...

CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA
CICLE DE LA MORT I
GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LA
PLÀSTICA CATALANA MEDIEVAL
Tesi Doctoral des
Mm, Teresa Víceus i Soler
Dirigida per: la Ora. Ma. Eugen'a Ibarburu Asurmendl
i la Dra. Ma. Rosa Teres i Tomés,
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.
Programa de Doctorat: Curs monogràfic de doctorat 1977-1973.
Per optar al títol de doctora en Geografia i Història (Història de l'Art).
Barcelona, maig de 1994
ÍNDEX GENERAL
ÍNDEX GENERAL
peg. 1.
PRÒLEG
pàg. 5.
Í.-DES DELS INICIS FIÏ« AL SEC LE XI. LA FORMACIÓ DEL TEMA
JE LA MORT ï GLORIFICACIÓ DE LA VERGE
pàg. 10.
1.1.- EIs reíais apariïs
pàg. 11.
i 2.* La creença assumpcionista a Occident
pàg.23.
1.3.- El tema a plàstica: la kounesis a Crient : lAssumpfio a
Occident
,
pàg. 32.
1.4.- La presència del tema en l'àmbit català
pàg. 43.
2. FLS SEGLES XIII XI!» COCCIONS FAVORABLES (?ER AL
DESENVOLUPAMENT DE DIVERSES FÓRMULES
ASSUMPCIONISTES
pàg. 61.
2.1.- El nou valoï- de la domina i el seu reflex en la lírica religiosa i
profana
, ...... pàg. 62.
2.2.- L'increment del culte i de les representacions marianes
•
-
pàg- 81.
-
2.3 - La glorificació de la Verge dins del cicle de la Infantesa de
Jesús
pàg. 94.
2.4.- L'assumpció: escena central de l'exaltació mariana
»»
pàg. 118.
-
2.5.- L'interès pels relats apòcrifs i l'entrada de noves llegendes
•
-
-
pàg. 133.
2.6.- La continuació de la tradició bizantina ..... .........pàg. 156.
2.7.- Maria, figura df l'Església
pàg. 172.
3. ELS SEGLES XIV i XV. NARRATIVAGOUCA
pàg, 203.
3.1.-La literatura refosa
p* g, 215.
3.2.- Processons i altres mostres paralitúrgiques. Els drames
Ütfi^cs
pàg. 223.
3.3.- La tipologia de tes diverses escenes plàstiques
3.3,1.- L'Anunciació déte mori
pàg. 2?8
....pàg. 231.
3.3.Ï. 1.- Personatges
paí». 232.
3.3.1.2.-Espai
pàg.219,
3.3.2.- L'Arribada dels apòstols
pàg. 243
3.3.3.- La Prèdica üc FapòstolJoan
pàg. 248.
3.3.4 - El Comiat dels apòstols
pàg. 250.
3.3.5.- La DonMctó
pàg. 252.
3.3.5.1.- Esquema coiaposltiu i format ... pa¿. 263.
3.3.5.2.- Personatges : situació
pàg. 267.
3.3.5.3.- Personatges . activitat i expressió
pàg, 282.
-
3.3.5.4.- Personatges : aspecte fisic i indumentària
pàg 290.
3 3.5.5.- Atributs i objectes
pàg. 297.
3.3.5.6.- Espai
pàg. 308.
3.3.5.6.1.- L habitació de Mana i els seu«
elements
pàg. 308.
3.3.5.6,2.- L'hmbltació de Marte i el cel
-
-
-
pàg. 313.
3.3.6.-La Vetlla del cadàver ?
pàg. 318.
3.3.7.- Ei Seguici fúnebre
pàg. 319.
3,3.8.- L'Assumpció i el Lliurament del cíngol a Tomàs.
pàg. 326.
3.3.8.!.- £1 problema del tonne "asaumpctó"
pàg 326.
3.3.8,2.- Les
ttpotoget
.....peg. 332.
3.3.9.- La Coronació
pàg. 350.
3,3.9.1.- Personatges
peg. 365.
3.3.9.2.- Personatges : indumentària
pàg.. 382.
3.3.9.3.- Atributs
pég. 385.
3.3.9.4.- Espai
pàg. 391.
4. ELS eOOTEXTQS DE LES ESCENES ASSUMPCION1STES
,.
pàg. 401.
4.1.-la VIA? de Maria
pàg. 406.
4.1.1.- L exclusiva del cicle assumpcionista
pàg. 406.
4.1.2.- Conjunts eminentment marians : relació entre la
Infantesa de Maria, la Vida de Crist 1 Marta i tes
escenes assumpcionistes
pàg. 408.
4.1 r. 1.. La dedicació d esglésies a Maria i la seva
repercussió en Fart: la catedral de Girona
.....pàg. 411.
42.- La Vida de Jesús i Marta: Marta. M«trc de Déu. La Domdció i /
o Coronació cora a recompensa
final
pàg. 416.
4.3.- La literatura gogística i la seva plasmació en les arts
plàstiques...
.pàg. 421.
4.4.- El cicle assumpcionista integrat dins d'un programa de
salvació
...pàg.431.
4.4.1.- La Coronació en el con text funerari. ......pàg. 434.
4.S.- L'apotvrosi <1e Marte - Església
....pàg.439.
CONCLUSIÓ
pàg, 458.
ÍNDEX ICONOGRÀFIC
ÍNDEX D'OBRES
BIBLIOGRAFIA
LÀMINES
,
,
pàg. 465.
....pàg. 477
pàg. 504.
PRÒLEG
Tot i que la paraula iconografia no figuri en el títol d'aquest estudi, de fet,
és aquest mètode à* la història de l'art el que ha orientat la nostra
investigació. Però, el p*océs d'elecció de la temàtica es va produir a la inversa
de com generalment proeede*x un historiador de l'art. Es a dir, en lloc de
fixar el material visual i després buscar-ne les fonts textuals, vàrem partir
d'unes obres literàries especialment suggerents, els dramss litúrgics
assumpcíonistes, i llavors, vàrem començar el treball de recerca en el terreny
pròpiament artístic. Evidentment, després ha calgut ampliar molt més les
bases textuals i, a part dels drames esmentats, hem intentar aplegar tot el
material Uterart possible que ens permetés d'interpretar millor el sentit de "es
obres d'art que hem catalogat.
A més del tropus en llatí que en el segle XIV s'escenificava a l'església del
monestir de Santa Maria de l'Estany, la història de la literatura catalane
indica que els toctos dramatics assumpcíonistes que han arribat als nostres
dies són tres: -cl que, raoit probablement, es representava a la ciutat de
Tarragona, el fragment que es posava en escena a la catedral de València i el
que encara avui, cada 14 i 15 d'agost, omple d'espectadors el temple de la
ciutat alacantina d'Ebc. Tots tres varen ser escrits *»n llengua catalana, cosa
que demost.a la unitat lingüístic:, 4 cultural que regia en Ics terres a les què
pertanyeu a -mestes tres ciutats. Aquest fet és el que ens va donar la pauta
per establir els límits de la nostra recerca en el terreny artístic: els països de
parla catalan-.
Des del camp de la història de l'art, aquesta unitat sovint s'ha deixat de
banda i, si bé s'h^ui assenyalat relacions que hi varen haver entre els artistes
mallorquias. catalans ¡ valencians de l'època gòtica, s La tendit a
individualitzar, especiaunent en el camp de la pintura, cada una de les tres
escoles. Per la nostra part. de cap maneta volem negar l'existència d'aquestes
escoles, però pensem que, almenys des del punt de vista de l'estudi de les
fonts textuals, no té sentit establir fronteres entre elles. Que la primera
tiaducció catalana de la Legenda áurea de lacopo da Varazze es fes en algun
lloc del Rosselló, que 1 obra de Ramon Llull estigui escrita en la mateixa
llengua, que, a la vegada, és la dels goigs que cantaven els ronieus del
monestir de Montserrat, que la de les poesies prese alades ai certamen
valencià de 1474, que la de les obres de Francesc Eiximenis u de cor Isabel de
Villena, que la dels sermons de Vicent Ferrer i la del misteri 1 Elx i el drama
de Tarragona, demostren una unitat cultural que, amb totes les variants av*ï
es *mlgui, també es fe notar en el terreny artístic.
Una vegada establerts els lúrits geogràfics, calia assenyalar Hb
cronològics. Els drames assumpcionistes —el nostre pi nt de partida—, són
obres d'una edat mitjana molt tardana, però, en canvi, tenim mostres molt
més antigues ••*? materai artístic. Els primers investigadors de l'art català
que es varen interessar per la iconografia asvimocionisti, J. Gudiol i Cunill
i M. Trens, varen flxar-se en les obres més primerenques. Així, Mn. Gudiol.
l'any 1916, cita, com a exemple, »»1 frontal de Mosoll (M.N.A.C., num. in.
15788) i, dos anys aies tard. el frontal del Coll (M,E.V.), el retaule del
monestir del Santo Sepulcro de Saragossa (Saragossa, Museo de Bellas
Artes), del pintor barceloní Jaume Serra, i el retauie de la capella dels
Sastres de la catedral de Tarragona, entre altres obres de cronologia més
avançada. Per la seva part, Mn. Trens, l'any 1951. fa referència a la Donnició
i a la suposada Assumpció de la Bíblia de Ripoll (Roma. Bib. Vaticana,
ms.5729). al timpà de Cabestany i a les pintures murals de l'absis de
l'església de Santa Maria de Terrassa, obres que s'havien fet conèixer entre
els anys 19181 1936.
Altrament, aquestes peces, de tipologies força diferents a les de la segona
meitat del segle XIV i a les del segle XV, permeten d'establir relacions amb tes
primeres mostres de la mateixa temàtica que es troben en altres països
«•uropeus, estudiades per diversos iconògrafs des de principi del segle XX: E.
Male, 1902: O. SindMg, ^903; G. Miüet, 1916; L. Wratislaw - Mitrovic; N.
Okunev, 1931, etc.. Ató, encara que la possibilitat de relacionar aquestes
obres amb textos cabalan;, contemporanis es més difícil, hem considerat que
era indispensable de tenir en compte les representacions anteriors a la
plenitud del gòtic a fi d'acooseguir un estudi més complet. De tota manera,
però, també hem intentat trobar alguna font literària, com ara textos
litúrgics, sermons, tractats de maríologia. etc., que pugues servir de
referència per entendre millor e! significat que aquestes obres podien tenir en
el moment en què varen ser fetes.
També han estat els drames litúrgics els causants que la investigació no
fos sobre una escen i en concret, sinó sobre el que anomenem "cicle", és a
dir, te representació de tots els fets que constitueixen el guió de la posada en
escena de la històric) que narren els evangelis apòcrifs. Aquest punt de vista,
que ja l'havia aplicat E. Mâle, defensor de te tesi de te influència del teatre
en les arts plàstiques, dóna una major complexitat a l'estudi. Cal veure,
doncs, quines són ¡es seqüències que escullen els artistes, quines tipologies
mostren cada un d elks, per què unes escenes es representen ben poques
vegades i altres, en canvi, són un dels motius iconogràfics més freqüents de
l'art medieval, etc.
La recerca de material per formar el corpus de l'estudi ha estat dificultosa,
especialment perquè te vàrem iniciar en uns anys en què a casa nostra les
publicacions en el camp de te història de l'art eren molt escasses. Aquesta
mancança ens ha obligat a 1er un treball d'infrastructura que ha suposat un
esforç suplementari al que, en principi, hauria d'haver estat te investigació
pròpiament 'lita. Tampoc 00 hem tingut més sort en el terreny concret dels
estudis iconografies Deixant de banda els ja esmentats treballs de J. Gudioi
1 Cunill i de M. Trens i el recull d'il·lustracions, de caràctti universal,
publicat per A. Nïeto l'any i950, no hi ha pràcticament res men en l'àmbit
hispànic. En canvi, a l'estranger, les investigacions de l'escola francesa de
començament de segle varen afavorir te continuïtat i l'ampliació d'aquesta
mena d'estudis. En aquest sentit, les obres de P^i. Verdier, 1980, i M.L
Thérel, 1984, ens han resultat uns magnificà models i unes imprescindibles
fonts de consulta. De tota manera, encara que els dos autors donin un enfoc
diferent a te seva investigació —cosa que enriqueix el panorama—, presenten
bàsicament les mateixes mancances: el material niés modem en què
treballen és del segïe XIII, i es centren especialnient en la miniatura francesa
i alemanya i en l'escultura francesa. Malauradament les pintures i les
il·lustracions de manuscrits dels segïec XIV i XV, tant de França í t'els països
de més al nord, com d'Itàlia, on hauríem de trobar les referències més
directes per a les obres del nostre país no hi són tingudes en compte. D'altra
8
banda, la feite de publicacions de repertoris acabava de dificultar el treball
de comparació tan imprescindible en aquests estudis.
En el camp de la literatura catalana, ja d'entrada vàrem poder comptar
amb la molt valuosa font d'informació que són els volums publicats, l'any
1964, per M. dt: Riquer i A. Comas. Pel que fa als drames litúrgics, tot i que
del de Tarragona encam no se n'hagi publicat l'edició crítica, ens han estat
d'una gran utilitat els acurats estudis de J. Romeu, 1984, i J.-F. Massip,
1986.
Finalment, les publicacions d'estudis i textos l'túrgics o mariclògics també
són molt escasses. A través de l'ambiciós recull d'E. Bayent de 1968, podem
intuir la quantitat de material que serven us aostres arxius i biblioteques
que probablement ens hauria estat proflu s per al nostre estudi. Esteia
pensant en tractats de devoció, seTxmaris. ".te, sovint anònims, però que
pjl fet qut eren els coneixements i les lectura de les persones que solien
encarregar les obres que nosaltres estudie«., ens haurien ajudat, si
n'haguéssim pogut disposar, a comprendre'n millor el sentit.
Les particulars característiques del tema que factem i ia varietat del
material aplegat ens haii decidit a organitzar aquesta investigado en quatre
capítols, l^o obres que, amb uu criteri molt ampli, englobem dins de l'etapa
romànica són relativament poques, però, en camí, presenten solucions molt
variades qae reflecteixen la problemàtica que va sorgir a l'entorn de la
creença assujipcionista durant l'alta edat mitjana. Per això «Is dediquem els
des primers capítols i tes analitzem una per una. En canvi, els segles XIV í
XV presenten molta més quantitat d'obres, però menys varietat En aquest
cas, hem dedica el capítol tercer a la descripció Iconogràfica de les diferents
escenes que componen el cicle i, en el quart, h*_.a intentat aproximar-nos al
sentit que aquestes escenes, o escena, tenien clins dels conjunts artístics als
quals pertanyeu. De fet, però, en aquest últim capítol ens hem limitat a
donar unes Futes d'enfocament per a futures investigacions centrades en
cada obra en conciet.
En aquest apartat només ens queda expressar la nostra gratitud a totes
aquelles persones que de fonrt molt diversa ens han ajudat en la nostra
tase?: conservadors de museus, rectrrs de parròquies l alcaldes de pobles que
amablement ens han deixat veure obres que es troben sota la seva custòdia o
ens n'han donat informació ; personal d'arxius i biblioteques, i molt
specialment el de l'Instiïuí Ainaíller d Art Hispànic, 0*1 hem passat moltes
hores "nirant sanis', que han procurat fer-nos a mà el material que els hem
remanal ; el Dr. Joaquín Yarza, primer director d'aque&ta tesi, que ens va
encaminar cap aquest tipus d'investigació , e«s companys / es de professió,
especialment del Departament d Història de l'Art de la Universitat de
Barcelona, que a còpia de demana«-nos quan tindríem el treball enllestn han
fet possible qve ftaeJment ho aconseguíssim ; la Dra Ma. Eugènia fbarbura i
la Dra. Ma. Rosa T^rés. companyes i amigues, que seupre han respost les
qüesticus que els hem plantejat i que, qu~,n a última hora s'han hagut de fer
cèrrec de la direcció, ho han fet amb i eficiència i responsabilitat que les
caracteritza ; i, finalment, les amistats i la família que ha a fet, o deixat de
fer, tentes coses perquè aquesta k si arribés ? terme. Mcït*s gràcies.
Capítol 1
De» dels inicis fins al «egle XI.
La formació dei trau« de ta Mort i Glorificació de la Verge.
11
1.1. Els relats apte r If?
Quan ens movem dins de l'àmbit del món médical la necessitat de
buscar les fonts dels temes que presenten les arts figuratives es ía
Ineludible. La conf^eriça del text d on ha partit una imatge ens \Juda a
acosteu-ne s al seu possible significat i, e. la vegada, ens permet adonarr^os de les diverses interpretacions que se n"ha pogit fer al llarg dels
temps, cada una d'elles justificada pels interessos del moment.
L'art al servei de la religió cristiana troba en la Biblia la principal font
d'inspiració, però si bé el text és un, les reprcientacKms QU^ ea sorgeixen
són variades. E's canvis, els diversos tipus iconogràiics poden ¿er
motivats per la Interferència amb altre.; temes, pel pes de la tradició dels
esquemes formals o bé lier la utilització aaltïes fonts literàries
alternatives.
nins d'aqoes'a darrera causa apuntada, 2is anomcí. _s Evangelis
apòcrlís M frnen un paper molt destacat. E. Mâle vr« aürmar que sens*? els
Apòcrifs 'a raeitaí de les obres d'art de l'edat m.cjana en. resu'taria
Indesxifrable1. Geneiannent aquests textos han servit ner incloure nous
personatges en les escenificacírns déte reíais evangèlics (la Ile adora en el
Naixement2) o per enriquir més aquells punts poc descriptius dels textos
canònics (Crist davalla als llimbs com un triomfador ' dóna la mà a Adam
í a »oi y n seguit de personatges le l'Antiga Llei 3}.
Pv?ro si bé en aquests exemples podem parlar d'afegits o ampliacions als
fets que narren els Evangels, hi ha tota una ¡»èrte de representacions
referents a la vida d'un personatge del Nou lestaaient, la Verge Marta, que
lecolzen K Mcamcnt en aquests relacs alternatius. i~i figura de la Mare de
Déu dins de la narració evangèlica resta sempre subordinada al
proíag'jiïisme de Crtst.
Quan en els primers segles del cristianisme es ve desvetllar t:>t un
interès oer aquestí« figura femenina4, els fidels es van adonar rae les
1
MÄJ: " 9C2 039 3 " ?
'902 Dàg 249-251
'9C2 ne 2C5-267
4
DJ'O^' ets primors a'·ys de- crsfion-sm* o« aritos . ab sej- su .ces. fs es •n'ereisavo ressc"o'
esprcanen* 'c 'igaro d** Crist Salvooor ncscj* d ~~s dop<a ouroTi*"*r fc'o ^o c -nn o&fessa A-^c
els b'G j de gnaifsc-sm« colju« »»farcof e» popef de Mana ccn a vflodwc ^are de Cnst »e* rar«
Sembla que «o s*r O'igenes r 253) el prlrier o util tzo" 'o pofQjîo ïï«c*^œ>s ^ye des&'és e i/ de u"
cj*l 431 1C'" «I pob» d'Efes va u*«litzof pw acbnoi b decisió qos t's bases 'oun fs en ^cw.! -
12
informacions sobre la. vida de Maria, durant el temps d'abans i de després
de la presencia de Jésus en aques4 món. eren p-àcücament nul·les.
A la fi del segle III la devoció mariana va ço nençar a f < tiir irnportàncir
a les terres d'Orient, però fou a partir del conclu d'Efes (431) que s*hi va
Jonar un impuls ünponanüssiu5 Abans d'aquesta data sembla que ja Li
havia ^.Iguna església desada a Santa Maria í església de Santa Marta
d'Efes), però posteriorment el costum e~> va estendre sobreioí a Palestra6
Els textos apòcrifs, però, ben aviat es van interessar per aquest
personatge En un relat judeocrlstià anomenat l'Ascensió d'/soies. qut
hom data ut ia fi del segle I, hi na un passr.tge on s'intenta expíicar la
concepció «irginal ae Maria7. En c! segle II ens trobem £mb t»n altre relat
que s'interessa especialment pels primers anys de la vida de la Verge. Es
tracta del cor»egudíssi*!i Protoevanfieli de Jaume, que tal c^m ens ha
arribat consta de tres parts ben diferenciades en la primera. ¡
probablement la més antiga, és on es parla de la vida ds M-trta fins ai
naixement de Crist, la segona üescríu el naixement de Jesús i. finalment
la tercera, fa reference a la matança dels Innocents 1 al m?rti«l de
Zacaries. Així. doncs, en la poniera part, Maria es la protagonistas'txpiïca el seu naixement, la seva entrada ei el temple * Ci matrimoni
amb Josep8 AJXÒ demostra clarament l'interès que devien tenir els fltlíls
per conèixer més details de la vida del personatge femení més important
dels Evangelis.
