...

Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)

by user

on
Category: Documents
3

views

Report

Comments

Transcript

Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)
Política sanitària i social de la Mancomunitat
de Catalunya (1914-1924)
Ferran Sabaté i Casellas
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual
únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb
finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del
seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació
de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se
autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE
LA MANCOMÚNITAT DE CATALUNYA
(1914-1924)
AUTOR:
FERRAN SABATE
I CABELLAS
TESI PER ASPIRAR AL GRAU DE DOCTOR
PRESENTADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
(1914-1924)
AUTOR:
TESI
FERRAN S A B A T E
PER ASPIRAR
I CABELLAS
A L GRAU DE DOCTOR
PRESENTADA A LA U N I V E R S I T A T DE BARCELONA
BARCELONA, 1992
6.3.
CULTURA I EDUCACIÓ
SANITARIA
"La H i s s i ó de l ' I n s t i t u t d ' E d u c a c i ó General no és
própiament e s c o l a r , no té per a a t é r i a a qué
aplicar
la seva a c t u a c i ó e l s hooies presos
individualment, d'un en un, en e l s primers anys
de la seva v i d a , sino la c o l . l e c t i v i t a t entera,
el poblé en general, conprenent-hi tots e l s seus
elements, des deis governants, f i n s e l s mes
humils; .... ha de concretar-se a la d i f u s i ó
intensa
deis
coneixements
que
tinguin
una
transcendencia a la conducta, deis que hagin de
traduir-se en costums, en h á b i t s , en maneres
d'obrar, de conduir i de conduir-se".
(Projecte d'Institut d ' E d u c a c i ó General, Prat de
la Riba, 1914) .
6.3.1.
INSTITUT D ' E D U C A C I Ó GENERAL
D'entre
els
projectes
político-culturáis
que
anaven
madurant en la ment d'en Prat de la Riba, ja abans de la
constitució formal de la Mancomunitat, hi figurava la
creació d'un
organisme que contribuís poderosament al
desenvolupament c u l t u r a l i al refinament moral de les
masses populars. A p r i n c i p i s de segle, a c o n s e q u é n c i a deis
canvis s o c i a l s , polítics i e c o n ó m i c s , resultat del procés
de proletarització de la for?a del t r e b a l l , inherent a la
Revolució i n d u s t r i a l i urbana, les masses populars patien
un procés de d e s c u l t u r i t z a c i ó , pérdua d'identitat í de
revolta. Era dones necessari endolcir les relacions socials
mitjanqant el civisme i l'educació de les masses. En el
projecte polític d'en Prat de la Riba, el desenvolupament
en
plenitud
i
la
modernitat
a
Catalunya
passaven
índefectiblement per l'educacíó a tots els n i v e l l s i el
devetllament c u l t u r a l a u t ó c t o n .
Per promoure
volia:
aquesta
educació
popular, Prat
"Dotar
Catalunya
d'un
organisme
l'acció
cultura
nostra,
depurés
conciencia
i l i mostrea
les vies
moderna"
(1).
de
la Riba
que
portan
al
poblé
gradualment
la
seva
de la plenitud
cívica
Així fou presentat el projecte d'Institut
d'Educació
Nacional, peí maig de 1914, a la primera reunió ordinaria
de l'Assemblea de diputats de l a Mancomunitat de Catalunya.
El projecte fou aprovat el novembre del
1914, pero
dissortadament queda sense r e a l i t z a c i ó , a causa de l a mort
del que estava destinat a ésser-ne el r e a l i t z a d o r . Prat
tenia un home per a cada cosa o per a cada projecte, i
l'home pensat per t i r a r endavant l ' I n s t i t u t
d'Educació
General, era el metge-psiquiatra Dr. D o m é n e c h Martí i
J u l i a , de neta trajectória c a t a l a n i s t a i popular, preocupat
i interessat per l'educació c í v i c a .
336
J a d e s a p a r e g u t en P r a t de l a R i b a , a l m a i g de 1918, l a
Direcció General d'Instrucció Pública, crea l a Comissió
d ' E d u c a c i ó G e n e r a l , arab una d e n o m i n a c i ó mes m o d e s t a , p e r o
amb e l s m a t e i x o s o b j e c t i u s . Es b u s c a v a una e s t r u c t u r a que
f o s mes
flexible
i operacional
que
l a de
1'anterior
I n s t i t u t . L a C o m i s s i ó q u e d a e n q u a d r a d a en 1 ' o r g a n i g r a m a de
la Direcció
General
d'Instrucció
Pública, d i r i g i d a
a
l'ensems p e r E u g e n i d ' O r s .
E l s membres de
l a Comissió d'Educació General
foren:
- President:
E l P r e s i d e n t de l a M a n c o m u n i t a t .
- V i c e - P r e s i d e n t : E l D i r e c t o r General d'Instrucció Pública.
- Vocals:
Lluís M i l l e t , Obra d'educació m u s i c a l
popular.
F r a n c e s c a Bonnemaison , D i r e c t o r a I n s t i t u t
C u l t u r a l de l a D o n a .
Francesc Layret, Centres I n s t r u c t i u s
(Ateneus p o p u l a r s ) .
Francesc R i p o l l , Cooperativisme.
Gustau P i t t a l u g a , S a n i t a t i propaganda
higiénica.
Josep Puig i E s t e v e , Associació
professional.
Manuel F o l g u e r a i D u r a n , D i f u s s i ó
pedagógica c a t a l a n e s c a .
Ramón Rucabado, Propaganda d'ética s o c i a l
- Secretari:
Joan C r e í x e i l s .
Com es d e s p r é n de l a c o m p o s i c i ó d ' a q u e s t a C o m i s s i ó , f o r m a d a
p e r v o c a l s - m e m b r e s , que c o m p r e n i e n l e s p r i n c i p á i s b r a n q u e s
d e l s a b e r , es d e s i t j a v a
i m p a r t i r una
formació a m p l i a ,
v a r i a d a i d ' u t i l i t a t p r á c t i c a . T r a c t a n t - s e d'informació per
a d u l t s , que a j u d é s a f o r m a r o p i n i ó i a d e s v e t l l a r l ' i n t e r é s
c u l t u r a l , no es p o d i e n p e r d r e e n v a g u e t a t s i e l u c u b r a c i o n s ,
ans a l c o n t r a r i , p r e s e n t a r temes d ' i n t e r é s i r e p e r c u s s i ó ,
práctics.
337
Aquesta Comissió
i lustrativa:
feu
una
declaració
de
principis
molt
" O b j e c t e : L a f i n a l i t a t de l a C o m i s s i ó d ' E d u c a e i ó G e n e r a l
és i n i c i a r i fomentar i n s t i t u c i o n s , costums i a c t e s , i
l a d i f u s i ó de c o n e i x e m e n t s que t e n d e i x i n a m i l l o r a r o
m i l l o r i n l a c o n d i c i ó f í s i c a i m o r a l de l a g e n t que f o r m a
el
nostre
poblé,
així
coro e l s que
tendeixén
a
1 ' e n f o r t i m e n t i d i g n i f i c a c i ó de l a r a g a .
"Coapeténcia: Entren dins
l a competencia
d'aquesta
institució, entre a l t r e s , e l s o b j e c t i u s següents:
a) E d u c a c i ó f í s i c a ( c u r a e x t e r n a , n e t e d a t d e l c o s , j o c
físic, gimnástica, esports, e t c . ) ,
b) E d u c a c i ó n m o r a l ( d e l s e n t i m e n t , de l a v o l u n t a t , de l a
p a r a u l a , s e n t i t d e l c i v i s m e , v i d a de r e l a c i ó , e t c . )
c) N a t a l i t a t ,
d) P u e r i c u l t u r a ,
e) H i g i e n e i n d i v i d u a l
i c o l . l e c t i v a ( d i s m i n u c i ó de l a
mortalitat,
millora
de l ' h a b i t a t g e r u r a l
i urbá,
higiene i n d u s t r i a l , malalties venéries, e t c . ) .
C u r s e t s i c o n f e r e n c i e s : E l s m i t j a n s de q u é e s v a l
a q u e s t a C o m i s s i ó p e r p o r t a r a terme l a s e v a t a s c a s o n :
p u b l i c a e i ó de f u l l e t o n s , I l i b r e s , o p ú s o l e s , c a r t e l l s ,
c u r s e t s i c o n f e r e n c i e s a donar per persones competents,
a r r e u de C a t a l u n y a .
Cal
destacar
dos
aspectes dins
aquesta
declaració
d ' i n t e n c i o n a o e n u m e r a c i ó de m a t e r i a s . L a p r i m e r a é s
p o s a r de
relleu
l'interés
de
l a Mancomunitat
per
l'educació p o p u l a r i l'educació d e i s a d u l t s . És e l
p r i m e r e s f o r ? i n s t i t u c i o n a l en a q u e s t s e n t i t . En s e g o n
l l o c , c a l r e s a l t a r l ' i m p o r t a n c i a d e i s temes p r o p o s a t s ,
t o t s e l l s r e l a c i o n á i s amb
l a s a l u t física i m e n t a l ,
individual
i c o l . l e c t i v a . X m p l í c i t a m e n t es r e c o n e i x i a
que e l b e n e s t a r i l a p r o s p e r i t a t c o l . l e c t i v e s , d e p e n i e n
en g r a n p a r t d'una b o n a s a l u t de t o t s e l s c i u t a d a n s . Es
pretenia,
mitjangant
l'educació
sanitaria
incidir
p o s i t i v a m e n t en
l'individu
i la col.lectivitat,
no
s o l a m e n t en e l v e s s a n t f í s i c , s i n o t a m b é en e l m o r a l . S i
l a s a l u t f í s i c a té un i m p a c t e e c o n ó m i c p o s i t i u , l a s a l u t
m o r a l té un i m p a c t e s o c i a l i g u a l m e n t m e s u r a b l e .
338
E l n o u c e n t i s m e p r e t e n i a l o g r a r un m i l l o r a m e n t de l a r a ^ a
no p e r m i t j á de l a s e l e c c i ó f í s i c a ( i d e a s N a t u r i s t e s ) ,
s i n o a t r a v é s de l ' e d u c a c i ó i e l d e s e n v o l u p a m e n t de l e s
p o t e n c i a l i t a t s individuáis i c o l . l e c t i v e s .
El
mes
de
febrer
de
1920,
el
President
de
la
M a n c o m u n i t a t d e l e g a v a l a p r e s i d e n c i a de
l a Comissió
d ' E d u c a c i ó G e n e r a l en e l C o n s e l l e r S r . Jaume B o f i l l i
M a t e s , a l temps que
es r e e s t r u c t u r a v a novament l a
C o m i s s i ó , q u e d a n t r e d u i d a a dos v o c a l s : e l s D r s . L l u í s
C a r r e r a s i J e s ú s M. B e l l i d o , amb un s e c r e t a r i : E l a d i
Homs. L a C o m i s s i ó f o u a d s c r i t a f i n a l m e n t a l C o n s e l l de
Pedagogía.
En a q u e s t a t e r c e r a e t a p a es quan r e a l m e n t l a c o m i s s i ó
t r e b a l l a s e r i o s a m e n t i es v e u e n e l s p r i m e r s r e s u l t a t s
práctics
de
la
seva
obra.
Aquesta
es
manifesta
b á s i c a m e n t a t r a v é s de dos a c c i o n s e d u c a t i v e s :
a) E l S e r v e i de C o n f e r e n c i e s p o p u l a r s
b) L a
Biblioteca
Minerva,
serie
de
indispensables.
coneixements
M e n c i o n a r e m a q u í n o m é s l e s que t e ñ e n una r e l a c i ó d i r e c t a
amb
l'educació
sanitaria,
per
vaiorar-ne
la
seva
contribució.
339
Conferencies populars
Data
Lloc
27-4-1922
Girona
Manuel Salvat i Espasa
L l u i t a c o n t r a l a mortalitat infantil
300
1-5-1922
Girona
Antoni S a l v a t i Navarro
L l u i t a contra e l t i f u s
(amb p r o j e c c i o n s )
300
4-5-1922
Girona
Ricard G i r a l t
Sanejament de c i u t a t s
300
8-5-1922
Girona
Lluís Sayé i Santpere
La t u b e r c u l o s i a l a
c i u t a t i a l camp
350
11-5-1922
Girona
Jesús Ma B e l l i d o i G o l f e r i c h 300
Les campanyes sanitáries:
r e s u l t a t s i exemples
(amb p r o j e c c i o n s )
15-5-1922
Girona
August P i i Sunyer
Medicina Local
400
18-5-1922
Girona
Francesc C o l l i Turbau
El problema s a n i t a r i a
Girona: tasca a f e r
400
Tortosa
Pere Doningo i Sanjuan
M i t j a n s de l l u i t a
antipalúdica
18-6-1922
Tarragona
Josep Age11
1000
L l u i t a contra l e s mosques
( p e l . l i c u l e s i f u U s volants)
25-6-1922
Girona
Josep A g e l l
ídem.
1200
16-7-1922
Valls
Josep A g e l l
ídem.
1000
23-7-1922
S.Feliu
de L L .
Josep A g e l l
500
4-6-1922
Orador/Tena
340
Audiencia
22-10-1922
Navas
Anna Judas
Mcxlemes o r i e n t a c i o n s sobre
cures de m a l a l t s (projec.)
500
15-12-1922
Malgrat
Jesús
Bellido
Higiene (aab projeccions)
700
15-12-1922
Figueres
Ricard G i r a l t
La s a l u t de i a c i u t a t :
higiene de s61 i de subsól
(projeccions)
150
22-12-1922
Figueres
Jesús l e B e l l i d o
170
La prevención de l e s malalt i e s (Projeccions)
E l milloraaent físic de l e s
races
Les o r g a n i t z a c i o n s sanitáries
i l a higiene i n d i v i d u a l
28-12-1922
Malgrat
Anna Judas
Coa s'ha de curar d e i s
• a l a l t s (projeccions)
29-12-1922
Figueres
Ermengol P u i g i S a i s
200
Toxicoraanies
V i c i s r e f e r e n t s a l a funció
genésica (projeccions)
M o r t a l i t a t : l l u r trascendencia s o c i a l .
19- 3-1923
Castelltersol
Narcís Massó i Valentí
La c u l t u r a física i l a
c u l t u r a moral d e l poblé
7- 4-1923
Lleida
Jesús [email protected] B e l l i d o
Per l a s a l u t de l ' i n d i v i d u
i de l a ra?a (projeccions)
500
21- 4-1923
Horta
(Barcelona)
Artur Martorell
V a l o r físic i moral de
1'esport
150
700
350
E l s media a u d i o - v i s u a l s f o r e n emprats conjuntament molt s o v i n t
p e r i l . l u s t r a r e l p ú b l i c a s s i s t e n t a l e s c o n f e r e n c i e s , amb l a
finalitat
de f e r mes p l a ñ e r a
l ' e x p l i c a d o o d'augmentar
l ' i m p a c t e a u d i t i u amb e l v i s u a l .
341
P e r v a l o r a r l a r e p e r c u s s i ó de l e s C o n f e r e n c i e s i l a s e v a
i n f l u e n c i a en l e s a c t i t u d s d e l a v i d a d i a r i a , c a l r e c o l l i r
a q u e s t a i n f o r m a c i ó a p a r e g u d a a l a p r e m s a de G i r o n a , d e s p r é s
del
cicle
de
conferencies
sobre
temes
de
sanitat,
p r o f e s a d a s en a q u e s t a c i u t a t :
"El cicle
de Conferencies
sobre Higiene
i Sanitat
que ha
organitzat
V.E.
d'acord
amb
la
Comissió
d'Educaeió
General
de la Mancomuni tat de Catalunya,
ha derivat
una
serie
d'ensenyances,
ha fet tan obirador
i paorós
el
problema
sanitari
de
Girona,
que
imposa
amb
tota
urgencia
d'aplicar-hi
un reme i eficag,
ja que,
de no
fer-ho,
determina
responsabi1itats
gravisimes
pels
que
teñen en ses mans el govern
de la ciutat"
(3).
Un
balang
següents:
de
les
Conferencies,
ens
dona
les
xifres
Higiene
Total
103
21
Poblacions
30
11
Conferenciants
50
13
36.200
10.000
Conferencies
pronunciadas
Assisténcia del
públic
D'entre e l s mitjans v l s u a l s
s a n i t a r i a mencionarem:
emprats
per
a
l'educació
a) E l s c a r t e l l s o p a s q u i n s p e r e n g a n x a r a l e s p a r e t s , d'una
a l t a q u a l i t a t g r á f i c a i e d u c a t i v a , com e l s e l a b o r a t s p e r
R.
Cases
per
ai
Servei
d'Assisténcia
Social
ais
T u b e r c u l o s o s , o p e r a l p r o g r a m a de m á de
l'Escola
d'Infermeres A u x i l i a r s
de M e d i c i n a . E l s c a r t e l l s
en
f o r m a de b a n s , d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e ,
amb
Mides Higiéniques c o n t r a l a G r i p , i a l t r e s
de l e s
d i f e r e n t s s e c c i o n s o programes de L l u i t a .
342
b) F u l l e t e s
volants
impreses,
amb
l'esquema
de
la
m u í t i p l i c a c i ó de l e s mosques ( 2 0 . 0 0 0 ) o amb
máximes
c o n t r a l e s mosques ( 1 0 . 0 0 0 ) , e l a b o r a d e s p e í L a b o r a t o r i
p r o v i n c i a l d ' H i g i e n e , l'any 1915.
Una g r a n a c c e p t a c i ó i d i f u s i ó t i n g u é
l a col.lecció
de
Ilibres
divulgadors:
Biblioteca
Minerva,
serie
de
c o n e i x e m e n t s i n d i s p e n s a b l e s . Se n ' e d i t a r e n 35 v o l u n s , 6
d e i s q u a l s t r a c t a r e n temes s a n i t a r i s d'una m a n e r a s e n z i l l a
i e n t e n e d o r a i amb un v e s s a n t p r á c t i c :
Títol
Autor
La N e u r o s i i e l s neurótics
Dr. J . A l s i n a
H i g i e n e de
Dr. Josep
La
1'alimentació
Infecció
D r . August
Puericultura
L l i g o n s p r a c t i q u e s de
i Melis
Tarruella
Pi i
Sunyer
Dr. J . Roig i Raventós
cuina
En a q u e s t m a t e i x c o n t e x t d ' e s f o r ? e d u c a t i u de l e s c l a s s e s
p o p u l a r s o t r e b a l l a d o r e s , t a n t d e l camp com de l a c i u t a t ,
per aconseguir l a seva r e g e n e r a d o
f í s i c a i m o r a l , es
troben
les
activitats
pedagdgiques
del
Departament
d ' A g r i c u l t u r a de l a M a n c o m u n i t a t . A t r a v é s de s e r i e s de
c o n f e r e n c i e s , f u l l s v o l a n t s , a r t i c l e s o r e v i s t e s de d i f u s i ó
p a g e s a i c a r t e l l s g r á f i c s , no s o l a m e n t s e ' 1 s e n s e n y a v a e l
m i l l o r a p r o f i t a m e n t e c o n d m i c de l a t é r r a i d e i s a n i m á i s ,
s i n o que t a m b é h i h a v i a l l i < ; o n s d ' h i g i e n e s o b r e p r e v e n c i ó
de l e s z o o n o s i s , a c c i d e n t a l a b o r á i s i e d u c a c i ó n u t r i c i o n a l .
J u n t amb
l e s conferencies sobre l a higiene
i el valor
n u t r i t i u de l a l l e t , c a l m e n c i o n a r l a p e t i t a p e r o c o m p l e r t a
m o n o g r a f í a d'en
Jaume R a v e n t ó s s o b r e " L ' a l i m e n t a c i ó
de
l'home". P e r
l a seva
importancia
en
farem
una
breu
descripció a continuació.
343
L * a l i m e n t a c i ó de l'home
Jaume
Raventós,
Enginyer
Industrial,
Director
del
Laboratori.
- Institut A g r í c o l a Cátala de Sant I s i d r e , maig 1915.
- Impresor F. Altes i Alabart (40 planes)
- E d i c i ó subvencionada per l'Excma. D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l i
Excm. Ajuntament de Barcelona.
- A r t i c l e s publicats a l setmanari l'Apat de Sant Sadurni
d'Anoia.
- Publicat peí Departament d'Agricultura de l a Mancomunitat
Index
Presentado a carree d'en - Ignaci Girona, President
- J . Maspons i Camarasa,
Secretari G r a l .
"Un deis problemes
que mes preocupen
a nostra
Institucíó
es la carestía
deis
alíments
i alga
consegüent
de ses
preus,
per aixó
entre
altres
mides
ha
determinat
publicar
aqüestes
instruccions
sobre
¡'alimentado
de
l'home
amb el fí d'il,lustrar
l'opionió
pública
en
general
i la de nostres
classes
pageses
en
particular,
sobre
problema
tan vital
com desconegut.
Avui
és mes
convenient
que mai que
la unitat
del
treball,
representat
per la pesseta,
dongui
la máxima
utilitat,
buscant
les majors
economies
possibles
í
portant
l'estalví
fins
allá on se puga; i no hi ha dubte
que un
deis medis está en vulgaritzar
el coneixement
del valor
nutrítiu
deis
aliments,
que no está sempre amb
relació
al seu preu en el mercat.
La actual
guerra
europea,
cruel
i pertorbadora
com cap
altra,
ha produít
en nostra
patria
neutral,
una major
anormalitat
económica
que les mateixes
guerres
en que
ella
hi prengué
part
activa".
344
Preámbu1
I.
II.
Quatre r e n g l e s
ler.
Féculas,
2on. M a t e r i a s
3er. Matéries
4rt.
Matéries
de p r i n c i p i s a l i m e n t a r i a
sucres i similars
grasses
proteiques
minerals
De cora e s d i g e r e i x e n e l s a l i m e n t s
1.
En l a b o c a
2.
En e l v e n t r e l
3.
En e l b u d e l 1 p r i m
4.
En e l b u d e l l g r o s
5.
A i s pulmons
6.
Distribució general
7.
Resultat final
III.
P e r q u é l'home s ' h a d ' a l i m e n t a r
1.
L'home c r e i x
2.
L'home p e r d
3.
L'home té t e m p e r a t u r a
4.
L'home t r e b a l l a
IV.
De c a d a mena de p r i n c i p i s , q u i n a q u a n t i t a t s e ' n
necessita
1.
L ' a l i m e n t a c i ó v a i r amb e l t r e b a l l f í s i c .
2.
A l i m e n t a c i ó de l'home que no t r e b a l l a
3.
A l i m e n t a c i ó de l'home que t r e b a l l a
V.
Composició q u a n t i t a t i v a deis aliments
1.
E x p l i c a d o d e l quadre
2.
Q u a d r e de c o m p o s i c i ó d e l p r i n c i p á i s a l i m e n t s
3.
Aigunes c o n s i d e r a c i o n s sobre e l quadre a n t e r i o r
VI.
A i g u n e s r a c i o n s de poc p r e u
1.
C o n s i d e r a c i o n s generáis
2.
R a c i ó d i a r i a p e r a un o b r e r a p i e t r e b a l l
0,90
pts.
3.
R a c i ó c o m p o s t a de v e g e t á i s p e r a u n a f a m i l i a
obrera
2,78 p t s .
4.
R a c i ó m i x t a p e r a u n a f a m i l i a o b r e r a 3,33 p t s .
5.
R a c i ó p e r a una f a m i l i a d e d i c a d a a t r e b a l l s
inte 1.lectuals
4,54 p t s .
345
VII.
E l que v a l e n i e l que c o s t e n e l s a l i m e n t s
1.
Preu u n i t a r i deis tres p r i n c i p i s : g r e i x , sucres
i proteines.
2.
Q u a d r e d e l que v a l i d e l que c o s t a 1 K g . d e i s
diversos aliments.
3.
C l a s s i f i c a c i ó en q u a t r e g r u p s .
VIII.
Alguns comentaris a l e s x i f r e s del v a l o r i cost
aliments.
Preu deis p r i n c i p i s d'origen v e g e t a l .
1.
Preu deis p r i n c i p i s d'origen a n i m a l .
2.
L a b a s e d'una a l i m e n t a c i ó b a r a t a .
3.
Les c o i s sense o l i .
4.
5.
Les f r u i t e s i l e s v e r d u r e s
6.
Raíms i f i g u e s seques
7 .
Els cacauets
8.
F a r i n e s , purés i brous vegetáis
9.
L a c a r n i e1 b a c a 1lá
10.
E l s ous
1 1.
La g a l l i n a
12.
E l brou
13.
El v i
14.
La l l e t
Comentaris a l l l i b r e :
1 ' A l i m e n t a c i ó de
deis
l'Home
O b r a de d i v u l g a d o d e i s c o n e i x e m e n t s , amb c a r á c t e r p r á c t i c .
A l i m e n t a c i ó p e r a l e s c l a s s e s t r e b a l l a d o r e s en temps de
c r i s i e c o n ó m i c a . D i r i g i t a l e s m e s t r e s s e s de c a s a :
"Hem dit que no sabem si hi ha gaires
problemes
mes
interessants
que aquest;
ara direm
mes,
que no hi ha
problema
mes ignorant.
La mestressa
sap de tot, menys de
com té d'alimentar
al seu marit
i ais seus
filis;
ara
els mata de gana tot i portant
molt de menjar
a
tarula;
ara es gasta
en 1laminadures
inútils
els pocs ralets
de
qué disposa,
pensant-se
que compra forts
aliments;
ara
estalvia
avarament
el que deuria
prodigar".
346
Capítol I
No f a m e n c i ó a l e s v i t a m i n e s .
Capítol I I
C l a r a í entenedora explicació del n e t a b o l i s m e .
Capítol I I I
M e n c i o n a e l s r e s u l t a t s d'una a l i m e n t a d o
Capítol
desequilibrada.
IV
P r e s e n t a exemples
termo-dinámics
per
i1.lustrar
r e l a c i ó que e x i s t e i x e n t r e a l i m e n t s i a c t i v i t a t .
la
T a u l a que p r e s e n t a l e s n e c e s s i t a t s de p r o t e i n a , g r e i x i
sucres
i c a l o r i e s p e r a un
home a d u l t ,
segons
4
d i f e r e n t s g r a u s d ' a c t i v i t a t ( p r o t e i n e s 85-140 g r . p e r
d i a ; c a l o r i e s 2250-3250 d i á r i e s ) .
No m e n c i o n a l e s n e c e s s i t a t s de l e s d o n e s
l a c t a n t s n i d e i s nens segons
l'edat.
Capítol
embarassades,
V
Q u a d r e de
composició deis
principáis
aliments
(64)
valorant
les
proteines,
greix,
sucres
i
unitats
nutritives (calories):
Grup
I:
Grup
Grup
Grup
Grup
Grup
II:
III
IV:
V:
VI:
Grans i f a r i n e s ( c e r e a l s i llegums)
No m e n c i o n a m o n g e t e s n i s o j a .
F r u i t e s tendres
: F r u i t e s seques
Verdures i s i m i l a r s
Productes industriáis vegetáis
Aliments d'origen animal
Classificació empírica deis aliments
- P o c a f o r ^ a 1535 u n i t a t s n u t r i t i v e s
- F o r g a m i t j a n a > 16-40%
"
- A l i m e n t s de f o r ^ a 4 1 - 1 0 0 %
"
- A l i m e n t s c o n c e n t r a t s < 100% "
347
Capítol
VI
"No's
creu
pas
avui
dia
que
les
al
imentacions
vegetarianes
tinguin
cap inconvenient,
prestant-se
com
se presten
les llegums
a ocupar
el lloc
de la
carn".
"Tota sustitució
que's faci
de les llegums
seques
per
altres
aliments
se vindrá
a parar
a un aument de
preu".
"Penes amb pa fan de bon passar",
diu la dita
popular
i
qui be repari
veurá que'l pa moltes
vegades
es té i es
llenga
miserablement.
Capítol
VII
"Per a formar
concepte
de lo qué realment
valora
els
aliments,
convé
fixar
primerament
el valor
de
quiscun
deis seus principis:
proteína,
grassa
i sucre,
deduint
d'aquells
aliments
que'ns els donen a preu
barato".
A t r a v é s de
simples cálculs, a r r i b a a
P e s s e t e s 0,65
1,40
1,85
"Coneixent
ja
calcular
realment
les xifres
de:
p e r a 1 k g . de s u c r e s
"
1 k g . de g r e i x
"
1 k g . de p r o t e i n a
la composició
deis principals
a 1iments,
podem
el seu
valor
i comparar-¡o
amb
lo
que
costen".
I n t e r e s s a n t í s s i m q u a d r e c o m p a r a t i u e n t r e e l que " v a l " , i e l
que " c o s t a " 1 k g . d e i s p r o d u c t e s e s m e n t a t s en e l c a p í t o l V.
D'aixó
s e ' n d e s p r é n una
classificació
en 4 g r u p s :
l " .
E l s que v a l e n mes d e l que c o s t e n i que p e r c o n s e g ü e n t
ens d o n e n l e s r a c i o n s mes b a r a t e s : f a r i ñ a de b l a t ,
f a r i n e t e s de b l a t de m o r o , m o n g e t e s s e q u e s , l l e n t i e s ,
cigrons, faves, castanyes, cacauets.
2°°.
E l s que v a l e n a p r o x i m a d a m e n t e l que
arrós, tomáquets, raim, pa, olí,
3".
A l t r e s que c o s t e s 1 1/2 a 3 v e g a d e s
son: f r u i t a s e c a , macarrons, s u c r e ,
l l a r , cansalada.
4"^'.
costen, i
son.
e l que v a l e n ,
v i , xocolata,
A l t r e s que c o s t e n mes de 3 v e g a d e s e l que v a l e n , son:
f r u i t e s , verdures, l l e t i d e r i v a t s , ous, carn i peix.
348
Capítol VIII
Es u n a Iliqó de f i l o s o f í a d e l "common s e n c e " o s e n t i t c o n ú ,
a p l i c a t a l a n u t r i c i o p e r a l e s c l a s s e s o b r e r e s e n temps de
c o s t de l a v i d a . En f o r m a de d e c á l e g d o n a normes m o l t
v a l u o s e s a t e ñ i r e n compte en l a p r á c t i c a de 1 ' a l i m e n t a c i ó
quotidiana.
Preus d e i s p r i n c i p i s
immediats d ' o r i g e n
Vegetal
Animal
Proteína
Greix
Sucres
1,10
1,40
0,65
6-13
2-2,5
0,85
"La base d'una
llegums
seques
"Les
Diferencia
alimentació
barata
té de ser: el pa, les
i l ' o l i en el nostre
país".
fruí tes i verdures
deuen
menjar-se
en son
temps".
"Crida
l'atenció
lo molt
baratos
que poden
comprar-se
els
cacahuets
amb relació
al seu valor
aliment i c i .
Nostres
classes
pageses
i obreres
haurien
d'ensajar
mañeros
de fer~los
entrar
en 1'alimentació,
en forma de
picados
en les salses,
ensucrats,
etc. A Nord-América
es
prepara
la mantega de cacahuet
que pot subst i tuir
la de
l l e t i el 1lard
per a
guisar",
"Purés
i caldos
vegetáis
constitueixen
un aliment
de
fácil
digerir,
de alt valor
i de poc preu.
Pot
uti1itzar-se
com un caldo
molt
mes alimentici
que'l
caldo animal,
amb el que's poden fer tota mena de sopes.
Aquests
purés
i caldos,
amb tot i ser molt baratos,
son
preferits
avui dia al caldo
animal
i a la llet,
per a
donar-los
ais
malalts".
"La introducció
de la carn
en la al imentació
de les
classes
de pocs
cabals,
fa que aqüestes
vagin
mal
alimentades
perqué
gasten
ara en carn
el que
abans
gastaven
en llegums,
i es de notar
que un ral de
llegums
per a l'alimentació
val tant
i mes que una peseta
de
carn grassa
de segona. Aquest
fet ha sigut
ben
observat
per un metge mallorqui
amic nostre,
qui fa notar
que des
de
que en la població
on presta
sos servéis,
ha
disminuít
el consum de faves per a substituir~lo
per la
carn,
els treballadors
pagesos
van pitjor
alimentats.
349
Conferencies populars
de
amb projccdons
, C
A les nou de la nií
6.3,1,1.
ANNEX
PROJECTE D'INSTITUT D*EDUCACIÓ
L'acció
insuficient
singular
GENERAL
de
l'Escola
és i ha d'ésser,
necessáriament,
sempre; perd ho és i ho ha d'ésser
d'una manera
en ei nostre
temps i en la nostra
térra.
Fins
allá
on l'Escola
té poder
d'educació,
fins
allá on
l'Escola
ha aconseguit
la máxima
intensitat
i la
máxima
extensió,
on no hi ha ningú que deixi
de passar-hi,
on s'hi
passen
mes anys, on el seu ut i 1latge
per a i n f l u i r
sigui
mes
perfecte
i
on
tingui
al
voltant
inst i tucions
postescolars
i d'extensió
escolar
que prolonguin
la
irradiado
deis seus efectes,
fins
allá resten
fora la seva
acció educativa
espais
amplfssims:
la major part del homes,
en la major part del anys de la seva
vida.
Pren ais nois
unes estones
cada dia durant
alguns
anys i
deixa,
la major
part
almenys,
a
l'hora
de . máxim
desvet1lament,
de les inquietuds,
de les curiosi
tats
agudes, del plantejament
deis
problemes
fonamentals
de la
consciéncia
i de la conducta,
a l'hora
del treball
intern
precursor
de la plasmado
definitiva.
I els deixa sense que
en la situació,
avui mes generalitzada,
altres
ressorts
i
inst i tucions
puguin,
respecte
del major nombre, exercir
cap
acció dirigent
i
educadora.
D*altra
banda, la intensitat
de la vida
científica
moderna
ve a agreujar
aqüestes
ja prou importants
defidéncies.
Les
invencions,
els grans
descobriments,
en termes
curtíssims
renoven
radícalment
la ciencia,
trasbalsant
orares
de
coneixements
humans, mes o menys fonamentals,
perd que han
de
transcendir
a
l'actuació
deis
governants,
deis
administradors
de les ciutats,
deis
directors
d'empreses
industriáis,
deis
particulars
tots.
Exemple:
la
revolució
que les descobertes
de Pasteur,
les teories
microbianes,
han fet en les regles
de la Higiene;
les radicáis
mutacions
que imposen en la legislado,
en les ordenances
municipals,
en l'emplagament,
la construcció
i el funcionament
deis
establiments
públics,
en els servéis
d'abastament
i
distribució
d'aigües,
en el viure
familiar
mateix.
350
Anys
i anys
ha
que
¡'experiencia
ha
consagrat,
amb
evidencies
irresistibles,
les
conclusions
de Pasteur,
i,
no obstant
aixó,
la gran massa deis nostres
conciutadans,
tant del camp com de la ciutat,
continuen
vivint
com
si
aquest
home eminent
no hagués
passat
sobre
la térra,
i en
aquesta
mateixa
ignorancia
práctica
governen
i
administren.
Es ciar
que tota persona
de mitjana
instrucció
coneix
avui
¡'existencia
deis
microbis,
pero
se'n
té un
coneixement
def icient,
incomplet,
fins
dubtós,
una vaga noticia,
sense
forga,
sense
intensitat
per a transformar-se
en
convicció
sentida,
en norma de conducta.
Si aquesta
noció
indecisa
i
borrosa
fos
creenga
viva,
¿permetri
en per
ventura
els
regidors
de
Barcelona,
per
exemple,
que
les
cabres
continuessin
distribuint
a domicili
les febres
de
Malta,
que, per la seva difusió
entre nosa1 tres,
han estat
també
batejades
febres
de Barcelona?
Si creguessin
que amb
la
seva negligéncia
en la preparado
de ¡a i i e t els
empleats
de les cases d'al¡etament
maten les criatures
deis
pobres,
per durs de cor que fossin,
¿deixarien
de seguir
totes
les
prescripcions
que
les doctrines
microbianes
imposen?
Si
sabessin
les mares
que,
amb
¡'aplicado
escrupolosa
de
petites
precauc ions,
poden
salvar
de la mort
e¡s
seus
f i l i s , ¿no hi posarien
per
ventura
tot el seu amor
per
seguir-Íes?.
La
intensitat
de
la l l u i t a
per
la
vida,
1 'especia1 ització
naixent
a qué aquesta
l l u i t a empeny i
obliga
mes i mes cada dia, explica,
fa possibie,
mes
que
possibie,
inevitable,
aquest
estat
de semiignorancia
de
coses importantíssimes
en qué resten
no solament
les masses
socials
mes al¡unyades
peí seu treball
de contactes
amb les
noves
descobertes
científiques,
sino
també
les
classes
superiors
en
ordre
a
la
intel.1igéncia;
governants,
publicistes,
fins
homes de ciencia
donats
a
disciplines
mentáis
d'altres
ordres.
La
necessitat
d'institucions
que
supleixin
aquesta
gravíssima
deficiencia,
d'institucions
que
accelerin
la
difusió
deis
coneixements
que han de traduir-se
en
actes,
que han de modificar
els costums,
és, dones, d'una
absoluta
evidencia.
A aquesta
necessitat
obeeixen
les
associacions
antialcohó¡iques
tan esteses
en altres
paisos,
¡es
Higues
per
a
ia
disminució
de
¡a mortaütat
infantil,
les
académies
d'higiene,
les
federacions
gimnást iques,
les
unions
i els congressos
d'educado
moral i tantes
altres
institucions
o fundacions
particulars
que es
propasen,
fragmentariament,
des
d'un
punt
de
vista
especial,
351
circumscrit
a una materia
concreta,
exercir
aquesta
divulgadora,
aquesta
acceleració
de la irradiado
coneixements,
descoberts
o consagráis
científicament,
les generacions
actuáis
havien
sortit
de
1'escola»
missió
deis
quan
A Catalunya
aquesta
necessitat
és mes forta
i de más
brutal
urgencia
a consequéncia
de la situació
especial
en qué ha
viscut
i es
troba
encara
el
nostre
poblé.
Per
la
anormalitat
pedagógica
de les nostres
escoles,
muntades
a
base d'un idioma que els alumnes desconeixen,
la
instrucció
general
no és tan intensa
ni extensa
com en altres
regions
(demostrado
d'aixó,
la proporció
d'analfabets).
I,
d'altra
banda, durant
els darrers
segles,
per
la anormal itat
de
l'evolució
política,
per 1'allunyament
forgat
de
funcions
importants
i consegüent
atrofia
d'aptituds
per a
exercirles,
per manca d'institucions
d'instrucció
i
d'educació
própies,
per la 1assitud
i els entumiments
inseparables
de
tots
els periodos
de decadencia,
s'han exagerat
antigües
virtuts,
fins
a convertir-se
en vicis;
s'han accentuat
els
defectos
étnics,
han sobrevingut
defectos
nous, que
exigien
un esforg
mes
intens,
mes
vibrant
en les
inst i tucions
d' ensenyanga
i en
les
d 'educado
per
a dominar-los
i
ext
irpar-los,
Es per aixó que, si en tots el paisos
es fa
indispensable
aquesta
act ivitat,
com
ho
demostren
la gran
varietat
d' inst i tucions
que la iniciat
iva privada
va establint
i els
organismes
públics
auxilien
amb variáis
estimuls,
facultáis
i mitjans,
mes indispensable
és encara
a Catalunya,
i mes
urgent
que els organismes
públics
estimuJin,
intensifiquin
i dirigeixin
aquesta
act ivitat
educadora.
A aquesta
necessitat
obeeix
la creació
de
1'INSTITUT
D'EDUCACIÓ
GENERAL. La seva missió
no és, dones,
própiament
escolar,
no té per materia
a qué aplicar
la seva
actuació
els homes presos
individualment,
d'un a un, en els
primers
anys de la seva
vida,
sino
la col, lectivitat
entera,
el
poblé en general,
comprenent-hi
tots els seus elements,
des
deis
governants,
o en qualsevol
altra
forma
o
aspecte,
directors,
fins
els mes humils;
ni té, com l'Escola,
una
funció
d'instrucció
integral,
abragant
totes
les
disciplines
mentáis,
sino
que
ha de concretar-se
a
la
generalització,
a la difusió
intensa
deis
coneixements
que
tinguin
una transcendencia
& la conducta,
deis que hagin
de
traduir-se
en costums,
en hábits,
en maneres
d'obrar,
de
conduir
i
conduir-se.
352
Aquest Institut
té al davant
feina
amplissima,
inacabable,
que no pot pas registrar-se
deta1ladament,
que només por en
aigunes
de
les
seves
direccions
fonamentals
ésser
assenyalada,
Fer veure ais administradors
de les ciutats
la
repercurssió
que les seves omissions,
la seva manca d' iniciat
ives,
o les
seves
iniciat
ives
mal dirigides,
teñen en la salut,
en la
vida
deis
administráis,
mantenint
tipus
de
mortalitat
alt issima
en
comparado
amb
altres
ciutats
mes
dent ificament
regides.
Fer veure
ais propietaris
la part
que en la mort per tifus,
per exemple,
té la desidia
llur
de mantenir
dipósits
d'aigua
sense
netejar
o sistemes
de
distribució
que fan possible
la contaminado
amb les
aigües
brutes.
Fer veure
ais servent
la transcendencia
que pot
teñir, que té sovint
per a ells
mateixos,
el seu descuit
o
la seva
incuria
en les senzi 1 les operacions
que
teñen
encomanades.
Fer veure a les mares que seguint
determináis
métodes
de semilla
api icació
a la crianga
deis
seus
filis
petits,
en comptes de morir-ne
vint-i-cinc
per cada
cent,
en morirla
un només,
i, per tant,
que de la mort de
tots
els altres,
en teñen
la culpa
el les mateixes.
Car en
tots
aquests
casos,
si no fan el que han de fer, si no obren
com
han d'obrar,
és perqué
no saben les conseqüéncies
de
llurs
actes
o
llurs
omissions,
o
perqué
dubten,
perqué
tranquil.litzen
llur
consciéncia
amb el camode
escepticisme
que acompanya
la ignorancia
i
1.lustrada.
Com si els homes tinguessin
una visió
clara
de totes
les
conseqüéncies,
de totes
les dolors,
de totes
les
miséries,
de totes
les baixeses,
que a ells
i a llurs
filis i a
llurs
neis han d'ocasionar-los
I'abús
de 1'alcohol
o el
contreure
malaties
genésiques,
si sabessin
abans de crear
l'hábit
que
després
no podran
vencer,
que amb els seus actes
preparen
per a llurs
fill
i per a llurs
neis
la tuberculosi,
la
presó,
el manicomi,
la prost itució,
¿quina
forga
no
adquiriría
la seva
voluntat
per a resistir
estímuls
passionals
que son a la primeria
resistibles?.
Un altre
camp, una altra
direcció
-també,
com 1
inesgotable-,
és la de la revisió
de les valors
social:
tipus
ideáis,
costums,
principis
o axiomes;
353
'anterior,
d*imitado
des del
"Don Juan
Tenorio"
-que
fa en l'ordre
del nostre
viure
privat
el mateix
mal que el Cid en les esferes
de
govern-,
amb
el
seu
desordre,
la seva
indisciplina,
la
seva
esteri1
i tat constructiva,
la seva inversió
de valors
moráis
i sociais,
la seva manca d'ideal
col.lectiu
i de
sentiment
de solidaritat
social,
la seva obsessió
de
l'amor
físic,
que bé prou pesa
com un somni enervant
sobre
les
gents
meridionals
i les
Iliura
i incapacita
per
a la
vida
moderna,
fins
ais
hábits
educatius
que,
confonent
la
sequedat
de cor
amb
1'austeritat,
1'obstinado
amb
la
fermesa
de voluntat,
la crueltat
amb 1'energía,
destrueixen
1'afectuosí
tat
en
les
relacions
de
familia,
en
les
relacions
sociais
totes,
aproximant
el nostre
viure
a la
rigiditat
i duresa
vegetatives.
El camp és ampie
també,
els temes variadíssims,
la
seva
repercussió
o irradiado
també
remarcable.
Prenguí 's un
exemple,
que
sigui
fora
de
les
direccions
fins
ara
insinuades;
el concepte
públic
deis establiments
benéfics.
La possibilitat
d'haver
d'anar a l'hospital
és
1'obsessió
dolorosa
de les nostres
classes
humils.
En les
condicions
de
la vida
actual,
¿és
aixó
just ificat?.
No.
Ben
al
contrari.
Es ja un fet en molts
paisos,
i va
essent-ho
entre
nosal tres,
que no ja quan a les operacions
i ais
parts,
sino fins
quant a la majoria
de malaties,
hi ha mes
garanties
de guarido
a l'hospital
que a la casa
propia.
D'aquí
una
orientado
renovadora
de
la beneficencia
tendint
a la supressió
de l'assiténcia
domici1íária
en cas
de malatiai deis
hábits
de previsió
popular
de
les
malaties
i
d'organi tzació
deis
hospitals
i
de
les
materní tat
en el
sentit
d'anar
a desocupar,
a
fer-se
operar,
a
passar
determinades
malat íes,
en
aquest
establ iment o en altres
de similars
fundáis
per
cooperado
(entre
nosaltres
"L'Alianga"
n'és un exemple),
mitjangant
estípendís
proporcionats
a la posició
social
de
cadascú,
estipendis
que, essent
rebuts
de les germandats
o de les
caixes
de previsió,
o de
les associacíons
benéfiques,
acabarien
de
resoldre
el problema
sempre
gravíssim
i
atuídor
de la malaltia
en les famílies
obrertes.
En l'ordre
moral,
cal ensenyar,
fer sentir,
la valor
del
temps, aquest
pobre
temps que tots plegats
perdem, tant
els
qui diem que el fem com els qui diuen
que el maten; i per
tal el de la puntualítat,
del métode
en el treball,
de la
limitado
d'hores
i especial
ització
diversificada
d'orares
354
0 menes
de funcions,
per
a cadascuna,
en comptes
de
1 'actual
confusió
i indeterminado
que fa deis
despatxos
i
deis obradors
tertúlies
i deis esbarjos
i tertúlies
centres
de negoci
o de consulta.
Cal marcar
tota
la valor
de la
voluntat,
que una desviado
d' inte 1. lectual
isme ha
rebaixat
posant
l'estigma
de filisteus
ais homes que fan les
coses,
evidenciar
tota
la fecunditat
transcendent
al
d'aquest
ressort
social,
quan el sosté
i el guia la consciéncia
del
deure.
I, ja en aquest
punt, els horitzons
s'eixamplen
mes
encara.
Els llatins,
peí que té d'estétic,
o peí que té de
dramátle,
sentim
vivament
els actes
herois
isolats;
en
canvi,
l'heroisme
del compliment
constant
del deure,
de
complir-lo
a cada moment, a cada hora,
cada dia, un any
darrera
1'altre,
no pas en les coses
solemnials
que donen
1'auréola
a la celebritat,
sino quietament,
obscurament,
en
les coses modestes,
en les humils,
en les feines
de cada
dia, a casa,
a l'escola,
en la professió,
en el
taller,
aquest
no és sentit
com un valor
social
que s'ha de
desitjar,
com un element
de perfecció,
com quelcom
que
aixequi
la nostra
personalitat,
que
1 ' enriqueixi,
que
augmenti
la seva forga.
I, aixó no obstant,
tot el
secret
de les grans
organitzacions
públiques
i privades,
des de
les administracions
d'Estat
fins
a les poderosos
empreses
industriáis,
és
aquí;
en
aquesta
regularitat
en el
compliment
de la missió
propia
de cadascú,
que només
en el
sentiment,
l 'heroísmo
focund,
profitós,
que aixeca
els
pobles
a les al tures
d'imperi
sobre els
altres.
Finalment
-car la suggest ió de fiIons
de treball
podra
ésser
interminable-,
ha
d 'assenyalar-se
per
la
seva
influencia
possible
en la vida
do les potitos
poblacions
una acció
de suplencia
que en aquest
ordre
pot exercir
la
nova institució.
En els municipis
petits
l'únic
técnic
és
el secretari,
i la cultura
del secretari
és
exclusivament
jurídica.
Seria
una
manifestá
injust ícia
demanar
al
secretari
coneixements
técnics
especials
sobre
els
servéis
municipals
(urbanització,
servei
d'aigues,
sanitat,
etc.,
etc.).
Sovint
passa,
dones,
sense
que pugui
fer-se'n
culpable
ningú
que subsisteixen
estats
del servéis
quasi
prehistórics,
que
una
intervenció
intel.ligent
podria
fáciIment
transformar.
Exercir
aquesta
intervenció,
assenyalar
les solucions
possibles,
reunir
els exemples
i
models
i
solucions
d'altres
paisos,
faci1 i tar
les
intervencions
técniques,
pot donar
a l'Institut
una
gran
fecunditat.
355
Es pensant
aqüestes
següent
projecte
de
coses
que
hem
formulat
i proposem
el
ACORD
1. Es crea
GENERAL.
una
junta
que
es
dirá
INSTITUT
2. El
seu
objecte
és
la
iniciado
d'institucions,
costums
i actes
i
coneixements
que
tendeixin
a millorar
condició
física
i moral
de les gents
nostre
poblé, així com els que tendeixin
i la dignificado
de la
raga.
3. Entraran
dins
entre
altres,
de
els
D'EDUCACIÓ
i
el
foment
la
difusió
de
o millorin
la
que
formen
el
a 1*
enfortiment
la competencia
d'aquesta
objectius
següents:
institució,
a) Educació
física
(cura
externa,
netedat
del cos,
jocs
físics,
esports,
gimnástica,
etc.)
b) Educació
moral (del sent iment, de la voluntat,
de la
paraula,
sentit
de civisme,
vida de relació,
etc.).
c)
Natalitat.
d)
Puericultura.
e) Disminució
de
la mortal i tat,
higiene
individual,
higiene
col.lectiva
(servéis
d'aigues,
fonts
publiques,
pous, dipósits
doméstics,
etc.;
jardins
públics,
pares,
hoscos;
condició
deis
queviures
i
formes de transport
i distribució;
escombrarles,
pous
morts,
femers,
basses;
l l u i t a contra
els agents
de
propagado
de malaties,
etc.).
4. Podrá
valerse
de
tots
el mitjans
adequats
per
a
aconseguir
aquest
projecte,
i
especialment
de
publicacions
de
divulgado
(fulls,
opúsoles,
etc.);
fixació
de cartells;
conferencies
i reunions
publiques;
ass isténcia
a
congressos;
subvencions;
pet icions
a
municipis;
atorgament
de
distincions
i
aplegament
d'antecedents
nacionals
i
estrangers
respecte
ais
problemes
de
la seva
competencia
(Museu);
formado
d'avantprojecte
per ais municipis
petits,
etcétera.
356
5. L'Assemblea
const i tuir
designará
els
aquest
Instituí.
senyors
que
6. En tot alió
no previsí
o preceptuaí
en
aníeriors,
s'adapíará
el régim adminisíratiu
de l'Institut
d'Estudis
Catalans.
hagin
els
aríicles
interior
al
7. Es destinen
25.000 pessetes
a les despeses
Inst itució,
que es trauran
de la pariida
del Pressuposi
d'aquest
anys.
Palau
de
President,
la
General
ENRIC
PRAT
ARGEMÍ.
- FRANCESC
GUASCH.
. MARTI
AGUSTÍ
RIERA.
i tat,
DE
13
LA
RIBA.
BARTRINA.
INGLES.
de
- JOSEP
357
-
maig
- Els
JOSEP
MESTRES.
M.
de
de
d'aquesta
d'imprevisíos
1914.
Consellers:
ESPAÑA.
- ALFRED
-
El
LLUIS
-
ANSELM
PEREÑA.
-
6.3.2. CX)MISSIO D'EDUCACIÓ FÍSICA
Des de p r i n c i p i s d e l s e g l e XX es p r o d u e i x a C a t a l u n y a un
c r e i x e n t i n t e r é s s o c i a l p e r l ' e s p o r t , com ho p a l e s a e l g r a n
nombre d ' e n t i t a t s e s p o r t i v o s de t o t s t i p u s que es v a r e n
f u n d a r en a q u e l l s temps ( 4 ) . T a l v e g a d a , l a r e s t a u r a d o
d e i s J o c s O l i m p i o s , l ' a n y 1986 p e r 1 ' a r i s t ó c r a t a
francés
B a r ó F i e r r e de C o u b e r t i n , t i n g u e s u n a i n f l u e n c i a m i m é t i c a
s o b r e e l s n o s t r e s c o n c i u t a d a n s , j u n t amb l a p r e s e n c i a a
Barcelona
d'emigrants
europeus,
entusiasmats,
per
l ' e x e r c i c i físic.
D ' a l t r a p a r t , e l N o u c e n t i s m e , en p r e n d r e e l c l a s s i c i s m e
g r e c o l l a t í com a m e s u r a , r e c u p e r a v a a l b o r a 1 ' i d e a l e s t é t i c
del cos h u m é .
L'home, m e s u r a de t o t e s l e s c o s e s .
Aquest
i d e a l de b e l l e s a , r e p r e s e n t a v a l ' e q u i l i b r i , l a s e r e n i t a t
d'esperit,
per5
també
e l perfeccionament
social
de
l ' i n d i v i d u , en e l c o n t e x t de
la "polis".
Per a l a
ideología N o u c e n t i s t a , l a c u l t u r a o e d u c a d o física, e r a
part
integrant
d e l procés
de d e s e n v o l u p a m e n t de l e s
f a c u l t á i s f í s i q u e s , m o r á i s i s o c i a l s , p e r a l ' a s s o l i m e n t de
l ' e q u i l i b r i que l a b e l l e s a c l á s i c a e n s v o l i a m o s t r a r .
La
pedagogía e s p o r t i v a , t r a c t a d ' e n f o r t i r e l c o s , e n d o l c i r
l ' á n i m a i e d u c a r en l a c o n v i v e n c i a s o c i a l .
No é s d o n e s e s t r a n y que l a M a n c o m u n i t a t , i n t e r e s s a d a en e l
p r o g r é s e c o n ó m i c i s o c i a l de C a t a l u n y a , a i x í com en e l
desenvolupament i n t e g r a l d e i s seus i n d i v i d u s , acceptés i
p r o m o g u é s l a c u l t u r a o e d u c a c i ó f í s i c a com a p a r t de l a
promoció educativa g l o b a l .
P e r o , t o t i e l s bons p r o p ó s i t s , e l B u t l l e t í de l ' A s s o c i a c i ó
d ' E s t u d i a n t s de l a U n i v e r s i t a t N o v a , e s l a m e n t a v a t o t d i e n t :
"En
el
nostre
l'esport,
pocs
poblé,
el
practiquen.
física
amb
a
major
bellesa
per
a receptado
com l'Alemanya
la grandesa
el
seu
en
patria
mes gran
o
Estats
els
resistent
de
la
vida"
la
molt
Grecia
del
cos,
que
per
Patria
Units,
fi
la
gravada
de
la
per
d'una
(5).
358
Ni
a
nostra
cor
cuite
ens
ánima.
ha
Ni
pensament
de
i
posant
tot
per
a
com a
per
fer
la
Anglaterra
l'individu
capacitat
la
gloriosa
com un
fortes
fer-se
major
ben
sentir
seva
amb el
menys
a
i
Providencia
en el
generacions
afició
aficionáis
de la
exemple,
i mes potent.
amb el
molta
lluny
en
meravelIds
crear
ha
de perfeccionament
moderna,
de
delit
a
afany
hi
espectadors
Estem
com
aniíguitai:
donat
bé
no passem d'ésser
cultura
la
si
fort
la
i
lluita
A q u e s t a f a l t a de p r á c t i c a e s p o r t i v a g e n e r a 1 i t z a d a e n t r e l a
p o b l a c i ó , j a f o u a s s e n y a l a d a a n t e r i o r o m e n t l ' a n y 1906 p e r
en E u g e n i d ' O r s , en d u e s de l e s s e v e s c é l e b r e s G l o s s e s a l
d i a r i " L a Veu de C a t a l u n y a " , t i t u l a d e s " L ' e s p o r t mes c a r "
i " L ' e s p o r t mes p e r i l l o s " ( 6 ) . En p r e g u n t a r - s e : Q u i n é s
l ' e s p o r t mes p e r i l l o s ? , es r e s p o n i a :
No f e r - n e c a p .
E l s e s t u d i a n t s u n i v e r s i t a r i s , t a i v e g a d a e l g r u p s o c i a l roes
i n t e r e s s a t i m o t i v a t p e r l ' e s p o r t , l ' a n y 1921 f e r e n una
s e r i e de demandes a l P r e s i d e n t de l a M a n c o m u n i t a t i a l
Conseller-ponent d' Instrucció P ú b l i c a , entre l e s quals
trobem:
"b)
c)
Classes
ob1igatóries
escoles.
Premis
per concursos
de gimnástica
per
a totes
les
esportius.
No sol.1ici
ta la construcció
de la piscina,
tot i éssent
una aspirado
deis associats,
per no creure,
de moment,
en la seva posible
realització"
(7).
L a c r e a c i ó de l a C o m i s s i ó d ' E d u c a c i ó F í s i c a
d í a 10 de mar? d e l 1921:
tingué
lloc el
" V i s t 1'informe d e l Departament d'Ensenyament t é c n i c i
p r o f e s s i o n a l d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a , i a p r o p o s t e de
la Ponencia d'Instrucció Pública, prengué e l C o n s e l l e l s
següents acords:
1)
Es crea
una Ponencia
d'Educació
física,
que
per
missió
1 'estudi
deis
problemes
relatius
1 'orientado,
coordinació
i direcció
de la
física
i esport iva a
Catalunya.
2)
Aquesta
Ponencia,
amb carácter
d'organisme
consultiu,
estará
integrada
per
quatre
vocals
designats
peí
Consell
Permanent,
dos deis
quals
serán
Diputáis
i
els
altres
dos serán
proposats
l'un peí
Consell
de
Pedagogía
i
l'altre
per
la
Comissió
d'Educació
General.
Peí seu regim
intern
la Ponencia
es
dictará
un Reglament
ella
mateixa.
359
tindria
a
cultura
3) Els
carrees
física
serán
de
vocals
de
honorífies.
la
Ponencia
d'Educació
4) Es destina
a la Ponencia
d'Educació
física,
per a
atendré
les seves
finalitats
preparant
la
formació
d'un arxiu
de documents,
organitzar
conferencies
i
actes
de propagandas,
la quantitat
de 1.800
pessetes,
sobrant
de la partida
número
90 de l'any
1920.
5) Per a les seves
relacions
amb el
la
Ponencia
d'Educació
física
Departament
d'Ensenyament
primari
Consell
de Pedagogía"
(8).
A l ' o c t u b r e d e l mateix any
quedar formada p e r :
President:
Vocals:
"
"
"
"
Consell
Permanent,
estará
afecta
al
i secundar i
del
f o r e n nomenats e l s v o c a l s ,
i va
S r . Roma S o l i M e s t r e , C o n s e 1 l e r - p o n e n t
Cultura.
S r . E n r i c Ráfols i M a r t í , D i p u t a t
Sr. A l f r e d Pereña, Diputat
S r . J o s e p A. T r a b a l
S r . Josep Martínez i V a l l e s p i r
S r . Alexandre Gal i
de
La
primera
tasca
que
emprengué
l a Comissió
fou
la
r e a l i t z a c i ó d'una e n q u e s t a s o b r e 1 ' e s t a t de
la cultura
f í s i c a a C a t a l u n y a , p e í g e n e r de l ' a n y 1 9 2 2 .
Amb a q u e s t a
e n q u e s t a s ' i n t e n t a v a c o n é i x e r e i nombre de
practicants
e s p o r t i u s , a i x í com t a m b é l e s c o n d i c i o n s de i a p r á c t i c a
e s p o r t i v a i e l nombre d ' e n t i t a t s r e l a c i o n a d o s amb e l m ó n de
l'esport.
Per
promoure
l a práctica
esportiva,
era
n e c e s s a r i , a b a n s que t o t , s a b e r : q u a n t a g e n t j a p r a c t i c a v a
algún
esport,
quantes
instal.lacions
amb
finalitats
e s p o r o t i v e s , a t r a v é s d e i s q u a l s es p o d r í a c a n a l i t z a r l a
p r o m o c i ó de 1 ' e s p o r t . F o u un v e r i t a b l e c e n s e s p o r t i u , p a s
o b l i g a t a b a n s de p l a n e j a r q u a n s e v o l a c t u a c i ó en a q u e s t
terreny.
360
L ' a n y s e g ü e n t ( f e b r e r d e l 1 9 2 3 ) , es p u b l i c a r e n l e s n o r m e s
per a l e s s u b v e n c i o n s i p r e m i s a e n t i t a t s e s p o r t i v o s i de
c u l t u r a física.
E r a una m a n e r a de m o s t r a r e l r e c o l z a m e n t
o f i c i a l a proves o e n t i t a t s e s p o r t i v o s , i a l mateix temps,
de p r o m o u r e l a p r á c t i c a e s p o r t i v a e n t r e e l p ú b l i c g e n e r a l .
