...

La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914- comarques gironines

by user

on
Category: Documents
8

views

Report

Comments

Transcript

La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914- comarques gironines
La Normal i el magisteri primari a Girona, 19141936: ensenyament públic i ideologies a les
comarques gironines
Joan Puigbert i Busquets
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats
d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició
des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra
o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de
la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB
(diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos
privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro
ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza
la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta
reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative
aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital
Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not
authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or
citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
I.
-íNDEX
GENERAL-
INTRODUCCIO
Les
Hipótesis
de la
NOTES:
2.
14.
Investigació
19.
CAPITOL I: ELS PRECEDENTS
(L'ensenyament primari
Girona
a
al
s.
1.
Gran retard en l'escolarització a Girona
2.
El
XIX)
23.
Magisteri Públic Gironí
pedagògica
23.
i
la renovació
3.
La
Inspecció
al
s.
XIX i
39.
i l'Escola Normal
principis
del s.XX
46.
NOTES:
73.
CAPITOL 11: DIVERGENCIES l RUPTURA DE LA UNITAT DEL
MAGISTERI GIRONt (1914-1923)
1.
Un
Quinquenni d'activitat eficaç en
l'ensenyament primari (1914-1919)
2.
Un
3.
Algunes
curs
conflictiu:
notes
les Normals
en
1919-1920
sobre el Magisteri i
els anys 1920-1923
222.
245.
CAPITOL III: LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
A GIRONA:
UN PARENTESI REPRESSIU EN EL �ROCES RENO
VADOR DE L'ENSENYAMENT PRIMARI
282.
Tres postures davant la Dictadura
(1923-1925)
2.
83.
158.
NOTES:
1.
80.
De la
282.
demagògia
la realitat
en
l'en
l'ensenyament
en
català
a
senyament primari:
La
repressió
(1923-1925)
3.
4.
de
322.
L'Escola Normal de
mestres:
oposició
l'intrusisme
unànime
a
353.
Les desavinences
cròniques i les ene
recíproques dels avaladors de
Dictadura a Girona (1925-1929)
mistats
la
5.
El
Magisteri Gironí
1925-1929
369.
durant els anys
380.
6. Un llarg
Normals.
d'atonia
parèntesi
les Escoles
a
407
Notes
417
CAPITOL IV: DE LA CAIGUDA DE PRIMO DE RIVERA
A LA
PROCLA­
MACIO DE LA
REPúBLICA, LA POSICIO DELS PRINCI­
PALS GRUPS POLITICS GIRONINS DAVANT LA QUESTIO
ESCOLAR
(Gener 1930
abril
-
1931)
1.
L'extrema dreta gironina
2.
L'integrisme
3.
La cauta actitud de la
catalana
4.
5.
i
catòlic
continua
dividia
445
q�estió
escolar
459
la
i
444
La
Lliga.
llengua
l'ensenyament
472
L'educació, una de les q�estions primordials
per als Republicans
481
El deseiximent
489
del
Magisteri gironi
6. Els darrers anys d'una etapa de la història
de
les Normals
gironines.
497
Notes
CAPITOL V:
507
LA SEGONA REPúBLICA:
De
1.
la
proclamació
EL BIENNI
de la
REFORMISTA
República
a
520
l'apro-
vació de la Constitució.
520
Discussió i
2.
mia
3�
de
aprovació de l'Estatut d'AutonoCatalunya (Desembre 1931-setembre 1932)
544
El
Magisteri públic gironi i la reforma de l'en­
senyament primari. Instauració del. Pla Professio-
-nal
4.
----
l'Escola Normal de Girona.
a
Agreujament de
(setembre 1932
5. La
plenitud
la situació
novembre
-
568
politica
1933)
de l'eufòria del
599
638
Magisteri
Notes
667
CAPITOL VI: LA SEGONA REPúBLICA: EL BIENNI DRETÀ
(19
1.
de novembre
El
Els
novembre 1933
(6 d'octubre
febrer
1936)
692
-
6 d'octubre
1934
des
les
-
del
1934)
seves
conseq�èn-
16 de febrer
triomf
693
del
1936)
744
Front
l'esclat de la Guerra Civil
Popular
(16 de febrer
a
Notes
BIBLIOGRA'FIA
del
L'ensenyament primari
A TALL DE SINTESI
de
fets del 6 d'octubre i
cies
3.
16
primer any del bienni dretà
(19 de
2.
1933 -1
-
17/18
de
juliol 1936)
803
824
l
CONCLUSIO
849
867
INTRODUCCIO
2
INTRODUCCIO
G�NESI l MARC DE LA RECERCA.
La
ha
tingut
pas
una
situar
a
el
avui
que
gènesi.
llarga
una
satisfer
per
ajudar
investigació
mera
presento
Val
com
tesi
a
doctoral
la
pena
d'explicar-la,
curiositat,
sinó
perquè
potser
precisar-ne
els
propòsits
treballar
en
l'ofici d'histo­
especial
la
temàtica referi­
treball
i
a
no
pot
i
els límits.
Des
vaig
que
riador m'ha interessat d'una
da
la
a
relació
i
entre
polí tics.
històrica
que
permetin
ens
sigui,
per
durada
quan
les
a
no
de
la
Perquè,si
sincopat,
em
amb
a
temàtica
treball
cansament
obliguen
és
cert
creure
certa
dosi
que
que,
de
creure
n'he
que
i
el
m'ha
no
i
contrapartida,
vida real.
I
llarga
Encara
més
massa
so­
preocupacions
fer-me'n
sabria
condicionat
com
neces­
de
obligat
urgències
m'ha
Sigui
interessat.
desànim.
han
tret
metodològiques
d'investigació
Tanmateix
en
investigació
primera condició
(com m'
avantposar
la
de
que
la
la
i
agrupaments socials
aproximacions.
meres
investigació.
bé
permeto
una
i
un
col.lectius,
eines
manquen
personal és
pel
vençut
ser
una
amb
encarar-se
pròpies
enriquit
l'interès
parèntesis
a
retret.
estat
circumstàncies
les
vint)
a
i
que
les
i
de
ingenu
potser
cas,
di versos
parcel.la
una
seria
i
superar
ha
aquesta
segurament
sària
tot
en
dels
comportaments
sembla,
em
difícil,
prou
l'entrellat;
els
i
aquesta
Es,
manera
ideològica
component
a
començar
a
es
un
treball
deu
haver
3
interès
Aquest
sèrie
circumstàncies
de
el
concret:
fa
del
quotidiana
i
els
vaig
aleshores
del
les
havien
després
la
recerca
informació
només
no
esdevenia
de Girona.
Magisteri
sobre
Heus-ací,
Puix
taven.
com
institució
a
tres
forma
que
teixint-se
a
poc
i
només
les
present
històric
període
hem vist
de
ens
de
general
la
ment,
la
història
amb
obligats
a
del
servit,
a
les
a
allar­
més
i
gironina
quan
era
-i
específics­
i
ha
en
història
la
i
si
justifica,
funció
mes­
manera
anà
i
de l'Escola
simultàniament teníem
i
el
i
ideològiques
desenvolupament
espanyol.
gironines
encetada.
estat
dels
tesi.
polítiques
l'Estat
del
complemen­
es
es
magisteri gironí
comarques
si
defi­
de
històrica,
més
només
la
gironina,
Catalunya
Dissortada­
durant
Per
aquest
això
ens
suplir aquesta llacuna amb l'anàlisi parcial
l'evolució política
ha
reflexió
formar). D'aquesta
propostes
f eines
prou
acabar
per
per
Magisteri
de
societat
de
que
àmbits més
a
central de
nucli
principals
en
als
conflufen
podia fer-se coherentment
incidien
que
similars
Normal
la
cert
els
centre,
professional,
hauria
el
poc
el
l'Escola Uni versi tària
de
l'interès
de
Escola
que
preocupacions
anecdòtica.
com
Obviament, l'estudi
Normal
de
vida
que
meva
d'aquest
xic
un
educativa
(o
la
de l'Escola Normal
una
que
la
enfocaments
i
banda,
professor
passat
doncs,
i
magisteri primari
i
efecte,
pre-franquista
passat
temes
ciutadà, sinó també
mínima, fragmentària,
En
Vaig sentir-me, doncs, obligat
el
nivell
a
seves
els
davant
història
la
a
i
assumint
anava
que
àmbit
professional",
el
en
D'altra
un
somoguts i plens d'inter­
"deformació
pres
d'una
intensament
les
anys molt
actituds
mor
a
gironina.
seguir
recercar
actualitat.
eren
anys
gar
ja
estat
l'orientació
pocs
la
a
gironins
mestres
nir
per
començar
havien
quines
que
per
cenyir-se
va
amb
gironí,
uns
exposat,
Normal
a
començar
Eren
Segurament
que
l'Escola
magisteri
debats.
seus
rogants.
és
vaig
anys
he
que
personals,
i
magisteri
deu
uns
genèric
més,
de
la
per
societat
a
situar
gironina. Aquesta anàlisi
el
discurs
escolar
en
un
4
més ampli que
context
tiva,
i
per
a
de relleu la
posar
més
ideològic
l'estrictament professional.
no
fet,
la
mera
professional
-per
si
mateixa-
àmbit
un
debats
tant
el debat
polític
com
té
i
interès
un
política
El
relatiu.
i
grans
és
de tota
grup
referint-nos
dels
educatiu,
d'un
o
molt
més
i
canvi,
en
és l'àmbit
social
component
corporativista
indissociable
pregonament
ideològics,
aquesta
crònica
m'interessava,
realment
en
defini­
ampli.
De
que
inclusió
seva
En
a
petits
-precisament­
pràctica
i
organit­
límits
d'aquest
la
societat
zació escolar.
Tot
plegat,
treball.
D'una
gironina
al
m' he
més,
algunes
He
crisi,
en
consideració
les
el
que
tenien
En
Girona.
grups,
fer
a
certa
una
el
he
potser
surar
els
volgut
més
opcions
audiència
periòdics,
D'altra
perquè
he
adient amb l'anàlisi
reflecteix
agrupaments.
ment
primari
les
caure
i
banda,
cregut
en
el
aquells
dir,
de
encara,
significa ti ves,
constatable
magisteri públic.
estat
moments
he
o
pres
sigui
electoralment:
i el
tradiciona­
més
i
estables
suggerents, però molt
minori­
parany
de
servit
era
política
que
I
a
aquells
m' he
que
ha
i
A
d' anali tzar
el
i
escolar.
no
la
nostra
l'eina
metodològica
educativa
únicament
història
fonamentalment
temàtica que m'havia proposat,
postures
Cal
tria
més
punt
un
període
el
en
és
segle
orientacions.
taris,que poden distorsionar la visió real
contemporània.
discurs
majori taris
corrents
interessants
prou
el
xic
noves
de
només
ser
catalanisme conservador,
defini ti va,
No
Vol
Aquesta
un
de
quart
ca tes
unes
aprofundir
aquelles
republicanisme,
lisme.
a
propicis
a
polítiques.
pretés
de
pràcticament,
incomplerta.
bàsicament
opcions
grans
l'evolució
de
constextualitzar
a
per
cenyit
arbitrària.
i
parcial
referència
de
d'aquest,
els
assenyala
l'anàlisi
banda,
llarg
descaradament
tanmateix,
i
més
que millor
dels
estudio
dels
diversos
l'ensenya­
5
UNA HISTORIA DEL FET EDUCATIU CATALA PARCIAL.
Encetada
de
el
que
a
se' m
seguida
Catalunya
l'interès.
vista,
tradueix
en
comprovar
formació de
estudiat
poc
d'altra
desconeixement,
es
Sobretot
de la
i
sistemàtica,
ja
manera
-relativament-
tema
Aquest
de
punt
meu
un
era
conegut.
poc
acrèixer
va
d'una
recerca
l'ensenyament primari
de
tema
la
i
mestres
des
i
banda,
tant
per
del
informacions orals i escrites
en
clarament insuficients.
S' ha
creat
una
una
altra.
En
i
vegada
renovació
seva
(i
en
síntesi,
sol
repeteix
es
que
l'ensenyament
l'esquema
menor
grau
secundari)
l'ensenyament
clixé
de
mena
presentar-se
primari
fa
es
i
extensiu
la
a
següents
les
segons
una
pautes:
L'escola pública (anomenada
estatal",
"escola
o
i
desconeguda
sense
Amb
escletxes,
una
pú blica
aliena
mestres
desacreditats,
a
la
i
escolar
una
sense
ca
nebulosa,
gairebé
Dominada,
tala na
tissa.
estan
•
Sota
preparació
cap
de
mena
tradicional, conservador.
pedagogia
una
i
com
menspreable).
reali ta t
resignats
és
(i
pel pensament
anèmica
vida
tretites"),
oficial")
menyspreada
"escola nacional", "escola
sovint
el
ni
Una
control
escola
d'uns
inquietud ("mes­
de
aclaparts pels problemes
subsistèn­
cia.
En
aquest context,
primari, és
del
segle
fenomen urbà
un
XIX,
d' iniciat i ves
de
ren
de
les
l'Escola Nova
pe daaòz
agoglques
excepcions
de
ment-
els
tots
privada"
seva
té lloc
fruit
assaigs
de
"; "I
d'un
noves;
no
de
privades
obra
estrany,
es
i
a
renovació
Alexandre
Història
Galí
de
seguit
la influ­
sota
és dins aquest clima que nasque­
tipus individual
intents
finals
modernització
l'ensenyament particular
...
a
que
recollien
les
idees
que
-arn b
"",
(1)).
magna
que
l'ensenyament
de
XX,
segle
primers
primeres institucions
í
la
del
("Els
privades
pedagògica
(de Barcelona),
començaments
l'escola partiren de
ència
renovació
la
tots
van
mateix,
les
per
tant,
els graus
de
l'ensenya­
partir de la
iniciativa
significativament,
Institucions
i
del
a
moviment
6
cultural
Cataluna
a
pàgines
"l'escola privada
a
cinquanta
"l'aportació
a
mestres
explícitament
de
les
de
inquietuds "regeneracionistes"
catalanista.
i
d'�rticulació
O
del
escoles. privades
listes"
Són
de
i
,
escoles
nals
vitat,
En
tot
pel
a
iniciatives
Però,
és
"mercanti­
o
i
la
excepcio­
acti­
seva
renovació
la
a
a
títol
"...
amb
i
Galí:
els
i
xarxa
aliena.
depenents
pública
l'Ajuntament
Tanmateix,
modèlica
Per
i
com
de
individual.
el
necessari
havien
comen­
condemnades
totes
les
de
una
Lliga
Barcelona,
de
les
ocupa
a
les
Catalunya).
d'assaig s'integren
sèrie
("oficial"
in ten ta
o
crear
institucions
d'iniciatives
xarxa
"estatal")
una
de
sol
eren
a
paral.lela
escoles del
escoles
com
d'escoles
xarxa
autònomes,
(per exemple,
de
la
en
catalanisme conservador consi­
migrada
creadora
que
Mancomunitat
Barcelona). Aquestes
aquesta
a
el
general
això
el
recolzament
de les escoles
promovent
de l'Estat
de
(recordem
la
a
Amb tot,
pública
troben
especialment
capdavanters
Institucions
estaven
1908,
autònomes
hegemònica
pedagògica.
públiques,
lana.
públics
públics privadament
del
Ajuntaments,
l'escola
ineficaç
a
A.
privades
partir
a
públiques
i
aquestes
nals.
Aquestes
"congregacionistes".
o
mestres
Escriu
del que els mestres
als
renovació
de
procès
el
renovar" (3).
poder
la
catalana
distinguei­
es
què desenvolupen
en
vanen
representen numèricament-.
que
complementària.
Així, doncs,
a
condicions
excepcional
fracàs.
dera
amb
"classistes",
considerada
Diputacions
a
marcadament
es
conservador.
religioses
és
institucions
el
escoles
promogudes
burgesia
particulars "de pis"
excoles
dels
Aquestes
al
polític
l'aportació
complement
çat
les
la
unes
participaven
que
paral.lelisme
cas,
pedagògica
Meramen t
les
per
com
les
són
("escoles d'assaig")
renovadores
minoritàries,
-tant
clar
en
catalanisme
nítidament de
xen
I
sigui,
de
només
i
efecte,
en
titulació)
cap
dues-centes
(2).
renovelladores
(alguns d'ells,
posseir
no
oficials"
mestes
de
assaigs",
grans
privades
"pedagogs"
o
més
destina
als
i
dels
inicia ti ves
Aq uestes
per
(1900-1936),
Patronat
excepcio­
presentar-se
l'autèntica escola pública
com
cata­
7
Idèntica línia argumental sol orientar la història de l'ense­
primari
nyament
República.
del
Evidentment,
catalanisme
nyament. Hi
Però
sobre
xarxa
guí
i
amb
les
del
obrí
escolar
Patronat
de
el
de
Catalunya
No
deixa
i
M.
de
es,
ser
Ribalta
significatiu
de
a
les
"3.
Ensenyament normal.
La
al' establiment
per
més
el
fou
de
a
incidir
aconse­
minoritàries
institucions
s' han
d'excepcional (Esco­
).
les
a
simplista
tractament
"Ensenyament normal"
Ciències
l'ense­
Barcelona, Institut-Escola,
respecte
mol t
lans"). Concretament, escri�-en
dible
...
creat
encara,
donen
("Diccionari
s' ha
que
a
Només
educatives
Aquestes
de
,
Segona
l'hegemonia
aconseguí
no
caràcter
seu
l'Ajuntament
la
nova
prou decisivament.
Escola Normal de la Generalitat,
L'estereotip
amb
perspectiva
insitucions
recordar
de
major preocupació per l'escola
extraordinàries.
sense
període
Republicana
general
d'algunes
el
República,
una
una
Generalitat
condicions
magnificat,
durant
Segona
certament,
la
creació
la
la
reformista,
hagué,
pública.
la
Catalunya
a
la
i
Societat
GEC
als
matisat.
poc
E.
que
la
a
Escoles Normals
Fontquerni
i
a
Ictineu
Paisos Cata­
Ictineu:
formació de mestres, tasca inelu­
d'un ensenyament primari digne,
tingut en compte fins ben entrat el segle XIX, quan,
iniciativa de l'Estat, es creà el 1846 la
primera Escola
Normal de Barcelona. Aquest centre, convertit en subministra­
dor burocràtic de títols, no millorà gaire la situació ante­
no
per
rior.
tres
Quan el
1906 Joan
s'introduiren
per
Bardina
creà
primera vegada
la
seva
Escola
els corrents
de Mes­
pedagògics
L'Escola Normal de la Generalitat fou la pres­
estrangers
de curta durada d'on dortiren els mestres
institució
tigiosa
que endegaren moltes de les escoles del CENU" (4).
••.
La
impressió dominant, doncs,
cials")
la
foren
renovació
tives
mers
privades
(Joan Bardina) i,
nomes
Encara
de
més
Catalunya
cal
atribuir-la
barcelonines,
També
de
explícita
la
la
en
estintolades
a
pel
("ofi­
aquest àmbit,
exclusivament
ja més avançat el segle,
(Escola Normal
és
burocràtics.
centres
pedagògica
és que les Escoles Normals
a
inicia­
catalanisme,
Institucions autò­
Generalitat).
valoració que de les Escoles Normals
fa Alexandre Galí:
8
"L'any 1900,
i
més
encara
institucions
molt més enllà de
anat
lluny,
les escoles normals d' Espa­
del segle XIX. No havien
típicament
l'empenta que
eren
nya
els donaren els primers
Calderera, etc., i, en canvi, se' ls
havia esbravat l'esperit i l'entusiasme
jovenívol que aquesm
duien.
(
) Ni en les normals de mig segle passat, ni en
les de l'acabament de
segle, ni en les de començament del
ni
en
les
XX,
segle
d'ara, hom no deixa mai de trobar-hi
Mon tesinos,
creadors,
...
una
informació
certa
informació
tat
viva,
voltes
pretada
un
producte que
circulen pel món
En
la
Es
possible
tes
del
là,
ha
la
la
més
••.
Però
dia.
aquesta
de la reali­
imitació verbal i inter­
singular,
tan
amb
veure
en
escoles
podríem
els
els
normals
fer
resulta
que
productes
que
l'Estat
han
de
comprovacions
primers temps
actuessin
de
aquí
d'Espanya. Però
que actuaven
anaven
les
que
Catalunya
que
a
al
deslligada
pura
manera
res
molt
tan
...
institucions
anava
na,
a
és
de
tan
d'una
no
té
influència
exercit
voltes
a
abstracte,
tan
a
i
aquesta ciència,
o
amb
les
no
normals
gaire
curioses.
...
aques­
diferència
arreu
a mesura
que Catalunya
recobrant-sé i creant un esperit propi les normals
quedant com un cos mort dins la vida nacional catala­
(
) Malgrat el pas per ella d'algun professor cata­
.•.
l'escola
normal
-la
dels
nois
i
estat
molt
més
la
de
noies­
tota
la vida local,
completament impermeable
qual cosa, ajuntada a la deformació característica de
seva
ciència, ha anat fent que a mesura Catalunya era
a
recobrada
més vivent
i activa,
l'escola normal fos
més
oficialment
estantissa,
resclosida i a la vegada
estrafolària. Però era ella l'única expenedora de sufi­
ciència
i
més
més
...
La
cosa
més sorprenent,
doncs,
era
que
les
d'aquesta
d'esco-
mena
normals sortissin mestres que valguessin una mica
(
)
Mai amb tanta ra6 com amb les escoles normals
espanyoles,
no
aplicaríem el precepte evangèlic: Mireu els seus fruits!
Quines són les recerques originals, els
els llibres
...
,
estudis,
que
les
de
comptin
dels
els
memorles,
les
professors
normals
de
les
annals,
espanyoles?
significat
les
escoles
normals?
monografies,
les
On
són
revistes
la normal
Finalment, quina és
per alguna cosa, que ha tingut
algun caràcter, que ha deixat produir i créixer alguna perso­
nalitat? Totes iguals, uniformades, tallades amb
tiralínies,
totes acaben per acorruar-se en la mateixa
grisor" (5).
d'Espanya
que
s'ha
..
9
ALGUNS APUNTS CRITICS.
El
d'intentar
xic
un
els
fins
molt
era
esquema
s' han
què
i
historiadors
reforma
desarticula
hi
és
ha
blics
..•
bona
ideòleg
a
dores.
Arribava
com
no
En
la
va
seva
del
De
tal
què
de
de
la
cercar
la
fins
Catalunya
implicats)
manera
als
propera
aquest
que
condicionaments
i
a
que,
en
parer
pedagogs
tot
recullen
progressistes
ajudar
tesi
molts
plantejaments
resi tuar
a
doc toral
del
Els
demostrar
en
renovació
"iniciatives
tema
va
ser
públics
mestres
que
pedagògica)
privades".
esforç
gran
el
Catalunya. Certament, J.Pallach
a
clixé,
(de
Galí
que
obra
em
banda,
realitat
magnífiques
Ga1í
dir­
d'un
Hi
grup
ha
de
"en
orí­
els
Catalunya
a
també
-i
hi
pú­
mestres
(6).
ben
uns
els
en
(necessàriament
escolar
impuls
d'Alexandre
la
pública
-per
Caldria
historiadors
contrasentit
part
únicament
suggerents.
ciar
els
intuir
poder
segurament,
l'ensenyament
D'altra
obra
escola
històrica
sectari.
reivindicatiu.
visió
anteriorment- el
"
fins
i
l'ensenyament
amb
de
d'aquest
gens
i
primer
Pallach,
la
Perquè,
conservador.
Qui
Josep
vaig
implicats
el
de
d'una
tics
catalanisme
no
aviat
moure
massa
produeix
es
dels
i
ben
de
defensiu
context
meu,
rea1i ta t.
(i única)
una
potser
esquemes,
la
a
acreditació
sense
parcial,
hagut
contemporània,
un
aquests
responien
d'aquesta distorsió,
causa
punt
el
curt-.
Sortosament
en
quin
a
fou
lògicament,
preocupar-me,
defensàvem
que
trobavem
ens
i
ras
va
simplificats,
massa
catalana
ho
esbrinar
definitiva,
en
primer
que
per
a
va
hipòtesis
efecte,
la
una
conclusió
una
subratlla,
-en
que
la
no
pogué
canvi-
als
que
amb
mestres
em
com
gran
sigui,
molt
massa
favorable
públics,
semblen
i
silen­
era
interpretació global
Sigui
complexa
interessants
Galí
que A.
pressupòsits.
treball
de
atenta
matisos
conèixer, però
dedicades
de
lectura
descobríem
hi
fer-ne
determinats
pàgines
en
en
les
Alexandre
clarifica­
perspicàcia,
l'error
10
l'escola
el
i
sèrie
una
d
f
els
d'una
pròpia
"com
si
més;
a
la
tasca
la
errada
hores
es
s'hagués
no
va
públic "fou
l'elogi
En
fa
en
els
per
de
això,
llur
a
públics
pri vades
i
com
f
hi
de
la
i
d'assaig.
públics,
I
són
tot
com
així,
"van
bons
la
seva
singular
i
màquina
els
Ell
foren
la
de
de
l'escola
salvats
també
que
per
li
pública.
mestres
els
per
si
quals
fins ales­
el
magisteri
compte". Lògica­
les
el
cau
en
el
desvetllen
així,
I
a
pesar
"les
segons
de
Diu:
de
que
parany
ser
"
darreries
escoles oficials
llast
inevitable
de
l'Estat,
En
defini ti va,
passant
públics,
cata­
públics.
mestres
sacsejada
(9).
1913
l'any
quan
nomenclatura).
burocràtica
mestres
ignoràn­
per
interpretació
la
malgrat
continua
en
pels
els de
respondre"
cometre
part del magisteri
terme
general",
renovació
la
a
plegat.
sords,
oren
reaccionar
l'eix
bona
-especialment
en
I
"elitista",
seqüela d'aquesta
a
tingut
força
segons
produí
es
inclusió
ell,
mestres
no
tot
l'Estat",
els mestres
de
mateixos
(8).
portada
menyspreu
de
quan
segle,
deixar
el
mestres
catalanesde
menysvaloració
coneixia
de
("oficials",
públics
la
aquells
visió
la
qui la practi­
la Mancomunitat
ésser
va
discrepo
Galí
"en
no
tasca
canvi,
els
i
d'Investigació Pedagògica,
que
de la
organitzacions
ell,
l'ensenyament
amb
i
bo"
de
res
que
Galí
Alexandre
d'incloure
fet
l'únic
Alexandre
fa
là,
i
públics),
mestres
Consell
el
crear
ment,
elles
realitzaven
que
coherència
pretensió petulant d'innovar-ho
la
general
d'afavorir
línia
la
primària
cultura
entre
(els
treballava
es
"posat
la nostra
el menyspreu
en
(en
industrial)
burgesia
lamentables
de
cia
de
quadres
emprendre
va
caven". La Diputació de Barcelona
errades
els
compresos
professional
menyspreés
es
mestres
autònomes. En efecte,
refer
a
els
entre
generà
organitzacions de l'Estat" (7). El catala­
les
tècnic
l'ensenyament
privat
quedaven
conservador,
nisme
i
mestres
desconfiança
gran
desconèixer"
a
desconeixement
Aquest
Institucions
les
a
desvetllaven
que
una
públic
catalanisme
cultura,
i
errors
"interès
tenir
de
públic.
magisteri
públics respecte
el
polí tic
del catalanisme
enorme
per
les
no
per
escoles
l'aristocràcia
l'autenticitat
van
dels
"racial",
o
són
perquè
i
"fent honor
"les
autèntica",
catalana
Galí
Alexandre
que
perquè
rutllen
li tat
de
a
catalanitza
la
ens
tissin
diu
ment
i
els
cia
d'alguna
La
del
Ara
pròpia
De
local.
tot
alguna
¿cóm
aparent
matís;
els
en
salva
"Devia ésser
arribaven
escoles
centres
sor­
una
¿a
ella
professors
estudiar
què
centres
el
mica",
nova­
aquesta aptitud
treure
a
substàn­
o
sigui,
normals".
l'aillament
banda,
ha
pura
recorrent
per
(o arriben)
cap
són
totes
valguessin
se
mena
conclu­
res,
d'aquests
("que
estra­
respecte
una
per
personalitat,
que
viva
espanyola",
més eixuta i esquerpa que les penyes,
per
i
ja esmentada
Normals
significat
s'explica
valuosos
les
la
plegat se'n deriva
s'ha
no
contradicció
d'aquests
pas
bé,
de
catalanes
"el
admet
impermeabilització
de les
axioma:
o
d'aquesta
mentalitat
mateix
refe­
en
recobrada,
L' or-í gen
Normals.
el
crèixer
D'altra
Normals
més
la
mestres
cosa
de llei
mena
de
mestres
nostres
les càtedres
fessors
les
capacitat "racial":
la
que
les
de
catalana
i
una
Galí:
aleshores,
Galí)?
a
verbal",
imitació
A.
viva
Normal
l
tramesa
"més estantissa, més resclosida, més
ciència
la
alguns
A.
"pura
"com
Catalunya,
descobreix
de
produir
grisor.
el
l'activitat
cap
deixat
és
ciència
la
tant,
no
menta­
una
ha
realitat
sió:
Per
espanyola,
Hi
això
l'aillament
la
ciència.
Normals
les Normals catalanes.
"deformació
i
mentalitat
deformada",
"és
Catalunya",
llei
la
Les
Normals.
especialment negatiu
folària"
de
la
Escoles
és
es
i activa
les
valoración negativa
la
explica
que
de
"mentalitat
la
a
panorama
més
com
de
fa
contraposat
pròpia
qualsevol realitat.
Per
a
el
predomina
Normals
deslligada
rir-se
és
"deforma"
que
les
per
hi
l'Estat",
de
organitzacions
forastera"
"mentalitat
la
factor,
Aquest
autèntica"
catalana
mentalitat
raça".
la
a
"la
de
exponents
era
no
i
impermeabilització
deguda? Potser
catalans?
eren
a
què
catalans
"hi
professorat
de
passen",
la
els pro­
Alexandre
d'algun professor català".
per
Normal
de
Galí
Adonem-nos
les
Normals.
gironina,
ens
12
amb
trobarem
només
la
càtedres
sinó
lans,
no
la
que
n' hi
excepcionalment
ocupant
de
sorpresa
ha
de
algun
només
No
fills
eren
catalans;
eren
català,
no
significatives.
massa
majoritàriament
que
majoria
gran
de
i
encara
eren
les
cata­
comarques
gironines.
professors
alguns
Però
el
innata
"el
resta
catalanitat.
La
de
la
en
formació
de
"mentalitat
de
la
ben
definides
"Els
momificació".
-més
homes
gressistes,
la
a
més
seva
aviat
Perquè
A.
és
Galí
tot
idees
Aquestes
el
prové
que
apareixen
mo l t
l'Escola Normal de la Generalitat:
de
la
que
general-
en
espanyola".
parlar
en
Madrid
a
que
"misticisme laic" de la Institu­
el
i
Enseñanza,
gràcies
sal ven
se
diu
i
renovació".
de
aire
cert
rebuda
possible
seva
desqualifica sistemàticament
ción Libre
peu:
matisos
admet
"un
representaven
prejudici
germen
Galí
Alexandre
Certament,
concebre
van
realitzar
i
mica
una
..•
tardà
eren
pro­
còctel
producte
d'idees procedents del segle XVIII i cristal.litzades
a
Espanya durant el segle XIX amb una barreja una
mica
incongruent,
suggestions i influències mal
de
radicalisme,
liberalisme,
paides
aufklarung i
idealisme. (
no
era de font catala­
) Tot això,
na.
