/04/04, després d'haver-lo mantingut a un cossi).
MOLERO et al. (1996), BALADA in ORCA 7 (1997)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000)*, VILLAESCUSA (2000)*.
BCF 41492, Serra del Montsià, barranc d'en Pere Pasqual, aprox. 500 m, cova orientada al NW, sòl calcari nitrificat, BE99, leg. Molero,
15/06/1993.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med. munt. W (endèm.)}
Neslia paniculata (L.) Desv. subsp. thracica (Velen.) Bornm.
N. apiculata Fischer
Només l'hem detectat a un sembrat entre el barranc de Lloret i el
Mas de Barberans, on l'hem retrobat, i a un segon de relativament
pròxim a l’anterior (Roemerion hybridae), 100-260 m, rrr.
Dins del territori ens ha estat indicat també per BALADA dins
TORRES & ROYO (2003) dels voltants de Santa Bàrbara, i per
ÁLVAREZ dins ORCA 7 (1997) dels quadrats UTM BF82 i BF83.
BCN 14686: Les Andorres, sembrat d'avena, 260 m, BF71, leg. Royo, 13/04/02.
MMA 17812: Ibidem 28/04/03.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997), ÁLVAREZ (2003),
BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.-Iran.}
200
Lunaria annua L. subsp. annua
(L. biennis Moench)
L'hem vist, com a accidental, per herbassars ruderals del nucli de
Santa Bàrbara i del mas d'en Cansalader, a la falda del Port
(Chenopodion muralis), 70-360 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec VAB 921795 del qual no en consta el
recol·lector.
BCN 14685: Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 70 m, BF81, leg. Royo, 01/07/97.
TORRES in ORCA 7 (1997)*, ROYO (1998), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
VAL s/n (VAB 921795), Vinaròs, lecho río Seco, leg. ???, 10/04/1981, ut L. biennis.
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Eur. E}
Alyssum spinosum L.
Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss.; Hormatophylla spinosa (L.) Küpfer
argilagueta vera, botgeta
Dins del territori tan sols apareix al límit altitudinal de la banda
septentrional, concretament a l'ombria de German, pujant de Prat
de Comte al coll de la Refoia (Potentilletalia caulescentis), 600 m,
rrr.
BCN 14569 i MMA 17805: Ombria de German, pujant al Montsagre, badall de roca, 600 m, BF83,
leg. Royo, 17/06/03.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. munt. W}
Alyssum maritimum (L.) Lam.
Lobularia maritima (L.) Desv.
citró bord, flor blanca, morrotort
Molt freqüent per ermots i vores de camins del litoral, es va fent
més escadusser a mesura que ens allunyem de la influència
marítima (Bromo-Oryzopsion, Hordeion leporini, Chenopodion
muralis), 1-670 m, cc.
En funció de fluctuacions de tipus climàtic i estacional pot florir
en qualsevol període de l'any. Els individus de la façana marítima
de la banda septentrional són especialment robustos, amb fulles
argentades (f. argentatum F.Q.) i altres, sobretot del voltant de
Peníscola, presenten caràcters florals pròxims als de la raça
endèmica dels illots de Columbrets (subsp. columbretense (R.
Fern.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot).
BCN 21132: Carrers de Peníscola, fissura de calcària humida, 15 m, BE77, leg. Royo, 06/02/02.
BCN 21133: Peníscola, badall de calcària del penyal, 40 m, BE87, leg. Royo, 23/07/03.
MMA 18459: Santa Bàrbara, vora de camí, 100 m, BF81, leg. Royo, 15/10/94.
SENNEN (1909, 1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL
(1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11272,11306,11467, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
201
Alyssum alyssoides (L.) L.
(A. calycinum L.)
Es cria als prats d’anuals i codolars, rar als més càlids i eixuts, es
torna més freqüent quan ens atansem pels cursos fluvials a les
àrees més alteroses interiors (Thero-Brachypodion, Andryaletalia
ragusinae), 90-600 m, r.
BCN 14601: Barranc del Trillador, pradell terofític, 200 m, BF81, leg. Royo, 08/06/97.
BCN 14684: Paüls, vora de camí, 320 m, BF83, leg. Abella & Royo, 23/04/00.
MMA 18458: Covalta, pradells terofítics, 160 m, BF81, leg. Torres & Royo, 30/03/00.
MMA 18652: Balma dels Rossins, repeu humit i nitròfil de rocam, 490 m, BF60, leg. Hodgson,
Palmer, Torres & Royo, 10/05/04.
SENNEN (1909), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA
7 (1997), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. N.-Eur.}
Alyssum simplex Rudolphi
(A. minus (L.) Rothm.)
Nosaltres només l'hem vist als codolars de les rambles eixutes de
la part més meridional del territori (Glaucion flavi) 100-200(400)
m, rr.
BCN 21131: Rambla d'Alcalà, codolar terofític, 120 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
MMA 18457: Ibidem anterior, 06/03/01.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, BADA in ORCA 7 (1997),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med.-Iran}
Alyssum montanum L. subsp. montanum
var. pradense O. Bolòs et Vigo
Únicament l'hem localitzat al camí del Montsagre des de Paüls
dins de rebleres de cara al nord (Pimpinello-Gouffeion) 510-550
m, rrr.
Ja fora del territori, ha estat citat de diferents localitats
relativament pròximes per part d’O. BOLÒS et al. (1985: 184),
ROVIRA (1986: 112) i TORRES (1989: 111-112).
BCN 30794: Tormassal, camí del Montsagre, reblera (tartera) cara nord, 510 m, BF73, leg. Abella
& Royo, 04/07/04.
BOLÒS, O. et al. (1985)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-25 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. munt. W}
202
Clypeola jonthlaspi L. subsp. jonthlaspi
var. petraea (Jord. et Fourn.) Gaut.
(C. hispida auct. non)
Prou present a les planes dins de cultius de secà i pradells
terofítics, sovint damunt de sòls pedregosos (TheroBrachypodion), 50-320 m, r.
BCN 21733: Les Corralisses, oliverar, 100 m, BF81, leg. Royo, 20/04/97.
BCN 21734: Parellades-Galatxo, prat d'anuals, 110 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo,
23/04/99.
BCN 21735: Lo Pelós, clariana de brolla, 160 m, BF81, leg. Royo, 25/03/00.
MMA 18456: Mollons, no-cultiu deixat, 90 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986), TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO
(2003), TORRES (com. pers.).
BC 803602, Tortosa, coteaux, leg. Sennen, 12/04/1909, sub C. hispida, rev. R. Morales.
{T.b.: Th., Alç.: 3-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. N(S)-Iran.}
Clypeola jonthlaspi L. subsp. microcarpa (Moris) Arcang.
C. microcarpa Moris, (C. hispidula Jord. ex Fourr.)
Vist únicament a un replanell de roca terofític enmig de tartera del
barranc de la Vall de l'Infern, a la banda septentrional de l'àrea
abastada (Thlaspietalia rotundifolii), 580-700 m, rrr.
A banda, ha estat citat per part d’ÁLVAREZ dins ORCA 7 (1997)
de la Foradada, a la serra de Montsià. Molt sovint apareixen
formes reduïdes de la var. petraea que s’assemblen molt a este
tàxon, cal però guiar-se per la pilositat i les ornamentacions dels
fruits a l’hora de diferenciar els dos tàxons.
BCN 21732: La Vall de l'Infern, tartera, 580 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
FONT QUER (1915, 1950)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 7 (1997), ÁLVAREZ
(2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. S(N)-Iran.}
Erophila verna (L.) F. Chev. subsp. praecox (Steven) P. Fourn.
Es troba per cultius de secà i pradells terofítics frescals de la major
part de l'àrea estudiada, tot i que esdevé molt rar o inexistent a
l'extrem meridional (Thero-Brachypodion), 5-600 m, r.
A mesura que ens atansem a les àrees muntanyenques de la part
septentrional del territori, alguns exemplars pareixen prendre
caràcters de la subsp. spathulata, d'ací les referències que ROVIRA
(1986: 114) hi dóna. Tanmateix, creiem que el trànsit no és clar i
al territori és complicat de parlar d'exemplars típics d'este darrer
tàxon.
BCN 14605: Barranc de la Galera (Lligallo Major), oliverar frescal, 310 m, BF70, leg. Royo,
19/03/99.
BCN 14600: Corral de Reina, barranquet ombriu, pradell molt humit dins d'olivar, 250 m, BF81, leg. Torres & Royo, 30/03/00.
BCN 14599: Riu Sénia, pradell terofític frescal, 120 m, BE89, leg. Royo, 13/03/01.
MMA 18455: L'Alcàsser (Los Reguers), llaurat d'oliveres, 150 m, BF82, leg. Royo, 20/03/98.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES
& ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 2-20 cm, Fl.: I-V, Dist.: Latemed.}
203
RESEDACEAE
Reseda luteola L.
galda
Només l'hem vist a les mares del barrancs frescals pròximes al
pantà d'Ulldecona, a la Tinença de Benifassà, i molt rar a una vora
de camí de l'extrem septentrional (Onopordion acanthii,
Thlaspietalia rotundifolii?), (200)500-550 m, rrr.
La seua presència al litoral del Baix Maestrat, indicada per
SENNEN (1911: 134), no l'hem poguda confirmar, ja que si bé s'hi
poden trobar diferents plecs a l'herbari Sennen, cap dels vistos
procedix del territori. Tanmateix és molt probable que en el passat
s'hagués conreat per a l'elaboració de pigment groc.
BCN 14604: La Fou, codolar fluvial, 505 m, BF60, leg. Abella & Royo, 16/06/02.
BCN 14077: Camí del mas de Rabosa, vora de camí, 200 m, BF83, leg. Royo, 29/07/03.
?SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 8 (1998)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: H.(biennal), Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: IV-X, Dist.: Submed.-Med.}
Reseda phyteuma L. subsp. jacquinii (Reichb.) O. Bolòs et Vigo var. litigiosa (Pau et Senn.) O. Bolòs et Vigo
R. litigiosa Senn. et Pau in Pau
La indicació de SENNEN (1912: 182), del Barranquet de Benicarló com a R. litigiosa var. heribaudii Senn., vist el plec
que en fonamentaria la indicació, creiem que es pot assimilar a la var. phyteuma.
SENNEN (1912).
?BC Sennen s/n: Benicarló, champs, leg. Sennen, 02/05/1909, ut R. litigiosa Senn. et Pau var. heribaudii Senn. et Pau
Reseda phyteuma L.
minyoneta (MONTS.-ARCHS, 1890)
var. phyteuma
Abastament present per bona part de la vegetació arvense de secà
(Diplotaxion erucoidis, Roemerion hybridae), 1-520 m, c.
BCN 27167: Lo Pelós, oliverar, 150 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
BCN 27166: Barranc del Salt, vora de camí, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo, 16/06/02.
SENNEN (1910, 1911), BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), ROYO (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4473, leg. Farnós.
MMA 11664, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-XI, Dist.: Latemed.}
204
var. fragrans Teixidor
R. aragonensis Loscos et Pardo
Es fa per ambients ruderals i arvenses secs del país més càlid
(Diplotaxion erucoidis, Roemerion hybridae, Hordeion leporini),
1-330 m, c.
Possiblement a les àrees termòfiles estudiades hi predomina la var.
fragrans, mentre que cap a l'interior es faria més present la varietat
típica. Tanmateix el trànsit entre les dos races és gradual.
BCN 27164: L'Antic-l'Oriola, sembrat, 5 m, BF90, leg. Abella & Royo, 13/04/01.
cf. BCN 27165: Rambla Cervera, oliverar, 170 m, BE78, leg. Royo, 21/02/02.
VAYREDA (1902), SENNEN (1911), FONT QUER (1915), ROVIRA (1986), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med. SW}
Reseda lutea L. subsp. lutea
gandaïa
S’instal·la en talussos, murs i vores de camins, sense esdevenir
abundant (Stellarietea mediae, (Parietarietalia judaicae)), (12)60680 m, r.
BCN 14598: Lo Pelós, talús, 150 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
BCN 14597: Ermita de Sant Roc, vorada de pista, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 14596: Dalt l'ermita de Sant Roc, vorada de pista forestal, 520 m, BF73, leg. Abella & Royo,
21/04/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11392,11654,11679,11680,11681,12395,12498, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: I-IX, Dist.: Plurireg.}
CISTACEAE
Cistus albidus L. subsp. albidus
estepa blanca (MONTS.-ARCHS, 1890); estepa, estepera fina, astapera, estepa
mosquera (Forcall, MULET)
Sovinteja per brolles, camps de secà abandonats i vorades de
camins
forestals
(Rosmarinetalia
officinalis,
(TheroBrachypodietalia)), 1-600 m, cc.
BCN 21736: Barranc de la Galera cap a Solsó, brolla, 80 m, BF80, leg. Royo, 06/12/94.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1921), ROVIRA (1986), TORRES (1989), JUAN &
LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12594, leg. Forcadell.
{T.b.: NP., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: (II-)III-VI(X), Dist.: Med. W}
205
Cistus clusii Dunal
C. libanotis L. subsp. clusii (Dunal) Malag., (C. libanotis L. auct. non)
mata fochs (MONTS.-ARCHS, 1890); romerola, romer mascle (Benassal,
MULET)
Relativament corrent a les brolles de les planes i del litoral, esdevé
més rar a mesura que ens endinsem a les àrees més alteroses
(Rosmarinion officinalis), 5-560 m, r (loc. c.).
BCN 14666: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 03/06/95.
*MMA 20229: Moleta d'Arany, repeu de balma fortament insolada, 1200 m, BF71, leg. Abella,
Beltran & Royo, 23/01/05.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1915, 1917, 1921), ROVIRA
(1986), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11407,11408,11409, leg. Forcadell.
{T.b.: NP., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: (III-)IV-VI, Dist.: Med. SW}
Cistus monspeliensis L.
estepa negra (MONTS.-ARCHS, 1890); estepa (negra)
Mostra una clara vocació per les brolles termòfiles del litoral i de
la foia d'Ulldecona, arribant fins a l'Ebro, sovint compartint espai
amb comunitats terofítiques damunt de terra rossa (Rosmarinion
officinalis, (Stipion retortae)), 1-400 m, r (loc. cc o rrr).
*MMA 12790: Barranc de la Granadella, brolla, 10 m, CF01, leg. Royo, 30/10/96.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1909, 1911), SAMO (1995), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP., Alç.: 0,4-1,3 m, Fl.: (II-)III-V(-VI), Dist.: Med.}
Cistus salviifolius L.
estepa borrera (MONTS.-ARCHS, 1890); estepa (borrera)
Prou present per brolles no excessivament eixutes, també en
carrascars i coscollars no gaire closos (Rosmarinion officinalis), 1600 m, c.
BCN 14665: Racó dels Capellans, brolla, 400 m, BF71, leg. Royo, 03/06/95.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1909*, 1911), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2968, leg. Farnós.
MMA 11405,11406,12557, leg. Forcadell.
{T.b.: NP, Alç.: 0,2-1 m, Fl.: (III-)IV-V(-VI), Dist.: Latemed.}
206
Cistus × florentinus Lamk.
(C. monspeliensis × C. salviifolius)
Detectat en brolles de la serra d'Irta. Esmentat per SENNEN (1911:
134; 1912: 183) i per VILLAESCUSA (2000: 181-182) de les
mateixes localitats on nosaltres l'hem vist (Rosmarinion
officinalis), 15-140 m, rrr.
A l'herbari Sennen hi hem pogut consultar un plec (BC s/n) força
ben caracteritzat, un testimoni que havia estat revisat i confirmat
per a Flora Iberica.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000)*.
Herb. Sennen: BC s/n, Peñíscola, colline de S. Antonio, leg. Sennen, 05/05/1909.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,3-0,5 m, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Helianthemum salicifolium (L.) Mill.
L'hem observat únicament a una vorada d'un camí prou sovintejat
damunt de sòl argilós de la serra de Godall, a Cap d'Àsens, com ja
havíem assenyalat dins CARDERO et al. (2004: 100) (TheroBrachypodion), 350 m, rrr.
Creiem que els individus vistos poden pertànyer a la subsp.
intermedium (Thibaud ex Pers.) Bonnier et Layens perquè
presenten ponzelles agudes i reflexes, pètals inconspicus i sèpals
aplicats a la càpsula al temps de la florida.
BCN 22437 i MMA 18825: Cap d'Àsens, pradell terofític calcigat damunt sòl argilenc, 350 m,
BF80, leg. Abella, Álvarez de la Campa, Torres & Royo, 09/04/04.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)* CARDERO et al. (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Med.-Iran}
Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers. subsp. molle (Cav.) F.Q. et Rothm.
H. marifolium (L.) Miller subsp. molle (Cav.) G. López
Es fa per costers pedregosos i brolles, alguna volta arbrades, dels
extrems meridional i septentrional del territori (Rosmarinion
officinalis), (50)140-600 m, rr.
En alguns indrets més alterosos interiors apareixen individus
morfològicament diferents dels del litoral de la serra d'Irta.
cf. BCN 23336: Ermita de Sant Roc, brolla i vora de pista, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
cf. BCN 14664: Ermita de sant Marc, brolla, 540 m, BF60, leg. Royo, 03/08/99.
BCN 23334: Castell-Vistahermosa, vora de drecera, 370 m, BE77, leg. Royo, 03/04/01.
BCN 23333: Pitxells-Vistahermosa, garrigues prop fondo de barranquets, 140 m, BE77, leg. Royo,
14/03/02.
BCN 23335: Barranc de les Fonts, baix Paüls, pineda de substitució de roureda, 350 m, BF83, leg.
Abella & Royo, 21/04/02.
SENNEN (1911), FONT QUER & ROTHMALER (1933), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
LAGUNA et al. (1998), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), APARICIO (2003b).
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. W}
207
Helianthemum marifolium (L.) Mill. subsp. marifolium
(H. myrtifolium (Lamk) Sampayo)
setge (Morella, MULET)
Àmpliament difós per brolles, pedrusques de les dreceres,
llistonars... (Rosmarinion officinalis), 1-600 m, c.
Trobem individus que s’atansen a la f. fontii O. Bolòs et Vigo,
morfològicament diferents de la forma típica, amb l'anvers
densament pilós i el limbe amb una relació de longitud/amplada
pràcticament de 2: 1.
BCN 14657: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 20/03/99.
BCN 14661: Les Parenoves, garriga amb boix esclarissada, 400 m, BF71, leg. Royo, 13/02/00.
BCN 14660: Rambla d'Aiguaoliva, talús barranc, 60 m, BE78, leg. Abella & Royo, 14/04/02.
MMA 18454: Solsó, brolla, 100 m, BF80, leg. Royo, 06/12/94.
BCN 23339: L'Antic, brolles i drecera, 50 m, BF90, leg. Royo, 12/09/99 (cf. f. fontii).
BCN 23340: Vall de l'Infern, badall de roca, 600 m, BF83, leg. Royo, 29/11/01 (f. fontii).
SENNEN (1909), CADEVALL (1912-1937), FONT QUER (1915*, 1921), BOLÒS, O. (1967), BOLÒS, O. & VIGO (1979), ROVIRA (1986),
TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11274,12325, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: (I-)III-VII(-XII), Dist.: Med. W}
Helianthemum marifolium (L.) Mill. subsp. rotundifolium (Dunal) O. Bolòs et Vigo
Considerem que pertanyen a este tàxon una part dels individus del
complex d'H. marifolium que es crien a les brolles de la banda més
occidental del territori (Rosmarinion officinalis), 500-600 m, rrr.
BCN 23337: Ermita de sant Marc, brolla, 540 m, BF60, leg. Royo, 03/08/99.
BCN 14663: Barranc de la Barcella, brolla, 520 m, BE69, leg. Royo, 27/05/02.
MMA 18823: Mas dels Domènec, clariana de carrascar, 500 m, BE69, leg. Abella & Royo,
07/04/02.
*VILLAESCUSA leg. MANSANET & MATEO (2000).
*VAB 903405, leg. Mansanet & Mateo, 6/1979.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. W}
Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle
(H. lavandulifolium auct., H. racemosum auct.)
romer blau (Forcall, MULET); romer blanc
Àmpliament estés per brolles esclarissades, costers pedregosos
secs, sòls prims, de vegades a sobre de taperots (Rosmarinion
officinalis), 1-680 m, c.
BCN 23332: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 03/06/95.
WEBB in COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1909, 1911), WEBB in CADEVALL (1912-1937),
FONT QUER (1915), WEBB in MALAGARRIGA (1971), ROVIRA (1986), MOLERO &
ROVIRA (1989), TORRES (1989), SAMO (1995), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3221, rev. Torres, leg. Farnós.
MMA 11331,11431, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: (II)IV-VIII(-X), Dist.: Med. SW}
208
Helianthemum hirtum (L.) Mill.
Creix per brolles i vores de camins damunt de sòls soldonencs,
sovint a les vores de cursos fluvials de la mitat meridional del
territori (Rosmarinion officinalis, Thero-Brachypodion), (5)35-560
m, rr.
En alguns ambients més àrids apareixen individus de fulles que
ultrapassen clarament els 5 mm d'amplària.
BCN 14659: La Foia, sòl saldonós vora brolla càlida, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
BCN 14658: Riu Sénia a les Planes, pradell terofític damunt sòl saldonós pasturat, 110 m, BE89,
leg. Royo, 23/04/02.
BCN 14662: Rambla d'Aiguaoliva-Peturrero, sòl saldonós vora prat frescal, 75 m, BE78, leg. Royo,
22/05/02.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45)??, leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VII(-X), Dist.: Med. W}
Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. apenninum
var. tomentellum (Willk.) O. Bolòs et Vigo
(H. polifolium Gren.), var. angustifolium (Koch) F.Q.
Mostra inclinació per prats secs i pasturats dels contraforts del
massís del Port i de la Tinença (Rosmarinion officinalis), 260-520
m, rr.
A les àrees on conviuen les subespècies apenninum i pilosum,
creixen individus amb pèls asteriformes entremig dels nervis dels
sèpals. Este tàxon pareix presentar un origen híbrid.
BCN 15379: Barranc de Lloret, a la bassa contra incendis, prat sec i pasturat, 460 m, BF71, leg.
Royo, 17/04/00.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med. NW}
Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum (L.) P. Fourn.
H. pilosum (L. )Pers.; (incl. H. violaceum (Cav.) Pers., H. litoreum auct. Sennen, H. lineare auct.
Pers)
Es troba estés per brolles, costers pedregosos de tota l'àrea, llevat
de les àrees més alteroses (Rosmarinion officinalis), 1-530 m, c.
BCN 23341: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 03/06/95.
BCN 23342: Barranc del Mas de Comú, brolla vora sender, 360 m, BE99, leg. Royo, 12/10/01.
BCN 23340: Puig de la Nau, brolla, 100 m, BE78, leg. Abella & Royo, 14/04/02.
MMA 18453: Barranc de Lloret, brolla vora camí, 210 m, BF81, leg. Royo, 30/03/97.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
(1999),
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12348, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (I-)III-VII(-X), Dist.: Med. W}
209
Fumana laevipes (L.) Spach.
Corrent per brolles, menuts talussos, costers pedregosos de tota
l'àrea, llevat del massís del Port on és força rar (Rosmarinion
officinalis, Thero-Brachypodietalia), 3-520 m, c.
A l'herbari Sennen s'hi troben dos plecs (BC 854398 i 854400)
procedents del territori, plenament caracteritzats.
*MMA 12889: Barranc del Rastre, brolla,100 m, BF92, leg. Torres & Royo.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1917, 1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986),
TORRES (1989), MOLERO & ROVIRA (1989), GÜEMES (1991), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. Sennen: BC 854400, Benicarló, Peñíscola, Sta. Magdalena, garigues, leg. Sennen, IV/1909.
Herb. Sennen BC 854398, Sta. Magdalena, rochers, leg. Sennen, 31/071909.
MMA 11397,11398,11559,11560,11561,11562,11563,11564,11689, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VIII, Dist.: Med.}
Fumana thymifolia (L.) Spach. subsp. thymifolia
var. vulgaris (Benth.) Briq.; F. thymifolia (L.) Spach; F. glutinosa Boiss.; F. viscida Spach.; (F.
viscida Spach var. vulgaris)
herba de setge
Es localitza per brolles i camins calcigats de tota l'àrea
(Rosmarinion officinalis, Thero-Brachypodion), 1-680 m, c.
BCN 15378: La Foia, brolla vora camí, 60 m, BF90, leg. Royo, 12/10/96.
BCN 15376: Los Carrascalets, brolla vora camí, 490 m, BF60, leg. Abella & Royo, 28/04/02.
BCN 15377: Estació FFCC de Freginals, ermot vora brolla, 110 m, BF80, leg. Royo, 30/04/02.
BCN 15229: Mas de Royo, brolla-garriga, 45 m, BF91, leg. Royo, 09/05/02.
MMA 17776: Les Andorres, brolla vora camí, 250 m, BF71, leg. Royo, 13/04/02.
MMA 18644: Barranc de la Galera a Masdenverge, bnrolla, 30 m, BF91, leg. Royo, 02/06/04.
SENNEN (1909), FONT QUER (1917, 1921), ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989),
TORRES (1989), GÜEMES (1991), FORCADELL (1999), STÜBING in VILLAESCUSA (2000),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES
& ROYO (2003).
Herb. Sennen: BC 854530, Peñíscola, garigues, leg. Sennen, 13/06/1909, sub F. viscida Spach var. vulgaris.
MMA 11486,11586,11587,12323,12324, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Fumana thymifolia (L.) Spach subsp. hispidula (Loscos et Pardo) O. Bolòs et Vigo
Únicament l’hem vist a una brolla esclarissada de la vora del riu
Sénia (Rosmarinion officinalis), 15-80 m, rrr.
APARICIO (2002: 59) el cita del barranc de la Barbiguera i del riu
Sénia, de dos localitats pròximes al litoral, no gens lluny d’on
nosaltres l’hem trobat.
Els plecs d'herbari que hem pogut consultar s'allunyen
aparentment dels individus vistos al Baix Maestrat. Tanmateix, els
nostre plec presenta granes d'aprox. 1,9 mm, sèpals de 4,5 a 5 mm,
fulles de 6 a 8 mm i l’àpex de la càpsula del tot glabra.
BCN 30667: Riu Sénia, brolla, 60 m, BE89, leg. Royo, 04/09/01.
APARICIO (2002).
*BCF 73320 (BCF 35314) Maella, cap a Massalió, al Ononidetum tridentatae, BF55, leg. Molero & Rovira, 22/06/1984, rev. J. Güemes (dos
etiquetes amb dos numeracions diferents).
*BCF 73324, Fabara, hacia Maella, sobre margas subyesosas, BF66, leg. Molero & Rovira, 22/07/1984, rev. J. Güemes.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med. W}
210
Fumana thymifolia (L.) Spach. subsp. laevis (Cav.) Molero et Rovira
F. laevis (Cav.) Willk., var. laevis (Cav.) Grosser
El podem trobar força rar en brolles de les àrees tèrmiques del
Baix Maestrat, normalment damunt de sòls pedregosos
(Rosmarinion officinalis), 40-400 m, rr.
BCN 15227: Lo Boveral (serra del Solà), brolla pedregosa, 400 m, BE69, leg. Royo, 10/10/99.
BCN 15228: Puig de la Nau, talussos eixuts, 80 m, BE88, leg. Royo, 22/05/02.
MMA 18303: Font de la Salut, brolla damunt talús de taperot, 290 m, BE78, leg. Royo, 22/07/02.
MMA 18596: Riu Sénia al Molinet, brolla vora camí, 50 m, BE89, leg. Royo, 07/06/04.
ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med. S (N)}
Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
F. ericifolia Wallr., F. coridifolia (Villars) P. Fourn., (var. spachii auct. (Gren. et Godr.) O. Bolòs;
F. gonzagoi auct. Senn., F. spachii Gren. et Godr. subsp. littoralis Senn.)
terretes, herba de setge, botja gran
Molt present per brolles, costers pedregosos de tot arreu, sovint
damunt de sòls magres (Rosmarinion officinalis), 3-700 m, cc.
A l'herbari Sennen hem consultat el plec BC s/n que duia la
següent anotació: "F. procumbens f. calyx pilosus Peñíscola et Sta
Magdalena, rochers, rochers, leg. Sennen, 5-1909" on hi apareix
l'anotació del revisor del gènere J. Güemes següent: "lectotypus
17/11/89, det. J. Güemes".
BCN 15226: La Seniola, brolla, 240 m, BF70, leg. Royo, 18/05/96.
BCN 15386: Ombria del Rastells, badall de roca, 460 m, BF71, leg. Royo, 27/06/02.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911, 1936), SENNEN in CADEVALL (1912-1937), FONT
QUER (1917, 1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), GÜEMES (1991), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. Sennen: BC 854439, Benicarló, rocailles, leg. Sennen, 29/04/1909, sub F. littoralis Senn.
Herb. Sennen: s/n, Peñíscola, collines, leg. Sennen, 03/04/1909, sub F. gonzagae Sennen.
Herb. Sennen: BC 854508, Benicarló, rocailles, leg. Sennen, 03/04/1909, sub F. robusta Senn. var. parvifolia Senn.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3173, leg. Farnós.
MMA 11277,11278,11279,11280,11449,11580,11669, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-25 cm, Fl.: II-VII; IX-X, Dist.: Med. N(W)}
Fumana ericoides (Cav.) Gandg. subsp. ericoides
(F. spachii auct. subsp. robusta Senn.; F. robusta Senn.)
terretes, (falsa) herba de setge, botja gran
Es pot fer per brolles i garrigues sobretot de la banda septentrional
i amb una certa tendència montana, i per sòls poc o molt profunds
(Rosmarinetalia officinalis), (50)160-600 m, r.
Un dels plecs de l'herbari Sennen (BC 854514), determinat com a
F. robusta, a nosaltres ens ha paregut que pertanyia a F. scoparia.
BCN 14821: Corral de Reina, brolla-màquia, 350 m, BF81, leg. Torres & Royo, 15/05/99.
BCN 14823: Barranc del Pelós, brolla esclarissada, 160 m, BF81, leg. Royo, 10/07/99.
MMA 18452: Valldebous, brolla, 550 m, BF70, leg. Royo, 06/12/99.
SENNEN (1909, 1936*), ROVIRA (1986), TORRES & ROYO (2003).
BC 854438, Peñíscola, ravins de Irta, leg. Sennen, 16/04/1909, sub F. littoralis Senn.
*BC 854496, Tortosa, coteaux, leg. Sennen, 12/04/1909, ut F. robusta Senn.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: II-VII; IX-X, Dist.: Med. SW}
211
Fumana scoparia Pomel
F. ericoides (Cav.) Gandg. var. glandulosa Pau; (F. × eglandulosa Senn.; F. robusta Senn.)
L'hem trobat només en vorades de camins i brolles de l'extrem
septentrional del territori, vora l'Ebro, front Benifallet, a la partida
dels Aligars (Rosmarinion officinalis), 40-160 m, rrr.
BCN 15225 i MMA 18055: Vorada d'horta front Benifallet, al nord del riu Canaleta, vora de camí,
cuneta, 40 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
ORCA (1998)*.
BC 854514, Cherta, coteaux, leg. Sennen, 16/04/1909, sub F. robusta Senn.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: II-VII; IX-X, Dist.: Med. S(N)}
Fumana laevipes × F. procumbens
SENNEN (1911: 134) parla de la presència d'este híbrid, concretament de "Coteaux de Bóbala". A l'herbari Sennen
hi ha el plec BC 854437 (Benicarló, garigues, leg. Sennen, 2-1909) que presenta les fulles relativament curtes,
però força semblants a F. ericoides subsp. montana, tot i que disposades com si fossen de F. laevipes. A l'etiqueta
hi ha anotat: Fumana spachii (littoralis) × laevipes ?.
Nosaltres hem vist individus semblants que sempre els hem considerat com a part de la variabilitat de la subsp.
montana.
?SENNEN (1911).
TAMARICACEAE
Tamarix parviflora DC.
tamarit
Rarament cultivat, creix com a subespontani a la vora de
l'autostrada A-7, un a l'alçària de Freginals i l'altre a la de
Peníscola; a banda, l’hem vist, aparentment naturalitzat, a un
penya-segat al sud de Vinaròs (Bromo-Oryzopsion, CrithmoStaticion), (5)100-130 m, rr.
BCN 14819: Pont del tren a Freginals, vora de camí, 100 m, BF80, leg. Royo, 06/04/00.
BCN 31208: Cala Puntal, penya-segat, 5 m, BE88, leg. Royo, 21/04/05.
FORCADELL (1999).
{T.b.: NP(MP) p., Alç.: 1,5-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Med. E}
212
Tamarix boveana Bunge
tamarit
No l’hem vist. Ens consta la seua presència al territori pel plec
VAL 971513, collit per Vicent Aran del salobrars entre Peníscola i
Benicarló; val a dir que no es pot confirmar la seua presència, a
hores d’ara, a la localitat d’on procedix el testimoni (Tamaricion
africanae). 1 m, rrr (ext.?).
Balada (com. pers.) ens l'indica de la Punta de la Banya, de l’illa
de Buda i de la desembocadura de l’Ebro, ja fora del territori
estudiat. De l’hemidelta nord procedix el plec VAL 118275. Com
a cultivat l'hem vist als jardins botànics del Bou, a Amposta, i de
Salvador Cardero, a la Miliana.
BOLÒS, O. (dada bibl.?) in ORCA 8 (1998)*, BALADA in ORCA 8 (1998)*, CURCÓ (2004)*, BDB (2005).
VAB 971513: Peñíscola, saladares litorales (actualmente cubiertos de grava) junto a la carretera a Benicarló, BE8073, 1 m, leg. Aran & Tohà,
15/03/1997. Ejemplar relíctico, único, cada año más degradado, antes de cubrir el saladar de grava había más.
*VAL 118275: Deltebre, delta del Ebro, dunas pr. el Garxal, 2 m, CF1811, leg. Aran & Tohà, 21/04/2000.
*?BCF 30807: Delta de l’Ebre, dunas secundaria fijas cerca del transbordador a la isla de Buda, CF11, leg. Molero & Rovira, 09/05/1983, rev. De
Martis, 21/06/1989, ut T. meyeri Boiss.
{T.b.: MP, Alç.: 2-4 m, Fl.: III-IV, Dist.: Med. S-Sahar.}
Tamarix africana Poiret
tamarit
Es detecta la seua presència en diferents comunitats riberenques de
les àrees properes a l'Ebro i alguns punts isolats del litoral
(Tamaricion africanae, (Populion albae)), 2-50 m, rr.
BCN 14818: Barranc de la Galera a la Foia, mare de barranc, 50 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran &
Royo, 01/05/99.
*MMA 13340: Cantera de Tivenys, vorada de bassa, 50 m, BF93, leg. Royo, 22/08/96.
SENNEN (1911), MALAGARRIGA (1971), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: III-V(X), Dist.: Med. W}
Tamarix anglica Webb
(T. gallica L. nom. conf.)
tamariu (MONTS.-ARCHS, 1890); tamarit
Apareix per codolars fluvials i vores de basses de la banda
septentrional del país estudiat, a sobre de substrats poc o gens
salins (Tamaricion africanae), 15-150 m, rrr.
SAMO (1995: 266) l'esmenta de la Pobla de Benifassà, molt
probablement fora del territori estudiat.
BCN 15217: Riu Canaleta, mare de barranc, 65 m, BF83, leg. Abella & Royo, 10/06/01.
BCN 15218: Illa del BF83, baix Xerta, codolar, 15 m, BF83, leg. Royo, 16/08/02.
MMA 18323: Canal Xerta-Càlig, canal eixut, 150 m, BF82, leg. Abella & Royo, 12/10/02.
ROVIRA (1986), LLARCH & VIRGILI (1994), SAMO (1995)*, GINÉ-BENAIGES in ORCA 8 (1998), TORRES in ORCA 8 (1998)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-V(X), Dist.: Med.W-Atl.}
213
Tamarix canariensis Willd.
(T. gallica auct. p. max p.)
tamarit
S’estén per codolars fluvials, boscos de ribera... i encara per
basses d'àrids de tota la franja més termòfila (Tamaricion
africanae), 1-220 m, r.
A l'inici de la tardor, la major part dels anys, es produïx una
segona floració pràcticament en totes les espècies de tamarits.
BCN 14822: Barranc de la Galera a Masdenverge, mare de barranc, 40 m, BF91, leg. Forcadell,
Beltran & Royo, 01/05/99.
BCN 14820: Barranc de la Barbiguera, mare de barranc, 20 m, BE88, leg. Royo, 06/06/02.
MMA 18322: Cala Puntal, talús de penya-segat, 4 m, BE88, leg. Royo, 08/10/02.
TORRES in ORCA 8 (1998), BALADA in ORCA 8 (1998)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-6 m, Fl.: III-V(X), Dist.: Med. W}
FRANKENIACEAE
Frankenia pulverulenta L.
Es cria per pradells terofítics hipersalins, sovint d’indrets molt
xafurnats, fins i tot a les codines dels penya-segats litorals
(Saginetea maritimae), 1-5 m, r.
La indicació de GUTIÉRREZ dins ORCA 8 (1998) per al quadrat
UTM BF92, i que apareix reflectida al BDBC com a “Clot de la
Unilla, entre Alguaire i Almenar”, és clarament errònia.
BCN 14816: Desembocadura barranc d'Aiguaoliva, erm de teròfits salat, 1 m, BE88, leg. Royo,
19/03/00.
BCN 14817: Desembocadura del Servol, salobrar, 1 m, BE88, leg. Abella & Royo, 21/04/00.
MMA 18597: Barranc de la Barbiguera, entre el camí i una tanca, 7 m, BE88, leg. Royo, 03/06/04.
SENNEN (1911), ?GUTIÉRREZ in ORCA 8 (1998), APARICIO (2002), ROYO (2003), ?BDBC.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Med.-Iran.}
Frankenia laevis L.
Viu de manera excepcional a un dels dics del moll de la Ràpita, en
un ambient salí i nitrogenat, alhora que remogut i calcigat,
(Mesembryanthemion crystallini (Salsolo-Peganion)), 1 m, rrr.
Les mostres d'herbari són clarament glabrescents, per la qual cosa
no encaixaria dins la subsp. intermedia (DC.) Maire in Jah. et
Maire; per este fet, hauria de pertànyer a la subsp. laevis, de
distribució atlàntica. SANTOS-GUERRA dins CASTROVIEJO et al.
(eds.) (1993) no distingix entre subespècies.
BCN 14098 i MMA 17770: Dic nou de la Ràpita, sòls nitrohalòfils calcigats, 1 m, BE99, leg.
Abella & Royo, 11/07/03.
ROYO (2003).
{T.b.: Ch.(H, Th), Alç.: 5-30 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med.-Atl.}
214
ELATINACEAE
Bergia capensis L.
(B. aquatica Roxb.)
aufabigueta, coleta
El trobem no gaire freqüent als arrossars de les vores de l'Ebro i
del Delta (Cypero-Echinochloion), 3-15 m, rr.
BCN 11913: Roquer de la Carrova, arrossar, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/08/99.
BCN 11914: Arrossars del Raval de Cristo (Fabra), arrossar, 10 m, BF81, leg. Royo, 02/07/97.
BALADA (1985), CASASAYAS (1989), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Paleotrop.}
VIOLACEAE
Viola × wittrockiana Gams ex Kappert
pensament
L’hem vist com a accidental, no gaire lluny de la planta mare, en fissures viàries d’un carrer de Santa Bàrbara
(Polygono-Poetea), 80 m, rrr (accid.).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: I-II, Dist.: Introd.: Hybr.}
Viola arborescens L.
violetes (MONTS.-ARCHS, 1890)
Força estés per tota classe de talussos vora camins, fins i tot als
penya-segats marítims i als crestalls de les serres litorals
(Rosmarinion officinalis, Thero-Brachypodietalia), 1-700 m, c.
SENNEN (1909: 148) parla de les formes angustifolia i latifolia,
que no creiem que tinguen significança taxonòmica.
BCN 11910: Lo Portell-la Trencada, badall de roca cara nord, 700 m, BF90, leg. Royo, 12/10/01.
BCN 11911: Terrapico-Raval de Cristo, brolla esclarissada, 20 m, BF82, leg. Royo, 22/10/99.
BCN 11912: Racó dels Capellans, roca vora de pista forestal, 400 m, BF71, leg. Royo, 12/10/95.
SENNEN (1909*, 1911), CADEVALL (1912-1937), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921)*, FONT
QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), TORRES in ORCA 8 (1998), VILLAESCUSA leg.
FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11268,11269,11270,11336, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: VIII-III, Dist.: Med. W}
215
Viola alba Ben. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker
violeta (tots els tàxons del gènere, llevat dels pensaments)
Àmpliament difós per alzinars i pradells frescals de vorades
forestals, garrigues... (Quercion ilicis), 10-610 m, c.
A les planes resseguix els fondos de barrancs, fent-se molt rar o
nul a les terres de major influència marítima.
BCN 11908: Barranc de la Vallservera o dels Molins, vora de séquia, 25 m, BF82, leg. Royo,
27/01/01.
BCN 11909: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
MMA 18451: A mig quilòmetre de Paüls, vora de séquia, 360 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
*BCN (BCF 71228) Pujant pel barranc de l'Infern, 700 m, BF83, Molero & Rovira, 15/05/1981.
*BCN (BCF 71226) Serra d'Alfara, pujant cap a la Punta del Mig, 800 m, BF83, Molero & Rovira, 04/06/1982.
*BCN (BCF 71467) Mas de Lliberós, fondalada humida a la roureda, BF73, Molero & Rovira, 10/07/1983.
MMA 11374, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 5-10 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med.}
Viola alba Ben. subsp. alba
(subsp. scotophylla (Jord.) Nyman var. besseri (Rupr.) Beck)
No creiem haver vistos individus prou típics dins l’àrea estudiada.
Es faria per pradells humits de vorada forestal de la Tinença i del
Port, d’on el citen TORRES (1989: 124-125) i ÁLVAREZ dins
ORCA 8 (1998) (Quercetalia pubescentis), 360-470 m, rr.
Sovint se’ns ha fet difícil de discriminar este tàxon de la
subespècie anterior, ja que apareixen individus amb caràcters
intermedis. VILLAESCUSA (2000: 544) inclou totes les citacions i
plecs al tàxon precedent.
*MMA 13416: Lo Ballestar, talús forestal, 700 m, BF60, leg. Royo, 31/03/96.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), ÁLVAREZ (2003)*.
{T.b.: H., Alç.: 5-10 cm, Fl.: II-V, Dist.: Latesubmed.}
Viola odorata L.
violeta francesa
Apareix com a cultivat i, a voltes, subespontani en ambients
frescals a la vora de casetes de camp, fins i tot pot aparéixer
damunt de teulades velles i fissures viàries (Chenopodion muralis,
Potentillo-Polygonetalia...), 15-500 m, rr.
Es tracta d'un tàxon força variable, o bé que recull nombroses
races d'àmplia variabilitat.
BCN 14117: Lo Toscar, per baix de la font, prat en antic bancal abandonat, 480 m, BF72, leg.
Abella & Royo, 31/05/03.
TORRES (1987, 1989), APARICIO (2002)*.
{T.b.: H., Alç.: 8-15 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Lateeur.}
216
Viola suavis Bieb.
(V. segobricensis Pau)
No l'hem vist. Citat dins del territori d'un herbassar nitròfil
ombrejat i ruderalitzat, del Pla de les Cerveres, per VILLAESCUSA
(2000: 546), plec que hem pogut consultar (VAL 25779); que
apareix determinat com a subsp. sepincola (Jord.) Becker var.
segobricensis (Pau) O. Bolòs et Vigo, ens ha semblat força clar
(Chenopodion muralis), 150 m, rrr.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000).
VAL 25779; Pla de les Cerveres, 150 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 09/02/1990.
{T.b.: H., Alç.: 10-15 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Plurireg.}
Viola hirta L.
Observat en prats de repeus de roca d’àrees muntanyenques
disperses dels indrets més humits del territori, com ara la capçalera
d'alguns barrancs de la serra de Montsià o l'ombria de la Tinença
(Geranion sanguinei), 440-620 m, rrr.
Els individus que hem atribuït encaixen en la descripció del tàxon,
tanmateix no és menys cert que són ben diferents d’aquells de les
comarques més septentrionals.
BCN 14584: Faixes de la Foradada, prat al repeu d'un pany de paret, 620 m, BF90, leg. Abella &
Royo, 24/05/03.
BCN 31120: Molí l'Abat, herbassar de vora de camí forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo,
02/04/00.
SOCORRO & TÀRREGA (1985)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Eur.}
Viola rupestris F.W. Schmidt
V. arenaria DC.
Creix per badalls de roca i costers pedregosos, sempre a l'ombria,
de les àrees muntanyenques més allunyades de la influència
marítima (Thlaspietea rotundifolii, (Potentilletalia caulescentis)),
250-600 m, rr.
La var. arenaria (DC.) O. Bolòs et Vigo seria la raça dominant,
mentre que la var. rupestris possiblement seria més rara, fins i tot
és possible que la major o menor pubescència puga ser un caràcter
adaptatiu a un superior o inferior grau d'insolació.
BCN 30136: Volta Plana, baix, badall de calcària, 570 m, BF72, leg. Royo, 05/09/02.
BCN 30135: Les Andorres, repeu de marge de sembrat d'avena, 250 m, BF71, leg. Royo, 28/04/03.
*MMA 13419: Barranc de la Vall, camí xafurnat, 700 m, BF71, leg. Royo, 08/04/96 (cf. var. rupestris).
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*, BALADA in ORCA 8 (1998)*,
VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 2-6 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Plurireg.}
217
Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris
V. reichenbachiana Jord. ex Boreau
Es fa per herbassars frescals, pedrusques humides de les àrees
montanes interiors (Querco-Fagetea), 160-600 m, rr.
Com TORRES (1989: 126-127) pensem que és força complicat
separar este tàxon del següent, ja que molts dels individus
presenten caràcters intermedis (cf. V. × intermedia Rchb.). MATEO
& CRESPO (2001) no consideren este tàxon present al País
Valencià.
BCN 30131: Font de la Caldera, mas de Quinze, raconada molt humida, a la vora d'un corriol, 400
m, BF83, leg. Royo, 28/05/03.
TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 4841, rev. Hernàndez-Sebastià, leg. Aragonés.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Eur.}
Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana (Rchb.) Tourlet
V. riviniana Rchb.
Sovinteja en herbassars frescals damunt de sòls pedregosos prop
de cursos d'aigua temporal del Port i de la Tinença, a voltes una
mica nitròfils (Querco-Fagetea), 200-600 m, r.
BCN 30133: Barranc de la Galera, carretera del Mas-Sénia, mare del barranc, 340 m, BF71, leg.
Royo, 23/08/99.
BCN 30134: Lo Toscar, drecera vora alzinar frescal, 480 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo,
30/08/99.
cf. BCN 30132: Caseta de Rafel a la Vall, vorada d'alzinar, 600 m, BF71, leg. Abella & Royo,
26/03/00.
MMA 18450: Barranc de la Galera, vora el pedruscall, 350 m, BF71, leg. Farnós, Forcadell &
Royo, 05/09/98.
BOLÒS, O. (1957), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Eur.}
Viola willkommii Roem.
Mostra vocació per les pinedes de pi negral i rouredes, més
rarament pot penetrar en carrascars i alzinars (Aceri-Quercion),
300-600 m, r.
A la serra de Montsià, a banda de FONT QUER (1920: 207) ningú
més l'ha citat, tot i que és possible que encara hi siga, la seua
presència seria absolutament testimonial.
BCN 11905: Dalt l'ermita de Sant Roc, garriga substitutòria de roureda, 500 m, BF73, leg. Abella &
Royo, 21/04/02.
BCN 11906: La Fou, vorada de bosc, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo, 03/06/01.
BCN 11907: Ombria del Pantà d'Ulldecona, vorada de camí forestal, 520 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 02/04/00.
FONT QUER (?1920, 1950*), BOLÒS, O. (1967), TORRES (1989), FORCADELL (1999), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 5-25 cm, Fl.: III-V, Dist.: Submed. W}
218
Viola tricolor L. subsp. arvensis7 (Murray) Gaudin
V. arvensis Murray
pensamentera (MONTS.-ARCHS, 1890)
De clara tendència pels conreus de secà, es fa a l’àrea de
Parellades-la Caramella, a recer del massís del Port, on pot arribar
a ser relativament abundant; a banda l'hem localitzat prop la
desembocadura del barranc del Pelós a l'Ebro (Diplotaxion
erucodis (Glaucion flavi)), (20)160-200 m, rr.
BCN 30130: Covalta, oliverar, 180 m, BF81, leg. Royo, 01/04/99.
BCN 30129: Entre la Caramella i la Vall d'en Pastor, olivar, 200 m, BF82, leg. Royo, 27/01/01.
BCN 30128: Barranc del Pelós a Mianes, codolar fluvial, 20 m, BF91, leg. Royo, 08/04/02.
TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003), ?APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-30 cm, Fl.: III-V, Dist.: Lateeur.}
GUTTIFERAE (CLUSIACEAE)
Hypericum tomentosum L. subsp. tomentosum
pericó pelut (MONTS.-ARCHS, 1890)
El trobem en jonqueroles enmig de les tosques i dels sorrals
pedregosos, cocons dels barrancs de tot el territori (MolinioHoloschoenion, Nanocyperion flavescentis), 5-500 m, r.
BCN 22160: Barranc de Lloret, mare de barranc sovint molt humida, 180 m, BF81, leg. Royo,
08/06/97.
BCN 22159: Barranc de la Vallfiguera, tosques reixinflants d'aigua, 300 m, BF72, leg. Royo,
09/07/02.
SENNEN (1911), FONT QUER (1920), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), BALADA (1985),
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 8 (1998)*, TORRES in ORCA 8 (1998)*,
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Med. W}
Hypericum androsaemum L.
Creix per ambients molt humits amb acúmul de matèria orgànica,
com ara cocons i vorades de vegetació de ribera, de l’àrea de la
Tinença i d'algun punt del Port (Saxifragion mediae, Adiantion
capilli-veneris), 260-600 m, rrr.
BCN 11904: Barranc de Lloret, badall de roca, 260 m, BF71, leg. Royo, 26/12/98.
TORRES leg. ARAGONÉS (1989), VILLAESCUSA (2000).
MMA s/n, leg. Aragonés.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Lateeur.}
7
APARICIO (2003: 30) assenyala V. kitaibeliana Roem. et Schultes (Viola tricolor L. subsp. minima Gaudin.) de
Benicarló: “10m, alcorque de árbol seco, BE8177”. Nosaltres havíem cregut trobar este tàxon, però una revisió més
acurada del material d’herbari ens va fer adonar que es tractava de V. arvensis.
219
Hypericum tetrapterum Fries subsp. tetrapterum
Dins del territori sembla fer-se principalment en vores de fonts i
cursos d'aigua del riu Sénia, on no és tampoc gaire comú (MolinioHoloschoenion), 220-500 m, rr.
BCN 11903: Mas dels Macos-Sant Joan del Pas, séquia de formigó, 220 m, BE79, leg. Royo,
13/09/99.
MMA 18449: Riu Sénia a la Sénia, herbassar humit, 320 m, BF60, leg. Royo, 24/07/98.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Lateeur.}
Hypericum montanum L.
El seu ambient més usual són els herbassars frescals de vorada de
pistes forestals del Port i de la Tinença (Geranion sanguinei,
Aceri-Quercion), 340-600 m, rr.
Les indicacions detectades que fan referència als quadrats UTM
BF82 i BF73 pensem que cal referir-les al BF72.
BCN 11902: Ombria del Molí l'Abat, herbassar de pista forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo,
18/06/00.
MMA 18448: Ombria del Molí l'Abat, vorada forestal frescal, 420 m, BF60, leg. Royo, 07/11/99.
MMA 17787: Lo Toscar, per baix de la font, prat danunt antic bancal abandonat, 480 m, BF72, leg.
Abella & Royo, 31/05/03.
BOLÒS, O. (1967), ?ROVIRA (1986)*, ?ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*, VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
Hypericum perforatum L.
herba del cop, pericó
El trobem una mica per tot arreu, en vorades frescals de camins,
fenassars damunt de sòls profunds, camps abandonats...
(Brachypodietalia phoenicoidis, (Thero-Brometalia)), 1-600 m, c.
Dins del territori hi predomina la var. angustifolium DC. in Lamk.
et DC. de validesa taxonòmica discutible.
BCN 11900: Ermita de Sant Roc, vora la font, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99 (var.
angustifolium).
BCN 11901: Font de l'Arboç, vora drecera subhumida, 160 m, BF80, leg. Royo, 23/07/99.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11252, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Plurireg.}
220
MALVACEAE
Abutilon teophrasti Medic.
Apareix per tota classe de conreus, encara que de manera
predominant als de regadiu del país més càlid, i encara en
herbassars ruderals nitròfils (Polygono-Chenopodion, Diplotaxion
erucoidis, Chenopodion muralis), 1-420 m, r.
En ple procés d'expansió, no seria estrany que en pocs anys fos
observat de la totalitat dels quadrats UTM estudiats; com a dada
significativa, VILLAESCUSA (2000), en la seua Flora del Baix
Maestrat, no l'esmenta.
BCN 21296: Marranya, oliverar brut, 100 m, BF81, leg. Royo, 01/09/97.
BCN 11787: Riu Sec, oliverar llaurat, 10 m, BE87, leg. Royo, 17/10/01.
MMA 18447: Mianes, cordó d'arrossar, 10 m, BF91, leg. Royo, 31/07/98.
BALADA in ORCA 8 (1998), TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2003b, 2003d), APARICIO & MERCÉ (2003),CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Med. E-Iran.}
Malva alcea L. subsp. fastigiata (Cav.) O. Bolòs et Vigo
No l'hem vist. BALADA (com. pers. localitat) i MARTÍNEZMEMBRADO dins ORCA 8 (1998) el citen d'un indret pròxim a la
desembocadura del riu Canaleta a l’Ebro (Arction lappae), 30 m,
rrr.
BALADA in ORCA 8 (1998), MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 8 (1998).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,2 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Eur.}
Malva parviflora L.
(M. polycarpa Senn., M. microcarpa Desf.)
malva borda (MONTS.-ARCHS, 1890); malva menuda
Present com a ruderal i arvense des de ran de mar fins a les àrees
més interiors (Chenopodion muralis, Diplotaxion erucoidis), 1550 m, c.
A les àrees més càlides els individus vistos pareixen encaixar
millor dins els caràcters definitoris de la var. microcarpa (Desf.)
Loscos, mentre que les que se n'allunyen entrarien dins la var.
parviflora.
BCN 27013: La Seniola, oliverar, 240 m, BF70, leg. Royo, 18/05/96.
BCN 27012: Illa d'Audí, erms damunt sòl soldonós, 10 m, BF92, leg. Abella & Royo, 23/03/02
(var. microcarpa).
SENNEN (1909, 1911), COSTA, M. & FIGUER. (1983), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
BC 802307, Peñíscola, chemin, leg. Sennen, 24/06/1909, ut M. microcarpa; rev. I. Nogueira abril 1991
BC 802297, Benicarló, talus, leg. Sennen, 16/05/1909.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
221
Malva neglecta Wallr.
(M. vulgaris Fr. nom. illeg.)
malva, mauva (a totes les espècies del gènere, àdhuc del gènere Lavatera)
Detectat per herbassars ruderals frescals de les àrees
muntanyenques i, més rar, a un tarongerar del pla de la Galera
(Chenopodion muralis, Polygono-Chenopodion), (80)220-600 m,
rr.
BCN 11785: Font del Burgar, pradell humit i nitròfil, 380 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
BCN 11786: L'Hereu (Banero) tarongerar nitròfil, 80 m, BF81, leg. Royo, 06/06/98.
MMA 18446: Lo Toscar, herbassar ruderal frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 8 (1998). AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
SENNEN in VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Lateeur.}
Malva nicaeensis All.
SENNEN (1911: 135) l'esmenta del litoral del Baix Maestrat; no hi ha plecs a l'herbari Sennen procedents del
territori al BC, però s’hi troba un plec de Múrcia rectificat per I. Nogueira com a M. neglecta. A banda, Alfred
Giner (01/07/44 plec desaparegut) també l’assenyala. La coincidència en la referència ens fa creure en la
possibilitat que les indicacions fossen correctes. Tanmateix, no manquen casos en què hi ha hagut sovint
confusions amb el tàxon precedent. Nosaltres mateixos [ROYO in ORCA 10 (2000)] vam citar este tàxon corregint
una citació de M. neglecta. Posteriorment ens vam adonar que la determinació inicial era la correcta, consideració
que vam trametre a la secretaria d'ORCA.
?SENNEN (1911), ?ROYO in ORCA 10 (2000).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Malva sylvestris L.
malva (MONTS.-ARCHS, 1890); malva, mauva vera
Una mica per tot arreu en herbassars ruderals amb un cert grau de
nitrofília (Chenopodietalia muralis), 4-600 m, r.
BCN 27011: Mas dels Domènecs, pasturatges vora corral, 500 m, BE69, leg. Abella & Royo,
07/04/02.
MMA 18445: Barranc de Lledó, herbassar ruderal nitròfil, 90 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, BALADA (1981), SAMO (1995), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11411,11412,11508,11509,11616,11636,12341,12543, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-80 cm, Fl.: III-X, Dist.: Plurireg.}
Lavatera arborea L.
malva borda
Relativament corrent a les àrees més càlides formant part
d’herbassars ruderals, talussos i cunetes viaris, fins i tot en penyasegats marítims (Chenopodion muralis), 1-500 m, r.
BCN 11784: Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 80 m, BF81, leg. Royo, 01/05/96.
BCN 11788: Sòl de Riu (Alcanar), talús de barranc, 10 m, BE88, leg. Royo, 26/04/97.
MMA 18444: Depuradora de Santa Bàrbara, séquia nitrificada, 70 m, BF81, leg. Royo, 29/05/97.
SENNEN (1911), BALADA (1996), BALADA in ORCA 8 (1998), TORRES in ORCA 8 (1998),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: NP, Alç.: 0,5-2 m, Fl.: III-VI, Dist.: Med.-Atl.}
222
Lavatera cretica L.
malva borda, herba dels formatgets
Tàxon nitròfil que s'estén per cultius de regadiu, herbassars
ruderals i vores de camins (Chenopodion muralis), 1-500 m, c.
MMA 18561: Torre de la Carrova, replanell a la vora, 40 m, BF91, leg. Abella & Royo, 11/10/03.
SENNEN (1909, 1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), NÉZADAL (1989),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11692,11693,11694, leg. Forcadell.
{T.b.: NP(Ch.), Alç.: 0,2-1,5 m, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Lavatera punctata Th.
No l'hem vist. Balada (com. pers. localitat) l'havia trobat a l'era
d'una tost erma (06/09/1981), vora la carretera de la Carrova, del
qual malgrat que no l'ha pogut retrobar, en conserva mostra
d'herbari (Hordeion leporini), 5-30 m, rrr.
CURCÓ (2004: 103) recull la dada de BALADA dins ORCA 8
(1998).
BALADA in ORCA 8 (1998), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. S}
Lavatera maritima Gouan
L'hem localitzat a dos indrets de l'extrem septentrional; el primer
en regalls i vorades de camins de la desembocadura del riu
Canaleta, i el segon en repeus dels panys de paret del camí del
Montsagre de Paüls, al Racó del Tormassal (Lavaterion
maritimae?, (Salsolo-Peganion), 30-40(490-530) m, rrr.
Les localitats on l'hem trobat ens sorprén que hagen passat fins ara
inadvertides, si deixem de banda la referència de NUET dins
ORCA 8 (1998), perquè han estat sovint visitades per botànics.
Considerem, tal com esmentava FONT QUER (1950: 108, 1954:
301), que no és planta halòfila, sinó termòfila.
BCN 12254: Tormassal, badalls de calcària, 490 m, BF73, leg. Royo, 09/09/02.
BCN 12273 i MMA 18304: Riu Canaleta, vores de camins, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00.
FONT QUER (1950, 1954)*, NUET in ORCA 8 (1998).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: III-VII, Dist.: Med. W}
223
Althaea rosea (L.) Cav.
(Alcea rosea L.)
vara de Sant Josep (Forcall, MULET), malví (Catí, MULET); mauva vera i
mauves cascallades (Orta, BALADA & MIQUEL)
Apareix com a subespontani per diversos indrets ruderals poc o
molt nitrogenats i no gaire secs del territori (Chenopodion muralis,
Silybo-Urticion), 5-520 m, rr.
IDIARTE & BALADA (2003: 9) el donen dels quadrats UTM BE99 i
BF90.
BCN 11783: La Llacuna, conreu abandonat prop d'un xalet, 130 m, BE89, leg. Royo, 23/05/98.
CASASAYAS (1989)*, IDIARTE & BALADA (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Àsia W}
Althaea officinalis L.
malví (MONTS.-ARCHS, 1890); malví (Forcall, MULET); mauví (Orta,
BALADA & MIQUEL)
Prou rar l'hem trobat a les séquies i voltants d'ullals pròxims a
l'Ebro, del Delta; i de Llandells, a la marjal de Peníscola
(Magnocaricion elatae, (Artemisietea vulgaris)), 1-8(270) m, rr.
ROVIRA (1986: 549) l'esmenta encara del barranc de les Fonts,
entre Xerta i Paüls. La localitat d'O. BOLÒS (1957: 557) és de
complicada assignació a un quadrat UTM concret.
BCN 11782: Ullals de la Carrova, herbassar higròfil vora séquia, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*,
BALADA in ORCA 8 (1998)*, CURCÓ (2001, 2003, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
Althaea cannabina L. subsp. cannabina
No l'hem vist. Es trobaria a una jonquera a sobre de sòl humit, mai
inundat del barranc de les Valls, entre Xerta i Paüls
(Holoschoenetum vulgaris), 270 m, rrr.
La seua presència al territori ens consta només per la indicació
d’un inventari de Cirsio-Holoschoenetum dins la tesi doctoral de
ROVIRA (1986: 549-550). Tanmateix, sobta que esta indicació no
fos recollida al catàleg florístic de la mateixa tesi [ROVIRA (1986:
228)].
ROVIRA (1986), BOLÒS, O. (dada bibliog.) in ORCA 8 (1998).
*BCN s/n: Segorbe, coteaux, leg. C. Pau, , 16/08/1920, Pl. d’Esp. Sennen 4163.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VII-VIII, Dist.: Med.-Iran.}
224
Althaea hirsuta L. subsp. hirsuta
Present als conreus i pradells terofítics, rar al litoral, es va fent
més freqüent a mesura que ens atansem a les àrees muntanyenques
(Diplotaxion erucoidis, Thero-Brachypodion), 10-600 m, r.
BCN 21134: La Seniola, oliverar, 240 m, BF70, leg. Royo, 18/05/96.
BCN 21135: Lo Pelós, oliverar, 150 m, BF81, leg. Royo Ferré & Royo, 04/05/00.
MMA 18443: Matamoros, Oliverar, 300 m, BF81, leg. Royo, 15/05/97.
BALADA in ORCA 8 (1998), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
MMA 2819, leg. Farnós.
MMA 2818, leg. Aragonés.
MMA 11530,12455, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed.}
Hibiscus trionum L.
No l'hem vist. Balada (com. pers. localitat) ens l'indica d'un camp
baix Masdenverge, finca d'Idiarte, 30 m (20/08/1997) (Diplotaxion
erucoidis) 30 m, rrr.
A més, ens assenyala que, amb posterioritat, l'ha trobat a altres
quadrats UTM, com ara el BE68, dins un oliverar pròxim a Sant
Mateu.
BALADA in ORCA 8 (1998).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Med. E}
TILIACEAE
Tilia platyphyllos Scop. subsp. platyphyllos
til·ler
No hem vist individus ni tan sols com a subespontanis d’este tàxon. BALADA dins ORCA 8 (1998) l'esmenta com a
plantat en diferents quadrats UTM del territori. L'únic individu amb un estatus més discutible va ser un trobat a la
vora del riu Sénia, a mà de dalt de la font de Sant Pere. La localitat coneguda més pròxima al territori en què este
tàxon creix és la del plec d’herbari MMA 20207.
BCN 11781: Font de Sant Pere, vorada de xalet i riu, 380 m, BF60, leg. Royo, 26/06/01.
*MMA 20207: Camí de l’Espina, clavills de roca, 830 m, BF72, leg. Abella, Arasa, Beltran, Torres & Royo, 16/07/05.
BALADA in ORCA (1998).
{T.b.: MP c., Alç.: 10-40 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Introd.: Submed.}
225
OXALIDACEAE
Oxalis corniculata L. subsp. corniculata
violins (Paüls)
Es cria per indrets viaris, pedrusques i clavills de roques de
barrancs de la major part del territori (Stellarietea mediae,
Thlaspietea rotundifolii), 5-530 m, c.
La indicació d'una f. grandiflora per part de SENNEN (1911: 136),
un camí vist el plec BC 836019, no creiem que diferisca
essencialment dels individus típics.
BCN 27080: L'Hereu, vora de camí, 90 m, BF81, leg. Royo, 16/10/95.
BCN 27079: Mianes, herbassar frescal, 30 m, BF91, leg. Royo, 26/11/99.
MMA 18442: Santa Bàrbara, vorera, 80 m, BF81, leg. Royo, 08/12/94.
SENNEN (1911), BALADA (1985b), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
BC 836019, Benicarló, murs, leg. Sennen, 1/04/1909, ut f. grandiflora.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-20 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.-Submed.}
Oxalis pes-caprae L.
agret
Té tendència a viure en cultius de regadiu, vores de camins dels
tarongerars més pròxims al litoral, on entrat l'hivern arriba a
formar extenses catifes (Citro-Oxalidetum pes-caprae), 1100(500) m, r (loc. cc).
BCN 11780: Masdenverge, tarongerar, 30 m, BF91, leg. Royo, 10/03/96.
BALADA (1996), TORRES in ORCA 8 (1998), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004), TORRES (com. pers.)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: (X-)XI-V, Dist.: Introd.: Àfrica S}
cf. f. pleniflora (Lowe) Sunding
L'hem trobat molt localitzat per herbassars ruderals nitròfils de la
sanefa marítima del Baix Maestrat i, excepcional, a un abocador
del Montsià (Chenopodion muralis), 1-70 m, rr.
Es tracta d'una forma caracteritzada per la presència d'un nombre
molt elevat de pètals, superior al doble que indiquen O. BOLÒS &
VIGO (1990: 254); tal volta pel fet de presentar-se fenòmens de
poliploïdia. A banda, els pètals són d’un groc ataronjat, ben
diferents del groc-llima dels de la raça típica. Pensem que es
podria tractar d'una raça cultivada que es naturalitzaria
puntualment.
BCN 11779: Port de Benicarló, herbassar nitròfil, 4 m, BE87, leg. Royo, 15/03/01.
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IX-V, Dist.: Introd.: Àfrica S}
226
Oxalis latifolia Kunth in Humb.
No l'hem vist dins del territori. Citat al molí l'Abat per
VILLAESCUSA (2000: 427) a partir de material d'herbari d'Aguilella
(AAP 4852) i per CASASAYAS (1989: 477) per un plec de RivasGoday (MAF 76965) (Chenopodion muralis?), 5-400 m, rrr.
Observat a l'Aldea, a l'hemidelta nord, formant part d'herbassars
ruderals i arvenses humits.
CASASAYAS (1989), RIVAS-GODAY
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
in
CASASAYAS
(1989),
AGUILELLA
in
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Oxalis articulata Savigny in Lam.
Apareix per herbassars nitròfils de barrancs i vores de camins,
quasi sempre en ambients pròxims a nuclis de població
(Chenopodion muralis), 1-350 m, rr.
La seua naturalització dins del territori és cada vegada més
manifesta.
BCN 11778: Riu Ebre al de Fabra, munt de terra nitròfil, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo,
17/04/99.
*MMA 13118: Mas de Meló, l’Aldea, 6 m, BF91, leg. Torres & Royo, 01/06/97.
TORRES (1983), CASASAYAS (1989)*, BALADA in ORCA 8 (1998), TORRES in ORCA 8
(1998), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth subsp. corymbosa (DC.) O.Bolòs et Vigo
Es fa com a subespontani i naturalitzat per herbassars ruderals
propers als pobles (Chenopodion muralis, Diplotaxion erucoidis,
Polygono-Chenopodion), 70-520 m, rr.
Absolutament naturalitzat per tota classe de comunitats arvenses
(ametlerars, panissars, horta) pròximes al nucli de Sant Joan del
Pas i al riu Sénia.
BCN 27082: Santa Bàrbara, cuneta, 70 m, BF81, leg. Royo, 10/05/96.
BCN 27081: Riu Sénia a les Planes, codolar fluvial, 110 m, BE89, leg. Royo, 23/04/02.
BALADA et al. (1977), ROYO (1998), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4381, leg. Farnós.
{T.b.: G., Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
227
GERANIACEAE
Pelargonium zonale (L.) L'Hér. in Aiton
gerani, gerànio
Àmpliament cultivat i, excepcionalment, subespontani per murs i
herbassars ruderals de les àrees més termòfiles del territori
(Chenopodietalia muralis), 1-5(80) m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 334) l'esmenta de la part meridional de la
comarca del Baix Maestrat.
VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Geranium lucidum L.
L'hem advertit únicament a una localitat de la Tinença, a un repeu
nitròfil humit a la vora d’una roca de l'encreuament dels barrancs
del Salt i de la Fou, vora la balma dels Rossins (Galio-Alliarion
petiolatae), 490 m, rrr.
L'altra indicació per al territori per TORRES dins ORCA 8 (1998),
referència que es basaria en el plec dipositat a l'herbari MMA,
mostra que pertanyeria a G. columbinum.
BCN 30805 i MMA 18620: Balma dels Rossins, repeu humit i nitròfil de rocam., 490 m, BF60, leg.
Hodgson, Palmer, Torres & Royo, 10/05/04.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 8 (1998)*,
?TORRES in ORCA 8 (1998), VIGO in ORCA 8 (1998)*, VILLAESCUSA (2000)*.
?MMA 3205, Alfara de Carles, 250-270 m, BF82, leg. Aragonés & Torres, 10/06/1983, rev. Royo ut G. columbinum.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Lateeur.}
Geranium robertianum L. subsp. robertianum
agulles, cadiretes (el Perelló)
Creix per herbassars humits de raconades de boixedes, fondos de
barrancs, boscos frescals, vores de fonts... (Origanetalia vulgaris),
140-680 m, rr.
BCN 22098: Barranc de la Galera, herbassar humit de fondo de barranc, 280 m, BF70, leg. Royo,
25/04/99.
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.}
228
Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
G. purpureum Vill.
poteta de gall
Sempre formant part de pradells terofítics de codolars fluvials,
pedrusques, reble de màrgens... (Thero-Brachypodion (GeranioHornungietum), Thlaspietea rotundifolii), 3-750 m, c.
BCN 22099: Lo Pelós, codolar, repeus de marge, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/05/95.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3202, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Latemed.}
Geranium sanguineum L.
agulles (a la pràctica totalitat d’espècies dels gèneres Geranium i Erodium)
Prou corrent per rouredes i boscos de pi negral, així com les
comunitats de degradació; més rarament per alzinars o carrascars
del Port i de la Tinença (Geranion sanguinei, Aceri-Quercion),
180-600 m, r.
BCN 11777: Barranc de Lloret, garriga degradació de roureda, 400 m, BF71, leg. Royo, 28/03/97.
MMA 18441: Matamoros, garriga vora camí, 300 m, BF81, leg. Royo, 11/09/96.
TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
TORRES & ROYO (2003).
MMA 3198, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
Geranium columbinum L.
Creix per herbassars frescals i sovint una mica nitròfils del Port,
de la Tinença, del Turmell i de la serra de Montsià (PotentilloPolygonetalia), 180-600 m, rr.
BCN 11775: Font del Burgar, pradell humit i nitròfil, 380 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
BCN 11776: Lo Toscar, herbassar frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
TORRES (1989), TORRES in ORCA 8 (1998), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
MMA 3205, Alfara de Carles, 250-270 m, BF82, leg. Aragonés & Torres, 10/06/1983, sub G.
lucidum, rev. Royo.
MMA 12454, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Plurireg.}
229
Geranium dissectum L.
Apareix per séquies, herbassars higròfils, algun camí als cultius de
regadiu, sobretot de les àrees litorals (Molinio-Arrhenatheretea),
1-150(500) m, r.
BCN 11773: Riu Sénia a la Sénia, herbassar higronitròfil, 300 m, BF60, leg. Royo, 17/04/98.
BCN 11774: La Carrova, talús de séquia, 10 m, BF91, leg. Royo, 14/04/96.
BALADA et al. (1977), BALADA in ORCA 8 (1998), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000),
CURCÓ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004), BDB
(2005).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Geranium rotundifolium L.
Molt freqüent en cultius de secà, pedrusques i vores de camins de
tot el territori (Stellarietea mediae), 1-600 m, cc.
Creiem possible que, en indrets arrecerats, puga arribar a florir tot
l'any.
BCN 11772: Lo Pelós, repeus de màrgens, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/05/95.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.-Submed.}
Geranium molle L. subsp. molle
Força estés per ambients arvenses i ruderals no gaire eixuts del
territori (Stellarietea mediae), 1-550 m, c.
BALADA et al. (1977), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12335, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Plurireg.}
230
Geranium pusillum Burm.
G. humile Cav.
No l’hem vist. Citat dins del territori per VILLAESCUSA (2000:
332), a partir d'un plec d'herbari d'Aguilella (AAP 4899), de la
balma dels Rossegadors, a l’entrada de la Tinença de Benifassà
(Geranion sanguinei), 480 m, rrr.
SENNEN (1911: 136) el cita com a G. humile de les terres
marítimes del Baix Maestrat, una dada que considerem dubtosa.
No hem trobat cap plec a l’herbari Sennen que s’hi pogués referir.
?SENNEN (1911), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.}
Erodium sanguis-christi Senn.
Només l'hem advertit de la serra d'Irta, fent part de costers
pedregosos i pradells efímers damunt de terra rossa enmig de
calcàries (Stipion retortae (Scillo-Erodietum)), 10-400 m, rr.
És possible que determinats anys faça una florida poc destacada a
la tardor. Jesús Moro ens l'indica, a més, del Puig de la Nau. El
projecte ANTHOS, li atribuïx una indicació del Pebret al quadrat
UTM BE87, que cal referir al BE76.
BCN 11770: Pujant a Vistahermosa, vora de pista forestal, 400 m, BE77, leg. Abella & Royo,
18/11/01.
BCN 11771: Castell de Polpís-Vistahermosa, pradell terofític entremig de les brolles, 370 m, BE77,
leg. Royo, 03/04/01.
FONT QUER (1920)*, VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), APARICIO (2002), MORO (com. pers.).
*BC 61087, Ametlla, garrigues calcaires, leg. Sennen, 10/04/1917, Pl. d'Esp. 2997.
*BC 129552, cim del Garrigó?, Benicàssim, leg. M. Calduch, 24/04/1955.
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: (X-XI)III-V, Dist.: Med. SW}
Erodium malacoides (L.) L'Hér. subsp. malacoides
cadiretes (el Perelló), agulles
Abastament difós per ambients ruderals i arvenses de tota l'àrea, es
va fent més escadusser al guanyar altitud (Stellarietea mediae), 1600 m, cc.
BCN 22067: Lo Pelós, herbassar ruderal, 150 m, BF81, leg. Royo, 04/03/95.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3148,3089, leg. Farnós.
MMA 11327,11365,11366,11367,11388,11478,11542,11651, leg. Forcadell.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Latemed.}
231
Erodium malacoides (L.) L'Hér. subsp. aragonense (Loscos) O. Bolòs et Vigo
E. neuradifolium Delile
No hem vist individus prou típics. Balada (com. pers. Localitat)
ens l’indica del dic Nou de la Ràpita, així com dels voltants de la
desembocadura del barranc de la Galera al riu Ebro (Hordeion
leporini), 1-12 m, rrr.
Del Baix Maestrat l’indiquen O. BOLÒS & VIGO (1990: 302-303)
sense que n’haguem pogut esbrinar la font.
BOLÒS, O. & VIGO (1990), BALADA in ORCA 8 (1998).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-40 cm, Fl.: XII-VII, Dist.: Med. SW}
Erodium laciniatum (Cav.) Willd.
Es fa per talussos i camins arenosos d'indrets pròxims als rius
Ebro i Sénia (Stipion retortae ?), 15-120 m, rr.
Hem atribuït a la subsp. pulverulentum (Cav.) Batt. in Batt. et
Trab. els individus vistos del territori pels següents caràcters:
Bràctees involucrals menudes, agudes i ciliades; fulles
pinnatipartides; fossetes amb plecs concèntrics, poc o gens
glanduloses; bec amb fruits d'uns 3 cm.
ROVIRA (1986: 199) el dóna d’una localitat dins l’àrea estudiada i
VILLAESCUSA (2000: 368-369) de la mitat meridional del Baix
Maestrat.