Ja
hem
vist
a b a n s com
a
les institucions educativos
s o s t i n g u d e s per l a Mancomunitat, l'educació física i e l s
e s p o r t s h i eren p r e s e n t s o formaven
part d e l programa
educacional g l o b a l .
A
principis
deis
anys
vint,
Barcelona
sol.licita
l'organització
deis
J o c s O l i m p i o s de
l'any
1924.
Les
c o n d i c i o n s de t o t t i p u s e r e n p r o p i c i e s . No o b s t a n t a i x ó , l a
c a n d i d a t u r a de B a r c e l o n a no f o u l ' e s c o l l i d a . P e r o , a p e s a r
d ' a i x ó , e l C o n s e l l Permanent a c o r d á :
"Facultar
el Conseler
Sr.
Baró
de
Güell,
Olimpio
Internacional,
la
Mancomuni tat
a
celebrar-se
a Paris,
Sr. Sol, perqué,
d'acord
amb
el
delegat
a Barcelona
del
Comité
estudii
la possible
cooperació
de
la vuitena
01 impiada
que
ha
de
l'any 1924"
(9).
Com a p a r t d ' a q u e s t a campanya de s e n s i b i 1 i t z a c i ó o l í m p i c a
i e s p o r t i v a , es r e a l i t z a r e n c o n f e r e n c i e s , com l a c e l e b r a d a
a l a R e s i d e n c i a d ' E s t u d i a n t s de l a U n i v e r s i t a t N o v a , e l 20X I I - 1 9 2 1 , p e í S r . J u n c o s a , que p a r l a e x t e n s a m e n t d e i s J o c s
O l í m p i c s , p a s s a n t des d e l seu o r i g e n i e v o l u c i ó en l a
Grecia clássica, fins a
l a r e p r e s a de
les Olimpiades
modernes l ' a n y 1896.
F o r e n p r o j e c t a d e s v i s t e s de l ' S t a d i
g r o e , d e l d ' A n v e r s i de l ' S t a d i c á t a l a .
L a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a f o u l a p r i m e r a a E s p a n y a i
p i o n e r a a Europa e n t r e l e s a d m i n i s t r a c i o n s p u b l i q u e s a
r e c o n é i x e r e l v a l o r s o c i o - e c o n ó m i c , s a n i t a r i i e d u c a t i u de
l'esport.
Aixó l a dugué a f o m e n t a r - l o i r e c o l z a r - l o d i n s
d e l s e u á m b i t de c o m p e t é n c i e s .
361
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
DEPARTAMENT D'INSTRUCCIÓ
PÜBUCA
ESCOLA D'INFERMERES
AUXILIARS DE MEDICINA
6 . 3 . 3 . ESCOLA D'INFERMERES
Antecedents
A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, 1 ' a s s i s t é n c i a h o s p i t a l a r i a e s t a v a
socialment reservada a i s m a l a l t s pobres, atesos per l a
B e n e f i c e n c i a . E l s que t e n i e n m i t j a n s e c o n ó m i c s , e r a n a t e s o s
p a r t i c u l a r m e n t a i s s e u s d o m i c i l i s . En a m b d ó s c a s o s , e l s
metges f e i e n l e s v i s i t e s c o r r e s p o n e n t s p e r a l d i a g n ó s t i c i
p r e s c r i p c i ó d e i s m a l a l t s . P e r o e l metge no r e s t a v a t o t e l
d i a a l peu d e l m a l a l t .
P e r a l a c u r a i v i g i l a n c i a d e i s m a l a l t s , és n e c e s s á r i a l a
p r e s e n c i a q u a s i p e r m a n e n t d'una p e r s o n a , j a que e l m a l a l t
é s -en mes o menys g r a u - un i n v á l i d , i n c a p a c i t a t p e r a
c e r t e s f u n c i o n s i , p e r t a n t , n e c e s s i t a t de l ' a j u t d ' a l g ú ,
i s i é s e n t r e n a t , m i l l o r . E l s p r i m e r s en d e d i c a r - s e a
r e a t l i z a r a q u e s t a f u n c i ó de s u p o r t i c u r a de m a l a l t s , f o r e n
membres d ' a l g u n s
ordes
religiosos.
J a des
de
l'Edat
M i t j a n a , e l s trobem per l e s cases o a i s h o s p i t a l s , ocupats
en a q ü e s t e s t a s q u e s de c a r á c t e r b e n é f i c i h u m a n i t a r i , que
e i s a l t r e s e l e m e n t s de l a s o c i e t a t no v o l i e n o no p o d i e n
f e r . F e i e n a q u e s t a t a s c a d'una m a n e r a e m p í r i c a , s e n s e c a p
formació teórica,
A p r i n c i p i s de s e g l e , f o r e n o f i c i a l i t z a d e s i r e g i a d e s d u e s
p r o f e s s i o n s s a n i t á r i e s de g r a u m i g , que j a g a u d i e n d'una
llarga
tradició
de
servéis:
els
practicants
i
les
llevadores. E l s p r a c t i c a n t s eren e l s a n t i c s barbers i
s a g n a d o r s que es d e d i c a v e n a f e r p e t i t a c i r u r g i a
pels
p o b l e s r u r a l s . L e s l l e v a d o r e s t r a d i c i o n a l s s ' o c u p a v e n de
1 ' a s s i s t é n c i a a l p a r t , a i x í com t a m b é de l ' e m b a r a s a d a i d e l
puerperi.
Ambdues
professions
foren
incorporados
a
1'esquema o p e r a t i u de l a " I n s t r u c c i ó n G e n e r a l de S a n i d a d
P ú b l i c a " de l ' a n y 1904, que e s t a b l i a l a s e v a r e g l a m e n t a c i ó ,
á m b i t de c o m p e t é n c i e s , a c c é s a l c o s , e t c .
No
obstant
aixó,
la vigilancia
i
c u r a de
malalts,
continuava estant desatesa o només parcialment coberta per
la dedicació v o c a c i o n a l d'alguns ordes r e l i g i o s o s , s u p l i n t
la f a l t a
de
c o n e i x e m e n t s amb
l a b o n a v o l u n t a t . I com l a
362
n e c e s s i t a t c r e a l a f r u n c i ó , s o r g i r e n a p r i n c i p i s de s e g l e
les
"vetlladores
de
malalts".
Aqüestes
persones,
majoritáriament
dones,
per
vocació
benéfica
o
per
necessitat
económica,
es
prestaven a
exercir
com
a
c u i d a d o r e s de m a l a l t s , que p e r l a s e v a p e r m a n e n c i a
al
cap$al
del
llit,
reberen
l'apel.latiu
popular
de
" v e t 1 l a d o r e s " de m a l a l t s .
L'increment d'aquest p e r s o n a l c i v i l , d e d i c a t a 1 ' i n e l u d i b l e
t a s c a de v e t l i a r e l s m a l a l t s i a j u d a r - l o s en e l c o m p l i m e n t
de l e s p r e s c r i p c i o n s f a c u l t a t i v a s , d e c i d í a l M i n i s t e r i
d ' I n s t r u c c i ó P ú b l i c a , a p r o m u l g a r una R e i a l O r d r e e l 25
d ' a b r i l de 1 9 1 5 , c r e a n t e l "Cos d ' I n f e r m e r e s " com a p r i m e r
pas en l ' o r g a n i t z a c i ó d ' a q u e s t a p r o f e s s i ó .
L a g r a n e p i d e m i a de f e b r e t i f o i d e a , que p a t í B a r c e l o n a
l ' a n y 1914, p o s a de m a n i f e s t , ben p a l e s a m e n t , l a n e c e s s i t a t
de d i s p o s a r de g e n t p r e p a r a d a p e r a l a c u r a d e i s m a l a l t s
enilitats.
Aquesta
evidencia,
junt
amb
l'interés
del
M o n t e p í o de S a n t a M a d r o n a , de t r o b a r p r o f e s s i o n s f e m e n i n e s
adients
i remunerades, per a l e s n o i e s t u t e l a d o s
peí
M o n t e p í o , f e u que l a J u n t a o P a t r o n a t , c o n t a c t e s a l g u n s
metges
i
institucions
sanitáries,
amb
el
propósit
d ' o r g a n i z a r una f o r m a c i ó p r o f e s s i o n a l a d í e n t . L e s g e s t i o n s
f o r e n p r o f í t o s e s i 1 ' a b r i l de 1917 s ' i n i c i á un C u r s t e ó r i c
de 30 1 1 Í Q o n s .
Mancomuni t a t
En e l camp de 1'ensenyament t é c n i c i p r o f e s s i o n a l l ' E s c o l a
d ' I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de M e d i c i n a , f o u l ' ú n i c a de
l'área
s a n i t a r i a . Fou p e n s a d a i p l a n e j a d a i n i c i a l m e n t p e r en P r a t
de
l a R i b a i e l seu c o m p a t r i c i
i a s s e s s o r en
temes
s a n i t a r i s , e l D r . M i q u e l A. F a r g a s . Aquest ú l t i m , en l a
s e v a M e m o r i a , a d r e g a d a a l a J u n t a de l e s c a s e s de C a r i t a t ,
M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s , l ' a n y 1 9 1 4 , en d e s c r i u r e e l s e u
p r o j e c t e de l a n o v a I n s t i t u c i ó M a t e r n a l C a t a l a n a , m e n c i o n a
l a n e c e s s i t a t d'un
c o s d ' I n f e r m e r e s a l s e r v e i de l e s
i n s t i t u c i o n s b e n é f i q u e s de l a M a n c o m u n i t a t , i p e r t a n t , l a
n e c e s s i t a t p r e v i a de f o r m a r - Í e s . En p a r l a r d e l p e r s o n a l
s u b a l t e r n , Fargas e s c r i v i a :
363
"Té d'haver-hi
1 levadores
i infermeres.
Aqueixes
teñen
d'ésser
laiques,
mentre
els instituís
religiosos
no es
prestin
a seguir
les disposicions
deis metges. Al
costat
de les
1 levadores
poden
existir
les
infermeres
(les
1 levadores
d'avui
apenes
arriben
a
ésser
bones
infermeres)
instruidos
i ensenyades
de modo que aixó
fos
una veritable
professi6"(10).
T a m b é en l a M e m o r i a s o b r e l a r e o r g a n i t z a c i ó i r e f o r m a d e l
S e r v e i d ' a s s i s t é n c i a a i s d e m e n t s de C a t a l u n y a , p r e s e n t a d a
peí C o n s e l l e r - p o n e n t de B e n e f i c e n c i a D r . A g u s t í R i e r a , a l
C o n s e l l P e r m a n e n t , l ' a n y 1 9 1 5 , es d e i a :
"No n'hi
ha prou
d'aixecar
els edificis
en número
i
situació
convenients,
aixi
com
amb
la
distribució
interna
deguda;
cal
disposar
de
personal
lo
suficientment
nombrós
i amb
l'aptitut
deguda
per
a
1'assisténcia,
i convenientment
retribuit.
Avui
el
personal
auxiliar
encarregat
de la cura
del
alienats
está absolutament
mancat de tota classe
de
condicions".
I , p o s t e r i o r m e n t , es
recomanava:
"Com a organismes
complementar
is, deu procedir-se
creació
d'inst i tucions
a on trobin
instrucció
els
metges,
infermers
i pedagogs
que
a
la
assi sténcia
deis psicópates
deguin
dedicar-se"
a la
adequada
cura
i
(11).
L'abséncia
d'un
establiment
sanitari
de
titularitat
provincial
en
qué
l a Mancomunitat
hi
pogués
donar
1'ensenyament p r á c t i e , d i f i c u l t a i e n r r a d e r e i x l a c r e a c i ó
de l ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s , i á d h u c f o u l a c a u s a de l a s e v a
i n e s t a b i 1 i t a t , a p e s a r de 1 ' o p o r t u n i t a t i c o n v e n i e n c i a d e i s
estudis esmentats. (12).
T o t i a i x ó , e l 30 de n o v e m b r e de 1 9 1 7 , l a v u i t e n a A s s e m b l e a
o r d i n a r i a de d i p u t a t s de l a M a n c o m u n i t a t , a p r o v á l a s e g ü e n t
resoiució:
"El Consell
Permanent
procedirá
a 1'organització
d'ina
Escola
especial
d'infermeres
Auxi1iars
de
Medicina.
364
Una part deis ensenyaments
d'aquesta
Escola
se
situará
com
a
anex
a algún
establiment
médico-benéfic
de
carácter
provincial
o mancomunal;
Per a les matéries
de
carácter
básic
o de
cultura
general,
es
procurará
aprof itar
els
ensenyaments
ja
establerts
per
la
Mancomunitat
o
Diputació.
La instrucció
durará
dos anys i comprendrá
matéries
ordres
següents:
- humanista
i disciplines
centráis
de
cultura
- ciéncies
físiques
i
naturals
- estudis
higiénics
i medies
elementáis
- práctica
del servei
de
malalts.
Objecte
de
deis
l'Escola:
a) El perfeccionament
professional
del personal
que té
encomanada
la cura d'infants,
malalts
i inválits
en
els
asils
i
establiments
hospitalaris
de
la
Mancomuni
tat.
b) La formació
professional
d'infermeres
de
carácter
general
o especial
i tat, per al Iliure
exercici
de la
seva
carrera
de
clíniques,
servei
doméstic
i
1'eventual
ingrés
en les institucions
benéfiques
de
la
Mancomuni tat
en
les
condicions
que
en
1'esdevenidor
siguin
determinades"(12).
E l P í a d e f i n i t i u d ' o r g a n i t z a c i ó i f u n c i o n a m e n t de l ' E s c o l a ,
fou
presentat
peí
Consel1er-ponent
de
Beneficencia
D r . A g u s t i R i e r a , e l 27 de j u n y i 11 de j u l i o l de 1 9 1 8 , i
a p r o v a t p e i C o n s e l l Permament.
E l Pía d ' e s t u d i s , d i s s e n y a t per l a S r a . A n g e l s Bosch i
A l s i n a , d i r e c t o r a d e i s c u r s o s d ' i n f e r m e r i a d e l Mont de
P i e t a t de S a n t a M a d r o n a , p r e v e í a un l e r , C u r s de t e o r i a i
r e f o r ? de 1'ensenyament p r i m a r i , un 2 o n . C u r s de t e o r i a i
p r a c t i q u e s , s u p e r a t s e l s q u a l s es c o n c e d í a e l D i p l o m a
d'Infermera
de
l a M a n c o m u n i t a t de
C a t a l u n y a , amb
la
possibilitat
d ' a c c e d i r a un C e r t i f i c a t ,
després
d'una
e s p e c i a l i t z a c i ó de 4 m e s o s , f e n t p r a c t i q u e s a :
- l a M a t e r n i t a t p r o v i n c i a l : Guarda i n f a n t s
- l a C l í n i c a m e n t a l : A s s i s t e n t s de m a l a l t i e s m e n t á i s
- l ' E s c o l a I n d u s t r i a l : A u x i l i a r de l a b o r a t o r i .
365
L ' E s c o l a e s t a v a r e g i d a p e r un P a t r o n a t f o r m a t p e r :
President
: D.Agustí Riera i Pau,
de B e n e f i c e n c i a
Conse1ler-ponent
Membres
: S r a . Angels Bosch i A l s i n a , Vocal
: Dr.Salvador Cardenal i Fernández, Degá
C a s a de C a r i t a t .
: Dr. R i c a r d Z a r i q u i e y i Cerraré, Degá
C a s a de M a t e r n i t a t
: Dr. Andreu Martínez i V a r g a s , Degá F a c .
Medicina
Secretaria
: S r t a . MI d e i s A n g e l s M a t e u
L e s m a t é r i e s que c o m p o n i e n a q u e s t p r i m e r
c o n e g u t com a P í a " B o s c h i A l s i n a " e r e n :
Pía
i Pía
d'estudis,
1*"^ C u r s - N o c i o n s d ' A n a t o m i a , F i s i o l o g í a i P a t o l o g í a
g e n e r á i s humanes.
- Coneixements generáis d ' I n f e r m e r i a , nocions
d'administració h o s p i t a l a r i a , simptomatologia
clínica, b r o m a t o l o g i a , terapéutica i m a t e r i a
médica.
- N o c i o n s de F í s i c a i Q u í m i c a
- P r a c t i q u e s de F i s i o t e r a p i a
- Etica professional
- R e c a p i t u i a c i ó i a m p l i a c i ó de c o n e i x e m e n t s
d'Escola Primaria.
2"
Curs - Nocions d'Higiene i Bacteriología
- Etica professional
- A m p l i a c i ó i c o n e i x e m e n t s de c u l t u r a g e n e r a l
- P r a c t i q u e s en s e r v é i s de M e d i c i n a i C i r u g í a
El
professorat
- Dr.
estava constituit
Baltasar P i j o a n
per:
i Soteras: Bromatologia, Terapéutica
i S e m i o l o g í a amb
practiques .
- Dr. R a m ó n San R i c a r t : A n a t o m í a , F i s i o l o g í a
i Patología
General
- Dr. Josep Alomar i Estades: H i g i e n e y B a c t e r i o l o g i a .
366
E l p r i m e r g r u p d ' a l u m n e s c o m e n g a r e n e l c u r s 1918-1919
finalitzaren
en
c u r 1 9 1 9 - 1 9 2 0 , amb
bons
resultats
aprof itament.
i
i
No o b s t a n t a i x ó , l a f a l t a d ' h o s p i t a l p r o p i de c a r á c t e r
g e n e r a l p e r a l a s p r a c t i q u e s , l a d i s p e r s i ó de l e s c l a s s e s
teóriques a d i f e r e n t s
centres docents
i l a manca de
direcció, c r e a r e n problemas a d m i n i s t r a t i u s i t e n s i o n s e n t r e
l e s d i f e r e n t s p e r s o n e s i o r g a n i s m e s i n v o l u c r a t s en l ' E s c o l a
d ' i n f e r m e r e s , p r o v o c a n t e l 10 de j u n y d e 1920 l a d i m i s s i ó
d e i s membres d e l P a t r o n a t ( 1 3 ) .
A l m a t e i x temps que a c c e p t a v a l a d i m i s s i ó d e i s membres d e l
P a t r o n a t , e l C o n s e l l P e r m a n e n t e n c a r r e g á a l C o n s e l l de
Pedagogía:
- O b r i r una i n f o r m a c i ó p e r a d e p u r a r r e s p o n s a b i l i t a t s
- E s t u d i a r i p r o p o s a r un p í a de r e o r g a n i t z a c i ó de l ' E s c o l a ,
E l 19 d ' a g o s t de 1920, f o u a p r o b a t e l n o u P í a p r e s e n t a t p e í
C o n s e l l de P e d a g o g í a . F e i a mes r e f e r e n c i a a l ' e s t r u c t u r a i
o r g a n i t z a c i ó de l ' E s c o l a , que no p a s a i s c o n t i n g u t s d o c e n t s
que r e s p o n i e n b a s t a n t a l e s n e c e s s i t a t s de f o r m a c i ó de l e s
i n f e r m e r e s . E l p r o b l e m a i n i c i a l r a d i c a v a en l a d i s p e r s i ó
f í s i c a i a d m i n i s t r a t i v a de l ' E s c o l a .
La d i r e c c i ó técnica i a d m i n i s t r a t i v a
de
pedagogía,
a
través
de
la
d'Ensenyament T é c n i c i P r o f e s s i o n a l .
correspon a l consell
Secretaria
General
E l D r . B a l t a s a r P i j o a n , f o u nomenat S e c r e t a r i de l ' E s c o l a
i Cap d ' e s t u d i s , a l m a t e i x temps q u e c o n t i n u a v a com a
professor.
L a S r t a . Anna J u d a s i A r t i g a l f o u c o n t r a c t a d a com a O f i c i a l
de s e c r e t a r i a
i p r o f e s s o r a de
les clases
de
Cultura
G e n e r a l , que a b a n s e r a n i m p a r t i d e s p e r p r o f e s s o r s i en
locáis a l i e n s a l ' E s c o l a ( 2 7 - X - 1 9 2 0 ) .
M o s s é n J o s e p T a r r é , f o u c o n t r a c t a t com a p r o f e s s o r
p r o f ess i o n a l .
367
d'Etica
P e í que f a a l ' e s p a i f í s i c de l ' E s c o l a , f o r e n h a b i l i t a t s
uns l o c á i s d i n s l ' E s c o l a I n d u s t r i a l i p r o v e í t s de t o t e l
m a t e r i a l d i d á c t i c a d i e n t , com: e s q u e l e t s , b e n e s , e t c . P e r o
p e r s i s t í a una f e b l e s a : l a f a l t a d'un h o s p i t a l p r o p i p e r a
les practiques clíniques.
En
e l programa
de
m á , que
fou
curosament
editat
i
i l . l u s t r a t , s ' e x p l i c a v a e l f u n c i o n a m e n t de l ' E s c o l a i l e s
s e v e s f i n a l i t a t s amb l e s p á r a n l e s s e g ü e n t s :
"Atenent
a la necessitat
cada dia mes fortament
sentida
a casa
nostra,
de la formació
de personal
apte
per a
1 'assiténcia
de malalts
i cura d'infants,
en possesió
de
las
normes
dictades
per
la moderna
ciencia
i d'una
cultura
general,
necessáries
per a l'eficácia
de
llur
missió,
la Mancomuni tat de Catalunya,
en l'Assemblea
del
30 de novembre
de
1917,
va acordar
la creació
de
l'Escola
d'Infermeres
Auxiliars
de Medicina,
amb
la
qual,
ultra
obtenir-se
un
nou
camp nobi1íssim
a
l'activitat
femenina,
contribuint
d'una faisó
positiva
al millorament
social
i cultural
de la dona
catalana,
pot atenyer
un mitjá
poderos
per la disminució
de la
morbos itat
i morbiiitat
en la nostra
térra.
Aixi,
l'Escola
está
avui
principalment
destinada
al
perf eccionament
professional
del
personal
que
té
encomanada
la cura d'infants,
malalts
i inválits
en els
seus asils
i establiments
hospitalaris
i la
formació
d'inf ermeres,
de carácter
general
o especial
i tat,
peí
l l i u r e exercici
de la carrera
llur,
en c1íniques
i
servei
doméstic,
i 1'eventual
ingrés
en les
institucions
benéfiques
de la
Mancomunitat".
L e s r a o n s p e r a l ' e x i s t é n c i a d ' a q u e s t a E s c o l a , es t r o b e n
ben e x p l i c a d o s en e l p á r r a f t r a n s c r i t a n t e r i o r m e n t :
a ) n e c e s s i t a t de f o r m a c i ó d e l p e r s o n a l d ' i n f e r m e r i a ( m o t i u
técnic o p r o f e s s i o n a l ) ,
b ) c o n t r i b u i r a l d e s e n v o l u p a m e n t s o c i a l i c u l t u r a l de l a
dona ( m o t i u s o c i o - e c o n ó m i c ) ,
c ) m i t j á p e r d i s m i n u i r l a m o r b i i i t a t de l a p o b l a c i ó ( m o t i u
sanitari-demográf i c ) .
368
Tres preocupacions fortament sentides
Noucentisme i l a Mancomunitat.
Aquesta formació
següent:
-
era d i v i d i d a
i
o organitzada
assumides
de
pei
l a manera
E n s e n y a m e n t o r d i n a r i de 2 a n y s a B a r c e l o n a .
E n s e n y a m e n t e x t r a o r d i n a r i de c a r á c t e r t e m p o r a l , en f o r m a
de c u r s e t s e s p e c i a l i t a t s d ' i n i c i a c i ó o p e r f e c c i o n a m e n t ,
s e g o n e l s c a s o s , p e r l e s l o c a l i t a t s on l a M a n c o m u n i t a t
p o s s e e i x e s t a b i i m e n t s h o s p i t a l a r i s , i t o t e s a q u e l l e s que
les circumstáncies a c o n s e l l i n .
Ens
t r o b e n a l ' a n y 1 9 2 0 , en q u é t o t s e l s s e r v é i s
de
b e n e f i c e n c i a de
les Diputacions provincials
han
estat
t r a s p a s s a t s a l a M a n c o m u n i t a t . Es p e r a i x ó que l e s B a s e s
p r e p a r a d a s peí C o n s e l l de P e d a g o g í a i a p r o v a d e s p e í C o n s e l l
P e r m a n e n t , a s s e n y a l e n , com
a missió
de
l'Escola, el
perfeccionament
del
personal
ja
existent
en
els
e s t a b l i m e n t s s o s t i n g u t s a c t u a l m e n t p e r l a M a n c o m u n i t a t . Amb
aquesta f i n a l i t a t foren o r g a n i t z a t s e l s "Cursos d'extensió"
a diferents poblacions:
1920
1921
1922
1923
- Cursets a Girona, Lleida i Tarragona, destinats
a l p e r s o n a l r e l i g i ó s de l e s c a s e s de
b e n e f i c e n c i a de l a M a n c o m u n i t a t .
- Curs práctic a S a b a d e l l
- Curs práctic a S a b a d e l l i L l e i d a
- Curs práctic a T a r r a s s a
R e s p e c t e a l e s e s p e c i a l i t a t s , l a p r i m e r a en o r g a n i t z a r - s e
f o u l a de L a b o r a t o r i , j a que p e í s e t e m b r e de l ' a n y 1 9 2 0 ,
s ' o b r i a e l p r i m e r C u r s p r á c t i c d ' A u x i l i a r de L a b o r a t o r i p e r
l e s I n f e r m e r e s d i p l o m a d e s que v u l g u i n
especialitzar-se.
Estava a carree d e l professor Dr. J . Alomar.
Una p r o v a d e l d i n a m i s m e s o c i a l i p r o f e s s i o n a l
p r i m e r e s p r o m o c i o n s de l ' E s c o l a , f o u l a c r e a c i ó
de l ' A s s o c i a c i ó d ' I n f e r m e r e s de l a M a n c o m u n i t a t ,
una
poderosa
influencia
en
l'organització
p r o f e s s i o n a l s i en l a s e v a f o r m a c i ó c o n t i n u a d a .
p o s e n de m a n i f e s t l e s a c t i v i t a t s d e s e n v o l u p a d e s
la seva fundació:
369
d'aquestes
l'any 1920,
que t i n g u é
d'aquestes
A i x í e n s ho
j a a r r a n de
1921
-
Curset de
"Maternologia" a carree del
Dr.
N u b l ó l a , catedrátic d'Obstetricia a la Facultad
de Medicina.
1922
-
Curset de 20 llÍ9ons sobre "Puericultura",
Pompeu Pascual,
1922
-
Curset
de
30
lli^ons
sobre
"Massatge"
i
gimnástica aplicada a la medicina, a carree del
Dr. Joan V e n d r e l l .
1923
- Curset de "Treballs d'aplicació
Dr.
professional".
L'Asociació també editava un B u t l l e t í que es r e p a r t í a entre
totes les professionais a f i l i a d o s .
L'any 1921,
següent:
el quadre
de
professors de
l'Escola
era
el
- Dr. Baltasar Pijoan
-
i Soteras, Bromatologia S e m i o l o g í a ,
Terapéutica.
Dr. Ramón Sana R i c a r t , A n a t o m í a , F i s i o l o g í a , P a t o l o g í a
Dr. Josep Alomar i Estades, Higiene, B a c t e r i o l o g i a ,
Practiques de L a b o r a t o r i .
Pvre.Josep T a r r é i Sans, E t i c a professional
Sr. Sixte Cambra i A l b e r t i , Nocions de F í s i c a i Nocions
de Q u í m i c a .
S r t a . Anna Judas i A r t i g a l , r e c a p i t u i a c i ó i a m p l i a c i ó
Cultura general.
S r t a . M e r c é Vacarises i Font, A u x i l i a r general i
preparadora de L a b o r a t o r i .
La dimissió del Dr. B. P i j o a n , e l 22 de febrer de 1923,
com
a Secretari de l'Escola, provoca una nova c r i s i , a causa de
la f a l t a d'una d i r e c c i ó sólida i v i s i b l e .
E l dia 18 de septembre, e l Consell Permanent e n c o m e n á a l
Dr. S a y é , Sub-director del Servei de Sanitat, l'estudi de
la transformado de l ' E s c o l a . Esgotada la fórmula del
Patronat í f a l l i d a la d i r e c c i ó peí Consell de P e d a g o g í a ,
ara finalment es r e c o r r í a a l Servei de S a n i t a t , per salvar
l'Escola del naufragi a d m i n i s t r a t i u . La f a l t a d'una unitat
de direcció i d'unes i n s t a l . l a c i o n s própies posava novament
370
en p e r i l l l a c o n t i n u i t a t de l ' O b r a f e t a , p a r a d o x a l m e n t
amb
criteris
de
provisionalitat,
cosa
no
freqüent
en
la
M a n c o m u n i t a t . P e r 6 l a v i t a l i t a t de l a n o v a p r o f e s s i ó e s t a v a
p a l e s a p e í f e t que r e s p o d i a a t u r a r l a m a r x a a s c e n d e n t de
l ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s de l a M a n c o m u n i t a t .
E l Pía Sayé fou a p r o v a t peí C o n s e l l Permanent e l 28-X-1923.
L a d i r e c c i ó i t u t e l a de l ' E s c o l a p a s s a v e n a l a C o m i s s i ó de
Sanitat
i 1'organització
s'adaptava a
las necessitats
especifiques
d'aquell
Servei,
caient
novament
en
el
partidismo i oblidant les necessitats gererals. Deia:
" L ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s A u x i l i a r de M e d i c i n a i d ' H i g i e n e
p ú b l i c a té una d o b l e f i n a l i t a t :
l a formació técnica
d'infermeres per a 1'assisténcia a m a l a l t s p a r t i c u l a r s
i d ' i n s t i t u c i o n s h o s p i t a l a r i o s , clíniques, e t c . i l a
d ' i n f e r m e r e s A u x i l i a r s de t r a b a l l s d ' H i g i e n e p ú b l i c a .
Éssent
actualment
limitados
les activitats
de
la
M a n c o m u n i t a t en
aquest
sentit
a
la lluita
contra
malalties
e v i t a b l e s , paludisme, t i f u s ,
tuberculosi,
mortalitat
infantil,
etc. i existint
a
Barcelona
institucions
escolars
en
les quals el treball
de
l ' i n f e r m e r a pot é s s e r de l a m a j o r u t i l i t a t l ' o n s e n y a n g a
en a q u e s t p r i m e r temps e s l i m i t a r á a l a f o r m a c i ó de :
a) I n f e r m e r e s A u x i l i a r s
b)
"
"
de m e d i c i n a ( h o s p i t a l a r i e s )
de L a b o r a t o r i d ' H i g i e n e
aplicada ( l l u i t a antípalúdica)
c)
"
"
de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a
d) I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t
i n f ant i 1
e)
"
escolars
f)
"
industriáis, r u r a l s , per i n s t i t u c i o n s
d'anormals, e t c . " .
A q u e s t nou t i p u s d ' o r i o n t a c i ó e s t a v a d i r i g i t a c o m p l e m e n t a r
1 ' a c t i v i t a t docent
do
l'Institut
d'Higiene Pública
de
C a t a l u n y a que es p e n s a v a c r e a r l ' a n y s e g ü e n t .
D i s s o r t a d a m e n t , l ' a d v e n i m e n t de l a D i c t a d u r a d'en P r i m o de
R i v e r a f r u s t r a aquesta nova e x p e r i e n c i a
i , naturalment
d e s c o n e i x e m e l s r e s u l t a t s que h a u r i a d o n a t , p e r o s i que
constituía
una
orientació
innovadora»
en
no
limitar
1'activitat
de
l'infermera
a
l'ámbit
del
malalt
e s t r i c t a m e n t , ans o b r i n t - l i t a m b é un camp de t r e b a l l a t o t a
l a c o m u n i t a t ( i n f e r m e r i a c o m u n i t a r i a o de s a l u t p ú b l i c a ) .
371
6.3.4. INSTITUT D ' O R I E N T A C I Ó
PROFESSIONAL
Antecedents
En e l s c o n g r e s s o s de l a I n t e r n a c i o n a l S o c i a l i s t a , c e l e b r a t s
a m i t j a n s de s e g l e X I X , f o r e n a p r o v a d e s a i g u n e s c o n c l u s i o n s
que f e i e n esment a l a n e c e s i t a t de que e l s a p r e n e n t s
r e b e s s i n o r i e n t a c i ó i e n s e n y a m e n t s c o m p l e m e n t a r i s p e r a una
m i l l o r a p r e n e n t a t g e i e x e r c i c i d e i s seus r e s p e c t i u s o f i c i s .
I n f l u e n c i a t s p e r a q ü e s t e s i d e e s , a p a r t i r de l ' a n y 1860,
s o r g i r e n e l s A t e n e u s O b r e r s , amb
l a m i s s i ó de c o m p l e t a r
1'ensenyament P r i m a r i
i proporcionar els
coneixements
t é c n i c s de l ' o f i c i que a p r e n i e n e l s f i l i s d e i s o b r e r s .
No
obstant
aixó,
des
de
principis
de
segle,
les
administracions publiques deis paisos
industria1 itzats,
c o m e n g a r e n a o c u p a r - s e de l ' a d a p t a c i ó i e l p e r f e c c i o n a m e n t
de l a ma d ' o b r a de c a r a a l a p r o d u c c i ó , com un a s p e c t e que
p o d r i a c o n t r i b u i r a a m i n o r a r e l s p r o b l e m e s d e r i v a t s de l e s
r e l a c i o n s l a b o r á i s i que r e p e r c u t i e n en t o t a l a S o c i e t a t .
Es a i x í com e l s p o d e r s p ú b l i c s a n a r e n i n t r o d u i n t - s e en
a q u e s t camp de l a f o r m a c i ó i 1 ' o r i e n t a c i ó p r o f e s s i o n a l que
i n t e r e s s a v a t a n t s a i s p o l í t i c s com a i s e s t u d i o s o s ; e l s
p r i m e r , p e r c o n t r i b u i r a l a pau o 1 ' e s t a b i 1 i t a t s o c i a l , i
e l s s e g o n s p e r l ' i n t e r é s c i e n t í f i c i p r á c t i c en l a m i l l o r a
i augment de l a p r o d u c c i ó .
Museo
Social
A r r a n de 1 ' e l e c e i ó de P r a t de l a R i b a com a P r e s i d e n t de l a
D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , a q u e s t p r o m o g u é en e l s i
de l a C o r p o r a c i ó , e l nomenament d'una P o n e n c i a p e r e s t u d i a r
f o r m e s i m a n a r e s de c o n t r i b u i r a l c o n e i x e m e n t
i solució
deis problemes s o c i a l s e x i s t e n t s .
Un d e i s f r u i t s d ' a q u e s t a P o n e n c i a , p r e s i d i d a
Albo, pero i n s p i r a d a per P r a t , fou l a creació
S o c i a l , e l m a t e i x any 1 9 0 7 .
372
per
del
Ramón
Museo
E l Museo S o c i a l , i g u a l que d ' a l t r e s s i m i l a r s e x i s t e n t s
F r a n 9 a , Alemanya i A n g l a t e r r a , t e n i a p e r o b j e t i u :
"L'estudi
científic
de
de la clase
obrera".
amb
que
les
condicions
socials
i
a
laboráis
l a f i n a l i t a t de t r e u r e ' n e l e m e n t s v á l i d s o p r o f i t o s o s
c o n t r i b u i s s i n a i a pau s o c i a l i a l p r o g r é s m a t e r i a l .
E l Museo S o c i a l e s t a v a r e g i t p e r una J u n t a de G o v e r n que
m a r c a v a l e s o r i e n t a c i o n s i en s u p e r v i s a v a e l f u n c i o n a m e n t .
En J o s e p Ma T a l l a d a , E n g i n y e r I n d u s t r i a l , f o u nomenat
D i r e c t o r i en J o s e p R u i z C a s t e l l á , A d v o c a t , f o u nomenat
S e c r e t a r i . Fou i n s t a l . I a t en un s o t e r r a n i de l ' E s c o l a d e l
T r e b a l l , d e l c a r r e r comte d ' U r g e l l .
E l Museo S o c i a l
estava organitzat
en v a r i e s
seccions:
a d m i n i s t r a d o , b i b l i o t e c a , e s t a d í s t i c a , e t c . A p a r t de l a
contribució
d'en
Josep
Ma
Tallada
en
l'área
de
les
assegurances s o c i a l s (Veure Acció o Política S o c i a l ) c a l
a q u í d e s t a c a r l a p r e s e n c i a d'una s e c c i ó d e d i c a d a a l a
p r o m o c i ó de l a S e g u r e t a t i 1 ' H i g i e n e en e l t r e b a l l .
E n t r e l e s r e a l i t z a c i o n s d ' a q u e s t a s e c c i ó de S e g u r e t a t i
H i g i e n e d e l t r e b a l l h i t r o b e m : una e x p o s i c i ó p e r m a n e n t
d ' e s t r i s i s i s t e m e s de p r o t e c c i ó i s e g u r e t a t m o l t a m p l i a i
c o m p l e t a ; l ' e n u n c i a c i ó de n o r m e s d ' h i g i e n e i de s e g u r e t a t
per a l a m a j o r i a d ' o f i c i s o t r e b a l l s ;
l ' e s t u d i de l a
t o x i c i t a t d ' a l g u n e s s u b s t a n c i e s q u í m i q u e s e m p r a d e s en l a
i n d u s t r i a i que p o d e n a f e c t a r l a s a l u t d e i s m a n í p u l a d o r s ,
com e l s t é x t i l s , t í n t o r e r s , a d o b e r s , e t c .
L a f a l t a de c o m p e t é n c i e s l e g i s l a t i v e s de l a M a n c o m u n i t a t en
a q u e s t a e s f e r a , l i m i t a v a l a t r a n s c e n d e n c i a de
l a tasca
d'aquesta secció, a s i m p l e o f i c i n a c o n s u l t i v a i l e s seves
r e c o m a n a c i o n s no o b l i g a v e n n i n g ú . T o t i a i x ó , a q u e s t a t a s c a
d e l Museo S o c i a l , té e l m é r i t d ' h a v e r e s t a t l a p r e c u r s o r a
de l a M e d i c i n a , l a S e g u r e t a t i H i g i e n e en e l T r e b a l l a
Espanya.
373
Secretariat
d*Aprenentatge
L ' a n y 1909, l i f o u c o n c e d i t a l S r . R u i z C a s t e l l á una b o r s a
de v i a t g e de l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , amb
l ' o b j e c t i u de
v i s i t a r a F r a n c a , B é l g i c a , S u i s s a i Alemanya i n s t i t u c i o n s
o f i c i á i s i p a r t i c u l a r s que
t i n g u e s s i n com
a
finalitat
l ' o r i e n t a c i ó d e i s a d o l e s c e n t s en l ' e l e c c i ó d'un o f i c i o
p r e f e s s i ó , en d e i x a r 1 ' e s c o l a i e n t r a r a l a v i d a l a b o r a l .
De r e s u l t e s d ' a q u e s t v i a t g e i de l a M e m o r i a e x p l i c a t i v a que
genera, fou l a creació d e l S e c r e t a r i a t
d'Aprenentatge,
l ' a n y 1914, a c a u s a de l ' e n t u s i a s m e d'en J o s e p M. T a l l a d a ,
D i r e c t o r de Museo S o c i a l , i a l ' i m p u i s d'en P r a t de l a R i b a
com a P r e s i d e n t de l a D i p u t a c i ó .
El
7 de
febrer
d e l mateix any,
queda c o n s t i t u i t
el
P a t r o n a t , l a p r e s i d e n c i a d e l q u a l r e c a i g u é en un membre de
l a J u n t a de G o v e r n d e l Museo S o c i a l , com a e n t i t a t g e s t o r a .
En f o u e n c a r r e g a d a l a S e c r e t a r i a t é c n i c a i a d m i n i s t r a t i v a
a l S r . R u i z C a s t e i l á , i com a A u x i l i a r e n A g u s t í G r a n a d a .
Constituít
el
Secretariat,
s'iniciaren
les
tasques
d ' a d q u i s i c i ó i d i s s e n y de l ' u t i l l l a t g e n e c e s s a r i p e r a l s e u
f u n c i o n a m e n t , i e l novembre de 1915 e r a o b e r t a i p ú b l i c .
La J u n t a de G o v e r n d e l Museo S o c i a l , v i s t o s l ' i n c r e m e n t i
desenvolupament
de
les
tasques
d'aquesta
secció
o
Secretariat,
emprengué
les tasques
de
reraodeiació
i
a m p i i a c i ó . A l a s e s s i ó d e l d i a 30 de n o v e m b r e de 1917 f o u
acordada
i a transformació
en un
Institut
d'Orientació
Professional
de c a r á c t e r
mixte Diputació-Ajuntaraent
de
Barcelona i s'encomaná a l S e c r e t a r i , S r . Ruiz Casteilá,
l ' e l a b o r a c i ó d ' u n e s B a s e s p e r a l nou
Institut. El
mes
següent, foren aprovades
l e s esmentades Bases
per l a
Diputació i l'Ajuntament, quedant o f i c i a l m e n t
establert
I • I n s t i t u t d'Orientació P r o f e s s i o n a l , coma continuació d e l
Secretariat d'Aprenentatge.
374
J u n t a de G o v e r n de l ' I n s t i t u t
President:
Vice-president:
Vocals:
"
"
"
"
"
"
Consell
d'Orientació
Professional
S r . Joan V a l l e s i P u j á i s , P r e s i d e n t
D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a .
S r . A n t o n i M a r t í n e z i Domingo, B a t í l e
de B a r c e l o n a .
S r . Jaume B o f i l l i M a t e s
S r . J o s e p P é r e z de R o z a s
S r . Josep Puig i Esteve
S r . Manuel A i n a u t
S r . Josep M» T a l l a d a i P a u l i
S r a . F r a n c e s c a Bonnemaison
Sr. Aibert Bastardes
Técnic
S r a . Francesca Bonnemaison,
Sr.
Sr.
Sr.
Sr.
Sr.
Directora
Institut
de
C u l t u r a de l a D o n a .
J o s e p M i T a l l a d a i P a u l i , D i r e c t o r Museo S o c i a l
Director
de
l'assessoria
Manuel A i n a u d ,
T é c n i c a de l a C o m i s s i ó de
C u l t u r a de l ' A j u n t a m e n t
de
Barcelona.
Enric Tarrago,
P r o f e s s o r de P o l í t i c a S o c i a l
de
l'Escola
Elemental del
Trebal1
Josep A g e l l i A g e l l ,
Director
del
Laboratori
provincial d'Higiene.
Director
de
l'Institut
Josep Ruíz i Castellá,
d'Orientació P r o f e s s i o n a l .
A l g e n e r de l ' a n y 1919 l ' I n s t i t u t
queda i n s t a l . l a t a l
c a r r e r de Sanmt H o n o r a t , n ú m e r o 5, amb l e s s e v e s s e c c i o n s
d': A d m i n i s t r a c i ó , D i r e c c i ó , E s t a d í s t i c a , L a b o r a t o r i M é d i c Antropométric i L a b o r a t o r i Psicoroétric. E l p e r s o n a l f o u
nomenat e l mes de m a i g d e l m a t e i x a n y a t r a v é s
d'un
concurs-opos i c i o .
Director:
Secretari:
Cap E s t a d í s t i c a :
En J o s e p R u i z C a s t e l l á
En A g u s t i G r a n a d a i P i c h
En J o s e p B a r b a y i j o s e p M i l l a r i
Raurel1
Cap L a b . M e d i e :
D r . L l u í s T r r i a s de B e s
C a p L a b . P s i c o m é t r i c : D r . E m i l i M i r a i L ó p e z , que l ' a n y
1 9 3 1 , en d e n o r a i n a r - s e I n s t i t u t
P s i c o t é c n i c , en f o u nomenat D i r e c t o r .
375
A q u í ens i n t e r e s s a s e n y a l a r l a i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a
de l a t a s c a i n v e s t i g a d o r a , d o c e n t i a s s i s t e n c i a l , p o r t a d a
a t e r m e p e r a m b d ó s l a b o r a t o r i s , i que t r a s p a s s á e l marc de
les n o s t r e s f r o n t e r e s .
Laboratori
Médic-Antropoaétrie
T e n i a com a f i n a l i t a t l ' e s t u d i de l e s a p t i t u d s f í s i q u e s
d e i s i n d i v i d u s n e c e s s a r i s per a l m i l l o r desenvolupament
d'una d e t e r m i n a d a t a s c a o o f i c i .
Amb a i x ó es p r e t e n i a a c o n s e g u i r l a m á x i m a a d a p t a c i ó f í s i c a
de l a p e r s o n a a l t r e b a l l o a i s I n s t r u m e n t s de t r e b a l l , p e r
t a l d ' o b t e n i r e l m á x i m r e n d i m e n t amb e l m í n i m e s f o r ? . Es
t r a c t a v a d ' a s s o l i r l a m á x i m a e r g o n o m i a . A i x ó redundaría en:
m i l l o r a de l a p r o d u c c i ó en q u a n t i t a t i q u a l i t a t , d i s m i n u c i ó
deis accidents laboráis, satisfácelo d e l p r o d u c t o r , e t c .
E l D r . L l u í s G o n z a g a T r i a s de B e s , f o u nomenat c a p d ' a q u e s t
L a b o r a t o r i a t r a v é s d'un c o n c u r s - o p o s i c i ó n , , l ' a n y 1 9 1 9 .
Com a A s s i s t e n t s d e l L a b o r a t o r i , f o r e n n o m e n a t s { 2 4 - X I I 1920) en L l u í s R i b a s i R i u s , i en J o s e p M i C a s t e i í s i
Escuder.
La t a s c a i n i c i a l d'aquest L a b o r a t o r i A n t r o p o m é t r i c , f o u l a
determinació
de
les condicions
d'aptitud
de
carácter
s o m á t i c p e r a i s o f i c i s que s ' e x e r c i e n a B a r c e l o n a i l e s
s e v e s c o n t r a i n d i c a c i o n s . E s s e n t un c a p í t o l t o t a l m e n t n o u ,
sense
quasi
cap
antecedent,
hagueren
de
disssenyar
l ' e s t u d i , c r e a r e l s a p a r e l l s de raedició i v a l i d a r o a j u s t a r
les c o n c l u s i o n s a través d e i s r e s u l t a t s i 1 ' e x p e r i e n c i a .
F o u un t r e b a l l p i o n e r que e x i g í s o r t i r d e l l a b o r a t o r i i
entrar a i s t a l l e r s i obradors, i observar, preguntar i
mesurar
els
treballadors,
extreure'n
resultats
general itzables
i validar-los
amb
l a práctica.
Foren
e s t u d i a t s mes d'un c e n t e n a r d ' o f i c i s e n g r a n s f a b r i q u e s i
p e t i t s t a l l e r s . Es e l p r i m e r e s t u d i c i e n t í f i c d e l t r e b a l l
d e s d e l p u n t de v i s t a m é d i c - a n t r o p o m é t r i c a E s p a n y a .
Convocades
per
l'Institut
i
patrocinades
per
la
Mancomunitat, a p r i n c i p i s
de
1921
tingueren
lloc
dos
i m p o r t a n t s r e u n i o n s : una de m e t g e s o c u l i s t e s , p e r t a l de
d i s c u t i r e l s m é t o d e s de m e s u r a de l e s a p t i t u d s v i s u a l s , i
u n a l t r e de m e t g e s o t o r r i n o l a r i n g ó l e g s p e r d i s c u t i r e l s
métodes
de
mesura
de
les aptituds
auditivos
i
de
l'equilibri (14).
376
Laboratori Psicoaétric
Tenia
cora
a
finalitat
l'estudi
de
les
aptituds
psicológiques deis
i n d i v i d u s necessáries per a l m i l l o r
d e s e n v o l u p a m e n t d'una d e t e r m i n a d a t a s c a o o f i c i . L a m e s u r a
d e i s p a r á m e t r o s i l e s r e a c c i o n s p s i c o l ó g i q u e s en r e l a c i ó a l
t r e b a l l i a i s s e u s I n s t r u m e n t s , r e p e l nom de P s i c o t é c n i a .
E r a una b r a n c a de l a P s i c o l o g í a n o v a , m o l t p r o m e t e d o r a en
r e s u l t a t s p r á c t i c s , que s ' i n i c i á a p r i n c i p i s de s e g l e a
E u r o p a i N o r d - A m é r i c a , en e i s p a i s o s i n d u s t r i á i s .
E l gran i m p u l s o r d'aquesta d i s c i p l i n a i d e l L a b o r a t o r i , fou
e l D r . E m i l i M i r a i L ó p e z , P s i q u i a t r e amb u n a b o n a f o r m a c i ó
n e u r o l ó g i c a i p s i c o l ó g i c a , f o u un d e i s p i o n e r s a n i v e l l
m u n d i a l , en a q u e s t a d i s c i p l i n a . A c c e d í a Cap d e l L a b o r a t o r i
P s i c o m é t r i c , l ' a n y 1919, a t r a v é s de
concurs-oposició.
L ' a n y 1931 f o u nomenat D i r e c t o r de L ' I n s t i t u t P s i c o t é c n i c
i l ' a n y s e g ü e n t p r i m e r C a t e d r á t i c de P s i q u i a t r í a de l a
F a c u l t a t de M e d i c i n a de l a U n i v e r s i d a d A u t ó n o m a . A u t o r de
r e l l e v a n t s t r e b a l l s i I l i b r e s psicotécnics i representant
d ' E s p a n y a en m o l t s c o n g r e s s o s i n t e r n a c i o n a 1 s , f o u m o l t
c o n e g u t , r e s p e c t a t i e s t i m a t , t a n t d i n s com f o r a de l e s
nostres fronteros.
Com a A s s i s t e n t s f o r e n n o m e n a t s ( 2 4 - X I I - 1 9 2 0 ) en J o s e p M&
L u c e n a i R a u r i c h , i en C a r i e s S o l e r D o p f f , que a r r i b a r í a a
ésser-ne e l D i r e c t o r .
Com
a prova del v a l o r i transcendencia del personal i
treball
de
l'Institut
d'Orientació
Professional,
cal
mencionar
la
seva
particípació
en
els
Congressos
I n t e r n a c i o n a 1 s de P s i c o t é c n i c a , s o t a l ' é g í d a d e l f a m ó s
p r o f e s s o r C l a p a r é d e de G i n e b r a , e l p r i m e r f o u o r g a n i t z a t i
c e l e b r a t l ' a n y 1920
a G i n e b r a . A l l á os d e c i d í que e l
següent
de
l'any
1921
fos organitzat
per
l'Institut
d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l i se c e l e b r e s a B a r c e l o n a .
L a " I I C o n f e r e n c i a I n t e r n a c i o n a l de P s i c o t é c n i a A p l i c a d a a
l'Orientacíó P r o f e s s i o n a l i a 1'Organització Científica d e l
T r e b a l l " s o t a l a p r e s i d e n c i a de C l a p a r é d e , i amb M i r a i
Ruiz C a s t e l l a
f o r m a n t p a r t do l a d i r e c t i v a . E n t r e e l s
p a r t i c i p a n t s i ponents d'aquí h i h a v i a :
Dewelshauvers,
M a d a r i a g a , T r i a s de B e s , S o l e r D o p f f i T a l l a d a .
377
P e í m a i g de 1 9 2 0 , s o r t í e l p r i m e r n ú m e r o d e l " A n a l s " de
d'Institut
d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l , que r e c o l l i a e l s
t r e b a l l s c i e n t í f i c s i d o c t r i n á i s que s ' a n a v e n p r o d u i n t a
l'Institut
i arreu del món. D'aparició aperiódica, l a
q u a l i t a t de l a i n f o r m a c i ó que v e h i c u l a v a , u t i l i t z a n t e l s
idiomes
origináis
en
qué
eren
escrits
els
treballs
c i e n t í f i c s , d o n a un
gran
prestigi
i un
gran
nom
a
1 'Institut.
T a n t l ' I n s t i t u t com e l s e u ó r g a n d ' e x p r e s s i ó , m a l g r a t e l s
succesius
canvis
de
nom,
per
adaptar-se
a
les
c i r c u m s t á n c i e s p o l í t i q u e s d e l moment, han c o n t i n u a t f e n t l a
seva t a s c a , f i n s a i s n o s t r e s d i e s .
378
6 * 3 . 5 . LABORATORI DE P S I C O L O G Í A EXPERIMENTAL
Antecedents
A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, es d e s p e r t á un gran interés p e r
l ' e s t u d i i l a i n v e s t i g a d o en e l camp de l a P s i c o l o g í a , a i s
principáis
centres
culturáis
i científics
d*Europa.
S o r g i r e n m e s t r e s i e s c o l e s de mes o menys r e l l e u , amb l a
i n t e n c i ó d ' e s b r i n a r l ' e s t r u c t u r a i e l f u n c i o n a m e n t de l a
v i d a p s í q u i c a . Aquest interés e r a e l r e s u l t a t d e i s éxits
o b t i n g u t s d u r a n t e l s e g l e X I X , e n l ' e s t u d i de l ' e s t r u c t u r a
i
l a funció
d e l c o s huma,
així
com
també
en l a
i d e n t i f i c a d o d e i s agents patógens e x t e r n s , per Wirkchoff
i P a s t e u r . Aquesta constituía e l pas següent a donar o
l ' e s g l a ó a p u j a r p e r a o b t e n i r u n a c o m p r e n s i ó mes g l o b a l i
a c u r a d a de 1 ' é s s e r huma.
L ' e s t u d i d e l p s i q u i s m e o P s i c o l o g í a , no e r a un t e n a mou en
s i m a t e i x . Des de l ' a n t i g u i t a t , l a F i l o s o f í a h a v i a t r a c t a t
de d e s c o b r i r
i donar e x p l i c a c i o n s
de
l'estructura i
f u n c i o n a m e n t de l a v i d a p s í q u i c a humana. L a n o v e t a t que
aporten algunes escoles
son e l s métodes
d'investigació
emprats. Fins a l segle XIX, l a majoria
d'investigacions
e r e n de t i p u s e m p í r i c , d e s c r i p t i u ,
introspectiu, etc;
p r o c e d i e n d e l c a p de l a F i l o s o f í a o de l a P e d a g o g í a . A
fináis
del segle
X I X , P a u l o v , d e s d e l camp de l a
F i s i o l o g í a , e s t u d i a e l s " r e f l e x e s c o n d i c i o n a t s " en a n i m á i s
de l a b o r a t o r i . E s a d i r , i n t r o d u e i x i u t i l i t z a e l m é t o d e
experimental
en l a i n v e s t i g a c i ó p s i c o l ó g i c a . A
partir
d'aquí,
l'experimentado
psicológica
es
generalitza,
passant
de
l'experimentació
animal
deis
fisiólegs
a
1 ' e x p e r i m e n t a c i ó p s i c o l ó g i c a amb h u m a n s , e s p e r o n a d a p e r l e s
n e c e s s i t a t s industriáis i laboráis d'adaptació i adequació
entre l ' i n d i v i d u i e l seu t r e b a l l .
Tots aquests c o r r e n t s psicológics t i n g u e r e n e l seu ressó a
C a t a l u n y a d u r a n t e l p r i m e r t e r ? d e l s e g l e XX; i e n u n p a i s
p e t i t com e l n o s t r e , h i t r o b e m u n b o n nombre de p e r s o n e s i
i n s t i t u c i o n s r e l a c i o n a d e s ara e l camp de l a P s i c o l o g í a , d e s
de
diferents
procedéncies
(filosofía,
educació,
p s i q u i a t r í a , o r i e n t a c i ó l a b o r a l , r e h a b i l i t a d o , e t c . ) i amb
interessos
i finalitats
diferents.
Aquest
interés
379
g e n e r a i i t z a t p e r l a P s i c o l o g í a , a t o t e l n o n c u i t e de
p r i n c i p i s de s e g l e , t é m o l t a v e u r e amb l e s e x p e c t a t i v e s
d ' a p l i c a c i ó d e i s s e u s r e s u l t a t s e n m o i t e s e s f e r e s de l a
v i d a práctica, c o n s t i t u i n t l a c l a u o solució a molts d e i s
problemes s o c i a l s p l a n t e j a t s a 1'época.
P e r s i t u a r e l L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l de l a
M a n c o m u n i t a t e n e l s e u c o n t e x t , f a r e m uma r á p i d a m e n c i ó
d e i s c e n t r e s de r e c e r c a p s i c o l ó g i c a a l a C a t a l u n y a de
p r i n c i p i s de s e g l e i de l e s p e r s o n e s q u e s ' h i r e l a c i o n a r e n .
L a b o r a t o r i M u n i c i p a l de B a r c e l o n a
A p a r t de l a t a s c a m i c r o b i o i ó g i c a i d ' h i g i e n e , p r ó p i e s d e l
L a b o r a t o r i , d e s de p r i n c i p i s de s e g l e , amb l a i n c o r p o r a c i ó
de
Turró
i P i Sunyer,
s'hi feia
també
recerca
o
experimentado fisiológica.
R a m ó n T u r r ó , j a com D i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i , p a r t i n t d'uns
s ó l i d s c o n e i x e m e n t s de F i l o s o f í a i de F i s i o l o g í a , í eraprant
e l m é t o d e e x p e r i m e n t a l , f e u a i g u n e s i n c u r s i o n s a l camp de
la Psicología
i 1 ' E p i s t e m o l o g i a , que t i n g u e r e n
ressó
internacional.
T u r r ó e s t a v a i n t e r e s s a t en e l s O r i g e n s d e l C o n e i x e m e n t .
C o n t r a r i a l e s d o c t r i n e s n a t í v i s t e s de M ü l l e r , e l a b o r a u n a
t e o r í a e m p i r í s t a d e l c o n e i x e m e n t b a s a d a en e l s " e l e m e n t s
sensibles"
(desenvolupada
peí
Sensualisme),
la
" s e n s i b i l i t a t trófica" (del mateix Turró i P i Sunyer), e l
" r e f l e x e c o n d i c í o n a t " ( d e P a u l o v ) i l a i m p o r t a n c i a de
" 1 ' a c t i v i t a t m o t r i u " ( d e R i b o t ) . S e r v i n t - s e de 1 ' o b s e r v a d o
de n a d o n s i de 1 ' e x p e r i m e n t a c i ó a n i m a l , e s t u d i a un a s p e c t e
c o n c r e t : l a faro. E n a l t r e s t r e b a l l s p o s t e r i o r s a n a l i t z a e l
sentit
d e l tacte
basant-se
en
l e s experiéncies
amb
amputats.
E n e l camp de 1 ' E p i s t e m o l o g í a , T u r r ó s ' o p o s á a l ' I d e a l i s m e
de K a n t i a i s u b j e c t i v i s m e , t o t s o s t e n i n t l a t e s í d e l s e n y
comú i l a base o b j e c t i v a i e x p e r i m e n t a l d e l coneixement
(15).
380
L a b o r a t o r i de Psicología de l ' A l b e r g p r o v i s i o n a l i Casa
d'observació de l a Junta P r o v i n c i a l de Protecció de l a
I n f a n c i a de Barcelona
La
Junta
Provincial
de P r o t e c c i ó
a
l a Infancia
de
B a r c e l o n a , o b r i a l ' a n y 1 9 1 3 , un A l b e r g p r o v i s i o n a l : Casa
d'observació, per acollír, estudiar
i rehabilitar els
i n f a n t s abandonats, delinqüents, o r f e s , e t c .
L l u í s F o l c h i T o r r e s en f o u nomeneat D i r e c t o r r e s p o n s a b l e .
L ' a n y s e g ü e n t , e l 1 9 1 4 , de l a s e v a p r o p i a i n i c i a t i v a , monta
un p e t i t l a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a amb a p a r e l l s c o m p r a t s en
a l g u n s d e i s s e u s v i a t g e s i d ' a l t r e s de l a s e v a p r o p i a
i n v e n c i ó , p e r t a l d ' e s t u d i a r l e s r e a c c i o n s p s i c o l ó g i q u e s en
e l s normáis i també r e a l i t z a r a l g u n s e x p e r i m e n t s .
De f o r m a c i ó a u t o d i d a c t a , amb g r a n c u r i o s i t a t c u l t u r a l i
r i g o r i n t e l e c t u a l , d e s e n v o l u p á una f e c u n d a t a s c a s o c i a l i
i n v e s t i g a d o r a a l f r o n t de 1 ' A l b e r g i d e l L a b o r a t o r i de
P s i c o l o g í a a n n e x . P r o v e n i n t d e l camp de
1'ensenyament
a r t í s t i c , 1 ' i n t e r e s s a v a l a P e d a g o g í a . L a P s i c o l o g í a , no
o b s t a n t a i x ó , c o n s t i t u í a un c o n e i x e m e n t b á s i c o f o n a r a e n t a l
p e r a l c o r r é e t e ú s de l a p e d a g o g í a com a e l e m e n t t e r a p é u t i c
( l a "Pedagogía t e r a p é u t i c a " ) .
L a s e v a a p o r t a c i ó mes r e e i x i d a é s e l c o n c e p t e de " P e d a g o g í a
c o m p e n s a t o r i a " que p r e t e n i a o b t e n i r u n a c o m p e n s a c i ó d e i s
d e f e c t e s o mancances d e i s a n o r m a l s (físics o p s í q u í c s ) a
t r a v é s d'una e d u c a c i ó
i n d i v i d u a l i t z a d a i promotora d e l
desenvolupament
máxim
de
certes
aptituds
que
podien
compensar t o t a l m e n t o p a r c i a l m e n t l e s a l t r e s mancances.
