...

La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914- comarques gironines

by user

on
Category: Documents
7

views

Report

Comments

Transcript

La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914- comarques gironines
La Normal i el magisteri primari a Girona, 19141936: ensenyament públic i ideologies a les
comarques gironines
Joan Puigbert i Busquets
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
355
"AMB EL COR A LA MA"
(Rafael Cardina)
El
ment
càrrec
a
feixuc
pes
Per
haurà
s'apropa
Els
•••
la
tota
hauran de
el
sinó
econòmic,
règim.
nou
no
formació infantil
la
referim
ens
resistiríem la magnitud de la innovació que
no
formidable
merament
espiri tua1,
esforç
un
a
I
fermar
espatlles,
seves
l'esforç més
caldrà
problema,
aquest
de
responsabilitat
d'ensenya­
centres
Congregacions religioses,
rea1i tzat
al' esforç
qual
les
de
abordar
a
que
de
gener
L'Estat haurà de carregar sobre les
les portes.
el
de
primer
sense
va
el
implan­
a
tar-se.
Cal
a
el
amb
i,
tots
que
cor
mà,
la
a
de
acuirassem
ens
defec tes
assenyalem
més
la
a
voluntat
bona
i
virtuts
un
discurs
esmenar
seguir.
Recordo
pronunciat
nos
en
el
que
seu
dia
fets el
La
fet
i
nats
des
peti
caldria
a
per
de la
l'ànima
nova
de
en
infantil,
Austria
a
dir­
crista1.1itzat
hauria
imitar
va
institu­
en
tat
i
tot
de
un
la
11 infant.
El
també
nostra
més gran revolució
que
President
imposada pel
educativa
eminent,
les
de
Catalunya
govern austrí­
tots
els que estan
desig�
lleis
d'ensenyament
emana­
del
seu
nova
neixement,
per
G1ocke1,
fornamenta1
reforma
caràcter
la
casa
a
nació
la
constitució.
després
i
és
coneixessin
pedagog
des
fort
la
que
plasmar
de
l'infant
dà
Austria
ta
perfectament l'obra
Un
.
diada
infància
la
Catalunya pogués
que
l'educació
en
coneix
ac,
a
amor
Catalunya,
d'una
motiu
amb
gran
de
President
infantils.
cions
ha
Girona
a
el
que
a
dotar-lo
adaptats
generació,
als
que
l'Estat:
de
primer
per
d'una
nous
neix
representa
a
sense
captació
fer d'ell
cultura,
temps.
la
A
una
un
de
ciuta­
sensibili­
Austria,
màcula
Austria
a
s'espera
original
i
356
creix
malgrat
atmosfera
una
en
el
que
situació
concretat
l'obra
Tota
l'educació de la
en
centres
escrupu10sament al
als
fins
el
dinou
durant
els
que
amb
dotat,
formidables
és
que
ha
tinguin
que
dir
primària
deixen
seus
no
els
pares.
jo
a
Les
crec
que
ha
càrrec
de
tutela
professió
és
si
manual
ben
noi
un
tària
dels
li' faci
que
Déu
els
sap
sacrificis
poble austríac. L'Ajun­
al
i
la
població endogalada
de lluita
semblant
amb
i
d'abnega­
tancar
un
i
pretensió quimèrica.
una
dirigents
en
digui
opinió personal
que
aquest
vi11a
d'una
mol ts
escoles
poden fabricar-se
meva
o
s'apropa...
gener
nostres
hi
no
fills
Permeteu-me
la
als
una
la
Amb
el
cor
actul"n
que
a
amb
mà,
la
cautela,
seny.
Quasi
escola
de
primer
vida,
enters
obra
d'ulls, d'una plomada, és
realitzar
instant
sol
de
amb
pervindre.
d'anys
labor
una
neixement
s'enllaça
un
de
atenen
que
preocupar-se
una
arrul"nat
està
encara
què
amb
costat
obrir
voldria
nacio­
sèrie
seu
exc luit:
a
bonic,
tan
Pretendre
jo
una
condensada
una
ni
que
uni versi
o
del
camins
ció.
El
la
creat
abans del
jove
tornarà
especial
que
esforços
pels impostos. Es
està
institució
per
guanyar-se
carrera
Viena
de
tament
problema
escalonades
manera
el
tenen
hi
els
això,
Tot
ha
mesos
de
queda
no
pares
una
del
d'Austria
d'una
terme
següent,
i lluminosos els
planers
i
El
permetrà
hi
totalitat
de cinc
anys,
L'Estat
fills.
seus
la
perfectament,
des
la
20
Els
ha
austríac
govern
anys.
de
prop
l'Estat.
de
el
nen
de
cometiçemetit:
dintre
mou
vo1ugt prescindir d'aquest
no
renovadora
institucions
o
es
infància.
això
Per
vist
i
això,
Per
formació de la joventut.
la
en
ha
que
històrics.
1astres
s'inspira
conservadora,
home revolucionari,
nal
austríac
govern
política
de
neta
ni
Ordre
de l'Estat
¿Per
què,
p1aç
en
tan
dir-la,
acu­
conten tament
dels
curt
doncs,
per
penso amb
a
la
Els
mestres
aquestes preses?
sincerament,
no
la
una
qual
a
són insuficients.
francament,
i,
gran
tingui
no
que
religiosa,
amb
obrers
sèrie.
poblet
honradament,
la
política,
substi tució
de
357
de
l'ensenyament
Ja
els
veureu
pràctica
escoles
ni
Un
de
part
fa
ossos,
el
la
i1.1ustre mestre,
la
jo faig
ara-
amb
el
els
Baldament
i
arribés
hem
en
a
cor
l'ànim
de
estat
a
què
les
vagin
de
aquest
en
a
repent.
ja
cas,
mares
la
que
va
a
per
el
a
no
formar
dels
moll
coincidí
realitat;
donar;
amb
no
injustificada;
pressa
es
fins
qüestió,
viu
mestre
que
nomenat
és laic
que
d'una
passió
pas
ha
d'aquest
senyor
del
responsabilitat
i
parlant
Aquest
per
que
Girona
dies,
teri.
ofuscar
deixa
de
que
combreguen!
pocs
er i
meu
encarregades
fets
mestres
inclús
nens,
la
infants
perquè
carrer,
d'aquests
mares
amb
i
en
entrebancs
i
obligar els
al
solemne disbarat.
un
comissions
les
deficients
Comissió de
la
de
pot
es
deixar
pot
les
missa
a
No
és
religioses,
dificultats
pas
improvisades,
sentiríem
van
al
sorgiran
se' ls
Tampoc
Ordres
obstacles,
substitució.
la
les
es
sent
parlava
-com
la mà.
esperi
ts
consciència
la
tots
serenessin
se
una
miqueta,
l'esforç
de
que
de realitzar.
visqués
tothom
Baldament
la
rea1i tat
el:
cas
d'aquesta
hora
feixuga.
Si
lló
així fos,
d'Empúries,
ball
i
on
eepect.ec.l.es
,
no
donaria
es
l'Ajuntament
mentre
L
d'üna
això,
equivocació,
no
és
un
fet amb el
dóna
construint
una
pob1ar;ió
la
edificis escoJars suficients i
està
es
que
troba
es
a
Caste­
sala
mancada
de
d'uns
decorosos.
polític,
retret
cor
a
la m3
és
l'advertiment
•••
RAFAEL CARDINA.
(cie L'Autonomista,
7
de
j.ii iol
,
1933)
358
"LA REFORMA DELS SERVEIS CULTURALS DE LA
CASA D'ASSISTENCIA l ENSENYAMENT"
Un informe notable
Comissari
El
Ir la,
Josep
d'Assistència
Casa
sinó
sària,
amb
i
la
formada
per
sota
Arbo i:x,
la
i
fer
amb
l'oportuna
estudi,
a
de
Camps
senyor
formular
i
missió
seva
projecte
un
es
que
preocupen
seva
publicar
les
de
acurat
la
per
que
plau
ens
lectors
nostres
d'aquells
després d'un
informe
un
orientació
els
per
comarques
qües­
per les
d'assistència social.
i
l' al.ludi
així
Diu
la
Comissaria_
tots
pedagògiques
Primera
la
sobretot
i
gironines
de
realitzà
a
disciplines
la Comissaria.
a
excel.lent
i
coneixement
tions
proposta
sotmetent
trascendència
d'estudiar
comanda
l'Adjunt
de
que
Ponència
una
les
en
la
neces­
bune nisme
i
designà
especialitzades
de
l'eficàcia
amb
República,
la
senyor
cul turals
llibertat
de
t
Catalunya,
serveis
sols
no
presidència
la
Ponència
La
de
personalitats
pedagògiques,
i
esperi
aquell
de
tat
els
Ensenyament,
Consti tució
informa
General i
d' organi tzar
tal
per
la
de
Ensenyança
redactat
informe,
t
Josep
senyor
i
Junquera
l'Inspector
per
aprovat
per
la
Ponència:
"Essent
l' ani vellament
societat
de
la
la
vida,
i
i
infància
nal
ha
reforma
moral
que
de
la
és
de
marge
d'urgència
a
naixem
com
anar
de
la
sector
un
tots
a
la
al' absoluta
d' Assi tència Social
Casa
règim
nou
l'ambient
materialment,
i
exactament
nascut
creu
al
del
de
Girona
comarques.
A
avui
que
Ponència
defini ti va
ses
d'ella,
preocupacions
grans
veient
i
social,
lluny
i
les
de
una
Casa
mol ts
l'antic Hospici
d'Assistència
dels
que
de
Girona,
Social,
deprés
viuen
poden
encertadament
tan
ser
en
una
anomenat
situació excepcio­
homes,
si
es
va
a
una
359
radical' del
reforma
asfixiats
l'ambient
per
els ha de rebre
en
Varen
mal.
els
altres,
L' home
general
separació
se
en
i
condicions
I
moral.
l'home
de
tal
i
ells
endavant
els altres
asilats
ell
viu;
com
d'ella.
fora
Ponència
la
el
en
que
mateix
Deu ésser anu1.1ada
altres.
Han
vida
física,
inte1.1ectua1
en
no
ningú
a
ds
de
posar­
la
vida
ominós allunyament,
sinó
deuen
homes,
cap
viscut
asilats
nascuts.
de
nascut
han
si
Creu
els
envers
normals
la
I
admès.
situar
a
de
circumstàncies naturals
lliurar-los
a
la humanit­
responsables
els
en
societat
d'ésser
com
més
perseguir és
cal
pot ésser
socials
han
si
que
naixement.
son
no
nois
dels
aquell
disposat. l l'haver
ha
la
viuen
on
a
vida
la
d'encaminar-se
ha
la
dret
l'home
contra
ambient
.
té
no
que
pas
de
sigui
com
no
esforç
tot
llum
natura
segons
sigui
són
No
la
veure
exactament,
denigra,
finalitat
asilats.
dels
potser
contrari
arribarien
hi
que
si.
son
la primordial
zació
viure, i
seu
iniciar-se
en
dintre mateix de la Societat.
això
per
tal
per
de
ben
la
Societat.
la
Societat
a
tenen
El
sin.
nois
la
prop
què siguin
No
els
que
a
família;
més
recolliment
ells
a
de
reze1s
Ben
que
i
i
odis
lluny
hom
i
pau
al
cap
de
de
crea,
sempre
als interessos del
familiar;
vida
tjà
visquin
que
informa
no
té dret
fins
tendres
veuen
ri gides.
aquest
com
a
tingues­
en
sense
de
confiança,
enfront
d'enveges,
Ambient
més enllà de la reixa
L'ordre
sigui
si
lloc rediii: i
espiri t.uel.,
que solament
que
de
en
presó.
de
o
quietisme
disciplines
vida
una
la
abandonat,
d'insta1.1ar-1os
havem
característiques casernàries
d'amor,
han
Social
és
avui
mi
tot
cercar-se
dels sentiments ultra familiars.
l'oreig
de la
que
els
pares
deu
d' Assi tència
familiar,
per
copsar
que
Casa
la
seus
negar
ells
de
vida
els
Si
Ponència
la
creu
l'imposa
adaptat
a
•••
l'ambient
les capacitats
noi.
Cal doncs:
ler.
a
camps
lació
de
construcció
-
joc
d'una
i
lloc
en
jardins, d'un
"Casa-Bressol"
on
espaiós
edifici
i
amb
capaci
acomodat per
romandrien
els
a
la
infants
tat
per
instal­
des
del
360
fins
naixement
ésser
tació
els
la
de
maternal
els
els
elements
bases
llenguatge.
,
és
etc.;
a
és concebuda per
avui
com
rebria
maternal
d'escriptura.
tal
model.
definits
Prim. f?ra alimen­
donaria
d' habi t uds
bases
podessin
quedarien
L'Escola
i
anys
i
escriptura
pre
Escola
una
tres
formal
Alletament.
maternal.
iniciació
l'educació.
de
lectura.
dir:
Escola
al' edat
infants
edifici
mateix
de l'infant:
vida
i
l'educació
de
portes
aquest
Formació.
i
bàsics
de
En
obertes.
estadis de la
tres
les
que
Pedagogia.
En
falda
de
secció
la
les
d'alletament
farien
que
de
mare
els
a
flors i
Jocs.
ells.
a
per
viurien
infantons
la
ale­
gries.
II.- Construcció d'altra edifici porp
-millot
o
als
altre
en
Hi
set.
la
seria
altres
de
nens.
l'escolar.
Viurien
seria
Residència
el
la
calor
de
Na anirien
repartits
tots
entre
necessàriament.
anys
complets.
Anirien
Si
la
a
Centres
També
Hi
vida
els
on
romandrien
sense
fàbriques
respectius
serien
faci1i tats
on
als
Jugarien
espectacles
La
família
els
van
ben
Caldria
llar
seva
amb
mes
portada.
fossin
que
amb
les
lluny dels
edifici.
ante­
ingressarien
als
catorze
fins
fossin
per
a
beca.
que
arrossegats
i
per
a
les
fins
un
al
la
Escoles
a
des
seva
llen­
corrent.
professionals.
ingressaria
termini
per
lloc
aptes
per
al' estudi.
capacitats
poder assolir
a
altre
tallers
i
ateses
per
vida
escolars
ésser
tingués capaci tat
algun
seva
nombrosa;
escoles.
mateixes
anys
les bones.
rios
a
les
a
d'una
i
fer.
família
sí
el
en
sis
els dies.
tots
podessin
una
Construcció d'un
III.-
çar-se
Escolar...
pública
públiques
al tres
els
que
l'existència
pas
al' escola
les festes
a
La
complerts.
catorze
Sortirien
ells.
com
el
Farien
als
ingressarien als
nens
Anirien
Anirien
adequats.
els
on
fins
serien
els altres.
com
indret-
l'altre
de
lluny
o
de
l'Art.
la
els
en
carrera.
gaudint
d'on seguir la
de
vida
ordinària.
IV.mitat.
de
En
tots
treball.
els edificis deurien
existir
biblioteques adequades. Sala
de
Sales d'inti­
festes.
361
Enviar
1.de
curs
de
les
els
vinent,
de
escoles
2.
Escoles
nois
i
Demanar
-
transformació
dels
noies
partir del primer
a
superiors actuals
graus
A
de les
mesura
possi­
altres.
immedia tamen t
Escoles
en
nacionals,
Casa d'Assistència.
la
passarien els
hi
bilitats
les
a
la
de Beneficèn-
les actuals
de
Públiques
General
Direcció
la
a
cia.
3.ge
els
tots
a
4.
als
Enviar
Selecció
-
los facilitats per
5.
d'alumnes
l'ingrés
a
Modificació
-
la
aptes
per
l'aprenentat­
a
i
estudis
als
per
donar­
l'Institut Provincial.
a
d'acord
intern
règim
del
ciutat
als oficis.
dedicar-se
pensin
que
de
tallers
amb
el
pla
exposat abans.
Girona
de
maig 16
i
proposició
la
del
1932.
de
l'Inspector
pla,
,
Aprovada
què
,
Ponència,
aquesta
la Comissaria
,
v�lli
per
fent
què
a
24
Girona
de
1932.-
,
La
Comissaria
atenció el
cial
tant
ho
proposades
les
altres
permetin.
Ponència
transcrit
pel
que
Així
mateix
treball,
que
i
Santaló.­
Josep Junquera Muné".
les
acordà
són
fet
ha
la
en
acordà
actualment
mesura
seu
Camps.- S.
de
General i tat
total
a
regla­
,
document,
l'orientació
acceptant-ne
millores
la
de
,
la
aquestes bases.
a
J.
necessi tat
successiu
el
Francisco Monràs.-
de Santaló.-
Cortina
de
maig
la
present
en
mentació que és formació sigui adaptada
A.
l'Ensenyament
de
Cap
en
encarregada
Josep Junquera Muné".
Primari,
de
Ponència
la
'Per
-
seva
objecte d'espe­
darrera
reali tzar
tots
factibles i
disponibilitats
felici tar
inspirat
en
un
anar
sessió,
aquelles
implan­
econòmiques
efusi vament
admirable
a
la
esperit
d'humanisme.
Nosaltres
jada
en
els
seus
creiem que
nobles i
la Comissaria mereix ésser
elevats
propòsits
per
encorat­
l'opinió pública
362
de
les
esperant
Casa
nostres
d'Assistència,
serà
un
quan
aquesta
de
un
l'obra
que
dret
gran
fet,
li
assenyalada
gràcies
pertoquen
sota
(de
la
El
al
de
per
això
per
els
d' humani tzació
cabdal
disposi
poble
i
comarques,
Govern
tots
a
la
de
els
la
mi
de
tjans
i
transformació
9 de
la
Generalitat,
juny,
conèixer,
a
de
1932)
la
Ponència,
sobretot
atribucions
República.
Autonomista,
a
acolli ts
dels
dictamen
el
en
donem
Catalunya
que
en
363
"LA COEDUCACION EN LAS ESCUELAS NORMALES"
(Rosa Roig)
la
Ante
muchos
levantan
interrogantes;
tradicionalistas
ellos,
Segun
inmoralidad
la
en
Rusia,
que
fin,
mas
sus
si
si
Dios
medres
varias
hijas.
cinca
hijas
y
flaca
normal
"entre
y
claro
esta-
familia,
Las
él
se
,
han
muctiecbos
,
es
y
de
no
Santo
fe
y sostén de
muchachas,
al
pues
se
los
pisen
•••
";
Este
ha
porque
,
sus
a
de
la
ninguna
carne
excelente
coeducación
la
de
decidido,
la definieron los
como
que
porvenir
umbrales
señor
lamentar­
maestras
avecina
etc.
espectaculo
al
por
quiere hacer
examinarse,
él
y los
mas
con
temen
en
es
padre
romanos,
aesc rui ré
la
sociedad.
la
-según
vigilar
que
si
Nort:e,
del
abocados
virtuo­
que
contemplaron. He oído
que
para
buena
de
América
en
estamos
patria potestad
cree
nervi o
no
Santa
-que entiende la
si
muchacha
una
la
Por
maestros.
estadísticas:
tempestad que
aquéllas
que
si
quedara
ci tan
que
padre
la
ante
que
terminantemente,
escuela
Y
humanos
un
a
novedad,
presentara
se
futuros
los
apenadísimas,
,
oí do
He
no
remedia,
10
no
de
años
Alemania,
en
sistema
nuevo
republicana.
degradante que ojos
a
se
España
el
uno s
los
para
toda
a
se
de la coeducación.
costumbres
dentro de
pavoroso
sistematicamente
el
es
mas
el
normales
escuelas
las
de
pero
oponen
con
las
en
camino,
este
En
se
que
del orden que fuese,
sea
sa
reforma
próxima
dejarlas
en
que
siguen pensando
constancia
cuidado
y
como
que
irremisiblemente
libertad,
los
se
pierden.
Las
estudiantes
la
de
bestialidad
con
y
ventajas
dos
humana,
camadería
la
sexos
es
no
Léc i L
ofensa
de
tantos
convivir
en
el
grave
saben
los
de
aula
del
exi st.eru
de
hombres
y
y
en
compañerismo
entre
inevitable,
desde
10
imaginar.
y
mujeres
el
campo
Y así
que
de
di.scurren,
han
juego i
sabido
en
la
364
oficina
taller;
el
y
cultivando
en
los
-en
las
de
Universidades
los
dos
En
coeducación
la
muchachita
una
hombre
algún
como
ha
me
estudiante"
•••
tiempos
sexos
de
Caro éste
mxixe
del
tutela,
dos,
la
mas
el
que
débi.L,
protección.
y
Lo
mas
de
pero
como
astucias
todos
de
una
si
yo
sus
el és ico
repi te
viene
ser
no
me
novelas
hasta
guardo-
no
monotonía
el
la
bién hasta la saciedad,
la
inutilidad
antaño.
Juan
la
cias
y
la
Ciertos
valores
trota
conventos
mujer
los
los ha bran
escritores
desterrado.
porque
de
los
necesi taba
de
posterga­
y
paterna
de las
no
ya
nues tros
no
El
extremeño.
de
tema
Celestina.
dramatica y novela castellana,
de
mas clara
dice ya Cervantes
tradicional.
li terarios
o
hipócri ta;
autoridad
guardeís"
me
de
el
otros
"Madre la de mi madre -guardas
símbol o
a
la
respe­
de
tiene
oprimidos
burlar
visto
ci tar.
mujer
que
cuando
ha
comparación
la
han
la
menos
menos
es
que
ejemplares El celoso
la
la
¿Que
los
profe­
como
me
mas libre,
en
casi
podrían
se
inferior,
para
no
consciente y
mas
el
convencionalismos sociales.
poneis-
es
pasa
Antes,
responsabilidad.
sabía
y los
moral?
ahora
es
decía
me
"Mire usted,
cuando
ejemplos
los -demés?
con
y
sido
Ayer
maestra,
estudio:
espontaneidad. Es mas
en
era
,
mas
era
ganado
idea
en
alumnos
fundación
su
Farmacia,
de
eiio
ha
ofendido,
misma
consigo
tuosa
bachiller,
compañeros de
sus
¿Que la mujer española
de
desde
y
los Institu­
Superiores
existen.
No
tercer
cursa
que
respetado siempre
en
niños
concurren
hecho
un
privadas
y
los
A
años.
Estudios
de
alarmantes?
ventiún años,
de
música,
de
sora
me
ocho
especiales,
sido
ha
públicas
,
nueva
1909.
¿Estadísticas
ha
los
Escuela
la
etc.,
es
no
principalmente-
hasta
escuelas
y
sexos.
pérvul os
de
religiosas,
juntos
benéfica;
o
coeducación
La
partes.
por
cultural
y sincera.
escuelas
educan
se
Magisterio,
en
las
colegios
niñas
tos,
de
vayamos
En
España.
sociedad
amistad noble
una
Pero
la
en
la
tan
tapada
Demuestra
dueñas
son
teatro
y
que
tam­
rodrigones
eternos
y
el
Don
representativos
tendran las preferen­
tiempos
y los que
vengan
365
coeducación.
la
las
mujeres
mujer
Todo
porque
por
mujer
trato
de
el
en
cidir
el
un
haya dado
una
divino
10
bél.i ce
deseo
en
Insistimos
de
Y
ahora
son
fuera
si
e�
necesario
su
la
hombre
entre
Los
-
De
que
siempre
sin
el
valor
enemigos
acordes
canción
nupcial
sólo
la
seguían
subordina
de
preocuparse
y
la
esposa
acercaron
se
10
todo
etc.
se
agresi vos
una
que
amorosa
tierra
los
y
escondida,
zarpa
•••
la
del
paz
a
coin­
hogar,
permaneciendo
si
en
un
la
qué
una
como
personalidad?
en
deslices
esto
es
número,
mayor
días,
del
todo.
forzoso
sistema
de
y
en
una
exigencias econó­
las
sociales,
pel ebre
han
,
La
amplitud insospechada.
hombre.
el
los
familia
separarIes
Los
historia:
nuestros
en
histórica,
hombre
la
Pero
•••
asistimos.
dijeron
como
en
y
a
hubiera
modalidades
femeninas
hombre
los
moderna?
ciencia
pasan
y
estadísticas
las
de
una
es
fracaso,
el
nuevas
ley histórica,
¿por
de
armoniosos
para
que
evolución
la
,
con
Luego
destro­
podía
leyes naturales
las
los
trocando
con
no
cuya ruina
a
actividades
ja
los
visibles
verdad
Las
ces
mas
reconocer
educación
en
estadística
la
que
sería
mi
la
:
ideal.
plano
ces
•••
procedimiento.
derechos
sus
preferencia, educación,
paraíso
soñado
día
unían
se
ideas,
en
un
ilusión
la
solo
Pero
humano.
esclava
de
de
,
10
seguía
marido
temer
como
,
educación absurda y contraproducente,
con
en
que
relación
la
un
y
ecectien
y
peligroso, censurado,
era
sexos
fin
hay
hombres
los
se
que
con
tnenguer
feroz que
bestia
siglos,
blanca
bandera
momento
único
un
que
hipocresía
la
con
mas
siglos
con
el
-aunque
dos
de
parte
mortal
hombre la
se
que
enemigos
zarpazo
los
é
sino
mayor
como
los
marcha
la
el
proclamando
imponen
acercaban
visto
entre
tenía
se
que
la
,
de
los
no
boy
cuyo
presa,
confundiendo
se
han
acenruaré
se
Hasta
se
la
era
zarla.
aquí
no
hambrientas
fieras
y
mal
el
No,
Es
una
antifeministas
por
ley biológica
mujer
cuando
han
de
fuerza
de
y
todas
en
realizar
aprenden
a
vivir,
mujer
y
no
las
a
destino
a
las
traba­
un
mal
épocas.
sociedad
la
su
dado
por
juntos
desenvolver
366
só10
No
en
La
la
mayoría
tienen
vas
escue1a
de
estab1ecida.
educación
trato,
los
la
tos
Con las
unisexual.
igua1dad
primeros
prob1emas
escue1as
que
años
en
El
de
enseñanza
en
educati
derechos
no
pueden
pe i ees
ser
se
de
comprende
en
ya
la
la
el
des de
muchos
antemano,
de serios
causa
,
çp1ecti­
practicada
deberes
y
los
natura1idad
la
resol veran,
escolares,
10 porvenir
todos
vas,
mútuo,
respeto
coeducación.
la
socia1izadoras,
tendencias
sino
superiores,
imp1antarse
nuevas,
teorías
moderna s
las
de
debiera
primaria
las
de
Centros
en
conf1ic­
fami1iares y socia1es.
coeducación,
La
conquistas
digna,
la
de
cuanta
mujer
ú1 t imo
por
españo1a,
mayor confianza
se
que
,
sera
se
deposite
una
de
las
mayores
tieré mas fuerte
en
y
mas
ella.
ROSA ROIG.
(de
El
Autonomista,
23 de setembre,
1931)
367
"CAL POSAR-SE A TO"
(Llorenç Vives)
El
m'ha
diari,
fons
del
de
treball
fet
l'eco
arribar
l'ànima,
de
Rosa
na
Roig,
d'aquella
s'escampava
publicat
suara
veu,
sortint-me
que,
pensant-me
arreu,
aquest
en
queia
que
en
terreny estèril desprovist de relleu copsador de les alenades
de
l'esperit.
De
grí
d'un ideal
cia
de
de
70%.
del
pugés,
cop
carnal;
digna
seva
la
pi
d'aproximació
fam
els
tadament
i
com
es
si
poden,
les més
molts
fa,
un
l' infan
per
que
s'entregarien,
per
a
per
noi
són
com
fills
a
la
nen,
llavors
dos
s'aconsegueix
no
ho
sí
que
de
no
foc
del
dona
comprat
la
o
porta
sexes
feia
es
evita,
ahir
l'apropament
de
degenerar
convivència mixta
tronc
un
saltant preci­
com
conseqüències
Amb
el
plaer
dels
l' impideixen,
equilibrat
formar
de
l'objecte
la
en
veure
nena
què,
de
encenall
cap
per
la
que
mor
per
pàrvuls
de
classe
a
en
l'escola,
famí1ia,'coneixent-se
la
serien
els
pas
cossos
sinó les ànimes.
estadístiques
desmerèixer
aferrar-nos-hi,
vista
el
pas
i
tesa,
les
Si
a
la
de
separació
les
criticables relacions.
de
és
ben
seny
que
integral.
d'escoles mixtes passen
amagar
aquesta
avui,
encara
des
no
si
i,
d'equilibri
l'ensenyament;
del
de
La
cos.
obstacles
s'unirien,
parlava
de
sense
lloc
en
del
cri ts
I els
què l' home acabés
de
companya
pels
atret
escola.
assaig
cos ta t
contemplessin
tal
per
al
,
presèn­
nombre
grau
pele­
com
de la
sensació
el
on
darrer
cons tan tmen e
es
més
ciutat,
en
de l'eficàcia
mateixa
una
aquell
que
al
fins
grans,
en
exemple,
per
Demanava
s'allargués
dona
parlant
donen
avui
que
Dinamarca,
De
la
de
ciutat
de
poble,
en
he anat
sant,
l' home i
pobles
poble
de
car
la
noia
els
falsa
se' ls
la
fets
registres
quelcom
coeducació,
que
ens
preparació
prepara
el
ans
puguin
per
d'esquena
denigrant,
posar
la
a
a
contrari;
la
vida.
a
la
Tant
reali tat,
368
si
com
donés
món
el
uni versal
el
panteig
de
coneixements
d'esma,
,
voltes
i
donen
es
.
maXl.ma
personalitat
caigut
de
han
convergir,
a
de
l'home i
lluna.
Certa
a
les
ulls,
se'ls
-si
l'obra,
en
de
se
ha,
hi
que
és més
hermètics
La
i
en
més
immoralitat
que
d'aquells
immoralitat
despu11ar­
religió,
veritat:
la
abans:
els
tapen
Cal
en
com
cerquen
dirigeixo
des
del
Centre
un
diu
com
d'implantar
a
normalistes
no
les
tenen
gues? Suposar això
la
a
oficials
Normals
es
el
ell,
forta
Universitats,
centres
Tenen
la
en
moral
la
i
Rosa
i
no
cal
avui
avui
hi
d'ella.