BCN 11763: Illa d'Audí, erms damunt sòl soldonós, 15 m, BF92, leg. Abella & Royo, 23/03/02.
BCN 11764: Horta front Benifallet, talús de tarongerar, 30 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
BCN 11769: Estació FFCC de Santa Bàrbara, claper artificial, 70 m, BF81, leg. Royo, 07/04/01.
BCN 11765 i MMA 18049: Riu Sénia, les Planes, duna artificial de la gravera, 120 m, BE89, leg. Royo, 09/05/01.
ROVIRA (1986), MATEO et al. (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Erodium chium (L.) Willd.
var. chium
Es cria per vores de camins i conreus mal feinejats, esdevenint
excepcional o nul a les terres més interiors (Hordeion leporini), 1380 m, c.
BCN 22070: L'Alcàsser (Los Reguers), oliverar, 140 m, BF82, leg. Royo, 11/12/98.
cf. BCN 22071: Castell d'Ulldecona, herbassar ruderal sec, 220 m, BE89, leg. Royo, 31/12/99.
BCN 11762: Torre d'en Corder, terrasses pròximes, vora de camí soldonosa, 25 m, BF92, leg. Royo,
16/02/02.
BCN 22072: Penya-segat ran del Saldonar, sòl calcigat, 5 m, BE88, leg. Royo, 04/03/02.
MMA 18440: Pla de les Illes-l'Ebre, cuneta vora l'Eix de l'Ebre, 20 m, BF92, leg. Beltran & Royo,
09/08/01.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-50 cm, Fl.: II-VIII, Dist.: Med. S(N)}
232
var. murcicum (Cav.) Rouy in Willk. et Lange
Viu en vores de camins d'indrets de forta termicitat, normalment
damunt de sòls soldonencs pròxims a l'Ebro o a la façana litoral
(Hordeion leporini), 2-20 m, rr.
És possible que siga més freqüent del que indica el mapa de
distribució i que ens haja passat inadvertit barrejat amb la varietat
típica.
BCN 22069: Meandre de Xerta, munt de terra ruderal, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: II-VII, Dist.: Med. SW}
Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Ait.
herba del mésch (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es troba per herbassars ruderals nitrificats i fortament calcigats de
diferents localitats de la franja termòfila (Hordeion leporini), 1230(400) m, r.
BCN 11760: Santa Bàrbara, herbassar nitròfil, 80 m, BF81, leg. Royo, 01/02/96.
BCN 11761: Platja-badia al sud del Castell, herbassar ruderal ran de mar, 3 m, BE87, leg. Royo,
30/01/01.
BALADA (1998), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-VI, Dist.: Med.}
Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Ait.
cobripeus, cadiretes
var. cicutarium
Per tot arreu en vores de camins, conreus poc treballats (Hordeion
leporini, Bromo-Oryzopsion), 1-765 m, cc.
Si bé no deixa de florir durant tot l'any, la floració estival
acostuma a ser quantitativament menys remarcable.
BCN 11759: La Seniola, vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 13/10/95.
TORRES (1989), NÉZADAL (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11372,11479,11652,12437, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
233
var. pimpinellifolium (Cav.) Sm.
Present per pradells terofítics mesoxeròfils dels indrets de menor
influència marítima (Hordeion leporini), 300?-600? m, rr.
És possible que siga més abundant i que ens haja passat inadvertit
confós amb la varietat típica.
BCN 22068: La Caramella, barranc a mà dreta, pradell terofític, 300 m, BF72, leg. Royo, 16/03/02.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Plurireg.}
Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Ait.
Molt escàs, apareix per vores de camins i conreus frescals de la
mitat septentrional del territori, i com a relativament freqüent
només a algunes hortes de Xerta (Hordeion leporini, Chenopodion
muralis), 20-530 m, rr.
A excepció de la referència de SENNEN (1909: 148) tota la resta
d'indicacions són de fora del territori.
BCN 11757: Estació de Mianes, camí, 40 m, BF91, leg. Royo, 07/04/01.
BCN 11758: Horts de Xerta, horta, 20 m, BF83, leg. Royo, 20/03/98.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 8 (1998)*, TORRES
in ORCA 8 (1998)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
LINACEAE
Linum catharticum L.
No s’allunya mai de prats humits, sovint a la vora de cursos
d'aigua més o menys permanent, de localitats del massís del Port i
de la Tinença amb inversió tèrmica (Geranion sanguinei, MolinioHoloschoenion), (320)480-600 m, rr.
BCN 11755: La Vallfiguera (ombria de la), herbassar frescal, vora camí, 500 m, BF72, leg. Royo,
04/06/00.
BCN 11756: La Vallfiguera, herbeis vora rierol, 350 m, BF72, leg. Royo, 09/07/02.
TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003).
MMA 3289, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Eur.}
234
Linum narbonense L.
Es pot trobar per garrigues, brolles i costers pedregosos de bona
part del territori, encara que defuig les terres massa càlides
(Helianthemo-Aphyllanthion, Rhamno-Quercion...), (50)100-610
m, r.
BCN 11754: Pipions, garriga, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo, 06/06/99.
MMA 13036: Pantà d'Ulldecona, brolla, 550 m, BF60, leg. Royo, 01/05/96.
FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), TORRES in ORCA
8 (1998)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds.) Thell.
L. bienne Mill.
lli boscá (MONTS.-ARCHS, 1890); llinós (Alcalà de Xivert, MULET); lli
Present per prats damunt faixes frescals d’indrets dispersos del
territori (Potentillo-Brachypodion, Molinio-Holoschoenion), 10500 m, rr.
BCN 11753: Pla de la Galla, prat mesòfil, 370 m, BF90, leg. Abella & Royo, 06/05/01.
BCN 14253: Coll Ventós, jonqueres damunt margues guixoses amarades, 460 m, BF71, leg. Royo,
03/07/03.
*MMA 13039: Illa de Blanquet, herbassar, 7m, BF81, leg. Royo, 02/05/97.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), TORRES in ORCA 8 (1998)*, FORCADELL (1999),
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003)*, CURCÓ (2004)*, TORRES (com. pers.).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Atl.}
Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
lli boscá (MONTS.-ARCHS, 1890); lli
El trobem esporàdicament per herbassars frescals i codolars
fluvials de diferents punts del territori, sense esdevenir
excepcional (Molinio-Arrhenatheretea, Thlaspietea rotundifolii...),
1-520 m, rr.
Els individus vistos són molt robustos i presenten càpsules d’uns
10 mm, amb els septes glabres i unes fulles que superen els 20 mm
de llargada. És possible que la seua presència als barrancs més
litorals fos deguda a llavors procedents del transport ferroviari, tal
com ens havia indicat Alfred Giner (com. pers.).
BCN 23610: La Foia, herbassar humit, 60 m, BF90, leg. Royo, 25/05/96.
BCN 23609: Barranc de Lloret, herbassar nitròfil, 280 m, BF71, leg. Royo, 17/04/00.
VILLAESCUSA (2000).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Introd.: Eur.?}
235
Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard
L. suffruticosum L.
lli blanch (MONTS.-ARCHS, 1890); flor de la Mare de Déu (Cardó, FONT
QUER); botja blanca o amarga (els Ports, MULET); maleïda (Orta, BALADA
& MIQUEL)
Creix per brolles poc eixutes, així com per garrigues amb un cert
grau de continentalitat, sempre entés en el context del país estudiat
(Rosmarinion officinalis), (30)100-650 m, r.
BCN 23612: Xerta, brolla, 20 m, BF83, leg. Royo, 08/05/98.
BCN 23611: Torre de Sant Millan, llistonar vora brolla damunt ametlerar abandonat, 150 m, BE77,
leg. Royo, 16/04/02.
VAYREDA (1902), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 3290, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. W}
Linum maritimum L.
Es fa per jonqueres i herbassars salabrosos del Delta, sovint
damunt de sòls torbosos (Juncion maritimi), 1-4 m, rrr.
La indicació de SENNEN (1911: 135) de la desembocadura de la
rambla d'Alcalà, és del tot probable, si bé ningú més l'ha pogut
retrobar a l'indret i no hi hem localitzat cap mostra als herbaris BC
i Sennen.
BCN 11752: Ullals de Panxa (Bous), sòl salí humit, 5 m, BF90, leg. Abella & Royo, 24/06/01.
BCN 14073 i MMA 17849: Vilacoto, prat damunt sòl torbós, 3 m, BF90, leg. Royo, 04/08/03.
MMA 18439: Ullals de Panxa, aiguamoll vora ullal, 5 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1911), BALADA (1985), CURCÓ (2001, 2001b, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 20-80 cm, Fl.: VII-VIII, Dist.: Med.}
Linum trigynum L.
(L. gallicum L.)
Es cria, a la mitat meridional del país estudiat, per pradells
terofítics de microsòls soldonosos poc o molt descarbonatats,
quasi sempre a sobre de taperot, si bé es pot fer també present
damunt de terra rossa (Stipion retortae), 3-200 m, rr.
FOLCH (1980: 169) troba aquest tàxon en els mateixos ambients. A
la Plana Alta, on afloren els materials silicis, és un tàxon prou més
freqüent [MATEO & FIGUEROLA (1986: 167), TIRADO (1998: 248)].
BCN 11749: Racó d'en Ban (vora la pedrera), pradell terofític amb Iris xiphium, 120 m, BE99, leg.
Royo, 06/06/02.
BCN 11750: Institut Vilaplana de Vinaròs (Murtera), pradell terofític enmig de taperots, 25 m, BE88, leg. Fort... & Royo, 19/04/02.
BCN 11751: La Martinenca, pradell terofític pedregós, 50 m, BE99, leg. Royo, 04/05/01.
FOLCH (1980)*, MATEO & FIGUEROLA (1986)*, ARAN (1996), TIRADO (1998)*, VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
236
Linum strictum L. subsp. strictum
Àmpliament difós, apareix per prats d'anuals de tota l'àrea
estudiada (Thero-Brachypodietalia, Thero-Brometalia), 1-720 m,
cc.
A les àrees muntanyenques interiors creixen individus de floració
tardana que pareixen encaixar dins la var. spicatum Pers.
Tanmateix, creiem que es pot deure a modificacions induïdes per
ambients més humits que afavoririen estats fenològics desplaçats
en el temps, que podrien afavorir la formació d'una inflorescència
de tipus espiciforme.
BCN 11748: La Foia, prat d'anuals, 60 m, BF90, leg. Royo, 25/05/96.
BCN 11747: Pipions, pradell terofític descarbonatat, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo,
06/06/99.
BCN 23613: Barranc de la Vall, vora l'àrea de lleure, pradell terofític de vorada forestal, 530 m, BF71, leg. Abella & Royo, 18/08/2002 (cf. var.
spicatum).
BOLÒS, O. (1967), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 3293, leg. Aragonés.
MMA 12565, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: IV-VII(-VIII), Dist.: Latemed.-Iran.}
Linum strictum L. subsp. corymbulosum (Reichenb.) Rouy
Es pot trobar per pradells terofítics de la serra de Montsià i del
massís del Port (Thero-Brachypodion), 230-530 m, rr.
Hem atribuït a este tàxon individus de desenrotllament molt tardà,
de darrers d'estiu a principis de tardor, els quals presenten
peduncles fructífers molt llargs i la inflorescència relativament
laxa. No hem pogut consultar plecs ibèrics d’este tàxon als
diferents herbaris ja que estos es trobaven cedits.
cf. BCN 12893: Mas de Comú (pujant al), prat mesoxeròfil, 530 m, BF90, leg. Royo, 10/07/00.
cf. BCN 12892: La Vallfiguera, pradell terofític damunt marge molt frescal, 230 m, BF82, leg.
Abella & Royo, 07/10/01.
*BCN 23922: Illa de Cefalònia, Valtos, prat de teròfits, 230 m, leg. O. Bolòs, Masalles, Ninot & Vigo, 18/05/1987.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.}
TROPAEOLACEAE
Tropaeolum majus L.
S’escampa com a subespontani per herbassars ruderals de la
sanefa marítima (Chenopodion muralis), 1-15 m, rrr.
Lluís de Torres ens l’indica una localitat de la comarca del
Montsià en una ecologia molt similar a la que nosaltres l’hem vist
al Baix Maestrat.
BCN 12891: Barranc del Surrac, pedruscall nitròfil, 2 m, BE87, leg. Royo, 15/03/01.
TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: (II)V-XII, Dist.: Introd.: Amèr. S}
237
ZYGOPHYLLACEAE
Peganum harmala L.
Citat al territori només per A.C. COSTA (1877: 50) i per SENNEN
(1929: 14), avui en dia es trobaria molt probablement extingit,
perquè no ha pogut ser retrobat des de la primera mitat de segle
(Salsolo-Peganion), rrr (ext.?).
Hem pogut consultar el plec BC 124776. BOLDÚ & MOLERO
(1979: 104) el donen del castell de Miravet.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1929), BOLDÚ & MOLERO (1979)*, FOLCH leg. GALLARDO
(1980)*.
BC 124776, Rio Ebro, Tortosa, leg. Sra. Gallardo, junio 1935.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. S-Sahar.-Iran.}
Tribulus terrestris L.
pedra de rinyó (el Boixar, MULET), gata rabiosa (Enroig, MULET); cavallets i
quixals de vella (Arnes, BALADA & MIQUEL), obriülls; gatets o xavets (els
fruits)
var. terrestris
Viu en ambients calcigats, sobretot vores de camins i més
rarament conreus de cítrics dallats periòdicament, sobretot de la
franja més termòfila del país estudiat (Polygono-Poetalia,
Chenopodietalia muralis), 1-360(550) m, r (loc. c).
Els gatets o xavets són responsables, en el marc estudiat, de bona
part de les punxades de neumàtics de bicicletes.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 8 (1998)*, ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES
& ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 11292, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
var. albidus Friv.
Esta raça es faria en ambients més àrids i fortament calcigats que
l’anterior (Polygono-Poetalia), 1-400 m, rr.
És possible que la major pilositat que caracteritza esta varietat no
siga més que una adaptació a condicions d'una major insolació i
menor disponibilitat d'humitat edàfica.
BCN 30515: La Martinenca, vora de camí, 130 m, BF81, leg. Royo, 25/05/97.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
238
Zygophyllum fabago L.
Trobat únicament a un munt de terra de la Miliana, al jardí botànic
de Salvador Cardero, el qual ens va indicar que no sabia explicarne l'origen i que va aparéixer l'any 2000; val a dir que l’estiu de
2005 encara hi romania (Salsolo-Peganetalia), 150 m, rrr.
Les localitats més pròximes conegudes són: al nord, la de ROVIRA
& MOLERO (1983: 558), a la comarca de la Terra Alta, on encara
s’hi fa segons ens indica Lluís de Torres; i al sud, la de MATEO &
AGUILELLA (1986: 382), a la dels Serrans.
BCN 12888: La Miliana, talús artificial, 150 m, BF80, leg. Cardero & Royo, 16/02/02.
ROVIRA & MOLERO (1983)*, MATEO & AGUILELLA (1986)*.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Iran.}
RUTACEAE
Ruta graveolens L.
ruda vera
L'hem vist com a subespontani a les terres càlides, fent part
d'herbassars nitròfils més o menys eixuts, sovint al voltant de
masos i corrals de bestiar (Salsolo-Peganion, Chenopodion
muralis, Bromo-Oryzopsion), 1-230 m, r.
La indicació de l'herbari Giner de R. montana, no havent pogut
trobar la mostra d'herbari, creiem que, molt probablement, calga
referir-la a este tàxon o al següent.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Submed. E}
Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis
R. bracteosa DC.
ruda
Apareix per ambients nitròfils secs, si bé es pot arribar a endinsar
en brolles pròximes (Salsolo-Peganion, (Rosmarinion officinalis)),
5-500 m, rr.
El plec MMA 11457 de Forcadell dipositat al museu del Montsià
es basa en un individu en estat vegetatiu, del qual no ens ha estat
possible de confirmar la subespècie. De fet no sempre ens ha estat
fàcil separar este tàxon del precedent.
BCN 12887: La Càrdenes, vorada de mas, 180 m, BF81, leg. Royo, 30/03/97.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 8 (1998), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
TORRES & ROYO (2003).
?MMA 11457, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: II-VIII, Dist.: Med. S(N)}
239
Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
R. angustifolia Pers.
ruda
Molt estés per llistonars i brolles de les àrees més insolades del
país estudiat (Thero-Brachypodion), 1-550 m, c.
BCN 12889: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12610, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-VIII, Dist.: Med. W-C}
Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
(D. fraxinella Pers.)
gitam, matissola
Té tendència a fer-se per coscollars esclarissats i brolles, quasi
sempre d'exposició nord (Rosmarinion officinalis (Dictamnetum
hispanici)), (90)200-600 m, rr.
Al basament del massís del Port no és excessivament rar; a banda,
val la pena esmentar les localitats a cotes certament baixes del
Baix Maestrat, concretament del puig de la Nau i de Pipions.
Existix una cita d'A. BOLÒS (1921: 133), a partir de les dades de
Ramon de Bolòs, en la qual hi diu "Alfaques, la Rápita", una
indicació que creiem caldria referir a la serra de Montsià. Estes
dades van ser recollides per FONT QUER (1926: 55). Val a dir que, malgrat que ni nosaltres, ni
Forcadell hem aconseguit de trobar l'espècie a la Serra, Balada (com. pers. localitat) ens
l'indica del seu extrem septentrional.
BCN 12886: Matamoros, garriga, 260 m, BF81, leg. Torres & Royo, 26/05/00.
BCN 12885: Puig de la Nau, garriga damunt calcàries cara nord, 80 m, BE88, leg. Royo, 22/05/02.
VAYREDA vidit Herb. Juv. Católica (1902), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), FONT QUER (1926), BALADA in ORCA 1 (1985-87),
TORRES (dada bibliog.) in ORCA 1 (1985-87), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), BOLÒS, O. (dada bibliog.) in ORCA 8 (1998)*,
CARDERO in ORCA 8 (1998), SERRA et al. (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 3111, leg. Miquel, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 20-40 cm, Fl.: (IV-)V(-VI), Dist.: Med. W}
ACERACEAE
Acer negundo L.
Negundo fraxinifolium Nutt.
negundo
Plenament naturalitzat dins del bosc de ribera de l'Ebro, apareix
com a cultivat i subespontani a la resta d'indrets (Populetalia
albae, Tamaricetalia), 5-20(105) m, rr.
BCN 12883: Barranc de Sant Antoni a l'Ebre, bosc de ribera, 10 m, BF81, leg. Royo, 02/04/97.
BALADA (1985b, 1998), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-10 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Amèr. N}
240
Acer cf. palmatum Thunb.
Josep Forcadell ens va mostrar una mostra procedent de prop la desembocadura del barranc de la Barbiguera,
concretament un plançó. La seua presència a l'indret indicat hauria de ser considerada purament accidental
(Rhamno-Quercion ?), 20 m, rrr.
FORCADELL (1999).
MMA 12534; barranc de la Martinenca, 20 m, BE99, leg. Forcadell, 29/08/96, rev. et det. Royo.
{T.b.: MP c., Alç.: 2-10 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Àsia E}
Acer campestre L.
auró
Únicament l'hem advertit prop del molí l'Abat, pràcticament fent
d’arbre de ribera (Populetalia albae), 350-420 m, rrr.
De la mateixa localitat havia estat prèviament citat per AGUILELLA
dins VILLAESCUSA (2000: 131) i per ÁLVAREZ (2003: 415-416,
419-420, 457-458).
Este tàxon va ser citat de la serra de Montsià per FONT QUER
(1921: 160) en un moment en què les sinonímies no eren gaire
clares, per la qual cosa creiem que caldria atribuir esta indicació a
A. opalus subsp. granatense; més encara si tenim en compte que este darrer tàxon no hi va ser
esmentat, essent poc rar a l'indret.
A l’àrea del pantà d’Ulldecona no és rar de veure alguns individus d'A. opalus subsp. granatense
que presenten el revers foliar molt pilós i un limbe una mica més profundament dividit que els
exemplars típics, si bé no arriben a presentar pèls a la revora del limbe.
BCN 30679 i MMA 18543: Per damunt del molí l'Abat, bosc de ribera, 430 m, BF60, leg. Abella & Royo, 10/10/04.
?FONT QUER (1921), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000)*, SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-15 m, Fl.: IV-V, Dist.: Eur.}
Acer monspessulanum L.
El projecte ANTHOS atribuïx a Balada una citació per a la serra de Montsià, quan a la publicació de BALADA
(1983) es parla d'Observacions forestals a les comarques del Montsià i del Baix Maestrat; produint-se una
confusió entre el terme Montsià com a comarca amb el de serra de Montsià.
?ANTHOS.
Acer pseudoplatanus L.
No considerem que haja assolit a l’àrea estudiada un estatus de
naturalitat apreciable (Querco-Fagetea), 450 m, rrr.
En indrets pròxims a habitacions humanes, de les àrees del massís
del Port, situades a un nivell altitudinal superior, pot tindre
caràcter invasor als boscos de la vora, com s'esdevé a l'àrea del
Mascar.
BCN 12884: Los Ullals, plantat?, 400 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 30/08/99.
TORRES (1983)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 10-20 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Eur.}
241
Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) F.Q. et Rothm.
(subsp. hispanicum (Pourr.) Jah. et Maire)
oró, auró, oroner (Ulldecona)
No massa rar als barrancs i serres del territori, esdevenint cada
volta més escadusser a mesura que es davalla a cotes més baixes
(Aceri-Quercion), 50-600 m, r.
A les parts més baixes pot florir al mes de març, mentre que als
indrets més alts i frescals pot trobar-s'hi encara en flor ben entrat
el mes de maig.
BCN 12890: Barranc de la Galera a la Riba, garriga, 240 m, BF80, leg. Royo, 01/09/96.
BCN 21295: Ombria baix del pantà d'Ulldecona, alzinar amb boix, 480 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 20/10/02.
MMA 18641: Ombria del pantà d'Ulldecona, vorada de carrascar, 530 m, BF60, leg. Abella & Royo, 02/08/04.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-12 m, Fl.: III-V, Dist.: Submed.}
SAPINDACEAE
Cardiospermum halicacabum L.
bufetes (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es tracta d’un efemeròfit que únicament l'hem ensopegat a un
talús ruderalitzat del riu Sénia, prop del molí la Roca
(Chenopodietalia muralis, Onopordetalia acanthii), 10-250 m, rrr.
Darrerament APARICIO & MERCÉ (2003: 21) el citen d’un ermot de
Vinaròs prop la carretera N-340. Lluís de Torres el va localitzar en
estat espontani al voltant d’Amposta. Ja fora de l’àrea estudiada va
ser indicat per CASASAYAS (1982: 75) i per ROSELLÓ (1994: 181).
BCN 14150: Molí del Castell, talús ruderalitzat, 260 m, BE79, leg. Royo, 30/08/01.
CASASAYAS (1982)*, ROSELLÓ (1994)*, APARICIO & MERCÉ (2003).
Herb. L. de Torres: entre Amposta i la Carrova, vora d'una séquia, 10 m, BF91, 08/10/89.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Plurireg.}
HIPPOCASTANACEAE
Aesculus hippocastanum L.
castanyer d’índies
Apareix referit de l’àrea de Sant Pere-molí l’Abat per REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000: 56), entenem que sense que els
autors el consideren plantat. Tanmateix, la seua presència a l’indret caldria considerar-la com a accidental.
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000).
242
CORIARIACEAE
Coriaria myrtifolia L.
reór i roldor (MONTS.-ARCHS, 1890); emborratxacabres (Orta, BALADA &
MIQUEL); raudor
Present per bardisses, talussos i costers pedregosos humits quasi
sempre a la vora de cursos fluvials (Pruno-Rubion (RuboCoriarietum)), 1-600 m, r.
BCN 12850: Barranc de la Galera a la Riba, talús, 240 m, BF80, leg. Royo, 15/06/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1983, 1989), BALADA in ORCA 8 (1998)*, AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: NP semic., Alç.: 1-3 m, Fl.: III-IV(VI), Dist.: Med. W}
POLYGALACEAE
Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
Prou freqüent i fidel a clavills de roca, es torna més rar en talussos
i brolles pedregoses (Asplenietalia glandulosi, (Rosmarinetalia
officinalis)), 1-765 m, c.
BCN 27128: La Seniola, garriga-brolla rocosa, 240 m, BF70, leg. Royo, 13/10/95.
BCN 27129: Barranc del Regatxol, badall de roca, 580 m, BF71, leg. Royo, 26/05/01.
SENNEN (1909, 1911), BOLÒS, O. (1967), MOLERO & ROVIRA (1989), ROVIRA (1986),
TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11253,11281,11282,11283, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (I-)III-XI(-XII), Dist.: Med. W}
Polygala monspeliaca L.
L'hem detectat únicament per prats mesoxèrics del pla de Gallos, a
la serra de Montsià (Potentillo-Brachypodion), 350-400 m, rrr.
Amb anterioritat, Balada (com. pers.) l'havia trobat al mateix
indret. Fora d'ací, l'hem vist al Montsagre, a 920 m s.m., al quadrat
UTM BF73; i entre Fredes i el tossal de Cantaperdius, a 1160 m
s.m., dins l'UTM BF61.
BCN 12849 i MMA 18048: Pla de la Galla, prat sec, humit temporalment, 400 m, BF90, leg. Abella
& Royo, 06/05/01.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 8 (1998),
VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-25 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
243
Polygala calcarea F.W. Schultz
herba de la pulmonia
Es cria als prats humits de la Tinença, del Port i, més rarament, de
la serra de Montsià; localment pot arribar a esdevenir relativament
abundant (Potentillo-Brachypodion, Geranion sanguinei), 440600 m, rr.
BCN 12847: Ombria del Pantà d'Ulldecona, vorada forestal frescal, 540 m, BF60, leg. Royo,
07/11/99.
BCN 12848: Caseta de Rafel, a la Vall, vorada d'alzinar, 550 m, BF71, leg. Abella & Royo,
26/03/00.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-VI(X), Dist.: Lateeur.}
Polygala vulgaris L. subsp. gerundensis (O. Bolòs et Vigo) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
P. vulgaris L. subsp. mediterranea (Chodat) O. Bolòs et Vigo var. gerundensis O. Bolòs et Vigo
(P. nicaeensis Koch auct. subsp. caesalpinii (Bubani) McNeill; P. pedemontana Perr. et Verlot)
Apareix per herbassars humits, sovint en repeus panys de roca, del
massís del Port i de la Tinença de Benifassà (PotentilloBrachypodion, Geranion sanguinei), (300)450-600 m, rr.
BCN 27130: Molí l'Abat, herbassar de vora de camí forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo,
02/04/00.
BCN 27131: La Fou, vorada de bosc, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo, 03/06/01.
BCN 27132: La Caramella, a l'ombria de la Roca del Migdia, garriga, 300 m, BF72, leg. Royo,
16/05/02.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*,
BALADA in ORCA 8 (1998), SERRA et al. (2000)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Latesubmed.}
MELIACEAE
Melia azedarach L.
mèlia
Abastament cultivat, pot aparéixer com a subespontani per
herbassars ruderals, terres remogudes... de les àrees més càlides
del país estudiat (Chenopodietalia muralis, Lycio-Ipomoeion), 1130 m, rr.
CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 3-8 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àsia}
244
SIMAROUBACEAE
Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
ailant, arbre del cel
Es fa per talussos i vorades de carreteres, solars abandonats...
(Prunetalia spinosae, Onopordetalia acanthii...), 1-400 m, r.
En clara expansió, caldria plantejar prendre alguna mesura per tal
de controlar les seues poblacions del massís del Port on, en
barrancs com els de Lloret i de la Caramella, ja ha penetrat dins de
l'espai del Parc Natural.
CASASAYAS (1989), BALADA in ORCA 8 (1998)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 3-15 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Àsia SE}
ANACARDIACEAE
Schinus molle L.
pebrer bord
Abastament plantat com a arbre ornamental, hem arribat a veure un plançó al mig de la rambla d’Alcalà, a poc
més de 20 metres de la planta mare (Pimpinello-Gouffeion), 15 m, rrr (accid.).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-8 m, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Pistacia lentiscus L.
mata (MONTS.-ARCHS, 1890); mata, matissa
Tria principalment les màquies i alzinars, així com les etapes
sucessionals regressives: garrigues i brolles (Oleo-Ceratonion,
Quercion ilicis, Rosmarinion officinalis), 1-730 m, cc.
BCN 12846: Lo Pelós, garriga, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), FONT QUER (1917, 1921), BOLÒS, O. (1967),
TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), GÓMEZ-SERRANO et al.
(2001), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11598, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-6 m, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
Pistacia terebinthus L.
cornicabra (MONTS.-ARCHS, 1890); rataboc i matasalva (Arnes, BALADA &
MIQUEL); herba mosquitera (Orta, BALADA & MIQUEL); garrofera, garrofer
bord, matissa vera (Ulldecona), mataselva
Es fa per barrancs i serres del centre i nord del territori, en
diferents ambients rocosos, sovint en replanells de roques i cingles
(Quercion ilicis, (Asplenietalia glandulosi)), (65)150-600 m, r.
BCN 12845: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 31/08/96.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), TORRES in ORCA 8 (1998)*,
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003b), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11228, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c, Alç.: 1,5-6 m, Fl.: (III-)IV-V, Dist.: Med.}
245
Pistacia × saportae Burnat
(P. lentiscus × P. terebinthus)
Relativament present per alzinars, màquies i coscollars no gaire
eixuts, quan hi conviuen els parentals (Quercion ilicis), 25-400 m,
rr.
En determinats indrets és possible d'observar una variabilitat molt
gran, en proporcions dels caràcters fenotípics de P. lentiscus i P.
terebinthus fluctuants.
BCN 12844: Riu Servol, mare de barranc, 200 m, BE79, leg. Royo, 12/09/98.
BCN 12843: Ombria de German-barranc dels Masets, garrigues vora barranc, 220 m, BF83, leg.
Abella & Royo, 03/03/02.
BCN 12842: Mas de Royo, garriga, 45 m, BF91, leg. Royo, 09/05/02.
*MMA 13145: Cardó, vorada forestal, 500 m, BF93, leg. Royo, 25/03/97.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989)*, FORCADELL (1999), APARICIO (2002, 2003), APARICIO & MERCÉ (2003), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: MP p., Alç.: 1-6 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
AQUIFOLIACEAE
Ilex aquifolium L.
grévol
Certament rar, creix en raconades de cara al fred, sovint en repeus
de roca del Port, de la Tinença i, excepcionalment, de la serra de
Montsià (Aceri-Quercion), (240)350-600 m, rr.
*MMA 12971: Barranc de la Vall, bosc de pi negral, 700 m, BF71, leg. Royo, 25/12/95.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), SERRA et al. (2000), APARICIO
(2002, 2003*, 2003b, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO & MERCÉ (2004, 2005b)*.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-5 m, Fl.: V-VI, Dist.: Lateeur.}
RHAMNACEAE
Ziziphus jujuba Mill.
ginjoler (MONTS.-ARCHS, 1890); ginjoler
Freqüentment cultivat apareix com a subespontani per indrets no
gaire allunyats de les plantes mare (Solano-Polygonetalia,
Chenopodietalia muralis), 5-320 m, rr.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-4 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àsia C}
246
Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides
ars negre (MONTS.-ARCHS, 1890); escambroner, trencaolles
Apareix per màquies i coscollars, més freqüent a les terres més
seques, tot i que s'estén a la pràctica totalitat del territori (OleoCeratonion), 10-610 m, c.
BCN 12841: Barranc de la Galera a la Riba, garriga, 240 m, BF80, leg. Royo, 23/10/95.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1917, 1921), LLENSA (1954), BOLÒS, O. (1967),
ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), JUAN
& LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11483,11484, leg. Forcadell.
{T.b.: MP(NP) semic., Alç.: 1-3 m, Fl.: III-VI, Dist.: Med. S}
Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
var. nanus (Lange in Willk.) O. Bolòs et Vigo
(Rh. infectoria L.)
L'hem vist només a una garriga amb doser arbori de sapí, prop del
repeu d'una cinglera calcària, al barranc del Morellar, prop Paüls
(Querco-Fagetea), 510 m, rrr.
El fet que l’únic individu localitzat dins del territori presentés una
alçària lleugerament superior al metre sembla que l’atansaria a la
varietat corbariensis, tanmateix esta darrera raça presenta una
distribució més septentrional.
BCN 27174: Barranc del Morellar, garriga al repeu d'un cingle, 510 m, BF73, leg. Royo, 28/07/02.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ in ORCA 8 (1998)*.
{T.b.: NP c., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: IV-V, Dist.: Submed.}
Rhamnus alaternus L.
var. alaternus
aladern, coscollina (?)
Àmpliament difós per alzinars, màquies i altres comunitats
vegetals procedents de la seua degradació (Quercion ilicis), 3-600
m, c.
MMA 18669: Lo Pelós, coscollar, 150 m, BF81, leg. Royo, 10/11/95.
BOLÒS, O. (1967), BALADA (1996), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11341,11514,11599,11600,11601, leg. Forcadell.
{T.b.: P p., Alç.: 1-4 m, Fl.: II-V, Dist.: Med.}
247
var. balearicus DC.
(Rh. myrtifolius auct., Rh. alaternus L. var. myrtifolius (WK.) Rivas-Mart. auct., var. prostrata
Boiss., var. parvifolia Rivas-Mart.)
coscollina
No s’allunya de clavills de roca, talussos i sòls esquelètics de la
major part del país estudiat, a excepció de les àrees més fredes
(Asplenietalia glandulosi), 1-670 m, c.
Dins del territori no sempre és senzill discriminar esta varietat de
l'anterior, si no es pren com a criteri l'ambient en el qual es fan.
Als herbaris ens ha estat impossible d'escatir la significativitat de
les diferents races descrites.
BCN 27173: Riu Servol, badall de calcària, 500 m, BE69, leg. Abella & Royo, 25/03/01.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986), SAMO (1995), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch. p., Alç.: 0,1-1 m, Fl.: II-VI, Dist.: Med. W}
VITACEAE
Parthenocissus quinquefolia (L.) Planchon
Cultivat i més o menys naturalitzat per conreus de regadiu i
ambients ruderals (Lycio-Ipomoeion, Polygono-Chenopodion), 2090(320) m, rr.
Fins a dos camins hem trobat individus davall tarongers,
segurament crescuts a partir de llavors dutes per algunes aus que
es delixen pels seus fruits.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,2-3 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Parthenocissus inserta (A. Kerner) Fritsch.
Més que subespontani, ens ha semblat persistent a jardins abandonats i altres ambients similars, en indrets com ara
l'Assut de Xerta, a la vora d'un antic mas, avui desaparegut per la construcció de la central hidroelèctrica (LycioIpomoeion), 20 m, rrr.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,2-3 m, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Amèr. N}
248
Vitis vinifera L. subsp. vinifera
cep, parra (MONTS.-ARCHS, 1890); vinya
Persistent dins de bardisses i màrgens de pedra seca, pot aparéixer
alguna volta naturalitzat en boscos de ribera (Pruno-Rubion,
Populion albae), 1-520 m, c.
Al territori s'ha produït la pràctica desaparició de les vinyes en els
darrers anys.
BALADA (1983, 1985), CASASAYAS (1989)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: P c., Alç.: 1-5 m, Fl.: V-VI, Dist. Introd.: Med. E-Submed. E}
CORNACEAE
Cornus sanguinea L.
Té tendència a fer-se per bardisses molt humides i algunes
comunitats de ribera pròximes, sovint ran de cursos d'aigua
(Prunetalia spinosae, Populetalia albae), 190-600 m, rr.
Només esdevé relativament abundant al tram mitjà i superior del
riu Sénia, d'on procedixen bona part de les localitats recollides.
BCN 12840: Molí l'Abat, bardissa frescal, 400 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
leg. AGUERAS (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), SERRA et al. (2000), APARICIO (2002),
ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 2975, leg. Farnós.
{T.b.: MP(NP) c., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Lateeur.}
ARALIACEAE
Hedera helix L. subsp. helix
hèura (MONTS.-ARCHS, 1890); hedrera, hedra
Arreu per talussos, sotaboscos i maleses frescals del territori
(Quercion ilicis, Populetalia albae...), 1-765 m, c.
Alguns individus dels crestalls carstificats de la serra de Montsià
presenten un aspecte relativament paregut al de la subsp.
rhizomatifera McAllister.
BOLÒS, O. (1957, 1967), BALADA (1983, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO
(1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12397, leg. Forcadell.
{T.b.: P p., Alç.: 1-12 m, Fl.: IX-XI, Dist.: Eur.-Med.}
249
Hedera canariensis Willd.
Hom es troba, a bona part dels barrancs del litoral i habitacions humanes, individus més o menys persistents
d’este tàxon; una part d’estos individus caldria referir-los a la raça de fulles variegades anomenada “Glòria de
Marengo” (Lycio-Ipomoeion), 5-130 m, rr.
Alguns dels individus cultivats al territori és possible que corresponguen a tàxons com H. maderiensis K. Koch ex
A. Rutherf. subsp. iberica McAllister o H. algeriensis Hibberd.
{T.b.: P p., Alç.: 1-15 m, Fl.: ?X, Dist.: Introd.: Canàries}
UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Hydrocotyle vulgaris L.
Una errada possiblement tipogràfica va provocar que al volum 9 d'ORCA (1999) hi aparagués referida al quadrat
UTM BF90 una assignació que considerem errònia, sobretot arran d'haver consultat el BDBC, en què s'hi referia:
"Pals, partida del Vernegar". Dins ORCA 13 (2004) esta dada consta que cal eliminar-la de l’UTM assenyalat.
Dins BALADA (2000c: 4) es fa referència a esta indicació.
?BDBC, ?BALADA (2000c).
Sanicula europaea L.
(incl. var. hispanica Senn.)
Tria els herbassars molt frescals, prop de fonts i alzinars, de la
banda septentrional del Port (Quercion pubescenti-sessiliflorae
(Saniculo-Taxetum)), 380-600 m, rr.
BCN 14296: Lo Toscar, drecera vora alzinar frescal, 480 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo,
30/03/97.
*MMA 13261: Cardó, cap al Portell de Xàquera, 700 m, BF93, leg. Royo, 25/03/97.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999),
VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003).
MMA 4508, leg. Farnós.
MMA 4507, leg. Aragonés.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.-Paleotrop.}
Eryngium maritimum L.
panical marí (MONTS.-ARCHS, 1890)
Únicament l'hem vist a la platja Nord de Peníscola, formada de
còdols i arenes (Ammophilion), 1 m, rrr (ext.?).
Una "actuación medioambiental" del Ministerio de Medio
Ambiente en va esborrar qualsevol rastre, malgrat que no es pot
descartar la seua recuperació en un futur.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), APARICIO (2002),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004)*.
{T.b.: G., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.-Eur.}
250
Eryngium campestre L.
panical (MONTS.-ARCHS, 1890); panical, carcanical
S’estén pràcticament per tot arreu, formant part de llistonars,
repeus de talussos... (Thero-Brachypodietea), 1-600 m, cc.
BCN 14295: Santa Bàrbara, vora de camí, 100 m, BF81, leg. Royo, 10/03/95.
BALADA (1998), MOLERO & ROVIRA (1989), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11251,11647, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Echinophora spinosa L.
No l'hem arribat a veure. Citat per SENNEN (1911: 139), "galets
des bords de la mer"; i en els darrers temps per ARAN (1996: 49)
"Peñíscola, arenas de la playa al norte de la población"
(Ammophilion), 1 m, rrr (ext.?).
De la localitat indicada, molt possiblement n'haja desaparegut pel
mateix motiu que Eryngium maritimum. La indicació de BALADA
dins ORCA 1 (1985-87) que s’acompanya al BDBC de la
referència: “Sant Carles de la Ràpita”, considerem que pot
correspondre al seu terme municipal que inclou la península de la
Banya.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 1 (1985-87)*, ARAN (1996), BOLÒS, O.? in ORCA 9 (1999)*, ?BDBC.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med.}
Scandix pecten-veneris L. subsp. pecten-veneris
agulles de pastor (MONTS.-ARCHS, 1890)
Té tendència a situar-se per herbassars de vores de camins i cultius
de secà de les planes de l’àrea estudiada (Stellarietea mediae), 30540 m, r.
En indrets més eixuts de la mitat meridional del territori molt
probablement hi predomina la f. involucrata (Bornm.) Thell. in
Hegi. A l'herbari BCN trobem el plec BCF 71343 que, encara que
menys clar que alguns altres individus també s'hi podria incloure.
VILLAESCUSA (2000: 535) cita de molt a prop del límit del
territori, S. stellata, el plec VAL 25786, a parer nostre, presenta
els fruits massa grans, encara que les bràctees siguen dividides; a la mateixa etiqueta hi ha una
anotació sobre la possibilitat que es tractés de la f. involucrata, com també a la fitxa del
catàleg.
BCN 14294: Los Termets, herbassar vora camí, 140 m, BF80, leg. Royo, 10/04/96.
BCN 27216: Corral de Cap d'Àsens, herbassar hitròfil sec vora camí, 340 m, BF80, leg. Royo, 06/04/03 (f. involucrata).
BCN 27215: Prop del mas de Mulet, olivar, 230 m, BE89, leg. Royo, 17/04/03 (f. involucrata).
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), TORRES in ORCA 9 (1999)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BCN (BCF 71343), Paüls, camps, BF83, leg. Molero & Rovira, 10/04/1981
*VAL 25786, La Jana, basses de Xert, 340 m, BE68, leg. Villaescusa & Tirado, 16/03/1990, sub S. stellata.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (II-)III-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
251
Scandix australis L.
Al BDBC apareix recollida una dada per al quadrat UTM BF82, quan la localitat indicada: "Almacelles" no hi
pertanyeria i correspondria molt probablement a l'UTM BG82. Darrerament hem vist aquest tàxon a l'UTM BF72, a la
part alta del Port, localitat coneguda que passaria per ser la més meridional del Principat i la més oriental del sistema
Ibèric [CARDERO et al. (2004: 101)].
CARDERO et al. (2004)*, ?BDBC.
*MMA 18687: Tosseta Rasa, replanells terrosos dins de clavills de roca, 1150 m, BF72, leg. Barres, Beltran, Cardero, Torres & Royo, 03/07/04.
Anthriscus caucalis Bieb.
No l'hem vist dins del territori. ÁLVAREZ dins ORCA 9 (1999) el
cita del quadrat UTM BF90, concretament de la Foradada
(localitat extreta del BDBC) (Arction lappae), 660 m, rrr.
Ja fora del territori és citat per diferents autors de les àrees
montanes de la banda septentrional del territori.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999),
BDBC.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: II-VII, Dist.: Lateeur.}
Coriandrum sativum L.
celiándria (MONTS.-ARCHS, 1890); coriandre, saliandra
Molt abundant a una horta de la vora de l'Ebro, a la partida de
l'Esquerra, vora la carretera d'Amposta a Sant Jaume, procedent
molt probablement de cultiu; també en un ambient ruderal de
Santa
Magdalena
de
Polpís
(Polygono-Chenopodion,
Chenopodion muralis), 5-140 m, rrr.
BCN 14146 i MMA 17797: L'Esquerra, horta, 5 m, BF90, leg. Royo, 27/02/03.
BALADA in ORCA 9 (1999), ), BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Introd.: Iran}
Bifora testiculata (L.) Spreng. ex Schult. in Roem. et Schult.
No l'hem ensopegat. Citat de l'extrem septentrional del territori per
diferents autors, molt probablement es trobe en franca regressió a
conseqüència de la pèrdua dels sembrats a l'àrea estudiada
(Centaureetalia cyani), 420-480 m, rrr.
La dada més recent és la d'ÁLVAREZ dins ORCA 9 (1999),
concretament del mas de Quirze (localitat extreta del BDBC).
FONT QUER (1915), ROVIRA (1986), ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), ÁLVAREZ (2003), BDBC.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med.}
252
Bifora radians Bieb.
Dins del territori, només l'hem ensopegat a un sembrat d'Avena
sativa de les Refoies (Centaureetalia cyani), 150-400(600) m, rrr.
Amb R. Masalles i X. Sans el vam herboritzar a un sembrat de
Campredó, a la riba esquerra de l'Ebro, a un quadrat UTM inclòs
al present estudi. VILLAESCUSA (2000: 525) recull una citació
d'Aguilella del convent de Benifassà.
BCN 14376: Refoia Fonda, sembrat d'avena, 230 m, BF80, leg. Royo, 18/05/03.
*MMA 12713: Campredó, 30 m, BF91, sembrat, leg. Masalles, Sans & Royo, 04/05/98.
ROVIRA & MOLERO (1983)*, ROVIRA (1986)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. marizianum (Samp.) López
Udias et Mateo
(auct. non subsp. ramosum (Costa) Silvestre)
Present per indrets ombrius i rocosos (rebleres, pedrusques...),
sovint enmig d'alzinars, carrascars, coscollars i altres comunitats
relacionades del Port, de la Tinença i de la serra de Montsià
(Pimpinello-Gouffeion), 340-650 m, rr.
BCN 21728: La Vallfiguera, pradell frescal, 460 m, BF72, leg. Royo, 02/06/01.
BCN 21727: Barranc de Valldebous, sotabosc d'alzinar-pineda pi negral, 550 m, BF70, leg. Royo,
15/05/02.
FONT QUER (1950)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12361, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt. W}
Pimpinella espanensis M. Hiroe
(P. gracilis (Boiss.) Pau subsp. pubescens (Loscos et Pardo) Malag.; P. gracilis (Boiss.) Pau var.
puberula (Loscos et Pardo) F.Q.)
Es fa per pastures mesòfiles de vorada forestal del massís del Port
i de la Tinença de Benifassà (Geranion sanguinei, AceriQuercion), 440-600 m, rr.
BCN 14310: Barranc de Valldebous, 550 m, BF70, leg. Royo, 17/06/00.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), BALADA in ORCA 9 (1999)*, SERRA et al. (2000),
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med. munt. W}
253
Pimpinella tragium Vill.
var. leriensis O. Bolòs
No l’hem vist. Citat per TORRES in ORCA 9 (1999) del caent
marítim de la serra de Montsià, dada que al BDBC apareix com a
"Sant Carles de la Ràpita, 200 m" (Asplenietalia glandulosi?), 200
m, rrr.
Hem pogut consultar els plecs d'herbari VAL 34854 i BC 149089
del voltant de Vandellòs. És una planta amb la rabassa engruixida,
malgrat el xicotet port que presenten els individus procedents de la
vall de la Llèria.
TORRES in ORCA 9 (1999).
*BC 149089; Vandellors, Llèria, ap. pedum rupium calc. umbri, leg. A. et O. Bolòs, J. Vigo & L. Torres, 04/07/1962.
*VAB 960989, VAL 034854, cerca de la central nuclear de Vandellòs, a unos 3 km, a alt. entre 100 i 200 m s.m., leg. A. Landete, 22/07/1992.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VII-VIII, Dist.: Med.-Pont. (var. endèm.)}
Berula erecta (Huds.) Coville
(Sium angustifolium L.; incl. f. diversifolium Senn.)
No l'hem vist. Molt probablement es faria encara per herbassars
higròfils de la vora de cursos d'aigua poc profunds i eutrofitzats
del Prat de Peníscola (Glycerio-Sparganion), 1 m, rrr.
Trobat al mateix indret per diversos autors, alguns d'actuals:
SENNEN (1911: 139); TIRADO et al. (1993: 293) i ARAN (1996:
48).
SENNEN (1911), TIRADO et al. (1993), ARAN (1996).
BC 836376, Peñíscola, fossées, 27/06/1909, leg. Sennen, (f. diversifolium Senn.).
VAL s/n (VAB 952335), Peñíscola, herbazales al borde de una acequia del pantano ("Prat"),
BE7971, leg. Aran, 02/07/1989.
{T.b.: Hydr., Alç.: 30-80 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Plurireg.}
Crithmum maritimum L.
fenoll marí (MONTS.-ARCHS, 1890); fonoll marí
Sempre formant part de la vegetació dels penya-segats litorals, on
la destrucció de la façana marítima fa que pràcticament hi hagen
desaparegut les millors poblacions, malgrat que encara hi romanen
xicotets nuclis cada volta més isolats (Crithmo-Staticion), 0-5 m,
r.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-I, Dist.: Plurireg.}
254
Seseli elatum L. subsp. elatum
S’instal·la damunt de sòls magres, com ara camps de secà
abandonats, brolles i vores de camins pedregoses, tornant-se molt
escàs a les contrades meridionals àrides (Rosmarinion officinalis,
Thero-Brachypodion), 15-500 m, r.
BCN 14293: Matamoros, vora de camí, 300 m, BF81, leg. Royo, 03/10/97.
BCN 14292: Barranc de la Galera-les Olles, coster pedregós, 280 m, BF71, leg. Royo, 24/06/99.
BCN 14291: La Martinenca, pradell enmig del rocam, 50 m, BE99, leg. Abella & Royo, 11/09/01.
MMA 18438: La Martinenca, garroferar pedregós, 30 m, BE99, leg. Royo, 06/04/01.
MMA 17838: Camí del mas de Rabosa, vora de camí, 200 m, BF83, leg. Royo, 29/07/03.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1909)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), BALADA in
ORCA 9 (1999)*, MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 9 (1999)*, TORRES in ORCA 9 (1999)*,
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 12384, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Med. NW}
Seseli tortuosum L.
comí (?)
Apareix per vorades de camins feblement nitròfiles de triangle de
la banda nord del pla de la Galera (Brachypodietalia
phoenicoidis), 100-180 m, rrr.
Una altra població que creiem es podia trobar dins del territori és
la de la rambla Cervera, a l'alçada de Cervera del Maestrat,
tanmateix, l'ús d'una cartografia més precisa ens va fer adonar que
s’ubicava al quadrat UTM BE68.
BCN 14118: Les Corralisses, vora el canal, vorada de camí, 80 m, BF81, leg. Royo, 03/10/97.
*BCN 12255 i MMA 18316: Rambla Cervera, oliverar abandonat vora barranc, 180 m, BE68, leg.
Royo, 06/09/02.
ARAN (1996)*, TORRES & ROYO (2003).
*VAL s/n (VAB 964981), Cervera del Maestrat, gravas del lecho de la rambla Cervera, 250 m, BE6683, leg. Aran & Tohà, 05/09/1994.
*VAL s/n (VAB 964317), La Jana, partida Llacunes, bordes de camino agrícola, suelo arcilloso, BE6686, leg. Aran & Tohà, 11/09/1986.
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VIII-X, Dist.: Med.}
Oenanthe lachenalii C.C. Gmel.
Creix per jonqueres i herbassars poc o molt salabrosos del Delta i
del Prat de Peníscola (Juncion maritimi, Molinio-Holoschoenion),
1-15(480) m, rr.
Fora d'estos indrets, val la pena destacar la seua presència a les
jonqueres del barranc de Lloret, a la falda del Port. La seua
presència en esta localitat es podria deure al trasllat dels ramats
bovins que s’utilitzen en els correbous des del Delta.
BCN 14290: Ullals de la Carrova, jonquera vora ullal, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
BCN 14289: Baix coll Ventós, jonquera, 480 m, BF71, leg. Royo, 29/06/00.
BCN 14288: Llandells, vora de séquia, 5 m, BE77, leg. Royo, 07/09/01.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1911), BALADA in ORCA 10 (2000), CURCÓ (2000, 2001,
2001b, 2003, 2004), VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), VILLAESCUSA (2000).
MMA 4362, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.-Eur.}
255
Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Veria) Cout.
fonoll
Omnipresent per vores de camins, camps de secà abandonats,
fenassars... (Solano-Polygonetalia, Brachypodietalia phoenicoidis,
Onopordetalia acanthii), 1-500 m, cc.
Es torna molt rar o inexistent per damunt dels 500 m s.m. Les
indicacions de la subsp. vulgare recollides dins ROVIRA (1986:
265-266) entenem que corresponen a la subsp. piperitum.
BCN 14287: Santa Bàrbara, ermot, 100 m, BF81, leg. Royo, 04/12/93.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1956, 1979), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), CURCÓ
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003, 2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Med.}
Anethum graveolens L.
anét (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist. Citat per BALADA dins ORCA 9 (1999) del quadrat
UTM BF90, dada que al BDBC apareix referida a la localitat
“prop bc. d'en Burgà” (Hordeion leporini), 110 m, rrr.
El mateix Balada (com. pers.) ens indica que algunes primaveres
es poden presentar florides importants al llarg de la carretera N340, tal com s’esdevingué la primavera de 2003 al nord de l’Ebro.
Ja A.C. COSTA (1877: 98) l’havia esmentat de “Gandesa, Mora y
otros puntos de Tarragona”. ROVIRA (1986: 266) l’assenyala de
diverses localitats de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta indicacions
que vénen confirmades per plecs que hem pogut consultar.
COSTA, A.C. (1877)*, ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 9 (1999), BDBC.
*BCF 71372: Corbera d’Ebre, BF85, leg. Molero & Rovira.
*BCF 71329: Móra, rambla pedregosa, CF05, leg. Molero & Rovira.
*BCF 72401: Batea, cap a Nonasp, BF75, leg. Molero & Rovira.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1,2 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Àsia W}
Conium maculatum L.
julivertassa (MONTS.-ARCHS, 1890), cicuta
L'hem detectat a Amposta, vora l'Ebro, en un herbassar nitròfil
humit i un codolar fluvial del barranc del Salt, a la Tinença de
Benifassà (Arction lappae, Silybo-Urticion), 5-550 m, rrr.
Dins del territori ha estat esmentat, a més, per ÁLVAREZ dins
ORCA 9 (1999), concretament d'Ulldecona (localitat extreta del
BDBC). Ja fora del territori el coneixem de la banda alta del Port,
a Casetes Velles, d'on l'esmenta BALADA dins ORCA 9 (1999).
BCN 14285: Barranc del Salt, codolar fluvial molt ombriu, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo,
16/06/02.
BCN 14286 i MMA 18047: Amposta, vora l'Ebre, vers la carretera de Sant Jaume, herbassar ruderal higronitròfil, 5 m, BF90, leg. Royo, 11/04/02.
ROVIRA (1986)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), BALADA in ORCA 9 (1999)*.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 0,4-2 m, Fl.: III-VII, Dist.: Med.-Eur.}
256
Bupleurum rotundifolium L.
No l'hem vist al territori estudiat. Citat per ROVIRA (1986: 267) de
Paüls, BCF 71739; a banda, BALADA dins ORCA 9 (1999)
l'esmenta d'un sembrat del barranc de Lloret, 280 m (com. pers.
localitat) (Centaureetalia cyani), 250-400 m, rrr.
El coneixem només de la banda alta del massís del Port.
*MMA 18031: Vall rere Tres Pins, pedrusca vora antics plans cultivats, 1250 m, BF71, leg. Torres
& Royo, 10/06/02.
FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986), ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999)*, BALADA in ORCA 9
(1999), ?BADA (dada bibl.) in ORCA 9 (1999).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Latesubmed.}
Bupleurum lancifolium Hornem.
Únicament l'hem trobat per herbassars de vores de camins i a un
oliverar de la banda sud-occidental de la serra de Montsià
[CARDERO et al. (2004: 99)] (Diplotaxion erucoidis, Roemerion
hybridae), 250-270, rrr.
La seua presència es podria deure a la presència de sembrats
emprats per a l'alimentació d'aus de caça, ja que l'indret es troba
dins d'una àrea privada de caça. Lluís de Torres ens va mostrar un
plec procedent del territori del qual se'n va perdre l'etiqueta. Molt
a prop del límit SW del territori, APARICIO & MERCÉ (2004b: 26)
l’esmenten d’uns camps de conreu prop d’una planta de tractament
de purins de Sant Mateu.
BCN 22123: Bassa Blanca-mas de Mulet, "no-cultiu" de fruiterars de secà, 270 m, BE89, leg. Cardero, Hodgson, Romo, Torres & Royo, 07/05/04.
MMA 18622: Ibidem anterior, vora de camí, leg. Abella & Royo, 24/04/04.
APARICIO & MERCÉ (2004b)*, CARDERO et al. (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med.}
Bupleurum fruticosum L.
rataboc (?)
Es localitza per garrigues i alzinars esclarissats, i presenta una
distribució reduïda a la mitat septentrional i a la serra de Montsià,
on no s’arriba a fer gens freqüent, tot i que en alguna barrancada
del vessant NW esdevé pràcticament dominant (Quercion ilicis),
25-600 m, rr (loc. c).
BCN 14284: Cova del Gall, garriga, 480 m, BE99, leg. Royo, 08/12/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA in ORCA 9 (1999)*, MARTÍNEZ-MEMBRADO in
ORCA 9 (1999)*, TORRES in ORCA 9 (1999)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003, 2004),
APARICIO (2004).
{T.b.: NP p., Alç.: 1-3 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Med.}
257
Bupleurum rigidum L.
aurella de llebra (MONTS.-ARCHS, 1890); llebrenca (Orta de Sant Joan)
Es fa per joncedes, fenassars i llistonars sovint enmig de
carrascars, garrigues, brolles... de tot el territori. Esdevé cada volta
més rar a mesura que ens atansem als llocs de major influència
marítima (Helianthemo-Aphyllanthion, Thero-Brachypodietea),
30-660 m, c.
BCN 14283: Barranc de la Galera a la Riba, fenassar vora garriga, 240 m, BF80, leg. Royo,
20/10/95.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12427,12552,12553, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 30-70 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Latemed.}
Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens
ajocaperdius
Apareix per brolles i garrigues no excessivament àrides del
territori (Rosmarinion officinalis), 10-730 m, c (r a la sanefa
litoral).
Si bé pot ser una observació purament subjectiva, ens ha semblat
constatar que a la terra baixa cerca sempre les brolles i coscollars
de cara al fred.
BCN 21324: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 22/08/95.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), FORCADELL (1999), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: NP p., Alç.: 30-80 cm, Fl.: (III) VII-IX, Dist.: Med. W}
Bupleurum semicompositum L.
Detectat en pradells de sòls soldonencs de les àrees més càlides i/o
amb un alt grau de salinitat, a banda el trobem per indrets amb una
certa continentalitat (Stipion retortae, Lygeo-Spartion), 3140(280) m, rr.
Es tracta d'un tàxon que pareix cercar, en el context del territori,
els ambients extrems, siguen salins, siguen àrids.
BCN 14281: Barranc de la Barbiguera, pradell terofític sec, 5 m, BE88, leg. Royo, 23/05/01.
BCN 14280: Platja del Ciment, pradell terofític salabrós, 2 m, BE99, leg. Royo, 17/05/02.
BCN 14279: Estació de Benifallet, pradel terofític damunt sòl argilós, 60 m, BF83, leg. Royo,
30/06/02.
BCN 14282 i MMA 18046: Pla de les Sitges, codines, 50 m, BF81, leg. Torres & Royo, 26/05/00.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 2-25 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
258
Bupleurum baldense Turra subsp. baldense
(B. opacum Lange, B. odontites L. var. opacum (Lange) Ces.)
Es pot trobar per pradells terofítics poc secs, costers pedregosos
humits dels indrets montans i dels barrancs que travessen les
planes (Thero-Brachypodion), (20)200-600 m, r.
BCN 14278: Barranc del Trillador, pradell terofític, 200 m, BF81, leg. Royo, 08/06/97.
BCN 14277: Barranc de Valldebous, pradell vora camí, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
MMA 18437: Barranc de la Galera al pont de Besolí, pradell terofític al repeu dels taperots, 270 m,
BF70, leg. Royo, 07/12/98.
BALADA in ORCA 9 (1999)*, MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA
(2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed. NW}
Bupleurum tenuissimum L. subsp. tenuissimum
No l'hem vist dins del territori. BALADA (1996: 39) l’esmenta dels
Ullals de Panxa (Holoschoenetum vulgaris, Magnocaricion
elatae), 5 m, rrr.
Lluís de Torres ens el mostrà a l'hemidelta nord. La indicació de
CONESA dins ORCA 9 (1999) del quadrat UTM BF93, apareix al
BDBC com "Les Comes dels Vedats, 340 m", una localitat que
creiem no pertany al territori.
BALADA (1996), BALADA in ORCA 9 (1999), ?CONESA in ORCA 9 (1999)*, CURCÓ (2004),
?BDBC.
*BCN 14972 i MMA 18821: La Canyada, sòl calcigat vora caseta, 4 m, CF01, leg. Torres & Royo, 08/09/03.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Plurireg.}
Trinia glauca (L.) Dumort. subsp. glauca
(T. dioica Gaud.)
L'hem localitzat per coscollars i brolles de la franja marítima, quan
possiblement hauria de ser més corrent per l'interior, on no l'hem
detectat, que a les serres litorals (Rosmarinion officinalis), 50-200
m, rr.
BCN 14276: Pipions (Sant Rafel-Traiguera), garrigues, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo,
06/06/99.
BCN 14275: La Martinenca, llistonars i sòls rocosos en ermots abandonats, 60 m, BE99, leg. Royo,
03/05/02.
BCN 14274: Pitxells, garriga rocosa, 80 m, BE77, leg. Royo, 04/06/02.
BRAUN-BLANQUET & O. BOLÒS (1950)*, FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967),
ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: H, Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Submed.-Med. N}
259
Apium graveolens L.
apit (MONTS.-ARCHS, 1890), àpit
El seu hàbitat més usual són les vorades de séquies i cursos
d'aigua permanent amb un cert grau d'eutrofització (MolinioHoloschoenion), 1-470 m, rr.
Una part important dels individus pertanyen clarament a la var.
dulce (Mill.) DC., raça cultivada i que de vegades apareix com a
naturalitzada en séquies i ambients similars.
BCN 14542: Ullals de l'Arispe (Bous), sòl salí humit, 5 m, BF90, leg. Abella & Royo, 24/06/01.
BCN 14273: Aiguaoliva amb Cala Puntal, sòl inundable salabrós, 1 m, BE88, leg. Royo, 26/06/99
(var. dulce).
MMA 18436: Anant als ullals de Baltasar, séquia poc profunda, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/12/00.
*MMA 18794: Illa de Blanquet, herbassar de rierol, aigües corrents temporalment, 7 m, BF81, leg.
Royo, 20/09/97.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 10-80 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
Apium nodiflorum (L.) Lag. subsp. nodiflorum
Helosciadium nodiflorum (L.) Koch
crenxot
Àmpliament difós per cursos d'aigua permanent amb un grau
d'eutrofització no massa alt (Glycerio-Sparganion), 1-600 m, c.
BCN 14349: Meandre d'Aldover, codolar inundable, 15 m, BF82, leg. Royo, 22/06/98.
BCN 14348: La Foia, basses assecades, 50 m, BF90, leg. Royo, 16/07/99.
MMA 18435: La Foia, bassa, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/06/95.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
LLARCH & VIRGILI (1994), CURCÓ (1996b, 2001, 2003, 2004), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Hydr.(helòfit), Alç.: 10-60 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Med.-Eur.}
Petroselinum crispum (Mill.) Hill
(P. hortense auct.)
julivert
Apareix naturalitzat, esparsament, per herbassars ruderals frescals
(Chenopodietalia muralis, Arction lappae), 1-600 m, rr.
BCN 14347: La Seniola, marge baix d'un garrofer, 240 m, BF70, leg. Royo, 01/08/95.
BOLÒS, O. (1979), BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), BALADA in
ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Plurireg.}
260
Ridolfia segetum (L.) Moris
S’instal·la prou comú en diferents punts dels herbassars de les
cunetes de la carretera N-340 (Hordeion leporini), 20-130 m, rr.
Les seues granes pareixen haver tingut origen en el transport
terrestre d'algun tipus de gra, qui sap si procedent de les Balears o
del sud-oest ibèric? Les primaveres de 2002 i sobretot la de 2004
van donar l'aparició de molts individus, fins i tot en vam veure a
l'alçària de l’esmentada carretera a l'Hospitalet de l'Infant i
Cambrils.
O. BOLÒS et al. (1985: 185) el citen de la banda continental del
massís del Port. O. BOLÒS & VIGO (1990: 456) donen una
referència per al Baix Maestrat de Ramon Cid, alcalde,
farmacèutic i professor de Benicarló.
BCN 14346: N-340 entre Peníscola i Santa Magdalena, cuneta, 130 m, BE77, leg. Royo, 13/06/02.
BCN 30672 i MMA 18599: Carretera N-340 damunt del pont de la rambla d'Alcalà, talús-regall de carretera damunt pedrusca, 90 m, BE77, leg.
Royo, 31/05/04.
BOLÒS, O. et al. (1985)*, TORRES (1989)*, BOLÒS, O. & VIGO ap. CID (1990).
*BCN 19216: Riera de Riudecols, leg. Molero; 30/05/2004.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1,2 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. S}
Sison amomum L.
Es localitza per vorades forestals humides dins de fondalades, i
poc o molt nitròfiles del Toscar, al Port; i del barranc de la Pobla,
a la Tinença (Alliarion, Pulmonario-Quercion), 480-570 m, rrr.
BCN 14345: Lo Toscar, herbassar humit nitròfil, 500 m, BF72, leg. Abella & Royo, 30/06/01.
BCN 14344: Riu Sénia, vorada forestal, 560 m, BF60, leg. Royo, 30/06/02.
ROVIRA & MOLERO (1983)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000)*,
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1,4 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Lateeur.}
Ammi majus L.
Només l'hem vist prou abundant en olivars damunt sòls argilencs
de la foia d'Ulldecona, així com en els tarongerars abandonats de
l'illa d'Audí (Diplotaxion erucoidis, Polygono-Chenopodion), 15340 m, rr.
A l'illa d'Audí, que es llaura de manera molt esporàdica pot arribar
a ser abundant, i alguns anys fins i tot dominant. A la resta de
localitats hi trobem sempre individus isolats.
BCN 14343: Les Figuerasses, oliverar sobre substrat argilós, 180 m, BF90, leg. Royo, 22/07/99.
BCN 14342: Illa d'Audí, tarongerars i vorades de bosc de ribera, 15 m, BF92, leg. Royo, 05/07/00.
MMA 18434: Mas de Musenyes, olivar, 180 m, BF90, leg. Royo, 30/04/99.
VILLAESCUSA (2000).
MMA 11655, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 0,3-1,5 m, Fl.: VI-X, Dist.: Med.}
261
Ptychotis saxifraga (L.) Loret et Barr. subsp. saxifraga
S’ubica clarament per pedrusques, codolars fluvials i vorades
forestals del Port i de la Tinença, d'on excepcionalment es pot
endinsar a les barrancades que solquen les planes (PimpinelloGouffeion, Geranion sanguinei), (60)230-600 m, rr.
BCN 14541: Barranc de Sant Antoni, codolar fluvial, 60 m, BF81, leg. Royo, 27/09/98.
BCN 14532: Barranc de la Vallfiguera, codolar moll, 350 m, BF72, leg. Royo, 09/07/02.
MMA 18433: Ombria del molí l'Abat, herbassar frescal vora camí, 420 m, BF60, leg. Royo,
02/08/99.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Latesubmed.}
Ligusticum lucidum Mill. subsp. lucidum
Dins del territori, només l'hem ensopegat a les pedrusques de la
mare del barranc de Valldebous (Thlaspietalia rotundifolii), 550600 m, rrr.
Es tracta d'una localitat on hi penetren tàxons de nivells
altitudinals superiors com ara Onopordum acaulon, Hyoscyamus
niger o Hornungia petraea subsp. aragonensis.
BCN 14149: Barranc de Valldebous, pedruscall, 550 m, BF70, leg. Royo, 17/06/00.
CERVI & ROMO (1981)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999)*,
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Latesubmed.}
Ferula communis L.
La citació de FORCADELL (1999: 97) per al caent marítim de la serra de Montsià, una volta revisat el plec HBIL
14838, considerem que pertany al tàxon següent. La confusió es deuria al fet que este tàxon i el següent s’assemblen
prou pel que fa a les fulles basals; de fet el testimoni en qüestió constava només d’una fulla basal.
Fora del territori, ROVIRA (1986: 272) l’indica del pas dels Estrets d'Orta, a la banda continental del Port.
ROVIRA (1986)*, ?FORCADELL (1999).
262
Peucedanum officinale L. subsp. stenocarpum (Boiss. et Reut.) F.Q.
(P. paniculatum auct. non Lois.; P. cathalonicum auct. non F.Q.)
Es presenta per coscollars, brolles i vores de camins pedregosos
del Port i de la serra de Montsià i, aïlladament, d’algun barranc del
pla de la Galera (Pimpinello-Gouffeion, (Rhamno-Quercion,
Rosmarinion officinalis)), (60)240-670 m, r.
BCN 14341: Bosc de Miralles, drecera enmig de garrigues, 320 m, BF90, leg. Royo, 12/10/99.
BCN 14340: Barranc de Lloret, vora de camí, 280 m, BF71, leg. Royo, 14/11/99.
BCN 14339: La Vall d'en Pastor, vora de camí pedregós, 370 m, BF82, leg. Royo, 12/08/01.
MMA 18432: La Caramella, vora de camí pedregós, 240 m, BF82, leg. Royo, 28/07/99.
COSTA, A.C. (1877), FONT QUER (1950)*, TORRES (1983, 1989), FORCADELL (1999),
APARICIO & MERCÉ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2895, leg. Farnós, rev. Royo.
HBIL 14838: Barranc d'Abercoquers, brolla de camí, 240 m, BF90, leg. Forcadell, 12/05/96, det.
Pedrol sub Ferula communis (fulles basals), rev. Royo & Pedrol 23/05/05.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VII-IX, Dist.: Med. munt. W-Submed.}
Peucedanum hispanicum (Boiss.) Endl.
Sempre prop de fonts, tosques reixinflants i cursos d'aigua del
massís del Port (Molinio-Holoschoenion), 200-600 m, rr.
Ens ha sobtat l'absència d'esta espècie als degotalls de la Tinença
de Benifassà.
BCN 14338: La Caramella, paret calcària molt humida, 300 m, BF72, leg. Royo, 14/11/99.
MMA 18431: Ibidem anterior, 28/07/99.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-80 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med. W}
Peucedanum oreoselinum (L.) Moench
Molt rar i localitzat a l'ombria del Molí l'Abat, a l'entrada de la
Tinença des del riu Sénia, per vorades forestals humides i un camp
d’avellaners poc feinejat (Thlaspietea rotundifolii, Origanetalia
vulgaris), 430 m, rrr.
Amb anterioritat l'havíem vist a la banda superior del Port, als
quadrats UTM BF71 i BF72.
BCN 14079: Ombria del molí l'Abat, vorada de forest humida, 430 m, BF60, leg. Royo, 24/07/03.
TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 9 (1999)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,6-1,2 m, Fl.: VII-VIII, Dist.: Lateeur.}
263
Tordylium maximum L.
L'hem vist per herbassars nitròfils humits dels rius Sénia i Ebro,
així com en algunes localitats del massís del Port (Arction lappae),
12-540 m, rr.
Coneixíem la planta de la part alta del Port, i durant molt de temps
havíem considerat poc probable la seua presència a la terra baixa,
per la qual cosa no creiem verosímil la indicació de "Tortosa"
d’A.C. COSTA (1877: 99), tanmateix el fet que l’acabéssem per
retrobar-la a l'illa d'Audí ens féu adonar d'un prejudici mancat de
consistència.
BCN 14337: Mas de Samper, herbassar frescal, a l'ombria dins del barranc, 180 m, BE89, leg.
Royo, 25/06/00.
BCN 14336: Lo Toscar, herbassar frescal nitròfil, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
BCN 14335: Riu Sénia, herbassar humit arrecerat prop de la mare del riu, 30 m, BE88, leg. Royo, 24/04/02.
BCN 14334: Illa d'Audí, herbassar frescal del bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Royo, 11/05/02.
MMA 18430: Riu Sénia a Sant Joan del Pas, herbassar vora la llera, 190 m, BE79, leg. Royo, 13/09/99.
COSTA, A.C. (1877), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in ORCA 9 (1999), BALADA in ORCA 9 (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 20-80 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Lateeur.}
Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium
var. hispanicum (Lange) O. Bolòs, F.Q. et Vigo
E. hispanicum (Lange) Pau
Prou corrent per garrigues, brolles, vores de camins de la mitat
meridional del territori (Rhamno-Quercion, Rosmarinion
officinalis), 10-420 m, r.
Si bé este tàxon ateny al territori el seu límit septentrional, no es
pot considerar que siga extraordinàriament rar, àdhuc en alguns
coscollars frescals pot esdevenir molt abundant.
BCN 14531: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/08/97.
BCN 14530: Serra de Godall, garriga, 300 m, BF80, leg. Royo, 23/05/98.
MMA 18429: Barranc del Pelós, brolla esclarissada, 160 m, BF81, leg. Royo, 10/07/99.
SENNEN (1911), GARCÍA-MARTÍN & SILVESTRE in FDEZ.-CASAS (1989), MOLERO et al. (1996), VILLAESCUSA (2000), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. S}
Guillonea scabra (Cav.) Coss.
Laserpitium scabrum Cav.
No l'hem vist. VILLAESCUSA (2000: 532) l'esmenta de matollars i
herbassars heliòfils secs de la banda meridional del territori
(Rosmarinion officinalis), 120-150 m, rrr.
Malgrat que l'espècie s'ha de trobar dins del territori, no hem
aconseguit de veure cap plec que en procedisca, fet que
considerem probablement circumstancial. És possible que ens haja
passat desapercebut en el camp per la seua aparent semblança amb
Elaeoselinum asclepium.
SENNEN (1911), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), AGUILELLA in ORCA 9 (1999),
SERRA et al. (2000)*, VILLAESCUSA (2000).
*VAL 36760, Bc. de Sant Antoni, 6 m, BE76, leg. Villaescusa & Tirado, 28/09/1990.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: VII-IX, Dist.: Med. SW}
264
Laserpitium gallicum L.
(incl. var. angustissimum Lange)
julivert bord, ruda borda
Present per tarteres, costers pedregosos, codolars de barrancs del
massís del Port, de la Tinença i de la serra de Montsià
(Pimpinello-Gouffeion), 170-700 m, r.
BCN 14333: Barranc de les Figuerasses, munt de terra vora camí, 220 m, BF82, leg. Royo,
09/05/99.
MMA 18428: Barranc de la Vall, pedrusca, 500 m, BF71, leg. Royo, 10/10/98.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989),BALADA in ORCA 9 (1999)*, TORRES in ORCA 9
(1999)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 3270, leg. Aragonés.
MMA 12491, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 30-60 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Latesubmed. W}
Thapsia villosa L. subsp. villosa
Th. gymnesica Pujadas
croca (MONTS.-ARCHS, 1890)
Apareix només per camps abandonats i vores de camins de les
àrees més termòfiles de l'extrem septentrional (Brachypodietalia
phoenicoidis, Rosmarinetalia officinalis), 40-300 m, rr.
A la banda meridional hi apareixen algunes indicacions que no
sabem fins a quin punt hi poden pertànyer [SENNEN (1911: 138),
TORRES in ORCA 9 (1999)]. Tannmateix, este tàxon ha estat citat
de quadrats UTM veïns.
BCN 14529: Barranc dels Masets, olivar abandonat, 300 m, BF83, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
MMA 13350: Port d’Arnes, vora de camí, 600 m, BF72, leg. Royo, 23/06/96.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ?TORRES in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. W}
Torilis leptophylla (L.) Reichenb.
Caucalis leptophylla L.
L'hem detectat en pradells pedregosos poc o molt humits i
subnitròfils de la banda centro-septentrional del massís del Port
(Thero-Brachypodietalia, Thlaspietalia rotundifolii), 400-600 m,
rr.
De la serra de Montsià l'esmenta ÁLVAREZ dins ORCA 9 (1999),
concretament de Mataredona, a 550 m s.m. (BDBC). Encara dins
del BDB valencià s’assenyala del quadrat UTM BE88, una
indicació que creiem poc segura.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), ÁLVAREZ (2003), ?BDB
(2005).
BCN 14272: Lo Toscar, herbassar frescal nitròfil, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/2001.
MMA 20208: La Vall, vora l'àrea de lleure, codolar nitrificat, 540 m, BF71, leg. Royo, 09/07/05.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.-Iran.}
265
Torilis nodosa (L.) Gaertn.
cadell (MONTS.-ARCHS, 1890)
Per tot arreu com a tàxon nitròfil ruderal i arvense (Stellarietea
mediae), 1-680 m, c.
És possible que una part dels individus puguen pertànyer a la
subsp. bracteosa (Bianca) Nyman (T. webbii S.L. Jury),
caracteritzada per presentar fruits setulosos per ambdós costats.
Fins i tot és possible que siga la raça més comuna.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
*VAL 20312, Alcossebre, Apartadero, 70 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 08/04/1990, ut T.
webbii.
{T.b.: Th, Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.-Iran.}
Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. purpurea (Ten.) Hayck
(subsp. heterophylla (Guss.) Thell.)
julivert bord (garrutxos els fruits)
Es cria per prats pedregosos de vores de pistes forestals de les
àrees muntanyenques i, excepcionalment, de les planes litorals
(Pimpinello-Gouffeion), (5)260-600 m, r.
