...

CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA

by user

on
Category: Documents
2

views

Report

Comments

Transcript

CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA
CICLE DE LA MORT I
GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA
PLÀSTICA CATALANA MEDIEVAL
Tesi Doctoral des
Mm, Teresa Víceus i Soler
Dirigida per: la Ora. Ma. Eugen'a Ibarburu Asurmendl
i la Dra. Ma. Rosa Teres i Tomés,
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.
Programa de Doctorat: Curs monogràfic de doctorat 1977-1973.
Per optar al títol de doctora en Geografia i Història (Història de l'Art).
Barcelona, maig de 1994
203
Capítol 3
Eli segles X3V i XV. 7,* narrativa gòtica.
204
Er els capítols anteriors, hem vist com l'aparició de M iconografía
assumpcionista està íntimament relacionada amb els relats apòcrifs que
des dels primers segles van circular per terres orientals, /viat, tant
aquests textos com la creença que se'n deriva es van estendre per
Occident, on, fins al segle XIH, les escenes que se solen représenter per
referir-se al final gloriós de la Verge són : la Dormido, que constitueix el
clímax de la major part de les narracions, l'Assumpció , amb una variada
tipologia, i la Coronació, es a dir, la visió de Marta a la glòria.
L int-ns culte marià que s'La anat consolidant al llarg XII, es manté
durant els segles següents i propicia l'aparició de noves narracions sobre
la vida de la Verge, basades sempir en els apòcrifs En cl camp de la
plàstica, això hi repercuteix de tres maneres diferents : es creen noves
escenes, es continuen representant les antigues però amb noves
tipoíogies i, finalment, d'acord amb l'interès per les composicions
narratives propi dels segles del gòtic, es formen autèntics c^les
assumpcionistes
Aquest darrer aspecte és el que d'entrada sembla més innovador atès
que afecta tes representacions visuals d'una manera més global, ja que les
composicions sintètiques més pròpies del romànic son substituïdes per un
reguit descenes lligades per un fil "històric". Els relleus dels timpans i
llindes de les catedrals franceses són una bona mostra d'aquesta nova
forma de fer i, justament, la temàtica mariana és una de les més
freqüents, però tampoc no en falten exemples en el camp de la pintura
mural i de la pintura sobre taula. Precisament, aquest darrer gènere és el
que esdevindrà més característic amb la creació dels nous mobles litúr$cs
anomenats retaules '.
Així, si, en parlar d'iconografia assumpcionista. cal anar a buscar les
arrels en el món bizantí, sense oblidar, però, tes aportacions més genuines
d'Occident, sobretot pel que fa a la tipologia de l'assumpció, quan s'arriba
al moment d'una major creixença d'aquest tema, cal recórrer a tes
novetats literàries occidentals. En opinió de L. Wratisiaw-Mitrovic. al
llarg del segle XTV els nous relats llatins entren a Rússia i a la península
'o-¿o e" exp es" es -over's c0-og"3* qjes ¿s' •»•o» c ae obs s de Str'a W<r a ia Ma v ae
assefyoo « oara e! s^e a J-^Q oc-da ar>o *s f "«pans *'3*xescs a1? 3*-aa" ri D es"co n es
v 3o* Dtzci·ines cue a Dec aw! es ï'ons'or'·'O'a" er *e«oj»es ,TiCN.ZC %** oaa '87
205
dels Balcans i ocasionen canvis en la iconogriLa tradicional 2 . Aixi,
doncs, quan arriben a l'època gòtica, és incMs^msable acudir a les noves
versions que ara Ja no formen part del corpus d evangelis apòcrifs.sinó que
se soten anomenar més comunament "llegendes" 3. Els dubtes sobre la
creença assumpcionista han desaparegut totalment, i encara que no
s'hagi fet cap més pas important a favor de la seva demostració, ni que
l'església no s'hagi pronunciat sobre aquest cas , ara Ja no existeix cap
autor que s'atreveixi a mantenir altra postura que no sigui la d'afirmar
amb rotunditat l'Assumpció de Maria. Els textos, doncs, dedicats a
aquesta temàtica són abundants i variats. Els poetes canten la posició
excelsa de Maria i el paper de mi»janceia que exerceix al costet del seu
Fill. D'entre la gran quantitat d'autors que es poden citar com a exemple,
val la pena recordar-ne dos de valor universal : fi Dant, amb els versos de
la Commedtó i el Petrarca déte últims versos à'n Canwrtiere .
"Verglfw Madre, ßglia del tuofiglio,
umüe e fúta plu creatura
termineßsso d'ettemo consiglio ' (Par. XXXM, 1 - 3).
"Verg tne benedetta
che'l planto d'Eva in aüegrezza torni.
Fammi che puc í , de la Sua gratta, degno,
senzajïne o beata,
gla coronaía neí superno regno "4.
Al costat dels poetes, els tractats i enciclopèdies de i'èpoce inclouen els
WWS.AWiM^OVlC OKwNFV 193' pog '72
*5
f-
f
»
f.
- Soc'e e sig'·.fica* ie a po'OuO «genoa 'lege·xjc e*- ca'oà veget e- co·'e·^o· je N «ec^ en 3
intfQQux.o d* - %c «~io "i a" T»cnuscr,t ca'ass de ooro ae Va'ozze '.VCRAGNE '976 oàg X^» XV
3ANT ALOtER ' y 74 vo« V oàg 22 ' fíTRAACA '992 pàg 456
4
2C6
relats apòcrifs per explicar el fet assumpcïcnisía, com ja havia fet Vincent
de Beau vals en e! cètebie Spéculum Historíale 5 i Matfre Ennengaud en el
Breviari d'Amor, citat abans. Altrament, eî noble castellà Don Juan
Manuel esdevingué un rnartòteg més gràcies a un tractat on defensa que
l'Assumpció és una veritpt pròxima a ser un dogma de fe.
"Ei por ende dire tas razones que yo entendiere por que omne deí mundo
non deue dubdar que soneto Maria nun sea en . el cieto en cuerpo et en
olma. Et avon de que las razones que yo entendiere fueren acabadas,
digovos que querría tan de buena mente auenturarme a qual quier
peligrara d¿ muerte por defender esto, commo me aventuraria a morir
por defendimiento de la sanctaje católica, et cuydarta ser tan derecho
mártir por lo uno commo por lo al. "6,
Naturalment, és també un tema tractat en els sermons, i en especial en
els de la diada del 15 d'agost. Bernard! de Siena, un dels més populars
predicadors de la primera meitat del segle XV. recorda els problemes que
en el passat hi havia hagut sobre !a qüestió assumpcionista i afirma que
en el present no se'n té cap mena de dubte, de manera que aquesta
creença es generalitza per arreu 7.
Un bon exemple de la doctrim i devoció mariana de la segona meitat
deî segle XIV es trobc en l'obra de Brígida de Suècia, la qual en el Sermó
angelicus de Virginia exceüentla narra la vida de Maria, des del naixement
5
y VCENT.l'S 3E~OVACENS'S ' 59* Ao„e$?a cora bo "tidy c". 3 ca'a'à a pe* e c ae "e-e e
Ce' "or- ós oe' 3om "ce .-Oy^e Do"ièracK ÍV·'geu ERMENGAJD " 980 * r»f'octcc,ó* a A î-e'-amc
Dog XX'V,
o
7
VANüEL '98' oàg 509
JüG'£ "944 peg 4C4-405
207
Uns a l'assumpció 8.De tota manera, el relat assumpcionista que va
aconseguir una més gran difusió fou el que lacopo 'la Varazze va incloure
en la Legenda Áurea per explicar là solemnitat del dia 15 d'agost, oa hem
tingut ocasió d'assenyalar que aquesta obra del bishe de Gènova va
arribar molt avtat a termes catalanes, tal com ho demostra l'existència del
manuscrit 44 de la B.N. de Paria. De la versió catalana, firs als nostres
dies se n'han conservat uns quants exemplars més, uns de sencers i
d'altres de mutilats 9. Natu-alment tan*bé n'existeixen en llatí, i, a més,
alguns documents antics mencionen cque&ta obra I demostrea l'interès
que hi havia per obtenir-la. En tenim un cas parücu^.r en l'iiiventari cíe
béns de la reina Marta, mullet d'Alfons el Magnànim entre altres llibres
marians en llatí ce m ara Miracles de la Ve;ye Marta. Laors de la Verge
Maña, i Ores de Soneto Moria c altres ojjlcis e oracions, hi consta un Ftos
Sa/uorum en català Ï0. Anuest és «¿I títol que se solia utilitzar per referirse a aquest text, tant per a la veisió llatina com per a la catalana, en
substitució de l'original Legenda Sonfomm, segons H costum medieval
heretat de r antiguitat d'&nomenar Flors els reculls seleccionats d'una
determinada matèria ' ' .Tanmateix, l'ús d'aquest títol sovint pot provocar
confusió, ja que pel que hom pot deduir, no sempre up. Flors Sontorum
correspon a 1 cora del bisbe de Gènova, sinó que pot fer rcferèncfi ^ un
altre recull de vides de sants far* ¡t per un altre autor.
Aqueste mena de textos van tenir una gran impor ancià en la formació
religiosa del poble i dels mateixos c'ergues. Sovint era tl material qui
servia de baje per al predicador que havia de gla sar la figura del sant de
la diada. És per això que de vegades ens han arribat les "vides" esparses.
8
B'RG^AS '$67 TCg '95
t's scree's sor e« -j C'*o* de cc* s e "$ 7" 3 se a S w B a^e es ~ea ' „' a~e cor>se%a" c c
S E D de V c Dto ca* D«' N. *,*D. VCíAG'NE "371 D aa«<e$* do're- Vr ó^ao a ^ "a% >a ea 'a'
e. fragten* cc"*sc<r*'%t G Ass. ^cc«c , 3üDOt 'y 8 rag 35 S 3ó3, pe que 'a 3 o „-c^oogc a
parer aes "styd »es e- oe '"io'ce1^^ : :tr a p'c&oo1«»*1^«* ae itg* XV -nés o'oo»' 3' ae ?c" s e
de V c a se 3 J«
XV '^e s «x.e'nc'íys ^ag^c^ws > c aae con* e r*io« ae • ASSL^POO és e
nC-^ero 5 de" CÒQ«K 75 T» A-x » Cap.·a·o·· * &jfr«o«a P.D. -o* o BA^CcLS 1583 peg ' 75
183 TCÄ oauests »-,o-!, v/s ¿cr- c *a*$ oigu*>s ö e 's arrpuomen* corrwiam a ^OIcACi\£ "-/à oog
XVÜ-XL CShAZZE-1 Kl/SVv:. 'y77 »r^a X X-' 3AüCE^S 933 oàg ' 6 6 - Í 7 J '85 ' sv.
SOMSO '984 jxjg 2¿4 2¿¿
:o
K>aXV!tA *92i, nag 323 ";?? «¿n 55 28 ¿7 69 ?*• a u'»*«s -eldrènoes m«ievo's sá-«•
aquesta OD-O vageu VCft^GtKr 1076 oog Xül • XiV- BAüCEu.S 1983 r«g '68
qu«*ó és a^j'«c«so a VÛAÀC5INE 1976 pag »>' • XV"
208
perquè només interessaven les d'aquells sants que es commemoraven en
una determinada parròquia. Probablement, aquest és el cas del manuscrit
de l'Arxiu Capitular de Barcelona que conté sencera la narració de la festa
de l'Assumpció o. tal com soten anomenar-te tes rúbriques, del "Pujament
de la Verge Marte al ce!"12.
\ Catalunya, pel que fe al tema assumpcionista, es troben mostres de
relats alternatius al de te Legenda Áurea 11 prime? que es va publicar fou
el que conté un manuscrit d'un còdex del segle XV "adquirit per lo bisbe
de Vieh". Segons te rúbrica, es tracta del Trespassoment é Assumpció de la
Verge Madona Sania Marta l3 . Una vintena d'any«* de&prés, F.Carreras
Candi va editar un altre retet similar que va extraure d'un quadern en
paper "ab lletra de te segona meytat del segle XV, contenint 16 foüs sense
numerar y de dimei-sions 7 y l / 2 per 11 centímetres ". Segons l'il·lustre
geògraf, e» text s'iniciava amb ia rúbrica següent. "Así comença lo
espasament (sic) de te Verge Maria e lo reculliment de aquella" î4 . Les
semblances ertre ambdós textos pertanyen a dos ordres diferents. En
primer lloc, s'aíe^eixen, al que és pròpiament el retet, uns paràgrafs on
s'indica e> caràter de talismà de què gaudeix aquesta obra : te persona que
te porti 'i sobie no ha de témer cap perill l5. En segon lloc, són els fets
2 Es e cocex "7g -_*n * e 3*3 c 3 A «CE^S '983 coa
Ctb CG* . " *r33 6"' O /SY*~>Í ASu'K'C- «Í2S
W
9^
75
COC 8 9
w
33 A"«e' or*"***' se
„n«3"-e~' 3"C Ç "SO*
Beate l 'g'ns ae coaex Ci ae "*a*ex c ,. ,*• ^afwSC't en i! ce oo's 3e
sea e X V , c oag í 7 »ege» BAwCt«i 983 oog "69
ae ^crazze oe
J
CC..E,
OOG pag 3D-36 Aates* cooex rc»·gu'c er P Ca*ceg ae v3¿ cuo ca* oe' G^a c
C^*1 Ix3rrerO'^e"· e D' W S Gros T* <-ef a& M E V na ev sa* es c'üeqs T ^e o*~ s J« A*< >.
sense ids»**a" pos ' i Des a oq^ v o e" nar *es;or e« -os**e agro ment "ï a*ra oa^aa ca«es"a
ia*'oc o se^D G a^e ra oossa* aesaoexeoudc o »ois ç s 3^'ors q^e r"ooefrare'>* $ IG- oc-pa* oe
¿r stes a rK»frepx2S \oe c*" n ReD>»i ^O?A3N,E
n MA55" Q84
976
r
BAuCE^S
v83
0
CARRr^AS CAND1 92' ocg 97 >.o vanscr pció d» *x! ss a es ocg 2 5 222 ^e^ ne
s ooso' que oa^es* ^a-vsc • s ne p«roa' Ca're*3$ Ca^a exp ca qj« pe^a^y c o a *o"" 2 qae
fco tavo a r> 'nasia òorrei a a co*narc3 ae k»s Gw< «ri«s ro's e$ Oj*ors ocs*r o's se^o'e c *er
OQue^to pjb coció p*'c no •> esTienie1" T»Q e nanuscr t
" E" ia ruW coc'O 3e Coffees Ca^a1 aqaesies maicacons se- - **es tocs ai*er®nï
e-copçaor* e
re»a* e""» g a aa j«f a«spres que s na oesc''1 enfada de Wo , o a g c- a perc ODCIS ae eo ïca
de1 liiuro-n«"! 36 öngd i a f -,QI en s n a.urrt*« u i se1".« d oracions *n «?X3 ce es a^ais consta q^e
•c^ fcocoo sobrt c sa« »pyigra ae a Verge Mana CARRERAS CA!S>D< ' 92 ' pog 220 En e
faiusc'.' d^ Ve »n TIES breus ta prrp«ra sÓiitrodjoix ¡r cop s no explica*¡ Assyrrtpc o oe c Verge
obo.ts de »pisca p'otogo« tzat p<tt «ap^ïd Tones ig^a. *^ue v tf manuscrt onwiof lo
famoé «s a f rx3
209
que s'hl expliquen, ela que Indiquen tue parteixen d'una mateixa versió.
Tot 1 que aquí m¡ s escau pas de fer-ne un estudi crític, pert d'altra banda
prou necessari, una superficial comparació permet d'assenyalar-ne els
punts de contacte més destacats entre ells i, a la vegada, diferents de
l'obra de lacopo da Varazze.
En l'episodi de l'Anunciació de la mort hi ha tres detalls a cora-ntar .
Primer : l'àngel és Gabriel, nom que també se b atribueix en el Ps.-Joan
Evangelista i en la Recensió àrab que ja s'ha citat en el capítol anterior l6.
Segon ; Maria es mostra alegre davant tes paraules de l'àngel igual que en
el Ps.-Josép d'Arimatea. Ambdues qüestions són silenciades o tractades
diferents en la legenda Áurea i en la seva font principal, el Ps -Melltó.
Tercer : en eî Trespassament de Vie no s'especiflea on transcorre l'acció,
peí ò, en tot cas, no és a te casa de la Verge, perquè és el lloc on es dirigeix
després d'haver parlat amb l'enviat del cel. El relat de Carreras Candi
indica que Maria "era en Jherusalem e pregaue en lo templa de Jhesu
Xrist" l7. Nosaltres no hem sabut trobar cap apòcrif que el localitzi en
aquest mateix espai : la majoria parten de la cambra de te Verge, menys el
Ps.-Joan i Ui Recensió àrab que expliquen que Maria anava a pregar al
costat de la tomba de Crist i és en aquesta situació quan se li va
presentar Gabriel.
També es propi d'ambdós textos parlar, encara que amb un matis
diferent, del canvi de vestimenta que fa Maria quan arriba a la seva casa
de Montsió Mentre que el de Vic comenta que "entlassen en sa cambra,
hon éc vesti de molt bon vestiment", el de tes Guilteries. és a dir, el de
Carreras Candi, explica que 'vestís de vestadures de sapultura" l8. Així
mateix, també s'hi refereixen el ?s.-Josep d'Arimatea i el Ps.-Melitó.
encara que en aquest punt, la Legenda Áurea no segueix pas aquest darrer
relat . D'altra banda, quan tots els apòstols arriben davant la casa de la
Verge, es produeix una discussió entre Pere i Pau sobre qui ha de
demanar, amb pregàries a Déu, te raó per te qual han estat traslladats,
episodi que només és explicat pel Ps.-Melitó.
Tots els antics relats afirmen que l'apòstol Joan. quan fou arrabassat
q-« a c"'*'co c0n$,d*ra aq-«? acoc*l ço- .r de- va* c* i«ode de 5s Joer Eva-oe1 s»o
„uGE 944 pàg '231
7
OBERAS CANO' ;<?2" pag 2'5
8
' COa£u. !QOC póg 3 ï
CANDi 592 Mg 216 'f
210
pel núxol, es trobava predicant m la ciutat d'Efes. Els nostres textos
medievals el situen, en canvi, m " S panya", probablement amb ànims
d'introduir un locattu més connut pel oublie 19.
El seguici celestial que acompanya Criat en el moment que baixa a
recollir l'ànima de ia aeva mare està format per àngels i arcàngels Ambdós
texte« coincideixen amb el Ps.-Joan Evangelista i amb el Ps.-Josep
d Arimatea, però no pas amb cl P.- Melitó. ni amb el Joai de Tessalònica
nt tampoc amb la Legenda Áurea, que pa'Ien més concretament dels
arcàngels Miquel i Gabriel, i de verges, màrtirs, patriaiques i confessors.
Un element que comenten en aquest moment dei Trànsit i al qual
gairebé cap altre apòcrif ía referencia, és e! del perfum, expressat pe^o, de
manera diferent en cada terl. El de Vic s'hi refererix d'una manera mes
vis aal "deiiant tel verge aportaren molts preciós flors de diuerses colors ".
En el de Carreras Candi, el Salvador es pre??nta amb " tots los àngels e
arcàngels cantant ab molt gran alagria de molías nodos"20 Només el Ps •
Joan fa menció al perfum que és va sentir en el moment de ta mort áe
Maria.
El Traspassament de Vic diu que foren els apòstols els qui van dipositar
eis cos difunt en ei fèretre, però, en canvi, ei segon text, desprès a expi car
que els apòstols, quan VPJI veure que ranima de Miaría pujava a la gloru.
"agüeren gran pahor e caygueran en terra stremordits", afegeix que en
aixecar-se "trobaran lo cos dintra |n montment* 2 I . Quant ai jueu que
protagonitza l'atac al fèretre, únicament el destaquen amb ei qualificatiu
de "fais jueu". Ei rs,-Joscp ¡anomena "Rubén", la Recensió àrab. "JaUa"!
els altres asseguren q'ie era el príncep (feto sacerdots o el pontífex.
Segons la narració vlgatan?. * Igual que el Ps.-Josep d'Arimatea, .*-ón els
àngels els qui pugen la Verge assumpta al cel. El llibret que va transcriure
Carreras Candi ho atribueix a Crist. Eu cap cas. però, no es produeix el
diàleg entre Crist i els apòstols que es descriu en el Ps.-Melitó i en l'obra
del bisbe genovès.
No hem trobat tampoc cap apòcrif que després de descriure
*9CC^£l! '9QC ocg 32 CARRKAS CANíD1 "W 1 pag 2 7 •woectvo-e"
COI£¿ 'QUO wig 33
CANJ)' '92* pog 2 ' 7 respec··vQ'ne- C^ÄSEtAi CANO 92 * pàg 2 ' / Pensem $ i us Ot ferw» "norcwr"* 9$ -s» t ca p*» o ^aa c c
c* ço ©ce' uno ifo*g» ,OC*ÏT d« ía Verge er yr il * .acksfolc o T»ar»jin«it c ce^^t oe
Mfa cnaovani o n» forer*
2C
211
1 A^surapctó. fail inferència al fet q*ie María seu a la dreta de Déu i que es
coronada amb una corona de dotze estrelles, tal cora es am en el text de
tes Gutiteries. Altrament, creiem que és un element a tenir en compte
quan hom àisnaîetx a propòsit de la Influència dels textos sobre les
imatges, ! viceversa
Finalment, en la característica escena del lliurament del cíngol a
Tomàs, de no*a veiem que e » dos relats catalans s'aparteu del model
seguit per to Legenda Áurea i, en canvi, són fldek al que explica el Ps.Josrp i la Recensió ¿/ob , É& a dir, Tomàs, que arriba tard, quan es
dirigeix cap a Jerusalem, en passar per la muntanya de les Oliveres, veu la
Verge que s enlaira vers el cel. Davant "» súpliques de l'apòstol, ella U
envia el ciiigol que cznytix c s seus vestits. Amb aquesta relíquia Tomàs
ne'n va a trobar els seus compa .iys i els assegura qae Maria no és morta.