L ' a n y 1 9 2 2 , i n i c i a v a e l s c u r s o s de P e d a g o g í a
amb g r a n nombre d ' a l u m n e s .
Experimental
E l m a t e i x L l u í s F o l c h f o u a s s i s t e n t d e l L a b o r a t o r i de
P s i c o l o g í a E x p e r Í H i e n t a l amb D a w e l s h a v e r s i d e l S e m í n a r i L a b o r a t o r i de P e d a g o g í a de l a S r a . M o n t e s s o r i . De t o t s
n ' a p r e n g u é q u e l c o m de p o s i t i u , pero hem de c o n s i d e r a r e l
s e u t r e b a l l p i o n e r i o r i g i n a l e n e l camp de l a P e d a g o g í a
Terapéut i c a .
381
S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de P e d a g o g í a
Creat
l'any
1918,
per
l a Diputacvió
Provincial
B a r c e l o n a , a l « a t e i x temps que e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i
Filosofía
i
Psicología.
Havia
de
dedicar-se a
investigació pedagógica básica i a p l i c a d a .
de
de
la
M a g n í f i c a m e n t d o t a t i e q u i p a t , a i x ó no o b s t a n t , e l s s e u s
r e s u l t a t s f o r e n mes a v i a t m i n s o s . Una d i r e c c i ó p e r s o n a l i s t a
i l a f a l t a de c o n t r o l o f e g a r e n i e s m o r t e i r e n e l que h a v i a
d ' é s s e r un c e n t r e d ' i n v e s t i g a c i o n s m u í t i d i s c i p l í n a r s .
L ' u n i c a a p o r t a d o f e t a a l camp de l a p s i c o p e d a g o g i a p e r
aquest L a b o r a t o r i
foren alguns t r e b a l l s
fruit
de l e s
e x p e r i e n c i a s de l a D i r e c t o r a M a r i a M o n t e s s o r í i e l s s e u s
assistents,
sobre
la
percepció
numérica
en
l'edat
preescolar.
L'Institut
d'Orientació
Professional
Les a c t i v i t a t s d e l seu L a b o r a t o r i P s i c o m é t r i c , o r g a n i t z a t
l ' a n y 1919, í d i r i g í t p e í P r o f . D r . E m i l i M i r a , j a han
estat mendonats anter iorment.
Laboratori
Joana"
de
l'Institut
Municipal
de
deficients
"Vila
L ' A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a té una f i n c a
a
Vallvidrera
d e n o m i n a d a " V i l a J o a n a " q u e , d e s de p r i n c i p i s de s e g l e
s o s t e n í a u n a e s c o l a m u n i c i p a l de c e e s . P o s t e r i o r m e n t , h i
t r a s l l a d á a l l í t a m b é l ' E s c o l a m u n i c i p a l de
sords-muts.
F i n a l m e n t , l'any 1919, o r g a n i t z á a l a m a t e i x a f i n c a , una
secció per anormals e d u c a b l e s d i r i g i d a peí D r . A l s i n a i
Melis.
Un cop a q ü e s t e s t r e s e s c o l e s e s p e c i á i s o c u p a v e n u n a m a t e i x a
f i n c a i d i n s e l s p l a n s m u n i c i p a l s de m i l l o r a de l a q u a l i t a t
d e i s s e u s s e r v é i s , e s v e i a l a c o n v e n i e n c i a de d o t a r a l a
I n s t i t u c i ó amb un L a b o r a t o r i que s e r v í s l e s n e c e s s i t a t s de
l e s t r e s s e c c i o n s de d e f i c i e n t s i a n o r m a l s . A i x í l ' a n y 1920
fou creat per acord d e l p l e n a r i m u n i c i p a l .
382
Les
línies
de
treball
d'aquest
Laboratori
estaven
o r i e n t a d e s c a p a l ' e s t u d i de l a p s i c o l o g í a i n f a n t i l i de l a
percepció deis d e f i c i e n t s ( 1 6 ) .
S e a i n a r i - L a b o r a t o r i de F i l o s o f í a
i Psicología
C r e a t p e r a c o r d de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , amb d a t a
5-1-1918 i s o s t i n g u t
per
1'Excel.lentíssima
Diputació
Provincial
de B a r c e l o n a , f o r m a v a
part
d e l g r u p de
4
institucions d'estructura administrativa similar, previstos
p e r en P r a t de
l a R i b a i en P i j o a n , p e r f o m e n t a r
i
p o t e n c i a r l a investigació i l a r e c e r c a .
En
f o u nomenat D i r e c t o r
Eugeni
C r e i x e l l s i J o s e p Ma C a p d e v i l a .
d'Ors,
Agregats:
Joan
S i t u a t a l ' e d i f i c i d e l r e l l o t g e de l ' E s c o l a I n d u s t r i a l , en
el
Curs
1918-1919. fou u t i l í t z a t
peí D i r e c t o r
i els
a g r e g a t , p e r m u n t a r - h i l a b i b l i o t e c a i l a s a l a de r e u n i o n s
i p e r d o n a r - h i a l g u n a c o n f e r e n c i a de f i l o s o f í a .
E l Curs 1919-1920, e l psicóleg b e l g a Georges Dewe1shauvers
f o u i n v i t a t a d o n a r un p a r e l l de c o n f e r e n c i e s a l S e m i n a r i ,
dins e l s Cursos Monografies d ' a l t s E s t u d i s i d ' I n t e r c a n v i .
I a i x ó f o u l ' i n i c i de l a s e v a a c t i v i t a t d o c e n t a B a r c e l o n a .
A
1'octubre
de
l'any
1920,
f o u nomenat
Agregat
del
S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i l o s o f í a i P s i c o l o g í a i p r o f e s s o r
de P s i c o l o g í a a i s E s t u d i s N o r m á i s .
E l Curs 1920-1921, s ' o r g a n i t z a r e n Cursos d'iniciació a l a
Psicología
i experiments
e s p e c i a l i t z a t s . Heus a q u í e l
programa:
- Primera secció:
- Segona s e c c i ó :
- Tercera secció:
-
Quarta s e c c i ó :
E x p l o r a c i ó e x p e r i m e n t a 1 de 1 ' o b s e r v a c i ó
i n t e r n a i d e l s e u g r a u de p r e c i s i ó .
Experiments
sobre
1 ' e x a c t i t u d en l a
posició i moviments d e l b r a ? .
Experiments sobre l a imatge mental
amb
inscripció
deis
ritmes
respiratori,
circulatori
i
deis
efectes
dinamogénics.
Experiments
psicométrics
sobre
1'automatismo s u b c o n s c i e n t .
383
A causa
deis
problemes
d'Eugeni d'Ors, D i r e c t o r d e l
S e m i n a r i - L a b o r a t o r i , amb e l s d i r i g e n t s de l a M a n c o m u n i t a t ,
que c u l m i n a r e n amb l a s e v a d i m i s s i ó d e l a m a j o r i a d e i s
c a r r e e s q u e t e n i a , e l C o n s e l l P e r m a n e n t de l a M a n c o m u n i t a t ,
en s e s s i ó d e l d i a 14 de d e s e m b r e d e l 1 9 2 1 , d e c i d í l a
d i s s o l u c i ó d e l S e m i n a r i de F i l o s o f í a i d e l S e m i n a r i de
Pedagogía.
Només
es s a l v a
de
l a dissolució
e l Laboratori
de
P s i c o l o g í a , g r á c i e s a ¡ ' i n t e r é s de l ' I n s t i t u t
d'Estudis
C a t a l a n s i a i s bons o f i c i s d e l D r . T u r r ó . E s c o n t i n u a v a
p a g a n t e l s o u a l D r . G. Dewe i s h a u v e r s i s ' a u t o r i t z a v a un
funcionament p r o v i s i o n a l d e l L a b o r a t o r i . A l mateix temps,
era
encomanat
l'estudi
per a
l a reorganització d e l
L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a , a l C o n s e l l de P e d a g o g í a .
Curs
1921-1922, línies
d'investigació:
-
L'autoroatisme s u b c o n s c i e n t
Les a s s o c i a c i o n s d'idees
E x p e r i é n c i e s s o b r e 1 ' e s t i m a d o d e l temps
Experiéncies sobre l'observació i n t e r n a
E x p l o r a d o de l a m e m o r i a
P r e p a r a c i ó de t e s t s p e r a e x p e r i é n c i e s p e d a g ó g i q u e s ( e n
c o l . l a b o r a d o amb un L l u í s F o l c h i T o r r e s , D i r e c t o r de
I ' A s i l de l a P r o t e c c i ó de l ' I n f a n t , a l c a r r e r de Wad-Ras,
de l ' A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a ) . P u b l i c a t a l " B u t l l e t í d e i s
Mestres".
- Exercicis
práctics
p e r a l e s alumnes
deis
Estudis
Normáis.
E l S r . D e w e l s h a u v e r s a c t u á com a Cap d e l L a b o r a t o r i , a j u d a t
per
l a s e v a m u í 1 e r i com a c o l . l a b o r a d o r s , noms que
a r r i b a r i e n a ésser ben c o n e g u t s : L l u í s F o l c h i T o r r e s , E .
P a l a u , L l u í s F o n t a n e l l a , D r . C. R o f e s , Mossen M i q u e l
d ' E s p l u g u e s , J . C a r r e r a s i A r t a u , L l u í s R e c a s e n s , F . Pou i
l e s s e n y o r e t e s de l ' E s c o l a N o r m a l : F e r r e r , H o s t a l r l c h i
Nadal.
384
L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a
Experiaental
M e n t r e s t a n t , i amb t o t a c e l e r i t a t , l a S e c c i ó de C i é n c i e s de
l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , p r e p a r a v a un nou P r o j e c t e
d ' E s t a t u t p e r a l L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l , que
f o u p r e s e n t a t e l d i a 7 de g e n e r de 1 9 2 2 , é s s e n t a p r o v a t p e í
C o n s e l l P e r m a n e n t e l d i a 8 de mar? d e l m a t e i x a n y .
E l L a b o r a t o r i f o u p o s a t s o t a e l p a t r o n a t g e c i e n t í f i c de
l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , que nomena com a I n s p e c t o r delegat a l L a b o r a t o r i , a l Dr. Ramón Turró.
L a B a s e t e r c e r a d e i s E s t a t u t s d e l L a b o r a t o r i , en p a r l a r
les seves f i n a l i t a t s científiques i p r a c t i q u e s d e i a :
de
"Es consagrará
a 1 'estudi
de la moderna
psicología
experimental,
oferint
guiatge
i mitjans
de recerca
ais
invest igadors
í ais
estudiants
que
vulguin
preparar
tesis
de
psicología.
Del punt de vista
práctie,
treballará
al costat
deis
Estudis
Normáis,
ajudará
ais mestres
en general
i podrá
proporcionar
dades
cient íf iques
ais
laboratori
s
de
psicología
apiicada",
Com a d i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i f o u nomenat e l D r . G e o r g e
Dewe I s h a u v e r s , amb un s o u de 7000 p e s s e t e s l ' a n y , Com a
A s s i s t e n t - a u x i 1 i a r d e l L a b o r a t o r i l a S r a . Dewe1shauvers,
amb un s o u de 2000 p e s s e t e s l ' a n y .
Amb e l l a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l es r e f o n i e n
les tasques i funcions d'experimentació
assignades a i s
s u p r i m i t s S e m i n a r i s - L a b o r a t o r i s de F i l o s o f í a i P e d a g o g í a .
Curs
1922-1923. Línies
d'investigació.
- Moviments s u c c e s s i u s , s i n u l t a n i s i a l t e r n a t i u s .
- E l s m o v i m e n t s i n c o n s c i e n t s com a m e s u r a o b j e c t i v a
l a f o r m a c i ó de l a i m a t g e m e n t a l .
- Moviments c o n s c i e n t s i moviments a u t o m á t i c s .
- Recerques sobre l'atenció e s p o n t á n i a .
385
de
Amb e l s c o l . l a b o r a d o r s s e g ü e n t s : D r . C a r d ó (Canonge de l a
Seu de B a r c e l o n a ) , S r s . Bonsoms ( C a s a de C a r i t a t ) ; J .
A l e g r e ( a n t i c alurane d e l D r . C l a p a r e d é de G i n e b r a ) , L l u í s
F o n t a n a l l a , A. S a t o r r a s ( L l i c e n c i a t en D r e t C r i m i n ó l e g ) i
les S r t e s . A n t i c h , M o n t a ñ a , Saboya i T a r r a g o ( d e i s E s t u d i s
Normals).
En e l s E s t u d i s N o r m á i s h i h a v i a una a s s i g n a t u r a a l 2on c u r s
de
Psicología
general,
i a l 3er. curs l a Psicología
p e d a g ó g i c a , que e s t a v e n a c a r r e e d e l D r . D e w e I s h a u v e r s .
L e s i n v e s t i g a c i o n s e m p r e s e s amb e l s n e n s de l e s e s c o l e s
M o n t e s s o r í , d e l B o s c h , i D o m é n e c h , per l e s alumnes d e l
T e r c e r c u r s de l a N o r m a l f o r e n ;
- I n f l u e n c i a de l a m e m o r i a m u s c u l a r s o b r e e l d i b u i x .
- R e c e r q u e s s o b r e e l v o c a b u l a r i c á t a l a en n e n s d ' e d a t
di ferent.
P e r c e p c i ó d ' o b j e c t e s per p a r t d e i s nens p e t i t s .
La
memoria
de
formes
senzilies
(geométriques
o
írregulars),
L'autoraatisme d e l s moviments i l a seva e x t e n s i ó segons
1'edat d e i s n e n s .
Recerques sobre e l sentiment estétic e l e m e n t a l .
Recerques sobre l'emoció e l e m e n t a l i e l naixement d e l
sentiment moral.
L a n a r r a c i ó en e l s n e n s p e t i t s .
R e c e r q u e s e l e m e n t á i s s o b r e l a r e c o n s t i t u c i ó d'un o r d r e
d'esdeveníments pels nens.
Com
procedeíxen
e l s nens
per
trobar
les
idees
e s s e n c i a l s d'una n a r r a c i ó .
E l c u r s 1 9 2 3 - 1 9 2 4 . Amb
l ' a d v e n i m e n t de l a d i c t a d u r a d'en
P r i m o de R i v e r a , amb e l s s e u s p r e j u d i c i s , f ó b i e s i e s t r e t o r
de m i r e s , p r o v o c a r e n 1 ' a n i m a d v e r s i ó d e l t r i s t e m e n t c é l e b r e
B a r ó n de V i v e r c o n t r a e l D r . D e w e l s h a u v e r s , l a d e s t i t u c i ó
del
qual
provoca
la solidaritat
de
l a majoria
deis
professors
i
intel.lectuals
que
treballaven
per
la
M a n c o m u n i t a t , a c t e que f o u a p r o f i t a t p e r l e s a u t o r i t a t s
g o v e r n a t i v e s i m i l i t a r s , p e r a n o r r e a r g r a n p a r t de l ' o b r a
c u l t u r a l i educativa f e t a a Catalunya e l s d a r r e r s anys. La
s o l i d a r i t a t s'estengué a 1 ' e s t r a n g e r . Aquest a l d a r u l l f o u
e l primer esglaó d e l d e s p r e s t i g i d e l régim m i l i a r espanyol
a tot Europa.
386
El Laboratori
de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l m a n t e n í a u n a
co 1. l a b o r a d o c i e n t í f i c a
amb
el laboratori
de
Psícof í s i o l o g i a de P a r í s , que d i r i g í a
e l Professor
de l a
S o r b o n a , D r . P i e r o n , i l a p r e s e n t a c i ó de t r e b a l l s comuns
e r a f e t a a l a r e v i s t a " L ' a n n é e P s y c h o l o g i q u e " , S e m b l a que
a q u e s t a i n t e r n a c i o n a l i t z a c i ó de l a C i e n c i a m o l e s t a v a a l
p a t r i ó t i c S r . B a r ó n de V i v e r .
Els a l t r e s treballs del laboratori foren presentats a l a
S o c i e t a t de B i o l o g í a de B a r c e l o n a , a l a S e g o n a C o n f e r e n c i a
I n t e r n a c i o n a l de P s i c o t é c n i c a , c e l e b r a d a a B a r c e l o n a l ' a n y
1 9 2 1 , i a l C o n g r é s I n t e r n a c i o n a l de P s i c o l o g í a d ' O x f o r d , de
l'any 1923.
"Va ésser dolaros
que la seva Teína quedes
interrompuda
tan avíat.
Sí la institució
(el Laboratori
de
Psicología
Experimental)
s'hagués
pogut estábilitzar
i arrelar
en
el medí
que la voltava
-puix
havia
estat
rebuda
amb
innegable
simpatía
i molta esperanzahauria
contribuít
a donar-1 i un carácter
propi;
és a dir, en el quadre
de
laboratoris
del món s'hauria
pogut
reservar
la
tasca
d'invest
igar
el subconscient
en vistes
a la
síntesi
mental.
Una coincidencia
felig
duia
per aquest
camí.
D'una
part,
les
invest ígacíons
del
matreix
Dewe1shauvers,
fixada
en els
seus
dos
volums,
ja
publicats,
i de
l'altra,
la posició
de
1'escola
biológica
catalana,
representada
peí Dr. Turró,
que
cercava
d'explicar
a través deis mecanismes
inconscients
-els
mecanismes
tróficsl'elaboració
del
coneixement
continuada
per August
Pi Sunyer
en el seu Ilibre
"La
Unitat
funcional".
En aquesta
coincidencia
va néixer
el programa
del
laboratori,
el fruit
de les quals
no
Catalunya
-com hauria
pogut
succeir
sense
dictatoriali Dewelshauvers
va donar-Íes
a
París
l'any
1925 en un volum
titulat
"Les
subconscients"
(17).
387
de
tasques
aparegué
a
1 'escomesa
conéixer
a
mecanismes
E l g r a n r e p t e b i o l ó g i c de p r i n c i p i s de s e g l e e l c o n s t i t u í a
e l p r o b l e m a de l a r e l a c i ó p s i c o - o r g á n i c a , en e l s l í m i t s de
la
fisiología
i l a psicología. La relació entre e l s
mecanismes c o n s c i e n t s , s u b c o n s c i e n t s i i n c o n s c i e n t s i e l
s e u n e x e d ' u n i ó . D e w e l s h a u v e r s b u s c a v a e l pas de l a v i d a
orgánica a l a consciéncia. E l s biólegs tenien l e s mateixes
inquietuds
en
cercar
les necessitats
trófiques
de
1 ' o r g a n i s m e , l e s a r r e l s de l ' e x p e r i e n c i a c o n s c i e n t ( T u r r ó )
o en d e s c o b r i r e l j o c d e i s m e c a n i m e s s u b j a c e n t s a l a
s e n s i b i l i t a t interna ( P i Sunyer).
"El
Dr.
Dewelshauvers
ha plantejat
un
conjunt
de
recerques
al voltant
del
tema central
de la
imatge,
prenent
el mot
en un sentit
ampli
com a sinónim
de
sensació
i de representado
alhora.
La imatge,
fenomen
psicológic
primari
en
estreta
dependencia
amb
1'aci tivitat
orgánica,
es troba naturalment
situada
en
la
intersecció
entre
la vida
mental
i la
purament
orgánica.
El descobriment
mes notable
de Dewelshauvers
a
de la vida
inconscient
de la imatge,
consisteix
transcripció
objectiva
de l'anomenat
"reflexe
propósit
en la
gráfic".
Ell
va
constatar
l'existéncia
de
moviments
imperceptibles
en els dits
de la má, sempre que en la
consciéncia
actúa
la imatge
visual
d'un cos en
moviment
d'osci1.lacio
regular
o la imatge
sonora
d'una
successió
rítmica
també
regular.
Un péndol
o un metrónom
poden
servir
per a les experiéncies.
El reflexe
és natural
i
no condiciona
1 o provocat
com el de Pawlov
i se'l
pot
fixar
en gráfiques
per mitjá
d'aparelIs
regístradors.
Aqüestes
experiéncies
confirmen
el paper
de
procés
intermediari
que
correspon
a
la
imatge,
entre
la
consciéncia
i 1'organismo
i constatem
entre
la
imatge
mental
i els
reflexos
una
correlació
orgánica
que
s'explica
peí fet que la imatge
forma un mecanisme
de
regulado
i coordinació
independent
de la
consciéncia"
(18).
Durant
e l p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX,
l a investigació
p s i c o l ó g i c a en t o t e s l e s s e v e s b r a n q u e s , u t i l i t z a n t e l
m é t o d e e x p e r i m e n t a l , a s s o l í uns moments d ' e s p l e n d o r , a
1'igual
que
l'estudi
de
les
ciéncies
mediques.
D i s s o r t a d a m e n t , l a p r i m e r a e s c o m e s a m i l i t a r d e l s e g l e XX
ofegá
el
prometedor
avenir
d'aquesta
disciplina - l a
Psicología- i e l s seus conreadors a c a s a n o s t r a .
388
6.3.6.
SEMINARI - LABORATORI DE
FISIOLOGÍA
Antecedents
La
tradició
de
treball
biológic,
eraprant e l m é t o d e
experimental, arrenea
de
l a fundació
del Laboratori
M u n i c i p a l de B a r c e l o n a i d e i s t r e b a l l s i s o l a t s de R a m ó n i
C a j a l i Jaume P i i S u n y e r a l a F a c u l t a t de M e d i c i n a . E l s
dos n u c l i s e s m e n a t s r e b e r e n
l a influencia
i en
foren
i n t r o d u c t o r s d e i s c o r r e n t s c i e n t í f i c s i d e l m é t o d e s de
t r e b a l l de l ' e s t r a n g e r .
Aquest
dos
nuclis
iniciáis
despertaren
la
flama
i n v e s t i g a d o r a d'un p l a n t e r de j o v e s b í ó l e g s , a m a r a t s de
e u r i o s i t a t i n t e 1 . l e c t u a l i d'amor a l a c i e n c i a , que es
f o r m a r e n en l a p r i m e r a d é c a d a d e l s e g l e , s o t a e l m e s t r a t g e
de R a m ó n T u r r ó i A u g u s t P i i S u n y e r , c o n t i n u a d o r s de l ' o b r a
de Jaume F e r r a n i Jaume P i i S u n y e r . L e s d u e s p r i n c i p á i s
branques conreades eren l a Microbiología i l a F i s i o l o g í a ,
amb c l a r a i n f l u e n c i a f r a n c e s a de l e s E s c o l e s de P a s t e u r i
C l a u d e B e r n a t , que p o s t e r i o r m e n t i n c l u i r á A l e m a n y a í e l s
E s t a t s U n i t s , on s o n e n v i a t s e l s s e u s d e i x e b l e s a l a s e g o n a
década d e l s e g l e XX.
E l f e t que l a S e c c i ó de C i é n c i e s de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s
C a t a l a n s , c r e a d a l ' a n y 1 9 1 1 , c o m p t é s amb 4 membres bi'ólegs
d e i s 7 en t o t a l , i que l a p r i m e r a s o c i e t a t f i l i a l
de
l ' e s m e n t a t I . E . C . f o s l a S o c i e t a t de B i o l o g í a ( 1 9 ) , c r e a d a
l ' a n y 1 9 1 2 , ens dona l a m i d a de l a v i t a l i t a t que l ' e s t u d i
e x p e r i m e n t a l de l a B i o l o g í a h a v i a p r o d u S t a c a s a n o s t r a en
c o m e n t a r e l s e g l e X X . A i x ó no o b s t a n t , l e s e i n e s de t r e b a l l
d i s p o n i b l e s p e r a q u e s t e s t o l de j o v e s c i e n t í f i c s , no e r e n
n i a d e q u a d e s n i s u f i c i e n t s . É s p e r a i x ó que l a p e n u r i a
c i e n t í f i c a de l ' E s t a t f o u n o m é s p a l . l i a d a p a r c i a l m e n t p e r
a l t r e s o r g a n i s m e s p ú b l i c s : p r i m e r l ' A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a
i d e s p r é s l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , e x e r c i n t u n a f u n c i ó
de s u p l e n c i a i e s t i m u l a l c o n r e u de l a c i e n c i a , i en
p a r t i c u l a r de l a B i o l o g í a ( 2 0 ) .
389
S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de P i s i o l o g i a
F o r m a v a p a r t d ' a q u e l l g r u p s e l e c t e de q u a t r e S e m i n a r i s L a b o r a t o r i s , p e n s a t p e r e n P r a t i e n P i j u a n , com a c e n t r e s
de r e c e r c a b á s i c a p e r a u n i v e r s i t a r i s , e n f u n c i o n s de
s u p l e n c i a de l a t a s c a que l a U n i v e r s i t a t no r e a l i t z a v a p e r
f a l t a de m e d i s i d ' i n q u i e t u d s .
Com m o i t e s a l t r e s i n s t i t u c i o n s p e n s a d a s o c r e a d e s s o t a e l
g u i a t g e d'en P r a t , e l l a b o r a t o r i d e F i s i o l o g í a e s t a v a
p e n s a t en f u n c i ó d'una p e r s o n a : A u g u s t P i i S u n y e r ( 2 1 ) .
P r a t no c r e i a en e l p o d e r t a u m a t ú r g i c de l e s l i é i s que
c r e e n i n s t i t u c i o n s , a n s en e l p o d e r v i v i f i c a d o r d e i s homes
que l e s d e s e n v o l u p e n . L a l l e i , p e r a l t r a p a r t n e c e s s á r i a ,
e r a l ' e s q u e l e t , l ' e s t r u c t u r a ; e l s homes compromesos e r e n
e l s que d o n a v e n v i d a i f u n c i o n a m e n t a q u a l s e v o l i n s t i t u c i ó .
D'acord
amb e l s p l a n s j a e s m e n a t s , s ' i n c l o g u é
en e l
P r e s s u p o s t E x t r a o r d i n a r i de l ' a n y ( l ' E m p r é s t i t de 15.000
m i l i o n s ) una p a r t i d a p e r a l a c r e a c i ó
deis
esmentats
s e m i n a r i s - l a b o r a t o r i s de F í s i c a , P e d a g o g í a i F i s i o l o g í a .
Pero,
malgrat
que e l s p l a n s h i e r e n ,
l e s persones
apropiades
per d e s e n v o l u p a r - l o s també
i les partidas
pressupostáries j a havien e s t a t notadas, desconeixem l e s
causes
que
frenaven
l a posada
en
marxa
d'aquests
l a b o r a t o r i s . Una de l e s r a o n s s e m b l e é s s e r l a r e t i c e n c i a
d ' a l g u n s e l e m e n t s p o l í t i c s i c u l t u r á i s de l a M a n c o m u n i t a t ,
de m u n t a r un l a b o r a t o r i que a n é s I l i g a t a u n a i n s t i t u c i ó
o f i c i a l de l ' E s t a t . No e s v o l i a p o s a r v i n o u en b o t e s
v e l l e s , p e r p o r de p e r d r e o m a l g a s t a r e s f o r g o s i d i n e r s . E s
desítjava
que
els
Seminaris-Laboratoris
tinguessin
a u t o n o m í a , v i d a p r o p i a en e l s a s p e c t e s e c o n ó m i c , c i e n t í f i c
í a d m i n i s t r a t i u o l e g a l . Per o b t e n i r l a seva pervivéncia i
e f e c t i v i t a t , no e s v o l i a que e s t i g u e s s i n u n i t s a i s a v a t a r s
p o l í t i c s de l a M a n c o m u n i t a t n i a l a i n e r c i a b u r o c r á t i c a d e
l a U n i v e r s i t a t . P e r o a q u e s t punt d ' e q u i l i b r i i a u t o n o m í a e s
mostrava
difícil
d'aconseguir,
donat
el
fet
que
e c o n ó m i c a m e n t d e p e n i e n de l a M a n c o m u n i t a t i c i e n t i f i c a m e n t
es n o d r i e n de l a U n i v e r s i t a t ,
390
T o t i l e s d i f i c u l t a t s que c o m p o r t a v a , e l p r o j e c t e no f o u
mai a b a n d o n a t , j a que es c o n f i a v a en l a r e c e r c a com a m o t o r
de
l'economia
i
la cultura
a u t d c t o n e s . Així
trobem
mencíonat
el Laboratori
de
Fisiología
en
l a Memoria
p r e s i d e n c i a l d'en P r a t de l a R i b a a l ' A s s e m b l e a de l a
M a n c o m u n i t a t , de l ' a n y 1917:
"A Barcelona
hi
ha
una
Torta
tradició
de
treball
biológic
experimental
que s'ha aTirmat
solidament
durant
aquests
dos anys...Tot
demostra
la solidesa
de la
nostra
escola
i la necessi tat que se l i Taciliti
1'adequat
instrument
de
treball".
Sembla d o n e s , que e l t e r r e n y e s t a v a p r e p a r a t . A u g u s t P i i
S u n y e r j a e r a C a d e d r á t i c de F i s i o l o g í a de l a F a c u l t a t de
M e d i c i n a a B a r c e l o n a , i l a fama de l ' E s c o l a C a t a l a n a de
B i o l o g í a , t r a s p a s s a v a i e s n o s t r e s f r o n t e r o s . No o b s t a n t
a i x ó , l a mort p r e m a t u r a d'en P r a t de l a R i b a , e l f r a c á s
d e i s dos p r i m e r s S e m í n a r i s de F i l o s o f í a i P e d a g o g í a i l a
dificuitat
de
trobar
un
emplagament
adequat
per
al
Laboratori
de
Fisiología,
retrasaren
la
seva
materialització.
Es d e s i t j a v a c o n s t r u i r un L a b o r a t o r i en un e d i f i c i a p a r t ,
p r o p de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a , amb u n a s i n s t a l . l a c i o n s
c o m p l e t e s : b i b l i o t e c a , l a b o r a t o r i s (de Q u í m i c a , F i s i o l o g í a ,
P a t o l o g í a , e t c . ) e s t a b u l a r ! per animáis d ' e x p e r i m e n t a c í ó ,
a u l a o s a l a de c o n f e r e n c i e s , e t c . Es p r e n i e n p e r m o d e l e l s
l a b o r a t o r i s de L o v a i n a , O x f o r d , e t c . P e r o f i n a l m e n t l a
i n c e r t e s a i e l r e a l i s m o f o r e n que e l r e s u l t a t f i n a l
a
B a r c e l o n a f o s mes m o d e s t .
E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a f o u a l l o t j a t d i n s de
l a F a c u l t a t de M e d i c i n a , en u n e s d e p e n d é n c i e s d e l t o r c e r
p i s , s o b r o l a C á t e d r a de F i s i o l o g í a . F o u e l f r u i t d'una
e n t e s a e n t r e l a U n i v e r s i t a t , que c e d í a e l s l o c á i s , i l a
D i p u t a c i ó de B a r c e l o n a , que d o t a l e s i n s t a l . l a c i o n s i e l
prossupost per a l funcionament ( 2 2 ) .
L a c r e a c i ó d e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , t i n g u é
l l o c e l d i a 8 - 7 - 1 9 2 0 , p e r un d e c r e t d e l C o n s e l l P e r m a n e n t .
E l l l a r g c a m í r e c o r r e g u t d e s de l a s e v a c o n c e p c i ó f i n s e l
s e u n a i x e m e n t , o r a e l f i d e l r e f l e x de l e s v i c i s s i t u d s i
l i m i t a c i o n s de
la ciencia
i l a política autóctonos
de
1'época.
391
Les bases
fundacionals
establien:
1
- El
patronatge
científic
correspon
a
l'Institut
d'Estudis Catalans.
2 - E l comproraís de d o n a r un c e r t nombre de
lligons
( c u r s o s ) a l ' a n y í l a p u b l i c a c i ó d'una r e v i s t a que
recollís e i s t r e b a l l s i a c t i v i t a t s d e i s L a b o r a t o r i ,
amb e l nom d ' " A n n a l s " .
8 - S ' e s t a b l i a un r é g i m e c o n ó m i c que g a r a n t í s una
total
a u t o n o m í a a l f u n c i o n a m e n t de l a i n s t i t u c i ó .
9 - A d m i n i s t r a t i v a m e n t q u e d a v a í n c l ó s en e l r é g i m d e l
C o n s e l l de P e d a g o g í a .
10 - Nomenament d e i s c a r r e e s de D i r e c t o r i S o t s - d i r e c t o r
peí
Consell
Permanent
a
proposta
de
l'Institut
d ' E s t u d i s C a t a l a n s , amb l ' i n f o r m e p r e v i de l a S e c c i ó
de C i é n c i e s .
16 - E s t a b l i m e n t d e i s c o n v e n í s que c a i g u e s s i n p e r l ' e s t a t g e
del S e m i n a r i - L a b o r a t o r i .
Immediatament es f e r e n e l s a r r e g l a m e n t s p e r t i n e n t s p e r a l a
seva i n s t a l . l a c i o .
E l 22-7-1920, e l C o n s e l l Permanent n o m e n á e l D i r e c t o r i
S o t s - d i r e c t o r en l e s p e r s o n e s d e i s p r o f e s s o r s D r s . A u g u s t
P i i S u n y e r i J e s ú s M§ B e l l i d o i G o l f e r i c h .
E l l a b o r a t o r i s ' o r g a n i t z á en d i v e r s e s
valuosos a u x i l i a r s o a s s i s t e n t s .
- Química biológica (Bioquímica)
- Endocrinología i Metabolisrae
- (Patología) Histofisíologia
- Farmacodinámica
-
Electrofisiologia
Fisioquímica
392
seccions,
a cura
Ramón Carrasco
Formiguera
Leandre Cervera
Astor
J e s ú s Ma B e l l i d o
Golferichs
de
i
i
i
A c o n t i n u a c i ó donem una r e l a c i ó d e i s C u r s o s i D e m o s t r a c i o n s
donats
pels
professors
i col.laboradors
adscrits
al
L a b o r a t o r i o per p r o f e s s o r s i n v i t a t s :
1921;
J.M.
Bellido:
A. P i i S u n y e r :
R.Carrasco :
J . P i i Sunyer:
Prof. H.Borottan:
1922:
A. P i i S u n y e r :
1923
R.Carrasco:
"Evolució
enisiologia
de
de
les
idees
l a circulació".
"La s e n s i b i l i t a t i n t e r n a " .
"Métodes
de
laboratori
per
a
l ' e s t u d i d'alguns t r a s t o r n s d e l
metabolisme".
"La
condúcelo
de
1'inf lux
nervios".
" E l e c t r i c i t a t orgánica" i
Farmacodinámica
d'alguns
sucedanis
de
la digital
i
de
l'ergotisme del ségol".
"Les n o s t r e s r e c e r q u e s s o b r e l a
sensibilitat
específica
del
pneumogástic pulmonar".
J.M. B e l l i d o :
"Les t e o r i e s a n t i g ü e s i modernes
de l a s e c r e c i ó r e n a l " .
R. C a r r a s c o :
" E l s e s t u d i s de m e t a b o l i s m e a i s
Estats Units".
Prof.Adolf Bickel: "Operatoria
experimental
de
l'aparell digestiu".
J.M. B e l l i d o
A. P i i S u n y e r
Del Rio Ortega:
"Les hormones t i r o i d e a , a d r e n a l i
pancreática i l a l l u r acció sobre
el metabolisme".
"Histología i h i s t o p a t o l o g i a
centres nerviosos".
deis
J . Negris
T. B a r n e y
S. N i c o l a i
I. Polot
Com a m o s t r a de
1'acollida
i el prestigi
deis
cursos
impartits al Laboratori
de F i s i o l o g í a , podem
esmentar
l'increment
del
nombre
de
cursos
i
l'increment
de
professors aliens
a l centre, especialment espanyols i
e s t r a n g e r s de g r a n r e l l e u c i e n t í f i c . A i x ó p r o v a que e l
L a b o r a t o r i e r a u n a i n s t i t u c i ó v i v a , a c t i v a i amb c a p a c i t a t
de c o n v o c a t o r i a p e r a a l u m n e s i p r o f e s s o r s .
393
L a p r o d u c c i ó c i e n t í f i c a es d o n a v a a c o n é i x e r t a m b é amb l a
p a r t i c i p a c i ó i p r e s e n t a c i ó de p o n é n c i e s de membres d e l
L a b o r a t o r i , a i s principáis Congressos
internacionals
de
1 ' e s p e c i a l i t a t . Així durant aquest període c a l mencionar l a
participació a l Congrés
I n t e r n a c i o n a l de
Fisiología
a
Edimburg.
A q ü e s t e s r e l a c i o n s c i e n t í f i q u e s i n t e r n a c i o n a l s v e n i e n j a de
l a d é c a d a a n t e r i o r , quan D a l m a u e s t u d i a a H a l l e
amb
A b d e r h o l d e n i a B o s t o n amb C a n n o n , C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
t a m b é a B o s t o n amb Cannon i a B e r n a amb A s h r e . A u g u s t P i i
S u n y e r f o u c o n v i d a t a d o n a r l l í g o n s a l e s U n i v e r s i t a t s de
Buenos A i r e s , C ó r d o b a
i Montevideo,
i Leandre Cervera
t r e b a l l á amb H o u s s a y a B u e n o s A i r e s i amb S o u l a a T o l o s a
del Llenguadoc ( 2 3 ) .
Per a q u e s t a r a o , amb d a t a 7 - 3 - 1 9 2 2 , e l C o n s e l l P e r m a n e n t de
l a M a n c o m u n i t a t , a u t o r i t z á a l L a b o r a t o r i que en l e s s e v e s
relacions
exteriors
utilítzés
e l nom
d'Institut
de
Fisiología.
L a S o c i e t a t de B i o l o g í a de B a r c e l o n a e r a e l p u n t d ' e n c o n t r e
de t o t s a q u e l l s que s ' í n t e r e s s a v e n en l ' a v e n ? e x p e r i m e n t a l
de l e s c i é n c i e s b á s i q u e s de l a v i d a i , p e r t a n t , e l l l o c
d ' i n t e r c a n v i de c o n e i x e m e n t s b í o l ó g í c s mes a c t í u de l ' é p o c a
a E s p a n y a . No és d o n e s d ' e s t r a n y a r que e l s raembres d e l
L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , 1 ' u t i 1 i t z e s s i n t o t s o v i n t com a
plataforma
de
presentació
i
discussíó
de
les
seves
t r o b a d e s . E l s " T r e b a l l s de l a S o c i e t a t de B i o l o g í a " , f i l i a l
de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , s o n e l m i l l o r b a r ó m e t r e
científic per j u t j a r e l t r e b a l l del S e m i n a r i - L a b o r a t o r i .
P e r c o m p a r a c i ó amb l a r e s t a de r e v i s t a s c i e n t í f i c o - m e d i q u e s
n a c i o n a l s i e s t r a n g e r e s , es p o t m e d i r l a v á l u a de l e s
aportacions
de
l'equip
de
treball
del Laboratori
de
Fisiología.
E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i , conforme a l e s bases f u n d a c i o n a l s
c o m e n g á a e d i t a r uns A n n a l s de l ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a ,
que q u e d a r e n p r e m a t u r a m e n t i n t e r r o m p u t s a l ' a d v e n i m e n t de
l a D i c t a d u r a de P r i m o de R i b e r a . E s t a v e n d e s t i n a t s a é s s e r
e l v e h i c i e d ' e x p r e s s i ó p r o p i de l ' I n s t i t u t , t a l com l a
majoria
deis
centres
i
organismes
creats
per
la
M a n c o m u n i t a t en p o s s e i e n u n , e l s q u a l s e r e n e l p o r t a v e u
c i e n t í f i c de l e s s e v e s a c t i v i t a t s i a l h o r a r e f l e x d e l p o l s
de l a I n s t i t u c i ó .
394
Una de l a s f i n a l i t a t s d e i s S e m i n a r i s e r a l a de p o s s e i r u n a
b i b l i o t e c a m o n o g r á f i c a p r o p i a que p e r m e t é s a i s p r o f e s s o r s
i e s t u d i a n t s d ' e s t a r i n f o r m a t s p u n t u a i m e n t de l e s n o v e t a t s
c i e n t í f i q u e s que e s p r o d u i e n a r r e u d e l m ó n , en e l s e u camp
específic
d'interés.
Constituía
una e i n a
de
treball
i n d i s p e n s a b l e , t a n t en e l v e s s a n t de r e c e r c a com en l a
práct i c a .
D i s s o r t a d a m e n t , l a s i t u a c i ó de l a B i b l i o t e c a de l a F a c u l t a t
de M e d i c i n a r e f l e c t i a
fidelment
l a s i t u a c i ó de p e n u r i a
( f a l t a de r e c u r s o s humans i m a t e r i a l s ) i d e i x a d e s a de l a
U n i v e r s i t a t e s p a n y o l a en g e n e r a l . M e n t r e a l a B i b l i o t e c a de
l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de B a r c e l o n a e s r e b i e n 33 r e v i s t e s ,
e l S e m i n a r i en r e b i a p r o p de 60 e l l s o l .
395
:
CURSOS MONOGRAFICS
D'ALTS ESTUDIS I D I N T E R C A N V I
DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
VUITENA
Cursos
(le
F.STACfO
Primavera
de
Ttcuolefi»
ílt»rmimrm.
Cl»mti»t
FUI» W W . ^
W. , w t
Art
ftttfmmitméU^mt*
I «>l.w.r<lH
Fllt>$»/im,
fiilc»l»gio,
ptémgvgl»
1921
6.3.7. CURSOS MONOGRAFICS D'ALTS ESTUDIS I D'INTERCANVI
Els
Cursos
Monográfics
d'Alts Estudis
i
d'Intercanvi
c o m e n ? a r e n l ' a n y 1915
i d u r a r e n f i n s e i 1 9 2 3 . Com
a
c o n s e q ü e n c i a d'una i n i c i a t i v a de
l a Diputació
i d'una
c i r c u l a r del Consell d'Investigació Pedagógica, d i r i g i d a
ais
e s t a b l i m e n t s d'ensenyament
superior
de B a r c e l o n a ,
perqué f e s s i n propostes d'ampiiació d'ensenyances per mitjá
de
cursets
monográfics
breus
encomenats
a
professors
f o r a s t e r s a c a n v i de p r o f e s s o r s n o s t r e s i a i x í s ' e s t a b l í s
la reciprocítat d'íntercanvi.
T e n i e n e l p r o p ó s i t de p o s a r en r e l a c i ó a g r u p s
reduits
(entre
10 i 25 p a r t i c i p a n t s ) d ' e s p e c i a i i s t e s , amb
els
c a p d a v a n t e r s c i e n t í f i c s f o r a n s , p e r r e b r e i e s p r i m í c i e s de
les n o v e t a t s , descobriments i reformes metodológiques d i n s
de c a d a d i s c i p l i n a de l a c i e n c i a m o d e r n a , a f i que d e s p r é s
e l l s l e s a n e s s i n d i f o n e n t a g r u p s mes a m p l i s en e l n o s t r e
med i .
Els
criteris
d'organització
d'aquests
cursos foren:
(24)
1 -
R i g o r o s a selecció d e l p e r s o n a l ensenyant
invitat,
i n c l o e n t - h i ú n i c a m e n t noms que p e r l a s e v a c o m p e t e n c i a
c i e n t í f i c a i p r e s t i g i p r o f e s s i o n a l en l a m a t e r i a a
t r a c t a r p r e s e n t e s s i n una g a r a n t í a a i s u l l s de l a
c l i e n t e l a deis Cursos.
2 -
L i m i t a c i ó d e l nombre
3 -
Obiigatorietat
de
d'oients.
satisfer
una
quota
d'inscripcíó
t o t a mena de
disciplines.
o
matrícula.
4 -
Seriació deis
Cursos.
5 -
E l s C u r s o s han d ' a b r a g a r
6 -
Els
professors
invitats
han
d'ésser
gairebé
exclusivament
personalitats
que,
per
no
donar
h a b i t u a l r a e n t u n e n s e n y a m e n t r e g u l a r , en u n i v e r s i t a t o
en un a l t r e c e n t r e , o p e r r e s i d i r f o r a de B a r c e l o n a ,
o p e r p r o f e s s a r una m a t e r i a que no c o n c o r d a amb e l s
p l a n s d ' e s t u d i , no t e ñ e n
vehícle ordinarí per
comunicar i e s seves a d q u i s i c i o n s científiques.
396
7 -
E l s p r o f e s s o r s p r e s e n t a r a n a l'acabament d e i s c u r s o s ,
un r e p o r t de l a m a t e r i a e n s e n y a d a , a i x í com
totes
a q u e l l e s o b s e r v a c i o n s que
puguin c o n t r i b u i r
a la
p e r f e c c i ó de 1 ' e m p r e s a .
8 -
U t i l i t z a r com a v e h i c l e e s c r i r t e l s Q u a d e r n s d ' E s t u d i ,
ó r g a n o f i c i a l de l e s n o s t r e s e m p r e s e s d ' i n s t r u c c i ó .
La
idea d'aquests
Cursos
porta
l ' e m p r e n t a de P u i g
i
C a d a f a l c h . En c a n v i , l a r e a l i t z a c i ó é s t í p i c a d'en E u g e n i
d'Ors.
E l s cursos foren o r g a n i t z a t s conjuntament per l ' I . E . C . i e l
Consell
de P e d a g o g í a . E u g e n i
d ' O r s en
fou e l primer
d i r e c t o r { e r a membre d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a i a l b o r a
s e c r e t a r i de 1-I.E.C.)
L ' a n y 1920 e l s C u r s o s f o r e n p o s a t s s o t a l a d i r e c c i ó d'en
F r a n c e s c M a r t o r e l l (membre de l ' I . E . C . ) 1 R a f a e l C a m p a l a n s
(membre d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a ) .
Es
feren entre
Els
1915-1923 un t o t a l d ' l l E s t a c i o n s .
c u r s o s e r a n a g r u p a t s en
-
seccions:
Filosofía, Psicología i Pedagogía
Ciéncies Físico-Matemátiques
Ciéncies Biológiques
Fisiología
Historia
Literatura, Art
Tecnología
Geografía
E l b a l a n ? d e i s C u r s o s f o u p o s i t i u p e í f e t de p o s a r en
contacte
els estudiosos
l o c á i s amb
els
investigadors
e s t r a n g e r s i amb
l e s noves c o r r e n t s científiques d e l món
cuite.
397
Es
convertiren
f i n a i i t a t s molt
en
un
instrument
per
importants i necessáries:
assolir
altres
- N e c e s s i t a t d ' e s t a b l i r d i á l e g amb e l m ó n c i e n t í f i c ( t a s c a
en l a q u a l l ' I . E . C . s ' e s f o r ^ a v a f e i a a l g u n s a n y s ) .
- N e c e s s i t a t d ' e s t í m u l a r l a r e c e r c a p e r s o n a l i i n é d i t a en
e l s n o s t r e s medis c i e n t í f i c s .
- N e c e s s i t a t d'informació d i r e c t a , immediata i rápida d e i s
darrers descobriments i t r e b a l l s .
- N e c e s s i t a t d'un ó r g a n o f i c i a l de r e l a c i ó i c o m u n i c a c i ó en
e l s n o s t r e s medis c i e n t í f i c s .
- N e c e s s i t a t de f o m e n t a r e l t i p u s d ' e n s e n y a m e n t de s e m i n a r i
amb p o c s a l u m n e s c o l . l a b o r a n t amb un p r o f e s s o r .
La S e c c i ó de C i é n c i e s B i o l ó g i q u e s
o seminaris:
la Estació.
feu e l s següents
cursets
1915
- " E l mecanisme
en
Biología
i el
f e t biológic
pur.
I n t r o d u c c i ó a l e s p r a c t i q u e s de f í s i c o - q u í m i c a
i de
química b i o l ó g i c a " , per August P i i Sunyer.
- " P r a c t i q u e s de Q u í m i c a b i o l ó g i c a " p e r M a n u e l B a l m a u ,
a n t i c a l u m n e d e l P r o f . A b d e r h a l e n , a l a U n i v e r s i t a t de
Halle.
- " P r a c t i q u e s de m e s u r e s f í s i c o - q u í m i q u e s " p e r J.M. B e l l i d o
i Golferich, Professor a la Facultat
de M e d i c i n a de
Saragossa,
i Pau
Agustí,
Intern
al Laboratori
de
F i s i o l o g í a de B a r c e l o n a .
- " T é c n i c a de v i v i s e c c i ó " p e r L e a n d r e C e r v e r a , A s s i s t e n t a l
L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de
Barcelona.
2a E s t a c i ó .
1916
- " E l m e c a n i s m e en B i o l o g í a
August P i i Sunyer.
i e l f e t biológic
pur",
per
D e s p r é s de l ' a n y 1 9 1 6 , amb l a i n c o r p o r a c i ó d ' A u g u s t P i i
S u n y e r com a C a t e d r á t i c t i t u l a r de F i s i o l o g í a a l a F a c u l t a t
de M e d i c i n a de B a r c e l o n a , e l s c u r s o s i e l s c o 1 . l a b o r a d o r s
p a s s a r e n a i n c o r p o r a r - s e a i s t r e b a l l s de l a C á t e d r a
(25).
P e í que f a a l e s c i é n c i e s de l a v i d a , l a m a j o r p a r t d e i s
c u r s o s f o r e n d o n a t s p e r c i e n t í f i c s c a t a i a n s , j a que
en
aquest
camp l a p r o d u c c i ó a u t ó c t o n a
seguía e l s n i v e l l s
europeus.
398
6 . 3 . 8 . I N S T I T U C I Ó ESCOLAR D'ESTUDIS SUPERIORS
C r e a d a p e r a c o r d de
l ' A s s e m b l e a de
l a Mancomunitat
en
s e s s i ó de 24 de f e b r e r de 1 9 2 1 . P o r t a l ' e m p r e m t a de l e s
i n i c i a t i v e s c u l t u r á i s d'en P u i g i C a d a f a l c h .
"La
seva
finalitat
és
donar
ais
estudiants
de
la
Universitat
i ais estudiosos
de fora
de
1'ensenyament
oficial,
els mitjans
indispensables
pera
llur
completa
formació.
La Universitat
actual,
tal com l'Estat
la té
establerta
no pot avui donar-la.
Dona una formació
professional
i
encara
defectuosa.
El
curs
del
doctorat
son
unes
assignatures
mes que cal aprovar
i una tesi que
moites
vegades
s * improvisa.
Si
excepcionalment
surt
de
la
Universitat
l'home orientat
ais treballs
de recerca
i
investigació,
la vocació
és ofegada
per falta
de
medis
i
orientació.
Les institucions
d'estudis
que en l'actualitat
depenen
de la Mancomunitat,
ja per regir-les
directament,
ja per
subvenci
onar-les
amb
quant i tats
importants,
constitueixen
una veritable
Universitat,
on totes
les
disciplines
fonamentals
son
professades.
Unas
foren
creades
amb finalitats
d' invest igació
pura;
altres
per
treure
de
la ciencia
la u t i l i t a t ja industrial,
ja
administrat
iva. Entre
totes
reúne ixen gran quant i tat de
costos
material
cient i fie
necessari
per
a
les
invest igacions
superiors
i
compten
sobretot
amb
veritables
mestres,
homes formats
en contacte
amb
la
realitat
i amb el treball
diaria
d'invest
igació.
Les nostres
inst i tucions
poden ésser
un valuós
auxili
ais
estudiants
que no cursen
les nostres
ensenyances;
per
aixó
l'assisténcia
ais
nostres
seminaris,
laboratoris
i servéis
és sovint
demanada per
professors
i alumnes
universitaris.
El
contacte
que
es
podrá
establir
amb
la Universitat,
tot
esperant
la
seva
nacional
i tzació
catalana
o la seva
autonomía,
será
profitós
per a tots
i sobretot
prestará
a deixebles
i
professors
deis
centres
oficiáis
l*'ús
deis
mitjans
d'estudi
durant
anys,
amb
penes
i grans
dispendis
reunits.
399
Posar a la disposició
deis
estudiosos
la bibllogra
fia,
1 'instrument,
el laboratori
indispensable
a tot
treball,
mitjans
que escapen
a la possibi1itat
individual
i sense
els
quals
és
impossible
arribar
a
resultats
considerables,
heus
aquí
1'objecte
de
la
Institució
Escolar
d'Estudis
Superiors"
(26).
O r g a n i t z a d a en o n z e g r a n s
IIIIIIIVVVIVI I VI I I IXXXI-
seccions o
departaments:
História Natural i Biología
Química
E l e c t r i c i t a t i Mecánica
Meteoro l o g i a
Matemát iques
Enginyeria
F ilosof ia
Filología ( l l e n g u e s clássiques i modernes)
Historia
P r e h i s t o r i a , A r q u e o l o g í a , H i s t o r i a de l ' A r t
Dret
L a I n s t i t u c i ó f u n c i o n a v a com un s e c r e t a r i a t e n c a r r e g a t de
p o s a r en c o n t a c t e c a d a
sol.licitant
amb
el
professor
c o r r e s p o n e n t , e l q u a l r e b i a de 1 ' I n s t i t u c i ó p e r l a s e v a
t a s c a o r i e n t a d o r a una r e t r i b u c i ó t a r i f a d a . A l a v e g a d a
p o s a r i a a d i s p o s i c i ó d e i s alumnes t o t s e l s elements
de
treball necessaris (biblioteques , laboratoris).
R e q u i s i t s:
Instancia s o l . l i c i t a n t
Super i o r s
Estudis
fets
Coneixement
l'ingrés, a l a Institució d ' E s t u d i s
(oficiáis o
extraoficíals)
d'Idiomes
Coneixement d e l Cátala
Tema c o n c r e t que
Prova d'ingrés
i residir
es p r o p o s e n
discrecional
400
a Catalunya
estudiar
A d s c r i p c i ó a un D e p a r t a m e n t i T u t o r
D u r a c i ó d'un
(previ
any,
prorrogable
informe favorable d e l d i r e c t o r d e i s
Beques o a j u t s econdmics
per a alumnes
treballs)
pobres
Cursets suplementaris
M e m o r i a de f i n a l
de c u r s
Pensions d'ampliació
d'estudis a
l'estranger
La p e n s a d a d ' a q u e s t a i n s t i t u c i ó p o r t a e l s e g e l l t i p i e i
p e r s o n a l d'En P u i g i C a d a f a i c h , que en f o u l'únic i t e n a g
impu1 s o r .
A l p r e s s u p o s t de
5000 p t s .
A l p r e s s u p o s t de
15.000 p t s .
l ' a n y 1922
es v a d e s t i n a r
una p a r t i d a
de
l ' a n y 1923
es v a d e s t i n a r
una
de
partida
S e c r e t a r i de l a I n s t i t u c i ó : S r . F r a n c e s c M a r t o r e l l , nomenat
C o n s e l l e r t é c n i c d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a l ' a b r i l d e l 1 9 2 2 .
E l Conse 1 1 P e r m a n e n t e l 1 5 - 1 0 - 1 9 2 3 ,
d'admetre l e s següents s o l . l i c i t u d s :
va
prendre
l'acord
- P e r 1 ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a
. J o a n C a n a l s i C a r r e ñ o , E s t u d i s e s p e c i á i s de B i o l o g í a
, J o s e p Puche i A l v a r e s , E s t u d i e x p e r i m e n t a l d e i s
reflexos visuals
, L u i s C a r u l l a i M i q u e l , F u n c i o n a l i s m e r e n a l en l ' e m b a r á s
i e s t a t s patológics d'aquest.
- Per a l S e r v e i d'Assiténcia S o c i a l
. Conrad X a l a b a r d e r , T u b e r c u l o s i
- P e r a l P r o f . D r . A n t o n i R i e r a de
. Joan V á z q u e z ,
Embriología
Aquí
trobem,
entre
c a t e d r á t í e s o c a p s de
els
noms
servei.
401
a i s Tuberculosos
l a F a c u l t a t de M e d i c i n a
deis
alumnes,
futurs
Els cursos monográfics i l a Institució E s c o l a r
d'estudis
s u p e r i o r s , han e s t a t d e f i n i t s com " l a U n i v e r s i t a t f o r a de
la
Universitat",
j a que
proveien
t o t a una
serie
de
professors
i
Instruments
de
treball
propis
d'una
universitat
moderna
i viva,
pero
fora
de
l a (27)
U n i v e r s i t a t o f i c i a l , que no s a b i a o no p o d i a t r a n s f o r m a r - s e
i s i n t o n i t z a r amb
les necessitats
i e l s d e u r e s de l a
s o c i e t a t que l ' e n v o l t a v a .
En
no
disposar
de
competéncies
sobre
1'ensenyament
u n i v e r s i t a r i , l a M a n c o m u n i t a t u t i l i t z á a q u e s t s s i s t e m e s de
p r o m o c i ó i r e c o l z a m e n t de l a r e c e r c a i l a d o c e n c i a a n i v e l l
s u p e r i o r , e x e r c i n t una f u n c i ó de s u p l e n c i a ,
pero sense
v o l e r I l i g a r e l seu destí a l a U n i v e r s i t a t o f i c i a l .
402
6 . 3 . 9 . NOTES
(1)
Coaissió d'Educació G e n e r a l . B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u ñ a , 1 9 2 2 .
(2)
CoBpiIació d e i s Servéis Mancomunáis d'interés d i r e c t e
p e l s M u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat
de C a t a l u n y a , 1923
(3)
L*Obra r e a t l i z a d a 1914-1923. I I C u l t u r a i Instrucció.
B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 , p . 7 0 .
(4)
Rodríguez P u j o l , J . :L a Sociedad C i v i l C a t a l a n a .
B a r c e l o n a , L a Vanguardia d o m i n i c a l , 5 a b r i l - 1 6 Agost
1987
(5)
B u t l l e t í . P o r t a v e u de 1 ' A s s o e i a c i ó d ' E s t u d i a n t s d e l a
U n i v e r s i t a t N o v a . B a r c e l o n a , g e n e r 1 9 2 2 , Any V I
página 15.
(6)
d'Ors, E u g e n i : G l o s s a r i 1906-1910. B a r c e l o n a , S e l e c t a ,
1950, p . 2 6 1 - 2 6 2 .
(7)
B u t l l e t í . P o r t a v e u d e 1 ' A s s o e i a c i ó d ' E s t u d i a n t s de l a
U n i v e r s i t a t Nova. B a r c e l o n a ,
1922, V I ,
p.23.
(8)
C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , 10 M a r ? , p á g i n a 7 0 .
(9)
C.O.M., 1 9 2 3 , I V , p á g . 2 1 3 .
(10)
F a r g a s , M i q u e l A.: P r o j e c t e d e l a n o v a I n s t i t u c i ó
Maternal c a t a l a n a . (Memoria). Barcelona, Diputació
P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , 1 9 1 4 .
(11)
Plans I n s t i t u t Frenopátic. A r x i u Diputació
B a r c e l o n a , A n y 1 9 1 5 . L l i g a l l NQ 2 7 8 2 .
(12)
Resum d e l a c o r d s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t : Novembre 1917
- G e n e r 1 9 1 8 . B a r c e l o n a . M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a ,
1918.
403
Provincial
(13)
A r x i u Diputació P r o v i n c i a l B a r c e l o n a : L l i g a l l
(14)
C.O.M., 1 9 2 1 , V o l l
(15)
S i g u a n i S o l e r , M.: M o n o g r á f i c R a m ó n T u r r ó ( 1 8 5 4 1 9 2 6 ) . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1 9 8 7 , V I I , ( 5 4 ) , p . 3-7-
(16)
B u t l l e t í de l ' E s c o l a de D e f i c í e n t s . B a r c e l o n a ,
I m p r e n t a M u n i c i p a l , 1 9 1 9 , NQ l .
(17)
G a l í , A.: H i s t o r i a de l e s i n s t i t u c i o n s i d e l m o v i m e n t
c u l t u r a l a C a t a l u n y a 1900-1936. B a r c e l o n a , F u n d a c i ó
A l e x a n d r e G a l í , 1983, L l í b r e I X , p. 300.
(18)
C a r r e r a s y A r t a u , J o a q u í n : L a v i d a s u b c o n s c i e n t de l a
imatge m e n t a l . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1926, V o l I , p á g .
345-349.
I-II,
página
NQ
2798
119
Vegueu t a m b é :
Pi i S u n y e r , C a r i e s : L a f o r m a c i ó d e l c o n e i x e m e n t en
l e s c i é n c i e s g r á f i q u e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1927, V o l
I I , pág. 449-453.
(19)
Danon B r e t o s , J . : L o s o r í g e n e s de l a " S o c i e t a t
B i o l o g í a de B a r c e l o n a " . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e
H i s t o r i a , 1977, nQ 6 5 .
de
(20)
B a r b a n y , J.R. i G r a n a d o s , E.: L a r e c e r c a en la
medicina básica durante l a Mancomunitat i l a
G e n e r a l i t a t (La r e c e r c a a i s p a i s o s C a t a l a n s , I l i b r e
d'homenatge a J o r d i Rubio). B a r c e l o n a , C o n g r é s de
C u l t u r a C a t a l a n a , 1 9 7 8 , p . 51-75
(21)
V i d a i o b r a d'August P i i S u n y e r . L l í b r e commemoratiu
del c e n t e n a r i d e l seu naixement. B a r c e l o n a , T r e b a l l s
de l a S o c i e t a t C a t a l a n a de B i o l o g í a , 1 9 6 7 .
