...

TESI DOCTORAL DE JAUME FREIXA OBRA AMERICANA DE JOSEP LLUÏS SERT

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

TESI DOCTORAL DE JAUME FREIXA OBRA AMERICANA DE JOSEP LLUÏS SERT
TESI DOCTORAL DE JAUME FREIXA
OBRA AMERICANA DE JOSEP LLUÏS SERT
VOLUM
IV
44
4.1. SUPERACIÓ DEL RACIONALISME: L'ARQUITECTURA COM
A ART SENSE COMPLEXOS
Philip JohnsonO6)
..."La bellesa és l'única cosa important de debò...
... Com passa en l'art per l'art, aquesta posició sembla
capriciosa
a
aquells
que
es
basen
en
una
fonamentació moral de les idees formals, tècniques i
socials...."
Encara més, desafia aquestes idees
..."El comfort no té res a veure amb la bellesa ...no cal
un propòsit per fer un edifici bonic ...
...no sé d'on ve la forma, però no té res a veure amb
els aspectes funcionals o socials de la nostra
arquitectura ..."
(sobre la història i el seu rebuig durant els anys vint)
."...no podem ignorar la història encara que vulguem...
...la forma deriva d'una altra forma, no de la funció..."
(sobre el seu mestre adoptiu, Mies van der Rohe)
"...El millor que podia fer una persona per iniciar-se
en arquitectura a Amèrica en els anys trenta era
estudiar
a Mies. ...Mies estava convençut que
l'arquitectura és ensenyable i que l'essència de
l'arquitectura és construcció. Si construeixes amb
(16) Declaracions recollides al llibre Architects on Architecture de
Heyer ed. Walker & Company Nova York,! 966
45
netedat arribaras a l'arquitectura per una mena
d'ascensió natural, intent rera intent. No cal dir que,
per a mi, va totalment errat. Mies, com la majoria
d'arquitectes, està sota la il·lusió que fa allò que
predica, però, afortunadament per a tots no és així. En
realitat, per exemple, no fa més atenció a la claredat
estructural i als valors funcionals que qualsevol
altre arquitecte. Ei que l'empeny és la seva passió per
la forma, _que ell rebutjaria reconèixer perquè li
recorda l'Ecole des Beaux Arts_ i es pensa que els
edificis creixen d'unes forces internes..."
"...El sentit de la forma en Le Corbusier i Mies ha
marcat aquest país... Potser més Mies que Le
Corbusier, però aquest darrer també perquè el seu
sentit de la forma és tan ric, canviant i escultural
_encara que detesto aquest adjectiu_ ...Sóc tant
miesà que per a mi l'arquitectura és bauen, no un
fenomen plàstic. Es fa amb taulons, pedres
r
totxos i
llenques de marbre, s'erigeix, es monta..."
".. Cap al 1942, més o menys, com tots els de la meva
generació em vaig començar a sentir força neguitós.
Pei i Saarinen eren miesans. Rudolph em confessà que
aquell projecte que feia per Florida li sortia com un
Mies de segona mà. I aquesta darrera dècada hi ha
hagut un canvi que ha estat més que un canvi un
46
esclat que ens ha escampat de manera centrífuga en
totes direccions...
i
ara trobes
arquitectes
perfectament seriosos que construeixen edificis
completament diferents. L'exemple més clar és en
Saarinen... tots plegats semblem un grapat de dèbils
carents d'idees que trien estils superficialment..."
(sobre el carrer-corredor)
"...En el campus de la Universitat de Nova York, amb
les seves illes rectangulars i els seus blocs quadrats
com enfocar el problema? Fa uns anys hauríem dit:
elimina els carrers, fes superilles i construeix
edificis puntuals ... la suburbanització de la vida
urbana!. El meu instint és violentament oposat a això.
Crec en el tipus de carrer del segle XIX. Té una
claredat de principi que es remonta a Pekín i a Grècia.
La seva claredat
supera amb escreix el seu
avorriment ... el carrer va evolucionar responent a un
repertori variadíssim de necessitats humanes..."
(sobre els espais centrals)
"...En el Seagram l'únic espai memorable és el del
restaurant ... tornant a Mies, l'espai més important
que va fer és la seva escola, el Crown HalK17), però hi
nega totes les funcions, no hi pots muntar una
secretaria, una classe, rebre a algú privadament, etc.
O 7) Edifici de T'Escola d'Arquitectura de l'Illinoís Institute of Technology
(irr), al seu campus de Chicago, vegeuil- pag-35
47
No es pot construir un edifici així al marge de
qualsevol funció!.
Mendelsohn digué una vegada que els arquitectes
seran reconeguts pels seus edificis d'un sol espai.
Wright passarà a la història pel Guggenheim: no
funciona com a museu, però quin espai!, tant se val ...
... tot arquitecte té dret a cometre els disbarats que
vulgui en dissenyar el seu edifici d'espai únic, per
això les esglésies i els teatres són tan importants. La
creació d'un gran espai singular és la raó per la qual
existim els arquitectes..."
Aquestes manifestacions, publicades el 1966, vistes des
del 1991 tenen una refrescant manca d'hipocresia i el
temps les ha fet profètiques. Es dedica a rebatre punt per
punt _amb l'excepció potser de Pornament_ tots els
principis del CIAM i a posar les bases del rebuig que
s'empararà sota el títol dèbil de postmodern.
4.2.
SUPERACIÓ DEL FUNCIONALISME:
EL PARTICIPACIONISME RADICAL I LA FRAGMENTACIÓ DELS
EDIFICIS.
Per assenyalar les contradiccions enormes presents en la
dècada dels seixanta val la pena examinar les idees de
l'extrem oposat. En podem veure moltes reflectides en un
número especial de la Harvard Educational Review (vol. 39,
48
núm 4, 1969) titulat "Arquitectura i ensenyament" conté
articles, entre d'altres, de:
James Ackerman
"Escoltant l'arquitectura"
Giancarlo De Carlo
"Com i perquè construir escoles"
Shadrach Woods
"El basar educatiu"
Aldo Van Eyck
"L'enigma de la multiplicitat"
Herman Herzberger
"L'escola Montessori a Delft"
Robert Goodman
"La zona alliberada"
James Ackerman és un professor famós de l'Escola
d'Història de l'Art de Harvard, autor d'un dels millors
llibres sobre Palladio^8). Del seu article se'n fa un resum
en el paràgraf 4.4. Influència de l'estructuralisme. Els
altres
cinc
són arquitectes,
dos holandesos dels
anomenats estructuralistes i, a més, tres d'ells (Woods
,Van Eyck i De Cario) són membres destacats del TEAM X.
Cal recordar que aquesta revista apareix en un moment
àlgid de la anomenada "revolta dels estudiants", amb la
Universitat Harvard ocupada i tot el món occidental
sacsejat pel Maig de París de 1968 i la guerra del Vietnam
James Ackerman introdueix el volum amb una reflexió
molt pedagògica sobre l'arquitectura en clau semioticolingüística. Aldo Van Eyck clou el número amb un article
quasi antiarquitectònic que és una crida a aturar la guerra
del Vietnam. L'esperit del moment (1969) hi és, doncs,
(18) Penguin Books Harmondworth, Middlesex Anglaterra, 1966,
49
rabiosament present.
Els escrits interiors de la revista contenen una gamma de
manifestacions que oscil·len entre:
- El disseny participator! per a tota la ciutat ha
d'extendre's a l'entorn educatiu .
- No és clar que calguin edificis especials per
ensenyar i, si s'accepta un espai segregat per a
aquesta funció ha d'ésser molt flexible.
- Tota educació és tendenciosa.
(Gian Carlo de Carlo)
"En
Arquitectura,
de
fet,
les
estructures
organitzadores de l'espai es poden definir com a
autoritàries
quan l'articulació dels
espais no
estimula la comunitat a comunicar-se a un nivell de
completa igualtat. Les configuracions formals són
considerades monumentalistes quan s'adapten als
codis de les institucions i no son receptives a la
lliure expressió dels usuaris..."
Segons això, qualsevol programa de necessitats
redactat pel client institucional és sospitós d'ésser
monumentalista i repressiu..."
Sense parlar de "tipus", paraula màgica i abusada dels
darrers anys setanta i vuitanta, G. de Cario veu en els
edificis escolars:
"...Sota d'un llenguatge arquitectònic
diferent hi
LOUDD
"ÜC
ESCOLA MONTESSORI A DELFT.
'
H E R M A N HERTZBERGER: ESCOLA MONTESSORI AL DELFT, HOLANDA
1968.
50
trobem les mateixes estructures organitzatives que
en les escoles-claustre de l'Edat Mitjana ...separació
absoluta
entre
l'interior
i l'exterior,
plantes
generades per addició, cadències rítmiques en els
elements
monotonia
de
façana,
dels
vistes
materials,
monocèntriques,
austeritat
tècnica,
decoració repetitiva ... autoritarisme i l'estètica de
l'ordre són productes paral·lels ... és clar actualment
que els valors arquitectònics del futur seran
organitzats sobre la base d'una revaluació radical del
desordre..."
i un exemple de l'obscuritat diàfana :
"...Dissenyar una escola per a la
participació
col·lectiva no vol dir proposar una sèrie d'espais
connectats per una sola línia de comunicació, sinó
organitzar un lloc per fer possibles experiències i
representar-lo en l'espai físic mitjançant un sistema
de formes orientat d'entrada a la recepció de les
múltiples i variades línies d'expressió dels qui
protagonitzen les experiències..."
Queda clar?,
l'escrit
precedent
és perfectament
representatiu de la tendència a la tautologia que ocupava
l'espai de l'avantguarda radical en aquell moment.
Hi havia un corrent ultraista que volia dissoldre totes les
institucions _gairebé_ pel seu caràcter repressiu, inclosa
51
l'arquitectura institucionalitzada, per retornar a la gent
el dret a configurar el seu entorn. El millor arquitecte, per
a aquesta ideologia, és el que desapareix darrera de la
comunitat.
Aquestes formulacions tenen el segell
llibertari
i
revolucionari desitjós d'un mileni seguit de nou naixement
on tot ha d'ésser repensat.