BCN 14327: Arrossars de Fabra (Raval de Cristo), vorada, 10 m, BF81, leg. Royo, 09/07/98.
BCN 14326: Barranc de Covalta, pradell terofític, 300 m, BF71, leg. Royo, 04/06/00.
BCN 14325: Ombria del Solà, pradell terofític pedregós, 340 m, BE69, leg. Royo, 29/05/01.
BCN 14272: Lo Toscar, herbassar frescal nitròfil., 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
MMA 20204: La Vall, vora la caseta de Rafel, herbassar frescal, 560 m, BF71, leg. Royo, 09/07/05.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), TORRES in ORCA 9 (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med.}
Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. recta Jury
(subsp. arvensis auct.)
julivert bord (garrutxos els fruits)
Prou present per ambients ruderals i arvenses de tot el país estudiat
(Stellarietea mediae), 10-600 m, r.
Avui per avui no es considera la subsp. arvensis present a la flora
ibèrica, segons indica S.L JURY dins CASTROVIEJO (ed.) (2003:
86). Hi hem incorporat les citacions d'altres autors sense precisió
subespecífica.
BCN 14271: Barranc de la Vall, vora l'àrea de Lleure, pradell terofític vora àrea forestal, 530 m,
BF71, leg. Abella & Royo, 18/08/02.
BALADA (1985b), BALADA in ORCA 9 (1999), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2001),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th, Alç.: 20-80 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med.-Submed.}
266
Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. neglecta Thell. in Hegi
T. neglecta Schultes in Roemer et Schultes
julivert bord (garrutxos els fruits)
Omnipresent per ambients ruderals, codolars fluvials, boscos de
ribera i cursos hídrics de les planes fins a ran de mar
(Chenopodietalia muralis, Andryaletalia ragusinae...), 1-520 m, c.
Sembla que al territori puga ser la subespècie més abundant, fentse una mica menys freqüent cap al nord.
BCN 14332: Lo Pelós, erm, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/05/94.
SENNEN (1911), ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4788, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Latemed.}
Caucalis platycarpos L.
(C. daucoides L.)
Sempre escadusser dins de sembrats de bona part del territori
(Roemerion hybridae), 25-450 m, rr.
BCN 14270: La Foia, sembrat, 60 m, BF90, leg. Royo, 04/05/98.
BCN 14269: Riu Sénia, sembrat, 340 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
MMA 18581: Los Hortals, ametlerar, 450 m, BF60, leg. Royo, 21/06/04
FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), TORRES (1989), TORRES in ORCA 9 (1999)*,
APARICIO (2003).
MMA 2929, rev. Torres, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Orlaya daucoides (L.) Greut.
(O. kochii Heywood, O. platycarpa auct.)
cadells (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem vist per pedrusques, camps de secà abandonats i herbassars
frescals de les àrees submontanes litorals i muntanyenques de la
banda septentrional (Roemerion hybridae, Diplotaxion erucoidis),
120-600 m, rr.
BCN 14549: Serra Grossa de Godall (cim), faixa abandonada, 360 m, BF80, leg. Royo, 13/09/99.
BCN 14548: Collet de Roig, cultiu abandonat, 350 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
BCN 14547: Barranc de l'Aiguassera, pradell terofític frescal, 120 m, BE99, leg. Abella & Royo,
08/07/01.
MMA 18427: Les Portelles, repeu de marge, 150 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
MMA 20217: Alifragos, oliverar, 240 m, BE77, leg. Royo, 28/04/05.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 9 (1999)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003), TORRES (com. pers.).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
267
Daucus durieua Lange in Willk. et Lange
Únicament l’hem detectat a un pradell terofític de l’extrem
septentrional damunt de sòls volcànics, descarbonatats (TheroBrachypodion), 80 m, rrr.
Una volta consultats i comparats altres plecs d’este tàxon i si bé la
mostra de la qual es disposa és d’un individu del tot senescent, els
fruits hi encaixen del tot. Les localitats més pròximes de les quals
ha estat indicat són les d’O. BOLÒS & VIGO (1979: 42) per al Baix
Camp i la de MATEO (2002: 2, 4) per a l’Alt Palància.
BCN 31210: Riberola, ombria del Canaleta, relleix de roca en sòl volcànic descarbonatat, 130 m,
BF83, leg. Royo, 30/06/02.
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, MATEO (2002)*
*BCN s/n: Laderas pedregosas, en las areniscas de Escornalbou, sobre La Argentera, a 450 m, leg. Font Quer, 22/05/1954, Centuria VIII, Junio de
1954.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. W}
Daucus carota8 L. subsp. carota
safanoria marina (MONTS.-ARCHS, 1890), safanòria borda, safranòria borda
var. carota
Es faria per fenassars, camps de secà abandonats i vores de camins
(Brachypodietalia phoenicoidis), 1-600 m, c.
Tindria un període de floració relativament curt i se situaria en
sòls molt més profunds que la varietat següent.
BCN 14011: Covalta, pedruscall, 180 m, BF81, leg. Torres & Royo, 07/07/99.
BCN 14324: Lo Pelós, erm, 150 m, BF81, leg. Royo, 10/02/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
BCF 71369; entre Xerta i Paüls, BF83, leg. Molero & Rovira, 04/09/1982.
*BCF 71296; vessant de Solana del castell de Miravet, BF94, leg. Molero & Rovira, 28/08/1982.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Plurireg.}
var. maritimus (Lam.) Steudel
D. maritimus Lam.; subsp. maritimus (Lam.) Batt. in Batt. et Trab.
Relativament freqüent per codolars fluvials, vores de camins de les contrades de major influència
marítima (Glaucion flavi, Cakilion maritimae), 1-300(500) m, c.
BCN 14331: Pitxells, garroferar, damunt sòl pedregós-argilós, 70 m, BE77, leg. Royo, 14/03/02.
MMA 18627: Racó de la Fernanda, repeu de marge, 140 m, BF80, leg. Royo, 30/11/00.
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11242,11302,11303, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: IV-X(-XII), Dist.: Med.}
8
PUJADAS (2002) revisa el complex de D. carota, treball a partir del qual hem provat de traure’n l’entrellat.
Malauradament, quan vam poder disposar-ne ja havien estat recollides la immensa majoria de les indicacions pròpies.
268
Daucus carota L. subsp. maximus (Desf.) Ball
Considerem que pertanyen a este tàxon uns individus presents en
herbassars damunt de sòls profunds de vores de camins, entre el
pla de la Galera i la falda del Port (Brachypodion phoenicoidis),
140-320 m, rrr.
Si es pren com a criteri la mida de les umbel les i la presència als
agullons d'una corona de denticles reflexos, per la qual cosa els
individus vistos hi encaixarien.
cf. BCN 14330: Canal Xerta-Càlig, granja dels Tanets, herbassar vora camí, 140 m, BF81, leg.
Royo, 19/05/00.
cf. BCN 14039: Ibidem anterior, 25/06/03.
{T.b.: H., Alç.: 0,7-1,4 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. S(N)}
Pseudorlaya pumila (L.) Grande
(Orlaya maritima Koch.)
cospi (MONTS.-ARCHS, 1890)
No creiem que este tàxon, propi d’arenals costers, es faça, a hores d'ara, dins del territori (Ammophilion), 1 rrr (ext.?).
Citat per VILLAESCUSA (2000: 533), a partir del plec VAB 944385 que hem pogut consultar, procedent d'una localitat
on també l'hem vist i que s’ubica al quadrat UTM BE76, i no al BE77. La referència del projecte ANTHOS atribuint
a l'UTM BE87, partint del mateix plec i localitat, és encara més errònia. Finalment l'atribució a l’UTM BF90, basat
en un testimoni de l'herbari JACA [ORCA 9 (1999)], un UTM que no ateny la línia costanera, possiblement caldria
referir-la als UTM CF00 o BE99. És probable que les indicacions del territori puguen correspondre realment a P.
minuscula (Pau) Laínz.
?herb. JACA in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000)*, GÓMEZ-SERRANO et al. (2001)*.
*VAB 944385, Peñíscola, playa del Pebret, al S de la población, leg. Aran & Tohá, 27/06/1999.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
BETULACEAE
Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
morera borda
Present al bosc de ribera de l'Ebro, esdevé més rar per alguna
séquia contigua (Populetalia albae), 5-25 m, rr.
Malgrat que es tracte del límit meridional de la banda oriental de
la península Ibèrica, no pensem que es puga dubtar que es tracta
d'una espècie autòctona, per la qual cosa ens sorprén l'afirmació de
FOLCH (1980: 30) quan escriu que un exemplar trobat a Ginestar
vora l'Ebro probablement fos plantat.
BCN 14329: L'Arram a l'Ebre, bosc de ribera, 30 m, BF83, leg. Abella & Royo, 18/03/01.
BCN 14081 i MMA 17836: Galatxo entre Mianes i Vinallop, bosc de ribera, 10 m, BF91, leg.
Royo, 25/07/03.
MMA 18426: Barranc de la Galera a l'Ebre, bosc de ribera, 10 m, BF91, leg. Royo, 01/06/96.
BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), BALADA et al. (1977), FOLCH (1980)*, BALADA (1985b), BALADA in ORCA 1 (1985-87)*, BALADA in
ORCA 9 (1999), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-12 m, Fl.: II-III, Dist.: Lateeur.}
269
Corylus avellana L.
avellaner (MONTS.-ARCHS, 1890); avellaner
Es fa a les comunitats riberenques de les lleres del Port i la
Tinença, així com en bardisses molt humides i cursos d'aigua més
o menys permanent, on excepcionalment sembla formar avellanars
climàcics (Pulmonario-Quercion, (Pruno-Rubion)), 70-560 m, rr.
Alguns dels exemplars trobats són purament subespontanis,
tanmateix no sempre és fàcil d’escatir-ne l'origen. Molt
probablement la major part de les poblacions s'haurien format a
partir d'individus cultivats, i només en algun cas com el del Toscar
gosaríem afirmar que es podria tractar de poblacions relíctiques,
tant pel que fa a l'ecologia, com pels tàxons que acompanyen als
avellanars.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), FORCADELL (1999), BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES in
ORCA 9 (1999)*, VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
MMA 12576, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 1,5-5 m, Fl.: I-III, Dist.: Eur.}
FAGACEAE
Castanea sativa Mill
castanyer
Dins la finca de Mançanera, al barranc de l'Astor, hi ha alguns
individus plantats d'un port molt considerable que sorprenen pel
fet de trobar-se en un ambient edàfic teòricament desfavorable; val
a dir tanmateix que al mateix indret és prou abundant Erica
arborea. No ens consta tanmateix cap individu jove naturalitzat a
l'àrea (Quercion ilicis), 420-460 m, rrr.
Les anàl·lisis pol·líniques de la zona de torbes de l'Esquerra fetes
per JONKER (1952), ja dins del Delta i del mateix quadrat UTM en
el qual es troben els castanyers, van donar la presència d'alguns
grans de pol·len a les anàlisis, atribuïren estos grans a les castanyedes de la serra de Prades, quan,
amb major probabilitat, caldria relacionar-los amb la presència d'estos castanyers.
BCN 14328: Barranc de l'Astor, bancals abandonats, 420 m, BF90, leg. Royo, 27/11/99.
FORCADELL (1999)
MMA 11234, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 8-12 m, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Submed. E}
270
Quercus coccifera L. subsp. coccifera
coscólla (MONTS.-ARCHS, 1890); coscoll
Forma coscollars per bona part de l’àrea estudiada, i és un element
inherent de màquies i carrascars (Quercetalia ilicis), 2-765 m, cc.
Ocupa pràcticament totes les etapes successionals prèvies a la
conformació dels boscos i bosquines mediterranis. Val a dir que,
arran de la transformació en conreus de les planes, molt sovint
s’ha refugiat als màrgens de pedra.
BCN 14528: Lo Pelós, coscollar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BCN 14527: Lo Coniller, garriga vora cultius, 90 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA
(1986), TORRES (1989), SAMO (1995), JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP(MP) p., Alç.: 0,5-4 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
Quercus ilex L. subsp. ilex
carrasca
Pot arribar a formar alzinars a les barrancades de la serra de
Montsià, de la Tinença i del Port; tot i que pot aparéixer per altres
boscos del Port, de la Tinença i de la serra de Montsià (Quercion
ilicis), 140-600 m, r.
La localitat més meridional on hem localitzat este tàxon és la de
l'ermita de la Font de la Salut, la mateixa a la qual es referix
CAVANILLES (1789: 33) com a "encinas" quan normalment al nord
valencià ho fa com a "carrascas".
BCN 14309: Lo Corral Nou, fondo de barranc-alzinar, 180 m, BF90, leg. Royo, 22/07/99.
cf. BCN 14525: Mas del Racó (Mianes), talussos vora l'horta, 20 m, BF91, leg. Royo, 06/02/99.
CAVANILLES (1795), FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4459, leg. Farnós.
{T.b.: MP p., Alç.: 4-12 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. N}
Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwarz
subsp. ballota (Lam.) Desf.; (subsp. smilax (L.) C. Vic.)
carrasca
Forma carrascars i apareix als coscollars de degradació de la major
part del país estudiat (Quercion ilicis), 3-765 m, c (loc. rr).
Molt més eurioic que l'anterior, es torna molt rar als ambients
edàfics magres de les planes, com passa en aquells llocs on el
taperot esdevé fortament limitant.
BCN 14526: Granges del Beli-bc. de la Galera, vorada de camí, 140 m, BF80, leg. Royo, 27/03/99.
BCN 27145: Horta front Benifallet, al nord del Canaletes, talús vora l'Ebre, 40 m, BF93, leg. Royo,
04/04/02.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-12 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
271
Quercus faginea Lam. subsp. faginea
(Q. valentina Cav., Q. lusitanica Lamk. subsp. valentina (Cav.) Schwarz)
róure (MONTS.-ARCHS, 1890); roure, robre
Apareix, molt menys rar del que hom podria suposar, a un país tan
profundament antropitzat i càlid, sobretot per les rouredes i la resta
de boscos frescals del territori (Aceri-Quercion), 30-600 m, r.
Les rouredes ben conformades al país estudiat són purament
testimonials i sovint es reduïxen a clapes inferiors a 30 o 40
individus adults.
BCN 27144: Desembocadura del Canaleta, "roureda" amb sapí, 40 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
MMA 18425: Riu Servol, talús de barranc cara nord, 120 m, BE79, leg. Royo, 13/04/00.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), APARICIO
& ECHEBARRÍA (2005).
MMA 11640,11641,11716,11719, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-12 m, Fl.: III-IV(-V), Dist.: Submed. W}
Quercus cerrioides9 Willk. et Costa
roure, robre
L'hem vist en alguns boscos ombrius de les àrees montanes, i
encara més freqüent a les rambles del Baix Maestrat, indrets on
pot formar un doser arbori en galeria, com s'esdevé a la rambla
d'Aiguaoliva, fins a assolir cotes certament baixes (AceriQuercion (Quercion ilicis)), 35-560 m, rr.
Són absolutament pertinents per al territori els comentaris de
FOLCH (1980) i de FONT QUER (1950) sobre este tàxon, en el sentit
que existix una àmplia variabilitat pel que fa als caràcters
morfològics. Q. faginea i Q. humilis en serien els parentals d'este
tàxon, tanmateix, mentre el primer és relativament corrent
a l'àrea estudiada, el segon l'hem observat només a Cardó, d’on ja va ser esmentat per FONT QUER
(1950) i FOLCH (1980), a banda d'un individu plantat a la Vall del barranc de la Galera. ROVIRA
(1986) l'esmenta a més de Beseit, a la banda continental del Port. MATEO & CRESPO (2001) no el
consideren present al País Valencià.
BCN 27150: Molí l'Abat, vora de carretera, 440 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
BCN 27148: Barranc d'Aiguaoliva, vorada de barranc, 60 m, BE88, leg. Royo, 25/01/01.
BCN 27149: Mas de Serrano, alzinar-pinar, 560 m, BF83, leg. Forcadell, Torres & Royo, 15/06/02.
BCN 27147: Barranc de Lloret, fondo de barranc humit, 300 m, BF71, leg. Abella & Royo, 08/09/02.
MMA 18542: Per damunt del molí l'Abat, bosc de ribera, 420 m, BF60, leg. Abella & Royo, 10/10/04.
FONT QUER (1950)*, FOLCH (1980)*, ?ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 9 (1999), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), SERRA et al. (2000)
APARICIO & ECHEBARRÍA (2005).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-12 m, Fl.: III-V, Dist.: Submed.}
9
A hores d’ara no podem afirmar que les observacions fetes corresponguen realment a este tàxon. Recentment
APARICIO & URIBE-ECHEBARRÍA (2005) han assenyalat que els roures del Baix Maestrat corresponen realment a
individus híbrids que haurien rebut en la seua gènesi la introgressió de Quercus robur L. amb individus de Q. faginea
Lam. [Q. × coutinhoi Samp.]. Els arguments que aporten estos autors pareixen del tot concloents (pecíol curt,
aurícules basilars, limbe obovat i aglans llargament pedunculades) i només s’allunyarien de Q. robur pel fet de
presentar pilositat adpresa de pèls estrellats, conseqüència de la introgressió esmentada.
272
Quercus × auzandrii Gren. et Godr.
(incl. nothosubsp. agrifolia (Batt.) Crespo & Mateo, Q. × airensis Franco et Vasc., Q. ilex subsp.
rotundifolia × Q. coccifera)
L'hem advertit a un carrascar degradat de la serra d'Irta, entre els
parentals; amb anterioritat havíem vist a un codolar fluvial algun
altre individu menys ben caracteritzat dins d'un codolar fluvial del
riu Servol, però clarament referible (Quercetalia ilicis), 120-330
m, rrr.
Citat per APARICIO (2003c: 76, 2003d: 72) i APARICIO & MERCÉ
(2005: 27) del Baix Maestrat. A banda, TIRADO (1998: 208)
esmenta este híbrid de la Plana Alta.
BCN 27146: Barranc al nord de l'alt de la Bóta, carrascar damunt terra rossa, 300 m, BE77, leg.
Royo, 23/07/03.
TIRADO (1998)*, APARICIO (2003c, 2003d*), APARICIO & MERCÉ (2005).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-4 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
Quercus × senneniana Camus
(Q. ilex × Q. faginea)
L'hem ensopegat a dos raconades frescals: una de la serra de
Godall i l’altra de la base de la serra del Turmell, convivint amb
individus de Q. faginea i altres de Q. ilex de complicada
adscripció a les subespècies ilex o rotundifolia (Quercetalia ilicis,
Quercetalia pubescentis), 280-430 m, rrr.
Citat de la banda continental del massís del Port per part de
ROVIRA (1986: 42). Es tracta d’una dada que cal atribuir al quadrat
UTM BF72, en lloc del BF73. Hem pogut consultar el plec BCF
70108 que en referma la seua presència a l’indret.
BCN 30680 i MMA 18541: Barranc de la Gralla, baix la mola de Godall, rourera damunt bancals abandonats, 280 m, BF80, leg. Abella & Royo,
26/09/04.
MMA 18806: Per damunt de les Ferreres del Servol, barranc del Salvatge, 440 m, BE69, leg. Abella & Royo, 19/12/04.
ROVIRA (1986)*.
BCF 70108: Mas de la Franqueta, fons de barranc, BF72(73), entre els parentals, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: MP sc?, Alç.: 10 m, Fl.: ?, Dist.: Med. W?}
CASUARINACEAE
Casuarina equisetifolia L.
carolina, casuarina, sisipí
Profusament cultivat al voltant del nucli de Tortosa, on es poden observar individus pràcticament monumentals. Ça
com lla pot trobar-se plantat per hortes disperses de l’àrea estudiada.
BALADA (1983: 35) l’assenyala de les ribes de l’Ebro, indret on fins i tot ens ha semblat veure algun individu que
difícilment podia haver estat plantat.
MMA 12752: Barranc de la Galera a la Galera, vora de camí i barranc, 105 m, BF80, leg. Royo, 25/12/95.
BALADA (1983).
{T.b.: MP p., Alç.: 10-20 m, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Austràlia}
273
JUGLANDACEAE
Carya illinoiensis (Wangenheim) Koch
C. olivaeformis Nutt.
pacaner
Sovinteja com a cultivat als horts pròxims a l'Ebro, hem vist
individus aparentment naturalitzats a l'illa d'Audí, dins del bosc de
ribera (Populetalia albae), 5-15 m, rrr.
BCN 14093: Illa d'Audí, bosc de ribera, 15 m, BF92, leg. Royo, 05/07/00.
BALADA (1983, 1985b).
{T.b.: MP c., Alç.: 10-25 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Pterocarya fraxinifolia (Poiret) Spach
Pot aparéixer plantat en hortes pròximes al riu Ebro, si bé, a diferència del tàxon precedent, no hem arribat a veure
cap individu naturalitzat, ni tan sols com a subespontani.
BCN 13669: Vinallop, horta, 10 m, BF91, leg. Royo, 01/06/97.
Juglans regia L.
noguera (MONTS.-ARCHS, 1890); anoer
Es troba cultivat i naturalitzat per barrancades frescals de les
planes, del Port i de la Tinença (Populetalia albae, Prunetalia
spinosae...), 5-600 m, r.
BCN 13672: L'Arram, garroferar, 40 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
BOLÒS, O. (1957, 1967), BALADA (1985b), CASASAYAS (1989), FORCADELL (1999),
BALADA in ORCA 9 (1999), MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA
9 (1999)*, TORRES in ORCA 9 (1999)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3245, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-15 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Med. E}
SALICACEAE
Populus deltoides Marshall
xopa
Apareix freqüentment cultivat i excepcionalment subespontani en
fondalades i boscos de ribera de l'àrea més càlida del país estudiat
(Populetalia albae), 5-100 m, rr.
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-10 m, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Amèr. N}
274
Populus alba L.
arbre blanch (MONTS.-ARCHS, 1890); aube
Forma els boscos de ribera de l'Ebro, tot i que apareix escadusser
com a subespontani per herbassars ruderals frescals i cursos
fluvials de la resta del territori (Populion albae), 1-480 m, r (loc.
ccc).
VILLAESCUSA (2000), com bé advertix APARICIO (2002: 68), no el
cita del Baix Maestrat, possiblement a causa d'algun tipus
d’errada, possiblement d'impremta.
BCN 13668: La Foia, bosc de ribera, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
BCN 13708: Desembocadura del barranc de la Barbiguera, "bosc de ribera" subespontani, 1 m,
BE88, leg. Royo, 11/07/00.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 9 (1999), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), APARICIO (2002),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 10-20 m, Fl.: II-IV, Dist.: Plurireg.}
Populus tremula L.
trémol
Hem vist individus subespontanis, no massa lluny de les plantes mare, a la vora d’una séquia de la foia d’Ulldecona
(Pruno-Rubion).
MMA 20232: Séquies d'Ulldecona, prop l'Aubelló, vorades de séquia, 130 m, BE89, leg. Abella & Royo, 29/05/05.
{T.b.: MP c., Alç.: 3-8 m, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Eur.}
Populus nigra L. subsp. nigra
pollanch, xop (MONTS.-ARCHS, 1890); polls i pollanca (Arnes, BALADA &
MIQUEL); xop, poll (Camarles)
var. nigra
Cultivat i naturalitzat de molt antic en els boscos de ribera del país
estudiat (Populetalia albae), 1-500 m, c.
BCN 13707: Santa Bàrbara, bardissa, 70 m, BF81, leg. Royo, 10/05/96.
MMA 18321: L'Ebre front del de Fabra (PADESA), bosc de ribera, 10 m, BF81, leg. Royo,
03/09/02.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), LLARCH & VIRGILI (1994), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZSERRANO et al. (2001), ROMO et al. (2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 8-15 m, Fl.: II-III, Dist.: Lateeur.}
cv. italica
(var. fastigiata Foug., P. pyramidalis Rozan.)
Es pot trobar com a cultivat i, puntualment, alguns individus
pareixen naturalitzats a les formacions riberenques (Populetalia
albae), 5-500 m, r.
BALADA (1983), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 10-25 m, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Eur.}
275
Populus × canescens (Aiton) Sm.
(P. alba × P. tremula)
No creiem, de la mateixa manera que FOLCH (1980: 67), que la citació de SENNEN (1909: 149) puga ser verosímil, si
més no com a espècie espontània.
SENNEN (1909).
Populus × canadensis Moench.
(P. deltoides × P. nigra)
xopa
Es tracta d'un híbrid abastament cultivat i, esporàdicament
naturalitzat dins dels boscos de ribera i codolars humits de
barrancs (Populetalia albae), 2-350 m, r.
BALADA (1985b), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 8-15 m, Fl.: II-III, Dist.: Introd.: Hybr.}
Salix babylonica L.
desmay (MONTS.-ARCHS, 1890); desmai
Creiem que alguns dels individus vistos és difícil que puguen ser considerats com a plantats, tanmateix ens és molt
complicat assegurar que el seu estatus siga de clara naturalitat (Populetalia albae?).
BCN 13671: Vinallop, plantat a una horta, 10 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
BALADA (1983, 1985, 1985b), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-10 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Àsia E}
Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia (Cariot) Rechinger
(S. incana Schrank)
sarguera
S’instal·la als codolars fluvials de les rambles i rius, en els quals
forma les sargueres, on aplega fins a la desembocadura en alguns
punts del litoral del Baix Maestrat (Salicion triandro-neotrichae),
1-550 m, c.
BCN 13704: Barranc de la Galera, sarguera en mare de barranc, 400 m, BF71, leg. Royo, 04/04/96.
BCN 13706: Riu Servol a Vinaròs, mare de barranc, 5 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
BOLÒS, O. (1979), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), BALADA in ORCA 9
(1999), TORRES in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4492, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 1-5 m, Fl.: (II-)III-IV, Dist.: Latesubmed. W}
276
Salix alba L. subsp. alba
salze, desmai
Es fa per boscos de ribera on esdevé l'element dominant de les
ribes freqüentment inundades (Populetalia albae), 10-400 m, r (c a
l'Ebro).
Les agrupacions de salzes de l'Ebro possiblement es puguen
relacionar amb l'Atriplici-Salicetum? del riu Segre. N'havíem
conegut un exemplar enorme al mig de la mare del barranc de la
Galera, en un indret amb humitat fluctuant, tanmateix cap vestigi
n'ha quedat. Per al darrer tram del riu Ebro són especialment
significatius els treballs de BALADA (1980, 1985b).
BCN 13705: Riu Servol a Vinaròs, mare del Servol, 5 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
BCN 13703: Meandre de Xerta, bosc de ribera, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
MMA 17780: Barranc de la Galera a la Foia, mare de barranc, 60 m, BF90, leg. Royo, 01/06/96.
MMA 18424: Barranc del Galatxo al Raval de Cristo, sòl argilós vora gravera, 30 m, BF82, leg. Royo, 21/03/03.
BALADA et al. (1977)*, BALADA (1980, 1985b), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 4489, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-15 m, Fl.: (III-)IV-V, Dist.: Lateeur.}
Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight
var. catalaunica Senn.
(S. atrocinerea Brot.)
gatell (MONTS.-ARCHS, 1890), salze
Té tendència a viure als codolars fluvials de les barrancades
humides, es torna més rar per boscos de ribera; al riu Sénia es
poden trobar poblaments certament densos (Salicion triandroneotrichae), 5-520 m, rr.
Molt pagesos del Delta i terres properes el cultiven plantant-lo a
les hortes i vorades de séquies.
BCN 14091: Riu Sénia a la Sénia, sarguera, 320 m, BF60, leg. Royo, 17/04/98.
BCN 14092: Barranc de la Galera (Lligallo Major), codolar dins la mare, 280 m, BF70, leg. Royo, 27/03/99.
BCN 14090: Riu Servol a Vinaròs, mare del riu, 5 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
BCN 14089: Pantà de la Pobla, bosquet de ribera, 460 m, BF60, leg. Abella & Royo, 24/02/02.
BALADA (1983, 1985b), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), SAMO (1995), BALADA in ORCA 9 (1999), ?BOLÒS, O. in ORCA 9 (1999)*,
MATEO in ORCA 9 (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ
(2003), APARICIO (2003b), CURCÓ (2004).
MMA 4491, rev. Royo, leg. Farnós.
{T.b.: MP p., Alç.: 2-8 m, Fl.: (II-)III-IV(IX), Dist.: Lateatl.}
277
Salix purpurea L.
salze
L'hem vist als codolars fluvial del riu Servol i de la rambla
Cervera; a banda creix a les vorades de fonts de les àrees
muntanyenques i a ullals pròxims a l'Ebro (Salicion triandroneotrichae), 5-60(520) m, rrr.
És possible que els exemplars de la franja litoral hagen
desaparegut en temps precedents Hem pogut consultar el plec
(VAL 29018) que és força ajustat a plecs d'altres regions
ibèriques. L'estiu de 2003 Jordi Beltran ens indica que l'ha retrobat
a la localitat del Toscar, ja indicada per TORRES (1989: 175).
BCN 30796: Rambla Cervera, mare del riu, 170 m, BE78, leg. Royo, 15/06/04.
BALADA (1985), TORRES (1989), BALADA in ORCA 9 (1999), MATEO in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
APARICIO (2003), CURCÓ (2004).
VAL 29018, Riu Cèrvol, la Parreta, 45 m, BE88, leg. Villaescusa & Tirado, 05/04/1991.
{T.b.: MP c., Alç.: 1-4 m, Fl.: III-V, Dist.: Lateeur.}
Salix fragilis L.
vimenera
Es cria dins el bosc de ribera, on no sempre es presenta prou ben
caracteritzat, també en vorades de basses, on sovint ens ha paregut
plantat (Populetalia albae), 10-380 m, rr.
Els exemplars vistos no ens han semblat gaire típics.
BCN 12248: Ullals de la Carrova, vorada d'ullal, 6 m, BF91, leg. Abella & Royo, 17/11/02.
BALADA (1985b), TORRES (1989), BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA 9 (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), BALADA in TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
VAL 26035, Riu Sénia, Molins, 350 m, BF70, leg. Villaescusa & Tirado, 22/06/1992.
MMA 4495, leg. Farnós.
{T.b.: MP c., Alç.: 2-8 m, Fl.: IV-V, Dist.: Eur. (introd.?)}
Salix × rubens Schrank
(S. alba × S. fragilis, S. neotricha Görz)
Considerem que bona part dels individus del bosc de ribera del riu Ebro hi poden pertànyer (Populetalia albae), 1020 m, rr.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 4-10 m, Fl.: III-IV, Dist.: Lateeur.}
278
ULMACEAE
Celtis australis L.
lledoner, lladoner
Abastament naturalitzat, de molt antic, per bardisses, vores de
camins i màrgens de pedra seca (Pruno-Rubion), 1-530 m, c.
Pot arribar a formar, en raconades no gaire eixutes, poblaments
pràcticament purs de diverses desenes d'individus. Només rareja al
Port i a la banda meridional de major influència marítima.
BCN 13648: Santa Bàrbara, bardissa, 90 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
BALADA (1985, 1985b), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997),
AGUILELLA in ORCA 9 (1999), BALADA in ORCA 9 (1999), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: MP c, Alç.: 5-15 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Med. E-Submed. E}
Ulmus minor Mill.
(U. carpinifolia Suckow, U. campestris auct.)
om
Arriba a formar omedes i es pot endinsar per altres boscos de
ribera i bardisses a la vora de camins (Populion albae (HederoUlmetum), Pruno-Rubion), 1-540 m, r.
Moltes poblacions aparentment climàciques procedixen
d'exemplars plantats no lluny dels indrets on es fan. Al voltant dels
ullals de la Carrova hem observats individus atribuïbles a la forma
suberifera Maire et Weiller. En els darrers temps s'ha començat a
cultivar U. pumila L., fins i tot creiem haver vist algun individu
com a subespontani.
BCN 13702: Mianes, vora de camí, 50 m, BF91, leg. Royo, 01/10/94.
BCN 13647: La Vall, bosc de pi negral damunt sòl molt profund, 550 m, BF71, leg. Abella & Royo, 16/09/01.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), JUAN & LÓPEZ (1997),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), CURCÓ (2001, 2004), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP c., Alç.: 5-20 m, Fl.: II-IV, Dist.: Lateeur.}
Ulmus glabra Huds.
(U. scabra Mill.)
om
Apareixen alguns individus a un bosc ombriu d'una fondalada del
barranc de la Vall, ja dins del Port (Quercion ilicis (Quercion
pubescenti-sessiliflorae)), 500 m, rrr.
En altres fondalades del Port hem observat individus que semblen
presentar caràcters intermedis entre esta espècie i U. minor, com
passa al voltant del Toscar o al barranc de la Vall.
BCN 31197 i MMA 20206: La Vall, vora la mare del barranc, 500 m, BF71, leg. Royo, 09/07/05.
BALADA (1983), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-15 m, Fl.: III-IV, Dist.: Eur.}
279
MORACEAE
Morus alba L.
morera de cuchs (MONTS.-ARCHS, 1890); morera
Sovint cultivat, algunes vegades surt com a subespontani i
naturalitzat al bosc de ribera i codolars fluvials de l'Ebro i més
esporàdicament en d’altres ambients humits (Populetalia albae,
Tamaricetalia africanae), 10-130 m, rr.
Morus nigra L., per contra, es troba molt menys cultivat i no hem
arribat a veure individus subespontanis.
BCN 13646: Riu Sénia, pel camí d'Alcanar, mare de barranc, 50 m, BE89, leg. Royo, 01/11/99.
BCN 13701: Riu Sénia, mare de barranc molt humida, 30 m, BE88, leg. Royo, 24/04/02.
BALADA (1985, 1985b), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004),
TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: MP c., Alç.: 4-15 m, Fl.: III-V, Dist.: Introd.: Àsia E}
Broussonetia papyrifera (L.) Vent.
morera xina (MONTS.-ARCHS, 1890)
S’escampa com a subespontani reproduint-se de manera
exclusivament(?) vegetativa per indrets ruderals dels nuclis de
població, masos... de les àrees més termòfiles (Chenopodietalia
muralis, Onopordethalia acanthii), 1-100 (400) m, r.
MMA 18300: Santa Bàrbara, subespontània, 80 m, BF81, leg. Royo, 15/05/96.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
CASASAYAS (1989)*, TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 4-10 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Àsia E}
Ficus carica L.
figuera (MONTS.-ARCHS, 1890); figuera (figuera borda, a aquelles que
creixen espontàniament)
La varietat carica apareix molt freqüentment cultivada, mentre
que la varietat caprificus Risso creix per badalls de roca, parets,
teulades, murades i talussos (Asplenion glandulosi (PrunoRubion)), 1-600 m, c.
En algunes bardisses apareixen individus robustíssims, creiem que
tots farien part de la mateixa entitat taxonòmica, malgrat la
plasticitat fenotípica tan diferent que oferixen.
BCN 22079: Ombria de la mola del Boix, badall de roca, 520 m, BF71, leg. Abella & Royo,
25/08/02.
BOLÒS, O. (1956, 1967), BALADA (1983, 1985b), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11513, leg. Forcadell.
{T.b.: MP c., Alç.: 0,5-1(10) m, Fl.: II-IV; VIII-IX, Dist.: Med.}
280
CANNABACEAE
Humulus lupulus L.
llúpol
L'hem vist molt localitzat dins del bosc de ribera de l'Ebro, a tres
indrets al llarg d'un tram de poc més de 15 km (Populion albae),
7-15 m, rrr.
Antonio Fernández va indicar-nos la planta de l'Assut de Xerta,
una localitat que va ser destruïda per la construcció d'una
minicentral hidroelèctrica. A banda de les localitats d'on
procedixen els plecs, l'hem observat en estat vegetatiu a una
xicoteta illa de l'Ebro que hi ha més amunt d'Aldover, malvivint al
codolar fluvial entremig de xops i salzes.
La cita de SAMO (1995: 66) de la Pobla de Benifassà no l'hem poguda localitzar amb precisió.
BCN 13644: Illa del BF83, baix Xerta, codolar, 15 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/08/02.
BCN 14592 i MMA 17808: Illa d'Audí, bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Abella & Royo, 08/06/03.
BCN 14075 i MMA 17847: Vinallop, front l'illa dels Bous, bosc de ribera, 10 m, BF91, leg. Royo, 28/07/03.
?SAMO (1995); MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 9 (1999).
{T.b.: H., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: VII-VIII, Dist.: Eur.}
Cannabis sativa L.
(incl. C. indica Lam.)
cànem, marihuana
Antigament era cultivada la var. sativa. A hores d’ara es conrea la var. kift DC., fins i tot es poden trobar individus
arrecerats dins d’espais naturals.
{T.b.: Th., Alç.: 1-2,5 m, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Àsia C}
URTICACEAE
Soleirolia soleirolii (Req.) Dandy
L'hem advertit com a naturalitzat en repeus de murs d'un jardí
privat de Vinaròs (Parietarietalia judaicae), 10 m, rrr.
Segons comentaris del propietari (Domingo Pastor) la planta
portava molt temps de manera espontània creixent dins el seu
jardí.
BCN 13645: Vinaròs, a casa Domingo Pastor, herbassars dins de jardí, 10 m, BE88, leg. Pastor &
Royo, 22/03/02.
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Introd.: Med. W}
281
Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot
P. judaica L., (P. diffusa Mert. et Koch)
morella roquera (MONTS.-ARCHS, 1890); caragolera (Orta, BALADA &
MIQUEL); herba roquera (Morella, MULET), herba de Sant Pere (Forcall,
MULET), herba de paret (Albocàsser, MULET); morella, mollera (metàstasi de
morella), mollerassa
Àmpliament estés per murs, regalls de carretera, tarongerars
ombrius abandonats, talussos... (Parietarietalia judaicae,
Onopordethalia acanthii...), 1-600 m, cc.
BCN 14221: Santa Bàrbara, paret, 80 m, BF81, leg. Royo, 06/11/94.
MMA 18553: Barranc de Solito, clavills de roca ombrejats, 340 m, BF90, leg. Abella & Royo,
06/06/04.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), BALADA (1981, 1983, 1985, 1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11532, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-60 cm, Fl.: III-IX, Dist: Latemed.-Iran.}
Parietaria lusitanica L.
Es cria en badalls de roca amb un mínim de partícules fines de
l'extrem meridional, a la serra d'Irta i el seus voltants, on és
relativament freqüent; i molt rar a una terrassa fluvial pròxima al
riu Ebro (Asplenion glandulosi), (40)110-340 m, rr.
Si s’exclouen les localitats del Baix Empordà i del Cap de Creus,
estes són les més septentrionals dels Països Catalans.
BCN 13643: Castell de Polpís, clivell de mur cara nord, 340 m, BE77, leg. Royo, 03/04/01.
BCN 13640: La Garrotxa, base de paret de corral, 130 m, BE77, leg. Royo, 07/03/02.
MMA 18423: Barranc del Castell de Polpís, badall de roca ombrejada, 300 m, BE77, leg. Royo,
01/03/01.
MMA 18552: Desembocadura del barranc de Sant Antoni, paret de terrassa fluvial, 25 m, BF81,
leg. Arrufat… & Royo, 04/06/04.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. S (N)}
Urtica pilulifera L.
ortiga (a totes les espècies del gènere), ortiga de pilotetes
L'hem vist molt poc freqüent per raconades molt nitròfiles poc
eixutes del Port i de la Tinença (Silybo-Urticion), 180-600 m, rr.
cf. BCN 13642: Riu Ebre al de Fabra, codolar fluvial inundable, 10 m, BF81, leg. Royo, 18/03/02.
BCN 13639: Barranc del Salt-la Fou, raconada nitròfila baix balma, 530 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 16/06/02.
MMA 18422: Valldebous, vorada de corral, 550 m, BF71, leg. Royo, 06/04/96.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), BALADA (1996), BALADA in ORCA
9 (1999)*, APARICIO (2002), ÁLVAREZ (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 0,3-1 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med.}
282
Urtica dioica L.
ortiga gran (MONTS.-ARCHS, 1890)
Apareix per herbassars nitròfils certament ombrius pròxims a
l'Ebro i al massís del Port, molt rar o inexistent a les planes més
meridionals (Arction lappae, Silybo-Urticion), 10-30; 270-600 m,
rr.
BCN 13641: L'Assut de Xerta, herbassar nitròfil humit, 20 m, BF83, leg. Royo, 10/08/98.
BCN 13638: Lo Toscar, herbassar vora camí, 480 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 30/08/99.
BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), ROVIRA (1986), TORRES (198*9), SAMO (1995), ÁLVAREZ
in ORCA 9 (1999), BALADA in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003)*.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1,4 m, Fl.: IV-VIII, Dist.: Lateeur.}
Urtica urens L.
ortiga menuda (MONTS.-ARCHS, 1890)
Àmpliament estés per herbassars i conreus nitròfils
(Chenopodietalia muralis, Solano-Polygonetalia), 1-530 m, cc.
BCN 13637: Illa d'Audí, herbassar frescal sota albereda, 10 m, BF92, leg. Abella & Royo, 23/03/02.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: (I-)III-V, Dist.: Plurireg.}
Urtica membranacea Poiret in Lam.
(U. dubia Forsk.)
Només l'hem observat a un herbassar ruderal d'un penya-segat de
l’àrea entre la platja de Maricel i les Cases d'Alcanar (SilyboUrticion), 3 m, rrr.
L'única citació pròpia de dins del territori es basa en un únic
individu immadur del qual no en servem mostra testimoni, però
que ens semblà del tot característic. Les indicacions dels quadrats
UTM pròxims a l'Ebro són totes del marge esquerre. Assenyalat al
Delta per BALADA (2000).
ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 9 (1999)*, BALADA (2000)*, ROYO in ORCA 9 (1999)*,
TORRES in ORCA 9 (1999)*.
{T.b.: Th., Alç.: 0,1-1 m, Fl.: II-VIII, Dist.: Med.}
283
EUPHORBIACEAE
Ricinus communis L.
ricí
Freqüentment naturalitzat per vores de camins, solars abandonats,
talussos i codolars de barrancs de la franja més càlida de l’àrea
estudiada (Chenopodietalia muralis, Onopordetalia acanthii,
Lycio-Ipomoeion), 1-150(230) m, r.
BCN 13656: Santa Bàrbara, naturalitzada en ambients nitròfils, 80 m, BF81, leg. Royo, 15/06/97.
BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), ROYO (1998), TORRES in ORCA 9 (1999),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: MP c (Th.), Alç.: 1-5 m, Fl.: V-X, Dist.: Introd.: Àfrica C}
Andrachne telephioides L.
Es pot trobar per codolars fluvials, pedrusques, microtalussos i
vores de camins damunt de sòls lleugers bàsicament de l'àrea
termòfila del territori (Thlaspietea rotundifolii), 2-460 m, rr.
BCN 13636: Barranc de Lledó, codolar de barranc, 50 m, BF81, leg. Royo, 01/06/97.
BCN 13635: Les Planes (Vinaròs), vora l'autopista, talusset de séquia, 110 m, BE89, leg. Royo,
12/12/98.
SENNEN (1911), FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN (1996),
BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000), APARICIO
(2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2833, leg. Aragonés.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. S-Iran.}
Chrozophora tinctoria (L.) A. Juss. subsp. tinctoria
girasol (MONTS.-ARCHS, 1890)
De clara vocació per herbassars ruderals, sovint prop de granges,
codolars fluvials de les planes i àrees litorals (Chenopodion
muralis, Silybo-Urticion, Glaucion flavi...), 1-450 m, rr.
BCN 21367: Barranc de la Galera a la Foia, herbassar nitròfil vora granja, 60 m, BF90, leg. Royo,
12/07/97.
BCN 21368: Collet de Roig, talusset terrós vora camí, 350 m, BF83, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
BCN 14078 i MMA 17844: Ombria de les Armes del Rei, terres remogudes vora camps, 240 m,
BF83, leg. Royo, 29/07/03.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, CURCÓ (2000, 2004), APARICIO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.}
284
Mercurialis tomentosa L.
herba blanca (Catí, MULET), mercolatge (Vilafranca, MULET)
Relativament corrent per pedrusques, codolars fluvials, costers
pedregosos, sense arribar a fer-se abundant (Thlaspietea
rotundifolii), (1)10-600 m, c.
Hem arribat a veure individus als codolars marítims, que podent
presentar una pilositat superior als de l'interior.
BCN 13658: Barranc de la Galera a la Riba, vorada de camí, 240 m, BF80, leg. Royo, 25/01/96.
BCN 13657: Desembocadura del barranc de la Barbiguera, codolar de la platja, 1 m, BE88, leg.
Royo, 11/07/00.
SENNEN (1909)*, BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3083, leg. Farnós.
MMA 3082, leg. Aragonés.
{T.b.: NP p., Alç.: 20-50 cm, Fl.: III-X(XII), Dist.: Med. W}
Mercurialis perennis L.
Dins del territori l'hem vist només en raconades humides del
Toscar i del barranc de Farrúbio, a un talusset forestal i per fondos
de barrancs, com ara el sotabosc d'un avellanar (PulmonarioQuercion, Quercion pubescenti-sessiliflorae), 410-540 m, rrr.
ROVIRA (1986) havia trobat este tàxon a una localitat i a una cota
del tot similars. Dins del BDBC apareix una referència per al
quadrat UTM BF82 que cal referir-la al BF72.
BCN 12262: Lo Toscar, talús forestal vora pista, 530 m, BF72, leg. Royo, 16/09/02.
BCN 14574: Lo Toscar, prat de vorada forestal, 540 m, BF72, leg. Abella & Royo, 31/05/03.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ?BDBC*.
{T.b.: G., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Eur.}
Mercurialis annua L.
malcoratge (MONTS.-ARCHS, 1890); malcoratge bast ? (Catí)
var. annua
Sempre com a part integrant de pradells d'anuals damunt de sòls
magres, àdhuc en murs artificials i pedrusques antropitzades
(Stellarietea mediae), 5-280 m, r.
Creiem que es tracta d'una raça que defuig els ambients més
humits i freds.
BCN 27042: Mianes, murs artificials i sòls prims d'origen antròpic, 20 m, BF91, leg. Royo,
10/03/01.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-X, Dist.: Plurireg.}
285
var. ambigua (L.) Duby
M. ambigua L. fil.
Es tracta d’una raça monoica que té tendència a viure en
herbassars ruderals terofítics nitròfils (Chenopodietalia muralis),
1-340 m, c.
Considerem que és la raça més freqüent, per això hi incorporem
totes les referències d'altres autors sense precisió varietal.
BCN 27039: Barranc de la Conca, herbassar terofític, 140 m, BF82, leg. Royo, 11/12/98.
BCN 27040: Front l'illa d'Audí, tarongerar vora l'Ebre, 15 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
SENNEN (1911, 1912), FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), TORRES (1989),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-X, Dist.: Med. W}
var. urticifolia Senn. et Pau
MALAGARRIGA (1971: 110), l'esmenta partint d'un plec de Sennen. Es podria tractar de la mateixa raça que SENNEN
(1909: 146) anomenà M. pinnatifida Senn. Dins SENNEN (1912: 242) parla encara d'una forma latifolia que tal volta
es podria relacionar (?) amb M. huetii. hem vist individus robustos, amb càpsules més grans que les de la subsp. huetii
i de fulles no ciliades, que es podrien relacionar amb alguna de les formes esmentades per SENNEN (1909, 1912).
SENNEN (1909, 1912), MALAGARRIGA leg. SENNEN (1971).
Mercurialis annua L. subsp. huetii (Hanry) Lange in Willk. et Lange
M. huetii Hanry
malcoratge fi ? (Catí)
Present per codolars fluvials i badalls de roca (Asplenion
glandulosi, Thlaspietea rotundifolii), 20-450 m, r.
BCN 27041: Lo Solà, cara nord baix sant Pere, badall de roca, 440 m, BE69, leg. Royo, 25/12/99.
BCN 27036: Barranc de les Coves, pedruscall, 180 m, BF80, leg. Royo, 19/02/00.
BCN 27037: La Garrotxa, pedrusques, 130 m, BE77, leg. Royo, 07/03/02.
BCN 27038: Barranc de la Barbiguera, codolar fluvial, 30 m, BE88, leg. Royo, 21/03/02.
MMA 18421: Barranc de Lledó, pedruscall, 130 m, BF81, leg. Royo, 24/03/00.
SENNEN (1909, 1911), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11471, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 3-15 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med.}
Mercurialis × malinvaudii Senn.
(M. huetii × M. tomentosa)
L'hem vist en codolars fluvials del barranc del Galatxo, prop del
Raval de Cristo; i del riu Sénia, localitats on hi conviu amb els
parentals (Glaucion flavi), 30-60 m, rrr.
Citat al Baix Maestrat per SENNEN (1911: 171, 1912: 242) i per
VILLAESCUSA (2000: 320), a partir de material d'herbari d'Aran
(VAB 921795). Les indicacions referides al quadrat UTM BE87,
tretes de les cites anteriors, han de ser considerades errònies.
BCN 27043: Barranc del Galatxo, codolar, 30 m, BF82, leg. Torres & Royo, 21/11/01.
BCN 27044: Riu Sénia, codolar, 100 m, BE89, leg. Abella & Royo, 01/03/03.
SENNEN (1911), ARAN (1996).
VAL s/n (VAB 921795), Benicarló, el Puig, junto al poblado ibérico, 250 m, leg. Aran, 03/03/87, ut M. tomentosa × annua; det. J. Güemes, X-95.
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. W}
286
Euphorbia aphylla Brouss. ex Willd.
Hem vist, entenem que de manera accidental, un individu de més
de 2 metres d’alçària en els talussos de la rambla Cervera o riu
Sec, a Benicarló, prop la desembocadura (Lycio-Ipomoeion), 10
m, rrr.
Es tracta d’un endemisme canari caracteritzat per l’absència
absoluta de fulles. La seua presència es deuria a algun abocament
incontrolat, tanmateix la mida de l’individu ens fa creure que ha
de dur a l’indret molts anys.
{T.b.: NP., Alç.: 2-3 m, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Canàries}
Euphorbia nutans Lag.
Chamaesyce nutans (Lag.) Small
En ràpida expansió a través dels codolars de l'Ebro, mentre que a
la resta d'ambients (vores de camins, camps...) s’escampa molt
lentament (Hordeion leporini, Bidentetea tripartitae), 20-190 m,
rr.
BCN 13629: Santa Bàrbara, vora de camí, 80 m, BF81, leg. Royo, 25/07/97.
BCN 13627: L'Ebre prop del Pont del Bimil lenari, codolar inundable, 10 m, BF91, leg. Royo,
20/09/00.
BCN 13628 i MMA 18045: Sant Joan del Pas, vora de camí, 190 m, BE79, leg. Royo, 13/09/99.
TORRES (1983), TORRES & ROYO (2003), ANTHOS*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-80 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Amèr. N-C}
Euphorbia peplis L.
Chamaesyce peplis (L.) Prokh.
Dins del territori l'hem localitzat únicament a les dunes de la platja
del Ciment, on determinats anys pot arribar a ser prou abundant
(Ammophilion), 1 m, rrr.
Fins a mitan segle XX havia de ser relativament corrent a les
platges del Baix Maestrat, testimonis en són les citacions de
SENNEN (1911: 171): "commun dans leurs sites respectifs"; RIVASGODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958: 553); o les indicacions de
PALACIOS (2001) a partir de les dades de l'herbari Giner:
"01/04/1945, Vinaròs".
BCN 13626: Platja del Ciment, dunes, 1 m, BE99, leg. Abella & Royo, 08/07/01.
MMA 18420: Platja del Ciment, arenal, semiduna, 1 m, BE99, leg. Royo, 01/12/00.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), BALADA (1985b)
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-XI, Dist.: Med.-Atl..}
287
Euphorbia serpens Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
Chamaesyce serpens (Kunth) Small
Creix en fissures viàries, cultius de regadiu i cordons d'arrossar
(Polygono-Poetalia annuae), 1-180(530) m, r (c a les vores de
l'Ebro i al cordó litoral).
BCN 13622: Mianes, tarongerar, 10 m, BF91, leg. Royo, 29/07/97.
BCN 13625: Marjal d'Alcanar, arenal vora camí, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
MMA 12879: La Marjal de Peníscola, vora de camí arenós, 5 m, BE77, leg. Sanz & Royo,
11/09/97.
BALADA et al. (1977), FOLCH (1980)*, TORRES (1983), CASASAYAS (1989),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Euphorbia chamaesyce L. subsp. chamaesyce
Chamaesyce canescens (L.) Prokh.
De manera confirmada, únicament l'hem vist a un ametlerar a la
vora d’un camí, al barranc del Salt de Paüls, a la banda
septentrional (Diplotaxion erucoidis), 260 m, rrr.
La indicació de SENNEN (1991: 171): "commun dans leurs sites
respectifs" no la creiem verosímil, referència que podria
correspondre a E. prostrata. Nosaltres mateixos vam trametre a la
secretaria d’ORCA unes dades per als quadrats UTM BE69 i
BF81 de les quals no servem testimoni i que podrien correspondre
a individus d’E. prostrata amb la càpsula pilosa.
BCN 13621: Barranc del Salt de Paüls, vora de camí i camp, 260 m, BF83, leg. Abella & Royo, 21/10/01.
?SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, ?ROYO in ORCA 9 (1999).
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IX?-XI, Dist.: Med. S-Iran.}
Euphorbia maculata L.
Chamaesyce maculata (L.) Small
Relativament freqüent als codolars fluvials inundables de l'Ebro i
molt més rar per indrets pedregosos viaris i cultius (Bidentetea
tripartitae, Polygono-Chenopodion, Polygono-Poetea annuae),
10-65(550) m, rr.
Neòfit de presència relativament recent als Països Catalans i de
ràpida expansió. MOLERO et al. (1996: 63) el van indicar del nord
de la comarca del Baix Ebre.
BCN 13620: L'Ebre al de Fabra, codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 13/06/99.
BCN 13624: L'Ebre prop del Pont del Mil lenari, pedruscall inundable, 10 m, BF91, leg. Royo,
20/09/00.
BCN 13619: Viver del Vidre, herbassars dels vivers, arvense, 530 m, BF60, leg. Abella & Royo, 01/09/01.
MMA 18419: Estació FFCC de Santa Bàrbara, fissures de formigó, 65 m, BF81, leg. Royo, 08/10/99.
MOLERO et al. (1996)*, BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Amèr. N}
288
Euphorbia prostrata Ait.
Chamaesyce prostrata (Aiton) Small
S’instal·la per qualsevol ambient arvense o viari sempre i quan no
siga excessivament eixut, sobretot a sobre d’ambients edàfics
calcigats (Polygono-Poetalia), 1-530 m, cc.
Sovint apareixen individus amb les càpsules quasi uniformement
piloses, que es podrien relacionar amb la var. vestita Engelm. ex
Boiss. Tal com s’ha assenyalat en parlar d’E. chamaesyce, este fet
ens havia provocat que inicialment l'haguéssem confós amb este
tàxon, fet que a d’altres autors també els hi havia succeït [cf.
COSTA & FIGUEROLA (1983: 239)].
BCN 13618: Mianes, tarongerar, 10 m, BF91, leg. Royo, 31/07/95.
BCN 21796: Lo Pelós, tarongerars, 150 m, BF81, leg. Royo, 04/08/96.
COSTA, M. & FIGUEROLA (1983), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Euphorbia lathyris L.
lletera, lletrera, lleterola (la pràctica totalitat de les espècies del gènere
Euphorbia)
Només l'hem vist naturalitzat a un herbassar frescal del riu Sénia,
prop Sant Joan del Pas (Arction lappae, Silybo-Urticion), 180 m,
rrr.
VILLAESCUSA (2000: 315) la dóna de la Tinença, i BALADA dins
ORCA 9 (1999) l'indica de dos quadrats UTM veïns al nostre, una
de les localitats dins del propi riu Sénia. APARICIO (2003: 14) i
APARICIO & MERCÉ (2003: 22) el donen d’altres localitats del
Baix Maestrat dins de l’àrea estudiada.
BCN 13617: Mas de Samper, herbassar nitròfil frescal, a l'ombria dins al barranc, 180 m, BE89, leg.
Royo, 25/06/00.
BALADA in ORCA 9 (1999), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2003), APARICIO & MERCÉ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 40-80 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Àsia SW-Med. E}
Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
Tria els herbassars humits i raconades de vorada fluvial d’indrets
d’acusada inversió tèrmica de la Tinença i del Port (Quercion
pubescenti-sessiliflorae), (200)550-600 m, rrr.
BCN 13616: Viver de la Vall, herbassar molt fresc i humit, 550 m, BF71, leg. Abella & Royo,
09/07/00.
BCN 13623: Caseta de Rafel, a la Vall, prat de vorada forestal, 540 m, BF71, leg. Royo, 21/06/02.
MMA 18418: Mas de Petrolí, vorada forestal, 500 m, BF71, leg. Royo, 04/04/98.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 30-70 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Lateeur.}
289
Euphorbia characias L. subsp. characias
lletera vera
Es pot trobar prou freqüent en talussos de barrancs, a voltes, per
vorades de carrascars, coscollars o brolles (Rhamno-Quercion), 5600 m, c.
BCN 13615: Barranc de Lledó, vorada de barranc i bardissa, 100 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1979), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: II-VII, Dist.: Med. W}
Euphorbia serrata L.
lleterola (MONTS.-ARCHS, 1890)
El trobem, per qualsevol localitat, formant part de brolles,
llistonars, fenassars, vores de camins... (Thero-Brachypodietea,
Rosmarinetalia officinalis...), 1-600 m, c.
BCN 21792: Lo Pelós, brolla vora cultiu, 80 m, BF81, leg. Royo, 02/04/95.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3157, leg. Farnós.
MMA 11364, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-40 cm, Fl.: II-VII, Dist.: Med. W}
f. phylloclada (Lange in Willk. et Lange) O. Bolòs et Vigo
Dispers per brolles seques, rostolls, sembrats... més freqüent als
indrets amb un cert grau de continentalitat (Thero-Brachypodion,
Roemerion hybridae...), 20-460 m, rr.
Molts dels individus del territori sembla que hi tendixen, encara
que segurament no totes les citacions s'hi ajusten. Només les
procedents de localitats pròximes a la Terra Alta pareix que s'hi
ajusten suficientment. El mapa de distribució confegit és
merament orientatiu.
BCN 21793: Solana de les Portes (barranc de Xalamera), vora de pista en indret fortament insolat,
àrid, 240 m, BF83, leg. Royo, 03/03/02.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med. W}
290
Euphorbia peplus L.
var. peplus
Per tot arreu, en pradells terofítics nitròfils i altres herbassars
relacionats, si bé es torna més rar a les àrees més alteroses
(Chenopodietalia muralis), 1-520 m, cc.
BCN 21799: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar ruderal humit, 30 m, BF91, leg. Royo,
10/03/96.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11653, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Plurireg.}
var. minima DC. in Lam. et DC.
(var. peploides (Gouan) Vis., f. peploides Knoche.)
Es fa per pradells terofítics àrids, no gaire nitròfils, sovint damunt
de sòls soldonencs del país més termòfil (Stipion retortae,
(Agropyro-Lygeion)), 5-190 m, rr.
Tindria un període de floració relativament curt. No creiem que es
puga dir que és un caràcter adaptatiu, ans al contrari, hem vist
exemplars de la raça típica per indrets àrids que continuen
mantenint llur port erecte.
BCN 21797: Sant Joan del Pas, pradell terofític sec, 170 m, BE89, leg. Royo, 28/04/01.
BCN 21798: Lo Poble, prop la gravera, pradell terofític, 80 m, BF90, leg. Royo, 21/03/02.
{T.b.: Th., Alç.: 2-10 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Med. W}
Euphorbia exigua10 L.
f. exigua
Freqüent per pradells terofítics de tot tipus, sempre amb un mínim
d'humitat temporal (Thero-Brachypodion, (Thero-Brometalia)), 3600 m, c.
BCN 22048: La Foia, camp d'abercoquers, 50 m, BF90, leg. Royo, 17/03/01.
cf. BCN 13742: Lo Coniller, pradells terofítics, 90 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
MMA 18417: Barranc de Sant Antoni, claper de roca, 60 m, BF81, leg. Torres & Royo, 17/04/99.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 9 (1999), BALADA in
ORCA 9 (1999)*, FORCADELL (1999), MARTÍNEZ-MEMBRADO in ORCA 9 (1999)*,
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Latemed.}
10
Se'ns ha fet molt difícil escatir la substantivitat de les diverses formes, però és possible que es tracte d'ecotips
adaptats a les microcondicions edàfiques. Tot i això, hem acabat per elaborar mapes de distribució.
291
f. diffusa Jacq.
S’instal·la bàsicament per indrets més calcigats i càlids i
possiblement presentaria un període de floració netament més curt
(Stipion retortae, Thero-Brachypodion), 5-550 m, r.
BCN 22051: Pont del tren a Freginals, vora de camí, 100 m, BF80, leg. Royo, 06/04/00.
BCN 22052: Ermita de Sant Marc, brolles i llocs oberts i xafurnats, 550 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 14/05/00.
MMA 18416: Desembocadura del Sénia, camí vora el penya-segat, 5 m, BE88, leg. Abella & Royo,
21/04/00.
TORRES (com. pers.).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.}
f. retusa (L.) Roth.
Es cria tan corrent o més als mateixos ambients que la forma
típica, amb la qual sovint conviu (Thero-Brachypodion), 5-600 m,
c.
La referència de SENNEN (1911: 171) com a E. retusa DC. l'hem
considerat com a pertanyent a este tàxon, malgrat que Flora
Europaea considera E. retusa Cav. sinònim d'E. sulcata.
BCN 22050: Mollons, no-cultiu deixat, 90 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
BCN 22047: Lo Pelós, terreny romput recentment, 160 m, BF81, leg. Royo, 25/03/00.
BCN 22049: Riu Sec, codolar fluvial, 45 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
MMA 18415: Barranc de la Galera a l'Ebre (mas de la Creu), olivar, 30 m, BF91, leg. Beltran,
Ibàñez & Royo, 24/04/99.
SENNEN (1911), TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Latemed.}
Euphorbia sulcata De Lens ex Loisel
Es presenta per pradells terofítics de bona part del territori, sense
esdevenir gens freqüent (Stipion retortae, (Agropyro-Lygeion)), 4400(700), rr.
Ja fora del territori l'hem observat a l'altra banda de l’Ebro,
concretament als argilers d'Anguera, a la vora de la costa del
Ranxero.
BCN 13741: Barranc del Pelós, tarongers, rogle de taperot, 150 m, BF81, leg. Royo, 10/07/99.
*MMA 12880: Argiler d’Anguera, pradell terofític, 80m, BF91, leg. Royo, 07/04/97.
BALADA in ORCA 9 (1999), TORRES in ORCA 9 (1999), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 4-10 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. SW}
292
Euphorbia falcata L.
f. falcata
Es troba per cultius de secà, pradells terofítics damunt de sòls
soldonosos de la franja termòfila pròxima a l'Ebro, i molt més rar
a l'extrem meridional de l'àrea estudiada (Diplotaxion erucoidis,
Roemerion hybridae...), 30-120(540) m, rr.
BCN 13740: La Foia (vora la via), oliverar, 80 m, BF90, leg. Royo, 22/05/99.
BCN 13739: Rambla d'Alcalà, vora de codolar temporalment humida, 120 m, BE77, leg. Royo,
18/06/01.
BCN 13738: Barranc del Titot, llaurat d'oliveres, 100 m, BF83, leg. Royo, 30/06/02.
SENNEN (1911), LOSA leg. SENNEN (1948), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES
(1989).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
f. rubra (Cav.) Knoche
E. rubra Cav. (ex Pau); var. rubra (Cav.) Boiss.; (incl. var. acuminata (Lam.) St.-Adams)
Se situa per pradells terofítics àrids, sovint damunt de taperots i
encara en rostolls de sembrats, d'àrees properes a l'Ebro del centre
del territori (Roemerion hybridae, Stipion retortae, (AgropyroLygeion)), 30-70 m, rr.
Nosaltres hem vist individus prou típics a Vinallop i prop Santa
Bàrbara. SENNEN (1911: 171) l'indica de "Barranquete à la
rencontre du chémin de Peñíscola". Val a dir que alguna volta els
exemplars de la f. rubra apareixen barrejats amb la forma típica.
BCN 13743: Finca de l'"Abogat", pradells terofítics, sembrats, 70 m, BF80, leg. Royo, 16/05/01.
SENNEN (1911), LOSA leg. SENNEN (1948).
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. S}
Euphorbia segetalis L. subsp. segetalis
Omnipresent per qualsevol ambient ruderal o arvense del territori
(Diplotaxion erucoidis, Stellarietea mediae), 1-600 m, cc.
BCN 21794: Barranc de sant Antoni, pedruscall, 40 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ROYO
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11658,12414,12422,12423,12601, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
293
Euphorbia segetalis L. subsp. pinea (L.) Hayek
E. pinea L.
SAMO (1995: 154) el cita com a relativament freqüent del litoral de Castelló. Un individu collit a un penya-segat
ruderalitzat, al sud de Peníscola podria pertànyer-hi, tanmateix no sabem fins a quin punt els individus robustos de
tendència perennant i de fulles pràcticament imbricades es poden atribuir a este tàxon, ans al contrari, possiblement
no siguen més que caràcters adaptatius induïts per l'ambient. MATEO & CRESPO (2001), possiblement amb bon criteri,
assimilen les indicacions d'este tàxon a E. segetalis (Hordeion leporini), rrr.
cf. BCN 21795: Platja-badia al sud del Castell, penya-segat ruderalitzat, 3 m, BE87, leg. Royo, 30/01/01.
?SAMO (1995).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
Euphorbia terracina L.
Present per vores de camins i ambients ruderals dels indrets de
clara influència marítima (Hordeion leporini, Bromo-Oryzopsion),
1-150(250) m, r.
BCN 13737: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar vora albereda, 25 m, BF91, leg. Royo,
10/05/96.
BCN 12261: Raval de Cristo, vorada d'arrossar i séquia, 15 m, BF82, leg. Royo, 03/09/02.
SENNEN (1909, 1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), ROVIRA (1986),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003d), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45)??, leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: III-IX, Dist.: Med.}
Euphorbia minuta Loscos et Pardo subsp. minuta
(E. transtagana Boiss. subsp. minuta (Loscos et Pardo) Malag.)
Únicament l'hem advertit per talussos argilosos enmig de brolles,
concretament a la partida de mas d'en Torres, ben a prop de la via
de ferrocarril València-Barcelona; tal com havíem indicat dins
CARDERO et al. (2004: 100) (Rosmarinion officinalis), 90 m, rrr.
ROVIRA (1986: 213) el cita de la banda continental del territori,
prop d’Arnes (BCF 70469). MALAGARRIGA (1971: 109) atribuïx a
Font Quer una citació d'esta espècie per a Ulldecona, que nosaltres
no hem localitzat. Tal volta es volia referir a la localitat
d'Ulldemolins, ja que a les comarques septentrionals és prou més
freqüent, tal com assenyalen MASALLES & PUJADAS (1977: 8).
BCN 22406: Mas d'en Torres, talussets enmig de brolles, damunt sòl argilenc, 90 m, BF90, leg. Royo, 10/03/04.
BCN 22173 i MMA 18609: Ibidem anterior, 06/05/04.
?MALAGARRIGA ap. FONT QUER (1971), MASALLES & PUJADAS (1977)*, ROVIRA (1986)*, CARDERO et al. (2004).
*BCF 70469: Prop d’Arnes, BF73, leg. Molero & Rovira, 08/05/1983.
*BCF 72720: El Pinell de Brai, BF94, leg. Molero & Rovira, 27/05/1984.
{T.b.: Ch., Alç.: 4-20 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. W}
294
Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
Es pot fer per carrascars, maleses i brolles poc o molt ombrejades
de tot el territori (Rosmarinion officinalis, Rhamno-Quercion),
(3)100-600 m, r (loc. c).
BCN 13736: Barranc de la Galera a la Riba, garriga, 240 m, BF80, leg. Royo, 10/05/95.
SENNEN (1911), FONT QUER (1921, 1950*), FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
MMA 11550,12582, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Latemed.}
Euphorbia paralias L.
Dins del territori es localitza únicament a les dunes de la platja del
Ciment (Ammophilion), 0-1 m, rrr.
El sistema dunar de l'àrea on es fa és relativament recent i s'hauria
anat formant des de la construcció dels espigons de la fàbrica del
Ciment.
BCN 13735: Platja del Ciment, arenal, semiduna, 1 m, BE99, leg. Royo, 01/12/00.
MMA 18414: Ibidem anterior, leg. Abella & Royo, 28/05/00.
SENNEN (1911), LOSA (1948), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), BDB (2005).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-70 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Euphorbia cyparissias L. subsp. cyparissias
Plenament naturalitzat en vores de camins i garroferars d'algunes
localitats del Baix Maestrat (Hordeion leporini, Diplotaxion
erucoidis), 30-70(140) m, rr.
És possible que este tàxon s'haja emprat per tal de fixar talussos de
l'autostrada A-7, des d'on s'hauria estés. La distància entre algunes
de les localitats pot ser de 3 o 4 quilòmetres, i alguna d'estes pot
distar més de 5 quilòmetres de l'autopista.
BCN 22054: El Puig de la Nau, garroferar, 60 m, BE88, leg. Royo, 19/03/00.
BCN 22053: Puig de la Nau, a la banda marítima de l'autostrada, vora de camí pedregós, 50 m,
BE88, leg. Royo, 28/02/02.
BCN 22055: Camí dels Cocons, a Vinaròs, vora de camí pedregós, 30 m, BE88, leg. Royo,
18/04/02.
MMA 18413: El Puig de la Nau, garroferar pedregós, 70 m, BE88, leg. Royo, 29/03/01.
ARAN (1994), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002, 2003c, 2003d).
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Eur. (Introd.?)}
295
Euphorbia seguieriana Necker
ROVIRA & MOLERO (1986: 559) van citar este tàxon de regalls de vies de comunicació i conreus del Baix Ebre i la
Ribera d'Ebre; de les localitats indicades, les dels quadrats UTM BF82 i BF83 es localitzarien dins l'àrea estudiada.
Tanmateix estes dades ja van ser rectificades dins ROVIRA (1986: 214), indicant que eren individus una mica atípics
d'Euphorbia terracina. El cert és que malgrat esta rectificació han continuat eixint al BDBC i al projecte ANTHOS
referències per a E. seguieriana als UTM indicats.
?ROVIRA & MOLERO (1983), ROVIRA (1986), ?BDBC, ?ANTHOS.
Euphorbia nevadensis Boiss. et Reut. subsp. bolosii Molero et Rovira
subsp. aragonensis (Loscos et Pardo) O. Bolòs et Vigo var. acutifolia (Lange in Willk. et Lange)
O. Bolòs et Vigo
No l'hem vist dins del territori. ÁLVAREZ (2003: 266-267; 2004:
290-291) dóna este tàxon del coll de Paüls-Alfara, a 600 m s.m.,
just al límit del nivell altitudinal estudiat (CentranthoEuphorbietum), 600 m, rrr.
No creiem que la indicació feta per A. & O. BOLÒS (1961: 92)
corresponga a una localitat del territori estudiat; l'assignació que
posteriorment se'n va fer del quadrat UTM [VILLAESCUSA (2000:
135)] no lliga en la localitat, encara que es troba ben a prop.
L'altra localitat que podria formar part del territori, és la de
TORRES (1989: 184-185), localitat que per alguna errada de tipus
tipogràfic hi apareix "Coll dels Eriçons, 100 m", en lloc de 1000 m; per tot això, no considerem
estes referències com a segures per al territori.
FONT QUER (1915)*, BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961)*, TORRES (1989)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997)*, ÁLVAREZ in ORCA 9
(1999)*, ?BOLÒS, A. & BOLÒS, O. in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Med. munt. W}
Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia
Per tot arreu fent part d'herbassars nitròfils i conreus ruderalitzats
(Chenopodietalia muralis, Onopordethalia acanthii), 1-550 m, c.
BCN 22043: Santa Bàrbara, herbassar ruderal, 80 m, BF81, leg. Royo, 01/02/96.
BCN 22045: Mas de Mulet, herbassar nitròfil sec, 250 m, BE89, leg. Abella & Royo, 08/04/01.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1998), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3160, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: I-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
296
Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopioides (Loscos et Pardo) Nyman
E. helioscopioides Loscos et Pardo
Es faria en punts dispersos del territori formant part de pradells
terofítics subnitròfils (Agropyro-Lygeion, Thero-Brachypodion,
Stipion retortae), 250-500 m, rr.
SAMO (1995: 153) l'indica de Traiguera i FORCADELL (1999: 102)
de dos localitats de la serra de Montsià. Els plecs HBIL 13903 i
13904 de la serra de Montsià, malgrat que aparentment siguen més
robustos, presenten els radis umbel·lars glabres, un caràcter que es
considera com a definitori del tàxon. Val a dir que els exemplars
vistos no són gaire característics, si bé molts dels consultats als
herbaris encara ho són menys. Pareix que tinga una florida més
tardana que el tàxon precedent, ben entrada la primavera.
BCN 22044: Mas de Macià, pradell terofític sec, poc o molt nitròfil, 530 m, BF73, leg. Abella & Royo, 21/04/02.
cf. MMA 18628: Mas dels Domènec, pradell terofític en indret fortament pasturat, 500 m, BE69, leg. Abella & Royo, 07/04/02.
SAMO (1995), FORCADELL (1999).
*BCF 72340: La Pobla de Massaluca, BF76, leg. Molero & Rovira, 12/05/1984, sub E. peploides, rev. J. Vicens, 26/02/1996.
HBIL 13903: Mas de Comú, pastura anual, 540 m, BF9100, leg. Forcadell, 23/04/98, vidit Pedrol & Royo 23/05/05.
HBIL 13904: Font de Molacima, 530 m, leg. Forcadell, BE99, 16/03/96, vidit Pedrol & Royo 23/05/05.
{T.b.: Th., Alç.: 4-15 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W (estèpica)}
Euphorbia lagascae Spreng.
A hores d’ara, se circumscriu a ambients ruderals de l'extrem
meridional del país estudiat, ben a prop del nucli de Santa
Magdalena, on possiblement es trobe en ple procés d'expansió
(Hordeion leporini, Chenopodion muralis), 120-170 m, rrr.
Coneixíem l'espècie dels voltants d'Alcalà de Xivert, tanmateix
molt probablement no l'hauríem localitzat dins del territori si no
hagués estat per les referències d'APARICIO (2002: 58). ROVIRA
(1986: 208-209, 1987: 103) l’assenyala de la Terra Alta.
BCN 14085 i MMA 17796: Corral de l'Ama, a mà de baix, herbassar ruderal, 170 m, BE77, leg.
Royo, 28/01/03.
ROVIRA (1986, 1987)*, APARICIO (2002).
{T.b.: Th., Alç.: 30-70 cm, Fl.: I-III, Dist.: Med. SW}
Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
(E. mariolensis Rouy; subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo; E. verrucosa Lamk. subsp.
flavicoma (DC) F.Q.)
Creix per brolles i llistonars, des de ran de mar fins a les parts més
alteroses interiors (Rosmarinetalia officinalis, Rhamno-Quercion),
1-700 m, c.
BCN 22046: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 03/06/95.
SENNEN (1911), LOSA (1948), LLENSA (1954), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), FORCADELL (1999), PALLISÉ & FANDOS (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
MMA 3156, rev. Torres, leg. Farnós.
MMA 11468,11469,11470,12375, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch.(H.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: (II-)III-VI, Dist.: Med. W}
297
Euphorbia hirsuta L.
(E. pubescens Vahl.)
f. hirsuta
S’instal·la per codolars fluvials temporalment humits, séquies,
tolls artificials amb excedents hídrics del rentat d'àrids... (MolinioHoloschoenion), 1-500 m, r.
BCN 22041: Riu Sec, codolar fluvial, 45 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 22042: Riu Sénia a Ulldecona, codolar fluvial, 120 m, BE89, leg. Abella & Royo, 15/08/01.
MMA 17821: La Canonja, a la N-340, cuneta de la carretera, 100 m, BE77, leg. Royo, 12/05/03.
MMA 12875: Marjal de Peníscola, vora de séquia, 5 m, BE77, leg. Sanz & Royo, 11/09/97.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1920, 1921), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986)*,
TORRES (1989), BALADA in ORCA 9 (1999)*, VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2001,
2001b, 2004), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
f. subglabra (Godr. in Gren. et Godr.) O. Bolòs et Vigo
Creix per vorades de séquies i ullals del Delta i de la zona de la
Carrova, i d'alguna altra jonquera més interior (MolinioHoloschoenion), 5-10(250) m, rr.
No sabem quina és la substantivitat real d'esta raça.
BCN 21800: anant dels ullals de Baltasar, cordó de séquia, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/12/00.
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
BUXACEAE
Buxus sempervirens L.
boix
Forma les boixedes i apareix per garrigues, boscos frescals de la
Tinença, del Port i de la serra de Montsià (Aceri-Quercion,
(Quercion ilicis)), (50)150-765 m, r (cc al Port).