V i d a l S i v i l l a , S a n t i a g o : A u g u s t o P i S u ñ e r , su o b r a y
su f i g u r a de p r o f e s o r u n i v e r s i t a r i o . B a r c e l o n a ,
M e d i c i n a e H i s t o r i a , NQ 2 6 , 1 9 6 6 .
404
(22)
P i i Sunyer, August: Las nuevas i n s t a l a c i o n e s
b i o l ó g i c a s de B a r c e l o n a ( C o n f e r e n c i a p r o n u n c i a d a en
e l C o n g r e s o de M a d r i d de l a A s o c i a c i ó n E s p a ñ o l a p a r a
e l p r o g r e s o de i a C i e n c i a ) . M a d r i d , I m p r e n t a de
Eduardo A r i a s , 1913.
(23)
G l i c k Thomas, F.: W a l t e r B. C a n n o n i l a f i s i o l o g i a
b a r c e l o n i n a d ' e n t r e g u e r r e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1984,
V o l , IV (NO 3 4 - 3 5 ) , p . 4 0 - 5 1 .
(24)
L'Obra r e a l i t z a d a . I n s t r u c c i ó . B a r c e l o n a ,
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 , p . 214-216
(25)
R o c a i R o s e l i , A n t o n i : L e s p o s s i b i 1 i t a t s d'una
p r o d u c c i ó c i e n t í f i c a c a t a l a n a . E n t o r n de l ' a c c i ó de
l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s ,
1983 nQ 14, p . 8 1 - 9 5 .
(26)
L'Obra r e a l i t z a d a . I n s t r u c c i ó . B a r c e l o n a ,
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 , p . 1 9 8 - 2 0 2 .
(27)
C a s a s s a s Ymbert, J o r d i : L a R e c e r c a . E l marc
i n s t i t u c i o n a l o f e r t per l a Mancomunitat. (La r e c e r c a
a i s P a i s o s C a t a l a n s , l l i b r e d'homenatge a J o r d i
Rubio). B a r c e l o n a , C o n g r é s de C u l t u r a C a t a l a n a , 1 9 7 8 ,
p. 25-36.
405
6.4.
ACCIO SOCIAL
"La cuestión del trabajo no es una cuestión de l a
• a t e r i a , l a aateria no tiene ni puede tener
cuestiones, no puede d i s c u t i r , toda c u e s t i ó n es
e s p i r i t u a l , las luchas
son entre
espíritus
opuestos".
(Josep Torras i Bages, " E l espíritu en e l
problema del trabajo", sessió inaugural de la
"Setmana S o c i a l " de Barcelona, 1910).
406
Les
raons per i n c l o u r e
l ' e s t u d i de 1 ' A c c i ó
Social
M a n c o m u n i t a t d i n s e l p r e s e n t t r e b a l l s o n de d o s t i p u s :
de
la
1- E l s e s t u d i s
i propostes d'ordre
"social"
elaborats per
e n c á r r e c de l a M a n c o m u n i t a t e s t á n r e c o l l i t s a i a s e c c i ó de
B e n e f i c e n c i a , f i n s a l ' a n y 1 9 2 1 , en q u é e s c r e a
formaiment,
a l s i d e l C o n s e l l E x e c u t i u , l a P o n e n c i a de P o l í t i c a S o c i a l , i
2- P e r q u é l a B e n e f i c e n c i a
i l a S a n i t a t son a s p e c t e s concrets
d'una r e a l i t a t mes a m p i a i g l o b a l que é s l ' A c c i ó S o c i a l , o i a
P o l í t i c a S o c i a l en t e r m e s mes m o d e r n s .
Si
l e s competéncies
legislatíves
i administratives
de l a
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a j a e r e n m i g r a d e s en e l camp s a n i t a r i ,
l e s a t r i b u c i o n s i c a p a c i t a t de d e c i s i ó p o l í t i c a en u n camp com
l'Acció S o c i a l , t a n a m p l i , c o n f l i c t i u i d e c i s i u , e r e n q u a s i b é
n u l . l e s . S e n s e p o d e r l e g i s l a t i u , amb un e s t r e t marge de m a n i o b r a ,
pero p r e s s i o n a d a per l a r e a l i t a t s o c i a l d e l c a r r e r ,
l'Acció
S o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t s ' e x e r c í en s e c t o r s c o n c r e t s , p e r o
s e n s e g a i r e i n c i d e n c i a en l ' e v o l u c i ó d e i s p r o b l e m e s s o c i a l s a
C a t a l u n y a . Sens d u b t e , l e s p a r c e l . i e s mes t r e b a l l a d e s i m i l l o r
resoltes
de
l'Acció
Social
de
l a Mancomunitat
foren
la
B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t , e n c a r a que t a m b é amb l i m i t a c i o n s .
A q u e s t a f a l t a de c o m p e t é n c i e s en P o l í t i c a S o c i a l no i m p i i c a v a
f a l t a d ' i n t e r é s en e l tema p e r p a r t d e i s r e c t o r s i prohoms de l a
I n s t i t u c i ó . A i x ó e s p o s a de m a n i f e s t a t r a v é s d e :
1- E l s e s t u d i s e n c a r r e g a t s p e r l a M a n c o m u n i t a t , r e f e r e n t s a i s
problemes s o c i a l s .
2- L e s r e c o m a n a c i o n s o p a r t i c i p a c i ó a i s o r g a n i s m e s i i n s t i t u c i o n s
de l ' E s t a t e n c a r r e g a t s d e i s a s s u m p t e s de p o l í t i c a s o c i a l .
3- E l s u p o r t i l a c o o r d i n a c i ó a i n i c i a t i v e s i i n s t i t u c i o n s
p r i v a d e s , m u n i c i p a l s o p r o v i n c i a l s , amb l a m a t e i x a f i n a l i t a t .
407
6.4.1. ANTECEDENTS HISTORICS
L'ésser
huma no
viu aillat,
com
a
individu
sol i
d e s c o n n e c t a t . V i u en c o m u n i t a t , f o r m a s o c i e t a t s , mes o
menys f o r t e s i d e s e n v o l u p a d e s . A q u e s t v i u r e s o c i a l , e s a
d i r en i n t e r r e l a c i ó , c o m p o r t a u n s c e r t s a v a n t a t g e s . E n t r e
a q ü e s t e s a v a n t a t g e s , en p o t r e s u l t a r e l r e c o l z a m e n t mutu en
cas d ' i n f o r t u n i p e r s o n a l d ' a l g u n d e i s s e u s membres.
Les
formes
i e l s medis u t i l i t z a t s
per l e s d i f e r e n t s
a g r u p a c i o n s s o c i a l s , per f e r f r o n t a l i n f o r t u n i d e i s seus
membres, han v a r i a t a l l l a r g de l a h i s t o r i a , i han c r e a t
diferents tipus d'organitzacions i i n s t i t u c i o n s .
Durant l'Edat M i t j a n a , a C a t a l u n y a i a E u r o p a , es c r e a r e n :
l e s a r q u e s de m i s e r i c o r d i a , l e s c o n f r a r i e s , e l s p ó s i t s , e l s
monts de p i e t a t ,
e t c . Totes
aqüestes
institucions
de
I ' A n t i c R é g i m , t e n i e n l a f u n c i ó o f i n a l i t a t d ' a u x i l i a r , de
s o c o r r e r a q u e l l s que es t r o b a v e n en d i f i c u l t á i s e c o n ó m i q u e s
o de s a l u t . É s l a f i l o s o f í a q u e p o d r í e m d e n o m i n a r d e i s
" s o c o r s mutus" o " a u x i l i
s o c i a l " . Quan a l g u m membre es
troba
en s i t u a c i ó
d'infortuni,
e l cos s o c i a l
tracta
d ' a j u d a r - l o , en l a m i d a de l e s p o s s i b i 1 i t a t s d e l moment.
A i x ó f a que l a m a j o r i a de l e s v e g a d e s , l ' a u x i l i
social
sigui
minso
o
discontinuat,
depenent
deis
factors
c o n j u n t u r a l s que i n f l u e i x e n s o b r e l a c a r i t a t p ú b l i c a i l a
privada ( 1 ) .
El
segle
XVIII,
marca
un c a n v i
d'orientació
en e l
t r a c t a m e n t d e i s p r o b l e m e s de 1 ' i n f o r t u n i . A l s e g l e d e l
R a c i o n a l i s m e , l a I l u s t r a d o i l a l l u m , v e i a e l n a i x e m e n t de
l a f i l o s o f í a u t i l i t a r i s t a . A A n g l a t e r r a , Jeremy Bentham
(1748-1832), p r o p o s a l e s C a i x e s d ' E s t a l v i , una institució
s e n s e p r e c e d e n t s a E u r o p a , com e l r e m e i m á s a p t e p e r a
r e s o l d r e , s e n s e e l c o n c u r s de l ' E s g l é s i a o de l ' E s t a t , e l s
p r o b l e m e s e c o n ó m i c s d e r i v a t s de 1 ' i n f o r t u n i de l a c l a s s e
o b r e r a . La filosofía
u t i l i t a r i s t a , descansava
en dos
p o s t u l a t s m o l t i m p o r t a n t s : e l r e s p e c t e a l a d i g n i t a t de l a
persona
i e l deixar
f e r a cadascú
("laissez
faire"),
potenciant
la iniciativa
individual.
L a c r e a c i ó de l e s
408
p r i m e r e s c a i x e s d ' e s t a l v i s , s i g n i f i c a un c a n v i f o n a m e n t a l ,
de t i p u s q u a l i t a t i u en ¡ ' o r g a n i t z a c i ó de l a l l u i t a c o n t r a
l ' i n f o r t u n i ; m a r c a e l n a i x e m e n t de l a P r e v i s i ó S o c i a l . É s
a d i r , j a no s ' e s p e r a l a d e s g r a c i a
(pobresa, m a l a l t i a ,
i n v a l i d e s a ) d e s a r m a t i c o n f i a n t que l a c a r i t a t p ú b l i c a o l a
s o l i d a r i t a t p r i v a d a i n t e r v i n g u i . L a P r e v i s i ó S o c i a l é s un
e s f o r ? o r g a n i t z a t i c o o r d i n a t , que t r e b a l l a i p r o g r a m a , p e r
fer
front
a
l'infortuni
individual
amb
el
suport
col.lect iu.
Aquest
pas
qualitatiu
de
l'Auxili
a
l a Previsió
en
1 ' o r g a n i t z a c i ó s o c i a l d e l s e g l e X V I I I , é s t a n i m p o r t a n t com
e l d o n a t en e l camp de l a m e d i c i n a en e l s e g l e XX, des de
l a g u a r i c i ó a l a p r e v e n c i ó de l e s m a l a l t i e s .
El
segle
XIX,
amb
el
naixement
deis
sindicats,
a
consequéncia
de
l a proletarització
d'una p a r t
de
la
s o c i e t a t , p e l s e f e c t e s de
l a Revolució I n d u s t r i a l ,
es
p r o d u i r á un a l t r e c a n v i i m p o r t a n t , que t i n d r á c o n s e q u é n c i e s
decisives
al
segle
XX.
La
Previsió
Social
és
i n s t r u m e n t a l i t z a d a p e r 1 ' E s t a t i p a s s a a c o n v e r t i r - s e en
una
asseguran<;a
obligatoria,
amb
l a denominació
de
Seguretat S o c i a l . E l capdavanter d'aquesta política s o c i a l ,
f o u l ' A l e m a n y a de B i s m a r c k , que a l a d é c a d a d e i s 8 0 , i m p o s á
1 ' a s s e g u r a n ^ a o b l i g a t o r i a de t o t s e l s a s s a l a r i a t s , c o n t r a
la m a l a l t i a , e l s accidents del t r e b a l l i la v e l l e s a .
A n t e r i o r m e n t , p e r i n f l u e n c i a de l e s i d e e s s o c i a l i s t e s , a l
s i de l e s s o c i e t a t s o b r e r e s , n a i x e r e n l e s s o c i e t a t s m u t u e s ,
l e s c a i x e s de r e s i s t e n c i a , l e s c o o p e r a t i v e s , e l s a t e n e u s i
a l t r e s o r g a n i t z a c i o n s típiques d e l p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l
d e l X I X , c r e a d e s amb l a f i n a l i t a t de s u p l i r , amb l ' e s f o r ?
mancomunat, l e s m a n c a n c e s i n e c e s s i t a t s d'una c l a s s e s o c i a l
desamparada e n f r o n t
de
la malaltia,
l'atur for?ós, l a
vellesa, etc.
409
6.4.1.1.
EL PROBLEMA POLÍTICO
G.
ANNEX
DE LA SANIDAD PUBLICA
Pittaluga
La gran guerra
ha revé lado, en forma perentoria
y aguda, el
valor
económico
de la vida
humana. Por consiguiente,
ha
impuesto,
con carácter
apremiante,
la resolución
de los
problemas
higiénicos
y sanitarios,
y
ha obligado
a
reconocer
importancia
primordial
a lo que suele
indicarse
con el nombre de Sanidad
pública.
Así ocurre
siempre
que el
capital
humano, el hombre, se halla
sometido
a un riesgo
de
tal magnitud
que hace peligrar
todos
los rendimientos
que
se obtienen
con los productos
de su trabajo.
Así
ocurrió,
por ejemplo,
en el Canal
de Panamá,
después
del
desastre
financiero
de la empresa
capitaneada
por Lesseps.
Sólo
cuando
los norteamericanos
acomet ieron
los trabajos
de
saneamiento,
y
lograron
1 levar los
a
cabo
con la
perseverancia
y energía
de Gorgas,
el hombre
insigne
que
los dirigió,
sólo
entonces,
al cabo de años
fue
posible
reanudar
la obra que ha de reunir
el At lánt ico al Pací f i co.
Lo
mismo
ha ocurrido
y ocurre
en
muchas
empresas
coloniales.
en que el europeo
comprende
que no vale
la pena
lograr
un dudoso
resultado
cuando
en el intento
se
pierde
fataImente
la vida.
Pero
la evidencia
del valor
económico
de la vida humana, teóricamente
pensada y demostrada
desde
hace mucho tiempo,
no aparecía
como una verdad
sentida
ni
por el pueblo
ni por sus gobernantes
en las
condiciones
ordinarias
en que se desliza
la vida de las col ect
ividades.
Los
estragos
de la guerra,
la penuria
de hombres,
la
desesperada
necesidad
de la resistencia,
los cálculos
sobre
la potencialidad
numérica
de las reservas
del enemigo y de
las propias,
las rencorosas
previsiones
demográficas
para
las
cont iendas
del porvenir,
transformaron
esa
verdad
intuitiva
en una realidad
trágica;
y desde
entonces,
los
gobernantes,
aceptando
bajo el imperio
de esta realidad
las
tímidas
sugestiones
de la ciencia
y de la caridad,
han
tenido
que encontrar
soluciones
a los problemas
de la
Sanidad
pública.
410
Conviene
ahora
que nos
acerca
de la significación
Sanidad
pública,
Medicina
humanas que estas palabras
entendamos
con mayor
de los conceptos
de
social
y del tipo
de
representan.
exactitud
Higiene,
actividades
Durante
el siglo
XIX,
hasta
sus últimos
lustros,
los
esfuerzos
de los estudiosos
se han mantenido,
en lo que
atañe
a
la
obra
sanitaria,
en
un
plano
puramente
científico,
y la actuación
de la sociedad
se ha
desenvuelto
sobre
bases
meramente
sentimentales.
Por un lado,
la
burguesía
industrial
y el Estado
laico
y
abstencionista
decían
a
los
médicos,
a
los
higienistas,
a
los
investigadores,
a los bacteriólogos,
a los fisiólogos
y a
los químicos:
"Debéis
hacer
ciencia".
Por otro
lado,
se
envolvía
el cuidado
de la vida
humana
en un velo
de
pietismo,
y se aplicaba
la caridad
como lenitivo
a los
dolores
y a las miserias
del
pueblo.
De ello
pública"
España,
es f i e l reflejo
el hecho de llamarse
a los servicios
de Asistencia
y
hasta hace aproximadamente
veinte
"Beneficencia
de Sanidad,
en
años.
Ahora
bien:
es evidente
que el conjunto
de las
medidas
encaminadas
a conservar
y aumentar
el bienestar
y la salud
de los ciudadanos
ni pueden const i tuir
una ciencia,
con el
sentido
de abstracción
que encierra
esta palabra,
ni pueden
asentarse
sobre
la espontaneidad
irresponsable
de un
sentimiento
individual
como la
caridad.
No; no se trata
ni de una ciencia
trata
de una obra
política,
en
sentido
de la palabra
política.
ni de un sent imiento.
Se
el más exacto
y
preciso
Hace ahora cuatro
años, yo sometía
a un examen crítico
esta
misma cuestión,
en un Discurso
de apertura
de Is
Sociedad
Española
de Higiene
(1917).
Cuatro
grandes
sendas
-decía
yo
entoncesrecorre
el espíritu
humano, por encima
de los
menesteres
comunes o económicos
de la vida:
la
Filosofía,
la Ciencia,
el Arte,
la Política.
La primera,
desde
la
Lógica
-estudio
de los procedimientos
de que nos
servimos
para pensarhasta
la Metafísica
y la Teología,
trata
de
alcanzar
el conocimiento
de la cosa en sí, de las
esencias
que están
detrás
de los
fenómenos.
411
La
segunda
-la
Cienciaprocura
fijar
en
todos
sus
detalles,
y
luego
en
sus
leyes
generales,
la
serie
innumerable
de los fenómenos
naturales,
comprendidos
los
que
atañen
a la especie
humana
-Antropología-,
a
la
sociedad
humana
-Sociología-,
a la evolución
humana Historia-,
a la mente humana
-Psicología-.
La tercera
-el Artetiende
a modificar
los
naturales,
en cuanto
se refieren
a las cosas
imágenes
que rodean
al hombre, y a completarlos;
modo, aspira
a perfeccionarlos
para
el supremo
bien sea físico,
bien sea espiritual,
de la raza
fenómenos
a
las
cierto
deleite,
humana.
o
en
La cuarta
-la Políticaintenta
precisamente
coordinar
los
esfuerzos,
las energías,
los inst intos,
los apet i tos,
las
neces idades biológicas
y las supremas
aspiraciones
ideales
de los individuos
y de las sociedades
humanas, para
lograr
con ellos
lo mismo que el Arte
con las cosas,
con
los
objetos
natura les,
a saber:
modificarlos,
completar
los,
perfeco ionarlos
poco a poco.
Por
la
esto es "política"
Higiene.
la Pedagogía.
Por
esto
es
"política"
¿Es
acaso,
la
Higiene
una
ciencia?
Recordemos
sus
fundamentos
y su
final idad.
Lo
que
se
refiere
a
la
constitución
y
al
metabolismo
del
cuerpo
humano
es
Fisiología.
Los datos acerca
de los materiales
a 1iment i c ios
y
de
su aprovechamiento
los
ofrecen
la Botánica,
la
Zoología,
la
Química,
la Zootecnia,
la
Agricultura.
Aquellos
que se refieren
al intercambio
de las
mercancías,
a los precios,
a los salarios,
nos
los proporcionan
la
Econonía
política
o la Sociología.
Los que atañen
a las
causas
de enfermedad
proceden
de la Patología
o de
la
Microbiología.
¿Qué queda, pues, para
la
Higiene?
La Higiene
es el arte de aplicar
los datos científicos
a la
conservación
y al perfeccionamiento
de la vida humana. Mas
ya hemos visto
que cuando el Arte
tiene
como objeto
de su
intervención,
de
su
act ividad,
al
hombre
como
ser
individua
1 o colectivo,
se transforma
en política:
se
llama
y es la
"Política".
Por
no
eso
son
la Higiene,
otra
cosa
la Sanidad
pública,
la Medicina
más que
una
modal idad de la
412
social
política.
Y sus dificultades
y sus obstáculos
son exactamente
del
mismo orden
que los que se encuentran
para modificar
o
perfeccionar
las costumbres
sociales,las
leyes que rigen
a
la
sociedad
humana:
dificultades
de
ineducación,
de
incomprensión,
de ignorancia,
de recelos,
de
intereses
materiales,
económicos,
técnicos;
dificultades,
a
veces,
insuperables,
o que requieren,
cuando
menos,
un
gran
esfuerzo
de persuasión,
un convencimiento
hondo
de las
verdades
científicas
en que nos apoyamos,
una tenacidad
y
una
persistencia,
y,
a
veces,
una
duct ilidad
y
flexibilidad,
capaces
de superar
las borrascas
y las
tempestades,
como de sortear
los escollos
y de
evitarlos.
Por encima de todo ha de guiarnos
aquella
sentencia
del que
fue el espíritu
político
de la Revolución
francesa,
Danton:
"Sauvons le peuple
malgré
lui". Salvemos al pueblo
a pesar
suyo.
El problema
complejo
de la salud y del bienestar
de la raza
humana, que es, por tanto,
como se ha visto
un
problema
político
muy especialmente
ligado
con la estructura
de las
naciones,
entraña para su resolución
el conecimiento
previo
y el aprovechamiento
de factores
científieos
y
técnicos,
por un lado, de factores
económicos
y sociales,
por
otro,
y, por fin, de factores
intelectuales
o culturales
y
morales.
Según predominen,
en un sector
determinado
de la
organización
social
o política
destinada
a los cuidados
de
la salud
pública,
los factores
del uno o del otro
tipo, se
tratará
más bien
de Higiene
o de Sanidad
pública,
o
propiamente
de Medicina
social.
Llamamos Higiene
al conjunto
de reglas,
normas,
costumbres,
creencias,
métodos
-empíricos
o científieos,
según el grado
de cultura
de un pueblo-,
en virtud
de los cuales
se
regula
el equilibrio
entre
el bienestar
fisiológico,
por un lado,
y las causas de enfermedad
y de muerte, por otro
lado, así
en los individuos
como en las colectividades.
Su punto
de
arranque
es la Eugénica,
"ciencia
y arte
del bien
nacer",
desde el punto de vista
estrictamente
biológico.
En
estos
últimos
años
la
Eugénica
ha
adquirido,
principalmente
entre
los pueblos
anglo-sajones,
y
sobre
todo en los Estados
Unidos,
gran predicamento
y
numerosos
prosélitos.
Bástenos
recordar
el libro
clásico
de
Davenport
("Heredity
in relation
to Eugenios",
Londres,
Williams
and
413
Norgate,
ed. 1912),
con riquís ima bibliografía,
y
otros
posteriores,
como los de Castle
("Genetic
and
Eugenios",
Cambridge,
1916), de Walter
("Geneties
and introduction
to
the
study
of
heredity",
New
York,
1913),
de
Mott
("Heredity
and Eugenio
in relation
to insanity",
Londres,
1912), y los de Gal ton,
Wilson,
Morgan y otros,
que se
refieren
a la herencia
de los caracteres
mende1ianos,
como
soporte
de una eugénica
de la especia
humana.
Existen,
además,
inst i tuciones
dedicadas
al
estudio
experimental
de la Eugénica
por medio de la selección
de
los progeni tores. La primera,
de tipo más bien estadíst
ico,
fue creada
en Washington
por el Dr. Alexander
Graham
Bell
(1888).
Más tarde, en 1906, Sir Francis
Gal ton
contribuyó
a
la fundación
de
un Laboratorio
de
Eugénica
en
el
"University
College"
de Londres,
bajo
la dirección
de
Pearson.
En 1910 surgió
el "Eugenio
Record
Office
de New
York"
relacionado
con
la Sección
de
Eugénica
de
la
"American
Breeder's
Association"
(Asociación
de
productores
americanos),
bajo la dirección
de Mr. Laugjlin.
Por fin, el
"Life
Extensión
Inst i tute",
de
Nueva
York
(25,
West
Forby
Fifth
Street),
presidido
por Taft, y del cual
formó
parte
hasta
su muerte,
ocurrida
hace meses, el
general
Gorgas,
comprende,
entre
otras,
que
se
refieren
a
estadíst ica, higiene
mental, higiene
industrial,
ejercicios
físicos,
organización
de la filantropía,
etc.,
una
sección
de Eugénica.
Este Instituto
funciona
bajo
la dirección
de
Mr. Irving
Fischer,
catedrático
de Economía
política
de la
Universidad
de
Yale.
Ensueño
de muy lejanas
posibi1idades,
la eugénica
es,
sin
embargo, como un enlace entre los esfuerzos
materiales
para
mejorar
las condiciones
de la vida humana y la ley
moral,
que debería,
en una sociedad
ideal,
obligar
a los
hombres
a una severa
preparación
orgánica
y espiritual
para
el
matrimonio,
y a una se lección
cuidadosa
de las
parejas
destinadas
a la reproducción.
Estamos
muy lejos
de
ellos,
y lo estaremos
durante
muchos
siglos.
De todos modos, la Eugénica
es Higiene.
Y a ella
siguen
luego
la Higiene
del niño,
la Puericultura,
la
Higiene
escolar,
que acompañan
a las nuevas generaciones
hacia
las
horas difíciles
de la pubertad;
y luego
la Higiene
sexual,
y más tarde la Higiene
del trabajo,
la Higiene
industrial,
414
la
Higiene
urbana,
que
debe
resolver
los
gravísimos
problemas
de la habitación,
del abastecimiento
de
desecho
y de las aguas sucias;
la Higiene
rural
y otras
formas
de
relaciones
entre
el
criterio
higiénico,
cuya
base
es
cient ífica, y las diversas
manifestaciones
de la act
ividad
humana.
La Sanidad
pública
es propiamente
la organización
de los
medios
de acción
con que el Estado
o el Poder
público
fiscaliza,
encauza,
dispone,
reglamenta,
corrige,
castiga
y crea cuanto
se refiere
a la conservación
o
preservación
de
la
salud
de
los
ciudadanos,
precaviéndose,
muy
principalmente,
contra
las
causas patógenas
externas,
esto
es, las enfermedades
infecciosas,
las endemias y
epidemias,
las enfermedades
exót i cas, las emigraciones
e
inmigraciones
de grupos
humanos y de gérmenes
dentro
del
terri
torio
nacional
y en sus relaciones
con otros
pueblos.
Por
tanto,
en la Sanidad
pública
se concentran,
en cierto
modo, los
poderes
políticos
que
el
estado
según
el
grado
de
comprens ion de estos
problemas,
destina
a los
cuidados
sanitarios
e higiénicos
de la colectividad.
Se trata,
en
efecto,
de un organismo
a la vez técnico
y económico,
que
exige
un
personal
adecuado
(factores
intelectuales
y
técnicos),
medios
económicos
y fuerza
coactiva
sobre
los
ciudadanos.
Por
fin,
la
Medicina
social
es
el
conjunto
de
las
instituciones
públicas
o privadas,
de las
disposiciones
legales
y de
los
acuerdos
entre
las
grandes
fuerzas
productoras
de
la nación,
encaminados
a garantizar
el
disfrute
de un mínimum
bienestar
fisiológico,
o de
amparo
en la enfermedad,
a la población
nacional.
Comprende,
por
tanto,
la Asistencia
pública,
con
todos
sus
inst i tutos
(hospi tales,
hospicios,
manicomios,
casas-cuna,
nurseries,
créches,
gotas
de
leche,
dispensarios,
consultores,
sanatorios,
preventoriums,
orfelinatos,
brefotrofios,
inclusas,
maternidades,
pensionados),
de los cuales
ninguno
debe sustraerse
a la vigilancia
del Poder
público;
y por
otro
lado, se extiende
hasta
los
seguros
sociales
y las
obras
de previsión,
que intentan
aminorar
o compensar
los
riesgos
de la enfermedad
y de la vejez,
en sus
relaciones
con el rendimiento
del
trabajo,
esto
es,
con el
valor
económico
de la vida
humana.
415
Parece
inútil recordar
que en estos últimos
años, desde
que
Newmann empleó
por primera
vez los términos
de
"medicina
social",
su definición
ha sido
objeto
de largos
debates
entre
los sociólogos
y los higienistas.
Bastará
leer
un
trabajo
reciente
del profesor
Tropeano,
publicado
en el
primer
número
(julio
de 1920) de la Revista
Internacional
de Sanidad,
que edita
en Ginebra
la Liga
de las
Sociedades
de la Cruz
Roja
sobre
"Definición
y 1 imitación
de
la
Medicina
social",
para
darse
cuenta
de la confusión
que
domina
todavía
en estos
asuntos.
Los profesionales,
los
técnicos,
renuncian
difícilmente
a cobi jarse
bajo
las
grandes
alas
protectoras
de
la Ciencia.
Y hasta
riñen
batallas
para
disputarse
la sombra
amiga,
amparadora,
a
veces, de sus nobles
ocios.
Así,
los sociólogos
sostienen
que la Medicina
social
es una ciencia
creada
por
ellos,
desprendida,
como una rama,
del
tronco
frondoso
de
la
Sociología;
y los médicos
contestan
que toda la Socio
logia
es Biología,
como los ingenieros
pretenden,
con
argumentos
muy atendibles,
que la mayor parte
de la Higiene
no es
otra
cosa que Ingeniería
sanitaria,
y los biólogos
afirman
que
todo ha de supeditarse
al interés
supremo
de
la
raza,
conforme
a los dictados
de su
ciencia.
La verdad
es
que
nuestras
act ividades
burocrát icas
o
profesionales,
nuestra
acción
de
proselitismo,
los
esfuerzos
de adaptación
de nuestros
convencimientos
a las
costumbres
de la colect ividad
en que vivimos,
no
conservan
con
lo que
se
llama
la Ciencia
-nombre
que
debería
pronunciarse
con mayores
respetosmás que vínculos
y
lazos
lejanos
de una remota génesi
intelectual.
Esas act
ividades,
esa acción,
esos
esfuerzos
y
los organismos
públicos
o
privados
que
los encauzan
y aprovecha,
no pueden
nunca
constituir
una ciencia,
sino, muy al contrario,
representan
una política,
y sólo
en virtud
de una amplia
concepción
política
podrán
intervenir
con eficacia
en la vida de las
naciones
y de los
pueblos.
Higiene,
Sanidad
pública.
Medicina
social
no son,
pues,
otra
cosa más que tres
aspectos,
tres
modal idades
de una
política
sanitaria.
De estos
propiamente
tres
diferentes
dicha)
estaba
aspectos,
el
encomendado,
416
primero
(Higiene
hasta ahora,
en
cuanto
a su divulgación,
en primer
término
a la obra
pedagógica
del Estado
(con las cátedras
de Fisiología
e
Higiene
de los Inst i tutos
de segunda
enseñanza;
con las
cátedras
de Higiene
y Bacteriología
sanitaria
de las
Facultades
de Medicina);
en segundo
lugar,
al
proselitismo
y a la propaganda
de grupos
de entusiastas
o de
personas
especial
izadas;
en tercer
término,
a la acción
civi1izadora
de la competencia
industrial
y comercial,
que crea
nuevas
necesidades
y
procura
los
medios
materiales
para
sat isfacerlas,
elevando
poco a poco el nivel
medio de la
vida de los ciudadanos.
La higiene
escolar
asomaba con un
esbozo
de organización
en los ministerios
de
Instrucción
pública.
La higiene
rural
intentó
establecerse
con el
nombre de Sanidad
del campo en el ministerio
de
Fomento,
aquí en España;
y en otras
partes
(Alemania,
Italia)
tuvo
y conserva
representación
oficial
en los ministerios
de
Agricultura,
Industria
y Comercio.
La higiene
urbana
está
a la merced de los
Ayuntamientos.
La Sanidad
pública,
por su carácter
más
estrictamente
ejecutivo,
estuvo
encomendada,
en los Estados
que
habían
conservado
o imitado
la constitución
napoleónica,
como
Francia,
Italia,
España,
al ministerio
del Interior
o
ministerio
de la Gobernación;
esto
es, al
ministerio
esencialmente
político.
En Alemania,
los servicios
de
Sanidad
-"Gesundheitsant"formaban
parte,
y
dependen
todavía,
del "Ministerium
fur VoIkswoh1fahrt",
que es como
decir
ministerio
para el Bienestar
o la Salud
del
Pueblo.
En
Inglaterra,
la organización
sanitaria
mantuvo
siempre
un carácter
de cierta
independencia,
por las tradiciones
de
la
"Poor Law Administration",
de carácter
esencialmente
local,
desprendida
casi por completo
de toda relación
con
las autoridades
centrales,
salvo
las pequeñas
1
imitaciones
introducidas
por
el
Parlamento
en
1834
("Poor
Law
Asmendment Act") y en 184 7 (creación
del "Poor Law Board"
con representación
parlamentaria),
y aún después
de la
institución
del "Local Government
Board",
en el año 1871.
De esta
oficina,
y en parte
del llamado
"Home
Office",
departamento
dirigido
por el secretario
de Estado
para los
asuntos
interiores
("Home Affaires"),
dependieron
en
Inglarerra
los servicios
sanitarios,
conservando
siempre
una gran
libertad
de acción
y organización
local,
hasta
estos
últimos
tiempos
en que fue creado
el "Ministry
of
Health"
(ministerio
de la
Salud).
417
El tercer
aspecto
del problema
sanitario
-el que
llamamos
Medicina
social-,
por
un
lado
ha
ido
elaborando
p a u l a t i n a m e n t e sus soluciones,
con la espontaneidad
de las
cosas
socialmente
inevitables,
sugeridas
por la
piedra,
amparadas
por
la sensibilidad
individual
o colect
iva,
impuestas
por las rebeldías,
aceptadas
por la
conveniencia,
mediante
las antiguas
instituciones
llamadas
benéficas;
y
por
otro
lado
se ha ido completando
con los
estudios
socio lógicos,
con las doctrinas
del socialismo,
con el
sentimiento
de solidaridad
humana que dio al
socialismo,
durante
años,
cierto
aroma de religiosidad,
y, por fin, y
por encima de todo, con la evidencia
del valor
económico
de
la vida humana; y ha empezado a tomar cartas
de
naturaleza
en las instituciones
sociales
y políticas,
en
España
también,
con el Instituto
de Reformas
Sociales,
con el
Instituto
Nacional
de Previsión,
con algunas
disposiciones
del ministerio
del Trabajo;
más resueltamente
en
otras
partes,
sobre
todo
en Francia,
como veremos,
con la
creación
del ministerio
de Higiene,
de Asistencia
pública
y de Prevision
social.
De este
estado
evidentes.
de
cosas
se desprenden
dos
consecuencias
En primer
lugar,
existe
una dispersión
lamentable
de
act ividades
y energías,
que obedecen
a cri terios
directivos
di st intos
y, por tanto,
divergentes.
Los resultados
no
corresponden
al
esfuerzo.
En segundo
lugar,
se supedita
la acción
política
de la
Sanidad
pública,
lo que
debemos
llamar
"la
política
sanitaria",
a un ministerio
que tiene
una visión
y una
finalidad
polít ica completamente
distinta,
puesto
que no ha
de tener
en cuenta,
para
desenvolver
su acción,
el
valor
económi co y biológico
de la vida
humana,
sino
el
valor
ideológico
o psicológico
de los ciudadanos
como
partícipes
o instrumentos
o subditos
de una comunidad
organizada
en
Estado,
con una determinada
estructura
histórica
y
legal.
Por tanto,
el ministerio
de la Gobernación
puede, en
cierto
modo, ser llamado
a ejercer
una acción
antagonista
de las
puras
finalidades
biológicas
encomendadas
a la Higiene,
a
la Sanidad,
a la Medicina
social.
La forma más cruda,
más
baja,
más vergonzosa
de este antagonismo
polít ico,
es la
ut i 1 i zación
del médico
rural
y de toda su influencia
moral
y su acción
sanitaria
como instrumento
de los intereses
del
cacique
o del partido,
negándole
la independencia
económica
a que tiene
derecho
si ha de ejercer
una función
inspectora
y ejecutiva
por encargo
del
Estado.
418
Veamos ahora
cómo se puede modificar
y
qué
han hecho
para
resolver
principales
naciones
europeas.
este
estos
estado
de
problemas
cosas
las
Aquellas
que
más
cruelmente
habían
sufrido
las
consecuencias
de la guerra,
que habían
visto
romperse
su
contextura
social
y política,
que habían
llegado,
por las
hecatombes
de
sus hijos,
por
los
desastres
de sus
ejércitos,
por la ruina
de sus haciendas,
por la pérdida
de
todos los vínculos
legales
y éticos,
a la situación
caótica
de las sociedades
primit ivas,
fueron
las primeras
que en
cuanto asomó
la trabazón
de una nueva, aunque
provisional,
organización
política,
sintieron
la necesidad
de un
fuerte
organismo
sanitario,
con
poderes
en
cierto
modo
dictatoriales,
llamado
a restañar
las heridas
y a
encauzar
las energías
vitales
de los pueblos,
transidos
de dolor
y
de
espanto.
Fueron
Rusia
y
Hungría
las
que
primero
crearon
departamentos
de
Salud
pública
en
sus
gobiernos
revolucionarios.
En Rusia
regía hasta hace poco
-ignoramos
qué pasa en la hora
actualel departamento
de
Sanidad
pública
el comisario
Peronkis,
quien,
auxiliado
por un
grupo
de mujeres,
animadas
por
una
gran
voluntad,
emprendió,
con la colaboración
de Lunacharsky,
el
comísario
de
la Educación
nacional,
la obra
gigantesca
de la
puericultura
y de la higiene
de los niños
y de los
adolescentes.
Los que han leído
el relato
de Wells
acerca
de las enormes dificultades
materiales
y morales
en que se
desenvueIve
esta labor, deben comprender
que sus resul
tados
no
pueden ser, de momento muy
halagüeños.
En
Inglaterra,
un
formidable
movimiento
de
opinión,
principalmente
dirigido
por los médicos,
y que se
acentuó
sobre
todo
cuando
ei Reino
Unido
tuvo
que apelar
al
servicio
militar
obligatorio,
obligó
el Gobierno
a
llevar
a las Cámaras
el bilí para la creación
del ministerio
de la
Salud pública
("Ministry
of Health").
El bilí fue
aprobado
en tercera
lectura
el día 9 de abril
de 1919, y pocos
meses
más tarde el departamento
funcionaba
bajo la dirección
del
doctor
Addison.
De momento,
sobre
la base
de la
organización
sanitaria
del "Local Government
Board",
de la
obra
antituberculosa,
que en Inglaterra
había
adquirido
extraordinario
vigor,
y de los servicios
sanitarios
del
Ejército,
que
durante
la
desmovilización,
fueron
cuidadosamente
aprovechados
por el nuevo departamento,
éste
dispone
de medios
económicos
que no bajan
de
quince
millones
de libras
esterlinas.
419
El
movimiento
de opinión
que
llevó
a la
creación
del
ministerio
tuvo
sus
arranques,
en
Inglaterra,
en
la
necesidad
de amparar
- desde el punto
de vista
biológico;
esto
es,
en todas
sus necesidades
vitales:
habitación,
viviendas,
alimentación,
enfermedades,
natalidad,
mortalidada centenares
de miles
de familias
separadas
de
improviso,
y por
mucho tiempo,
de los
hombres
aptos
al
trabajo,
alistados
en el
ejército.
Al propio
tiempo,
el servicio
militar
obligatorio
puso de
relieve
circunstancias
que habían
pasado como
inadvertidas
en el opt imismo ficticio
de las estadíst
icas y de la
firme
creencia
en la superioridad
física
de la raza;
a saber:
que
las grandes
infecciones
crónicas
(sífilis,
tuberculosis)
y
las desviaciones
somáticas
de la descendencia
alcanzaban
cifras
y proporciones
mucho más graves
de lo que
hubiera
podido
suponerse,
sin
hablar
del
alcoholismo
y de
otras
causas
morbosas.
En Francia,
en cambio,
el
impulso
para
la creación
de un
departamento
autónomo,
que
se
llamó
"Minis tere
de
l'Hygiene,
de 1 'Assistance
et de la Prévoyance
Sociale",
surgió
más bien en los ambientes
industriales
y
sociales,
con la
intención
de encauzar
y coordinar
las
obras
de
previ s ion
y
los
seguros
por
enfermedad,
por
embarazo,
maternidad
y puerperio,
por invalidez
para el trabajo
y por
vejez.
Hasta
del
tal
punto
nuevo
meses
departamento
del
año
Medicina,
del
de
su
primer
nuevo
242
millones
dedican
a
vivamente
la
de
día
contra
Claro
está
del
a la
sólo
en
Roux,
la
el
los
resto
Sanidad
420
a
el
director
los
106
a
global
1920-1921,
a
millones
se
seguros
francos
a
fondos
presupuesto
los
de
obligado
de
y
a
la
la
Higiene.
Roux
protestó
arbitraria
en Francia,
quizás
primeros
Academia
creyó
deficiente.
ministerio,
pública,
la
último,
cuales,
distribución
nuevo
los
económico
2.730.000
esta
en
se
el
año
el
que persisten
organización
distribución
de
verdad,
la
de
15 de junio
para
y
sesión
Asciende
francos;
en
(creado
la
severa
asistencia,
parece,
creación
dedicados
en
presupuesto.
la
criterio
doctor
crítica
social,
cifra
fondos.
del
ministerio,
previsión
Esta
que
Pasteur,
a una
del
este
ministerial
1920),
de París,
Instituto
someter
predomina
de
los
aun después
otros
indispensables
de
organismos
en
el
período
de tránsito
entre
la vieja
y la nueva
organización,
como la dirección
misma de Sanidad
en el ministerio
del
Interior.
Pero
es indiscutible
que
la cifra
indicada
presupone
un
abandono
lamentable
de
las
obras
de
saneamiento
urbano y rural,
que nada tienen
que ver con la
asistencia
pública
y la previsión
social,
desde el punto de
vista
de su realización
técnica,
de los medios
económicos
para
llevarlas
a cabo,
y de su misma
eficacia,
menos
directa,
quizás
más
tardía,
pero
de
extraordinaria
importancia
en la lucha contra
las enfermedades
endémicas
y epidémicas,
que en estos
últimos
años
han
aumentado
considerablemente
la proporción
de su respectiva
morbilidad
y mortalidad.
La Academia,
sobre propuestas
de Roux,
adoptó
un acuerdo
en el sentido
de pedir
que fuera
aumentada
la
consignacion
para
Higiene.
Alemania
e Italia
conservan,
por ahora,
los
servicios
sanitarios
en los respect ivos
ministerios
de Fomento
y
Salud
del Pueblo
("Volskwohlfahrt"}
y del Interior.
En
Italia,
sin embargo, no transcurrirá
mucho tiempo
sin que
la reforma
sea acometida
en modo resuelto
y en el mismo
sentido
de Francia
e Inglaterra.
En Alemania,
la
necesidad
de la autonomía
política
de los servicios
sanitarios
es
menos sentida,
en primer
lugar, porque
estos servicios
no
dependen
de un ministerio
que tenga su propia
y
peculiar
misión
política
como lo era en Francia
y lo es en Italia
el
ministerio
del Interior,
y como lo es en España
el de la
Gobernación,
y, en segundo lugar, porque
la disciplina
y la
cultura
hacen
a los ciudadanos
y a los gobernantes
más
exquisitamente
atentos
al cumplimiento
de sus
deberes.
Un ministerio
de Sanidad
e Higiene
organizarse,
a nuestro
entender,
sobre
Direcciones
generales,
a saber:
I
-Dirección
general
de
pública
la base
de
debería
tres
Sanidad:
lá sección.Sanidad
interior
(que debe comprender
la
jefatura
y
organización
del Cuerpo
de
Inspectores
provinciales
de Sanidad,
los Inspectores
de distrito
y
los
Inspectores
municipales
u Oficiales
sanitarios,
estos
últimos
también
con sueldo
o gratificación
del
Estado,
que no ha de bajar
de 1.000 pesetas
anuales,
puesto
que sus servicios,
en relación
inmediata
con
todos los Ayuntamientos,
han de const i t u i r el
fundamento
de toda la organización
sanitaria
nacional).
421
2ñ
sección.Sanidad
exterior
(Cuerpo
de
Sanidad
exterior,
Médicos
de puertos
y fronteras,
Estaciones
sani tarias
de puertos
y fronteras,
Delegación
de
España
en el Office
International
de París,
etc.).
3a
sección.Laboratorios
e Institutos
de
Higiene
(Instituto
Nacional
de Higiene
de Alfonso
XIII,
Oficina
central
de Comprobación
de sueros
y vacunas,
Inst i tutos
provinciales
o regionales,
Laboratorios
municipales
o de
mancomunidades
de
Ayuntamientos,
Inspección
de
Laboratorios
privados).
4a
sección.Servicios
y
productos
farmacéut
icos
(Registros
de especialidades,
Inspección
de servicios
y
materiales
farmacéuticos
en las estaciones
sanitarias,
etc.).
sa
sección.Servicios
veterinarios
(Inspección
de
mataderos
y de carnes;
legislación,
reglamentación
y
vigilancia
sobre
enfermedades
transmisibles
de
los
animales
al hombre; relaciones
con la Sanidad
pecuaria).
6a sección.Ingeniería
ingenieros
sanitarios;
o estudio
de proyectos
II-
Dirección
social
general
de
sani taria
(Cuerpo
técnico
de
inspección,
revisión,
aprobación
de saneamiento
urbano y
rural).
Asistencia
pública
y
Previsión
la sección.Asistencia
médica
(personal).
(Comprende
el
Cuerpo de Médicos
titulares,
los Cuerpos
de
Beneficencia
municipal,
su inspección,
los Cuerpos
de
Beneficencia
provincial,
los Colegios
de Médicos
y sus
sindicatos,
los
Colegios
y Sindicatos
de profesiones
auxiliares,
comadrones,
practicantes
y enfermeros
o enfermeras,
el
Cuerpo de Médicos
de baños,
etc.).
2a
sección.Asistencia
farmacéut
i cos
en
todas
asistenciapública,
servicios
municipales
gratuitos,
Farmacéut
icos).
422
farmacéut
ica
(Servicios
sus
relaciones
con
la
de hospi tales,
servicios
etc.;
Colegios
de
33 sección.organización,
Hospi tales
(Locales,
material,
administración,
edificios,
etc.)
camas,
43 sección.Inst ituciones
de asistencia
especial
izada.
Manicomios,
Hospicios,
Asilos,
Casas-Cunas,
Gotas
de
Leche,
Sanatorios,
Dispensarios,
Cónsul
torios,
Sanatorios
marit irnos, Preventorium,
Colonias
escolares,
Orfelinatos,
Maternidad,
etc.),
53 sección.Instituciones
y obras
de
beneficencia
privada
y de previsión
social
(Inspección
y
organización
de
la
beneficencia
privada;
Cajas
de ahorro
para
enfermedad,
Cooperat ivas
y Sociedades
de
asistencia
profesional,
inst i tuciones
benéficas
anejas
a las
grandes
industrias,
etc.).
63 sección.Seguros
sociales
(Leyes
de accidentes
del
trabajo
y organi zación
de una comprobación
profesional
para
las enfermedades
consideradas
como
accidentes;
seguros
para maternidad,
lactancia,
enfermedad,
vejez;
pensiones
obreras,
etc. Relaciones
de la Sanidad
con el
Instituto
nacional
de
Previsión)
III-
Dirección
general
de Higiene
pública
13 sección.Eugénica,
Puericultura
e Higiene
escolar
(Estudios
estadísticos
y demográficos,
lucha
contra
la
mortalidad
infantil.
Cuerpo de Médicos
escolares,
etc.)
23 sección. - Hieiene
urbana
(Inspección
del Estado
sobre
los arquitectos
municipales
y su intervención
sanitaria;
casas y barriadas
obreras;
Higiene
y localización
de los
cementerios;
Mataderos,
alcantarillados,
etc.).
33
sección.abastecimiento
inspecciones,
Aguas
potables
(Traídas
de
las
poblaciones,
depuración,
etc. de las aguas
43
sección.Higiene
del
trabajo
reglamentación
del trabajo
domiciliario.
trabajo
industrial
y sus
inspectores),
423
de
aguas,
dictámenes,
potables).
(Vigilancia
Higiene
y
del
5§ sección.de la lucha
Higiene
sexual
(Prostitución;
organización
contra
las enfermedades
venéreas).
6ñ sección.Instituciones
y propagandas
(Cruz Roja, Exploradores;
Deportes;
Sociedad
Higiene,
etc.; Prensa
profesional,
etc.).
La parte
legislativa,
el estudio
legales
y
de los proyectos
de ley,
al ministro,
con
el asesoramiento
Sanidad
(Cuerpo
consultivo).
Funcionarán
independientemente,
ministro,
por la gravedad
de
sociales
que
entrañan,
las
siguien
tes:
1)
2)
3)
de
las
etc.,
será
del
Real
higiénicas
Española
de
disposiciones
encomendado
Consejo
de
en relación
directa
los problemas
cient
Comisiones
e Insti
con el
i f icos
y
tuciones
Comisión
para
la lucha contra
la
Tuberculosis.
Comisión
ejecutiva
para el saneamiento
de
comarcas
palúdicas.
Instituto
para el estudio
del
Cáncer.
Naturalmente,
el
Sección
administrat
ministerio
exige
iva
y de una
la organización
Contabi1idad.
de
una
El presupuesto
para
un ministerio
organizado
conforme
a
este plan
asciende
aproximadamente
a setenta
millones
de
pesetas,
de los cuales
cuarenta
millones
(que comprenden
el
pago de los médicos
titulares
por el Estado)
pueden
ser
recaudados
sobre
los presupuestos
municipales,
y
otros
diez,
quizás,
por medio de impuestos
directos
de
carácter
sanitario.
¿Puede
acaso
afirmarse
que
haya
emprender
en España
una transformación
formalmente
nueva, de la organización
424
llegado
la
hora
honda,
esencial
sanitaria?
de
y
Yo pienso,
claro
está, que nada se crea,
en este orden de
cosas,
con caracteres
de vital idad
que no surja
de las
entrañas
mismas
del
cuerpo
social.
Pienso
en
la
indiferencia
de nuestra
masa social,
en la apatía
de
nuestros
organismos
burocráticos,
en la desdeñosa
incuria
de nuestros
Parlamentos,
en la escasísima
estimación
que
tienen
en nuestro
ambiente
político
los técnicos
y los
profesionales,
y me quedo como dudando antes
de afirmar
que
la hora ha
llegado.
Sin
embargo,
nótase
desde
hace
tiempo
una
vigorosa
resurección
del espíritu
corporativo
entre
las
clases
sanitarias;
y si esta
act ividad
renovadora,
preñada
de
promesas,
hiciese
presa
en un medio social
momentáneamente
enriquecido,
agitado
por vivos
anhelos
económi cos,
como
acontece
ahora en España,
con el apoyo además
de las
justas
peticiones
obreras,
bien podríamos
preconizar
una
solución
relativamente
próxima,
si no inmediata,
del
problema
político
de la Sanidad
pública.
No tendremos
Sanidad
pública
-a pesar de los esfuerzos
del
hombre ilustre
que hoy la dirigemientras
no se otorgue
a
esta
forma
de las act ividades
del Estado
una
autonomía
política
que la haga capaz
de disponer
de las dos
grandes
fuerzas
que encauzan
y rigen
las colect ividades
humanas: la
sanción
coactiva
y la autoridad
moral.
No olvidemos,
de todos modos, aquellas
palabras
de
Renán,
fruto
al propio
tiempo
de un amargo escepticismo
y de una
íntima
y persistente
fe: "Que los intereses
materiales
y
egoístas,
neutral izándose
los unos con los otros,
dejan un
empuje
al mundo un modesto
esfuerzo
hecho
en pro del
ideal".
425
6.4.2. EL SEGLE XX A ESPANYA
L'any
1883, e i Govern c r e a
l a " C o m i s i ó n de Reformas
S o c i a l e s " . L'únic f r u i t d'aquesta "Comisión", f o u l a L l e i
d ' A c c i d e n t s de T r e b a l l , de l ' a n y 1900, que i n a u g u r a e l
segle i i n i c i a l a legislació " s o c i a l " e s p a n y o l a . Aquesta
l l e i , de c a r á c t e r v o l u n t a r i , c o n v i d a v a a i s p a t r o n s i o b r e r s
a a s s o c i a r - s e e n m u t u e s d ' a c c i d e n t s , i o b l i g a v a e l s amos a
pagar
l e s despeses o c a s i o n a d o s p e r l'atenció a i s seus
o b r e r s a c c i d e n t a t s p e í t r e b a l l . T r a c t a v a t a m b é de p r o m o u r e
una m i l l o r a de l e s c o n d i c i o n s de t r e b a l l , p e r d i s m i n u i r l a
quantitat i gravetat deis a c c i d e n t s , l aqual cosa disminuía
l e s c á r r e g u e s e c o n ó m i q u e s a s a t i s f e r p e í p a t r ó en c o n c e p t e
d'assisténcia a i s a c c i d e n t a t s . Peí seu carácter v o l u n t a r i ,
t i n g u é u n a f e b l e r e p e r c u s s i ó e n e l nombre t o t a l d ' o b r e r s
a f i l i a t s a l e s mutues d ' a c c i d e n t s .
L'any
1903, l a "Comisión
de
Reformas
Sociales"
es
t r a n s f o r m a en e l " I n s t i t u t o de R e f o r m a s S o c i a l e s " . E l s
g o v e r n s de c a i r e " p r o g r e s s i s t a " de l a " R e s t a u r a d o " v a r e n
adoptar
un
tipus
d'intervencionísme
social
anomenat
"intel.lectual"
o "projectista".
És a d i r , a
través
d'aquests
organismes
consultius,
e l que a v u i
serien
anomenats " c e n t r e s d ' e s t u d i s " , t r a c t a v e n d ' i n f l u i r , m o t i v a r
i
orientar
l a política
social,
sense
decidir-se
a
i n t e r v e n i r d i r e c t a m e n t l e g i s l a n t p e r p r e s e r v a r l a p u r e s a de
la doctrina l i b e r a l i s t a .
P e r o l ' a n y 1 9 0 8 , a c c e d í com a c a p d e l G o v e r n , un d e c í d i t
" i n t e r v e n c i o n i s t a " : C a n a l e j a s . Aquest m a t e i x any es c r e a
l ' " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " amb l a f i n a l i t a t d e :
" c o o r d i n a r , f o m e n t a r i i m p u l s a r e l d e s e n v o l u p a m e n t de l e s
a s s e g u r a n c e s p o p u l a r s en t o t e s l e s s e v e s man i f e s t a c i o n s
d i v e r s o s " ( 2 ) . En l a c r e a c i ó i f u n c i o n a m e n t de 1 ' " I n s t i t u t o
N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " , h i t i n g u é u n a i n f l u e n c i a i p a p e r
destacat,
un
cátala
afincat
a
Madrid
i
relacionat
p r o f e s s i o n a l m e n t amb e l camp d e l e s a s s e g u r a n c e s : J o s e p
M a l u q u e r . Aquest f o u , t o t a l a s e v a v i d a , un d e f e n s o r i
d e c í d i t i m p u l s o r de l a i n t e r v e n c i ó p ú b l i c a e n e l camp de
les
assegurances
socials
( 3 ) . Maluquer
f o u anomenat
C o n s e l l e r - d e l e g a t de l ' I . N . P ,
E l D.R. L l e i d ' l l de m a r ? d e l 1 9 1 9 , o s t a b l i n t e l r é g i m
o b l i g a t o r i d e l R e t i r O b r e r , amb q u o t e s a p a g a r p e r p a r t d e l
p a t r ó i 1 ' o b r e r , t r o b a s e r i e s r e s i s t é n c i e s en a q u e s t s
ú l t i m s , i no e s p o s a e n p r á c t i c a f i n s l ' a n y 1921.
426
L ' ú l t i m a f i t a i m p o r t a n t de l a l e g i s l a c i ó s o c i a l de p r e v i s i ó
en a q u e s t p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX a E s p a n y a , f o u e l
Subsidi obligatori
de m a t e r n i t a t , de
l ' a n y 1923,
que
aquesta vegada sofrí 1'oposició d'algunes a f i l i a d o s a l a
Confederado
N a c i o n a l d e l T r e b a l l , que e l c o n s i d e r a v e n
a n t i f e m i n i s t a , dones g r a v a v a e c o n ó m i c a m e n t e l t r e b a l l de l a
dona.
De g r a n i m p o r t a n c i a d o c t r i n a l , e n c a r a que s e n s e r e p e r c u s i ó
p r á c t i c a o l e g i s l a t i v a i m m e d i a t a , p o d e n c o n s i d e r a r - s e una
s e r i e de " C o n f e r e n c i e s " , d ' a b a s t e s t a t a l , que r e u n i r e n una
s e r i e de p e r s o n e s i i n s t i t u c i o n s , d u r a n t e l p r i m e r q u a r t
d e l s e g l e XX, i n t e r e s s a d e s o i r a p l i c a d e s en l e s a s s e g u r a n c e s
socials.
El primer Congrés d'Assegurances S o c i a l s , tingué l l o c a
B i l b a o , p e r l ' o c t u b r e d e l 1 9 0 2 . A p i e g á un g r u p h e t e r o g e n i
de
gent. Tal vegada,
e l mes
significatiu
f o u , l'any
s e g ü e n t , l a t r a n s f o r m a d o de
l a " C o m i s i ó n de
Reformas
S o c i a l e s " en un o r g a n i s m e
mes
operatiu
"Instituto
de
Reformas S o c i a l e s " ,
La s e g ü e n t C o n f e r e n c i a de P r e v i s i ó P o p u l a r , e s r e u n í a
M a d r i d l ' a n y 1904, s o t a e l p a t r o n a t g e de l ' " I n s t i t u t o de
R e f o r m a s S o c i a l e s " . L a p a r t i c i p a d o f o u mes h o m o g é n i a . S ' h i
r e u n i r e n 24 c a i x e s d ' e s t a l v i s . S ' a s s e n t a r e n l e s b a s e s p e r
a l a c r e a c i ó de l ' " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " .
A c a b a d a l a p r i m e r a G r a n G u e r r a , i en un any
d'agitació
p o l í t i c a a E s p a n y a , es r e u n í a M a d r i d , a l ' o c t u b r e d e l
1 9 1 7 , l a " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de S e g u r o s S o c i a l e s " , amb l a
concurrencia
de
patrons,
obrers
i
organismes
especialitzats.
Es
preconitzá
I'asseguran?a
for?osa
d ' a c c í d e n t s , d ' i n v a l i d e s a , d ' a t u r , i de m a t e r n i t a t
(no
m a l a l t i a ) . Es p r i o r i t z á : 1 e r ) l e s c o n t i n g é n c i e s l a b o r á i s ,
2on) l e s c o n t i n g é n c i e s f a m i l i a r s . L ' ú n i c r e s u l t a t v i s i b l e ,
en f o u l a l l e i de 1 9 1 9 , de 1 ' a s s e g u r a n g a o b l i g a t o r i a de
retirs obrers.
La
"Conferencia Nacional
de
Seguros
de
Enfermedad,
I n v a l i d e z y M a t e r n i d a d " , tingué
lloc a Barcelona, pei
n o v e m b r e d e l 1 9 2 2 . En a q u e s t a c o n f e r e n c i a , es c o n s i d e r a p e r
p r i m e r c o p , l a p o s s i b i l i t a t d ' e s t a b l í r una
asseguran?a
o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a . Es p r o d u í l a p r i m e r a p a r t i c i p a d o
d e i s p r o f e s s i o n a i s s a n i t á r i s en l a d e f i n i c i ó
ideológica
d'aquest
assumpte. L'únic
resultat
tangible
d'aquesta
" C o n f e r e n c i a " , en f o u e l S u b s i d i o b l i g a t o r i de m a t e r n i t a t ,
e s t a b l e r t l'any següent.
427
6.4.3. E L S E G L E
XX
A
CATALUNYA
A C a t a l u n y a , com a r e g i ó
e r e n v i u s i p r e s e n t s en
A l g u n s metges h i g i e n i s t e s
p r o b l e m e s de l a h i g i e n e
D ' a l t r a banda, e l s e n t i t
p r i n c i p i s de s e g l e , amb
c a p e s de l a s o c i e t a t .
i n d u s t r i a l , e l s problemes o b r e r s
t o t e s l e s c a p e s de l a s o c i e t a t .
d e l segle XIX, j a s'ocuparen d e i s
l a b o r a l i s o c i a l , a casa n o s t r a .
de P r e v i s i ó , t a m b é e r a p r e s e n t a
mes o menys f o r g a , a t o t e s l e s
L a c o m b i n a d o d ' a q u e s t s dos f a e t o r s , no é s e s t r a n y
que
p r o d u í s un b r o u de c u l t i u , a p t e p e r a l d e s e n v o l u p a m e n t
a u t ó c t o n de l a P r e v i s i ó S o c i a l . A i x ó f o u e l r e s u l t a t l ó g i c
d'una s i t u a c i ó , i no pas una i m p o s i c i ó b u r o c r á t i c a . La
vitalitat
del
fenómen
mutualista
cátala,
es
posa
de
m a n i f e s t per
l e s i n s t i t u c i o n s e x i s t e n t s a l tombant
de
s e g l e , l a f l o r i d a que es p r o d u i e x a p r i n c i p i s d e l s e g l e XX,
i p e í nombre d ' a s s o c i a t s , a p r o x i m a d a m e n t 1/3 de l a p o b l a c i ó
a c t i v a l a b o r a l . No o b s t a n t a i x ó , a q u e s t moviment m u t u a l i s t a
e r a f r a g m e n t a r i i d i s p e r s , i l a m a j o r i a de
l e s mutues
t e n i e n una v i d a l á n g u i d a i mancada de r e c u r s o s e c o n ó m i c s .