PCI comprovar-ho obreu el sepulcre i el troben buit. Llavors Tomàs els
mostra la penyora que ha rebut de mans de l'Assumpta.
Hi Ha encara un tercer text fragment »ri conservat en el còdtx 178 - 8 de
l'Arxiu Capitular de Barcelona, J Baucells, en fer-ne la publicació,
comenta que "es tracta més aviat de creació que no pas de simple
traducció.. Per aquestes raons, no es destria bé fins on an iba la part
deguda a la còpia d una traducció i on la que és fruit d'una adaptació
lliure de l'ortginal ..."22. Malauradament, només conté el començaren.m
del relat, ja que queda estroncat en el moment que Marta, després que
l'àngel li ha anunciat la mort. es dirigeix a rasa dels seus parents. Aquest
fragment, però. basta per v^ure que el relat és molt més proper als textos
publicats pel canonge Coilell i per Carreras Candi que no pas al de
"2 BA~CE„8 'Ç-81 Dsg 83 '85 E %<* c d vwge* o« 'a -oa^cc o cots'aic te acaoc as
»3'azze e' e ""s'è * iidp>i "Ajso és c pas c ae c v**ya oeiey*c "-eac** San*o W& a ro^ '•os·'C
Servo* ^r*% X* s* c ser« -~j««3 o ce a- cos e v- a** re sooro totz os a^yèi'· \c Q-C :;a»f» 3^* e
«-a*»», 5c.uce« 0-0*^110 exercia" A au«« guo que * s •^cr-sc" *s 76 5 a* A-x,£pscc»a a«
v c ¿ ¿* de c 3 \ at =ar $ »o pagcm®-» d« o »e*ge Vkï'ic e" o ce [• - a^ TÏ, ^c «'o se *»*
es e^.*fO* k^e' j- £>•*. do\3j »•• J*ioor ava"9O »o* a fxsg 75* gt,o'r*0? j ícr^e^ er caror
A Cí^po d *-so aje oc'tigj« t '«3» assy^pc oni$*o d« \ O'azze c *a e .flaMO/p*^'pwD ca* o«*
Calvas Ca*x. ce«'1 ex^-no* 3<* "tex* aato^ior^ »f vaya» pr0v<ner*» d« o*e o« ^0*022« m au€
ce»"" **< *x? a"t ü**es "0^*$ ss cor^e**í «n uno oració >a isforicc Q us popwic** ^g« n« tr oawtste
•na* xa *> c ccr % a«*a 3o« j«- nasscmfff df o H»p» Meno au* «s c*at e^ j" nv«""a' oc V c de
s«'ig 3f*»n* u*X3 ve^s-o a« Vofazz» iiO^*€ J *Ç84 pog 245 p *ro *>v«^io' cse / c
7* ¡
212
«
Varazze23.
Al f nai del text del còdex vlgatà o Trespassament é Assumpció de la
Vtrge Moderna Sanaa Marta hi ha un paràgraf que en deixa ben clara la
tillado
"Car Josep ab artmatea.qui lo cors de nostre senyor en ia sepultura
posà.é apréá la sua ,esurecrio ió viu é ab ell parlà. E après la sua
passió à la sua mare en la sua casa entra : e te guarda segons lo seu
poder .ay també de la sancta bocha cua molts secrets hoy: en lo meu
cor sert t tinch aquelles coses que ab los meus vils no viu.mas ab les
Ht,s orelles les hoy santa assumpció de la Verge Marta; é ells cristians
deus tramés scrtts per km seus Apòstols é delebles que diguessen he
preycassen tot ço que nau ien vist ne hoyt à totes gents" 24.
Segons això, estem davant del relat falsament atribuït a Josep
d'Artmatea. En la comparació --¡ue hem establert més amunt sovint hem
remarcat tes coincidències d'aquest text català amb aquell apòcrif, igual
com també amb la Recensió àrab, ambdós derivats de) Ps.-Joan
Evangelista En canvi, en la narr ció de les Guilleries aquest paràgnJ no
hi és pas, sinó que de seguida que sacaba el relat comencen les
referències al seu caràcter de talismà. Ja hem vist , però, com en la resta
del contingut són pràcticament paral, tels.
Aquests manuscrits catalans, doncs, demostren que, tal com ja hem
indicat en el capitol anterior, la narració assumpcíonista podia arribar.
¿¿ <~t cüftC'detsf Tflfc «* seguen» 3et0%$ a^e -3 **"* co"^"** 'enge 3« A'v·ooc·ó és GcO'<e
Mero e$ "vana 0*9*« «f ser*' >es
oc'a^ws ' «c»".o * -'oc d n 'x %^pe ae^e^sa*"
•inoiffi«?' ojón Mero O" DO o casa « canv a ">as vosadu'es avD a-jé a'··ovo oe 'C'a »e$*3e e ves*' s
d ai*fQi ¥%s«OQar»s » »^ont "to»" ,BAjCEa.S "'983 peg * 85',
^** COutJ,. '9CC
"979 pòg 65Ç
3ó C" * Mofîoc.c*1 aei P$
o« A- -awo s I«
213
certament, a través d'altres faits dlíerents de ta molt divulgada Legenda
Áurea de lacopo de Varazze. AM, quan els Inventaris i referències antigues
parteo del llibre del Pessamtnt, Passament o Traspassament de la Verge
Marta, no es pot pas identificar automàticament amb Totea d'aquest bisbe
italià; si no hi ha més dades, només podrà constar com a relat
assumpcionista 25.
L'existència tie totes aquestes còpies 1 versions de tes narracions dels
esdeveniments entorn de l'Assumpció demostren com aquella creença
havia arrelat plenament a les terres catalanes. Hi ha, encara, un altre
manuscrit que en dóna una mostra de participació més activa. Ens
referim al primer relat del còdex anomenat Jardinet d'omís de te Biblioteca
Universitaria de Barcelona 26, el qual consisteix en una mena de diari de
vtatge narrât per Mestre Guillem Oliver, ciutadà de Barcelona, l'any 1464,
a Terra Santa. El canonge Collell ho explica de la manera següent : "Lo
mestre Oliver portat per sa devoció à visitar los Sants L lochs, va relatant
fielment y ab gran senzillesa, sense comentaris ni admiracions, tot lo que
va veycïit desde que surt del port de Barcelona ab la galera den
C or avoque s. a 1 de Mars de 1464, tins à 30 de Agost en que arribà de
regrés a Rodes. Com lo que ell principalment cercava eran les
perdonances, no's descuida Je senyalar ab una creu los Hochs hont s'hi
guanyua indulgència plenària' 27. Entre aquests llocs sants, hi figuren
tots aquells que van ser escenari dels fets assurapcionistes. El primer és el
que el pelegn anomena " la volta de Montisyon'. és adir. la casa de Maria
on "traspassà de aquest món* Després "passat aquell torrent de Cedrón,
hom troba una sgtey» tota feta de volte, en la qual hom devaiie L sralons
baix Je pedre; ves lo tontnt es lo cap de te sglesia, é es to sepulcre de
^-' £GJ«S* se- s e czi oe a-fe'-c-""«"* " *s* "v»-*s* ce V c ^" a;**e e*e~p'e «' "CD**
de s oërï c* xo*s oe* «c •* ';sr" %* Q **&*c"c es d*- sev or»c« ~-a*er' *«sre>, * n %-e'ss 3'
•»»a«.« Be*f»aî «ViQic't
*e*" „i ot*e ow yy* v paper
r er o * a« a ' o*e es »o
ae c Ve'ge MÛ' o j: q^c c·yn·'··ço Aro és o oesso'*«"* se * aso^c sf*c:o -*A3* 3 £ *sre x
oc- 3 ao-g d* &o*"O3*s" MM)wS£.i, MAÄWGN ' ?52
346 347,
;
2û,Wj *5 , o 2 v 22v M:GwE. »OSE.. "95S vo. pàg "9* - "57 E- <*& v a«es*ó'.a s«-
«x.0'«csr i» COuF.^ ^OD. pog 3 - 2€
27
COa£^ "^0 »3 V - V u
214
nostre dona. emto*qual »tech los tres Jorns que lo seu giortós cora atura
en te térra ...". Me« endavant "pujant pis avant trotem lo loch uni la
mare de Deu Ien caure te cinta ma à sant Thomas, perqué denuncias lo
seu pujament a toteo le» gents*. Finalment . arriba al üoc on comencen
els relate d aquest esdeveniment : "pujant pus alt es lo loch un te n gel
porta te pata» à te mare de Deu, e U denuncià to seu traspassament "28.
És interesant de comprovar com els dos última llocs que s'han
assenyalat corresponen a l'explicació feta en te versió dels manuscrits
catalans més en Unia de te Recensió àrab o del Ps.-«Josep d'Arimatta.
Segons el viatger barceloní, l'anunciació de la mori no tingué lloc a la
casa de Montsió, ni Marte va lliurar el cíngol a Tomàs, quau aquest
discutia amb els companys davant del seu sepulcre, sinó que ho féu en un
altre paratge, on. suposadament, l'apòstol es devia trobar sol29
28
COl±li "900 pòg * * "2 2 C - 2 '
Per oo !'e»gé*«3 dei sepj-oe de « Mer» de Dej **ge- E\LAET '028 pèg 230-233
29
21S
3.1. La literatura ratifie**.
Ris comentaristes catalans taiabé utilitzen l'antiga narració per
justificar, o il·lustrar, la defensa és l'Assumpció de la Verge. Així ho m el
desconegui autor de l'obra, falsament atribuïda a Ramon Llull, Libre de
Benedicta ft; in mulieribus 30. En el capítol vuitè declara 1 excel·lència de
Maria beneïda sobre totes les dones, perquè *s en cos i ànima al cel i ho
piwa amb quatre raons. A canvi d'aücò. Marte It revela els esdevenimeíits
dels últims dies ae la seva vida :
"Quit poría revelar ni manifestar lo gloriós goig e plaer que jo en
aquell sant dia.com men pujava e mea fuy pujada al cel, receH et
senti de la glòria ineíable? Mas per caritat e encara per justicia, quem
constreny quet satisfaça deï goige del plaer que jo haguí aquell
dla.pus que tu bas treballat per honrar k mía gloria en provar que jo
som % n ànima e en cors en la glòria celestial. E axi. per tal, fill. quet
consol, ten diré e declararé un poquet segons que a mi serà possible
de revelar, e a tu, fill. de entendre e de resebre ho "3 !.
L'Arxiu Capitular de Tortosa guarda un manuscrit que normalment es
coneix amb el títol De nominihus Beatae Mariae Virginis. És un° obra
similar al manuscrit procedent de Ripoll, avui a l'A C.A , qae publicà A,
Sinués, i al qual ja ens hem referit en el capítol anterior; tanmateix el
text tortosí és molt més llarg i d'una cronologia més avançada
32
.L'anònim autor afirma diverses vegades l Assumpció i, en un moment
3 o »2 «ço. c s Ofef<ïs o? ¡j1' **j s* Rc**"c" „»J 9 5 cg'C € se_ ed *"** 5
Go *"és dec 3'0 a*-e *s a o«r cr"ew* cc^^etç-' a ^e es „^ ooòc'.** 3««» 'a^r a
esc* *
-tt o
sc
- ¿ is e -"s
•57
'
»>a** oo
X*/ XV
J
/ t soy«" i aeo ce « • e^e^s co*"*r*3r «- .o $«vc ne-s
- , -,
r-
,
A
m
1
-o D c 09*2* o -3' 3*3
45 7Ç ACJ*S* -xive' C3^3C5QJ e o^«ícr ço"- c»
A v pe»o as
r
1
ojio's c te's » . ob'Q t •*•« f^oc«"* és *co*s à« So" ,i<y*«ç c ' 230, 15 o"*a ÜOT"Í
o * o*v o s«* »»e a ^r ?~3" o o»n*Q!c* d« í p& c Mor,ï*erfa c o« o «' cis*'ce*ic , a
216
determinat. assegui« que sobre aquesta qüestió "rencos opocrí/is hoc quod
beata elysabet reuelatum Juit audíamus". és a dir. que utilitza Íes
anomenades revelacions d'Elisabeth de Saxònia par introduir el rtlaî de la
Mort i Assumpció de Marta 33.
D'entre les homilies i sermons dedicats a glossar la diada del 15
d agost, volem df tacar només els de sant Vicent Ferrer 34. En l'intitulat
In (tie Assumpctoiís Béate Maorie comenta el text bíblic Weredttos ültus in
plenitiidtne sancto-um" { Eclcsiàsüc, 24, 16 ), 1 recorda que les ànimes dels
difunts Ja sén al paradís, però que els cossos han d'esperar el dia del
Judici, i que l'únic® que Ja és en la plenitud de la glòria és Maria. És en
aquest punt .quan comença a explicar les "circunstancies * que concorren
en la seva Assumpció : " angelical", "congregació apostolical**, "visitado
celestial", "consolació universal* i * exaltació solemnial ". Cada una
d'elles correspon als cinc passatge? mes destacats del relat • 1 Anunciació
de l'àngel i el Lliuramentde la palma, la qual "ere axí com hun bastó vert,
e tos rams axí com a ravgs de la estela del alba"; la Reunió de tos els
apòstols a 1 entorn de la Verge; la Dcrmició, amb la presència de Crist. "
àngels e rants de paradis", "sent Joachim, qui era Ja mort, e sent Steve ab
tots los Innocents e prophètes; "el Seguici fúnebre, amb l'episodi dels
jueus, la Resurrecció t l'Assumpció, i. finalment, la Glorificació, on
explica l'ordenació del paradis i assegura que la " Verge Maria pujà sobre
45 £
53'
3 J d raó 66 t7 j» -eve-oc on» doo^essc SQ^ÏÜ «o«v ng^e-e- no" ceietres CUDOC 02 Va-ozze
«i -corpora a -no o* $*u reto* ty»1 v t % Me, 'o 'SANTAGC 3E -A /D?AG"\ï '932 ^o
482't j Taavocc catt'ana m«a.ev3 daao«stQ cora c»1 DI»M de Gt-ova •a·no« o ccx** veget,
'«A»«-toí* <\iA2ZEr^ "séJDAARD 977 mg •%«
Ais om js d« ccuwa's »csn«« rs es c»»t*ve' m0nd$c't*s QU« ccy^*»f aqu«ts • py$ ae te» j* o<rc
<a o «diiots «« «no *^ n ma cat £ Boytr " d«3ica come"«a' $ ese o ve*sc
e1" * s*j iWKi* oo cafeioga' w e •waiermi oiistoyratc "10*10 Cof a <r>os"fo ^eg*^ e "*5S 6'
e- «ns 86 Sfrmsmn pfcc*ae*n$ c3« San' C«gat c» Vanes a A C A (8AvSi« ' 968
8C ' B ' 94) »s Se.ffiœ«s •*» * cte «o B-&c»»ta p fesvnco a* "o^csgona 'id peg 59
BAiJC 9&8
2ûC 25 ', 9 m* 73 fas Sotictarwm a?r*b ^^ i«s s*<rnc5^ *nar ons e* •»«* 04
"09 63 XA s»-^wncrs de -a
deToñoso {BAYtW 1968 pog 30 35-44 90 ce cotí**
2B2 OTO noa s«^»»m oe »acopo cía Vo*ozz« sotjr® ' Asfe^poo o* Arx o ae a CQWKSÍQ de Vo*nc a
* pag 20C
1Q48 p^ 25 ,
?* ai* b oa »^PC«» emumpoonijiM do «3« Vc«nt f«t*m %^«t VCEN* f ERtti * Q75 pog 73
80 " 1 5 12' '23 '27 Ebde»pnmtnwnbé«órr^odu-moCXDENTEN* '947 j»q 446
455
2Í?
tots los Ordens e «cu m la dreta part de mm M Jesuchrist *35
En una atan ocasió glossa ei text de l'evangeli de ta diada "Optimum
portem eligüstbi Marta * (Le. 10, 42 ï. refiem a te germanes Marta i Marta
Magdalena El predicador, conscient de l'estranyesa del seu auditori per
haver escollit aquest tema per a la lesta de l'Assumpció ho justifica així :
To vos dte que.l temé e to evangeli de huy, si volem parlar a la letra,
que és impertinent e no.y fa res; mas si volem parlar a l'enteniment
spiritual, dic qa** en tota la Biblia no.s írobe evangeli que axí
perfetament pose la vida de la Verge Maria, que aquest. Axí en vida
activa com contemplativa, tote és en aquest evangeli "3e.
Evidentment, quan al final explica la vida contemplativa representada
per Maria Magdalena, és llavors que es refereix a M festa de lü diada i hi
introdueix el relat assumpc jnteta, més abreujat, però, que en el sermó
anterior.
Contemporani d'aquest popular predicador era el í.anclscà Francesc
EiXimems, que a València i a final del segle XTV va redactar la Vito Chrtstí
o Vida de Jesuertst3?. És una obra dividiu* tn deu llibres, en el darrrer
dels quals, després de la Pentecosta descriu e! final gloriós de Maria.
Nolasc del Moteur comenta alguna de les forns que va utilitzar l'autor
gironí: " es delata menys indirecte l'influx del fels Evangeli de Josep
d'Aiünatea . . .,sia a través del text llatí en què aquell apareix, o bé
mitjançant alguna versió catalana, car se'n coneix almenys una en un
manuscrit del segk XV " 38. No especifica de quin manuscrit es tracta,
però volem remarcar aquí la coincidència amb el que iiem comentat abans
sobre eto refets de l'Arxiu de Vie i del pubUeat per Carrera« Candi. D'altra
banda, el text d'ELxinoenís és molt pobre en detalls, puix pareix que aUò
3 5 »/CENT««** }^75 ccg " ? "2"
3*
tfCEV
" Ç/S,»» 7-,
3 ^ D QQy«i* otro *K> " n ha cop í-acó roae-xj corro«?o E« cap:to¡ o«c ço* 3 o .Wo»1 Ass-^'npc o
a» o V«^r «s ooj'w s NOiASC a» MO-^Í "Sil 009 5 7 - 5 3
'96¿ pàg
2, pàg 23
218
que més Ui interessa, realtreni, és e.conseguir que tingui una intenció
doctrinal.
Cap a l'úlíim decenni del segle XV s'escriuen, encara, dues obres
dedicates també a la vida de Crtsî l de Marta Sor Isabel de Vülena. monja
del monerür de la Trinitat de València, és ¡'autora d'una altra Vita Christ!
estroncada en l'episodi de ta Demuelo de Marta, perquè, probablement, la
mort nu h va deixar continuar-lu 3f. Per al lector modero es un déte relati
més atractius, perquè presenta els personatges sagrats movent-se en un
ambient de palau contemporani a l'autora. D'aquesta manera, en l'escena
de l'Anunciació diu que l'arcàngel Gabriel, "un pan e singular Príncep de
la cort sua . "besant ies mans a sa senyoria {Maria], dix . . . Voient dir :
'O, excellent Senyora ? £ quanta es b» bondat e clemencia e singular amor
que a mi, servent vostre, haueu comunicada'!" A l'arribada dels apòstols
Pert "dix a sa stnyorta : O, Senyora mte î Hajau pietat de mi, e reçoit se
vostra mercè de les grana dolors que he passat per la absència del senyor
Fill vostre.'... E la Senyora, ¡lonrant lo molt per la gran dignitat que
tenia, no permès que stfgues agenollat e maual seure * 40.
En aquesi mateix sentit, la descripció de l'escena del Tràn&lt fe
especialment significativa. Maria espera l'arribada del seu "senyor Fili . . .
qui venia per sa senyoria ab tota la cort del Cel* acompanyada dels
apòstols, paxeut3 í amics. "E, slant axi.començaren a sentir k gran
melodia angèlica E primerament entraren en la cambra quatre àngels
portant catifes c coxins e dos excellents cadires, e feren lo strado molt
singular e solemne per a seure to Senyor e Redemptor «ostre e k excellent
Mare sua. E après entra lo gran Príncep sanct Miquel acompanyat de
multitut de àngels, mostrant se tots en forma humana per eonpolacto e
alegria de la Senyora e de la devota companyia sua. E. ageUonani se sanct
Miquei davant sa senyoria per besar li la ma, diu a aqurila 'Senyora molt
excellent: yo so act trames per iota la $ar*cta Trinitat per servir vostra
mercè de camarlench en aquesta aitiastma
de la gloriosa
l
coronació vostra "*< . Tot seguit es descriu el mantell que s'ha dr vestir te
Rema, presentat damunt d'un haci d'or que sosté un àngel Aqueat
* ' /L£\A Q " i Ac
ojo' esc c
964 -og 454 484
4D
»'tiX4 9,6 pog 3 7 322 33"
¿
' V-LiNA 916 pe 3¿9 35C
y te e ó 0'*«ceos CM» * cry 457 Veo«, ï Q JrP
219
mantell és d'or amb fermalls * de bettea e valor inestimable". Després
Mana rebrà també un ceptre l tres corones de carboncles, perte t esmalts
de colors, dels quals descriu el slgnicat al·legòric.