El més radical dels intents de crear una alternativa a
l'arquitectura feta per arquitectes es deu a Robert
GoodmanO9)
que
participacionisme.
és
Amb
un
ferm
partidari
uns estudiants
del
voluntaris
organitza grups de discussió en els Instituts de
Batxillerat on els alumnes dissenyen uns espais per ésser
construïts al pati de les seves escoles com a espais de
trobada i intercanvi d'idees. D'aquests espais se'n diuen
"zones alliberades" i volen ésser una alternativa a les
aules. El seu disseny és força interessant perquè, tot i
estar
guiats
per uns alumnes d'arquitectura,
la
configuració necessàriament de dintre a fora i en
creuament d'interessos i moviments origina quelcom
semblant al de-constructivisme d'avui. Així l'espai
indefinible de la comunitat, de la nul.la imposició de
l'arquitecte, s'assembla a l'espai de la pura elaboració
O 9 ) El seus germans Percival i Paul són autors del llibre Communitas
means of livelihood and ways of life que és una mena de guia per a un
urbanisme de base humanística i alternativa del capitalisme.
1-2-3
ESPAIS DOCENTS
AUTO-DISSENYATS PER ALUMNES
DE BATXILLERAT AMB
COL·LABORACIÓ D'ESTUDIANTS
DE L'M.I.T.
POSSIBILITATS DE DIFERENCIAR'1'
I DE REUNIR-SE, GENEREN NIVELL
I PERÍMETRES COMPLEXES.
EDUCATIONAL FACILITIES
ANC I LLA RI ES
LA CIUTAT COM A ESCOLA
I LA ESCOLA COM A CIUTAT,
DE SHADRACH WOODS.
COMMERCE
D
—?-£*_
ooooo
DWELLINGS
PE.DE5TRIAM
PATH
52
personal, de l'extrem individualisme!. Tots dos manifesten
un rebuig de l'estètica de l'ordre.
És interessant remarcar que tots aquests arquitectes eren
membres del professorat de l'MIT pels voltants de 1969
quan n'era director del Departament d'Arquitectura
Stanford Anderson, un bon amic de Sert.
4.3. EQUIDISTANCIA I EQUILIBRI DE SERT
Sert coneix aquesta línia de pensament que li devia
recordar la dels anarquistes espanyols i, malgrat una
comprensible desconfiança, devia sentir que aquests trets
venien del seu costat de la barricada. Edificis com els
descrits
en el capítol
3:
fragmentació volumètrica"
moderadíssima
a
una
"Predominancia de la
són
una
contribució
desmonumentalització
de
l'arquitectura, que fou portada més lluny que per ningú per
Shadrach Woods en els seus projectes del tipus de la
Universitat LLiure de Berlin i el Centre de Frankfurt.
També l'orfenat de Van Eyck i alguns projectes de
Herzberger i d'altres estructuralistes holandesos tenen a
veure amb intents radicals de configurar un espai, com ja
s'ha assenyalat en el capítol 3. L'estructuralisme holandès
elabora sistemes oberts que els ususaris (oficinistes,
mestres o estudiants) poden acabar a la seva manera:
estructures-esquelets o capses obertes com a alvèols o
53
alcoves comunicades, al mateix nivell o en diversos
nivells amb un espai general. Els experiments de fusió de
l'arquitectura i la ciutat superant l'entitat d'edifici i
creant entorns macroarquitectònics tenen ramificacions a
Israel amb estructuralistes com Yona Friedman. D'aquest
ambient en sortí el jove Moshe Safdie, projectat a la fama
en guanyar el concurs per a l'Hàbitat de l'Expo Montreal
1967.
Quant als intents de De Carlo de construir amb
participació dels usuaris, l'opinió unànime és que els
edificis tenen una sospitosa semblança que traspua
l'autor.
La distància entre aquests intents i els jocs volumètrics
de Sert dóna la mida del compromis amb el canvi. Entre les
manifestacions de revisionisme total de Philip Johnson
que tenen un cert eco, creixent entre els medis acadèmics,
i els radicals que tenen una presencia a l'MIT i al U.Cal. de
Berkeley, Sert està molt aïllat, entre dos focs, i decideix
deixar el deganat de Harvard pel maig de 1969, després de
setze anys d'exercir-lo, als 67 anys d'edat, és a dir, dos
anys després de l'edat de jubilació, però tres anys més
jove que Gropius quan va deixar l'ensenyament.
54
4.3. INFLUENCIA DE L'ESTRUCTURALISME I LA SEMIOLOGÍA
El text que segueix conté una crítica a l'arquitectura més
individualista que s'ha fet, que és la després qualificada
de tardo-moderna. A part de consideracions sobre la
participació
de l'usuari o el client institucional en
l'elaboració del projecte arquitectònic, acaba amb una
recepta que equival a l'adopció de la descomposició
volumètrica
com
a
únic
sistema
rehumanització de l'entorn
edificat,
d'atènyer
una
particularment
referit aquí als recintes universitaris.
Titol: "Listening to Architecture"...
autor: James Ackerman, escrit
introductori, gairebé
editorial, de la publicació "Harvard Educational Review"
núm 4 1969 vol.39, pgs.de 4 a 10.
"L'arquitectura és diferent de totes les altres arts. Es
crea quan un grup de persones tenen necessitats
específiques que han de menester un espai per a
realitzar-se. El grup és una unitat social definida per
les activitats a les quals es dedica: vida de família,
treball, educació, recreació etc.. Aquestes activitats
segueixen pautes fermament establertes dins de cada
cultura
perquè
la
formació
de
pautes
de
comportament és imprescindible per fer possible
l'actuació conjunta. Per això, fins i tot l'arquitectura
55
més innovadora té un fons conservador. Però també ha
de
respondre
comportament
als
canvis en
i pot estimular
les
pautes
de
noves maneres
d'actuar.
Els edificis forneixen l'espai on es desenvolupen les
funcions dels grups socials ... l'arquitectura és la
forma física de les institucions socials. Per això
podem reconstruir cultures perdudes a partir de les
runes arqueològiques que ens han llegat. Coneixem
força coses de la civilització minoica sense haver
descifrat encara la seva escriptura. Ho hem après de
la seva arquitectura.
En la construcció, com en la parla, és difícil
descriure
qualsevol contingut sense expressar,
d'alguna manera, una opinió. Quan
una casa
contemporània imita escrupulosament una mansió
colonial, no pot evitar estar dient alguna cosa encara
que només sigui que no pretén dir res de nou. El
missatge és que tot allò que ha passat en la vida
domèstica en els darrers dos-cents anys, o bé no té
importància, o és impossible d'adaptar-s'hi, o s'ha
d'ignorar.
A mesura que una civilització esdevé més complexa,
la
seva
arquitectura
fa
manifestacions
més
complicades. Els pobles que només poden construir un
56
tipus d'unitat espacial feta amb troncs o amb blocs
de gel s'han de limitar a expressar-se a base de
permutacions d'aquesta unitat .
Les societats modernes, capaces de formar una
infinitat d'espais diversos a partir d'un gran nombre
de materials i tècniques tenen un vocabulari i una
sintaxi que permet dir moltes més coses i amb
matisacions molt subtils de significat. Potser no dir
coses millors _perquè el nostre avantatge es només
quantitatiu, però, millor o pitjor, l'arquitectura de
les nostres ciutats envia constantment
un volum
enorme de missatges.
Per entendre aquests missatges completament, hem
de conèixer el llenguatge prou bé per reconèixer
quines són les opcions, en cada context, imaginant
tant les que han estat triades com les que no ho han
estat. Si la cuina és més gran que la sala d'estar, per
exemple, significa que el que hi passa és més
important. Si els dormitoris són petits i foscos vol
dir que s'espera que els membres de la família els
usin només per anar-se'n al llit.
L'escala .relació entre les grandàries pròpies de les
coses, és un de tants vehicles de comunicar. Triar la
fusta enlloc del marbre per a revestir les parets d'una
entrada, a fi d'expressar escalf i bonhomia per
57
comptes de riquesa i durabilitat, és un recurs retòric
comparable a parlar normalment enlloc de gastar un
llenguatge formal com el dels discursos o les cartes.
Un campanar al costat d'una església moderna o uns
porticons utilitzats en les finestres d'una casa d'avui
en dia són exemples d'adopció de formes obsoletes
com quan en el llenguatge parlat fem servir frases
fetes l'origen de les quals (biblia, literatura, cançó,
el que sigui) ja no recordem.
Els crítics parlen d'un "vocabulari arquitectònic"
referint-se a un repertori establert
d'elements amb
significats compresibles tant per l'arquitecte com
per el públic. Els estils de retòrica elegant del passat
tenien aquest vocabulari i, igual com en literatura, el
mateix vocabulari ha servit més d'un estil. El
vocabulari millor conegut per nosaltres és el que es
va originar a Grecia i Roma ...Consisteix en formes i
proporcions per a columnes, llindes, rafees, portes i
finestres i cúpules i, fins i tot elements petits com
ara les motllures. Un edifici que "parli" aquest
vocabulari vol establir una relació amb la tradició
clàssica del Renaixement i l'antigor greco-romana. Fa
125 anys això passava amb tanta naturalitat que els
constructors gairebé ni se'n adonaven ... avui apareix
com a polèmic perquè hi ha altres llenguatges que ens
58
semblen més naturals. No és casualitat
que el
llenguatge clàssic en arquitectura s'abandoni al
mateix temps que s'exclou l'ensenyameny del llatí i
del grec dels programes obligatoris per als graus
superiors.
Avui edificis grans de moltes menes fan servir un
vocabulari de rectangles de vidre aguantáis per
esquelets d'acer. És un vocabulari limitat i encara poc
codificat, ambigu, semblant al que es fa servir per
conversació de circumstàncies. Com passava amb el
llenguatge clàssic de la passada generació, s'utilitza
indiscriminadament per dissenyar un banc, una escola
o un ajuntament. Però així com aquesta manca
de
subtilesa en els edificis clàssics era criticada per
aquella tradició com a falta greu de decorum, en el
vocabulari contemporani no hi ha regles d'aquesta
mena podríem anomenar-ne ètica.
