...

Document 1152037

by user

on
Category: Documents
5

views

Report

Comments

Transcript

Document 1152037
Fonètica i fonologia experimentals: Domini, objectius i
mètodes. Quatre aplicacions de la metodologia
experimental a l’estudi de la fonètica i la fonologia
Maria Josep Solé i Sabater
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
,
FONETICA EXPERIMENTAL:
I
METODES.
(QUÁTRE
DOMINI,
OBJECTIUS
APLICACIONS DE LA ME-
TODOLOGIA EXPERIMENTAL A L'ESTUDI DE LA
FONETICA
I
LA
FONOLOGIA)
.
Tesi
Dr.
doctoral
dirigida pel
Eugenio Martínez Celdrán,
professor
de
Lingüística
de
Universitat de Barcelona,
sentada per Maria Josep
Sabater,
grau
de
per
Doctor
Lletres.
Facultat de
Filologia
Universitat de Barcelona
1982
a
i
la
ore
�
-
Solé
i
l'obtenció del
en
Filosofia
i
AGRAIMENTS
membres
la
lloc
primer
En
del
cal
em
departament d'angles
Universitat Autonoma de
de
ment
mulant,
i
xement
als
Celdrán,
chez
estimar-la.
a
professors
D.
(ara
en
John
keley,
ha
rimental.
rigor
temps,
el
Ell
ha
atenció
meu
guiat
d'un
i
la
de
la
la
S.
el
treball
Serrano
sinó
també
només
un
no
i
un
joc
esti'
reconei­
Martínez
E.
Sán
A.
Tusón.
J.
Californi.a,
Ber
fonetica expe­
tan
soIs
dedicant-li
gran
Barcelona,
Samsó,
J.
de
departa­
meu
Blecua,
fonetica i
el
meu
del
com
Universitat de
en
que
als
llengua
mestre
esfor9
i
Ramsey,
terres),
enemic,
llengua espanyola
J.M.
R.
als
mestratge
particular
en
Nadal,
seu
Universitat de
Argente,
de
Ohala,
estat
crític
J.
altres
unes
J.
Vagi
P.
Copceag,
de
considerar
a
i
el
Barcelona,
lingüística general
m'han ensenyat
que
agrair
amb
el
tot
professor
el
i
amic
pot oferir.
El
sitat
guiatge
i
comentaris
d'Edimburg,
i
Yakov
estat molt
El
que
ha
John Laver,
Malkiel,
de
U.C.
de
Univer
han
valuosos.
meu
agraIment especial
obstacles amb que
pacientment,
molts
la
Berkeley,
a
Eugenio Martínez Celdrán
acceptat amablement dirj.gir aquesta tesi,
diversos
deIs
de
amb
els
defectes
seus
deIs
ens
llem
topat.
comentaris,
esborranys.
a
EIl
salvant
m'ha
els
ajudat,
empal.lidir alguns
dística,
aprés quasi
catala.
del
El
seu
el
tot
seguir aprenent d'ell.
espero
assessor
rneu
he
Miquel Puig
De
Tarnbé
constant
sé
que
ha
estat
el
estat
ha
ajut
d'esta­
ines
tirnable.
Ern
cal
Fonetica de
lid
i
sos
que
el
la
Universitat
vaig treballar
i
lingüística
Brian
a
de
de
la
disposició
Voldria
el
seu
Per
constant
U.C.
tots
la
per
deIs
el
rnitjans
va
Berkeley,
seu
seva
els
constant
El
rneu
posar
El
dos
cur
ajut
en
reconeixe­
en
departarnent
generosarnent
necessaris
de
ca­
el
col.laboració
estírnuls.
Berkeley,
els
i
Laboratori
durant
trobar
vaig
experirnents.
Eukel
del
l'equip
California,
ells,
síntesi
penosa
aquest treball.
gas,
amb
execució deIs
i
especial
llarga
meva
la
tot
a
estirnulant ambient que
disseny
ment
també
agrair
per
a
de
la
realitzar
Gracies.
tarnbé
ajut
Gltirn,
en
agrair
la
posta
gracies
repte i estímul.
a
Joan
a
a
tG,
Rius
i
M�
del
Carme
Lon­
punt de la tesi.
"lletja",
que
has
estat
un
'"
I
N
D
E
X
�
INTRODUCCIO
Capítol
9
Fonética
1
i
14
fonologia
Introducció
14
1.1.
Relacions
1.2.
Aportacions
fonetica
entre
de
la
i
fon�tica
17
fonologia
a
l'estudi
fonologic.
Canvis
lingüístics
causats
per
fets
fo
netics.
1.3.
23
1.2.1.
Canvis
basats
en
l'articulació
25
1.2.2.
Canvis
basats
en
fenomens
acústics
25
1.2.3.
Canvis
basats
en
fenomens
perceptius
29
de
Aplicaci6
,
la
fonetica
la
metodologia experimental
la
i
a
31
fonologia.
Notes
36
Referencies
38
Capítol
2.1.
2
Historia
del
fonetica
i
Domini,
zació
2.2.
2.3.
de
qual
Resum
la
metodes
i
en
i
43
metodes
fonetica
de
la
i
en
la
caracterit44
fonologia.
ciencia del
marc
historie
en
49
desenvolupa
es
historie
metodes
objectius
fonologia
objectius
Dependencia
el
domini,
del
la
de
domini,
fonologia
els
i
la
objectius
i
els
53
fonetica
2.3.1.
Tradició
índia
53
2.3.2.
Tradici6
greco-llatina
56
2.3.3.
Edat
2.3.4.
El
Mitjana
Renaixement
60
i
desenvolupaments
pos-
teriors
63
2.3.5.
Comparatisme
2.3.6.
Segle
2.3.7.
Estructuralisme.
peu
xx.
67
Directrius
74
generals
L'estructuralisme
euro
77
2.3.8.
L'estructuralisme america
81
2.3.9.
Fonologia generativa
87
2.3.10.Fonologia neogenerativa
100
2.3.10.1.
Fonologia generativa
2.3.10.2.
Gramatica
equacional
10l
2.3.10.3.
Fonologia
natural
102
2.3.10.4.
D'altres.
natural
100
104
Notes
105
Referencies
110
Bibliografia
Capítol
3
addicional
Fonologia
3.1.
lntroducci6
3.2.
Domini,
i
3.3.
la
La
111
fonetica
i
experimentals
118
119
i
objectius
fonetica
metodes
de
la
fono logia
experimentals
lingüística
com
a
122
ciencia
3.3.1.
L'experimentaci6
3.3.2.
Contrastaci6 d'una
3.3.3.
Formulaci6 d'una
3.3.4.
Criteris
de
3.3.4.1.
Evidencia
empírica
139
lingüística
en
139
hipotesi
145
hipotesi
confirmaci6 de
148
les
hipotesis
experimental
i
no
ex-
perimental
3.3.5.
3.4.
3.3.4.2.
Qualitat de
El
paper
de
tica:
contrastaci6
150
l'evidencia
l'experimentaci6
i
en
151
lingüís
descobriment
154
Camps d'estudi experimental
157
Notes
163
Referencies
Bibliografia
Capítol
4
166
addicional.
arees
Quatre
en
169
fonologia
i
fonetica experi-
mental
172
lntroducci6
l.
150
172
Experiment
talanes
l.
sobre
a
dos
lntroducci6
el
to
intrínsec de
idiolectes.
les
vocals
ca-
176
176
2.
Metode
178
3.
Resultats
184
4.
Discussió
187
Notes
195
Referencies
196
addicional
Bibliografia
11.
Experiments
la
sobre
198
l'accent
de
percepció
201
Introducció
l.
201
Consideracions
de
preliminars
1.1.
Tria
1.2.
Metodologia
1.3.
Consideracions
les
207
dimensions
investigar
a
207
208
sobre
el
disseny experi-
mental
1.4.
2.
209
Experiment pilot
durada
i
cepció
de
Experiment
la
sobre
sobre
l'efecte
intensitat
la
en
de
la
per-
l'accent
la
212
percepció
de
l'accent
216
2.1.
Selecció
deIs
2.2.
Selecció
del
2.3.
Síntesi
2.4.
Valors
utilitzats
226
2.4.1.
Valors
constants
226
2.4.2.
Valors
deIs
2.5.
la
de
del
216
test
221
Canvi
2.7.
Combinacions
2.,8.
Presentaci6
2.9.
Ordre
en
de
les
parametres
en
estudi
dues
234
direccions
237
presentades
del
240
test
objectius
245
de
i
les
respostes
hipotesis
Resultats.
i
4.
Taules
resultats
Interpretació
4.1.
deIs
247
de
l'experiment.
3.
228
so-
tonal
presentació
Resum deIs
223
l'experiroent marginal
inflexió
2.6.
2.10.
material
estudiar
a
del material
Descripció
bre
parametres
249
estímuls
presentats
obtinguts
252
deIs
254
resultats
Efecte de l'ordre de
estímuls
presentació
deIs
254
4.2.
Simetria
4.3.
Analisi de
canvi
4.4.
256
l'experiment marginal
de
258
Observaci6 deIs
4.3.2.
Analisi
de
de
el
to
4.3.1.
Analisi
sobre
de
la
resultats
resultats
variancia
sobre
la
258
de
vT
262
percepci6
l'accent
4.4.1.
267
Influencia
de
les
variables
ailla­
dament
4.4.2.
268
Influencia de
les
variables
en
com
binaci6
4.4.2.1.
269
Ordenaci6 de
les
puntua­
cions
4.4.2.2.
270
Enfrontament de
les
va­
riables.
4.4.2.3.
L'efecte
d'una
4.4.3
Analisi
4.4.4.
Generalitzaci6
vocals
4.5.
Conclusions
4.6.
Suggeriments
la
de
271
de
l'addici6
variable
variancia
deIs
restants,
278
resultats
Jaja
i
tude
a
les
281
283
per
a
un
nou
experimente
287
Apendix
I
290
Apérid í.x
II
295
Apendix
III
299
Apendix
IV
300
Apendix
V
301
Apendix
VI
302
Referencies
312
Bibliografia
addicional
Notes
III.
274
315
309
Condicions
de
l'estructura de morfemes
321
l.
Introducci6
321
2.
Metode
324
3.
Resultats
328
4.
Discussió deIs
330
resultats
Apendix
335
Notes
339
Bibliografia
addicional.
341
Referencies
IV.
La
340
realitat
i
les
psicologica
de
regles
de
les
derivació
formes
subjacents
transformacional.
El
cas
l.
Introducció
343
2.
Experiment
350
2.1.
Objectius
350
2.2.
Metode
353
2.3.
Disseny
2.4.
Procediments
2.5.
Informants
2.6.
Distribució d'informants
2.7.
Material
370
2.7.1.
Controls
370
2.7.2.
Selecció de
3.
4.
de
les
obstruents
i
subjacents catalanes
355
hipotesis previes
i
343
362
instruccions
366
en
els
grups
paraules
368
371
Resultats
376
3.1.
Interpretació estadística
378
3.2.
Descripció
380
Discussió
4.1.
deIs
deIs
resultats
resultats
Categories
i
383
estrategies seguides pels
parlants
384
4.2.
Conclusians
388
4.3.
Suggeriments
390
Notes
391
Referencies
393
Bibliografia addicional.
394
Capital
5.
Conclusions
398
Notes
406
Referencies
407
9
I
N
R
T
O
O
U
e
I
e
o
-------------------------------------------------------------
A
les
i
la
fonologia
inclouen
no
tan
fonetica
la
ment
observables
tes
sics,
decades
últimes
del
i
psicologics
la
com
funciona
del
llenguatge.
evolucionat
l'observació
hipotetica
s'han
socials,
en
i
fonologic,
ja
plicacions
i
Es
ses
ra
que
metodes
de
recerca,
causes
dera.
La
permet
una
treball
és
comparar
pIe
i
les
elegante
Hi
pel seuús
la
pero,
amb
un
no
han
recorrent
a
l'especulació
a
l'estudi
en
funcionament del
el
i
sembla
no
a
exit
altre
les
disposici6
aclaparador
per
del
per
ex-
les
cau-
haver-hi
mane
és
la
verta-
optar per la més
metode
i
llenguatge.
aquest dilema ha
a
i
de
sobre
explicacions
hipotesis
un
fonetic
empírica
explicació determinada
aquestes hipotesis que esta
utilitzat
i
de
producció
tanmateix,
contrastació
lingüístic
diferents
ha,
l'estudi
presentar la metodolo-
resposta de molts lingüistes
tat
metode,
fets
aspec-
aspectes fí-
i
continua
Actual
funcionals.
diferents
fenomen
segur que
deIs
sobre
fornir
d'un mateix
d'estar
advocar
hipotesis
poden
també els
particular,
Es
deIs
explicaci6
l'aprenentatge
L'objectiu d'aquest
gia experimental
notablemente
en
manera.
de
objectius
humana
mateixa
llurs
i
sinó
i,
els
i
ampl�at
l'estudi
classificació
i
de
Els
domini
llenguatge,
ment
la
de
soIs
el
a
es-
sim-
contrastar
lingüista.
altres
Aquest
ciencies
10
-,
empíriques,
rivals
potesis
trobar
i
donin
que
alguns punts
a
meto
el
quals
facin
prediccions diferents,
dissenyar experiments per comprovar aquestes prediccions
mateixos
els
en
Potser
considerat
com
tions
tica,
de
la
llengua.
aquest metode
de
recollir
parlants
el
com
física
la
trastar
domini
la
o
d'altres
psicología,
han
hipotesis
estat
i
evidencia
ciencies
els
"més
estat
empíriques"
instruments
considerats
ha
per
a
con­
inaplicables
a
qües
lingüístiques.
Aquest treball
es
proposa
particular
la
fonetica
i
en
tatge de
ser
d'argumentar
i
la
que
la
lingüís
fonologia,
té
l'avan­
susceptible d'experimentació
i
demostrar,
mitjan
�ant quatre experiments originals,
que
l'experimentaci6
metode útil i
per
a
sobre
cIar que
recent
molt
todes
tacilment accessible
de
i
l'experimentaci6,
tant
per
descobriment
utilitzaci6
per
tal
els
termes
de
i
de
Aquest treball
neixen
recollir
és
un
informaci6
qüestions lingüístiques.
�s
és
hi­
prendre
compte q'un mateix fet lingüistic,
els
en
és
naturals,
consisteix basicament
experimental. Aquest
de
ciencies
les
particular
en
cal
sobretot
desenvolupar
contrastaci6,
la
comprovar
consta
fonetica
d'un
i
i
tot
en
un
procedir
seva
cos
a
la
de
me­
seva
adequaci6.
primer capítol
fono logia
fonologia�
on
es
experimentals
defi
i
11
relacions
les
s'estudien
El
lingüística.
propósit d'aquest capitol
metodologia experimental pot
pondre qüestions fonetiques
segon
capítol
metodes
d'una
el
En
i
objectius
repas
del
gía
i"
la
fonetica
hi
ha
hagut
si
als
els
domini,
principalment
són'adients
a
per
l'actualitat,
entre
els
els
metodes
El
sits
tra
als
la
fonologia
com
es
pot
teorica
sobre
empírica
i
es
sobre
les
i
a
per
res­
la
es
del
de
domini,
breu
un
la
fonolo­
tal-de
per
veure
utilitzats
conclusió que
decades
observables
els
a
d'estudi
últimes
les
de
del
-encarats
llenguatge-
objectius plantejats
troben
l'estudi
llenguatge.
els
La
del
no
a
funcio­
metodologia
permeten acomodar
que
presenta el procediment i els supo
fonetica
el
tractament
consideren
en
Es
procede ix
de
la
a
fonetiques
i
També
com
formals
s'inclou
fonologiques
on
i
justificació
una
lingüística
il.lus­
contrastar
per
algunes qüestions
lingüística.
i
experimentals
l'experimentació
lingüístics.
arees
a
instruments
la
utilitzar
l'experimentació
cada
tercer
de
fets
la
com
objectius.
capítol
descobrir
metodes
quals
els
experimental proveeix
deIs
deIs
aconseguir
metodes
h�storia.
a
l'estructura mental
i
nament
l'estudi
a
procede ix
Es
els
S'arriba
utilitzats
d'estudi
tant
termes
la
de
adequació
una
i
objectius
mostrar
fonologiques.
s'estudien els
través
a
com
és
utilitzada
ser
ciencia.
objectius perseguits.
metodes
aquestes dues branques de la
entre
ha
un
a
ciencia
sobre
breu
estat
repas
apli­
aquesta metodologia.
En
originals
el
per
capítol quart
tal
de
es
mostrar
presenten quatre experiments
practicament
com
es
pot utilitzar
12
aquesta metodologia per
El
primer experiment és
la diferencia
en
es
i
aquest respecte,
explicatives d'aquest
El
percepci6
de
to
en
les
advoca
acústica.
vocals
les
totes
en
per
Demostra
llengües
de
una
di
catalanes,
les
estudia­
hipotesis
fenomen.
sobre
experiment,
segon
d'esbrinar
tracta
d6na
preguntes lingüístiques.
fonetica
sobre
intrínseca de
ferencia que també
des
contestar
fonetica perceptiva,
els
parametres
físics
l'accent
castella i
quantificar
rellevants
la
en
seva
la
in­
fluencia.
El
gia�
tercer
tracta
lants
sobre
El
fonologia
lans,
d'investigar
les
de
i
estudia,
els
és
a
l'area
de
la
fonolo­
els
par­
la
mor­
particulars
cata
tenen
fonotactiques.
es
troba
dins
través
d'uns
casos
de
les
l'area de
formes
subjacents
i
les
transformacional.
punts tractats
l'objecte
dins
coneixement que
pxicologica
permeten d'elaborar
que
ja
restriccions
derivaci6
Tots
zat
el
quart experiment
larealitat
regles
experiment,
unes
del
en
els
conclusions
capítols
sobre
capítol cinque.
anteriors
l'estudi
realit­
14
FONETICA
l.
I
FONOLOGIA
Introducci6
En
fono logia
aquest treball utilitzarem els termes fonetica i
experimentals
d'investigaei6 lingüística
descobrir
per
deIs
ta
sons
la
de
fruit
meitat
La
bé
contrastar
terminologia
tal",
na
i
de
del
que
no
la,
i
que
No
amb
tradicional
les
la
s'ha,
de
l'experimentaci6
sobre
de
metodologia
una
de
de
dones,
investigacions
segle
ús
hipotesis
el
funcionament
confondre
aques
"fonetica experimen
dutes
la
sego
s'anomena
tam­
terme
a
a
XIX.
experimental"
cl!ssica
instrumental", potser més justificadament,
s'ocupa d'experiments
sí
fa
parla.
"fonetica
"fonetica
deseriure
a
per
metodes
de
en
el
sentit
enregistrament
i
propi
de
mesurament
ja
la parau
instru­
mentals.
La
fonetica
la
fonetica
i
és
producte
de
el
desenvolupament
XIX
s'havia
la
parla
de
W.
F.
von
la
instrumental
Hellwag
la
influencia de
de
la
les
estudiar
els
sobre
El
les
vocals,
o
En
�iªncies
lingüística.
l'ajut d'instruments
Kempelen).
alguns punts
fonologia experimentals.
intentat
amb
té
Ja
sons
i
rapid progrés,
comú amb
primer lloe,
naturals
abans
del
sobre
segle
articulacions
(per exemple,
la
en
els
maquina parlant
durant
el
de
estudis
de
C.
segle XIX, de
15
les
lisi
acústica
va
La
fOhetica
de
la
ciencies
la
de
també
suramerit
a
lloc,
mé t.ode s
d'
també
naturals
s6n
el
experimentació
la
recerca
la
fonetica
-
producte
sentit que
d'
aquestes
lingüística.
i
la
fonologia experimen-
d'enregistrament
l'observací6 objectiva deIs
a
en
se
lingüística.
recerca
serveixen d'instruments
se
per
ciencies
les
els
empíriques
segon
la
a
l'ana
de
l'avenc;
permetre d'aplicar
va
fonologia experimental
aplicar
En
-
instrumentals
influªncia
intenta
tals
i
el que
pero,
ser,
riosament metodes
S"
i
tecniques d'investigació fisiologica
fenomens
i
me
lingi1í�
tics�
En
deIs
fonetistes
todes
i
del
tecniques
fonamental
se
per
segle
tiu
dos
enregistrar
d'instruments,
ments
La
i
estudis
XIX
i
instrumentals
a
la
Malgrat, pero,
dre aquests
els
lloc,
tercer
llur
relació
que
d'analisi han estat
aquestes coincidencies,
El
i
els
mesurar
corrent
corrent
c
fenomens
Lá
ss
í.c
existeix
ciencia auxiliar;
a
tal
engloba
A
haver-se
cal
la
causa
me-
una
ba­
té
com
objec
a
amb
l'ajut
experimental, dissenyar experi­
entre
així
confo�
no
lingüístics
elles
és
que
la
experimental utilitza tecniques instrumentals
coro
de
desenvolupament
permetin la contrastació d'hipotesis
que
acdstics
i
metodologia experimental.
corrents.
el
fisiologics
doncs,
la
lingüístiques.
metodologia
de
mesurament
metodologia experimen-
instrumental.
d'aquesta coincidencia terminologica,
identificat
i
restringit, erroniament,
el
sembla
metode
16
experimental
tol
esbrinar
tal
de
camps.
a
l'estudi
les
mostrar
la
fonetic.
relacions
entre
utilitzaci6 de
Intentarem
en
fonetica
fonologia
i
aquest capí
l'experimentaci6
en
per
ambd6s
17
...
fonetica
La
racteritzades
e
1
cerc
fonema
i
fonologia,
fonema
fonetica
la
de
parlar
fets
autonoma deIs
la
a
la
cert
Com
dós
el
abans
B.
Malmberg
"la
que
berg
són
de
regles
sinó
la
de
i
dues
1967: 107)
La
de
que
manté
un
recent
la
substan
la
de
la
fonetica.
erigit
en
discipli-
fonetics
manera
pot
es
que
completament
manera
els
componen,
dues
discipli-
que
aquestes
també
és
mateixa moneda.
ja
Conseriu
és
que
ordenen
,
materia
sonora
la
materia
en
és menys
de
Praga
fonologia.
En
realitat
a
i
ambdues
una
sen-
qüestió.
afirma
propensa que
establir
amb
d'estu-
impossible
punt de vista similar
...
(2)
(1954)
una
l'Escola
maneres
"rela
de
objectius diferents,
la
1 es
t o t es
"distintiu",
d'una
estudiat científicament
investigació
i
s'han
i
interdependents,
(1963)
fonetica
són
creu
11 avors
de
domini
plantejar encertadament
haver
Trubetzkoy
entre
i
el
formals
i
i
l'estudi
-
veritat que
interessos
conjunt
se
és
bé
Trubetzkoy
l'altra de
substancials
Si
cara
va
estudis
diar
fets
tenir
són
que
i
de
N.
termes
resta
l'una
ca-
concepte de fonema i de
fonologia
fonologics
inversa.
poden
nes
no
i
els
dins
-
formalment
Trubetzkoy¡ Bloomfield¡
del
la
sons
quasi independents
nes
i
els
i
Pike¡
ésser
per
D es
.
agrupar
tota
posaren
1930
(1)
P raga
entorn
varen
el
vers
(Jones,
varen
FONOLOGIA
I
fonologia
"
"funcional"
i
del
la
1,�ngu�s t'�c d e
del
cional"
i
FONETICA
separades
Hockett)
Bloch,
Així,
i
..
1e
teories
cia
ENTRE
RELACIONS
1.1.
la
de
distinció
disciplines
d'examinar
el
mateix
de
la
lingüística
objecte"
(Malm­
(3)
fono logia
és
la
branca
que
estudia
18
el
sistema de
els
entre
de
fonetica
La
nu
("continuum")
suposit
teoric
llengua
es
intuició
qui
creuen
inclosa
vorci
la
entre
cobrir
el
les
canvis
la
més
el
en
teoria
la
per
deIs
ampli:
les
la
John
de
com
en
la
lin­
punt de vista
les
Un
segments.
també que
basat
suposit
-
conti­
un
investigacions
o
és
com
ortografica
en
la
en
la
símbols
descriptiva.
relacions
i
la
en
J.
mantenen
(5).
Ohala
de
terme
i
mitja
el
que
la
resultats
fonetiques
i
terme
parla,
el
de
tant
a
sumem
qual
ca­
des­
tot,
o
no
di­
"sistema"
actuals¡
els
fonetica
ens
primer
que
íntimament
advoquen pel
sisternatiques
la
entre
l'altra,
(1974a),
com,
fonetica i
estan
Nosaltres
entenent
sons
un
sense
(4)
la
entre
fono logia
l'una
tendencies
reIacions
de
considera
discretes
fonologia
els
del
totes
fonologica
sons,
les
des
notació
altres
comportament deIs
tipus
relacions
possibles realitzacions
la
situar-nos
i
branca
fonologia
disciplines
de
tasca
i
funcionar
(1971)
dues
lingüístics
deIs
de
poden
la
sistema
sentit
tats
ció
no
en
les
discretes
fonetica
la
posici6 mantinguda
racteritza
el
i
la
conveniencia
que
Ladefoged
com
esta
la
tractarem
relacionades
qui
d'unitats
la
llengua
unitats
en
fonamental de
en
és
gairebé
que
parlant nadiu,
fonologia
els
la
l'hora de definir
A
la
i
les
lingüísticament significati­
auditiu,
encara
compon
del
disérets,
i
l'analitzen
fonetiques
són
que
considera
acústic
articulatori,
de
tracta
llengua particular.
huma
vocal
i
llengües
permet descriure
ens
que
les
d'altra banda,
fonetica,
l'aparell
ves.
d'una
sons
La
güística
de
sons
en
regulari­
en
els
l'especifica
existeixen
entre
19
paraules
qUencies pronunciables
l�giques
d'una
de
cies
cions
i
de
l'inventari
a
formular
sons
teories
i
menar
les
i
sons
la
se­
fono-
fonologic
les
de
IlengUes;
les
seqUen-
restric-
d'una
llengua,
naturalesa deIs
sistemes
seqUencies
sobre
alternances
sistema
de
les
sons
llengues.
té
fonoleg
sistemes
s'aturen
fonolegs
a
d'altres
generals
el
aqui
classificar
tigadors
i
les
totes
en
Fins
re
manlleus
les
del
l'adquisici6
reestructuraci6 deIs
deIs
sons
-llengua;
una
en
llengua;
la
pels infants;
lingUistiques; especificar
unitats
altres
i
en
de
coro
d'una
sons
La
Molts
llengua.
inves-
i
s6n
els
tasca
del
fonoleg, pero,
aquest estadi,
taxonomistes.
descriu
descobrir,
tasca
a
qui podriem
ano
no
,
s'atura,
des
del
punt de vista,
sin6 que,
d'aquests fets,
de
nostre
tractar'd'explicar
com
els
de
decidir
siderem,
ressats
exemple,
per
a,explicar
transmissi6
a
quin aspecte
a
la
l'actualitat,
el
del
el
canvi
seu
comunitat
entre
ens
tres
tal
s'explicita
com
en
coses.
a
sons
uns
el
que
el
vol
Podem
o
la
seva
ha
troba.
ha
fonoleg
Con
explicar.
estar
direcciona�itat,
lingUistica
,referirem
explica;,
de
(1974a),
lingUistic.
origen,
altres
guem
i
sistema
cientific,
estructures
o
d'Ohala
Seguint l'argumentaci6
descobriment
altre
qualsevol
sistemes
el
en
la
inteseva
conservaci6
Segons quin aspecte vul-
tipus
de
fets
o
segUent diagrama:
a
uns
al-
Idescobrir
sonsl
de
sistemes
¡
I explicar-los I
.
1
¿quins aspectes de p.
el canvi lingüístic
e.
es volen explicar?
direccionalitat
origen
referir-se
his
a fets
torics
conservació
1
1
1
1
1
transmissió
referir-se
a
fets uni
referir-se
versals,
pecífics
articulato
de
ris,
acústics
gua
fets
a
referir-se
a
fets so­
cials
es­
la
llen
i
cul­
referir-se
fets psi
colo ics
a
-
tura
o
auditius
...
FONETICA
Quadre
l.
Tasques de
Per
de
referir
és
güístic
la
fonologia
explicar l'origen
factors
a
del
histories.
d'Ohala
(adaptat
canvi
lingüístic
variables
tic
ja
s'ha
que
posat
entren
en
Una
joc.
en
podem
marxa,
vegada
que
el
canvi
preocupar-nos
nació
o
direccionalitat
particular
que
ha
degut
a
causes
físiques
universals
o
causes
la
cultura
rir
a
per
tots
fets
turals
o
invasió
gia,etc.
i
la
articulatoris
els
parlants.
el
En
llengua.
o
En
primer
auditius
el
segon
gramaticals particulars,
lingüística,
La
la
referencia
a
fets
ens
Aixo
cas
com
ens
p.
e.
ens
lingüísincli-
pot
haurem de
ser
de
refe-
compartits
a
fets
substrat,
l'ortografia,
socials
mol-
específiques
referim
el
lin-
ha
la
per
universalment
influencia de
als
pres.
cas
hi
ja
252)
hauríem
ens
Aquest aspecte del canvi
potser el més difícil d'explicar
tes
1974a:
cul
la
l'analo-
permetria d'expli
21
com
car
comunitat
la
ta
gics
lingüístic
determinat
es
lingüística.
L'estudi
deIs
canvi
un
informaci6
fornira
ens
sobre
que
per
estendre
va
factors
psicolo-
manté i/o
es
to
per
con-
serva.