La segona obra.que esmentàvem abans, d'aquest últim decenni d?l sefte
XV,
» té com a títol Verger de to Sacratísima Verm Marta I n'és l'autor cl
també valencià Miquel Pérez «2 En aquesta biografia de Maria es defuig
déte element? més fantàstics, per exemple, no s'hi »-xpílca l'incident -unb
els jueus durant el seguici fúnebre, 1, en canvi, s'hi augmenten ks cites
bíbliques, de manera que, en definitiva, píen un cartcter més * històric"
En ei camp de la lírica sovint nls poetes dediquen les seves
composicions a temes marians. Des de les acaballes de! segle XIV i durant
tot el segle XV els poetes descrUen la glòria de què gaudeix Maria en ei
paradís amb una riquesa de lèxic metàfores 1 comparacions Uns aleshores
deconeguda *3 Un dels exemples més representatius, el constitueix el
poema anomenat Visió de ¡a Verge Maña, obra d'Arnau March, poeta que
sembla ser pertany al llinatge de Jaume« Pere i Ausiàs March; el qual
devia compondre'l entre 1410 i 1430 44 :
" levant mos ulhs. pres del Cel vi iejstar
Vuy pel mati la
Phlna.
E - z aprop Luy fon ayeclha Regina
Don Dieu te PÜns s es volgut tócamar ,
E d Espíritz hi vi mot gran maynada
Qui en xantan cestes lausors dis ion.
E puys trestots a la Verfoferion
Cascus son chant per orde com ie)»tan.
'.«ce: ""es "roo*">a ei c *e"s c 5S'c*e*~.e y¿ " ¿ l *t
E$ CC O« r»CO't3Q' 3C» * * 33*" 3
iT-C
3 ?*«"*
3 "^uèf-t a 3J« wG
R-GJtí ' "564 ooq 677
C« C *'at„*3 CJ*3O"^ ~«Oe.-O "3 T t
3« '
CS 3*
3
220
Humillan " 45.
Aquesta é» to primera de 1rs sis copies de qué consta el poema En les
»eguent». m descriu com aquesta * mol gran maynada" àngels, apòsiois.
màrtirs t verges, canten tes lloances a ia sen reina. Taimen ï corn en la
Vüa Christi de sor Isabel, els mots descriuen un ambient típicament
cortesà.
Així mateix, es troben composicions similars en el Cançoner dels
Masaoveiles. Aquest cançoner Jou recopUat cap a l'any 1470 per Joan
Berenguer de MaadoveUes, membre d 'un alt llinatge del "enedès i senyor
de 1 Arboç 4«
Més o menys en una data aproximada a k de l'anterior poeta, entre els
anys 1472 • 1474, i potser a Valencia. Jaume
de CoreUa va escriure
en vers una Vida de ta Sacrafissima Verge Marta,, Mare áe Déu. Senyora
.Vostra Naturalment, el gènere no es presta als detalls de tes narracions,
però no ni manca ta "descripció** de ta pujada al cet de la Verge:
"Ciutat de Deu. déte
Quin
refujp;
tingues com vostre Fill illustre
Toma del Cel dient vos :'Cancellera
de Panante, veniu a la
La
'*
ma tenint sobte lo
Daquelî
Deu a qui
Puj» tan alt
te
concebre !
jerarchies.
te
Com
s v7
3» J
65 *"?6 257 256 2 *
te
47
C
*2S **9*^ £«* »»»-""Cot « r«or**4 - ,~«'c ¿ï
272 *'«f».» t»r»^>t5Gfcí*
.•
77
*t-¿ 009 433 £>8'v
Î6A » í75 275
l
221
El mateix Rois de Corelia és l'autor d un dels poemes de major qualitat
»îstètlca que es va presentar en el certamen de poesia mariana convocat m
Valencià l'any 1474, i organitzat pel virrei Llubí Despuig 4S. En els versos
següents es fa referència i es justifica l'Assumpció en cos i ànima de "
L'alta sens par, humil Verge Maria", com és anomenada en el cartell de la
convocatòria ;
" Guiant - vos Déu per una dreia senda,
passas lo port sense pagar a 1 estrada
E mostre's ver, que. slant dtos to sepulcre,
lo vostre cors nunqule] es pogué fer cendra,
lo qual. vivint, matava tots los vérmenj
puix era carn d'Aquell, qui ans del segle,
vos elegí perquè li íosseu mare ** 4§.
També en el volum que s'édite per recollir totes Ic5 trobes o poemes que
van concórrer en aquest certamen suara citat, hi trobem k resposta d¿ "la
gloriosa Verge Maria, presentant la sua coronació als seus devots, per
honor de joia," escrita per mossèn Fenoila-, mantenidor del concurs :
" Los qui em desiijjau lloar,
mirau quant só tnümphada.
que. regina singular.
Déu, mon FUI. m'ha coronada.
Coronada en scpríiura
< ' sas 372 - j/
'a*$ «s
s^s - ;c'€.f$o»e" ;o»*f ,- vo-" a.«
i
S s "3 ccys cî*'3î e c* "W ï b*e *"o'és s £$pc" ye . 3"> ' Ç/4 e- ca»"'^e»"arc'-s« e c -a.e
a' se - fe- --xs es c o :ocs""-- JK "O^s e"
.-* c ^ge W>of s
.es **ooes ece s ¥*«ge
3 5/4
7
222
to cos l'ànima cobrant,
ab honor sobre natura
Deu e sants, tots dévalant,
així em fóu mis cels pujn*,
digncjnent acompanyada
que. regina Ungular.
Déu. mon Fill. m'ha coronada 50.
El premi, consistent en un "bon tros de drap de vellut negre, apte o
bastant per un gipó". no se'l vi endur cap dels participants, sinó que fou
itorgat a te mateixa Mare de Déu5 '.
Al llarg dels segles XIV i XV aquestes Justes o certàmens poètics van ser
freqüents a les terres catalanes. Tenien el seu antecedent en aquells altres
que havia organitzat des de l'any 1 C.. 3 el Consistori de te Goya Sciencia d f
Tolosa , als quals sovint prenien part poetes catalans. Molts d'ells tenien
caràcter religiós i. moltes vegades, específicament marià 52. Si bé des del
puni «Je vista artistic tota aquesta producció literàrte té un escàs Interès,
la temàtica demostra que estava en consonància amb la de les
representacions visuals, atès que en aquest àmbit tes obres dedicades a te
Mare de Déu constitueixen una important majoria. Lògicament la matèria
assumpcionista en surt beneficiada, ja que qualsevol lloança a te Verge
sempre acabava parlant de 1 Assumpció de Marte al cel i de te situació
privilegiada que hi ocupa.
•"•a
-,c
-* Veoe- e ço— «••c,/ o» 3 se'^^c 3
?" v*-s s .« **oe«s e" o-crs c*e o Wo« Me' "2 37£
ocg V9 " OC ' e co«r*r»:' ae ¥ Scnc" s 3vCm*' a a pàg XXXi- XXXV'
f *** f
«
" * r~ « tac v onte'·O' ,c e**$ *»^ rc|ef * o o *» sfü * 3* o p-oes-a f»o3C3«sca co'^ a.'O"* c sev
o a faixés oe
œ»* ce c» 'GOSO c tenà*«co -o' 3*"-o s»íCi*i*w' .a %"**» ço a—s'os
-a fx*s»a pren»»3ao «^ * p'i'ne' cc'ia**1*" Qnv " 324 a^svo aareçaas 2 a
"%4 mg 5 2 ' - 5 3 2 ,
223
3.2. ProccMoos I Altres BK»tics |»ralfltár^t<|tiCT.
Quan, en els primers anys d'aquest segle, E. Male començà a estudiar
Fart medieval va atribuir les novetats iconogràfiques que presentaven les
obres de la segona meitat del segle XV a la influència déte misteris, és a
dir, la posada en escena dels temes religiosos característica dels últims
segles de l'edat mitjana 53. Anys més tard G, Cohen acceptava aquesta
teoria en el seu estudi sobre el teatre religiós medieval francès 54. mentre
que O. Pacht considerava que el retorn als valors narratius, que va
experimentar l'art del segle XII a Anglaterra, era conseqüència de la
participació que els mateixos artistes tenien en el muntatge dels drames
litúrgics 55. Per contra, M. Lazar afirmava que la plàstica precedia al
teatre en la fixació d'escenes 56.
Altres investigadors optaren per considerar molt més factible un
intercanvi recíproc entre tes dues arts 57, ja que ambdues utilitzaven unes
mateixes fonts. Evidentment, la importància de la festa de l'Assumpció va
afavorir ics representacions sobre aquesta temàtica, i els relats apòcrifs.
ja sigui directament, ja sigui a través de textos dels comentaristes, en
proporcionaren el contingut, que després era retocat en funció dei joc
dramàtic que se li volia conferir.
Arreu d'Europa, doncs, a partir de la litúrgia del 15 d'agost s'anaren
conformant diverses manifestacions de caire més o menys dramàtic.
Quant a tes terres catalanes, J. F. Massip distingeix dues dramatitzacions
fonamentals : la processó de la Donnició de la Mare de Déu i l'ofici
assumpcíonista 58.
2
' V.A.£ We* ~a*s 3»* -a 'OC¿ •évrc·'ïOt E' es pog 'es 38f 3883» -»-e^o oe -3 g
ae " v?£ es -e'e'e < 3 *e^c de a De*— c ó ae Var *j ~ -s s*' 3* "c. e~ e b'e a-e /o D^b c v ícc*e
y 'P c es a« *t"c de eos' ""i'.c-o MA,t '9C6 009 3 7«'
5¿
CO-E\ ' v 2 '
55 SAC-"
962 oag 2 3 - 5 ?
57
s-e«",oe íslANiCAS*E,, '953 , <Eí\CüE 944 REV '^A^D '?73 3AOSCS
, ' 93 ) ?e* o se/c pa" M ¿ex-r-do1 e" po* a- ae «s •«"aie'es a sg" JDO' es * gv.*es e" e«s
f«-j qje «s *eor«$er*ac o"s socr« ^ ».ngwess'r on popef go-re 'npo'^ar·« ,54XA\DA_
N¿
O
rv-^
W
-"' ur rec„n s« •« fxjt'c-es
qüestió es 30 "ooo' a ^MSSP
£sp»e>a.~«i! pe* o i Ang,a%-ro < KG "986 pog "65 "Ç5
v84 psg 6¿ 68
224
J. Romeu, ai seu tom. diferencia dos tipus de processons: una, la que
desfilava a l'Interior del claustre de l'església, on uns clergues que
representaven els apòstols portaven una Ditera amb la imatge jacent de la
Verge Aquest costum ja és documentat al segte XIV 59. A part d'aquestes
processons "internes", al llarg de la centúria següent se n'organitzaven
d'altres pels carrers de les ciutats 60. És amb aquesta litúrgia que
ptnlngué la tradició d'exposar una imatge jacent de la Verge a l'interior
del temple durant el dia o al llarg de tota l'octava de l'Assumpció. La
figura s'estirava damunt d'un llit bellament parat damunt d'un cacte »aï 6 >.
Més endavant ja ens referirem a les tnuatges d'aquest tipus que encara es
conserven.
A partir de l'ofici del dia de l'Assumpció, a l'església de Santa Maria de
l'Estany (Boges) es va desenvolupar un draina litúrgic sobre la mort de la
Mare de Déu. £1 text, que ens ha arribat a través d'un Processionue del
segie XIV d'aquesta església, demostra com es va muntar a partir del
model del trop pasqual "Quem quaeritís In sepuichro " 62. Per commemorar
la Resurrecció de Crist, a Santa Marta de l'Esiany, igual que en molts
altres indrets de Catalunya, es representava com les tres Martes
s'acostaven al sepulcre i com l'àngel, després de preguntar-los què
buscaven, els anunciava la bona nova. De manera semblant, per
I1 Assumpció uns cantors actuaven d'apòstols que s'acostaven a l'altar en
busca del sepulcre de Maria, mentre que uns altres, talment com uns
àngels, responien que havia pujat al cel.
A més d'aquestes manifestacions estretament relacionades amb la
litúrgia, al llarg dels segles XIV i XV en moltes poblacions de tes terres de
llengua catalana foren freqüents les representacions sobre l'Assumpció.
~ A 'c ca'eO'a de .eas d«*S"' «s vesp*« de «c / g a de AS.V/-X o es % 3 ^a otxesse aes
d .-a cape o aje sentía q»* e-a 3 co^$**e ;r4 c ' oi'o' "*c o 'RCv\-J "984 oag 2í9 270'
*- f- -c cors·Q'CQ ae processor« se A$5-""pc c a ~arragora Va*ici a a\eryx 'oc$ ae rVa'Crcc
3 Vp"yc Vegçje >ec« de nor c es a WSS|D 984 pag 64 f 8 RCW\:U '584 oàg 2¿"
243 . .A 99 pàg 29=? ?X
* „ any Q " 6 M<- 3^c & •" 6s*^a ae ió Mere at Dea moiio a " *«to rrfewc'O iespec a'f*»rf
peg 368 pc» c * oes s« VOHTC c SANCHEZ GOZMiSC 949 pò 5 456 A ,'Vb orco "a es-cr "^0!*
pe-, «shxs-cr per V\JNiAR 950 V^«u tí-noé RGMJL 'Ç'o4 1309 142 243 MASSiP "%4 pog
64 65
o ' Arxi« Copier œ V« »n» " 18 -o
po&ico? o DONC VAN "958 pàg 96 - v7
"984 ç«g 70-75 o-no '«d-coc-orj tot'« ^po escènc occ,o dra-no-ce
1984 pag 24*
225
Es troben documentades a Perpinyà (1479), Igualada (1476), Lleida (1498).
Tarragcmaü388). València (1439), Mallorca.etc.63. però, a més, s'ha
conservat d text en català de tres d'aquestes representacions : Ja que
s escenificava a la plaça del Corral de Tarragona, la de València ,
probablement, muntada a la seu, i la d'Çbc que encara avui es continua
posant en escena a J'tótertor del temple.
El text del drama de Tarragona és el més antic. Possiblement pertany a
les acaballes del segle XIV84. De la representació de València, que es deu
remunteu pels volts de 1425, només «*e n'ha conservat el paper de la Verge
i moltes indicacions sobre l'acció diamàtlca. le tramoia i les tonades 65.
Quant al dram? d'Eix, el primer manuscrit de què es té constància, però
que és perdut, és de l'any 1625, encara que es considera una còpia d'un
de més an t? c. De fet els investigadors que l'han estudiat en aquests
darrers anys suposen que la representació devia començar a fer-se a final
del se$e XV «6.
Aquests drames, però, no són, com ja dèiem me> enrera, una
representació literal dels relats apòcrifs, sinó que a partir d'una o algunes
d'aquestes narracions l'autor o autors arrenjaven un text, seleccionaven
els tons musicals i indicaven una dramatúrgia que un cop posada ea
escena en un espai determinat , havia d'aconseguir que el sentit de k*.
^s 247 :¿C 257 273 278 VASS|C 984 003 ¿4 ¿8 »'_ Ä
esc 30 . OV'?A?
í 7« • 003 24
**• t "e* 3e a*3*^c de 'a·'aocyc es e' e -"s 62 c» A>X w ••" s'crc A^xa ucesc ae "^"Mgcr
OoC "c" p-r p' m€r's »egsac 3 ? E 8% 698 •V o cwes* 3"s ce aa*3c c oco trot c ve
?O»Vr^ 98¿ pas 245 25ò MASS*5 v6^ D-ag v2
7 Ai„>y aa-e' ^c *ef »OT
ae*o a* «.sva ae esoa esce' c
t _ r ^ G ^ uSC ,, çj v„ -^,rjfe ^e'o »x:, a es»a* r'a-*sc" D. c ca* c <w Z oe i.*"*OR 9C3 A
Cc*«ara ae ae^ra A §j»-*f ae o Äeo Acodera ae ßi*nos istos de &3rceo*"<3
XXX pog 57
"2 VAC "es j* "le"" aa«j«s*a -**^3 -»o^sc'Dcc ec'oac 3"»p 230 a^^ ••yes
*ieo/re oswrpc«x»iîtï vo-cpcio v&6 oog 2v 53 cioe »xi es?a* es*ua>a' o «OMr^ 98^ cac
25i 2í:.a^ASS 3 Q84 DOO
- 46 o -«s 3 3 JRAN E 567 pog 30 -9
r m w
t
*^ E «ex* de cy*u o e' anc·^«no *M s*er' d E'x* no era* OJB ca» ^0*5 w^goacs en «3 c era
3 ve'ses , 5owe$ e ^jt> ca a jxyv ae a cor^oarac c ae «ï ^es cc^Sue»es co^se-vaoes T oe
625 .03« '639 oae 7C^5 Í^^C^^A^ES 05/ «39 '20 '86 D aaues«a ^-"O , ; MOSS.C
"na *e u*»a «seo c"co iCaisteto 7C7 1986 uc"ooc a g a" qa-y * *a* a * ' ja » a»>« s •• *>'**
aeacír«r» feríete*" o» puotico^s e^ es >iT>so'»ys j^ZAkC v79 ?C^/\Eu "9S4 5x29 2o¿
269 ,V\AS>S v84 cxig -48 '75 Q RANTE v87 oog 50 'DI "CÄ quo^e ccr ï"e^
aoundarf b d ogro*'.a a^o comentens ~ ' es
226
f« sta arribés ais fidels, t espectadors a la vegada
Talment com ha passat en el camp de tes aits plàstiques, els
investigadors més antics remarcaven la dependència d'aquests textos
dramàtics respecte de la Legenda Áurea de lacopo da V¿razze. En canvi tes
aràlisis més recents han ampliat aquesta dependència a altres textos que
tambe van poder servir de base per a la configurai de cada una de tes
representacions. Més endavant fa ens referir .m a algunes de les
observacions concretes que s'han fet sobre aquests textos dramàtics, ara,
però, només en seleccionarem algunes de tes carac'.ístiques més generals
67
En primer lloc, cap dels tres drames segueix un únic apòcrif, ni és ciar,
tampoc la mateixa Legenda Áurea, sinó que més aviat fa la impressió que
els estudiosos trobin elements de coincidència en gairebé tots els textos
que han consultat. Cosa ben normal Ja que molts apòcrils es relacionen
entre ells, atès que pertanyen a una mateixa família, de manera que les
diferents versions sempre conserven entre elles elements en comú, tot i
que poden ser representats de forma diferent.
Un dels apòcrifs que sovint és esmentat en tes anàlisis comparatives és
el del Ps.-Josep d'Arimatea. Moltes vegades pareix com si el îext de les
representacions anés prenent elements de manera alternativa, ara
d'aquest apòcrif, ara de l'obra de Varazze. Els investigadors ho justifiquen
fent memòria que aquest apòcrif pertanyia al segle XIlï, és a dir, que
aleshores resultava ser un icxt de formació molt recent. Nosaltres volem
recordar, a més a més, tes analogies que hem assenyalat que existien per
una banda entre les narracions catalanes que van publicar Carreras
Candi i el canonge Coltell i cl relat apòcrif Ps.-Josep d'Arimatea, per
l'altra.
ï encara cnn agradaria afegir que en alguns estudis no solament es
tener* en compte els apòcrifs, sinó que hi ha forca referències a autors
contemporanis a aquella època. Generalment són referències esparses: per
*»xempte, sobre un (tetan comentat ca un sermó de sant Vicent Ferrer o un
E's rv«?goaors cue ties ncn "eocrta* ocjoesfo quest ó de's *Kfos ser GROPES '977 DOQ 63
" Z encero ck,e >xy*~ié$ es reíe*e'X Q o*c'T%o d Elx ".y* inienîo "j.ac'O'io* e"**e ci^es core" *s a""c f
a' ae c Missa 'Vkasarab oe AssuTpcó ^OME,j '984 pag 248 - 269 analitzo coaa a*aTia œr
'ty AZARO. "979 pàg 376 - 387 , ¡SAASSIP 1984 pàg 7 6 - y ' {n- une compa'oc.c ço- j-*3
se ei fe* cores Go.RANTE ï 987 oòg 32 i 00 només «sn/ao et* drames
227
episodi pieaem a la Vita Christi de KMT Isabel de Villena, r te «I. Romeu és
l'únic que |o&a «firmar q jc el drama de València segueix amb notable
fidelitat, encara que no absoluta, la Vtía Chrtsfí «k Francesc Eiximeuis 68
Aquestes darreres reflexions de caràcter general que acabem de fer a
propòsit de tes relacions entre drames litúrgics i altres textos religiosos,
tenien l'objectiu de servir de referència en 1 anàlisi dels les obres de les
arts plàstiques que tot seguit encetarem.
p«, 258 262 . GL'ren*e és • c"*re aí?<y GU® é m cxrr»c* eis
íS, o*rò e1 sey veba <res^lto poc tciof ctóf perqaè tK»tro j" exc0ssu oto^y de
ccmpotiiw<ació
>, a «o vcgaaa un
r(gcx ec .o c'onotogsc
22S
"Gracias a la Legenda Áurea .que /ué guía de los artistas
crístianos.surgen del olvido el episodio del traslado aéreo de los
.Apóstotes, el deí ataqueJudío oí /ere» x> de Morir yéldela incredulidad
de Santa Tomás. No conviene, en <xzrgo desconocer que estos episodios
se reuaforízan gracias al impulso contemporáneo del arte y a ios
mayores espacios que ofrecían los tímpanos de ios catedraies y los
retablos góticos. En efecto, antes de esta época existen grandes
composiciones simultáneas de la Asunción, pero el estilo descrtptíuo de
este terna no empieza hasta ia épcoa gótica "69
Tot i que cal matisar alpunes de tes afirmacions d'aquesta cita treta de
l'iconògrai català. Mn. Trens, no hi ha dubte que aquestes paraules
ofereixen una idea prou aproximada del desenvolupament de les
representacions assunipcionístes en terres de llengua catalana, a partir
dels últims aziys del segle KIT o primers del segle XIV.