Fa
que
ço
que
fugir
coeducació
la
doncs
més
bé:
exigent,
Roig
,
Per
fer-les-hi
què,
d'Espanya?
més
les
de
una
ofensa.
que
Magisteri,
no
les
seves
l
Insti­
als
doncs,
Es
algú
declari.
ho
del
fortitud
greu
ha
del
existeix
privats.
trobat
ha
hi
que
Superior
de
si
s'aparti
l'Escola
d'arreu
grau.
on
dia:
primer
de
i
vida
la
amb
encarar-se
quelcom ocorregut
les
molts
elles?
vida,
hagi
respecte
a
la
i
coeducació,
tuts,
sí.
pensament,
en
porti
que
es
No:
immoral.
i1.1usionem
que
anys
rigurós
i,
dia
un
que
sinceritat.
coneixi
que
pictòrica
o
ens
acolliment
bon
el
haguessin
Seran
m'estranya.
no
barbo1egen:
en
la
d'aquesta coexistència
davant
No
Cal
divuit
i
ha
completar-se.
esciii tòrica
nuesa
tapen,-
eclèctic.
és
no
a
República:'
immoralitat
no:
judicis
ésser
conèixe's,
hi
drecera
mateixa
una
s'esgarrifa
la
d'una
sigui
vida,
la
si
com
diferents
camins
de
lloc
de
d'ells
fora
astorats
resten
que
a
gent
de
Normals
davant
que
cal
què
de
Orfes
cor.
seu
camins
pels
considerar
sense
del
ri tme
el
compte
En
d'ells,
avancen
vital,
l'a dona
a
demana
que
humanístics,
quan
la
l'entorn
a
s'ha
noies
co1.1e­
¿què
diuen
paraula.
LLORENÇ VIVES
(de
El
Autonomista,
26 de setembre,
1931)
369
WUNA EXCURSIO APROFITADAw
Els alumnes del
Normal
Badalona,
de
del
components
senyor Gamis,
la
A
Genera1i tat
la
i
Cesenoves
senyor
d' amp1 iar la
tal
l'Ajuntament,
a
el
Sr.
director
Sr.
cia
A
cal
l'altra
tarda
Reixach,
que
manuals
classe
mostra
fets
seu
director,
passar
i
el
en
qual
el
les
per
el
explicant
Parc,
i
treball
del
ceaeetis
d'un
Junca1.
de
cuidant
l'ex­
Sr.
director
seu
"diarisw,
treballs
que
cada
Escolar
Pere
quotidià.
grandiós Grup
al
treball
senyor
alumnes
del
Sr.
els
i
prop
dia
tan
de
Martí
dels
primer
significa
que
del
despendències
tarda
També
donant-los
nombrosos
ensenyamen t:
diferentes
dels
el
seu
Girona
desenrotlla.
establiment
Mes­
pel
de
estudiants
mestre
conegut
treball
ja
per
magnificèn­
la
tota
Barcelona,
de
de
rebuts
Normal
la
es
especial
en
compte
Remataren la
del
i
reben
allí
d'aquest,
dirigiren
es
donaren
es
on
docents
Normal
la
Escolar Baixeras,
nostres
porta relatant el
Grup
un
als
que
d'aquell
Grup
alumnes
pels
Després
Vila,
el
de
veure
Mestres
de
l'organització
de
a
batlle
pel
centres
amablement
feren
moderna
director
visitaren
plicació
rebuts
foren
professor
els
que
Normal
el
benvinguda
la
dir
l' organi tzació
de
visitaren
la
No
Costal.
visites
les
de
visi tar
a
foren
on
l'antic
i
Piño1
després
visitar
a
professor
seu
excursió d'estudis.
on
dia
primer
Generalitat,
la
de
del
alumnes
nou
formació.
seva
Dedicaren
tres
dedicaren
es
,
els
ciutat,
en
catalana,
capital
Generalitat
la
per
acompanyats
dijous passat
marxaren
a
Barcelona.
i
subvencionats,
professional,
curs
excursió
una
l'Ajuntament d'aquesta
i
Catalunya
feren
Tarragona
Esplèndidament
la
professional de
curs
de Mestres
dirigir
1.500
nens.
A1pera,
els
local,
El
féu
mostrant
professors.
dia
visitant
aprofitat,
es
2'Aquarium
retiraren
370
l'hotel
a
canviar
a
per
El
divendres,
al' antic
emplaçat
fer els
pavelló
de
de
Forestier",
La
dependèn-
diferen tes
les
veure
resums.
l'Exposició.
de
Filipines
fer
deguts
"Parvulari
el
visitaren
després
directora,
seva
i
impressions
.
immillorablement
cies,
els
que
\
\
amb
res
ploren
nens
al
van
que
l' "Escola
al
tant
nens,
i
directi
va,
director
estudiants
formada
Escola,
l'establiment
Dr.
posà exemples
i
La
diumenge,
al
a
la
i
Necròpolis.
de
químics
Al
el
Mar,
remarcaren
on
i
nens
també
La
escola.
d'aquella
les
Junta
del
acompanyats
la
seu
profitosa l'estada dels
i
feren
cinc,
rebuts
via
Díaz
Sr.
de llibertat
i
direcció
en
i
director
pel
professor
base
ànima
de
Plaja explicà
responsabilitat;
obtinguts.
Barcelona
a
l'Ajuntament,
Allí
com
anaren
dedicà
a
la
Generalitat,
la
es
la
de la
gent
Visitaren
detinguent-se
vespre,
veieren
que
la
rebuts
d'aquella
Normal
pel
ciutat.
simpàtica
i
estudiosa
es
la part històrica i artís­
retornaren
viatge,
S.A.
clorídic,
en
a
el
Museu
té
de
fàbri­
instal.lada
varis
nítric,
i
Barcelona.
visità la
es
Cros
l'obtenció industrial
sulfúric,
essent
especialment
satisfets
últim dia del
Químics"
l'àcid
Tarragona,
a
estudiants
d'aquella
dilluns,
"Productes
Badalona.
foren
agradable.
ci utat,
la
El
ca
i
costat
féu profitosa
de
Veieren
casa.
visitant-se
professors
visi ta
tica
dels
Museus.
El
director,
Sr.
és quelcom digne d'imitar.
que
d'estada
dia
té
es
que
nens
El
muntanyesc.
l' intel.lectual.
en
de
prop
a
clima
com
dels bons resultats
artística,
Catedral
on
rutlla
L'últim
part
ja
Estalella;
l'establiment
els
cuidado
agradable
aquella
tarda,
troba-
piscina,
acurat
mateixos
feren
a
al' Institut
com
físic
pels
gironins
la
l'inte-
anar-hi
poden
un
organització
Vergés,
A
i
establiment,
simpàtica
Sr.
conve
al' Escola
Dinaren
moderna
els
l'aspecte
d'aquell
fixers
els
solament
on
l'admirable
en
demostra
,
dèbils,
explicà
Monroy
que
cur1.OS
prop la
l'Exposició,
cim de
Bosc",
de
físicament
que,
el
,
cas
.
Parvulari.
Pujant
ren
l'hora de sortir,
a
el.
explicà
instal.lades,
a
productes
acdic
i
els
371
abons fosfatats, etc.
La
quedà
dia
al
lliure
albir
cada estudiant.
de
Arribaren el
sió.
Les
modo
el
les
a
ú1 tim
d'aquest
tarda
l'escola,
d'aquest
llibres;
base
a
etc,
viatge,
la
serveis
deixat,
els
ens
de la
mitjançant
l'escola
a
les excursions,
després
manuals,
teoria
demostrat
alegrem
nostra
dutxes
per als nostres estudiants,
d' organi tzació
arreu
de
de l'excur­
rítmica
una
ha
nen
encantats
la
treballs
d'ésser
pràctica
elements
escampar
de
ha
Nosa1 tres
nous
els
l'interès al
suscitar
classes
vespre,
orientacions,
noves
de
dilluns al
i
que
que
i
el
el
una
pretensió d'alguns
de
de
vingu t
al tre
dia
terra.
(de El Autonomista, 13
de
factible
hagin
un
valor
juny, 1932)
tot
sans
els
allò.
i
amb
puguin
372
"GALERIA DE RETRATS"
CASSIA COSTAL
(Conrad Domenech)
En
tipus gironí
el
pleten;
saxona
raça
i el
tipus de
còrpora,
ser
la
bé
alemany?
un
tualment,
i
••
diàleg socràtic,
la
de
ell
es
el
tipus
com­
de
a
,
dins
de
la
espiri­
peus.
és
contundent
mes
rebuscaments
retner quei
la sensació d'és­
part
de cap
d'expressió
enèrgics
amb
fora,
de
que dóna
Veritat
greco-romà
un
brava;
costa
part
mireu-lo
forma
seva
la
de
canvi
que és
direu
La'
En
la
en
que
tipus
llatina.
raça
testa:
seva
de
el
dos
s'ajunten
Costal
antagònics, però
i
Mireu-vos-el
seva
Cassià
persona
diríem que són
potser
que
la
dels
origens
el
dels
mots.
modestíssim
Modest,
casolana,
fites
del
resulta
vos
"magister
dixit".
l
sempre,
bon
aquell
cor
captivador
que
que
rodar
de
el
cap
Pedagogia;
li
surt
deixa mai
no
La
la
tota
quant
figura
seva
ciència
que
es
ta
que
problemes
ell
a
per
filosofia
bonhomia
llavis,
dirigeix
s' agegan
presentar-vos
en
de
no
particular,
democràticament
aquella
flor
a
la
qual
exerceix
vida,
vida
seva
al
per
catedra;
in
actua
quan
home
un
la
en
als
�é
allò
seva,
somri ure
aquell
deixebles.
seus
fer-vos
a
comença
vius
té
tan
no
actualíssims
i
ni
secrets
portes
tancades.
estudiós;
Home
sembla
o
que
que
li
està
alumne
sobre
nous
la
de
estudi
un
sempre;
de
tot
àdhuc
allò
vos
quan
li
que
parla
responeu
conten.
Jo
era
fent
estudia
seu
taula
recordo,
a
la
del
Pedagogia
i
Normal
qual
benhaurats
-d'aquells
de Girona-
sempre
Filosofia
en
hi
el
tenia
tots
despatx
una
temps
de
munió
els idiomes
del
que
casa
de
jo
seva,
llibres
món civi-
373
Per
li tzat.
la
de
de
Torre
de
comprendre
Cassià
En
a
Babel
de
i
assoleix
val
ell
ésser
nostre
aquell
ímmensa.
tornar-lo
a
recó
una
més
que els
això
pot dir
seu
assolir.
a
no
això
Per
quan
el
deixem
amb
conversa
una
sembla
que
i
més
pregon
del
desinteressada.
per
el
Cassià Costal
trobem
proposa
res.
en
noble
es
on
d'aquells
diuen
servem
admiració
allà
arriba
llibre
un
capdavall
allunyat
un
de
cervell.
nostre
sentim
una
d'escriure-li
freturem
la
mai
nostra
i
ale­
o
de
segons
noble.
d'Estiu
més
deixa
s'apaga.
ànima-
inquietud.
deixa
-en
sensacions
mes
el
noves
fructificaran.
nosal tres
que.
més
l'Escola
que
floriran
això
-paraula
la
per
pas
lluminosa
estela
"és
a
faria
es
veure.
Per
d'Amicis
vol
nosaltres
quan
dia de demà
Mestre
de gents-
primera pedra pedagògica del
la
i
El
deixa
al
això
Per
gria
i
aquesta
posà
que
do
consu1 ta
una
que
Per
10
que
volen dir molt
que
car
privilegi soberanís­
-amb el
privilegiada
el
i
el
tot
més
importància
tothom.
cultura
la
cap
fet
el
eminent-
«pol igl.ot:e
tindria
no
Mentalitat
sim
Costal.
la
honorem
ens
el
gran
més
en
poder
escriptor
dolça
anomenar-
italià Edmond
paraula
que
un
home
altre home".
I
CONRAD DOMENECH
(Del �iari
(de El
Autonomista.
28
d'agost
de l'Escola
de
1931)
d:Estiu)
374
"NUEVOS ESTUDIOS SOBRE EL NIÑO"
(Casiano Costal)
de
Una
modernas
y
Jean
El
de
y
40
los
ha
los
señor
años)
ensayado
El
Muchas
niño
inferir
testaciones
del
desde
las
es
que
decir,
aquellas
promovida
la mas pequeña
Esa
es
difícil
en
las
ser
para
en
y
inefables
vo
niños
los
a
animado.
y
Otras
surgeti,
Lo
dialogo.
que
registrado.
ímprobo
ordenación
de
y
el
fines
realmente
brotan
la
del
veza
dialogo.
que
de
la
pregunta,
son
mente
y
sin
el
é
compretuier
se
experimentador
espontaneas,
las
del
que
formularse
razonamiento
por
Ya
persigue
"validas"
al
niño
con­
aprendidas
sugeridas,
aprendizaje
ser
tiene
los
que
vi
Esas
obtenidos.
resul tados
niño
ésta
por
sea
pura
nunca
sugestión.
labor
la
tarea
investigaciones
encomendada
vi
del
transcrito
la
por
man
por
través
a
mejor
formación.
en
antemano.
espontaneas,
pueden
se
contestaciones
reacción
ni
tainbién
y
dialogo
de
Educación,
los
,
directamente
trabajo
los
ser:
intuÍdas
o
hombre
pasado
analisis detenido de las contestaciones,
Y el
mien tras
luego
el
del
ha
conocer
para
tii.iios
un
preparadas
viene
pueden
pregunta;
niño
establece
Neuciiét.el:
de
y la
los
dirige
se
objetivamente
anteriormente
la
psíquico
queda rigurosamente
de inventariación.
trabajo
de
inspiración,
o
Luego
para
Se
estan
preguntas
dice el
Piaget
ellos.
con
de
obras
sus
con
de Ginebra.
Pedagogía
la
interior
vida
señor
improvisación
por
métodos
desenvolvimiento
del
ha bla
filósofo de
un
cabo
a
mas
niño
joven todavía (no
es
que
del
estudio
Universidad
la
en
Jacques Rousseau,
Piaget,
la
al
lleva
que
Profesor
nuevos
de
encantos
resortes
y
es
la
es
Piaget,
Instituto Jean
el
en
contribuciones
científicas,
y
señor
el
las
a
de
preguntar
cotidiana
de
personas
-!oh,
escolar,
psicología
de
temple
Sócrates!-
filosófico
ya
dificilísima
resulta
infantil,
que
y
y
sólo
puede
pedagógico
/22
375
y
escuela,
en
al
avezadas
muy
también
sino
las excursiones
cada
tii iio
formuladas
y
El
esta
chez
y
señor
"El
santísimos:
en
la
Pedagógico
porque
no
de
todos
notas.
han sido
los
el
animismo
1ibros
el
filosóficos
explique
y
el
si
a
un
pero
de
no
que
los
que
no
du monde
repréntation
pedagógicos,
y
no
b ietu
etié l i s i s
y
mas
magico,
una
una
física
métodos
dejar escapar
el
nada
Secretario
en
Profesor
Museo
del
título original
su
monde
l'enfant",
del
principa1es
del
espíritu
pensamiento,
han
que
personas
estas
últimos.
chez
realismo
alcance
extensas
dos
de los
al
estar
demasiado
(Las
leído
interés los estudios
siguen
con
tienen
necesidad
autor
considera
minucioso,
a
castellano
en
de
que
es
conveniente
se
les
conceptos).
aquel
e
que
investigar
animismo
concepción
a
y
especial
por
tanta
aquel artifi­
la
de
fuerza
particular.
usados
usar
dos
du
el
son:
primeros
y
acerca
artificialismo.
conviene
El
"El
niño",
el
en
primeros por
ras gos
de Filosofía
y del movimiento
sobre
libros intere­
Domingo Barnés,
hacer
no
por
palabras
corresponden
Los
a
español.
représentation
realismo
aque1
cialismo,
y
dos
contenido de estos
a
los dos
al
aun
respecto
Ahora
proceder
de
los
de
cuatro
este
modernos
"La
Magisterio
traducidB
"La
y
preguntas
relación
en
cuatro
pensamiento
niño",
el
en
del
españo1es
en
el
y
Y pongo los otros
considera
niño
del
las
a
hasta ahora,
publicados
encantadora,
vez
títulos
hab1aré
Diré, sí,
autor
juego,
las respuestas
presenten
traducidos por don
ser
Nacional.
En
el
la
a
Superior
No
todas
congruentes
lleva
Piaget
los
de
Escuela
el
en
la
en
"La causa1ité phisique chez l'enfant".
y
Pongo
acaban
mas
las
lenguaje
l'enfant",
porque
sólo
no
,
calle,
discriminar
espontaneidad
razonamiento
el
la
en
,
tii ños
investigación.
ardua y
materia
juicio
mas
que
los fines de la
tioger
que saber
escoger
y
,
el
en
los
•••
Luego hay
de
de
continuo
trato
son
tres,
conjuntamente
para
de
valor
tener
desigual:
la
seguridad
a
los niños
interesante.
primer método
es
verbal.
Se pregunta
376
si
los
o
cuerpos,
fuerza
tienen
deao ;
definición
El
Se
na)
le
se
y
obtiene
de
dinamismo
de
verbalismo;
esta
con
del
posible
de
el
por
un
conocimiento
espíritu
la
de
la
de
la
,
movi­
maqui­
una
noción
la
de
contaminado
aun
manipulación.
física;
de
De
se
de
el
procura
si
le pregunta
se
modo
este
acerca
seguro
ante
verifica
Se
directo.
es
l' enfant",
del
obtiene
se
orientación
la
méqu ines
de
vapor,
de
del
el
sombras,
los
nubes
de
bercos
los
de
la
los
los
de
y
de
y
los
,
noción
agua,
bicicletas.
automóviles,
de
est.ros
la
del
nivel
las
d ié Logoe
viento
gravedad,
el
,
mecanismo
trenes,
del
"La
libro
de
repleta
origen
las
acción
la
y
el
úl timo
el
en
libro
aire,
movimiento
flotación
las
el
las
dirigibles
aeroplanos.
Y
todos
conducen
la
al
realidad
los hechos
autor
en
el
través
A
grandes
los
mas
interesantes
-que
pero
preciso
es
englobe
del
a
su
no
él.ogoe
la
e
filosóficamente
para
Filosofía.
el
maestro
esta resuelto.
que
cada
concepción
del
ni
maestro
lógica
tii ño
de
es
10
se
del
el
;
los
el
los
de
niño.
autor
cuel
estara
es
,
quizas
vida
estudia
uno
teoría
la
presente
sistematica de la
concep tos
noción de la ley,
la
causalidad.
imitación y la
la
científicas
consideraciones
pensamiento
de
hallan adornados de finas
se
de
y
examinar
niño.
problemas
conocimiento
que
a
de asimilación
los
ai
estos
psicológicas
observaciones
y 10
esta
de
movimientos.
esos
acerca
dato
desenvuel ve
se
agua
de
de
y
chez
el
problema
que
directo
acontecimiento.
naturaleza
corrientes
y los
cómo de
experimen tación
esta
phisique
de
t uer ze
número
de las piezas de
este
pero
directo
respiración,
las
de
semiobjetivo.
y
cierto
un
el
y
mas
dato
método
cada
Todo
acerca
especie
los niños.
de
causali té
orden
un
en
una
él personalmente la repita y luego
que
qué
niño
qué
por
niño;
tercer
semiverbal
las aguas,
un
pequeña
alguna
así
obtiene
es
del
esta falto de
El
es
de
pregunta el
Se
niño
método
segundo
las nubes,
(de
mientos
Se
qué.
por
consideración
la
a
pone
y
citan
se
que
noción verbal de la fuerza.
la
o
de cuerpos
serie
una
de
del
nunca­
sí
mismo,
y del
mundo,
a
377
si
quiere dar unidad
a
su
trabajo
quiere realizar
y
obra
fecunda
y verdaderamente educativa.
La
tomando
Es
y
cada
preciso
se
que
día
que
proponga
gógica
ciencia
de
mayores
todo
la
educación
vuelos
maestro
trate
seguir las grandes
cruzan
los
mares
y
y
y
mas
de
la
amplias
de
escolar
van
perspectivas.
intensificar
corrientes
las
labor
su
cultura
renovación peda­
atmósferas
del
mundo
del
pensamiento contemporaneo.
CASIANO COSTAL
(de Suplemento Literario
de El
Autonomista,octubre de 1929)
378
WEDUCACION OBRERAw
(Casiano Costal)
1eído
He
EL
en
prohombre
socialista
y
las
ocho
fin,
los
técnica
del
cul ti vo
que
trabajador,
amor
Perfectamente.
como
los
muchos
otros
en
hombres,
be11as,
o
haciéndo1es
entrever
irrea1izab1es,
desi1usiones,
de
acuerdo
todo
en
las
con
en
la
artística,
educación
su
que
trabajo
uti1izar1as
de
equel.Lo
los
para
paz
obreros
los
;
en
corazón
cuando
no
Luego
o
menos
utopías
vienen
y las
y las ma1diciones
desencantos,
todos
interesados
los
de
inasequib1es,
para
mas
pa1abras
después gloria.
y
y
asunto,
"literariamente",
demasiado
el
este
en
que
parece
cuatro
inflamar
idea1es
aquí
y
me
dicen
Se
de
trata
se
en
cuestión
la
"sentimenta1mente".
o
Per o
interés
de
trata
se
fin
de
ocho
(con las
Natura1eza,
la
a
instruccción
el
de la anima1idad y ennob1ece la vida".
saca
nos
"a
,
Dice
actual.
del
estab1ecerse
Prieto
Inda1ecio
de
horas
obreros
obreres
del
15
1unes
ocho
deben
descanso)
de
perfección
el
de
organizaciones
propias
en
las
lema
del
parte
del
que
de
admirable
articulo
AUTONOMISTA
pub1icado
forman
el
las
desercio-
nes.
Conste
ochos.
das
y
ser
deberia
wcreaci6n"
debería
siempre
el
un
goce
constante,
ser
a1go así
mejor
hechas
creciente
estético
Me
cuando
de
una
como
y
horas
un
mas
de
trabajo
trabajo
este
•••
a1ma,
juego,
be11as,
tres
demasia­
a
gusto
trabajo
ser
como
del
una
fina1idad estética;
con
de hacer las
tratando
"desinteresado",
los
hombre debe­
el
deberia
con
hace
del
espiritual;
vocación;
son
se
no
(E1 trabajo
hacer
goce del
con
interés
•••
un
de
antiguo partidario
forzoso
noble,
nacer
un
que ocho
impuesto,
cosa
una
soy
considero
trabajo
ob1igado,
hombre
con
de
horas
es
ria
mas;
Es
que
un
que
cosas
profundo
interés,
esta
consiste
en
)
siento
satisfecho
de
que
las
1egis1aciones
euro-
-
379
señalen
peas
también
fisiológico
a
Pero
•.•
las
de
me
ocho
sueño
horas
a
de
horas
disparate
serían
mas
para
obligar
instrucción.
su
trabajo.
suficientes
son
un
parece
instrucción
de
horas
ocho
horas
dedique ocho
que
de
ocho
que
tnéximo
como
a
Me
parece
el
reposo
un
hombre
Para muchos
pesadas
obreros.
horas
ocho
que
trabajo rudo.
Esto
que
no
ricos
han
hecho
jóvenes.
cuatro
muy
versos
otra
ignorantes
•••
De
construcción.
capaci tación
sabios
ministros
analfabetos
Y
espiri tual.
pere el
trabajo intelectual
una
y
pueden
ya
Ellos
ven.
"eeñor ee"
y
instrucción
La
cosa.
no
llena la vida.
ella.
ordenación determinada.
una
•••
si
hacen
porque
escribir.
,
muchos
ellos
que
o
ellos
(Y
entre
,
en
o
otra
es
son
no
figuran
se
,
muy
paradojas esta
todas estas
disposición.
buena
Ot.ros
usedo
tópico
"instruidos".
millonarios
edificación
es
si
que
compañías
instrucción
un
facilidad
cierta
hay
que
es
sido
obreros
grandes
per t:e ;
La
una
jóvenes
de
han
no
tienen
o
mucho
"instruirse").
por
has ta
y
Creen
porque
nada
gerentes
ser
por
es
"instrucción"
la
aclarar.
conviene
son
de
requiere
de las
voluntad
es
una
neuronas.
grande
pere
rea
lizar este trabajo intelectual.
La
el
educación
del
ser
instrucción
de
la
forman
este
miento)
a
se
este
factores
estos
modalidad de
de
un
"todas"
,
lema
al
mejoramiento debería
son
de
despliegue
sent ido
entender.
mi
las
Aquí
caben
las
las
potencias
espíritu;
del
no
energía física;
la
.••
ocho
de
horas
emancipador
y
"instrucción"
br i l Lent:e
mejoramiento integral
extenderse
también.como todo.
carrera.
educación.
la
todas
fuerzas
de
explica
a
otras
del
deben
,
obrero.
clases
de
la
susceptibles de perfecciona­
•
No
"El
una
intelectuales.
parte
sociedad que
si
de
emoción estética; la formación moral
dedicarse.
(Y
de
Digo
las
En
que
es
desarrollo.
es
humano.
meramente
alguno
de muchos estudiantes y de muchos hombres
fracaso
La
Y
de
carencia
quiere.
hombre
es
excluyo
es
un
un
la
buen
animal
di versión.
elemento
que
de
trabaja
La
di
versión.
educación
y
que
y de
el
juego
,
formación.
juega" (Xenius).
380
Ya
entiende
se
estético.
y
"otro",
(Lo
no
al
juego lícito,
El
juego)
es
juego moral
al
de
mejor
los
juegos
"sport".
el
es
refiero
me
que
Esas
de
distribuirse
horas
la
las
para
ocho
horas
libres
siguiente,
manera
comi das
dos
;
obr ero
del
horas
mas
poco
el
para
podrían
pues,
,
o
tres
menos:
estudio:
horas
tres
para la. diversión.
Me
25
los
deben
de
años
refiero
adelante.
en
técnico
de
psicólogos
los
del
trabajo"
ro",
de
cual
de
Madariaga);
a
p Lécemes
crear
dentro
en
de
de
poco
ocasión
otra
para
Volvamos
suficientes
son
rias
de
de
su
claras
las
para
cortas,
y
explicaciones
Alternativamente,
de
una
el
la
ya
de
ces
debe
adquirir
,
y,
por
por
un
medio
Historia,
menos,
un
ramas
úl timo,
Bellas
profesor
del
obrero
puede dedicarse
la
y
esta
competente
saber,
de
con
•••
en
último).
para
visi ta
realidad
dos horas
estas
conferencias
cuIto
o
enseñanzas
o
dibujo,
obras
vez
la
a
a
los
sencilla
lecciones
ya
oyendo
y
al
estudio
fundamentales,
importantísimo,
iniciara
palabra
de
de estudio
mas experimentado.
de Derecho,
Una
de
dos horas dia­
puede recibir
también al
es
Insistiré
que, considero
lecturas comentadas,
basicos
Artes
reciente
convertido
En
lectura
a
por
,
Gerona.
de
formado.
de
Gerotie
de
su
concreto,
compañero mas
conocimientos
logía,
en
Plenso que
forma
en
ya
del
perfeccionamiento
diciembre
juventud
el
proyecto
proyecto que mereció caluro­
punto
obrero
escúela
la
"Qüestions d'educació" publi­
en
horario.
lengua extranjera,
cl és i
estas
al
este
trabajo intelectual,
especialidad,
de
Aguilera
artículo
mi
el
Maestros
probablemente sera
sobre
capital importancia
de
de
"La educación del obre­
tiende
de
horas
menos
orien taciones
"concepto
y
escuela
una
columnas
mismas
estas
en
Normal
Joaquín
don
(Léase
,
la
años
perfeccionamiento
modernas
ello
a
desde
edad:
tener
y de
las
y comerciantes,
ciudad y que muy
esta
cado
de
profesores
adolescentes obreros
sos
tienden
sociólogos; (véase
y
piensa
se
deben
tiempo de estudio
ello
de
mayores
hayan alcanzado los 25
no
que
Jorge Kerscenzteiner,
por
Lézero
por
claustro
el
A
humano.
y
obreros
intensamente;
y mas
trabajo manual
Los
mas
educados
ser
los
a
el
obrero
Economía, Socio­
por
lo
trabajadores
en
semana,
con
nutrida
bi-
381
las
Quedan
o
todo
rico,
también
mismo modo
ciudadano
divertirse
[XXO de satisfacciÓfl
ocioso
brib6n".
un
regocijarse
y
LlOO.
es t:o
en
y
El
hay
,
nece­
("pobre
necesita
Locke),
dar
que
5610 que hay gustos que
de la buena educaciÓfl recic ib isie
surgiré
hombre
ne'cesita trabajar
que
es
las gustos de cada
a
El buen gusto
palos.
de diversión.
horas
tres
esparcimiento. Del
sita
pedanterías ridículas.
sin alardes oratorios ni
bliografía,
un
aerecen
de
de niño y
adolescente.
"epor t:"
El
sión.
dad
y
Yo
del
opino
él
esta
del
hecho
ha
sia
hay
¿Quien
que conviene
con
es
el
emi gos
una
jugar
o
,
cosa
conveniente
café
mala,
masantropía.
Lo
que
dominador,en
vicio.
El
95
por
inmorales.
Tal
100
Los
de
podría
hoy
las
asuntos
lógicos, geograficos,
jes, inventos,
faenas
[ormación
se
estética
y
ser
un
gran
ser
que
se
de niños,
tea­
cer embo l es
,
no
cierto punto
en
o
un
de
habito
estético
y
la
y
corruptor.
son
bíblicos,
feas
e
arqueo­
biológicas, paisa­
vida
de animales,
•••
-debería
moral
Lo
para charlar
proyectan
y
el
obrero
malsano
históricos,
escenas
•••
elemento
es
pa­
ejercicios?
hasta
convertirlo
de ciencias naturales
es
el
no
practica,
podrían
industrias
teatro
es
pala:
gazmoñería
la
gimna-.
eficientes.
unas
es
no;
de
lado
películas
expediciones,
agrícolas.
El
del
importa
cine
como
algunos,
que
senci­
una
a
y
cuando,
en
hacer
o
;
estos
tiene
vez
y
profesionales.
manos
sean
para que
l i.LLe
creen
caer
no
cultural.
me
una
como
para
El
de
alguna
El café de
••.
di e ;
el
la natación
aire libre;
cul ti va
no
a
qui zas
diga
ejercicios
con
pelota
lugares de di versión,
el
cine,
de
higiénico
es
gimnasia rítmica:
una
modali­
una
que
de
o
empezarse
sistematizarlos,
es
Como
tro,
al
juegos
excursiones;
seos;
juegos
"
"seiior it.os
casera,
los
tenemos
sueca;
ruda
durante
ejercicio
Puede
gimnasia
una
faena
de
de
cosa
es
lastimosa.
