...

L'estructura de la propietat, agent bàsic en la

by user

on
Category: Documents
17

views

Report

Comments

Transcript

L'estructura de la propietat, agent bàsic en la
L'estructura de la propietat, agent bàsic en la
producció de l'espai urbà: el cas dels barris
obrers del sud-oest de Barcelona
Carles Carreras i Verdaguer
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
·138
011
.
Ol
�-)C:GnE
En
tJ80[Jl"élfi.a el
piricó, igual
rf2Cl:i 6--
CC�,JC'�PTF.
r=:L
er-a
uni ta t
personalitct �rb�ia,
mí.t.o r
v i.dn
ur-boria
rl(�
Célr;]ctt?l"
de
un
cuc;
de
bn r-r-í
rel.iÇJio�Jo,
los
los
a
AD1'UflO
dE
una
etc.
en
morabito.
un
ciudad,
sensGción
de
el
1G
conf i
hecho
ere
de
una
que
arnós
dcsde
del
cristiana,
el
un
desen
otro
Si
!18SB
rebaser
IJn
límite.
En
general,
esos
dnl
datos
In
re�resentaci6n
rne ons
irnpDrtcH,te-,
[;1
a
S8
:'0588
pnrsun21idélc1 dentro de la ciudad."
la
(7).
Crec
l'estil literarj.
c1[�
fer-nos
errt cncr-o
í:J1lo
que
no
ex
»Lí.ce,
francesos,
Amb
od-
aque
st
pG-
vida
no
-y
nombre,
un
la
una
dltimo
arBcies
dels
In
en
dandoles
Por
5U
y
tiene
barrio,
descripció (10 la vaouotat del concepte que,
clàssic
barrio
el
situarse
desurrolla
o
,
zona
la organizución
ponulor.
b arr-Lc
t.r:
la musulma-
en
le millor
él
In
,.
s
la
unidad
tradiciones
ennirictJs,
barrio
aub s'í
n
santo;
hnbjtantG
barrio.
codificado
í
deli-
de
r':!lt: [:ua
morcada
sus
seva
de
bé aí.ce
8s;J8c.;.alidadns,
ar,tiguo
urticula
y
es
una
baso
blica
SQ
de
la
rioirlo.
monurio
bc::;r' -í.o
�ohrQ
forma
idarí
su
ha
ministrativf1
un
t.odav
la
-coln
tenia la
r¡UB
,
em-
maner-e
harri
"La
a
refiere
58
el
como
rosee
Si8m�r8
ui-bè
parroquia que;
civilizBcjón
la
El
de
enet.r-à
8/\IlCCLCNI\.
!\
definir, sinb només
de
trota
�)e
ar-t e s ano o
convcntos,
í
George deia:
o.
conjunto funcional,
�rotector:
nA,
el
es
1" csuo
en
o
conceptes! El
calia
no
que
Picrre
d' estudiar'.
i
donada
AI lLIC/\CIO
�jEV;\
L/�
barri
de
nnrierrt e
d'Bl�res
tants
�U8
una
c
l
G/,RRI
[)[
que
rue
i
fins
és
tot
aconsegueix
eS"JBri t
.
han
/
..
'I 3 D
fets
l-'�jté1t
fra-;co.sa
fi ns
era,
rlr�;, d'i.
rlc
a
la
VI)
cs
Fr-anr a
Itñlin,
i
a
,
La
tot,
t urí+s
rí
dr.
1"
qU8
s (3 u S
r.r:(]grpf'1
La
e s co
es
Ci u f? m 8 s
a
LI
pcisaj8s di fnrE�ntcs
ciBlcs
la
�sr�férj,a,
de
I i e a t j_ u
mi
.i rrt r-oouccl Ó
iJ
1" escolo d2 ChicRQo,
qun l
í
f ícnr-
a
Lt
zona!
rc
11
centro
do I
c
i utrrt s
terlt�vcn
zar
molt
moment;
trobar
intern
les
donat,
dels
elements
i
consuln.
d8
la
anê l i.u
,
de
l'es�ai
de
ocuc"
no
formulada
ol
he
lstró
les
segons
Les
do
Oc la
teoria
1925,
a
la
de
en
les
de
les
es
de
s
comer--
de
c�.udad
una
fi
Es
(8).
.
i.nq
"
r cue l
te:n
Chicagu
Els
primeres
ús
R¡Jro-
aò I
del
a
in-
models
seus
sobre
ja
SUf'")OS8n
l'organització
d'esquamatit-
hist�ricament
i
d'una
J.'aparici6
amj
dol
els
::-Jrou
trcïcti
es
L è c-
de
ventilaclos
8ixb hagueren
causes
funcions
no
serie
ca lLcs
zon
seves
general
per
ee
de
fossilitzar
i
r)enetrnr
di f er-nrrt s
i
ciutats
8m�rad8S
serise
valor
de
é �i
du l c.i f í.cuda cer-cant;
l' anà L'l s í.
de
m
sense
cie
geografia,
•
Is
de
urhà
cie
especialrnont funcional.
.
un
dades
t ravés
a
11
i
tot
urhann
una
y,
.rr-orri text
humaria'!
"ecologia
la
di f cr-errtc
I;,i]c!els
la
'J01"tncions
ma n u a
m�s
Llnif�rmo
maner-a
en
a
las
des de
l' nnco Lu de
de
rnnde Ls
r-eve
barrios
muy
GI
en
les
es Jac .i o
El
van
ss
son
de
sociologia
de
11
"vent:i.lados"
o
E.:;" introduircn
ximnc i nns
lr��)
í
s'é1nolT1c:nnva
que
fa
e��
que
Aquests
influ�ncia d�
la
rn" en
no
qUE.:
(i R l s
un
I.lclucl
e"
los
e
transici6
ouarrtl f i.ce c i.ó ;
"bu'l Lí.c
adjectius
o
Iu
srna
"Il"GS8ntC:;CJ_ó d['l;-�
In
;- n
s.
general,
i nt er-madio s
Iu
t
'aquest Rsper:i
d"'incor�orar-l�n
tr�ctar
una
on
dol
In
�ero
connx i a
rr'élr\cD��,í.l
.iodem 11eg:i, r �
quo,
bulliciosEs
Y
el
Ll í.c eoc f.at.ur-o
de
va
(3 x ��
rbrma
trilvrsí A
LA
hornngen8n.
fill
r1r,oÇIl'"'àfjca
r.
�c00r2fia an01o-saxona,
t ic�::.
l'(?Ccola
de
dins
bEUT'j
I=.:cpanys;
a
tesi
meva
ovprgrmy i
rnc sur-a
ri, D rel s
de:
"
ni
r
1\
nombrosos
evolució,
econòmiques,
de
un
en
la
Sl_ tuaci6
¡"lroducció
Burgess de les �reEs conc�ntriques,
Harris
i
Ullman
de
nuclis
m�lti�les,
·
/
..
140
lDt15,
r'o
alhora
s
'hon
segu'2n
�ue
l'espai
dG
intern
I\iixí,
ol
Y'("3quicr8n
t.urn L,
:?,eí1n
do
cond.i
debicios
c
í.one s
acc
es
e,J:[J I)
t;e
sc:gundo Lurje r
la
con
distritos
he)' Otl�OS
no
rszon
ac
veces
zac í.ón
den6sitos
de
Harris
i
dels
de
Ullrnan
mo s
t r-a
IlU8
r
i.jjcn
v í.v i
es
sbl
s6n la
en
que
mecanismes
la.
duen
clarament
les
a
en
a
dels
preus
econbmics
CiutAts
terme
dubte
�lO).
la
c
Los;
en
endae
z ac
i ó
de
se
que
nor'
,
8jem�10,
lujo
r-ar-as
actividedcs
s
Lt í.os
a
no
mas spetecidos;
o
de
los
de
13
acción
In
,
esta
por
y
en
camb i.o
En
.
por
lJaratas
d'
I
re
teoria
aplicació
grAn des
de
de
cri teris
nrodueix la m�xima accessibilitat?
causa?
que
na-
c8nfecci6n
la
ejem0los
manca
QC-
oo
jerro l'o
ocurr-e
i udade s
ciertas
dos
la
lloguers
seva
o
de
Aque s t comontari
clarament
com
un
yuxtopu8stas;
constituyen
,( 9)
Loca Li t
como
,
arofls resirJr�ncialcs
ñr'ea�3 d8
las
Lo
judican mutuamcnte,
i'rJ8rClué millora les comunicacions?
actititats
que
o ar
encontrar
a
a'l qu l Ler-e s
factor,"
qui regeix els
del
algunes grar"iC18s
S2
les
y
generals ct'cxllicació:
C¡Ul
r U8
mercancias
de
cuer-to
e ste
de
�r6ximas. Finalmonte,
llos
paoar
Locu l í.
la ind�stria
snda
halIn"
sc
;lU8dcn
oe
conas í.ón
ti
de
hay activirladc�)
de
t Lv.i dades
la j_ncll:lstrií1
,
aolomEraci6n
es
.
es
la
cent r-e l
..•
que
•
).i
max
rma
de
acostumbran
se
hombre
gonerol
ei ErtL1S
"
aeun
ya
,
benefician
S8
por-que
l
utilitat
la
que
difurenciaci,ó
la
.
r:n
.
b
-1
d
l'l [.B
prirner- fector.
8jem�10,
la
dol
acces J
agrWJOJI
los
í.ón
dQ
l
d8
causes
e srec i.o Lee
pun t o
e
en
vE1riB�,: les
mes
podem Ll eq.i r-:
.
'.
del
los
Johnson
lo
a
vegada.
[lrogressivament
npgavcn
.nanua l
cada
explicar
sense
tividades
yu
intrucluint
nnn t
-com
No
es
i
Der
on
les fa
passar?
t8Xt-
assenyala el
pot predcindir
de
regeixen el funcionament de
capitalistes
ni
de
Però m8s endavant
pr�pia validesa
com
a
o
els
l'estudi
les
l'actuació dels agents
Johnson
model:
possa
també
·'Quizé seria
.
/
..
-1 !r 1
mejor considerar el enfoque
guia
no
orientadora
como
(11).
litat"
ho
geoorafio
donat,
de
les
pai urbà
o,
més recentment
�tnics
socials
o
o
teoria
una
intern
fruit
a
mente
ha
la
assenyalat
ricas
c
-àrea
Le je s
de
o
pel'O
,
component morfolbgicB
13 definició
la
de
banismo
t r-ab
e
a
l.evà
i
jo r
a
se
barri-,
todas
con
ti
ca
cnen
t cqor-Lo
a
e
que
en
-Em
de
han
l La s
qUE'
vul.I o
bi o l òní.c
que
,
o
Van
féu
los
orgflrüc
la
ghetti
l'espai
de
i
e
ut.a t
s8cundnris,
un
dels
geografia,
estudios
ctras
y
geógrcEos, més
de
arqui t ec t as.
dels
ons
§j �u�-
l'l
és
dominant
s emo r-e
la
delimitació
des
de
l"assumpcjó dels priricipis
Corbusier
ó
lilJres-,
els
ci
claVGs
rc u
I aril
de
la
:
ur­
hab i t er-,
..
(13)
on
zonificació
eapac i
al
i
la
cornunicaci6 cnnt ra la
o
Larrt c jarnent s
ric;
del
Lqu.í.errt eo
�cgn3gElció
i
e sna
s
e Lernerrt s
v
as
la
("Los
f'unc ione s
r-o
esrlÍr:i. tual"
un
la
percepci6,
í
com
de
la
Laru f'Lcac.t
fortament
interes­
arquitecte justa­
c
í
que
i
de
cunt
als
otros
parte
encar-a
Le
construcció de
Un
t.eòr-í
aur'o x i mac
las ho ras
reaCCiO!lí:lr, fins
conc i.brrí v
grups
10
de- l'es­
elaborat
gem�¿3iado ligadas
-;)ossiblern8nt involuntÈtrioment- 10
En
dels
ha
no
11
"persona­
nombroses
sorgit
barris.
gran
Les
l'hora
barri.
reCrEJé1rS8
,
�lr i ori tòt
ris
del
d'Atenes
carta
ciudades,
interns
caracterfstiques
progrés
de
manca
són molt diverses,
urbahistes
i
les
sectors
de
segregació, perb
la
particulBr��". (12).
iones
i
como
y
la
podrian analizar
"Se
comentat:
definic1.ones
de
l'estudi dels
aproximacions
hem
doncs, descripcions
l'arquitectura
sants
.que
las
y
barris.
de
camp
de
comprendre i definir aquests elements
els
urbà,
de
urbana,
f'o r-ma
de
la
una
como
estructuro
la
sobre
especifiques
funcions
a
per
Del
sobre
generalización rígida
una
La
estudios
los
en
n6cleos m61tiplse
los
de
(14)
compost
quals sÓn els
"d'un naturalisme
"
d
de
un
mu
/
Bar-de t
Lti.o Lí.c ít.a t
locnls,
grups
.
Gas ton
..
do
base
,
Loca l
definiria,
( !.'i
d 81
f onar. entats
Le s
en
�
Un
ex
s
d
pon en t s
1
E:
e�jco
lo
or q
�
barri
punt
ha
1
com
n
fa
,
mil
l .:J
,�
u
c
dí)�,
I ro,
'-_
11·s
te t
rln
U
]
pe
rt
'"
_-=.>
errt r-c t e i x.i rte s
on
la
sumí da
r-o
t'81ació
111;·
en
da
intercs:'Dnt
el s
entre
L
1
ci
conceo
nrqui t.r-c t e s
ut at
"espi r'i_ t ua L"
o
:';¡ÓS
.i mrna teria1
1 "'obsGrvador: "Los har-r-Lo s
gran des
vnment8
s
arrd errt o
nocer
f er-enc
també
o s
tc t
y
que
las
ticnen
dnntro
desde
í
en
y
UllO
comunlC�
CGrt�
c or-v'i c r t e
i urío d
,
,
no r-
en
do
lE:r
un
r-eu l
i>-
.
IJarr�-
la
ci nc-centes
-d8
c.en
t r-e
aie.r-o
,
x
s
Ci .nc
duna
és
es
p:_;rcGbut
les
son
cuendo
S8
los
"monument"
als
1CJs
a
corrers
8n�l.;�::.
su
un
evo
Ls
innresnr
puerle
erno
.
Luc i on
l' é.f',r8ct8
urbanas
los
relatiel
con
oueríe
l ear-
reco-
l'altre
br.ndr
o
edifici
públic
y
de
a
la
su
re­
Però
dc=::
l1osc-i:"
[len-
como
(16).
ellos".
sector,
eprc-
'lontà.-d_ament per.
propers.
dc,
IJnU
banda
Se
hac ie
la rnorfnlogia,
momento,
·rntimê:mentG vinculado
va
CJiri�i
de snu l Lnrrt
Però,
zencs
común
i
segui t ciQS8nVolll�a-
ha
que
or
que
¡JLlc:er': trobar-hi
tr:
dl�staCE.lr-ne
persona
ó
epc
a.rbrp".
un
be r r i
í
la
la
08
t8orü::
cè Lv Lu Le s autònomes
dE:
en
un�formitBt
13110,
"Hi
les
exercia
í.a
una
car-àc t er-
Luprrt més enll� d'el
mació ha cr.La t r.ulminndé":
c
una
l'as8ectc material,
ricncnvo
de
nue
en
ve z
nc
el
quo
el observador pu�d8
ci erto
de
E!"-i
és
no
distri tos
o
que
ex+ ar-Lrn- cuardo
a
te
Por+r.í.em
.
eI
n�)
Dreci sa:
Lt.r-anas so
hi
que
coropo s.e t
aquest eS¡JEctc tot�¡}_j_t7cdor i nY'!'¡onic:i
ximac:i ó
fi
urbana,
í
monument
dr.I
jerarquia.
de
u
i nmor-t.à
seva
orgònic
tot
un
cnm
i. t3ri
dc::;s8r1voJ.u!lélda tota
fou
el
,
que
,
rJurdet
.
connidsr�t
ho
que
Irie t qu
(rs).
atents,"
d' aquí
i.r-
bnr-ri
r.ornun
la
dr:
cnusa
c él
ve
botejar aquest r::sg1oó l' esUls{)
napnr'
filmílins- i
mCfl/fj
r.onnebur!e
no Lènri c a
,fI_
s8qLJs.
de:
Gn.'-;
quan t i tril.ti vament
dl'
vam
que
el
evocar
('
nició
espiritual
tu1rnF:nt,
í.nc-cccnt es
J\
e i.u
ocr
vi
de fi
uno
à n �i
i
la p Larr: f. caci ó
de
fon arne ntal
rlor.a t
f'nnri Li o r-a ;
�roquinl
e-.
I en.e nt
vnr-I t ab Ln
unn
qu i a
e
n'han
que
tots
a
r-e l ac
,
ha
que
A�u�5ta anroxibarrio
El.
forma
ne
de
t ur-a Le ze
.
/
..
se
1G
,
/
1
c
nns+Lt.u.l rto
8X¡nrj enci
conr.r,·tL.
e
mor-f o Ló-rí
unided
don d �
u 11
1
-:-rl""
l.,.'
......
cn
[) i
u,
1"'I
e,,;'
..-�.,
.A.
f orrrmc i ón
parél
In
ant:ï.QuQ
éJ.quí
sc
�;LJ::..:d:J_CIl8
uno s
éJ.
s
L
..
Lnc
i no
etc'
�c.
n
c:�
dt.b
r¡U8
..
mor-f o l
es
y
con
t.crri do
el e
ci 8
U no
o
dr.
ra ;'-�L..lS
es
u
tos
de
tot,
corn
]8S
de
p ar-au Le s
a
.....
.
.�)
.
en
-,
e
social-del
�
I
I
\
,,;
J,',.
SET
durio
rne
di
o
(
:
rí: o s
r"o
t,-,� n (�II
e:
'"'
)
\,.
...
nnr-rí o
f'unc i óri
es
su
fj
c
flor
t c:
L.J na
una
er-t o
JI'o;Jia
e i t� n
c�
... .)
es
í
t ur-Lzudo
una
y
;
que
r-e
l
con
lac i
0;"(
�_�
'._1
quo
c-;stan
ne
pr.r-t s s rplL�t.;
�-,
\._J
e,_I
das
e
y
,
son
l'-L ('o'"'
1_
oconómí.cr,
j
p ,11'"
I Lo
l=jS
o
en
ton
ei
,
on.iflrJ8S ciude.cles do bny
1,:.8
hürrios
(�stos
�
f'unc i6n
la
t.nda
d.
tructura
coneixem,
que
la m6s
de
les
quals jo
les
de
t í.nuac i
l "aceoc i
ó
sociolog.ia
del
é.�ngle!3n
í
soc
e Ls
c.
cur'nc
trets
de
su�)
fronteras
que
tivo
que
vida
on
él y los
(10)
�Jo
és més,
influye
y
refleja
de
Esto
,
.los
r-e
dir
,
ximat; també al
v8inat,
al
t.er-Ls t i que s
18
alga
de
un
or.cs
que
el
que
es
punt
s
y
en
sentimientos
l ac t
de f irr i t iva
a.ir-o
f'Lsí.cars
tienen
quo
comvar-t en
ti;Jos
en
tr�c-
hem
unas
tot
-uno
barri,
intentant
morfologia
morfolbgics físics diferencials
als
habituntes
"he
terme,
s'avingui
b i errt e
(17)
o;::¡r'ox:L.rnacions,
o
onem
r-bunn .11
•
r-e lací oris:
"Oentro
ClLKtls
aus
ó
1(.:.
,
les
eocí.o Lop ía ," de
li':'
los
critica i
nrovinentn de la geografi8,
df�
Pero
,
deienríonc i.e,
u
altres
nur-te ix
er-bo
out6nomos;
función
es
t odo
subordinarJos
VD;11(3nte
simple
uno
CDn
t:..�n
lE�.3
contienc
B!I
rtr:
dE:
r;U8
unes
bar-r-L.
"
,1
l�anàlisi
con
ell
t.r-ot.e r
dc
cnr-ac
I
-,
C'
soc�i_;-l" rol
t�
e l e r71 c�
la
en
Y
o ar-a
corno
i no
cfcct.' vnrnent
sobr-e trrt
r:
t o:.
(.,ctróooli· rnodor-na
lo
rlo
que
'�':
li:1:'i.ltivG,
tant
u
soc
Constitueix lo millor aproximació
mé�J
oqi
esta
t ruc t.ur-a L¡
o
r10m':;
-,
O"
1_)1
le,
..
.._;
de
Lo c i
l'Jorn
{�i-"'l...
'J'
rJ t:
";
..,1,
e
•
eeso
r-o
L,.
l· m�'r¡l';
\..A,
.
,
81
C']U8
au
y
ciurto
na:Lsajc: urbana,
ci e
a
,"Jé1rtc�.
flor
3
-,l
í.mbó l.í.ca,,
un
vecin-
quizé s610 el
comGn,
cierto car-éc t.er- colecde
la
gente
sobre
la
t ab Lec en
los resirlontes."
de vista
"ecologista"
.
/
..
Gsnocifics
fou
detcrr:-:inor
de
cerca
C]l18
combatut
d�i f'cr-urrt
a
�orts
l'8sp�ce
de
d8
qU8stions,
en
dé f
í
rrí.t i.ve
con t
conc o r
force
ríe
qu/ í.I
y
r-ad
t.r-ave
Lí
1:1
et
í
í
à
humainc
ncrrt
non
c
t.Loris
I
duns
a i son
e
"
í
nusc í,
milinu
tel
un
Ges
eJ.8
í.rnp Lernun t
t óe s
2.
vie.
dd
i n.i.s
Gt
s�aoit là
il
urhuines:
D'aquest tipus
r)5r't8ix
bÈ'.si.ca
mes
s'en ha
no,
mació
ments
soci6ls
cular el
biologique.
medi
barrio
un
o
)
Frente
y
que
en
on
el
una
des
et
C '8St
r-appor-t s
"ur-hc í.n'".
en
del
AIdo
com
s'han
desenvolu�at
a
partici�Bci6n,
marc
associ.acions
recent
Es
es
sistema
local
que
no
que
en
queria
idoni
sein
au
de
política
de
(19).
nais
ciudad
tielr:po el
601ectiv3
que
si
,
aproxi-
d"una
lluita de
movi-
els
les associacions
verns,
como
1E!
des
complementa
que
realitat
en
al mismo
(y
en
marco
de
parti­
en
los
hab�a�omiZBdo
que
ciuda­
a
la
sujeto pasivo; frente
ningan
caso
ver
los
en
d�équi-
nostre
tracta
assenyalava "la
pretendía mantenerla
Administraci6n
Rossi.
la
de
sens
ce
punt de vista tieòr í.c
sntés
distri to)
un
al
que
parts d8 la vida social,
a
vis."
do
cedre
rar1-
COrni'10
.rrob Lèmcc
Las
aproximació important
donava
les
text
fameux
des
.......__
naturelles.
rF�c)�,ources
sociologia urbana,
Castells
barri
urbans,
Així,
..•
poblaclón
una
el
dcsarrolla gren
danos.(
de
com·
barri.
S8
que
'Jolitica al
classes,
de
derivat
bé la visió
molt
de
,C;;:lt
de
____._c
reproduction élGl'"'oi.e
nr'nc e s sua
du
iV811s
qui renvoient,
nement Gt d'oroanisation dG la consommation collective
unités
r
ensombl.D
Un
l "er.v.i r-onnernent
lé.i.
iiJr
tres
__
sn
ja
�ue
idóologie r¡lo-
UnE
SYStènl2 génól"'cl
Le
dimension
SD
1.
d'écoloqie
terme
soc i
on
s
confon
tipus
un
ecologista
r-c.ipor-t s socioux,
lo
done
pe.s
rrt r-e
aepe r-ademcn t:
08neri
qur.
vista
de
�U8
Eon
sous
Punt
prcJrJi.
ossenyalpflt
clF3C>
l "u t í.Lí.s e t
è
,
culture[naturf_3,
Los
aneLi t �ar
d6sion�cs
quus t í.ons
3.
l
l ;cnsc:rflbl(j
cnnccrnunt
br.'lu
Cen
ca
C]U8
,
tot
lIs
Cast
per
ambient
SOCil115.
r�lncions
de
rnnd i
un
impulsaba
ciudadanos
.
/
..
las
otra
formes
cosa
a
.
que
simo les
des
ciudadanas
tra
vida co1ectivB."
cap
a
de
llibertat
la
1964,
barris
teren
est�n
poniendo las.
(20(.
esdevinguoren
els
posaren
ponular
l'espai ur-bà
de
jubilats,
t.o r-nava
formes
vida
do
gent
i
f cc t é1 V2iï
Ln de
d
mef¡
�.3CU
e spu í,
li
ha
unns
s
t
a
trypti�uc
és
��o
e
Lhor-a
,
té
de
gens
b��n
hion
connu"
d�unn
ar.tic,
bonda,
d,::
cie
i
"barri
í
cr-nac
les
ó
.\
Aq U f-JS t Q
.
o
inns
d
:1 men :':l o
bf?n
div�rses
ja
8strC\ny,
d8
o
pot ósser
que
er:
per
o
diferent
F�rré.Js
al
-l'un,
estat
cas
de
o i vr.r-c í,
la
la
la
com
invent
del
ja també-
anomena
"ce
apreciable
ernbrló
li t or-e r-í,
.
/
s
en
.
a
fJarcelona
a
diferents;
gòtic",
tot
primerenca que
contrast
tothom barris
"bar-r-í,
esco-
aerar-ada
qsrcelonf:i,
eixamp1e i suburbis,
el
d
han
tradició llarga
rue
"
ft
Iq �oditer)bnio té
encara
emh
del
al
a
els
que
.
generals,
menys
referint-se
xino"
no
de
llars
educaven
qU2
dnc i
certs
revivien
ciutadania,
les
maneres
més
antic,
a�reciab18s
el
o
revolució industrial
l\
.
(21),
casc
o
d�Euro�a
una
d i f cr-nnc í.ac i.tins
vius
de
cir:
llegir-s8
'lot
que
mes
,
i
cliferents
prjmc;rc vista ontre
són
l'arbret
a
Vl dJ''''
a ru er. 2.
l'
opr-ox í.mac Loris
llarga
i,
t; n
oportot ben aviat -pòr tant,
noves
dirien
cC1l1lunitar.is
la pr8�)a
demés c�utQts
les
t òr-:'
hi
més
fer
en
corn
!JrimGl" esgla6 flolí tic
de
OarcslonfJ.
de
uno
de
qüotidiana
esperi t
un
la
a
autogestió
.
aplicades v�gad8s
majori2
crear-se
moneres
j_
Aqucs t e s
ric
l'an�cdota de
de
anr-op
�
ci ví.Lí. tat
ciutat
a
vi da
perme-
que
una'
'
'
él
important,
podia ésser
que
la
de
o
,
la intervc:ncj ó
en
del
fonaments
sociblegs. Més 8nll�
la
l'Estat espanyol els
de
lluita molt
cie
marc
un
nues­
d'associacions
llei
incorDoració de capes fins aleshores passives i,
la
vegada
industrials
de
l'excletxa
de
partir
a
reunió que suoosà la
de
yentida­
barrio
de
del renacimiento
bases
Efectivament,
ciutats �és
les
en
asociaciones
las
"administrados",
.1 !� 5
·
ja sigui,
al
la
casc
moda
lus
de
com
a
de
naveI. les
ccn t r-e
cie
haixos
[Jo
;lrostigi
la
do
-l'un barri
obrer
degradat,
do
vic.i
ti�ic
rlels
fi
í
c
r.
=cnut s
F!J.S
borat,
:.isi:òr·[
c
hrina
r,
d"üntiqLkris
,
corn
v8s¡Jres
qud s evo l
rlels
murri.c í.p ic
Lnnenendcn t s
més
aqu I
cap
"obrers"
�LlC
F1
J,_,rcr.lonE1
fins
Sant
s' hagi
entrn
de
ben
u
quals
du.i. t
l.s
V8:3')f'8S
t ar..hé
com
vui t-C8nts
el
con�ult2r
lot
mentre
t0!:3C2
un¡',
del
l
n
"hi
havien
que
nou=cnnt.r
rl(;
t.r-n l
o
,
SRt
gc.irebé
secc:,on�
t�s
te:
tots
rlcstinndes
fix8S
enc��Q
urbanes
l\hUlldL1r1ciG ue
ccp t.un I
é!:'.
el
ol
seu
lo
r' ,;f:;_nic:Ló
o
ha
i
�81
seu
ri mcr-,
Em�;
vu
csui r int8ntL:nt
GC
m6s
sevr'
una
�ro�i
br,rlrl:�
-
..I..
tl'osscjC1r
en
aburidan t
sobre
n
llibres
Q_l s
des
del
n
menys
¡(lés
d8
des
l
l ern
l'obra de
fe t ,-.1
(23),
"HJrÒ,
sobr-onns sa
segle
8closi6
difusió.
aquer.t
vo
mica
fl'�J.'8ni.:s,
do
treball
de
estructura
a
r.lef! nició
con-
tot
')e
ca�
o
alc;unes obres.
ella
inb:.:rnü
lluiaqu8s-
¡':.erco Ta t jcr-
fl'ns
avul'·
-',
18s
,
Justament
aru.
dc:stflca.r'
pas-
regulari t.a t
interés i !)�ls instruments
oncn
l
quo
IT1¿:mCiJ,
fer
a
t.a t
una
period; stics
[!mh
i
íJorlnr de
-
-
tingut,
amh
11rO:10rC:J
11
ar-t Lc Lus
13
[lc�sert
d6na Lluís Casassos
en
barris
em'16s
GllS
la milJ.or monoq,1:�Rf-j·.Q (j�!
s
als
li te;rdtu!'ll
r¡UB
han
s'ha' 8st6s
nur;
conj�nt,
Dl;
rí.i ar-i.s
els
nue
possibilitats, ja
nostres
nou-
-Gr�cia-
d'ol tres
s
as
(�.
Lr n
relllf3S
li tr.ro.turu ben
uns
als
rie r
el
ja si�uim d'al tra banda,
me.trc
bibliografia
aernb Lurrt
Ics
comnlet8ment
lD
barri
a
i
uunn
hom
o:)OSO-
ple d'edi-
l'nItre,
eixa np l.e
l
pro
f\ryJreu-
rir-o
f e sonórní.a
portuaris,
és-;
que
els
e
de
d'oficines edministrat�.vcs,
i
d -Rril1�
errt r-e
,
-�ants,
uns
mort
subur-b ís
nncnr e
"animat"
"f e t s"
mr.r-xant.o
bL:.r'ï'i
Q
ciutut- i
soctnrs
,l.::rt
cr�oci6 do J.e burOEsia
l'nItre
f�ns,
•
do
.1
(24),
V=l'O
volnr
'''';;J
.
l'espai
..
'-'
..
b c...lC
_-
.,
l
"
__
rli
d:-;
Lo
::'n
,
J_
I·'·
re t.!
08,,:,.tc
és
l onrrtu
¡Jc
Inj_elltY'i1�:
er-ondo
ne
nu cvr.
exc81.1ent
i
l"usultat
.ac i u
85:
I
dernrlo
do
f e t.r
c
i
30ns1
arnbi cl óe
,
interna
dc
Èlr8c�::
llur
ci
t:s,
c e
Loria
,
rue
la
lL
comentar
una
c
01
dc
Barcolona
a
l8rsonttlitzE.ldes,
�cr
mocel
'�emblfj
rna
os
Eo t c
y
i uríud
e
o
Ho:JJi tul
l
ni nrjunn
i.utlud
,
ton
d i. fi-
doncs,
Rossi
de
aspecte
21
disseny
mor-f o Lop iu
su
com
es
�ermit8
consi-
i.ó de ti�JUS
socio-
nos
que
l
e
delimité1ci6
cloro
Gstf3
llor
registrat,
hu
tal
ap roxí.mac
[_)oc:Lals
,
�nrtir
Ics
Lnnrrt
(28),
do
la
"unitni:s
d'analitzar d8s�rés
de
veure
"ecolooistE-l11
(lU8
no
prové
que
os
si
hi
hem
ha
el
una
comc;ntr:.t
t.r-Lo t urnen t
t r-ec t.a
Es
ó
,
,,�,
er' (3
c6mentat
Ln t.er-or-e t ac i.ó
uno.
I
t i qur-s
t l' G
hem
que
Bar-ce l.ona
de
conjunt
ClU8' coris t í. t.ue í.x
la ciutat
o
e
¡Jal"
rtcfí.ru dor-,
hecho
otro
ul�hèt i clo.ssr-s
pob Lac i
doncs,
"Junto
ex is
(�.5).
Larlo s
SUS
Y
l" cstu-
(27).
S�J�
terminolooia,
la
d8tcn"j,orat.
Coc t.a
ncr-ò
ja
RC1rceloneta,
morfol�gjqucs
21
,
en
que
13.
de
recentment
ur'buni
e.L,
Lar-nu.cn t
vu
mo t e ix
11
no
l'enfoc
de
es
i c i ar-
(26). Constituc:ix,
f undac.ióri'
c
cual
n
bar'Y':'
SGU
nEf�Fí:.:
eT
do nrle
-; J,'"
més
lo
t=.?
81
mur
l
el
l,I
,
:c;
InI'
.•.
Segoné1frient,
Lòqi
1 ur'
I
y
rC5¡lf;cto al resto de
bur-r í.o
l
c
sinDul�r,
un
srao
o
tan
cI"eSJL1Í
con
clarament
i
en
i
vaig
C.
quetln rd s.Laríe de la
r t.e
un
l
Ci3.C(J-LI
,
flor
'lu::-,rto
tronsformacions
Ics
l
l'
[.1.
b""".
físics
lJ.fJé rcixccom
morfològic
I
rí e+e t
d'aplicacjó
cas
n_ 'Lmi ts
del r:
en
m
r.u
��!
dr.L
p L, ntD
)2C10 urbc no rl[;�:;d:-:-;
o
-ir-o
ol
,101"
f6rrcé:ls
vies
fisic
la
e
(JXQI1I,lll� mo.gní fic
un
que
de
di ntre
1
l'
::I f
t c.:
llinC_?,
.,'
"
..
[ll!rf'cctC!.m8ntc=.: dol Lm.i t.arío
rcd
un
LI
1.0
t
1 'r;_�tl'ucturr..
a¡JLlt'CC8
1[\
"
l.;,JI�Urll,.n
nnl.
dels
de
de
de
l' obr-a
t:i tol
força
l' estructura
clefjnició
urbnnce"
d'unos
-en
continout
50-
corr'8s'Jond8ncia.
aplicat
au
o.
861"'-
sinó de
t o r-s
.
