...

L'estructura de la propietat, agent bàsic en la

by user

on
Category: Documents
4

views

Report

Comments

Transcript

L'estructura de la propietat, agent bàsic en la
L'estructura de la propietat, agent bàsic en la
producció de l'espai urbà: el cas dels barris
obrers del sud-oest de Barcelona
Carles Carreras i Verdaguer
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
540
s
04e
"1 'hi sto ire
1)
ba
capitol
al
Notes
t i.o n
bourgoois"
blicada
núme r o
dedicat
én
d "Il i st
d' aque
ò
r
í.a ;
ta
'
,D
que
no
fa
de
'.í
d6na
més
�-)
any s
t
L "h em
"
265
B
.
.
.
de
febrer
l,
,
,
1'077;
Monitor
L 'Institut
de
pu­
planes 16-17.
del
tret
ta
<le
Munricipal
ja als p r i me r s capitals
ci tat
péLrt.
trobar
pels
C'
t
,raD, l aura d amen t
.::Jan'-s,
cap
colècci6.
volts
en
no
e r
do
hi
ha
l87 g.
El,lli b r e
de
catdl�L�a,
A
més que
:'-) (1, 1)(� m
R.
,
fins
ara
tenim noticies
En
pensar
�le
era
di�ri,
un
ja que l'Eco
1877,
del
polemitzar-hi.
que
(r; (� n
e
permeten de
que,ens
,
d
P orvenlr
r_remsa
cap
rnanu sc r i
,
._
sortia
5 de
tres
nQ
d 'un
on
r-ev i s
prendre,
1851,
el
if .i c a t i
.
""-"1'1
.LJ
d'Història
ci o l.
à
Toulouse,
Sants
de
segona
indirectes
l
de
o rt
f
,
Terri toire
a
p�Lg. I].
n'hem pogut
,no
e
c o mrnune
"JJ'enjeu municipal
a
Ca sa nova
s
La
pel G.I.A.l\l.
2) Ajuntament
mo s s
de
de
Sans,
l'Institut Municipal
suplement,
un
don c
Tasis
Ba rc eLona
i
,
8
e om
qUo
J.
In
et
2
i n i. Ol durà
Història
To.rrent,
1966,
esquela
una
vols,
no
en
re
da c
noticIa.
L'Eco
de
Sans,
revista
setmanal,
tenia
la
.
/
..
c
Ló
1
r< ,
j_
J (1
1��
a
fou
carret
't
Le
b.
i
IflaiC
tan
doncs,
el
torials
fan menci6
::¡
l',el
•
Alberto
a
j.
s
Corts,
si
més
no
la
que
ca
lu
regidor de 'B¿rceloha per
és
(1879-1944)
metge
1000 'famílies
Loria,
7)
quest
�J
fou
e ra
e
La
•
c1.;
sortit,
provenen
catalanes.
edi­
alé,"uns
de
Ciutat
Barcelona
pl.a n e s 9 E3 O SJ 81
-
d' �Yl .Cornas
bastida
n.; l n y er,
el
succeí
de
era
en
1�34.
son
les
de
d' Oc ta v i
que
fou
M�rius
i
pare,
.
•
solar
un
p.n. re
fou.catedràtic
la
el
conjunt 268
en
director
11i8a
que
diputat ',pJ'."ovincia1 per
en
entre
havent
el
medicina
de
,
J.Jliga
del
La
'el
llibre
cultura,
1903.
d'a­
Part
d'Enric J�rdi,
Ed.
'Dopesa,
Bar­
1977.
Ja
el
en
treball
'y Navarro
l'
ha
,edificar-hi,
darrer
ens
ha
comprat
mome nt
de
la
p r e aerrt ac í.ó
arribat .La noticia
el
fracassades
18
Laporta.
mare,
la
(1862-1909),
Gil
gran,
el
questes notícies
c e
Crortll:f.'errissa,
(Barcelon(_L, 1902) l'advocat, periodista
.saltor
i
ma i
que
Jocs
publicada
e n en
Candi,
vila
(18'7 5 -1 :_:-) 14 )'
Oc ta vi
't
en
avui
,
18,77,
de
,�,f<1.rtJ.n, Barcelona,
deduir-s 'hi
mà
Fou
,
que
,
era
que
p
25
pub.t i c ac i on s
LItres
c otn
ci ta
Sl
no
s e
nenLixensa
desembre
ro s
J'o
SJ.nt
La po r t a
Cu r r-e r-a
SernblLl
6)
emc n t
de
que
l�rancesc
de
ruirne r o
al
fi ri»
,
la
a
s
32 núme
l�l1carQ
l'
ó
r'u va
2')
sols
iga
c a r-re r'
p r-obab.l
planes.
5)
bo t
.irnp r
col. Lv.bo
qua.Ls
de
19
:�Ll
Erd
Darc,�;lon;:l.,
e
136,
ru
Ll.r.du du
ru s
.Ln.orJ.ls,
de
-
solar
les
de
la
de
que
d'a­
"Nuñ
clínica per
converses
d'un grup
.
/
..
a
de
ez
.
parcs
hi' volien
que
t eL r Jl e n t
1.
barri,
que
rúr¡s;ic,
c:'
.ru
Au
l..)
'L'
e C( a
é
1.,
e
s
tenia
cau
el
instal.lar
L [I. r
:L'LUlé1.
rnun c
c
ít
op.
�) 0r.:fe 6 d� �an�,
_
r,n
n Q
,
2,
d'Enric
de
ner"
i
.
Bu r-c
Cl�Hi
devia
e
c
la
qui­
camp
del
Barcelona
mal
11)
el
(Jets
cultura
ta
.L'i.?;ura
la
"Ca n
i
un.
Pr anc
sagri stà
c o ne i.xe m
pàg.
la
mo.rl­
premsa
Lapo r ta
1851,
el
que
l'o­
i
nom
,
intellettuali
1940,
el
del
e sc
el
tramés
hauria
ó
ç
de
comentaris
apa r e í.x
Gli
de
l' enti tu t,
els
qual
P ¿J, r la me n t
el
de
at r o
que
I ne l o u
traduit
al
e
1
'organiz­
castellà
ti·tol 'Cultura y literatura,
el
s
me
GrGLI.Jsci,
1967;
Re a.io
sta,
'pare,
rrr'l.n
sota
Ed.
Ver
Penins�la,
37.
escrita
per
Joan
MelS,
de
Sants,
al
ma­
2�46(J de la Biblioteca de Pa La c í.o d e Madrid,
produrd�
de
o r gun i
della
nuscrit
12)
i
,
d' aque st
1 'Assoc iac i6
concert
hi
on
Mo_n�!.o� ,ja
Al
,
Antonio
Solé
p.r i me r
el
de
del 9 03.
Lo na
Barcelona,
per
el
en
del
pàg� 1065.
,
r tun tveu
t 1 l b re
en
,
La p o r-t.a
fill
zaZlone
Tv!T§.
l
de
mbo L
}francesc
ésser el
10)
o c
po
lJl1C ·fOU.·CL11tat
L'Lc s,
fLc i al
J.
el'
3l
La p o r-t.e.
l)ro/)Xê.:l.Ina
de
í
s
i ns t i t u e i 6
t ra
sobretot
a r r-eu
lL 'un
a t
u na
comple­
•
8) P.CélrrcrELS,
no
per ò
,
'rot
escola.
una
a
l'apèndix.
Plano
�ans
S
re­
topogr�fico
fet
...
encàrrec
de
l "a
per
del
pueblo y término
Carles
Gras
el
20
de
de
maig
sta.
de
1838
jun ta.nen t •.
.
I
..
·
·
13)
tico
Pa
l �_
)
..
:c_�
du
�!Ej��l·l s
de
L
a
sabuda
16)
r
de 1
Vol.
XIII,
c
op.
1
munt,
it
.,
de
UI
contrj_����J__§_�
la
posesiones
pèL g
•
J78 �
d
bêlrri
�.�: s
Sant
21él_·'(��3ar.� �JC?ll'::L. TJ�. e2C_ernpl�:
..
e ne
hi
s-.
ln­
s
s.
i.at ur-a
Fac
,
Filosofia
•
i
L'I e t
re s
Bella­
,
Malgrat q.!e .i.ndi.c a que trobà aquesta esta­
l'Arxiu lfistòr.i..c
trobar
Vic tor
to :rel],.
tramar,
I)'\g. 748.
una
:"1.
.Per
sus
_
L'l i c
1973
d f st .i.cu
h�ê
Bf:ll
Espafí�_y_
_�rÈ?:.(n{-�.:::�.�_J?.�Ec .�lo·na. :La_i.� o!,mac ió
terra
he
Car r e ra�)
tTa¡HJlO
tÒ
'.re::-..>i
de
Geografico, Estadi.s­
Diccionarj-o
rjadoz,
184.5-·1850;
J?
']1))
ú
uo.L
Hist�rj_co
e
Madrid,
.
sc
l rnp
i
la
J
e
pui
s
jo
8étnts-U.E.C.,
l'hi
no
d'ell.
prenc
Guia-cicerone
BalaGuer,
•
de
i
de
Barcelona
Barce1on:
17) An.uar�_o_E_stadi stic o d_e_·_l_CL_Q;_i_u_d_ad
de
"
1857
a
..
Barc elona
•
.
,
1906.
18)
de
.Heinrich
.F.
i
Cia
Carreras,
ll))
ru.
pàg.' B78.
20)
Per
e xe
Sans
21)
mp l
e
,
..
,
�.
Barc
ci t
Jacint
e
,
lona,
,
1908; p'l u n e s
l 08-110.
planes 879-080.
Laporta, �untes hist6ricos
(Tip. ESï.:Jaüola )., BGl'celona, lS80; plane s
F.
Carreras,
�.
�it.,planes 333
l
10-11.
següents.
·1·
·
22)
ru
del
ses
,
,pètc;.
IJlobre;;dt"
Ba rc
ves,
24)
Ll.Lb
en
ras,
Lo n..
'v�c�nY1i
<l'è.cctes
J eti
ta
de
l'agrecac{ó
sobre
qual
dels
tanbé,
i
Sants
ele
F.
Carre­
al
ora
de 'Sans,
periòdic setmanal,
l el,
redac­
carrer
Duran,
avui
era,
en
c anv i
r-amb La
de' Santa
El
director
l'rIònica.
l'any 1890
fundà'
i
el
l'hemeroteca municipal
de
des
d'ales}1ores hi figura
11 i br e
VII.
ci tat
1'any
(11 a s i
d. e
s
de
el
l'agregaci6 pel
districte
,
al
que
i
a
Barcelona
a
de
,
sta,
que
en
resta
a
Juny
de
1897,
c1es­
subtítol hi
seu
la
EL
que
mort
fundador.
Tor ren t
Co
Jaume
era
hav i.a
abans
com
26
32,
V'!lladolic1,
darrer número
és
del
aL
Vi­
provenen
��.:::_CiutEt.! d�_l?arèelona
l'udministré1ció,
pré� ja
de
municipals
mentre
el
S.
__
2-5) 'EJ�.No_.ticiero,
clol
,
Ca­
651.
dels 'cLcDrus
part
r'urid
XVIII.
s�gle
de
ci.�.,IJlanes :)62-965.
.s?_E.
ció
del
pàg.
1974;
FranqueE.C.S.A.
poJ?lc;,c�_ó
de
Esta�i�!iqu�s
Tote,s les notícies
re s
una
e
"les
pàe. 686.
7,
23) Josep Iglésies,
talunya ,�1_. Jn�j_rner
article
Gran'Enciclo},èdicl._Catalana,
a
vol.
1974;
Darcelon¿,
TcLi!',bé
879.
nota
335,
Hist ò
afegí,
Costa
Jaume
que
Tampoc figura
ria
del a
pr e m s a
catalana.
26)
rar.Lo
d'abús
de
la
història
on t ana
-
,desembre
a
'.ó
P'l
S
1976,
uS o s
nQ
0,
el e, l EL
hl
sentit
de
Josep
.
í
F'
el
en
S
"
tò r la,
l'A ven e,
j
,
.
B ar c
e l o na
planes 8-10.
.
/
..
,
27)
fa
"Ara
vuitanta
6 0- 6 I)
�J
28)
Iel.
diuen 572
pte
L
Els
'Avenc,
q li
.
par t i d i
29)
�e
perb!3
j_ :{3;n:_¡_ n t
s me
a
._j� o
1
o ren
Carles
f:;
s
darrera
Ci
�L L
ter io r i !
intersticial"
.L
31)
Pa br-e
32)
J.
Casa
de
33)
Ti'.
e arre rJs,
Hu e r-t a s
l
i
Fiter
Caritat,
li' a b r e
�.
�s
citen,
perb,
vé s
l
UB
"1 EL
V :�lngu,,-r(I:_J.:-� 11
34)
l d.
pà g
•
,
,
i
fa v o 1"
11 o
la mateixa
en
nQ
2,
me nc
i 0-
transcripció.
de
els
573
font
dels
favor -ells
Li
tenir
sense
i ns t tt. n c i a.
"Jlo
.•
.92.
Ed.
j
ci.!_, pàg
Las
�.'
G7�u
pag.
"
s
Un
t af r'a nc
Barcelona,
'\
I·
�
x
en
.i
e
de
a
1974,
,
ba.r­
un
planes
•
•.
cercanias
60.
de
Barcelona.
1888; pàg. 30.
c
llibre
el
que
,
c =L
D�rcelona,
S
Barcelona
de
maiG 1977,
,
EL
reun6,
d'Or,
Ingl�s,
H u ert el
i
,
it
1:1 r l mer .:
.
30)
eu
Verdél(�ler,
Berra
E�
d
l'article
a
•
i
C'",rreras
Lo nu
recullen
la
e
c
que
pla
e
error
un
,TJÈLg. 60; malgrat
s
e
Br.r'c
_2
e
ésser
Deu
del
pobles
------'-
f .i r me n
Clavería
Iluc rta s
municipals, només
acords
ri
u
(a
l'abstenció.
nen
e om
),
M§.
J.
anys.
l'anexióll
contra
P 1;:¡, ne
i
j?abre
J.
j, t
.
La
,
pà g
•
vida
Euros,
61.
'
IJ ún i e
barcelónesa
Barcelona,
61.
t/
a
..
:f on t
a
1976.
tra-
546
,
35)
El
és ;n;ai r e bé
Lnd u
a
t
r
tot
Lu L"
i
it
37)
a
ca
li'.
tot
c
i.
Fa.b r e
i.uqücnt cna r i
Loo
í
s
ta
per
de
exemple,.
"Lu
E�3paíia
Ro e
a
en.
aquest
l'interpreten
CfUC
sòl
al
atac
un
p Lvn e
cii¿.,
op.
front
1061-1065,
s
com
de
per
que
reacció dels
la
projecte més
al
les
en
atac
pla Jausse1y,
mostro.
una
8UpOS:1
del
lJrOIlio'taris
bé
per
ci ten
,
t�,L!nbó
inclou.
el
.Ilu e r-ta s
62),
Carrera::.>,
lÏ'rancesc
1897,
de
de
t ,_ll
(_�E.
:::intj_;:lc�cezac
q ua.Lu
d eui
22
.
36)
s e nt
del
.rume r-o
r-e
p r-e
se nl.a
t iu
.
del
1)01 í t ica ��r}?dr_l(_i
¡,';¡_clllt:tL
.=}�·il.1
38)
Nudu L
de
(vid.
"p rtit .i ndu ot r'c.a L''
F.
i
seva
tesi,
40)
__:_ensélrn�n !
__
Candi,
Lrnp
Pa.b.r e
Encara
que
nom�s han estat
necrològique s.
c
í.a.Lme n t
a
i
l
s
sembli
escrits
Per
no
,
s?bre_
en
mentida
articles
sortir
l'espl�ndida monografia
.1,901-
sobre
no
la
el
Barcelona,
1916.
en
La
article.
seu
Carreras
d'enciclop�dia
surt
de
régimen municipal
el
sobre
MG
JOQ,uim
ja. citats I¡lrancesc Roca,
Huer-t.a s
tesi
seva
10'1'7).
Joaquim Ribera,
Informe
1<1
Barc elona
��on�mi�.
d'Alberto.r,Tartin,
,
refcJ'·8J�ZO
i
ajie
¡j'I';corlblfltq,Ll(;D, [[!Qi,f�,
S8,ntom�L,
Jaume
Em
__
C�rrerQS
Barcelona.
39)
l
e
ni
tan
Candi
i
sols
Lliga d'Isidre
notes
a
Molas
(Ed. 62, Barcelona, 1972).
.
/
...
41)
Hi::JtÒl
]:-10r
a
i9-_?-el
los
]3;_lnc
�ar.��loné1.._ .(1844�1920),
43)
de
no
vid.
a
L"rancesc
Ed
.
.
Ve ur e
Cabana,
62,
Bar­
pldnes 116-118.
1978;
celona,
tLc ic
;_;'¡l1.lli;:.l,r
Go
b l'e toc'
la
t
Ge v '.l:
e s
i
c
i t ad a
(- n o t u 3 7 )
1
,
p
1-
r i me r-a
44)
Citat
ï
B 11.
t Ll. e ti
-'
45)
4 oc
e i a
lte
F.
1 Q,
'fT
_
Ca.r-r e
ll:.:
la
...
...•
resum
gràcies
�
"
•
('j
.l.';.li.,
r-a s
,1 c�
o
32.-30(')'7
c
__
,
("1.
B a r-c
2..12'.
J_,
•
d'història Loc a L''
wRetalls
a
) .. I_J:: L_ �J.e. u
__
breu
p_l an e
p::�r-c,
l
ci
�r
e
1 onu"
c e o ern b re
�
B" r-e
-;.
I
e
1
.
o na
c.
,
••
onfer-è
Jordi
nc
71
lUCI'(.,
on
i
sme
,
pa> «, 26.
._,
t., 1064-106'5.
1..''''
....:.:..'..::_� ::.::__<.
',l_<"v'
c
Exc u r s i
a
La
C::..sasSé:.i.s
de
,
i
1<1
25
de
març
de
1917;
quv.L vaig tenir noti-
Ymbert.
III PART
---------------
LA
POBLACI6
DE SANTS r
LA
SEVA l1ESPOSTA A LA
POLíTICA
URBANA DE
c=========:=====================================�===============
LES
CLASSES DOÏlITNANTS.
===�=��==========�=�
549
01.-
EL
PR�DOMINI
LES
DE
"El
port,
de
dors
POPULARS
CLASSES
la
de
Sec
i
l'ampla
a
dora
que,
de
la
seva
de
França Xica
Sants,
del
Bordeta,
la
Po­
abocaven
gentada treballa­
artèria la
retinguda durant el dia,
ria adelerada
la
obra­
els
Barcelona vella,
h'Hostafrancs,
ble
i
fàbriques
les
ara
dèria
Joan
Oller i
pels
carrers
o
al
als
seus
Rabassa,
•.
Ed.
quefers
seus
cop·
a
o
vicis".
mataven
Quan
Barcelona,
Selecta,
1930.
Aquesta és
quista
i
moralista
l'art�ria que
balladora
que
volem
dels
ara
visi6
la
del
protagonista
l'anar i
canalitza
barris
del
estudiar
i
distingits,
diaris.
La
ni
de
que
la
venlr
sud-oest
gentada anlnima similars els
noms
J=aral.lelo
de
als
titols nobiliaris
1a
famosa
de
la
anar­
novel.la,
és de
altres,
ni
tre­
gent
Barcelona,
tan dificil
uns
de
la
gent
con�ixer;
sense
anuncis
cog­
als
gentada explotada i dominada per les minories�
•
/
<,
550
no
del
el ."rei
avui
qual
el
debades
en
gran
reduir
a
fou
Lerroux
la història
via
de
la
histbrin del music-hall.
una
d�
despr6s
Efectivament,
fantotxe
d'aquesta
paral.lelo",
hom vol
i
demagog
quí són
veure
els
la
agents'
productors de l'espai urbà,
despr6s
de
formaci6 física i
cal
n'estudiem el subjec­
te
jurídica,
dicionalment
sinb
és
de
inconegut també,
apartat dels
circuits
literària,
apartat �e
de
molt
i
informativa
mes
i
important
manera
manera
l'element més majoritari de
està cridat
l'element
histpria,
els
seus
recta,
esdevenir
a
fruits.
Coneixem
tien
a
moments
que
el
tenien
bem
de
la
oblidada
i
i
en
ferents,
ben
de
que
general,
a
de
les
l'element
que
de
nova
treball
el
dedicar
és
contra
Per
i
poc
indret
de
i
indi­
manera
treball
sabem
de
de
la
sobre
les
doblemen
dona,
mal
de
dades
conèixer
millorar-la;
dades
sempre
perb
no.
ens
queda
de
altre
atenir-nos.
·
.
la
poc
/
..
ate­
la
obtingudes per objectius
de
quals,
sa-
poc
població infantil,
desig
sempre
treballadors
dels
la
exis­
que
Barcelona,
sobretot
treballar
dades
de
del
lluny
tractar
malfiar,
Cal
escrita
protagonista d'una
llocs
perÒ
altre
marginada,
incontable.
i
els
mlca
un
histbria
hagut d'estudiar
diferents,
en
la
intuicions.
i
una
producci6 cultural,
de
general.
vull
tra­
estat
ha
que
població,
el
població inactiva,
població
tat
aviat
qui jo
l'he
l
indicis
per
a
la
ja
con­
seva
l'element
pacient més important la població popular;
més
sa
que
veure
di­
reali­
fiar
remei
l
551
aquesta és
l
dades
de
t ambé
construir
hi
en
no
de
formaci6
la
al
1915
dal t
de
baix,
a
diferents
de
poblaci6
treball
existeixen,
que
hem
bar
de
la
totes
maneres
coneixement
de
úniques
l'objectiu
cro­
1890
entre
és
classes
populars
a
l'època
de
però
clar,
arri­
sense
desitja­
que
les
i
elaboracions
desenvolupar,
ssolir
a
tampoc
s
"històrics"
autors
industrial
l
re­
Algunes llistes
el
en
poques
hem de
Sant
de
que
hqn ajudat força,
ens
que
hag;ut d'interpretar
el
ja
s6n les
Bellmunt
de
amb
que
incomplertes,
o
fonts
que
vern,
fiar
poc
d'estudis demoeràfics.
ha
nològiques
i
de
base,
altra història
una
santsen­
ques.
Efectivament,
dent
de
font
parroquial,
Sants
i
Jacint
La po r-t a
la
parròquia
pl
i
àn í.me
a
les
o
tretze
que
tament
nir
si
de
tenen
de
se
n�mero
com
origen,
"110
de
i
lo
més
persones
L'altre
directe
ha
número
de
contribucions,
grans
de
tipus
indirecte,
o
tingut
amb
llarg només
respecte d'elles
poble
comunió
de
exactament·
coincidia
ben
minim.
a
s6n de
Unes
una
gent
diu
el
Casanovas
tots
igual
fan referència
no
.periode
dades.
llibretes
no
que
que
municipi indepen­
copiaren mossén
que
tant,
comuni6,
Sants,
entengués
aument
un
les
vegades
Sants,
de
anys
Casanovas:
bern
s
de
,
per
durant
que
de
tretes
de
tiI)US
destruides-
S6n dades,
dos.
les
trobem dos
-avui
pasqual
per
tota
a
el
es
munlcl­
refereixen
dotze
de
dades
en
són
l'ajun­
propi mossén
mira
que
may
lo
go­
hi
ha,
per
no
te­
que
sold�ts,
etc.,
etc.,
però
tractis de donar dotació al p�rroco segons lo
de
vehins,
llavors
continuant
la
.
parroquia
/
..
com
est�,
ara
mol
pot
dar
be
n�mero
lo
6 verdader
cert
sens
,
el
comprometrer
Beltran que
número
de
no
poble,
del
son
parroquians
si
be
si
pera
allavors
prudéncia
la
dubte
queda
tants
mentre
a
rebre
gràfics
(1).
dictin".
Josep Iglésies,
de
tota
època,
perb
Bordeta de
son
de
la
parroquia,
que
la
necesitat
lo
ja
vol
que
ben
vegada prou similar,
bàsiques. Això
tres,
en
cada
utilitzem
fonts
v
cas
i 'les
originals
i.ràn només
el
algun
en
obres
cas
població,
de
paguem
les
fer
aquesta
Jacint
i
dubte
reserva
Laporta
serà
seves
nosal­
(2), m�s apropat
de
demo­
percentatge �s
mateix haurem de
Monitor
doncs?
cas,
més no,
si
Amb
per
dóna per certs tots
el
qWe
perqué,
advertint-ho.
sobretot
fer
treballs
en
que
con�ixer l'evoluci6 general de la
tendències
d'augmentar-los
expert
pensar
y
dissimular habi­
vol
haurem de
dit
ha
baix
havia algun
hi
si
convé.
qui
a
del
los
tots
la
Per
rector li
al
S.
de
l'ajuntament
que
que
ho
fosin faci
ho
clar
errors,
cada
li
no
de
barri
aumentara lo
li
encara
los
calla
poble,
aixis
y
dira
no
major esti�endi,
En
els
del
son
los
agrega
poble
y
poble de Sants perque
que
per
del
a
les
ens
ser-
explicitament
citat.
Quan
son
fa
a
extretes
referència
Estadistic
de
especialment
motiu
les
dades
gairebé
a
la
les
les hem pogut
elaborà Jaume
exclusivament
antigues i,
Ciutat
per les
que
de
de
del
caire
cOntrastar
Monitor
sobretot,
Barcelona,
(3)
pel que
l'Anuari
de
font
més general.
i
Bellmunt
excel.lent,
Per
aquest
corretgir moltes vega-
.
/
..
.
des.
J?er
dels
resums
les
a
dades
dels
posteriors
i
censos
a
estadística municipal,
a
estudiar la
població
com
En
ciatura
anunciavem qu e
feina
ja
com
malgrat
la
tot
del
ja
però
han
no
d'entrar
de
hem
a
sabut
de
la
hagut
una
mica vàlida
nivell
a
nostra
buidatgè
del
padr6
fet
amb
el
Vles
uns
trobar-hi
conèixer la
fitxa
i
per
reserves
d'entrada
cap altra
"massa
a
per
barri
de
de
llicen­
fer
una
fitxa
i
cadastre!
indirectes
resultats
de
tesi
més tornariem
hem
servir
de
existeixen
que
mal
ho
donar
mínim
a
publicació
Aixi doncs,
ens
padrons
única font
districte.
la
dels
hem
ens
obrera".
ja
múltiples
ben
sortida
a
pobres,
l'hora
�j 5 4
Ol. Ol
L
-
'EVOLUCIÓ J)ETI�OGRÀPICA GEN-ERAL A L' �POCA MUNICIPAL
Abans
de
a
la
població,
nivell
a
poder detectar-ne
copsar
de
el
moment
cal
ens
res
que
les
conèixer l'evolució
del
etapes
el
detall
han
elaborades
les
és la base
d'ambdues,
l,
de
les
bre
que
fonts
lució
timonials
primeres'
Sant
fonts-
recomptats
Balaguer
de
-i
i
Bartomeu
al
a
cosa.
les
Des
com
he
estudiades
dades
o
que
de
trobem
les
poder
la
més
veurem
l'explicació
i
i
quals
i
2
el
quadre
indicaci6,
m�s
a
les
dades
(capítol 03
demla
afegit
vegades aquesta
de
1aporta
són purament
dit
Sans
"carnisseries"
Barcelona.
corts
segons
totes les
religi6s
de
pla
Jacint
1365-70,
poca
quadre
l'existència d'un nucli
de
i
so­
evo­
maldem d'escatir.
general que
Maria,
j�
cases,
amb
part) perqué complementen
Les
les
o
l
gràfiques
Al
originals.
edificis
segona
facilitar-ne
dels
l'estudi
Per
nQ
creixement
cara
l'arribada dels primers contingentè
de
endavant.
estat
de
simplement quantitatiu,
població treballadora,
a
general
(4)
i
(5).
d'aleshores les noticies
Tot
són
1
foren
al
fogatge
plegat
ben
demogràfiques
demés fóra d'algunes de tipus
hem vist-
foc�
segons
1359 segons Vic tor
només setze
Josep Iglésies
-Santa
famoses,
Trenta-vuit
Cervera el
tes­
.mé s o' menys
pràcticament inexistents,
i
peJ
·1·
·
:j 5 5
Quadre
n
?
1.- Les
dades
de
poblacJ.ó
Sants
de
al
llarg
dels
temps.,.
..
anys
adults
pàrvuls
població
total
o
1359
•
veins
cases
focs
38
Jacint
16
Josep
1640
•
153
92
1716
495
39
Monitor
Monitor
P.V.
a
Bellmunt
Iglésies (Vicenni)
28
Josep
160
43
Monitor
183
56
Monitor
224
65
Monitor
••
1727
•
•
1732
•
.
••
1718
•
Monitor
••
1715
•
21
•
1712
•
Iglésies
••
•
•
Laporta
••
1365
•
Font
••
1736
•••
1740
239
1741
225
73
Monitor
75
Monitor
385
100
Monitor
11.75
127
Monitor
1742
•
••
1763
•
•
•
1774
•
Monitor
•
•
(TIr. TIonyó)
,.
.
i
C'
.-
anys
adults
pàrvuls
total
1180
•
velns
o
cases
1787
•
276
158
Font
focs
527
145
Monitor
662
154
Monitor
434
Cens
de Floridablanca
Joan
Mas1 resposta
•
1789
500
97
qüestionari
•
•
•
800
1191
1792
1
211
Monitor
.014
Monitor
939
Monitor
825
Monitor
436
Monitor
578
Monitor
905
Monitor
883
Monitor
.158
283. Monitor
•••
1799
•••
1803
•••
181 °
•••
1812
• ••
1816
•
••
1820
•
•
•
1824
•
1
••
1828
•
6
• •
1186
•
:.
poblacio
')
t
•
1.400
283
Monitor
jB2
307
Monitor
•
1830
1
•.
de
al
Zamora.
GrAfica nQ
1.-
( continuaci6)
'*
anys
adults
pàrvuls
tO
poblacio
total
velns
o
cases
Font
focs
•••
'*
1833
Dicoionario
1.700
.
Geograflco
Universal.
• ••
1836
•
406
2.036
1 .714
593
2.307
.057
2.930
Monitor
••
1840
•
.630
1
•
539
487
Monitor
570
Monitor
•
1842
1.873
1
(en
un
al tre
pàé
657 cases)
•••
1844
2.128
1 .101
670
3.229
2.849
1844
Monitor
M.
U .E.C.
Bellmunt
a
1845
2.265
1
.126
3.391
705
Monitor
1846
2.659
1.367
4.026
761
Monitor
1849
3.512
1.702
5.214
J�cint Laporta
1850
3.879
1
.856
5.735
Monitor
1851
4.354
2.010
6.364
•••
1852
•
1.270
1.140
6.644
(Sants 4.214 hab
i 770 cases)
Monitor
Jaoint
Laporta
••
1854
560
1.739
Pascual Madoz
• ••
1857
6.739
Cens Oficial
•••
1860
1.984
1870
1.052
2.258
Cens Oficial
Acta
MW1icipal d'*elector
( 12.687
•
•
hab
•
1877
1 5 .930
1.946
Cens Oficial
,
?
)
;:"
anys
Grafica
nQ
adults
pàrvuls
1.-
( continuació)
.
'
..
veins
poblaclo
total
"
o
focs
cases
Font
j 8
.
"
.: ;)
fa
que
poblaci6
la
a
celona; aixi
del
caSé�S
sas
terme
de
Ba rc
e
entre
les
A
obra
aquesta
que
transcriu
a�b
28
una
del
1718
comuni6
que
va
en
de
seves
dades,
més
certa
una
cases,
hi
més acusada,
molt
tres
manquen
del
partir
a
segures
primer
donar
de
comencen
redacció
la
a
el
trobar
del
Monitor
és clar,
-entre
refermar
Per
anys-.
1712
caracter
d'orientaci6
general vàlida
on
hem dibuixat
l'evolució demoeràfica pre-cen­
prlmera,
hem
sual,
c�it
del
de
:¡U8
tres
apuntat
del
cens
qual
Palacio
c16n8.
de
comte
l·'esGctt
que
fa
el
pr o p.i
l/fonitor,
la
Bordeta
de
de
les
ell
segur
que
de
tot
de
anomena
exclusivament
ja demostrarem
indica
com
a
en
de
S�n
"les
el
de
1787,
fons
po b Lac Ló
de
manus­
bibliote­
la
a
Zamo r'a
(7),
aquest any;
per
mateix
el
segures;
de
la
r-e
dac
c
í.é
ag.l.o sarrt les dades referents
-possiblement
baix,
considerem més
1851, l'any
per al
estricte
els
gràfica
la
a
personalment
entre
complet
omjrt e
que
iloridablanca
T.�adr:j_d
à
r-ec
Sants
dades
consultar
vem
el
com
menys
periodicitat,
1851 només
i
o
més acostats
anys
el
llibres
mossén Casanovas
1840
a
(6).
estadistiques
Sants,
amb
els
l
nou
"
•••
de
rector
ca
les
Sans
ter:qle
tot.
Els
el
de
Terme
del
10
ab
enclou
si
Bar­
S?S ter�es,
en
descripció
la
a
"I
trobem:
nom�s hi apareix
Sants
i
lo
Lonu
n�¡merEl:-da
[email protected] de 1719
y
Barcelona hi
d'Iglésies
és
Cathaluña
amb
d
començament
de
recomptes
els
en
al
segle XVIII,
en
de
encara
ésser comptat
sol
Sants
(\
hi
manquen les
ell
mateix
Beltr�n,
en
dades
altre
referint-se
de
lloc­
ben
barraquetes"d'Hostafrancs",
treball
d'Hosta:francs;
.