L e s p r e s t a c i o n s e r e n t a m b é l i m i t a d e s , i en a l g u n s c a s o s ,
q u a s i s i m b ó l i q u e s . M o l t e s de l e s m u t u e s e r e n o t e n i e n un
o r i g e n p r o f e s s i o n a l . A q u e s t a d i s p e r s i ó d ' e s f o r g o s , f e i a que
e l s r e s u l t a t s p r á c t i c s en e l camp de 1 ' a s s i s t é n c i a
social
f o s s i n molt l i m i t a t s .
La b u r g u e s í a i n d u s t r i a l de p r i n c i p i s de s e g l e , a g r u p a d a a
1'entorn
de
la Lliga
Regionalista,
era conscient
del
p r o b l e m a o b r e r , i de l a n e c e s s i t a t de f e r q u e l c o m p e r
e n c a r r i l a r - l o per l a v i a p a c í f i c a i c o n s t r u c t i v a . La L l i g a
es d o t a d'un p r o g r a m a de t i p u s r e f o r m i s t a , que c o n t e m p l a v a
la creació o p o t e n c i a d o d'organismes o i n s t i t u c i o n s
que
a j u d e s s í n a c o n s e g u i r l a pau s o c i a l , n e e e s s á r i a p e r a l
creixement económic, c u l t u r a l , e t c . L'ajut a les f a m i l i e s
deis
o b r e r s en
infortuni,
passava
peí
refor?araent
de
l ' e s t r u c t u r a s o c i a l , a t r a v é s de l a P r e v i s i ó S o c i a l .
Com a p r e c e d e n t s d ' a q u e s t a m a n e r a de p e n s a r de l a b u r g u e s í a
i n d u s t r i a l , t r o b e m que l ' a n y 1 8 8 4 , -un a n y d e s p r é s de l a
c r e a c i ó de l a " C o m i s i ó n de R e f o r m a s S o c i a l e s " - , en J o a n A .
S o r r i b e s ( p a d r a s t r o de F r a n c e s c M o r a g u e s ) , f u n d a l a r e v i s t a
"Los
S e g u r o s " , que
fou durant m o l t s anys e l v e h i c l e
d'expressió d'estudis s e r i o s o s sobre l a previsió s o c i a l .
428
A l mes
de
mar?
de
l'any
1901,
es
produí
una
vaga
g e n e r a l i t z a d a d e l t e x t i l a l e s c o m a r q u e s g i r o n i n e s , en l a
q u é e l s o b r e r s demanaven: l a c r e a c i ó de " g e r m a n d a t s "
o
" m o n t e p í o s " amb a p o r t a c i o n s d ' o b r e r s i p a t r o n s , amb v i s t e s
a f i n a n ? a r pensions per a l a v e l l e s a . L'Associació
de
F a b r i c a n t s de l e s v a l l s d e l T e r i F r e s s e r , d e c i d i r e n e l
t a n c a m e n t de l e s f a b r i q u e s , l a q u a l c o s a f o u c o n e g u d a com
e l " P a c t e de l a Fam". L a v a g a duré, u n a s e t m a n a , i a c a b a
sense r e s u l t a t s p o s i t i u s .
La s i t u a c i ó d ' i n s a t i s f a c c i ó p r o d u i d a p e r l a i n t r a n s i g e n c i a
d e i s p a t r o n s , p r o v o c a una n o v a v a g a a l f e b r e r d e l 1 9 0 2 , a
l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a , que a f e c t a p r i n c i p a l m e n t l a
m e t a l u r g i a i e l t e x t i l , pero també l e s f l e q u e s
i els
q u e v i u r e s . A q u e s t a v a g a , d'una s e t m a n a de d u r a d a , a c a b a amb
l a r e p r e s s i ó g o v e r n a t i v a , amb f e r i t s , m o r t s i d e t i n g u t s .
Fou c o n e g u d a com l a "Vaga G e n e r a l " .
A q u e s t a ú l t i m a v a g a , f o u e l p u n t á l g i d , que m o g u é e l s
e l e m e n t s mes a v a n g a t s d e l n a i x e n t p a r t i t de l a L l i g a , a
b u s c a r c a m i n s a l t e r n a t i u s de m i l l o r a de
les condicions
o b r e r e s , per e v i t a r e l s c o n t i n u a t s enfrontaments entre l a
burgesia
i el proletariat,
que
només
conduien
a la
v i o l e n c i a , s e n s e cap b e n e f i c i p e r ambdues p a r t s .
L a r e s p o s t a no es f e u e s p e r a r . Dues a c c i o n s ho d e m o s t r e n
palesament:
1 e r ) E l 3 de mar? s ' o b r í
una
subscripció
p ú b l i c a , e n c a p ? a l a d a p e l s prohoms de
l a b u r g e s i a , per
ajudar a i s f e r i t s
i a s s i s t i r a i s familiars deis
morts
d u r a n t l a "Vaga G e n e r a l " . Es r e c a p t a r e n 8 7 . 7 4 1 , 7 9 p e s s e t e s ,
que c o n s t i t u i r e n p a r t d e l c a p i t a l i n i c i a l en l a f u n d a c i ó de
l a C a i x a de P e n s i o n s p e r a l a V e l l e s a ; 2on) E l d i a 10 de
mar? s o r t i a a l a l l u m e l p r i m e r n ú m e r o de l a " R e v i s t a
S o c i a l " , dedicada a l ' e s t u d i i difusió d e i s problemes i
s o l u c i o n s que p l a n t e j a l a q u e s t i ó o b r e r a o l e s r e l a c i o n s
e n t r e e l c a p i t a l i e l t r e b a l l , amb u n a p e r s p e c t i v a s o c i a l .
Com
a
promotor
d'ambdues
iniciatives,
trobem
el Sr.
F r a n c e s c M o r a g u e s i B a r r e t , a d v o c a t , m i l i t a n t de l a L l i g a
R e g i o n a l i s t a , home i n t e r e s s a t en a q u e s t t e r r e n y , que a v i a t
n ' e s d e v i n d r i a 1 ' á n i m a i s e r i a e l p r i m e r d i r e c t o r de l a
C a i x a de P e n s i o n s . E n t r e e l s s e u s a n t e c e d e n t s c a l d e s t a c a r
que e l s e u a v i f o u p r e s i d e n t de l a C a i x a d ' E s t a l v i s i Mont
de P i e t a t de B a r c e l o n a , i que e l l m a t e i x c o l . l a b o r a i
dirigí
la
revista
d e l seu p a d r a s t r e
"Los
Seguros".
429
Podem c o n s i d e r a r a en M o r a g u e s , I ' e l e m e n t mes i n t e I . l i g e n t ,
actiu
i efica?
d e l p a n o r a m a de l a p r e v i s i ó s o c i a l
a
C a t a l u n y a , d u r a n t e l p r i m e r t e r ? d e l s e g l e X X . Amb e l s e u
t a c t e , e v i t a que l a i n s t i t u c i ó que d i r i g i a c a i g u é s en l a
dialéctica
o
lluita
partidista.
Col.labora,
a
títol
p e r s o n a l , amb
les iniciatives
s o c i a i s d e i s g o v e r n s de
1 ' E s t a t i de l a M a n c o m u n i t a t , p e r o s a b e n t m a n t e n i r a q u e l l a
i n d e p e n d e n c i a de c r i t e r i s i a m p l i t u d de m i r e s , n e c e s s a r i s
p e r f e r una o b r a s o c i a l p e r d u r a b l e . M o r a g u e s e v o l u c i o n a d e s
de p o s t u r e s i n d i v i d u a 1 i s t e s i de no i n t e r f e r e n c i a e s t a t a l
( 1 9 0 2 ) , f i n s a l a d e f e n s a de i e s a s s e g u r a n c e s o b l i g a t ó r i e s
i de l a r e g u l a d o o f i c i a l d e l r é g i m de t r e b a l l .
L ' o c t u b r e d e l m a t e i x any 1902, a l C o n g r é s
d'Assegurances
S o c i a i s de B i l b a o , M o r a g u e s p r e s e n t a un p r o j e c t e de c r e a c i ó
de " C a i x e s de P e n s i o n s " .
A l a C o n f e r e n c i a de P r e v i s i ó P o p u l a r de M a d r i d de l ' a n y
1904, M o r a g u e s en r e p r e s e n t a d o de l a C a i x a de P e n s i o n s p e r
a l a V e l l e s a , a c o n s e g u í g a r a n t i e s d ' i g u a l t a t de t r á e t e p e r
a l e s i n s t i t u c i o n s privades dedicades a l a previsió s o c i a l ,
r e s p e c t e a l a n o v a c a i x a n a c i o n a l d ' a s s e g u r a n c e s que hom
p r o p o s a v a de c r e a r . A q u e s t p u n t f o u a c c e p t a t i r e s p e c t a t
per
la legislado
d e r i v a d a de l a C o n f e r e n c i a ,
i es
configura
així
un
deis
aspectes
mes
origináis
de
1 ' o r g a n i t z a c i ó de l a s e g u r e t a t s o c i a l a E s p a n y a f i n s a l
1939: l a f o r t a d e s c e n t r a 1 i t z a c i ó i a u t o n o m í a .
1904: A p r o v a c i ó
d e i s e s t a t u t s i c r e a c i ó de l a C a i x a de
P e n s i o n s p e r a l a V e l l e s a i d ' E s t a l v i s , amb en F . M o r a g a s
com a p r i m e r d i r e c t o r g e n e r a l .
1908:
C r e a c i ó de 1 ' I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n .
1910: P r i m e r c o n v e n i e n t r e l ' I . N . P . i l a C a i x a de P e n s i o n s ,
com a e n t i t a t c o 1 . l a b o r a d o r a i g e s t o r a en t o t e l t e r r i t o r i
de C a t a l u n y a , p e r a t o t e s l e s o p e r a c i o n s de p r e v i s i ó s o c i a l
b a s a d e s en l ' e s t a l v i , que t i n g u i n p e r b a s e l a v i d a humana,
s a d u r a d o o q u a i s e v u l l a de s e s i n c i d é n c i e s .
L ' a n y 1922 e s f i r m a e l s e g o n c o n v e n i e n t r e l ' I . N . P . i l a
C a i x a de P e n s i o n s , com a c o n s e q u é n c i a de l ' a p i i c a c i ó d e s de
l'any a n t e r i o r
de 1 ' a s s e g u r a n g a
obligatoria
de
retirs
obrers.
430
Aquest m a t e i x any 1922, a u s p i c i a d a p e r en F r a n c e s c Moragues
i
l a Caixa
de P e n s i o n s , e s
reuní
a
Barcelona l a
" C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de S e g u r o s de E n f e r m e d a d , I n v a l i d e z
y M a t e r n i d a d " . E n a q u e s t a c o n f e r e n c i a , d e s p r é s que E s p a n y a
h a g u é s f i r m a t e l C o n v e n i de W a s h i n g t o n
sobre seguretat
s o c i a l , s ' e s t u d i á l a p o s s i b i l i t a t d ' e s t a b l í r , amb c a r á c t e r
obligatori,
1'asseguranga
social
per
contingéncies
familiars,
és
a
d i r , no
laboráis
o
derivados
de
contingéncies
no c o n t r a c t u a l s ,
com
l a malaltia
i la
matern i t a t .
L a C a i x a de P e n s i o n s e r a l ' ú n i c a que t e n í a e x p e r i é n c i e s
p r ó p i e s en e l camp de 1 ' a s s e g u r a n g a m a t e r n a l , a t r a v é s de
1'Asseguran?a
Maternal
de
l'Institut
de
l a Dona que
T r e b a l l a ( 4 ) ( c o n t i n u a d o r de l ' I n s t i t u t de S a n t a M a d r o n a ,
fundat
l'any
1901 p e i b i s b e M o r g a d e s
de
Barcelona).
M a n t e n í a una c l í n i c a i d i s p e n s a r i s m a t e r n a l s . T a m b é
feia
poc,
havia
entrat
en
e l camp
de
1'assisténcia a i s
t u b e r c u l o s o s , amb un s a n a t o r i i d i s p e n s a r i s .
L ' ú n i c r e s u l t a t t a n g i b l e d ' a q u e s t a C o n f e r e n c i a en f o u e l
R.D. d e l 2 1 - V I 1 1 - 1 9 2 3 , que c r e a v a e l " S u b s i d i o O b l i g a t o r i o
de M a t e r n i d a d " , i n s p i r a t
en g r a n p a r t
en
l'obra
de
1 ' asseguran?a maternal c a t a l a n a .
L a d i s c u s s i ó de 1 ' a s s e g u r a n ? a o b l i g a t o r i a
de m a l a l t i a ,
despertá
l'interés
de l a c l a s s e
médica
c a t a l a n a , que
expressá
l a seva veu a través
d e l recentment
fundat
" S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a " . A l e s p l a n e s d e l s e u
" B u t l l e t í " , es poden t r o b a r
les opinions, projectes i
p o n é n c i e s que e l a b o r a r e n i p r e s e n t a r e n a l r e s p e c t e .
L a s i t u a c i ó s o c i a l i e c o n ó m i c a de l a m a j o r i a de l a c l a s s e
m é d i c a c a t a l a n a d e l p r i m e r q u a r t de s e g l e , e r a p r e c a r i a .
L ' e x e r c i c i p r o f e s s i o n a l sofría f o r t e s p r e s s i o n s , mancances,
fragmentació, intrusismo i e s t r e t o r económica. Tot aixó,
f e i a a i s metges fácilment v u l n e r a b l e s a l o s a r b í t r a r i e t a t s
de l e s c o m p a n y i e s p r i v a d o s d ' a s s e g u r a n g a do m a l a l t i a , com
a i s p o d e r s p ú b l i c s r e l a c i o n a t s amb l a s a n i t a t : a j u n t a m e n t s ,
diputacíons
i
l'Estat.
Les companyies
d'assegurances
pagavon poc i t a r d .
E l s alcaldes
o secrotaris
deis
ajuntaments c o n t r a c t a v e n i d o s p a t x a v e n metges t i t u l a r s a
v o l u n t a t . L e s d i p u t a c i o n s no c o m p i l e n e l s s e u s
deures
sanitáris. La legislació
de
l'Estat
ora
incomplida.
431
L ' e x e r c i c i p r i v a t , només era r e n d i b l e per a alguns p o c s . La
m e d i c i n a r u r a l e r a dominada peí c a c i q u i s m e . Les e s t r u c t u r e s
p r o f e s s i o n a l s a s s o c i a t i v e s , tant
oficiáis
{Col.legi
de
Metges, R e i a l
Academia
de
Medicina)
com
voluntarles
( I n s t i t u t M é d i c o - F a r m a c é u t i c d e i s S a n t s Cosme
i Damiá,
etc),
eren
burocrátiques
i
inoperants,
o
febles
i
ant i q u a d e s .
E l S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a , c r e a t l ' a n y 1 9 2 0 , p e r
d e f e n s a r e l s í n t e r e s s o s m o r á i s i m a t e r i a l s de l a c l a s s e
m é d i c a , i p e r e x t e n s i ó t a m b é d e i s m a l a l t s i de l a s a n i t a t
en g e n e r a l , t i n g u é a v i a t una a m p l i a a c o l l i d a e n t r e e l s
p r o f e s s i o n a l s , no
solament
de B a r c e l o n a , s i n o de
tot
C a t a l u n y a . R e p r e s e n t a e l p r i m e r s i n d i c a t de c l a s s e , d ' e n t r e
les p r o f e s s i o n s u n i v e r s i t a r i o s , modern, dinámic i e f e c t i u .
A c o n s e g u í a g l u t i n a r l a m a j o r i a d e i s metges c a t a l a n s , f e r
s e n t i r l a s e v a v e u en l e s q u e s t i o n s p r o f e s s i o n a l s
(tant
s a n i t á r i e s com
e c o n ó m i q u e s ) , c r e a un f o n s de
previsió
s o c i a l i aconseguir recuperar e l r e s p e c t e per l a c l a s s e
médica d e i s poders públics i p r i v a t s , i a l h o r a l a d i g n i t a t
deis metges.
C a n s á i s com e s t a v e n e l s m e t g e s de l e s v e x a c i o n s i m a l s
t r a c t o s que r e b i e n d e i s o r g a n i s m e s s a n i t a r i s o f i c i á i s i
privats,
en
comengar
a
parlar
de
la possibilitat
o
conveniencia,
d'establir
per
llei
una
asseguranga
o b l i g a t o r i a de m a l a t i a , v a r e n e l a b o r a r i p r e s e n t a r a t r a v é s
del
Sindicat,
la
seva
proposta
d'organització
i
f u n c i o n a m e n t . E l s m e t g e s se s e n t i e n d i r e c t a m e n t i m p l i c á i s
i
com
a part
integrant
de
t o t esquema
d'asseguranga
o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a . B a s á i s en l ' e x p e r i e n c i a p e r s o n a l ,
e s i a b l i r e n uns c r i t e r i s , q u e , des d ' a l e s h o r e s f i n s a r a ,
e n c a r a son v á l i d s , i a s s u m i t s p e r l a m a j o r i a d e i s metges
catalans.
Professiona1 itat = Burocracia
D e s c e n t r a l i t z a c i ó i A u t o n o m í a de l a g e s t i ó =
P r e s i a c i ó e c o n ó m i c a = P r e s t a c i ó de s e r v é i s
T u t e l a o f i c i a l o pública = Gestió e s t a t a l
432
Unificació
En un e d i t o r i a l a p r i m e r a p l a n a d e l B u t l l e t í d e l S i n d i c a t
de M e t g e s de C a t a l u n y a , d e l j u l i o l d e l 1 9 2 2 , t i t u l a t : " E l
Segur S o c i a l
d'Enfermetats",
exposava
ia conveniencia
d ' o r g a n í t z a r - l o l e g a l m e n t i a d m i n i s t r a t i v a m e n t , en b a s e a
l a c o o r d i n a c i ó de l e s e n t i t a t s i o r g a n i s m e s j a e x i s t e n t s a
C a t a l u n y a : l a F e d e r a d o de S o c i e t a t s de S o c o r s M u t u s + l a
C a i x a de P e n s i o n s p e r a l a V e l l e s a + l a M a n c o m u n i t a t . T a m b é
es r e s a l t a v a l a
"necessitat
de
representado
planificació
i gestió,
per
entitats
mediques"
(5).
en
elements
els
organismes
medies
elegits
de
per
La p o n e n c i a d e l S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a p e r a l a
" C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de S e g u r o s de I n v a l i d e z , E n f e r m e d a d
i M a t e r n i d a d " , f o u p r e p a r a d a p e í D r . G i r o n a i T r i u s , un
d e s t a c a t i c o n v e n g u t m u t u a l i s t a , que f o u d i r e c t o r de l a
" Q u i n t a de S a l u d La A l i a n z a " de B a r c e l o n a ; l a mes
popular
de l e s e n t i t a t s de p r e v i s i ó s a n i t a r i a a C a t a l u n y a , f u n d a d a
a p r i n c i p i s de s e g l e . L a p o n e n c i a p o r t a v a p e r t í t o l : " E l
c r i t e r i o p r o f e s i o n a l en e l S e g u r o de E n f e r m e d a d e s " ( 6 ) .
E x p r e s s a v e n 1 ' o p o r t u n i t a t i c o n v e n i e n c i a de 1 ' e s t a b l i m e n t
de
1'asseguranga
de
malaltia,
per
a
les
classes
t r e b a 1 1 a d o r e s , r e s p e c t a n t l a n o s t r a t r a d i c i ó amb e l s i s t e m a
de l e s " i g u a l e s m e d i q u e s o c o n d u c t e s m e d i q u e s " .
A s s e n y a i a que p e r a 1 ' e s t a b 1 i m e n t de 1 ' a s s e g u r a n g a s o c i a l
de m a l a l t i a i e l s e u é x i t , e r a n e c e s s a r i e l c o n c u r s i l a
c o l . l a b o r a c i ó de:
. Les M u t u a l i t a t s i M o n t e p í o s , p e r a
bases e c o n ó m i q u e s .
. L a c l a s s e m é d i c a , en
1'estab1iment
la Ponencia
"IQ)
les
l'aspecte sanitari-técnic.
. E l s f u t u r s a s s e g u r a t s , per g a r a n t i r - n e
En
de
s'assenyalaven
la
les conclusions
raoralitat.
següents:
El
Estado
debe
delegar
a
las
distintas
organizaciones
de
seguro
de
enfermedad,
mutualidades
y maternidades
creadas
o que se
creen
con funciones
aseguradoras,
reglamentándolos
para
garantizar
su vida y proteger
debidamente a los
acogidos.
433
2Q)
3Q)
El seguro
de enfermedad,
inutilidad
debe implantarse
paulatinamente,
derechos
deben variar
según
las
y
y
maternidad,
las cuotas
y
circunstancias.
Para la debida
asistencia
al enfermo,
el inútil
o
la madre,
debe
aceptarse
la mutua
libertad
de
escoger
el cliente
al médico
de su confianza,
y el
médico
la aceptación
del cliente
o servicio
que se
le solicita,
siempre
que no sea en menoscabo
de la
asistencia
ni de las posibilidades
económicas
que
se
determinarán".
D'aquestes
conclusions
se'n desprenen
tres
idees,
que
c o n f o r m e n l a c o n c e p c i ó ( t e ó r i c a i p r á c t i c a ) , que l a m a j o r i a
de l a c l a s s e m é d i c a c a t a l a n a , a g r u p a d a
a I'entorn del
S i n d i c a t , t e n i a d e l que d e u r i a é s s e r e l m a r c o r g a n i t z a t i u
i de r e l a c i o n s de l a n o v a a s s e g u r a n g a s o c i a l o b l i g a t o r i a de
m a l a l t i a que es p a r l a v a d ' i m p l a n t a r :
l^"^.
2"^.
3".
Autonomía
Coordinado
Llibertat
A u t o n o m í a e n t e s a com e l terme m i g e n t r e d e p e n d e n c i a i
i n d e p e n d e n c i a . Com a q u e l l a s i t u a c i ó en q u é e x i s t e i x p l e n a
i t o t a l c a p a c i t a t d ' i n i c i a t i v a i realització per part d e i s
i n d i v i d u s i de l e s o r g a n i t z a c i o n s que f o r m e n e l t e i x i t
s o c i a l , p e r o en un marc d ' h a r m o n i a i s o l i d a r i t a t .
L l i b e r t a t e n t e s a com
els individus i les
que e l s a f e c t e n com a
p e r d a i m a t e i x temps
a q u e l l d r e t i n a l i e n a b l e que a s s i s t e i x
o r g a n i t z a c i o n s , en p r e n d r e d e c i s i o n s
s u b j e c t e s o o b j e c t e s de l e s m a t e i x e s ,
respectant l a l l i b e r t a t a l i e n a .
Coordinado entre tots e l s individus i les i n s t i t u c i o n s
dedicados
a
1'assisténcia
médico-social,
per
evitar
e s f o r g o s o d e s p e s e s i n n e c e s s á r i es i l o g r a r l a c o o p e r a d o de
t o t s e l s elements i l a optimització d e i s servéis i recursos
a 1'abast de l a s o c i e t a t .
434
A q ü e s t e s i d e e s p r o g r a m á t i q u e s , -que p e r a l t r a p a r t no poden
ésser
considerados
com
fruit
d'unes
circumstáncies
c o n j u n t u r a l s , o d e i s Í n t e r e s s o s c o n c r e t s d'un
col.lectiu
p r o f e s s i o n a l , s i n o en e l marc mes a m p l i d e l s e n t i r de t o t
un p o b l é - , f o r e n i han e s t a t l e s r o i n v i n d i c a c i o n s de l a
classe médica catalana
( i deis u s u a r i s ) , enfront
d'un
s i s t e m a d ' a s s e g u r a n c e s s o c i a l s c a d a c o p mes
centralista,
burocrátic i u n i f o r m i s t a .
P e r o a q u e s t a c o n c e p c i ó d e l " S e g u r S o c i a l d ' E n f e r m e t a t s " , no
e r a c o m p a r t i d a p e r l a r e s t a de l a c l a s s e m é d i c a e s p a ñ o l a ,
que
j a somniava
amb
1' e s t a b 1 i m e n t de
l a categoría
de
" m é d i c o f u n c i o n a r i o d e l S e g u r o S o c i a l de e n f e r m e d a d " ( 7 ) .
Portaven
de
cap
1' e s t a b l i m e n t
d'un
cos
de
metges
funcionaris,
semblant
al
deis
d'assistencia
pública
d o m i c i l i a r i a (A.P.D.) d e i s a j u n t a m e n t s .
D e s p r é s d'unes r e u n i o s p r é v i e s , e n t r e r e p r e s e n t a n t s de l a
" F e d e r a c i ó n N a c i o n a l de S i n d i c a t o s M é d i c o s " i d e l S i n d i c a t
de M e t g e s de C a t a l u n y a , s e m b l a que e l s r e p r e s e n t a n t s d e l
S i n d i c a t a c o n s e g u i r e n f e r a c o s t a r l e s p o s i c i o n s d e i s de l a
F e d e r a d o , i a c o n s e g u i r a l g ú n p u n t d ' a c o r d , com e l tema de
l a I l i u r e e l e c e i ó de m e t g e s p e r p a r t d e l m a l a l t ( 8 ) . A i x í
les c o s e s , s'arribá
a l'esmentada " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l " ,
en l a q u a l no es p r e n g u é cap r e s o l u c i ó , n i en s o r t í cap
i n i c i a t i v a l e g i s l a t i v a que a f e c t e s e l " S e g u r o b l i g a t o r i de
m a l a l t i a " . P e r o una c o s a és p a l e s a : l a d i f e r e n t c o n c e p c i ó
organitzativa
i
funcional
de
la
futura
asseguranga
o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a , que en t e n i e n e l s m e t g e s c a t a l a n s
i e l s de
la r e s t a d'Espanya. P o s i c i o n s
fonamentaIment
d i f e r e n t s , e n c a r a que
aparentmont
c o n c i l i a d e s en
algún
moment o punt c o n c r e t .
E l S i n d i c a t p a r t í a d e l model m u t u a l í s t a ( 9 ) , una r e a l i t a t
p r e s e n t i v i v a , c o n e g u d a i f a m i l i a r , e n c a r a que n e c e s s i t a d a
d'una t r a n s f o r m a c i ó i a d a p t a c i ó , d'una t u t e l a i l e g i s l a d o .
E l mutualismo prosorvava e l s v a l o r s moráis, m a t e r i a l s i
s o c i a l s de l a c o 1 . 1 e c t i v i t a t c a t a l a n a : I l i b e r t a t , a u t o n o m í a
i s o l i d a r i t a t . No es t r a e t a v a do c r o a r q u e l c o m de n o u , s i n o
de m i l l o r a r e l j a e x i s t e n t . D ' e x t o n d r o - a l a t o t a l i t a t d e i s
assalaríatsl a seva
cobertura f e n t - l a
obligatoria;
i
d'aprofundír l a q u a n t i t a t i q u a l i t a t deis servéis p r e s t a t s
(10).
435
L a " F e d e r a c i ó n N a c i o n a l de S i n d i c a t o s M é d i c o s " p r o p u g n a v a
un model e s t a t a l i s t a , de t i p u s c e n t r a l i s t a , b u r o c r á t i c i
u n i f o r m i s t a , b a s a t en l a e x p e r i e n c i a
de
1'organització
sanitaria assistencial
deis
ajuntaments
i
diputacions
p r o v i n c i a l s . E l s m e t g e s de 1 ' a s s e g u r a n g a
o b l i g a t o r i a de
malaltia,
f o r m a r i e n un
cos d i n t r e
1'administració
de
l'estat,
al
qual
s'accediria
per
les corresponents
o p o s i c i o n s , amb p o s t e r i o r s a s c e n s o s d i n t r e de l ' e s c a l a f ó .
La t i p i f i c a d a m e n t a l i t a t e s p a n y o l a d e l f u n c i o n a r i .
Evidentment, aqüestes
dues p o s i c i o n s
eren difícils
de
c o n j u m i n a r , i e l G o v e r n e s p a n y o l f a l t a t de d i n e r s , d e i x a
a q u e s t p r o j e c t e a j o r n a t , en e s p e r a de
raillors
temps a
1'aven i r .
436
6.4.3.1.
ANNEX
PRESSUPQSTOS DE L A MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
Resum p e r c a p f t o l s
1914
(1914-1924)
d e l P r i m e r P r e s s u p o s t de d e s p e s e s
de l'any
PESSETES
1 . Govern
i Administració
137.658,10
—
—
—
—
—
—
2.
Cárregues
3.
Obres p u b l i q u e s
4.
Cultura
5.
Benef i céncia
6.
Sanitat
7.
C a i x a de C r é d i t
8.
Imprevistos
38.334,46
9.
Altres
23.500,—
i Instrucció
i Acció
social
Comunal
despeses
—
10. R e s u l t e s
Total
199.492,56
En
aquest
primer
exercici,
l e s despeses
corrents
de l a
B e n e f i c e n c i a f o r e n c o b e r t e s p e l s p r e s s u p o s t o s de l e s d i p u t a c i o n s
respectives.
437
Resum p e r c a p í t o l s d e l S e g o n P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de l ' a n y 1915
PESSETES
1.
Govern
2.
Cárregues
165.303,60
3.
Obres p u b l i q u e s
517.377,05
4.
Cultura
5.
Benef i c e n c i a
6.
Sanitat
7.
C a i x a de C r é d i t
8.
Imprevi stos
9.
Altres
i Administració
i Instrucció
i Acció
226.336,76
4.947,50
8 3 9 . 198,69
social
Comunal
8.000,—
40.000,—
120.165,62
—
despeses
1 2 . 171,33
10. R e s u l t e s
Total
1.943.500,55
En a q u e s t s e g o n e x e r c i c i , e l c a p í t o l de l a B e n e f i c e n c i a é s e i mes
a f a v o r i t , amb un 4 3 , 1 7 % d e l p r e s s u p o s t , és a d i r 8 3 9 . 1 9 8 , 6 9
p e s s e t e s p e r a d e s p e s e s d ' i n v e r s i ó e n t e r r e n y s i i m m o b l e s que
e r e n p r e v i s t o s de c o n s t r u i r
( m a n i c o m i ) , no p e r a d e s p e s e s
c o r r e n t s . A p a r e i x unn ou c a p í t o l , S a n i t a t i A c c i ó S o c i a l , p e r a
l e s campanyes a n t i p a l ú d i q u e s i s u b v e n c i o n s a e n t i t a t s de c a i r e
s o c i a 1.
438
Resum p e r c a p í t o l s
1916
d e l T e r c e r P r e s s u p o s t de
despeses.de
l'any
PESSETES
1.
Govern
2.
Cárregues
3.
Obres p u b l i q u e s
4.
Cultura
5.
Beneficencia
6.
Sanitat
7.
C a i x a de C r é d i t
8.
Imprevi stos
9.
Altres
266.489,04
i Administració
i
223.315,-2.050.274,79
48.233,07
Instrucció
i Acció
930.562,49
social
8.000,—
Comunal
55 . 0 0 0 , —
37 . 3 5 0 , —
despeses
395.534,79
10. R e s u l t e s
Total
4.014.759,12
En a q u e s t t e r c e r e x e r c i c i , e n c a r a que e l p r e s s u p o s t g l o b a l es
d u p l i c a , l e s d e s p e s e s a i s c a p í t o l s de B e n e f i c e n c i a , S a n i t a t i
Acció s o c i a l , mantindran l e s mateixes q u a n t i t a t s i p r e v i s i o n s
( 2 3 , 3 7 % ) , d e g u t a que l e s o b r e s de l a c l í n i c a m e n t a l e n c a r a no
s'havien i n i c i a t .
439
Resum p e r c a p f t o l s d e l Q u a r t P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de l ' a n y 1917
PESSETES
1.
Govern
2.
Cárregues
3.
Obres
4.
Cultura
5.
Benef i c e n c i a
6.
Sanitat
7.
C a i x a de C r é d i t
8.
Imprevi s tos
9.
Altres
i Administració
416.027,21
3.344.504,47
publiques
235.331,77
i Instrucció
i Acció
483.832,32
988.275,28
social
Comunal
8.000,-100.000,—
31 .594,52
--
despeses
6 2 3 . 166,98
10. R e s u l t e s
Total
6.185.732,55
E l s c a p í t o l s de B e n e f i c e n c i a , S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l , m a n t e n e n
l e s m a t e i x e s p r e v i s i o n s de d e s p e s e s q u e , d e g u t a l c r e i x e m e n t
d ' a l t r e s p a r t i d e s , e s c o n v e r t e i x en e l 1 6 , 1 0 % d e l p r e s s u p o s t
total.
440
Resum p e r
l'exercici
capítols
1918-1919
del
Cinqué
Pressupost
de
despeses
de
PESSETES
1 . Govern i Administració
979.279,26
2.
Cárregues
734.693,82
3.
Obres
4.
Cultura
5.
Benef i cénc i a
6.
Sanitat
7.
C a i x a de C r é d i t
8.
Imprevi stos
38.458,87
9.
Altres
55.000,--
4.485.840,84
publiques
570.123,92
i Instrucció
i Acció
1.309.210,61
social
40.150,00
Comunal
129.937,50
despeses
802.885,87
10. R e s u l t e s
Total
9.145.580,69
L ' i n c r e m e n t de l a p a r t i d a de B e n e f i c e n c i a , r e f l e c t e i x l ' i n i c i de
l e s o b r e s d e l s a n a t o r i m e n t a l de S t a . C o l o m a de G r a r a a n e t , i es
manté
com
l a segona
partida
(14,75%)
mes
important d e l
pressupost.
441
Resum p e r c a p í t o l s d e l S i s é P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de
1919-1920
l'exercici
PESSETES
1.
Govern
2.
Beneficencia
3.
Instrucció
4.
Accio
social
5.
Obres
publiques
6.
Obres
hidráuliques
7.
Ferrocarrils
8.
Te i é f o n s
581.052,41
9.
Agricultura
318.992,96
i Administració
i Sanitat
pública
1 7 5 . 153,05
1.104.970,08
518.952,23
8 . 134,00
4.061.460,03
58.363,63
secundaris
106.252,24
10. H i s e n d a
1 . 175.890,74
11 . R e s u l t e s
2.035.226,63
Total
10.144.448,00
Notem
que
a
partir
d'aquest
exercici,
e l s capítols
de
B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t v a n p l e g a t s i d i f e r e n c i a t s de l ' A c c i ó
s o c i a l . A i x ó é s d e g u t a que en 1 ' o r g a n i g r a m a d e l g o v e r n a q ü e s t e s
d u e s á r e e s t i n d r a n un C o n s e l l e r c a d a u n a , e n t e n e n t que l a
B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t s o n a c t i v i t a t s de t i p u s a s s i s t e n c i a l ,
m e n t r e que l ' A c c i ó s o c i a l é s de t i p u s r e d i s t r i b u t i u .
442
Resum p e r c a p í t o l s d e l S e t é P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de l ' e x e r c i c i
1920-1921
PESSETES
I.
Govern
2.
Beneficencia
3.
Instrucció
4.
Accio
5.
Obres p u b l i q u e s
6.
Obres hidráuliques
7.
Ferrocarrils
8.
T e l é f ons
9.
Agricultura
648.784,52
i Administracíó
7.814.467,98
i Sanitat
pública
1 .761 .475 ,60
57.719,00
social
4.227.672,57
i
sanejament
secundaris
10.715,15
114.717,25
1.147.283,49
712.940,71
10. H i s e n d a
5.555.082,69
11. Resu1 t e s
2.953.136,69
Total
25.003.995,75
A q u e s t nou e x e r c i c i , amb l a m a t e r i a l í t z a c i ó d e i s t r a s p a s s o s de
s e r v é i s i d o t a c i ó e c o n ó m i c a de l e s d i p u t a c i o n s a l a M a n c o m u n i t a t ,
e l p r e s s u p o s t e x p e r i m e n t a un c r e i x e m e n t e s p e c t a c u l a r , e s s e n t l a
B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t e l p r i m e r c a p í t o l d e l p r e s s u p o s t , amb
el
31,25%
deis
recursos
disponibles.
També
creixen
sígnificativament i e s despeses d'Acció S o c i a l , per p a l . l i a r l a
c r i s i de l a p o s t g u e r r a e u r o p e a .
443
Resum p e r c a p í t o l s d e l V u i t é P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de
1921-1922
l'exercici
PESSETES
1.
Govern
2.
Beneficencia
3.
Instrucció
4.
Accio
5.
Obres p u b l i q u e s
6.
Obres hidráuliques
7.
Ferroearrils
8.
Teléfons
806.530,76
9.
Agricultura
724.910,28
i Administració
i Sanitat
618.717,92
7 .894.232,85
2 .088.997,11
pública
social
44.570,05
5 .763.097,15
i sanejament
secundaris
76.365,97
110.820,63
10. H i s e n d a
6 . 4 0 0 . 120,94
11. R e s u l t e s
4 . 191 .390,66
Total
28 .719.756,32
Es m a n t e n e n e l m a t e i x n i v e l l l e s p r e v i s i o n s de d e s p e s a e n l e s
partides
de
Beneficencia
i Sanitat
i Acció
social,
que
r e p r e s e n t e n e l 27,64% d e l p r e s s u p o s t . C a l n o t a r l a p r e s e n c i a d e l
c a p í t o l d e s t i n a t a O b r e s h i d r á u l i q u e s i s a n e j a m e n t , de f o r t a
r e p e r e u s i ó e n e l camp de l a s a l u t ( c o n d u c c i o n s d ' a i g u a p o t a b l e ,
clavegueram, c e m e n t i r i s , escorxadors, e t c . ) .
444
Resum p e r c a p í t o l s d e l N o v é P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de l ' e x e r c i c i
1922-1923
PESSETES
1 . Govern
i Administració
745.056,80
2.
Beneficencia
3.
Instrucció
4.
Política
social
83.306,87
5.
Obres p u b l i q u e s
7.071.462,64
6.
Obres hidráuliques
7.
F e r r o c a r r i l s secundaris
8.
Teléfons
9.
Agricultura
8.846.163,86
i Sanitat
pública
2 . 197.048,39
i
sanejament
140.807,52
156.984,25
1 .412.741,54
799.912,85
10. H i s e n d a
6.853.023,24
11. Resu1 t e s
4.378.627,77
Total
32.685.135,73
L e s d e s p e s e s de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t , c o n t i n ú e n o c u p a n t
p r i m e r l l o c p e r c a p í t o l s , amb un 2 7 , 8 1 % d e l p r e s s u p o s t .
445
el
Resum p e r c a p í t o l s d e l D e s é P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de
1923-1924
l'exercici
PESSETES
1.
Govern
2.
Beneficencia
3.
Instrucció
4.
Política
social
121.400,00
5.
Obres p u b l i q u e s
1 3 . 1 5 3 . 146,50
6.
Obres h i d r á u l i q u e s
7.
Ferrocarrils
8.
Teléfons
9.
Agricultura
i Administració
i Sanitat
pública
1.119.320,00
8.403.975,66
3.161.062,63
i sanejament
secundaris
279.000,00
355.500,00
1.057.835,00
985.095,00
7.591.849,26
10. H i s e n d a
Total
36.228.184,05
Es m a n t é e l p r e s s u p o s t de d e s p e s e s p e r a B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t
i P o l í t i c a S o c i a l ( 2 3 , 5 3 % ) , e n c a r a que e s v e u s u p e r a t e n g u a n y p e r
les Obres p u b l i q u e s .
446
6 . 4 . 4 . ACCIO SOCIAL DE LA MANCOMUNITAT
E l Musen
Social
L a p r i m e r a i n s t i t u c i ó o f i c i a l , r e l a c i o n a d a amb l ' e s t u d i de
l a d i n á m i c a s o c i a l , f o u c r e a d a l'any 1907, p e r l a D i p u t a c i ó
P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , en co 1. l a b o r a d o amb l ' A j u n t a m e n t ,
i p e r i n i c i a t i v a de R a m ó n A l b o .
L a f i n a l i t a t d ' a q u e s t a i n s t i t u c i ó e r a l ' e s t u d i c i e n t í f i c de
l ' e s t r u c t u r a i l a dinámica s o c i a l s c a t a l a n e s , u t i l i t z a n t
els
métodes
mes
moderns
com
ara
l e s enquestes,
1'estadística,
e t c . L'atenció
principal
es dirigía
a
l ' e s t u d i de l a c l a s s e o b r e r a , l e s s e v e s c o n d i c i o n s de v i d a
i
treball,
amb
la finalitat
d'extreure profítoses
i
p r a c t i q u e s c o n c l u s i o n s que a j u d e s s i n a h a r r a o n i t z a r e l s
ínteressos d e l c a p i t a l i d e l t r e b a l l .
D i r i g í t p e r en J o s e p M a r í a T a l l a d a , u n e n g i n y e r i n d u s t r i a l ,
m í l í t a n t de l a L l i g a R e g i o n a l i s t a , i membre de l a C o m i s s i ó
de P o l í t i c a S o c i a l d e l r e f e r i t p a r t i t , f e u u n a m e r i t o r i a
tasca
de r e c o p i l a d o
estadística,
que f o u p u b l i c a d a
r e g u l a r r a e n t i a c u r a d a m e n t en e l B u t l l e t í d e l Museu S o c i a l ,
e n t r e e l s a n y s 1910-1919 ( 1 1 ) .
L ' a n y 1 9 0 9 , a en J o s e p R u i z C a s t e l l á , a d v o c a t i s e c r e t a r i
que e r a d e l Museo S o c i a l , l i f o u c o n c e d i d a u n a " b o r s a " de
v i a t g e d ' e s t u d i s , de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a .
V i s i t a i n s t i t u c i o n s o f i c i á i s i p r i v a d e s de F r a n g a , S u i s s a ,
B é l g i c a i A l e m a n y a , que e s d e d í c a v e n a 1 ' o r i e n t a d o d e l
j o v e n t en 1 ' e l e c e i ó de l ' o f i c i o t r e b a l l que d e s i t j a v e n
e m p r e n d r e en a c a b a r 1 ' e s c o l a p r i m a r i a . C i n c a n y s mes t a r d ,
e l 1 9 1 4 , e s p o s a e n m a r x a e l S e c r e t a r i a t de 1 ' A p r e n e n t a t g e ,
amb l a f i n a l i t a t
d'orientar correctament
l e s vocacions
p r o f e s s i o n a l s i a c o n s e g u i r l'adaptació d e l s u b j e c t e d e l
t r e b a l l a l ' o b j e c t e de l a p r o d u c c i ó . A q u e s t s e s f o r g o s e r e n
d i r í g i t s p r i n c i p a l m e n t a r e d u i r e l s e f e c t e s de l ' a t u r e n t r e
e l s j o v e s i l a m á d ' o b r a no q u a l i f i c a d a ( 1 2 ) .
L ' é x i t d e l S e c r e t a r i a t de 1 ' A p r e n e n t a t g e , m o g u é a l a J u n t a
de G o v e r n d e l Museo S o c i a l a s o l . l i c i t a r de l a D i p u t a c i ó
Provincial
l'ampliació
de l e s s e v e s
instal.Iacions
i
funcions.
D'acord
amb l ' A j u n t a m e n t
de B a r c e l o n a , e l
447
S e c r e t a r i a t es t r a n s f o r m a , l ' a n y 1 9 1 8 , en un
Institut
d'Orientació P r o f e s s i o n a l ,
sota
l a direcció
d'en
Ruiz
C a s t e l l a , amb
tres departaments: Estadística, L a b o r a t o r i
d ' A n t r o p o m e t r í a i L a b o r a t o r i de P s i c o m e t r i a . P e r l a s e v a
r e l a c i ó i r e l e v a n c i a en e l camp de 1' i n v e s t i g a c i ó b i o m é d i c a , será e s t u d i a t a i f i n a l d'aquest c a p í t o l .
La B o r s a de T r e b a l l de B a r c e l o n a , f o u una a i t r a de l e s
i n i c i a t i v e s c o n j u n t e s de l a D i p u t a c i ó i l ' A j u n t a m e n t
de
B a r c e l o n a . Comenga a f u n c i o n a r
l'any 1910.
Les
seves
f u n c i o n s e r e n f a c i l i t a r o p o s a r en c o n t a c t e 1 ' o f e r t a amb l a
demanda de t r e b a l l . P e r a l g u n s o f i c i s , en una
ciutat
i n d u s t r i a l g r a n com l a B a r c e l o n a de p r i n c i p i s de s e g l e , es
f e i a d i f í c i l de t r o b a r e l que b u s c a v e n , t a n t p e r p a r t d e i s
p a t r o n s com d e i s o b r e r s . E r a un a l t r e i n s t r u m e n t , - p r e c u s o r
de 1 ' a c t u a l INEM- d ' a p r o p a m e n t
entre el capital
i el
treball.
Amb
aqüestes
iniciatives,
e l s poders
piiblícs,
molts
i n f l u e n c i a t s per l a d o c t r i n a l i b e r a l d e l "laíssez f a i r e " ,
p e r o c o l p i t s p e l s e f e c t e s n e g a t i u s de l a v i o l e n c i a
que
e n g e n d r a v e n u n e s r e l a c i o n s l a b o r á i s d e s p r o v i s t e s d'un marc
l e g a l i d ' I n s t r u m e n t s de d i á l e g , t r a c t a v e n de m i n i m i t z a r l a
l l u i t a , s e n s e a c o n s e g u i r - h o . P e n s a v e n que
apropant e l s
contrincants,
s ' a p r o p a r i e n també
l e s seves
posicions
d i a l é c t i q u e s i e v i t a r i e n l e s t o p a d e s . A q u e s t a e t a p a de no
i n t e r f e r e n c i a d e l p o d e r p ú b l i c en l e s I l u í t e s l a b o r á i s i
d ' i n t e r v e n c i ó m a r g i n á i s , es r e v e l a e s t é r i l i i m p o t e n t p e r
lograr 1'harmonització o l a c o n v i v e n c i a s o c i a l .
Les e x p e r i é n c i e s n e g a t i v o s , f o r g a r e n e l s p o d e r s p ú b l i c s a
canviar d'estratégia i
f e r - s e i n t e r v e n c i o n i s t e s , prenent
una p a r t a c t i v a en l a r e s o l u c i ó d e i s p r o b l e m e s s o c i a l s i de
l e s s e v e s c a u s e s , a t r a v é s de d i s p o s i c i o n s l e g á i s . É s
l ' e t a p a l e g i s l a t i v a en qué e l s p o d e r s p ú b l i c s , d e i x a n t
l ' a c t i t u d p a t e r n a l i s t a b a s a d a en e l s c o n s e i l s o e l c á s t i g ,
s e n s e c a p mes i n t e r f e r e n c i a , e s d e c a n t e n , c a d a v e g a d a mes,
per
un
protagonismo
actiu,
j a siguí
en
el
terreny
legislatiu,
ja sigui
en l ' a r b i t r a t g o
deis
conflictos.
A q u e s t a e t a p a s ' i n i c i á en a c a b a r l a P r i m e r a G r a n G u e r r a ,
cap a l f i n a l de l a s e g o n a d é c a d a d e l s e g l e XX, c o i n c i d i n t
amb un e n d u r í m e n t de l e s I l u i t e s s o c i a l s . L a c r e a c i ó de
l'Oficina
Internacional del Treball
(O.I.T.), estimula
a q u e s t a t e n d e n c i a de c o - r e s p o n s a b í 1 i t a t .
448
L'any
1916,
en p l e n a G u e r r a E u r o p e a ,
sense
crisi
de
t r e b a l l , en l ' e t a p a que es c o n s i d e r a no i n t e r v e n c i o n i s t a ,
e l C o n s e l l P e r m a n e n t e n c a r r e g á a en J o s e p M a r í a T a l l a d a ,
D i r e c t o r d e l Museu S o c i a l , un i n f o r m e s o b r e a c c i o n s s o c i a l s
a e m p r e n d r e p e r l a M a n c o m u n i t a t ( 1 3 ) . Com
a
resultat
d ' a q u e s t i n f o r m e , se l i e n c a r r e g á un e s t u d i mes
detallat
s o b r e 1' o r g a n i t z a c i ó d'un
s i s t e m a de p e n s i o n s p e r a l a
v e l l e s a ( 1 4 ) , i 1 ' o r g a n i t z a c i ó de s o c o r s a i s o b r e r s s e n s e
f e í n a ( 1 5 ) , que f o u p r e s e n t a t a l ' A s s e m b l e a l ' a n y 1 9 1 7 .
T a l l a d a e r a p a r t i d a r i d'una o r g a n i t z a c i ó c o m p l e t a de l e s
a s s e g u r a n c e s s o c i a l s que a b a r q u e s : a c c i d e n t s , m a l a l t i a i
v e l l e s a (o i n v a l í d e s a ) . P e r l e s s e v e s d i f i c u l t a t s d ' o r d r e
t é c n i c , en q u e d a r í a e x c l ó s l ' a t u r f o r ? ó s .
P e í que f a r e f e r e n c i a a i s s u b s i d i s de v e l l e s a , es f e i a un
r e p á s d e i s t r e s s i s t e m e s e s t a b l e r t s a l ' E u r o p a de
l'época:
l^^ )
2°'.)
3^^ )
S i s t e m a A n g l é s (1910) d'Auxíli S o c i a l .
Sistema
Alemany
( 1889)
d' Asseguran?a
Social
obligatória.
Sistema
Belga
( 1900)
d'Asseguranga
voluntaria
subvencionada.
H i c a l c u l a v a l a d e s p e s a que a l a M a n c o m u n i t a t l i r e p o r t a r í a
1'estab1iment
de
sistemes
de
pensions
análegs
ais
e s t a b l e r t s en e l s e s m e n t a t s
paisos,
suposant
que
les
c o n d i c i o n s d e m o g r á f i q u e s i de r e p a r t i m e n t de l a r i q u e s a
f o s s i n i g u a l s en e l n o s t r e p a í s :
- Sistema anglés
- Sistema alemany
- Sistema belga
T a l l a d a recomaná
i mes b a r a t .
14.510.000 P e s s e t e s / a n y
1.600.000
"
4.200.000
"
e l sistema alemany, per ésser
obligatori
Respecte a 1'asseguranga
de m a l a l t i a , d e i a que
estava
p a r c i a l m e n t r e s o l t p e r l e s " g e r m a n d a t s " , que a C a t a l u n y a
eren
molt
nombroses
i
populars.
Segons
les
seves
e s t a d í s t í q u e s de
l ' a n y 1913
n'hi havia
1 . 7 9 1 , arab u n a
m i t j a n a d ' u n s 200 s o c i s c a d a u n a , r e p r e s e n t a n t u n e s 3 6 0 . 0 0 0
p e r s o n e s p r o t e g i d o s , l a m a j o r i a c a p s de f a m i l i a .
449
A part d ' a i x d , també e x i s t i e n e l s H o s p i t a l s
(Diputació,
Ajuntament)
públics
i
la
cobertura
domiciliaria
proporcionada
per
1'Assisténcia
Pública
Domiciliaria
Mun i c i p a 1 .
Per a i s s o c o r s a i s o b r e r s sense f e i n a ( l ' a t u r
laboral).
T a l l a d a r e c o m a n a v a : l a c r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l a i s
m u n i c i p i s g r a n s i 1 ' o r g a n i t z a c i ó de f o n s d ' a t u r p e r p a r t de
l e s o r g a n i t z a c i o n s de c a r á c t e r p r o f e s s i o n a l , n o d r i d e s amb
l a c o t i t z a c i ó p e r i ó d i c a i o b l i g a t o r i a d e i s s e u s membres.
M o r t en P r a t de l a R i b a , 1 ' o c t u b r e de 1918 f o u nomenat en
Josep
Ullet,
Conseller-ponent
d'Acció
Social,
amb
1'encárrec
d'estudiar
l e s memóries
entregados
l'any
a n t e r i o r . Fou d o t a t amb u n p r e s s u p o s t de 1.500 p e s s e t e s p e r
e l desenvolupament d'aquesta t a s c a .
A
l a primera Reunió
ordinaria
de
l'Assemblea
de l a
M a n c o m u n i t a t de l ' a n y 1 9 1 9 , j a f o r e n p r e s e n t á i s i a p r o v a t s
els Projectes sobre:
- Pensions a i s v e l l s
- C r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l
municipals.
A l marg d e i s m a t e i x a n y i a i n s t á n c i e s d e i s C o n s e l l e r s S r s .
B a r t r i n a , U l l e t i V a l l e s , fou creada l a Institució Catalana
de P o l í t i c a S o c i a l , p e r t a l de t e ñ i r un o r g a n i s m e c o n s u l t i u
i e x e c u t i u de l a p o l í t i c a s o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t .
En p l e n a campanya p e r 1 ' A u t o n o m í a p o l í t i c a i l ' a p r o v a c i ó de
1 ' E s t a t u t , l a M a n c o m u n i t a t v a c o n v o c a r a l mes de m a r ? d e l
1919, una C o n f e r e n c i a d e l T r e b a l l ( 1 6 ) . A q u e s t a c o n f e r e n c i a
que a p l e g a v a f o r c e s p o l í t i q u e s , s i n d i c á i s
i patronals,
t e n i a p e r m i s s i ó l ' e l a b o r a c i ó de l ' E s t a t u t d e l T r e b a l l , é s
a d i r , e l p r i m e r m a r c l a b o r a l de c o n v i v e n c i a p a c t a t .
És important a s s e n y a l a r l a s i m u l t a n e i t a t i c o m p l e m e n t a r i t a t
e n l ' e l a b o r a c i ó d e i s dos E s t a t u t s : e l d ' A u t o n o m i a i e l d e l
T r e b a l l , e l polític i e l s o c i a l . Ambdós e l a b o r a t s
amb
p a r t i c i p a c i ó i c o n s e n s de l e s f o r g e s p o l í t i q u e s i s o c i a l s
i m p l i c a d o s . Ambdós conjuntament,
buscaven
1'estab1iment
d'un marc de I l i b e r t a t , a u t o n o m í a i s o l i d a r i t a t p o l í t i c a i
social
per a C a t a l u n y a . D i s s o r t a d a m e n t , cap d e i s
dos
E s t a t u t s , p a c t a t s a C a t a l u n y a , f o u a s s u m i t p e l s G o v e r n s de
l ' E s t a t espanyol; i aixó produí l ' i n e s t a b i l i t a t política i
s o c i a l de l a d é c a d a d e i s a n y s 2 0 .
450
A
partir
de
l'any
1920,
es
produiren
una
serie
d ' i n i c i a t i v e s l e g i s l a t i v o s , p e r p a r t de l ' A s s e m b l e a de l a
Mancomunitat, d e l C o n s e l l Permanent i d ' a l t r e s i n s t i t u c i o n s
publiques
o
privades,
que
mereixen
ésser
esmentades.
A l g u n e s es q u e d a r e n en p r o p o s t e s ; a l t r e s a r r i b a r e n a é s s e r
aprovades
i teñir v a l i d e s a
l e g a l , e n c a r a que
de
vida
e f í m e r a , no a s s o l i n t e l s e u p i e d e s e n v o l u p a m e n t ,
i per
t a n t , c a r e n t s de r e s u l t a t s p r á c t i c s . P e r o s i a q u í en fem
e s m e n t , é s amb
e l propósit
d'esbrinar
com
pensava
i
t r a c t a v a de s o l u c i o n a r , l a s o c i e t a t c a t a l a n a , e l s p r o b l e m e s
s o c i a l s d e l seu t e m p s .
A p r i n c i p i s de
l'any 1921,
la Federado
de
Societats
M u t u a l i s t e s de l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a , f e u a r r i b a r una
i n s t a n c i a a l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t , demanant e l
p a t r o n a t g e de
l a M a n c o m u n i t a t p e r a c r e a r un
Institut
A u t ó n o m de P r e v i s i ó i E s t a l v i a C a t a l u n y a ( 1 7 ) . L ' a b r i l d e l
m a t e i x a n y , e l C o n s e l l P e r m a n e n t n o m e n á una
Ponencia,
p r e s i d i d a p e í c o n s e l l e r S r . V a l l e s i P u j á i s , e n c a r r e g a d a de
l ' e s t u d i de l ' e s m e n t a d a i n s t a n c i a , p e r f e r - n e una p r o p o s t a
a l a p r o p e r a r e u n i ó de l ' A s s e m b l e a ( 1 8 ) .
L a r e s p o s t a no e s . f e u e s p e r a r . A i x ó p r o v á 1 ' i n t e r é s
que
d e s p e r t a v e n en a q u e l l s moments a q u e s t s a s s u m p t e s . E l 20 de
j u l i o l d e l 1921,
l a Ponencia I l i u r a v a a l C o n s e l l Permanent,
un
projecte
de
creació
de
l a "Fundació
Catalana
de
P r e v i s i ó , T r e b a l 1 i E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de C a t a l u n y a "
( 1 9 ) . E l c o n v e n i d e l " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " i de
l a C a i x a de P e n s i o n s , s e m b l a qxie f r e n a r e n e l p r o j e c t e , p e r
e v i t a r un augmet de
la burocracia
i de
l e s despeses
administratives.
A l setembre d e l m a t e i x any 1921, f o r e n d e s i g n a t s e l s S r s .
J . B o f i l l i M a t e s , J . V a l l e s i P u j á i s , Roma S o l i P a u i í
G a l í , com a r e p r e s e n t a n t s de l a M a n c o m u n i t a t en 1 ' o r g a n i s m o
d i r o c t i u do l a S e c c i ó de R e t i r f o r ? ó s de
l a C a i x a de
P e n s i o n s , d e s i g n a d a cora a c a i x a c o l . l a b o r a d o r a r e g i o n a l p e r
a C a t a l u n y a i B a l e a r s ( 2 0 ) . E l f e t que t o t s q u a t r e membres,
ho f o s s i n a l b o r a d e l C o n s e l l P e r m a n e n t , d o n a l a i d e a de l a
i m p o r t a n c i a i 1 ' i n t e r é s que l a M a n c o m u n i t a t h i p r e s t a v a a
l a i m p l a n t a d o de l a l l e i d e l r é g i m o b l i g a t o r i de R e t i r s
obrers (21).
451
A l m a t e i x t e m p s , d e s e n v o l u p a n t e l R e g l a m e n t de 21 de g e n e r
i 24 de j u l i o l
de 1921 s o b r e
1 ' implantació del
régim
o b l i g a t o r i de r e t i r f o r ? ó s , es c r e a e l " C o n s e l l R e g i o n a l
d ' I n v e r s i o n s S o c i a l s " ( 2 2 ) , p e r a l q u a l en f o r e n d e s i g n a t s
e l s membres s e g ü e n t s :
President:
E l de
l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a :
J. Puig i Cadafalch
Vocals:
En r e p r e s e n t a d o de l a
Roma S o l
J . B o f i l l i Matas
Mancomunitat:
V o c a l s en r e p r e s e n t a c i ó de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l
G u i l l e m Alcove i Sureda
Balear:
V o c a l s en r e p r e s e n t a d o de l a C a i x a de P e n s i o n s :
F. Moragues i B a r r e t
V o c a l s en r e p r e s e n t a d o d ' o r g a n i s m e s s o c i a l s de p r é s t e c
construcció d'escoles i cases b a r a t e s :
Lluis Ferre-Vidal i Soler
Vocals
en r e p r e s e n t a d o d ' i n s t i t u c i o n s
P e r e Mas i C o d i n a
socials
agrícoles:
V o c a l s en r e p r e s e n t a c i ó de d i s p e n s a r i s i c l í n i q u e s
R a m ó n Albo i M a r t í
Vocals
i
socials:
en r e p r e s e n t a d o d ' h o s p i t a l s :
Joan V a l l e s i Pujáis
Vocals
en
d'educació
representado
de
sanatoris
i
d'anormals:
J o s e p Rogent i P a d r o s a
institucions
V o c a l s en
s o c i a l s de
representació
de c o o p e r a t i v a s
i agrupaments
previsió:
Aibert Bastarde i Santpere.
Com es p o t v e u r e , h i e r e n r e p r e s e n t a d e s t o t e s l e s b r a n q u e s
d e l f r o n d ó s a r b r e de l a p r e v i s i ó s o c i a l a C a t a l u n y a , j u n t
amb
l ' e n t i t a t g e s t o r a i l a i n s t i t u c i ó de g o v e r n . A q u e s t
organisme,
de
carácter
consultiu
i
executiu,
estava
d e s t i n a t a e s d e v e n i r una p e g a c l a u en l ' o r g a n i t z a c i ó i e l
desenvolupament
autdnom,
del
moviment
mutualista
i
cooperatiu cátala.