Per l’ombria dels cursos fluvials més pregons pot assolir cotes
molt baixes i atènyer pràcticament l'Ebro o la Mediterrània, com
passa en el cas del barranc de Sant Antoni o del riu Sénia,
respectivament. En el context del territori, a la banda sud, la
població relicta d’uns centenars d’individus a la serra d’Irta és una
novetat prou singular. Al marge esquerre de l’Ebro pareix del tot
absent, malgrat l’existència de l’anomenada serra del Boix.
BCN 13734: Barranc de la Galera a la Riba, garriga amb boix, 240 m, BF80, leg. Royo, 20/10/95.
BCN 31251 i MMA 20405: Barranc al nord de Vistahermosa, repeu de roca, 350 m, BE77, leg. Royo, 31/08/05.
FONT QUER (1917, 1921), BOLÒS, O. (1956, 1967), MALAGARRIGA (1971), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ
UDIAS (1997), ?BADA in ORCA 9 (1999)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), SERRA et al. (2000), APARICIO (2002, 2003*), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
APARICIO & MERCÉ (2004)*.
MMA 11295,11296, leg. Forcadell.
{T.b.: MP p., Alç.: 0,5-4 m, Fl.: III-IV, Dist.: Submed.}
298
CALLITRICHACEAE
Callitriche obtusangula Le Gall
Es presenta per séquies d'aigües oligotròfiques i poc reòfiles dels
ullals de Baltasar i la Carrova (Ranunculion aquatilis), 3-6 m, rr.
Citat de les mateixes localitats o d'algunes de pròximes per
MARGALEF-MIR (1981: 16), CURCÓ (1996b: 277-278) i BALADA
(com. pers. localitat) dins ORCA 10 (2000).
BCN 13733 i MMA 12412: Roquer de la Carrova, séquia d'aigües molt netes brollades del roquer, 7
m, BF91, leg. Royo, 03/02/01.
MARGALEF-MIR (1981), CURCÓ (1996b, 2004), QUERAL et al. (1999), BALADA in ORCA 10
(2000).
{T.b.: Hydr., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med.-Atl.}
Callitriche stagnalis Scop.
Apareix als mateixos indrets dins de desaigües d'aigües carregades
de carbonat càlcic, brollades del roquer de la Carrova i dels ullals
de Baltasar (Ranunculion aquatilis), 3-6 m, rrr.
La presència de 6 fulles flotants suborbiculars, sembla el millor
caràcter per discriminar-lo del tàxon precedent.
BCN 13731: Ullals de Baltasar, séquia poc profunda, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/12/00.
BCN 13732: Roquer de la Carrova, séquia, 5 m, BF91, leg. Abella & Royo, 14/04/01.
FDEZ.-CASAS (1989c), CURCÓ (2004).
{T.b.: Hydr.(Th.), Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Callitriche platycarpa Kütz. in Reichenb.
L'hem advertit en arrossars exsudats i séquies de desaigües de
l'àrea del roquer de la Carrova (Ranunculion aquatilis,
(Oryzetalia)), 3-6 m, rrr.
Els individus que viuen en ambients més eixuts es poden fer
arrapats al substrat argilenc, de manera semblant a com ho fa
Euphorbia serpens.
BCN 13730: Roquer de la Carrova, arrossar exsudat, 7 m, BF91, leg. Royo, 03/02/01.
MARGALEF-MIR (1981), QUERAL et al. (1999), BALADA in ORCA 10 (2000), CURCÓ
(2004).
{T.b.: Hydr.(Th.), Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-X, Dist.: Eur.}
Callitriche aquatica auct. non
Esmentat al Delta per BALADA et al. (1977: 77), tanmateix caldria referir estes indicacions a C. obtusangula o C.
platycarpa, segons ens comunica el propi autor.
?BALADA et al. (1977).
299
SANTALACEAE
Osyris alba L.
ginestó (MONTS.-ARCHS, 1890)
Relativament freqüent per garrigues frescals i costers pedregosos
humits, bardisses, des de ran de mar fins a les àrees més alteroses
(Quercetalia ilicis), 1-730 m, c.
BCN 13761: La Foia, sotabosc d'omeda, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1956), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 10 (2000)*, TORRES in ORCA 10
(2000)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4379, leg. Farnós.
MMA 11554,11555,11556,11557, leg. Forcadell.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Osyris quadripartita L.
Citat al puig de la Misericòrdia (serra de l’Ermita) per JUAN & LÓPEZ (1997: 98), entenem que per confusió amb el
tàxon precedent.
?JUAN & LÓPEZ (1997).
Thesium humifusum DC.
T. divaricatum Jan. ex Mert. et Koch in Röhling
Abastament estés per brolles, malgrat que pot persistir dins les
garrigues i etapes successionals de major maduresa
(Rosmarinetalia officinalis), 10-600 m, c.
BCN 30523: Barranc de la Galera a la Riba, garriga amb boix, 240 m, BF80, leg. Royo, 27/04/96.
BCN 30524: Serra de Godall-Sant Joan del Pas, màquia baixa, 220 m, BE89, leg. Forcadell &
Royo, 06/06/99.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4779, leg. Farnós.
MMA 11496,11497,11498,11499,12547,12558, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VIII(-X), Dist.: Latemed.}
Thesium humile Vahl
Únicament l'hem detectat a uns pradells terofítics damunt de sòls
soldonencs poc o molt pasturats, del riu Sénia prop d'Ulldecona,
però ja a la mà de Vinaròs (Stipion retortae), 105 m, rrr.
La població, tot i que reduïda, ens ha semblat relativament estable,
i pareix que siga l'única localitat coneguda entre les poblacions
dels territoris Sicòric i Mediovalentí.
BCN 13760: Riu Sénia a les Planes, pradell terofític damunt sòl saldonenc pasturat, 110 m, BE89,
leg. Royo, 23/04/02.
BCN 13759: Ibidem anterior, 25/06/02.
{T.b.: Th., Alç.: 10-25 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. S}
300
LORANTHACEAE
Viscum album L. subsp. austriacum (Wiesb.) Vollmann
(var. laxum (Boiss. et Reut.) Fiori; V. laxum Boiss. et Reut.)
visc de pi, visc
L'hem vist damunt de sapí (Pinus halepensis), a la banda
septentrional del territori, i de pins negrals (P. nigra) i rojals (P.
sylvestris), al massís del Port (Rosmarinetalia officinalis, QuercoFagetea), 65-600 m, rr.
Hem vist la subsp. album damunt Crataegus monogyna i Populus
sp. relativament a prop del límit sud-occidental del territori.
BCN 13758 i MMA 18044: Mas d'en Foix, garriga vora carretera, 210 m, BF83, leg. Royo,
03/03/02.
BCN 14144 i MMA 17800: Collet de Montserrat, damunt Pinus nigra vora mas, 590 m, BF73, leg.
Abella & Royo, 18/01/03.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 10 (2000)*, SERRA et al. (2000)*, APARICIO (2003b)*.
{T.b.: Ep par., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Plurireg.}
POLYGONACEAE
Emex spinosa (L.) Campd.
Té tendència a viure en vores de camins i arenals marítims,
endinsant-se a poc a poc als cultius del cordó litoral del Baix
Maestrat i de les terres més pròximes al riu Ebro (Chenopodion
muralis (Malvo-Emicetum)), 1-180 m, r.
BCN 13757: Desembocadura del Servol, herbassar nitrohalòfil, 1 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
BCN 13693 i MMA 18043: Ermita del Remei, pradells terofítics temporalment humits, 180 m,
BE89, leg. Abella & Royo, 28/05/00.
MMA 18411: Aiguaoliva amb Cala Puntal, herbassar ruderal de la platja, 1 m, BE88, leg. Royo,
26/06/99.
BOLÒS, O. & VIGO (1979), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 10 (2000), SORIANO
in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in
TORRES & ROYO (2003).
*Herb. Torres, pujant al Coll de Som, abans de la Vall Llarga, camp abandonat, 70 m, BF83, leg.
Torres, 28/03/01.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med. S}
Rumex scutatus L. subsp. scutatus
Present per àrees alteroses de l'extrem septentrional, damunt de
tarteres i repeus de roques (Stipion calamagrostis (RumicetoArrhenatheretum)), (300)460-600 m, rr.
BCN 15652: La Vall de l'Infern, tartera, 460 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
BCN 15651: Camí del coll de Paüls-Alfara, tartera, claper, 470 m, BF83, leg. Royo, 30/05/02.
MMA 18410: Vall de l'Infern, tartera, 560 m, BF83, leg. Royo, 29/11/01.
ROVIRA (1986), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004).
MMA 4487, leg. Farnós, rev. Torres.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
301
Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.
saladet (Orta de Sant Joan, FONT QUER)
Es fa a les mitats septentrional i sud-occidental del territori, als
codolars de barrancs, vores de camins i garrigues pedregoses
(Rhamno-Quercion), (20)100-600 m, r.
BCN 13692: Barranc de Plans Llops, codolar fluvial de mare de barranc, 200 m, BF81, leg. Royo,
30/03/97.
BCN 13691: Barranc de les Coves, vorada de garriga, 140 m, BF80, leg. Royo, 15/05/98.
FONT QUER (1920, 1950*), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), MATEO
in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. W}
Rumex bucephalophorus L. subsp. gallicus
Tàxon propi d’ambients silicis que SENNEN (1911: 170) esmenta com a "plus ou moins commun dans leurs stations
respectives", el cert és que no hi hem localitzat cap testimoni a l'herbari Sennen ni al BC provinent del territori. Tal
volta es pogués referir a l'espècie anterior. Este tàxon, encara que molt rar, el cita TIRADO (1998: 265) de la Plana
Alta, on s’hi que s’ubiquen ambients edàfics adients.
?SENNEN (1911), TIRADO (1998)*.
Rumex pulcher L. subsp. woodsi (De Not.) Arcangeli
Es presenta per vores de camins, sembrats i altres conreus no
massa àrids (Hordeion leporini, Trifolio-Cynodontion, Roemerion
hybridae...), 1-550 m, c.
Tradicionalment s'havien assimilat la subsp. pulcher les citacions
sense subespecificar, val a dir que la considerem molt rara o
inexistent dins del territori.
BCN 15650: Cementeri de Santa Bàrbara, vora de camí, 70 m, BF81, leg. Royo, 16/05/00.
MMA 18409: Barranc de Roé, rostoll de sembrat, 25 m, BF81, leg. Royo, 26/04/97.
SENNEN (1911), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES
& ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: (IV-)V-VI, Dist.: Latemed.}
Rumex obtusifolius L.
Es localitza per herbassars higronitròfils de vores de rius i
barrancs, sobretot al voltant dels rius Ebro i Sénia (SilyboUrticion, Arction lappae), 5-400 m, rr.
La seua relativa abundància en alguns indrets del territori ens ha
estranyat que hagués pogut passar desapercebuda en el passat.
Este fet va fer que els primers camins que la vam trobar, vam
dubtar de la determinació pròpia, fins al punt que li vam passar un
plec a Joan Pino, el qual ens va confirmar que hi pertanyia.
BCN 13690: Riu Sénia, baix la Sénia, codolar inundat, 300 m, BF70, leg. Royo, 23/06/01.
MMA 18335: Riu Sec a la Vallesa, herbassar frescal, 50 m, BE78, leg. Royo, 28/10/02.
BALADA in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Eur.}
302
Rumex conglomeratus Murray
Es cria per cursos d'aigua i herbassars exsudats de la major part
del país estudiat (Isoetion (Rumici-Menthetum), Magnocaricion
elatae, Bidention tripartitae), 1-600 m, r.
BCN 13689: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar higronitròfil, 30 m, BF91, leg. Royo,
01/04/96.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
LLARCH & VIRGILI (1994), FORCADELL (1999), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000)*, BALADA
in ORCA 10 (2000), ROMO et al. (2002), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1,2 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Plurireg.}
Rumex crispus L.
llengua de bou, llengua bovina, fulles de bou (Catí, MULET)
Àmpliament estés per herbassars higronitròfils, codolars fluvials i
hortes regades (Plantaginetalia majoris), 1-500 m, c.
BCN 13688: Barranc de la Galera a Masdenverge, herbassar higronitròfil, 30 m, BF91, leg. Royo,
10/03/96.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
LLARCH & VIRGILI (1994), SAMO (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: (IV-)V-VII(-XII), Dist.: Plurireg.}
Rumex palustris Sm.
(R. maritimus auct.)
De clara vocació per herbassars temporalment inundats, com ara
els codolars fluvials de l'Ebro i talussos de séquies del Delta
(Bidentetea tripartitae, (Magnocaricion elatae)), (1)5-35 m, rr.
PINO (1995: 106-107) l’indica del Llobregat. Les cites que, en el
passat, s'haguessen pogut fer de R. maritimus creiem que cal
referir-les a este tàxon; tot i que com bé advertia BALADA (1994:
42), poden presentar caràcters intermedis amb R. maritimus.
BCN 13687: Barranc de Sant Antoni a l'Ebre, lloc sovint inundat, 10 m, BF81, leg. Royo, 06/02/99.
BCN 13686: Meandre de Xerta, terreny inundable del riu, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
MMA 18408: Illa d'Audí, sòl temporalment inundat, 12 m, BF92, leg. Royo, 15/06/01.
BALADA (?1985b, 1994), PINO (1995)*, ROMO et al. (2002), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: III-VIII, Dist.: Eur. (introd.?)}
303
Polygonum orientale L.
L'hem ensopegat com a accidental per herbassars higronitròfils del
riu Sénia, entre les Cases del Riu i la Sénia, així com al voltant del
viver de la Font del Vidre (Chenopodietalia muralis), 280-520 m,
rrr.
BCN 13724: Riu Sénia a la Sénia, naturalitzada en herbassar higronitròfil, 280 m, BF70, leg. Royo,
24/07/98.
{T.b.: Th., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Àsia E}
Polygonum convolvulus L.
Fallopia convolvulus (L.) A. Löve, (Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort.)
herba fesolera, fesolera borda (Vilafranca, MULET), crestes de gall (Tírig,
MULET)
L'hem localitzat per sembrats, màrgens i codolars fluvials de les
planes del país estudiat (Roemerion hybridae, Glaucion flavi...),
25-440 m, r.
BCN 15649: Lo Pelós, pedrusca de barranc antigament cultivat, 170 m, BF81, leg. Royo, 18/05/97.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000), BALADA in
ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Plurireg.}
Polygonum amphibium L.
El seu hàbitat més usual són els herbassars higròfils a la vora
d’ullals i séquies, si bé esdevé més rar en arrossars del Delta i de
l’àrea de la Carrova-Mianes (Phragmito-Magnocaricetea,
(Oryzetea sativae)), 2-10 m, rr.
Possiblement es tracte d'una espècie menys rara d'allò que havíem
suposat inicialment, i que pot arribar a tolerar un superior grau
d'eixutesa.
BCN 13685: Arrossars de Mianes, arrossar, 10 m, BF91, leg. Royo, 31/07/98.
BCN 13684: Ullals de la Carrova, herbassar vora ullal, 7 m, BF91, leg. Royo, 08/10/00.
BCN 13683: Ullal del Tronc-Solsits, herbassar inundable, 2 m, BF90, leg. Royo, 04/11/01.
BOLÒS, R. in COSTA, A.C. (1877b), VAYREDA (1902), BOLÒS, R. in CADEVALL (1912-1937), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921),
MARGALEF-MIR (1981), BALADA in ORCA 10 (2000)*, CURCÓ (2004).
{T.b.: Hydr., H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
304
Polygonum lapathifolium L.
L'hem vist, molt localitzat, per herbassars higronitròfils de cursos
fluvials temporalment inundats, quasi sempre en localitats
properes al riu Sénia (Bidention tripartitae), 1-300 m, rr.
BCN 13682: Gravera del Sénia, basses formades per excedents gravera, 120 m, BE89, leg. Royo,
28/07/98.
BCN 13681: Les Comes-Gravera, vora bassa artificial, 70 m, BF90, leg. Royo, 28/09/99.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 20-80 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Plurireg.}
Polygonum persicaria L.
cama-roja
Es tracta del tàxon del gènere més estés d’aquells que es crien per
ambients humits (Bidention tripartitae), 1-500 m, c.
En algunes localitats pot formar poblaments quasi monoespecífics,
sobretot quan al grau d'humitat s'hi afegix un elevat nivell de
nitrofília.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
LLARCH & VIRGILI (1994), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-70 cm, Fl.: (VI-)VII-X(-XII), Dist.: Plurireg.}
Polygonum hydropiper L.
Es localitza per herbassars dels codolars temporalment inundats de
l'Ebro i, més rar, a les séquies del Delta (Bidention tripartitae), 220 m, rr.
BCN 13680: Meandre de Xerta, codolar fluvial, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BCN 13679: L'Ebre al de Fabra, pedruscall del riu, 10 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
MMA 18407: Meandre d'Aldover, arenal i platja fluvial, 15 m, BF82, leg. Royo, 19/07/00.
MMA 18337: Vila Coto-Solsits, cordons d'arrossar i séquia, 2 m, BF90, leg. Abella & Royo,
26/10/02.
BALADA (1998), ROMO et al. (2002), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VII-XI, Dist.: Lateeur.}
305
Polygonum salicifolium Boiss. ex Willd.
L'hem trobat en diferents ambients aigualosos com ara séquies del
Delta, codolars fluvials sovint inundats de l'Ebro i herbassars
exsudats d'altres punts aïllats de les planes (Magnocaricion elatae
(Irido-Polygonetum)), 1-20(190) m, rr.
BCN 13677: La Foia, herbassar higronitròfil, 60 m, BF90, leg. Royo, 28/09/96.
BCN 13678: Riu Ebre al de Fabra, herbei inundable, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97.
BCN 14072: Vilacoto, vora de séquia, 3 m, BF90, leg. Royo, 04/08/03.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977)*, BALADA in ORCA 10 (2000),
VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: IV-XI, Dist.: Trop.-Med. S}
Polygonum maritimum L.
estira-velles (MONTS.-ARCHS, 1890)
Cada volta més escàs als arenals i codolars marítims del Baix
Maestrat, on per les referències bibliogràfiques hauria estat més
abundant (Ammophilion), 1 m, rrr.
La presència a hores d'ara als quadrats UTM BE77 i BE87 és una
incògnita, arran de la destrucció per part del Ministerio de Medio
Ambiente de la platja de còdols i arena del nord de Peníscola.
BCN 13676: Aiguaoliva amb Cala Puntal, platja sorrenca i pedregosa, 1 m, BE88, leg. Royo,
26/06/99.
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), APARICIO (2003b).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-XI, Dist.: Med.-Atl.}
Polygonum aviculare L. subsp. bellardi (All.) O. Bolòs et Vigo
P. bellardi All.
Dins del territori se situa per sembrats de les àrees de major
influència mediterrània (Roemerion hybridae), 70-300 m, rr.
El fet que l'haguen vist només als sembrats de la franja litoral
possiblement siga circumstancial.
BCN 15648: Finca de l'"Abogat", sembrat, 70 m, BF80, leg. Royo, 12/04/98.
BCN 15647 i MMA 18042: La Pietat, sembrat d'avena, 130 m, BE89, leg. Royo, 06/06/01.
SENNEN (1911), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000)*, TORRES in ORCA 10 (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Latemed. W}
306
Polygonum aviculare L. subsp. aviculare
traba caballs (MONTS.-ARCHS, 1890); herba de nusos, herba del nuguet
(Forcall, MULET)
Àmpliament difós per vores de camins, herbassars ruderals i mares
de barrancs (Polygono-Poetalia), 1-550 m, c.
BCN 13675: Barranc de Lledó, tarongerar, 100 m, BF81, leg. Royo, 08/06/96.
BCN 13674: La Foia, jonquerola (Acrocladio-Eleocharitetum), 50 m, BF90, leg. Forcadell & Royo,
05/06/99.
BCN 13673: Les Comes-Gravera, vora de camí argilosa, 70 m, BF90, leg. Royo, 28/09/99.
MMA 18406: Barranc de les Figuerasses, vora de camí, 240 m, BF82, leg. Royo, 09/05/99.
MMA 18405: Aigua Oliva amb Cala Puntal, herbassar ruderal, 1 m, BE88, leg. Royo, 26/06/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), COSTA, M. & FIGUEROLA (1983), TORRES (1989),
NÉZADAL (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-50 cm, Fl.: (I-)IV-VIII(-XII), Dist.: Plurireg.}
Polygonum aviculare L. subsp. microspermum (Jord. ex Boreau) Berher
subsp. depressum (Meisn.) Arcang.; P. arenastrum Boreau; P. microspermum Jord. ex Boreau
Es trobaria al voltant del nucli de Tortosa, en indrets molt
calcigats i poc o molt humits (Polygono-Poetea annuae,
Plantaginetea majoris), 5-20 m, rr.
Assenyalat per TORRES (1987: 142) de les hortes pròximes a
l'Ebro.
BCN 15641: Ferreries, solar abandonat vora l'Ebre, 12 m, BF92, leg. Beltran & Royo, 04/10/01.
BCN 15643: L'Ebre prop Ferreries, pedruscall vora el riu, 12 m, BF92, leg. Royo, 05/11/99.
BCN 15642: L'Ebre al de Fabra, 12 m, BF91, leg. Beltran & Royo, 14/09/00.
*MMA 18404: Illa de Blanquet, sòl molt compactat del camí, 7 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
TORRES (1987), BALADA ap. TORRES (1994).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VIII?, Dist.: Med.}
Polygonum aviculare L. subsp. rurivagum (Jord. ex Boreau) Berher
P. rurivagum Jord. ex Boreau
S’escampa per herbassars ruderals i vores de camins calcigades de
les àrees més termòfiles (Stellarietea mediae, Thlaspietea
rotundifolii, Polygono-Poetea annuae), 1-300 m, r.
No tenim gens clara la diferència entre esta subespècie i la típica,
tanmateix es troben individus en els barrancs de les planes del
Montsià i del Baix Maestrat, on VILLAESCUSA (2000: 445) la dóna
com a relativament corrent.
BCN 15646: Font de l'Arboç, herbassar subhumit, 160 m, BF80, leg. Royo, 23/07/99.
BCN 15644: Riu Sénia a Sant Rafel, codolar fluvial, 240 m, BE79, leg. Royo, 30/08/01.
VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VIII(-X), Dist.: Plurireg.}
307
Polygonum equisetiforme Sm.
L'hem detectat per herbassars frescals damunt de sòls profunds ran
de mar, quasi sempre d’indrets propers a les Cases d'Alcanar o a
l'Ebro; excepcional cap l'interior (Bromo-Oryzopsion, Hordeion
leporini, Juncion maritimi), 1-10(140) m, rrr.
BCN 13727: Maricel-la Punta, barranquet frescal, 10 m, BE99, leg. Forcadell & Royo, 09/10/99.
BCN 13726: Canal Xerta-Càlig al barranc de Lledó, entre el formigó i el camí, 140 m, BF81, leg.
Royo, 22/10/99.
BCN 13725 i MMA 18041: Panissos, vora de séquia, 3 m, BF90, leg. Royo, 04/11/01.
TORRES (1968), BALADA et al. (1977), TORRES in ORCA 10 (2000)*, BALADA in ORCA 10
(2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VII-X, Dist.: Med. S- Iran.}
PHYTOLACCACEAE
Phytolacca dioica L.
L'hem vist com a subespontani a un herbassar nitròfil dins del
sotabosc degradat al bosc de ribera de l'Ebro, a Ferreries; i a un
talús prop la desembocadura del riu Sec de Benicarló
(Chenopodion muralis, Lycio-Ipomeion), 5-15 m, rrr.
La seua presència en talussos fluvials considerem que es pot
atribuir a abocaments de runams i restes orgàniques incontrolades.
GUILLOT (2003b: 16) l’assenyala de les comarques centrals
valencianes.
GUILLOT (2003b)*.
{T.b.: MP p., Alç.: 2-5 m, Fl.:?, Dist.: Introd.: Amèr. S}
AIZOACEAE
Lampranthus aurantiacus (L.) L.
Molt rar com a cultivat a la façana litoral, poden aparéixer com a
accidentals alguns individus que s'haurien endinsat a un penyasegat marítim ruderalitzat de cala Puntal, al nord de Vinaròs
(Hordeion leporini), 6 m, rrr (accid.).
BCN 30669: Cala Puntal, penya-segat ruderalitzat, 5 m, BE88 leg. Royo, 18/12/00.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: 5-15 cm, Dist.: Introd.: Àfrica S}
308
Lampranthus multiradiatus (Jacq.) N.E. Br.
Únicament l'hem trobat com a accidental a un talús ruderalitzat
prop d'uns hivernacles, a la Punta, a tocar de les Cases d'Alcanar
(Chenopodion muralis), 70 m, rrr (accid.).
Tant esta espècie com l'anterior és possible que s'hagen estés per
sistemes de reproducció asexual.
BCN 15659: La Punta, subespontània (accidental) a un talús nitròfil, 70 m, BE99, leg. Royo,
24/04/02.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Drosanthemum floribundum (Haw.) Schwantes
Com a subespontani, hem trobat este tàxon a un penya-segat
pròxim als apartaments de Cerro Mar, al sud de Peníscola
(Crithmo-Staticion (Chenopodietalia muralis)), 20 m, rrr (accid.).
A l'herbari VAL s'hi troben dipositats dos plecs, un de Xàbia de
J.S. Soler i Q. Albiach; i un segon d'Alfàs del Pi de G. Mateo,
d'ambients del tot similars al nostre.
BCN 15658: Cerro Mar, penya-segat, 15 m, BE77, leg. Royo, 06/02/02.
*VAL s/n, Xàbia, cap Negre, 20 m, BC59, leg. J.S Soler & Albiach, 10/04/1993.
*VAL s/n, Alfaz del Pi, hacia el faro, 100 m, YH57, leg. Mateo, 25/04/1993.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Aptenia cordifolia (L.) Schwantes
Cultivat a l'hora de revegetar talussos, on pot persistir períodes de
secada força llargs (Chenopodion muralis, Hordeion leporini), 1500 m, r.
Des dels ambients esmentats pot estendre's com a subespontani
per altres indrets nitròfils de la franja litoral, i de manera
excepcional d’algun punt isolat de l'interior.
BCN 13723: Meandre de Xerta, talús ruderal vora el riu, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
*MMA 12662: Remolins, subespontània/naturalitzada, 10 m, BF92, leg. Royo, 27/02/97.
CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Introd.: Àfrica S}
309
Mesembryanthemum nodiflorum L.
ayguazul (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem trobat prou abundant en sòls halonitròfils d’un dels dics del
port de la Ràpita, i molt menys present al penyal de Peníscola
(Mesembryanthemion crystallini (Salsolo-Peganion)), 1 (30) m,
rrr.
La seua presència com ja havíem indicat (ROYO, 2003: 129)
possiblement caldria atribuir-la al transport de granes per les
gavines des de Columbrets. Ja havia estat assenyalat per TIRADO
(1998: 120) de la Plana Alta, concretament del Prat d’Albalat.
BCN 14578: Dic nou de la Ràpita, sòls nitrohalòfils compactats, 1 m, BE99, leg. Abella & Royo,
11/07/03.
BCN 14051 i MMA 17769: Ibidem, 29/06/03.
TIRADO et al. (1993)*, ROYO (2003).
{T.b.: Th, Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. S-Sahar.}
Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
ungla de gat, ditets, herba de tall, curatalls
En procés d'expansió als penya-segats ruderalitzats de tot el litoral
(Hordeion leporini, Thero-Brachypodion), 1-20(100) m, c.
En algun punt esdevé una amenaça per a les poblacions relictuals
de molts tàxons de rellevant vàlua corològica (Asteriscus
maritimus, Echium arenarium, Romulea columnae...).
BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZSERRANO et al. (2001), CURCÓ (2004), BDB (2005).
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
S’escampa com a subespontani als penya-segats litorals del Baix
Maestrat i en algun punt del Delta (Chenopodietalia muralis,
Crithmo-Staticetea), 2-5 m, rrr.
La referència més pròxima al territori que hem detectat és la de
SOBRINO dins ORCA 10 (2000) per al Baix Camp.
Creiem encara haver advertit una altra espècie: C. chilensis
(Molina) N.E. Br., a un penya-segat a frec de la desembocadura
del barranc del Saldonar, a Vinaròs.
BCN 13722: Penya-segat ran de mar del Saldonar, sòls nitrohalòfils compactats, 5 m, BE88, leg. Royo, 04/03/02 (cf. C. chilensis).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Àfrica S}
310
CACTACEAE
Opuntia11 ficus-barbarica A. Berger
(O. maxima auct. non, O. ficus-indica auct.)
figuera de moro, figuera de pal, palera, xumbera
Es fa per ambients ruderals tèrmics diversos, sovint en talussos de
barrancs, si bé es torna molt escàs fins a desaparéixer a l'atansarnos a les àrees més alteroses (Lycio-Ipomoeion, SalsoloPeganion), 10-300(400) m, c.
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), GUILLOT (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 11511,11720, leg. Forcadell.
{T.b.: MP., Alç.: 1-4 m, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Opuntia subulata (Mülenpf.) Engelm.
Austrocylindropuntia subulata (Mühlenpf.) Backbg.
Present per talussos de barrancs, preferentment del Baix Maestrat i
de les terres més pròximes a l'Ebro (Lycio-Ipomoeion, SalsoloPeganion), 1-140 m, r.
BALADA in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP., Alç.: 1-4 m, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Opuntia tuna (L.) Mill.
O. dillennii (Ker-Gawler) Haw.
L'hem localitzat en algunes àrees termòfiles, com ara barrancs de
la franja litoral, d’indrets pròxims al riu Servol, i més rar en algun
punt pròxim al riu Ebro formant part d’ambients ruderals
(Artemisietea vulgaris), 10-100 m, rrr.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP., Alç.: 1-2 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
11
A banda de les espècies del gènere Opuntia referides n’hem vist altres que de vegades es crien a l’àrea estudiada, si bé
són sempre més freqüents en ambients ruderals termòfils: O. humifusa (Raf.) Raf., O. imbricata (Haw.) DC., O.
microdasys (Lehmann) Pfeiffer i O. stricta (Haw.) Haw.
311
Opuntia ammophila Small
No creiem haver vist este tàxon com a subespontani. Citat per
VILLAESCUSA (2000) de munts d'enderrocs i terraplens de les
vores de carreteres (Lycio-Ipomoeion, Salsolo-Peganion), 70 m,
rrr.
Creiem que la consideració d'espècie naturalitzada que recull
VILLAESCUSA (2000) pot ser excessiva, ja que, de ser així, hauria
de ser prou més freqüent.
VILLAESCUSA (2000).
VAL 27871, riu Sénia pel camí d'Alcanar, 70 m, BE89, leg. Villaescusa &Tirado, 03/07/1992.
{T.b.: NP., Alç.: 1-2 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Amèr. N}
NYCTAGINACEAE
Mirabilis jalapa L.
flor de nit ?
Es pot arribar a allunyar dels focus de dispersió a partir dels quals
es cultiva en jardineria, fent-se ben present per diferents tipus
d'ambients ruderals (Chenopodietalia muralis, Onopordetalia
acanthii (Andryaletalia ragusinae)), 1-300(500) m, r.
BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), ROYO (1998), BALADA in ORCA 10 (2000)*,
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3089, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VII-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
PORTULACACEAE
Portulaca oleracea L.
verdolaga (MONTS.-ARCHS, 1890); verdulaga
Omnipresent per cultius de regadiu i, en anys plujosos, fins i tot de
secà i per vores de camins (Solano-Polygonetalia, PolygonoPoetalia), 1-550 m, c.
Vam provar d'escatir la variabilitat del tàxon seguint els criteris de
Flora Iberica, tanmateix en no trobar una correlació pel que fa
l'ecologia de les diverses varietats vam decidir de no fer-ne un
desglossament del grup. Tanmateix hem cregut veure individus de
les següents races: subsp. granullatostellulata (Poellnitz) Danin et
H.G. Baker, subsp. oleracea, subsp.papillatostellulata Danin et
H.G. Baker i subsp. stellata Danin et H.G. Baker.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
312
Portulaca grandiflora Hooke
flor del dia
L'hem vist com a plenament naturalitzat a Santa Bàrbara, enmig
de les fissures de les voreres i el quitrà viari; i a Amposta en
regalls viaris (Polygono-Poetalia), 5-100 m, rrr.
Es tracta d'un tàxon del qual, inicialment, ens sorprengué que no
hagués estat considerat que es pogués trobar com a subespontani o
naturalitzat.
BCN 13721: Santa Bàrbara, subespontània-naturalitzada en indrets viaris, 80 m, BF81, leg. Royo,
25/06/97.
ROYO (1998), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Portulacaria afra Jacq.
(Crassula portulacaria auct. L.)
Tàxon cultivat en jardineria i que rarament pot aparéixer com a
persistent i subespontani no gaire lluny dels ambients en què es
troba plantat (Chenopodietalia muralis, Onopordetalia acanthii),
3-180 m, rr.
{T.b.: NP p., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Introd.: Àfrica S}
BASELLACEAE
Boussingaultia cordifolia Ten.
Anredera cordifolia (Ten.) Steenis.
Sovinteja per herbassars ruderals, talussos de barrancs de les
contrades més termòfiles, tot i que pareix haver-se endinsat a les
àrees més interiors (Lycio-Ipomoeion), 1-380 m, r.
A mesura que hem anat aprofundint en el coneixement de la flora
del territori, ens hem adonat que la seua freqüencia i estatus de
naturalitat ha esdevingut cada volta més manifest.
BCN 13720: Barranc de la Galera a la Foia, herbassar ruderal, 40 m, BF90, leg. Royo, 10/10/96.
CASASAYAS (1989), CARRETERO (1990)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ in ORCA 10
(2000), CASASAYAS in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
MMA 12606,12607,12608, leg. Forcadell.
{T.b.: G., Alç.: 1-4 m, Fl.: VIII-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
313
CARYOPHYLLACEAE
Arenaria serpyllifolia L. subsp. serpyllifolia
herba pedrera (MONTS.-ARCHS, 1890); herba pixona
Apareix per cultius damunt de sòls profunds i raconades frescals
de tot el territori (Thero-Brachypodietalia), 5-540 m, r.
No sempre és senzill discriminar este tàxon de la subsp.
leptoclados, i sovint hom té la impressió que moltes de les
variacions poden vindre induïdes a conseqüència de variacions en
les condicions ambientals.
BCN 14104: Los Termets, oliverar, 130 m, BF80, leg. Royo, 12/03/96.
FONT QUER (1950)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in ORCA 10 (2000), TORRES in
ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Arenaria serpyllifolia L. subsp. leptoclados (Reichenb.) Nyman
var. leptoclados
A. leptoclados Reichenb.
Àmpliament estés per pradells terofítics secs, pedrusques i cultius
de secà de la totalitat del territori (Thero-Brachypodion), 3-600 m,
cc.
BCN 13728: Santa Bàrbara, prat d'anuals, 80 m, BF81, leg. Royo, 15/05/96.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
(2000),
MMA 12338,12339,12440, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
var. minutiflora (Rouy et Fouc.) Loscos
A. minutiflora Loscos, subsp. minutiflora (Loscos) P. Montserrat
En diferents indrets dispersos del territori apareixen poblacions
d'individus que presenten els caràcters definidors d'esta raça que, a
nosaltres, se'ns ha fet molt complicat de distingir-la dels individus
famolencs de la típica (Thero-Brachypodion), 5-670 m, rr.
Hem pogut consultar els plecs BCF 72359 i 72666, aparentment
gens diferents dels nostres plecs.
BCN 13729: Desembocadura del barranc del Saldonar, pradell terofític nitròfil sec, 3 m, BE88, leg.
Royo, 04/03/02.
cf. BCN 15657: La Vall de l'Infern, tartera, 580 m, BF83, leg. Royo, 12/05/02.
BCN 21093: Cementeri d'Amposta, pradell terofític àrid damunt sòl soldonós, 20 m, BF90, leg.
Royo, 01/05/03.
ROVIRA (1986)*.
*BCF 72359, camps entre Batea i Gandesa, BF74, leg. Rovira & Molero, 05/06/1984.
*BCF 72666, de Faió i Nonasp, rambles pedregoses del Matarranya, BF76, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: Th., Alç.: 2-5 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Latemed.}
314
Arenaria modesta Duf.
L'hem advertit per pradells terofítics subhumits de les àrees
muntanyenques i dels barrancs que solquen les planes (TheroBrachypodion, Pimpinello-Gouffeion), 150-600 m, rr.
BCN 13719: Barranc de Covalta, codolar, 280 m, BF71, leg. D. Royo, Llasat & F. Royo, 16/05/99.
BCN 13718: Les Portelles, repeu de marge, 150 m, BF83, leg. Abella & Royo, 16/04/01.
BCN 13717: Barranc de Trinxant, pedrusca, 560 m, BF60, leg. Abella & Royo, 28/04/02.
BCN 30787 i MMA 18547: Balma dels Rossins, repeu de rocam humit i nitròfil, 490 m, BF60, leg.
Hodgson, Palmer, Torres & Royo, 10/05/04.
MMA 17823: Barranc de Valldebous, pradell terofític enmig del codolar, 550 m, BF70, leg. Abella
& Royo, 18/05/03.
PAU (1919)*, FONT QUER (1950)*, FOLCH (1980)*, BOLÒS, O. et al. (1985)*, TORRES
(1989)*.
{T.b.: Th., Alç.: 4-15 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. munt. W}
Arenaria conimbricensis Brot. subsp. conimbricensis
var. loscosii (Texidor) O. Bolòs et Vigo
A. loscosii Texidor
Sempre en balmes i codolars fluvials frescals dels barrancs de les
parts més alteroses del territori (Thero-Brachypodion, Thlaspietea
rotundifolii), 300-600 m, rr.
A voltes apareixen individus de difícil adscripció a este tàxon o al
següent. És possible que les poblacions més septentrionals es
troben més ben caracteritzades, mentre que els de la banda més
meridional es confonguen dins la subespècie viridis.
BCN 15656: Barranc de la Cova del Garrofer, pedruscall, 300 m, BF71, leg. Royo, 11/07/99.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), BALADA in
ORCA 10 (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. munt. W}
Arenaria conimbricensis Brot. subsp. viridis (F.Q.) F.Q.
A. loscosii Texidor var. viridis F.Q.
Una mica menys rar que l'anterior, es presenta només als codolars
fluvials que baixen del massís del Port i de la Tinença, encara que
es pot endinsar als barrancs que els drenen fins a les planes
(Saxifragion mediae, Thlaspietea rotundifolii), 230-600 m, r.
BCN 13716: Ombria del Pantà d'Ulldecona, pradell terofític, 600 m, BF60, leg. Abella & Royo,
02/04/00.
BCN 13715: Riu Servol vora el Triador, pradell terofítc damunt sòl saldonenc, en lloc ombrejat,
280 m, BE69, leg. Abella & Royo, 07/04/02.
BCN 13714: Barranc de la Cova del Garrofer, codolar fluvial, 230 m, BF71, leg. Royo, 13/04/02.
MMA 18403: Barranc del Solà d'en Brull-la Fou, herbassar de pista forestal, 540 m, BF60, leg.
Abella & Royo, 18/06/00.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, LAGUNA et al. (1998).
{T.b.: H., Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. munt. W(endèm.)}
315
Moehringia pentandra Gay
M. trinervia (L.) Clairv. subsp. pentandra (Gay) Nyman
Es fa per herbassars terofítics humits, de vegades amb acúmul de
matèria orgànica, de la Tinença de Benifassà, del massís del Port i
de la serra de Montsià (Thero-Brachypodion, Origanetalia
vulgaris), 380-600 m, rr.
La referència donada dins el BDBC per al quadrat UTM BF82
"Torrent d'Uixó, 900 m" correspondria a l'UTM BF72.
BCN 13713: La Fou, arenal, clariana de bosc i vora de camí, 550 m, BF60, leg. Abella & Royo,
03/06/01.
BCN 13712: Font del Burgar, pradell humit i nitròfil, 380 m, BF90, leg. Royo, 08/06/01.
BCN 13711: Barranc de Valldebous, pedrusca de mare de barranc, 550 m, BF70, leg. Royo,
15/05/02.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ?ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000)*,
MATEO in ORCA 10 (2000)*, ?BDBC*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Minuartia hybrida (Vill.) Schiskin in Komarov subsp. hybrida
(M. tenuifolia (L.) Hiern; Alsine tenuifolia auct.)
Per tot arreu, formant part de pradells terofítics i cultius de secà
(Thero-Brachypodietalia, Brometalia erecti), 10-600 m, c.
BCN 13710: L'Alcàsser (Los Reguers), oliverar, 140 m, BF82, leg. Royo, 20/03/98.
BCN 13709: Bandejats-Vallservera, oliverar frescal, 170 m, BF82, leg. Abella & Royo, 01/04/01.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-25 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Minuartia hybrida (Vill.) Schischkin subsp. mediterranea (Ledeb in Link) O. Bolòs et Vigo
M. conferta Jord., M. mediterranea (Link) Maly
Reduïx la seua presència a pradells terofítics efímers de les terres
més termòfiles del país estudiat (Stipion retortae), 5-180 m, rr.
Si bé es poden trobar individus amb els pedicels florals molt
reduïts, també se'n poden trobar d'altres que presenten caràcters
intermedis, entre este tàxon i la subespècie hybrida.
BCN 15655: Pedra del Torn, pradells terofític efímers, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 15654: Barranc de la Barbiguera, pradell terofític molt xafurnat, 5 m, BE88, leg. Royo,
22/03/01.
BCN 15653: Riu Sec, microsòl soldonós enmig de la mare, 10 m, BE87, leg. Royo, 28/02/02.
MMA 18402: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
316
Bufonia tenuifolia L.
(Alsine tenuifolia auct. Cr.)
L'hem localitzat dispers per pradells terofítics damunt de sòls
pedregosos, sobretot a les vores de camins de les planes del
territori, malgrat que sembla defugir els indrets més càlids i més
freds (Thero-Brachypodietalia), 20-310 m, rr.
BCN 13892: Mas d'En Berga de Baix, vora de camí pedregós, 210 m, BF70, leg. Royo, 07/11/99.
BCN 13891: Rosselló, vora de camí pedregosa, 310 m, BF71, leg. Royo, 01/09/01.
BCN 13890: Les Portelles, vora el Fangar, vora de camí, 180 m, BF83, leg. Royo, 03/03/02.
MMA 18333: Barranc de Sant Antoni, vorada de camí pedregosa, 80 m, BF81, leg. Forcadell &
Royo, 29/11/02.
SENNEN (1909)*, BOLÒS, O. & VIGO (1979), FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986)*, BALADA in
ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.}
Bufonia paniculata Dubois in Delarbre
No l'hem vist. Balada (com. pers. localitat) ens l'indica del barranc
del Mas del Coll, més amunt de l’encreuament de la carretera de
Rossell a Vallibona (Thero-Brachypodion), 600 m, rrr.
A banda, el mateix Balada ens l’assenyala del cim de Farrúbio, a
780 m s.m., per sobre del nivell altitudinal estudiat.
BALADA in ORCA 10 (2000), BALADA (com. pers.)*.
{T.b.: Th, Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Med.-Submed.}
Bufonia tuberculata Loscos
B. perennis Pourret subsp. tuberculata (Loscos) Malag., (B. valentina Pau)
El tenim només del barranc del Mas del Coll, a la vora de la
carretera de Rossell a Vallibona, a un prat frescal damunt de sòl
pedregós (Helianthemo-Aphyllanthion, Pimpinello-Gouffeion),
450-700 m, rrr.
Citat per ROVIRA & MOLERO (1983: 558) de la banda septentrional
i per O. BOLÒS & VIGO (1979: 35) i TORRES (1983: 618) de la
serra de Montsià; la referència per al quadrat UTM BF82 "Alfara
de Carles" ens sembla massa genèrica per poder-la assignar al
poble. Ben a prop del sector sud-occidental estudiat, AGUILELLA &
MATEO (1985: 404) l’assenyalen del Turmell.
BCN 13889: Barranc del Mas del Coll, herbassar frescal entremig de les roderes del camí, 570 m, BE69, leg. Royo, 01/07/00.
BOLÒS, O. & VIGO (1979), ROVIRA & MOLERO (1983), AGUILELLA & MATEO (1985)*, TORRES (1983), ROVIRA (1986), TORRES
(1989)*, BALADA (com. pers.).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med. munt. W}
317
Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
morróns (MONTS.-ARCHS, 1890); llapó, picapoll, ponedora
S’ubica clarament per cultius de regadiu i herbassars ruderals de la
major part del territori, sense arribar a ser excessivament freqüent
(Stellarietea mediae), 1-600 m, c (loc. rr).
BCN 13885: L'Hereu, horta, 90 m, BF81, leg. Royo, 25/10/95.
BCN 13893 i MMA 18400: Riu Ebre al de Fabra, herbassar de l'aubereda, 10 m, BF81, leg. Royo,
17/04/99.
FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), TORRES (1989), NÉZADAL (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: XII-VI, Dist.: Plurireg.}
Stellaria media (L.) Vill. subsp. pallida (Dumort) Asch. et Graebn.
El seu hàbitat més usual són els cultius de secà argilencs i poc o
molt nitròfils (Thero-Brometalia, Chenopodietalia muralis),
(1)10-600 m, c.
BCN 13888: Covalta, pradell terofític d'oliverar, 220 m, BF81, leg. Torres et Royo, 01/04/99.
BCN 13887: Pandolls, olivar, 90 m, BE78, leg. Royo, 20/02/01.
BCN 13886: Les Ventalles, oliverar damunt substrat argilós, 130 m, BF80, leg. Royo, 27/02/02.
MMA 18401: Barranc de la Pobla, codolar fluvial, 580 m, BF60, leg. Abella & Royo, 20/01/02.
TORRES (1989)*, ÀLVAREZ in ORCA 10 (2000), BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in
ORCA 10 (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: (XII)I-V, Dist.: Plurireg.}
Cerastium arvense L.
Citat únicament al territori del quadrat UTM BF90, a partir d’una errada recollida dins del projecte ORCA,
possiblement d'origen tipogràfic, errada que es manté al BDBC: "Pto. Aras, Turbón, 1900 m". Al país es coneix
únicament de la part alta del Port (TORRES, 1989: 199).
?BDBC*, TORRES (1989)*.
Cerastium tomentosum L.
L'hem localitzat com a persistent i aparentment subespontani a un
herbassar molt frescal, no gaire lluny d'una caseta del Toscar, prop
la font de Ferro (Origanetalia vulgaris), 520 m, rrr.
BCN 13884: Lo Toscar, herbassar frescal, vora caseta, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Med. C}
318
Cerastium fontanum Baumg. subsp. vulgare (Hartman) Greut. et Burdet
C. holosteoides Fries (subsp. triviale (Link) Jalas)
Es cria per prats humits, sovint prop de fonts, d’indrets forestals
del Port i de la Tinença (Molinio-Arrhenatheretea), 420-600 m, rr.
Dins del territori ha estat esmentat per VILLAESCUSA (2000: 163),
a partir d'una dada d'Aguilella. A la base de dades ANTHOS
s'atribuïx al quadrat UTM BF70 una localitat que correspon al
BF61. Alguns dels exemplars pareixen presentar uns caràcters poc
clars.
BCN 21378: Molí l'Abat, herbassar de vora de camí forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo,
02/04/00.
BCN 21377: Barranc de la Vall, prat damunt antic conreu, 550 m, BF71, leg. Royo, 26/05/01.
BCN 21379: Paüls, camí del Montsagre, herbassar de vora de camí forestal, 420 m, BF83, leg.
Abella & Royo, 18/08/01.
TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ?ANTHOS.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Lateeur.}
Cerastium brachypetalum Pers. subsp. tauricum (Spreng.) Murb.
L'hem vist, sempre molt localitzat, en prats d'anuals mesòfils del
Port (Brometalia erecti), 300-600 m, rrr.
BCN 13883: Barranc de Valldebous, pedruscall, 550 m, BF70, leg. Royo, 17/06/00.
BCN 13784: La Caramella, barranc a mà dreta, pradell terofític, 300 m, BF72, leg. Royo, 16/03/02.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Lateeur.}
Cerastium glomeratum Thuill.
(C. viscosum auct.)
Abastament difós per pradells terofítics nitrificats i camps de
conreus (Stellarietea mediae, Thero-Brachypodion...), 1-600 m, c.
Al territori trobem individus de tres varietats, la substantivitat de
les quals no tenim gaire clara. Sobre la seua abundància
possiblement la raça més corrent siga la var. apetalum (Dum.)
Mert. et Koch i la més rara la var. kotulae Zapal., mentre que la
var. glomeratum presentaria una abundància intermèdia; tanmateix
no manquen casos en què les poblacions surten barrejades.
BCN 15626: Covalta, pradell terofític d'oliverar, 220 m, BF81, leg. Royo, 01/04/99 (var.
glomeratum).
BCN 15623: L'Arram a l'Ebre, pradell terofític, 30 m, BF83, leg. Abella & Royo, 18/03/01 (var. glomeratum).
BCN 15625: Barranc de Lledó, pedruscall, 80 m, BF81, leg. Royo, 24/03/00 (var. kotulae).
BCN 15624: Riu Canaleta, hrbassar terofític, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00 (var. apetalum).
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12336,12366, leg. Forcadell.
{T.b.: Th, Alç.: 5-40 cm, Fl.:(II-)III-V, Dist.: Plurireg.}
319
Cerastium gracile Duf. subsp. gracile
(incl. var. genuinum F.Q.)
Forma part de pradells terofítics, sovint damunt de sòls argilosos o
arenosos, sobretot de la mitat meridional del territori, on la seua
presència no és excepcional (Thero-Brachypodion), 45-600 m, rr.
BCN 15622: Les Fenoses, oliverar, 200 m, BF90, leg. Royo, 06/04/00.
BCN 15621: Barranc de la Vall, prat damunt antic conreu, 550 m, BF71, leg. Royo, 26/05/01.
BCN 15620: Dalt del castell de Polpís, vora de camí i brolla pedregosa, 380 m, BE77, leg. Royo,
16/04/02.
MMA 18629: La Pietat, camp d'oliveres, 170 m, BF80, leg. Royo, 29/03/99.
MMA 17768: Mas de cal Cocs, vora de camí, 480 m, BF73, leg. Royo, 10/04/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*; TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000).
VAL 24618, Vinaròs, la Parreta, 45 m, BE88, leg. Villaescusa & Tirado, 05/04/1991.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: (III-) IV-V, Dist.: Med. W}
Cerastium semidecandrum L. subsp. semidecandrum
L'hem detectat només al riu Sénia formant part de pradells
terofítics damunt de sòls soldonosos, curs fluvial del qual
l'esmenta AGUILELLA dins VILLAESCUSA (2000: 164) (TheroBrachypodion, Stipion retortae), 110-350 m, rrr.
Una dada pròpia tramesa a la secretaria d'ORCA corresponent al
quadrat UTM BF80, considerem que és una errada.
BCN 13783: Riu Sénia, pradell terofític frescal, 110 m, BE89, leg. Royo, 13/03/01.
ROVIRA (1986)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ?ROYO in ORCA 10 (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 2-15 cm, Fl.: III-V, Dist.: Lateeur.}
Cerastium pumilum Curtis subsp. pumilum
(incl. subsp. glutinosum (Fr.) Corb.)
Arreu per pradells terofítics temporalment humits, fins i tot en
conreus no gaire eixuts (Thero-Brachypodietalia, Stellarietea
mediae), 7-600 m, c.
SENNEN (1909: 148), l'esmenta com a C. glutinosum Fr.; nosaltres
hem vist individus que s'ajustarien prou clarament a la subsp.
glutinosum, tanmateix creiem que s’hi poden incloure, perquè
sovint apareixen barrejats entre els exemplars típics.
BCN 13782: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 15/03/96.
BCN 13781: Ibidem, 25/03/00.
BCN 13780: Riu Sec, microsòl saldonenc enmig de la mare, 10 m, BE87, leg. Royo, 28/02/02.
BCN 13779: Rambla d'Aiguaoliva, talús arenós de vora de camp, 70 m, BE78, leg. Abella & Royo, 14/04/02.
MMA 18399: Barranc de la Galera (Lligallo Major), oliverar, 310 m, BF70, leg. Royo, 19/03/99.
SENNEN (1909)*, TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: Th., Alç.: 2-20 cm, Fl.: (II-)III-V(-VI), Dist.: Plurireg.}
320
Moenchia erecta (L.) Gaertn.
No l'hem vist. Citat dins del territori per part de GUTIÉRREZ dins
ORCA 10 (2000) del barranc de la Fou (Thero-Airion,
Helianthemion guttati), 550 m, rrr.
Si bé pareix que es tracta d'un tàxon d’estrictes afinitats silícoles,
no pareix que es puga considerar inversemblant la seua presència a
la localitat esmentada, perquè a l'indret es donen clars indicis de
descarbonatació.
GUTIÈRREZ-PEREARNAU in ORCA 10 (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 2-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Sagina apetala Ard. subsp. erecta (Hornem.) Hermann
Es cria, no excessivament rar, en cultius, vores de camins,
escletxes viàries... de les àrees càlides del territori (PolygonoPoetalia, Thero-Brachypodion...), 5-300 m, r.
BCN 13778: Barranc de les Coves, oliverar, 110 m, BF80, leg. Royo, 25/04/99.
BCN 13777: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 25/03/00.
BCN 13776: Barranc d'Aiguaoliva, pradells terofític efímers soldonosos, 5 m, BE88, leg. Royo,
15/03/01.
BCN 13775: Riu Sec, microsòl soldonenc enmig de la mare, 10 m, BE87, leg. Royo, 28/02/02.
MMA 18398: Riu Sec, pradell terofític, 20 m, BE87, leg. Royo, 13/02/01.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1983), BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000),
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 2-15 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.-Eur.}
Paronychia argentea Lam. subsp. argentea
sanguinaria blanca (MONTS.-ARCHS, 1890), herbeta de rebaixar sang (la
Todolella, MULET); floreta blanca, herba blanca o plata, herba de les cagueres,
mantellina
Present per vores de camins, pedrusques de barrancs... de la major
part del territori (Thero-Brachypodion), 1-550 m, c.
Possiblement una part destacada de les observacions es podrien
referir a la var. mauritanica (Willd.) DC.
BCN 15619: La Carrova, pradell terofític calcigat, 30 m, BF91, leg. Royo, 14/04/96.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA leg. FONT QUER (1986)*, TORRES (1989), BALADA in
ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11416,12387, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Latemed.}
321
Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
(P. nivea DC.)
herba per a les sánchs (MONTS.-ARCHS, 1890); floreta blanca, herba blanca o
de plata, herba de les cagueres, mantellina
Apareix en sòls arenosos àrids de les àrees més càlides i
excepcionalment en alguns punts de terra endins (TheroBrachypodion), 1-230(490) m, r.
BCN 13774: La Carrova, pradell terofític calcigat, 30 m, BF91, leg. Royo, 14/04/96.
MMA 18790: Rambla Cervera, codolar fluvial, 90 m, BE78, leg. Royo, 07/09/01.
FONT QUER (1950)*, SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.}
Paronychia kapela (Hacq.) Kerner
L’hem advertit únicament a un rocam pròxim al pantà
d’Ulldecona, una localitat que s’ubica a una cota molt baixa en el
context del territori (Ononidetalia striatae), 500 m, rrr.
La resta de localitats procedixen de les parts mitjana i alta del
massís del Port recollides per TORRES (1983: 602, 1989: 202) i
ROVIRA (1986: 73). VILLAESCUSA (2000: 169) l’esmenta de la part
alta de la Tinença, este darrer autor referix la planta a la subsp.
kapela (criteri de CASTROVIEJO et al., 1986); mentre els primers
ho fan a la subsp. serpyllifolia (Chaix) Graebn., tàxon que O.
BOLÒS et al. (2005) consideren present als Pirineus.
BCN 30808: Pantà d'Ulldecona, badall de roca, 500 m, BF60, leg. Panisello & Royo, 06/04/98.
TORRES (1983, 1989)*, ROVIRA (1986)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 3-10 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Alp.-Med. munt.}
Herniaria glabra L.
cent en grana (MONTS.-ARCHS, 1890); arenària (l'Alt Maestrat, MULET),
herba caganera (l'Alt Maestrat, MULET)
No l’hem vist. Citat per VILLAESCUSA (2000: 166) de sòls
arenosos poc o molt nitrificats i amb poca vegetació, concretament
del riu Sec o rambla Cervera (Thero-Brometalia), 50 m, rrr.
La cita d’AGUILELLA dins ORCA (2000) molt probablement
correspon a la mateixa localitat.
AGUILELLA in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000).
VAL 35772, Benicarló, riu Sec, 50 m, BE78, leg. Villaescusa & Tirado, 16/05/1992.
*VAB 972936, Almazora, ramblas del río Mijares, 10 m, YK5224, leg. Pérez Dacosta, 24/08/1995.
{T.b.: Th.(Ch.), Alç.: 5-15 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Eur.-Med.}
322
Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
H. cinerea DC.
trenca pedres (MONTS.-ARCHS, 1890); herba pedrera (l'Alt Maestrat,
MULET), herba de la orina (Vilafranca, MULET)
Es presenta per ambients xafurnats com ara vores de camins i nocultius d'oliveres dels indrets no gaire freds (Polygono-Poetalia,
Thero-Brachypodion...), 1-400 m, r.
BCN 23331: Santa Bàrbara, erm calcigat, 80 m, BF81, leg. Royo, 05/05/97.
BCN 23330: Barranc de la Galera a l'Ebre (mas de Sant Pau), sembrat d'ordi, 20 m, BF91, leg.
Beltran, Ibáñez & Royo, 24/04/99.
SENNEN (1909), TORRES (1989), BALADA in ORCA (10) 2000*, VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
BCN s/n: Els Reguers, Tortosa, leg. J.M. Ninot, 09/06/1985.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
Polycarpon tetraphyllum (L.) L. subsp. tetraphyllum
var. tetraphyllum
Força estés per ambients ruderals i arvenses poc eixuts de tot el
país estudiat (Polygono-Poetalia, Chenopodietalia muralis,
Thero-Brachypodion...), 1-600 m, c.
A voltes fa la impressió que la distinció entre les diverses varietats
depén més de condicions edafoclimàtiques que de caràcters fixats
genèticament.
BCN 27125: L'Ebre al de Fabra, vora de camí, 15 m, BF81, leg. Royo, 05/06/97.
BCN 27122: Parellades-Galatxo, pedruscall, 110 m, BF81, leg. Torres, Beltran & Royo, 23/04/99.
BCN 27123: Cementeri de Roquetes, camí xafurnat i pasturat arenós, 30 m, BF82, leg. Royo,
24/03/00.
BCN 27124: Riu Canaleta, codolar fluvial, més o menys saldonós, 65 m, BF83, leg. Royo, 06/07/01.
BCN 27127: Saldonar-el Torn, pradells terofítics arenosos, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 27126: Riu Sénia a les Planes, pradell terofític damunt sòl saldonós de la mare, 110 m, BE89, leg. Royo, 23/04/02.
MMA 18396: Horts de Xerta, horta, 20 m, BF83, leg. Royo, 20/03/98.
MMA 18397: Riu Sénia a Ulldecona, raconada d'un talusset argilós vora la llera, 120 m, BE89, leg. Royo, 13/02/02.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
VAL 18109: Peníscola, Prat de Peníscola, 1 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/03/90.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-X, Dist.: Latemed.}
var. diphyllum (Cav.) Willk. et Lange
subsp. diphyllum (Cav.) O. Bolòs et F.Q.
No l’hem vist. Citat per VILLAESCUSA (2000: 170) de diferents
localitats del Baix Maestrat en pradells terofítics damunt de sòls
soldonencs i oligotròfics pròxims al litoral (TheroBrachypodietalia), 5-100(320) m, rr.
L´únic plec que Villaescusa aporta del Baix Maestrat (VAL
18097) ens ha semblat prou clar. Nosaltres creiem haver trobat
este tàxon, tanmateix una revisió més acurada ens va fer canviar el
criteri inicial, atribuint els plecs a les altres varietats.
VILLAESCUSA (2000).
*VAL 18097: Peníscola, barranc de Torre Nova, Casa Carabiners, 2 m, BE76, leg. Villaescusa & Tirado, 10/02/90.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-X, Dist.: Med. S}
323
var. font-queri O. Bolòs et Vigo
Es fa en prats d'anuals damunt de sòls magres com ara pedrusques
atapides o clapers del país més termòfil (Glaucion flavi), 5-200 m,
rr.
Hem vist individus que semblen clarament incardinables a esta
varietat, malgrat tot no sabem fins a quin punt els caràcters en els
quals es fonamenta no són més que modificacions induïdes per
condicions edafoclimàtiques especialment desfavorables.
BCN 27121: Riu Servol, pedruscall atapit, claper terofític, 200 m, BE79, leg. Royo, 24/12/97.
{T.b.: Th., Alç.: 2-8 cm, Fl.: III-X, Dist.: Med. SW}
Spergularia media (L.) C. Presl.
(S. maritima (All.) Chiov auct., S. marginata Kittel)
L'hem localitzat per pradells terofítics nitrohalòfils del Delta i de
la sanefa marítima del Baix Maestrat, sovint al límit dels quadros
d'arròs, formant part de la vegetació dels cordons (PuccinellioSalicornietea), 1-5(12) m, rr.
BCN 31160: Aiguaoliva amb Cala Puntal, sòl inundable salabrós, 1 m, BE88, leg. Royo, 26/06/99.
BCN 31159: Escorxeria Fabra, entre els arrossars i l'escorxeria, 10 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Plurireg.}
Spergularia marina (L.) Griseb.
S. heterosperma (Fenzl.) Neilr.; (S. salina J. et C. Presl.)
Mostra inclinació per prats d’anuals d’ambients més o menys
salins de les planes al·luvials del riu Ebro, del Delta i de la sanefa
litoral (Puccinellio-Salicornietea), 1-12 (490) m, rr.
De manera excepcional, hem localitzat un poblament quasi
monoespecífic en un replà viari-ruderal d'un fondo de barranc de
l'interior. Pensem que la seua presència es deuria al transport de
terra des del litoral, per tal d'arranjar els efectes d'alguna
barrancada.
BCN 13773: Arrosars del Raval de Cristo, cordó d'arrossar, 10 m, BF82, leg. Royo, 20/01/01.
BCN 13772: Llandells, Marjal d'Alcanar, prat nitrohalòfil, 1 m, BE77, leg. Royo, 13/06/02.
BCN 14586: Barranc del mas del Coll, sòl calcigat argilós, vora pista i rierol, 490 m, BE69, leg. Abella & Royo, 13/04/03.
MMA 18395: Marjal de les Cases, sòls salins vora mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977)*, VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), TORRES & ROYO (2003).
BC Sennen: BC 880563, Peñíscola, champs salés, 24/06/1909, leg. Sennen, ut S. salina.
{T.b.: H,Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Plurireg.}
324
Spergularia diandra (Guss.) Boiss.
(S. salsuginea Fenzl., S. longipes f. S. salsuginea Fenzl.)
El trobem força escàs en vores de camins poc o molt humides i
salabroses, de la vora de l'Ebro, del Delta i del litoral del Baix
Maestrat (Crithmo-Staticetalia, Polygono-Poetalia), 1-15 m, rr.
SENNEN (1909: 148; 1911: 135) esmenta de Bítem S. salsuginea i
del Baix Maestrat S. longipes f. S. salsuginea, indicacions que
considerem cal referir a S. diandra.
BCN 13771: Riu Ebre al de Fabra, erm argilós, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 17/04/99.
BCN 13769: Desembocadura del riu Sec, sòl salí llera de barranc, 1 m, BE87, leg. Royo, 22/04/02.
MMA 13331: Aigua Oliva amb Cala Puntal, vora de camí més o menys humit i salabrós, 1 m,
BE88, leg. Royo, 26/06/99.
SENNEN (1909*, 1911), TORRES & ROYO (2003).
BC 880232, Benicarló, chemins, 28/04/1909, leg. Sennen; ut S. longipes f. S. salsuginea Fenzl.
BC 855808, Tortosa, chemins, 12/04/1922, leg. Sennen; ut S. salsuginea Fenzl.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
Spergularia rubra (L.) J. et C. Presl. subsp. heldreichii (Fouc.) O. Bolòs et Vigo
S. heildreichii Fouc.
SENNEN (1911: 135) l'esmenta com "assez abondant du côté de la
mer"; i CARRETERO & PASTOR (1987: 162) com "Sant Carles de la
Ràpita, viaria en la zona portuaria, BE9699, 04/07/1985, leg.
Carretero, VALA 5627" (Crithmo-Staticetalia), 1 m, rrr.
Si bé O. BOLÒS & VIGO (1990) consideren que els plecs de Sennen
dipositats a l'herbari BC no pertanyen a este tàxon, no hi apareix
als plecs cap rectificació sobre a quin es podrien incardinar. El fet
que estos presentessen les granes negres i feblement tuberculades
semblen caràcters típics de la subsp. heldreichii.
SENNEN (1911), CARRETERO & PASTOR (1987).
?BC 880161, Peñíscola, champs salés, 24/06/1909, leg. Sennen.
?BC 880163, Benicarló, terrains salés, 09/05/1909, leg. Sennen, Pl. d'Esp. 762. Nouveau pour l'Espagne.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. S}
Spergularia rubra (L.) J. et C. Presl. subsp. nicaeensis (Sarato ex Burnat) Briq.
Es fa en sòls salins molt calcigats ran de mar i d'alguns indrets
isolats de l'interior (Polygono-Poetalia), 1-10(130) m, rr.
Dins del BDBC hi apareixen referides citacions de terra endins,
d'Ulldecona de BALADA dins ORCA 10 (2000), i de la Sénia per
part d'ÁLVAREZ dins ORCA 10 (2000).
BCN 31184: Marjal de les Cases, sòls salins vora mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
BCN 31183: Benicarló, solar, 10 m, BE87, leg. Royo, 03/04/01.
BCN 31182: L'Esquerra, ctra. de Sant Jaume, horta abandonada, 4 m, BF90, leg. Royo, 21/08/02.
cf. MMA 18393: Nord del moll de la Ràpita, camí fortament calcigat vora canal, 2 m, BE99, leg.
Royo, 21/03/02.
BALADA in ORCA 10 (2000), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000), CURCÓ (2004), BDBC.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. W}
325
Spergularia rubra (L.) J. et C. Presl. subsp. atheniensis (Helon. et Sart.) Rouy et Fouc.
S. bocconei (Scheele) Asch. et Graebn.
S’ubica per ambients viaris nitròfils secs, fortament xafurnats,
sovint dins de nuclis poblacionals de les àrees més càlides
(Polygono-Poetalia), 1-80(180) m, r.
BCN 31158: Santa Bàrbara, vora de camí xafurnada i nitrogenada, 70 m, BF81, leg. Royo,
15/06/97.
BCN 30677: Riu Ebre al de Fabra, sòl argilenc calcigat, 10 m, BF81, leg. Royo, 23/07/04.
BCN 13770: Aigua Oliva amb Cala Puntal, vora de camí més o menys humit i salobre, 1 m, BE88,
leg. Royo, 26/06/99.
MMA 18394: Santa Bàrbara a la Replaceta, jardinera, 80 m, BF81, leg. Royo, 08/05/99.
*MMA 18037: Illa de Blanquet, vora de camí xafurnada, 7 m, BF81, leg. Royo, 02/05/97.
SENNEN (1909*, 1911), ROVIRA (1986)*, TORRES in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.}
Spergularia rubra (L.) J. et C. Presl. subsp. rubra
Només l'hem ensopegat en codolars fluvials soldonencs del riu
Ebro (Bidention tripartitae), 10-20 m, rr.
Creiem que, un camí vistos els nostres exemplars, estos no
diferixen essencialment de les mostres d'herbari de contrades més
septentrionals. BALADA dins ORCA l'esmenta del quadrat UTM
BF94, ben a prop del límit septentrional del territori estudiat.
BCN 30434: L'Ebre al de Fabra, codolar amb soldó, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 13/06/99.
BCN 30433: Illa de Vinallop, codolar fluvial amb soldó de la platja fluvial, 10 m, BF91, leg. Royo,
28/07/03.
BALADA in ORCA 10 (2000)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Plurireg.}
Telephium imperati L. subsp. imperati
Molt escàs per talussos menuts, sovint d’ambients pròxims a
corrals o lligallos transitats per raberes d'oví (TheroBrachypodion, Rosmarinion officinalis), (50)260-550 m, rr.
Josep Aragonés (com. pers.) l'havia trobat a la vora de Roquetes, a
una cota similar a la nostra (MMA 4577); ens indica que l'indret
era un lligallo. Tot això ens fa creure que es podria fer a les planes
del territori a conseqüènca de la transhumància des del sistema
Ibèric.
BCN 13768 i MMA 18040: La Foia, herbassar vora camí i marge, 50 m, BF90, leg. Royo, 16/07/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 10 (2000).
MMA 4577, leg. Aragonés.
{T.b.: H., Alç.: 20-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Latemed. munt.}
326
Agrostemma githago L.
niella
L'hem localitzat molt rar en dos sembrats, l'un a tocar de l'Ebro i
l'altre del pla de la Galera, val a dir que estes indicacions disten sis
anys (Centaureetalia cyani), 20-140 m, rrr.
La seua regressió és crítica, ja que malgrat que n'abunden les
referències de temps precedents, en els darrers anys hem fet un
seguiment força exhaustiu dels sembrats del territori i només l'hem
trobat dos camins.
BCN 13767: Barranc de Roé, vorada de sembrat, 25 m, BF81, leg. Royo, 25/04/97.
BCN 14373: Barranc de Servera, sembrat d'avena, 140 m, BF80, leg. Royo, 15/05/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000)*, TORRES &
ROYO (2003).
MMA 2811, Ermita de Sant Roc, BF73, leg. Farnós, 25/05/86, rev. Aragonés, 10/88.
{T.b.: Th., Alç.: 30-70 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg. (introd. ?)}
Silene latifolia Poiret subsp. latifolia
(S. alba (Miller) subsp. divaricata (Reichb.) McNeill et Prentie, Melandrium album (Miller)
Garcke subsp. divaricatum (Reichb.) F.Q.)
Una mica per tot arreu, formant part d'herbassars de raconades
frescals, a voltes d’indrets pedregosos (Silybo-Urticion, Arction
lappae...), 5-720 m, r.
BCN 13766: Montsianell, clivell de roca, 292 m, BF90, leg. Royo, 22/02/97.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4546, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: (II-)III-VI, Dist.: Latemed.}
Silene vulgaris (Moench) Gaicke cf. subsp. prostrata (Gaud.) Schinz et Thell.
(incl. subsp. glareosa (Jord.) Marsd.-J. et Turrill)
Prou estés per codolars fluvials una mica humits, per pedrusques
de vorada forestal i per clapers de calcàries (Thlaspietea
rotundifolii), (40)100-700 m, rr.
APARICIO (2003: 26) indica este tàxon ben a prop de sector sudoccidental de l’àrea estudiada. El plec MMA 4550 creiem que es
pot incloure dins la variabilitat d’este tàxon. Ens ha estat molt
complicat assignar els individus estudiats a alguna de les diferents
unitats taxonòmiques del complex S. vulgaris, tanmateix, allò que
ens ha semblat clar és que estos s’allunyen de la subsp. vulgaris.
cf. BCN 13764: Barranc de Lloret, codolar, 210 m, BF81, leg. Royo & Torres, 23/08/97.
cf. BCN 13763: Barranc de Covalta, codolar, 120 m, BF81, leg. Royo, 27/09/98.
cf. BCN 13756: Ombria molí l'Abat, codolar i herbassar vora camí, 420 m, BF60, leg. Royo, 02/08/99.
cf. BCN 13755: Serra Grossa de Godall (cim), calcàries, 360 m, BE89, leg. Royo, 13/09/99.
TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2003)*.
*MMA 4550; Rases de Maraco, 710 m, BF7727, leg. Aragonés, 27/11/1983; ut subsp. prostrata, rev. Royo, 02/08/2004.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VIII(XI), Dist.: Med. munt. W}
327
Silene vulgaris (Moench) Gaicke subsp. vulgaris
(S inflata Sm., S. cucubalus Wibel, incl. subsp. macrocarpa)
colelles, conillets, farolets, petadors
Àmpliament estés per herbassars viaris, cultius i reble pedregós de
màrgens (Stellarietea mediae), 1-600 m, c.
Hem inclòs dins este tàxon, tal com va fer ROVIRA (1986: 78), els
testimonis BCF 70210 i 70232 de flors i fruits certament grans.
BCN 13765: Lo Carrascal, oliverar, 300 m, BF70, leg. Royo, 10/04/94.
BCN 13762: Pujant al mas de Comú, pedruscall, 440 m, BE99, leg. Royo, 10/07/00.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
BCF 70210 i 70232, Ports de Paüls, serra d'Alfara, la vall de l'Infern, barrancada, 600 m, BF83, 15/05/1981, ut subsp. macrocarpa.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4551, leg. Farnós.
MMA 11311,11456,11611,11612,11674, leg. Forcadell.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-X(-XI), Dist.: Plurireg.}
Silene saxifraga L.
til·la de roca (Orta, BALADA & MIQUEL), salsofratge
El seu hàbitat fonamental són els badalls de roca cara nord del
Port i de la serra de Montsià (Potentilletalia caulescentis), 200600 m, rr.
BCN 13753: Cova Ombria, badall de roca, 200 m, BF82, leg. Torres & Royo, 06/05/02.
BCN 13754 i MMA 17940: Barranc de l'Astor, clivell de roca, 480 m, BF90, leg. Royo, 27/11/99.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), AGUILELLA in ORCA 10
(2000)*, BALADA in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
BCC s/n: la Foradada, Montsià, fissures roques Ca, 680 m, BF9201, leg. Carrillo & Ninot, 01/06/98.
*BCC s/n: Mola de Xert, leg. Soriano, 24/10/1980.
*BCF 70258: Serra d'Alfara, tarteres i roques encinglades, BF83, leg. Molero & Rovira, 04/09/1981.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Submed. (oròfit)}
Silene inaperta L.
Prou estés per codolars fluvials termòfils i més escadusser per
costers pedregosos i pradells terofítics damunt de sòls pedregosos
(Pimpinello-Gouffeion, Thero-Brachypodion), 1-500 m, c.
BCN 13700: La Foia, brolla, 50 m, BF90, leg. Carrillo, Quadrada... & Royo, 04/06/99.
BCN 13699: Riu Canaletes, camí pedregós, 75 m, BF83, leg. Royo, 06/07/01.
MMA 18392: Riu Servol, codolar fluvial, 15 m, BE88, leg. Royo, 18/12/01.
ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med. W}
328
Silene muscipula L.
herba d'agarrar mosques (Orta de Sant Joan)
Prou escàs per conreus de secà a sobre de sòls argilencs, tot i que
es torna més abundant a l'extrem septentrional del territori estudiat
(Diplotaxion erucoidis), 100-400 m, rr.
BCN 13698: Tossal Redó, llaurat d'oliveres, 320 m, BF80, leg. Royo, 25/05/00.
BCN 13697: La Vall de l'Infern, vora el barranc de les Fonts, faixes cultivades molt frescals, 170 m,
BF83, leg. Royo, 12/05/02.
MMA 18583: Al NW del Coniller, ametlerar llaurat, 90 m, BF93, leg. Royo, 09/05/03.
SENNEN (1911), FONT QUER (1915)*, FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989),
BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000),
?ANTHOS.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
Silene italica (L.) Pers. subsp. nevadensis (Boiss.) F.Q.
S. mellifera Boiss. et Reut.
Presenta per clarianes de carrascars i coscollars de la mitat
meridional del país estudiat, sobretot a les serres litorals per
irradiació des del sistema Ibèric (Thlaspietea rotundifolii), 100600 m, rr.
BCN 15640: Lo Solà, cara nord baix Sant Pere, repeu de paret calcària frescal, 440 m, BE69, leg.
Royo, 25/12/99.
BCN 15639: Rambla d'Alcalà, mas de Xarpa, vorada de carrascar, 100 m, BE77, leg. Royo,
06/06/01.
BCN 13694: Rambla Cervera, carrascar, 280 m, BE78, leg. Royo, 29/05/02.
FONT QUER (1950)*, JEANMONOD in FDEZ.-CASAS (1989b)?, ROVIRA (1986)*, TORRES
(1989)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000), BALADA in
ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000)*, SERRA et al. (2000).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. munt. W}
Silene nutans L. subsp. nutans
var. brachypoda (Rouy) Cuatrec.
subsp. brachypoda (Rouy) Asch. et Graebn., (incl. f. o var. viridella Otth.)
til·la borda (Orta, BALADA & MIQUEL)
Es fa als prats de vorada forestal del Port i de la Tinença
(Origanetalia vulgaris), (280)420-600 m, rr.
Les indicacions recollides per VILLAESCUSA (2000: 174) com a
subespècie nutans, considerant-la com a sinònim de la subespècie
brachypoda, criteri que tal volta siga millor que parlar de la var.
intermedia O. Bolòs et Vigo.