/
..
finalment
�j 6 O
Gràfica n? 1.- Evolució
de la
:població
Sants
de
època ¡:>recansal,.
alt
-
,
"
,
rlt
-i
I
T
I
"
-
.
i
n
L
�? -r�
r
J[
g ¡I!
1
t
t
11,J
--1'J¡i
't
I
r
t
-li d 1
er
1.
.
1·
1+
.
¡
I
I
�i f ¡
I:
J
1! IV' i. -1-·
-¡-
-
llll
,If
!
-
U¡¡
:1-
I
_..
l';
-
': I
I
.
f
�
1-
,1
¡r
L
jj
...-
.'
+
-
If_
.
-
-1
.
-
.
J
�.
l
! Lt.:
I
I
"1"'11
� ¡ li ! 1 � i
1I l
.
"
.
@
In ¡
d
�
I
.
'1
¡
h
,I I!
hT,I'
,l' I ¡ I
'
.
,i ! li
1;
l
! �¡ t.¡
,I
:+1-"
¡ 1!1
lll,IH 1I []
n li
t
:
I
I: t
I
4"
! j! I
!I
I
I
I
l
I
1+11-+HJ+
'
;
I; � ':
:
I
'"'li ��j
...
11\
,
...... u
_W-I_
�
,�
�I/
�tt.ttj¡tt�tttt
..
.uun
li
"
..
..
I
{
I
-
,
1
IHmitt+H-ftft++f:l+H.¡�+t+t41�+W+U!JiW:j":u_ lJ±lli
561
hi
hem
de
conscients
molts
la
afegit
més
tard.
com
una
aquest
que
errors,
de
censal,
contrapunt
sembla
em
que
tres
anys
tot
que,
és
plenament
amb
clar,
molt
etapa
una
les
-cents.
Efectivament
prlmera
informaci6
si6
de
Barcelona
bliren
data
fins
en
un
dels
de
forts
punts
la
les
les
del
el
llibre
de
Desposoris
fet
per
mossén Ramon Dony6
-curat
de
Santa
des
del
1709- el qual indica que
del
setge restà
i
el
primer
d'aleshores
la
casament
el
anotat
1272,
quan
una
certa
estabilitat
ra6
6,7
de
Entre
notable
donar
del
cap
és del
podem considerar
fins
habitants
1780
i
de
4
Sants
catorze
mesos
habitants"
(8).
març
al
ha
que
1780
la
estat
Des
ja que
en­
assolida
poblaci6 augmentà
l'any.
1799
creixement
importànc ia
"sens
1715,
de
és força sostingut,
creixement
tre
a
de 'Sants
,parròquia
de
Maria
els
durant
llnies
seves
El
cita
setge
quals esta­
d'atac.
Monitor
la
progres­
efectes
tropes borbòniques,
set­
del
posseim
que
1780,
al
primer
centúria
la
de
1712,
hODogènia,
per les
que,
durant
sostingut
només �s trasbalsada pels
Sants
a
entre
i
lent
quatre quintes p..r t s
creixent
encara
de
observar
podem
em
creixement
gairebé
general,
con­
detall.
de
menys
de
evolució
seva
evoluci6
D'aquesta
tota
la
en
corre­
les
gint les 'dimensions de les altres informacions,
firma
aixi
ofereixen
diferents
dades
tres
som
que
1857 tingué
refer
de
haver-se
bé
per
de
cens
prlmer
a
per
prou
Aquestes
mena
dada
primera
es
produeix
demogràfic.
a
la
acceleració
una
Crec
que
no
podem
punta de lr( 82 donat el valor
.
/
..
562
de
relatiu
llibres
els
arribant
de
representar
a
floriment
tant
per
podriem gosar
la
en
diferents
com
"
ment:
ha
casas
que
cases
a
quals
ja
que
colonos
pObreza
•.•
-llevat
vi ve
exc8de
parte
particularment
redecillas
y al
años
a
el
del
todas
las
pa r t
esta
e
If
•••
dels
lujo
la
a
sexos
de
confirmant
tOclOS
por
medias
se
indici
ja
prats que
de
•••
riqueza
lo
y
y los
Jornaleros
los
l "ún í,c
però
,
trabajos
con
Pu.eblo·y
quan diu:"
calzada
despues
especifica més endavant
mancava,
mateixa
ambos
en
diez
atraso,
hi
í.o s ov
detecta
es
quasi
crei*e­
aquesta població acabada
con
sale
oc
pues
mateix
no
l'aparició
assenyalatesta
"Nadie
Nadie
de
feina
La
del
visiblemente
(lo pasan)
dinero
en
hipòtesi:
él...
en
".
ell
com
(9)
Real,
de
vivia
no
:P.arceros
o
Arrendatarios
Carretera
edificada
h..n
se
les
la
Ja hem vist
llavors.
crezido
ha
primera
caracteristiques
de
informava
Mas
treba­
a
la
tant
per
fins
havia
pueblo
hecho
d'arribar
tra
hi
que
este
•••
se
"los
la
�atalana
rural
abans,
primer
un
suposa
que
l'�poca
amb
hem vista
com
treballadora
aquest periode Joan
en
que
de
pensar
incipient;
població
és més acusat
anud.l
Coincideix
població
de
manufactura
d'una
entrada
a
ha­
sense
EÏectivament,
originals.
prats d'indianes,
dels
perfode d'arribada
llar
4%.
un
més
i
treballem
que
aquest període €il creixement
en
a
amb
consultar
pogut
ver
cle.des
les
con
la
nos­
ocupan
í
de
c anv
hem
algunos años
del
pueblo
respectiva
zapatos
a
las
dias
los
en
í
de
f
ue
vida
aún
e s t av
sus
carne
,
Tot
encara
el
demés
set-centista:
operarios.y
los
mas
ens
de
los
criados
dias
a
indica
"Las
comen
la
tan
sols
el
ritme
gentes acomodadas y
olla
comida,
y
aguisada
por
la
de
noche
ve�-
563
duras
•..
",
tant
per
sembla
segreg�ci6 espacial
la
l'era
la
pletament per
assolir-se
a
ligresos seria
perfode
de
fins
1840,
al
del
6
data
és recuperat
tot
xifres
les
en
còlera
del
de
incruenta,
�s
clar
alié
és
un
període
també,
si
hem
mantes
història de
Sants
reflexar-ho
de
comentem.
el
tot
del
vetlla
hauria
i
fidel;
tal.laci6 del
que
un
canVlS
nadal
canvis
ili837.
de
n'és
no
a
un
que
la
seguit essent
gran
ja
que
tombat
va
anual ha
assolint
des
"vapor vell"
dels
fins
que
una
a
la
la
fa
més que
duren
Ja
tot
gràfica
més
mitjana
primers
en
no
recull la
que
creixement
periode anterior,
aquest temps
sembla
l'evolució demogràfica
periode pre-censal
de
marcat
encara
vegades.
1840 suposà
manera
L'indez
de
els
s'haguéssin produit
no
referit
del
que
del
anual
tràfec de la carretera
el
Efectivament,
llarg
la
finals
només torbat per
visita,
per la
carlinada
que
i
expansió
i
l
any
de
creixement
aquesta expansió,
a
normal
ens
la
ritme
un
en
nou
l'evolució
en
assolint-se
1834
el
el
encara
generals;
tor­
'no
'aquests vint-i-quatre
durant
superat
pels guanys agricoles
atac
d'aquest
força significativa
i
Un.
possiblement-.
és detecta des
Efectivament,
set-cents,
'��
correcte
mot
1816
al
fins
i
com­
nou-cents habitants -fe­
ratlla dels
la
el
f ranc ès
del
guerra
estroncat
fou
creixement
de
creixement
santsenca.
anys
caracteristica de
la
industrial.
Aquest període
nà
serà
que
arribat
h.,
no
encara
que
que
al
que
doblat
13%
del
d'ins­
treballs
p:pimera ampliaci6
.
l'·
·
564
de
"La
de
la
de
manera
dc
pob Lac i
la
frase
ESJ)2.fía Industrial".
parròquia
e
í.nmí.gr-ada
de
nou
n'examinarem les
endavant
-�rofessionals, perb
és
presentativa,
part dels
hem
ja
m�s
casats
757
13
a
la
considero
de
els
ja que
no
havientineut
tant
la
inmi�ració
D'aquesta
llista
alguns pobles
toponímica,
zar
tots
comptar
un
que
majoria s6n
un
21,6%
de
s6n de
m�s HIlJ.nicipals
però
Sants
o
pla
Baix
un
4,6;�, però
en
lloc, j:a que
el
és
m�s
els
he
encara
per
pogut
hi
Dels
Hostafrancs
so
i
un
són de
la
comarca
segona
br'e pa s s.rd a
forta.
són i
la vacil.-·
localit­
hem de
restants
-seixanta
de
d'in­
diuen d'on
localitzar
llistat.
conjunt
maneres
venien casats
o
encara
no
que
que
poca
any,
regi6 primera (58,5%),
Llobregat n'és
el
mal
de
dir,
a
la
del
15
no­
temps d'esposar-se,
massa
ha
2,0% d'aquest
la
cer
�s
(12),
vinguts
nou
qual
19%
el
totes
De
pe­
la
a
gran nombre
pel
ésser
crec,
(11),
tenim.
devia
han estat
lació
a
hi
en
1846,
el
Sants
re­
la llista
de
tracta
Es
no
d'aquest
moment
un
que
interessant
força
encara
per
a
mostra
parrbquia d'aquell
la
perb l'�nica
voleu,
migrats que dóna,
·0
havia
socio­
l'origen d'una
ofereix
en
(la);
vapors".
una
referència d'altres ve�ades
fet
si
hi
dels
majoria
los
e1.1
meitat.
seva
que
dels habitants
cosa
Sants
hem comentat
ja
veure
ens
que
de
r
contingent
caracteristiques
podem
ara
clar,
habitants
ri6de, gaireb�
dels
trebeJ.l;;
per
son
suposa
que
gran
la
"Ara
població
la
el
seeon
abans
¡
1\'1011. i tor:
següorrt del
vinguts
més
rural
de
triplicat,
l'arribada del
clara
é
resulta
en
total
El
des­
doncs,
dels
quals
27,5 dels
Barcelona
dfftacada
Catalunya figura
un
pel Tarragonès amb
.
/
..
de­
ciutat�
amb
ter­
un
565
5,3 % -bàsicament 14 de Tarragona i 10 de Torredembarra,
on
hem vist
ja
"
Seguidament l'Urgell
llavors
part d'tTrgell-
lia
de
Corrades,
el
.
de
fet
un
5,2%, m�s
aquests hi
entre
lloc
altre
en
avui només
Catllar,
l'alta
de
i
conca
de
perb
famí­
deu haver la
d'HostafrancB
(13)-.
continuaci6
A
si r6ra certa l'atribuci6
Ripollès
que he
d'escatllar al poble de
vm.nt-3:-un habitants
Catllar,
abundant
barri
formadors del
els
qui ja parlarem
vindria
Segarra junte- pensem que
la
existia el canal que ha indvidualit­
no
encara
i
l'Urgell -aportaven
zat
la
Santomà hi tenien certs lligams-.
els
que
del
sota
Ter,
Setcases,
on
santuari de la Mare de Déu del
resta el
d'on són originaris la família Descatllar;
si
fbra certa aquesta atribució hauriem de suposar que
va
ésser gairebé tot el poble el que .va baixar
però ésser
Podrien
Tarragonès
ixen
i
el
sis
terrassencs,
amb
el
grat
la
la
2,2%
del
destacant
ambdues viles
comarca
confirmaria
deu
un
xic
l'Anoia,
la idea
i
reusenca
Finalment
industrials.
de
Vallès
el
total,
el
de
mal­
que,
per
els
que
Mun­
portaren alguns treballadors d'Igualada, d'on
hom
importància,
dels Països
un
un
Camp,
Les dem�s
provenien ells (14).
vi
amb
pobles.d'orígen s6n força dispersos
els
comarca,
tadas
Baix
2,1% apareix
que
major importància. Segue­
encara
ja dues comarques
Occidental
el
Catllar de Gaià amb el que
de
assoliria
Santsl.
a
1,8%
d'estrangers;
napolitans,
França,
pot destacar, ,perb,
Catalans,
de
i
sense
la
aportacions
un
1,3% d'origen
només dos aragonesos!
resta de l'Estat espanyol
entre
cinc
tenen poca
aquests
darrers
francesos,
especificar,
un
i,
i
destaquen
en
un
can­
1,2%
tres
diunque vé de
un
que
de
Li6 i dos de Mont-
./
..
566
peller,
indica
potser pedria ésser
que
hi
encara
el
demostra la vinculaci6
que
havia.
poques dades
unes
Veiem ben clar
mentals que
algú
totes
De
massa
laboral".
hipotesi
industrial
que
també
industrial
que
proporcionen més habitants,
Tre�p
Barcelona i
podem �ocalit­
l'élite
de
de
industrial.
de
les
el
les viles
de
en
de
percentatge
contrasta
i
la
considerar-se
on
i
Segarra.,
graviten
que
trobarien l'
e
d'una banda -que
en
certa
a
i
contin­
el
com
aquí podria
forma
squer- per baixar cap
po­
Girona
gent d'habitants procedent de comarques rurals
l'Urgell
extrems.
casos
regions de Tortosa,
aquestes dades; nom�8
del
Llobregat s6n les
llevat
baix
féu Vilà
lloc
primera mà d'obra
la
del corredor del
l'atenci6
crida
originària
en
quan
efectivament,
de
blació
problemes fona­
aquest mateix
a
barcelonina;
més no,
de­
l'orígen d'aquesta
(15);
pla
Si
prolema que ja
i
aquesta primera aproximaci6 confirma
maneres
l'origen
estreta
amb
dels
de
el
és dels que forma part
sembla la
sobre
un
•••
plantegen �s
es
considerable
"
fins
a
tot
com
el
segueix vigent
tectara Vilà i Valent!:
zar
no
sigui estranger, però v� d'Angostrina,
que
l'Alta Cerdanya,
que
l'altre
Cros;
un
"La
sobre
Igualada
España"-
Tarragones, per l'altra.
del
Aixb
i
el
quadre l,
il.lustren,
bé l'evoluci6 aproximada de la
senca,
fins
que
arribem
a
doncs,
pro�
poblaci6 general
l'etapa
dels
censos
sant­
oflcials.
Malgrat les observacions que comentàvem més amunt del
rector de
gran
Sants,
ens
ofereixen
al
seu
ajustament
respecte
sobretot,
els
cinc
primers
sempre
a
censos,
una
garantia més
l'evoluci6 real,
que
corresponen
./
...
567
l'�poca
a
encara
municipi independent,
de
flexada clarament
un
seguit d'etapes diferents.
on
segueix bàsicament
xifres absolutes
clar,
el
xifres
en
rentment
ambdues
(7,4% anual).
relatives
ho
sembli
canvi
pel
l'engrandiment
funcionament
anys de
començament
prop de
del
era
de
de
Sants
les
dels
altres
de
i,
en
mateix
tren fins
a
les actes
Sants
la
que
per carrers,
és
l'�poca
la
interessant
de
nucli
un
de
1'a­
de
dos
el
Gràcia i
l'Hospitalet
-amb
-que
ens
una
classes
les
de
llista
el
1870,
mos­
el
i
desconeixement,
a
per
2.804-.
dades que
municipals
trobem
donada
un
estava molt
canvi,
respecte
d'octubre exactament,
resultats
en
el moment
el Prat
arriba
menysteniment per tant,
a
és
seixanta
uns
Barcelona:
període són algunes
quin punt
:Efectivament,
ja
en
veïns
municipis
1900 tenia 4.948 habitants- i
D'aquest
apa­
que
superat demogràficament pels altres
Martí de Provençals;
davant
an­
indústries arribà al
que
municipis industrials del pla
Sant
encara
qu� amb
seves
habitants,
és
maneres
l'època
a
en
d'escala que hi ha entre
nou-cents convertit
trenta mil
nexi6 només
com
alt
-totes
De
1900,
menor,
mateix canvi d'escala
gràfiques. Aquest
de
signe
l'any), perb
habitants
primera industrialitzaci6,
la
no
(498,7
tot
a
similar, més
creixement
un
1857
de
primer,
De
és tan elevat gairebé
creixement
terior de
diferenciar també
aquesta gràfica podem
En
re­
�.
quadre
el
en
queda
que
populars.
del
5
d'electors de
qual
no
n'hem cartografiat els
migradesa
de
les
de
de
reflexionar
sufragi universal,
que
informacions.
�s que malgrat
fou
instaurat
.
(
..
El
que
el
és
1868
568
Evol�ció
Gràfica nQ 2.-
I!
¡ ,li I
r �¡ Iii
li
-�! ¡!
!ii�
tI
Il1 l1"rrl_l t!111IjTI!i!
j1
I
I!1
li.
!
!
i
I
!'
��
J.'
I1
I·I i
+e
H-tl++t-t-H-H+-t-4�1_,. H ¡
¡
-
I, "
H+++++++++++��!�',,'r"flr)"'
H-++++t-,�
� ..........
,
I
I�
�
1970.
a
T�-I ti"IH-tTt-t -rt¡I.t-HJ-rrl.t-t -11t+t1J¡l-ti-rt+ti1c-t-t- t+t-
lli
I
-H+t-H-++t
=
+++++-H+H++++++-'I+++++_ +++++++++++++l
1++++++++++++++++-+-+++++1
-
:
++++t+++._-t+++HI--+--1-+ ..H++++-+++<-++++-.....
+-t+I+Ho+-I-++-W-I+-t--.¡...u
-
-
-
W�'
�
'
�
mr�I
�
;
:
l
:
;
�
=-�·
#
f
i
#
-:
:
:
:
�
-�-�����:
I
:
�
:
I
:
,
:
-:
:
:
-:
:
�-*-:
:
:
1.���¿*)m��ffi�-�--�,�-��-�-�Mf�#H�I��_�����_4_�:�_-
.. ���_+�
I
'¡"¡_·l-+jl·. .H'++++H-+++--I-I-l-l-i:.+4.-UW-H-+++.w:u.H-+++.,. . !oHII#l--".;, �._� H�
�,11 -!+++lI+++++++++++++i+H+++'¡'¡"'¡(¡+++++++++++++H-+++'++++l+'�
��_H,�W-II-�+��I+�"�+�+I-�I�H4¡� I+.+�.-++-+��H+I-l++-I-+-�l-m�H.I-�.���,
�
....
••
��.+1-'.
'*
.w:u.Ju..¡:¡
-
..-t++++�+H+++�,-
••
..-
�
I
I
H-H++--'++++�H�
li ï
1851
t
�
fil
i
:
-
i
+ + + + +I+i+-<
-
1
I
¡
III
I¡
I
I
�Hffi:¡�L��,�',�����.UIWW'.��J����
fV' ¡llit.
j
1iHn+1H+'+++++++-1-++++++-+-++-+- ++++-1-l-++1-I+-<I->+-I-I - +-I-+-I+-<I-+-i,I
de
Sants
de
-'H+++-H+H-H-H-.H .....+H ......4++H��.... --W- .I-...H'...........�U�W-I
'
-
¡
I
I
�oblació
la
de
.
•
-
.
-
I,
:
0°
I
¡
1
lo
,.
--
I��-�++-++H+H+H+H+H+-I++-I-�+H+-�I-++++-I�
1
,i
..
�'
�
u
III
I
,
.
I
t
;c
I
:
-
� �I_
I
I
•
I
,
¡rl
I
I
I
1
I
•
r
lo
I
1I
_
Iol.
1
,�,
.
_I_
I
I����I+I-+-I-++�-l++f-f-.¡.._+�H++-I-+H�>+-I-W-+-I-+-W++-l-l.- ..+++--+-I--+--HH�+I-+-+-H-¡++++++H+
i
-
-
+H+f-+-I+-<I-+-I�
I
•• 1,
l
.t-
-
++H+ ....+H+-t+H+ ..................�I++� .........
-t-t-II��-W-W-w..u...�'t.. ++H·H++H++++++H+l-+j-I+++++-¡...H-+++-I+l-H-O++++-t-H-++- ..... +H-++�-¡++--+--.............. �-t-�
ir
'I
'I
t.t
I
:
I
'I
j'I�II!�I�HH++-I--I*I-+-I-I++++'�I�!_�jl��I-H++-I-+l-+-�¡�¡rrrrt-tti"t-�-++t+nl.!+t-rt+++t-li+++++++H-t-t_���++l
-+++H++++�H&tl+lff�...H����H+-�
!
t
�
o;:
l I i
I
l
¡
i
1'-
I
Lli'
ilJ
11
-11 tri
:
I
I l
-¡
,
,
ni:
_
..........
H+-t..... + .... -t-I�
�:!}
I
li
¡
I ! li +¡
I +'++++-��.II
I:
t-r--h-tl
t
t
I
e
I
I�
I
'
-
-
i�++¡-+-J. 4-j��_-U.-
I
¡
i
.�' .�
l
I
I!
I
.
1
¡
I
I
-
'1
lo·
I
+-t ......>-H++I ............+ ........... +-t++-�..¡-I.... ._._._I_++I-��
'rrrttrttttttttrt
_¡+--H->-t+-t+--+--W-'
'
t
I
j
++H+-H+H ....
I
I
11 I
I
li
¡ �
'"11
I 1,1
li!
llit
+++-H+-+_I� ..,.i
li
lI
'1
tl
.
i
!
!
I
li
¡i
I
.
III
I
i lli'
_l
��
r
.
l'
i
""'' ' I: 11li!
1 I I _.-� ¡ j
I ! .!J+! l' ! ¡I
I
'I
�¡�·t·
�Ar-I'-11'1'
I·¡. I - t-IC¡
�
I
I-I-���_.
TI
I�íl
I,
I
.,
_¡_¡,f..j...j._¡_¡___¡_¡_¡_¡_U_¡:__¡__¡__¡-UiI-U.
I
-+-HI-Ht
__
-
I
"'_J_W_W�
11
II I I
I
i'
I
I
+++�++-_++_I
-
I
I
'i
'
l
_
��+++-+�I-+-!++.¡+I-I+�_
+++-I-I-�·H++-I-·
J
1
r
-
-
I
I
I
!
I
1
!¡
II
569
i
durà
lloc
vot
funci6
en
va
bon
la
vida
clara
de
de
la
pública,
de
marginaci6
ben
que
reinstaurat
territorial.
classes
les
les actituts
extremistes
és clar.
desinterés el tenim
a
1883
Barcelona del
primera reuni6
una
només 65 veïns,
i
pietaris
ment
cinc
proposta
entre
reunions
i
a
una
El
favor de
els
la
acudí
hi
no
sols
les
9 d'abril
que
la
agregaci6 l'altre
en
població
llur
dirigents,
table.
total
recapta
en
de
en
riquesa.
de
la
com
contra
"Trobem ?empre doncs,
l'anonimat
dos
màxim
a
i
que
que
la
una
el
bona
en
l'ajun­
a
tots
un
a
junts
cinquena part
podriem pensar
caciquisme dels
pas l'interès ver�­
no
gran
massa
s'ens escapa,
majoria, apartada
altres
les
escrits,
encara
comptat més
ci6 que voldriem conéixer,
de
discutir la
que
contra que
en
llavors,
havia
favor i
a
havien anat
que
en
pública­
convocar
mentre
presentats
eren
Sants
de
aplegaren 80 persones,
comptàven 3,579 signatures,
de
de
ningú,
mateixes
discus­
les
semblen pro­
majoria
fou decidit
de
17 de febrer de 1883
el
la
quals
pro­
tamb�,
qual participaren
populars diferents per
tan
part probablement
la
en
l'ajuntament
a
comerciants;
quatre juntes,
tament.
1884,
a
en
primera agregaci6
la
sobre
Una
desinterés d'a­
el
O
sions que hem vist,
el
populars
pot explicar
questes moltes vegades
Una prova del
altre
un
en
te­
96 ciutadans de Sants,
a
contribució
llur
devia
que
hem vist
senat,
ocupava nom�s
que
santsenc8 només
electors
1889 ja
d'electors per al
ceusitari,
triats
els
dels habitants
Pel
municipi,
llista
la
18%
torn al
en
el
llavors
Restauració,
la
a
2.258!,
eren
nir
fins
del
es
de
la
de�ig
poder
i
pobla­
dintre
de
la
570
01.02.- L'ELEWENT
TEMPS MODERNC:
ALS
DEMOGRAFIÇ _9UANTITATIU
_
L'agregaci6
periode d'un
un
per
prés
fonia
Sants
tre
1897,
el
de
la
capital que
el
amb
jurídic
que
en
la
de
les
un
període
marxa
ja hem comentat
general
classes
per
concurs
d'un cert
de
crisi
i
de
quinze anys del segle
fou més
solutes
(416,6
molt
habitants
inferior
A
aportà
o
una
sobretot
el
el
la
en
1900 i 1915
animar
Durant
els
al
negocis
altre
aquests primers
creixement
semblant
del
negocis catalans;
de
en
xifres ab­
l'època
l'any), però percentualment
del
altra
aquesta vegada
menys
(1,4%),
partir
nou
influ�ncia
cap
demogràfic, possible­
els
a
espectacular.
manera
fet
econbmica.del començament
només la guerra europea tornà
cop
tingués
aquest
Sants afront� entre
paralitzà força
que
que
santsenca,
estancament
la
d'aquestes pobla­
Sense
abans
vida
la
populars,
causa
nou-cents,
de
des­
trenta mil habitants din­
gairebé
seus
primer
d'altres municipis del pla.
amb
esdevingué mig milionària.
cions
ment
(1883-84), obligatòriament
any
juntament
els
voluntàriament
fou consumada,
més baix fins
a
anterior
resultava
aquell
moment.
1915 la revifalla dels negocis
empenta �orta
amb l'arribada
al
de
creixement
de
Sants,
contingents forts d'in-
.
/
..
f
571
de
migrants procedents
de
Catalunya;
ra,
que,
tro
i
del
29.
ja
com
d'obres
hem
quize
vist,
l'any),
percetatge
nint la
de
primera
ciutat
llindar dels 70.000
rriada"
populosa
hem vist
res
creixement,
restaven
que
que
Ela
dria
39,
que
els
primers
a
Sants,
racmons
com
hem
xic
vist,
de la
estat
força important.
padró
de
1945
creixement
(16)
no
el
densi­
la
era
en
dels
la
a
quals
conven­
desfeta del
Catalunya seguí
1
natural
una
�poca
a
i
de
una
el
altra,
densifica­
tota gran ciutat
i
esperonada per algunes grans ope­
de
puntuals: avinguda
tació de ferroviària.
de
edificar i
a
experimentat fou d'aquest tipus,
un
esdeve­
espais lliu­
major
com
fins
deu
Barcelona
com
Densificaci6
i
adquirint.
trajectbria ,ben contradictòria
ció.
quan
també la "ba­
partir
a
més important
anava
ja que Sants,
creixement
fet
1930,
tot
pocs
per
quaranta anys posteriors,
descomptar
El
esdevenint
llavors
ja
suposà
Sants arribava·al
coneguda;
proseguí serà
ficaci6 progressiva,
centralitat
fou més
Un
amb
que
història,
anual.
l'Estat,
de
me­
habitants
d'habitants,
habitants,
com
7%
del
l'exposici6
i
doblada,
(2.391,8
seva
del
el mili6
fou
sabut
dictadu­
primera
suposà l'obra
poblaoi6
creixement
la
és
com
d'Espanya
extraordinari
sobrepassà
de
Sants
a
més gran de tota la
el
Barcelona
la
�nys
creixement absolut
un
pÚbliques
l'urbanitzaci6 de la plaça
En
més allunyades
cop
aquest corrent fou reforçat
política
per la
cada
regions
Entre
La
Th�drid,
primer cintur6,
1930 i 1970 el creixement ha
primera etapa
pot considerar-se
continuat,
es­
malgrat
que
la
que
de
acabem al
ca'p
manera
com
gràfica segueixi
·1.
·
572
la
ratlla
habitants
contínua;
el
l'any,
1,8%,
un
trasbalsà el ritme,
creixement
la gran buidada
vinguts
a
en
fou
etapa
segona
llevat
de
l'Estat
de
Barcelona del
ñld.ndo"
del
(596
anual),
nari;
barri
mentre
i,
l'any)
el
que
del
el
tafrancs amb
un
lar una·minva
si
havia
podem
estacio­
del
suposar que
3,6%.
El
1970,
calcu­
podem
segur-,
doncs,
Sants
no
de
celona.
a
Barcelona,
1960, l'inici
Una
tendència,
poblaci6,
en
tot
cas,
essent
i
de
un
56,7%
altre
les
doncs,
a
un
grans
un
0,
havien arribat
inmigracions
assentada
la minva.
nats al barri
28,2%
i
demogràfic.
1970 i 1975 havien arribat al districte només
si més
la
renovaci6 dnHos­
la
començat
poblaci6
de
del
3,1 % dels habitants,
abans
La
0,6%
creixement
distr�dte VII havien assolit llur màxim
Entre
el
mantenia
es
del
pea
període,
augment
anual
el
d'i­
xifres absolu­
(nom�s
relatYves
"baatón
Jaume.
Sant
en
VII
un
és igual que per Sants -possiblement
ja q�e
gran
tot
darrer
districte
sigui més
creixeht
i
d'alcalde
eren temps
no
de
plaça
districte
Sants duia doncs
En
la
a
segueix
habitants
districte.
minva
obsequi
a
dugueren
ironia,
sense
Europa,
a
nomenament
el
any de
1945,
"La'España Industrial";
director de
que
el
feixisme
del
amb
espanyol,
-suposo
com
població
el
nous
difícil
stab Lf tat,
treballadors de la fàbrica li
ronies-
tes
e
inaugurada
la pau mundial amb la derrota
els
donant
primer,
í
nova
en
guerra
l'onada subsegUent de
i
d'una
recerca
la
que
de
1.297
serJ.en
tempa difícils.
La
de
fos
accelerant-lo
després
la
sinò
anual
i
estable,
Un gran nombre
·1.
·
a
Bar­
amb
d'ha-
573
anònims, apartats
bitants
t-òria i que
s
'han d'enfrontar
menada
portant,
que
tenen
que
fan de
població
com
de
i
dirigits
Sants,
que
del
VII,
districte
Els
3 i 4
quadres 2,
ajudat força
contenen
16giaament segueix
tors de
antic
Tena
de
(392,4).
absolut
ella
Santa
anual
mateixa
dades rer
de
Contenen
de
llarga hi
barris,
ha
Les
part
si
que
tota la
la
exacta d'a­
fins ara,
i
les
dades
gràfica 3.
la
que
bàsiques
Els
quadres
població-superfície,
evolució i que
mitjana
de
(404,7)
i
ens
1970 als
ha),
habitants per
Sants
sec­
del nucli
la riera
de
de
més el detall del crexxement
a
que
gràfica
la
més clara
i
Sants.(17)
trapunt amb les de 1898
els
de
coneguts,
tot
i,
expresa
finalment,
1844 per barris pl'ocedents d'un manuscrit
a
l'Arxiu Històric de
sar-se
i
99.194 habitants
hem analitzat
períodes,
manera
a m­
excepcions.
mateixa
a
his­
són sinò ampliacions d'a­
no
a
la
(408,1
Maria
per
grans
composici6
l'anàlisi,
superiors
Collblanc
renovaci6
una
pocs
els
més la relació de la
a
d6na densitats
de
a
pròpia
fora, impulsada pels
amb ben poques
quals són reflexades
dels
seva
subjectes pacients. Cal,
suposem avui
qUèsta evolució general que
han
a
la
resta, podríem dir avui
la
questa resta,
que
els
que maldem d'aclarir més la
però
ens
ara
des de
sempre
interessos locals,
tota
de
sempre
massa
dades de
(18)
entre
els
ja
que
permeten
que han
quals,
com
con-'
un
pogut desglo­
he
vist,
a
la
variacions.
barri
de
coincideixen amb
districte,
els
de
que
en
bona
l'antic municipi
·1·
·
574
Quadre
barris
n
Q
L.a ;gopl.aci ó
2.-
superflcie
(Ra)
de
Sant,s,
1844
per
barri
1898
s
el
,1844, 1898
hab./any
hab./Ra
hab.
hab
,
hab./Ha
26,81
764
28,4
3.829
149,8
56,7
2<;n
68,80
242
3,5
10.135
147,3
183,2
3Eir
72,12
1 .218
16,8
4.148
57,5
54,2
474,01
625
9.004
18,9
155,1
641,74
2.849
42,2
449,3
l't
1
superficie
(Ha)
barris
,3
1930
hab.
hab./Ra
27,80
8.259
297,0
32,20
13.504
419,3
37,60
7.409
197,0
8. Collbla.nc
74,00
19.329,
261 ,2
9. Tena
86,60
21.813
251 ,8
258,20
70.314
272,3
5. Sta�
M�
de
Sants
6. España Industrial
7.
1844-1898
�r
4.
MagÒria
193,0.
increment
�
1
i
4_
•••
_
••
____
o
___
.;_.
_-
Quadre nQ
superficie
(Ha)
3.- La
�oblació
baris
,
S,ants
per
b,arris
í
1900
1898
hab
de
hab/Ha
hab
,
hab/Ha
hab
de
1898
a
in
191 5
191O
905
,
1915.
h
hab/Ha
hab
,
hab/Ha
h ab
,
habjEa
3.829
142,8
4.020
149,9
4.163
155,2
4.609
171 ,9
4.979
185,7
31,76
8.758
275,7
8.958
282,0
9.1°9
286,8
10.133
319,0
10.639
334,9
72,12
4.148
57,5
4.474
62,0
4.842
67,1
5.455
75,6
6.436
89,2
58,92
6.194
105,1
6.452
109,5
7.469
126,7
8.415
142,8
8.510
144,4
37,04
1
.377
37,1
1.624
43,8
1.620
43,7
1.S-25
49,2
2.329
62,8
36,45
2.449
67,1
2.109
57,8
646
17,7
709
19,4
851
23,3
378,64
361
0,9
501
,3
283
0,7
455
641,74
27.116
42,2
28.138
43,8
28.132
43,8
31.601
on
s ena.lAr
Marin
Magòri
4�t
3;r
-.