(
) Per sort, a l'Escola Normal de la Generali­
un
del
,
...
...
,
•..
tat,
hi
majoria
la
de
les
els
homes,
d'ells,
amb
Era
de
dins
per
havia
la
seu
hem
com
apreses,
la
dit
gran
racial Lnde smen t í.b Le
seny
de
majoria
í
...
el
tendències
i
podríem anomenar catalanitat racial
professors. Era una catalanitat
que
que hur l.a t ,
i per això hom
idees
catalans
amb
,
la
cultura
apresa i sobreposada
la manca de concreció
podia esperar que
continguts ideològics de la Normal podia quedar
salvada per la íntima personalitat racial dels profes­
sors" (lO).
en
els
Respecte
i
M.
tots
i
Ribalta
els
Barcelona.
va
No
ser
només
punts,
Paisos
dels
un
tinc
a
Catalans,
centre
dades
assenyalaré
reduir
D'altra
síntesis
les
la
a
merament
que
història
una
¿és
banda,
divulgadores d'E. Fontquerni
em
de
sembla
les
referència
segur
que
excesiu,
Normals
breu
la
a
Normal
des
de
catalanes
la
Normal
de
Barcelona
de
"subministrador burocràtic de títols"?
suficients
per
desmentir-ho
rotundament.
Però
13
notícies
algunes
contundència
la
l'Escola
que
Laureà
Normal
Fonoll,
cal
oblidar
O
són,
sembla
em
com
que
mínim,
a
poc
Aquestes
i
Em
el
fet
fos
l'any
que
Per
1849
de
professors
Antoni
el
fet
l'any 1846,
per
exemple,
fundada,
propagador
foren
en
judici.
Barcelona
"entusiasta
que
del
voleu­
si
fos
dirigida
idioma".
nostre
Gavaldà i
per
Tampoc
Alejandro
Tudela, dels quals fa grans elogis Alexandre Galí. En defini­
tiva,
de
de
-mínimament,
matisar
a
aclaparadora
Figuerola.
Odó
de
m'inclinen
què
a
les
Escoles
sembla
Normals
que
la
sobretot,
ha
vingut
establerts
publicades
pot
des
ser
portaren
em
mereixien
d' mis
analitzada.
presento
intenta
resituar
hipòtesis
diferents.
i
més
una
anàlisi
públic
i
matisada,
Ictineu
aquesta
convicció
això,
la
història·
primari
aprofundida.
de les Escoles
menys
paràmetres força
Per
la
a
al' ensenyament
respecte
molt
GEC
a
apriorístiques (11).
història del magisteri
vista
essent
i
crítiques
Normals
catalanes
I,
serioses
notes
tòpics
els
síntesis
les
grollera.
diferents
a
investigació
a
partir
com
que
d'unes
14
LES HIPOTESIS DE LA
La
banda
de
de
parteix
d'altres companys,
la
teix
i
i
a
ella
l'auto-formació
el
de
catives
i
d'un
i
únic
la
repte:
els
mestres
reeixien
de
només
creen
en
Però,
tot
cas,
a
per
ells
prou
educativa
en
són
a
calia
això
que
D'altra
de
creien
problemàtica
la
al
reivindi­
comeses
com
contra­
ideolò­
marc
dos
aspectes
primària
del
i
complementen.En
tasca
seva
calia
era
efec­
socialment
útil
preparaci6 professional.
l'ensenyament primari
l'escola
en
però,
banda,
general. Ben
es
par­
companyonia,
aconseguir millores
poder
amb
dignificar l'escola pública
aconseguiran
la
confrontada
de
l'escola
que
que
pas
que
d'intercanvi
vistos
dos
aspectes
no
definició del
la
D'una
definit.
àmbits
despreocupa
es
de
per
simultàniament,
socialment
rat
i
no
l'ensenya­
de
més
clima
un
dignificació
convèncer
imprescindible,
En
es
enfocament
.Aquest s
magisteri públic. Com
si
no
participa activament
educatiu.
gic
segle
reflexió, d'ella
la
permanent.
política
la
de
l'associació del magisteri assumeix sovint
ri,
te,
base
professional
i
molt
això
Per
magisteri públic gironí
professional
escolar,
pràctica escolar,
la
a
força
propiciin,
que
al
encara
reforma
i
caràcter
un
La
és
retorna.
associacions
pedagògica
iniciada
ser
cronologia
una
l'experiència
pedagògiques.
teories
va
renovació
de
Girona,
a
renovació
exposa­
d'escoles rurals.
moviment
té,
primari
ment
hipòtesi,
de la
la
què
Catalunya
a
públics (en
mestres
Aquest
de
Pallach,
primari
mestres
per
definida),
ben
J.
per
al' ensenyament
passat
investigació parteix
present
àmpliament
da
INVESTIGACIO.
com
a
eina
fos valo­
professionals.
reformar
a
per
,
la
societat.
ció
popular.
O
sigui,
Potser
el
poder
en
definitiva,
del
en
amb
transformador
a
la cultura
republicans).
l'escola
l'idealisme
qual foren tributaris,
gents
càrrega
una
de
com
a
de
confiança
primària.
pedagògic
d'altra
possibilitat
banda,
Pagant
part
promo-
excesi va
(idealisme
bona
de
en
tribut,
pedagògic
dels
diri­
15
moviment
Aquest
continultat
tenir
va
manera
no
pot
la
tasca
que
plement
a
al
surt
per
la
la
per
pràctica
i
la
per
En
seva
general)
en
se
apertura
als
mateix
cà
sentit
un
les
a
tal
des
hi
ampli
finals
principals
clos
un
del
-com
i
la
la
de
única,
l'Estat
pluralisme polí tic
la
unitat
del
tat.
En
tot
de
cas,
del
per
a
envers
i
associativa
magisteri,
en
Catalunya,
enorgullir­
pot
gestionat
ampli,
dels
part
un
de
A
la
context
mestres
polític
esdevingué
d'opcions
de
confor­
societat,
aquests debat
de
i
ideo­
De
fet,
un
dels
els
mestes
ideològiques
gironí,
magisteri
pel
impli­
que
professional.
l'educació
des
El
gran
unió
Calia aquesta unió per
tenció
institucional),
i
moviment
bona
polític.
(a
doncs,
no
era
monolític.
Associació
una
debat
lògic-.
tot,
necessària
XIX,
de
eficaç
tampoc
endegat
un
a
sobre­
no
mestres.
l'estrictament
no
intensament,
era
tancat
plenament
segle
del
temes
Amb
era
(com
renovellades
sempre
que
participaren
plurals
altre-
un
s'inserí
que
més
de
en
exigències
manera
lògics
o
privades
gironines. D'altra banda, anà evolucionant
comarques
me
Girona
renovació
de
com­
millorament
força
"pedagogs", però
grans
mer
tal
pedagògiques,
de
però
De
pedagògics contemporanis.
corrents
magisteri públic gironí fou
-en
les
moviment
gironí
recolzament
d'haver tingut molts bons
canvi-
-en
tenir
va
i
un
escoles
innovacions
grans
que
com
el moviment
gaire
clar
resta
no
El
i
amb
definitiva,
les
per
espectacular
gens
estudio.
que
manera
cap
d' autoformació
diària
comptar
no
l�ensenyament primari
període
de
Certament,
generat
escolar,
de
desgrat
haver
tasca
del
endavant
portada
"d'assaig"
sinó
llarg
considerat
ser
de Barcelona.
pas
renovació de
de
mestres
públic
en
sobre de les normals
es
va
creien
un
A
salvaguardar
magisteri. Només
un
programa
sector
a
la
(amb
totes
desa­
desgrat
en
del
general
minoritari
integrista, qüestionà aquesta
qüestió religiosa
que
discrepàncies.
eficaçment
encarar-se
l'ensenyament primari.
ideològic,
del
dels
magisteri
poder
tendència
la
majoria
les
uni­
seves
16
connotacions
educativa
derivacions)
i
durant
el
gironi
única
o
escola
(i també
fou
més
(i
Per
davant
tència
d'una
públic
ció,
al
amb
o
única
friccions.
El
una
rar
l'escola
a
cap
els
públics
mostrà molt
es
d'escoles
privilegiades,
d'un
segons
a
defen­
privada
"congregacionista").
xarxa
i
com
D'aquí
enfront de l'escola
una
al
discriminacions
mestres
l'escola
escolar
reticent
públiques
l'exis­
defensa
i
únic
de
cos
magisteri
únic sistema de selec­
un
de
s'acreixeren
conservador
va
discriminatòria
i
el s
malentesos
deixar-se
com
desconeixement
vers
generà
cop
tot,
més
el
magisteri
definides
realitat cultural catalana i cap
a
en
merament
pel catala­
fonda
una
respecte l'autonomia escolar,
Amb
cada
i
menyspreu manifestat
l'escola pública
els mestres
municipal.
i
les
de conside­
organització ineficaç
una
i
enlluernar
prestigi, ofuscat pel prejudici
pública
postures
"elitista"
política
catalanisme
El
entre
la
ment
cohesió
pública
produien
es
que
de
crear
xarxa
la
conservador
cència
de
conservador
política
per
nisme
política
la
excepcions.
catalanisme
"oficial".
no
l'escola
de
pública
condicions
Davant
del
on
qual cal ingressar-hi
sense
de
donà
que
magisteri gironí
pretensió
paral.lela,
única
enfront
el
encara,
la
concepció
l'escola
concretament
això,
la
significatiu
professionals)
raons
per
clau
tema
raó de l'extracció social dels alumnes.
en
aferrisaadament
sin
més
popular,
diferències
el
ser
període.
L'element
magisteri
va
gironí
reti­
especial­
evolucionà
l'assumpció
de
la
actituds clarament catalanis­
tes.
El
de
mestres
com
a
de
magisteri
gran
capdavanters
riament,
mostraren
tius
de
mint
càrrecs
gironí,
a
més,
prestigi, reconeguts d'una
del
una
moviment.
clara
provincial
com
ni vell
manera
una
sèrie
espontània
simpatia pels plantejaments educa­
més responsabilitat
a
amb
Aquests capdavanters, majorità­
l'esquerra. D'altra banda, aquests
de
comptà
nacional.
i
mestres
incidència,
Els
afanys
anaren
tant
de
a
assu­
nivell
renovació,
17
nascuts
similars
sorgides
més
moviment
un
tendiren
espontanis,
Noves
les
entitats
educatives
fenomen
un
(demogràfic,
es
de
Catalunya,
tracta
global
excepcional;
aquesta
tenir
total,
la
present
la
fan
realitat
situació
les
seus
què
enfocs
les
coincidí
amb
representa
professional.
sorat
aquest
a
la
a
pedagògics
banda,
A
relativament
professorat
del
millorament
Girona
ben
era
l'ensenyament primari.
van
nou
crear-se
i
de
seva
de
que
crec
matisos
rodalia).
em
sembla
migradesa
dei· menyst.eniment
la
l'ensenyament
Normal
gironina
(Pla 1914),
d'enfocament
pedagògic
Claustres amb
il.lusionat.
que
cal
(amb l'ex­
la
i
d'Estudis
uns
però
els
amb
gironina,
Pla
majoritàriament
manera
perquè
hipòtesis
consideraven
notable
preparat,
De
Les
la
reflex
un
una
imprescindible
materials
reobertura
implantació
un
Normal
públiques
la
i
cal
les situacions
l'àmbit català
tot
són
Barcelona-resta
què
generalitzable,
deficiències
Institucions
D'altra
i
és
menystenir.
gironines,
comarques
l'Escola
a
en
apareix
específic
pes
Precisament
la ciutat de Barcelona
cròniques
seves
les
història
la
deferències,
i
Catalunya.
tot
de
un
contenciós
un
difícilment·
volem
absolutament
calguin,
que
de
primari.
que
plan­
autònomes
Barcelona
amb
no
que
coherent.
de
a
gironina
Respecte
amb
nous
capdavanters,
tant,
de
Catalunya,
sembla
referència
cepció, potser,
dels
mestres
privades "d'assaig"
conjunt
fenomen
tensions
tot
un
el
obvi,
plantejar
en
particularitats
que
amb
nous
Per
"excepció"
una
de la històrica de
visió
exposat
El
perquè malgrat
plurals s'integrin
i
dels
Ins t.í tuc í.ons
per
definir
etc.)
de
pas
escoles
les
Barcelona.
a
Catalunya.
a
polític,
No
que
constituir
a
Institucions barce­
de
promesa
creades
bàsicament
l'ensenyament
he
la
què
en
experiències poden
aquestes
visió
amb
i
insistir
concentrar-se
com
fins
("generacions"), però,
promocions
Cal
de
inciatives
molts
sigui,
com
altres
prenent el relleu.
anaren
van
Sigui
Catalunya,
foren cridats per les
tejaments més radicals,
i
de
arreu
articulat.
de Girona
capdavanters
lonines.
xic
un
amb
confluir
a
català
profes­
D'altra banda,
i
molt
lligat
l'Escola Normal participà
18
de
les
Per
magisteri.
als
debats
defectes
la
ment
imbricada
de
i
un
la
en
polèmiques
una
de medis.
per
a
na,
a
la
aquestes
de
També
que
a
les
les
es
dos
i
revulsiu
ho
les
del
no
Pla
el
materials
només
haver-hi
endegar-se
va
que
condicions
nou
va
és
nou
Pla
i
s'aconsegui­
temps material
En el
cas
de Giro­
al' Escola Normal de
trasllat
del
el
que
important
dels professors més prestigiosos
en
aquest
aspecte
les
Normals
cenyeix
a
servanda
conclusions,
altres Normals de
poder
un
veritat
d'Estudis,
i
a
prepa­
Girona,
eficaç.
Encetem,
així
forta­
professional
centre
ser
orientacions.
noves
l'aplicació
tot,
recerca
va
banda,
podem oblidar
no
fou relativament
la
1931
objectius
D'altra
a
és
de
els
gironina
protagonit­
bé
millora
tant,
com
fins
els
tots
Normal
-i
mer
impermea­
amb
que,
si
que,
correlativa
assimilar
Amb
l
també
Generalitat
rats.
del
crec
a
funció.
seva
afegir
com
de l'entorn i
participant
Normals,
Per
més,
la
Normal
la
del
part
mestresses) estigué
les
parcialment.
ren
de
la
pas
educatives.
cal
a·
per
de
l'Escola
amagar,
societat,
Professional
repte
sense
no
que
prou notablement
Pla
tòpic
títols, afIlat
cal
no
que
Encara
nou
del
bona
somovien
que
política educativa,
mestres
les
en
acomplí
de
obvis
(més
zant-
enfront
tant,
subministrador de
centre
ble
renovelladores
inquietuds
constatar
haig
de
subratllar
gironines,
servandis,
són
però
que
que
crec
extrapolables
Catalunya.
doncs,
si
la
tasca
aquestes
d'exposar
hipòtesis
són
la
recerca
prou
i
sòlides
convincents.
a
Girona,
el
10 de gener
del
1984.
19
NOTES
(1)
.-
Cfr.
de
Monés,
Jordi
Ciències
les
INTRODUCCIO
A LA
"Ensenyament",
a
de
la
Diccionari
Ictineu,
als
Societat
Paisos Catalans,
Ed. 62, Barcelona, 1979; i Jordi Cots, a "Pedagogia",
ibidem. l Jordi Monés, El pensament escolar i la renova­
ció
pedagògica
Catalunya, (1833-1938),
Barcelona, 1977, p.S3.
Per
si
Ed.
a
La
Magrana,
algun dubte sobre aquest tòpic, i
qualsevol escrúpol respecte a si no simpli­
massa
l'esquema darrerament he pogut llegir
Escolar ("nueva etapa", n Q 223, 1983), o sigui
restava
em
per esbandir
ficava
Vida
a
una
revista de la "Dirección General de Educación
Basica" del "Ministerio de Educación y Ciencia", distri­
a
buida
als
gratuitament
moviments
de
••.
rnanifestarse
pedagógicas.
los
han
las
Ray
movimientos
la
comienzos
señalar
que
de renovación
de
10
tanto,
Europa
del
siglo XX, empiezan
nuevas
que
corrien tes
nuevas
la
pedagógica
tiene
nada
ideas
que
parte
mayor
la defensa
con
tiene
de
Catalunya
la enseñanza
y
de
se
en
extraño,
por
extendían
por
plasmaran en Catalunya en una insti tución,
"Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana",
la
se
fundada
en
pedagógica
unidas.
catalan
de
relació
pedagógica
renovaClon
influencias de las
las
en
"CATALUÑA:
Mestres "Rosa Sensat"- El pasado
tenido estrechos lazos
la lengua catalana. No
que
i
escoles,
pedagògica:
renovaCl0n
(
) -L'Associació de
lejano. En Cataluña,
una
larga tradición. A
a
les
totes
a
Dicha
la
y
1939,
en
lengua iban
que
renovación
estrechamente
fueron creadas escuelas experimenta­
tuvieron
que
en
institución
promovió la enseñanza en
edición de textos escolares. Al amparo
"Associació"
la
les,
1899 y disuelta
defensa de la
y
un
gran
prestigio
en
su
tiempo:
el
Col.legi Sant Jordi (1898), el Col.legi Mont d'Or (1908)
el Nou Col.legi Mont d'Or (1913), la Escola
Blanguerna
(1924), todas de Barcelona, la Escola Vallparadís de
Terrasa.
Siguiendo
el
das
diversas
con
un
de la Escuela
(1916)
pedagógica
,
tot
el
selectiu".
Moderna, fueron crea­
racionalistas, de caracter laico,
avanzado. Por su parte, el Ayunta­
escuelas
programa muy
de Barcelona,
miento
Bé,
modelo
Gran
en
text
a
través
importancia
Catalunya,
és
una
la
de
la
tuvo
Comisió
para
la
Mancomunitat
de Cultura
renovación
...
etc.".
autèntica perla de "barcelonisme
20
Respecte
la
a
"intencionada"
tria
escolar
ment
aporto només un text que
clarificador. 'Es una de les
"III
Jornades
nomenclatura
extraordinària­
conclusions
Estatals
els
objectiu a assolir està molt despert
participants. L'escola pública amb
grups
que
hi
com
a
ha
l'eslògan
tant
millorar
gui
ha
ens
fet
realitat
reflexionar
significat.
escolar
està
tots
en
tot
encara
i
espanyola
el
molt
per
és mobilitzador per a tothom que preten­
l'ensenyament d'una manera general. Això
en
la
el
Utilitzar
Generalitat
no
l'expressió
vitzar
formulació
d'aquesta
sota
l'actual
de
lluny
les
de
d'Escoles d'Estiu i Moviments
Pedagògica": "El concepte d'escola pública
Renovació
de
la
de
crec
importància de no relati­
guardar-la amb tot el seu primitiu
i
concepte
les
a
per
actuals
s'entendrà aquí ni a fora
i, per tant, ajuda a confondre i a desmobilitzar" (Cfr.
Perspectiva Escolar, nQ 54, abril, 1981, p.59). Sortosa­
escoles
ment,
en
de
la
redactar
semàntics,
i
lleis
no
fan
es
defineixen
els
malaberismes
aquests
públics com
"aquellos cuyo titular sea un poder públicd.' i són pri­
vats
"aquellos cuyo titular sea una persona física
o
jurídica de car àc t er privado" (Cfr. Projecte de "Ley
Org�nica del Derecho .a la Educación.
es
(LODE),
(2)
.-
centres
10).
art.
Alexandre Galí,
llibre
o.cit.,
11, (la, 2g i
Recordem l'estructura de l'obra en la part
dedicada a l'ensenyament privat:
Cfr.
3g
Parts).
L'escola privada
1.-
i
els
(P.
assaigs
grans
Ig, pp. 21-224).
11.-
L'aportació
L'obra
111.-
la
mestres
oficials
(P.
I,
227-284).
pp.
•
dels
la
de
Diputació de Barcelona i de
de Catalunya (P. 11, pp.11-
Mancomunitat
81).
L'obra
IV.-
11,
de
pp.
(P. III,
L'escola
173-180)
X1.-
pp.
9-52).
69-144).
a Catalunya
147-160).
163-169).
privada a Barcelona
pp.
(P.
III,
pp.
(P.
III,
pp.
.
L'ensenyament
dels
anormals
183-193).
Balanç
d'adquisicions tècniques.
pedagògica. (P. III, pp. 197-222).
XII.-
par t,
(P.
Les construccions escolars fora de Barcelona
X.-
A.
(P. III,
Síntesi del Moviment Montessorià
(P. III,
p
Barcelona
pp.85-256).
Protecció de Menors
IX.-
Cfr.
de
L'obra de la Generalitat (P. III, pp.
L'acció de l'Estat (P. III, 55-65).
V.­
V1.­
VII.­
VII1.-
(3).-
l'Ajuntament
Galí,
P
.
13.
ob.
cit.,
P.
II,
Doctrina
"Ensenyament primari",
21
(4)
.-
Cfr.
ob.
GEC, hi llegim: "Això no obstant,
primers intents seriosos d'ensenyament
normal dins l'ambit de la iniciativa privada: L'Escola
de Mestres de Joan Bardina
".
cal
l
cit.,
la
a
els
cercar
...
(5)
.-
Cfr.
3a
(6)
.-
A.
Part,
Cfr.
1978,
Cfr.
la
ob.
57
pp.
i
p
L.
cit.,
II,
"Ensenyament primari",
ss.
Els
Josep Pallach,
l'ensenyament a
de
(7).-
Galí,
i
públics
mestres
Ed.
Catalunya,
CEAC,
la
reforma
Barcelona,
21.
.
A.
ob.
Galí,
Part,
L.
cit.,
En
274.
II,
"Ensenyament Primari",
pàgines anteriors (p. 227)
escriu:
"Ni polítics, ni pedagogs, ni literats, ningú
no
es
girava cap al' escola pública, com no fos per
a
menysprear-la com un estri gairebé inútil. Error
gravíssim que va trigar molts anys a ésser rectificat
i que encara, en certes figures de primera línia,
l'any
1936 no ho era del tot. (
) Aquest mestre del segle
p.
unes
•.•
XIX que havem
religiositat
les privades,
trobat
tant
l'escola
a
al
legar
va
l'escola oficial
aristocràcia que
la
exercint
cada
la
dia
gent
el
magisteri amb veritable
pública
segle
com
XX
en
a
certes
els
esco­
quadres de
més refermats, una veritable
no
coneixia i, el que és més
política
catalanista, en pugna amb tot
que feia olor de centralisme, tenia interès a desco­
nèixer, considerant, potser, incompatible el sentiment
de catalanitat i el servei de l'Estat en una carrera
greu,
que
el
tan
(8).-
sotmesa
Cfr.
A.
mestres
Galí,
élites, que
Josep Puig
si
com
la
es
ob.
seguia
i
magisteri".
L. II, P Part, p. 274: "Els
molestats per la política de les
cit.,
sentien
se
constituir
la del
com
la
.Ll
dogma el
menyspreés
practicaven".
l
amb
el
seu
capdavanter
(
) L'errada va ésser,
principi de la cultura superior,
la cultura primària
i
els qui
Cadafalch.
en
í
ga
...
Ibidem, 22 Part,
...
p.
,
11.
(9).-
Ibidem, L.
II,
Part,
p.
12.
(10).-
Ibidem,
II, 3a Part,
p.
27-29.
(11).-
Veg. a Ictineu', l'article de F. Artal, "Figuerola- i
Ballester, Laureà",: "Els seus estudis sobre pedagogia
li
permeteren de formar, el 1846, l'Escola Normal de
Barcelona, que regentà durant un any
". També, Jordi
Continuitat Pedagògica Catalana durant els
Verrié,
segles XVIII i XIX, Col. 1. El Tremp, 11, Barcelona,
L.
la
.•.
1981,
p. 69.
CAPiTOl
ELS PRECEDENTS
(L'ENSENYAMENT
PRIMARI
A
GIRONA AL
S.XIX)
c
J
23
CAP1TOL
(L'ENSENYAM�NT
En aquest
fragmentària,
tesi
un
primers
de
Val
la
a
sovint
quinze
nostra
dir
el
primari
tesi,
és
en
període
tema
Són
definitiva,
assumir-lo
al
inèdit,
més
i
com
nostra
s.
en
que
necessari
d'afirmacions rotundes
pas
la
referir-nos
gironines
bona part
necessà­
i
de
precedents
uns
en
ràpida
objecte
absolutament
encara
cal
En
S.XIX)
AL
visió
una
comarques
sembla
treball
no
que
s.XX.
ens
un
nostre
d'hipòtesis
el
les
a
del
anys
que
situar
GIRONA
A
temporal més ampli.
marc
l'ensenyament
a
PRIMARI
capítol pretenem,
riament
en
ELS PRECEDENTS
I:
XIX
i
funció
esmentar.
i
per
això
inventari
un
definitives.
1.GRAN RETARD EN L'ESCOLARITZACIO A GIRONA
Durkheim
afirma
que
de
estretament
del
conjunt
mersos"(l).
Es
prou
l'escolarització
relacionar
fruit
i
-al
formal
i
torn-
de
sistemes
i
doncs,
les
la
al' estat
Estat
això
mateix,
espanyol
Modern,
i
repercutiren
què
estan
insistir-hi,
im­
que
un
fenomen
que
formació
de
l'Estat
Modern,
cal
profundes transformacions econòmiques
la
les
en
depenen
és
socials de la Revolució Industrial
Per
cal
no
generalitzada
amb
d'educació
històriques
causes
sabut,
necessàriament
seu
"els
(2).
debilitat
grans
de
la
dificultats
al' hora
industrialització
articular
per
d'establir
un
un
ensenyament
primari modern.
De
fet,
fins
el
1834
no
es
donen
els
primers passos
serio-
24
sos
organitzar
per
coordenades
primers
fins
i
del
gremial:
s.XVIIIè.,
més
mestres
menys
pis, escoles conventuals,
Diguem
Montesinos,
el
que
espanyol l'esbós,
Val
dir que
a
en
peces claus de
la
1) La creació
3)
i
pectors,
de
conservador,
i
educativa
recursos
els
dels
es
va
de
Pablo
l'Estat
a
l'ensenyament.
gairebé
moure
únicament
uniformistes.
i
Les
2) La formació del Cos d'Ins­
es
destinat
la
a
de control
una
legislatives.
La llei
d'una
ben
Moyano
simple:
dels
municipis;
cies
(Diputacions);
i
les
legals
polític.
majoria
s'adeien
els
bases
se­
secularització
Amb
graus
com
transfons
un
educatius:
forma
a
d'as­
dominants, minoritaris,
de
gens
solventava el
l'ensenyament
l'ensenyament
de
pràctica, l'ensenyament primari,
la
gran
Moyano (9
certa
(els Instituts)
a
no
de
posaren
grups socials
força,
pressupostos
manera
tipus
munici­
pels
s'inicia
legalistes
peces
Secundari
descuida
l'ensenyament
de
influència
Anglaterra,
perquè jerarquitza rígidament
canvi-
perquè
a
aquestes
l'ensenyament
-en
la
a
d'Instrucció Pública
llei
censió i consolidació
i
1834,
sistematització de l'ensenyament primari foren:
Amb
l'ensenyament,
prima
gràcies
escolar modern. Comportaven
de l'edifici
el
en
règim d'ensenyament
contractats
doctrinaris,
La
1857).
tembre,
Fins
preparats,
l'Escola Normal;
de
no
que
bàsicament
règim
aquests
encara,
d'una sistematització de
tardà,
paràmetres
uns
estat
política
la
un
el
noves
...
1834,
havia
que
sigui
les
a
legislatiu
camp
enllà, perdurava
o
o
el
en
i
l'estructura educativa.
de
bastant més
tot
heretat
real
ideològiques,
i
més
faran
es
passos,
transformació
la
i
socio-econòmiques
adient
primari
ensenyament
un
es
a
Sobretot
població.
les
preocupacions
problema pressupostari
aniria
primari
secundari
l'Estat només
la
càrrec
càrrec
a
les
Provín­
feia càrrec de les
Univer­
a
de
sitats.
Així,
la
insuficiència de l'Estat fa
mic
del
tot
reservant-se,
Aquesta
manteniment
i
deixà
l'escola
això
dependència
problemes
de
un
dels
sí,
el
primària
poder
mestres,
pèssim
record
el
recaure
sobre
els
legislatiu
i
dels
Ajuntaments,
entre
els mestres.
pes
econò­
Ajuntaments,
de
control.
creà
greus
25
Per
altres
els
suplir
Institucions
dèficits
greus
públiques
naixeren
l'Estat
de
les
de
i
múltiples
les
escoles
privades.
escoles
Aquestes
particulars
nes
les
Algú
de
ha
hores
en
sobretot
poden
escolar,
hom
públiques
i
escolars
eren
llei
rara
A
cap
negativa.
les
dades
referència
i
una
En
les
que
Diccionario:
Cal
y
de
nova
el
camp
i ales­
cert
que
a
"Uno
publicades
escuelas,
su
edat
en
-i
el
encara
Les
escoles
eren
títol
a
del
desgrat
banda,
els
los
de
puntos
siendo
que
locals
el de los
es
objeto,
Superior;
en
loca­
estrechos,
ajuar conveniente" (5)
Girona
la
podem posar
però
no
aproximació
sentit
nens
escola
el
d'altra
que,
nuestras
de
espanyol
prop de 22.000 mestres;
oficial
inadequats:
posseim,
aquest
a
1860
Ajuntaments-
posseien
que
dir
sin el
estat
a
dels
havia
corresponden
certa
estadístiques
en
feme­
l'any
a
1.024.882 escolars.
els
província
Ben
con­
d'on sortiran
2.500.000
assistien
qualificació
atrasadas
la
de
majoritàriament
(4).
vez
dit.
més
de
sovint-
absolutament
estan mas
que
Al'
només
1.500
a
sucios, mal dispuestos
de
sobretot
és
com
hem
que
que
ben
tenien
no
la
ment
i
procés
incidència
bàsicament
privades 3.800. Hi
arribaven
establia
les,
per
sobretot
d'un
justícia,
a
o
penetració
una
referides
total
un
calcula
les
37%
•..
el
-depenents
i
no
un
que
sobre
irregularitat,
però
1844,
l'ensenyament secundari,
dades
il.lustrar
1859-60,
18.260;
del
perso­
abundants
Barcelona,
s'inicia
gran
per
dirigents.(3)
Algunes
amb
de
camp
pis)
congregacionistes,
prou
o
Aquest procés s'aguditzarà amb la Restauració
afectant
curs
amb
regides
de
a
des
1851,
escoles
un
les futures classes
ens
efecte,
del
parlat,
"amortització",
educatiu.
les
escoles
especialment
En
Concordat
l'ensenyament
nines.
molt
religioses.
del
partir
anomenades
i
ciutats,
grans
gregacions
a
(les
foren
privades
és
per
a
situació
en
dubte
deixen
la
de
especial­
era
la
ser
fiabilitat
un
punt
de
realitat.
especialment
Pascual
útil
Madoz
al
de
recordar
seu
famós
26
Alumnes assistents
P.Judicial
nQAjunt. Població
Esc.públigues
Privades
Total
La Bisbal
40
37.674
847
76
923
Figueres
90
51 .277
954
482
1.436
268
488
Girona
108
35.441
220
Olot
61
24.834
573
573
Ribes
70
18.618
241
241
Sta.Coloma de F.