Equivocación
llos:
hombre
bastante
ya
atletismo
ademas de placentero,
diver­
de
medios
mejores
y debe cultivar
puede
hombre
Hebré
los
de
uno
"sport",
El
fortaleciente.
que
todo
que
"sport".
es
del
ser-
hombre.
también
Las
un
[ac tor
de
tragedias gr i eges
,
382
Shakespeare. Corttei.Ll:e
rón. Guimera
de
éste
Y
perenne.
El
representan.
reeurgi.ré
de
ob rero
el
,
sentimientos
a
10
ser
media
de
antes
el
todo
que
se
e1evación
procurando
y
noctie
mundo
ahora
de
buenas
obras
huyendo
que
obras
quiere
,
Con
sanos.
cu1tivarse,
impudicias
e
Ca1de­
Lope,
,
emoción y de be11eza
debería
que
pueb Lo
termine
vol vera
y
el
,
tea tro
escue1a
desea:
buenas costumbres.
la, música.
Queda
el
En
canto.
este
y otras
menta1es;
actor
los
orden
de
sociedad
alguna
parte
y
hasta
coral
camara
de
todos
los
ni
instru­
estan
obreros
solo
uno
a
la
figuren
tome
no
que
higiéni­
emotivas.
tan
veces
unas
organización
la
intensificar
quede
ser
y
Afortunadamente.
corales.
que
no
y
puede
música
la
ama
los conciertos
música
de
preciso
es
en
manifestaciones artísticas
estas
en
orquesta
orfeones
de
y
obrero
audiciones
las
só10
día;
del
coros
en
de
conciertos
el
Espectadores
actor.
en
pueb l o
Nuestro
de Orfeo.
arte
espectador
y educadoras.
cas
Todas
a
género
Scb i l Ler
de honda
chabacanerías
y
espect.écu lo
el
que
de
y
Mo1iére.
,
obras magnas
el
es
insu1seces
las
moral
tienen
•••
Rec i ne
,
cabo
sin
obras
estas
pueden
se
ayuda económica del Estado.
la
y
llevar
protección
oficial
la acción
persis­
organizar
sin
alguna.
Basta
los
de
tente
frase
la
la
buena
de todos;
trabajadores.
propios
conocida
tan
vo1untad
de
Cer Los
emancipación
cuya
debe
Marx
ser
según
de
obra
e110s
mismos.
Amor
tivo,
to,
es
del
decir.
cz
ón
,
trabajo y al mejoramiento subjetivo
procurar,
hombre,
bienestar,
al
para
y de otro,
mas
creando
de
un
aumentar
el
1ado,
y
mejoramiento
forta1eza,
su
mejoramiento
riqueza
el
y
su
obje­
del
suje­
dignidad
el aumento
estab1eciendo
y
de la
nuevas
y
y
su
produc­
fecundas
posibi1idades.
Por
hombres
buenos
todo
hijo de
zón'
y paz
este
trabajamos
que
hombre
con
sus
camino,
tenga pan
encontraremos
nos
por
en
un
su
ideal
casa.
y
que
a1egría
siempre
los
dese amos
que
en
su
'cora­
semejantes.
CASIANO COSTAL
(de El Autonomista,20
de
juny de 1925)
383
"CONFERENCIA DE CASSIA COSTAL"
Organitzada
C."
celebrà ahir
es
la
a
Secció
la
per
local
"U.S.
la
de
de
Municipal l'anunciada confe-
Biblioteca
rència del Sr. Cassià Costal.
El
a
significació
la
com
President
Festa del
Treball
l'acte
de
de la
vosaltres
obrera
germanor
perquè
en
una
de
fora
com
la
l
alegre.
el
I
fixa
les
a
el
seves
El
el
té
i
que
és.
tenim
tots
els
amics
el
és
en
a
treballadors.
és
no
El
encara,
treball,
subjecció (va
una
règim
encara
pas
d'ésser.
com
un
manifestació
tampoc ho és
treball
sempre
significa-
una
una
meus,
hauria
que
treball,
fa
serà
socialista,
fora). L'individu humà tindrà
un
efecte
sobre
el
mesos,
pedretes
i
els
als
Cap
observa
admira
primera
la
fase
les
nen
sobre
la
especial
i
la
de
que
coses;
fa
les
altres
altres
seva
obra,
contemplació
del
dels
fer,
ma
seus
10
de
del
i
Es
que
quart
dits
i
hi
diferències
els
seus
el
nen
de
i
considera
producte.
del
prop
3
s' hi
Vers
els
produeixen
formes.
que
posant
Als
unes
construeix;
com
obra
Entra
treballar,
dels
i
descobreix
veu
llença
objectes,
materials.
s'aguantes;
la
seu
els
i
anys,
en
vida,
seva
frega
toquen
descobriments:
totes
la
juga;
dits
ja
de
mes
això,
amb
passa,
observa
mesos,
l'obrar,
terials.
el
mica
tercer
descobriments
ell
una
al
nen
objectes.
i
veure
mans
mesos,
mira
la
plena personalitat.
14
18
és
no
dintre).
infància:
petits
perquè
elecció (anirà de dintre
seva
mira
és,
ho
capitalista,
Anem
la
que
festa,
treball
a
una
"Celebrem
al. Xl. :
aquesta
que
universal
aquesta
no
societat
sabeu
moral,
f�rça puixant,
Però
prou
començà
Costal
,
Treball".
del
Tots
ció
l'orador
i. presentant
•
Seguidamen c
Festa
al.ludint
il.lustre i meritíssim.
pedagog
a
la
de
obrí
Sala
Roset
Sr.
ell
del
quan
ell
seva�
Es
aquí
en
tractament
en
el
seu
384
joc
arquitectònic,
ell
construeix
el
idea
del
ha
que
treball,
través
del
fet,
valor moral
nen
el
la
S'ha de fer allò.
Allò
2Q
·fer
s'ha
de
ha més
Els
Ho
només
coses
sen,
treball,
que
d'ésser
treball,
del
neix
a
ell
una
crea
consciència
típiques:
notes
és
fet,
una
fet,
que
la
en
té dues
que
d'ésser
ha
com
en
exemple,
per
fan amb
necessitat
de
el
s'ha
de
al tres,
en
dir,
ni
de
les
en
Els
no.
relacions
fan
nois
no
amb
pen­
l'amo.
desinterès.
i
treball
l'economia.
Es
no
té
el
treball
d'interès estètic,
biològica,
als
per
d'activitat;
'funció',
de
guany,
mena
amb
coses
professionalisme,
espontaneitat
ni
les
pas
sentit
un
en
tota
producció
fan
no
tat,
Aquesta
la
doncs,
voluntat,
de
ha
com
debó.
de
vist
una
encara.
nens
d' utili
sentit
les
fer
fet
té
allò
bé.
Hi
un
del
ha
principi
deure
del
Tenim,
joc.
del
és
que
ell
que
l'obra,
fer,
determinada,
i
un
d'arquitectura,
cap.ça
Llavors el
torres
nen,
idea
una
seu
altres
del
part
per
d'allò
idea
a
aquí,
ha
castell.
un
prescrita
a
la
de
peces
o
forma
una
Es semblant
finalitat.
Hi
les
torre,
una
té
treball,
amb
res
d'afany
veure
que
funció
en
amb
de
de fer coses,de
plasmar realitats.
,
això
L
es
font
la
i
pura
cristal.lina
del
treball
capitalista,
l'home
humà.
Però
és
explotat
considerat
mitjà,
nats
la
del
en
pot
com
de
comerç
les
l' home
per
com
una
moments,
llei
dintre
una
posa
i
alguna
relacions
ésser
d'una
l'oferta
té
alegre
en
la
el
persona,
part
es
de
al
la
vida
de
terreny
sinó
màquina. Adhuc
servei
de
demanda,
és
del
cosa
la
un
com
justificació,
humanes
la
societat
producció.
instrument,
la ciència
en
l'explotador,
llei
en
que
el
camp
realment
treballador,
si
en
No
és
com
un
determi­
i
inventa
el
terreny
del
treball,
monstruosa.
quan
pensa
que
Còm
és
385
explotat, d'una banda,
tot
l'esfera
en
perduda
Si
hagués
hi
les
totes
almenys
Fins
vos.
Déu.
de
serà així,
en
"Guanyaràs
el
amb
pa
vivien
millor
'es
posaven
al
costat
d'ells.
ràpidament
la
de
socialisme
gleba,
admet
no
el
tenint
inte­
cobrir
a
considerar-se
podria
aquesta última condició,
ni
treball
organització
considerat
era
i
El
l'obrer
una
treball
el
ara,
servitud
satisfacció
de
manca
està sempre dintre d'un
suaven,
la
troba
es
d'un guany suficient per
no
no
i
i
parcial
d'inferiori
marc
desesperació.
de
No
de la
llavors
Però
treballador
no
quan
és
que sobre­
sistema? No pot haver-hi satisfacció
compensació
la
l'altra,
per
feina
seva
canvi
a
necessitats,
vida del
tat·,
la
del
relativament satisfet.
la
s'observa,
quan
febril,
l'engranatge
en
interior.
rior,
i
la
els
que
l
com
món
submissió
res
de
tot
humà
en
un
front".
i
això.
l
senti t
clergues
hagut esclaus,
pobre al
del
vol
l molts
els
ha
hi
maledicció
una
teu
altres,
el
en
la
i
del
suor
Fixeu­
socialita.
ric.
modificant
anar
dignificació
de
i
de
racionalització.
Dintre
l
treball,
el
ni
pobres
serà
perquè
savi
un
la
el
amb
a
l'escola
base
persona
pe i
co
l
i
amb
àgi ee
tindrà
per
a
una
els
A
temps
és molt necessari,
i
,
per
treball
de
mi
treball
ho
del
per
a
tal
no
la
conrear
professió,
art
estarà
de
i
un
ni
que
relació
producció,
esport.
els estaments.
maledicció,
al
professional,
entre
una
exemple,
en
l'espiritualitat
serà
al tres,
sempre
d'enlairar
tots
ha
mateixa
treballarà
propi
un
Per
hi
escrivent.
un
d'orientació
treball
els
que
exigirà.
Això
capacitació.
Instituts
No
humana.
tjans
tothom
escollir
a
més
establir relacions
El
més
de
treballar.
sustentació de la
la
i
socialisme:
per
demostri
una
de
ha
tindrà més despeses que
del
Llibertat
subjecte
dignitat
classe
seva
de laboratori
gust.
és
algú disposa
Dintre
seu
tothom
té la vida
Tothom
Si
socialisme,
treball,
tot
rics.
assegurades.
del
una
tota
Això
de l'home
subjecció;
386
sinó que serà
ment,
feina,
jugués,
si
com
treballarà
No
i
guanyada
plaer
caire més
un
l'artista
sent
seva
tindrà
ja la
vida
esperi
que
mesura
a
la
treballarà per gust,
Ell
seu
bé
plasmacions.
seves
La
vida.
la
del
les
a
la societat.
per
necessitat
una'
fi
més
fer
de
sempre
guanyar-se
assegurada
que
r
forma
donant
va
goig,
per
,
pel.
les
a
concepcions.
seves
I
com
a
per
satisfer
per
tractant
donar
procurant
L'home treballarà alegre­
interior.
necessitat
una
goig
un
tèti c
es
socialisme
el
,
d'un
volada
la
pren
humà
treball
el
considerar
de
sentit
aquest
en
valor
universal.
és
Què
el
valor?
un
el
Ontològicament,
Es
o
és
estrany
omnipotent
allà,
o
i
sempre,
i
Una
lloc.
L'home
després:
Si
L
els
un
morals
una
exigència
respon
estigués
reali tzar
de
El
a
social.
ètica,
justícia
si
bé:
no
social,
un
més
més
i
una
món,
el
conjunt dels
són
no
en
del
disposa
es
contrari.
més
horror
tindria
als
una
de realitzar­
hem
necessi­
doncs,
al tres,
valors
socials
tenen
i
per
cor­
(Max Scheleer).
podrà
els
amor­
d'exigència:
i
per
és l'Estat
norma
pol
ètics,
quan t
són
del
no
valors
en
fonamentat
i
mena
Són,
està
val
i
d'inèrcia.
mena
valor,
d'ells
el
en
Estat
una
té sempre més i
Els
aquest
que
sol
tenen
intui t
tenen
que
ací,
val
no
bonic-lleig:
valors.
tot
temporal.
senzillament,
val,
enamorem
tot
persona total,
Doncs
ració
els
cumpliment de
una
ens
ni
valor
Un
de reali­
mena
espacial
temps.
bé,
el
practicar
a
ha
apartant-se
va
valors
home
tat
mi.
en
té sempre els dos pols positiu
valor
conscien t
home
un
habituat
mal.
los.
de
o
una
justícia-injustícia:
vegada intults, copsats,
a
és
generositat-mesquinesa. Els valors
vegada
al
el
en
és
que
no
i
El
exemples:
real i tzar-lo:
a
abans,
o
valor,
quantitat:
l'espai
tot
en
la
a
en
ara,
negatiu:
odi:
ràpidament,
veure
a
de la Filosofia.
camp
tat,
Anem-ho
tenir mai
postulats
Socialisme.
una
valo­
universals
387
Un
home
Tots
valors
els
vol
socialisme
més
fer
les
car
la
tota
funcions
El
socialisme
de
la
és
el
en
la
regne
força
fici socialista;
tar-se
la
fa
una
segon,
camí
el
és
i
de
la
i moralment
,
del
tot
la
a
que
Catalunya
socialista
i
de
possibili­
polític d'un
abast
per
primer,
unificar
sobre
pesen
i
i
a
als
tècnica,
i
Parlament
demostrar
els
en
amb
,
de
hem
de
fa
dels
que
l' organi tzació
Catalunya
l'exemple
que
als
i
dels
intel­
diputats.
terrenys de la
d'anar
contra
elogi
un
Catalunya,
la resta
com
capaci­
per
intel.ligentment
de
Parlament
de l' edi­
el:
tercer,
propòsit,
aquest
tant
eeeetic i
defensar
a
per
els matisos obreristes
tots
lluitar
i
socialista
joventut
és el fonament
cooperati v i sme
l'estructuració
de
obra
cul r ura
reunides.
*
"Hem de capacitar-nos
de
mètode
un
crida
diputats socialistes del
lectualment
comprensió,
la
política, l'estructuració
i
popular
de l'estudi i
ignorància burgesa;
cinc
de
i
força çonscient indestructible;
una
en
l'amor
enèrgicament:
treballar
a
La Humanitat
individualistes.
de
social
insospitades."
República democràtica,
crear
en
sabem que han fracas­
secular,
règims
socialisme
Costal
i
siguin
d'estructuració
forma
* *
la
ho
una
en
cerca,
socials,
amplitud d'horitzons infinits
El
immenses.
la
es
els
tots
permet
incita
socialisme
de les grans forces humanes creadores
de realitzacions
la
El
fer
a
intensifi­
vol
socialisme
vol
humans;
aspira
humanes;
El
El
cul tura).
productes
éssers
l'experiència
Per
de la interacció
tats
són
,
socialisme
avençar
qual
humanes.
que
els
àtom
un
'socialment'.
(llenguatge,
tots
gran comunitat.
homes,
sorollosament
pot
com
integritat.
seva
més científica.
només
és
res;
relacions
les
socials
els
que
socials
socials
totes
una
El
sat
més
efecti ves
paraula,
són
humans
fer
de la humanitat
és
no
L'home humà el concebim sempre
Física (Natorp).
en
aIllat,
sol.
higiene,
econòmica
Ajuntaments
Espanya
a
fer
els socialistes
388
són
els
i més
millors
que
seva
Sala
que
de
tot.
Sr.
Costal
rebé
màgnífica conferència,
donà per acabat l'acte
gralment
àdhuc de governar,
en
sabem
en
finalitzar
tant
els altres".
El
la
i
envers
l'auditori
i
una
i
amb
el
unànime ovació
seguidament
unes
el
paraules d'estímul
conferenciant.
-
(de El
Autonomista,
2 de
maig
de
Roset
President
1933)
i
d'a­
389
"PETITA LLIÇO DE FILOSOFIA A LLAGOSTERA"
(Cassià Costal)
La
de
d'aquest poble organi t.z e
joves
22
passat,
de
Cul tura
de
la
els
moderns
penetrar
valors'
i
del
es
limita
Distingí
el
Moral
La
Moral.
2)
i
i
això
per
les
ontològic
són
que
un
gran
desconeguda pels
l'esfera
dels
esferes
són:
que
de
i
valors.
La
(mentre
que
la
de
de
forma
forma
de
de
ja
aquesta
que
és l'ttica.
Moral
i,
món
el
per
realitat
de
i
pensa­
món
-el
4)
valor
és
altres
de
exterior;
i
les
una
molts
ideal
matemàtiques-;
del
fi,
Onto1ògicament,
sensible-interior
3)
per
consti tueixen
distingides
real i tat
la
la
dels
conducta
estimatiu
rea1i tat,
enti tats
les
la
a
"valor".
paraula
l'esfera
1)
altre
un
realitat
la
diferenciant-lo
ciència,
és
Costal
significats de la paraula "valor".
la
de
ètics",
Etica,
refereix
"valor"
el
consis teix
La Ciència de la
els
forma
una
relacions
dels
mitjançant
"valors
els
no
supra-sensib1e-metafísic-;
la
"Petita
dient
Començà
aquesta,
què
en
es
significat vulgar,
un
quatre
dors,
Es,
Normal
conferència
pensament,
substantiu
exposar els fets.
a
valors
les
del
Consell
l'Escola
de
ètics".
cosisteixen
antuvi,
normativa
significat
els
seva
aconseguit,
comprendre
què
en
substantiu
és
fer
Exposà després
el
professor
renaixentistes.
a
bell
de
homes,
i
esfera
di vendres
del
Costal,
grup
•
especialment
explicà
Cassià
valors
un
que
desenrotllada
fou
,
curset
Sr.
havien
una
en
antics
Per
i
'els
Filosofia":
del
titulà la
Cassià Costal
pensadors
filòsofs
pel
Generalitat
la
de
de
esforç,
,
desembre,
de
mateixa.
lliçó
conferència
cinquena
de
l'esfera
el
saber
esferes és
l'ésser).
Hom
ètics
La
i
seva
distingeix
estètics.
forma
Els
tres
primers
consisteix
en
són
què
classes
els
de
valors
aquest,
el
valors:
del
lògics,
pensament.
pensament,
sigui
390
veri ta t
mentida.
o
formes
seves
refereixen
Hi
ha
'bones'
de
la
a
beutat.
pensadors
valors
aquests,
Són
la
rístiques
i
-bo
pensadors
voldrien
que
tant
de
la
un
valor -els valors ètics,
tre
lògics
els
que
dels
ètics:
valors
10-
i
ens
la
sols
i
diència cega
hi
pragmatisme
coses
no-.
el
en
certes
nen
i
que
-caràcter
llibre
un
imperatiu
-el
de
a
fou
"Crítica
Hi
la
uns
'absolut'
-
de
moral
és
raó
paraules:
tals
de
nom
En
la
de
primera
bo
el
cerca
la
felicitat-;
tenir-lo
dolenta
valor
en
sols
les
segons reixi
Kant,
per
que
útils;
coses
pràctica".
tenen
realitzar-
a
-és
poden
o
veri tat
comparació
la
les
bona
de
seguir. L' obe­
formal.
estructurada
principis. Si
ha
fet
tendir
d'esperit gregari).
hedonista
bondat
de
norma
mostra
són
acció
Una
formal
certs
'imperatius'.
la
men­
especials
dues
en
el
sorgí
1)
-bones
s'executen.
lleis,
obligats
mereixen
l' ètica
de
endemonisme
L'ètica
seu
i
orien tacions:
utilitarisme
4)
o
quatre
seu
valors
dels
teoria
plaer-; 2)
3)
sentim
força heterònoma és
una
li és
intuIm
prompte
homes
dintre
ètica dels béns,
trobem
causa
de
treure
La
l'antiga
Els
autonomia.
a
ens
'intueix'
característiques
-tan
i
valor
's'intueixen'
obligatòria (que s'expressa
saben
quan
d'ell,
altres
"el
hom
més difícil
tant
encara
l'exigència
enamorem
força
heteronomia
Són
).
valors
Per
pla.
Scheler
els estètics,
com
dels
(quant més
'inèrcia'
la
(hi
consciència del compliment
una
'conceben'-
es
pol oposat
valor,
un
realització"),
mateix
Per
la
'gerarquia'
la
-
'l'amor'.
caracte­
'intemporitat',
...
un
però,
l'amor,
a
com
característica
en
més enlairat quant més té
seva
cap al
és
suprem
tenen
de
estètics.
o
justicia,
la
injust
aquesta
és
la
bondat,
estiguessin
valor
el
pensadors,
just,
neguen
tots
que
la
es
lleig.
o
religiosos;
ètics
valors
a
'absolitat',
la
estètics
categories
tres
valors
dels
les
en
coses
valors
magnanimitat. l
la
dolent;
;
Els
aquestes
a
la
ètics:
valors
les
a
forma és l'ésser formós
seva
redueixen
es
especials:
'polaritat'
ha
La
la puresa,
lleialtat,
'dolentes'.
o
categoria:
realitat,
en
refereixen
es
afegeixen
que
tercera
una
ètics
Els
sobre
L'home
tot
segueix
objectiu, s'anome­
imperatius hipotètics -condicionats­
obra
sempre
de
tal
manera
que
els
391
teus
i aquests
servir
puguin
actes
imperatius
"compleix
què
consisteix
han
trobat
Kant.
la
Pels
i
cials.
ho han
Hi
domini
"complir
valors
el
no
la
Tots
mateix.
informulada
realitzats
d'ésser per entitats,
com,
per
Poden
conside­
el
i
sofriment
el
són
valors
so­
altres
individus;
per
dir
vol
socials.
altres
els
en
valors
cap.
castedat,
digué
deure"
teu
ha
la
fenomenologistes
individuals i
penes n'hi
a
d'ésser
han
Alguns
els
Actualment
puresa,
sí
de
però,
Kant,
en
formulat
queda
aquesta pregunta que deixà
a
ha
la
Kant
deure".
teu
individuals
tals
a
l'experiència
de
segons Kant,
de
deure".
teu
valors'.
com
control
el
resposta
purament
rar-se
absolut
fenomenologistes
'realitzar
Valors
"el
universal"-. Aquestes màximes
priori.
a
L'imperatiu
proposició
norma
sorgeixen,
no
sinó que existeixen
de
exemple, l'Estat.
L'Estat ha de realitzar almenys dos valors: justicia
i
Pot
dir-se
està
dificultat
La
ordre.
és necessari
hi
que
d'una mateixa
"reconèixer
és
que
hagi
categoria de persones
en
la
categoria dels
Fem
l'actual
podrem esborrar
tat,
pi
de
coacció,
superior-
ionet;
temps per
a
la
seus
Sr.
en
en
a
difícil
acabar
la
seva
mateixa.
honoraris
conversa
Finalment
per
a
què
tot
en
als
i
la
sí
en
El
princi­
un
de
fou
de
la
entre
la
"lliçó"
seva
individus
vida
28
i
i
una
sug­
l' audi tori
de
Després,
seva
amb
comprensiu
llargament
poc
càlidament
encara
interessant
trobà
confe­
gran part dels assistents
gen tilesa
destinessin
Autonomista,
de
l'Es­
de
estadi
-un
a
de
renunciar
la compra de
El
(de
Així
organismes
moment
peroració.
tingué
es
tenen
queden
es
no,
persones.
estadi
exposà
sorgí
que
persones
dels homes.
ampliar alguns punts
una
Si
que porta
nou
questions de Filosofia,
en
,
tan
un
que
fent
entre
els homes
que
siguin
'dret',
ascendent
Costal,
això
Per
psíquics.
ciutadans
dret,
terme
al tre".
un
realitzen valors.
els. homes
conquerirem
marxa
tema
un
iniciats
rència
el
extraordinària,
claredat
gestiu
i
la
en
El
ov es
valors,
a
relació interferent
éssers
tots
que
escala:
quan
mers
dret
un
podem considerar
l
categoria.
la
una
què és ésser just.
determinar
en
de desembre
de
als
llibres.
Corresponsal
1933)
392
"EDUCACIO, CULTURA
Organi tzada
lloc
tingué
ri,
Escolar
Grup
cul te
el
5
de
professor
la
del
de
Normal
saló
al
i
corrent
conferència
l'anunciada
Girona,
de
provincial del
1 '.Associació
per
dia
l ESTAT"
d'Actes
del
càrrec
del
a
Genera1i tat,
la
Magiste­
Joan
senyor
Roura Parella.
concurrència
La
directius
la
la
de
el
Frigo1a,
l'acta el
de salutació
mots
En
un
deute
tornar
la
la
va
per
,
de
Les
d'aquet segle,
l'últim
ment
trina
bles
de
la
Pedagogia
la
de
comença
tenia
ocasió
el
forces,
deute que
senyor Costal
camins
pot
la
tècnic
és
venir
de la Cultura.
i
decanta
la
Avui
amb
amb
psicològic.
unitat.
la
president
dels
al
l'ànima
en
agraiment
seu
seu
tenia
cap
camp
la
a
senyor
modesta
Girona.
dos
En
decennis
començar
teòric.
S'introdueix la
Sola­
doc­
valors
són insepara­
Pedagogia és
essencialment
Pedagogia: però
Cultura.
el
pedagògiques
d'ordre
en
també del
satisfer
de
Girona:
conferenciant
al
i
de
El
expressa
Girona
que
hem
que
amb
deute
tenim
tots
,
prèstec
un
un
Parla
Roure
de
l'interés
de
és
B1asi,
materials
els
que
l'esenyament primari.
preocupacions
a
Roure
senyor
considerar
Roura
donat
foren
el
formació,
senyor
fi10sofía
idea
,
Sr.
conferenciant.
al
paraula
qual obria, ja a1ehores,
Mestres
valors
la
cedeix la
senyor Dalmau.
El
decenni,
dels
de
acabar
seves
i
Sr.
El
haver-li
de les
mesura
i
Costal
Regent
Provincial
la
de
president
nostra
del
joventut.
l'Associació
Bl es i
la
l'acte- el
a
el
i
els
Torrent,
i
senyors
Monràs
senyor
Podem
vida.
vida.
figura
-present
de
per
ciutat
aquesta
evoca
la
la
a
senti e
cert
amb
ofereix
ens
tat
en
Canós.
Obre
uns
General i
la
de
S.A.
la
de
Cap
Graduada Sr.
amb
Normal
conferenciant
el
Junquera
senyors
elements
els
Ultra
nombrosa.
acompanyaren
Inspectors
la
de
professors
Provincial,
els
presidència
fou
els
393
Cada
el
gira
el
nostre
diferents
Dels
Roure
aquell
perit se'n
el
diu
de
i
continguts
el
donada
si?ó
sota
ordenar-se
relació
altra
cenemée
el
El
també
que
el
dos
el
és
qual
al
La
s'exhaureix
el
ha
com
Sombrart.
l'economista
El
vida
la
de
sectors
vol
no
Tota
nova
jau
forma
crisi
Roura
esperit.
és
a
i
la
economia.
sectors
aquests
Aquests
tenen
fer-ho
Der
de
camps
lògica
una
confe­
el
veure.
Werner
de
Bourgois
de generacions
del
estudia
seva
compendre
el
sentit
de
vida.
creadora.
par lar
a
passa
cul tura.
comunitat,
culturals
de contacte
una
la
de
ració respecte
d'avui
unitat
berlinés.
La successió
sí
el
Eq
sectors
Per
Simmel.
pàragrafs
uns
senyor
cultura.
en
bé
molt
dit
llegeix
ges
cultura.
cultura.
la
de
Aquests
lligats.
renciant
la
constitueix
societat.
art.
educació.
i
total
contingut
íntimament
pròpia.
tècnica
religió.
política.
la
de
expressió
cultura.
unitat
és composa de diferents camps: Ciència.
de
una
d'una
motius
els
teixeixen
en
poden
existeix
La Naturalesa
cultura.
estan
cultura
i
Encara
reali tat.
creació
una
solament
no
és
ens
físic condiciona la cultura.
medi
estan
és
contrari.
analogia. Natura
de
i
natura
de Cultura.
naturalesa
la
natura.
conceptes
tenen
concepte
entre
en
de
doncs.
comuni tat
la
quals
vida
de l'es­
serà.
precisar el concepte
Cultura.
Aquests
comuni tat.
oposició.
la
i
immediatament
la
de
al
l'oposa
Roure
senyor
les
en
senyor
La
objectivacions
d'una comunitat.
formes
Per
s'expressa. s'objectivitza.
les
Vida.
al
interessa
de
Des
Vida-Cul tura-Història.
totes
qual
central de
idea
solament
cultura
La
del
entorn
l'època.
de
la
sota
vida.
de
suma
cultura.
de
conjunt
la
De
s'objectivitza.
viu
expressat:
ve
al'
concepte
preocupacions
temps
conceptes
que
el
les
i
pensament
Nietzsche.
troba
temps
Parla
El
hi
ha
Un
home
decadència
factor
més
virat­
dinàmic
de
la
dels
independent
l'actitud d'una gene­
hereta ts.
crisi.
variacions
explica els
objectiva. Diu
valors
les
caràcter
detalladament
de la
No
no
desenrotllament
cultura
el
del
de
que la
En
joventut
aquesta
nou
sino
neix,
manca
apareix
renaixement.
.
importat
de
.
,
var1.ac1.O
394
la cultura és l'educació.
de
Una
recíproca.
orientada
què
de
les
l'indi vidu
separa
fons.
L'indi vidu
ésser
que
viu
pot
no
en
del
un
l'educació
objectius
continguts
sinó que han de
L'home
dels
és
de
viure
El sentit
valors
d'educació
no
racionalista,
educació és nacional.
Tota
realitat
la
de
establir
significa
En
concepció
una
món
el
mons;
cul tura1s.
juventut els
ideals
Els
cultura.
un
és deforma.
la
a
cala
no
L' home
i
en
eJ
i
món
equació
entre
petites
osci1-
una
mons.