.
;r 1
26,81
.
1
,2
692
49,2
34.436
1
1
,8
53,6
1
l
1970
1965
1960
1945
SUPERFICIE
N
hab
•.
bab/Ha
hab
,
bab/Ha
hab.
hab/Ha
1945-70
37,70
14.748
391 ,1
14.214
377,0
13.196
350,0
12.773
338,8
:'spañ;
hab/Ha
35,33
10.876
307,8
11.24°
318,1
13.686
387,3
13.344
377,6
98,7
4. MagÒri
,
75,13
22.358
297,5
25.030
333,1
27.792
369,9
30.666
408,1
332,3
5. Col banc
hab
91 ,03
31.548
346,5
33.957
373,0
35.741
392,6
35.723
392,7
167,0
30,08
10.251
340,8
14.090
468,1
10.202
337,1
10.365
404,7
76,9
269,27
89.781
325,9
98.531
365,9
373,6
104.607
388,7
596,0
.
Industrial
7. Sta. M�de
Sants
C
RE
(hab
(Ha)
6.TeDa
BAR I S
Quadre nQ
100.617
-
19
79,0
1.
577
Gràfica nQ 3.- Ev oluoió de la
ti us
d.e
I>oblació
185"1.
Sants de
dels
administra-
parris
1970.
a
I
-
-
li
--
-
r
-
I
t.:.1
III
i'
tb-� ��,
¡i!:
l¡li :)1
.¡
,I
1
!l
I
:
l
i
i
i
.
! I
+
I
U ,U-
!tHI
'
,ílI I
I
,
i
iJH111
r
!
¡
!!;,T
-
f
¡
I
1I j¡ III
IU.
I
¡ l'¡
,11
11 -I
I
;
I! -�
I
[-¡t'; lli
'�.! I'
¡''''
)1; I1
--
¡.:�
_
t¡
I
I
;;
¡,:1
)
I,t It tt'III
I 11
I
!
I t
I
i
r
I
i
t
-
1_1
'I
F
.
!
-:
T
.
I I
l I·
'
1:I -
I
I.
t
"
'I
:
I
L,
.
l
I
'
"
Ii
t'
-
:t'
�b'Ó
i
i:
¡
-
1
I
I
I
-
1I
-
-
I
l""j__
-.
I
-
-
.-
-
1
1
-
r
t
i
I
1
�Jl
_
I
��
-
_
-
¡
-
-
L
I
'4
�
•
I
:
.
�-
_i
¡.ilI
-·r-H�i-H-I!+++-t-1H-t-_t_t-,+-++t+i-H-h++++I__H-__+H+++++_H+++-_l+++I_H-.��'
11 I j
t
I ��, I,
1 f
I,
-
�.(: ¡
-
i
-
-
1
-
-
f;
--
l.J 1
--
t
-
IJtJ
-_�
l
IiitH-+-i-H+H-++++-f-H++++++¡H+H-+++--I-H- ++I-+l- - l+I-I-I-W-I-l:· I� fr-1l1
:¡ ¡I ;11:
�. �t; ,;,: -�!jl �!!I� 'H+Wlil ¡: ¡! �1:¡ IJI�;lf'f ��¡!,-�) 11 'tl li! I11J
-HJL,f� J)[�I�;
j1l,
.
+
r
�-H+��--l+¡¡'�H+-. lr 11:1, ¡It
JIIJiItt¡t¡._v' fill
l
I
:
i
---
-
l'
:
1-
-
_
-
1-
-
-
Ij
¡¡ I ¡ t
,I
�¡
t
I
I
I
IJJ
�_-_
__
-
¡
i4=
¡ _lI!
t
V¡ I ���I 1-
-
I
-.
.r r;
-
I� i �
r
1-
-
.
<
-I
ç:
_
-
¡
:1
-
�
-
-
_
-
I
l,
¡
i
'-
¡ II I
!
i;
i
¡ ¡i
t+tt+r+t+t+t+t+tt+tí
,li
1-
t·
-
r·;
n
1
I
:
!n
I
r I
1
I
¡;
I
t :t 1Hi -¡
-
11
I
l
'I
1
I
.
-
-
-
--
__
r
t
j;' i! �tt;it-;j+ttjtt1 HtTi¡lt-t-!t ¡1¡tmtlit��I!-t-�1: H1�:+t¡-i.itH•+tr1tH,
__
��r-:¡'H
_�
I
�-
�I
'�,�.�
11++++++1+1
_'b_
I,
[,
�
--
�
i
--
1-1--
---
.-__
__
���
-
,
-
•
"
�
--
_Htt-t+tt-t+t-t+H-I--H-t-+-
�-t+�,�-HJ.i"I"/tH:_-
-
-
-H++1+_l+_-I+l-�-.++_++-l+_¡:_¡::¡__¡::;r+m-m
-Unnrnn
__
�
>
Il:7f:ri�H-1':+t
",_
¡++++-H_"f-t+-H_
�tl J__�fftttJ
t
�'
__
__
�
lJ
I
_+l_
__
��1
l
r
__
',-4--I_
�
,��
-.1
-
l
__
--I.II
'J��.i-
,
�
I
.��
..
li
-
1
I
.
-
t
l-
__
H+HL+-i
-++I4+++"-lI"
'--Ilt -t-t-rr-+-+-t-t+-i_-t-t+++H+_tH+_H--,_I--H t-H'++H++H-++l�+_I-I-I_H_
I
�¡
:.
�
-
h
�,
�
I+I_H-++H+-i++-l+t-t-I-+-++�---W
-
f-l --I___¡'_¡
1
I,
�
-
� ..
I
-I
_
m-r¡t-ttl�H-¡ti+tlH+H-t+, HH++-t+-f-t+-H¡-++-i-+++++++++++_-j'++++¡ki'
I
I
-c:n
++++-,
I
_
+H+-l+t-t-H+H++-I-l--l+I-+-H--++I
1-
I
-
_
I
I1
t-
,
!
ii
............... ......
1-++1
-i
.I1I1tI1i.¡
j
I
1
1
1111
r..l_,1 1
¡
I. ¡
,
1
¡ I-I
1 i
-
-
-
-
I
-
'U--li
rn
t
-:
- f:H- I:_H.H--8:f �, ¡.;.�r-H- 4:1l'l¡�+++++t++,�H_
__
R+i--H-H 1�t-rn--
�+1_
-t-t
_+t- ++++ t-I+1---W-1--i-1+t+lml--tt-®.utl-l:I:tl:_1:il:W
_
__
__
-H-+HH-++t
-
t
II�
�¡
lo
,
!.�,_�d
I
.1
-
_
� ili I L;: :pj1tti
f1
00
--
_
iiiittrt:Ht-ltttHtttitHffiiitfl+ItftffiB-HfHftH±l:JtftFElft-ll+tE: :!:tt-tIi-1�-ti+J::t:t:j#}+mW
__
__
I
_o.
578
-llevàt
matitzaci6
Els
cinc
cament
·1'evoluci6 general
a
barris
haviem vist
de
llavors
perifèrics. Efectivament,
mentat
el
població
barri
de
tera,
que
El
creixement
la
de
riera
el
en
Tena,
dues
on
si
edificar, però
totes
líneas podrem
efectivament
del
tei�
el
seu
fins
al
1945;
creixement,
sobretot
partir
a
a
l'avinguda
sobretot
ha
experi­
de
seguir creixent;
dos
Tena,
segulrla
la
iniciat
un
és completament
d'una mateixa
partir de 1930;
a
la
que
on
torna
seva
també
a
créixer el rit­
les
del
operacions
tantes
tendència és
de
afectà el primer cin­
s'hi nota,
estancament,
tònica general
alen­
succeeix aTena
primer cintur6,
del
a
per
evolució de
s'han iniciat
l'estirada del 60 també
després s'ha
la
dins
no
que
on
l'IIadrid i
a
carre­
santsenca.
lliures
espais
com
1960
del
se­
el
segueix
poblaci6
barris
diferents
cosa
sembla
el
1970;
pri�er impuls Collblanc
Collblanc,
vegades citades i
turó,
dels
l'ha· multiplicada per
veure
trets
de
la
observem amb detall
despr�s
podem
i
l'altra banda de la
a
havia més
hi
tendència, segueixen
me,
antic
casc
i
període
mateix
�s
que
creixen,
més gran havent multiplicat la
major creixement d'aquests
lbgic ja
nou­
encanvi
general,
conté avui més d'un terç de la
i
tots
que
Co11blanc
7,4 entre 1898
per
del
anys
diferenciaci6 ben clara
una
l'evo1uci6 dels barris de
entre
5,7,
tònica
la
era
que
cert
gran
remarcar l'estan­
en
primers
partir d� 1915 si �s
A
assenyalar des
va
els
en
una
d'estudiar.
acabem
que
coincidint
comencen
que assenyalaven
-cents.
com
sector de Marina- mostren
del
sempre
que
perb sembla
en
aquest
conjunt.
.
/
..
que
cas
579
Entre
els
tipus d'evolució
de
Sl
com
"La
hi
barris
del
potser seria el més dens
-que
descompt�ssim l'eepai ocupat
solars de la fàbrica
els
i
de
per
partir
en
ria
del
1930,
devallada.
i
a
tot
el
estabilització
Elè altres
dos
Magòria s'ajusten m�s
al
primer el 1965 presenta ja
ma
el
1970 i que deu
un
per altra
creixement
ci6 de
encara
cortsenca de
banda,
de
en
període,
el
que
una
presenta
més la del
1960
en
clara
a
convertí
es
carrví.¿ Santa Ma­
per bé
devallada
que
al
or
maj
'seu
1960
entre
relació també
Madrid, aquí
una
sobretot
creixement,
deguda
aee r
més viu,
l'avinguda
Berlin �,
é
presenta
barris,
el
Magbria,
del
llarg
infraestructures
l'estaci6- que dintre
d'una linea general de créixement,
estabilització
també notem dos
D'una banda trobem el barri
diferent.
España Industrial"
antic
casc
a
es
que
confir­
envelliment.
i
1965,
la urbanitza-
anomenada
sector fronterer
ja
a
Numància-travessera de les Corts.
carrer
l'operaci6
580
01.03- L'ELElvIENT QUALITATIU:
FORMACIÓ DEL PROLETARIAT
LA
Quan volem conèixer qualitativament
les
s6n
dificultats
encara
fiabilitat
de
la
quantitat
mateixa
ínfima
o
fer-ne
inútil
bé
interessat
sinà
en
el
seu
majoria
maneig. Així doncs,
de
important
ó
tal
per
és
que
a
per
estic
no
que
a
també,
i,
de
veure
a
cosa
composici6
de
que
per
antic
casc
l'estructura
eren
aquest
sentit
subjec­
socio­
s6n les
i
quines
edats,
predominants.
La
del
prlmera
comte
de
informaci6
baix fi'habitants
una
com
a
a
més
hem vist
dissimetria clara
femenina,
en
Floridablanca
teristica força notable,
i
la
a
els barris
en
urbana,
r-en ovac
-professional,
na
ja
pOblaci6, l'única
la
llambfegada ràpida
í
senta
existeixen,
i
algunes característiques de la gent
molt
cens
que
fiabilitat
la
descobrir
element
capes
dades
de
a
qüestions pròpiament demogràfiques,
una
a
sobretot,
la
a
les
en
faig és
tes
fonts,
més grans respecte
està tractada amb prou irregularitat
forma la
que
les
poblaci6
una
(7),
com
d'un nombre
a
a
el
carac­
relativament
l'apartat anterior,
entre
favor de les
que
és
la
dones,
poblaci6
cosa
pre­
masculi­
normal
si
vo-
·1·
-.
581
.leu,
però
en
proporcions exagerades,
unes
representen el 60,1% del total!
truit
la
piràmide
en
base
aquestes
que
he
aquest motiu
Per
tants
a
ja
per cent
cons­
eliminen
que
aquest tipus de distorsions. Distorsió curiosa ja que al
mateix cens,
1429 hab.
i
Mart!
Sant
dones,
un
47,6%
l'Hospitalet,
ben
fica número
4 he
és
borar
els mateixos
perb
no
de
1857
donen
un
detall
de
la "feminitat"
resúltats
els
1787
amb
perar,
flu�ncia
provenen dels
-no
tenien
de
uns
és
grà­
pirà­
ela­
pogut
satisfac­
noranta
oficials
censos
Les
anys.
09)
que
només cinc grups d'edat
massa,
una
ja
caracter{stiques
les
a
del
la
cens
poblaci6 força jove,
l;estancament ja
a
s6n les que serien d'es­
potser amb
el
que
més tard,
per bé
que
bablement
si
o
O
i
cap
7 anys
podem
observar
d'edats.
molt
viu
era
és molt més gran,
el
lapse
pocs
havent-se
com
66
que
i
la
poblaci6
multiplicat
O
a
el
per
certa in­
és
7 anys
Setanta anys
massa
dels
encara-,
una
15.
a
temps és
de
de
grup
més d'un quart inferior al del grup de 8
ra
forma
i he
de
comparaci6
una
Prat
En la
Sants.
en
del
Floridablanca.
El
tre
de
51,1%;
i
d'edats -evidentment poc
grups
major
49,3%
entre
més- però que permetien l'agrupaci6 similar
de
52,4%
respectivament,
piràmide autèntica,
una
1877
i
un
veïns
municipis
hab.
femenina
permeten
que
dades
1361
i
reproduit
ja que
els
dones;
doncs,
mide,
toris-
eren
població
inexplicable,
tenia
hab.
Provençals municipi tamb� amb prats de
879
de
de
percentatges
de
92.385
amb
Barcelona,
1787
llarg,
tenien
-pro­
en­
relacionada
més de quinze,
s'ha rejuvenit altra vegada l'estructu­
Aquest rejoveniment,
l'evolució que hem estudiat,
la
si
no
ho
sabéssim ja per
relaci6 amb les dades del
./
..
La
}?ob)_,ació
de
-I-H-+-+++++
Sants
edats
per
ol
1787, 1857
i
1871,
�
I
I
¡; I
I
!:
�I1' ,I 1'-l' ¡ 11:¡ i I I
1
I
I :
t
!
I
.
I
l
_
-
I,
I
I
H-H+H++I<++-+.-W-W..l I
H+++++1f+-I-U+-l-_I-¡.w -1+<-
_
-i+M�
lo
l !
,
I
¡
I
I
I
'_.._._._
.. _._.__.-J.-J...I..U..U-..L.U
583
1787
indica que ha
ens
inmigraci6.
fit
tantes
de
quians
i
vegades,
Sants,
i
clar,
tres
que
noies,
informa és
ens
dels homes
indez
noia
una
quan
de
clar
confirma les
que
indiqui perb
ens
que
del
d'aquesta inmigraci6
en
dada
una
ben·
eren
Però,
més d'al-·
a
el
Monitor
pes
donant
curiosa;
l'administraci6 dels sagraments
instruccions
sobfe
Sants
al
possible succesor,
molts
forasters
peu
el
una
precís perb
poc
cens.
ja citats també conÏirma
fets
d'aquestes,
joventut,
dades
ésser
terç dels homes
un
que
noi
un
quan
a
passa
parro­
nois-noies
fa de
que
resum
un
que
de
dones, més
les
nOlS
sense
partir
a
l'w1ic
dona;
de
ni
�s
pro-
dels
edat
sobre
res
la
a
de
tan
hem tret
qual
indica
no
sinb
degut bàsicament
ser
del
Monitor,
d'homes-uones,
és home
i
El
de
a
los
"Atenen
assenyala:
les
en
la
parroquia
que
en
varios
bateigs haura sigut padrí
un
Castella altres
un
francés
6 italia
tambe haber
com
dels referits y
ma
catala,
léctibh
Curat
quem
tinguia
secret
va
ges
traduidas
que
fet
hem vist
na-,
veurer
si
hom!pensaria
El
-i
vas
a
embranzida
elevats
y
la
es
que
haguesin entés
semblants
casos
"
(20).
•••
tractara
lo
que
castella, francés
icllbo­
lo
dia­
lo
italia
o
Curi6s
cos­
d'un document privat
és propaganda xovinista.
castellana,
mateixa font
que
francesa
encara
inmigratòria primera
demogràfica,
que
a alguns
casar
y
precisat a cambiar
per
en
no
exortacions
no
és que,
onada
aquesta
pues
y
catequisar
aqueixos
preguntas
mopolitisme,
de
com
necesari
es
totas las
que ha
assoleixen
ben notoria
els
grups
italiana
o
ben catala­
era
ha
en
donat
els
una
no­
percentat­
d'edat més petita
.
1.
·
•
i
,
>
I
U
El
nota
tant,
però
amb
feta
fosstn tan
i
Font
brusca
massa
podem
rurals
(22), però
la
a
deu anys
a
com
A
abans
era
de
per les
Sants,
pensar que
les
en
19,59
ca­
xifres
confirma l'informe de
ho
reducció de les esperances
la
és prou eloqüent
treballadora
classe
anys més
les
àdats
tard,
grups més
dels
elevats
intermédies,
treballar.
La
per bé
el
suposa
que
sempre
els
segons
que
indici
ladores
i
homes
com
percentatges
augmentat també
ben
segur la pro­
d'individus
edat
en
de
força d'atracci6 abassegadora de la in­
població treballadora,
tant acusadament
no
segueix cremant av¡at de
entre
han
però
dústria santsenca reforça aquesta
que,
els
segueixen
joves,
secusi6 de la i��igraci6,
un
se­
grups
aquesta gràfica simple.
Vint
que
els
en
d'un jornaler home
vida
de
aterradores,
Mosella
de vida per
en
força del treball,
Figuerola (21) per
per
racterístiques m�s
no
'a la
d'una dona de 27,17 anys.
i
anys
cara
ésser força impor­
a
demostració més de l'estadística esbalat­
una
l'esperança
que
de
devallada
una
torna
40 anys
positiva
gUents. �s
dora
26 i
entre
grup
84
com
vida les
sa
entre
dones.
les
seves
com
l'abu.ndància de treball
minyones,
propi
de
les
anys abans,
tant
forces,
�x aixb darrer,
podria �sser considerat
clar de
vint
com
classes
una
anomalia,
femení,
fi­
populars de
llavors.
El
salt
ja que vistes
ens
que
una
fem
ara
mica les
interessa únicament
ens
encara
més considerableT
condicions de l'evoluci6
comprovar la
situaci6 actual
.
1·
·
•
585
Avui,
s6n
l'època
a
de
la
m�s dolents que
encara
sobretot,
les
neralment
sobre
els
cibernètica,
els
de
mostra
fins
el
la
pena
d'escarrassar-se gaire
2%
!-
pel que
d'unes dades que d'entrada
juntament i per
fica nQ
cinc
de
dels
Totes
comparaci6
observar
tricte
com
com
de
total
la
la
al
les
c
í.nc
edats
L'esperança
de
30 i 20 anys
feta
vida
ciable
en
els
el
1975.
els
senyalen
hmmes
25
del
els
avall,
en
percentatge, aquestes
unes
segons
a
dis­
casos;
sor­
també acusades
minves,
partir
El
a
les baixes
partir
mateix
de
dels
i
la
dels
40 anys.
30 anys el 1965
notar-se
guerra dels
45 anys el 1965
podria dir-se
naixements per la mateixa
entre
un
ell mateix i
en
piràmides anteriors; aquí pot
devallada de
de
manifestar
en
s'ha eixamplat considerablement
la
relàtiu
Barcelona.
en
sobretot
sobretot
55
cada
comparaci6
Barcelona sobrepassen les
les
dels
70,
el
de
anys
·Recullen
líneas discontínues que
respecte
tres
grà­
la
a
podem
més grans,
de
l'a­
conjunt barceloní. Efectivament,
són compensades per
les
He
elabora
fins als
anys
de
conjunt
piràmide és
la
que
percentatges.
població notable,
ciutat
del
VII
que
tides
i
en
en
s6n força clares
dues
de
envelliment
en
del
resultats
(23).
inútils
piràmides
val
no
que
districte, copiades
també elaborades
5,
vegades
l'afinament
en
s6n fetes pel 1965 i el 1975 amb la
una
en
el
tot
a
més grups d'edat,
i
les
directament
doncs,
pres,
-de
deduit
he
sabem
ja
s6n fetes ge­
que
despreciable
de només
massa
cent�ria passada,
la
qUestions qualitatives
una
espanyols
cenaos
causa
i
del
dèficit
encara
entre
els
.
/
apre­
35
..
'
._-�-._-�-�_ ...... �.�---
010
10
9
8
I
i
I
i
I
I
L
_
!
I
I
I
j
,
I
I
I
I
1
:
I
l
5
2
1
80
I
15
li
70
I
I
1
I
I
I
l'
I
I
-
I
�;
I
I
9
6
i
._--------------���
60
j
�s
,
I
I
I
�--------------------��
I
I
I
I
I
I
I
'
EOA1J1
j
I
I
I
I
I
I
I
I
I
,
I
,
2
j
I
,
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
,
I
j
¡
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
!
3
I
I
,
,
I
i
I
I
I
4
,
I
,
I
I
I
I
586
----
765
I
I
1965
-
-
I
5'0
I
I
'.
:
45
•
I
I
I
I
-
I
40
I
I
3S
I
¡
I
I
I
'30
I
I
I
2S
I
,
;
20
r-
I
I
I
L._
15
I,
l'I
I
I
I
r-
10
I
,
S
;-,
J
I
8
7-
,
010 10
9
I
I
I
6
5
4
I
I
I
2
1
O
'
:3
O
O
2
1
11011E8
3
5
4
6
-
1
8
9
10
DOliES
1975
---
EDA"tt'
'o 10
8
9
I
I
I
I
I
I
I
I
I
,
I
I
I
I
I
!
,
i
I
I
I
i
!
I
I
I
I
"
I
I
I
!
I
i
I
I
I
I
I
I
I
I
!
!
l
I
I
I
I I
,
I
'
!
I
I
I
I
I
I
I
I
I
¡I
I
I
I
�
40
I
r1
r-..l
!'I
25
I
20
I
I
-i
16"
I
10
r+:
__
I
I
!
8
¡
I
I
i
i
i
I
!
I
I
I
I
i
I
I
-I
I
i
,
I
L1
I
I
!
I
I
I
I
I
t
!
I
J
,
I
I
I
l'
,
I
L..
I
I
I
I
I
I
i
I,
l
I
I
!
II
30
I
I
I
I;
35
I
I
J
I
,
,
I
1
I
I
I
I
I
I
:
I
I
I
!
,
I
I
I
I
I
I
:
I
j
9
I
I
I
,
I
lo 10
1
I
45
I
I
I
I
I
I
I
I
J
I
,
I
I
50
I
1
I
,
I
I
I
55
I
i
I
,
10
II
I
I
I
i
,
I
I
I
,
I
60
I
I
I
!
9
I
!
I
I
,
I
!
I
8
7
6
I
I
I
J
I
I
65
:
!
I
I
I
I
I
!
I
5
I
n
I
,
4
;
I
I
:
I
3
¡
10
I
I
2
1
I
I
----�-
----------
_
1
I
i
I
I
I
i
'
2
I
!
I
I
3
4
I
I
I
:
5
!
I
I
I
6
1
-
-'-,
I
:
I
_,
I
I
,
¡
I
I
8
9
I
I
I
I
1
6
5
I
I
I
'-1
J
2
I
1
I
o
"
I
o
I
o
1
I
I
I
J
I
I
2.
:3
4
5
6
1
.
I
-'
1(
587
i
deu
40,
dos
tots
a
per
Entre
grans
i
igual
pel districte
diferències prou
perb
diferències
Efectivament,
VII.
sembla
segons
que
per Barcelona
sentit
mateix
el
en
con­
en
deu anys
en
po­
l'envelliment de la població ha progres­
d.em
comprovar
com
sat
de
visible,
manera
�s clar,
cas,
sexes.
comentar-les,
a
per
aquest
en
els dos anys hi ha
s'han produit
junt
més tard,
anys
tant
no
de les
l'augment
per
edats
més elevades -que curiosament desapareixen de la gràfica,
ja
sembla
que
sinb, sobretot,
mentada
tots els
en
més preocupant
aquest
De
més gran­
molt
cas
igualaci6 experi­
la
a
d'edat.
grups
encara
en
tend�ncia
per la
darrer
estiguin sumades al
que
hauria d'ésser
perqu�
grup
impossible
cara
futur és
al
l'estretament que comença de
enre­
gistrar-se al capdevall de la base de la piràmide de
1975
que
comentem.
poblaci6
Una
lliment,
tot
coindidint
modestes
ques
han
a't
cultiu per
a
la
gent
masses
que
i
sense
eren
quan
e.s t
gues,
estancada
vida
cants.
base,
tadana
a
i,
marxar
de
veurem,
per tant
no
l'enve­
a
urbanmsti­
envellides
i
ròne­
s6n el brou ae
erica ra
-o
sense
del
d'estalvis!-
gens
barri
han
on
fet
d'unes quantitats ben prest
canvi
L'envelliment
a�li
i
vist,
estalvis
L'amuntegament
com
i
cap
estructures
unes
noves
marxa
remodelaci6 i posen el problema de la
s6n temptats de
la
hem
com
,
amb
que
ha
de
la
la
fets
com
primera
la
insignifi­
aquests estaran
presa
de
pell
a
la
conciència ciu­
primera resistència organitzada.
suposat
-si
més
no
en
tots
·1·
els
·
casos-
588
colla
d'homes
a
per
a
i
la
dones
trobem
en
la
mentre
l'ajuntament
ningú
reuniren,
estat
amb
i
ja
38,
En
ha
cap
va
fer la
guerra eq u i ,
el
maquls
a
jubilat
a
que
franquisme,
el
la
el
França,
,�s empenta
quaranta
mateix
camp
molts
dels
dues
socis,
havia
plantes,
treba­
sense
de concentració
maquis aquí,
l'ateneu.
oil
carrer
de
després!
anys
ajut
voreja la �litantena,
animadors
el
l'an­
de
membres
començaren de
i
terrenys
populars que
modernista
botiga
Un dels
reviure
al
local
i
1933-39 -vida ben
del
s6n quatre-cents
de
tipus.
de
grup
magnífica-
mesos
pocs
un
orga­
populars,
edificis
'ateneus
ressucitat,
un
una
pati interior,
llar.
uns
seran,
classes
cedir
de
fer
a
per
llogaren
-Riego,
sobretot
exemple magnífic
Un
les
a
p8r
"Sempre avant"
tenir
va
la
de
jubilació
seva
comunitària,
vida
decidia
qué
sap
del
tiga junta
la
aprofitat
dictador.
cultura
i
barris
els
la
l'expe­
Catalunya autbnoma,
han
bona
una
,ateneus populars d'�vantguerra,
d'esplai
es
havien viscut
contrari;
recreació de l'Ateneu "Sempre avant",
la
en
nismes
curta
que
del
mort
línea dels
encara
grans,
potenciar
a
la
de
el
tots
al
post-guerra,
tornar
partir
a
ans
extraordinària de la
riència
guerra
i
vida,
la
de
paralitzaci6
una
sí,
Vells
presó
la
Ar'ge Lé e ,
l
ara
perb alguns
amb
joves pastats
temps del pollastre,
a
del
en
•••
temps del
sis-cents
i
de
RTVE.
Anem,
però,
a
analitzar les
socio-econbrnica que hem pogut
trobar,
són més poques i més
poc
fiables
interesants.
del
comte
El
cens
dades
de
que
encara,
d'informació
segurament
perb força més
Floridablanca
.
/
..
és ben
589
explícit
poc
28
de
població
la
aquesta informació
rar-le -�ota
activa
canvi
fet
els
dos
aquí
en
populars
�s
expressiu
Hem
un
fet
quatre
1846.
és
no
el
ni
i
signar
sap
de
en
ni
Mart!,
Joan
ho
Vet
Planes.
classes
les
quan ni
l'ajuntament
perb
anecdbtic,
estadístiques.
al
Monitar,
i hem de
tornar
citada dels casats
cops
poblaci6
informacions
Francesc
si voleu
moltes
que
conside­
definidor
Ben
predomini
d'arribar, doncs,
llista tants
una
,
creiem
Miquel Lloveres,
òapellà,
el
notí�ies més detallades
el
dels
cap
clar del
d'escriure;
m�s clar i
Sants
i
Beca
l'època preindustrial,
a
de
no
només
sindic,
el
ni
si
s
el
sobre
l'hora de firmar les
cens
llur
nom
i
reduit,
més
si
sentit
Le.br-ado r e
12
,
total,
resultaria
Benet
testimoni
un
sabia
dit
Josep Elies,
fer
de
a
que
En
impossible!
cosa
regidors,
batlle,
ha
de
al
contingudes
el
-en
c u r'a
trobem
ja
que
veritat-
10,1%,
del
el
la
"un
comerciantes".
3
jornaleros,
conjunt
sentit:
aquest
en
Prenent-la altre
a
com
cop
per
rec6rrer
a
la
a
trobar
a
la
a
de
parrbquia
hem
mostra,
d'aclarir primer la dificultat d'escatir la naturalesa
d'alguns
he
oficis- hi ha 2
rebuscat
no
classificar-ne
n'he
"arteros"
sabut
d'alguna
comerç
s6n indici,
maneres,
ta
el
econbmic?
més que
populars
i
aixb
els
possiblement
però
una
pretenc
que
on
no
he
el
per molt
que
desllorigador -i
d'altres- hi ha,
manera
exemple 3 contrabandistes!
"sector"
trobar
que
posaríeu?
al
gosat
classificaci6
comerç,
de
a
ja
de
per
quin
que
fer-ho.
De
adadèmicament
de
totes
correc­
és de conèixer el pes de les classes
és més sencill.
Com
ja
hem
vist, he tret
.
/
..
590
d'aquest recompte
alguns d'ells
que
Això
fet
homes
surt
me
de
classe
no
en
devien
que
un
67,8%
popular;
primari -pagesos,
cadors-
i
t�xtil- teixidors,
ram
vapors,
resta
bres
i
treballadors
d'una
treballadors
12,5%
restant
sector
-aquest
des
dels
clar,
del
habitants
dorsal
de
marge
Apartats
o
son
una
bona
i
mostra,
però
dels
un
caben
és
sempre,
quals ja
i
hem
-serenos,
militars­
tartaners­
gitanos!
X1C
abans
d'iniciar
terços de la pobla­
dos
baixa.
terciari
hi
on
p�blics
nou
només 9
sector
carreters
pobres
mano­
de vidriol.
comú, celadors, burots,
vuit
pita!-
-paletes,
del
als
del
l
devia
anar
en
aug­
part dels dos mil i escaig llocs de
t�xtil d'aleshores devia ésser ocupada per
del
barri,
societat
la
de
de
pes­
dels
i
prats
prostitutes-;
servidors
meitat
la
castre
de
comerciants,
clarament.èlasse
ja que
treball
calaix
sector
restant
rajoleries-
les
España" més
"La
eren
ment
al
els
esmolet,
�s només
ció
construcci6
serlen
pastors,
teixidor
un
transport -camalics,
un
feina
la
les
un
a
del
mossos
del
restant
la
fins
descomptant
7%
i
dels
podem considerar
és
que
bisbes
guardies,
treballadors
vàries- fàbriques
-o
el
del
serien
bé
rics.
757 casats
secundari, ,prop de
de
de
referència. Un 3%
fet
un
tots
quasi
dels
per
de
garbelladors,
blanquejador
perxer,
i' la
El
del
artesans,
�sser gaire
28,9%
un
hortelans,
26,4%
un
i
comer�iants
els
arribant
constituir
a
santsenca,
per bé
que
l'espina
estigu6s
qualsevol reconeixement públic ni legal.
del
directores,
poder i de tot tipus d'activitats creatives
els
treballadors
iniciaren
aquells
.1.
·
anys
591
la
per la
lluita
Per
la
supervivència
i
que
ha
treballat
els
de
assenyalat
laris
i
No
flicte
de
sants,
a
la
de
de
y
como
de
eran
esta
fabrica.
de
telares
vlase
de
fins al
ritats
d'interessar-se
col.laboradors
de
en
), per
la
no
reacció
la
llavors
com
-ço
avui
fruit
a
todos
"davant
otros
que
la
todos
entonces
los
tejedores
abandonaran
la
convertir-se
carlina".
el
a
la
en
de
les
auto­
inconscients
(26). Perqu�
moviment
d'un contuberni
agradaria força
promesa
obrer
de
carlisme-socialisme!
meva
amiga Mê
Teresa
de
Borb6n Parma!- Aquestes acusacions de re1aci6 amb
el
carlisme
"La
España"
à'apoiaren també
el
treballador
tem�s
en
què
en
un
29 de maig de 1855
anys,
els
de
seus
j a­
soluci6 de les qüestions
general Q'Donell atacarà
el
que
•••
y
alrededores
sus
t ra ba
algunos (unos 50)
a
mecanicos,
citant
tot
desocupar:
asunto
el
a
l'eru­
en
"Alguno s
hecho
Orendi6se
3 d'abril,
plantejades i,(
inici
seu
a
con­
23 de març de 1854 i la vaga s'es­
el
Era
el
opusieron
se
en
Barcelona y
tengué
fins
Flaquer:
les había
se
que
la
fabricas".
las
i
intervenir
quiso
desocuparon
Nlañé
de
famós
el
que
sa­
1849
entre
(25) podem' llegir,
Espafia IndUstrial
ocuparen telares
autoridad
Martí
i
Benet
els
expansius
Efectivament,
concret.
en
ha
important,
11,3%
un
d'extranyar, doncs,
pond.ènc ia
la
més
moments
primers
d'augmentar,
Espaíi.a"
treballadors
dels
gran i
(24)
Izard
bé;
ben
setmanals
reconeixement.
seu
sel;'actines tengui també
les
recull
dores
ha
ens
dels
tost
en
"La
e orre s
des
com
minven
1962!
dit
amb
pel
comprén
es
España", l'empresa més
"La
i
supervivència
la
fàbrica,
companys
incident
en
que
obrers
a
de
17
h�via aprofitat
el
que
"el
registrat
jove
dinaven per
.j
..
pintar
592
sobre
una
de
Vicenç
acusaci6.
atribuí
els
cbnsul de França
el
moviments
1:1 d'agost de 1854,
ací
"Heus
a
Catalunya,
de
tant
a
la
absolutista,
a
pa r+rz- del
El
diu:
des6rdenes".
cia�ions
del
era
hi
Els
l'agost
per
hagi
llamada
crim de
carta de
amb
encert:
c
movi­
dels
anys,
règim monàrquic
1854,
com
orm-nd s t a
en
lider
el
del
(28).