L'homogenització i l'empobriment del vocabulari
actual és el resultat no solament de decisons ineptes
o abúliques, sinó de la preponderància de la
tecnologia massiva. Si les cases als costats de les
carreteres americanes son gairebé tan monòtones i
lletges com una renglera de vagons, és perquè no han
estat dissenyades, sinó produïdes. Són un muntatge de
peces fabricades per gent
diversa: finestram
59
estàndard d'alumini, portam homologat de catàleg,
revestiments d'escates de fibrociment idèntiques
sempre, etc. i es venen com si fossin vehicles o
armaris, sense cap consideració respecte al lloc on
van com a conjunt. Idiomes fets de parts i orígens
diversos, com l'Esperanto, no tenen
literatura
poètica. El problema aquí _com passa amb la
televisió, és, no que els productes de la tecnologia
contemporània siguin lletjos o estúpids, sinó que
molt pocs han reeixit
a fer-los
enriquidors i
significatius.
L'arquitectura també té el seu argot vulgar. És Ja
plàstica dels supermercats, els cinemes de perifèria,
els stands de fira, etc. es rabeja en usar colors forts,
siluetes cridaneres i és purament americana, mentre
que
els
vocabularis
més
sofisticats
són
internacionals. Passa de moda aviat i les institucions
serioses no l'utilitzen ...
En
la
majoria
de
les societats occidentals
l'edificació és prerrogativa dels individus amb més
poder econòmic. En altre temps, encara que la
pertinença a la minoria que dominava l'arquitectura
venia del naixement o del poder eclesiàstic, militar o
polític, era més aviat el poder econòmic el que
comptava. En l'edat mitja les universitats com ara
60
Oxford tenien
aspecte
de monestirs perquè
\'estabishment
era teocràtic. Avui els nostres
instituts semblen fabriques
establishment
perquè
el nostre
es comercial i industrial ...
El grup dirigent és una minoria, però les seves
aspiracions i estil de vida és versemblant que siguin
compartides per una majoria, perquè representen
l'èxit . /.. si el poder canvia de mans, l'arquitectura no
tindria perquè canviar gaire. L'arquitectura soviètica
contemporània parla un llenguatge que combina la
pompositat de la propaganda amb l'historicisme fals
propi del gust burgès del segle XIX. També això es fa
per a benefici d'un grup reduït i homogeni que
controla
les finances i no te més sensibilitat envers
una hipotètica veu del poble que l'arquitectura
americana.
...Cada edifici té alguna cosa a dir, i els que són
dissenyats per arquitectectes
se suposa que han
d'ésser més originals i interessants.
No sempre és així, encara que generalment deixen clar
que són l'obra d'un professional ....
Si cal reconèixer que l'arquitectura és el contenidor
físic de les institucions, l'arquitecte esdevé menys
important del que apareix en la crítica tradicional, on
se'l representa com a el visionari constructor. Això
61
potser va passar en cas del primer arquitecte
conegut, Imhotep, que fou deïficat per haver inventat
les piràmides ... com a deus, aquestes persones
creaven l'entorn físic de la gent. Però no eren els
únics, abans la cultura havia de produir la necessitat
per a una piràmide o una basílica i un lloc on
emplaçar-la, tasca prèvia a la de l'arquitecte, que es
limitarà a imaginar la forma d'aquella, i molt mes
"divina"...
.../ Com que les Universitats són els més il·lustrats i
també
dels
mes actius
entre
els
promotors
d'arquitectura en gran escala, són un exemple fefaent
del fracàs dels clients en fer la seva part dels deures
envers l'entorn físic. Una part substancial de les
obres de la majoria d'arquitectes famosos de
l'actualitat són edificis universitaris ... / No obstant
això, enlloc és mes palesa la cacofonia ambiental del
nostre
temps
universitaris,
que
en
on
una
els
nostres
sèrie
campus
d'edificacions
monumentals competeixen per atraure la nostre
atenció, però rarament ens diuen res entenedor sobre
el propòsit i finalitats de la universitat a la qual
serveixen de casa . La major part d'administracions
universitàries són prou informades i sensibles per
saber triar els dissenyadors més reconeguts o hàbils,
62
però són analfabetes quan toca definir bé els seus
objectius. El resultat és un edifici que pertany més a
l'arquitecte que a la Universitat com una obra de
pintura o escultura contemporànees.
Si visiteu Yale, que ofereix probablement el conjunt
més destacat, veureu el Kahn, el Johnson , el Rudolph
etc. Edificis que són ben dissenyats però que topen
dins el context del campus. Són més harmònics en
relació amb d'altres obres dels mateixos arquitectes
que amb els edificis del seu entorn. El sentit de lloc i
de la seva tradició s'ha perdut irremissiblement.
La culpa no és només dels arquitectes ... a aquests no
se'ls pot exigir que, a més de resoldre els problemes
de pressupost, normativa, tecnologia i
altres
problemes professionals, hagin d'imaginar tots sols
quin ha d'ésser el caràcter i les aspiracions de la
institució. És al client a qui pertoca
aquesta
responsabilitat, i és sistemàticament evadida ...
Les universitats tenen una arquitectura cacofónica
perquè no tenen conceptes globals. Com que no tenen
clar perquè estan educant el jovent, es limiten a
preparar-los passivament per a aquelles coses que
diuen que volen fer quan surtin ... Recentment la
resposta dels estudiants a aquesta i altres falles de
l'educació superior ha estat impertinent i fins i tot
63
violenta, i, curiosament, la seva forma de protesta
més freqüent ha estat l'ocupació d'edificis ...
L'única manera que nosaltres i
institucions
les
nostres
acadèmiques puguin fer un entorn
arquitectònic al qual valgui la pena fer atenció és
aclarir entre nosaltres allò que creiem i volem, i
després exigir als nostres arquitectes que ho
tradueixin en edificis ...
Apèndix
Esquema d'un qüestionari
per a un client que
encomana un edifici d'ensenyament ...
2.a. Forma física: com hauria d'afectar l'entorn (o el
caràcter de l'antic edifici a substituir) en termes de
forma, materials, tècniques i colors el disseny del
nou edifici, així com l'emplaçament i relacions amb
els edificis veïns?.
En dissenyar un nou edifici escolar dins una àrea
d'interès històric amb edificis residencials de baixa
alçada, caldria considerar primordial el manteniment
de l'escala del conjunt de manera que el nou edifici no
massifiqui o aixafi visualment els altres. I si el gran
tamany és inevitable, caldrà rompre les grans masses
monòtones mitjançant alguna mena d'articulació
visual ...
APÈNDIX II: ELS CLIENTS
ÍNDEX
0. INFLUÈNCIA DEL CONTEXT GEOGRÀFIC
1. EXERCIR UNA PROFESSIÓ: UN REPTE PER A
IMMIGRANTS
2. ELS PRIMERS ENCÀRRECS
3. TIPOLOGIA DE CLIENTS
4. LES CASES INDIVIDUALS
5. CONCLUSIÓ SOBRE LES CASES INDIVIDUALS
6. EL CLIENT-EMPRESA
7. COLLEGUES I COMPETIDORS
8. ALTRES CLIENTS: ELS PROMOTORS
8.1. ELS ENCÀRRECS D'HABITATGE
8.2. CLIENTS A CATALUNYA
.
ELS DESTINATARIS DE L'OBRA DE SERT: TIPOLOGIA DELS
CLIENTS.
0. INFLUÈNCIA DEL CONTEXT GEOGRÀFIC:
Entre les claus d'explicació d'una obra artística és obligat
fer esment dels mecenes i clients més regulars que
d'alguna manera acompanyaven l'artista, jugant en major o
menor grau el clàssic paper de protector-explotador. En el
cas d'un arquitecte, sense clients
és impossible
l'existència i la materialització de l'obra, a diferència de
l'artista plàstic que pot acumular obra encara que no es
vengui. Per tant, tot arquitecte ha hagut de tenir un paper
social que l'hagi fet connectar amb les persones, empreses
i institucions de tota mena, que protagonitzen la
construcció de l'espai "artificial" on els humans d'avui
desenvolupen la major part de les seves vides.
1. L'EXERCICI D'UNA PROFESSIÓ: REPTE PER A EMIGRANTS
Un professional de qualsevol carrera liberal que no
treballi en el seu país de naixement o, almenys, de
formació, es troba, lògicament, amb dificultats més grans
per exercir. És gairebé obligat el pas per etapes de
passantia o col·laboració i dedicacions a ensenyament o
càrrecs funcionaríais com a mitjans d'entrada en el teixit
social adoptiu. Sert no fou excepció en això, però comptà
des del principi amb el prestigi d'ésser el secretari dels
Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna(CIAM),
que en els mitjans professionals es consideraven com la
representació
de l'avantguarda
europea. Aquesta
credencial i la bona posició dels arquitectes alemanys i
centre-europeus
emigrats uns anys abans fugint del
nazisme, que li brindaren
un suport incondicional,
l'ajudaren a entrar en ambients acadèmics i editorials,
així com en institucions internacionals.
De tota manera, la biografia americana de Sert té dues
etapes que són conseqüència d'unes circumstàncies
històriques i alhora d'un canvi d'orientació professional.
La primera, que correspon als anys de la guerra i la postguerra, és l'etapa en que resideix a Nova York, on hi té una
oficina -Town Planning Associates- dedicada a l'urbanisme, exercit, sobretot en països sud-americans. És una
etapa de moltes relacions amb polítics i alts càrrecs
4
d'aquells països i també del Departament d'Estat i de
l'ONU, i de força projecció pública com a teòric i
conferenciant. Aquesta etapa iniciada l'any 1940, acaba el
1955 amb el trasllat definitiu a Cambridge (al costat de
Boston). La segona etapa la caracteritza la doble vocació
de professor i director d'Escola Postgraduada de Disseny
(amb una projecció menys pública, encara que més
contínua i intensa sobre les generacions d'alumnes que
passen per les aules de Harvard) i alhora l'exercici com a
arquitecte privat, associat amb americans i dedicat al
disseny i construcció d'edificis. Aquesta segona etapa i
aquesta segona activitat que durà un quart de segle, és la
que permeté a Sert realitzar una trentena d'edificis i
passar a la història d'Amèrica i d'Europa com un
arquitecte molt significatiu de la "segona generació" de
l'Arquitectura Moderna, al costat. d'Àlvar Aalto, Oscar
Niemeyer, Kenzo Tange, Kunio Mayekawa, Louis Kahn, etc..