/
..
l'a�sessor3mDnt
ria c
Ló
del
t or-r-í.t or-í
Aqucn t o
ori cntnc
t r-nbn I l.
dels
tr(dl�111
citr:ll
urhnil'.2"
ClUC
pista"
fJués
Iu
i
cohon
í
(29),
d8
la
es
a
clivr.r'!�c�)
jo
planificació
p r'oríu J t
lC:5
en
que
l'nbr'f1
\lc:oncl['�-j
.juc í.nmerit; cont6 l'atac
fng5n
8rl
que
uni ta t s
oneríus
,
"def irri ci
oials
prou rellevE!nts
B
tipus �nics i irreductibles"
uns
de
l'anàlisi
acc8ssibJlitat
-molt
vivGnda -només
::Jolígons- i [:1
i
tats
urbares"
a
tot
delimitació de les
divisions
que
contrari
com
o Il�;
eco
lòg iCjU8S
0D crrrt i
...
hom
administratives
nitari
i
de
després
fonts
camp!de
la informació
de
sòl.
trama
urbana,
l'equipament
1974,
dades
font
que
to,ografia,
de
així
la ciutat,
que
de
descriure
ja
per
escolar.
sembla que
considero
en
Encara
poc
tI
53
en
totes
fiar
uni­
la
Des
de
les
són
les
�niques
aquests tipus d'estudis
que
d'aquestes
basen
en
el
l'equipament
de
gairebé
del
uni­
trac­
sa­
mai citen
importància del treball
la
provenen
de
que
mitge­
cert
cada-una
demogràfica general,
pavi­
la
entre
cases
un
eS'la­
partir
a
tipologia
Són delimitades
vris
oaquets urbans
definides
pot constatar
emprades -tot insistint
les
de
són
tats, analitzen llur "contingut sociològic",
de
distincions
mosaic
barraques,
poden donar la informació necessària
tament
lli­
si
infraestructura -bàsicament
entre
del
)
Barcelona, d'extensió molt desigual,
quals
Seguidament,
(i
transport públic,
Der
'Jreu
(2S),
següents:
general-,
distingeix
es
al
�oder redufr ol
variables
comunicació
mentació-,
res
les
de
"8culo­
ens
definició comuna,
ocr
el
seu
l"E::nfoc
L'_
en
Llucstinn
Lo
r.nstclls,
violent
rln L
'nes
a
fer.
ur-bo ries"
una
;J[�r
fllC':�
menció,
cap
rJP.
manor-a
dc
violènc,
p L:
dar-r cr-e s
l'ordo­
dG
d'arquitectes.
cnr+a
una
i
urbana
cnrie e Ll.
del
dir,
i.ó sembla IILlvr-:r
S8VC!
I1
Los
"
soci�lcgs,
SQnS2
umb
t�cnics
d�
les
de
padró municipal
sobretot
a
per
.
/
..
la classi-
7
is
ficaci6 professional
de
punt
(30).
treballDr
d"emprar divisions
en
fan
de
lo
de
quinze
seva
bre
i
amb
una
tercer
(32),
11 �
�'1'-'("'"
L.c,j�uJ
de
corrent
ts
r-o su
di v l ni nn s
r=ne
de
1[�:-:
-1[1
H3r
0.1
dCl'rcr'
t ob Lcr-t.e
quo
hipòtesi
1:3
els
bur-rLs
dqrrer volum són assenyalades
com
a
ccc
i
c er
cr-n.i.xomerrt
('
,;on
dels
.
�
cS-,
clouen
rn
t.c
l'
_
uns
i t Q ci ó
xample.
i
lo
de
18['.
rie
1:-
Iu
bar-rIs
.
.
no
qU 8
són
21
ci ut.e t
fi
la
vido.
fins
[;LI
da l t.abe
ass.oc t ac
ionsv
concc.ic í.o
do l.s
.
I
es
í
aC¡llí,
eut!Jrs;
de
anomenen
soc.í
x
e
fJ
cr-ob l emàt
de]. [;1
causes
C]U��
tiva
e
iu tn t
í
c s
es
cnr-ec t
reviu
cert1-:lf1lent,
c81
cercar
S8nse
menystenir
81s
deli-
s evn
d8
l'
destaca
en
la
s
er-í. tzà
que
lS39
in-
1s
"c i r-curns t.ànc.i e
qU8
i
vell a
formqcici
Iu
en
i
de
dEl
que
de f �_ ni c j Ó i
[;1
formació i
la
Al
causes
í.der-o t s
bar-r í.s
(3L1)
8xr;rr-.:ssa;
cor.s
aqu�st8s
pros-
quals
r.ón
a
una
xa r=
a
els
quo
Juntcment
El
"
pr0[frarnaclO
s
ajudi.
ens
8arcelona."
de
rte l
prT
-rsnt r-e
brir-r-is
.I.S
de
dt:�-
uns
indústria rmr
•
1
conjunt
des
comú
en.
'Jugui
rlL;rò,
,
Fa-
afirmen:
ClUB
corresponia
causos
1
r8fr:?r:�.nt-s8
cie
que
es t_lUF�lG
definic i 6 dels
tot
són
cic
treboll
de
....
consirleren
met o ixo s
oa t o t
de
Tots
borris
"teor.La"
Hem
vj.s_i Ó
uno
n
,
cbn
co1.laborot
comenr.ar- l'obra
certa
s
dels
ells
quo
[n
una
,
(31).
hnv i en
ja
CjUt::;
t crna
avuí,
p
del
l tats
es
volum,
�;i
;J8rfiIélr millor
(33).
Canc:l8l
Fj"Oncl:sc
ar.ues
pcriodistic
l'obra
í.der-ai
Bar-cr.Lor.a''
i
[ll?riLldisme,
s'allunyen
cos a
desmitificor el
a
curis
de
barris
els
millor
era
ells mateixos
Barcelona,
qual
d'altrel
ha
(29).
Cí:Ü
finalment,
tots
"
hi
en
precises
poc
la
pub l í.cuc í.oris amb Dl
en
dui
ó
i
"be r-r-í
de
voga
llorga
d'un
¡:c:r
clin::>
11
sobre
vegLldcs
introduit
en
lloc,
trad:i ci6
dintre
i
s
Gran
"contribuir
de
no
del
des
enfoquen
que
tan
amb
agrupacions,
inical
clsr
la
feia
com
ells
qUE
dades
aquestes
grans
intenció
f-Iuert¿ls
d "al tres
amb
grans
Ce�Jt8 tan impY'8cí
En
habitants,
sodio-professional -�s
vista
Per
dels
n
'.�)
en
o
hl
s
la
,
,
ei
t òr-.' que s
.,
"
vida
la "primavera
l'entrellat
seus
coneixements
.
/
..
150
11i�tbricc
hi
donon
coris t
'Junt
vr.rn
i tLij_t
lo
ò.rC8s
c>d:c:nscs
duu
i FI
é:
elui t
l
a
con
'. / �)
o
do
són
reivindicacions
d
i.oris
J
o
J
lími t s
Ls
Lt mi.t.s
han
quo
VC1c.des.
l LI n t li t
'j o :J u
ja
fo
J 2. r,
rlir i
D'Jrnvc:c:' 6
de l s
ja
lGS
no
n
no
l �J
ue
E?
an "��
hriv i
n
tan
i nrti r-oc ta
e
CéJ;')
rin
;J o r Ò
hi
ha
e
glverns
:Jorlien
fnu
"
(J8
de
són inclusos
Corr2gi rrt=ne
ment
s
hj_
lonc.
que
hn
êls¡Jirr
qU8
on
c
i.ons
una
gren
la
d
tre-
SQU
t j'
s
en
donar
'"}Elnt
do
ja
la �olí-
que
êls��ociQ-.
cn l
rnll.rl(�rc:;
rlivi-
de
taL
cono
bòs j_ CClmr:;ntnocu l.nr-
rr--
RéHT1on-
moltes
í1cr
-1974-7S
irnpor-
tom ò tic a m cnt
':Lm!Julsar
voluntnt
La
xel"
,
ma¡o
un
o
a
ric
i gnar
no
hi
aquesta
f"]UC
untre:
e
posant-hi
OQrc810na,
Lrnrnerí .i a ttJ.-
:!.' obra comen+o ria
dj ferè'1cie
extensió entrE:
d
l Poble
r·Jou,
enorme,
mentre
que
Dl::;uns peti t
d'altre') ho
son
a
boro.tos-
lJ01'C:L
e:.... p
man
dnn
l
o
uns
o
quc.lsnc tor s
hora.
aquestos disPQr_L t o t s i Lmpr-ec I c Lons l'I juntaí, fC�.3tcr:ïont
u
60
tr�ntD-c .í
en
divuloar
-IOpUlélr[�,
c�s
conè'
cxornrLe
coses
comen0ot
nquo�t
en
dc
:18rb,
bfl�3éJ.t
lc;s
cI:i vi:. ! ó
,
er a
t r-ebr.Tl
figuren
=pc r
n
el
r: u
ol
ns
c!'àmlJi t molt
¡lrnhihir logf1lnlcnt,
que
s
no
civils
b nr-r 5.
bar-r-:i
uru[JG
m 2. r_; s o
com
ma
el
pobremunton,
58
fa
pot éi0r8ci0r-�e
eloIs
at
CQSCS,
hom
rrr:nt
scv,ll
l J. e
del
Cíl f)
bó
rJo
f
,
.
el �
i ulty·os
t6
D��:)ociE.,c:Lons
SJ.
t o t r:
rl1l':n:,
fot
rio
maner-a
I \ a.xr,
,
�
desrr6s
totes
que
I t r-a
els
QUt3
ossocioc"inns
Huer-t.ac
8.xis tr.ixi
criteri
rl�
enfrontor
los
í
i
í=-nbro
cr�adcs
que
Les
rlo t en
C5
estnt
bloc
un
Cluc
por'
/\qUC!st
que
d
f i.ru:
do
Cm�lrEJ.ts
Pj_8I1C,
t r-s.dñccíonr.
r,UC'
ciutadans
d(�l:.:)
voihs
de
assoclacjons
los
definidor.
Fort
-de V8!]Clrle::.:.
t.í.cu
r
rt
actual,
rl'bltrc� ol.s �mbits ric los quals
i
e
::
01:3
do
com
e
les
�SrOciRcions
quo
bí:lll,
tòn
de
criteri
el
[f(�ct:i
han
roalitut
13
du
p Lo smació
a
com
i
G8nSG
una
rí.i.v i rri
enouany,
haver
ó
tot
curiau
j.ntentont
I tat
bnr-r-í s,
front
olo
di.
dotze
.
ol
do
dG.
pob Le
,
BarccJ-
recollir
cosa
Pro[JosB a�xi
cnm�letamGnt inexcusable.
nc
bur-r i.s
per
/
..
s
t r-í.
c
tes
una
munic :i.-
1 ;} 1
n
'l f.1
l
(�
..
«
L
_)
.
i- u :; l e�.
"
e
...J..J
...
Tot
1"&1
rccLi¡Ji t u L; nt,
b',·.!r'.·'·.:
c'el
.
®
c
Lnn sot,
cians
_
(3 n
u
uo
,"
<;CV{8
(rl
�
_.
_
í; r: s í_.
domini
(
Lt C'Jc';
,
e o rn
(?
i
1
l12
_,
�
cal
lloc
f r-acc i ons
i
de
'_1
En
\
h i s t Ò Y' .i iJ
l'
..
el
doncs,
(�
")"""'ccl
�.l
'1,
:.
,_
di t
hem
que
•
_
onu
., L..
do
trQv�s
rlialèct"ic
u
clos
di.f8rent�-:
hnn
d.'heC!8rnnnia
de t cr-rrri nado s
ec
d
relacions
nquers t cis
aoc í.a
l
rela-
unes
evident
tr:nir
0;.11
n
qual Ics
del
trib l cr-t
�:s
.
"
ccnf nrrnac í.ó
ja don�� los
lodcm
,
C)'cn2·-
sobrI
insistir
;;roces
se
t eori.n
sobre;
un
quo
"�'C:�3cnt el
la
que
.
s
l:"3S
devG
''") e
rò
no
una
filtres
El
rrc
r:
menera
'
..
el
s
ot
o
que
o ecu
dols
l í.ar- bloc
i
din�mica
tn
i::�. nir
lo
l 'cscc;la
dj fr!r8nt:3
los
r-e
..
Ili
o.
quol
v:
onali tzar
soci al s
classes
L�;�:,llJlcrtes
ons
aquest
en
¡ler
les
(-Il�
bnr-r L
du
justament
Es
bn r iL,
de
produi t,
.11
seriu
alhora.
rncrnbr-rs
Lac i
::" hnn
quo
,n
dJ.fe1"enciador
de
c
Laas es
canviant,
és
í
8sscr
l]UQ
oríen
es�ec�f;ca,
esbrinar-ne
exi
cur ac
l i cn
trové[') de 18s
les
rrrt.e s
concr e
c.nt r-e
unes
I¡'�rtir d'elles.
o
El
quo
i s ta
volgut [�·;tucliar
hem
que
nresè:ic :.8 i
de
v
d8finido1" i
cIeu
actuacions
en
de
social
enncreci6 0urticular
sentit
�
p or-rlr-o
en I
l'element
i
frir-rnac :;.6
lo
en
classes
i
r'e
t er-Ls t
el
seu
I ac l ons
cn
11
,
ie
cs
el
La t i
contingut"
socials
fraccions de classes
t.eb Lcr-t
cal
que
hO.oroduit
�UQ
vamon
t
.i
a
sec
,
,
L.
d
un
En
h.í.s t òr-Lcamen t
í
ccns
la
der-ar-
morfologia
i
barri
e Lhor-a
defin:i ti vu
.ir'oríu'l.ríes
,
nomÉs
ent r-e
�ot ex�licBr-se el conce8te i
.
/
.
..
....
I
.
®
defj nidores
característiques
Ariuc st e s
"
d
acubem
urbà,
s
¡-"ssrnyalor
-i nò
quu Ls
do Lr:
cs
acucnría
m¡trqj
és
,
CDnS1:rUJ_r-se
l
n
�
d'entendre
r
Lar: at
la
ric
©
barri,
urbà,
com
el
més
si
�)r�xims ja
havion
bar-r í,
el
instrument
dRfi nici6
donc=
la
a
í
c
utat
capítol
poble
polític notable,
anterioren
un
marc
que
pODular,
ben coneguda i
el
però,
la
les
més
evident que només
voluntat
i
ja
no
en
f-01"A
r-as
ó
que
,
ta
des-
necessi ta
delimi taciò del
d"'ordenació de
l"esQai
d'�sser determinant.
ha
però
el
lluita
de
Efec-
fan
rJugui ésser
barri
sempre
permeti
que
participació,
necessitats
un
de
indicàvem
-com
ja
sinò l'autogovern
planificació
aquest tipus
En
sin�,
insuficient-
de
i
d'or-
delimita­
pooular pot ésser decisiva;
haurà d-expresar-se
cada cas,
t ernp s
de
d"lCJ.ons
0rolllema
divulgada la informació autènt
contingut social
torn
en
d'una certa deacerrt r-al ít znc tó
la voluntat
que
rnó s
ttrt
l"experiÈncia
sols
extens.
con
la
sinà
Barcelona,
no
el
entendre
desitjable,
denació cada dia faran
ció és
de
os
dclirni tac'¡
seva
po�ular
d'autogestió popular,
sobretot,
del
cal
,
derrt ace ts,
substancialment.
csnviBt
consciència de barci i
no
l es
quan
nucli,
un
la
a
la voluntat
administrativa -seGipre
al
corn
ha
que
-
problema conceptual,
un
qual
la
tivament,
que,
d'J_ f'
.r.cn t
Finalment,
no
en
SRVC!
aquells sector'
nnn
l' cSJsi
corno Le tu.ncn t
ó
que
Ar¡ucsta nlo.rrJlnació és
intcrsticiül�:;.
'�
béH'r'i
de].
,)
'''¡
influencia SO�.H'e àrees
SC:VD
8
::;
iDuol i
per
la
menys
i
Gn
,
que
mAcj.6 dels barris
:H:lrt
l.er
o
l.n
.
,.
a
c
nn
xen
punts de mani f ns t.uc i
uns
més
t enen
r¡or:L fèY' i qucs,
m�s
tenen
Cluc
cobr-o i
no
tJ
del
barri
í.ce
de
un
,
cop
sigui
la història
que
es
tracti
(36).
153
04.
BARRI
EL
02.
Pretenc
Sants
el
que
desgranar,
tre
treball,
En
aquest
Jl18S no,
des
interrupci6
sentit,
de
La
curta
ha
i
ens
hi
ajuda molt,
planta fins
al
1897
més
de
depengué
Molt
larcelona.
-la
determinant
del
i
finici6
de
de
les
Sants
seves
com
a
cqrretera
cilla que
considero
un
ella
a
Barcelona
econòmica
i
ecle-
al
1845-, però independent.
de
causes,
barri.
pot fer-se
El
estat
pi fins
jurisdiccional assenyalat.
treball.
de
alguna
seVa
fet
del
vinculat
que,
la
fronteres,
gros
-amb
ja
de
de
les
que
barri
comentarem- ha
endavant
L'un, l'estudi minuci6s
socials
nos­
fàcil
un
Sants
Aquesta independ�ncia permet
mes.
el
en
és
jurisdiccionafunlünt
siàsticament
de
acabo
que
ben bàsica
Hipòtesi
doncs,
Nova
que
l'element
estat
de
concret
apartat pot ésser considerat
la història
perqué
municiFi inQependent
econòmica
EXTERNES.
�s clar.
Fàcil
definir.
mateix.
cas
hmpòtesis
les
en
a.qu e s t
tot
ell
al
desplegar per
contingut
l
INTERNES
UNITATS
SANTS:
de
t8-nt
hipòtesi
una
si
aqui
està
per
com
DE
segon
\._.)
és
de
resoldre
dos
proble­
l'evolució de les relacions
element
L'altre,
clarament
El
una
primordi�l
la
¿elimitaci6
gràcies
a
de­
de
aquest
primer constitueix
tasca
la
en
relativament
el
sen-
pr�via�
.
/
..
154
veurem
de
20
més
endavant-
Sants.
constitucional
a
en
,
del
levantado
Barcelona,
A l fon s o
data
San�a Maria
de
pueblo
de
t re.c ta
Es
e o
de
Je
de
El
qual �s
del
pla,
està
que
arrib�s
vador
Sants
a
í
vament
i
cases
Ln
poca
els
o rrns.o
camins
i
percel.lacions
cm
76 cm,
per
des
Ló
ja
de
i,
de
Barc
de
al1arg2.ss(;lda
de
muntanya
que
1["
del
pueblo
el
de
trepitja.
Creu Coberta
seglient
des
h�ontjuïc,
frontera
De
a
fou
de
Corts
devant
de
del
mapa
sector
Creu
la
límit
entre
cont�
camps
amb
hi
mhnca
un
al
limit
el
riera
Sants
i
de
forma
envolta la
de
les
que
el
"término
�s
Corts,
recta.
de
clar,
per la
Sants
justament compr�s
d'En Rabassa,
Barcelona.
terrenys nou-barcelonins,
que
la
camí
A
que
pa s s ',
que
la
vinculat
Diputa­
entre
en
a
moment
aquells
jurídicament
eclesmàsticament segui vinculat
la
ésser
a
partir d'aquell
s'inicià la creaci6 del barri d'Hostafrancs
encar�
relati­
els
dibuixa uha
el
sector
(38),
el
l'obser­
és important perqué justament l'any
ci6 provincial
i
una
l'Hospitalet.
un
Coberta
i
t
la U.E.C.
si
com
que
encara
Sarrià"
ponent
a
de
perb,
veure,
fins
mar
segregat
en
pot
segueix clarament,
las
data
La
ferradura
c o n a e rva
(37)
Sapts,
realistes;
poc
del
de
i
Gras
ili ona
simbblica,
manera
Hom
com
e
carretera,
aparat toponímic important.
terme,
de
només apareixen pintades les
q-ue
produccions
y
ciudad
és
q (). e
Barcelona,
dita
la
per
t�rmino
per Carles
fet
'Història de
orientat
coneixem
que
la
de
com
del.._��agnífico Ayuntaïn�ento
l'Arxiu Histbric
a
important
del
estrarnuros
pueblo,
d
�s
data
topotsrafico
Sans,
5 3 ,5
la
primer pla 8eri6s
el
ordcn
aicho
Ior,
-i
Plano
de
l'Insti tu t l\�unic Lpa L
cbpia
1838
malg de
Del
Barcelona,
a
Sants
.
/
..
fins
al
t�5
r868;
deixat
he
"no
prlmer rector de
el
Hostairancs ha
estat
història
la
trial"
Per
(39),
terrenys santsencs- la
aquesta raó
no
és
exterior
veïns,
seus
és
més
mol tes
el
gad e s
ferència;
fins
tudi
de
el
ajut
a
la
el
en
i
propietat
l'hora
vegada
r
tot
18.
l
molt
separats,
Una
limits
Des
de
dels
semblants,
altra
Sants
ma
t
e
unitat
�s
í.xo s
el
comptant
un
les
gran
estat.
coses;
res­
..l.
de
resti
clar
de
cara
deci­
a
també que
JO,
dos
barris
dintre
d'aquests
antics
conelX
com
els
considero
però separats.
imnortant
que
temps
confondre
l'es­
a
així ha
factor determina-nt,
parli conjuntament,
en
com
di­
només la voluntat dels habitants
que
un
de
seria
me
dos
fan que
sector per
l'àrea
dades,
pròpia organització;
seva
que
ésser
de
les
un
els
Aquests
no hi poso
que
ho
deixen
no
gran
triar Hostafrancs
vaig
pretenc
que
sembli
triar
personal
d'interptetar
clar altra
de
sòl
del
cvneixement
meu
r8�:::pectj.l¡s pot
di
alhora
tot,
més
personal d'Hostafrancs
treb2"ll
meu
ad­
Sants;
a
lluita amb
reticència.
certa
una
coneixement
Ninb'Ú. pensi, però,
ti
amb
un
políticament
t e í.xa
barri
un
creixeri�a.
seva
VII,
ma
una
indus­
España
vinculat
districte
menant
veg<.:--..des
però,
meu
ve
el
en
seva
ésser, doncs,
i
tot
vegades
per constituir
que
d'ésser mirClts,
fets,
moltes
aparegl1.i
diverses
estat
que
"La
en
ministrativament ho
ha
-sobretot
estrany qu�,
la
en
n'explica l'expansi6
carretera
industrial
Sants
a
aixecada
barri
gràficament:
allistament
ni -lo
salpàs
lo
ben
explica
completament lligat
mateixa
mateix fenomen
el
ni
ho
(38). Malgr8.t aquesta independència, però,
parroquial."
i
mai
perdre
Sants
avui
es
l'an:e.xi6 hom pen sà
tituci6 allà d'un port franc,
que
mai ha
a
Zona
en
la
Franca.
cons­
pogut ésser realit-
.
/
..
156
el
zat;
del
querra
de
els
amb
í.c
.in t
de
s
propiació
.
..
ha
fr-aric a ho.
a
esdevingut
d�nci2
ha
obrera
ricament,
doncs,
just així
que
nrí.n i.a t
ra
t í.va
La
bui�
a n ti
116
i
de
un
sols
no
vida
han
l'estació
de
Niagòria
cap via
no
franca"
com
que
superavd
un
barri
ha
no
en
de
proximitat;
sinb nom�s
que
un
els
no
penso
estudi
pel
i
blocs
deli
un
��s
resi­
de
franca, histb­
Sembla
Sants.
la
amb
independent
en
d'uns
per
fer
fets
Gran
v
el
d'autopista,
també
pel gran
de
Bat-
can
primer cintur6,
Que consideri la
vol
no
dir
monografia
sobre
"Zona
tampoc
histbriques
generals
ia ;
infraestructura
seva
raons
una
la
terrenys
obert
estat
ja
caire
sinb
social,
els
és
que
seu
aquesta barrera.
ben
zona
ben
la
avui
Zona
de
VII,
suposat
parli �lg�n moment,
no
sense
districte
la
de
La
sigui modificada i serveixi l'ad­
frontera
del.
la
en
lloga els
important
grans
desvinculat
hi
Fins
legal
condicions
en
l
barri,
nou
que
encara
barraques
totalment
actual
ferroviària.
il.
1�ex­
i
autoritzat
m�s
el
SEAT,
casa
sempre
de
franca",
terrenys foren
industrial
anys
es­
municipis
"zona
operació
una
riba
juntament
o
els
fou
mai
cent
de
gu e s
creat
dissociadora
que
Tots
polígon
la
aquesta via �s frontera
sempre
�ort.
fabricants,
als
Indústries,
gran.
un.
quals fou
dels
primers
neutral"
doncs,
períodes
avantatjoses per
fer-ne
de
la
ús per <.:.(,1 que foren expropiats.
L tr��
solars per
seus
tal
"zona
franc
port
esdevingut,
a
.r=-s e
una
als
pertanyent
per
futur
del
el
expropiats, perb
Prat,
Sants
industrial
sector
d e d i.c.
del
i
l'Hospitalet
ele
territori
el
·Llobregat,
del
delta
anexionà
hom
però
1924-
de
un
que
com
barri,
barri,
límits m'hi hagin d'ésser cap cotilla.
·1.
·
157
Vorejant aquest límit de la Gran via trobem
un í.t.a
ultra
al
barri
de
la
de
Sants
celon2
al
ral
m�teix
ha
coll
diferenciaci6,
hi
Boi,
el
sobretot
la
de
s
cu r-r-e
t
barri
del
de
e ra
Coberta,
Bar­
sempre
s e rvan t
però
edificatori
camí
del
bifurcava
C�eu
Sants,
buit
interior
t.a
tracta
es
que
havi�
municipi
IQ
de
llarg
aq u e
Es
manera.
Sant
on
del
p:::�rt
uL
i
Llobregat
format
certa
en
però
parlem,
que
li\ormat
Bordeta.
al
les
de
t
una
una
el
que
sepa­
ó
del
r-ave,
nucli
fins
pròpia
per bé
Avui,
la
de
Medir
ha
Sants,
Ho
poc
un
s
taf ranc
amb
bé
tota
de
un
Bare
i
s
a c a r-r e
e
Lo na
el
inclusió
el
en
,
No
sigui
que
Ll.i ga t
s
d' exe{¡l)les
tam­
G,m::.gl-:l"r
puc
districte
wateix
Sant
de
f'o r ça
normalment
problema t í.ca
els
d'aquests barris,
futur
aparei.xen
servint
santsenc,
dur-an t
i
Sense
important.
Bordeta
la
r-ada
B¿�rtorell.
a
casc
parròquia
seva
sobre
res
no
B�anca
la
�s l'inclusió
Sants
sector
n'és
VII
conflictiu,
de
Sentmenat,
l'associa�i6
els
veïns
de
de �s
del
nord-occi­
Sarrià.
d'abans i
les
que
nou-cents,
de
límits clarament
-cr��V(;SS8ra
cc
de
Corts
les
del
frontera
barcelonina
l'anexi6, n'assenyala
carrers
la
s�ntsenc
municipi veí
el
en
començaments
a
cap
cartografia
dels
aquest sector
en
l'antic municipi
l'eix actual
de
cívic
mateixa
de
nou
dental
pr�s
12
dictadura
riera
si
resta
que
de
str.c i
favorable.
12L
a
considerem,
només
tin.gué
anys
e
límits amb l'Hospitalet havent-se mantingut
Els
cementiri
fesomia
seva
estudi,
meu
seva
uns
êstà totalment lligat al
decidir
factor ben
establ�s
Durant
ferrocarril
centre
d 'una
s
l.
L,.
un
de
la
que
a
segona
del
llarg
·dií erent
tot
que
fou
en
jo qui
al
a.p ítu L,
erica ra
conserva
anys
i
c
Per
des­
en
Corts-marquès
Corts
l,
/
per
'
158
i
l'Ajuntament
vindica
el
compr�s
sector
i
Fabre
de
entre
TvIadrid,
la
Huertas,
(40),
r�i­
i
el
dels
estableixen
el
seu
eix
aquest
on
de
proposta
barri
del
recent
monografia
una
Berlln-avinguda
de
de
divisions
les
--tant,
carrers
límit
sud-oriental.
co
llits
la
el
histbria
molt
recentment,
mi ts
arrt i c s
tant.
tenien
L'altre
l'avinguda
de
de
Barcelona,
de
1966,
primera
la
tat
podem
no
tots
diferent
Madrj_d
-feta
i
dos
pirtir
a
de
cert
Navarro,
sector
s
estat
.més que
i.gu
Fent
í
n
ens
d'estudi,
totalment
cenyirem
"qüestió
els
una
del
pels blocs cortina,
ha
una
renovaci6
seus
ffilca
els
de
de
als
obrers
fet
a.mpo r=­
sort
per
barri
de
batlle
el
�Ldrid,
qu a
del
lí­
els
juny
passada!­
substituí
que
l� possible personali­
Nosaltres
no
límits historics,
recapitulació,
barris
i
l'obertura
malmesa.
límits".
habitants
'ha p r-o du it
s
.un
de
Efecti­
Porcioles,
de
i
Corts
les
d�
per
buit
un
Barcelona
eren
(41),
f6s clara la
ex-municipis
ja
limit
l'actual.
de
sobretot
per
Carlos Arias
de
de
hi havi�
era
vigència. Aquest és
poca
�s que
anterior
volem fer
l'àre2.
ho
els nuclis
situaci6
operaci6
gran
dir
ció q1Í1e
que
representants d'una època negra,
trama
del
en
entre
quan
canvi
el
el
esmentada
monografia
La
re­
facilita
que
�s que per bé que
fusi6 física dels dos
la
,
temps
una
element
VII,
justific�r
a
negar-se
im_:_,ortant
donen
que
e
histbric.
fet
per
els
en
edificatori
veme n t
pot
no
�le
delimitació,
Sants
d i.st ri c t
d'aquest
manteniment
perb
del
e, ::'
en
falseja
s6n ben clars i han estat
limits històrics
Els
Amb
la
tota
però
informa­
decideixin.
doncs,
hem
sud-oest
de
delimitat·
Barcelona'
.
/
..
159
s6n Sants,
casos
Hi
sectors
ha,
perb,
d'actuaci6
de ve!ns
després
lluita
per
a
que
ha
en
Clons
m�s
el
m�s
periode politic
nou
mateix
totes
podem
francs
Bordeta
vista
volem
de
des
la
Baix,
terreny
el
per
seu
Sants,
les
a
la
potenci.ar
la,
coordinador
i
Hostafrancs
soci.als
la
que
de
hipbtesi
constitueix aquest
del
associa­
de
Això,
si
les
participaci6
al
secre­
-altra
Bordeta
ja
que
co­
poden trobar-se.
que
b�rri
punt de vista històric i
popular.
fins al
Triang1e- devant
el
�aper
gammes
afirmar
lluita
demostrar.
de
barris
noves
àmbit- d'abast molt rn�s ampli
Aixi doncs,
de
Sol
nada
dels
difícils,
permés
ha
anys
primer cintur6�
del
expropiacions
que dos
8.djacents
carrers
moments
el
acostar-nos,
i
-per bé
1972
fou
VII
l'associaci6
Sants,
els
en
vegada
la
de
no
d'entitats de
i
de
gener
districte
el
que
justificar
a
per
ciutadanes
traspassat
gairebé
encara
lluites
tariat
breix
de
l'actual distric­
de
les
cedint
anat
ra6
de
gran majoria
totes
-Hostafrancs,
alhora ha
el
dintre
bàsicament
que
la
en
Social
Centre
les
contra
si
que
quals ha
i
del
tracta
Badal-Brasil
de
coordinat
diversos,
1975
Es
hipbtesis,
Bordeta,
altra
una
autoritzada
que. la
la
compresos
aquesta delimi·Laci6.
l'àmbit
i
Hostafrancs
els
en
VII.
te
nostres
comprovar les
volem
--on
Sants,
al
que volem
des
més no,
Hosta­
és
del
el
punt
que
160
Notes
1)
capitol 04.
al
Voldria
referències
primeres,
constants
sinb
la
a
lluita
ció
l
vida
els
treballs
en
les
dintre
de
la
il.
incorporaci6
xample,
2)
la
3)
a
Ildefons
Com
la
grans
primers
del
d'urbanisme,
veïns
anys
veïns
de
campanyes
de
publicacions
meves
de
la
la
crea­
dJ1Hostafrancs,
Centre
i
de
conti­
i
30ci8.1
de
progressiva
l'Esquerra
de
l'Ei-·
residència.
Cerdà,
Teoria gener:-,.l de la urbanización,
(edici6
un
l'�. cit.), planes 527-528.
en
tesi
de
Llicenciatura
en
la
nostra
barri
de
B�rce1ona, �.
de
la
Llengua Caté�,lana, �.
demostrarem
(vid. Hostafrancs,
els
l'associaci6
de
les
dedicaci6 personal
meva
vocalia
per
en
esmentades
ja
les
sols
tan
problema
l'associaci6
1867
ja
no
barris:
dels
legal
meva
Barcelona,
al
sobretot
nuada
Sants
aquí
destacar
cit.,
planes
11-12).
4)
Diccionari
General
ci t.
pàg. 215.
5)
Paris,
Petit
1973;
Robert.
1971;
11
de
la
Langue Francaise,
pàg. 1434.
6) Webster's
go,
Dictionaire
Third
vol.
New
International
Dictionarx,
Chica­
pñg. 1514.
.
/.
·
181
7)
Pierre
de
gues
Ge
o
r-g e
Geografia
,
(2� edici6;
1969
Llobregat,
pero,
de
1956!); pàg.
8)
J.
Beaujeu-Garnier i G.
Ed.
urbana.
Vicens
el
Ar-i.e I
.
Esplu­
,
és,
text
primer
94.
Vives,
Tratado
Chabot,
1970
Barcelona,
Geog"rafia
de
(el
text
Ed.
Oikos-tau,
és·perb
1963); pàg. 337.
de
9)
Jamcs
Vi1assu.r
10)
i
Ol
H.
de
En
02,
urbà
fet
on
ha
en
conjunt. VOldria,
"À Po.ris,
tout
évident
pas
un
le
al
Si
p8.ie
James
12)
AIdo
Gili,
de
centre
elle
des
exemple
un
et
géographique
transformaci6 d 'ha­
la
a
logements
bureaux
en
pour
taxe.
(
grande banque,
cette
taxe
de
taxe
Finalemente
elle
s'agrandir,
veut
t r-ans í'o rme
et
•.•
les
11
n'est
l'im­
apparte­
cette
(el
tertiairef'.
du
)
achète
l'instaur�tion de
d'affinage
effecti­
freine
ciutat-
la
payer la
cette
processus
és meu)
del
explicativa
posar-ne
lconornie
240.
capitbls
els
teoria
una
municipal
incapable
bureQux.
11)
tavo
-taxa
pour urie
que
obstacle.
renIoree
lla t
taxe
voisin,
1968); p�ig.
de
recordar
perb,
Rochefort,
,
terrjtoire (C.D.U., Paris, 1975; pàg. 83):
tertiaire
en
analitzada
transformation
est
ments
M.
oficines
en
le
ub l.e
de
du
I::"
la
vernent
nom�s cal
sentit
estat
ur-bana
Geografi8.