••
al.lusi6
fer-hi
prohibiren
que
quan,
u
,
dió lugar
Erogresista,
que
del
fomentada por
fomentadors
Terrassa,
un
canvi,
en
executaren
que
una
obrera,
llarg
de
règim
un
progressistes
obreres,
al
R�ssia hi hagi
a
Ce�tenari(29),
política
en
comenten,
catalana,
agi tac:i.6 político-social
"La
tuaci6n
hi
1917,
del
Llibre
què
Barad�re,
Barcelona,
a
la histbria
de
decurs
obrera
en
com
n'era l'única
probablement per primera vegada
el
en
classe
l'època
No
acusació contra la classe
una
s'anirà repetint
ment
f\-iarti
i
Benet
Sants,
"Viva Carlos VI,
l'llor de Rússia"!
a
apareix,
com
(27)
Se­
subversiva.
segon de
deia:
libertades".
y las
però,
l'alcalde
de
inscripció
la
,
inscripció
una
oficial
S .La t
la
Espartero
muera
teixit
comunicat
el
gons
de
peça
la
a
graves
les
aSSQ­
Barce16,
moviment
8i­
acusat
obrer;
només els franquistes poden escriure així la història.
d'arranjar
Per acabar
bienni
progressista,
Barcelona,
lera;
com
els
i
també
rics
que
les
coses,
dues vagues
registrà
patiren
sants,
deixaven la
"La'
España
"
que
ciutat,
efectivament,
"A
pesar de
trabajadores,
la
casa
no
la
que
els
definí
el
epidèmia
una
podien. Justament aquí s'inicià
nalista de
durant
la
al
l'agitat
general,
cò­
de
demés la passaven
política pater­
llarg
pé1nico cundi6
cerr6 ninguna "de las
dels
temps;
entre
los
fabricas,
·1·
·
y
.. 9·3;
socorri6
necesitados
los
a
sanatori
en
recentment
taren
hem
ja
que
les
empreses fomen­
grans
li
elles
estalviaven tots
"no
se
el
en
moment
els
de
durant
problemes
por -tanta
trataba
de
en
un
zador,
como
sino
de
una
integrada
jerarquícament organizada
y
tamaño
exigenciasdel
(32). '/
La
permetre's
de
mentre
els
seria
el
de
luxe
una
cuidar els
de
eren
més petits
funci6
del
las
mercado".
grans
podia
que
treballadors
per
els moviments
retruc
fàcilment
moltes
de
reformistes,
vegades bressolaren
Aquesta política paterna­
revolucionaris.
refe­
a
la
qual janhem fet
tot
expliquem
en
aquest context,
seria la
España",
rències i
que
d'un cert
contentament
els actes
d'adhesi6 repetits
radical
pes
seus
del
entre
barri
em­
estructura bien
en
d'aquestes
de
esterili­
marasmo
naturaleza
majors plusvàlues;
obradors
"La
la
fàbriques grans
les
els moviments
lista. de
y de
España"
assegurar-se
obrers
afirmarse,
crisis
les
agregado
un
"liliputienses" sumergidas
sueIe
dem�nda,·perb
gran
presas
el
assenyalat
l'exist�ncia de multitut de petites empreses que'
freqttents;
a
fà­
la
de
Com ha
parlat.
Maluquer (31),
Jordi
treballaven per
que
de
(30).
dinera".
y
fou la transformaci6
Quan el còlera del 1865
brica
especies
en
els
a
seus
llurs
durant
els
també,
i
prlmers
causa
manifestat
obrers,
amos
de
anys
en
del
segle
XX.
Per�
els
moviments
obrers
tampoc.
situts
politiques
testimonis
cades
a
les
Sembla
del
diversos.
relacions
que
populars
Sants
vuit-cents
El
Monitor
amb
la
no
s6n exclusivament
seguia força
espanyol
té
i
en
diverses
política
i
tenim
planes dedi­
l'ajuntament
amb
.j"
les vicis�
•
594
i
transcriu fins
i
tot
homilia
una
d'eleccions municipals
dies
d'aparèixer
neutral
(33).
sembla
Sants
perquè
dels
polítics i, malgrat
de
a
Cristòfol .Feu
la
Pascual
com
el
4 d'abril
a
-quan
els
el
aquí
la
fou tan
"sonada"
cendi
destrossa
lle
i
segon
Ros�s
era
Gabriel
ferit,
temps. D'aquesta
municipals
1868
-
el
març
2
a
juny
del
de
si
la
vila
i
a
molt
Sants,
com
ja
hem
liLa
España",
difosa.
que
si
Però
no
suposà tarnb� l'in­
l'assassinat del bat­
el
batlle,
Gaspar
l'escena per molt
desaparici6
1870,
de
El
sobre
carretera,
feta
al
qUota
revoltà.
es
portal
que
mentre
la
foren cridades,
amb la
de
prové
Espartero
governador
desapareixent
Per acabar el
cies individuals.
ca
Carbonell,
anteriors
1870,
1870
Gràcia,
com,a
la
a
esperances
amb
com
dones
litografia
de
proclamaci6,
Les
reformador
i
mateix
viatge del regidor
celebrar la
homes
pri­
de
bé davant del
bullanga
el
entusiasme
escuts!-.
el
una
del
cert
del
barricades
en
canvis
un
qui podien pagar
s'alçaren
pont d'En Rabassa,
acabà
amb
costes
poble,
als
treballs
els
ésser defraudades,
acció inmortalitzada
no
les
cura
sufragi universal,
per
poble;
molta
afanyar-se
en
Efectivament, l'any segUent
s'en lliuraven- i
dia
pot sortir qualsevol
1854-55 àmb
el
Madoz.
quintes
noves
que
Barcelona per
a
tornaren
1842,
sap
construcci6 -divuit
nova
populars
el
el
l'ajuhtament pagà
any
de
mica
una
quals té
1869, s'aplicà
gener de
reformar
les
dificultats,
primer ajuntament escollit
mer
en
primers
les
als
especial per
llevat
del
explicat més
de
les
període
de
actes
octubre'
amunt.
quatre vuitcentista només dues notí­
L'una lfissistència al congr�s obrer de
·1.
·
595
1881 que constituí la Federaci6
Regió Espanyola, d'un delegat
inmigrat -recordem,que és
bada
més
de
el
àmplia-
deixar-la
a
la
ocupà
que
la discussió
d'una ponència
del
moviment
obrer més
tre
la mà
petites
i
presidència,
(34).
sotmeses als
doncs,
representant,
Un
sorgit d'en­
d'obra acabada d'arribar j_ fermentada
empreses
de
facilitar
de
anarquitzant,
radical,
molt.
ja
hagu�
que
per tal
d'origen
era
d'una àrea.
ara
la
segona arri-'
la
de
moment
catalana-parlant
un
santa, 'que
de
i
població inmigrant,
Treballadors de
de
tractes
pitjors
les
en
siste-
pel
ma.
L'altra notícia fa referència
del
protagonistes
moviment
ser
indi vi dual i tzarts;'
-o,
si
'_.
altre
la
pagava
Barcel6,
per
d'un petit
que
ni
Josep
tagonistes populars
al
seu
petit
del
fill,
Coromines
tenir
Termes
de
escrita
Archs,
d'haver
en
la
qual
les
fou
que
partici­
del
bomba
home
un
Vives ha
de
davant
si
poden és�
que
tan
escrit:
del
masses
l'atemptatlt.(35).
en
voleu,
corrent
però
llegir
les
tèxt
Un
a
planes
1896 passà pel mateix tràngol
el,
va
o
Vicenç
com
acci6 al
en
Pere
d�escriure,
d'ell, però,
ta
1893-, però
de
il.1ustrar-se'n hom pot
burgès
s'en salvà,
tant
acusat
suposada intervenci6
una
cas
l'època;
seva
1894,
Manuel
Martínez Campos
de
del novembre
més que
i
de
maig
sospitós d'anarquisme
poc
•
de
l'atemptat
en
liceu-
n
21
el
pocs
d'un al t r-e anarquista
tracta
es
dels
un
santsenc
m�s'no acusat d'ésser-ho-,
executat
pat
obrer
a
(36).
Manuel
tampoc oC8si6
-qui
ha
rescatat
Archs
de
fer-ho,
tants
l'anonimat- n'ha trobar
quatre dies
abans
sabia
no
una
d'ésser
.
de
/
..
pro­
car­
execu-
596
tat
i
que
no
hc
defensant
la
causa
Les
pogut consultar,
s6n tamb�
dades
de
sultats
tan
eleccions
les
trascendentals per
tats
aquells moments,
cloia Les
Corts,
l'esquerra
de
Poble
Cal
nint
Sec.
en
a
m�s
53,3%
de
i
l'Eixample
barris
més diferents,
republicana
encara
amb
doncs,
un
classes
les
classes
de
i
de
gairebé
dominants
federal
i
la
voten
propo
no
po.rticipava
en
resta
La
les
ma
l'es­
i
els
barris
eleccions
coaliai6
la
amb
el
31,2%; tenim,
terços,
entre
el
j o r.ca
les
de
eleccions,
unes
caciquisme
Laporta;
com
clientela,
de
amb
d'Oller i Rabas­
amb homes
obrers
re­
partit liberal
en
el
correspo­
decisives
tradicionalment,
dels
junts
podien ésser
novel.la
seva
te­
del
dividit
la
s6n,
com
guanyà
hi
Lliga
regionalisme naixent,
tendència reformista.
lars
A les
de
i
districte
la
1n­
Antoni
Parlament,
dividides
de
del
que
de
1901,
la
encara
demés participants,
canisme
de
-l'oncle Peret
i
el
33,2%
districte
sa-
dit
Sant
tal
12,5%;
35,6%, seguida
el
dominants
monàrquic
barri
de
Hostafrancs
Corts,
VII,
ampli
sector
un
dades
i
només el
novembre
amb
el
les
resul­
Els
més de Sants
a
poblaci6
la
les
al
tot
re­
nou-cents,
districte
el
tot
barri
populars també.
i
de
municipals
i
Sec
obrers
del
que 'Sants
de
força
i
i
del
barcelonina.
hem vist
perb prendre
el
al Poble
vida
Hostafrancs,
querra
nia
la
com
l'Eixample
compte
presentaven
començaments
a
d'un
-des
tracta dels
es
de
fan referència
lògicament
en
que
a
indirectes
és clar-,
punt de vista "geogràfic",
seguir
a
proletariat (37).
del
l'emancipaci6
de
proxmmes
l'encoratja
on
és clar,
el
republi­
grans
les
Els
fàbriques
classes
popu­
l'abstencionisme
.
/
..
597
�sser tan
sense
el
10%
15%
o
de
-prop del
70%-.
publicans
i
mentre
Gran
el
quart només
de
de
total
indicis
ca l
a
tràgica
47%
dels
nals
53%.
vots
encara
eleccions
22%
dels vots
ticipaci6 significà,
d'abstencions
les
(39)
el
districte
Sants
querra
c
í.ó
que
i
mica
els
ben
r-e
,
amb
un
obrera
caci­
del
ja feia quatre
m�s del
del
partit
radi­
que
assolí
el
28%;
la
lliga,
La
VII.
acon­
major par­
augment dels partits
un
encara
la
votants havia
de
esforços només
seus
segur
de
abans
pub'l í.cans tradicio­
districte
del
formaven
però
el
que. els
e
Lemerrt
percentatge
a
gros
(38).
eleccions
ffiLmicipals
VII
ja
-¿ra
j::t és notòria.
c a rcuncc
llevat
l'EixampleCom
del
l'adveniment
suposaren
Hostafrancs,
de
els
�s clar,
populars el 'aleshores,
A
encara
1909,
Le r r-oux i e t a
una
seguí
extremistes
37%,
al
informaèi6,
massa
percentatge
mentre
emesos,
obtenien
de
l'entrada forta
Fou
segur tots
1931
el
encara,
ben
m�s
predomini
re­
Barcelona.
aplegant
un
el
Poca
emesos.
d'aquesta
pes
vora
plena demagògia
en
;'
canvi,
en
partit monàrquic
el
vots
del
A les prlmeres
al
Barcelona,
elevat
molt
encara
era
malgrat haver-se produit
anys l'anexi6
pujat ja
fou
derrotat
elel
local
Setmana
de
conjunt
llarga tradició,
quisme
nom�s!-
votants
Al
temps de la monarquia -amb
en
com
regj.onalistes e;airebé s'igualaren
però
encara,
fort
hi
al
del
r-t t
petit
12
de
d'abril de
la
Hepública,
pr�Lcticament·
sector
a
l'es­
de
participà plenament. L'evolu­
conjunt
de
guanyà
Barcelona
.
/
..
598
el
l'Esquerra republicana,
el_43�3%
amb
nes,
per Jaume
de
Aiguader que t'ou
del
districte
el
primer alcalde republicà
el
del
No
nQ
Cros,
el
priB­
5,
aquest
a
l'Esquerra.
conjunt barceloní,
del
Re�
Foment
debades
en
s'havia constituit
mateix 1931
diferència, però,
de
carrer
vent6s i Dur�n.
cipal- Vallverd�,
local
capitanejat aquí
emesos,
-del
VII
mitja­
classes
les
acompanyat pels santsencs
Barcelona,
pUblicà
vots
dels
de
partit
A
partit
segon
-
fou la
no
amb
ta,
per les
26,3%
el
i
de
15,2%
el
les
un
el
moment
els
de
vot,
un
barri
en
que
Sants
classes
es
1,2%
populars
entre
els
i
obrers
i
amb
la
seva
sant­
els
en
la
pal�s
resta
amb
1'1,7%.
-romano­
0,8%.
un
faceta més
En
llibertat
havien deixat
seva
en
11,3%
un
Els
el
Però,
emesos.
comunistes
els
anarquistes
mostrà
treballador,
comerciants
actual,
on
s'ha anat produimm l'acosta­
de
la
empleats,
gran
formant
"
ses
regidor
de
movilitzat
dels vots
Republicà Autònom,
Partit
nistes tregueren
ment
llocs
segueixen Acci6 Republicana,
encara
el
dos
presentant pel districte
tot
amb
lloc,
predomini total
que
eIs
que havia
Lliga,
La
pesada
i
coneguts Jaume Santomà Ib Octavi Saltor,- quedà
tan
tercer
en
dels vots
minories.
artilleria
senes
8in6 la coaljoi6 republicano-socialis-
Lliga,
predominantment populars.
indl�stria,
un
els
oonglomerat
peti.ts
de
clas-
599
Ol.
04.
DIVERSIFICACIC
LA
-
QUALI_�ATIVA:
EL
PES
DE LES
d'avui,
el
que
l'estudi
CLASSES POPULARS
arribem aixi
l
citat
ja
social
els
de
Bonal
elevat
o
propietaris
i
de
que
Sants
hem
intentat
menys
duit
és
no
(40) qualifica
Costa
sòl i,
del
de
cap
barri
el
veiem
un
suara
nosaltres
la
a
al ta.
classe
no
que
classes
populars,
elevat,
petits propietaris al,
manera
producció
del
però
exclusiva
wue
això
conjunt d;ha­
d'un salart
o
de
ho
S"�ha pro­
dir res;
vol
de
circuits
�s cert
desplaçament cap aixb
depenents
o
industrials
clix� popular,
bitants
menys
status
llarg d'aquestes planes,
\Cert
considerem,
a
aquest criteri.
manera
s'en diuen classes mitjanes,
que
els
sobretot,
obrer del
demostrar al
com
Després d'haver estudiat
alta.
és que _pertangui
cert
com
Sants
classe
pod.em compartir
no
al
marge
més
g'els
grans
capitalisme monopolista d'avui.
S'han trencat els mecanismes caciquistes clàssics' i
avui
boiar
Santomà ni
els
una
clientela
comerciants,
els
Muntadas
rera
seu
i
petit� industrials
professions liberals,
que
salariades
convergit
a
força
de
també,
lluites
han
anava
en
no
rera
o
bona
aconseguirien d'acom­
llurs
projectes. Els
fins
i
tot
part ha esdevingut
as­
artesans,i,
amb la
aconseguint
classe
una
part
obrera que
de
·1·
reivin-
·
600
econ&miques
dicacions
específic,
medi
I" .Le s
hem
com
al
el
són
n'hem espigolat
sectors
perb
que
cal
segUents,
sobre
que
tenir
districte només
un
plenitut.
composici6 bigarrada,
de
plenament majoritàries
en
l'activitat
Sants,
a
compte
i
assalmriats,
aquests moments el
que "en
Sants
comprenia ja
informaci6
la
donà els resultats
indez
un
�erb
funció dels
en
barreja propietaris
deixa d'�sser
no
en
seva
quantes. Efectivament,
unes
econòmics,
convergit
dadês són difícils de trobar,
Les
1960 (41)
de
cens
Han
assoleixen la
on
populars,
encara
districte VII.
del
barri,
classes
dit,
socials.
i
i
Hostafrancs,
la nostra
àrea d'estudi-:
població
La
de
poblaci6 total,
la
femenina.
i
activa
El
sector
un
de
era
22,6%
primari
dica
la
com
sobretot
ciutat,
venen
que
grats;
el
joritari,
tria
ci6
professió
a
i
el
a
seva
quan
passar les
percentatge
totalment
la
no
era
majoritari
26.036 persones;"
de
del
el
era
encara
amb
els
0,6%.
que
hi
ra
ja deixa
encara
a
ben
Sants i
quest sector,
dominantment
clar el
el
al
a
Hostafrancs
treball
de
predomini
i
emi­
sector
de
era
la indús­
la
pobla­
d(�aquesta
Dintre
encara
-un
./
xi­
treballado­
massa
calçat
ma­
siguin comptats
l'any 1960.
majoritari
tèxtil, confecci6
la
a
fills
secundari,
52,9%
venir
aV18
El
alguns empresaris industrials la importància
fra
in­
els
jubilats,
un
ocupava
de
abans
ex�rcia
velleses
assolit
mà d'obra
era
perquè alguna gent
ser
tracta
que
qual
42,1%
el
lògica�ent insignificant
que
seves
treball manual
activa,
la
es
de
era
és ben estrany que figura q
49.229 persones,
..
d'a­
també pre­
10,4%
de la
601
activa i
població
19,7%
el
de
és
interessant
es
majoritària, representant
Dintre
compresos.
santsenca
destacar que
subsector industrial
mobles que
al
sector
és el
39,9%
el
subsector més
de
tot
el
tornaven
constituir
s6n inclosos
que hi
i
però també
destacar
minoritari,
per
va
i
11,1%
un
sificada
un
4,7%
lona.
com
de
perb
professions
més que
lona,
la
reduit
la
al
cens
potser,
total;
del
la
un
districte
1970
ofereix
dones
per bé
que
in­
de
poblaci6
la
considerar
de
propietaris
comerços que
de
subsector,
4,4%
un
de
terciari
tractem.
que
i
aquest
en
a
femenina
VII-,
més
llevat
era
encara
un
per b�
una
que
cas
podia ésser
clas­
liberals,
o
cerquem.
a
En
Barcê­
aquestes
força reduida,
-18,9%
altre
Ca�
acti-
d'aquest tipus
activa
índex del que
(42),
i
població
la
professions artístiques
participaci6
de
petits
barris
sector
poblaci6
d'ésser
les
característica de la carretera
dos
altre
un
dels
qual
que hem de
si
important
mitjana barcelonina
16,7%
El
dels
exercint
deixa
No
la
ja que només
de la
tota
Quan
19.649 per­
activa
el
en
quarta part
nombre
un
demés botigues
les
barceloní.
total
part destacada,
una
excepcions s6n
poques
del
comercial,
el
una
empresaris comercials,
de
és la fabricació de
població
seva
subsector-I aquí
el
en
la
era
tèxtil -només
ferior al
ocupada
de
el
canvi
en
important, amb.umé s d(t:una cinquena part
terciari,
a
13,8%
el
força de treball
la
9,4%,
un
destaca
que hi
treballadors
dels
ocupava al districte VII,
terciari,
sones"ço
58,8%
el
dona
la
subsectors
.aquests
representava
Sants
a
ocupa
en
secundari-;
sector
conjunt barceloní
del
tèxtil
el
en
del
la
tot
a
Barce­
índex.
en
informació
un·
lapse
massa
interessant de
·1·
·
602
familiar
xi6.
Efectivament, aquest anyal
de
als
un
la
sobre
qual
families vivien del
les
serveis
al
o
especificar categoria;
finalment,
i,
nals, tècnics
jar-se més,
en
que
ha d'ésser
lbgicament
Només
viuen d'un
56,6%
viuen amb
un
altre
el
60
del
necessiten dos m�s
restant
rep
de
en
guéssim
restada
més
altre
un
un
el
qual
cal
més!
pensar
treballadors
diferències
aquest
de
el cap
cas
el
tenen
11,2%
en
és
un
inclosa
si m'ha­
més grans-.
producci6"
la
de
3,4%
el
només
analitzem,
serien molt
persones que
28,8%
a
que hi
"treba.lladors
els
en
que
percentatge
9,7%-,
-front
un
família és
treball
de
la
més
la
data
un
dona
senyal d'alliberament.
Per
volem
sola persona -el
que
i
famílies
les
producció
sous
treball d'altres
un
de
que
vuit
índex de nècessitat;
és
diré
a
les
pre-­
uns .casos
en
-el total només
�s evident que entre
el
diferent
sous
de
aquesta categoria
poc
dimensi6 de les famí­
la
mentre
-,
xifres
unes
de
tres
3% pel conjunt,
amb
només per al total- i
-27,3%
sou
d'una
sou
professio­
Aquest fet podria agreu­
treballador de la
de
sou
pel conjunt és
d'exemple
tall
a
compte
de
sou
sense
del·co­
del
feia
ho
feia del
massa
tinguéssim
altres�
que
f6s jugar
no
Sl
cises,
lies,
ho
cens;
administratiu,
9,9%
directiu.
personal
o
si
7,1%
un
del
terminologia
altre
un
producció,
la
a
42,8%
el
VII
treball
del
refle­
breu
una
districte
més ho feia del de personal
10,6%
merç;
sou
segons la
camp
fer
voldria
base
al
arribar,
incertes,
Efectivament,
1975,
(43)
les
xifres
perb més
en
els
que
ens
acosta
a
s6n provisionals i,
interessants
primers
resums
quan
hem
a
on
per tant
l'agrupaci6.
trobat
./
ja
..
dades
.
no
603
vegada.
La
primera
perb és l'elevat percentatge
de
no
tipus socio-econbmic
de
cosa
sobta
que
apareix,
que
fet,
el
aixi! la cota
aix6 hem de
s'acusa també
i
jubilats,
bàblement
43,6%
un
26,56%
i
no
tots
Quan
cionament
a
de
de
de
la
poblaci6
esmentat-
de
o
al
qual
nmteix
padr6
tenia menys
de
7,6%
pro­
mmpli­
no
que
apa­
un
que
casa,
dones
les
la
estudiants,
l
mestresses
favor de
en
treballen,
no
activa,
no
menors
poblaci6
la
assolei�
que
hagi m�s informaci6� Aques"
hi
-recordem que
estudien
a
no
manera
exagerada per la
evidentment
població
48,8'{o
un
augmentaria
només
que
la
en
un
aquest punt
ren
mentre
creure
ma­
Aquest
augmentar de
fa
poblaci6 activa,
57,72%,
del
reix formada pe r
de
m�s dels dos terços.
d'informació de moltes dones que
manca
fet
de
percentatge
conuta
d'una tercera part� la
35,2��,! més
un
més de restar credibilitat
a
falsa
prlmera
qu�ls·.s6n dones,
dels
joria
per
del
�975
vint
anys
aquestes edats!-.
activa
trobem que
-sempre
el
amb
condi­
d'obra femenina
la mà
re­
í
pr-e aent ava
24,5%
un
de
m�s que quinze anys
aquest capitol
ten,
i
si no
i
estic
hagués
fulls
de
s t r-í
d
del
segur
moltes
padr6
un
i
tots
altre
berals
i
gairebé
els
que
no
dones
per por
cons­
que
dels
una
un
5,2% són propietaris
cinquena part dones,
que
tre­
impos­
i
•••
d�­
deuen
comp­
propietaris dels comerços petit esmentats.
13,9%
les
activa
xic
avançaria
que
dones
tantes
que
é't e VII,
possibles i més s'estimen callar que dir mentides
rectors
Un
hi
callen als
D'aquesta poblaci6
tar
enrera
total
aquí �s més explicable ja
ballen d'ho
tos
la
són t�cnics intermedis i professions li­
dones
representen
un
23%
dels Lí.bera La
./
i
..
un
604
8%
tècnics.
dels
però
hi
ben
clar
figura
i
VII,
del
25,2%
el
aquí
les
a
les
nostres
55,6%
El
tornen
descomptar,
se
i
dones
tallerets
berals
bona
de
colla,
popular pel
barris de
va
total.
grans
Si
artesans
tècnics
i
curt
i
tenim
comute
en
...
de
d'aquest tipus
l
professions li­
podrien �sser
que
les
el
Bordeta,
activa
el
o
treballadors
VII,
1975
30%
suma­
de
la
més
familiars
dimensions
crec
una
clarament
districte
al
la
poblaci6
seva
petits comerços
que'la població
tot
Sen-.
de
mitjans
tipus d'activitat
la
activa
dets quals
indústria,
la
intermedi,
o
tenim així
de
la meitat
a
poblaci6
la
propietaris
Sants, Hostafrancs i
80,8%
el
els
doncs,
seu
de
districte
del
ésser menys d'una cinquena part.
a
salari
de
restant
s6n assalariats de serveis i
les
activa
ambigu
"empleat"
són legió apropant-se
dones
contingent!
de
intencions,
pbbl.aci6
la
de
normalment
l'epigraf,
de
Dintre
queda
que
a
bastament
provat el caràcter "popular" d'aquests barris,
ben
de
lluny
Bonal
i
la
tal
Costa,
Si
l'estudi
qualificació superficial
de
emprem una
de
actualitzat
Bonal'i
el
les
Costa
1974,
present,
però
cassíssima,
ten molt
tal;
amb
població
i
la
que
segueix
elevat, d'una
aquest
elevat
inactiva
és
tercera
fins
un
percentatge
part
reduïda
de
de
-un
la
ara
d'aquests
tenir
Cal
font
d'aquesta
percentatge
força
publicat
administratiu.
barri
amb
padró d'habitants
distribució
una
fiabilitat
que
s'ha basat
que
el
referit,
veure
de
escala
a
en
darre� que ha
l'ajuntament (44) pod cm
percentatges
fonts
(40).
més amunt
hem comentat
com
feien
en
que
és
de
es­
no
pbblaci6
cons­
to­
desinformaci6 la
29,2%
.
/
..
del
total-
605
el
desvirtua
que
pretació.
De
blació que
maci6
inactius
J�ls
és
pe
rc
errt afrje
són
hem
tractat
s
com
de
tot
,
i
i
dels
globalitzar
les
dades
aquest
en
classes
populars,
era
a
91,6%dró
les
directors
esportistes
cas
i
més
grups
Sants
el
els
hem
de
grup
perdu
i
forces
i
obrers
del
el
fet
representi
de
industrials.
tranquilitza
q
ue
41,2%
el
a
comerç
el
de
grup
la
i
superiors;
en
dels
poblaci6
el
de
pa­
ser­
entre
els
altres
t�c­
al
mateix
calaix
-tot
del
administra­
trans�ort,
L'agrupament és,
no
al
que
comercials,
i
dels
s
front
el
dirigents
armades
força arbitrari, petp
que
im­
dirigents
8,4%
considerat
hem
de
pe r-c errta t ge
t�cnics
i
liberals
hi
el
estricta de
administratius,
obrers
venidors,
dir-ho
i
d'estal­
tal
per
l'ajunt�ment! ?-, quadres intermedis,
a
serveis
ció
en
classe� populars
tius
a
tot
professions
nlcs,
per
per
Hem inc16s
diu
veis,
laboreslf-
realitat,
la
a
Així hem fet dos grans g rup s ,
quals
"sus
d'espacial.
nyar-ne
les
i
a
com
classificació professional per tal de gua­
formació ele
i
po­
poden ésser reals,
no
mínim m�s acostats
a
consten
jubilG,ts,
la
constainfor­
no
que
que
que
de
restat
he
dels
la
sabent
percentatge d'error;
viar
la
total
estudiants,
o
-menors
clar,
a
professió
la
sobre
com
d'inter­
�ossibilitats
les
l'operativitat
a
cara
dóna
més
encara
podiem
obrers
activa
fer
no
dels
cal
d'altre;
industrials
de
sants,
ens
l'hora de donar per bona la simplifica­
fem.
Dintre
d'aqllestes magnituts generals
./ ..
per
a
tot
el
606
Sants
estricte,
variaci6
la
però força significativa
analitzat.
s6n per sota del percentatge
més
encara
l'impacte
de
classe
de
aquests dos barris
la
que
canvi
-sempre
gama
tan
dèls
de
Santa
de
Encara
alhora
tornar
a
de
perqué després
la
a
nostra tesi
clar,
un
afany erudit
No
fet
una
seva
necessitat
de
vital
de
altre
1909,
elevats
sinò
com
de
de
Els
d'aquests
resultats
de
les
reductes
torn de
en
element
a
ell
en
i
ja
manca
,
no
tan
aques­
ma­
encara
d'informació,
les
hora!
era
sols,
ens
és
sinó
eleccions!
d'altres ho han
eleccions anteriors
1931- mirar de treure'n més conclusions
caràcter popular
seguit
Tena,
el 1974
i
Llicenciatura
ben sentida:
les
en
d'una
dins
de
important
pretenc de fer sociologia electoral,
ja (44),
altes';
quananta-un anys pot
inexistènciao
la
per
classes m�s
'l'Estat espnayol,
de
l'inici de
conformada
un
considero
que
i,
renovació urgana.
aportar
queixàven
per
Col1blanc
de
España Industrial,
per la
vull
però,
ésser emprat
Al treball
la
que
que n'hem dit
d'un proletariat primerenc
caracteritzaci6,
teix i
barris
barri
al
poblaci6 tradicional,
tan afectats
no
els
és clar,
variacions
poques
Maria i
consolidaci6
encara
ta
amb
com
percentatges més
Els
parlat.
ha
renovaci6 urbana de
la
àmplia d'activitats- era
d'una
encara
la
hem
de
remolc
de
estat
ara
denota clarament
que
a
els
eren
acusada
fins
del
general
l'entrada d'habitants
en
ja
que
oboervar
popular
el
Maeòria,
el
tot
de
Efectivament, podem
treballadors
és poc
per barris
-1901,
sobre
el
barris.
eleccions· del
15
de
Juny de
./
..
607
1977 de tot
-nombre
tors
dos
el
cal
bitants,
dels
encara
força
pensar doncs,
assenyalats,
extraordinàriament
i
el
mateix 15
de
només
1,30%
un
el
emesos
pogué
foren blancs
d'abstinència motivaren
vots
havia
és
una
els
nuls;
seguia
el
partit governamental
amb
ta
del
16,71%. Resultats,
conjunt
de
i
socialistes,
U.D.C.
xic
un
P.T.- i
,23 punts més
amb
els
els
que
comerciants
De
Partit
districte
al
conjunt
toda
la
VII,
la
destacant
amb
els
popular
30,37%;
i
de
molt
comunistes
i
petits
1,9
i
a
quan
i
de
els
A.P.,
partits
de
sobretot
tesultats també
i
Benet
al
i
de
la
Candel
la
de
seguí Esquerra
conjunt
as­
res­
casualment
i,
a
per�
Barcelona,
amb
Ca­
la ciutat
del
joves
però
amb per­
1,5 punts respecti­
i
coalicions només
Catalunya superà 1,1% al
percentatge força digne del
un
ciutat
que
de
resta
Socialista
senat
de
al
democrats-cristians
centatges força més reduits,
vament.
un
si voleu
inferiorl
percentatge exactament,
-possiblement
na,
i
també el Pacte Democràtic fou quart
talunya
Per
de
ciutat
"Socia­
percentatges lleugerament més elevats,
el. mateix
el
la
socialistes
algunes diferències;
soliren
els
als
Dels
amb
17,25%
el
amb
emesos
anys
coalició
fou la
Catalunya", avui partit flamant,
semblants
els
vots
participació!
forta
de
un
segur
quaranta
listes
amb
més
el
Dels
votants.
partit guanyador
prop el P.S.U.C.
crescut
ha
comprovar tothom,
de
o
joves
menys
poblaci6
la
que
78,32%
un
hi
que
dissortadament
ho
juny
padrons enganyen!-
o
i
o,
o
de
99.194 ha­
districte
el
elec­
padr6
el
recordém que
tot
a
91.668
sobre
donaren,
si
elevat
atribuí
abans
anys
VII
districte
foren idéntics
circunscrppció
superaren el
./
..
2,21%.
als del
barceloni­
50%
dels
·608
vots
emesos.