53
20.225
229
108
337
422
194.072
3.064
934
3.998
.
Totals
MESTRES
Total Escoles
amb
títol
ESCOLES
títol
sense
Amb edifici
[2ro[2i
Llogat
13
10
3
3
10
20
14
6
1
19
8
7
1
3
5
8
5
3
2
6
4
3
2
2
8
8
2
6
61
47
12
49
ESCOLES
14
SUPERIORS
ELEMENTALS
COMPLETES
EL.INCOM.
Públiques
Privades
Públiques
Privades
Públiques
nens
nens
nens
nens
nenes
nenes
205
602
514
483
208
282
nenes
40
12
70
nenes
nens
6
427
55
165
103
85
23
747
187
2
291
241
229
1001
(6)
2.009(?)
52
2
27
El mateix Pascual Madoz,
"
deia:
no
..•
nos
instrucción
la
particular
en
nada
los
en
desear
víncia
las
Ribas
teniendo
;
...
la
es
que
Madoz
les
potser
i
privades
dades
base
a
retard
cert
són
no
de
i
tant
a
nivell
a
Girona
la
fonts
no
gens
inferior
estatal
hi
(
la
...
dona.
sí
que
optimista.
el
a
ha via
�dea
nombre
la
En
)"
d'alumnes
a
Pascual
a
esco­
les
cas,
assenyalen
ens
un
(7)
Gil
de
Zarate,
en
d'escoles per habi­
mitjana
una
tot
de
instruc
aporta
que
pro­
número
el
dos
escola
d'una escola per 266
era
nombre
la
mateixa
s.XIX
del
molt
de
oficials
la
en
proporció
El
estadístiques
instrucció
situació
era
esta
en
advierte
estas
de
(el Govern)
asunto
en
abando­
sería
...
fiables, sobretot referint-nos
meitat
Girona
a
efecte,
i
la
vers
que
en
se
;
prou
Insisteix
dir
...
les
les
una
este
)
que
la
a
...
segunda
ción primaria, mucho mas atendida que
Repetim
(
de
Girona);
completamente
...
todas las demas
en
y
Olot;
y
estado
de
instrucción primaria
la
presente
desatendidas
província
halla
se
aquestes dades,
deplorable
la
atención sobre
su
decisión
con
el
(a
mujeres,
de
ya
ella
en
las
fijase
protegiese
y
de
partidos
se
que
pública
el
ocultar
posible
es
comentar
en
l'estat.
de
per
En
veins,
171
veins.(8)
l'ensenyament
primari,
a
""
Girona,
el
era
seguent:
any
nois
noies
total
3.998
1847
3.759
239
1851
7.493
809
8.302
1855
11 .002
2.944
13.946
1860
12.705
5.941
18.646
Cal
del
1857
(1857:
les
per
a
fins
310.970
dades
tot
el
tenir
el
present
1900
es
habitants;
referides
a
la
que
població
mantingué pràcticament
1900:299.287
l'any
1888
habitants)
són
Població total:
Alumnes
en
299.702
escolaritzats:
Taxa d'escolarització:
(9)
habitants
60.233
29.182
48,4 %
e�at escolar:
des
estacionària
i
-per
essencialment
període.
Població
gironina
tant-
vàlides
28
Pot
que
d'un
l'any 1863,
Olot,
a
il.lustrati u,
ser
ana ven
al' escola 295;
ritzar.
(10)
escoles
any
escolar
cens
d'escoles
titol
a
sigui, 430
o
El nombre
i
el
públiques
de
725
esta ven
nens
era
d'exemple,
de
dir
només
nens,
escola­
sense
seguent:
escoles
total
privades
1847
51
10
61
1851
116
52
168
1855
177
61
238
1860
263
70
333
18.646
Els
Girona, l'any 1860
escoles
263
70
D'aquestes
ticulars
de
30
i
província
la
a
alumnes:
de
14.672
3.974
alumnes:
escoles
40
privades,
regides
eren
(29
congregacionistes
eren
de
per
només
i
nenes
paL
1
nens).(ll)
Al
eren
eren
345
uns
mateix
(232
ll3
i
públics
mestres
mestresses);
i
els
província
la
a
mestres
privats
50.
mateix
mente"
els
any,
mestres
No
El
matriculats
distribuien així:
es
públiques:
privades:
escoles
alumnes
podem oblidar
les
Pascual Madoz parla
s'allunyen
que
subsistencia
pèssimes
de mestres
del-
poble
En
aquest
decorosa".
condicions materials.
"dotados insuficien te­
"no
que
sentit
les
proporciona
una
podem aportar algunes
dades.
Al' any
places d'Escoles
1851
de Nenes
són
convocades
oposicions
sou
La Bisbal,
Cadaqués,
Coloma de Farners, i
de
2.000
1850
el
anuals,
mestre
"vejaciones"
"En
el
de
què
era
no
sean
de
dels nens;
objecte
fin,
según podemos
Ayuntamiento desprecia,
N'era mestre,
la
Joan Creuhet.
per
la
Selva
però
amb
"men­
es
cobrava
queixava
l'Ajuntament.
del
instrucción
(13)
i
pobres".(l2)
part de
inferir
la
Selva,
totes
casa-habitació,
Cassà
de
2.558 rdls anuals i les retribucions
de les
Cassà- de
Palafrugell,
rals
sualidades de las alumnas que
L'any
les
de:
Girona,
Santa
a
per
comunicado,
popular".
29
L'any
1853 havien de
Per
oposició:
proveides
ser
Escoles
Superiors
rals anuals,
Figueres,7.000
010t,6.666 rals,
i
casa,
sèrie d'escoles:
una
de Nens de
casa,
retribucions
sense
retribucions
Escoles Elementals de Nens de
4.000 rals,
Ger,
Lloret de
i
casa
retribucions
Mar,3.900 rals,
Vidreres,4.000 rals,
Roses, 3.500 rals,
retribucions
sense
casa,
casa
retribucions
casa,
retribucions
i
Olot, pàrvuls,4.000 rals,
casa
retribucions
sense
Escoles Elementals de Nenes de
dues places de nova
rals anuals de sou,i
Figueres,
3.000 rals,
Ripoll,
Cassà
de
la
Selva,
i
creació,
casa
Palafrugell,
Viladrau,
i
totes
Capsec,
mensualitats
Bescanó,
ció
Feliu
de
a
la
concurs
1853,
any
Aixi
pitjor.
encara
de
vacant
"se
dan
ción
3
los
nens
Colomers,
Sant
mateix
Hostalric,
casa
totes
retribucions.
i
mensual
de
2
rs.
leer, 4 los
semanalmen te
secretaria
medio
de
totes
amb
i
nens
130
rs.
los
de
de
Pardines,
1.100
rals,
(14)
hi havia escoles
provincia
maestro
Malavella,
Cruilles,
i mensualitats.
la
de
pobres.
Ventalló,
l'escola de
al
no
Caldes
rals, casa-habitació,
Buixalleu,
però,
a
Viladamat,
amb 2.000
dels
casa-habitació,
El
i
oposició:
Tortellà,
i
retribucions
sense
amb 2.000 rals anuals,
Sense
amb 4.800
amb
una
situa­
es
posava
Valladolid
de Robladillo:
anuales,
y
por
retribu­
conocimientos de letras,
de escribir y 5 los de contar,y
pan
cada
ayuntamiento
uno,
400
y
rs.,
casa;
y
200
por
la
por
la
sacristía".(15)
Per
dà,
per
vitals
a
a
situar aquests emoluments
l'any 1856,
eren
per
als
i
per
a
solters
recordem que segons
Barcelona,
les
(despeses
teòrique�),
I.Cer­
despeses mínimes
2.469,73
30
rals
anuals;
rals
anuals.
i
per als
i
com
dels
muller
i
fills),4.829,72
dos
(16)
Cal
autoritats
(amb
casats
dir
locals
Ajuntaments
la
seguents escoles
molts
endavant.
i
de
gats de supervisar la
A
dependència
provocà
més
veurem
la
que
les
ciutat
malentesos
Havien
de
Juntes Locals
del
tasca
de
dels
de
mestres
i
tal
tensions,
la
captar
les
benevolència
d'Ensenyament,
encarre­
mestre.(17)
l'any
Girona,
hi
1864,
havia
les
i alumnes:
d'escoles
nombre
nens
nenes
total
nombre
nens
d'alumnes
nenes
total
públiques
2
2
4
250
248
498
privades
6
10
16
408
493
901
8
12
20
658
741
1.399
Totals
(18)
Per tot
d'analfabetisme
a
l'any
i
el 88%
1860
de la
això,
fossin
hom
a
calcula
femenina ho
no
pot
l'estat
que
el
era.(19)
sorprendren'
espanyol
85%
de
la
s
que
molt
les
altes
població
taxes
Per
masculina
31
Per
a
tisme serien les
la
de Girona
província
seguents
La Bisbal
Figueres
Girona
Olot
Puigcerdà
Sta.Coloma
Totals
llegir
,
i
nomes
escriure
llegir
analfabets
homes
8.284
967
14.696
dones
2.855
576
21.598
homes
12.798
698
19.233
dones
2.977
431
29.339
homes
11 .219
952
22.057
dones
2.473
660
29.704
homes
5.467
472
17.396
dones
1.134
331
21.508
homes
4.247
746
9.661
dones
1.156
409
14.187
homes
6.326
666
1 9 .898
dones
1.877
479
23.681
homes
48.341
4.501
102.941
dones
12.472
2.886
140.017
60.813
7.387
242.958
TOTALS
Percentatges
d'analfabe­
(l'any 1860):
saben
Parti t Judicial
les xifres
homes
31
%
8%
3%
2%
66%
90%
20%
2%
78%
dones
TOTALS
(20)
J.Botet
província
ta
uns
de la
de
36.719
població
sabia
considera
Girona, l'any 1900
menors
adulta
L'any
no
Sisó
i
de
era
1913,
escriure,
sobre
5
eren
anys,
que
els
176.911,
analfabets
dels
concloure
per
a
la
quals descomp­
que
un
53,29%
analfabeta.(21)
encara,
el
36%
un
45%
del
dels
conjunt
rec
lutes
dels
gironins
reclutes
de
l'estat espanyol. (22 )
Diguem,
el
percentatge
per
acabar,
d'analfabetisme
a
que
la
segons
comarca
del
Miquel
Santaló,
Gironès -segons
32
límits
els
ell
per
són els admesos
del
total
entre
de
de
24,5%
A
gacions
lar.
en
Moltes
tot
pobles
escoles
català
després
tingueren
que
polítiques
únicament
dir
que
educatiu,
i
mínim
un
fundades
difusió
al
de
espectacu­
mateix
la
bisbat,
Caritat,
o
Filles
carlí-,
...
).En
és
canvi,
molt
la
dels
escolapis (abans del 1868,
el
i
de
Sexenni
de
representà
l'ensenyament,
difusió
de
noves
un
en
breu
període
de
realitat,
idees
socials
i
que tindran una gran repercussió en l'ensenyament.
De fet, podem observar, a nivell de l'estat espanyol,
significatiu
augment
de
l'ensenyament privat
en
I "amb
í
t
de
primària.
Ensenyament primari
1865
públiques
a
Espanya
1870
22.721
(85%)
22.711
Escoles privades
4.094
(15% )
4.589
Total
26.815
Mestres
,
Olot).(24)
i
democratització
liberalisme
l'escola
era
Puigcerdà
a
relativa
Escoles
oscil.laria
1848 les congre­
del
una
(Carmelites
d'ambient
petits
Cal
un
59,3%
important, de moment, la presència de les ordres religioses
masculines,
'de
femenines
orígen
no
Maria, Dominiques de l'Anunciata -que oferien instruc­
de
a
menys
d'
cas,
Ll.èmana
de
que
del
era
d'analfabetisme
Martí
precisament,
congregacions
eren
l'any 1920,
per
Sant
a
estudi,
Girona.(23)
de
Girona,
religioses
del Cor
ció
78,92%
del
la ciutat
a
i
L'índex
població.
la
aquest -pr í.me r
en
posteriorment-,
màxim
un
proposats
1880
(78%)
(22%)
27.300
23.113
4.795
(72% )
(28% )
27.908
públics
20.335
(81 %)
22.618
(77,5%)
23.783
(72%)
Mestres privats
4.831
{19% �
6.404
{22z5%�
9.251
{28%�
Total
Població 6-12
anys
25.166
29.022
1.667.098
33.034
1.979.703
-------
'><
Alumnes
Alumnes
esc.públi.
1.228.473
esc.priva.
181.943
Total
1.410.416
Dèficit
256.672
(25)
(87%)
� 1 3%l
1 .121 .881
(84%)
1.353.961
(81 %)
209.736
(14% �
326.879
{19% �
1.331.617
1.680.840
298.863
33
Podem
els
esdeveniments
important
més
-amb
a
dir,
partir
del
1880).
la
creació
negligir
tingué
que
representaren
amb
educatiu,
incidència- durant
menys
de
en
el
en
Setembre
de
i
revulsiu
ser
un
que
s'allargaren
la Restauració
tota
(sobretot
aquest sentit,
"Insti tución
la
notable influència
una
efectes
d'estat,
A nivell
Revolució
la
que
posteriors,
l'àmbit
en
o
doncs
Libre
no
podem
Enseñanza"
de
magisteri gironí.(26)
L'establiment del principi de la llibertat d'ensenya­
ment
una
la
escolar
xarxa
pública,
mics
de
desgrat
a
les
relativament
ideològics
definides
a
l'esco­
a
econò­
mancaments
raó de criteris
en
socials.
i
funció
en
origen
complexa. Paral.lelament
neixen escoles
En efecte,
xen
donà
pràctiques,
continuà debatent-se amb greus
que
pedagògics,
i
limitacions
a
les escoles
part
d'uns interessos
ten
simplement
des
de
dèficit
el
l'esquerra,
haurà
hi
el
s'erigei­
que
mercantils i que
merament
escolar
privades
crònic,
propòsit
des
de
la
aprofi­
dreta
d'establir les
i
pròpies
escoles.
Ja
d'una
bases
programa
de
les
amb
una
classes
establiren
noves
edificis
ment
A
rint-nos
fou
escoles,
els
lia
i
(a Blanes
cal
no
Entre
Santa
dir
que
l'any
de
les
hi
secundari,
l' ensenya­
congregacions d'ense­
masculins,
d'esmentar:
els
Sant Feliu
i
Farners).
1900
definitiva,
oblidaren tampoc
(Pont Major);
Coloma
En
d'ensenyament
(Calonge, Cassà,
Salesians
s'entroncava
congregacions religioses,
els ordres
hem
aquest
l'establiment d'un
Girona.
a
les
formació,
la
era
sovint
(a Girona -primera escola fundada
Palafrugell);
femenins
les
difusió de
1875-1900,
Escoles Cristianes
els Maristes
la
però
important.
període
al
poderós
Per
burgesia.
tant-
-per
sobretot
luxosos;
Girona,
molt
prou
la
programa
particular,
en
sovint
primari.
nyament
més
i
Aquest
l'integrisme catòlic,
de
assentar-se
a
començaren
imprescidible
dirigents,
escolar.
aparell.
l'Església,
les
absolutament
peça
i
en
Sexenni
catòlica
recuperació
noves
adient
el
durant
havia
a
refe­
Germans
de
de
Guíxols);
l'estat espanyol-,
els PP.de
Respecte
uns
i
80
la S.Famí­
als
ordres
col.legis
de
34
(27).
monges
la
França,
i
la
llei Combes
discussió al
la
exacerbaren
nes
les
defensa
seva
féu
es
l'escola
de
Congrés
l'escola
Magisterio, reproduint
"So
de
Diputats
dels
de
pretende
Molts
mestres
gironins
congregacionistes (el
(Bosch
una
Cusí?), J.Huguet,
i
postura més
els
en
sistemes
Caldria,
més
dots
(a Girona, Seminari
àmplia
que
Col.legi-seminari
tabliren
Girona,
ral
i
les
que
al tres
en
la
Sant Feliu de
(34)
oposició
Olió,
les
a
.
escoles
Finestres,J.B.C.
en
-­
mantingué
canvi,
les
en
representaren
autèntica
habituals.(30)
la
ciutat
només els futurs
i
les
Preceptories,
Obrers
un
(de
exemple,
per
algunes
escoles
que
el
el
segle XX,
i
instituí
i
unes
Girona,
tipus
Girona
a
Barceló,
i
pels
Cassà
Guàrdia,
de
1<X6),Lloret (1919),
i
anys
de
la
mateix.(33)
d'esmentar les escoles
línia propugnada per F .Ferrer
del
a
partit fede­
Bartomeu
de
d'aquest
Guíxols, La Bisbal,
Guíxols, Calonge (totes
incidència
poca
"laiques",en realitat,
per
de
hem
el
"Ateneo de la Clase Obrera",
província
escoles
i
diferent, d'altra banda, s'es­
molt
Republicano Ampurdanés"
la
sacer­
Collell).(31)
patrocinades
A
una
formar
de
consta,
l
d'aquests col.legis regits
la
de
"Club
consten
Selva, Sant Feliu
listes,
del
present la funció dels Semina­
d'Ateneus
(32).
com
ens
Ja
Defensor
tenir
l'any 1869,
lliurepensadors.
1885-1886,
pas
Ens
el
classes per adults
anticlericals,
seva
i
educatius
òptica
escoles
Figueres
a
no
d'una
Girona,
a
).Jou
de Sta.Maria del
tanmateix).
creà
la
expulsats
també,
ris,
Des
el
Magisterio Navarro,:
que molts
encara,
francesos
religiosos
innovació
Escriurà
en
moderada.(29)
Cal dir,
per
públics gironins
Sant Aniol de
de
...
pressupost Romano­
religiosas" (15 juliol, 1903)
mostraren
mestre
aquest
com
acomoda ticia, lo que
Estado abandone la función
la enseñanza oficial en benefi­
que
las órdenes
del
-
el
educativa y postergue
cio de
vigor,
en
li bertad
una
es
Recordem
mestres
pública.
les
a
religiosos
Girona.
a
article del
un
pretexto
se
entrar
en
(1901) (28). Molts
actituds
de
congregacionista
més intensa
encara
expulsats s'instal.laren
francesos
fet
presència
gironines
comarques
a
La
raciona
Portbou, Palarrós,
Salt
(1925),
...
35
l'escola
Mentre,
condicions.
Només
racionisme"
consegüent
quin Costa)
s'aconseguiren
pliren.
En
Pública;
el
El
vistes
en
locals,
sovint
Cal
tres.
la
i
del
total.
al
de
pels pares
o
de
Joa­
limi­
ser
d'Instrucció
directe
dels
dels
sous
e segons
la
dues
foren
durament
raons
perquè comportaven
efecte,
proposaven
el' escalafó
el
sou
en
de
un
de
virtut
de
les
retribucions
mestres
sou
estava
era
amb
de misè­
en
el
funció
del
sou
la
mestre
per
del
mestre
dels
pares)
entre
centres
e
del
l'Ajuntament.
antiguitat)
pares
de
de
directament
pagada
pedagògic
al
terç
principi
gironins,
dels
lligat
un
retribució
error
dels
mes­
s'atribuien
sous
representar
la
i
i
per
relació amb el nombre
en
o
conveni
mèrits
i
dels
sous
els
Per això els mestres
sous
inclòs),
essent
negava
l'abandonament
sistema
el
a
que
greu
poders
d'afegir-hi l'existència
venia
un
pels
dels mestres.
un
hem
poble,
criticades
propiciaven
inestabilitat
més,
característiques
del
categoria
A
dels
reivindicacions
primari,
per
mestre
important
magisteri.
aquesta
retribució,
suplerta
era
i
que
l'ensenyament
del
sigui,
o
Encara
pares,
del
continuaven
sous
molt
era
e caciquisme
les
indignant.
poble.
l'Estat
per
aquí
l'escola,
Aquestes
i
d'al tres
social.
rurals
i
En
la
públics gironins
i
no
al' escola
i
la
integració
tal
d'aconseguir
gratuitat).
Hem
ens
malgrat
pagament
gasius
mestre;
Aquesta
gratui tat
i
els
que
no
retribució
sou
la
sobretot,
Ministeri
independència
acabaven
no
importància
d' habi tants
sou
professionalització
mesquinesa
al' escola
la
arbitraris
convenir
d'una
ria,
en
el
"regene­
magisteri públic s'acom­
creat. el
era
del
aconseguir
a
Però
la
reals,
del
pèssimes
en
1898 i amb el
esmentar,
milloraments
1900
pagament
autèntica
una
de
del
cal
ens
s'establia
1901
continuava
part de l'Estat.
per
a
ei aquí
el
efecte,
i
de la crisi
velles reivindicacions
Algunes
tats.
redòs
a
pública,
dit
que
els
sous
ho confirmaran amb escreix.
eren
miserables.
Algunes
dades
�
7
36
Per
a
l'any 1855,
i
a
nivell
d'estat,tenim
la
següent
mestres
situació:
mestresses
dotació que no passa de
125�
dotació entre
125-250 "
1.784
84
dotació entre
250-500"
5.031
580
dotació entre
500-625
"
3.067
2.452
dotació entre
625-825"
2.745
2.465
dotació entre
825-1100
1.414
1 .116
14.828
6.718
total
787
"
parcial
•
.
21
(=91 %)
(=93%)
dotació
entre
1.1 00-1 .375�
465
272
dotació
entre
1.375-1.650"
241
149
dotació
entre
1.650-2.000"
205
118
2.000
103
77
dotació de més de
total parcial.
TOTAL
l per
nQ
a
l'any
1.014
616
(=7%)
(=9%)
15.842
7.334
1901:
d'escoles
salaris anuals
4.909
500'-�
1.682
626'-"
7.289
833'-"
4.470
1.100'-"
2.530
1.466'-"
571
1.833'-"
383
2.200'-"
361
2.656'-"
191
3.500'-"
L'any
1903 s'estableix
una
nova
escala de
sous:
Població fins
a
300 hab.
pOblació
població
població
població
població
població
fins
a
1.000 hab.
750'-"
fins
a
3.000 hab.
1.000'-"
"
fins
a
10.000 hab.
1.500'-"
"
fins
a
20.000 hab.
1.750'-"
"
fins
a
40.000 hab.
2.000'-"
"
40.000 hab.
2.500'-"
"
Madrid
3.000'
-"
"
(35)
de
més de
500'-As aiual.s
"
37
Els mestres reclamaven que el
anuals
fou
no
un
-similar
atesa
al
dels
fins
l'any
escalafó de personal
ries.
La
12
1910.
I
Però
fins
(independent
amb
categoria
Tampoc
manobres-.
sou
havien
de
de
1913
fins
Girona,
el
i
la
tot,
Junta
i la
gaire,
Provincial
no
l'escola),
a
de
es
va
amb
crear
10 catego­
102, de 1.000fu.
de
principis
les condicions materials dels edificis escolars.
xia,
reivindicació
aquesta
el
4.000�;
millorat
mínim fos de 1.000�
sou
segle,
Així ho reconei­
Primera
Ensenyança
de
setembre de 1907:
"Todo
10
lleva
el
se
refiere a las
que
sello de la mezquindad
escuelas
de
y
cuya razón el maestro se ve con
hacer
para
practica la enseñanza
e Iemen tos"
por
públicas
la
pobreza,
grandes apuros
con
poquísimos
.
I
per
les
de
notes
Josep Pallach (36), són
"En
que
"En
les
visi tes
d'Inspecció,
transcrites
definitives:
certament
Sils la escuela no puede continuar
utiliza y que pertenece al alcalde".
Bescanó
la
casa-escuela
de
niñas
en
el
húmeda
tan
es
local
la salud de las alumnas".
los
locales
son
pequeños, el de
las
habitaciones de los maestros
peligra
"En Quart
que
niños
...
húmedo
y
inservibles"
"En Blanes,
retrete
"Al
niños
en
ha
no
el
local
de estar
Salt
visi tar
los
estan
'
.
he
de
la
escuela
de
niñas
...
la sala de clase".
notado que en la escuela
el
en
alumnos pasan de cien para
de
solo maestro�
un
Etc. ,etc.
Malgrat
dèficits
i
Sisó,
era
la
eren
tot,
encara,
l'any 1900,
la
pel
s'iniciava
que sembla,
una
nova
etapa.
Però
els
importants. Segons J.Botet
situació escolar
a
la
província
de Gerona
següent:
Escoles
públiques:
-Superiors
-Completes
de nois
de nois
••••
••••
-Completes de noies
-Completes mixtes
-Incompletes
••••
-Pàrvul s
Total
157
4
95
••••
••••
5
451
-De nois
-De noies
176
••••
Total
Escoles privades:
4
58
••••
99
Total
167
general
528
38
No
d'adults.
Caldria
una
escola
de St. Vicens
l'any 1908,
les
escoles
afegir-hi,
escola elemental
una
i
inclou
de
elemental
l'
més,
a
completa
dominicals
nois,
completa
a
ni
les
Provincial
Hospici
càrrec de
de noies,
amb
titular,·
mestre
de les Germanes
cura
a
nocturnes
Paül.
de
La
situació
era
la
següent:
Escoles
públiques:
escolar
de
la
ciutat
de
Girona,
-Superiors
per
de nois
1
-Elementals Completes de nois
-Elementals Completes de noies
2
-Pàrvuls
4
•••
Total
(Caldria afegir-hi
les dues escoles esmentades de
Escoles privades:
(37)
estat
importància
per
pels
nou
Les
als
per
mestres;
dels
tradició
així.
el
fou
A
creixent
del
Catalunya,
partits republicans
i
també,
en
a
la
amb
escoles
ciutat
les
i més
venció
en
avaluades
de
tard la
camp
eren
reivindicacions
dels
qui establí el pagament
no
podem
En
bona
oblidar
part
El catalanisme
magisteri.
zona
tingueren
locals
Mancomunitat)
de
gironins
(de
tanta
l'ascensió
aplegat
per
la
que
D'una
es
polític influirà,
banda
donarà
concentraran
bàsicament
d'influència immediata.
cap
repercussió
(Ajuntament
de
esdevindran
l' ensenyamen t.
Val
suport
A Girona
directa.
D'altra
Barcelona, Diputa­
plataformes d'inter­
a
dir
que
no
sempre
positivament pel magisteri públic gironí.
Però
que
si
havia
hegemonia només serà discutida pels
federals.
corporacions
el
més,
seva
Barcelona i
Hi
Girona).(38)
polític.
el
havia
funció docent.
pels partits republicans
privades "d'assaig",
feines
prou
banda,
ció,
lògicament,
de Romanones
i
a
catalanisme
La
les
de
zones
Lliga Regionalista.
a
comte
12
però,
socials.
públics
les
a
i
la
vers
mestres
favorables
l'Estat)
per
certes
a
dels
simpaties
primària,
polítics
sectors
educatius i
temes
(més
l'escola
de
amplis
lliberals
mestres
5
7
Total
acceptada
interès
un
De nois
De noies
-
-
La
8
l'Hospici)
nosaltres
aquesta
és, precisamen t, una' part de la història
volem estudiar.
39
2.EL MAGISTERI POBLIC GIRONI l LA RENOVACIO PEDAGOGICA
A
pèssimes
condicions
situacions
com
Gairebé
algunes
dels
elogiat pels
del
present segle
El
estudiosos
esdevingut
un
l'escolarització,
en
escolars,
socials
eficients.
mestres
ha
retard
gran
edificis
i
del
primers
a
ha estat
del
econòmiques
de
gironins
ral-
desgrat
les
lamentables
els
magisteri,
considerats
eren
magisteri gironí,
de l'escola
comú.
lloc
i
en
mestres
-en
gene­
globalment,
primària
Potser
les
Catalunya.
a
tenim
prou
amb
cites.
"Potser
de
la
call' aportació
desenvolupament ae
ofert al país grapats
dactes
cació
de
-en
"Aquest
i
sense
de
suport
propis mètodes de
seus
cint
excel.lents, molts dels quals eren autodi­
pedagogia, de la metodologia, de l'edu­
el sentit més general i que sense
mitjans
la
materials
els
com
al
comarques
gironines
pedagogia catalana. Han
de mestres
mestre
el
del
amb
legar
pública
al
segle
L'arrelament
havem
que
trobat
exer
veritable
com
XX
no
crear
treball".(39)
religiositat tant
escoles privades,
quadres de l'escola
certes
a
els
en
oficial cada dia més refermats,
cràcia que la gent
saberen
mena
cap
segle XIX,
magisteri
al' escola
va
s'estudiarà
dia
algun
les
coneixia
una
veritable aristo­
...
als
pobles donava peu a demarcacions
Hom podia distingir els mestres giro­
geogràfiques
nins
dels
lleidatans i els
tarragonins, i. els de
cada demarcació,
tenien les
seves
característiques
...
..
i
la
la
palma
seva
Però,
manera
eren
¿com
arribà
circumstàncies difícils
En
que
res,
una
A).Ens sembla
pioners"
o
aquest
certa
que hi
i
els
hagué
el
O
del
que
aquestes
sembla
que
que
gironí,
cotes
cal
de
enmig
de
prestigi?
establir,
ans
nascuts
podríem
anomenar
"la
generació
dels
bé, utilitzant l'expressió d'Alexandre
magisteri
personalitats
mestres
em
s'emportaven
gironines".(40)
magisteri
precàries,a
sentit,
predecessors.
Són
el
Els
terres
provisional periodització.
Galí, "l'aristocràcia"
entre
i
d'actuar.
els de les
des
del
aillades,
del
1833
segle
que
al
XIX.
nosaltres
1865.
Els
situem
presideix
40
la
1838
de
ó
(41).
Carles
I,
(St. Ciprià
dels
autèntic
certa
en
de
cap
la
manera,
d'Empordà,
brot
clou
i
mestre
Josep Dalmau
Alls, 1857-Girona, 1928) Però
i
també
inclou
.
menys coneguts i estudiats.
noms
(la Bisbal
Balmanya
1847(?)-Espolla,1915),
mestres
altres
d'Antoni
indiscutible
figura
(42)
Miquel Saderra i Vilallonga (Girona 1827-Figueres 1896)
Marià Pujolar i Batlle
(Llern 1826-Tortellà 1900)
Telesfor Izal
(Vilanova de Sitges, 1829)
Francesc Ferrusola i Ortensa
(1839-1908)
Gregori Artizà i Lapedra
(1839-1921)
-"Salvador Genís i Bech
(1841-1919)
Esteve Carles i Torroella
(1851-1934)
Joan Batlle i Paris
(1857-1920)
Gregori Carandell i Salines
(1860-1926)
-
-
-
-
-
-
-
-
Potser
caldria
ja directament amb
la
generació
Però
el
liberalisme
federal.
exercien
corn
la
Ja
la
el
i
sous-
durant
per
rros
seva
i
era
públic
la
publicació
periòdics
Defensor del
de
corn
la
mena
de
"El
Magisterio",
relació
que
entre
sempre
socialment
i
als
...
pobles
l'escola
de
atents
pública
període
la
hi
a
=ma
hagué
província,
periòdics
Montseny",
seu
la
Lgr a t
l'escola popular.
de
"La
el
i
i
intents
sobretot
societats
de
Fraternidad
"La Unión del
del
amb
socors
(1876,
professionals
Magisterio"; 1878, "Asociación
Provincia";
ara
Sembla
de
republicanisme
dedicació
l'escola
a
en
del
espanyol
arrelats
social,
llarg
aquest
del
formà
es
l'eficàcia
de
convençuts
perquè
"La Unión del
Mutuos
homes-pont,
altres matisacions,
i
pregonament
fidels
i
culte, mal pagat
poc
cultural
magisteri
amb
Associació
O
servei,
la
constitució d'associacions professionals
mutus,
els
l'estat
a
democràtiques
honrats,
millora
dels
migradesa
"d'agrupar
idees
autoformació,
pròpia
seva
seu
de
enllacen
noms
selectes
mestres
implantació
brillants
figures
el
eina
a
les
Mestres
menyspreat.
serien
aquestes
de
grup
enmig d'un magisteri
entusiasme
on
banda
difícil
la
de
Són
de
aquest
que
i
darrers
promocions;
noves
deixant
de
context
Els
trànsit.
del
podem afirmar
les
matisar.
de
Soco­
Magisterio".