Però, si bé aquest relat ha gaudit d'una grai difusió, especialment a
l'Església oriental9, foren les nai-acions que es van formar entorn dels
Dres e" fror* de "eVcy o^ sme herefg o a«e negava aquest * te j a ve'ge a qu« ?e er no d % s o
r
QO ço e^'s Q Otv n *cf o "u^oiite* d*" C's* vegeu C^hAtr •* c DGO 41/—43 5 J Oi~ '4'
. -, N '. 7
^
pog
7
CC^E\r
?6
^og 77-79
° Prciïoevangsiio de Sor ft^jc 3 Los Evar je <cí Apxxr fas •'7Ç pog
26- 76 ' Frc*oevargeto di
T
GtCM-orr>^ a G i AfX' '> ate iM„~.vo estimenío 98 AJO 6—43 E C. C'—ENrT v4 f *cc ODÎÎ'CO
o aqjes' f«'o* pef a r^c<n^·i at de donar uno vspasfa o$ a«acs aue *• ueus ¡»agans ' T-coveco'^o z / -g " *af de Vier c vege- CC'^rNp Mo- e ac^s es apar r1".« oag J/-88 /e¿*v em
iques' TKÄ x afttíe oog 87 1 0c «l cxsrse* »Je A^jr o «*" *cts e»< aooc'i% ae o Naftv na* "t J «so ae
' els fets qi»*> ncpTo ' anwnsnatfrofaevcrxje1a Occ aeif vc- »r cwegyl fvr m tío detes»ves
eaoofcciofsntafos t Ps#jdo-f<A3itc ß<< Ue ncrftvitoie /O"oe'O CC^^£\£T '961 oog
ios fvonge/«os Apócrifas ' 97r pag ' 3 ' - ' 3n, °uol cots csx^ l Von^ete delb fis A'bi^s l> Lit*-* deb
N' /ivrto di Marie a Gn Apocti' oet Micwo %stof» * * 98 1 pac« 44-77
13
darrers moments de la vida de Marta t te seva última destinació tes que
van assolir una major complexitat i repercussió. Quan es parla del tema
assumpcionlsta és obligat de tenir en compte tota aquestu abundant
literatura apócrifo. Actualment són més aviat nombroses les edicions que
s'han fet d'aquests textos, així com els estudis per intentar d'establir-ne
unes classificacions, tant der del punt de vista cronològic, com des del
punt de vista de grups o famílies10 Precisament aquestes qüestions han
motivmt diverses postures enire els erudits.
El tema de l'època de l'aparició dels Transttus, nom genèrtc que reben *n
llatí tots aquests reia's que fan referència al traspàs de Merla d'aquest
món, és un dels punts m^s discutits. M. Jugie defensa que tots aquests
relats són postenors al concili d'Efes, de manere que els més antics
devien datar de la fi del segle V 1 1 . Altres volen avai*çar-los al segle IV, però
també hi ha qui considera que Ja en el segle II es va conpondie un
d'fciquests relats12.
El contingut de tota aquesta literatura, ma 'grat les molies variants, es
pot qualificar de força uniforme. Quasi sempre comencen fent referència
al desig qut sent Marta d'aaaï a reunir-se amb el seu Fill13. Per això.
•^ _uG'E ' 944 nag ' O '- ' 7 •* D»ere * ^j 3Tpiia s •"?©$ e s agraoo $eg~ ^ „n ce** ofare
c'O' o og c 3 3 vegoco Ove ' sec ce cT^e'*a'i e" :¡c'c 'es,ms o e^ C3&sc*ges "€j "e'e^so—s x
•^s d fa ao»zena BC^E? '947 pog 'í 5- 96 *T ,^a cassée:c oer J\,DS r^ a' ~.$
~O~"-C\E~ 96 Dog
7- 55 3 PC- oe es*ac "-e" ae *res * s^ 'e-s'cs e ae v c's g-«^s
s r acs e ae -e a's coo'es e ae reiaïs g'eco - a* r s asser-v&a e s "«•*$ espec l es d aa^es s ^ps es
Dossioies *e a ens e"*« -1".. T*'es 0^'® x z "-es _•":: 3^D a o t. ocj"3* c A œ SA\~OS o iOs
ï·jQ'·getos ^-xc'itö 'v79 pog f 73-65v acre »o^oe L~D ^oss*' "ccic f-g^sfco ei'esc .ie *r»
ae s gut- ' a~ ' rCk.' ^no "">a o* o *«s c . txr> » Sor j ja1* ev-o^ae sto e í«?cpo ntrc o» „ a"
atzdb'spo ¿í1 TesalóruCJ > Nof*0Cfor afe Ps*jdojose de A'/natea A ea ^ c œ s Aooc' ^: oe Nou
es*QT*e~' *9*o œr M trr,**c &s r.oi OVP" *rGc.y *s c *3 o sa rebe »,"3 *'o-*e"c de 'ec^
osSv ^DC oi 3tes A a i"^od^cc 5 que e s oco^oa^ya ' 3^10* i p'«e«to es*o» de 0 aue;*«o d aauesta
•ece'ca a vegaaa rec^ «s ed c ens ve-s cs^s ae *o*s e s %K*C« 'G- ¿*poc' ' a» Nuovc« Tes<off*'·»c
198 oag 40^-632' fi'·<3ner.» 3'a b'e-, »"froduccic de «d-oó de-Tronar AS.$JÍT^»C de Santo
-Vor «a ' '"»ons fus ß/ es ro 'e*ere'-: 3 c o'ob e-^a ae ex sie^c a a ^ 'e <• o'Cue* p c a<» a «c dev eder ^a* e's altres 3pòcr4 qtes* o qje s ron rtarteiot *of$ els tives'fgodors íoo'e to q a co^«"
•esposes o ífe*e-s 'i%3oc»% de Mot« Tesiwnetf 19ÇD pag 327-332
H
^CE '944 pog '07
^ Vege,, y '«y^ o ooaesta aussäe a i.VElA
95C poc 76-79
l ' P«r %' CKju^ía exocAic è ce eonttngyf s har „TI <(¿at e>s •'es F'onsrfji d« od c o te fva' 3e »es
Aponías "979 « « 'xs.rcscoo®. ^seneW^elió (Aparré ab ¡Nfcx/fesfcjwen»'990 pog 333-347, [
rçicst o*r buT* a1 ps -joo° Evan^ltA: <ex* "crfcigl* de l*e^lé$ta d Oierr es cc«Tîiaerof ccw u" cap as
grup s*gc«s Otgyns investigadors d*»i cfertven t.sfrÒTS» sfíaa i« emende» sro-oroDs s raooguns d«is C|«3Í5 més «i^jvan1 «ns Hi hoye»», d« r»fitnr (v*get. of Aoocnh de'
14
algmts (Pseudo-Joan Evangelista) presenten una escena preliminar Marta
va a pregar davant ta lomba de Crist. Tot seguit té lloc el pruner episodi:
uii àngel es presenta davant Marta per anunciar-11 & seva mort prrpera.
Ei Pse ¿do-tloan Evangelista indica que es tractí* de l'arcàngel Gabnel; cl
tessaleniceic, en canvi, l'anom"na el "pan àngel", epítet que, segons A.
de Santos, í, ¿.plica a l'arcàngel Miquel14: d'altres no n especifiquen b
identitat. En tots els casos, menys en el Pseudo-Joan l'àngel limn- una
palma a la Verge i Ü indica que la faci portar davant el seu fèretre,
Aquesta branca de palmera té un valor de talismà: en alguns cast - :ls
apòstols la utilizaran per errar la ceguesa dels jueus que han intentai
profanai el fèretre«5 Tant el Fstudo-Mettto eem Joan de Tessakmica Éan
referencia al temor a les forres infernáis rr.anLcstaí per Maiia a la qual
cosa l'àngel respon amb parauícs trai.q-ul lit madores. L'efcena es presenta
a la cambra de la Verge, on aquesta es tiobava fent ora^ó. Ll
tessalonicenc hi inclou, a més, una segona seqüència a ia muntanya de
tes Oliveres; en canvi ,el *5seudo-Joan fa transcórrer el diàleg al costat del
sepulcre de Crtst, on Maria havia anat a pregar "com cada divendres."
Una de tes coses que Maria demana al personatge celestial és que en el
seu darrer moment pugui estar acompanyada t t tots els apòstols. Així,
r arribada d aquests personatges constitueix l'episodi «deguer^t. *îl PseudoMelitó explica que Joan estava predicant a Efes, un diumenge, a l'hom
tercera, i que de cop un núvol el va embolcallar i el va transportar davant
la porta de la casa de Maria, El pseudo-Joan Evangelista explica la "sena
pròpia arribada** de la mateixa manera. En el cas deJ tessalcnicenc ! del
Pseudo-Josepd'Arimatea. quan arriba Joan. la Verge està acompanyada
d'altres amics i familiars.
Aquf tenen Do" te* pertinents salutacions i l'explicació que fa Mart, de
la seva propera mort. A més, en els casos en què l'àngel ha portat la
palma, Maria ta -nostra juntament amb la seva mortalla a l'apòstol. En el
tessalonic-nc. li mostra també dues túniques i U demana que quan ella
mori, tes doni a aues -ídues que són a la casa.
9OC
3^8-3
?
í - V*ii«o és "O sofsoc* *- '-te «• co"'c»e -o so« '"C «'s* e *ex» ^«s c. vjça* a Dec œ"
ac
1
r
;
4
**3Odo et^c n 3 ¿e ~s,' o x*\ * d« ^oc* pe a e c* o« ^ocr D si» de
or ce "a «-w* e ps .SMC d Ar r^3*o é$ ," Éf'o" "'és '^30 pro qj« a- oé * rgyé -" cniy^a'-* *es» a a
' * los E«rgrca Apec? *a * 97 v
¿
* " Sotx» «• figr. ço» o« '"i patw-o
t 7 »• Ç
exp' cac o ï» ' ec»$od' j* c^corf • 3"tb « s ••.*,$ Q
*38~*39
fi
Tot seguit té lint l'arribada de te resta dels apòstol.v Quant a la
personalitat l nombre dels arribats, les versions difereixen. El PseudoMelíió diu qut van arribar tots, més Bernabé 1 Pau. E! Pipetado-Evangelista
n'enumera dotze, encara que en substitueix tres per Pau 1 els evangelistes
Marc i Lluc. Pere 1 Pau són els únics anomenats per Joan de Tessatònica,
que *speciuea que en van venir onze. Finalment, el Pseudo-Josep
d'Arimate? parla de l'arribada de tots els deixeblf s del Senyor, però fa
notar que hi mancava Tomàs. A més donc uns quants norrs entre els
quals figuren personatges que río són considerats apòstol:; (Nicodem.
Maximlà) 1 acaba dient que eren tants que era impossible comptar-los. Els
mitjans de transport són sempre uns núvols que sels enduen d^ls llocs on
es trobaven predicant. Totes les narracions situen la trobada davant la
porta de la llar de Maria, algunes indique-*! que Joan surt a rïbrels (el
tessalonicenc. el Pseudo-Meliló) i, després de les salutacions, entren a la
casa on la Verge els dóna la benvinguda \ es disposa a esperar la seva
hora. Segons el tessalonicenc, Pere feu un sermó adreçat a la
concurrència.
El relat del Pseudo-EvangeUsía és sens dubte, el que off reiy més acció i
més elements miraculosos Segons aquest autor, la Mare de Déu lé la
casa a Betlem i allà és on té lloc la trobada de tcts els deixebles. A
continuació es produeixen tot un .f,eguit de miracles entre la gent del
poble i els sacerdots jueus, assabentats del que srcceeix, volen atacar la
caja de Marta. L'Esperit Sant embolcalla els apòstols i Maria dins d'un
núvol i els traslladà a Jerusalem16 Abans de l'arribada de Crist per rebre
l'ànima de la seva Mare, encara es relaten altres prodigis i aMaralls dels
Jueus.
El moment culminant de tetes aquestes narracions s'esdevé amb ia
vinguda de Crtót í el seu seguici celestial, format invariablement per
àngels i, segons el Pseudo-Evangeiista. pt r querubín .s Després d'un diàleg
entre Jesucnst i Maria, aquesta U lliura ¿'ànima: el Pseudj-Melitó explica
que els arcàngels Gabriel i Miquel actuen de psícopompcs17: jegons el
tessalonicenc. només hi és Miquel. Naturalment, el fet té lloc a to cambra
' ** ÇO**" tNf* '961 pog «9 - 200 %,OCQOC ecu.-«* entres v.··^·s ""-D -e«! 'Wes *"
se ed«bf3¥*r a je'usa1««* o (x.*: de c'
* ' De re<c* CA % --V«Jèx» es ccy»fv«n <3j0$ '«c·fs.c·* c s " • « B2 ¿: y ne'c ei ¡c Q^S e*a ^£yTO|*S '857 ce1 '23>~1¿4Ü . 'siagono . Apàcr k M M* J«ter«»frf '99C
33 J- 347 A CíiAporrifi cfe N»xr*a TastMv«? ' O f t j-/g 4^8-50-^ * " 0cy*- -o» Ov-e-s .s
*c 52 "offitís Darfa de ' ocaigs1
16
de Marta, on hl h<? el Hit en què la Verge es disposa a ten morir. Amb
l'arribada dels personatges celestials es produeix una gran respiandor.El
Pseudo-Jot ep diu que els apòstols, van quedar adormits.
El Pseudo-Melitó i l'arquebisbe de Tessaiòníca expliquen que una
vegada han desaparegut Crisi i el seu seguici amb ranima, els apòsiols 1
les tres verges que es trobaven a la casa amortallen ei cos de la Verge i el
col·loquen en un fèretre per anar-k> a enterrar.
Els diversos relats convenen a narrar l'encontre que té la santa
comitiva amb els lueus. Tot i que cada text l'explica d'una manera
diferent, es pot sintetitzar dient que un dels jueus que molt aïradament
els surten al pas (el príncep dels sacerdots; Jefonies. un home molt
robust, cl pontífex, o eî jueu Rubén) 'acosta al baiard per fer-lo caure í
profanar el cos de la difunta, però s'hi queda enganxat miraculosament.
Després de plors, supliques, paraules dels apòstols i penediment del Jueu,
aquest recupera la normalitat i el seguici pot arribar jense més problemes
a la Vall de Josafaí (segons el Pseudo-Melitó i el Pseuc*o-Josep) o a
Getscmaní (segons ei P&eudo—'oan E»?angeüsta)18.
La relativa uniformitat que guardeu totes ies narracions queda
estroncada a partir d'aquest punt. La destinació final del cos de Maria, el
tema cabdal de la doctrina assumpcionista. et explicada de maneres
diferents. El Pseuéo-Melitó és el que expressa d'une forma més clara la
idea Je la Resurrecció i Assumpció. Segons aquc ¿t relat, després que el
cos de la Verge fou sepultat, els apòstols es van asseure davant del
monument. Tot seguit, Jesucrtsï va baixar de nou amb el seguici celestial,
l'arcàngel Miquel li va presentar l'ànima de la difunta i Gabriel va treure
el ros deï sepulcre, de manera que es van tomar a unir, Maria va pujar al
Paradís en mans dels àngels i els apòstols foren retornats als llocs on
estaven predicant, de la mateixa manera com havien vingut.
El relat dal Pseudo-xJosep d'Arimatea no exfüca la resurrecció d'una
manera directa, però la dóna a entendre en introduir-hi l'episodi del
íetard de l'apòstol Tomàs. Com en el relat anterior, els apòstols es queden
9\ costat del sepulcre, després que el cos de Maria hi ha estat enterrat,
però no es produeix una segona vinguda de Crtst, sinó que el cos és
enlairat cap ai cel en mans dels àngels, sense que els apòstols se
n*ador*tii. El que sí que ho veu és Tomàs, qre no havia pogut arribar a
Lc Va" de j« 0*0* és SAJÓOS «I cweia jor {c '<« 2' ef ' oc on Déu jttrs *ot$ e's homes e dit ae
c ?ino' ôobre "a
del Pcx: d« o sepulfc'o de ívkro vsgeoJJGl? 1944 pàg ^S
17
tempe als funerals i ara, des de la muntanya de Íes Oliveres, en adonar-se
del am que se'n va cap al cel, fa una súplica i Maria M llança el cingol que
duu a la cintura. Quan després es reuneix amb els seus companys, com
que squests li asseguren que el cos de Marta és en ei sepulcre, els el fa
destapar i, en veure'l buit, tots co.nprenen que certament ha pujat al
En canvi, ni el Pseudo-Joaa Evangelista, ni l'arquebisbe de Tessa'ònica
opten per un final tan apoteòsic. El primer explica el que se'n diu la
"doble assumpció": l'ànima ha estat pujada al cel, durant l'episodi del
Trànsit, i el cos, sense que els apòstols que e.^n ai costat del sepulcre se
n'adcnessin, ha estat transportat al paradis terrenal. En aquest lloc el
cos es conservarà incorrupte fins al dia del Judici Final20. En tot cas. el
que poden veure els apòstols és com la "relíquia de la Mare del Senyor" és
adorada pels patriarques i sants en un lloc saturat de llum i perfum.
Pel que fa a la postura de Joan de Tes-salòníca, és difícil de discernir:
segons M. Ju$e, eis manuscrits, presenten solucions diverses. Uns no
diuen res del cos, un cop enterrat: altres manquen del fragment final; uns
akres parlen del trasllat del cos al paradís terrenal, algun amb una frase
al·lusiva a la resurrecció, i, finalment, també n'hi ha que parlen
claraïnent a Assumpció21
Sembla que el segle VI fou l'època d'or d'aquestes narracions22. Dos fets
en donen prova de l'expansió. En primer lloc el relat que ofereix el primei
dels Librt Miraculorum de Gregori de Tours23, marcadament paral·lel al
Pseudo-Meliió24 i que avui es considera lapòcrif mes antic del món
occidental. En segon Uoc, el pròleg que precedeix el relat de Joan de
Tessalònica (610-649).Aquí l'arquebisbe recorda als seus fidels que gairebé
• " Cal ie«tf e- ccr«p<e qae oc, .¿esío "orruc o es «^o»1 *a*da*"3 e1 codex ^tn Q"* c qve """ sctienoo^ u' tzc
oe* o a sevc ea c ó se«*b3 aa»af c* seo« X ¡vegc^ ÍOP f »Gí*^iC5 Aixx"' fes 97v peg *46 rer
a^cs bo"dc oero es cxiss o« aie e 3sejao-joie0 d * ra'eo s "-KO '« e" ^^ rec* aje cxs re~_««c»» os s^ies V o *rii Q.« **o^* oror^rc Corta 3 ^>ys vegcu,^'G<r 944 ràcj S/- 58
20
j'jGiE "944 pog H 9-"23
''^UGlE "'944 pag 140 Vtqew *ofíO6 Gt .Apoc''»^ Js1 NiK>/o resomdr^s
2
- jüGr
23
v^X" pcjg 522 " 2C
944 p«, ' 38
8^ ço 7D8
24 Segais j'oGlE 194^4 pag ! 09 e bsbe o« 'a/rs N3-* c tf "not ana »*«íyccio
a >« r«icf
sif «ce Qy« <X|u^ oíAy cw»<» o Cof JsxjC'rf 'n» 0ntic OSJUASÍ <W I3t¿ pool cot £>sr VV? G"""" W
Con^
cf rfw opticripíioí lil«ift>w {^ (h» N T icwor« 186^ Segons
»eona e1
18
en tot l'univers catòlic es celebra la lesta de la "Memòria del repòs de la
Teotokos". però que a causa de tes moltes històries falses que circulen
sobre aquest tenia, els seus predecessors en l'episcopat es van mostrar
cautelosos i s'hf van mantenir al marge. Ara, ell es proposa expurgar
aquests relats i oferir allò que realment va passar, segons van dir
testimonis oculars25.
Aquest pròleg, doncs, ens Informa de Texistència d'abundants relats,
amb més o menys quantitat d'elements fantàstics, que eren coneguts
durant la primera meitat del segle VII, peiò, a més, introdueix una altra
qüestió de primordial importància. La màxima jerarquia eclesiàstica d'un
dels bisbats més antics, fins aquells moments, no s'havia atrevit a
instaurar la festa de la "Memòria de1 repòs de la Mare d* Déu." Certament
cal veure tota aquesta literat u. a com una prova de l'interès popular vers
la Mare de Déu. però l'Església, almenys d'unr. manera oficial, mostrava
les seves reserves a l'hora dacceptar clarament que Maria va morir i.
encara més, que el seu cos es manté incorrupte o és Ja al cel.
E\& Pares de l'Església Ja es preocuparen de buscar en eïs textos sagrats
una resposta a aquesta qüestió mariana. Dos personatges palestins que
van viure en el segle IV i començament del V, a través dels seus dubtes
donen una idea de l'estat de la qüestió en aquella època. Sant E pi fan i
justifica el silenci de les Sagrades Escriptures pel fet de la grandesa del
prodigi. Després diu que hi na alguns passatges que semblen fer-hi
referencia i cita la profecia del vell Simeó: "/ a to mateixa una espasa et
traspassarà l'anima" (Lk.2.35). d'on alguns dedueixen que Maria va sofrir
martiri; també creu que fóra possible aplicar-li aquest verset de
l'Apocalipsi !2.13-14: "Puan el drac es ua ucure llençat a la terra va
perseguir la dona que havia infantat el noi, però/oren donades a. la dona les
dues alcj de la gran àguila perquè volés ci/p al desert, cap al seu lloc... " En
definitiva, però. Eptfaní no es decideix per cap de les possibles solucions.
Ttaoteu, prevere de Jerusalem, rebutja la possibilitat d'entendre que
Maria fou moita per una espasa, a partir de la citada profecia de Sineó
"Se non Ita se res habet. En&ts enim aère confectus corpus dividit non
dissecat anlmam, Quare Virgo usque àdhuc immonalls est- cum qui
tnhablmuerat earn In loca assumpttonis íratíioterlf*2*. La Interpretació
25 1
, 'JG«E "v44 pòg 139-'43
2" Ct¡c G SOlÀ, ' Ç47
120 pef o comet-ars soto«
34-35 70-5
dt»
de * Esgiés-c v«gei
19
d'aquestes darreres paraules ha estat molt discutid"27, però el text és
impoitant com a primer document d'un marcat caràcter assumpcionista
Atotí, la discussió que amb més o menys intensitat es perllongarà durant
tota l'edat mitjana ja s'ha Iniciat: es dubta de la mort de Maria i es
desconeix k destinació del seu cos.
De fet, però, el que insultava més dificll d'acceptar a l'Esglés*a eren les
fantasies de la literatura apòcrifa. Per aquesta raó un Liber qut appeüatur
TVonsttus id est ossnmpíto Mortct' figura com a no reconegut per l'Església
romana eii l'anomenat "Decret Gelasta", recull de decrets publicats a la fi
del rsgle V ! a començament del VT28.