Quant
afirmar
fonologia, podem
subarea de
una
del
la
canvi
tari
de
tres
fets
les
les
tal
la
la
necessaria.
com
la
és
mateix,
la
fonetica
és
i
al-
molts
fornira
ens
que
dia
l'inven-
fonologiques,
la
el
en
tendencia
o
fonotactiques,
fonetica
i
patent
direccionalitat
alternances
Així
que
fa
es
fonetica
la
entre
(1974a)
i
restriccions
fonologics,
informaci6
Ohala
amb
determinar
lingüístic,
fonemes,
existents
fonologia,
de
l'hora
A
grama.
relacions
les
a
la
contestara diverses
ens
,
sobre
qüestions
lleus,
un
etc.
O'aquesta
instrument
d'inclusi6,
abstracci6
una
fonetica
relaci6
de
la
pbjectius propis,
per
la
fonologia,
l'estudi
Així,
el
cervell
els
es
en
len
posa
els
ments
de
la
models
marxa
moviments
d'aquest
per
i
producci6
es
a
per
la
so
la
fono logia
tot.
deIs
físic,
en
el
de
com
la
de
es
sistema
parla,
si
La
son s
com
fem
aprofitats
ser
les
transmeten
auditiu
doncs
fonetica
de
la
par-
s'emmagatzemen
com
pronunciaci6
organs
és
disciplina
dependents.
percepci6
és
aixo,
una
puguin
que
aixo
i
Tot
és
fonetica
preocupa per
la
fonetica
la
producci6 d'aquests models,
del
so
la
encara
que
s6n
en
fonetista
produeixen
l'efecte
no
i
part al
d'aquesta relaci6,
man-
fonoleg.
la
té
la.
del
els
fonologic,
afirmar que
entre
que
és
sistema
podem
manera
imprescindible
relaci6
La
del
l'adquisici6
paraules,
com
es
al
com
contro
aquests moviles
ones
periferic,
sonores,
la
pos-
descodificació del senyal acústic
terior
i
l'oient,
en
el
la
Malgrat
tica
i
en
aquest apartat és
fonologia.
Hi
ha
dedicats
base
un
fonologic,
la
fonologia.
és
com
fonetiques -acústiques
que veurem,
és
a
dir,
és
el
canvi
encara
canii lingüístic
neralitza
logia.
cop més
aportar dades objectives
a
fonetica de
fet
possible independencia
cada
i
o
el
comen9a
la
canvi
a
unitat
i
fonetica,
relació
i
entre
encara
no
la
alguns exemples
de
alguns
ha
Recordem,
a
la
raons
deIs
casos
cristal-litzat,
pero,
que
parla -nivell fonetic-
institucionalitza al nivell de
fone
sobre
experimentals
En
el
experiments
lingüístic, degut
fonetic.
la
la
treballs
fisiologiques.
fet
de
Esmentarem
lingüístic
un
o
de
(6)
interessa
ens
que
la
cervell
identificació amb alguna paraula
seva
propi magatzem lexic
seu
el
en
llengua
i
el
es
-
ge
fono
23
�
APORTACIONS
1.2.
1973,
s'ha
proposat
els
paradigma
el
1974b,
un
llenguatge
el
entre
l'oient
que
no
tives
tra
el
o
no
en
presentada
(o transmissor)
que
l'esta
mecanisme
o
parlant
tan
en
i
del
no
paradigma
llenguatge
articulatori
senyal conté
causen
5015
rep
les
parlant,
degudes
articulatories
el
transmissi6
limitacions
senyal que
intencionades
de
que
Les
el
el
manté
1975)
a
un
cert
El
de
sin6
també
i
de
tal
característiques
limitacions
(soroll.).
grau
aquest,
fo
El
aprenent.
en
produeix
canvis
certs
línia
coneix
que
1975)
lingüístics.
Ohala
una
Ohala
Hombert
de
canvis
per
com
l'oient
tencionadarnent
ques
o
pot considerar
perceptiu
soroll)
(Jonasson 1971,
l'origen
a
per
de
(o
el
forma
el
en
FONETICS
FETS
1975, Michailovsky 1975,
(o receptor)
mecanisme
d'articles
paradigma
parlant
restriccions
bac�6
es
L'ESTUDI FONOLOGIC.
PER
CAUSATS
quals derivaran
(en la
,
FONETICA A
nombre
cert
un
1974a,
netics,
LA
LINGÜÍSTICS
CANVIS
En
DE
en
el
pertormanera
que
in-
característi-
acústiques,
següent diagrama
audi
il·lus
qüesti6:
limitacions
acústiques
Parlant
._
Oient
(Parlant)
--
limitacions
limitacions
auditives
articulatories
senyal
-11
sonor
Quadre
.,
senyal
�I'
.
r
intencionat
2.
sonor
rebut
comunicació sonora vista com un sistema
missió (versió modificada d'Ohala 1975).
La
-
de
trans
24
L'oient
brinar
quins
ho
no
el
dos
intencionadamente
En
alguns
limitacions
cas
en
,
i
lu
(Badia Margarit 1951:
surco
El mecanisme
qüestió
una
el
llatí
llatí
<
canvis
no
a
ha
respon
errors
la
tota
a
a
el
fets
de
reproen-
trobat
poc
castella
fonetics
en
bere-
mespi­
per
gragea
1949:
<
ante
194-201).
s'institu-
percepció
comunitat
com
anate;
[nespraJ
a
s'�nstitu-
aillats
< llatí:
nespra
o
soroll
percepció deguts
(Menéndez Pidal
lingüística,
és
sinó
que
entra
que
una
formalitza
dins
terreny de la sociolingüística.
Aquest tipus de paradigma
ció
d'allo
Badia
ca",
que
Margarit
H.
noció
Sweet
de
filolegs
(1951:
(1888)
Jakobson
Els
gen
de
no
auditives
o
anet
per
240-?41)
sulco
de
lingüístics
merendare;
s'escampen
que
Qui
senyal
sovint
tot
i
tant,en
per
comen9ar
normal.
acústiques
pel qual aquests
i
i
dóna
es
errors
[anak]
d'anec
per
pot,
del
elements
llengua
parla
aquests
casos
[baranaJ
cionalitzen
la
soroll
pronuncia "malament" paraules
que
produeixen
catala
la
Aquest fet
en
nar
dragea;
de
d'es
tal
per
intencionats
L'oient
parlante
articulatories,
cionalitzen"
són
el
distingir
per
parlant
incorporar aquests
parlants aillats
usuals?
del
pronunciaci6
el
transmetre
alguna vegada gent
el
la
dir,
a
la ment
a
propi coneixement
seu
duir-los
tre
és
s6n,
circumstancies,
certes
en
de
quins aspectes
intentava
que
té accés
no
fonetic
es
poden
Menéndez
240-241)
"imitació
(1931)
diferents
com
de
és
no
més
Pidal
anomenen
(1949:
"equivalencia
acústica defectuosa",
i
acústii
de
la
refonologització.
tipus de canvis lingüístics
reduir
194-201)
a
tres
amb
tipus principals.
un
Els
oricau-
sats
i
els
deguts
fícil
separar
entrar
joc
en
1.2.1.
un
a
quals
frances
i
1972),
a
Chala
ticipa
l'oient
acostumen
Bhat
de
a
en
altres
1975,
la
-
com
un
efecte
el
en
molts
d'una
és
di-
pot
causa
el
la
és
Aix�
del
i
la
qual
intencionat
i
és
canvi
esta
cosa
és
vo-
passar
(Chen
degut
a
abaixat per
així
causa
o
al
s'an-
una
interpretada
pertanyent
na
referencies
manté
es
vocal-que
xines
les
paladar
nasal
va
que
del
El
de
consonants
el
(vegi's
1975).
vocalica,
de
context
llengües
vel
desenvolupament
dialectes
Crothers
nasalitzaci6 de
-
més
acústics
ocasions
algunes
que
el
caure.
consonant
l'articulaci6
en
torbaci6
distintives
articulatori
producci6
ja
és
d'aquest tipus
algunes
1975,
altres
factors
a
l'articulaci6
en
(Pope 1952),
en
efecte
la
basats
canvi
les
En
perceptius.
deIs
uns
deguts
alhora.
nasalitzades
sals,
en
els
Canvis
Un
cals
factors
a
els
articulatoris,
factors
per
codi
per
per
lin-
gÜístic.
Aquest fenomen
es
d6na
catala,
en
moltes
on
les
nasalitzades¡
no
al
1.2.2.
codi
altres
vocals
aixo,
en
desincronitzaci6
llengües,
contacte
pero, pertany
sense
amb
al
deIs
anar
nasals
articuladors
més
s6n
terreny de
lluny
en
parcialment
la
parla,
i
lingüístic.
Canvis
En
de
basats
en
fenomens
aquest tipus de canvi,
acústics
els
factors
articulatoris
cau
26
acústica
sen
una
pertorbaci6
tre
so.
Aquest tipus
ge
transmet
es
de
la
reinterpreten
llavors
en
és
canvi
medi
un
en
resulta
que
fet
al
degut
acústic.
forma
similaritat
una
EIs
que
factors
pertorbada
amb
el
nova
forma.
deIs
sons
labials
el
palatalitzades,6delabials seguides
de
semiconsonants
cals
ma
palatals,
basic
del
[pj
[bj
a
,
,
alveolars
dentals,
sons
canvi
de
pas
o
llenguat
una
com
és
exemple d'aquest tipus
al-
perceptuals
canvi
Un
un
palatals.
semivo
o
L'esque-
és:
pjJ
bj]
_)
[t
-)
(d,
,
ts
,
ti]
dz
,
d3]
[n,.r]
-)
etc.
Aquest retrocés
diverses
Grec
punt d'articulaci6 és
el
Tibeta,
IlengUes: Txec, Tai,
classic,
Observem
en
Gwari,
etc,
alguns exemples
i
tal
que
ens
com
fenomen comú
un
a
Protogermanic, Bantú4
exemplifica
(1978).
Ohala
s6n propers:
r'
llatí
castella
amplu
ancho
[tJ]
medieval
cast.
implere
(f)
enchir
[tJ]
llatí
frances
rabies
rage
[3 ]
sapius
sage
[3 ]
rubeus
rouge
dial.
Eortugues
roma
dial
i
plorare
chorar
[tI]
flamma
chamma
[tI]
plCinu
Per
entendre
interessant observar
la
el
causa
[3 ]
genoves
veins
[pjenoJ
[ tfena]
[er fjato]
[ uJa1
[ bjanko]
[
d'aquests
resultat
'
canvis
d3anku]
lingUístics,
espectrografic
de
les
és
labials
27
amb
palatali:tzadesicomparar-lo
Vegem els
dentals.
les
s!l-labes
0,1
deIs
tra9ats
[ba]
russes
l'espectrograma
i
labials
espectrografics
esquemes
[bja]
,
de
(da]
i
de
:
Seg.
ro
3
.,..j
CJ
lo::
11111111
1111111
IlIrUll t
wl
ml\�I�
111111111
•.
bJa
ba
Quadre
3.
es
da
és molt més
la
labial.
2)
que
,[bja]
Aixo
de
té
les
el
amb
acústicament
Un
de
[da]
i
mateix
les
i
altre
esdevingué
la
fet
les
a
N
:::t=
�
-
4-l
de
la
Idl
li/.
com
acostuma
al
en
seu
a
un
que
tal
causen
que
labial
dental
palatitzano
pas
atibar
els
que
locus
so
a
(formant
manera, la
dental
el
russes
1960).
Fant
D'aquesta
resultat acústic
manifesta
s!l-labes
de
la
l'acompanyen
similaritats
es
-
(1)
�
O
h
consonant
la
que
auditivament
no
:::J
tJ1
1
(pres
acústicament
el
/(1)
da
vocals que
dental/palatal
que
del
ve
interpretada
Aix!,
a
similar
coincideix
tització
estat
1
pot observar facilment,
formants
111111111111
11111111 tl111II1111111
Tra9ats espectrografics
[ba]
Com
I
1111111111111111
2
pala-
dental,i ha
(7)
canvi
de
labial+j
articulatoriament
sin6
perceptualment.
cas
[f]
és
el
de
[1] pero
no
abans
d'aquest tipus
abans
de
exemple:
Oslo
[oflo]
'Oslo'
snakke
[sn-
'par lar'
1
la
[s]
de
noruega
[n]
,
per
28
fet
Aquest
estat
el
en
donant
grup
com
a
(51)
és
a
resultat
blant
veu
a
als
acústicament
la
fricativa
[1 1
la
,
[1]
explicat
termes
en
(1942) ,(vegi's també Ohala 1974a).
Haugen
que
ha
(compari's
a
una
fricativa
[�J
que
no
El més
dessonori tzés
es
[511 ]
acústics
de
i,
pas
parcialment
1960:169).
fet,
molt més
[s J
és
probable
Fant
la
a
per E.
tal
i
La
sern-
com
es
espectres
[/]
o
8
freqüencia
Quadre 3.
Així,
auditivament
del
canvi
dialectalment
[s]
no
va
[s 1
Espectre de les fricatives
(pres d'Ohala 1974a).
similaritat acústica
sant
(KHZ)
[si11
segons
[sil]
entre
>
va
esdevenir[�J
podia semblar
i
[11
[s�11
[_f1
ambdues
,
observar
perque
és
en
Haugen.
el
cas
[f]
,
[sJlJ-.
formes
En
que
el
a
Per
probablement
[1 ]
i
,
tant
la
la
cau­
testimoniades
grup
[sn ]
la
hagués tingut
23
lloc
no
mateixa dessonoritzaci6
la
estat
hauria
vist
Hem
nismes
canvi,
forma
ries
han
de
que
i
ja
la
"confon"
que
ha
resultat
el
.
aquí
els
que
meca
tingut
el
seu
sense
la
reinterpretaci6 perceptual
realitza
-a
causa
canvi
casos
no
intenta
de
desenvolupa-
amb
realitzar
la
articulato
restriccions
produiria.
es
el
que
en
el
en
paper
parlant
alguns
[1]
fins
comentats
el
el
a
en]
la
a
perceptius
que
acústiquesHi
semblant
fenomens
casos
que
forma
fet
en
els
en
perceptius
del
ment
basats
Canvis
1.2.3.
fricativa
una
parcial
mateix mecanisme
percep-
,.
tiu
produeix
Javkin
gÜístic.
el
seu
pertorbacions
unes
estudi
(1979)
lloc
més
tard que
de
tots
dos
tenen
més
lent del
uns
canvis
síl·labes
de
lloc
so
deIs
lingüístics
en
els
alhora
(1974)
que,
linEn
casos.
percep
com
(contorn espectral),
mentre
que
el
quals
ha
que
canvi
es
to
impedit
sembla
Aquest processament
sembla
segments,
precedents. Aixo
Schuh
d'aquests
un
simultaniament.
el
següents,
i
Hyman
el
al
menar
(contorn tonal)
to
davant
to
síl-labes
les
el
que
tenint
fet
investigar
va
demostra
poden
que
s'ha
estes
menat
les
processos
a
les
a
s'estengués
que
explicar
estudiant
haver
a
observacions
tonals
en
llen
...
gües
és
de
l'Africa
sempre
Occidental,
preservativa
Esperem haver
fonetics
en
moltes
tres
hem
tenen
gran
ocasions
i
mai
mostrat
observaren
amb
aquests
en
poden resultar
la
base
l'extensi6
del
to
anticipatoria.
rellevancia
exemplificat
que
el
en
exemples que
sistema
canvis
fonetica de
la
els
fets
fonologic ja
del
sistema.
fonologia
que
Nosal
amb
el
canvi
lingüístic pero, obviament, aquesta
molts
altres
variaci6
nologics,
nivells:
al.lofonica,
seqüencies
variaci6 dialectal
variaci6
de
sons
relaci6
geografica
morfofonemica,
possibles
i
d6na
es
i
social,
inventaris
permeses,
a
etc.
fo­
APLICACI�
1.3.
I
i
sembla
És
fonetica
resulta
veritat
LA
FONETICA
i
les
observables
i,
de
"fonetica
i
la
metodologia experi­
aquest metode
de
l'aplicaci6
i
no
l'estudi
a
la
presenta majors problemes,
ja
l'experimentaci6
qualitats fisiques,
tant,
experimen�
amb
l'estructura material del
seves
per
la
identificat
que
capitol,
entre
XIX
segle
adequada
tracta
aquesta
producci6
del
haver
fonetic.
que
A
introducci6 del
la
a
terminologica
instrumental"
mental,
METODOLOGIA EXPERIMENTAL
hem observat
com
coincidencia
talo
LA
FONOLOGIA
LA
Tal
la
DE
la
so,
aspectes
facilment contrastables
seva
ells
tots
mitjan9ant
experiments.
L'estudi
ressat
tant,
per
no
fonologic,
qüestions
mol tes
en
del modelo
si
de
susceptibles
Aquesta afirmaci6
que
que
ocasions
sistema
que' podern
és,
no
no
no
rimentaci6,dissenyant
un
una
del
professor,
litat
i
el
que,
en
coneixement
ens
és
doni
un
l'alumne
al
al
per
ha
sobre
i,
per
la
és
cert
coneixement
del
cap
parlant,
mitja de l'expe­
en
el
semblant
de
bé
Si
informaci6
cas
certa manera,
de
directe
susciti
que
mesurables
exacta.
indirecte
inte
estar
l'experirnentaci6.
existeix
que
tasca
fonologic. Aquest
a
tot
accés
tenim
accés
i
tangibles
del
pero,
sembla
banda,
subjectes
ser
comportament observable que
coneixement
s6n
fonologic
tenir-hi
altre
per
parlant
sobre
a
la
determinar
materia.
el
un
seu
tasca
l'habi­
En
aquest
32
hi
cas
ha
ralment que
iriformació
certa
l'estudi
el
el
sobre
fonologic
examens,
la
mateixa manera,
coneixement
útil
l'area
la
exemple,
prenem
basiques
en
la
teoria
tothom
com,
terme
a
evidencia
que
tic
contenien
representa
la
una
la
parlant,
mente
la
un
de
implosiva),
[khl
,
!s
a
demostra-
ha
provat
per
en
a
tots
els
de
mal-
de
d'altres,
([k, kO]
veure
si
aquests
,
hi
sons
Els
al-lofons
s'han
reunir
(1980)
Jaeger
parlants
a
fonema
el
diacrí
havia
genera
on
foneticament
/k/,
van
la
!s
dir,
!s
categoria existent
real
an-
paraules
parlants
de
va
reconei­
a
fonema
una
m�s
les
noció de
que
Per
existencia
al-lafon del
entre
/k/
i
tal
per
de
a
compor-
l'última decada
A
grup
[kh]
una
al-lafons
resposta
la
el
accessibles
existencia.
seva
presentar,
resposta per
demostra que
al
va
dades
perO equivalents fonolagicament.
generalitzar
seva
altres
o
diferents
per
els
doncs,
pels lingüistes
d'experiments
contenien
que
Despr!s
lització de
cosa
sobre
de
l'alfabet.
per condicionament
paraules
gles /k/.
debatuda
for�a
nombre
cert
un
empírica
ensinistrar
xer
estat
una
realitat
La
una
parlante
"fonema", que !s
lingüística.
exemple,
per
mesuren
donen
l'experimentació-que
recolzada per multitud
estar
grat
dut
noció ha
sobre
a
Natu-
qüestions purament fonologiques.
noció de
la
,
d'aquesta
acord
un
fonologia l'experimentació
decidir
a
per
a
determinat per part del
de
no
De
aqueste
ria
ser
observables
l'alurnne, pero
observable-suscitat per
A
etc.
de
tament
un
treballs,
coneixement
pot arribar
es
evidencia per
constitueix
que
algunes d'aquestes proves
perfecta
manera
sobre
aquest coneixement:
determinar
de
acord
un
qual
psicolagicament
a
la
Una
amb
perimentalment
namental per
ha
pero,
els
els
agrupar
Sembla,
tanmateix,
decidir
que ha de
sobre
llengües
diferents
(oients)
consideren
la
a
que
que
la
preguntar directament
una
tinu de
en
el
serie de
sons
de
formant
un
criteri
no
és
o
2
/b/
de
a
la
ordre
havien
classificar
es
/d/
mostren
a
i
vocal
cada
la
estat
el
ja
el
que
no
es
pot descobrir
(1957a)
de
gaire
va
sinte-
canvis
següent. Aquests estímuls
a
cert
un
so
com
figura
a
nombre
/b/
,
en
parlants
serviria
introduint
el
lingüista
representaven
que
defi-
(sobretot
els
Aixo
i
similitud
del
fo
ensems,
estrictament
fonetica
Liberman
/g/,
a
de
judici
que
(14)
fonemes¡
en
idea
similar.
parlante
aleatori
en
de
al
sons
la
sin6
no
síl.labes
presentar
sultats
estat
han
dissenyartt experiments adients,
titaar
Aquest ha
similitud
és
ex
similitud
no
seva),
tractada
de
diferents
jutjar-la
a
per
estat
noció
estat
presentat problemes ja que
criteris
nits.
a
ha
que
la
ha
exit,
gran
estructuralistes.
deIs
fonetica
qüestió fonologica
altra
de
un
con-
graduals
es
parlants,
/d/ o/g/.
Els
van
que
re-
1
\0
H
CJ
-A..
� 100
'ct-
CJ
-
�
H
E-t
/
A
75
:z
¡:iI
el
H
50
el
¡:iI
t!)
E-t
25
,
�
/
\
E-t
:z
�
CJ
1
3
5
7
.
�
�
e,
Fig.
l.
9
11
.13
..-
VALOR
DEL S
Resultats de
bres a l'eix
ESTIMULS
de
classificaci6. Els nom­
horitzontal corresponen a les variacions
graduals del continu de sons /b/-/d/-/g/. Els punts al
grafic indiquen el percentatge d'identificació de cada
estímul com a /b/ , /d/ o/g/.
l'experiment
34
la
Durant
del
primera part
Ib/.
sistentment
meitat
deixen,
la
estímul
tots
número
l'estímul
A
Ibl
sent
4
El
patró
sentiren
parlants
les
opinions
l'altra meitat
i
ja Id/.
senten
els
continu
Id/.
el
repeteix per
es
divi-
es
En
per
següent
Idl
a
i
Ig/.
Aquests mateixos estímuls
els
discriminació
de
test
havien de
parlants
sonor
diferien per
que
rents.
Els
resultats
ment
sensibles
des.
Els
fonemes
trat
es
troba
les
a
Aixo
modula
la
bIes
a
sembla
aquelles
i
dominada
ja
per
que
la
amb
parlants
de
sonor
la
a
les
igual-
presenta-
gamma
fronteres
di n-
s'ha
mos-
nadiues
llengües
diversa
manera
de
pas
no
que
sensibilitat maxima
al
di-
se-
canvi
fonematiques.
de
manera
les
a
percepció
l'agrupament
que
d'un
dintre
troben
del
l'aprenentatge
que
Aquest fet és rellevant per
fonetica,
la
de
cas
dife-
o
s6n
no
un
continu
experiments posteriors
que
indicar
es
parlants
a
aquest
iguals
eren
sensibles
continu
percepció
que
els
que
En
diferencies
a
valors
En
d'aquest
sons
diferencies
de
fronteres
nostra
insensibles
el
fonemes,
seus
3
o
dos
1957b).
l'experiment anterior)
grups
categoritzen
els
les
fonemes.
diferents
que
2
1,
presentats per
ser
al.
et
si
s6n molt més
parlants
mateixos
ferents
gons
totes
a
decidir
mostren
(decidides per
els
tre
(Liberman
van
de
fonemic
la
sons
rnolt
pero
fronteres
a
relativament
restem
fonema
llenguatge
fonemes.
entre
de
qüesti6
similars
sensi
similitud
sembla
estar
esta
acostu-
a
que
l'oient
sons
són
similars
i
pas
que
�
mate
si
Es
a
dir,
resulta
pertanyen al mateix
que
els
fonema,
no
per
pertanyin
a
l'oient
al
ma-
perque
fonema
teix
en
experimental pot
els
experiments
Com
bIes
de
fonetic
Hem
la
nes
la
4
al
sobre
els
aspectes
l'experimentació
i
fonologic
fonetica
ocasions
i
del
raons
terme
de
els
quals l'eviden
qüestions fonologiques
fonologics
També
la
una
hem
són
suscepti
exemplificat
fonologia.
Per
metodologia per
en
tant,
a
l'es
llenguatge.
la
posició respecte
fonetica és
conveniencia,
no
sigui el
a
la
continguda
utilitzarem
"fonologia experimental"
fonetica;-quan aquest
convenientment.
de
com
nostra
fonologia:
Per
el
la
en
capitol quart.
fonetica
base
determinat
fonologia.
cerca
i
llum
co�trastació experimental.
considerarem
entre
3
donar
hem observat,
aquest capitol
tudi
similars.
alguns altres aspectes
Tractarem
cia
són
cas,
ho
relació
dins
en
incloent
algula
re
explicitarem
3f
N
(1)
du
Travaux
O
Cercle
S
E
T
de
Linguistique
I,
Prague,
Prague,
1929.
(2)
al
ties
i
bres
ta
i,
énc í.e s
Sobre
(3)
"On
és
final
al
que
r
articles
quan
Structurales,
TCLC,
riu
i
Para
W.
Vásquez,
Gredos,
rique
et
empírica
i
tats
ha
en
és
ha
1949,
V,
III
a
de
Bucarest
de
de
R.
cas
de
que
són
definibles
la
las
Recher­
a
E.
ciencias
i
1953
actes
et
de
del
fisiologiques
A.
recher-
qual
van
1966.
"Qualsevol teoria
siguin
que
fonologica,
termes
deIs
va
linguistique théo­
Bucarest,
en
Cose
(setembre 1965),
primitius
teoria
Com
Jakobson,
fora
conceptes que pertanyen
el
o
les
afirmen:
nombre
da
Aquesta qüestió
Cahiers
(1971)
la
(versió castellana,
42-110).
Universitat de
termes
"On
sons"
En
converses
and
divorcing phonetics
donada
Ca¡ifornia,
seus
36-108
pags
lli­
refe-
205-213;
unificaci6n de
la
de
ci­
unívoca.
més
pags.
els
capítols.
sempre
a
Les
l'autor,
llista
una
més
de
o
casos
.
de
aquests
de. les propie­
pag.
(el
13,
meu).
Ladefoged,
els
tom
un
acústiques
de
sat
hi
phonetique,
en
tenir
En
conferencia
(6)
al
de
trets
subratllat
P.
pagines
resulta
pags.
Ladefoged
teoria.
els
les
col.loqui
un
appliguées,
definibles
són
1968,
substance
et
Vennemann
la
en
publicades
ser
cognom de
pel
í.ó
1965,
PUF,
tractada
Forme
text;
linguistique synchronique. Études
La
Paris,
Madrid,
ser
al
a
(Esquema provisional), Montevideo,
Martinet,
ches,
incrustades
vegi's
ches
deIs
pagina.
capítel
oonvenc
majoria
Identification of Phonemic Entities",
the
,.
(5)
cada
evitar moles
de
convenient,
de
la
en
i
peu
denoten
aquesta qüestió,
fónicas.
(4)
queden
es
aquesta
,
prescindit
bibliografiques
referencies
i
tes
composició tipografica
s'ha
lector,
referencies
de
la
simplificar
Per
al
Berkeley,
privades,
dubtes
de
departament
el
sobre
Octubre
Dr.
el
d'ocupar d'aquests aspectes.
En
de
lingüística
la
U.
1980.
Martínez
fet
phonology",
que
la
la
seva
Celdrán ha
fonetica
opinió,
expres­
s'hagi
junt amb
37
la
els
sons
tal
i
"de
la
a
llenguatge
la
com
seva
des
s'emet
que
l'oida
El
seu
el
l'oient.
de
com
percepció
descodificació
d'estudi
l'ordenament
deIs
Creiem que
ca.
ci6
és
aquest treball el
En
nit d'una
so
aixo
manera
intencionat
amb
el
so
o
de
més
d'aquests,
fet
que
es
la
com
incloent
cap del
emes,
cervell,
as­
la
formarien
etc.,
"fonetica"
terme
al
al
trans
psico-fonetica,
qüestió purament terminológi­
una
amplia
model
comenc;aria,
fins
sons
part d'altres disciplines adjacents
etc.
material,
Segons aquesta concepci6,
pectes tals
o
i
�WV1tLxoS
<
vibració
o
estudiaria
física
(fonetica
camp
so
només
entitat
a
com
etimologia
indica.
veu")
doncs,
met
del
fonetica
la
lingüistes,
d'altres
fins
des
parlant
al
seu
ha
de
i
estat
defi­
l'estudi
la
seva
desxiframent
del
rela
per
part de l'oient.
(7 )
Per
a
estudi
un
,
Bantu
vs
bials",
.
a
detallat,
the world:
the
vegiSs
case
of
J.J.
Ohala,
"Southern
palatalization
of
la-
Proceedings of the 4th Annual Meeting of the
Berkeley Linguistics Society,
1978,
370-386
38
RE]'_bRENCIES
BADIA .l'!IARGARIT,
1951, Gram:{ticR Histórica, Catalana,
A.,
B�,rce1on�,
Nogue r
,
í
D.N.S.,
BHAT,
Papers from
Languame
Symposium.
a
Ohala,
California, pngs.
in
Explorations
73-104.
CROTHERS,
J.,
Dissertation.
1975, "Nasal Conaonarrt Systemsl�
IVI.
L.
Ferguson,
Papers from
Hyman i J.J.
Symposium
a
Oha La
A.
Na sa.Lf'e s t
The
Mout on •.
Hague,
D.B.,
r
star..f'ord Uní versi ty,
1960, Acoustic Theory of Speech Production,
G.,
"Linguistic Theory and �xperimental
1960,
Research",
a
iN.E.
Linguistics,
HAUGEN,
eds.,
c.
pags. 153-155.