Magisterio", "El
)
corn
aquests
a
hipòtesi
mestres
i
el
hem
d'establir
republicanisme
alguna
federal.
41
En tot
fossin
originaris i/o
fou més
En
exercissin
persistent (Alt
línia
aquesta
així ho suggereix el fet que molts d'ells
cas,
Baix
i
podríem
en
les
zones
Empordà, pobles
concloure
potser
l'autèntic bressol de la renovació escolar
Aquesta hipotesi
pretació.
físicacas
en
La
el
en
és
de
també
renovellament
sovint
l'estat
de
més
investigacions
els
mestres
seu
no
l'Empordà
que
fou
Girona.
a
encara
una
nova
-per
inter­
proximitat
En
tot
gironins s'emmirallaven
(Pallach
escriu:
primari
"coneixen
francès,
ja
i
que
orgànic").(43)
model
són més
clarificaran,
ens
federal
Tortellà,etc.).
l'ensenyament primari.
l'ensenyament
el
plegat
de
francès
sovint
els atrau i interessa
Tot
com
possible influència francesa
que molt
cert
l'exemple
citen
la
propicia
ens
el vot
on
que
meres
esperem,
hipòtesis.
aquest
tema
Futures
tan
sug­
gestiu.
B).
La
"segona generació"
nascuts
cas,
rem
i
entre
sense
1865
el
ser
la
i
formen
el
exhaustiva,
1895
l'esplet magnífic
(44).
podria
ser
La
llista,
molt
-Silvestre Santaló
-Josep Barceló
i Matas
-Cassià Costal
-Llorenç Jou
i
Olió
-Anna Rubiés
-Lluís Moreno Torres
-Isidre Macau
-Pere Blasi
-Miquel Santaló
en
aquest
llarga. Esmenta­
només els principals capdavanters:
-Joan Bosch i Cusí
de mestres
(1866-1939)
(1875-1960)
(La Bisbal, 1875-1964)
(1876-1937 )
(1877-1954)
(1881-1963)
(1881-1948)
(1882-1946)
(1886-1962)
(1888-1962)
42
Així
el
davant
del
part
professional
bastant
públic,
la
manera
en
l'escola
i
Creuen
ment.
-d'aquí
ri
en
la
recel
sòlid
pensament
de
la
seva
els
mestres
la
de
i
i
el
sí.
Consideren
no
hi
ha
sinó
formació
formar
al
educativa.
é
ciutadans.
convençuts
progrés
l'escola
relació
la
de
dels
de
les
més
sinó
amb
Ideal.Lsme
pobles,
el
seu
suport
salarials,
i
del
només
això,
nobles
a
la
com
també
seva
Però,
s'aconseguiria'
la
si
l
amb
creuen
són
ningú. Aquest
bàsics
distancia
Enseñanza",
de
del
catalanisme
de
barcelonines.
experiència
locals,
i
amarga
forta
una
la
i
els
moral
i
de
el
les
creien
mestres
res
Però
volen
estaven
escolar
el
ma
magisteri
la
que
seves
dignificació
vegada,
de
sí.
només
per
desenvo­
els futurs ciutadans.
calia
D'aquí
Ans
possibilitava
que
no
l'orientació
institució
la
merament
pas
cívica,
Potser
forjava
Però
no
popular,
preocupa
comunitat.
considera ven
una
els
funció
això
la
l'escola
com
una
eina
a
tasca.
Calia
a
Libre
poders
escolar?
professions.
socials.
mestre.
Amb
Per
lupament moral, intel.lectual
Per
veuran
dels eixos
un
una
pública
trascendència
la
això
magiste­
públics.
intel.lectual,
professional,
el
en
"d'assaig"
també
dels
discriminacions.
instructiva,
la
Però
menyspreu
consciència de servidors
on
de les escoles
Potser
i
pública
professionals
Guàrdia,
i
grup
l'ensenya­
dels aspectes que
un
Ferrer
de
i
"I.nsti tución
la
de
de l'Estat que per
l aquest és
Moderna"
caciquisme
interessos
seus
un
magisteri
públic-.
magisteri
bona
l'escola
en
-per
incontrovertit,
constant,
¿Corporativisme?
del
ens
una
ser
per
concepció
compacte
del
l'aparell
Lliga Regionalista,
del
i
els
i
gironins
participa
defineix
seva
canvi-
-e.l
l'ensenyament privat-
fragmentació
activitat.
l' "Escola
de
grup
defensats per
un
la
hi
més concretament
i
un
és
Es
ara
,
d'encarar-se als problemes
com
programa
què
predecessors
anomenat
Ll.ad es
en
en
a
qualsevol
més ben
homogeni
oposició
aquest
que
ampli,
seva
públic
ai
públic gironí.
magisteri
hem
que
figures
fenomen
un
dels
grup
bàsicament
constituien
trobem
el
com
que
de
societat
una
donés
reivindicacions:
l'escola
aquesta
teixos
com
se'
n
pública
dignificació
feien
dignes.
43
Amb
D'aquí
professionalitat.
gironí
magisteri
pedagògiques,
Per
ells
a
què
de
çuts
de
eren
pedagògica
dissociés
no
les
dues
calia
els
reeixiren
fou
estret
de
Aquesta és
perquè
hi
amb
contacte
havia
els
l reeixiren,
generosament
acollides
ser
van
base
del
moviment
elitista.
el
moviment
de
la
de
problemàtica
Provincial
tard
dels
Gerundense
de
prop
90%
la
en
Es
i
r eco
de
les Converses Peda­
Santa
Mestres
quallà,
Nacionals
publicació
mestres
d'Olot
Partit
i
Coloma
prestigiosos,
seus
perquè
Lz ades
de
de
De
àmplia
maneres,
diària
Sense
rurals,
una
per
un
creà
es
que
marginar
públics
Més
finalment,
aspecte
cap
de
Girona
(1903).
l'any 1906,
que
hi
ha via
concretament,
que
(ens
era
com
manquen
la
estem
uns
total
província,
assabentats
Figueres,
dels
de
un
de
Girona
partits
segueix:
mestres
no
la Bisbal
72
O
Figueres
99
2
Girona
98
5
38
5
Farners
anys
Magisterio
un
dades
mestres associats
judicial
I
El
sobre
a
les
l'Associació
en
l'òrgan periodístic
fet,
Farners
Puigcerdà),
Santa Coloma de
companys
les iniciati­
les
de
cap
l'associació als partits judicials de la Bisbal,
i
matei­
de les escoles
pràctica
pedagògica.
moviment
associats.
estaven
la
mestres
Si aquestes propostes
també,
fou,
de
carac­
educativa.
(1908-1936).
400
No
des
renovació
Aquest
més
públic.
magisteri
les
i amb els
sortits
companys'.
ves
...
predecessors,
magisteri. Capdavanters morals,
entre
altra de
una
conven­
renovació
una
capdavanters
uns
educativa.
gironí.
Conferències,
les
i
del
millores
Estaven
aquest programa els
terme
a
les
i
política
renovació administrativa
una
Cursets,
companys
de
d'instruments d'autoformació:
dotaren
gògiques,
en
l'autoformació
renovació
de
d'un mate� programa.
cares
Per portar
es
mai
moviment
definitòries del magisteri
terístiques
xos
el
reivindicacions
simultàniament-.
-
que
associats
---------------------------------------
Totals
307
1 2
(45)
Cal
dir
que
del moviment renovellador
ja avançat
anaren
el
ocupant
segle,
llocs
els
de més
capdavanters
influència,
44
a
Girona,
sovint
cridats
els
que
altres
a
per
esdevingueren
la
perdre
confluí
les
ren
de
amb
del
de
el
la
Catalanes
l'Ajuntament
de
de
de
Segona República-,
sense
el·moviment renovellador
gironí
l'Escola
de
Nova,
de
comarques
òbviament,
per
procés convergi­
gironines -sobretot
Catalunya.
empobriment
cert
un
en
benefici de Barcelona,
a
assumit
Catalunya, Patronat
En aquest
les
totes
les comarques
doncs,
Així,
de
significà,
foren
autònoms,
i
institucionals.
Barcelona).
de
(on
Podem dir,
espontanis
(Mancomunitat
mestres
desplaçament
moviment
català
Barcelona
a
Públiques).
,almenys-
moviment
grapats
Aquest
part
i
nascuts
pròpia fisonomia,
Institucions
Escolar
renovació,
-en
seva
en
les Institucions
de
afanys
catalanes,
comarques
i
el
període
de tot Cata­
lunya de retop.
Encara
que
assumí
el
cal
ens
dir
catalanisme
la
en
"generació"
aquesta
que
la
d'una
escolar,
vessant
seva
fou
conscient,
programàtica. Volem dir que anteriorment el
"catalanisme escolar", si existí, fou d'una manera espontània,
manera
racial
o
el
-podríem
fer
sigui,
servir
castellà.
celebrat
a
educadors,
dir-.
Per
una
el
català
com
al
l'any
ells
cles, referits al
bé, amb
exemple,
Barcelona
entre
O
nostre
"Art.7.-
la
La
El
-
c í.ènc
pedagògica
a
En
mateixa
la
de
la
en
la
pràctica
pròpia".
seva
y
í
la
en
amb la
professor
Sistemas
gironins, aprovà els
Normal
línia
de
del idioma
Auxiliar
mejor
el
de
las frases
O
les
del
de
Maestro
més
de
1.500
següents
arti­
catalan, a
significado
Salvador
Catalan
avaluar
fin
que
(1869),
sus
d'aquella
obres
Fonoll,
on
conveniente
de las
Genís,
Odó
ed.,1872),
crea
castellanas".
ensenyar als nens
no
és la nadiua,
comparació
Barcelona,
"Cuando la profesora lo
dan
Pedagogia,
que als nens
millor
coneixin.
que
i
caldria
Métodos de Enseñanza (sa
se
de
reclama
millor
consisteix
de
Nacional
llengua
procediment per
llengua castellana, on aquesta
Art. 8.
millor
aprendre
per
hi ·assistiren
on
subsidiària:
tema:
se'ls instrueixi
del
merament
eina
a
Congrés
1888,
70
uns
òptica
la
Nociones
escriu:
debe servir­
alumnas
palabras
com
y
el
compren­
sentido
(46)
el
mestre
Lectura
gironí,
a
El
bilingüe (1900),
45
dirigides "a
etc,
catalans".
als
"de
les
La
escoles
llengua,
seva
l'ensenyament
y
de
és
idea
seva
la
Catalunya,
mediant
castellà
del
de
parlat
proporcionar
coneixement
el
aquest,
més
i
als
escrit
infants
il.lustrat
fàcil
estudi
de
de
la
la
de
Castella". (47)
En
eina
una
canvi,
fonamental
Magisteri
de
la
òptica
nova
l'acció
de
considera
el
català
L'Associació
pedagògica.
com
del
Girona, l'any 1905, proposa:
"En las regiones cuyo idioma nativo no sea el caste­
llano, éste y aquél se usaran simultaneamente.
En
las
cursos
regiones
de
la
de
lengua no castellana
lengua regional, en las
daran
Escuelas
se
Normales.
Los maestros,
inspectores y profesores de Escuela
Normal deberan conocer, ademas del habla
castellana�
la propia de la región en donde
sus
La
me
com
Jou
Olió,
i
Blasi.
nova
de
tasca
a
Josep
"generació"
assumeix
normalització
Barceló
i
cultural
Matas,
el catalanis­
plenament
i
nacional:
Silvestre
Llorenç
Santaló,
Pere
...
Bona
per membres
massa
cargos".
ejerzan
(48)
del
d'aquest aplec
la
en
part
seva
nostre
estarà
estudi
de mestres.
Per
això,
pr o t.agorrí.t z at
cal
insistir
aquesta
"genera­
no
extraordinària vàlua.
00000000
Per
ció"
més
(la
estudiada
generació,
la
de
les
eixida
"generació"
(guerra
ment
últim,
formada
Escoles
bona
en
civil
i
ens
i
ja
permetem
coneguda)
en
el
Normals
part
avançar
va
context
frustada
de
del
per
moviment
del
Pla
una
nova
renovador,
1914.
Es
una
pels esdeveniments polí tics
repressió franquista).
l'objecte d'est�di
seguida
ser
gironines
que
Però aquest és ja
la nostra tesi.
plena­
46
3.LA INSPECCIO l L'ESCOLA NORMAL AL S.XIX l PRINCIPIS DEL S.XX
Ens
moviment
Normal,
ma
alguna
en
com
escolar
cions
renovació
de
tributari,
preguntem,
a
peces
modern.
afavoriren
primari
tenim
tucions.
i
de
Per
la
Resti,
dir,
informació respecte
poca
omplir
de
precarietat
en
tot
xic
un
Reial
cas,
com
les
el
30
de
procedir
de
del
"de
el
Magisterio
de
Províncies
de
3a
investigacions.
els
que
de
las
creada
Zàr a te
i
,
Bravo
signat
Murillo,
Inspectors
cursado
tres
Superiores
y
per
havien
años
en
ejercido
entre
Classe
de
2a
Inspectors
(capçaleres
Classe,
i
de
Generals,
districte
-finalment-
Classe. Girona formava part del grup de
de
provín
3a Classe.
Fins
la
de
hubiesen
distingia
la
arribar.
menos".(49)
por lo
de
fragmentari
ser
espanyol,
Províncies
de
va
l'estat
cualquiera
R.Decret
universitari),
Províncies
en
dita,
de
que
aquí algu­
Girona.
Gil
los
cinco años,
El
Inspectors
o
futures
Antonio
S'establia
1849.
entre
Escuela Central
entre
institu­
què podem
a
per
Govern
del
març
a
caràcter
seu
a
pròpiament
promogut
la
de
siste­
aquestes dues insti­
a
conclusions
incitació per
a
Inspecció,
Decret
President
cies
el
l'ensenyament
aquesta llacuna avançarem
plena consciència del
amb
La
pel
dues
de
l'Escola
de
¿aquestes
és
ja de bon començament, que dissortada­
A).La Inspecció de Primera Ensenyança
un
Girona
a
en
consolidació
i
important
de ser, claus
modestament:
l'arrencada
cal
molt
notícies,
nes
més
primari
Inspecció i/o
havien
o
eren,
la
i
ampli
Girona?
a
Ens
ment
de
mesura,
O
aquest
l'ensenyament
en
que
si
encara,
principis
a
funció de control
professional.
Val
a
dir
del
polític
que
s
i
durant
.XX
la
la
Inspecció
es
debat
més estrictament tècnica,
llargs
períodes predominà
47
la
funció
formes
més administrativa
i
expedients).
exemple-
-per
d'Instrucció
el
banda,
de
Pública,
ser
presidida
dels
de
la
Junta
pel Governador
inspectors
in­
políticament. L'Inspector
vocal
un
(mera oficina d'
era
Provincial
D'altra
ci vil.
atribució discre­
una
poders polítics.
Com
del
propi
era
uniforme
un
mediatitzada
deixa
no
nomenament
cional dels
també
I
burocràtica
i
oficial.
temps,
El
els
inspectors
de
l'uniforme
"figurí"
tenien
era
el
seguent:
"pantalón
sombrero
El
pantalón
un
bordado
lleva
El
de
Girona
de
la
Girona
Zenon
Normal
gut d'un
de
tenim
en
...
primer
fou
de
inspector
nomenat
De
informació.
poca
los
medi os
província
20n.
era
Zenon
de
mestre
Martí
a
Només coneixem el contin­
que
carecen
també,
establecer
de e l l.as
y
San Gregorio".
explicava
Claustre
novembre,
més poc adients per
Zenon
consta
que
ocupava estava
visitar
a
Martí
ja
de
Uns
d'abril
15
de
del
general,
d'Ensenyança"
durant
els
com
mesos
els
al
de
mesos
(52)
temps
poc
en
formava
1850
Girona,
a
la
plaça
la
plaza
perquè
que
ell
(53):
...
Hal Lénd ose
instrucción
que
del
mesos
on,
considerats
les escoles.
molt
una
l'obligació
tenia
Mètodes
i
febrer,
crear
l'any, perquè
tot
concretament,
estigué
el
vacant
Gerona,
Madrid,
i
gener
"Vacantes:
tor
més
mesos;
desembre,
logrado
l'Escola Normal,
de
investigado
pueblos
los
en
(51)
durant
no
"Sistemes
l'assignatura
quatre
ha
l'inspector provincial
Però
ha
que
escuelas
,
en
efecte,
del
Inspector
de
de visitar les escoles.
ens
moment
l'ac ti vi tat
la
a
per
"parte":
En
de
de
Fins aquest
Barcelona.
distrito
llarg
y
y
"Gerona. Manifiesta el
part,
plata en la de los
plata en la de los pro­
oro
generales
". (50)
Martí.
molt
turquí, corbata y chaleco
apuntado, espadín y una medalla.
un
galón de plata, y la casaca
sencillo
inspectores
vinciales
azul
casaca
y
blancos,
es
9
més
de
vacante
primaria
tercera
de
la
clase,
de
Inspe!:_
provincia
de
"(Gaceta
de
...
d'abril, 1850).
tard
era
nomenat
per
Girona
�'inspec-
48
Canàries,
de
tor
notícies.
poquíssimes
fet
tasca
seva
petquè
ha
Agustín
aconseguit
·d'una aula de
Només
hem
Lorenzo
per
Traque,
el
1879
La
hem
esmentat
Així,
crisi
en
primer
de
Inspecci6
del
la
redòs
del
i
que
1898,
de
parlar
el
crear-se
siempre
Feliu
escoles
Girona
a
de
la
a
Guíxols,
i la creaci6
mol ta influència
l'ensenyament
Provinciales
primari
d' Instrucci6
Alix,
a
el
"las
que
ja
general-.
en
adelante,
en
-com
Pública,
disposà
vacaran
que
Tena.
regeneracionisme promogut
tingué
García
Ricard
s'estableix
tanmateix,
del
Ministeri
Antonio
oposíc ón",
por
fins
el
Reial
Inspecci6: -ingrés
cada
de
la
i
any
Reials
nitzar
del
podien accedir
del
seu
plazas
se
provee­
Inspecci6.
Així
de
de
amb
1907
que
les
140
escoles
Altres
línia
aquesta
escoles
Superiores
de
els destins;
activitats.
i
Els
mestres.
professors
s'inicià la
en
enfortien
els
del
visitar
les
visitar
disposici6,
professionalitzaven
que
de
de Estudios
places
novembre
inamobilitat
1913
de
pedagògiques
les
a
i
funci6
de la "Escuela
de
normes
Memòria
una
la
18
obligaci6
i
d'aquesta
desgrat
oposici6;
1910
del
converses
la
per
presentar
subratllant
procedents
a
Decret
plantilla;
Decrets
tècnica,
A
aquest principi i altres
augment
o
elogi
un
í
s'aplica
la
moderna,
A
titular,
serà
no
de les
tenim
en
Girona Antoni Sur6s.
a
segle XX.
en
Inspectores
ran
Sant
de
inspector
era
També fou inspector
amb
Calzada
recollir
pogut
millorament
un
Agus tí
pàrvuls.(54)
Vers
principis
D'
Calzada.
del
d'orga­
alumnes
Magisterio"
les Escoles Normals
Inspecci6 proveida
per
mes­
tresses.
A
que
i
hi
s'inicià
estigué
labor.
D'ell
caràcter
Girona,
aquesta
Manuel
amb
fins
1920.
el
d'Inspector
destinat
a
podem
Girona
Sant.a Ló
,
tot
ben
el
dir
1899
magnífica
subratllant
el
seu
tècnic:
"Ha
sigut
del
mestre,
i
Fou
moderna
Vint-i-un anys d'intensa i
Silvestre
digué
cional
Ibarz.
Inspecci6
un
Inspector tècnic,
propulsor de l'ensenyament
sempre
un
pràctica".(55)
un
guia
r a­
49
Certament,
renovació
pedagògica,
senyament
primari
la
en
"una
com
fou
més
difícilissima".
i
I
estimulador
un
dels
"Estimulava
competent
persona
Ibarz
element
un
gironí:
labor
seva
Manuel
Josep Pallach
activa
...
veritable
mestres
els
emparava
el
la
l'en­
de
capdavanters
i
de
defineix
animador
dels
mestres".(56)
B).L'Escola
Normal de Girona.
L'origen
cal cercar-lo
la
ja
en
creació
de
Escoles
les
R.Decret del 31
un
d'uns
primera Normal erigida realment
pla
un
8
de
d'estudis
del
març
L'autèntic
la
a
de
del
1839,
creador
de
juliol
amb
el
títol
1838
determinava
Escola Normal.
una
Normals
Normal
erigida
febrer
del
fins
l'any
la
1843
la
de
1845
i,
del
la
de
Normal
havia
estat
Inspector
1846
Normals.
poc
a
alumne
de
i
Però
mestres.
de
la
Madrid, segons
i
inaugurada
Director
primer
influit
la
per
el
del
de
s' havia
de
de
estada
seva
21
esmentat
província
van
poc
A
Lleida,
anar
creada
de
fou
caràcter
caràcter
adquiria
obra
pensionat
de
de
l'any
juliol
crear
diverses
Escola
primera
1840.
no
El
19
oficial.
Laureà
Val
a
Figuerola,
Normal
de
fou creada
l' 1
privat. Finalment,
l'Escola
província (59). L'any
la
Barcelona
A
les
creant-se
Catalunya
Tarragona (58).
encara,
Barcelona
de la
de
1838,
Normal,
Decret
1834 que preveia
"Seminario de Maestros".
de
cada
a
que
provincials.
fou
d'octubre
el
del
espanyol
(57)
En efecte,
Escoles
del
Montesinos,
Anglaterra. D'altra banda,
del
42
l'Escola
de
l'estat
a
fou la Central
21
fou Pablo
Madrid,
d'agost
formació
de
centres
Normals
dir
el
que
qual
Central,
1845 hi havia ja,a
i
Espanya,
50
La Normal
gironina anençà
1.-Del
1844 al
Tenim
primers
que
Sembla
anys.
la
Havia de tenir,
una
informació
poquíssima
de
depenia
Escola Annexa,
la
que
Diputació
sufragada
era
Secundari,
perquè
Instituts
els
de
Girona
d'aquests
autònomament
bastant
Subratllem que és el primer Centre Oficial
tament.
1844.
l'any
1849
funcionava
que
financiació
seva
oficialment
i
i
Provincial.
per
l'Ajun­
d'Ensenyament
foren
Figueres
oficialment, l'any 1845.
creats,
El
un
2on.
de
l'Escola
professorat
Mestre,
un
Anexa.
Escoles catalanes
format,
era
de
professor
Aportem
Religió
les
dades
d'aquest període
Dir.:Odó Fonoll
Lleida:
2.M
:Domingo
de
sembla,
que
i
dels
hem
un
per
Moral,
i
Director,
el
professors
Regent
de
les
aconseguit aplegar:
Tarragona: Dir.: Joaquim
Miguel
Benet
Maixé.
Decors.
2n.M:
Manuel Serrano
Marquesí
Barcelona:
Dir.:
Rel.:
Fèlix Torà
Reg.:
Antonio Fontova
Mariano Carderera
2n.M.:Zenon Martí
O?
00
Respecte
a
Director:
l'Escola Normal de
Bruno
2n.Mestre:
Regent:
:Salvador Mestres
Barnoya
Xibertq
Gabriel Esteve
Hanuel Nató.
Bruno
ra".
i
Girona:
Fou
un
San
el
1809.
Xiberta
era
prestigiós arquitecte.
ria de Girona
de
Barnoya
home
Morí
també
el
9
de
febrer
del
Arquitecte Municipal
Era, encara,agrimensor
i autor
"de notable cultu­
Soci de l'Associació Literà­
(1874-1888). "Correspondiente"
Fernando.
Fou
un
d'obres de
de
la Real Academia
1888.
Havia
(1842-49)
i
nascut
regidor.
matemàtiques. (60)
51
Gabriel
al' escola
1823,
del
de
de
o
Esteve
gramàtica
del
Guíxols, l'any 1798,
cal
dir
del
mateix
del
1885.
era
sovint
relació,
ha via
que
al
nomenat
Tanmateix,
ja
des
del
reemplaçat
per
Benet
i
Maixí,
Girona,
nascut
finals
a
Sant
a
Feliu
fins
1877,
càrrec
la
a
i
l'Escola Anexa,
de
aquest
informació
Només
En
pèssimes.
de
al' agost
el
mort,
raons
de
Ni
tan
sols
que
les
per
març
salut,
substituts.
gaire
ocupava.
d'oposició
concurs
Regent
per
l'ocupà
ser
Joaquim
últim,
que
tenim
un
prevere.(61)
era
estat
en
Havia
i
locals
devien
1824.
per
1844,
any
No
quins
i
elegit
l'Ajuntament
de
començaments
En
fou
deduir
podem
efecte,
més.
Memòria
en
una
de
l'Escola
Director
sabem
condicions
redac tada
de
Tarragona,
per
hi
llegim:
"Rli .-Que
Escuela
esta
Normal
la única
es
Catal u-
en
ñ
llamarse
puede
que
a
comp Ie t os ,
pues
se
han
llegado
Escuelas;
en
elIas,
de
testimoni
de
les
No
ni
cal
de
altres Normals
l'aspecte
la
veritat
devia
haver-hi
Normal
de
Tarragona.
de
l'Escola
de
per
exemple,
la Comisión De
el
31
de
les classes
I
diem
del
és
no
1845,
local
edificio
no
a
de relleu
posar
de
la
pas
un
subratllar els demèrits
exposició.
tenia
no
és
aportat
l'escrit
alarmant,
eren
ó
seva
de
Girona
que
Tarragona
gener
la
en
valoració positiva -de retop-
fracciones
de
Però cal suposar que
alarmant
de
a
las
consiguiente,
por
interessat
tant-
-per
dado cursos
Barcelona no
algunas
testimoni
Catalunya.
realment
l'Escola
estava
i
de
el
que
perquè
Tarragona,
cas,
i
dir
hasta
que
todavía".(62)
de
què
modo
dado
y
definitivamente
hecho,
han
se
carecen
part
de
de
han
ha
que
y
Gerona
establecer
a
casi
sólo
y
curso,
imparcial,
els mèrits
nada
tal,
Lérida,
en
edifici
perquè
En
tot
l'afirmació
és
situació
alguna
o
la Normal
de
les
local,
condicions
modèliques;
precisament
Instrucción primaria de la provincia,
ordenava
al
Direc
tor
que
cessesin
.
"a
fin
las
como
de que
las personas que
salas de este establecimiento,
desean
para
el
t
i.enen
concedidas
puedan adornarlas
próximo baile".(63)
52
En
En efecte,
canvi,
posseim
la
tenim
següent
informació
força
de
l'alumnat.
informació numèrica d'alumnes:
Alumnes matriculats
Curs escolar
1
20n.curs
er .curs
total
1844-45
10
1845-46
6
1846-47
14
1847-48
24
4
28
1848-49
36
15
51
10
7
13
14
Més detalladament: Curs 1844-45
Noms i cognoms
edat
poble
naixeren
on
notes
Juan llavià
20
Palafrugell
Manuel Causa
19
Palau Sabardera
Luis
12
Gerona
id.
Lorenzo Heras
18
Adri
id.
Francisco Cabanach
24
Camprodón
Fco.X.de Rubalcaba
24
S.Lucas de Barrameda
Antonio Tutau
30
Massanet de
Juan Constans
16
Gerona
Barnoya
Antonio Comas
muy poca
Francisco
id.
(Asistió
Palahí(
Cal
canvi
en
assenyalar
habitual
i
i
F.X.de Ru ba l cab a
Superior
id.
enfermo
Cabrenys
Aprobado
id.
clase)
)
no
que
altres
en
"Seminario de Maestros"
nach,
a
Sobresaliente
que
hi
havia
Normals
i
els únics
interns,
conforme
la
a
pensionats
eren
com
era
idea
de
F. Cab a­
.
Curs 1845-46:
Per
a
segon
curs
J.Llavià
eren
els
Mas que sobresaliente
M.Causa
F.Cabanach
Aprobado
Superior
L.Barnoya
L.Heras
Primer
següents:
Aprobado
F.X.Rubalcaba
Sobresaliente
T.Constans
Aprobado
id.
curs:
Noms i cognoms
edat
poble
on
naixeren
notes
Narcís Negra de Gorgot
20
Barcelona
Manuel Parareda
18
Sebastià Barris
16
Calonge (únicament Art./Geo./Agr.)
Palafrugell
Aprobado
Aprobado
Francisco Martí
19
Gerona
Benito
Vallespinosa
29
Valls.
Lorenzo
Tranca
33
Barcelona. sólo 6m.
Cal
eren
ja,
assenyalar
segurament,
que
mestres
molts
en
(sólo Art./Geom./Agric.)
Só lo 3
dels
exercici,
meses.
Título Es.Superior
alumnes
però
Escuela elemental
que
matriculats
no
tenien
53
títol.
Això
explica,
relativament alta.
del
1845
mestre
a
per
establia
òbviament,
D'altra banda,
ningú
que
una
mesos,
Curs 1846-47:
Noms i cognoms
edat
si
d'edat
mitjana
R.Ordre del
podria
no
d'instrucció primària
tència, almenys durant 6
la
que
admès
ser
no
21
feia
sigui
de novembre
al'
constar
examen.
l'assis­
alguna Escola Normal.
a
(només
1er.
curs)
poble
notes
Sobresaliente
Félix Rigau
Narcís Albert
29
Amer
29
Bonavent ,Cardona
30
S.F.de G. Superior
Besalú
Sobresaliente
Martirià Cercera
31
Banyoles
Superior
id.
Antoni Ferrer
34
Olot
Sobresaliente
id.
Gabriel Mas
32
Olot
Sobresaliente
id.
Josep Pelegrí
29
Barcelona
Superior
id.
Antoni Cros
31
St.Crist.les Planes id.
Marc Torres
39
Avinyó
Aprobado
id.
Antoni Comas
23
Malgrat
Ld
id.
Telesfor Izal
18
Vilanova de
Abdó Mallol
17
Port de la Selva de
Josep Muntada
Luís Barnoya
22
Cassà de la
14
Girona
Títol Esc. Superior
id.
id.
Títol Esc.Elem.
,
Sitges,Superior
Mar,Aprobado
Selva(falta asistencia,enferm.)
este
(Ha estudiada
Sobresaliente.
curso
se
para
por
•••
3r.
perfeccionarfalta
la
de
edad)
Curs 1847-48:
2n.
T.Izal
cu�s:
-
Sobresaliente
A.Mallol
id.
J.Constans
Pere
-
Seguí
-
Superior
Aprobado,
28
a.