Però he
tats
de
rament
les
80.019
i
76,68%.
alts,
el
tres
sisteixo
i
els
Per barris
el
eren
classes
propaganda oficial-
districte
el
percentatge més
fou assolit
79,52"
barris
-
al
i
del
casc
sempre
a
Tena,
i
31,73%
l
15,45
governamentals -17,87.
'canvi,
per la. renovaci6
un
gene­
xic
i
apareixen més
l'augment
de
on
guanyen els
Santa Maria-
a
i
social
trets
la carretera
renovaci6-
per la
18,69..
tatus
-.
dissimetria
una
dels
de
l
tats
Santa
més esquerristes -per tant més obrers,
encara
en'
de
de
l\Tagòria -73,84,
a
dintre
llevant
A
elevat
antic
mes baiN:
el
és clar.
�33,71%
carretera,
el
17,38% escurçant distàncies,
guits dels comunistes -19,59
la
populars,
el
afectats
dels
so­
comunistes
assenyalats,
soci*listes
els
la
a,banda de la carretera,
menys
els mateixos
de
Sants-
trobem els
el
més d'�sser certa,
a
Quan als resultats hom podria assenyalar
rals
inferior,
governamentals -in­
que
les
eren
percentatges més
amb
els
sobre
Sants
pes
de
participaci6
Maria de
31,48%,
influència que
té
per al
electors
xic
un
tres
tots
aquesta denominaci6
en
formades,
17,68%
votants
cla­
populars
trobem que
els
resul­
veure
partits mé s' petits; així
dels
assoliren el
denota la
poc
perb
els
pot
classes
partits guanyadors
ordre,
contra
cialistes
de
percentatge
Els
en
les
justificar. Així
de
que hom
descomptant Hostafrancs,
mateix
pel
de
més
mica
una
congrés,
al
confirmen el pes
que
estricte,
i
eleccions
tractavem
que
volgut esmicolar
se­
resp8ctivament-.
A
ponent.
dretans
la
-ja
de
afec­
poblaci6 d'es­
més elevat -essent l'extrem
.
/.
·
Magòria
609
amb
30,65%
un
i
mentals
un
els
socialistes,
18,29%
els
14,85%.
Industrial"
primers seguien
però només
17.,11%
'el
mentals
els
amb
i
29,93%, seguits
el
dels
comunistes
amb
Catalunya pujava força
catalana,
doncs,
a
Co Ll.b.l.auc
general i
els
i
els
respecte
elevat
-la
Madrid
no
a
i
de
hem vist
ques.
Si
algunes
l'espai urbà
conformats.
civil
aquest
fet-.
a
seves
dreta
Finalment,
tònica
la
amb
-compta
balança;
gove r-namerrt a Ls
el
pujolistes puja­
mentre
guardia
a
seguí
els
-3,59%-
l'Es­
percentatge més
el
de
de
l'Esquerra'
l'avinguda
manera
de
majoritària
més els que composen la majoria de la
sabem millor les
en
de
les
volau ben poca
ilies
.e La
s�gueixen anbnims
xic
prescindible per
ticismes
la
aliena
poblaci6 santsenca,
i
A.P.
11,31%,
un
se
governa­
canvi,
n'inclinà la
que
15,96%;
el
els
en
d'habitants
31,24%,
el
pujava
b� que
un
el
que
mitjana �l5,38�-
la
sembla
coneixem
fou
comunistes
caserna
Per
nombre
tenien
-6,36%-
ba i xava
ja
votalflts-
en
amb
pujolistes
envellit.
sector
barri
major'
seu
socialistes
"dlJ7,78%
ven
el
dels
terç
un
f8U l'únic
amb
Espafía
socialistes,
16,67%;
el
querra de
propi d'un
dels
15,93% i,
el
amb
quedaven quarts
liLa
els
essent
governa­
comunistes
de
Al barri
anib
els
els
pujolistesJ;
quedaven quarts
un
20,61%
un
seves
cosa,
manifestacions
la
però
enmarcar
sebse
accions,
d'acció
que habiten i
característiques
quecconsidero
exageracmons
o
€onformen,
políti­
ni
déomissió,
on
im­
roman­
sobre
habiten i
són
610
Notes
1)
de
tor
capital
al
Andreu
sta.
Ol.
Monitor
Ca�anovas,
de
Maria
que l'ha
Sans, '1851,
consueta
o
pàg. 12,
parroquial
observacions al
rec­
substituir.
de
2) op.cit.
3)
Jaume
urbana
del
de
pla
Bellmunt,
Barcelona.
de
Barceloga'.
siatura, Facultat
4)
Jacint
Laporta,
mecanogràfica
al
de
Per
una
contribuci6
Un
Sants.
exemp;!-e:
Filosofia i Lletres,
Noticias histbricas
El
conocimiento
P9blación
de
la
XIV.
de
fogatge
R.A.C.A.,
de
el
primer vicenni
Vives, Barcelona,
7)
Manuscrit
corregiment
de
Llicen­
de
Tesi
Bellaterra,l973.
Sans.
d�
nQ
'del
1974;
Còpia
Barcelona.
on
Contribuci6�
la
en
se�da
Barcelona 1961.
de
poblaci6
segle XVIII.
volums
2434,
1365-70.
Cataluña
6) Josep Ig1�sias, Est�distiques
lunya
industrials
l'Arxiu Histbric de Sants- U.E.C.; pàg.4.
de
sigla
la histbria
formaci6 dels barris
La
5) Josep Iglèsies,
mitad del
a
3;
Fund.
de
Cata­
Salvador
pàg. 105.
figuren totes
les
dades del
611
11.
8) A. Casanovas, Monitor, �. cit., pàg.
9)
V:ure
apèndix primer.
10) Monitor, �. cit., pàg. 13.
11) id., planes 15r17.
12)
Heb8.g1iato,
13)
Ed.
Selecta,
sense
marca
seu
signar
l'inici
nUmero
assegura
per
de
i
de
que
de
març
barri
Un
de
de
..
de
Barcelona.
patrò
"La
a
entre
Distrito
barrio.
1952,
IVIu.ntêLdas
els
treballar
a
la
Curial,
Valentí,
s
article
un
en
'havien endut al­
Es pañav
i
Sants
per poc
de
Barcelona,
,
també
re­
Igualada:
català Je
SGV�
el
el
a
El
del
m6n rural,
món rural
a
Catalunya
1973; pàg. 145.
cens
de
1940 voluntàriament,
sobretot
Justament el cap d'estadística munici­
f í.ar-,
pal llavDvs,
"L'allunyament
indústria moderna"
16) Despreciem
la
Hostafrancs,
Bartomeu.
15) Vilà
Ed.
Joan
toponímia.
las Alca1dias
coincidència
la
En
força
1974.
igu8,ladins
guns
Sant
al
en
C::'Lrreras,
Circular de
La
Séptimo,
expert
gran
Carles
14)
que m'hi ha ajudat
d'assenyalar
He
senyor
Sants,
ens
Rull,
n'ha
el
donat
col.leccionista
de
teatre
testimoniatge personal
falsedat.
.
/
..
de
612
17)
tret
He
(nota 3),
i
de
els
molts
dies
de
en
l'Arxiu jo
a
l'he
no
de
Barcelona,
mayo
de
del
General
de
la
en
31 de diciembre de 1877.
de
la
España segtín
el
Censo
Reino,
Direcci6n
i
Censo
empadronamiento
hecho
y Esta­
Geograf�co
Instituto
§n
ver�f�cado
Insti�uto Geogr4fico' y.Estadístico,
poblaci6n
recerca
trobat.
1858; pàg. 97;
1857. Madrid,
J.e
General del
ue
treball
de
el recuento
1)obl;::,ci6:1,_cle España seg1}.n
2h�e
Bellmunt
de
1902.
19) Comisi6nde Estadística
de
tesi
la
provinents de l'Anuari Estadístic
Dades
Ciutat
dades
ja que
ordenació
18)
aquestes
dístico, Madrid, 1883; planes 88-89.
20) Monitor, �.cit., pàg,
102.
21) Laureà Figuerola, Estadística
Imp.
Gorchs,
Estudios
Barcelona,
Fiscales,
22) Joaquin
Font
inconvenientes
8,
la
vapor y
sobre
de
T�nez.
casa
part
les
de
las
��ntajas
Imp.
la
condicions
fuerte,
i
de
el
una
Sall!d_
de
los
sobre
los
jornaleros
y
fé.bricas._z_�n especial q.�_
__
de ,traslac1arlas
Gorchs,
vida
Consideraciones
las
l'opuscle -36 planes
bl:I'celonins
mas
Bar�lona,
1849.
112.
1968; pàe.
Mosella,
_irrot;an
que
de
p�lblica
i
Barcelona
Edici6 de l'Instituto de
1849.
Madrid,
de
Barcelona,
en
pèssimes
relatiu millor
consti tuci6n mas
dels
1852.
t�
total
-"una
robasta y
.
/
..
llanura
La maJor
-�s dedicada
obrers
estat
la
a
dels
fibra
un
a
vapors
algo
't empe r-amerrtt
613
mas
sanguineo"-
dels
de
obrers
ra6 per la qual n'aconsella el
23) Només
a
tall
afores,
trasllat.
anecdbtic
d'exemple
dels
fàbriques
les
voldria,recordar
,
en
que
.
munt
ler
el
total només
un
de
difer�ncia
blicats
mateix
treball
seu
de
-gairebé
24) Miquel Izard,
Ariel,
i
Benet
més ,d'un mi:_'
habitants
el
10%!-
entre
els
la
c�pia
fitxa
per fitxa que
Industrialitzacifuy
Esplugues de Llobregat,
25) Josep
da-
trobar
vaig
resums
pu­
jo
padr6.
fer del
vaig
mil
quinze
l'ajuntameht
per
Hostafrancs
sobre
i
segle X�X
(1854-56).
planes 238
en
Casimir
Ed.
planes 88 i
1973;
Martí,
Curial,
obrerismo.
Barcelona
Barcelona,
a
Ed.
ss.
mitjan
1976; vol.I,
endavant.
26) Id.,planes 239-240.
27) ld., planes 760-761.
28) li.,
plana 423.
29)
La
Espafia Industrial,
-1947.
La
España Industrial,S.A.,Barcelona,
als
tallers
de
Seix i
El
libro
Barral). Veure,
del
Centenario
1947
(imprés
especialment
gina 53.
30) �., pàg. 55
1/
..
1847-
la
pà­
614
31)
Jordi
1833-1868.
de
Maluquer
Ed.
socialismo
El
l\1otes,
España
en
Crítica, Barcelona, 1977.
32) �., plana 72.
33) Monitor, .2..E_. cit., planes 98-100.
34)
tbrics
moviments
dels
socials
sobre
Barcelona
a
his­
alguns episodis
el
en
segilie XIX,
1925; pàg. 137.
Barcelona,
35)
Raventós, Assaig
Marrue L
Vicens
Jaume
i
Montserrat
polítics (segle XIX).
Ed.
Industrials
Llorens,
Vicens Vives,
i
Barcelona, .1962.
(2g ed.); plana 168.
36)
el
Pere
prlmer
juïc.
37)
Ed.
La
Manuel",
Catàlana,
Coromines,
Curial,
escrit
Ed.
La
l'he
Josep
dades
volum
duu
els
diumenee anterior,
de
i
el
joventut
•••
,
especialment
procés
de
Mont­
1974; planes 47-268.
Termes
les he
Ed.
records
trobada només
Barcelona,
Publicitat,
primera pla�a
del
per
62,
del
de
Barcelona,
Lliga catalana.
Concretament
39)
anys
referència
38) Aquestes
Molas,
Els
volum,
i
Diaris
vol.
1970;
62,
2
pàg. 392.
d'Isidre
llibre
del
"Archs,
Enciclopècia
la,Gran
a
tret
l'article
a
2
1972;
Barcelona,
vols.
I, ,planes 50 i 80.
Barcelona,
resultats
12
d'abri�
14
de
les
detallades
de
1931;
elecc.ions
municipals
per districtes
cipals.
.
/
..
a
mun��
815
40)
Raimon
Bonal
alsEd.
[email protected],
Barcelona,
41)
l§63
1960.
cialment
42)
el
Joan
Ed.
les
consultats
poblaci6n
La
Crédito,
Moneda y
quadre entre
Resums
de
43)
id.
44)
Hom
província
pot
de
Geografia,
veure,
a
concret,
Girona
de
Univ.
i
oficines
les
Per
Barcelona,
a
d'Estadística
de
circunscripci6
de
Girona,
tesi
i
Bellaterra,
també
tació de Catalunya,
pel
Consorci
dels
deu haver
VIII n�
del
juny
l
77,
de
i
2;
en
encara
març-ahril 1978,
la Facultat
de
sobre
Terrades
1978;
o
de
als
Filo­
sis volum:
publi­
d'Informaci6 i Documen­
i
treure
seccions;
la
presenta­
l'I.C.E.S.B.,
quals n'he pogut
formació per barris de districte
n'hi
de
juny,
Sociologia electoral
enguany
la
Revista
a
llicenciatura
de
Geografiamde
de
de
vol.
1974,
Montserrat
departamento
l'equip
1932"
Barcelona,
treball
de
ja l'article de
2-3 del Centre d'Estudis Urbans,
Territorials,
Lletres
de
eleccions
les
el
que
espe­
Geografia electoral:
de
o
planes 4-70;
cats
1968;
en
planes 82-83.
Noviernbre
en
Butlletí nQ
el
Municipals
de
Barcelona
de
Madrid,
aquest sentit
en
estudio
UUn
planes 159-202.
sofia
soci�'
classes
Barcelona.
Mercè Vilanova
al
1
,
Municipal
da
Sbl urbà
Costa,
1978; pàg. 98.
Saez Buesa,
Armando
y
i
ben
d'altres que desconec.
la in­
segur
616
02.
LA
PRAcTmCA URBANA DE LES CLASSES POPULARS
_.-.0.-..
_
és que la ciutat
UI
avui
objecte
ohreres.
encara
lluiten per
no
proble­
sinó per reivinii-
territorials
mes
és
l'amor de les classes
de
Elles
no
cacions humanes".
Pere
de
COROMINES,.
la ciutat:
"La
lluita
pel
l'hegemonia"
govern
El Poble
a
19 d'octubre de
Català, Barcelona,
1911.
Hem vist
que
predominen
fet
en
però,
ja
la
que
d'aquestes
politica
concordaven,
si
i
lÇ\ història.
tit�t
la
les
ara
formaci6 d'un barri
la
classes
funci6 de les
guda apartada
ta
fins
populars. Formaci6
polítiques
majoria
sotsmesa
de
a
la
de
les
llur
�s l'hora doncs de saber
classes
urbana
si hi
s'hi resistien,
havien de
classes
quina
era
uns
tenien alternatives
/
..
to­
l'ac­
front
dominants;
passar si
.
mantin­
gairebé
populars majoritàries
d'aquestes
si
dominants,
estat
durant
poder
el
s'ha
que
classes
població h�
en
a
si hi
plau per força,
per
a
oferir
•
617
Si
serietat, se.hse
un
estat
vo Le n
quéixa
ques
�ctitut
de Pere
qualsevol
la
a
qual
Coromines
cal
és aquella altra frase que
el
nostre
tentavem de
"
•••
ne
la
fer
importante
distància
el
en
de
lapidarisme
no
el
seu
Lefebvre"però
home
polftic
a
classe
"
barb�rie de les multituts obreres,
•••
un
la
la
de
foc
justícia,
cristians .ènfront
(2),
.Lliga
pero
i
dels
darrers
en
ment
que
entre
de
el
respecte
racions
la
a
de
litzaci6".
semblant
pacte
n
•••
el
obrer
a' l'amor
Catalunya
(3),
l'endemà de la
tal
seva
que
de
Sant
partit
de
de
no
el
en
Flagell
Gervasi
avançaran
com. expressa
el
romana
1914,
11
•••
la
de
aquests
per tal
i.de més
justa­
força
hagi sigut'atret al
no
causa,
les nobles
pel camí
en
primitmus
dels homes
més prestigi
la nostra
espai
un
dels
ci v í.Lí, tzaci6
Barcelona
derrota
La
alimentada per
acabà aliant-se amb
de
propo­
coruprén, perb
no
la barbàrie
a
l'opulenta
lerrouxistes,
el
la
a
(1).
conàedeix
mitjanes,
qual justifica.
poble
i
de
obrera
no
l'administració municipal,
a
de
classes
in­
i
dulcifica el
enrera
representant
les
iniciat
sols la distància
no
avesat
Perquè
Lefebvre:'
tiene.alcance político,
seixanta anys
la
teòric
marc
�po­
en
just
matèria de urbanismo".
en
temps,
temps. Coromines,
prou bé.
comentavem tot
traçavem
qual­
problema que
aproximació crítica'a
una
obrera
clase
nada
quan
el
evaluar
classe
o
grup
sintetitzar
sap
cada
dificul­
la
la de
com
afegir
pública
interpretar
organitzada,
persona,
no
treball,
manifestació
sense
Dificultat normal
de
passades,
frase
cada
a
lluita
una
com
és notòria.
sevol
veure
amb
actituts
aquestes
d'opinió generalitzat,
ombra dc
tat
conèixer
de
pretenem
un
electoral
de
la
article
que
aspi­
seva
rea­
escrit
1·' apartà de la
.
/
..
,
política
Era
fins
l'adveniment
a
en
torn del
de
les
partit, per
seu
dretes;
primerenc
massa
anys més
disset
Per
tard
aquest
'per
pital
pret�n
que
de
la
classe
obrera,
són ben coneguts.
si
que
les
'millor
tats
fer,
per
estava
en
classes
a
no
i,
interessa
que
en
canvi,
fa
ho
ja
no
en
l 't'-.urbà"
el
que
obrera
i
�s
és la mateixa.
canviat,
cerquem,
dels
no
gairebé
demés grups i
tro­
convençuts
oportuni­
tot
que
estaven
que
estava
la
burgesia
avui, moltes vegades
en
canvi
un
en
amb més
ciutat
la
de
existeixen
estem
moments
comptàvem
a
avui
perqu�
quan
con­
lluita
la
per tal
no
que
els
en
sector
un
ciutat.
politiques més dificils,
'ha
és
perquè
canvi
d
en
la,ciutat
la
ciutat,
'acti tut de la
fraccions
de
classes
apartats dels aparells de poder s'hi han articulat. Un
canvi
llum
moviments
reaccionava front
aixecant,
classe
en
la
a
ca­
desinterés de la
el
marcar
en
més que
raons
d'amor"
populars
Pere
faig encapçalar aquest
qualsevol projecte,
condicions
que
Ens
organitzades,
per
el
aquesta anàlisi
prehistòria d'uns
bar la
i
"manca
interessa
ens
l'Esquerra,
endavant.
altres
quines
subsist�ncia pddien
la
de
l�aparició
d'analitzar justament,
ciutat,
obrera
l'hegemonia
capdavanter és important
paper
per la
l
fins
tirà
aquesta ra6
Coromines,
classe
cristalilitzar
a
que
no
l�
a
acabà amb la dominació de les
i
classesmmitjanes
República.
segona
projecte primerenc d'articular
un
cret
la
de
en
al
la
ciutat
problema
dedicant-li
un
que
que
pretenem
que
ens
plantejavem també
capítol especial,
el
ajudi
en
a
donar
començar,
tot
concepte i la defini-
.
/
..
u18
ci6
del
barri.
fins
Perquè
esdeveniments i
ciutat,
actituts
concrets
molt
sectors
eniun s
com
realitat
una
l'oligarquia santsenca,
doncs,
conèixer el
en
seu
perquè
l
a
posició ocupada
aquesta majoria an�nima
i
concepte
la
ja que és l'única via possible
ços
fins
i
consideravem
que
els
hem
que
ciu
i
erudita,
a
sembla
seguir-la,
la
quests barris·
que
1976,·assegut
encara
Xirinacs
escrigué
treballen
persona
triat
tat
o
que
en
en
sobre
la
tiels
no
prova' d'una
trobo
certa
etern candidat
al
Element
gens
barri,
davant
esfor­
era
una
el
de
que
ens
d'a­
la vida
el
de
ara
anomenavem
de
juliol
la
pres6,
de
la
praxi
sòcio-obligatòries
on
cada
partêixen
que
familia està envoltada d'uns veïns que
(4).
barri.
tractem
girem
començar
Al16 que
vetlla
un
Perquè fins
haguem oblidat
volem conèixer.
ens
que
pràctica quotidiana
comunitats
sobre
pas".
que
al16
sempre
que
no
cal
decisiu,
conelxem.
mogué
al
nostres
que
mica la vista cap alIó que més
seguit gairebé
en
resta d'aclariment.
ens
que
coneixiem,
no
de
vivència del
seva
hem dedicat
ara
conèixer al16 que
familiar
la
dins
que
fracció tenia·també
o
aquest
de
desencertat
la
i
un
sempre ha
barri
�erritò�ial diferent,2normalment superior
veure,
amb
Barcelona,
Hem vist
donada.
gl�p
de
el
però
segons la
l:escala·jeràrquica cad�
de
persones,
.
aparegut
abast
i
procesos
s'han produit dins de la
que
d'afinitat molt acusada,
grau
Cal
estudiat
hen
ara
no
l
ha
sò�io-obligatorie­
que
penso
reprendre,
visió
profètico-socialista d'aquest
premi
Nobel
de la pau,
que
una
.
bona
/
..
fe
G20
excessi va ha
treure
emba r-r-encat
més que disgutts.
en
Ul1.
Senat,
d'on
no
en
podrà
b21
02.01.
RECERCA D�UNS
LA
La
és difícil també pe r-qu
bé
on
ra
m�s seriosa,
d'acudir
ha
populars
d'antecedents als moviments
recerca
actuals
urbans
sociolbgica
politica
o
la
causa
bé
de
la
confieuraci6
vem
abans.
Els
readors
del
pàgines
de
tat
han
hagut
cat
en
l
diari
propi medi,
Així,
davanter
junt
,llegir:
com
la
cada
a
dia,
els
Fabre
pr-e c ed errt a'
"Sans Nou"
carregada
zine11es,
de
la
a
La literatu­
els moviments
moviments
dels
tal
com
és
seva
mateixa
precedents
de
apuntà­
Claveria,
de
sobre
i
contenia
periodisme,
a
les
especiali­
i han
cer­
al
seu
anteriors.
que n'�s
Sants
con­
situacions actual
les
cercar-los han acudit
anys
en
tam­
són els altres grans
per la
(5). Així
la
ben
permet d'omplir pàgines
premsa dels
Huertas
Jaume
sap
defugir ·més l'anàlisi tebrica
l'hora de
la
a
no
sobre
ciutat,
que
els hi
d'aquest tipus
amb
quests
de
que
la història
lògicament
actual
periodistes,
tema
hom
socials
d'exploracions d'aquest tipus,
part perquè considera que
la
è
notícies.
les
cercar-ne
a
n'ha fetes
no
ANTECEDENTS
en
una
al
de
mena
seu
cap­
estudi
cita diversos
con­
d'a­
planes 142-143 podem
crítiques urbanistiques,
diferència de rasant al
qual culpava l'Ajuntament,
carrer
d'Ol­
segurament,
·1·
·
a
m�s de tenir
ra6, pel
temps tingueren
la
els
independència
afegeix:
original
c oneur-s
la
més brut
als barris
Sants,.
altres
a
i
barcelonins
Tara"
"La
Crec
banístiquestt,
(6): QUin és
mateix
"La
i
barcelonins
mica
una
sentit
el
i
aquestes crítiques
exagerat
el
periodístic
fa
es
i
tots
a
(9)
ro
de
els
sobre
talla
que
.(8)
els
diaris,
Sans
els
al
carrers
(10)
del
de
per antics
que
Aixi
O,· ja
Sants
duïen amb
els
(11)
olors,
Riego
dels
"Mayor descuido
en
del
el
i
no
deixalles de
�em.eneia al ta.
freqüència
en
una
ar­
ferrocarril
del
en
un
O
Noticie­
El
recollia
que
de
la
plaça del
existe
en
pueblo algu­
temps franquistes,
1958 publicava
ja,
"vapor vell"
d'Alcolea.
jardins
sorolls,· explosions
massa
pont
exem­
per
1877
de
les
cremar
ter�e,
pe­
desembre
19 d'abril de 1890
tot
dient
de
inconvènients
tre
males
de
"ur­
soc
30 de novembre de 1931 t� tot
queixes �el descuit
pal
22
del
no
que
construcció d 'una
les
na".
del
dels fums
demana la
Vibracions
ticle
Sans,
olors
males
la fàbrica
°
al mateix
ress6 de les queixes dels veïns del
per lew
tin­
Tara"
actual
preocupacions. Jo,
vistes
de
Eco
carre�
dir-se
considerar
de
f6ssin de consideracions d'aquests tipus.
'ple,
el
apareixien
que
Sants,
un
Pot
la barriada?
publicacions
al
planes més
unes
tingué preocupacions urbanístiques". (7).
en
riodista n'he
de
als barris
és
que
l
perdien
que
després organitzava
mesos
descuidat
primers
municipis
mateixa revista
i
gué preocupacions
dels
els
en
que
Bardelona".
"Pocs
diferentment
que,
habitànts
envers
endavant
�.plaça
resentiment
un
i
la
cen­
revista munici­
article
incendis
sobre
que
fàbrica del
es
les
pro­
carrer
.
/
..
•
ó23
d'Alpens.
són més que quatre
No
perb n'!íauria
exemples,
pogut presentar prop d'un centenar;
quatre exemples
tot
climes
i
temps
de
de
diferents,
diaris
de
polítics
ben
diversos.
Cap d'ells penso que pot tenir
sevol
rotges
diari
amistoses
o
i
de
farderies
banals,
nicipal
un
que
cada
a
més algunes
la
xa­
Crítiques
independència
l'agregació
cop consumada
fe­
del
solen incloure.
durant
igual
per
política
moment,
més
cosa
poca
coloraci6
la
segons
amb
veure
d'aquestes critiques,
llevat
que
l'ajuntament
produeixen
es
que
local,
premsa
a
s6n la característica de qual­
més aviat
moviments urbans,
res
mu­
com
hem
poguj
precipitada
del
parà­
.
graf
conclusi6
contra la
veure
xic
un
Ja hem vist
citavem de Huertas.
que
sa
de les
ta
agregaci6
al
darrer
treball.
El
mateix llibre
1918
de
Sants
tre
maig
de
demanar
a
sobre
opinions
la
a
una
amb
ben
saber que
podem
de
poc
la
seus
municipals vestits
de
d'un recolçament
politica
cultural
d'edificar
donen.
Vives,
com
una
a
i
mestres
resta
caire
de
les
resultat
construit
per
,jgl\la. Més
la
de
la
Jaume
una
foto
interessant
escoles
la
fotogra­
tenir
per dos
diriem que
l'oligarquia
que
al
per
arrenglerats
ja
barri
manifestació-,
Josep Goday
a
encapçalada
Mancomunitat
seves
Sant
aviat
per
nos­
de
nens
arí,
me s t r-e s s e
aqueê
del
part
popular podia
de
a
manifestaci6 del
la
(12); gràcies
organitzat
de
segona
pla�a
.comitiva formada bàsicament
els
la
recull
qua I
l'Arxiu Histpric de Sants
fia
ta
fins
oposici6 popular
gran
capítol
de
escola,
una
una
solide­
la poca
el
amb l'estil
es
trac­
local
tenia
a
previst
-fet
que
grup
Lluis
a'l gu
noucentista
..
/
..
la
•
824
és
li
que
Les
més.
El
el
actuacions
ben
de
el
localisme
el
molt
igual
intencions
otras
sia
Amb
d efe naa de
en
parroquial,
fuentes
en
y
públicas,
mano
alcaldes del
ment
y
su
han de
Amb la
l'esquer;
i
i
en
municipis
analitzar les
en
el
periodístiques
les
és la forma,
Forma
un
es
que
reves­
establert
cop
el
podem interpretar
carta el
director de
l'ajuntament: "Han pasado
en
palio 6
no
que
un
hacian
se
terno
a. la igle­
pensaba
en
alumbrado,
proque al
alcalde
le
bastaba
ells
vot
Estic
caciquisme expli­
sobretot
una
molt
se
no
que
pozo
primera
cercar
un
ni
su
abundante'I.(13) Efectivament,
censitari
vot
eclesiàstic,
clar.
el
sentit
aquest
mejoras que regalar
farol de
i
temIJs.
hist9ria aquellos tiempos
la
cura
electoralistes,
fragment segUent aparegut
a
molta
amb
tot;
barris
els
com
El que ha canviat
resta
l'Eco de Sans
ya
que
universal.
sufragi
petits,
anar
erradicat. del
no
compte
en
Barcelona per
a
part d'aquestes manifestacions,
fons
teix amb
en
Cal
de multitutsñ
però el
però
1901,
llocs
derrotat
de
parlar
en
d'ésser tingudes
han
f'ou
amunt
tipus municipal d'�poques reculades.
de
convençut
quen bona
o
als
encara
barcelonins.
no
encara
caciquisme
primera vegada
menys
feiem més
observacions que
l'agregaci6, aquí
molt
construccions.
típic d'aquestes
ja
els
als
bastava tenir el recolza­
vivien
r-e
at aur-ac í.é
i
les
bé;
el
text
monàrquica
"milloreslt
és prou
els alcaldes
n'esdevingueren
crítiques lIurbanístiques"
eren
la
pro­
paganda electoral.
El
poble,
però,
era
lluny d'interessar-se
.
/
..
per tot
u2�
aixb.
vist
Ja hem
tamb6 que
abans
1901 fou aconsee;uit el ffidjor èxit
participaci6
de
de
que
fossin
de
Sans
a
rer
de
Santa
lo
de
pietaris
"of r ec Lêndo s e
de
en
part
i
sempr-e
en
hi
grup
i
Can
dels
ben
de
llup.y
que
més que avui
els
de
pro­
ecte
carcar
pe­
proj ecten,
que
acabi
d'expressi6
de
local.
popular.
la
a
premsa
responia sin6 al
no
encara,
el
parte mi tad
l'ajuntament
medis
car�
que la mantenia.
s'havia obert
altres
classes
classês
el
"una
també
socials
mitjanes
predicant
hi
els
hauriem de
i
permetés d'acomboiar
marcant-se
clarament
de
tots
amb
una
els
escletxa
la
Ln s t r-umerrt
seus
a
per
oligarquia
que
s
les
intentéssin d'acudir-hi. 11 les
ho·feren
forta
però
caciquisme,
seguia manant i governant
.
referint­
aprovació
su
qualsevol proj
els
no
S'havia acabat
Però
Ldaven
inundacions
per les
rJantega
pretenen
disposant
hagués,
llavors,
que
tot
(14). S6n
construcci6n"
la
r-a e ra
financien
si
n.a
També l'Eco
a
a costear por
afectades
la
l
�
i/Iassini, 'sobre
presentat
cases
de
Estem
que
"millore,s"
ï.e s
acertado"
Tanor
les
riòdiques
tot
del
que han
projedte
importe
que
pagar,
Corbmines,
compte públic.
al
avui
Maria,
'ajuntament.
de
carregades
de
electoral
cens
demanavèn
les
que
una
pont-claveguera projectat pels "vecinos" al
d'En Blanco,
l
els
parla d'IIUn proyecto
ens
un
-se
del
s'exclamava 'justament
propietaris
amb
electoral,
d'alternatives urbanes.
la manca
els
eren
30%
del
menys
D 'això
Barcelona.
ho
de
de
eleccions
les
a
de
les
primeres,
justa llibertat"
el
les
vot
obrer,
dretes.
i ho
(15),
popupar,
Aixb
deia
.
/
..
feren
que
tot
els
des­
Coromines
,
G26
el
radicals
ja
que
a
dels
lel
Bofill,
les,
del
fo�tàlesa de
tenen la
de
el
conservar
justament
de
local
Comissi6 Mixta per
la
Propietat
de
Però la fi
de
la
les
del
del
en
polítiques
escena
ben
mateixa classe
a
d'abril
i
caciquisme
llibertats
o
el
de
el
1931;
pro­
tard.
progresslva im­
formals burgeses,
menys
de
Control
anys més
la
seu
guanyador
de
com
del
la
esdevingué
zona-
quinze
també,
Republicà
Foment
12
trionfant
d'exceptionalitat més
entrar
seva
esperit,
constituit
l'Administració i
a
municipals
Coromines
plantació
de
Urbana
eleccions
del
vi­
partit més
el
Catalunya,
5 -local que el 1937
Cros,
la
des
al
Sants,
a
de
jecte
paral.­
un
seu
vist
hem
representatiu d'aquestes classes mitjanes,
les
1917,
populoses
antigues,
(16).·Ja
l'enlluernament".
l'Esqu�rra Republicana
carrer
el
féu
un
catalanes
mitjanes
nacionalisme
"barriades
Barcelona,
resistint
fou
classes
les
féu
conferència que
justament l'any segUent,
parlant
on
fracassà el 1]16.
que
la
els
amb
pacte
..
de
que
de
el
l'autonomia comarcal de Cat2 lunya i la dels
entre
barris
també
capdavantets
l'Orfeó de Sants,
Jaume
i
hem comentat
Més amunt hem comentat
altre
enllà amb
tres anys anà més
i
1911
llargs, tamb�
d'altres participants,
perío­
amb
amb
va
fer
concepcions
diferent�. Diferents fins i tot dins de la
obrera,
que,
per bé
que
patia
mateixa
una
.
explotació
la
cercava
a
1
'�poca
ideologia política.
tinta dels
empresa
o
treballadors
de
solucions
Ja hem
s e
gens
esmentat l'actitut ben dis­
segons
petites empreses
diferents.
que
o
fóssin d'una gran
teixidors
a
la
mà de
·1·
·
•
627
treball
de
i
de
la
lluita,
el
capitalisme;
ho
activa
recerca
especialment
del
Noi
expressa
l'octubre
de
la
ben clarament
certs
els
no
pas
per la mis�ria
producci6
també
-els
per la
i
bel.ligerants necessitaven
de
dels
Madrid
a
davant
estem
q1).8
la
guerra
parlen- sin6
fets
de
manca
mercats
que
m6n per col.locar
el
en
(17). Imp��te
productes".
seus
congrés
d'aquell con�rés,
sortit
":t:s Lnne gab l.e
1919:
excés de
un
parlar
en
del
crisi
la
de
completa del capitalisme. Va venir
fallida
determinada
per
de
comen�ament
l'animador del
Sucre,
avantatges del sindicat �nic
Ja
del
partir
a
d'organitza­
formes
de
europea que mostra l'inici
guerra
Sants,
aquests anys de començaments
Justament
segle s6n d'una
ci6
de
eventual.
fou més
que
fort
enca-
-
ra
gràcies
cià des de
llavors
empenyé
que
ganitzaci6
dre
el
triomf
al
de
la
l'aparició
sindicalisme
el
per tal
de
d'on sortí
tot
alhora
necessitat
preparar-se
per
al moment
l'organitzaci6
per
a
sindicat
el
després d'això,
Madrid,
ci6 trionfant
tat-
com�mistes,
una
cap
és tan forta que facilità
Sants,
Seguí
grups
poten­
d'or­
de
pren9
poder�
listes
r� i
de
que
a
Aquesta obsessi6
de
revolució bolxevic,
vingués
a
a
a
la
aquest arribà
tota Europa
trucar
a
casa
Uontesteu vosaltres per mi.
nlffi
organització;
No,
nosaltes
espera
un
no
ja
fins
volem
moment;
i
tot
únic
per
citada
que
Però
ram.
enca­
confer�ncia de
Il
•••
la revolu­
si
-acceptem aqu�sta possibili­
nostra,
No
estem
hauriem
ens
la
a
nostra
preparats,
de
acceptar aquesta
espera
sindica­
justament el congr�s
elir:
a
dels
dir
la
a
porta?
no
te-
burgesia:,
'responsabilitat;
orientem;
sabem
no
.