Així
un
com
reflecteix
sismògraf registra
mateixa
de la
terrestres,
influència
dos
Educació
valors.
1acions
de la
està
és
món.
còsmiques
cul tura.
la
en
sortir
ciutadà
aquests dos
l'educació.
en
El
l'organització
en
pedagògica,
ca
fer
en
Psicologia
naturals,
seu
però també
són donats desde fora mitjançant
ens
és
d'estar
ha
del
forces
de
camp
la
de
relació
en
Aquesta Psicologia
superar-se
aquest camp de forces és forma;
de
ciències
món.
seu
estan
principals
les
de
educació
i
limitacions
mètodes
els
en
Cultura
els
en
manera
i
ideals educatius
Diu que avui apareix
gic
modern.
tat
d'ideals educatius: el
la
cultura
veure
aquesta
la
políti­
pensament
pedagò­
canvi
tot
escolars,
en
el
en
comú denominador
un
retorn
en
fa
conferenciant
treballs
i
les més
l'autoritat i
a
la
a
la
a
varie­
discip1i-
na.
D'altra
l'escola
se1.1ecció
del
és
donen
i
fet
ben
noves
essencial
empentes
la
a
per
creadores
la
a
és
poble
L'educació
ample.
Forces
dota ts.
d'un
cultura
més
senti t
seu
dels
poble
el
el
en
la
banda,
faci1i ta
del
surten
cultura
conservació
forja
El
i
fet
a
la
cor
educatiu
desenrotllament
de la Cultura.
En
dóna
Ell
de
l'Estat
imposar
a
la
cada
el
vida
tota
uni tat
11ui ten
seu
de
la
Cul tura.
avui
programa
la
tendència
L'educació
a
els
necessi ta
nacional,
una
parti
Com
de
està
la
voluntat
L'Estat
Aquí
ho
ha
seva
per
és
rau
forma
de
un
sí
el
Cada
parti
t
vol
gran
perill
per
expressat
mol t
contrària
damunt
Estat:
En
educador.
polí tics.
ts
educatiu.
comuni tat.
,
es
viu
comunitat
dels
per
bé
Hegel,
a
viure.
partits.
El
395
té
conferenciant
la
sal vi
més
El
catius.
venir'
món,
el
l'haurà
i
frase
ta
és
d' home
món,
En
d'uns
mots
Roura
fou
quals
antics
vist.
Tothom
finals
hom
lloc,
veia
que el
de
la
que
confirmat
cal
que
home
és la
de
nou.
fer-ne
L' home
solament
valors
Els
l'educador
de
infant,
a
per
en
interpretar aques­
un
vell.
"Veig
més goig
cap
for jar
a
suposa
en
pels
nou
aquest
crear
honora
el
molts
Tothom
el
el
és
mostrava
dels'
majoria
no
que
anys
senyor
l' havien
orgullós
del
Magisteri gironí.
Una
vegada
des
del
mateix
que
digué
La
nostra
dels
la
després
i
Cap Sr. Junquera,
concurrents,
feia
seus,
sempre hanestat
ja
magnífica conferència,
seva
donya Lionor Serrano.
gironines,
diu
mestre
satisfet.
tant
Goethe:
edu­
vell.
felicitat
estava
de
mestre
l'Inspector
companys
jove professor
del
paraules
l' home
de
quedin
feixisme
tornar-lo
nou,
de
home,
missió
acabar
molt
món
Un
a
i
li
no
el
trobarà
no
Roura
senyor
món més just
un
més
La
juventut.
Déu
desfer
diferents
valors
trameten
la
El
unes
educatiu
sector
o
comunisme
ci ta
qual
de
Goethe.
de
viu
nou,
el
en
altre de nou".
un
a
conferenciant
el
al' Estat
si
com
el
possibi1i tats:
temps,
un
Sembla
què
de
esperances
llibertat.
seva
dues
que
plenes
fa
poc
gent,
primers
en
i
la
totes
de les
les
comarques
promocions.
M.
(de El Magisterio Gerndense,
nQ
1184,
16 de febrer,
1933)
6.
EL
GOVERN RADICAL-CEDISTA.
TRIOMF DEL FRONT POPULAR
397
6.1.
Agudització
6.1.1.
de la
sobre
polèmica
la
política
escolar.
conservadors contra l'escola
Els sectors
única i
laica.
"El problema escolar"
(de Diari de Girona, 10 d'octubre"
"Comentari. La
(de Diari
perversió
1935)
401.
de l'infant"
30 de maig,
de Girona,
399.
1936)
6.1.2. Defensa de l'escola única i laica.
"L'esdevenidor de l'Escola Nacional ",J.Mascort
(de L'Autonomista, 27 de gener, 1934)
404.
"Enrique
406.
semana
Wallon,
profesor de la Sorbona, en la
pedagógica organizada por la Universi­
dad Obrera de París i la
(de L'Autonomista,
I.T.E."
3 de gener,
1936)
6.1.3. Enfront de l'ofensiva involucionista sorgeixen
nous
me
plantejaments
i
es
consolida el
sindicalis
de classe.
a) El sindicalisme socialista,
"El primer
uns
Congrés Pedagògic
precedents.
411.
de la A.G.M."
A. Vidal
(de El Autonomista,
23 d'abril,
1931)
"La bona solució
UGT", P.Blasi
(de El Magisterio Gerundense, n.1168,
28 d'octubre, 1932)
414.
-
b) Denúncies
i
reaccions enfront de
conservadora.
"
Los maestros
l'ofensiva
'
cobran", D.Tarradell
(de L'Autonomista, 13 d'abril, 1934)
416.
"Front Onic del Magisteri", D.Tarradell
(de L'Autonomista, 7 de maig, 1934)
418.
no
"Al Magisteri i
ques
a
gironines"
(de L'Autonomista,
l'opinió pública
de les
comar-
420.
7
(sic,
8),1934)
"Ciutadans: Defensem l'Escola
Nacional",D.Tarradel1423.
(de L'Autonomista, 11 d'octubre,
1935)
per
"Una ofensiva contra l'escola
popular",J.Mascort
(de L'Autonomista, 18 de novembre,
426.
"S'2mptomes poc
afalagadors", P.Guiu
(de L'Autonomista, 25 de novembre,
428.
1935)
6.2. La
política
educativa de
electoral?
6.2.1.
Tasca portada
de l'escola
a
l'Ajunt�ment
cap per
primària.
1935)
de Girona:
una
l'Ajuntament gironí
en
arma
l'àmbit
398
"Una escola modèlica", C.Rahola
(de El Magisterio de Girona, v.1207,
430.
7 de setembre
1933)
"La renovació de les
nostres
(de L'Autonomista, 19
6.2.2.
de Girona
L'Ajuntament
ment
433.
escoles",
1935)
de gener,
la substitució de
i
l'ensenya
congregacionista.
"L'Alcaldia
i
la substitució de
l'ensenyament
donat
436.
per les Congregacions religioses"
(de Diari de Girona, 28 de maig, 1936)
"L'ensenyament
441.
a Girona"
L'Autonomista,
30 de maig,
(de
1936)
"El Ple d'ahir"
(de Diari
6.2.3.
Els
de Girona,
mestres
Lliga.
444.
públics
4 de
de
la ciutat
La
catalanització de
"Llengua
(de Diari
l'ensenyament,
de Girona,
6.4.1.
447.
1936)
un
punt de confluència
450.
7 de setembre,
l'Escola",F.Grau
(de L'Autonomista, 25 de gener,
La Normal
de la
Història"
i
"La llengua
6.4.
l'Ajuntament
i
Malestar.
"A l'opinió pública"
(de L'Autonomista, 6 de juny,
6.3.
1936)
juny,
1935)
452.
i
de Girona:
1936)
conflictes i activitats.
Vagues d'alumnes.
Postures
divergents segons
el
Pla
d'es
tudis.
"Una rectificació necessària", Ll.
Pagès
(de L'Autonomista,
1933)
13 de novembre,
"Entorn del conflicte del
(de L'Autonomista,
"Normalistas en huelga"
(de L'Autonomista, 22 de
6.4.2.
magisteri"
14 de novembre,
456.
458.
1933)
461.
març,
1934)
Les activitats d'extensió cultural
"Pau Bansells"
(de Diari
de Girona,
464.
19 d'abril,
1934)
399
"EL PROBLEMA ESCOLAR"
(Editorial)
inútil
Seria
l'Ajuntament
per
No
es
de
prompte,
a
l' encert:
coordinació
de
a
la
a
divuit mil
dos
serveis
Es
Cal
dir
esquerrà
ment
dar,
perquè
havia
obra
dels
polí tica
les
a
les
homes
dels
dues
Barcelona,
el
Montjui"c.
Obra
truccions
escolars
a
si
iniciativa
a
L
termes
que
la
privada,
podia
no
De
encara
aspirar
definitives
són
moment,
di vui t
la
i
de
degut,
Lliga
no
s' hagués
un
que
la
fou
el
reclam
preocupat
ésser
va
de
gènere
Bosch
pla
vast
de
ningú
polític
del
de
cons­
atribuint-se' 1
d'ordre
la
foren
d'aquest
de
el.
recor­
Lliga
l'Escola
i
Cal
Catalunya
de
institucions
suspengué l'Esquerra
bastint-hi
a
homes
Baixeres
la
propaganda.
introducció
dels
de governa­
respecta
que
per
lloc
seu
Obra
Escolar
de
període
com
com
problema
l'Esquerra.
bé:
generals
entendre
al
modèliques
que
mai
la
solucions
Catalunya,
"bluff"
Lliga
homes
pròpia
Catalunya
escolar sinó
dels
i
Amb
d'escola
Barcelona
escolars.
a
escolars.
Grup
per
l'ensenyament gratuit
d'una vegada que el
quedin
la
i
pública
manegen
grups
suficient
tingut immediatament escola.
coses
primeres
es
veritable
de
que
per
Codo1à.
senyor
òrfens
trobaven
muntat
un
grups
pel
es
ben alt
problema escolar,
ideat
s'ha possibilitat
de
infants més que han
mil
pla
mentre
política
la
contundència
l'escola
Però,
definitiva.
d'una
innegable
millors
solució
són
entre
infants que
mesos.
de
base
del
de Barcelona
resultats
a
a
ciutat
fa
resul tats
els
aconseguir
solució del problema escolar.
la
en
d'una
evidentment,
tracta,
demostrar
no
de Barcelona
al' èxit
importància
llevar
ja
ens
hem
di t
mereix
l'escola
di
el
pública
verses
vegades
problema.
no
ha
el
cri teri
Nosa1 tres
que
comencem
en
per
d'anar més enllà de l'esfera
400
natural
l entenem,
dels
porcionar-la
de
econòmic,
a
siva
és
dir,
escolars
l'al tre
i
a
fer
que
ta
pel fet
Són
de
es
els
la
ció
Ïn
dos
política
de
cercar
dels
poder
de
1igent
l'escola
que
ens
del
ts
clar,
també
amb
dels
els
que
escolars.
Cal
que
no
ens
del
Per
cal
això
privada,
cal
assenyala
com
de
el
que
a
dir,
dispendi
i
pública
grau
arribi
és
llur
la
en
en
mostra
després
que
i
la
cercar-la
a
construint
escolars
negligir
repetir,
problema
exces­
gratui-
pràctica
No n'hi ha prou que aquestes
assegurar-se
sostenir.
càrrega
I
cal
no
senti t
privada.
al' escola
fills
seus
el
en
és
grups
satisfer
de
despro­
pugui sostenir.
aquest,
l'escola
a
condicions
els
no
de
vagin
es
que
compor­
pràctica
la
perill
una
privada.
que
a
Municipi
constituir
a
competència
grups
solució
la
arribin
perills
constitueixin.
ha
forces
perfeccionament
en
el
primer lloc,
en
perills
cenyida
no
s'hi ensenyi de franc.
poderosíssimes
de
i
env i
que
escolars
l'escola
de
després l'Ajuntament
veritable
l'ensenyança,
evitar els
municipal.
famílies
les
precís
relaciona t
perill
una
ha,
que
que
d'intensificació
d'acció
veri tab1es
al' erari
per
grups
les
límit
grups
Hi
aquell principi.
en
I
que és
tant,
per
política
la
ta
el
assenyala
que
mol tes
per
entenem
la
1
raons
mol t
lluny
i
l'anu1.1a­
coordinació
es
de
de Barcelona.
(de Diari de Girona. 10 d'octubre,
al tres
que,
competència
en
l'Ajuntament
1935)
inte1-
l'Ajuntament
401
"LA PERVERSIO DE L'INFANT"
(MANN)
ocupà
Tantost
d'Instrucció,
el
urgents
projectes
sectaris
religiós,
magnífics
els
amb
Les
seu
en
fet,
passant
dels
els
poblacions,
s' han
civils,
de
ha
donat
ja
tothom
com
esco­
sap.
El
"in crescendo".
escoles
les
i
suprimides,
els
trepitjant
propis fills. Encara més,
els
sinó
l'ensenyament,
drets
moltes
en
molts
que
ordres
dels
respectius governadors
violentament
dels
edificis
de
co1.1egis
religiosos.
,
.
I
és
i
supressió
la
suprimir
l'obra
continuat
adquirits,
contravenint
incautat
de
tasca
pa1iant-ho
s'ha suprimit
sols
àdhuc
a1ca1dets,
drets
de
la
infinitat
una
l'educació
no
ha
docents,
damunt
en
seus
sectària que ja ha esdevingut prover­
la fúria
actualment
per
pares
religiosos,
centres
són
començà
decrets,
per
amb
successor,
bial
De
famosos
regentades
dels
d'incultura i d'incivi1itat.L'ex-ministre,
resultats
seus
de
indrets
tants
en
que,
realització
laica,
i
Ministeri
haguessin al tres
hi
no
la
única
l'escola
de
si
-com
el
etapa
segona
intentà
Espanya-,
a
l'ensenyament
de
Domingo
senyor
problemes
aquesta
en
la
manera
llibres
els
són
no
d'ensenyar
en
que
traduccions
del
rus.
escoles
es
al. xo
encara
diuen
Els
es
manuals
"nacionals",
la
posen
dolentes
socialistes
és
trar
sió
vida.
en
del
els
En les
Capi ta1isme;
la moral
que
Déu,
escoles
les
que
d'Espanya,
franceses
en
moltes
en
altres
sistemàticament la
als mestres
cristiana
l'ànima
i
d'ells
Molts
circulen
i
"consciència
es
és
diu
un
les
tot
laiques,
traduccions
de
de
pi tjor
infants.
anomenant-la
instruccions
infants que
de
dels
destruir
intenten
El
greu.
soviètics
comunistes
ciència cristiana de l'infant,
de la
mans
francès,
escolars
i
més
majoria
en
del
el
sancions
cons­
burgesa"
que cal
sistema
que
infil­
d'opres­
eternes
402
són
mentides:
sols
ha
hi
morals,
i
les
a
cos,
les
tantment
govern del
soviètic
tuJt
sinó
A
sectarisme
tutela
s'han
els
tots
visques
i
les
lenys
moris
la
turc.
el
família
pot
roja,
Llegiu
Diari
de
"Diari
Girona",
Això
fa
Girona",
de
Llegiu
una
pietat
del
nÉs
la
anti­
de l'infant.
fet
que
servir
desfilaven
en
cridant
Internacional "»
"la
celebrà
es
de
poques,
s'ha
a
Madrid
il.1ustrats madri­
Llegiu "Diari
Girona",
¿Què
país
el
voleiar
feien
immensa.
sistema
escridaçant,
cantant
de
són
criatures
enlaire,
"Diari
instints,
l'Estat
que
mesos,
infants
suprimit
l'infant
no
que
de
Milers
puny
mol ts
veure-,
el
perversió
la
darrers
el govern
Han
Rússia,
tal
per
Es
ara
mals
sostreure
en
comprenien,
no
dels
de
el
ara
guisa.
aquests
que
i
altres,
entre
els han substi­
no
fotografies publicades pels periòdics
es
cons­
bèstia.
la
moixigangues,
amb
i
segurament per patriotisme! En la darrera que
-en
s'empren
que
seguir gregàriament
seva
de
cap
manifestacions
les
de
les
durant
de
mainada
i
l' home,
prepotent,
consisteix
la
a
totes
exibit
comu­
mongòlica.
atiament
un
per
temps,
que
plasmi
En
partit
estat,
sífilis,
de
de
vida
vol
es
l'Església
de
i
i
han
duresa
una
la
sorgit,
Espanya
de
cristià el
la
ha
d'Europa,
incu1 te
de
utopies
naturalment,
Rússia,
a
amb
reprimir
per
ànima
alliberació, reivindicació,
nova,
delinqüència
de
fonaments morals
els
i,
vol
en
del
infame
tasca
i
etc.
paorós
augment
religioses
totalment,
indiscutibles
que
paraula,
una
energies
seves
aquesta
en
conseqüències,
Les
les
de
cultura
paraules:
poble,
l'Estat comunista. En
omnímodes i
que,
esclavatge:
un
energúmen sotmès
un
ordres
Naturalment
nista.
un
fer-ne
a
és
familiar
que és
l'home
desarmar
per
tutela
veritat
una
s'intenta
la
que
de
bandera
Girona", Llegiu
Llegiu
seran
la
"Diari
de
aquesta minyons
d'ací pocs anys?
Entretant,
es
permeten i
Fa
es
clausuren
es
favoreixen
pocs
dies
es
les
les escoles
celebrava
la
escoles
religioses,
i
comunistes.
diada
de
l'Escola Catò-
(censurat)
403
l i ce
,
la
rèixer,
que
i
ara
que
abnegadament
és
per
amb
una
obcecació
precisament
tots
Qui tingui l'escola,
els
la
que
mitjans.
tindrà el
morbosa
intenten
nasal tres
Es
un
hem
fer
de
desapa­
defensar
prob l eme vita1íssim.
pervindre.
NANN.
(de Diari
de Girona.
30 de
maig, 1936)
404
"L'ESDEVENIDOR DE L'ESCOLA"
(Josep Mascort)
Respectuosos
oposats
la
posició
de
que
informava
Ens
ha
de
molts
patit fam
reserves
rament
de
mena
tots
els
en
i
Nacional i
Amb
única.
l'infant,
de
sinó
substitució
la
hauria
que
al' ensenyament
de
presidir
de
les
laica.
la
tota
tan
manera
de
l'Escola
de
seva
la
religió,
religió
determi­
perseguir
d'un
de
l'Escola
donat
les
per
l'esperit d'humi­
a
actuació,
benestants,
amb
respectuosa
l'ensenyament
de
classes
d'una
necessitats
contràriament
que,
sense
consecució d'un millo­
al' estab1imen t
d'anar
propòsi t
seu
de lliurar-se
imposició
la
refusar
de
lloc
interessos.
tracta
no
l'inici
en
més que cap altres,
comportat
les
República.
que,
la
a
l'Escola
amb
Congregacions religioses,
litat
s'han
particulars
República
en
per
seus
La
decidia
lluita
d'acord amb
els
el
justicia,
ordres,
amb
religió,
nada.
de
la
a
professionals
l'esperit
a
companys
per
lamentar
que
respecte
molts
com
poc
tan
consciència
nacionals
comprendre
sed
de cap
inexplicable
cap
i
pogut menys
les Corts Constituents de la
de
sempre
hem
no
mestres
l'obra
costat
propis,
la reivindicació d'uns
havien
la
als
siguin
que
aliens,
sentiments
els
amb
sempre
es
dediquen
i
mantenint
fent
més ostensibles les diferències socials.
La
amb
ciant
justícia,
però
caritat
el
nom
nom
en
que elles,
La
considerat,
amb
els
tinció
d'un
més
desheretats
tots
els fets,
que
els
sota
el
com
seu
ciutadans
volgut practicar.
República
humà,
Mestre
el
un
seu
la
substi tuia
que hauria
de
nego­
per
la
d'ésser cristià
demà.
es
l'Estat creixia.
treball.
estigma
guiatge
del
han
ho neguen.
del
remunerat
era
no
la
sentiment
personalitat
més
aconseguir
Crist.
de
amb
elles
que
que
El
seu
Seria
contacte
desapareixeria
formessin
sense
cap
en
dis­
405
Amb
damunt
per
el
tot,
de
volen
tot
l'obra
lluitat
han
tothom-
de
al
la
República
l
bé.
que
mestres
i
fins
mestres,
de
gent
amb
acabar
per
que
sotsmissió obligada
la
eren
els
com
posicions privile­
seves
la
de
costat
mol ts
les
mantenir
giades, -els privilegis dels
a
és
cert
per desfer
dreta
República
la
ma­
teixa.
l
triomf.
tiana
de
I
fi
de
com
les
en
el
que
cas
parlem
no
dretes
dels
tants
i
espanyoles,
diuen
Espanya,
entre
perquè allò
mitjans,
tants
els
fetes
altres
boca
al
del
principis
del
fan
Gil
"Le
matèria
En
cris­
tant
cristianisme.
de
corresponsal
coses:
en
cabdill
seu
gran
un
de la moral
elles
mitjans,
altres
per
han· tingut
espanyoles
justifica
no
declaracions
unes
dretes
Les
Rob1es
Temps"
a
d'ensenyança
"són adversaris declarats de l'escola única, rebutgen el monopo­
li
de
ment
l'Estat
al
combatut
esquerrà.
poden
més
o
La
amb
i
continuar
a
començar
les
escoles
el
Govern
ho
i
laiques
ballar amb
el
so
que
la
els
República
ofereix
les escoles
així
els
instruments
que
de
i
el
seu
de
que
han
esperit
l'Escola
falaguer.
companys
la
mestres
l'esdevenidor
de les dretes és ben
creuen
essent
d'alegrar-se
obertament
menys
perspecti va
No
a
entre
crèdits proporcional­
.
Ja
Nacional
d'alumnes
nombre
confesiona1s"
compten amb repartir els
i
que
reacció?
s' han
Doncs
avingut
endavant
toquin.
JOSEP MASCORT.
(de El Autonomista, 27
de gener,
1934)
406
PROFESOR DE LA SORBONA,
"ENRIQUE WALLON,
EN LA
26
Del
la
Obrera
de
esta
la
antifascista
vi11a
mas
ambiente
Montreui1.
méxime
de
v ino
local
cuanto
honor
con
obsequió
insistió
hacer
trabajadores
París,
de
hacer
firme
r
gógica
de
Montreui1
la
-Meudon-,
durante
raron
acerca
adas el
estzud iéronse
mes
durante
la
masa
otro
en
de
deó
varios
docente
los
de
tres
todos
dias
sucesi vamente:
organizaciones
de
de
a
;
esos
a1rededores
tienda
e110s
apoyo
sema na
peda­
el
Congreso
Ayuntamiento
parisino
pensar
en
allí
También
días de intenso
los
la
a
honores
de
cultura,
que
entre
ú1 timo.
agosto
ro
esfuerzo
que asistimos
que
del
las fuerzas fascis­
a
todo
menos
los
de
el
pedagógica,
pueb l.o
del
En
nombre
de
deseo
de las cuestiones mas importantes
cuerpo
En
las
que
enorme
encuentra
I.T.E.
antifascista,
Ayuntamiento,
profesores
el
los
semana
el
cultural,
de
la
a
en
,
de
atención
una
artístico.
Soupe
completo
por
pudimos
no
misma
por
a
ciencia,
Muchos
ce1ebrado
y
venc er
la
progresar
Sr.
Ayuntamientos
a1gunos
10grado
decidido.
éstos
a
Ayuntamiento
y
la
exce1entes
las
concede
asistentes
anima
manifestación
Toda
tas.
ha
han
los
que
en
que
a
del
cul tura1
alcalde,
a
de
de
desearse
podido
tanta
.caracter
trabajo
sentir
perfeccionamiento
de
debe
se
el
el
que
hubiera
antifascista,
sea
ayuntamiento,
para
E110
como
Ayuntamiento
todo
a
No
fiestas
de
sala
Traba­
de
sesiones
las
a
París
en
Universidad
la
por
marco
esp1éndida
Montreui1.
propósito.
a
del
condiciones
de
de
1ugar
Internacional
la
y por
Sirvió
la
pedagógica
semana
organizada
francesa
Enseñanza.
tenido
ha
diciembre
de
I.T.E."
Y LA
DE PARIS
Pedagógica
capi tal
la
de
jadores
29
al
Semana
Tercera
ORGANIZADA POR LA
SEMANA PEDAGOGICA
UNIVERSIDAD OBRERA
a
los
el
maestros
trabajo
de1ibe­
tiene
p1ante­
que
países.
la
trabajo
profesiona1es
Semana
que
de
se
la
Pedagógica
puede
última
rea1izar
enseñanza
en
en
vistas
407
a
una
moral
material
y
niño
(negación
de los
todo
sobre
todo
las
para
la
de
Montreui1
enseñanza
G.
la
,
del
Wa110n,
Dr.
parecernos
profesor
mas
que
interés
de
la
las
dejamos
prob1emas
pedagógica
serena
con fe­
dos
en
Sorbona,
la
y
recogemos
y
1ími
los
otras
de
preparada
los
sol.o 10 dicho
tan
general de la I.T.E.,
rebasan
que
la
de e110s
Pero
va.
en
detallada de
recogeremos
secretario
Congiot,
por
aquí
y
vi
y
países.
uno
al
cuando
especia1izadas
referencia
esa
fascis­
diversos
que cada
inte1igente
mas
pub1icaciones
de
renc ies
discusión
una
di visión
conscientemente
exposición
una
aniqui1a­
propaganda
en
tal
es
tnéxime
referencia,
añade
se
única
cuestiones
estas
toda
contra
fascista
la
de
justificación
al
dar
tan
permi
mili tarización,
,
escue1a
asegurar
escue1a
la
de
caracteres
a
,
1e
que
e1evación
la
a
;
mees t ro
vida
cul t.ure l
la
de
detallada
temas
de
crítica,
de
del
y
castas) y 1ucha
en
importancia de
los
escue1a
progreso
docent:e
Labor
condiciones
rea1ización
merecería
la
satisfactorio,
hom bres
la
La
de
espíri tu
del
miento
ta;
de
de
la
de
minimum
un
rendimiento
un
y
eficiencia
mayor
de
estas'
tes
del
interés profesiona1.
El
enseñanza
segunda
hab1ó
de
país tengan
de
un
en
favor
el
mismo
mismos
de
interés
qui enes
de
sean
seran
justi cia
capaces
de
la
las
países. Uno,
posib1e
educación.
una
amplia
a
la
se
sea
Wa110n
en
los
de
grandes
e11as
nos
ot re
el
la
;
medi os
niños
razones
proporciona
interés
de
los
rec1utamiento
científica
esta
de
la
de
base
que
los
se
tanta
desarro11e,
estudio
a
qui enes
provecho.
hace
países
constituido
dos
Hay
Wa110n
entendemos,
todos
que
la
Cogniot,
Empezó
tal
Por
investigación
proporcionen
con
de
la
cul tura;
mas
de estudiar
enseñanza
hace
probabi1idades
que
Dr.
Unión Soviética.
de
y
y fascistas.
1ibera1es
la
única:
única
escue1a
única".
misma
dediquen
la
"escue1a
la
de
cuanto
se
El
de
una
en
que
escue1a
la
niños:
mayores
es
de
de
escue1a
aquella
,
única
escue1a
de
país es
los
en
sentido
el
fijando
d i jo
la
hab1ó
Wa110n
Dr.
por
un
etié l i s i s
li bera1es.
aque110s
en
de
la
organización
D'i sr i.tigue
los que
dos
se
tipos
organizó
408
la
enseñanza
de
países
primaria
secundaria
esta
consti tuido
ha
se
antes
organizado
Es peiie
Brasil.
Los
dirección
existía
primeros
burguesía
una
especial
mas
son
aquí
a
bien
enseñanza
la
y
el
social
responsabi1idad
institutos
el
estab1ecimientos
Brasil.
En
antes
nos
que
encontramos
o
mos
la
qui zés
en
,
emp1ea
griego
las
,
cuando
que
cultura
no
y
de
un
e
la
pugna
directo
personas
las
de
con
comercio,
que
tenían
ejemp10.
-por
ita1ianos.
orientación.
1ucha
política.
discip1inas
1enguas
el
que
modernas
gran
el
entonces
o
vida
burguesía
hecho
por
cultura,
mientras
una
de
ú1timos del siglo
entre
la
tene­
enseñanza
aquella
a
creó
se
greco-1atim
el.ocuent:e
defendida
fuera
cémer es
,
Francia
muy
contacto
aque1las
en
Es
ésta
otras
jemp Io
surge
intensifica
las
enseñanza
cul tura
por
oposición
greco-1atina
tenían
presidentes
abogados
como
se
la
por
en
secun­
re1ación 10
de esta
de
de
la
c1aro
entendiendo
medios
burguesía.
pequeña
la
problema
La
ciencias.
peeedo
el
1atín.
el
y
ejemp10 mas
la
en
de
osci1aciones
mayo_r
1arga tradición.
una
cambios
ante
técnicos
secundaria
enseñanza
de
El
como
franceses.
ya
de
enseñanza
c1ase
de esta
la
bastante
pues tos
la
de
procuran
preparar
crear
tiene
esa
las
con
moderna.
enseñanza
que
y
1igados
sin
la
serie
una
con
social.
mejora
donde
,
en
alemanes.
son
donde
países
los
pr imer ie
la
íntimamente
Rusia-
antes
los
para
y
hay
que
estruc­
una
inicia.
se
países.
estos
pues
triunfó.
caracter
el
entre
esfuerzan
se
dió
la
(encontramos
Cuando
primaria
Queda
especia1es.
Los
daria.
en
escue1a
conquistó
semi.col.on ie l es
social).
de
los
segundo tipa
clara
deserrol lo
organizar la
todo
o
de
,
del
países
Los
suya.
-Tur qu i e
francesa
Triunfante.
culta.
re1ación
estructura
recientemente.
Revo1ución
co Iotii el.es
paises
primer
Rusia
la
burguesía
cuya
la
y
cul tura
esa
primera
una
ya
rica
Al
secundaria.
Central.