(text és, però,
1974
aquest
aménagement
bitatge
Johnson,
IVID.r,
tret
concret,
me
Ed
urbana,
taxe
subrat­
..
H.
Johnson, ..2..,E.
Rossi,
L3.
Barcelona,
1966); planes 107-108.
cit.,
arqui tectura
1971
El
pàg. 241.
de
(el primer
subratllat
la
c
text
és
i.udu.d
,
.Ed
,
Gus­
italià és de
meu.
.
/
..
,)
., r:
.)
�
.
,
lt)
del
Esplugues
d'Athènes de
Chnrte
La
era
14-) Aque s ta és
Pi
la
en
era
seva
L'urbanisme.
det,
r-o
15) Qaston Bardet,
Kevin
16)
Aí
Buenos
de
1960);
troduit
1974
e,
bàsicament
un..
Suzanne
edició anglesa
en
ciòleg
Ed.
u r-bà
P.U.F.,
d'una
la
Ed.
ciudad.
la
Infinito,
primera edició original és
pàg.
105.
al
nostre
país
per
,
fer la
meVei
tesi
en
El
proper,
1967)
d'accessió
certa
Madrid,
Siglo XXI,
del
:-.utonornia
el
pàg. 131.
nill.teix
Raymond
que
barri
local,
enfoc
Ledrut
afegeix,
hi
a
la
1975
Obra
sobre
perspecti­
Una
(la primera
excel.lent,
que
un
altre
més,
la
perb,
so­
urbaine.
(Socj_ologie
a
ja
Llicenciatura.
de
urbana.
vecindario
ln­
Tarrag6,
força aclaridora
�s de 1967);
Paris,
Salvador
seva
Ed.
més'
D'aquest autor,
conferència
aquest punt empra
sibilitat
Ga s t ori Bar­
1964; pàg. 8.
cit.;
Ke11er,
va_§_ac iològi.ca.
que
(3� ed.;
urbana
morfologia
18)
propi
Ribas
cit.;pàg. 74.
lmagen de
�a
Rossi, .QE.
ut:Llitzar
vaig
al' obra' del
Manuel
pàg. 66.
Aldo
17)
la
re
Lynch,
du c c ió
OD.
Ariel,
original
text
dóna
li
que
62, Barcelona,
Ed.
el
t.".
1942); pàg. 11].
qualificació
La
Lrrt
(2� ed.;
1973
Llobregat,
Ed�
urbanis�o.
de
Principios
Corbusier,
1e
•
pos­
instituciondlitzaci6
interes­
aspecte aquest força
sant.
19)
�1.
Castells.
La
question urbaine,
o:
,
cit.;
.
/
puge 237
..
•
1f.3
i
20) Rebollo, Rodríguez
8.11 t e
21)
1977;
Robert
més
endaVG.nt
mentre
e eni t,
o
ja
residencial
no
-vuit
títols,
mossén
la
de
Na
ja
han
revista.
Clap�s
Mercè
estat
Barcelona
Jo
destacaria
Tatjer
en
Sant
els
la
Josep
al
�§
PIC:Ln
Mercè
de
la
ed.
Tatjer
i
RlL)era.
62,
Mir,
Lo
s
com
i
i
en
,
Cu­
Ed.
la
en
obra
té
resta
nou
ar­
volums
històrica,
a
com
com
de
enfoc
la
qual
interés
a
conjugar les tasques
Entre
les
obres
sor­
d'En Casassas voldria citar
Corts:
poble perdut,
un
Barcelona,
�a
a
i
Huertas,
alhora.
llibre
Les
l'obra
vo Lur.s
set
Barcelona
Casasds,
introbable,
24)
Fabre
periodístiques
posterfuorment al
barri
Sl
com
dóna vijt-i­
En
Barceloneta
la
sobre
publicats
i
l'espai urbà.
Addreu
l'obra de
tides
de
sentit
el
en
obrer",
residència,
de
són llibres
dotze
sobre
que
i
quals
l'intent d'abastar tot
llibresques
"barri
benestants,
planes 145�146.
1977;
dels
mentre
modern,
l'empro
sinà
residir
més
gaudeixen;
que
mansió.
de
Barcelona,
de
de
per destacar-ne
cometes
classes
les
de
volgués
ria].,
de
Paris,.
Anthropos,
IIresidencid.ls"
23) Lluis Casassas,
ticles
plane s 19-20.
d'aquest §ants
sentit
el
examlno
l'adjectiu
que
sentit
Ed.
entre
indefinida
menys
més comü de residència de
el
1977;
Madrid,
Barcelone.
Ferras,
aquests exemples
Poso
fama
Ed.
326.
pàg.
22)
la
de¡l1oc rac ia.
la
ciudadano
movimiento
El
Sotos,
1976.
B�rceloneta del
La br-o
s
de
un
la
XVIII
sigla
Prontera,
Barcelona,
1�73.
.
/
..
1. 6 -1
tesi
cons1.J_ltar-
en
l'obra
a
degrs.daci6_d'u.n
26)
Hercè
i
1974
resultats
primers
la
el
doctoral
fonts
mateixes
les
25) Emprant
ja t�,
ella
col.lectiva,
La
La
els
moment,
-i
seus
m'ha
que
Barceloneta,
la
dos
deixat
de
estudi
patrocinada per l'Ajuntament.
barri,
Tatjer,
de
j.ub l i.c ac í.ó
(10
curs
tots
iniciarem
�. cit.;planes 16
Barceloneta,
llU.
27)
Jd .• ;
28)
I.Ja
e
18.
complerta és,
i ta
Sòl urbà i classes
Ed.
municipal.
Fundac i ó
30)
"Sants
=
be
(!),
alta
un
gra
massa.
31)
Jaume
Barcelona.
32)
Montjuïc
del
ticle,
altre
pobles
del
,
1978.
que
penso
a
1J.n8,
Costa,
política
de
Pub.l í.c ac i.on s
però d'aqui
fan
autors,
}'abre
l
els
Josep Mê
em
XX.
segle
cop
de
de
feta
Ed.
tots
sembla
Hue rtu s
la
Barcelona
cuncepte
,
Tots
set
"Ara
els
contra
clas­
de
barris
volums.
vuitanta
l'anexió"
Martí,
1969;
Barcelona,
fa
de
és fer-ne
que
també amb Josep
Pòrtic,
dos,
el
considerar-lo
8.
62, Barcelona, 1976-77;
citar l'obra
Pla
desmitificar
obrer",
com
Ed.
Podem
Lona
per
Joan
Il.
abans
r-r i
se
e
mat�.!ia�s
l
Bo f i Lrz
pàg.
dit
He
Ba r-c
Blume,
Jaume
29) ld.;
socic�ls:
Bo na L
Raimon
a
anys.
o
El
l'ar­
Els
L'Avens.
.
/
..
1.65
Barcelona,
33)
els
Tots
pàg. 354.
El
de
paper
d'Host2francs
les
tres
uns
garen
el
testimoni
Soc
de
r-t amen t
7,
important
02.
11.
fet
en
dues
l'Esquerra
de
l'Eixample
associacions,
tri­
que
ésser legalitzades� A la primera,
a
darrera
ItA"
d'al tres veïns
si
per
constituir les
associacions
proposà
dieuèssin
en
que
xample" per
lars
de
a
només
qne
i
pres6
la
Tamb�
36)
en
�til,
semblant
he
escri t
James
Kelly,
R.
de
Sants,
teixen
Barc
com
de
i
Galera,
ha
li1•
volien
barri
La
A
segona,
reivindicar
de
l'Ei­
de
esquerra
els
so­
(!).
l'article que amb
Un
Sants,
d'una
s
t
o
cas
una
orientació
r.i.ado r-
i
amic
d'estudi
la
en
nova
organitaac�.É_mu­
de
l 'Arxiu Històric
(en premsa),
el
en
qual
es
repe­
d'aquest capítol.
les
ROC8.
l "h i
Publicacions
elo_�a.
estat
amb
excel.lent
propostes
37) Aquest pla és
(l)/A-I
l'''extreJ1a
s'ocupés
juntament
U.E.C.,
coses
etc.
B, e, D,
l'escorxador
de
Sants.
formulació de les
nicipal
de
del
aquest sentit voldriem que el nostre
f6ra
treball
Il.
c e
vol.
governador -Wartín Villa!- pretenia que li posessin
una
de
estat
ha
d'aquest
i
anys
BaI'c�lona, �. cit.;
capitol
34) Id.;vol. l, pàg.
35)
planes 60-65.
Candel
el
en
2,
de
barris
ja indicàvem
com
nQ
1977,
malg
el
que
reproduit
i
s.
té
a
la
cota
l'Atlas
Tarrag6,
amb
.
el
/
..
I.G.
de
2691/15.3
Barcelona,
número
86
•
de
t_ f) fi
de
.E_arroquial
i
Casanovas
Andreu
38)
IVI�.
sta.
de
sobre
40)
tracta
la
nota
mapa
ca
on
de
ha
de
a
Casasús, .9l?_.
NIg
Corts
les
i
ell
en
bó
per
referint-se
a
una
entre
a
un
doble
sense
de
on
en
de
(pàg. 44).
Sants"
mateix asseVlra-
ell
�s
una
po Lf t
podria ésser
i
la
"agressiu"
capital,
gu ne
a
a
s
la
annexionista
ca
inversa?-;
al
Pla
de
qual justament
vegades
en
aquesta
si
rquè
s
s'acosta
menys,
�s clar,
diu,
encara
agafa i
que
els
d'una
"manifestació
de
d 'un
altre
algún
mun í.c
Barcelona,
Sants
època;
mu­
fet
mapa
un
que
l'Ajuntament
í
..
ma
fites misterioses
increible
per
di­
trassos
co.:nentar-lo
unes
Madrid:
indi­
no
agressiva po Lf t íc a annexionista empresa pel
manifesta
al
o
la" frontera
entre
sectors
.i
ment
de
frontera
explicació l'autor,
trossos
alguns
e v i d e nt
la
que
d'actual per la loca­
l'altre, m�s
i
cap
Be r Lf.n=av.í nguda
xionista
1870-80,
indicació, l'una segueix l' eix
carrers
no
citada
Ja
planes 24-25 dóna
les
A
cm!_
segón (?). Perb,
el
petits
-segons
me­
est�dis
nostres
dels
Josep Mê Casasds
superposa
ayareix
altra
s eu se
nicipi
conjunt
sit�a
que
que
Madrid-Berlin;
deixen
al
l'obra de
de
Sentmenat-travessera
prén
exemplar
Hostafrancs.
trobat
lització;
ferents
1851;
Sants,
consueta
o
23.
41) Josep
un
B
aquí
remetre
citats
Es
it
NIoni tor
3.
Volem
39)
a
manu s c r
,
pàg.
tòria;
Ja
at
Sans.
,
265 de l'Insti tut l\Junicipal d 'His­
í
canog raf
Ca.rrt a.r-e Ll,
Corts
les
rnun
ic
pi
era
anne­
sembla
que
fou
í
voluntària­
s'agregà
sembla
.
/
Lp i>-
desavinent
..
167
--
de
voler
quan
front
a
el
�
enfrentar aqu e
més
enraonat
Barcelon�;
afirmar-ho
tan
s
t
f'o r«
sembl�
mun i c a p a s
s
de
tot
r-od oriamerrt
,
petits
lI10mentar llur
p18gat
massa
i
p
e ri
f
è
r i.c s
'Solidaritat
poc
sblid per
,
1GB
05
.
-
T�CNI
LES
QUES
LES
l
"Per
El\lPTIADES.
FONTS
evitar
aproximacions
caldrà que
actuals,
en
un·
futur
aplicats criteris cientifics
Carles
Carreres
llibre
sobre
en
�s
partint
dir,
a
J.
Fabre
1976;
capitol
al
voldria
amb.
contrari
tions
opini6
nlcs;
vull
Li'abre
penso
que
criticar-les
.
Efectivament,
i
i
�oc
no
per
en
Huertas
,
que
fuillor
a
Tots
aquest
autoelogiar-me,
tot
toca
i
de
situat
d'haver caigut
les
criticant
els
els
Barcelona,
començo
ben
qües­
aquesta
aspectes tèc­
està
dem�rit dels autors,
causa
Guinard6.
62,
desplegament
treb�ll
rt a s
qui
per
el
seu
fet
hem
com
Claveria,
Ed.
que
en
del
oficial".
ningú pensés
l,
f�u
com
divisi6 m�s ele­
la
12.
meu
Hue
de
i
siguin
cas
-el
cas
pàg.
vol.
entrar
del
sol
Barcelona,
aquesta citació
tècniques
de
que
-J.M.
de
barris
un
nivell
a
el
en
Hostafrancs
nosaltres
mental
No
(sic)
les
com
jo
justament per
precisament
mateix
.
/
..
en
•
el
no
és el
bé
com
assegurar·que aquest camí
ben
parany puc
"científic",
més
Llicen�iatura
excesiva
trobar
va
i
i
li
vaig
ficant
l'aparat estadistic
en
més
l'hora
de
deia
jo
aclaridora,
la
ma
t
e
publicació,
publicació
seva
í.x
la
a
que m'havi�
dades
estadistiques
més
intenti
una
aixb
Amb
donat
de
base:
volia
indicar
en
pa l
un
on
s
s6n
encara
estudis
bé
han
de
base,
estructura
de
interpretacions posteriors
a
comprensió
la
ca.ment
i
mica
remei.
de
conjunt català,
d'un
equip
fites
vull
Deixo
necessita
de
de
tesi,
seva
arribava
i
només
ara
en
unes
dirigit
assolibles
i
mena".
(1).
és cert
,
que
co-
infra­
acostin
ens
m.,
que
que
la
aquest
dos
teix
man­
que
posar-hi
de
anys
referint-se
és positiu
només
banda
a
crec
per maldar
més de
i
les
esforços individuals
els
mica
una
que
l'estudi
a
similars
conclusinns
l
que
comprensible
es
En
dintre
unes
proposl
disposi d'uns mitjans
aquest aspecte dels mitjans
d'una reflexió,
centrar-me
tècniques
i
real i ta t
qualsevol
orientat
ben
concretes
minims.
fer
Pa
la
a
nostra
esterilitza
(2). Aquest esforç
que
la
pugui
que
Lluis Casassas
del
i
impedeix
aïlldts
una
de
de
fornir
lu
que
la
a
estudiar moltes
sense
de
des
ses
que
no
manera,
si
que,
a
1.500 hores de
experiència d'aquesta
.,
vivim
tota
El
per
manipulaci6
i
"De
treure
les
de
còpia
la
ex­
simplj­
llibre.
de
vaig
rel
a
tot
cas
de
tesi
meva
d'una tercera part
no
que
justament,
era
feina
mai
i
tesi
fer
forma
en
molt
minuciositat,
la
cesiva
poc
la
jutjà
que
anuncien
Recordo
tros.
bon
de
tribunal
del
membre
un
ni
que
els
però
acurada
(3),
ja que
aspectes més teories
treball.
.
/
..
de
les
·1 7 ()
aquella frase,
Amb
i
avui
pus
de
que
l'esmicolament
trebi.lll,
crec
sentim
l
aquest tipus d'anàlisi
l
perqu�,
ningú
.í.nc
a
r
no
tamb�
edu.Li tu t
l'hora
que
la
hi
per ara;
a
més la
dia
pot
cap
carni
trobar-ne
un
caracter
vie s
fonts
en
et' estudi
qu e
m
de·presentació
'he
del
qv.e
he
be.sa t,
sinà
sòlida;
encara
que
sobretot
la
camins
cLltres
seguir
dir
puc
artesanal
de
fugir-ne
estic
no
�s clar que
nou.
carni
El
nou.
simplement deixar constància
les
coses
resultats
intenci6
de
les
base
nna
doctoral.
qU�ncics m6s esterilitzadores,
representin
mateixos
nosaltres
que
no
gaire.
el
meva
de
fadiga,
els
presento
tenint
Segueix
tesi
la
reeixit
hagi
la
m'aconsellà de
que
en
que
xic
un
esveren
d'empr�ndre
Ara
crec
ens
pensem
que
és la via cientifica més
proporciona
ens
ti­
i.¡ltre
un
afirmar
puc
insegurs
No·era només
sap.
que
estadistic
adeqüada perqué ens
reclamava
doncs,
fet
del
que
faig
passar
en
ell
a
la
mateix.
de
c�da
és
exposar
dir
podriem
trebull
ara
ió,
el
conse­
ta�poc
continuac
a
en
les
tothom ni
seguit i,
que
de
segur
nl
i
inevitable
les
tarja
que
{ 7 l
LES
01.-
05.
TtCNIQUES
TREBALL
DEL
"tècniques" és
Se�.gurament 1']. pa rau La
pel que pretenc de definir,
forta
materials
pels quals
camins
que
de
sinb
he
de
bon
comentat,
paral.lels
maci6,
erudit
començament,
teix
L'un,
de
dir­
la
cosa,
xic
els
pugui
el
més
dos
fets
els
amb
bé
en
que
m'havia
podriem
dir
carni
volia
el
l'altre,
con�ixer i
però,
paral.lela,
quin
d'aproxi­
formes
Insisteixo,
nou.
de �anera
aclarir
que
camins
fets
als
en
que
rebuig que
del
aquest tipus d'estudi;
en
directe
vaig rec6rrer
ma
aquests
fan
no
seguir dos
de
com�lementàries,
tradicional
un
partir
a
suposar dues
pogue�sin
i
diferents
cJntacte
l
vaig' proposar-me
me
que
interpretar,
jo
els mots
perb
treball,
propoG�t d'estudiar.
del
estudi;
l'inrev�s.
a
Des
ja
de
i
concrets
calDins
meu
massa
XlC
parlavem. Potser fóra millor
suare
procediments
-ne
el
aconduit
he
els
un
en
que
sense
que
avançava més
que
nl
en
l'altra.
e
rud í.t
va
VéS
creixia
és
c
El
prlmer
de
recerca
carni,
el
prlmer
d'informacions· aclaridores
topar d'entrada amb
tant
La rame rrt
com
procediment
�és hi
entroncada
una
anava
amb
la
dificultat
treballant;
rn.inc a
de
treball
de
l
molt
ex�,lic8_ti­
gran,
que
dificultat
que
coneixements
.
/ ...
de
�72
base
que
comentavem
Sants
sobre
ment,
hi havia
no
frustraci6 de les
fer necessàriament
una
m'havia proposat
que
en
superaci6 d'aquesta
de
de
una
les
ben
diversos.
ben
ment
que
he
tocar
les
i
en
un
tot,
no
que
massa
arxiu
que
de
,intrús,
n'ha
sense
estant he
s'han
mala
trobat
per
equlp,
sinà
hagi
que
de
perb
carni
l
fet
he
penso
de
extraordi­
m'han fressat
companys,
seguir-hi
no
camlns
no
Moltes
me
vegades
historiadors
veure-m'hi, perb
Podia haver anat
he
podiem aportar
ens
consciència.
confesar que
que
m'han fet· que
que
de
tractat
m�nera
encara
és clar,
perb
un
que
acad�mic.
és clar,
sortit
l'absurda divisi6 del t�eball
medi
fer abastava
mala­
ells
de
la
:
resolt
sabut
nostre
també
he
h e.n
entre
intents
disciplines diferents,
extranyat molt
individual,
dedicar
que
el
veiés
la
de
mé s.apo s i.t í.va
tots
manera
i
dels
delimitar,
sobretot,
que
temps
era
que
paraules liminars;
portes i,
havia
n'ha resultat
M'han ajudat
tecles.
mú.tuament,
coses
a
les
m'han obert
sentis
feina
La
nària moltes persones,
part
Però
considero
hagut d'ésser.jo mateix
totes
citat
que
dificils de
ja
bona
estava
força marginals als
principi.
Pluridisciplinarietat
naturalment,
en
cert
un
estudis
en
un
orientacions
diversos,
tot
reconstrucci6 i aixb
dificultat
pluridisciplinarietat.
camps
perdre
d'esforços
colla
prové
de
treball
an
fet,
res
intencions primeres;
suposava moltes vegades
tota
gairebé
me.ncamerrt
meves
Efectiva­
aquest capitol.
començar
D'aquest
començar.
per
en
sobre­
de
superar
un
XlC
impera
en
el
més
n'estic
enllà
encara,
descontent
(4).
·1.
·
del
í �/
si
disciplinària
crec
l
amb
caire
aquest
erudit.
Treball
d'informaci6
l'altra,
l,
de
que
em
pemetés
un
marc
da
de
de
i
dades
�s
aquest camp
blemes
que
deixat
en
un
és
on
els
general,
fins
qüestió
la
de
moment
aquell
molt
punt ja
i
marc
vaig tractar
de
fer-hi
la
meva
de
tebric,
sió
cartogràfic,
materialitzada
com
Jugaven
de
via
uns
feien
fets
Un
cop
que
canviar de
interpretativa
n.rva
o
em
que
aquest
calia
de
pro­
havia
camp
sobre­
,
no
això
o
resultats
els
resultats
directa;
en
una
expres­
f�s comprendre
no,
que
que
anaven
apareixent
moltes
vegades
fet,
diferents
encalxaven
marc,
uns
interpretaci6
una
sistematitzar
realitzar feed-backs
re-interpretar
rat;
de
diferents
factors
l'espai.
causa
per
discussió
inquibir
recerca
intentat
els
la
en
importants.
un
obtenint
En
superat.
sempre havia
a
treball
acura­
l
elaborant.
desconeixia
cop aclarit
de
elaborar
col.legues d'altres disciplines
dels
ejuts
sobre
que
hagut
el
era
anava
nivell
'ban­
concretes
dades
o
anava
que
que
a
d'una
sobretot
sino
moltes-
dificil
més
m'han estat més 6tils
Un
fonts
de
reCerca
informacions
informacions
on
con�ixer l'estat
tot
treball
compartimentaci6 disciplinària existent;
la
ara.
general que permetés la interpretació
.teòric
les
i
tretes,
tot;
esforç bibliogràfic important
trobar
ja
deia
interpretació,
llur
en
un
en
no
també n'he
-que
i
la
en
fins
escrit
en
que
de
sobre
jer
he
que
el
consistit
ha
que
el
en
d' indeterminac ió
o
,
destacar
vull
realitzat
he
directes
da,
el
voleu,
quedat palés
ha
ja
que
pluridisc .i.p Lí.nu r
caire
Aquest
3
)
.
de
tornar
marc
elabo­
per tal
en
el
he
d'altres han obert alguna
més han restat
sense
acabar
.
/
..
d'interpretar pendents
mins
de
o
dències
que
det
de
produeixin fets
es
e r-m í.na
de
s
ball
un
n'he
que
altre
element
i
tot
marcada
manera
realitzaci6
i
de
han anat
a
l.gún
a
que
lat
que
la
història
que
tot
és història
No
vull
d'explicar
la
realitat
venlr.
m'hagi
EL
deixat
marginal
text;
ho
de
a
qu e
que
e
d r í.a
dir
·ha
feta
de
Això
ara
He
volgut
he
tra.ctat
el
faig
de
i,
dir
vol
endur per l'encís
hi
manera
ja
ha
al tra
o
fet,
passat,
enllà hi ha assenya­
i
vista
amb
existeix,
mètodes
que
comú de
el
sobretot
l'intent
especial,
manera
que
amb
la
alguna vegada
personal d'alguna
fora
o
la
no
recer­
de
con­
també d'entrada.
del
que
seu
estudiem algun
tiI)l.lS històric, anecdòtica
destacar
de
del
aquesta discussi6, només
ho
actual
no
de
punts
seva
històriques
d'una
més
anat
de
la
dê
tracta
ja és històric,
t
destacar
apareix
que
Es
que
quan
sempre
"història"
Finalment,
resultats
car­
és l'dnica ci�ncia social que
realitat
reconec
expresar
vull
anàlisis
les
assenyalar que quan jo faig
com
els
o
m'interessa
gent entén
ca
p
sigui; algú
per recent
diferents.
que
pes
Hom
esdeveniment
ten­
treball,
meu
presentaci6.
seva
història,
fem
sempre
la
expliquin
a
en
diversa
llarg del
al
assolint.
encara
naturalesa
del
"historicisme",
tendència
Però
erudit�
de
que
s6n dos aspectes d'aquest tre­
resultats
dit
nous
ca­
,
Pluridisciplinarietat
togràficament els
ultres
profundi.tzar per
a
l'hora de presentar i
treball
els
l'un
ho he
passos
fet
també de
diferents
expliqués
el
conjuminar
que
manera
que he
havia
.
/
erudita.
seguit,
de
..
venir
1
que
l
intencions.
remissions,
com
He
�til.
meu
Si
el
camins
cions.
a
l'aparat
qualsevol
que
és
després
de
jo vulguin rec6rrer
mig
s'ha
la
de
treball,
alguna vegada
mOltes
explica­
primer
crec
que
manera
rlgoro­
treball
encara
interés
meu
i
fitxes
de
cinc
m'he
acad�­
i
voluntat,
anotacions
i
anys
trobat
en
de
escaig
perdut
sense
alguna remissi6 que hauria calgut
d'aquest aparat
costat
Perquè
crec
forma
que
força
volgut donar.
he
fluida
i
en­
massa
no
l'ús de tecnicismes amaga
amb
finalitats
egoistes i materialistes exclusivament.
Però també
perquè
el
mateix
parlaré,
la
una
erudit
vegades l'afany de mantenir acotat i allunyat
propi camp de
molt
a
sense
l'exposici6 però
carcarada.
el
fer de
on
fer.
Al
a
de
llQrg d'aquests
al
mogut
el
quan t í. tat
enorme
alguna anotació,
de
i
el
tampoc
l'autodiscilJlina;
treball
i
basat
informaci6
com
justament desenvolupar els aspectes de mètodes i
m'he
que
m'he
qu�
en
infravalorar
tècniques d'estudi. Malgrat
en
anava
treball
de
mateix
profits d'aquest tipus de
dels
sols
no
ell
veure
assenyalat,
o
eina
i
en
orientació, ajut,
voldria
notes
de
�til
era
que
una
J
idees
meves
pr�posicions �ue
les
oferir
a
no
puguin
recerca
un
de
si voleu
pels
les
autodisciplina pròpia,
a
treball
no
he
que
com
també per
cercar
Però,
element
mic
tot
semblants,
anat
i
volgut respectar
servís
minim que
sa
Je
justificaci6
a
sina
he
fil
sols
no
desgranant,
a
el
junts explicitéssin
tots
l
�
7
.1
meu
treball,
treball
que
gent que viu
i
em
moltes
seguia
movia
treballa
un
a
en
vegades
altre
dedicar
els
carni,
del
ara
que
aquests resultats
problemes
de
que
.
/
trac-
..
't
i
to,
volia
perquè
dificultats,
massa
é
ells
ho
pogu
sobretot
la
segona
que
d'aquesta redacció.
entendre
i,n
i
tercera
he
ho
pr e
l
vol�udament,
cI. con �l e
carni
de
n'he
amunt
treball
de
el
que
traslladés
lluites
seves
les
f
coses
Estic
i
a.Ls
no
he
bé
en
què
llavors
que
dem
des
si
de
tenia
vol�lés
tenciosa.
No,
Michigan
hagué
de
punt
cursos
i
Més
de
la
per
l
treure
sabut
altra
veure
profit
,
massa
menys
tampoc
per
encara
a
la
de
gent
la
del
indivi­
prou.
de
Bunge
(5)
però
estic
segur
vaig tenir cap ajut
molt
que
m'imagino
No
expedicions
Lxemerrt
eren
accesòries.
tot
vista acad�mic.
c o ne
avançar les
les
vegada
troba­
les
quines
podria presentar d'aquesta
no
que
per po­
qu i.rie s
el
exigia
activitat,
meva
fer
qu� podia
prou
decidir
vaig
protagonistes
ells
a
per
encara
ho
jo
i
detenia,
consisteixen les
en
l'al­
indica
no
esdeveniments
dels
veure
podia d'aquesta experi�ncia,
dual
potser
participar-hi plenament,
per
les
què
que
i
p .rt
major
afectats
els
onamen t
segur
la
per
fent,
anava
que
que
del
anàlisi.
i
Sencillament
l'escenari
sin6
discutir amb
lles
alhora
lectura
recetca',
tracta.
Sants
a
m'interesaven,
der
emprés
havia
lògica
manera
esforços de confecció de la tesi
dels
per ·conèixer
ja
que
de
es
que
que
no
fort
sem-
no
que
camí del contacte directe amb els fets
el
dit
exactament
se
Ja
que
d'una
s'en desprenia
conèixer i interpretar,
volia
que
encara
•
m�s convencional
tre
i
prendre aquesta decisi6 de claredat d'ex­
valg
posició ;erqué
seg6n
gu i t
parts.
,
.
doncs
fluidesa
(\
( u
sense
d'equilibrar rigor
intentat
He
ss
r-
de
de
manera
ni
pre­
Universitat
la
hi
Barcelona;
no
jo
vaig
barri;
.
/
no
..
1.77
a
anar
disposici6
la
a
posar-me
Sl
me
cregués posseit
tibles
de
millorar
com
al
barri,
sevol
al tre.
P.S.U.C.
tensa
les
a
per
de
lització
-me
a
ig
de
la
dictadura
la
de
les
Espab.a Industrial".
recordo
A
del
La
força in­
l' As­
de
legal aleshores
de
manca
Centre
del
lega­
l'exposició
de
Social
dels
de
solars
ferem
que
Sants,
centrades
moment,
recuperaci6
d'haver-hi portat
del
permetre incorporar­
va
em
Sants
gestora
artifici
lluites
de
campanya
de
qual­
l'inici de la
i
la
a
associaci6.
d'urbanisme
suscep­
com
activitat
una
d'Hostafrancs,
animadora
en
simplement,
incorporar-me
veritable
la
vocalia
la
sobretot
motiu
tot
d'aquella associació
veritable
"La
anys
Veïns
nomenar
relevants
pa s sa r al' organització
darrers
va
organitzacions,
d'aixb, vaig incorporar-me
res
lluites
seves
Vaig
predemocràcia;
sociaci6
No
res.
les
qualitats
vaig poder desplegar
on
els
de
de
amb
aquest
més dels estudiants
a
eis c01.1egues de Geografia d'altres universitats de
l'Estat
sobre
per
espanyol
que
no
Vilà i
gebgrafs,
era
sinb
advocats.
tècnics
eren
al
aconsella
sector
de
no
aprendre,
l'ocasió
de
reunió
la
organizada
de
arquitectes,
al
ésser
i
enginyers,
Afortunadament
els
solar
les
de
els
�til,
moure
molt
metges,
"La
que
Espada",
paper.
veure-ho
Amb
pel barri,
el
(3,1
econo­
el
jugaven
que
arquitectes
"cotxeres";
jugar a4uest
tafrancs m'hi vaig
entendre
n'hi havia d'altres de professionals,
justament
plans alternatius
calo
a
Valent! l'abril de 1975.
qualsevol altre;
mistes,
de
aquí
"Educación geografica y mundo actual"
L'esperit
com
eren
paper
elaboraren
pla
comar­
d'altres
en
treball
d'Hos­
vaig estudiar-lo,
.
/
..
178
rec6rrer,
-lo.
Amb
valg
els
de
lCt.
anar
al
barri,
companys
el
sobre
del
a
la
gent.
seguit
el
camí
cara
quins
eren
és
aixb
l'
c:;.:pe:riència
és clar,
el
que
manera
tes
ha
molt
i
entrar
i
puc
ocasional
les
seves
del
contingut,
era
i
que
�avia d'haver
contacte
en
i
al
la
segona
reixida.
llarg
tamb�
s'hi
fins
quals ja he parlat.
abans
del
resulta
deu,
al
i
de
saber
dels habitants.
conseqil�ncies.
treball
�ue jo
veure
necessitats
que
xerrada
uno.
autoritats
citant
i
contacte;
en
les
important
anar
fer
en
de
a
cara
fer
va
em
estat
més profunds de
dels
de
vaig voler corregir
que
no
escudant-se
barri,
Aixb
l'orientació
pressi6
tot
entrar
de
con�ixer­
fou quan
llibre
vaig
demanaren
em
sembl�va
me
del
quan hi
interessos
d'explicitar-ne
tota
del
invers
els
l
de
partit
pla comarcal,
l'''historiador''
gent,
presentaci6
motiu
deb6 valg
la
amb
parlar
Jo
des
vegada,
i
Experiència,
text
sinb
impossible
diria
dels
que
aspec­
més formals d'ex­
179
05.02
.-LES
Per
formaci6
FONTS
bé
en
constitutt
CONSULTADES
m'he
que
el
citant
vagi
que
basat
de
gros
la
cada
a
documentaci6
d'in­
font
aqui alIó
recollir
vull
la
lloc
erudita
del
que
ha
meu
treball.
Tal
datge
de
Galtier
fetes
amb
nyola
decretada
dades
respecte
ministrador
na,
(nom
i
d'alçada,
l'edifici),
dels
de
les
locals
d'arrendament
finques
del
o
de
la
de
Les
un
nom
total),
reforma
del
a
un,
del
Aquestes
,
posseien
i
fotografia
l'ús,
que
data
propietari
de
espa­
les
totes
l'ad­
de
(superfície
posseïa,
(metres
data
de
conté
del
la
Barcelona
adressa),
solar
locals
de
tributària
l'edifici
que
reformes,
dels
rbaria
ri­
de
cadastre
u
bui­
el
1970 per l'empresa
fitxes
de
serveis
l
fou
mitj�ns mecànics moderns,
adressa),
i
i
de
documental
propietari (nom
del
data
caci6
amb
1964.
trucció,
pla
l'evolució del
en
delegació d'hisenda
la
el
descoberta
metres
font
volts
pels
d'aplicació
treballs
berta,
les
Hispania,S.A.,
qual contractà
els
de
explicat
Contribución territori:::;.l
o
foren
estat
primera
fitxes
les
quesa urbana
fitxes
la
treball
present
ha
ja
com
la
co­
de
de
la
faça­
cons­
façana
(especifi­
contracte
propietat
horit-
.