De fet,
és aquesta etapa i els seus edificis mes
significatius el que constitueix el camp de coneixement
d'aquest estudi.
2. ELS PRIMERS ENCÀRRECS
El canvi de vocació i trajectòria professional de Sert -des
de l'urbanisme a l'arquitectura- obeeix a raons complexes,
que van des de l'evolució mateixa de la disciplina de
l'urbanisme, cada vegada més asèptica i més lligada a
5
tècniques de l'economia, passant per conjuntures
politiques i de mercat de treball fins a -potser les més
decisives- reflexions íntimes personals de Sert. La
proposta de dirigir els estudis d'arquitectura a Harvard
fou, evidentment, una empenta decisiva per a aquell
decantament. Però segons explicava ell mateix, es feu
pregar per acceptar el càrrec i posà com a condició el
poder seguir exercint -a les tardes- la seva professió com
a arquitecte liberal al despatx. També exigí reunir els
càrrecs de "degà d'estudiants" i "cap d'estudis" amb
potestat per reformar tots els programes, anomenar
professors, etc. Reuní d'aquesta manera, més poder del que
havia tingut el seu predecesor en el càrrec de cap
d'estudis de l'Escola Graduada de Disseny, Walter Gropius.
Aquest comportament de Sert envers Harvard és propi
d'una persona que se sent segura,, que compta amb una
posició prou forta social i econòmicament. Encara que ell,
amb humor i modèstia ho explicava com un gest de "bluff",
una jugada de pòquer amb un xic d'allò que en castellà se'n
diu farol.
També es féu pregar, i jugà fort al risc de perdre, amb
ocasió del seu primer encàrrec nord-americà, l'Ambaixada
dels Estats Units a Bagdad, Irak. En efecte, el Departament
d'Estat, dins la seva "Oficina d'operació d'edificis a
Pestranger"(1) encomanà durant tots els anys cinquanta
una sèrie de construccions d'ambaixades a arquitectes
(1). Foreign Buildings Operation Office.
6
americans destacats i de tendència incontestablement
moderna, perquè la nova "Pax americana" havia de tenir
arreu del món una imatge democràtica i avançada. A Sert
li oferiren d'antuvi la seu diplomàtica a Asunción, capital
del Paraguay, i Sert refusà. Això impressionà el client que
li oferí seguidament l'ambaixada a Bagdad, una de les més
importants del lot,
que comptava amb un programa
ambiciós i un terreny gran al costat del Tigris. No cal dir
que aquesta segona opció va excitar la imaginació de Sert,
que dissenyà un magnífic complexe d'edificis i jardins.
Justament Sert pogué experimentar amb aquest gran
encàrrec, que feu gairebé simultà-niament amb l'estudi
per al seu amic Joan Miró a Ciutat de Mallorca, un nou
repertori de formes arquitectòniques conseqüent amb dues
nocions que havia anat descobrint durant els anys dedicats
a
l'urbanisme:
la
de
la
necesitat
d'una
nova
"monumentalitat" moderna i la de l'arrelament de
l'arquitectura en el lloc, el "regionalisme" també modern,
és a dir, no folklòric, sinó racional.
Que aquest encàrrec coincidís gairebé simultàniament amb
el de l'estudi per a Joan Miro a Palma de Mallorca no deixa
d'ésser simbòlic i exemplificador de la dualitat de clients
i ambients que Sert -amb l'ajuda de les circumstàncies
però també pel seu esforç- mantingué al llarg de la seva
obra. En efecte, casualitat i marketing personal, feren que
Sert treballés per uns pocs -però bons- clients nord-
¿+si : ,&*&m~*&Êl
xi •:/ ^ ' "^ •"
JL.
^7
~T
r
MAQUETA I SECCIÓ DEL PALAU PRESIDENCIAL DE CUBA.1957.
'n.„a. D n
K
,
AMBAIXADA DELS E.U.A. A BAGDAD
EDIFICI RESIDENCIAL PER AL PERSONAL
•-••••••••i
americans que li forniren els grans encàrrecs i també per
uns selectísims clients europeus. Els encàrrecs americans
feien viure
l'oficina però els encàrrecs europeus -la
majoria petits i poc lucratius- constituïen el plumall
vistós, l'aurèola de prestigi del conjunt de l'obra.
8
LLISTA DE LES AMBAIXADES DELS ESTATS UNITS DE
L'ÈPOCA 1950-1965 I DELS SEUS ARQUITECTES
CAPITAL
ARQUITECTES
ANYS
Dublin
John Johansen
1960-1964
Londres
Eero Saarinen
1955-1960
Nova Dehli
Edward Durrell Stone
1954 -1957
Bagdad
Sert, Jackson and Gourley
1957-1960
Atenes
TAC/Gropius
1956-1961
Pavelló americà
del'EXPO 1958
de Brusel.les Edward Durrel Stone
Bonn
1958
Skidmore, Owens, and Merrill
Cal notar de passada que Sert portava avantatge als seus
competidors: Ell s'havia avançat a gairebé tothom en
subratllar
la
necessitat
d'aconseguir
valors
de
representativitat i simbolisme dins la plàstica moderna
en el seu manifest "Per una nova monumentalitat" de
1943, amb S. Giedion i F. Léger (2). També comptava amb
l'excepcional experiència d'haver treballat l'any 1929 en
el despatx de Le Corbusier en el projecte de seu de la
Societat de Nacions i en l'encàrrec de consolació que li fou
fet per a I' emplaçament contigu: el "Mundaneum o Musée
du XXème siècle". Més recentment, i quasi simultàniament
(Z). Vegeu Apèndix IV,2. Ideologia Professional: canvi i continuïtat..
AMBAIXADA A ATENES: W. GROPIUS I THE ARCHITECTS COLLABORATIVE, 1956-61
A M B A I X A D A A NOVA DEHLI: EDWARD DURRELL-STONE, 1957-59
JOHN JOHANSENiAMBAIXADA DELS E.U.A. A DUBLIN,1960-64
EERO SAARINEN: A M B A I X A D A DELS E.U.A. A LONDRES.
'
• ff '•>'•v/'». j ;;••. í^A'JY^ l ••?
yjrr-^jj^
9
amb aquest primer encàrrec nord-americà, tenia gairebé
enllestit el projecte de Palau Presidencial de La Habana,
encomanat per Fulgencio Batista, dictador de Cuba,
projecte no realitzat que comparteix molts trets comuns
amb l'Ambaixada de Bagdad.
Finalment, Sert portava més de deu anys d'experiència
projectual en l'hàbitat tropical (amb extrems d'aridesa i
humitat)
i això li
havia
permès
una reflexió
i
experimentació en Pacondicionament natural de l'edifici a
través d'un tractament de capes múltiples de la coberta i
els tancaments, és a dir, allò que ell encara anomena en
l'any 1982 (3)"l'embolcall".
A Bagdad, façanes i cobertes així com la disposició dels
volums entorn dels jardins tenen materials i trets que fan
pensar en l'orient, sense caure en cap tòpic de
l'arquitectura islàmica. Un exercici arriscat i reexit que
fou molt publicat, però que no podia traduïr-se en nous
encàrrecs per part del mateix client perquè la campanya
de contrucció d'ambaixades ja havia acabat, a principis de
la dècada dels seixanta.
(3). Interviú a "Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme", n. 152, maig-juny
de 1982.
•H
U
•H
ï-O
C!
•H
•-
1
•a
>-,
c
f" ^
o^
f-H
m
in
ON
rH
1
t-H
f^
vD
ON
cu
4-1
u
rH
|
•r—)
00
ÇO O
00 O
O 0
ON
ON ex
C?N ex
vO IH
ON CX
rH
rH >•••
rH ^^
rH ^^
m
O^
<—1
^^
0
/—\
x-x
m
cu
4-1
u
CU
r-» VH
0
-1-5
r^ IH
/—N
4J
U
0
0
ON
4-)
[-».
O
ON
•r—j
•r-)
0
(H
0
in
*o
o
ON
ON
i—i
rH
r~-
rH
|
00
f-
n.
ON
rH
4-)
CU
o
c
c cu
o >
•H
4-1 CU
ca T3
•a
»o
(H
•H
C rH
O
fa
S
3
ca
OH
C
ÇO
ca
rH
0
4->
'-j
o
CJ>
M
O
O
1-4
O
A
0
l-l
•a
•H
»0
•H
U
'ÇO
Ü
3
T3
4J
CQ
CU
C
3
0
(_l
c
w
•
C
•H
-H
0
4J
4->
3
0"
T3
C!
0
-O
C
0
[LI «O
•H
PEH «O
-H
ÇO CQ
rH U
0)
0 >
TJ
ÇO CQ
rH M
CU
0 >
-O
\O rH
»O CN
•H
O
-H
ü
o
ca
•H
o 4J ca
ca
•H J3 O
<H 00 C
•H cu ca
•a ço i-i
b
CU S b
C
•H
4-1
IH
rH
~a
ca
cfl
S
0
U
»<a
PQ
CO
•H
,_4
E
0
CO
OH
o
ca
ca
ta
CU ÇO
•o
0
C
«
ca 4-1
(H
CQ
CO
0
•o
0
4-1
ca 4-1
-H JZ
rH 00
Oi 0
C
3
OH
ü
0
•l->
o
1^
o.
E ca
ca s
0
a
•H
rH
CQ
O 4-1
CO
JZ 4J
4-1
0
•i->
(H
U
•
•H JS
ço s
co
n
rH 00
O, 0
s ca
4-1
.