Més amunt. Ja hem fet esment de la qüestió de l excessiva importància
que sovint s'ha donat a la Legenda Áurea com a font iconogràfica. Al llarg
de tes pàgines següents, en comentar tes diferents escenes i assenyalar-ne
les diverses tipologies en les arts visuals, haurem de comprovar fins a
quin punt és certa la primera afirme ció de Mn. Trens. Sobre la segona, tes
majors facilitats que i arquitectura i el mobiliari litúrgic gone ofereixen a
'ei estilo descrtpttuo de este tema," creiem que és més certa, encara que més
aviat hem d'entendre que aquest ir.terès per la narració és el que explica
que s'abandonin tes composicions més sintètiques i que es busquin uns
espais compositius més amplis i compartinientables per desenrHliar-les .
L'any 1902 E. Mate, en el llibre, que va publicar, sobre l'art del segle
XIII. deia que els temes plàstics que representaven la història narrada en
els relats apòcrifs eren sis : IApar ico de l'ange! a la Verge, el Moment en
què Crist baixa a recollir l'ànima de la seva mare, el Seguici fú rebi e i
RENS 195; peg 7
229
l'atac dels jueus, ta Resurrecció. l'Assumpció i. finalment, l'Entrada
gloriosa al cel, on Marta é» coronada 1 seu a la dreta de Crist70.
Mott& anys desprès, L. Reau, sense gairebé citar els textos, n assenyala
dos apartats de quatrr tenues cada un. En el primer, s'hi contenen els
passatges relatius a la mort : !) Darrers moments, amb l'Anunciació i
l'Adéu als apòstols, 2) Dormido, 3) Funeials, i 4) Sepultura . £1 segon
apartat és el de la Glorificació, amb els temes de : 1) Resurrecció, 2)
Assumpció. 3) Coronació, i 4) Miracles 71. J. Fournée encara n'amplia més
el repcrtor. : 1) l'Anunciació, 2) l'Arribada dels apòstols. 3) Agonia de la
Verge envoltada dels apòstols, 4) la Mort de Maria amb la presència de
Crist, 5) l'Ànima puja al cel, 6) els Funerals i l'episodi de l'intent de
profanació del fèretre. 7) la Sepultura, 8) la Reanimació del cos, 9)
l'Assumpció, i 10) ia Coronació. I adverteix, finalment, que cal tenir en
compte l'arribada amb retard de l'apòstol Tomàs i l'episodi del Lliurament
del cirigol 72
Evidentment, és en funció de les obres que coneixen i de la lectura que
en fan que els investigadors estableixen les seves classificacions. Per la
nostra part creiem que s han de distingir dues categories diferents
d'escenes. Primerament, aquelles que podem considerar fonamentals i que
són les sis que va indicar E. Male : Anunciació, Dormido, Seguici
fúnebre. Resurrecció, Assumpció i Coronació. La resta d'escenes que
enumeren L. Réau i J. Fournée pertanyen a la categoria que podríem
qualificar de secundària. Ja que en part són menys freqüents i sovint,
quan es representen, o són una variant de les anteriors o s'hi incLmen o
s'hi suggereixen.
Ara bé, tot i que aquest increment del valor narratiu de l'etapa gòtica
sigui una realitat, no afecta excessivament en el nombre d'escenes
representades del cicle assumpcionista No és gaire freqüent trobar obres
que mostrin només un gran desenvolupament d'escenes a l'entorn
d'aquesta temàtica. Casos com la taula de la Maesta que va pintar Duccio
per a la catedral de Siena, la Puerto Preciosa del claustre de la catedral de
Pamplona, la vidriera de la catedral d'Angers i, en el camp de la
miniatura, el Psalori de ta Rema Maria (Londres.B. L., nw. Royal II B VII ) o
7C
MA-£ '902 peg 247 255
€Aw '957 DÓg 558 599
72
>GüRN.ÈE 'Ç7' pog 42
71
230
el Llibre d'Hores d'Etienne Chevalier (Chantilly, Mu see Conde ) són
excepcionals 73. Els timpans de les catedrals franceses que tant .«ovint es
presenten com a exempte d'aquesta iconografia, no solen arribar mai a les
quatre escenes. Així, potser fora més encertat afirmar que no és que
augmentin sensiblement el nombre d'escenes representades en cada cas,
sinó que mitjançant hi Introducció de variacions o de nous elements als
temes més tradicionals s'al·ludeix als pa&satges que més amunt hem
qualificat de secundaris 74.
Una anàlisi detallada al material aplegat ens ajudarà a veure quines
són les escenes més «presentades, de quantes consta generalment el
cick, quines són tes noves tipologies i quins són els textos més utilitzats.
J
E1" o g*3~ 'o~ c de 5 e~a D. ce c * eL,'ese"*c A-„-c ce c c ''cooáo ae% 3005*0 < c Ss j*
3€jOC' Vc'c aa^es'ej» a^es e~ -nc ""a e xo *a. a ACQ-^ ads^e"' de*1 aoos'os c ~ c " ~ c e e
Segy c "«'»être O'-D a'íecao'a ae a o'cra·xx o çn,e,,QP^e_.
^a D =jej „^ Ov
descpo'egjC« CA"*A\EC BACCESC" v^2 c»g Se vZ s- X X1» ,a P^et3 pfecc«o
eixara c'eser 3 ,r n<yDre nes g'or ae »Que^c es A".rc ac c Mer a CD» verse c""c PS »us
pcre""s A" oaoa ae ,oa- Ma* a ^cs"c c pa "a 3 aa.es* oos*o .jc"- et Dere ?c, e
w
»3c^ a» de a 'es'a se ï» opostos Ma' c e s do'·a a oe^v rgaoc ^Aar a rega»c e s >et,s ves*t*$
*t* s '"
aorses Ma* a ae-cna a joa~ Q^e po" a pct^a a^'3"' e seg^ c Seg^ c *j'*D'e a^c ofac ses
weus DC' u f- aCorcxícco 3uRA\ SA\?ER£ A'NíA^D de „ASARLE v56 pag ¿¿ ¿7 '3
33 "• h3 o f «*«ai cx> «s p p« exp ica' sense ga re bor* «$w »a*s c ccrog'a* 3 a oques* ' ""oc
ot""a oe seg« X V 3 pa* « de '®Q' aocx:' * qs.e *cr^3 DO" Ä **x* ae j M ssa MosscraD ne
u^pc o VAZQuEZ DE?AïGA 1 946 3e qae *3 a * "o a Arçe^ es "rsc*n a ^-xs cX5'3 ""o1
o- de* '»a t» »g* X '-1AVWAR3 G8ODEC< 966 oog 7 67 ,es «s-er«$ ai« o^ese^'a
ser e "ranspo" m f3C»,c» c»s 3tx»to$ a Do»^ ç o e Seg^c \^et>re cS»piif-*a As^—ccc
E"*fíy tzoc o S" e PSQ f»n de <o Remo AAo'*o e c e e s ^c o ar'b «pisoa de jOor ccrve'sc-"1 ono « s
apostí» QJ« acabe" a o1» par a«spre$ ^«1«^ o D»~ c o e« Segu c f*'>eo e e Sep« %-a
Assofpao i n Coraoac o iVERDER '980 pag 52 f 53) E utx» d "a» d E «w« O»vci er
nor*«s r us^d c<nc Aiyncaco IXr^co $«5^ c *y'«or6 ^SS.TOCC '_oro«acio ,í NG 949 003
2 2 a^ 77 , VCE'*£ 966 a pag 72 73
74 ^ vCENtS 1 986 pog £ C es axr^nta aquesta Qv«s! o de¡ «^rto« d ®sat««s r»p-»sentaa«s «*
les a*s *iorafiv»s bo
231
3.3.1. L'ANUNCIACIÓ ím LA MORT
En els casos en què s'ha volgut representar el tema assuir.pcionista
amb una certa amplitud, l'escena que l'inicia és la de l'àngel que anuncia
la mort de la Verge. Tot i que hi ha algunes obres datades del segle XII,
com el Psotítii de YorK (Biblioteca de Glasgow, ms. U 3.2 ) i el timpà de
Saint - Pierre - le Puellier 75 que Ja la contenen, és al segle XIV quan
esdevé més freqüent. D'aquesta manera hom el pot veure en el retaule
procedent de San Millar» ae la Cogolla (Museo Provincial de Logroño), en
la Puerta Preciosa de la catedral de Pamplona, en la taula de la Maestà de
Duccic, a Siena, a la paret nord de l'absis de la capella Scrovegni a Padua,
en el relleu del tabernacle d'Orsannüchele de Florència, eic. 76. De tota
manera, tal com diu Réau " mai no conquerí el favor dels artistes," pel
perill, segons ell, de ser confosa amb l'An anclado de la Nativitat 77.
Pensem, però, que l'explicació té una raó d'abast més genera!, és a dir,
gairebé sempre que es vol representar el cicle d'una forma detallada,
aquest episodi és el que l'encapçala. El problema és que això s esdevé
poques vegades i llavors les dues o tres escenes han de figurar els
moments més significatius : la Dormició. l'Assumpció i la Coronació.
També tots els apòcrifs i llegendes inicien el relat amb aquest episodi,
encara que alguns abans es refereixen a altres qüestions prèvies • la
descripció de com ha estat trobat el text del relat en la Llegenda siriaca i
en la Recensió àrab 7S ; la cita de les fonts en el Ps.- Melitó. en eJ
Tessalonicenc i en la Legenda Áurea 79. o la referència a la petició que
Maria havia fet a Crist temps abans de la Passió per suplicar-li que Ufes
7
5vEOt*
n
98C Dog 74 7-
1
5 "6 i- 8
76
V o 'etsyedeSarV.íc'· vege* :S~ESA\ '985 peg 226 227 vCE\S "
34 36 per a o tauló c* Musec ací Ope'c ae' J^o^o » S eia vege> CA^ASEO
' v72 'atf X *V E's "esccs ae soaao na* esto* escassa"*»**' es«ud a*s »'au« «o yy p -VOTS ae T ^a
ae GíCfo s" ; p»r aigj" dei*eo>e ae C3*igorto «^a* inferior vegeu W£D¿ V7' pag 2 2 2 ' 4
D P
O E ME%NESSV '972 pog 2¿ a 56 t í*o^ ts·noe c>» ei v »ro oe a ca*ed*ol a A-^ge-s t»ro
t 3sfud ccwyat c que varer re- -lAYWARD GRDDECfc 566 pag 2C 2 ' «o asser«va«*^ pus
" RÉAu .957 pag 602
O GliQfxrf de Nuovo %si»r^«3 va 2 'v83 oag 547 545 D'cnon3w de$ Apacrychts T
858 ço 5C8 509
ç
^ AfXKí'h a,-' Na; F(Wi3m«5f, l990 ocç 333 334 k» Song»«»^»crifes, '979 pag 6 ' 2
6 5 tCNilATZE^ NEüGAARD i 977 pòg '90
7
232
saber amo una certa antelació el moment cíe la seva mort 80.
Hi ha encara un altre element, que si bé no és recollit en tes obres
plàstiques, si que bo és en una cle les representacions dramàtiques en
llengua catalana que coneixem. Es tracta del drama de Tarragona que
s'inicia amb un Consell de rAljama dels Jueus on es decideix cremar el cos
de la Verge un cop sigui morta. J. F. Massip valora l'originalitat d'iquest
text i afirma que en tot cas és l'apòcrif del Ps.- Evangelista on s'insinua
aquesta qüestió 81 . De fet. són e! Relat siríac i la Recensió àrab els que
més amplien aquest episodi, ja que expliquen com els sacerdots jueus, en
assabentar-se pels vigilants que Marta va a pregar davant el senulcre de
Crist, es reuneixen en consell per decidir què els cal fer. Tanmateix una
carta de l'emperador Tiberi, informat pel rei Abgar d'Edessa els atura, i
després d'uns intents fracassats de 'reconciliació" amb Maria, aquesta
se'n va c Betlem 82. Potser l'autor del muntage tarragoní es va inspirar en
un text similar per començar aquesta representació i oferir, així, ja
d'entrada un element de tensió.
3.3,1.1. Personatges.
Segons tots els textos, els personatges que intervenen en l'episodi de la
mort són l'àngel missatger i la Verge. Així ho veiem en sis d'aquestes
representacions que hem aplegat. En quatre d'elles, però, al costat dels
dos protagonistes hi ha altres figures. En el retaule de Banyoles 83 [Fig.
14). Maria resta mig incorporada damunt d'un llit vist des d'una
perspectiva molt elevada. A primer pla hi ha dues dones assegudes en uns
a, x comença e' t a* La sc-ien« a* ¡x a „'oseo d Ar ^afeo ÏGÍ Ewget'cs Acxcrfe 979 pao
648 E' ifespasiOTieni o lex1 de' T-a^uSC'i* de V c 'a^oé er o «? nosf'o o seva Q«3ef"aer€ 3
dóciles* ooocr» ^e$-eue1*''CGü:._ 9ÖC oag 30 3^ E-canv e Passamerae o ¡xococo de
Ca*re*3s Coxii d aig^ixj t>anera es reVe x s ia pet c o ese o V«rge oefo ió s toc c-orOiogica^e«? en
e» maie x ata que te oc ArynciOc c- "E * aow» tsTps qut ro^"a acra $cne*a hAcna e'o »n
e pregaye ep 'o »errpa ce jheso Xr st que n fes asaber Qv<y ax na aequesf sega a
/ei es« ce1 torgei Sen'Gaob? ei
"CARRERAS CANO' 192> pag 2 5
81
MASS P 984 pâg 78
^2 GI chacra del Nuevo "«BnwRto, vo 2 '983 pag 549 55' Dchonnoine des Apocrypbet ~
•i 1858 coi $10 5'2
°J Obro conservada a t^'és a d*i monestK de Sant Esteve de Banyotes ow p.n^»' joar Arf;go *wa
'437 1439 GüD'Oi, A.COlf A '986 pag '42 nyf^ c 429 MOUNA T 992 pàg 292
233
tamborets I recolzades a l'espona d'un iliî figurant que dormen. No
coneixíem cap altre cas similar en el camp de les arts plastiques la relació
més propera, la trobem en les representacions dramàtiques.
Eo el drama de València, des del començament Maria va acompanyada
de dues donzelles, que romanen al seu costat fins al moment de la mort
84
. També en el drama d'Elx hl ha dues dones amb una actuació
semblant, però en aquest cas són anomenades "Malles" 85, és a dir, Maria
Jacobea i Marta Salomé, aquelles que, segons l'evangeli de sant Marc, van
anar al sepulcre de Crist amb perfums la matinada ciel diumenge de
Resurreció (Me. 6. 1). Alguns relats apòcrifs parlen de dues verges que
vivien amb Maria . el Ps.-Joan diu que hi havia tres donzelles que
l'atenien. En el Relat siríac se les anomena Kaíího, Neshro t Tobhtho, i en
el Fs.-Josep d'Arimatea Sèfora, Abigea i Zael a6. En canvi . la Legenda
Áurea l els dos apòcrifs catalans no mencionen cap d'aquests personatges.
Tant J.F. Massip com L. Quirante pensen que la presencia d'aquestes
dues dones en els drames valencians, i més concretament les identificades
com a "Maries"en el d'Elx, podria ser deguda "a un traspàs dramàtic del
conegut Drama Lit"rgic è* les tres Maries que es representava la vigília de
Pasqua en moltes esglésies dels Països Catalans" 87 Tornant ara a la
pintura de Banyoles, ens adonem que enmig de les dues dorments hi ha
dos llibres i dos pots de ceràmica. És possible que aquest darrer objecte
tingui un caràcter d'atnbut i si fos així, podria servir per identificar les
dues dones, les "Martes" del suara esmentat drama pasqual8S
^¿ Taa"e asíi/nx or s/a vaeraa
òC
996 Dig 3
¿7
r
•"* .a .o'ca le o p ^era o""aac "ce-: aje c-cacaae« es vesc'^s * a Ma a ac es jos
a^a^e c s s a"ge s
Cocsveto ''7y* '986 pòq 7
3
' tos tvorge os Apocareis 979 pag 58" ^84 G«opoc" ú€ N^tevo Testamento 93,.? p-ag
5^ 5o2 ics b-/arge tos Afxxr *os c pag òSC Ei" a "acLcoc *ra"ceso ae G Kec«"~¿ D crac
s ^d ca a„e e~ e toc ae ^a^usc' * y ñ "o* c d ^ave e norf ae es *res verges *>t ^c. w" esno e1"
s a"c 'Ocficrraire des Aoocnphes 858 ca J 3 ¿egeu w'ss "O^D'Ovoc o^o<K"oar*s o VIASS5
584 pog 76 ' ¿7 QuRAN^ 967 pag 93 9^
S7
V\ASS P 984 cxx| 76 n 47 Q^RAN'E *?87 pag 92 96 Acjes» do«e- co^ne"3 e paper
espec a 3 jg O'e^je Mar a AAagdo e'·c oi arg 3« „ 'er·ps -z o s«p>o'3r-!« de es a 'e« a^es
Maf «í .<jca>ec i Socwe Tai"t5e *a f«tor q«j« er a /ito Chnsí» de Sa KJÍ^I ae Vilwo aoa*s oe c
IC Mo"Q s ocomioda p·'ne'o« $ aposto's oestres at AAogdoie'to de "e: su.-s oos sa^c'es
'•nonen' d·Ma'ioiio pag 94 VüfNA '9^ 009 34o 347*
T
cn* c Vic rom a G rtrs s
77 78 98 99)
234
Aquest mateix retaule presenta encara una altra originalitat : darrera
l'àngel que amb la palma i volant s'acosta a Maria hi ha un estol de sis
serauns que l'acompanyen. Tanmateix no coneixem cap més obra on
n'hagi representat un grup semblant, *nés propi, com Ja veurem, de
l'escena de la Dormieió; ni tampoc en cl camp literari no hi he cap
element que pugui donar peu a una representació d'aquesta mena.
En lAnunciació del retaule de pedra de la catedral de Tarragona [Fig.
15)«* i a les de Sisena »o i de la catedral de Barcelona (Fig. 16,17] 91. a
més de Maria i l'àngel, hi ha l'apòstol Joan. Les actituds en què és
representat en cada un dels casos en justifiquen la identificació. A
Tarragona se situa entre l'àngel agenollat i Maria, que amb una mà agafa
la palma que el miíatger diví li ofereix. En el retaule de Barcelona,
l'apòstol s'ha desplaçat darrera de Maria, que asseguda en un banc, està
atenta a ks paraules de l'àngel. En canvi, el pintor de Sixena ha centrat
la composició amb la figura de Marta i l'àügel i ha marginat Joan, que es
troba ajupit darrera dt les ales de! personatge **elrstial. però, a més,
damunt seu, a l'extrem superior esquerre, hi apunten, embolcallats dins
un núvol, el bust de Pere i d'un altre apòstol. Tots tres artistes, doncs,
han optat per fondre en una sol? composició dues o tres seqüències
cronològiques en un afany de voler il·lustrar el que els relats expliquen
sobre el paper de Joan i l'arribada dels apòstols. ?erò de tot això, ja en
parlarem de manera més àmplia en l'apartat corresponent a aquests
episodis.
Pel que fa a là identitat de 1 àngel anunciador, hi ha unes fons
literàries que la silencien : el Ps.-Melitó, el Ps.- Josep d'Arimatea, la
Legenda Áurea i els drames catalans. En canvi, són nombroses les que
indiquen que es tracta de Gabriel : el Ps.- Joan Evangelista i els seus
derivats, la Narració siriaca i la Recensió àrab, el " Traspassament" de Vic,
el ' Passament" publicat per Carreras Candi, el fragment de l'Arxiu
Capitular de Barcelona (ms. 178 - 6), els sermons de sant Vicent Ferrer,
les Vitó Chris« de Miquel Pérez i de Sor Isabel de Villena i el Benedicta fn
**' Es e! rete» e ae oed'o csb'c' oe1 ~>es*re Alo de MaTira. D«3 a "a cj^el'a de Sant! Mina o d«'s
So*e* CA62F.'.A '935 pàg 37 38 DURAN SANP">: ANAL'D de .ÁSATE '956 oca 208
* - Vi N. A ^ "¿r- " * f O 6 Proceuei* a* mooesff oe $11*0 Mar<a ae Sxena 'Osca A».COV
'Meyr® œ Santo Cdono " '992oàg241 24¿
91
ded-co» a 1 o-cang* Gab-«' Gü!XX AiCOiEA "986 009 8 rOv c 189
23S
multeribus, que no en dóna directament el nom, però posa eti boca de
Marta, narradora dels fet», l'expressió "l'àngel qui m'anuncià ¿a concepció
del Fffl de Deu ftll meu " 92. Davant d aquesta dualitat no ros atrevim pas
a posar nom & {'àngel de les escenes del nostre corpus , llevat d'un cas, en
el del retaule de la catedral de Barcelona Aquí, el fet que l'Anunciació de
la mort formi part del cos del retaule, dedicat oreo1 «»ment a l'arcàngel
Gabriel permet d'assegurar que és aquest qui entra a la cambra de la
Verge amb la palma a la mà per avisar-la c*e la seva propera mort.