/
..
superficie,
zontal,
ci6,
tan
decidirem
rem
cadastral
valor
material
(6),
veure
comprendre
ci6
l'espai urbà.
de
reali tzaci6
la
amb
ca
de
fiar,
amb
el
Hauria
Càlcul
6nic
que
indicar
van
de
resultats
Lnú t í.Ls
propietat
la
per mal
l'Estat
tat
en
empreses
entrar
diners
en
les
formar-me
a
ment,
un
-recel
la
per
i
els
la
Na
Mercé
i
cert
ignorància,
recerca
sbl
del
de
de
les
de
Tatjer
n'ha tret bons
la
va
dades,
dels
era
i
veritat
per
codificar
i
en
cartogra­
treballar
consi­
que
prova
una
i
ho
del
gran
haver
meu
perquè
ffi&SSa
part
sense
de
considerava
i
con­
el
dels
la
que
donats
escassa,
perforar
quanti­
cibernètica
la
a
desori
fer manual­
vaig
contribuents
resultats,
de
de
contac­
rendabilitat,
poca
6s clar!-
modela­
Politècni­
Universitat
gastat
personal
a
també
en
posar-me
al tra
fitxes
cap
la
a
Hispaúia,S.A.
ha
la
ella
avançar
impossibilitat
que
les
recel
intents d'evasió
en
vaig
Una
per­
m'interessava
que
i
fe­
ho
ens
r-t og raf Le.r-cie
la
Tatjer
i
que
possibles corrupcions. Vaig
treballar
fiabilitat
el
posseix màquines
fets.
de
ca
de
Galtier
adrní.n.i ut r-a t i.u
de
a
Mercè
lbgic d'aprofitar
estat
resultats;
de
Barcelona,
els
deren
els
Centre
perb
la
El
d'un
Davant
possibles,
dita'font
la
mecànica per
automàticament
te
oferia
afecta
com
anomalie�
les
construc­
la
buidar-les
a
per
jo Hostafrancs.
que
de
na
coneixiem més
que
d'interpretar
Barceloneta
de
permis
barri
valor
amb
juntament
important,
del
sbl,
del
líquid imposable).
i
sol. licitar
dada-6
meteria
era
valor
poc
interés
funcionaris.
informació
canVl.
.
/
..
181
prescindir nom�s
valg
tradors,
de
de
vertical
propietat
la
propietat horitzontaJ_,
a
en
les
quals
sobre
els
adminis­
fitxes,
dades
les
de
cal
828
proporcionaren
en
que
resyonien també
.
així
elaborar
Vaig
875,
amb
de
p�opietaris
dels
altre
un
quals 17
les
de
pro�ietaris
altres
i
entrades
559
de
fitxer
un
propietat
de
cor­
verti­
•
¡
La
fonamental
pero
del
d'actes del
a
Cles
que
d'ésser
té
les
que
4 d'abril
tes
el
els
al tres
1936
fan
cumentat.
quals
a
í
la
Els
Sants
Aquesta
un
mun
pocs acords
ha
instal.la
destrucció de
la
crema
í.c i p i
que
consulta
s'en
l
es
i
un
l(c
l'església.
de
barri
conserven
tots
indo­
força
són
una
font
í
e
es
aa
però pels anys.
produiren
Del
les
dues
que
donàven la
comprenen,
que
durant
els
agregacions del mun.icipi
juny de 18b3
primera agregació tampoc
llibres,
tot
de
Els
Bclrcelona.
de
i
documents.
la
Sants
De
fet
popular contra les qUln­
1870 suposà
de
El
corresponents als anys
volums
sublevaci6
la
ja que
hi
no
depend�n­
Creu.
Santa
dificulta
en
trac­
els
en
les
en
és sinistre.
local
el
quaranta-quatre
1868-1897,
va ï.uos
i
la
són curtes,
visita
de
hores
adeqUades
conserven
de
d'Histbria,
aquestes depend�ncies
a
que
municipi indepen­
era
qu e
l'antic Hospital de
a
conservats
Sants,
en
l'Institut Municipal
dent
cions
temps
cosa
passada centúria. t:s
la
ele
Acords_IYJunicipals
llibres
ja
Sants
a
tipus histbric,
de
comprendre qualsevol
a
per
s'hagi esdevingut
ta
important �s
font
segona
juliol
a
no
hi ha
de
1884, època
és clar.
actes,
v�ig trooar desordenats cronològicament
impressió
de
no
haver
estat
tocats
.
/
..
per
182
ni
des
ngú
de
de
Ciutat
punts
i
veria
ha
anotacions
alguha
d'algun
cosa
selilblat
Tfua
tots
Oliv�,
tercera
fons
els
L'Arxiu,
al
del
març
la
a
1931
és
U.E.C.,
col.lecció
amb
de
temps força reculats;
Sants
de
una
de
resta
la
Sants U.B.C.
de
i
conegut rep donacions de tot
com
�s
veïns
del
barri.
que
seva
altre
ha
cosa;
entitat
finalment
Els
problemes
la
matriu,
n�mero
al
una
habitaci6 que
biblioteca
del
centre
sadissos
magatzems.
el
i
primer
havia.
A
lloc
on
publicacions que hi
clar
p8r
a
conèixer
Finalment
rlc,
a
el
les
fons
coses
vull
trobat,
de
de
la
Florals,
4
un
font
m2
la
amb
els
llibres,
tots
ell,
què
hi
fullets
és
d'ahir i d'avuil
fonts
cert
Zamora,
tot
veure
fonamentals
Sants
fer
a
�sser
va
destacar dues
J?rancisco
de
instal.lat
Jocs
com
correspon cito
he
dels
tipus
dels
p�ssa
l'Arxiu
Cito
època
algun armari espars por pas­
amb
quals he pogut
de
dels
vaig haver de fer
que
cada
i
no
és
ara
l
tota
de
vicisituts
les
carrer
compartint
arxiu
són més materials
t�
que
U.E.C.,
del
51
revistes
totes
sofert
poc
perb també t� força
Sants,
tan
i
cli«és
de
esplèndida
i
que
essencialment
de
fulletons
Cendrós
Sants,
periòdics
Una
Cla­
revisi�
la
Albert
per
Excursionista
Club
fusionà
es
l�Arxiu Histbric
fotoGràfic,
i
alguns
concret,
any
força important �s
font
de
el
creat
encara
despr�s
i
la
Potser Huertas
trobat.
he
fer
en
ge irebé
era
de
hi
que
treballà
hi
d'ell m'han
(7);
Barcelona
mirat
Curid í,
Ca r-r-e ra s
que
es
de
treball
p
ec
tipus histb­
monogràfic.
La.Lmerrt
els
.
/
..
1 83
manuscrits
del
d'Oriente
Palau
especifiques
Arxius
i
de
de
tot
f'e ga r=s e
subretot
trobar
secret
1.162;
el
seu
sempre
anys
fill
1263;
nQ
els
Mg
Josep
el
Els
tres apartats
a
1�
de
i
Torner
i
del
(que
fil
Llàs­
i
actuà
número
el
(1837-1865,
Codinach
1228; Josep
tJdena
Mg
Joaquim bdena (1847-.
(1829-1840)
i n�
encara,
i
revistes
i
bibliografia
però
cada
alhora.
llibres
que
nQ
1215.
he
cop
Algunes
puntual ser�n citades
o
,
història
la
noticies.
l'arxiu amb
més generals
i
Vaig,
,
notaris
Marfà
X.
é
Els
fill
fonts
forma
diaris,
treball,
í
interessants!
Pons
seu
perill d'o­
el
en
i
1878
(1832-1886)
bibliogràf:iques,
s'escaigui.
fins
del
número
i
Francesc
de
a
for­
negocis
anys ya que
cent
coses
citar m�s
he utilitzat
Sants,
guantitat
gran
prou
1130;,
Madrid
protocols
rsnac
renovació del barri,
Marià Barallat
Podria
de
importants
d'actuació)
-1881)
en
els
de
família Muntada s
la
respecte
1843) registrat
i
de
i
tanta
són Josep Pons
(1801-1846)
nQ
de
cobreiri
passat
i
final
:fil
una
els
extraordinàries, potser
mig
en
un
estirar
1815
que
notaris
de
vida
la
uti­
inesgotable,
.í.n ro
perclre' s
entre
són m,'s
tota
registrada
consultat
i
i
i
han
1200;
havia
no
corre
fins
i
ningú
extraordinàries perquè hom
el
he
que
aquest darrer;
informacions
tima que
que
ara
col.legis
vaig poder
ara
noticies
dels
l�hora de la
a
contenen
Protocols
industrials més
avui
que
preciosa
però poder
els
Palacio"
font
unes
massa
Madrid,
fins
Sants
Barcelona,
neixen
de
de
"Biblioteca
la
una
contenen
que
i
de
L'altre
litzat.
2469 de
i
2434
on
L'iguren
al
organitzat
�)
diferents:
.
/
..
184
�;.
)
b)
un
obres
de
cada
respecte
e xc e s
ticles
de
prop
a
casa
les
referència
a
fan
referència
eXdlícita
que
siva
de
he
consultat
són moltes 18'8 coses,
ha
hom
voleu,
pogut
aquesta bibliografia,
he
tret
genèriques
manera
soc
he
cosa
directe.
conscient
totes
De
de
que
introductbria
en
la
he
qual
treball
del
estudiar.
l'estudi
Això
de
organitzat
i
el
en
que
han actuat
que
han
que
dues
parts,
sobre
obtingut;
com
i
queda
una
l'espai
una
altra
d'aquests ae;ents;
tot
modificar
c�s
que
de
Clnc
llarg
per bé
i
que
llegint.
en
he
que
pogut
dir
de
manquen
....'
semblaven
c o n su L
tar
també
que
de
fo�ça
desplegant
els
clar
santsenc
hora
ja
i
a
els
segona,
hagut
coses.
plente­
i
con­
l'àrea que Volia
de
d'iniciar
l'index h�
primera dedicada
de
de
ja aquesta part
acabo
l'anàlisi de la poblaci6 que ha estat
tivitat
tenc
coses
ja comença d'ésser
dit,
les
plantejament tebric
delimitació
la
sants,
anat
que
justament
.....
jaments teòrics generals,
cret
n'hi
ar­
.
cito
que
i
reduir-la
he
maneres
encara
que
no
aquests advertiments
amb
l
algunes
o
les
trobo
punt
aplegant
anar
de
la
obres
al
el
adver-'
Vull
les
que
tot
A
fotocòpia.
en
estat
massa
a
Sants.
a
que
fins
les
de
quartes parts
o
erca ra
directament,
ha
alguna
l
separat els"
he
exclusivament
citat
fet
Si
Catalunya
revistes.
i
diaris
bibliografia que
,
tres
si
e
d'aquests apartats
la
treball
esparses
fan
llibre
en
de
anys
que
un
a
he
que
t
ò r i que s
ra l �3
articles
dels
XlC
i
gen e
general
en
c)
llibres
tir
s
obres
Barcelona
Dintre
bre
o
de
als
agents
resultats
ded�cada
objecte
de
a
laac­
conformar-se
i
en
:;'
aquests resultats.
.
/
..
185
Després d'aixó,
tesis
fer
que
balanç
en
que
altre
dels
permet
lloc
hem
resdltats.
de
contrastar' les
anat
hipb­
assenyalant podrem
186·
Notes
1)
Ed.
capital 05.
al
Carles
Sel�cta,
Curial,
Barcelona,
vegades
a
1977.
tot
el
llarg
de
la
volada
tasca
i
Barcelona
de
i
d'insistir-hi
l'obra,
a
Catalunya necessàriament
a
litats
d'un investigador aïllat".
era
dor,
solia
cost
total,
ara,
no
sé que
el
per
4)
tesi
Mentre
he
amic,
bre
no
la
procés
detall
comptar la reina és clar.
No
ho
ben real.
jo mateix.
treballa
en
la
pogut produir també,
l'historiador James R.
de
manera
espê:l.ntar-me
Ja
i
publicació,
pendent
amb la
conomistes,
i
perquè
el
amb
Kelly,
petit
un
d'aquesta
final
juntament
meu
bon
treball
qual és
el
so­
en
d'ampliar aquesta
discussió amb
historiadors
faig
Tampoc ho faig,
confecció
encara
del
resoldre
cal
com
concepte de Sants,
interdisciplinarietat
enginyers
sinà
m'ha passat l'edat,
que
d'altra part
delimitació
més provoca­
i
jove
possibi­
les
el
meus
és aquí ni d'aquesta
problema,
pera,
sense
terri­
l'anàlisi
de
s.o b r-cpa s sa
més
diverses
treballs amb
els
acompanyar
perquè pensi
no
estudiant,
encara
Ed.
plana 299 afirma:
la
rnagnitut
torial
3) Quan
català.
l'espai
Despr�s
la
Barcelona.
de
barri
Un
22.
pàg.
1974;
Barcelona,
2) Lluís Casassas,
"Una
Hostafrancs.
Carreras,
del
un
grup
barri,
-
/
.
que
d'e­
per-
1�7
metin
d'assolir
a
que
tots
dos
5)
Vid.
Kirlc
fia
Radical"
a
més adeqüat
nivell
un
drribavem
Geocrítica,
Bunge
6)
a
Tatjer,
Barce1ond,
la
Ba rc
l'ajuntament
e
ions
e
Lon e tu
de
de
la
"
Barcelona.
seva
tesi
ent!,8 c·st.ructura
que
gener
a
la
Geogra­
1978;
es­
explica l'expedició
la
propietat
Barceloneta.
en
premsa
Aquest estudi
que
de
de
la
i
mor­
de
Estudi
A.
Francesc
Martín,
Carreras
Candi,
Barcelona,
s�d.
La
ciutat
la
publicat per
forma
està preparant
Eropieta t.
l
part
sobre
dels
"Rela­
morfologia
ur­
•
7)
Ed.
IJ8.
a
treball
__
bana"
en
"Estructura
degradació d'un barri,
treballs
divulgació.
seva
Detroit.
a
j'/lercè
fologia
la
introducci6n
"Una
Mattson,
pecialment les planes 11-15
de
de
abans
les·coDe:lusions
a
de
Barcelona.
11 PA1T
EIJS AGEN'l'S URBANS l
LA MOHlj10LOGIA DEL B A..IUrr
('
()
1·u
L'APROPIACIÓ DE L'ESPAI
Ol.
t
"la
í
tierra
la
es
en
e r-ra
pitdl,
un�
propiedad rúrrt í.o a
de
las
de
relaciones
la
duradera
mehos
o
p r-ovi one
Karl
de
l'l'lc.rx,
tica.
y
como
la
de
o
y
en
cu­
no
se
que
res;-ltar
m1s
dura,
La
del
Nacional,
M�xico,
la
tesi
renta
sue
economia
la
,
reslllt._,-
tierra.
sociedad
ré e
cünstituye
menos
la
e
tierra
podria
No
m�s
Lrrt
un
renta
sociales
Critica de
Editora
no
La
,
explotación.
naturaleza
la
da
renta,
la
hace
que
capital,
da
no
t arrt o
I.o!'
,
[')oli­
19S6;
pàg. 389.
el
Quan acabava
ciatura
de
la
vaig
seva
evoluci6
problemes urbans
conèixer la
de
e
clar
veure
e 0[;'1
que
h;�
de
en
que
ac
t.ua t
meva
l'estudi
fonamental
(1). Perquè
societat
ompr-end r o
era
treball
el
que
vivim,
el
de
ens
fac tor
interessa
�s
1:,( iceni
propietdt
entendre
a
per
ens
la
de
els
¿s
primordial
sòl; perquè
de
s
.
/
..
del
de
camp
la
factor natural,
sobretot
com
un
el
seu
aspecte
veure
Sl
és f o nanerrt a.L per
és
en
la
base
bretot
mqterial
el
designis
juridic,
jurídic
marc
de
Com
les
dit
en
torn del
acudir
varem
d "Lnf'o rrnac i.ó
trarem la
voliem
i
bastar
"
o
Però
font
no
estret
més
per
n
'ha
fet,
gir-.
na I.s
I
v
,
varem
i
de
la
estructura
sòlid�
i
concreta
riquesa rústega.
Ja
central .qu e
problema
deslliur�riem d'altres
no
coses
bona
arribar
però
conèixer aquesta
com
a
ja
I
cen­
que
en
que
haver
aquestes
jo
tan
esperàvem;
conclusions
Lo c a L"
mateix
més
soc
anu r-e n
a s co
ne-
nanc­
d. 'a­
preteniem
ués
recerques,
el
sencilles.
marc
é
que
-que
un
an
no
dels
ss
era
í.n
cada
massa
nu.e a
una
molts
def
11
/
..
)_­
rm:,rgi­
vegada més
.
oe
que
de
Lnves t i gac a on s
Li.n t
La
pretenc
aquesta ocasi6 pretenia
d'emprendre
c
haviem fetes.
les
resultaren
"moriog rafLa
e s-
s
d'aquesta
enllà de la
ridiculitzar
d erné
que
tant
a
elX
Semblava
les
era
recerca,
d'Hostaf'rancs.
ens
els
11.r­
era
el
ho
medi
ens
el
en
marginals, perquè
menys
el
urbà que
tocar
que
la nostra
principi
en
ada s t r'e
en
medi
recerca
podriem
ra
c
sòl
s'entenen tots el s
c ame n t
base
una
al
,
barri
el
gut,
a
de
central
envolupaments. Perquè
sinb
paraules Li.mi.na r s l' e s t ud i.
les
a
constitueix l'eix
í
e
dominants.
bà
ún
és nomé
desenvolupen
e s
on
]_'estrL1ctura de la propietat del
uiL
no
qu�
més ho
molt
urbanitzaci6,
de
o
sòl
el
p o Lf tic
de
apropiaci6,
seva
Per.què
.
j_
classes
hem
ja
la
cntós
estat
interessava
ens
s'inscriu la
on
ha
vegades
qualsevol estudi,
a
estudis urbans
els
moltes
Geografia
CO�3,
�
1
fins
semblava
que
frustració
l'estudi
tot
que
estat
ha
espiritual
frustrar
també
materialment
J
aixi,
el
ha
plet,
una
rodó i acabat ha
tall
un
per
de
obligat
realitzar
temptejos d'un
una
autèntica
ja
ment,
a
que
tot
des
dre
fets
en
d 'altres
casos
� aquest
c
sobretot
amf
per la
primer d'una
manca
descr�pcions
i
s'ha fet
(2).
realitzar
la
Per
sonnalités
i
Ll.a r g
l
Dic
és
de
a
més
posar-hi
setmana
de
m�ig
dc
la
de
Daur
tal
feia
poc
riav i.e
i
compu18a�
d
o
enllà
e s o.rc e
r-t,
De
V[i.l'=';
al
Toulol_se-le
l'accueil
un
cosa
sta�e
un
de
les
de
remei
1973
uub l.Lca t
..[
..
compre:'si6
de
des _IJe�­
de
treb211��
con�ixer els
de
per
q:""i
poca
universitat
per].' Associatio�
i.nò
ben
cadastrals,
de
cerG.:¡­
disposenl.
que
intentar
Geografi&
que
de
tebriques;
fonts
de
fonts
s
,
l'hem d'e Y'I1Y'en­
directe
poc
�trangères,
Guy vralabert,
pen sav e n
encert
llur
comprovar
manca
primera
invi tat
l
ho
llença vies
classificacions
departament de
Mirail,
seriosa
ha
recerques
d'ésser desenvolupades
hauran
que
no
que
fun­
ens
que
presenta resul tats defini tius
partir d'una an�lisi
dels
i
propietat
més amp L'i
del
hipòtesis
perquè aquest capitol
I1tesi"
no
la
en
altra
una
seguit d'altres
un
molt
abc st
de
trebal.l
ma.t i.sa.da
concreta,
unes
I1l­
dc
L'an�isi
és tota
que
llençar
l'estructura
cionament
a
de
permet
ens
que
c
exploració profunda
una
"estadíf�tica",
treb·_:),I.l
un
comptes d'un
per
realitat
-la
realitat
la
realitat
la
cosa-
de
esdevingut
c om
"tesi".
autèntica
l'estructura de la propietat,
treball.
aq�êst
penso' t
havíem
que
esdevingut
tot
vegades de
moltes
punt
a
La
capgirat.
era
1
art
.
/
i.o J
..
e
s
.....
,t"e:.:·
',-)
192
tiu
sobre
(3).
tema
el
més
Encara
fonts d'informació
la
nostra mat�ria
deficiències
les
hem dit
i
fiable.
prin�,
de
1
fonts
De
mancats;
� França,
l'hora
de
s8111bla­
no
també n'estem bOl
l
Lluch i
de
ha
pa'ra Lv Le La
sectors
de
TJ8
estat
r-ec o
que
i
els
(5). Aquest
manera
de
,
(4)
Gas_aI'
xic
un
efectivament,
qui ja
'EnreGj_stre�1ent.
dit
L'l i
y'
í
més
recents
se
els
de
an unc
i
i
s
en
que
de
perb
Na
el
l'Es­
a
ex�lo­
ban­
int��t�r
no
del
}\Jtercè
'I'at
pa radamen t
i
pisos
seu
mer­
la
varem
tot
j
cr
,
però
solars
als
apareixen
que
el
estudis
el
pintoresca,
treballavem
(6)
a
els
acordar amb
varem
sobre
amb
m2ncament
estudiavem dels
Vanzua r'd
oficials
d'acontentar
hem
ens
GarriBa Nogués
s
ja
s6n realitzades periòdicament
inútil;
ia
-com
que
de
les
m
per.
que
d'omplir d'una
e
reble
i
terrenys
francès;
dels
e
a
cas
t í, tuí
publicacions
tat
amb
fiscal
fonamentals
dades
ns
les
de
ca
de
o
de
cat
taris
revelà més
c
espanyola
cada
en
de
manca
que
orieen
seu
complementàries
ni
d.vs t r e
c a
';'::tdnlÍnis-cració
es
disposem
no
El
pel
ésser la
va
serà assenyalat
com
l'anàlisi concreta-,
va.
però,
greu,
moment
énl�n­
Cor lün­
tarem.
A
prendre
ha n
dels
partir
els
altres
p ro du i t
seva
fo
rrna c
tant
i
la
e
i
l
e s
p
t ud i
a
s e
eH en t s.
cap i tol
i
influència,
s
he
a
s
que
fet
El
s
r-e
d'
haver
vaig
íe r-èneí.a
in d 1.1 S t ris. ls,
8::J­
i
qu e
18-
ó
utilitzaci6
dels
part d'aquests sectors.
darrer.nlloc
resultats
r-arne r-s
on
e
Ls
ns
la
morfologia
mitjans
en
propietaris
urbana
jurídics
resul­
urba.ns
aquest capital citat
del
sòl
tornen
.
/
..
a
pbr
en
ésser
analitzats
protagonistes,
joc pOlític
seu
Podria
ment
haver
finalitat.
la
a
l'estudi
d'alguns
Encara
altres
Es
trSlcta
de
Cambra
de
llurs
sectors
sobretot
amb
Barcelona
però
fons
urbana
la;propietat
i
al
diverses,
altre
dels
publicacions,
de
fonts
f8r-ho,
penso
del
vista
local.
estrat�gia
consultat
de
punt
a
con
pleta­
metodolocia
hi
que
més
si
i,
pu�
.i
i
no
disecci6
una
de
Hegistre
la
lJropie-
(7).
ta t
Dintre
rial
s
tenir
cal
d'aquestes
entendre
present
la
done
dissecci6
Hostafrancs,
s
unita t
terior d 'Hostafrancs
la
seva
deslligat d'aquest treball,
haver
a
la
n'existeixen.
que
i
i
del
des
i
coordenades
aqu e
t
capí tol
esmentada
l'actual
po rmeno ri t aada
que
s
composa
el
Q118
teòriques i mate­
entre
de
_
segon
el
So.nts,
t'a i p:
o.
�
d1. e
cal
on
�
trebul1
per
l'cel
_
:
�
apartat.
so
p
(I.
cn t e
a
r o }I
p
bi-c t ot
i
e
t.a t
,u
-
'H1T8
.,
e ....
194
Ol
..
P_;\ S
DE
st)JJ
L'estudi
de
la
ELS
Ol.
sòl
urbà
HURAL
tr:�,nsform::.",ció
és fondmental
de
les
ciutats.
en
els
sectors
.
o
(',.
fa
Sl
UlJ
..
la
c
i t-cent's
o.npr'en s í.ó
,
C011
afecta
el
coneixemen.t
po d ràn
ens
st
aquos
en
donar
dels
sobre
les
I,lue
ac
al
San'l,s,
t u.x l
s e« l e
__
mecanismes
dels
llum
clar
¡._
de
cas
trt t
una
període
al
e
meC�LrLLS­
l'esp;3.i. bS
de
si
pro pi
forneix
ciutats
les
ê
r'e r e r-e nc i.a
però només
el
de
és ben diferent
e s t ud i
aquest
mutacions
regeixen l'organització
que
en
creixement
la
a
rural
el
de
prop
sòl
del
comprendre
les
inforwació f o name nbu L p e r'
mes
2
per
Ana l i tZ�Lr
rurals
SDL URBÀ
A
e,,:;¡:ru.ts
c au s e r
,
deis
c
canvis
uLt a t
rna
j
a
s'hagin
se
escriptures
l'actualitat
gl
not a r i o.Ls
que
a
primera vista
portant.
sa
vés
aue
de
No
fem
la
al
i
re�llació
la
sabria
no
di
poden é s s e r
del
mercat
diii-
J,es
a
és
si
r
con
permisos municipals,
idea
una
a r«
eLa ra
i
aparició justament
agrupament
•.
�er
bé
de
del
Sants
pe.s sa t
d'ana1itzar aquest
capitol segUent,
forma
q� al
pla parcel.lari
tracta
es
del
Quan
o
Sl.l_L ta-
p,;r
sòl
del
inexistent.
L'exàmen del
Ja
produint.
d'inl'ormaci6
passat,
e
en
és completament
anat
fonts
trobar
per al
or
des
de
s
que
sinà
de
(8)
d6na
r-u rcL
pv.s
sa
copsar-ne
a
dels
solars
1:-.:1.
la
nostra
intenció
nue
seva
irll­
t
,
co­
trd­
d8s­
no
.,./
..
és
,
de
tampoc
da
no
de
solars
fer
sabria
forma
i
com
de
fer-
podem
és
solars
s6n g en e r-a.Lmerrt peti ts
solars
d'�s industrial.
és
primeres alineacions,
glésia, l'antiga
Sant
i
deta,
la
real
dimensions
d'alguns
dues
m�s grans,
cel.lacions força
a
del
partir
rament
els
quan
al
els
i
carrer
màxim les
carrer
rurals
possibilitats
d'Olzinelles,
sis
d'l
proporci6
tipus
de
Florals
vies.
anar
Per
grans,
Al' al tra
per
es
que
e o
l
és
sta t
encara
estenent
a
de
dir,
l�-,-
molt
Bor­
excel.lència,
el
però
llarg
allnrg2ss
�s
consti tueixe!;.
el
industrialitzaci6,
anaren
de
cara
de
llurs
com
al
a .rr-o
Ií tar
a
tenen
que
de
proper
i
banda
banda
s'alinien tot
exemple,
trenta
a
solars.
amb
tot
a
proporci6,
amb
una
aqu0st
dels
carrer
un
terme
per
fondària,
repeteix gairebé
exe�ple
la
la
observem aquesta mateixa
però més
Ïenomen,
5
a
de
o
amb
per
per
del
carrer
tot
a
banda;
semblants
d'ampla
metres
l'es­
podem observar p�Lr­
�odem observar
seguit de sol8.rs molt
mig
i
sectors urbanitzats
propietaris
canvi
solars
banda
a
Prat
els
tres
força variacions,
En
de
regulars
Efectivament,
del
amb
les
avui
en
gr:'ln::3
voltants· de
al
transversals
carrers
i
Carretera p e r
la
proporcionades.
dels
'alguns
d'Esplugues,
carreteres,
L'Iadrid,
a
d
més antic
els
dir,
carretera
les
solars
presente
de
i
Crist,
irregularit8.t
La
llevat
,
nucli
a
diferents
6s la nota dominant;
cl�r,
El
d'altra b�n­
-que,
agrupacions
veure
diverses.
dimensions
dimensions,
solar
de
tipologia
una
Jocs
solars
més amples i més 118-1"8S també.
carret
més acusat
era
ja
podem
que
la urbanitz2..ci6.
hi
Així
trobar
havia
el
el
més
carrer
mat
e
ix
e e.ia i
d'Al-
.
/
..
-
té
colea
tot
mitjana de 4,6
una
Vallespir
tamb�
ten
llurs
de
l
una
fi
de
tenen
més amples i m�s curts.
de
aquest tipus
les
terres
d'eixample
propietaris
millor
podien aprofitar
tota
la
ess€nt
al
el
de
miG
cc�tral,
sector
superficie
seva
6s que
hom treu
oberts
perdent
que
pcrb
travesSBrs,
que
eren
uo
prer;cll­
proporci6,
altra
una
impressió
La
carrer
dels
solars
d�
eixos
els
que
tenen
que
més amples,
Bell-lloch,
tota
iguals,
mentre
m,
regularitat
gran
dimensions
26
per
comtes
molt
solars
de
seguit
un
que
QUC-
'"
ai xi
dava
valorada
Quan els
igual.
un
per
eren
carrers
í
f ru i t.
l'acarrerament d "una carretera
de
aqu e s ta
r egu
..
La r i tat,
com
vist
hem
o
carni
ant
podia ésser
no
c s
asuJli-
da.
Les
an
t i gue
diu Hallbwachs:
d'opinion
"Le
terrain
•••
Om
destinés
terrains
des
�esoin8 réels,
que
e es
besoins
(9), podriem
de
temps
bIes
a
de
deduir
t
époque
définie
est
qu'on
extension
et
de
leur
que
el
paper
Ja
0ue
é
ven
jugaren
que
les
celobert,
a
non
con�
par
fait
se
q�0
une
marchandc
valeur
une
par l'id6e
clavegv.eres
el
compte
en
.nu.,
que:
essentiellement
b�timeDt
au
urbanització.
la
Tenint
est
ayant
mais
sont
sembla
,
peut dire qu'à ch�que
l'étendue des,terrains
me
c ariva
en
,
d'urbanitzaci6.
foren factors
valeur
r i e r-e s
s
Jo
t oe L'Le
duralJt
ce
"
c
molt
féu desi)recia­
despreci�r d'entra-
hem de
,
:
ir
_..
da
J
r:;� ;1
l
e_,
�
'�'Y'
�'�,
.it
arreu,
�ent,
_vingut
en
que
perli U
..
i
_
..
ben
podem
d
'
rm.nç
veure
o
p
e r
aVUl
..
on8,
qll.e
cert
en
com
molt
i
eLcara
a
format
cu r-r e r
hom
carrers,
han
.
lnLill d 2,C J
era
el
e
l
de
cas
poques
troços;
a
ma
t'
elX
pot apreciar
en
c
O'
t
Efectiva-
Sants.
rieres
més,
t
a
es:e­
han
els
La ro
llocs
meu
t
com
/
.
/
..
lS7
els
lloc
la
a
totes
a
hi
solars
tenen
doble
darreres,
parcel.lació,
demés
les
els
art
è
r-Le
s
amb
�s
.
interj_or
pati
ben
don��t
haber
sense
clar
corrent
f(:�noIl1en
aquest
I
al
carrer
de
l'antiga
els
un
Joanot
riera
sectors
sector
pità
la
Mercader.
no
s'anomena
rlera
Blanca,
ha
estat
urbanitzada
de
o
en
Terra,
del
fins
que
ca­
fa
s'és l'exemple més
paper de
constituir
de
clavegueres
que
referències que n'hem trobat ojn
les
renunciem
que
al
Respecte
tall�j
també
carrer
finalment,
ajudat aquí pel fet
cas,
rieres
tan abundants
ta1bé
avui
d'Escudé
riera
la
dels
un
d'En Rabassa;
o
La
frontera municipal.
feien les
de
fossilitza
que
Nlagòria
qual
d'aquest
recent
de
conservats
de
quatre dies
Martorell,
l'esmetada riera Blsnca
c
a
í.t.an-rie
és al
encara
els
tcstimonifj;
record
tots
de
nosaltres.
Respecte
cions
..
els
l'oríeen
a
d'aquestes parccl.lae-
rural
s6n diversos i variats.
testimonis
només
J�
-\
el
nom
s'ha
que
clar indicatiu.
nom
ca.
del
que
nostre
"El
fet
generalitzà
barri,
és
a
de
a
dir,
la
passat i primer terç
de
tres,
Badal,
el
carrer
Bell-lloc,
de
Cros
Crist
al
carrer
connectar amb
que
de
carrers
Duràn,
carrer
de
els
18.
gent
La
de
anomenava
màxim
de
fou
de
Anna
per
"carrer
i
que
un
de
del
més
pr·ê\,cti-.
í.xemcn t
UGI
sesle
entre
d'al­
desapare�ut
Benavent,
des
anava
el
el
amb
del
Recordem,
Bacardi,
de
un
una
c r-e
segona meitat
Dalmau,
tJ¿.trretera
carrer
terreny
l'actual.
(que
Santa
el
l'època
a
el
batejar
cedia
propietari que
es
d'alguns d'ells n'és
conservat
dels
del
carrer
tard
cowtcs
S\ nt
..
va
es
estretissim pa s s au Le
l'embut
11).
Re
.
e o
/
rd er.
..
t;�t'n-
1
r:
_"--
CI
,
bé
el
d'En Blanco,
carrer
santsenca,
l,],
seguint
s
í.gna c ió
po puLa r
cedia
el
terreny"
l'urbanitzava,
el
pc.r-c
diu
"que
quests propietaris
de
altra
vull
aturar-me
és
ci�als
A
propietaris,
ï
taris
al
els
ve
ns
cant
una
naven
ja
rm c a
fent
i
les
essent
seguia
lia
Sants
que
c re
que
ni
fer voravies
un
caclons
que
volien
trucció
únicament,
c
Ló
Els
municipal
permisos
tecte
raó
es
la
qual
e rme
la
de
que
ben
pocs
ni
o
i
de
Ràfols,
Sants
que
qui
que
el
de
o
d6na
treballRva
feu
un
informaci6
a
Sants
el
mapa
s
»
'�'.-
no
fins
e
s
de
al
d iii.»
cons­
dels
per
fer
so
les
i
.
obres,
po d i.a
interessant
Lu r s
l'arqui­
t
r-o
Ca r l
topogràfic
1851 (12)
C;'::L-
cap !linterve:r1-
haver
de
Le
era
d'inconvenients hi
18]8
ornj.Li
sols
ordenaci6
gab.r.no r-ma.Lrnerrt
c
p r ou ;
tan
informats
eren
tràmit.
carrers
permis
pUGués
'i.
d'ajustar;
permis
el
parcel.laci6
enc a.r-r-e
dels
proJle­
carrer,
altre
s'hi havien
hi
un
s'anaven
tràrni ts
m6s
');_�r-
.J
munlt­
diversos
o
urbanització
A
st rd:i
de
dl'actes
obrir
carrers,
o
terres.
sense
Demanar
18.
ier.
sense
a
e
seu
pogut trobar alv.,lns el "aquè s t s arquitectes;
�ras i Alfonso,
t
noves
construcció
de
municipal,
per
N 'hem
en
pla
per
o..liniacions
les
emiJ8élrar
1877 presentar
sol,
els
í.xa.a
senzill.
ben
s
tot
:-1-
woment
un
procés
del
q'lC:
tots
Quasi
llibres
dels
on
que
P¡;_I.ssar al
anàlisi
concedit
era
cases
de
conservar
per dir
trobarem
"aqu e s t e s
de
un
d emans.v en pe rnrí
,
començament els hi
mesura
el
venia.
el
els
la
en
desprén
es
i
clar
eufemisme
un
a ban s
però
cel.lació i d'urbanització
Segons que
,
anomena
moment
un
(10). 'f:s
v
Lv Lava
e
que
història,
la
de
l'Ajuntament tingué l'encert
que
de
important fanlilia
d'una
malnom
O
O
';
ba r
,
cs
del
(11); Jocej_l
que
podria
.