Malgrat aquests entr banct. ta devoció mariana anava en augment, tant
en un sentit genèric com ~n l'aspecte referent a la fi de Maria. Una de *es
dades més clares que informen sot.-e aquesta evolució és la institució
d'una diada dedicada a la Mare de Déu. Des de les acaballes del segle IV
hem té conetx-raent d'aquesta celebració de la "Memòria de Santa Maria'
a les diferents esglésies orientals i occidentals. La fesía commemorava la
ftgtna de Maria en lant :jue Mare de Déu i, per això, en algunes d'eq *estes
esglésies es celebrava tftns del cicle d'Advent29. Aquesta festa era
l'equivakn; a la celebració tíel dies noialts de quals -vol sant, és -A dir, el
dia de la seva entrada a l'Ecglésia triomfant30. A partir del segle VI, la
literatura apòcrifa fa sentir la seva ir fluencia en aquesta commemoració,
i attí !a festa de la "Meinòila de Santa Maria" tendeix a convertlr-re en la
festa de la Dornstcié i Assumpció. Segons M. Jugie. va col·laborar en
aquesta transformació el fet que es co.nenccssin a assenyalar altres dies
per commemorar els principals esdeveniments de la vida de Maria. AJKÍ.
durant el regnat ^e Ju&tinià es va instaurar la festa de l'Anunciació, el 15
de març, i, poc després, te de la Nativitat de Maria, el 8 de setembiv.
Lògicament, aquest cicle de festes n.arianes havia de cuLninar amb la
celebració del record de la Dormitó 1, jssuuipció, peí a la qual va semblar
adient la diada que, des de temps, n rorriava el dies nataíis31
Dom Cápele creu que a Síria paie fm te literatura apòcrifa vr ten «r un
.
1
" o>qe c 'VRA
f
003
n
** AoiHBt aAOe *a ço?" -^'Oo •• x , "vr- $ 10 ofr ix:* "odie «y*u·'*;e * 3 "sp?* 3e:os. ,^92-*-* 56'
se*ò e" *
XX vxj o se a* • sofa'« '.c , »»-c si *•*? c »c* Vegíu ji;G'r 544 peg * 34 29
j'JGIE "Ç44, p¿g ¿9 CA^úLE '953 oàg 244-756
174 *^EL, 9fe4 pèg "7
i 74
20
gran cesaò, s'hi va introduir ben aviat una Testa de rAssuiupeio32. tigiote
constitueix im altre cas particular: la festa ^* te "Mei^òfta de Santa
Marta" es ceïcbravr, el 16 de geii *; » partir del segle Jl esdev* la festa de Î n
Mort de la Verge i, seguint alguns reUts coptes que situen FAssuiipcio set
mesos més tard, es celebra una segona festa el 9 d'agort. De fet, Ics
díveises esglésies, segons l"s tradickns locals, havien assenyalat dates
diferents per a una mat.i^a commemoració. És per aquest motiu que
l'emperador Maurici (582-602) en va intentar la unificació, i, a través d'un
edicte especial, va imposar Lt data del 15 d agost33.
Els apòcrifs no van influir ncmés a establir la fest« sinó que som,« vrn
entrar a formar part de la litúrgia del dia Ja s'ha vist com el relat J*: Joan
oe Tes'ialòníca forma part de l'homilia en la qual el bisbe exposa la
necessitat tíe celebrar la festa de la "Memòria ¿el repòs de Santa Maria"
Del rtgle VTO c ? conserven les hom'Jies per a la fes .a de la Doniilció de
tres grans teòlegs de l'Assumpció: Andreu de Creta, Geimà de
C "»nstanttnoble i Joan Dama».è. En totes s'utilitzen els relais aiiocnfs,
especialment el de Joan de Tessalòii Ica, però els autors van mis enllà
d'aquesta "simple literatura" i intenten demo&trar per aL.es camiïs H
incomiptibJlitat del cos à? Ma.la 'Andreu de Creta) o la se*a resurrecció i
assumpció, i a raó fonamental qut,, segons ells, pern?*! de concedir aquest
privilegi a Maria, és la seva divina maternitat31. Aquestes ftomiLes,
juntament amb les d'un personatge anomenat Cosme Ve^titor, que va
viure vers l'any 800, van tenir una gran trascendencia, no només a
l'esgiésia oriental sinó també a Occideit, ja que vrji s»er trad aides al llatí i
es conserven >%n un manuscrit del segle X, ccptat al monestir ck
Reichenau. De fet ¿quest manuscrit recul! una an* logia de textos
assumpcionistes que van ser ànipliamen difosos al llarg de tota l'edat
mitjana i, van arribar a ser, entre altres, una *bnt de la cèlebie Legenda
Áurea de Mcopo d& Varazze35,
Hi ha encara una altra qüestió "n què M. Jugie també vol veure la
influència d'aquesta tradició. Aban^ ja d'ha fei esment de la dedicació
32CAPCIÍ.
552 oog 253-255 j )G»£ >Q££ 009 ' 8 '
' ^er o tC íes'3 o rg-c'e '.ege^^wCi ^¿4 o>~>g "28 32 75 7*5-*SG 2v7 C*"î,j^
í. 13 °55~ 156 Aojes'o ajes? - -3e o ;e$?c ae ^ 3on* <• ó /o .%s^'ncc o a es o verses ei i m es
o' en*3 s és "-t1' co^Diexo o ^és d ac^eïte oos
22ó-¿5.
f '968 poq 20C VÍ»DiSR '980 oòg 30 5!
21
d'esglésies a la Verge, R. 'vn.utheimei ci í a un rnartyrt? m construït en el
segle IV, en el lloc on es mostrava el seu sepukrre, a la Vail de Josafat, als
afore*, de Jt-Tusakm3J. M. Jug*e fe notar que en ek relat de la peregrinació
d'An topi de Plasència (c.570) es parla d una basílica de santa Maria en el
lloc en es dlu que hi havia la casa on ella va viure i "in qua et de corpore
suNattifnjuísse'*37. Setantr anys més tard sembla que aquesta tradició ja
javia canviat; per un¿ banda, es parlava de la tomba de Maria a
Getsemani, una part de la Vall de Josafat; per J'altra de la casa I lloc on
mon. al mont Sió, a dins de la ciutat. Diferents relats en parten, ¿nue eks
quals el me* citat és e¡ de Beda. El canvi l'haurien propiciat els relats
apòcrifs. Els textos més antics, .¿iríacs i captes, ja indiquen qye el lloc de
l'enterrament fou la Vall de Josafat, però és la narració gre^a de PseudoJoan Evangelista la que parla concretament de Getsemani. l'investigador
pensa que per explicar totes les seqüències de la mort , el seguici fúnebre
amb I incident dels jueus . cesprés. La sepultura, calia que hi hagués una
disfUi'·ia des de la casa on va transcórrer *a Dormido fins al lloc de
l'enterrament. Per això sorgeix la nova tradició i d'ara endavant la casa de
Marta ?e situarà ~* Sió. al Cenacle38. A partir del segle VTI els pelegrino
també parlen de l'església de Sió, on hi havia la capella de la Uormic.ó
decorada amb una representació d'aquest esdeveniment39.
El segle VIU. a Orient, doncs« es presenta com un gran moment per al
progrés de la tesi de la mort, resurrecció i assumpció de Marta. De totas
manera, l'altra postura que alguns apòcrifs havien mantingut, la
denominada doble assumpció, que ensenyava, per exemple, Joan de
Tessalòiiica. no ha quedat pas oblidada. Al llarg dels segles X i XI sen
nombrosos els autors partidaris de l'assuopció de l'ànima i el trasllat del
ces al paradís terrenal, al costat de 1'r.rbre de la vida, en espera iel c1 la de
la resurrecció general. Com a conseqüèncie d'aquestes diferents postures,
la litúrgia oferia textos de sentit vague, per tal que el seu contingut
pogués ser acceptat per als dos bàndols. El ca>= més representatiu és el de!
sinaxarl de l'església de Ct/nstanttnoble, ledactat al segle X; per indicar
l'objecte de la festa del 15 d'agos* utilitza l'expressió: "Memòria de la
santa i venerable migració de Nostra Senyora ...". El terme migració
36 toW-EiViS '964 »ig. 87
37
GEYfR taro fr*rossrfymrtawi. oog '70 c ,a> sta f.-Œ '94¿ pao o?2
^*%uGÍ 944 *&cuf$«$ A Le »rfaeov ^e «o Soi«& V^rge c jmoQ*« peg 68'
39
VENDER '980 pòg 90 r- 42
2¿
(metastasis trasllat! utilitzat per força autors, era preferit a Dormido
perquè Unit es podin rpbcar a l'assumpció integral, com a la qu »
no cómprenla l'autènUca resurrecció del ce«40.
En tota aquests anys de formació i consolidació de la doctrina
assumpcionista a Orient, s'han destacat tre«» aspecte? mariològics que cal
retenu*: Maria ha anuí lat els efectes negatius que Eva havia provocat;
d'aquí la constant assinilació M&rta-Cva i» en conseqüència, Maria^sglésia, tan freqüent en tota l'edat mitjana. Prx hav*r estat la Mare de
Déu i haver-se mantingut verge després del part, U correspon el privilegi de
l'Assumpció, per això, la commemorac1 j d'aquest esdeveniment, tant en la
litúrgia, com en la literatura i «n l'art, sempre anirà acompanyat de clares
al·lusions a la maternitat divina. Finalment, Maria és considerada com a
mitjancera dels homes davant la divinitat, i és justament aquest càrrec el
que doiarà un fort caràcter popular a tota la devoció mariana4 » .
^.wGr "944 003
87
"** GRA? '968
200 Aotesies qjes'.crs sor
pef ou ors ço" s ccrcr"=" s» q»e$
ce o **of ötog'o c zo^* no p«*o ce-ef" q«« >jr * f*o* cor4*or^ ***s o ^e^ys ^c*
7 /a" *o*c
,
rr ««ano occ
23
1.2. L« creença
A les terres d'Occident la mariologia evolucionará de marera me« tenta.
Pel que fa en concret ai tema de l'Assumpció, els pares de l'Església
llatina van trigar més temps a tenir-lo en consideració Gregori de Tours
(+593) és considerat com el primer divulgador de la literatura apócrifa ja
que en el seu recull hagiogràfic, Líbri Afíracuíorum , inclou un relat apòcrif.
£1 bisbe de Tours és.a més, un dels testimonis de la celebració d'una festa
mariana a les esglésies de la litúrgia gal licana. Aquesta festa era la
mateixa que s'havia imposat a Orient, i que en el mateix segie VI havia
arribat als diversos països occidentals42. Un dels textos llatins mes antics
que fan referència al "triomf de Maria a la glòria" és un poema as Venanci
Fortunat (+600), però la seva ambigüitat no permet d'assegurar que l'autor
accepti la Resurrecció i veritable Assumpció de Marta eu cos i ànima. En
tot cas, és un bor* precedent de la lírica d exaltació mariana que Hori en
les llengües romàniques durant tota la baixa edat mitjana43.
Cal però. esperar al segle VII per tenir notícies de l'entrada de festes
marianes més especifique?. M. L. Thérel ho sintetitza de la manera
següent- primer la Purificació, després, vers el 650, la Dormicíó, una mica
més tard l'Anunciació i. a fmal del segle VII. la Nativitat de la Mare de
Déu44. Hom pensava que l'introductor, especialment pel que fa a la
Cornudo, havia estat el Papa Sergi I (687-701), però avui la majoria
d'autors entenen que aquest Papa l'enriquí amb una processó que recorria
diverses esglésies de Roma i que per tant. la celebració ja s'havia introduït
abans45
Segons M. Jugie. abans de r arribada d'aquestes festes. Roma no tente
cap solemnitat mariana i per això, quan es fixa la de ia Dormirlo, es
sen> ala el dia 15 d'agost, tal com s'havia establert a Orient per ordre de
AJ f
»
^* « es es c c co'c es cee£>"owc e* 2 z e ae ae"f ""or~ *3""te *e "c*c e« A a
a ¥ " v ^ - G t 544 003 5a '95 /eje« -^*$ c D 09*0* 3 a "~£Pr. S9
»39 8
43 Vegeu-n« e ^ayer-s er c„«ito c cr'o'og c a« tex*of se< c^ de BDV£i , M la Asjnr »cr
2^5
ocg 25
45 "r*£í^¡, * 9SZ oag 21*1 M jag e c^ey sai? tf co«^ctor ro^io s *"*«a. c» cc^s ofc «s QJO»«
e^-rc-ifvocÄs f»1 0,20^1 v època de S^g» Veí, oc ço
feo* 3 pe'a-e oay«** pa
«*o j wigcr s nac o *"»s r«¥»c viscut uf
a Se »a
b "tao* s'G 'a«*oe O^TSC «f a
n
c _.s o» irt<y«nc^3 d« Tessoio* ca QU»
o de« por
r«nò •
rv o
a »es'a «r
joocooe üfSMsbsbejöc* yUGZ «944 oò§ 196-'?7¡
24
redicte de l'emperador Maurici f des de Roma es devia haver un planxa t a
la resta de països occidentals. Els que encara no tenien cap fecta
manaria, com Anglaterra, ta fixen també per al 15 d'agost En els que ja
s'h t celebrava una solemnitat marianc. com a tes Gàl.hes. lat festa f*"
"record" es eonvrrtetot en bi Dormleió*«. Seguint amb la tesi de M. Jugie i
molts altres autors, també és a Roma e! primer lloc on es produeix el
canvi de nom. Cap a la fi del segle VIII els primitius Depositto. \atale,
Pausatio. Oormí'lo. tots al·lusius a la idea de "mort provisional", són
substituïts pel més explícit à'Assumptfo, que suposa la Resurrecció i
posterior pujada al cel en cos i animí Al sacramentar! que Adrià I envia a
Carl« na^iie (entre els anys 783 i 790) figura ja aquesta paraula Aqyest
canvi sembla sorprendre l'església de litúrftp gaMicana. ja que en ,.a
Capitular! de Carlemagiit de l'any 81 ü es diu que aquest tema de
l'Assumpció es deixa en suspens fins a nova informació. De tota manera.
ïres anys més tard. en el Concili de Mayence ja s'accepta ^taranient.
Aquest canvi cJe nom i de concepte causà um cert desconcert a les Ga'.lies
En primer lloc ja es produí una confusió àrab la introducció d'una data
diferent Per «i!xò sembla que en alguns llocs es van mantenir durant un
temps les dues diades: la prtiniïtva soletnnitrí del 18 de gener era la
utílitzcda per celebrar la DurnUeió, menirr que el 15 d'agost es reservava
per a l'Assumpció47. Uns quants martirologio del segk IX. el de Florus de
Lyon, el d'Ado de Vienne i eï <TUsuard.. monjo de l'abadia de Saint
Germain des Pres. tot i assenyalar la festa el 15 d'agost parlen sempre cle
Dormtíio i no sembla pas que signi simplement una qüestió de forma, sinó
que el que celebren és 1 entrada de f ànima al cel; quant a la destinació del
cos. confessen que ha estat sostret de la comipció. però no especifiquen
més**.
. ~ » í - *¿¿ 33 í
isg '¿.-tï
^'..G:
-^7
-è ."3L*e 3 a-esí r -? ^,ac v 3' i« 1:re~ ag^e /e^e, ïA??t
55 T
*?¿4 scg 2 OC 21S-2C*1? ^ï";ï 'vBl pag 65 ' 32 S-« e as-es's 3.»' c 3e j
t," *"CC í C«1 C **E*3 T*
i$S^" DC C .' *2SC T 3€ *^O" Aíí^fTfifiC
~ 3-35SC C'' TÍS •; ,*** '"S'C .« .'"
"•yç. "v" a *«**••*«,
3 f «a*** "a* &i p* * c 00 $ **jc*c$ *»,*g.cs ga - ec's '^»»G*S a* '~ú i-e t <V",öJö«s oo<*î«t »r o« D* "C c 3-ç «g* V 3« *>-*9 o çc co-í2 y « ""í .x, ^* T-JSC w?- c* "^e'c
^«5333 3 oa'OwC *<ju*»v''C «c -Jtrcc d* 3
d , "/, ssa r Acbjn'y·'.one
*"a«-,» fvorg» 3'' * W->vt-y'7 'Of-oé jy s í' "nt crys ae- a*j* V pe-o c* -*i*go 'crtc-n -se
c pa*c Ja Nfoio* Segcys »
d <3íU€*5
2cr*c» ¡a r "v:- a corusco" c
s» «
Gà -w *o" ou« ? 3cTK3 % t« c»*tp»» «s 3oor«3c o. -s vtt Dty* -V,; ,r e« ^ $«« •
»V 'jtx-r p'es*^'o *
o« s f C r o de •*•'•>•"n $**,« Vi c A Bou·'ts·e'* awe *
25
SI bé la celebració de la festa del 15 d'agost no presupon, la creença
assumpctonistâ. si que serveix d'orienta"* 6 per conètxrr-ne la història. Pet
altra banda, cal tenir present que la festa va contribuí- de mano a
Important a la propagado d'aquesta doctrina49. A partir riel segle Vu els
testimonis del culte marià comencen a ser importants. A la Ge J. lia
merovíngia Ja e~ dediquen nombroses esglésies a Maria, així com també a
Alemanya í Anglaterra50. Malgrat que E. Sabbe cousideri que durant
l'època carolíngia hi hagi é una certa apatia marta la. no deix?, de ser
significatiu que l'any 805 e! Papa Lleó II) dediqués la catedral d'Aquisgrà a
San ..a Maria. Precisament fou Afcui el qui va introduir al costum de
dedicar la missa dels dissabtes a Maria5 . en hs oracions de la qual queda
d? manifest el seu paper d'intercessora, El Papa Lleó IV (847-855), pe*augmentar la solemnitat de la festa, en va establir la vigflia i l'octava52.
L Ordo Antiquus parla de l'esplendor que havia assolit a Rorna i de 'a gran
popularitat de la processó que s'o'ganitiava de nit53. En eï segie XI, Pere
Damià va compondre un ofici marià, en què la M?*re de Déu continua
esaent considerada com la intercessora de la humanitat davant del Jutge
diví54
^ la vista d'aquestes dades, es fa évident que l'Assumpció al llarg de
l'alta edat mitjana, va fjenetrar profundament i amb força a l'Església
d'occident ideï prnüñcat d'Alfred el Gian, S7 1-899. data una llei que eleva
k* festa de l'Assumpció a la rratetxa caíegorta lue les de Nadal, Pasqua i
Pentecosta55 Tol i la importància d'aquesta cr kbració, cal entrar amb
més detall en el tema per adonar -AC de 'a eompleatat del s» -u significat
«y¿y 6í2-£¿v *»*, L,«""©1 se a.ctc' "
"#Ky 3 sec««^1 C» -"3_4* " 3 3 3 *€$*3 O* C
" J 5 *"3
a ',-3 * XC' ü**' 3
^ 3 ag3S* er ^3"v
3** •. ^* e" ~ c * 3? s*3 •» V*
DCS3 'j 'c*~3 GAL" C
»47 c-33
4,— ' ¿t, *.^ff
'"547 009 " 6 ^ - f,- "s*e* "-le c
CGv«i'c "D* «-3 c-«s% c^ osse^voc -/• c V'
"
3 i A- oa -a
4
^3E
5A¿ pas 2 2 Z**-':
;
f
^:3 =-25 2¿
^ *•* ï..s "o •? *o'çs A.*"-;;-ya SA3B«£ " 9f *
3GCJ"*****A *s«f*:O*S
3" S Af«c! J%"Q ÇO' CCW.uitO' MA?*^NDA»£
G?A5-
52
• /6í pap 30
CA?E,I 953 ccg 26C
53
r
C 3- 09
?
51
66 fjc "72 M.r.MO?" "^>¿ oà; 735
5*G?A£f '968 pòg 205
55
-Q8C pàç 2 J
3 %$*D 36
c "~ ' 3~ 3*1 sec e V
~ "c^
'6—
s
*952 SC
26
Precisament a través de. amp de ta prodúcelo artística es possible
ó costar-se al que molts autors anomenen "la problemàtica
assumpcionista". El Líber Pcntifícalis recull els encàrrecs de draps d'altar
que alguns Papes riel segle DC havien fet. M. L. Thércl remarca que només
en un cas (un encàrrec de Pasqual I) s'especifica que hi havia una
"...stoiiam quníííer beate Del Gertítrix Maria corpore est assumpta": en els
altres encàrrecs (d'Adrià I, Lleó III. del mateix Pasqual ! i dels se* %
successors» només es diu 'Mstoriam adsumptionem" o "sfortóm fransfíiíS*.
L'autora es pregunta quin é& el motiu d'aqueste precisió: "...Est-cf une
inscription sur l'Image qui spécifiait l'assompîion corporelle? Est-ce la
singularité de ia représentation qui tnp'lqualt cer*e Interprétation? Le pape
Pascal I Qumli-u voulu manifestet alns sa croyanceper^onnelle?"5®. Aquí no
es tracta de resoldre aquest dubte, sinó només d'utilitrar-io com a
exemple d'aquestes matisacions que la iconografia assumpcionista
medieval sovint sembla que suggeieix I que a l'hora que nosaltres les
volem Justificar amb els textos contemporanis ens resulta prou düicil.