/
..
de
,
028
que
es
creure
el
preparaci6, és
per mancamde
sindicalisme català de
fectament
que
el
natives
a
les
qÜestions
dicals;
es
general,
,sense
de
passa
hora menys
de
�s lògic,
sobretot
doncs,
dicacions mínimes
fer front
de
la
a
que
els
de
de
Sants,
del
que
C.A.D.C.I.
denl'atenci6
l'habitatge
fetes
Anglaterra
de
en
una
és,
per
a
ja avui,
qui reconeixem,
gran
del
Salvador
soluci6
i
que
barraques qui ha ofert la
seva
i
que ha de
i
del
per l'actuaci6
estigui per moviments
de
clausura del
als
al
que
en
el
es
obrers
congJ
locals
1918,
cri­
problema
de
de
juliol
Segui
discurs
que
construeixen
despr6s
de
la
mesquina. Lloy:d George,
sigui
capacitat fracassarà.
des­
reivin­
patronal
marginals
cases
i
preocupat
per les
la
de
lliurar-les als
una
equivocats.
cel.lebrat
primer
una
(19)
guerra
no
parlat,
i
sou
treball,
míting
al
600.000
tot
sin­
que
treballador�
de
de
referències
"Les
per
hem
nit
la
unes
clogué l'acte:
guerra
ja
de
Estan
lluita
que
anys
creu
sindicalisme
un
repressió ferotge
totes maneres,
De
per­
al ter­
llavors
s
gent
salari".
sabotejadors internacionals,
socials.
a
del
a
com
condicions
de
multiplicada
govern,
exemple.
per
llei
liLa
pesseta més
una
l'organitzaci6,
de
força
ill1a
f6ssin exclus�ivament
no
emancipar-nos
la
t í.ngué
no
intermedis.
treball,
tant,
per
en
l'�poca. Explica perb
obrer
que
xocant
reivindicaci6 concreta � la idea
la
passos
Nosaltres volem
truir,
moviment
només demanem
nosaltres
fa
els
que
fracàs inminent de la mateixa revoluci6
el
en
bolxevic
com
(18) Aquesta convicci6,
tracta".
No
el
nogtre
adversari,
s'acontentarà amb
vida; voldrà alguna
·1·
·
cosa
,
u29
m�s
predicci6
despreci
no
que
l'habitatge
a
justamen� sabé
moviment
tentà
(20)
Una
pel
part,
en
i
seguretat social,
la
a
introduir prou aviat
i
obrer
el
que
especialment l' esmen t a.t IJloyd George,
capi talisijle anglès,
seu
complí, potser,
es
llibertat
la
representa per aquest tipus de qUestions
que
referents
i
justicia
la
refusarà la tutela de l'Estat".
completes;
altra
fl.lmoina; voldrà
una
que
que
la
d'importar llavors,
dels
Lliga
tal
com
integrar el
a
per
estudiat
a
in­
primers temps
Francesc
(21)
Roca.
La
línia del
"Noi
del
s' eS.troncà amb ell
Sucre"
.
sota
la
repressi6
tats
el
1920 i 1922,
a
la
Mola
calisme
que
de
Ma6,
seguí,
ell havia
quisme. Digu'em
ideal
que
de
parlavem.
fou assassinat
molt
encara
definit,
que
Despr�s
despr�s
i
abans
�s la base,
dicalisme
un
de
temps
encara
a
el
amb
la
l'orientació
anarquitzant,
posicions d'un tebric
tracta de
que
li ha
devia
que
dedicat
Felipe .Alaiz
a
un
qui ja
atemp­
empresonat
Però el
sindi­
caracteristiques
estant:
Sin­
"El
econbmica de l'Anar­
d'un antiurbanisme gairebé romàntic,
Ja
les
Mola
realització immediata".
o
restar
1923.
n'és la concepci6.
l'ideari anarquista
Sants,
de
dos
de
L'Anarquia
(22)
l
dintre
tan variat
ell
ens
de
també,
hem seleccionat
estar relacionat
dels
és
no
seus
amb
articles.
hem referit
les
Es
diverses
vegades.
D'ell hem consultat
,a
la revista teòrica
.hem trobat
sobretot
Tiempos Nuevos,
dos
en
articles aparegut�
la
qual
per cert
tamb�'diversos articles del geògraf català
·1.
·
,
G30
de
Gonçal
l'un sobre
una
concret
Sants
de
certa
una
cies
no
la
de
visi6
seva
sigui
va'massa
fer
un
la
tebric
anarquista català
caràcter:
la
en
mar
-diu
explotados,
pestilente atm6sfera
de
sus
No massa
nota
parlant
El
mar
existe
rural .de
component
�el
camp.
Component
una
manca
força
que
Barcelona
traslladat
i
el
a
ciutat
rural
i
¡'El
Barcelona
per
(26)
,
criteris
la ciutat
e11-
-segons
res
e
un
més,;
mili6
quan
acaba
spe c t éc ul.o
de
diu
causa
i
amb
un
de
a
que
en
c e rc
el
amb
critica,
comenta
el
ha
que
rural
1'{arcelona
es
alcohol
es­
arriba �
que
'
inmi_:racié
la
caciquisme
comentari
suprimi6
acuartelando las
el
puerto
-anali tZH.
polítics;
pessetes
sembla
el
en
que
desprecia
que
de
para
(ha ur-bev
equivocadamente.
cree
conté més pagesos que enlloc,
interessant,
acrític:
a
8610
de
la
acusada
gasten diàriament
lisi
segúnsse
desinterés dels sindicats;
pectacles
Bafcelona amb
de
marítima la Barceloneta
seria
mar
las -Le t r-í.na s
desemboquen
comentaris
els
visió de l'Eixample,
relació
la
barriadas
car�cter industrial de, les bar­
del
Barcelona
en
trobem
encertada
sobfe
Barcelona hubuese
en
hi
lluny
riades barcelonines: ."como
81
sembla
que
de
després d'una
pintoresca
cita
Roca
masas
d'Alaiz,
una
mateix Francesc
"Grandes
(25)
que
seva
urbanitzaci6 del mateix to del que
frase d'un altre
mateix
la
més enllà d'un rebuig de les conseqüèn­
miserables".
la
(24), perb
el
un
envenenandose
el
te�ric
gran
ts
urbà.
pr6blema
del
en
oferint
rural;
tenilr el
i
l'altre
dos
entre 'els
Hostafrancs,
tracten
articles
dos
Els
senyor
podria
una
i
de
no
dolentes
'(23)
visi6 general de,Barcelona,
idea
possible que
visió
fill
Reparaz,
i
una
anà­
reaccionari
i
paisaje inmediato
anf aa
,
cerrando
./
..
Mon juh
í
c
•
con
verJas
diviertan los
se
para que
motoristas
seu.ores
If
...
(27)
Quan parla dels nostres barris,
concret
i
sent
mateix,
el
el
més
que
més intrascendent
banitzaci6'de la plaça
ta
melangia l'ambj_ent
m6n industrial
del
el
fum i
sorolls
de
s6n
de
comenta amb
temps passats;
es�arsos
o
cooperatives
que
només després de la cooperativa
Sants
Bandera
-"La
De
totes
el
en
pensa
on
veu
ducte
contra
acaba
de
estat
interessant,
un
se
centralisme
contra
naixent,
alhora
el
que
reformista,
mitjanes,
que
classista que
dedica
una
merciante
sou
(28),
comerç
grans
en
assenyala
justament,
clar.
Sants
que,
sindicalisme
el
hem-intentat
frase
vi ven
tot
no
drítica,
en
SanS
c o
un
com
de
"El
hauria
de
el
la
tro­
el
també
però,
classes
de
barri
inter­
volguent indicar
que
al
les
s6n gens.comparables al
Aquestes
li
Efectivament,
pequeño rentista y el
e
no
si que feia
d'aquest
mp Le t arnerrt
rendistes barceloriins.
re­
constitueix
que
veurem
dibuixar.
de
però
principi
seu-article,
d6na idea ja llavors
amarg
Sants.
potser per això també
En
a
local
de
reformista,
com
to
barceloní,
sindical
que
breus
el
palesa l'exist�ncia d'un grup important
resta
do".
és
de
cer­
l'home de
cor
congrés
el
sindicats
els
el
l
ur­
comentaris
cert
un
és clar,
cita,
cel.lebrà
proposicions alternatives;
bava
i
desplegar aquesta idea
baluart
U.G.T.
el
indica amb
cors;
smmdicat
Roja"
maneres
als
es­
observacions
les
referències
les
i
una
�blides:
poc
fàbriques,
les
se¡�eix
Critica la
encara,
i
d'Espanya
to
el
interessava,
ens
ja més
tema
un
margen
seves
gel
reneles
i
co­
[[lU11-
i
el
als
gran
comerç
dues
s6n les pince-
./
..
,
G32·
llades m�s
interessant
tenir notícia
en
fraccions
estructura
una
de
diferent
classe,
el
quo
L'acabament de l'article
el
com
Ve
quasi.
dos
inici,
seu
perb
barris,
dolentes
el
que
to
hi
en
el
les
Sans",
obscurantista.
El
significat però és
aquestes
eLl,
l'atur,
escauria
cinema,
a
el
que
dolentes,
coses
i
qualificatiu-,
tradueixen
es
la.
en
�s inconcebible la
manca
proliferaci6
de
que
lluny d'homes
de
lluny
a'
cÍ·±teri
de
de
i
ni
vida
poble
de
s
i nó
ciutat
la
infraestructura
de
cial
dugués aparellada
molt
lluny
de
és
Salvador
cap
un
de
la
jardí, però
tipus
totes
les
la
sentit
en
so­
és
nu no
Seguí.
primeres formulacions clares
grups
en
Efectivament,
les
S6n els
ni
solucions.
cercar
urbà.
molt
revolució
moviment
ma
molt
ja
pensar
del
cal
barallet.
entre la
Dintre
on
del
joves
S6n
ciutat,
si
com
qU5.1s
les
tarnb�
sense
a
reacci6
la
concepte
vague
les
les
l'anarquisme.
alguna concepci6
negatiu,
i
de
Seguí, però s611.
Salvador
com
trobar
positiu
teòric
sembla
ja
influències
"males"
de
s6n per
"bruixes"
_
d'un home
cap
confús
ben
ganivetades i amb els primerencs prenys
(29).
sentit
el
=úm que s potser
les
Coses
bruixes,
amb
que
aquestes
endivinadores
les
de
qualificatiu
dels
bones
coses
dolentes.
de
suposo
s
reaccionari
i
nostàlgic
ha
Lac i onad e
és tan estrany
comentem
en
que
r-e
en­
barceloní.
bloc
"también hay brujas
cosa
quals podem
s6n
que
parlat de
també
que
quals d6na
les
a
repr�n
on
indicar que ha
a
les
per
l'exist�ncia de dos grups socials
de
dues
frontats,
l'article
de
obrer
socialistes i
a
grups
del
comunistes,
.
/
..
r-í. taris
proble­
envigorits
633
pel triomf
de
d'una postura
municipal.
a
nivell
local
fou la
partit
anà
que
l'Esquerra Republicana.
el
dugué
que
les
Així,
i
Bloc
nQ
3,
però
electoral;
de
50
a
a
anava
i
les
de
les
a
eleccions
municipals
"On la
que
exercir
nuclis
diputats
la
seva
bàsics
desenvolupada
1933,
al
classe
seu
dels
de
local
mai
del
amb
18.
el
al
Sants,
a
cap
Cam­
per
a
obrera ha
país".
fins
òrgan d'expressi6,
en
con�ixer
(30(,
i
les
interès
els
Batalla
.
idea és
d'agost
10
ja
/
..
a
municipis,
(31) Aquesta
que.·el
La
uns
B.O.C.
El
any.
tenir més
de
1931,
interés notable
un
suposaven
Ros­
resultat
dc
fer-se
electoral
de
carrer
municipals
sobretot
temps,
cop
Obrer i
gran
mateix
del
seu
Catalunya.
les
a
a
els programas
del
vida
a
espectacular.
juny
li
en
un
guerra,
Bloc
el
assolí
hi
vots
de
manera
grups,
del
punts
el
�n
1936,
de
partir
u
capqcitat política és
cle
Generalitat,
examinat
hem
adquirir experiència
alhora
eleccions
ja
56
Catalunya,
partit governant,
període
el
crescut
un
Arns,
150
al
Socialista de
tenia
la
P.S.U.C.
d'aquests
dos
Uni6
la
El
send
el
exemple,
per
de
municipals
perol,
i
files havien
seves
de
par­
justament aquest partit,
Fou
durant
municipal
programa
aliat
pràctica alguns
la
a
de
dels
postura força significativc..
sovint
través de la U.G.T.,
autonomia
�ocia.lista
comarcam
treballà Pau Vila;
que
l'autonomia
de
explicà l'oposici6
que
divisi6
de
partoixen
que
d'aquest�
defensa
la
i
és l'enfortiment
que
socialistes, d'Uni6
projecte
un
comun8.
Justament
lamentaris
al
revoluoi6 bolxevic
la
hi
de
podem
,
634
tot
lleeir
article
un
interessant
força
Presentat
de
qUesti6 municipal,
la
a
contingut.
com
programa de
a
Federació Comunis­
la
ta
Ibèrica reclama bàsicament l'autonomia municipal
ja
hem
ment
la
de
carregant contra l'administr�ci6
tot
parlat,
sobre
la
qual
l'endeutament municipal,
El
més
tralista
contemporània,
carrega
que
cen­
principal­
és
però,
important,
consideraci6 revolucionària que atorga al poder muni­
cipal,
el
tot
això
-i
qual
es
dels
punts
duir
que
és important
de
d e s t acu r
l'anàlisi
De
d'autonomia front
neralitat,
en
ben
clar
en
autonomia
sistema
del
de
diferents
l'administraci6 local i
una
nova
ment
Efectivament,
molt
municipal,
ae gons
que
de­
hi
important
ço
és,
sigui
separadament aquests
dos
la
introduint
a
el
Ge­
que
Aquest sentit resta
vol
es
no
governin
que
element
fonamental
manera
trobem
ésuuna
els
de
ja
de
d'entendre el
una
consideració
l'hora d'enfrontar la qües­
a
considerar
nu.ra.L
de
•
a
tió
pot
tot
redueixi
com
territorial
dit
municipis canvis
l'autonomia que
es
que
llocs
Autonomia,
territori.
ben
als
socialisme.
doncs
.
del
poder municipal és basat
social,
de
afirmar que
burgesa,
des
diari- hom
l'Estat i d'autonomia front
de
diriem elements
.avui
el
rnés- dins
programa -més
del
permeti d'aplicar
que
substancials
e nc.vr'a
i
fins
prendre,
reivindicació d'autonomia absolllta que fa,
la
en
de
programa que figuren al
del
l'interés de prendre
justament
sempre
decididament
proposa
r�gim capitalista.
.
dedicat
o
tipus
el
urbà,
de
territori
tot
i
assenyalant
municipis
./
..
diferent­
i
presentant
,
-635
ells
a
per
programes
d'uns programes molt
gairebé,
sense
terístiques
't i pus
i
i,
encara
punts
programa,
que
ampliació de
gran
totes
les
les
quals
l'anul.laci6
com
d'aquí
pa rt i r-
en
servels,
considerats
i
la
ball
la
llet,
i
la
í
"urbanes",
(33)
o
rals
hom
i
fons,
�
no
deutes
a
una
i
a
la
dels
a
la
completa
en
haver.
pugués
municipalització
dels
des
en
del
mercat
el
creació de
sindicats,
de
cossos
i,
A
dels
són així
que
distribuci6
la
a
hi
que
ampli,
fins
fiscal,
"parcs,
com
propugnada
era
recapta d'impostos,
la
en
els
pa
tre­
armats
mentre
als
apareixien reivindicacions tipicaítlent
"supressi6
de
extenia la
demanava
eeneral
i
cap
participaci6
urbans
s
ni
mitjans
els
intervenció directe
reforma
S'afavoria la
mun.i c í.p
tothom,
per
definien
escuets,
havia l'autonomia
hi
molt
sentit
un
molt
comr:ètències municipals,
dels
tendia
es
característiques bàsiqv.es
En
l'elhboraci6 del pressupost
qixí
però,
idea,
La
àltre
o
(31).
detallar
d'aplicaci6.
carac­
adeqUac i6
seva
concret.
dues
sense
la
seria
eren
quines
municipi és d'un
quina
en
es
que
determinar
a
un
que
d'aquestes
àmbits totals
de
simples definicions
Catalunya
objectius generals,
base
de
l
és força interessant
que
una
generals
menys,
a
Dintre
els
clar,
determinen
distribuci6
crec
�s
s'arribi
que
tracta
diferents.
la
jardins
i
llocs
mendicitat",
municipalitzaci6
d'esplai IJúblicf1
als
a
municipis
ru­
l'àmbit agrari
alguns serveis més concretament,
com
telè­
metges i serveis jurídics.
B.O.C.,'
Perb el
arribà mai
a
que
el
1935
s'integrà
al
F.O.U.M.
aquest poder rnurrí.c Lpa I al que atribuïa
.
/
..
,
636
importància. Més
tanta
Socialista
el
de
que
coincidí amb
els
dirigents
els
que
del
després
i
1931,
el
que
a
tots
Catalunya.
�s el
sa
d'afiliats, després
i
i
de
cia
i
de
força completa
que
fou
del
El
èxit
mateix
moment
de
Sants,
un
dels
Gràcia,
Saleta
Emili
60 punts,
de
era
Barcelona vella.
la
Montané
de
de
i Llorens
amb
al
1933,
qual
de
nom
prop
a:(b més
barris
de
l'Eixam­
congr�s,
F.
Rossell
elaboraren
política municipal
publicada
interes­
ens
l'Esquerra
dit
Al
gairebé
a
que
en
que
una
El
debatut
al
programa,
si
del
constava
que
antelaci6
Justícia
a
congrés, 'ja
�sser bastant
devia
força ampli,
en
que
S'en suprimiren dos,
,alguns punts.
el
foren modificats
8,
que
propugnava
l'e1ecci6 de l'ajuntament pel sistema majoritàri,
presentació propor�ion�l
cabines,
de
les
minories
preveia
la
el
a
l'aprovació
de
qualsevol
m�s de dos pressupostos;
el
¿ongr�s
el
llimat
,tres punts
tics,
com
'en
és
que
ara
12,
que
pr-o se gu I
la
supressi6
de
i
vot
amb
acord
retocà
que
a
més
directe
.
/
..
re­
afect�s
d'aspectes més
l'e1ecci6
re­
secret
cel.lebracj_(S de
l
f�rendum per
a
ponèn�
(34).
Social
amb
de
de
municipals
d'abril de
mes
d'afiliats;
les
a
participaci6
seva
quatre representants
d'un centenar
ple
del
congrés
seu
acudiren
de
però
col.laboraci6 amb
una
gaudir
amb la
governs
Ja
dictadura-
primera
acudiren
s'anà multiplicant,
els
creat
minoritari
l'Esquerra, Republicana
de
ells pogueren
amb
la
servaren
ells
amb
de
primer
serien
ho
Uni6
la
canvi,
en
organització d'esquerres
una
qual
tenir,
ve
partit també
C;.-·talunya,
1923 -mal any per
Catalunya,
sort
nou
al�
d.e.noc r
dels
,
.637
alcald�s, l'elevaci6 del límit d'habitants per
minades
de
o
condicions
substituir
els
com
el
del
bany
comuna
naris
o
de
hores.
hem comentat
ja
que
també
fos
del
principis
que
a
no
però,
B.O.C.,
elaborats
fa
de
laboral
jornada
de
de
la
funcio­
dels
pon�ncia
la
més
a
que
Lns t a.LvLac í.ó
la
setmanals
lloc
altre
36
a
(35)
força més
que
partits
siguin expulsats
que
un
obligatbria
40 hores
les
El programa
el
en
reducci6 de la
la
dels
l'organització, també afegi algún aspecte,
deixein
que
regidors
seus
facultat
la
de
l'afegit
o
deter­
a
en
i
exposici6
duu
concrets.
s'en desprenen
l'àútonomia,
els
canvi�
maneres,
massa
hi
ha
com
punts apareixen
totes
s6n
no
principis
seus
De
no
canvi
en
de
els
diferents
de
res
pel
conside­
raci6 diferent dels munticipis segons llurs caracterís­
tiques. Aixi
primer punt
de
tots
els
municipis
i
punt quart la independència absoluta de les hisendes
locals
punts
respecte
de
la
l'interès de
-ne
toral
únic -fet
Barcel�nf,
cia-
promoció
ls.
vida
municipal
Do�ze punts
malden
l'lS,. per als
Pública.
de
Onze
quals
dels
als
la
la
a
l'Estat.
cada
a
rmnicipi
la
quals
articles
representaci6
a
destacant­
elec­
cens
és feta cap
no
arribar
d.e.aana
com
Set
posstble autonomia dels
iniciativa
sense
i
retribució,
seva
d'arr�glar
es
de
sistema d'elecci6
afecta
barris de
i _la
i
marcar
que
i
Generalitat
fan refer�ncia al
d'alcaldês i. regidors
de
explícitament l'auto
propugna
político-administrativa
nomia
el
el
el
popular
a
refer�n­
com
a
motor
concretar, ,perb.
problema
dels
funciona­
l'Escola d' Administraci6
restants
fan
referència
.
/
..
a
638
�eformes
el
en
fiscals
fas
de
destacant-ne,
tipus progressiu,
fabricaci6 de productes alcohblics,
i
La
d'articles tracten de la
resta
gressiva dels serveis,
ma�li,
i
obres
a
el
en
eclesiàstiques
integral de tots
municipals.
Hi ha també
un
"dels
borava; més
Catalunya,
Moret
o
en
hi
comissió
la
i
aprovada
per
un
èxit
majoria
catalans.
que
hem
ria
programa
cap
5
de
ela­
que
discuti
de
i
Calli
La llei
partit.
gener
el
Serra
d'ells pcrb,
cap
(36).
comentat
esquerres
Els
féts
que,
un
d'octubre
cert
els
fou
1934 s:en
de
publicaci6
la
Eleccions
a
suposaren,
par�ntesi,
de
la
hom
que
1936
que
l
dels
com
municipis
en
tantes
més la victb­
del
mateix any
podia sospitar. Aixi
municipali tzaci6;
el
..
/
la
l� victbria del
encara
juliol
delo
!oren
coaligades coparen
facciosos el 19 de
rellançaren més.del que
avançà
el
perb
en
d'U.S.C.,
del
programa
el Parlament
que
membres
Gerhard,
popular·del febrer
sobre
municipal
més de les tres quartes parts
d'altres coses,
.Front
qual
provocà justament
que
per les
a
serveis
convocatbria d'eleccions municipals amb el
nou,
programes
etapes,
del
tres
Carles
redactor del
siste[�
llei
la
contemporàniament,
menys
hem vist
la
els
però és què aquest
dc
punts
figuraven
Ponsetí
aprovà
d'ajuts
punt 46 que pr-o pugna l'aug­
mós important
cànc í.dd.a amb molts
projecte
molt
espais lliures".
El fet
c
total
pro­
ca�àcter confes­
de
o
laicització
ment
vici.
al
sentit
un
en
la
sional �
i
luxe
al
supressió
la
comerç
municipalitzaci6
també
entesos
qual destaquen
entitats
al
impostos especials
els
anterior,
com
hom
7 d'agos·t del 36
..
639
sorti
el
ja
part d'elements
per
Barcelona-
i
per decret.
torn
la
a
del
El
de
la
un
pes
de
la
de
qual
creixent
ja
publicà
el
del
en
de
la
a
la
ija
com
Corts hi
mentre
havia
que
mil
dues
la
la
aparei�
de
la
G.N.T.,
del
base
e
l
mate i x any
decret
(38);'
trans­
que
1.
fort
amb
llavors
U.G.T.,
municipal (37). El
dividi
al
Sants,
cura
de
decret
U. G
fou creada
•
T.
,
una
set
Barcelona
carrer
mil
centrada al
Prat
de
deu
en
Cros,
finques,
cinc-centes
mil
amb
segona,
era
que
a
tenia
'pogut
veure
doncs
d'estar per sota de
ha
sòl
l'Administraci6 i Control de la Pro­
que
desena
del
pre­
a
5
IeE
finques,
amb
Vermell,
finques.
Hem
que
i
dit,
en
velat
proudhonisme
fou la
comenta t
primera centrada
hem
debat
pr011ietat urbana,
pietat Urbana (C.M.A.C.P.U.)
zones,
La
servei
un
el
era
rebaixats
eren
l'Esquerra, l'home
de
P.S.U.C.
contingut
Comissi6 mixta per
del
des
18 de :Hj uny de 193'7 i
l
e
lloguers
a
cases
cada.opc í.ó política
ja Tarradellas.
era
l'habitatge
rt i
els
on
vacil.lacions
35.000
-unes
municipalització
municipalitzaci6
formà
sòl
del
diferents,
la
per les
burgesia
després
habitatges deixats
dels
més important pcrb
fet
a
la
dies
propietat
F.O.U.M.,
passant.
en
cinc
criteris
sentava
so
d'apropiació
decret
molt
tard�nament
ho
fa
va
de
l,a
qual és considerada
sin tenir
'arrelament
concepci6
la
qualsevol
entre
lliGada estretamènt
considerat
com;
com
a
forces
les
la
un
en
radicals
que
sobre
sempre
alguns sectors del barri,
i
i
'populars
primer esgla6.
gaudiren
ciutat
la
ciutadà,
transformaci6
volgudament les idees que
els
moviment
de
el
quan
social,
No
hem
pogués­
tema
d'un cert
ho
ho
fet
he
.
/
..
640
p e raié
la
ma Lgr a t
tigueren
als
a
considero
de
de
les
demagbgic
i
eleccions
del
municipal
en
el
o
les
celona de
de
del
l'aigua
i
gener
a
36
a
doncs,
a
franquisme.
c�pa
que
es­
primer terç del
perpetuar
la
manera
d'un republicanisme
nivell
a
·llegir
Barcelona
panades"
octubre
el
tot
ja
Aixi .ho demostraren quan les
de
ha.rpr-ou
"pich
Anem,
temps
febrer del
hi
la
sota
anticlerical.
problema
(39)
dretes,
municipal,
passaven de
no
que
i
ga i.r-c bó
j un tumerrt s
segle,
fer
experiènc
se va
de
veure
de
qui
les
politic.
A nivell
po Lèrní.que s
sobre
novembre
de
1910
fou alcalde
de
Bar­
el
1935.
les
respostes
urbanes
en
641
02.02.
En
de
les
els
del
temps
ja
que
perseguida.
criticant
la
tota
Tornaren
infants.
a
per
seccions
locals
circulars
dels
trionfalisme
de
districtes,
turiferari
guracions
o
de
Vlure
a
ún�cs
a
com
úniques
cietat
novel.les
de
En
ça
a
representava
celona,
dels
d'aquests
Això,
les
primeres pedres
en
ni
i
tornaren
que
una
refer-se.
vida
Era
de
o
les
el
o
inau­
les
a
re­
grisa,
en
el
una
món
com
sa­
de
les
Joan Marsé.
sortir
partir
vist.
ja
carrer
les
omplien
que
barcelonins
hem
la
d'uns jardi­
o
com
de
encara
articles
demanant
d'organitzaci6 comunitària
aquest món,
a
mençaren
diaris
raigs d'ale�ria
podia
no
de
festes
les
mostres
que
els
crbniques
des­
de
oficial
la
els
o
carrer
d'una escola
Eren les
tots
fos
no
que
d'un
construcció de clavegueres,
nets
lbe;icamcnt
multiplicar-se
a
d'asfalt
manca
havia
politica
càrre�a política
la
franquisme,
reivindicacions urbanes
apar�ixer,
era
URBANES REC�NT3
LLUITES
LES
de
la
a
com
floreta
tma
partir
en
un
femer,
1956 tímidament i
de
amb
co­
for­
1964 els articles i llibres d'un home que
veu
nous
sectors
dels
arribats
de
la
barris
nous
i
perif�rics
dels habitants
ciutat
on
ella
ja
de
de
Bar­
sempre
"canvia de nom'"
·1-
·
642
Candel.
Francisco
aigües tèrboles
en
les
el
primer
molt
toc
important
l'impacte
encara
causà
que
del
Xirinacs,
com
ja
qual
dit
conservem
en
l'interés que
donar-la
hem
fenomen
conciències;
les nostres
líder nacionalista Jordi Pujol de
mesura
una
tingué
el
recollir immediatament
repte que suposaren les revelacions públiques d'unes
realitats 'fins
Barcelona ha
home
un
viscut
en
que
des
els
barris
l'antic municipi de Sants,
-força vinculat, doncs,
mentàvem,
aquí
en
ha
obert
perb
la lluita
urbana,
indirecta,
perb
ticles als
diaris.
cap de
mateix.
,Perquè
els
les
No
maneres
sols
salvatge
de
temps
els
no
es
ple
de
mancaments
'lat,
la
quedàeen
articles
hi
i
ha
potser més intuit
'polític. Ell mateix
ho
tasca.
seva
lluita
barri,
seu
través dels
articles,
seus
ar­
s6n
que
comentàvem suqra
g�nere
que
ell
mateix
és l'encarnaci6 de les
el e,
l'època
del
de
crítica,
l'Opus,
ni
en
la
expresa
constataci6
Efectivament,
altra
dels
sin6 també per­
projecte politic,
que
capitalisme
l'aute,rquia i, després,
dèficits.
un
co­
poden ésser classificats
no
l'''estabilitaaci6n
què
seus
temps
com
tasca peonera
seva
0,1
Franca
el
en
perquè
seus
a
la
amb
la
a
de
i la Zona
àrea d'estudi
camins
a
terres
en
Montjuïc
més valuosa
encara
arribada
seva
formats
deirecte
lluitq
victimes de la urbanitzaci6 de
més
la
nostre
altres
moltíssims, incomptables,
de
entre
la
a
de
referir exclusivament
vull
(40).
silencicdes
llavors
Candel,
l
del
valórat,
poc
a
d'aquest impacte pot
el
fou
ell
Senat;
com
conciència dels ciutadans,
la
a
també,
embarrancat
Avui
sota dels
potse�
cosa, perb
sim­
un
prou clarament
.
poc
projecte
en
/
forrnu­
..
un
arti-
643
cIe
Zona
No
l'arrabassament de les acàcies del passelg de
sobre
tenemos
(41)
sotros".
ni
voz
voto
Potser
fícil de dir tant
tan
ment,
la
presa de
el
en
de
cas
"periodistes"
connotacions
de
diferents
culaci6 directe als
fruit de
política,
ni
sa,
i
tantes
de
tênir
mins.
candelisme
El
periodisme
de
un
de
gran
periodístic
}'abre
i
a
el
les
al
�topen
veurem
primer
unes
per la
seva
dels
vin­
que
no
és
cap tipus,
nl
religio­
qUalitat literària.
de
barris
que
hem
C1-
també li �econei:
Candel,
els
amb
mestratge, d'obrir
a
en
i
amb
primer
Huertas,
"Francesc
paper de
que
estat
quals tracta,
seva
d6na pas
barri,
ha
com
catequèsi
aquest paper capdavanter:
va
i
nosaltres
que
qualsevol altre,
per la
llibres,
i
doncs,
dels
vegades, .d e
sencilla­
tan
temps anà prenent forma
allà,
de
de
di­
poblaci6 d'aquesta
s
urbans,
mateix llibre
El
tat
esperit
cap
però �s
afecten la
i
fets
no­
desig d:'.intervenir
Cande1,
temes
i
por
el
el
aquí
sants.