/
..
ésser
el
Ràfols
i
d "Ho
e
t af raric
i
s
d'obreria de Barcelond
1848
(13),
per bé
els
entre
tre
quals destaca Antoni Rovira
arquitecte municipal tamb�
D'entre
les
les
quals
que
alguns propiet3.ris
sense
encara
en
que
o
l
(14),
és
hi
1869,
de
per
permís
concedit
au t
a
obrir
cant
ja
conserva
10
concedit
a
NIaria
tre
permís
d'una
en
,
finca,
nom
al
d'Anna M�
.
eo-
..
lis,
de
v i.s
Barcci_)na
de
s
t.ac
unc s
o
de
primer
del
B e e. t
CI
ju­
L'
í
pe
carrer,
16
de
rm
març
s
avui
de
Sugranyes,
� ol
els
C!I..lC
l'a::y
de
concedir
c3!)e�ifi-
d'ample
pams
t
a
de
-aVLL
1./
p e rn i s 1"
"
e
encara-;
Ldua de
Prats
8
El
t.anbé
concesi6
aquest
de
CJrrer
una
cas
és
IJlufs
de
que
de
d'agJsj
d 'un
i
de
]
tracta
Cuyàs,
._)1)_
la
era
que
afectats.
la
tre­
hem
i pa L
v
fet
L­
.i
C1.l-C
parlava més
Torrent.
.
Re spe ct
sobre
qui
eren
al.,
e
i
inJo
rrnac
;
llavor0
que
el
CeL r r er
:2,1
arnp Lada
trobem
Lnd í.v í.dua l
cita
,
terrenys
probablement donà
la
d
el e l
s
cinquanta
Capdevila;
dels
urbanització
amunt
tenir
exemple,
per
m.m i c
ce nc
1"'e(�:i_3trc
dos
per
en
raons,
obrir
a
I¡Fercè,
justos
m
propietària
1877,
de
ele
ha
que
tar i
de
permís
trobem que
,
oant
e.L
Trias,
i.on s
el
les
omà t i camerrt
güerrt trobem l "ac o rd
carrer
e
�-)er
se
el
í.na r
I
d'altros,
força ja
mancar
xcmpl.e
pro p i
el s
demanen
e
c ono e s
demanaven
e s nr
poguem
quantes. Aixi,
li
deuen
en
s
Barcelona.
de
nombroses
i
i
tots
amb
juntament
a
que
trobem
ballant
els
seria·
que
Sants,
1850,
i
Francesc
arquitecte Josep
(1889-1965),
I¡lontanals
sector
al
t an.bé
del
pare
i6
sobre
el
s
ql}incs propietats tenien
pr o p í.
la
e
t.a i
;:),
difictltat
.
/
..
20U
d'obtenir-la
és
és molt
l'ajuntament
dels
l
encara
anys,
Miralles
Laporta
de
de
ffi.lguna
a
díhls
ons
les
dels
dels
ment
teriors
t.r-o ban
sobre
1724,
les
any� -sembla que
el
haurien
el
187'0 'fou
mandra
resultat
que
en
publicà
obres,
que
no
és
dos
han
recollit
és
un
resum
de
la
comunió
compliment
i
ja que
1730,
cuals
nÚ.meros
a
1842,
de
primer
Sants
'organitzar aquestes
perb
precloses,
ens
propera
que
XVIII
és força més
tracta
de
Zamora,
Joan
dels
nom
o
Mas
els
setze
r
que
,
en
vors,
que
de
la
corresponent
(17)
el
que
en
el
al
al
de
municipi
número
catorze
coneixia
l'informé:l,dmr;
sobre
altra
lloc
un
total
indica
se
acaba
com
a
p�rrb­
du d e
s
que
hem
de
con­
a
Ja
la
incompleta;
de
Francisco
Sants,
féu.
que
consip;na el
els
que
ho
eren
s6n ja pocs noms,
cl'unes noranta-set
que
�e
Llàstima
correspon
qüestionari
propietaris m�s importants,
senyors
un
resposta
l
tenin
pos-
d'aq'_�eix
qual
entretengudall(16).
el
dades
y duefios
del
més
es
les
comunions
de
font
segle
concreta­
segle XVIII,
del
tenim.
del
poca
les
que
darreria
n
de
tant
d
ó
mo au
interessant
refereix
es
.cons
el
i
llibreta
la
trenta
dels
tr::·:.nscrif:,rué
que
formar amb les
La
i
t
més
1726
s
c r e nui
La
del
diligent rector,
tingués
,
en
al gun
es
que
1851
anys
"cu s e
continuats
parlar-
de
(15).
primers
anys
el
seves
comunió
de
tu
aquests
que
llibres
pasqual,
ens
re s
afortunadament
.í.nf ormac.í
qu i.a
en
San·ts
hem
1936 cremà l'església
consueta
la
dit
ja
només n'han restat
fons
seus
el
no;
parroquials .només
cosa
Com
gran.
municipi força indocumentat;
un
que
m6s
hi
havia
a
cases
Sants
lla­
1787.
.
/
..
n
� ;�.\
�U�
continuació hem utilitzat
A
però força interessant,
sobre
mossén Andreu Ca sario va s
informacions
bem
els
per
sobretot
a
la
a
l'escolania i
de
Hi
ci tat.
vegades
e s
de
Monitor,
el
tro­
d�-
cultes
udministradors de
els
sobre
dades
s
í.m i Le.r s
hi
aparelxen
són majoritàri2,ment
l'oligarquia
santsenca
lligada llavors
cOgrloms
pertanyents
t an t
,
composició
la
terr:linats,
que
són les dades diverses que
que
principals parroquians conté
els
indirecta,
font
una
que
terra
la
de
propietat
tamb� al
i,
comerç.
'.
Les
noticies
nen
un
la
corrents
malnoms
els
tot
passada centJria.
sobretot
al
1851.
l
Ja
no
surten
citen
clar,
d'actes
deJ.
propietaris
pagaven -dades
que
és
els
nl
amb
la
seva
vació
de
pressupostos,
mateixa
participació
exemple,
per
part-,
o
segons
tant
per
les
que
q�e
que
contribuci6
la
s6n mai tots,
hi
1'eal-
l'av�l
era
que
p�blics:
afers
els
en
din6u,
segle
mund:.cipals,
no
fan
apro­
qüestions extraordinàries -l'agre­
com
cens
notícies esparses
de
sbl,
acords
importància
seva
la
gació,
dels
fisc8.1s,
a
per
del
t an
dades
Perquè aquestes
mitjans
a
més,
famílies,
les
torna haver m�s notícies
hi
llibres
als
de
d'algv_na
proporcIo-
enlloc
apareix
no
que
majoritàriament
refer�ncia
perb
indirectes
ben
tipus d'informació
i
fins
són, doncs,
veurem
electoral.
(18),
capitol quart d'aqu8st�
al
Efectivament,
l' el.erne n t
més
a
part
Lmr.o r-t arrt
é
s
�.
la
reproducció d'un
de
1889,
cens
per
[:1
les
eleccions
al
senat
,.
les
a
integrants
t re
ve
ga d e
de
s
quals només �articipaven els principals
12..
su per
contribució
territorial
ior
gi el o r s que
al
d
e
re
.
en
hi
/
..
nombre
riagu és;
qn'.l­
2C2
llavors
l'ajuntament
haurien de
perb,
litat,
I
n
sortir
més
xic
on
actes
vui tanta,
apareixen
Plaça
del
de
Bordeta
la
del
els
totes
aquestes
Carreter�-L
del
vivien
a
fonts
Un
mapa nQ
al
grup
El
q_u.e
lé.1.
a
any
cas.
un
Sl
per
cartografiat
d'Osca.
representa
Amb
mapa.
e
concentració
avui
Mercat,
..
he
que
la
pot apreciar-se
qV
rea­
en
dit
gener del
3 de
del
suposo
d'info�maci6,
individus,
15
per
seixant� contribuents,
docs
les
a
format
era
l,
la
CL
l
capdav�ll
ío r-a
l'lIar=ï.nct,
més altres
citades,
.¡
importants
mepys
elaborat
fitxer dels
un
fitxer
importants,
alfabètic
ordre
ALESAN.
1.-
cita
que
Joan
més
font
e ur-s i on s
o
iant
de
Janer
altre
"Al
amunt,
í
c
-del
costat
és la
elel
Ll o r
del
de
un
de
camp,
al
costat
dret
de
la
el
tal
baró
del
nals
li
janque
curiós
del
no
i
diu
"un
xafarder
XVIII
i
pocs
tenim
propietaris
Joan
un
el rala t
em
d eI
al
Alesan,
és d'una
de
tal
c
le
ex-
s
po eh
anant
ésser noble
cronista
la
del
l�
c omc r=­
di u:
stra
n nun't
apartada
Devia d'ésser
situRda
prestància,
certa
mo
de
parlar
L:'.
811.
ajif tol segUent-,
Alasan".
d'una
tal 11,
de
poble,
un
Carretera
devia
faríJÍiLia:
la
els
que
Cami nou,
casa
Alesaú
ller
després
casa,
pa r l,
qUCLl
torre
continuació,
(19). Efectivament,
fa;
que
una
doncs
qua I
Tli:aldà
de
mi
més
de
entre
h�
cas,
semblen
que
apareix justament
ia
Sants
a
cognom
contemporània,
baró
del
considerava
que
t
menys
descripció
e
rio
el
1787,
El
hi
Mas
l'ú_nica al tra
transcriu
que
cada
en
propietaris
segons
1
citades
seran
que
i
l'Hospitalet;
cap
a
del
cercle
d'un
c
ert
de
d'aquesta �poca
començaments del nou-cents.
elel
s
p rc
ele
Parla
.
/
..
c
i
fi­
del
2
J�AP..
nQ
1.-
LOCALITZACIÓ
EL
18§2.
DELS
PRIMERS
80 CONTRIBUENTS
DE
SANTS
3
204
Cami
com
nou
més
veurem
part-
de
propietaris
pocs
devia
tenir
c om
de
una
ticu,lar
una
manuel
un
ún i qu e
les
l'explicació
en
ja
quatre
s
del
tenien
que
rector
o ra
visita
la
a
els
SCLbcm
qual
Monitor
al
que
entre
és
t
que
cita­
í
or
}Jar­
81Jiscopal
1851.
de
3.- BACARDl.
cognom Bacardi
l' e srnen t a t
en
(20).
El
cognom,
va
edificà
trobem que
les
oferia
el
oferiment
fou
no
que
cementiri
nou
urbanització final.
la
l'esmentada
com
:guia
carrer
a
�s
actuals,
i
de
si,
( 22).
s
per
Ben
canVl,
Aquest
a
un
per l[l
la
de
per
demanava
canVl
encara
nom,
primera vegada
per
í
rm
en
dels
tardanament
qual
no
hi
1931
qu e
c�rrer
le:3
Ja
q�e
a
7,500 pts.decidi-
cosa
però,
Tardanament
(14)
en
l'ajuntament
-a
l resent
j�� que
esmentat
surt
(21)
Cc
i
les
a
clar.
4.- BADAL.
apareix
1888
santsenca
3ants
de
qual fiCllra
justament
força
a
acceptat,
I.
terl'\l
la
scgu.rament tenia
on
que
emplaçar-hi
ria
}3¿J.dal,
a
i
propietats
187'7
el
Be gu r
és
toponímia
1&
Q
de
el
en
notí.cia del
trobat
propietat
1787,
que
seves
.La
de
quedat lligats
de
a
hem
vegada
document
hah
del
Altra
lliGat
Baltasar Bacardi
pe
del
Armengol,
notable
casa
que
traçat definitiu.
seu
1787 també apareix
El
ARMENG8L.
el
l',�adÍ'iJ)
a
capítol d'aquesta
tercer
-al
en
poc
ral
carretera
endavant
feta
era
2.-
da
indicar lé;
per
a
se
for:nar
gu r
qu e
el
un
"barril!
vo !_
ia
encara
que
al
ur barri
juny
de
18'17
carrer
de
TvTanzanares·
de
20
tz
perdura t�mbé,
ar
1
e s
s e ves
d e.r.anant
1) ro JJ i
8
tat
I
�
;1
y_':.
••
s
tot
iniciant
que
el
1889
de
Sagunt-,
el
nom
la
vivia
44,
d'aquest
blement
parcel.lació d'unê:1.
devia
al
justament
cantonada
viure
en
fet
les
de
Sabem
-avui
Pere
pel qua I
terres
seves
su r
:Proba­
municipals.
actes
punta
una
Sant
�e
carrer
Manzanares,
a
les
a
ca r-r c r
d'elles.
pa r t
l
.
l'altre
"
devia
avui
parcel.laci6
començar la
hi
el
ha
Badal,
carrer
de
on
principi perb nom�s
al
que
estrem,
.
el
ocupava
,
la
gons
de
seotor
1888
del
guia
Bartomeu
Sant
del
anava
patr6
-el
via
la
de
central
Consti 'tuc i
carrer
se-
ó
¿LI
anomenat
avui
Sants-
de
ja que
attual,
�e
\
justament bé
Burgos,
també.
A
portància
Bur�s,
llista
la
entre
ho
Aquest
atribuim
perquè
ho
però �s
eren,
B�dia que trobem és
seia
de
dues
cases
masover
citada
francs,
com
figura
un
Francesc
apareix
Onofre
al
res
c o
risc
un
és prou
mateixa
la
a
griorn
que
una
dona,
pagés
una
familia persones
aue
.L
córrer.
cal
Sabjna,
de
Ll av crrs
ma aov e r-a
2
amb
la
el
de
la
Anna
Xera.
81
de
Sants
avui
i
que
a.
era
pos­
tenia
su r
qu e
t
Hosta-
"barraquetes"?­
any
su r t
El
1787
casa.
llavors
de
-molt
cap
de
Llaveres,
Olzinelles,
1724
mateix
1809 apareix
Josep Badia
Mina,
El
rropietari d'una
més probabilitats
un
les
_primer
qual
petita,
de
El
el
que
en
gran
barri
prol±etaris
Finalment,
veure-
de
com
,
una
crrt
ca-
-potser perquè
els
im­
en
en
"barraqlJetc�1l
Badia
quart
c o r-r
a
una
Dadcl
Josep Badal i
l
Badia.
carrer
sòl
del
Josep Borrè.s
entre
a
el
corn
a
ja és clar,
-hi
de
anomenat
on
propietaris
de
passatge
753,09 pessetes l'any.
5.- BADIA.
talà
del
vora
18bg apareix
de
els
pagava
que
Iu
a
16,
no
que
i
un
allunyat
tenir­
V1Vla
figuruva
.
,/
..
el
en
trenta-vuité
lloc
contribució
una
244 pts.
de
6.- BASSOLS.
El '1724
Un altre
apareix
una
casa,
anomenada
"la
mènec
Folch.
1787,
El
com
(23). Finalment,
Dolors,
7.
a
filles,
Fotó,
casada
-
CERVEIJLÓ.
antic.
que
la
que
1187
de
cit·\t
i
és
masover
Juaquim Bassols
un
que
mori
una
deixà
un
fill,
casada
Joaquima,
casada
Riva,
tranya,
ja
contra
Lluïsa
I¡1rCln­
Porcel,
li
que
només
el
entre
vegada
una
b:\r6
la
tradició
cognom de
Aquest
com
no
burgesia
el
seu
naixent
que
fou
i
seu
oponent Felip
concedit
el
Castellví per Carles VI,
Conquestes
-de
V
havia
una
al
concedit
a
vaja
,
del
mas
i
temps
dels
mes
ell
que
industrials
raó
una
un
.Miguel
X1C
de
pot
ex­
Cerve-
qual
nou
any�
aba�s
el
titol
de
marquès
\
Conquistas,
prople-
menciona,
histbria
1713
noble
els
posseïdor
a
Maldà
de
aquest marquesat té
116
tellà!-
dit
el
que
desgradava considerablement. Potser
ésser que
de
Do­
c6n�ixer l'aristocràcia del
defensava
li
era
qual
Montserrat,
destacant-lo
Curiosament,
devia
la
rnlsses.
Catalunya és
taris
i
cl'nna
trobem
i
unes
paguen
1848
d'un B2,f:isols-
tres
propietària
propietaris ressenyats
-dona
Xavier,
cesc
el
Catalunya.
a
Bassols
canvi,
en
dels
any
Bassols
de
Covall,
aparelx
un
c0[SD0m corrent
Gertrudis
qUl
de
amb
propietaris,
els
entre
que
el
era
rei
el
c�s-
(24).
8.- COMAS.
Un altre
problemes d'inseguretat que
cognom corrent
amb
ja. hem esmentat
els m3.teixos
altres
en
.
/
..
2(]7
El
ocaslons.
d'uha
de
criptura
tenia
n6mero,
la
Carretera,
era
el
segon
anual
noticia,
de
Santa
que
el
que
rbquia
de
perb
Maria
del Pisolar
un
el
feta
escriptura
dia
que
de
de
de
106
i
Co me.s
de
pams
indicat
Es
Ro ca
,
el
con­
trobat
una
tracta
de
Pau
la
pa r-­
a
del
II
,
d'am­
22
donaci6
La
er cara
c o r ru L
"del
llarg per
davant
L
1.138,30 pts.
a
dites
cases
o
citat
-vicaria aleshores
Sants
t
es­
Sants,
el
ven
1800 féu donaci6
d'unes
í
c ap
per la
Sants
destacada.
de
una
indiqui però
d'una hectàrea.
mica menys
una
la
aquest només n'hem
febrer
Maria
Santa
ocupaven
ple,
de
15
de
en
parlem al
pujava
que
considero
la
de
d'ad­
novenos
llaurador
,
que
propietari
D.
s
propietari
1846,
Bonaventura
sense
pagava
que
9.- DACHS.
Dachs
1889,
a
tribuci6
Corna
a
les
El
qua I
la
ponent
a
el
Finalment,
V1Vla
que
propietat
una
Muntadas.
Salvador
un
de
di�
un
de
Muntadas,
apa r e i x
vinent,
com
aparelx
Paula,Comas.
una
per
Pau
Comas
1837-38
anys
�s dedicat
vent
que
Els
casa.
Pere
1724
fiGura
notari
en
Tomàs
Vilaró.
10.-
1724·
com
masover
ris
Francesc
a
edificar
trobem
una
trobar
nom
que
a
en
a
casa
un
IVlarj.él
a
12.
canvi
1787
Estnuch.
Carretera,
trobarem
Finalment,
de
mal
entre
els
El
demana
que
nom
els
el
Ja
qual hi t�
entre
Es t ruch qu e
Estruch,
aparelx
la
a
casa
Valentí
Pau Martorell.
Onofre
Estruch
El
Ferrer.
llavors
l'arquitecte
a
Onofre
propietari d'una
a
apareix
1849
de
ESTRUCH.
ha
el
dit
de
propieta­
14
Je
febrer
í
pe r-m
s
enc ar.r e
1851
p
e r'
gu t
a
a
tornem
"Fises",
propietaris,
cog­
qu e
.
pag;
/
..
'1
r-
r: U
diu que
ésser
dita
casa
antic
un
convent
l'església,
de
vant
la
era
Ma r i a
Santa
a
rm s s e s
unes
"la
de
Raqueta",
la
i
se
assegnra
d;).­
seria
que
l'antic' carni
de
banda
hom
que
Magdalena,
l'altra
a
D'ell mateix
Sants.
de
8
d'Esplugues.
11.í
e
pr-o p
t
Jacint
à
r.í'a d'una
cu sa
Vallhonrat.
El
de
-cognom
res
i
com
el
Mora,
malnom
Farreres
la
a
dels
al
dedicat
.Ta
}ilISES.
Rafael
Carreras
al
barri-
com
alba­
o.
pols quals encarreea
lb89
el
Mi.q oeL
surt
l
I�é:irre­
Carretera,
68,
que
fí gu rava
propietaris
amb
una
contribuvi6
a
la
que
duda-�.
casa
1837
a
en
les
amb
i��i1ia
eren
que
no
una
Ho
un
Lnt
er.c
però
tenir
gran
el
i.ons
1724
com
pro­
Joan,
podia
que
perb,
cav,
del novenari
dies
concedia
de
Bartomeu,
trobar-ne
a
tres
apareixen
familia
bona
tornem
dels
d'adv0nt,
força solemnitat,
Gertru.dis
ós
Fises.
Poques d�dcs tenim d'aquest llinat­
1889
206 -al
res
el
seria
Casanovus
Carretera,
d'ésser
aquest llin:,tge
aquest cognom,
Sants,
pot
trobat
diferents
13.- MACIÀ.
ge
hem
perb
qual moss�n
al
;
�mportant
a
masover
a
1851 trobem
s
de
tenia
q o a I.
d'un Estruch,
Si
Pere.
fins
a
la
259,76 pts.
mantenii
\r
1724 apa r e i.x Eulàliél Farreres
:Finalment,
vint-i-novè
pietaris
i
�:<
dels
viu
qu e
12.-.a
i o nt
misses.
unes
paga
de
c ome r-c
testamentari
cea
El
I�ARREnES.
que
Pau
210
Ii1nci�L i
apareix
veure,
coinc:idència!-
és
i
Art-ús,
avui
clar,
un
P.
perb
figurava
VlV�1,-1
que
Maci�
no
deixa
cinqu8
en
.
'."
.
/
..
��
"
�;
,<
lloc
681,99 pts.
14.
pr-o p í.e tu r-Ls
els
entre
lVIA S.
Un
1787 apareix
com
probablement
d ev i a
al t
dels
un
del
re
apa r'e i.x
Josepa Mas,
dedicat
a
les
anys
1834-41
ment
amb
d'altres
de
malnom
obrera
116,
vivia
figurava
que
de
que
la
a
15.
escrit
Jawne
els
s
al
carrer
en
amb
Sants,
L'l i
el
Muns,
Aque
del
st
de
endavan t
Sants,
noi
de
Mas
i
G�lileo,
dels
Qe
qui
2nys,
de
Maria
Jaume
avui
ju.nta­
dotze
de
Santa
dels
Santomà
la
com
un
Nord,
Sant
fi.
1.J(.;:.ce-
52,
pr-ojri.e ta r i s
197,40 pts.
que
de
casa
1787 apareix
dia
U11
"Divina pastora"
la
un
ava r-e i x
sempre
apareix per primera vagada
propietaris
Més
d'advent
cognom,
una
constitueix
en
que
cinquanta-tres
s'havia fet
Munts
del
novenes
1889 apareix
de
lloc
segur,
les
contribuci6 de
una
MUNTS.
-
tu
ben
amb
Francesc Mas figura al' e s c o Lan í.a
Finalment
ben
pare
Zamora
1831 també
El
que
"Catué"
de
de
senyores
parlem més endavant.
el
El
s.
dita
intencions
a
com
corrent
s
ja ha estat dit.
com
de
seves
i
llinêJ, tge
s
ésser parent,
d'informaci6
font
tJ�
t
urrb
llavors
propietaris Josep Mas,
qui respongué el qüestionari
la
de
Sants
v
contribuci6 anual.
de
-
de
"
'
v
el 1726
propietat.
Francesc
pe
r'què
Entre
Munts.
111i_
"
nalment,
dora
de
Eulàlia A�nts apareix el 1842
parroquial
la
Cort
de
que
el
les
cotxeres,
Josep
i
el
Maria.
cementiri
fou
nou
fet
1851
En
fet
en
com
un
una
al tre
cap
al
de
com
les
indret
1833,
terrenys
que
on
a
administra­
dites
"obreres"
s'indica t.ambé
avui
eren
hi
ha
propietat
de
Munts.
.
/
..
16.de
pietari
NAVARRO.
dues
Entre ·e1s
sana.
Josep Navarro,
una
cases,
l'altra,
Masover,
1724 aparelX Antoni Navarro
El
Marina,
a
propietaris
Albert
Josep
-centista
Navarro
estudiat
ha
que
era
terratinent
gué
el
cercàvem que
't a.nbé
un
dels
el
de
no
8n
tornem
17.- NOVELL.
clusivament
Esbert
i
el
a
era
el
amb
tan poca
el
1883
casa
quan
s'analitza al
qual
de
sporr­
i
�1J.e
"jurídica"
1'es­
tot
En
cas
del
partir
sembla
qu_e
Joan
apareix
qu_a1 n'era
entre
que
rastre.
cap
la
r'e
(26)
tà.
a
propietari
que
1787 fi�lra
Només hem
propietari,
segon
ja
diu
els
ex­
Novell
masover
el
Ja­
D�.
propietaris
Novell.
Francesc
com
altre
Un
d'una
18.- PEDRÓ.
Pedró
del
set­
hagLlés
no
re su l
no
que
NI��s­
na
que
vinculació
municipi
trob3.r
a
set-centista
1724 propietari
(sic)
sa
(25)
Ba re elona
seva
propietaris i�portants
vuit-cents
cint
Co
s.
ó
l'agrarista
Lluch
sobre
la
d
li
que
ha
que
justament fou qui
també?- (.11
Sant
l'anterior i
de
Marquet,
que
�cr
masover
tractam8nt
Zalilora
de
-potser hi havia nat
po st
1787 apareix ja Dn.(sic)
Ernest
i
Sants,
�
qUestionari
nosaltres
de
i
Mas
-
Jan­
Onofre
el
fill
el
és
6s
Moner
on
probablement
d'ésser -crida l'atenció
qual Sadurní
la
en
prb­
que
contribuent
informació
la
trobat
és
el
que
jugà
primera agregació
Un
al tre
de
Josep
1870
oonsigno aquí
paper
Sants
de
cognom
El
un
capital quart d'aquesta
19.- PIJANES.
novembre
territorial.
perquè
noticia de
una
a
segona
corrent
destacar
Bafcelona,
p�rt.
que
pot
.
/
..
mm
�ll
afavorir
co
nf unc Lon s
propietari d'una
era
Entre
Nubiola.
els
la
on
casa
qual
ma s o íe r
era
1787 apareix
de
propietaris
.
bot i guc r
1724 Joan Planes,
El
,
,
JOS8LJ
Francesc
..
.1
j
1831
Planes.
El
llavors
tenia
Santa Maria
té
de
carrer
e r-a
del
tant
Riego,
perb
que
Bla
antiga
que
bé
i.an t
capellà
fiBura
20.de
Sants,
relX
com
i
1889
el
48,
i
21.Sants
no
l
per
sabem
com
SALAT.
El
de
ho
1854
el
com,
s'hi
(29).
seguia
de
haver
de
cens
del
comte
Per
cert
fets
de
Planes
i
del
sabefr
l'iJíiIJOr­
l'ese1é­
Planes
va
amb
que
El
signa.r
per
Flo­
de
aauest
que
mossén
essent.
data
1869
Vivia
a
la
la
entrecas�ren
un
temps.
IIbona"
cas
La
Carretera,
anuals.
eren
Raventós de
apa­
territori�l,
familia
r'ur'a I
�egon
Salat
Joan
1.378,77 pts.
D'orígen
els
alcalde
era
contribució
per
Aquesta és
excel.lència.
veurem
Francesc
trobem
Sants
darrera
SANTONiÀ.
ben bé
1830,
parrocologis
Salat
de
primer
la
dintre
sabien fer-ho.
els
en
to�ba
que
en
Laporta.
per
encara
pagava
capellà
no
aue
Vicenç
el
el
l'ajuntament
de
(28)
ni
el
(27)
ésser
devia
\1118
Guardis
i
font
altre
Planes
Francesc
s
qual
Vila
Francesc
un
una
del
Retir,
Joan Planes
un
fou destruida
ridablanca
Casanovas
i
per
que
,
podia ésser
no
surt
disposa d'una
que
que
pels regidors
1889
Pl.a ne
primer cinturó
del
salvat
Crist
39
del
carrer
que
l'escolania de
a
1870 apareix Josep
del
de
Planes
Francesc
cantava
l
El
curt
Sant
altre
un
anus
pro_p
molt
c ome r-c
i.x
Sants.
llista
la
A
carrer
que
de
tros
un
ronda.
del
dotze
propietat
una
resta
a oar-e
de
emparentats,
COdorniu,
primera
no-
.
/
..
ticia
és
d'una
casa
la
a
qual
que
SlS
cases,
els
propietaris
de
de
habitades
eren
en
dos
Sants,
1761,
el
Puig
glésia.
d'advent
des
de
Josep,
del
la
dotze
de
sanovas;
mort
Santomà de
juntament
.
amb
set-centista.
gener
de
edificar
1850
una
encarregat
a
clar
de
fet
i
enterrar
el
pare
l'es­
relacions amb
bones
el
de
la
de
Sabina
Santomà;
dotze
mlsses
per
instituides
'Agnés Santomè,
cantava
finalment
de
plaça
constructiva
a
tall
la
m�s
un
novenari
l'aniver­
SarJtolYl[l"
noi
juliol
Carles
.•
1936
de
detallem
de
damana
la
el
•
el
trobem
perwis
Bordeta
Gauran;
e a sa
fenomen
un
lustraci6,
que
la.
ésser cremada
va
fou només
d'iJ
Qe
administradora
endavant
no
carretera
l'arquitecte
era
el
Joaquim santomà
a
del
1831
laesglésia
com
llarg
l'escolania de m03sén Ca­
a
Santomà
Roseta
i
el
.;
tot
e2-­
intencions
les
temple,
casa
l'
de
dintre
el. 1754
Soler
fill
un
dia
Així,
a
pare
pri­
podia ésser-ho.
havien
sabem que
el
a
els
seria
que
Entre
un
la
L'eufbria
tomba
anys
doncs.
entre
també
que
sis
En
cascs
18¿1t-l figura
anys
el
suposar
una
Francesc
era
masover
a
casa
al
"Divina pastora";
dels
altra
a
ha
1851,
el
una
continuaren
a
d
i
que
1831
hi
caseta,
famílies.
Santomà,
qual
indici
dedicat
1835
del
sari
la
Relacions
història:
una
construir tres
fet
cal
que
Pau
un
glésia antiga,
de
el
qual
sis
Santomà posseien també
vicaris
fer
1787 segueix figurant
de
i
proyi8tari
Santamaria
ha�i¿
per
Josep Santomà,
un
la
era
propietari més important
el
era
l'anterior
Els
la
1726 havia fet
despr�s
anys
Josep Santomà
que
Francesc
Marin�t,
més
mers
-.
de
en
el
masover
era
quatre
Feu;
1724
Sants;
a
banda
la
del
ja
que
per
ha
novembre
.
/
..
a
d.e
1868 Josep Santomà dem�nà
al
casa
del
embre
mateix
edificar
a
per
L 'home
és Hicard
any
del
carrer
més
el
important,
vuit-cents
Gel�bert,
que
si
entre
i
rial
pr e
dos
els
surt
s en tac
a
ió
domiciliat
al
l(_�,
tre
els
les
transmissions
casa
Els
llista
la
Carretera,
rurí s
d ernanà
p
enc:-trêl.
en
o
c
comissions
i
la
n.a't
e
el
26
s
i xos
anys
amb
lU70
tercer
en
;
:ce-
:L i GLl.}
;.
lloc
(Íl­
p r'o bub Lc ucmt
també
el
en
Que
01zinelle3¡
molt
vegades alcalde
i
17
el
terrjto­
1889
El
-avui
sona
1889 figurava
nómero
i
f'am.í Lí.a nombrosa havien
diverses
del
r-re c s
arru.i l s
.
1869
à
c
l'J36-,
pt
075
hauriJ
orrt r-Lbuc í.ó
6 n fet e s.
Mina,
ecrnà
amb
�i
el
figura
:Je­
Josep Santo.nà
l'escolania,
la
s
era
que
de
Ell
,
tari
el "una
Santomà,
i
Boate11
la
c
ue
contribuents
patrimoni.
en
e
e
de
carrer
tant
que
les
pro p i
per
el
noiet
el
era
totes
s
des­
d' aqu e s t a
damilia
de
cap
primers llocs per
del
l
Crist.
Sant
el
Florals;
Santomà qui
sembla
1819 ap r ox.í.madarnen t
el
Jocs
una
d'excHll.ües.
del
nat
edificar
a
per
avui
Jose1>.
meitat
gona
a
Sant
al
trobar
podriem
i
de
carrer
perDis
de
l¡rell'.:ri.c
S,"i.nt�:,
habi ta;'
vui té,
471,89 pts.
re'():�:,l,ti t
L:
contI. Lbu­
de
ció anual.
Sabem
Roda
de
metge
ser
mig
tre
fill
fill
e
mare
en
de
c o
sf
que
Berà,
soci�leB
el
esposà
també
(30).
c aria
seria.
el
filla
l
Jaume
F'i na Lrnerrt
Jaume
parentiu
i
e1s
una
que
catblic
probablement,
xp l i
filla
una
,
Santomà casà amb l{,.]sell,
al tra,
Maria
Ravent6s que
Ene;ré.
.,
.:
amb
altres
can
i
/
_
a e v l ci,
podem dir també que
Santom�
ia,
,":'
t:;
Engràcia
i
ja
os
sa
q1.J
Jaume
)�Iins
e
I
.
/
-
al­
UiJ
Ravent6s -si
Cod.orniu,
S
�
.
2 l 't
entre
-figurà
bons
d'Estalvis,
la
caixa
la
Lliga-
dretans;
i
tot
questa part
sentit
tricte
VII,
d'abril
formaren la
-socialista,
22.-
d'Asis
1726 Francesc
Prop
Fé1 ix
Ter e
de
j_
de
sa
Santa Maria
seria,
vant
en
del
Un
e sc
er
de
Sants
notari
l'anterior
...
dos,
l'un Salvi,
masover
casa
-mo
un
casa
de
de
stra
any
de
o
la
NU�
de
que
Valenti
dita
"les
Francesc
el
el
?
corrent.
El
Torres
Ama l go
Pad e L'Là
s
,
é
del
re}ll.lblicana­
s
,
els
"barra­
(��erj¡>
e s
costat
la
de
del
el
en
casa
de
la
Valent!
ns
C;l {: s i a
c2rnis-
di tany
da-
mateix
cas
pot ser-
situada
no
a
he
com
a
Es
curi
masover
i
ó
INJ,t
s
,
e
ix
d'una
pro�.:ietat
cal)
a.lt ra
informaci6.