En relació amb aquesta problemàtica, una de les qüestions a tenir en
compte és el paper que hi jugaven els relats apòcrifs. Ja s'ha vist com fou
un pare de l'Església, Gregori de Tours, qi'4 va divulgar un dels relats me*
antics. Això però. no vol dir que l'Església acceptés obertament aquesta
liteiatura. Altres pares no tis coneixien, com per exemple Isidor de
Sevilla57, o bé hi mostraven clarament les seves reserves. Aquest és el cas
de Beda. que encara que es fe ec<> dels relats dels pelegrins que havien
anat a Terra Santa, quan es refereix al? fets de la mort i enterrament de
Maria sempre adopta una oostura clarament impersonal58, tot i que
coneixia el Pseudo-Melitó; però no sembla fer-Ü n gaire cas59
Al segle VIII, Ambrosi Autpert, segons alguns el més gran martòleg
abans de Bernat de ClaravaU, deixà una sèrie de .sermons dedicats a les
festes de l'Assumpció i de la Nativitat de Maria. Els dogmes que hi
defensa, però, són els de la maternitat divina i virginitat perpetua, en
pcq 42 OAAAA
-/
57
54/ DQQ 1C 5
w
-Ar
' M~se c
3 se o »c ae jOsa*s* cr s e·'s·y/s/c e sepu c*s se */c* 2 ~ *
o.iíj'l '"Cífcefj' .^ ^ srta<f pacso e1 „,1 è .s xxie'orr mor jfrw". T t,^c
A4o,*«o oi'jjomdtj poj»sse o/c fe' sea a aao ^e abandó 4 »
lasc-^'" "'.H e'osoVfn/îono c'ffaBO^E? "9«í7 TOC 365
pog ¿7 -272
27
canvi, ignora els apòcrifs i es mestra molt reservat pel que fa al tema de
l'Assumpció60. Fulbert de Chartr-s (+1028) en un sermó parla de la mort
de Marta i del sepulcre buit, però no s'atreveix a afirmar ne clarament
l'Assumpció i insisteix en què això no es més que una creença piecosa61.
Aquesta postura del bisbe de Chartres *s de fet la postura oficial de
l*£sglésia: tot i adoptar a-nb entusiasme la celebració de fa festa, no i»a
acceptar aquestes narracions més o menys fantasioses ni les va utilitzar
per afirmar l'Assumpció corporal de Maria, però es va adonar que
constituïen un oor* mitjl peí fomentar la pietat popular. És per aquesta
raó que en va permetre la circulació i, fins 1 tol. les va incloure a la
litúrgia. A més, com ja s'ha indicat al començament d'aquest capítol, van
ser la base de les representacions artístiques i dels drames litúrgics
referents als últims moments de la vida de Maria.
Dom Capelie, un dels autors que més ha investigat sobre la qüestió
assumpcionista des del c'wip de la litúrgia, afirma que directament o
indirectament aquests relats han confopnat molts textos Ütúrgics: lliçons
de l'ofici, prefacis, an tifones, pregàries, etc62.
És precisament a través de la litúrgia que hom pot conèixer quin era el
sentir de l'Església. Aquesta postura de dub*e o d'indecisió que sembla
planar entre els autors de l'alta edat mitjana queda clarament reflectida
en un text que va assolir una amplíssi.ia difusió. £s tracta de
l'anomenada Caita a Paula l Enstjqui o, d'acord amb les paraules del
començament, el Cogífls m*», falsament atribuïda a Saní Jeroni Avui
tothom accepta que aquesta epístola fo« redactada per Pascasl Ratbert (c.
860). abat del monestir de Corbie, amb la finalitat de donar una resposta
a k s preguntes sobre l'Assumpció que li devia haver formulat Teodora,
abadessa d'»'n monestir amb el qual Ratbert manter ia relacions des de
6°'EC.ERC
"•
:*
5
552 Dàa i."
DGG
"- CA £_£ ?53 DCS 248-24? Aq^es* ~cfle >< cüor a"/ "749 c^c ca vr ar -e scD'e es
o' §€»"$ ce s " sss 90 cGra c"e A$$„""De c Acx es "os**3 ce*" e V.issst? Ge f* C^T ju-e oa'c oe >
/o*c" s ae 70C et c*'3«'2r ae 5ü·g,rx!'C oerc ^o1* 'e QC cía* 3*nt ¿ ,* •" 'é «*xj se' e ae ocssa*ae5
u" 0^.5^3 a* *~o- "es' e *>x"r eo 3^e *c ae es *o-*s Cí«oc"*eí. Corc*9*Qf*"e"' Dor Cae« e asse^yo o c
'v.a de 5seaao-Ai% tc *an* oe' cyare ae a r'a"oca co*n L** 3 d^sc'LCode eosoc ae
DCio 5' 3Cw«s* s*M* a-*o* 'c ^o*c' a^e G'eco ae 'o^'î er c sec e V -xiv a 00^3* .•:
' v« re'a' e fionsiM de tioos Tés a*caic oub -to* oef A Wii'no" e^ què rîc es oc* j.o ae a
cc ó of tos e" cs"v 3fc c A t A - -T es ce "«gi1 0 p$*\ ro-Me' SQ q^e e'^e-yc i-'e-'cG
cos àri.mo •CA·'E 4L "^o //esse *'0£9 p¿g 55-57) Wa*" ata u«xi Ho1" ' o
ae c">y?7* , a avo í ce cSe o-ag se ?s«,ao-AAe-«c ,¥Í?D ! t' "98C
*C
28
temps63. Aquesta resposta, escrita en forma de carta, diu textualment que
són molts els qui es pregunten srb. e ïa qüestió de saber si la Mare de Déu
va ser pujada amb el seu cos o si ho fou sense. L'autor assegura que hom
ignora fit el que es refereix a aquest tema i que és millor remetre'l a Déu
que no pas pronunciar una afirmació temerària. Aconsella qne no imitin a
"molts" que llegeixen massa àvidairent "î'apocrtf que s'anomena TYunsttus
beatae Mortoe VTrginls", però sembla que posa més èmfasi en Ïa descripció
de la glòria de què gaudeix Maria, quan ha estat exaltada sobre els cors
d'àngtiS i col·locada al costat del seu Fill, que no pas en la negació de
VAssunsprió corporal^4.
La idea "fraudulenta" de Pascasi Ratberí de posar aquesta carta sota
l'au'oria de Sant Jeroni fou !a causa del gran èxit que va assolir. L'actitud
crítica que durant anys ?is benedictins (cluniacencs) van mantenir
respecte de la qüestió assumpcionista sembla que cal atribwir-la a aquest
fet65. /Jxt en un sermó sobre l'Assumpció, Odiló de Cluny (+1049) la cita
àmpliament, i declara que davant 1 autori'at de Sant Jeroni no cal afe^r
res66. Per altra banda, aviat fou inclosa en els homiliaris, leccionaris,etc.,
de manera que, sencera o en fragments, era llegida a l'ofici de
l'Assumpció, i al segle XHÏ va passar als breviaris que la van mantenir fins
a la reforma de Pius V67.
Aquesta certa ambigüitat que presenta el text de Pascasi Ratbert és el
que explica que les influències que va exercir en els diversos camps
resultin gairebé paradoxals. Va suposar un fre en l'àmbit de la creença del
dogma assumpcionista, ja que si bé no el nega, tampoc no l'accepta
obertament, ni apunto cap nou camí per sortir del dubte. En el camp
artístic, en canvi, va fernen tai les visions glorioses i apoteòsiques de la
Verge. De fet, la carta estava farcida de textos de la litúrgia
assumpcionista, bona part dels quals s'havien pres del Cànttc dels Càntics,
déte Psalms ! de rEdesíostès6S. Quan es començà a celebrar la festa de
l'Assumpció moltes de les antífones de l'ofici es van prendre d'altres festes
o* £ BA^'t * C¿9 pop 70-73 es 'c ^ 'es^™* de -es *ves* CCDC^S 3«.-« va" cc"c~ • o s G
tse vertao€r a«fo'
a <Q tes sotre e "*ct* de o cc"o • de r *%'$•* cace" Vege* *crrbéj.-·'3r
oca ¿/.-¿ti¿ Jo ~¿tl
,
64
,*, «w«y
i«<ií~rs
'**%£"
**$£**,
HEROVM-S : S65 ço» : 26-"47
65 3CV;Ç ' Ç48 peg 606-6C-7 V'E?D E í ' 980 poq 26
66
67
CIST per GRAE? '9àB pàg 204
.JGE
94¿ pòg 36" - "
68vEtîD€R. 1980,pùg 50, - t.
29
marianes més antigues (te Purificació) i fins i tot del Nadal, cosa lògica, si
es té en compte que la glorificació de Maria la motivava la seva divina
maternitat69. Com indica M. L. Thérel, te idea que Marta compartia te
glòria al costat del -seu Fill és Justament el que potenciava el seu ofici de
mitjancera i intercessora de te humanitat, i, per tant, el privilegi de
l'Assumpció formava part d'un ampli programa de salvació70.
L'escassetat de material especialment essumpcioaista d'aquests segles
es reflecteix també en l'evangeli de te diada. La lectura escollida era la
història de Marta i Maria i ,en et tiseqüèncte, l'homilia no solia referir-se
directament a la festa, sinó que destacava e! való* de la vida
contemplativa representada per Maria71. Els contactes amb i Església
d'Orient, tradicionalment més rica en material marià, van suposar
l'entrada d'una sèrie d'homilies, fetes especialment per a aquesta festa.
Malgrat que en moltes d'elles anaven intercalats relats apòcnfs. la
categoria dels seus autors els donaven una credibilitat molt gran72.
Enmig d'aquest panoiama caracteritzat pel dubte I l'ambigüitat, cal
destacar la cèlebre oració Veneranda , gairebé l'única que proclama amb
claredat l'Assumpció de Maria en cos i ànima. Hom suposa que fou
introduïda a Rome: pel Papa Sergi 1, probablement amb motiu de la
instauració de te processó del dia 15 d'agost. Com que s'havia introduït a
l'anomenat Sacramentar! Gregorià que el papa Adrià I va enviar a
Carlemagne. aviat va tenir una gran expansió. De tota manera, quan a
partir de te baixa edat mitjana te cieença assumpcionista es va anar
afermant, l'oració va anar desapareixent de mica en mica. fins al punt que
al segle XIII ja no era al Missal Romà. però encara es va conservar en
algunes litúrgies locals. Molts autors dels segles XI! i XIII te van utilitzar
com un document eclesiàstic a favor de l'Assumpció corporal73.
Aquest desenvolupament tan complex de la creença assumpcionista
s's^aba d'evidenciar amb el valor polisèmic de les paraules que
s'utilitzaven per anomenar-te. Abans s'ha dit que a les acaballes del segle
'967 Dòg 2~</O5 3AKDC
978 pàg 353-37'
- R £ . '984 pàg 37-38
71
GRAE? '968 oàg '79
' 2 '^ G"3ef assenyao sue cor^ c ta* *a"o e sege ¡X s "xjv a "cau.* a a*
Tés ."-.Do^cT' ,GRAEr 1968 pàg ' 3 "•
' * ,. es'adi f-és complet sobre aquest »ex* és e qae fet Don CA^EHt e^ QOS a* c'«s í'o'a.-scr
"Vjne'apab* o b me»se de »'Assomp'«» ' 950 Morf *f Assomptior de a Vierge do"s ! 3ra ¿ex"Vêf »ro ida * T 95 2
30
VU! s'abandonen els mots al.lusius a la "mort temporal" (Depositio Natale,
Pausado, Dormitto) i es substitueixen pel d Assumpöo que, almenys en
teoria, es refereix a l'entrada al cel en cos I ànima. La realitat però, és m»a
altra. J% s'ha fet esment, també, de l'actitud cautelosa que mostren
alguns martiroiogis de la Gal lía del segle IX a l'hora d'accepLar el canvi de
denominació de la festa. Malgrat que utilitzin el mot Dormitio, cosa que
demostra la no acceptació de la resurrecció del cos, el d'Adó, per al 14
d'agost, porta la rúbrica "VigÜiG Assumptionis" i per al 15 del mateix mes
"Dormiüo sonetee Mortoe". Això sembla demostrar que la paraula Assumptio
podia significar l'entrada al cel només de l'ànima. M. Jugie aprrta un
altre exemple per reforçar aquesta idea: algunes hagiografies occidentals
(per exemple en una cbra de Gregcri de Tours) utilitzen assumptlo per
refrrir-se a {'entrada de l'ànima d'un sant a 1? glòria74. Per altra banda,
Ph. Verdier fa notar que a la carta del Pseudo-Jeroni es fa servir el terme
osœnsto, però no en el sentit literal de l'ascensió de Crist, sinó en el
significat místic del Càntic dels Càntics: "Quae est teta quae ascendit per
desertum...".75
Els punts bàsics sobre la qüestió assumpcionista a Occident fins al
segle Xï són els següents: primer de tot, que el tema arriba d'Orient, tant
pe! que fa als relats apòcrifs com a la mateixa festa. Quant a aquesta, si
bé en un prime1- moment s'accepta com a commemoració de la mort de
Maria (\aCormitio llatina és l'equivalent de la Koimests grega), al cap d'un
temps, a la fi del segle VIII. sembla que s'hi afegeix la idea de resurrecció i
la consegüent pujada al cel en cos i ànima (Assumptio); en segon lloc, que
els autors occidentals dels segles VÎI i VIII molt poques vegades es
refereixen a aquesta qüestió, la qual cosa encara afavoreix més l'entrada
de material oriental (les homilies dels pares greca). En arribar al segle DC,
hom pot parlar de la "crisi assumpcionista". cosa que constitueix el tercer
punt importai«: a retenir. Com Ja s'ha vist, aquesta "crisi" ve motivada per
la postura reticent que molts autors mantenen davant les històries
apòcrifes i que va tenir la seva mostra principal en la cèlebre epístola del
Pseudo-Jeroni76. Cal tenir en compte, però, que no es tractava mai de
Dog "99-200 esoec c'^e»" ¡es notes >
2 oòg 2X
~5 VENDER '980 peg 66 - 37
~6 Asgu^s QUo's po*ssr ",a^ posai excess«;, e^fas. er iq^esta c."s A,x' per exe'np'e &CVE^ ;9<Io
pàg 605-608 a^c¡ f ca ! etaoa ace va ae sea« X c X a época ese so'Doc ó aesco-ce- ^mc
acttuds "ipe'crit-ques, cc1^ lo de escocí oeneC'Ct-^o £i co"" , CA^taf '953, pàg 264 '"ERE.
* 90a oca 33-.^^ Svb'aîiief no^és * DCS ae, Ccgifts roe c,?t ^se^ao-j^. ^'* afro o sevc DCSJI '"
31
negar l'Assumpció, sinó de donar-li la categoria de "misteri". De fet,
segon® H. Bañé, almenys ans a te fi del segle XI o començament del XII,
els teòlegs no fan noves indagacions i el que de veritat els importa és la
"inefable glòria de Marte"77. De tant en tent, però, sorgeix alguna postura
clarament assumpcionista, com per exemple la de Notker de Saint-Gall
(840-912) que defensava la utilització del terme Assumpíío, en lloc dels de
Depositto. Dormltio o Natale que s'usen p~i als altres sants, ! la tesi de la
"specío/is assurriptic corporis venerandae gentírtcis Del Martóe*78. Tot i els
grans avenços de la mariologia i del culte marià al llarg r<e l'alta edat
mitjana, l'accent es posa en la concepció \ maternitat. Caldrà esperar els
segles següents, perquè Is figura de Maria prengui un relleu especial.
<C3 Ca- «-e^a'co' c 3a aue aaues* aa'or *a e '_ü¡at a-rc p'o^-d-fa' ! escr'*
f
Ce As»t/ np'<one. íaiscme'·* o*T¡b,j ' ci n'Q ae 'o:a eaat f1 ;,ara a Son! Ag^s* ar DC a c co-c vS ò
aue r»c és dKX:CO ctrcrgia co^> agu^s nav«r, suposa' s«rK.de ¡a { de! »eg« X ,pàg 80-"OCI 'o¡
a^e aaues* *ex* rec^ , 'OÎG .c "aoc o G"*e* '-· e«s r%o«s argv'f€>'S c^e J> ,*2o per oete-sc' 'Assü~-&r o
e^ cos . anima von se? accAfs a?rtb en*tsiosme oer r^ol's Qaton, ael segle XI« A causo d aouesto
crono-og a p'orosaac pe' n Ba?ré
$égo" cafí'oi a oau«si estudi
occceptodc m' T^ re'
:
98^ oàg 3^ serà co'·s·oerc· e' e.
32
1.3. El tem« a la plàstica : la Koîmesis tí'Orient ! !'Assumpció
d'Occident.
Aquest dualisme constant que s'ha vist que regla en el si de la creença i
comm^iroració dels darrers esdeveniments de la vida de Maria, es també
present en les representacions artistiques que il·lustren aquest tema. La
qüestió déte relats apòcrifs és la que hâ encapçalat aquest estudi, puix ja
s'na dit que era la base literària sobre la qual recolza tota la producció
plàstica. Com que aquests textos són d'origen oriental sembla lògic,
doncs, començar la revisió d'aquest material visual, que ens ha arribat
d'aquestes mateixes contrades.
Si és difícil assenyalar el moment en què comencen a aparèixer
aquestes narracions, també ho és pel que fa al camp artístic. Per ara una
sola afirmació sembla vàlida: tot el que ens ha arribat és posterior a
l'època iconoclasta79. Al llarg del segle XX s'han descobert teta una sèrie
de frescos en esglésies rupestres de Capadòcia; alguns d'ells, per exemple
el de Yílanli Kilisé í el d'Agaç Aiti Kilisé. si b. aatació que se'ls ha donat
és correcta, són anteriors al segle X80. L'altra representació més antiga
que es sol citar és la tíei monestir siríac d'El Adía, a l'Alt Egipte, del
primer quart del segle X31, De tota manera, al costat d'aquestes obres de
cronologia incerta i de caràc*er rústec, destaquen altres representacions
d'una qualitat tècnica molt més elevada,probablement elaborades per
artistes dels tallers au lie s encara que, potser, una mica més tardanes. A
¡a Biblioteca de Munic (Clm.4453. Cira.58) es conserva l'Evangelicui d'Oíó
¡H., relligat amb unes riquíssímes tapes d'or. illígrana, perles i gemmes
encastades, que envolten una placa de oarfli amb la repiesentacio de la
Dormido. Ph. Verdier suposa que aquest vori üv.via haver estat dut a
Alemanya per la princesa grega Teòfana. mare d'aquest emperador,cosa
7Q .
' "<:w?$'c o* "~cc c c-'s*' "c es se *~
0SG ©S C 3S ^/O*~*"~S C *** €* t**- ^**
i
^
»
•*'"• ^?3o^t «-s '<» 1*1» J - c„'~"t- o^-ec" "î r>ecc AT • ".
** ^ JI a "* *"" rC*D*^ *"* C*Ç* *"* _^O**** " C 3&CC'3CïC ^"^C ^ r 3
r
r
•eyese"'3c c :•• • g^-ova Ve* a 3 ,' • j~ " ji- c j coc>ç3e o 3*^0 w*-3 oc'-a vege. V ^ O c í
96C D-ag 90 - ¿1 *-ER:. 584 03 j ¿t - 23C
g(j -w,-^,^ cg¿- D33 ¿7_¿; r s c *-es exe*^o es Q ^e a^'c'o c*a cac-estc **ic"e xa r egc se' e
3 A/, a "f se y'3-y?C c- 5e oace segeX, e ae S,.^oi. » *í se sec, e X c cc«"ef>çs^er* ae X
e- 3e ^ eo"** e* CfOiC"-^- ^tí .tr—^j* sep e X
** A es'^a **»o">j|'ctc socre é "e— 3 ae a Do"" c c o c p>"*Jro '"eae^a oftocc'ts P».D to* a"
93 * oer ^A'*T ^ A/^-MiTROVC OKj\rV es a « a^e e>s 3ce ji«cs "*orv*Ttep*s a'·tefc's a se¿« X
so" aq,»es" "^or«s as A * - g p » e 3 No^c esg^sa ae "OQO K » ,io oaa.e < q>,e *o ^re, q^e
G ae JrÇ·:*""*A\ C"\l -av r se" ;' o ce"« xe' o". ' 925 o '*s*c d e$gte$«e$ de Caooaoc 3 a^€
".a V "r-e'e e^co-a TO nav««
33
que pennet dt datar-lo dins dels últims decennis del segle X82. L'obra de
caràcter monumental, considerada pels investigadors com l'exemple
c'àssic mis antic, ¿s el mosaic de l'església de Dafní, prop d'Atenes83.
Totes aquestes representacions, amb variants més o menys
signifie itives, escenifiquen l'episodi dels "Trtmsfíus" que en el món
oriental sembla ser el més emblemàtic, la Koimests o Dcnnició De fet
rapòcrií que aquí /a tenir una major difusió fou l'homilia de Joan de
Tessalònica, el final de la qunl, com ja s'ha indicat, resulta més aviat
ambigu, de manera que l'escena culminant és la del moment en què
Jesucrist baixa a buscar l'ànima de li* seva Mare i aquesta l'espera en
companyia dels apòstols. A més, Wratislaw-Mitrovic i Okunev fan notar
que aquest passatge és narrat de forma molt similar en les diverses
versions84.