Stanford, California,
FRY,
,
a
Naaa.Ls arid Nasa1iz�tion.
on
Langu8,ge Uni ver-sa.Ls Project,
FAI�,
in Chinese:
Phonological Universals. University
Doctoral
of California
C.A.
and Nasaliz::ltion.
1972, Nasals and Nasaliz�tion
M.,
a
,
eds., Nasa1fast:
Nasals
on
onv
Project, Stanford University,
Universa1s
Stanford,
eBEN,
Hyman i J.J.
L.
Ferguson,
of naaa.í í.aa t
studies
I'TVIO
1975,
E.,
i
Jones
London,
J.
Lave.r
Longman,
of
1942, "Ana1ysis
,
1973,
eds.,
in
pags. 66-87.
Sound Group:
a
F'honetics
s.l, and t L in
Norwegian� PMLA, 57, p�gs. 879-907.
H01!BERT,
J .M.,
1975, Towards
ém"9irical, physiological
of
the
development
Doctor�l
HYI1IAN-,
L.M.
i
evidence
81-115.
�nd
of ton�l
Dissertation,
R.G.
'l'heory OI Tonogenesis:
a
Schub,
percGptua11y-b4_sed
contrasts
in
an
nccount
Innguage.
Berkeley.
U.C.
1974, "Universals
of tone
rules:
I
from
West
Africa",
a
Linguistic Inouiry,
5.1,
39
J. J
JAEGER,
1980,
.,
revisited",
a
"The
psycho1ogica1 r(_�a,li ty
of
Report
the
phonemes
Phonology Ln.boratory, 5,
pa,gs 6-50; apareixera
Berkeley,
of
Journa1 of Verbal
a
Learning and Psychology.
JAKOBSON,
1931,
R.,
Travr-tux
de
tlPrincipes
du Cerc1e
phonologie historique",
Linguistiaue
de
4, pags.
Pr�tgue,
a
247-
267.
J:A. VKIN,
1979, "Phonetic Uni ver sa.Ls
H.R.,
Changa",
Report of the
a
an.d
Phono1ogica1
Ph8no1ogy Laboratory, 4,
Berkeley.
JONASSON,
1971,
J.,
nperceptua1 Simi18_ri ty
reinterpretation
as
a
of
source
and
Articul�,tory
phono1ogica1 innovation.
Speech Transmission Laboratory, stockholm. Q.P.S.R., 1,
:p�,gs.
LIBERMAN,
et
1957a,
.A.M.,
Acouste
J.
a
30-41.
al.,
wí t hí.n
1957,
54,
IvIElfEDEZ PIDAL,
j\;T dr
.1(.19.
Soc.
1957b,
an d
acr os s
phoneme boundar-í e sv
"
a
IvIa�ual
c·3, lpe
..
,
'pero
._,
.-
_
1974�"
th8
,
1973,
in
"Notes
Proceedings
\'JThe
Exp. Psych.,
Gramríticn Histórica,
de
on
of
s ome
the
1st
'I'ibeto-Bur1Mtn sound
Annua L
physiology
cf
tone",
Meeting of
322-332.
n
L.
Hym..,vn,
Southern C:""l.liforni�,
ed.,
Oc cae i onnL
Lingu.istics, 1,
"Ph one t i o
·;.,;xpl.�J1�,tion
in
Fhonology",
H:::,tural Phonology P�rasessl on,
Society,
J.
a
sounds
•
Conson2_nt 'Types �nd Tone,
T"'�
s: (._
1957, 117.
Berke1ey Linguistics Society, pags.
J.J.
OH:\LA,
Speech Perception",
discrimination of speech
1949,
R.,
ldICHAILOV'Sk.�, B., 1975,
the
29,
on
358.
'""T-...
,
results
Amer.,
"The
í, de,'
;;::).
,..w.::> _pc::. Da,
change s
I1Some
8hicago, p;gs. 251-274.
a
Pn,psrs from
Chicngo Linguistics
l
U"'­
'1:.
---,
"Experimental Historíca1 Phono1ogy",
1974b,
Anderson í C.
Jones,
Historica1
eds.,
J.M.
a
Linguistics·II:
Theory and Description in Phono1ogy, Amsterdam,
352-389.
Ho11and, pags.
---,
"Phonetic expl:a,nation for nasal sound pattern.s",
1975,
1!,
C.A.
P�.pers
Nasa1izntion.
froID
,
on
N�:"tsZ!lls mnd
Stanford,
wor1d:
the
oí'
of
case
the
to
Prom Latín
pa1a_­
4th Annua1 Meet­
Berkeley Lingu.istics Society, :9?e"gs.
1952,
POPE, M.K.,
the
vs.
la,bia1g,prOceedings
talizqtion oí
the
Symposium.
el
289-316.
1978,"southern EaJltu
of
Oh81a, eds.,
Language Universa1s Project,
California, p�gs.
ing
Hyman i J.J.
L.M.
Ferguson,
Nasalfest:
---,
North
Modern French,
370-386.
I'¡Ianchester,
Mariche e't er' Uni versi ty Press.
SY�ET,
1888, History
H.,
University
VENE�IANN,
i
T.
oí
ZII<I''.ER,
P.
Ladefoged, 1971,
a
nP40netic
Working
1969, nps'ycho1ogica1
morpheme
Oxford
features
in
p�pers
and
Phonetics,
13-24.
21,
K.,
Oxford,
Fress.
phonologica1 features�
UCLA,
English Sounds,
s
t.r-uc t ur-e
cor r-e
condi ti
ons
ti,
Lo.t e s
a
OI
s orne
Language
,
Turkish
45,
phgs.
307-332.
Addenda
COSERIU, E., 1954,
Forma y
lengu�,je, Idontevideo;
subst��cia
r-e
í.mpr'e s
8,
en
los
sonidos
Teoría del
del
len,gUaje
y
lin�'iiística g8n8r2,1, lVL'la.rid, Gredos,. 1962, phgs. 115-234-.
r"--'--·R0..
"''-''Lr·
'¡�D.CJ
li�
....
1.'-1",
�
1:).,
1 06")
--,:J,
11
"'"1 '1'; 0; e
A .L.j,a�,;:,�0
__
.
�
.
..,
s
U.l..L. c tu .1.'_
t.ru
a1
......
u
(�
'-'
-'-Tl' ns tu r u
1
E
�tm�rlva_
,l..l...
eJ.·
"'e
41
,
,
iJ:hesauTUS, BlOC,
VXIIl, pags.
1967,
caminos
Los
Siglo �-CXI.
nuevos
de
la
249-267.
lin�istic8"
l'¡,[éxico,
2.
HISTORIA
DEL
DOMINI,
'_
OBJECTIUS
METODES
I
FONETICA
EN
FO
I
NOLOGIA.
En
todes
de
la
i
aquest capítol farem
els
s'adequaven
Abans,
pri�er lloc,
des
la
fonetica
ca
i
tual,
un
com
el
i
domini,
una
En
investigació
fins
si
objectius
fonologia.
socials
veure
són
la
la
de
fonetica
als
i
fonologia
d'esbrinar
caracteritzen
historiques,
per
la
revisió del
a
i
que
els
tenien
ideologiques
els
d'aquestes
través
plantejats.
objectius
lloc,
en
de
les
el
en
les
aconseguiments
coordenades.
nostre
cas
la
de-
coordenades
quals
i
En
els meto-
i
observarem
fonologica d'epoques passades,
fruit
a
d'estudi
metodes
disciplina,
segon
fonetica
me
els
domini,
qüestions teoriques.
científica
quin punt
la
els
considerarem dues
pero,
veurem
d'estudi
pendencia
pa,
tal
historia, per
utilitzats
de
objectius
una
de
es
en
desenvolu
la
recer
l'epoca
ac-
44
OBJECTIUS
2�1.DOMINI,
FONETICA
La
del
son s
LA
I
fet
la
que
des,
A
de
s'hagi
les
diquen
ciencia.
que
de
és
deu
L'afirmaci6
semblar
sovint,
a
cursos
que
es
més,
LA
insistencia
a
tan
si
com
és
als
l'estudi
tocant
al
moltes
vega·
darrers
vint
aquest fet
facil
de
la
acceptada generalment
lingüística
sobre
aquestes classes introductories
en
a
mai
de
cursos
ja
la
que
(general)
l'estatus
tal;
fos
aquesta és
lingüística,
com
no
d'observar
demostrar que
gran
independent- de
com
deIs
estrany que aquesta afirmaci6
donen
primeres classes
fet
s'ha
ciencia,
una
reiteradament
més
ciencia
no
és
De
Una
DE
l'estudi
de
s'ocupen
lingüística.
o
tan
tan
repetir
de
jor,part
-i
mai
els
establert.
prou
CARACTERITZACIÓ
LA
s'insereixen dins
tant,
per
lingüística
alguns
fonetica
la
llenguatge
pero potser
anys.
i
llenguatge i,
del
EN
FONOLOGIA.
fonologia
general
METODES
I
ma-
de-
una
de
ciencia
sembla
indicar
he
no
vist
matematiques
o
física.
El
la
lingüística, sipó
Hi
cions.
d'una
a
ha
tres
disciplina
conjunt
per
proposit
nostre
de
estudiar
a
discutir
algunes
necessaries
coses
com
és
no
ciencia:
preguntes que
es
volen
de
les
perque
domini
un
cientificitat de
la
seves
es
o
respondre
pugui parlar
camp
i
implica-
d'estudi,
metodes
un
adequats
respondre aquestes preguntes.
Primer
fonologia
o
de
que
tot,
és
la
pero,
cal
aue
lingüística,
ens
o,
preguntem que és
d'una
manera
més
la
global,
és
que
el
tendencia
seva
ni
tan
del
soIs
d'estudi
caracteritza
observar
llibres
disciplina tampoc
-
la
és
No
la
la
pronúncia
publicats
sobre
de
manera
ni
fonologia,
la
Una
,
la
hi
banda,
el
que
una
Aixo
Davant
molts
ha
no
és
un
n'és
de
la
ella
la
gent,
parlin
pales
en
i
vol
el
no
dins
ment
camp
és
humana
la
neuro
la
la
caracteritza
es
pren
factor
utilitzava
naturals,
filosofia
que
la
pels
metodes
D'al
etc.
sorprenen deIs
camins
fonologia. Així, doncs,
important
la
l'antropologia,
estructural,
se
me­
seus
caracteritzar
a
per
enca
essencial.
defineix
és
contestar,
típic exemple
els
de
pel conjunt
dir,
a
del
pels
seus
creixement
observadors
preguntes
es
objectius.
d'una
planta.
qüestionen
disciplina.
seva
El
pregunta quines reaccions bioquímiques regulen el
creixement.
getal
la
psiquiatria,
estructural
aquest mateix fenomen,
es
de
seu
fonologia.
fonolegs
es
la
punts molt diferents que defineixen la
bioleg
pel
intel·ligencia artificial,
ciencies
allo
disciplina
planteja
és
les
mitologia,
metode
ciencia,
es
la
que actualment
Una
que
la
fonologia
a
l'estudi
psicologia,
de
tot
La
comuns
psicologia,
metodes
la
de
disciplina tampoc
taxonomics
tra
i
d'estudi.
todes
caracteritza
es
exemple,
filosofia,
fins
i
química,
Per
d'estudi
fisiologia,
no
-
domini.
o
l'objecte
ra
o
els
tots
que
que
corregir
a
disciplina.
una
llenguatge.
Una
i
el
fonolegs
deIs
vestir
caracteritza
que
L'ecologista, quin
l'equilibri
natural.
és
el
paper
del
L'economista
es
creixement
planteja
ve­
el
de
valor
substitució per
El
gran.
facilita
ces
i
els
minerals
i
la
el
necessaris
raó
teritzades
ja
les
quantes,
els
el
per
mil
hem
dins
cinc-cents
ordre
per
de
la
relació entre
continu
quina
al
és
sons
com
descodifiquem
ques,
és
a
que
cervell
dir,
D'aquesta
el
com
i
només
com
so
dones,
carac­
prevalgut
du­
als
les
la
un
es
dir
donar
com
de
hi
en
ha
quatre
so
de
pot parcialit
que
conjunt
parla¡
no
unitats
com
canvien
utilizats
sons
poden
es
podem
sentim
com
(per exemple
(no
com
i
unes
de
es
a
gos
hi
ha
transi­
representen
s'ernmagatzema aquesta representació¡
en
entenem
manera
deter
un
repetirem
que
significat¡
dir,
a
ha
en
per
quines són
substancia de
la
els
és
s6n,
respon
Algunes d'aquestes preguntes
existeixen
i
estudiar
a
fonetica
seqüencia
so
es
materia
plantegen
es
que
d'inventari
etc.-¡
sonor,
fonemes mentre
cions¡
la
d'importancia:
seguides),
tres
de
capítol 1, pero
limitacions
glotals nasals),
el
transformació
preguntes que
anys.
al
oclusives
zar
filosof
la
i
de
conjunt
un
i
l'aigua
El
qüestions
fono logia
La
quines
parla¡
absorbir
a
creixement.
seu
la
for­
l'univers.
les
llenguatge-limitacions
sons
al
energetica
planteja quines
es
planta per
Gltima de
esmentades
no
sons¡
la
per
de
físic
El
rendiment més
i
rapid
possible
seva
transformació
la
per
la
punt de vista seleccionat per
o
minat material.
dos
utilitza
naturalesa
prisma
rant
preocupa
creixement.
la
més
creixement
significació
seva
La
al
es
mecanismes
per
de
una
químic
que
preocupa
i
productivitat d'aquesta planta
representacions
el
podem
llenguatge¡
dir
que
el
o
imatges
semanti­
etc.
tipus
de
preguntes
47
tica
és
plantegem,
ens
que
com
el
defineix
que
fono logia
la
i
fone-
la
tals.
a
esmentat
Hem
defineixen
una
deduir
no
que
que
el
tanmateix,
disciplina;
s6n
d'estudi
camp
importants
metodologia
d'aquest
l'hora
a
la
i
de
fet
no
no
pot
es
considerar-la.
�
pales
Es
cert
tar
un
car
d'altra
una
que
ciencia
d'observaci6,
camp
manera
no
necessita
ensems
determinar
fer-se
que
pot funcionar sin6
com
a
i
limi-
irnrnanent,
ciencia
auxi-
liar.
diséiplina.
un
deIs
es
redueix
gut
es
Hi
l'objecte
va
a
de
la
important per
historia de
de
donar
unes
adients
cosa
en
que
quina
descobert
es
per
a
veurem
s'obté
altra.
una
El
entre
el
d'un
canvi
format
d'Aristotil
pero,
nous
No
s'ha
de
m6n,
po
no
domini,
d'aquests
filosofia
coneixement
altres.
abra�a-
preguntes tals
per
mitja
de
l'ex
part central del domini de la filo
una
fins
al
segle
xx.
En
aquest segle,1han
metodes que poden permetre respondre
aquest tipus de preguntes
paral·leles
la
la ment humana;
el
que
contestar-la.
tradicionalment
qüestionava
manera
han
periencia,
des
veiem que
una
aquesta pregunta perque
a
metode d'.una ciencia.
el
i
l'alquímia
interrelacions
estretes
caracteritzar
preguntes que té plantejats,
una
resposta
una
metodes
ha
i
convertir
a
pot afectar molt profundarnent la direcci6 deIs
el
tot
sofia
com
exemple
a
com:
Observem
els
tenen
Com
també
conjunts principals
encara
factors
és
metode
El
fets
(com comparacions
amb
transmissions
neurofisiologics, etc.),
encara
que
48
filosofia
la
acollides
tat
n'ha
no
i
la
la
El
pedagogia.
i
gir-se,
mens
domini
han
disciplines
la
de
haver
reduit
quedat
formar
a
part d'un altre camp
canvi
Aquest
al
cipalment
di.
el
en
fet que
conveni�ncia
La
ha
o
no
de
domini
ha
no
del
l'estudi
a
enco�
de
feno-
aviat
Tan
pas-
coneixement.
la
filosofia
nous
determinada
una
a
d'investigaci6,
volgut adoptar
que
la
psicologia
la
comen�at
tingut investigaci6 empírica.
mena
es-
l'enginyeria,
com
filosofia
aquests fenomens sofreixen aquesta
sen
han
Aquestes qüestions
cap.
intel-lig�ncia artificial,
sembla
ara
no
que
d'altres
per
neurofisiologia,
adoptat
és
degut prin
m�todes
ci�ncia
d'estum�
adopti
,
todes
és
empírics
qüesti6
ulterior
parcialitzar
que
sembla
seu
inter�s,
tres
todologia
fan els
s6n
no
seus
una
i
No
d'estudi
és
presenta
els
Si
per
a
ras
bé,
i
d'aquest
curt
la
el
camp
dones,
defineixen essencialment
sí
que
ajuden
necessaris
per
a
objectius-,
possible imaginar
i
pretén
acomplir
els
més
aquest punt,
l'estudi
límits
mostrar
termes.
adequat
no
en
diferents
un
m�tode
'guntes que té plantejades.
nologia
tractarem
que
de
endavant.
Una
és
pot
la
com
es
realitat,
global. Aquesta qüesti6, pero, malgrat
ultrapassa
completament
fica.
es
que
Creiem haver
aquests
qüesti6
ci�ncies
en
ser
una
més
que
una
una
una
interrelaci6
d'estudi
a
per
sense
una
eina
de
objectius plantejats.
tasca
entre
la
me-
-com
en
i
cientí-
les
fon�tica
treball
ho
material
un
respondre
L'experimentaci6
ser
i
disciplina
reeixida
ci�ncia
adient
treball.
caracteritzar-la
a
el
prei
escaient
fo-
DEPEND�NCIA
2.2
DE
CIENCIA
LA
HISTORIC
MARC
DEL
EN
QUAL
EL
ES
DESENVOLUPA.
vist
Hem
ciencia:
material
lloc,
ha
tres
a
l'estudi
d'un
l'adopci6
necessaries
coses
adequat d'estudi,
determinat per
vista
cer
hi
que
d'aquest
sistema
d'un
l'adopci6
de
material
treball
qualsevol
en
de
punt
i,
en
ter-
de
la
metode.
o
,
Obviament
i
lingüística
la
sin6 que
circumstancies
diferents
Abans
la
revisem
que
des
de
passar
dependencia
d6na,
es
com
domini,
fonologia
els mateixos,
pre
en
el
no
per
tant
di
experimental
el
fruit
considerar
l'estudi
entendre
foriologia
bon
tros,
d'acord
i
socials
científic
amb
l'hora
El
de
ma�general
considerar
mateix metode
filosofics
és
passa
les
d'estumés
que
nostra
epo
res
la
de
les
pero,
d'epoques
no
sem
científiques.
del
treball
proposem,
d'aven�os tecnologics i
de
aquesta dinamica,
el
a
que
ni
canviant
anat
ciencia actual.
la
en
han
metodes
els
estat,
historiques,
de
per
han
no
maximalistes
ser
de
possibilitats
a
i
l'objectiu
ca.
L'estreta
deIs
tre
factors
deIs
dat,
car
veritables
factors,
sions
socials,
quals
hom
i
dependencia
es
polítics,
desenvolupa,
considera
la
independents
pero,
no
determinen
de
tan
les
soIs
arees
la
culturals
és
ciencia
de
la
ciencia de
un
com
i
la
totalitat
ideologics
punt generalment obliun
cos
de
coneixements
influencia
del
medie
sin6
que
en
influeixen
d'estudi,
din-
el
prisma,
Aquests
moltes
els
oca
objectius,
El
da
metodes.
i
instruments
fet
simple
ciencia,
que
té
als
filOsofs
filosOfics
orígens
tre
cultures
tres
la
estimular
o
mateixa
cipalment
dos
(el§
física
la
món
i
la
de
del
i
el
amb
junt
influencia exercida
a
i
la
troba
prin
tradició grecoi
la
la
zoologia,
les
maximes
del món de
les
col-lectivitats
dues
De
un
centra
se
de
geografía,
al-
unes
l'astronomia
la
geologia
perme-
favorable.
que
psicologia
de
quals
hindú
exterior
en
tal
per
les
científica
món
la
la
supOsit
un
remuntar-nos
molt menys
marc
for�a oblidats
camps
Sense
determina
una
mateix
m6n,
recerques
un
fisiologia,
negligeix,
notar
o
curiositats
el
en
greco-roma.
La
concepció
inclou
ques
giques que
xen
l'home
primers
i
cal
tradici6
la
ell
religiosos.
concepci6
a
proporcionen
per
en
llatina)
i
serie
una
manera,
interes
gran
com
ciencia,
ja és per
pre-socratics,
pel cristianisme,
la
concebre
poss�ble,
a
com
de
no
d'influir
Així,
per
fisiologia
gic,
no
i
idees
el
són
ni
la
sistema
del
haurien
explícites pero
tipus de
exemple,
metafísiques, religioses
normes
sempre
estat
la
i
recerca
empresos
el
des
si
del
la
dualisme
que
seva
psicofisiologia
nerviós
jat�lmenys tacitament-
científi-
ni
no
ideolo
i
aixo
per
dei
direccionalitat.
l'estudi
de
la
punt de vista psicolo
ciencia
no
hagués
rebut
cos-anima.
Aquestes consideracions permeten establir que l'afirmació
positivista
veure
amb
cap
tocant
concepció
inconscientment
la
al
fet
del món,
concepció
que
la
ciencia
no
té
res
a
comporta el risc d'acceptar
del món
inclosa
en
la
cultura
51
societat
la
de
vist,
fara
es
activitat
va
ment
de
i
positiu
factors
i
tat,
i
estudis
seran
valids
Així,
seguir.
és
jectiu,
que
només
s6n els
les
mateix
acceptable
a
per
contrastaci6 de
llenguatge,
tífic
és,
valide
de
prop
no
denades
en
"normes"
Tot
de
que
la
aixo,
coneixe
detectar
els
dones,
i
finali­
quals aquests
la
metodologia
dicta
fets
acte
un
utilitzada
allo
de
que
observem que
iogui
només
psicologia,
social
a
amb
un
fe.
es
el
o
El
que
com
del
cien­
paradigma
nostre
perque
pres
intervenci6
pot considerar
les
ob
ser
ja
enunciat
la
per
acceE
científic
i
valida,
com
i
de
ufaneja
que
imposada
l'evidencia
accepta
mort"
la
seves
vitat
el
Anecdoticament,
sitivista
se­
c�rt punt de
a
moment
marc
un
empírica
abstracci6
implica gairebé
dones,
tot
empirisme,
la
previa
les
per
comunament
era
acceptar
la
la
punt determinat de la historia científi
verificaci6
de
Així,
quin objecte
regles
en
de
capa�
fins
que
amb
estudiar,
la
cindir
les
El
ésser
coneixement.
reconegui
tant
a
el
determinant
un
en
valida.
a
com
s'ha
coro
distinci6 entre
m6n per
del
ca,�la inferencia inductiva
tada
qual,
resultat de
el
en
la
dones,
ideologics
expliciten
que
i
fites
sobre
d'aquest
interessa
que
els
mantenir,
concepci6
socials
terminen
les
en
la
científic,
tal.
a
com
influencia
la
a
sentir
ha
Hom
el
que pertany
a
com
paradigma
po­
"experiencies
no
entren
dins
..
serveixi
ciencia. i
historiques,
només
la
mostrar
socials
per
i
a
seva
relativitzar
dependencia
ideologiques.
l'objecti­
de
les
coor
de
societat
la
vist,
fara
es
activitat
va
ment
i
tat,
estudis
valids
Així,
del món
en
és
jectiu,
que
valida.
a
com
només
reconegui
tant
que
estudiar,
amb
quin objecte
les
és,
de
les
regles per
tot
en
la
empirisme,
a
per
verificació
denades
el
que
imposada
acte
un
allo
dicta
de
que-es
observem que
en
només
psicologia,
el
o
punt de
finali­
quals aquests
la
social
fe.
i
metodologia
científi
i
de
ufaneja
com
nostre
del
cien­
paradigma
pot considerar
perque
pres
intervenció
la
les
ob
ser
ja que
enunciat
El
acceE
científic
i
valida,
per
els
doncs,
historia
que
marc
un
accepta l'evidencia iogui
mort"
com
paradigma
po­
"experiencies
no
entren
dins
"normes".
Tot
de
abstracció
Anecdoticament,
la
se­
detectar
utilitzada
comunament
era
mateix
implica gairebé
no
la
coneixe
cert
a
moment
punt determinat de
acceptable
previa
doncs,
seves
vitat
fins
un
la
Així,
els
amb
sitivista
les
coneixement.
acceptar la contrastació de fets
d,e
de
capa�
a
valide
prop
ésser
com
llenguatge,
a
El
distinció entre
per
determinant
un
la
empírica
cindir
tífic
la
s'ha
com
de
resultat
el
en
qual,
són
ca,/la inferencia inductiva
tada
el
ideologics
que expliciten
seran
seguir.
i
i
doncs,
sobre
d'aquest
interessa
que
els
mantenir,
concepció
socials
terminen
a
i
positiu
factors
de
fites
les
en
la
científic,
tal.
a
com
influencia
la
sentir
ha
Hom
el
que pertany
a
la
aixo,
serveixi
ciencia
historiques,
i
només
mostrar
socials
per
la
i
a
seva
relativitzar
dependencia
ideologiques.
l'objecti­
de
les
coor
52
Hem
de
metodes
el
en
ma
com
d'una
treball
qual
perque
tot
derem dins
i
da,
quan
ci6
en
la
l'epoca
responguin als
i
és,
no
o
pitjor
en
pel paradig­
un
cap manera,
tres
epoques,
actuals
i
és
digma actual,
i
la
i
altres
sin6
contrastaci6 que,
la
que
a
cos
serveixi
de
D'altra
ban
l'experimenta­
s'hagin
presentem
un
de
l'augment
deIs
utilitzat
metode de
abaste
Com
que
advoquem
per
la
i
tecnolo­
el
en
creiem que
seva
al­
en
recerca
recursos
acceptabilitat científica
accessible,
consi­
pretenem que sigui mi
només
nostre
els
xx.
segle
no
que
resultats
pretenguem que
no
del
fonologic,
causa
seva
al
i
els
temps,
utilitzaci6
metodes
i
tasques
través del
a
científics
proposem
fonetic
que
les
que s'emmarquen
"motIles"
l'estudi
valid
revisem
fono logia
en
nosaltres
llo�
tode
vénen dictats
ciencia,
els
i
objectius
aquest apartat introductori,
seguidament
quan
fonetica
la
g�cs
els
d'estudi,
desenvolupa,
es
Esperem que
de
domini
el
inamovible.
i
fix
vist
para­
és
me
un
utilitzaci6
en
fonologia.
L'objecte principal
a
continuaci6,
és
veure
intentaven
de
fer
gua
ca
que
utilitzavan.
experimental
que
la
ens
fonologia
es
Més
si
del
resum
allo
que
corresponia
endavant
diacronic que
els
amb
estudiosos
els
plantejades.
de
metodes
la
de
llen
recer
argumentarem que el metode
permet de respondre mol tes de
té
presentem
les
preguntes
,
,
RESUM HISTORIC
2.3
DEL
ELS
DOMINI,
I
OBJECTIUS
DE
METODES
ELS
,
I
FONOLOGIA
LA
Tradici6
2.3.1
índia
Encara
bre
FONETICA.
índia.
Un
deIs
és
panini.
més
noms
.
de
500
l'any
del
C.
a
gramaticals,
sintactics
fonetica
té
que
deIs
a
C)
efectes
de
oralment
Per
fa
descripci6
El
tal
de
lloc
de
i
ganitzada
en
ments
els
en
la
la
ment
que
és
és
semantics.
segments
vol
un
lli
dif"erents
de
temes
un
tractat
preservar
la
pronúncia
(entre
la
1200
i
de
1000
transmetien
es
pronúncia n'anava
can-
la
pronúncia original, P�Qini
s'han
de
pronunciar aquests
de
i
com
és
parlar.
la
xocant
és
i
parlada;
la
principals:
i
textos.
primera descripci6 fono
modernitat de
considerat
(consonants
l'acte
la
considera
es
grups
estructures
de
i
generaci6
en
en
al
ha
textcs'
Aquests
situa
se
reuneixen
es
També hi
de
principal
del
llengua indoeuropea.
compendi
un
autors)
incerta,
escrits
lingüística
preservar-ne
cadena
tres
Descriu
a
seus
temps.
fonetica
la
gramatica
ci6,
del
treball
seu
logica científica,
El
Els
ra6
a
generaci6
viant.
una
tractat
deIs
un
d'una
antic
seu
i
(o
religiosos del període védic
textos
deIs
com
i
tradici6
la
a
l'autor
valu6s
A�t�dhy�yí,
anomenat
,.
és
.
data
la
que
importants
panini
existent més
tractat
tant
LA
el
com
que
descripci6
els
vocals)
la
fonetica
és
la
or
d'articula-
síntesi
la
obra.
relaciona
processos
i
seva
deIs
ses
fonologiques.
de
La
parlar
ment
com
inspira
la
el
inspiraci6
cos
i
de
l'aire
l'anima
deIs
pul
els
Classifica
vedic
té
rada,
lloc
articuladors
pels
passa
mons
tres
son s
distintius
tons
d'articulació,
baix
alt,
-:
de
sons
dimensions:
cinc
segons
els
produint
du
descendent),
d'articulació
manera
parla.
(el sa�rit
to
i
la
i
caracterí�
.
tiques secundaries
ta t,
nament
són molt encertats.
da
a
,.
del
l'aire
deIs
paladar
tou.
Descriu
i
té
i
orals,
etc.
També
fa
i
descripció
ja
en
atenció
no
servir
La
a
i
la
fa
la
i
des
sons
sons.