Europa
Cuando
enseñanza
países mas jóvenes
,
países
son
Estado.
del
la
de
la
que
tipa
otro
tradición cultural -Francia
de rancia
segundo
países
a1gunos
Zares.
tura
al
Ing1aterra-;
,
en
la
que
el
primaria;
eque LLos
por
an tes
tipa pertenecen los países
la
que
que
de
que
personas
tales
los
médi.cos
cul tura1
,
mas
409
-sa1idos de la
intensa
de
rios
participar
para
superiores
París.
se
-boy
decide
burguesía-
sentido
dero
dirección
pr imer i e
del
,
médicos
la
griego.
Verdad
valentía de confesar el
verda­
no
pr imer i es
decir.
sepa
un
las
en
,
reservar
el
y
de
puesto
de
ha
barrera
la
de
,
se
burguesía
la
sirven
puebl.o
puestos
no
que
para
griego
del
procediendo
a1canzar
pequeña
griego.
1atín
El
la
evitar que a1cancen altos
es
de
afirmando
;
de
procede
de
,
médicos
de
greco-Let ice
no
libre
paso
cul t ure
de
,
escue1a
responsabi1idad
mayor
importancia.
problema
El
solución
la
1ugar
que los a1umnos
de
la
escue1a
estudiado
Si
examen
un
En
secundaria
ria,
la
de
fin
estab1ecer
en
,
escue1a
hacia
.
un�ca
falta
siguió
reacción
no
en
algo
estudios
el
en
tan
de
buenas
estudios
unos
de confundir
la
pues
ante
honrados
Se
trata
otros.
con
de
examen
un
oposición
apti­
lJnica.
guerra,
empezó
Se
en
burguesía
la
temió
corrien te
del
problema,
a
por
popular.
por
y
se
hablar
de
1ugar
primer
porque
pro1eta­
y
oposición
esta
superar
enseñanza
entre
burguesa
-enseñanza
segundo lugar
la
condiciones
experimental.
porque
reconstructivo
dirigiera el gran trabajo
en
y
quiso
de
que
1918;
popular,
cedía
hicieron
a
hay
Escuela
la
podido comprobar
Insti tuto
por
trabajo
primaria
Se
hemos
estudios.
de
después
gente
estan
error
actualidad
enseñanza
y
greco-
haber
el
grave
enseñanza
ni
pasar
equi valencia
respectivamente-.
pensó
que
el
primer
tanto,
para
la
entre
en
de las Escue1as Normales -por
c1asicas-
reconocer
con
diferencias
sin
primaria
única exige pues
escuela
En la Sorbona
procedentes
cometemos
no,
tud
la
estas
bachi1leres
de
pues
de
lenguas
los
que
de
y enseñanza moderna.
1atina
si
sindicato
escue1as
que.
quieren
,
el
tioy
tienen
Estado.
jóvenes
los
para
ni
Y
acuerdo:
las
de
creación
nueva­
c Leeee
de
el
deje
de
médico quien
ser
que
este
1atín
estudiado
e
de
salen
quienes
puede
1ucha
humana
los
de
1e
se
que
debate
el
la
recrudecer
tos
mas bien partida�
eran
p1antea
se
de la cultura
favor
en
médicos
h�y
que
vida.
de
no
que
gri
a
Hoy
al
obra
mayoría
la
que
la
en
formas
la
cuando
pi de
pro1etariado
el
es
moderna.
-precisamente
mente
y
enseñanza
la
burguesía-
pequeña
existía
eus
A
.
una
gran
pri vilegios
pesar -'(fe esta
ejemplo,
el
se
llevado
410
a
cabo
social,
de
estudiaran
que
para
la
las
como
las
dificultades
-iniciando
estudiantes-,
de
.especia1ización,
de
de
de
y
orden
gratuidad
los
a
casos
de
y
caracter
ciertos
en
comisiones
varias
a
programa
del
desprenden
se
que
enseñanza
jóvenes
los
profesor Langevin, quién unió
el
por
padres
de
corre1a­
la
ción de los diversos tipos de estudios.
De
practica
obet.écul o
la
estructura
de
reservar
De
ahí
la
de
dado
el
el
de la
y la
1atín
o
y
todo
escue1a
haga
entre
sin
el
se
de matrícula.
La
hoy.
c1ase
las
en
Japón
donde
En
paises
al niño
esta
se
en
ha
superiores.
la
escue1a
eassede,
c1asica china
se
fascistas
países
los
ha
encomen­
el
problema
resue1ve mi1itarizando1a.
e110,
conc1uye
Wa1lon,
la estructura social
para
ais1ar
antes
se
desprende
organización
y la
íntima. No podremos pues pensar
luchar
entre
la literatura
otros
en
que
la
verdade­
burguesa
escue1as
equi-va1encia
y
El
única
escue1a
la
00
a
económico y que
que encontramos aún mas
y
griego-.
De
de
entrada
"barrera"
de
única
estrecha,
en
al�
régimen
el
que
escolar
nuestra
social
que
posib1e.
Varios
traron
en
de
favorecen
que
bienestar
derechos
re1ación
de
escue1a
es
la
secundaria,
pape1
re1ación
los
11evado
ha
se
no
medidas
cierto
goza
sociedad
si
para
de
rea1ización
la
fa1 ta
la
la
que
la
de
Norteamérica
tiene
la
aque1
a
ro
primaria
proyectos,
serie
una
que
ejemp10, podría pagar
por
en
estos
,
mas
sino
pobre,
todos
con
asistentes
ejemp10s
justeza de
su
concretos,
la
a
conferencia
relati
vos
a
de
Wall
on,
i1us­
diferentes paises,
tesis.
A.S.
(de El
Autonomista,
3 de gener,
1936)
411
WEL PRIMER CONGRES PEDAGOGIC DE LA A.G.M."
(A. Vidal)
L'Associació
a
Madrid,
la
pretén
actual
establir
enfront
giada.
dels
i
D'ells.
vitals.
l'escola
la
de
d'aquesta
les contradiccions
de
enormes
antítesis de la
les
i
els
del
A.G.M.
món.
forma
L'unió
que
L'A.G.M.
mestres
dels
valents
té el
es
s'atreviren
treballadors,
i
a
obrar
problemes
un
aspecte
pretén desintegrar
no
a
a
solucionar
l'escola,
són
ells
a
a
com
Espanya.
cada
s'imposa
(Internacional
centra
setembre
dir-se,
a
Les
-essencialment-
comitè
el
bàsiques,
normes
seves
I.T.E.
fundà
els
són més que
manifesten
horitzons
seu
tots
que
reflexe
societat.
les
entre
la
de
part
l'Ensenyança)
seus
es
treballadors
les lluites dels
arreu
de
limitar
podia
amb
premisses
esforços tendeixen
seus
que
en
no
entre
obrers).
els
i
dues
de
l'A.G.M.
això
nostra
Cotisequent:
no
sintesi.
els
l
Són
A.G.M.
la
Per
treballadors.
(solidaritat
ells
entre
visió sintètica
una
vida.
senzi-
privile­
classe
altres
característiques
de
escolars.
problemes
senten
U.G.T.
la
a
l'orientació
al' Associació
es
una
com
els
germans,
solidaritat
professors;
determinen
els
seus
dues
Aquestes
mestres
considerar-se
està afiliada
l la A.G.M.
Tots
altres.
omís
cas
organització
l'absurda
que
i
uns
fan
l'A.G.M.
de
l'ensenyança".
poden
Tampoc
donen
entre
"treballadors de
llament
particulars. inspectors
mestres
jeràrquiques
diferències
les
de
Congrés Pedagógic.
primer
seu
elements
els
d'Universitat.
i
el
Poble,
professors d'Escola Normal, catedràtics d'Ins­
ensenyança.
titut
del
celebrar
de
acaba
Mestres
de
per mestres nacionals.
Integrada
de
Casa
la
a
General
tals.
a
de
de
l' A.G.M.
necessitats
les mateixes
di?
més.
La
Treballadors
París.
1912.
Un
públicament,
Sorgiren
grup
de
germans
dificultats.
412
socis.
Alguns
es
l'Associació.
Dictadura
han
substituint
s' han
però.
mica.
en
Primo
de
i
acudit
1931.
En
març
es
consti tueixen
de
de
les
que
perspecti
En
abril.
l'ensenyança
de
la
de
la
la
més
cents.
els
més
dia
mes­
compte
del
època
de
i
la
Cada
dia.
donen
es
nostra
treballadora
massa
Cada
dia
cinc
miler...
províncies.
històriques
ves
a
correspon
desembre de 1930.
en
grups
cada
En
un
mica
l'ensenyança"
ritme
un
De
Caiguda
prejudicis.
en
de
llistes
número.
"treballadors de
els
cents.
les
a
un
per
desterrant
cents.
set
nous
nom
al' A.G.M.
dos
figurar
a
seu
Rivera
treballadors
els
tres.
de
1919.
el
anat
acudeixen
En
accelerat.
obligats
vegeren
paper
condició
seva
proletària.
interessantíssima:
novetat
una
tota
gueren
reunions
riència
i
de
Així.
s'enriquien
tant
massa
de
i
del
El
classe".
de
rior
de
la
gerí.
Era
Butlletí
Manuel
publicarà
intentarem
Igua1men t
del
Muiño;
mestres
resumir
tractarem
i
en
nacionals.
de
de l'Escola
el
l'A. G.M..
en
Supe­
contingut
sug­
que
un
número
què
donà
(objectivament)
les
idees
de
i
que
ponències:
al' educació".
presentada
al tres
selecció
Norbert
sols
lloc
dues
les
ordre
per
Avui.
Escola
a
"Formació
presentada
profans
o
comentaris
intervencions
les
proletariat
l'ensenyança".
,
dies.
humana
extractar
dels
i
el
pocs
dels
sorgia l' expo­
en
alumne
podríem
Dintre
llavors
Cobos
Difícilment
justícia
de
set
temes.
Sa1gado.
Sa1gado
"Aspiracions
de
Josep
ponent
i
d' "Escola
tractà
es
fam
prejudicis
dels
directament
aportades
professionals.
imparcial
dia
de
manca
dels
té
que
de
s'exposen.
per
i
qües­
en
l'ensenyança.
de
les
idees
magnífica ponència
extraordinari.
i
i
cabal
Magisteri.
la
de
tècnic
primer
amb
sofreix
Així.
coneixement
sició i l'estudi
de
més
són
vèncer)
les
a
l'expe­
de
(fruit
de
tingut
com
manuals.
i
assistissin
criteri
seu
han
que
debats
els
que
redempció.
i
el
confon-
es
inte1.1ectua1
perquè
ofereix
referim,
ens
intervencions.
obrers
interessen
els
que
la
els
realitat
dura
les
en
perquè expressessin
la
què
a
treballadors
tots
a
tions
per
de
mena
invità
L'A.G.M.
pedagògic
Congrès
El
dels
treballadors
Hermanz
podem
dir
i
que
P.
de
A.
l'esper i t
413
que
les
presidí
ció.
La
disconformitat
respongué
a
Sense
un
canvi
realització
íntegra.
ésser
podia
satisfer
un
l'afany
El
d'una
social.
nova
primer
de
l'Escola
cen.tre
no
ésser
podia
de
de saber de
època
treballadors
no
un
i
promet
dels
irritants) fou
arribar
fogar
un
depuració
tots
de
desig
social
podia
per
a
als
espiri tuel
,
renova­
nostres
absoluta.
la
seva
infants.
no
podia
els homes.
Congrés pedagògic
-que
sincer
l'estructura
amb
(creadora de privilegis injustos
dies
no
sessions
ésser
de
l'A. G.M
fecunda-
en
••
és l'inici
l'actuació
dels
l'ensenyança.
A. VIDAL
(de El
Autonomista.
23 d'abril.
1931)
414
"LA BONA SOLUCIO"
U.G.T.
(Pere Blasi)
En
defensà
mereix
una
el
formulada
de
simpatía.
Es
demanava
fossin
ment
cinc
entenem
les
que
magnífica
amb
lligada
de
i
la
les
de
di
de
amb
d'això
estudiar
societàries
vergències
la
va
consignacions obtingudes
s'esfumaria
davant
una
norma
escreix les nostres
satisfer amb
de
suport.
seu
de
període
Després
i
bé
l'Estat,
de
defensaren
propagar
el
tot
de
causes
discòrdia
hauria
qual
de
han
qual
l'Ensenya­
un
Besteiro.
per
portar-li
a
durant
Cambra
la
la
de
tècnics
exemple,
per
possible repartiment
motiu
aquest
ral,
el
propugnada
associacions,
fórmula per
Una
Luz
periòdics,
solució
la
entusiasme
C.
la
de
funcionaris
pressupostaris
augments
Alguns
anys.
T.
pels
de
president
que els funcionaris
ella
als
equiparats
els
escalonant
en
el
U.G.T.,
proposició
comentari
un
de la
Congrés
gene-:
aspira­
cions.
Amb
joc
i
rències
el
es
de
total
Preferiríem la
com
el
ens
que
fracmentari
la
classe
nosal
tres
camins
obren
es
posa
al
en
cinc
anys
prefe­
de
inesperats
abast.
nostre
a
pido­
ròssec
el
legalització d'un projecte
realitzable
ocupa,
sistema
econòmicuqes:
estímuls;
se'ns
de
objecte
suposa
en
repara
de
persistent
definitiu,
tot
augment
immediat.
Per
tions
ens
que
ella
amb
injustícies;
dignificació
la
adés
i
ara
actitud
desmoralitzador
el
desapareix
necessària
.a ra
prejudici popular
quan
passades
i
la
d'empentes,
laires
solució
aquesta
però
fora
si
abandonés
projectes
defugit
Rep6b1ica
la
d'una
davant
preguntar
no
hem
hora
de
de
petita
fins
ha
avui
palesat
iniciativa
formar
que
tan
opinió
envergadura
de
tractar
i
necessitarà
no
venturosa,
perque
es
qües­
la
fes
volem
Nacional
Seia
una
/2
415
acomodada
proposta
ben
dels
conscient
seus
la
Emprant
privilegis,
eX2g2m
no
a
però
tenen;
estructurar
ri tat
no
merèixer
Llei
idèntica
funcions similars.
es
facilitaria
teressa
per
raons
d'una
fórmula
orgànica
bell
posició
que
manera
no
que
la
tots
obra
disposi
es
nostra
disfavor
quants
de l'unificació
exposar,
especial als
de
tracte
interessa
cal
quan
de
no
que altres
el
demanem
no
que
que
pregonem
funcionaris,
amb
ideal
i
destins.
de
consideració
redimida
classe
República vulgui,
la
premiada
El
d'una
d'acomodació
després d'aquesta
Aquesta
nyols;
enlairats
quan
d'ésser
ha
ambi�ions
preferències,
ni
que
en
les
a
auste­
hem
i
de
desempenyin
l'Ensenyança
redemptora.
tots
a
en
mestres
els
mestres
aquests
espa­
moments,
in­
catalans.
P.BLASI MARANGES.
(de El Magisterio Gerundense,
nQ
1168,
28
d'octubre,
1932)
416
"LOS MAESTROS NO CaBRAN"
(D. Tarrade11)
Lo
dia
se
juntar
a
van
altas
en
las
se
traen
comino.
un
durante
durante
la
al
Pero
a
quien
de
nueve
Los
no
que
de
les
fuerza.
y,
fija
la
con
1arga,
Ley
faci. li dad
el
maestros
Pública
primera
maestros
se
da
10
produjeron
Entonces
el
se
les contestaron
1ímite, los
se
han
se
rec1amando
mismo.
se
negaron
en
actitud
subsecretario
-
ordenó
vio1entas-
rec1amaban
c1ases
las
Pero
de
éste
va1e
se
Estado
no
sigue
de
campo
contrario
de la
razón.
al
abona
la
Estado
vio1encia.
abusando
con
el
la
de
la
exceso,
Estado,
razón
La
adu1 tos.
el
en
deudor:
un
a
las
estaba
poseían
el
vio1encia.
porque
se
la
cantidades
Cuando
caso
Mas.
contamina
•
,
no
también
de los protestantes.
ciudadano
,
200
actitudes
perjudica emp1ear1a
Lo
Si
otra,
hicieron
siempre. ésta triunfó
un
inverso...
es
a
la
un
las
qui cio
evidente.
Si
que
les
segunda...
crista1.
un
paga do
como
La
Ministerio,
maestros
ha
per t.e t
su
del
patio
sacan
detención de
La
tiene
paciencia
rompi eroti
y
educación
los hechos acaecidos
unos
de adu1tos.
recibir1es.
el
dese lo jer
vi1enta
a
la
como
de
ocasión de indignar­
a
Instrucción
de
haberes
los
podían
no
que
presentado
referimos
consecuti vas,
veces
Ministerio
abonasen
que
10
saben
no
probable.
tuvo
que
1e ha
se
Nos
harto
O
inquietudes.
nuevas
Pública
Cada
ú1timos dias.
Dos
les
madri1eña,
indignante.
es
prob1emas
última,
Cosa esta
indignación.
estos
personado
los
o
manos,
ú1timo invierno,
el
a
prop�c�a
existentes
Instrucción
de
opinión
A la
se
sus
los maestros
con
las
a
esferas
entre
importan
hace
se
que
ocurrido
una
en
solución
Madrid
pronta
no
y
es
mas
eficaz
a
que
los
el
preludio.
prob1emas
del
417
éste
Magisterio.
e110:
de
la
Asociación
las
hace
legal
el
Naciona1es
Han
rea1izadas.
Todo
•••
en
otra
prueba
de
permanente
la
de
balance
el
exponiendo
prodigado sombrerazas, súp1icas,
QJien tiene
vano.
Cotiv etuiré
sor do;
Comisión
la
hay
Buena
nada.
esperarse
por
No
1ega1es.
cauces
puede
no
Maestros
de
los
publicada
nota
gestiones
instancias
se
via
Por
sa1ida.
abandonara
ende
por
,
en
ruido.
mover
,
la solución
manos
sus
cuanto
mas mejor.
Cuando
obrar
la
a
que dé
a
Pero
la
ción
eso
Se
rea1idad
de
asisten
que
como
,
dinero
tii.iios
,
la
que
hay
ir
que
Y
otra.
por
para
nuestra
ésta,
suerte,
la
parte.
de esperar
Del
sería
mi
meest.ros
los
ha
imprescindibles
núecul.o
ni
ocurrido
habrían
el
dejaría
Que
roto
pasado
si
los
el
en
un
discurso
a
la
centenares
Madrid
i nv ierno
estos
naciona1es
electo­
presupuesto de Instruc­
que
de
tras1ucir.
maestro
condenaría
se
escolares
grupos
ca1efacción.
también
se
ni
;
el
ni
contrariot
,
y
preocupa
Instrucción
de
dejar10
no
para
escue1a
la
popular
Ministerio
el
posiciones
esta:
es
la educación
que
11aman
que
admirables,
a
esta de
justicia
Trista
diga
se
ciertas
toman
Pública
mi1es
ir io
rigen
Pero nada mas.
ral.
falla
olmo.
no
tópicos
son
a
el
Porque,
que
Pública.
di.ré
nos
1arga triunfaremos.
peras
los
éct i.ce
consecuencia.
en
Se
Que
t
una
,
niños
crista1es
miseria
de
niños
ti tiri tasen
porque
no
del
no
hubieran
de
había
sido
Ministerio
de
Instrucción.
D. TARRADELL
(de
L'Autonomista,
13 d'abril,
1934)
•
418
"FRONT ONIC DEL MAGISTERI"
(Didac Tarrade11)
Fa
Onic
del
és ja
El
del
amb
nova
de
Era
el
Les
casernes
règim
a
posar-los
un
fa
haver
haurà
fusell
les
a
i
l
Domingo.
mi
d'espanyols
abans
havia
no
mans
desinterès
amb
les
avui
a
cecs
davant
i
tingut
llibre
un
hi
casernes
••.
Aquell
tius
primi
pas
a
entraven
l'escola.
per
coactius
tjans
República.
la
per
al
trobava
es
anys
plantejats
passa t
els
tots
tres
uns
Milions
deia.
prèviament
Marce1.1í
nostra,
casa
a
lamen­
què?
problemes
-es
sense
posar-los-hi
va
dels
emprava
cul tura
-i
veritable
desconeix la
de
nacional
primordial
que
necessitat
una
a
Front
gest d'estranyesa.
un
tot
el
Girona,
a
responent
que,
que
problema
L'escola
cim
ací
tuí,
d'Espanya.
arreu
Onic? l per
Front
bell
Onic
profà, aquell
si tuació
la
rebut
fet
un
consti
es
Front
Magisteri.
ineludible,
table-
dies
pocs
per
de
cura
afirma-
,
continuen
arri.
d'espanyols
bant milions
de
la
cultura
Són
diverses.
lla,
A
els
les
boirina
de
realitats,
d'Andalusia
les
Més
de
l'escola
de
millora
escoles,
paraules
se
de
les
les
o
més
de Caste­
gallegues
costes
,
concrecl.O
regions
d'Extremadura
i
pescadors
magnífica
•••
condició d'analfabets.
uneix llur
27. 000
Arriben
llibre.
Nord,
del
Redreçament
de
el
camperols
minaires
tots
és
que
aquesta
en
que,
emportà
raons
el
de
no
nacional,
la
tenir
si tuació
una
quinquennal
dels
mestres
plasmació
•••
esdevenint
vent.
l'existència
justificar
per
pla
del
Front
Onic?
Són
Dues
la
causes
manca
ú1 tims.
molts
els
fonamentals
d'escoles.
Només
vailets
els
a
ho
que
no
assisteixen
impossibi1i
Barcelona
n' hi
ten:
ha
a
la
40. 000
l'escola.
misèria
i
d'aquests
419
Les
solució.
una
a
espanyol
deu
cientment
bé
"No
mestres:
als
doneu
els
després
i
mesos
deu
,
Quan
insufi-
mes
Ho
donaran.
rendiment
sembla
dir
als
amb
millor
serveixen
em
podien
treball,
actitud
seva
cul tura,
del
dies.
menys
la
amb
insuficient­
que
bé: aquest any l'Estat
Doncs
mestres
que,
-encara
un
fusell.".
bon
El
a
3
mestres
l'Estat
eren
classes.
esmentades
pagui
ts
homes,
vegada
als
es
prou
sap
Una
les
assistir
d' adul
classes
dels
nió
mestres.
pública,
del
Es
necessari
hi
aportis
esforç s'estrellarà.
nostre
cia que
Hi
ciutadà
integres l'opi­
que
Sense
col.laboració.
teva
ha
un
solució
una
n'hi ha prou amb l'esforç
no
tú,
que
la
exigirà
Magisteri
Però
candents.
problemes
aquests
Onic
Front
veritable
ella
el
de resistèn­
mur
impossibilita l'avenç.
li
han
treballadors
els
Tots
de
posar-se
al
costat
nostre.
Mitings, manifestacions,
primària
Són
a
els
dels
benefici
ésser
un
de
bon
Front
amant
ment
aquesta
pública)l'escola
pot
(i
de
els
treballadora
classe
la
Llui tar
per
campanya
de
nacional.
apoieu
Onic
és
aquesta
que
fer­
del
la
Magisteri.
Es
propaganda
així
com
es
dels
demostra
cultura.
de la
inútils
Són
d'actes pro-escola
fills llurs.
Ciutadans,
organismes
mena
presència.
seva
infants
al' escola
assisteixen
ho
de la
necessiten
tota
els
conjunta
aconseguir
gestos platònics.
-Front
el
Onic
triomf
del
de
Cal
acció.
tltii ce­
Magisteri, més opinió
les
rei vindicacions
de
primària.
DIDAC TARRADELL.
(de
L'Autonomista,
7
de
maig,
1934)
420
"AL MAGISTERI l A L'OPINIO POBLICA
DE LES COMARQUES GIRONINES"
Reunides
Mestres
de Mestres
nal
lladors
del
i
Comissió
la
,
diverses
impotents
son
conjunta. D'ací
Unic.
la
personalitat llur.
ritme
accelerat
Front
Onic
no
som
no
es
els
del
els
assabentar
si tuació
Magisteri;
comitè
del
comprés
hem
Front
del
l'opinió
a
amb
creix
provincials.
mestres
plasmació
la
del
organismes
Tots
a
organitzacions
Magisteri
crida
la
A
respost
proposa
del
acció
d'una
Unic.
pública,
de
dissortadament
coneguda.
Durant
moltes
promeses.
Una
sos
flori ts.
que
els
succeí
els
casa
També
nostra
L'any
6%
6,5%.
dels
aquestes
revolució
són
a
inútils
si
1920
vinguda
no,
el
pressupostos
unes
no
les
els
la
República
convertiren
es
no
cultural
la
de
temps
facili tin
pressupostos
a
primers
Però
Compareu,
un
Unic
nostres
circumstancialment,
de les
cadascuna
Front
d'anar
si tuació
table
de constituir,
al"llat.
fet
un
ineludible
Hom
v er i
han
conveniència
la
d'Espanya.
arreu
nacional
necessitat
la
del
moviment
les
ateses
siguin
D'ací
però,
Mantenint,
la
la
assolir
a
necessitat
Front
Nosal tres
Unic
separada­
magisterials,
organitzacions
per
el
El
de Treba­
Front
el
consti tuir
acordat
reivindicacions.
justíssimes
de l'Associació
les nostres comarques.
a
Les
de
de la Confederació Nacio­
executiva
han
l'Associació
de
permanent
Provincial
Junta
l'Ensenyança
de
Magisteri
ment
la
Nacional,
comissió
la
es
porta
promeses
mi
tjans.
a
en
feren
es
realitat.
cap amb
discur­
afalagadores. Cal
l
això
úl
tim
no
República.
de la
xifres:
pressupost
generals.
d'Instrucció
L'any
1932
Pública
arribava
era
a
un
421
Constitució
La
Tenen,
públics.
els
tant,
per
,
"Els
diu:
mestres
drets
mateixos
funcionaris
son
altres
els
que
funcionaris.
Però aquesta
aquí
Heus
superior
dades:
unes
sou
mig
del
Magisteri és
El
sou
mig
de
qualsevol
pessetes.
,
l'Estat
de
cos
es
económica?
Equiparació
•••
Els
d' adul
classe
de
concepte
en
anomalies.
altres
podem afegir
cobren,
mestres
t:s
,
47 pessetes mensuals.
Són
Doncs
i
al tre
cultural?
A les anteriors
unes
de 3.628
6.000 pessetes.
Revulució
Paraules
existeix.
no
El
les
a
equiparació
l'Estat
bé:
extraordinàries
hores
deu
als
encara
pagades
rals
3
a
espanyols
mestres
l' hora.
tres
mesos
coses
sufi­
deu dies.
Les
cients
per
a
justificar l'existència
Però
comi tè
del
cal
Front
desenvoluparà
Unic
Premsa
Cal
l'opinió
mestres
Si
no
qüències poden
Els
tindran
d'optar
Que
campanya
entre
que,
abans
les
comarques
de
El
gironines
els
utilitzats.
mitjans
dels
lamentable
la
mítings,
professional,
l'aprovació
de
d'eficàcia.
propaganda.
no
altres,
s'assabenti
pressupostos,
si tuació
dels
nacional.
soluciona aquest
es
de
de
i
Onic.
Front
organisme
Magisteri
seran
de l'escola
del
aquest
a
professional
pública
i
del
intensa
una
manifestacions,
dotar
són
d'altres-
moltes
-i
esmentades
les
candent
problema
conse­
ésser greus.
demanen
mestres
la
per
tots
camí
un
legal.
Si
se' ls
nega
violència.
es
defensar
preparin
per
a
econòmica
amb
els
les
nostres
reivindicacions socials:
Equiparació
tècnics de l'Estat
en
un
termini
no
Ordenació administrativa.
superior
altres
a
funcionaris
4 anys.
422
Compliment
de
i Confessions
la
llei
del
pla
quinquennal
farà
possible l'accés
de
Congregacions
religioses.
Rea1i tzació
27. 000
les
de
escoles.
Escola
treballadora als
única.
centres
que
de
la
classe
d'estudis superiors.
Per
1934.
de maig de
2
Girona.
l'Associació de Mestres Nacionals.
-
Puig.
Vicenç
Per
Debeu
L!4utonomista.
(sic.
de
-
,
senyança.
(de
Nacional
Miquel
Joaquim Saurina.
l' As­
Per
Cortina.
Josep
sociació
Didac
L1uís.­
Cemà,
Confederació
la
Mestres.
Ricard
de
Treballadors
Pius
Giralt.
Joan
Tarrade11.
per
8)
de
de
maig. 1934)
l' En­
Ramió,
423
nCIUTADANS: DEFENSEM L'ESCOLA NACIONAL"
(Didac Tarradell)
A
el
nacional
compàs
vibri
dels
paraules
que només
-encara
arti­
encapçalen aquest
sigui
ínfima­
proporció
en
l'ensenyament
de
problemes
que
l'escola
de
primari,
en
psarà
ca
significació.
llur
tota
les
interessos
dels
allunyat
romangui
sorpendran
però qui
cle:
a
qui
hom
Quan
defensar
de
parla
quelcom és víctima d'algun
i,
atac
és
quelcom
consegüent,
per
aquest
que
perill.
corre
Es atacada l'escola nacional?
Nosal tres
posta
menat
d'octubre
nLa
enèrgicament,
fustigats
Veu
"ABC"
el
relajamiento
al
orden social".
l
Manuel
Catalunya
contra
aquest
el
-que
títol:
acabar-lo
mancava
ben
com
en
no
ara
a
res­
un
tenim
i
contra
Pares
Família
poc
tots
els
de
-propaganda
l'escola
i
s' han
nABCn,
Debaten,
han
publicat sengles
a
sostenia
article
mà-
a
de
a
les
nel odio de clase,
publicat
envestia
l'escola.
l
que
teorías mas opuestas
y las
de
convencia
es
per
dretes
nEl
la mainadeta
repugnante
Brunet,
llegir,
de
premsa
mestres
setembre
marxista".
Falsajava
"ABC",
nostra
propaganda
altres-
"L'escola
de
de
mas
Nacional
Consell
l'Associació
li
n
i
de
s'ensenyava
moral
la
asprament.