AM, la fórmula plàstica que visualitza la descripció de la mort Jel cos i
l'elevació de l'ànima sol presentar l'esquema seguen c: una línia
horitzontal, la figura jacent de Maria, i una de vertical al damunt, més o
menys al centre, constituïda per Crist, que fa el paper de psicopompt. A
l'entorn d'aquestes perpendiculars, s'hi distribueixen la resta de
personatges. Els apòstols es reparteixen en dos grups: un a la capçalera, a
primer pla del qual es sol trobar Pere, amb l'encenser a tes mans, i un
altre als peus, en què destaca Pau, inclinat sobre la difunta. El tercer
aoòsto! que sovint es pot identificar és Joan, generalment ocupant l'espai
de la part posterior del llit, entre el grup d'apòstols del capçal i
Jesucrist.Per l'expressió dels seus rostres i la gesticulació de les seves
mans es pot captar la tristesa que els aclapara Ph. Verdier assenyala oue
í.questa és l'actitud que descrtutn els apócrifo, però, a més, creu que els
mateixos relats no fon més que repetir la fórmula de la conc/a mafío entorn
del cos del difunt, pròpia dels pobles mediterranis, representada .ant à
l'art pagà com al cristià85
Maria està estirada damunt d'un llit amb ei cap lleugerament alçat per
un coixí, els braços estirats al llarg del cos o bé, alguna vegada, una mà
82
tfERD'EC'980 oòg 59 - 3 ™ER£L <984 oag &ò D oojes» ^o*!-»g* e* conserve*1 a
pioqj« a esteo'iïQ **>o* e*"oc*e~tsa« 3*"b oqi«$* «*»c^* '«'AJ^tEZC,, - WAX^ \ER vo
585
osg 9 1 -<?4'
83
3*£K '$26 pag 5CC1 D'EZ, Dt¥«uS '931 WRA"iLAW-^T?OVlC OKUNEV
34 -38 "H£€L *984 pèg 45-46
iOC CXJNEV
*98C pag 62
93" pàg '35
93
34
damunt del pit. Contrastant amb aquesta figura tan estàtica, Crist es
representa, la major paït de vegades, en coníropposto, és a dir, el cos de
tres quarts, cap a la dreta, 1 el cap fortament girat en sentit contrari,
mirant el rostre de la seva mare (normalment aquesta té els peus d*»1$ts
cap a la dreta, però en eia casos en què està orientada o? manera
contrària, naturalment també Crist apareix a la inversa). Molt sovint, es
figura un extrem del mantell onejant, recurs amb el qual s'acaba de donar
aquesta il.lusió de moviment. A més, Jesucrist té els braços enlairats,
puix aguanta l'ànima, que hom suposa que ha sortit de la boca de Maria,
i està a punt de lliurar-la a l'àngel (Miquel, segons el relat del bisbe de
Tessalòrüca) o als dos angelets (la major part de vegades) que se U acosten
pel damunt amb les mans velades per tal de recollir-la i pujar-la al cel.
Quant a l'aspecte de ¡'ànima, sempre es presenta com una figura humana
de dimensions reduïdes, element utilitzat ja a la Grècia clàssica86.
En alguns casos, darrera de cada un dels dos grups d'apòstols, s'hi
figuren unes arquitectures, probable referència al lloc on es desenvolupava
l'acció és a dir, la rasa de Mai ui87.
Una mica més amunt hem fe* referè/icía a la tradició iconogràfica, la
conc/amaílo o lamentació del difunt, de què possiblement deriva aquesta
escena de la Kolmesis o Dorm¡ció. Elf diversos autors que s'han ocupat
del tema han p'irlat també de fon^s pr obizantines. bizantines, síriaques,
palestines romanes, étrusques i egípcies8*. Ph. Verdier, en recordar els
86 , ï;~* t?
* "c-*; 3<xes. ee^e^'s ' t es se escena A; a "o"- t e a DZS^C so»" c,c""«»"'3'i i esva
,Y- ¿' S.AW-V ~ÏC * C CX.W ^3 sea 3¿~ "v
QO ,%
\f
w *
v
s'^rxrvj e"" ^"*3'-"se 3 '"o^ D^J grec e* ^K *"m cec ST****'* ea o^ r o*"1*1 e e^e*' a ^e 'e e~
jo""D"p e* o * q u *o *ec **3* ae * a' ~c e"c xa3c* T -e cc"s ae'c: ">e D"Í> e j« c 'ec'eït—oc c
c ^s*<co OP **"a «attars a ""a ca a«e s *^*~ n*5 0*01' ""es D'f^p o 3e ""y occocr*c »$ i,"c
'ec'ese^'acic ifoc ca a. e oo^e* oe "3's»^\ g'31 c 2^ K TO"", oog 4C D*»$oreï \o ossen.as-* 'oti
-- j sere j C'aoces e""e c 'epfese-"occ c¿a^ "c* «
s"oc o«* oe ! .d'e a? «Ur'fs
esqje-^T 3*> "C'*zcn*T ^s-co e s p*'sor»ofges QJ« er vo' pn ^Aar c e*c ^sc a-e £g cv »3^
cO^ï^'vooc ' pe* exce it'c s e'o ff ce o oo c Dt TO'**" ' o "oc r c ^ u* j 'O"1"- c c ss* ce *c" o e
va vo'3' e»s e«^e'% "nog-er rs < A^o« s« o e pa*e tfe^ ^o*js ,e$k»c' s* c So" . y? s>s AAc a
etc , AJC o'ososo a.* aAe».s'd*o e %"o s -c»' a evxí^a ' cos a Ocr »"* c»' c v a ce
""opcau sie ts '€%pe« Tés conct*tor"«*»* ^ b ^guTi de > ora*** aje se'à s -ije c^of^O'o a
"*c*«e·>t3C'C oe ASSJ^PC o •"« co-ac«' s-icc e" oqu«*- ^e^es/ cop a C* «"* 2 *»o** ce
ec K3f««rf acueste c ^jta* swposorio ur D j«t c'au ««fca ae S'ó *X3w o es*r' n«f - do
*ou o necodc« d« nou
35
orígens antics d'aquest tema de la conc/emano, cita com exemple
d'aquesta tradició en època tardororfiana. el plany entorn d d cos d'Admet
de les catacombes de la Via Llatina que tlevia tenir per model els
manuscrits hel·lenístics il·lustrats de la tragèdia d'Euripides. Finalment,
supo&a que algun d'aquests manuscrits pintats a Ccnstantinoble devia
haver estat el punt de partida tíe tes domiCiOns btean lines del segle X89.
Wratislaw-Mitrovic i Okunev també remeten a models de l'antiguitat. Per
una banda, relacionen aquesta representació de l'ànima amb la creença
dels antics grecs, en el sentit que aquesta existia separadament del cos
Després, parlant dels frescos de l'església de Toqalc Kilisé, citen una
observació que havia fet A. Grabar: 1? repirsentació dels apòstols sobre
núvols segueix models pagans on es poden veure els déus olímpics
transportats per aquests mateixos elements atmosfèrics90.
Aquest darrer comentari sobre les pintures d'aquesta església de la
Capadòcla ens porta a entrar en una altra qüestió, la representació més
característica d'aquerta històrto de la Mort de la Mare de Déu a Orient és
l'aiiomenada escena de la Dormició. però moltes vegades ? aquest model
iconogràfic que hem descrit s'hi afegeix algun altre element amb la
pretensió de narrar algun detall més o de dona/ li algun matís diferent.
AM, una de les cos«*s dels relat.« apòcrifs que sembla q»ie avia! va cridar
l'atenció dels pintors va ser el transport miraculós dels» apòstols des del
lloc on es trobàveu fins £ 3a casa de Maria. Algunes obres que s han datat
del segle X!, cum les il.lustracionr drl rotlle Ptúrgic de la Biblioteca dei
Patriarcat grec de .'erusaîem (Staurou »OS) 9 ', ja l'han inclòs*.. També
Q f. B»- "v -j q ,,g K »^ p«, o' 3 ' "**s 0p***a* s V «TJ*. "* , «»* r,'^gw"'c s j '*»D'ïíí'?'*tcc '"" ~e
Z/o"*1 _ o "j, e Bed" /e* 5n oc.es* oc *c -ex* 3 era* ~c>~ ^ jï^es's CDT'^S V* 6 *-S A\_ per
've^' j-aar's r;t*> DOS e* c'·'·e" » T*" rc^oc ce •• c^^~':'c'o ;e c I/c-— c c Ass-""Dc c 2 --Q
c^e*o ""*»* * gofcso T "a1" » "Vcoa *•• fr^D*3 i~)^"* v5^ ror"es ^ *c 3" "*e o "s :>** a
c c O2'c* c c;ef"*ïr2 sec '* c Jc"*~ c r 3 c 'e'* "c '*~c*r, Yc4 ercc*c o^e '"Oí encovó'" c"c"
¿ai ^ 1 5 -=r^ a sevo cx> " ' iot re >a vac c *> "e » «'xjaeseqocs 'l'c^'sce c'T1 » ' 3 D E
çe; g-c-3
39 ,,r RDR
-3SC Mg í¿ - 1?
90
«• ?A*S_A/V-M T RCVC O<J\iÉV ?? sag ¿C % q„e h 3 j -ep ese-jc - 3es opcs'o's
soc'e " /o s se "esc oe cace < se *"ï?£.. C8^ 003 /-8 a - u ^ c s ecvc s ja-ess 3„*c-s e«
3GJ vocao'ï i e er- '*a *o* es aocs*o« este** "scr 5 o '•s a _*"= «"«da o*"s
91
95-í peg 76 85 92 5«ecsc-e^ e-oc.Tso-c« ¿ G'ODo- .s" ce c-Çv'
j aaœjto ccroo'aia a je ^«era e< 'ortt« es*i,diaf o* *go aje s ro- oe'di.' b "na oi j de s
Tcy^'"?"*, oe s*g* X« Ou« c •"«* eso-«* 'io^ de '«p% '»^S3C ó o $r«e o *e» c «tó és c ae "cec*
•í» s* oe*
crw i «c Dcg 3/' $ «j iea«fa aae 0'otesa M i, r*tèri» es ia c
36
l'episodi del jueu amb les ¿nans separades dels braços que té lloc durant el
seguici fúnebre sembla que aviat fou Introduit a les representacions
pictòriques, ja que es troba figurat al fresc de l'església cié YUanli Kilisé.
també a la Cipadooia. i que se suposa anterior al segle X92.
De tota manera, l'ampliació de l'escena de la Dormido amb altres
personatges i amb l'afegit d'altres seqüències és més pròpia dels segks
següents, motiu pel qual ho tractarem en el proper capítol Ara, però, val
la pena d'aturar-nos en un aspecte més d'?questa iconografia d'Orient,
precisament per veure les similituds i diferències amb la de les terres
occidentals. Tot i que acabem de dir que el tema iconogràfic que il·lustra
aquesta historia del Transitas és el de la Dormició, hi ha algunes
representacions que semb!en mostrar interès per figurar d'una manera
més explícita la destinació final de Marta. M. L. Thérel, amb moltes
reserves, assenyala dues ot^re?» on et/ podria veure aquesta intenció: els
frescos de l'església capadociana de Toqalé II i el del monejti: d*El-Adra a
l'Alt Egipte93, En ambdós casos s'ha dividit horitzontalment l'espai eo
dos rastres: a l'inferior, s hi representa la Dormicio. més o menys d'acord
amb !a fórmula típica, a la meitat superior, a l'església de Toqalé II, hi ha
un Crist asscgu., majestuosament sobre «n arc iris, envoltat d'una
màndor'.a i flanquejat per dos nombrosos frups d'àngels. Hom pot pensar
que aquesta és la glòria reservada a Maria però l'absència de ia seva flgu.-a
en aquesta zona no possibilita cap afirmació segura. EI registre superior
d'El-Adra conté una màndorla sostinguda per dos àngels; per això la
investigadora francesa pensa que és molt probable que s'hi hagués figurat
la Mart de Déu, però, que ? causa del mal estat de conservació d'aquest
ftr se, no es pot anar més enllà de la simple suposició.
Tot: els íconògrafs estan d'acorc* a afirmar que els pairos d'Occident
especialment Itàlia, França i Afcmanya. varen conèixer 1? representació de
la Dormicio a través de les miniatures i marfils que els arribaven de
BUanci. Segons G. Cames94- en el période pre-romànic, al fons
a^e es jx>* ~D">»
"• ""3'tj'Q
9¿ '-¿RE.
v84 Dog í.7
93 *-j?j{£. . Qg¿ peg 47-48 De V se tefe es - vesî'gadiys Que r»op es*jd'a* e<
3 CGJM* » -o tonog'cy.c o O«« è* u··ca q^* ocf 3 c"os»*e$»s DCAS.C«S
sag 27»28
37
iconogràfic occidental de Renània, s'hi afegeixen aportacions bte^ntines i
precisament te Dorraició és una de les més destacades. Com u exemple
assenyala la relació -lire».*a entre plaques de maiül bizantines i
miniatures dels escriptoris renaix95. També J. Duhr96 parla d'aquesta
relació entis Ortest i Occident, u la vegi·la que afirma que, molt wiat. els
escriptoris renans introdueixen novetats. °n la fórmula tracMciciiaî
bizantina. Aquest mateix au*or, en l'article sobre í'Assun.poió, ja havia dit
que "ta/ornu»1* syrteníne de l'Assomption va permettre aux miniaturistas
allemands dfe, Ai et XE siècles de iroiis/ormer la Dormitían ett-méme, léguée
par&yzanceà l'Occident*®7, Amb aquesta qüestió s'entra en la pvt més
~omplexa i problemàtica d'aquest tema iconogràfic.
De fet abans de l'arribada de Ics òormicions bizantines l'Occident ja
posseïa una fórmula iconogràfica que il·lustrava la glorificació ?nal de
Maria. J. Duhr assenyat *es representacions de l'Ascensié de Crtst coin a
punt de partida de la imatge de l'Assumpció. Segons Fautor, la fónrinlj
sirt&ca de l'Ascensió tal coin es pot veure, per e^emp'e. en una de les
ampullae de Monza i en una miniatura de Y Evangèlic ride Rabula<J" —Crist
assegut o dret dir.s d'una mandarla enlairada per uns àngels- - és la que
serveix de mode! per a aquest tema marià. Les obres que cita com a niés
antigues són: primer, el *eüdt conservat a la catedral de Sens, que data
rtel segle VI o VIII. on Marie en actitud d'orant, es Panejaejada davant
a*un grup de deu apòstols, peí' dos àngels amb diri»clonalitat ascendent;
segon, un marfil de Sainf-Gall que també presenti Ma*1a en actitud
d'orant, amb una parella d ai>gels a cada costat". En aquest cgon cas,
un epígraf del damunt, "Ascmsio Sánete Marte', permet d'identificar
clarament l'escena. Aquesta è> la formula que anomena siríaca, i que
relaciona anib el reia: de! PSÍ udo-Melitó pel act all dels ànge's que pufecn
Maria al paradís. A part d*aques*a üpoiogla, n'estableix u ta altm que
o"*c*c w "^a-4 j'ec de Wot0"b«"e 3f*D """es oor« se esc'o'cy Deïec·WQ» e .ecn
e1 e i ü e de ígrccpis o'Ef c >' ds ^^c 'C" 4452 e1 coct»me»iiO'i c » PO'<Í <8 N, 3*
C .'.j'j Més s^aavc'1* es*ao* x c recc o t e c De"" » o ae c 13* 1 »t»* * ^£ "COPIÍ e *'«$c a«*
es.^ és Qr joes***1 3« *c»a»e " 'CAMES ^^1 oug ?<h ?tS*
7
D-^ 5
fit cos d 73
* /eg*, -nr - ©'oc^cc-crs o "^PRL
084 *gs 15 48
Vegtw-« •< ÍAXÏÜCC or« o S E"C 951 f g 2 22 C-if^s ^Aí* ^og *J* n 60' *a"*ee
i »za 3QJ**1 « * ^pl*» p«» dír*--^$ff0f qj« • Aisumocic «s una *r irepm c»ó c» ' Ascsmió c -n« •»c
a oq« -yo poci c» "*^"tt > ** o *p^»o*rtf* ^'«o onro 9P*c s f«p ^»^x ó ¿t Asc^c o
38
anomena "occidcntrl" i que troba el seu model en les ascensions que
representen Crist pujant el pendent d'una muntanya, mentre ur.a mà que
emergeix d'enmig d'uns núvols l'agafa pel braç —-per exempte, en un maiü<
del segle IV del Museu de Munic100—. Avui. però, aquesta cktssificació no
sembla pas val*« ta. Ja que l'obra qne J. Duhr aporta com a exemple gairebé
únic, »an sarcòfag paleocrisUà que es coeservu a l'església de Saita
Engràcia de Saragossa, .un és interpretada en sentit assumpcionista101
L'autor no s'equivoca quan diu que aquesta formuli no va teniï futur102.
Tani M. J. VaniDceml{n com després Ph. Verdier104, tí'nna manera més
completa, assenyalen una sèrte de miniatures H ue suposen ia
transformació de la Dormido bizantina en l'Assumpció occidental.
L'element clau del trencameii¿ an»b ia fóimuia de la Kotmests ¿s L:
utilització de la imago cltpeati, és a dir, la figurera em^olcaliada, que
Crist £j6i¿ amb les seves mans o que acaba de traspassar ais àngels que
se li acosten, s'ha convertit en unaßgura orans de ia Verge, rep.Tstntada
de mig cos i inscrita dins d'un clipeus, atribut qm e' cristianisme heretà
del món funerari romà105. D'aquestes obres, una de les més riques éc
l'anomenat EvangtHarl del bisbe Bern:ujt elaocrat , l'escriptori Je
Reichenau. cap a k meitat del segle XI 106 . Aquí, a la part infemr. s'hi ha
figurat el llit on jet» Maria, un gnip d'apòï»tols a la capçaler . i un altn
gairebt stóüètric, ais peus. d'acord anb i'esquema clàssic; darrera el lût.
IOT*
iv
"
* Aov.cs* SG'cc'oc "cs^o -. *" ** s CD*"' .3 o"^D 'er'sse^'T» c"i os 3 «S'ÍDS *~ "cr PS '" e
r
r
'Q u fa 'e^e —^o 3"" c s T 3^5 er\? ~"3es
r
3e x 3 ^.r 'úvC * C 'C' 3
., DC1" S„D6" C'
n
f
o 3e **_ a^,c , e^
E "e* C ȕ Cr^'C
yC
m
oc*»/ ço /WO- 2 v y 3 *ecoi"s safes' «xeT-o-e ^ o*ocases cc o D' Terç "»c'ev'o v
j.·Sv'-Dt oi s*c T es'c* a ca. so a •» "o-s D'"es a t — -, ocs'e' c/s "og - ;o" •> 3* ço- < ^e-c"; f-'
3 fists' ier>i* Vé<jew u"icj d*taia«3a çx&oscic d* p'obeT- a^<í reïy*a 10 'es os* o'' DC Dr 5*3 ,i
.O5*'?' "C¿7 coa^ *5í*^ 55 i -v A m c- 'o* ^es crv$ ""^s 'c "ï S I'D DOS
^ 36-^2 *»-'cc'3
c*e^ 3„e e« prou*e— • nc es *eso-( '^ERE1, "984 pog 48-49 e c*c e" o' "»*er ''oc a^c >a 'c 'a*
3 6 " "3*— C "O*1" C CGS C^C*O5 'O'
a«S L f* *f* C* r"*O Qyf ". " S'O'e'-QC O és O "*C u€ "^"e * "C"'
oe' aues'crs (ronoocj-ajes re'" ^«' «s "iv«vigocions Tes e^d-ts Ve^^u a-^be 'a ^esc' r x. ó
a ca^«*a oo-a s^c 'e*erèr :<« a p-ofc*-nc a«x nc-rfea- a 2A.C, v67 j aq 3C2-2C3
'94t pgg ¿T '.¿73 ¿pi
953 paq
5D
í«y 249-2
"™'~"*~
'v8C sog 03-72
lo<c
G?A3Ar -96fi Dog 6C7--6 3
'985 oog /6-77
ï% c s cons<vva 0, AafsDi^ncpc»ii{k Museurr a Ufrecf* ns 3 Vegeu-rw ¡i iuj·'oc c a GÇCríC4' eo"
973 r«ég
!
65 ?• sega» x *nol* o* p'op -1" Evo^ge« o' D*§ etí c*í D'cxwa«^» Creï ce^*re a »ò c
o c 3>b:oiecQ Ni?x»aiQi d« Modr-o 2CHÎ5 1?« "oa^' a DElClAüX '97 j neg 275
39
Crist, en ctvitrapposto. eieva e] eUpeus, sHuat jur-t a J'eix vertical de la
composició, ve*s quatre àngels que s'acosten volaní a&ifo les mans
cobertes per uns vels. El fons és ocupat cer una rica arquitectura,
caràcter? *üca de I*», miniatura ctoniana. és a -íir, sense cap relació amb eis
edificis que en le,« representations bizantines sembk-n al.Iudtr a l'escenari
dels feia. Ambdós iiisf »fiador« cotecMeücen a considerar com s obra més
»rpresentathn d'aquest nou caire que pren aquest tipus ¿e representació,
la miniatura del foli 161 t*e l'Evangeltort d'Enric il de la Staatsbibliothek
de Munic, Cim,4452IC7. En aquesta obra. Crist ja no és al costat del llit
de la difunta, sinó que ,-e situa a la part superior, regnant dins d'una
n"ctndor?a mentre que dis seus peus dos grans àngels, amb les mans
velades, sostenen el clípeus de la Veí ge orant, que, a la vegada, queda
inclòs dins de 1?. Aiàndor!" el·líptica de la divinitat. Però amb e! que no
estan d"?coiri els dos autors is amb la interpretació d'aquesta imatge de
glorificació. M. J Vanutxem considera que "c e*t à Ía/oí3, la morí et
rAssor*4/tton corpore'íe de la Vierge, son triomphe dans les ciewc où le Christ
raccf«etfle'*. Fn canvi. Ph. Verdier afirma que es tracta de ïeteuatie o
asfumptioanimae, de manera que no suposa la prèvia resurrecció del cos.
sinó només l'accés de l'ànima a la contemplació beatifica. Més endavant,
aquest mateix autor cita una sèrte d'exemples trets de l'art funerari on
són evidents els intercanvis entre aquest i Tentrada al cel de l'ànima de
Maria, i-es f^rmul^s utilitzades són diverses . però és evident que el
"doble" representat en la tpàydorla o elevat dins d'un llenç figura seupre
lànim.ideldifun;108.