é
tothom;
que
y deciden
paraules
nada.
dicho
hemos
inconscientment,
xic
amb
que
acabà sortint
i
cos
de
no
piensan
tan poques
en
dicieions
població
mateixa
y otros
un
l'abast
a
nosottos
realidad,
"En
Franca,
seus
nous
ca­
de
primerÉ!s temptatig?s
principi
amb
l'oposici6
o pa nen
que
allò
.
dels .directors
lisme",
ja
m�s
de.les
els
diaris".(42)
vendre
cas,
i
que
que
no
els'
no
1
seus
de
lluites urbanes,
ha
classe,
estat
veritables
en
un
tot
"barri"
que' 1.'ha menat
mai
han
periodistes
epar-a r l esperit de
i
que
S'en fa difícil de creure
els
'
s
empresaris
cas,
de
al
periodista
la
lloc
ni
un
en
continuadors,
estat
ja
que
els
un
"cande­
en
tot
ciutadans
Cande1 mai
rei vindicaci6
que
avui
fa
no
política
Candel
ocupa;
lluitador de
va
l'b.erbeta
l'ateneu.
.
/
..
C44
arribem
l
ja
s'enmarquen bàsicament
cions
de
vetns
bombilletes
tes
majors,
certa
de
d'altres
(43).
dècada dels
De
Barcelona
no
que
anteriormente
muy
escasas,
elementos
d
tics
al
sostre
a
iniciaren la
anys ,
cràtic d'Estudiants,
que
la
provocà
de
la
vitat
a
la
de
els
1969
año
urbanos
de
ya
son
pràcticas
minorit�rius de los
politica,t.(44)
la
a
els
d'aquest
mo­
democrà­
moviments
Sindicat Demo­
Obreres,
desorganitzaci6 conseg!ient
la
fet
aquest
per
la
explica
a
un
certa
moviment
disponibi­
D'altra
nou.
és indubtable que la pujada dels moviments demo­
cràtics
de
i
el
atribueix l'inici
Comissions
fi
social urbano
mas alIa de las
arribaren
la
aparici6
problemas
m�s vinculados
d'alguns quad r e s
banda,
bre
van
no
y
de
repressi6 (45).
Certament
litat
hasta
la
a
seva
"El movimiento
por
les
d'associacions
fou fins
luchas
que
sorgides
no
propiamente
las
barrio
'aquells
majoria,
fes­
maneres
�s també Josep Olives qui
viment
la
associa­
de
banderetes
las manifestaciones
de
del
les
d eu
de
llei
urbans,
aisladas,
o
de
que
encarregades
la
que
comienza
carrer,
a
com
suposà
que
seixanta
socials
legalistas
perb,
totes
moviments
i
Nadal
de
permissivitat
1964
associacions
les
comerciants de
i
les
de
dintre
lluites
recents,
algunes heretad.es'd'antic
entitats
veïns,
lluites
les
a
esmentnt�
persones
segona
i
la
amplià
que
prenien
dictadura,
gosadia,
de
manera
actituts
eixamplant
elements
permetre la participació
considerable
cada
tots
polítiques
alhora
dos
dia més
la
moviment.
.
/
..
a
nom­
en
te�ps
permissi­
decisius
gran
el
per
a
qualsevol
645
Però també
hem
ja
esmentat.
Un element
c
tenir
a
Barcelona de
el
canvi
la
pacial)
medios
los
de
gesti6n.
de
la
cual
Lo
fuerza de
cesari06
para
obliga
�u
y,
i
tota la
barris
blocs
cia
de
grans
los
propia
la
gesti6n
l'escampament
de
para la' �ida
las
de
els
i
etc."
ne­
la
de
fou la
renova­
l'aixecament
oreani�aci6n
de
experi�n­
por
ciudades
per
provlene
social
de
consumo
cotidiana,
de
la
Golectivo
vivienda a"las
la
(47). Incapacitat
:tos
sanidad,
que
és
necesarlOS
escuelas,
espaclos
reflexada
tan
en
dèfimits com-en la repartici6 desigual dels serveis
dels costos
sorgeix �e
mala
medios
producci6n, distribuci6n
la
pasanc10 por los transportes,
verdes,
es­
fenomen urbà
conocen
grandes
medios
los
los
que hem estudiat
creciente
para asegurar
de
social,
contingents
del
crisis urbana que
vecinos
incapacidad
cap i talista
y
als
"La
de
grans
l'obertura de vies noves,
•••
ca­
las unidades
y de
tanta,
Bafcelona de
a
pobbadi6 inmigrada
ci6 urbana,
concentraciénde
concentraci6n similar
u�n
por
ha
reproducci6n". (46) Aquesta concentraci6
suposà l'arribada
regió;
a
hi
parlavem
que
(eoonòmica,
proc1ucci6n
de
trabajo
la
•.•
concentraci6n
pital conlleva
de
de
d'acu­
fase
Efectivament,
"
capítol;
començar aquest
en
molt
compte,
en
la
de
estructura urbana
la
en
que
aquesta d�cada ja
durant
mulació monopolista del capital.
hagut
tamb�
pròpia
crisi urbana
la
g en e r'a Ls
ond í.c i.onc
és la manifestaci6
més general,
a
les
jugaren
que
aquests
la presa
organització
Els barris
l
de
de
generen.
consciència
La
resposta política
dt'.aquests
dos
factors:
explotaci6.
Sants,
Hostafrancs
i
.
/
la
..
Bordeta
s6n
a
adduir
restimoniatge,
fets més
dest'acats
rant-nos
del
rudi
local
magnifica qualsevol
que
les
a
lluites
Migu.élez,
Mg
J.
laria
J.
Sabaté
un
estudi de
barris
Pardo,
s6n de Sants,
dues
d'Hostafraücs
83
les
De
l
de
una
sobre
1975
de
M�
San.ta­
J.J.
Pradas,
les
de
lluites
1969 i 1975,
entre
ens
seleccionaren J.
finals
Barcelona(49)�
de
deixen constància
quals
R.
tenir
pugUi
que
aquesta ra6
Per
que
]?
en
cosa
(48).
alibés,
lluites als
deslliu­
tot
póiria semblar esperit xauvinista d'e­
que
referirem solament
les
prlmers
volgut cenyir als
hem
major significaci6,
de
i
ens
pero
relació amb el tema estudiat
i
dels
des
són moltes les lluites de les quals podriem
i
momehts
gairebé
conci�ncia
de
aquesta presa
quatre
conjunta;
a
elles farem referència.
La
prlmera,
l'oposiciño
a
de
Ronda.
dels
via
ràpida
per
finals
de
coneixement
-cents
diverses
autombbils
del
el
en
primera vegada.
habitatges,
a
més de
tota
lloguer mig
fou doblement
'nivell
'per
uns
la
400
sobre
en.
pts.
per bé
política,
resposta;
canvis
de
efecte,
els
quals
d:aquest
abans
(50),
Eren
afectats
uns
una
colla de
comerços
zaci6 de 125.000 pessetes als llogaters,
un
Brasil
tingueren
en
petites indú.stries; l'ajuntament prometia
vors
fou
pla especial
qual ja �em parlat
1969 els habitants del sector
per
de
la construcci6
aprovada
a
i
Badal
de
carrers
vegades,
l'obertura del primer cintur6
a
Efectivament,
25 d'abril de 1968,
de
i
dels vetns
Ja hem dit
les expropiacions per
tram de
a
com
al
que
mes.
no
que
indernni t­
pagaven lla­
La reacció
n'assoli tot
els veïns
no
una
s;els
eren
havia
vuit­
aquí
el
afectats
demanat
./
..
647
l
,
,
primers
cert-
i,
el
cost
Sarrià salvà obstacles
JJa
sense
Els veïns demanaren,
via fos
tia de
subterrània
el
conservar
de
c�s
fos
les
que
atorgat als.
fet
d'aquest
estil
a
sorgi
junta però caigué
el
Armadàs,
Moravialfera
i
a
en
president,
era
comerciants-
ticipació
massiva
ceptant 9-en
les
trenta metres
que
tenia
dels
lluita
la
mantingut
la
era
demanaf-,
demanda
mateix
els
de
nou
i
1970.
senyor
"La
secretari,
quals dugueren
apartada
els
-el
el
rel
A
Brasil
fàbrica
la
que
quals
de
la par­
acabaren
�c-
desigual individu-administraci6-
parcial importartt,
del, que
del
Gasull,
senyor
afectats,
e
de
tribunals,
d'endeutar 1�associaci6 de
37,5%
de vetns
per
els hi
mateix barri.
al
industrials
dels
125.000 pessetes i marxant.
victbria
l'ajuntament, i,
fossin inevitables
l'amo d'uns magatzems de sacs-,
l'acci6 cap al camp dels
.
perme­
·director
el
la
que
omen.vamerrt
mans
a
el
reclamava
c
gent
que
l'''Asociación de vecinos Badal,
Sants,
Adyacentes" legalitzada
La
de
arribar
en
primera associació
la
ciu­
la
tota
metres,
habitatge
un
per
contraptoposta,
expropiacions
veïns
via,
sector
un
a1 s
expropiqcions.
als
carrer
'1
f erlca
a
mateixa via
en
comptes dels cinquant'a que
en
en
vuit-cents
en
re
mateixa
la
de
concentrava
es
senci11a.
majoritàriament
deL
e an-e.,
beneficiava
reforma
la
alhora�
perb
tat,
preparaci6
de
passos
de
frase
-recordem la
opinio
La
manera
un
llui ta'
forta,
t6nel de
legal aconseguf
a
més
d'una
300 metres -el
per bé
que
l'ajuntament
d'expropiació
als
cinquanta metres,
ha
'
.
i
.
una·
victòria moral,
bril de
1975
el
més irritant que
Tribunal
altra
cosa;
l'a-
Suprem declarà il.legal i'anul.là
.
/
..
648
el
pla especial pel qual
r6,
aquest ja
quan
tres
anys,
quan
no
N'ha restat,
hi
havia
doncs,
res
funcionava
i
tot
subterrani
resolta
a
les
aquesta amenaça
ció,
canvi
de
i
cases
em
amb
de
cintur6;
que ha motivat
i
els
deute,
el
junta.
N'ha restat
un
ihstrument
canvià també
coordinant
el
d'influ�ncia cap
però
Centre
a
parròquies -primer
i
i
reunions
també
legal
de
.
el
que ha
possibilitat
bona
en
en
el
amb
i
fer
de
manera
seves
seva
àrea
social
de
la
1ef
els Dolors- i
s'instal.là finalment al número 151 del mateix
Badal,
està
l'associa­
que
estenent
després
Santa Tecla,
al
per
no
encara
Deixà el local
la'Bordeta.
tot
vegada més les
cada
Social,
i
30 de les pancartes
els nombrosos
afectats.
1972,
possibilitats,
actuacions amb
que
amenaça
l'expropia­
de
fins
totes les manifestacions
a
participen
que
del
feia
fer.
a
ci6 fins als cinquanta metres inicials,
sector
cintu­
el
construit
estat
del
acabat
era
Ja
havia
carrer
part la sevapoten-
ciaci6.
el
Cronològicament segueix
dels
carrers
per les
ciutat
obres
de
Joan Güell
del
metro
universitària.
de
i
de
El novembre
on
urgentment
nou
i
de
Bruixa,
can
la línia
plantejar-se aquest problema,
Bruixa
problema
del
de
les
cases
esquerdades
Sec
Poble
la
a
1971 començà de
sobretot,
al
de
carrer
can
habitatges hagueren d'ésser desalotjats
l'edifici
segueix
primera intervenci6 pública
encara
del
que
assolí la legalitzaci6
bit
d'actuació que abastava tot
el
Centre
gener
el
de
avui
tapiat.
Social
1972,
districte
de
per
VII.
.s.
·
Fou la
Sants,
a
un
àm­
El març
649
de
1972 hi havia
des
per les
moure
campanya al
una
una
de
ciutadans
i
tot
dia
de
ven
dues-centes
als
habitatges
pe�man�ncia
juntament
per
alhora
ren,
hagué
estudi
un
ajornament de
signà
de
el
El 30
i
d'agost,
els
del
nomenà
real
de
soluci6
de
els
problemes
el
dia
fixat
per l'a­
s'hi
resisti­
veïns
s'hi
barri
L'ajun-
Social.
tècnica per
qüestió. Aixb suposà
la
permeté
que
el
amb
solidarit­
comissió
una
demana­
en
poder tvrnar
de
compromís
el
veïns
poder dialogar
compromís
tingueren
veïns
campanya del Centre
cedir
la
els
llar;
desalotjament,
l'estat
al
Centre
de
de
la
sobretot,
per la
que
150 pessetes per persona i
de
fora
altres
en
a
L'ajuntament pressionà per
oferint
llurs.
que
zaren�� moguts
-tament
i,
al
intervencions
primeres
de Barcelona.
desalotjament,
informaci6
sol.licità
barri,
més de pro­
a
col.legis professionals,
als
llurs
Social,
Centre
el
l
famílies afecta­
de
vuitij.ntena
una
esquerdes
l'ajuntament
així
Ja
nou
preservació
als
Masó
alcalde
dels
i
vetns
al
el
habitatges,
qual
el
qual decidí que els estadants abandonéssin llurs llars
de
l'agost
nascut
a
també
l'octubre de 1973.
una
nova
associació
càrrec directament de l'afer,
Sol
de
Baix,
pat
en
céimpanyes
preservaci6
-avinguda
i per
cal
la
de
que
del
coordinada
comunes,.
s�lar
Madrid,
de
la
veïns
per
de
a
fer-se
veïns
de
també al Centre ha partici­
alhora
que ha
que ha
lluitat
cantonada cintur6
estat
assenyala de verd públic al
en
de
l'as�ociaci6
municipalització d'un
l'ajuntam'ent ronseja
Aquest mateix anN havia
finalment
sector
carrer
que
de
el
de
la
per
ronda­
edificat,
pla
Pígols
comar-
l
que
adquirir.
·1.
·
l'
650
A. continuaci6
esmentat
natural
tubre
de
El
casa.
de
cara
seisanta-cinc
que
Centre
i,
barri
el
amb
un
immobiliàri
parc
la
prest
creat
sense
res�osta
veïns
als
prevenir situacions similars
de
alhora,
ben
di­
�uedéssin
immediat
problema
morts,
catorze
persones
organitzà
Social
resoldre
a
afectats
un
i
gas
diudlenge 29 d'oc­
del
Rajolers
ja
de
instal.lacions
les
L'explosi6 provocà
1972.
ferits
nou
dels
carrer
de
conflicte
el
assenyalar
l'exposici6
per
al
cal
envellit
força
en
hem
com
vist.
L'acci6 fou plantejada
del
Centre
força seri6s,
el
se�tent,
dijous,
litzar els veïns
xim d'altres
un
moviment
entitats
Gasll
al
de
carrer
desembre
cinema
tal
un
nou,
miler
fruit
tipus
de
del
po pu La r
e
fou
la
policia
d'un
públic
gent
mobilitzat,
per
ells
per
crepaven
més,
igual; n.om
els
la
i
el
mobi­
mà­
el
seu
d'aconseguir
congregà
es
Catalana de
diumen­
primer
popular
al
soluci6 defeni­
la
però
qual
de
la
a
es
qual assis­
produi
un
fet
tipus·de .manifestacions pacifiques
d.'actes -�obretot,
a
de
prohibida,
en
liLa
assemblea
una
tractar
i
de
l'Àngel
de
de
veïns,
nou
d'actuar davant
.
convocada
tiren
novembre
torn
en
per tal
locals
dels
fou
assemblea que
de
majoritari. El dissabte
portal
Gayarre per
reunir
de
del
tiva,
de
i
unitari
i
2
manifest
qual intentà
del
santsenques,
manifestaci6 davant
una
ge
Sants
el
p�blic
partir
a
de
fet
partir d'un
a
va
policies
gran
un
poc
i
força incapacitada
habitual
moltes
problema
poder
amb
restà
veure
que
d'aquest ti�us
mestresses
els
moltes
de
afectava
dones
que
casa­
a
ln-
aquesta gUusti6 tan sencilla:
.
/
..
651
a
Els
sobretot
Centre
Els
tamb�
vostra
casa
Social
del
dins
podia jugar
pla d'empresa neo-capitalist�
de
l'explosi6
allà
del
per b�
explicar,
fou
no
el
nipulava explosius -decidí
i
plenament responsabilie
a
condici6 de
la ·indefensi6
més,
debilitat
gràns
de
i
entitats
A
seu
un
el
del
social
del
30
qual,
hi
on
com
hagué
.
dos
fotogràfica
i
mesos,
juny
tots
dos
molt
encertat
titui
sota
una
güents,
els
amb
d6na
possible
el
el
i
veïns,
Un
una
sobretot
pe r
un
que
li
excel.lent
a
la
Social
gran
amb
o
e
Sants"
donà
per
a
als
resposta
ci6 del sector històric del barri
un
a
en
carrer
de
una
eXlJo-
durà
que
divulgació,
i
un
gran
les
Sants
1952- organit
districte
butlletí de
a
és al
de
entrada
del
de
Servicio
el
setembre
ió,
"Cop d'ull
d'En Cesc,
preparació
i
cop
no-res.
comentat,
S.O.S.,
el
els barris
juliol,
lema
Centre
Ja hem
sensi bili tzac
sobre
ma­
d'acceptar qualsevol plat
l'any 1973,
de
mitjans
radical
del
cie
1973 de fer-se
del
ciutadà que
afavoreix
que
aà- -úria campanya de
é
-encara
seguissim tràmi ts legals.
se
Orj_entaci6n Social creat el 28 de
í
1971
convençuts
som
pactar privadament
total
abans
d'Olzinelles,
.s í.c
desmarcar�se
d'ultradreta que
grup
març
de
de
Catalana"
liLa
l'hora de negociar Gmb l'administraci6
a
llenties,
-la
no
ql1e
molts
que
sinà
gas,
tal
per
Santa Amèlia
de
carrer
i
districte.
del
j un t
c on
interiors:
foren molt
pràctics
en
que
importants,
doncs,
l'afirmaci6 del paper d'aglutinador que el
en
sense
gas.
polítics forenj
resultats
resultats
avui
el
pot explotar
dibuix
impacte.
campanyes
intents
partir de
de
les
.1
·
·
Cons­
se­
renova­
obres
de
652
l'estaci6
ferroviària.
terminal
la
Efectivament,
de
Sants,
na
per
un
pla parcial
subterrània,
anomenat
llavors,
que
i
"de
la travesera
la
suposava
c on s
l'avinguda
de
ficial
de
estaci6,
sobre de
llament
dels
que
tranvies
la
tiren vexats,
de
soca-rel,
veïns
uns
mentant
seus
a
la
tramvia"
tantes
com
els
a
al
qual
a
s
a
qu al'h
i
expulsats
seguien
ara'
de
la
part
tranvia,
ni
.
.escrl t
pas
."
.o
metres
SlS
per
d'al­
desmante­
de
no
de
una
vo
a
barri
com
sus
eren
aug­
"Bcaltex­
un
els
perquè
transit
"museu del
mancaven
veure
pe�a de
museu
sen­
remogut
sempre
quan
Lgu t
se
era
d'altres
campanya
ni
Carretera,
Sants
pintoresc
com
por
la
i
algún embús·de
un
de
cotxeres
Barcelona i
elevat
••
super­
elevat
pas
s'hi afegia
quan 1 'haurien
Social muntà
dia,
el
veien cap utilitat
no
al
Centre
.
la
a
perllonga-
l'església
més,
a
fins
substituci6 per autobusos,
estalviar-se
cos-es,
realitat,
'''Salvem dia
un
Anglada
serveis
d'Espanya, i,
altres
El
de
eren
dèficits i
puguéssin
plaça
formaria
entre
pels altres ciutadans
turistes
la
de
s'en burléssin;
si
com
de nou,
trie"
industrial",
tranvia". ·Els habitants
instal.lats
els
Ló
convertir les
a
cementiri,
del
"museu
un
i
c
vorejaria
que
llur
companyia
l'antic
Sants,
i
Barcelo­
aparellat
aquest fet l'absurda política
a
"induí"
-
t ruc
Salvador
de
plaça
S'uni
tura.
en
la
nova
Roma,
occident,
de
1967, però desconegut
el
ci6 de
la
duia
sud
aprovat segons que sembla
ferrocarril
de
terminal
esdevenia
que
línies del
les
a
estaci6
tercera
més aviat
museu •.
sota
del
el
lema
tranvia",
características y
./
...
sus
653
escribi6
resultados,
al
ciudadana,
las
en
dir la
participaci6
de
tothom
mateixa
centre
de
mil
signatures
i
obert
d·�idees,
la
plaça
de
del
més
desenvolupament,
Una
altra
el
de
Barcelona,
al
ple
del
el
del
21
l'adquisici6
municipi
primer
.per
de
a
el
con­
través d'un
a
i
tot
que
de
la
preser­
del
casa
12
fou
closa
amb
de
maig
de
una
assem­
el
tot
seu
1974.
característica de la campanya fou,
que
n
de
el
mes
la
la
no
casa
convertir-la
1975
després
període Mas6
a
l'alcaldia
'hi accelerà I '�xi t tot
mateix'
febrer de
esperar
plaça autèn­
en
Gayarre que ratificà
la
que
que
no
del
plaça
sense
de
casal
era
museu
i
cultura.
pro­
del
El
inaugurada i
massa
tota
í.arrt
elevat;
Rellotge per part
un
passés
anunc
haurà pas
hi
edificació del
en
Masó hi assistí,. volgudament
Calgué
nou
l'edifici
i
campanya
més tard concedí -també
meté
espai
un
coindidència amb
la
però,
La
cinema
al
Rellotge
i
construcci6 d'alguns dels serveis
la
indispensables,
blea massiva
en
l'església
Rellotge permetés
plaça,
contra
en
jardinets i de remodelar
amb
cpncurs
la
barri,
gent.
de
tretze
convertir
del
cor
més de
junt cotxeres-església-casa
vant
al
atapeïda
cotxes
sense
deci­
instal.laci6 d'un stand
tan
de
l
Parti­
volien.
es
era
qu e
l'hora de
a
sempre
dibuixà l'anhel
tica,
no
que
lema
El
Carretera,
Foren recollides
es
coses
Salvador Anglada,
de
plaça
la
les
etapa
nue-ga
r�ss6 popular
molt
de
facilità amb la
es
que
(51)
el
tenia
substituci6 de
cipaci6
la
la
oberta
Barcelona".
d'e
la historia
en
una
b6
únicament negatiu,
a
tiempo quo iniciaba
mismo
luchas urbanas
deixava
pagina importante
lma
protagonisme.
Viola
l'etapa
·1·
·
654
26
poder
a
per
de
tal
mica
ele
març
local
J.
polítics,
obert
al
resolt
ho
del
L� festa
d'inauguració
elevat�
de
fou
un
senes
volen donar
Sants,
per al
la
i
�xit
ja
que
mogués
tricte:
a
el
en
gran
temps algú
i
paña
son
Muntadas,
que
segon
rel
A
ja
hem vist
marquès
a
partir
abans,
En
Montsarrà
de
de
Sal­
nova
del
cam­
dis-·
d'aquesta
"Los_propietarios
España Industrial,
durmieron mal
de
situada
de
en
aquel
d'Es­
Maties
no
el
perd
el
fàcilment.
tan
Perb
afectaren el
tipus
Pel
la
escrit:
ha
una
errtí, tats
les
totes
sant­
més. Aquest
val
Espanya Indu.strial".
f�brica,
(52).
"
•••
i
de
plaça
nom,
gairebé seguidament
gairebé
els
qui l'ha guanyada,
sap res,
sense
veïns
per als
seu
Sants
vells,
1975,
aparcats,
el
coraz6n del distrito
dia
cotxes
aquesta plaça
en
de
febrer
de
llavors
convocar
La
2
de
no
també
i
de
verds.
Des
estat
ha
per bé
pagat,
espais
sense
Social.
Centre
"Salvem
seqüència
una
ha
encoratjament
gran
a
1'1
de
plaça
Anglada ningú_
panya que uní
de
i
com
dún
defini ti va
apareixen residència
on
popular
Sants
vador
tot,
una
d'actes culturals
soluci6
seva
d'urg�ncies, guarderia
centre
pas
la
espera
que
cotxeres,
i
d'es!J3J.ai
lloc
el
acondicionament�,
massa
sense
barri,
les
inaugurades
eren
aixi
i
endavant
passes
d'ideesmque l'ajuntament ja
concurs
que
1977
estavem,
com
a
donant
segulr
de
directes
abans
barri
ens
parlar
d'Hostafrancs
problemàtica.
amb
cal
No
es
l'administraci6;
de
l
tracta
dos
que
conflictes
suposen
un
que
nou
ja d'enfrontaments
sin6 amb
els
industrials.
·1·
·
655
el
Efectivament,
s6n força antics
o
menys
col.lectives,
deuen datar
que
instal.lació .d'un estenedor de
de
Nicolau
el
cionades amb la
tres
i
quadres
estables que
Les
intal.lacions
ble
la
les
olors
i
l'escorxador,
els
sobretot
més desagradable
devia
be
estius
eren
ésser êncara de
Je
la
al
ca r r­
rela­
d'al-
com
s6n freqUents pels
inva�ions d;insectes
les
de
pells
força artesanals feien molt
proximitat,
seva
de
proximitat
protestes més
instal.lacions
les
Una de
1952.
qual
probablemént
mateixa
Sant
i
cerquéssim queixes
si
del
origens
els
primer,
volts •.
seus
desagrada­
les
quan
ma­
més greus.
Molt
és
treballar-hi,
clarl
Els
pels
a
de
anys
però,
veïns,
enf r-orrta.r
resistir,
els
no
fet
aprofità l'amo
que
d,'uns
interessos
quan l'associaci6 de
aquest fet,
apreClaven
i
altres.
legalitzada,
xample
la
amb
lluita,
obligant
a
l'empresa
1
oficis
i
amb
altra
a
marxar
L'amo aconseguí
gràcies
l'amenaça
a
de
moltes
bons
oficis
tot
plegar
reunions
i
cosa
que
una
més tard i
uns
ventiladors
lors
tre
que
mal
estiu,
i
se
amb
promesa
notaren
una
efecte,
En
estat
de
oficial­
l'Ei­
aquest afer -entrà
en
donà
o
ha
l'Esquerra
la de
aviat
l'ajuntament
ventiladors.
feren
que
qual col.laborà
la
l
es
igual
jugar
a
per
d'Hostafrancs -llavors només
vetns
comlssi6 gestora ja que fins enguany �o
ment
empesos
a
ra6 als veïns,
la
intal.lar xemeneies
d'anul.lar les
als
sindicats
d'una.
sentències
de
llavors
L'estiu del 1975
assemblees,
sense
de
per
trasllat
hipotètics
funcioné!r.
en
i
ditruit
extractors
Càlgué
acció decid"da de
a
aconseguir
esperar
mesos
d'o­
l'al­
vetlla d'un dia
�/
..
656
1
ni t
una
i
funcionament
El
de
deturar-lo
mateix
els
de
fums
de
se
per
de
raonament
la
Gran
de
d'urbanitzar el
per tal
Martorell
verns
Els
saberen
però l'única
cosa
desmantellament
de
de
gener
d'estada
la
fi
-un
a
del
de
cas
mantenir
pressionar
pretengueren
volien
ells
que
quan
la
tan­
fàbrica
la.producci6.
dc�¡gir l'enfrontament,
concedí
1975 l'ajuntament
acabà el
que
de
funcionament
darrer
31 de març,
fàbrica
la
un
començaments
a
despr�s
termini
data
de
que
fou
�litanta­
anys.
cions al
tejaren
carrer
al
lluita
a
per
districte
parèts
tot,
tenia
foren
per tal
de
pressionar
també
el
seu
inc16s
Fou
VII
i
el
d'un institut
Un
cop
·en
el
per
llista
de
i
unà
de
vies
aquest definit,
fes­
prosseguir
construcci6
d'espais
a
1976 totes les
estava
les
de
la
a
reivindicacions
només
tancament,
tal
solar per
la
concentra­
L'associaci6 volgué
d'ensenyament mitjà;
permís d'obres
solar.
el
novembre
de
pintades
èxit.
primera
aconseguir
ci6 del pla comarcal
el
feren diverses
que
La nví.c t òr-La
d'equipaments.
del
afectats,
carrer
però aprofitar
sa
ja
l'empresa. Efectivament,
l'empresa
f1Mctl1U­
aconseguiren fou d'accelerar el
que
de
Els veïns
la
aquest
en
directors
Els
seu�solar mentre
permetía
els hi
l'empresa
començaren de
d'enfrontar vetns i treballadors,
car
féu
Via-Farell-Bordeta,
fàbrica.
la
el
imlJè.dir-ne
a
més.
mpr e
1974 els verns
de
mitjans
contra
tipus
Ceramicas"
facturas
des
portes de l'empresa per
les
a
de
seves
serveis,
sobre­
l'empresa però
�ehdent
de
del
noves
ha
recuperar
estat
.
/
..
la
defini­
qual
traves­
aixecada la
657
suspensió
de
aterrada,
i
la
dos
tan
"La
Sants
a
brica
com
industrial;
història.
veïns
gués
havia
estat
la
les
c one
necessi tat
ha
no
del
Rector
són ja
una
i
plegat
no
eqüènc
í
d'anys
sobre
sobre
fàbrica,
per bé
efecte
de
mai.
Triadó,
hi
de
que
pulm6
obstacle,
í
i
c r-e
el
seu
na.t
ïeri
barri.
solar.
soles,
const�lrda
la
història del barri
cions.
plàtans
Els
Malgrat
fou
com
que
si
les
condicions
'è._'expropiar
·uha
sola
encara
altres.
Per bé
gens
que
sense
la
d'expropiar
econòmiques minses,
-i
de
dret
demanava la
.�lades interiors,
d'allà
les
:la­
durant
algún
fet
ol
seu
també
conservar
durant
són,
hi
sin6
havia
on
diverses
xemeneies
estat
genera­
ja
no.
èxits anteriors aquesta campanya
éls
costava
no
record
un
i
havien
volia
les xemeneies
com
Hom
l'em­
c:.�s
aL
entrar
familia i rica per
en
a
no
gent
cap
no
prou bé
entenia
moltes
era
aml
el
després
que
tenien
que
carrers
Hom
aquest
gerd.ndus t r-í
propietat privada
del
hagu�
tenia
ve
un
blocs
Dos
en
conservaci6 dels plàtans dels
que
l'han vist
on
i
directament
go c La r
cap
fà­
a
industrial
un
realitat;
del
e s
com
ja n'hem explicat
tossuderia d "a Lguns veïns
més d'un centenar
la
ni
a
l
afecta
solar
a
afectà
els
ne
part
en
Farell
de
cow
que
com
ja és
ja de construir-se.
comencen
L'opositor és aquí
carrer
futbol,
ja
patir
carrer
pràcticament
que
al
pisos
presa
al
segle passat també per igual,
el
de
pisos
Hostafruncs,
a
gran
camp
f�bricu
España Industrial"
la
de
la
Gran Via
la
tota
els
de
blocs
cantonada de
De
aVll
llic�ncies i
famílies de
injusticia
discussió d'indemnitzacione
afavorir
tot
un
.
barri,
/
..
la
658
gent
no
es
diversos
i
mobilitzà
com
adversos.
Havia
tots
empantanegava
no
era
els
pla comarcal,
no
que
les
no
feien
sin6
era
que
1.:Jroseguia impassible
rocant
una
casa
El
La
gent veié
vies
de
sinb
te
les
i
noves
cap
a
VIr
a
qui,
gairebé
una
fetes,
escorxaven
tot
retocant
ho
era.
s'orBanitzà, perb,
all6 que
era
milia de
més
Sants,
de vuit
en
d'Hostafrancs
campanya de
trials
o
No
nivell
i
no
pla,
els
ho
comerciants,
fou
en
grans
entenia,
Al
distric­
important,
nombroses;
de
oaps
justament
desfermada
pels
del
ben
fa-
foren
que
sobretot
propietaris
tanta
de
la Bordeta
perb propietaris
debades
contra,
perb carregada:'de
premsa confusionària
del
foren molt
volen dir
que
barri
impugnacions -força
de
general,
Aixb la gent
concretes.
autàntics
a
mil
el
m�s la de les Corts
figura a'l'apèndix-
presentades; impugnacions,
taci6 del pla
nociu.
les,
en
campanya fou molt
La
assemblees
les
juntes;
exemplar
un
puntilla.
reqUalificacions
no
allà.
nou
final:
tot
foren recollides
bloc
lm
ender­
avui
,
mica. .La
quatre associacions del districte,
treballaren
renovaci6
la
t.a ec a
seva
sor­
definitiva,
en
destrucció
perb
favor
fou
pup0sava
La lluita
peus.
1�:�
mo­
trobaven
no
de
els
que
10..
clar que
les
i
demà aixecant
però,
pla comarcal,
semblava
aspiracions
urbana
Viola
amb
passat també el
sostre
un
Viola
l
ciutat;
aconse31ides,
les
reforçar
la
havia
cosa;
poca
millores
vella
de
problemes
viments urbans havien assolit
tides noves;
l'època Masó,
Pssat
fàcil ni tan planer;
t;::tn
factors
Havi8n coincidit
abans.
accep­
coses
degut
la
enemics
sbl -indus­
sbl.-
del
impugnació. s'aturaren
.
a
/
..
l'
una
659
les
illlca
afectava
Gaell
de
l'altra banda de
a
Numància,
trial"
era
industrial
però
nuen
Ieles
de
Badal
no
demés vies
les
de
els
Güell,
sector
Conti­
Canalejas.
de
Cent
l
la
tercera
el mateix
Coberta.
'part de
reconeix
pla
alhora
Creu
les
c
més,
A
als
el
hec­
í.nquarrt a
que hi hauria d'haver
permet gairebé la duplicació
que
s6n descoratjadors.
resultats
CJDscqUci6
l�
a
cap
associacions
Les
ajuntaments democràtic s {mica earantia d'un
cionament
permés
que
una
no
sap
quina és.
el�
situaci6
la
fer
victbries
Perb
diferent.
de
el
el
com
Rosés, Sagunt,Noguera
partits decantaren l'inter�s
d 'tIDS
han
España Indus­
"La
poblaci6.
la
Els
i
alhora
perill d'expropiacions
el
Joan
d'equipaments,
de
l
Tarragona,
Consell
plans especials,
d'Espanya,
de
l
Joan
l'afectació dels cinquanta metres
Via,
ofereix ni
tàrees que
pavía
de
que
ràpides d'Hostafrancs, paraI.­
-absurdament!