452
L a XVI r e u n i ó o r d i n a r i a de l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t
de C a t a l u n y a ( 2 3 ) c e l e b r a d a a B a r c e l o n a a f i n á i s d ' a g o s t
d e l 1 9 2 1 , p r e n g u é una a l t r a d e c i s i ó s i g n i f i c a t i v a en e l
r e c o n e i x e m e n t de 1' i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a p o l í t i c a de
l ' A c c i ó S o c i a l . F i n s a q u e s t moment, h a v i a e s t a t I l i g a d a a
l a p o n e n c i a de B e n e f i c e n c i a . A r a es c r e a v a l a p o n e n c i a de
P o l í t i c a S o c i a l . En f o u nomenat C o n s e 1 l e r - p o n e n t en Jaume
B o f i l l i Matas ( 2 4 ) . E r a l a m a n i f e s t a c i ó i 1 ' i n s t r u m e n t ,
d e l que p r e t e n i a é s s e r un i n t e r v e n c i o n í s m e t u t e l a r de l a
Mancomunitat,
en
l a política
social
del
pais.
Tot
respectant i coordinant les millores i i n s t i t u c i o n s j a
e x i s t e n t s , es r e c o n e i x i a l a n e c e s s i t a t d'una p r e s e n c i a mes
a c t i v a , d'un
c o m p r o m í s e x p l í c i t d e l p o d e r p ú b l i c en l a
p r o f i l a x i i tractament d e i s problemes s o c i a l s .
En F r a n c e s c M o r a g u e s , D i r e c t o r de l a C a i x a de P e n s i o n s , f o u
nomenat C o n s e 1 l e r - a d j u n t .
E l D e p a r t a m e n t de P o l í t i c a S o c i a l , p e r c o m p l i r m i l l o r l e s
s e v e s f u n c i o n s , es d o t a amb
dos o r g a n i s m e s de
carácter
t é c n i c i c o n s u l t i u a l b o r a , amb c o m p o s i c i ó m i x t a :
1^^ )
L ' I n s t i t u t C á t a l a de M u t u a l i s m e , amb r e p r e s e n t a c i ó
de l a M a n c o m u n i t a t ,
l a C a i x a de P e n s i o n s i l a
Federació
de
Societats
de
Socors
Mutus
( M u t u a l i t a t s ) (25) p r e t e n i a c o o r d i n a r , r e c o l z a r i
potenciar totes les i n s t i t u c i o n s dedícades a l a
previsió s o c i a l .
2°°.)
L a I n s t i t u c i ó C a t a l a n a de P o l í t i c a S o c i a l ,
amb
r e p r e s e n t a c i ó de l a M a n c o m u n i t a t , e l s p a t r o n s i e l s
o b r e r s , d e v i a é s s e r e l l l o c de c o n f l u e n c i a de l e s
tres
parts
interessades
en
l a resoiució
deis
p r o b l e m e s s o c i a l s . E r a un i n s t r u m e n t d ' e s t u d i i
discussió entre
les parts interessades
i ádhuc
d'arbitratge
en
els
litigis
entre
capital
i
trebal1.
L'instrument
de
premsa
o
vehicle
de
comunicació
D e p a r t a m e n t de
Política
Social
fou e l "Butlletí
T r e b a l l " , a p a r e g u t d u r a n t e l s a n y s 1921 i 1 9 2 2 .
453
del
del
L ' a n y 1923
Catalunya.
fou
creat
el
Patronat
de
Previsió
Social
a
A c a u s a de l a c u r t a d u r a d a d ' a q u e s t D e p a r t a m e n t , no t e n i m
q u a s i r e a l i t z a c i o n s que e n s p e r m e t i n f e r un b a l a n ? , p o s i t i u
0 n e g a t i u , de
l a s e v a a c t u a c i ó . P e r o e l que
sí
ens
interessa
ressaltar
- a l repassar
les
opinions,
els
projectes,
les
ponéncies,
els
organismes
i
les
i n s t i t u c i o n s , de l e s e n t i t a t s p r i v a d e s o p u b l i q u e s , que
durant
e l primer quart
del segle
XX,
s'aixecaren a
C a t a l u n y a , amb e l p r o p ó s i t de c o n t r i b u i r a l a p a u i l a
j u s t i c i a s o c i a l - é s que e l l e s m a n i f e s t e n uns t r e t s corauns,
1 d i f e r e n c i á i s - a l h o r a - , amb l a f i l o s o f í a e s p a n y o l a .
454
6.4.4,1.
INSTITUT CÁTALA
ANNEX
DE MUTUALISME
"La darrera
Assemblea
de la Mancomunitat
acordá,
a
proposta
del
Consell
Permanent,
la creació,
dintre
d'una
vasta
Fundació
Catalana
de Previsió,
Treball
i Es taIvi,
d'una
Secció de Mutualisme
i Previsió,
els elements
integrants
de
la
qual
haurien
estat
aportats
principalment
per la
Federado
de Socorrs
Mutus
que abans
es dirigí
a la
Mancomunitat
sol.licitant
la seva
tutela.
L'acord
de creació
de l'esmentada
Fundació
Catalana
era en
els seus
termes
i condicions
prou dar
i explícit;
tant,
que no calia
fer altra
cosa sino
convocar
a una Junta de
const itució
de la Secció
de Mutual i sme i Previsió,
que
segons l'acord,
s'havia
de constituir
primer
que cap
altra,
i així
era preocupació
primordial
en aquest
afer
del
Conseller
de Política
social
la de proposar
al
Consell
Permanent
la des Ignacio
de les persones
que havien
de
constituir
el Patronat
de la susdita
Secció,
posar-la
en
marxa
i donar-1 i adequada
reglamentado,
i,
altrament.
actuar
de Consell
interí
de tota la
fundació.
Mentre estava
pendent d'execució
l'acord
de l'Assemblea,
es
produiren
dos fets
nous en la quest ió: d'una banda, la
incorporado
al Consell
de la Mancomuni tat del
Conseller
Sr. Moragas
i Barret,
Director
de la benemérita
Caixa de
Pensions
per a la Vellesa
i d'Estalvis,
que per la seva
especial
competencia
i per representar
l'organisme
áutónom
encarregat
de l'aplicado
de les assegurances
socials
a
Catalunya,
dintre
de
les
quals
s'haurá
d'
integrar
harmónicament
la de
la malaltia,
havia,
naturalment,
d'ésser
cridat
a col. laborado
en 1'execució
d'aquell
acord;
d'altra
banda,
el fet independent
de la
nostra
voluntat,
d'anunciar-se
la conferencia
oficial
de
segur
obligatori
de
malaltia,
precursora
d'una
actuació
legislativa
de l'Estat,
en la qual convé intervenir,
si mes
no, in formant
i documentant
al legislador,
en termes
que
salvin
1'organització
tradicional
d'aquestes
assegurances
a Catalunya,
ja que, altrament,
peri1larien
de
fracasar,
albora,
1'actuació
legislativa
i els lloables
propósits
que
induiren
a la Federado
de Socorros
Mutus a adregar-se
a la
Mancomunitat.
455
A propósit
d'aquesta
anunciada
actuació
de l'Estat,
s'agita
l'opinió
entre els mutualistes
catalans,
temerosos
de noves
immixt ions
del
poder
públic
en
la
vida
de
llurs
agrupacions,
i en previsió
del dany que pogués
resultar
d'una actitud
exclusiva
de l l u i t a entre
les germandats
i
els orgues
de previsió
social
de 1'Estat,el
Consell
delega
al
sotscrit
Conseller
perqué,
amb
la
indispensable
col. laborado
del Consel ler adjunt
Sr. Moragas
i
Barret,
veles,
en conferencies
i gestions
amistosos,
de
posar
d'acord
les Germandats
amb la Caixa
de Pensions,
delegada
de l'Institut
Nacional
de Previsió,
a f i de poder
influir
en
la
futura
conferencia
oficial
d'assegurances
de
malaltia,
i per mitjá
d'ella
en la ulterior
legislado
i
organi tzació
del ram.
El sotscrit
Conseller
de Política
social
i el
Conseller
adjunt
Sr. Moragas
i Barret
celebraren
conferencies
amb els
representants
de la Federado
de Socorsos
Mutus,
de les
quals
anaren
donant
compte
al Consell
Permanent
amb
1'intent
d 'aportar
al problema
de 1'assisténcia
social
deis
malalts
que l'Estat
planteja
solucions
en les quals,
si les
Germandat s garant i ss in el respecte
a les característ
iques
tradidona
1s, la Caixa de Pensions
assegurés
l'exactitud
i
el rigor
d'una técnica
perfecta,
i el máxim
de benef i c i s
legáis,
per ésser
delegada
de l'Institut
de
Previsió,
havent-se
arribat,
mercés
a la lloable
géneros i tat de
tots
els
elements
interessats
i a la natural
convergencia
de
llurs
finalitats,
a
1'acord
que
estableixen
les
consideracions
i els documents
que acompanyen
aquest,
DICTAMENT
Ates que l'acord
de l 'Assemblea
de la Mancomunitat
de
crear
la Secció
de Mutualisme
i Previsió,
de la Fundació
Catalana
de Previsió,
Treball
i Estalvi,
s'encaminava
en realitat
a
acollir
els precs
de les Germandats
catalanes
donant-loshi tutela
oficial
i la sunsegüent
autoritat
moral que, el
mes possible
i en defecto
d'una sanció
legal,
els
protegís
de les escomeses
de la f iscal i tat i dones a llur
Federado
major poder
per a imposar
a les peti tes Germandats
normes
de perfecció
i d'eficacia
en llur
funcionament.
456
Ates que semblants
propósits
podran
obtenir-se
plenament
acollint
les conclusions
de la Federació
de Socorsos
Mutus
i de la Caixa
de Pensions
per a la Vellesa
i
d'Estalvis,
incorporant-les
a 1'acord
de 1 'Assemblea,
amb la qual
cosa
restará,
demés,
complerta
1'aspirado
de les
Germandats
reiteradament
expressada,
d'influir
la legislacio
espanyola
del segur
de malaltia,
fent-lo
mes perfecte
i obtenint
un
régim legal
especial
que consagri
el seu peculiar
carácter
benéfic.
El subscrit
Conseller
té 1'honor
Permanent
1 'adopció
del
següent
de
proposar
al
Consell
ACORD
Ir.
S'autoritza
el senyor
President
perqué,
per
sí o
delegant
en el Conseller
de Política
social,
o en
altres
persones
i complimentant
1'acord
de l'Assemblea
de 2 de
setembre
últim,
procedeixi
a constituir
un Institut
Cátala
de Mutualisme,
d'acord
amb la representació
de la Caixa
de
Pensions
per a la Vellesa
a tenor de les següents
bases,
previament
acceptades
per les entitats
a les quals
afecten:
La Mancomuni tat de Catalunya,
la Caixa de Pensions
per a la
Vellesa
y d'Estalvis,
i la Federació
de
Societats
de
Socorsos
Mutus,
desi tjant
cooperar
al
compliment
deis
acords
de la Conferencia
d 'Assegurances
socials,
ce lebrada
a Madrid
l'any
1917,
entre
les conclusions
de la
qual,
aprovades,
figuren
les que proposá
el Sr. Moragas,
en el
sentit
que
l'organització
de 1'asseguranga
de
malalties
prengui
per
base
el
mutualisme
representat
per
les
societats
de socors
mutus, i
sigui
regulat
per una
llei
especial,
i desitjant
també contribuir
de manera eficag
al
desenrot1lament
i perfecció
deis
socors
mutu, acorden
la
creació
de 1'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus, annex a la
Caixa
de Pensions
per
a la Vellesa
i d'estalvis,
que
funcionará
d'acord
amb les bases orgániques
següents:
Iñ,
L'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus,
com anexe
a la
Caixa
de Pensions
per a la Vellesa
i d'Estalvis,
té
per finalitat
essencial
la defensa,
desenrot1lament
i
perfecció
del principi
mutualista
i de les
apiicacions
i derivacions
que
hi dona
el socors
mutu en
la
práctica
de les societats
de socors mutus,
germandats,
457
montepius
i al tras mutua 1 i tats ana logues,
així com la
vida i funcionament
de dispensaris,
elíniques
i
altres
organismos
d'assisténcia
fundats
per
a
bé
del
mutualisme.
El
domicili
de
1 ' Institut
Cátala
de
Socorsos
Mutus
será
durant
un any el mateix
que
té
actualment,
i després
podrá
ser
el de la Caixa
de
Pensions
per a la Vellesa
i d'estalvis,
i a
1'efecto,
aquesta
Institució
habí 1 i tara el local
i les
oficines
a
propósit.
2ñ.
L'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus
desenrot1lará
aquesta
finalitat
realitzant
els següents
objectius:
Ir. defensa
i protecció
social,
económica,
fiscal
i
legal,
de
les
entitats
mutualistes
afiliades
a
1 'Institut;
2ñ Perfeccionament
técnic del socors
mutu;
3r.
Organització
i
sosteniment
d'assegurances
í
reassegurances
auxiliars
i complementáries,
i
4rt.
Obra de cooperado
i assisténcia
médica.
3ñ.
L'Institut
Cátala
de
Socorsos
Mutus
realitzará
1 'objectiu
primer
contribuint
amb els seus treballs
i
concurs
directes,
amb les seves iniciat
ives própies
i
amb el seu apoi a les gestions
de les mutualitats,
a
obtenir
deis
poders
i
autoritats
legislat
ius,
governatius
i administratius
de 1'Estat,
la Regió,
la
Provincia,
i el Municipi
els
següents
beneficis
a
favor
deis
montepius
i mutual i tats
afiliades
a
1 '
Institut:
a) El respecte
a llur
existencia,
vida
i
funcionament
propis;
b)
La
concessió
deis
majors
beneficis
possibles
de
carácter
legal,
dins
la
legislado
general
i d'una legislació
especial
que
els
sigui
adequada
i convenient;
i c) El reconeixement
a
llur
favor
de les exempcions
fiscals
i tributarles
de
tots
els
ordres.
43.
El segon objectiu
es real i tzará mi t jangant
una
oficina
técnica,
estadíst ica i actuarial
que recopilará
les
dades estadíst iques necessár ies per a la preparado
de
taules
de morbi1 i tat i de totes
les bases
técniques
que siguin
convenients
per a perfeccionar
els
socorsos
mutus en totes
les seves manífestacions,
donant-hi
les
eficácies
de 1'asseguranga
científica.
Aquest
servei
técnic estará
dirigit
i portat
a terme per personal
de
la Caixa
de Pensions
per a la Vellesa
i
d'Estalvis,
d'acord
amb
l'Institut.
458
Sá.
L'Institut
Cátala
de
Socorsos
Mutus
plante jará
i
desenrot1lará
el seu tercer
objectiu,
creant
un
servei
d'asseguranga
apte
per
a faci1itar
a les
entitats
afiliades
les avantatges
següents:
a) Reasseguranga
de
les
malalties
exceptuados
que
sigui
possible;
b)
Reasseguranga
de
les malalties
1 largues,
en
quant
excedeixin
deis
límits
máxims
reglamentaris
deis
motepius;
c) Asseguranga
deis
socis
pertanyents
a
montepius
dissolts
i d'aquelles
altres
persones
que
per llurs
circumstáncies
no pertanyin
a germandats
o
montepius
acceptats,
i d) Asseguranga
o
reasseguranga
ais
motepius
que
ho
s o l . l i c i t i n de
determinades
modalitats
deis
socors
mutu,
auxiliars
o
complemetáries
de les que figuren
com a principals
en
llurs
reglaments.
6ñ.
L'obra
de cooperació
i assisténcia
médica,
compresa
dins
el
quart
objectiu
d'aquest
Institut,
es
realitzará
mi tjangant
una organi tzació
adequada,
i
podran
gandir
deis seus aventatges
en les formes
i amb
les condicions
i tarifes
reglamentarios
els socis
deis
montepius
afiliats a
l'Institut.
7a.
Ultra
els anteriors
object ius, aquest
Instituí
podrá
també rea 1 i t zar el de const i tuir
un fons per
efectuar
avengos
económics,
en
determinades
condicions,
a
aquellos
germandats
o montepius
a f i l i a t s que, per
rao
d 'epidémies
o d'altres
causes
justificades,
es
trobin
momentániament
impossibilitats
de
complir
llurs
compromi sos.
83.
L ' Inst i íut Caíala
de Socorsos
Mutus procurará
també a
favor de les germandats
afi1iades
toís els
aveníaíges
que siguin
possibles
en les operacions
i
funcionamení
de la Caixa de Pensions
per a la Vellesa
i
d'Esíalvis.
93.
Tindran
el carácter
d'entiíats
afiliades
els
montepius
i altres
germandats
i societats
de socorsos
mutus
que
ho
sol.licitin,
acceptaní
aquesíes
bases
i
el
reglamení
per
la seva
apiicació,
cooperaní
a
llur
complimení
i abonant
a
l'Institut
la
quota
que
s 'estipul
i.
459
lOñ.
La Caixa de Pensions
per a la Vellesa
d 'Estalvis
podrá
concertar
amb l 'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus el
reassegur
deis riscos
que aquest
cobreixei,
com també
podrá
assegurar
directament
amb
les
germandats
aquelles
modalitats
que l 'Institut
no
practiqui.
Ilñ.
La Caixa
de Pensions
per a Vellesa
i
d'Estalvis
conserva
el dret d'establir
directament
dins el seu
funcionament
les organitzacions
d'assisténcia
i socors
mutu que cregui
convenient,
inscrivint
les de
socors
mutu que estableixi
en l'Institut
Cátala
de
Socors
Mutus.
12§. L'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus
estará
regit
i
governat:
a) Per un Consell
de Patronat,
compost per
nou individus
(tres
representants
de la
Mancomunitat,
tres
de la Caixa
de Pensions
per a la Vellesa
i
d 'Estalvi
s i tres
de la Junta
administrat
iva
de
l'Institut
Cátala
de Socorsos
Mutus,
i b) Per una
Junta
administrat
iva, composta
per quinze
individus,
elegits
per
sufragi
entre
les
organi
tzacions
mutuali stes
adheridos.
13§. El Director
de la Caixa
de Pensions
per a la
Vellesa
i
d 'Estalvis
tindrá
veu
i
vot
en
la
Junta
administrat
iva com a Conseller-delegat
del
Patronat,
i exercirá
les funcions
d'assessor
técnic
i
inspector
general
de
l'Institut".
2n.
Del precedent
acord
se'n
donará
compte
a
l'Assemblea,
per
tal
que
se
serveixi
aprovar
l'actuació
del Consell,
en compliment
de
l'acord
d'Assemblea
de 2 de setembre
últim.
- JAUME BOFILL I
MATAS.
En compliment
del segon extrem,
el Consell
comunica
l'acord
a 1
'Assemblea.
Permanent
Barcelona,
9 de febrer
de 1922. -El President,
J. PUIG
I CADAFALCH - Els Consellers:
JAUME BOFILL
I MATAS JOSEP ESTADELLA
- ANSELM GUASCH - PERE LLORET - PERE
MIAS
- AGUSTI
RIERA
- ROMA SOL - JOAN
VALLES I
PUJALS. "
460
6.4.5. NOTES
(1)
Riu, Manuel (Editor): La pobreza y l a a s i s t e n c i a a los
pobres en la Cataluña H e d i e v a l . Bacelona, C.S.I.C.,
1980 y 1982 (2 v o l ú m e n e s )
(2)
Blanco, Juan Eugenio: P l a n i f i c a c i ó n de la Seguridad
Social E s p a ñ o l a . Barcelona, Ediciones Marte, 1964,
p á g . 27.
Blanco, Juan Eugenio: A n t o l o g í a del nacimiento de l a
previsión social española 1908-1910. Madrid, Instituto
Nacional de P r e v i s i ó n , 1959.
(3)
Urcelay
Repolles, Mariano:
Previsión
y
Seguros
Sociales. Madrid, Instituto Nacional de P r e v i s i ó n ,
1950.
(4)
Dexeus Font, S.: La primera obra catalana de p r o t e c c i ó
médico-social de la dona embarassada. Segur maternal
de l ' I n s t i t u t de la dona que t r e b a l l , organisme de la
Caixa de Pensions. IV Congrés Metges Llengua Catalana,
Girona, 1921, I I , 637-641.
Veure:
Rovira i Rivas, F.: Obra d'assisténcia m é d i c a de
l ' I n s t i t u t de la Dona que t r e b a l l a , organisme de l a
Caixa de Pensions. IV Congrés Metges Llengua Catalana,
Girona, 1921, I I , 631-636.
(5)
E d i t o r i a l : Segur Social d'Enfermetats. Barcelona,
Butlletí Sindicat de Metges de Catalunya, J u l i o l 1922,
Vol I I I , NQ 26, página 1.
(6)
Girona i T r i u s , J . : Ponencia para l a Conferencia
Nacional de
Seguros de Invalidez, Enfermedad y
Maternidad, Barcelona. Noviembre 1922.
"El C r i t e r i o profesional en e l Seguro de Enfermedad".
Barcelona, Butlletí Sindicat de Metges de Catalunya,
octubre 1922, Vol I I I , NQ 30, página 3.
461
(7)
E d i t o r i a l : Sobre l a C o n f e r e n c i a N a c i o n a l d e l Segur
O b l i g a t o r i . B a r c e l o n a , B u t l l e t í S i n d i c a t de M e t g e s de
C a t a l u n y a , novembre 1 9 2 2 , V o l I I I , NQ 3 1 , p á g i n a 1.
(8)
V i c t o r i a d e l S i n d i c a t . Un f r o n t u n i t p e r a d e f e n s a r
les
nostres
c o n c l u s i o n s . B a r c e l o n a , Butlletí
del
S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a , d e c e m b r e 1 9 2 2 , V o l
I I I , NQ 3 2 , p á g i n a 1.
(9)
S o l e r i B r u , Joan: Mutualisme. B a r c e l o n a , Butlletí d e l
S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a , g e n e r 1 9 2 3 , V o l I V ,
NQ 3 3 , P á g i n a 3 .
(10) G i r o n a
i Trius:
E l s metges
i
les
mutualitats.
B a r c e l o n a , B u t l l e t í de M e t g e s de C a t a l u n y a , m a i g 1 9 2 3 ,
V o l I V , NQ 3 7 , p . 2-4.
G i r o n a i T r i u s : E l S e g u r de M a l a l t i a . B a r c e l o n a ,
B u t l l e t í de M e t g e s de C a t a l u n y a , s e t e m b r e 1 9 2 3 , V o l
I V , NQ 4 1 , p á g i n a 2.
M e s t r e i P u i g , J . : P o n e n c i a s o b r e e l Segur o b l i g a t o r i
de m a l a l t i a . B a r c e l o n a , B u t l l e t í d e l s i n d i c a t
de
M e t g e s de C a t a l u n y a , a b r i l 1 9 2 4 , V o l V,NQ 4 4 , p á g i n a 4
(11) P r e s e n t a d o .
Butlletí
del
Museo
Social,
B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1910.
(12)
NQ
1.
Granada
Pich,
Agustí:
Realidades
y
Esperanzas.
B a r c e l o n a , A n a l e s d e l I n s t i t u t o P s i c o t é c n i c o , 1948, p.
3-19.
(13) R e p o r t d e l C o n s e l l Permanent a l ' A s s e m b l e a , M a i g 1917.
B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 1 7 , p . 2 4 7 - 2 5 7 .
(14) R e p o r t d e l C o n s e l l Permanent a l ' A s s e m b l e a , Novembre,
1917.
Anexe
NQ
36.
B a r c e l o n a , Mancomunitat
de
C a t a l u n y a , 1917, p . 4 1 3 .
( 1 5 ) R e p o r t d e l C o n s e l l P e r m a n e n t a l ' A s s e m b l e a , Novembre
1917.
Anexe
NQ
37.
B a r c e l o n a , Mancomunitat
de
C a t a l u n y a , 1918, p . 4 2 9 .
462
( 1 6 ) Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t . M a i g
B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 1 9 .
1919.
( 1 7 ) C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p . 1 1 9 .
(18)
C r e a c i ó d e l a p o n e n c i a e n c a r r e g a d a d e l ' e s t u d i de l a
i n s t a n c i a de l a F e d e r a d o de S o c i e t a t s M u t u a l i s t e s de
l a p r o v i n c i a d e B a r c e l o n a . C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p . l l 9 .
( 1 9 ) P r o j e c t e de c r e a c i ó
de l a F u n d a c i ó
Catalana
P r e v i s i ó , T r e b a l l i E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó
C a t a l u n y a . C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p . 2 1 5 - 2 1 7 .
( 2 0 ) C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p ,
de
de
282.
( 2 1 ) A r x i u de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a :
NQ 2 7 9 4 .
Lligall
( 2 2 ) C o n s e l l R e g i o n a l d ' I n v e r s i o n s S o c i a l s . C.O.M., V o l I I ,
1921, p á g . 3 1 5 .
(23) P r o j e c t e s d ' a c o r d p r e s e n t a t s a l a XVI r e u n i ó o r d i n a r i a
de
l ' A s s e m b l e a d e d i p u t a t s de l a M a n c o m u n i t a t de
Catalunya.
Barcelona,
Mancomunitat
de
Catalunya,
setembre 1921.
( 2 4 ) C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p .
394.
(25) C o n s t i t u c i ó
de l ' I n s t i t u t
Cátala
C.O.M., 1 9 2 2 , V o l I I I , p . 6 2 - 6 3 .
463
de
Mutualisme.
V I I . DISCUSSTO.
464
7.1. D I S C U S S I O .
La Mancomunitat
(1914-1924) s i g n i f i c a e l p r i m e r pas cap a
l a r e c u p e r a d o de l ' a u t o g o v e r n de C a t a l u n y a , d i n s l a
historia
contemporánia. Aquesta e x p e r i e n c i a ,
p l e n a de
c o n t r a d i c c i o n s , é s f r u i t de l a v o l u n t a t a u t ó c t o n a i de l e s
c i r c u m s t á n c i e s p o l í t i q u e s d e l moment. T a n t l e s f e b l e s e s com
e l s e n c e r t s d ' a q u e s t a I n s t i t u c i ó s o n f r u i t de l a d i a l é c t i c a
e n t r e ambdues f o r c e s .
E l p r o j e c t e p o i í t i c de l a M a n c o m u n i t a t
liderat per Enric
Prat
de
l a Riba,
que n ' é s t a m b é
l'ideóleg,
pretén
reconstruir
l a personalitat
nacional
de
Catalunya,
d e t e r i o r a d a p e r uns s e g l e s de d e c a d e n c i a i d e p e n d e n c i a .
A q u e s t a r e c u p e r a c i ó es b a s a r í a en l a r e v i t a l i t z a c i ó de
C a t a l u n y a , que é s a s s i m i l a d a a un o r g a n i s m e v i u , p e r o que
es t r o b a v a e n e s t a t
l e t á r g i c , segons
l a doctrina del
n a c i o n a l i s m e o r g á n i c , exposada p e r P r a t en e l l l i b r e "La
N a c i o n a l i t a t Catalana" (1906).
L a n a c i o n a i i t a t , a l i g u a l que u n a p e r s o n a , t é t r e s v e s s a n t s
i n d e s t r i a b l e s : 1 ' e c o n ó m i c a , l a c u l t u r a l i s o c i a l , que es
c o r r e s p o n e n amb l ' a s p e c t e : f í s i c , i n t e 1 . l e c t u a l i m o r a l de
l ' i n d i v i d u . Aquesta interdependencia entre e l s d i v e r s o s
membres o e l e m e n t s d e l c o s s o c i a l o n a c i o n a l , i m p l i c a un
desenvolupament
gradual
i equilibrat
( o r g á n i c ! ) , que
p o t e n c i i p e r un i g u a l t o t s e l s á m b i t s que i n f o r m e n l a
n a c i o n a i i t a t . Des d ' a q u e s t a p e r s p e c t i v a , l ' a c c i ó de g o v e r n
de l a M a n c o m u n i t a t
busca e l r e e q u i l i b r i i n t e r n
d'aquest
organisme v i u i l a seva projecció e x t e r i o r .
Per
dur a terme aquest p r o j e c t e , es c o n j u m i n a r e n
tres
e l e m e n t s i n d i s p e n s a b l e s en l a p o l í t i c a c o n t e m p o r á n i a : u n a
i d e o l o g í a , un p a r t i t i u n s f u n c i o n a r i s , r e p r e s e n t a t s e n : e l
Nacionalisme,
la
Lliga
i
els
intel.lectuals
professionals.
Els criteris
de
l'acció
de
govern
s'articulen
en
base
a i s conceptes
de
catalanitat,
g l o b a l i t a t i m o d e r n i t a t . En t o t e l t r e b a l l é s p r e s e n t l a
n e c e s s i t a t d ' e d i f i c a r un p o d e r p ú b l i c c á t a l a , e n t e s com a
g e n e r a d o r de s e r v é i s , que c o m p i e m e n t i n i a l h o r a e s t i m u l i n
les
i n i c i a t i v e s p r i v a d e s . Aquesta situació
d'equilibri
e n t r e l ' e s t a t i s m e i l'acció s o c i a l és una c o n s t a n t en l a
Mancomunitat.
465
L'obra s a n i t a r i a i s o c i a l de l a Mancomunitat de Catalunya
és necessariament incompleta per les limitacions l e g á i s ,
polítiques i económiques de la propia I n s t i t u c i ó . Cal
dístingir dos períodes ciarament d i f e r e n c i a t s . E l primer
(1914-1919), básicament p r o j e c t i s t a , en q u é es defineixen
les bases socio-sanitáries a u t ó c t o n a s , mitjangant grups
d'estudi, i e l segon (1920-1924) en q u é s'adopta una
posició mes intervencionista.
La Mancomunitat fou un deis primers organismes públics en
reconéixer i donar valor e c o n ó m i c a l a salut i a l a
s a n i t a t . Amb l a Mancomunitat s'iniciá
l a Planificació
s a n i t a r i a que tractá de preveure les necessitats i es
diferencia de l a Legislació s a n i t a r i a que n o r m a t i v i t z á i
protocolitzá les actuacions.
Durant e l primer ter? del segle XX a Catalunya, es
desenvolupá
un
model
socio-sanitari
mixte
o
de
complementarietat, amb l a intervenció deis
organismes
públics
(campanyes de l l u i t a contra algunes
endémies
concretes: tuberculosi), i l a concurrencia d'entitats de
previsió
social o mutues (l'Alianga en e l camp de
1'assisténcia, e t c . ) . Aquest t e i x i t s o c i o - s a n i t a r i , és
f r u i t de la manera d'ésser consubstancial del nostre p o b l é ,
en armonitzar l a I l i b e r t a t , l'autonomia i l a s o l i d a r i t a t ,
entre e l s individus i les i n s t i t u c i o n s a u t ó c t o n o s .
En el contexte europeu, e l programa p o l í t i c desenvolupat
per la Mancomunitat i e l s seus t é c n i c s , m a n i f e s t á l a
influencia de les cultures v e í n e s mes desenvolupades. La
Beneficencia rebé un fort influx francés en l a seva forma
organitzativa; mentre que l a Sanitat rebé 1'impromta deis
anglosaxons, innovadors en aquest terreny; i l'Acció Social
es veié fortament i n f l u i d a peí model alemany, com a peoners
en aquest camp.
Els viatges d'estudi i e l s pensionats a l'estranger, foren
les principáis vies d'entrada de l a ideología i les
innovacions técniques de les cultures veines, destinades a
desvetllar
i renovar
les própies
p o t e n c i a l i t a t s per
resoldre
e l s problemes s o c i o - s a n i t a r i a . E l s inpulsors
d'aquesta política foren en J , Pijoan i en
Prat de l a
Riba.
466
A l segle XIX, l'assisténcia a i s a i i e n a t s e r a a o s t i n g u d a per
dos p o s t u l a t s :
l a d i g n i t a t de
l a p e r s o n a humana i l a
h i g i e n e d e l m a l a l t m e n t a l . A l s e g l e X X , e l s dos c o n c e p t e s
b á s i c s s o n : e l v a l o r e c o n ó m i c de l a v i d a humana, i l e s
possibi1itats
de
g u a r i c i ó . A i x ó es
fonamenta
en
les
premisses
següents:
a)
ia
societat
és
parcialment
r e s p o n s a b l e de l e s p e r t o r b a c i o n s m e n t á i s ; b) e l t r a c t a m e n t
mai s e r á a n t i e c o n ó m i c ; c ) l ' o b j e c t i u é s i a t r a n s f o r m a c i ó
d e i s a i i e n a t s en e l e m e n t s ú t i l s i p r o d u c t i u s ; i d) l o g r a r
l a seva r e i n t e g r a d o a l a v i d a s o c i a l . Per a s s o l i r aquests
objectius,
la
Mancomunitat
es
dota
d'un
"Centre
d'observació
i clínica per a l tractament d e i s
malalts
m e n t á i s a g u t s r e c u p e r a b l e s " ( a S a n t a C o l o m a de G r a m a n e t ) .
A q u e s t e s t a b l m e n t e r a e l n u c l i i n i c i a l d'una c a d e n a de
centres nosocomials d i s t r i b u i t s per t o t C a t a l u n y a .
L e s f u n c i o n s a s s i g n a d e s a a q u e s t p r i m e r c e n t r e e r e n de
c a r á c t e r a s s i s t e n c i a l , d o c e n t i i n v e s t i g a d o r . E r a l a seu
d e l f u t u r " I n s t i t u t de P s i q u i a t r í a de C a t a l u n y a " , que
pretenia
coordinar
aquesta
xarxa
d'institucions
psiquiátriques
de
nivell
primari
i s e c u n d a r i que
es
p l a n e j a v a e s t a b l i r . E l s e s t a b l i m e n t s de n i v e l l s e c u n d a r i
foren e l s centres psiquiátrics e s t a b l e r t s o per crear a les
quatre
províncies,
com:
e l s manicomis,
les
colónies
agrícoles, centres per psicópates crimináis, c e n t r e s per a
nens s u b n o r m a l s ,
e t c . "L'assisténcia
fuig
deis
grans
c e n t r e s p e r c r e a r c e n t r e s p e t i t s o m i t j a n s que e s t i g u i n
p r o p d e i s que
t i n d r a n n e c e s s i t a t de r e c ó r r e r - h i " . E l s
dispensaris
psiquiátrics
a
establir
en
els
nuclis
i m p o r t a n t s de p o b l a c i ó c o n s t i t u i r i e n e l n i v e l l p r i m a r i de
l ' a s s i s t é n c i a , amb f u n c i o n s de p r e v e n c i ó i r e h a b i 1 i t a c i ó .
Conceptualment,
1'inicial
"Servei
d'Assisténcia
ais
aiienats"
del primer
període
de
l a Mancomunitat
amb
f u n c i o n s merament c u r a t i v e s , e v o l u c i o n a r á c a p un " S e r v e i de
l l u i t a c o n t r a l e s n a l a l t i e s m e n t á i s " en c o n s o n a n c i a amb e l s
moderns c o r r e n t s de l a P s i q u i a t r í a de l a s e g o n a d é c a d a d e l
segle
XX.
Aixó
es
manifestará
en
una
progressiva
t r a n s f o r m a c i ó de l ' i n t e r é s de l e s a u t o r i t a t s p o l í t i q u e s i
s a n i t á r i e s , des d e i s g r a n s e s t a b l i m e n t s p s i q u i a t r i c t a n c a t s
a i s p e t i t s dispensaris o b e r t s , del tractament nosocomial a l
t r a c t a m e n t a m b u l a t o r i , de
l'ailIament a l a convivencia
s o c i a l , de l a c u r a a l a p r e v e n c i ó .
467
Un Decret del Consell Permanent de la Mancomunitat de l'any
1916
autoritzava
la
sortida
temporal
de
malalts
psiquiátrics
internats
ais manicomis, amb
e l permis
facültatiu del Director del Centre i sense intervenció del
jutge. L'any 1918,
va crear-se e l "Patronat per
ais
alienats g u a r i t s " , amb l a f i n a l i t a t de f a c i l i t a r i t u t e l a r
la seva r e i n t e g r a d o s o c i a l i laboral en e l període crític
de c o n v a l e s c é n c i a . T a m b é es feren alguns intents, no
r e e i x i t s per manca de suport s o c i a l , d'assisténcia f a m i l i a r
deis a l i e n a t s . Es a d i r , viure amb famílies d ' a c o l l i d a ,
sota la supervisió d i r e c t a i continuada del personal
facültatiu d'un manicomi de r e f e r e n c i a .
L'acumulacíó de dades e s t a d í s t í q u e s deis malats ingressats
en establiments p s i q u i á t r i c s per compte de la Mancomunitat
des de 1914, possíbílitá la u t i l i t z a c i ó d'aquest material
cora a base d'una prudent i correcta p l a n i f i c a c i ó
de
l'assísténcia, i constitueix l ' i n i c i de
1'epidemiología
psiquiátrica entre nosaltres. La Mancomunitat fou pionera
en l'intent d'introduir la p r o f i l a x i s o c i a l i l a higiene
mental, ais seus centres t e r a p é u t i c s i a i s seus esquemes
a s s i s t e n c í a l s . L'any 1923
fou membre fundador de
la
Societat Internacional d'Higiene Mental.
La Mancomunitat no es conforma amb 1'administracíó de les
antigües incluses d e c í m o n ó n i q u e s . Coherents amb l'esperit
de modernitat i de servei p ú b l i c que calía donar ais
establiments b e n é f í c o - s a n i t a r i s , Prat de la Riba i Miquel
A. Fargues
impulsaren la transformado en
un
servei
d'atencíó materno-infanti 1 en sentit ampli, que c o m t e m p l é s
la p r o t e c c i ó , promoció i a s s i s t é n c i a materno-infanti 1 de
tota la s o c i e t a t , especialment les obreres industriáis i no
solament les capes marginados (mares s o l t e r o s , pobres) com
era t r a d i c i o n a l . Aquest interés do 1'administrado p ú b l i c a
per la salut materno-infantil, s i n t o n i t z a perfectament amb
les idees eugenésiques
(protecció de
la ra9a) i de
protecció de la maternitat obrera, en boga a tot Europa a
p r i n c i p i s de
segle. Aquest sistema cátala
d'atenció
materno-infantil,
fóra
de
carácter
médico-social,
no
l i m i t a n t - s e a 1'assisténcia m é d i c a , i extenent-se a l suport
social de la maternitat, amb un sistema de subsidis i
servéis complementaris (guarderies, e t c ) .
468
La Institució Maternal Catalana, creada l'any 1916
i
inaugurada el 1923, constituía el primer esglaó d'aquesta
xarxa a s s i s t e n c i a l . Centre de referencia o de tercer n i v e l l
l i foren encomanades funcions de: docencia, investigació i
assisténcia materno-infanti 1. Entre les tasques docents
encomanades hi havia la formació de metges e s p e c i a l i s t a s en
toco-ginecologia i p e d i a t r í a , així com de llevadores i
infermeres guarda-infants. E l segon n i v e l l d ' a s s i t é n c i a ,
era
constituit
per
les Maternitats
provincials
ja
existents.
El
primer
nivell
serien
els
dispensaris
municipals, amb el personal d'atenció materno-infantil de
l'assisténcia pública d o m i c i l i a r i a .
Amb
l'objectiu
de
completar
la
xarxa
d'hospitals
provincials de beneficencia, la Mancomunitat comengá la
construcció deis de Lleida (1922) i Tarragona (1924). La
Mancomunitat, coherent amb
la idea d'exemplaritat del
servei p ú b l i c , efectúa importants millores i a m p l i a c í o n s en
tots el servéis de beneficencia que regenta a Barcelona,
Tarragona, Lleida i Girona: inclusas, sanatoris, h o s p i t a l s ,
manicomis, e t c .
En aquest p e r í o d e , es racionalitá
la gestió de
les
i n s t i t u c i o n s benéfiques de t i t u l a r i t a t
p ú b l i c a . Foren
abandonáis els c r i t e r i s p a t e r n a l i s t a s , en favor d'una
gestió mes professionalitzada, amb c r i t e r i s homogenis per
a tots e l l s . També els organismes benéfics de t i t u l a r i t a t
privada que
rebien subvencions a fons perdut, foren
reclamáis d'enviar informes de les seves a c t i v i t a t s , i el
repartiment es r e a l i t z a amb c r i t e r i s mes o b j e c t i u s .
El "Pla de regionalització s a n i t a r i a " elaborat peí Dr.
Cinto Raventós l'any 1917, per encárrec d'en Prat de la
Riba, representa el primer intent serios de potenciar els
h o s p i t a l s - a s i l s de caire p r i v a t , municipal o comarcal, i
les formacions sanitáries l o c á i s , amb la f i n a l i t a t de crear
una xarxa s a n i t a r i a d ' u t i l i t a t p ú b l i c a , que racionalitzés
i fes assequible a tota la p o b l a c i ó catalana els recursos
materials i humans e x i s t e n t s . L'any 1922 fou creada una
O f i c i n a d'Estadístiques del Servei de Beneficencia, per
c l a s s i f i c a r la informació r e c o l l i d a que servís de base a
futurs t r e b a l l s de m i l l o r a del Servei.
469
L'organització benéfica
de
l a Mancomunitat
segueix l a
" t e o r i a o r g a n i c i s t a " , en q u é e l " c e n t r e o r d e n a d o r "
deis
" n u c l i s v i v e n t s " e l a b o r a un " p í a o r g á n i c g e n e r a l "
per
obtenir 1'indispensable
compenetració entre e l s servéis,
s e n s e v u l n e r a r n i c o h i b i r l a I l i b e r t a t e s s e n c i a l de l e s
i n s t i t u c i o n s , i a i x ó d'una m a n e r a g r a d u a l . Una p e c u l i a r i t a t
del
sistema
benéfic
de
la
Mancomunitat,
fou
el
reconeixement
de
la necessitat
de
reinserció
social
d ' a l g u n s d e i s a s i i a t s , i p r e v e u r e ' h e l s m e c a n i s n e s que l a
f a c i l i t i n . A q u e s t é s e l c a s de l a " C a i x a d ' E s t a l v i s d e i s
Establiments
de
Beneficencia
de
l a Mancomunitat
de
Catalunya".
L a S a l u t P ú b l i c a a l s e g l e XVIII e r a un a f e r m i l i t a r
de
c a r á c t e r d e f e n s i u . A l s e g l e XIX, es c o n v e r t e i x en un a f e r
c i v i l de t r a n s c e n d e n c i a e c o n ó m i c a . F i n a l m e n t , a l s e g l e
XX,
é s un a f e r p o l í t i c amb
f o r t a r e p e r c u s i ó s o c i a l . Amb
el
c a n v i de s e g l e , c o n s t a t e m l a t r a n s f o r m a c i ó de l a H i g i e n e en
S a n i t a t , i de l a B e n e f i c e n c i a e n A c c i ó S o c i a l . Amb
la
M a n c o m u n i t a t , se s e n t a r e n l e s b a s e s t e ó r i q u e s i p r a c t i q u e s
de l a m o d e r n a s a n i t a t c a t a l a n a . L a p r e o c u p a c i ó d e f e n s i v a ,
es t r a n s f o r m a en n e c e s s i t a t o f e n s i v a ; l a p a s s i v i t a t
en
i n t e r v e n c i o n í s m e , de l a p r o t e c c i ó de l a s a l u t es p a s s a a l a
promoció;
de
l e s mesures p a 1 . 1 i a t i v e s , a
l e s mesures
p r o f i l á c t i q u e s ; de l a i m p r o v i s a c i ó a l a p l a n i f i c a c i ó . L a
manca d ' a t r i b u c i o n s i c o m p e t é n c i e s de l a M a n c o m u n i t a t no
s i g n i f i c a pas manca de v i s i ó o s e n s i b i l i t a t e n v e r s l e s
n e c e s s i t a t s s a n i t á r i e s de C a t a l u n y a . L a u t i l i t z a c i ó de v i e s
a d m i n i s t r a t i v e s a l t e r n a t i v o s e n s ho d e m o s t r a p a l e s a m e n t .
Podem d i s t i n g i r - h i d u e s e t a p e s : l a p r i m e r a ( 1 9 1 4 - 1 9 1 9 ) , amb
la
creació
del
Servei
d'Estudis
Sanitaris,
amb
tres
seccions: Paludisme (Dr. P i t t a l u g a ) , Tuberculosi (Dr. Sayé)
i M a l a l t i e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s ( D r . Dalmau); i l a segona
( 1 9 2 0 - 1 9 2 4 ) , amb l a c r e a c i ó d e l S e r v e i de S a n i t a t i t o t e s
les
seves s e c c i o n s
e s p e c i a l i t z a d e s . P e r p r i m e r cop
a
Catalunya,
es
quantifiquen
les pérdues
económiques
i
humanes c a u s a d o s p e r un p r o b l e m a s a n i t a r i ( e l p a l u d i s m e ) ;
i es d o n a v a l o r e c o n ó m i c a l a s a l u t i a l e s i n t e r v e n c i o n s
s a n i t á r i e s . A i x ó r e p r e s e n t a un c a n v i q u a l i t a t i u i m p o r t a n t
i s i g n i f i c a t i u p o r p a r t de l e s a d m i n i s t r a c i o n s i de l a
societat.
470
El
paludisme
fou e l primer o b j e c t i u
sanitari
de l a
Mancomunitat, i e l Servei Técnic d e l Paludisme f o u l a
primera e s t r u c t u r a o r g a n i t z a d a p e r d o n a r - l i s u p o r t , l'any
1914. F o u e s c o l l i t
p e í f e t de c o n s t i t u i r
un p r o b l e m a
sanitari
i económic
albora;
per afectar
l e s quatre
províncies, per l e s p o s s i b i 1 i t a t s terapéutiques; i per
1'experiencia previa a l d e l t a d e l L l o b r e g a t . La l l u i t a
a n t i p a l ú d i c a p r e n g u é un c a r á c t e r e d u c a t i u o p e d a g o g í a , t a n t
per a l a p o b l a c i ó a f e c t a d a com p e r a i s q u a d r e s t é c n i c s en
formació.
El primer t r e b a l l d e l Servei Técnic d e l Paludisme fou l a
r e a l i t z a c i ó d'un e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c de c a r á c t e r g e n e r a l
per
conéixer
e l s principáis
flagells
sanitáris
de
C a t a l u n y a , a i x í com l ' e l a b o r a c i ó d'un mapa de m o r b i d i t a t i
m o r t a l i t a t p e r comarques.
L ' o r g a n i t z a c i ó d e l p r o j e c t e a d o p t a l a f o r m a de " l l u i t a "
segons l a d e f i n í
Jarnot a fináis d e l segle X I X , per
c o n s i d e r a r que e r a e l m é t o d e mes a d e q u a t p e r a s s o l i r
l ' o b j e c t i u p r o p o s a t . En a q u e s t p r o j e c t e e s d o n a r e n l e s
condicions
per
a
una
actuació
interdisciplinária;
e n g i n y e r i a , s a n i t a t i a g r i c u l t u r a ; amb l a p a r t i c í p a c i ó de
técnics (metges, hígienistes, g e ó l e g s , e c o n ó m i s t e s ) , i d e i s
estaments s o c i a l s implícats ( p r o p i e t a r i s , administracíó,
afectats).
Amb l a c r e a c i ó d e l " C a r n e t s a n i t a r i " p e r a i s t r e b a l l a d o r s
f o r a n i s temporers a l e s c o l l i t e s d ' a r r ó s , l a Mancomunitat
és p i o n e r a en e l camp de l a s a l u t l a b o r a l , i e s t a b l e i x
normes de p o l í t i c a s a n i t a r i a de c o m p i i m e n t o b l i g a t o r i .
Durant
e l primer
ter?
d e l s e g l e XX, l a t u b e r c u l o s i
c o n s t i t u í un g r a n p r o b l e m a de s a l u t p ú b l i c a a C a t a l u n y a ,
com t a m b é a t o t a 1 ' E u r o p a i n d u s t r i a l i t z a d a . A i x ó e r a f r u i t
de l e s c o n d i c i o n s a n t i h i g i é n i q u e s de v i d a i d e t r e b a l l de
les p o b l a c i o n s p r o l e t á r i e s . Aquesta situació c a t a s t r ó f i c a ,
mobilitzá a i s p r o f e s s i o n a i s
sanitáris
("Pía de
lluita
a n t i t u b e r c u l o s a " d e l D r . Víctor Soley i G a l y ) , i a l a
s o c i e t a t ( " P a t r o n a t de C a t a l u n y a p e r a l a l l u i t a c o n t r a l a
t u b e r c u l o s i " ) , p e r t r a c t a r de m i n i m i t z a r e l s e s t r a l l s de l a
m a l a l t i a , a t r a v é s de 1 ' e d u c a c i ó s a n i t a r i a i l a c r e a c i ó de
dispensaris i sanatoris.
471
Les
primeres
enquestes
epidemiológiques
del
servei
a n t i p a l ú d i c , p o s a r e n de m a n i f e s t l a i n t e n s i t a t i l ' a m p l i t u d
del
problema tubérculos a C a t a l u n y a . A instáncies d e l
d i r e c t o r d e l Servei ( e l Dr. P i t t a l u g a ) , l'I.E.C. decidí l a
c r e a c i ó de l a S e c c i ó de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a , l ' a n y 1 9 1 7 ,
e n c a r r e g a n t - l i a l D r . S a y é . Com
a p u n t de p a r t i d a
es
prengué
el
treball
del
Dr.
Seix
sobre:
"Mortalidad
t u b e r c u l o s a en C a t a l u ñ a y e s p e c i a l m e n t e e n B a r c e l o n a " ( T e s i
d o c t o r a l ) . La p r i m e r a t a s c a de l a S e c c i ó f o u l a r e c o l l i d a
de d a d e s e p i d e m i o l ó g i q u e s e s p e c i f i q u e s de B a r c e l o n a c i u t a t .
L e s c o n c l u s i o n s d ' a q u e s t s dos p r i m e r s a n y s d ' e s t u d i de l a
S e c c i ó f o r e n que: a) e l p r i n c i p a l r e s e r v o r i és
l'home
t u b é r c u l o s ; b) l e s c o n d i c i o n s s o c i o - e c o n ó m i q u e s d e f i c i e n t s
p r o p i c i e n l a d i s s e m i n a c i ó ; c ) n e c e s s i t a t d'un t r a c t a m e n t
precog deis
casos
i deis
seus
contactes
(familiars,
laboráis, e s c o l a r s , e t c ) .
L'any
1920,
en c r e a r - s e
e l Servei
de
Sanitat
de l a
M a n c o m u n i t a t , l a S e c c i ó de t u b e r c u l o s i s es c o n v e r t í en e l
S e r v e i de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a . S ' e l a b o r á un p r o g r a m a
q u i n q u e n a l de l l u i t a i n t e g r a l m é d i c o - s o c i a l . E l s e g o n p a s ,
un c o p c o n e g u d a l a t a x a de m o r t a l i t a t , e r a e s t u d i a r l a t a x a
de m o r b i l i t a t ,
l a q u a l es d e s c o n e i x i a t o t a l m e n t . S a y é
o r i e n t a l ' e s t u d i , no cap e l nombre t o t a l de m a l a l t s t í s i c s ,
s i n o i n t e n t a n t d e s c o b r i r e l s p o s s i b l e s f o c u s de c o n t a g i .
E l t e r c e r pas e r a o r g a n i t z a r l a p r o f i l a x i , amb l a c r e a c i ó
d'una x a r x a de d i s p e n s a r i s d i s t r i b u i t s p e r t o t C a t a l u n y a .
E l p r i m e r ( e l c a r r e r R a d e s de B a r c e l o n a ) f o u i n a u g u r a t e l
23 d ' a b r i l de
1 9 2 1 . E r e n e l p r i m e r e s g l a ó de
l'Obra
antituberculosa:
centres
de
diagnosi,
tractament
i
prof i l a x i .
Segons S a y é , una o r g a n i t z a c i ó a n t i t u b e r c u l o s a c o m p l e t a ha
de d i s p o s a r d'un: a ) N i v e l l p r i m a r i o de C o n t e n c i ó a i s
d i s p e n s a r i s , amb
l a f i n a l i t a t de d e s c o b r i r e l c a s o s de
malatia
i g n o r a d a , per mitjá d'enquestes
domiciliarles,
reconeixement
sistemátic
deis
familiars
del
malalt,
r e v i s i o n s e s c o l a r s , l a b o r á i s , e t c . b ) N i v e l l s e c u n d a r i o de
Tractament, I l u i t a n t contra l a m a l a l t i a e s t a b l e r t a , per
m i t j á de:
sales d'isolament a i s h o s p i t a l s ,
sanatoris,
preventoris,
colónies
industriáis
o agrícoles
per
a
convalescents.
c)
Nivell
terciari
o
de
Prevenció,
m i t j a n ? a n t mesures l e g i s l a t i v a s , e c o n ó m i q u e s , e d u c a t i v a s ,
urbanístiques, e t c .
472
L a t a s c a de c o n t e n c i ó no e s p o d i a f e r e x c l u s i v a m e n t a i s
d i s p e n s a r i s . E r a n e c e s s a r i c o n é i x e r e l l l o c on e l n a l a l t
v i v i a , t r e b a l l a v a o e s t u d i a v a , p e r d e s c o b r i r s i a l g ú mes
h a v i a e s t a t a f e c t a t p e r l a t u b e r c u l o s i o n ' e r a eí f o c u s
d'infecció.
Amb
aquesta
finalitat
es
formaren
les
"Infermeres
visitadores".
Segons
Sayé,
e l s elements
n e c e s s a r i s p e r a 1 ' e f i c i e n c i a de l a l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a
eren:
1) D i s p o s a r de t é c n i c s
especialitzats
(metges,
infermeres);
2) T e ñ i r
medis económics
suficients;
3)
C o m p t a r amb u n e s t a t d ' o p i n i ó f a v o r a b l e .
Amb l e s campanyes m a s s i v e s de v a c u n a c i ó B.C.G. p e r t o t
Catalunya, iniciades
l'any
1 9 2 4 , e s d i s p o s a v a j a de
1 ' i n s t r u m e n t i d o n i p e r a l a p r o f i l a x i t u b e r c u l o s a en g r a n
e s c a l a , i es completava e l c i c l e en t r e s f a s e s de: a)
e s t u d i epidemiológic ( 1 9 1 8 ) , b) d e s p i s t a t g e clínic (1921);
c) v a c u n a d o p r e v e n t i v a ( 1 9 2 4 ) .
El
propósit
del
"Servei
d'assisténcia
social
ais
t u b e r c u l o s o s " no e r a l a de b a s t i r u n a c o m p l e x a e s t r u c t u r a
d ' i n s t i t u c i o n s a n t i t u b e r c u l o s e s de d i v e r s o s n i v e l l s , p e r
absorbir
l a major
part
de
1'assisténcia
de
malalts
t u b e r c u l o s o s ; ans a l c o n t r a r i , r e s p e c t a n t e l s e s f o r g o s
r e a l i t z a t s per l a i n i c i a t i v a p r i v a d a , t r a c t a r d'oraplir e l s
b u i t s e x i s t e n t s en e l camp de l a f o r m a c i ó d ' e s p e c i a l i s t e s ,
c o o r d i n a r l e s a c t i v i t a t s i i n s t i t u c i o n s e x i s t e n t s en a q u e s t
á m b i t , i promoure l a p r o f i l a x i , t o t e x e r c i n t l e s f u n c i o n s
d'estímul i direcció própies d e i s poders p ú b l i c s .
L e s m a l a t í e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s , i e n p a r t i c u l a r l e s de
transmissió hídrica, eren molt freqüents a C a t a l u n y a , a
p r i n c i p i s d e l s e g l e XX. Les causes e r e n m ú l t i p l e s : a)
N a t u r a i s (climátiques, g e o l ó g i q u e s , g e o g r á f i q u e s , e t c ) , b)
Socials (falta d'higiene individual
i c o l . l e c t i v a ) , c)
Pol ítíco-económiques ( f a l t a d ' i n s t a l . l a c i o n s sanitáries a i s
l l o c s p r i v a t s i p ú b l i c s ) . A i x ó c o n s t i t u í a un p r o b l e m a amb
repercusions sanitáries, s o c i a l s i económiques greus.
La
legislació
de
l'Estat
era bastant
completa,
pero
i n e f e c t i v a , d e g u t a l a f a l t a de s u p e r v i s i ó i r e c u r s o s
económics
esmergats.
Amb
freqüéncia,
la
legislació
s a n i t a r i a e r a l a " c o n s e q u é n c i a de" una e p i d e m i a , i no e r e n
generalment
dictades
en " p r e v i s i ó
de". La Secció
de
malalties
infecto-contagioses
de l a M a n c o m u n i t a t , f o u
o r g a n i t z a d a l ' a n y 1917 a l s i de l ' I . E . C . L ' a n y 1 9 2 0 , e s
t r a n s f o r m a e n un S e r v e i , amb l a L l u i t a c o n t r a l a f e b r e
tifoidea.
473
L e s t a s q u e s r e a l i t z a d e s , p e r o r d r e c r o n o l ó g i c f o r e n ; a)
Enquesta epidemiológica per t o t C a t a l u n y a , per conéixer l a
m a g n i t u d d e i s p r o b l e m e s ( 1 9 1 8 ) ; b) E l a b o r a c i ó d'una memoria
i
un
c a r t e l 1 amb
l e s mesures
profiláctiques
contra
l ' e p i d e m i a de G r i p ( 1 9 1 9 ) ; c ) V a c u n a c i o n s
antitífiques
profiláctiques a váries p o b l a c i o n s i e s t a b l i m e n t s benéfics
de l a M a n c o m u n i t a t ( 1 9 2 0 ) ; d ) E n q u e s t a s o b r e l ' a b a s t a m e n t
d'aigua p o t a b l e i l'eliminació d'aigües r e s i d u a l s a t o t e s
l e s p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a ( 1 9 2 1 ) ; t a m b é s ' i n i c i a r e n l e s
a n á l i s i s b a c t e r i o l ó g i q u e s de l ' a i g u a de b e g u d a de f o n t s i
p o u s ; e) S ' i n i c i á l ' e l a b o r a c i ó de v a c u n a a n t i t i f i c a p e í
p r o p i S e r v e i de S a n i t a t ( 1 9 2 2 ) ; f ) S ' i n i c i á l ' a n á l i s i de
sang
i productes
patológics
deis
subjectes
suspectes
d'infecció
tífica a i s laboratorís d e l S e r v e i ;
Estudis
p r e l i m i n a r s sobre l'abastiment d'aigua p o t a b l e i eliminació
d ' a i g ü e s r e s i d u a l s a d i f e r e n t s p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a
( 1 9 2 3 ) ; g) D e s i n f e c c i ó de p o u s i c a s e s ( 1 9 2 4 ) .
L a M a n c o m u n i t a t c o p ? á l a i m p o r t a n c i a s a n i t a r i a de l e s O b r e
h i d r á u l i q u e s i de s a n e j a m e n t . L a s o l u c i ó d ' a l g u n s p r o b l e m e s
de s a l u t , s o b r e p a s s e n
l'ámbit
e s t r í e t e de
l a medicina
c l í n i c a o de l a h i g i e n e c o l . l e c t i v a , p e r e n t r a r en e l camp
de l ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a . L e s o b r e s e m p r e s e s f o r e n de t r e s
t i p u s : a b a s t i m e n t d ' a i g ü e s p o t a b l e s a i s m u n i c i p i s , o b r e s de
r e g u l a r i t z a c i ó de c a b a l s i endegament de r i u s , i s a n e j a m e n t
de t e r r e n y s p a n t a n o s o s .
L a m a j o r i a de m u n i c i p i s no d i s p o s a v e n d e i s m i t j a n s t é c n i c s ,
e c o n ó m i c s n i de l a i n f r a s t r u c t u r a b u r o c r á t i c a p e r e m p r e n d r e
aquests t i p u s d'obres, i per aixó l a Mancomunitat e l s h i
o f e r i a i ' a j u t següent: enginyers e x p e r t s , crédits tous i
s u p o r t a d m i n i s t r a t i u , p e r d u r a t e r m e o b r e s cora: m e r e a t s ,
c e m e n t i r i s , escorxadors, clavegueram, dipósits
d'aigua,
e t c . La Mancomunitat p e r l a seva p a r t , e m p r e n g u é obres
s u p r a m u n i c i p a l s de s a n e j a m e n t de c o m a r q u e s o r e g u l a r i t z a c i ó
de c a b a l s
i endegament de
r i u s , totes
e l l e s amb
una
repercusió manifesta sobre l a s a l u t pública.
El
Servei
de
Demografía
i
Estadística
sanitáries,
s'organitzá comuna Secció d i f e r e n c i a d a d i n s e l Departament
de B e n e f i c e n c i a
i Sanitat
l ' a n y 1922,
en
reunir
les
o f i c i n e s que s ' o c u p a v e n d ' a q u e s t s a f e r s a B e n e f i c e n c i a i
S a n i t a t a n t e r i o r m e n t . E l D r . S a n t i a g o P i i S u n y e r en f o u
nomenat r e s p o n s a b l e . T e n i a p e r o b j e c t e l ' e s t u d i de l e s
e p i d é m i e s , l a p u b l i c a c i ó de m o n o g r a f i e s r e s p e c t e a l e s
i n f e c c i o n s mes
e s t e s e s i l a u t i l i t z a c i ó de m i t j a n s
de
p r o p a g a n d a p e r e v i t a r l a p r o p a g a c i ó de l e s m a l a l t i e s e n t r e
la població.