Un
dern
pulmons,
de
concatenats
intern)
atribueix
clars
aspirats
la
glotis
els
conceptes
turals
una
la
de
2.3.4),
a
Coneix
anatomics
el
paper
i
el
seu
de
la
glotis
(a Occident l'intent més proper
adequada
veurem
fets
deIs
descripcions
sonoritat
ció
nasali-
sonoritat,
com
etc.).
Les
la
(que desenvolupa,
Holder
el
diferencia
la
de
del
moderns
cadena
com
XVII
com
aspirada-no aspira
nasal
al
moviment
punt de vista articulatori
fricatives,
a
aspirats, distingeix
de
en
descrip-
una
segle
nasal-no
per
metatermes
a
funcio
-les
s'apliquen
que
canvien
els
sons
dintre
parlada -ja
l'enlla�ament de paraules
sons
semivocals,
classes
a
quan
la
na-
apa�eixen
paraula
(sandhi
nasals
(sandhi
extern)- rep
especial.
parell
de
ternes
que
fan de
Paoini
un
lingüista
mo-
la
de
són:
1)
La
utilització
de
regl�s
ordenades
grarnatica generativa transformacional
(GGT).
a
La
manera
generació
55
de
la
(ser,
paraula �bhavat
estar),
refereixen
és/esta)
ella,
pels següents estadis
passa
deIs
alguns
a
(ell,
sutres
3.1.2
3.1.68
bhu-a-t
1.4.99
3.1.2
/
-bhü-a-t
6.4.71
-bho-a-t
7.3.84
-bhav-a-t
6.1.78
bhü-
l'arrel
(els números
es
pertinents):
bhü-a
a
de
3.2.111
3.4.78
3.4.100
paraula
real
6.1.158
/
a
/
a
/
a
com
mol tes
2)
si6.
Aixo
ordenada de
altres
criteri
es
tradueix
dental,
tal,
ci6
exemple,
per
sin6
tan
El
fins
al
Jones
dir
els
que
buci6
soIs
de
forma
les
que
simplicitat
i
tal
per
fa
ús
per
de
de
de
tal
fer
cobrir
no
el
com
cada
repetir
mencionar-ne
l'ingredient
de
ser
Panini
va
.
notable
el
del
final
bastant
del
de
al
la
cop
més
casos.
consonant
pala
descrip-
essencial.
esteril
XVIII,
s
d'expres-
nombre
major
l'Índia
a
quan William
sanscrit al m6n occidental.
Cal
treball
seva
fonetic
i
al
m6n occidental
conegués aquí.
indi,
execuci6
produir
es
for-
a
afirmacions
fonetics
trets
de
les
concepci6
índia
il-lustren
l'economia
en
van
la
serveixen per
superioritat
es
de
precedents
regles,
tractar
a
descobreix
més
el
les
redescobriment al
seu
manifesta
etc.,
treball
(1786)
que
la
paraules.
El
general possibles
Així,
és
pronuncia ailladament;
es
l'aplicaci6
mar
final
representaci6
La
tal
bhavat(1)
abans
és
la
comparat amb
que
la
contri
Podem
todes
de
deIs
sons
contextuals
dins
una
la
és
basat
la
en
donades
les
la
litat:
de
preservaci6
utilitza per
que
les
a
del
paraula
la
limitacions
domini
els
és
metodes
de
intuitiu,
l'epoca,
articulatoria deIs
a
fo-
El
paraules.
s'adeqüen
que
la
és
canvis
camp
del
seu
metode
El
pronúncia original.
tecniques
classificació
i
me-
els
L'objecte principal
descripcions
introspecci6,
El
entre
o
i
objectius
sanscrit,
sanscrit.
al
redueix
es
els
domini,
pronúncia
d'estudi
estudi
el
l'antiga tradici6 india.
i
Pd�ini
correcta
netics
resumir
ara
i
subjectiu
en
gran part,
la
seva
fina-
sons.
2.3�2 Tradici6 greco-llatina.
La
tradici6
curiositat deIs
considerar
La
a
qual
els
tanmateix,
el
seus
resultats
que
2)
el
simbolisme
l'estudi
del
també
tant,
objecte
l'epoca
entra
deIs
pels filosofs
text
de
la
la
coneixement.
cial,
dins
d'estudi
estoics,
no
logica
com
i
a
la
composici6
i
fonetic,
dins
de
la
1)
principalment:
abra�a
nivells
duu
a
estudiar
no
te-
poden
es
polemica naturalistes-convencionalistes,
polemica s'inscriu
ta
a
la
la
per
gaire científics.
estudiar
raules,
membres,
seus
molt diversos;
mes
consideraci6
mereix
greco-llatina
un
marc
3)
les
llenguatge,
la
filosofia
l'estudi
disciplina
filosofia.
del
i
les
coses
com
a
la
ampli,
tots
els
instituci6
so-
logica
llenguatge
autonoma
pa-
etimologies. Aques
a
aquesta polemica filosofica,
de
porta
formaci6 de
o
filosofic molt més
naturalesa de
El
els
sin6
és
i
és,
(2).
per
Fins
realitzat
dins
el
con-
hel-Ienica el
l'epoca
A
de
objecte d'estudi
interes
del
ca)
a
per
la
teriorament"
la
de
estudi
crítica
grec
de
la
classic
núncia del
i
era
D'aquesta
grec
següentment,
diferent al
manera
del
i
del
del
grecs
on
d'establir
deIs
ferencies
les
afegir
el
sistema
nematic
(3)
el
No
se
grec
,.
símbols
per
del
les
fa
i
posició
per
el
con
i
de
sistema
En
de
un
re­
logo­
fenici,
EIs
aquest punt és
abstracci6
només
ser
segon mil­
consonants.
vocals.
es
el
sil-Iabic
¡
va
que
tradici6
durant
sistema
les
sí
una
individuals)
a
és,
de
escriure
a
per
C),
a
tota
representava
i
es
de
les
di
representen
que
comporten diferencies de sig­
pero,
que
l'establiment d'un
afegir,
sap
un
pro
essencials
grec
logica inconscient
ca.
barbarismes
alfabetic
existia
Ja
s'utilitzava
al-Iofoniques
Cal
correcta
descripció fonetica.
(al primer mil-Ienni
concepte fonologic¡
diferencies
nificat.
la
pura
deriva
comen�a
hel-Ienitzat.
la
d'un
una
el
que
present junt amb
(símbols per paraules
van
comporta
demostra
que
preservar-lo
l'exten­
lloc,
tendencia normativa
Micenes
qual
per
d'Homer
presentar graficament la pronunciació:
grames
massivament
La
aconseguiment científic.
a
"de
i
temps.
llengua grega
lenni
el
segon
món
nou
tracta
es
classic
L'establiment
la
exegetica
un
(i gramati
pronúncia
i
ha
hi
primer lloc,
En
també
ser
contemporania
classica
tasca
a
passa
adquirida
ser
colonies.
les
una
efecte
l'imparable
en
literatura
textual
Koiné
la
davant
a
En
"correcta"
la
llengua
parlants estrangers
siu
literatura.
determinar
classic
grec
llenguatge
de
sembla
la
exactament
ser
resultat
llengua,
com
varen
no
d'una
d'una
arribar
alfabet
analisi
recerca
a
formar
fo
fono­
sistemati
aquest
perO
alfabet,
s
presentats per
mentre
tant
al-lOfons
unitat estructural
la
de
perO
donen ni
es
la
tural
de
cions
fonetiques
de
la
les
sons:
que
no
Varen
basades
aspirata,
més,
pot estendre's
no
"fortis"
en
sificació
mica
Abans
per
a
una
grega basada
l'analisi
al
l'única
valida per
era
La
da
pels
gorós
i
atesos
cervell
l'única
ser-ho
no
els
mitjans
tecnologia
de
les
ones
huma,
la
a
classificació
una
descripció
accessible
i
no
pels
van
tres
ti-
possibles
es-
seqüencies
estruc-
algunes descriE
acústics:
i
lenis,
etc.
Aquesta
impressionística,
en
el
car
una
altra.
auditives
de
i
que
no
La
era
a
és
clas-
gens
que disposaven.
l'equip
i
sonores
necessari
la
seva
articulatoria
exacta
i
im-
era
sistematica,
comprovable.
permet desenvolupar
abandonada
terme
llengua,
terminologia fonetica grega,
romans,
és
la
científica
pressió
i
impressions
en
l'adveniment de
altra
cap
llengua pot
l'adequada,
de
ja que
a
i
les
i
auditius
fortis,
i
síl-laba
impossibilitat
a
criteris
terminologia és purament subjectiva
les
grec,
per
dutes
mediae¡
la
distingint
grega,
en
ve­
següent,
descripci6 fonologica
donar
en
poste­
varietats
vocal
re
lk]) (4).
existents,
ser
vocal
introduir
van
donen
es
poden
es
llengua.
tenues,
sons
estoics
+
les
la
fonema
l'estructura sil-labica
seqüencies
no
únic
d'un
apuntar que els
tructuralment
ni
que
per
de
que
_
depenen de la naturalesa de
estudiar
pus
anterior,
9 (K J /
(
grec
Cal
com
diferents
en
lars
s6n
fmbo Ls
[kJ/_+vocal
k
rior,
al-lofons
algunes inscripcions apareixen
en
fonetistes
posteriorment adoptaun
estudi
fonetic
"científics"
del
ri-
segle
XIX,
la
que
fer
varen
servir
articulatoris, més propers
termes
a
tradici6 índia.
Podem també
la
tes
apuntar que els grecs
articulatoria i
base
i
sord-sonor,
funcionament
van
no
semblen
deIs
haver
en-
contrastos
(5 )
aspirat-no aspirat
llatins
:EIs
el
no
•
aportar
de
res
fone-
l'estudi
a
nou
-
-
tic.
Es
limitar
van
els
categories,
la
a
grecs
adaptar,
a
i
termes
les
amb
variaci6 mínima,
una
classificacions
el
que
treball
fonetic
sicp occidental és manifestament inferior
en
realitzaci6
classica
de
una
i
i
assoliments
la
breu
ullada
l'estudi
i
de
al
classica
tradició
principi filosofic
núncia
l'alfabet
parla.
L'observació
L'objectiu
sembla
ser
de
principalment
-intuitius,
adequats
doncs,
en
a
la
fer
domini,
tradici6
clas
la
de
tant
a
en
la
concepci6
contribució
una
i
els
objectius
El
greco-Ilatina.
grec
es
EIs
basicament
descripció
com
i
la
abra�a
a
redueix
descripció
auditius.
termes
subjectius
per
i
els
domini,
en
correcta
pro
representant deIs
al
grec
i
al
llatí.
classificació deIs
metodes
que
utilitzaven
impressionístics-
auditiva deIs
sons
sons.
no
eren
Hi
ha,
inadequació metode-objectiu.
Uns
la
respecte
després literari,
la
sons
pels
índia.
Donem
metodes
descobertes
llengua.
seva
Veiem doncs
com
les
altres
objectius
són
la
conservació
llengua ajudats per metodes normatius.
i
depuració
Aquest és
un
fi
de
re-
de
lingüística,
Edat
2.3.3
tualsi
Mitjana
els
i
saber
conegut.
tots
esfor�os
la
d'aquest període és
per
un
llatí
cals,
la
�eo-
cristianitzar
al
llatí,
el
que
XII.
segle
a
de
ra6
La
la
escrit
d'aquest
ja que l'alfabet
representar l'islandes
llatí
semblava
només
gri-
(com
representa cinc
tenir
trenta-sis
vo
vocals
.
el
ortografic, aquest
tractament
el
ques
l'islandes
que
aillada
islandes
teoria
per
l'alfabet
direm que
deIs
nema.
adequat
a
Gramatical,
Tractat
.l'ortografia,
comprensi6
fabet
Primer
el
a
sobresurt
que
reformar
"un
correspondencia
en
practic
intentar
distintiv:es)
la
intel-lec
cultura.
el
mentre
En
aven�os
reduia
es
islandes
resultava
exemple
dirigits
ser
de
en
anonim
autor
no
dinamica.
subordinats
estaven
lingüístic
treball
exemple de
és
seva
la
aturar
for�a pobra
van
llengua
sor
tractat
malgrat
pot frenar l'evoluci6
es
pot
es
estudis
L'estudi
considerada
Un
no
ser
va
els
tots
gairebé
logia
era
manera
cap
dies,
nostres
Mitjana.
L'Edat
ca
als
tot
conegut que si és veritat que
ser
a
i
fins
petidament perseguit,
fonema-una
seu
del
fonologica
temps.
seu
de
Tractant
de
les
diferents
en
la
En
explicar
temps,
Praga
lletra"
l'analisi
de
principis
i
vocals,
i
anonim
demostra
cer
una
fonologica estranya
la
anticipa
inadequaci6
en
l'explotaci6
ordena
escrit
nou
molts
del
de
l'al-
aspectes
la
concepte de fo
qualitats vocali-
dimensi6 oberta-tancada
i
amb
referencia
61
als
valors
assignats
llatines
a
islandeses
a
les
a
vocals
e
o
e
e
�
aquestes vocals
En
crítics
rencia
(deixant
amb
ses
lletres
nou
més
A
metodes
de
de
la
la
o
i
o
r6
la
nasalitat
duració
marcar
les
graficament
i
la
distin-
també molt moderns.
il-Iustrades
per
en
lletra
la
concepció, anticipa
ció,
ja
és
que
El
text
�a
desconegut
el
poc
no
resso
provoquen
desa.
fet
va
fora
esta
sotmesa
de
grans
a
les
que
i
fins
tats.
Si
el
for�,
no
sorgeix
al
islandes
Robins
té
de
dife-
treball
resso ni
cap
i
Robins
als
la
com
de
repte és molt debil i pot
civilització¡
si
ser
el
atribueix
cultural
islan
aplicar
Toynbee(6),
les
for-
que
sorgeixen perque
a
resta
epoca.
climatics,
vida
en
consecu
seva
(1967:74)
s'equivoca
civilitzacions
la
encara
canvis
de
repte proporcionat
una
forma
1808,
aillament
civilitzacions
un
la
diferencia d'una
aillat dins
d'Escandinavia.
pero,
l'esquema
no
completament
col-Iapse
Sembla,
les
tanmateix,
l'anonim
la
en
la
de
cornmuta
per
parells mínims,
seus
l'estructuralisme.
publicat
ser
de
un
qual
fet
un
tant
Les
comproyades
quals depen
Així,
Aquest treball,
i
de
conjunts
deIs
fonema.
o
dife
són
ció
sola
així
i
els
són descobertes
significat
absencia),
di a-
amb
avan�ada teoria fonologica,
fonologiques
rencia de
y
vo�als distintives islande
cions
i
u
diacrítics.
idos
descobriment
i
seva
trenta-sis
seva
u
lo
marca
sense
llatines:
la
seves
a
aquest
segons
el
comunitat
possibili-
superat amb poc
es-
repte és proporcio-
6�
nat
i
concentra
es
volupa
una
soIs
bloquejada
es
no
sorgira
no
troba
esfor9
ser
una
El
que
va
sembla
islandes
no
explicaria
continuada,
si
més
la
de
llengua
i
2)
deIs
estudis
fica
o
llant,
�
90
es,
da
p�ls
en
proven,
científica
No
l'Edat
en
no
a
i
és
en
islandes
i
no
d'Islandia.
el
tractat
llatí,
en
és
la
hagi
les
era
que
coordenades
trobar
tot
es
es
Llavors
en
posa
reformen,
una
queda gaire més
empresa
a
dir
i
d'una
es
s'amplien,
la
adequat,
una
mena
revisen
etc.
de
teories,
L'empresa
social.
sobre
el
treball
desenvolupament lingüístic
l'articulació de
bri-
gent interessa-
s'estableix
marxa:
idea
entorn
un
una
cientí
tradici6
una
concepci6
situaci6 adients
basicament
El
hi
necessari
problemes.
on
de
aquesta epoca és la gramatica especulativa.
de
que aquesta
per
que
per
sortia
perque
perque
que
més,
'apliquen,
Mitjana.
producte
que
és
aillat,
suficient
una
cadena
és
en
temps.
demostra
que,
s
i
important,
seu
mateixos
reacció
es
més
clima
un
cas
cultura.
cultural
sinó
el
dins
no,
racionalment
escrit
era
del
Aixo
més
desconegut
que
seria
tan
no
pot quedar
que
pero,
explicar
resta
1)
últim
la
fort,
massa
llavors
sin6
desen-
es
Robins.
segons
ser
i
superar-lo
civilitzaci6,
gran
Aquest esquema,
no
de
capa9
repte és
el
desapareixer. Aquest
o
Islandia
tradició
si
respondre-hi,
a
per
potencia; pero
gran
comunitat pot
prou
més
fonetic
a
interessant
Aquesta és el
descripció gramatical
llati-
6'"
�J
.. ,
sistema de
el
na
en
ra
l'estudi del
gica.
Els
llenguatge
de
autors
la
exclouen
en
la
En
la
com
no
soIs
els
art
les
estudien
aixo
entre
condicions
El
Rexaixement
EIs
a
terme
escolastica.
és
la
de
font
atenció
sics,
a
i
tradici6
la
lo
Modistae,
o
centren
se
ex-
la
�lguns aspectes
en
llenguatge
l'havien
la
com
unitat basica
de
les
per
fan
com
establir
un
coses,
categoritzaci6
necessaries
d'una
també volen
grecs,
d'estudi,
llenguatge-ment
m6n de
ciencia
una
considerat els
sinó que
el
com
a
en
determinar
i
l'acceptabilitat
frase.
desenvolupaments posteriors.
estaven
conven9uts que
duent
estaven
ruptura radical amb la precedent tradició obscu-
greco-Ilatins,
risme"
i
renaixentistes
una
rantista
i
del
relacions
regles
gramaticalitat
2.3.4
com
l'oraci6
introdueixen
-
camp d'estudi
seu
generativistes,
pont
dins
caure
mane
transformacional:
un
consideren
-
del
l'estudi
contemplen
-
a
concepci6, anticipen
seva
no
torna
D'aquesta
gramatica.
gramatica generativa
i
escolastica.
gramatiques especulatives,
pronúncia
clusivament
filosofia
la
sinonims
l'Edat
de
Retornen
de
Mitjana.
tots
especialment
Sostenen
valors
i
publicar
a
valors
"civilització"
els
recopilar
als
partir de
que
la
civilitzats
els
la
socials
i
i
morals
oposats al
"barba
literatura
classica
i
la
dediquen
textos
deIs
invenció
de
autors
la
seva
clas-
impremta
a
64
del
finals
xv.
s
Petrarca
ge
deIs
el
llatí
tal
per
El
de
seguidors ridiculitzen
seus
pel
Ciceró.
Es
basades
d'ensenyar
i
grec
els
escolastics
llatines
ques
i
publiquen
les
en
l'hebreu- són
també
d'aquesta epoca
tudi
llengües
de
les
escriure
objecte
és
vernacles
el
i
i
de
de
Donat
llatí
el
d'estudi.
creixent
llenguat
com
prenen
quantitat
gran
classiques
i
parJ-ar
a
destaca més
de
"barbarisme"
seu
el
model
a
gramatiPriscia
i
(7)
"correcte"
Pero
interes
el
per
l'adveniment d'una
•
que
l'es-
quantitat
gramatiques d'aquestes llengües.
La
ció d'una
ser
una
introducció de
la
impremta
va
suposar la
ortografia sistematica estandarditzada.
facil
empresa
i
problemes d'ortografia
la
i
importancia
de
la
reforma
seva
Aixo
no
donaren
va
els
prendr�
van
que
instaura-
una
gran
empenta als estudis fonetics.
Les
rebé
la
meitat
respondencies
una
la
de
entre
ferents manuals
proposar
i
la
primera gramatica
ortografia
una
da
en
so
"que
i
asi
un
so
la
estudiar
ortografia
i
pronGncia,
és
tenemos
ortografiques.
més
el
de
a
que
en
cada
i
La
(1517),
escrivir
como
en
d'
"una
paraules
di
general és
norma
no
en
icor
proliferaren
és
la
autor
de
com
pas
í
j a,
el
l'ortografia:
principi
lletra",
dedicaven'gai
relacions
llengua castellana,
reformar
el
que
les
d'Antonio de Neb.r
cas
la
a
fonologica
lengua castellana
basada
per
modernes
a
proposta per
thographia
llengües
obra
seva
ortografia
l'epoca. Aquest
una
les
reformes
de
també
de
gramatiques
qual
Reglas de
la
Or­
qual proposa
lletra
de
pronunciamos
escriu
per
a
ca-
Nebrija:
i
pronunciar
6
como
escrivimos"(S).
sons
castellans
fia
cions
i
la
seva
inadequació
l'epoca
i
-menár
el
en
sobre
a
fet
"The
fonetics
la
estudi
un
deIs
l'ortogra-
a
XVIII
potser el fonetista si
una
lació deIs
sons
dental
sernbla tenir
de
la
gran
parla.
exactitud
Va_
explicació tecnica d'aquest
gives
passage
the
and
breath,
a
apuntar que
conegut,
mecanisme:
also,
ana
together,
near
as
bear
to
the
fets
l'articuocci-
Presenta
"The
una
mo-
larynx both
as
we
please,
.
the
breath
el
l'articulació de
often
as
sí
deIs
fonetista
primer
d'es
cos
solgut an�
descriure
sobre
imprem­
/
oy the force of the -muscles,
stiff
Cal
amb
d'ortogra-
s' ha
més
consonants.
derna
to
el
ser
les
en
no
gran
títols
.
L'inte-
la
gran observador
idea clara
una
distinció sorda-sonora
un
de
un
tradició que
Era
descrip-
relació
seva
pressió
of Phonetics" (lO)
School
assolir
la
(sota els
una
les
llengua anglesa.
desenvolupa
es
d'aquesta epoca.
va
la
lingüística
en
proliferen
inexcusable
apadrina,
que
ser
va
que
de
qüestions fonetiques
English
i
al
que
l'ortografia.i
en
de
causa
ortoepial
Holder
centra
se
segle XVI
Del
-més encertat
la
fent
l'eropirisroe angles
fonetiques sisternatiques
pronúncia,
tudis
W-.
obra
Anglaterra
a
principal
ta(91.
fia
seva
influencia de
s'observa
la
la
contemporania.
La
rªs
de
Segueix
sídes
of
the
passeth through
larynx
the
ri
..
-mula, -makes
forros
-ment,
that
la
a
vibration
breath
seva
of
into
correcta
a
those
sound
vocal
teoria
cartilogenous
va
escapar
contemporanis
i
passa desapercebuda
Encara
a
Anglaterra,
els
or
més
voice"
a
bodies
(11)
.
which
Malaurada
l'atenció deIs
d'un
seus
segle.
problemes d'ortografia
en
re-
6(
laci6
bols
la
a
a
per
varen
van
classes
passar
AIguns escriptors,
més
anar
confeccionar
enlla de
un
res
edicions
les
posicions
de
posici6
deIs
la
F.
un
de
i
i
Internac�onal
publica
comparable
or
qán í,c
seccions
'
a
amb
al
a
As-
seu
les
prime-
dibuixos de
de
transversals,
l'articulaci6 de vuit vocals
a
(12),
Wilkins
J.
propostes per
Wilkins
sons
amb
fer
van
sím-
nous
alguns d'aquests
sons;
"alfabet
i,
invenció de
Lodowyck
l'angles
llavis
llengua
consonants
com
i
la
l'Alfabet Fonetic
a
quadre
un
l' AFI,
de
de
alfabet universal.
saig(1668:358, 378)
sis
propiciar
van
determinades
fonetics
símbols
(AFI).
pronúncia
i
la
vint-i-
representaven categories fonetiques gene-
que
rals.
florida
La
donat
niques,
vernacles
cionar
per
la
allo
diats,
i,
amb
encara
la
el
epoca
de
noves
terres
interes
entre
el
amb
el
canvi
assenyalar
frances
i
les
es
que
EIs
propor-
model
teoric
canvis
l'italia
i
anotats
enfrontar
van
va
i
o
es
i
fone
rela-
estu-
discutir
lingüístic(13).
que
colonitza.
missioners,
un
roma
modernes
llatí,
foren
llatí,
llengües
llengües
diacronica.
el
expansi6 geografica;
gran
les
classic havia mancat:
important,
el
les
en
aquestes i el
lingüística
més
encara
sistematic de
castella,
sobre
qüestions
deIs
món
al
historicament
Cal
tat
creixent
pels quals
cionaven
l'estudi
relació
que
tractar
a
tics,
les
i
el
de
entre
Aixo
Renaixement
l'home
occidental
comporta
altres
representa
coses
una
una
arriba
altra
a
activi-
construeixen
alfa
....
bets
per
a
algunes
de
les
llengües
de
l'India
panyant-Ios d'interessants observacions
i
Burma,
acom-
t
i
1
fonetiques apreciades
i
I
!
6'
actuals.
lingüistes
per
Així
la
com
tiva
i
deIs
esquemes
notar
Ilatins(14)
tradició
xen
la
les
que
de
producció
de
a
cercar
en
general
i
consideren
logic(15).
i
general
logica
di
parts de
fonetic
En
i
els
principis
la
el
seu
que
és
subjacent
se
intent
centren
l'oració i de
podem
intuitiu
humanistes
lir
grec,
descriptiu
metode
un
el
vernacles.
llengües
ment
i
cert
els
2.3.5
les
autors
llenguat­
gramati­
una
de
gramatiques
principalment
proposicions,
que
el
del
expressió
d'escriure
a
són
importants
a
les
dir
les
l'estudi
en
oblidant
de
l'estu­
en
les
se
Renaixement presenta
centren
reformes
sons
i
les
textos
a
la
estudis
articulacions
d'introspecció,
d'objectivitat
en
cos
és
les
de
eminent­
d'aquests.
auxiliat per
escrits,
un
pronúncia
ortografiques
L'objectiu d'aquests
deIs
i
i
d'utilització de
grau
com
seguei
que
del
fer
va
es
fonologic.
resum,
llatí
més
universals
gramatica
homogeni d'estudis fonetics que
del
modernes
llengües
racionalista
Les
descrip­
Port-Royal. Aquests
En
lle�gües particulars,
les
moviment
l'escola de
interes
ca
les
escolastica medieval.
parteixen
pensament
de
fonetica
gramatiques filosofiques,
tenen
ge
el
,
la
apadrinar
va
independencia gramatical
la
en
l'empirisme
les
El
tecniques
(que confereixen
aquests estudis),
ajuden
a
asso
objectius proposats.
Comparatisme
El
metode
.
historico-comparatiu sorgeix
el
segle XIX,
·68
pero
d'una
no
al
tes
trobem
una
ra
totes
que
les
als
ció de
les
i
la
segons
forma
es
multipliquen
XVIII,
un
recull
als
estudis
verses
etapes per
les
de
i
la
reben
de
ha
quals
verses
epoques
llats.
El
sin
fet
assumits
gava
cada
difícil,
Així,
que
i
no
dones,
sistematic
de
que
es
del
donen,
i
un
de
una
llistes
de
gran
Els
parau­
diferents
en
atenci6
el
s
servira
El
i
llenguatge
es
medi
per
un
XVIII
s
di
les
en
poden qualificar
adequat
formar
llengües,
a
les
en
cap
i
una
tradició
la
di­
conseqüentment,
no
de
nou,
menen
i
ai
fos­
no
públic interessat,
aquests estudis precedents
diferents
llen­
de
llengües.
resten,
comen9ar de
impossible,
llatí
passat.
trobar
desenvolupats
a
(1304),
al
aquests estudis pre-comparatistes
pensador
nou
si
en
van
compara­
paraula "Déu".
diferents
l'origen
en
no
de
remuntant-les
Aquests precedents comparatistes
d'esporadics perque
historia
sistematic de material que
comparatius
l'interes
concentra
estudis
Vulgari Eloquentia
"Par� Nostre"
el
particular
en
la
de
precedent
un
(recopilació
llengües), que
per
llarg
Els
ja
conside�
llengua, que
l'hebreu.
també
Bíblia
la
A
d'aques
Scaligero compara diverses
renaixentistes
suposen
la
al
obra De
seva
Renaixement,
oracions,
o
de
deriven de
suposen
historie
lingüística.
llengües romaniques
agrupa
Mit�ridates
les
les
el
En
la
A
llengües.
vulgar.
gües
dies-
nostres
estudia
Dante
la
continuaren
-que
l'estudi
i
llengües
llengües
ja que trobem pre­
aillada,
concepció monogenetica
etimologics grecs
fins
de
historia de
la
de
llarg
i
esporadica
comparació
de
cedents
manera
obli­
així
és
científica.
a
utilització
un
estudi
d'un
meto
6S
de
consistent,
sada
i
historiques
lectual
al
XIX
que
menen
a
s
socials
el
en
d�l
ment
fins
és
No
llengües conegudes,
tesi
hi
tal
Aixo
de
l'iniciador
tode
llenguatge
a
s
i
la
natural"
tivista
deIs
i
de
a
les
fets
Una
del
altra
En
descobri
del
lleis
per
hipo
i
per
arribar,
del
i
lingüística
de
llenguatge
m6n
-un
els
del
i
fets
me
objectivament inves
arriba
Enduts
de
tracten
a
el
formalitzador
decisions
basant-se
dur
en
comparatistes rebutgen
els
XVIII.
conside
es
fonetiques aconseguides
EIs
que
l'epoca,
tal
la
llengües
XIX
s
aquesta epoca,
intuicions
per
entre
del
element
inductives.
de
El
intel­
aquestes llen­
d'aquestes
minuciosament
ser
assagistes
la
antics
un
especulativa
observables,
deIs
l'ambient
totes
a
comparatius
científic
treball.
empirista
a
de
llengua original.
introdueix
comencen
també
científica
va
la
l'estudi
d'hipotesis
i
circumstancies
permetre de formular
historico-comparatiu
que
tradici6
XVIII
fets
ja
van
més
després explicats
través
tota
de
sistematic
tigats
estadis
moviment
occidental,
de
creaci6
la
estudis
reconstruir
a
cúmul
un
origen comú per
un
fomentar
va
finalment,
ra
havia
reconstruir
El
ba
lingüística
similltuds existents entre aquest i
les
diverses
gües.
teoria
qual quallara l'estudi comparatiu.
sanscrit i
que
d'una
postulaci6
comparaci6.
la
en
la
a
o
directament del
basades
pel
corrent
donar
una
exclusivament
terme
una
la
en
analisi
"ra6
posi­
base
en
els
objecti­
llenguatge.
qüesti6
de
metode
per
tal
d'objectivitzar
la
seva
representen
la
autor s
hipotesi
textos
dades
i
,
teoria
o
tant
per
accessibles
L'objectiu
que
els
el
de
titzar
les
Hi
dos
l'epoca, punts
a)
utilitzar
truir
les
punts
formes
antigues,
degeneració
d'una
sanscrit
considera
es
de
l'estudi
buim al
cia
a
ciat
va
el
s
XIX:
pero,
el
que
que
és
les
en
unes
reconstruida
re-
primiti
els
positivista,
hipote-
en
reconstrueixen.
per
a
arribar
representa
llenguatge. Aixo
sentit
fruit
recons­
que
del
sistematic
mitja d'hipotesis
com
la
de
a
qual
el
morfologicament.