De frt. ja s'ha vist ^bmns que fins » u. t la utiliaaeiö H.el mot Assumptlo
no aclareix gaire 'a qüestiu, ja que moltes vedades s'usa per designar
l'entrr.da d'una ¿>nima al paradís. Aquesta ambtgaitat, tant de les
í^nnules p!àst:auen com del lèxic, porta a M. L. Thérel a qüestionar el
significat tracte d'una de les oöres que tradicionalment s'ha considerat
com una de les primeres nusties de 1 Assumpció de Matla: l'abar?
esmentat mar.i í de Siint Gil! amb la seva Inscripció "Ascensió Sre
Morte"109 Ph. Verdier i M. T. Thérel. els dos investigadors que en aquests
darrers rnys han treballat í-^uest tema d'tina mandra més àmplia,
coincideixen a afirmar que és a partir del segle XII quan es pot començar a
f i // ï
li w
% if" fsrsif" r* t ** ¡fs r t
À. jt
\eg^j-•*>* rep O0i<cr o* o VbRultK
vJu »g 64
¡95? ^àg 250 \€ofS '980 còg 7~
40
parlar pròpiament d'assumpció, és a dir, de representacions simbòliques
de la resurrecció en cos de Marta1 Í0 . Només una obra els permet de portar
d'excepcions: la descripció que el Líber Poníí/ïcoiïs fa d'un drap d altar
donat pel papa Pasqual ! a Santa Maria la Major de Rama, Ja hem
comentat anteriorment com la frase que utilitza aquest text: "... habentcm
stertam tfuotííer beata Del GenUaix Marta corpome est assumpte" , Justament
per especificar amb tanta precisió el contingut de la representació
d'aquesta roba litúrgica, provocava tota una sèile de preguntes sense
resposta a la investigadora francesa1 ' '.
Aquesta autora, en la primera part del seu exhaustiu estudi sobre la
figura de la Verge-Església, proposa una classificació iconogràfica de les
imatges de la Mort i Assampctó de Maris- Fel que fa a la tradició
occidental, comença parlant de T'Orant de les assumpcions", i posa
l'exemple del teixit de Sens i el marfil de Saint-Gall. ent*"c altres Corn
acabem de dir. no es decideix a parlar clarament d'Assumpció i, en canvi,
sembla preferir la idea de glorificació, tot tenint en compte, a més,
l'ambigüitat de la litúrgia de s'època d'aquestes obres (dels segles ^H al
X) 1 1 2 . A continuació presenta aquelles obres que considera en relació més
dirtcta amb els relats apòcrifs i, a la vegada, derivades de la koimesis
bj?antina. Dini d'aquest grup assenyala ! apartat on classifica Ics imatges
de l"enterrament i l'elevació del cos de Marta", sobre les quals especifica
que, precisament peí fet de seguir els Transitas ". no és segur que
impliquin l'Assumpció en cos i ànima de Maria. L'autora pensa en la
solució que donen alguns dels relats grecs i llatins més difoses: la teoria
de la doble assumpció113. P.l primer exemple que dóna és l'anomenat
Psalürt de York, que es sol datar de cap a la fi del se$e XII.En aquesta
obra s'han il·lustra» diversos passatges de la narració apòcrifa, I'últ;in
dels quals mostra el sarcòfag de Maria buit amb dos àngels que
fciiceusen. mentre que Cnst, dret ej un costat, asjcnymla eap amunt on
dues columnes d'àngels eleven el cos embolcallat de la Verge (talment una
mòmia), subjeetaní-lo amb un llenç. Justament aquest mateix exemple és
uülltzat per Ph. Verdier peí parlar de la distinció que cal fe" entre
l'assumpció (M cos i l'assumpció en cos. El Psoldri de YorK és interprétai
HOVE««« '980 peg 70-72
r¿í?t. :v84 pòg 5'-5¿
112 jH5ffi; 1984, pòg 4Ç-53
111 T
H*
'904. pòg 57-58
41
així com una assumpció del cos, tema que en època més tardana encara
serà recordat en els timpans d'algunes catedrals —Bourges. Magdebourg—
114
Continuant amb la classificació de ML. Thé rel. el tercer grup que se'ns
presenta és el de la "representació de la resurrecció de Maria". L'obra més
antiga que s'hi cita és el Socramentórf de Manases, del tercer quart del
segle XI (París, B.N. ms. llatí 819). La més coneguda és el capitel? del
presbiteri de l'església de Notre-Dame-du-Port de Clermont-Ferrand
(segona meitat del segle XII) on s'ha representat Jesucrtst que sosté amb
els seus braços la figura embolcallada de M aria. La diferència amb el grup
anteriorment comentat es que aquí Maria té els ulls oberts, la qual cosa
permet de parlar més clarament de resurrecció. L'autora relaciona aquest
grup més directament amb els textos litúrgics que apunten tímidament la
idea de la resurrecció del cos de la Verge115.
Ei quait grup el constitueixen les anomenades "imatges tipològiques de
ï'Assumpció". De moment deixarem de banda el primer exemple que cita,
la Bíblia de Ripoll (aquí encara anomenada de Faifa, Biblioteca Vaticana,
ms llatí 5729), ja que forma part del corpus del nostre estudi. Les altres
1res il·lustracions són d'un manuscrit originari de Jumièges, de la fl del
segle XI (Bibliothèque de Rouen,ms,Y109). del Socnamentarí de Ratonann,
de la segona meitat del segle XII (catedral de Hildesheim, DomschaU,
ms.37) i del Missal de HiMesheim, datable entre 1150 i 1160 i que pertany
a la col.lecctó Fürstenberg, Totes aquestes imatges mostren la figura de la
Verge glorificada dins d'una màndorla i amb elements (una branca de flor
de lis en una mà, un fullatge que relaciona el sepulcre buit amb ï'espaí
superior on se situa Maria, uns filacteris amb textos del Càntic deis
Cà.ïflcs, del LLlbre de la Sat'lesa, deis Psalms, etc.) i en situacions
—l'Esperit Sant envia els seus raigs dimunt d'ella, abraçada tendrament
per Crist— que indiquen l'estreta relació amb l'exegesi tipològica que
estableix un clar paral·lelisme entre la Verge t l'Església116.
En el darrer grup. "les imatges de la Verge celestial", la investigadora
comenta algunes representacions de la Verge a la glòria i, en alguns casos,
114 r Psoiti' A? fe?» es « •*•$ ^ 3 2 « "'i,"^er.o** M^s*,«* d« Gbsgow VtiD'r?
75 - ò-«- 69
115
!'•*
"»-ERE.
984 Tog 60-6
!
984,pöS 6 -62 »of 23-25
1(
?8C
7¿-
42
aquelles en què Maria actua de mi'jancem de to humanitat > '7.
Amb tot aquest seguit d'imatges M.L. The'rel es prooosa fer veure
revolució que 7» sefrir el uwtament plàstic del tema de la mor!,
assumpció í g'ortflcactó de la Mí*fe de Deu, -tes c»el segle VII. (teiy*t de
Sens) ï.ns a la fi del segle XII. Lti fórmula, doncs, no és una, suió diverses.
Al rostat de la transmissió I perv*vèncte i; la koimesis bizantina es van
arar *onn&ni tota una sèrte d^niatges que, en un primer momen*. anaven
espectalment adreçades u glorificar 1« flgti.n de MarU, perd que després,
tot i continue " amb aquesta íd**a, vaii enllaçar amb ."interès per
representarla seva resurrecció anticipada. lògicament, aquesta evo^ic'ó
en e! camp de !es arts vis-ials està intimameut relacionada amb l'evolució
del pensament Això , però, no suposa que íes antiguer- formule- siguin
abandonades, sinó que sov*nt són mantingudes, de vegades amb petites
variacior»s que permeten de fer una interpretació més contemporània, i,
fins i tot, col·locades al costat de les noves, peí expressar, juntes un
contli.gut diferent. Com es podrà veure més endavant, l'escena de la
Dormirlo il·lustra a la peifecció aquesta teoria.
Hi ha encara una altra qü istió qae és i*n xutant de remarcar. També és
M.L. Thérel ~\ui ens en dóaia l'exemple «Ja s'ha visí ce n, mestra una
postura més aviat reticent davant la interpretació clarament
assumpclniitsta de les imatges de l'Orant enlairada ',o flanquejada) per
uns àngels, fins í tot en el cas del marP1 ae Sa^iit-Gall. Però malgrat els
dubtes que Ü produeix aquest relleu, tant per la imatge en si com per la
inscripció qye l'acompanya, ¿ivaní la possibilitat de re!aetonar-lc amb un
text pro-assumpeionista concrci. ron és e! Martlrolofp del monjo Noüser
de Saint-Ca'l arribà a pensar que, en «»quest ^as. k. .c* * d'assumpció
segurament es fi més manifesta118
117
*
liS'Mç^ IÇS4 pcq 5'w—5 ! A "»e» «TÍCC «sards q^e a ^jnef ' ca Sxj n«-Ga" i *ovtc *n
uSC' ' ^* wg-e .X aw» co°ii?« o o "aütict o »o* ic d »," cse*$ ï'onsitus a»* ot r^c^e«- o -es4."*cc o
»
T jc*
43
1.4. Ln presèsiei» del tema * l'imbit catata.
£ii opinió de Fí. Graef, la patrística hispana del seglr VÎT és gairebé
Túnica de tes terres d'Occident que ta alguna aportació a ia manologia118.
L'autor més destacat és Isidor de Sevilla i, justament, cal recórrer a les
seves obres per trobar la primera ceelaració sobre el tema de la destinació
de la Verge. En el capítol 67 del seu De ortu et obltu Patrum recull la
tirdició, comentada, entre altres per Sam Epifani, que aflncavi que
Mana hsvta iroi-t sofrint martiri, però el savi sevillà no accepta aquesta
ïeorte, assegura en canvi, que no hi ha res que parli de la seva mort i,
finalment, afegeix que alguns sostenen que el seu sepulcre és a la Vall de
Josaíat120. Aquestes incerteses semtuen revelar una daria important: cls
relats apòcrifs encara no han arribat a la peninsula.
Tampoc no eren coneguts en el segle següent, pei que es dedueix d*» ¡a
•"Uta que Tusered, abat adopcionista d'un monestir proper a Còrdova va
enviar al seu amic Asearle, bisbe de Braga exiliat a Astúries a
conseqüènck» de la invar,tó musulmana. Aquest peïsonatge havia J* manat
a l'abat la seva optoio sobre el tema ríe la resurrecció tíels Justos i també,
més especíSvament, sobre la rei»Ua~recció de te. Man* Je Déu. la consulta
l'havia motivada el fei que alguns asiarians neguessin aquestes
resurreccions i aflrmessir: que el cos de Maria encara era jacent en e1
sepulcre. La resposta de Tusered és en ia mateixa línia dlsklur de SerôUa:
afirma la resurrecció gloriós? dels justos i, pel qu.3 fei a i- Mare ne Déu.
diu que no hi ha cap història que ensenyi que li« estí»t morta o que és
morta121. E. M Llopart pensa, per tant que el prtmer relat apòcrif í^via
ser del segle DC o. com a molt pvtet« deis últims ar»ys del segle VIU. En tot
cas es tracta de l'anomenat Tmnstíus Afartee, que es conserva en un còdex
de Silo? que ja ha estat editat rf*wK«w v-gades122.
F 1968 ocg '¿
'*^UD**AR'" "947 Dog 5^- '6
c c* * es 3'* ge NJVIO ert o," a ix."1 de*o^s a* To eac , n~ se* r
a* "^"TD"$ »e jf *s so«c ep g*T '>» .»sj' $y <ye fleotc- 'Vloroe »""«s •" SSPS aea coces -T^r*1 o
ínstiva* 9" o jvcsí tfK» * orfe* ocxjf*
a^* «rc «»-a o* t -có &'<y>*¡ ><c
10e AS'' "047 fjg '65 Aquesío^·'wir O" bo o t« rro»exf» conclusions qi.» M jye e 2-3 *s
u %a o» s as* *» és f pr T«*» o» t:"* c O» *"t ce«" o Occ c«,r" oe -^oc ó d r*^*3 Oc
Pac altra oa«^3 ««»P a-*« te
d« "awed " i a f^rp ^o» ey «*X3 atr»^oc c ae
r»T<rïOi lisas o* Me*1** o* f**of«'c Q«J% dins c segona *r«i*o" » src« V
i« du« pos -»»•« «nmmes {jllG€ IQAÁ oòg 274 27$i
947
6ñ
c.«r«rr •" 52 És e, «TÍ 6 ae e 6 1>
es ^ont***" c c
oe j «s Q^
44
Pel que fa a la creença assumpcionista, segons el minuciós estudi del
liturgista citat abans, els primers testimonis explicits daten de la ü del
seg|e DC, encara que ne es pot descartar que ja existissin abans. En el
camp de la litúrgia, les primeres celebracions devien fer- se a la fi del segle
IX, però devia ser en el X quan aquesta ¡esta va tenir una ca/àcter
general123. La data de celebració que proposem tots els calendaris és el 15
d'agost, de manera que no es produeix cap barreja amb l'antiga festa
mañana del 18 de febrer, que ja es celebrava abans del 650l24 . Gràcies a
un treball de comparació de textos de les litúrgies gal lieana, romana, del
nord d'Itàlia i ambroeiana amb la mossàrab, E M. Llopart va arribar a la
conclusió que la festa arriba a la península procedent de Roma125. Quant
al seu objectiu, O. Porcel . després d'estudiar alguns dels manuscrits que
contenen la missa mossàrab de l'Assumpció, afirma que tant el fet de la
mon com el de l'assumpció corporal eren de creença comuna12«.
Pel que fa a Catalunya, l'erudu canonge Jaume Riooll i Vilamajor.
i'any 1872, va publicar un opuscle intitulat La Sanca iglesia de Vtch,
estando en la firme creencia de que Maria Santísima murió verdaderamente,
celebraba taßesta de su gloriosa Asuncion con uígtii i ajines del siglo IX., con
procesión general a mitad del XVI., y con fèretre a principios del XVII.
Demuéstralo con documentes auténticos D. J. R V, 127, Aquests documents
són «extos extrets dels antics martlroiogis i sacramentaris que es
conserven a la Biblioteca de la catedral de Vic. Anys més tard, Mn.
Oudiol va tornar a inieressar-se per aquesta qüestió I de nou va ciiar
fragments dels antics textos litúrgics 12S. Tot això era amener a la
coniecció del catàleg de manuscrtts d'aquest ric arxiu, de manera que
avui, gràcies a aquesta publicació i a alguns estudis duts a terme més
modernament, coneixem mütor la dr lacio d'aquests Uibres. Sembla quo el
•"osss'at 3* Ass^oc c. :•* * CC-L 2& z *" s·c
74á ce* 2 'f „«"c ecva tehee's* :a 3« cr
ao^es* 3,/c" s" *c *ro "aajcc c cave c">c
'" _l/" A k~ v¿7 oaa 1 7 - /i 4 a
"e***5 *-f^ a ,«s Q»-« ço*1« ew o '«s*c
124 ^ r A r 9¿/ oQg ^ 67
125
„LCA?"
Va/ pog
67-
82
7
/
f»
s$ e' o r r
f
> „ 'i~* r« Jï2"~^Jî.7. ~f~ ~¿«
f)
*e'~ asa at ™, ^"es'í ae
a^'c» 10-0 ^^^ s!c ca^-ce"^ se es
45
més antic és un marttrologi D'Adó, ms. 128, que Mn. Gudiol va datar de la
segona meitat del segle X12e. És el que Ripoll havia considerat del segle IX
t del qual publicava un fragment referent a la celebració de la festa130.
Evidentment es tracta del Martirologí d'Adó ja citat anteriorment ,
compost per aquest bisbe de Vienne, a mitjan del segle DC i representant
de la tendència més repropia a acceptar te idea de l'assumpció corporal de
Maria, Del fragment publicat pel canonge Ripoll es poden treure les dades
següents en primer lloc, la festa es celebra el dia 15 d'agost i té vigüto; el
terme que s'utilitza per anomenar-la es Assumptio, però, en canvi, quan
s'explicita quin és l'objecte de la icsta s'usa el terme Dormitio, de manera
que tal com comenta M «Jugie, el que es commemora és la mort de la
Verge i l'entrada de la seva ànima a la glòria15'; i, finalment, manifesta
desconèixer el lloc on es guardà el cos de Maria i declara que l'Església va
preferir la ignorància abans que ensenyar "coses frívoles i apòcrifes".
Del fet que ï'esgléjia de Vic utilitzés aquest maitirologi no se n'ha de
treure la conclusió que la creença assumpcionista en aquestes contrades
tingués la mateixa orientació. La Marca Hispànica havia adoptat la
litúrgia romana q u? Carlemagne havia imposat a totes les seves ierres .
però els antics textos gal.'icaris encara van deixar sentir la seva influència
durant molt de temps. Això no vol ¡»s dir, però, que els texios litúrgics
reflectissin exactament el sentit de les creeaces. Per justificar això que
acabem de dir només cal flxar-se en algun altre dels llibres litúrgics. En el
mateix arxiu es conserva UP segon maitirolog D'Adó132. datat ja en el
1 íj
29 * - - " % '-v
-. .
-- j^^i ^ _^, % „
y,>£ cos ¿¿- j* ^e *•»* 3 .^es* ™"c" 'or^ ese se"?' c *.* ce' •,*•' se
OV,C**P "»c* u*aC" *s 3 ¿e „ / l·l AN, -vA ^avc ~<noac' a·'o *>•• " -»e'- X V v' .AN!^' 'A ' v'
P2
r
esa 5 - 82 r c —*• "OT? « s ~ c" *c oa 3e -3'e x c ir* ce </ v"*-: "~s 28 *c - j¿ D
Que V GtH 3 a *3 a^*o' oa sec e f> 2 xi ^—no *·oTi"r*~a"-"c ^ «*j3 **•• 'ece''^«"1 ces oe c
De's«,-* »-c c" s* es SA\5>?- 986 r jg /¿7-7£?> ; s a'*«, sos -ar'^sc"3 so" 3r «r. o
XjnocyjfT) pa'fi/w Kegj,] canorca 4qjis<|f*3/vs('
IJw *»y. ^o-sf^íoí «eo»-rfc' 4 v<,'"O ^jj,j"*e, DTJ Sccse Vcj'-ae s* XV '(
tiO €itjKtem pHT)&JO8 tfi'Qft$ Gxs*J».**·CiS £V MofKX
^JOT> OtTin S
r
f coip« s no^ irve"i\,t 5.pe fe"o^ s c„* "se ß Movs si^p^ cf",»f a^e^ S Sc'C'-'o a "f ' o
c sepu *JT ¡amen pia Motef fcoesio QJOS sj>s cx>5efvaf»cx>í¿)js i^^gerr ",® '»de fjftioia rens $ft'
o »se*» ^^wob«^ Spiifus S tetn&itm t lud efes1 co'o ¡p$iui Seo'(s Virgin $ f, iaf»<je oirfu oí/vino s' cons' o
occ«/iicrt».~ »il c „s e'»g»?
«ce
c^«
nesc 'e qwom o »oi»3 TV^ ^^ e»
oocere Saf cwrt «f»»m od
«f /-IÓ' « '§ *» Atoéis Domm
istarjf,, te$r¡tnona rwc oe ea ^jor^fe ^-"a ^«-«sso' ." £'J««K-> * ?PC,. " 827 peg
131
'944 oog
* " Es e or -^e* ro" jsr»- • a««
28
46
segle XI, ! que conté igualment el polèmic text pe r ò, més o menys
contemporanis seus (segle XI) són el Sacramentar* de Vic. ms.66,
anomenat "Sacramenten d'Òliba", i el MtssaleParvu*, ms.71 que, entre les
oracions de l'ofici de VAssumpctone Sanctae Mariât ", hi trobem la cèlebre
"Veneranda noWs Domine huius dletfesttuüas opem conférât salularem, in
qua Sancta Dei Genttrtx mortem subíU temporalem, nee tarnen mortis nexlbus
deprimí potuit, quae ßlium »uum Domfnum nostrum de se gcnutt
incarnatum.", és a dir, el text litúrgic més explicit pel que fa al triomf de
Maria sobre ía mort133.
A part de Vic, la festa era present en altres diòcesis. Probablement el
testimoni més antic es el que ens ofereix l'anomenat Sacramentar! ritual i
pontifical de Roda, còdex 16 de l'Aodu de te catedíal de Lleida, en el qual a
l'ipailat de benediccions episcopals hi ha tres textos per a la festa de
l'Assumpció134. D'altra banda, cal îenlr en compte que la devoció
mariana, en un sentit general, devia ser ja important, ta. com ho
demostra l'existència de la missa d*l "sobarte de Sancta Maria" que
trobem, per exemple, en un altre sacramentad de Vic de final del segle
XI135.Podem concloure, doncs, que el terreny era abonat per a l'aparició
d'aquesta temàtica a les arts plàstiques.