11
dia
del
escoles de l'Estat
de
la
de desacreditar-la.
propòsit
articles amb el
Els
altres
-i
Catalunya"
de
de
campanya
ella.
contra
ençà
1934
del
intensíssima
una
ul t.re- tendenciosavist
i
,
és baldera.
no
Des
ha
afirmati vemerit
responem
a
Veu
furiosament
L'article portava
glossava
un
manifest
faisó
tal,
què
l'escola
a
"La
que
hom,
de
en
nacional
titular-se marxista.
la
que
veri ta t:
han
Brunet,
ti tllat
de
com
l'articulista
marxista
l'escola.
de
l
424
el
del
greu
i
da
la
feien;
que he
de
entra
està
cas
qual
ple
Es
cert
També
generalitzar.
a
li
se
no
ha
de l'Estat
la
d' ocutzbr e t
Per
què,
Per
a
i
àmplia
tota
la
calúmnia,
s'ha
doncs,
això
de
suficient
i
ningú
a
als
marxista
per
cossos
el
contra
s'ha
Magisteri?
desacreditar­
a
per
del
mòbil
bandera
però
El
estat
relluir
a
per
marxista
perill
ha
dels
interessos
els
el
armes
rovellades
Totes
noble.
vertader,
motiu
ha
moguda
sorti t
ha
qual
subterrà­
i
tèrbola finalitat.
una
inconfessable.
el
innoble
Magisteri,
La
di t.
d'elles,
cobertora;
nacional;
persegueix
entorn
pel
només el
atacat
calgui.
on
no
Cap
mena.
la
és
no
funcionaris
altres
enfonsar l'escola
marxista,
estat
foren
coordinada,
L
perill
això
però
arran
empresonats
què pertanyien.
a
L'envestida
nia,
foren
d'aplicar l'adjectiu
ocorregut
anorrear-la fins
i
ho
de la menti­
calúmnia.
mestres
alguns
que
sabent
veritat
la
de
de l'esfera
esquitlla ja
cosa
les regions de la
a
esdeveniments
dels
què s'apartaven
en
co1.1egis religiosos.
Aquesta
Si,
senyors
de
valentia,
el
que
la
inspireu
el
el
que
indigna.
la
manca
subterrani
treball
el
cara,
més
l'escola;
contra
campanya
la
donar
no
és
noblesa
de
manca
és
més condemnable.
litats
les
penombres
que
socialistes
cap
i
d'ells
fa
polítiques
sancions
teri
algun
dintre
L'escola
popular.
n'hi
si
Però
mateix
que descuidi
tablement
I
mereix.
un
al' escola
el
mai
motllo
que
li
nacional
A
ha
ella
a
encabir
pel
fet
necessita
pot
ha
hi
altra
mestres
cosa:
de
de
les
se
li
apliquin
la
de
la
aprofitant
no
favor
que
a
assenyala
hi
què
de
algun
l
jesuítiques.
d'una
també
però
sol.
fina­
Sense
preteneu.
ple
convençuts
propaganda
llurs.
que
estem
comunistes;
A
les activitats
envolten
Nosaltres
dia.
del
llum
la
A
ocultes.
què
dient
i
va1entment
Ataqueu
totalitat
què pugui
què
creences
del
les
Magis­
haver-n'hi
llei.
ajuda.
assistir
Es
-i
l'escola
hi
veri­
assiteix-
425
tothom.
L' humil
i
el
benestant
troben
dintre
el
recinte
seu
idèntica acollida.
L' ofensi
intensa-
requereix
emprendre-la els
va
menada
una
d'ella
con tra
contraofensiva.
ciutadans
que
estimin
No
-cada
dubtem
l'escola
dia
que
més
sabran
pública.
DIDAC TARRADELL.
(de
L'Autonomista,
11
d'octubre,
1935)
426
nUNA OFENSIVA CONTRA L'ESCOLA POPULARn
(Josep Mascort)
El
ciar
que
aquest
era
obra
no
ha anat
anys,
produint
Posteriorment,
diu
zant
parlà
es
que
els
molt
mestres
dissolvents,
els
en
Cada dia
contra
Però si
sempre
el
els
realitzen
mestres,
pel
les
feudal
dretes!
grat
a
los:
Mentre
•.•
organi tzava
econòmica,
que
elles
que
no
desfer
excepció
que
les
naturalment,
apliquen
totalment
amb el
mic,
la
sinó,
fonamental
idees
de les dretes
-així,
mestres
l'esco1a!n.
a
el
que
significava
règim monàrquic,
fos
procès
el
la
revolució
objectiu,
nefasta
en
del
d'una
garantia
de la
tan
seva
major
indepen­
independència
moral.
el
senti t
u1 tra-revo1ucionàries
mot
seves
-sinònim
de
el
assaltar
bienni,
en
destrucció­
Poder,
que
fer
una
podien
Magisteri?
no
cont ituiit et:
que
del
aparellada
dretes,
l'obra
Per això,
demanant
duu
els
tot
a
que
iniciar
va
el
les
República volgué dignificar­
la
pla
un
altre
perseguien
u1 trança
Però
Ah!
realit­
majoria s'han distingit
immensa
seva
a
mol ts
de dimarts,
venen
que
dissolvent
obscurantista
i
formació professional,
l
la
en
servilisme
seu
caciquisme
dència
nque
tasca
una
no
tallar.
de
l'escola popular. Mireu que dir
genera1itzant-
durant
perfilant més l'ofensiva
va
es
labor
alumnes amb
petits
seus
quals s'han
les
de la
extensament
tampoc
que
consell de ministres
el
en
digué
rebe1.1ia.
Espanya aquesta
a
pronun­
referir­
en
-afirmà-
L'escola
generació.
sola
i
hores
unes
l
va
revolucionari,
esperit
en
Rob1es
Madrid.
de
J.A. P.
format
Gil
senyor
d'un
Espanya
a
s' havia
d'una
la
de
davant
l'existència
a
se
discurs
un
el
darrer,
dissabte
es
de la
solament
en
disposen
cultura
la
a
no
atenen
el
resolució del
destruir,
popular,
seu
seu
clam insistent
problema econò­
desprestigiant-la, l'obra
que és l'escola
nacional.
427
"E1
fora
només
tiva.
Res
ha
hi
de
de
política.
i
civisme
molt
Per
exce1.1ent
Però
ra
del
defensar
poble,
al
ciutadà
de
cal
l'escalf
l'Estat
objec­
li
Potser
política
escau
la
política,
dels
la
a
Potser l'oblit,
vol
trobo
de
i
religiosos. Ara.
o
fa
fer
que
seva
altres.
tots
docilitat
en
els
aquesta
el menys­
objectes,
semblant
definitiva l'atac
que
l'escola.
a
dels altres.
se' ls
què
no
ni
freqüència.
àmplia
al tre.
la
mestres.
banda,
en
si
l'escola,
molta
manera
un
Farà
servilisme,
de
L
a
refereix
socials
com
política
com
l'Escola
d'una
ni
amb
es
que
polítics,
pensin els
altra
el
en
encara:
de la
sentim
que
destacat.
pitjor
política.
cultura.
un
més
persecució
la
reaccionar.
premi
és
instrument
un
fer
sectarismes
Que hi
preu
cantarella
de
l'escola.
de
grau
Serà
la
fer
pot
no
completament d'acord,
Allí,
un
és
d'ella",
D'acord,
fora
mestre
va
i
a
tracte
farà
és
un
la submissió.
contra
ciutadans
ofensi
els
la
per
va
que
cultu­
tal
de
se
li
prepara.
J.
(de
L�utonomista,
18
de novembre,
1935)
MASCORT.
428
"SIMPTOMES POC AFALAGADORS"
(Pau Guiu)
El
al' Escola.
L
crític
fet
la
de
qual
pel
sinó
passada
i
bles,
al
cregué,
vantés
es
que
d'ella
base
A
Ella
sacrificis.
extrem
honor
que
nacional
pobles pel
el
i
I
prenia
po­
popular
de Govern,
de
que
sense
l'Escola
polítiques,
es
forma­
actuacions
de govern i
es
recla­
com
a
bandera
f1oreixent,
estat
seu
es
grau de
servia
dels
Estat,
Cap
qüestió
la
les
campanyes
feien
justificaven
es
Governs.
dels
moral
de l'educació
problema
preferen tíssim
es
estralls
influència
la
que
la
de la lluita.
ceguera
podia adoptar cap pla
lloc
en
quan
intensitat
progrés
el
en
va
preocupacions
ci vi1i tzat,
programes,
mava
al'
de
figurés
ell
primària.
ven
les
la
exagerat,
el
portà
més
amb
sentia
volta
relacions
les
s'obrí
que
per
aquest
a
contemplar els
a
per
qual
decisi
creença
pla
la
refereixo
em
històric
enrera
afalagadors
actualment
travessant
tal
ésser
podia
no
passats l'ardor i
d'ella,
aquesta
primer
a
més
dels
actual,
moment
mirar
guerra,
Es
l'Escola
al
és
no
moment
estan
pogué ja
conseqüències
de
dir
en
internacionals,
humani tat
actual
moment
com
a
mesura
i
com
a
escut,
presentava
es
per
a
fins
com
classificar
un
els
civilització.
aquella
fe
reconèixer
cal
que
minvà
extraordinà-
riament.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
�
�
t1J
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
�
::l
(/)
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
e
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
�
Q)
u
I
a
els
no
ésser
quals
l'esforç
i
abnegació
al' Escola
i
el
per
tenim
vadíssim, l'Escola
hauria sofert
noi
el
Es que el món ha sofert
Tal
vegada
sí.
Es
possible
en
constants
un
més gran
una
que
mestres,
concepte social ele­
decai'ment.
decepció
els
dels
envers
homes
l'Escola?
responsables
429
fet
s' haguessin
El
desengany.
donés
massa,
el
Es
desviament
sóc
plenament
l'Escola. Estic convençut
tat
9
mi
qual
poble
la
independència
és
qüestió
una
Encara
cola
tot
de
vida
o
suposant
la
concretant
mort
els
que
lluita
en
a
per
pervindre
necessi­
tut"ble
la
sense
vida
la
l'Escola
com
a
la
qual,
i
per
primària
modernes.
nacions
les
totes
món
del
benfactora,
per
a
el
governants vulguin intervenir l'Es­
finalitat
seva
insubsti
preparació
de
al
quan.
l'atenció cap
que
sofrir
influència
seva
sostenir-se
fi.
és
que
sòlida
en
i,
la
de
base
avui
pot
social,
moral,
una
representa
cap
valor
t
progrés
de
tjà
al
seu
és
quelcom d'això
ha
imprescindible
seva
un
prometre
a
per
sembla
optimista
la
de
hagin sofert
que
que hi
que
l'Escola
que
al' Escola
di t.
probable
l'Escola
de
de
del
millor
prometia.
al
reali tzada
succeir-li
podia
que
relació
amb
veure' s
no
decepció.
Tanmateix
oficial.
en
que
una
l'actual
en
i
pi tjor
donés
no
que
sí
de
donar
pugui
al.lusió
massa
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
es
sempre
l'Escola decau.
que si
la
nació,
creiem
d'espatlles
posar-se
Però,
tota
no
la
contribuir
complir,
llibertat
manera
i
la
es
no
que
a
de
transformar
amb
que
de
es
seva
que
més.
sí
no
que
sola
es
la
concepte
dotés dels mitjans i
i
per
a
altruista
úl tim
en
grau.
tranquils,
estem
estatals
la
puix
vulguessin
complir
mantingués íntegra
es
que
fe
tingués
societat,
innegable influència
el
.
recone1.xer
podrien aconseguir-ho.
Voldria
l'Escola;
per
sentit
i
poble, desmereixerà
i,
orientacions
les
l'Escola,
rebaixés
moviment
més humana
del
prestigi
seu
aquest
voldria
dignitat
a
per
ció,
En
encara
que
el
,
atenció
prestar-li
a
decaurà el nivell
perillarà
i
independència.
seva
que
obligats
veuran
de
se
el
ella,
almenys
per
si
a
aquesta tranforma­
a
la
la
en
missió
deixés
seu
fi
en
que
ha
de
suficient
social
de
la
possible.
PAU GUIU.
(de L'Autonomista,
25 de novembre,
1935)
(censurat)
430
"UNA ESCOLA MODeLICA"
(Carles Raho1a)
El
d'algun
Montjui'c;
què és �questa
s'haurà
Girona
per
passa
que
d'un gran edifici que blanqueja
ensà,
temps
de
nya
viatger
si
i
ha
construcció,
nova
hom
haurà
li
la
a
de
curiosi tat
la
tingut
dit
adonat,
munta­
preguntar
és l'Es­
que
cola .de Pedret.
és
Pedret
la
nents
i
el
i
muntanya
Ter,
avingudes,
havien
nenes
hi
fer
de
el
que
no
on
de
barri
un
havia
una
perill
en
posa
mai
hagut
bona
caminada
del
les
hi
el
quan
una
de
palesa
L'inici
realització
i
26
i
de
juliol
aprovada
objectius
dels
de
l'Ajuntament.
La
muntanya
defensors
Suctiet:
que
dia
juliol
8
de
indrets
sentiran
sols
de
la
va
1809,
evoquen
les cançons
a
i
A
volar,
causant
alegres
de
dels
rul'nes
les
esdevingué
baix,
per
18
i
infants
un
dels
tocar
de
descuit
mort
terrenys
i
Sant
d'un
castell
principals
resistèn­
Joan,
hi
del
o
artiller,
16 ferits.
Vdla
ciutat
l'Escola,
destrucció.
que
el
recordava
del
l' heroica
a
morts
remeiar­
defensar la
a
vèncer
preocu­
Darius Raho1a
només
ara
anomenada
torre
visions
fins
en
les
a
presentada
senyor
1653 per
de
fi
va
dels
proposició
veuen
el
Girona.
de
mariscal
,
es
francesos
dels
de
les
cim
napoleònics
dels
una
Montjui'c
conet riiit:
desferres
ha
de
Al
fou
atacs
fou
d' anar­
refereix
es
d' honor el
pel regidor republicà
1930
que
qiiestió
nens
trobava
es
al' adquisició
per
projecte
per
Montjul'c,
contra' els
cia
del
gestions
bè1.1iques.
lluites
de
les
doncs,
que
Els
deixaven
Corporació municipal
féu
i
pel
impo­
poder concórrer
a
majoria
entre
seves
escola.
cap
Pedret,
La
deficiència
de
la
inferiori tat
l'ensenyament.
d'aquesta
i
ciutat,
inclement.
era
si tuació
par-se
la
temps
necessitats de
la.
de
centre
les
en
per
•
a
situat
treballadors,
el
Aquests
Ara
l'Escola.
s' hi
/2
431
L'Escola
l'arquitecte
Giralt
Catalunya.
La
cantina.
les
pis.
tribució
dues
el
i
la
amb
Sarrià.
St.
la
i
meravellats.
donar-los
ha
muntanya
de
Santa
els
es
ciutat
i
el
prescindir
cions
�ò
i
amb
d'ésser
en
les
els
tingut
grans
com
seves
peus
La
sani­
dis­
pàrvuls.
compte,
en
pedagò­
avensos
visió impon­
la
restar
llegendes.
Cal
ferms
la
ben
però
nostra
homes
és
que
en
no
de
de
han
ha
d'ésser
Girona.
elevat,
a
contra
entre
Un
esguardar
amb
oblidats
el
de
pot
no
seves
tradi­
endavant.
els
Hem
ens
que
glòria
per
,
present
sustenta.
ens
dies
Ereticese
poble
sempre
alhora
conegut
geografia.
lluitaren
de les
que
podrà
bretxa
necessària.
mutilat.
restaran
la
de
prop
Revolució
la
terra
de
de
costat
mestre
indret
un
germanor
respectuosos
pàtria
pel
banda
la
ennobleix
avantpasats
llavor
de
"1' esguard.
heroiques.
símbol
sense
Creus.
aquesta
en
grandiosos
des
d'història i
com
admirable.
i
de l'Escola el
clos
nostres
un
bells
infants
els
gestes
la
si tuació
més
les
a
bastir-la
germanor
absolut,
innovadors.
precediren.
de
portaven
Aquesta
passat.
de
els
on
que
primer
La
a
tingut
darrers
i
biblioteca.
per
encontorns,
fins
Escola
una
l'encert
Llúcia
ha
seva
els
seus
de
sortir
dubte
L'Escola esdevé ací
i
els
adrecin
evocadora
soldats
dominen
Ter.
riu
on
la
més profitoses lliçons
tingut
al
sani taris.
completaran
adequats
sobretot
Escola
sense
les
la
els
espaisos
serveis
a
classe
Hom
nois.
i
Escola.
el
Sens
Hom
a
plantes
manuals,
nois.
a
per
d'una
a
magnífica;
serveis
i
els detalls.
d'arbres
Arreu
Daniel.
que és
base
a
per
remarcar
nova
de
panorames
tres
tots
en
Cal
de
i
noies
a
tres
treballs
de
classes
les
serà
de
departaments per
professors
alumnes
d'aquesta.
de
noies i
de
sala
Plantacions
derable
a
per
porxos molt
uns
tallers
a
100 alumnes,
ha
ha
és
capaci tat
Consta
baixos hi
figurarà
Casadesús,
i
de
projecte
segons
seva
nenes.
per
hi
pis
segon
conjunt
gics.
Des
per
cotis
a
capaç per
dels
per
als
utilitzar
escolar.
museu
150
i
nens
classes
al
taris;
de
rellotge:
poden
es
que
en
senyor
150
de
torre
una
la
municipal
alumnes:
300
.
Pedret,
millors
les
entre
t ruide
de
les
i
ha
noves
432
generacions. Està
d' història
inspirats
si
justos
la nostra
infant-
un
cont r ibuit:
han
de
encert
escaient
de
seriem
homes
la
a
in­
que,
en
grandesa
de
el
doncs,
retre,
podia
no
memòria.
més
A
dels
alguns
un
més
a
mestres
gironines -mossèn Reixach,
Vilaret,
de les aules.
semblava
mateix
honorar
comarques
d'aquell
record
Hom
cara
seva
volgut
les
a
cadascuna
a
ha
Isern,
Loperena,
noms
la
d'una fina sensibilitat
ell
vegades
la novella Escola
a
posar
home
els humils.
a
Girona
han excel.lit
Francesc
faisó
-moltes
preferència
més
tament
que més
infants
amb
i
homenatge
seus
també
estat
els
estimava
d'aquells
record
d'Ignasi Iglésias. Iglésias,
nom
l' Ajun
més
altra,
o
el
els manuals
però
xovinista;
esperi t
un
de l'Escola,
foragitem
pàtria.
Ha
el
en
foragi tèssim
en
activitat
una
bé que
molt
Balmanya
també
l ha honorat
i
educador
republicà
els
posant
-,
•••
d'aquesta
exemplar
que
fou don Eduard Benot.
La
joia per Gironà
de
han
que
un
demà.
dans
faig els
siguin
de
finestres
obertes
més
i
la
els
da,
humil
els
qual
bat
a
de la
bat
a
nova
la
Girona
-amb
campanars-,
ulls de
i
l'esperit
les
seves
obriran,
i
seves
del
cana
vegada
seves
torres
estimar
les
les
ferms
alumnes
aquests
muralles,
uns
amb
Escola,
a
de
aquests ciuta­
catalans
llum
serà
ciutadans
els
què
a
per
bons
uns
Des
motiu
un
l'Escola
dies
pocs
formaran
es
fervorosos
gironins,
de
a
de Pedret aprendran segurament
vella
seus
més
vots
República.
defensors
barri
la
el
en
és
Pedret
de
satisfacció per als Ajuntaments
D'ací
projecte.
bons
uns
l'Escola
legítima
de
treball,
de
Jo
i
el
realitzar
rusc
de
inauguració
més enllà de la ciutat benama­
als grans horitzons.
CARLES RAHOLA.
(de El Magisterio
de Girona,
v.
1207,
7 de setembre,
1933)
433
/
WLA RENOVACIO DE LES NOSTRES ESCOLESn
En
la
millors
llurs
portes
i
moral
pobles.
amb
parla
model
cap
les
a
esdevenen.
té
bo
nova
Els
l'any
xen
la
és
renovació
factor
estan
societat
a
Mai
moment.
que
obliden
no
els
tots
afinada
sensibili tat.
vegada
factor
un
dubtes.
que
ço
de
les
conserva
aquests pobles
essencial,
dir
no
per
progrés.
Ajuntaments
1931.
la
a
de
dreturerament
copsar
tradició.
la
la mateixa essència del
de
sap
capdavanters
Llur
materials.
del
realitats
les
els
a
pobles d'esperit ample.
els
a
històrica,
etapa
de
atents
civi­
material
estat
seu
tancat
dóna compte
es
deixa lloc
no
que
com
segles,
i
tuals
permanents
el
que
els
selecció,
de
cada
valors
rodar
espiri
l' hàbit
amb
innovacions.
en
moviments
veiem
El
imitar.
a
eloqüència
una
Contràriament.
oberts
prompte hom
serem
de la
i
progrés
del
vivificadores
aspectes
han
que
sol
un
demà
ahir.
que
xinès.
el
com
els
tots
en
millors
som
història
la
de
constant
�tes excepcions ben
però
ens
ha
ones
constitueixen
no
que
les
a
avui
i
anys
millorament
Hi
avui.
que
lització.
el
Globalment.
vida.
dels
transcurs
és permanent:
fet
de
el
que
amarats
han
d'aquestes
les avançades
la
regit
de la
des
ciutat
nostra
directrius que conduei­
cultura.
,
L'ensenyament
bàsica
a
es
la
emprendre
a
per
millorar
pot
després
dels
mínima
tants
negarem
mol ts
en
ofici
o
una
que
carrera-
manquen
però
aspectes.
no
del
es
està solucionat
detalls
és
qual
i
àdhuc
que
just exigir més
l'obra realitzada.
de
La
fants,
No
ciutat.
nostra
un
importància
-la
primari
nostra
sempre
per
L'Estat
i
de
té
quals cal descomptar
exigida
Resten,
ciutat
per
han
tant.
a
rebut
1500
assistir
un
l'Ajuntament
aproximat
600 que
uns
al' escola.
ensenyamen t
nens,
cens
a
les
no
La
de
arriben
mei tat
a
in­
l'edat
dels
res­
escoles Confessionals.
l'educació dels quals és
facilitar-la.
3.600
un
deure de
434
Abans
Girona
de
ciutat
Bruguera
per
a
nenes,
eren
a
l'Estat.
dues
i
les
nenes
a
per
igual
nens
dues
nens.
Com
A
Le
emprengué
A
boreu
assisteix9r:
Els
al
carrer
rat
i
tenen
dos
Pont
i
doble
Major
les
Enric
escoles
casals:
i
de
nombre
n'hi
Prat
millorat
el
nens
Girona
de
i
de
avui
nois
fins
augmentat
també
vist
amb
una
de
El
augmentats
altra
graduada
s'han millo­
Les unitàries ja existents,
se
magnífics
inauguració.
han
molts
havia
han
s' b et:
"Ignasi Iglesies"
grup
ul tra
avui,
les escoles
a
irit uit.s
els
d'aL'ans
nens
a
per
de la Rutlla.
al
ensenyament
elemental.
tots
que
mestres
locals
Els
altres
també
catorze
magnífic
el
amb
hi
regenta­
l'escola.
a
trenta-sis.
els
que
s'enfrontà amb el problema
1931
l'any
de
afirmar
pot
es
que
nenes
a
solució: l'Ajuntament d+evui. segueix l'obra.
seva
'ara
G
r eeul.t ev e
per
anteriorment.
acudir
podien
no
Grup
pertanyien
efectivitat
amb
l'ensenyança més
L'Ajuntament
i
o
q�e
indicat
mestres
la
Auguet
unitàries per
hem
ja
catorze
acudien
ciutat
escoles
donar
per
pràctica
la
rebien
no
que
els
que
no
que
confessionals.
i
més,
a
Carme
danya
de la
úniques graduades
El
insuficients.
de
Escoles
de
nacionals
escoles
vistes
totes
les
insuficients
eren
les
1931.
a
i
havia
locals.
1.500
als
eren
nens.
altres
aquests
ven,
a
Hi
l'any
de
Les
ha
creat
de
danya Carme Auguet, millorades,
el
una
Ramon
Grup
Riba.
la
nova.
Turró i el de
Els
de
serveis
nenes
recent
cantina
són dues les cantines que funcionen
noies
i
els beneficis
reben
que
d'a­
questes institucions.
més remarcable
Però el
ció
enlairada
Iglésies,
tan
construcció
a
cap
en
quem,
que
Riba,
recent
tan
L
tots
ni
qual
inauguració
nens
tot,
de
i
direm
tant
parlem
del
educatius
situació
de
dues
dues
menys
de
de
de
Girona
paraules
del
Grup Ignasi
Turró,
Ramon
millores
la
els
tinguin
del
per
Remar­
locals
una
Grup
de
portades
ciutat.
tots
fotografies,
conegut.
és la concep­
tasca
al tres
les
nenes
publiquem
per
ni
tothom;
l'estratègica
malgrat
del
de
establiments
els
No
presidida.
elegant;
els altres
que
avinent.
Ja
admirat
únicament,
fan
l'ha
que
d'aquesta
escola
Prat
de
ésser
de
435
Situat.
de
la
ciutat.
sobrat
que
magníficament.
rodejat
l'esbarjo
a
per
les millors escoles
es
for jar
pot
d'arbres
de
bosc.
les
Allí.
de
ple
el
més sanitosos
llocs
amb
sol.
és
alumnes.
amb
femenina
joventut
una
de
i
dels
un
en
espai
comparable
de
contacte
a
la Natura.
optimista,
alegra.
més
segura
de si mateixa.
Els
1931
han
resol t
esforços,
i
el
fat.
flama
la
batlles
i
homes
de
joia
constatem
és gegantina.
de
progrés
primari.
ha
L'esperit
presidi t
Girona
regidors.
Avui
Nosaltres
desitgem
pot
sense
l'obra
que
l'any
regatejar
continua.
de renovació
l'actuació
afirmar:
de
des
municipal
govern
educatiu
problema
amb
avui
realitzada
tasca
ahir"
nostres
ha
dels
La
triom­
nostres
"Son millors
que
•
que
aquesta
acció.
ben
continui.
(de L'Autonomista, 19
de gener.
1935)
plausible.
436
"L'ALCADIA l LA SUBSTITUCIO DE L'ENSENYAMENT
DONAT PER LES CONGREGACIONS RELIGIOSES"
República,
La
com
a
d'honor,
compromís
a
els
tots
infants
d'ençà
tenia,
edat
en
que
la
facilitar
de
el
de
gratuit
ensenyament
rebre' 1
de
proclamació,
seva
hi
hagi
el
en
seu
territori.
L'orientació donada
blica
laic
les
el
Espanyola
religioses
serà
per
prestat
l'ensenyament
l'Estat
esmentat
impulsà
co1.1aborar
ment
a
la
de
gran
de
tasca
fos
substituir
a
No
nacionals.
L'Estat,
però
pri vava
únicament que aquest ensenya­
el
religioses.
mínim
les
escoles
escala
la
i
creació
de
a
la
congregacionistes,
construcció
esperonà
espanyol
possible
temps
els
noves
Ajuntaments
centres
nous
de
d'ensenya­
primari.
tot
el
que
no
les
escoles
seguir
interès
seu
quedés
esforços
limitacions
les
ble
despeses
nous
centres
Una
municipals pel
de
ciutat
la
tota
realment
l'anterior
contra
a
en
republicans
Ajuntaments
resoldre
en
mereixessin
tant
regatejaren
els
Girona,
A
de
en
territori
el
tot
en
en
l'ensenyament
de
República
escoles
d'arribar
tal
laic.
s'obligava
fos exercit per les congregacions
substi tució
a
sino
Repú­
l'ensenyament;
caràcter
amb
escoles
per
l'ensenyament privat,
Per
la
l'Estat
la
vigent declara que
exercir
podran
no
a
gratui't l'ensenyament
de
Consti tució
la
moment
primer
constitucional,
article
mateix
ment
de
Congregacions
qual
pel
26
del
més
a
que
l'article
així
i
volgué
des
com
de
cap
el
problema
infant
un
el
nom
l'actual
mena,
d�una situació
l'envergadura
que
de
han
escolar
posat
en
escola
sense
Per això
tals.
forma
i
acon­
corporació municipal
malgrat
haver
econòmica
no
pressuposa
de
gens
que
no
11ui tar
favora­
l'establiment
d'ensenyament primari.
ullada
que
a
les
afecten
a
xifres
Cultura,
globals
dóna
ja
dels
idea
pressupostos
de
l'orien-
437
tació
adoptada
en
aquest
pels Ajuntaments
aspecte
republicans
de la nostra ciutat.
L'any
l'antic
va
cions,
les
de
Pis
de
despeses
primari
ment
el
essent
actuà
que
especials
17
l'Ajuntament
total
pressupost
era
de
l'actualitat
d' ensenya­
serveis
susdi ts
36
mestres
i
d'Instrucció
Pública
de
amb
Pis,
dedica­
etc.)
En
mestresses.
els
en
75.000
a
pugen
i
mestres
de
apart subven­
superiors,
o
dintre
l'Ajuntament
que
l'ensenyament primari (deixant
amb
anuals,
Ajuntament
la xifra total
escoles
beques,
25.000
darrer
règim monàrquic,
atencions
a
1930,
mestresses,
164.967,65
pessetes.
Les
de
ha
professors,
creixent
l'any
han
amb
un
que
hi
Turró
cost
per
de
aportà l'Estat,
amb
39.480 aportades per l'Estat,
A rrés
procedit des re l'any 1930 alçà
i
Sisó, élI1b
un
llar
i
de
per
l10gtETS
ací
tots
que
el
nuarà
ho
els
l'Ajuntament,
proporcionant,
accés i
lloc
a
Amb
téllErlt
ptxxorcicoa
altre fH1S i nenes,
les
a
els
tots
als
cantines
el
de
grups
Montjuich,
més
PLs
el
59.220
Ramon
Grup
l'Ajuntament,
més
de 173.358 Pis.