.
era
sec>yna
el
qu e
Marina,
trobat
ai xI
qual
d'una
Mateu Jansana.
corrent
qual
"El
corrents.
n'apareixen
1724·,
figurava també
s e sv
que
,
.
l'altre,
masover
gnom
pub l Lc aua
don e n al'
24. de març
propietari d'una
eo
-
Aquest llinatge és
qual n'era
la
12
t an t
fou per
1825
el
del
casa
Sairols
Gaspar LliGades,
dis­
del
propietari d'una
era
ma tri m o n i
feta
Jose!)
23.- TORRES.
que
-
r-e
cognoms
després,
anys
r-Lp tur-a
dels
a.l.tre
S ol
d'a­
aquest
en
coalici6
la
religiosos,
municipals
'Esqv_erra
de
h one d e
minoria.
la
Soler
cent
l
de
de
representant pel
a
r-agué 2.029 vots,
pels
formà
que
SOIlER.
queta".
t
i
majoria,
és analitzat
com
t i.v:.
capital
darrer
el
c
que,
sbl,
del
eleccions
les
a
candidats
pels
sentit
presentà
Sants
d i.r-e
junta
"marquesos" ri
C�ndi
1931; només
de
derrotat
de
la
a
propietaris
aquest
-s'en
1921
dels
Carreras
on
mateix
la
quadra:
en
vegeu
i
1915
/
..
�
"
J
¿_
propietari
Un
tenir molta
culats
és
una
investigació
per
a
que
ja
Sant
si
interpretar-ne l' aba s t
al
Adrià posseia
partida
(31)
XII
segle
If
anomenada
Així,
,
1e
una
de
Banyoles i dins del terme de
gulars de
Terrassa,
ubicació;
sempre
done s,
donini
aquest
segle
de
terres
en
fundació
de
Vallés,
del
d'Aiguamúrcia,
rebé
monestir,
nou
de
la
�eccnt
aviat
que
la
a
el
,�3
8:.11
.im
(
,)
I¡�,
r
l'e s:
s
ernb L:
Ivié
de
_;-
Jva
im,
s
r--
J_
monacal-
estil
.
Lc.
a
de
la
canongla
de
l'orde-i
constitui
Creus
a
Sants,
estany fins
a
el
que
mar
1161
Va�
101"1;1:
Camp,
Sants,
de
anys
s
a
de
Santes
.les
s'agrandiren
-terres
de
el
,
propietats
dolentes
arribar
com
'8S
:1
j
Clar
'op
"munt,
�o-
Aquesta
de
Santl
d'aqur
veurem
al
c.
st
)i-
.
tol
vinent-
a
base
de
Per�ssia elml161 també
donacions,
i
la
del
com
seu
la
ve!
d'Eimeric
l
e
de
I
.--'
Esteve
.
/
..
el
.
qual acab�
8reus.
fins
terra,
ter­
d;
di
el
per Pere
feta
Barcelona,
morí
nucli
d'un tros
-
l ',:;.ctl)_a-¡
a
-onze
�ir
monl
de
Efectivament,
•
de
donació
Banyoles
naci6
l'Alt
de
;QOnl
I
senyal de l'impacte que caust
de
a
traslladà
c oma r-c a
l'estany
ingressant
d'un pat ;
Maria
Santa
,
t
dedueix de la
en
í.na
.ny
San°,
comunitat
é
.is e i m
IH
de
,1")-11
,_)
�-
de
1162
de
formació
de
es
fi'abril
2
fund�ci6,
seva
sagristà
J
-I
t í.c a
de
prop
eclesiàstic.
la
conegut cenobi de Santer; Cret',s
de
banda
"
s
aquest mateix sector per part del
en
cistercenc
me
..
.
fou
pero
daura
La
la
a
s
à
e s
11
,
així
,
tant
s
i
ec
parròquia
la
passat
que
Ja
a
document
un
alou ha
aquest mateix
que
En
,
à
tat
Llane
s
en
no
que
exemple,
per
Sants,
a
\
tenim pr-o u notíc
que
c o nun i
la
alou
un
Eulàlia de Pr-o ve nç ana
per bé
\
.
que
temps més
els
en
Efectivament,
exhaustiva
però
esmentat,
sobretot
importància,
1 'ESGIJ�SIA.
hem
no
que
•
.L
de
1163,
el
Roca
la
i
anys,
figura
que
f ouna.Ll Lbe r-a t
bisbat
del
de
fins
a
del
després
el
No
de
siàstiques,
del
segle XVIII.
que
devia
no
està
qu e
s e Ili b l et
que
era
clar
tenim
tractar-se
de
fos
de
passar
Entre
la
mans
els
€smentats
en
Barcelona
de
d'una
fins
de
del
fins
It
dit
i,
Cas
la
que
comunitat
de
de
Scala
aquests béns
en
ecle­
començaments
=
rectoral,
casa
s
ernb'La
el e
oue
ja
per la
resta
de
a
1787
canvl,
Dei,
1673;
po­
hell
�ue
altra.
no
n'apareix
Sl
una
del
casa
cap
que
Priorat.
i
Si
l'esquelet
·1.
de
·
La
d'al­
molts
desamortització.
mós que
casa
rodals
una
religiosos
11
Port
primera
el
al
qu e
Port,
tell
fou instal.lada
en
com
no
a
l'ermita de
compte
l,
cartoixa,
afectats
propietat
l'església
ara
cartoixos
avui
perdent
propietat eclesiàstica�
propietaris
als
cartoixa
Comalats,
propietat d'aquells
pertanyia
foren
les
que
fet
si
a
de
en
capellans de Sant lrelip Neri,
curi6s
dels'felipons
1384
al
una
XlC
tres
Sala
pel monestir
finalment,
s
dels
fins
propietat particular (32),
del
vist
la
an e x e
un
lYI2.rina
did
conservat
cementiri-,
que
e ra
que
IOU
pel
terres
per
pas
figuraven aixi,la
prop
a
casa
un
a
l'antic
massa
de
1188
el
dret
continuar
1724
El
ésser ben
IDlg hi havia
comunitat,
del
notícies
tenir
a
devien
que
la
set
en
d'aquestes propietats.
rastre
't o r'n eu
i
tros
darrer
Barcelona
a
segle XIV,
besc�nviaren pelmcastell
de
arxius
canvi
a
l'Alt Camp,
a
darreria
la
els
delme
pagar
ciutat
la
cenobi
de
del
compra
Aquest patrimoni ¿reat
tots
a
la
de
1168.
el
partida
base
a
de
la
p.vr et
s
d'herbes,
envaïdes
al
del
peu
algún
trobar
la
en
reix
de
ça
barri
terra
falda
de
1840
a
mala
de
de
de
rel
avui
Bel tr8.n,
havia
que
localitzar
hem vist
totes
com
�sser
Sants
a
o
6
relieio[�es
la
titució,
seguien
�és
a
la
a
fent
restà només
Sants
rectoral
casa
de
tem'-"f3
ja
important perb 6s
és
la
a
que,
que
de
pro�i.etats
el
cementiri
•
Aixi
i
Just",
pe­
propietat d'un
la
amb
temps desaparegueren aquest tipus
un
raJo­
una
termenjant-lo,
o
durant
que
apa­
Aquesta peça de terra,
de
El
(33)
d'octubre
llaurador
santsenc.
Efecti.v<.:-ment,
Lnd í.c ac i on s de
les
béns
Bonafont,
"Sant
el
n'hem
dels
Hostafrancs,
adquirit
ponent llindava
a
Esteve
a
d e sa s.o r-t i tzació.
la
devia
també
Muhtadas
Pau
paratge anomenat
al
campa
de
emfiteusi
en
Sant
Montjuïc
reculats,
com
venent
aquest
estud{�m
que
començaments del vuit-cents.
de
ja esmentada escriptura
del
ler
sector
romàntic
d'escenari
d'aquesta desamortització
rastre
eclesiàstics
¡
del
Montsant,
mena.
una
cQm
com
qual,
perb,
tardanament
com
(ven.re
el
perdria
hem
vist,
Dachs
ins­
l'Hsglésia
de
propietat
a
donacions
l'església,
i
els
particulars
més
Soler,
cementiri,
que
p2ssà
amunt).
a
ésser
,
m�nicipal
del
terme
produi t
�nic
-en
aquest
enclavat
municipal,
ben
segur
municipi
que
curiosament
cas
quan
Sants
ja
les
noves
nitats
que
s'hi
Per
a
de
era
cementiri
l "Ho sp i tEllet
t
("'I
e s
10 rel.
fet
pE!,rt de. Barcelona,
podia aconseguir aquest expansionisme­
però anà guanyant
religioses
al
el
8, e a ba r
aq 1). e
s
ta
esglésies,
l
C01JlU­
instal.lant.
anaren
anà I i
capelles
s
i
del a
pro p i
.
/
(
\
..
tat
al
21b
sector
que
estudiem voldria
Cuyàs,
que
hem vist
nitzaven
serva
ha
un
�
el
nom
encara
sorti t
hem
tros
com
L'única
�s el 1724
pag�s
Sants
de
Equ_i
les
més
anali +z'em
mlca
de
ara.
Aixi
el
el
pansió urbana;
dos
enrera
cases
de
impressió
que
s
i
Joan
Carretera
nové;,
tenir
edificat
ral
fins
pocs
noms
de
de
de
es
que
Lnf Luè nci
sobretot-
informa
una
vist
d espren
les
urbà,
VIL �3i6
una
a
hem
que
a.pr-ofí. tant
ens
de
creixement
"
en
un
propietaris
trobat
,
han
d'una
força freqüent
del
el
comunicacions
M�s
h orn
que
imprescindible per
però
hem
propietaris
la
Cal
resumeixi
que,
qLJ_C
passada centúria.
la
davant
que
-comerç
fet
els
t ud i
bé
per
dominant
grup
celonines
1787
la
propietaris
e s
actituts
ens
no
podria ésser
o
durant
detall
en
endavant.
conjunt que
s
masover
era
propietari,
en
Cuyàs
un
con­
Emerenciana Par.
individual,
seves
a
casualitat,
una
document
dels
cap
qu�l
canvi,
en
que,
Josep Cuy�s
que
hem vist
manera
comprendre
(34)
en
degué ésser comú
Sants
a
i
carrer
un
referència
converti
es
que
Fins
ven
en
ésser
Podria
que
en
urbu�
que
el
d'Hostafrancs,
vora
propietat d'una dona,
casa
que
la
del
cas
propietaris
a
com
propi e t a r í.
a
estudiat.
trobat
abans
al
referir-me
que
gaireb�
rrquasi bajo
:t'orwa--
l:)a1"­
c s
dirigeix l'ex­
d'uns
anys
totes
un
les
mismo
plan"
•
Del
banda
a
llavros
la
a
1851
en
llista
la
tenim
inforuBcions
d'oficis
dels
parrbquia, només
diferents.
D'una
757 casats que hi havia
cinc
hi
fi8uren
com
.
/ .,
a
xifra
propietaris,
compte
pro p i e tar i
me n t
devien
de
parrbquia
buci
ó
del
de
que
llavors
gurie
s
Miralles
QUAPRE
NQ
no
c ame n
t
s
de
la
any,
mé
a
que
través
ò
La
s.
la
a
e
dos
pia
mecanografià és
la
l-:-_�N'
CONI\HIBUCI()
cal
la
c ons
de
la
xi­
�6i:'
el
llista
e n
contri­
grans
i
i.v.r-­
excll:L­
una
la
ele
s
q u.vn
és
no
"vapors"
d'aquesta
xcLu
t i�� [;1 bé
,
su po sava
.i
en
vi vi n t
llista
mossén Casanovas
de
s
e
segle passat
recaptades
els
fiei
aan t s e nc s
terr·itor:Lal
ja figuraven
o
teni�
són
qu í,
habitants
mil
sis
uns
als
elel
mitjans
a
si
tant
el' al t r e s
,
e a sa
contribucions
fàbriques
arribat
pGr�
D'altra banda,
mateix
total
mol t
e
C[�Ps
agrupava
del
ha
qU
,
rendes
baixa.
tan
s
cinc
ésser;
sivament
fra
reí'ereix ún i
es
que
baixa,
id
o r'ar
i
al­
e n:
que
mossén
segUent:
1831.
E�L
T:ER.RI�;ORIAJJ_A SAH:.r:)
__
t¡
PROPIETAHIS
::?roducte
Lrnno
._.
sa
-
anual
quota de
ble
quo t.a
tr:L!(l8 s t r-al
contr.
recàrrecs
l
-
,",,-.
.
182
forasters
220.131 rals
31.992
rals
'7
•
r
:
'::)0
O
I
Ol ·\..to•
_
229.809
"
"
45.563
11.]90 1"0.1
410
.-
520.000
"
77.485
"
ral
19.371
8
1
�
.
evident
equi vorcar-se,
ja
..
que
algun dels dos
qu e
llevat
de
s
-
-
És
1;
26
l
-_
,
17
l
288 veïns
s
la
--
bons
capellans
r
darrera
suma
,\
.
ve},
/
..
Cè.�l)
....
El,
,
......
s
22u
la
ben
feta;
als
470 que haurien de
70 mil
l'i
a
tercera
de
força propietaris
que
44%-,
el
els
era,
ticies
de
com
del
Retir,
nümeros
de
cases
testrades
de
y
anunciadas.
baix lo
pUJa
520.000
rs.
fa
faria
insoportable
si
casas
y
anunciat
totals
constatació
avui
39�;s
-el
encara
és
las
pràctica
mirem
tiu,
necessitat
12
p
%
i
casetes.
terreny
un
dads m�s
La
sinb
el
poble
300 de
y
•••
lo
que
que
eoris
enca­
sols
e ra
encatastrat
y
puja 77.485
(36).
hi-pòtesi
l1nvros
de
normal-
ta
territorial
y
encatestrat
terras."
la
lògica
que
sense
haguesin
cert ifica
aconsellen
te
recàrrech
y
12
"Lo
ne
han
que
no­
�ont,
pujaria aqueixa contribuci6
totdfJ
-ben
é
inmobles
poch
vuit
terra nih�
es
trobem
municipal
num�ric,
sols
de
contribuci6
la
mes
la
mil
de
tant
terriblement
dels
sabem
Rosa
m�s.
molts
catastro
nom
cuant
ció
da­
propietat d'un
mossén Ca sariova s
IJo
comprés
i
10
la
vora
detall
també mojadas
com
com
el
i
l,'acte
a
8,
6,
encara
aqueixas
est�
anunciat
lloc,
és
no
orrt i nuac í.ó
a
a
haver
devia
perb
indica
c
mateix
al
N'hi
son
si,
1870
el
propietaris de
juliol
interessant
361
el
fosques
Aixb
Carles
són citats
Barcelona,
d'una mojada
mil
Tamb�
exemple.
per
13 de
carrer
Planes.
les
a
forasters
eren
propietaris forans quan
de
dia
del
Sants
(35),
possiblement alVlns dels que hem parlat ho
Navarro,
germans,
força
interessant.
tan
manquen
únicament
t an t a
deixa
ens
que
s o
segona hi
la
a
per arribar
seixant
manquen
�ortir,
informaci6
d'una
vant
al
i
rals
ni
p rn rne r-a
número màgic
set
o
a
que
't o tc.s
La
fe
conse:r'ICL­
iem,
l)C;rÒ
l'evasi6 fiscal
nivell
nomé
dades
a
de
massa
precissi6.
r:ues
las
d'altra bdnda,
les
rs.,
ens
ind.lca­
s
.
si
/
..
llista
En la
contribució
de
í
minvat
tenim
Sl
que
del
terç
un
compte que llaFors
en
territorial
sector
representant nom6s
força,
Victor
copià
ó
par-t Lc i i.ac
la
Balaguer
que
de
"La
ja
la
ha
ja
total,
In-
Esipafia
'I
dustrial"
d'altres
i
Barcelona,
com
tot
ferior,
l
els
d'aquesta
fer
calia
canVla
de
tricte
VII
dificultat
priori
com
de
tan
classe
en
el
seu
la
de
.i.muo
la
ens
fer
la
us
desconeguda,
oferien
l'avantatge
dins
la
prou
unitat
de
de
de
la
óoncret,
actual.
a
representatives
d'un
coneixement
treballs
de
de
que
sector
tot
el
de
hem
dis­
la
situació
buidar
del
fer
calia
Com ha
da�;nt
per
recerca
al
estadistica d'una
vaig optar
a
cap
processos
actual,
i
s6n
que
rural
d'abastar
interessat
mostra
formaci6 his­
els
en
situaci6
i.b i Lo.t.a t
hauria
una
ciutat
Bordeta
la
in­
encara
dominant
petita part
a
i
la
pas
produeixen
l
de
la
comprendre
d'Hostafrancs,
fund,
aqui
de
una
dades
que
fins
a
ésser també notable.
a
profunda
de
davant
resulta
per
Host2francs
disecci6
dit,
sbl,
ja que
es
que
Sants,
una
a
del
Aquesta només és
,urbans.
devia
hem vist
fracci6
anbnimes tributaven
endavant,
l'evasió
que
propietaris
que
més
veurem
Aixi doncs,
tbrica
societats
les
districte
previ
pro­
.po.r-Lavern
,
El)
J_.J'ESTRUCTURA DE TJi� J?RO.t'IETAT ACTUAL:
01.02.
CAS
D'HOSTAPRANCS.
Anem
derivat
de
cinqu�
primera part.
de
ha
estat
canvis
dels
dit,
un
totalment
�egades
estructuradesmme
treball.
sultats
seguir
s
que
mica
hem
que
publicaci6
la
a
per
una
encara
la
a
o
de
baixa
que
és la millor
dos
no
hagi
a
a
interpretar
les
s
do
com­
les
de
moltes
que
que
Na
resum
m'ha
del
Merc�
dels
e
Tatj8r
re­
seus
induit
intentar
a
camí p e r tal que
si guin
men
resL'l­
els
ompa.na b l. e
i,
s
de
vegades
pugu i
se mb
nivell
de
detall,
estic
persnadit
de
fer
tan balder
alhora
seves
vu18uin valorar i
la
concedir-les-hi
de
s
la
aïllada
manera
pugtiti aprofitar
que
t ot
i
en
cos
(37),
L
tota
copiades
del
primer
o
suposen he
dintre
fet
mateix
seu
massa
estat
l
que
el
manera
hom
un
Barceloneta
b t i.ngu t
que
el
p Ït
la
Efectivam8nt,
realitat
fer
va
La t í. va
perb
la
ca
de
contenien
que
de
fora
re
Darrerament,
tret
hagi
tat
molt
importància
una
fitxes
les
cop
informacions
eren
fitxes
darrera hora.
a
al
utilització
dites
que
fitxer de
del
ja descrit
la
En
abundosos
errors
dades
les
treb�ll
del
resultats
ur-bana"
material
certs
uns
provació
.
de
qUantitat
ja
com
la
o r i e.L
els
de
manipulació
la
terri 't
-efectuat
t
analitzar
a
"contribució
gran
.
ara
dades
emprar
que
com
a
la
i,
el
gran
semblava
esforç
en
tu r
Ge
tots
principi
mateixa
Mercè
sobretot,
als
Tatjer
demés
aquesta font d'inforrna.ció
.
/
..
urbana
de
tipus fiscal.
El
primer
afecta
que
de
llevat
de
rer
al
completes,
de
bó
per
els
aparelxen
set
són de
cal
és el
segCi.ent:
documentació
sense
buits
solars
hi
anotar que
manca
punts diferents:
els
el
quatre
trucció,
en
cnntractes
el
nombre
deu
de
l'us
xifra
no
gens
el
que
les
d'altura de
locals,
i
en
la
manca
0n
dos
la
una
el
valor
de
%
95
darta
la
la
tres
oic a.r'a
o
.ia r-c
ia L
de
su­
façana,
data
en
un
re�resenga
restén
de
cons­
dels
data
i
cadustr�l
fitxes
del
tot¿l­
total,
despreciable.
incompletes,
pietaris
qua l
s
tres
plantes,
qLals
construcci6,
en
entre .Le
els
i
edificar;
sense
de
H'hisenda,
de
la
mantenir
les
algunes informació
dels
D'aquest conjunt
de
l'arxiu
hi
car­
hagut
en
d'arrendament
completes,
de
de
liquid imposable. Resulten, doncs, 786
ment
uel
lVfagbrj_él
(38),
a
encara,
una
en
de
edificis
contenen
que
perficie construïda,
en
828 finques
de
810 fitxes amb informació,
doncs
dues
hauriem
riera
histbric,
sentit
les
hi
prim
l'antiga
solars
són de
filant
de
fitxes
ha
SlS
cinc
el
en
mançana de
de
que
solars
l'altra vora,
Hi
en
sectors
manipulada,
J5spafía Industrial" que he volgut
"La
segregar
informació
la
d'Hostafrancs
barri
dos
de
resum
en
de
de
fitxes,
les
l�exist�ncia
resulta
propietat vertical,
i
completes
de
559
pro­
posseien 750 finques,
.que
í
dels qua l
43,1 %
s
un
56,9 %
restant
finques -ja
que
ho
de
residien f o r'a
feien nl
sis
en
del
barri,
matei� barri.
dit
que
no
hi
Les
havia
i
el
altres
72
informació
.
/
..
._
així
i
el
queda completat
comunitat
eren
de
cals
diferents
zontal,
dels
sar
en
que
de
llur
pietat,
llevat
ci6
que
eorn
tre
aquests
propietaris,
g ran
de
tenien
el
és
sempre
g ran s
perb
de
grups
que
la
de
a r r-anda
local
indicada
ni
de
lo­
seus
propietat
j o r i u vivien al pis
que
no
veurem
dos
rna
els
repartits
b:"r:ci­
del
finques
s'indica domicili,
no
dels
828
de
875 propietaris
entre
quals
conjunt
t
horitcal
')1"'0-
seva
,
l'.
,;informa­
fiar.
Jn­
propietaris només 17
p c r=
de
pro·-
,
ta'nuien
arnbd
a
ó
s
pietat vertical
és
,
i
dir,
a
locals
posseien
propietaris
eren
que
de
comunitat
en
pro�ie­
taris.
Aquestes 822 finques totalitzaven
locals,
el
19%
dels
horitzontal,
Del
servaven
a
caven
dos
per
per
figuraven
19%
eren
79,6%
entre
eren
els
de
total
ells
locals
a.r r enda t s
a
arrendats.
Del
destinats
a
restant
a
hab i ta t ge
de
s
locals
en
els
minava clarament
acostades les
famílies
els
negocis,
t i.na t
s
essent,
destinats
,
a
en
a
total
1,4 %
la
a
s
a
la
de
locals
goe i
els
s
i
realitat
j
o ri
de
la
ma
};rabi tatge
que
on
l
t:
..
ii.;
l:J,�itat
molt
percentatges
encara
un
inddstria
industria prop
canvi
ne
dels
mitjana d: 1,3
lògicament l'ús
la
eSI)cciJ':i.­
no
una
l'arrendament, predomini
da d e
o
1'8-
4.319 locals restants
mateix
un
propietJt
propietaris
pel que corresponia
els
de
finques
30'10 gairebé s'els
un
llurs
el.
per
propietari tebric;
com
les
a
eren
de
inguessin
propietat,
inferiors
o
esmentats,
g rups
locals
el
els
que
quals
conjunt 6.152
en
pr,,;jo­
d'ésser
seria
mol t
.6s
m�-
gran.
Finalment,
les
822
finques podem
dir
totuli
que
.
/
..
za-
una
ven
sup
f'·
i c ie
er-t
de
construïda
2
per cada
conjunt
pUJava
sentava
m.n
Si
s
ò]
superficie
el
,
tals
líquid imposable
nrenem
com
-'-
podem
18% més, més locals,
la
relació locals-finques que
tafrancs.
cadastral
supos:
la
a
per
i
que
la
l'atenció
locals
si
a
iridJstria,
un
la
per
tant
cals.
El
a
del
de
que
veureW.
Finalment
ticular
-com
deuen
és
que
es
deoota
en
7,5 d'Hos­
als
però
5%,
un
rné
aixi
2,0
i
canvi
so
1
fet
Sl�jer-
menor
,
més
crida
que
de
el nombre
contrast
l'un la major
destinats
hem
de
m
Aquest
factors,
Aquest
'\
de
el
com
2
de
s
Cé11TVi
en
�s clar.
elevat.
com
força
és Lò g.í ca nerrt
Cle
super fi'
locals
total
�s
en
vist,
negocis
a
al
front
i
13,6%
aquests locals solen ésser més grans,
deu
b i t a t ge
més finques,
front
relació
dos
per
igual superficie
mateix
més
molt
Hostafrancs
Barceloneta;
en
to­
ha
7% més,
un
que
xifres
hi
Hostafrancs
a
compte
era
20�'4%
de
m
per
�sser explicat
abundància
a
en
finques
per
només �ot
tenim
una
2
ca d a
per
re�re­
que
Barceloneta
líquid imposable,
el
regis"travern
que
s
menor
Barceloneta
ru.: d a
cons t rul
fet
sòl
del
nomé
.
f"lCle
el
com
finca,
per
és
construïda
la
a
t':-Jtal
tant,
no
que
superfície
valor
locals
9,5
cadastral
valor
aquestes
a
per
35�;" més,
un
superfície
La
encara
gran,
la
amb
elevat,
aup
2
construits
m
refer�ncia la Barceloneta -�nica
a
primer cop d'ull
de
veure
e riMi ClG
49.533.557 pessetes.
de
un
més
suposa' 2,3
que
1.769.055.731 pessetes,
a
.
una
,
solars.' El
dels
podem prende d'altra p2rt-
que
m
_
2
m
2
27 0.103, 8 9
ele
.
615.907,91
de
fi
de
passar
ésser més
poden
ara
la
construida
en
els
Gr:;�ns
haver-hi
pr-e s ènc í.»
menor
locals
a
destinats
Hostafrancs,
raons
dels
de
de
nombre
tipus
.
com
molt
de
terreny:s
/
a
..
la
lo­
haJa
par­
R.E.N.F.E.
nir
Barceloneta
superficie
poca
Tot
plegat,
les
terial,
la
a
en
que
construïda.
hem
doncs,
entre
magnituts
les
quals
cara
l'aproximaci6
a
és
Tot
grans
grups:)� L'un
na
part,
segon
que
fa
i
de
populars
a
la
l'estudi
a
un
aque
e
propietaris,
l
per
propietat
segon
mogut.
més
força útil
de
a
de
supapartat
que
tercer
ta
no va
l'anàlisi
la
ocupa
grup
forma
la
iniciem tot
tres
11111,10-
d'aquesta
sego­
i
el
les
a
seves
estudiem tot
de
propietat,
mitologia
als
de
material
seguit.
un
subapartat
significativa per
de
gu í.n t
morfologia urbana;
l'habitatge, aquest
que
ae
degra­
l'equipament
propietaris
un
molt
a
i
antic
casc
tercer
capitol
estructura,
finalment,
referència
nitat
el
en
refer�ncia als
racteristiques
fa
a
referè.ncia
fa
que
figura
dedicat
que
güent;
de
a
ma­
hem
aquest material l'hem orcani tzat
dats.
bi:L'�tiT.i,
barris
a
ens
de
volum
el
assenyalat
Aquesta comparaci6 general penso que
de
te­
deu
solars
grans
ca­
se­
el
que
la
comu­
barris
l'acc�s
forma
el
.827
L:estructura de
@1.02.01.
la
proJ2ietat
vertical.
\
\
Per
a
entendre
pietaris d'Hostafrancs
tants
de
els
quals parlavem,
és l'estructura dels pro­
qUlna
desglosat els dos
grups
dels
propietat vertical,
els
impor-­
hem
la
l'hora de la renovaci6 del barri
a
tota la
solar
finca,
ritzontal,
al
nou
grup
edifici,
l
barri
dels
de
un
gran
amb
ja
la
posseis0n
que
propietat
arrelament,
hoa
.
és,.·òlar,
ell,
tur.
El
aquesta
titat
cia
e s
de
t.r-e ba l l.
del
t ruc tu ra
dades
dels
blir
per r.L
rents
que
hem
resum
més
important
canvi
el
'\
�
r-e
-'-
i
t
En
manipul¿t.
els
d.e
a
st
Començarem per
er
í.d e s
el
a
r-Le.r--ne
mapes
ia
funció
resid�n­
deter­
dife-
variables
les
hem
que
qtü1n-;
gran
d6unes
intercalem
text
fu-
després d'esta­
d'intentar
en
el
sobre
qual d±sposem d'una
propietaris
caracteristiaues
decisió
encaminat
per tal
de
tipologia
és
vist.
hem
com
propietaris
una
minades
1
.c-ros
o
però
poc poder �e
amb
quad�es
els
elaborat,
en
.1-
\'
,
o,_
,-
gros
detallats
'.,
�)
Els
de
i
figuren
Le
s
en
d'Hostafrancs
que
el
el
Ll
í
s
ta t
s
i
quadres amplis
l
apèndix.
proyietaris
Ja hem indicat
mentre
dades,
segons
en
1970,
llur
començar
un
56,19%
43,1% restant,
re�id�ncia
que
dels
residien
559
fora
propietaris
del
barri,
241 ho feien al mateix burri
.
/
..
•
El
2
mapa nQ
al
finques
les
clarament
barri
re¿iaància de
la
segons
d6na ja
EBS
En
ressants.
de
persones
el
seu
primer
de
fora
fet
futur,
lloc
del
que
tot
decisiu
mapa
que
no
revela
més
sembla,
podem
tivament,
barri
que
-els
veure
la
de
gama
repartits,
s6n més
Carretera,
Tarragona,
ésser de
solen
el
d'afirmar,
ho
no
barri
no
m'indiqués
senda
la
realitat
reixen
com
nyen
a
però
que
facturas
al
avui
ja
"Hi
carrer
jas de
la
el
exagerat
si
acabo
que
del
d'hi­
Efectivament,
finques
el
centre
en
agreuJa
que
el
més
A
informaci.ó
la
més grans de
Via
Via.
coneixernent
el
de
les
Gran
al
residents
Gran
és clar,
apa­
perta­
que
domiciliades,
dicisi6;
de
color
i
la
blau:
i
"Manu­
ca r r-e t e ru
de
plena tas6a d'aixecar plSOS;
Mo Ldcudo sv
España Industrial",
errtr e
i
estàn
la
Efec­
•
principals;
hi
entre
eJ_evat
artèries
encara.
barri
de­
regularment
que
solars
els
y Aceros
Turró marés
las
tenen,
Ceramicas"
Bordeta,
"Hierros
"La
hi
formen
aquèsts
la
no
fet
enllà
més
jurídiques
persones
xic
un
�s més dura
residents
a
la
que
més reduïdes,
hauria
que
decidir
poden
dels
Cent
de
Consell
semblsr
ò
.npe r
les
a
escassos
Pot
percentatLe
és més
per bé
blaus-
dimensions
fet.
mateix
inte�
l'observació
Perb
solars
els
com
de
for�a
ja significatiu 56, 19}�
el
que
an­
allunyant
aquest percentatge
pro­
general
fort
un
que
cisi6 dels interesats directament.
del
dada
s6n les que
barri
llurs
indicacions
destaca
serà
la
amb
primeres
unes
de
és la rep�rtici6
qUlna
aquest mapa juntament
pietaris;
terior
mostra
o
de
l
"I-I.A.Iví.S.A."
o
davant
locals
de
negocls
de
Consell
de
Cent,
o
els
Paúl"
del
els
Tarr�Jgor-a
Caridad
,
San
Leyva entre Hostafr�ncs i
Vicente
Àguila.
de
Si
de
de
descompten
,
i
.
/
..
MAPA n�
2.-
LES FINQUES D 'HO STAFRANC S
PE
LLURS
PROPIETARI�
EL
SEGONS LA RESID:ErNCIA
1970.
.j
U)
(/)
O:::::
�
_j
_j
�
er:
rw
L1J
es
er:
u
._
CL
o
�
o,
:z
/w
D
C/)
W
a:::::
C/)
.�
Z
j
o
c::u
c..!)
�
w
1 !
al
C/)
(/)
w
:=J
�
<»
�j
�
"
�
�
�
l
's
�
"
.�
¡ J
C!)
�
Z
eS.
LL
11 11 11
�
�
3
�
�
v
"
�
d
�
<:!
t�t.
�
o
o
r4
d
�
�
��
o
lrI
....
�
��
+j
�j
�
.s
�
o
o
....
� �
:j
11
o
'"
o
",
?".
'u
Li.
".1
el
aque st,
el
encara
gu ra
solar
sense
doncs
i
de
Do nè
del
el
ne c
Pavia i
fi txa mateixa
edi'ficar
l
la
foto
i
prou.
Perb
no
que
�és
i
la
el núme r-o
guadre
seva
de
l�:.
residència
que
é::::
que
tres
parets
i
i'altres
encara
Residència
DE
RESIDENCIA
distribuci6
dels
una
Ja
cada
finques que
2.-
LLOC
c�lt0-
la
que
Així
!
dels
un
aqu�st
en
•••
r:_
�'
soLars
situats.
b�n
quadre nQ2.mo;3trG�
segons
de
dóna per b6
passar amb
deu
huv e r
contrari.
indica
les
hisenda ho
Gi
al
deu
Fernàndez
la
mostra
'hi
solar
com
majoria de propietaris :forans,
El
ris
casos
l
evident,
més grans
n
que
gll\
viu
que
tan
més,
Roc-Leyva,
l'envoltert
cas
a
s
ja nO sembla exagerat,
panorama
Sant
nada
mé sd' a I tre
gre ns,
s
afegir-hi,
Cal
ase
mé
s
grup
rm c a
dels propietamés
í
e s pe o
Ii.c
a
detenta:
propietaris
NOI.(¡BRE
PROPIETARIS
NOI.mHE
total
-
--
%
I:Il\TQUES
,
-
.---�---
total
,)1
.
IV
I
Hostafrancs,mateixa
finca
205
36,7
288
36
6,5
41
5
30
5,4
35
4,7
254
45,4
348
4-6,4
13
2,3
13
1,7
38,4
-
Hostafrancs,en
altra
finca
Sants
Barcelona,reste
Wlnl
cipi
Comarca( 1953)
,
"1
,-
resta
de
la
resta
de
l'Àrea metr opo1itana
8
¡,4
10
1,3
resta
de
Catalunya
8
1,4
10
1,3
resta
d'Espanya
2
0,4
2
0,3
3
0,5
3
0,4
O
750
estranver
-
TOTALS
559
100,
----
... _-
100,
O
-----
231
.
Aqui,
,percentatge de
els
força
quadre
ten
és
com
una
en
poder-los
a
d'una situació forca
semblant
..,
de
barris.
Els
3
l
4,
pietaris residents
a
Barcelona,
s
tecta
un
de
pecialment
cia
i
-21
de
rambla
entre
Via,
Gran
finques-,
Ninot.