Sant Llorenç de la
Muga
1er.Curs:
Noms i cognoms
Pere
edat
poble
notes
Sobresaliente
Pujalar
Joaquim Clos
21
Girona
20
Perelada
Benet Escarrà
41
Girona
Joan Buscarons
20
Lledó
Joan Plana
36
Planes
id.
Joan Clarà
18
Besalú
id.
Joan de Juan
22
Lleida
id.
Antoni
32
Girona
id.
Sixte Prat
18
Celrà
id.
Francesc
20
Olot
id.
22
Besalú
id.
Sitjà
Figueras
Vicenç Figueras
id.
id.
Superior
Titol M.Elemental
54
Josep
36
Freixanet de Camprodon
Patrici Usall
Moner
25
Joan Rubió
Superior
Superior
Superior
Aprovat
30
Camprodon
S.Miquel Sacot
Ramon de Batlle
17
Parets
Francesc Surroca
40
S.Miquel
Joan Casademont
30
S.Joan les Fonts
Pere Roure
34
Girona
Mateu Pons
30
Cassà de Pelràs
Aprovat
Aprovat
Ponci Sais
25
La Bisbal
Aprovat
Fecund Vilà
20
Girona
Josep
23
La Bisbal
Aprovat
Aprovat
Miquel Busquets
36
Vilanant
Francesc Julià
28
St.Julià
Muntadas
Potser val
d'edats,
que
encara
la
d'Empordà
de Campmajor
(va plegar)
de Ramis
pena
de
serà més palès
L'any acadèmic
Aprovat
Aprovat
(64)
Aprovat
subratllar
el
curs
l'ampli
següent.
1848-49 feren el 2n.curs:
P.Pujolar
Sobresaliente
J.Clos
Sobresaliente
B.Escarrà
Sobresaliente
J.Buscarons
Superior
Superior
J.Clarà
J.de Juan
Sobresaliente
A.Sitjà
Superior
Superior
Superior
Aprovat
S.Prat
F
.Figueras
V.Figueras
P.Usall
Aprovat
Aprovat
P.Roure
P.Sais
Aprovat
F.Julià
F .vilà
Aprovat
(que
no
pogué
examinar-se per haver estat més d'un
mes
malalt)
Feren el 1 er.Curs:
i cognoms
edat
poble
notes
Gervasi Nadal
23
Olot
Josep Palahí
Josep Nató
24
Viladamat
26
Girona
Antoni Perich
21
Verges
Josep Corda
21
noms
Bordils
Superior
Superior
Superior
Aprovat
Superior
16
Girona
Aprovat
Tomàs Roig
16
Girona
(més
Cucufat Estrach
34
Fornells
Sobresaliente
Narcís Prats
22
Fornells
Aprovat
Josep Lapedra
24
Terrades
Hilari Auter
38
S.Hilari Sacalm
Superior
Superior
Josep Canal
25
Castell
Aprovat
Martí Janer
25
Santa Coloma
Joaquim
Vert
d'Areny
de Farners
de 15
Superior
Josep Ant.Corominas27
Palafrugell
Superior
Narcís Ferrer
19
La Bisbal
(més
16
Verges
Aprovat
Miquel
Montaner
faltes)
de 15
faltes)
ventall
55
Saderra
Miquel
22
Girona
Sobresaliente
Jaume Nató
34
Girona
Francesc Suriñach
20
Molló
Narcís Jordà
19
Rupià
Francesc Serrat
19
La
Joaquim Rigau
21
Amer
Ferran Rocamora
17
Girona
Superior (té Tit.M.Ele.)
Aprovat
Superior
Superior
Superior
Aprovat
Pinya
Francesc d'A.Fà-
brega
20
Torroella de M.
Narcís Aulet
33
Maià
23
Brunyola
Raimon
Font
Joan Lloret
28
Sadernes
Francesc Beronat
28
Torres
Superior
Aprovat
Superior
Aprovat
Aprovat
Aprovat
Aprovat
Joan Teixidor
32
Girona
Simó Nadal
41
Mollet
Lluís Casadevall
28
Antoni Benosa
42
d'Espolla
Pedrinyà
Canejà
Joan Gironell
34
Avinyonet
Tomàs Mir
29
Caldes de Malav.
Miquel Busquets
37
Vilanant
Aprovat
Aprovat
Aprovat
Aprovat
Pere Quera
25
Terrades
(més
Aprovat
de 15
faltes)
(65)
En
Normal
conjunt,
80 alumnes
uns
Ens
ment
pedagògic
en
manca
un
doncs,
període
només
la
es
1849 al
Decret
reorganització
de
30
de
del
març
nyament Normal
1849,
Superiors
Aquestes
Escoles
20
més,
una
podien
carrera.
a
a
tres
Elementals
les
atorgar
les
podien
cursar
Escoles
funciona­
1898
del
les
23
de
setembre
del
Escoles
Normals.
Establia
es
millor
i
plasmaren
en
el
1848
situades.
Reial Decret
signat per Juan Bravo Murillo. L' Ense­
Madrid.
a
9 Escoles
de
sobre el
s'articulava així:
Una Escola Central
després
l'Escola
cursos.
mantindrien les més necessàries
Aquests propòsits
del
a
del Centre.
Un
que
de 5
estudiat
qualsevol informació
2.Del
contemplava
havien
Illes
el
capçaleres
donar
el
de Districte Universitari.
títol
de
Mestre
Superior,
cursos.
a
les
províncies
Balears,
títol
de
i
Mestre
de
l'al tra
la
a
Elemental,
Península
Canàries.
amb
2
i
2
Només
anys
de
56
Les
de
la
Escoles
Universitat,
Superiors
les Elementals
i
regides
eren
Rector
pel
de l'Institut
pels Directors
provincial.
Per
17
a
alumne
ser
i
25
oficial
També
anys.
calia tenir entre
El Claustre
Escoles
de
calia
superar
tenir
entre
aleshores
i
14 i 30 anys.
professors
el
composaven:
Superiors
Escoles Elementals
Director
Mestre 2n.
(amb
l'Es.Pràctica
Eclesiàstic
de
sou
de 8.000
rs)
l'Escola Pràctica
de
Regent
Mestre 3r.
Un
i
podia estudiar per lliure,
es
Director
Regent
ingrés
un
Passant del Regent
Eclesiàstic (sou de 1500 rs)
Inspector Provincial
Un
Auxiliar Escola Pràctica
Quadre
d'assignatures:
Escoles Normals Elementals:
1r.curs: Doctrina cristiana i Hê
Teoria i
pràctica
pràctica
Teoria i
Llengua
Sagrada
de la lectura
l'Escriptura
de
castellana amb exercicis
d'anàlisi, composició
i
ortografia
Aritmètica
Principis d'Educació
i mètodes
d'ensenyança
2n.curs: Doctrina criatiana i Hê Sagrada
Teoria i pràctica de la Lectura
Teoria i
Llengua
pràctica
l'Escriptura
de
castellana etc.
Nocions de
Dibuix
Geometria,
Elements de
Geografia
i Hê
lineal, i Agrimensura
d'Espanya
Nocions
d'Agricultura
Organització de les escoles.
A
les Escoles
Superiors
Ampliació
es
podia
de Doctrina
cursar
u�
3r.
curs:
i Hê cristianes;
Teoria i
pràctica
de
lectura i
escriptura; Llengua castellana;
Complements d'Aritmètica
Elements de Geometria,
Elements de
Coneixements
Pràctica
de
i
Geografia
comuns
i nocions
d'àlgebra.
Dibuix lineal,
Ciències
de
i
Agrimensura
Història
Físiques
i Naturals
l'Agricultura
Nocions d'Indústria i Comerç
Pedagogia
La
Elemental
de
havia
l'Escola
nyar
i
jornada
les
d'estudi
de
Superior
era
assignatures
Agrimensura,
i
de
ser
de
dels
alumnes
6
hores
diàries.
8
hores.
El
d'Aritmètica,
Geografia
i
Ha
l'Escola
de
Per
Director
Geometria,
d'Espanya.
El
als
alumnes
d'ense-
havia
Dibuix
Regent
de
Normal
lineal
l'Escola
57
Pràctica,
les
Teories
L'Eclesiàstic,
Ha
i
i
L'
de
organització
quats per
Inspec tor
de les
i
elemental
estrictament
No
doncs,
mestres
i
Escriptura.
Doctrina
Provincial
tenia
d'Educació
i
insistir
el
en
al
càrrec
seu
mètodes
cristiana
les
d'ensenyament,
mesos
més inade­
caràcter bàsicament
enciclopè­
pla d'estudis,
professionals.
gens
dels
de
escoles; només durant els
del
variacions
podem,
lectura
visites escolars.
No cal
dic
de
l'assignatura
Principis
les
a
pràctiques
òbviament,
Sagrada.
assignatures
i
I
la
les
de
de
pobresa
disciplines
poques
d'estudis,
tingué vigència
estranyar-nos
a
ben
pla
aquest
significatives,
gironins
amb
fins
amb
poques
el
1898.
sovintejades crítiques
formació inicial que
la
l'Escola Normal.
fornia
Aquesta
trasllats
a
Hem
lunya-.
Inspecció
les
reorganització
Escoles
de
Normals
recordar
de Primera
(fins
a
la
conseqüència
molts
concret
en
les
a
canvis
de
i
Cata­
s'establia
temporàniament
la
Ensenyança.
Concretament,
suprimida
-i
con
que
comportà
l'Escola
a
la de
Barcelo�a esdevingué
de
Director:
reobertura
seva
1859,
la
Normal
el
Llei d'I.P.
15
de
Escola Normal
de
Tarragona
fou
setembre
del
de
Moyano)(66).
En canv�
Superior:
Odó Fonoll
2n.Mestre:
Mariano Olivet
3r.Mestre:
Domingo
de
Decors
Miguel
(especialitat,
Agricultura)
Eclesiàstic:
Isidre
Mariano Cardedera fou nomenat
l
com
a
Inspector
Com
les
de
Normals
Manuel
-fins
Bruno
Barnoya.
Elementals,
Catalunya,
a
restaren
Lleida i Girona.
Concretament,
Gabriel
prev.
Inspector General.
de Barcelona:
a
Valls,
Esteve,
Notó.
ara
prev.
fins ara,
L'Inspector
Mestre
2n.
la
de
Girona,
Mestre
Provincial
de
l'Escola
2n.
fou
sota
Com
a
la
Direcció
Regent continuà
inicialment Zenon
Normal
de
de
Barcelona.
Martí
Però
58
el
ja
de
sor
ho
1850,
Lz a l.,
la
Normal
perquè
-en
dins
corresponent
el
condició
volum
l'any 1850,
a
Calzada.
Agustín
era
Potser també feia de
profes­
d'Auxiliar del Regent?- Telesfor
Revista
de
1nstrucción Primaria,
de
hi hem trobat
full solt que diu:
un
"A D. Telesforo 1za1.
Muy Sr. mio tendra
hijo Bartolomé Nadal
Nadal"
Telesfor
Normal
"Apuntes
Iza
to
al
y
1zal
un
para
(Sic,
efecto
havia
reprender a mi
/Coloma
discipulo suyo
...
estudiat
els
de
Guíxols.
Vicente Dorca,
anteriors
anys
de mestre
a
1876
L'any
Puigcerdà.
les
a
la
comar­
publicà
proyecto de Enseñanza nacional por Don Telesfo­
Lza L},
los
representados
de
judicial
per
por
de
.
partit
S.Feliu
de
bondad
como
gironina. Més tard, sembla, exercí
del
ques
la
a
Maestro titular de la
Aprobados
públicos
S.A.
Cortes
las
comisión
la
por
maestros
E.pública Superior
de
la
provincia de Gerona
Reino",
del
nombrada
Gerona,
1mp.de
1876, 58 pàgs.(67)
Respecte ,als
alumnes:
Curs 1849-50
1
Escola
de Barcelona
Superior
r
2n.
,
37
Escola de Lleida
13
Escola de Girona
14
3r.
lliures
29
2
6
9
total
68
13
29
Curs 1850-51
Escola S.de Barcelona
40
26
Escola de Lleida
16
13
Escola de Girona
21
12
7
73
29
51
18
Curs 1851-52
Escola S.de Barcelona
57
28
4
16
30
17
Escola de Lleida
Escola
de Girona
24
109
20
18
65
(68)
d'loP.
La Llei
no
fa
res
Escoles
primari
Normal
del
més
entre
de
1859,
articular
que
Normals.
els
(9
Moyano
i
de
estabilitzar
Estableix
l'obligatorietat
6-9 anys.
l
Tarragona
amb
de
com
Carlos
a
permet
Yeves
y
Lario
com
de
Superior,
a
del
situació
la
1857)
de
les
l'ensenyament
reobertura
la
Escola Normal
setembre
15
Director;
de
l'Escola
de
setembre
Carlos Ponz
59
Ripoll,
Regent;
de
Religió;
per
Isidoro
3r.Mestre;
Rvent.P.Joaquin
Sebastian
Jiménez
i
Consul,
Melero,
J.Bta.Suñé,
Mentrestant
de
Mestresses.
1847.
Però
pròpia,
amb
La
2n
van
de
la
d'una
ben
aviat
Regència. (69)
les
sorgint
l'estat espanyol
a
professor
-
.Mestre; Matías Salleras Vergés,
anar
La
Escoles
Llei
Normals
Pamplona,
a
informal,
manera
autonomia.
gran
Gonzalez,
substituit
interí,
Auxiliar
primera
sorgien
Caballero
l'any
legislació
sense
Moyano recollia
primera
per
vegada aquestes Institucions:
"Art.71
-Para
de
maestra
ser
enseñanza
primera
requiere:
se
IQ
Haber estudiado con la debida extensión en Escue­
Normal las materias
que abraza la primera ense­
ñanza
de
elemental
o
nlnas,
superior, según el
la
título
a
que
aspire.
se
2Q
Estar
instruida en
métodos de enseñanza.
También se admí t ràn a
educación
de
principios
y
í
las
siempre que se acrediten
practica en alguna escue1a modelo"
Ar t .114
-El
Gobierno
Escue1as Normales de
procurara
maestras
no
l'Escola
creada
era
efecte,
Normal
Central
de
años
el
24
Mestresses.
Val
durant
Certificat
tia per
a
tot
a
que
Girona
per
a
no
escoles
instruc­
de
A
febrer,
Barcelona
1860.
existí Escola de Mestres­
Només
període.
aquest
d'aptitud
podia
aconseguir-se
incompletes,
com
un
també exis­
mestres.
De
Respecte
dir
a
de
establezcan
mejor
crearà la Normal femenina fins l'onze de juny del
es
ses
l'any següent, 1858,
a
estudios
se
que
para la
ción de las niñas".
En
los
dos
maestras
privados,
al
tots
aquests anys
professorat
sabem
en
tenim
que
era
poquíssima informació.
Director,
l'any
1855,
matriculats
podem
esta­
Ramon Pi.
En
blir
any
el
relació
amb
els
alumnes
següent:
acadèmic
1
r
,
2n.
3r.
total
1858-59
?
?
30
1859-60
26
13
39
1860-61
41
21
11
73
1861-62
?
?
?
100
1862-63
?
?
?
104
(70)
60
Queda
curs
reflectit
l'Escola Normal
Heus-ne-ací
l'estadística
l'Escola Normal de Girona
1860-61
D'altra
de
en
les
banda,
i
estern
corn
partir
a
del
esdevingué Superior.
assabentats
dels Instituts Gironins
dels
pressupostos
(Figueres
i
Girona).
dades:
Curs 1859-60
Institut de Girona:
Alumnes,137,més
Total
28 de
col.legis incorporats
alumnes:
165
Quantitats rebudes -personal
-material
-total
Institut de
·103.836,31
20.457,98
124.294,29
Figueres:
Total alumnes: 195
Quantitats rebudes -personal
-material
-total
88 .024,15
8.190,32
96.214,47
Normal de Girona:
Total alumnes: 39
Quantitats rebudes -personal
20.660,-
-material
6.858,32
27.518,32
-total
Curs 1860-61
Institut de Girona:
Total alumnes:
199
Quantitats rebudes -personal
Institut de
100.851,32
-material
.24.476,30
-total
125.327,62
Figueres:
Total alumnes: 202
Quantitats rebudes -personal
-material
-total
89.073,75
12.;304,22
101.377 ,97
Normal de Girona
Total alumnes: 73
(71 )
Quantitats rebudes -personal
28.772,55
-material
10.627,64
-total
39.400,19
61
Les
ral
més
i
constar,
les
la
amb
els
omplir
amb
rants,
fisonomia
del
10
de
Tothom
cap
juny del
11,
disposició
la
als
llei
l' aspec te
cions.
La
ciaren
massa
de
i
a
continuaren
la
títol
de
de
rials,
a
cada
l' 1,1932%
la
Direcció
1888-89.
dels
i
el
feia
futurs
no
inoperant
de
legislació
fou
1868
Moyano.
gaire innovador
les
malgrat
"doctrinarisme"
de
declara­
no
propi­
les
de
a
a
Centre
el
com
la
de
a
l'Estat
província;
les
de
juny
també la
del
Inspec�
l'Estat. O sigui,
pagats per
remetre
total
econòmic,
i
28
del
Normals,
ser
de
social
camí.
seu
í'ressupostos
municipi
informació.
del
recolzament
fent el
passaven
sobre
Respecte
tota
la
el Sexenni
que
reintegre,
Industrials i de
gairebé
les Normals.
d'octubre del
14
del
i restablia
sense
Llei
havien
Diputacions
eren
finals
diploma d'aptitud
Setembre
de
Decret
política
rutina,
Per
corresponien
a
seva
Catalina,
formació
formació dels mestres,
ció i els Instituts,
les
la
no
l'ensenyament públic.
Amb
1887,
La
primari.
banda
que
d'estat,
al
aspi­
complir
no
mínima-
integrista
nivell
a
En
estrany
podia aspirar
Un
però,
inestabilitat
les Normals
és
ministre
Revolució
la
Catalina,
la
alumnes
d'altra
cultural
no
de
Instituts.
ministerial.
Cal dir,
en
el
títol
un
s'assignava
derogava
això
1868, suprimís
Tanmateix,
la
Per
base
part
professionals.
dels
-que
desgrat
mínima
una
general mínim.
de
A
una
professionals,
pròpiament
professional
d'ensenyament
mestre
mestres
cultura
manca
per
d'Isabel
qui tingués
a
per
de
desdibuixa.
es
regnat
el
a
esmerçaven
dèficits culturals
enormes
estrictament
podien portar
si
gene­
amb
oblidades.
les Escoles
entre
assignatures
a
bagatge
un
funció
una
Moyano,
feines
prou
dedicació
seva
Calia
llei
la
i
en
vivien
primari,
econòmica, menystingudes
en
Normals
l'ensenyament
tot
com
l'ensenyament
concret
en
asfíxia
evident
de
Escoles Normals,
les
quotes
aquestes
contribucions
que
quotes
Territo­
Consums.(72)
l'Escola
Normal
Sabem que
vers
Bruno
Barnoya.
el
de
Girona
ens
manca
1870 ocupava ,novament,
Segurament
fins
el
curs
62
Durant
Girona
el
6
Alexandre
de
Madrid.
aquests
del
març
Tudela
de
1861.
I, segurament,
"z.Cómo
el
de
Tudela
es
d'explicar
edad bien
en
Girona
exercia
queixa
de
la
de
Gerona,
armas
como
temprana?"
diversitat
comprende
se
le
se
Precisament Alexandre
d'assignatures
al
que
de
encargue
la
havia
que
ésta
de
reales
asi
A
nostra
escri vi
a
practicamente
y
que
marxà
necesidad
tratarlos de modo
tener
la
la
como
cientifica
efecte,
fisico-naturales
Ciencias
y
clases, abruma la diversidad de
tos,
ciutat
Tarragona,
di versos
sueldo
menos
materias comprendidas bajo
denominación), y todo ello por siete
mas que el número
que tenia asignados:
última
mil
de
maestro
Agricultura, practica de Agri­
Comercio, dos cursos de.Geogra­
cultura, Industria y
fia, ambas Historias,
(con las cinco ó seis
na
de
el Mestre 3r.:
"No
En
la
a
primeras
Mestre 3r.
de
Central
Girona:
aún
menos
de
València,
a
Normal
a
nuestras
Normal
la
a
nascut
destinat
ni
;
Havia
al' Escola
fou
hicimos
que
profesor,
A
1881
...
professor
Pérez.
i
Estudià
ol vidar
la
en
fou
anys
el
lli bres.
I
"va
17
de
poseerlos lo mas
no
obstante
posible,
elemental".(73)
estar-hi
d'agost
ben
temps".
poc
1882.
del
més
traslladà,
es
conocimien­
estos
A
Tarrago­
tard,
a
la
Direcció
el
Normal de Barcelona.
El
professor
de
feia
curs
1888-89,
sembla
que
ocupa
Francisco
Loperena
Nieva.
Era
professor
uns
anys.
Sabem
publicà
que
(Imp.Dorca,Girona,1880,2a ed.,
de
Tom.IV,
Gerona,
gia
las
escritas
para
los
Escuelas Normales
la
1890,
ed.,
d'ideologia
segle,
i
ja
conferències
professors
no
es
feia
incidents.
(Imp.
nQ
de
gue
1.107,
la Casa
P.
Madrid,
avançada
(74).
dominicals
de
divulgació.
solidari
"Sembla
Loperena,
dels
que
les
Noble
conceptes
de
Pedago­
año
en
Caridad, Barcelona,
Bibliografia
1907). Francisco Loperena
l'Institut,
,
(Revista
tercer
CR.Blanco,
de
Champ seur
de
Gramatica
de
lecciones
el
Centre
del
pàgs.)
estudian
marc
en
150
unes
pàgs.)
certament
el
p.475),
alumnos
XLIV,232
pedagógica, Tom.II,
era
1880,
anys
Nociones
unes
Castellana
la
A
va
principis
acordar-se
Les
i
conferències
de
organitzaren
Cazurro.
difosos
del
ni
foren
El
dels
molt
nou
donar
els
claustre
possibles
escoltades
63
i
alguna,
la
com
que
pronuncià
el
altre
professor
era
de la
Loperena
senyor
Normal,
discutida".(75)
Un
El
títol
seu
L'any
1898
professor
com
de
hom
Mestre
certificava
interí,
substitut.
a
i
5
Girona
consta
pel
el
llibre
Bordons
expedit
el
3
i
mesos
Regència
Guillot.
16
dies
l'Escola
de
1871.
de
juny
com
a
Pràctica
fou
el
temps
Generoso
estigué
que
de
la
a
Ibañez,
Bajo
Normal
perquè
ens
de Certificacions que
"desempeñó
Escuela
1880
el
destino
de
interino"
como
1'1
a
de
des
del
gener
la
en
·criterio
enseñanza,
todos
en
traslladà,
los
y
Maestro
tercer
del
13
de
1881,
intachable conducta,
su
Es
anys,
de
anys
professor
por
cia
14
fou
de
(76)
Poquíssim
de
Superior
Antonio
por
del
"distinguiéndose
inteligen­
e
exactitud
su
esta
setembre
celo
su
por
de
recto
y
servicios"
com
sempre
a
Mestre
3r,
la
a
N.ormal
de Vitòria.
(77)
Com
a
el
vers
1868;
el
vers
professors
1888.
Joan
i
Calzada,
i
Regent
de
Josep Notó
1881
tenia
fins el
Regent
havia
exercit
1881).
Taberner,
l'octubre
interina
a
com
a
Auxiliar,
a
partir del 1877 -perquè
del
de
Taberner
la
i
Regència,
Solarich,
i
per
una
certificació
Auxiliar,
amb
bon
comportament
substituit,
Fou
Nató. Tanma­
consta
ens
a
fou Manuel
Auxiliars
Miquel
Josep Notó
(Certificacions,
perquè
Foren
Guillot,
i
De
Roig.
que
com
prev,
l'Escola Pràctica Anexa,
de
de 1885
març
salut-.
poca
Bordons
i
Narcís Falcó i Xifreu,
exerciren
comptava amb Auxiliars, sobretot
Antoni
del
Julià
relació amb el
hem de recordar que
el
Religió
(78)
En
teix,
de
1881
sembla,
exercia
una
per
Miquel
substitució
l'Anexa.(79)
L'Escola
locals absolutament
"Reune
esta
Pràctica
inadequats,
malísimas
destinado,
trobava
es
instal.lada
uns
c.1 de la Barca:
al
circunstancias
pues
en
a
mas
de
para
tener
el
uso
escasas
a
que
luces,
64
.
halla
se
pobrísimamente
ventilado
continuamente
y
húmedo"
"En el barrio
ción. Es de
feo,
sucio;
donde
sienta
pobrísimo
reales
sus
aspecto
la
prostitu­
irregular;
forma
y
sin
blanquear. Tienen sus puertas en
estrecha, apartada del centro de la pobla­
ción. Hay humedad". (80)
calle
una
El
de
Nató,
1888
febrer
Pere
Pascuet
traslladà
es
del
1886,
fou
Taixé.
i
al' Escola
En
nomenat
fou
Superior
com
successor
temps.
L'any
Palafrugell.
Josep
per
de
a
poc
Pla diu d'ell:
"A
la
(del
mort
seva
l'escola
Llavià)
senyor
de
fou dirigida pel senyor Pascuet,
que era
fill de Sant Pere Pescador i anava coix; exactament,
portava una cama de fusta. El senyor Pascuet, que
era un carca,
ha deixat un gran record de bon mestr�
minyons
perquè
la
de
l'aritmètica
fou
la
i
és
llibres,
que
precisament el que
necessitava. El senyor Pascuet formà
els
millors
tenidors
de
llibres de
indústria
la
preocupació
seva
tenidoria
probablement
Palafrugell".(81)
Per
Esteve
oposicions,
unes
substituir-lo
a
possessió
al' abril
la
de
Normal
1884).
a
En
locals
uns
es
de
traslladà
encara,
a
a
concretament
des
via
octubre
sor
-Pèrit
1888
(26
Pujada
uns
batxillerat
maig)
Posteriorment
de
interí
de Girona
mateix
el
any
1893
de
per
la U.
de
estat
març,
Normal
i
Serra,
d'octubre
9
al
abril
la
Gumbau
titular-se
havia
traslladat
juny del 1930.
Josep
títol
(14 de
a
1904 Esteve Isern
direcció
(títol,
terres-
aconseguia
de
de
del
va
estudiat
s' havia
Cantallops, l'any
a
prengué
Burgos. Posteriorment,
mes
la
anys
gener
havia
L'any
de
(títol expedit
El
la Normal
morí el
nascut
Ensenyança Normal.
de
Pràctica
Seminari.
on
de
Isern
En
títol de Mestre Elemental,
interinament,
4
del
tassador
de
del
quants
càrrec,
1879).
del
l'Escola
anys
de superar
(o Serret).
Esteve
(Certificacions,
Gumbau havia
estudiat
1891.
Barcelona,
gironina anà
Josep
Serrat
i
després
nomenat,
l'Escola graduada Anexa
a
passà
la
Durant
1899.
del
Girona
aquests
Isern
fou
1862
de
Mestre
(?).Ha­
Barcelona,
com
del
del
Agrimen­
a
1883).
de
nomenat
L'any
Primera
professor
1888). Posteriorment,
65
hem
com
dit,
Girona
a
i
fou
era
L'any
El
del
25
de
l'Escola
1910
de
Hem
dels
14
en
de
de
d'Assegurances
Companyia
la
de
Normal
febrer
de
serà
fou
avançat
Barcelona
1912).
del
revista
la
període més
un
l'any 1914,
Girona,
trobat,
i
Saqués
a
Respecte
En
(del
reobrir-se
Auxiliar
nomenat
a
sabem
en
altres
Aquest és
res.
J oaquin
de
o
d'alguns
nom
Rodríguez
profes­
el
cas
de
(sembla
Zea
1889-90).
curs
l'alumnat
d'Estat,
nivell
no
Galí;
Girona el
el
encara,
però,
quals,
Bartolomé
A
al
la
gestoria
una
secció de Ciències.
propietari,
ció.
Ja
provisional
Normal
que exercí
de
també,
Regia,
Director-propietari
era
Magisterio.
del
juny
sors,
1901
Auxiliar
nomenat
interí.
representant
"Hispania".
Defensor
Director
i
ens
gairebé
manca
po s se Ïm
l'any 1880,
per
tota
informa­
la
següent
estadística:
Exercint
a
l'E.pública
Mestres
Auxil.
Mestresses
Auxil.
Títol Normal
Títol Superior
297
26
2.020
86
1.257
106
Títol Elemental
6.794
223
5.097
176
Certificat
5.802
32
878
465
167
724
d'Aptitud
Sense títol ni Certificat
(82)
Només
tramesos
per
Juliol 1865:
a
podem aportar
l'expedició
de títols.
Mestre
Expedients
Mestre Elemental:
18
(dones):
10
Expedients
Mestre
Expedients
Mestre Elemental:
11
(dones):
8
En
l'Escola
Normal
Sense afany de
-
-
-
tot
ser
cas,
de
és
Superior:
evident
Girona
exhaustius,
i
a
sobre
expedients
títol
d'exemple,
3
Superior:
Certificats Aptitud
de
Així,
Expedients
Certificats Aptitud
Juliol 1866:
dades
algunes
3
que
grapats
heus-ací
passaren
de
uns
mestres
quants
per
les
aules
prestigiosos.
noms:
títol de Mestre Superior (març 1867)
Batlle, de Llers,Mestre El. (cursos 1857-59)
Mestre Superior (curs 1861-62)
Gregori Carandell i Salines; Mestre Elemental (cursos 1877-78,
i 1878-79, amb Excel.lent,i �ítol
gratis);Mestre Superior
(curs 1879-80)
Antoni
Marià
Balmaña,
Pujolar
i
66
-
Francesc Flos i Calcat; Mestre Elemental
(cursos 1878-79;
1879-80)
Josep Dalmau i Carles, Mestre Superior (1882-83,Excel.lent)
Joan Bosch i Cusí; Mestre Elemental
(juny,1884)
Pau Delclós i Dols; Mestre Superior
(juny 1885)
Salvador Albert i Pey, Mestre Superior
(juny 1887,Excel.lent)
Silvestre Santaló; Mestre Superior (juny 1893)
Llorenç Jou i Olió; Mestre Superior (juny 1894)
Lluís Moreno i Torres; Mestre Superior (juny 1896)
Joaquim Pla i Cargol; Mestre Elemental (juny 1898)
.
-
-
-
-
-
-
-
-
(83)
Cal
les
1888,
els
Gregori Artizà
y
-
-
de
havien
Girona,
estius
de
"Formas de enseñanza
Ja
dones,
dues
hem
dit
"para maestro/a
S'aconseguia
el
el
amb
un
de
presidia
examen
el
"públicas
d'aptitud
eren
de
que
Margarida Taberner,
A
començaran
societat
de
de
Elementales
de
qualsevol
preocupació,
fins
tribunal
els
El
Per
vocals
Les
les
eren
d'actes
llibre
1901.
a
per
mestres­
(84)
1914
1898,
carta
l
incompleta".
Normal.
i
d'ap­
part del tribunal examina­
del
espanyola.
El
la
1887 al
Sensat.
1898 al
legisla­
certificat
un
Ciudad".
del
i Rosa
partir
si
sobre
cíclica".