Prat de la Riba i
compliment del
en
fet
ha
amb
l'esforç
en
de
total
Major, Grup
seiEnts:
Grup
Botet
dels 3.840 que
a
els
tots
l'Ajuntament.
esforços
els
que
infants
infants
deure
de
vet­
En
endavant,
calguin,
quals
de
infants
les
quals
conti­
assegurant
pares
ho demanin
classes
modestes
escolars.
municipal
fIOIE!I1t
seu
puguin rebre ensenyament adequat
gratuItament
més,
a
total,i
en
grans
irezsl Jecià de les escoles
la
infants
desitgen,
l'ensenyament gratuIt
i
230.928
de
un
nous
muntanya
part
per
sia
dos
anuals per edificis, de 9.980 pessetes.
que
proporcionar-lo
pares així
a
Escola del Pau:
total de
Fins
Pis
o
ritme
ccnstrucció dels susdi ts grups, els AjuntanaJ.ts han
re la
Escola de &nt Martí,
la
a
289.878
133.878
de
cost
un
de
l'Ajuntament
sien
o
el
Ajuntaments republicans de Gi­
els
Iglesies
part
en
nombre
fets:
construcció
la
a
d'Ignasi
el
escolars,
ençà
instal.lació
seva
següents
1930
procedit
la
del
aquest augment
que suposa
duta
estat
palesen els
que
De
rona
escoles
noves
que
queda
txeseu: ensenyarent
a
ressenyat
gratuIt
Girona reoei ensalyanalt.
a
l' Ajun­
1.458 infants,
438
Al' Escola
sosté
que
d'ambdós
la
les
de familia
puguin
no
troben
es
Ajuntaments
mutuals
els
sostenen
que
duta
organitzat pel
hi
primari
Així
els
privat,
dintre el
actuant
família
fou
escoles
tes
Mutues
en
la
dintre
duta
idea
del
de
marc
les
les
a
nombre
en
els
quals.
abolides
els
que
Governs
consti tucional
verificaven
la
religioses
qual
decidissin
de
els
d'assegurar
la
als
la
pares
de
amb
els
matrícula
Així
família
de
a
escolar
de
els
de
L
la
pares
el
pares
càrrec
però
a
escoles
mutuals
pares
que
benefici
dret
nous
la
família
congregacions
dobre
d'un
abans
precepte
de
dels
el
l'exercici
oficials
congraga­
molt
ja
les
absorvir
col.legis
s'obtenia
les
de
a
per
pràctica
nou
senyalant-lo-hi
organismes
permet,
vigents.
així
L
escoles
excl uss i vament
fills.
seus
República
lleis
entre
ensenyament
les escoles
a
susdi ta,
les
prohibi t
quals quedaren adscri­
la
a
l'establiment
Constitució
col.laborar
absorvir
va
portar
de
personal
l'agrupació
Constitució.
substi tució
substitució
sosteniment
reconeix
la
mitjançant
porten
la
per
República,
sorgí
per
suficient
la matrícula escolar que concorria abans
cionistes,
pels
tasca.
restava
de la
tjançant
associacions
particulars
llei
subsituir-lo
de
mi
fet
per
religioses,
fonamental
terme
a
o
la
de
congregacions
la llei
que
sempre
substi tució
de
família
de
pares
les
per
aquest
fills.
seus
imperi
per
que
on,
ha
la
ha
família,
de
pares
hi
en
l'esforç
a
compte escoles privades,
seu
titolat,reben ensenyament els
l'ensenyament
pares
no
Les necessitats
l'ensenyament
pels
Girona.
a
puix que paralel
terme
a
sortosament,
l'escola.
a
anar
de
pro
i
ús del dret que els concedeix la Constitució de la
han
Social
Ateneu
110.
tat
ateses,
en
meritíssima,
en
també
ensenyament 2.035 infants.
l' actuali
En
de
Ensenyament
infants,
l'entitat
sosté
que
col.legis
nous
reben
infants que
Escoles
concorren
Als
hi
237
assisteixen
hi
i
sexes.
democràtic n'hi
i
d'Assistència
Casa
la
Generalitat,
A
ordre
de
que
deures,
tasca
de
els
i
re­
congregacionistes
439
el
en
moment
prescripcions constitucionals
les
De
ha
a
fet
fet,
fins
Ajuntaments
això
que
el
problema
que
congre­
esforços fets pels
als
amb
moment
ritme
un
ofi­
l'ensenyament
de
tats
família
de
pares
la
en
forma
que
acudia
a
les
escoles
congrega­
quants
in­
família,
de
pares
matrícula
la
les
congregacions
volgut
aquilatar el
dirigien
que
a
escreix
amb
re-absorvi t
de
l'ajuntament
com
cabuda
els
i
gratuit
ensenyament
han
donar
a
per
tant
en
ha
no
l'ensenyament
de
resol ta,
suficients
l'Alcaldia
actual
moment
substitució
la
a
banda,
seva
escolar
possibili
dels
en
mitjans
desitgin
la
per
les
el
l'ensenyament
cada
a
gratui t
ensenyament
demanin,
gràcies
augmentar
qüestió ja
puix és
amb
fants
sabut
esforç per
cionista,
compta
han
accelerat
Per
cap
ho
pares
-bo
l'Ajuntament
descrita.
quedat
fer
dóna
com
endavant-
Girona
a
al' aportació
i
cial,
existeix
que
ventablement
quals
complir
a
la matèria.
en
donant
en
disposés
es
l'Estat la substitució de
a
no
i
farà
ho
infants
representa per
gacionista
doncs
i
ara
els
tots
ha
l'Estat
de que
arribat-
-ara
religioses.
Això
benefici
que
l'actuació
en
pro
si
els
escola
ara
la
fants
de
els
tit
que
que
de
ens
l
família
de
infants
això
es
i
trobarien
unes
vint
anuals
curts-
les
municipal
d'Instrucció
anual
414.967
�.-
del
anys-
d' amortizació,
despeses
el
es
que
de
ja
en
que
veure
que
tinguessin
les
51
escoles
podés
se'n
mestres
de
emprès­
un
un
pagar
al' Ajuntament
edificis,
personal
pessetes
i
corresponents
atendre amb
hauria
d'in­
nombre
el
necessi taria
250.000
quals
vista
família
de
pares
compte
reportaria
mestres,
la
fet
en
cas,
moment
pessetes
a
actual
moment
col.legis congregacionistes,
tenint
d'instal.lar
hauria
durant
quedaríem
de
en
sal ta
als
el.
en
dels
i
haguessin
no
acudien
que
ha
representa
Ajuntament
l'ensenyament.
1.500.000
interessos
etc.
dels
-suposant que de
cent,
per
ciutat
Corporació municipal,
mestresses
cosa
la
a
per
constant
pares
l'Alcaldia
obstant,
no
-i
tant
entre
auxiliar
possiblement
afegides al' actual pressupost
Pública,
descomptant
representarien
la
un
participació
pressupost
que
hauria
440
l'Estat
tenir-hi
de
s'elevarien
les
ni
fet el
la
ciutat
Girona
seus
deures,
dels
pares
del
nostre
de
tenir
les
dintre
poble. Catalunya,
també
dret
el
tal
i
prescripcions
família,
de
que
concordar
poden
es
creu
l'Ajuntament
harmonitzar
i
la
cul tura
i
els
llibertat
la
liberal
i
clàssica de llibertat,
d'ordenar
de
qüestió
la
democràtic
senti t
terra
qual
ciutat.
perfectament
consti tucionals
del
la
a
representaria
presenta
es
com
i
de la
i
despeses
potencialitat econò­
la
ni
les
quanti tat
pessetes-
d'arribar,
permeten
no
L'Alcaldia
a
de
l'Ajuntament
econòmic de
desastre
l'aportació d'aquest
amb
milions
de
possibilitats
de
mica
dos
un
a
puix
hauria
l'ensenyament:
-
al' Estatut,
manca
aquesta
i
als
poble,
part
depèn
de
centres
de
catalans
ha
de
de
reconeixement
persona1i tat
essencialíssima,
la
que
els
cul tura.
reivindicar
(de
la
Diari
de
el
infants
La
puix
que
rebin
General i tat,
traspàs
Girona,
dels
28 de
a
la
de
Catalunya,
formació
l'escola
ajudada
serveis
dels
primària
pel
nostre
d'ensenyament.
maig, 1936)
441
"L'ENSENYAMENT A GIRONA"
pública
L'Alcaldia de Girona ha fet
substitució
la
Com
religioses.
i
fa
preàmbul
a
l'orientació donada
gratuIt
donat
l'ensenyament
de
obligatori
congregacions
el
senyor
Tomàs
l'ensenyament
laic,
remarcar
en
esmentades
les
a
negant
les
per
República
la
per
respecte
nota
una
congregacions
religioses l'exercici d'aquesta acció.
A
tot
el
que
no
les
quedés
classes
com
nous
ullada
pel
municipals
nostra
•••
)
a
aquest
en
règim
corporació
no
i
que
això
municipal,
de
lluitar
gens
favora­
haver
l'establiment
dels
globals
dóna
cultura,
a
aspecte
darrer
1930,
la
monàrquic,
de
atencions
pressupostos
idea
la
Ajuntament
pels
de l'o­
republicans
beques,
25. 000
pessetes
Ajuntament
xifra
total
especials
amb
anuals,
o
està
dintre
17
mestres
l'ajuntament
d'ensenyament primari
a
pugen
essent
el
etc.)
75.000
en
subven­
era
de
mestresses.
En
els susdits serveis
pessetes,
total
pressupost
i
de
l'Ajuntament
que
superiors,
l'actualitat les despeses de
mestresses,
que
l'ensenyament primari (deixant apart
escoles
cions,
i
forma
ciutat.
L'any
l'antic
de
Per
de tals
pressuposa
que
posat
escola
sense
malgrat
tipus,
xifres
les
a
afecta
que
rientació adoptada
de la
nom
han
d'ensenyament primari.
centres
Una
el
l'actual
l'envergadura
de
infant
un
d'una situació econòmica
limitacions
despeses
a
cap
escolar
problema
realment
regatejaren esforços de
ble
el
ciutat
l'antic
tant
les
(
la
mereixessin
contre
de
resoldre
en
tota
en
Ajuntaments .republicans
els
-diu-
interès
seu
aconseguir,
no
Girona
amb
36
mestres
d'Instrucció Pública
de 164.967,65 pessetes.
Les
de professors,
noves
ha
escoles
estat
duta
que suposa
la
seva
aquest augrrent
intal.lació
en
el
del
nombre
ritme
442
creixent
l'any
De
Girona
han
amb
més
i
59.220
el
o
sia
Turró
amb
més
A
de
de
més
Pont
Major,
de
total
Grup
o
nous
de
Montjuic,
230.708
siguin
289.928
de
centres
grans
de
39.480
pessetes
total
en
133.878
aportades
de
Prat
dels
pessetes
l'Estat,
per
Escola
Riba
la
infan t:s
el
en
entre
,
moment
i
nens
susdi ts
ençà
1930
l'any
de
l'esforç municipal
proporciona
1.458
muntanya
instaura­
Escola
Sisó,
i
present
amb
un
3.840
l'Ajunta­
gratui ta
ensenyança
dels
nenes,
del
9.930 pessetes.
de
queda ressenyat,
que
els
grups,
la
a
Botet
Grup
i
.
Martí,
Sant
de
lloguers anuals: per edificis,
Amb
ment
la
construcció
la
següents:
escoles
les
dos
pressupost
un
Ajuntaments han procedit des
ció
de
de 173.358 pessetes.
total
un
l'Estat,
l'Ajuntament,
de
part
per
Ramon
grup
a
de
republicans
Ajuntaments
l'Ajuntament
de
aportà
hi
que
els
Iglèsies,
part
per
fets:
construcció
la
a
d'Ignasi
pressupost
un
ençà
1930
procedit
el
escolars,
següents
els
palesen
que
que
a
Girona
a
reben ensenyament.
Al' escola
que
sosté
d'ambdós
237
assisteixen
hi
Generalitat,
la
d'Assistència
Casa
la
de
i
Ensenyament
també
infants,
sexes.
escoles
les
A
Democràtic n'hi
Als
Social
Ateneu
110.
concoren
mutuals
col.legis
nous
l'entitat
sosté
que
els
sostenen
que
pares
família reben ensenyament 2.035 infants.
de
Fins ací
tar
que
com
a
cions
els
res
a
dir:
col.legis mutuals,
nou
per t icul
ha
hi
no
ers
religioses
però
,
que
d'abans
de
les
solament
legalment,
fet
són
les
són
considerats
mateixes
exerceixen
que
hem de manifes­
congrega­
l'apostolat
de
l'ensenyament.
Els
religiosos
hàbi ts
religiosos
al'llar
el
són
i
els
convent
i
mestresses
local
titulars
de
sexes
Ara,
ensenyaven.
del
religiosos
d'ambdós
abans
posada
una
que serveix d'escola,
sempre,
i
particulars.
en
l'al
tre
són
vestien
paret
en
un
els
els
per
a
recinte
mestres
443
En
de
de
més
les
digui
ments
hi
els
ha
però
Girona.
que
avui
a
no
doncs.
edificis
amb
la
l'Estat
expropiar
religiós
son
propietat
transformació.
pertanyen
que
els
bé.
fent
de
des
Ara
un
amb
el
van
a
a
econòmics
tjans
l'ensenyament
de
absolut.
realitat.
proclamació
d'anar
ha
la
de
això
continuant
que
escoles
República:
Crear
les
Comissió
la
Cul tura
portarà
d'un
ràpidament.
al
Ramon
de
pis
Grup
l'escola de la senyora Auguet del
anomenades
fent
de vuit graus
Les
mútues,
nosaltres.
a
la
més
assistir-hi
podran
qual
venim
substi tució
impossible
L'Ajuntament
mateix
construcció.
altre
mi
donin
edificis.
aixecar
la
la
la
un
religioses.
congregacions
no
llei
una
els establi­
particulars
a
eren
la
edificis.
promulgui
es
no
com
Generali tat
la
o
Aquesta és
ve
abans
que
fulminantment és
Ara
mentre
consideraran
es
d'ensenyament
mentre
per
ho
l'altre
en
les Mútues.
que
i
i
religiosos
,
més.
a
congregacions.
A
i
de
vestits
van
seglars.
A
a
lloc
un
a
a
per
barriada de
coses
s' han
de
de
més
la
a
carrer
de
cap
Turró
i
d'Eiximenis.
alumnes
dues-centes
més
a
treballar.
que
com
construcció d'un Grup Escolar
la Rutlla.
fer
com
es
poden
volen.
(de L'Autonomista. 30
de
maig, 1936)
i
no
com
es
444
"EL PLE D'AHIR"
substitució de
La
Con­
l'ensenyament
gregacionista.
El
la
que
creació
així
de
dues
projecte
El senyor Raho1a
crear-les
i
li
fa
la
que
hi
veure
ha
interès per
cionar
en
propi
preferit
Li
Comissió
la
per
a
S'extén
en
que
es
que
al
portar-ho
Govern està
tats,
amb
presa
Ple,
disposada
àmplies
són,
l'Ajuntament
i
prendre
el
feu
malgrat
consideracions
els
la
qüestió
la
no
i
diu
al
Pla.
dient-li
fun­
a
requeriment
la
quel.
existència
a
i
la
Girona
no
hauria
creu
que
cosa
hi
la
que
havia
de
temps
Comissió
esmen­
mitjans
d'ensenyament
de
vulgui.
es
els acords
manca
la
sobretot
que,
sempre que
justificant
donada
obligats,
ell
que
acords,
els
discutir-ho al Ple
a
comencin
refereix als acords presos
es
l'Alcalde,
podia
fins
tothom
de
part
per
escoles
noves
l'acord
prendre
que
congregacionista
contesta
Govern
de
a
Tomàs
senyor
relació amb l'afer de la substitu-
en
s'hagués portat
que
El
manera.
diu
Raho1a
senyor
proposta corresponent
escolar.
curs
nou
l'ensenyament
de
amb
el
dues
les
que
i
contesta
podria prendre l'acord
es
d'esperar
punt
a
Comissió de Govern
la
ció
a
començar
El
per
projecte
d'ara
veurà la
es
conveniència
el
estigui
al Ple la
de
l'acoplament
acabat
hagin
casa
des
ja
que
després ja
de
la
portarà
es
creu
de
li
l'Alcaldia
i
l'afer
troba
es
com
pregunta
escoles,
noves
tècnics
els
que
de dades del
Raho1a
senyor
de
congrega­
cionista.
El
no
ha
esgotat
ensenyament
mateixos
Raho1a
senyor
tots
els
religiós,
mi
insisteix
tjans
puix
ell
per
creu
co1.1egis religiosos d'abans.
a
dient
veure
que
que
si
les
l'Ajuntament
existeix
mútues
són
o
no
els
445
El
substitució
la
com,
tot
en
tència
i
senyor
com
ha
acords
cap
cosa
què
el
senyor
Raho1a
no
preten
i
per
pertinents
ultra
No
creure
Inspecció
la
ha
i
Camps
entrar
això
Arbo i:x
vol
no
pr et.eti
produir
missió
la
que
de
les
com
oposicions
han
en
vingut
entén
rii st:e
ha
de
mi
mesura
arribarà
la
un
pren
aquesta
en
que
a
la
que
és
un
Bonmatí
la
paraula
puix ja és ben
qüestió.
existís-
per
vagin
de
la
fixar
la
de
mi
l'ordre
en
mútues
les
puix
Entén
però
la
només
a
escoles
noves
de
minoria
de
de
la
cas
Lliga
la minoria
diu.
tota
Lliga
idea
Catalana
rea1i tat.
Creu
Girona,
anar
de
congregacionista
tjans
temps.
poc
fet.
apart,
el
la
llarg plaç.
criteri
en
són
professorat
en
a
un
posició
ónicament
l'ensenyament
manca
el
deixant
fixant-nos
consti
com
de
creant
de
nom
coneguda
examinant
impossible.
substi tució
i
a
debat.
es
que
en
per
no
com
també
que la substitució serà
senyor
si.
tot
que
insuperables
resoldre
a
Ajuntament
a
conseqüència
demana
manera
manca
problema
correspon
cap
fer la substitució
a
per
per
l'ensenyament congregacio­
de
la
fons.
Consti tució.
dificultats
i
és
no
congregacionista.
la
a
per
veritable
els
i
moment
qüestió
doctrinal,
és
l'Estat
El
sobre
burla
suficient
que
la
sobre
prengués
sobre
d'Esquerra
la minoria
econòmics
tjans
creu
que
Catalana.
una
-L
palesar.
l'ensenyament
actualment,
nombre
en
això
Per
estat
de
moral.
la substitució
hi
,
manca
laic
a
l'ordre
de
substi tuir
a
ha
que
que per
i
discrepància
sino
legal.
ha
que
Sobre
fiscalitzadora
debats.
treure
podrien
en
no
,
.
prec
qiiestió,
cas
a
no
m�ss�o
grans
promoure
que
però.
Si
la
acta-
és
veritable
la
que
no
saben
ja
ara,
favorable.
en
creuen
el
qui
tot
investigadora
deure.
seu
la
debat
un
compe­
parlar.
a
en
.
l'Ajuntament,
de
veure
ensenya­
que
Ple el
puix
de
el
diu
fons
el
o
fa
és
amb
obligat
discutir
diu.
,
li
primer
i
,
el
en
creu
es
de
sobre
decret
no
complert
Comissió de Govern
la
i1ega1.
investigadora,
de
Intervé
d'ésser
els
sino
del
lectura
congregacionista
l'Ajuntament
tant
esdevingut,
havia
la
funció
aquesta
per
que
del
si
cas,
amb
l'ensenyament
de
l'Ajuntament
de
ment,
Tomàs,
senyor
econòmics
-en
que
el
cas
impedeix
446
fer front
El
i
és ja
pressupost
és
els
ha
la
idea
fal ta
raó
l'Estat,
fer-la
els
pares
els
ofereix
corresponent
la
llei.
en
ho
els
Altres
medicina,
nals
els
no
els
i
pot privar
que
pri var
pot
burles
el
que
hi
i
no
tolera
ha
de
condicions
portaran
i
els
l'ensenyament privat
ha
com
els
seus
fills:
supleix,
de
Girona,
les congre­
convents
cap
potser
burla
4 de juny,
seran
mentrestant
amb
escreix,
1936)
de
això
curanderisme
tuació de l'Estat.
(de Diari
que
contribució
hàbits i
tant,
el
coses,
legal
és posar les escoles
llavors,
que
a
dels
per
de
car­
l'ensenyament
la
pagant
separat
l'Estat
fer-se
marge
unicament
sino
hi
quedarien al
el
professors s'han despullat
veri tab1es
pares
tar
i
S' han
conjunt.
en
és possible
no
prohibeix
títol
el
de
escoles
Davant l'estat
no
que
fills
llurs
les
tasca
Girona,
d' aprofi
vulguin dedicar-s'hi,
religioses
escoles,
havien
posseint
que
bé, aquesta
a
ací
i
ensenyament,
seu
a
li
però
,
difícil i els pressupos­
dia més
2.000 infants.
de
Constitució,
la
portarien
així,
fes
es
família
de
individus
ningú
Si
més
escola
sense
les
els
Ara
el
amb
ja
assolís posar
enviaven
que
darrers
escoles
l'Estat
Si
pares
cada
crescuts.
decret.
per
gacions
mol ts
els
necessària,
tura
suficient
quantitat
en
vida és
la
doncs,
rer,
als
qüestió.
la
congregacionistes
familiars més
tos
de
nus
gratultat,
la
de
al' al
posar-se
Durant
noves
mol t
Per part
més.
fer
congregec ion iet:e
l'ensenyament
mol t
el
creant
d'anys
millorat
ha
pot
no
mateixa.
esforços
grans
condicions i
escoles
la
de
és la
situació
desplaçar
està
que
bones
per
de
encara
entén
en
també
fet
ja
ara
altres.
i
dèficit
un
L'Ajuntament
impossible.
la
diu,
material
edificis,
s'arrastra
crescut,
d'enseny�ment però
l'Estat,
anys,
de mestres,
molt
totalment
cosa
serveis
de
a
les despeses
a
a
en
nacio­
mol ts
no
es
l'ac­
447
RA L'OPlNlO POBLlCA"
Es
la
casa-habitació
de
retràs
als
constant
al' estat
arribar
efectiu
bentar-ho
mesura
gués
actual
en
després
4,
ocupen,
el
-al
Dalmau
qual
I,
gratuites.
la
del
el
radi
són
magnífica
I
No
deure
de les
les
en
anem
és
de
ens
heu
vegades
donat
posàrem
perquè
Generalitat
agra Tm
cor
de
el
pren­
els
alcalde,
certes
el
Bonamtí, seguint
demostrà
persones
sèrie d'afir­
una
senyor
ens
d'estar
moral
desvetllaments
seus
llençà
que,
dijous,
conseller
pregunta del
una
naciona1-,
el
celebrat
una
cosa:
on
pels càrrecs
que
d'allò
que
assabentades
obligacions llurs.
afirmacions
del
falses.
I
Tomàs -absOlutament
senyor
les
totes
afirmacions
-també compreses glob1ament- revelen
una
del
ignoràn­
aquest aspecte.
a
demostrar-ho.
cert,
la Comissaria de la
tud
de
rodonament
senyor Bonmatí
a
continuació,
a
última
aquesta
persistia,
municipal
contestant
senyor
ignorància
tenen
Ple
l'escola
de
però,
assa­
a
creiés oportunes.
el
en
l'Ajuntament
demandes
deute
de la
la
present any.
Essent,
el
que
fins
de
mestres
veiérem obligats
ens
Comissari
Tomàs,
senyor
dins el
totes-,
a
puix
bé;
Totes
cia
contret,
d'una
ençà,
1934
als
deuen
es
paga
anòmala,
donant,
anat
del
múltiples
de
pública.
del
coneixement
petjades
arriba
cau
deute
insuficient,
interessos
macions
les
el
les determinacions que
senyor
pels
què
en
no
situació
s'ha
l'octubre
de
Girona
de
aquesta
pagament,
des
l'opinió
a
Ara
dia
I
les mensualitats corresponents al
feia
fet
el
en
Veient que
no
l'Ajuntament
que
mestres.
ininterrompuda,
manera
ciutat
sabuda
cosa
hem
senyor
Tomàs,
Generalitat
vingut
a
abans que
par lar
la mateixa resposta:
nosal tres
que
"No
amb
hi
a
anat
l'Alcaldia. Multi­
vós.
ha
hàgim
I
al tres
cabals".
tantes
448
un
dia
vàreu negar
us
era
ens
digué
n'hauria
el
els
que
els
i
què
Per
el
I
d'una
lectura
30
dia
als
de
maig
als
que
import
de
hagi
juntament
fent
civils
nosaltres.
mesos,
una
perquè
i
no
-i
concessió
està
per
a
al
res
a
Botimeti i
senyor
dissabte
del
governació
conseguent al Sr. Comissari­
què
a
efectiu
facin
el
mestres.
amb
quines proporcions-
accedit
concessió,
ni
inexacte
,és
de la
ministre
paraules
tingui
"Gaceta"
la
morosos
legislat
anys
com
entre
comparança
"no
tat
recomanem
-per
hagi
La
d'atenció
perquè
casa-habi tació
la
pagar
la
tesi
qual el
la
en
erroni
trimestres.
per
(hi
que aquests
de les primeres
Generali
inserida
Ajuntaments
és
També
des
Nosaltres
Ordre
governadors
commini
mes­
comparació
una
ignoreu
no
féieu
no
la
de
qi.iestió".
la
amb
de
i
incorrecte
establir
Vós
aquesta
sentem
Comissari
senyor
perquè
municipals?
els funcionaris
i
ésser
mereixedors
tan
pagament de la �habitació als
per
al­
senyor
ciutadans
de
Tomàs,
mestres.
honorables
despistar.
va
ordena
més
Però
-segons
al' Alcaldia,
diu
en
senyor
i
d'altres.
mestres
passat,
que
parlar.
del
mandat
dignitat
Bonmatí
sarcàstic,
funcionaris
veure
la
avinent
negativa
aquesta
tornat
Quant al senyor Bonmatí.
es
férem
lamentables).
industrials
qualsevulla
hem
no
nostra
senyor
ben
Es
els
la
resentit
confusions
són
L
que
funcionari
un
voliem
qui
"d'un
filla
era
d'aleshores
D'això
entre
amb
ell,
a
li
insistència,
impossible.
era
enviàreu
ens
fins
venint
•
tres.
ha
i
amb
amb
no
funcionari-
Des
se
i
això
que
l'esmentat
calde"
vós,
amb
que
rebre'ns,
a
Nosal tres,
l'Ajuntament.
de
continuàrem
però,
ella,
Malgrat
que
per
el
L
anualment.
tot
cas,
pagament
trimestres.
l' A­
mol t
el
seu
l' hem
fet
abonar-nos
a
en
que
s' ha
Aquesta
de
fer
"Gaceta",
senyor Bonamtí!
Per
No
caldia.
consegüent:
és
cert
que
els
mestres
no
hagin
anat
al' Al-
449
persones alienes
a
senyors
de
l'afer.
sigui obligatori pagar per
Ni
que
l'Ajuntament
de
axioma,
Tomàs i
intervenció
la
demanat
que
d'un
exigien el
hagin
que
Ni
Entremig
certesa
és
ho
Tampoc
tanta
ens
hagi
fet
veri tat:
concessió.
cap
inexacti tud
aquesta
anualitats.
sobresurt,
en
les
que
amb
acusacions
la
dels
Bonmatí són falses.
Això
-i
bon
nom
només
del
això-
Magisteri
és
i
el
que
volíem
de l'escola
demostrar.
Ho
nacional.
Didac Tarradell,
per la Federació
de Treballadors de
l'Ensenyança.
S.Tibau,per l'As­
sociació de Mes­
tres
Nacionals del
Partit de
Girona.
Sixte Vilà, per l'As
sociació Provincial
de Mestres
comarques
(de L'Autonomista, 6
de
juny
de
1936)
de les
gironines.