474
Les B r i g a d e s S a n i t á r i e s , c r e a d e s l ' a n y 1921, e r e n
uns
equips sanitáris d'urgéncia i m ó b i l s , p r e p a r a t s per atendré
i a c t u a r e n f r o n t de q u a l s e v o l b r o t e p i d é m i c o e m e r g e n c i a
s a n i t a r i a que e s p r e s e n t e s . T a m b é s ' o c u p a v e n de l ' e d u c a c i ó
s a n i t a r i a de l a p o b l a c i ó , i de l a r e c o l l i d a i t r a m e s a de
l e s d a d e s e p i d e m i o l ó g i q u e s de l a s e v a á r e a d ' i n f l u é n c i a .
L'organització d'aquests equips sanitáris, fou p r e c e d i d a
d'un e s t u d i d e l mapa s a n i t a r i , que c o n d u í a l a d e l i m i t a c i ó
de
quatre
agrupaments
de
comarques
d'una
certa
homogeneitat.
D i n s 1'esquema s a n i t a r i d e s c e n t r a l i t z a t de l a M a n c o m u n i t a t ,
es f e i a n e c e s s á r i a l ' e x i s t é n c i a de l a b o r a t o r i s d ' h i g i e n e
f i x o s d ' á m b i t t e r r i t o r i a l , com a s u p o r t l o g í s t i c q u a l i f i c a t
per
a
l e s f u n c i o n s de: a n á l i s i
d'aigues
de
begudes,
bromatológic, microbiológic i parasitológic, toxicológic,
etc.
Els
c u r s o s a m b u l a n t s de d i a g n ó s t i c de l a b o r a t o r i de l e s
malaties
infeccioses
i parasitarios
per
a
sanitáris
(metges,
farmacéuti es,
veterinaris,
e t c ) , foren
els
precursors
de
la
formació
continuada
t a l com
avui
l ' e n t e n e m . L ' o b j e c t i u que p e r s e g u i e n e r a d o b l e : l o g r a r l a
cooperado
deis
professionais
en
l'obra
sanitaria
mancomunal, i m i l l o r a r l e s h a b i l i t a t s d i a g n o s t i q u e s d e i s
professionais
que
viuen
allunyats
deis
grans
centres
cient ífies.
A principis
de
segle,
l a situació
de
la infancia
a
C a t a l u n y a no e r a gens b o n a , com ho p o s e n de m a n i f e s t l e s
estadístíques
de
morbiiitat
i mortalitat.
El
treball
prematur
i
la falta
d'escolarització
eren
situacions
h a b i t u á i s . La i n f a n c i a anormal o marginada r e s t a v a sense
cap a t e n c i ó a s s i s t e n c í a l . A t o t a i x ó , c a l a f e g i r una m i n v a
c o n t i n u a d a de l a t a x a de n a t a l i t a t . A q u e s t a r e a l i t a t f e u
sorgir
algunes
persones
i institucions,
municipals o
p r i v a d e s , i n t e r e s s a d e s en m i l l o r a r a l g u n e s de l e s c a r é n c i e s
d e t e c t a d e s en l a i n f a n c i a . L ' A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a c r e a
e s c o l e s de b o s c o de mar, o r g a n i t z á c o l ó n i e s e s c o l a r s , e t c .
Es f o r m a r e n e n t i t a t s com: l " ' I n s t i t u t p e r a l a D e f e n s a d e l
Nen" o l a " L l i g a d ' H i g i e n e E s c o l a r " , e t c .
L a M a n c o m u n i t a t dona s u p o r t i n d i r e c t e a l ' o b r a d'en L l u í s
F o l c h i T o r r e s d e s de l a " J u n t a p r o v i n c i a l de P r o t e c c i ó n de
la
Infancia".
Aquest
realitzá
una
tasca
original
i
m e r i t o r i a d'estudi i tractament deis i n f a n t s a c o l l i t s o
t u t e l a t s p e r l a J u n t a , amb e l s e u m é t o d e de l a P e d a g o g í a
compensatoria.
475
L e s t e o r i e s e n g e n é s i q u e s , en boga a t o t E u r o p a a p r i n c i p i s
de s e g l e , s o b r e
1 ' e n f o r t i m e n t de
l a raga, i
1*ideal
n o u c e n t i s t a d ' e q u i l i b r i i c o n s o l i d a d o c u l t u r a l , es v e i e n
a m e n a g a t s a C a t a l u n y a p e r u n a b a i x a s o s t i n g u d a de l a
n a t a l i t a t i un m a n t e n i m e n t de l a m o r t a l i t a t . A i x ó
ens
a b o c a v a a un e n v e l l i m e n t de l a p o b l a c i ó , i p o s a v a en p e r i l l
l a c o n t i n u i t a t de 1 ' e s f o r g n o u c e n t i s t a de f e r - s e un f o r a t
en
el
c o n c e r t de
les nacions
civilitzades.
Aquesta
t e n d e n c i a c o m p o r t a v a ; un a f e b l i m e n t de l a r a g a , un f r e a
l ' i m p e r i a l i s m e c u l t u r a l , i un e s t a n c a m e n t d e l c r e i x e m e n t
económic.
P e r i n v e r t i r a q u e s t a t e n d e n c i a , dos d e s t a c á i s
diputats
(Hermenegild Puig
i Sais,
i Lluís
Nicolau
d'Olwer),
p r e s e n t a r e n a l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t , un p r o j e c t e
de
carácter
natalista
basat
en
e l s punts
següents:
l e g i s l a d o , t r i b u t a d o , educació i assisténcia.
L a M a n c o m u n i t a t no p o d i a r e s t a r i m p a s s i b l e amb
aquesta
r e a l i t a t . De t o t e s l e s i n t e r v e n c i o n s p o s s i b l e s ,
l a mes
lógica i s o c i a l m e n t a c c e p t a b l e e r a l a l l u i t a c o n t r a e l
f l a g e l l de l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l . L ' a n y 1 9 2 4 , s ' e n c a r r e g á
a l D r . A u g u s t B r o s s a , l ' e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c de l e s c a u s e s
i
l a f o r m u l a d o d'un
p l a d ' a c t u a c i ó , que
es b a s a
en
I ' e x t e n s i ó d e i s d i s p e n s a r i s de p e d i a t r í a a t o t s e l s b a r r i s
i p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a , í en l ' e d u c a c i ó m a t e r n a en e l
t e r r e n y de l a p u e r i c u l t u r a .
E l g o l l e n d é m i c i e l c r e t i n i s m e c o n s t i t u i r e n un p r o b l e a a
s a n i t a r i en a i g u n e s c o m a r q u e s de m u n t a n y a de 1 ' i n t e r i o r de
Catalunya.
Per
intentar
resoldre
aquest
problema,
s ' e n c a r r e g á un e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c a i s D r s . G u a r d i a i
R i b a s S o b e r a n o , i un e s t u d i b i o p a t o l ó g i c a l ' I n s t i t u t
de
F i s i o l o g í a . L a l i q u i d a c í ó de l a M a n c o m u n i t a t f r u s t r a a q u e s t
projecte.
L ' I n s t i t u t d'Educaeió General creat per l a Mancomunitat,
p e r i n s p i r a c i ó d'en P r a t de lá R i b a , r e p r e s e n t a e l p r i m e r
e s f o r g d'un o r g a n i s m e p ú b l i c en f a v o r de l ' e d u c a c i ó p o p u l a r
i de l ' e d u c a c i ó d ' a d u l t s . L ' o b j e c t i u e r a i a m i l l o r a de l a
condició física i moral d e l n o s t r e p o b l é , i n d i s p e n s a b l e per
assolir
la plenitud
n a c i o n a l . E l s ámbits
d'incidéncía
foren:
educació
física,
educació
moral,
natalitat,
p u e r i c u l t u r a , h i g i e n e i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a ( m i l l o r a de
l'habitatge rural i urbá, malalties venéries, e t c ) . E l s
m i t j a n s e m p r a t s f o r e n : l a p u b l i c a e i ó de f u l l e t o n s , I l i b r e s ,
c a r t e l l s , cursos i conferencies a diferents
indrets
de
Catalunya.
476
Si bé els resultats de l'educació s a n i t a r i a son difícils
d'avaluar (canvis d'actituds i comportaments), el nombre de
persones assistents a les conferencies i e l nombre de
publicacions d i s t r i b u i d e s ens dona una v a l o r a c i ó p o s i t i v a
de la tasca realitzada per aquesta C o m i s s i ó . La génesi i la
influencia del l l i b r e de Jaume Reventós "L'alimentació de
l'home", publicat i d i s t r i b u i t per o r g a n í s m e s públics i
privats,
constitueix
una
mostra
moderna
d'educació
s a n i t a r i a en sentit ampli del tema.
La Comissió d'Educació F í s i c a , creada l'any 1921, és f r u i t
de 1'interés social de la cultura moderna per l'esport, i
del reconeixement del seu valor s o c i a l per part de la
Mancomunitat. La pedagogía esportiva tracta d'enfortir el
cos, endolcir l'esperit i educar en la convivencia s o c i a l .
Es un
instrument per
a s s o l i r la bellesa
f í s i c a , la
serenitat de
l'esperit i la participació
s o c i a l . La
Mancomunitat fou la primera a Espanya i pionera a Europa
entre les administracions publiques, a reconéixer el valor
p e d a g ó g i c , s a n i t a r i i s o c i a l de l'esport, i a fomentar-lo.
L ' o r g a n i t z a c i ó , per part de la Mancomunitat, d'una "Escola
d'infermeres A u x i l i a r s de Medicina", obeeix a raons de tres
tipus: a) necessitat de formació del personal subaltern
dedicat a la cura de malalts (motiu técnic o professional);
b)
contribuir
al
desenvolupament
social
i
oferir
oportunitats laboráis a la dona (motiu s o c i o - e c o n ó m i c ) ; i
c) mitjá per disminuir la morbilitat de la població (motiu
sanitari-demográfic).
Una de les missions de l'Escola fou la realització de
cursos d ' e x t e n s i ó , de tipus p r á c t i c , per al personal que ja
treballava en els establiments s a n i t a r i s de la Mancomunitat
( r e c i c l a t g e , descentra 1 i t z a t ) . Una innovació important de
l'Escola, era la p o s s i b i l i t a t d'especíalitzar-se com
a:
a u x i l i a r de
l a b o r a t o r i , guardainfants, assistents
de
p s i q u i a t r í a , infermeres v i s i t a d o r e s , e t c . E l Pía d'estudis
de l'any 1923, preveía no sois la formació d'infermeres en
el vessant c l í n i c , ans també com a u x i l i a r s de t r e b a l l s
d'higiene p ú b l i c a .
La
formació
de
1'Assoeiació
d'infermeres
de
la
Mancomunitat, és una
prova de
1'encert s o c i a l i el
dinamísme professional
d'aquest c o l . l e c t i u , que
entre
a l t r e s f i n a i i t a t s , tenia la formació continuada de les
seves associades (cursets de Maternologia, P u e r i c u l t u r a ,
Massatge, e t c . ) .
477
A
pesar
de
la falta
de
competéncies
legislatives,
d'inspecció
i p u n i t i v o s de
l a M a n c o m u n i t a t en
l'ámbit
l a b o r a l , a q u e s t a f o u p r e c u r s o r a de l a M e d i c i n a , H i g i e n e i
S e g u r e t a t en e l t r e b a l l a E s p a n y a . E l Museu S o c i a l , c r e a t
per a l ' e s t u d i d e i s
d i v e r s o s a s p e c t e s de
l a "qüestió
s o c i a l " , t e n i a una
S e c c i ó de S e g u r e t a t i H i g i e n e d e l
Treball,
que
realitzá
una
tasca
molt
important
i
i n n o v a d o r a : a ) E x p o s i c i ó p e r m a n e n t d ' e s t r i s i s i s t e m e s de
p r o t e c c i ó i s e g u r e t a t en e l t r e b a l l ; b ) E s t a b l i m e n t de
normes d ' h i g i e n e i s e g u r e t a t p e r a l a m a j o r i a d ' o f i c i s i
treballs
industriáis
o
artesanals;
c) E s t u d i s
de
la
t o x i c i t a t d ' a l g u n e s s u b s t a n c i e s q u í m i q u e s e m p r a d e s en l a
i n d u s t r i a i que p o d e n a f e c t a r l a s a l u t d e i s m a n i p u l a d o r s .
L ' I n s t i t u t d'Orientació P r o f e s s i o n a l , creat l'any
1919,
d i s p o s a v a d'un L a b o r a t o r i M é d i c - a n t r o p o m é t r i c , que r e a l i t z á
e l p r i m e r e s t u d i c i e n t í f i c d e l t r e b a l l d e s d e l p u n t de
v i s t a antropométric
i m e d i e : a) a d a p t a c i ó
física
deis
individus
al
lloc
de
treball
( e l s primers
estudis
d'Ergonomia),
i b)
l a determinació
de
les condicions
d ' a p t i t u d de c a r á c t e r s o m á t i c p e r a i s o f i c i s , i l e s s e v e s
c o n t r a i n d i c a c i o n s (amb l a v a l o r a c i ó de mes de c e n t o f i c i s
d i f e r e n t s de t o t s e l s r a m s ) . E l L a b o r a t o r i
Psicométric,
realtizá
l'estudi
de
les aptituds
psieológiques
deis
i n d i v i d u s , n e c e s s á r i e s p e r a l m i l l o r d e s e n v o l u p a m e n t d'una
d e t e r m i n a d a t a s c a o o f i c i , a i x í com 1 ' a d a p t a c i ó p s i c o l ó g i c a
d e i s i n d i v i d u s a l l l o c de t r e b a l l ( e l s p r i m e r s e s t u d i s de
Psicotéenia). També o r g a n i t z a r e n
l a primera reunió
per
d i s c u t i r e l s m é t o d e s de m e s u r a de l e s a p t i t u d s v i s u a l s i
audit i v e s .
A p r i n c i p i s de s e g l e , es d e s p e r t á un v i u i n t e r é s , e n t r e e l s
c i e n t í f i c s i e l s p o l í t i c s , p e r l ' e s t u d i e x p e r i m e n t a l de l a
P s i c o l o g í a , de c a r a a l e s s e v e s a p l i c a c i o n s p r a c t i q u e s en
e l camp de l a p e d a g o g í a , l a m e d i c i n a , l a i n d u s t r i a , e l
comer? o l a p o l í t i c a . L a M a n c o m u n i t a t en l a s e v a t a s c a de
suplencia,
crea
i dota un
Laboratori
de
Psicología
e x p e r i m e n t a l , que f e u a p o r t a c i o n s t e ó r i q u e s i p r a c t i q u e s
s i g n i f i c a t i v e s i útils.
E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g i a r e p r e s e n t a 1 ' i n t e n t de
l a M a n c o m u n i t a t de r e n o v a c i ó p e d a g ó g i c a de 1'ensenyament
universitari,
fent-lo
mes
práctie,
experimental
i
competitiu, adaptat a
les necessitats
i realitats
de
1'entorn. Gaudia
d'autonomia
científica,
económica
i
a d m i n i s t r a t i v a . Fou f r u i t d e l S e g o n C o n g r é s U n i v e r s i t a r i
C á t a l a , i r e f l e x a l ' e s p e r i t i l e s l i m i t a c i o n s de l ' é p o c a .
478
Els Cursos Monografies d ' A l t s E s t u d i s i d ' i n t e r c a n v i foren
o r g a n i t z a t s amb
l a i n t e n c i ó de p o t e n c i a r e l s e s t u d i s de
p o s t g r a u o t e r c e r c i c l e , p o s a n t en r e l a c i ó a g r u p s r e d u i t s
d ' e s p e c i a l i s t e s amb
capdavanters científics forans,
amb
m a t é r i e s que no f o r m e n p a r t d e i s p l a n s d ' e s t u d i o f i c i á i s .
Es t r a e t a v a d ' e s t i m u l a r l a r e c e r c a p r o p i a , c o n é i x e r e l
métodes
de t r e b a l l
forans
i facilitar-ne
e l contacte
d i r e c t e amb e l s s e u s p r o t a g o n i s t e s .
L a I n s t i t u c i ó E s c o l a r d ' E s t u d i s S u p e r i o r s f o u d e f i n i d a com
l a U n i v e r s i t a t f o r a de l a U n i v e r s i t a t , j a que p o s a v a a
l'abast
deis
estudiants
de
l'ensenyament
oficial
i
e x t r a o f i c i a l , una s e r i e de p r o f e s s o r s i i n s t r u m e n t s de
t r e b a l l p r o p i s d'una u n i v e r s i t a t m o d e r n a i v i v a , p e r d f o r a
de l a U n i v e r s i t a t o f i c i a l , que no a c o n s e g u i a a d a p t a r - s e a
l e s n e c e s s i t a t s de l a s o c i e t a t a u t ó c t o n a .
E l t r a c t a m e n t de l e s s i t u a c i o n s d ' i n f o r t u n i i n d i v i d u a l o
c o l . l e c t i u ha v a r i a t a l l l a r g de l a H i s t o r i a , s e g u i n t e l s
c o n c e p t e s f i l o s ó f i c s de c a d a moment. A l s e g l e X I X , es
p r o d u e i x a E u r o p a un
canvi
qualitatiu
fonamental: e l
n a i x e m e n t de l a P r e v i s i ó s o c i a l . A q u e s t p a s d e s de l ' A u x i l i
s o c i a l a l a P r e v i s i ó s o c i a l , que es d o n a t a m b é a C a t a l u n y a ,
és f r u i t d'una p r o f u n d a t r a n s f o r m a c i ó s o c i a l , p r o d u i d a p e r
la Revolució i n d u s t r i a l .
A l a s e g o n a m e i t a t d e l s e g l e X I X , es p r o d u e i x una f l o r i d a
d ' e n t i t a t s d e previsió s o c i a l : mútues, c o o p e r a t i v e s , caixes
d ' e s t a l v i i de r e s i s t e n c i a , e t c . , f r u i t de l a f i l o s o f í a
socialista,
sense
la
participació
de
l'Estat
o
de
l ' E s g l é s i a . A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX a C a t a l u n y a , un t e r ?
de l a p o b l a c i ó l a b o r a l a c t i v a e s t a v a a f i l i a d a en a l g u n a
entitat
de p r e v i s i ó . N ' h i h a v i a m o i t e s , p e r o
febles.
P r e d o m i n a v e n l e s p o s t u r e s i n d i v i d u a l i s t e s i e l s c r i t e r i s de
no i n t e r f e r e n c i a p e r p a r t d e i s p o d e r s p ú b l i c s .
P e r o d e s de p r i n c i p i s d e l s e g l e X X , v a n p r e n e n t f o r ? a l e s
p o s t u r e s i n t e r v e n c i o n i s t e s (en l e s m o d a l i t a t s p r o j e c t i v a o
c o m p u l s o r i a ) , que p r o p u g n e n u n a r e g l a m e n t a c i ó i i n t e r v e n c i ó
d e i s p o d e r s p ú b l i c s en l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a l s , f e n t - l e s
o b l i g a t ó r i e s i c o n v e r t i n t - l e s en l a S e g u r e t a t S o c i a l .
L a L l e i d ' A c c i d e n t s de T r e b a l l de l ' a n y 1 9 0 0 , i n a u g u r a l a
l e g i s l a d o s o c i a l espanyola; seguida per l a L l e i del R e t i r
o b r e r o b l i g a t o r i i l a d e l S u b s i d i o b l i g a t o r i de M a t e r n i t a t .
L'Institut
N a c i o n a l de
Previsió
creat
e l 1908,
era
l ' i n s t r u m e n t de g e s t i ó d ' a q u e s t e s a s s e g u r a n c e s . D u r a n t e l
p r i m e r t e r ? d e l s e g l e X X , l a g e s t i ó de l e s a s s e g u r a n c e s
479
s o c i a l s a Espanya f o u modulada p e l s c r i t e r i s
catalans
d ' a u t o n o m i a , s o l i d a r i t a t i d e s c e n t r a l i t z a c i ó . L a C a i x a de
P e n s i o n s e r a l ' e n t i t a t g e s t o r a a C a t a l u n y a i B a l e a r s , amb
participado
deis
organismes
públics
(Mancomunitat)
i
p r i v a t s a u t ó c t o n s . L a p r e s t a c i ó d e i s s e r v é i s es f e i a a
t r a v é s de
les entitats
socials
existents,
Iliurement
escollides
peí
beneficiari,
i
adeministrades
pels
professionais sanitáris.
L a M a n c o m u n i t a t , e n c a r a que mancada de c o m p e t é n c i e s en
1'esfera s o c i a l ,
tenia
certs c r i t e r i s
( d e l substráete
i d e o l ó g i c de l a L l i g a ) que t r a c t á d ' a p l i c a r en l a m e s u r a de
l e s seves p o s s i b i l i t a t s legáis i e c o n ó m i q u e s . Trobem dos
p e r í o d e s : E l p r i m e r , f i n s a l a m o r t d'en P r a t de l a R i b a ,
s'adoptá
una
posició
de
liberalisme,
que
exclou
la
intervenció d i r e c t a
d e l poders
públics
en e l s a f e r s
s o c i a l s , l i m i t a n t - s e a i n t e r v e n c i o n s i n d i r e c t o s a través
d ' o r g a n i s m e s p ú b l i c s ( a j u n t a m e n t s o d i p u t a c i o n s , que c r e e n
e l Museu S o c i a l amb e l S e c r e t a r i a t
d'aprenentatge; l e s
Borses
de
treball),
o
l'estímul
d'entitats
privades
( c r e a c i ó de l a C a i x a de P e n s i o n s , s u b v e n c i o n s a m ú t u e s i
institucions
de c a i r e
social).
E l s e g o n , de
1918 en
e n d a v a n t , es c r e a l a C o n s e l l e r i a d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l , que
des de 1921 e s d e n o m i n a r á de P o l í t i c a S o c i a l , é s mes
i n t e r v e n c i o n i s t a , p r e n e n t u n a p a r t a c t i v a en l a r e s o l u c i ó
d e i s problemes s o c i a l s .
L ' a n y 1 9 1 7 , f o u p r e s e n t a d a a l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t
un i n f o r m e e l a b o r a t p e í Museu S o c i a l , s o b r e l ' o r g a n i t z a c i ó
d'un s i s t e m a de p e n s i o n s p e r a l a v e l l e s a i l ' o r g a n i t z a c i ó
de s o c o r s a i s o b r e r s s e n s e f e í n a . T a l l a d a e r a p a r t i d a r i de
les assegurances s o c i a l s completes: a c c i d e n t s , m a l a l t i a ,
vellesa
(o
invalídesa)
i
l'atur
forgós,
de
forma
obligatoria.
L ' A s s e m b l e a de l ' a n y 1919 a p r o v á e l s p r o j e c t e s de p e n s i o n s
per a i s v e l l s
i l a c r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l
pels
a t u r a t s . També
fou creada
l a Institució
C a t a l a n a de
P o l í t i c a S o c i a l , amb c a r á c t e r c o n s u l t í u i e x e c u t i u a l b o r a ,
amb r e p r e s e n t a d o de l a M a n c o m u n i t a t , e l s p a t r o n s i e l s
obrers.
E l m a t e i x a n y 1 9 1 9 , e n p l e n a campanya p e r 1 ' E s t a t u t
d'Autonomía, l a Mancomunitat v a convocar una C o n f e r e n c i a
480
del
Treball,
amb
representació
política,
sindical
i
p a t r o n a l , p e r e l a b o r a r 1 ' E s t a t u t d e l T r e b a l l , p r i m e r mare
laboral
de
convivencia
p a c t a d a . E s t a b l i a un
mare
de
Ilibertat,
autonomía
i
solidaritat
en
les
relacions
laboráis
entre
e l s agents
sociais
implicats.
La
no
assumpció d'aquest
Estatut
del Treball
per part
deis
g o v e r n s de 1 ' E s t a t e s p a n y o l , c o m p o r t a
l a inestabi1 itat
s o c i a l de l a d é c a d a d e l a n y s 2 0 .
L'any 1921,
l a F e d e r a c i ó de M u t u a l i t a t s s o l . l i c i t a l a
f o r m a c i ó de l ' I n s t i t u t Autdnom de P r e v i s i ó i E s t a l v i de
C a t a l u n y a " . La ponencia encarregada d e l seu e s t u d i proposá
l a c r e a c i ó de l a " F u n d a c i ó C a t a l a n a de P r e v i s i ó , T r e b a l l i
E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de C a t a l u n y a " . P e r
evitar
duplieitats, el projecte
f o u f r e n a t , en
signar-se el
c o n v e n i e n t r e l a C a i x a de P e n s i o n s i e l I n s t i t u t o N a c i o n a l
de P r e v i s i ó n . A l m a t e i x a n y , F r a n c e s c M o r a g u e s é s nomenat
C o n s e l l e r a d j u n t de P o l í t i c a S o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t .
L ' a n y 1922 es e r e á l ' I n s t i t u t C á t a l a de M u t u a l i s m e ,
amb
r e p r e s e n t a d o de l a M a n e o m u n i t a t , l a C a i x a de P e n s i o n s i l a
F e d e r a c i ó de S o c i e t a t s de S o c o r s M u t u s ( M u t u a l i t a t s ) , p e r
coordinar totes l e s i n s t i t u c i o n s dedicades a l a previsió
social.
La
"Conferencia Nacional
de
Seguros
de
Enfermedad,
I n v a l i d e z y M a t e r n i d a d " , fou convocada a B a r c e l o n a l'any
1922 p e r l a C a i x a de P e n s i o n s , amb l a f i n a l i t a t de d i s c u t i r
l a p o s s i b i l i t a t d ' i n t r o d u i r a q ü e s t e s p r e s t a c i o n s . Un cop
mes, l e s p o s i c i o n s de c a t a i a n s i e s p a n y o l s f o r e n d i v e r g e n t s
r e s p e c t e a l a f o r m a d ' i m p l a n t a d o . E l S i n d i c a t de M e t g e s de
C a t a l u n y a , p r o p o s a v a o r g a n i t z a r l e s n o v e s p r e s t a c i o n s en
b a s e a: l a F e d e r a c i ó de S o c i e t a t s de S o c o r s M u t u s , l a C a i x a
de P e n s i o n s i l a M a n c o m u n i t a t , é s a d i r : e l p o d e r p ú b l i c ,
1 ' e n t i t a t g e s t o r a i l e s e n t i t a t s de s e r v é i s (amb e l c o n c u r s
d e i s poders p o i í t i c , economic i s o c i a l e q u i 1 i b r a t s ) . A i x d
r e q u e r í a l a p a r t i c i p a c i ó de l e s m u t u a l i t a t s en l a p r e s t a d o
de s e r v é i s , d e i s m e t g e s amb l a s e v a c o m p e t e n c i a t é c n i c a , i
d e i s assegurats per mantenir l a m o r a l i t a t d e l procés.
Les bases f i l o s ó f i q u e s i m p l í c í t e s en t o t e s l e s p r o p o s t e s
c a t a l a n e s p e r a l ' o r g a n i t z a c i ó de l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a i s ,
c o n t e n e n e l s t r e s p r i n c i p i s de L l i b e r t a t , S o l i d a r i t a t i
A u t o n o m í a , en
contraposició
a
les tesis
Centralista,
Burocrática i U n i f o r m i s t a , defensades per l a i d e o l o g i a
estatista.
481
V I I I . CONCLUSIONS.
482
8.1.
CONCLUSIONS.
1)
L a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , u n a e n t i t a t de c a r á c t e r
a d m i n i s t r a t i u , p e r o c a r r e g a d a de s i g n i f i c a c i ó p o l í t i c a , f o u
6 l p r i m e r p a s en l a r e c u p e r a d o de l ' a u t o n o m i a , p e r d u d a
d o s - c e n t s a n y s a b a n s . Amb p o c marge de m a n i o b r a , pero amb
una g r a n n e c e s s i t a t
i voluntat
d'actuació,
inicia la
transformado espiritual
i m a t e r i a l de C a t a l u n y a , p e r
adaptar-la i posar-la a l n i v e l l
de l e s s o c i e t a t s
mes
avangades d'Europa.
2)
L a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a ( 1 9 1 4 - 1 9 2 4 ) c o n s t i t u e i x l a
materialització
o expressió
externa i v i s i b l e ,
d'una
t r a n s f o r m a c i ó i de l a v o l u n t a t de c a n v i a l b o r a , d e l c o n j u n t
de l a s o c i e t a t c a t a l a n a , p e r e n t r a r a l ' E d a t C o n t e m p o r á n i a ,
i
f e r - s e un l l o c
en e l c o n c e r t de l e s n a c i o n s
mes
a v a n g a d e s . M a n i f e s t á una v o l u n t a t c o n s c i e n t de p r o g r é s i
m o d e r n i t z a c i ó , en t o t s e l s á m b i t s de l a v i d a i n d i v i d u a l i
c o l . l e c t i v a de C a t a l u n y a .
3)
Una
de
l e s característ iques
mes
destacados
de l a
M a n c o m u n i t a t , f o u 1 ' i n t e n t d ' h a r m o n i t z a r l e s c a p e s de l a
s o c i e t a t c a t a l a n a , p e r m i t j á de l ' e d u c a c i ó
a tots e l s
n i v e l l s . Una s e g o n a c a r a c t e r í s t i c a f o u l a m o v i l i t z a c i ó i
recolzament
de
l a societat
civil
en
e l procés
de
modernització emprés.
4)
Per omplír e l b u i t entre e l desenvolupament i n t e l . l e c t u a l
i
e l m a t e r i a l , es c r e a r e n i p o t e n c i a r e n
e l s servéis
socials;
Beneficencia,
Sanitat
i Acció
Social.
Per
h a r m o n i t z a r l ' i n d i v i d u amb 1 ' e n t o r n , l a p e r s o n a amb l a
s o c i e t a t , i o m p l í r e l s b u i t s que e s p r o d u i s s i n e n t r e e l
desenvolupament i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i u és a d i r , e n t r e ' 1
progrés m a t e r i a l i e s p i r i t u a l , e r a neeessária l'existéncia
d'uns s e r v é i s s o c i a l s m o d e r n s i e f i e a g o s .
5)
Fins aleshores, l a benificencia, l a sanitat
i l'auxili
s o c i a l e r e n á r e e s d e p e n e n t s de d i f e r e n t s p o d e r s
públics
(Estat, ajuntaments, diputacions) o p r i v a t s
(Església,
fundacions),
sense
cap
relació,
planificació
ni
continuitat.
E l paper
de
l'Estat
es
limitava
a la
p r o m u l g a d o de l i é i s de d u b t ó s
i difícil
compliment.
L ' a d v e n i m e n t de l a M a n c o m u n i t a t c o n s t i t u e i x
l a primera
m a n i f e s t a c i ó d ' o r g a n i t z a c i ó a u t ó c t o n a de l a v i d a p ú b l i c a
c a t a l a n a en a q ü e s t e s á r e e s c o n c r e t e s .
483
En
l'análisi
d'aquesta
organització
benéfico-sociai
mancomunada, d e s t a c a e l c o n c e p t e " o r g á n i c " , que e s r e f e r e i x
a l a interrelació, connexió i i n f l u e n c i a e x i s t e n t s entre
t o t s e l s a s p e c t e s de l a v i d a d e l c o s s o c i a l . É s a d i r , l a
S o c i e t a t i e l s i n d i v i d u s que l a i n t e g r e n , s o n a s s i m i l a t s en
l a s e v a e s t r u c t u r a i f u n c i ó a un cos v i u . E l p r o b l e m a
e x i s t e n t o que a f e c t a u n a p a r t de l ' o r g a n i s m e , r e p e r c u t e i x
i n d e f e c t i b l e m e n t en l a r e s t a .
L a M a n c o m u n i t a t p r o p u g n a v a un " d e s e n v o l u p a m e n t " h a r m o n i o i
g l o b a l de t o t e l p o t e n c i a l de C a t a l u n y a , en e l s s e u s t r e s
v e s s a n t s ; físic o e c o n ó m i c , mental o c u l t u r a l i s o c i a l o
e s p i r i t u a l . P e r p r i m e r c o p a c a s a n o s t r a , d e s de l e s
i n s t á n c i e s de g o v e r n , e s r e c o n e í x í s ' a p l i c a a q u e s t model
de d e s e n v o l u p a m e n t , a l q u a l l a b e n e f i c e n c i a i l a s a n i t a t ,
c o n s t i t u e i x e n l a vessant s o c i a l indispensable per o b t e n i r
un d e s e n v o l u p a m e n t s o s t í n g u t i e q u í l i b r a t .
L ' o b r a s a n i t a r i a i s o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a ,
no é s un a f e r m a r g i n a l , p u n t u a l o r e s i d u a l de l a s e v a a c c i ó
de g o v e r n . Ocupa un l l o c i m p o r t a n t en e l c o n i u n t g e n e r a l .
al
costat
de
l e s obres
p u b l i q u e s i de
la cultura.
C o n s t i t u i e n e l trípode sobre e l qual s'assentava e l progrés
s o c i a l . F o r m a v e n p a r t d e l p r o j e c t e n a c i o n a l de P r a t de l a
Riba.
L a f i l o s o f í a s u b i a c e n t que g u i a t o t e s l e s r e a l i t z a c i o n s
s a n i t á r i e s i s o c i a l s de l a M a n c o m u n i t a t , e s b a s a e n l a
l l i b e r t a t i n d i v i d u a l , l a s o l i d a r i t a t s o c i a l i l * autonomía
inst i t u c i o n a l . Aquests t r e s v a l o r s , fortament a r r e l a t s a l
taranná col.lectíu d e l n o s t r e p o b l é , o r i e n t a r e n
l'accíó
s o c i o - s a n i t á r i a de l a M a n c o m u n i t a t , c a p a l e s f u n c i o n s de
s u p l e n c i a i c o o r d i n a c i ó de l a i n i c i a t i v a de l a s o c i e t a t
civil.
L ' o b r a b e n é f i c o - s a n i t á r i a i s o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t , no
fou pas f r u i t
de l a i m p r o v i s a c i ó d e l moment. T é una
c o h e r e n c i a i n t e r n a i e x t e r n a . R e s p o n a u n a v o l u n t a t de
c r e a r i n f r a e s t r u c t u r e s , de s u p l i r e l s b u i t s e x i s t e n t s en
c e r t e s á r e e s , de c o o r d i n a r e l s e s f o r g o s s e n s e e n v a i r e l
t e r r e n y o l a i n i c i a t i v a a l i e n a ; de f e r u n a o b r a m o d é l i c a ,
e x e m p l a r ; de t r e b a l l a r p e í f u t u r , d i n s l a m o d e r n i t a t .
484
11)
L'organització benéfico-sanitária i d ' a s s i s t e n c i a s o c i a l ,
vestida
per
l a Mancomunitat,
no
fou
una
simple
reorganització o racionalització d e i s servéis e x i s t e n t s , o
l a c o p i a m i m é t i c a de l ' o r g a n i t z a c i ó
existent a altres
p a i s o s . Es r e a l i t z a una c r e a c i ó , a d a p t a c i ó o r e f o r m a d e i s
s e r v e i s . d ' a c o r d amb l e s n e c e s s i t a t s i e l t a r a n n á p r ó p i s de
Catalunya.
12)
E l f u n c i o n a m e n t de l e s i n s t i t u c i o n s i o r g a n i s m e s b e n é f i c o s a n i t a r i s , públics o p r i v a t s , t u t e l a t s o d i r i g i t s per l a
M a n c o m u n i t a t , es b a s a r e n en una f i l o s o f í a i n h e r e n t a l a
f o r m a d ' é s s e r i s e n t i r de C a t a l u n y a , e x p r e s s a d a en t r e s
punts:
1 1 i b e r t a t . so 1 i d a r i t a t i a u t o n o m í a . Es p a r t í a d'un
r e s p e c t e i m p l í c i t a l a I l i b e r t a t d e i s i n d i v i d u s i de l e s
o r g a n i t z a c i o n s o i n s t i t u c i o n s que j a o p e r a v e n en e l camp de
l a s a n i t a t o de l ' a s s i s t é n c i a s o c i a l . E l que es b u s c a v a o
p r e t e n i a o b t e n i r e r a l a c o o p e r a c i ó o c o o r d i n a c i ó de t o t e s
l e s u n i t a t s j a e x i s t e n t s , e n v e r s un o b j e c t i u c o n f l u e n t ,
pero r e s p e c t a n t
l ' a u t o n o m i a de c a d a i n s t i t u c i ó , és a d i r ,
respectant
l a manera
p e c u l i a r d ' a s s o l i r e l s mateixos
objectius.
13)
La M a n c o m u n i t a t e n t e n g u é que l a s e v a f u n c i ó no c o n s i s t í a en
e n v a i r e s p a i s b e n é f i c o - s o c i a l s , que j a e s t a v e n
coberts
d ' a n t u v i , ans a l c o n t r a r i , c o o r d i n a r - l o s i p e r f e c c i o n a r - l o s
per p r e c e p t o i p e r e x e m p l e . E n t e n i a l a s e v a f u n c i ó com a
t u t e l a r i d ' e s t i m u l . A i x ó es p o s a de m a n i f e s t en t o t e s l e s
s e v e s a c t u a c í o n s en e l s d e p a r t a m e n t s o c o n s e l l e r í e s de
Beneficencia i Assisténcia S o c i a l .
14)
E l c a n v i e n t r e e l s e g l e XIX i e l XX, e n t r e l a m e n t a l i t a t
moderna i l a c o n t e m p o r á n i a a C a t a l u n y a , es p o t p o s a r de
manifest a través
de
l ' e s t u d i de
les
transformacions
q u a l i t a t i v e s i q u a n t i t a t i v e s que s o f r e i x e l c o n c e p t e i l a
p r a x i de l a B e n e f i c e n c i a , l a S a n i t a t i l ' A c c i ó
Social,
d i r i g i d e s per l a Mancomunitat.
15)
L a B e n e f i c e n c i a d e l d i n o u e r a un r e f u g i de
desvalguts,
pobres, m a l a l t s ,
vells
i decrépits,
tots
barrejats,
s e m i a b a n d o n a t s i a p a r t a t s d e i s u l l s de l a s o c i e t a t . Amb e l
c a n v i de s e g l e
i
l ' a d v e n i m e n t de l a M a n c o m u n i t a t , l a
f i l o s o f í a v a r i a . Se s e n t l a n e c e s s i t a t de r e c u p e r a r
i
incorporar a l a vida social
i l a b o r a l e l m a j o r nombre
p o s s i b l e de m a l a l t s i a t u r a t s . p e r q u é c o n t r i b u e i x i n a c r e a r
r i q u e s a m a t e r i a l i e s p i r i t u a l . P e r a i x ó , es n e c e s s i t a l a
contribució d e i s p r o f e s s i o n a l s , per d e s t r i a r e l s elements
recuperables deis irrecuperables.
485
16)
Es f a l a d i s t r i b u c i ó e n t r e l a i n v a l i d e s a t r a n s i t o r i a de
m a l a l t s , o r f e s , a t u r a t s , e t c . i l a p e r m a n e n t de m u t i l a t s ,
bojos,
vells,
decrépits,
etc.
Per
ais
primers
es
c o n s t r u e i x e n h o s p i t a l s , es m i l l o r a l ' e d u c a c i ó i es c r e e n
b o r s e s de t r e b a l l , e t c . que f a c i l i t e n l a s e v a r e c u p e r a c i ó
física, mental i l a b o r a l ; i e l s permeti i n c o r p o r a r - s e a l a
societat
d'una
manera
plena
o
amb
el
mínim
de
m i n u s v a l i d e s a . P e r a i s s e g o n s , es m i l l o r e n l e s c o n d i c i o n s
d e i s m a n i c o m i s i a s i l s , es c r e e n l e s p e n s i o n s de v e l l e s a i
i n v a l i d e s a , e t c . , p e r t a l de f e r l a s o c i e t a t r e s p o n s a b l e i
s o l i d a r i a amb l ' i n f o r t u n i d e i s s e u s i n d i v i d u s .
17)
La s o c i e t a t c a t a l a n a de p r i n c i p i s d e l s . XX e x p e r i m e n t a una
t r a n s f o r m a d o , i t a m b é l a s e v a m a n e r a de v e u r e i t r a c t a r
l ' i n f o r t u n i i e l s i n f o r t u n a t s , j a s i g u i n de t i p u s f í s i c ,
mental
o
social.
Es
desenvolupa
el
concepte
de
c o r r e s p o n s a b í 1 i t a t s o c i a l . L ' i n f o r t u n i no a f e c t a s o l a m e n t
l ' i n d i v i d u , s i n o t o t a l a s o c i e t a t , p r i v a n t - l a de r e b r e l a
contribució m a t e r i a l i e s p i r i t u a l
de l a p e r s o n a a f e c t a d a
per
la desgracia. Era
ciar
d o n e s , que
la desgracia
individual afectava la societat i viceversa.
18)
S i bé
la societat
civil
catalana
del
segle XIX, j a
o r g a n i t z á a l g u n s m e c a n i s m e s de s o l i d a r i t a t s o c i a l p e r f e r
f r o n t a l ' i n f o r t u n i , sense haver d ' a e u d i r a l a c a r i t a t ,
será a p r i n c i p i s d e l s e g l e XX quan es p r o d u i r á l a f l o r i d a .
S o r g i r a n nombroses
mutualitats,
cooperatives,
e t c . En
a q u e s t c o n t e x t , l a M a n c o m u n i t a t p o r t a a t e r m e una o b r a de
suport,
coordinado
i
suplencia
en
1'esfera
social,
respectant
la
Ilibertat,
1'autonomía
i promovent
la
s o l i d a r i t a t i responsabi 1 itat s o c i a l .
19)
Aquesta
tasca
de
la
Mancomunitat,
pretenia
ésser
vertebradora
deis
esfor?os
dispersos,
creadora
d'estruetures
que
despertessin
i
canalítzessin
la
s o l i d a r i t a t i l a previsió s o c i a l . Alhora omplia e l s b u i t s
en
l e s árees
desateses, fent
una
tasca
exemplar.
Es
r e a l i t z a r e n e s t u d i s , es d o n a r e n d i s p o s i c i o n s , es c r e a r e n
institucions, etc.
20)
A q u e s t a t r a n s i d o des de l a B e n e f i c e n c i a e l á s s i e a a l a
S a n i t a t i A c c i ó S o c i a l m o d e r n e s , c o m p o r t a t a m b é , que no
s o l a m e n t es m i l l o r é s l ' a s s i s t é n c i a , s i no que es tingues en
compte l a p r e v e n c i ó i t a m b é l a r e h a b i l i t a c i ó i r e i n s e r c i ó
deis individus
a f e c t a t s . É s a r a , quan
l e s instáncies
p u b l i q u e s s ' a d o n e n de
l a importancia
i transcendencia
e c o n ó m i c a i s o c i a l de l a p r e v e n c i ó i r e h a b i 1 i t a c i ó .
486
21)
En e l camp de l a H i g i e n e p ú b l i c a f o r e n p e o n e r s en a s s i m i l a r
i o r g a n i t z a r e l s p r i m e r s e q u i p s de " L l u i t a " c o n t r a l e s
endémies dominants
a C a t a l u n y a , a p r i n c i p i s de s e g l e :
paludisme,
tuberculosi,
febre
tifoidea,
mortalitat
infant11, e t c .
22)
E l s "Servéis d'assisténcia s o c i a l " a i s t u b e r c u l o s o s o a i s
dements
de
Catalunya, foren
peoners
en e l
concepte
d'associar
conjuntament
les atencions
o
prestacions
sanitáries i s o c i a l s ,
indispensables per aconseguir l a
curació, rehabi1itació i p r o f i l a x i d e i s m a l a l t s i d e l seu
entorn s o c i a l .
23)
E l P í a de r e g i o n a l i t z a c i ó
sanitaria
i comarcalització
h o s p i t a l a r i a , és e l p r i m e r i n t e n t de r a c i o n a l i t z a c i ó de l a
x a r x a s a n i t a r i a i d i g n i f i c a d o de 1 ' a s s i s t é n c i a n o s o c o m i a l
pública i p r i v a d a a C a t a l u n y a .
24)
E l d e s e n v o l u p a m e n t de 1 ' e n g i n y e r i a , l ' e s t a d í s t i c a
i la
m i c r o b i o l o g í a s a n i t á r i e s p e r p a r t de l a M a n c o m u n i t a t , és un
s i g n e d ' e q u í l i b r í i m o d e r n i t a t s a n i t a r i a , i e l r e s u l t a t de
l a r e v o l u c i ó i n d u s t r i a l , s o c i a l i c i e n t í f i c a que t i n g u é
l l o c a Catalunya a l segle XIX.
25)
L a f o r m a c i ó d e i s eos d ' i n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s
i altres
a u x i l i a r s de l a s a l u t p ú b l i c a a C a t a l u n y a , amb l a f i n a l i t a t
d'anar a b u s c a r e l problema s a n i t a r i " i n s i t u " , manifestá
una a c t i t u d p r o g r e s s i s t a
i innovadora per part
de l a
Mancomunitat.
26)
L ' e d u c a c i ó i n t e g r a l , que compren l ' e d u c a c í ó s a n i t a r i a de l a
població i l a formació continuada d e l p e r s o n a l s a n i t a r i a
t o t n i v e l l , s e n s e o b l i d a r l a r e c e r c a b á s i c a , f o u un a l t r e
d e i s a s p e c t e s a v a n t g u a r d i s t e s de l a M a n c o m u n i t a t .
27)
L a M a n c o m u n i t a t no f o u a l i e n a
a l e s contingéncies i
e m e r g é n c i e s de l e s c l a s s e s menys a f a v o r í d e s e c o n ó m í c a m e n t
i a l e s seves r e p e r c u s i o n s s o c i a l s . Promogué e s t u d i s i
r e a l i t z a c i o n s , própies o a l i e n e s , o r i e n t a d e s a p r e v e n i r o
s o l u c i o n a r e l s p r o b l e m e s d ' a t u r , de v e l l e s a i m a l a l t i a ,
m i t j a n ? a n t b o r s e s de t r e b a l l . p e n s i o n s i m u t u a l i t a t s .
28)
Malgrat
la
falta
de
competéncies
legislatíves
i
administrat ives
de
l a Mancomunitat,
limitades
a les
f u n c i o n s de
l e s d i p u t a c i o n s mancomunades, l a v o l u n t a d
política
deis
seus
dirigents
feu possible
omplír
de
contingut
económic,
social
i
cultural.
totes
les
i n i c i a t i v e s i r e a l i t z a c i o n s empreses.
487
29)
Un a l t r e a s p e c t e i m p o r t a n t de l a P o l í t i c a S a n i t a r i a i
S o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t , é s e l f e t de l a i n c o r p o r a c i ó
voluntaría i entusiasta deis i n t e l . l e c t u a l s i p r o f e s s i o n a i s
en l e s t a s q u e s de p l a n i f i c a c i ó i r e a l i t z a c i ó . P e r p r i m e r
cop a c a s a n o s t r a a 1 ' É p o c a M o d e r n a , una
administracíó
p ú b l i c a i e l s p o l í t i c s que l a d i r i g i e n , t e ñ e n l a c a p a c i t a t
d'assimilar
i
engrescar
un
nombres
col.lectiu
d'intel.lectuals
i p r o f e s s i o n a i s , que d o n a r e n
l a seva
c o n t r i b u c i ó i emprempta a l ' o b r a g l o b a l de l a M a n c o m u n i t a t .
30)
Amb l a M a n c o m u n i t a t es p r o d u e i x a C a t a l u n y a e l t r á n s i t d e s
de l ' a n t i g a B e n e f i c e n c i a a l a n o v a S a n i t a t í A c c i ó S o c i a l .
dirigida,
coordinada
í potenciada per
1'administracíó
p ú b l i c a , d'una m a n e r a c o n s c i e n t i p l a n i f i c a d a . J a no é s l a
r e s p o s t a de l e s a u t o r i t a t s a l ' e p i d é m i a que j a i m p e r a , s i n o
que
es t r a c t a de p r e v e u r e , p r e v e n i r
i planificar
les
n e c e s s i t a t s s a n i t á r i e s i s o c i a l s , s e g u i n t una i d e o l o g í a o
p o l í t i c a d e t e r m i n a d a , i e s s e n t c o n s c i e n t que l e s d e c i s i o n s
p r e s e s t i n d r a n una r e p e r c u s s i ó s o b r e e l d e s e n v o l u p a m e n t
m a t e r i a l i e s p i r i t u a l de t o t a l a p o b l a c i ó .
31)
Cal assenyalar
l a i n f l u e n c i a d e i s p a i s o s europeus
mes
d e s e n v o l u p a t s , que s e r v í r e n de model o i n s p i r a c i ó a c e r t e s
polítiques
de
l a Mancomunitat.
L'organització
de
la
B e n e f i c e n c i a f o u i n f l u i d a p e í m o d e l f r a n c é s , m e n t r e que l a
S a n i t a t rebé l a i n f l u e n c i a a n g l o - s a x o n a , i e l model alemany
de
seguretat
social
inspira
les
propostes
de
la
Manocmuni t a t .
32)
L ' o b r a de l a M a n c o m u n i t a t , en t o t s e l s a s p e c t e s á d h u c en e l
sanitari
i social,
r e p r e s e n t a un
canvi quantítatiu
i
q u a l i t a t i u m o l t i m p o r t a n t , que s i g n i f i c a l a t r a n s f o r m a c i ó
m a t e r i a l i e s p i r i t u a l de C a t a l u n y a , p e r a d a p t a r - s e a l m ó n
contemporani.
33)
L a t r a n s c e n d e n c i a de l ' o b r a s a n i t a r i a i s o c i a l i n i c i a d a o
p r o m o g u d a p e r l a M a n c o m u n i t a t , e s p o s a de m a n i f e s t e n e l
f e t que l a G e n e r a l i t a t r e p u b l i c a n a a s s u m í s i d e s e n v o l u p é s
ei
programa
sanitari
mancomunal,
ampliant-lo
i
p e r f e c c i o n a n t - l o , malgrat l a d i f e r e n t orientació política
d e i s p a r t i t s en e l g o v e r n . P e r a l t r a b a n d a , l a v i g e n c i a de
l ' e s p e r i t de l l i b e r t a t . c o o r d i n a c i ó i a u t o n o m í a que i n s p i r a
e l s s e r v é i s s a n i t á r i s i s o c i a l s de l a M a n c o m u n i t a t ,
és
evident
encara
ais
nostres
dies
en
les
empreses
d'inspíracíó autóctona.
488
La Mancomunitat,
malgrat l e s seves
limitacions,
tingué
l'encert d'orientar
l a Política
Sanitaria
i Social
a
C a t a l u n y a , de t a l m a n e r a , que l a s e v a i n f l u e n c i a s ' e s t e n a l
l l a r g dfi t o t e l s e g l e XX.
489
IX. BIBLIOGRAFÍA
490
9.1.
BIBLIOGRAFÍA
A c a d e m i a d ' H i g i e n e de C a t a l u n y a : L l i b r e d ' A c t e s d e l
P r i m e r C o n g r é s d ' H i g i e n e d e C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , 1906.
A c a d e m i a de C i é n c i e s M e d i q u e s de C a t a l u n y a : C o a u n i c a c i ó
a l a Mancomunitat. A r x i u Diputació p r o v i n c i a l B a r c e l o n a ,
1920, L l i g a l l nS 2797.
A c a d e m i a i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s M e d i q u e s de C a t a l u n y a :
Memoria de l'Académia i L a b o r a t o r i a l a Mancomunitat de
C a t a l u n y a demanant a j u t p e r a 1 * i n v e s t i g a c i ó c i e n t í f i c a
en g e n e r a l . B a r c e l o n a , A n n a l s de l ' A c a d é m i a i L a b o r a t o r i
de C i é n c i e s M e d i q u e s de C a t a l u n y a , 1 9 1 8 , X I I ( S e c c i ó
C r ó n i c a ) 79-84.
A c a d e m i a i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s M e d i q u e s : P e t i c i ó a l a
Mancomunitat.
Arxiu
Diputació
provincial
Barcelona,
1920. 1 l i g a l l nS 2668.
-
A g u s t i i P e y p o c h , J . : H i s t o r i a de l ' H o s p i t a l d e l S a g r a t
Cor (1879-1980). B a r c e l o n a , F u n d a c i ó U r i a c h , 1991.
A i g u a d e r i M i r ó , J . : A p o l o g í a de l a B i o l o g i a . B a r c e l o n a ,
L a Ñ a u , 7 - I I I - 1929.
-
A i g u a d e r i M i r ó , J . : D e s p r é s de t r e s a n y s . B a r c e l o n a .
M o n o g r a f i e s M e d i q u e s , 1 9 2 9 , 27 ( p . f o r a de t e x t ) .
-
A i g u a d e r i M i r ó , J . : E l n o s t r e moviment c i e n t í f i c o m é d i c : I . L ' A c a d é m i a i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s M e d i q u e s ,
II.
L'Institut
de
Fisiología,
I I I , Laboratori
M i c r o b i o l o g í a , I V , E l s d e i x e b l e s de T u r r ó , V . D e s p r é s d e
T u r r ó . B u t l l e t í d e l S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a ,
1927, V I I I ( 1 2 ) , 1 0 - 1 3 ; 1 9 2 8 , I X , ( 2 ) , 9 - 1 1 ; 1 9 2 9 , X
(4),
6 - 9 ; 1 9 2 9 , X ( 6 ) , 9 - 1 2 ; 1929 X ( 8 ) , 3 - 6 ; 1 9 2 9 , X
(9),
10-12; 1929, X ( 1 1 ) , 26-28;
1930, X I ( 3 ) , 1 9 - 2 1 .
1930, X I
-
A i n a u d , J.M., J a r d í , E.:
Prat
g o v e r n . B a r c e l o n a , A r i e l , 1973.
de
-
A l b o R.: B a r c e l o n a b e n é f i c a . B a r c e l o n a , ( s . i . ) , 1 9 1 7 .
491
(1),
l a Riba
16-19;
home
de
A l o n s o D u a t , J . C . : M i q u e l A. F a r g a s , v i d a y o b r a . ( T e s i s
D o c t o r a l ) , B a r c e l o n a . U n i v e r s i d a d de B a r c e l o n a , 1 9 6 8 .
Aragó i M i t j a n s , I . : E l s h o s p i t a l s a Catalunya dins e l
s e g l e p a s s a t . A " L ' A c a d é a i a i l a B a r c e l o n a de f a c e n t
a n y s " . B a r c e l o n a . A c a d e m i a de C i é n c i e s M e d i q u e s de
C a t a l u n y a i B a l e a r s . 1972: (no e x t r a o r d i n a r i ) 54-85 .
A r a g ó M i t j a n s , I . : E l c o n t r a t o de t r a b a j o e n t r e u n a
comunidad r e l i g i o s a y e l h o s p i t a l . B a r c e l o n a , R e v i s t a
E s t u d i o s sobre h o s p i t a l e s , 1971, na 46, p. 53-55.
Aragó
i Mitjans, I.: E l s Hospitals
B a r c e l o n a , A r i e l , 1967.
Aragó
Mitjans,
I . : La
Integració
S a n i t a r i a . B a r c e l o n a , A r i e l , 1969.
a
Catalunya.
Hospitalaria
i
A s s e s s o r i a T é c n i c a de l a C o m i s s i ó de C u l t u r a . L e s
Construccions
Escolars
a
Barcelona.
Barcelona,
A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a , 1922 ( 2 a e d i c i ó ) .
Assoeiació
Professional
d'Estudiants
de
Dret.
C o n f e r e n c i e s s o b r e l a U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a d o n a d e s
a l'Ateneu Barcelonés. B a r c e l o n a , Fundació P a t x o t , 1935.
B a d i a i M a r g a r i t , A.: C i e n c i a i p a s s i ó d i n s l a c u l t u r a
catalana.
Barcelona,
Publicacions
de
l'Abadia
de
M o n t s e r r a t , 1977.
B a l a r i i J o v a n y , J . : H i s t o r i a de l a R e a l Academia
C i e n c i a s y A r t e s . B a r c e l o n a , R.A.C.A.B., 1 8 9 5 .
B a l c e l l s , A.: C a t a l u ñ a c o n t e m p o r á n e a .
e d i t o r e s , 1977 (2 v o l u m s ) .
Madrid,
de
S i g l o XXI
B a r a s , M.: A c c i ó C a t a l a n a , 1 9 2 2 - 1 9 3 6 . B a r c e l o n a ,
1984.
Curial,
B a r b a r y , J . R . i G r a n a d o s , G.: L a r e c e r c a e n l a m e d i c i n a
básica durant l a Mancomunitat i l a G e n e r a l i t a t . (A: "La
r e c e r c a a i s P a i s o s C a t a i a n s ) . B a r c e l o n a , C o n g r é s de
C u l t u r a C a t a l a n a , 1978, 51-75.
492
Bellido
i G o l f e r i c h s , J . : E l Boviaent c i e n t í f i c
a
Catalunya
durant
els
anys
1900-1925.
Barcelona,
M o n o g r a f i e s M e d i q u e s , 1929, 30 { p . f o r a de t e x t ) .
B e l l i d o i G o l f e r í c h s , J.M.: O r g a n i t z a c i ó
Lliure
de
Medicina. Barcelona, Annals
M e d i q u e s , 1924, X V I I I , 1 5 - 2 0 .
d'una E s c o l a
de
Ciéncies
B e r n a r d o A r r o y o , M. i C a s a s E s t e v e , R.: H i s t o r i a de
P s i q u i a t r í a a C a t a l u n y a . P u b l i c a c i o n s i E d i c i o n s de
U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a , 1 9 8 3 .
la
la
B l a n c o , J . E.: A n t o l o g í a d e l n a c i a i e n t o de l a P r e v i s i ó n
S o c i a l e s p a ñ o l a 1 9 0 8 - 1 9 1 0 . M a d r i d , I n s t i t u t o N a c i o n a l de
P r e v i s i ó n , 1959.
Blanco, J.E.: Planificación
de
l a Seguridad
e s p a ñ o l a . B a r c e l o n a . E d i c i o n e s M a r t e , 1964.
Social
Bofill
i M a t e s , J . : P r a t de
l a Riba i l a cultura
c a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n e s 62 ( A n t o l o g í a C a t a l a n a ) ,
1979.
B o q u e t , R.: I n f e c c i o n s i e s t e r i l i t a t ; r e g e n e r a d o de l a
raga o n i s s a g a c a t a l a n a ; h i g i e n e político-sociológica.
B a r c e l o n a , A c t e s 1er. Congrés Metges L l e n g u a C a t a l a n a . ,
1913, 675-678.
Bosch
i G i m p e r a , P.:
B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62,
La
Universitat
1971.
i
Catalunya.
B o s c h i M o n e g a l , E.: L ' h o s p i t a l d e l Mar e n l a h i s t o r i a
de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , I n s t i t u t M u n i c i p a l d ' A s s i s t é n c i a
S a n i t a r i a , 1986.
B r o g g i i V a l l e s , M.: F a r g a s , s u é p o c a y s u i n f l u e n c i a .
B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a y C i r u g í a , 1 9 6 9 , X L V , p .
443-453.
Busquets
Teixidor,
T.:
Análisis
del
proyecto
de
o r g a n i z a c i ó n de l o s s e r v i c i o s p a r a p s i c ó p a t a s de l a
M a n c o m u n i d a d de C a t a l u n y a . C o n f e r e n c i a en l a S o c i e d a d de
P s i q u i a t r í a y N e u r o l o g í a de B a r c e l o n a , 8 - 1 1 - 1 9 2 4 .
493
B u s q u e t s i T e i x i d o r , T.: L ' a s s i s t é n c i a d e i s a l i e n a t s a
C a t a l u n y a . G i r o n a . A c t e s d e l IV C o n g r é s de M e t g e s de
L l e n g u a C a t a l a n a , 1 9 2 1 , I I , 395 - 4 0 2 .
B u s q u e t s i T e i x i d o r , T.: M e a o r á n d u m de c o s e s v i s c u d e s
d u r a n t e l s v i n t - i - d o s a n y s de s e r v e i a
1*Inspecció
O f i c i a l d ' A l i e n a t s de l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a i de
Catalunya.
Document
inédit,
citat
peí
Dr.
Didac
P a r e l l a d a a l e s " B a s e s H i s t ó r i q u e s de l a P s i q u i a t r í a
C a t a l a n a Moderna", B a r c e l o n a , P.P.U., 1987, 3 7 3 .
B u s q u e t s i T e i x i d o r , T.: M e m o r i a a n u a l p r e s e n t a d a p e r
1 ' i n s p e c t o r f a c ü l t a t i u d e l S e r v e i de Dements p o b r e s de
l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l d e B a r c e l o n a . C.O.M. v o l . I I :
243-248 i v o l . I I I : 5 6 - 5 0 .