Normal,
formaven
prendre
a
la
esta
abasta
3.Del
marge
Escuelas
suficiència.
de
Director
dor
al
intervingué
Enseñanza elemental
professors
tres
públiques gironines
la
Conferències
1890. Hi
havia, també,
Pr�mera
examen
ses
educatius
del
s'organitzaren
maestro
enseñanza
y
hi
que
formaven
mestresses
d'aquest
a
las
en
1890:
homes
i
juliol
Superiores".
"Conocimientos indispensables al
ción del ramo".
als
de
temes:
1889:
titud
8
sapiguem,
1889,
Escri tura
la
del
d'organitzar
que
1888,
següents
sobre els
"Enseñanza
1888:
Normals
A
R.Ordre
una
per
l'estiu.
a
durant
almenys
que
Escoles
Pedagògiques
-
dir
de
com
sabem,
naturalesa
les Normals
ara
a
els
partir
havien
d'aquest
temes
pública
viscut
moment
67
objecte d'un seguit
seran
serà
que
s'aconseguia
que
efecte,
establia
com
tres
bastava
que
tan
efímers,
i
precipitats
un
amb
del
cursar-se
de
en
duració
de
setembre
del
Normal,
que
Madrid -Mestres
2
de
Superiors,
Normal de cada Distric­
una
aconseguir-lo,
23
-Mestre
Magisteri:
Central
una
any per
Decret
el
en
graus
mínim podrien
a
Reial
un
l'Escola
a
Uni versi tari,
te
canvis,
impossible d'assimilar.
En
1898
de
-Mestre
anys
elemental,
amb dos cursets semestrals
(setembre-gener; febrer-juny).
Donada
títol
el
guir
d'Aptitud
de
a
per
la
Mestre
Supernumerari.
dos
ser
i
amb
cada
a
malal tia;
o
Es
plaça.
Francès,
Els
de
creava,
Música
professor
podia
càrrec
a
més,
a
cobraven
cas
la
Auxiliar
de
I
de
en
i
la
d'absència
del
les
podien
Secretaria,
casos
Professor
del
Numerari
només
la
mei ta t
mantenien
es
Religió,
la
del
figura
Dibuix).
i
Certificat
ser
Supernumeraris
subsitutir els Numeraris
aquest
en
aconse­
per
el
suprimia
se
professorat
d'ells
un
facilitat
incompletes.
professors
Escola,
missió
la
el
banda,
la
i
Elemental,
escoles elementals
D'altra
i
situació
nova
de
sou
la
Especial (de
figures
Regent
del
l'Escola
de
Pràctica Annexa.
Cal
tenir
present
els
que
sous
no
eren
pas
gaire
atractius:
Professors Numeraris:
Professors
3.000'-f'5 anuals
750'-Rs anuals
1.000'-Rs anuals
2.250'-Rs anuals
Supernumeraris:
Professors Especials:
Regent
de
l'Annexa:
Aquest
Creiem
a
amb
que
aquest
Pla
nou
la
el
vigor
en
Normal
de
1899-1900.
curs
Girona
restà
com
simple Normal Elemental.
Tanmateix,
de
juliol
Pública
a
entrà
Pla
nou
2
del
del
cursos
1900,
qual
ja
fou
complerts
Pla
amb
Ministeri
a
Tampoc aquesta
del
1901,
Romanones
un
primer
per
només
aquest
titular
cursar
el
reforma
establia
un
nou
durà
García
Alix,
El
6
Un
es
retornà
Elemental.
duradora.
Pla.
curs.
específic d'Instrucció
Magisteri
fou
un
nou
El
Pla
17
que
d'agost
desdi-
68
buixava
totalment
Magisteri.
Això
de
En
creà
realitat
una
Instituts,
Escoles
les
i
però
Normals
absorbides
existència.
Els
als
Instituts,
dor
de
superiors
de
conservant
la
estudis
Pedagogia,
i
amb
unitat
seva
i
tot
elemental
Professor
incorporades
Les
simplement,
la
pròpia
seva
feien,
Claustre amb
el
completat
superiors
orgànica.
es
de
Instituts.
ben
eren,
fins
Mestre
de
un
estudis
als
foren
mestres
perdent
veieren
que
Normals
Mestres
de
Instituts,
les
dels
Les Escoles elementals i
Elementals
pels
professional
subordinava
confusió.
gran
mestresses,
als
caràcter
el
Profes­
un
Auxiliar de Dret i
doncs,
Legisla­
ció Escolar.
Aquest
a
Pla
nou
fou
l'Escola Normal de Girona.
conseqüències
de
funestes
per
Pràcticament el Centre deixà d'e-
xistir.
Així,
el
22
de
1901)
deja
Es
que
a
professor
agosto último
Numerario
sión
el
en
de
prestarlos
tomó
que
Escuela,
esta
prestar
Lorenzo Nuño y Viñas,
posesión
hasta
servicios
la
del
fecha
ella
en
por
de
setembre,
comi­
en
pasar
al Instituto General y Técnico de
desde
de Profesor
cargo
(30
"que
Valencia"(85)
la dissolució.
La situació
"En
les
l'explica Pompeio Pascual:
aules de l'Institut, també
velles
l'Escola
cabuda
Elemental
"Escola Normal refondida
dos
a
de
Mestres
de
sòrdid
situat
les
a
tenia
l'Institut" que comprenia
Revàlida, amb una Escola
l'ambient de l'Institut, emplaçada
i
cursos
hi
anomenada
escales
en
un
pis
Sant Martí on hi
Tant el Sr.Paltré
de
practicaven els futurs pedagogs.
fou professor de l'Escola
que
fora
anexa,
anexa
on
anys,
ensenyava
Metodologia
els
diferents
directors
(Moar,
durant
pedagògica,
molts
com
(sic per Mora?)
(sic) Costal) i els
professors Josep Barceló (Dret i legislació escolar),
Font i Fargues (Pedagogia), Bordons (Treballs ma­
nuals), Quingles (Comerç), Loperena, Torres, Miguel
Almudi,
García
Calixto
Noguer,
Casià
assistien
a
les
sessions
claustrals amb
els mateixos drets que els
professors de l'Institut.
El Director Sr .Espona ensenyava "Elements d'
Agrono
.
ml.a
La
...
"
-
...
classe
d'Agricultura
l'estudiavem
amb
els
en
el
estudiants
corresponent al batxillerat
darrer
del
curs
i
era
magisteri".(86)
conjunt
(sic)
69
Val
l'escola
1914)
el
desembre
del
1870),
veié
havia
pràctica
1889.
Isidre
i
estudiat
de
Lleida
Paltré
Durant els anys de la
ci
del
Grup
4
pedra,
dels
novembre
Setges.
primera
d'altres
escoles
Regència
ingressat
3
Bruguera,
del
1908,
com
l' 1
de
província
unitàries,
juny
el
del
edifi­
nou
Jaume
l
1911.
(primera
commemoració del Centenari
a
setembre
de
de
Regent l'any
a
desembre
l'avinguda
a
(9
Procedia de l'es­
com
de
l'escola
de
Saverdera
Girona.
el
(87). Certament,
Regència s'havia erigit
seva
la
a
la
Palau
a
Girona
a
Inauguració
escola
de
havia
on
Escolar Joan
de
Fill
de
magisteri
morí
millores
possessió
Noy.
llarg parèntesi (1901-
aquest
importants
1905 prenia
Paltré
cola
durant
que
Anexa
del
Isidre
anexa
dir
a
del
Girona
19l1).
que,
esdevenia escola
Era
la
agregació
per
graduada.
"
Amb la seguent
graduació:
Pàrvuls 1r:
Montserrat
Pàrvuls 2n:
Antònia
Cicle Elemental:
1r,Lluís Juher,
Pujol, auxiliar
Llop,
mestre
superior, propietària.
càrrec
a
interina
del
fons
de
retribu-
cions.
2n,Joan
Salamero,
secció
mestre
3r,Bernardí Corral,
4r,Silvestre
de nens,
Superior:
Gomís
Oromi.
Havia
nascut
l'Escola
i
la
de Lleida.
Pàrvuls:
Mestres
En
fons
El
Isidre
Lleida
L'any
curs
el
de
2
de
de retribucions.
l'elemental
de
de retribucions.
1914-15 el
Antònia
Grup
Llop,
l' II
i
substituí
i
1.
fou
febrer
Felanitx,
1905
nQ
Pal tré,
prengué possessió
Superior
Geltrú.
la
1r,Sebastià Pla, fons de retribucions.
2n,Josep Dalmau Carles, propietari de l'ele­
morir
a
de
2.
mental de nens,
En
fons
Santaló,propietari
nQ
5è,Emili Batlle,
Cicle
propietari
anexa.
Regent,
nomenat
de
del
setembre
1857.
Fou
posteriorment
I.Paltré
Escolar
a
del
de
el
1913.
mestre
l'escola
gironí
Joan
Vilanova
pràctica
formaven:
Francesca Colomer.
propietaris: Josep Dalmau Car�es, de la unitària nQ1.
Silvestre Santaló, de la unitària nQ2.
Joan Salamero, mestre secció anexa.
Sebastià Pla, mestre secció anexa.
Jaume
Ministral,mestre secció
de
anexa.
70
Regent:
Joan Gomis Oromí.
Mestres encarregats:
Josep Junquera
Francesc Casademont
Lluís Juher
"Aies" agregades
pàrvuls (a
càrrec de
Remei Condom
a
l'Ajuntament):
Manuela Amat
El 9
d'agost
gogia de l'Institut
a
Ramon Almudi
el
nQ
1
de l'Escola
de
la
Superior
mateix
per
fornir
del
1913
a
la
del
com
si
fos
la
femenina,
es
que
"La
almenys.
Comissió
la
6
de
novembre
titut que ho
del
les
que
no
una
de
Mestres,
Ajuntament
que
és
una
en
de
una
la
pressumpció
6
de
de
Normal
Mestresses
de
d'un
sol.licitar
informe
creació
la
a
maig
Pública "comunica
de
responsabilitats
la
per
tècnic
Normal
econòmiques
proposaren immediatament
Superior
instància
al
es
mismo
de
a
de
Mestres.
Magisteri
la
a
Així,
l'Ins­
Diputació:
honda
tiempo
pena
al
igualmente la Escuela
Maestros en esta provincia, que
formación
la
fama
de
ser
primer
(sessió
raona
ble
del
de
excelente
de
los
mas
de
un
idóneos
l'Associació Provincial
manifestava
sessió del
Ciutat
tràmits
primers
el
fets,
restablecía
se
Superior de
contribuyó a
Magisterio que goza
de España". (89)
similar
dels
necessitat
1913 són els alumnes
en
lògic
efecte,
després
Normal
tanto
sentit
la
tanmateix,
Normal
En
Promoció
d'aquesta Normal".
experimentado
ver
Primera
Instrucción
favorable
Escola
sol.liciten
"Han
la
els
En
Escola
Diputació,
Diversos sectors,
el
de
una
derivin de la creació
una
de
encadenament
Normals.
assumir
també
llarg període
un
banda, Cassià Costal
s'iniciarien
Diputació
Foment
de
decideix
d'aconseguir
un
Provincial
de
així,
D'altra
Lletres
Substuia, sembla,
Magisteri (promoció 1909-1912).
al' administració central
de
de
d'Escoles
Junta
Presidència
Girona",
Es tancava,
1912-13
curs
Girona
la
Cassià Costal.
Girona,
secció
Professor de Peda­
nomenat
era
aquesta càtedra.
en
Gairebé
aquest
1912
Pamplona (88).
d'interinitats
era
de
del
de
7
novembre,
de
creure
i
el
novembre).
que
Cassià
mateix
Creiem
Cos tal
71
lògiques
tan
d'aquestes
darrera
estava
raonades.
i
diverses
La
d'altra
peticions,
fou
proposta
acollida
banda
la
per
Dipu­
tació.
Així,
cial
del
fetes
Magisteri
fa
alumnes
anar
de
creació
la
Uns
més
de
la
ciutat
tard,
el
les
gestions
les
Escoles
de
18
de
les
la
novembre,
la instància de Pere Rosselló
sentit
de
l'Ajuntament
magisteri al' Institut,
en
creació
l'Associació Provin­
1913,
a
a
més
dies
Mestres,
la
a
cap
agraia
Girona
oficials
I
novembre del
informe contestant
un
l'Associació
d
de
Superiors.
Diputació
28
7 de
aconseguir
per
Normals
i
el
positiu,
dues
la
a
i
la
de
sol.licitud
Escoles Normals
Superiors
(90).
Des
Ens
se.
de
consten,
Barcelona.
traslladà
es
d'aquest
O
per
exemple,
les
del
i
Madrid per aquest
a
per
trobar
i
haver-ne
podien
servir.
Católico
75�
anuals),
No
sembla
sin
a
per
uns
per
la
a
tanmateix,
o
L'agraiment
llida
en
Consistí
1500,
fins
a
tament
se
proposta
Festa
una
1914.
de
la
a
la
es
celebrà
dels
de
Escolar
en
un
acompanyats
Diputació
i
dels
a
no
el
que
tingué
professors
El
i
de
(arrendament
Normals
Escoles
lloc
dels
mestres,
l'Ajuntament.
el
pocs
pels
A
discursos
al Teatre
de
carrer
de
3(Jrs).
s'instal.les­
mesos.(92)
la
bona
Normals
es
manifestà
de
II
de
les
carrers
la
al
de
per
dia
nens
"Círculo
del
(lloguer
Girona
exposà
adequats,
prou
lloguer
fou per
cas,
regidor
finalment
com
Monges Franceses,
les Escoles
les
i
mixta,
eren
Mestres
de
mestres
Festa Literària
Universitat
Normals.
Mestresses
de
tot
els
Diputació,
adients,
bé
si
les
recorregut
la
comissió
la
Normal
crear
que
pronunciaren
una
en
la
regidors
les
proposaven
que
de
l'alcalde Francesc
amb
mixta
de
que,
a
de
ara
edificis
Normal
aquests edificis,
torn,
nom
l'ex-convent de
i
pas,
en
Concretament,
Obreros"
de
d'Alemanys,
trobat
Rector
instal.lar
on
multiplicar­
van
assumpte.(91)
seu
trobar
per
del
comissió
Fargas,
dificultats
creien
al
una
edificis
Font
Joaquim
les
creà
Turbau,
a
les
gestions
mateix President
L'Ajuntament,
Coll
les
moment
gener
del
escoles,
més
de
Diputació
rigor.
aco­
A
la
Ciutat,
a
l'Ajun­
i
la
Principal.(93)
tarda,
72
s'aconseguí
Finalment,
blís les Escoles Normals
de
27
de
del
març
funcionar el
a
A
1914
1r.
de
(Gaceta
de
maig.
les
a
Música
de
de
gestions
telegrama
un
fou
de
i
Joan
ció,
juny,
Agustí Riera,
dels vells
Tomàs
i
A l'Escola Normal de
...
..•
de
feren
Costal,
Com
a
els
Joan
tal i
L1.,
professor provisio­
com
dóna
gràcies
entendre
a
D
.Rahola,
Cal dir que
aquells
signat
(94).
primers
Gomis
Sobrequés Masbernat,
per
també,
la
Lliga Regionalista,
Diario
de Gerona
(per exemple, "Baixa
1914,
favor
a
els
juny
a
del President
de
juny, 1914;
celebrar-se
van
de
tradicionalistes;
.•.
la
Diputa­
"La crisis
o
).
primers exàmens.
els
Mestres, només d'alumnes lliures.
los alumnos oficiales de los
les
començaren
afí
contra
de
mes
"
de
es
nomenament,
partits polítics", 24
El
Reial Decret
un
per
Legalment
efecte,
en
i J.Garreta
era,
assidu
14 de
18).
Joaquim Salvatella,
L1.
col.laborador
del
Fargas
gratitud pel
Gomis
política",
i
nomenat
J.Bta.Torroella, P.Cerezo,
anys
Girona,
Cassià
professors:
Josep Barceló, Joaquim Font
nal
a
esta­
maig.
primers
de
nomenaments
Superiors
d'I.P.
el Ministeri
que
del
dos
cursos
elementa­
habían matriculado en
Magisterio que
el Instituto General y Técnico de la
capital, termi­
naron
en
este
último establecimiento el curso de
1913 a 1914".(95)
Tanmateix,
un
nou
Pla
Bergamín,
de
el
30
d'agost
amb
gironines
1914
era
aprovat
aquest
Pla
nou
iniciaran la
seva
realment,
que,
singladura,
el
les
1r.
Escoles
d'octubre
1914.
En
el
mateix any
molt millor que els anteriors.
*
a
del
d'Estudis (Pla 1914), proposat pel Ministre Francisco
Serà
Normals
se
la
Inspecció
procés
XIX.
de
*
conjunt, doncs,
ni
a
renovació
la
Normal
*
no
*
sembla
un
pedagògica
paper
del
*
pas
que
massa
poguem atribuir
significatiu
magisteri gironí
del
en
segle
73
NOTES CAPITOL l
(1)
.-
(2)
.-
(3)
.-
E.Durkheim, Education
1973, 2a ed., pàg.46,
Paris, Ed.PUF,
J.Pallach, Els mes­
tres públics i la reforma de l'ensenyament a
Catalunya,
Barcelona, Ed.CEAC, 1978, pàg.37.
J .Monés
Vegeu
la renovació
i
M. Artola,
Historia
í
pedagògica
Gil
3
.-
Pascual Madoz,
P.
t
revolucionaria
de
España
Instrucción
La
Diccionario
(1808-1869)
,
Pública
en
Españi,
geogr'fico-estadístico-histó­
sus
"Els estudis
Solà,
Barce­
posesiones de Ultramar, Madrid,
ed., vol.VIII, pàgs. 361-371.
y
missió cultural i
a
de
escolar
Alianza Univer­
vols., Madrid, 1855, vol.I, pàg.220.
1846, 2a
.-
pensamen
1977.
burguesía
Azc'rate,
Occidente,
en
Catalunya. 1833-1839,
a
de
de
rico
(7)
La
El
España Alfaguara V, Madrid,
.1973, pàg.280.
dad ;
s
(6)
per
Pujol-Busquets,
lona, Ed. La Magrana,
(5).-
esmentat
Vegeu C.Cipolla, Educación y desarrollo
Esplugues de Llobregat, Ed.Ariel, 1970.
i
(4).-
Sociologie,
et
Vol.XXV
AIEG,
sobre
el
fet
educatiu
a
les
comarques
ideològica
-
11
part,
Girona,
1981,
i
la
trans­
gironines",
pàgs.
315-
329.
(8)
Gil de
.­
Azc'rate, ob.cit., pàg. 321.
(9).-
Oller, a F.Soldevila et alii, Un Segle de vida
Catalana, Barcelona, Ed.Alcides, 1961, Vol.I, pàg.61. l
J.Pallach, ob.cit., pàg. 58.
(10).-
Gil Vidal,
103.
(11).-
J.Nadal
Vegeu
Datos
(12)
-
.
(13).-
(14)
.-
a
Olot, Olot,
1937, pàg.
de
Instrucción
Primaria,
de
Instrucción
Primaria,
any
III
(1851),
nQ
11
(1850),
nQ
gener.
Revista
11,
social
P. Martínez Quintanilla, La provincia de Gerona.
estadísticos, Girona, 1865, pàgs.146-150.
Revista
l,
L'evolució
1
de
Revista
any
juny.
de
20 de gener.
Instrucción
Primaria,
any
V
(1853),
n
Q
2,
74
(15)
.-
Revista
1
(16).-
Instrucción
de
Primaria,
any
V
nQ
(1853),
23,
de desembre.
I.
Cerdà, Monografía estadística de la clase obrera
Barcelona, en 1856, esmentant per J.Benet i C. Martí,
Barcelona a mitjan s. XIX, Barcelona, Ed.Curiel, 1976,
Vol.I, pàg. 176.
de
(17).-
Vegeu
a
l'APENDIX, els exàmens públics del 1853
segons. cròniques de Revista
llà i LLagostera,
trucción Primaria.
(18).-
P. Martínez
(19).-
Vegeu M.Artola, ob.cit., pàg.
(20).-
P.Martínez Quintanilla,
ob.cit.,
de
la
Girona
l'any 1886,
35,74%, cfr. Homenaje
1927, pàg. 24.
J.
(22).-
J.
Torte­
de
Ins­
Quintanilla, ob.cit., pàg. 150.
el
(21).-
a
a
281.
xifra
José
pàg.
144.
A
la
ciutat
d'analfabets
Dalmau y
assolia
Carles,Girona,
Botet i
fia General
Sisó, Provincia de Gerona (vol. de la Geogra­
de Catalunya, dirigida per Carreras Candi),
BarcelQna, Ed. Albert Martín, s.d., pàg. 148.
Nadal
Oller,
J.Sobrequés, Els estudis
llarg de la Història, Girona,
Col.legi Universitari, 1978, pàg. XI.
universitaris
Ed.
a
Pròleg,
a
Girona al
(23).-
Miquel Santaló, El Gironès. Per l'estudi de Catalunya,
Girona, Tallers Gràfics l'Autonomista, 1923, pàg. 160.
La relació completa de pobles que M.Santaló considerava
integrants del Gironès, i el percentatge d'analfabetis­
era:
Girona, 24,5%; Amer, 44,8%; Anglès, 47,21%;
me,
Sarrià de Ter,
48,83%; Salt, 51,96%; Santa Eugènia,
54,02%; Bescanó, 54,94%; Sant Feliu de Pallerols,58,09%;
Vilablareix, 58,37%; Sant Daniel, 59,74%; La Sellera,
60,04%; Les Planes, 66,59%; Canet d'Adri, 68,97%; Palau
Sacosta, 70,33% Sant Julià de Ramis, 71,61%; Sant Grego­
ri, 73,68%; Sant Aniol de Finestres, 74,89%; i Sant
Martí de Llémana, 78,92%.
(24)
Vegeu, J-':M .Marquès, "Estructures i mentalitats al' esglé­
sia
gironina, 1875-1900", a Revista de Girona, núm.
76 (1976). pàgs. 135-141; i "Constantino Bonet, Obispo
de Gerona",(1862-1875)",II,
a
AIEG, XXIV, (1978)
pàgs.
.-
,
177-204.
També,
T.Noguer, Biografía del M. lItre. Dr. D. Joaguin
fundador del Instituto de las
Masmitjà y de Puig,
Hi jas del Stmo. e Inmaculado Corazón de María, Girona
Tallers Tipogràfics Ariel, 1952. Sobre els escolapis,
...
cfr.
,
las Escuelas Pías en Cataluña
Tallers
Gràfics M .Gal ve, 1951;
(1751-1951), Barcelona,
i C.Vilà Palà, Escuelas Pías de Olot,
Salamanca, Impren­
ta Calatrava, 1974.
C.Bau,
Historia
de
75
(25)
.-
La
L. Luzuriaga,
1915;
truction
l'Educació
primaria
Dictionaire
Publigue,
C. Lozano, "Los
Revolucionario
de
Enseñanza
F.Buisson,
i
de
1882,
Cataluña
(1868-1874)",
III
a
Paisos Catalans,
als
España, Madrid,
Pédagogie et d'Ins­
en
Paris,
Espagne,
maestros
de
esmentat
Girona,
pàg.
1979,
89-91.
(26).-
Sobre
Institución libre de Enseñanza, vegeu V.Cacho
Institución Libre de Enseñanza.Orígenes y eta,....
la
La
Viu,
per
durante el Sexenio
Jornades d' Història
universitaria
(1868-1881), Madrid, Rialp, 1962;
La
Institución Libre de Enseñanza
Landi,
contemporanea, Madrid, C.S.I.C., 1966; M.Tuñón de Lara,
Medio siglo de cultura
española (1885-1936), Madrid,
Ed.Tecnos, 1970. Vegeu, encara, el dossier "Institución
Libre de Enseñanza. 1876-1976" a Cuadernos de
Pedagogia,
núm. 22 (Octubre 1976), escrit bàsicament per M. Tuñón
de Lara, Pedro Cuesta Escudero i M. Pérez Ca Làn
Cfr.
també I.Turin,
La Educación y la Escuela en España
(1874-1902). Liberalismo y tradición, Madrid, Ed. Agui­
lar, 1967, obra essencial per a l'estudi d'aquest perío­
de de l'escola espanyola.
pa
A.Jimenez
•
(27).-
Cfr. J .M.
Marquès, "Estructures i mentalitats a l'esglé­
gironina 1875-1900", a Revista de Girona,núm. 76
(1976), pàgs. 135-141.
sia
(28).-
Vegeu
A.Prost,
Paris, Ed.Colin,
(29).-
Cfr. J.
(30)
Vegeu,
.-
pàg.
(31).-
per
al
llibre
16.
Vegeu,
1918",
France, (1800-1967),
en
1972.
Pallacha, ob.cit., cap. IX.
Maristes
un
L'enseignement
exemple, l'elogi de J. Pla a la tasca dels
seu
col.legi de Palafrugell, a Girona,
de
records, Barcelona, Ed.Destino,
1976,
J .M.
"Els
Marquès,
vol.
IEG;
a
L'any
estudis
al
Seminari,
11
1826-
part (1981), pàgs.
Preceptories, o sigui, escoles
Arbúcies, i Casa-Missió de Banyoles.
el col.legi-seminari del Collell,
Historia de Santa María del Collell,
XXV,
255-267.
1900
hi
havia
de Llatinitat a Olot,
D'altra
cfr.
banda,
L.G.
de
Malgrat
Al
propòsi
t
Seminari,
,
Mar, 1954.
Seminari
complement
sobre
Constans
hi
estudia ven
d'instrucció,
determinat".
xic
En
molts
sense
tot
nois
que
vocació
cas,
més reduits
"els
cercaven
decidida
estudis
"un
ni
del
en extensió,
tenien
major intensitat, que es manfes­
ta va
sobretot com a preparació a la cultura clàssica,
sobre l'ensenyament oficial de l'Estat", segons
J.Vinyas
i Comas, Memòries d'un gironí, Girona, Imp.Masó, 1932,
pàgs. 40-41.
en
potser
avantatgós
un
canvi
una
76
(32).-
Vegeu, respectivament, Boletín Republicano de la Provin­
cia de Gerona, n. 17,
16 de juny, 1869; i La
Repúbli­
n.
3
de
11,
63,
any
�,
juny, 1869.
(33)
Vegeu
.-
el
"Sobre
article
meu
les comarques
(34).-
Pere
(35).-
J.
Pallach, ob.cit., pàgs. 87-90.
(36).-
J.
Pallach,
(37).-
J.Botet i
(38).-
J.
(39).-
Pere
Solà, Las escuelas racionalistas
1939), Barcelona, Ed.Tusquets, 1976.
ob.
pàgs.
Vergés,
a
Primari,
la
de
de
les
Part,
pàgs.
Balmanya,
minyons",
Sobre
la
sobretot
sobre
l'apreci
per
i
del
moviment
i 231.
Galí, "Antoni Balmanya.
d'Or, any VII, gener 1965,
Mestras, L'aportació gironina
Pedagogia Catalana. Ed. Diputa­
vegeu J.
1983.
majoria d'aquests
al
37-49;
institucions
228
pàgs. 68-69. També, L.M.
desenvolupament de la
ció de Girona,
,
Serra
a
al
(42).-
72-77.
1900-1936, Llibre 11, Ensenyament
Catalunya,
Antoni
Mestre
(1909-
Saladrigas, L'Escola del Mar
Pedagògica a Catalunya, Barcelona, Ed.62,
Història
cultural
Sobre
Cataluña
en
de
Robert
a
la Renovació
A.Galí,
laiques
Revista
a
Sisó, ob.cit., pàgs. 147-148.
1973, pàg. 63.
(41).-
cit.,
Pallach, ob. cit., pàgs
Joquin Costa, pàgs. 123-127.
i
(40).-
escoles
algunes
gironines, 1885-1886",
Girona, n.85 (1978), pàgs. 363-364.
a
diari
gironí
ha
mestres
Punt
escrit
Diari,
L.
M�
articles,
Mestras,
recollits en
l'ob.cit.
Sobre
Salvador Genís,
vegeu,
també, J. Verrié, Continuitat Pedagògica catalana durant
els segles XVIII i XIX, Col.l. El Tremp, n.
11, Barcelo�
na,
1981, pàgs. 75-78, "Salvador Genís i Bech. Seixanta
d'acció
anys
biling�e, 1869-1919". Podríem esmentar
altres mestres
Josep Batlle,
(43).-
d'aquesta "generació", com Esteve Trayter,
Puigvert, Josep Guich,
Vidal
...
J.
Pallach, ob. cit., pàg. 29.
també J. Clara, P. Cornellà, S. Marquès, i J.
Puigbert, La renovació pedagògica a l'Ensenyament Prima­
Cfr.
(1900/1936). L'aportació dels
Antologia de textos, Girona, 1980.
ri
(44).-
Cfr.
(45).-
J.
L.
Ma Mestras,
Pallach,
ob.
ob.
cit.,
cit.,
pàg.
i J.
101.
mestres
Clara
et
gironins.
alii,ob.cit.
77
(46).-
J.
Verrié,
(47).-
El
Defensor
per J.
tat
(48).-
J.
(49)
Veg.
.-
A.
També,
de
Maillo,
(51).-
d'agost
pàg. 183.
del
1903,
Inspección
de
de
Madrid,
Betanaz
Enseñanza
Primaria.
Escuela
Española,
Ed.
"Apuntes
Palomeras,
Cuadernos
de
Históricos
Pedagogia,
Instrucción
Primaria,
any
11
(1850),
n
de
Instrucción
Primaria,
any
11
(1850),
n.9,
.11,
maig.
Revista
Instrucción
de
Primaria,
11
any
(1850),
n.
15 de novembre.
Revista
Instrucción
Primaria,
any
11
(1850),
(54).-
Revista
de Instrucción
20 de gener.
Primaria,
any
V
(1853),
(55).-
El Magisterio Gerundense, art.
del
1914, esmentat per L.Ma
-
.
esmen­
juny.
de
22,
(53)
21
Inspección docente", en
(maig 1979), pàgs. 4-6.
Revista
1
(52).-
de
La
funciones.
y
Revista
1
Magisterio,
Pallach, ob.cit.,
Lluis
la
núm 53
.-
del
60-70.
pàgs.
cit.,
Pallach, ob. cit., pàg. 182.
Hist"Oria
1967.
(50)
ob.
de
n.
8,
15 d'abril.
suports
i
encoratjadors
çaments de
segle",
a
dels
de
S.Santaló, 8 d'abril
Mestras, "Quatre grans
mestres gironins de comen­
III Jornades d'Història de
ció als Paisos Catalans, Girona,
(56).-
J. Pallach, ob.
Cal considerar
cit.,
un
pàg.
error
el
n.2,
l'Educa­
1979.
70.
nom
de
Josep (sic,
per
Manuel
Ibarz)
El
març
de
Girona
del
1913
nomenat inspector per la provincia
Josep M.Xandri (Cfr. L. Jou i Olió, Calendari
Ed.
Barcelona,
Pedagògic (1910-1915),
Elzeviriana,
ben
fou
aviat
1930), però
reemplaçat per J. Montserrat
era
Torrent.
(57)
.-
Sobre
la
història
vegeu
M.
de
Cien
años
de
Guzman,
les
Cómo
Normals
se
han
al'
estat
formado
los
espanyol,
maestros.
de
disposiciones oficiales, Madrid, Ed. Prima
1973. També A. Escolano Beni to,
"Las Escuelas
Normales.
medio
de
Siglo y
perspectiva histórica",
a
Revista
de
Educación,n. 269 (gener-abril,
1982),
Luce,
"La formación del
(58).-
Alejandro
de
profesorado", pàgs.