Segons les cronologies que la crítica actual ha establert, la
representació assumpcionista més antiga dels Països Catalans, í
probablement un..be de tota la Península, la constitueixen dues
il·lustracions de la Bíblia de Ripoll, coneguda també com a Bíblia de Forja.
i conservada a la Biblioteca Vaticana, ms. lat. 5729, L'obra manca d'un
estudi monogràfic modern, però les darreres aproximacions que se n'han
realitzat han fet pensar que la seva il·lustració es devia ha\er iniciat a la
fl dei éegïe X o a començament de 1*XI136. La Bíblic de Ripoll és un dels
exemplar? més profusament il·lustrats d'aquesta època en el món
d'Occident. Moltes de les històries, tant de l'Antic com del Nou
E Soc 'alertat ¡c oe V c O*. VA? 95? , oo-.sc e 3e ÏDC.. "827 „< • 73 'c^oé as„es* *- ssc
2 G?CS "568
33*5-340 ?e oœ-a c o»ac à Ven«,or»d0 ^ege« f 66
5AíÏGA 975 oca 2 V.-2'5
135 Ms 67 de ûmeg a* GuD'Cl 934 pàg 89-vC
' '" „a 0-e og'T-e a aa-Wo
es po*tocc' o *,._CDY vé7 ocg 3 3-3 5 A c ^egs
K
aa^es* y* c*e consM«,*!« J oon
a* 'a
Ca-1 •"*?" o'cs» a«je des a«* ex.r-' at v.$»o
és ïone·re"ta es*«d 3» \tJSS " ?22 *rco*o s^e és -o** o- c
47
Testament, ton representades en nombrosos registres que omplen molts
(tels folis del volum. Només el Nou Testament r.ompta amb un total de
vuitanta -set escenes, repartides de la manera següent. En el foli 366 hi ha
la taula de cànons, però a la parí inferior Ja s'hi figuren uns quants
esde;*eniments de la infantesa de Jesucrist. Els folis 360v. 367 i 367V
estan completament ocupats per registres figuratius. El 368 només té
text. Les histèries evangèliques es continuen en els folis 368v, 369, 369v i
370, sempre en forma de registres (de fet ei 368v trenca una mica amb
aquest sistema. Ja que un terç de l'espai, en sentit vertical, és ocupat per
la llista dels capítols de l'Evangeli de '«dateu; eïs dos terços sobrants, a la
part superior, són ocupats per tres registres amb escenes evangèliques,
mentre que a la part inferior, s'hi ha fet una gran representació del Judici
Final). Per últim, el foli 370v conté una (o dues?) escena que ocupa tct
l'espai. Les que entren dintre del nostre estudi són la darrera del foli 370,
la Dormlcié (les altres escenes de la mateixa pagina són: en el primer
registre, la Resurrecció de Crist i les dones a la tomba; en el segon,
aparicions de Jesús als apòstols i Jesús en el llac de Tibr ríao>s, en el
tercer. Jesús amb els apòstols. Magdalena a la tomba i ei '"Noll me
tangent"; en el quart. Pere i Joan a la tomba i la incredulitat de Tomàs; en
el darrer. Ascensió, Pentecosta i Dormieió) i la composició problemàtica
del 370v, l'Assumpció, que ocupa la meitat superior de la pàgina. A l'altra
meitat s'hi ha figurat un personatge alat, assegut, amb un llibre a la mà i
envoltat d'uncercle: com que en el foli següent s'inicia l'Evangeli de
Mateu hom ha pensat que es tracta del símbol de l'apòstol.
L'escena de la Doraücíó [Fig. i d'aquest manuscrit, igual que la de
l'Assumpció, ja fou qualificada per Mn. Trens com "les primeres
representacions del tema a i'art espanyol"137. De tota manera, a causa
dels escassos estudis que fins ais darrers anys, en el nostre país, s'havien
dedicat a la miniatura , aquesta il·lustració ha passat força
desapercebuda i , a l'hora d'assenyalar l'obra més antiga d'aquesta
temàtica s'ha recorreguà y frontal del Priorat de la Mare de Déu del Coll
(Museu Episcopal de Vic , núm. 3 de l'inventari), peça de la qual ja
parlarem en el capítol següent138. Quan W. Meuss comenta la miniatura.
'951 pàg 94-95
S'JREDA. t" e1 !ib*e as p-nfurc remanirá en >e%*t'--te sí temo de te Dorc"ioó d-u aue és *ga"eoé
icxíssert «n si romà«"c cate à*, tasa l exempte de ' »STier>«s* «rowa a* Co'i ¡S^EDA ' v8 ' pàg
'64!
48
i. assenyala l'origen bizantí i superna que hauria entrat a Occident a través
de l'escola de miniaturistes de Salzburg, a més, afegeix que en el mateix
segle XI la pintura catalana ja coneixia aquesta escena, perquè ja és
present en el citat antipendt "amb el que la nostra imatge coincideix a la
perfecció"139, opinió qwe no compartim, ja que «s tracta de dues fórmules
iconogràfiques diferems.
Certament la Dormició de \aBiblia de Ripoll segueix amb molta fidelitat
l'esquema de la koimesis bizantina i dins d'aquesta, la fórmula més
freqüent: el cap de la Verge, estirada sobre ei llit, és a l"esque/ra i Crist,
que dret en el centre, a Ja part posterior del llit, rep l'ànima amb les seves
mans per a remetre-la als dos àngels que, flotant per damunt del seu cap,
reapers amb les mans cobertes per uns vels. També d'acord amb aquesta
fórmula, Crist fa un moviment en :on<ropposto, és a dir, el seu rostre i el
cos es tomben cap a l'esquerra, mentre que amb el braç eleva la fïgureta
de ranima cap al costat contrari. Quant a raspóte de l'ànima, s'he seguit
també els convencionalismes bizantins i s'ha figura: com ena nina
recoberta de bolquers. Els apòstols hi assisteixen en número ce ¿otze.
N'hi ha un grup (fe cinc a la capçakra i un de sís als peus, uns i altres
disposats en un escalonament vertical. El que fa dotze, que per la calvície
es pot identificar com a Pau. està situat a la part posterior, entre Marta í
Jesucrist. fet que trenca un& mica amb les composicions més comunes en
què Pau se sol situar a primer pla dei capçal c bé dels peus, fent un cert
per«denf amb Pere. De tota manera es segueu la fórmula general de
destacar aquests dos apòstols i, a més, d'atribuir a Pere el paper de
turiferari —és '"apòstol que figura a primer pla del grup de *a nostra
esquerra—. El tercer apòstol, que generalment es pot identificar, és Joan
que apareix sovint amb el cap Inclinai sobre el cos de la Verge. En aquest
cas no n'hi ha ni un en aquesta postura 1 pensem qut podria ser l'apòstol
col·locat immediatament al darren: de Pere. Les raons per fei aquesta
atribució són: proporcions més grans que l'a'tre apòstol qiïe qi'eda al seu
costat, no portar baroa i estar col·locat precisament al costat del cap dHs
dotze escollits.
Malgrat la composició gairebé simètrica, l'escena presenta un cert
dinamisme Abans ja s'ha fet esment del coarnopposío de Jesucrist, tampoc
els apòstols no estan en actituds hieràtiques. Alguns d'elis mouen braços
1,39 *\'E^SS "Ç22ïug ' 27 Cor* ve^er*1 ~té$ enticf</a" s *'o^*c, de Col ovu és do'ci d r"e ae
X!,
49
i mans, uns per expresar el dolor que els causa la moit de Marta, altres
per assenyalar l'aparició celestial ep la part superior. Els dos àngels, amb
les ales vertical, el* cossos incrrvats 1 els draps onejant acaben de donar
una certa impressió de moviment. D'altra banda, cl fet que els àngels que
han de transportar l'ànima de k V?rge a la glòria tinguin les mans velades
és també un detall moít freqíient i que es continuarà representant fins
se^es més tard. Algun dels relais apòcrifs, com per exemple l'homilia de
Joan de Tessalònica. el més seguit er. el mói, bizan í, ja hi fa
referència5 *°.
Abans de comentai l'espai on s'h? égarât que es troben els personatges,
voldríem destacar los objecte? qae apareixen a la representació. Un és
l'ensenser que, coin ja hem dit, l'apòstol Pere té ~ «^ seves mans, d'acord
amb els models més antics (ner exempte, en el fresc de l'església d'Ayval1
Kllisé, a C; paüòeia, del segon decent del segle X, ü en el marfil de
mvangeüari d'Otó HI, a la Bayerische Staatsbibliotheck de Munic, de cap
a l'any 1000). J. Duhr el justifica diení que fa referència al "perfum
inefable" del qual ens parla la narració del tessalonicenc141. El segon
objecíe és una mena d'arqueta o escambeU col·locat davant cel llit de la
difunta. En realitat si n j los perquè Ihein vist figurar en moltes altres
obies.costarta reconèixer-lo com a ta1 , perquè ^embla més u n-s motUures
aplicades en el llit que no pas un volum situai al seu costat WrattslawMitrovSc ;ambé 1 assenyalà com un element freqüent d'aquestes
representacions i diu qi*e més tard es convertirà en un banc de eins o er.
el lloc on es desen les sabr Us de ía Mare de Déu ' 42
A dreta i esquerra dels dos grups de personatges s-'han alsat uns murs
des dels qual es projecten uns edificis amb frontó , romes visibles a panür
del damunt de!& c aps dels apòstols. 1 constitueixen, doncs el típic decorat
de tes représentations bizantines, tspecialment pictòriques, ja que v*i
relleus en marfil, esteatita, etc. el fons sol ser lus, possiblement per
r
' ''ans^or^cc
' ' ^ o d**** oarap"*tasnia
"*
' ge'»
'» s a'a*s
' * scs%n e<" aTr«*·'·i
ae so*<*< 'a
aue e's
r
ü^s' oe c'»' f* eis sc'cô* igs 'CTO"s a 980 p„c 6C ' 5 3e *?o "-T-« o *f*'a oe -„ v e
'3'Toe és *"*eo,cr%' t-j**-- œ'sor>c4C|ps ^T •€ 'nar·s v oœs œrqje sas jfw o or œ r«ofe i,"
oc ec'e sog'o' o *spec r "%ert fDofa"' De"**ee exe^ci« r"és ec'wgi.'s DOO' e* c 'y P V »5*. •"..'*•
ot, ^sodcc Museo de lo 5«oi ^aaer^ a de a Hstonc He .ksd'io1 es sc**«s 00^*0^3?« of cofones
o« ""so c ae Sor* ÂOO ic Not, oe ^cweirxs T-O^S evenes j f v'OTe**' se es "c». « oe c .-e ~
*«Aoises o oe ED fo^ia
141 -ur.p 950 ^g -Q
14U P»
i
r
142
Ai^^'S-AW-MiTRC /€ CK,,fMEV '^3 ' pag
39
50
dificultats tècniques que comportaria143. Dlnüe la miniati va, una de les
otees que presenta una ambientació similar és ia Dormíctó de í'Euongoítar'Leccionari del morie&ür dlvlron1 *4, datat dtl %egle XI. Les arqu'tectures de
la Dormido de la Bíblia de Rtooü són del tipus que s'anomenen edícules. t
que es poden troba/ en molts altres manuscrits bizantins dels segles X í
XI, com per exemple en el Tetraevangelt de la Laurenciana de Florència,
ms.VI, 23145, Segons Wratislaw-Mitrovic i Okunev els dos edificis
serveixen per indicar oue Facció passa a la casa de Maria, que segons
algunes tradicions era la casa de Sió. la mateixa ^n havia tingut iloc la
Pentecosta146. Si suposem qae I il.'ustrador coneixia aquesta
coincidència, seria lògic creure que l'arquitectura de l'escena de la
Pentecosta, que es representa al costat, fos igual, però no és així. sinó que
en aquest cas han desaparegut les edícules í els apòstols asseguts en
sf .Bicsrcle, queden tancats dins d'un espai gairebé quadrat.
Aquesta escena de la Pentecosta de la Bíblia de Ripoll també segueix
molt fidelment la tipologia fixada a Bizanci i que, en opinió de K.
Weidmann, prové de la rep« esentació d'aqussl tema en el rnusaic fie la
cúpula de l'església dels Sants Apòstols ae Constantüiobie. L'autor pensa
que la fo ma esfèrica de ÎT cúpula és e) qi*e deva originar que en la
superfícM; plana ¿e la miniatura els apòstols es col·loquessin en
semicercle J que els raigs de l'Esperit Sant que c?iuen damunt dels seus
c?ips fossin lleugerament corbats147. Precisp.mer»*, en el cas de Ripoll, s'ha
/clgut donar la idea d'una cubería airodoniaa, ja que els dos veríents de
¿a teulada s'interrompen abans de trobar-se al eirencr i són units per un
semicercle còncau que conté una estrella de vuit puntes Tarr.bé a l'escena
de la Dormido trobem en el centre de la part supeilor un semicerck
còncau amb una estrell? similar. La diferència és qut aquí ¿s una mica
més petit i queda deslligat de les edlcnses que emnwtrquea els personatges.
î \ ^
*i
'
r*
?* i" «•
*•
n~ —~~*a
**€* "* ^[email protected]**" O'©S Cî@ ""fj"* ¡S V6O©i-' ^?i»^/*ta/ '^ *™^^1 ,^ **^Vt. / ^^/A^»^*
3î*3* c es coDS'tes d€ ;vonQé"Of d O*o "
* ^^
' ^r ?^
O"*
&* ^î Ci*.
:t
Q^e exos, <~ ¿y*o ".eif 'e^'ssc^'j '0*0
i ocî edif.cis "•l'-ef"^ ne ao f« tie» *»iQDO*afs ou*- e's d* ¡a nos?'O r'ir·o'j'oi Q-JO^Î c -es c- 33ues
c'esísoí.ïc er<"5*c sor ief>vs'''ea'/e-ts, *-eqet e s exe***p;«s aue atof a \A^AVREZOu-A/;X:: XEf
1985 números 5 2 149 "56 ' 5 9 - .71 «c* amb e- fons neytr.»
*c 300 v Vtdci.~** f0pfod^cc c o ''EiiKAN 3*5 e*c*
¡97!
. ¡Q/ï D,^- ?6*-262
Ç75 c17* c
SI
Tanmateix, no creiem pas .jue aquest element sigui suficient per
demostrar que l>3deventinent té Hoc en ei Cenacle o ^asa de M muntanya
de Sió, però sí que pensem que .% presència de l'estrella pot ajuc'ar a
compendre tí perquè s'ha inclòs en un text caníiíc una .representació
Insp'rada del tol ep, els apòcrifs.
L'existència d'aquesta estrella a l'escena de la Dormido no és gaire
freqüent. Sembla més Ï5gic veure-la en una esrvna de la Nativitat, com a
la de Kari/*- Djami o de Hósios Lukás. Però la trobem també en
^presentacions del Bjptisme de Crist, com per exemple, en el manuscrit
grtc 533 de la Bibliothèque Nationale de Parts, del segïe XI. o en via base
per ^ una creu de ¡"State Hermitage, num. W 220, de", segk XIV148. La
mateUc Biblia de Ripoll la fa aparèixer i la Pentecosta. A l'escena de la
Do.ioició l'hem trabada en una icono de ics Dotze Feotes que es conser/a
? rstatr Hermitage, n'-m J 182, ja del segt*; XTV14». Ara bé, a la citada
Domiicíó del cudex ni» n . 1 d^l monestir d'i.lron, en el certre clr la part
superior, un semJcercte de franbes de difeTnts tons de blau Indica que el
reí s'obre d'eii en surten U*IR raigs dc.urnís.Tots aquests exemples
semblen indicar que resuella s'utüitza per inaicar la presència de la
divinitat, *s a dir, un moment de contact*» directe cntve el món diví I el
món hum*. i això és el que suceeet. qurn Crist batem a buscar ¡'ànima de
!a seva Mare per conduir-ía ' la glòria.
La Dornicié iiO f À tampoc l'únic car d'una escena apòcrifa en uns
evangelis. K. Weitzmr'an explica que 17 •••tetas! teína extret també dels
apòcrifs, «l'usa sovint en els leccionaris. Aquest autor ha estudiat les
relacions í intercanvis que es piodufcn entre els diversos llibres litúrgics, i
aifiíma que els lecciGnaris es v s »n inspirar ¿'ïvtnt en eK meiologis i, a la
^egada. ek *eccionari5 van ir»fluir en els evangel^aris. A met , cal tenir en
compte que probablement hi derleii haver textos apc^ilfs ü.lustrats150.
En definitiva les ü.lr?tr.jCiors que er« uií tipus de llibres podien estar
plena^aent ju^Cfica^len, f*e vegades jpaswrn a uns altres C*T d'entrada és
més difícil vet!re-hl e1 seu sigiiñnaí. fJc iet, més ; -.mm t ja sha citat
l'exemple d'una Dxwroició que pertany a un evjUigeUarf-tecctonari (Còdex
num. 1 del mou-jstlr «Jlviron^. Aoueatr intercanvis ens inuodutocen ee un
altra qüestió molt important e*í *' i*tén bizantí: te«, fesies. W. Neuss ja va
,,***•*&•
T
150
''""l/
*» * im.l·
"
'
262-2'--3
WE"7AA/.\\ r.*?jrofive
-O/' poc 25u-25C 166-2-J
52
comentar que Ics tres escenes de l'últim registre que illustra ¿1 Nou
Testament de la Biblia öe RipoU »on les que normalment ocupen els Jarrers
plafons de les icones b-zantines de ks Dotze Festes151. En una llista de
les festivitats més important del segle VIIIIS2, la Dormido encara no s'hi
compta pas.però, en opinió dels liturgistes, la festa que recuperador
Maurici havia decretat celebrar ei dia 15 d agost esdevingué cada vegada
més important, A començament del segle X ja era considerada com una de
les grans solemnitats» i sembla que ep aquesta època ja anava precedida
d'un dejuní preparatori, gairebé una espècie de quaresma, i en una
constitució de 1166 és considerada festa senyalada153. Encara que
aquesta celebració fos una festa mariana, sovint era comptada entre les
Dotze grar«s Festes del Senyor, ja que suposava l'aparició de Jesús enmig
de ia neva glòria per recollir l'anima de la Verg»154. Aquests cicles f te festes
solen ser fixats en dotze, encara que hi ha moltes vartactors i poden
arribar a ser diví». Aviat es reprc ¿entén en diferents medis artístics, però
un dels més aíavortts és el de k s icones, d'on potser devien passar als
leccíonaris155.
Els cicles festius podien irnir un caràcter narratiu o un caràcter
litúrgic, encara que moltes vegades aquests dos aspectes es barrejaven,
com a la icona deí monestir de Santa Caterina de 1? muntanya del
Sinaí156. Tant A. Grabar, pel que fe a la decoració de manuscrits. coi,i J.
Dufrenne, pel que fa als programes murals de les esglésies, s'han
manifestat en aquest mateix sentit: es parla de cicle litúrgic, perquè es
pensava que representava els esdeveniments commemorats per les
principals festes de l'any litúrgic, però generalment mai no es produeix
aquesta correspondèncli d'una manera exacta. Hi ha escenes que no són
objecte de cap celebració especial, coa per exempte, diversos moments de
151
\EUSS 922 cog 27 - 55
W „r ?"6 DOC /31~4
153
„„3: Y¿¿ ,xjq 336-33"?
1S4
VJI~ '•? 6 coc 23-2¿
*^"5^qLes»ceí Q cjea au« dcrc WE "ZV JSN &vzar<t*e M;fu*;'*
'77' pag 2e?", -?v5 Ac«
ewrtx» 3 t.r j»c • ' se a B G'
Va*co"3 ""$ g* 752 se-ce o *C5'v r** es ee'«*"*e
es
ofasT '2ooes »" ^r, esaue-ic q ¿e es '* or.ooa g*".o "«ï icones
J So Actaa^e"* es ccyse've^ ajcf*e o trec« co*?«ç<y·'«*·*s os ""esc» 0€ «j*^** *ec*€* -^c'c ço*
awo »c 'ep'e»«ació oe- soltera 4 ia oa*4
cye^r*" i»» ce e c*
c 0*^0 »oinoe o"C
1
escenes •*&
.e^ *« e-:,« c Do™"x^ó £' *«* Que s ***$ " re tsts^es o* "• *ac »s u* C' s'
4
r DO* és u" c ei« W'*,fgtc e^ CKsrt iar*tp»i; t^^r'T7MANX (tyzafnnf
97 *
152
S3
ta Pnsstó, 1, en canvi, pot ser que U'n faltin de tes més assenyalades, com
rAscenstó «j ta Pentecosta. Els passatges represeniats, doncs, hi soten seien un sentit liiú.gic mol* mes concret, sovint fent referí neta als diferents
moments de les pregàries i celebració lr.úrg«ca' "
W. Neuss Ja va cooientar que tes Il·lustracions del Nou Testament de la
Bíblia de Rípotí seguien algun cvaiigeliari t que, per a força escenes el que
resultava ntós p.oprr era el gr 74. conservat a la Bibliothèque Nationale
de París. Tan»bé va subratllar que tes il·lustracions tenien un caràcter més
teològic que no pau il·lustratiu154*. Acuestes observaetPas ens permeten de
connectar amb ei ^jue hem dit referent a tes Influències déte îeccionaris als
evangeliario i els cicles litúrgtes. L'escena c - la Ijormiclo, doncs, no s'ha
d'entendre com un simple "afegit apòerti' *í ic'at evangèlic, sinó que el
relat acaba posant l'èmfasi precisament t .1 ^ fivsência de Crtst entre els
homes (totes les escenes del toll 370, Resurrecció «»Arlcions de Crist als
seus apòstols 1 a les dones} > recordant que, "tesprés de !a seva A-^censió,
la divinitat continuaré fent sentir la seva presència (Pentecosta i
Dormieió). iiidlcada plàsticament pel detall de l'estrella a l'ècui de la
cúpula.
La "proWeinàtica Assumpció* del toll 37Ov. |Fig. 2! consisteix en una
figura d'orant, completament frontal , envoltada d'una màndorla circular
que subjecten dues parelles d'àngels. La úgurs femenina va vestida amb
una túnica blava per sota de ta qual apunten uns pf~as amb calçat fosc.