XIX
s
a
concepció 'del,canvi
la
b)
que
el
sa-
pensament científic de
clau
amunt
l'estudi
per
la
proper
del
recons
comparteix l'estudi lingüístic:
més
"científic"
l'actualitat,
explicació
dar,
La
terme
com
i
el
en
que
la
mitjan9ant
d'abstracció
grau
el
científic
qualsevol.
per
basant-se
i
els
més,
a
perfectament
suposada integritat primitiva,
dit més
Hem
comuns
comparacio
la
empirista
primitives
evidentment
que
forma
una
cert
un
formes
suposades
ha
fan
XIX
i
llengües,
zel
és
utilitzen:
que
diferents
extremat
seu
del
comparatistes
verificables
creats
"adequats"
comparatistes persegueixen,
pel metode comparatiu
observables
més
De
Aquests
estat
pogut ésser
anteriors de la llengua,
d'estadis
Malgrat
i
han
no
que
demostrar.
s6n
escrits.
textos
han
no
volen
que
gles heurístiques hipotetitzen
va.
de
objectiva ja
utilitzats
trucci6
tisfet
utilització
la
evidencia
una
pels mateixos
a
és
investigació,
i
és
el
cert
naixement
si
generalment
atri-
té
vigen-
moviment
positivista
objectiu
de
inductives.
fets
i
ini
la
se
No.s'ha d'obli
aquesta concepció de ciencia és molt recent.
gramatica especulativa
deIs
escolastics
i
la
deIs
seus
se-
7
guidors filosofics
Port-Royal,
a
seves
demostracions
eren,
es
XIX
basaven
fet
El
lids).
nosaltres
que
fets,
més
i
sinó que
és
visme
que
admesos
principis
en
exactes
rau
el
en
definit
fet
és
no
el
i
la
"científic"
la
a
amb
rebutja l'argumentaci6
la
priori,
a
els
i
intuicio
el
i
cien-
de
concepte
positi-
aquests metodes són els científics
que
s
recopilació d'aquests,
pel positivisme d'aquella epoca,
determina
el
circumstancia
objectius
actual
nostre
com
eren
universalment va
a
i
curosos
amb
(les
segur
llengües
degut
l'observació
que
les
com
d'acord
saber
un
considerem més
fossin més
en
que
per
epoques anteriors,
les
que
de
causals
que.els·comparatistes
cia
constituia
que ells· consideraven que
el
científica
era
la
mentre
subjec-
tivitat.
Cal
ta
d'una
el
que
al
cap
que
ca,
etiqueta
i
les
ciencies
naturals
descriu
elabori
més
tracta
es
els
l'estudi
del
llenguatge
terreny de la ciencia,
ciencia madura que
sinó
catiu,
encara
que
treure
a
comen�a
dir
hipotesis
aviat d'una
fets
i
les
amb
tasca
llengües
no
es
s
XIX
trac-
poder expli-
que
a
al
la
classifimanera
de
.
....
Es
cIar
aquesta
que
varen
dur
nió
classificaci6
i
terme
a
tulaci6 d'una
co-deductiu,
nir
una
teoria
metode
teoria
EIs
els
tasca
taxonomica
és
compara tistes
del
material que
lingüística
en
el
qual
basa
inductiva que
necessaria
permetria
basada
es
i
en
la
el
per
a
la
reu
passar
a
la
po�
metode
ciencia per
hipotetia
obte-
general que doni compte deIs fets lingüístics.
compara tistes
arribaren
a
establir
algunes impor-
72
fonetiques
tants
lleis
entre
llengües
distintes
les
aixo
ques,
com
no
eren
sense
és
excusades"
bIes
deIs
raules
tics
da
ció
lleis
si
és
no
observa:
no
segueix
resten
paraules
segle,
el
establien que
actuen
que
amb
amb
tel-Iectual
i
prediccions
sobre
la
i
i
canvi
tot
Scherer
cauen
de
(1875):
fixes que
amb
l'epoca.
a
que
subjecte
l'espai
la
ciencia,
es
basava
canvi
fonetic.
A.
Leskien
"Si
hom
que
les
"els
admet
canvis
canvis
o
els
es
establia
en
en
el
elements
explicita
les
fon�­
l'ambient
les
de
in­
afer
lleis
evolu-
funciona
igual
que
de
els
químics.
historica
suposit
pa
pertorba
dedicava
estrictes
lingüística
En
Ileis,,(17).
Malthus
regles
a
ser
documenta­
sofreixen cap
no
deixe-
excepcions.
potser el llenguatge també
a
fet:
forma
podia
lingüística
altres
Darwin
economia,
L'existencia de
com
en
anomenats
fonetic
sense
historia
la
a
lleis
social
s'especula
que
"La
d'innovaci6
despectivament
cegament,
consonancia
mateixa manera,
cossos
la
en
corrent
Aquest moviment esta també enquadrat
tives
se
grup d'estudiosos
un
comparatistes,
podem observar
d'acord
van
Grirnm
i
.
del mateix Wilhelm
que
mateix
tendencies
a
(16)
mestres
per
com
general;
període anterior;
"ju�ggramatiker",
fixat
El
tendencia
l'últim quart de
A
considerades
determinades
casos;
en
Aquestes mutacions foneti-
excepcions.
una
relacions
les
compte de les formes trobades
estadis.
obstant,
�enien durant el
ha
donaven
i
fonetica
els
tots
que
evidencia
en
posaren
llengües
lleis
a
mutació
no
i
que
la
i
comparativa
regularitat
del
implicacions d'aquest
opcionals, contingents
i
sense
cone
73
el
cerca,
llenguatge,
El
en
i
comparatisme
que abandonen
centren
domini de
vament
l'estudi
també
Així
Com
la
de
els
fer
la
de
restringeixen
es
can-
restricció
una
volen
que
recons-
i
vives
llengües
moviment representa
lingüística.
lin-
exclusi
llengua observable. Aquest interes
comporta
els
com
l'historicisme
romantic,
ment
les
les
en
la
i
llengües antigues
neo-
radicalitzaci6
una
i
rigorositat
metodes.
deIs
per
re-
reconeixement
terreny i dominen els
disciplina científica,
una
científic
les
l'atenció
la
güística
a
cedint
va
lingüístics. Aquest
el
de
susceptible
de
objecte
seu
.
gramatics,
trucció
és
no
el
(18)
,
�
�c
c�en t""f'"
vis
establint basicament que
hom esta
xi6,
ciencies
historica
i
els
el
ciencia
una
els
deIs
i
neoqr amá t Lc s
cosa
que
demani
el
més
quen
a
l'estudi
de
fets
en
temporanis.
Aquesta
historia
la
dades
basada
de
s'oposa,
en
la
de
fer
la
seva
de
la
el
lingüística
actitud
tangibles i,
és
escrits
la
que
una
i
cas
es
teoria.
aquest
per
o
primera
lingüística
en
estrictament
,
tant,
dades
ni
de
i
prefereix,
de
i
qualsevol
es
dedi-
dialectes
vegada
basada
a
de
verificables:
l'últirna
concepció
espe-
S'allunyen
petit esfor9 especulatiu,
textos
no
"Ursprache"
de
context
rebutgen leos concepcions
llengua primitiva,
accessibles
característics del movi
predecessors comparatistes.
seus
de
dades
En
influenciats
certament
treballen dins
tracten
exacta.
l'estudi
la
estan
nacionalisme
neogramatics
naturals,
"científica",
culatives
comparatistes
una
en
con
a
la
les
concepció
insistencia
La
en
dades
de
les
d6na
llengües,
floriran
de
es
basar-se
l'estudi
de
l'evoluci6
observables per
els
dialectologic,
ca
neogramatica,
una
revisi6
l'estudi
tringeix
a
d'estudi
fonamental
com
viment
se'n
deIs
és
les
pronunciaci6
és
encara
inductiva
que utilitzen,
i
classificaci6.
seva
servir
també
diferents
servar
que
de
basada
fonetic
i
que
geografia lingüísti-
les
i
ús
Segle
des
de
xx.
sons
fa
"fonetica".
La
al
Malgrat
la
el
les
a
produits
la
Abans
de
la
tan-
d'aquest
mo-
o
correcta
observables,
reconstrucci6
llengües primitives
zel
fan
positivista,
en
formes
generals.
un
de
seu
Directrius
temps
dades
en
textos
objectiva
-de
camp
algunes descripcions
intuicio
de
El
metodologia hipotetico-
i
reconstruir
a
marge
objectius:
llengües
suplementari
llengües
res-
es
llenguatge.
l'ortoepia
que
l'estudi
en
lingüística
del
només
seus
dosis
petites
llengües
fan
les
introdueix evidencia
EIs
de
en
ja
importante
anteriors
xen
la
donen,
es
llengües,
permet de satisfer els
2.3.6
de
historia de
TaIDbé
d'estadis
sa
la
predominant d'estudi diacronic,
de
en
domini
observables
la
coneixen.
sincroniques
la
i
concloure que,
podem
el
historico-comparatista,
els
l'estudi
a
observaci6 directa,
una
descriptiva
historica
principis d'aquest segle.
D'aquesta
tes
empenta
gran
quals permeten
fonetica
la
en
a
estrictament
suposar
suposades.
escrits,
seves
la
cognats
Cal
ob
qual
co
propostes.
comunicaci6 humana constituei-
objecte d'estudi
Saussure
i
els
que
ha
rebut
el
estructuralistes,
nom
molts
75
investigadors
de
sons
la
ta
de
na
meitat
domini
base
més
estudiat
la
tota
a
per
etc.)
i
es
per
instrumental da
o
deIs
de
tasca
del
d'una
sons
i
XIX,
la
s'han
XX
gle
qual
ha
ralistes.
un
els
on
ha
ha
mitja
fet
i
estat,
La
encara
arribar,
a
més
és,
s'ha
fonologia
per
amb
sentir
sego
llen-
estat
el
servit
de
reconstrucció.
renovador s
corrents
la
a
Malgrat aquests considerables assoliments,
d'estudi
els
emetre
desenvolupament historie,
pels lingüistes
utilitzem
com
desenvolupar
va
L'evolució
segle passat.
seu
manera
experimental
segle XVIII,
llarg del
la
per
llengua,
fonetica
la
del
del
la
larinx,
parla;
finals
al
gua,
(la
argans
certs
interessar
van
es
de
for9a
el
la
ha
model
erigit
en
deIs
deixar-se
sense
lingüística
estat
la
terreny
del
se-
fonologia,
estudis
model
un
el
estructu
conceptual,
distreure per
la
en
com,
deIs
plexitat
fets
físics,
facilment explicable que
no
en
el
terreny de
d'unitats
tats
semblen més
logia
gic
és
joc
en
no
deixa
postulen
els
la
llengua.
s'hagi produit
en
aquest camp
aixo
molt
metode
de
femes
Aixo
tre
i
totalitat deIs
és
que
problematica?
lexemes
el
que
els
ha
semantica:
la
i
mateixos
tractat
l'americana
n'ha
ral.
Aquesta ha
estat
tica
generativa
que
la
de
Es
fets
lexic,
és
decidit
el
canviar
revolució
el
marc
chomskiana
té necessariament
i
fonola
i
com
altres
amb
el
as
ma-
monemes,
als
lingüistica
fono
la
tal
els
als
que
i
nombre
model
semantica-
procediments
Es
aquestes uni
lingüístics
poden aplicar
la
el
Aquest exit de
poden abordar
Es
fer
i
limitat,
determinar.
estructuralistes?
i
de
restringit
pectes de la llengua -sintaxi,
teix
o
presentar alguns dubtes:
la
a
l'estructura de
sintaxi
facils
de
extensible
la
a
mor
fonemes?
europea
men-
teoric
gene
de
repercussions
la
grama-
sobre
el
76
pla fonologic.
A
les
teories
enfocaments
dos
del
lingüístiques
al
principals quant
segle XX,
lloc
que
troben
es
la
ocupa
fonolo
gia.
a)
un
En
nivell
d'altres
les
teories
d'organitzaci6 lingüística,
i
nivells
derivable
només
aquestes teories poden encabir-se
Bloomfield,
ZkOYi
altres
els
Bloch,
metode
llengües.
operacional
Un
altre
unitat basica.
El
les
dades
obtingudes.
els
fonemes
En
un
un
gran
com
comú
en
de
fonetiques.
Jones
i
i
En
Trubet
Pike¡
Harris
Smith,
cataleg
Es
tracta
La
s'han
com
és
i
que
estar
a
el
i
s6n
que
les
fonema
com
ensinistrat
les
d'un metode
comú
d'analitzar
prenen
aplicar
altre
conjunt
un
de
teories
teoria
lingüístiques
Hi
prosodica
de
ha
de
dues
la
escoles
fonamen­
vista:
Firth,
Henderson
i
Carnochah,
argumenta que les teories fonemiques només s'apliquen
les
llengües
on
els
europees,
pero
tipus de llengües
elements
prosodics
que
com
s6n
les
no
serveixen per
del
fo­
rebutjant
que
altres
a
descobrir
a
per
a
fone­
operacions
component de la gramatica,
representatives d'aquest punt
1)
dades
independent
denominador
a
consisteix
concepte taxonomic de fonema.
tals
nivell
considera
es
llengua.
nologia e? considera
el
de
Trager
descriu
que
metode
tenir
d'una
tenen
punt
ticament,
b)
un
les
Hockett,
fonologia
estructuralistes americans.
Aquestes teories
un
la
fonemiques
sud-est
essencials
per
a
descriure
asiatic
a
la
a
o
Africa,
caracterit-
77
zaci6
la
de
2)
tal,
n6
Per
de
ha
nologia
Una
2.3�7
dues
segle XX,
deIs
lisme¡
a
de
un
deIs
seus
i
prosodica
si-
les
directrius
fonamentals
en
fo
generativa,la
sintactica.
estudiar
Pos-
abans
informaci6
a
i
semantica.
la
detall
de
els
la
objec-
corrents.
L'estructuralisme
considerat
és
merits
grans
tenia
que
la
passem
és
Saussure
i
Halle
Chomsky,
primacia
sintaxi
diferents
Estructuralisme.
F.
la
teories,
accés
tenir
metodes
i
la
a
vegada tra9ades
al
fonologia
totes
té
no
subordinada
a
de
generativistes
fonologia ja
esta
que
teories
Les
la
on
tius
llengua.
el
europeu.
pare
l'estructura-
de
d'una
d'expressar
manera
-
formalitzada
veure
autors
en
Quant
tres
malment
anteriors.
a
la
davant
implica
la
dir,
descripci6
l'estudi
o
fonamentals.
de
tria
de
la
del
ell
s'esdevé
observar
En
podien
es
el
sincronia
tradici6
que
es
primer lloc,
i
lingüística és
l'estudi
prescriptiu
utilitzar.
la
intuitives que
canvi
mou
els
diacronia
l'estudi
historica
al
i
sincronic
precedente
tal
i
establia
com
s'hauria de
es
for
formula
descriptiu del llenguatge,
com
llarg
estableix
llengu�tge
que
en
entre
lingüística.
diferencia entre
llengua,
la
la
Amb
l'objecte, podem
dimensions
la
de
l'objecte propi
que
de
serie d'idees
metodes
i
objectius
de
una
d6na,
Aixo
és
a
versus
pronunciar
En
parlant
del
comparteix
que
lització concreta
Estableix que
el
distingeix
lloc,
segon
d'aquest
coneixement
comunitat
la
saber
de
l'objecte propi
i
lingüística
i
"llengua"
a
com
lingüístic
l'estudi
la
rea-
"parla".
lingüístic
és
la
llengua.
En
diada
els
sada
cada
on
i
altres
no
la
amb
com
absolut.
en
la
la
que
element
l'afirmaci6 que
en
il-lustrada
i
sistema
un
de
llengu� és
el
de
la
forma
deIs
i
estuin
relaci6
en
teoria
expres-
substancia,
no
escacs,
valor
seu
ser
d'elements
definir
Aquesta és
adquireixen
ha
llengua
s'ha
coneguda metafora
s'identifiquen
ces
mostra
sincronicament
descrita
i
terrelacionats,
amb
lloc,
tercer
pel
on
les
lloc
pe-
qüe
,.
ocupen
al
tauler
per
la
seva
nen
al
llenguatge
lingüística
els
xer
la
apareixen
mateix
lloc
a
la
o
d'elements
a
la
la
lingüística
sobre
di.
ta
En
en
tar-se
veiem
cia
d'elements
mateixa
fa
la
independencia
definir
tercer
i
un
moderna
les
lloc:
que
el
de
fer
domini
de
relaci6
parlada,
i
amb
a
ni
susceptibles d'aparei
i
de
és
entes
a
tota-
subjacent virtualment
a
tota
justifica
la
sistema
o
l'afirmaci6
lingüística
com
a
tasques de la lingüística,
"la
do-
com
tasca
de
la
definir-se ella mateixa"
desig
són
que
es
no
l'estructura
o
cadena
i
peces,
cadena.
relaci6,
en
de
sintagmatic,
Aquesta nocio d'estructura
litat
altres
fonamentals
nivell
a
les
Aquestes interrelacions
nivells
sincronica:
que
relaci6 amb
física.
dos
a
paradigmatic,
al
seva
substancia
elements
vell
i
la
lingüística
Saussura
objecte d'estu
Saussure
lingüística
(Saussure,
de
sera
1916:
irnrnanent.
...
46).
esmen-
delimi
Aquí
Aquesta tenden
d'aquesta disciplina estigui
centrat
en
79
la
l'estudi de
Aquesta és
lacions.
del
és
que
i
manent
de
aixo
que
si
en
encara
la
implica
Saussure
que
és
lingüística
Aixo
tual del
psicologia
teix¡
Durkheim
tant
observable.
tament
canvi
els
en
interessats
Hi
Europa
tots
ra
sistema
que
la
El
consideren
dent de
criteris
l'expressió
L'objecte
els
seu
o
la
veiem
(19)
subjacent
l'ambient
Saussure
feien
no
que
el
ma
direc-
era
representa
neogramatics
al
intel-lec­
socio logia
estaven
seu
treball.
forma
porta
i
del
interes
La
un
només
existencials
del
la
ciencia
elements
en
ells
és
la
mateixos,
tant
Hjelmstev
saussuriana
el
en
pla de
el
com
la
interrelació:dels
en
la
lingüística
contingut
de
relació
ha
només
criteris
entre
de
pla
extralingüístics
i
de
idea
estructu
a
en
fonologia independent
de
in­
com
centra
l'analisi
la
'
a
"estructuralis-
glossematica
la
tant
en
llengua co�
l'extrem
a
"forma"
se
la
diferir
terme
substancia,
no
definint
que
puguin
que
noció de
la
(20),
estructuralistes
(semantica i gramatica)
(fonologia),
elements.
així
el
és
els
que
significat
Dinamarca
llengua
contingut
sió
de
manera
encara
que
l'exacte
en
i
amb
l'objecte
que
"llengua",
estudiaven el
escoles
comparteixen
l'escola
ja
la
im
observables.
EUA,
de
me",
i
els
als
com
D'aquesta
diverses
ha
encaixa
Freud
com
objectius,
en
terpretació
o
la
temps:
de
afer-se
imposa.
l'estructura
en
llenguatge observable.
seu
ho
determina
l'estudi
interes
un
ciencies
re
restringida
l'interes
pero
i
elements
seus
definició molt
una
delimitar-se d'altres
del moment
els
mateixa,
propiament lingüístic,
Des
propi
llengua
els
de
i
l'expres-
ser
pura,
i
indepen
l'analisi
de
fonetics.
elements
i
no
observant estrictament
so
aquest principi consideren que
lingüística autonoma,
independent
nologia, que
és
on
establir
la
classificaci6
van
té
Trubetzkoi,
de
te
i
la
Apliquen
ca.
el
fonema.
fonema
el
a
Praga,
teoria
ritzen,
els
i
els
interes
saussuriana
la
llengua,
pels
sistemes
els
trets
el
fonema
als
sons
s6n
Nikolai
teoria
com
de
que
fonologi
del concep-
pertanyen
pertinents
fonologics
la
gran,
relacions.
seves
voltant de
en
sons
realitza
les
l'elaboraci6
a
tractant
es
que
i
sons
constituida al
considera que
més
fo
En
disciplines.
desenvolupament
deIs
Es
fonemes
d'altres
seu
principal
seu
fonologica complexa
fineixen
el
tenir
va
L'escola de
pot assolir l'ideal d'una
es
la
a
una
la
els
classificats
parla
unitat
De-
parla.
caracteen
classes
,
de
sons
Aixi,
que
per
s'oposen
altres
a
oclusives
les
exemple,
/k/,/g/formen oposici6
i
la
dimensió
següent
de
classes
en
la
en
diferents
catalanes
dimensi6
punt d'articulaci6,
de
com
parametres.
/p/,/b/¡ /t/,/d/
veu-absencia
ep
representa
de
i
veu
en
el
dibuix:
t
p
b
També
nen
els
fonemes
contrasten
nal
de
compren
es
en
determinen
en
només
diferents
posici6
sil.laba,
els
i
les
trets
que
diferents
posicions,
inicial
arriben
9
al
es
i
relacions
per
mitjana pero
exemple /r/
no
en
distintius
i
/r/
posici6
concepte d'''arxifonema'',
mantenen
mante-
que
en
que
posi-
fi
neutralització.
cions
de
la
Praga
de
sil-Iabic
síl-Iabes
i
EIs
ric
basat
funciona
i
pros�dic,
estructuralistes
per
la
les
nocions
l'estudi
a
teoria
Hi
ha
morfologics
en
els
l'estudi
a
fonol�gic.
de
la
a
i
Coseriu
trets
fa
Es
distint�us que
patent la
ara
diverses
d'estudis
aportacions
quals s'aplica
Pottier
d'utilitzar
el
la
a
la
el
tracten,
de
mateix model
semantic,
l'estudi
amb
teoric
i
sintactics
descripci6
nivell
neces-
sintaxi
procediments analítics
en
teo
model
un
també
fonologia;
mantics,
l'es
a
demarcadors
lingüística inclogui
s'han
aplicat
i
d'oposició
els mateixos
com
deIs
determinen
europeus
gor�es gramaticals
tes
estructuralista.
fonologica
procediments d'analisi s'apliquen
semantica.
la
i
i
l'esco
pot afirmar que
es
resum,
paraules.
en
sitat que
teoria
mateixos
EIs
tudi
la
crea
En
de
cate-
que
lingüisse-
camps
estructuralista
�
bé ha
funcionat per
que
tan
que
aquest rnodel estructuralista
sintactica
o
bé
i
semantica
canviar-Io.
la
entre
lingüística
modificació de
ca
per
tal
plicació
(GGT)
2.3.8
Aquí
la
i
cal
que
entra
la
a
en
europea
i
donant pas
a
la
a
les
no
s'adequa
a
la
descripció
o
bé
revisar-lo
i
joc
la
diferencia
fonamental
l'americana.
teoria mentre
d'adequar-Ia
fonologia. Es, pero, pales
que
als
EUA
necessitats
A
ampliar-lo
Europa
aquesta
de
no
es
descripció
hi
ha
modifi
i
ex-
Gramatica Generativa Transformacional
.
L'estructuralisme america.
Les
arrels
de
la
lingüística
americana
no
són
de
caire
82
filologic
com
pol�gica.
La
ensinistrats
estaven
i
enfrontar
varen
teoria
ta
llerigües
és
que
traduí
les
d'analitzar
portancia
sembla haver-Ios
a
construir
p�sits
de
tal
crear
de
fer-ho
bIen
ra
treball
amb
els
inadequació
una
Una
la
amb
altra
les
de
EIs
rós
positivisme behaviorista,
a
criure
s'ha
de
les
dades
ressant-se
el
la
per
la
del
teoria
en
les
lingüísti-
seguir
donar
tal
per
im-
una
els
confirmats per
i
americans
Aixo
forma
sem-
deixa
d'un
al mentalisme
veu
es
limita
considera
que
a
rigo-
de
especialment
ser
treball
su-
metodes.
la
en
reacci6
va
uns
per
lingüística no�america
la
psi�ologia
seu
hip�tesis són
descoberta.
amb
de
necessaries
tan
Freud�
notable
estudiar
aixo
és
al
i
des
que
lingüística.
contrasta
amb
relació
antropologia
influencia
la
observables· i
restringir
Sapir
música,
en
que
la
a
Les
de
Aquest condicionament
Bloomfield,
l'estructura de
americana,
objectius
és
etc.
proce
estructuralistes
na,
Jung,
desenvolupar
van
comprovats
ser
característica
influencia de
aques
hip�tesis,
procediments
deIs
funcionava
com
s'havien de
lingüística.
teoria.
una
i
aquests procediments de descoberta,
han
que
Sapir
de
Es
que
és
d6na
es
estructuralista,
imposici6
L'escola
a
confós
teoria
una
la
antro-
teoria
descriure
a
operacions
exclusiva
tan
real
llengües.
en
llengua.
una
la
en
problema
descobriment per
d'especificar
ca
al
descriure
a
per
de
diments
tradició
la
dins
llengües ameríndies. Boas,
les
de
Bloomfield
es
són
primera preocupaci6 lingüística que
descripció
la
sinó que
Europa,
a
i
el
del
mecanicisme
llenguatge
psicologia,
llenguatge
en
cada
i
un
bloomfieldia
amb
la
insistint
deIs
inte-
literatura,
en
la
aspectes de
continua
la
vida
89
u
Estudia
humana.
IDa
a
allo
que
la
l'estudi
res
dades
a
passa
logica
matiques
nou
tractara d'anar més
i
estudiar
el
els
criteri
les
de
la
dades
és
estructuralistes
altra
EUA
exemplificada
reixen
de
duir
uns
a
les
me
hi
de
fonemes
en
maneres
de
Praga
una
la
a
la
i
a
conceptes objectius.
la
lingüística
descripció
fono-
explicitar
a
les
seqüencies
Els
dos
les
fone-
requeriments
són:
lingüística,
1)
mantenir
(nivell fonologic,
morfolo-
noció
clau
per
distribució,
noció
trobar
de
ambdues
i
no
totes
es
estructu-
mentre
escoles
universals
manté que
als
contrast
negació implícita
que
en
2)
entre
impredictibles
universals.
atenció
seva
lingüística.
noció de
la
Boas,
la
en
nivells
diferencia
ha
i
seguiren
lingüístique observables,
Praga hom esta interessat
als
la
constituents.
veiern que
doncs,
aIDericans
Una
deIs
l'analisi
en
americans
consisteix
llengua
als
separació
sintactic)
mentre
de
en
fnternes de
l'analisi
a
per
distribucionistes
de
Així,
concentrant
distribucional,
de morfemes
estricta
rectriu.
objectiu
enlla
afir
troba
es
que
estructures
lingüi�tes
important
distribucionals
descripció
ralistes
més
sintactica
i
les
mitjan�ant operacions
criteri
imposats pels
als
un
que
i
llengua
parlante Aixo representa
formal
relacions
la
parlante
ser
i
de
allo
pautes bloomfieldianes
El
psicologica
és
general, pero,
l'analisi
gic,
lingüística
tangibles
En
una
la
lingüístic,
la ment del
les
realitat
descriu
que
del
ment
la
era
és
que
per
la
dia
que
fonologics,
deIs
les
poden,
universals,
llengües dit'e
per
tant,
re
84
Cal
ralisme
l'area
en
ser
va
finit
sistema
contrari,
com
és
taxi
l'estudi
Havent
amb
pel
del
ve
la
fet que
d'un
llengua. Al
baix,
tan
adequa-
infinits
com
la
cap
sistemes
l'estructu
l'estudi
a
d'una
sons
ni
és,
no
revisat molt
de
particularitats
cana,
podem
todes
d'analisi.
raci6
a
i
El
la
a
definici6 del que
és
el
sin-
és
fa
autonorna,
i
europea
naturalesa
propiarnent lingüístic
me
i
l'aspi-
corn
a
la
restringeixi
es
que
les
ameri-
objecte
for9a reduit¡
de
carta
i
generals
domini,
seu
d'estudi
lingüística
ciencia
a
com
domini
trets
estructuralista
sintetitzar
a
els
breument
l'escola
passar
donar
ciencia,
deIs
de
semantica.
la
o
Aixo
s'adapta optimament
l'hora d'enfrontar-se
a
assoliment
gran
fonologica.
teoria
aquesta
més
el
que
estructuralista
teoria
da
remarcar
tal
per
de
delirni
,
tar-Ia
d'altres
reduit
a
els
En
estructuralistes
dades
les
Arnb
la
també
fa
assistirn
clusivarnent
interessats
Saussure
s'atura
a
la
la
denades
tica
parole,
ment
ha
d'estudi
queda
relacions.
aquesta an
pel positivisme,
l'area
que
i
elements
seus
influits
als
lingüística respecte
ge,
els
d'observaci6
camp
restringeixi
es
observables.