B u s q u e t s T e i x i d o r , T.: M e m o r i a s o b r e e l v i a j e a S u i z a ,
A l e m a n i a y F r a n c i a , c o n e l o b j e t i v o de e s t u d i a r l a
o r g a n i z a c i ó n de l o s e s t a b l e c i m i e n t o s de a s i s t e n c i a y
tratamiento
de
psicópatas.
Barcelona,
Diputación
p r o v i n c i a l , 1926.
B u s q u e t s T e i x i d o r , T.: M e m o r i a s o b r e l a a s i s t e n c i a a l o s
psicópatas
en
S u i z a , Alemania
y Francia. Plan
de
o r g a n i z a c i ó n de e s t o s s e r v i c i o s e n l a p r o v i n c i a
de
B a r c e l o n a . D i p u t a c i ó n p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , 1 9 2 7 .
B u s q u e t s T e i x i d o r , T. : O r g a n i z a c i ó n t é c n i c a
de l o s
Servicios
provinciales
de
Dementes.
Barcelona,
Diputación P r o v i n c i a l , 1925.
B u x ó - D u l c e de V o l t e s , M.J.: C a t á l o g o de P u b l i c a c i o n e s de
l a M a n c o m u n i d a d y G e n e r a l i d a d de C a t a l u ñ a . B a r c e l o n a ,
D i p u t a c i ó n p r o v i n c i a l , 1967.
Calbet
i C a m a r a s a , J.M.:
Lluita
antituberculosa
C a t a l u n y a . B a r c e l o n a . G i m b e r n a t , 1988. I X , 41-56.
a
C a l b e t i C a m a r a s a , J.M.: Una p o l é m i c a s o b r e l a l l e n g u a
a r r a n d e l c o n g r é s de l a t u b e r c u l o s i d e l ' a n y 1 9 1 0 .
B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1985, I V , 69-74.
C a l b e t , J.M. y C o r b e l l a , J , : D i c c i o n a r i b i o g r a f i é de
metges c a t a l a n s . B a r c e l o n a , F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s
C a s a j o a n a , i S e m i n a r i P e r e M a t a de l a U n i v e r s i t a t de
B a r c e l o n a . 1 9 8 1 - 1 9 8 3 , (3 v o l u m s ) .
494
Camps i A r b o i x , J . : E l P r e s s u p o s t de C u l t u r a de
1908.
B a r c e l o n a , R a f a e l Dalmau E d i t o r ( C o l . l e c c i ó E p i s o d i s de
l a H i s t o r i a ) , 1974.
Camps i A r b o i x , J . : L a M a n c o m u n i t a t de
B a r c e l o n a , B r u g u e r a ( Q u a d e r n s de C u l t u r a , NQ
Cañellas,
C.
i
TAjuntament
de
B a r c a n o v a , 1982.
Toran,
R.:
Barcelona
Política
1916-1936.
Catalunya.
4 4 ) , 1968.
escolar
de
Barcelona,
C a r d o n e r i P l a n a s , A.:
Creació i H i s t o r i a d e l Real
C o l e g i o de C i r u g í a de B a r c e l o n a ( d e l l l i b r e homenatge a
Gimbernat). B a r c e l o n a , L a b o r a t o r i d e l Nort d'Espanya,
S.A.,
1936, p . 1 5 3 - 2 1 8 .
Caries
i
Mayno,
F.:
Com
nasqueren
els
Estudis
Universitaris Cataians. Barcelona, Estudis Universitaris
C a t a i a n s , 1907, I , 35.
C a r r e r a y P u j a ! , J . : La U n i v e r s i d a d , e l I n s t i t u t o , l o s
c o l e g i o s y l a s e s c u e l a s de B a r c e l o n a en l o s s i g l o s X V I I I
y X I X . B a r c e l o n a , B o s c h , 1957.
C a r r e r a V e r d a g u e r , F.:
Organització
hospitalaria
Catalunya: M a t e r n i t a t . B a r c e l o n a . Actes 5é. Congrés
M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a , 1 9 2 3 , v o l . i : 4 4 9 - 4 6 4 .
a
de
C a r r e r a s R o c a , M., M o n t s e r r a t F i g u e r a s , S.: H i s t o r i a de
l a R e a l A c a d e m i a de M e d i c i n a de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a ,
R e a l A c a d e m i a de M e d i c i n a , 1954.
C a r r e r a s R o c a , M.: D i s c u r s o s i n a u g u r á i s d e i s C o n g r e s s o s
de M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , I I C o n g r é s
I n t e r n a c i o n a l d ' H i s t ó r i a de l a M e d i c i n a C a t a l a n a , 1 9 7 5 .
C a r r e r a s i A r t a u , J . : L a v i d a s u b c o n s c i e n t de l a i m a t g e
m e n t a l . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1926, I , 3 4 5 - 3 4 9 .
Casassas, J . : Configuració del sector " i n t e l . l e c t u a l professional" a
i a Catalunya
de
l a Restauració
(a
p r o p ó s i t de Jaume B o f i l l i M a t e s ) . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s ,
1978, NQ 8 , 1 0 1 - 1 3 1 .
495
Casassas Ymbert, J . : La recerca. E l marc i n s t i t u c i o n a l
ofert per la Mancomunitat. (A: "La recerca a i s Paisos
Catalans"). Barcelona, Congrés de Cultura Catalana,
1978, 25-36.
Casassas, O.:
La Medicina Catalana
Barcelona, Edicions 62, 1970.
del
Cases,
F.:
Laboratori
Microbiológic
Introdúcelo
a un
Centenari
1887-1987.
Ajuntament de Barcelona, 1988.
segle
XX.
Municipal.
Barcelona,
Castells B a l l e s p í , C :
H i s t o r i a de
la L e g i s l a c i ó n
Sanitaria Española desde los tieapos primitivos hasta la
promulgación de la Ley de Sanidad de 28 de Enero de
1855. L é r i d a , Imprenta y L i b r e r í a de Sol y Benet, 1897.
Cerda, I.: Teoría
general
de
la u r b a n i z a c i ó n
y
aplicación de sus p r i n c i p i o s y doctrinas a l a reforma y
ensanche de Barcelona. Monografia e s t a d í s t i c a de la
clase obrera de Barcelona en 1856. Vida y obra de
Ildefonso Cerda por F a b i á n E s t a p é . Madrid, Instituto de
Estudios F i s c a l e s , 1968-1971, (3 volums).
Cervera i Astor, L.: La nostra gent: Ramón
Barcelona, Catalónia (Quaderns Blaus), 1926.
Turró.
C l o t e t , B.: L l i b r e d'Actes del I Congrés de Metges de
Llengua Catalana. Barcelona, 1913, p. 14.
Col.legi de Metges de Barcelona: C o m u n i c a c i ó tramesa peí
President del C o l . l e g i , o f e r i n t l'ajut de l a seva
corporació a la Mancomunitat. C.O.M, 1922, v o l . I I I , 217.
Col.legi
de
Praeticants en Medicina
i Cirurgia:
Instancia. Arxiu D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l Barcelona, 1920,
L l i g a l l na 2797.
Comisión mixta de diputados de
la Mancomunidad y
concejales del Ayuntamiento de Barcelona, que han de
entender los asuntos de Beneficencia a f i n de e v i t a r l a
simultánea p e r s i s t e n c i a
de
instituciones
de
dicho
c a r á c t e r . Arxiu D.P.B., 1924, L l i g a l l nQ 2810.
496
Comissió d'Educaeió General. Barcelona, Mancomunitat de
Catalunya, 1922.
Consell Regional d'Inversions S o c i a l s . C.O.M., 1921, I I ,
315.
Constitució de l'Institut Cátala de Mutualisme. C.O.M.,
1922, I I I , 62-63.
Corbella, J . : Les etapes de l a medicina catalana
moderna, l e r . Congrés internacional de la Medicina
Catalana. Barcelona, Scientia, 1971, IV, 271-278.
C ó r d o b a , J.: Organización metódica de l a protección a la
primera infancia en Barcelona. Barcelona, Butlletí
S.C.P. 1929, I I , 169-176.
Cornudella i Capdevila, J . : Historia de l a T i s i o l o g i a a
Catalunya. Barcelona, La Medicina Catalana, 1936, NQ 4950, p. 84-87.
Cornudella Capdevila, J . : Estudio biográfico del
Profesor Luis Sayé Sempere. Barcelona, E d i t o r i a l Rocas,
1979.
Cornudella i Capdevila, J . : L'esperit
huaanitari i
social de la classe
aédica
catalana. Barcelona.
E d i t o r i a l A y m á , 1980.
Creació de la Ponencia encarregada de l'estudi de l a
instancia de la Federado de Societats Mutualistes de la
provincia de Barcelona. C.O.M., 1921, I I , 119.
Crónica O f i c i a l de l a Mancomunitat. (abreujat C.O.M.).
Any I, 1920; Any 2, 1921, II; any 3, 1922, III; any 4,
1923, IV. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya.
Cucurull, F.: Panorámica del nacionalisme c á t a l a . P a r í s ,
Edicions Catalanes de P a r í s , 1975-1976.
Danón Bretes, J.: E l e j e r c i c i o profesional en España y
el
Sindicato
de Médicos
de Cataluña
1919-1939.
Salamanca, Cuadernos de H i s t o r i a de la Medicina
Española, 1974, XIII, 233-250.
497
D a n ó n , J . : L o s o r í g e n e s de l a " S o c i e t a t de B i o l o g í a de
B a r c e l o n a " . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e H i s t o r i a , 1977, NQ 6 5 .
D'Abadal,
R.: L e s
R e g i o n a l i s t a , 1912.
Mancoaunitats.
Barcelona,
Lliga
De M a r c h i A y u e l a , P.: E s t u d i de l a i n f e c c i ó t u b e r c u l o s a
a B a r c e l o n a i n i c i a t p e í D r . S a y é l ' a n y 1921. B a r c e l o n a ,
A n a l e s de M e d i c i n a , L X I I I , 1670-1672.
D ' O r s , E.: G l o s s a r i
1906-1910. B a r c e l o n a , S e l e c t a , 1950.
D e l e g a c i ó de C u l t u r a : L ' o b r a de l e s C o l ó n i e s E s c o l a r s i
banys de n a r . A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a , 1 9 3 0 .
Departament d ' I n s t r u c c i ó P ú b l i c a : E s c o l a d ' I n f e r n e r e s
Auxiliars
de M e d i c i n a . B a r c e l o n a . M a n c o m u n i t a t
de
C a t a l u n y a , 1922.
Dexeus F o n t , F . : L a p r i m e r a o b r a c a t a l a n a de p r o t e c c i ó
m é d i c o - s o c i a l de l a dona e m b a r a s s a d a . G i r o n a . A c t e s 4 r t .
C o n g r é s M e t g e s L l e n g u a C a t a l a n a , 1921, I I , 6 3 7 - 6 4 2 .
D i p u t a c i ó n de B a r c e l o n a : I n f o r m e e n e l d i c t a m e n de l a
Comisión
de H a c i e n d a
relativo
a l traspaso a l a
Mancomunidad
de
Cataluña
de
los servicios
de
B e n e f i c e n c i a , C u l t u r a y D e u d a . A r x i u D.P.B., 1 9 2 0 ,
L l i g a l l na 2 6 6 8 .
Documentos r e f e r e n t e s a l S e r v i c i o de Dementes p o b r e s de
la P r o v i n c i a . B a r c e l o n a , Diputación p r o v i n c i a l , 1911.
Domingo
Sanjuan,
P.:
Turró,
hombre
de
ciencia
mediterráneo. B a r c e l o n a , Pórtic Híspónic, 1970.
Dupláa,
C.
Noucentisme
i
universitat
catalana.
Barcelona.
L'Aven?
(monográfic
150 anys
de l a
r e s t a u r a c i ó de l a U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a ) , s . d . , p .
34-38.
Editorial:
Segur
Social
d'Enfermetats.
B u t l l e t í S.M.C., 1922, I V , (nQ 2 6 ) , 1.
E d i t o r i a l : Sobre
l a Conferencia Nacional
Obligatori.
B a r c e l o n a , Butlletí
S.M.C.,
(nQ 3 1 ) , 1.
498
Barcelona,
d e l Segur
1922, I V ,
E d i t o r i a l : V i c t o r i a d e l S i n d i c a t . Un f r o n t u n i t p e r a
defensar l e s nostres c o n c l u s i o n s . Barcelona, Butlletí
S.M.C., 1 9 2 2 , I V (nQ 3 2 ) , 1.
Estatut
1914.
de
l a Manconunitat
de
Catalunya.
Barcelona,
E s t e l r i c h , J . : E l p r o b l e a a c n l t a r a l de C a t a l u n y a i l a
seva situació jurídica.
Barcelona. Fundació
Patxot,
1935, p . 112-147.
E s t u d i o encoaendado a l C o n s e j e r o
S r . B a r ó n de V i v e r ,
r e s p e c t o a l o s o r g a n i s a o s de l a Mancomunidad que pueden
s u p r i m i r s e . A r x i u D.P.B., 1 9 2 4 , L l i g a l l nñ 2 8 0 9 .
Expedient personal d e l D i r e c t o r d e l Servei d'Estudis
S a n i t a r i s , S r , G u s t a u P i t t a l u g a . A r x i u D.P.B., 1 9 2 0 ,
L l i g a l l nQ 2 9 7 4 .
Expedient personal d e l Subdirector d e l Servei d'Estudis
S a n i t a r i s , S r . L l u í s S a y é i S e m p e r e . A r x i u D.P.B, 1 9 2 0 .
L l i g a l l nQ 2 9 7 4 .
F a r g a s , M.A.: P r o j e c t e d e l a n o v a I n s t i t u c i ó M a t e r n a l
C a t a l a n a . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1914.
l a b o r a t o r i s d'análisis
F e r n á n d e z i P e l l i c e r , E.: E l s
Barcelona,
I
Congrés
clíniques
a
Catalunya.
l
a
M
e
d
i
c
i
n
a
C
a
t
a
l
a
n
a
,
1970,
I n t e r n a c i o n a l d ' H i s t ó r í a de
I I I , 38-47.
F e r r e r i G i r o n e s , J : H i s t o r i a de l a p e r s e c u c i ó
Llengua C a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 6 2 , 1979.
de l a
Francisco
i Maymo, C :
Com n a s q u e r e n
e l s Estudis
Universitaris Catalans. Barcelona, Estudis Universitaris
C a t a l a n s , 1907, I , 3 5 .
F r e i x a s i F r e i x a s , J . : En e l C i n q u e n t e n a r i de l * A c a d é « i a
i
Laboratori
de
Ciéncies
Mediques
de
Catalunya.
B a r c e l o n a , A n n a l s de M e d i c i n a , X X I , 1 6 5 - 1 6 9 .
Fuster, J . : L'assiténcia psiquiátrica
B a r c e l o n a , Inédit m e c a n o g r a f i a t , 1960.
499
a
Catalunya.
G a l i , A.: H i s t o r i a de l e s i n s t i t u c i o n s i d e l Moviaent
cultural
a C a t a l u n y a 1900-1936. B a r c e l o n a , Fundació
Alexandre G a l í , 1983.
G a r r i g a i R o c a , M. : C i n c o D i r e c t o r e s de l a C a s a d e
Maternologia. Barcelona, Archivos Médicos Biográficos,
NQ 3 2 , 1 9 5 3 , ( s . p . )
G i r o n a i T r i u s , J . : E l c r i t e r i o p r o f e s i o n a l en e l Seguro
de E n f e r m e d a d . B a r c e l o n a , B u t l l e t í S.M.C., 1 9 2 2 , I I I ,
(nQ 3 0 ) , 3 .
Girona
i T r i u s , J . : E l s metges i l e s m u t u a l i t a t s .
B a r c e l o n a . B u t l l e t í . S.M.C., 1 9 2 3 , I V , (nQ 3 7 ) , 2 - 4 .
G i r o n a i T r i u s , J . : E l S e g u r de M a l a l t i a .
B u t l l e t í . S.M.C., I V , (nQ 4 1 ) , 2 .
Barcelona.
Girona
i Tuyas.:
C a t a l a n i t z a c i ó de l a t e r m i n o l o g í a
m é d i c a . T a r r a g o n a . A c t e s 3 e r . C o n g r é s Metges L l e n g u a
C a t a l a n a , 1919. 2 5 8 - 2 6 0 .
Glick,
T.F.: W a l t e r
B.
Cannon
i
la
fisiología
barcelonína d ' e n t r e g u e r r e s . B a r c e l o n a . C i e n c i a . 1984.
IV, (34-35), 40-51.
Goday, S. E l D r . C a s a s s a y a s a l a M a t e r n i t a t . ( D i n s l a
p u b l i c a c i ó "A J o a n C a s s a s s a y a s " ) . B a r c e l o n a , S o c i e t a t
C a t a l a n a de P e d i a t r í a , 1 9 3 2 , p . 3 2 - 3 7 .
Goday i C a s á i s , S.: L ' h o s p i t a l i t z a c i ó d e n e n s de p i t a
C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , A c t e s 5é Congrés Metges L l e n g u a
C a t a l a n a , 1928, v o l . I , 4 6 5 - 4 6 9 .
Gol
i Gurina, J . : La Sanitat
B a r c e l o n a . E d i c i o n s 62, 1978.
a i s Paisos
Cataians.
González Casanova,
J.A.: F e d e r a l i s m o i Autonomía
C a t a l u n y a , 1868-1938. B a r c e l o n a , C u r i a l , 1974.
a
G o n z á l e z A g a p i t o , J . : B i b l i o g r a f í a de l a r e n o v a c i ó
pedagógica i e l s e u c o n t e x t , 1900-1936. P u b l i c a c i o n s
U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a , 1 9 7 8 .
G r a n a d a P i c h , A.: R e a l i d a d e s y e s p e r a n z a s . B a r c e l o n a .
A n a l e s I n s t i t u t o P s i c o t é c n i c o , 1948, 3-19.
500
G r e g o r i c h i S e r v a t , A.: H i s t o r i a de l a M u t u a l M é d i c a
Catalunya
i Balears. Barcelona,
Mutual
Médica
C a t a l u n y a i B a l e a r s , 1977.
de
de
Gregorich
i S e r v a t , A.:
El Sindicat
de M e t g e s
de
C a t a l u n y a (1920-1940) y e l seu l l e g a t . B a r c e l o n a , R e i a l
A c a d e m i a de M e d i c i n a , 1 9 8 8 .
Hauser, Ph.:
La Geografía
I b é r i c a . M a d r i d , 1913.
Médica
de
la
Península
Iglesias F o r t , J . : E l s c o n f l i c t e s del canal
B a r c e l o n a , R a f a e l Dalmau e d i t o r , 1968.
d'Urgell.
I m p l a n t a c i ó de mi l l o r e s en e l M a n i c o m i de S a l t . R e p o r t s
C P . a i'A.M.C. Annex nS 2 6 . B a r c e l o n a . M a n c o m u n i t a t de
C a t a l u n y a , maig 1917.
I n s t i t u t de C i é n c i e s :
Paludisme
1915-1916.
C a t a l a n s , 1918.
J a r d í , E.: E l D r .
A e d o s , 1969.
'
T r e b a l l s d e l Servei Técnic del
Barcelona,
Institut
d'Estudis
Robert
i el
seu
temps.
Barcelona,
J a r d í , E.: E u g e n i d ' O r s . B a r c e l o n a , S o c i e d a d de E s t u d i o s
y P u b l i c a c i o n e s , 1967.
J a r d í , E,: L e s d o c t r i n e s j u r í d i q u e s i s o c i a l s d ' E n r i c
P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a , I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s ,
1974.
J a r d í , E.: P u i g i C a d a f a l c h , a r q u i t e c t e , p o l í t i c i
h i s t o r i a d o r de l ' A r t . B a r c e l o n a , D a l m a u e d i t o r , 1 9 7 5 .
J o a n í q u e t , A.: A l f o n s o S a l a
M a d r i d , E s p a s a - C a l p e , 1955.
Argemi,
Conde
de
Egara.
Jornadas conmemorativas d e l C i n c u e n t e n a r i o d e l H o s p i t a l
C l í n i c o y P r o v i n c i a l 1907-1957. B a r c e l o n a ,
Editorial
Rocas, 1959.
J u n t a d e l G o v e r n de l e s C a s e s de C a r i t a t i de M a t e r n i t a t
i
E x p ó s i t s de B a r c e l o n a :
Les cases p r o v i n c i a l s
de
Caritat
i de
Maternitat
i Expósits
de
Barcelona.
B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1917.
501
La "Lucha contra l a « o r t a l i d a d i n f a n t i l de Barcelona"
s o l i c i t a un prenio para e l concurso de b e b é s organizado
por
dicho
Centro. Arxiu D i p u t a c i ó
p r o v i n c i a l de
Barcelona, 1 9 2 1 . L l i g a l l nQ 2 6 6 .
Labusquiere, R. : Santé rurale et M é d e c i n e preventivo en
Afrique. P a r i s , ( s . e . ) , 1 9 7 5 .
Laín Entralgo, P.: La Facultad de Medicina de Barcelona.
Madrid, Archivos de l a Facultad de Medicina de Madrid,
Junio 1962, p. 1 9 8 - 2 0 7 .
López i Alemany, M.: C o n t r i b u c i ó a l a h i s t o r i a del
Paludisme a Anposta i d e l t a de l'Ebre. I. Deis origens
a 1 9 0 0 . Barcelona, Gimbernat, 1 9 8 8 , v o l . I X , p. 179-194;
I I . De 1900 a 1 9 3 6 . Gimbernat, v o l . X , p. 1 9 3 - 2 0 4 .
L l a t e s , R. : Francesca Bonnemaison de Verdaguer i l a seva
obra. Barcelona, F u n d a c i ó Salvador Vives i Casajoana,
1972.
Mancomunidad de C a t a l u ñ a : Asuntos de Beneficencia y
Sanidad que han pasado a informe de otros s e r v i c i o s de
la Mancomunidad. Arxiu D.P.B. 1 9 2 4 . L l i g a l l nQ 2 8 0 9 .
Mancomunitat de Catalunya. Acord del Consell Permanent
a t r i b u i n t a l a Ponencia de Beneficencia, l ' o f i c i n a del
Servei d'Estudis S a n i t a r i s . Arxiu D.P.B, 1 9 2 0 . L l i g a l l
nQ 2 7 9 7 .
Mancomunitat de Catalunya: A d q u i s i c i ó de l'Hospital de
Santa Maria de L l e i d a . Arxiu
Diputació provincial
Barcelona, 1 9 2 2 . L l i g a l l nQ 2 8 0 4 .
Mancomunitat de Catalunya: C r e a c i ó i funcionament de les
Juntes de Govern deis Servéis de Beneficencia de les
p r o v í n c i e s de Barcelona, Tarragona, L l e i d a i Girona.
Arxiu D.P.B, 1 9 2 0 , L l i g a l l nQ 2 7 9 8 .
Mancomunitat
de Catalunya:
Estatut.
Reglament de
l'Assemblea. Reial decret autoritzant l a c r e a c i ó de
mancomunitats. Reial
decret d ' a p r o v a c i ó de l ' E s t a t u t .
Barcelona, 1 9 1 4 .
Mancomunitat de Catalunya: L l i b r e de d e l i b e r a c i o n s . I:
1913-1915. Barcelona, 1 9 1 5 .
502
Mancomunitat
de
Catalunya:
Permanente e n d e f e n s a de los
Catalana. B a r c e l o n a , 1 9 1 6 .
Mancomunitat
Mensaje
derechos
del
Consejo
de la Lengua
de C a t a l u n y a : G u i a . B a r c e l o n a ,
1917.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : Per 1 ' A u t o n o m í a de Catalunya.
D o c u m e n t s i acords. Fase 1. B a r c e l o n a , 1 9 1 8 .
Mancomunitat
de
Catalunya:
Estatut
C a t a l u n y a . Aprovat p e r I ' A s s e a b l e a de
d e l 21-1-1919. B a r c e l o n a , 1919.
d'Autonomia
de
l a Mancomunitat
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L l i b r e d ' a d r e g e s . B a r c e l o n a ,
1919.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L ' O b r a r e a l i t z a d a
B a r c e l o n a , 1919.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L ' O b r a
p r o v i s i o n a l ) . B a r c e l o n a , 1919.
Mancomunitat
(L'empréstit
a
1914-1919.
f e r 1919.
de
Catalunya:
L'Obra
de 50 m i l i o n s ) . B a r c e l o n a ,
(Edició
a
fer
1920.
1920.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L l i b r e que c o n t é e l s a c o r d s
de
traspás
de
servéis
de
les Diputacions
a la
M a n c o m u n i t a t . B a r c e l o n a , 1920.
Mancomunitat
de
Catalunya:
Llibre
que
conté
els
i n c i d e n t s i t r á m i t s p o s t e r i o r s a i s a c o r d s de t r a s p á s de
l e s D i p u t a c i o n s a la M a n c o m u n i t a t . B a r c e l o n a , 1921.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : G u i a . B a r c e l o n a ,
1921.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : P e r l'Autonoaia de C a t a l u n y a .
D o c u m e n t s i a c o r d s . Fase 2 . B a r c e l o n a , 1 9 2 1 .
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L l i b r e d ' a d r e g e s . B a r c e l o n a ,
1922.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L ' O b r a r e a l i t z a d a 1 9 1 4 - 1 9 2 3 .
I.
Organització
i
Adainistració,
I I . Cultura
i
Instrucció, I I I . A g r i c u l t u r a .
B a r c e l o n a , 1923.
503
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L ' O b r a r e a l i t z a d a 1914-1923.
I. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t , I I . Política S o c i a l , I I I .
Hisenda. B a r c e l o n a , 1923.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : L ' O b r a r e a l i t z a d a 1914-1923.
I. Teléfons, I I . F e r r o c a r r i l s , I I I . Carreteres,canins i
p o n t s , IV. Obres hidráuliques. B a r c e l o n a , 1923.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : R e p o r t s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t
a
l'Assemblea
de D i p u t a t s
de l a Mancomunitat
de
C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , n o v e m b r e 1 9 1 4 , m a i g i novembre
1915, maig i novembre 1916, maig i novembre 1917, maig
1918. (8 v o l u m s ) .
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l
Permanent de l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a ,
novembre 1917 a s e t e m b r e 1 9 2 0 , ( 1 0 v o l u m s ) .
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : P r o j e c t e s d ' a c o r d p r e s e n t a t s
a l a ( 1 f i n s a l a 19) r e u n i ó o r d i n a r i a de l ' A s s e m b l e a
de l a M a n c o m u n i t a t d e C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , a n y s 1914 a l
1923; v o l u m s I a l X I X .
Mancomunidad
de C a t a l u ñ a :
Memoria
que e l C o n s e j o
P e r m a n e n t e p r e s e n t a a l a d e l i b e r a c i ó n y a p r o b a c i ó n de l a
A s a m b l e a de l a M a n c o m u n i d a d de C a t a l u ñ a . B a r c e l o n a ,
1924 .
M a n c o m u n i d a d de C a t a l u ñ a : P r e s u p u e s t o o r d i n a r i o p a r a e l
ejercicio
de 1924-1925, aprobado p o r l a Asamblea.
Barcelona, 1924.
Mancomunidad
de C a t a l u ñ a :
Memoria
que e l C o n s e j o
Permanente de l a misma r e m i t e a l I l t r e . S r . D i r e c t o r
G e n e r a l de A d m i n i s t r a c i ó n . B a r c e l o n a , 1 9 2 5 .
M a n c o m u n i d a d de C a t a l u ñ a : L i q u i d a c i ó n de l a M a n c o m u n i d a d
de
Cataluña. B a r c e l o n a , 1926.
Mancomunitat
l'organització
de
Catalunya:
Breu
noticia
i l ' o b r a . B a r c e l o n a , 1922.
de
M a n c o m u n i d a d de C a t a l u ñ a : B a s e s q u e f u e r o n a p r o b a d a s p o r
u n a n i m i d a d p o r l a D i p u t a c i ó n d e L é r i d a e l 23 d e O c t u b r e
y p o r l a d e B a r c e l o n a , G e r o n a y T a r r a g o n a e n 14, 16 y 21
de N o v i e m b r e d e 1911. B a r c e l o n a , 1911.
504
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : C o m i s s i ó d ' E d u c a e i ó G e n e r a l .
B a r c e l o n a , 1922.
Mancomunitat
de C a t a l u n y a : C o m p i l a d o
d e l Servéis
Mancomunáis
d'interés
directe
pels
municipis
de
C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , 1923.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : E l P a l u d i s a e e n e l B a i x
L l o b r e g a t . A c t u a c i ó de l a C o m i s s i ó s i x t a p e r a l a l i c i t a
a n t i p a l ú d i c a , d e s de d e c e m b r e d e 1921 a n o v e m b r e 1 9 2 2 .
B a r c e l o n a , 1923.
M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a : T r e b a l l s i g e s t i o n s p e r a
o b t e n i r de l ' E s t a t d e l e g a c i o n s de s e r v é i s de c a r á c t e r
g e n e r a l amb l e s c o r r e s p o n e n t s c o m p e n s a c i o n s e c o n ó m i q u e s .
A r x i u D.P.B, 1914, L l i g a l l nQ 2 7 7 7 .
M a n e n t , A.: Jaume B o f i l l
i M a t a s , G u e r a u de L i o s t .
L'home, e l p o e t a , e l p o l í t i c . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 6 2 ,
1980.
M a n r e s a i F o r m o s a , G.: E l p e n s a m e n t c i e n t í f i c d e l D r .
L l u í s S a y é . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1977, L X I I I ,
1686-1689.
M a r t í i J u l i a , D. : P e r l ' E s c o l a B i o l ó g i c a C a t a l a n a .
B a r c e l o n a , A n n a l s de M e d i c i n a , 1 9 0 7 , I , 5 4 - 6 2 .
Martínez G a r c í a , P,: Cómo f u i b i b l i o t e c a r i o
de l a
A c a d e m i a . { L i b r o de O r o de l a A c a d e m i a de C i e n c i a s
M é d i c a s , p u b l i c a d o c o n m o t i v o de s u 75 A n i v e r s a r i o ,
1 8 7 8 - 1 9 5 3 ) . B a r c e l o n a , A c a d e m i a de C i e n c i a s
Médicas,
1954,
p.
41-44.
M a r t í n e z S a u r e t , A.: H i s t o r i a d e l a F a c u l t a d de M e d i c i n a
de B a r c e l o n a . M a d r i d , D e p a r t a m e n t o C i e n t í f i c o
Liade,
1954.
Mas i J u n y e n t , J . : E l S i n d i c a t de M e t g e s de C a t a l u n y a i
l a seva obra i l a seva organització. B a r c e l o n a , S i n d i c a t
de M e t g e s de C a t a l u n y a , 1932.
M a u r i n , J . : L o s hombres d e l a D i c t a d u r a . M a d r i d , C é n i t ,
1930.
505
Mercader, J . : E l s c a p i t a n s
B a r c e l o n a , T e i d e , 1957.
Generáis. E l
segle
XVIII.
M e s t r e i P u i g , J . : P o n e n c i a s o b r e e l S e g u r o b l i g a t o r i de
• a l a t i a . B a r c e l o n a , B u t l l e t í S.M.C., 1924, V,(nQ 4 4 ) , 4.
M i r a l d a , M.: L e s b i b l i o t e q u e s d ' h o s p i t a l a C a t a l u n y a .
Barcelona,
Quaderns
de
Treballs
de
l'Escola
de
B i b l í o t e c á r i e s de l a G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 3 4 , N Q l .
M o c i ó d e l C o n s e l l e r de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t e n c a m i n a d a
a l a fornacíó d ' h o s p i t a l s comarcáis. A r x i u Diputació
p r o v i n c i a l B a r c e l o n a . 1 9 2 2 , L l i g a l l nQ 2 8 0 4 .
Molas, I . : L l i g a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62,
2 volums.
M o l e s R i b a l t a , P.: L o s g r e m i o s
X V I I I . Madrid, Confederación
A h o r r o , 1970.
1972,
barceloneses del siglo
Española
de
Cajas
de
Monés,
J.: El
pensament
escolar
i
la
renovació
p e d a g ó g i c a a C a t a l u n y a 1833-1938. B a r c e l o n a , La Magrana,
1977.
Monográfic, diversos
autors:
L a e p i d e m i a de
tifoidea
en
Barcelona.
Barcelona,
Gaceta
C a t a l a n a , 1916, nQ 4 6 .
fiebre
Médica
Moreno G o n z á l e z , R. : H i s t o r i a de l a R e a l A c a d e m i a de
M e d i c i n a de B a r c e l o n a . M a d r i d , L a b o r a t o r i o s M a d e , NQ 3 8 .
(s.a. )
Nadal,
1986.
J . : La
población
española.
Barcelona,
Ariel,
Normes
per
a
la
concessió
de
subvencions
ais
establiments
particulars
de
Beneficencia.
Arxiu
D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1 9 2 1 , L l i g a l l nQ 2 8 0 1 .
N u b l ó l a y S o s t r e s , J . : T r e s m a e s t r o s de l a G i n e c o l o g í a .
B a r c e l o n a , A r c h i v o s M é d i c o s B i o g r á f i c o s , NQ 2 2 , ( s . a . ) ,
(s.p.).
506
-
O f e r i a e n t de l a C a i x a de P e n s i o n s a l a M a n c o a u n i t a t ,
d e i s s e r v é i s de r e h a b i l i t a d o de a u t i l a t s , r e c e n t a e n t
inaugurat. A r x i u Diputació
provincial
de B a r c e l o n a ,
1922, L l i g a l l nQ 2 8 0 4 .
-
O l i v a r B e r t r á n , R.:
1964.
-
O p i s s o , A.:
1910.
-
Oriol
Anguera,
J.A.:
( E n s a y o s de F i s i o l o g í a
1944.
Prat
de
l a R i b a . B a r c e l o n a , Aedos,
M e d i c i n a S o c i a l . B a r c e l o n a , Manuales
Soler,
Historia
de
la
Tuberculosis
Colectiva). Barcelona, Salvat,
Ortí
Sales,
J . : Necessitat
d'organitzar
caapanyes
s a n i t á r i e s de d i v u l g a d o p e r m i l l o r a r l ' e s t a t s a n i t a r i
d ' E s p a n y a . G i r o n a . A c t e s IV C o n g r é s de M e t g e s de L l e n g u a
C a t a l a n a , 1921, I I , 647-655.
P a r e l l a d a , D.: E l D r . Tomas B u s q u e t i T e i x i d o r , f u n d a d o r
de l a C l í n i c a m e n t a l de l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l
de
B a r c e l o n a i de l a G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a ,
G i m b e r n a t , 1984, I I , 1-7.
P a y n e , S.G.: L o s m i l i t a r e s y l a p o l í t i c a en
c o n t e m p o r á n e a . P a r í s , Ruedo I b é r i c o , 1 9 6 8 .
l a España
P e c h o l s , E.: O r g a n i t z a c i ó de l a I n s p e c c i ó m é d i c a e s c o l a r
a B a r c e l o n a . G i r o n a , A c t e s IV C o n g r é s M e t g e s L l e n g u a
C a t a l a n a , 1921, I I , 619-629.
P e d r o y P o n s , A.: M a e s t r o s
a c e r c a de
la Universidad.
B a r c e l o n a , 1960.
y discípulos. Divagaciones
Barcelona, Universidad
de
P e d r o y P o n s , A.: De l a s a n t i g u a s F a c u l t a d e s de M e d i c i n a
a l H o s p i t a l C l í n i c o de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e
H i s t o r i a , e n e r o 1964, NQ 1.
P é r e z B a r ó , A.: H i s t o r i a de
B a r c e l o n a , N o v a T e r r a , 1974.
P e r u c h o , A.:
P r o a , 1930.
Catalunya
507
sota
l a cooperación
catalana.
la Dictadura.
Badalona,
Peyrí
Rocamora,
J.:
Apuntes
de
un
novocentista. Barcelona, Medicina Clínica,
514-521 i I I : 2 6 4 - 2 6 7 .
estudiante
1944, I I I ,
P i S u n y e r , A.: V i n t a n y s de l a S o c i e t a t de B i o l o g i a de
B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , L a M e d i c i n a C a t a l a n a , 1 9 3 3 , NQ 1 2 .
(s.p.)
P i S u ñ e r , A.: L a s n u e v a s i n s t a l a c i o n e s b i o l ó g i c a s
de
B a r c e l o n a ( C o n g r e s o de M a d r i d de l a A s o c i a c i ó n E s p a ñ o l a
para
e l p r o g r e s o de
la Ciencia). Madrid,
Imprenta
E d u a r d o A r i a s , 1913.
P i S u n y e r , A.: L a c i e n c i a a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , L a
R e n a i x e n g a , 1 9 0 0 , g e n e r , 7-8.
P i S u n y e r , A.: L a c i e n c i a e x p e r i m e n t a l
B a r c e l o n a , J o v e n t u t , 1901, I I : 638.
a
Catalunya.
P i S u n y e r , C. : L a
formació d e l coneixement
en l e s
c i é n c i e s g r á f i q u e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1 9 2 7 , I I , 449453.
P i j o a n , J . : La
lluita
per
la Cultura. Barcelona.
E d i c i o n s 62 ( A n t o l o g í a C a t a l a n a nQ 3 5 ) . 1 9 6 8 .
P i t t a l u g a , G.:
E l problema
político
p ú b l i c a . M a d r i d , C a l p e , 1921.
de
la
sanidad
P i t t a l u g a , G.:
Investigaciones
y estudios
sobre e l
p a l u d i s m o en E s p a ñ a . B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a l a A c a d é m i c a ,
1903.
P l a A r m e n g o l , R.: C a t a l u n y a c i u t a t . B a r c e l o n a , A n n a l s
l ' A . i L . de C.M. de C , 1 9 1 8 , X I I , p . 5 7 .
P l a n e s T o r r e s , R.: P a l u d i s a e en e l P r a t
d e l 1918 a l 1 9 2 5 . G a v á , Museu M u n i c i p a l ,
de
del Llobregat
1983.
Pous i Mas, T.: B i b l i o g r a f í a a é d i c a d e l D o c t o r J e s ú s M»
Bellido
i
Golferichs.
Barcelona,
Fundació
Museu
d ' H i s t ó r í a de l a M e d i c i n a de C a t a l u n y a , 1984.
P o r t e l l a R. : F e r c i e n c i a
J o v e n t u t , 1901, I I , 218.
508
és
fer
patria.
Barcelona,
Prat
de
la
Riba,
E.:
La
B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62,
1978.
Nacionalitat
Catalana.
P r a t de l a R i b a , E.: M e a d r i a a d r e ^ a d a a l a D i p u t a c i ó de
B a r c e l o n a p e í s e u P r e s i d e n t Don E . P r a t de l a R i b a ( 2 9 X I - 1 9 1 0 ) . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó de B a r c e l o n a , 1910.
P r a t de l a R i b a , E.; E l p e n s a m e n t s o c i a l d ' E n r i c P r a t de
l a R i b a e x p o s a t per e l l m a t e i x . B a r c e l o n a , B o s c h , 1971.
P r a t de l a R i b a , E . ; R u b i o i B a l a g u e r , J . ; J a r d í , E.;
G a l i , J . : P r a t de l a R i b a p r o p u l s o r de l a l l e n g u a i l a
cultura.
Barcelona,
Editorial
Selecta
(Biblioteca
S e l e c t a nQ 4 7 6 ) ,
1974.
Prat
de
la Riba,
E.:
La
nacionalitat
B a r c e l o n a , Antonio López E d i t o r ,
1906.
catalana.
P r o j e c t e de c r e a c i ó de l a F u n d a c i ó C a t a l a n a de P r e v i s i ó ,
Treball
i E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de
Catalunya.
C.O.M., 1 9 2 1 , I I , 2 1 5 - 2 1 7 .
Projectes
d'acord
presentáis
a
l a Primera
reunió
o r d i n a r i a de l ' A s s e m b l e a de d i p u t a t s de l a M a n c o m u n i t a t
de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a . M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , m a i g
1914.
Puig
1927
Alfonso,
(s.i. ).
F.:
Beneficencia, artículos.
Barcelona,
P u i g i A l f o n s o , F . : L a meva a c t u a c i ó com a V o c a l i
P r e s i d e n t de
l a J u n t a A d m i n i s t r a t i v a de
l'Hospital
C l í n i c de
l a F a c u l t a t de M e d i c i n a . B a r c e l o n a ,
1933
(s.i.).
Puig
i Revicach,
M.:
E l s congressos
universitaris
c a t a l a n s . C a t a l a n i t z a c i ó i a u t o n o m í a de l a U n i v e r s i t a t .
Barcelona, Undarins,
1977.
P u i g i S a i s , H.: E l s n o s t r e s l a b o r a t o r i s i l a s e v a
obra
( C o n f e r e n c i a donada a l a U n i v e r s i t a t I n d u s t r i a l , e l 9
d ' a g o s t de 1 9 1 6 ) . B a r c e l o n a , A n n a l s de
l'Académia i
L a b o r a t o r i de C i é n c i e s M e d i q u e s de C a t a l u n y a , 1916,
X,
193-202.
509
Puig i S a i s , Ribas i R i b a s , Trias
i Pujol,
Sicart,
Mestre, Proubasta, i Girona; Projecte
d'organització
hospitalaria ciutadana, provincial, regional o nacional.
B a r c e l o n a , B u t l l e t í S.M.C., 1 9 2 1 , v o l I I , nQ 1 7 ,
Q u i n t a n a , A.: P r o p o s i c i ó de r e o r g a n i t z a c i ó t o t a l d e i s
S e r v é i s de B e n e f i c e n c i a
de l a M a n c o m u n i t a t .
Arxiu
D.P.B., 1 9 2 1 , L l i g a l l nQ 2 8 0 0 ,
R a v e n t o s , J . : L ' A l i m e n t a c i ó humana. B a r c e l o n a , I n s t i t u t
A g r í c o l a C á t a l a de S a n t I s i d r e , 1 9 1 5 .
R e c o l o n s , L l . : L a P o b l a c i ó de C a t a l u n y a 1900-1970.
Distribució
territorial
i
evolució
demográfica.
Barcelona, L a i a , 1976.
Reventós C o n t i , J . : E l D r , Cinto reventós
e n t o r n . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1984,
i el
seu
R e v e n t ó s , J . : P í a d e R e g í o n a 1 i t z a c i ó S a n i t a r i a (1917),
Citat
p e r : Josep
Cornudella
a
"La Pneumologia
a
C a t a l u n y a i e l s s e u s homes". B a r c e l o n a , A r i e l , 1 9 7 5 .
R i b e s i R i b e s , E.: U r g e n t n e c e s s i t a t d e l a c r e a c i ó d e
s a n a t o r i s m a r í t i m s a C a t a l u n y a p e í t r a c t a m e n t de l e s
tuberculosis
q u i r ú r g í q u e s . B a r c e l o n a , I C o n g r é s de
M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a , 1 9 1 3 , L l í b r e d ' A c t e s , p .
889-898.
R i e r a , J . : Reflexíons sobre l a Medicina i l a C i e n c i a a i s
P a i s o s C a t a l a n s . P e ñ í s c o l a , IV C o n g r é s de P e d i a t r e s de
Llengua C a t a l a n a , 1988.
R i q u e r , B . d e : R e g i o n a l i s t e s i N a c i o n a l i s t e s , 1898-1931.
B a r c e l o n a , Dopesa, 1979.
Riu,
M. ( E d i t o r ) : L a p o b r e z a y l a a s i s t e n c i a a l o s
p o b r e s e n l a C a t a l u ñ a m e d i e v a l . B a r c e l o n a , C . S . I . C . 1980
y 1982 (2 v o l . ) .
Roca,
J.Ma: A i s m e t g e s
J o v e n t u t , , 1900, I , 161.
catalanistes.
Barcelona,
R o c a , A . i G l í c k , T . F . : F r a n c e s c D u r a n i R e y n a l s (18991958). B a r c e l o n a , A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a , 1986.
510
Roca i R o s e l l , A.: L e s p o s s i b i 1 i t a t s d'una p r o d u c c i ó
científica
catalana.
Entorn
de
l'acció
de
la
M a n c o a u n i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s , 1983,
(14), 81-95.
R o d r í g u e z O c a ñ a , E . : M e d i c i n a y a c c i ó n s o c i a l en l a
España
del
priaer
tercio
del
siglo
XX.
De
la
beneficencia
a l bienestar
s o c i a l . Madrid,
Consejo
G e n e r a l de C o l e g i o s O f i c i a l e s de D i p l o m a d o s en T r a b a j o
S o c i a l y A s i s t e n t e s S o c i a l e s y S i g l o XXI de E s p a ñ a
e d i t o r e s , 1985: 2 2 7 - 2 6 6 .
R o d r í g u e z O c a ñ a , E . y O r t i z G ó m e z , T.; L o s a é d i c o s
e s p a ñ o l e s y l a i d e a d e l S e g u r o o b l i g a t o r i o de e n f e r a e d a d
en e l p r i m e r t e r c i o d e l s i g l o X X . M u r c i a , A c t o s d e l V I I I
C o n g r e s o N a c i o n a l de H i s t o r i a de l a M e d i c i n a , 1986.
R o d r í g u e z O c a ñ a , E.: L a c o n s t i t u c i ó n de l a M e d i c i n a
S o c i a l como d i s c i p l i n a en E s p a ñ a ( 1 8 8 2 - 1 9 2 3 ) . M a d r i d ,
Ministerio
de
Sanidad
y Consumo
(Colección
Textos
c l á s i c o s e s p a ñ o l e s de s a l u d p ú b l i c a , nQ 3 0 ) , 1 9 8 3 .
Rodríguez
Pujol,
J . : La
sociedad
civil
catalana.
B a r c e l o n a , D o m i n i c a l de L a V a n g u a r d i a , 5 a b r i l - 1 6 a g o s t ,
1987.
Revira
i Rivas,
F.:
Obra d'assísténcia
médica
de
1 ' " I n s t i t u t de l a Dona que t r e b a l l a " , o r g a n i s a e de l a
" C a i x a de P e n s i o n s p e r a l a V e l l e s a i E s t a l v i s " . G i r o n a ,
A c t e s IV C o n g r é s M e t g e s L l e n g u a C a t a l a n a , 1 9 2 1 , I I , 631636.
R e v i r a i V i r g i l i , A n t o n i : P r a t de l a R i b a . P r ó l e g i
s e l e c c i ó d ' I s i d r e M o l a s . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 6 2 , 1968.
R u i z y P a b l o , A.: H i s t o r i a de l a R e a l J u n t a P a r t i c u l a r
de C o m e r c i o de B a r c e l o n a (1758 a 1 8 4 7 ) . B a r c e l o n a , J u n t a
de C o m e r c i o , 1919.
Rumeu de A r m a s , A.:
E l s e g u r o de
enfermedad:
sus
precedentes
históricos
en
España. Madrid,
Revista
I n t e r n a c i o n a l de S o c i o l o g í a , 1943, I : 1 9 1 - 2 0 7 .
Rumeu de A r m a s , A.: H i s t o r i a de l a P r e v i s i ó n S o c i a l e n
E s p a ñ a . M a d r i d , E d i t o r i a l R e v i s t a de D e r e c h o P r i v a d o ,
1944.
511
S.A. A r t i c l e de p r e s e n t a c i ó . B a r c e l o n a , E m p o r i , 1907, I
(gener ) , s.p.
S a l v a t , M.:
M i q u e l A. F a r g a s
M e d i c i n a C a t a l a n a , NQ 2 3 .
i
Roca.
Barcelona,
La
Santamaría,
J.A.,
Orduña,
E.,
Martín-Artajo,
R. :
Documentos p a r a l a H i s t o r i a d e l R e g i o n a l i s m o en E s p a ñ a .
M a d r i d , I n s t i t u o de E s t u d i o s de A d m i n i s t r a c i ó n L o c a l ,
1977,
S e c r e t a r i a t de 1'ámbit de " R e c e r c a " : L a R e c e r c a a i s
F a l s o s C a t a l a n s . B a r c e l o n a , C o n g r é s de C u l t u r a C a t a l a n a ,
1978.
Seix,
T. :
Sayé
organitzador
a n t i t u b e r c u l o s a . B a r c e l o n a , Anales
L X I I I , 1665-1669.
de
de
la
lluita
M e d i c i n a , 1977,
S e m p e r e , J . : I d e a r i de R a m ó n T u r r ó . B a r c e l o n a , E d i c i o n s
62 ( A n t o l o g í a C a t a l a n a N Q 1 8 ) , 1965.
S e r v e i de S a n i t a t : T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t 19171921:
I.
Paludismo.
Barcelona,
Mancomunitat
de
C a t a l u n y a , 1922.
S e r v e i de S a n i t a t : T r e b a l l s de L l u i t a A n t i t u b e r c u l o s a
1 9 1 9 - 1 9 2 2 . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1923.
S i c a r t i S o l e r , H.:
La h o s p i t a 1 ització a
B a r c e l o n a , L l í b r e d ' A c t e s l e r . C o n g r é s de
L l e n g u a C a t a l a n a , 1913, p. 899-912.
S í g u a n i S o l e r , M.: M o n o g r a f í a R a m ó n T u r r ó
B a r c e l o n a . C i e n c i a , 1987, V I I , ( 5 4 ) , 3-7.
Barcelona.
M e t g e s de
(1854-1926).
S o l a , P.: E l s a t e n e u s o b r e r s i l a c u l t u r a p o p u l a r
C a t a l u n y a , 1900-1939. B a r c e l o n a , La Magrana, 1978.
a
Solé T u r a , J . : C a t a l a n i s m o i r e v o l u c i ó b u r g e s a . La
s i n t e s a de P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s
62,
1967.
Soler
i Bru,
J . : Mutualisme.
S.M.C., 1 9 2 3 , I V , (nQ 3 3 ) , 3.
512
Barcelona,
Butlletí,
S o i e v i l a , F . : Un s e g l e de
B a r c e l o n a , A l c i d e s , 1961.
vida
catalana,
1814-1930.
S u á r e z de F i g u e r o a , J . : C o n t r i b u c i ó a l ' e s t u d i d e l
p a l u d i s m e en l a p r o v i n c i a de G i r o n a . B a r c e l o n a , A c t e s
2 o n . C o n g r é s M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a , 1 9 1 7 , I I , 211218.
Tarruella,
J . ; A i s metges
J o v e n t u t , 1900, I , 178.
Tarruella,
J.:
1901, I I : 573.
catalanistes.
Pseudo-ciéncia.
Barcelona,
Barcelona,
Joventut,
T u r r ó , R.: E l m é t o d e o b j e c t i u . B a r c e l o n a . C i e n c i a ,
VII,
( 5 4 ) , 48-52.
1987.
T u r r ó , R.: M e m o r i a d e l s e ñ o r P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a ,
L a P u b l i c i d a d , ( E n e r o d » a s 1 0 , 15 y 2 2 ) , 1 9 1 1 .
T r i a s i M a i x e n c s , A.: B i b l i o g r a f í a M e d i c a l de C a t a l u n y a .
I n v e n t a r i p r i m e r ( P a t r o c i n a t p e r l ' A s s o c i a c i ó G e n e r a l de
Metges
de
Llengua
Catalán).
Barcelona,
Imprenta
E l z e v i r i a n a , 1918.
T r i a s i M a i x e n c s , A.: B i b l i o g r a f í a m é d i c a
catalana.
(1er.
C o n g r é s I n t e r n a c i o n a l d ' H i s t ó r i a de l a M e d i c i n a
C a t a l a n a ) . B a r c e l o n a , E d i t o r i a l S c i e n t i a , 1971, V o l IV,
p. 377-379.
Trias
i Maixencs,
A.:
E l s Annals
de
l'Académia.
B a r c e l o n a , A n n a l s de M e d i c i n a , 1 9 2 8 , X X I , 2 0 7 - 3 0 1 .
Uceiay Repolles,
M a d r i d , 1950.
M.:
Previsión
y
Seguros
Sociales.
V i d a l S i v i l l a , S.: A u g u s t o P i S u f i e r , s u o b r a y s u f i g u r a
de
profesor
universitario.
Barcelona, Medicina
e
H i s t o r i a , 1 9 6 6 , nQ 2 6 .
V i l á V a l e n t í . J . : E l o r i g e n de l a i n d u s t r i a c a t a l a n a
moderna. B a r c e l o n a , E s t u d i o s G e o g r á f i c o s , 1960, 7 8 .
V i v e s i C a s a j o a n a , S.: P r e s e r v a c i ó i l l u i t a c o n t r a l e s
m a l a t í e s m e n t á i s . G i r o n a , Imprenta E l A u t o n o m i s t a , 1922.
513
V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L ' o r g a n i t z a c i ó de
l'assisténcia
pública d e i s psicópates a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Fundació
S a l v a d o r V i v e s i C a s a j o a n a , 1979.
V i v e s i C a s a j o a n a , S.: R e p o r t s o b r e e l M a n i c o n i de S a l t ,
que e l e v a a l C o n s e l l P e r m a n e n t de l a M a n c o m u n i t a t de
Catalunya e l D i r e c t o r facültatiu del r e f e r i t Centre.
R e p o r t s C P . a I'A.M.C nQ 2 5 . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t
de C a t a l u n y a , 1916.
V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L ' a l c o h o l i s m e a l a p r o v i n c i a de
G i r o n a , 1919 - P s i c o p a t i e s i a l c o h o l i s m e a l e s c o m a r q u e s
de G i r o n a . T a r r a g o n a , A c t e s I I I C o n g r é s de M e t g e s de
L l e n g u a C a t a l a n a , 1919, p. 261-269.
V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L a l l u i t a c o n t r a l e s m a l a t i e s
m e n t á i s i l a c o n v e n i e n c i a de c r e a r a C a t a l u n y a s e r v é i s
d ' H i g i e n e i p r o f i l a x i m e n t a l . C.O.M, 1 9 2 3 , v o l IV p .
389-402 i 4 2 7 - 4 2 8 .
Vives
Recasens,
F.:
Tarragona
benéfica.
histérico-práctico
de
las
instituciones
T a r r a g o n a , T i p . Suc. T o r r e s V i r g i l i ,
1929.
Compendio
benéficas.
V o l t e s , P. : Las
cajas
de
ahorros barcelonesas.
pasado, su p r e s e n t e y su p o r v e n i r . B a r c e l o n a , C a j a
A h o r r o s de l a D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l , 1 9 6 5 .
Su
de
Z a r i q u i e y , R.: M e m o r i a p r e s e n t a d a p e í D i r e c t o r d e l
facültatiu
de
l a Casa
Provincial
de
Maternitat
E x p ó s i t s , amb
motiu del v i a t g e
realitzat
junt
1 ' a r q u i t e c t o p r o v i n c i a l D. J o s e p B o r i i G e n s a n a ,
v i s i t a r e l s a s i l s s i m i l a r s de S u i s s a i A l e m a n y a
B a r c e l o n a , J u n t a de G o v e r n de l e s C a s e s p r o v i n c i a l s
C a r i t a t i de M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s , 1 9 1 7 .
Cos
i
amb
per
...
de
514
ABREVIACIONS O S I G L E S U T I L I T Z A D E S
A.
i L.C.M. de C :
R.A.C.A.B.:
A c a d e m i a i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s
M e d i q u e s de C a t a l u n y a .
R e a l A c a d e m i a de C i e n c i a s y A r t e s
de B a r c e l o n a .
R e p o r t s C P . a l ' A . M . C : R e p o r t s d e l C o n s e l l Permanent a
l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t de
Catalunya.
A r x i u D.P.B.:
Arxiu
Diputació
Barcelona.
Provincial
C.O.M.:
Crónica
Oficial
Mancomunitat.
Butlletí
S.M.C.:
Butlletí d e l S i n d i c a t
de C a t a l u n y a .
Butlletí
S.C.P.:
B u t l l e t í de l a S o c i e t a t
de P e d i a t r í a .
C.S.I.C.:
Consejo
Superior
de
de
de
l a
Metges
Catalana
Investigaciones
Cient í fi cas.
I.E.C:
Institut
I.N.P.:
I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n .
515
d'Estudis Cataians.
X . TAULA DE CONTINGUT.
516
X.
TAULA DE CONTINGUT
Página
I.
INTRODUCCIÓ.
1. I .
II.
Introducció
2
OBJECTIUS.
2.1.
Objectius
6
I I I . H I P Ó T E S I DE T R E B A L L .
3.1.
IV.
de T r e b a l l
10
ESTAT DE LA QUESTIO.
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.
V.
Hipótesi
B r e u p a n o r á m i c a d e l p r i m e r q u a r t de s e gle a Catalunya
E l moviment de r e n o v a c i ó c i e n t í f i c a
i
pedagógica
La Medicina n o u c e n t i s t a
Notes
14
29
34
45
MATERIAL I METODE.
5.1.
5.2.
Material
Métode
50
53
517
VI.
RESULTATS.
6.1.
Denef icéncia
6.1.1.
S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a a i s a l i e n a t s de Catalunya
6.1.1.1. Annex: A s s i s t é n c i a p ú b l i c a d e i s a l i e n a t s a C a t a l u n y a : Esquema de l a s e v a
o r g a n i t z a c i ó , p e r S. V i v e s i C a s a j o a n a .
6.1.2.
Hospitals
6.1.2.1. Annex: I n s t i t u c i ó M a t e r n a l
Catalana,
M.A. F a r g a s
6 . 1 . 2 . 2 . A n n e x : P r o j e c t e de R e g l a m e n t , p e r M. A.
Fargas
6.1.3.
Beneficencia
6 . 1 . 3 . 1 . A n n e x : M e j o r a s que p u e d e n r e a l i z a r s e en
los
establecimientos
de B e n e f i c e n c i a ,
per Puig A l f o n s o
6.1.3.2. Annex:Bases per a l a C o n s t i t u c i ó i f u n cionament
de l e s J u n t e s de G o v e r n d e i s
Establiments
de
Beneficencia
de
la
Mancomunitat
6.1.4.
Notes
6.2.
58
107
117
133
152
157
168
194
201
Sani t a t .
6.2.1.
6.2.2.
6.2.3.
Organització del Servei
L l u i t a contra e l Paludisme
Patronat d'Assisténcia S o c i a l a i s Tubercu
losos
6.2.3.1. Annex: D i s c u r s i n a u g u r a l p r i m e r S e r v e i
d'Assiténcia
Social a i s Tuberculosos,
per L l . Sayé
6.2.4.
Servei d'Estadística i Demografía
6.2.5.
L l u i t a contra l a Febre T i f o i d e a
6.2.6.
Obres
h i d r á u l i q u e s i sanejament
{Enginyeria sanitaria)
6.2.7.
L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l ....
6.2.8.
Brigades sanitáries
6.2.9.
S e r v e i de c u r s o s a m b u l a n t s i d e i s l a b o r a torís
6.2.10.
L l u i t a contra e l g o l l endémie i e l c r e t i nisme
6.2.11.
Nous p r o j e c t e s
6.2.11.1. Annex. P r o p o s t e s a
l'Assemblea, per
Puig i Sais
6.2.12.
Notes
518
213
222
256
278
285
286
294
299
315
319
321
323
325
330
6.3.
Cultura
i Educació
Sanitaria.
6.3.1.
I n s t i t u t d'Educació General
6.3.1.1.
Annex. P r o j e c t e d ' I n s t i t u t
336
d'Educació
6.3.8.
6.3.9.
G e n e r a l , p e r E . P r a t de l a R i b a
Comissió d'Educació Física
Escola d'Infermeres
I n s t i t u t d'Orientació P r o f e s s i o n a l
L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a e x p e r i m e n t a l . . .
S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a
Cursos Monográfics d ' A l t s E s t u d i s i
d'íntercanvi
I n s t i t u c i ó E s c o l a r d ' E s t u d i s S u p e r i o r s ..
Notes
6.4.
Acció
6.3.2.
6.3.3.
6.3.4.
6.3.5.
6.3.6.
6.3.7.
408
410
426
428
437
447
455
461
DISCUSSIÓ.
7.1.
VIII
396
399
403
Social.
6.4.1.
Antecedents h i s t o r i e s
6.4.1.1. Annex. E l problema
político
de l a
s a n i d a d p ú b l i c a , p e r G. P i t t a l u g a
6.4.2.
Política s o c i a l a Espanya
6.4.3.
Política s o c i a l a Catalunya
6 . 4 . 3 . 1 . Annex: P r e s s u p o s t o s de l a M a n c o m u n i t a t
( 1914-1924)
6.4.4.
A c c i ó s o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t
6 . 4 . 4 . 1 . Annex: I n s t i t u t C á t a l a de Mutua 1 i s m e . . .
6.4.5.
Notes
VII.
350
358
362
372
379
389
Discussió
465
CONCLUSIONS.
8.1.
Conclusions
483
519
IX.
X.
BIBLIOGRAFÍA.
9.1.
9.2.
Bibliografía
Abrevíacions o s i g l a s
TAULA DE
CONTINGUT.
10.1.
T a u l a de c o n t i n g u t
520
utilitzades.
......
491
495
517
Fly UP