BCN 13696: Lo Toscar, herbassar frescal de fora forestal, 560 m, BF72, leg. Royo, 19/05/01.
BCN 13695: Pantà d'Ulldecona (Pobla), pinar sec, 520 m, BF60, leg. Abella & Royo, 03/06/01 (cf.
var. intermedia).
MMA 18391: Camí de Bel, alzinar, 550 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
MMA 18390: Ombria del Molí l'Abat, herbassar de pista forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo, 18/06/00 (cf. var. intermedia).
FONT QUER (1915, 1953)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), ?VILLAESCUSA (2000)*, ?AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur. SW}
329
Silene pseudoatocion Desf.
L'hem vist per ambients ruderals diversos, sobretot del país més
càlid (Hordeion leporini, Chenopodion muralis), 1-20(190) m, rr.
Es tracta d'una planta cultivada en jardineria que es troba en franca
expansió. A la Casota de Ferreries, un veí ens va indicar que la
planta sortia tots els anys, i el focus de dispersió eren uns cossis
del propi veí. La primera indicació per al territori és la de CRESPO
et al. (1989: 574).
BCN 15637: Ferreries, a la Casota, passat pontet, clivells de vorera, 10 m, BF92, leg. Royo,
20/01/01.
BCN 15638: Riu Sénia, Sant Joan del Pas, herbassar ruderal, 180 m, BE89, leg. Abella & Royo,
04/02/01.
CRESPO et al. (1989), BALADA in ORCA 10 (2000).
VAL s/n (VAB 881207), Vinaroz, herbazal subnitrófilo, 10 m, BE8583, leg. Mateo, 03/05/1988.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: II-V, Dist.: Introd.: Med. SW}
Silene rubella L. subsp. segetalis (Duf.) Nyman
Es cria als cultius de les planes, damunt de sòls poc o molt
argilosos i no gaire eixuts (Diplotaxion erucoidis), (1)40-400 m, r.
La indicació de ROVIRA (1986: 80) de la subsp. rubella, vist el plec
BCF 70204, l’hem referida a la subsp. segetalis.
BCN 15645: Barranc de les Coves, tros d'empelts, 200 m, BF80, leg. Royo, 25/04/99.
MMA 18389: Los Termets, oliverar, 160 m, BF80, leg. Royo, 12/03/96.
MMA 18662: Barranc de Servera, sembrat d’avena, 140 m, BF80, leg. Royo, 15/05/03.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977)*, ROVIRA (1986), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004)*.
BCF 70204: Entre Xerta i Paüls, matoll pedregós a mig camí, 700 m (hauria de ser 100 m), leg.
Rovira & Molero, 09/05/1981, ut subsp. rubella.
*BCF 70280: Foranies d’Ascó, leg. Boldú & Molero, 14/04/1976.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. SW}
Silene rubella L. subsp. rubella
Únicament l'hem ensopegat a un sembrat de la foia d'Ulldecona, a
la vora de la bassa de la Llacuna (Roemerion hybridae), 130 m,
rrr.
Tàxon no assenyalat als Països Catalans, i que s'esmenta per
TALAVERA dins CASTROVIEJO et al. (1990: 352-353) de Múrcia i
Andalusia. Els individus vistos presenten els pètals profundament
emarginats, calze verdós, poc o gens roginós...
BCN 30668 i MMA 18795: La Llacuna, sembrat, 130 m, BE89, leg. Royo, 13/05/03.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Med. SW}
330
Silene secundiflora Ott in DC.
No l'hem ensopegat. VILLAESCUSA (2000: 175), l'esmenta de
pradells terofítics damunt de sòls esquelètics (TheroBrachypodion (Stipion retortae)), 10-15 m, rrr.
Hem pogut consultar els plecs d'herbari que fonamenten la citació
de Villaescusa que són del tot característics, plecs que no
apareixen referits al text de la tesi publicada. Malgrat que l'hem
cercat profusament per l'indret no hem reïxit a retrobar-lo. Val a
dir que estes localitats corresponen al límit septentrional de
distribució actual de l'espècie. Indicat de la Plana Alta per O.
BOLÒS & VIGO (1979: 80) i per TIRADO (1998: 138).
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, TIRADO (1998)*, VILLAESCUSA (2000).
VAL 25866, Vinaròs, riu Sénia, 10 m, BE88, leg. Villaescusa & Tirado.
VAL 27895, Vinaròs, riu Sénia, camí de Vinaròs, 15 m, BE89, leg. Villaescusa & Tirado.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. SW}
Silene nocturna L.
var. nocturna
Per tot tipus de cultius de la major part del territori i, més rar, per
herbassars ruderals feblement nitròfils (Thero-Brachypodietalia,
Roemerion hybridae), 1-540 m, c.
BCN 15636: Mas d'en Berga, vora de camí, 230 m, BF70, leg. Royo, 16/04/96.
BCN 15632: Barranc de la Galera a la Foia, codolar fluvial, 50 m, BF90, leg. Abella & Royo,
13/04/02.
MMA 18388: Lo Pelós, cavalló de tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/03/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4548, leg. Aragonés.
MMA 11391,11723,11724,11725,12334, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
var. pauciflora Otth. in DC.
(S. permixta Jord.)
Creix per prats d’anuals damunt de sòls soldonosos, sovint força
àrids de les terres més càlides (Stipion retortae), 2-260(580) m, r.
Ens ha semblat un tàxon plenament caracteritzat, tot i que hi
poden aparéixer individus amb caràcters intermedis.
BCN 15635: La Foia, pradell terofític saldonós, 50 m, BF90, leg. Royo, 16/07/99.
BCN 15634: Lligallo de Solsó, pradell terofític saldonós, àrid, 70 m, BF80, leg. Royo, 15/04/01.
BCN 15633: Barranc de la Garrotxa, codolar fluvial, 110 m, BE77, leg. Royo, 06/06/01.
BCN 15631: La Punta, pradell terofític a l'ombra d'un garroferet, 90 m, BE99, leg. Royo, 24/04/02.
MMA 17801: Riu Servol, saldó entre codolar, 40 m, BE88, leg. Royo, 09/04/03.
MMA 18653: Merceres, vorada de quitrà i mur, 3 m, BE87, leg. Royo, 13/02/01.
SENNEN (1911), TORRES & ROYO (2003).
VAL 18130, Castell de Pulpis (camí), 200 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 08/04/1990, sub S. apetala, rev. Royo.
VAL 24601, Corral de Pau, camp, 60 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/04/1991, sub S. apetala, rev. Royo.
VAL 35781, Mas de Gascó, 400 m, BF60, leg. Villaescusa & Tirado, 01/05/1995, sub S. apetala, rev. Royo.
{T.b.: Th., Alç.: 5-25 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
331
Silene decipiens Barceló
(S. apetala auct.)
No l'hem vist. Créiem haver trobat esta espècie, però una revisió més acurada del material d'herbari ens va fer adonar
que els individus en què ens basàvem pertanyien a S. nocturna var. pauciflora, este mateix fet ha provocat confusions
en diferents autors, entre ells VILLAESCUSA (2000: 172); un cop vistos els plecs de Villaescusa & Tirado dipositats a
l'herbari VAL (VAL 18130, VAL 24601, VAL 35871) vam veure que les llavors no eren alades sinó que presentaven
un cordú obtús, caràcter del tot definitori de S. nocturna.
?VILLAESCUSA (2000).
Silene gallica L.
var. lusitanica (L.) Willk. et Lange
Només l'hem localitzat per prats d'anuals calcigats, a sobre de sòls
soldonencs de terrasses fluvials de l'Ebro, a l'extrem septentrional
del país estudiat (Thero-Brachypodion (Lygeo-Spartion)), 40-50
m, rrr.
BCN 15630: L'Arram a l'Ebre, pradell terofític, 50 m, BF83, leg. Abella & Royo, 18/03/01.
BCN 15629: Horta front Benifallet, al nord del Canaletes, vora de camí i cuneta, 40 m, BF93, leg.
Royo, 04/04/02.
?BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Silene tridentata Desf.
Apareix per pradells terofítics damunt de sòls soldonosos de bona
part del país estudiat, essent menys rara d'allò que havíem suposat
inicialment (Stipion retortae), (1)30-220(470) m, r.
BCN 13752: La Foia, pradell terofític pasturat, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo,
01/05/99.
BCN 13751: Les Tosses (Corral de Lionel)-Sant Joan del Pas, erm terofític, 220 m, BE89, leg.
Forcadell & Royo, 06/06/99.
BCN 13750: Riu Canaletes, mare de barranc, 65 m, BF83, leg. Abella & Royo, 10/06/01.
MMA 18387: La Foia, pradell terofític amb soldó, 50 m, BF90, leg. Forcadell & Royo, 05/06/99.
COSTA, A.C. (1877b), SENNEN (1911), TORRES (1983), ROVIRA (1986), APARICIO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. SW}
Silene sclerocarpa Duf.
(S. cerastoides auct., S. coarctata Lag.)
Es cria al país més càlid damunt de pradells terofítics enmig de
brolles esclarissades i penya-segats litorals, sovint damunt de sòls
soldonencs (Stipion retortae), 1-100(200) m, rr.
BCN 13749: La Foia, brolla, 50 m, BF90, leg. Carrillo, Cuadrada... & Royo, 05/06/99.
BCN 13748: Puig de la Nau, sòl saldonós vora drecera enmig de brolla, 100 m, BE88, leg. Abella &
Royo, 14/04/02.
BCN 14372: Barranc de Pipions, pradell terofític damunt taperots, 195 m, BE79, leg. Royo,
29/04/03.
MMA 18386: Roquer de Mianes, pradell terofític saldonós, 30 m, BF91, leg. Royo, 17/11/00.
MMA 18590: Los Hortals, ametlerar, 450 m, BF60, leg. Royo, 21/06/04.
TORRES (1987), TORRES in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004)*, TORRES (com. pers.)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med. S}
332
Saponaria ocymoides L.
Apareix per codolars fluvials, costers pedregosos enmig de
garrigues i carrascars (Thlaspietea rotundifolii), (30)100-600 m, r.
Ens ha sobtat la seua absència de la serra de Montsià.
BCN 13747: Racó de Puça, badall de roca poc ombrejat, 350 m, BE77, leg. Royo, 08/02/01.
BCN 13746: Barranc de Valldebous, sotabosc d'alzinar-pineda pi negral, 550 m, BF70, leg. Royo,
15/05/02.
MMA 13263: Mangraners, pedrusca, 550 m, BF60, leg. Royo, 01/05/96.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: Ch.(H.), Alç.: 15-40 cm, Fl.: (II)IV-VI(IX-X), Dist.: Submed.}
Saponaria officinalis L.
Nosaltres l'hem ensopegat a un herbassar ombriu dins d’un regall
de la carretera de Santa Bàrbara a Ulldecona, a l'alçada de la bassa
de la Llacuna (Salicion triandro-fragilis, (Hordeion leporini)),
130-320 m, rrr.
Citat de diversos herbassars frescals de les vorades riberenques
dels rius Sénia i Ebro, indrets on no l'hem trobat. Les indicacions
atribuïdes als quadrats UTM BF92 i BF83 ens han semblat poc
precises.
BCN 12250 i MMA 18307: La Llacuna, sortint cap a Ulldecona, cuneta frescal, 130 m, BE89, leg.
Royo, 19/11/02.
BOLÒS, O. (1979), BALADA (1985), ?BOLÒS, O. in ORCA 10 (2000), BALADA in ORCA 10 (2000)*, VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-IX(XI), Dist.: Lateeur.}
Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert
Només l'hem vist en sembrats del pla de la Galera, on acostuma a
ser força escàs (Centaureetalia cyani), 80-230 m, rr.
BCN 15628: Sant Joan del Pas, sembrat, 200 m, BE89, leg. Royo, 23/05/99.
BCN 31193 i MMA 17825: Refoia Fonda, sembrat d'avena, 230 m, BF80, leg. Royo, 18/05/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES leg. A. & O. BOLÒS (1989), TORRES
(1989)*, ÀLVAREZ in ORCA 10 (2000)*, BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10
(2000)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2003), BALADA in TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-40 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Plurireg.}
333
Petrorhagia prolifera (L.) P.W. Ball et Heyw. subsp. prolifera
Tunica prolifera (L.) Scop.
Per tot arreu, en pradells terofítics de vores de camins i camps de
secà abandonats (Thero-Brachypodietalia), 5-600 m, c.
Hem cercat profusament la presència de la subsp. nanteulii
(Burnm.) O. Bolòs et Vigo, i considerem que les indicacions com
a subespècie comuna que indiquen O. BOLÒS & VIGO (1990) no
s'adiuen amb allò que hem observat.
BCN 14971: Barranc d'Aiguaoliva, pedrusca de mare de barranc, 35 m, BE88, leg. Royo, 13/10/03.
ROVIRA (1986), BALADA in ORCA 10 (2000), TORRES in ORCA 10 (2000), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-X(-XI), Dist.: Plurireg.}
Dianthus hyssopifolius L.
Dins ORCA apareix una dada transcrita de l'herbari BCN, atribuint al quadrat UTM BF93, un UTM que representaria
el límit meridional de l'espècie, tanmateix no hem pogut referir a cap autor esta dada.
Dianthus serrulatus Desf. subsp. barbatus (Boiss.) Greut. et Burdet
(D. valentinus Willk., D. broteri Boiss. et Reut. subsp. valentinus Rivas Goday, Asensi, Molero
Mesa et Valle, D. malacitanus Haenseler ex Boiss.)
clavell boscá (MONTS.-ARCHS, 1890); clavellines
El trobem per brolles, màrgens i talussos de tot el territori
(Hyparrhenion hirtae, Rosmarinion officinalis), 7-600 m, r.
La seua plasticitat fenològica és desconcertant, perquè malgrat
tindre un període de floració molt marcat, no és rar de trobar-hi
algun individu florit pràcticament durant tot l'any. Tanmateix, hem
vist individus afectats d'algun agent infecciós que podria induir
algun desequilibri hormonal intern que provocaria floracions
aparentment molt allunyades del període típic.
BCN 15627: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 17/06/95.
MMA 18385: Assut de Xerta, brolla, 25 m, BF83, leg. Royo, 08/05/98.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1920), ROVIRA (1986), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA
(2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3110, rev. Hernàmdez-Sebastià, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: (II)(IV-)V-VII(-XII), Dist.: Med. SW}
Dianthus caryophyllus L.
clavellinera
Citat del molí l'Abat per PAU (1919: 58). No sabem quin era l'estatus de naturalitat d'esta espècie. Nosaltres l'hem
observat com a cultivat, encara que mai ni tan sols com a subespontani.
PAU (1919).
334
Dianthus hispanicus Asso
(incl. subsp. tarraconensis Costa, incl. D. brachyanthus Boiss. var. tarraconensis, incl. D.
pungens L. subsp. tarraconensis (Costa) O. Bolòs et Vigo)
Present per clapers careners, talussos pedregosos, replanells de
roca del massís del Port, sobretot de la seua banda septentrional
(Ononidetalia striatae, Stipion calamagrostis), 490-600 m, rr.
L’únic plec del que disposem presentava unes dimensions florals i
generals que sembla es troben a la banda baixa de la subsp.
hispanicus, si bé s’atansarien a les de la subsp. brachyanthus
(Boiss.) Bernal in O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot.
BCN 13745: Camí del coll de Paüls-Alfara, tartera, 580 m, BF83, leg. Royo, 30/05/02.
FONT QUER (1950, 1953)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000)*.
BC 09728, Vall de Carreretes, als Ports de Tortosa, in rupestribus calcaris, 500 m, leg. Font Quer, 25/06/1917, ut D. brachyanthus tarraconensis.
BC 602521, Xerta, BF83, leg. O. Bolòs, ut D. brachyanthus tarraconensis.
MMA 3108, rev. Royo, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. munt. W}
Velezia rigida L.
No l'hem vist. Citat dins del territori per BALADA dins ORCA 10
(2000) i per VILLAESCUSA (2000: 179) de dos localitats de les
serres litorals (Thero-Brachypodion), 180-340 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec VAL 19216, del tot característic.
TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 10 (2000), ÁLVAREZ in ORCA 10 (2000)*,
VILLAESCUSA (2000).
VAL 19216, camí del castell de Polpís, 180, BE77, leg.Villaescusa & Tirado, 29/04/1990.
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Iran.}
CHENOPODIACEAE
Spinacia oleracea L.
espinach (MONTS.-ARCHS, 1890), espinacs
Es pot trobar alguna volta com a subespontani en vores de camins
damunt de sòls poc o molt calcigats d’àrees disperses del territori,
(Chenopodietalia muralis, Polygono-Poetalia), 10-370 m, rrr.
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Àsia}
335
Chenopodium multifidum L.
Es presenta per vores de camins damunt de sòls molt atapeïts del
centre del territori, no excessivament ruderalitzats (PolygonoPoetalia, Chenopodietalia muralis), 15-110 m, rrr.
El seu procés d'expansió és força lent, més si tenim en compte que
ja va ser citat per TORRES (1968: 1159), MASALLES (1979: 25) o
CASASAYAS (1987: 83).
BCN 13744: Santa Bàrbara (abocador), vora de camí i abocador, 100 m, BF81, leg. Royo, 12/08/97.
BCN 13973: La Galera, sòl calcigat sec, 110 m, BF80, leg. Royo, 01/09/01.
BCN 13974 i MMA 17876: Racó d'Omedo-Raval de Cristo, camí nitròfil xafurnat, 10 m, BF81, leg.
Royo, 22/08/00.
TORRES (1968)*, MASALLES (1979)*, CASASAYAS (1982, 1987, 1989)*, TIRADO (1998)*,
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Chenopodium botrys L.
bengranada (MONTS.-ARCHS, 1890)
Únicament l'hem detectat a unes vorades de camí a sobre de
materials volcànics piroclàstics del collet de Roc, ja a la Terra Alta
(Glaucion flavi), rrr (ext.?).
Dins del territori d'estudi fou citat per SENNEN (1911: 170):
"alluvions des Barrancos" del Baix Maestrat, d’on no hem
localitzat cap plec a l’herbari BC ni al Sennen. No retrobat per cap
autor, per la qual cosa sembla probable que n'haja desaparegut. En
els darrers temps ha estat citat per ROVIRA (1986: 54), TORRES
(1989: 210) i TIRADO (1998: 196) de territoris veïns.
BCN 14973 i MMA 18818: Collet de Roc, camí damunt piroclastos i basalts, 420 m, BF83, leg. Abella & Royo, 11/01/04.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, TIRADO (1998)*, BALADA in ORCA 11 (2001)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Latemed.-Pont.}
Chenopodium ambrosioides L.
(Ch. antihelminticum auct. Senn.)
té bort ó d'Espanya (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es troba per herbassars temporalment inundats de les platges de
l'Ebro, i altres indrets nitròfils humits amb forta insolació dels
barrancs de les planes i de les àrees litorals (Chenopodion muralis,
Bidention tripartitae), 1-300 m, r (loc. cc).
La gran majoria dels individus tenen tendència a ser perennants i
presentar fulles dentades, per la qual cosa s'ajustarien a la var.
dentatum Fenzl. in Mart. [C. antihelminticum Senn.]; tanmateix no
en manquen sense estos caràcters i que pertanyen a la raça típica.
BCN 21372: Horta front l'illa d'Audí, herbassar inundable, pedruscall, 12 m, BF92, leg. Royo, 12/09/00.
BCN 21370: La Foia, herbassar higronitròfil, 60 m, BF90, leg. Royo, 12/10/96 (cf. var. dentatum).
BCN 21371: Riu Ebre al de Fabra, codolar del riu, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97 (cf. var. dentatum).
SENNEN (1911), BALADA (1985, 1985b), CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2003),
APARICIO & MERCÉ (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th.(Ch.), Alç.: 30-80 cm, Fl.: VII-XII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
336
Chenopodium pumilio R. Br.
Neòfit de recent introducció que l'hem trobat una sola volta dins
del territori, a la vora d'un camí i una granja, ben a prop de Sant
Joan del Pas (Polygono-Poetalia), 200 m, rrr.
Hi ha relativament poques referències a nivell ibèric, així tenim les
de CARRETERO (1983: 211-212) o CASASAYAS & FARRÀS (1987:
87). Recentment Balada (com. pers. localitat) ens indica que l'ha
trobat a Vallivana, 06/10/01, ja fora de l'abast de l'àrea estudiada,
però en un quadrat UTM veí, BE59. També l'hem trobat, en
companyia de Lluís de Torres (15/07/03), a l'hemidelta nord, ben a
prop de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aldea.
BCN 13972: Corral de la Curra, vora camí, vora granja, 200 m, BE89, leg. Royo, 23/10/99.
CARRETERO (1983)*, CASASAYAS & FARRÀS (1987)*, BALADA 11 in ORCA (2001)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: X-XI, Dist.: Introd.: Austràlia}
Chenopodium vulvaria L.
pixa-cá, sardinera (MONTS.-ARCHS, 1890); herba sardinera (Priorat)
S’estén per rostolls, vores de camins, codolars fluvials de tot el
territori, sense arribar a ser abundant (Chenopodion muralis,
Roemerion hybridae), 5-600 m, r.
SENNEN (1911), BALADA (1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), AGUILELLA in ORCA 11 (2001)*, TORRES in ORCA 11 (2001)*,
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 12583,12584, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-X, Dist.: Latemed.}
Chenopodium glaucum L.
(Ch. squamigerum Senn.)
El trobem als codolars fluvials sovint inundats de l'Ebro i als
arrossars exsudats del Delta, així com als cordons de la vora
(Bidention tripartitae (Cypero-Echinochloion)), 2-20 m, r.
No hem localitzat cap testimoni procedent del territori a l'herbari
BC. La referència com a "toda la provincia" de SAMO (1995: 87)
ens sembla inversemblant; VILLAESCUSA (2000) ni tan sols en fa
esment. Per contra la indicació per al quadrat UTM BE77 dins
ORCA 11 (2001) de l'herbari JACA la considerem del tot
probable.
BCN 13971: Riu Ebre al de Fabra, herbei del codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Royo, 02/07/97.
BCN 13970: La Carrova, quadro d'arrossar no sembrat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
VAYREDA (1902), ?SAMO (1995), CURCÓ (2000, 2004), BALADA in ORCA 11 (2001), herb. JACA in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Lateeur.}
337
Chenopodium album L.
blet (a la majoria de les espècies del gènere)
var. album
Es fa per tota classe de conreus i herbassars ruderals del territori,
on pot esdevenir dominant (Chenopodietalia muralis, SolanoPolygonetalia), 1-600 m, cc.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003), ROYO
(2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12605, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-2 m, Fl.: VI-XII, Dist.: Plurireg.}
var. microphyllum Boenningh.
Alguns individus d'esta varietat és possible que no siguen més que exemplars de la raça típica
desenvolupats fora del seu període normal de creixement. Àdhuc és possible que algun dels
individus es puguen trobar afectats per algun agent infecciós (Chenopodietalia muralis, SolanoPolygonetalia), 1-500 m, rr.
BCN 21376: Carretera del Mas, vora de carretera, 180 m, BF81, leg. Royo, 23/08/97 (cf. var. microphyllum).
BCN 21375: Lo Pelós, no-cultiu d'oliveres, 160 m, BF81, leg. Royo Ferré., 15/02/99 (cf. var. microphyllum).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VII-II, Dist.: Plurireg.}
var. lanceolatum Coss. et Germ.
Es presenta per conreus i herbassars nitròfils de la franja litoral, de vegades damunt de sòls poc o
molt profunds (Chenopodietalia muralis), 2-160 m, rr.
MMA 2961, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1,5 m, Fl.: VI-XII, Dist.: Plurireg.}
var. viride (L.) Wahlenb.
Apareix per cultius i herbassars ruderals de les planes i la franja litoral (Chenopodietalia muralis),
5-350 m, rr.
BCN 21373: Lo Pelós, vorada d'oliverar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/06/94.
BCN 21374: Riu Sénia al molins, herbassar higronitròfil temporal, 300 m, BF70, leg. Royo, 24/10/99.
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: VI-XII, Dist.: Plurireg.}
Chenopodium opulifolium Schrad. ex Koch et Ziz
(Ch. rubrum auct. L. var. parvifolia Senn.)
Sempre dins d’herbassars més o menys ruderals i humits, sovint
pròxims als riberals de l'Ebro i del Sénia (Chenopodion muralis,
(Populion albae)), 10-160(500) m, rr (loc. c).
La indicació del quadrat UTM BE79 manllevada de VILLAESCUSA
(2000: 301) no lliga en la localitat que s'hi referix i caldria
assignar-la a l’UTM BE69.
BCN 13969: Meandre de Xerta, herbassar més o menys ruderal del bosc de ribera, 15 m, BF83, leg.
Royo, 06/07/99.
BCN 13968: Ferreries, a l'Ebre, pedruscall de l'Ebre, 10 m, BF92, leg. Royo, 07/06/00.
ROVIRA (1986), SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ?BOLÒS, O. in
ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-X, Dist.: Latemed.}
338
Chenopodium chenopodioides (L.) Aellen
(Ch. rubrum L. subsp. crassifolium (Hornem.) Maire)
L'hem advertit només del delta de l'Ebre, quasi sempre damunt
dels cordons dels arrossars o per hortes ran de mar (TheroSuaedion, Polygono-Poetalia), 1-3 m, rrr.
Rafel Balada [com. pers. localitat, BALADA (2001) i BALADA dins
ORCA 11 (2001)] el troba al mateix ambient, però dins del
quadrat UTM CF00, a Sales (29/08/00).
BCN 13967: Ullal del Tronc-Solsits, cordó d'arrossar, 2 m, BF90, leg. Royo, 04/11/01.
BCN 30806 i MMA 18341: Vila Coto-Solsits, cordó d'arrossar, 2 m, BF90, leg. Abella & Royo,
26/10/02.
CARRETERO & PASTOR (1990)*, BALADA (2001)*, BALADA in ORCA 11 (2001)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VIII-XI, Dist.: Plurireg.}
Chenopodium rubrum L.
var. parvifolia Senn.
Cita per SENNEN (1909: 149) com a "Bords de l'Ebre, de Tortosa a Cherta", el fet que no hi haja cap plec a l'herbari
Sennen que corrobore esta indicació, fa que no contemplem este tàxon del territori estudiat. Si bé este tàxon s'ha
confós sovint amb Ch. chenopodioides, la referència de SENNEN (1909) podria pertànyer a Ch. opulifolium (pel de
var. parvifolia), que a l'indret són relativament corrents i Sennen no esmenta. La referència de Giner-Sorolla de la
tardor de 1944 a Vinaròs la considerem com a dubtosa, perquè no ens ha estat possible de localitzar-ne cap plec
testimoni.
?SENNEN (1909).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Chenopodium murale L.
blet
Sovinteja per herbassars ruderals viaris, femers, conreus de tot el
territori, tot i que no pareix que s’endinse gaire a les àrees més
alteroses (Chenopodion muralis), 1-500 m, c.
BCN 13966: Santa Bàrbara, paret, 80 m, BF81, leg. Royo, 21/10/95.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), NÉZADAL (1989), SAMO (1995),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: X-VI, Dist.: Med.}
Chenopodium urbicum L.
No l'hem vist. Balada (com. pers. localitat) ens l'indica d'hortes del
barranc de la Font de la Roca, a Canet lo Roig (PolygonoChenopodion), 240 m, rrr.
El mateix autor [BALADA in ORCA 11 (2001)] el troba a
l'hemidelta nord, ja fora de l'abast d'este treball.
BALADA in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Eur.}
339
Atriplex portulacoides (L.) Aellen
Obione portulacoides (L.) Moq., Halimione portulacoides (L.) Aellen
El trobem al cordó litoral formant part de jonqueres salines i
herbassars temporalment inundats poc o molt salabrosos; i molt
abundant només al Prat de Peníscola (Salicornion fruticosae,
Juncion maritimi), 1-3 m, rr.
BCN 21766: Marjal de les Cases, sòls salins vora mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
MMA 18299: Bassa de Rabassa, herbassar nitrohalòfil ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 24/07/02.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Plurireg.}
Atriplex halimus L.
(incl. var. serrulata Senn. et Pau, incl. Obione glauca auct. non)
salgada vera (MONTS.-ARCHS, 1890); salat
Es troba en ambients nitrohalòfils de la sanefa litoral, on pot
arribar a ser dominant, i en alguns punts pròxims a l'Ebro i al
Delta (Salsolo-Peganion, (Crithmo-Staticion)), 1-5(20) m, c al
litoral (rrr a la resta).
SENNEN (1911: 170) havia assenyalat al castell de Peníscola una
var. serrulata Senn. et Pau. El coneixem com a dominant en uns
talussos de terrasses fluvials alentorn de les murades de la ciutat
de Tortosa, d'on possiblement VAYREDA (1902: 578) n'hauria tret
la citació d'Obione glauca.
BCN 13965: Colònia Europa, penya-segat litoral, 4 m, BE88, leg. Royo, 16/10/00.
?VAYREDA (1902), SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), TORRES in ORCA 11 (2001), CURCÓ
(2004)*.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-2,5 m, Fl.: V-XII, Dist.: Plurireg.}
Atriplex rosea L. subsp. tarraconensis (Senn.) O. Bolòs et Vigo
(incl. A. tornabenei Tineo in Guss.)
No l'hem vist. L'única referència confirmada dins del territori és el
plec de Calduch de Benicarló (Cakilion maritimae), 1 m, rrr
(ext.?).
Sovint ens ha semblat que este tàxon dins del territori hauria pogut
intervenir en la gènesi de les races d'A. prostrata. La referència
d'A. tornabenei (VAL 18003) es basa en una mostra estèril, i que
ens va semblar podia pertànyer a A. prostrata var. salina.
?VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), BALADA in ORCA 11
(2001)*.
*BCF 70178, Miravet, marge de l'Ebre, leg. Molero & Rovira, BF94.
VAL s/n (VAF 6821), escombros en la platja de Benicarló, junt a la gola, leg. Calduch, 12/10/1956.
?VAL 18003, Peníscola, el Prat, 1 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/03/1990, ut A. tornabenei.
{T.b.: Th., Alç.: 0,1-1 m, Fl.: VII-XI, Dist.: Med. W}
340
Atriplex hortensis L.
No l'hem vist. Balada (com. pers. localitat) ens indica que el va
trobar l’any 1980 a uns conreus del delta de l'Ebre, concretament
del voltant del mas de Xala (Solano-Polygonetalia), 4 m, rrr.
L'any 1981 el va trobar també al quadrat UTM veí CF00, al
malecó de la torre de Sant Joan, si bé ens assenyala que no l'ha
retrobat des de llavors.
BALADA (1985), BALADA in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: VII-IX, Dist.: Introd.: Pont.}
Atriplex patula L.
Arreu per herbassars ruderals, sovint de vores de camins, tot i que
pareix mancar del Port i de la Tinença, almenys del seu caent
mediterrani (Stellarietea mediae), 1-420 m, c.
Alguns individus que viuen per ambients salins poden agafar un
aspecte semblant als d'A. prostrata var. salina.
BCN 13964: L'Hereu, herbassar de vora de camí, 90 m, BF81, leg. Royo, 09/11/95.
BALADA et al. (1977), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11
(2001), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Plurireg.}
Atriplex prostrata Boucher ex DC.
var. prostrata
Present per herbassars nitròfils de tot el territori, sovint a la vora
de cursos d'aigua (Chenopodietalia muralis), 1-530 m, r.
BCN 21762: La Foia, herbassar higronitròfil, 50 m, BF90, leg. Royo, 24/08/96.
BCN 21765: Pla de les Illes, pedruscall molt humit, 20 m, BF92, leg. Royo, 14/10/99.
MMA 18384: Mianes-Ebre, horta, 10 m, BF91, leg. Royo, 31/07/98.
MMA 18383: Riu Sénia al Barri Castell, herbassar higronitròfil, 230 m, BE79, leg. Royo, 24/12/98.
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001),
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
341
var. salina (Walh.) O. Bolòs et Vigo
Es fa a la sanefa litoral i a l'Ebro en herbassars higronitròfils
salins, arenals marítims i platges de còdols (Cakilion maritimae,
Bidention tripartitae), 1-15 m, r.
Ebro amunt es fan individus que hem atribuït a la var. salina per
les seues fulles crasses. Tanmateix no sabem fins quin punt algun
dels individus poden presentar algun tipus d'introgressió amb A.
rosea, com ho constata la presència d'esta espècie prop del límit
septentrional del territori, indicada per ROVIRA (1986: 56) i
confirmada pel testimoni BCF 70178.
BCN 21763: Ullals de la Carrova, herbei damunt sòl salí incipient, 10 m, BF91, leg. Royo,
25/07/98.
BCN 21764: Desembocadura barranc d'Aiguaoliva, arenal salí, 1 m, BE88, leg. Royo, 01/11/99.
MMA 18630: Illa d'Audí, codolar inundable, 12 m, BF92, leg. Abella & Royo, 16/10/02.
CURCÓ (2000), ROYO (2003).
VAL 18003, Peníscola, el Prat, 1 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/03/1990, sub A. tornabenei.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med.-Atl.}
Beta patellaris Moq. in DC.
var. diffusa (Cosson) Maire
Patellifolia patellaris (Moq.) A.J. Scott, B.V. Ford-Lloyd et J.V. Williams
El vam trobar a un talús artificial dominat per les partícules
precipitades de la cimentera, entre les instal·lacions portuàries, el
camí i la platja del Ciment (Salsolo-Peganion), 1-3 m, rrr.
Temps més tard vam localitzar-ne un nou individu relativament
allunyat del focus inicial. Hem observat la planta als illots de
Columbrets, d'on creiem probable que les granes hagen pogut ser
dutes per alguna gavina, possiblement per Larus audouinii, com ja
indicàvem dins ROYO (2003: 129). Hem pogut consultar el plec
BC 116377 de Calduch, procedent dels mateixos illots de
Columbrets [CALDUCH (1992: 26)].
La presència a les Balears com a adventícia ja fou indicada, de la Ciutat de Palma, per O. BOLÒS
& VIGO (1979: 33) a partir del plec BC 612504, collit per Tischler, on podria tindre un origen
semblant al dels nostres individus. Del sud del País Valencià és assenyalada per CARRETERO &
BOIRA (1987: 161).
BCN 13963: Platja del Ciment, duna artificialitzada, 1 m, BE99, leg. Royo, 29/01/02.
BCN 13962: Ibidem anterior, 17/05/02.
MMA 18382: Platja del Ciment, talús-duna ple de partícules argiloses, 1 m, BE99, leg. Royo, 23/10/01.
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, CARRETERO & BOIRA (1987)*, CALDUCH (1992)*, ROYO (2003).
*BC 116377, Els Columbrets, leg. M. Calduch.
*BC 612504, Ciutat de Mallorca, adventícia a es Terreno, leg. M. Tischler.
{T.b.: Th.(H), Alç.: 0,3-1 m, Fl: (I-)IV-VII, Dist: Med. SW-Sahar.}
342
Beta macrocarpa Guss.
No l’hem vist. Citat al Prat de Peníscola per TIRADO et al. (1993:
293) d’herbassars ruderals nitrohalòfils (Salsolo-Peganion), 1 m,
rrr.
No hem aconseguit de consultar el testimoni VAL 26335. A
l'herbari VAL hi ha un únic plec procedent d'Alacant, amb fruits
clarament més grans als dels individus vistos al territori.
No són gens rars al litoral individus que presenten inflorescències
folioses i fruits més grans que els de B. vulgaris subsp. maritima,
individus que pareix s’atansen a la var. marcosii O. Bolòs et Vigo.
TIRADO et al. (1993), SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000), AGUILELLA in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th., Alç.: 15-40 cm, Fl.: I-V, Dist.: Med. S}
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris
bleda
Es troba plenament naturalitzat per herbassars ruderalitzats de tot
el territori estudiat (Chenopodion muralis, Silybo-Urticion), 1-520
m, c.
BALADA (1985b), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), NÉZADAL (1989), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 0,4-1,3 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
B. maritima L.
Es localitza per herbassars poc o molt nitrohalòfils, damunt de sòls
arenosos ran de mar o prop l'Ebro (Cakilion maritimae,
Frankenion pulverulentae), 1-10 m, r.
Alguns individus de les platges de còdols semblen encaixar amb
els caràcters de la var. marcosii O. Bolòs et Vigo. Nosaltres no
hem sabut veure este tàxon als quadrats UTM més interiors.
BCN 13961: Desembocadura del Servol, herbassar nitrohalòfil, 1 m, BE88, leg. Royo, 31/03/99.
BCN 13960: Desembocadura del Barranquet, platja de còdols nitròfila, 1 m, BE87, leg. Royo,
31/05/01.
BCN 14016: Platja de Maricel, herbassar ruderal, codolar nitròfil litoral, 1 m, BE99, leg. Royo, 12/01/01.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 0,3-1 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
343
Camphorosma monspeliaca L.
camforada (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist i no sabem fins a quin punt la cita de SENNEN (1911: 170): "plus ou moins communs dans leurs stations
respectifs" per al Baix Maestrat puga ser considerada com a verosímil, el fet que no haja estat retrobat i no existir cap
plec testimoni del territori a l'herbari Sennen, ens estimem d'excloure'l del present catàleg.
?SENNEN (1911).
Kochia prostrata (L.) Schrad.
Bassia prostrata (L.) G. Beck in Reichenb.
mirambell bort (MONTS.-ARCHS, 1890)
Tot l'esmentat per a l'espècie anterior a partir de la referència SENNEN (1911: 170): "plus ou moins communs dans
leurs stations respectifs" és aplicable a este tàxon.
?SENNEN (1911).
Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. culta (Voss.) O. Bolòs et Vigo
Bassia scoparia (L.) Voss subsp. culta (Voss) O. Bolòs et Vigo
Cultivat i poc o molt naturalitzat per herbassars ruderals i viaris
(Chenopodion muralis, Hordeion leporini), 1-410 m, rr.
MMA 18380: Riu Servol a Vinaròs, camí vora el Servol, 10 m, BE88, leg. Royo, 01/11/99.
VILLAESCUSA (2000), TORRES in ORCA 11 (2001)*, TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004)*.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VIII-X, Dist.: Introd.: Plurireg.}
Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. scoparia
S’estén per herbassars ruderals i viaris fortament termòfils de
l’àrea estudiada (Chenopodion muralis), 1-12 m, rrr.
Considerem que pertanyen a este tàxon una part dels individus del
complex de K. scoparia, ja que no són rars els que presenten molt
pocs pèls a la bases de les flors.
BCN 22391: L'Ebre al de Fabra, sòls compactats vora el Riu, 12 m, BF81, leg. Torres & Royo,
13/06/99.
MMA 17772: Aigua Oliva amb Cala Puntal, herbassar ruderal, 1 m, BE88, leg. Royo, 26/06/99.
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Pòntica-Iran.}
344
Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. densiflora (Turcz. ex Moq.) Aellen
Bassia scoparia (L.) Voss subsp. densiflora (Turcz.) Aellen
Tria els herbassars ruderals i viaris de la franja termòfila del
territori (Chenopodion muralis), 1-100(350) m, r.
BCN 22393: Arrossars del Raval de Cristo (Fabra), herbassar nitròfil, 12 m, BF81, leg. Royo,
06/08/98.
BCN 22392: Mirador d'Alcanar, herbassar ruderal sec, 100 m, BE89, leg. Abella & Royo, 03/09/00.
BCN 22394: Desembocadura del Servol, platja sorrenca i pedregosa, 1 m, BE88, leg. Royo,
16/10/00.
MMA 18381: Santa Bàrbara (abocador), erm damunt antica abocador, 100 m, BF81, leg. Royo,
06/08/97.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1983), CASASAYAS (1989),
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ (2003), ROYO (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: V-X, Dist.: Introd.: Àsia C-E}
Salsola kali L. subsp. ruthenica (Iljin.) Soó
subsp. tragus (L.) Nyman
var. ruthenica
L'hem vist per rostolls i vores de camins de la mitat sud del pla de
la Galera i als sòls soldonosos de l'illa d'Audí (Salsolo-Peganion),
12-200 m, rr.
BCN 27186: Illa d'Audí, horts abandonat, 12 m, BF92, leg. Romo, Torres & Royo, 15/09/99.
BCN 27185: Sant Joan del Pas (cementeri), vora de camí, 200 m, BE79, leg. Royo, 10/10/99.
BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
var. crassifolia Reichenb.
f. crassifolia (Reichenb.) Graebn. in Asch. et Graebn.
Relativament freqüent als arenals i codolars marítims antropitzats
(Cakilion maritimae), 1-2(150) m, r.
A la finca de l'"Abogat", prop Santa Bàrbara, hem observat als
rostolls dels sembrats individus atribuïbles a la f. tenuifolia
(Tauschn.) Graebn., una forma que sembla presentar caràcters
intermedis entre la var. crassifolia i la var. ruthenica.
BCN 27183: Aiguaoliva amb Cala Puntal, platja sorrenca i pedregosa, 1 m, BE88, leg. Royo,
26/06/99.
cf. BCN 27184: Finca de l'"Abogat", pradells terofítics, sembrats, 70 m, BF80, leg. Royo, 16/05/01
(f. tenuifolia).
SENNEN (1911), RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), GÓMEZ-SERRANO et al.
(2001).
VAL 132209 (VAF 6822), Benicarló, leg. Calduch, 12/10/1956, ut S. kali.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
345
Salsola soda L.
salsosa
Només l'hem advertit per herbassars halòfils ran de mar, amb
elevats acúmuls de matèria orgànica en descomposició procedent
de macròfits marins, prop la bassa de Rabassa i al dic que la
limita, a la part nord de la badia dels Alfacs (Thero-Suaedion), 0-1
m, rrr.
CURCÓ (2004: 114) assenyala este tàxon de localitats pròximes.
BCN 13906: Bassa de Rabassa, herbassar nitrohalòfil vora séquia, 1 m, BE99, leg. Royo, 07/06/02.
BCN 13905: Ibidem, vora mar, 0 m, BE99, leg. Royo, 24/07/02.
CURCÓ (2004)*.
{T.b.: Th, Alç.: 20-70 cm, Fl.: VII-VIII, Dist.: Iran.-Pont.-Med. N(S)}
Salsola vermiculata L. subsp. vermiculata
barrella (MONTS.-ARCHS, 1890)
Existix un poblament força dens a un talús de terrassa fluvial de
l'Ebro, a Vinallop, a banda i banda d'una vella regadora
encimentada (Salsolo-Peganion), 20-25 m, rrr.
Andrés Cachapeiro, ciutadà andorrà propietari de la finca, ens
indicà que feia temps que romania a l'indret. També l'havíem vist
enmig d’una fissura de formigó dels murs de contenció del canal
de la Dreta, al seu inici, a l'Assut de Xerta. El coneixíem dels
talussos del castell de Miravet, ja fora del territori.
BCN 27188 i MMA 18039: Vinallop-Pla de les Sitges, talús fortament insolat i nitròfil, 15 m, BF81, leg. Royo, 19/05/00.
TORRES & ROYO (2003).
*BCN s/n (BCF 70152): Camps entre Batea i Maella, BF75, leg. Molero & Rovira, 23/09/1981.
*BCN s/n (BCF 72374): Castell de Miravet, vessant de solana sobre el riu Ebre, BF94, leg. Molero & Rovira, 29/03/1981, sub Camphorosma
monspeliaca, rev. Royo, 27/07/05.
*BCN s/n (BCC s/n, Herb. IS 974): Fonolleres, ruderal, leg. Soriano, 25/04/1980, det. Masalles & Farràs, sub Camphorosma monspeliaca, rev.
Royo, 27/07/05.
{T.b.: NP p, Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VI-X, Dist.: Med. S-Sahar.}
Suaeda vera Forsk. et J.F. Gmel. in L. subsp. vera
(S. fruticosa auct.)
sosa prima (MONTS.-ARCHS, 1890)
Apareix molt rar damunt de sòls salins vora mar, tot i que presenta
una distribució cada vegada més reduïda, conseqüència del
descontrol urbanístic (Salicornietea fruticosae, Salsolo-Peganion),
1-2 (30) m, rrr.
En el moment de redactar el present catàleg només coneixem una
població ben conformada a uns relleixos fortament insolats i
nitrificats del penyal del castell de Peníscola.
BCN 30429: Marjal de les Cases, sòls salins vora mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
BCN 30430: Bassa de Rabassa, herbassar nitrohalòfil ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 24/07/02.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), GONZÁLEZ-NICOLÁS in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2004).
VAL 29204, El Prat, 1 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 01/11/1990.
{T.b.: NP p., Alç.: 30-80 cm, Fl.: III-XI, Dist.: Med.-Atl.}
346
Suaeda maritima (L.) Dumort subsp. spicata (Willd.) Moq.
S. spicata (Willd.) Moq., (S. altissima auct.)
canyametes (MONTS.-ARCHS, 1890)
Viu en ambients nitrohalòfils ran de mar, sovint exsudats a l'estiu
(Frankenion pulverulentae, Salicornion patulae), 1-5 m, r.
BCN 13904: Desembocadura del barranc de Polpís, arenal salí, 1 m, BE87, leg. Royo, 01/02/01.
MMA 13337: Marjal de Peníscola, prat salí, 1 m, BE77, leg. Sanz & Royo, 11/09/97.
MMA 20402: Bassa de Rabassa, sòl salí ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 18/08/05.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), herb. JACA in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2001,
2004).
BCN s/n (BCF s/n): Baix Ebre, urbanización Río Mar, CF11, leg. Molero, 05/11/1988, sub
Salicornia.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
(A. glaucum Ung.-Sternb), Salicornia macrostachya Moric.
Considerem poc segura la presència d’este tàxon per al quadrat UTM BF90, tal com s’assenyala dins BALADA et al.
(1977: 75). Possiblement en el passat hauria estat més freqüent a la costa, tal com ho sembla indicar la cita de
SENNEN (1911: 170) per al Baix Maestrat, tot i que no hem pogut localitzar cap plec a l'herbari Sennen. També es
localitzaria al límit meridional d’esta comarca amb la Plana Alta, tal com indica VILLAESCUSA (2000: 296-297).
Nosaltres hem vist este tàxon a l’hemidelta Sud, d’on procedix un dels plecs consultats.
SENNEN (1911), ?BALADA et al. (1977), VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 11 (2001)*, ?CURCÓ (2004).
*BCN s/n: Delta de l'Ebre, platja de la Marquesa, leg. Casas et al., 06/07/1986, ut A. glaucum.
*BCN s/n: Delta de l'Ebre, punta de la Banya, leg. A. Farràs, 14/05/1983, ut A. glaucum.
{T.b.: NP., Alç.: 0,1-1 m, Fl.: IV-X, Dist.: Med.(-Sahar.)}
Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
Salicornia fruticosa (L.) L., Sarcocornia fruticosa (L.) Scott
sosa grossa (MONTS.-ARCHS, 1890), sosa
Només forma poblacions extenses al Prat de Peníscola, mentre
que, a la resta del litoral, la seua presència és molt més
fragmentària (Salicornietea fruticosae), 1 m, rr.
BCN 13903: Marjal de les Cases, sòls salins vora mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 06/08/99.
BCN 13902: Desembocadura del barranc de Polpís, arenal salí, 1 m, BE87, leg. Royo, 01/02/01.
BCN 31254: Bassa de Rabassa, sòl salí ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 18/08/05.
MMA 18829: Ibidem, 11/10/05.
MMA 12690: Marjal de Peníscola, sosar, 1 m, BE77, leg. Sanz & Royo, 11/09/97.
SENNEN (1911), CASTROVIEJO (1990), ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2004).
{T.b.: NP., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Med.(-Atl.)}
347
Arthrocnemum perenne (Mill.) Moss. subsp. alpini (Lag.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
Salicornia alpini Lag., Sarcocornia perennis (Mill.) A.J. Scott subsp. alpini (Lag.) S. Castroviejo
Hem atribuït a este tàxon alguns dels individus vistos en sòls
salins de la badia dels Alfacs, mateixa localitat d’on el citen
CASTROVIEJO & LAGO (1992) (Salicornietea fruticosae), 1 m, rrr.
CASTROVIEJO (1990: 561-562) i ARAN (1996: 52) esmenten que
alguns individus d’Arthrocnemum fruticosum presenten algun
tipus d'introgressió amb este tàxon. Este fet ens ha paregut prou
clar en els poblaments del Prat de Peníscola.
BCN 31253: Bassa de Rabassa, sòl salí ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 18/08/05.
MMA 20233: Ibidem, 11/10/05.
CASTROVIEJO & LAGO (1992), ARAN (1996), CURCÓ (2004)*.
{T.b.: NP., Alç.: 20-80 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. W}
Salicornia patula Duval-Jouve
(S. ramosissima auct. J. Woods, S. europaea auct., S. herbacea auct., incl. S. biennis auct.)
Present per herbeis terofítics higrohalòfils, eixuts a l'estiu, de la
sanefa marítima (Salicornion patulae), 1-2 m, rr.
Les indicacions de SENNEN (1911: 170) com a S. biennis L. les
hem referides a este tàxon, malgrat que no hem trobat cap plec a
l'herbari Sennen i tampoc hem sabut trobar-ne l'equivalència ni tan
sols a Flora Europaea.
BCN 13901: Desembocadura dels Servol, sosar, 1 m, BE88, leg. Abella & Royo, 21/04/00.
BCN 13900: Les Salines, sorral nitròfil i salabrós, 1 m, BE88, leg. Abella & Royo, 24/06/00.
MMA 20403: Bassa de Rabassa, sòl salí ran de mar, 1 m, BE99, leg. Royo, 18/08/05.
SENNEN (1911), ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001).
BC 130069, Montsià, Sant Carles de la Ràpita versus els Alfacs, leg. A. Bolòs et al., 12/11/1954, ut S. herbacea, rev. IX-1987, rev. B. Valdés.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VIII-X, Dist.: Med.-Eur.}
Polycnemum arvense L. subsp. majus (A. Br.) Briq.
No l'hem vist. L'única citació feta dins del territori abastat és la de
BALADA dins ORCA 11 (2001), de la qual hem pogut consultar el
testimoni de l’herbari personal de Rafel Balada, del tot
característic, collit a un ametlerar de la vora del cementeri
d'Amposta (Diplotaxion erucoidis, Roemerion hybridae), 30 m, rrr
(ext.?).
Nosaltres hem anat a l’indret, però no l'hem retrobat, possiblement
a conseqüència que, en els darrers temps, ha estat profundament
alterat.
Citat del Port per TORRES (1989: 211), de la Terra Alta per ROVIRA (1986: 53), i de la Tinença per
VILLAESCUSA (2000: 302), a partir d'un plec d'Aguilella.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2001)*, BALADA in ORCA 11 (2001), BALADA (com. pers.)*.
Herb. pers. BALADA: Ametllers del Cementiri (d'Amposta), BF90, leg. Balada, 17/09/1981.
*Herb. pers. BALADA: Ares, YK48, leg. Balada, 24/06/2000.
*Herb. pers. BALADA: La Torre d’Arques, YL41, leg. Balada, 26/08/2000.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Plurireg.}
348
AMARANTHACEAE
Amaranthus spinosus L.
Neòfit plenament naturalitzat als codolars fluvials inundats
temporalment de l'Ebro, on presenta poblacions importants en un
fragment de riu d'uns 20 km de longitud (Bidentetalia tripartitae
(Amarantho spinosi-Cyperetum eragrostis)), 5-20 m, rr.
El plec de Sennen procedent de Can Tunis, dipositat a l'herbari
BC, és del tot semblant als nostres. No existixen massa referències
bibliogràfiques pel que fa a la naturalització d'esta espècie a nivell
ibèric, tanmateix, CARRETERO & AGUILELLA (1995) l'esmenten de
la comarca de l'Horta i O. BOLÒS (dada bibliog.) dins ORCA 11
(2001) del Barcelonès, a partir segurament de la dada de Sennen.
A l'entorn de Madrid existixen diferents referències des de principis de segle XX (LÁZARO &
IBIZA, 1909), així com un plec de darreries del segle XIX (CARRETERO, 1979: 139). Recentment
TORRES & ROYO (2003) l'indiquen per al quadrat UTM BF81 i IDIARTE & BALADA (2004: 6) per
al delta de l'Ebre.
BCN 21119: L'Ebre al de Fabra, codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Royo, 30/08/97.
BCN 21120: L'Ebre al de Fabra, pedruscall del riu, 10 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
CARRETERO & AGUILELLA (1995)*, BOLÒS, O. (dada bibliog.) in ORCA 11 (2001)*, ROYO in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO
(2003), IDIARTE & BALADA (2004)*.
*BC Sennen s/n: Barcelona à Can Tunis, leg. Sennen, 24/10/1912.
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-50 cm, Fl.: VIII-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Amaranthus albus L.
blet (la totalitat de les espècies del gènere Amaranthus)
En clara expansió a la pràctica totalitat del territori, tot i que es
torna més escàs a mesura que ens atansem al massís del Port
(Solano-Polygonetalia), 1-350(500) m, r.
BCN 13899: Barranc de Lledó, llaurat de secà, 80 m, BF81, leg. Royo, 26/08/99.
BCN 12358: Rambla d'Aiguaoliva, codolar nitròfil, 30 m, BE88, leg. Royo, 30/07/02.
MMA 18302: Molí de Castell, codolar fluvial, 260 m, BE79, leg. Royo, 30/08/01.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, FOLCH (1980)*, CASASAYAS (1989), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Amèr. N}
349
Amaranthus retroflexus L.
blet punxenc
Molt freqüent per tot tipus de cultius del territori (Stellarietea
mediae), 1-500 m, cc.
Un dels plecs dipositats a l'herbari BCN podria pertànyer a la var.
delilei (Richter et Loret) Thell., tot i que no sabem fins a quin punt
esta raça té validesa taxonòmica. CARRETERO (1979) diu no haver
vistos individus incardinables a este tàxon, tot i que considera
força probable la seua presència a la península Ibèrica.
BCN 21121: Lo Pelós, oliverar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/07/94.
cf. BCN 21122: Basses d'aigües residuals (antigues), herbassar nitròfil, 50 m, BF91, leg. Royo,
26/10/99 (var. delilei).
MMA 18379: Riu Sénia a la Sénia, herbassar nitròfil, 330 m, BF60, leg. Royo, 09/06/01.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), CARRETERO (1979), BALADA (1985b), CASAYAS (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 0,1-1,2 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Amaranthus powellii S. Watson
A. hybridus L. subsp. hypochondriacus (L.)Thell. var. pseudoretroflexus (Thell.) Carretero; A. chlorostachys Willd.
Els individus donats per VILLAESCUSA (2000: 136) com a pertanyents a esta espècie del territori, una volta consultats
els plecs, a parer nostre, pertanyen a A. retroflexus, perquè presenten tèpals obtusos prolongats en un mucró que no
aguts, com ho haurien de ser per tal de correspondre a A. powellii.
VILLAESCUSA (2000).
?VAL 35818, mas de Menaca, 500 m, BE79(?), leg. Villaescusa & Tirado, 29/07/1995.
?VAL 35820, riu Sénia, mas de Fibla, 280 m, BE79, leg. Villaescusa & Tirado, 29/07/1995.
Amaranthus hybridus L. subsp. hybridus
(A. chlorostachys auct. Willd.; auct. subsp. cruentus (L.) Thell. var. patulus (Bertol.) Thell.; auct.
subsp. patulus Bertol.)
En hortes regades, tarongerars i sòls humits vora cursos d'aigua
més o menys temporal (Polygono-Chenopodion, (Bidention
tripartitae)), 1-500 m, rr (loc. c).
Present en indrets amb un grau d'humitat edàfica remarcable, una
dada prou aclaridora d'este fet pot ser la referència que en dóna
FONT QUER (1950: 81): "Cerca de la Font d'en Pastor y en la
vecindad de la huerta". Alguna volta es pot presentar acompanyat
del tàxon següent, trobant-se individus amb caràcters intermedis
de difícil adscripció.
BCN 21123: Barranc de Lledó, tarongerar, 110 m, BF81, leg. Royo, 22/06/97.
BCN 21124: front l'illa d'Audí, herbassar temporalment inundat, pedruscall, 12 m, BF92, leg. Royo, 12/09/00.
BCN 21125: Mianes, camp buit, 10 m, BF91, leg. Royo, 08/10/00.
BCN 21126: Riu Sénia, mare nitròfila del riu, 5 m, BE88, leg. Royo, 23/10/01.
SENNEN (1911, 1912), FONT QUER (1950)*, CARRETERO (1979), FOLCH (1980)*, CASASAYAS (1989), TORRES (1989),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1,5 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Amèr. N}
350
Amaranthus hybridus L. subsp. hypochondriacus (L.) Thell.
(A. chlorostachys auct. Willd.)
Es cria als mateixos ambients que el tàxon precedent, tot i que ens
ha paregut molt més freqüent i eurhídric (Polygono-Chenopodion,
Bidention tripartitae), 1-500 m, c (loc rr).
BCN 13898: Barranc de Lledó, tarongerar, 100 m, BF81, leg. Royo, 22/06/97.
BCN 13897: A mig quilòmetre de Paüls en direcció a Xerta, vora de séquia, 360 m, BF83, leg.
Royo, 23/06/99.
BCN 13896: Illa d'Audí, horts abandonats, 12 m, BF92, leg. Royo, 15/09/99.
BCN 13895: L'Ebre front l'illa d'Audí, herbassar temporalment inundat, pedruscall, 12 m, BF92,
leg. Royo, 12/09/00.
MMA 18378: Vall del Marqués, pedruscall nitròfil, 25 m, BF82, leg. Beltran & Royo, 29/08/01.
SENNEN (1911, 1912), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
{T.b.: Th., Alç.: 0,2-1,5 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Amaranthus blitoides S. Watson
Absolutament omnipresent per tots els cultius del territori, així
com prou freqüent a les vorades dels caminals de les terres més
càlides (Stellarietea mediae), 1-520 m, cc.
BCN 13894: Lo Pelós, llaurat, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/07/94.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), SAMO (1995),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Amaranthus graecizans L. subsp. silvestris (Vill.) Brenan
A. silvestris Vill., (A. angustifolius Lamk. var. silvestris (Vill.)Thell.)
S’instal·la bàsicament per ambients arvenses del territori (SolanoPolygonetalia), 5-470 m, r.
Ens ha paregut molt menys freqüent i abundant d'allò que havíem
considerat inicialment.
BCN 21127: Lo Pelós, llaurat, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/07/94.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), SAMO (1995), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-XII, Dist.: Med.-Eur.}
351
Amaranthus muricatus Moq.
(A. lineatus auct. non)
Molt corrent al cordó litoral i a les àrees pròximes a l'Ebro, esdevé
rar a mesura que ens endinsem per les planes camí de les terres
més alteroses (Polygono-Poetalia, Chenopodion muralis), 1-290
m, c (loc. rr).
BCN 14038: Santa Bàrbara, solar abandonat, 80 m, BF81, leg. Royo, 12/10/96.
MMA 18377: Meandre de Xerta, vora de camí, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
SENNEN (1911, 1912, 1929), BOLÒS, O. & VIGO (1979), COSTA, M. & FIGUEROLA (1983),
CASAYAS (1989), SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001),
BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*, CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Amaranthus blitum L. subsp. blitum
(A. lividus L.)
S’ubica clarament per hortes i herbassars ruderals pròxims a l'Ebro
i de manera més isolada en localitats de la banda meridional del
territori (Polygono-Chenopodion), 10-30 m, rr.
BCN 14037: Assut de Xerta, cultiu de cítrics i horta, 20 m, BF83, leg. Royo, 11/12/98.
BCN 14036: Riu Ebre al de Fabra, herbassar nitròfil del bosc de ribera, 12 m, BF81, leg. Abella &
Royo, 28/08/01.
BALADA et al. (1977), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*, TORRES
& ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Plurireg.}
Amaranthus blitum L. subsp. emarginatus (Moq. ex Uline et Bray) Carretero, Muñoz Garm. et
Pedrol
Prou més freqüent que el tàxon precedent, es cria als codolars
fluvials temporalment inundats de l'Ebro, reapareix de manera
excepcional a una platja de còdols del Baix Maestrat i alguna
barrancada pròxima (Bidention tripartitae, (Cakilion maritimae)),
1-20 m, rr.
BCN 21130: L'Ebre al de Fabra, codolar fluvial del riu, 10 m, BF81, leg. Royo, 15/07/99.
BCN 21129: Illa dels Bous-Vinallop, codolar fluvial, 12 m, BF91, leg. Royo, Farnós, Forcadell &
Valero, 24/09/99.
BCN 21128: Meandre de Xerta, codolar del riu, 15 m, BF83, leg. Royo, 29/11/01.
MMA 18376: Meandre de Xerta, codolar fluvial i llims del riu, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VII-XI, Dist.: Plurireg.}
352
Amaranthus deflexus L.
Naturalitzat de molt antic apareix per tota l'àrea d'estudi en
ambients arvenses i ruderals no massa secs, sense arribar a ser
abundant (Chenopodion muralis), 1-500 m, r.
Tàxon exòtic d'introducció molt antiga. A l'herbari MA, segons
CARRETERO (1979: 116), existix un plec d'herbari de Cavanilles de
Vinaròs (MA 163179) del tombant dels segles XVIII a XIX; i un
altre de Sennen de Benicarló (MA 29942) de principis del XX.
BCN 14035: La Seniola, no-cultiu d'oliveres, 230 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
BCN 14034: Santa Bàrbara, solar, 70 m, BF81, leg. Royo, 12/10/96.
MMA 18375: Barranc del Morellà, pradell vora drecera, 400 m, BF73, leg. Abella & Royo,
18/08/01.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), CARRETERO leg. SENNEN (1979), ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Amaranthus viridis L.
(A. gracilis Desf. ex Poiret)
Ben present en ambients ruderals de la banda de major influència
tèrmica, es torna cada volta més escadusser a mesura que ens hi
allunyem (Chenopodion muralis), 1-300 m, r (loc. c).
BCN 21118: Santa Bàrbara, herbassar nitròfil, 80 m, BF81, leg. Royo, 11/07/97.
BCN 21117: Assut de Xerta, tarongerar, 25 m, BF83, leg. Royo, 11/12/98.
BCN 21116: L'Arram, camp d'aufals, 20 m, BF83, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 21115: Aldover, a la via de la Val de Zafan, vora de camí molt ruderal, 20 m, BF82, leg.
Royo, 12/09/00.
MMA 18374: Barranc del Xúrrit, vorada de gravera, 30 m, BF82, leg. Royo, 31/07/98.
MMA 20214: Vinallop, tarongerar, 10 m, BF91, leg. Royo, 26/11/99.
ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), SAMO (1995), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Pantrop. (-Med. S)}
Amaranthus × tarraconensis Senn.
(A. viridis × A. muricatus)
Hem atribuït a este tàxon un individu herboritzat entre una vora de
camí i una horta de la riba dreta de l'Ebro, prop de Xerta
(Chenopodion muralis), 20 m, rrr.
En serien els parentals A. viridis i A. muricatus, fins i tot és
possible que a l’àrea no siga gaire rara la presència d'híbrids de
difícil adscripció. No hem localitzat cap plec d'este híbrid
procedent del territori a l'herbari Sennen. Al BC hem pogut
consultar el plec BC 119009, del tot similar al nostre.
BCN 31146: Horta de Xerta, vorada de camí i tarongerar, 25 m, BF83, leg. Royo, 14/08/02.
CASASAYAS (1989)*.
cf.*BC 119009, Far del Llobregat, ad vias?, leg. Batalla, O. Bolòs, F. & M. Masclans, 28/09/1952.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VIII, Dist.: Hybr.}
353
Alternanthera caracasana Humb., Bonpl. et Kunth
(A. peploides (Humb. et Bonpl.) Urban)
Cada volta menys rar, en un lent però sostingut procés d'expansió,
en sòls nitròfils calcigats de les terres més càlides (Euphorbion
prostratae), 25-240 m, rr.
Vista la relativa vitalitat d'este tàxon, sobta la nul·la presència dins
del territori d’un altre del gènere: A. pungens Kunth in Humb.,
Bonpl. et Kunth que roman al mateix indret, uns ermots de
l’Aldea, on Lluís de Torres el va herboritzar el 1965.
BCN 21283: Santa Bàrbara, carrer enmig de les fissures del quitrà, 80 m, BF81, leg. Royo,
10/08/96.
BCN 21281: Cementeri d’Amposta, vorada de camí, 30 m, BF90, leg. Royo, 24/07/02.
BCN 21136: Carrers de Peníscola, empedrat de carrers, 30 m, BE87, leg. Royo, 18/06/01.
BCN 21282 i MMA 18038: Barri Castell, carrer calcigat, 240 m, BE79, leg. Royo, 24/12/98.
MMA 18373: Santa Bàrbara, solar calcigat, 70 m, BF81, leg. Royo, 12/07/96.
COSTA, M. & FIGUEROLA (1983), ROYO (1998), BALADA in ORCA 11 (2001), MATEO in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001),
APARICIO (2002), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
PYROLACEAE
Pyrola chlorantha Swartz
Referit per O. BOLÒS (1951: 37), FONT QUER (1953: 232), MALAGARRIGA (1971: 172), BALADA (1983: 33) i per
FORCADELL (1999: 107) de la serra de Montsià, partint d'una pretesa citació de Rivas-Goday, de la qual no n'existiria
plec testimoni. Val a dir que dins ORCA 11 (2001) ja no es recull esta indicació. Molt probablement es puga tractar
de la confusió profusament referida entre els termes comarca i serra de Montsià.
?RIVAS-GODAY in BOLÒS, O. (1951), ?RIVAS-GODAY in FONT QUER (1953), ?RIVAS-GODAY in MALAGARRIGA (1971), ?RIVASGODAY in BALADA (1983), ?RIVAS-GODAY in FORCADELL (1999).
Pyrola secunda L.
La referència que atribuïx a BALADA (1983) la base de dades ANTHOS es basa en la interpretació errònia del nom de
l'article, cofonent els termes comarca de Montsià amb serra de Montsià.
Monotropa hypopitys L.
var. glabra Roth
subsp. hypophegea (Wallr.) Soó, M. hypophegea Wallr.
Repartit per vorades i clarianes d'alzinar frescal i boscos de pi
negral, fins i tot pinedes de sapí del massís del Port, dins les quals
pot arribar a ser abundant (Quercion ilicis, Aceri-Quercion, 450600 m, rr.
Tots els individus vistos eren glabres, per la qual cosa els hem
atribuït a la varietat referida.
BCN 27050: Camí del coll de Paüls-Alfara, pinar de sapí, 450 m, BF83, leg. Royo, 30/05/02.
BCN 27049: Barranc del Bosc Negre, alzinar-pineda de negral, 480 m, BF72, leg. Abella & Royo,
02/06/02.
BCN 27051: Racó dels Capellans (racó d'en Marc), vora drecera enmig de pins negrals, 460 m, BF71, leg. Royo, 21/06/02.
MMA 17941: Viver del barranc de la Vall, vorada d'alzinar amb pi negral, 560 m, BF71, leg. Forcadell, Valero & Royo, 15/06/98.
MMA 20215: Lo Toscar, sotabosc d'alzinar-pinar, 510 m, BF72, leg. Abella & Royo, 24/06/05.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), BALADA in ORCA 11 (2001), APARICIO (2002)*.
*MMA 3092, ermita de Sant Joan, BF93, leg. Farnós 18/08/83, rev. Torres 10/88.
{T.b.: G., Alç.: 8-20 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Lateeur.}
354
ERICACEAE
Arbutus unedo L.
arbósser (MONTS.-ARCHS, 1890); arbocer, esborcer, alborcer
Surt per coscollars frescals, alzinars i, més rarament, per altres
comunitats arbustives com ara bardisses, sobretot dels indrets una
mica elevats, si bé es presenta també als barrancs que solquen les
planes (Quercion ilicis), 10-600 m, r.
Les seues tiges s'han fet servir tradicionalment en el mètode de
caça tradicional del tord amb barraca o parany. A les barres (tiges
desprovistes de brancatge i acabades en forcat) se'ls hi feien uns
talls que servien per a col·locar els espartons (tiges de Stipa
tenacissima o, més rarament, de Lygeum spartum) prèviament
untades amb visc. Nosaltres mateixos havíem anat de menuts a
"fer barres" a la banda de Paüls.
BCN 13416: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1909), MALAGARRIGA (1971), BALADA in ORCA 1 (1985-87)*, TORRES in ORCA 1 (1985-87)*,
TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11
(2001)*, REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), ÁLVAREZ (2003b, 2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 1-5 m, Fl.: IX-XII, Dist.: Med.}
Erica arborea L.
dinada, bruch (MONTS.-ARCHS, 1890); cepell (blanc ?)
Es cria a sòls descarbonatats frescals enmig de garrigues,
rouredes... de la franja litoral del Baix Maestrat, de la serra de
Montsià i del massís del Port (Quercion ilicis, Violo-Quercetum),
60-600 m, rr.
El seu mapa de distribució sembla indicar una abundància que no
s'adiu amb la seua presència al territori, tanmateix és cert que és
més abundant d'allò que hom podia esperar a un país tan calcari.
BCN 13414: Barranc de les Codines (del Mas de Mulet), garriga vora camí, 220 m, BE89, leg.
Royo, 08/04/00.
BCN 13413: Barranc d'Aiguaoliva, vorada de barranc, 60 m, BE88, leg. Royo, 08/03/01.
BCN 13412: La Vall d'en Pastor, garriga cara nord, 420 m, BF82, leg. Royo, 16/03/02.
BCN 14579: Barranc al nord de l'alt de la Bóta, carrascar damunt terra rossa, 300 m, BE77, leg. Royo, 23/07/03.
MMA 18059: Barranc de l'Astor, brolla-garriga, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
FONT QUER (1950)*, LLENSA (1954), TORRES (1989), FORCADELL (1999), APARICIO (2002), ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 1-3 m, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
355
Erica multiflora L.
xipell (MONTS.-ARCHS, 1890); cepell, romer petador
A tot arreu, per brolles, coscollars de substitució, alzinars i
carrascars esclarissats, vorades forestals... (Rosmarinion
officinalis, (Rhamno-Quercion)), 1-730 m, cc.
Dins del territori, ens ha semblat que la seua abundància indica el
pas de les brolles (Erico-Passerinetum) als coscollars (Quercetum
cocciferae).
BCN 13411: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/09/94.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1909), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967),
MALAGARRIGA (1971), TORRES (1989), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), SAMO (1995),
JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: (VI)(VII-)VIII-I, Dist.: Med.}
PRIMULACEAE
Primula acaulis (L.) L. subsp. acaulis
(P. vulgaris Huds.)
Hem pogut consultar la imatge digitalitzada del testimoni ABH
14305, procedent de la serra d’Irta, i que ens va ser enviada per
Manuel Benito Crespo (Fagetalia), ? m, rrr.
No hi ha cap dubte que el plec pertany a P. acaulis, si bé presenta
el pecíol clarament més llarg i més estretament alat que els
individus que hem pogut veure a la Tinença i al Port.
TORRES (1989)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), VILLAESCUSA (2000)*,
AGUILELLA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001)*, BDB (2005).
ABH 14305: Peñíscola, Sierra de Hirta, BE77, leg. J. Peña Llopis, 14/04/95.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-V, Dist.: Eur.}
Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin
(P. veris L. em Huds. var. suaveolens Bert., P. officinalis (L.) Hill)
herba del mos del diable (Orta de Sant Joan)
Es localitza prop dels boscos i boixedes frescals i per talussos
forestals ombrívols de la Tinença i del Port, rarament es pot aviar
per les barrancades frescals que travessen les planes (AceriQuercion, Quercion pubescenti-sessiliflorae), 260-600 m, r.
BCN 13410: La Caramella, prat a l'ombria, 300 m, BF72, leg. Abella & Royo, 12/03/00.
FONT QUER (1915, 1950)*, BOLÒS, O. (1967)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), AGUILELLA in ORCA 11 (2001)*, BALADA in ORCA
11 (2001)*, APARICIO (2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-25 cm, Fl.: III-V, Dist.: Submed.}
356
Androsace maxima L.
No l’hem vist. Localitzat i assenyalat per ÁLVAREZ dins ORCA 11
(2001), del puig Llasera, una localitat que se situa a la serra dels
Masos de Paüls (Thero-Brachypodietalia, Secalietalia), 400 m,
rrr.
Josep Manuel Álvarez (com. pers.) ens indica que el va sobtar la
presència a la localitat indicada, tanmateix ROVIRA (1986: 280)
l’havia trobat en localitats ubicades en cotes inferiors.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001),
BALADA in ORCA 11 (2001)*, TORRES in ORCA 11 (2001).
*Herb. pers. Torres: La Foia (les Foies), conreu de blat, Alfara de Carles, 1180 m, BF72, leg.
Torres, 08/06/1985.
{T.b.: Th., Alç.: 2-15 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Plurireg.}
Lysimachia vulgaris L.
S’instal·la per herbassars humits de la vora de l'Ebro i de les
séquies dels ullals de la Carrova, tot i que només l'hem vist com a
relativament abundant al voltant d’esta darrera localitat
(Magnocaricion elatae), 10-25 m, rrr.
A la tesi de Villaescusa, quan encara era inèdita, hi apareixia una
referència al quadrat UTM BF60, del molí l'Abat, segurament per
algun tipus d’errada tipogràfica, sense dubte per una confusió amb
l'espècie següent. Nosaltres mateixos sembla que vam trametre a
la secretaria d'ORCA una dada per a l'UTM BF73, que considerem
equivocada i que caldria excloure del mapa 2560 [ROYO in ORCA
11 (2001)]. Per altra banda, la dada bibliogràfica per a l'UTM BF90 i recollida dins ORCA 11
(2001) i referida al BDBC com a "embassament d'en Ximo, 140 m", no l’hem poguda ubicar en
precisió, ni trobar-ne la font original.
BCN 13409 i MMA 18060: Ullals de la Carrova, séquies, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
BALADA (1985), ?ROYO in ORCA 11 (2001), ?BOLÒS, O. (dada bibl.) in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004),
BDBC.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Lateeur.}
Lysimachia ephemerum L.
Viu en jonqueres i cursos d'aigua prop de fonts de la Tinença, del
Port i d'algun punt aïllat dels barrancs que en davallen (MolinioHoloschoenion), (60)260-550 m, rr.
La referència de SENNEN (1909: 149): "Cherta" amb molta més
probabilitat caldria referir-la a l'espècie anterior.
BCN 13408: La Caramella, jonquera, 280 m, BF82, leg. Royo, 30/07/97.
MMA 18061: Barranc de sant Antoni, jonquera, 60 m, BF81, leg. Royo, 26/12/98.
?SENNEN (1909), FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: G., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. munt. W}
357
Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby in DC.
Tot i la seua aparent inconspicuïtat, es fa per tota classe de
pradells terofítics subhumits i poc nitrificats de cadascun dels
racons de l'àrea estudiada (Thero-Brachypodietalia), 5-765 m, c.
La seua presència a tots els quadrats UTM pot donar la impressió
d’un abundància superior a allò que realment s’ha pogut observar.
BCN 13407: Lo Pelós, pradell terofític, 150 m, BF81, leg. Royo, 05/02/96.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-10 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Med.}
Anagallis tenella (L.) L.
Creix, no gens freqüent, per rierols i fonts del massís del Port i de
la Tinença; algun camí fins i tot en degotalls (MolinioHoloschoenion, (Adiantion capilli-veneris)), 150-600 m, rr.
BCN 13406: La Caramella, paret calcària molt humida, 280 m, BF72, leg. Royo, 28/07/99.
BCN 13544 i MMA 18062: Coll Ventós, font i degotall, 400 m, BF71, leg. Royo, 29/06/00.
FONT QUER (1915, 1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: H., Alç.: 4-15 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. W-Atl.}
Anagallis arvensis L. subsp. caerulea (Gouan) Hartm.
A. caerulea Gouan, A. foemina Vill., subsp. foemina (Mill.) Schinz et Thell.
herba de la pulmonia (el Boixar, MULET), herba de les embronies (Cinctorres,
MULET)
Present per ambients poc o molt àrids damunt de sòls lleugers,
tornant-se més freqüent a la banda més termòfila (TheroBrachypodion), 5-280 m, c.
BCN 21108: Ermita del Carme, oliverar, 55 m, BF81, leg. Torres & Royo, 17/04/99.
FONT QUER (1950)*, FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11
(2001), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Plurireg.}
358
Anagallis arvensis L. subsp. arvensis12
var. arvensis
(A. phoenicea Scop.)
morróns (MONTS.-ARCHS, 1890)
f. arvensis
Sobretot per cultius de regadiu, damunt de sòls poc o molt
profunds (Solano-Polygonetalia), 5-600 m, c.
BCN 21113: Mianes, horta, 10 m, BF91, leg. Royo, 17/04/97.
BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), LLARCH &
VIRGILI (1994), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2830, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-X, Dist.: Plurireg.}
f. azurea (Hyl.) Marsd. et Weiss.