IJa
-7
corona
tenen
tor
Sec,
un
de
uns
de
O
més
finquesbarris
barris
Dels
és clar,
passeig
sectors
els
ve
l.La
del
torn de
en
també
bisbat
encara
que
propietari
i
el
barri
menys;
les
enc a ra
en
i
Sant
sec
com
Pere
Sant
i
Concepció
del
t
en
o
la
primera
sobretot
Gervasi,
més pròxims
els
S�nts,
Antoni
canvi
r-c.d e
l'Ajunta­
de
De
sobretot
sant
de
Corts,
el
compreses
de
ronda
finques-.-
-5
percentatges importants,
l'escorxad6r,
les
pres�ncia
la
observar
podem
de
la
es­
presenta alguns punts
destaquen Gràcia
popul¿rs,
i
ciutat,
la
passeig de grà­
entre
Joan
importants per
i
de
finques-,
Sant
de
Barcelona
a
D'una banda hom de­
situades
Catalunya -15
pro­
s'en poden
però
central
sector
mançanes
Barcelona
escadussers,
ment
les
distribució
relevants.
del
notable
pes
de
agrupats pel
barri
al
La
posseeixen.
que
quants rets
t ac e.rvun s
i
cas
dels
repartici6
la
mostren
el
en
com
Per�
Barcelona.
de
ciutat
és força irregular,
(mapa 3)
de
locals
barri
del
ambdós
tamb�,
de
presen­
entre
Bafceloneta
hombre
SaJfLiJs
a
l'exist�ncia
la
mapes
aquest
denota
predomini més aclaparador corresport,
la
En
propietaris.
el
a
e nma s c a r'a
que
el
finca
altra
la
a
elevat
un
que
comparar.
residents
propietaris
semblants
13%-
al
ha
hi
barri
torn
-en
resultats
als
respecte
aquell
en
que
per
els
magni t ut s
residents
destaca
consta"
"no
resultats
veiem
unes
més
que
(Barceloneta
la
de
el
no
Calvo
i
el
té
el
sec­
Poble
més que
Els
Sotelo.
.
/
..
,,,",,>V_""<F'IET:A.RI S
FORA DEL BARRI
-j)E1-s01-D-IHQST1tFftANC-S-- RES!-:&E:NT-S---"_'
SEGONS EL
N11MERO
DE
-­
FINQUES QUE POSSEEIXEN
�
,
.
.
.
MJ\PJf nQ 40-
ELS PROPIETARIS DEL
.AL BARRI
SEGONS EL
"
--
.
-�-
.
�.'-
.
.-
-
-
Els propietaris do' sòl d'Hostafrancs residents /11 barnseqons
el númeo de fif'�<.!es que posseeixen.
'.
'(
UM
t dos
tl
I
l
!
tros
O
Quatre
�
cinc
.6.
sis
sot
..
-
-
..
SOL]) 'HOSTAFRANCS RESIDENTS
NÚMERO DE FINQUES QUE POSSEEIXEN
dem�s barris populars
la
a
Barceloneta,
al
un
pràcticament
tenen
en
no
dos
l'Arpa,
de
camp
d_
X
un
cap,
al
l
3
..
,'J
de
sector
..
Puig d'urbanització recent,
i
Fabra
de
populosos
d'Hebron
vall
la
A
hostafranqui
de
r
I
la
propietaris
als
nom�s
ha
'les
hi
en
Tres
barris
un
�s
igual.
aixi
barris
hi
mussa
altD,
ja qu;
l
un
a
dc
l'ei­
antic
sector
e 'Hos­
propietaris
més propers,
finca
la
ha
classe
és el
dels
de
-amo
casc
dir que
a
majoritària
els
com
Mundet
al
d'un
tractCi
es
residència de
de
Sarrià, però
a
residència
tafrancs,
llars
les
et
però
un,
m�s enllà.
Andreu ni
Sant
Geli-B�jar. Tampoc però
Gai
Torres
la
xample
n'apareix
internat
cantonada
de
ni
n�rti,
Sant
barris
als
però �ap
llevat
les
(2
Corts.
\
.
Respecte
r;¡�
força
al
sector
Barceloneta
quan
a
ac
usada
i
la
que
concentració
�a
potser més
central,
sembla
de
propie-t
tot
canVl,
no
presen t a
de
propietaris
e
l
,
rlS
aquo .t
en
::¡'
d" arees
velna t ge
.
,
Sl'G\li.1C10
.
en
que,
;
\
semblant
es
la
a
Q
cas,
un
..
�.
certa
per
densitat
ben
causa
barri
dintre
í
ó
c
ques
d "Ho
cas
s
t a: 'rancs,
l'especialissim origen d'aqu
mapa
:3t
del
solars
de
la
que
4 mostra aquesta 'mateix� distribució
barri
blau
seva
d'IIostafrancs,
clar
del
posseeixen;
de
clarament
finca al
costat
el
de
l,
a
cases
de
poques
però
segons
punts però
predomini
molt
equivalent
mapa nQ
importància ja,
alguns propietaris viuen
ciar
el
en
mariner.
BI
als
de
segur
com
en
la
ubica: .i
el
nombre
hi
ha
d'altri.
ind
la
amb
rné
Es
s
en
tenen
'in­
per
cpò
pot
mé
.
s
/
ca­
de
propietaris d'una
que
ó
alre­
sÜ.a
d 'lo
..
la,
.
r
,j
és
dir
a
ris
s6n
anirem matitzant
b)
(
t,'
�s que
locals
vant
",
característica predominant dels propieta­
la
que
Els
propi8!�ris
D'ara
petits propietaris.
aixb.
tot
justament
enda­
en
les_característiques fisiques_
segons
.
1
de
llurs
fingues.
,
.
,,'
Si
de
les
jans
referència abans
fem
finques
i
petit propieta�is,
posseelxen la
més
exactament
gra�
m�s
de
fície total,
sificable
el
les
com
tenen manys
del
2
de
100
7,5%
un
petits propietaris,
a
les
totes
sota
per
s6n mit­
finques
Efec-
de
m
super-
clarament
mentre
c
Lcs
-
més
417
que
m2,
500
quatre cinquenes parts.
constitueix
que
sumant
ja que
majoria s6n
42 propietaris
tivament,
superficie
la
a
d'una destaca que la majoria
tot
que
res
que
')
tenien
El
finques
en
que
17, 9;{ restant només té
cies
la
gons
bla
no
examlnem
residència
entre
L¡.':39 lÜL•
i
100
í
r
nque
s
totalitzen
que
perb
confirmar-se'
sense
canvi
ara
els
el
son
que
en
deien
sa
Els
del
mape
5
be.r r i
sU-lJcrfI-
i
i
6
Dlostren
respectivament
que
posseeixen
predomini absolut
dels
i
dels
tots.
la
E:fecti varncnt
nombrosos
dels
417
propietaris
són
ve
En
que
ie m
Barcelona
.La
81).­
mostra
del
segons
clara,
mitjans propietaris.
a
els
,
barri,
els
que
se­
sem­
respectivament.
distribuci6
dos
vista
residents al
20
59, 57r.
percentatees
primera
suara.
maJorla
-el
de
a
propietaris mitjans s6n més
barri
perfície
distribuci6
diferències 22
massa
resideixen fora
abans.
la
�els propietaris,
petits propietaris
al
sumaven
superiors.
Si
i
total
Per
trobur,
a
.
/
..
r:'J6
'."'.-'
u
�IE�T�'A�BI�S�D�E�L�S�CL�D�t�H�O�ST�A�F�RAN��CS�BE���D�EN�T�S�
FORA DEL BARRI
SEGONS LA
SUPERFÍCIE
DE
..
LLURS SOLARES
.
�
s
.
i
........ �.
',�
M.APA.,.nQ
6��
ELS· PROPIETAP.IS DEL
./UJ BARP.I. SEGONS LA
SOL
D 'HOSTAFRANCS
SUPERFiCIE
RESIDENTS
'DE LLURS' SOLARS
.'
¡'
..
..
.
,
,
�
""'f--'
--�.�--�
..
Els �r�::;¡E)t8ris �el
¡
-��_"�-----_
d'Host8fran�"r�sidenis
sol
la superficie de llurs solars,
.
--
*
'.
.�
de 103
m2
m2
o,
100
11
249
de
250
11
499
de
50:)
a
749
de
7'Y)
11
999
de 1.0':'0
8
<,999
dl s.eco
ml
m2
m2
m2
m2
¡ l'T'Ié:!
-:-�...;__�.
al barri segons
__
".
:
'
__
.
..
:.__
�._.
.
_
......
_
o
.•
_.
••
__
•
��'
....
'.
-
.:......_----_
-------
-----
�-
algun element
doncs,
fet
propietaris,
gr:'-'.l1s
ante­
conclusions
confirma les
ens
que
els
mirar
ca I
si!�nificatiu
riors.
cent
dels
Efectivament,
propietaris
grans
rcs-
que
.
ten meitat
mateix
i
Però
però és
nombre,
s6n més
que
els
mirem
si
residien
meitat
clar
el
6,
mapa
diferents
percentatges
residents
propietaris
fora
observar
podrem
barrJ):;: el
dintre e.el
i
fora
del
ja
barri.
l'6nic
com
pra-
t)
de
S.A."
més
de
pietari
hem
que
pietaris d'entre
l
'
s6n les
altre
Maré s,
no
per
Així doncs,
ra
de
c
és
els
que
fora.
tament
s'en d6na
Lo nu
a
e
i
�l tre rrurr6
un
ci tat
a.b
C-l"
figuren
de
com
2;,
decisions
localitzats
de
travessera
de
a
C'
•
"Manufacturas
la
de
plaça
e ��
JUs­
Cerami­
propietaris residents
r;rans
n
.J..._.._)
que
a
s
...
rC8l-
excmp l e
rel
.
l' observaci6
namerrt
realitut
en
"H.A.T·,I.S._ .",
haviem
que
i)ro-
D�rt d'aquest treball,
trobem
i
p'Lè
l
19
els
tercer�
dos, mé
-l'Ajuntament"
un
e
més �ré3,ns que
depenen
A la
Els
els
i r-madc.
és
un
Caridad"
la
que
entre
com
2
4.999
de
mé s
solars
a
e
ro
c o nf
prenen
Be.r-c
i
1.000
Cerà111icc s,
"IvTanufacturas
l
i t ar
barri,
és
par-La t abans,
"Hijas
dents al
cas, S .A.".
5.000 mL.
de
o.
Sant
Jaume
una
l[{LIO­
Gràcia-Aribau,
biliària.,
De
seeixen
tànci
.j,
t
no
dels
aquesta pot
o
ta
és
rnés que
..
Cal
Lar.
valoraci6 actual
aque s t a
una
propietaris,
var
Clue
superficie
superf.Lcie
la
manera
ja
sola-rs
aproximativa
que
recordar
les
del
dada
dels
segons
però,
12.
a
d'altres
ma
que
la
determinant
.
/
..
c
po
-
i(�.)or·­
cri t.e ri.o
Lg ra t la
finques puguin tenir,
solar
qu
de
,
se[�lDre
es
c a r.:
un..
a
renovació
reconstrucció del barri.
o
superficie
Segons la
cada
de
una
saber
una
importàncii:l
la
aquest punt tamb�
En
encara
maJorla,
edificarel
da,
tenen
amb
o
17
representa
que
acusada
generalment
el
en
com
propietaris
menys
un
de
100
31
de
cencepte
m2
Efectivament,
amb
de
tots
-sol�rs
gens
el
sen­
construï­
superficie
d'una planta,
cases
conté.
que
I
a
e rn
mitjans propietaris s6n
i
petits
tant
no
que
d'una banda trobem
se
els
l'edificació
de
simple superfície posseïda.
anterior de
a
finques que els propietaris tenen -Joel
les
rm ca
construc�ió que hi ha
de
propietaris,
que
an t
habitatges,
i.c s
ú
o
locals
da,
negocis,
de
382 propietaris,
un
de
ml
1
m,
d'entre mil
e om
a
i
men�re
5
mi t
propietaris
comentaven
en
aquest concepte,
de
mil
a
m2
de
de
matitzar
els
una
den haver-hi
t.r-e supr-o p i
té
que
en
amb
una
uas"
,
i
e
mica
un
q1.
mica
més
altre
e
de
erica ra
posseeixen més
set
mil,
les
trenta
qV
..
e
Barceloneta
situat
en
posseir Dés
cri teris
dels
En
ja
,
di:f erènc ia
la
la
el
que
diferències.
més de
t'encn
en
que
i
un
propietaris.
quize mil,
amb
ha
Tatjer
construïda
més de
l
e_s
I-Iostafrancs
entre
mes,
més
moltes
ta.r i s
una
grans
mica
ó n 155
errt r-c
podrien �sser classif�cat3
que
Mercè
superficie
determinar
i
s
finques d'
tenen
s
D'altré:l b��n­
reduïd�s.
j os-grEl,ns. Donada
començar
en
encara
que
m2
mil
rnó
68,3/
2,
.
100·l
í.ruon s í.on s
nostre
entre
Finalment
de
la
cinc
haur-em
destaquen
m2,
un
altre
un
"Manufacturas
mil,
cas
aquest 110H­
mil
"Caixa",
j.e r
Cera,mi­
l'Ajuntament
de
Barcelona.
Tres
grans
pro�ietaris
l
tots
tres
situats
'[ora
·
/
..
del
barri
els
en
seus
concepte destaca
major predomini
del
fora
barri,
en
de
centres
al
general,
grans
sense
decisió.
de
contrari
l
i
aquests
un
resident,'
els
entre
tot
abans
que
propietaris
comptar
aquest
en
tres
cassos
í
excepcionals
Efectivament
•
m2
menys
de
mil
68,2%
de
tots
front
al
71%
dels
propietaris
que
hi
s'inverteixen respecte
dels
29,5%
com
a
mida
m�s
l
més la hipòtesi que
dels
a
la
que
de
pr-o p
construïda
residents
que
matitzant
les
del
posseeixen m�s
Veiem
feiem
del
contruïda
propietari posseeix,
�s
una
el
de
nombre
les
no
igual,
de
dades
locals
que
mes
difícils de manipular i
d'interpretar.
resum
més
clar
i
de�totes
les
dades
l'apèndix
hem
elaborat
de
el
tots
els
ha
Co�
a
quadres
quadre secUcnt:
"
.
\
barri
decisió més importants.
superficie
a
mil
docns,
d'allunyament
la
figuren
el
barri,
de
estat
que
de
conceptes és confirmada
complementària, perb,
,
o
proporcions
informació
cada
t ar-í
representen
Una
de
c
fora
26,6� respectivament.
anem
que
centres
a
els
resideixen,
m2,'
front
mentre
superficie
de
els
1
/
.-.
Classific8:ció
Quadre 3.locals
de
cada
que
dels
nombre
pro1?ie.!aris_�e_ggn.§
l'ocals
de
poss�eixen i. _nomb��
q�e totalitza
_
grup.
NOMBRE
l
PRO P
fora
DE
LOCALS
--_
..
l
S
barri
P
-------------
TAR
E
_
%
..
TOTAL
%
P
p
_--------
3
l,O
3
1,3
6
l,I
94
29,5
105
43,6
199
35 ., 5
95
26,8
69
28,6
154
27,4-
cap
de
5
de
5
a
de
10
a
14
72
22,6
35
14,5
107
19,1
de
15
a
19
32
10,1
12
5,0
44
7,8
de
20
a
29
18
5,7
10
4,2
28
5,1
de
30
a
49
12
3,7
5
2,0
17
3,2
de
50
l
més
1
0,3
2
0,8
3
0,5
1
O�3
1
0�7_2
-
9
n. c.
TOTltLS
3_1_8
__
1_0_0�,0
NOMBRE
L
DE
O
CAL
fora
LOCALS
1_0_0�,_O.
2_4_1
�5_5_9
__
1_0_0�,_0_
__
S
TOTAL
barri
%
L
302
15,9
525
10,5
17,8
4·53
24,0
1003
20,1
L
%
223
7,3
550
L
cap
de
5
de
5
a
de
10
14
856
27,7
398
21,0
1254
25,2
de
15 a,,;L9
521
16,9
204
10,8
725
14,6
de
20
a
29
432
223
11,6
655
13,1
de
30
a
49
435
14,2
197
10,5
632
12,7
de
50 i més
72
2,3
118
6,2
190
3,8
-
9
a
,
n. c
.
7
---._-------_....;.,---
T OT_A_IJ_S
.: : . 30_8 9
-----_.
100
l
9
_
189:5
•.
_--_
..
_-
--------'
J�84. l.90'O
100,0
.
/
..
quadre s'en \tesprén clarament
Del
fiaci6 de propietaris.
Efectivament,
més d'una tercera part
dels
seeixen tan sols
10,5%.
l'altre
A
locals,
que
&l
3,8%
dels
de
tots
els
sones
s6n
tot
d�cima part
extrem i
els
ja
locais d'Hostafrancs.
el
parc
de
més
de
Vint
el
locals
elevada,
propietaris,
per­
tots
a
per
els
usos
del
•
barri.
Dintre
d'aql)_(!stes
nlr
compme
les
en
observar
gairebé
barri,
dues
els
tant,
essent
no
199
totals.
entre
terceres
entre
que
finques peti,tes
la
els
i
els
vint
re
sident
també
destQca
mitjanes,
que
pel 46,5% dels propietaris,
força equilibrats.
entre
els
que
residents
tenen
hem
pretés
7
i
8.
propietaris
al
residents
de
entro
El
que
de
fora
barri
el
pes
tenen
5
5
un
3:�
encara
de
i
5
a
dels
de
lo­
15
s6n pos­
percentatges
los
tots
tendeixen
a
10
a
dominar
locals,
mentres
que
barri
10
15.
Sempre la mateixa 't end
també
els
que
destaquen són
cartogràficament
primer indica força bé
que
constataven que
els barris
ocupen
més
els
del
reflexar
b6
pe�
fora
i
�cl
l'{u1ica diferència és que
ells
barri
propietaris
que
mapes
Entre
residents
els
els
propietaris
representen el 45,3 de tots ells
seits
petits,
al
s
LJO-
podem
proporci6 s'inverteix,
que
els
grans
...I-
sense
l
feiem abans,
que
cals,
'entrê
magni tuts,
parts -13- s6n
petits
D'altra banda,
les
mateixes
matitzacions
mentre
com
30
�c
16,5�
canvi�el
en
pos­
locals,
densitat
de
com
s6n posseïdros d'una sif�ena
jurídiques
o
els
finques
mod e rrrs
blocs
La s o í>­
35,5%,
el
tots
les
a
per
de
c
observar
fodem
propietaris,
propietaris posseeix,
fisiques
�a�t',de
una�
una
Ja
la
ò
nc
La
els
en
majoria
1e
P01Ju-
.
/
..
,
2·4 3
FORA DEL BARRI
SEGONS EL
Nt1MERO
DE LOCALS
QUE POSSEEI XEN
'\
lfLAP.L nQ, 8.-
ELS PROPIETARIS DEL
AL BARRI
...
J
.
_
.
••
__
•...•
EÏs
.
--_
•.
_
•
_.--
propietaris ck>1 sol d'Hostofrancs residents al barri
riJmero de k>ca15 Que posseeixen.
*
menys
.,
de
de 5
5a
9
(I
de 10
a
14
')
de 15
8
13
de20a
v
!J.de3)e49
i
-
._._�
o
da 50 i mes
secons el
SEGONS EL.
SOL
D 'HOSTAFRANCS
RESIDENTS
NÚMEHO DE LOCALS QUE POSSEEIXEN
¡.,
;)
amb
propietaris,
m�s grans,
molt
concentrats
cap al
la
a
"Caixa",
Sant
tipus
de
i
centre
via
nuclis
la
a
si
el
per
bé
ésser
ens
posa
fer.
ci tavem
que
apareixen
com
.
locals.
és
i
una
Que
J.
escola de
ballar
dre
les
el
que
que
de
pocs
Lo
els
suposen
propietaris,
ea
Ls
que
que
per local
c om
el
un
21%
82;�
a
.(le
les
re:
iC;�io-
nOIlljre
un
però
convent
de
de
de
he
.ia
•••
dit,
i
fins
que
Lnf
o rm.vc
t ot
respecte
s
a
l'ús
a
e ,�;
barri
í.one
fa
U_1é1
que
)6n
és el gran pre,lomini
i
posseeixen locals de negocis.
del
,
e�ten­
deuen
que
<.��r8,ns
mou.re
s
",,)
locals
s6n tantes les
d "Ho st a fr-anc
1.050 locals
un
mit­
ja�que
locals,
comprendre
aquests locals
propietaris
vament,
l'hora
segons
tengui quatre
crida l'atenció
els
,
\,:.08
i
treure'n l'aigua clara mol tes vegades.
cosa
destinats
en
hisenda
s'en poden treure,
prlmera
de
i
tots
difícil de
però
s'acaba
no
cap,
monges
De
només
nenes
à
s'hi
comunitat
la
com
tingui
comprensible,
cosa
s
.
"
J_nClUS--rJ.8.
G
una
els
petits
a
per
petits propietaris
a
t
gt'-_ns,
cosa
indicadors
força
així
abans
o
consideració torna
la
guàrdia
en
utilitzar
tipologia
una
empreses
sa
i
enganyosa
de
predomini
aqui
que
b rot
Sarj' i
A
contrasten
8 ben poca
nQ
mapa
jans propietaris,
locals.
72
so
assenyalat al passG�j_G
havien
�s el notori
no
amb
'Urquinaona
Del
destaca
ciutat;
la
més
SÓ0
propietaris s6n també
els
que
plaça
propietari.
pot afegir
de
�ls
que
força repartits,
qQe
Laietana,
Val1carca
als
que
Gràcia
de
la
Gervasi,
mentre
per b�
canvi,
en
mitjal�
Mentre
excepcions.
poques
i
s6n petits
d'Hostafrancs
dels voltants
lars
destinats
dels
locals
totals
del
total,
dels
negocis,
a
pertanyen
quals
una
.
/
..
Er�cti­
a
mica
459
l'lés
de
la
me
s6n residents fora del
i tn t
d'aquests quatre cinquenes parts
li1correspon
jana més
elevada
tenci6
.
.
i
caràcter
el
que
ja coneixem; és
e s
els
propietaris
més de
28,1%
tueixen el
i
negocls
-considerem els
totals
propietaris
del
barri,
nit­
és
q-ue
pe c i.a Lme rrt
dos
d.estacat
locals
de
total
residents
d'Hostafrancs
comercial
de
el
fet
fora del
de
locals
32,3%
al
barri.
que
consti­
negocis
propietaris d�
percentatge s'eleva
el
que
del
fora
un
Aquestes xifres criden Jorça l'a­
remarquen bé
de
dels
calla
a
2,3 locals de negocis,
pels residents
una·dècima més alta.
\
de
mitjana
una
Així
barri.
Els
de
nom6s
si
grans
pro-
í
e t arls
ar-í
ple
del
hi
ja
perque
casos
comercla
"1::1
s, Qoncs,
1970,
la
propietat
les
els
en
decisions
s'escapa taobé
ja
hem
i
el
1,6%
força
en
la
de
a
ind6stria
eren
tots
els
concentrada
en
el
el
total,
de
local
nombre
propietari
de
que
dos
locals,
en
poques
només
locals
al
pocs
dels
quals
persones,
0,3:
un
d'6s
dels
industrial,
pel
fenomen
estàn domiciliats
com
a
no
no
í
apar e
la
a
devlocals
que
ja
barri
mateix
industrials
Sant
tenien
majoria residents
indicat
activitats
barri
35
cas
gada però
J8_ .que
destin2ts
juriiiques. Efectivament,
o
aquest
cietats
al
de
era
propietaris,
a
control
80 només 1.
fisiques
ve
perqu� n'han marxat;
locals
el
que
bé
bé
o
barri.
Els
en
"
dl'
e_
oarrl,
lora
o
vivien,
el
perÒ,
"n
vluen
x
seu
és
amb
un
vuit
social.
índex
Antoni
l
té
petits locals destinats
a
petites indústries
tota
.
/
..
Altra
omp.l e t
locals
6s Beatriu Llaveria,
llogats
c
una
•
so­
que
de
e ttna t e
V1U
s�rie
de
...
1...,. '..[
Els
j
ori taris
destinats
lòcals
entre
..
els
tots
propietaris, tamb�
de
els
de
percentatges
molt
nombrosos
tinats
a
de
nen
els
go c L i
ne
dedic¿ts
propietaris
pietaris residents
bona
que
veien
al
cent
sumen
barri
els
que
de
qualsevol
dels
la
qUantitat
de
Po d e m
podêm
tres
usos,
que
té
que
com
43,9%
un
seei±en tan
sols
incideix
aquest aspecte
18,9%
el
la
veure
lloeaters
o b se rve.r'
en
s6n
que
Qes­
locals
eis
va.Lguns que
te­
ind�stria i h�bi­
negoci,
usos,
dir que
Ja
posseeixen
enc ar a
85,5%
els
habiten
que
fora,
hem
que
pro­
ja
D.n¿�
t
pròpies.
cases
Finalment,
junt.
no
part d' aque st s pet its propi etari s
llurs
a
tres
No
ma-
un
per
cal
majoria.
que
i
,
possett s
aquest aspecte són més percentualment
En
tatge.
clarament
propietaris
als
s6n
locals,
hab i t.a t.g e
lògicament,
habitatge,
a
7
dels
de
importància
dels
s6n llogats,
cada
és adir,
prOpietari
dels
10CGls
10c21s,
en
propietaris
el
llogats,
con­
pos­
que
petit prbpietari predoui-
I
nant,
ja
que
lloguer -això
entre
l'altre extrem,
vint-i-cin
o
els
compren
el
els
que
que
4,4%
dels
El nombre
destaca
de
la
seelxen
els
4,7%
del
de
tota
dels
tots
conjunt
ho
è
s
r
Le
de
tenen
locals
entre
ells,
de
en
si
el
2 O,
A
no-.
posseeixen
que
9�0
de
tots
lloguer que 1ú8S
de
1:1 al 61 que trobem posde
trobem,vint-i-sismpropietaris,
el
totalitzen
de
lloguer.
el
312
La
mitjana
en
de
Quan
propietari
diferències entre
propietaris residents
era
7,3�
el
locals,
locals de lloguer per
els
més
a
1970 és el
que
locals
locals
menys
propietaris,
propietaris d'Hostafrancs
quals
o
con1'esen,
més locals lloga ts,
aquests locals.
dotze,
tenen'sis
.
/
nou.
..
al
canvi
a
barri
de
Les
i
fora
tots
ticament
locals
els
és
arrendats
Hostafrancs
a
perb,
en
un
però
23,31
tan
propietaris
del
arrendats,
viuen.
locals
residents
Els
més
al.1Jarri,
4281
dels
dues
terceres
pertanyien aJspropietaris
residents
fora
del
assoleixen
9,7 locals per
una
puguéssim afegir
vegades
ses
de
mitjana
hem
matitzacions
les
esmenta-t,
�es
t i r'u r
e s
les
una
de
tot
a
neGo­
ja que són
arrendats,
Aixi resulta que
mica
el
tenen
habitatge i,
seu
també.
perqué
o
tenen
és per
tenen
en
no
que
pràc­
clares;
-2��92,8�-
fora
els
hi
no
de
feta
tenen
no
sols
d'un ne�oci propi
cals
i
clar,
ben
apareixen
propietaris
d'una declaracl.ó mal
causa
ci
aquest concepte,
segons
,
�o­
ll;;l.rts
barri,
que
hi
cada
un;
si
correctores
que
diver­
proporcions serien
encara
més notables.
c
)
Els
miques
de
llurs
La
valoració
finalitat
de
probablement
_
finques.
les
la
ca�acteristi�le _§_e<?2nò­
segS'!.ns les
propietari s
econòmica de
fitxes
que
més
dada
les
finques,
serveixen de
ens
insegura,
Ja
que
és
estudiem les
tafrancs al
caracteristiques
capitol
de
més inte­
on
d'evasi6.
d'aquests
data de
construcció, l'assenyalar
ficis
una
intents
de
la
força envellits,
fotografia.
També
les
Justament
finques d'Hos­
morfologia podrem trobar-ne <ilguns
rastres
minueix la quota
de
és
base,
rés tenen els propietaris d'evadir la realitat.
quan
és la
que
una
contribució,
això
veurem
que
a
com
Per
i
les
exeQple,
data
més
la
en
antiga
dis­
aixi trobarem edi­
fi txes hi
d'altres
no
ac
om.ianya
saben
prcci-
.
/
..
sar-la
va
aquê e ta data;
garne n t
la
tanyen que
caldia,
Le s
o
de
e ons
t TU C ci ó
s6n altres
no
fer
cal
no
da t a
exemple l'Ajuntament Lrid i c.r
per
d�des tècniques.
e
di fic i
doncs,
¡
_¡_
e r­
qu. ls
dels
Les
totes
conèixer-ne
a
per
li
qu e
s
tinença d'al­
la
mercat,
fiabilitat,
poca
s
plaça d'Espanya,
la
investigaci6
cap
el
que
de
e sc o Les
del
ben
excés
O
18r
decidí
a
em­
per
defecte.
Aquesta ra6 bàsicament és
com
prar
element
a
ens
que
vdloraci6
la
a
per
la
econòmica,
que
�s més complicat de manipular ja que
una
xifra més
L'l a r ga
Efectivament,
econòmica
racions
real
entre
l'al)licaci6
de
Le
la
despré s
valor,
inclou
bé
que
a
pietaris
que
que
els
de
el
spec La I
valor
diferents
taxes
o
local.
de
sc
ornp t ar'
no
Així,
s.
Lo ruc i
ens
ó
Això,
no
la
a
liquid imposable s'Qb­
un
305/
fi¿;ura
pe r-mo t i-a
done s,
una
vol
com
en
algtl'1fs
.l
fer
e
de
la
Barceloneta.
Destaquen
de
primer
resultats
COíi1pd­
4):
del
el' aqu
..
el
de
un
a
t
c�tteris
valor
c
ada s t r'e.L,
aproximació força
dir
resums
dels
c
el
de
1')ro­
ocaSlons
en
que
mesura
algunes
15%
e s
de
econòmica eeneral dels
haguen emprat
:.ixi
gu'Lc.r s
vegades. l'aplicaci6
més ndmeros d6na
vu
re
fer
.
s'obté de
ja que
força
El
de
permet
m�s possibilitats d'error i
de
intentem.
que
també
e
aquesta
determinades
i
�s lluny de la valordci6
finca,
també
i
amb
uniforme
posable,
tamb�
doncs
ja
descompt e s
per
que
cada
partir
a
manipulaci6;
de
cadastral de les f i nq ue s
d'uns barems
f�cie declarada de
té
valor
finques
s
constitueix
el
,
encara
bé
per
liqlid
im­
l'apèndix
ompa r-ac i
on s
propietari�;,
.
/
..
amb
que
tenen
finques
valor2des
500.000 pessetes.
Entre
proporci6
troba
es
partir d'aquí
llevat
elels
milions
de
els
tenen
el
mi.Li.ó
el
i
de
tots
les
els
màxima
la
dels
finques
de
milions
pessetes,
propietaris,
valorades
re1)resentant
de
pessetes
altra
entre
2, 3/
el
i
10
A
elel
20
total.
í
un
..
l'Ajunt�ment
19,1%, però
tres
extrem només .f i gur-a
de
i
percentatges progressivament,
finques
són tretze.
que
100 milions
per�
valor
vegada
a
pr-o p
t ar-í.
e
cadastral;
qui
li
no
més
amb
tracta
es
estafar
cal
fisc.
Si
servar
entre
at�nim
ens
propietaris
els
de
lògicament
com
que
viuen
distribució diferent
la
a
funci6
en
la
els
fora
resid�ncia,
seva
percentatges són
del
barri,
conjunt. Aquesta tònica nom6s
propietaris
entre
3 i
que
4 milions
igualats,
Caixa",
ja
i
i,
20
i
són més
entre
fora
del
eJ_s
conjunts
10.
30 milions apareixen,
resident
sident
9
majors
sempre
cadastrals
entre
sobretot,
i
trenca
Els
que
en
caOVl
és un,
burri
els
ob­
podem
també
que
entre
la
al
barri
un
Més expreSlva però
és la
representació cartozrà­
Ceràmicas,
fica
el
que
el
es
posseelxen valors
estàn valorats entre
El
tia.nqüarrt í, tat
s
un
44,7%
minven
que
Ja al' altre
11
les
propietaris
entre
constitueixen el
que
en
de
aqu e
els
en
quals s6n valorades
al
conjunt pêr sota
percentatge és més elevat,
el
de
en
re
"Manuf ac t ur'a
s
S.A.".
d'aquesta repartició
primer d'ells mostra
propietaris
al tre
segons
la
que
apareix
distribuci6
llur ualoració
als mapes
a
9
i
Barcelona
econbmica;
.
/
..
a
part
10.
acls
de
251
.
[ETARIS DEL
-
±_
SOL D'HOSTAFRANCS RESrpENTS
__
*_
_
....
_
..
_
_
k.
__
.·_
�_.
-
-
�-----�----
�§§§§§
-""�fiI
�
������
.........
')
;:'
\)
\...._/
�
'
...
AL BARRI
.
__
.... __
�
�_._
t
....
._.
Els propietaris dol sòl d'Hostatrencs residents al barri seçons
el valor catastral Que posseeixen (en milers de oessotesi.
-,
de 5('()
*
mon�
•
de
500
�
999
11
de
'.OOJ
a
4.99'3
o
00
5.CXXJ
8
9.929
(I
de 10.0c0 CI 49.998
SEGONS EL V_!\10R C_A:DASTIU\L QUE POSSEEIX8N
pot observar-se fàcilment
que
descuidat.
d'enganxar
important
i
deixar-ho
d'advertir,
Es cert que
els
llevat
de
la
Gran
propietaris
fer
dêduccions
dels
les
de
massa
propietaris
seguit
lars
petits
correcions
total,
la
o
poca
que
Aquest
-que
compta
20%
un
que
sembla
cosa-
d'abans
una,
finques
dels
100.000
de
força
V1U8n
del
j�st
al
1900,
carrer
va Lo r-a c
de
ronda
de
-no
sé
í.ó
prové
no
Pere.
el
si
de
j.o
sinb
ss e
ir
el
segons
finques
diu
a
més
final
del
no
valor
raons
propietaris
barem
és
que
carrer
una
grans,
dues
però- i,
hi
general;
tota
massa
totes
soJa
per les
del
dos
en
demostra
sigui per
justificat,
de
poc,
quals només s'els
especificar
al
de
cas
de
valorades
càlcul
el
en
la fitxa hi
sense
Sant
l'anàlisi
�s molt
que
l'edificaci6,
tracta
es
carrers
impedint
tot
quals s6n
cadastral
conservad�s,
de
els
baix,
Gràcia- als
a
valor
ja que
mal
pts.
exemple
per
Barcelon�,
tota manera,
s'els hi han fet
és,
d'esser
entre
superfd�ie construïda,
però força antigues-
s6n
De
baixa
que
graciencs
altra
de
de
els
en
l'Eixample tamb� n'apareixen
de
fàcils.
sigui per antigor
altres.
cas
les
Joan i
s6n
baix
deixa
no
arreu
cadastral
valor
esment¿ts.
apareixen
que
situades
t a.r i
força heterogè­
cadastral
però
mica
una
mançanes
dreta
la
a
conjunt per sota
tot
valor
Hostafrancs,
a
és
e
possible
propietaris
grans
de
és
no
que
s'ha
pr-o p'i
"Caixa",
distribuci6
passeig de Sant
via,
Efectivament,
de
de
la
concentracions
les
en
de
dibuixant
el
que
conegut
els
n'apareix
que
potser
la
només
més propers
també
cert
tan
propietaris
força abund�nts
barris
símbol
el
emplaçament
destacant-ne
nia,
de
qu e
s6n
sobretot,
de
Lcyva
Tarru80na l'altra.