C
CO
CQ
•H
E
O co
O CQ
CQ
CO -H
CQ >
CO -H
c_> w
rH
0
3 CQ
JS 3
U JS
co ü
ca
ca
rH
CQ
CO
CQ
CQ CQ
CO CO
CO 4-1
CQ rH
ca co
uS
oo
OH
C_>
rH
OH
ço »o
Q
OH
rH
ÇO
C
0
'••
o
CO
CJ
rH
ca
c
o
CQ
(_,
CU
OH
a,
CQ
IH
0
0,
O
4J
4-1
ÇO
4-1
H
Oi
'^
S2;
W
»0
•H
U
ca
rH
M
1
CQ ca
4-1 CQ
0 ca CQ
4-1
W
cu
OH
ca
4-1
CQ
•H
E
ÇO
CQ
•H
E
ca
C
0
CQ
t-i
CU
a.
IH
-H
S
•
"-J
cu
ÇO T3
O
C CQ
CU kCU
X >
•H ÇO
rH
^
ca oo
e 0
o co
rH
CQ S
IH
0 •
ca
c
o
co -o
CQ
IH
0
o.<
a.
0
C CQ
0 10
X >
•H CO
4-1
CQ
•H
ca
0
rH
C
4->
0 IH
C 4->
0
Ü ÇO
0
U CO
ço
4-1
s
!—1
ca
c
O T) C -H
CQ
OS
M 4-1 IH
4-1 4-1 CO
u
0
CO S
•H
0
CO 0
- 00
•O T3
•H
•H
0. OH U
•a
4-1
c
ca H CQ
VO \CU .O 4-1
•H > B 4-1
U CO CO 0
CO IH U CQ
rH 4-1
3
0 .C
0
CO T3
-*
Ü
C
0
E
rH
X
O 4->
0
C
O
w
(^
CQ
<;
H
U
0
^J
O
0,
M
EH;
4-1
CU
CX
CQ
4-1
C
CU
•H
T— 1
CJ>
»O
\o
•H
(H
•H
S
S
JS
00
cu
ca
S
C
C
«cu
*->
"3
•H
<
ca
o
ca
o
E
cr
ca
u
CQ
CQ
0
00
IH
0
0
CJ
4-1
O
,c
E
3
o
o
rH
JS
O
co
•H
3
cr
co
o
>->
4J
o
•t-í
CO
rH
CQ
E
•0
VH
CO
?
T3
w
T->rH
(H CO
0 rH 0
o expo -a
CQ
CQ
•H
b
•H «H o ca
rH
0
3
Cfl
IH rH "Ö
CO 0 C
E "O 3
0
W
f*H
ca
c
o
4-1 »O
0, CO CO -H
CO
EH
0
rH
-
IH
•H
E
4-1 \o
. ca IH
CX
0
CQ
O
"~3
•H
U
•H
C
•H
••0
CM
-
>%
C
<
4->
C
ÇO '—*
>
01
ca 4->
^ Ü
cu
^^ *^^
r>. o
ON M
•-I 0.
rH
0)
•o
0)
3 T3
cr-H
1-4 1-1
ca -o
cu ca
s:
ca
N N
oi ca
1C 00
»O IH
•o O
t.
CO
M
O
O
I-J
o
SS
o
u
0)
u
u
'ÇO
u
c
w
O
Cu
. ta
b-i
0)
CO T3
CQ e
ço o
ço ço
û^
fr"M
CO
LJ
M
o
H
Oí
4-1
ex
n
oí
o
iH
3
u
CQ
CU
„
OT
CO
!—1
W
0>
T3
oí
oí
«<
CO
a:
[4
»oi -a
ca
> -H
ÇO iH
Ui r-H
•H
U
_j
r^
M
CQ ca
»o
0)
Oí
j \
+J
tJ
*H1
J3
ca ço
W
H
1-9
55
W
l__l
1-3
CO
CQ
i—l
C
N
0)
T3
C
CQ
IH
CU
O.
b
CO
u
Q
<
CJ
o
hj
o
BH
H
H:
o
CQ
4-1
C
0)
•H
iH
ÇO
»ca
c
M
0)
• N
< CU
1C
«01 «O
CQ T3
O Ui
•D O
•H
U
•H
C
•H
••
•0
>,
C
,-.s
0)
4-1
U
O)
O
00
ON
rH
CQ
IH
3
U
vO C
•n
m
o
Is- h
1
m
r^
ON
i—i
r*^ o
0)
•0
1 1
TJ -H
0> CU C S
4-1 "-> £3 N
U
C -H i
CU ÇO
{*V
•r-j
» <£
O -H CO
IH l·i 4-1 rl·l
1
o eo
4-1 M
3 CU
Cfl 3
-
cr
rH C
O
c >->
a co -H 3
4-1 "0 "O
01
ÇO
•H J
01
C -H 3 .0
CU 03 CO <
IH CO
»O CU
-H
•H > CO (U
U -H -H IH
CO C -Q
IH 3 fl 4-1
O
IH CO
-0 CO < 4J
CO 3
-H
rH a • CQ
> ço
o» r^
IH
u
cu
CJ
M
CJ
O
,_J
0
S5
0
(H
^i
'(0
u
c
u
ÇO rH
1
0) <
TJ
ca
cu ço
CO 4-1
rH
IH -H
*c a,
CJ
CQ
W
0) 1 00
U -H IH
04
Q
04
4-1 IH
l
a. 3 ca
crtn
CU•H rH
rH
U IH
01
•
ço
CJ
Oi
Oi
»o
•H
'*C
u
CJ
55
M
ÇO
rH
(U
04
S
a
CU
CQ
- ao
Cfl
>-J
4-1 4-1
U
0)
IH
•H
•0
B .C
eo cu
4-1 4-1
C U
CU 0)
CO 4J
M
O
CO CO 0)
ü
U TJ
>
co
I
ca c
•H
rH CU
C8
Q
IH
4-1 O
CU Cä cfl -a
a
>-. CO
eo G rH
4J -H CO rH
•H >-. 3 O
00 C 00 CJ
C CO
•H a
t-t B
CQ
O 4J
O •a ü
co o ca cu
4->
IH 4-1
Ui CO O -H
rH rH J3
CQ
O U
t-, CU CJ (H
0)
3 -O
O
<.
O)
C 3 IH 01 >
O 0) O) -C •H
U CQ > H
eo
cj
co
cu
•o
3
O)
co
CO
cu >>
•o c
3
OI rH
4-1 Cä
U 4-1
CU ÇO
•r-,CJ
O
IH 0)
1
eo
1
x
cu
1
\O
•H CQ
U IH
4-1
C eo <o
O
{¿3
ca
ON
ON O
ON Q.
rH N-'
» ^
CO CU
•H CO
U
eo 3-
4J Ü
•H G
> O
c U
•H
CO
•H
O
o e
co cu
••
CO TJ
rH
OI CU
"0 G
ca 4-1
B
•H O
h 01
4-J IH
G 3
3 rH
IH X
CO O
- CQ
4J
C
CU
•H
rH
O
-
rH
rH
IH O
CU -H
a IH
O
CO CU
CO 4-1 4-1
4-1 C
d) CO 4J
IH 0) -H
•H IH 31
•o a o
CQ
E-H
55
W
M
i-J
CJ
H
Q
«s;
M
O
o
>_3
o
PH
H
EH
CQ
3
•H CQ
4J CU
ço .
0) CO
4-1 h
ca
u
•H
o o
o
eo -o
u ço
o >
G
- 4-1
O CO C
CJ rH CU
D. -H
IH tl·l
0 a
U
CQ
ÇO CU
4J ÇO
C CU
OI M
•H a
rH B
CJ W
0
r<
-1C 0) 'ÇO
ço eo O -H
ço a
ço
• CO
CO W /-NS
•H
<
a ca co -H
O
4-1
3
<
C
4-1
CO C
O) O
4-1 CO
o
O
1
O •
•H ÇO
-H W T3
(H CJ IH
ÇO < O
C -^^
IH
01 E-H
4-)
•H CU
3 TJ
cr
10 O
G -H
CO 4-1
IH CO
< IH
0)
• G
• G 'eo
< eo -o
• rH ÇO
PH PH C
eo
PH -H CJ
CO
CO rH
>•* -H
C
3
rH
CO
4-1
PH
C
ÇO
O
CO "-}
O
CU
IH
IH
O
•o o
4-1
co o
x cu
J= M
O O
•H IH
ÇO -H
CJ O
S eo
CQ
c a
T> CJ
U
u cu o
M'
ÇO
CQ
CO
00
•H
•H
Ü
•H
C
•H
».
•0
>,
es
<
s~\
cu
rH
vO
4-1
.H
cu
•PI
ON
1
o
ro
Ü
m
o
ON O
O VH
ON CX
rH
rH N—f
riH
3
CX
•H
4-1
-
B cu
0 IH
o co
3
CO 0«
rH CO
1
u
cu
IH
IH
'CO
U
0
H
O
o
l·lJ
es
w
o
55
u
co
>, .0
CU 1
eo
W
Oí
«
O
•t
CO
CJ
H
04
»o
IX
'«C
•H
U
CU 0)
E -0
IH CU
eo
u
CO
rH
CU
K
A
M
c u
CO 4->
CU 'H W < ^-xT3 C 4-1
».
CO:-H co Q)
-0 N cu 3 ja es
CU (H IH IH •H
CO 9 IH 4-1 3 4-1
IH
U 00 O CO •rl »rl H C rH CÖ
0
S
E ^
CO T3 es u cu
~O CO
- O »O
4-1
"O Qí E CU
» •H T3 CO
CQ O CO
Cü 3
»CU v-/ CM CO CO PL,
>
»CU CO
ca co - IH Ü »O
•H
¡H CQ CQ CX
4-1 CQ CO CO CO CJ
•H •H Q) CU C8
CO > IH TJ rH N
•H
4J T-i •H
CU •"-> 4->
rH •O
C d. •N
d)
IH
- cu -0
•o -o S
CO
CO CO CJ
•H C
O -H cu
•O
'CU -H
CO <4H 4-1
cu o C
rl 4)
CXrH
1
1
co eo oo cu ço
C£
ca
0 CX
CJ <
4-1
rH C
cu c
X!