Per tota classe de conreus, on sovint conviu amb la f. arvensis, encara que esdevé pràcticament
inexistent quan el grau d'humitat edàfica s'incrementa (Stellarietea mediae), 5-600 m, c.
BCN 21112: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/04/94.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-VI, Dist.: Plurireg.}
var. latifolia (L.) Lange
Als codolars fluvials del Baix Maestrat i als herbeis humits poc o
molt calcigats, ambients on ens ha semblat la varietat més freqüent
(Andryaletalia ragusinae, Polygono-Poetalia), 1-550 m, c.
Val a dir que s’ha vingut considerant que esta raça tindria les flors
blaves cosa que, en el marc estudiat, no seria del tot exacte; fins i
tot ens ha paregut que serien preferentment de color butà-roginós.
Presentaria una florida força rara i una certa tendència perennant.
Tanmateix no estem segurs que esta siga una varietat de validesa
taxonòmica clara.
BCN 21110: Baix dels ponts a l'Ebre a la Carrova, codolar inundable, 10 m, BF91, leg. Royo,
25/07/98.
BCN 21111: Gravera del Sénia, sòl molt argilós, 110 m, BE89, leg. Royo, 09/11/99.
BCN 21109: Ombria del castell de Carles, herbassar frescal, 400 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
MMA 18372: Estació FFCC de Mianes, vora de tarongerar, 40 m, BF91, leg. Royo, 07/04/01.
FORCADELL (1999).
{T.b.: Th.(H.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. S}
12
Per tal de confegir el mapa hem emprat totes les indicacions sense precisió infraespecífica i aquelles que havien
estat fetes com a f. arvensis o f. azurea. Cal dir que les flors de la f. arvensis no són roges, tal com es repetix en els
diferents tractats, sinó d’un color butà intens.
359
Anagallis monelli L. subsp. monelli
A. collina Schousb., (A. linifolia (L.) Maire)
En llocs força termòfils del territori de brolles esclarissades i vores
de camins damunt de sòls lleugers (Rosmarinion officinalis,
Stipion retortae), 5-240(440) m, rr.
Localment pot formar poblacions considerables, encara que sovint
amenaçades per la desaforada expansió urbanística. No hem
localitzat plecs a l'herbari BC de Sennen.
BCN 13543: Barranc de Sant Antoni-Lloret, clariana de brolla, 180 m, BF81, leg. Royo, 22/03/97.
BCN 13541 i MMA 18063: Barranc del Codonyol, vora de camí pedregosa, 110 m, BE99, leg.
Forcadell & Royo, 17/04/02.
BCN 13540: Riu Sénia, clariana de brolla, 10 m, BE88, leg. Royo, 24/04/02.
BCN 13542 i MMA 18371: La Creu de Pedra, vora de camí, 100 m, BE78, leg. Royo, 13/04/00.
*MMA 12646: El Pimpí, coster, 100 m, BF92, leg. Royo, 27/03/97.
VAYREDA vidit Herbari Juventud Católica (1902), SENNEN (1909), TORRES (1989), TIRADO et al. (1993), SAMO (1995), FORCADELL
(1999), TORRES in ORCA 11 (2001)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), APARICIO & MERCÉ (2005b).
MMA 11503,11504,11505,11506,11507, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. SW}
Samolus valerandi L.
enciamet de la Mare de Deu (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es fa en vorades de cursos d'aigua i herbassars temporalment
inundats, com ara els talussets argilosos que envolten els ambients
aigualosos, fins i tot en séquies (Phragmito-Magnocaricetea), 1600 m, c.
BCN 13539: La Foia, bassa, 60 m, BF90, leg. Royo, 25/08/96.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. & MASCLANS (1955), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b),
TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2001b, 2003,
2004), ROMO et al. (2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12330, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 5-40 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
Coris monspeliensis L.
var. font-queri Masclans
subsp. font-queri Masclans
pinzells (MONTS.-ARCHS, 1890); herba del fetge (Herbeset, MULET), pinell
(Forcall, MULET)
Àmpliament estés per brolles i coscollars poc densos de tot el
territori (Rosmarinion officinalis, (Rhamno-Quercion)), 1-680 m,
c.
BCN 21715: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/09/94.
CAVANILLES (1795), SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1967), MASCLANS (1968), ROVIRA
(1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2974, leg. Farnós.
MMA 11452,11453,11455, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: (IV-)V-VI(-VII), Dist.: Med. SW}
360
PLUMBAGINACEAE
Plumbago europaea L.
dentelaria i malbéch (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem localitzat per herbassars nitròfils secs pròxims al Mas de
Barberans, sovint d’indrets força pasturats per les raberes d'oví
(Thero-Brometalia, Onopordethalia acanthii), 110-550 m, rrr.
Ens ha semblat un tàxon en franca regressió. TORRES (1989: 221)
el cita d'una localitat relativament propera a les nostres.
Probablement en el passat havia estat molt més estés, com ho
semblen indicar les referències de SENNEN (1911: 169), tot i que
no hem vist plecs a l'herbari Sennen procedents del Baix Maestrat.
De l’Alt Maestrat ha estat assenyalat per APARICIO (2003c: 76).
BCN 13538: Cementeri del Mas, herbassar nitròfil sec, 300 m, BF71, leg. Royo, 01/09/01.
MMA 18297: Cementeri del Mas, vorada nitròfila seca, 300 m, BF71, leg. Royo, 18/08/99.
SENNEN (1911), FONT QUER (1915)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001)*, BALADA in ORCA 11 (2001),
CARDERO in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Ch., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. S(N)}
Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.
L’any 2001 van ser plantats diferents individus a un ajardinament ran de mar del passeig Fora Forat de Vinaròs.
Limonium sinuatum (L.) Mill.
Algun camí cultivat, l'hem advertit com a subespontani a un jardíhort d'Ulldecona i al jardí botànic de Salvador Cardero, a la
Miliana (Chenopodion muralis), 120-150 m, rrr.
També l'hem vist a un herbassar ruderal a l'Aldea, camí de l'ermita
de la Mare de Déu de l'Aldea.
{T.b.: Th., Alç.: 0,1-0,4 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Med.}
Limonium echioides (L.) Mill.
Statice echioides L.
Es presenta als prats d'anuals damunt de codines i conreus de secà
rics en taperot del país més càlid (Thero-Brachypodion, Stipion
retortae), 5-200 m, rr.
BCN 12362: Pla de les Sitges, prop bc. St. Antoni, codines terroses, 50 m, BF81, leg. Torres &
Royo, 19/06/99.
BCN 13537: Les Timbes, cap a Sòl de Riu, pradell terofític damunt taperot, 5 m, BE88, leg. Royo,
03/06/02.
BCN 13536: Sòl de Riu, pradell terofític dels penya-segats, 5 m, BE88, leg. Royo, 06/06/02.
MMA 18294: Barranc de les Codines dels Clots, garroferar, 35 m, BF82, leg. Royo, 30/03/99.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1909)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA leg. AGUILELLA
(2000), ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), BDB (2005).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.}
361
Limonium narbonense Mill.
L. vulgare Mill. subsp. serotinum (Reichenb.) Gams in Hegi, Statice serotina Reichenb. (S.
limonium L.)
cua d'egua (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist. Es localitzaria en sòls salins ran de mar, de la zona
pròxima a la desembocadura de la rambla d'Alcalà o Barranquet
(Puccinellio-Salicornietea), 1 m, rrr (ext.?).
Citat del mateix indret per autors força allunyats cronològicament
com són SENNEN (1911: 168) per una banda, i ARAN (1996: 50) i
APARICIO (2003: 18) per una altra. Vicent Aran (com. pers.) creu
que pot haver desaparegut de la localitat on va trobar-lo. BALADA
dins ORCA 11 (2001) l'esmenta d'una localitat molt pròxima, dins
del mateix quadrat UTM.
SENNEN (1911), CURCÓ (1992, 2004)*, ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 11 (2001), APARICIO (2003).
*VAL 35447, Cap i Corp, 1m, BE65, leg. Villaescusa & Tirado, 25/08/1992.
{T.b.: H., Alç.: 30-70 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med.}
Limonium bellidifolium (Gouan) Dumort
L’hem observat al delta de l’Ebre, ja fora de l’àrea estudiada. Si fem cas de les referències bibliogràfiques esta planta
es faria al quadrat UTM BE99, dins la península dels Alfacs, tal com havia indicat A.C. COSTA (1877: 209):
"abundante en los Alfaques" (Salicornietea fruticosae).
COSTA, A.C. (1877)*, BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921)*, CURCÓ (1992, 2004)*.
*BC 617467, Delta de l'Ebre, leg. Font Quer, 01/06/1934, det. O. Bolòs, 1975.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med.-Iran.-Atl.}
Limonium cavanillesii Erben
L. duriusculum (Girard) Fourr. subsp. cavanillesi (Erben) O. Bolòs et Vigo, (Statice confusa
Gren. et Godr. var.?; S. duriuscula Girard f. gracilis Senn.)
Totes les referències bibliogràfiques es basen en materials recollits
per Sennen i des de llavors no ha pogut ser retrobat (Limonietalia),
1 m, rrr (ext.?).
Hem pogut consultar els plecs de l'herbari BC 53994, 53995 i
53996. Creiem que és possible que este tàxon s'hagués pogut
originar per una hibridació entre L. densissimum i L. perplexum.
La indicació de SAMO (1995: 222):"desde el sur de Vinaròs hasta
el norte de Peníscola" no creiem que puga ser tinguda en
consideració, més tenint en compte que LAGUNA et al. (1998) el
donen per extingit.
SENNEN (1911), ERBEN (1980), ?SAMO (1995), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), CRESPO & LLEDÓ (1998), LAGUNA et al. (1998),
SÁEZ & ROSELLÓ (1999), VILLAESCUSA (2000), BDB (2005).
BC 53994, Benicarló, terrains maritimes, leg. Sennen, 01/07/1909, Pl. d'Esp. 747, ut Statice duriuscula f. gracilis (ex Coste); St. confusa GG. var.
nova Senn. et Pau (ex Pau); rev. 18/07/91 Crespo.
BC 53995, Benicarló, terrains maritimes, leg. Sennen, 24/06/1909, Pl. d'Esp. 746, ut Statice duriuscula var. procera Willk.; rev. Royo, 22/02/04.
BC 53996, Valencia, "Peñalava", leg. Hno. Domingo, VI-1909, Pl. d'Esp. 746, ut Statice duriuscula var. procera Willk.; rev. Royo, 22/02/04.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. W (endèm.).}
362
Limonium perplexum Sáez et Rosselló
El vam trobar enmig de les depressions dels penya-segats baixos
del sud de Peníscola, prop Cerro Mar. Els diversos temporals han
esborrat el rastre de la localitat més septentrional del tàxon fins al
punt que l'any 2002 no aconseguirem de retrobar-ne cap individu
més (Crithmo-Staticion), 4 m, rrr.
CRESPO & LLEDÓ (1998: 43) van apuntar que la suposada població
de L. cavanillesii de Torre Badum, basant-se en els plecs de
Camuñas et al. (ABH 9222, 9725), presentava "caracteres
desviantes" vers L. thiniense, per la presència d'una bràctea interna
comparativament més menuda. El fet que esta espècie pogués ser
un dels parentals de L. cavanillesii faria que, en el passat, s'hagués
pogut localitzar al quadrat UTM BE87.
GÓMEZ-SERRANO et al. (2005) presenten una retrospectiva molt interessant de la demografia
d’este tàxon en la darrera dècada, un treball en el qual es poden observar unes fluctuacions
poblacionals molt marcades que es correlacionen amb els episodis de temporals que afecten als
penya-segats de la serra d’Irta.
BCN 31144: Penya-segats del sud de Peníscola, clotets de les roques dels penya-segats, 5 m, BE77, leg. Abella & Royo, 29/07/01.
CRESPO & LLEDÓ (1998)*, SÁEZ & ROSELLÓ (1999)*, SERRA et al. (2000)*, GÓMEZ-SERRANO et al. (2001, 2005)*.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 5-15 cm, Fl.: VII-VIII, Dist.: Med. W (endèm.)}
Limonium virgatum (Willd.) Fourr. subsp. virgatum
Statice virgata Willd.
espanta guilles (MONTS.-ARCHS, 1890)
No excessivament rar, s’estén pels penya-segats consolidats de la
façana marítima (Crithmo-Staticion, Puccinellio-Salicornietea), 18 m, r.
La indicació per al quadrat UTM BF91 pareix sorprenent, de fet la
seua presència a un indret tan allunyat de la façana marítima
considerem que seria accidental.
BCN 23605: Platja del Ciment, penya-segat baix, 2 m, BE99, leg. Abella & Royo, 28/05/00.
BCN 23604: Cerro Mar, penya-segat litoral, 5 m, BE77, leg. Royo, 11/06/01.
MMA 18296: Barranc de la Barbiguera-Triador, penya-segat, 4 m, BE88, leg. Royo, 01/08/99.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1911), MALAGARRIGA (1971), CRESPO & LLEDÓ (1998), BALADA in ORCA 11 (2001), GÓMEZSERRANO et al. (2001), APARICIO (2003).
BCF 31733: Alcanar, plage, leg. Hno. Teodoro, 08/1910, Sennen 1927 Pl. d'Esp. 6356.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Med.}
363
Limonium densissimum (Pignatti) Pignatti
(?Statice confusa Gren. et Godr. var. valentina Senn. et Pau)
Es podria trobar en depressions salines temporalment humides
(Crithmo-Staticetalia, Limonietalia), 1 m, rrr (ext.?).
La seua presència al territori a hores d'ara és una entelèquia.
Segurament les darreres poblacions van ser anorreades per les
obres del Ministerio de Medio Ambiente a la Marjal de les Cases
d'Alcanar. La referència a Statice confusa Gren. et Godr. var.
valentina Senn. et Pau feta per SENNEN (1911: 169): "embouchure
du Barranquete" podria correspondre a este tàxon.
BCN 30802: Marjal de les Cases, sorral salí, 1 m, leg. Royo, 06/08/99.
*MMA 20404: Viscarro, cap a l'Havana, sòl salí vora camí séquia, 1 m, CF00, leg. Royo, 18/08/05.
COSTA, A.C. (1877)*, ?SENNEN (1911), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921)*, CURCÓ (1992,
1994, 2004)*.
*VAL 35449, Cap i Corp, 1m, BE65, leg. Villaescusa & Tirado, 25/08/1992.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med. W}
Limonium girardianum (Guss.) Fourr. subsp. girardianum
Statice girardiana Guss.
Es localitza damunt de sòls salins, sovint en depressions humides
de la línia marítima del Baix Maestrat, tot i que la seua recessió és
manifesta (Puccinellio-Salicornietea), 1-2 m, rrr.
BCN 23606: Desembocadura del Servol, sòl salí xafurnat, 1 m, BE88, leg. Abella & Royo,
15/08/01.
MMA 18295: Desembocadura del Servol, arenal costaner, 2 m, BE88, leg. Royo, 06/07/00.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1911), VAYREDA ap. BOLÒS, R. (1902), BOLÒS, A. ap.
BOLÒS, R. (1921), CURCÓ (1992)*, ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA
11 (2001)*, MATEO in ORCA 11 (2001), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), APARICIO (2003),
BDB (2005).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. W}
Limonium gr. delicatulum (Girard) Kuntze
(incl. L. angustebracteatum Erben; incl. L. latebracteatum Erben, Statice pseudo-limonium
Rchb., S. ovalifolia Poir.)
ensopeguéres (MONTS.-ARCHS, 1890)
L’hem ensopegat en arenals marítims i rocams dels penya-segats
litorals, tot i que les accions antròpiques han fet recular els millors
poblaments (Crithmo-Staticetalia, Limonietalia), 1-4 m, rrr.
També hi deu pertànyer la citació de Statice ovalifolia de R.
Bolòs. COSTA et al. (1986) l'esmentem del sud del Baix Maestrat.
Hi podria haver contacte amb L. girardianum, tal com indiquen
CRESPO & LLEDÓ (1998: 39) a partir del plec ABH 0316, collit a la
Ribera de Cabanes, el qual presentaria caràcters introgressius.
BCN 12361: Platja del Ciment, arenal marítim, 1 m, BE99, leg. Abella & Royo, 28/05/00.
BCN 12360: Desembocadura del Servol, arenal costaner, 1 m, BE88, leg. Royo, 06/07/00.
BCN 23608: Penya-segats del sud de Peníscola, roques litorals, 5 m, BE77, leg. Abella & Royo, 29/07/01.
BCN 23607 i MMA 17813: Platja del Ciment, arenal marítim, 1 m, BE99, leg. Royo, 04/06/03.
?COSTA, A.C. (1877), BOLÒS, R. in VAYREDA (1902), COSTA et al. (1986)*, CURCÓ (1992)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
CRESPO & LLEDÓ (1998)*, VILLAESCUSA (2000)*, BDB (2005).
*BCN 27755 (BCF 47612): Amposta, entre la laguna de la Tancada y los Alfaques, bordes de canales, CF0901, leg. Aran & Tohà, 08/09/1995.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. W}
364
Armeria maritima Willd. subsp. fontqueri (Pau in F.Q.) O. Bolòs et Vigo
La citació d’A.C. COSTA (1877b: 67): "Tengo de San Carlos de la Rápita una forma que parece afine a A. maritima y
de Montsant (Pujol) otra por el estilo" és de difícil localització, tanmateix es tracta d'una espècie que, malgrat el seu
nom, es cria als badalls de les calcàries de la part alta del massís del Port. Només seria plausible la seua presència als
crestalls de la serra de Montsià, on tampoc ningú l'ha trobat; a més, no hi ha constància que A.C. Costa hi hagués
pujat.
Una altra dada clarament errònia és la transcripció d'un plec d'herbari feta per ANTELO dins ORCA 11 (2001), a
l'etiqueta del qual amb tota probabilitat hi apareixeria la indicació de "Ports" o "Puertos de Tortosa"; este fet fa que de
manera automàtica s'haja assignat la dada al quadrat UTM de la ciutat de Tortosa (BF92). Este cas es repetix a la base
de dades ANTHOS de manera reiterada. Recentment algunes d'estes errades han estat rectificades.
?COSTA, A.C. (1877b), ?BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), ?ANTELO (dada d'herbari) in ORCA 11 (2001).
EBENACEAE
Diospyros kaki L.
palosanto, caqui (s'anomena igual el fruit i l'arbre)
Sovinteja com a cultivat, des d'on no acostumen a mancar-hi
individus subespontanis, normalment no massa lluny de la planta
mare per bardisses i hortes damunt de sòls profunds (Prunetalia
spinosae, Polygono-Chenopodion), 5-15 m, rr.
Rafel Balada ens indica que són freqüents com a subespontanis D.
lotus L. i D. virginiana L., per la qual cosa alguna de les citacions
pròpies és possible que hi puguen correspondre.
BCN 13524: Roquer de la Carrova, cultivada i subespontània, 15 m, BF91, leg. Royo & Macià,
02/10/99.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-10 m, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Àsia SE}
OLEACEAE
Syringa vulgaris L.
lilá (MONTS.-ARCHS, 1890)
Apareix com a persistent i, a voltes, subespontani per ambients
ruderals de camps abandonats pròxims als nuclis de població
(Pruno-Rubion), 90-200 m, rrr.
BCN 13535: L'Hereu, plantada i subespontània a una vorada de camí, 90 m, BF81, leg. Royo,
06/08/97.
VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP., Alç.: 1-4 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Introd.: Submed. E}
Jasminum nudiflorum Lindl.
gessamí
Nosaltres l'hem vist únicament com a cultivat o més o menys persistent. Ha estat citat per ÁLVAREZ (2003: 374-375,
taula 100, inv. 1) del riu Sénia prop d'Alcanar. Creiem que es devia tractar d'un individu plantat o tal volta
subespontani que es trobava dins d'un inventari d'Erico-Passerinetum, 70 m, rrr.
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: P c., Alç.: 2-5 m, Fl.: XII-III, Dist.: Introd.: Àsia NE}
365
Jasminum officinale L.
gessamí (MONTS.-ARCHS, 1890); gessamí
Abastament cultivat en jardineria, hem observat un individu que
apareixia a un talús enmig d'una bardissa forestal i, tot i que no era
lluny de xalets, no pareixia que fos plantat (Prunetalia spinosae),
480 m, rrr.
BCN 13534: Pla de Mallol, talús frescal, 440 m, BF72, leg. Royo, 19/05/00.
{T.b.: P semic., Alç.: 2-5 m, Fl.: V-IX, Dist.: Introd.: Àsia SW}
Jasminum fruticans L.
gessamí groch (MONTS.-ARCHS, 1890)
Present per carrascars, brolles arbrades, màquies i bardisses
d’exposició nord de tot el territori, llevat dels indrets més àrids.
(Quercion ilicis, Rhamno-Quercion), 10-550 m, r.
BCN 13533: Santa Bàrbara, sotabosc de "pineda" de sapí, 90 m, BF81, leg. Royo, 01/06/95.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA
in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ
in ORCA 11 (2001)*, BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO
(2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3243, leg. Farnós.
{T.b.: NP semic., Alç.: 1-2 m, Fl.: (III-)IV-VII(-X), Dist.: Latemed. N}
Fraxinus ornus L
freixe de flor
Apareix com a naturalitzat per màrgens i bardisses entremig
d'unes faixes abandonades, just per sobre de Godall (Prunetalia
spinosae), 220-230 m, rrr.
La seua presència ens va ser indicada per Enric Sancho. Més
endavant ens assabentàrem que possiblement els individus
procedien d'un exemplar plantat a un jardí de dins del poble de
Godall. Ha estat assenyalat per APARICIO (2003b: 79) d’una
localitat molt pròxima del SW de l’àrea estudiada. Esmentat a més
per BALADA dins ORCA 11 (2001) com a cultivat d'Amposta i
Orta de Sant Joan.
Este tàxon fou assenyalat per primera volta al Principat de Catalunya per VALLÈS & BADIA (1994)
de la comarca del Bages.
BCN 13532: Camp de futbol de Godall, subespontani? o naturalitzat? en bardisses, 200 m, BF80, leg. Sancho, 10/06/00.
BCN 13531 i MMA 17878: La Solsida-Godall, màrgens i bardisses, 220 m, BF80, leg. Royo, 24/03/01.
VALLÉS & BADIA (1994)*, BALADA in ORCA 11 (2001), APARICIO (2003b)*.
{T.b.: MP c, Alç : 4-10 m, Fl.: V-VI, Dist.: Introd.: Latesubmed. C-E}
366
Fraxinus angustifolia Vahl. subsp. angustifolia
freixe, fleix
Tria indrets com els riberals dels rius Ebro i Sénia, així com als
barrancs més septentrionals; més esporàdic per alguns punts aïllats
de la banda meridional, quasi sempre formant part de boscos de
ribera amb un cert grau d'exigència d'humitat edàfica (Populetalia
albae), 1-600 m, r.
BCN 13530: Barranc de sant Antoni a l'Ebre, bosc de ribera, 10 m, BF81, leg. Royo, 31/05/97.
BOLÒS, O. (1979), BALADA (1981, 1985, 1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO
(1995), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11 (2001), BALADA in ORCA 11 (2001)*, ROMO et al.
(2002), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 8-15 m, Fl.: III-IV, Dist.: Plurireg.}
Fraxinus angustifolia Vahl. subsp. oxycarpa (Bieb. ex Willd.) Franco et Rocha
F. oxycarpa Bieb. ex Willd.
Només l'hem vist als boscos de ribera de l'Ebro, tot i que sense
esdevenir gens freqüent (Populion albae), 5-15 m, rrr.
Algun dels individus vistos presenta folíols amb la base dels
nervis del revers pilosos, clarament peciolulats i de fins a 15 cm,
que sembla s’atansen extraordinàriament a F. excelsior; tàxon que
molt probablement hauria intervingut en la seua gènesi.
BCN 13529: Riu Ebre a la Carrova, bosc de ribera, 10 m, BF91, leg. Farnós, Forcadell, Royo &
Valero, 24/09/99.
BCN 12252 i MMA 18326: Illa d'Audí, bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Abella & Royo, 16/10/02.
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, BALADA (1985), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 8-15 m, Fl.: III-V, Dist.: Submed.-Med. N}
Ligustrum lucidum Ait. f.
(L. japonicum auct.)
Present per vores de camins, sovint entre els màrgens i, més
rarament, per comunitats boscoses subhumides del litoral
(Prunetalia spinosae, (Populetalia albae)), 5-270 m, rr.
Al principi tots els individus vistos ens haviens paregut plantats,
tanmateix n'hem vist individus subespontanis (o naturalitzats?) a
les terres més càlides. Possiblement el mecanisme de dispersió
més freqüent siga la dispersió a través del consum que dels fruits
en fan algunes aus.
ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-7 m, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Àsia E}
367
Ligustrum vulgare L.
olivereta (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es fa, certament escàs, en raconades frescals del Port, de la
Tinença i de la serra de Montsià, molt probablement absent de les
planes i de les àrees de forta vocació marítima (Prunetalia
spinosae), 200-600 m, rr.
BCN 13528: La Vallservera, bardissa i omeda, 200 m, BF82, leg. Royo, 25/08/99.
BCN 13527: Barranc de l'Astor, alzinar prou dens, 360 m, BF90, leg. Royo, 27/11/99.
MMA 18014: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Farnós, Forcadell, Valero
& Royo, 23/03/96.
ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), BALADA in
ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ (2003), APARICIO (2003b).
MMA 12355,12356, leg. Forcadell.
{T.b.: NP(MP)semic., Alç.: 0,7-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Latesubmed.}
Olea europaea L.
olivera (MONTS.-ARCHS, 1890), olivera
var. sylvestris (Mill.) Brot.
bordís, ullastre, olivera borda, olivoner
Abastament estés per carrascars litorals, màquies, garrigues,
brolles... (Oleo-Ceratonion (Rhamno-Quercion, Quercion ilicis,
Rosmarinion officinalis)), 1-550(720) m, c.
BOLÒS, O. (1967), CASASAYAS (1989), TORRES (1989), JUAN & LÓPEZ (1997), BALADA
(1998), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11541, leg. Forcadell, var. europaea.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,6-3 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. S}
Phillyrea angustifolia L.
Relativament freqüent, sense ser abundant, per màquies i
carrascars litorals, així com a les comunitats de degradació de la
major part del país (Oleo-Ceratonion), 1-600 m, c (loc. rr).
A causa de la seua presència a tots els quadrats UTM hem hagut
de considerar-lo un tàxon corrent, quan no és la impressió que es
té quan hom treballa al territori.
BCN 13526: Barranc de la Galera a la Riba, garriga, 240 m, BF80, leg. Royo, 15/09/95.
BCN 13525: Mas del Racó a Mianes, màquia, 20 m, BF91, leg. Royo, 06/02/99.
BCN 27099: Barranc de la Galera al Lligallo Major, raconada ombrívola, 270 m, BF70, leg. Royo,
24/06/99.
MMA 18370: Camp de Tir (Marranya), garriga, 130 m, BF81, leg. Royo, 01/05/94.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1967), BALADA (1983), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 11512, leg. Forcadell.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,6-2 m, Fl.: IV-V, Dist.: Med. W}
368
Phillyrea latifolia L. subsp. latifolia
L'hem observat per alzinars humits i les comunitats provinents de
la seua degradació, sempre en exposició d'ombria (Quercion
ilicis), 110-725 m, rr.
BCN 27100: Bosc de Miralles, alzinar humit, 320 m, BF90, leg. Royo, 12/10/99.
TORRES (1989), FORCADELL (1999), BALADA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ in ORCA 11
(2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 2-10 m, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Med. NW}
Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
P. media L.
aladern mitjá (MONTS.-ARCHS, 1890)
S’estén per carrascars, boscos de pi negral, replanells de roca i
cingles de totes les àrees montanes, excepcional a les planes
(Quercion ilicis), 100-730 m, r.
Hi incloem totes les indicacions sense precisió subespecífica. No
sabem fins a quin punt no es tracta d'adaptacions induïdes per
l'ambient i/o bé que, en el seu origen, hi haja pogut intervenir Ph.
angustifolia.
BCN 27101: Barranc de l'Astor, alzinar litoral aclarit, 350 m, BF90, leg. Royo, 23/03/96.
FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), MALAGARRIGA (1971), TORRES in ORCA 1 (1985-87), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: NP(MP) p., Alç.: 1-5 m, Fl.: IV-V(-VI), Dist.: Med.}
BUDDLEJACEAE
Buddleja davidii Franchet
Únicament l’hem vist a un herbassar ruderal nitròfil, a un solar de
Vinaròs, ben a prop de la carretera N-340, on hi havia dos
individus de mida molt diferent (Artemisietea vulgaris), 20-75 m,
rrr.
Una altra referència per al territori, concretament de l'estació de
ferrocarril d'Alcanar, és indicada per BALADA dins ORCA 11
(2001).
BCN 31243 i MMA 20231: Vinaròs, vora el McDonalds, ermot abandonat, 20 m, BE88, leg. Royo,
28/07/05.
BALADA in ORCA 11 (2001).
{T.b.: MP. semic., Alç.: 0,5-3 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Àsia SE}
369
GENTIANACEAE
Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. perfoliata
(Chlora. perfoliata L., Ch. intermedia Ten.)
centaura groga (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es pot trobar per pradells terofítics dins d'herbassars frescals de
bona part del territori (Thero-Brachypodietea, IsoetoNanojuncetea, Origanetalia vulgaris... ), 1-600 m, c.
En indrets muntanyencs, a darreries d'estiu, apareixen individus
força inconspicus, els quals, en anys especialment humits, arriben
a florir. A parer nostre es tractaria d'exemplars desenvolupats a
partir de llavors dels exemplars ja fructificats. En determinar-los,
hom es troba que encaixen força en la descripció de la subsp.
serotina.
BCN 13522: Matamoros, vora de camí, 220 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
BCN 13523: Barranc de Lladó, pradell terofític arrecerat, 90 m, BF81, leg. Royo, 03/06/96.
MMA 18369: Covalta, vora de camí, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/05/99.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), FORCADELL (1999), BALADA in ORCA 11 (2001),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2963, leg. Farnós.
MMA 11433, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI (IX), Dist.: Med.-Eur.}
Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. serotina (Koch ex Reichenb.) Vollm.
Es localitza per pradells terofítics damunt de sòls soldonencs poc o
molt salins (Stipion retortae, Isoetion), 1-20 m, rrr.
No sabem fins a quin punt els caràcters que es prenen per a
discriminar este tàxon del precedent no són deguts a modificacions
induïdes per l’ambient.
cf. BCN 14014: Platja del Ciment, arenal, 1 m, BE99, leg. Abella & Royo, 16/07/00.
cf. BCN 14012: Vinaròs, prop l'Hospital, pradell terofític enmig de taperots, 20 m, BE88, leg. Royo,
22/05/02.
cf. BCN 14013: Sòl de Riu, pradell terofític en depressió humida ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo,
06/06/02.
TIRADO et al. (1993)*, VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 11 (2001)*, ?ROYO in
ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med.-Submed.}
Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. imperfoliata (Koch ex Reichenb.) Vollm.
Nosaltres mateixos [ROYO in ORCA 11 (2001)] havíem assenyalat este tàxon del litoral, una revisió més acurada del
plec d’herbari ens ha fet replantejar la deteminació inicial i que podrien referir al tàxon precedent.
BALADA in ORCA 11 (2001)*, ?ROYO in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2004)*.
Chlora intermedia Ten.
Les citacions donades per SENNEN (1911: 163) per a les localitats de Vinaròs i Benicarló entenem que cal referir-les a
algun dels tàxons precedents. Dins de la base de dades ANTHOS existix un mapa de distribució propi per a este
tàxon. Val a dir que l’International Plant Names Index considera Ch. intermedia com un sinònim de Blackstonia
perfoliata.
?SENNEN (1911), ?ANTHOS.
370
Centaurium quadrifolium (L.) G. López et Ch.E. Jarvis subsp. barrelieri (Dufour) G. López
C. major (H.Lk.) Ronniger subsp. barrelieri (Duf.) Malag., C. cymosum (Webb) Pau var.
barrelieri (Duf.) F.Q., Erythraea barrelieri Duf.
herba felera (Fredes, MULET); pericó (Orta, BALADA & MIQUEL);
centàuria, centaura (santaula), pericó roig, xiripiga
S’estén per brolles, costers pedregosos, fenassars, repeus de
cingleres... de tota l'àrea estudiada (Rosmarinion officinalis,
Thero-Brachypodietea...), 3-600 m, c.
Alguns anys sorgixen molts individus albins, això succeïx també
amb C. pulchellum. No sabem fins a quin punt es podria
correlacionar amb l'existència de primaveres molt plujoses, tal
volta no siga més que una apreciació subjectiva donat que el
nombre d’individus és superior i llavors es fan més evidents els
albins. Caldria fer-ne un seguiment i una anàlisi estadística per tal
de confirmar o rebutjar esta hipòtesi.
Si bé la major part dels individus vistos pertanyen a la var. barrelieri, no en manquen d’altres
d’aparentment perennants i de port clarament difús que es podrien atansar a la var. linariifolium
(Lam.) G. López. Estos darrers, de florida més tardana, s’ubicarien en clavills de calcàries,
talussos i degotalls humits (Asplenietalia glandulosi, Adiantetalia capilli-veneris). SERRA et al.
(2000: 67, 184) el donen del quadrat UTM BF60, on l’hem vist.
BCN 21385: La Seniola, clariana de garriga cremada, 240 m, BF70, leg. Royo, 13/10/95.
BCN 21384: Matamoros, brolla, 300 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
BCN 21386: Les Timbes, cap a les Deveses, brolla ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo, 03/06/02 (f. albina).
BCN 21383: Racó d'en Ban (vora la pedrera del Ciment), brolla cara nord, 220 m, BE99, leg. Royo, 06/06/02 (f. albina).
MMA 18368: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 10/09/96.
MMA 18367: Puig de la Nau, llistonar vora drecera, 90 m, BE78, leg. Royo, 22/05/02.
MMA 18558: Barranc de la Vallfiguera, vorada de pista, 380 m, BF82, leg. Abella & Royo, 10/07/04.
COSTA, A.C. (1877b), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1915, 1920), VAYREDA ap. BOLÒS, R. (1902), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R.
(1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ
(2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2943, leg. Farnós.
MMA 2945, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: (II) IV-IX (XI), Dist.: Med. W}
Centaurium spicatum (L.) Frisch
Erythraea spicata (L.) Pers.
No l'hem vist. Apareix dispers per punts isolats poc o molt
pròxims al litoral o al riu Ebro (Puccinellio-Salicornietea), 1-35
m, rrr.
Dins del territori ha estat citat per SENNEN (1911: 163): "Prairies
maritimes de Peñíscola" i per ARAN (1996: 48-49): "lecho seco de
la Basseta de Bovalar, leg. Aran & Tohà, 20/08/84". Hem pogut
consultar els plecs de l’herbari Sennen, del tot característics, però
de complicada assignació a un quadrat UTM concret.
SENNEN (1911), MALAGARRIGA leg. SENNEN (1971), ARAN (1996), VILLAESCUSA
(2000)*, ANTELO in ORCA 11 (2001), BALADA in ORCA 11 (2001), ?ROYO in ORCA 11
(2001), ?CURCÓ (2004).
BC Sennen s/n: Alcanar, prairies marécageuses de la plage, leg. Hno. Teodora, 10/08/1927, ut Erythraea spicata, Plantas de Tarragona.
BC Sennen s/n: Alcanar, prairies maritimes, leg. Hno. Teodora, 10/08/1927, ut Erythraea spicata, Pl. d'Esp. 6355.
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Med.-Atl.}
371
Centaurium maritimum (L.) Fritsch
Erythraea maritima Pers.
La indicació de VAYREDA (1902: 203): "Tortosa" a partir d'una dada de R. Bolòs no sembla creïble; a no ser que esta
referència inclogués els antics dominis de la ciutat dins del delta de l'Ebre. Tanmateix, cap altre autor l'ha esmentat
tampoc d'este darrer espai.
?VAYREDA ap. BOLÒS, R. (1902)
Centaurium pulchellum (Swartz) Druce subsp. tenuiflorum (Hoffms. et Link) Maire
Eythraea tenuiflora Link
var. hermannii (Senn.) O. Bolòs et Vigo
C. tenuiflorum (Hoffmg. et Link) subsp. acutiflorum (Schott) Zeltner, Erythraea hermannii
Senn.
Apareix per hortes, arrossars abandonats, codolars fluvials i sòls
higrohalòfils del litoral (Puccinellio-Salicornietea, (Deschampsion
mediae)), 1-120(460) m, r.
S’arriba a trobar per herbassars higròfils del barranc de Lloret, ja
dins el massís del Port. Alguns individus del territori semblen
presentat caràcters intermedis amb el tàxon següent.
BCN 21474: Ullals de la Carrova, herbei salabrós, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
BCN 21387: Meandre de Xerta, hort de tarongers, 15 m, BF93, leg. Royo, 06/06/00.
BCN 21475: Llandells, herbassar frescal salí, 5 m, BE77, leg. Royo, 11/06/01.
MMA 18655: Riu Canaleta, codolar fluvial, 65 m, BF83, leg. Royo, 06/07/01.
MMA 18317: Mas d'en Cansalader, cap al barranc de l'Hedrera, margues fortament humides, reixinflants, 440 m, BF71, leg. Royo, 17/06/02.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2001b, 2004).
BC Sennen: s/n; Peñíscola, prairies maritimes, leg. Sennen, 24/06/1909, ut Erythraea tenuiflora.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 15-50 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. W}
Centaurium pulchellum (Swartz) Druce subsp. pulchellum
Erythraea pulchella (Sweet) Fries
centaura menor (MONTS.-ARCHS, 1890)
Prou freqüent per pradells terofítics temporalment humits damunt
de sòls lleugers, sovint amb processos de descarbonatació
superficial (Isoeto-Nanojuncetea), 5-550 m, r.
BCN 21478: Pipions, pradell terofític descarbonatat, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo,
06/06/99.
BCN 21477: Vinaròs, prop l'Hospital, pradell terofític enmig de taperots, 20 m, BE88, leg. Royo,
22/05/02.
BCN 21476: Rambla d'Alcalà, pradell terofític vora camí, 100 m, BE77, leg. Royo, 13/06/02.
VAYREDA ap. BOLÒS, R. (1902), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), SENNEN (1911),
TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 11
(2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 3-20 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med.-Eur.}
372
Centaurium erythraea Rafn. subsp. erythraea
pericó vermell (MONTS.-ARCHS, 1890), xiripiga
L'única localitat on hem detectats individus que creiem es poden
referir a este tàxon és el barranc de la Vall (Brachypodion
phoenicoidis), 560 m, rrr.
Les altres referències d'un quadrat UTM present dins del territori
són la de BALADA dins ORCA 11 (2001), el qual ens l'indica
(com. pers. localitat) de la mà esquerra de l'Ebro (vora carretera,
prop bc. de Valljardina, 20 m, 27/09/97, BF93); i una segona, que
probablement es podria trobar dins l'àrea estudiada, si bé no l'hem
poguda precisar, ja que al BDBC no hi apareix la localitat.
BCN 30793: Masets de Silvestre, bc. de la Vall, bancal abandonat, BF71, leg. Abella & Royo,
19/06/04.
BALADA in ORCA 11 (2001)*, ?BOLÒS, O. in ORCA 11 (2001).
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-X, Dist.: Lateeur.}
Centaurium erythraea Rafn. subsp. majus (Hoffms. et Link) Laínz
Únicament l'hem vist en vorades forestals del barranc de la
Vallfiguera (Geranion sanguinei, Brachypodion phoenicoidis),
(50) 380-560 m, rrr.
Les altres localitats procedents del territori són les de BALADA
dins ORCA 11 (2001), del barranc de la Vall (maset de Silvestre al
mas de Moliné, faixes, BF71, 29/06/1986), i d'una àrea pròxima a
l'Ebro (Molinàs, prop un enterrament ibèric, BF91, 27/05/1979). A
banda, hem pogut consultar el plec VAL 35728 de la Tinença.
BCN 30795: Barranc de la Vallfiguera, vorada de pista, 380 m, BF82, leg. Abella & Royo,
10/07/04.
VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 11 (2001).
*VAL 35728, l'Estret, 620 m, BF60, leg. Villaescusa & Tirado, 28/10/1996.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med.-Eur.}
APOCYNACEAE
Nerium oleander L.
baladre (MONTS.-ARCHS, 1890); baladre
Forma els baladrars damunt de codolars fluvials o rocams de les
rambles o barrancs de la major part del territori (Rubo-Nerion
oleandri), 1-300(500) m, c.
Alguna volta poden aparéixer individus subespontanis procedents
de cultiu que hem inclòs amb una simbologia diferent al mapa de
distribució.
BCN 13521: Barranc de Lledó, baladrar de la mare de barranc, 100 m, BF81, leg. Royo, 15/08/94.
SENNEN (1911), FONT QUER (1915, 1917, 1920), BOLÒS, O. (1956, 1967), MALAGARRIGA
(1971), BALADA (1985, 1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), REVERTÉ & JIMÉNEZ
(2000), BALADA in ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4357, leg. Farnós.
{T.b.: MP p., Alç.: 1-4 m, Fl.: (V-)VI-IX, Dist.: Med. S}
373
Vinca rosea L.
Catharanthus roseus (L.) G. Don
vinca
Apareix pràcticament naturalitzat per les escletxes viàries i
vorades ruderals d'alguns nuclis de població de les terres més
càlides (Polygono-Poetalia), 20-180 m, rrr.
Si bé es conreen varietats de flors blanques i rosades, en estat
subespontani ens ha semblat que la immensa majoria, sinó totes,
presenten les flors rosades. ROSELLÓ (1984: 216) ja l'havia
esmentat com a subespontani de l'Alt Millars i TIRADO (1998:
124) de la Plana Alta.
BCN 30139: Santa Bàrbara, subespontània per les escletxes viàries, 80 m, BF81, leg. Royo,
18/11/95.
BCN 30140: Santa Bàrbara, naturalitzada en fissures viàries, 80 m, BF81, leg. Royo, 01/11/96.
ROSELLÓ (1994)*, ROYO (1998), TIRADO (1998)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Introd.: Madagascar}
Vinca major L.
vincapervinca
Com a subespontani per runams i altres ambients ruderals, i de
vegades naturalitzat en mares de barrancs de la franja termòfila
(Rubo-Nerion oleandri), 2-200(500) m, rr.
BCN 13520: Barranc de la Galera, codolar fluvial nitròfil, 70 m, BF80, leg. Royo, 05/05/96.
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), Herb. BCN in ORCA 11 (2001)*,
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003).
BCN 12473(BCF 71757) Arnés (sic.), cap el Toll del Vidre i el Mas d'en Pau, BF73, 08/05/1983,
leg. Molero & Rovira, sub V. minor; rev. J. Vicens, XII-1999.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 15-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. (introd.?)}
Vinca difformis Pourr.
vincapervinca
S’ubica per canyars i herbassars frescals de ribera de bona part del
territori (Populion albae, Convolvulion sepium), 10-460 m, r.
BCN 13518: Les Ventalles, séquies i vora de bassa, 200 m, BF80, leg. Royo, 15/03/97.
BCN 13517: Vall d'en Bages, pujant al Montsagre, canyar frescal, 460 m, BF83, leg. Torres &
Royo, 01/07/99.
BCN 13519: Barranc de la Font, vorada frescal de barranc, 220 m, BE78, leg. Royo, 27/02/00.
*MMA 13412: Barranc de la Vall, vorada forestal, 650 m, BF71, leg. Royo, 12/10/95.
SENNEN (1909), BALADA et al. (1977), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA leg. MATEO & FIGUEROLA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000),
BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 15-40 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med. W}
374
ASCLEPIADACEAE
Duvalia corderoyi Hook. f.
muntanyetes de Montserrat
L'hem localitzat, com a aparentment subespontani, a un talús sec
de la rambla d'Alcalà exposat al sud (Thero-Brachypodion), 20 m,
rrr.
La seua presència a l'indret es deuria, molt probablement, a un
abocament incontrolat.
MMA 17778: Rambla d'Alcalà, talús de barranc, 15 m, BE77, leg. Royo, 10/07/01.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-15 cm, Fl.: ?, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Gomphocarpus fruticosus (L.) Aiton f. in Aiton
arbre de la seda (MONTS.-ARCHS, 1890)
L’hem ensopegat per herbassars ruderals a la vora de camins de la
franja termòfila del territori (Thero-Brometalia), 5-50 m, rrr.
Els individus vistos al mas de Sant Pau segurament van ser
introduïts per tal d'extraure els pèls sedosos que embolcallen les
llavors i que s'haurien emprat com a fibra tèxtil. L'indret és una
antiga possessió del convent de Benifassà a qui pertanyien
aquelles terres, tal com indica FARNÓS (1996).
BCN 13516: Les Comes-Mas de Sant Pau, vora de camí, 40 m, BF91, leg. Farnós & Royo,
09/05/98.
MMA 18366: Ibidem anterior, leg. Forcadell & Royo, 18/09/99.
BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003).
MMA 3213, leg. Farnós.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,6-1,5 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Àfrica S}
Araujia sericifera Brot.
Sovinteja als ambients ruderals i arvenses de la banda termòfila
del territori, sense arribar a penetrar a les àrees més alteroses
(Lycio-Ipomoeion), 5-320 m, r (loc. cc).
BCN 13515: Santa Bàrbara, tarongerar, 70 m, BF81, leg. Royo, 19/07/96.
BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), CRESPO & MANSO (1991), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in
ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: P p., Alç.: 1-5 m, Fl.: V-IX, Dist.: Introd.: Amèr. S}
375
Cynanchum acutum L.
(incl. f. platyphylla Senn.)
corretjola de bou (MONTS.-ARCHS, 1890); corretjola, correjola
Es troba, relativament freqüent, per arenals, canyars, talussos de
séquies del Delta i dels indrets més pròxims a l'Ebro, esdevenint
força rar a la resta de l'àrea (Tamaricion africanae, Convolvulion
sepium), 1-70(500) m, c.
BCN 12268: L'Ebre front del de Fabra (PADESA), codolar fluvial, 10 m, BF81, leg. Royo,
03/09/02.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1957), MALAGARRIGA (1971), BALADA et al. (1977),
BALADA (1985b), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), APARICIO (2003),
APARICIO & MERCÉ (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-70 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med.-Iran.}
Vincetoxicum hirundinaria Medic. subsp. intermedium (Loret et Barr.) Markgraff
var. apodum (Willk. in Willk. et Lange) O. Bolòs et Vigo
(V. officinale Moench. var. apodum Willk.)
Repartit per garrigues i costers pedregosos frescals damunt de
calcàries de les serres de Montsià i Godall, i també del massís del
Port i de la Tinença (Quercetalia pubescentis, Rosmarinetalia
officinalis), 50-720 m, r (rrr o inexistent a les planes).
VILLAESCUSA (2000) no l'esmenta del Baix Maestrat i, certament,
és molt rar en esta comarca, ja que només l'hem advertit del
quadrat UTM BF60 en tres localitats molt pròximes entre elles.
BCN 30137: Barranc de Lloret, raconada pedregosa de barranc, 300 m, BF71, leg. Royo, 16/06/96.
BCN 30138: Mal Pas de Rialla, tartera vora sender, 350 m, BE99, leg. Abella & Royo, 01/05/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), FORCADELL (1999), BALADA in ORCA 11 (2001), ?BOLÒS, O. (dada bibliog.) in
ORCA 11 (2001)*, APARICIO (2003b), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4840, leg. Farnós.
MMA 11335,11581, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Med. munt. NW (endèm.)}
Vincetoxicum nigrum (L.) Moench.
maseres (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es presenta, sempre escadusser, per repeus de marge, talussos i
pedrusques de tot el territori (Rhamno-Quercion), 20-530 m, r.
BCN 13514: La Seniola, garriga, 240 m, BF70, leg. Royo, 13/06/95.
BCN 13513: Lo Pelós, brolla arbrada, 150 m, BF81, leg. Royo, 18/05/97.
BCN 13512: L'Antic, garriga en exposició nord, 50 m, BF90, leg. Royo, 12/09/99.
MMA 18365: Camp de Tir (Marranya), garriga, 130 m, BF81, leg. Royo, 01/10/95.
SENNEN (1911), FONT QUER (1920, 1950*), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ?BOLÒS, O. in ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. W}
PEDALIACEAE
Sesamum indicum L.
Vegeu la pàgina 710.
376
BIGNONIACEAE
Campsis × tagliabauana (Vis.) Rehder
(C. grandiflora (Thunb.) Schum. × C. radicans (L.) Bureau)
L'hem advertit com a persistent per runams de cases i abocadors,
tot i que n'hem arribat a veure individus al bosc de ribera,
aparentment del tot espontanis (Populetalia albae, LycioIpomoeion), 10-340 m, rr.
Hem vist encara com a espècies cultivades de la mateixa família
C. radicans (L.) Bureau i Prodranea ricasoliana (Tanfani)
Sprague.
{T.b.: NP., Alç.: 2-4 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Hybr.}
Jacaranda mimosifolia D. Don.
jacaranda
Hem ensopegat un sol exemplar jove com a subespontani, al
codolar fluvial de la Vallservera, a Jesús, no gaire lluny de la
planta mare (Glaucion flavi), 20 m, rrr (accid.).
Al país estudiat és cada volta més corrent com a arbre cultivat
ornamental.
{T.b.: MP c., Alç.: 5-10 m, Fl.: VI-VII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
CONVOLVULACEAE (incl. CUSCUTACEAE)
Calystegia soldanella (L.) R. Br.
Convolvulus soldanella L.
lletugueta marina (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist dins del territori. Es tracta d'un tàxon propi dels
arenals del litoral (Ammophilion), 1 m, rrr (ext.?).
La indicació de SENNEN (1909: 163): "sables maritimes" és molt
probable, si bé no hem reeixit a localizar cap plec a l'herbari
Sennen, ni al BC. La referència de SAMO (1995: 127-128): "todo
el litoral de la provincia" és, si més no, exagerada. Al tram de
litoral estudiat i, fins i tot, a tot el de la comarca del Baix Maestrat.
VILLAESCUSA (2000: 265) el considera extingit, un parer que
compartim.
Si es tornés a fer present, el millor indret seria la platja del Ciment, única localitat on existixen
dunes incipients formades amb arenes procedents de la punta de la Banya.
SENNEN (1911), ?SAMO (1995), BALADA in ORCA 11 (2001)*, CURCÓ (2004)*.
*BCC s/n: Platja de la gola de Migjorn, a l'Agropyretum, 10 m, CF10, leg. Curcó, 14/06/84.
{T.b.: G., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Latemed.}
377
Calystegia sepium (L.) R. Br. subsp. sepium
Convolvulus sepium L.
campanetes (MONTS.-ARCHS, 1890); corretjola gran
Es presenta per canyars, boscos de ribera, tanques, talussos de
séquies de tot el territori, encara que sempre prou escàs
(Convolvulion sepium, Magnocaricion elatae), 1-570 m, r.
La indicació d'A.C. COSTA (1877: 173): "En los Alfaques una
variedad de flores color de rosa, muy abundante", pensem que
caldria atribuir-la a Ipomoea sagittata, perquè este tàxon no hi
apareix referit i és certament abundant a l'indret on Costa es va
moure.
Sovint hem cercat la possibilitat que algun dels individus pogués pertànyer a la subsp. silvatica
(Kit.) Batt., tanmateix no n'hem vist cap de clar.
BCN 13511: Mianes, séquia enmig d'horta, 10 m, BF91, leg. Royo, 05/09/96.
COSTA, A.C. (1877), BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), BALADA in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2001, 2004), ROMO et al. (2002),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: G., Alç.: 0,4-3 m, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Ipomoea sagittata Poiret.
campanera
Apareix per séquies, senillars i canyars del Delta i del Prat de
Peníscola (Convolvulion sepium, Phragmition communis), 1-5 m,
rr.
BCN 13509: Ullals de Baltasar, séquia, 5 m, BF90, leg. Royo, 15/09/00.
?COSTA, A.C. (1877), TORRES (1968)*, SENNEN (1911), BALADA et al. (1977); ROVIRA
(1986), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*,
CURCÓ (2001, 2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,5 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med. S-Trop.}
Ipomoea indica (Burnm.) Merr.
campanera
Àmpliament cultivat i sovint naturalitzat per ambients ruderals de
la major part del territori (Lycio-Ipomoeion), 1-300 m, r (c a l'àrea
termòfila).
BCN 22153: Mianes-la Carrova, canyar, 10 m, BF91, leg. Royo, 28/07/97.
CASASAYAS (1989), BALADA (1994), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001),
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: P., Alç.: 1-10 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
378
Ipomoea purpurea Roth.
campanera
Molt menys cultivat que I. indica, es cria alguna volta com a
subespontani i/o naturalitzat per ambients ruderals dispersos de
l'àrea estudiada (Lycio-Ipomoeion), 25-80(380) m, rr.
BCN 13510: Murtera, hospital de Vinaròs, tanca vora camí, 25 m, BE88, leg. Royo, 04/09/01.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th., Alç.: 0,5-4 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Convolvulus althaeoides L.
corretjola, correjola
var. althaeoides
S’estén per llistonars, fenassars, cultius de tot arreu, fent-se cada
volta més rar quan ens atansem a les àrees més alteroses
(Brachypodietalia phoenicoidis), 1-600 m, cc.
BCN 13508: Lo Pelós, oliverar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/05/94.
SENNEN (1909, 1911), BALADA (1985), ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989),
TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 0,2-1 m, Fl.: III-VII, Dist.: Med.}
var. austrovalentinus O. Bolòs et Vigo
Molt escadusser es fa per cultius i vores de camins damunt de sòls
arenosos àrids, de les terres més càlides del territori (Stipion
retortae), 12-170 m, rr.
Creiem que és un tàxon d'una validesa taxonòmica discutible.
Tanmateix, el fet que presente una ecologia força definida, fa que
el considerem al present catàleg.
BCN 21726: Illa d'Audí, sòl arenós sec, 12 m, BF92, leg. Royo, 15/06/01.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. E-C(W)}
379
Convolvulus arvensis L.
corretjola (MONTS.-ARCHS, 1890); corretjola, correjola
var. arvensis
Omnipresent com a arvense i ruderal (Stellarietea mediae,
Artemisietea vulgaris), 1-600 m, cc.
La resta de races del complex de C. arvensis, de dubtosa validesa
taxonòmica, es troben sobretot a les àrees de major influència
mediterrània, a voltes properes al riu Ebro.
BCN 21725: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/05/94.
BALADA (1985, 1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2972, leg. Farnós.
{T.b.: H.(G.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
f. inversus O. Bolòs et Vigo
Apareix com a arvense i ruderal als mateixos ambients que la
forma típica (Stellarietea mediae, Artemisietea vulgaris), 4-500 m,
rr.
Raça caracteritzada per la presència alterna de segments de la
corol·la blancs amb altres de rosats.
{T.b.: H.(G.), Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
var. linearifolius Choisy
Es fa per cultius de secà en procés d'abandonament i altres
ambients ruderalitzats damunt de sòls arenosos secs (Stipion
retortae, Thero-Brachypodion), 10-550 m, r.
BCN 21724: Rambla d'Alcalà, arenal-llera-camí de barranc, 15 m, BE77, leg. Royo, 10/07/01.
FORCADELL (1999), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H.(G.), Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
380
var. macrophylla Cad.
Creix als sòls profunds i humits de les hortes pròximes a l'Ebro i
d'algun indret del sud de l'àrea estudiada (PolygonoChenopodion...), 10-15 m, rr.
Pensem que, molt probablement, siga un tàxon relacionat amb la
presència de partícules fines edàfiques i un grau elevat d’humitat.
BCN 21723: Jesús, sembrat, 15 m, BF92, leg. Royo, 07/04/00.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H.(G.), Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Plurireg.}
Convolvulus lineatus L.
Només l'hem vist relativament freqüent a la foia d'Ulldecona,
sovint en vores de basses i camins a sobre de sòls fatgencs
freqüentats per les raberes d'oví (Thero-Brachypodion, PolygonoPoetalia...), 5-450 m, rr.
BCN 13507: La Foia, vora de camí, 50 m, BF90, leg. Carrillo, Quadrada... & Royo, 04/06/99.
BCN 13506: Sòl de Riu, vora la desembocadura, sòl fortament calcigat ric en teròfits, 5 m, BE88,
leg. Royo, 06/06/02.
MMA 18007: La Foia, pradell terofític pasturat, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo,
01/05/99.
SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000), AGUILELLA in ORCA 11 (2001), BALADA in
ORCA 11 (2001), HERBARI UNIVERSITAT DE GIRONA in ORCA 11 (2001)*.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Iran.}
Convolvulus lanuginosus Desr.
var. lanuginosus
Es presenta per garrigues pedregoses, brolles, llistonars i vores de
camins d'àrees forestals; molt més abundant a les àrees montanes
(Rosmarinion officinalis (Convolvuletum lanuginosii), TheroBrachypodion), 5-700 m, c.
BCN 21721: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 27/04/96.
BCN 21722: Barranc de Vistahermosa, brolla, 180 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 21720: Lo Coniller, llistonars baix pinedes..., 100 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
BCN 21719: Les Timbes, brolla ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo, 03/06/02.
MMA 18364: Costa al Port-Farrúbio, garriga amb boix frescal, 520 m, BF72, leg. Royo, 19/12/99.
*MMA 18671: Coll de Santa Caterina, brolla pedregosa, 100 m, BF91, leg. Torres & Royo,
16/04/97.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
AGUILELLA in ORCA 11 (2001), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
MMA 2973, leg. Aragonés.
MMA 11473,11474,11475, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VII (-VIII), Dist.: Med. W}
381
var. sericeus (Boiss.) Willk. et Willk. et Lange
(var. argenteus Choisy in DC.)
Es cria en badalls de roca, brolles pedregoses i taperots de la mitat
septentrional del territori (Rosmarinion officinalis), 30-370 m, rr.
Es tracta d'individus densament pilosos, amb pèls molt curts i
fulles més estretes que la var. lanuginosus. Les úniques referències
pròximes al territori són les de FONT QUER (1915: 26; 1950: 120)
d’Orta i Cardó.
BCN 21718: Lo Corral Nou, brolla esclarissada, 180 m, BF90, leg. Royo, 22/07/99.
BCN 21717 i MMA 18006: Los Colomers-pla de les Illes, taperots enmig d'oliverar abandonat, 60
m, BF82, leg. Torres & Royo, 06/05/02.
FONT QUER (1915, 1950)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
Cuscuta campestris Yuncker
Es troba per herbassars temporalment inundats de les vores de
l'Ebro, cultius de secà, cunetes, mares de barranc nitròfiles...
(Polygono-Chenopodion, Diplotaxion erucoidis, Bidention
tripartitae...), 10-380 m, r.
Tàxon en franca expansió, encara que pareix no haver-se escampat
encara per la banda més meridional del territori.
BCN 13583: Les Comes, oliverar llaurat, 40 m, BF91, leg. Royo, 12/08/98.
BCN 13582: Assut de Xerta, herbassar vora el bosc ribera, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
MMA 18363: Riu Ebre al de Fabra, codolar fluvial inundable, 10 m, BF81, leg. Royo, 28/05/97.
MMA 18545: Riu Ebre al de Fabra, codolar fluvial, damunt Mentha pulegium, 10 m, BF81, leg.
Royo, 23/07/04
CARRETERO (1979b), BALADA (1981), CASASAYAS (1989), BALADA in ORCA 11 (2001), ROMO et al. (2002), TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. L. de Torres: Vora el barranc de Covalta, partida del corral del Xocolato, 160 m, BF81, leg. Torres, 02/06/99.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Cuscuta australis R.Br. subsp. tinei (Insegna) Feinbrun
C. scandens Brot.
Present només a l’Ebro i al Delta, d’on BALADA (1985: 19),
l’assenyala de les vores riu i de camins (Bidention tripartitae,
Chenopodion muralis), 5-20 m, rrr.
Les dades pròpies trameses a la secretaria d’ORCA, un camí
revisats els plecs i no havent pogut retrobar el tàxon, serien poc
segures.
BALADA (1985), BALADA in ORCA 11 (2001), ?ROYO in ORCA 11 (2001), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Plurireg.}
382
Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. kotschyi (Desmoul.) Arcang.
var. kotschyi (Desmoul.) Engelm.
pels de farigola (MONTS.-ARCHS, 1890); cabell (monyo) de la mare de Déu,
barba de caputxí (Rossell), cabellera, cabellera d’àngel
Arreu per brolles i costers pedregosos; indiscriminat pel que fa als
hostes, tanmateix els més habituals són Rosmarinus officinalis,
Globularia alypum, Thymus vulgaris i Coris monspeliensis
(Rosmarinetalia officinalis), 3-600 m, c.
Creiem que és de llarg la raça més corrent al territori. Tanmateix,
considerem que els criteris per a separar les varietats no són prou
ajustats per al territori, i és possible que es produïsca un
comportament clinal.
BCN 21523: Lo Pelós, brolla, damunt romer, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/05/94.
cf. BCN 21522: Puig de la Nau, oliverar abandonat vora brolla, 100 m, BE88, leg. Abella & Royo, 14/04/02.
cf. BCN 21524: Pla d'Abella, brolla, 270 m, BE79, leg. Royo, 29/06/02.
MMA 20224: Barranc de la Carbonera, camí, 230 m, BF80, leg. Abella & Royo, 29/05/05.
ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th. par., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-IX (XII), Dist.: Med.}
Cuscuta epithymum (L.) L. subsp. planiflora (Ten.) Rouy
(auct. subsp. grandiflora (Ten.) Rouy)
Creiem que els individus vistos a la part alta de la serra d'Irta hi poden pertànyer, tanmateix no disposem de cap
testimoni que ens permeta confirmar-ne la seua presència (Rosmarinion officinalis), ?400-?700 m.
Per altra banda, FORCADELL (1999: 112) l'esmenta dels crestalls de la serra de Montsià com a subsp. grandiflora
(Ten.) Rouy, si bé tampoc no hem pogut consultar cap mostra d’herbari.
?FORCADELL (1999).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Med.}
BORAGINACEAE
Heliotropium curassavicum L.
alacrà marí
Tria els sòls atapeïts poc o molt salins, quasi sempre de la sanefa
litoral, i més rarament per terrenys remoguts i compactats
allunyats de la influència marítima (Euphorbion prostratae), 120(150) m, r.
Disposem de la referència de l'herbari Giner de Vinaròs el 1944,
encara que no haguem pogut trobar el plec.
BCN 13580: Desembocadura del Servol, codolar calcigat amb partícules salines, 1 m, BE88, leg.
Abella & Royo, 21/04/00.
BCN 13581: Raval de Cristo, lloc ruderal molt xafurnat, 20 m, BF82, leg. Royo, 14/09/00.
BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), TORRES (1968)*, BALADA et al. (1977), COSTA, M. &
FIGUEROLA (1983), CASASAYAS (1989), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002),
CURCÓ (2004).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-60 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Introd.: Amèr. S}
383
Heliotropium europaeum L.
herba verruguéra (MONTS.-ARCHS, 1890)
Àmpliament difós com a ruderal, viari i arvense (Diplotaxion
erucoidis, Hordeion leporini, Bromo-Oryzopsion), 1-540 m, cc.
BCN 13579: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 26/08/95.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 3224, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.-Iran.}
Lithospermum fruticosum L.
Lithodora fruticosa (L.) Griseb. (incl. var. grandiflora Senn., var. hispida Senn.)
anguina, herba de les set sangries (MONTS.-ARCHS, 1890); herba de set
sanies, herba de la botgeta, asperon (Enroig, MULET)
Una mica per tot arreu, es pot trobar per brolles, talussos terrers de
barrancs... llevat dels indrets massa calents (Rosmarinion
officinalis), 10-600 m, r.
SENNEN (1911: 163) parla d'una var. grandiflora "Collines de
Peñiscola au barranco de Irta" possiblement sense rellevància
taxonòmica, i que no hem sabut trobar als herbaris BC i Sennen.
De la part alta del Port hem pogut consultar el plec BC 42644
atribuït a la var. hispida Senn., plec que no diferix excessivament
de la resta de testimonis.
BCN 13665: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 19/04/95.
SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1950)*, BOLÒS, O. (1967), FOLCH (1980)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES & ROYO
(2003).
*BC 42644; Punta de Coves Roiges, leg. Font Quer, 28/06/1917; ut var. hispidum Senn.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3296,3297, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: (II-)III-V(-VI), Dist.: Med. W}
Lithospermum purpurocaeruleum L.
Buglossoides purpurocaerulea (L.)I.M. Johnston
Es localitza en herbassars humits de vorades de pistes forestals i
bardisses del Port i de la Tinença (Querco-Fagetea), 300-500 m,
rr.
BCN 13664: Molí l'Abat, herbassar de vora de camí forestal, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo,
02/04/00.
BCN 23603: Barranc del Camp, raconada frescal vora vegetació de riberals, 550 m, BF73, leg.
Royo, 28/05/03.
BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 30-60 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Submed.}
384
Lithospermum officinale L.
No l'hem vist. Citat únicament dins del territori per APARICIO
(2002: 64) de la confluència del barranc dels Camps amb el riu
Servol (Alliarion?), 170 m, rrr.
L'hem anat a cercar a la localitat esmentada i no l'hem pogut
retrobar, malgrat la precisió de la referència. Tanmateix l'indret
presenta una ecologia ben favorable per a la seua presència.
APARICIO (2002).
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.}
Lithospermum arvense L. subsp. arvense
Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnston
Es presenta als cultius de secà no gaire secs, sobretot de les planes,
tornant-se més rar al litoral i les àrees montanes (Roemerion
hybridae, Diplotaxion erucoidis), 5-420 m, r.
BCN 13663: Lo Pelós, cavalló de tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 13/03/96.
*MMA 18626: Font de Pallerols, bancal llaurat i buit, 800 m, leg. Hodgson, Palmer, Torres &
Royo, BF70, 10/05/04.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA
(2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ (2003),
APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Plurireg.}
Lithospermum apulum (L.) Vahl.
Neatostema apulum (L.) I.M. Johnston
El trobem per pradells terofítics temporalment humits, damunt de
sòls argilosos del corredor de la foia d'Ulldecona cap a l'Ebro, i de
les serres de Godall i Irta, a excepció d’una localitat de la serra
d’Irta (Thero-Brachypodion, (Stipion retortae)), 70-110(400) m,
rr.
BCN 13662: Les Comes, prop la gravera, pradells terofítics àrids, 90 m, BF90, leg. Royo, 06/04/01.
BCN 13660: Estació FFCC de Freginals, pradell terofític argilós, 100 m, BF80, leg. Royo,
05/05/01.
BCN 13661 i MMA 18022: Lligallo de Solsó, pradell terofític saldonós, àrid, 70 m, BF80, leg.
Royo, 15/04/01.
TORRES (1989), ÀLVAREZ in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: III-V, Dist.: Med.}
385
Onosma tricerosperma Lag. subsp. hispanica (Degen et Herv.) P.W. Ball
(O. echioides auct. catal.)
onosma bovina (MONTS.-ARCHS, 1890)
No l'hem vist. Citat per TORRES (1968: 1161) del camí dels
Bandolers a la serra de Montsià, així com per O. BOLÒS & VIGO
(1979: 66) partint de la mateixa observació (OnonidoRosmarinetea), 200 m, rrr.
O. BOLÒS & VIGO (1990: 171) consideren que l'atribució a esta
subespècie és insegura, la manca de fruits madurs, el port de la
planta i la mida de la corol·la just al límit amb la subsp.
catalaunica (Senn.) O. Bolòs et Vigo; tanmateix, el cert és que
alguns plecs dipositats a l’herbari BC procedents d’Almeria s’hi
atansen considerablement.
TORRES (1968), BOLÒS, O. & VIGO (1979).
BC 833161, Serra del Montsià, terme de Sant Carles de la Ràpita, vora el camí, BF90, leg. Torres, 15/05/1967.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. munt. W}
Alkanna tinctoria Tausch.
No l'hem vist. Tàxon propi de sòls arenosos citat per O. BOLÒS
dins ORCA 2 (1991) i ORCA 11 (2001) a partir d'una dada
bibliogràfica que hem estat incapaços de referir (Ammophilion).
Tampoc no hem pogut trobar cap testimoni als diferents herbaris
consultats procedent del territori. Les referències prèvies més
pròximes són les de FOLCH (1980: 234) per a la Ribera d’Ebre, i
les de MOLERO et al. (1996: 62) i PASCUAL (1996: 57) per al
Priorat. APARICIO (2002: 49) l’indica de l’extrem meridional del
Baix Maestrat.
FOLCH (1980)*, BOLÒS, O. (dada biblio.) in ORCA 2 (1991), MOLERO et al. (1996)*,
PASCUAL (1996)*, BOLÒS, O. (dada biblio.) in ORCA 11 (2001), APARICIO (2002)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Latemed.}
Echium calycinum Moench
(E. parviflorum Moench)
Apareix per ambients nitròfils pròxims a la mar, així com en
alguns indrets fortament pasturats de la serra d'Irta (Hordeion
leporini), 1-10(350) m, rr.
Balada (com. pers. localitat) l'havia trobat a principis de la dècada
dels 80 del segle XX prop d'Amposta, d'on pareix haver-ne
desaparegut.
BCN 22142: Port de Benicarló, herbassar nitròfil, escullera del port, 3 m, BE87, leg. Royo,
15/03/01.
BCN 22141: Barranc de la Barbiguera, vora de sender dels penya-segats, 3 m, BE88, leg. Royo,
04/03/02.
BCN 22140: Corral de Baltasar, vorada nitròfila de corral, 190 m, BE77, leg. Royo, 14/03/02.
MMA 18362: Urbanització Cerro Mar, penya-segat ruderal litoral, 5 m, BE77, leg. Royo, 06/03/01.
SENNEN (1911), BALADA in ORCA 2 (1991), TIRADO et al. (1993), ARAN (1996), VILLAESCUSA leg. FABREGAT & LÓPEZ UDIAS
(2000), BALADA in ORCA 11 (2001).
{T.b.: Th.(H), Alç.: 10-40 cm, Fl.: (II-)III-IV(-V), Dist.: Med. S(N)}
386
Echium arenarium Guss.
No s’allunya mai dels penya-segats i camí de la platja de l’àrea
pròxima a la desembocadura del barranc de la Barbiguera,
(Hordeion leporini, Stipion retortae), 3-7 m, rrr.
L'indret on hi havia la millor població (5 o 6 individus) va ser
anorreat pels treballs de "neteja" de les platges. Es tracta d'una
espècie que presenta una població relictual a la Marina Alta,
[SERRA et al. (1993: 37), MATEO (1998: 292)], tot i que la nostra
és encara més isolada. Vicent Aran va revisar una de les mostres a
l’herbari MA. A l'indret creix conjuntament amb un altre tàxon de
distribució meridional com és Asteriscus maritimus.
BCN 13578: Desembocadura de la Barbiguera, penya-segat litoral, 5 m, BE88, leg. Royo, 22/02/01.
BCN 13577: Barranc de la Barbiguera, coster de la platja, 4 m, BE88, leg. Royo, 04/03/02.
MMA 17802: Barranc de la Barbiguera, cap a la pedra del Torn, penya-segat calcigat litoral, 5 m, BE88, leg. Royo, 07/04/03.
MMA 18021: Ibidem anterior, 22/02/01.
SERRA et al. (1993)*, MATEO (1998)*.
*BC 9674: Port d’Inca, leg. Sennen, 03/05/1917.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. S}
Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
E. asperrimum Lam.
Es presenta per herbassars nitròfils pasturats, sovint a la vora dels
lligallos (Thero-Brometalia), 10-350 m, rr.
La seua presència al territori resseguix perfectament els camins
transhumants que des del Delta pugen cap a les serres de Gúdar i
Javalambre.
BCN 22139: La Foia, vora de camí pasturada, 60 m, BF90, leg. Royo, 07/06/96.
BCN 22138: La Carrova, herbassar viari damunt sòl arenós, 5 m, BF91, leg. Royo, 08/07/00.
TORRES (1983), APARICIO (2002).
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: VI-VIII(-IX), Dist.: Med. W}
Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F.Q.
var. lacaitae (Senn.) O. Bolòs, F.Q. et Vigo
(E. pustulatum Sibth. et Sm.)
herba de la fam, borraina borda (Forcall, MULET), bugalosa (Albocàsser,
MULET)
Es fa per vores de camins, fenassars i camps de secà abandonats
de la pràctica totalitat del territori (Brachypodietalia phoenicoidis,
Salsolo-Peganetalia), 1-765 m, c.
BCN 22136: La Basseta, llaurat, 130 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 22137: La Gossera, fenassars, vores de camins, 330 m, BE99, leg. Forcadell & Royo,
17/04/02.
BCN 22135: Illa d'Audí, herbassar sec damunt sòl saldonós, 12 m, BF92, leg. Royo, 11/05/02.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3124, leg. Farnós.
MMA 11224,11259,11271,11618, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-50 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med. W}
387
Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita
E. coincyanum Lacaita, E. creticum L. subsp. coincyanum (Lacaita) R. Fern.
Apareix per vores de camins i codolars fluvials nitrificats de les
terres més càlides, com són l'Ebro i alguns punts del Baix Maestrat
(Hordeion leporini, Glaucion flavi), 5-50 m, rr (loc. c).
Creiem que este tàxon és clarament distingible del tàxon
precedent, sobretot per presentar un port molt més difús, una
major amplària de les fulles basals i una mida superior de les
peces florals. Tanmateix, hi ha individus en els quals la distinció
no és tan neta, com s’esdevé amb el plec MMA 18657.
BCN 22134: Estació FFCC de Mianes, vora de camí, 40 m, BF91, leg. Royo, 07/04/01.
BCN 22133: Barranc del Galatxo al Raval de Cristo, vora de camí, 30 m, BF82, leg. Royo, 21/03/03.
cf. MMA 18657: La Seniola, vora de camí, 240 m, BF70, leg. Royo, 02/10/95.
*MMA 18656: Illa de Blanquet, arenal, 7 m, BF81, leg. Torres & Royo, 16/06/00.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 10-70 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. SW}
Echium creticum L.
O. BOLÒS & VIGO (1996: 181) posen en dubten la seua presència al sud del Principat, el cert és que existix el plec BC
658189 que pareix del tot característic. A banda trobem la dada de l’herbari JACA dins ORCA 11 (2001) per a
pràcticament la mateixa localitat: “Costa del Célio, 40 m”. Tanmateix, no considerem este tàxon al present treball
perquè les referències esmentades són del marge esquerre de l’Ebro.
Herb. JACA dins ORCA 11 (2001)*.
*BC 658189, antic bancal de garrofers, lloc nitròfil, Tortosa (Baix Ebre), 40 m, BF92, leg. Torres, 15/04/1986.
Echium plantagineum L.
viborera (MONTS.-ARCHS, 1890)
Només l'hem observat per vores de camins, camps abandonats
immendiats i herbassars ruderals de la foia d'Ulldecona (EchioGalactition, Hordeion leporini), 100-130 m, rr.
BALADA dins ORCA 11 (2001) l'esmenta del quadrat UTM BF92,
concretament de Mig-Camí, al marge esquerre de l'Ebro.
BCN 13576: La Llacuna, herbassar subhumit, 130 m, BE89, leg. Royo, 09/04/98.
BCN 13575: Pont de la via del tren, vora de camí, 100 m, BF80, leg. Royo, 06/04/00.
BALADA in ORCA 11 (2001)*.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 20-50 cm, Fl.: (III-)IV-VI, Dist.: Plurireg.}
388
Nonea echioides Roem. et Schultes
(N. pulla (L.) DC. in Lamk. et DC.)
Només l'hem vist a dos localitats, molt aïllades entre elles, fent
part d'herbassars terofítics no gaire eixuts dels ribassos dels rius
Sénia i Canaleta (Thero-Brometalia), 30-280 m, rrr.
La localitat més septentrional és relativament pròxima a les
continentals amb influència del territori Sicòric, mentre que la
procedent del Baix Maestrat passa per ser la referència coneguda
més isolada dels Països Catalans.
BCN 13574: Riu Canaletes, herbassar terofític, 30 m, BF93, leg. Royo, 31/03/00.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-V, Dist.: Latemed.}
Nonea micrantha Boiss. et Reut.
No l’hem vist. L’única referència per al territori és la que trobem
referida dins TORRES & ROYO (2003: 43) a partir d’una dada que
ens va ser indicada per R. Balada (Agropyro-Lygeion), 100 m, rrr.
Prop del límit septentrional de l’àrea estudiada este tàxon va ser
assenyalat per ROVIRA (1986: 304), concretament de Miravet,
anant cap al Pinell de Brai.
ROVIRA (1984)*, BALADA in TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 4-40 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med. SW}
Anchusa italica Retz.
(A. azurea auct.)
bovina (MONTS.-ARCHS, 1890); bulgalosa (Orta, BALADA & MIQUEL);
bugalosa, llengua de bou
Apareix sobretot per sembrats o vorades d'altres conreus de secà
una mica frescals, algun camí en vores de camins; tanmateix
pareix cercar les terres de major influència continental, encara que,
puntualment, puga aparéixer a les terres més litorals (Roemerion
hybridae), 30-600 m, r.