.
/
..
El
però
10
mapa
aquesta mateixa distribuci6
mostra
referida als
propietaris
Ja
de
primer cop d'ull podem
de
la
Carretera,
pietaris
nn
la
més
amb
ren
de
de
propietaris
dels
janhem
amb
comentat
d) Cap
a
de
un�
a
el
llarg
amb
pro-
fie;u­
que
ser,lJeix
les
lle­
juridiques
persones
dels
clar
predomini
econbmiques més baixes,
de
ele
menys
del .bar r i
resta
la
A
en
set
n'apareixen
sempre,
valor�cions
d'algunes
casos
canvi
en
milions.
distribuci6
mateixa
vat
cinc
tot
a
com
finques vCtlorCLdes
llurs
pessetes,
observar
Hostafranc:s.
a
d'esperar només apareixen
era
tenguin
que
g mili6
com
Vluen
que
que
bastament.
de
tipologia
els
proEietaris:
propietaris
grans.
Despr�s
acabem
fer
de
classificar
els
Hem
i
en
i
tes
diferents
Penso
realitzat
ara,
dels
hem
ja
un
avançat
d'ells
sol
del
número
i
finques
jugar
d'establir
una
primera tipolo­
intents
diferents
en
f'unc i6
}_Josseeixen,
qu e
també
de
llur
I
En
aquest cas,
de
les xifres
per
i
per
rdons
a
de
c'asos
fer
que
aproximació vàli¿a pot ésserdde
de'
a
mitjans
de
doncs,
propietaris d'Hostafrancs l'any 1970
els
in­
seria
dubte
sens
que
que
propietaris petits,
referien
intènt�r
a
després
que
de
ens
veure
conceptes diferents
com
per
parlant
ocasió
Cal
per
una
car
viament,
propietaris
cada
diferents.
dels
concloure
estat
ben
gia�
l'anàlisi
podem
correcte.
grans
de
i
major comoditat
poder comparar
amb
un
hem
classifi�
funci6
en
criteri
primer
va Lo r-ac
concep­
ó
e
en
ob­
conòrc i.c a
el
,
maneig
quadre afi
é
elaborat
per
Na
:Dflercè
Tatjer
per la
Barceloneta;
·1·
·
hem
optajr
per
a
utilitzar
com
criteri
a
de
valoració econbmica el
r
f
liquid imposable.
nQ
Quatre
4.- Els propietaris
posseeixen
que
i
el
el
segons
de
nombre
el
sobre
liquid imposabilie
,
:finques
contri­
qual
bueixen.
L1 QUID IMPOSABLE
(milers
de
}'INC}UES PER PH.OPIETARI
pts)
de
1
2
49
2
270
30
3
72
27
3
2
4-6
21
13
6
10
de
10
a
50
de
50
a
100
de
100
a
500
de
500
a
1.000
1
consta
2
TOTALS
pietaris petits,
i
mil
cinquanta
posseeixen el
un
i
cop
des,
pessetes,
18,6%
finques.
de
Als
19
54,2}(..
de
del
les
1
9,3
9
7
104
18,6 143 19,0
93
16,6 189 25,2
'1
destaca
total
1
2
el
que
les
Si
l
0,5
12
2
0,4-
8
1,1
2
Q�4
2
O L:3
el
pro­
deu
entre
paguen
els
quals
en
l�q�id imposable
oro-
.J..
flocJ.r8n
en
que
extrems,
en
posseeixen
canvi,
podem
el
19%
entre
veure
de
__
7501002°
de
predomini
,
.
50
proporcions són tamb� 'equilibra­
que
6
3
559 10.0,0
comptem també
un
7,6
57
54,2 339 45,�
1
'
%
F
finques d'Hostafri:Lncs,
amb
propietaris
do,s
5
INQUES
303
2
d'ull
propietaris' mitjans,
100 mil
52
pessetes de liquid imposable,
45,2Jf
%
p
1
81
porció força equïlibrada.
dir
7
6,
_---_.
440
p r i me r'
5
-
......
Ja":a
4-
l
més de 1.000
no
3
i
TOTAL
----
les
el
com
.
/
..
que
,
constituir
--podrien
valoraci6
baixa
la
econbmic2
9,3%
centatge força reduït,
7,6%
de
Maria
Barcelona,
deu mil
pessetes
el
com
en
més
amunt,
ció molt
de
de
del
pietari mitjà
cent
i
els
ció
que
podriem
tre
deu
i
l
a
més,
cinc
la
és de
amb
la
Jer
anomena
centes
Barceloneta
c
mig. milió i
manllevat,
de
10.000
que
als
mil
La s
on
s
tenen
que
pessetes,
í.f Lc ac i
destaquen
tenen
pts. Aquest
21,7%
dels
propietaris
ques.
Però
a
una
presència
amb
un
la
de
el
que
que
són
les
JO­
finques,
a
oro-
J.
un
grup
i
doncs,
mol t
permet
el 'que
15,6%
del
també ha
propietaris
de
Na
c
pre­
d'en-
la
Mercè
constatat
les
més de ffilg mili6
/
li
quc
en
men�
..
de
el
fin­
Tatjer
destacats,
.
s_r:.(,t­
Barcelonet�
de
poc
ompu.rx.r
fixat
total
gr�ns molt
el
qUalifica­
denomincació
a
no­
seria matitzar
ó
ens
que
valoraci6
una
perb
representa
el
de
conjunt
en
l�quid imposable
Barceloneta
liquid imposable
nom�s cinc
propietaris mitjans,
"propietaris marginals",
he
degrada­
s6n tirant
Podriem concloure
estendre
primera
en
de
essent
pessetes,
passen del
Hostafrancs
a
les
'!;ha
valoraci6 del liquid imposable d�en­
una
que
de
gr�ns,
tots
"xi­
comentàvem
estat
27,9%
el
un
tracta,
es
canvi,
propietaris
a
l
d'amunt del
cap
un
en
majoritàriament
més tenen 20 finques.
domini
en
extrem,
cinc-centes mil
propietaris
pis,
posseeixen
que
com
amb
com
arriba
no
ja que
del
finques
i
l'altre
total
observar
les
per­
barri
al
Gràcia que
de
un
propietari,
un
Uni6
la
quatre finques
planta
�sser considerats
podem
tre
de
A
de
per
propietatis
destaca
grup
propietaris
quatre
Leyva,
els
tots
liquid imposable,
de
acusat,
17,5%
un
de
finques és
llurs
carrer
amb
que
dels
cas
de
carrer
dem
viunal
que
propietari marginal
de
finques; d'aquest
Vicente,
de
no"
les
de
tipus
un
ja que
pessetes
'
e i.x e n
apar
l,
7,8%
de
ment
petits,
les
l
,
4 ¡{ d e l
finques.
e
tar i
s
del
la
XIX,
diferència
seguit, Hostafrancs
no
du s t r-La Ls
e
ben
en
c
ial
a
de
a
fora;
d'�sser
tots
taris
un
parcel.la,
de
de
"La
força
comença­
Lndu ot r.í.a L"
España
el
toca
barri,
de
en
la
tipus
de
construcció,
al
molt
dimensions
tipus
ma t e
i xa
i
reduïdes
Molt
Per
aquesta raó Hostafrancs està
dir-ne
sector de
Sants
de
i' altres
diluida
barris
Ens
a
que
Bordet�,
de
Ics
al
ja
-liLa
considero
qualsevol
com
que
pres�nc�
la
Espa:ría",
capitol següent
erans
mQncat
dimensions
c c.n
restaria
del
conjunt
afecten.
que
hem
exruuí.nom
dintre
i
excepcionalitats,
la
sobre­
aquests prople­
a
for�a representatius
o
oli-
igual.es
marginals.
importància
la
l'aparició
mariner
barri
d6na
result�ts
Bar­
me su r a
que
uns
la
són
hi
el
que
de
propietaris
tot
in­
empreses
planificat �s probablement
no
referit
d'aquest capitol
als
constitueixen la
gran
ò.iverses
al
vegades
a
tot
propietaris petits
l
mitjans
majoria,
l'element
llarg
que
caracteristiC
A,
del
barri.
Al
capitol
de
la
morfologia
i-
poc
veureu".
originalissim
fet
afavorit
ha
i
Com
grans
panorama
grans
que
que
�rans rLnfraestructures .í.ndu.s t r La.l s
Ba tl16
de
el
les
l
però apareguts
important.
aj
,
relativament
segle XVIII
amb
e
relativa­
barris
dos
fet
ells,
d6na
altre
de
alhora
és
el
barri
paré1.-oficial,
d'aquestes, pódriem
que
més
l'exist�ncia
d'habitatges
a
Lo n e t.a
resta
Hottafranns,
tot
Bare
canviar
de
o
la
'p o s s e ï en) er ò
Barceloneta,
compte
segur faria
celoneta
causa
de
la
entre
novo
,
molt
populars tots dos,
fi del
dos'ex
q u e'
de
Tractant-se
tots
però
.
1) i
la
que
¡
p.
ro
m�s modern Hostafracns que
ments
I
s
urbana
la
.
/
vi0j6
..
quedarà completada
amb
una
majoritàriament posseeixen:
i
valoraci6 econbmica.
grans
en
la
propietaris,
conformacib
fe�
duals,
persones
tatges
una
sbl i
percentatges
inclou,
Quadre
actual
els
i
dels
futura
analitzar els
del
barri_.
propietaris
juridiques,
o
superfície
el
a
que
De
indivi­
figuren
a
les
valoració econbmica i els percen­
seva
de
doncs,
,
total
primers
construïda
deili
quenposseeixen,
barri; aquesta selecci6
trenta
grans
propietaris
d'Hos­
1970i
el
nQ
aru,
que
s
poden ésser agents decisius
que
físiques
sobre
doncs,
tafrancs
els
passada,
la
segons
de
Passem
f i nqu e
les
dimensións, antigor
llurs
primera selecció
prlmer
fitxes,
anàlisi de
5.
Els
-
prlmers
trenta
gra�s propietaris d 'r-10s­
tafracns.
NOM DEL
PROPIETARI
L1QUID
IMP.
% SbL
%
CONS.
----_._--
Ajuntament
Barcelona
2.882.728
4,3
1.360.783
3,3
793.373
4,4
651.945
0,5
1,2
510.603
2,1
0,3
481.273
l,O
°
Cuéllar, 2ra,ncGsca(x) 472.550
0,2
0,7
470.625
0,5
o
Oí,
,
453.812
0,5
0,8
415.068
0,9
0,5
395.542
0,8
O,G
ce
Motorm6vil,S.A.
Manu�acturas
la
Cer�micas,S.A.N
"Caixa"
Mestre
Rovira,
Mestre
l
Herrero
germans
Ferrer,A.
l
Escola
l
Adel16n,
Cornet
l
Prat,
Bisbat
de
Barcelona
"Hi j e).
de
la
s
�)
Ramon
germans
Caridad
11
N
(x)
.
/
5,0
..
'J
,
--
.Mañé,
Anna
pagé s
l
356.040
326.773
0,1
0,4
309.806
0,1
0,4
305.701c
0,5
0,6
303.158
0,8
0,7
275.723
0,5
0,6
Emilia
267.863
0,3
0,4
0,5
0,2
Josep
267.802
�
2613.912
0,3
0,4
Arrufi
l
Altés, Domènec
Palomera
Roig
Ro
l
Pérez
Vicençv(x)
l
Corrades,
í.g
,
(x)
Joan
(x)
germans
Bahima,
l
Santacreu,S.A.
.
Vera
Eugenio,
l
0,7
August
Pi{;Ueras,
Jordana,
0,6
344.906
l
l
0,2
(x)
Ramon
Farreny,
Rose11
Ros
0,8
(x)
.
..
t
ò
Martínez
Daura
Mach6n, Herminia (x)
l
Ferrer,
l
252.027
0,3
hereus
245.426
0,2
Rosa
236.835
0,3
232.871
l,O
0,5
228.291
0,2
0,4
226.386
0,8
0,5
222.107
0,6
0,4
210.605
0,3
0,5
Joaquima(x) 204.917
0,1
0,3
26_,.._8
21_,ÓOooo0
Gromaches
l
Rius,
Hi
Ac
ero s
erro s
y
rl�oldeados,
Llaveria,
Beatriu
Leprevós,
g e rmans
Prieto
Cervalls
L10rens
l
l
Cast�fié,
de
que
del
la
� 3 �_6_9_.4_5_1_'
•
..
Podem
tal
germans
Vendrell,
_T_OT_A_L_S�
taris
�)
Anatblia
Espeso,
l
r4.
__ �
..
_
...
s6n valorats
barri
cinquena part
els
_
..
doncs,
veure,
qui són
pel 28,2%
ï
po
per
sHpò;rfi'c:i;.e
senyalat
.
de
(te
Iu
ss e
sòl
aup
r
total
c
propiet�ris
i
r-fLc í.e
que
del
mica
una
una
5,4 %
el
__
__
dels
prople­
l�quid imposable
to­
més de la qua.r-t.. ¡:·art
mica
més
construïda.
�esideixen
.
(
al
..
també
Amb
(x)
barri,
.l e
la
hem as­
que
�6n
r!"l
'.,
.¿.
mei tat
la
gairebé
indústries
les
dues
fet
referència
36¡{,
un
d
afegir
dels
que
i
c ornun i
la
diverses
'aquest s
però
cat orze,
,
trent·
..
s
que
tnt
religiosa
però,
contrast,
Ln
I..
propietaris
figuren
que
a
s
com
he.
que
11�Lvor�
reduit
veeades queden
\J
,
sc o mrt e r.
de
i nh i.
'
'hi
un
a
·110C1.;
c cn
juv
;_t
t
.)
de
ro
germans
doncs
Hi hauria,
Sl
no
f6s
ta
de
grans
entre
els
parem amb
cert
un
propietaris
no
en
eairebé
ha
dels
Ll.Ls t..
vint-3:-cin
NIerce Tatjer podem
j urrt s representen
J8.
el
que
el
)rimer propietari
ell
sòl
mentre
barri,
Gas-
posseeix
els
que
�s
e
clar
aquest
que
hem
que
comentavem;
pietaris
o
scil.la
posa
hem
que
4,1%
vist
lions
tes
en
i
mil
aqu e
re
el
aquest
que
el
tre
s
del
el
trent�
té
el
mateixa
fa
i
o
b
si
s e r-va r
ho
t,
que
e
Ho
.A
•
el
,f.a
c o t s
de L
l
c;
total',
1116s
JUD.S!
�s
repartició JJlÉi"
vint-i-c inc
.i mpo sab'l
de
"La
lcl
e
Ca t a.l an
vint-i-cinc,
t af r-anc
s
,
en
2rm
-
,
Ulle
II
(['C
1
su­
u e n t..
c anv:
,
arriba
als
tres
iIll­
per
contra
les
duec
�en­
númer-o
vint-i-cinc,
1',,1"
.
comparació,
�z
I
assignat que rej_)Y'.
s
de
..
no
t a.r I
supera,
com­
com
Catalana
-Ca
líquid
mig
valor
un
ta
ndmero
el
pr-o p i
enc���
s
tenen un
J)ril.'18T
prl.ijler
pessetes;
la
i.
'lC
propietaris mitj
p r i me r s
mil ions
s
que
darrer
té
els
Ic c t e,
,
establir
sa
sup o
ent
el
ja
cap,
superfície
la
de
dels
Barceloneta
qom
l_lis­
liquid imposable
del
�redomini
la
del
aquesta
propietaris d'Hostafrancs
que
e
27}(:'
de
146.670 pts.
les
el
assenyalat,
47,5'/'
un
trenta
primers
doncs
.m t
propietari
grans
Na
Bar-c
aquest .'
Efectivament,
propietaris diferents.
Lone t a.nd e
la
1'1"1.
pro�ietat d'Hostafrancs és força repaJ·tida
la
la
fet
hem
que
hi
en
1
al
sempre
equilibri
per bé
realitat
en
que
dit
hem
com
Gener¡J.lment algn.n viu
hereus
té
un
Lf qu i d Lrnpo
.
/
..
su L'l.c
a
261
q�e
és
8,01
el
De
tntes
amb
primer,
doncs,
ventall,
un
figu.ren
tar
enganyosa
xic
un
importància
r e.i
elaborat
el
més d'una finca,
tan
cada
de
finques
sota
poden
d,'assenya.lar
sols
sinb
un,
sol
un
gades és dificil
de
hem
que
les
de
sobretot
saber-ho
el
en
les
reco­
clarament
que
per bé
familia,
trac­
hem
no
també de
intentat
propietats
s6n d'una
que
perb
ell
En
dels
Clmb
figuren
que
L
contigUitat
possible co.ntigüi tat
la
concepte
suposar-se
11.
mapa nQ
el
de
mapa
r-e su L­
els
corregir-ne
propietat d'aquells propietaris
la
llir
pot
de
intentar
a
més grossos hem
errors
la
a
propietaris
d 'hisenda,
fi txes
les
a
respecte
Per
propietaris.
grans
de
aquesta llista
maneres
nominalment
que
tat
del
més tancat.
molt
de
del
de
que
ve­
del' il18.tri-
cas
monl.
El
de
la
llista
dels
de
m�s petites.
specte
c1e
finca
cap
s
el
grans,
com
la
a
carretera
l'ajun­
primer,
conti�ia,
l'alcaldia,
o
mançana,
pr-o p i et arí.s
grans
plaça d'Espanya,
la
caseta
del
és que
suara
finques força
una
Una
té
no
grisos
ocupa tota
re
hem vist
que
tractar-se
caserna
que
curió s
s
lbgicament
tament,
sol
é
que
bé
per
les
el
que
escoJ.8S
l
rne rc a t
de
llevat
Jues
de
la
Bordeta,
l
en
r-ea
4
l'.
diu que
és
d'aban�'
abans
Ja
que
que
la
fitxa
era
de
bastant
es
1936
de
tr�ictava
el 'una
l i t at
de
I)ri-
les
"
meres
respecte
lï
'-�i
del
ésser lloc
l
cal;
del
cases
barri
carrer
i
de
cap
que
a
185
°
que
que dav.
cnc
Lot ada
aVUl
j�tés
�nderrocada esp .rant
les
nqves
vies
pas
d'una
de
l'ajuntament
devia
comprar-la fa poc,
de
..
del
no
pla
c orrrr--
sabem
.
/
«uan
..
•
MAPA nQ
11.-
M�S
ELS PROPIETARIS DE
,�
..
)
'------
--------/
�
CI:
U
o
o
rI
z:
o
III
LL
<I:.
Z
...
o
o
...
::>
.....
o
o
'"
(/)
'w
o
L
w
�/r
o
(/)
,'$
n:::
er:
j
.�
�
�
�
i
�
I-
.J
-......J
r-
�
�
�.:�
"d"-.).'"
"1f�
�
w
N
1"0
..:r
Q_
o
�
�
�
1.1'1
�
<o
�
�
N
S 3
�
4d
j
Tl
ex:::
CL
11 11 11 11 O
..
-.
D'UNA FINCA A HOSTAFRAliJ'CS
�L 1,270.
_} 1
�
_
__...--
_/
J\
...
:��
2
,.I
originat per l'alineaci6
encara,
If
C eramicaslf
Manufacturas
devia
carrer
trocet
com
acaba
en
El
segon
gran
l'Expo-hotel
t
El
grador
sim
sumat
erc er
les
és
sols
tan
públic
a
com
teix
de
interessant
companyia immobilià­
un
gran
solar als
des
al
força
el
st r i aL''
munt
de
ja ós
hi
Torre
veurem
finca
la
r
més
Le
l'or�gen
més,
las
edilici
carrers
ra
sortiria
de
de
aïllada,
.
l'escola
de
perbé
el
1970
finques
en
es­
Damians
de
soler
i
gran
els
hi
pertany per
Es paña
solar del
de
l'
e
estra­
i xamp Lamerrt
em o s
de
Franco,
si
que
hi
surt
carrer
.
d'a­
c;�'''l_)
una
t
del
Consèll
del
"La
el
parroquial
que
que
ja
Torre
bisbat
reli
finca,
la
en
no
rec;is'ira­
surten
l'hora
_
surten
dues
à
C�
>-.J
tam­
propietats
no
é'
decisi¿
de
centres
ocupa
el
--
..
també
que
El
hi
h a rM l
G'-'.
lO
siguin b�ns
tot
les
u
import8nt,
que
r,TCLgòria ja
andavvn t
és
es
l::--
"He r-mari itu s"
las
sola
una
que
l'empresa
amb
de
IIHer::!l_l"nitas"
posseeixen
Darnians
que
unificaci6
la
que
l'Església,
de
.i n t
criteri
aquest
socialment,
que
jesuïtes si
nou
combinaci6
sobre
a
amb
bisbat,
haguéssim comptat
si
Cento;
del
ja que malgrat
que
els
entre
seria
mapa
Això,
Aixi,
Els
gran.
edificaven
í
l,
Ja
mapa
caire
el
car­
Catalunya.
propietats
existeix,
és comú.
nya
ma
la
propietari,
gran
evident
poc
Ind
serà
propietari,
torre
12
registrat
glOSOS
de
i
jesuïtes.
hem
no
restant,
<
futur.
cl
segueix
que
del
ho
qual al
la
U
les
a
Tarragona-M::.lllorca-riera de Magòria que avu.i
rers
i
de
seu
via
Gran
1\
@és petit
solar
un
la
de
marginal que
Motorm6vil, posseïa
ria
la
l'empresa,
comprar
només aquest
veure
L'altra és
aquesta finalitat.
amb
Ja
r»
h
L.
/
..
com
amb
de
uria
TJE;
-
\
.
'va
,
qn/
.�
i
dos
i
gel
la
té
que
dues
cert
per
4
d'alçada,
m.
quan foren
ben
dimensions
.i gueL
que
gener amb
construïd.es
les
seves
paguen
una
•••
de
casa
!
bisbat
noies
a
lloguer
lia
a
Piulachs
les
finques
que
els
Eféctivament,
color del
ques
de
dI
mapa 11
Roc
nen
també
deu
ésser degut
Destaquen
ques
les
que
Ffuulachs,
que
a
que
el
mateixa
1944;
en
aquest
"La
la
posseeixen
al
en
Bordeta,
veure,
fetes
de
Es paña
11
V8.
en
els
però
del
enc�ra
com
barri,
per diferents
els
dessecament
a�uesta operaci6,
una
j
en
te­
el_
que
me
seus
mbr e s,
les
i'.in­
justament
�n
rier2
ue
de
la
ï
e su
;_c.!1-
mem-.
onsegui l' e smerrt ad a
s
�in­
part d'una
d'Ermengarda,
ac
21
carracs
propietats disperses
carrer
quuri
un
sabem que
formant
arreu
sols
encara
torn
on
"
l cJ.uü-
d'HDstafrancs.
ells
mereixen
independitzar-se'n
grup
la
és més que la
no
terres
de
curi6s de
Es
tots
sobre
apareixen aixi lligat s.na I
fàbrica
pa t e r na l Ls t a
que
sobretot
les, compres
posseeixen
quan
1970 i
comentem,
de
EI)
"Orientaci6
pogut reconstruir
més, probablement
família
en
com
26 .d e
del
anomenada
escola
hem
qu�ntes escampades
unes
quines
clar,
s
carrer
destaca
extens
parcel.les originades pel
Magòria,
,ci6
molt
rural.
tiea propietat
La
el
posseïen
-carretera
n'havien t í.ngu t
de
part
concentrades
barri,
Sant
bres
bona
d'un patrimonj_
resta
é
sa­
oficines.
en
propietaris
en
que
al
una
ni
parròquies
1936
de
tampoc
.
1-.
demés
Dels
i
bisbat
hisenda,
l'O.C.O.,
treballen
que
ni
l'al tre
i
-
Catòlica d'Oficinistes"
per
l'església és d'qbans
al
Vi-
de
que
que
el
c��rer
del
llarg
•
l'Àn­
de
al
veu
ni
ia
s
tot
es
tenen,
no
diu
é
l'un l' esg.l
contigües,
rectoral,
casa
-i
lardell
i
de
e;rups
b
t
mostra
.
i
e s
/
més
..
a[·;l.�!
et
1,
!_la­
L
.-
importànci8,.
seva
set
Amb
finques
familia Pons que
posseeixen
destaquen
lo.
enc·_.ra
segui t
de
petits
solars
carrers
de
Leyva,
�oian�s,
un
els
entre
m�nçana compresa
la
també
més
o
el.
í
Portugalete
tot
plegat
cant
de
gura
també
pastesdde
encara
i
mi.aris
de
en
L
dues
E
•
T
de
de
sopa
s
tu
finca més
al
contigües
finques diferents
les
amb
categoria
per bé
amunt
c a r-r e r'
•
I
•
",
propietat
a
t:\ n
s
qu e
e s
del
pagés
j_ t ua t
i
en
s
Da­
del
carrer
Torre
del
rector
Triad6,
l
un s
resta
carrer;
fàbrica;
gran
que
altra
una
oe
doncs
,
fi­
Damians,
coberta-Torre
Creu
ape r-sn
fabri­
l'antic
pagés,
R�mon
extranya,
seva
altra
més amunt
illlca
gener,
d
d'alguna més de
part
a
quals però tenia documentaci6 doble,
les
•
aqu e
una
atribuïa la
"
de
significatiu.
poc
componen la
que
té
26
i
fitxa
una
laboratoris
als
al
lloga t
s
ura
la
dubtosa
s
una
propie-
tat.
Amb
",1
qu e
llistat
part de
na
obert
I
SlS
fa
les
finques podem
a pa r e i x
dues
vores
relativament
a
la
ma t e
i xa
per
bé
que
domiciliats
da
també
entre
en
seva,
els
qua t r e
unes
rural
de
e
poc
{:So ri ¡J,
en
posseeix.en
dues
del
entrades,
terres
en
de
carrer
tam bé
el
s
bona
Sant
la
.de
ge rrnan s
finca
una
que
part
del
de
la
Callao-Erme.ngarda-Llobet
f
c
í.nqu e s
altres
orrt
que
í.gü e s
taJnbé
ja assenyalavem
en
dos
a
dos
posseïen
Pere
s�va
però
cas
de
s
que,
d'Er¡rlen8ar­
si tU::lda
mançana
miquel 131e:_tàl,
molt
podrien respondre
el
Abanto,
L e p re vó
i
bo­
propietat.
carrer
carrers
les
que
cat
en
familia Mestre,
observar la
El
pro p
l'origen
a
la familia
.
/
les
..
Pfu�la6hs
•
266
E'inalment,
vo
l.d
r
i
l;_-:
d
e s
ar
1\1,
1'0,6
de
"lul,tadap
r
de ¡_
tor e 11
i
1-'
e
s.:
s
'·1.nc.f"'l
�
c'v
cl' ell
("'I
r.)
\:..
la
l
.
/
altra
ll(-�
qu c
de
que
ob
bon �,
en
de
_
,
Dot
c o
Dels
quants,
té
p
11
r',
1,..-(.
I1S
11
a i xe
llom
{\rnll
1 \
_
v'
q ue
clonà,
-
("1'
L
(' "li
,,-,
�'l
en
aque
a'L
norn
tcunbé
pos-
co�pfesa'enl et
': 'o r t u>.
_,
'-'
e
bé
el
entre
carrer
qu.i Ls
oe
upa
do
I:Iagòria.-
bé
on
tenien
fa,r-
la
T-{ost;.1franc
a
e:
e,
hem
ï
11
da-
Aque s t a
s.
.
,',
'"
r'"
I.")
l
',r
r'
'V"
1),1.
rna te
i xo
í
El
rJ"
,-
Il
'l.�(.¡,rJ.a,
c on t
Igü e:
i
totes
e as e s
'u. n.i
d.e
carrer
inques
,
gü e s
colònia
de L
solars
c
LI1J,cia Port:'
la
ont
c
Corr;J,dcs, 'eJ nét
són
II
fi.nqu e s
vora
.
'1
,....
st s
I
també,
s c r-va r
l·r
i
de
de
propietaris
b
tres'
tres
idea
o
barri.
ju s't amerrt
donen l:�
però n'hi
que
s'aixeca la primera
ent
eà
Pr'a t
de les
llot
_pro,uietcJ,t
i
�_l_ r e
e r..
Joan 1'dloIner;'L
prop
cinc"
�r,
i
jU8t:J,11
cdò t i.c
s e r'vu r
qrie
r
plaça d'EsI)anya
'c J' l1e'I,
,_
l 'host:.I,]_
un.,
uns
clar,
l'actualitat B'aixeca dues més
en
,
'Hostafrancs
driol hom
,
g,::,
l\'I'-',rto:nell
avui
on,
anc
encara,
d
r
.Le
8
'"J
.
propietat
fetes
una
v e ur cm
Lc
à
r tr
com
e se o
.Lxe c
ILnqu o s
,
les
:
e i nc
y Nava.r-r o
éLl?t"ll
r-ead o
té
ez
a
c
::_;. A.
"Núñ
Gom
l,,�oi('lnós,
,
oc lJ pen
Co b o
i
mançana
la
e
..
Bo r-d cb..
la
a
Cp.l. e
Creu
1.
Ja.
,
la
(Joanot
carrer
màc í.a Cua.r-d i o La
q1J.
és
menor,
Cornet
p;ormans
l'antic llit de la
,exactament
mp r e
de
GuÚrc1io.la,
e a sa
però
els
import�;,nci,-,
finques conti�les
carretera
La
t
t ac
cinc
Joan ot
van
una
-
i.u
seelxen
tre
amb
Vi­
i'
l�,stale­
Ge."3u.ic1es
industrial.
11if.:lta n'hem trob.at
T)O[�llt �J�fe�;ir
quants més.
uns
,
No
qi
on
dt,
hem
té
e
hi
es
pa r.t a t
tres
ha
el
'[1,1[Ç1111�3 altres,
fin(lUeS ju n t c s
.i n s LuLv Lad o
finques més
en
o
l.es
dues
c
rrt
t
o
la
ro
SO'.íCt'3
c a-i
exe'11.i..I1e'
per
o
n
e
CarTetcr�:I,
i,'j_cinor.-;l
na.Ie
d
c1e
J,(_:t
al
la
i
"Caixa"
V'i Lnr'd e l.L
b.i r r i
més
,
Gr::,n Vi:,i.
J11;I,(Jél
oL
.
/
Tampoc
quin
..
�
i
srin
sem.pre
loc
gran
.i
l.
(.10
i e
01;"1.
una
i
T'ujet,
ó
st
gü cs
i
vcnrla
x
S
í
e
xpo
L'inca,
al'
í.cí.ó
"-'.
'l':
�'.
....
�,
_
r'r
duos
<"._0)
..
'. J c...
'-)
I
j_' tot
familias
dues
e a rr e t.e
del (_:¡,
de
r-.
(I,l_ini'_¡ció
'antiCJ;··
l
e
l
Ro
s
i
s
e
I
11 s,
e r r:., V
l'er
..
\
J..
1.
ac.rbu r
(:1,
,
caracteristic·
l'element
co�erciants,
,
r-ur.i
deno;""
01'0
.A.. v
o1
·
fins
ten
cons-
t0 Carme
que
se
O'OY)':l-Tï'll'
J.':'
r1
L-,�
un
"au t ornò b.i Ls només
ci
les
C18'
....
�
o
v o ru
Gt, J"'1 O]:"
C':I
(..,.
�3ll.nté1CrGu que té
L'Ci,llir:c:::\c;,
,
Ceramicas"-
Ilr,'r�lill..l.l'acturclS
Jo
llDc:),-c;,s
orrt
c
í
t it
r-a
éL'v_iJ.¡:J,
mes
tenen
a vu
en t rec a s (J,
i
t
s
..
.
Hos'
Vicenç
els' anys
t
bans
du e s
:J.
aI
barri,
expropiada
c
orrt ívua
d
l'
1:.:1
o
i.c i
..
e
xpo
mimero
ï
rector
11riac16;
e.n
e
po us
de
o o va
quo
el
1970
,�),
d
ruó
nu
L
més
s
J.(J
na
hi
ols
i
j_f)�J,
al
(l
() J:1 t
';1
f.
,.;
.....)
.1'
•
rel
1
Ge
\':,,._,
! I
1.'"'
T' o
de
la
Carrete]_o"
V'·�..
llc'
u,
pel (j_llC
pL e t
en
Bo rd e t.t
amb
,
un: I,
al
les
q
(o.
-
T,
,
,',
'
J
.
i
l
1-
r
\)
"
•
-I-
..... 1
'
CI
�.)
númo r o
cinc
t r""·L
v.,
"
"
r"L ()
"
.,
15 J.
n n
L '.
'�
(.")
.V
c'
l
una
r'
.... ,I
l
de
que
f_LÚ(llJ_8S
rll1
\
�
l
I
.',8..11lcLl":J
I. o r r e
.
'-' r'
•
•
_
,.T1
ro'
I_ct
.
....
eI
ro
'
-I·
U
-�.
CCLI]. 01
fin­
3l11a-
l'inca
.
da"l
a
Lu
del
c.vr-r e r
el 'una
fou
una
en
vi
de
:lbot8f3
qLH;
a
d'a-
oren
avui,
ó
ví.ó
c
números
Cerv;.!.J_lf:i
ó�
encara
on
nf e
seu
'E::jll�1nyd
.i.nLc r na c Lo
58,
a' t ru
una
d
a r r i.bà
qu e
\1e1
botiga-taller' de
p l.a oa
ó
tres
Els
•.
c o
p r o p i etut
finca
né,-j'l.r'
o
uri..
vo r: ;,
és
avui
altra
unu
c 'l'rol'
5·
,
al
D.
v
boti:?;a de
una
en
que
uo s s e i e n
p or
traslladaren
ca
arnb
doI
Co uo r-t a
Creu
a
h o stvL
juntament
fill,
umun
s' eGt(_lb�!_i
vint' j_
Ll.e i.du
de
inil1i�';rant provinent
un
l'ant ic
de
pro p
era
altra
a
Pa Lo rne
r-a
:C'ie;nr8,
ai.ib que
la
mentre
,
nom
de
fi:S"l.tr��-
.e s
a
c arrc
'Carre-
tc
rt:
Caracom-
de
la
Fly UP