1
4J
IH
E CO
3 C E
CU CO CO
CO CXCJ
es
O
CX
O
cu
cu o
X
CU
rH
CX
C 4-1
CO -H
rH CQ
CL, U
CU
CU >
"O -H
cS
eo Ca "O
C
IH
•H CO CO
Ü rH >
-H
IH
M-l CU CO
e o -a K
rH
cu
CU rH
-O CU
4-1
CU
c eo 00
TJ
•H
IH ÇO •H
ex -H IH
eo
1
4-1
X'
•H
CU
4-1
n eo
B
rH
0)
X)
E
CO
IH co
CQ eo cu
CU 3 CS
er •H
•rl C/3 u
•H
U
•H •a M-l
14H IH O
0 CO
> •
•o IH cu
CO 00
•H S3 TU
•H
U
•H CU IH
MH TJ -Q
•H
B
c
•a ca ea
CU es CJ
CQ
U
•H
S
ca
»o
cfl
».
•a
CO
CQ G
»Cü O
t» rH
ea CU
IH U
4-1 IH
ea
•H 43 •H
<4H B U
O
O
».
CO
rH
•H .
CU U C
•ö CO o
•H co
co U ^¿
»CU o u
> co CO
«3
CQ
CO
IH
4-1
CO
co T>
ca
c
es o
cu
1
H
M
kJ
O
CQ
3
•H
4J
CQ
CU
W
IH
0
CO
>
co >•>
ca es
o ca
ex
IH
•0 S
«
eo
ex
IH
•<
M
CD
0
•J
O
CL,
H
H
o
u
CQ
4-1
es
0)
•H
~o
-H
ex
CQ
CU
CO
cu
IH
ex
rH
B
CJ
W
•0
C
CO
G
•H
0
ca o
rH
00 U
C -H
W U
4-1
S U
CU CU
S= rH
CU
4-1 »CU
CS C
o ca
b IH
•
(H
ta
S
E
ca
ex
cu
•H
CQ
O
•-J »CU
4-1
.. .,H
(H -O
O CU
4J S
O
B -o
0 3
M rH
PM CJ
IH
O
4-1
O
S
O
IH
P*
CQ
CU
IH
CU
3
00
-H
tM
4-1
IH
CU
CQ CO
W
2:
rH
rH
u
eo
M
W
EH
IH
CU
3
00
O
•H K 13
O
s
ea cu
•o
c
co 1 cu
c 3
IH
O
O
(H
CX
cu
rH
CO rH
CU >-. CU
X c :3
3
CJ
rH IH
IH 4-1
CU CU
T3 4-1 4-1
CU
CO C •H
a.
CU
00
o
4-1 CQ IH
CO CU CX
4-1 JA
•H rH co
¿>
00
CO IH •H
4= •a 4-1
T"H 4-ï
•H CJ
1
O
N
rH
CO
eo
u
co
co c
ex cu
iH
CU
PH CU
T)
CQ
CU
U
CS
Cü rH
-O eo
IH
ON
l
c
ca
CQ
1
O
r-
vD
ON
IH
O
4-1
O 3
!_
O
•H
U
•H
B
•H
•O
<í
r^
o
i·l·l
1
rH
O
rH
i— 1
rH
B
i— 1
4-1
IH
ÇO
1
Pi ÇO a
B
• O u
ÇO U
IH
H
d) 0)
^ •o ^
H
B
M
0 CO PH
>-i 5 <;
Cfl
•. Ui •-
Ui
ço
OH
o
ÇO
U
CO
J3
•
•o
c
ço
i—i
rH
1— 1 •H
4->
m
U
CU
Ui
Ui
'ÇO
u
B
W
M
rH O
f-H
4J
"
t-H O
01
>
0>
CQ
O
O
OC
1
1
0
Ui
œ
«^
CQ
CU
i— 1
rH
rH
? ÛOT3
CU 0
•H
X
-H Ui »0
> a •H
IH
u 4-1
d> B 0 •H
> 3 3 00
IH CU
-H *•
DÍH •0 4-1 W
4-1
ÇO
ÇO
W
rH
CU
u
v
0)
E
^
0* E
^.
3
£
ts
JJ ÇO
c 1
V
0> K «*j
Ui CU >.
01
/
OC-H x-/
\o
•H
U
Cfl
rH
CU
Pa
4-1
0> O IH
y
• CU
OC O ÇO
o •
JO B
0)
•o ço •
u rH •o
1 CU
•o
1
o
k*
u
CO
3
•H
ço
cu
•0
ço
4J
CO
Ui
O >
G. •H
Ut Ui
0 0.
u
CO
4-1
ço
d>
ço
cu
IH
a
B
CU
•H
rH B
O W
•U9ABH
eT
4-1
d)
ÇO J¿
4-1
CU
T3
IH 'ÇO
Ü
-H
u O
E ÇO o -O
01 u ca CO
4J
E ••
CXrH
O
1—1
0)
>
cu
•o
B
IH
O CU
>
• O
•
j¡¿
rH
.a
3
0,
d)
Ui
00
•
O O » 4-1
•H >H Ui ÇO
0> B (H
o
B 4-1
ÇO ÇO ÇO
JD IH >
Ui 0 o
3 0. z
d) 4-1
rH ÇO
rH d)
d) »4H rH
noj
P 3 » P BT° u ?T· I 9 ( Ixa
•H
U
•H
/"*\
s~°\
CN
e
•H
••
^
O\
TJ
rH
1
>i
00
vO
o
r^
cu
4J
r~- cu
m 4J
ON
O
ON O
ON
rH
CU
rH
CU
rH
1
00
-r-)
O O
1 T-)
«í O
1
<*
ON
ON a*
O^ a<
ON
•H
rH s_/
rH v_/
rH
vu
C
rH
r^ IH
o
o
in IH
in
CQ
CU
C
3 CU
CO
>< -
TJ
rH C
3
CU rH
TJ U
£
00
c
C
CU 4->
M
O O
rH
CO
4-1
rHCOrl·l
3 M CU
Oll·lTJ
-H 3
IH 4.) CO
t-i
CU O CO
U
C
CU
TJ
-H
CQ
CU
IH
•H a
•H
rH CU
CUTJ
E
Ina
CO O
U IH
t a
W co
•H
IH IH
CU 'CO
•C B
4J -H
3
u
cu
>H
M-3 a
c ço
IH
IH
C
CO
CU=t>
•H rH
'CO
>xc
4J 0
rl U
U
c
CO
C-HCO
OCOIl·l
CJdnfa
CO
'E cu
H
fa
4JCO
£3
&
W
-H
[4
X
COCO
rH IH
CUM
TJ
CO TJ
TJ Cfl
CUX<4HrH
O,
CÖTJ
TJ CU
rH
rHCQCU
3
X 45
-HM
coacuco
co
CUErHl·i
rHOrHCfl
MU-HS
rH
CO
O.
42PQ
E
WCO
coco
rHC=
C
1
CU 00
C U C U - C
•s
1
1
•O 'H
E Ü
CO
0)
IH
1
•H
U
CO
O -H CO CO
O IH rH
TJ
CU -H
CO > E
CO rH -H -H
•H
TJ CO
U CO
C
CO CO
'CU CO rH O
4-1 TJ CU CU
CQ CO TJ
IH
rH
•H N
\0
cm
1
0
•H
U
3
4J
•H
4J
CO
C
•H
IH
x -H e 'co
CU
W rH C3 O
CU
00
TJ
•H
CQ a o
•H rH 00
rH CO -H
U C rH
E
CO
C_3
CU CO
TJ 4-1
4J
4J CU
C CO
CU 3
E JZ
co u
4-1 CO
C CQ
3 CQ
•<~) CO
rHcoco
C O C O
S:4>3
COrHC
XSOHCO
C04->rHCQ
» C U l H
Il·lCO
rHCUCUJa
CTJlH
C U C O
TJOCOCJ
O 0)
C O I n C U
kCU-J3i-J
>rl·lB
CO Cu CU CU
-HCUU
< C M '
>U3i_q
TJB
CUCÜ
COBTJ
»OJ
>COCO
CO Ü C
Il·lll·lETJ
4-131
CflXCO
conçue
IH-H-H
4-14-1CJ
C -H
COC04H
jaco-'H
-u
CQ
14
4-1
CO
G
- 0
CU CQ -H
curH-H
VCU>4HU
J34JOO)
s
TJja
BCQO
CO
ja
|
CU
IH
1
ü
M
4-J
-H
rH
O CQ
co-H
• C
4-1 CU
CO CO
U 4-1 CO CO
.ü 3 O IH
4i 1
J3 O IH
00- CU
rH
cusua
•
1
4-1 C
0)>4HCO
•HO
rl·lrHCO
CUCOO
EJ3C
MCJCO
Ca
IH
OCUfa
TJ
CQ
•
rH4-ICU
CUCOC
TJ4J<O
•HCO
CU C C/3
^ 3
TU E (H
|nO3
CO CU -H
InOrH
C O C O
S C -H
OU
CU 4-1 O
TJCOCQ
CO v—
4JO
C
O
CU "M
ECUfa
COTJC/3
4J rH
C C O «
3UCU
'r-)rHlH
OOCQ
<<|H
cucouco
4JOrH
macocoa,
Il·lCOO
4-1 J3 rH
IH-H
COSCX,
O4-lrH4-lO
C (H D IH CO
'HCOCflCUCQ
>aCX,C/D<
CU
rHTJCO
0)
¡-J
TJO
-H CU
C04JTJ
MU CO
> W O
CO C 4-1
ECU
C O - - C 3
TJNIS
» O r H O C O
-H4-I3E-ICU
Ü C J Í 4 J
CO 0) ü C CO
rHBC/lCU-H
3 CO
U
I
CO
IHCU4-1
C
rH4J-HC
4JrHCC
x-s
cuco
QTJTJ-H
I
CO
curH4-i
CU
fa
3
0
|
4-J
CO
I
4-J
0)
W
• O
- c s c o a
4-1
-H
C O T )
rH •
CO«
CUX3CO
-0 3 4-1
OCQ
CO
-H
-HCU4J
UTJcO
C«
'CUCO
TJÜO
-H -H -H
CQrHÜ
QJ -Q C IH
UOCUO
ÇO CQ - CQ
4J4JTJCUCQ
C O C O r H O O
M4-l-HrHC
- C O I n S - H
TJUCOOTJCU
4 - l r H O
4-1 CO CU IH -H -H
GrHlnCUSMH
CD CU U J-l CQ U-l
E T J C U C Q O
C O C O O C
4 J C f a O O C
IH IH •
-H O
COCUCOCCU-H
CX > 4J _C (H 4-1
C U O - H O O C O
pL,aoOTJ
QOC'nfalH
•H
u
/-•N
•H
4)
c
CU
4-1
U
O)
v->
IT) Q
O M
O O,
4-1
u
cu
•H
—
•o
•1—)
-* 0
vO Ui
O* CX
>,
c
rH
v
tt)
4-)
U
CU
U
cu
•1-1
•r-)
o
vO O
O Ui
ON O.