També cal destacar, d'altra banaa. la va letat f n la situació dels dos
protagonistes. Unes vegades Maria està asseguda i l'àngel dret al seu
davant : Terrassa [F*g. 181 93 i catedral de Barcelona, Altres. Maria està
igualment asseguda i l'àngel agenollat: retaules de Guimerà Tig. 19j 94
Rabielos de Mora íFig. 20) 95. Sixena (M.N.A.C., núm. in. *5Q16) í
Vilafranca del Penedès (F*g. 21] 96. Dues vegades tot» dos personatges
agenollats : retauk de Benavarri (Fig. 22P; l taula de Museu de Mallorca
ÍFig. 23] 98. Finalment, volem subratllar l'originalitat ¿e! retauk de
Banyoles, en què Joan Anugó figura Maria niig estirada en un llit i l'àngel
descendint des de la part Gupertor de La composició.
¿
" 5 pag 352 c Messe ^a ca c-e e*" t» s c'3~es "entesos e" „" *1e co-s ·va" c
Casfe'o esc " er «^3^0 cas'e a r o a^ge es 3oo e AAAS$ B 9*4 pag 79- OC' E' ca'» c '-es
a.*ors os^g^'e^ q^e es ¥ a^e e oscopo—íXí !X"? "75C rag ¿i REA„
'957 pag óOC
1
rtj'es ™«ros 3e ocs s de eïqesa de Sorta Mc'io de 'efrassa av. atencaaes cc^se'vaaes
er DiO*o^s pe»* ois a s ""t s ae a "'o*e xo esg es c Gü1^^. A^J- v £*, 96ò oag 2 v
94
V E v -un -, 353 854 87C 876 873 8:c 884 888 G^D'C. A.CC.EA 986 pog
06 -.- c 298
'^ <etcu e ae i escoso ae o rtura ae v/aie^c o q je es cor-« »va a f '-g es a KJ'rocwia a cquest poD»e
a 4ragc *e'o ^ 'uta o *oo o ce^a a^e oev o -ep'e*e^tcr o ^otge ae a Ve*ge a-^D e \e"
Dura'" ar "e^noi va sef suos^'wiaa íxr „->-» «au'a or s " reoreser»cv j Cr s* cc>" 3 Saivaiot Vwna, pp'
a q^3 casa e re^e era ccxieow* äfft aojfs* no-" "CS' 93C
pog 73 75 $ARAJ?3w
Ped'c \ico-0w* 942 pag O-' 09 DcB^EuiL "moononce " 9/5 '' ooç 5 53 jCSE «
3<
TARC" 986 pag 2" 228 kODí'GC 986 oag 43 53
Vw
Segons C" R "ast oques* "»»cj^ ufov nano sens auwe a alg^r or j« a« tes 'o«^araues de
^a'nsgona w>"c "se' pr c a a mo»e xe obra dor^* a cato de * ¿59 GuDtC, AtCOiEA 966 £«g
40 no- c 428
'^ S aayei» '®K>uis 'Kirres «n ajed«1" a«ops ccnoarftTiimts q^e av„ «s guarde« G 3 novo esgss a
a» a* n*a»x oooe GjDiO AlCOlEA '986 pog 87 pa«r c ^36
£s ^atía d una toy« que corté oqocsta efcena i al ocrrunt ange d« ' A"arciacic ad N
5 T '978 ^ Dog 75 v» M càg 90 9 -
236
L. Réau, en comentar el rtsc de confusió entre la "prunera" anunciació i
l'anunciació ante mortem, assenyala que ht ha dos elements en aquesta
segona que permeten de distingir-la amb facilitat. L'un és raspéete de
dona d'edat avançada que presenta la Verge, remarcat especialment ptr
l'ús del vel i la toca, i l'être, la pahua que h lliura l'àngel ".
Sobre el primer element es pot comprovar que, en les obres més
antigues, no s'hi veu pas que l'artista se n'hagi preocupat puré. Així, en el
retaule de Sixena la indumentària de Maria és igual en totes Its escenes i
en el de la catedral de Baicelona. la Verge de l'Anunciació de la taula
central només es diferencia de la de l'ante mortem per portar una vistosa
túnica sota el mantell blau. És a partir del retaule de Guimerà quan se'n
comença a assenyalar la diferència : en la primera Anunciació el mantell
que rodola per l'espatlla de Maria deixa veure una llarga cabellera rossa
mentre que a la segona el mantell li penja damunt del front. En realitat,
però, aquest aspecte també el presenta en les escenes de la Passió de
Crist, igual que en el gran retaule de Rubtelos de Mora. També en aquesta
qüestió de la indumentària l'obra de Banyoles continua essent un cas a
part. Per bé que en totes les escenes del retaule la Verge va vestida amb les
característiques túnica i mantell, en l'Anunciació porta una vestimenta
mes contemporània goneüa vermeilosa. mantell blau que l'embolcalla de
cintura als peus i rrel blanc i espès qae li cau damunt del front i li envolta
la cara gairebé com si fos una toca 10°. Finalment, tant en la taula de
Benavarri com en la de Vilafranca del Penedès sota el mantell es
distingeix la toca pròpia de les dones d'edat avançada 10 *.
D'altra banda, la indumentària de l'àngel no presenta cap tret
especialment interessant. En Unies generals, es pot dir que les obres del
segle XIV solen presentar-lo amb una túnica i mantell més aviat simples, i
a partir del XV la túnica recorda especialment una dalmática de prevere.
En aquest sentit val la pena destacar l'àngel de la taula de Bepsvarrl, que
al damunt de la dalmática d'amples bocamànigues, hi porta una mantell
(?£A^ '957 oòg 6C2
1 A/"\ f
u
* f
f
f«
í
f
esctnc de .o «»«rece ó oe< ~>ate x re*txte Mor o qj« d aco*d a^b u^3 ce"»o "oc c o
aîaiona conter*oia ei V a«s a u^a nuestra oafta «r v*i igya.
O ' A IQ paio cle 5i<&na DJCC o ici^poc 10 va oi%r*nciO' 'o ^erge de> Arwnc oc«ó CM 13 de «s
Qfffef>ors £1 cor>v si que ho féu Anarto Orcagno ei tes dw«s Anjnaoc or* de>$ f»,«uS 3©
d Osarantch«* P»r *c seva pof J«OP ^oyqaef w m Hor«s d E Chevalier <a va p "Kr
uno grin foco bwea q^e corwasía 0*1*0 le Cnco ou« és d un otau intens
237
subjectat davant del pit amb una» agulla de pedrería. Sembla pintat
expressament per Il·lustrar l'expressió "lo grun Príncep Gabriel " del relat
de Sor Isabel de Villena 102.
Més suggestiva resulta la lligadura que ostenten les dues companyes de
Maria del retaule de Banyoles. És de Immena anomenada en castellà
rlhareme, de clara tradició morisca 103, la qu»l cosa introdueix una
curiosa nota d'exotisme en el conjut de figures de caràcter mes "sagrat ".
El segcn element que L. Réau considera característic d'aquesta
Anunciació, la palma, falta en la representació de Santa Moria de
Terrassa. La justificació d'aquesta absència ens la poden donar els textos
apòcrifs, d'entre els quals, el Fs.-Joan Evangelista i alguns dels seus
derivats, com el Relat siríac i la Recensió àrab , río l'esmenten. Com que
l'escena que ocupa el centro de 1 absis de Terrassa és l'Assumpció de Maria
amb l'apòstol Tomàs que recull el cíngol. hem de pensar que novament
fou la Recensió òrol>, o un altre text paral·lel el que servi de base per a
aquest mural. Altrament, s'l"a de descartar el Ps.- Josep d'Arimatea
perquè, igual que les llegendes catalanes. Ja hi incorpora la pahrr 104.
Sobre el significat de la palma , els apòcrifs no n'indiquen res en
concret. Però, el Ps.* Melitó i Sa Legenda Áurea, que el pren per model,
sembla que estableixen una relació entre, d'una banda, là palma que
l'àngel lliura a Marta bo i indicant-li que la faci dur davant del fèretre i la
temença d'aquesta de tes forces infernals, i de l'altra, l'atac següent dels
jueus i llur posterior penediment 105. Segons aquests textos, doncs, la
palma més aviat tindria un caràcter de talismà, tant pels miracles que
"' V'LlENA ''Ç'o pc"5 3 "9 De* a*ie 'o c 'a da -totce de a,oca * *c a- "o cor-siderc e" "e'ac'ó
«es reo'esenfoc ors drolatiques 'D*JUR < v5C pàg " 49¡
' w JBERfx,$ 1978 peg "> 7 No és go-»* d fe»»»*» oc qa« dwt !o Wlo ae re« d* 3crcetO"o e- «.-o a*»
,es escenes o*1 rewuie D*?duï de Som An*cv\ ADQ» aue jourre Hagué* corf»acta p*r 3 .a confaa.a aea
•ratía^o c an.maá cj« 5arc«.o^o 'Gw'DCl AlCo£A * 986 ;ig 79 i (
J& 1
E "« ¡ Anurc.ació del re^yie de Sor Miilón o Verg« seu a«"* d u" ciborium sifTV3r oi oe
però .'òng*i '< oíert.x :o Da'*r,a
1
^- i QTg«t t c.u
H« dj* u- 'am de DO'Í^O ce pcracüs ae Déu, Wtc ponof oovant de1 *u ^èf
auO'1 s-gu s assuma d« t»j ço*
* L atac ds« -aíus conte du«s pa^ d ar«a botx», ai Grar
Sxerdot er vaer fer cssure ei cœ cte Mona M au«A^ tes ma's engcrwoa« 3 fere»»e ¡ no s« .1 etesbn
fini qae * penedeix cb b p'crfa<ioció qu® vol-a corete i *o probssió de fe, d^xés d això p«r« i d ^
"Pre^ í3qjtóa pa!mo de f^xjr,s de1 nos*'» germà jocn . «ntra o ia ciuio1, ^ ff(AQràs nrioto gen»
quedat c^o poso 'o pelma sobre ws s«us ulis t tothora qu vulgu creure recobraré 13 vi$«a* (
a,
pàg 335-336 347-345
2SS
obra amb ela Jueus, com per ta protecció que ofereix m ta Verge contra ks
forces del mal, representades pel diables l06 En canvi, en algm:s textos
literaris catalans ta palma té un valor simbòlic diferent. En el Libre de
Benedicta tu in mulieribus Mana explica com l'àngel "em mostré una
maravillosa palma ta qual aportava de paradís quem trametia lo nieu fil)
Jesús, per tal que fos porta Ja davant lo meu cors en senyal de victorià de
ma verginttat..." I07. F. Eixtmenis també ta considera un símbol de
victòria "... senyal que Ella havia trfumfat e haguda victòria de totes les
sues temptacions e per tal volia que lo dit ram fos portat davant lo lit on
Ella seria posada, quan seria portada a soterrar " >08. És interesan t
també observar que en cap d'aquests dos relats s'esmenta l'episodi de
l'atac dels Jueus. Aquesta mancança s'hauria d'explicar a partint del punt
de vista dels autors, els quals ne ta devien considerar digna de figurar en
uns tractats d'aspiracions doctrinals de nivell respectable.
En totes tes obres, menys en ta taula de l'Anunciació del Museu de
Mallorca i en el retaule de Vilafranca del Penedès, la Verge té un llibre
davant seu. Aquesta és, segons el model de ta primera Anunciació, la
manera més clara de fer entendre que Marta estava pregant. Generalmer t
sol tenir l'escriptura figurada, però en el retaule de Rubielos de Mora i en
el de Guimerà s'hi pot llegir els textos següents: "Mogní/ïcaí anima mea
Domínum et exultavit" i "Beata virgo Morta, mater Xnsti accipe paimam qucun
atuli a paradíso celestt ut a/erarur in die obítus tul ". El primer es l'inici del
Magn'jïcatdc l'Evangeli de sant Lluc (Lc. 1. 46 - 47), un text més en
consonància amb l'Anunciació del naixement de Jesús. Tanmateix aquí
pot servir per justificar el final gloriós de què es fa mereixedora la Verge.
El de Guimerà reprodueix les paraules,que segons el Ps.- Meiitó i ta
Legenda Áurea , l'àngel digué a Marta quan ta saludà tot oferint-li ta
palma : "Beata virgo Morta mater Xrtsti accipe paimam quam atuli a
A'g_"s «exfos a.cr oorbr de "àtic de's ««*,$ *on ccps«o' 3^ 3ct¿«~ oe" "ed ac ó oe1 à -c-. per
*E quo«5 'oe *a &œ ju»us vmar- po*"ior fe cos d* 'o »Vge Ma- c o sotena' oigae*"3~
Tes 'o cos «r pod«f o* oqotò qu sor «r*<r.ic*o "catra «i,s e us senya
oxo'et*
*s2sar qu« c'e-ner c ces
ofc gran *och , e »o« oautlï pOftan«nr »ou csfaona? c»? bo».a dei ^-aíva? dQOle, mos Sost'o Senyo» •x;
votoh que ió sua Mo?9 fes oo»*3 n «COT»·H·" ¡CAIIERAS CAMDi, : 92 " . c»g T "' 7 2 í 8! Vegej co·'·
es pr«se, 1*3 »o r»loaó fe'ce» del mal - -uws oai^w • taïtsmà «n «is drames cotoia'* !MAS5lp '
pàg 8*
88;
G7
'
'lUli, 101S lag 352
1962 p ò _ 37
239
paradisocelesJutaferaturtndieobitustui" l09.
També trobem reproduit un altre fragment d'aquesta mateixos relats en
el fltecteri que sosté l'àngel de l'Anunciació del retaule de te catedral de
Barcelona. Tot i que el mal ef tat en què es troba te pintura úc en permet
una bona lectura, gairebé no hi dubte que es tracta del començament de
te salutació : "Aue, Benedicta Domino; suscipe illius sattem, qui mandavit
seduíem Jacop, per prophètes suos " "°. També l'àngel de I1Anunciació del
rétame de la capella dels Sastres de Tarragona duu un filacteri. però te
possible inscripció devia ser pintada i ha desaparegut irjual que tota te
policromia de l'obra.
3.3.1.2. Espai.
Més amunt hem assenyalat les divergències dels relats catalans amb te
Legenda Alaren. Una d'elles era el lloc on trascorre I'acctó de l'anunci de te
mort de te Verge. Mentre la Legenda Áurea , a remolc del Ps.- Me uto, parte
de te cambra de Marta, d altres diuen que s esdevingué, quan te Verge
pregava en el lloc on fou enterrat Jesucrist o en el temple de Jerusalem, o
no ho indiquen, però diuen que "com te Regina oy acó i les paraules de
l'àngel j. fonch molt alegra, é pres te pahua que li aula aportada lo angelí
é anassen a muntesión hon era sa maysó, é entrasscn en sa cambra ..."
1n
. En l'Anunciació del retaule de b capella dels Sasties de te catedral de
Tarragona, el mestre Aloi probablement va pretendre il·lustrar un relat
similar. Ja que darrera te figura de te Verge hi va représenter una part de
l'exterior d'un edifici que podria ser l'esmentada casa "2 L'interès per
incloure-hi aquesta arquitectura sembla evident, només cal observar que
"fcce oq»i* ronjrr LO'rvie, d» porydtsc 0»< afj *>b»
- die affo os^moio !jer * de corcar« ' ',M£.TC SARDt\.'S
r
857 ¿3 " 233
1
- De tet e< octc a« ió ^ase a^iencx a »sjí C,»G* o re*a*,« 3? Gw "~**s Í^E.^C S^RDrXSS
ço 233'
857
COllEU. 1 90C pag 3! Reccra»^ a«€ sor ei$ ck» 3 *«s %x?os co«»o^ » pwolico* r«r
Co<Td e» oe ' ai« u ae 10 Catecra de 3orc«c«ï «j q j« o* m*r au« ^Ac*a «rc 3 J«'W*G «n 3
de jesac'iff i au« osspr« se ^ va or r a a s*va caso ce Mom^c 'G^8£ÍAS CÄ.ND» ' 92 "
2'5 BÂuCElS ' " 8 3 pog '6*. 185!
;
Ccrifo d w"o XÄJ to^stía en arc ds T'g pi« dj«$ p^ite MptiücrM ga-r«5é a
e
r
3« to te.tooo So c e er a«« es *rocti a uf«
'c» ' arüeciö^n» ö
öa^a T o't t^ya d*
5
».«rpà a» Sar«« «^e ,* ^mr a Borges
'980 pög '. -5 ' 6 s 8,
240
en l'escena de la primera Anunciació, situada al registre més inferior del
retante i, per tant, amb molt més camp visual, ei fons és completament
neutre.
Forn d'aquest rebute esculpit, les altres tres Anunciacions sempre
representen la Verge a la seva cambra, excepte en la més antiga, la de
Santa Maria de Terrassa que la pinten asseguda dins d'un element que
podríem qualificar de ctboriwi o baldaquí. Aquest moble litúrgic se sol
utilitzar en la primera Anunciació, en què Maria esdevé santuari o altar
de Déu vivent 113. En l'Ammciaeió ante mortem, en canvi, no pareix que
hi hagi de donar cap sentit especial, i, per ateò. es pot pensar que l'artista
l'ha pintet perquè seguia el model d'una primera Anunciació. Però aquesta
hipóles1 perd validesa, si tenim present que les pintures de Terrassa no
són un cas únic. sinó que n'hi ha uu altre en el retaule de San MÜlan del
Museu de Logroño En aquesta obra riojana. Mara seu en un baldaquí,
del qual es destace clarament la cúpula, mentre l'àngel li oiereix la palma,
l'atribut absent en el mural català. Tot i el prooable iriraetisme amb
l'Anunciació del naixement, és molt posible que en aquests cares hagi
interessat remarcar l'important paper de la Verge en el programa de
salvació, per tai de justificar-ne el final gloriós . l'Assumpció t Core nació,
amb què culminen ambdós cicles pictòrics.
La resta d Anu «ciacions del nostre corpus situen els personatges a la
cambra de Maria, en la mateixa línia de la prunera Anunciació. La
representació d'aquesta estança varia d'acord amb l'estil i influencies
rebudes per cada arnsta í amb la seva perícia a representar arquiteciures.
Bàsicament, se'n poden distingir tres tipologies :
a) En el retaule de Sixena, en el de Rubieïos de Mora i en la tat la de
l'Anunciació del Museu de Mallorca és on s'ha representat un fons
arquitectònic més complex A la dreta, un cos prismàtic amb dues cares
obertes 1 sostre casseicnat constitueix la cambra de Marta; a l'esquerra, i
en un pla més ailunyal de l'espectador. s'M veu una altra construcció. A
Sixena es redueix a uns simples murs, però en els altres casos també és
un prisma amb una cara oberta, que. a més, a Rubielos possibilita de
'3 Sobr* »i s •"isa1»»'« daoj^»«n«nf at» *etomc a ' 4-»nc oc ò v*ge*. COUR*\*EE '968 pàg
'29 23C
241
distingir-hi una porta al fons n '. La representació de dos espais diferents
serveix, doncs, per Il·lustrar ks indicacions topogràfiques dels relats : * la
Verge Maria romàs en .1* casa que ¿s costa lo mon de Sion", diu en el
començament la Legenda Áurea, i més endavant explica que un núvol va
portar Joan "denant la porta de la casa on estava Santa Maria. Per què é!
se n'intrà dins é saludà la Verge" I15, En aquest sentit, el pintor de
Síxena he ha aprofitat per delimitar les tres seqüències cronològiques,
que amb no gai-e encert, ha intentat il·lustrar : dins la llotja o cambra,
Martei i l'àngel; darrera d'aquest, a l'espai exterior. Joan i. per sobre d'ell,
davant de la part a'ta dels murs Ce l'esquerra, dos altres apòstols. De tota
manera, el retaule de Rubietoa ens ía adonar-ncs que el pintor estava més
interessat a demostrar el seu domini de les representacions
arquitectòniques, que no pas a píasmar uns "llocs reals ", ja que en
l'escena de l'Anunciacie de la mort i en la de l'Arribada dels apòstols, ni la
cambra de la Verge ni els altres clements de fons són els mateixos.
b) El pintor del retaule de la catedral dt Barcelona va resoldre
l'ambientació de les dues anunciacions mañanes notificades per l'arcàngel
Gabriel de manera ben diferent. En la de la Nativitat, situada a la .aula
principal, els personatges ocupen un espai sens*? altre element que una
rtca barana que s'interposa enire H terra vermellós i els fons daurí»». Per
contra, en la segona, Joan, la Verge í l'àngel s'encabeixen dins d'un cos
f.rt&i»àtic representat en perspectrvm i només obert per la cara del davant
mitjançant dues colu mies, que divideixen l'espai en tres parts, una per
cada un dels personatges.
c) En els quatre casos restants només s'ha destacat l'interior de la
cambra. A Guimerà encara trobem el típic cos prismàtic obert, però Ja s'ha
situat més a primer pla. En el re*aule de Vilafranca els protagonistes
apa/enten ocupai un pla cjés elevat, co*n si fos una terrassa, al fons de la
qual es distingeixen un banc i el Tit. Aquest darrer rroble ocupa tot
l'espai de la ca abra figurada en ei retaule de Banyoles; només al fons !J
ha uns finestrals amb traceries gòtiques i una mica del terra a primer
tenrtr, on seuen les dues dones acompanyants, finalment, Pere Garcia d^
A3..e$' re'oje valtfcia preses'T „oes '.goes c's^ *£..*,.'«*$ e^ ""oíts es-~eA^s Sob'e "a
r
epf«ertocicc c e*Tent$ crc^'ecttrcs » l sspc ei esceru a* A-„f c se o veocv ?Q5B * 93d
pàg 48C 526.