55-76.
Tudela, La escuela Normal de Maestros de
Tarragona, Tarragona,
1897.
78
(59).-
VV .AA.ICTINEU ,Diccionari
dels
Catalans.
Paisos
Ec.
P.Gabriel,
de
Ciències
les
de
la
societat
cura
de F.Artal,
(ss.XVIII-XX),
i
F.Roca,Barcelona, Edicions 62,
a
Lluch,
1979.
(60).-
J.
Pla
i
Cargol, Biografías Gerundenses (Gerona
Girona, Ed. Dalmau Carles Pla, S .A.,
comarcas),
2a
y
sus
1960,
ed.
IM.
Moli
"Els
Frigola,
del segle XIX a la
Barnoya i Xiberta (1809-1888)",
a AIEG,
núm. XXII (1974-1975), pàgs. 365-371.
Cfr. Artistes Gironins, 1800-1900, Imprempta Dalmau Carles
Pla, Girona 1974.
de Girona:
província
(61)
.-
J
"Un
.Clara,
de
concurs
l'Ajuntament
d'Història
de
arquitectes
Bru
d'oposició a l'escola
Girona l'any
1823", a
l'Educació
de
Paisos
als
1979,
pp.
(62).-
A.
de
Tudela, ob. cit., pàg. 12.
(63).-
A.
de
Tudela,
(64).-
AEUM.-
(65).-
AEUM-Girona, Quadern
(66).-
A.
(67).-
R.
(68)
.­
de
P. Martínez
Tudela,
.-
de
Girona,
cit.,
i
9.
Registres
Registres,
XIX.
s.
XIX.
s.
13.
pàg.
ob.
Tom.
Pedagógica,
ob.
cit., Vol.
cit.,
pp.
Quintanilla,
11,
Madrid,
I.,
pàg.
287.
14-15.
ob.
Universidad de Barcelona.
1859/60,
Jornades
Catalans",
1036.
Azcérate,
(70)
(72)
de
Bibliografía
A.
(71).-
pàg.
cit.,
ob.
n.
(69).­
.­
ob.
Tudela,
Blanco,
1907, reg.
de
gramàtica
77-78.
Girona, Quadern
Gil de
de
III
pàg.
cit.,
157.
Solemne apertura
...
cursos
1860/61.
P. Cornellà, "Notes respecte a la creació de l'Es­
Normal de Girona", a AIEG, Vol. XXV -11 part. Any
1981, pp. 283- 294.
Vegeu,
cola
--
(73).-
A. de Tudela, ob. cit., pp. 6 i 22.
Sobre Alexandre de Tudela vegeu Artur Martorell,
de
Alexandre
Tudela, Barcelona, 1936.
El
curs
de
l'Escola
1882-1883
formaven
Claustre
el
de
Professors
següents professors:
Loperena, Narcís Falcó, Miquel Taberner,
Antonio de Bordons, i Alejandro de Tudela; cfr. Homenaje
a José Dalmau
y Carles, Girona, 1927, pàg. 21.
Francisco
(74).-
Normal
de
Girona
els
de
Gerona, Tom. IV (1880), pàg.
Blanco,
cit., Tom. 11,
reg. 1107.
També J. Clara, "La premsa federal de Girona",
Vol. XXV
11 part, (1981), pp.295-313.
Vegeu,
Revista
R.
de
475;
i
ob.
a
AIEG,
-
(75).-
P.Pascual,
de
Girona
El
del
professor
seu
D.J.Cazurro
temps, Girona,
Col.legi Universitari, 1976, pàg.
(76).-
AEUM-Girona,
(77).-
Ibidem.
(78).-
El
1888.
Ruiz
i
s.
l'institut
Arqueològica­
16.
Llibre de Certificacions,
Integrista,
i
Associació
XIX.
79
(79).-
AEUM-Girona.
(80).-
Boletín de Primera Enseñanza, 1 d'octubre del 1878, infor­
me
d'Emili Grahit a la Junta Local de Primera Enseñanza;
i
Llibre de Certificacions,
20 de novembre del
(81).-
Josep Pla,
(82).-
H
.Cardedera,
Madrid, 1884.
(83)
AEUM-Girona,
.-
1878.
País, Barcelona,Ed. Destino,1968,p.566.
meu
Diccionario
Llibre
Educación,
de
art.
"España"
,
de
Certificacions, s. XIX, passim.
pena
d'assenyalar que Flos, i Calçat és
considerat el primer
fundador
d'una escola en català
al' època moderna, i creador de l'Associació Protectora
de l'Ensenyança Catalana;
vegeu, Jordi Flos i Margalef,
Flos i Calçat i el col.legi de Sant Jordi .Barcelona, 1981.
Potser
(84).-
El
XIX.
s.
val
la
AEUM-Girona, "Actas de Examen de Aptitud para el desempeño
de Escuelas
de primera
enseñanza elemental incompleta.
De 1887 a 1901".
Ja han assenyalat que a Girona no hi mm Escola de Mestresses. Per
això les noies estudiaven el t1igisteri normalnent
can a "Ll.íures"
i solien anar a examinar-se a Lleida, perquè "la Nornal de Barcelora
era
IlBSSa
"congestiomda" i, d'altra tanda, entre els professors de
,
Lleida i els rrestres de Girona que preparaven els alumes per als exa­
nas, hi havia una gran gerrranor", cfr. Teresa Bartrina i t1irull, Esbés
de biografia de "danya" Ca.rnen Auguet,
Imp.Da1mau Carles Pla, Girona,
1933, pàg. 13.
.
(85).-
AEUM-Girona. Llibre de certificacions,
(86).-
P.
(87).-
Sobre
s.
XIX.
Pascual, ob.cit., pàg. 20.
l'escola Annexa de
grafiada,
del
molt
irregular, J.
"Juan
Escolar
Grupo
Presentació,
vegeu l'obra dactilo­
Culubret Bellapart, Historia
Pràctiques
de L.
Bruguera", 1908-1966,
Mestras, Girona, 1980.
Ma
amb
(88).-
El
(89).-
Vegeu,
(90).-
AHMG-XII, 4.1- Instrucció Pública, documents varis.
(91).-
Diario de Gerona,
Magisteri Gironí,
logia.
P.
Cornellà,
8
n.
art.
1276,
14
cit.,
passim.
de gener,
i 7
de
de
febrer,
1935,
febrer, 1914,
una
necro-
respec­
tivament.
(92).-
Diario de
Gerona, 24 de gener, 1914.
l'Escola
Normal de Mestresses "s'instal.là, pri
fet,
la Plaça dels Lledorners, en una casa ve i.na
a
merament,
al' Asil de la Caritat; després ho fou en un pis de la
casa
Bassols, de la travessia de Sant Josep, cantonada
al carrer de Ciutadans", cfr.
T.Bartrina, ob.cit., pàg.
De
-
.:
23.
(93).-
Diario de Gerona,
8
i
(94).-
Diario de Gerona,
5
de
(95)
Vegeu,
.-
a
José
los
Vida.
cursos
e
Barceló
de
13 de
gener,
maig, 1914.
Casademont,
1913
1914.
y
del
hijo J.Franquet, 1917.
Memoria correspondiente
1914 a 1915, Girona, Imp.
CAP1TOL
DIVERGÈNCIES
I
RUPTURA
DE
LA
II
UNITAT DEL MAGISTERI
(1914-1923)
GIRONí
80
CAP lTOL
DIVERGÈNCIES
El
de
mogut
la
Girona
de
socials
fluència,
amb
DE
LA
UNITAT
GIRONí
període
volem estudiar és
Història
que
de
els
tenien
el
fins els
i
RUPTURA
MAGISTERI
arriben
que
I I
de
(1914-1923).
Catalunya.
ressons
seu
període
un
Tanmateix,
dels
Barcelona
a
espanyol,
i
"sordina", atemperats per incidir
predominantment rural, i de transformacions
tat
No
població
ben
de
deixa
la
de
ser
província
significatiu,
segueixi
un
província
i
zona
d' in­
general,
en
sobre
i
una
socie­
lentes.
exemple,
per
procés
que
la
d'estancament,
contrastada amb la de Barcelona:
Població
de la
Província
de Girona
1910
1920
319.679
La mateixa ciutat de Girona
molt
de
realment
polítics
d'Europa
certa
una
la-
a
esdeveniments
epicentre
l'estat
DEL
moderat,
fins
i
tot
si
experimenta
considerem
l'àrea
1930
325.619 325.551
creixement
un
d'influència
la ciutat:
1910
1920
1930
Ciutat de Girona
17.045
17.691
21.845
29.632
Ciutat i àrea d'influència
24.364
26.487
33.361
41.127
1940
(1 )
Políticament,
ni
"regionalista"
en
vuit
districtes
i
les
comarques
republicà.
electorals
La
(la
gironines són
província
Bisbal,
esta
de
va
Figueres,
predomi­
dividida
Girona,
81
Olot,
i
Vilademuls).
electorals
1920
48
Santa Coloma
Puigcerdà,
per
a
1923).
i
1914
Del
al
doncs,
diputats
per
6
distribució:
19
diputats
de
la
1
6
del
ment
a
vells
1919
de
alguns
de
i
la
hi
havia
grans
tradició
catalanisme
de
tradicionalisme
de
ficis
i
les
dels
fort
de
del
"re­
arrela­
residus
dels
eleccions
dels
Monarquica Nacional"
el
republicà,
"regionalista",
els
recollien
de
agrupava
dretans
cert
un
hereu
que
monàrquics,
grups
que
de
la
Primera
espanyol
Les
significaren
sector
i
del
d'aquesta oportunitat
i
una
siderúrgiques,
espanyola.
la
representat
Però,
una
tanmateix,
diluir-se
va
implan­
elèctric
químic,
haver
històrica
damunt
oportunitat
propiciaren
sectors
podien
l'economia
de
Mundial
Una onada de pros­
capitalisme.
els
en
circumstàncies
cabdal
Guerra
indústries tèxtils,
les
indústries
bene­
en
especulatius.
L'encariment
gravíssimament
sobre
això
mateix
sobre
la
caliu
reivindicatiu
a
el
consolidació del
noves
remodelació
9
tradicionalista,
-amb
de
"Urrí ón
la
ideològics:
dretes;
l'estat
la
mecànic.
part
a
navalieres i grups bancaris,
companyies
bona
que
federal;
peritat innegable afavorí
tació
subsistència
de
següent
la
predomini
la
grups
efectes
de
a
1
I
'base
triats
republicans,
republicans
partir
1919,
foren
segons
el
tant,
1918,
integrista. (3)
Els
única per
anys
dels
(espanyolistes),
l'economia
aquests
liberal,
per
consultes
"Federación Honàr qu íca Autonomista" (F.M.A.).
podem considerar que, prescindint de matisos,
tres
unitaristes
1916,
12
Montgrí,
sis
(1914,
Lliga,
de
la
definitiva,
vella
i
distric tes-.
esdevingueren
En
el
Lliga,
"tornants",
partits
(U.M.N.)
la
la
lloc
consultes),
partit
integrista (2). Resta clar,
gionalistes"
i
durant
(8
conservador,
tenir
van
Corts
a
diputats
partit
Farners, Torroella
1923
Diputats
Així,
de
augmentà
base
Catalunya
dels
els
sectors
notablement
especialment
de
la
per
socials
la
banda,
més
repercutí
febles.
conflictivitat
l
per
social,
reivindicació salarial. Aquest
fou canalitzat,
-concretament-
d'altra
preus,
lògicament, pels sindicats,
la C.N.T.
82
també la inestabilitat
Obviament,
i
desfermaren
es
Militars
de
per
tots
la
barcelonina.
comportà
Per
seva
les
i
tèxtil;
gironines
comarques
relativament
del
1917,
Cal
dir,
de
la
seva
simple,
cas,
cia
i
la
que
C.N.T.,
la
seva
i
amb
sinó
clima
aquest
el
en
sobretot
sembla
clar
social
de
del
la
al
com
cert
Girona
de
laborals
i
volum
a
remolc
a
partir
l'any
fou
nu1.1a
la
a
xic
un
zones
Així,
comarca.
gironina
pràcticament
(5).
tapera
altres
virulència
obrera
guerra
contrari
importància
però,
un
encara,
més conflictives
conflictes
màxima
classe
ben
la
sempre,
seva
que
-per
fet,
1919.
seguidora
implantació
,
repercussió
receptiu
la
a
cas,
desenvolupades,
produiren
es
(6)
Tot
la
de
comparar-se
tot
aquelles
Aquests conflictes agafaren
encara,
la U.G. T.
Ripoll
importants,
arribant
bàsicament
i
Olot
De
movien,
es
de les
una
prou
pot
l'exportació
d'afegir-hi
d'influència;
zona
sinó
en
fou
surera
Hem
En
surera,
algunes indústries
de Barcelona.
de
fins
Primo
de
atemperada.
productius
notable
zona
força
l'artesanat.
a
anys.
indústria
vagues
sectors
l'expansió
la
aquests
radicaven
ciutat
Molts
disminució
una
això mateix,
durant
on
s'enduriren,
difícilment
gironina
propers
afavorí
no
europea
manera
d'una
fets
industrial
nivells
uns
a
sindical,
força evident que les comarques gironines visque­
aquests
l'estructura
amb
...
la lluita
Dictadura
la
campanya
(4)
Es
ren
de
la
nacionalista
radicalització,
implantació
les Juntes
Parlamentaris,
repressió governamental,
la
en
de
l'agitació
i
de
espiral
la
i
desembocar
Rivera.
Catalunya
una
terrorisme
a
l'Assemblea
Defensa,
En
el
sèrie de crisis prou importants:
una
l'autonomia de
política augmentà,
que
a
el
l'esco1avessant
de
magisteri.
través
del
magisteri
fou
un
ideològic
i
crisi
de
-a
No
radicalització
pas
debat
causa
sector
potser d'una
ideològic.
de
manera
En
tot
la forta incidèn­
especialment
la crisi
tingué
sensible
po1ítico-socia1.
83
I.UN
QUINQUENNI D'ACTIVITAT EFICAÇ
L'ENSENYAMENT PRIMARI
EN
(1914/1919)
a)
L'apertura de les Normals gironines:cap
ció d'uns Claustres estables.
a
la forma­
Ja sabem que l'erecció de l'Escola Normal Femenina
la reobertura
i
dí,
pràcticament,
efecte,
Mestre
durava
ra
cursar
de
l
era
cursos,
amb
ció
dels
con
tinuava
primari.
del
això
Per
cultura
r
O
propòsits
secundari.
el
tasca
final.
El
caire
però,
Les
i
de
social
i Història
Teoria i
pràctica
Cal.ligrafia
poca
del
pretenien
pròpiament
pràctiques
pla d'estudis,
en
i
Educació Física
Música
Dibuix
Costura
(Normal Femeni�a)
en
un
la
forma­
que
Pla
1914
doblatge
fonamentalment
professionals
una
concret:
Sagrada
Geografia
orientació.
contingut específicament
eren
Geografia regional
Antiga
Nocions generals d'Història i Història de l'Edat
Nocions i exercicis d'Aritmètica i Geometria
deixava
no
d'ensenyament
com
transmetre
massa
batxi­
consideració
mestre
enciclopedista,
sense
Però
seva
podia
comportava
l'orientació del
i
de la lectura
Nocions generals de
la
carre­
es
del
pla
"baix cost"
.Curs
Religió
També
nou
en
la
La
el
calia
carrera
procedien
que
idea del
continguts
matèries
Les
era
la
la
sigui,
general,
alumnes
la
En
Normals
únic:
era
14 anys.
acomplert
revàlida
reflex
a
de
essent
cursar
coinci­
1914).
les
totes
respecte als anteriors.
seus
els
a
1914)
(el Pla
títol
El
convalidacions.
com
mereixent
batxillerat.
lloc
els
en
mestres,
(7). Aquest
1
moltes
del
d'agost,
Per
haver
per als
millores
professional.
un
i
perquè prevalgué
continuaren
una
lliure,
de març
d'Estudis
30
Ensenyança.
quatre
a
27
categoria.
i
modest
així
del
d'ingrés,
existien
ser
única
(el
Pla
nou
Decret
una
Primera
evidents
unes
un
examen
com
llerat
a
de
un
superar
amb
Reial
un
per
s'assimilaven
de
de la Masculina
ocupaven
assignatura
més
84
2n Curs
Religió
i
Moral
Gramàtica castellana
1r.
Cal.ligraf ia
Geografia d'Espanya
Història de l'Edat Mitjana
Aritmètica i Geometria
Pedagogia
1
r
,
Educació Física
flÜsica
Dibuix
Brodat i tall
(Normal Femenina)
3r.Curs
Gramàtica castellana 2n.
Geografia
Universal
Història de l'Edat Moderna
Algebra
Física
Història Natural
Francès 1r.
Pedagogia
2n.
Pràctiques d'Ensenyament 1r.
Tall i labors artístiques (Normal Femenina)
4rt.Curs
Elements de Literatura espanyola
Ampliació
de la
Geografia d'Espanya
Contemporània
Rudiments
de Dret i Legislació Escolar
Història
Química
Fisiologia
i
Francès 2n.
Història de
Higiene
la
Pedagogia
Pràctiques d'Ensenyament 2n.
Agricult'Jra (Normal Masculina)
Economia Domèstica (Normal Femenina)
De fet,
professor
contrari
se
en
el
i
a
un
què
la
no
recent
feien
desavantatge
d'estar
la
centre
objectiu
de
que
publicat
de
del
més
que
doblar
posseir
no
de
la
la
mestres
era
a
Minerva
Ballester,
tasca
de
de
el
mostrà
basant­
amb
infraestructura
absolutament
garantitzava l'Institut
(8),
l'Institut,
didàctic.
amb aquest
es
gironines,
suficient
material
magisteri gironí
formació dels
no
Rafael
creació de les Normals
desproveldes
majoria
article
un
l'Institut de Girona,
de
a
en
En
canvi,
per
indispensable
objectiu específic,
Segon Ensenyament.
85
Sigui
ciències
-i
del
Pla
professional
El
lo,
de
educatiu",
nisme
ción Libre
contacte
banda,
cats
la
en
aquells
la
amb
de
les
lluites
anys.
Molts
viuen
que
de la
de
i
Director del Centre.
a
Josep
primera
J.Barceló,
al
i
Claustres
uns
formació,
bona
del
del
de
proximitat
una
magisteri
primari
és
un
les
especialment
D'altra
catalans
-i
més
l estaven molt imbri­
societat
catalana
exemple, participaren
la
i
de
de Mestres.
eren
gironines-.
ben
"Institu­
la
durant
activament
contraposades-. Obviament,
polí tico-ideològic repercutia
vida
una
acadèmica
imatge
de
la
realitat
les Normals
clixé
estereotipat
marge
de
la
en
d'uns
giro­
Centres
real
de
l'escola
Normal
de
Mestres
vida
(9)
organitzador
Costal.
Des
de
del
la
primer
dia
consta
com
Administrativament l'Escola Normal Mascu­
funcionar
Barceló
sessió
cercar­
amb
la Normal
debat
del
catalana.
Cassià
amb
professors
inseria
18 de maig Cassià Costal
i
de
per
el
estantissament,
començà
Centres cal
influència
somogueren la
en
L'autèntic
lina
notable
Eren
joves,
del
positures
allunyada
fou
gironines
un
característica
plegat conforma
societat
Girona
món
dels
d'ells,
participació
força
dels
encara,
Aquesta
que
l'Escola Normal,
nines
I,
comarques
-des
Tot
Normals
excel.lents.
marxa
forta
professorat
les
quotidiana.
defi­
múltiples
aconseguiren
professors.
amb
el
majoria
gran
bona
relativament
alguns
el
en
política
aquesta
i
gironines.
concretament
a
les
mestres
de
Enseñanza".
de
significativa
de
1914,
les
professorat convençut de la importància
imbui ts del que podem anomenar "regeneracio­
permanents
comarques
i
de
Un
feina,
seva
la
l'equip
en
il.lusió.
la
de
professors
per
amb
en
desgrat
del
formaren
i
secret
certament,
formats
en
d'estudis
a
més intensament la Normal de Mestres-
nivell
i
i
sigui,
com
el
dia
primer
prenia possessió
de
Secretari.
Claustre,
amb
de
del
maig
del
1914.
El
càrrec de Director,
Al' endemà
tenia
l'assistència
de
lloc
la
C.Costal,
Joan Gomis Llambias.
Poc
a
poc
anà
configurant-se
el
professorat.
El
86
juny prenien possessió els professors numeraris de Mate­
de
mes
Francisco
màtiques,
Blanco
Ro Ld àn ;
Restaren pocs
4
el
i
del
Com
1915,
de Ciències.
inicialment
interí
També
ocupà
i
de
i
Religió
Font i
de
de
trasllat,
Girona
per
i Zamora.
Barceló
Josep
consten
Josep Gumbau
i
"gratuit",
Masberna t,
Normal
Reyero.
de
concurs
Segòvia, Guadalajara
Auxiliars
professors
a
la
Al varez
Serra, secció
i
Auxiliaria de la secció de Lletres,
una
d'Història, Joaquim
Sobrequés
de
Lletres;
caràcter
amb
Com
i
de
d'un
de
Alberto
Geografia,
Dictino
En virtut
cessaven
les
a
de
castellana,
professors
a
secció
Casademont,
Carrasco;
Girona.
a
respectivament,
anar,
na
Llengua
mesos
febrer
de
Romero
més
i
tard
com
professor
a
Fargas.
especials
Música;
figuren Tomàs
interins
Mn. Pere
Cervera
i
Abras,
Moral; Carlos Gómez Soler, de Francès; Josep Sauri­
Negre,
de
Dibuix;
Francesc Coll i Turbau,
Joan
de
Saguer
Fisiologia
Reig,
i
i
de
Cal.ligrafia;
i
Higiene;
Josep Teigell,
d'Educació Física.
Encara hem d'esmentar
ric
de
Trigàs
les
Hermida,
i
seccions
El
els
especial
de
la
en
plaça
curs
a
formaren
Marraco,
i
les
i
Lleida,
Sanz
era
de
de
tots
hi
C.Costal,
els
setembre
de
i
a
de
25
de
unes
el
Cur r
í
à
curs
oposicions-con­
D'altra
•
i
professor
aquest
aspirants;
nou
Xiberta
el
tribunal
i
J.Sancho
Música de les Normals de
Ramon
1916/17
Manuel
banda,
l'Escola
a
president, Enric Morera
gratuit, secció
i
respectivament.
aconseguí
guanyar
concorregueren
Gols,
curs
D'altra
Sobrequés,
després
com
Moral,
i
"gr a tu Ït s"
Auxiliars
Matemàtiques,
J.Feito.
professors
Josep
Religió
de
Tomàs
propietat,
quals
professors
i Mn.Fede­
Cargol,
(1915/16) s'incorporaren
seguent
francès,
Auxiliar
els
i
música,
El
(18
Ciències,
numeraris
de
i
a
curs
professors
Roqueta;
el
de
com
Pla
Joaquim
Tarragona
banda,
Jesús
de Lletres.
s'inicià
setembre)
que
amb
dues
establien
professors especials interins, excepte
Reials
el
els
Ordres
cessament
de
Música,
87
Francès
i
Dibuix.
Les
als
encarregades
eren
professors
Girona, Mn.F10rencio E1ías,
Física
"
professor
""
gratuits
canvis,
de
Mn.
de
en
Múrcia.
2 de
z
,
estable.
virtut
de
també
prengué
encara,
J.Marín-Ba1do
Per
això,
"
...
el
sa1uda
Baldo,
C1austro
ya
que
tari os
I
del
mínima.
del
curs
L'únic
Professor
1918/19,
Fernàndez.
canvi
de
des
Potser
a
11amar
car
gos
A
la
realment
Geografia,
de
Segòvia,
encara
la
de
plaça
de
traslladà
es
que
de
juliol
d'Història,
1916
de la Normal
retornà
Girona,
a
1917/18,
el
el
Claustre
el
de
de
por derecho
podem
en
donar
dir:
seno
de este
terminando
y
las
10
interinidades
son
ahora
la
any
la
propie­
fou
la
a
mobilitat
Repúb1ica-
principis
certa
fou
incorporació
de permuta
una
Josep
propio". (10)
Santa1ó,
virtut
el
en
de
significatiu
de
Dibujo D.José Marín
d'aquest
Proclamació
i
podia
completar 10
el período de
los profesores
Miquel
interí
professor
contar1e
partir
numerari
professor
nou
Profesor
nuevo
é1, todos
sus
especial
consolidació
la
en
Director Cassià Costal
fins
-i
el
(desplaçant
així.
és
realment
Professorat
con
Tatxer,
18
acadèmic
possessió
viniendo
en
Gabino
ja pràcticament conformat. Aquest
estava
podría
se
que
d'Història;
1916.
l'any
al
litera­
i
el
trasllat
congratula
se
i
Feito,
que
professors
llengua
aconseguia
numerari
de
concurs
de la Normal de Mestres
Saurina).
Fargas,
professor
iniciar-se
Soler
José
amb
del mateix any
En
Dibuix,
i
Fargas,
Soler
Antoni
dels
de
important
pas
permuta
per
i
Antoni
un
Font
Joaquim
desembre
curs,
i
significaren
l
í
les que imposaren aquests
incorporació
Font
Joaquim
havia estat anomenat
Càd
de
Auxiliars
professors
Jordà i Caballé,
Geografia;
Claustre
Girona
són
la
canvi,
en
Ignasi-Enric
francès,
de
cas
detriment de la coherència del Pla d'estudis.
Fernandez,
a
el
en
Charp. L'Educació
i
els
cessen
econòmiques
raons
castellanes;
d'un
Ca1.1igrafia
l'Institut,
de
i Manuel Barona
També
Pedagogia.
Les
.
en
numeraris
de
i
a
Però,
tura
Religió
l'assignatura d'Higiene i Fisio10gia,en fo�
passeigs, gimnàstica sueca, i en conjunt era encarregada
de
ma
al
s'integrava
de
assignatures
del
amb Gabino
rellevància
88
a
la
integració
Calixte
del
ells
entre
Prof.de
1924 Calixte
i
les
Aquest,
donà el tremp
secció
L'any
Noguer.
mutaren
professor Auxiliar,
i
la
doncs,
seva
Pedagogia,
Josep Barceló
per­
respectives Auxliaries.
específic
Pedagogia
Noguer
de
podem
dir
la Normal
a
és
que
el
de Mestres
Claustre
que
de Girona:
Història.
Rudiments de Dret i
Legislació Escolar
Fisiologia i Higiene, i Educació Física
Prof.de Física, Química, Història Natural i
Agricultura
Prof.de
Matemàtiques
Prof.de
Llengua
Cassià Costal
Joan Gamis L.
Manuel Xiberta
i Literatura Castellanes
1. Enric Jordà
Prof.d'Historia
Prof.de
Joaquim Font F.
Geografia
Miquel Santaló
SObrequés
Prof. especial de Música
Tomàs
Prof.especial de Francès
Prof.especial de Dibuix
Prof.especial Cal.ligrafia (Institut)
Prof.especial Religió i Moral (Institut)
Antoni Soler
Josep Marín
Florenci EHas
Auxiliar secci6 Cletre:
Josep Barceló
Auxiliar secció Ciències
Auxiliar secció
Josep
Pedagogia
llarg d'aquests
anys moriren
juny del 1921), José Marín Baldo (15
te
el
(12
Noguer
de
professor
ser-ho per
ta" de
de
Religió,
Barceló
Mn.Artur Costa
provisionals
1927/28
i
i
més,
i
fou
1917/18);
Noguer
del
i
Moral
juny del 1925),
Mn.Florenci
Musqueras (cursos
1928/29);
cal
(Ajudant
Francesc Moré
de
(Ajudant
de
de
•
També foren concedides
Monràs
que
"gratui­
1920-21);
1922/23),
i
de
per Mn Manuel
(1918-20;
1921/22
dir
deixà
L'auxiliaria
Cullell
(2
i Calix­
Elías,
ocupada successivament
Mn.Antoni
Francesc
Gumbau
Josep
1928). D'altra banda,
(curs 1929/30).
a
de
Mn.Pere Cervera i Abras.
a
(curs
Mn.Tomàs
febrer
Religió
ser-ne
Gumbau
Calixte Noguer
(11 )
Al
B.
Manuel Barana
i
per
Ajudanties
Lletres,
cursos
Ciències, 1927/28
1928/29).
La
l'any
1914,
lògicament,
Mestres.
Regència
per
de
Joan
les
de
l'Escola
Gomís
i
pràctiques
Els mestres de l'escola
pràctica
Oromí.
dels
annexa
El
Annexa
regent
alumnes
eren
de
era
exercida
s'encarregava,
la
Normal
-recordem-ho-:
de
89
com
a
Antònia Llop, i Francesca Colomer
parvulistes:
mestres
propietaris:
Dalmau
Josep
Joan
i
Carles;
Salamero;
Santaló;
Silvestre
Sebastià
Jaume
Pla;
Mi­
nistral.
mestres
encarregats:
Josep
El
ta,
i
es
bre
31 de desembre del
traslladà
es
integrar
va
del
1916
Llop Tolosa;
22
d'octubre
Batlle.
prenia
Cessava
del
1919
vacant
i
de
la
Tanmateix
trasllada
es
fou
Gispert (del
30
la
Montclús,
de
el
desem­
parvulista Antònia
moria
de
interinament
juny
Gomis
del
1918,
perquè
Ludovico Corbo
el
28
de
Saragossa.
febrer
La
plaça
August Viladevan
per
del
Oromí.
(o Buxada?)
Brugada
perquè
annexa
30 de
Joan
propietat,
mesos,
pocs
al
per permu­
Aupí. També
setembre
en
al' escola
13 de març
Fogars
Toribi
de
Regència,
ocupada
novament
1917
vacant
el
per
Casademont,
per Teresa Gascons.
del
plaça
tanmateix
possessió
Gonzalez.
la
Barcelona
a
substituida
ocupà
de
nens
Emili Batlle i
traslladà
Francesc
1915, Joan Salamero,
de
fou
El
Interinament
L'Annexa
a
es
i
l'escola
a
Junquera;
Lluís Juher.
i
1919). El
Regent
nou
fou Francesc Canós i Sanmartín.
finals
A
Estartús
Gascons,
1923
s'ampliaren
ció
dels
i
nous
Planella,
es
distribuiren
parvulari
1er.
Parvulari 2n.
Grau
i
del
1919 permutaren Teresa Gascons
l'escola
de
Francesc
de
la
Masià
Enric
Sànchez
següent
(3-5 anys):
Terrades.
de l'Escola
les seccions
mestres
de
i
i
Denobarro.
(5-7 anys):
la
Esteve
Els
integra­
Barceló
graus,
doncs,
Francesca Colomer
Esteve Barceló
Jaume Ministral
Enric Masià
1r.:
Francesc Sànchez
2n.:
Emili Batlle
Grau Superior 1r.:
Silvestre Santaló
Grau Superior 2n.:
Grau complementari:
Sebastià Pla
Josep
L'ensenyament
cada mestre tenia el
amb
del
manera:
Grau elemental 2n.:
Grau
setembre
Rosa Estartús
preparatori:
mig
mig
annexa,
Porret,
Grau elemental 1r.:
Grau
El
Rosa
i
a
mateix
cada
grup
Dalmau Carles
grau
era
cíclic,
d'alumnes durant
dos
i
per
tant
cursos.