BCN 13667: Coll de les Aubagues (serra de Godall), ermot vora bassa, 240 m, BF80, leg. Royo,
09/04/98.
BCN 13666: Ermita de Sant Roc, ametlerar, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), CURCÓ (2004).
MMA 2832, det. Royo, leg. Aragonés.
MMA 11722, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Latemed.}
389
Anchusa arvensis L. Bieb.
L'hem trobat a l'illa d'Audí a uns erms damunt de sòls soldonencs i
als herbassars subnitròfils a la vora d'ametlerars de l'extrem
septentrional de l'àrea estudiada (Bromo-Oryzopsion, PolygonoChenopodion), 12-430 m, rrr.
Una de les localitats on l'hem trobat és aparentment impròpia,
perquè acostuma a viure en nivells altitudinals superiors com ara
el massís del Port, o a terres més continentals de la Ribera d'Ebre o
la Terra Alta.
BCN 13573: Illa d'Audí, sòl arenós en tarongerar abandonat, 12 m, BF92, leg. Royo, 15/06/01.
BCN 13572 i MMA 18020: Illa d'Audí, erms damunt sòl saldonós, 15 m, BF92, leg. Abella &
Royo, 23/03/02.
BCN 14969: Collet de Roc, herbassar nitròfil vora ametlerar., 430 m, BF83, leg. Abella & Royo, 11/01/04.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 11 (2001)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Borago officinalis L.
borratja (MONTS.-ARCHS, 1890); borraina, borrainera, flor cordial
Es cria per herbassars nitròfils de vores de camins, no massa lluny
de les habitacions humanes o animals (Silybo-Urticion,
Chenopodion muralis), 1-520 m, c.
No són excessivament rars els exemplars albins. Creiem que pot
florir al llarg de tot l'any, i només al cop de l'estiu alguns anys no
hi trobaríem flors.
L'arrebossat de les seues fulles i el seu consum acompanyat de mel
és motiu de festa al territori, i en el passat les borraines eren per si
soles motiu de celebració, i esdevenia l'única menja dels batejos i
altres celebracions de la gent més humil.
BCN 13571: L'Hereu, vora de camí, 90 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
BCN 21331: Racó d'Omedo, vora de camí nitròfila, 20 m, BF81, leg. Royo, 27/03/00.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA
(2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2883, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 20-60 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
390
Asperugo procumbens L.
L'hem detectat només a un herbassar fortament nitròfil, a la vora
d'un corral del barranc dels Masets, on ens el va mostrar Lluís de
Torres (Onopordion acanthii), 450 m, rrr (ext.?).
Hi havíem retornat diversos camins i no havíem aconseguit de
retrobar-lo; fins i tot ens va semblar que havia desaparegut.
Tanmateix, la primavera de 2004, Salvador Cardero i Lluís de
Torres hi localitzaren un únic individu. Ara bé, el fet que ROVIRA
(1986: 307) l'esmente d'una localitat molt pròxima és possible que
no siga tan rara a l'indret. La referència de SAMO (1995: 59): "en
toda la provincia por las áreas de umbría" no la considerem prou
precisa per a tenir-la en compte.
BCN 13570: Barranc dels Masets, herbassar vora el corral, 450 m, BF83, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
ROVIRA (1986), CASASAYAS (1989), TORRES (1989)*.
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Eur.}
Myosotis arvensis (L.) Hill subsp. arvensis
(M. intermedia Lk.)
Només l'hem advertit a uns herbeis humits d’un repeu de pany de
roca exposat al NE de la Foradada, a la serra de Montsià; com ja
havíem indicat dins CARDERO et al. (2004: 100). (Origanetalia
vulgaris), 600-620 m, rrr.
La localitat es troba especialment afavorida per les marinades que
asseguren un alt grau d'humitat ambiental, fins i tot en els llargs i
eixuts estius que afecten a la Serra.
Els nostres exemplars semblen encaixar amb la descripció de la
var. garciasii O. Bolòs et Vigo, la qual presenta les flors molt
menudes i els pedicels molt curts, uns caràcters que l’atansen als
propis de M. ramosissima. Tanmateix, és possible que no siguen més que caràcters adaptatius
sense rellevància taxonòmica. El plec BCF 71780 de la serra d'Alfara ens ha semblat del tot
assimilable als nostres.
BCN 22407: Racó baix la Foradada-serra de Montsià, fenassar, 560 m, BF90, leg. Carrillo, Quadrada... & Royo, 04/06/99.
BCN 22408 i MMA 18806: Faixes de la Foradada, prat mesòfil, 600 m, BF90, leg. Abella & Royo, 24/05/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, TORRES in ORCA 11 (2001)*, CARDERO et al. (2004).
*BCF 71780, serra d'Alfara, cap a la punta del Mig, a un herbei de repeu de cingle, 800 m, BF83, leg. Rovira & Molero.
{T.b.: H., Alç.: 20-40 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Lateeur.}
391
Myosotis ramosissima Rochel in Schultes subsp. ramosissima
M. collina auct. non Hoffm. var. gracillima (Loscos et Pardo) Halacsy
L'hem ensopegat a un codolar fluvial subnitròfil del barranc de
Valldebous, mentre alçàvem un inventari especialment abundant
en Hyoscyamus niger (Onopordion acanthii, Atropion
belladonnae), 570 m, rrr.
A més, el coneixem de la mola de Catí, a la banda alta del massís
del Port. AGUILELLA dins VILLAESCUSA (2000: 149) l'esmenta del
quadrat UTM BF61, i dins del BDBC es referencia l'UTM BF71
sense cap més precisió.
BCN 13569: Barranc de Valldebous, pedrusca de mare de barranc, 570 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
*MMA 18019: Mola de Catí, vorada de camí en zona forestal, 1250 m, BF72, leg. Abella, Forcadell, Torres & Royo, 19/05/02.
FONT QUER (1950)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*, ?BDBC.
{T.b.: Th., Alç.: 5-15 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med.-Eur.}
Lappula squarrosa (Retz.) Dumort.
No l'hem vist. Citat per BALADA dins ORCA 11 (2001) de l'Antic
dins d'un conreu d'oliveres i tarongers, una referència basada en un
plec de l’herbari personal de Rafel Balada que hem pogut
confirmar (Solano-Polygonetalia), 25 m, rrr.
ROVIRA (1986: 307) l'esmenta d'algunes localitats de la comarca
del Matarranya, formant part també de cultius, també dins ROVIRA
(1986: 560) on, en l’únic inventari d’Arenarietum viridis, es dóna
una dada d’este tàxon que no apareix recollida al catàleg florístic.
ROVIRA (1986)*, BALADA in ORCA 11 (2001).
Herb. pers. BALADA: Antic, BF90, leg. Balada, 03/06/1978.
*Herb. pers. BALADA: prop Valdealgorfa, YL54, leg. Balada, 13/11/1999.
{T.b.: H.,Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Plurireg.}
Cynoglossum cheirifolium L.
besneula, bisneula
Viu en herbassars nitròfils secs, sovint de vorades de mares de
barrancs, sestadors de bestiar, tornant-se més rar a mesura que ens
atansem a les àrees muntanyenques més interiors (ScolymoKentrophyllion), 1-500 m, r.
BCN 13568: Barranc de Lledó, herbassar nitròfil, 100 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 11 (2001), TORRES in ORCA 11 (2001),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2988, leg. Farnós.
MMA 11410,11531, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. W}
392
Cynoglossum creticum Mill.
(C. pictum Ait.)
manéula (MONTS.-ARCHS, 1890); violes bordes, besneula, bisneula
S’instal·la per herbassars nitròfils no massa eixuts, costers
pedregosos i codolars fluvials subnitròfils de tot el territori
(Silybo-Urticion, (Chenopodion muralis, Glaucion flavi)), 1-600
m, c.
BCN 13567: Barranc de Lledó, herbassar nitròfil, 100 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
SENNEN (1909, 1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2989, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: III-VII, Dist.: Latemed.}
Cynoglossum officinale L.
Dins PALACIOS (2001: 74) apareix una referència per a este tàxon a partir de les fitxes de l’Herbari Giner; 01/07/1944.
No hem pogut retrobar el plec d’herbari, tanmateix, cas que hagués existit, hauria de procedir d’algun antic conreu.
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
HYDROPHYLLACEAE
Phacelia tanacetifolia Benth.
L'hem trobat únicament a un sembrat d'avena del pla de la Galera,
tal com havíem indicat dins CARDERO et al. (2004: 101)
(Roemerion hybridae), 100-240m, rrr (accid.?).
Tàxon que s'ha emprat com a planta mel·lífera i com a adob en
verd. Al mateix sembrat s'hi trobaven dos tàxons més que no
havíem trobat mai dins del territori com eren Vicia ervilia i
Sisymbrium crassifolium. La seua presència del tot espontània dins
del sembrat caldria atribuir-la a la procedència de les llavors de la
sembra. Recentment Jesús Moro (com. pers.) ens ha indicat que
n'ha identificat una plantació a una localitat del Baix Maestrat.
Possiblement la referència d’APARICIO & MERCÉ (2004b) per al barranc d’Aiguaoliva en siga una
conseqüència. Assenyalat del Priorat per SÁEZ et al. (2000: 112). Erròniament l’havíem referit
dins CARDERO et al. (2004) del quadrat UTM BF7425 quan hauria de constar el BF8009.
BCN 22124: Refoia Fonda, sembra d'avena, 240 m, BF80, leg. Abella & Royo, 16/05/04.
SÁEZ et al. (2000)*, APARICIO & MERCÉ (2004b), CARDERO et al. (2004).
*BCN 29357 (BCF 42179): Alt Empordà: camp entre Cantallops i Sant Climent, a uns 5 km de Cantallops, 530 m, leg. Ferré & Molero, 04/06/94;
det. J. Vicens, 18/04/97.
*BCN 29358 (BCF 45461): Cornudella, en un guaret, 530 m, CF26, leg. J. Vallverdú, 24/05/98.
{T.b.: Th., Alç.: 50-80 cm, Fl.: IV-V, Dist.: Introd.: Amèr. NW}
393
LABIATAE (LAMIACEAE)
Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys
herba feléra (MONTS.-ARCHS, 1890)
Quasi per tot arreu en cultius i vores de camins, encara que sempre
escàs (Stellarietea mediae), 20-600 m, r.
Hem vist individus florits pràcticament tot l'any.
BCN 13566: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/09/95.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), TORRES in
ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 2812, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 10-25 cm, Fl.: (I)III-X(XI), Dist.: Med.-Eur.}
Ajuga iva (L.) Schreb.
almescát (MONTS.-ARCHS, 1890)
var. iva
Present en prats d’anuals i vivaces de tot el territori, es fa
progressivament més estrany a mesura que ens atansem a les àrees
muntanyenques, sobretot de la banda septentrional (TheroBrachypodion, (Stipion retortae)), 1-600 m, cc (rr al massís del
Port).
BCN 21291: A mig quilòmetre de Paüls, venint de Xerta, sòl xafurnat i sec, 360 m, BF83, leg.
Royo, 23/06/99.
*MMA 12636: La Granadella, clariana de brolla, 10 m, CF01, leg. Royo, 09/04/97.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 12415,12416, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 3-15 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med.}
var. pseudoiva (Rob. et Cast. ex DC.) Benth.
Es tracta d’una raça de flors grogues, rara al territori, que només
l'hem vist a la banda més càlida del territori (Stipion retortae), 1210 m, rr.
L'abundància dins del territori és del tot inversa a allò que
esmenten O. BOLÒS & VIGO (1996: 217). Quasi sempre apareixen
individus amb flors cleistògames, per la qual cosa es fa difícil
d'assignar-ne la varietat. Este fet segurament va fer que SENNEN
(1911: 168), parlés d'una f. apetala (Senn.) Jah. et Maire afegint a
més que es podia trobar "en fruit dès avril".
ÁLVAREZ (2003, 2004).
{T.b.: Ch., Alç.: 3-15 cm, Fl.: VIII-X, Dist.: Med.}
394
Teucrium pseudochamaepitys L.
(T. pseudochamaedrys auct. non Senn.)
herba créu (MONTS.-ARCHS, 1890)
Relativament freqüent per llistonars i secundàriament per brolles
situades a les vores del país més càlid (Thero-Brachypodion
(Teucrio-Brachypodietum retusi)), 1-320 m, c (rrr a les àrees
montanes interiors).
BCN 13565: Barranc de la Galera a la Riba, llistonars vora camí, 240 m, BF80, leg. Royo,
31/05/95.
VAYREDA (1902), SENNEN (1909, 1911), FONT QUER (1915, 1950*), FOLCH (1980)*,
ROVIRA (1986), TORRES (1989), BAYÓN in FDEZ.-CASAS (1994), FORCADELL (1999),
VILLAESCUSA (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003), BOLÒS, O. in
ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
BC Sennen s/n: Benicarló, garigues et talus, leg. Sennen, V-1909, Pl. d'Esp. 633.
BC Sennen s/n: Prat de Comte, bois et friches, vers 200 m, leg. Font Quer, 20/06/1915, Pl. d'Esp. 240.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4584, leg. Farnós.
MMA 4585, leg. Aragonés.
MMA 11685,11686,11687,11688,12449,12450, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
Teucrium botrys L.
Apareix a la major part dels codolars fluvials de les planes i més
rarament conreus de secà pedregosos (Glaucion flavi, TheroBrachypodion), 10-380 m, r.
BCN 13564: Barranc de Lledó, codolar fluvial, 50 m, BF81, leg. Royo, 06/06/96.
FONT QUER (1950)*, ?BOLÒS, O. in MALAGARRIGA (1971), FOLCH (1980)*, ROVIRA
(1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ?BADA in ORCA 12 (2003), TORRES in
ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-X(-XI), Dist.: Med.-Submed.(Eur.)}
Teucrium fruticans L.
L'hem observat només cultivat. Citat per BALADA dins ORCA 12
(2003) dels Reguers (Artemisietea vulgaris?), 120 m, rrr.
El mateix Balada l’esmenta de diferents localitats del delta de
l’Ebre, totes de fora de l’àrea estudiada, i encara del sud del Baix
Maestrat.
BALADA in ORCA 12 (2003).
{T.b.: NP(p), Alç.: 0,5-2,5 m, Fl.: III-VI, Dist.: Introd.: Med. SW}
395
Teucrium campanulatum L.
No l'hem vist. SENNEN (1911: 168; 1912: 213) el cita de localitats
pròximes a Benicarló i Peníscola, formant part de depressions
humides exsudades (Isoetion ?) 50? m, rrr.
Els plecs dipositats a l'herbari Sennen són del tot característics.
Vicent Aran 04/09/02 ens comunica que l'ha retrobat a una
raconada de la rambla d'Aiguaoliva, concretament a l'alçària del
puig de la Nau.
Si tenim en compte les nombroses indicacions de Sennen, allò que
sembla probable és que el tàxon haja patit una forta recessió en
temps precedents.
SENNEN (1911, 1912), CREHUET in ORCA 12 (2003).
BC Sennen s/n: Benicarló, lieux humides, leg. Sennen, 17/08/1908, Pl. d'Esp. 623.
BC Sennen s/n: Benicarló, lieux exsudés, leg. F. Gédéon, 1908.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. S}
Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb.
T. pinnatifidum Senn.
alzineta (MONTS.-ARCHS, 1890); herba colònia (Ulldecona, MASCLANS);
brotònica, beltrònica
Àmpliament estés per alzinars, carrascars i coscollars no massa
eixuts, sense ser abundant (Quercetea ilicis), 20-765 m, c (rr a les
terres més càlides).
BCN 13563: Barranc de Lledó, garriga, 70 m, BF81, leg. Royo, 03/06/95.
BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ
(2003), APARICIO (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA 4580, leg. Farnós.
MMA 12448,11340, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: V-VI(-VII), Dist.: Med. W}
396
Teucrium polium13 L. subsp. aragonense (Loscos et Pardo) F.Q. ex A. et O. Bolòs
Hem atribuït a este tàxon una part dels nostres plecs de les planes
del territori, d’on ja havia estat referit per FONT QUER (1920: 222)
i per MANSANET & MATEO (1981: 323) a partir del plec MA
98376 recol·lectat per Pau (Ononido-Rosmarinetea), 12-250 m, rr.
Els plecs del territori presenten uns caràcters gens típics, perquè
les fulles són més pròpies de la subsp. aureum, i els calzes són
marcadament pubescents; així el plecs recollits per J. Molero i
A.M. Rovira (BCF 71483, 71511 i 72448) procedents de la Terra
Alta i la Ribera d’Ebre no diferixen essencialment dels nostres, si
bé presenten les fulles relativament amples i un port procumbent.
cf. BCN 14010: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 03/06/95.
cf. BCN 31163: Pipions, garriga, 200 m, BE79, leg. Forcadell & Royo, 06/06/99.
cf. BCN 31162: Vinallop, barranc de Roé, faixes pasturades, 12 m, BF91, leg. Royo, 12/05/02.
cf. BCN 31161 i MMA 18018: Riu Sénia, brolla, 250 m, BE79, leg. Royo, 27/05/02.
cf. MMA 18800: Les Timbes, cap a les Deveses, brolla ran de mar, 5 m, BE88, leg. Royo, 03/05/02.
cf. MMA 18802: Barranc de Pipions, brolles primes damunt taperots, 195 m, BE79, leg. Royo, 29/04/03.
cf. MMA 18801: Mas de Merades, brolla vora camí, 170 m, BF80, leg. Forcadell & Royo, 22/05/03.
FONT QUER (1920), MANSANET & MATEO leg. PAU (1981), ROVIRA (1986)*, CREHUET (dada herb.) in ORCA 12 (2003), MATEO in
ORCA 12 (2003)*.
*BCF 71483, voltants d'Ascó, BF96, leg. Molero & Rovira
*BCF 71511, Caseres, vers Gandesa, BF74, leg. Molero & Rovira
*BCF 72448, voltants de Batea, BF75, leg. Molero & Rovira
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. W}
Teucrium polium L. subsp. aureum (Schreb.) Arcang.
T. aureum Schreb.; T. luteum (Mill.) Degen. subsp. luteum, (subsp. flavescens (Schreber)
Malag.)
samarilla (MONTS.-ARCHS, 1890); herba capsotera, timó mascle, timó ver
Es fa per costers pedregosos, prats secs i brolles de les àrees
pròximes al Port, a la Tinença i a la serra de Montsià (OnonidoRosmarinetea), 250-710 m, r.
Una part dels individus de la part baixa pareixen presentar una
certa introgressió amb la subsp. aragonense; per la qual cosa
nosaltres mateixos havíem tramés a la secretaria d’ORCA dades
que possiblement pertanyen a este darrer tàxon, concretament per
als quadrats UTM BF80 i BF91.
BCN 13561: Barranc de Lloret, garriga, 280 m, BF71, leg. Royo, 16/06/96.
BCN 14565: Ombria de German,cap al Montsagre, brolla vora camí, 270 m, BF83, leg. Royo, 17/06/03.
BCN 14055 i MMA 17871: Clot de l'Hospital, garriga, 560 m, BF71, leg. Royo, 03/07/03.
SENNEN (1909), FONT QUER (1950)*, FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), ?ROYO in ORCA
12 (2003), TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
BCF 71481, Prat de Comte, cap a la venta d'en Roc, BF83, leg. Molero & Rovira, 11/04/1987.
MMA 12560, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt. W}
13
Inicialment havíem cregut que bona part dels plecs es podien atansar a T. expassum Pau, però una revisió més
acurada ens va fer adonar que pertanyien a altres tàxons, bàsicament a T. polium subsp. aureum.
Són molts els plecs d'herbari consultats del grup de Teucrium polium, i malgrat els diferents intents que hem fet per
traure'n l’entrellat, el cert és que als diferents herbaris hi ha molts plecs absolutament barrejats. Parlant-ne amb
Gonzalo Mateo coincidírem a considerar l'existència d'un important percentatge d'individus amb caràcters
hibridogènics, criteri no compartit per T. Navarro, encarregada de revisar el grup per a Flora Iberica. Tanmateix, hem
vist individus ja revisats per a esta obra atribuïts a un determinat tàxon que no s'assemblen gens entre ells.
397
Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang.
chocasapos (A.C. COSTA, 1877); chocasapos i herba de Sant Pons (MONTS.ARCHS, 1890); herba capsotera, timó mascle, buriol, buiol, poniol
var. capitatum
T. capitatum L. subsp. capitatum
Freqüent per brolles i vorades de camins de la major part del
territori, llevat de les àrees més alteroses (Rosmarinetalia
officinalis), 5-480 m, c.
BCN 13562: Barranc de la Galera a la Riba, brolla, 240 m, BF80, leg. Royo, 01/05/95.
BCN 13558: Terrapico-Raval de Cristo, brolla esclarissada, 20 m, BF82, leg. Royo, 22/10/99.
BCN 14010: La Basseta, vora de camí, 130 m, BE77, leg. Royo, 15/05/01.
MMA 18589: Assut de Xerta, 100 m, BF83, leg. Abella & Royo, 20/06/04.
COSTA, A.C. (1877), SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), STÜBING in
VILLAESCUSA (2000), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003), ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003)*, BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES in
ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VII(-VIII), Dist.: Med. W}
var. gracillimum (Rouy) O. Bolòs et Vigo
No l’hem vist. Localitzat per APARICIO (2002: 71-72) al Baix
Maestrat (Rosmarinion officinalis), 40 m, rrr.
Possiblement ens haja passat desapercebut per no haver-lo vist
florit, tanmateix considerem que s’ha de tractar d'un tàxon força
rar al territori. Per altra banda sembla que l'excessiva
compartimentació del grup està abocant a la descripció d'un
nombre excessiu de races que no ajuden a traure l’entrellat d'un
grup ja de per si prou heterogeni.
APARICIO (2002).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. SW}
Teucrium polium L. subsp. polium
herba cuquera (MONTS.-ARCHS, 1890); herba capsotera, timó mascle
var. polium
Molt menys freqüent, i per brolles menys eixutes, que la
subespècie capitatum (Rosmarinetalia officinalis), 60-540 m, rr.
Gonzalo Mateo (com. pers.) considera dubtosa la seua presència al
País Valencià; per la qual cosa les indicacions de VILLAESCUSA
(2000: 364) i algunes de les dades pròpies trameses a la secretaria
d’ORCA no hi pertanyerien. Este tàxon havia estat indicat de la
Plana Alta per MANSANET & MATEO (1984: 17).
MMA 18807: Barranc de Lloret, vora de camí, 340 m, BF71, leg. Royo, 30/06/03.
MMA 18642: Barranc de Solito, vora de sender, 300 m, BF90, leg. Abella & Royo, 06/06/04.
SENNEN (1911), MANSANET & MATEO (1984)*, ROVIRA (1986)*, FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in ORCA 12
(2003)*, ?ROYO in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
cf. VAL 36539: Mas de Gascó, 400 m, BF60, leg. Villaescusa & Tirado, 01/05/95.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.}
398
Teucrium polium L. subsp. dunense Senn.
T. dunense Senn., T. puechiae Burdet, (T. belion auct.)
Només l'hem detectat als penya-segats baixos del sud de Peníscola
i els de la costa nord de Vinaròs (Ammophilion, Rosmarinion
officinalis), 1-5 m, rrr.
A Vinaròs hem observat algun individu que ens ha paregut que
podia presentar caràcters intermedis amb la subsp. capitatum.
BCN 13560: Les Timbes, brolla dels penya-segats, 5 m, BE88, leg. Royo, 03/05/02.
BCN 13559 i MMA 18017: Cerro Mar, penya-segat litoral, 5 m, BE77, leg. Royo, 11/06/01.
RIVAS-GODAY & RIVAS-MARTÍNEZ (1958), ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000),
GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), CURCÓ (2004)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. W}
Scutellaria galericulata L.
Només l'hem ensopegat en herbassars de riba llacosa de l'Ebro,
temporalment inundats, sovint amb Leersia oryzoides, als ribassos
dels galatxos de l'illa d'Audí i de Vinallop-Mianes (Magnocaricion
elatae), 7-12 m, rrr.
Espècie ja detectada als ribassos de l'Ebro a l’alçària de Flix per
ROVIRA & MOLERO (1983: 559); i del mateix indret per BOLAÑOS
et al. (2003: 5), que n'arriben a comptar fins a 400 exemplars a
l'àrea de Sebes, entre els senillars. Més al sud reapareix a
l'Albufera de València segons indiquen CARRETERO (1984) i
CARRETERO & AGUILELLA (1995: 64).
BCN 13556 i MMA 18016: Illa d'Audí, soldonar vora galatxo, 15 m, BF92, leg. Beltran & Royo, 30/09/00.
BCN 30791: Desembocadura del barranc de Sant Antoni a l'Ebre, herbassar inundable vora Paspalum distichum, 7 m, BF81, leg. Royo, 23/07/04.
BCN 14577 i MMA 17835: Galatxo entre Mianes i Vinallop, herbassar inundable enmig de bosc de ribera, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/03.
ROVIRA & MOLERO (1983)*, CARRETERO (1984)*, CARRETERO & AGUILELLA (1995)*, ROMO et al. (2002), BOLAÑOS et al.
(2003)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Eur.}
Marrubium supinum L.
manrúbio
Es presenta per vores de camins pasturades i herbassars nitròfils
secs del Port, de la Tinença i, encara de la serra d'Irta, on no l'hem
detectat (Onopordion acanthii), 340-600 m, rr.
Pensem que la seua presència al territori va molt lligada als
lligallos o altres indrets molt fressats. La seua presència a la serra
de Montsià és, si més no, insegura. El plec MMA 12463 no és
gens típic, i es podria atansar a l'híbrid entre M. supinum i M.
vulgare (M. × bastetanum).
BCN 13557 i MMA 18015: Riu Sénia, vora de camí, 340 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
COSTA, A.C. (1877), FONT QUER (1915*, 1920, 1950*), ROVIRA (1986)*, TORRES (1989), ?FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), ?ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003).
?MMA 12463, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt. W}
399
Marrubium alysson L.
Únicament l'hem vist a un herbassar xeronitròfil a la vora del mas
del Marqués, vora l'Ossera, al terme de Xerta (Salsolo-Peganion),
170 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec procedent del marge esquerre del
territori que és dipositat a l'herbari Sennen, determinat per ell
mateix com a var. parvifolia. Este plec s'acompanya d'una mostra
de M. vulgare subvar. lanatum que Sennen hi trobà al costat, i que
sembla el desconcertà. També hi hem trobat una mostra procedent
de Benicarló als herbaris BC Sennen i BCN.
Existix encara el plec MA 177469 (Benicarló, leg. M. Martínez, 29/05/1924), tanmateix el fet que
no s'haja retrobat d'ençà 1930 fa que emprem la simbologia proposada per Flora Europaea.
ROVIRA (1986: 315) més al nord i VILLAESCUSA (2000: 345) i APARICIO (2003: 19) més al sud el
troben en les seues recerques.
BCN 31130: Mas del Marqués, vora l'Ossera, herbassar nitròfil vora camí i corral, 180 m, BF83, leg. Abella & Royo, 14/12/03.
SENNEN (1911), MALAGARRIGA leg. SENNEN (1971)*, BOLDÚ & MOLERO leg. SENNEN (1979)*, ROVIRA (1986)*, FDEZ.-CASAS
leg. MARTÍNEZ, M. (1990), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN (1990), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2003)*.
*BC Sennen: s/n i BCN s/n: Tortosa à Remolins, lieux vagues, 12-IV-1922, leg. Sennen, 1909, Pl. d'Esp. 4463.
BC Sennen s/n: Benicarló, talus, leg. Sennen, 1909, Pl. d'Esp. 4464.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. S}
Marrubium vulgare L. subsp. vulgare
malrubí (MONTS.-ARCHS, 1890); manrúbio, aliacrà
subvar. vulgare
Té tendència a viure en herbassars ruderals no gaire secs de bona
part del territori (Stellarietea mediae), 10-600 m, r.
MALAGARRIGA (1971), ROVIRA (1986), TORRES (1989), SAMO (1995), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11413,12559,12563, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-70 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.-Eur.}
subvar. lanatum (Benth.) R. Lit.
var. lanatum Benth.
Com la raça anterior, s’instal·la en herbassars ruderals nitròfils,
malgrat que la substituïx en aquells més àrids; de vegades es
localitza en indrets pròxims a corrals on es tanquen raberes ovines
(Silybo-Urticion, (Salsolo-Peganion?)), 2-530 m, c.
És possible que en la seua gènesi hi hagués intervingut M. alysson,
com ho sembla constatar la mostra que, a la vora del plec d'aquest
tàxon, Sennen hi va collir a Remolins i que va deixar sense
determinar.
BCN 27014: Masada del Pastor, vorada de granja, 120 m, BE77, leg. Royo, 13/03/01.
MMA 18360: Terrapico, runam d'abocador, 120 m, BF82, leg. Royo, 11/12/98.
TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-70 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med.-Eur.}
400
Marrubium × bastetanum Coincy
(incl. M. × segobricense Pau, M. supinum × M. vulgare)
L'hem observat a un repeu nitròfil de la Foradada, a la serra de
Montsià (Onopordion acanthii), 680 m, rrr.
Hem pogut consultar el plec VAL 946225 de Culla (Alt Maestrat),
gens diferent del BCN 27010. A més l'hem vist, ja fora del
territori, al voltant del parc eòlic del Baix Ebre, mentre cercàvem
poblaments d'Eleocharis palustris en companyia de J. Hodgson,
C. Palmer i L. de Torres. La referència que simultàniament fa
FONT QUER (1920: 216) de Marrubium × segobricense de la vall
de Carreretes, es basa en algun altre individu, amb major
dominància dels caràcters de M. supinum sobre els de M. vulgare.
BCN 27010: La Foradada, repeu de pany de paret humit i nitròfil, 670 m, BF90, leg. Abella & Royo, 24/05/03.
*MMA 18812: Parc eòlic del Baix Ebre, 610 m, BF92, leg. Hodgson, Palmer, Torres & Royo, 16/09/03.
FONT QUER (1920, 1950*).
*BC 49282, BC 49338, BC49342, els Bassis in ruderalis, 890 m, leg. Font Quer, 25/06/1917.
*BC 49327, Coves del Bou, la Cenia, leg. Pau, 28/06/1917.
*BC 93407, circa collem "del Murtero" dictam, inter parentes, 760 m, leg. Font Quer, 27/05/1942.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VI, Dist.: Med. munt. W}
Marrubium alysson L. × M. vulgare L.
Hem atribuït a este híbrid un plec d’herbari recollit a una localitat
meridional de l’àrea estudiada, formant part d’un herbassar nitròfil
(Silybo-Urticion), 30 m, rrr.
A banda de presentar caràcters foliars intermedis entre M. alysson
i M. vulgare, allò més clar és la presència de 5 dents del calze ben
formades, acompanyades d’un nombre variable, entre una i cinc,
de dents atrofiades entremig de les altres.
BCN 31249: Riu Sec a la Vallesa, herbassar nitròfil sec, de cara al sud, 30 m, BE87, leg. Royo,
08/10/02.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-40 cm, Fl.: ?, Dist.: Med. SW}
Sideritis romana L. subsp. romana
te salvatge (Alt Maestrat, MULET)
Es pot trobar relativament freqüent per pradells terofítics diversos
(Thero-Brachypodion, Thero-Brometalia), (1)20-600 m, c.
BCN 13555: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/04/95.
FONT QUER (1950)*, FOLCH (1980)*, TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000, 2004), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4544, leg. Aragonés.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-VII(IX), Dist.: Med. W-C}
401
Sideritis pungens Benth.
Citat per APARICIO (2003b: 83) de la part baixa de la comarca del Baix Maestrat. Havent consultat amb l’autor les
indicacions d’este tàxon i disposant de plecs d’herbari pròxims a la localitat indicada: “Traiguera, camí de les Planes,
tramo entre el barranco de la Cova Alta y el camí de Vinaròs”, creiem que estos poden pertànyer a la var. intermedia
de S. spinulosa.
?APARICIO (2003b).
Sideritis spinulosa Barnades ex Asso subsp. spinulosa
(S. spinosa Lamk.)
var. subspinosa (Cav.) F.Q.
herba de mal de panxa (Herbers, MULET), rabo de gat (Sorita, MULET)
Es troba per brolles i talussos de vores de camins de les àrees
muntanyenques i, més rarament, a les planes de la mitat
septentrional del país estudiat (Ononido-Rosmarinetea), 160-600
m, r.
BCN 31175: Lo Pelós, brolla, 160 m, BF81, leg. Royo, 18/05/97.
BCN 31174: Barranc de la Galera a la Riba, brolles vora camí, 240 m, BF80, leg. Royo, 12/08/97.
cf. BCN 31173: Barranc de la Galera-les Olles, brolla, 300 m, BF71, leg. Torres & Royo, 24/06/99.
BCN 31194: Volta Plana, brolla vora pista, 580 m, BF72, leg. Abella & Royo, 02/09/01.
MMA 18359: Matamoros, límit de brolla amb camí, 300 m, BF81, leg. Royo, 11/09/96.
FONT QUER (1915*, 1917, 1920), PAU (1919), BOLÒS, A. ap. BOLÒS, R. (1921), TORRES
(1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), LAGUNA et al. (1998), PAU in VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), ?BADA in
ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003), ROYO in ORCA 12 (2003)*, TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med. W (endèm.)}
var. intermedia (F.Q.) O. Bolòs et Vigo
(incl. subsp. ilicifolia (Willd.) O. Bolòs et Vigo)
Menys freqüent que la var. subspinosa es cria pràcticament als
mateixos ambients (Ononido-Rosmarinetea), 240-400 m, rr.
La distinció entre esta varietat, que faria el trànsit vers la subsp.
ilicifolia (Willd.) O. Bolòs et Vigo, i la var. subspinosa és poc
neta, fet que ja fou advertit per A.C. COSTA (1877: 201) quan
descriu diferents races: alfa genuina, beta serrata i gamma
subspinosa. Les indicacions de BALADA dins ORCA 12 (2003) de
la subsp. ilicifolia, probablement caldria referir-les també a este
tàxon.
BCN 31179: Vall d'en Bages, pujant al Montsagre, vora de camí, 400 m, BF83, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
cf. BCN 31178: Matamoros, brolles vora camí, 250 m, BF81, leg. Torres & Royo, 03/07/99.
cf. BCN 31177 i MMA 18008: Planes de Barro, brolla, 300 m, BE79, leg. Royo, 25/06/00.
cf. BCN 31176: La Vallfiguera, vora de camí-garriga, 360 m, BF82, leg. Royo, 02/06/01.
FONT QUER (1950)*, FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Med. W (endèm.)}
402
Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta
var. hirsuta
(S. tomentosa Pourr.; incl. f. angustifolia Senn.; var. brevispinulosa Senn.; f. laxispica Senn.; f.
flexuosa Senn.; f. S. chamaedryfolia Cav.)
herba de Sant Antoni (Morella, MULET)
Present per brolles, camps de secà abandonats de la mitat
meridional i la franja més pròxima a l'Ebro, si bé sembla del tot
absent al caent marítim del Port (Rosmarinion officinalis,
Hyparrhenion hirtae, Thero-Brachypodion), (2)30-550 m, r.
Del Baix Maestrat esmenta SENNEN (1912: 235) una var. hirtula
Brot. i SENNEN (1911: 167) var. microphylla Senn. de dubtosa
validesa taxonòmica. El plec determinat per Sennen com a var.
brevispinulosa procedent de Peníscola incorpora a l’etiqueta la
següent observació: les 3 petites rameaux paraissent porter quelques traces du S. scordioides et
les 2 grandes rameaux inclus de S. hirsuta var. brevispinulosa (S. ferreri Senn.). Es tracta d’un
plec que presenta caràcters propis de S. scordioides.
De Xerta, SENNEN (1909: 149) parla d'una f. angustifolia Senn. plec que hem pogut consultar i
que certament pareix que s’allunya força de la resta de les mostres, i on a banda de l’etiqueta del
plec, n’hi ha una segona on s’hi indica: peut-être hybride, feuilles rappelant la S. ilicifolia, una
observació que compartim. Pensem que no té res a veure amb la subvar. angustifolia F.Q.
considerada endèmica del massís del Garraf.
Com a dada significativa de la persistència quasi obstinada de frère Sennen, ens hem trobat amb
una gran dificultat a l’hora d’escatir la significativitat taxonòmica d’algunes suposades races. El
gran nombre de plecs, dada objectiva de la seua infinita capacitat de treball, que hem pogut
consultar a l’herbari Sennen, es troben majoritàriament determinats amb noms diferents.
BCN 31181: Pujant al mas de Comú, brolla vora drecera, 400 m, BE99, leg. Royo, 10/07/00.
BCN 31180: Barranc del Pelós a Mianes, ermot anant cap a brolla, 40 m, BF91, leg. Royo, 08/04/02.
BCN 30426: Camí de Bel, clariana d'alzinar, 550 m, BF60, leg. Royo, 23/05/99.
BCN 14049 i MMA 18012: Barranc de Lloret, vora de camí, 340 m, BF71, leg. Royo, 03/07/03.
MMA 18358: Lo Mas de Miralles, brolla dins lligallo, 40 m, BF90, leg. Royo, 12/09/99.
SENNEN (1909, 1911, 1912), ROVIRA (1986), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003).
BC Sennen s/n: Benicarló, garigues, 17/08/1908; ut S. hirsuta af. ad. S. tomentosa Pourr.
BC Sennen s/n: Benicarló, champs, X-1908; ut S. tomentosa Pourr.
BC Sennen s/n: Cherta, coteaux, 13/04/1909; ut S. hirsuta f. angustifolia Senn.
BC Sennen s/n: Peñíscola, garigues, 18/04/1909; ut S. hirsuta var. brevispinulosa Senn.
*BC Sennen s/n: Sierra de Irta, Masía del Señor, 27/05/1909; ut S. hirsuta f. laxispica Senn.
BC Sennen s/n: Benicarló, talus, 29/06/1909; ut S. hirsuta af. ad. S. tomentosa Pourr., (una segona etiqueta de l’Aragó)
BC Sennen s/n: Peñíscola, talus, 14/07/1909; ut S. hirsuta f. flexuosa Senn. af. ad. S. tomentosa Pourr.
BC Sennen s/n: Peñíscola, olivettes, 07/09/1909; ut S. hirsuta f. S. chamaedryfolia Cav.
BCF 71500, Xerta camí de Paüls, BF83, leg. Molero & Rovira, 10/04/1981.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4543, leg. Farnós.
MMA 11304,11690,12468, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VI(-VIII), Dist.: Med. W}
403
Sideritis scordioides L.
var. cavanillesii (Lag.) Willk.
subsp. fonti (Senn.) Malag.
herbeta de Sant Antoni (Herbers, MULET), rabo de gat
Apareix per brolles i costers pedregosos de la franja oriental del
país estudiat (Rosmarinion officinalis), 30-300 m, rr.
Algun dels individus sembla que s’atansa a la var. tarraconensis
F.Q. tal com indicava FONT QUER (1921b: 236): En Ulldecona,
(...) no está representada únicamente por la forma que Sennen ha
llamado S. fontii, sino que existen otras más o menos espinosas en
los dientes foliares o calicinales, más o menos hirsutas, etc. El
plec dipositat a l’herbari Sennen presenta fins a tres etiquetes.
BCN 13554: Pla de les Sitges, brolla, 50 m, BF81, leg. Torres, 10/05/99.
BCN 13553: Riu Sénia a les Planes, talús damunt sòl saldonós de talús de barranc, 110 m, BE89, leg. Royo, 23/04/02.
MMA 18318: Racó del Forat, brolla, 5 m, BF81, leg. Torres, 10/05/99
MMA 18011: Racó del Forat, brolla vora drecera, 260 m, BF80, leg. Abella & Royo, 26/12/01.
FONT QUER (1920, 1921b), SENNEN in MALAGARRIGA (1971), TORRES & ROYO (2003), ?BDBC (2005).
BC Sennen s/n: (1a etiq. Ulldecona, in sterelibus margaceis, ut Sideritis), (2a etiq. Ulldecona, marnes stériles, ut S. scordioides proles S. fontii
Senn.; Pl d'Esp. 2923), (3a etiq. Ulldecona, ut S. scordioides × ilicifolia pied melé (=S. arasae ej.)), leg. Font Quer, 12/06/1909.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: V-VI(XII), Dist.: Med. W (endèm.)}
Sideritis tragoriganum Lag.
(S. angustifolia auct. non Lag., S. incana auct.)
rabo de gat, coa de gat
Viu per brolles i llistonars de les planes i àrees litorals de la mitat
sud del país estudiat (Rosmarinion officinalis, (ThymoSiderition)), 5-300(400) m, r.
Si excloem les imprecises indicacions del nord de la part marítima
del Baix Ebre, té al territori el seu límit de distribució
septentrional. Les referències a S. incana de CADEVALL (1912-37:
395, vol. IV) caldria referir-les a este tàxon.
A banda, hem vist individus amb les fulles i les tiges densament
piloses, caràcter més propi de S. leucantha Cav., tot i que les fulles no són dentades a la base i són
clarament agudes. Un plec de l’herbari personal de Rafel Balada és especialment pilós.
BCN 13552: La Foia, brolla, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
BCN 13551: Vinallop-barranc de Roé, brolla, 30 m, BF81, leg. Royo, 10/04/97.BCN 13550: Serra de Godall-Sant Joan del Pas, màquia baixa, 220
m, BE89, leg. Forcadell & Royo, 06/06/99.
BCN 13549: Barranc d'Aiguaoliva, camí, 60 m, BE88, leg. Royo, 25/01/01.
BCN 13548: Coll dels Navarros, vora de camí, 150 m, BE77, leg. Royo, 25/04/01.
MMA 18357: Rambla d'Alcalà, talús-brolla de vora de barranc, 15 m, BE77, leg. Royo, 10/07/01.
MMA 18661: Barranc de Pipions, brolla damunt taperot, 195 m, BE79 leg. Royo, 29/04/03.
COSTA, A.C. (1877b), SENNEN (1911, 1912), PAU (1919), CADEVALL (1912-1937), FONT QUER (1920, 1921, 1925), MALAGARRIGA
(1968), TORRES (1989), STÜBING in FDEZ.-CASAS (1990b), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), JUAN & LÓPEZ (1997), LAGUNA et
al. (1998), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ
(2003), ?BOLÒS, O. in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
?Herb. pers. BALADA: La Martinenca, dalt la CN 340, leg. Balada, 10/03/2002.
BC 74125, BC 74126, BC 74127, Ulldecona, garrigues, leg. Font Quer, 12/06/1909
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-VII(X), Dist.: Med. W}
404
Sideritis × llenasii F. Q.
(S. tragoriganum × S. scordioides)
En podrien pertànyer els exemplars de fulla molt estreta que hem
atribuït a S. scordioides var. cavanillesii, del mateix indret d'on
l'esmenta FONT QUER (1920: 219; 1948: 236): "orilla derecha del
río Cenia, cerca de Ulldecona" (Rosmarinetalia officinalis, TheroBrachypodietalia), rrr.
FONT QUER (1920, 1948).
{T.b.: Ch., Alç.: 20-60 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. W (endèm.)}
Sideritis × valentina Senn. et Pau in Senn.
S. × segobricensis Pau (S. tragoriganum × S. hirsuta)
Es localitza per brolles de la banda meridional en indrets on hi
conviuen els parentals (Rosmarinion officinalis, Stipion retortae),
10-150 m, rrr.
SENNEN (1911: 167, 1912: 235), VILLAESCUSA (2000: 359) i
APARICIO (2003b: 83) l'esmenten de localitats pròximes on
nosaltres l'hem observat. Hem pogut verificar el plec a partir del
qual es basa esta darrera indicació.
BCN 30428: Talaies de Peníscola, brolla vora barranc, 150 m, BE77, leg. Royo, 17/10/01.
BCN 30427: Mas de Merades, brolla vora camí, 170 m, BF80, leg. Forcadell & Royo, 22/05/03.
SENNEN (1911, 1912), SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003b).
VAL 28393, Càlig, les Bassetes, 100 m, BE78, leg. Villaescusa & Tirado, 06/06/1993.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. W}
Phlomis herba-venti L.
ventolera (MONTS.-ARCHS, 1890)
Només l'hem vist per pastures poc o molt frescals de la foia
d’Ulldecona (Echio-Galactition), 110-300 m, rrr.
La seua presència en el territori es pot deure a la transhumància
ovina, ja que és un punt d'abeurar les raberes de la ruta entre
Gúdar-Javalambre i el Delta. La referència del plec BC 49210 és
de difícil adscripció a un quadrat UTM concret; de la mateixa
manera que la dada de PAU (1919) per a la Sénia. APARICIO (2002:
67) l'esmenta de Canet lo Roig, de dos localitats dins de l’àrea
estudiada.
BCN 13547 i MMA 18010: Bassa de les Ventalles, ermot pasturat, 110 m, BF80, leg. Royo, 05/05/01.
PAU (1919), TORRES (1989)*, TORRES leg. FONT QUER (1989), VILLAESCUSA (2000)*, APARICIO (2002), TORRES in ORCA 12
(2003).
BC 49120: Ulldecona, leg. Font Quer, juny de 1916.
{T.b.: H.(estepic.), Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.-Pont.}
405
Phlomis lychnitis L.
blenera (MONTS.-ARCHS, 1890); herba blanca, rabo de gat bord (el Boixar,
MULET), orella de llebre (Benassal, MULET); herba caragolera, rabo de gat
S’instal·la clarament per llistonars de tot el país estudiat, llevat de
les àrees excessivament insolades de la franja més termòfila
(Thero-Brachypodion), 20-730 m, c.
BCN 13546: Barranc de la Galera a la Riba, vora de camí, 240 m, BF80, leg. Royo, 01/06/95.
FONT QUER (1921), ROVIRA (1986), MOLERO & ROVIRA (1989), LLARCH & VIRGILI
(1994), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), STÜBING in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), BALADA in ORCA 12
(2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Phlomis purpurea L. subsp. purpurea
No l'hem vist. Espècie trobada per SENNEN (1911: 166-167) i per
APARICIO (2002: 67) (Rosmarinion officinalis), 100-200? m, rrr
(ext.?. accid.?).
No tenim constància que cap de les indicacions siga estrictament
de dins del territori, tanmateix el fet que APARICIO (2002: 67)
l'haja trobat en quadrats de tres localitats limítrofes amb l'àrea
abastada, fa que en siga molt probable la seua presència. Pareix
probable que la planta haja patit una forta reculada, com diu
VILLAESCUSA (2000: 351), a conseqüència del fort impacte
urbanístic.
La referència d'O. BOLÒS & VIGO (1995: 260) es basaria en la citació i el plec de Sennen, del tot
característic. O. BOLÒS et al. (2005: 691) consideren la presència d’este tàxon al territori com a
accidental.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. & VIGO (1996), SERRA et al. (2000)*, APARICIO (2002)*, CREHEUT (dada d’herb.) in ORCA 12 (2003).
BC 44200, Peñiscola, garigues, leg. Sennen, 19/09/1909, Pl. d’Esp. 776.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,3-2 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
Galeopsis ladanum L. subsp. angustifolia (Ehrh. ex Hoffm.) Gaud.
G. angustifolia Ehrh. ex Hoffm.
L'hem localitzat per codolars de les mares dels barrancs del Baix
Maestrat, on pot arribar a ser relativament freqüent (Stipion
calamagrostis), 30-600 m, rr.
Sobta que en determinats barrancs puga assolir pràcticament la
façana marítima.
BCN 13545: Riu Servol, codolar fluvial, 200 m, BE79, leg. Royo, 12/09/98.
BCN 13659: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 25/04/01.
TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 12 (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-70 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.(Med. N)}
406
Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
murró (Freginals), poteta de gall
Àmpliament estés per herbassars ruderals i cultius frescals
(Solano-Polygonetalia, Chenopodietalia muralis), 1-500 m, c.
BCN 13655: L'Hereu, horta, 90 m, BF81, leg. Royo, 06/05/95.
BALADA et al. (1977)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3267, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 5-40 cm, Fl.: (XII-)I-IV, Dist.: Plurireg.}
Lamium hybridum Vill. subsp. hybridum
No l'hem vist. Dins del territori l’ha esmentat AGUILELLA dins
VILLAESCUSA (2000: 342) d'herbassars subnitròfils d'ambients
humits i ombrejats i cultius de regadiu, del molí l'Abat, a la vora
del riu Sénia (Solano-Polygonetalia), 420 m, rrr.
TORRES (1987, 1989: 246) el cita de la banda alta del massís del
Port, ja fora de l’àrea estudiada. Les indicacions per part
d'ÁLVAREZ (2003: 272-273, 280-281, 286-287) dins de diferents
taules d'inventaris d'associacions de la classe Stellarietea mediae
corresponen, segons ens indicava el propi autor, a L. amplexicaule.
TORRES (1987, 1989)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ?ÁLVAREZ (2003),
?ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-30 cm, Fl.: III-X, Dist.: Lateeur.}
Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
Apareix dispersa per tota l'àrea, molts camins lligada als
herbassars nitròfils dels cursos fluvials poc o molt humits i a la
vora de jaços de bestiar dels indrets montans (Arction lappae,
Silybo-Urticion), 1-600 m, r.
És possible que al país estudiat la planta puga arribar a florir al
llarg de tot l'any.
BCN 13654: Plans Llops, raconada humida de barranc, 200 m, BF81, leg. Royo, 01/05/97.
FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), TORRES (1989), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), BALADA
in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 2873, leg. Aragonés.
MMA 12540, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: IV-X (XII), Dist.: Med. W-Lateatl.}
407
Ballota hirsuta Benth.
El vam trobar en un ambient nitròfil sec a la vora d'un corral, dalt
la font de Cap d'Àsens, a la serra de Godall; també vam localitzar
un únic individu a un abocador de runa a tocar d'un corral d'oví de
Vinallop (Bromo-Oryzopsion), 50-330 m, rrr.
A la primera de les localitats el vam trobar de manera independent
Lluís de Torres, Rafel Balada, Josep Manuel Álvarez de la Campa
i nosaltres mateixos. Estes localitats són les més septentrionals de
la seua àrea de distribució. El corral on hi ha la millor població
s'ha mantingut com a punt de pas de les raberes ovines
transhumants, les quals en serien probablement les responsables.
BCN 13653 i MMA 18005: Cap d'Àsens, herbassar sec i nitròfil, 330 m, BF80, leg. Royo, 25/05/00.
BCN 14141 i MMA 17793: Vinallop, ermot de runa, 50 m, BF91, leg. Royo, 27/03/03.
ÁLVAREZ (2003).
{T.b.: NP., Alç.: 0,4-1 m, Fl.: V-VII, Dist.: Med. SW}
Stachys byzantina C. Koch
L'hem advertit només com a subespontani a la vora del camí que
des dels pantà d'Ulldecona s'avia cap al barranc de la Fou
(Plantago sempervirentis-Santolinetum squarrosae), 550 m, rrr.
APARICIO (2003: 26) l’indica de la mateixa localitat on nosaltres
l’hem trobat, alhora que coincidix en el moment de diagnosticarne l’estatus.
BCN 13652 i MMA 18009: Pantà d'Ulldecona, vora de camí i mas, 550 m, BF60, leg. Abella &
Royo, 03/06/01.
APARICIO (2003), ROYO in ORCA 12 (2003).
{T.b.: H., Alç.: 30-70 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Introd.: Iran.}
Stachys ocymastrum (L.) Briq.
(S. hirta L.)
Relativament freqüent a bona part del territori, per cultius de secà,
pedrusques de rambles..., tornant-se molt més rar o inexistent quan
ens atansem a les àrees montanes de la banda occidental
(Hordeion leporini, Diplotaxion erucoidis), 1-400(500) m, c.
BCN 13651: La Foia, herbassar vora camí, 60 m, BF90, leg. Royo, 05/05/96.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in ORCA 12 (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11615, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: IV-VI(-VII), Dist.: Med. W}
408
Stachys officinalis (L.) Trevisen
Betonica officinalis L.
betónica (MONTS.-ARCHS, 1890)
Present per prats humits de clarianes de boscos frescals, sovint al
repeu de cingleres de calcàries de la Tinença i del Port (QuercoFagetea), (210)430-600 m, rr.
De manera excepcional l’hem observat a una barrancada de les
planes, com s’esdevé al barranc del Toll Roig, on davall d’una
roureda i d’un exemplar imponent d’Acer opalus subsp.
granatense, es fan altres tàxons com Viola willkommii o
Helleborus foetidus, rars o excepcionals a la terra baixa del
territori.
BCN 13649: Volta Plana, costa al Port, herbassar frescal vora camí, 600 m, BF72, leg. Royo,
09/07/02.
BCN 13650: Ombria del Molí l'Abat, herbassar de pista forestal, 430 m, BF60, leg. Royo, 06/07/02.
MMA 18356: Ibidem anterior, 440 m, BF60, leg. Abella & Royo, 18/06/00.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Lateeur.}
Stachys heraclea All.
(S. valentina Lag.)
Es cria per pastures mesòfiles entremig de carrascars, rouredes i
altres boscos de les terres més alteroses del Port (PotentilloBrachypodion), (280)380-600 m, r.
BCN 13596: Coll Ventós, cuneta frescal vora pista forestal, 420 m, BF71, leg. Royo, 29/06/00.
BCN 13595: La Vallfiguera, clarianes d'alzinar, 400 m, BF72, leg. Royo, 02/06/01.
BCN 13594: Barranc dels Renquets, vorada forestal, 570 m, BF60, leg. Royo, 26/06/01.
MMA 17998: La Vallfiguera, raconada vora carrascar, 450 m, BF72, leg. Forcadell, Torres & Royo,
23/05/02.
BOLÒS, O. et al. (1985)*, TORRES (1989).
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Submed. W}
Stachys recta L.
herba de la feridura ó Sant Antoni (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem observat en vorades forestals de sotaboscos de Pinus nigra,
Sorbus aria o Corylus avellana (Geranion sanguinei (QuercoFagetea)), 420-440 m, rrr.
Totes les citacions dins del país estudiat procedixen de la mateixa
localitat: el molí l'Abat, a l'ombria del Sénia, a mà de baix del
pantà d'Ulldecona. BALADA dins ORCA 12 (2003) l’esmenta de la
part alta del Port.
BCN 13593: Molí l'Abat, vorada forestal, 440 m, BF60, leg. Royo, 26/06/01.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), BALADA
in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
409
Nepeta nepetella L. subsp. nepetella
var. cordifolia Willk.
subsp. cordifolia (Willk.) Ubera et Valdés; (N. aragonensis auct. non Lamk.)
No l'hem vist. Tàxon propi de codolars fluvials que es faria, o
s'hauria fet, en alguns codolars de les rambles del Baix Maestrat
(Stipion calamagrostis), rrr(ext.?).
Val a dir que a la publicació de la revisió del gènere per part
d'UBERA & VALDÉS (1983: 26-27) s'inclou de manera errònia
Benicarló dins la província de València. Considerem que, amb bon
criteri, i un camí consultats els plecs dipositats al BC de l'herbari
Sennen procedents de Benicarló, estos han estat considerats com a
pertanyents a un únic tàxon. Les indicacions de les localitats més
septentrionals caldria referir-les molt probablement a l’UTM BF72, i de cap manera al BF92, a
causa de la transcripció del topònim “Ports de Tortosa” a l’UTM on se situa la ciutat de Tortosa.
SENNEN (1911), UBERA & VALDÉS (1983), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), SENNEN in VILLAESCUSA (2000), ?CAÑAS in
ORCA 12 (2003)*.
BC Sennen s/n: Benicarló, Rio Seco, leg. Sennen, 17/06/1909, ut N. aragonensis Lamk.
BC Sennen s/n: Benicarló, graviers du rio Seco, leg. Sennen, 10/1908, Pl. d'Esp. 1017, sub N. murcica Guirao
BC Sennen s/n: Ibidem anterior, 06/1909, Pl. d'Esp. 719, sub N. murcica Guirao
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. W}
Nepeta nepetella L. subsp. amethystina (Poir.) Briq.
N. amethystina Poiret in Lam. et Poiret subsp. amethystina
No l'hem vist. Citat per VILLAESCUSA (2000: 165) dels codolars
eixuts del barranc de la Cova Alta, plec que hem pogut consultar
(Andyaletalia ragusinae), 300 m, rrr.
No creiem que, un camí vistos els plecs d’herbari, la indicació de
SENNEN (1911: 165) com a N. murcica es puga referir a este tàxon
com diu VILLAESCUSA (2000: 165), sinó al tàxon precedent.
UBERA & VALDÉS leg. LOSA (1983)*, UBERA & VALDÉS leg. FONT QUER (1983)*,
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 12 (2003)*.
VAL 26099, barranc de la Cova Alta, 300 m, leg. Villaescusa & Tirado, 22/06/1992.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Med. SW}
Nepeta cataria L.
Únicament l’hem detectat a un herbassar frescal vora el molí la
Roca, al riu Sénia, a mà de dalt de Sant Rafel (Silybo-Urticion,
Arction lappae), 190-270 m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 349) el cita d’un mas del mateix Sénia, a mà
de baix de Sant Rafel, dins del mateix UTM. BALADA dins ORCA
12 (2003) l’indica d’un curs fluvial de la banda continental del
Port.
BCN 13592 i MMA 17997: Molí de la Roca, herbassar frescal vora un mas, 270 m, BE79, leg.
Royo, 25/06/00.
ROVIRA (1986)*, TIRADO et al. (1993), SAMO (1995), VILLAESCUSA (2000), APARICIO
(2002)*, BALADA in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 0,6-1,3 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.(introd.?)}
410
Prunella hyssopifolia L.
Brunella hyssopifolia L.
Només l'hem ensopegat a les clarianes de jonqueres damunt de
sòls argilencs fortament amerats, entre el mas d'en Cansalader i el
coll Ventós, a la falda del Port (Deschampsion mediae), 320-460
m, rrr.
La referència de FONT QUER (1915: 21) “Prat de Comte, en els
boscos de pi blanc” és de difícil assignació a un quadrat UTM
concret, malgrat que hem pogut consultar el testimoni BC 48284
que en referma la presència a la localitat indicada. De la banda
continental del Port l’indica TORRES (1989: 253), plec que també
hem pogut consultar.
BCN 13590: Mas d'en Cansalader, cap el barranc de l'Hedrera, margues fortament humides, reixinflants, 320 m, BF71, leg. Royo, 17/06/02.
BCN 13591 i MMA 18002: Coll Ventós, herbassars frescals damunt sòl argilenc, 460 m, BF71, leg. Royo, 29/06/00.
?FONT QUER (1915), TORRES (1989)*.
BC 48284, Prat de Compte (Tarragona), bosques, 250 m, leg. Font Quer, 19/06/1915.
*BC 688535, dalt del Mas de Vinya (Horta de Sant Joan), antic bancal, sòl argilenc, 520 m, BF73, leg. Torres, 28/05/1986.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Latemed. W}
Prunella laciniata (L.) L.
(incl. var. subintegra Hamilt.)
Es troba per pastures mesoxeròfil·les entre pinedes i alzinars del
massís del Port, de la Tinença de Benifassà i de la serra de
Montsià (Potentillo-Brachypodion), (260)400-600 m, rr.
BCN 13589: Ermita de Sant Roc, pastures dins pineda-alzinar, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
BCN 14590: Pla de Gallos, pastures dels bancals, 430 m, BF90, leg. Royo, 01/06/03.
FONT QUER (1915, 1950*), ROVIRA (1986), TORRES (1989), APARICIO (2002), BALADA in
ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VI-VII, Dist.: Latesubmed.}
Prunella vulgaris L.
Molt poc estés per prats humits i vores de cursos d'aigua de les
àrees d’una certa tendència montana (Molinio-Arrhenatheretea),
(10)240-600 m, r.
BCN 13588: Riu Sénia a la Sénia, herbassar humit vora la mare del riu, 310 m, BF60, leg. Royo,
24/07/98.
BCN 13587: Lo Toscar, herbassar molt humit, 480 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 30/08/99.
FONT QUER (1950)*, TORRES (1989), BALADA in ORCA 12 (2003), APARICIO (2003),
TORRES in ORCA 12 (2003).
?PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
411
Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
P. hastifolia Brot.
Creix als prats mesòfils, així com a les vorades forestals frescals
del massís del Port i de la Tinença de Benifassà (Brometalia
erecti, Origanetalia vulgaris), 450-600 m, rr.
BCN 13586: Mas d'Abella-la Fou, pradell argilós i frescal vora pista, molt ombriu, 520 m, BF60,
leg. Abella & Royo, 18/06/00.
BOLÒS, O. et al. (1985)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Lateatl.}
Prunella × giraudiasii Coste et Soulié
(P. laciniata × P. hastifolia)
No l’hem vist. L'única referència del territori és la d'APARICIO
(2002: 69) per a la pista que hi ha per dalt de l’ombria del molí
l'Abat (Origanetalia vulgaris), 500-600 m, rrr.
Malgrat no haver-lo reconegut al camp, la presència d’este híbrid a
la localitat indicada és del tot possible, donada la relativa
abundància a l’indret dels parentals.
APARICIO (2002).
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Lateeur.}
Melissa officinalis L. subsp. officinalis
tarongina (Orta, BALADA & MIQUEL)
Únicament l'hem trobat a un herbassar ruderal a la vora de la casa
de Carvallo de la Caramella, al basament del massís del Port
(Chenopodion muralis), 250 m, rrr.
Es podria tractar de la resta d'un antic cultiu. Tanmateix, malgrat
que som molts els botànics que hem visitat l'indret, mai abans
l'havíem advertit. Citat de la banda continental del Port per
ROVIRA (1986: 325) i per TORRES (1989: 249), de Vallibona per
APARICIO & MERCÉ (2004: 53) i dins del territori per BALADA dins
ORCA 12 (2003) i per ÁLVAREZ dins ORCA 12 (2003).
BCN 12264: Casa de Carvallo, barranc de la Caramella, herbassar ruderal, 250 m, BF72, leg. Abella & Royo, 15/09/02.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 12 (2003), ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), APARICIO & MERCÉ (2004)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: ?VI-IX?, Dist.: Introd.: Submed. E}
412
Satureja montana L. subsp. montana
herba d'olives, herba de les olives, saboritja, sadurija
Es localitza per prats frescals de vorades forestals i codolars
fluvials del Port i de la Tinença (Helianthemo-Aphyllanthion,
Thlaspietalia rotundifolii), 300-600 m, r.
Les indicacions per a la serra de Montsià fetes per FONT QUER
(1921: 161-162) com a S. montana, i la de la subsp. montana
d'HBIL dins ORCA 12 (2003), vistes les localitats indicades,
caldria atribuir-les al tàxon següent14.
BCN 13584: Viver del Vidre, codolar fluvial, 530 m, BF60, leg. Abella & Royo, 01/09/01.
BCN 13585: La Vallfiguera, vorada de bosc, 300 m, BF72, leg. Abella & Royo, 24/09/00.
ROVIRA (1986), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003), HBIL in ORCA 12 (2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VIII-IX, Dist.: Med. N}
Satureja montana L. subsp. innota (Pau) F.Q.
S. innota (Pau) Pau ex Zapater, S. intricata Lange var. innota Pau
herba d'olives, herba de les olives, saboritja, sadurija
S’estén per coscollars, brolles poc eixutes i badalls de roca dins
dels barrancs (Rosmarinion officinalis, Rhamno-Quercion...), 2725 m, c.
Alguns individus que viuen als badalls de roca ombrejats del
barrancs presenten caràcters foliars semblants als de la subsp.
obovata, tanmateix creiem que les modificacions es podrien
produir a causa de la manca d'insolació.
BCN 27201: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/08/97.
BCN 27202: Corral de la Curra-Sant Joan del Pas, garrigues i brolles, 200 m, BE89, leg. Royo,
23/10/99.
BCN 27203: Los Bassots, brolla, 100 m, BF80, leg. Royo, 30/11/00.
BCN 27204: Tossal Redó, brolla, 260 m, BF80, leg. Royo, 31/10/01.
MMA 18560: Barranc de la Garrotxa, codolar fluvial i badalls de roca, 110 m, BE77, leg. Royo 22/10/03.
SENNEN (1909), ?FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
JUAN & LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), STÜBING in VILLAESCUSA (2000),
VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
MMA s/n (B319): Bc. del Sastre, 530 m, BF90, leg. Añó, 28/09/95.
MMA 11267, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VIII-IX(-XI), Dist.: Med. W}
14
No sempre és fàcil discriminar entre les dos subespècies ja que en alguns punts s'hi produïx contacte entre les
poblacions. Possiblement calga atribuir algun d'estos individus a S. × carolipaui G. López [S. innota × S. montana].
MATEO & CRESPO (2001: 207) donen este híbrid de les terres castellonenques. A la part alta del Port, n'hem vist
individus clars, al tombant de l'ombria a la solana. També a la serra de Montsià, a voltes, hi ha algun individu de
complicada adscripció a subespècie.
413
Satureja graeca L.
colicosa (MONTS.-ARCHS, 1890)
var. graeca
Micromeria graeca (L.) Benth. ex Reichb.
Té tendència a viure per camps de secà abandonats i vores de
camins pedregosos de la franja termòfila del país, fins i tot als
clavills dels rocams quaternaris dins dels barrancs (Hyparrhenion
hirtae, Thero-Brachypodion...), 8-400 m, r.
COSTA, A.C. (1877), FDEZ.-CASAS leg. SENNEN (1988b)*, FDEZ.-CASAS leg. MATEO
(1988c), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), ÁLVAREZ in ORCA 12
(2003), BALADA in ORCA 12 (2003), ?BOLÒS, O. in ORCA 12 (2003)*,TORRES & ROYO
(2003).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VII(X), Dist.: Med. S(N)}
var. latifolia (Boiss.) F.Q.
Micromeria graeca (L.) Benth. ex Reichb. var. latifolia Boiss.
S’estima més les vores de camins damunt de sòls calcigats,
sobretot sobretot de les terres més càlides (Thero-Brachypodion),
10-320(470) m, rr.
Les dos races no són sempre fàcilment distingibles i és possible
que les variacions observades siguen, en gran part, degudes a
modificacions induïdes per l'ambient.
BCN 27198: Barranc de Lledó, badall de taperot, 100 m, BF81, leg. Royo, 18/04/97.
BCN 27200: Horts de Xerta, vorada de camí, 20 m, BF83, leg. Royo, 20/03/98.
BCN 27199: Barranc de la Galera a l'Ebre, camí atapit, 10 m, BF91, leg. Beltran, Ibáñez & Royo,
24/04/99.
SENNEN (1911), ROVIRA (1986).
{T.b.: Ch., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. S(N)}
Satureja fruticosa (L.) Briq. subsp. fruticosa
Micromeria fruticosa (L.) Druce, (Micromeria marifolia (Cav.) Benth.)
poliol blanch (MONTS.-ARCHS, 1890); boriol, poniol, maraduix, moraduix
(bord), poleo (cast.)
Apareix per badalls de roca i més rarament en pedrusques poc
mòbils o clapers, de la major part del territori (Asplenion
glandulosi), 10-600 m, c.
BCN 27197: Camp de Tir de Marranya, clavill de taperot, 130 m, BF81, leg. Royo, 01/10/95.
SENNEN (1911), BALADA (1981, 1983, 1985, 1994), ROVIRA (1986), FDEZ.-CASAS leg.
SENNEN (1988b), TORRES (1989), SAMO (1995), ROYO (1998), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3088, leg. Farnós.
MMA 11480,11481,11482, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: (VI-)VII-IX(-XI), Dist.: Med. W}
414
Satureja rotundifolia (Pers.) Briq.
Calamintha rotundifolia Pers.
La referència que CADEVALL (1912-37: 344) dóna citant a Llenas: "a les muntanyes de La Cènia, sobre Tortosa
(Llen.!, juny de 1910 legit)” és de difícil adscripció a un quadrat UTM. Recentment BALADA dins ORCA 12 (2003)
l’esmenta de dos quadrats UTM (BF50 i BF51) pròxims al massís del Port. A l’herbari VAL hi ha un plec de Mateo
procedent de l’UTM BE59, concretament de la Nevera del Turmell.
?CADEVALL (1912-1937), BALADA in ORCA 12 (2003)*.
VAL(VAB 8840348), Nevera del Turmell, BE59, leg. Mateo.
Satureja acinos (L.) Scheele
Acinos arvensis (Lam.) Dandy, Calamintha acinos (L.) Clairv., C. alpina var. minor Willk.
Només l'hem localitzat a les mares de les fondalades de
Valldebous i de la Fou, ja dins del Port i de la Tinença (Stipion
calamagrostis), 540-600 m, rrr.
La distinció al territori entre la subsp. meridionalis (Nyman) O.
Bolòs et Vigo i la subsp. acinos no ens ha semblat gens clara, si bé
algun dels nostres plecs sembla que caldria atribuir-los a este
darrer tàxon.
BCN 14083 i MMA 17820: Barranc de la Fou, mare de barranc terrosa, vora camí, 540 m, BF60,
leg. Abella & Royo, 17/05/03.
FONT QUER (1915)*, TORRES (1989)*, BALADA in ORCA 12 (2003)*.
*BCN 4648(BCF 42365); Ports de Tortosa, el Cargol, suelo pedregoso calcáreo, 1100 m, BF72(71), leg. Molero & Rovira, 28/05/1982.
{T.b.: Th., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Submed. W (oròfit)}
Satureja vulgaris (L.) Fritsch subsp. vulgaris
Calamintha clinopodium Benth., Clinopodium vulgare L.
L'hem advertit a les vores de jonqueres i herbassars de vorada de
bosc molt humida del Port i de la Tinença (Origanetalia vulgaris),
450-600 m, rr.
La referència d’ÁLVAREZ dins ORCA 12 (2003) per al quadrat
UTM BF82, una volta consultada la localitat al BDBC, cal referirla al BF72.
BCN 27206: Barranc del Salt, prat humit de vorada forestal, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo,
16/06/02.
BCN 27205 i MMA 18001: Riu Sénia, prat mesòfil, 540 m, BF60, leg. Royo, 30/06/02.
ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), ÁLVAREZ
(2003), ?ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003)*, BDBC*.
VAF 6726, la Fou, BF60?, leg. Calduch, 18/06/1956.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-VIII, Dist.: Eur.}
415
Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
Calamintha sylvativa Bromf. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball, C. ascendens Jord.
Prou estés per fenassars i altres herbassars de vores de camins,
llevat dels indrets massa secs (Geranion sanguinei), 5-530 m, c.
BCN 27192: Barranc de la Galera a la Galera, fenassar, 100 m, BF80, leg. Forcadell, Beltran &
Royo, 28/11/97.
BCN 27193: Barranc de la Conca, raconada frescal, 140 m, BF82, leg. Royo, 11/12/98.
BCN 27194: Lo Toscar, herbassar vora camí, 480 m, BF72, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 30/08/99.
BCN 27191: Estació de Santa Bàrbara, herbassar entre les pedres de la via, 65 m, BF81, leg. Royo,
08/10/99.
MMA 18562: La Guardiola, vora de camí, cap a Mamadits, 150 m, BF90, 18/09/03
SENNEN (1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), MORALES & LUQUE (1997),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in ORCA 12
(2003)*, TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 20-60 cm, Fl.: VII-X(-XI), Dist.: Latemed.}
Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. glandulosa (Req.) Gams.
(Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta auct., var. valentina Senn.?)
Menys freqüent que el tàxon anterior i més termòfil, es presenta
per camins pedregosos i raconades terofítiques de barrancs
(Thero-Brachypodietea), 15-300 m, rr.
La distinció entre les dos subespècies no és sempre neta, i no és
rar de trobar-hi, aparentment, individus amb caràcters intermedis.
Tanmateix hem decidit mantenir-les com a unitats taxonòmiques
independents, malgrat que MORALES & LUQUE (1997) les agrupen
dins Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta, discriminant
únicament la subsp. sylvatica (Bromf.) Morales.
BCN 27196: Barranc de la Vall, vora de pista forestal, 600 m, BF71, leg. Royo, 10/10/98.
cf. BCN 27195: Barranc de Lloret, fenassar vora marge, 310 m, BF71, leg. Royo, 26/12/98.
MMA 18563: Barranc de la Garrotxa, raconada frescal, 110 m, BE77, 22/10/2003.
ÁLVAREZ (2003, 2004), ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Med.}
416
Origanum vulgare L.
orenga (MONTS.-ARCHS, 1890); orenga
var. vulgare
S’instal·la sobretot per herbassars frescals de vorada forestal del
Port i de la Tinença (Geranion sanguinei), (50)170-600 m, r.
Alguna de les poblacions, com les de la localitat més meridional
on l’hem trobat, podria procedir d’algun focus conreat, tot i que es
puga naturalitzar plenament.
BCN 27073: La Foia, herbassar frescal vora omeda, 60 m, BF90, leg. Royo, 12/07/97.
BCN 27070: Ermita de Sant Roc, vorada de camp d'ametlers, 480 m, BF73, leg. Royo, 23/06/99.
MMA 18355: Matamoros, herbassar mesòfil vora balma i drecera de salvatges, 360 m, BF81, leg.
Torres & Royo, 03/07/99.
ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 4378, rev. Torres, leg. Farnós.
MMA 4377, leg. Aragonés.
{T.b.: Ch.(H.), Alç.: 30-80 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
var. viridulum (Martr.-Don.) Briq.
Es presenta per pastures forestals de la banda septentrional del
Port (Geranion sanguinei), 340-500 m, rr.
Als indrets on es fa, n'és la raça més abundant i pràcticament
l’única, tanmateix no tenim gaire clara la rellevància taxonòmica
d'este tàxon.
BCN 27071: Barranc del Salt de Paüls, pastura forestal, 340 m, BF83, leg. Royo, 21/08/99.
BCN 27072: Ermita de Sant Roc, mas Torrat, vorada d'ametlerar, 500 m, BF73, leg. Royo,
09/09/02.
{T.b.: Ch.(H.), Alç.: 30-80 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med.}
Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris
(Th. reuteri Rouy var. grandiflora auct. non Senn.)
tomelló, farigola (MONTS.-ARCHS, 1890); frígola, timó, timonet
Àmpliament difós per brolles, pedrusques i camps de secà deixats
(Rosmarinion officinalis, Thero-Brachypodion), 5-765 m, cc.
Hi incloem la referència donada per SENNEN (1911: 165) com a
Th. reuteri Rouy. var. grandiflora Senn.?, perquè si bé no hi ha a
l'herbari Sennen cap plec del territori d'este tàxon, un de procedent
d'Albarracín ens ha paregut un Th. vulgaris prou característic.
BCN 30519: Barranc de Lledó, sòl esquelètic damunt taperot, 100 m, BF81, leg. Royo, 14/04/95.
BCN 30520: L'Arram a l'Ebre, brolla vora camí, 30 m, BF83, leg. Abella & Royo, 18/03/01.
CAVANILLES (1795), FONT QUER (1921), BOLÒS, O. (1967), MOLERO & ROVIRA (1989), ROVIRA (1986), TORRES (1989), JUAN &
LÓPEZ (1997), FORCADELL (1999), STÜBING in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES &
ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: II-V, Dist.: Latemed. W}
417
Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs
Th. aestivus Reut. ex Willk.
frígola, timó, timonet
Dispers per brolles esclarissades, pradells terofítics i costers
pedregosos de la mitat meridional (Rosmarinion officinalis, TheroBrachypodion, Stipion retortae), 3-480 m, r.
No sempre és fàcil discriminar les dos subespècies dins del país
estudiat, i no manquen individus de difícil adscripció a una o altra.
BCN 13614: Barranc de les Coves, ermot de fondo de barranc, 180 m, BF80, leg. Royo, 01/05/02.
BCN 30521: Pujant al puig de la Nau, vorada de sender enmig de garriga, cara nord, 150 m, BE88,
leg. Royo, 15/10/02.
?SENNEN (1911), SAMO (1995), LAGUNA et al. (1998), VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Med. W}
Thymus loscosii Willk. in Willk. et Lange
Es tracta d'una errada de la base de dades del projecte ANTHOS, on rere la indicació de la localitat Santa Magdalena,
s'indica el quadrat UTM BE77, donant com a referència bibliogràfica l'obra de MASCLANS & BATALLA (1972: 101102), confonent l'indret de Santa Magdalena, al massís del Montsant, amb el de Santa Magdalena de Polpís. A banda,
la pròpia base de dades indica que la localitat s’ubica a "T", referint-se per tant a la província de Tarragona, quan
Santa Magdalena de Polpís pertany a la de Castelló.
MASCLANS & BATALLA (1972)*, ?ANTHOS.
Thymus willkommii Ronniger
Th. serpyllum L. subsp. willkommii (Ronniger) F.Q.
Viu en badalls de calcàries d'exposició nord, per barrancades
pregones del massís del Port (Ononidion striatae, Saxifragion
mediae), 420-600 m, rr.