\EuGAARD ' 977 peg ' 9 "
'92
242
Benavarri tombé n'ha destacat el llit. aquesta vegada cobert amb un
dosser t amb coitlnatges al voltant Però aquí ris dos personatges son a
primer pla. Marta agenollada eo un reclinatori i l'àngel a terra, amb un
núvol flstonejat a l'entom déte genolls, recurs sovint emprat per indicar
l'aparició d'un personatge.
Dins de la cambra, tal com acabem de comentar, h! poden haver
diversos elements, encara que mat en la quantitat i detall amb què sovint
apareixen en la primera Anunciació. El llit, a part dels retaules ja citits
de Vilafranca, Banyoles i Benavarri, també és representat en el (te Sixena i
en el de l'arcàngel Gabriel de Barcelona. Altres vegades ai ha el seient de
la Verge, com a Guimerà, Rubielos i en el mateix retaule de l'arcàngel
Gabriel, o tamborets per a les acompanyants, com a Banyoles. En la taula
de Mallorca hi ha au cortinatge al fons. Finalment, tant a Benavarri com
a Rubielos. Maria tt el llibre obert sobre el faristol
Les acotacions rejpecte de la decoració que contenen els textos
dramàtics fan possible d imaginar uns espais similars. Així, el drama de
Tarragona indica " item, sia feyta .i* casa on esttgua Sane ta Maria, en la
qual aga .i. beli llit tot encortinat de beles coruñés, e davant la casa aga
.i. beu horatori hon la Verge faca sa oració " Per !& se^a part J F. Massip
s'imagina la "casa" com una estructura de fusta constituïda per unes
columnes, que sostenen una lleugera coberta. Les "parets'' d'aquesta casa
eren unes cortines, que es feien córrer quan cilia fer visible l'intertor 116.
16
/VASS»0 1^84 pòg M 3 T M - ' 3 6 '39
243
3.3.2. L'ARRIBADA DELS APÒSTOLS
Després que ¡'àngel s'hagi retirat, alguns apòcrifs, ei Tessalonlcenc i el
Ps.-Josep d'Artmatea, expliquen que Marta crida els seus parents i amics
per anunciar-los la seva propera mort. També ho esmenta el
Trespossomení del manuscrit de Vic així com les Vfía Christi d Eiximenis.
Miquel Pérez 1 Sor Isabel de Villena. D'altra banda, en el text dramàtic oc
València, Marte primer demana la presència del poble i després de :
" Llàtzer, Josep.cavallers molí honrats,
e dir-íos he lo misteri tot llarg,
e als sacerdots.dexebles amagats," *17.
En canvi, el material del nostre corpus sembla que ha passat per alt
aquesta seqüència, a menys que s'hi referissin les escenes perdudes del
mural de l'absis de Santa Maria de Terrassa. De fet, en el camp de les arts
visuals s'ha plasmat molt poques vegades, tot i que en tenint un bnn
exempte en els relleus de la Puerta Preciosa de Pamplona.
A propòsit de r Arribada dels apòstols, tots els apòcrifs individualitzen
Joan que es presenta tot sol davant de Maria. És després del diàleg que
mantenen ambdós, que arriben tots els altres. Generalmem. es troben
reunits davant la casa de Maria i Joan surt a rebré'ls i els convida a
passar a la cambra on hi ha la Verge. Menys el Ps.-Josep d'Arimatea. tots
eis apòcrifs conten que els apòstols han estat transportats per uns núvols
des del lloc on es trobaven predicant. També solen especificar que Joan
era a Efes > 18 . Els autors catalans no es detenen a fer gaire explicacions
sobre aquest viatge miraculós i donen més importància a tes paraules que
després tatercavien amb la Verge.
En començar aquest treball Ja havíem assenyalat que en algunes obres
bizantines del segle XI hi havia representada aquesta imatge del transport
T
ec**e assv,moc(y sic voefK'O '5§d cag 35 30 3 ciue$*s sacerdot, 3«s»aco Go*-j e tac
d*» Sc-^ear de .«• ¿»3 e"" Vege^ a /o o'sc o aae er *o, c Ma» o MASS ° ' 984 cag 8 '
w
Soore oayesío 3«es' c 'eco'ae*" a«e w« o^r- ,a •*«'" ra ca» qu« *ar' e «i3f\tsc * o^c ca* oe
ccsic«ge Ço* ço" e p-r ço' pe' Ca^e··as Cono e< $f%ep o "Sporya * C«f osc^C"* y e s®"**-c se
sor* V c«f » "®rm pe* c dia a« ASSJ^DC 3 «s c u a„e era "e" Aaaaya* iVCE\" f ER?ER '975
244
bizantines dels . a hl tonte representada aquesta imatge del transport
dels apòstols >
j. ote«» posteriors continua apareixent, com en la gran
Donrüció kl fresc de 1 e&gtósia serbia de Sopocanl, c. 1265, encara que,
com indica L. Wratlslaw - Mitrovlc, moltes vegades s'associa amb la
Dormido !2°. Pel que fa a Occident, no l& trobem pire sovint, però és
indispensable recordar els honrosos exemples de ics comarques basco navarreses : els timpans de ia Puerta
de la catedral de Pamplona,
de Santa Maria et Vilorta, de Santa Maria de km Reyes de Laguardia 1 de
la col·legiata de Deva (Guipúscuai, tots del segle XIV121. Les raons que
justifiquen aquesta escassa freqüència poden ser de dos ordres diferents.
Des del punt de vista tècnic i de composició no devia resultar gaire
atractiu per als artistes. Altrament, els promotors potser la consideraven
excessivament llegendària, cosa que, sens dubte, explicaria, tal com hem
fet constar més amunt, que els escriptors l'esmertessin molt de passada.
En tot cas els artistes se solen decantar per escenificar {'episodi següent,
és a dir, la trobada de tots els apòstols davant la casa de Marta.
A la pota de Siena, Duccio es va valer sàviament del joc que dóna la
representació arquitectònica per figurar d'una manera coherent dues
escenes en una sote composició: mentre Joan és rebut per Maria a la seva
cambra, al vestíbul de la casa hi ha la resta dels apòstols amb Pere i Pau
a primer terme, que es saluden amb una encaixada de mans. El pít^r del
retaule de Rubielos de Mora (Fig. 25] va utilitzar per a aquest cas uua
composició semblant, però va pintar el moment immeciiatarnrnt posterior
: Joan, que era dins la cambra parlant amb la Verge, surt al pas de la
porta per saludar efusivament Pere, el primer dels apòstols arribats.
Darrera d'aquest se'n veuen quatre més. La inclinació de la part Literior
de les túniques d'aquells últims i les pinzellades a terra suggereixen
l'especial viatge aeri que ets la permès d'arribar. Marin, drets al costat del
reclinatori i amb les mans alçades, es mostra ansiosa de reoie'ls.
És interessant comparar aquesta escena del retaule de Rubielos amb
1 Anunciació comentada abans per tal de destacar-ne algunes cfHerències
que poden ser significatives. En primer lli-c, tot i que en üinbdSs casos es
pretén representar l'habitació de Maria, l'oiganiUació arquitectònica és
19J4 pòg*7ó '02
Í7AOVC OKUN£V, *<?3',cég 1 4 7 - ' 4 6 p1 !¡.
' 2 - SUVA '987 p à . !4ï - U5
245
semblant, però no igual. En l'Anunciació, el parallélépipède que
constitueix el que es pròpiament la cambra, es mostra frontal a
l'espectador, de manera que els dos personatges no resten separats per la
columna que sosté la coberta. En canvi, el pintor dóna una perspectiva
angular a l'arribada dels apòstols i així l'aresta de primer pla serveix per
dividir la composició : a la dreta, la Verge clarament emmarcada per l'arc
de la cara més frontal del cos prismàtic, a l'esquerra, els apòstols que des
del fons s'acosten cap a Juan. La perpspecdva angular, doncs, ha
possibilitat d'expressar millor la idea de dues escenes sincròniques.
Una altra diferència rau en la indumentària de la Verge : en la segona
escena es presenta amb el cap ccbert per la toca, i la continuarà portant
en el moment de la DormlcW. l'autor ha seguit algun text dels que
indiquen que, després de la visita de l'àngel, Maria es va vestti per a tan
gran esdevenimentI22.
En totes dues escenes hi ha, a més a més ur llibre obert damunt del
faristol. Ja hem comentat que en l'Anunciació e! text que s'hi llegia era
l'inici del Magnificat. En l'episodi següent, en canvi, s'hi pot veure la
pregària que enceta les MciSncs del llibre d e les Hores de la Verge : "
Domine labia mea aperl**s et os meum anunttavit ". Aquesta darrera oració
és una tuna mostva, donc», d'una lectura o pregaria ben característica de
l'època.
Els artistes, que van representar l'arribada de Joan o dels seus
companys a la cambra de la Verge uns anys abans que el pintor de
Rubielos. van emprar solucions més * ingènues ". Així, en el retaule de
pedra de la capella dels Sastres de Tarragona [Fig. 15!, en el de l'arcàngel
Gabriel de la catedral de Barcelona (Fig. 17] i en el retaule de Sixena [Fíg.
16], lArriboda dels apòstols es barreja amb l'Anunciació. En l'apariat
anterior. Ja hem explicat quiun era la situació de cada un dels
personatges. En tes dues primeres otires, JoaT sembla participar de les
paraules de lange.1 A m£s, en et cas del retaule de Tarragona, és Joan qui
pren la palma q«ie porta el missatger. No existeix rap text que digui que
aquest apòstol fos al costat de la Verge en el moment de l'Anunciació.
Problaraent, però, l'escultor ha volgut fer explícit el que conten alguns
í**$ ^Q^^SC** $ CO'Q4^***^
0 •^*£O3Sil^' fe "^ SO ""Ctf^b^tÜ *"0^ 50 VÇS* ^^0 ""CX* ^D^1
* ¡COiifil " -900 pog 3 ',
« «s ? de
» sspjfwo "'C^-ÍRtRAS CA%í
192 ' oug 2 ï 6, En i« "*pr««Tföt«ort$ ara«nötiq„« no «• Ho ^ap r«**f«nc a
246
relats : quan Joan es va presentar davant de Mana, ella ü va demanar que
portes la palma duranl I enterrament 123. En e! retaule de Slxena. Joan
ajupit en un extrem, és un exempte mes d'un recurs utilitzat amb certa
freqüència pels pintors medievals 124 per fer al·lusió a moments diferents
dins ú una mateixa composició.
L'única vegada que veiem els apòstols votent embolcallats per un núvol
és en aquest retaule del monestir aragonès. A part dels relleus dels
timpans esmentats més amunt, en l'àmbit de la pintura no podem oblidar
l'escena corresponent al mural de la capçalera de la capella de l'Arena de
Pàdua s25. El mestre del retaule de Sixene, però, e» va limitar a fer
aparèixer e!s bust de Pere i el cap d'un altre apòstol en l'extrem superior
esquerre de l'escena de l'Anunciació. D'aquesta manem, en una sola
composició, dedicada bàsicament a figurar el missatge de l'àngel a la
Verge, va poder fer menció de les diferents etapes en què els apòstols van
arribar a la casa de Marta
És molt possible que en el mural de Santa Maria de Terrassa [Fig. 24],
també s'hi representenssin aquests passatges. Després de l'escena de
¡'Anunciació hi ha un ampli espai que en època en què es van fer les
pruneres fotografies ja estava molt malmès. Tanmateix, gràcies a aquests
documents giàfícs antics i als fragments de 1rs mateixes pintures que
s'han conservat en els plafons, ens ha semblat desxiïiar-hi lot un conjunt
de figures masculines. La primera d'elles ve tot seguit de l'Anunciació.
Està de perfil, mirant a la dreta i al seu davant hi té una columna.
Després hi ha un grup de cinc personatges que tajíbé miren cap a la
dreta, i, encara, hi endevinem dues figures més molt esborrades.
Finalment, hi veiem un altre home dret orientat vers l'esquerra que amb
la mà dre^a diríem que abraça el personatge que té davant seu. mentre
que a l'altra, hi té un bastó. No acabem de distingir com eia exactament
E s 3OOC "s ^««* "c •"<? c«e*" d ~c *^3'*'a ~ss corc*»*c so' e *^i V* *c- ? **s"2^ ce**»:
'Accents de Ne j *esKi"<ev' ^)C 0eg 3^ 7 »o» f ./ange 3s opacr 'os 'v/Q cóg í2¿
\isva "-ç— o í&geixiQ Àrea »eg^exe 0"*»r KPvAZZt"* ^twGAA-C ?77 DCJ "*/
"cyDe -QDe**' ca.as'a "d caoo v e ""Gf»u$€' » 3e v c ÇO _.. ^CF £"39 32 p«*ts '« tr *
c -.n ço* D«I Ca"**a$ *,a*K:
*•** »/egey pe' eM*t^pi« e or*
«, o"^j * «" ai 'eco J« a COTS'S •» Â^i^nc s G c» DO p* c
a; Santc C»a'c a A K^^io/^rce M«s*e G'ar»*, 00*0 d -f p···'O'
25
92^ v»
pog 25f 556
3« c * 3^C L.AC C":
24?
ta composició, però no hl ha dubte que el» personatge? són apòstols car
tots duen aurèoles. EI detall del bastó t l'escena del lliurament del cíngol
m Tomàs d'aquest mateix conjunt ens ajuda m suposar que, efectivament,
aquesta darrera figura era algun personatge que venta de lluny l26.
1¿
m
d oa.«? 00$ s 3.« o* , es RJCÍ' .o«-* : C3* o»''3^ve' o c c e SSSJ^OGC" s'a
%fô lo«* e« *s 'otofc1« dotem d« $•• o™*ncoc*a a p <"-,"3 car e» og^«^ **o§«e"*s con»-»-^^
n t«c
ai* **o tó»*»" s ñor a
Aigi"<t
ooc*»«' »e»
*?*
ati Noij«?^^1 at
ai
q»«
ö
30$ c»ci« -o'.ors sé^ »is QJ* C
wo
248
3.3.3
LA PRÈDICA DE L'AFÔerCL JUAK.
Atan» de passar a la ar ufcncla següent, hem de parlar encara d una
altra escena ríe l'absis de .em^sa i Fig. 24): m continuació de tes que
acabem de descriure, t a M port central del mur, ht ha una composició en
què es pot distingir ciararne.it un personatge nunbat dalt d'una trona, que
s'adreça a un auditori compost de deu persones assegudes en tres fileres.
A la part superior, s'hi han pintat uns núvols, que s'obren a l'extrem
esquerre per deixar un espai en forma de rombe des del qual hi ha un
ànge) que contempla el predicador. El professor Fost la va identificar
aquestm escena com la predica de l'upò-siol Joan opinió que, d'acord amb
les for is. es del tot correcto l27.
£1 personatge que es troba dalt la trona.és sens dubte l'apòstol Joan, ja
que els trets fisics corresponen a la tipologia més característica d'aquest
apòstol : un home jove. amb cabellera rossa i sense barba. En canvi, pot
resultar més estranya la presència de l'àngel. Els apòcrifs només parhrn
del trasllat miraculós déte apòstols i, en tot cas, esmenten els nuvo .f
Probablement el pintor va pensar que la presència de l'àngel era el recurs
més adient per fer comprendre que 1 arribada de l'apòstol al costat de
Maria s'havia produit gràcies» a b Intervenció divina. A mes, en el mural
de i església ck Sopocani. els apostóte que viatge ) individualment dins
d'uns núvols arrodonits van acompanyats cada un per un àngel, que amu
un braç estirat, assenyala el lloc cap on han d'anar. Molts anys abans,
cap al 1 ï 80. a la llinda del poital central de la col·legiata de Nôtre-terne
de Mantes, s'hi varen plasmar tres apòstols i un ànge! que precedeixen la
Dormido. Actualment, la lectura resulta dineu 11 osa perquè estan molí
malmesos, però hom diria que es tracta d'una escena al·lusiva ai viatge
miraculós deis apòstols l28.
Ara com ara, no coneixem cap altra representació d'aquesta escena.
Precisament aquesta raresa iconogràfica ha estat la causa que alguns
investigadors, en descriure el conjunt, i'hagin silenciada o bé r hagin
7
o*» j** .c *w oof^v+f
?
$ -Me se 'o «.«¿podo
per « % yxs"
'
£.$ a» ö •**• ««esva'**»" 3„e «vevo
es-' yr
E ""«»o 3r»ia»nc Kr*it>é *»c "é f-a pe*è ^o a E*e» % 'ó j Sc*aes ?r c
**a »•
o Ei« p»fo *i» q*«
Ç ¡à^ 40-47
o
ae .-¡y-e^çcf ««
249
confosa l19. Ens resta afegir, encara, que te riquesa d'episodis que
contenta aquest mural contrasta amb la poca qualitat de l'execució de
Tòtem. Aquesta manca de sintonia e« pot explicar pel fet que en obres d'un
cert caràcter, diguem-ne " popular *, com és aquest cas. hi havia una
tendència a fer prevaler els valors narratius per damunt dels composítius.
•y^y
**ô* í*"* ^(T* «•"•<"•*"*
jCMËr
G íjk* **"** Í5JCÏ*4 fXj CO^*"5
I*
*** J? f**8" "*rjíi(r J*3f*l\J%ff" AfÎf^tî yT ^^ ^^yjô^to^
o'Titey oe "* s^c est' o 3"aji>ert3^ cr a je se «jse'va «" os oe»
'jas
" SC ~* "A. t
r
5> S DOS S .es '„¿e'uQs,
so «s ''«rs cr $*te" C'S* c » ^ j e e * a Ccxcrac o 3^e ' "c
/% f^^,f^f~'!f^
f* *A** * ""i^êîA^"^ ** ji"* r^o j>i¿i.* f* */v' *v*^ c "*w"v°î*^i^ *^P** ^a&r'^'iï** 2 ^ *s3f'ftSiê*'"^i"*"»i3 »i^* A *•#»**
f
f
r
*"* fs^s
ces s „' es escena q-e va a«^ *cs ço'«-«.«'««»** fex a 3e Assw-·oc c "
c3 ne " «s p«r i
j 3* .íes ce"es s T »jes n«*"C
3* sa"* C«x j a 0* '-e^s oe* e$o»e"3 2t '«g >'re
' o* oe rs*ou e seo co* a aójese KJH et* j"0
aei Va «s o%^< a A^ £ » 3^»3 O»
A.CCIA '986 029 3C «.- c J2 % 4
2SO
3.3.4 EL COMSAT DBL8 APÒSTOLS.
Aquesta és també una escena ben pe c freqüent en els cicles
assumpcíonlstes. C. te anys 1280 - 1283, Clmabuc to va pintar a 1 absis
de l'església superior d'Assis, d'on potser Duccío es va Inspirar per
reflectir-la en la poto de Siena. Baitokio dl Frcdl, en to taula d'un políptic
de la Gallería de Siena (1388). t Tadcleo dl Bartcïdr rn el mural del
Palazzo Pucblico de la mateixa ciutat Cl406 - 1408). també la van pintar i,
a més, van aprofitar l'ocasió per incloure-hi )'Arribada dels apòstols 13°.
En el món bizantí tampoc no era gaire coneguda, però n'hi ha un exemple
ben original en les pintures murals, que decoren l'església d'Afendíkó del
monestir de Vrondokhiu, a Mistràs, datades en el segle XIV, Aquí els
apòstols i altres personatges, alguns vestits de bisbes, s'acosten
compungíts cap a la Verge, asseguda danmnt d'un llit molt alt i amb la
palma a la mà. Aquest conjunt és emmarcat per unes arquitectures, per
damunt de les quals es veuen els apòstols volant dins uns núvols i
acompanyats per àngels ' 3 '•.
En tot el material que hem aplegat només hem trobem aquesta escena
en el retaule que avui es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès (Fig.
261. En aquesta ocasió, el desconegut pintor ha seguit a grans trets
l'esquema de Cimabue i de Duccio : Maria, asseguda damunt del llit. parto
amb uns quants apòstols que l'envolten. D'aquests, els que queden a
primer pla són Pere i Joan que es miren to Verge amb rostre afligit. Al fons
de l'escena hi ha quatre apòstols més. L'estat de to pintura no ens deixa
distingir clarament com s'ha organitzat l'espai, però pareix que aquests
^postols se'ns mostrin a través d'una finestra. A més. els contorneja un
perfil ftstone«at, probablement un núvol. Talment, doncs, com en el mural
de! Pauazzo Pubbüco de Siena el pintor ha suggerit l'arribada d'uns quanta
apòstols en aquesta escena d** comiat.
Atenent al que expliquen els apòcrifs, és més encertat suggerir
r Arribada dels apòstols en aquesta escena que no pas en la de
l'Anunciació t,ls apòstols, llevat de Joan que arriba primei, no entren
directament a to cambra de Mai ta, sinó que es reuneixen abans davant de
3Cs
«-3Oct; * $'*\DC\A '975 à- pog % 3<r o
à c'ea
oog 4*5 49Ç »g 322 pe* o T3odec d Ba«AJo S^na ' 9 * 3 làm póg 43
2 WÏA'SAW MTRCVC CXJN.EV 93" pog "63 'U l»g "
ve.