Saussure
no
el
Així,
llengua mateixa,
científica
sia
a
la
ciencies.
del
en
la
en
sin6 que
parlante
la
un
canvi
en
els
objectius
neograrnatics. Aquests
dades
les
Sapir,
seu
a
estudiar
als
EUA,
entorn
facultat del
i
del
externa
la
seva
s'aparta
afirma que
llenguatge
i
de
estaven
rnentre
tangibles,
manifestaci6
passa
positivistes del
d'estudiar
a
ex
que
llenguat-
estructura
de
la
les
coor-
lingüís-
descobrir
corn
85
es
la
a
representa
del
ment
descripció sincronica
La
l'anim és
a
de
utilitzats
objectius
de
que disposa
continuen
essent
per Grimm,
la
de
com
una
revolució dins
aven9,
tica
potser millor,
més
Els
ja
les
relacions
més
enlla d'aixo,
depuració
i
els
ment
a
aillar
segons
criteri
sificació
sense
del
que representa
També
la
formal
lingüís­
hi
ha
de
és
de
ell
el
i
una
el
americans
següent
els
fet
Només
En
es
aixo
pas
estudiar
context
la
a
la
van
una
Bloom­
exclusiva­
i
d'aparició.
l'evolució de
d'abstracció
no
particular,
descripció lingüística
o
que
representen
predomina. Aquest
a
elements
dediquen
és
lingüísti­
estructuralistes
metode.
del
que
per
historia
vegada
EIs
també
i
l'estructuralisme
la
taxonomisme.
de
autonom,
ser
classificar
elements.
pur
necessari
dins
ha
distribució
és
gran
la
unitats
seva
un
de
estructuralistes
les
pa�ticular
en
principi d'immanencia
que
els
considera
es
reconei­
formals,
entre
etiquetar
de
sistematització
i
fiel
que
sí
i
els
que
ha
intentaven
classes
en
mateixos
i
els
canviat,
se'ls
llenguatge
tradicional
grecs
trobaven
el
el
han
classificar
lingüística
canvi.
un
el
assentat
els
lingüística. Metodologicament, pero,
ca.
les
la
Conceptualment
establint que
d'allo
sera més
ho
com
L'estructuralisme
llengua.
fonologia.
d'haver
xer
la
gran
o
Observem que
Saussure
etc.:
Verner,
elements
la
llengua és
la
de
explicatiu
no
els
que
els
dins
sistema
GGT.
Malgrat
metodes
i
purament descriptiu
la
del
estructuralistes.
l'objectiu compartit pels
tard
parlante
estadi
agrupar­
A
Europa
de
clas­
lingüística,
teoria
que
ja
fan
86
els
generativistes
necessitat i
va
senta
cap
La
per
utilitat,
estat
metode
el
la
possible; malgrat
classificador
no
se-
repre
innovaci6.
estructural
metodologia
americans
lingüistes
la
evocant
hauria
no
terminologia
ha
metode de
metodes
i
també
estat
anomenada
reconstrucci6
interna,
comparatistes.
En
realitat,
•
la
descripci6
que
els
fonetica
mateixos
tistes,
pero
tracten
amb
hi
ha
cap
1)
el
grup
postulats
comptes de
en
dades
de
en
dades
compara
diacroniques
llei
grup
de
fonemes
�
fan
Mentre
per
no
de
Isil.laba accentuada
Verner,
+
catalans
i
(p,t,k)
__
,
N
[fricatius]
els
(p,t,k,)
(b,d,g)
(oclusius]/=#=
que
a
primitiu indoeuropeu
(f,9,h)
la
apropiat
amb
deIs
germanic
diu
com
del
rE
Ip,t,kl �
tal
tractar
lingüistic
a:
-_�
el
canvi
més
.
german1c
{p,t,k}
2)
del
és
no
sincroniques. Metodologicament, pero,
consonants
primitiu
com
distribucionalistes
diferencia entre:
...
passa
deIs
__
es
,
realitzen
(/l/
de
estructuralistes
__
com
el
en
a
cas
Id/)
americans.
aquest metode de reconstrucci6 interna és
satisfer els
objectius comparatistes
distribucionalistes de descripci6
i
classificaci6,
i
no
també
és
87
adient per
gens
del
i
llenguatge
Així,
Sapir.
i
estudiar
of
Pattern
dents
de
metodes
tal
simular
llengua
i
i
en
aquest punt
és
el
1968.
primer
creu
funciona
la
la
de
com
representaci6
a
Encara
relació
i
entren
humana
la
les
frases
que
ja
ha
és
conside-
una
i
formalitzar
és
lingüista
quant al
estu
seu
crear
model
un
competencia lingüistica.
En
l'apre
en
sabem
els
estímuls
dir,
que
resulten:
MENT
sabem el
negra",
si
tracta,
dones,
la
humana.
de
el
a
F2
frases
infinit
ment,
és
estímuls
que
utilitzem
i
i
llenguatge,
F3
lingüista
Sound
n'hem vist prece-
E3
ment
The
Fl
E2
no
l'estruc-
llenguatge
El
pero
Saussure
hi
de
de
prefaci
entre
del
tasca
el
que
explicitar
ment
mecanisme
un
la
a
que
Chomsky encapqala,
nentatge i producció del llenguatge,
hi
fan de
com
objectius.
especifica
com
English,
Chomsky
com
la
l'estudi de
en
Chomsky
di.
veiem que
dones,
revoluci6 que
gran
mental,
tura
realitat mental
seva
subjacent
Fonologia generativa.
La
rar
la
entre
divergencia
2.3.9
i
l'estructura
sobre
preguntar-se
a
la
és
de
passa
la
del
frases
nen
a
la ment,
.
.
dins
aquesta "caixa
terminologia cibernetica.
crear
Chomsky
dins
.
fa
un
model
una
aprenent
que
analogia
una
simuli
entre
llengua:
Del
que
es
l'actuaci6 de
la
tasca
crear
un
del
nombre
partir d'un nombre finit d'elements.Ates
88
té
l'únic
animal
que
predisposici6
innata
al
és
l'home
que
una
perrnet d'aprendre
lagic
processament de
produir
nombre
un
inforrnaci6
llenguatge
A
de
mente
La
ments
d'avaluaci6.
la
teoria
la
només
és
pres
a
indicar
i
tat
the
per
li
que
innata
estímul
doncs,
innats·
)
el
cri t.eri
triar
laws
quina
la
o
és
la
models
proporciona
les
la
millor
simplici tat
adequat
adoptades
és
diferents
teoria
és
describe
we
and
is,
la
a
i
del'al
permet
relativamente
és
el
conté
diver
etc.
Esmen
que
el
amplia
més
ge­
impor-
Aquest criteri
i
Goodman
plus
més
�ramAtic�
la
per
gramatiques.
"what
la
procedi
uns
dades,
considerat
convencionalistes
realitat
1961:
que
de
parlant té
metrica d'avaluaci6,
simplicitat
tne
extrapolate
Quine,
que
simplicity
what
is"
(ci
94).
Aquest criteri
cessariament
de
entre
whereby
Halle
el
que
ensems,
�olucions
les
filasofs
deIs
diversos
crear-se
forma
en
simplicitat, generalitat, amplitud,
consideren que
of
un
rebuda
parcial
gramatiques elaborades,
caracteritza
per
Així,
d'una banda,
Donades,
nerativa.8criteri d�
tant
com
recursos
gramatica
lingüistica,
diverses
criteris:
ment
+
informaci6
Aquest procediment,
tarem
frases.
(estímuls)
funcionament de
d'avaluar-Ies
sos
de
lingüistics, poden
i
les
dades
que
infinit.
forma
tra
infinit
parcial
partir
d'estímuls
suposar
llengua. Aquesta predisposici6
una
permet d'analitzar el llenguatge que rep
li
i
és
parla,
no
en
és,
sí
pres
mateix
d'una
manera
i
tant
per
en
absoluta,
totes
les
ne-
89
circumstancies.
un
La
roda
pero
ma
és
aixo
per
No
plicada.
el
ha
ca,
Només
de
estat
com
la
que
reals,
incideixen
ries,
és
i
en
un
nocions
arees
de
de
ambo
ran
mateix
en
la
aquí
més
tractat
hagi
ha
a
d'aquests
i
i
de
de
un
cas
decidir
i
en
rodana.
és
com­
tant
que,
lingüísti­
en
(21).
autors
parametres
direccions
que
contra­
l'ordre
d'importancia
la
optimitzaci6.
a
seva
l'hora
si­
En
particular.
El
d'aplicar-li
optimitzaci6, principalment
els
ópti­
l'optimitzaci6
ser
diversos
és
casos,
tema
diversos
vegades
a
la
simplicitat
sembla
en
soluci6
caires,
aquest
en
per
sempre
semantica,
caires.
massa
La
utilitzaci6
seva
decidir quin
criteri
fonologia
de
en
les
generativistes s'enfronta-
i
utilització
ha
simplicitat
ha
fonologia generativa:
2)
infinit
noci6
fet,
per
contrari.
la
la
roda
una
problemes.
El
ment
hi
simplicitat
sintaxi
hi
com
d'aquests parametres
un
al
ans
simplicitat
pero,
dificil
llenguatge és
en
s'inventa
simple perque té menys caires,
nombre
competentment
tantes variables
tuacions
un
Primer
complicada ja que té
veiem que
teoric
afegirem
roda.
millar,
endinsarem
ens
planol
massa
té
doncs
la
resulta més
és
roda que
la
Així
en
resulta
que
triangular
no
de
exemple conegut, podem imaginar
un
posar
d'invenci6
intent
quadrada
Per
del'
dictat
1)
la
tingut
utilitzaci6
,
maxim
seu
punts que defineixen
tres
parentesi
el
i
3)
de
trets
rendi
la
fonetics,
l'ordenaci6
de
les
regles.
1)
La
utilitzaci6 de
trets
fonetics
no
és
una
innova-
90
de
ci6
del
finals
de
segle passat,
dental,
labial,
als
remuntar
feien
que
acústics
de
i
feia
descripcions articulatories;
no
La
polemica
floreix
defensors
les
de
l'articulaci6
coneix
es
objectivament,
amb
termes
com
podem
ens
tradici6
la
en
india,
que
d'aquests
cap
unitats
a
com
en
que
de
recerca
distintives
els
defensen que
que
produeix
com
essent
tre
que
el
que
i
articulats
tothom pensa
a
en
Aquesta polemica
l'Europa
oriental
l'escola
de
britanica
la
importa
les
o
criteri
no
al
resol
vel
els
és
trets
pels
trets
de
la
i
defi­
etc.
del
aguts,
impressi6
els
sons
paladar,
men­
pensem
basicament per
en
etc.
escoles:
acústico-auditius,
mentre
articulatoris.
legs generativistes s'enfronten també
el
parla
sibilants,
sons
es
la
a
dents
que
terminologia acústico-audi
nosaltres
que
s'adopten
decideix
EIs
mateix
el
sonoritat,
agut,
com
mesurar
fer
Praga amb Jakobson i Trubetzkoy,
es
acústi
o
mantenen
veure,
impossible
tals
de
pot
es
és
que
advocats
l'oida,
a
articulatories
millor,
mentre
articulatoris
trets
primer ter9 d'aquest segle.
impressionístics
D'altra banda,
tiva
el
en
de
descripcions
nir
i
la
En
fonetics
encara
trets
l'ús
sobre
co-auditius,
la
els
articulatoris
etc.
a
ja
Jespersen,
descripci6.
de
a
i
auditius,
consideraven
es
o.
anglesos
descripcions fonologiques
a
casos
i
Sweet
trets
base
trets
fonetistes
fonetics
trets
utilitzaci6
grecs,
H.
com
nasalitzat,
palatal,
la
de
precedents
de
sistemes
establir
varen
EIs
(FG).
fonologia generativa
la
amb
a
com
l'esco
EIs
fono
aquesta polemica
simplicitat decideix l'elecció deIs
trets.
Com
en
a
exemple
mer
veiem que
aquesta regla, que
quan
es
d6na
angles,
/J(/_i
s�
{en
s'ha
fan
tals
paraules
reescriure
de
amb
tant
hi
no
natural
Al
llengUes).
la
,ifavíjan jetc
generativistes
ar t í.cu
La tórí.e s
ho
.
regla:
•
[+ difusa]
"natural"
contrari,
un
revision
1
assimilaci6, que
(per
contraintuitiu:
considera
s'entén que
segons
[+difús 1
so
es
d6na
es
aquesta regla
a
passa
un
es
canvi
en
moltes
d6na
un
en
el
[-difús]
canvi
[+difús l.
context
La
regla
imperen
Si
articulatoris:
La
i
[-anteriOr]
falta
falta
-posterior
respondre
les
termes
[-anterior ]
[f anterior].
2)
en
/J//
s
citat.
ha
/,
els
com
de
[- difusa]
suposa que
rals
fonetics,
/J//
[+ difusa]
que
/cJasÍ!an
etiquetes acústiques
S
sembla
trets
en
reescriptura acústica
La
fonetic
decision
com
a
la
més
als
tenim
criteris
fono logia
utilitzaci6
regles,
-posterior
també
regles
del
naturalitat
i
simplicitat
generativa.
deIs
és
de
un
parentesis
assoliment
tipus:
per
del
afer
criteri
més
de
gene-
simpli
a)
--B/--
A
·C
A--B/_--_DC
podem
reunir
aquestes dues regles
en
de
tercera
una
més
gene-
ral
b)
---+B/
A
--
(D)
Aquestes tecniques abreviatories
afegeixen
tantives
de
cada
és
ja
res
La
triarem
encara
el
tar
amb
ella.
rament
la
b),
és
Cal
Chomsky
ja
tal
fer
en
i
extrema
del
que
parlant,
toda
més
parlant,
com
(),
les
parts
són
específiques
són,
----+,
tant,
per
{}
subs-
< ),
1
per
la
qual
entre
la
gramatica a)
el
Cal
simple.
té
aixo
com
no
a
vol
fer
cosa
costa
no
constar
objectiu
dir
representa la FG,
que mol tes
(22�
amb
i
i
de
les
que
represen
isomorf
dir,
a
i
aquest
que
és
que
no
és
les
sinó
són
model,
que
no
que
proposa
com
per
exemple
plausible
que
el
regles d'aquest tipus. Chomsky
siguin
manera
regles
sofisticació,
aquestes
competencia lingüistica
De
triar
complicació
pugui funcionar
mai
és
que
base
regles accentuals
ment
i
no
aquesta observació perque s'ha criticat du
les
pretes
com
innata,
hem de
del
d'una
ha
tant
fonologia generativa
són
lant
tal
formal
per
si
dones,
coneixement
coneixement
i
que
s'adquireixen
que
parentesi,
Només
A,B,C,
com
el
com
donada.
la
que
les
tals
gramatica.
tals
maquinaria
ve
Així,
b),
són
universal
que
la
a
gramatica
llengua,
costoses.
etc.,
la
de
cost
nou
cap
C
del
és
un
regles
una
hi
que
ha
parno
a
simulació de
la
la
parlante
una
objecció
valida
a
la
teoria
93
la
transformacional
del
pero
Un
pendol,
que
altre
Sembla
necessita
molt
cosa
pogut dissenyar
els
tots
de
nir
l'equilibri
ta¡
adequar
complexos
la
una
maquina
les
regles
que
la
als
han
els
senzilla
de
muntar
quan
se
sap
lloc
massa
canvis
pogut
faci.
de
Així
no
s'ha
amb bicibleta
ja
que
fer,
i
subjecte
velocitat,
doncs
de
la
de
bicicle
tan
construir
pot argüir que
es
siguin
compactes
o
mante
s6n
etc.,
tal
per
no
descripcions complicades
o
bicicleta.
pero
descrits
ser
amb
aquesta actuaci6:
en
del
vista
descriure-Ia.
a
per
el
que
simple
a
molts
en
l'oscil.la-
de
exemple,
munti
car
complicada
el
que
tenen
que
segons
no
que
és
mundá,
senzilla
massa
més
per
bastant
maquina
una
processos
cas,
regles,
complexes equacions
més
exemple,
una
sembla
que
les
molt
és
procés
Aquest és el
mateix.
procés
ci6
notaci6 d'un
la
casos
de
complicaci6
irreals.
3)
Una
és
plicitat,
laci6 d'una
la
qual,
i
s'arribara
met
un
vació
l'ordenaci6 de
forma
les
fonologica
a
derivar
la
forma
generalitat
exhaustiva
deIs
i
natural
del
abstracta
subjacent
d'unes
divine
[�
b)
extreme
[�1
a
la
formu
casos.
El
de
partir
superficial. Aquest metode
simplicitat
sim
de
regles ordenades,
que
canvi
no
permet
vocalic
anglesa de:
a)
criteri
regles. Aixo implica
mitjan9ant l'aplicaci6
grau de
enumeraci6
conseqüencia
tercera
div!nity
�]
extr�mity
�]
en
peF-
una
la
deri-
94
insane
c)
insanity
[�]
(e!]
d)
profQ�nd
[a.1l]
profundity
[A]
e)
academic
academia
(l. ]
lEl
i
un
gran
nombre
de
paraules
de
similar
manera
descrit,
pot
ser
1)
enumerant
cada
cas
separat, per exemple:
per
[aj]
quan
funcionen
que
s'afegeix
un
[I]
sufix
la
a
paraula
com'a
divine
expire
.divinity
-
decide
admire
-
-
-
expiratory
decision
admiration
etc.
[i ]
quan
s'afegeix
un
sufix
com
extreme
a
appeal
serene
impede
etc.
o
2)
postulant
una
mateixa
divine-divinity,
del
context
vacionals.
aquest
i
casos
utilitzar
es
a
vocal,
Aquest metode
(a-e)
les
com
o
per
no
ens
estant
mateixes
-
-
-
extremity
appellatory
serenity
impediment
,
l'estructura
diftongara
-
exemple
/I/
supjacent
segons
unes
al
que
cas
depenent
deri-
regles
permet de relacionar
sotmesos
al
a)
mateix
tots
procés
regles. Aquest enfocament és,
95
més
tant,
per
una
altra
El
tics
com
ciencia.
basada
ha
gic,
versals
filosofica de
la
ciencia
l'experiencia.
que
de
ja
que
tota
dades,
i,
poc
importa
aixo
cignes s6n blancs"
ciencia només
no
veure
com
a
de
altra
maxim,
en
cosa
una
que
una
com
repre
permet fer
Karl
Popper
d'un
la
cien
punt de vista lo
proposicions
uni
nombroses
que
per
obtinguda d'aquesta
el
no
nombre
de
justifica
cignes
la
i
conclu
si
l'experiencia,
volem
arri­
simple reorganitzaci6
presentaci6
a
fonamentar­
(pág.27). Així,
l'observaci6
lingüí�
fonamentar
inferir
conclusi6
hagim pogut observar,
els
a
de
ha
només
proposicions singulars,
que
a
per
"des
un
metodología inductiva,
Aix6
possible
justificaci6
blancs
barem
per
estructural
segmentatoria.
d'inducci6:
principi
pot resultar falsa:
la
i
és
no
manera
basar
lingüística
idea baconiana que
i
i
lingüística
la
siguin aquestes;
tots
la
de
partint
si6 que
la
classificatoria
un
input
fonologics
desenvolupat
existeix
no
assoliments
banda,
seva
demostrat
sobre
els
en
concepci6
la
la
9iencia
(1959)
cia
tant
model més
en
a
generatiu-transformacional representa
l'observaci6
en
una
la
Per
el
senta
se
corrent
en
com
les
donen
unes
que
compor­
regla.
important
aven�
regles ja
i
primer
necessaries
estructurals
descripcions
el
simple que
noci6 d'ordenaci6 de
la
ta
i
general
resumida
de
de
materials
ja coneguts.
Des
de
l'elaboraci6
Kepler
de
la
teories
historia de
generals,
la
ciencia
perque
consisteix
s'inverteix
la
en
rela-
9c
o
ció
la
entre
experiencies
vacions
o
teoria.
La
risc,
teoria.
una
d'observació
tenen
d'incidencia
zació
del metode
l'elecció
en
té
qüen�ment,
el
Com
són
és
gran
d'estudi
diu
o
ha
fa
que
les
unes
frases
contradicció
és
amb
entre
bona.
bona,
i
revisions de
senta
la
més
A
lingüística
gramatica,
teoria
dóna
compte deIs
los.
Un
futur,
en
el
són
i
de
d'un
les
la
a
conse-
lingüís
cas,
que
frases
ha
i
realitat,
prediccions
troba
Chomsky
que
és
pre-
si
no
hi
es
diu
no
pot predir
la
que
que
teoria
la
no
presentat diferents
concepció científica,
i
a
formal
aixo vol dir
explicatiu és capa9
cas
sobre
la
GGT
l'estructuralisme.
aparell teoric
d'una base
fets
nostre
de
gramaticals),
aven9 respecte
etc.)
i
dut
llengua. Aquestes prediccions
fets
teoria
Així
canvi
consta
model
els
utilit
inductiu
aquest
en
con-
teoria.
seva
del
altre
un
no
canvia.
es
d'una
aquests
Quan la
(o prediu frases que
és
prediccions,
gramaticals
s'enfronten
frases
teoria
certes
o
deIs
aven9
�
tica
a
La
gramatica generativa,
La
l'elaboració d'una
tasca
a
com
un
cert
allo que
en
rivals".
teories
una
(1964:98)
Chomsky
interessants
de
un
irnrnediatament
mateix
l'estadi
pressuposa
pels estructuralistes.
terme
rigor,
en
observacions
pero,
conduir
hipotetico-deductiu
i
generativistes
canvi,
En
portades poden
rebutjar
"les dades
diu:
acumulació d'obser
possible induir,
aposta.
una
ben
experiencies
o
és
no
D'una
formulació d'una teoria sempre comporta
representa
firmar
l'observació.
i
teoria
de
noves
Tota
repreteoría
(llenguatge formal,
(fets).
L'aparell
descriure'ls
fer
i
prediccions
frases
teoric
explicarsobre
gramaticals.
El
el
model
estructural pot descriure pero
cions
sobre
El
els
corrent
la
explicar
el
funcionament del
de
tiu
implica
el
que
en
última
Hi
ha
es
el
sin6
veu
instancia
de
tius
s6n els que
Port-Royal,
i
plina,
més
és
el
en
ampli
raci6
i
bre
el
un
bon
del
parlante
esta
no
l'estructura
les
dades
elles
metode
(1968),
el
subjacent
la
no
és
la
del
Sound
que
llengua.
of
metode
de
comparativistes
Es
tracta
basicament de
reconstruir
formes
superficials.
El
disci­
d'estu
El
la
a
per
unes
d'unes
caracter
En
a
és
de
da­
seure
so­
particular,
l'obra
de
cabdal
Chomsky
reconstrucci6
i
gene
sembla
que
reflexionar
English,
coneixem deIs
mitjan9ant l'aplicaci6
i
present
ja
les
objec
inclou
encara
hipotesi.
que
que
és
observar-les
na
cents
Els
fonologia generativa
Pattern
el
perque
parlant
utilitzat
una
en
gramatica especula­
anteriors,
la
mo
llenguatge.
camp
metode
més
del
el
de
un
llenguatge,
formalitzar.
fonologia-generativa
The
del
fonologia generativa,
en
descriu
interessat
la
frases
i
objec­
nou
de
enrera
El
la
a
domini
estadis
les
domini
d'estudi
aventurar-ne
a
d'aquest corrent,
Halle
la
en
tros
soIs
tan
sense
que
lingüístiques,
fins
de
encara
el
Aquest
l'estructura mental
en
de
metode d'estudi.
predic
llenguatge mitjan9ant
l'estructura mental
comprensi6
quedar-se
vant
en
de
que
l'observaci6 de
el
lingüista
determinen
cas
fer
objectius s6n
nous
precedents d'aquest objectiu
tiva
di
Els
fonologia.
competencia fonologica
que
notablement
generatiu amplia
de
del
i
lingüístics.
objectius
i
re
fets
els
explicar
no
i
inter­
estructuralistes.
certes
certes
les
formes
subja­
regles donaran
regles
i
el
seu
98
adequat per
�s
gens
persegueix
la
fonologia
no
Una
observen
diverses
hipotesis
al
pas
(és
fets,
observats
mica per
.
fets
o
mddels
lingüístics,
només
llengua
i
següent
estadi:
comprovar
generatiu s'ha
donat
la
per
(23)
gic.
En
tradició de
cació
Les
un
formal.
versen
cert
mals
de
la
nostres
relaci6
la
realitat
of
de
Dins
una
o
adequats
a
els
tots
realitat
en
genera
no
fan
la
ment
mateix
el
més
component fonolo
automatic
importants
entre
psicologica
i
les
de
que
analisi
una
deIs
corrent
trencament
un
el
creixent preo­
una
del
fets
amb
English que mant� que
resultat
un
polemiques
adduit
la
repetidament
És
del
ment
impossible ja
cionament.
les
de
funciona
tasca
tecnicament
realitat
o
Pattern
ser
que
la
la
la
simplifi
s'han
mantin
representi
que
convencions
for­
gramatica generativa.
S'ha
com
de
sobre
grau
si
els
que
dedueixen
aquesta última decada
Sound
ha
és
en
aquest sentit hi ha hagut
The
.
llengua,
objectius
d'aquests), pero
manera.
"naturalitat"
"naturalitat"
gut
són
que
parlants funciona d'aquesta
cupació
al metode
la
a
molt
ser
la
de
els
que donen compte
dir,
va
generativa.
els
a
interna
satisfer
a
�ltra objecció quant
tivistes
aquests
ni
de
fonologica
historico-comparatiu
ho
pero
historia
reconstrucció
l'estudi
a
la
reproduir
metode de
El
l'angles.
de
tracten
ordenament
ben
que
cert
hipotesis
que
comprovar
parlant quant
no
que
per
tenim
en
acc�s
aquest
mitjans
al
sobre
hipotesis
llenguatge,
�s
una
a
la
ment
cas
no
podem comprovar
directes
-
ja
i
que
al
no
seu
�s
fun
90
�
obrir
possible
fer-ho per
d'un
cap
observacions
nostres
dem
el
pero
-
la
metodologia
funciona
la
ment
Els
del
i
elegancia
tat,
que
útils
car
la
i
en
rit
-
de
la
a
de
tenir
ha
de
l'estudi
que
la
rigor
-
la
generatiu
donar
d'una
fonologia
que
porta la
imposat
que
suposat
a
ens
for
accés
compte,
amb
cap
altres
les
objeccions
cal
i
de
estat
teories
tot
aixo
un
gir
en
encara
Si
fets
camp
el
en
corrent
subordinada
que
els
plantejat
amb
un
de
que
i
els
de
a
objectius
extremat
generativis-
procediment
ciencies
les
me-
particularitats
bé
i
el
fonetics
negaria
no
s'ha
puguin
es
que
completament
fonoleg
al
en
simplici-
atribuir-li
les
unificada.
lloable
Per
com
més
avan-
pot discutir els resultats que han obtin
es
una
a
són definitius,
no
tipus d'argumentació
un
no
indirecte
comprovada.
ja que la fonologia generativa
per
L'experimentació
que
pels criteris
l'accent
ha
lingüística
9ades. Tampoc
explorar
po-
qüestions prioritaries,
han
gut,
en
ser
fonologia generativa
són
que
cert
compte de tots els
manera
sintactic,
tes
i
de
comprenent l'entonació,
fonetiques
sí
fonologia generativa,
tractar
les
comptes d'aixo s'han gui�t
models
seus
encara
de
parlante
Siguin quines siguin
plantejar
objecte
plausibilitat. Aquests criteris,
dignes
teoria
fer-lo
menys
tenis
a
per
generativistes
construcció deIs
la
és
no
mitjans indirectes.
amb
neix
i
parlant
la
cal
ha
de
plantejar
sistematicitat mol tes
qüestions
fonologiques
permés
ni
tan
soIs
existien.
apuntar que el corrent generatiu ha
filosofia
i
cientificitat de
la
inves-
i
tigaci6 fonologica,
canvi
ha
d'haver
de
partir d'aquí.
2.3.10
un
la decada
que
de
aquest títol agrupem
deIs
escoles,
la
setanta.
fou
El
fet
fonologia generativa
restringida
ortodoxa,
d'aquest
2.3.10.1
era
les
que
sofisticació
que
i
les
tes
són
són
invencions
trencament
trobades
de
que
la
amb
procedint.
a
amb
escoles
si
hi
ha
Kuhn,
Una
es
donen
a
sorgissin
manera
de
en
les
potent i poc
massa
la
abstracció
formes
i
la
que
a
d'esmenar
(Theo Vennemann
•
una
que
la
a
i
(24)
reacció
directa
a
fonologia generativa.
subjacents
els
proposen
necessitat
de
i
la
Consi-
generativis
que
només
derivar
les
partir d'unes regles determinades.
la
forma
subjacent
giraffe
forma molt
tracten
que
gratuitament complicades,
superficials
consideren
de
responen
que
fonologia generativa
aquest corrent.
Bybee_Hooper��1971)
estranyes
exemple,
una
que
que
activar
va
resultava
que
Aquesta escola representa
és
sentit
escoles
Fonologia Generativa Natural
Jean
Així,
el
estava
diverses
apareixen
objeccions
formes
en
i
("unconstrained").
Arran
deren
general,
insatisfacció
certa
una
principals objeccions
les
paradigma,
en
Fonologia neogenerativa.