Pallaresa,
pla
de
les
de
carrer
els
equipaments així
a
carrers
la Gran
a
carrers
dels
p La ça
i
terrenys de
dels
destinada
del
Carretera,
Tarragona
tercera part
una
la
ràpida
via
una
perllon�ació
la
Hostafrancs,
Badal,
que
desapareeueren
coses:
anàlisi
de
í
estroncat.
ó
Si
a
a
apareixien fortament lligats
vida
cara
(53), aquí
'programes
del
municipals
ha
desaparegut
si�tema que
r
a
epub Ld.c anu
era
,
la
el
lluita
tota
ciuta­
contra la
referència
implícita
Una
carni, perb
moviments
els
dificil
equipaments,
encoratjar
�ldrid
molt
perquè ningú
actual,
dans
-transformacions
essent
S'han aconseguit alguns
per
associaòions
lles
podrís,
si t uac
la
impresc�ndibleB
carni s'ha
se
partis
fun­
si tuaci6
tots
a
a
les
els
prenyada
.
/
..
660
de
conseqüències.
El que
un
nucli
del
de
de
Centre
voler
seva
gent,
Social
de
les
participar
en
la
serien més
reduits que
l'agregaci6 respecte
ha
de
prendre decisions grups
grup
que
amb
El barri
interessos
de
socials
grups
pretenan
de
torna
amb
redreçar
que
a
de
consolidat
barri
ésser el
marc
que
del
diferents,
condicions
de
vida
un
torn
comença
afecten
potser
la
encara
l'afer de
vol
diferents,
ha
que
interessos
les
afers
trobavem quan
que
aquella consciència histbrica
esvaint.
dels
que
en
participaci6 popular. Però
la
hi
un
darrers
iniciatives,
seves
gesti6
els
a
anys
existeix
féssim percentatges,
Si
quotidiana.
és que
,
aglutinats aquests
i
vida
pe r'ò
és incontestable,
en
si
començar
torn
seu
s'havia anat
retrobament
di.ntre
del
general,
qual
i ho
.
assoleixen quan
les
circunstàncies,
també més generals hi
acompanyen.
l'
,
661
Notes
1)
drid,
al
capitol
Henri
La
Lefebvre,
revolnuió rubana.
Ed.
Ma­
Alianza,
1972; pàg. 190.
2) Fragment
reproduit
la
02.
a
del
Pere
Solidaritat
Diaris
Coronines,
13 d'abril".
al
citat
mateix article
Ed.
a
l'encapçalament,
records; vol.
i
Curial,
"De
11,
Barcelona,
1974;
pàg. 205.
3) g. pàg. 327.
4)
Del
Llu:!s M§ Xiri.nacs al llibre d'Oleguer
de
prbleg
Bellavista,
Evolució d 'lm barri
Ed.
Barcelona,
bre
Claret,
51
Es
tracta
i
aI.
M§
tre
refereix
Es
1918
7)
i
1932,
Fabre
8) L'Eco
de
maig
velada,
a
de
Tots
1
de
vol.
a
I,
La
tants
el
s
cops
Sans,
desembre'de
Corn,
ba r r í.
ja citada,
de
s
Barc
.e LLà
,
e Lo na
de
J.
Ed.
.
Fa­
62
planes 131-235.
Tara,
revista
publicada
dirigida per'Antoni Bo�et
Huertas,
Jacint
Almeda,
1977; pàg.,6.
l'obra,
Huerfrtas,
1976;
Barcelona,
6)
de
obrer:
i
a
Sants
en­
Serranova.
�� cit., pàg. 146.
r-ev i s ba
1877,
setmanal
sota la
que
aparegu.é
direcci6, més
Sants
a
o
menys
Laporta.
.
/
..
9) Revista
ndmeros
qu í.nz
entre
el
e na l
força irregular,
,
1931 i l'abril de 1932.
de
juliol
10) Peribdic setmanal publicat
fins
mica
una
11)
després
tituint
a
VII
sortia
la
Circular de los
l'escriptor
el
ga,
maig
de
19?0.
Sants,
�s
una
mlca
el
fruit
del
i
Tornàs Roig i Llop,
del
f�u abandonar tot
arribant
talana,
esser
a
sobretot,
A la
mans.
en
el
revista hi
tuí Josep Miracle,
12)
dida
valgué
Fabre
i
13)
Eco
de
com
a
Sans,
14) Id.,primer
editorial planes
de
la
membre
ja
de
defensa
la
uc
servir de
Calzada,
al
in­
Lli­
cap
de
fet
�overn
l'oposició
dels
subs­
l'alcaldia
ca­
drets hu­
incorporat també d'altres
Esteve
es­
qual substi-
hem vist.
Huertas, .2_E.
és reproduida
per
féu empresonar,
distingit
camp dels
havia
com
el
pas
el
Costa.
aviat
que
1897
Distrito
col.1aboracionisme amb el
membre
un
criptors catalanistes
.
li
qual
antic
i
aparegué
barrio.
de
del
catalanisme
li
�ue
alcaldes
d'un falangista corrupte que
turc
per Jaume
des
corporàrla "t",
de
fundat
1890
entre
�s la revista de l'alcaldia que
Sants
que
Sants
a
l'anexió,
de
sis
t r agué
que
cit.,
pàg. 150.
La
foto
al.lu­
plana 139.
Sants;
30 de
desembre
de
jW1y
1877,
de
nQ
1877,
29,
n2
7, pàg.54.
article
229-230.
l'
15)
Pe r-e
Coromines, �,
cit.
,pàg. 205.
·1·
·
663
16) Ressenya apareguda l'endemà
Barcelona,
17)
La
a
Catalunya,
de
Veu
25 de març de 1917.
Seguí,
Salvador
Ed.
Escrits.
62,
Barcelona,
1975;
pàg. 46.
18) ld., pàg. 49.
19) �., pàg. 40
20) �., pàg. 36.
21)
Francesc
Barcelona
1901-1939.
ques,
Barcelona,
veure
especialment
22
)
'Tesi
de
maig
les
1977.
En
d'Econ�mi­
Facultat
doctoral,
sentit
aquest
econòmic.
hom
pot
planes 32-387.
Seguí, �. cfu�., �_Jàg. 72.
Salvador
23) Sobretot,
Nuevos,
Política urbana i pensament
Roca,
"Lo
Barcelona,
que 'gana
setembre
el
1935,
obrero
any
españo1", Tiernpos
lI,
nQ
7;
planes
.171-173.
:J124)
No
n'he
valoració de la
li
que
trobat
massa
seva
idea de
dedica Francesc
Roca
informaci6,
ciutat
a
25) Alfonso Martínez Rizo,
la
ru
llevat
seva
sobretot
,
tesi
de
les
suara
La urbanística
del
cap
ratlles
citada.
pOl1venir,
l'
Cnadernos
tesi
de
de
Roca,
DuI tura,
València, 1932
;
citat
a
l(:_�
pàg� �4a.,
.
/
..
citada
664
Bare
e
Lo na
ciudad
,
1935,
de
agost
Barcelona,
Nuevos,
11
Alaiz,
Pe l í.pe
26)
rural u,
n9
11,
any
Ti efllpo�
a
planes
4,
132-135.
ld.
27)
a
Tiempos Nuevos,
nQ
6;
Barcelona,
oc
molt
Coses
Coromines,
publicat
de
Pere
amb
el
pseudònim d'Enric Mercader,
-dura que
arruïnarà
ens
nil.legitimsu
les
segons
VII
el
era
seves
com
segon menys
de
te V.
La
manca
d'anàlisi
"tebric"
30)
Poble
El
on
naixements,
Català el 1911,
tracta
com
que
el
amb
una
tassa
però,
9,73%
al
68 més xocant
"podri­
a
de
nelxe­
Justament:
diotricte
sembla
front
arti­
un
en
del
7,16%
distric­
del
encara
a
un
anarquista.
Per
ampliar
a
les
informacions
l�obra)del santsenc,
eonsultar
'El Bloc Obrer i Camnerol
celona,
a
"inmoral",
sotal
sobre
el
Francesc
,(1930-1932).
Ed.
B.O.C.,
Bonamusa,
Cura.a1,
Bar­
1974.
31) L'Hora,Barcelona, primer d'abril
El
",
11,
any
poble" l'increment
a
estadistiques
el
32)
r-oc o emo s
experimentava Barcelona.
que
sobre
cal
1935,
poden lleeir-se
semblants
cle
ments
de
uubr'e
mí.c
=
pl�nes 196-198.
29)
.
Hostafrancs
i
"Sants
28) Felipe A1aiz,
Hom
pot
mLn�cipi,
comunicaci6
veure
base
1931.
aquest sentit Carles Carreras,
en
immutable
presentada
�e
a
la
de
l'ordenaci6 del territüri?,
sessi6
plenària
de
l'àmbit
.
/
..
665
cel.1ebrada
ri tori,
de
1976,
la
a
quaranta-tres
on
el
d'Urgell
Seu
del
Ordenació
Catalana:
Cultura
de
Congr�8
del
VIII
14 de
nov cr
després desplegava
anys
TeF­
bre
idea
una
similar.
33)
del
La
10
Batalla,
Barcelona,
2.
d'agost de'1933; pàg.
són el 9
i
el
he
2.
Dec
respectivament.
19,
bona
1�
seva
de
part
pogut consultar
criure
de
doctoral
nQ
7,
35)
(1910-1934)"
sobre
El
definitiu,
programa
catalana
el
sobte
qUestió
i
Ed.
Curial
amb
els
cinquanta-vuit punts,
en
resultats
del
de
1933,
vegada
»un
tc
abuna
de
les
Social, Barcelona,
J.
Molins
talunya (1934) V,
-desembre. de
38)
proc�s d'es­
en
aquest partit,
Social, Barcelona, 29 d'abril
37)
és
que
Recerg,�es, Barcelona,
a
1933;
1978; planes 125-143.
publicat juntament
36)
de
març
informació i del material que
la
Jesús MÇ! Rodés,
a
tesi
3
quan n'ha publicat ja "Socialdemocràcia
nacional
157,
nQ
època,
punts citats aquí
Els
34) Justícia Social, Barcelona,
pàg.
2ê
IV,
any
pàg. 3;
l
altra
í.pe.Le també
a
Jueticia
13 de gener de 1�34,
i·'J.
Pe r-dí.gó
liLà
llei
�e, Canvi,
Bare
,
Justicia
a
p�g.
2.
de
municipal
Ca­
-
a
Taula
..
elona,
nQ
2,
novembr
1976; planes 89-98.
Francesc
J.
eleccions
conGrés
fou
Roca, �.
Grijalbo
l
J.
cit.,
planes 528
l
següents.
Fàbregas, MUl1icipalitzaci6
.
/
..
de
l'
la
666
39)
La
de
Veu
o
Català
el
publicà
altres
cada,dia
mes
El
comentari condemnatori.
altre
dia 28
signat
interessant
article molt
un
poble
Coromines.
per Pere
40)
el
tot
durant
Catalunya,
n'inclou algún
1937.
l'U.G.T., Barcelona,
de
Bd.
propietat urbana,
Jordi "?ujol
pub l.í.c
à
Catalans"
Serra
d'Or
a
sortí
mateix any que
Era
el
62,
quan
Max
Cahner,
de
amb
el
número 13 de la
editor
significativament: Josep
41) Fragment
acacias
del
Apuntes
para
Puerto
Franco",
sociologia
una
col.locci6
un
per
altre
l'abast",
"a
"senador",
Benet.
l'article
de
i
sin6 d'En
Catalana,
Banca
era
1964.
de
juny
publicat per edicions
llibre
no
llibre "Els
al
el
(Barcelona)
el
la
"Comentari
un
encara
per l'actiu
dirieida
ja
"Llanta
recollit
del
por
la
Francisco
a
barrio.
de
muerte
las
Candel,
Ed.Peninsula,
Barcelona, 1972; pàg. 16.
42)
J.
F ab r-é
43)
La
bibliografia
Mg H u e rt a s ,
J.
l
en
aquest aspecte concret,
Pe r'nànd e
z
i
M.D.
norja,
Qué
son
las
Ciencia, Barcelona,
44)
José
es.tracta
Olives
Ed.
•
c
j_ t
sentit
aquest
Gonzalez Ruiz,
Asociacionfficte vecinos.
.2.J2
.,
vol.
Pecosa,
•
354
•
és molt abundant;
semblantment
Presente
pà g
7,
y
Madrid,
Asociaciones de vecinos,
de
futl!rO
i
1975
Ed.
Garcia
J.
a
La
a
las
Jordi
Gaya
1917.
'Puig,
doctoral, departament
de
l'
El moviment
social
urbana,
Geografia, Universitat
de
.
/
..
tesi
Barcelona
667
juny
de
45) Id., plana 105
segUents.
l
4-6) Manuel Castells,
nQ
Madrid,
tos,
47)
Manuel
13,
48)
J.
Castells,
j.
Fabre
J.
planes 188-192
1,
Sant
Medir els
Oller
49)
Es
50)
ticle
�
citat
ja
Serra
MÇ!.
d'Or,
Avance,
Argumen­
socialisme.
y
cj_t.,especialment
Huertas, ..2.E.
la
sienificaci6
sobre
de
parrbquia
la
vol
de
jardinets d'Amadeu
els
dels autors
34, novembre-desembre
tercer de
Salvador
Barcelona,
la
Tarrag6,
abril
de
51) Mar�al Tarrag6, �olitica
Ed.
dCE10cracia
esmentats
Barcelona 1969-1975"
capítol
de
a
inundacions de 1971.
nQ
el
Veure
municipal"
1977; pàg. 10.
tracta del treball
Barce10ha,
t i.ón
1978; pàg. 33.
de
primers temps,
lucha de los barrios.
CAU,
cuc s
Ciudad,
sobre
les
sobre
o
"La
març
Siglo XEl, Madrid,
Ed.
pàg. 103·
Exemplar policopiat,
1973.
aparegut
de
segona
"La
1973;
urbana
"La
nova
a
1975.
i
part
Via
l'ar­
Laietana"
planes 263-266.
y luchas
sociales.
Barcelona, 1976; pàg. 139.
52) �., pàg.
140.
l'
53)
En
(nota 43)
aquest sentit
de
hom
pot consultar l'obra ja citada
Garcia Fernandez
i
Gonzalez Ruiz;
·1.
la
·
de
Tomas
668
R.
Villasante,
Madrid,
de
la
1976;
Torre,
razones
de
i
J.L.
sa
la
de
del
Madrid,
Los veClnos
la
del
Mardid,
una
lucha
Martin
Cor"lsumidor:
en
la
1976; l'altre
Palacin,
La batalla
Ed
•
del
.lilnñana,
pan
la
Torre,
1.975,
en
Madrid,
Ed.
Vullccas)
C.I.D.U.R.,
Uovimiento
del
de
barrios
l.í�c1ridz
C.l.D.U.R.,
popular,
Ed.
cal!e,
1976;
ciudadano
y
r\�adrid,
Ed.
Defen­
A�lUSO,
1978.
l'
CONCLUSIONS
l'
67U
acabar
hom
Les
servituts
tot
treball
acadèmiques gairebé obliguen
amb
s'agafés aquest capítol
terme
tematitzades i
resulten dels
diÏerents
treballs
les
llegir
les
de
podria
deduccions que
en
en
de
refle­
bon sentit
estal­
i
recerca
d'escriure
-gairebé
sis­
trobaria
on
totes
potser-
demés parts.
Perb
"normes"
i
Hom
més recte del
sentit
totes
organitzades
xi6 que han estat fets.
de
el
d'ésser el més important,
hauria
Vlar-se
en
Si
conclusions.
de
capitol
un
a
el
aca.dèmiques
reflexions
anaven
com
formulant
trant
en
vi tal
del
division�
r-e
i
de
no
el
no
clara,
hi
a
confirmant
un
ha
al
xic
el
que
s'havien
s'anava
en­
procés, diguem-ne
arbi tràries
encara
hipb­
unes
lloc,
seu
mesura
és només
fa
que
adadèmiques,
les
ja les conclusions que s'en
manera
Perb
a
prou
l'hora de presentar recerques
a
pr-ogr-e sa àvamerrt
b.i Tl
s'ajusta
assenyalat també
hem
matèria.
t
real
s'han apuhtat
desprenent
tesi� que,
anat
treball
raons
molt
aquestes
més prag­
l'
màtiques
que
ajuden
a
desvaloritzar,
aquest capítol conclusiu.
suposa
l'organització
i
En
de
manera
relativa,
l'esforç e:icepclonal
que
redacci6 final d'un treball d'a-
.
/
..
671
quest tipus,
conclusions,
les
ja
els
darrers
un
xic
disminuïdes
i
Així doncs,
poques
dria
anat
haurem
expowant fins
una
amb
però
moment
donat.
que
A
conclusions
en
facultats
les
cal­
no
positiva
altre
r-e
malament
l'afany
que hem de
més,
la
Ll.euv i
ens
apareixen
que
saber
al
llarg
capitols
permet'
nos­
poguem des­
ens
vull
no
de
ja
del
menys­
en
superar
juxtal¡osici6 simple
ella mateixa
per
aire
crec
que
sintetitza­
de
d'erudici6 local que aquests
donen;
sempre
que hem
les
que
aquí
dir
podrem
s'en desprenen del
que
l'aire
divisió de
la
més
noves
Arabé bé,
ara.
mica de
prear,
allà
encara
coses
també per altra banda que
treball
de
tipus
és
ja
més �anes d'acabar que
amb
primordials
treball fa
lliurar
i
dir
de
ci6 dels fets
de
troben
ens
..
i;llles
tre
moments,
lbgicamcnt,
s6n fetes
que
de
un
grups
treball
aquí
diferents que hem fet
que
els
si hem
veure
d6na
hi
un
avançat gaire
o,no.
El
el
conjunt
cat
el
per
a
del
les
treball
classes
comportament
barà
tipus
a
tret
primer
faltar
de
aquestes
i
ara
pot desprendre's
és que Dartint
populars,
les 'classes
dóun interés
ha' estudiat
dominants
de
tot
mar­
sobretot
hi
tro­
potser alguhs aspectes habituals
en
aquest
,
classes
em
sobretot,
en
populars,
però
volem reafirmar
estudis de
que
Algú
d enrt r-e ba.LLa
a
general
no
..
capitols
com
dedicats
deiem
preteniem pas' de
en
fer
començar
un
d'aquest"
disecci6 social i morfolbgica d'un barri que'
després poden
tenir
no
sabem
�uina utilització.
.
/
..
Fa
poc
,
,
¡A/
(.
G ( �
l'ajuntament
de
Barcelona,
col.labol'aci6
en
Corporaci6 Municipal Metropolitana,
detallat
de
trictes,
per
és
tal
d'estudis
i
de
d'aprofitar-los
i
sigui oport�.
lliçons,
lliçons
unes
que
diversitat
obliga
és
ara
fan referència
que
sentlt
a
tot
tres
i
el
grups:
primer
característiques
'dominants;
el
morfolbgics
finalment,
que
fa
immediata
segon
en
que
les
a
i
una
el
ordre
sèrie
dé
donat
les
que
les
oliearquies,
es
de
aquest'
fan
total
les
de
la
de
deduccions,
de
que
grup,
segon
ho
grau
podrien ésser directament més útils
aquestes
cl
...
vs s e s
en
paper
el
torcer,
aixb
p(
manera
presento lli­
apareixen també
els que
fer
meu
classes
de
podriem
toquen els aspectes més generals,
vulguin
al
po�ulars. ,Tot
que
en
resolt
aspectes més
desprenen
per bé
tercer
les
par�ula;
classes
s'en
Aquesta
destacades
dir��e,
que
i
futures.
refer�ncia al
refereix als
directe, perquè,
a
grans
que he
conclllsions m�s
sentit
tracta
de
ben diverses.
les
que
moment
experiències
unes
cert
un
conclusions que
gat estretament
tota
de
cada
l'hora de resumir i ordenar,
[email protected]
agrupant
pujm.n
experi�!1cies
a
per
qu�
d'acord amb l'estructura general que he
treball,
els
anàlisi
una
qüestioDs
a
en
treure
qual poder-ne
lliçons
fu
el
en
possibles;
aquest tipus
professionals que
només volia fer
Jo
del
procesos,
unes
els
pagar
fer
de
qui pertoca
a
dis­
dels
dèficits
els
estudi
un
poblaci6
de
variables
conèixer-ne
de
l'administraci6
a
fer
totes les
fet
ha
In
amb
que
per
populars.
a
s6n
l'ús
l'
b73
Ol.
SOBRE: LE3
-
DOIíIIJlI, I� res
CLASSES
Hem vist
iVl�l probablement
Sants,
n
com
•
demés municipis del pla de Barcelona que
s'havia format
.� la ciutat,
tida
de
la
propietat agricala,
s'anéxiona.ren
oligarquia
una
de
que
als
que
local
manera
sor­
ràpida
es­
í
urbana
devinguñe
cians
de
la
de
partir
a
segona meitat
millora
lo.
del
de
les
c omun
segle XVIII. Millora de
comunicacions que
dugué aparellat també l'increment
del
pilar
comerç,
local.
altra
tots
En
barcelonins
dos
f onamen t a L
el
casos
és molt
acusat
d'aquêsta
de
predomini
i
c a­
o L'í
ja rqu i.a
propiGtaris
s'ha mantingut fins
a
l'actualitat per bé que amb característiques diferents,
el
que
fins
i
ha
originat
tot
en
.·depend�ncia
de
sinó
ximitat,
els
una
sbl
sobretot
local que "hem
trials.
lbgica,
Barcelona,
pel
en
gran
els
no
sols
sectors
entre
els
com�rciants
i
entre
en
evidència
és la dificultat
de
la
la necessitat
de
cercar-li
uns
.
.
administratius,
que han
estat
de
de
pro­
la
un
de
definició de
els
Ja
inadeqUats
ara
.
/
..
del
indu�­
m6s ge­
límits altres que
fins
ca­
l'oligar­
propietaris
Aquest fet en"posa
neral que
per la
eoonbmic
pes
els
tots
estudiat:
entre
estrictes,
d'independència real,
temps d'autonomia municipal. Aquesta
pital s'ha manifestat
quia
manca
ciutat,.
els
com
a
674
reflexe
de
la
realitat
proiunda
Dintre
d'aquest
marc
formaci6 d'una veritable
tot
municipal
a
el
experimentà
que
trial
cert
dels
hi
hem vist
en
el
sòl
la
rat
dels
Sarrt ornà
una
I.on
c s
,
pe
i
c
revo].uai6
la
-en
govern
els
La.Lrnen t
indu8�
qual
també-
la mateixa
en
í
per
l'oligar­
de
Va
els
qtie
grans
desin­
grans
propieta­
oligarquia
barce­
organismes. Paral.lelament
seus
perderen
e
ada
dintre
del
més la
cop
primer
és
grup
conglome­
seva
excepcionalment reduit,
els hereus dels Muntadas
entre
els
a
cas
inddstria, perb,
segon
que
grup
pels comerciants,
Carretera,
districte
e
part,
els
tego�ia,
al
manera.
entre
la
participa
certa
més clar
El
un
antiga
decisi6.
de
e om
pren
components d'aquesta oliearquia local
urbà creixent i
El
a
en
comerciants
els
en
local que
tercera
perdent importància relativa
capacitat
i
per
s'integraren
major part
anaren
sentit,
catalana,
la
TI1untadas
tegrant-se
lonina i
.
els
desintegrant-se
del
�erb
no.
l'augment d'escala
de
partir
va
grans
hem vist
del· nou-cents
anys
figurar
els
que
fenomen urbà ba r-c
el
primers
industrials,
.
A
temps.
qUla local
ris
i
que hem anomenat
del
partir
oligarquia
més
Sl
proccsos,
general,
de decisions
tipus determinat
dels
e
ha ·deixat
és
I.s
central
de
d'ésser s8ntsenca
tot
comercial
totalment
negocis
t ar-Ls
i
que
els
del
sòl,
industrials, d'una
més nombrós
qua Ls
centre
han estat
el
ur'o uí.c
J:-l
.L
amb
i
ja.
està format
segueixen puixants
encara
de
primera
ca­
superats pel creixement del
de
Barcelona i
per
l'impacte
.
/
..
675
dels
de
de
capital
tanilié, perb,
't
afegeixen
que
més gràfic
i
mono
pus
po Lf s t í.c
i
salarització
desarrelament
donavem de
més actual-
de
lògic
intelectuals
de
el
-l'exemple
nivell
í
els
proc�s general
hi
fruit
magatzews,
grans
aquest
en
prof�ssionals,
a
han
que
el
en
bt1
al
que
sotmesos
estat
triomf
llur
de
cas
figuren
fU.
ram.
clinica Llauradó
la
o
concentració
la
gran mediocritat
una
el
seria
en
a
és la conseqüènci8. lògica també del despla­
local;
la
çament de les estructures que els hi donen suport,
oligarquia mateixa.
representants més específics,
Els
segon
de
grup
la
classe
són els propietaris del
Ja hem vist
com
són avui
petitsi mitjans. Però
seva
lars
dels
s6n
de
massa
la
sòl
fets
sòl petits
i
esdevenir
és
per
sòl ho
del
sobre
llurs
so­
Els
p�rmetre
a
com
cos­
que
promotor. L'exemple
res
m�s
hem vist
aquesta regla. Hi
mitjans.
extraordinària.
elevats
no
tot
i
ens
hem vist
sobretot
fins
més
que
que
acudir
l'excepci6
fins
i
tot
família Santomà.
De
del
els
propietaris
manera
Capdevila d'Hostafrancs
confirma
que
en
nous.
vingut
el
ha minvat
construcci6
dels
decisió,
simple propietari pugUi
un
a
majoria
de
capacitat
propis,
de
tos
la
i
dominant,
interessen,
la
d'a­
components de laoligarquia santsenca,
questa fracció de
de
perb, d'aquest
la
reducció del
la presa de
pes
especific
decisions
L'un l;entrada d'una
fonamental
constructor
o
en
la
que
propietaris
s'en han derivat
nova
figura
transformació i
promotor,
dels
s'ha anat
que
dos
ha
renovació
esde­
urbana,
convertint
.
/
..
en
676
propietari
en
dustrial-
gocis
i
de
constructor
en
venedor de
en
tant
-per
sòl,
empr-eaa r i
en
capital financer grà6ies
duu
sistemes
i
ques
de
diat
través d'un
a
Per�
pisos
estu­
potser poc representatiu,
"Núñ e z y Navarro".
fet
altre
un
de
que hem
ililau,
doncs,
concret,
però força espedtacular,
ne­
al
l�igat
venda actual
la
i
habitatges
molt
in­
en
complicada d'hipote­
xarxa
que
figura.,
cas
a
per
terciari,
la
a
terminis
Una
aparellada-.
locals
tant,
-per
important
que
és la
aparelX
substituci6 del pes antigament representat per aquests
propietaris
fonamental de
o
tema,
que
d'un
la
nou
un
estàn
en
la
la
és
no
aquest tipus
i
grups
de
la
De
tradicionalment
condicions
de
pagament doncs,
�partats
fa que
el
forçada
de
lligam
gui molt més fort que material,
pagament obliea
per
a
a
un
Ja
escreix de
evitar
un
ell,
que
en
de
compar­
l'estructu-
a
cara
de
pro­
l'accessi6
contrari
g�nt provinent de classes
la
eco.nòmiques precàries,
de
'tros
un
l'l'instint"
al
ben
de
propietat
deyivat
d'altres propietaris
amb
mateixa;
el
en
horitzontal.
solar,
sobre
sis-
del
flagrant
propietari,
l'estabilitat derivada de
a
'litat
m�s
un
constTIlit
social -pes
manteniment
propietat
situaci6 mateixa.
pietat �s gaireb�
el
de
tipus
propietat;
local
un
i
expressi6
jurisdicci6 juntament
social
ra
seva
lJosseeix ja
es
sin6
terreny,
teix
de
tipus
nou
l'estructura
de
l'estabilitat
a
tindria la
que avui
que
cara
censitari- per
vot
El
sòl dintre
del
propietat urbana,
amb
al
que
dificultats
pis posseït
Sl-
l'esforç
cobrir
treball
i
a
estranb�lament.
de
una
Ja
doci-
no
..
-que
nom�s s'hagi perdut aquella facilitat que
.j
podmem
..
�s
677
constatar
de
ver
domicili
sèrie
a
sible
la
de
ment,
en
imatge
del
pis posseït
i
i
de la
el
cas
La
treball
de
quan la familia
com
perío­
majoritària­
que
els
millors
en
pilar fonamental
a
començava de trontollar.
propietaris segueixen
essent
èistemes
un
element
en
suposen
un
pis s'ha convertit
per als
que
hores
la
tindria
no
joves agafa
del
propietat
de
est�di
un
quize anys,
a
dels matrimoni.s
estret
societat
deu
d'a­
forà impos­
y Navarro"
primera categoria
Ja
progressi­
l'estalvi d'altres despeses durant
de
una
tractant
model
un
augmentar les
suposa
temps,
Els
pisos "Núñez
dels
de
lligam
a
aquest sentit
en
tota
adicionals i
consum
}1a­
fútil;
o
anexes
aparellament -sempre
anys de la vida.
un
duu
que
seu
desperdici-
llarg
de
important
trasllat
de
anys
al
materialment,
remunerat
pis,
un
despeses
"significaci6u
cap
qualsevol raó,
a
tres
dels
la guerra
pagar
de
referents
deqüar
de
per
començat
altre
ves
abans
ciutadans
de
polítics liberals,
principi
enemic
de
canvis.
Aquest element estabilitzador ha eixamplat extraordinà­
riament la
propietaris
de
pisos
aquest sentit �s
cés
la
a
i
base
seva
avui hem vist
Ja
de
cada
dia
terminologia també liberal-,
més gent participi
sobre
l'�spai urbà,
s'ha fet
si6
•.
a
o
no
la
ans
no
deixar
al
llevat
el
i
la
ha
tend�ncia
suposat que
contrari,
pis,
de
la
més
en
l'ac­
més· ciutadans -segons la
possibi.litat
costa d'una reducci6
Efectivament,
deixar
en
solars
Perb aquest eixamplament,
evident.
propietat
de
que
hi ha molts
com
total
de
dia
prendre decision
aquest creixement
del
decisi6
poques
cada
coses
poder de dici­
individual de
més pot decidir
·1·
·
678
una
elnbarcada
persona
propietaris.
cada
la
a
la
Amb
gestió
complicaci6
d'un
comuna
propietats individuals,
en
�s
als
amb
exactament
difícil
fa molt
pla
és
no
tan
i
eSl¡ai
quals
la:�gestió
ompa r-t Lmerrt a't
o
El
dels. afers
sinó
"socio-obligatòri
però
drets,la qual
cosa
fet
rivD.litats
l�rimer
a
passa
que
comuns,
les
en
pogut triar,
ha.
no
mateixos
complicada.
està abo­
que
comunitat
una
dels
d'ésser positTiu,
deixaria
tes
veMns
uns
gaudeixen
que
la
dir,
a
m¿s de
a
de
comunitat
sistema de
el
en
no
que
conflic­
i
d'interessos entre veïns.
havia
estat
dels
un
tamb�
hem vist
Finalment,
elements
com
ind6stria,
la
vida
la
impulsors,de
que
i
de
.
les
transformacions
esdevingut
amb
traci6,
ha
calificàvem
sentit
com
recte
gue í.x í.n
prou
ci6
de
per bé
per
a
del
l
a�-¡b
unes
Ja
que
dispossen
infl�ències
en
els
mons
a
en
no
el
trobar-hi
cas
massa
econbmic
España Industrial" i
del
ser-ho,
del
i
per la
seu
sòl,
director
la
en
i
de
l'administra­
Hem
seva
i
molt
terreny
de
el
se-
interessants
prou
que
en
d'ells ho
obstacles.
excepcional,
el
possibilitat s
de
concen­
alliberant
propietaris
fer-ho,
per
de
molts
sòl direc�ament
del' barri
tot
de
crisi
de
Així doncs,
deixat
que
esdevenir
moment
un
desaparici6
ocupaven.
però
presència
la
reconversi6 i de
de
industrials ha
terwe,
propietaris
fenomen
."La
del
essent,
transf o rrnac i6
grans
a
que
en
ha
estudiat,
transform,-:dor,
Efectivament,
seva
els
com
element
procés
la
hem
que
industrials
amb
afavorit
terrenys
grans
grans
indirecte.
t�xtil,
sector
barris
vegada
infraestructures
grans
del
altra
avui
procés
un
dels
estudiat
magnitut,
actual,
.
/
..
aque.
de
Maties
679
d'España;
al
però
aquest,
com
barri
a
Així doncs,
Sants
però
ha
i
r-e
que
social i
en
a
avu i
quantitativament,
característiques
casos,
pocs,
ocupar
aquest
lloc
d'altres
casos,
la
a
suposa
i
ha
passat
nacional;
o
en
a
ésser progressivament
g i ona L
la
atllat.
nns
regional
hegemònic
trobem
que
crescut
cas
En
barri
passat
ha
que
un
hegemonia.
nivell
de
r-e sunn.r'
és
casos
seves
el
dial
podem
no
�és uo
ha
les
i
ha
sí,
hi
de
dominaci6
ria,
Barcelona
en
moltes
perdut
de
nivell
no
oligarquia
una
que
potser ja
i
un
nacional.
canvi
morfologia
del
dominada
Aquest és
fonamental
barri.
ha
en
un
fet
deixat
a
majo­
pel
grup
primor­
l'estructura
Fly UP