924
2S1
la casa. EM després que Joan lia sortit a saludar-lo« que hi entren tots
plegats. Atarla els demana com es que han vingut i cada un va explicant
on era i com hi hmarribat. Així, doncs, la fórmula emprada en el retaule
de Vilafranca del Penedès és més coherent amb les seqüències
cronològiques dels textos, que no pas les Anunciacions amb apòstols que
hem exposat anteriorment. No poaem oblidar, però, que el retaule de
Vilafranca està dedicat específicament al cicle de la Mort i Assumpció de
la Verge i. en canvi, les altres només hi dediquen dues o tres
composicions.
Sant Vicent Ferrer, en el sermó del dia de l'Assumpció, després
d explicar que tots els apostéis es van reunir, s'adreça a la concurrència
dient : "Pensant-vos quiny gog havie ella. e dix-los la anunciació que
l'àngel U havie feyta E sabens açò. ploraren per la departença d'ella, e ella
pregà'ls que no plorassen "l32. Al costat d'aquesta explicació tan
sintètica, els Uterats catalans, especialment Sor Isabel de Villena i Miquel
Pérez, posen en boca de Marte tota una sèrie de reflexions, exhortacions t
promeses que constitueixen una bona aportació doctrinal. Per la seva
part, els textos dramàtics, seguint també tes pautes dels vells apòcrifs, fan
que Maria conti el perquè de la trobada de tots els apòstols, el lloc on ha
de ser enterrada i, finalment, després de demanar informació sobre els
resultats de llurs tasques evangelitzadores, els anima a afrontar els perills
i turments El drama de Tarragona, però, s'escapa d aquest model. Així.
'in cop s'han retrobat tots els apòstols i el mateix Joan els n'ha explicat
la causa, l'autor hi introdueix una moguda escena de diables.
Naturalment, és un recurs que s'hi ha intercalat a fi de donar més
espectacularitat a k representació >33.
El comiat dels apòstols, doncs, és un episodi que interessa als
escriptors, perquè les paraules que posen en boca de Maria són anà mena
de testament pe. als fidels. En la plàstica, en canvi, el missatge es
transmet per uns altres camins i aquesta escena no té més vaior que el de
constituir un preludi de la Pormició.
'-3
.-SER w~ "975 pog 80
'Ç84 cog 83 85
252
3.3.5. LA DORMICIÓ.
Degut a M gran quantitat d'obres deis segles XIV i XV del nostre corpus
que contenen l'escena de la Dormicíó. hem ccnfeccianat un quadre
sinòptic on hi ha indicades tos característiques iconogi-auques de cada
una d'elles.
A continuació donem la clau per a la lectura de les variants
iconogràfiques que en el quadre s'indiquen amb els següents nombres i
lletres.
1 Esquema coinposití u •
a) horitzontal / vertical
bl horitzontal / vertical més un cercle a l'entorn
c) diagonal / vertical més un cercle a l'entorn
d) b o c més focus superior
2. Format.
a) quadrat
b) rectangle apaisât
c) rectangle vertical
d) cercle.
3. Personatges. Situado de Maria :
a' peus orientats cap a l'esquerra
b) peus orientats cap a k dreta,
4. Personatges. Situació de Crist :
a) part posterior del Ui t, & í eix
b) part postenor del llit, ai capçal
c) damunt del guttp terrenal, a l'eix
a,1 damunt del grup tenenaL a fextrem.
5. Personatges.
de Pere.
253
a) «1 capçal o a prop del capçal
b) a te part, posterior del Hit, a. 1'elx
c) altres.
6. Personatges. Situació de Joan :
aï al capçal o a p/op ciel capçal
b) tombat sobre el Hit
c) a ¡a part posterior del llit, a 1 eix
d) altres.
7. Personatges. Situació de Pau :
a) a prop del capçal
b) ate peus del llit
c) altres.
8. F-ïrsoriatges. Número total d'apòstols :
a) onze
b) dotze
c) menys d'onze
d) més de doae.
9. Personatges Número d'apòstols asseguts a primer pla.
10. Personatges. Número d'àngels
11. Personages. Número de serafins.
12. Personatges. Expressió i activitat déte apòstols.
a) la mà a la galta o ai pit
b) el martell a la cara
c) pregues
d) parlen entre ells.
13. Personatges. Iruiu mentaría de Maria :
a) el mantell li tapa el front
2S4
b) toca
c) mantell de brocat
d) tapida pel cobrellit.
14. Personatges, í nau mentaría de l'ànima :
a) nua
b) túnica blanca
c) túnica blanca de forma anisada
d) altres.
15. Personatges Indumentària dels apòstols :
aj mantell sobre el front (núme~o)
b) mantell de brocat (número)
c) Pere amb capa pluvial.
16. Personatges, Atributs. Màndorla .
17. Personatges. Atributs. Palma .
a) en mans de Mana
b) en mans de Joan
18. Personatges, Atributs. Encensser.
19. Personatges. Atributs. SaJpasscr.
20. Personatges Atributs. Caldereta.
21. Personatges. Atributs. Ciris.
22. Personatges. Atributs. Creu processional.
23. Personatges. Atributs. Ve! a les mans dels àngels
24. Personatges. Atributs. Corona :
a) Maria
b) ànima.
25. Personatges. Atributs. Tiara.
26. Espai Habitació de Marte :
2S5
ml fons neutle
b) simulacióde parets.
27. Et paí. Habitació de Maria. Elements :
a) canelobres
b) braser.
28. Espai. Habitació de Maria amb cel.
29. Espai. Habitació de Marte i espais secundaris.
25f
34 Aquest ?»toub dedicai ais Gosgs ae ¡o Mare de De»- era o i'esg4sta poncouu d AlbeMosa
¡Terol) i VQ ser desfan! I on/ 1936 l de Soralegui et va atribuir a Pe'e Nicoiau M «~ Djfcrejii
coisiaVa que H. ho .na ;mportanf participació d aquest pin*» i A José P tare»- ! a*r buetx G Gonça1
Pern SARA.EGÜI 1942 vag 1 00 GÜDiOl 1955 pàg 149 DUBRtuïl '575
oca 5 ;CSÉ
8.TACH 1980 pàg 100 JOSÉ »TAC« ï 986 \es jfs * pàg 229 DUB^-L "98? ocg '06
- nc
^ Re»ai e ae prí'O de ' escac ae deiaa qué es conseje a esgies a coToa-'O d Aœ$-j E'írg es
v j * eïcenes oe ia vda ae C r s* Maria i r-a 'Q DOT^CÒ a Coronacc IX^AN SA \3E'.I "532
DÒO 8c 89 " '6
•^ Aa^es*3 OOT va se- pnca^egaaa per a esgtéï o CC"OQ« a a A ccwef oe'C DOS'S' of^er" va se•noa*caaa nc^es se r coise've" a gu'ies 'auies a a ~.re xa esqrsc 3wDCi í--CC^£A v86
039 5
52 "^ z 446
**
*
^*
*^*"
*^
*"•
^*>yw
.,CV»?A;T "v76 •
*^O Jí *« Cï-© '"S D '05^^01 0
r* 'A**™»
í,
fr J*, s.
oog 34 •
^O ^ At *^ £ ° t ' s · ' ™ f A " " ^ ' : 1
v*"
tfo^ 1 5 <* j r\ wt>;j j
pag 9"
t w'G"^©"
S *"•!*•• f*
^í
C*
"r **ï
^
«J j
CÏC
C *"*3O
*
r*s rl·*'s'
~»
^
»^
%,
"^
A^
O*^3£ CS^ ***"
**
* ^ j tú
- t r*.^ r~·~tr'
^.«J ycb
'X
-^ w Re'O-e o'-xeae— ae esoiesc o A a^e va se'v r per ce«*ecr e ^ "'o- cc^eg^* cc~ a ¥esve
a À! v^se'aes^w* a"v 936 3wI^C. A,CC.^Eê *96d pa
95 "vn c 6 ?
oe "ro'iej"· oe on< .cso A v^ies ^es cao e*'es * s'Droae5 so*" es ae
c ço sc'2 3e s o c s df e^ C' T ço s *es*es oe c c e ce 'e"cs de so^'o's ,c 3crr" c c cc"esoc cr
a^s'cae A-s.-pcc VQ^t, ?CSE. 937 pag 45 47 3O GAS 965 • ccg ¿2 ^4
"- _cci -'-le1-; o r soe ce ^'ce c'a encx'egc cef c aqveî'a se- .es
2e 2" s'c '3'e 3-es*o"e"s BC~ 3AS '965 *
oo 24v 253
w
,s"ac o"s e: errs
„
^
\e*aje oe escoa /ae··cc-c 3" c^ * c "V^-'ça ae Sas 3 rje- 3 er c«' . 3e 5a-3egT
ri
r
r
?
Gc~ç3 '«'s 'j^c p3 c poc c ae </a c3 ~e Sas ce A ^cse *a'c- Se^cs c'Dcea ' ae
;
Le'*o"""g3 .o *erc es jec ca' a s 3o gs ce a »erge SAxA^rG^
942 *3ea'c \ cca." oag
79 SA?A.E3^ 554 ocg 25 33 .JS53'Ai?:> "esa-s " 986 o-og 228
**^ 5 e's. ç D' g nc' ae 3 '3' ""G o* 3e esges3 oo"cx;J 3 de Vcn*c'"v3''C A '3 Rc3gc'Ç3 .31"»
^^ ^ e*
y j * 3 s *3* 3 aes'e1 es "3vcs : -av e- pe'3^' o a soe-sa1 pe* 3\2 r ses ço s-cco-s c'j"c,3's
S J" L^e x s •'e·e Ga*c a ae ae-c^c" Aa-es*a 3c'" c c „"'ar-e" 3^c «13 Co'c^ac o oe^c've" a
j^s ce» ecc c D* V033 oe Bj"e c"c G^.^0. A^^^.cA "986 "~c3 "89 ".^
6^2
¿j -e-o^y 3 -" cc' u"* ae "e*ze *3L«$ säe es C3nse"ve" 3 V \ A C a -e se"x e~ c-tcec • 3 ,»s'a^eoe 3 ço' «a a?c a¿ Xo* va Coiie'a 3CS" "935 » v o
paa 3 5 " 3^6
- » ae oea'a ae escc»ü ae t«»oa c'g^O' ae esg es a ca"oa. a ae ^e'c .og~e'a :s
asa es* c c AAare se De- GT »es escenes ae a Dor"" -c Ass.^ccc Co'C ac o c sj" ¿-•o'3^0 dos «D sod s ae «s 'e^n'ac ^~$ ije va sot- ' Du'c* So-ce*e e va 3*f P- - a 5a"o-**^ 5-c c
3,RA\ SA\PfRE "93 ' oog 67 73 D^RA\ SAX^ERE 932 . sxjg 97 9S 26 ~J
¿
*-' Re'awi» ae Et'c^a 0foceoe'"' de co^e" ae "eraes 3gi^s.*"i*s ae •" t ecs se Vic"3 *sro
c
' 5 2 e M \ * C e va colora' a csba'ae"ero PCS' 935 v V p pag 68 7 CSE
v anv
3
'ARC- ".esoÄ ' 986 oag 239
¿w
*7,(3 so*a aje es suposa a^e deva 'o^^o' ca" d ** '«»aue de e^ges'S ae B-S'ca"e " j g»5
Vwse^ s h ço- se^vc v r 5 * a j 3 a o» eD'«se"*a a ^e-ge TTP e *«- ^o"aas
s g^c't'o a* ?»^ Go'cc ae Becava" aœ rc"i' a ser a 'a- a ce—'a oe ^a'e K
- GwD«Ol AICCIA "986 pag '88 -m- c 545
257
CMÜ do vote CM 'uso p'rtaoo qu* ,uf*am»r* amb un*t anrm qyw?t que es conserve*- o1 Tiawix
D ocaso d« Barcwona « an** oltr«s du*t d«i Mys*t Cafcdrat ei d« Sogoó haurien pertangut a
I esglésio DorroqyiQi del Tore ¡M 'o^nciaj S hor considerat de* ca?c <« de Pere Ncolai, psé ^ta'c*
tes creu ota*'**** a Gonçal °ens pSÉ «TARCH *l®s om " 1986 pag 229 A.NAi,D de lASARTt
Catate Frontal d*t Ço»1* '989 pag 352
de Ec^"'o encarrega* pe cone$tau« ?ere de "o^ugc1 a1 pi""cr ,si/me ""Vg-e* oe* a
al*ar "ió c* de to caoe»o ae $a-«a AQS·'Q del Da»ay Re a Ma,c' es« Ba ce crc Gl/2) O. A.C2. ^:A
586 Dog '73 -^ c ¿36 SARRACENA 993 odg '68 73
>Q
&v
^
a- a se »a a-e aca'a d a*? Da» o Wu$e„ íVkres *>ov c * og^' ¿to ex steit a no' atzcrcsa Se^o a
qy« »o^ï^c paf d w" 'c'a-* dea ca' c a V\are a« D«J oe esgtesia ae BÜ'QO ae Csmo Sor 3 qv0
a^e 2 »3- o de a Co'crac o 3-e o. t e$ ccyse'vc o Cieve a^a Vtse^r H3 ^5*3» y, DV S3 a c *e'e"s
0'"tors oe escDa »'se'x· 3ra -tCCv 99' c>c «¿4 C ¿42
mo'ge se a Mare ae Dev art e \e" DuíAN SAX^ER:
SA\DE»?E A\A.D3e.A£Aî~E y^í 00 2C2
93/ v
009 36 37
3es Go 95 3« c Vsre ae Z'S^ c escc 3 iserc 3"j í D'O'essc* 5O5f e co^s3e-'0v3
"' ae 3-3-ve'es A ce 3 oe*c ^ 3e O3'3¡egv c*e3 3ve aeva c'Over • Q cg^'c ccr'oa^ o se
3 zo"c ae "cr*os3 . •"a·xa a'3^acei-a 3C" 932 « caá 33C 938 v < c
033
7
788
?¿7 v X D cog 56 SA2A.IG^
53^ CDC
i
9 SAiíA 13.
'-ec-c
\ C D O _ * 9^2 DOS 2
C3 V.seods Se as ¿"es de s DSC
969 oag S3 8 •ú l_5íE^.
".f O^c'a.e 3 oe^ce
975 csr
^ GA^ \ S ? T Z 3t "A?A\CC
978 333
t¿
X-sRE.,. 987 -33 :7
" fC^GC 99C cog 39 ¿t
s^
-'•^ «íe'3w e jeá C3' 3 3 V3re se J*e- c'^xeje'" ae esgess 3e S3">*3 M3'3 ae v 3-~ ' ^3 3's
Sec '3 .es *3^ es s "a' et«1"4 D«" 2 'e"ertï 'r.se.s to -sec crs o' %33e$ a 2-or~· ^ c 3 Ccro"3c c
scv 3 //-sec oe se'ns Artés se 5 sac G^DC. ^a.CC>£A ?S6 roí 67 -j- c 64
f\ -,
.
w«. iJ ^»_-p; ~,'3S 36
a
3E$ S 3S
3"* J
33 PS3 e^ O "C""3~ C3 36 >3""3 */7 3 38
. - • _ ""„C
—
esse 3 3' '3 e" e •e··'oeac·va S^-^ED
A f c ^^^^A 936 Dw3 32* ""v"*" c i**
(wf
4
1
\es o "'^-es -.'as
"'S
033
62
CO",*»"'
er*
w
_
72 G,„7O
^ 3, 3 a^e 'ornava ps'' 3e fe*cv e aeo ce" c sa^* W g^e s .r* *-»'e ae esses 3 3e Sc^' *i1 a^e
3e 3 Set 3 ^ ne A* ^"ge
3"v -<33 e cy ,— 3 s "s. - 3es"f>u"*3' es oeces 'ec3"3eí cer
3 versos iocs GuD C> A^CCXE«4 986 oc<3 36 •„•- c *C3
J
-* 3^ s so'j 3. e *3 ""s /o C3" 3 v*" s*3, e c'oceoe"' se er*^ *3 3e 3 */o'e 3€ 3e. se See' 3
E-v- r ? 33'sSoc-3 ¿ CC,rA C^DC. 936 ooq 92 i,- c 562
c* -
,-
-"- *e"c:^e se S·"Q' 3'cr " 'e* De' 3 esgesa oc' oq^ 3 3« »-.criées o<^ e*c3 3 es cc"se%3 .3
c'ece o p'ese~'3 es escenes d€ A^tnc 3C c \oi / ta' Eo ^3" 3 Oo"- c c E co$ c~ ~: 02 es o-es c
pe' sa"* N ço 3* j^c "»atoe ae o Ms'e ae De« G^2 C, A.C2XEA 986 oag
7 -.— - 27
C
-*' 3- 3 sofà 3 -y g€- aesco'*ga' Cy* no. o esta1 3" c^ oc o „a«-* --gje' A.CC .A G^^ ^,
966 P3g 75 r y r- r 492 vCE\S '=>93 pag 236 239
1
^fi "
-'O <e»aje 3? œc'o de esccxo de .,e d ; r*o e "ete^eae oifer "^o or C3e esg«s 3 ae Ass-^pcc
de Csste'o s« "S'o^ya auor oojes?". csgess vo se* c*®""; Jo n^'c1*' s GueT3 C v esoa"/o3 «>
v3 "os "do' 3 c de So?" M q^e s í a ""s·exc ocaf.'o* Co'·ïé dece escenes de o v ^3 ae C' s*
Vo' o e^e -es auG's r« na o 2x>'r »ço 3 Ccronac c «"xs •^a'ge eterro^ï de <o Verge e" e ce"**«
DuRA\ SASi^RE '9J2 * pjg 98 99 2
7
T
^^ Re*Ow-e fe* pef a escasa de Sa^tc AAoro de Aio«enfe Serrar,
^
pcs*@r or^»*1* fas 3do* o
258
i esgesio o» Cdtado d» Alpmrrt» mer)« dues tolies qt<e só', o) Mi»s*o Pro* -xio oe Be'los Ânes oe
Saragossa La d<stnbucio qu« p*«ser#a actua»T(«nt no és l originario Erw bs a ve?s*s «scenes d® ta
vida de Oi« Mot a ni Ixs b Doróte è t b Co crac o GJD-CX '955 pog '32 ^C ^CAtRA
'CTG pag 4 4 - 4 9 liONCH '967 pàg 83 84 DüiRElA \e Gwaue a Vtwncs ' 975
pog '9 DuBREüIl >nportono»
* "975 oag 'S 2" jOSÉ «TARO "98C oag 8C jCSE
P<~A*v>i "98 oog ' 6 "8
"9 jCSE ="ARCH \es ats * '986 039 '92
93
DwBKw. *987 -.09 08 9
oC Statte d a-obasre s gnat ay ' 345 p^ escu**or _ot,-«e Casca s Va ser *»• oef a esg es a ae
So^ta Marc de ~on«st • ae Co"* a oe Co*1*!«»"1 er encara es v.o^se'·.a tes escenes ae a v aa de
Os* N\3r^ Que acaoe" ano a Jo"~cc c Corc"occ so- pres »a oes pe' Jna f>c*ge ae a Vo'e
ae De. a^c e Ner DwSAN SAVE^E 932 v oaj 4
44 23 '24 >»VASES .CS5
D
"AKCU '9 B d rcg '36
^ ^e'o.e aeaco' s c Wge so" '»* a^e c o. • a "ieive ae \ e a o'oceae^ a EsvT3"e a c
»3 c A^ew ^a <jfs Sor -a E'^e es e:ceies ^a* o"^s " - j a "/or" . c 3 Co*orac ^ 3«3'C.
AiCC.EA 986 coa 90 "^ - ¿63
A")
w
*" , c$z»ec*e oc*1 o -^e c'ese'·'r ss^e*' 'e'3w6 nc es or 3 ""3* 3 c?,e »o*1" z •• «•<-'• »«*c j '3. c
ce~**a Se1" seseóle x a c'cce_*e':c 5 ^a 3" fc, ' 3 sa«" c ~'c at escoj eia*j"3 A CD¿A
/-- -y/-s
v^ <wF w» "s-^
~fA
' vw
L^-«ÍW>
Q,
™»
-C
•** ¿ —
A
v
w
^- Aow^s'c escena es esc- c 23 ^ es 'ares a»3 s ne 0-3 r ae s C3^ *e s 3e c ga er o o- 6~ f 3
^^^"6"' "3~c es s^es c-c *e s ae a ~c'e xc es«'" es 3-c**e e e-s s '.3*5 a 'aíe^e1" ae es
ne-vaa^'es sc'ojes 'D""«"" ..~ c ce seacT a 3 < 33 3e C" s Vo a 1^^?. ** y^6 033 5"?
3^R, A' ? iosse c ?73 oag 2C7 2
"^ « 3 SO *-S 3 ^' 3en J0$ ^*™O * '
^^
1
A "^0*e * ***^[email protected]
" ^3 ^^"í ^*wG * *3* 3^^ /í^1* 3 *~f<*>r** CG'"" De*
"ï'e x ce' ."* 3 x ço" ,'3 A- -c 3^ c 3, e es co^se*. 3 3 V4 sec cv "c c 3e ôe 3S A"es se
So'ogosso "e1^^/ 2 escó 3 ae o ",'3 »ae~c3'o -C S' ï'·O
r*33 66 5AtA,;3„
Ç^2
cog 5 6 3A*/ \ _ \ C 55S css 3^ _)^B^Cw
e ^'c?3^e ^ »3e"c<»
57^ cas C
/>C^R<A
1
r 7"
ww \í\ SÍO j-i
33 j
¿2
o 3 ;x:e3 3e
3 ,-^-j
es
,st'ac o-s '· $v caes cor"espo"e^ a
r*'c -.ï oe es
p* "c DC s *es'es ae 'e^ss e""« es j„s s •• ~c 3 3c •" ^ c a^e aecs'o o" c oe a 3 i s ages*
DCM\3^tZ5J'ïDC\A Ç33 «33 -'3 -„" /;4 %C^3AS 56; *
csg 228 229
66 Segons r<3 ço s saco's ^v *e" re- c esges o ae 3 c~c r- coTifoc c 3" t e "• ssa ae
A** » oe 3 C3%cï'a *• ^*c ^o*es "^e^.^ esce'seo •" s'c' oaes 30V» \3^E2 ^CíD'ONi^· 533
f A -~~ 256 .ANN VAîQv,ES 962 Dcg 408 439 3C-3AS 965 . Dag 58 6
1
*7
w/
.