-*
1
Ui
\0
•H
U T3
3
4-1 ÇO
4-1
4> rH
ca
ço
cu
c
U
H
O
O
^
0
K
o
Oí
CJ
w
03
tt)
Ui
'ÇO
Ü
Ui
u
c
w
•a
o
o
¿s
1
K
'<
E
U
•H
rH
3
U
tí
•H
>
u
ÇO
rH
0)
Otí
e ca
rH
CU
Ui > CO rH b
cu CO E J
a
Ui
4) 0) •H
M •H O.TJ E
4-1
e
OH W
CO rH
O
C
4)
X
•H
D
tí
O
Ü
O 3
d) 4-1
•k
W
-O CQ C
0 O
ÇO PQ Ü
C
-H 4) W
ü -0 »41
CU
CO
Ui
3
4J
tt) U
T3 4)
4-1
'CO -H
00 3
Q) CT
O Ui
N—' «fl
tt)
o
•o
c
cu
c
tí
e>
e
0
ca ^"^
N
4-1
•H
rH
ÇO
D
Ui
CO
T3
CO
U
'H
rH
f
3
•H Q.
<-N
T3
Ui
CO
ca
cu
1
3
CO
Ui
-Q
O
CQ
C
O
•H
U
'3
4-1
•H
4-1
CQ
C
•H
tt)
Ui
4-)
C
4)
B ÇO
ÇO CQ
•r-, CQ
4) ÇO
•H
C S
CU
Ui
ca
rH
•
O
•H
4J
»H
rH CQ
CO O O
OH Ui
0)
0) 4-1
•0 CQ
4)
4J
C
•H
U
•H
14-1
O
c
a ço
o
4) ÇO -H
•H rH 00
rH ÇO -H
o
CQ ^H
rH CO
a
-
C rH
ca u
Ui
O CQ
S 4J
4-1
4) CU
TJ CQ
4-1
C
tt)
S
o.
o
CO B
O
•H
rH
'O
4->
ÇO
ca
Ui O rH
cu u J
•o
rH
tt)
•o
tt)
dà 4J
•H
14
O
J=
4->
3
<
rH D
ÇO -Q
C CQ
O) -H
-O XI
Ui tt)
u ca 3
O
CQ CO
b *H
4) >*
C
O
4J
CQ
O
CQ
•t
0) -H CO
0. U tí
Ui •H
rH 4) 4J
u c
> •H O
«O C Ui 4-1
•H ca
'tt> 00
CQ U B C
CQ Ui < -H
.C
•H CU
B 4-1 4= CQ
o e
O -H
S
cfl
ca s
Ui
ÇO
CQ
4)
4->
U
4)
4-1
ca
ca
CO
e .c
cu u
1
o
institue
riPOLOGJ
^ï
4-)
ca
»O
•H
00
4-1 •H
rH
4-> CU
•H Ui
ÇO
Ui CU
4) •a
>
•H •d
4) C Ui
» •o ¡=> CO
••
> u
CQ
\tt) u rH Ui •H
•H
Cfl rH
4-1 C CQ SC 'O
4-1
Ui
C
•H cu Cfl
CU
ÇO rH •o •o U
4-)
C CO
4) rH
E 0
4) U
rH ÇO
-Q 4)
•H •.
CQ •0
ÇO
0 'ÇO
O. 00
U
W
Q
1
0) T3 Ui •H
Q.
3
» 0"
ÇO CQ
-C \O
Ui
C_5 •H o
00 4-)
CQ
Ui •H
tt) rH
CU
4-1 tt) PQ Ui
C Ui
4-)
CU rH
•H
ÇO
U
4-1 •H 4> Ui
<4H Ul 4)
•H 4J O.
B •0
tt) 4) 4-)
Ui
CJ ÇO
N
tt) U
> •H 3 4-1
0 C O •H
rH
«3
CO
C
I
Ui Ü TJ
4) CQ
ca tí o ui
ÇO
ca
o cu
CO
O
»O rH »4-1
•H CX C rH
»o
0 4-1
ca
i ca
o •a
c •H
(O rH tí •H Ui
E rH 0) 4-1 0
U rH
4)
ca ço
S 4) tí
ë:
W
••
rH
ço
o
u. -a ¡H o
ui
ca •H
'ço ca s U
*û 'r-)
O
c
O
D-
<4H 4->
O tí 4J
4) Ui
rH
co
•H
Ui 4-)
'ÇO CO
•H
> J3
•a O 4J
o Ui 3
S Ui
0) tt) CO
Ui 4H c
cu
f_l
OH
W
0
•H
4->
•H
U
Cfl
rH
4)
ço
u
w
ÇO
EH
«o ca
Ui
4)
4-1
ÇO
CU
0
H
c
—
•0
u
c
•k
rH
tí
ca
4)
cu
o
3
CO
•H »O
•H
4-1 •H co S
CO U 4)
CU •H 4-1
Ui CQ Ü
O O 3 CO
4) Q. -Ü Ü
Ui X O •H
0) Ui Ui
UO. 'CU
Ui •o
E
CO
4)
PH CO T3
•
.a c
ço o
ca
-
•H 4-1 00
ua ço tí
tt) O -H
3 PQ -tí
cr
ço
Ui d)
3
< TJ O
•H
U
•H
fi
•H
^
73
S-,
e
o
o
m
vO
ON
O
ON
Sí
v£>
O
CO
\O
ON
r^
m
\o
r/i
~
O
ON
rH
rH
rH
r-H
rH
rH
S
1
1
1
1
1
1
OI
vO
ON
vO
O
O
vO
ON
rH
rH
rH
c^^
m
r^
in
QO
m
ON
ON
ON
rH
r-l
rH
CQ
0)
rH
-H
»O
1
•H
fi
»rt
-H rH
U U
-H
<4H
-H CQ
73 0)
W C
•H
U
rH 73
'H
rH •H
01
73
•H
73
3
4-1 CQ
CQ rH
cu to
-
G
CO 3
S
rH
u
0)
H
rj
M
'CO
U
fi
O
H
O
o
Q, C
O
0) -H
M 00
(-1
rH
0)
73
U
CO
01 «4-4
4-1 O
C 1
0) CQ
C_5 •r)
0)
01 >
.*
O Oi
>ï CO
rH
O 0>
73
B
0)
0) CQ
u
CQ
3
üE
ÇO
O
73
rH
0
73
u es
A
O
•H
»CO
rH
OH 33
CQ
4J
fi
CO
-H
73
rH
3
CQ >
0) -H
73 B
3
-
CQ
W
•
4J
Ü CO
4-1 4-1
0) 'H
C
» 3
U B
C O
rH ca u
4-1 -H
C rH
0) 0)
CQ
4J 1
CO -H
C CQ
43
CO
CO -H
"rH rH
CO
'CO
U CO 4-1
CU
O.
CQ
0)
00
4-1
ca CQ
4-I4-1
-H CO
43 CQ
CO CO
43. U
rH
0)
U -H 3
Ü 73
0) C CO
rH
fi -rl 00
01 O
•H
U
0)
-H
00
O
1
01
rH
C/5 73 O.
>>
W
Oi
Q
C
BO)
0) CO
CO
'CO -rl
OOQ
0)
73 0)
73
0)
73 CO
OH
0
*.
CO
U
w
04
04
*<!
O
¡5
b]
\o
rH
U O
01 O
•H
U
CQ
3
O.
1
O
-
1
B
rH
CO CO
-r-) O
0) 01
73 B rH
ÇO 0>
»O rH
-H CL, 4J
U
O
CO 01 4-1
N 73
4 - 1 0 )
-H CO 73
B C
4-1
CQ Q
c 4-1
G
U
Cä
cu u
0, CU CQ -H
ta o» -H o w 03
U 73 U 1
1
CO
01
1
01 73 CO
rH
*H
01 CO CO 73
»Q
5 n 5
Si S en
.2 . i rn m
n m m «•
ta -
73
fi 73
•tí
rH
O
-
>i 2 -H
fi
_j in
0, -H -Q
CQ
fi
fi
W
rH
3
ü
43 4-1
cr
CO 73
rH -H
0)
N
3
4J
•H 0) iH
73 CQ rH
-H
ÇO
fi
-H
O
*H
M-l
- 1
W
Q
-í
POLOG
H
H
w ca
•H
4-1 B
CQ \O
fi B
•rl
oí yi
^H«
33
•
0)
E-H
00
< 73
EH 'H
r—(
CQ
4J
B
O)
'H
rH
U
0)
73
CO 43 4-1
DU S 4J
U
CQ -H
rH S
CO '01
B 73
> O CQ
r-|
g
2 Q) -C
073 U
w ca cu
>H
»>"•
H
H
M
W
Öd
M 'CO
C/) 73
>
> co
w
oi ca
uc
M
55
M C_3
O
^3
0
H
CO
0
PQ
r>
rH
CO CQ
00 B
4-1 CO
CO O
CQ
'H •*
CO O
0) 01
73
CO
-H CO
^ rH
R3 O
u o a 4J .x:
Q ca
•s o
-H
- 73
CQ 73 4-1 33
rH
CO
Oa CQ
< CQ
> CO
73
4-J t_i
o - 4-1 «ta 3 ca
u u ta
rH
rH
o to CO
O
43
CO
rH
rH
O
01
O -
oí ta
co (H ca
B
1
Q. CQ
E -H Q)
CO 3 73 B
0
4-1 'CO 73
CO -H 4-1
rH
O
»O -H CQ
•H CO 01
00 U
j
m -o !o "cn
"j
*~ ~j
•H
|_i
0) U
O. 0)
(_l
CQ
O
01 H rH
rH
0)
0
•H 1
U ÇO
CU
01 4-) fi
CQ O '01
H
ÏS
W
H
1-3
O
*
ca oí o ca ai
\O X>
CO
(H
1
U CO
g ¿T* td en
m -H <? jj
r^ .H
7^
1
rH rH
01
73 CO
rH
O UH B
-
rH
0)
fi
73 73 0)
O 3
4-1
•r-j •• 0) CO O
CQ C CQ VH rH -H
3 O rH 4-1 O rH
Q* U CO G U •&
rH
U rH
H
4-1
CO
»CO -
co
rH -H
rH
01
Oi
3
73
CQ Oí
4-1 Ok, rH
C
CO
CO -rl rH
-H
01
73 4J C
3 0) 01
CO
K
U
"
W "rl
.j
W "n
oo
01 CQ
C -H
CO U
rH -H
&.14H
•H
» 73
rH 0)
0) Oí
4-1
CO
C CQ -U
0) 0) CO
U '01
ca
e c
0) -H
E M
•i->
"4-1 CO
•
ON
to a.