Sota
noves
lingüística
.
.
complicada
i
de
la
paraula, per
/ s-ir �ffe /
allunyada
de
la
real,
ja que
tenir
necessita
de
descripci6
una
la
de
regla
amb
Hooper
k
doble
considerar que
van
logia generativa
com
i
giraffe
iguals
casos
a
de
[dxv4rn
les
era
i
formes
derivar-ne
des
i
els
parlants
tot
tat
de
la
més
2.3.10.2
Gramatica
s'ha
la
el
gramatica
de
general
a
la
seria
i
no
triar
les
fono
casos
o
menys
en
que
els
hi
ha
formes
una
de
les
sub-
dues
una
ja
esdevé més
simple,
les
regles
més
complica-
Amb
seu
model,
potente
tasca
que
tot
més
estaria
a
i
un
la
a
les
l'hora
nivell
profundi-
menor.
eguacional
de
el
senzilla
fonologia generativa
(Gerald A.
úniques regles permeses
s6n
la
que
i
divine-divinity
cas
Koutsoudas,
Les
i
consideren
vist,
gramatica
tindrien
que
regles
hem
ja
llengua,
seva
com
superficials,
menys
nadius
abstracte
les
Venneman
l'altra.
manera
plegat
d'aprendre
menys
,que
sin6 que
"profundes"
També
superficials.
dlVInItr]
D'aquesta
formes
ridícul
subja­
Kentucky tindran formes subjacents més
jacents estranyes,
formes
forma
ra6.
la
adequat.
potente Així determinen que
morfologia generativa,
-
era
lloc
al
una
mateixa
aixo
tot
massa
la
per
-té
encaixar
a
per
rebre'l
i
[Kéntl\kI]
/KéntAkkt/
f
doble
una
l'accent
Igualment, Kentucky
cent
i
final
-e
la
mena
a
b
a
b
en
Sanders
1971)
aquest
nou
i
Andreas
(25)
tipus
de
102
desfan
Es
hi
que
de
noció d'ordenació
la
hagi cap ordenació
les
en
especifiques. Creuen, pero,
en
de
No
regles.
gramatiques
de
les
creuen
llengües
ordenament universal
un
del
tipus:
donara
es
si
,
dóna
es
a
-
a
C
Parteixen
de
---+
�
c
--?
d
�
d
i
b
....
b
perque
e
�
per
tant
a
la
base
que
e
quan
s'apren
una
llengua
es
,
establint
van
sentar
aquestes correlacions
tenen
que
amb
cats
correlacions
unes
com
alguns tipus
amb
les
relacionar
proposit
a
so-significat.
de
Volen
repre-
regles ja esmentades,
alguns tipus
de
signifi-
sons.
I
2.3.10.3
Fonologia Natural
(David Stampe,
gan,
1973)
manté que els
esquemes
de
sons
de
conseqUencia logica
de
les
i
gics
fonologia
els
Així,
nes.
exemple,
per
ques,
tant
cions
psiquiques,
tals
diferents
tipus,
són
de
massa
de
retroflex
no
fixa,
es
pot
i
per
fer
a
memoria.
exemple
tant
la
té
si
una
huma-
limitacions
unes
físi
restric-
Aquestes restriccions
la
que
un
són
limitacions
també
i
sIesta
vegada
llengUes
unes
auditives
la
com
per
i
possibilitats
com
Done-
fonolo-
processos
diverses
l'ésser huma
articulatories
carn
les
J.
(26)
natural
La
Patricia
so
llengua
és
pronunciant
laringi,
o
una
un
que
so
ates
103
del
vel
el
que
instantania
en
contacte
paladar
sin6
triga·
que
nasals
amb
Aquestes restriccions
i
baixa
no
cert
un
tendeixen
parlant
és
innates
que
tant
per
s'apliquin
no
a
la
vocals
formen
orals
etc.
de
conjunt
un
La
parlant.
oblidar
o
manera
nasalitzar-se,
a
al
desaprendre
les
temps,
físiques, doncs,
regles naturals que són innates
d'una
tanca
es
del
tasca
aquelles regles
llengua.
seva
Aquesta teoria és recolzada per diversos tipus d'evi­
dencia,
els
anglesos
nens
[d3A.LS]
juice
les
que
siguin reali tzades
en
la
altre
són
al
entra
lexic,
seu
d'eliminació de
les
seves
En
prendre".
la
etapa el
segona
a
no
la
forma
adulta
s'apliquen
Un
oclusives
zacions
altre
finals
com
en
[b�t]
comú
els
per
la
es
natural
donada
posició
segueix.
Aquesta regla
procés
de
de
de
"desa-
realitzacions
regular dessonorització
per
en
paren
un
gradual adaptació
una
[hA \<.]
mantenir
i
les
i
de
separen
ofereix
bad
un
se
haura
que
parla anglesa,
és
cals
[eL 3.u..s ),
Aquests processos
de
dessonorització
veu
paraula
nens
ta
la
[d..(,(,:]
que
madura.
llengua
cas
en
paraula
l'eliminació deIs processos
mitjan9ant
la
a
nen
corrent
desafricatització i
innates
ja presenten
que
la
a
final.
consonant
regles fonologiques
una
de
procés
un
la
forma
Aquesta forma és el resul ta t d' aplicar
quan
de
mostres
primeres
És
infantil.
particular pel llenguatge
en
final
vibrar
-
ja
anticipant
la
les
el
Aques
dificultat
cordes
silenci
encara
les
realit­
(27).
hug
que
dessonorització,
donant
de
que
el
vo-
que
nen
104
had'aprendre
nant
en
a
molts
no
aplicar-la
altres
casos.
en
aquest
continua
cas,
funcio­
Comparem per exemple aquests
casos:
on
house
houses
s
-
rose
roses
s
-
leaf
leaves
f
wife
wives
f
medial
posici6
en
posici6
final.
De
la
trobem
una
mateixa
z
-
v
-
v
sonora
que
s'ensordeix
en
aquesta regla funciona
manera
alemany:
en
haus
s
tag
i
z
el
catala,
Ates
2.3.10.4.
rern
de
giques:
rus,
k
tage
k
etc.,
descripci6
logiques
no
és
intents
(Dinnsen,
de
inclosa
al
g
de
les
les
obstruents
noves
fono
esrnenta
teories
fono lo-
la
fonolagia
a
l'inrevés
(Leben i
Robinson,
1977).
i
final
escoles
del
es
capital.
finals.
nornés
objectiu,
crear
escoles
noves
1976),
l'objectiu d'aquestes
tibliografia
g
(Goldsmith,
1976)
-
-
-
nostre
fonologia autosegrnental
"upside-down phonology"
i
el
z
ensordeixen
la
logia atornica
cripci6
tarnbé
que
passada alguns
la
wege
-
poden
(28)
•
la
La
trabar
fono
desa
la
1U5
N
(1).
Per
(2).
13,
and
anomalist
24-36¡
1919,
Hi
ha
un
sistema
J.
de
és
és
només
Theorical
to
Barcelona,
les
i
1968,
Internacional
p�a
Xina
lloc
en
de
a
la
és
vocals
en
de
pels
so
com
l'Alfabet Fo­
símbols
els
i
que
a
Etio
serien
sil.
s'hagués desenvolupat
Fran�a,
amb
primitiva
divisió
unitat
cap
millor
vocals
i
apunten que si
(AFI)
la
segmentació
en
Teide,1971.
estat
com
consonants
no
D'altres
netic
la
que
estadi més
un
fonolOgics,
síl.laba.
o
quarterly,
potser hauríem
ja
diferenciant
trets
la
Classical
d'escriptura sil.labica,
consonants
seus
,
Cerdá,
R.
que
escriptura micenens,
continua
"The Analo­
Introduction
Lyons,
considera
qui
Colson,
F. H.
ve9i's
controversy"
trad.
1.2.3¡
1.2.2,
London,
Cambridge, Mass., Cambridge, U.P.,
Linguistics,
(3)
tema
ampliar aquest
gist
History of Linguistics,
146.
pag.
1967,
Longrnan,
S
E
T
Short
A
Robins,
R.H.
O
labics.
(4)
H.
Buck,
and
Greek
Latin,
Chica­
68-74.
pags.
1933,
go,
of
Grarnmar
Comparative
'
,
(5)
Dionís
de
Tracia,
les
estudia
renciant
"forta"
tríades
els
i
dos
la
en
('V lA & )
Misteriosarnent,
th,
d¡
com
a
perO,
amb
es
la
k,
(v
100
kh,
daséa
refereix
als
)
C
cfOl r:rÉcx
(
diferencia
a
g,dife-
la
relacionant
"fluixa",
racterística diferenciadora
ció.
t,
membres
primers
psí.Lá
b¡
ph,
p,
Grarnmatica
Ars
seva
)
ca-
d'aspira­
membres
so-
_.,
de
la
tríada
que
el
funcionament
nors
tra
sembla
(6)
(7)
A.
J.
ésser
Estudio
Toynbee,
Per
estudi
heim,
(fLEa-o<
del
) "med í.ae",
contrast
la
qual
sord-sonor
cosa mos
no
de
las
civilizaciones,
Barcelona
6.
1946
un
mésa
entes.
Alianza,
a
com
detallat
Contribucions
a
d'awuest
l'histoire
tema
de
la
vegi's
L.
Kuken­
grarnmaire grecque,
latine
i
1951
The
Antonio
(1492),
de
relació
amb
B.
Europe
U.
Cambridge,
lengua castellana
Oxford
Londres,
"The
U.P.,
Hart's
works
Stockholm,
1500-1700,
School
English
ortografica
of
of
Angla
a
English
E.J.
1955;
Dob­
1957.
Oxford,
Phonetics'�a
T.P.S.,
92-132.
pags.
William Holder,
F.
Lodowyck,
J.
Wilkins,
of
Elements
1972,
Press,
reforma
Pronunciation,
F�rth,
Per
la
John
Danielsson,
J.R.
i
(14)
la
English Pronunciation,
lar
(13)
de
tema
son,
1946,
(12)
Cambridge,
de
ed.,
Llubera,
el
and
Ortography
(11)
Western
28.
,
terra,vegi's
(10)
Gramática
Nebrija,
González
páq
1926,
En
theory in
Tradition,
Leyden,
Renaissance,
1976.
P.,
(9)
Latin
la
l'�poque de
Grarnmatical
Padley,
C.A.
1500-1700,
(8)
�
h�braIque
et
a
Essay towards
tema
ampliar aquest
Londres,Sco
23.
pag.
Essay Towards
An
(1669),
Speech
Universal
a
vegi's
Real
Character,
Character,
Robins
(1967)
1686;
1668.
pag.
101
seg.
L'empirisme porta
a
llatines
establertes
modernes
i,
lupen
nous
Sol�,
M.J.
dpto.
de
a
causa
esquemes
"Las
contrastar
amb
de
i
les
categories greco­
l'observació
la
seva
de
les
inadequació,
llengües
es
Vegi's
categories gramaticals.
primeras gramáticas inglesas".
Ingl�s,
Autonoma
U.
1979,
de
desenvo
Anuario
Barcelona,
pags.
5-27.
(15)
Per
C.
a
detalls
Lancelot,
1660;
de
mes
R.
Port
Grarnmaire
Donz�,
Royal,
Cartesian
el
sobre
1967,
Buenos
Linguistics,
tema
g�n�rale
La
vegi's
et
A.
raisonn�e,
gramática general
Aires,
Nova
Eudeba,
York,
Arnauld
1970;
1966
y
N.
Paris,
razonada
Chomsky
i
(16)
vol.
1870,
(17)
Citat de
(18)
A.
l'estructura
llenguatge,
llengua és
ens
compartit
un
Per
a
vegrs:
a
la
,Natural,
de
"On
the
a
R.
vegi's
the
hom
car
per
a
Role
of
C.G.
ed.,
Alianza,
comunitat
la
estructuralis­
in
i
metric
in
de
67-74.
la
Ciencia
Sobre
consulti's
el
M.
pa­
Halle,
Linguistic Description",
and
Language
American
"Two
Bach,
E.
filosofia de
Filosofia
of
Structure
la
en
1966,
Providence,
89-94
simplicity
la
Saussure
escoles
criteri
Hempel,
Simplicity
aspects,
1961,
pot encunyar
controlat per
simplicitate�ingüística
Jakobson,
ciety,
que
per
1971.
d'aquest
Barcelona,
la
matical
es
diferents
les
Anagrama,
ciencia,
,,#
interes
un
Lepschy, Lingüística estructural, (1966)
G.C.
revisi6
una
per
de
i
ha
suprapersonal.
tant
per
estudi
un
Barcelona,
Per
i
hi
que
si
"suprajacent",
del
tes,
(21)
dir
apropiat
aquest terme,
lingüistica,
(20)
XXVIII.
1876,
Leipzig,
més
Slawisch-Lituischen und
im
Declination
seria
Potser
(1968:28)
Lyons
Leskien,
Berlin,
(segona edici6),
503.
I,
Germanischen,
(19)
Grarnmatik
Deutsche
Grirnm,
J.
its
mathe­
Mathematical
So­
proposals concerning
Glossa
2,
1968,
llatina
�s
extrema
phonology",
128-49.
(22)
Per
exemple,
la
regla d'accentuaci6
compacta i complicada:
dament
[+ accent]
V
tan
Aquesta regla
La
/
compacta
paraula s'accentua
[
((
_Co
es
-�ensa] C;)
seguida 1)
d'una
consonants
seguides
per
una
vocal
seguida
per
una
consonant
síl.laba
vocal
i
Si
vors
és
vocal
qualsevol
la
paraula
s'accentua
a
laxa,
nombre
de
2)
Co) #=
llegeix:
l'antepenúltima
a
V
de
síl.laba
qualsevol
laxa,
o
consonants
si
per
va
nombre
de
aquesta
cap,
una
(incloent:-hi O).
no
compleix aquesta descripci6,
la
penúltima
síl.laba
si
si
va
lla­
seguida
10.
O),
cloent
de
la
Si
s'accentua
de
i
B.
Tranel
reali ty
of
Sorne
tampoc aquesta descripci6,
si
de
seguida
va
qualse­
(O inclos).
rule",
the
on
psychological
Uni versi ty
a
Michigan sto in
of
A.R.W.
1970;
Language Behaviour,
Schane
S.
Baxter,
Aspects of Naturalness in Phonologival Theory,
nOn
1975;
M.Y.
pression of
natural
rules
in
phonologT�
Journal
guistics 9,
1973,
223-49;
R.
Krohn
Steinberg
Oxford,
Kobayashi,
Halle's
"The
vowel
International
J.B.
Hooper,
Congress
Indiana
J.B.
An
Nova
nOlogy,
"Natural
Trobada
Louis,
eds.,
de
T.
la
Venneman,
Tomorrow's
Koutsoudas,
tion
of
G.
Sanders,
L.R.
and
XXth
Tokyo.
Phonology,
Generative
1976;
Article
of
"Phonological
.3.
R.
T.
i
America,
1971;
Noll,
també
St.
in
C.J.
Bailey,
D.C.,
202-219.
1974,
C.
la
a
Concreteness
i
Shuy
Pho­
Venneman,
presentat
the
On
Phonological Rules, Bloomington,
G.
the
Linguistics, Washington,
Sanders
sity Linguistics Club,
1-28;
Press,
Linguistic Society
Georgetown University Press,
A.
1972,
Natural
to
Phonology",
generative grarnrnar",
Toward
i
University Linguistics Club,1974;
Academic
York,
Anual
natural
of
ex­
Lin­
of
Chomsky
guide
Psychology,
Introduction
Generative
1971;
of
of
Aspects of Natural Generative
Bloonington,
Hooper,
Abstract
rule",
D.
I
validi ty
psychological
shift
Chen,
Lon­
formal
the
U.P.,
dres,
,.
nombre
.
síl.laba
consonants
natural
a
(in­
consonants
qualsevol
cop,
"Experimental d�sign
and
Language
(25)
de
Alguns representants d'aquesta tendencia s6n:
(23)
(24)
altre
un
satisfa
no
l'última
a
nombre
i
(incloent O)
paraula
nombre
qualsevol
vocal,
una
consonants
vol
amb
síl.laba
d'una
a
Applica­
Indiana
Univer
Language 50,974,
La
Equational Grannar,
Haia,Houton
1972.
(26)
D.
Stampe,
doctoral,
A
Dissertation
in
Natural
University of Chicago,
Phonology,
1973;
P.J.
tesi
Donegan
i
o
....
.¡
._-'�
10�
D.
The
Stampe,
ed
:sen.,
Current
.,
(27)
Tots
Phonology,
aquest
growth
of
Phonetic
guaguage",
(28)
Un
recull
es
troba
morrow's
U.P.,
casos
a
R.
noves
to
1979,
documentats
and
Lexical
19,
1943,
aportacions
Shuy i
Phonology",
a
D�n
D.A.
Phonological Theory,
126-173;
D.
Stampe
premsa.
són
Linguistics,
1974.
U.P.,
en
Language,
de
Natural
Approaches
Indiana,
Bloomington,
Natural
of
Study
C.J.
a
H.V.
Patterns
Velten,
in
"The
Infant
Lan­
281-92.
a
l'estudi
Bailey,·eds.,
Washington,
D.C.,
fonologic
Toward
To­
Georgetown,
......
r:
1 1
-'- �,
...
REFERENCIES
CHor/iSKY, N., 19ó4,
Curr€l1.t
Issues
ll1.
Linguistic Theory,
.
The
i
Mouton.
Bague,
H.A.LL·¡�, 1968, The Sound P8.ttern of Eng1ish, New
M.
York, Harper and Row.
HALLE,
1961,
M.,
nOn the
description"
a
,
R.
role
of
simplicity
Jakobson,
in
Ma them.::),tica1
POPPER,
1934,
K.,
Logic
Linguistic
ed., structure
and its �mthematica1 Asuects.
Symposium
in
Proceedings
of
Language
of the. 12th
App1ied l1athematics. Providenca, American
S
ociety, pags. 89-94.
Logik
of Scientific
dar
ForschQ�g,
Discovery,
Viena; trad.
New
The
York, Basic Books,
1959.
ROBINS,
Lorigman s
SAU3SURE,
de
1967,
R.H.,
F.
A
Short
History
of
Linguistics, London,
,
de,
1916,
Amado Alonso,
Cours
�uenos
de
Linguistiaue générale; trad.
Aires, Losada, 1945.
.
A.I)T.JlCION AL
BIBLlOGRAFIA
ABERCR Or/[B lE
Phil.
1948,
D.
,
w.S.,
ARENS,
H.,
Phone t
í
c í.ans
v
a
,
Trans.
pags. 1-34.
Soc.,
ALLEN,
"Forgotten
in Ancient
1953, Phonetics
India,
London.
1955, Su�chwissenschaft;
der
Gang ihrer
Antike bis
zur
Gegenwart,
Entvliok1rmg
dar
von
Freiburg/Munich;
trad.
Madrid,
Gredos,1975.
,
Introduotion to Transfor��tional gTamTIk�rS,
BACH, E., 1964,
New
york, Holt, Rinehnrt and �Ninston.
BLOOMFIELD,
L.,1933,
,London,
Language
Allen & Unvdn.
,
olassioal heritage and its
BOLGAR, R.R., 1954, The
Cambridge.
benefaotors,
BURSlLL-HALL,
"ñ1ediaeva1 grammatical theories �I
1963,
L.,
Canadian Jourr�l of Linguistics,
a
CHOMSKY,
i
G.
N.
,1966, Cartesian Linguistics,
1968,
&lle, M.,
York, Harper and
DIHNSEN,
1976,
D.A.,
phonology",
a
S.
'rhe
GOLDSMITH,
Z.,
New
Row.
"Some
preli:n.inaries
IvIufwene,
C.
to
atomic
Wa1ter i S.
steever,
eds.,
Chicago Ling. Soo.,
J.,
1976, Autosegm.entrll Phonology, Bloomington,
1951,
Ling.
"lethods
Club.
in structural
Chicago, The University of Chicago
H..A..UGEN,E.,
English,
University of Chieago.
Indiana Univ.
HARRIS,
Ne w York.
SOU_l1.d Pattern of
laI Region�l Meeting of the
Chicago,
9, pags. 40-54.
ed.,
1950,
"First
Grrunmatioal
Language, 26.4, supp1ement.
Linguistics,
Press.
Treatisel',
a
"Nhi tfie1d,
F. J.
trad.
Trends
1965,
M.,
IVIC,
1943, Pro1egomena.
L.,
HJELMSLEV,
in
to
theory oí' language;
a
Ba1 timore,
1953.
Linguistics,
The
Rague, pags.
69-
242.
1962, Se1ected
JAKOBSON, R.,
studies; The Ha¡.gue,
Mout cn
grammaire italienne, espagno1e,
l'époque
de
1:
phonologi'cal
,
1932, Contributions a
L.,
KUKENHEIM,
Wri tings
la Renaissance,
l 'histoire
et
de
1�.
Irangaise a
Amsterdam, 1932.
KUHN, T.S., 1962, La estructura de las revoluciones cie!'ltí.fiC3S�
trad.
A.
Contin, México,
Fond..o de Cultura Econ6mica,
1975.
LEBk"'J.1\T
�'I ,a
LYONS,
tu
'ir
R
i
••
Lan��ge,
ltlALMBERG,
R..
B.,
i'/Ié jico,
rjTO�ill�\'IA.I\�,
c.,
r110dern
E.,
53, pags.
Cerdá,
1959,
Los
NORUl�N i
nuevos
la
en
lingUistic� te6rica;
¡reide, 1971.
,
de
C2JT1..inos
la
1in2't1isticn,
1967.
A..
S OIvlI.:IERFE Lr
ds
.,
Trends
in
ciencia,
Buenos
Aires,
,
e
Linguistics, utrecht, 1963.
1961,
La
estructura de la
Paid6s, 1968.
PED3RSLN,
H., 1531,
century; trad.
de
butx�ca,
1962.
,
1-20.
Bar-ce Loria
Siglo nI,
F.
"Up sd de=down phonology"
Robinson, 1977,
1968, Introducción
J.,
trad.
NAGEL,
o. W.
The
Linguistic
J.'N.
Science
S�'1,rgo,
Discovery
oI
in the
nineteenth
Cambridge, M�-',ss.;
e d.í.c.i
L2nguage, Bloomin6�on,
ó
Ancient and r:lediaev21 Grammatical
ROBINS, R.H., 1951,
Theory in �urope,
SANDY3,
J.E.,
London.
oí
1921, History
C1assical
Scho1arship,
Cambridge.
SAPln, E.,
1921,
T .....
DI'"::.
.0""" 0-8
.n. glA...;,,º
.
h
,
Hew
York,
Harcou:rt,
Brace
and
'Nor1d.
S HUY ,
R.
i
C.J.
BAII;EY, eds.,
Linguistics, Washington
1974, TO'Nard 'romorrow's
D.
C.,
TRUBETZKOY, N.S., 1939, Princines
J.
Cantineau, Paris, 1949.
Georgetovr.n
de
U. P.
Phono1ogie; trad.
11B
,
3.
i
objectius
el
rica
sici6
i
fet
metodes
els
continuaci6
A
perimental.
sobre
de
les
com
tal
trastaci6,
per
general de
la
breu
deIs
repas
aplicat
la
la
de
implicacions.
situar
de
la
els
arguments
Hi
ciencia
a
com
i
la
dins
ciencia.
Conclou
el
metodologia experimental.
i
la
en
seva
treball
fonetica
ex
empí
segueix l'expo-
l'experimentaci6
d'hipotesis
domini,
fonologia
nostre
el
la
de
el
la
i
estudiar
lingüística
teorics
de
a
lloc
primer
en
fonetica
la
formulaci6
filosofia
camps
la
seves
d'alguns aspectes
tals
de
passem
considerar
de
algunes
güística
EXPERIMENTALS
aquest capítol presentem
En
els
FONETICA
1
FONOLOGIA
el
lincon-
marc
capítol
fonologia
on
un
s'ha
119
�
INTRODUCCIO
3.1
vist
Hem
vol
ciencia:
des
adients
XX
palment
la
des
del
segle
Al
XIX
als
els
van
formalitzar
els meto
casos
els'metodes
d'estudi
el
llenguatge,
pero
bre
l'estructura
ambd6s
En
camp
d'estudi
ments
reconstrucci6
adequada
no
i
buit
adequats
per
per
a
a
ha
una
la
els
s'havien
els metodes
i
del
inadequaci6
fono logia
i
descriure
explicar
fer
a
contestar
les
ja
deIs
la
fo-
continuen
els
Aquesta
observables
prediccions
so-
fonologic.
als
metodes
experimental
fi
a
proposat.
externa.
sistema
proveint aquesta disciplina
per
i
objectius de
interna
ordenaci6 mental
L'adveniment de
plir aquest
sincronics de
comparatistes
del
hi
princi-
els
ser
tius.
i
segle
intuitius,
rnetodologia pot
Consegüentment
al
utilitzar metodes
mateixos:
i
Fins
meto
i
preguntes
van
nologia s'amplien drasticament, pero
essent
qualsg
a
per
dedicar-se
van
objectius descriptius qu�
XX
segle
de
conjunt
un
aspectes diacronics
deIs
lingüístic.
adequats
eren
necessaries
coses
occidentals
fonologics
Primer
d'estudi
tres
respondre aquestes preguntes.
a
l'estudi
a
ha
d'estudi,
camp
per
llengua.
nals
un
estudis
els
hi
que
objec­
tracta
amb
els
d'om-
instru-
preguntes que té planteja
des.
A
la
pagina següent proveim
de
la
correlaci6
de
la
historia
de
entre
la
domini,
fonologia
una
representaci6 grafica
metodes
objectius
i
tal
hem
i
com
anat
a
tra�rés
estudiante
Tradició
Greco­
índia
llatins
Edat
Renaixement
Mitjana
Comparatisme
structuralism
Objectius
Metodes
Esquema
de
la
correlació entre Domini,
Objectius
i
Metodes
en
Fonetica i
Fonologia
12�
Cal
observar
cil.lants
todes
els
de
primer lloc
el
camp
recerca
lingüística
es
i
els
metodes
La
van
restriccions
les
d'estudi.
objectius proposats.
objectius
fic
en
en
També
d'anar
han
situació
ampliacions
comentar
optima
els metodes
funció
als
fins
que
os
me­
els
avangant per satisfer
es
dóna
junts paral.lelament.
pot observar la situació i
perimental: apropar
cal
i
de
la
En
quan
el
els
gra­
metodologia
perseguits.
ex
,
3.2.
DOMINI,
TICA
al
5015
FONOLOGIA
el
en
de
la
i
els
els
i
psicologics
que
el
i
ment
socials
del
subjacent
el
decada,
domini
incloure
des
de
ha
contribuit
nologia
ha
estat
gran
nat
mesura
fins
evidencia
les
[santa]
etc.).
la
a
a
les
Entre
eixamplar
el
dades
canvi
sobre
escoles
el
camp
natural"
no
han
format part del
no
hipotesis,
(enfront de
estrictament
funcionen
com
d'estudi
de
Stampe
s'ha
de
i
és
tipus
la
que
pren
tradicional
camp
la
sant
fo-
evi
a
com
també
que
es
exem-
per
[san]
en
anome-
interna,
com,
la
Donegan.
s'havia
ara
restriccions
lingüístic,
ampliat
l'evidencia
del
s'ha
neogeneratives,
lingüístiques
fonologiques
externa
i
físics,
aspectes
/
santa
fonotactiques,
en
consideraci6
siguin estrictament lingüístics,
que
que
les
forma-
qualsevol comporta
a
comprendre el que fins
externa
L'evidencia
és
fins
llengua
"fonologia
alternances
,
a
contrastar
a
per
restringeix
ple,
la
també
fonologia
tipus de dades que s'utilitzen actualment
El
dencia
de
llenguatge.
que més
tan
no
llenguatge
la
deIs
pugui donar informaci6
ens
estaven
reveladora d'estructures mentals.
a
com
l'última
notablement
fonolegs generativistes
,..
la
FONE-
aspectes socials i psicolo-
l'estructura
dilatat dramaticament per
huma
LA
sin6 que
neogramatics)
Els
Sapir).
llengua
expandit
estructuralistes
estudi
seu
de
l'estudi
Durant
ment
I
aspectes observables del llenguatge
els
en
(Saussure i
l'estudi
LA
s'ha
lingüística
comparatistes
incloien
litzen
la
lingüistes
interessats
(com els
gics
de
Els
xx.
segle
DE
EXPERIMENTALS.
domini
El
,
METODES
I
OBJECTIUS
d'estudi
de
sin6
la
que
fets
no
fonologia:
la
de
error s
llengua",
la
dades
vocs,
bal,
de
errors
nentatge de
confirmi
la
objectius de
L'interes
siderablement.
la
cions
inventari
el
de
entenem,
conscient
de
explicació
tudi
no
citats
dades
i
quina
sistema
la
un
funciona
corn
qualsevol
altre
i
humana
i
de
de
de
el
funciona
innats
deIs
de �
fun-
les
a
des-
a
lingüístic,
els
la
de
conscient
par-
ambiciosos
a
través
deixa
la
de
de
la
fonologia
pot estendre fins
i
l'estu
a
lees
(comunicació
etc.)
funcionament
mente
que
neurofisiologia,
apresos,
in-
comprensió
porta oberta
comportament
animal,
o
llengua.
humana
la
as­
restric-
com
la
de
EIs
ernmagatzemem i controlem
el
es
descripció
a
ment
i
con-
contribuir
objectiu
tipus
ampliat
canvi
fins
objectius més
és
la
de
coneixement
sons
comunicació
comportaments
sobre
l'estudi
de
carta
interessada
del
fonotactics
deIs
fonologia
mera
des
psicolOgiques
percebem,
s'han
esta
s'estenen
classe
Tal
verbal
i
processem,
llenguatge.
de
ver-
no
d'aquesta man�ra.
fono logia
esquemes
particular,
plantejat
del
i
tenim del
En
di
sobre
l'explicació
a
fllnciona
explicar
socials
sons
llenguatge
s'ha
i
descriure
llengua
la
que
també
passat de la
ha
qu�
per
llengua
la
físiques,
lants
i
llengua
de
cobrir,
hipOtesis
fonologia
la
aspectes observables de
pectes
equí-
fonologia per proveir evi-
la
les
falsegi
o
i
acudits
comunicaci6
jocs de paraules,
l'apre-
voler,
sense
paraules,
la
punta de
llenguatge.