90
Les
del
el
Director
funcions
de
tigiós
l'agost
Secció
28
de
pare
de
Solana,
fou
També
Joaquim Carbó
prengué possessió
com
breu
les
la
de
forma
oficial
interinitat
ja
Amb
els
al
pràctiques
els
alumnes
de
la
la
Normal
Manuel
Bofill
Ocupà
claustre interi­
21
els
amb
mestres
de
Dalmau i Carles.
el
tot,
de
de
Bar
de P.Mundi i Roura.
s'incorporà
i
Oficial
i
de
1928
del
juny
propietari Narcis Verdaguer
a
seva
Esteve
mestre
Normal
la
jubilà J9sep
es
el
per Francesc
Vives.
Aquests són
feren
de
vacant
i
pres­
ocupà
l
Fita.
i
Mn.Manuel,
plaça Jaume Ministral,
seva
ment,
de
1926
presidia
Barcelona el
a
1926 mori
del
d'una
el
Costal
càrrec
a
Castellà.
i
ocupada la
eren
substituir-lo
a
Llach
Auxiliar
Després
traslladà
es
Per
febrer
Josep,
Cassià
sovint
Ferran
i
Administrativa,
Mestres.
nament
Pla.
Vilagran
El
de
1924
provisionalment,
definitiva Joan
celó,
del
Ben
del Centre
l'Ann�.
de
Sebastià
mestre
vacant,
la
Normal.
Claustre dels mestres
A
i
la
d'Inspector
i Bosch.
quals, majoritària­
la Normal
de Mestres.
(12)
Sistematitzar
Femenina
de
Normal
la
-tal
ben
com
al
Girona
Masculina.
hem
vist-
la
en
què
i
la
ben
cia al
dificil
com
el
Claustre
la
seva
per
són
són del
Normal
la
que
de
d'aquesta
estabilitat,
a
de
que
les
Centre.
Dolors
Lletres
serà
18
de
respecte
passa
maig del
Professorat
al
1914.
Es
Martinez, professora numerària
castellanes
secció
informacions
primeres
Dolors Pastor i
afirmar
que
defineix
es
Femenina
Secretària
de
i
Normal
Literatura
de
aixi
Perquè
més
força
tasca
una
l'Escola
de
professorat
revés amb la Femenina.
Les
de
és
el
al
professores
i
Directora,
Vidal
(i
seu
i
de
voltant
Tomàs
llarga
i
acta
Llengua
del
càrrec
propietària
Sobrequés).
sorgirà
que
de
possessió
Auxiliar
Duran,
esposa
amb més
dóna
una
el
continuada
Podem
Claustre,
permanèn­
91
Al
té
lloc
de
llarg
sors.
Com
Sant os
Mendez,de
la
secció de
raó
de
concurs
setembre
la
en
secció de Ciències;
(cessa, però,
de
Murcia,
de
el
Va11et
de
la
Irene de Castro,
Economia
i
Joana
Montano,
Va11et
qual
de
i
el
cessa
Uriz
mateix
Pi,
i
de
1914); Carme E10rza
Emília E1ías Hernando,
Montano,
Ma temàtiques;
Josefa
la secció de Ciències
de
Domèstica;
de
profes­
possessió
Josefa
trasllat;
de
cessament
prenen
Lletres,
de
i
1914/15
acadèmic
curs
30 d'octubre del mateix any
Labors
Geografia;
del
numeràries
professores
a
i
procés d'integració
constant
un
l'estiu
Ciències;
de
Josefa
Pastor,
Llúcia
Auxiliar
secció de Ciències.
l'inici
A
professorat
Prof.de
1915/16
del
hi
havia,
el
doncs,
seguent
numerari:
Pedagogia:
Josefa Uriz
(malgrat
ser
Prof.de C.Naturals:
Joana Vailet de Montano
Prof.de
Matemàtiques:
Llúcia Vailet de Montano
Llengua
i Literatura castell.:
Dolors Pastor
Geografia:
de
Ciències)
Emília Elías
Història:
Prof. Labors:
Carme Elorza
Auxiliar secc.Ciències:
Josefa Pastor
Auxiliar secc.Lletres:
Dolors Vidal
Prof
.especials.:
Religió
Florencio Elías Viguera
:
Música:
ElÍsa Uriz
Francès:
Antoni Soler
Cal.ligrafia:
Manuel Barona
Dibuix:
Es,
Josep Saurina
però,
interins
cials
del
va
professór
mitjà;
de
Com
Noguer;
de
enrenou.
de
Aurèlia
(la prestigiosa mestre);
i
professors
Música,
consten
i
com
de
a
Higiene,
professores,
i
de
Música
de
Pérez;
de
espe­
(esposa
de
Labors,
Religió,
Francès,
Mn.L1uís
banyolí Josep
Higiene,
a
Especials
professores
a
Religió,
gratuits,
Jordà;
Fisiologia
de
el metge
Auxiliars
Dolors
Com
i
Ballester); d'Educació Física,
Ca1.1igrafia,
de
gratuits
Ballester,
de l'Institut Rafael
P1anadecursach;
També
més
Esca1as
Rosina
Fisiologia
a
Auxiliars
professors
produir-se
Ba1ari;
Rubiés
Anna
ró.
on
trobem
Cristina
els
entre
Ma
Puig­
Masca­
Estrella
Mn.Hermenegi1d
Bonaventura Carreras.
desgrat d'aparèixer esporàdi-
92
Carme
cament,
Cal
els
feren
es
recordar,
càrrec
les
i
l'oposició
de
a
Dolors
Pastor.
Auxiliar
per
a
la
ren
les
encara,
A
del
principi
interins
professorat
1917,
permuta
i
de
Anna
donat
Música
professora
comptabilitat
Dolors
gratuites
Vidal)
Cièn­
de
Francesca Vidal i Dolors
ocupà
i
provisionalment
plaça
per
í
subs t
essent
subs t í.t uí d a
la
guanyat
les
de
a
-fins
nomenada Auxiliar
és
i
i
Aurèlia Pérez
és
-
Com
Auxiliars
a
curs,
Logronyo
guanyat
per
t u Ïda
la
per
aleshores
propietària
Micaela
oposició.
Sanz
Durant
germanes Joana i Llúcia Vallet permuta­
respectives assignatures.
Josep Teigell
el
de
havia
substituint
de
havia
Pastor,J.Lamothe
taquigrafia
Taberner
Labors,
havia
que
seves
especials
de
Com
i
tot
finals
Normal
curs,
la
al Claustre
(professora
concursants.
respectivament,
Noguer
interina
Berrozque,
aquest
havia,
A
deu
Carreras.
'Història,
d
a
Fernandez (de la Normal de Barce­
anterior
curs
Uriz
Dolors
Cluet
mecanografia,
el
Estrella
càtedra
i Maria
Elisa
per
Pujol, Júlia
de
que
i Dibuix hi
Ballester).
d'altres
Neus Massa
Jordà.
Hascu l í.na
corresponents
incorporar-se
va
tribunal format
Lleida)
interina
(assignatura
cies
Normal
Música, Elisa Uriz (tot desplaçant, òbvia­
de
un
enfront
i
especial
consta
de
Francesc
la Normal de
lona),
classes
1915/16
curs
Escalas
davant
Grignon,
la
del
gener
F.Coll).
professora
Rosina
de
de
mes
(eren Mn.P.Cervera, C.GÓmez, J.Saurina, J.Sagués,
Durant el
ment
de
igualment
el
que
interins
J.Teigell,
nova
tanmateix,
professors especials
Normal Femenina
la
d' Ensenya­
Maria Orri i Aurora Balari.
ment),
1915
(Directora d'Escola/Pràctiques
Auguet
següent
curs
Centre
del
Francesc Coll.
i
numerari
entre
afectà
del
la
Canalias.
Cal.ligrafia
Carme
en
càtedra
l
de
i
es
de permutes.
Dolors
Barona
com
(que
a
ser
Cervera',
produiren
Geografia
S'incorporen
Manuel
Mn. Pere
virtut
Elorza
deixen de
dos
El
Serradell.
i
Joan
Saguer,
canvis
entre
primer, gener
El
maig,
la
fou entre Emília Elías
professors
era
professors
especials
catedràtic
de
d'aquesta
93
disciplina
l'Institut
a
de
la
Ciutat),
de
i
Religió
Mn.Florenci
Elías.
Només
val
la
aconsegueix
Com
frances,
de
pena
i Dolors
Clutaró
Serradell.
es
Jordà,
ta
da
Auxiliar
tre,
gratuita
Girona
a
per
ocupà
1919,
la
ser
Va
Coderch.
Aquest
Adelina
12
integració
de
amb
permuta
Dolors
ocupà
de
1919 morí
del
maig
aques­
Per això fou
nomena­
per acord unànim del Claus­
Labors
a
Estrella
nomenada
més,
28
per
van
M1�
però
novembre
de
Aquest
1920,
interina
de
mateix
la
Llúcia
Andreu
Desamparats
nomenades Auxiliar
Auxiliar
del
moria
l'Escola,
de
obtin­
de tras­
concurs
del
gener
dels
ser
i
del
Benajas.
Directora
i
Noguer,
de
Pieras,
l' 1
de
partir
de Cièn­
professora
i
virtut
en
Cortina
el
reemplaçada
curs,
i
a
Matemàtiques
Va Ll.e t
de
de
interinament
de Siena Vives
plaça,
concretament
de
.
havia estat
Aleshores,
professora
professora
ta
Pérez,
Ciències Josefa Pastor
de
El
(i
la
per
Joana Vailet.
de Ciències
aquesta
més
i
curs,
Labors,
Barcelona;
Catalina
excedència.
una
llat,
MgDolors
hagué
l'Auxiliar
Matemàtiques
de
hi
Monjonell.
Inicialment
gué
Uriz
confrontació amb Lucrècia Buxeda) Júlia Fiol.
en
cies
de
banda,
Auxiliaria Montserrat
professora
estable.
Josefa
professora
nomenades
(1918/19)
any
la Normal de
a
la
molt
any
de Música.
professora
D'altra
traslladà
un
la
que
foren
gratuites
L'altre
Mercè
remarcar
fou
propietat la plaça de Pedagogia que ja regentava.
en
Auxiliars
a
1917/18
acadèmic
L'any
i
gratui­
Pedagogia
Carme Viñas i Deutaner.
el
Durant
traslladat
Aurèlia
Pérez.
establir
tre
de
Colom,
la
a
uns
l' 11
nQ
curs
Normal
Per
a
de
cobrir
1920/21,
Pamplona,
les
exercicis-concurs.
de
juny
del
Micaela
2, Ma de la Mercè Rich;
ser
Ajudanties
Van
1920),
va
ser
per
a
Sanz,
el
triades
s'havia
que
substi t u Lda
Claustre
(Acta
Pedagogia,
nQ
per
decidí
del Claus­
l,
Joana
Ciències, Júlia Fiol; Lletres,
94
Carme
de
Estartús,
l'Ajudantia
Condom;
20
de
Maig
la Normal
Florència
del
1921,
de Girona.
la
del
de
D'altra
Carme
vingué
La càtedra de
Remei
Montserrat
substituir-la
per
Julià.Finalment,
Josefa
professora
Francès,
banda,
i
Albacete,
a
incompatibilitats
per
Magisteri;
Molina.
Ciències
de
dimití
aviat
traslladar-se
va
Auxiliar
a
qual
l'exercici
amb
Labors,
i
Monjonell
com
la
Uriz
Pedagogia,
Pi
i
el
deixava
fou ocupa­
vacant,
da per Mercè Clutaró Gras.
L'any 1921/22
el
rà
la
de Labors
deixa
la
càtedra
Normal
de
Ma
se
a
dels
Girona
des
com
el
Desemparats
Ajudantes,
Fàbregas
gogia
lloc
Ma
i
i
Andreu
Per
a
per
anar
Palma
de
,
de
Càd
a
a
1922,
(amb
tot,
el
1921). El
del
traslladar­
en
í
z
i
,
el
ocupar
aquest
Molleda, de Lletres
Per
al
novembre del
la
Mallorca. Fou
(novembre
del
ocupa­
ocupar
curs
i
lloc
seu
van
ser
tria­
Assumpció
Labors, respecti­
més, Carme Viñas esdevé Auxiliar propietària
A
entre
Laguna. També
els exercicis concursos,
segons
del Carmè
vindrà Rosa Ma
d'abril
mes
canvis
virtut de permuta
en
Pazo s
i
Ceferina Gomez Cossio.
a
vament.
té
Doral
de
any
1921 Aurora Padró és nomenada
Normal
la
un
Cana lias
Anna
de
Mercè
Girona
a
gironina
per
vi
can
ser
Girona; però
i
Pedagogia
reemplaçada
tercer
de
d'Àvila,
plaça
a
Durant l'estiu del
professorat.
professora
torna
de Peda­
1923 demanà l'excedència volun­
tària).
a
M.
favor
curs
d'Assumpció Fàbrega,
F.
Rich,
Molina
i
concedeix
a
i
segurament
Vilar;
aquest
més,
a
un
com
suplir
Molina,
i
a
la
Maria
R.
per
a
del
renovar-se
(25
de
la
de
vacant
Carmen
Ajudanties
C.
Colom,
del
Música,
Molleda,
1922).
per
la
Junta
banda
Pedagogia
a
presentaren
Molleda.
El
la
Aurèlia
Normal
sol.licitud
Claustre
Uriz
que
d'Ampliació
Rítmica, professat
D'altra
Es
Emília CIa
a
professora Elisa
pensionada
Ginebra.
les
setembre
de
Ajudantia,
suplir
J.
Fiol,
de Gimnàstica
Auxiliar
seva
van
J.
Condom
nova
anat,
curs
Jacques-Dalcroze,
traslladà
una
havia
any
d'Estudis,
Per
1922/23
per Emili
Pérez,
de
es
Cuenca.
Florència
proposà
Ma
95
del
Carme
serà
Molleda.
d'enrenou
motiu
Estrella
Noguer
Claustre
de
desestima
Tanmateix aquesta
M�
El
aquesta Ordre,
del Carme
Claustre
i
la
R.O.
una
Directora,
el
Cortina,
seu
del
Claustre
el
tot,
anul.la tot el
manifesta
Adela
decisió
la
contra
amb
de Labors
següent. Perquè
curs
Molleda;
Girona
de
el
tot
recurs
Tanmateix,
recurs.
pel Centre.
de
llarg
interposar
va
nomenar
el
al
plaça d'Auxiliar
decidit
disgust
presenta la
pe r
seva
-
dimissió.
Finalment
l'Auxiliaria
de
R.O.
una
Labors
31
del
de
Estrella
a
del
gener
1925 concedia
havent
Noguer,
cessat
Ma
del Carme Molleda.
A
Segona República,
cions
la
en
Sembla,
També
s'incorpora
repentina;
1926). Aquest
la
trals
ries
de
per
de
Emília
de
del
manera
el
de
Cla
va
fou
Elisa
de
estava
haver
30 de
juny del 1926).
A
l'any
1927
part
tant,
Labors
Ceferina
Sagarra,
Gomez);
substitució
en
·-Recas,·claustre
del
de M�
Bañeras
En
restar
Cortina
del
Rosa
30 de setembre
Lletres
deserta
la
i
Beatriu
vacant
Consta,
Isabel
encara,
Dalmau
continuava malalta
Sendra;
(13).
els
Isern,
Cortina
com
cosa
a
dels
dies
claus­
com
Auxiliar
a
(substituint,
com
a
professora
a
Teresa
1927).
trobem
deixada
impre­
malalta,
Laguna (Benvinguda
del
del
professores numerà­
Recas,
com
a
Carme
claustral
professora
que
Ajudants Joaqui­
Benajes,
per
l'ocupà provisionalment (Sessió
1929).
Música
de
(març
estava
durant
tot
manera
dificultat
Matemàtiques
Teresa
L'any 1929, finalment,
ma
de
Pastor
una
noves
Carme
de
i
Dibuix,
mort
Uriz,
part
tres
Claustre:
del
Carme
Pedagogia;
trobem
de
d'ajornar-los (Sessions
4 i
formant
Jaume
mobilitat.
poca
havia
presentar-se
música,
van
que
amb
especial
qual
professor
encara,
professora
l'ajudant
exàmens;
any,
període
un
Baldó,
nou
de l'Escola Normal Feme­
professor
nou
María
Proclamació de la
la
a
professorat
fou
que
fins
i
informació completa sobre les varia­
del
un
aquest
1924,
manca
però,
José
reemplaçant
i
ens
composició
nina.
vista:
del
partir
vol
dir
de
Pedagogia.
Isern,
del
7
Beatriu
de
març
provisional
que
de
Elisa Uriz
96
Hem de
Normal
menys
de
reconèixer, doncs,
Mestresses
prestigiós
tot,
l'Escola Superior
de
ció devia
ser
el
no
que
Amb
fou
més
molt
de l'Escola
el Claustre
que
inestable
i
-en
conjunt­
professores
provenia
homònim masculí.
seu
la
gran
del
Magisteri,
de
majoria
i
-per
la
tant-
forma­
seva
sòlida. (14)
Val
la
encara
pena,
d'aquestes professores
lliurepensadores;
les
corn
socialistes.
d'algunes
paper
Josefa
germanes
realitat
en
subratllar el
de
Elisa
i
O
Uriz,
Cana Li as
Anna
poetessa catalana.
b)
ció
de
Les condicions
Ben cert
que
per
mestres
el
més
gironines
a
la
era
indispensable
més
i
primera
portar
d'en trada,
de
important
Normals
I
que
seva
les
les
Normals
i
de
aspecte
-i
era
Però
disposaren
no
de forma­
Aquesta
adients
aquest
gironines
tasca
condicions.
locals
en
crònigues
Escoles
professorat.
disposar d'uns
les
que
era
bon
adequat material didàctic.
la
terme
a
important
d'un
disposessin
és-
i
materials.Unes deficiències
també
suficient
cal
dir,
mai
ja
d'unes
condicions suficients.
Es
tenció
manca
tòpic
un
al' educació
real
migradesa
de
ja
ha
d'interès
dels
per
afirmar
estat
en
sempre
escassa.
servei
I
això
general,
si
encara
ho
l'Estat espanyol,
a
aquest
pressupostos.
l'ensenyament
que
s' ha
és
és
I
reflectit
veritat
més
que
quan
l'a­
aquesta
en
la
tot
parlant
ens
referim
97
a
.
l'ensenyament primari
del
En
magisteri.
públiques
ha
ció dels
de
ha
primari
nyaments,
infants.
creava
ser
Corn
si
professional
Normals
considerat
dels
un
viciós
cercle
no
tothom
a
calgués
i
una
D'aquesta
bona
manera,
a
apreci
dades
Algunes
en
què hagueren
El
locals per
al
confirmaran,
del
gener
c./ de la Força,
nQ
1914
es
aber­
mereixen
no
sembla,
ens
l'Ajuntament
les Normals.
a
més,
definitiva, econòmica.
de moure's les Escoles Normals
destinar-los
a
en
Escoles
política
massa
als
preparació
les
Corn que els mestres estan mal
preparats tampoc
consideració social i,
ense­
orientat
rant.
i
dels
tampoc
aquesta
de
l'ensenyament
i
menyspreable
justificava
que
l'argumenta­
justificant
a
conseqüència,
atenció.
gaire
més
entitats
la necessitat
en
mestre
destinat
En
mestres.
mereixen
el
corn
aquest motiu
per
el
corn
les
si
corn
formació
la
a
de
basada
estat
fet,
servei
un
Sembla
culturals
De
socials.
estat
per
hagués
destinades
política
la
gasiva.
diferències
diferències
les
País
del
Escoles
sentit
mesquina,
les
perpetuar
les
a
aquest
estat
polítics
i
la
pobresa
gironines.
Girona
lloga dos
La de Mestres
s'establí
de
29:
"casa vieja,
húmeda" (15)
destartalada,
oscura
y
es
tremadamente
.
La
tanmateix,
que,
materials
del
Femenina,
10
ser
de setembre
"
.•.
permanèixer
van
devien
del
de
per
la
a
a
les
de
revista
d'un
nQ
3,
sembla
on
(16). Les condicions
Cassià Costal,
al
claustre
1914:
encontraba,
l'enfonsament
demanava
insostenibles.
temps
lo difícil que era
circunstancias especiales
higiénicas
A
poc
Señaló
las
se
c./Bell-Mirall,
al
las
como,
la casa,
El
pis
Diputacions
la
no
misión, por
Escuela
que la
buenas condiciones
nuestra
en
muy
escasez
de material
Magisterio Gerundense,
de
i
l'Escola
Normal
Ajuntaments més
de
a
...
"(17)
propòsit
Lleida,
interès
i
es
ajuda
aquests Centres.(18)
Que
el
problema
existia,
també,
a
Girona
ens
ho
98
palesa
un
article de
Pla i
Joaquim
Cargol,
de
la mateixa
revista
professional:
"Es
de
tres
els
any.
No
llorar,
obstant,
més
sim;
una
un
temps
la
a
de
la
fessin
per
així,
(
és
noies
Normal
Travessia de
..•
mi­
a
.••
'Senzillament
Femenina
estar
va
St.Josep, nQ2,2n.pis.Era
magisteri
una
"jóvenes,
cultos
dotació
certa
ciutat
no
de
Finalment,
iniciar-se
les
Normals,
a
condiciones higiénicas
moderna pedagogia,
y
número
el
de
alumas
oficial".(20)
dels
el
portantveu
locals.
els
que
la
que
però
gironí
Assenyalava
Diputació
eren
havia
l'Ajuntament
que
que
professors
d'haver funcionat ja
després
/18,
1917
locals,
uns
familia, pero
de Enseñanza,
fet
de
la
adients.(21)
acadèmic
l'any
una
Centro
un
insistia
material,
de
para
nombrosíssima,
locals
cercava
tard
entusiastas",
y
la
exige
deficiència
matrícula
las
la matrícula
mes
la
en
vida
insuficiente
,
dies
la
todas
que
cuenta
que
Uns
havia
de
capacidad
con
para
inadecuado para
pedagógicas
de
de
és
)
Mestres és dolent, dolentís­
que
cómodo
carece
pues
en
es
no
local:
y
una
dissort,
ciutat"(19).
la
certament,
completamente
hi
canvis
de la Normal de
el
de la Normal
"Acaso muy
del
els
per
vergonya per
Sabem,
un
si
però
;
...
El local
instal.lada
d'un nou canvi dels locals de l'Escola
Noies d'aquesta ciutat. Amb aquest, seran
trasllats de locals fets en solsament un
parla
Normal
els
en
haurà
hi
quals
tres
un
cursos,
trasllat
nou
restaran
una
pila
d'anys.
Ja
tament:
hi havia
"La
hagut, prèviament,
Srta.Uriz
fué
hace
constar
accidental
caracter
la
contactes
amb
l'Ajun-
desempeñando con
de esta Escuela,
de esta Ciudad,
que
Dirección
citada
el Señor Alcalde
por
para visitar el nuevo local que se destina a Escuela
Normal de Maestras y que somete a la consideración
del Claustro,
las deficiencias que encontró en el
mismo.
que
Se
conceder
para
pecto
El
setembre
delibera
vista
en
un
de
voto
lo
gestionar
a
d'aquest
este
sobre
lo
este
asunto
manifestado
de
que
confianza
crea
mas
Da
por
a
la
se
acuerda
Josefa Uriz,
Sra. Direc tora
y
conveniente
con
res­
asunto".
mateix
Normal Femenina:
any
tenia
lloc
el
trasllat
de
la
99
"
..•
ra
concede
se
para
traslado
el
por
de
to do
lo
la Sra.Directo­
a
relacione. con el
que
al
nuevo
local destinado
se
Centro
este
Exmo.
de confianza
voto
un
resol ver
Ayuntamiento
Escuela Normal
a
Maes­
de
tras" (22)
.
La Normal Masculina
18
del
d'octubre del
"Leida
anava
1917
més retardada. Al Claustre
xic
un
llegim:
comunicación del Sr.Alcalde constitucional
Gerona relativa al nuevo local, se acordó nombrar
una
comisión compuesta por los Sres.Director, Secre­
una
de
Gomis
tario,
Llambías,
inspeccionar
el
condiciones del
De
informe
dels
negatiu
Font
y
Marín
local
e
informar
encar
gada
sobre
de
las
mismo".(23)
Comissió
la
fet,
nuevo
presidida
locals,
nous
Cassià
per
de
tal
Costal
manera
feu
un
Cassià
que
Costal escrivia:
"Este
Director
Escuela
no
ha
debe
hacer
constar
la
surgido
desde
que
petición
del
esta
cambio
local, a pesar de que en el que actualmente
esta también en pésimas condiciones
"(24)
de
halla,
se
•..
Amb
el
nou
tal.lades
als
locals
per
l'Avinguda
nQ
10.
El
Jaume
Rector
inspeccionà
1918,
any,
el
les
La
nous.
i
l,
dues
la
Normals
Femenina
tenia
Masculina, pel
de
la
Universitat
Centre
el
mes
de
d'abril
es
del
trobaven
ja
la
entrada
carrer
seva
Anselm
Barcelona,
mateix
ins­
Clavé,
V.Carulla,
saló
El
any.
d'actes de les Normals seria el local "Athenea".
Amb
però
ment,
mateix
la
a
ens
uns
la
any
o
de
locals
i
les
penséssim
Centres
revista
Diputació
centro,
de
nous
no
calien
que
de
els
El
de
Normals
pas
que
Magisterio
cuanto
reunissin
formació
Ajuntament "el
edificar
havien millorat material­
mestres.
Gerundense
modo
antes
de
la
de
les
condicions
De
(25),
instalar
proyectada
fet,
el
reclama va
mejor
.d ícho
Escuela Normal
Maestros".
De
nota,
que
hi
havia moltes deficiències
gairebé pintoresca,
"Diose
ciudad
que
da
cuenta
del
de
ordenando
a
la
n'és
gener del 1919:
un
oficio de la
una
mostra
Alcaldia
quitar la tubería de la
calle, y se acuerda contestar
aquesta
de
esta
estufa
que
se
100
procedera
para
ello
sobre
todo
la reforma
a
la
de
instalación solicitando
la
brigada
correspondiente del Ayunta­
miento./ Por último se acordó pedir al Ayuntamiento
el arreglo inmediato de la casa habitación del Con­
serje de esta Escuela por hacerse imposible habitarla
La
de
en
del
migradesa
detalls.
Per
da
se
Exma.
se
que
sonales
de
cuenta
al
de
de
fecha
i
cadires:
dada
16
molts
en
taules
constestación
la
oficio
y
30
sillas
por
en
la
Escuela
dado
Exma.Diputación
tado
reflecteix
es
por la
octubre
de
pasado en que esta Dirección solicitaba
adquiriesen con destino a ella 2 mesas biper­
existen
La
lluvia".(26)
carència
la
en
Diputación
proxlmo
de
pressupost
exemple,
"
...
los días
haber
por
obligación
de
el
insuficientes las que
aumento de matrícula.
poder acceder a 10 solici­
cumplido ya aquella corporación la
proporcionar el menaje necesario al
Escuela.
la
crearse
dice
ser
el
próximo (curso)
".(27)
fijo
no
El
Claustro
la
para
acuerda
adquisición
esperar
material
•..
de
...
l
uns
anys més
tard:
"Se da
cuenta
de material
de
de
no
haberse
de enseñanza
...
cobrado el 42
La Dirección ha
las
trimestre
presentado
cantidades que se adeudaban y haber
13
sillas
a 16 ptas.
a
la fabrica de D.Bau­
encargado
tista
Bonet
creerlas
por
indispensables para la
Escuela dado el aumento de matrícula".
cuenta
I continua:
"Se
habla asimismo de la necesidad de pintar los
tableros
de las mesas por el mal
aspecto que ofrecen
las
manchas
de
tinta
se
acuerda pedir muestra
y
de
diferentes
colores al pintor para ver el que
pueda dar mejor resultado".(28)
Es
clar
que
s' havia
no
arribat
mai
l'època franquista, quan la Directora
"pone en conocimiento del
bido
a
la
situació
Teresa Recas:
Claustro
que
..•
ridícula
se
ha
de
reci­
del
Ministerio 60 sillas,
pero en tan malas
condiciones que sólo son aprovechables 20 de las
mismas".(29)
teix
en
què
En
la
la
solució cal cercar-la
mateixa
sessió del
setembre
en
un
del
nou
1927 s'insis-
local:
"También
con
el
manifiesta la Sra. Direc tora haber
Sr. Alcalde acerca el local Escuela
creido conveniente
nuevos
La
edificios".
esperar
a
que
tengan
hablado
y
migradesa dels locals obligava a haver de
a
algunes activitats. Així, l'any 1927:
llocs adients per
haber
hechos
los
cercar
r-�
-
101
"El Claustro acuerda dar
Ateneo
las
atención
su
por
mismo
las
alumnas
L'any
d'uns
nous
1929
torna
"Manifiesta
tomar
el
Les
present
las
la necessitat
en
mandar
Exma.Diputación
Capital".
les
que
Normals
Escuela
retocar
y clases
que mas lo
gestions
van
"A
un
solicitando
...
Exmo.Ayuntamiento
y
disposaven d'uns
locals
llo-
que
habia mandado
del
acuerdo
una
instancia
de
dirigido
a
Normal
al
y
representación
de
la Diputación
ogàndo Le s
mismo
cree
Maestras
había
tiempo
Claustro
y
al Estado
de
mismo
Presidente
al
cooperación­
la
con
que
Escuela
anejas
del
Exmo. Sr .Gobernador
la Junta de Construccio
del
en
conocimiento
en
Diputación pidiera
y.
una
graduadas
sus
pasillo
el
con
solicitando
Exmo.Ayuntamiento
con
también
pone
construcción
la
del
requieren"(3l)
de
Escolares
nes
zócalos
los
poco
endavant:
anar
continuación
Claustro
r
instancia
una
la
"Se habla también de pedir al dueño del local­
a i xo
per
del
allí
también la Sra.Directora la necesidad
interés lo referente al local-Escuela
de
apoyo
de esta
gats,
con
necesario
cree
y
tenir
local
locals:
de
Cal
insistir-se molt
a
el
hacer
puedan
para que
practicas de Gimnasia".(30)
Sr.Presidente
al
gracias
concediendo
un
al
otro
oficio
Alcalde
Así
prestaran
apoyo dicha petición.
sería conveniente que una comisión de
su
alumnas
visitara
a
dichas
entidades
darles
para
las gracias y para que se resuelva
esta
cues­
pronto
tión. Se acuerda que la comisión esté formada
por
representación
una
por
las
Una
Diputació
per
i
de
aconseguir
de
todos
los
Ayudantes Srtas.Basiera
més
setmana
l'Ajuntament
tard
les
a
la construcció
gestions
Dalmau".
y
constava
acompañados
(30)
cursos
ja
de
l'adhesió
la Normal
d'un edifici propi amb
de
la
Femenina
amexa.
Tots els
"La
projectes, tanmateix, queden desballestats:
profesora d' Adelina Cortina manifiesta que res­
pecto
a
la
escuela,
de
el
de
construcción
la
expediente presentado
del
a
local­
la Junta
Construcciones escolares tenía que pasar al
Ayun­
tamiento
bierno
y
mente
ha
de
cuestión
cuando
la
(33).
para
la
firma
tuvo
quedó paralizado.
hablado
Diputación
y
con
lugar
Dic�
los
el
también
cambio
que
de
go­
reciente­
Exmos.Sres.Presidente
lo activen"
Alcalde para que
Fly UP