450
"LLENGUA l HISTORIA"
(Editorial)
Es
a
la
de
El
fet
públic
ment
hagi
restat
sols
amb
la
mereix
la
el
en
en
posar
com
migrades posicions
de
conquista
verb
un
el
en
marxa
el
com
i
honors
els
de
nostre
tan
l'ensenya­
mans
en
els
avantatges
a1cúrnia
gloriosa
nostra
que fineixi
croada
una
la
organi tzar
a
per
no
guerra,
ocupa
que
tots
de
peu
que
dintre
història universal de la cultura.
referent
la
a
ment,
si
poble
tingui
taurar
ria,
volem
la
que
la
tota
qual
món
ahir
vingut
al
pobles
cul tes
la
història
ha
la
abans que
formació
tot
mètode
la
que
el
tot
per
consciència de la personalitat del
nostre
la
de
al
catalans
els
i
mateix
de
és
Catalunya
sentiment de la
tindríem
la
consolidació
els individus
històira
de
davant
trobar-nos
serà
i
sempre
Per
llur
país
i
a
res­
histò­
d'haver
dels
altres
Aquest
sentiment
dels
fonaments
un
tal
d'aquest
aprenguin
nostra
sensació
la
a
d'altres
gloriosa
indocumentats.
pobres
estat
necessàries per
intensitat
i
força
i
d'un
acompanyat
més vius de la personalitat d'un poble.
però,
tenim
senti­
uns
com
catalans
altre
d'ésser
ha
concretament
el
els
que
creador
l'esperit
sense
vi tal
llengua
temps. Ens referim
amb
en
encara
ans
més propici
moment
tots
L'interès
de
així-
les
oficial,
al tres
els catalans conscients
-diguem-ho
terreny
les
totes
consti tuciona1
tots
a
instrument
a
l'esfera de
a
precepte
obliga
com
de
mai
defensar
a
per
llengua
i
ferms
seguir
concernent
per
ens
escoles i
nostres
el
vehicle insusb­
a
com
l'ensenyament
en
tot
que
exclusives de l'Estat,
a
les
a
indispensable
matèries.
d'ensenyament privilegia­
matèria
a
com
oficialment
catalana
llengua
privilegiades, i, segonament,
titui"b1e d'ensenyament
pedagògic
la
veure
primerament,
les
entre
Catalunya obtingui satisfacció completa
que
aspiració
seva
reconeguda,
da
precís
de
fer
possible,
sentiment,
conèixer,
aprenguin
a
i
cal
estudii'n
admirar
i
451
i
dels
dols,
seus
pàtria
llur
estimar
L'avantatge
és que
no
vives
a
les
glòries
seves
i
puixança
dels
dels
i
moments
seus
museus,
les
que
et.c
dels
;
ofereixen
,
llibres,
d'una
aprendre
tradició
la
des
amb
una
indrets
clarament
ses
i
ció
intul"ti va
de
les
catalans
amb
fos
llur
sentiria
deures
més
completa
immensa
autèntic
fins
al
de
Diari
com
majoria
la
grau
i els ideals del
(de
Pàtria.
la
tota
als
i
El
pàtria
fide1i tat
els mèto­
figuren
a
aquells
mena
dia
de les
joves
en
què
nosa1 tres
estaríem
màxima
7
episodis
escoles,
desi
tan
perenne,
intensitat
de setembre,
grande­
aquesta educa­
tjaríem,
els
compenetrats
que
en
més fervent patriotisme.
de Girona,
més
espectacles puguin parlar
Catalunya
de
i
que entre
nostres
de
llurs
i
als infants
de la
tan
les
excursions
pedres
viva
gràcies
l'esperi t
poble
els
en
i
llurs
poble. Cal
a
pàgines
permanent de la
devoció
la
va
seu
ep l icet s
freqüència
amb
més
són
que
major
que
del
espiritual
pedagògics
intul"ti
manera
costums,
fàcilment
evocar
l'esperit
personatges representatius de
Paisatges,
ciutadans
als
poden
on
la història
de
l'ensenyament
ofereix
que
pot ésser apresa als llibres.
sols
tradicions,
i
de
moments
seus
de
depressió.
de
i
través
al
1935)
el
nostre
tot
moment
452
"LA LLENGUA l L'ESCOLA"
(F.Grau
L'infant
esdevenidor
haurà
Ell
d'emprendre
els
tots
lluita
cal,
a
de
l'Estat.
bé
prou
S' ha
la
Pares
l'infant,
de
perquè
pares
�s
així?
fet
amb
en
semblants.
necessari
el
de
la
gràcies
Avui,
era
la
iniciativa
fa
la
privada
que
representa
que
cal
suplia
encara
tanta
supleixi
que
monarquia
les
defi­
que
sigui
deficiència.
l'ensenyament
a
encara,
per veure's més favori­
privada
referència
fa
era
de
característiques
les
i
República,
la
malgrat
d'elles és la
no
temps
de
una
representava,
regla general,
a
el
durant
que
Catalunya
si
iniciativa
una
seus
deure.
seu
triomfar
l'esdevenidor
de
faci
l'analfabetisme
I
excepció
ciències.
la
sap
de
flagell
sinó
als
aquells
que
nostra?
casa
el
da,
el
complir
i
mateix
que
l'equipin
passos
què pugui
a
per
l'Estat
que
puguin
Hom
una
si
a
seus
un
vida.
la
de
Cal
tot.
seu
11ui ta
la
camins
els
en
davant
serà
que
ignora
els
responsables
més,
a
mestres
així
útil
els
ho
res:
necessaris
el
pas
d'encaminar
deure
són
obrir-se
té
demà,
de
ell
sap
fer
pot
no
ésser
i
No
a
per
bagatges
mestres
però
i
el
tenen
que
i
sol
si
per
l'home
d'avui,
ignora.
que
Ros)
i
en
l
llengua
materna.
està
Pedagògicament
sigui
ensenyat
Marce1.1í
Pública
mers
de'
ment
que
l'ensenyament
anys
podem
quan
seva
es
pròpia
signà
en
fou
català
és
de
el
als
la
que
l'infant
ho
entengué
cartera
República,
establia
les
què
que
Així
llengua.
infants
a
per
que
necessari
càrrec de la
féu
Provisional
Govern
decrets
primers
la
en
Domingo
del
profitoses
esdevinguin
ensenyances
demostrat
i
d'Instrucció
dels
un
pri­
l'obligatorietat
catalans
durant
els
d'escola. Es compleix avui el drecret? Malaurada­
afirmar
que
en
mol ts
llocs
de
Catalunya
no
hi
ha
453
arribat
i
les.
Causes? No
encara.
ens
tenim
de
Fent
que
corregir-lo?
el
corregir
per
a
com
passa
avui.
nyat
ni
tzació
la
nova
tendeixen
a
de
les
són
lingüística
però
si
i
vivificades
soviètic,
perquè
infants
els
de
la
en
llengua
les
de
lloc
l'Estat.
infants
on
I
cal
de
parlin
que
l'Estat
minori
ria
materna.
determinat
perquè
ha
Central.
l'Europa
solament
així
veiem
l'ensenyament superior.
gògicament,
A
es
en
el
Txecoslovàquia
cuida
tots
els
de
mateixa
una
no
és
Si
superior
es
on
en
hi
ha
hagi
llengua.
hagi
d'un mínim de 400 alumnes.
el
democràtica
en
propi
en
sinó
prou
un
les
a
què
amb
agrupament
sigui
una
la
esco­
en
un
de
40
sigui.
que
primà­
Escola
idioma.
també
sinó
ho és
peda­
i
l'Estat
d'ensenyança superior
ling(jístics
en
nacional
dignitat
igualment aquest aspecte
agrupaments
de
l'ensenyament primari
l'ordre de
d'Escoles
del
l'ensenyament
l'ensenyament primari
ho és
considera
l'establiment
llocs
hi
esforços
parlades puguin
camí de
escoles.
n'hi
alfabètic
i
mare.
el
solament
en
als
són
d'obrir-hi seguidament
l'ensenyança
rebre
que
República
la
Però
tària.
les
a
llengües
república
jove
no
aquelles
gramaticals necessà­
on
llengua
clarament
marcat
cuidi
es
regions
unitarista.
gramatical
bases
les
Rússia.
nova
llengües
gràcies
les
seva
propagandes
diferents
àdhuc
ja
la
Txecoslovàquia.
les
en
rastre
tot
Soviètiques.
la
que
ense­
l'orga­
detall
en
lingüística
que
renascudes
posseeixen
formar-se culturalment
en
sinó
Unió,
la
quals havia desaparegut
govern
remarcar
els ensenyaments
de
ésser
a
atribuir
puguin
obligatorietat
una
República
de
pedagògiques
Repúbliques
de
se'ns
no
tenim
que
esmentarem
Unió
la
què
a
per
No
materna.
de
autoritzat
avui
ries
llengua
seva
passi.
desconeguin
i
de l'infant
respectar el dret
demà
que
polítiques
necessari
el
de
dia
catalans
els
molts
siguin
el
que
orientacions
sols ha
cada
evi tar
les
d'establir
de
i
defec te.
Com
concret.
faci
privada
Totes
polítiques.
no
iniciativa
detallar­
a
per
fet
el
constatar
a
pròpia llengua.
Rússia.
enlloc
la
suficient
espai
seva
la
en
limi tar
que
gramaticalment la
modernes
ha
hi
en
minori taris
454
Poc
lovaca,
deu
ja
després
de
tasca
la
satisfacció
donar
que,
el
poblaven
instauració,
seva
drets
als
Estat,
nou
hi
1929,
l'any
txecos­
i
havia
primàries seguents:
les escoles
marxa
en
de
República
de consolidada la
lingüístiques
minories
anys
la
emprendre
va
les
de
després
temps
9.922
Txecoslovaques,
amb
1.100.000
de
total
un
alumnes.
803 amb
un
total
de 95.000 alumnes.
Rutenes,
490 amb
un
total
de
68.000 alumnes.
88 amb
un
total
de
10.000 alumnes
3 amb
un
total
de
600 alumnes.
Romaneses,
en
Hebreus,
3 amb
un
Hom
veure
doncs,
petits
pot
reconeguts
podrien
dels
quals
als
dret
ensenyats
son
txecoslovaques
terres
gaudeixen
no
Uns
Catalunya.
referint-nos
esmentar
de
el
,
infants
quins
jueus
dintre
és respectat
fins
que
infants
drets
uns
catalans
infants
266
•.
de 366 alumnes.
total
jueus,
agrupaments
hebrea.
llengua
tenen
alumnes.
338.000
de
total
un
Magiars,
Polaques,
dels
amb
3.295
Alemanyes,
resul tats
molts
encara
proporcionals
secundaris
ensenyaments
i
superiors.
Què cal
cal
als
catalans
cal
fer
fer
català,
parla.
I
no
infants,
avui
encara
és
la
d'un
que
la
partit,
cal
seva
que
tasca
no
és
sigui
manera
de
a
creuada
una
obra
fer
tasca
de
pensar.
de
però
a
obra
bé
cal.
com
rebin
estat
D'una banda
ensenyament
de
negat
porta
la
el
és
seu
dret
la
seva
portar-la
a
nostra
Catalana.
pocs,
una
en
llengua
la
terme
a
d'uns
els catalans,
a
d'això
mes
és fer conèixer el català
l'Ensenyança
política,
tots
Per
que
és
no
corregir
,
ignoren gramaticalment
benemèrita Associació Protectora
La
abans:
l'ensenyament
haver-los
per
dit
hem
catalans
procurar
que,
aquesta
i
coneixen
infants
banda
t te
el
Ho
notades,
tasca,
aquells
a
eren
altra
els
tots
l'al
de
una
encara
que
que
catalana
quan
encara
Catalunya?
a
deficiències
les
particularment
ens
fer
no
tasca
sigui la
terme
és
obra
patriòtica
que
sigui
calen diners,
455
mol ts
i
concursos
i
és
mar;
hi
si
complireu
veureu
us
nyança
perquè
fer
Barcelona,
pesseta
que
tècnics,
i
els
"Ja
Catalana?"
podreu
us
que
i
amb
la
sou
de
amb
sentin
cata­
cata1a­
ha
aquell
veure'l
alegria
mensual
català.
de
al
bai1et
que
d'una
tan
aixeri t
de
l'Ense­
Protectora
cor
Arcs,
aleshores,
I,
més
somriure
terra
terme
de la
soci
aportació
l'Associació
semblarà
contestar
redu'Ïde
hi
on
se
tzar
a
l'Ensenyança Catalana",
deure
vostre
de
podrem portar
és mínim: inscriviu-vos
de
organi
escolars
catalans que només
els
cartells
pregunta:
li
el
llibres,
colònies
costosa
"Associació Protectora
pra1
quan
a
tots
edi tar
mestres,
llarga
tasca
una
L'esforç
níssima
els
ensenyaments
contribueixen
lans.
1
cal. pagar
diners;
de
gust,
sí!
F.GRAU l ROS.
(de L'Autonomista, 25
de gener,
1936)
456
"UNA RECTIFICACIO NECESSARIA"
(Lluís Pagès Vilà)
Director de L'Autonomista
Sr.
Molt
la
vostra
bases
referents
a
l'opinió
la
qual
cosa
ens
1.
Que
qual
fa
cosa
unes
alumnes
del
reconeixement
per
que
públicament,
únicament
és
professional,
no
que
corrent
els
refutades
afecta
vaga
pla
del
de
per
fer constar:
interessa
del
Normal,
d'ésser
han
7
dia
sostenint
venen
que
l'Escola
la
el
periòdic
del
columnes
les
llegirem
vaga
de
pública
alumnes
als
la
la
a
professional
grau
de
direcció
digna
En
meu:
senyor
interessi
exclusivament
evident
res
a
per
i
cotibom,
a
per
quart
als alumnes de
curs.
2.
professionals
48
del
l'article
que
crea
què
el
es
aquesta
més
pretenen
no
15
del
els
vaga
està
que
Decret-llei
crear
una
dels
29
de
desfet
contradicció
setembre
això
amb
categoria
cursos
l'article
de
evident
en
del
super-
alumnes
rectificació
la
que
professional. Queda
grau
pretê
Torma1
de
Reglament
amb
de
amb
Que
de
1931
l' infundi
l'Escalafó
en
del
Magisteri.
3.
se' ns
respectin
ci tat.
omís
de
les
els
la
als
a
de
no
la
que
és
represen ta
usurpar
la
la
deixan t
petició
funció
del
ans
fetes
s' ha
ci vils
en
cap
tot
apart
del
sols
que
màxim
Claustre
el
de
i
cas
que
amb
el
temps
acadèmiques.
En
quant
dels
senti ts
en
què
es
contrari.
l'ac te
de
càstig
el
ençà
que
abans
feia
es
temps
notificat
i
volem
Decret-llei
plantejat perquè
vigents
veiem
ja
,
confereix el
revocació
autori tats
les
Que
ers
s' ha
pot prendre aquesta paraula,
4.
il. legal
que
vaga
Estatuts
immoral i tat
és
no
drets
demandes
corresponent
la
vaga
això
U1 tra
atenent-se
a
La
qual
poca
per
és
a
companyonia
uns
l'únic
companys,
que
pot
457
pendre
acords sobre l'esmentada
En
la
gut,
la
de
la
com
si
no
dignitat
del
demanat
havent-ho
que
No
la
esperem
rectificació completa
curs
portat
fi,
aplicació.
al
funest
seu
dels
error
alumnes
què
en
representant
de
quart
han
cai­
aquest
s' ha
ho fos.
dubtem
que
ens
complaureu
amb
la
publicació
de
present.
Mercès
a
la
bestreta.
Pel
Comitè.
LLUIS PACeS l
(de L'Autonomista,
13 de novembre,
1933)
VILA.
458
"ENTORN DEL CONFLICTE DEL MAGISTERI"
No
dos
articles
perquè
i
el
estem
dret
pedants
ja
que
del
pla
els
en
mancades
com
Malgrat
diants
haver
No,
esforços,
una
del
una
una
abans
que és
de
i
d'una
donar-nos
fi,
de
la
té
que
els
obliga
sense
estu­
a
de
a
per
nostres
dignifica­
del
món,
llicencia­
fI!oltes
durada
la
per
mestres,
a
pedagogs
que
una
s'ens
quant
en
vertadera
els
tots
estu­
uns
mestres
esmerçar
categoria
títol
el
on
que és avui
l'assumpte
som
ésser
arribar
escola
de la mateixa
en
paraules
emprant
capacitat
per
l'admiració
carrera,
cercar
al' Escalafó
ambicionem
que
carrera
i
Magisteri
carrera
tures,
que
cursem
a
ha establerts,
hi
aclarir
entrar
pretenim
Nosaltres,
possessió
la
de
d'anar
nosal tres
que
suficiència
d'això.
res
cregui
no
que
nostra
s' ha
volem
criteri,
egoistes
uns
provat la
gaudir
ció
Magisteri
falsa,
porta
dis.
del
quart
teníem intenció
no
periòdics
pels
de
de fons.
aquest
perquè l'opinió pública
alumnes
l'efecte
a
que
baladreres
diem que
i
rectificar
a
per
uns
justícia
la
que
pluma
escrits
porten
tribunals
crides
la
d'agafar
Magisteri,
convençuts
i
fent
mai
tan
(¿)
de l'antic
curs
en
teníem intenció
deu
anys
soportar
i
tres
exàmens de conjunt.
Però
si
ens
comprometem
ens
critiquen
cia
i
una
que
el
ja
taris
xen
i
estudiar
a
ens
desig és
obligue
a
a
intentar
cursar
també
és
perquè
en
l'article
15
anar
que
el
un
per
a
primer
uns
ells
amb
uns
Decret-llei,
no
nosal tres
als
que
una
tenen
carrera,
si
plena
aprovat
a
justí­
senti r
,
servei­
nosal tres
ens
d'obstacles,
venen
que
avui
estudis rudimen­
pla sols els
ingrés,
drets
si
moralitat,
una
poble
llarga
permetien
d'un
que
oposició
en
anys
segons el nostre
nostre
aquesta
ens
a
esforç,
aques t
invocant
paraules
de quatre anys i
per
deu
insulten
lleial tat,
seu
fem
nosal tres
Corts
expressats
i
portat
459
Gasseta
la
per
del
29
dia
"Los alumnos salidos por
cobraran
nal)
pesetas
lafón los últimos lugares de
Avui
l' anul.lació
fica
preté
es
fer
al
No
caire
la
Gaseta,
ja
principi
dels
Esca­
el
en
ocupar
del
nostra
que
interessos
i
protesta
el
fet
hem
altre
cap
prometeren i
ens
que
també
nosal tres
ferida
greu
adquiri ts
signi­
que
classe.
a
la
en
la
davant
drets
compliment
que
pla professio­
de la monstruositat
article
el
l'exigir
que
davant
veure
a
al
així:
diu
que
categoría".
su
d'aquest
vulgui
es
1931,
pasaran
y
deixem d'assistir
nosaltres
creats,
a
nosaltres,
de
setembre
plan (es referix
este
mil
cuatro
de
consta
calia
que
per
merèixer-ho.
Nosaltres
i
no
curs,
ens
volem el
sis
tenir
malgrat
de
si
i
I
Pública,
d Instrucció
avui
lastimosament
I
les
dels
hem
esmentats
altres,
si
serem
pertoca.
ens
atendre's
què
a
sols
menys,
quan
Consulti's la Gaseta del 29 de setembre
està
allà
el
de
motiu
alumnes
pel
la
creiem
no
de
els
Domingo,
drets
que
pública.
protesta
en
ministre
llavors
pel
assignat
Marcel.lí
d'exigir
son,
on
ni
que per dret
senyor
aclari t
allà
coses
punt
com
veuran
més
serem
l'opinió pública
doncs,
parli d'aquest afer.
1931
dels
assumptes
en
més d'estudis que els alumnes de quart
anys
prometeren i
Sàpiga
es
fiquem
ens
preocupem
ens
que
no
nostra
i
vaga,
que
haguem
quart
curs,
de
ja
posades
refutar
cap
amb això
que
queden automàticament desfets.
l
gràcia
ara,
ens
que
i
intel.lectuals
sembla
tats
la
entre
"Adel.ent.e"
hem
de
Claustre
a
el
ans
d'enemistat
us
i
equivocar-se
quan
dir-li
quart
els
en
no
deu
alumnes
podem perdonar perquè
així
vingui
ho
a
castellà
manifestarem
fer-nos
li
estar
deu
contrari,
entre
la
direm:
escrits
hem
us
de
procurar
d'un
interview
molta
supra­
que
enemis­
docent.
que
de savis
del
periòdic
anunciada.
nada,
ens
solventar
centre
redactor
"Nada,
dir
crear
per
considerem
al
la
malgrat
curs,
vostres
infra-intel.ligibles,
cursos,
sols
de
amb
fet
heu
delegat
tivantor
Nosaltres
és
un
que
(?)
companys
se
trata
Si
de
460
simple confusión
una
dose
unos
dia
en
i
us
de
a1umnos
alguna
dia
que
enviarem
a
Ah!
"tàcita",
nals i.
que
per
res
vostres
a
ja
una
que si
sabeu
companyia
o
1ey
con
algun
co1.1aborar
a
profundes investigacions podeu disposar
legisladors
siguem
avui,
fer
tratan­
muy faci1mente
confundido
han
que
més per
vinguem
us
que
de les
puede exp1icarse
superdotados
compañeros (?)" l
desitgeu
el
que
ja
augmentarem
us
el
sou
i
capital.
ens
descuidàvem
aquest
tant,
escrit
és
dir-vos
i
ho
original dels
queda prohibida la
seva
d'una
fem
alumnes
manera
professio­
reproducció.
Pels
professionals
J.Borràs, Pere Ca­
vacer,
Enric
M.01iveras.
Barrio,
Turon
A.de
N.Heras
i
els altres alumnes
(de L'Autonomista,
14 de novembre,
1933)
461
WNORMALISTES EN RUELGAw
(Un maestro)
Los
14la
dec1arado
han
se
11amarada
del
de
No
España
la
es
Esta
actitud
impremedi tación.
de
cación
de este
Los
los
de
era
de
la
creación
de
horizontes
nuevo,
escue1as
pro­
de
los
exp1i­
son
los
Se
bo y
y de la
,
El
plan
en
el
Abria.
esperanzas.
Los
mucbo
prometió
maestro
inconedo,
de
Heb l er
,
escue1a,
quinquena1
de
museo
evidente
vieron
norma1istas
tLor i.dos
tiempos
discursos.
-ha
a1bergaron
curso
ve­
es,
horizonte
este
amplio, di1atado.
Pronto
•••
Esto.
esperanzas.
de
cuarto
curso.
se
cump1e
10
les arrebata
sin
embargo,
Mas
ha
el
de 3.000 pesetas.
quedado
como
y
sinó
que
De cuajo
que
del
maestros
Los
momento
se
arranca ban
determinado la
hubiera
un
se
hace
en
mas,
eél:o
no
que
mucho
hue1ga
mas:
no
"Se
tenían".
quedaran
se
no
11egado
triumfo
cerrado.
4.000 pesetas.
Y
,
10 poco que
interinos
maestros
11egaron los desengaños.
todas las puertas.
prometi do
Con
diente.
=err
muchas
Se cerraban
de
Eran
los
todos
en
insospechados.
Pero
ha
cuarto,
sobradamente
que
mejoramiento del
despertó
jestorios-
de
fogosidad pri vati va
República.
la
del
ob1igado
1ucha.
la
cuarto
esperanzas.
de
importancia
tema
de
norma1istas
dias
primeros
causas
Todas
ràpidament.
norma1istas
la
fué
Barcelona
España.
a
-plan
curso
conf1icto.
ha1agadoras
tiempo-
los
de
cuarto
propaga do
aprestado
Ni
juveni1es. Ray
1ógica
ha
de
temperamentos
toda
en
se
han
se
de
Magisterio
hue1ga
en
inicial.
las Norma1es
ducto
a1umnos
plan
profesiona1,
propietarios
eternamente
cobran
menos
postergados. El esca1afón
profesiona1es.
que
co10caran detras de la
enuel metit:e
que
norma1istas.
eel.drén
getierén
categoría
centenares
un
sue1do
correspon­
de
e110s
de
462
que aún
los maestros
las Normales,
ran atrasados.
Sin
cobren4.000 pesetas queda­
no
de
dar
que
los
posibilidades
Jamas
paso adelante.
un
alcanzaran las 4.000.
No
se
toda
Los
de
pecar
horas
estuvieran
habrían
se
que la
es
triunfo
es
los
Bien
las
Normales
vastas.
Maes­
-sin
podemos
si
interinos
normalistas,
y
estas
a
diseminación
la
Es
huelga.
maestros
de maestros.
millares
como
en
Estado,
equiparación
dec i r
es
lo
-ficticio,
habríamos
puñalada
No
mantenido
no
Si
ellos.
hubiera
nos
Pero
Puñalada envuelta
nosotros.
para
4.000 pesetas
de
silencio.
en
funcionarios
contra
estamos
acti tud
Nuestra
mdrii.mo
por otra parte-
profesional,
demés:
los
con
sueldo
,
del
ellos.
hacia
odio
quinquenios.
por
un
es
nos
una
la
alumnos
los
cuenta,
en
sentimos
no
del
ascensos
,
contacto,
y
mas
consecuencias
afirmación:
esta
declarado
Pedimos
justa.
cedo
si
de
acti tud
secundarIes.
a
sen tar
en
tengan
nosotros
técnicos
y
de
normalistas
ha evitado.
Y
que
dispuestos
la
tendra
que
detras
exagerados-
maestros
,
porvenir. He ahí
tienen
estan
que
empero
Acti tud
España.
normalistas
tros
crea,
este
a
avengan
de
se
perjudi­
triunfo
su
bajo
su
nombre:
un
postergación.
Véase,
los
normal is tas.
del
profesional.
prometido.
Y
derecho
un
a
a
Y
su
carrers.
de
justicia
la
Lo
algún
de
un
Para
ahora
los
que este
se
de
ebi
cuarto
er tzo
Con
,
cierra
les
con
ocurre
los
no
camino
alumnos
lo mismo.
de
por
darIes
condición
esta
el
de
la
como
les
declarada
huelga
amenazaba
les
se
alumnos
lo
Tienen
empezaron
¿No
golpe.
es
huelga?
Dice
seguridos
Se
,
queja
los
de
la
por
tienen
les afecta
acti tud
intervienen
intromisiones.
normalistas
primeros,
porque
es
maestros
que
para
los
problema
inadmisible
es
que
Tanto
Para
justificada
tan
escalafón
la
de
justeza
éstos
A
normalistas.
insulto.
maestros.
Es
los
profesor.
los
la
pues,
como
grandemente.
a
en
la
Eso
por
huelga
es
casi
para los susodichos
considerarlos
derecho
observada
menores
de edad.
intervenir,
puesto
463
Téngase
como
perturbadores
en
cuenta
cobra
menos
todos
que
de
los
maestros
seña1ados
4.000 pesetas.
UN MAESTRO.
(de L'Autonomista, 22
de març,
1934)
464
"LA CONFERENCIA DEL SENYOR
PAU BANSELLS"
No
la
ocupava
a
tribuna
la
dirigir
i
ma,
el
donat
record
escoltar la
Rússia
i
a
l' èxi
valia.
arribat
fa
paraula
una
dir
el
que
la
retina
més
Oi
si
la
de
poc
de
t
feu
per
ja l'any
com,
documentadíssi­
i
anés
ahir,
que,
-"L'educació dels
al' obra
ci utadana
compte
en
U.R.S.S.
a
l'educació"­
conferenciant,
impressionada
encara
oferí
li
que
anormals
nens
de
el
que
portava
l'espectacle
per
tal
per
brillant
qual
Normal
nostra
gentada.
gran
tenim
la
de
mestres
la
tema
cooperació
la
bé s'ho
seva
futurs
conferència,
una
de
seva
Val
a
als
d'actes
senyor Bance11s
que el
primera vegada
Saló
del
paraula
havia
passat,
la
ahir,
era
poètic país
el
de To1stoi.
El
país
molt
interessant
primera
per
que fan
vegada,
d'ell
creu,
Plaça
Plaça
roja,
hi
em
faci1i tà
Per
ha
tota
suggerència
les
seves
que
a
els
tallers,
hi
a
ésser
tractats
d'aquest
són
ha
totes
els
el
qual
fragments
es
de
tractà
la
vol
dir,
revolució,
sinó
pel
detalls
atentament
totes
a
el
conferenciant,
de
que
curen
en
les
especials
a
un
nens
dit
qui
organi tzació.
infantil
i
"cè1.lules"
severitat
Congrés
la
vaig
general"
unes
de
En
que
fàbriques,
degudament
assistí
que
seva
en
la
l'educació dels
conferència
nen",
l'anormalitat
entitats.
diu
del
la
sobre
"Casal",
no
visita
bella.
Plaça
Director
seu
les
que
el
qui
un
algú, equivocada­
com
protecció
de
estudiades
pares
al
és
nou.
insta1.lades
Tot seguit,
en
de
Rússia
que
circumstàncies
unes
rebut
dient
presentar,
i
no
"Casal
el
Explica,
són
la
mena
causes,
Rússia
fets
-tiiu-
de
vaig
on
de
causa
uns
roja
ment,
i
a
començà
món completament
un
Plaça
visi tar
Bance11s
senyor
a
tots
amb
què
llurs
de
fills.
Paidò1egs
anormals i
llegeix
Congrés pronuncià
un
465
eminent
les
pedagog
tendències
modernes
començant per
abstractes.
vertadera
una
preferències
les
puix
preferits són,
no
de
igualtat
tractament
apart
que
Convertir els anormals
entre
Rússia.
en
El
Bancells
senyor
l'esmentat
Congrés
de
és
el
moderníssima.
taller i
seu
ral.
és
les
litat
i
litat
pròpia.
nens.
seccions
educats
treballen
obrers
que
aquests
La
wcooperació
segona
ciutadana
Rússia
qual
el
tien"
palesa
als
un
nen
infants
"Codi.
fantil
tota
el
els
els
Ll.ocs
persona­
la
manera
es
han ocupats
hi
on
que
fàbriques
tallers i
físiques.
refereix
es
Nosaltres
però
de
drets
-afegeixel
que
no
que
tenim
a
la
en
el
"Codi.
del
els
un
és
tenim,
país
el
L'existència
drets.
sèrie
és
Bancells-
senyor
més
aquesta
etc.;
en
conferència
la
una
Assegura
muts.
les facultats
de
responsabi­
una
adquireixin
i
escola,
dirigides
conferenciant-
sords
cultu­
i
cap
són
seccions
se'ls dóna
que
en
mancar
tingui
l'obra de l'educaciów•
de
russos.
penal w,
a
pas
escola
tota
en
treball
totes
part
-diu
gaudeix
del
són
atorgats
wCodi
civilw,
un
"Cod i
in­
w
•••
Tots
interessos
pels
de
de
no
que
gaudeixen
els
i
-afegeix­
pot
el
-agrega
orbs
els
d'anormals
esportiva
manera,
fa
aprovades
molt interessants.
que
diverses
els
en
persegueix
es
dramàtica,
no
que
D'aquesta
produeixen menys accidents
on
i
aquestes
d'admirar
Es
russos,
alumnes,
societat,
conclusions
col.legis
responsabilitat
aquesta
són
els
seves
Totes
club.
pels mateixos
com
Volen,
essencialíssima,
Cosa
el
dels
la
a
d'aquells
que són
paidòlegs
L'organització
útils
les
llegeix
hagi
funestes.
homes
en
nens
hi
els
tots
amb
l'ense­
a
postergació
suposen
heus ací la finalitat que amb l'educació
a
els
al' escola
que
conseqüències
de
sempre,
també,
Vol,
s'ensenyi
que
més tard, arribar
a,
per
d'acord
aconsella,
senyor,
paidològiques,
concretes
coses
les
de
nyament
Aquest
rus.
els
dels
que
aquells presten
que
a
totes
les
ciutadans
infants.
al' obra
fàbriques,
russos
Una
de
tenen
idea
de vetllar
de
cooperació
exacta
l'educació
institucions
obligació
i
ens
la
la
societats
dóna
hi
el
ha
fet
ins-
466
ta1.1ada la corresponent escola.
bé
a
les
totes
les
donatius
ateses,
amb
preferència
assegurà
intensa.
consignades
P�b1ica,
que
la
acabà
Rúes ie
,
govern
per
les
al tres
del
totes
a
la
senyor Bance11s
conferència llegint
seva
i
clubs
i
fou cà1idament
pressupost
molt
crescudes.
més
dia
cada
sent.
el
en
realment,
documentada
seva
gaire­
metà1.1ic al
cultura sòlida
una
fos prou,
no
nen.
quals s6n,
fer-se
Directora
conferenciant
cert
a
en
escoles
a
això
i
vivament
àmplia.
interessantíssima
ovacionat.
essent
felicitat pel Claustre de professors.
La
al
de
acabar
conferència, el
les
tothom
l'afany
En
molt
Bance11s
senyor
quantitats
d'Instrucci6
i
fan
les necessitats culturals del
El
i
enti tats
què siguin
país,
Per si
que
presidí
la
en
de la
seva
tot
(de Diari
disertaci6
moment
de
Normal.
el
Girona,
seu
Srta.
tot
Teresa Recas.
agraí
felicitant-lo per l'en­
descabdellament.
19 d'abril,
1934)
Fly UP