EIs
ciona
la
a
coses
de
terreny de
al
dencia
del
tinc
aquest tipus de dades han accedit amb
prOpia
ment
dir
embulls
llengua,
naturalesa
que
"ho
de
percepció,
poetiques,
Tot
etc.
fenOmens
parla,
que
D'aquesta
a
capa
faciliti
manera,
englobar qual
aspecte pertinent que contribueixi
sevol
els
complir
a
seus
objectius.
tal,
�s
que
experimental procede ix
ciªncies
les
carta
un
conjunt de dades
informals
ra
causal
la
seva
sobre
naturalesa
i
en
funciona
tals.
a
llavors
i
model
La
que
la
que
de
resta
tenen
ja
conegu-
s'enfronta
lingüista
fa
fonologia
a
observacions
algunes
hipotetitza sobre l'estructu-
observacions.
un
de descobriment,
manera
El
llenguatge
intuitivesi
hipotesi
mateixa
experimentals
com
fonologia experimen-
marcats.
objectius
la
i
del
d'aquestes
com
de
empiriques
da
de
als
explicaci6
la
els mªtodes
d'acomodar
tractar
i
descripci6
punt cabdal de
al
arribem
Ara
fara
que
l'estructura
fins
Pot
unes
causal
del
i
tot
formalitzar
certes
prediccions
fenomen. sota
ob-
servaci6.
Tanmateix,
sibles
és
no
hipotesi
que
suficiente
doni
ha
ha
dissenyat sigui
lloc
d'una
mateix,
tots
tenim
tat"
i
sevol
la
que
vaga
"elegancia"
persona
semblen
seva
altra 'en
encara
a
Atªs
és
que
basada
en
la
segur que
la
veritable.
base
la
a
possible idear m�s d'una
sembla
que
no
hipotesi particular
que
hom
pot triar
Es
simplicitat
mªtode
aquest sigui
un
intuici6
aquests
no
s6n
que
termes
suposits plau-
i
l'elegancia.
comunament
termes
objectius
hipotesi
una
amb
de
de
la
-en
Tan-
acceptat,
"simplici-
els
quals qua_!
qualsevol ªpoca estaria d'acord,i, per tant,
dependre exclusivament del criteri utilitzat per
definici6.
nients
hipotesi
una
compte del fenomen observat,
d'estar
hi
manera
tenir
Deixant
de
banda
els
avantatges i
metodologia experimental, aquest
�s
a
la
inconveun
mªtode m�s
�r.¡
1
a
la
l'abast de
ves
hipotesis.
riencia
lingüística
La
positiva
contrastació
entre
les
comprovar
fornira
experimental
diferenciara
que
i
avaluar
a
per
hipotesis
una
en
2V
se
expe
compe-
tencia.
Prenem
per
vocals.
del
to
de
cal
té
una
altura
les
més
alta
una
Fo
Com
les
que
vocals
universalment,
o
vocals
almenys sí que
estudiades
en
aquest respecte,
d'explicar
en
termes
niques
dues
explicacions
ferencia
mes
basada
acústics,
de
la
vocals
altes,
bració
de
vocal
la
les
cals
dar
altes
cavitat
de
bucal
la
donen
els
amb
dóna
es
les
totes
llengües
s'ha
causa
seva
Fo
una
torn
que
seva
ja siguin meca
Hi
parlants.
ha
compte d'aquesta di-
explicació
Una
les
ones
ter-
en
sonores
o
la
Fo'
determina
explicació,
basada
en
llengua
s'eleva
manera
o
bament
de
larinx
afectant
cordes
vocals,
la
i,
la
el
de
cas
freqüencia
les
de
vi
procediments mecanics,
aquesta diferencia al fet que
la
és
com
vocals.
d'una
i,
tots
l'acoblament de
esta prop
cordes
L'altra
atribueix
en
suposa
a
la
a
tenen
seu
físiques,
vocalic.
to
al
,
tant
per
que
[i, u]
vo-
aquesta explicació suggereix que quan el primer
"coupling"¡
formant
el
en
i
se
dóna
es
compartim
que
fonamentals
intrínseca
[e, oJ
limitacions
de
acústiques,
o
altes
Aquest fet
.
cada
(Fo) proporcional
mitjanes
[a]
intrínseca
diferencia
la
l'experiment 1,
a
veurem
les
Així,
alta que
més
de
cas
fonamental
freqüencia
vocalica.
el
exemple
d'una
cap
altra,
al
en
la
paladar
exerceix
així
la
tensió
consegüentrnent,
el
to
producció
o
una
vel
de
vo
del
pala-
tensió
o'ti-
existent
resultant.
a
les
fonologia experimental
La
hipOtesis
conflicte
en
i
Llavors
prediccions diferents.
podria idear
m�tode per
un
i
mecaniques
així
canvia.
Si
la
existencia
seva
canvi
veure
s'escau,
relacionada
amb
dissenya
es
el
En
neutralitzar
la
la
diferencia
ens
que
alterar
o
diferencia de
si
experiment per
un
cas
to
tonal
diferencia
la
de
to
es
ocupa,
les
restric
desapareix
deu
o
probablement
esta
no
facin
qu�
en
aquesta restricci6 mecanica.
a
desaparici6,
o
alguns punts
aquestes prediccions.
contrastar
cions
trobar
prendre aquestes
proposa
Si
hi
no
ha
probablement
aquesta restricci6.
�
veritat
Es
"crucials",
anomenats
d'entre
dues
mostrar
la
�ncia
decisiva
teorica
i
ric,
i
a
sobre
de
manca
fa
junt
del
manera
amb
a
s'adeqüen
als
amb
fets
menys
a
tant,
o
provar
una
establir
aquests experiments poPoden
estricte,
practic.
rivals
inadequada
és
fort
un
poden
doncs,
exercir
esmentat
ciencies
en
recolzament
una
influ-
prengui la subsegüent
que
tasca
aquest punt tea
considerar
i
empíriques, aquest
ti-
valide
hipatesi
a
rebutjar
procediments, podem
altres
com
la
per
resultat,
provisional d'un
d'acord
ni,
teories
caire
les
la
estrictament
poden proporcionar
el
sigui comprovat per
estan
dues
aquest tipus d'experiments,
Tanmateix
sentit
millors
L'explicació,
que
(1).
Quant
d'experimentació
d'una
i
rivals
experimental. Així,
utilitzar,
pus
rival.
teoria
poden
les
importants respectes
a
no
un
en
de
una
que
teoria
l'altra
crucials
ser
en
hipatesis
definitivament
den
que
el
o
fenomen
determinar
realitat.
observats
Si
es
model
que
dóna
lingüístic,
si
les
les
compte
cal,
dones,
prediccions que
prediccions del
pot atorgar
una
certa
mo-
127
credibilitat
Una
les
totes
guin
noves
i
joc
ha
implica
condueix
de
a
fonamentals
ques
Per
Així
de
prendre
avaluaci6
una
de
fins
ciencia:
que
del
una
en
en
model,
que
inclogui aquestes
de
no­
característi­
les
i
acumulativa
nostre
o
apare­
factors
els
tots
que
ser
del
exemple
un
cas
progressiva
s'acompleix
la
algunes
en
siguin previstes pel model
no
que
model
un
pot don�r el
es
reformulat
i
observacions.
ves
comprovat
modificaci6
una
revisat
ser
i
prediccions,
observacions
Així
qüesti6.
nom­
comprovades.
vegada dissenyat
seves
augmenta amb el
credibilitat que
model,
concordances
de
bre
al
general.
els
camp,
fonolegs
generativistes observen les alternances superficials
en
la
rivaci6
la
ment
del
i
les· prenen
parlante
entre
parells
com
Afirmen que
com
a
evidencia
el
mostren
al
mateix
a
presenten
Aquesta és
amb
els
els
fets
nombre
no
és
criteris
del
suficient,
una
de
tipus-
la
per
del
mateix
que
a
a
la
ha
de
ser
no
eren
pa­
d'acord
tots
utilitza
comprovada.
susceptibles de comprovaci6 ja que
mena
la
un
aixo
Malgrat tot,
aquesta última decada s'argumentava que aquesta
tesis
els
compte de
simplicitat- perque
hipotesi
serveixen
tots
esta
i
derivaci6.
deriva
tipus.
que
d6na
al­
i
d'alter­
soIs
tan
no
versemblant
generalitat -ja
regles
car
alternan9a
hipotesi
una
mateix
mínim de
relaci6
parlant
aquest parell de paraules sin6 també per
rells 'que
la
tipus
el
Segons aquests autors,
divinity de divine mitjan9ant regles que
per
coneix
divine-divinity / extreme-extremity
superficials.
nances
funciona
com
parlant angles
parells de paraules que
tres
de
de
Fins
d'hipo­
ment
huma
na
no
podia
re
si
en
és
realitat
així
observada
i
disseccionada
ser
funciona
com
directament
el
parlant
per ve�
deri­
la
en
vació.
fonologia experimental
La
cés
de
alfuncionament
tesis
ció
va
deIs
morfologica
dius
ció
paraules
noves
la
de
(Ohala:
comprovar
regla
evidencia que
relació
la
deriva
les
que
ces sos
regles
de
subjacent
que
test,
per'tant,
model
no
(la
no
del,
dones,
model
amb
podien
els
models
de
no
ser
a
requereixen
situació
que
de
les
i
de
les
per
tant
tanmateix,
els
en
de
que
pro­
els
l'única
i
regles)
modificat
el
fet
comprovats.
la
prediccions
mostrat
compte de
sobre
contrastara
i
regla
derivades
parlants
constitui­
alternances
explicada pel
ser
doni
els
aixo
na­
for­
de
generativistes. Aquest tipus
revisat
ser
ser
comportament
pot
insistir
les
algunes
que
el
alternatiu que
Tornem
la
no
Si
obtenir,
va
deriva
l'aplica­
a
productivament
de
algunes
que
aplicació productiva
evidencia que
i
i
demostra
encaixen
ha
molt
la
la
parlants
a
candidats
productiva,
Ohala
de
hipotesi
coneixien
paraules.
proposen
nova
un
forma
parlants
produir
varen
la
promotors d'aquest
divinity de divine.
s'aplicaven
no
derivatius,
parlants
ma
els
les
entre
1974b)
possibles
eren
aplicaven aquesta regla
ria
deIs
un
Així,
hipo­
comprovar
per
ac­
indirecta.
manera
generativistes presentant
que
que
de
pot tenir
es
que
lingüistes metodes
John Ohala,
d'aquest tipus.
corrent,
humana
la ment
deIs
disposició
a
posa
mostra
o
les
que
pels parlants
alhora
model.
s'ha
noves
totes
de
forneix
Aquest
mo­
proposar
observacions.
les
Podem esperar
predicció
del
del model
hipotesis
fins
es
que
produei
xi
naturalment,
ment
el
ta
les
és
més
res
tindrem
on
més
a
un
de
com
objecte
lingüista
un
com
natural
o
el
a
ci6
la
so
fenOmens
i
produira.
i
contrastaci6
mitjan9ant
introdueix
la
in­
la
llengua. Ates
un
simplement
i
la
observar
a
acabat,
sobre
el
com
les
feien
funcionament
o
els
pro­
estruc­
sistema
comportament lingüístic extern,
La
metodologia experimental proposa
com
a
donin
seva
indirecta
del
tasca
frases
del
no
el
únic
coneixedor
i
lloc
del
caracteritzar,
a
actuaci6
del
sistema
i
com
lin­
im
tant
per
comportament observable
un
lingüística
les
manera,
comportament
i
i
la
seva
conclusions
fonologia experimental s6n producte
en
llengua
la
comportament huma,
d'entendre
que
la
que
de
com
que
l'observa
l'actuaci6 del
par
•
Els
de
els
entre
descobriment
sin6
en
parlant
funciona
directa
lant.
prevista
controlades
no
petencia fonolOgica. O'aquesta
s'obtenen
i
exactes
suscitara
prediccions.
o
especular
tractem
que
com
les
rebutjar
o
produira
es
objecte complet
posar-li tasques
sobre
recolzar
relaci6
situaci6 que
certa
una
el
escur9ar
l'experimentaci6. L'experi
observacions
funciona
generativistes.
considerar
güístic
a
a
per
fonologia experimental
basant-se
lingüístic
els
la
consisteix
no
turalistes,
fan
instruments
fonolo­
La
preguntar directament al parlant per aportar evi­
sobre
duides
a
del
la
l'experimentaci6,
dencia
de
hip�tetiques
causes
A més
és
ha
accés
circumstancies
novaci6
els
crear
que
comportament que
Llavors
aquesta situaci6.
crear
contrastaci6 recorrent
de
no
podem
forneix
gia experimental
procés
bé
o
metodes
fonologia
experimentals
-Obviament
s'ha
no
s6n
estat
una
fent
part indispensable
fonologia
durant
altra
qualsevol
la
de
esferes
mar
hi
No
ha
fonologia
manera
de
evidencia
dencia historica,
dencia que
tar
nova
cial
evidencia.
En
altres
casos
contrastar
el
restriccions
qual
so
i
Javkin
nostres
mecaniques
per
pus
que
canvi
recolzen
el
també
per
utilitza
i
exem
recorrem.
trobar
eina
per
a
evi­
la
mostri
una
mateix
crear
ten
apor
essen-
a
les
quals
es
deu
a
obtenir
i
aquest
les
o
no
a
terme
hem
una
que
evidencia
de
els
situaci6
pe�ue
produira
es
nostres
no
que
raons
evidencia
els
par­
limitacions
nostres
de
la
experimental
en
produeixi
un
es
o
deixara
hipotesis.
no
"línia de
a
Ohala
de
1974a
ti­
transmissi6 del
1.2.
solament
intenta
desenvo­
explicacions alternatives,
i
o
avant­
alguns experiments d'aquest
presentat
comprovar
ates
tipus
condicions
paradigma
que
estudiant
hipotesis
fonologia experimental
lupar metodes
que
dut
lingüístic"
La
el
les
totes
han
esdevé
acGstiques
o
tant,
confirmant
1979
bon
un
l'experimentaci6 pot
estem
que
comportament determinat,
produir-se
algunes
pugui confir­
que
acGstiques, podem
o
les
a
donin
sort
algunes prediccions
comparteixen
Podem,
es
de
auditives
actuals
de
disponible.
canvi
per
es
sociologica
o
cas
experimental
la
tenir
aquest
mecaniques,
passats.
Podem
n'és
llevat que
so
en
Si
lants
(2).
dialectal
evidencia
troba
es
generaci6
un
o
gairebé impossible
lingüístic
una
canvia
com
és
quals
canvi
en
indubtablement
ha
predíem¡
a
per
les
en
que
experimental
hi
experiments-
sense
anys
pero
El
ells.
hipotesi
una
cinc-cents
ciencia,
sense
progressar
pIe.
mil
dos
Gltims
els
resultats
d'altres
sinó
ciencies
em
131
de
els
i
píriques
parla. Ates
la
principis
que
guatge és
un
(1972)
les
ment
veu
la
de
als
de
de
pressió.
disciplines psicofisiologiques
més
avan9ades
evidencia molt important per
l'estudi
i
Hi
ha
una
serie
metateoriques respecte
mental
lloc
ra
que
com
només
els
nament
real
hem vist
trolada de
en
del
que
en
presenta
del
la
tractarem
d'un
de
de
no
sons
passada.
és
llenguatge
la
que
de
percepció,
la
de
facilitat
han
la
la
el
En
metodologia
el
parla.
l'evidencia
Considerem
per
poden extrapolar
es
i
és
la
fonologic
una
del
observació
qual
en
i
experi
primer
cosa
en
al
funcio­
parlante
curosa
i
Ja
con
aquest aspecte
presenta majors problemes que els implí­
qualsevol tipus d'extrapolació.
ara
par
qüestions epistemologiques
fonetic
fenomens,
la
comportament provocat d'una mane"
l'experimentació
certs
i
de
fiabilitat de
l'experiment
sistema
l'experimentació
cits
a
resultats
artificial
deIs
l'ernmagatzematge
tota
de
Un
compte del manteniment de
teories
processament
i
deIs
vocalics.
producció
diferencies
a
al
com
repulsió
inventaris
les
percepció
actuí
reproduís parcial
que
de
llen­
Liljencrants
de
parla,
camp
de
model
un
dóna
qual
Així,
el
que
que
grincipi
aerodinamic
model
termes
en
el
universals
el
(1976),
sonoritat
o
el
possible
podem
els mateixos
ates
i
humans.
utilitzar
restriccions
d'Ohala
és
naturalesa,
amb
d'acord
naturals,
construir
per
exemple és
altre
funciona
propietats
varen
magnetics
camps
la
i
la
percepció
i
producció
part de
comportament huma,
comportaments
Lindblom
és
fenomens
altres
de
principis
l'home
que
possiblement
suposar que
tres
als
aplica
relaci6
es
poden
entre
les
mesurar
La
qüestió
observacions
objectivament
que
es
físiques
i
el
real
132
funcionament deIs
factors
observables,
no
'descodificaci6 i ordenaci6 deIs
coneixement
el
mics,
del
els
sons,
del
parlant
percepci6,
la
com
aerodina
processos
sistema
etc
fonologic,
.
..-
..-
MON
REAL
MON
IRREAL
4
.
estructures
-
NO
OBSERVABLE
�-
--
-
causals
-
1--
model,
hipotesi
2
/
observacions
"
casuals
prediccions
OBSERVABLE
observacions
crucials
comprovaci6
experimental
2.
Figura
Relacions
mentals i
troben
bre
la
els
lada
men
fa
les
fets
observacions
lingüísticsi
fets
d'aquests
causa
observacions físiques i experi
funcionament real del llenguatge.
-
el
aquest esquema podem observar que
En
es
les
entre
unes
observat
certes
sota
sin6
a
observats
certes
també
amb
l'investigador
1).
(pas
sobre
com
circumstancies
contrasten
es
fa
que
lloc
primer
so-
partir d'aquí s'hipotetitza sobre
prediccions
Aquestes prediccions
observats
casuals
en
no
observacions
La
formu
hipotesi
funcionara
el
especificades
feno-
(pas.
soIs
amb
els
crucials
que
s'han
tan
2).
fets
ob-
tingut mitjan9ant investigació experimental � d'altre tipus
(pas.
ne
)
3).
a
Si
hi
nivell
servacions
ha
una
correspondencia
d'observables
fetes,
es
entre
pot argumentar
les
a
(representada pel sigprediccions
favor d'un
i
les
ob-
isomorfisme
13�
(representat
paral.lel
la
entre
per
==)
i
els
hipotesi
nostra
nivell
a
fets
no-observables,
de
(pas 4).
reals
causals
�
de
Es,
fet,
observacions
cions
i
les
fisme
a
nivell
parla
per
sigui,
aná
realitza
les
presentats per
els
teorics
dos
de
tipus
"caixa
mateix
cés
o
de
negra",
a
pus
tracta
camí
d'estructura
del
ment
per
cionals
2)
ocasions
translúcides"
,
tre
el
la
procés,
es
o
gueixi
és
crear
els
nerativa
hi
re-
s'acon-
encara
que
si
com
fos
només
li
tracten
les
de
de
en
compte el pro
del
procés,
la
negra;
el
comporta-
representaamb
negres
i
la
que
implícita, pero,
en
el
"cai
en-
realitat.
fonologia generativa
que
realment
competencia lingüística
resultats
les
isomorfisme
un
ti
d'aquest
el
teories
caixes
el
desprovist
interessa
d'aconseguir
caixa
obtenir
sistema
les
banda,
teories
és
teoria
Una
un
distingeixen
es
anomenades
tenir
sense
representaci6
model
mateixos
ha
les
pot observar facilment,
un
ciencia
aconseguir-ho.
suplementen
que
la
1)
realitat
D'altra
parteix d'una situaci6
ressa
valors
o
parla real,
quals l'important
inte�na, perque
xes
Com
les
objecte
seu
sistema.
en
a
de
teories,
la
a
seguit per
el
nombres
(o
aspecte for�a discutit pels
un
a
teoria
En
fonamentals
resultat que
de�
diferents.
ciencia.
la
isomor-
sintetitzador
un
senyal electrx)
o
la
en
que
un
predic
(" terminal analogue")
amb
operacions
aquest punt arribem
En
de
s6n molt
mitjans
terminal
resultat
amb
exemple,
quantitat física
una
mateix
el
Per
l.eq
les
entre
implica necessariament
no
model.
ord i:nadór
que
segueix
de
l'isomorfi�me
verit�t que
parlant.
En
que
la
algunes ocasions,
inteaconse
teoria
una
ge
iden
.,
els
tificació entre
i
teoria
capítol 4).
4,
rnent
(com
realitat
la
i
processos
exemple,
per
veurem,
Tanmateix,
utilitzats
operacions
aquest
és
no
a
per
la
l'experi-
l'objectiu que
persegueixen.
esta dominada
construcció
la
fet,
De
pel plantejament,
Aixo
l'objectiu proposat.
sentin
nolegs
la
caixa
ria
flexible,
sobre
dos
a
més
ser-ho,
per
teories' del
les
corre
que
com
teoria
una
i
complexa
ha
diferents
tipus
de
teoria
que
triar.
Cal,
les
el
necessitats
senzilla,
global,
Hi
mentat
que
especial predilecció
mecanismes-
preferible
punt de vista adoptat i
exemple,
per
és
més
la
no
del
tipus
riscs
perque
de
caixa
a
favor
i
-i
afirma
no
negra(3)
per
res
és
,
mateix
pel
teo-
una
segura
i
fet
i
seguidament
"caixa
també
hem
determinen
l'objectiu
de
molt
tots
es-
l'opció
termes
en
són
negra"
de
contra
en
aquí(4);
tractarem
considerar
pero,
i
tec-
tipus de
practica,
reajustable
la
els
que
flexible.
arguments
que
la
de
profunda, pero,
menys
plantejament
teories
pocs
teories
tipus de
per
entenem
els
el
altre
o
explica,
negra;
"segura"
d'un
a
generals
estimables
,
metodologicament
fonologica
i
pragmaticament.
particular,
en
l'area
En
l'aconseguiment
posats per la fonología generativa seria
i
representaria
del
un
llenguatge.
teix
en
és
dir
a
ralment
gran
gran aven9
Tanmateix,
mesura
transcendir
és
més
sentacionals
en
el
el
deIs
un
fet
coneixement
del
�l progrés
practicar forats
a
adequat
són
en
lingüística,
a
objectius
l'essencia
conéixement
les
caixes
pro-
important
prou
de
i
consis-
negres,
plantejament fenomenologic, que geneper
última
a
la
tecnologia.
instancia
més
Les
teories
rendibles
repre
perque aju
.']
1
den
a
pot
ser
explicar
funcionen
com
necessari
el
aquest coneixement
i
domini
nostre
enteni-
d'elles.
ment
La
té
fonologia generativa
contrastar
l'isomorfisme,
generativa
o
de
i
coses
millorar
a
per
les
la
de
descripció
ocasions
en
altra
qualsevol
en
teoria
interes
i
a,
permet de,
implícit
teoria,
els
entre
i
lingüística
en
la
teoria
processos
realitat.
la
Prenem
.-
deIs
l'exemple
ténen
tats
construcci6 de
les
exigides per
analisi
una
cions
el
se'ls
veritat que
Ara
naturals
hom
bé,
uni
aquestes
del moment
des
classificacions
que
que
s6n
encara
es
aquestes unitats s6n simplement necessaries
lingüística,
imposades
que
Es
regles fonol�giques.
si
pot preguntar
en
distintius.
poder explicatiu important
un
la
permeten
trets
per
la
subjectes únicament
per�
teoria,
atribueix,
o
si
bé
a
posseint
no
res
unitats
aquestes
restric-
més
que
posseeixen,
.-
a
correlats
més,
si
general,
güístiques
criptiva¡
que
de
que
o
fet
les
si
psicol�gics pels p�rlants.
unitats,
es
a
descripcions
plantegen
més
són
utilitza el
tenen
només
als
iguals
i
Es
a
i
dir,
en
categoritzacions
lin
conveniencia
des
una
i
processos
mecanismes
parlante
...
Obviament,
� soIs
és
un
es
dencia
d'entre
cions,
comporti
objectiu
progrés
en
i
perseguir l'aconseguiment
el
sinó que
sigui isomorfic
extremadament
coneixement
d'un model
ambici6s,
del
per�
llenguatge.
amb
la
realitat
necessari
Nous
que no
tipus
per
al
d'evi-
experimentaci6 podran potencialment seleccionar,
diferents models
en
competencia
aquell que s'adeqüi més
a
la
amb
diferents
realitat.
predic
3 C"rJ
de
Tornant
des
ta
través
a
esta
fiabilitat
la
a
metodes
de
la
d'ambigüitat,
va
nou
fiabilitat de
tal
i
La
tal
estudiarem
com
fiabilitat
a
previa
bració,
tenir
alienes
a
hipotesis
l'experiment
de
la
(evidencia historica,
tigadors,
dialectal,
També
etc.).
la
de
tipus
suposa
tecnica
mateixa
confirmin
que
i
se
da-
3.6.2.
el
competencia,
en
altre
qualsevol
com
comprovara mitjan9ant controls,
es
millorades,
ser
aques-
reproductibilitat'9��
seva
possibilitat de
seva
rellevancia estadística,
des,
la
obtingu-
considerem que
experimentals,
determinada per
dades
les
principi
de
cali-
recerca
de
dades
la
els
resultats
obtinguts
d'altres
experiments
una
experimen-
inves-
garantia comprovar el feno
,
men
en
gurar-se
nica
amb
qüestió
els
que
la
resultats
sinó
utilitzada
demostrar
altres metodes
no
s6n
evidencia
fiabilitat
i
experimentals,
fenomen
competencia
estu�
en
del metode
o
asse
per
tec
la
simple efecte de
un
del
1)
i
2)
per
tecnica.
,
Obviament,
l'experimentació
i
el
científic
rigor
que
aquesta comporta exigeix el desenvolupament de ciencies tec-
niques
auxiliars.
En
dibles
són:
utilització
la
1)
permetin d'accedir
la
objectivament,
latograf,
el
sintetitzador
per
zar-los,
coro
tant
esbrinar
si
de
són
si
nostre
les
tecniques imprescin-
d'aparells
l'espectrograf,
la
i
instruments
etc.
(5),
i
i
2)
que
quantificar-
l'oscil.lograf,
cineradiografia,
parla,
per
cas,
inforroació, mesurar-la
la
a
e�raigs X,
l'estadística
com
el
el
pa-
l'electromiografia,
utilització
la
de
representar i descriure els resultats
aquests
són
rellevants
generalitzables(6).
i
poder generalit
137
ment
i
d'aparells
d'estadística,
Així
ta.
i
no
tot
pecialitzats
haurien
obstacle
ser
avan9ades,
no
a
per
lingüis-
cap
tecnics
de
l'ajut
a
maneja
es
aquests camps.
és
metode
un
dades
recollir
a
per
de
si
basiques,
pot recórrer
es
sempre
en
nocions
unes
L'experimentació
cessible
el
aquestes dues tecniques principals,
Dominar
informació
i
útil
extremament
i
ac-
contrastar
a
per
i
�
i
diferenciar
sobre
hipotesis
fets
lingüístics.
aquesta metodologia experimental pot estendre's
la
arees
de
taxi,
etc.
raules
tics,
tica
Per
i
un
en
diccionari
car-Ies
és
quan
hipotesis
experiment
senyar
un
colzar
una
de
les
dues
i
on
ha
un
alt
sorgit
grau
i
niques
els
fins
i
de
tació
s'ha
és
tot
un
en
la
de
per
podria
universitats
seman
camps
un
fone
bus
a
per
trobar
sin
si-les__pa
similaritat
punt
diferents
prediccions
i
en
dis
aquestes prediccions i
enfocament
de
la
bastant
i
refinament
re
com
tasca
de
les
en
l'area
fonetica,
tant,
té
precisa
seves
disponibles
descobriment
s'esta
Berkeley,
Per
la
en
tec-
pot aconseguir utilitzant
es
metodes
nous
nou
1.
fonologia
fonologia experimental
dissenyar
per
mecanisme
aplicat més rapidament.
desenvolupament
la
o
la
hipotesis.
d'hipotesis. Aquesta
ferents
facin
metodologia. Aixo només
mitjans que
tractar
i
Es
contrastar
per
L'experimentació
lingüística
fer-ho.
necessari
dues
que aquestes
ideologic,
parlant
quin és llavors el
i
morfologica,
del
ment
estudiar
que
les
totes
a
morfologia,
interessar-nos
la
en
la
semantica,
exemple, ·pot
ordenades
estan
com
la
lingüística,
cIar
Es
duent
Estocolm,
a
i
i
contras-
terme
en
Connecticut,
di-
138
San
UCLA,
es
tracta
ocies
i
Diego,
l'escola
del
M.I.T.,
d'aplicar metodologia experimental
dissenyar
noves
tecniques
comprovar
si
posant
practica aquests
en
d'enginyeria
funcionen.
de
recerca
d'altres
es
on
cien­
lingüística
Aquesta comprovació només
metodes.
etc.,
i
pot fer
Fly UP