rH C
3
U CQ
CO rH
rH
'
S
4-1 i
CQ
rH
rH
4-1 OÍ
CO >
4-1 -H
CO
rH
rH
Z
**
o
33 -H
PL, 1-4
rJ CO
U 4-1
¡=> c
OO
u
•H
U
•H
B
•H
•T3
/—x
0)
4-i
U
CU
•i—j
00 O
vO
1^ON
i—i
1
CQ
B
ÇO
•H
T3
3
B
•H
13
3
CQ B
CU ÇO
rH M
4-1
4-J
ÇO
CO
CU
CQ
•o
IH
< ÇO
o
O
tj
o
2
U
B
W
ÇO
•o
•H
ÇO
U
3
•H
1
.
H
*
CU
S cu
*
w
U
2
u
h
»O
•H
ü
CO
rH
CU
a
cu
ÇO ÇO eo
B 4-1 CQ
•H B CQ
CU 3 •H
> PH >
oa
*
•0
iH
B CU c
1-1
CU
• 0
4-1 ÇO 13
B 4-1 •H
CU « 4-1
4-1 CU
4-1
x
•H
CU
B
O
Ü
•H 0,13
CQ B
IH O
CU o
>5
•H CQ
B «CU
H
-S
H
CJ
O
O
Q,
H
'""'
•H
13
o
•H
U
3
4-1
•H
4J
CQ
B
•H
ÇO
1
ÇO
u
eo
B
«O
«cu
u
•H
B -O
B O
•H
u
B T3 CQ
ÇO 3 CU
IH ÇO
4H O rH
S
rH
CQ CU
4-1 •o
B
U
CU CQ -H
•H rH E
rH ca »cu
O
ÇO
CU
4-1
CQ
•H
B
•H
S
•H
00
3
0
rH
.B
U
O
B CQ CO
U 4-1 ÇO
CU 4-J ço
H CU CO
cu
•a
CU
s •o
IH
u u
CQ
3
ssach
K|
Q
4J
4-1
CU
CQ
CO
ació
ecto
W
M
J
U
CQ
1
3
"O
W 1
W
H
s
cu
4-1
00
•o
3
•H
4-1
•H CO IH
4-1 S
CQ
S
B
M
CQ
3
0
X
4-i
W
CU
2
Pas
4J
^
4J
u
cu
3 M
CQ CU
CU B
•H
—
•tí 4-1
IH
CU ÇO
00 S
C/j
DA
Oí
1
•rl
u
2
da
ca
cu
CO
•H
ü
B
'CU
13
•H
ÇO
CU
cu
0
Q
OS
O
•o c
CU
•H ço
U 3
B O
'CU x
ÇO
di
cu
C
«
ço
W
CO
cu
B
CU O
•o OB
ÇO ÇO
rH CQ
O CU
u CQ
'CO
rH
CQ
4->
M
O
ON
1-^
ON
ON
rH
ÇO
U
CU
IH
IH
rH
1
*^
IH
ON O.
rH
u
00
ON
r*^
o
>,
B
rH
cu CO
•o O
l_(
ÇO
>
M
ÇO
X
10
3. TIPOLOGIA DE CLIENTS
En l'obra d'un arquitecte sol haver-hi una tipologia de
clients predominant. Encara que això té més a veure amb
l'estructura social, és a dir, de qui ve la iniciativa de
construir l'espai en cada lloc i en cada època, és obvi que
l'arquitecte ofereix un servei d'expressió cultural, de
creació d'imatge que ha d'ésser acceptable per la societat
o pels sectors que la representen i encapçalen.
En el cas d'un arquitecte emigrat, encara és més
imprescindible la sintonia: o bé l'arquitecte s'adapta a uns
estils o gustos del lloc o bé la societat local l'accepta
precisament pel que té de diferent i innovador, com una
ocasió de canviar la pròpia imatge. En el cas de Sert, a qui
l'exili privà de les seves connexions naturals amb la
burgesia barcelonina, s'hagué de valdré a Amèrica del Nord
de les seves amistats amb membres de les avantguardes
artístiques de París dins la nombrosa colònia de refugiats
europeus a Nova York.
D'aquells anys de la guerra vingueren les connexions amb
els
medis
acadèmics i
amb alguns
cercles
de
l'Administració federal. Anys a venir, els seus clients
serien, sobretot, les universitats
i els artistes o
marxants d'art i, secundàriament, algunes administracions
públiques. Que en un país on la iniciativa privada -i dins
d'aquesta, l'empresa de negocis- predomina tan fortament
com és els Estats Units, Sert gairebé no fes edificis per a
11
seus de corporacions empresarials o cases per a les
famílies de la burgesia dóna una mida del seu relatiu
desarrelament
o, potser del seu rebuig a abraçar
determinats trets culturals i socials. Que, malgrat això,
Sert tingués un lloc prestigiós i reeixís a viure i
prosperar amb una plenitud envejable és un tribut a la
diversitat americana, on conviuen forces centrípetes
d'estretor i provincialisme amb corrents generosos i
oberts a la tolerància i al progrés.
En canviar Nova York per Boston, Sert abandonà un
escenari cosmopolita i obert per un altre força més
provincià. Si la burgesia de Boston i rodalies passa per
ésser arrogant i tancada, la capital de Massachusetts és, a
més, una societat dinàmica on no ha deixat de prosperar
una generació d'immigrants irlandesos i italians -que
n'han fet una ciutat catòlica- i on paral·lelament existeix
una concentració formidable d'universitats, escoles,
laboratoris i centres d'investigació de tota mena, fins a
tal punt que durant les transformacions successives a la
crisi
dels
setanta
la
"indústria"
principal
de
Massachusetts fou l'ensenyament, que deixà pas de seguida
a la indústria punta i a les finances.
Boston és capital no solament de Massachusetts, sinó de
tot l'espai econòmic i social de la Nova Anglaterra, que és
una regió veterana de la revolució industrial, sobretot en
les conques fluvials de Massachusetts i Rhode Island.
12
Aquesta societat, considerada l'aristocràcia americana,
manté amb la Universitat Harvard una relació privilegiada
de patronatge. Que, malgrat la publicació immediata
(1959) de la casa Sert de Francis Avenue a una revista de
tanta difusió i vulgarització com "Home and Garden", mai
fos cridat Sert a dissenyar cases particulars dels prohoms
de la finança i de la industria que enviaven els seus fills a
estudiar a la mateixa escola en què ell era el degà,
il·lustra ensems el conservadurisme estètic d'aquell grup
social i la relativa manca de penetració en el teixit social
del matrimoni Sert.
Els Sert es traslladen a viure a Cambridge el 1957, en la
seva nova casa bastida en terrenys de la Universitat
Harvard, després de quatre anys de desplaçaments
setmanals entre Cambridge i Long. Island (Nova York) on
mantenen la seva famosa residència de Locust Valley. Els
estudiants de l'època (entre el 1953 i el 1957) recorden
les festes-sopars que organitzaven els Sert a Long Island
certs caps de setmana i a les quals assistien,
tot
traslladant-s'hi a quatre hores de viatge, cursos sencers
d'alumnes de la GSD(4) des de Cambridge.
Instal·lats a Francis Avenue, enmig d'un veïnat de
catedràtics de Harvard, els Sert gaudeixen d'una vida
social activa i força popularitat però dins del ghetto
acadèmic. Malgrat el liberalisme polític que és tradició a
(4). Graduate School of Design, Escola d'Arquitectura de la Universitat
Harvard.
13
Massachusetts, que es vanta de la brillantor de les sèves
nombrosîssimes escoles i universitats, Sert ofereix una
estètica domèstica massa radical i intel·lectual per ésser
acceptada. El missatge de racionalitat mediterránea de la
seva pròpia casa, lluminosa però introvertida,
resulta
estranger.
4. LES CASES INDIVIDUALS
Exceptuant el cas aïllat, tardà (el 1970), de E. Schulhof que
li encomana una casa amb espai per a l'exhibició d'obres
d'art que ha reunit com a marxant, i que no s'arribà a
realitzar, les cases que Sert projectarà seran totes de
clients francesos o espanyols, vinculats de lluny o de prop
amb el col·leccionisme o la producció d'art contemporani.
Així trobem els casos de Joan Miró (estudi de Palma) i G.
Braque (casa no realitzada a St. Paul de Vence), de
Joaquim Gomis (industrial, fotògraf, ex-membre de
l'ADLAN, amic de Miró i col·leccionista d'art, president del
Patronat de la Fundació Joan Miró). Josep Blajot (advocat)
també tenia una petita col·lecció d'art contemporani i era
membre del Patronat de la Fundació Joan Miró. José A.
Fernandez-Ordonez és enginyer de Camins, afeccionat a
l'art i pròxim a l'escultor Chillida amb el qual ha
col·laborat en muntatges i que és qui li presenta Sert.
10
MAQUETA DE LA CASA SCHULHOF.1972
CASA GOMIS A EIVISSA,
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Acceío
Living
Comedor
Cocina
Terraza
Patio interior
Dormitorio
Fly UP