^a»«'3
»«a' «T es s se o"~e "e» *a de a cre'a oe 3 of "~era **3
3 -ecfa ae cos'a* s.c
ae a caoçoe'o E s ac^ 'eg s"es ^e ?•« se- e s a»e *o"^e- a Do'^cr e s.x' Q' a Cc'crac i
DA^MAdES ,CSE 5'^5C- 984 oag 76
70 A\A^3 3e .ASART e' o
98/ cag C/
j
6«
y® $ 3o gs oe 3 ¥erge 3 escó a vaie'C a"a "cfs e s " s*c' oacys jccec«e" 3-e s'oceae x
ae pjs«t3i"igoivo "Va SARA^3w p ea'o\c»Ow" 9¿2 009
1
2 3A V A NwNC 9s6
r«g 238 jCSE^AflO 982 pag 3 ,OS£ 0ITMC^ "86 '.es ais
oag 229
°^ ^e«2J* % «Kpitisatw p«r o »c cape 'a c» *o ?aer a oe a c i-·o* 3** ,* 2s Av^ es conservo a
SG o ae %"s de- -note x ed * c Es a*- £x» ' c „a^me c»'fe'
3uD O A.CD.EA ' 986 oag 5
52 nU" c 4¿2 VAÄZA 992 peg 322 323
7<-*
r
*- " rty'Q fryro q j» OCypO * TÍU' €«2y«rTe 39
got $ 3« 3 S*U v» SO O« J«iOO
i O'gjf »20 9r T«J
au* «s aw de-xt^ w*rf»coin«** «n noi, cof"po?T *n<r*s o'wt e«:«r«$ de -o /ca a* C* s? Maf a
259
v atom es e" que «ríe a Donnició E1 mol esta» o» coraetvceó awe pretenia fa gas p^otí corner* no
hag,mpQga*tBftanàis. deieicena 3UDÖI AlCOtfA 1986 pàg 34 núm c 49 hg '5«4
7" Aquesto De»nció fe 'epwserttKJa «n una de «s aejs d® p*d a que ma'covfr e ccm« des de
poole ae Comai ins o» sonfuer« de Son» Mora oe i'i>c o Mallorca El cor»u,rrt es»avo dea»coi o s
Goigs fT*or ois eaûo aw» *en»c una «sce*x3 o caoo cofo En ei cas ae Cm ca aue s ne coiservat a a
coça3e T-cnesfi' c pa^ae »a Dom c o H he A^uneacó MLNAR 950 pòg 39 '26 '27
72 » D*e o •"•«/«$ a ex ger oescote^* 5 Bo^ gos el cons aera vaienc a o co*o a
asserya a a
p-oxf tî' de- O'Dc * a^b e« o* on*or,oar ieixac "-Ve „oar Boi esw äCHGAS 967 • v
pog
95 97
' 73 Aques' C'e d -"ores e-c-yega' per Adoris e '»Aagna" " a se^ ccr'esso' jOO" ce Casanova va
se- .TO-pe pi»0'^eo^fa C'e&c V ..AJA 96¿ osg 52 85 5
02
36 3O^GA£
567 •
v
oog 33 40
7
¿ Eà "ara j ,^a "acwcc o ca'ao'o ae oc'o de \Aa**re z""¿^gs^'j . aca"a a^e 3 '„of ço
esœc * ca De ''aspatsa^-e"1' e se AS^-^DC c ae Nos"a ^o^a d ~s ae cac to aea ca* 3 'e-^a ae a
<9we^pco s *s»'a T"r escena o« aDo-^cc o Cachaco DCW3W£Z BÛRDC^A A\A W D
ae-ASAt'5 962 DS^ ¿3 SC" 3AS 96i .
oag 5? 52 '95
7
5 *a_ a so'a a orge^ oe*vcc"«gv* a>e e p'C'e&sc- rcs' va a"D-i' a o "'o* o^e e ar·3"·e^aoa
~eswe ae "- c., ^e w '·ca* a—c /v* c^e A c a ^ / s S CS" 93C v
oag 6? 938 » • c
sag 7*3 ?£ » * t
ocg _5^ yòd v X oag 3 5
76 Jo w" ae s s 'o^es a e aev er *a *"3f ^' 'e'o^e aea ca a s 3c 3ï ae a Va f e ae De ae
crcceae*"c a aescc^ea aa í C" ^cs' es ^a a** c^ ' a NA^ ça ae Sas 2CS' 9^ » v sag 6^7
SAK^O-, ?52 cog S 27 D>35E~
987 oag "7 09
77 íe*0ue a** c- a a'c-^e'a" ~ies*'fc ae C-oe s S g"C'a e se^ DC ae o oceae^c a Dea wa* a s
0.335 ae n e-ge e s acs ^ * ^i %c« a Ds— c e a Ce-D^a: c 3-D C. ^.CCiEA 966 t>ag
í-o"76
oa^
7'r
3
^ 3:"¿
Acres' *" ssa se^c a a-e vc se* esc'* oe a a CD^DKJ vae^ca'·a ae 3<y*a~e E vï
.s'a'
Cesere* 3C~GAS 96^
,
cac 65 9^
"o D" : oe oe« "es a ~e^s cr-s a^e es-*« -- fo*a ae se*ze es^e"-es ae a * ac ae C' s" ^Aa a "*es
^
^™"^*^
«rf **Ê
Ç *• r*f»*t~
~é
** * ^.
^-, 'ÄC
^3 ncï
*»*Z 3\s
3
W
*J
<*f
•* ?
*-*S
^^
*rfjr*f**£*^'
^"^
"
r*
J wr°sf*i
L*
*f*
^
A*r**
-~* ^ ^T
~^
o r*^fö
ww W
wtï
* ^ ^ -«^
V.<*^—
M »rf ^ -~
"A
^
VM^
*^T^
' W ^ fc^^i
*•«
¿^"
^
»
^"í
Î"%'*T* ^ /^ /* ^ &Í ^%^* "^A^
fíCí"*'
^
w'W
^ w ^-Ulï ?T3 w w wwi O Mtf
** w If*
'w
^ v -^
'&f^
^
«.
^y^
~ ^v
^-^^ *^a
tfw ^^»
-*"
*"«
i-
"N ^
-rf^-
t0»^-t
r
£j
^&
«^ *--v «^
«JC
"c *a^ a je x.c ecs a* Vcra V N A C ' v ^ ; ;C62
a e a " a v ™ 3 C ' a c 3 e V,,se>, ae Sa"" "~ ^s
3e vae^c s DQ'se' c'ccece" c -- e a. e ae a -a~c <a ae "c-ace Vyes es co"se%a e *-og""er*
je r'ïpço ae ' a<= a ^e'cst a*~c a a"eapcs*os ~GS" 93S v v c
oag 876 5 7 v
8 Co'· -i* o<» se* *ai es D'oceae—s oe "·c«^·s* * ae Sa"*c *^ar a oe So as Gsca a_e *c "-a^e" oa-*
c .' *e a. e e"ca'ega* De e 2e'e
oc'a* oe a*ge-*e aeSc'cecra âor4c-ie» *«**c N Dn-aseî
a ^ q„e es aesccie * -. a secs r c o*
ae ocra *5c."*a a cosso 'a1 a-e es se' 3« e-orse-vaaes 'O'^ess ' oa- ae a o'eae r A^VACES ^CSr ? "ARC^ 9e¿ pag 2£2 2?^ 292
292 DATASES 992 , ocg 6
66
f
r
82 Es "ac'a ae c -c *a-es CwC* e ^, <a-fs a^e ry^Q,er' oa'* a „- re*a,te aec ça' a a V"a e ese
De, ae o Je* GuDKDu A.CG.EA 966 pag 55 -u" c 2 DE.CGí 907
S3 Se^ba a,e es TOC*C je a piede ic ae 'eto^e oe '„s«a 'a aaa q^e 10. a es*a* ço oca' a a*a*
•*<3 o* ae «a ca*ea*Q oe =a ""o A^y oeco'c a pa" s^per y ae exacte pe* a po^a ae V *aso' a -s
a* a fate xa »u /ERRE 1948 pog 28 29 Mj\AR '950 pag 78 79 GücA\ $AV>E€
AN^Dae-ASAiTE '956 pag 26 ]
8¿ Docof0 a*^o u"~a nscr^Ció a^i* ^ *>a a1 ""xsieix f®»Ouie va se aora! oe' a *a*~ a SOOT a
ú^ AAo'·tso de le cu.*"* *3e Poi""c Es c»c.co' a a ^AQre a« Dei, uGMPAR* 973 v peg
260
76 v S. pàg 73 - 76
185 Es uno taula sdta que dev>a formar port d un retaule a origen desconegut dOMPART 1978 v I
pog 74 v 1 oàg 8 2 - 8 3
1
86 Es frocta d una imatge a escultura exempta en fuste policromada que i om IQ fa del segle XV Al
'Ir-rg de any es guarda dms d una urna en ur«a cape'ia del orespite'i ei dia ce ! Assumpció s exposa
a entrada del tsmpie VERKÉ '948 pag 5 1 MU\AR 195C pàg 84
1
87 E$ an ba x re»le* e-i pedfa sonenca tiolf desasta' ¡ -nu'i a» que u*"1 camer" f gura sq -esta escerc
no se n coneix ió proceder* c ROSSE^G BOPDOV '976 oag 44
88 Es conserva aocunen ac c que démosla qoe oques' brsv ar va ser ret a ^o^es* ' ae ^coe* pe'
encar-ec *eia ^a Jav* c o oc.oa " t et*aî soper or de ^od on n na oració Cogitn me ae ct'O Os
AsiyTipco BOH3AS '965 • oag 233 24' AVR. 983 oag '07 "O DüBREw. '987
oag 96
89 «e*aute deaica* a a Mar& ae 3e a san*a Cate' «a d Atexand- o i a w* Satoreu Es at- bu • a
?ers SARA^G^ 932 003 294 298 OS' 933 ^ iV sag 6C2 604 SARA.tG^ " c
* C 42 oag 256 26C 3OS' 9¿7 v X c
oog 7o¿ Djá^LU'u * L eGno*a^sa
9^5 pag 2 7 ^CSE D 'ARCr^ ".es ^
986 oag 225 D^BREo. 987
^g
2
90 M sso segc's »s ae esgesa ati^a es"" per u*1 opeve e 3S esgesa ae Sa*1* ^oa" ae
6'D "yc Catí 39.« Señera oes Vorjtsc-'te X ' 29 ôCr 3AS •'67 • i v cag 57
Ç
<eta. e »^ ' 4$*o *a 200 DO c'D'^aao aedica* T a Ma e ae Deu c^n es esce^e^ ae 3
D e — c e Co'O'^cco 3<w'A.S 5C cag 78 O^RAN ^A\3ERE A\AwD ae .ASAîTE 95^
Dcg 254 DAJV»ASES .OSt D "AÎC- 584 pag 254 ?CB\ 99 usg 207 225
'92 Re'Que sea _a' a a Va e ae Je- q^e erc a esgesc DOf'OOu c de 'JDO x ^s c.e 'DJ aes' a^/ 936 GcDO, A.C3^A 986 oag '82 "jf" - 5
93 Aq^es'a .a, „"»oiT%e<" a"r-c a^es se* oed caaes as Gogs ^a r a^s ^^a ae «: Q ^ O S o >T«s
f
Qwra a Cjro"oc c es cs^se·ve" adossades o < ^u's ae c ausfe ae —o^es* ' de R DO ? oceae xe'* ae
es ,0*««; de trevÇr 3 a^o a„e es \ 2 cc-or a "3^ et^"3 ae esges a ceso'es q^e a .o »a 'cr·a'* r 2 5
a^c e 'e^aTe^o ae 42S ,u\v£\" 972 Dag 42 43 ^N.VE\~ '975 ccg 23
S ^OSE51'ARG- 964 oag 9 4 - 93
94 Reau e a" D- 1 o Rc*e Ve'gcs G./DC A.CG.EA 98c pag 98 ^rr v 645
9_ Co"s*a ooc^'"e'"ta "ien* Qve,oa^ 5 3je "le'cade ae a v a ae San* ,o*e' , oe \Ac*w"vs vc
cons'«1 • pe' 5C u^es Dorcec" "es e re*Ow e ae o p e*3' a D "»o' "'aicesc So ves .0 »o- G D' ^c »3
'ec'e^e'"^ escena de 3 ? e*a' *• * g *e^ co^" a aof"G''*s ^ocn ^ au«' a seva esoosa ¡.a res'c
a escenes ccr'o^"^" » s Go gs ""C'ans ^> o e s q ^ c s e s aCo'CfXJcc GuD'C. A^COxA 98o
Dag 96 -i,"- c 632
96 W Be*1 cre a a^e orocad a ae -etc^* de a cooe c. ae Sonic f\Aar a ae esg es a patou« a ae
Sa-* Ma*eu \ 3 se' aes'ru' du'a^t a Gw6"a C v e^pa·'yoa E p o*e_sor pos' assigna 7 ce'Ct oe
Vae~ ^Ao"«o M 3E"
927 oag 45 PCS' 1936 v V p
pag 687 ^OSE P'ARC-4 "es
r-s ' 986 ocg 2C2
9/ Re*oyie encomana1 a c "»or jaur>e Serro o«r f-t. AAatin de A pantr comanaco' de convent de
San* Sepucre ae Sa'ogcssd r'oss Perner* *ai*er agines *auies EnSre es diverses escer*s de a v ac 3e
C-s* Vkra* na a^rmico te Cororxsc.o Gü^'CL ACOiEA 1986 oag 55 nurr c '' 19
i 98 Sen toutes *rogmen"oaes a af re·ai··e pase' » s r»aie xo esgtes a d« Ses-a Erf« eis t*xjg«w*s r
"o o" gf jp a afxssíois Cr s' ar-b or«ma ae Mar a que devien rorma'· una Dormit o una Co'onac o
uQMPART 1978 v pag 75 76 v
oag '39 MC
r
'99 Aa^esí e«ouie orocede« de església ae Mannyans aesfaíida any 1896 ¡.es escenes cse 'a
?
261
de jesús • ta Domwcio son n»*s¡ad«t ptr un Ccvon GUDtOl, AlCG^EA 1986 pàg 3 ^
núm c 35
200 Rewule prcceaenî 09 le$g«esta de Soria Mora d vo"o (Segarra) GLDOL AlCOiCA 1986
Dag '98 num c 647
20 ' Es trac» r1' 'efaute a-e es pirKx Pe'e Se'ra va „omefço' oer a i altar mop' ae esgiés a oei
tones'" de Sas j Cre-,s q«e tou COWH.O* ow Gue^u Gener acaba* per „MS Bcrrassa Esaedca'
ä s Gogs «nonans es dos u^nrs ae<s aac« so*1 a Do'roo «u Co'onaoo [l sege XV es va
des^wKJ es va **as iadar a esglessa de >a G-a'd a ee 5ra*s ae nun c p a« Monfö>anc f ns que
aiy 9 4 va ser u'a* VUseu ? ocesa ae ~arragonc Ar>o aques?« rras a*s ve csra'e *es fo j*s Avu
es "»„not er, jnn ~ape a ae a cátedra ae ""o'rogor" GuDC. AkCOJ:A 986 pag 82 • t"- c
2X
202 Se*ate aed cat a a Verge p-oceaen* ae esgesa parca-¡a ae Sama Ma r a ae a
GuDC AjCOXEA '986 oag 08 -,- c 3 4
so'a p'cceaor>' ae esa es a ae V a'crti,^ Ca^c s 5a x >_a^p) G^-DG A^í
'986 pag 86 ru-r . 534
204 ^ssa ¿aeica V^\3A 964 pag 69 " BC^G-Ai 965 pag 2^4 2?C
¿**3 r\3^ s w 5*cr cao's ^a/ €*^ SwPosa Que oawes a 3w ^ ^o o *~*av c cf'ríc P"-3rt ce e*aj¡e t3€f us'a
^„e n va ^avef a a ca*ea*a ie Va e^c i aesp^es Qwe es "-9^6^ e p' ^e' *e*oj e ^ P a'a ai v 469
Vies "<ocler^Tpe~t pec a c ^ ^ ^ a SJDCS c c r^c se^ha colecta V ARZA
982 rag 47 " 7
MV
V
SANC-3S/ERA 9<09 oag 63 SC.E? D VER 973 pog ¿8 A5ZA 982
206 Re'3oe 2 "ír ger aesco^egt* aec ca'o c. ve r ge *ar' Va'c SARAJEG^
933 pag ^"6 ^2
-OS* 935 v v p
ccg iôO SARí.EGw
9o4 pag 7 S C E R D ^ ^ E R 973 pag 36
OwBREw
987 pac 49 ;
207 ^a«, a sota ae 'a e* ae^oa" fexac a ""a ore. 3 a-tc^s pe'se1" uue pf^ve J ^- 'e'a» e ae a
ca^c xa ae '"o^ace Co^p 20 "» 3 ^GS* 935 \ ^ p
p^g 66 9
5AR S C* Z ae
~AïAV
~^*
rV^r\N^_-K_
O^
í •**-•-«
T^ w
DGQ A"
wv ^A
Ww
v
:
*7
"^^i-*,"
r ">*> •-V<,,*"5
«' ^
V *.~
071
T/ ^J fv^ikAjw 4A
*¿w -'^C.r
wO» 5""Aî^"»-<
"^.^^
w
Qfi^
/O\- »iAi
w*--wî
w
3
22 CSE 'ARC- 986 ^s a^s
oag 039
r
206 Aa-es' ô*a^e P'oceae * ae esgesa ra-oa^ a ae Sa" D" "Vo .a 'sua ce"":: es va
cc'fse'v^' er oaves' ex • 's 3«e *c. aes'*^ 33 ?*» 936 oe'O c res*a • av a DOSSC* a ^^a ce ecc c
P'vaaa ^a^v 986 e \a aaa^i* ' a Ge^e'a to- vae*x:anc es aed .a' us oogs ^-a^a^s aje e"
aai.es'cas 'cous" c Oo""c c a Cc» f o'3cc £ '3 z~ se 3* cc'3 ae =e'e S coa», j a c o - CT
^-a apcca ae 404 ce'o .ose p TC" "o "a a^es 0-3 SASC*™ j S v E R ^
930 ^GT 57
P
5
SAKA^EGw 93° pag ¿5 GS" 936 v » c
pag 786 766 SAïA'Gj
ecc\cca."
3
942 pag 98 99 OX^BRE^ . .e Go** a^e a Vae^ce " 975 pag 4 _CSt; "AR„^ 980
peg 00 .OSE ^"ARC K .es a-s " 986 pag 22
2/6 DwB^Ew. 967 oa^ 04
0
RCDiGC 987 ocg 8 6
!~rge GuD-0. A.CCtrA 986 pag 96 «x^ c 633
2 C Aa^es'a Do*"" c c ^"•a"^e-> Q-^O a^a^e escenes '"es 'O'r^avs pa" a u" f e*3ve aedco' 3 a
Ve'ge sa^'a Ca*« na p'oceoe^' de Wa% ae Boia a Mo^*orf)es ae Segarra iw-'g**
G^DC
A.CGŒA 986 pag 08 nU"< c 3 O
2
uO compos oooe «s 'o-es a^e presei"a av. e^ a a p^coooi«"«"' ne es o r gra f a S r n a "•« '
o anomeno* mestre a? V aíermosa .ose 5»arc* e consiaefo ae g« ma e'aoo ae .cxe^ç Sorr gossa
BESAGES '928 pag 46 5' POST '930 v « pag 24 '26 °GS' 933 v \ p
peg
1
<o
568 57C SASAlEGU ^uentcs " 935 pag 25 32 ..ON«C<~i
ó7 '968 pag 77 80
SOLER IHYVEß 1973 pàg 33 jOSÉ PTARC^ .98i poc, M5 ' 8 1 % 9 OSEprARC-^ Vs
262
o* * 1986 peg, 213
2 ' l E* c&mrju ió oocum*r*x»ó que «xwdito q*« oqyasf r«taute »-o s*f f»t per c « ermita d» !c Mor*
d« Dé'j dtl Í.OKT de« mate.x T>jMcpt A part d« lo d*dwc0ao o cqi«sts sants bs «Qvtes s^oe'o'!,
•«p^wiw« «*s Goigs o« '-3 Vora/í qo« incioü«n la Dorm-ció i ió Cofonacu §ETi 1(?27 pag 29 33
66 70 SÁNCHEZ GÖZAiBG : 932, peg 33 15 37 POST 1938 / Vi p 'i pàg 664 656
.OS! WACH ':« am * 'Q06 pàg 2C2 234 233
2^3 Aalest *etou(s fovio wat cr*rbu ' o *ntifra GfO'ci
GuDiQL A.CCÜEA Í986 oog 2CM ^jf c
^és r0ccitinft'>,t a nesfe de» Cervero
Fly UP