La dada del coll de Carreretes recollida per CAÑAS dins ORCA 12
(2003), i atribuïda al quadrat UTM BF92, cal assignar-la al BF72,
si es referix al “coll de Carrasquetes”; o al BF82, si es parla de la
“partida o camí de Carreretes”.
BCN 13613: Forat la Vella, badall de roca, 570 m, BF71, leg. Royo, 21/06/02.
BCN 14044: Barranc de la Caramella, badall de roca, 560 m, BF72, leg. Royo, 25/06/03.
MMA 18354: La Vall d'en Pastor, badall de roca cara nord, 420 m, BF82, leg. Royo, 16/03/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986)*, TORRES (1989)*, APARICIO (2003)*, BALADA in ORCA 12 (2003)*, ?CAÑAS in ORCA 12
(2003)*, HERB. BCN in ORCA 12 (2003), ROVIRA in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-25 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Med. munt. W(endèm.)}
418
Lycopus europaeus L.
Es localitza per herbassars molls de vorades de basses i rius de
bona part del territori (Magnocaricion elatae), 1-550 m, r.
BCN 13613: Assut de Xerta, Entre les roques submergides de l'Ebre, 20 m, BF83, leg. Royo,
11/12/98.
MMA 18336: Riu Sec a la Vallesa, herbassar higronitròfil, 45 m, BE77, leg. Royo, 28/10/02.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. (1957), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA
(1986), LLARCH & VIRGILI (1994), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2001, 2003, 2004),
ROMO et al. (2002), ÁLVAREZ (2003), ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12
(2003), TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: (IV-)VII-X, Dist.: Plurireg.}
Mentha suaveolens Ehrh.
(M. rotundifolia auct. non (L.) Huds.)
matapuces (MONTS.-ARCHS, 1890); herba sana borda, herbabona, betònica
Àmpliament estés per ambients humits com ara jonqueres,
herbassars ran de cursos d'aigua, sovint d’ambients força
nitrificats (Molinio-Holoschoenion), 1-600 m, c.
A vegades trobem individus absolutament glabres que pareix que
hagen pogut tenir algun tipus d'introgressió amb M. pulegium,
amb la qual pot conviure.
BCN 13611: Barranc de la Galera a la Galera, herbei humit mare de barranc, 100 m, BF80, leg.
Royo, 21/08/95.
BCN 13610: Meandre de Xerta, terreny inundable, 15 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BALADA et al. (1977)*, BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994), FORCADELL (1999),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003)*, BALADA in
ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 12536,12545, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Plurireg.}
Mentha longifolia (L.) Huds.
M. sylvestris L.
menta borda (Catí, Vilafranca, MULET)
L’hem vist per ambients humits de clara vocació muntanyenca del
territori com ara jonqueres, cursos d'aigua, codolars fluvials...
(Molinio-Holoschoenion), (10)120-600 m, r.
BCN 13609: Riu Servol, mare humida de barranc, 210 m, BE69, leg. Royo, 12/09/98.
BCN 13608: La Vallservera, rierol, 200 m, BF82, leg. Royo, 25/08/99.
MMA 18546: Riu Servol, rierol, 230 m, BE69,leg. Royo, 21/07/04.
SENNEN (1911), BOLÒS, A. & BOLÒS, O. (1961), MALAGARRIGA (1971), TORRES (1989),
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Eur.}
419
Mentha spicata L.
herba sana vera (Catí, MULET), herbabona
Cultivat i algun camí subespontani o persistent per herbassars
humits calcigats, fins i tot en fissures viàries (Plantaginetalia
majoris, Polygono-Poetalia), 5-450 m, rr.
BCN 13607: Arrossars del Raval de Cristo, cultivada i subespontània a una vora de mas, 10 m,
BF81, leg. Royo, 22/06/98.
VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: G., Alç.: 30-80 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Origen incert}
Mentha pulegium L.
poliol d'aygua (MONTS.-ARCHS, 1890); poliol (Forcall, MULET)
Apareix per herbassars higronitròfils exsudats de basses i tolls de
barrancs de les àrees litorals (Isoetion), 1-200(500) m, r.
Sennen esmenta una var. microphylla: "Benicarló, non loin de San
Gregorio" que possiblement es deu a individus amb modificacions
induïdes per un ambient desfavorable. Nosaltres hem dipositat a
l'herbari BCN un plec de fulles especialment reduïdes.
BCN 13606: La Foia, herbassar dins de bassa, 60 m, BF90, leg. Royo, 15/05/96.
BCN 27035: Riu Ebre baix del Pont del Mil lenari, herbei inundable temporalment, 10 m, BF92,
leg. Royo, 27/06/02.
SENNEN (1911), BALADA (1981, 1985, 1985b), LLARCH & VIRGILI (1994), VILLAESCUSA (2000), BALADA in ORCA 12 (2003),
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 3078, leg. Farnós.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Med.-Eur.}
Mentha aquatica L.
menta crespada (MONTS.-ARCHS, 1890); herba sana (Forcall, MULET),
menta (Ares, Benassal, MULET)
Es cria als herbassars exsudats amb aigua més o menys permanent
de l'Ebro i d'altres punts isolats del país estudiat (Magnocaricion
elatae), 2-65(400) m, rr (c a l'Ebro).
BCN 13605: La Foia, prat humit vora bassa, 60 m, BF90, leg. Royo, 28/09/96.
BCN 13604: Barranc de la Galera a l'Ebro, herbassar vora riu, 10 m, BF91, leg. Royo, 12/08/98.
BCN 13603: Ullal del Tronc-Solsits, herbei inundable vora ullals, 2 m, BF90, leg. Royo, 04/11/01.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003), ?BOLÒS, O. in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 30-80 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med.-Eur.}
420
Mentha × maximilianea F.W. Schultz
(M. aquatica × M. suaveolens)
Només l'hem identificat, conjuntament amb els parentals, a un
codolar inundable de l'Ebro, a l'illa de Vinallop o dels Bous
(Molinio-Holoschoenion), 12 m, rrr.
ROVIRA (1986: 332) l'esmenta de la Terra Alta, de les rambles de
l'Algars.
BCN 13602: Illa dels Bous-Vinallop, codolar, 12 m, BF91, leg. Royo, Farnós, Forcadell & Valero,
24/09/99.
ROVIRA (1986)*.
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Eur.}
Mentha × rotundifolia (L.) Huds.
(M. longifolia × M. suaveolens)
L'hem trobat únicament en codolars humits dels rius Sénia i
Servol, entrant a la Tinença, molt a prop de les localitats d’on
AGUILELLA dins VILLAESCUSA (2000: 348) l'havia citat (MolinioHoloschoenion), 420-520 m, rr.
Els indrets on l'hem vist són dels pocs on són especialment
abundants de simultàniament M. longifolia i M. suaveolens.
BCN 13601: Viver Font del Vidre, vora camí i rierol, 520 m, BF60, leg. Royo, 26/06/01.
BCN 30682: Riu Servol, rierol, 230 m, BE69, leg. Royo, 21/07/04.
AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000).
{T.b.: H., Alç.: 10-30 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Med.}
Rosmarinus officinalis L.
romaní, romér (MONTS.-ARCHS, 1890); romer
Per tot arreu, en brolles i garrigues no gaire closes; pareix defugir
els indrets massa humits, així com els talussos excessivament àrids
(Rosmarinion officinalis), 2-720 m, cc.
BCN 13600: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/03/95.
SENNEN (1911), FONT QUER (1917, 1921), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), MOLERO &
ROVIRA (1989), TORRES (1989), BALADA (1996), JUAN & LÓPEZ (1997),
FORCADELL(1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), STÜBING in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ & JIMÉNEZ (2000), GÓMEZ-SERRANO et al.
(2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), APARICIO (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
421
Lavandula dentata L.
Es presenta per brolles i badalls de roca fortament insolats del puig
de la Nau, localitat que cal considerar com la més septentrional de
la seua àrea de distribució (Rosmarinion officinalis, (Asplenion
glandulosi)), (5)60-140 m, rrr.
Pensem que no es pot dubtar que es tracta d’un tàxon autòcton. La
referència bibliogràfica precedent de SENNEN (1909: 165) així ho
sembla indicar. Vicent Aran (com. pers.) és del mateix parer. Hem
arribat a trobar individus subespontanis als talussos de l'autopista
A7, a mig quilòmetre del puig de la Nau. Les citacions de
“Vinaròs poble” de VILLAESCUSA (2000: 343) i del convent de
Sant Salvador d'Orta de ROVIRA (1986: 332) han de ser atribuïdes
a individus subespontanis.
BCN 13599 i MMA 18000: El Puig de la Nau, rocam, brolles i erms, 100 m, BE88, leg. Royo, 29/03/01.
BCN 13598 i MMA 17999: Puig de la Nau, garrigues damunt calcàries, 110 m, BE78, leg. Royo, 12/03/02.
SENNEN (1911), BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, SUÁREZ-CERVERA (1985), SUÁREZ-CERVERA & SEOANE-CAMBA (1986), ROVIRA
(1986)*, ARAN (1996), VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2003), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: I-V(X), Dist.: Med. S}
Lavandula stoechas L.
No l’hem vist. APARICIO (2003: 17) troba este tàxon als talussos
de l’autopista. A banda hem pogut verificar el plec VAB 871836 i
presenta la inflorescència menuda i les fulles reduïdes, més que
qualssevol dels altres plecs procedents d’individus crescuts en sòls
silicis (Onopordethalia acanthii), rrr (accid.).
La seua presència caldria considerar-la purament accidental, ja que
no hi ha al país estudiat ambients edàfics adients per tal que s'hi
puga fer. Més al sud l’hem observat a la vora de la carretera N340, entre Orpesa i Benicàssim, on és relativament freqüent,
donada la presència d’un ambient edàfic adient. APARICIO (2003:
17) apunta la possibilitat que la seua presència es relacionés amb
una sembra des de l’autopista. Dins ORCA 12 (2003) l’herbari VAL assigna el plec referit al
quadrat UTM BE77.
VILLAESCUSA leg. MATEO (2000).
VAL (VAB 871836), Benicarló, leg. Mateo, 24/04/87.
{T.b.: NP p., Alç.: 30-40 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Introd.: Med. (accid.)}
422
Lavandula latifolia Medic.
espígol
El podem trobar per brolles no massa eixutes, fenassars...
(Rosmarinion officinalis, Brachypodion phoenicoidis), 10-720 m,
c.
BCN 13597: Lo Pelós, brolla, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/09/95.
FONT QUER (1921, 1950*), BOLÒS, O. (1967), FOLCH (1980)*, SUÁREZ-CERVERA (1985),
SUÁREZ-CERVERA & SEOANE-CAMBA (1986), ROVIRA (1986), TORRES (1989), JUAN &
LÓPEZ (1997), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), REVERTÉ &
JIMÉNEZ (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-80 cm, Fl.: (IV)VI-X(XII), Dist.: Med. N}
Salvia microphylla Kunth
N'hem vist algun individu persistent, o aparentment subespontani,
en romeguerars subnitròfils d'Amposta, al peu de la costa de
Santafé; i a Sant Joan del Pas, a la vora del riu Sénia (PrunoRubion), 20-190 m, rrr.
MMA 17785: Sant Joan del Pas, vorada de jardí, 170 m, BE89, leg. Royo, 28/04/01.
{T.b.: NP., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: II-VI, Dist.: Introd.: Amèr. N-C}
Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl.) Gams
var. adenostachys (O. Bolòs et Vigo) O. Bolòs et Vigo
sávia de remey (MONTS.-ARCHS, 1890); sèlvia (Enroig, MULET); sàlvia
Present per pedrusques de calcàries i tarteres de les àrees
montanes del Port i de la Tinença (Helianthemo-Aphyllanthion),
240-600 m, rr.
En alguns indrets del territori hem detectats individus cultivats i
sovint subespontanis, tan d’este tàxon com de la subsp. officinalis.
BCN 15665: La Seniola, vorada de caseta, 240 m, BF70, leg. Royo, 18/05/96.
BCN 15666: Font de Nadal, entremig dels afloraments de calcàries, 400 m, BF83, leg. Royo,
19/12/99.
BCN 15664: Rambla d'Aiguaoliva, herbassar vora caseta, 70 m, BE78, leg. Abella & Royo,
14/04/02.
BCN 15663: La Caramella, a l'ombria de la Roca del Migdia, garriga a l'ombria, 300 m, BF72, leg. Royo, 16/05/02.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES
& ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: Ch., Alç.: 30-70 cm, Fl.: IV-VII, Dist.: Med. munt. W}
423
Salvia sclarea L.
Només l'hem vist a les Parellades, partida de les Canals, a un
herbassar nitròfil i frescal, a la vora d’un camí, a la mateixa
localitat o una de molt pròxima d'on ja l'havia citat TORRES (1989:
257) (Silybo-Urticion), 160-200 m, rrr.
Citat per SENNEN (1911: 166): "Entre Benicarló et les collines de
Peñíscola: marges incultes, fossés et murs démolis", i tot i que no
hem aconseguit de consultar cap testimoni dels indrets on
l'esmenta Sennen, considerem que és del tot probable la seua
presència. VILLAESCUSA (2000: 354-355) el dóna de dos quadrats
UTM veïns al territori.
BCN 13633: Parellades, camí de la Caramella, herbassar nitròfil frescal, 200 m, BF82, leg. Royo,
27/01/01.
BCN 14050 i MMA 17855: Ibidem anterior, 25/06/03.
SENNEN (1911), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000)*, BALADA in ORCA 12 (2003).
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: V-IX, Dist.: Introd.: Med. E-Iran.}
Salvia aethiopis L.
La indicació per al quadrat UTM BF82 que pertanyeria al territori estudiat i que apareix dins ORCA 12 és, si més no,
dubtosa, perquè no hi apareix referit cap autor i al BDBC s’hi referencia únicament “BF82”. Es troba, encara que rar,
a la part alta del massís del Port i de la Tinença de Benifassà.
?BOLÒS, O. in ORCA 12(2003), ?BDBC.
Salvia pratensis L. subsp. pratensis
tarró (MONTS.-ARCHS, 1890)
L'hem ensopegat a una cuneta frescal de la carretera de Rossell a
Sant Rafel, on hi hauria aparegut de manera circumstancial
(Brachypodietalia phoenicoidis), 380 m, rrr.
La localitat on l'hem trobat és, com a mínim, sorprenent;
tanmateix ens ha semblat un exemplar del tot característic.
BCN 15660: Rossell, carretera de Sant Rafel, cuneta frescal, 380 m, BE69, leg. Abella & Royo,
14/05/00.
TORRES (1989)*, VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ in ORCA 12 (2003)*.
{T.b.: H., Alç.: 30-60 cm, Fl.: V-VIII, Dist.: Eur.}
424
Salvia verbenaca L. subsp. clandestina (L.) Briq.
subsp. controversa (Ten.) Arcang.; S. clandestina L.
Únicament l'hem detectat a una vorada de camí damunt de taperot,
a un sòl molt magre del pla de l'Espanyola, al Baix Maestrat
(Thero-Brachypodion), 205 m, rrr.
Hem pogut consultar els plecs VAL 18356 i 36540 del tot similars
al nostre. Tanmateix no es pot dubtar que existixen molts
individus de la var. sinuata que poden presentar caràcters molt
pròxims a esta raça. VILLAESCUSA (2000: 355) indica que SENNEN
(1911: 136) cita este tàxon del Baix Maestrat, rellegint el text
original, si bé en parla, no assenyala explícitament que l'hagués
trobat.
BCN 27187: Pla de l'Espanyola, vora de camí damunt taperots, 205 m, BE79, leg. Abella & Royo, 30/03/03.
?SENNEN (1911), VILLAESCUSA (2000)*.
*VAL 18356, torre Badum,-Peníscola, 50 m, BE76, leg. Villaescusa & Tirado, 22/05/1989.
*VAL 36540, cala Mundina, 1 m, BE76, leg. Villaescusa & Tirado, 04/04/1995.
{T.b.: H., Alç.: 10-20 cm, Fl.: II-IV, Dist.: Med.}
Salvia verbenaca L. subsp. horminoides (Pourr.) Nyman
salvia de cresta (MONTS.-ARCHS, 1890); tàrrec
Creix als prats secs i alhora temporalment humits de la mitat
meridional del territori, sobretot vorades de camins (TheroBrachypodietea), (1)60-380 m, r.
El plec MMA 17777, si bé s’ajusta a la descripció, presenta
caràcters intermedis entre este tàxon i el següent.
BCN 13632: Barranc de la Galera cap a Solsó, vora de camí damunt sòl argilenc, 100 m, BF80, leg.
Royo, 06/12/94.
BCN 13631: Barranc d'Aiguaoliva, camí, 60 m, BE88, leg. Royo, 25/01/01.
cf. MMA 17777: Mas d'en Sedó-barranc de Sant Antoni, herbassar frescal vora camí, 20 m, BF81,
leg. Royo, 06/02/00.
MMA 18658: La Foia, vora de camí, 60 m, BF90, leg. Forcadell, Beltran & Royo, 01/05/99.
SENNEN (1911), FORCADELL (1999), APARICIO & MERCÉ (2004b*, 2005b).
MMA 11241,12368, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 30-70 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
425
Salvia verbenaca L. subsp. verbenaca
salvia de cresta (MONTS.-ARCHS, 1890); tàrrec, herba de Santa Llúcia
(Forcall, MULET)
var. sinuata Vis.
Àmpliament estés per vores de camins, conreus de secà
abandonats (Brachypodietalia phoenicoidis, Hordeion leporini),
1-660 m, cc.
De vegades trobem al territori individus de difícil adscripció a les
diferents races del cercle S. verbenaca, per la qual considerem una
mica com SENNEN (1911: 166) que "... sont trois espèces
nettement distinctes...".
BCN 15662: Barranc de la Galera cap a Solsó, vora de camí fortament calcigada, 100 m, BF80, leg.
Royo, 06/12/94.
BCN 15661: Pla de les Sitges (prop del bc de St Antoni), vora de camí, 50 m, BF81, leg. Royo, 06/02/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), GÓMEZSERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11472, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 10-50 cm, Fl.: I-XII, Dist.: Med.}
VERBENACEAE
Lantana camara L.
Cultivat i subespontani per herbassars ruderals, reble de màrgens i
bades de murs de les àrees més termòfiles del territori
(Chenopodietalia muralis, Onopordethalia acanthii, TheroBrachypodietalia) 1-25 m, rr.
Si bé inicialment l'havíem considerat només com a espècie
cultivada en jardineria, més endavant ens vam adonar que podia
colonitzar alguns ambients especialment adversos.
BCN 13634: Desembocadura del barranc de les Salines, subespontània dins de barranc, 4 m, BE88,
leg. Royo, 16/10/00.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-1 m, Fl.: III-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Vitex agnus-castus L.
alóch (MONTS.-ARCHS, 1890)
Es localitza, no gaire freqüent, a la vegetació riberenca de l'Ebro,
àdhuc als murs artificials del riu al seu pas per Tortosa
(Tamaricion africanae), 7-35 m, rr.
BCN 13630 i MMA 18004: Riu Ebre al de Fabra, bosc de ribera, 10 m, BF81, leg. Abella & Royo,
02/07/00.
MMA 18353: Barranc de sant Antoni a l'Ebre, riba de l'Ebre, 10 m, BF81, leg. Royo, 28/05/97.
BALADA et al. (1977), BALADA (1983), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP c., Alç.: 1-3 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Med.}
426
Verbena officinalis L.
verbena (MONTS.-ARCHS, 1890); berbena
Apareix per herbassars poc o molt humits i sovint una mica
nitròfils de tot el país estudiat (Plantaginetalia majoris, PolygonoPoetalia), 1-600 m, c.
BCN 13670: Costereta de León, herbei vora tarongerar, 120 m, BF81, leg. Royo, 12/10/95.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), LLARCH & VIRGILI (1994),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ (2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004),
TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
{T.b.: H., Alç.: 30-70 cm, Fl.: V-X, Dist.: Plurireg.}
Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze
maria lluisa (MONTS.-ARCHS, 1890); marialluïsa
Freqüentment cultivat i més o menys persistent per ambients
ruderals de bona part del territori (Chenopodietalia muralis,
Prunetalia spinosae), 50-200 m, rr.
Les indicacions pròpies procedixen de localitats pròximes al riu
Sénia, que són les úniques dins les quals ens ha paregut trobar-hi
individus aparentment subespontanis.
MMA 3295; leg.Farnós.
{T.b.: NP c., Alç.: 0,6-2 m, Fl.: IV-VIII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Lippia nodiflora (L.) L.C.M. Richard in Michx.
Phyla nodiflora (L.) Greene
No l'hem vist. Citat dins del territori únicament per BALADA
(1996: 39) del quadrat UTM BF90 a partir d'un plec de J. Idiarte
(15/06/95) (Trifolio-Cynodontion), 5 m, rrr.
BALADA (1996), CURCÓ (2004).
{T.b.: H., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VI-X, Dist.: Latetrop.}
427
Lippia filiformis Schrad.
L. canescens Küntz
L'hem advertit com a naturalitzat a la desembocadura del riu Sec
(rambla Cervera) a Benicarló, en sòls humits fortament calcigats
(Trifolio-Cynodontion), 2-10 m, rrr.
Com a espècie cultivada i subespontània l'hem trobada a una illeta
viària, a la vora del semàfor de la carretera N-340, a Vinaròs i dins
del nucli de Benicarló. Al BDBC apareix una referència de
"Roquetes, 25 m", que pertany a una dada de Rubio recollida amb
posterioritat per MALAGARRIGA (1971: 233) i per CASASAYAS
(1989: 755). BALADA dins ORCA 12 (2003) l'esmenta del quadrat
UTM BE76, al sud del límit meridional.
BCN 14103: Semàfor N-340 a Vinaròs, vora de jardinera, 10 m, BE88, leg. Royo, 25/06/01.
BCN 14102 i MMA 18003: Desembocadura del riu Sec, herbassar xafurnat vora de camí, prou fresc, 2 m, BE87, leg. Abella & Royo, 29/07/01.
MALAGARRIGA leg. RUBIO (1971), CASASAYAS (1989), BALADA in ORCA 12 (2003)*, BDBC.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Introd.: Neotrop.}
SOLANACEAE
Cestrum parqui L'Hér.
Algun camí cultivat, pot esdevenir persistent força temps al
voltant d'habitacions humanes abandonades, rarament se'l pot
arribar a trobar com a subespontani al país més càlid (LycioIpomoerion), 10-70 m, rrr.
{T.b.: NP p., Alç.: 1-3 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Petunia × hybrida (Hook.) Vilmorin
(P. axillaris × P. integrifolia)
petúnia
L'hem ensopegat de manera accidental a una fissura viària entre
una paret i una vorera del nucli de Santa Bàrbara (PolygonoPoetalia), 70 m, rrr.
TIRADO (1998: 292) el cita de la Plana Alta formant part
d'herbassars rics en hemicriptòfits ombrejats.
TIRADO (1998)*.
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: IV-VIII, Dist.: Introd.: Hybr.}
428
Lycium europaeum L.
Únicament l'hem vist a un talús de la desembocadura del riu Sec o
rambla Cervera a Benicarló i a uns ermots pròxims, on diferents
individus de grans dimensions romanen agrupats i aparentment
naturalitzats (Lycio-Ipomoeion, Bromo-Oryzopsion), 2 m, rrr.
SENNEN (1911: 163) el cita com a "haies à Benicarló". APARICIO
(2002: 65) l'ha esmentat de la mateixa localitat, on nosaltres també
l'hem vist.
BCN 13092: Riu Sec, talús fluvial, 4 m, BE87, leg. Royo, 18/06/01.
BCN 12251: Riu Sec a la desembocadura, talús del barranc, 4 m, BE87, leg. Royo, 08/10/02.
SENNEN (1911), ?BOLÒS, O. in ORCA 2 (1991), BALADA in ORCA 12 (2003)*, CASASAYAS
in ORCA 12 (2003)*, APARICIO (2002).
{T.b.: MP c., Alç.: 2-4 m, Fl.: VI-X, Dist.: Med. (introd.?)}
Atropa belladonna L.
belladona
Es pot trobar per codolars fluvials humits i una mica nitròfils dels
barrancs de la Vall i de la Fou (Atropion belladonnae, (Stipion
calamagrostis)), 520-550 m, rrr.
A la Vall apareixen diversos individus la tardor del 2002, després
que l'àrea hagués estat alterada per les barrancades, una població
que sembla no para de créixer; en canvi, a la Fou, la població la
formaven molts pocs individus i no pareix haver reeixit.
BCN 14573: Barranc de la Vall, vora l'àrea de lleure, codolar fluvial, nitròfil i humit, de la mare,
530 m, BF71, leg. Abella, Cardero, Loaso... et Royo, 07/06/03.
BCN 13093: Barranc de la Vall, vora l'àrea de lleure, codolar fluvial de la mare, 520 m, BF71, leg.
Abella & Royo, 15/05/02.
MANSANET & MATEO (1984)*, TORRES (1987, 1989)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997)*, SERRA et al. (2000)*, ÁLVAREZ
(2003)*.
{T.b.: H., Alç.: 20-60 cm, Fl.: V-VII, Dist.: Eur.}
Hyoscyamus niger L.
beleny, belenyo, tabac bord (Forcall, MULET)
L'hem detectat únicament per herbassars nitròfils damunt de sòls
pedregosos remoguts del barranc de Valldebous; com ja havíem
assenyalat dins CARDERO et al. (2004: 100) (Onopordion acanthii,
Atropion belladonnae), 500-550 m, rrr.
VILLAESCUSA (2000: 516) l'esmenta de les rodalies de Rossell.
Tant esta localitat com la nostra semblen la irradiació més
septentrional d'este tàxon des del sistema Ibèric.
BCN 13091: Barranc de Valldebous, pedrusca de mare de barranc, 550 m, BF70, leg. Royo,
15/05/02.
VILLAESCUSA (2000), CARDERO et al. (2004).
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 20-70 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Lateeur.}
429
Hyoscyamus albus L.
beleny, lo belenyo, herba dels castells
Apareix per murs, herbassars nitròfils secs, fins i tot ran de mar, si
bé sembla defugir les àrees més alteroses del territori (SilyboUrticion (Soncho-Hyoscyametum)), 1-600 m, r.
*MMA 12962: Remolins, herbassar nitròfil sec, 15 m, BF92, leg. Royo, 01/04/96.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES
(1989), ROYO (1998), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), ÁLVAREZ in ORCA 12
(2003), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H.(Th.), Alç.: 20-50 cm, Fl.: (I-)IV-IX(-XII), Dist.: Med.}
Withania somnifera (L.) Dunal in DC.
L'hem vist per vores de camins d’ambients molt degradats, dels
voltants del barranc de Sant Antoni prop l'Ebro, i del barranc de
les Coves (Onopordion castellani), 40-140 m, rrr.
També l'hem localitzat fora del territori pels volts de les murades
de la ciutat de Tortosa. La localitat del barranc de les Coves és
l'antic abocador de la Galera, anys després d'haver estat clausurat,
fins i tot alguns individus han arribat a penetrar dins d’una
màquia. Hem pogut consultar el plec VAL 3802 que pertany als
nuclis poblacionals més pròxims, ja a la comarca de la Plana Alta,
indicació que no apareix dins TIRADO (1998). APARICIO & MERCÉ
(2003: 24) l’esmenten de Torreblanca.
BCN 13090: Barranc de les Coves, vora de camí, 140 m, BF80, leg. Royo, 15/07/96.
BCN 12258 i MMA 18310: Barranc de Sant Antoni, talús de gravera vora camí, 40 m, BF81, leg. Royo, 27/12/02.
APARICIO & MERCÉ (2003)*, TORRES & ROYO (2003).
VAL 149154: Roquetes, barranc de Sant Antoni, márgenes de camino agrícola, suelo arcilloso, leg. Aran & Royo, 02/01/2003.
*VAF 3802 (Herb. Calduch 5774), ribàs vora Benicàssim, leg. Calduch, 23/09/1960.
{T.b.: NP p., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Med. S-Paleotrop.}
Withania frutescens (L.) Pauquy
SERRA et al. (2000: 160, 207) l'indiquen del quadrat UTM BE77,
partint del treball de FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997: 181), en el
qual s’assenyala este tàxon de Peníscola. Carlos Fabregat (com.
pers.) ens assenyala que la dada procediria de Calduch, si bé no
existix mostra testimoni que done una localitat concreta i en
confirme la presència (Oleo-Ceratonion), rrr (ext.?).
Coneixem este tàxon de Columbrets, i considerem que el penyal
de Peníscola és un indret especialment favorable per tal que este
tàxon s’hi pogués aixoplugar, si més no en el passat.
FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), SERRA et al. (2000).
{T.b.: MP p., Alç.: 1-3 m, Fl.: XII-IV, Dist.: Med. SW}
430
Solanum laciniatum Aiton
L'hem observat com a subespontani a un abocador clausurat del
barranc del Xúrrit, prop del Raval de Cristo (Salsolo-Peganion),
40 m, rrr (ext.).
Darrerament pareix haver desaparegut, segurament per haver-se
remogut l'abocador. A l'indret hi havia uns quants exemplars que
convivien amb Nicotiana glauca, ben a prop d'on s'hi fa Withania
somnifera.
BCN 13089 i MMA 17939: Barranc del Xurrit, herbassar ruderal d'un abocador, 40 m, BF82, leg.
Royo, 26/04/97.
{T.b.: NP., Alç.: 1-3 m, Fl.: IV-V?, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Solanum elaeagnifolium Cav.
Només l'havíem vist molt abundant a un cardassar nitròfil
fortament pasturat, al començament del camí del Toscar
[CARDERO et al. (2004: 101-102)], localitat on s’hi ha mantingut
fins a l’estiu de 2005 (Scolymo-Kentrophyllion), 200-280 m, rrr.
La tardor de 2003, Salvador Cardero ens indicà una nova localitat
a l’encreuament de les carreteres que van a Ulldecona, Sant Joan
del Pas i la Miliana. Es tracta d'individus aparentment força
diferents dels de l'àrea d'Alfara; val a dir que al BCN hem pogut
consultar diferents plecs que s'assemblen a testimonis d’altres
localitats. Després d’haver aparentment desaparegut l’any 2004,
l’estiu de 2005 hi havia una població molt apreciable.
La localitat septentrional més pròxima de la qual ha estat indicat este tàxon és la d’AYMEMÍ
(1996: 77) per al Baix Camp, mentre que TIRADO (1998: 292) l’assenyala de la Plana Alta a
partir d’un plec de Calduch.
BCN 14134: Principi del camí del Toscar, cardassar nitròfil fortament pasturat, 280 m, BF72, leg. Abella & Royo, 12/10/02.
BCN 31172 i MMA 13088: Ibidem anterior, leg. Royo, 16/09/02.
BCN 14970 i MMA 18813: Les Moles, talús ruderal prop la rotonda, 230 m, BE89, Abella, Cardero & Royo, 27/09/03.
MASALLES (1984)*, AYMEMÍ (1996)*, TIRADO (1998)*, CARDERO et al. (2004).
*BCN s/n: Barcelona, tocant a l’Hospitalet (Collblanc), descampats, leg. Masalles, 29/06/1983.
*VAL 11702, Xilxes, en terraplenes suburbanos junto a la vía férrea, 8 m, leg. Peris & Stübing, 26/04/1984.
*BCN s/n: Mas Bover (Baix Camp), vora d’un femer, leg. Ninot, 27/07/1984.
*BCN s/n: Sant Fruitós del Bages, davant SUPECO, leg. Casasayas, 22/05/1985.
*BCN s/n: Ibidem anterior, 07/09/1986.
*BCN s/n: Colldejou (Baix Camp), 460 m, CF25, leg. Aymemí, 11/09/1994.
{T.b.: NP p., Alç.: 10-40 cm, Fl.: VII-IX, Dist.: Introd.: Amèr. S}
431
Solanum dulcamara L.
No massa rar al sotabosc de les alberedes i als herbassars higròfils
de l'Ebro i del Sénia, si bé esdevé excepcional en este darrer
(Populetalia albae, Arction lappae), 10-20(400) m, rr.
Citat al riu Sénia per VILLAESCUSA (2000: 517) i també dins
ORCA 2 (1991) i ORCA 12 (2003) apareix una dada per al
quadrat UTM BF70 sense que hi aparega referit l'autor, ni la
localitat al BDBC.
BCN 12260: Illa d'Audí, bosc de ribera, 12 m, BF92, leg. Abella & Royo, 16/10/02.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), ?BOLÒS, O. in
ORCA 2 (1991), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), BALADA in ORCA 12
(2003), ?BOLÒS, O. in ORCA 12 (2003), TORRES in ORCA 12 (2003)*, TORRES & ROYO
(2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: NP c., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
Solanum lycopersicum L.
Lycopersicon esculentum Mill.
tomatera (MONTS.-ARCHS, 1890); tomatera, tomaquera
Freqüentment naturalitzat per herbassars ruderals, codolars
fluvials i marítims (Chenopodion muralis, Glaucion flavi,
Cakilion maritimae), 1-300(550) m, r.
BCN 31171: Lo Pelós, herbassar ruderal, 150 m, BF81, leg. Royo, 09/11/95.
CASASAYAS (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES &
ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 20-50 cm, Fl.: V-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Solanum tuberosum L.
patatera (MONTS.-ARCHS, 1890); pataquera
Creix com a accidental o subespontani per herbassars ruderals
nitròfils, quasi sempre indrets a tocar de les hortes (Chenopodion
muralis), 10-550 m, rr.
CASASAYAS (1989)*, VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), BDBC*.
{T.b.: G, Alç.: 20-60 cm, Fl.: VI-IX, Dist.: Introd.: Amèr. S}
432
Solanum nigrum L. subsp. nigrum
morella vera (MONTS.-ARCHS, 1890); tomaqueres bordes negres (Orta,
BALADA & MIQUEL); herba pudenta, tomatera borda, unflabous
Abastament estés per tota classe de cultius i ambients ruderals
(Solano-Polygonetalia), 1-680 m, c.
BCN 13087: Lo Pelós, marge de cultiu, 150 m, BF81, leg. Royo, 01/06/94.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003),
CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 4554, leg. Farnós.
MMA 11255, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: V-XI, Dist.: Plurireg.}
Solanum nigrum L. subsp. miniatum (Bernh. ex Willd.) Hartm.
herba pudenta, tomatera borda, unflabous
var. miniatum (Bernh.) Fries
S. miniatum Bernh. in Willd., S. luteum Miller subsp. alatum (Moench) Dostál
Repartit per ambients ruderals i arvenses, sobretot de terres no
massa eixutes i càlides del territori (Solano-Polygonetalia,
Chenopodietalia muralis), 5-360 m, r.
MMA 17839: Barranc de la Vall, herbassar ruderalitzat vora camí, 540 m, BF71, leg. Abella &
Royo, 18/07/03.
SENNEN (1911).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: (III-)V-XI, Dist.: Latemed.Pòntic.}
var. villosum (Bernh.) Fries
S. villosum Miller, S. luteum Mill.
Apareix per codolars fluvials, herbassars ruderals i cultius de
regadiu de la major part de l'àrea abastada (Solano-Polygonetalia,
Chenopodietalia muralis), 1-540 m, r.
BCN 31170: Vinaròs, cap a Alcanar, tarongerar, 80 m, BE89, leg. Royo, 24/12/98.
MMA 18352: Barranc de la Barcella, pedruscall, 380 m, BE69, leg. Royo, 24/10/99.
SENNEN (1911), TORRES (1989), ?ROVIRA (1986)*, TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Latemed.}
433
Solanum chenopodioides Lam.
S. sublobatum Willd. ex Roem. et Schult.
tomaqueres bordes roges (Orta, BALADA & MIQUEL)
L'hem localitzat per herbassars frescals, sovint del bosc de ribera
de l'Ebro i més rar a la façana marítima (Chenopodietalia muralis,
Onopordethalia acanthii), 1-35(410) m, rr.
BCN 13086: Assut de Xerta, herbassar bosc de ribera, 20 m, BF83, leg. Royo, 06/07/99.
BCN 13085: Vinallop-granges de Fabra, cuneta vora la carretera, 35 m, BF81, leg. Royo, 20/09/99.
*MMA 13323: Illa de Blanquet, herbassar ruderal, 7 m, BF81, leg. Royo, 06/04/97.
MMA 18351: Mianes-Ebre, herbassar bosc de ribera, 10 m, BF91, leg. Royo, 31/07/98.
BALADA et al. (1977), CASASAYAS (1989), FORCADELL (1999), ÁLVAREZ (2003),
ÁLVAREZ in ORCA (2003), BALADA in ORCA (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
{T.b.: NP p., Alç.: 20-80 cm, Fl.: II-X, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Datura inoxia Mill.
(D. metel auct. eur. non L.)
Té tendència a viure en codolars fluvials i herbassars nitròfils secs
de les àrees més termòfiles (Salsolo-Peganion, Glaucion flavi...),
1-100(280) m, rr.
Tàxon en ple procés d'expansió, si bé no arriba a ser tan invasor
com D. stramonium. La primera indicació d’una localitat pròxima
és la de l’Ampolla de CASASAYAS (1984: 104) a partir d’un plec
d’Antoni Farràs.
BCN 13094: Barranc de Roé, herbassar ruderal vora granja, 25 m, BF81, leg. Royo, 02/07/97.
BCN 13095: Barranc de la Galera a la Foia, herbassar ruderal vora caseta, 50 m, BF90, leg. Royo,
12/07/97.
CASASAYAS (1984)*, BALADA (1985), CASASAYAS (1989), APARICIO (2003d), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES in ORCA 12
(2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 2999, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 0,3-1 m, Fl.: V-XI, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Datura ferox L.
L'hem observat a un cultiu frescal de fruiters i per codolars
fluvials de la mitat meridional del territori (Solano-Polygonetalia,
Andryaletalia ragusinae), 50-300 m, rrr.
Les úniques referències precedents són les de TORRES in ORCA
12 (2003) i TORRES & ROYO (2003: 44), a partir de la mateixa
dada del quadrat UTM BF81. Amb anterioritat havia estat
assenyalat de la comarca de la Conca de Barberà per MASALLES &
MESTRES (1990: 61).
BCN 13084: Sant Joan del Pas, llaurat ple de xufa, 190 m, BE79, leg. Royo, 13/09/99.
MMA 18331: Riu Sec a Covatelles, codolar fluvial nitròfil, pasturat, 50 m, BE78, leg. Royo,
15/10/02.
MASALLES & MESTRES (1990)*, TORRES in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003).
{T.b.: Th., Alç.: 30-70 cm, Fl.: VIII-X, Dist.: Introd.: Àsia E}
434
Datura stramonium L.
estramoni
Es fa per codolars fluvials i herbassars ruderals nitròfils de quasi
tot el territori (Chenopodion muralis, Glaucion flavi, PolygonoChenopodion, Silybo-Urticion), 1-460 m, r.
Si bé pot semblar subjectiu, el cert és que la seua expansió als
últims anys ha estat remarcable. Este fet vindria corroborat per la
relativa escassetat de referències bibliogràfiques precedents;
tanmateix, sorprén la de SENNEN (1911: 163): "un peu partout...".
ÁPARICIO (2003b) indica del Baix Maestrat la var. tatula (L.) Torr.
La tardor de 2003 vam veure dins d'un conreu de panís una
població de desenes d’individus que ultrapassaven clarament els 2
m d'alçària, davant la qual J. Hodgson de la Universitat de Sheffield mostrà un cert desconcert.
BCN 13083: Barranc de Lloret, codolar de barranc, 210 m, BF81, leg. Royo, 06/07/97.
SENNEN (1911), BALADA (1985,1985b), CASASAYAS (1989), APARICIO (2002, 2003, 2003d), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES &
ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 3000, leg. Farnós.
{T.b.: Th., Alç.: 0,3-1(2,5) m, Fl.: VI-X, Dist.: Introd.: Neotrop.}
Nicotiana glauca R.C. Graham
Creix per talussos, vores de camins i abocadors de runa de
diferents punts del territori, on pot arribar a esdevenir dominant
(Onopordion castellani), 1-100 m, rr.
Citat per BOLÒS, O. & VIGO (1979: 64) del nord de la Plana Alta.
Sembla cada camí més present a les terres més càlides.
BCN 27158: Planes del Regne (Vinaròs), talús de carretera, 100 m, BE89, leg. Royo, 28/07/98.
BOLÒS, O. & VIGO (1979)*, CASASAYAS (1989)*, VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ in
ORCA 12 (2003), BALADA in ORCA 12 (2003), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: MP p., Alç.: 1,5-4 m, Fl.: IV-VII, Dist.: Introd.: Amèr. S}
Nicotiana tabacum L.
tabaquera
Es troba, a hores d'ara, molt poc conreat tot i que poden aparéixer
alguna vegada exemplars subespontanis (Silybo-Urticion,
Chenopodion muralis), 5-80(220) m, rr.
Daniel Royo (com. pers.) ens indica que a les àrees més càlides de
la falda del Port s'havia cultivat i se'n trobaven anys després molts
individus naturalitzats, nosaltres encara n'hem vist algun a la vora
d'una caseta. Encara que el seu cultiu ha minvat considerablement,
trobem a les àrees més càlides individus que creixen espontanis.
BCN 13082: Entrant a Amposta des de la Ràpita, cuneta vora els horts, 10 m, BF90, leg. Royo, 24/07/99.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45)?, leg. Giner.
{T.b.: Th.(NP), Alç.: 1-2,5 m, Fl.: VII-IX(-XI), Dist.: Introd.: Amèr. S}
435
SCROPHULARIACEAE
Lindernia dubia (L.) Pennell
aufabigueta
Relativament freqüent, sense ser abundant, s’escampa per
arrossars del Delta i per la plana al·luvial de la riba dreta de l'Ebro
entre Tortosa i Amposta (Oryzo-Echinochloion), 4-12 m, rr.
BCN 13081: La Carrova, quadro d'arrossar que no s'ha sembrat, 10 m, BF91, leg. Royo, 19/06/99.
BCN 13080: Arrosars de Fabra, arrossar, 12 m, BF81, leg. Royo, 17/08/99.
BCN 13079: L'Esquerra, ctra. de Sant Jaume, arrossar, 4 m, BF90, leg. Royo, 21/08/02.
MMA 18350: Mianes, arrossar, 10 m, BF91, leg. Royo, 25/07/98.
TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 10-20 cm, Fl.: VII-X, Dist.: Introd.: Amèr. N}
Verbascum sinuatum L.
matapeix (Orta, BALADA & MIQUEL); herba plorosa, madalenes (la pràctica
totalitat de les espècies del gènere), ploranera
Té tendència a viure per vores de camins i camps de secà
abandonats (Brachypodietalia phoenicoidis, Echio-Galactition), 1550 m, c.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977), BALADA (1985b), ROVIRA (1986), TORRES (1989),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000), CURCÓ
(2000, 2004), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: V-VIII, Dist.: Med.-Iran.}
Verbascum thapsus L. subsp. thapsus
madalenes, salvió, coa de rabosa (Forcall, MULET)
Es localitza en espais oberts enmig d'àrees forestals del Port
(Atropetalia belladonnae), 400-600 m, rrr.
Alguns dels individus no sempre són fàcils de discriminar de la
subsp. montanum, tàxon amb el qual pot arribar a compartir
hàbitat.
ROVIRA (1986), TORRES (1989)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-2 m, Fl.: VI-VIII, Dist.: Eur.}
436
Verbascum thapsus L. subsp. montanum (Schrad.) Bonnier et Layens
(subsp. crassifolium (Lamk.) Murb.)
var. pseudothapsiforme (Rapin) Rouy
madalenes, salvió, coa de rabosa (Forcall, MULET)
L'hem trobat no massa rar en vores de camins i cultius abandonats
de la major part del territori, llevat de les terres més àrides
(Atropetalia belladonnae, Onopordethalia acanthii...), (40)150600 m, r.
BCN 13078: Lo Pelós, garroferar bastant deixat, 150 m, BF81, leg. Royo, 06/05/00.
MMA 18803: Pla de l'Espanyola, vora de camí, 210 m, BE79, leg. Royo, 27/05/03.
FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), BALADA in ORCA 13 (2004),
HERB. IEI in ORCA 13 (2004), TORRES in ORCA 13 (2004)*.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: IV-IX, Dist.: Med. NW-Eur. SW}
Verbascum thapsus L. subsp. giganteum (Willk.) Nyman
var. valentinum (Burn. et Barb.) O. Bolòs et Vigo
Es cria per vores de camins i altres espais subnitròfils de la mitat
meridional del país estudiat (Thero-Brometalia?), 70-500 m, rrr.
SAMO (1995: 262) l'esmenta de Rossell i Traiguera, localitats
pròximes a les pròpies.
BCN 31151: Los Romerals, herbassar nitròfil sec, 500 m, BE69, leg. Royo, 09/06/01.
BCN 31152: Puig de la Nau, antiga pedrera, 90 m, BE88, leg. Royo, 22/05/02.
SAMO (1995).
BCN 7712: Embassament d’Ulldecona, BF60, leg. Bolòs, O. et al.; 28/05/1983, det. A. Carrillo.
*Herb. pers. Torres: A 3,4 km de Bel, eixaragall, Rossell, 780 m, BF60, leg. Torres, 19/06/2000.
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: VI-XI, Dist.: Med. SW}
Verbascum boerhavii L. subsp. boerhavii
(V. majale DC.)
Àmpliament estés per herbassars de vores de camins de
pràcticament tot el territori (Thero-Brometalia), 10-600 m, r.
El plec VAB 962013 que a la tesi de VILLAESCUSA (2000: 511)
apareix referit com a V. rotundifolium Ten. subsp. haenseleri
(Boiss.) Murb., al moment de consultar-lo, era rectificat com a V.
boerhavii.
BCN 31191: Lligallo Major, vorada de barranc, 210 m, BF70, leg. Royo, 30/03/97.
BCN 31190: La Garrotxa, terres remogudes vora camí, 80 m, BE77, leg. Royo, 07/03/02.
MMA 17860: Les Corralisses, erm remogut, 150 m, BF81, leg. Abella & Royo, 01/04/01.
SENNEN (1909, 1911), BOLÒS, O. et al. (1985)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), BALADA in ORCA 13 (2004).
VAB 962013 (CFSL 7080), Canet lo Roig, hacia la Cenia, 280 m, leg. Fabregat & López Udías 11/05/1996, rev. ?.
VAB 955842, Peníscola, la Marjal, BE7972, leg. Marín, 03/03/1995.
*VAL 36567 i 36568, Mas de l'Andalús de Dalt, 460 m, BE57, leg. Villaescusa & Tirado, 04/1996, ut V. rotundifolium.
MMA 12460, leg. Forcadell.
{T.b.: H., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed. W}
437
Verbascum rotundifolium Ten. subsp. haenseleri (Boiss.) Murb.
herba santjoanera (Albocàsser, Tírig, MULET)
No l’hem vist. Es localitzaria per herbassars i matollars degradats
a sobre de sòls pedregosos, d'ambients ruderals i arvenses
d’indrets termòfils, de la part més occidental del país estudiat
(Onopordion acanthii), 280-500 m, rrr.
Inicialment creiem haver-lo trobat, tanmateix una revisió més
acurada dels materials creiem que es poden referir els nostres
plecs a V. thapsus subsp. giganteum i a V. boerhavii.
Els plecs VAB 962013 i VAL 36595 presenten bràctees de fins a
20 mm, i fulles basals amb un pecíol d'uns 5 cm, caràcters que
semblen atansar-los a V. boerhavii. Creiem que es tractaria d’individus poc típics d'este darrer
tàxon. Ens ha semblat veure, a la banda meridional del territori, individus que presentarien
caràcters intermedis.
cf.VAB 962013 (CFSL 7080), Canet lo Roig, hacia la Cenia, 280 m, BE6995, leg. Fabregat & López Udias 11/05/1996, rev. ?.
cf. VAL 36595, Rossell, les Planes, 350 m, BE69, leg. Villaescusa & Tirado, 01/05/1995.
*VAL 19648, Alcalà de Xivert, Almeter (coll), 320 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 08/04/1990.
*VAL 19650, La Salzedella, Ermita de Sant Josep, 639 m, BE67, leg. Villaescusa & Tirado, 14/04/1990.
*VAL 01095: Entre Torralba i Villamalur, rodenos, aprox. 800 m, YK 22, leg. O. Bolòs, Vigo, Aguilella & Mateo, 29/05/1983.
*VAL 01131: Barranc de Mosquera, Espadà, rodenos, aprox. 800 m, YK 22, leg. O. Bolòs, Vigo, Aguilella & Mateo, 29/05/1983.
*VAL 15597: Sogorb, sureda, sobre gressos rojos, 650-700 m, YK1403, leg. Bayarri, X. Riera, Torregrosa & Pozuelo, 04/05/1989.
?VILLAESCUSA leg. FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (2000), ?VILLAESCUSA (2000), Herb. VAL in ORCA 13 (2004), MATEO in ORCA 13
(2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,5 m, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. SW}
Verbascum pulverulentum L.
L'hem detectat per herbassars frescals submontans i nitròfils del
Port i de la Tinença (Onopordetalia acanthii), (30-110)420-600 m,
rr.
A l'entrada de l'autopista de Vinaròs-Ulldecona vam trobar dos
individus a uns ermots viaris; i també a una horta abandonada del
barranc de la Galera. Es tracta d'ambients aparentment molt
allunyats dels que es presenta a la resta de localitats més
montanes.
BCN 13077: Lo Toscar, vora de camí, 500 m, BF72, leg. Royo, 25/07/00.
BCN 12996: Molí l'Abat, vora de camí, 420 m, BF60, leg. Royo, 05/08/00.
MMA 18598: Barranc de la Galera a Masdenverge, horta abandonada, 40 m, BF90, leg. Royo, 01/06/04.
TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), ÁLVAREZ in ORCA 13 (2004)*, BALADA in ORCA 13
(2004).
{T.b.: H., Alç.: 0,5-1,2 m, Fl.: VI-IX, Dist.: Lateeur.}
438
Scrophularia canina L. subsp. canina
var. canina
var. pinnatifida (Brot.) Boiss.
Apareix relativament freqüent, sense ser abundant a la majoria de
codolars fluvials, fins i tot en aquells que se situen més pròxims a
la línia costanera (Thlaspietea rotundifolii), 2-600 m, r.
BCN 12995: Barranc de Sant Antoni, codolar, 60 m, BF81, leg. Royo, 28/12/98.
BCN 13247: Rambla Cervera, codolar fluvial, 180 m, BE78, leg. Royo, 29/05/01.
MMA 18349: Barranc de la Galera a la Riba, pedruscall, 240 m, BF80, leg. Royo, 27/04/96.
MMA 18665: Riu Ebre al de Fabra, pedruscall, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 17/04/99.
BALADA (1981, 1985), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
MMA 4532, leg. Aragonés.
{T.b.: Ch., Alç.: 20-70 cm, Fl.: (III-)IV-VII, Dist.: Med. W}
Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Senn.) O. Bolòs et Vigo
S. valentina Rouy, S. balbisii Hornem. subsp. valentina (Rouy) Ortega Olivencia et Devesa (incl.
S. balbisii Hornem. subsp. balbisii)
Relativament estés per bona part dels herbassars higròfils del
territori, sovint vora cursos d'aigua, des de ran de mar fins a les
àrees alteroses (Molinio-Holoschoenion, Glycerio-Sparganion,
Magnocaricion elatae), 2-600 m, r.
BCN 13245: Riu Servol, carretera de Traiguera, basses temporals al pedruscall, 180 m, BE79, leg.
Royo, 25/07/99.
BCN 13246: Riu Canaletes, codolar fluvial, 65 m, BF83, leg. Royo, 06/07/01.
MMA 18348: La Foia, herbassar humit vora omeda, 60 m, BF90, leg. Royo, 28/09/96.
BALADA et al. (1977), ROVIRA (1986), TORRES (1989), ORTEGA & DEVESA (1993),
VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO
(2003), BALADA in ORCA 13 (2004), CURCÓ (2004).
MMA 4531, leg. Farnós.
MMA 4530, leg. Aragonés.
{T.b.: H., Alç.: 0,4-1,5 m, Fl.: (IV-)V-IX(-XII), Dist.: Med. W}
Antirrhinum orontium L.
var. orontium
Misopates orontium (L.) Rafin subsp. orontium, (incl. var. grandiflorum Chav.)
Àmpliament estés per cultius de tot tipus, vores de camins...
(Stellarietea mediae), 10-600 m, cc.
La referència com a var. grandiflorum Chav. dins FONT QUER
(1950: 129) caldria atribuir-la a la varietat típica.
BCN 21101: Riu Ebre al de Fabra, pedruscall, 10 m, BF81, leg. Torres & Royo, 17/04/99.
SENNEN (1911), FONT QUER (1950)*, ROVIRA (1986), TORRES (1989), NÉZADAL (1989),
FORCADELL (1999), AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA (2000),
ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
MMA 11695,11696,11697, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-60 cm, Fl.: IV-IX, Dist.: Latemed.}
439
var. pusillus (Molero) Mateo et Crespo
Misopates orontium (L.) Rafin subsp. pusillus (Molero) Mateo et Crespo
Present per codolars fluvials i pradells terofítics àrids de la franja
litoral (Stipion retortae, Glaucion flavi), 1-200 m, rr.
Tindria un període de floració força més curt que la varietat típica.
Hem vist individus cada volta menys ben caracteritzats a mesura
que s'incrementa l'altitud. El plec VAL 19744 presenta una
corol·la d'uns 11-12 mm, alguns segments calicinals més llargs i
altres més curts que la corol·la. Nosaltres creiem haver vist
diferents individus similars a les terres més càlides del territori.
Indicat de la Plana Baixa per CRESPO & GARCIA-FAYOS (1992:
169-170).
cf. BCN 21100: Rambla d'Alcalà, codolar terofític, 120 m, BE77, leg. Royo, 10/04/01.
CRESPO & GARCIA-FAYOS (1992)*, VILLAESCUSA (2000).
cf. VAL 19744, el Prat, 1 m, BE77, leg. Villaescusa & Tirado, 04/03/1990.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Med. SW}
Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. litigiosum (Pau) O. Bolòs et Vigo
A. majus L. subsp. tortuosum (Bosc.) Rouy, (incl. A. controversa Pau, subsp. litigiosus (Pau)
Malag.)
gossets, conillets
Abastament estés, per tota l'àrea objecte d'estudi, en vores de
camins, rocams, màrgens de pedra... (Asplenietalia glandulosi,
(Andryaletalia ragusinae)), 1-765 m, cc.
Si bé és una observació, sense gaire fonament científic, ens ha
semblat que els anys més humits hi apareixien més individus
albins. Este fet no és exclusiu d'este tàxon i l'hem constatat també
en el cas de tàxons del gènere Centaurium.
BCN 13244: Barranc de Lledó, erms, 100 m, BF81, leg. Royo, 07/11/93.
BCN 13243: Església de Paüls, ermot pedregós, 400 m, BF83, leg. Royo, 21/08/99.
MMA 18347: Barranc de la Galera al Pont de Besolí, vora de camí, 260 m, BF70, leg. Royo, 25/09/95.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), FORCADELL (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), SERRA et al. (2000), GÓMEZ-SERRANO et al. (2001), ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 11243,11244,11396,11266,11396,11502, leg. Forcadell.
{T.b.: Ch., Alç.: 0,3-1,2 m, Fl.: I-XII, Dist.: Med. W}
440
Antirrhinum sempervirens Lap. subsp. pertegasii (Rothm.) O. Bolòs
A. pertegasii Rothm.
Apareix per clavills de roca i repeus de balma del massís del Port
(Saxifragion mediae), 280-600 m, rr.
Algunes de les localitats on l'hem trobat són clarament per davall
dels 600 m s.m. que indiquen O. BOLÒS & VIGO (1996: 412) com
a límit inferior. Tanmateix és cert que quasi totes les referències
bibliogràfiques precedents són de cotes superiors llevat d'una de
TORRES (1989: 266).
BCN 13242: Matamoros, balmes, parets, badalls de roca, 300 m, BF81, leg. Torres & Royo,
03/07/99.
BCN 13241: Ombria del Rastells, badall de roca, prop de terra, 440 m, BF71, leg. Royo, 27/06/02.
MMA 18346: Racó dels Capellans, clivell de roca, 400 m, BF71, leg. Royo, 04/04/98.
CADEVALL (1912-1937)*, FONT QUER (1917)*, O. BOLÒS (1956, 1967)*, LLENAS in MALAGARRIGA (1971)*, ROVIRA (1986)*,
TORRES (1989), BOSCAIU et al. (1997)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000)*,
VILLAESCUSA (2000)*, ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), ?BOLÒS, O. in ORCA 13 (2004)*.
{T.b.: Ch., Alç.: 10-30 cm, Fl.: V-IX, Dist.: Med. munt. W (endèm.)}
Linaria triphylla (L.) Mill.
gossets (moltes de les espècies del gènere Linaria)
No l'hem advertit dins del territori. SENNEN (1911: 164) l'esmenta
de dos localitats del Baix Maestrat, referència que hem pogut
confirmar amb una mostra d’herbari, en una època en què la planta
podia de ser prou més freqüent (Roemerion hybridae), rrr (ext.?).
VILLAESCUSA (2000) n'omet la referència, possiblement a
conseqüència d'un fet purament circumstancial. Donada la seua
conspicuïtat és possible que s'haja de donar, ara per ara, com a
extingit. Lluís de Torres ens el va mostrar a un sembrat de l'Aldea,
indret d'on sembla haver-ne desaparegut.
*MMA 13034: l'Aldea, sembrat, 5 m, BF91, leg. Torres & Royo, 10/04/99.
SENNEN (1911), BALADA et al. (1977)*, TORRES (1983)*.
Herb. Sennen: BC s/n, Benicarló, champs, leg. Fr. Domingo, IV/1908.
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-50 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. S (N)}
441
Linaria hirta (L.) Moench
No l'hem vist. No s’ha retrobat al territori d'ençà de SENNEN
(1911: 164): "Très abondant dans un champ de blé à Santa
Magdalena", indicació que ve confirmada pel plec BC 44200
(Roemerion hybridae), rrr (ext.?).
Hem pogut consultar el plec VAL 19633 referit dins VILLAESCUSA
(2000: 505-506), procedent del sud de l'àrea estudiada. Les
referències no concretes de SAMO (1995: 258), de SERRA et al.
(2000: 88, 199) molt probablement es basen en les indicacions del
propi Sennen, mentre que la de MATEU et al. (1999: 111) referida
al plec BC 44200 s'assigna al quadrat UTM BE78, considerem que
de manera totalment errònia, ja que no hi ha cap anotació a l'etiqueta que en puga fonamentar la
presència a l'esmentat UTM, més encara si tenim en compte que el terme municipal de Santa
Magdalena no l’assolix.
SENNEN (1911), ?MATEU et al. (1999), VILLAESCUSA (2000)*, ?SERRA et al. (2000).
BC 44200, Sta. Magdalena, champs, leg. Sennen, 27/05/1909, Pl. d'Esp. 776
*VAL 19633, Alcossebre, Apartadero, 70 m, BE66, leg. Villaescusa & Tirado, 08/04/1990.
{T.b.: Th., Alç.: 10-80 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med. W}
Linaria repens (L.) Mill. subsp. repens
var. blanca (Pau) O. Bolòs et Vigo
L. blanca Pau, subsp. blanca (Pau) Rivas-Goday et Borja, (L. striata DC. in Lam.)
Tria els herbassars frescals vora séquies i els codolars fluvials de
les àrees pròximes a Paüls i al riu Sénia, per on es pot arribar a
endinsar a les planes (Thlaspietea rotundifolii, Origanetalia
vulgaris...), 240-600 m, rr.
O. BOLÒS & VIGO (1996: 417) indiquen al mapa de distribució la
presència dins del territori de la var. monspessulana (L.) Rouy
entenem que per error, més si es té present la nota al peu de pàgina
que parla que a les muntanyes Catalànides meridionals es faria la
var. blanca.
BCN 23624: Vall d'en Bages, pujant al Montsagre, herbassar de vora de camí, 460 m, BF83, leg. Torres & Royo, 01/07/99.
BCN 23625: Molí de la Roca, herbassar frescal vora séquia, 280 m, BE79, leg. Royo, 25/06/00.
FONT QUER (1915)*, TORRES (1989), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997), LAGUNA et al. (1998), MATEU et al. (1999), AGUILELLA in
VILLAESCUSA (2000), VILLAESCUSA leg. CALDUCH (2000), SERRA et al. (2000).
{T.b.: H.(Ch.), Alç.: 0,4-1,2 m, Fl.: V-IX, Dist.: Med. munt. W}
442
Linaria supina (L.) Chaz. subsp. aeruginea (Gouan) O. Bolòs et Vigo
var. cardonica F.Q.
L. cardonica (F.Q.) Segarra et Mateu, (L. melanantha Boiss. subsp. aeruginea (Loscos) Malag.,
L. supina (L.) Chaz. var. ambigua Senn.?, L. supina auct. non L.)
S’instal·la per codolars fluvials i conreus de secà de les parts
central i septentrional del territori (Thlaspietea rotundifolii,
Diplotaxion erucoidis (Trago-Linarietum)), 10-600 m, r (loc. c).
La seua presència als conreus possiblement puga ser deguda a la
penetració de granes des dels codolars dels barrancs que solquen
les planes. A més, en les darreres dècades, els canvis culturals dins
dels oliverars, amb la pràctica desaparició de la llaurada, n'haurien
afavorit el rentat de partícules fines i la reproducció a microescala
de les condicions dels codolars.
A partir del plecs vistos i les observacions de camp, creiem que les indicacions fetes de la subsp.
supina o sense subespecificar pertanyerien a este tàxon, llevat d'aquelles que hagen estat referides
de la banda més meridional del territori, les quals correspondrien al tàxon següent.
BCN 23620: Barranc de Lloret, codolar fluvial, 240 m, BF81, leg. Royo, 26/03/97.
BCN 23169: Barranc de la Galera a l'Ebre, camí atapit, 10 m, BF91, leg. Beltran, Ibáñez & Royo, 24/04/99.
BCN 23618: Barranc de Farrúbio, pedruscall, 440 m, BF82, leg. Royo, 21/04/00.
BCN 23616: Riu Servol vora el Triador, codolar fluvial, 280 m, BE69, leg. Abella & Royo, 07/04/02.
BCN 23617: Tormassal, tartera, 500 m, BF73, leg. Royo, 09/09/02.
MMA 18345: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 30/04/95.
MMA 18313: Barranc del Fargal, codolar, 450 m, BF60, leg. Abella & Royo, 28/09/02.
SENNEN (1909), TORRES (1989), FORCADELL (1999), MATEU et al. (1999)*, ÁLVAREZ (2003, 2004), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ
(2004).
Herb. Sennen: BC s/n, Cherta, champs, leg. Sennen, 13/04/1908, ut L. supina.
Herb. pers. LOSCOS-FARNÓS, leg. C. Loscos.
?MMA 11220,11221, leg. Forcadell.
HBIL 14683: Barranc de la Carbonera, oliverar-garroferar 09/04/95, BF9000, leg. Forcadell, 09/04/95, ut subsp. supina, rev. Royo 23/05/05.
{T.b.: Ch.(Th.), Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Med. munt.W (endèm.)}
Linaria ilergabona Crespo et Aran
L. ilergabona Crespo et Aran, (L. sulphurea Segarra et Mateu, L. depauperata Leresche ex
Lange subsp. hegelmaieri auct. non De la Torre, Alcaraz et Crespo, L. supina (L.) Chaz. subsp.
depauperata Leresche ex Lange in Willk. et Lange; subsp. supina auct. non L.)
Apareix per codolars fluvials de les rambles més eixutes del Baix
Maestrat (Pimpinello-Gouffeion), 30-300 m, r.
Sembla que desapareix a mesura que ens atansem a la serra de
Montsià i a la Tinença de Benifassà. A banda de presentar les
llavors grisenques (la var. cardonica les té negres), és una planta
molt més ramificada i densament foliosa que el tàxon precedent.
BCN 23165: Riu Sec, codolar fluvial, 35 m, BE87, leg. Royo, 15/05/01.
BCN 23614: Rambla Cervera, codolar fluvial, 50 m, BE78, leg. Royo, 15/10/02.
?SENNEN (1911), FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997)*, MATEU et al. (1999), CRESPO & ARAN (2000)*, ?SERRA et al. (2000),
?VILLAESCUSA (2000), APARICIO (2002), ?BALADA in ORCA 13 (2004), MATEO in ORCA 13 (2004)*.
*VAL: Cervera del Maestre, gravas del lecho del río Seco (o Rambla de Cervera), 240-250 m, BE6682, BE6683, BE6782, leg. Aran & Tohà,
09/04/95, ut L. depauperata var. hegelmaieri.
*VAB 961032: Rambla de Cervera, pr. Cogullada, 280 m, BE6782, leg. Fabregat & López Udias, 23/03/96, ut L. supina.
*VAB 963111: Rambla de Cervera, 300 m, BE6683, leg. Fabregat & López Udias, 27/06/96, ut L. supina.
{T.b.: Th.(Ch.), Alç.: 5-15 cm, Fl.: IV-X, Dist.: Med. W (endèm.)}
443
Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. micrantha (Cav.) Lange in Willk. et Willk.
L. micrantha (Cav.) Hoffm. et Link, (incl f. longiracemosa Senn.; var. genuina Senn.; var.
tenuifolia Senn.)
S’estén per cultius i vores de camins de les planes litorals, sovint
damunt de sòls pedregosos (Thero-Brachypodion, Diplotaxion
erucoidis (Trago-Linarietum)), 3-300(400) m, c.
BCN 13178: La Riba, oliverar "no-cultiu", 240 m, BF80, leg. Royo, 24/02/96.
SENNEN (1909, 1911), TORRES (1983), BALADA (1994), MATEU et al. (1999), FORCADELL
(1999), VILLAESCUSA (2000), TORRES & ROYO (2003), CURCÓ (2004).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
MMA 3279, leg. Aragonés.
MMA 11657, leg. Forcadell.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: II-V, Dist.: Med.}
Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. simplex (Willd.) Lange in Willk. et Willk.
L. simplex (Willd.) DC. in Lam. et DC.
Viu als mateixos ambients que la subsp. micrantha, amb la qual
pot aparéixer barrejada (Stellarietea mediae, Diplotaxion erucoidis
(Trago-Linarietum)), 10-400 m, c.
BCN 13179: Los Termets, oliverar, 120 m, BF80, leg. Royo, 06/05/95.
BCN 13180: Canal Xerta-Càlig, al Corral de Reina, olivar, 150 m, BF81, leg. Torres & Royo,
30/03/00.
SENNEN (1909, 1911), ROVIRA (1986), TORRES (1989), AGUILELLA in VILLAESCUSA
(2000), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003).
PALACIOS (2001, ap. herb. GINER 1944-45), leg. Giner.
{T.b.: Th., Alç.: 10-40 cm, Fl.: III-VI, Dist.: Latemed.}
Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. arvensis
L. arvensis (L.) Desf.
No l'hem vist. Citat de la font de Sant Pere per AGUILELLA dins
VILLAESCUSA (2000: 505) (Thero-Brometalia), 400 m, rrr.
A l'herbari VAL no hi ha plecs de cap localitat pròxima. Balada
(com. pers.) ens indica que només l'ha trobat damunt de substrats
àcids; tanmateix al territori no manquen ambients amb clars
indicis de descarbonatació, per la qual cosa no seria descartable la
seua presència en alguna altra localitat. El plec BC 99373, de la
banda continental del massís del Port, en pertany. ROVIRA (1986:
344) l'esmenta de Nonasp, ja a la Terra Alta aragonesa.
ROVIRA (1986)*, AGUILELLA in VILLAESCUSA (2000).
*BC 99373, muntanyes d'Horta, leg. A. Bolòs.
*VAB: Benasal, pr. Les Llometes, 850 m, YK4076, leg. Fabregat & López Udias, 04/06/94.
{T.b.: Th., Alç.: 3-20 cm, Fl.: IV-VI, Dist.: Med.-Submed.}
444
Chaenorhinum origanifolium (L.) Kosteletzky subsp. cadevallii (O. Bolòs et Vigo) Laínz
Linaria origanifolia (L.) Cav. subsp. cadevallii O. Bolòs et Vigo
Es presenta als badalls de roca de la Tinença, del Port i de les
serres de Montsià i del Solà (Asplenion glandulosi (JasonioLinarietum)), (50)200-730 m, r (loc. c).
Citada encara de les Talaies d'Alcalà, ja fora de l'àrea estudiada
VILLAESCUSA (2000: 502). A la part més septentrional arriba a
fregar l'Ebro. Creiem que les citacions de FONT QUER (1920: 223),
O. BOLÒS (1967: 167) i FORCADELL (1999: 120) s'han de referir a
este tàxon. Els plecs de l'herbari VAL apareixen barrejats amb els
de la subsp. crassifolium, i la majoria dels autors vacil len.
BCN 23627: Coll entre Molacima i la Torreta, badall de roca, 730 m, BE99, leg. Abella & Royo, 02/12/01.
BCN 23626: Pantà d'Ulldecona (Pobla), badall de roca, 540 m, BF60, leg. Royo, 22/04/01.
BCN 23629: Barranc del Toll, badall de roca, 40 m, BF93, leg. Royo, 04/04/02.
BCN 23628: Barranc de Valldebous, badall de roca, 550 m, BF70, leg. Royo, 15/05/02.
*MMA 13027: La Fou, badall de roca, 700 m, BF61, leg. Royo, 01/05/96.
MMA 18344: La Caramella, rocam, 260 m, BF72, leg. Royo, 14/11/99.
MMA 17937: Les Portelles, vora el Fangar, badall de roca, 150 m, BF83, leg. Royo, 03/03/02 (f. alba).
MMA 17936: Barranc de Trinxant, badall de roca, 540 m, BF60, leg. Abella & Royo, 28/04/02.
FONT QUER (1920), BOLÒS, O. (1967), ROVIRA (1986), TORRES (1989), BOSCAIU et al. (1997)*, FABREGAT & LÓPEZ UDIAS (1997),
FORCADELL (1999), MATEU et al. (1999)*, SERRA et al. (2000), ÁLVAREZ (2003), TORRES & ROYO (2003), TORRES in ORCA 13
(2004)*.
VAL s/n: La Cenia, 370 m, BF6904, leg. Mateo, 08/05/1988, ut ssp. crassifolium; rev. Royo, 29/07/05.
MMA 3281, leg. Farnós.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Med. NW}
Chaenorhinum origanifolium (L.) Kosteletzky subsp. crassifolium (Cav.) Rivas-God. et Borja
Linaria origanifolia (L.) Cav. subsp. crassifolia (Cav.) O. Bolòs et Vigo; L. crassifolia (Cav.) DC.
Es localitzaria en badalls de roca de la Tinença de Benifassà, d'on
VILLAESCUSA (2000: 503) l'esmenta (Saxifragion mediae), 550 m,
rrr.
La seua presència al territori és, si més no, discutible. Nosaltres
havíem tingut, durant molt de temps, el convenciment que s'hi
feia; tanmateix, la plasticitat fenotípica del grup Ch. origanifolium
és considerable. Per tot això, a la Tinença, on podrien entrar en
contacte este tàxon amb l'anterior és complicat afirmar que els
individus vistos hi puguen pertànyer de manera fefaent, perquè el
caràcter de peduncle fructífer erecte no el presenta cap dels plecs.
Val a dir que es veuen diferències notòries, encara que segurament
es pot tractar de transicions i formes sense rellevància taxonòmica.
MATEU et al. (1999: 105-106) inclouen totes les referències de la Tinença dins la subsp.
cadevallii, treball dins del qual es donen com a localitats més properes les de les serres entre Ares
i Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, plecs que hem pogut verificar. Les referències del projecte
ANTHOS per al quadrat UTM BF92 (Ports de Tortosa), caldria traslladar-les a l'UTM BF72, que
molt probablement s’han de referir també a la subsp. cadevallii, de la mateixa manera que les
indicacions reflectides per BALADA i per MATEO dins ORCA 13 (2004).
?FONT QUER (1915)*, MATEU et al. (1999)*, ?VILLAESCUSA (2000), ?SERRA et al. (2000), ?BALADA in ORCA 13 (2004).
*VAB 946996: Culla, Río Monleón, 300 m, YK4568, leg. Fabregat & López Udias, 21/03/1992.
*VAB 946997: Culla, Río Monleón, pr. la Roca Trencà, 400 m, YK46, leg. Fabregat & López Udias, 21/03/1992.
{T.b.: Ch., Alç.: 5-20 cm, Fl.: IV-XI, Dist.: Med. SW}
445
Chaenorhinum rubrifolium (Robill. et Cast) Fourr. subsp. rubrifolium
Linaria rubrifolia Robill. et Cast ex DC. subsp. rubrifolia
L'hem vist únicament a la Torta, al límit entre els térmens de Mas
de Barberans i Roquetes, ben a prop del barranc de Lloret, a un
no-cultiu d'oliveres que presentava un elevat grau de rentat de
partícules fines; com ja havíem indicat dins CARDERO et al. (2004:
99) (Diplotaxion erucoidis (Trago-Linarietum)), 220 m, rrr.
Si bé es tracta d'una conjectura difílment comprovable
empíricament, creiem que la seua presència al territori es deuria a
la introducció d'alguna grana des de la carretera que limita amb
l'olivar on ens el mostrà Lluís de Torres, la mateixa data en què el
trobà amb Salvador Cardero. Considerem que seria el quart any
que la planta era a l'indret. El primer dels focus15, ben a la vora del
marge i de la carretera, presentava una població d'una desena d'individus, que amb tota
probabilitat s'hauria originat a partir d’una grana inicial; el segon dels focus, a una vintena de
metres del primer, es trobaria format per una mitja dotzena d'individus, seguint la direcció del
vent del NW (vent de Dalt o mestral) dominant al país estudiat; finalment, a més de 50 metres de
l'anterior, encara dins la mateixa finca però ben a prop de la següent, vam localitzar 5 individus en
2 nuclis poc allunyats entre ells, seguint encara la direcció del vent.
Les localitats més pròximes al territori són a ponent les d’ÁLVAREZ (2003: 323-324) per al
quadrat UTM BF62 i la de Valdealgorfa de LOSCOS & PARDO (1866-67: 299). Més al nord trobem
la d'Utxesa a l’UTM 31TBF99 de CONESA (1993: 36) i al sud la Lloma Llarga, a la Pobla de
Vallbona, a l'UTM 30SYJ18 referida per MATEU et al. (1999: 42, 108). LÓPEZ UDIAS et al. (1992)
estudien les indicacions d’este tàxon per a la província de Terol.
BCN 22405 i MMA 18814: La Torta, vora la ctra. Mas a Roquetes, oliverar "no-cultiu", 220 m, BF81,leg. Torres & Royo, 24/03/04.
LOSCOS & PARDO (1866-67)*, CONESA (1993)*, LÓPEZ UDIAS et al. (1996)*, MATEU et al. (1999)*, CARDERO et al. (2004).
{T.b.: Th., Alç.: 5-10 cm, Fl.: III-IV, Dist.: Med.}
15
A la vora de les vies de comunicació són cada volta més freqüents tàxons fins fa ben poc considerats exòtics i que,
en poc temps, fins i tot han arribat a penetrar en altres ambients arvenses i/o ruderals. Per altra banda, dins del país
estudiat no és gens rara presència d'empreses que transporten pinsos des de les comarques més àrides del Principat de
Catalunya. Vam inventariar la pedrusca (rec. 15%, sup. 2 m2) on hi apareixia el millor nucli poblacional, on a banda
de Ch. rubrifolium creixien 4 tàxons més de la mateixa família i ecologia similar: Linaria supina subsp. aeruginea
var. cardonica, L. arvensis subsp. micrantha, L. arvensis subsp. simplex i Chaenorhinum minus.
446
Chaenorhinum minus (L.) Lange subsp. minus
Linaria minor (L.) Desf. subsp. minor
Es troba per pradells terofitics dins de pedrusques de cursos
fluvials, cultius de secà i vores de camins; es torna escàs a la
sanefa marítima (Thlaspietea rotundifolii, Diplotaxion erucoidis
(Trago-Linarietum)), 25-600 m, r.
BCN 23631: Barranc de Lloret, codolar fluvial, 210 m, BF81, leg. Royo, 08/06/97.
BCN 23630: Barranc de les Coves, olivar, 110 m, BF80, leg. Royo, 25/04/99.
BCN 31119: Els Termets, no-cultiu d’oliveres, 150 m, BF80, leg. Royo Ferré & Royo, 15/05/04.
MMA 18343: Lo Pelós, tarongerar, 150 m, BF81, leg. Royo, 12/03/95.
MMA 17935: Ibidem anterior, 29/08/95.
SENNEN (1909), ROVIRA (1986), TORRES (1989), VILLAESCUSA (2000), ÁLVAREZ (2003,
2004), TORRES & ROYO (2003), BOLÒS, O. in ORCA 13 (2004), BDBC (2005)*.
{T.b.: Th., Alç.: 5-20 cm, Fl.: (I)V-X(XII), Dist.: Lateeur.}
Linaria paui Senn