Damunt del cap hi porti- un vel fosc. cenyit al front amb una cinta, que li
cau damunt de les espatlles i un mantell gioc. subjectat pels mateixos
bïdvos flexionats. 1 emmarca simètricament pels costats. És e? tipus
d'Indumentària que porten les dones de tes altres escenes (per excr.:plr. la
Magdalena del JVoll ms* längere o ta mateixa Verge de l'Ascensió). nDinés
que aquí el mantell no U cobreix el davant de ta túnica Les mans. amb
els palmells oberts, són de dimensions considerables. Aquesta "isió
estètica, encara que amb una certa idea d'elevació a causa tíels peus
frontals que queden flotant en l'espai, contrasta amb les figures més
dinàmiques dels ¿Ágete. Dos dels quals, situats a la meitat superior c¿e ia
màtâdorla que aguanten amb les daes mans. tenen les alè à desplegades
horitzontalment i els genolls considerablement fkxionats, de manera que
1 57
Ï58
5
*
X£,,S5 '522 pàc
8*
OS
95 o*
ço * se*** *
3 jf t£*v?vC " Ç70
¿.7
* ca* ve,-e **• «ce~c se 'c
3.
54
els pens - ^*den a l'picada !Ms caps. Aquesta posició en ti es repeteix a te
inversa -n la parella inferir. Ja que aquests semblen subjectar la
mandona amb els peus, mentre que el cos fa una ¿nena de coníropposío
que els permet de mostrar-se urontals i, a ta v€gs»da, agafar el cercle amb
una mà. Cada un d>ils té una ela que apunta cap amunt « una altra cap
avali, així completen tes direccions de te¡* aels dos pruners. L'alternança
dels colors groc i blau Je les se ve» robes augmenta la sensació de
moviment que el pintor sembla que ha volgut conferir al grup.
La figura de l'orant és una de les més antigues adoptades per l'art
cr»< üà. Rep»e^:ntad£. en els relleus dels sarcòfags i en l*"s pintures murals
de les catacombes, simbolitza l'ànima del ciifun., salvada i unida a Déu
per mitjà de i a pregària. Així es representen sovint personatges de l'Antic
Testament que har< esdevingut figures de la salvació divina (Jonàs.
Daniel.etc ). Aviat aquesta ^gura s'associa amb la dr la Mare de Déu i
pren, a 'a vegada un valor evlesiològic En aquest sentiï, una de les
imatges mes conegudes i àrab una gran transcendència és l'Ascensió de
rEi'zngeUcui de Rahula. quf data del segle VI i es '»riserva a la Biblioteca
Laurcnzia.ia de Florència (ms. Plut. I 56). Justament la Biblia de Rlftoll
utiüi/a aquesta tipologia per a la seva Ascensió del foü 370. Sovint, la
Verge orant es tro^a en lepresentecions isolades, és a dir, separada del
col.legi apostòli:. en aquests casos sembla que es tracta de representar la
seva glòria singular en el ce' i, segons M. L. Thérel. el seu poder
cl'in'erveiïció a favor de la humanitat. Aquest tipus d'iconografia és
típicament Nzantlna i així la piesentaven obres tan celebres com
l'anomenada Blachemitissa de 1 absis de l'església del palau de
ConstanUnobie. inaugurada l'any 843, o el mosaic de Sant« Sofia de Kiev,
ja del segle XI. Paral·lelament a aquesta imatge de la Verge orant *»*•
representa també molt sovint la de la Verge amb el Nen a la falda, que
expressa d'uria manera més eloqüent la seva condició de Mare de Déu A
l'art monumental, l'absis de Parcnzc és l'obra més antiga (segle VI).
Aquest segon tipus, anomenat "f'aiestas Marioe*. va tenir una àmplia
divulgació a Occident al llarg dels segles del romànic i amb una forta
incidència a les ter 2s catalanes, tal co;i es veurà en el següent
capítol15».
Però. tant el tipus de la Verge orant com aquest darrer de la "majestat".
J 59 pp, Q |0 corog'sf o oe &z"" mf^C'·Sf^^ op'-csca c -aWs3**«Dé- veg*^ """€*£.
oòg *25 "ntRE. '984 oàg ¿0-45
573
SS
al.Iodelxcn sempre a Marte com m Mare de Déu, d'acord amb te definició
del ConcUí d'Efes. Podríem dtr que aquest fet és paral·lel a 1-s festes: la
primera que es va instituir es celebrava pels volts de Nadal ¡
coTimeniorava la maternitat divina, desprès es van anar creant les altres
més específiques, però partint sempre d'allò que s'exaltava a te primera.
Així. te certa confusió que fins i tot es va produir en alguns països en
adoptar te festa de te Dormido o Assumptío després que Ja commemoraven
la del Natale o festa mariana per excel·lència100, es presenta també a
l'hora de donai un significat exacte a determinades imatges. En els
estudis de Ph. Verdier i M. L. Thérel es citen una sèrie d'imatges amb te
figura de l'orant en què la interpretació assumpcionista (en el sentit
integral) sempre icsulta confusa. D'entre elles, unes van acompanyades
d'una inscripció que, teòricament, hauria d'aclarir el significat. Aqutst és
el cas del ja citat teixit de Sens, on ei grup format per l'orant, els dos
àngels amb palmes i els altres deu personatges (apòstols9) s'explica amb el
text ^Cum transisset Marta mater Camini de aposto Is". També ja s'üa parlat
del marfil de Saint Gall amb la inscripció "Ascensió see Marie". En un
manuscrit anglo-normand datât de cap a l'any 1100, es figura l'oraní din*
d'una màndorte aguantada per àngels; al damunt, i també encerclats per
inàndorles hi ha l'anyell de Déu i l'Ancià dels Dies de l'Apocalipsi. La idea
d'elevació queda més definida pels tres personatges gairebé horitzontals i
amb els braços enlairats que hi ha a sota de te màndoria de te Verge. Els
textos diuen. "Haec est alma Dominí genltrtx ei virgo Maria per quam
sptritus vite íoto dfflfundifcir orbe", "Haec est regina ulrffnu/n quae gênait
regem velut rosa decora" i "Hodie Virgr María cáelos ascendit, gaudete quia
cum Christo regnat in aetermim"161. Si les inscripcions de íes dues
primeres obres possibiliten una interpretació as^umpcíonista (amb tot,
¡ecorden el que s'ha dit sobre ei mot Ascensió), te del manuscrit deixa ben
ck^- q«- es tracta de l'anima de Maria.
Hi ha casos, com les U.ïu?»mcl·lns del Sacmmentart de Saint-Denis i del
SacranmntaridelMont-Saiiit'Mlchelim. en <me ¡W^nt porta una palma a te
mà. Aquest atribut, per altra banda propi de molts sants, pe r nu. t 1?
Jou ¡. protyçf·sQ s Qfg"^o espec-o'""«-" c c G a c
1
*>1 COACTO deSc'ís THÉ?E, ">84 pàg 49 Sa-nt-Go! b,b'i<Aco càtíex53, -d zag 50-5'
ÒT ÇVESCE* '980 Dag 66 «r« 84 .ondr» B t ^s Aaa 7739 VERDifR "980 oca 6v
orr 66
Í620S,;$ g N ms 13» 9436, VtOt«, '580 puq 68 Mc^c *ak Matganltrwy. «w 641,
pàg 68
56
relació amb els apòcrifs, però Ja s'ha vist que molts d'aquests textos
tampoc no tenen un final clarament assumpcionista.
L'Epísfoía a Paula t Eustochi del Psrudo-Jeroní, ta dos manuscrits del
segle XI, va acompanyada de riques, però també confuses, il·lustracions.
En el que es conserva a la Bibliothèque d'Arràs, Maria, flanquejada per
dos àngels, és a punt d'entrar a la glòria d'on en surt una mà que la
beneeix.. En un Sermonan de Jumièges l'orant és elevada dins d'una
màndorla per quatre àngels, però, a mes, va acompanyada d'una sèrie
d'elements iamb les mans sosté una tija de flor de lis i t na petita esfera ,
mentre que damunt del seu cap l'Esperit Sant, en forma de colom, li posa
la corona i. a la vegada, li projecta els seus raigs) que permeten de posarla en contacte amb els temes tipològics que l'exègesí mariana
desenvoluparà especialment en el segle següent163. El que és evident, si
tenim en compte el contingut del text, és que es tracta més de la
glorificació de l'ànima de Maria, per tot allò que ella representa, que no
pas una al.lusió directa a la seva Assumpció.
yuan no hi ha textos ni atributs especials que permetir d'orientar la
lectura de la imatge, l'actitud més prudent és la de qualificar-la de
"glorificació". És en aquest sentit que es pronuncia M. L. Thérel en el cas
d un marfil del museu de Munic del segle OC, on s'ha figurat la Verge orant
en el centre, flanquejada per dos canelobres, i envoltada del tetramorfos i
dels apòstols164.
Després d'aquest repàs, tes dues conclusions a què es pot arribar són:
primera.la varietat de les fórmules emprades no permet de generalitzar, de
manera que les interpretacions només poden tenir un caràcter particular;
segona, si hom er vol quedar en *a generalització, no és possible afirmar
la representació de l'Assumpció en cos i ànim? abans del segle XÎÎ.
W. Neuss va qualificar la representació de la Bíblia de Ripoll
d'Mconogràficament molt interessant" i a'assenyala la dificultat de trobarne una de paral·lela exacta165. La figura de Maria orant envoltada de
quatre àngels li va recordar el citat marfil de Saint-Gall, tot i que
l'esquema composi»*u és força diferent. Després hi va veure més
^$ 732 VEÍD'ER '980 pàg 67 ioaen 8 c"-o^eqje «^n c oc« "*$
'408
ï986 pog ^9 T'^£€. '9d4 pàg 62 4r 23
!64
M-rc Bayerisch Natonan-ueuf vEkDER 198C pàg
«c- 23 T-£E. 784 póg 50
om 'O
165
NE'wSS "92? pog '27
57
semblança amb VAssumptto" del PsoJilrt d'Utrecht. Com qi-e no en cita el
foll no sabé.,» a quina imatge es referia, però el fet et. que en aquest
manuscrit no hi ha cap Assumpció160. També cita la miniatura de
YEvangeltari d'Enric ¡I (Muiúc, Statsbibliothek. Cim 4452, fol 161). un
de's típics exemrJes de la síntesi entre la Dormido bizantina i l'eteuaíto
arilmae dins d'un cHpeus originada en la miniatura otoniana. També fa
referència als draps d'altar que el Papa Pasqual 1 havia fet fer per a l'altar
de Santa Marta la Major i que, segons elLtberPonttftcatis, contenien "beata
Del Genitrix Maria corpore est assumpta" i que ja htm comentat
anteriorment. Finalment cita dues obres que, almenys des d'un pun; de
vista formal, semblen emparen tar-s'hi. Una és l'anomenat Sacramentar,
d'Augsburg (British Library, Hariey 29' é), on la imatge en qüestió
presenta com a detall més diferent la forma el.lip.lca de la màndorla167.
L'altra és una obra geogràficament molt més propera, però també més
dubtós -. es tracta d'una pintura mural que hi havia al parament exterior
de la porta d'entrada a l'església de Sant Joan cw; Boi (avui al Museu d'Art
de Catalunya de Barcelona) En una superfice molt malmesa es poden
veure quatre àngels que sostenen une mandorla dins de la qual és del tot
impossible veure què o qui hi havia representat. Aquest grup que quedava
situat just al damunt de la porta anava acompanyat de quatre
personatges masculins drets (tres a la dreta i un a l'esquerra) que tenien
llibres a les mans. El que acabem de descriure no garanteix pas que es
tractés d'una assumpció. Per altra banda cal tenir en compte la qüestió
cronològica: J. Sureda data tes pintures de l'interior de l'església de cap a
la fi del segle XII i suposa que les de l'exterior són d'una època més
tardana168, de manera que, en tot cas, la relació seria a la Inversa.
De fet ens queda com a exemple més proper el citat Sacramentan
d'Augsburg, que presenta també problemes de cronologia. W. Neuss el feia
del se0e Y! i -« **anvi Ph. Verdíer el situa en el 5Q1169. Certament sembla
166 c„
r
' i r * K
-
'
ü'dc ois d u"" o«'SQ'XJ*g< «"t'·wca' oe?
so er sosté' i' le» o ^a*i> or-ge«, c -»o s*f t>a GJ® es "ic'a oe
sí ¡por*a e. r< >*o*f c''uc'*er
ca%
"íes sen-Dta-* es el de b > usfrooö efe osa m 8 2 'W ¿v l Ascens 6 es rep'«seno aft
fofrfi»ies w"o e^ aoè Cns* ewvcrHe ncr *zor»!0ifne" p«f aa^j^' oels aoos*os es acó ' oer , f o
que Sut de îa oc'* sypertof o * a '"o C' í" «$»o dre' oi«s d una -"-Txiorfa
V e e o DJF?ENNE
98
Hi ha uri grtc d
l<
?78 coa ' 3 > > * 3 3 . "48
pog 29
^980 pag 70 CAM:S '966 ^¡g 8 9 - 6 0 ! »amb* e! considera del
SS
difícil trobar la paral.lela exacta, però intentarem de donar-ne nua
interpretació tenint en compte aquestes representacions de, glorificació
mariana pròpies de manuscrits del segle XI i la seva situació en els folis
de la Bíblia.
Mn. Treus i W. Neuss qualifiquen la representació d'Asst rr-pctó sense
posar-hi cap problema, encara que 1 últim dóna la cita evangèlica que
correspon a l'Ascensió170. Ph. Verdier la destaca com anà assumpció amb
màndorla juntament amb el Sacramentar! d'Augsburg, Curie samen t tot i
que l'anomena Bíblia de Ripoll diu que se li podria aplicar la pregaria
següent treta del Psalttii de For/u per a la festa de l'Assumpció: "Elevatus
est thronus ficus súper choros ongetorum"171. Atenent-nos a una major
proximitat geogràfica i cultural nosaltres proposem el text que va citar
Mn. Gudiol extret d'un manuscrit de la catedral de Vic: "Hodie namque
curte celesOs tibi obvia agmina as&umpserunt ad patata stellate"*72.
M. L. Thérel la considera com una imatge tipològica de 1 Assumpció i la
relaciona amb la Dormició de la pàgina anterior (370 recto), de manera
que arriba a la conclusió que si al recio del foli s' ha figurat l'assumpció
de l'ànima, la imatge del uerro representa la glorificació corporal173.
Nosaltres pensem que aquesta reiació no és correcta, perquè no té sentit
que, després de les composicions en registres de la il·lustració dels
continguts generals dels Evangelis, es volgués acabar amu una imatge
situada a la meitat superior de \a pàgina següent, mentre que a la meitat
Inferior se n'hi col·locava una altm en relació amb el text que comença al
foli 371. Així, en comptes de separar Ics duss imatges del 370v
("l'Assumpció" i fi símbol de Mateu ) proposem fer-ne una lectura
confunta* 74 .
Tradicionalment la il·lustració de l'Evangeli de Mateu solia co:nencar
c *o COIT u" CA'S r r r"6's exenpe«; ", ossj^or o amD fc'
170
tc
24 5' Ac ' 9 ss -\EUSS '922 oc3 *27' "€\S
95 ' oce 94-^5
a
* ' * VEOER ' 780 pog 70 Reto'de- - qa sqjes'o Bib -a de xipof s hov a cons Oe'a* o*c "e"* de
Tc-«sf ' toi à de fa^c
o r qerrcx;les
a$ser /o a MwNDO "?76 oag ¿35-436
1 72 Or^jg,,jr.( fropcrmm e» {maie de1 •"$ ' Oi ce" Cata^g de GwD'Ol " 934 pog ' 20- 22 *,a c *c
éscGwD'C, 916 pog 369
A 1 h» 368 . m esce-nes en regis*es de 'o par* supe'ia igjor T'en* d« leñosos, vexació de
Zaqaei
oaràDOio oe Vs »«rges oruoen's ^"uasi esto" er W.QCIÓ o^b ió yen escena *«o+àn ço aue
ocapa T»és à* lo nei*o* rtfenor ta porooc^j ds bs v&rges com a simbd de ta seoc^cto deis us*os
A!CCV '987 rxx; 3 1 ?
S9
amb la representació dels avantpassats de Jesucrtst i les escenes de ies
esposadles de Maria i la seva Concepció175. W. Cahn, en e! seu estudi de
les bíblies romàniques, cita els exemples de l'anomenada Bíblia dels
Captains (Bibliothèque National de Paite, ms. »at. 16746), datada ae
l'últim quart del segle XI?; la L de Liber generatlonis està farcida de
medallons amb els avantpassat de Crist fins arribar a la figura de Marià
cîe la qual surt directament Jfïsús176.
A la tradició d'U.lustrado de manuscrits ¿e !a Península177, s'hi pot
trobar iambé una qüestió d'iniciés, aijuns manuscrits del Beato contenen
unes taules o genealogies que presenten les relacions de consanguinitat
de personatges de l'Antic Testament per arribar determinar la dinastia de
J»sucrtst. En l'article de J. Yarza sobre les representacions de la Verge a
i? miniatura castellano-lleonesa dels segles XI i XII, es comenta una
Anunciació que apareix al f In ai d'aquestes tauíes genealògiques del Reato
de Fernando I (Biblioteca Nectonal de Madr«d. Vitr. 14.2B.31, foï. 17\ datat
a l'any 1047. Dins d'un cercle doble s'ha figurat Marta assegu'.«* en an
tron amb el Nen a coll, fora deí cerclt, l'arcàngel Gabriel assenyala vers el
compliment de la genealogia de Crist. L'aiuor acaba dient "En los
manuscritos de Beato, el final de la genealogías es el signo del
cumplimiento de las esperanzas mesiánicas. La Epifania de la Biblia de
Burgoo traduce la misma idea i el Beato de Saint Sever, en idéntica
ocasión que la prégate, utiliza asimismo la Ep'Jania'178.
Aquests exemples ens mostren l'interès que hi havia en aquesta etapa
de pas del pre-romànic al romànic per ressaltar el paper de la Mare de Déu
en el programa de promeses mesíaniques. Creiem que aquest és el sentit
que té 1"Assumpció" de la Bíblia de Ripoll. Maria i-ep l'honor d'estar
figurada dins ».«"una raàr.tíoila (prerrogativa <ic la divinitat) per fet que és
Mare de Déu179, motiu pel qual se li va dedicar la prunera festa días del
cicle d'Advent i pel que va nerèixer ser assistida pel seu fill en el moment
de la mort i traslladada pels ànge! > a la glòria.
* ' Amí és œ'exe^p'e a1 %frocvon^r de *a „auetc cr«c •*•$ V 23 »o's4v c> 3v (
'971 pàg 2 ' !
! 7 &CAH\ ;9S? oaa 2G: *v
'63
'79
177 ; tç-KQ je igj 'eiooc'ís d« 'o Bikyta ^e Ktpot^ avb b n o*u'c " spa*"ca *s va ser
W Xç^ss he t r*g^ e« se»,j detenswi cJetractots oero i^cofo ro ; h-o e"/ud a" o ícxs
1
«tía* ae -o qawt-o o AiCCY ' 037 pàq 307
Aí£A 1972 pàg 30 Sœre m eües, vogei, DÍAZ y D:AZ '986 £»9
Sos« oqy«ta qücOió v*qfe GRABA* 1968 pàg 535 -54 ,
2- " 3
60
Per acabar aquest comentari sobre la Bíblia de Ktpcü voldríem
puntualitzar el següent: no creiem que la inclusió de l'escena de la
Dormició al final de la il·lustració evangèlica suposi donar una
importància especial a la figura de Maria (si fos així hauria estat ï-Vgic
incloure-la a l'escena de la Pentecosta), sinó que simplement respon a la
utilització d'evangeliaris grecs com a models.
Pel que fa a 1"* Assumpció" ja hem deixa i clar que no hi veiem una
relació directa, de continuïtat narrativa, amb la Dormició. Més,
concretament, davant la qüestió de si és una representació de l'assumpció
en cos i ànima la nostra resposta és negativa. Ja s'ha insistit en què tant
Ph. Verdict com M. L. Thérel eren de l'opinió que no es pot parlar
d'Assumpció integral fins al segle XII. Per altra banda, els textos litúrgics
catalans que hem comentat no permeten de veure-hi cap interès especial
per fer una afirmació rotunda, sinó que seguien les pautes d'ambtgûitat
pròpies de les litúrgies contemporànies (textos gairebé negatius del
Marttrologi d'1/suord, al costat del més explícit de la Veneranda}.
Per tant pensem que és laülor parlar de glorificació de Maria, terme que
donat l'estat actual de la mariologia (proclamació l'any 1950 del dogma de
l'Assumpció *ïn cos i ànima de liarla) resulta menys confusionari que el
d'assumpció. Tal com fa notar Ph. Verdier, la idea d'elevació o ossumptto
onónoe s'aplica també ais sants180 quan en el dia del seu natale
aconsegueixen la contemplació beatifica.
A més. aquesta glorificació de *a Bíblia de Ripoll dóna p£s a l'esclat
marià que té lloc en el segle següent i que té ua ressò especial a
Catalunya. Estern pensant en obres tan significatives com la figura orant
de la Mare de Déu dins d'un rombe flanquejat per àngels.de la capçalera
de Sant Martí de Fenollà, dels primers anys del segle XII, o, entre les
moltes Molestos Morfae, la de l'església de Sorpe (avui ai Museu M.N.A.C.).
En aquest mural, ei tron on seu Mart s flanquejnt per un arbre sec,
sense arreïs (figura de la Sinagoga) i un arbre exuberant (figura de
l'Esg¡ésia), simbolismes que permeté n de deduir el paper que va Jugar la
Verge en el pas de l'Antic al Nou Testament, idea també expressada en el
mencionat tema de l'arbie de JesseIB1.
. awo c fa ' ew-D'e oe1 rw «y de la 'oçana de esgiés.a de Geisoc-ie Pa>¡u€ a c Sa «imae or
o Mc^e oe 3éi> Sant Mc-. cadascú 2 *•$ a \,~c "ànotra ser- pieva*"» raó c! c« per „"$ -3"
'98C pàg 7"
DLAl'A* '973 pag
62 Asuesto '«présentée« ha esfc*
pv TOU8ERT
Fly UP